Un parell de quilòmetres, perquè hi ha poc volum de trànsit, però sí que hi ha retencions en aquest punt. Cinturó de litoral, un parell de quilòmetres, a Sant Joan d'Espí, baixant cap a la ciutat de Barcelona. També encara va carregada aquesta ronda litoral. Fa molta estona hi ha hagut un accident, ja el tenim resolt, però ha deixat encara l'antitud. Són trams aturades molt intermitents entre el Bon Pastor, el Moll de la Fusta, tota aquesta zona encara carregada a ronda litoral en sentit llobregat. I ara s'hauria d'acabar aquest tall de la Nacional 2 a Bàscara, que durant una hora...
ha estat tallada en totes dues direccions a causa d'una protesta, d'una manifestació. És tot des del RAC. Bon dia. Esports en xarxa. Bon dia. Us parla Roma i molts esports. Comencem setmana amb la ressaca de la Copa del Rei de Bàsquet. Aquest diumenge el Barça s'ha proclamat campió de la competició. El conjunt Blaurana va derrotar el València per 85 a 69 a la final disputada a Vitoria. El tècnic Blaurana, Xavi Pasqual, traia pit després del partit. Sinceramente lo que mola es ganar.
La sensación del triunfo es increíble. Aunque si la comparamos con la sensación de la derrota, la derrota duele mucho más en nuestra vida. Aparte, eso es lo típico. Cuando ganas, nadie te lo recuerda. Cuando pierdes, te lo recuerdan en cada día. Pero estamos ahí, francamente, felices por la victoria. Amb aquest títol, el Barça riga l'igual a les 23 copes que també té el Madrid. En futbol, després del cap de setmana, el Barça segueix líder indiscutible de la primera divisió. El conjunt blaurana que va pallissar el Getafe per 6 a 1 té 62 punts, 12 més que l'Atlètic de Madrid i està 16 del Reial Madrid.
mentre que l'Espanyol, que va golejar l'Atlètic de Bilbao per 0-4, és 13-0, la classificació amb 28 punts i a 8 del descens. Repassem tot seguit els resultats de la jornada 26 de segona B. Empat a un entre l'Espanyol B i l'Hospitalet. El Reus també ha empatat a un al camp del Constància.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
a la Raquel Prat, a la redacció de l'estat de l'Oriol Clarell...
Gràcies.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Ara passant 12 minuts a les 10 és el moment de posar-nos al dia de l'actualitat Sancho Estenca amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Molt bé, i tu? Bé, també. Després del Carnaval, cap de setmana intens. Sí, sí.
Ja tornem a ser una persona sense disfressar-se, per tant. Bé, encara queda aquí una miqueta de carnaval, eh, a Sant Jus? Això és veritat, és veritat. No sé si vols començar parlant de fet d'aquesta notícia, Andrea. Comencem parlant d'això, si et sembla, perquè aquesta setmana Sant Jus celebrarà el Carnestoltes, la festa gran, i us recordem que demà s'acaba el termini per apuntar-vos al concurs de disfresses de Carnestoltes, que es farà dissabte a la tarda.
Els participants hauran de desfilar davant del jurat a partir de les 6 al Parc Maragall, que és on es farà el concurs. I després de la desfilada, a la comparsa guanyadora de l'any passat, que són els membres del col·lectiu de la plaça de la Pau, faran el pregó, tot seguit començarà la rua pels carrers de Sant Just i acabarà com cada any a la plaça Camuapa. Allà, un cop acabada la desfilada, es farà una xocolatada, un ball, el lliurament de premis a les millors disfresses i després es cremarà el rei Carnestoltes, que han fet les persones de l'espai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau.
I a banda de la festa gran, també us expliquem que per Carnestoltes moltes entitats i equipaments s'organitzen diferents activitats. És el cas de Mai i Cine Club Utopia, que a part de dissabte mateix a la nit preparen el Carnestol Fest a les 11 de la nit a l'equipament de la plaça de la Pau, no al Casal de Joves. El tema de la festa aquest any és què vull ser de gran. I l'entrada costa dos euros, però pels que hi aneu disfressats l'entrada serà gratuïta i a més podreu participar al concurs de disfresses que faran amb premi individual.
Premi del públic i premi a la millor comparsa. Un tema curiós, Andrea, tu tens clar de què aniries? La veritat és que m'ho he plantejat, però encara no estic segura. No ho sé, és que de petita volia ser tantes coses quan fos gran. Hauries de triar alguna així, que donés joc. Sí, però clar, volen que sigui una cosa que doni joc, no les disfresses potser típiques. Jo volia ser futbolista, jo volia ser bomber. Per exemple, si de petita volia ser...
Un superheroi, per exemple, disfressar-te de superheroi perquè de petita volia salvar el món. Una cosa així. Volen que sigui original. M'agino que hi haurà algun Peter Pan, no? Sí, és possible. Gran no volia ser gran. I bé, des del casal animen la gent que sigui una miqueta més imaginativa, més enllà de disfresses típiques. Molt bé, doncs veurem com va tot plegat. Això d'una banda parlem de més coses.
Parlem, per exemple, de transport, dels usuaris del Just Metro, que el nombre d'usuaris s'ha reduït un 2,3% el 2012, són dades del balanç anual de transports de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En concret, això vol dir que són 16.000 usuaris menys en un any. I, d'altra banda, els usuaris del Just Tram han crescut un 4,5% en més de 3.000 persones.
També han caigut els usuaris de l'autobús nocturn, que passa per Sant Just, l'Ena 12 en un 3%. Això en xifra són 7.300 usuaris menys que l'últim any. I, en canvi, la línia L46, que fa pocs anys que arriba a Sant Just, ha guanyat un 8% d'usuaris, l'han fet servir més de 60.000 persones que un any enrere. Tot i això cal tenir en compte que aquesta és una línia més concorreguda perquè va de Cornellà a Sant Just,
travessant Sant Joan d'Espida punta a punta. Per tant, a veure que un àmbit més ampli, i per això, doncs, l'utilitzen també més persones. No és estranya. Molt bé. Doncs, dades de transport d'aquí a Sant Just, i acabem, però, amb un últim apunt sobre una activitat que es fa avui, aquesta tarda. Sí, una activitat curiosa, que organitza en Cuina Miracle, el celler de Can Matà i el Centre Cívic Joan Maragall. L'he dit curiosa, però és una activitat com qualsevol altra, però volia dir original.
És una aula de cuina de Quaresma acompanyada d'un tast de vins i degustació. Això que fa el celler de Can Mata d'aprofitar per fer algun tast en qualsevol activitat del poble últimament. Els vins que estestaran en concret seran un que s'anomena 100% de la Terra Alta i el Terra Prima del Massís del Garraf. Podeu fer inscripcions al Centre Cívic Joan Maragall si voleu participar-hi. El preu és de 9 euros amb 73 i l'activitat es farà avui al local de Cuina Miracle de Vinguda Indústria número 1
I començarà a dos quarts de set de la tarda. Molt bé, doncs interessant també aquesta proposta. Qui tingui interès pot adreçar-se directament a aquest centre cívic. Gràcies, Andrea, i fins ara mateix. Que vagi bé, fins ara.
Ara passant dos minuts d'un cardons del matí, escoltem aquest tema de Norman Palm. I could never ride a horse and I could never ride a chorus and I can't sing
Dancing's not a thing for me My passion versus irony Nothing adds along There's nothing I should fear And there's nothing I can hear But the sound Of music floating around And the people standing near They don't listen drinking beer To the sound Of music floating around
I'm just not the kind of guy with quitting sins and getting high. I'm not that cool. Girls will never look at me. At least they will honestly. And nothing adds along. There's nothing I should fear and there's nothing I can hear but the sound of music floating around.
. . . . . . .
Fins demà! Fins demà!
Just a la fusta. Sant Jus en directe. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. You're always on my mind.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també.
Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Just a la fusta.
Bona nit.
Un quart i mig d'11 del matí, saludem ara l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Per parlar de l'actualitat del dia a través de la premsa. I comencem parlant de la notícia més destacada de tots els diaris. Doncs els rotatius coincideixen avui al doble partit del Barça. Hi ha diferents esports, basquet, futbol...
D'una banda, els diaris li dediquen les seves fotografies, les seves imatges principals a la portada en aquests dos recitals, podríem dir-ho així d'alguna manera, del Barça ahir. D'una banda, el Barça de bàsquet, que va aconseguir la Copa del Rei, i d'altra banda, el 6 a 1, que el Barça va fer el Getafe ahir al Camp Nou, al migdia. De fet, el titular és Estrelles, nit i dia. La Copa del Bàsquet broda un diumenge blau gran iniciat amb golejada al migdia, al Camp Nou,
En aquest sentit, la Vanguardia, diu, golejada en sessió matinal. Veiem una imatge d'alguns assistents al Camp Nou ahir. Molts nens, diu, el públic es rejoveneix. Ajuda el fet que és al migdia. Sí, és una bona hora, eh? Sí. I d'altra banda, també llegim el titular del Barça guanyar la Copa del Rei de bàsquet. Veiem una fotografia dels jugadors celebrant aquesta victòria.
I d'altra banda, el punt avui diu Vermut amb Copa. El Barça mostra la seva superioritat amb una golejada matinal contra el Getafe 6 a 1 i el conjunt de bàsquet guanya la Copa del Rei en una final amb Xiu, la Dissa, el Rei i Joan Carles. Per últim, el diari Ara, Aperitiu, Copa i Festa. El Barça-Rigal conquereix aquesta 23a Copa del Rei de Bàsquet superant el València-Vitòria i el Cop Nou s'omple el migdia de famílies per veure com l'equip liderat ahir perinista golejava el Getafe. I les imatges també són de dos moments dels partits.
Perfecte, doncs això és la notícia més destacada dels diaris. Aquest matí hi ha altres qüestions que han desbancat aquest tema. Per exemple, el 324 Boncats ens explica que el trencament d'un cable és la causa de l'insòlit accident en el creuer Majesti, des de la tragèdia del costa Concòrdia, que tots els creuers realitzen als ports maniobres rutinàries de Riad i Sat de Bot Salvavides i per això els experts qualifiquen aquest accident al port de la Palma de lamentable i estrany, quan el bot ja era dalt.
és quan s'ha vertit un dels dos cables i la barca ha caigut a l'aigua cap per avall. Una notícia lamentable que ha deixat cinc morts i tres ferits en caure aquesta barca del salvament del mar des de dalt d'aquest creuer atracat al port de la Palma, a les Canàries. Més coses, també se'ns diu que The Black Keys i Manford en són, són els guanyadors, els Grammy, que s'han entregat aquesta matinada. Els premis han deixat clar a
Aquesta idea que és que torna al rock i s'hi ha tornat a beure carn, molta cuixa, tot i el requeriment dels organitzadors, és el que diu el 324.cat. També el 324 es fa ressò que l'exparella de Jordi Pujol-Farrussola ho va explicar tot a Camacho, és el que explica el Mundo i el periòdico. Sánchez Camacho i Victoria Álvarez van dinar en un restaurant de Barcelona el 2010 i, segons aquestes informacions, el PSC va contractar una empresa de detectius
que va gravar en secret la conversa d'aquest dinar amb un micro sota la taula. Victoria Álvarez va explicar a la líder del PP català tot el que després va declarar la policia i el jutge. I a l'Ara.cat se'ns diu que se'ns parla també de qüestions que hi ha dins els diaris, de les consultes, 16 falsos mites sobre les consultes,
S'han dit també que hi ha un ferit lleu a causa d'una allau a la vall d'Aran, però el taxi civil ha activat el pla Allaucat i continua la recerca per descartar altres ferits. I també es fa reçar, doncs, cababel de Manford en Sols i és el disc de l'any en uns Grammy dominats per The Black Keys. La banda nova yorkesa fan, s'ha endut, el coveja guardó de millor cança de l'any per
We are young. No sé si la coneixes, Andrea. No, ara després buscarem. Crec que conec una cançó que sona molt bé, però vaja, no és aquesta. I finalment, l'últim apunt, és que el número 2 de la COE paga part del seu sou dels seus treballadors en negre, segons la SER. Cuiners i cambrers del grup de restauració d'Arturo Fernández asseguren a l'emissora que reben part del salari en un sobre. Déu-n'hi-do. Sí.
Passem ara cap a altres qüestions que tenim a les portades, Andrea. Doncs parlem de La Vanguardia, que en clau política destaca que Rubalcaba vol prohibir les donacions d'empreses a partits. El líder del PSOE proposa una oficina antifrau d'àmbit estatal i el PP reclama els socialistes que afastin públics els seus comptes, igual que va fer fa uns dies Mariano Rajoy. Això ho destaca en La Vanguardia, d'altra banda el diari Ara.
Parla d'aquests set falsos mites sobre la consulta. Desgranem alguns interrogants que envolten el referèndum i diu que el 90% dels socialistes bascos refugien el dret a decidir, ho comentaves tu abans. I el diari ara també destaca una notícia, que també recull en altres diaris, que diu que mor Eugenio Trias, el filòsof dels límits. Als 70 anys, pensador, assetgista i catedràtic, deixa una obra extensa que parteix de la reflexió estètica.
D'altra banda, el periòdico es fa ressò d'aquesta notícia, d'aquesta conversa entre Alicia Sánchez Camacho i l'examant o exparella d'Oriol Pujol Ferrusola. Un testimoni va denunciar el PP als comptes dels Pujol, l'acusació de blanqueig de diners a Andorra. La cita de Sánchez Camacho amb l'ex de Jordi Pujol Ferrusola el 2010 va ser espiada per detectius. Això és el que trobem al periòdico, també com a segona notícia més destacada. I per últim, el punt avui,
Ens diu, la meitat de dones que avorten encara es paguen la intervenció. Les dues úniques clíniques concertades són a Barcelona i sovint cal esperar 15 dies o més. Dada, Catalunya va registrar 22.614 interrupcions l'any 2011. Molt bé, doncs és el que se'ns explica també als diaris d'avui. Algunes de les notícies més destacades passem ara
A fixar-nos en el més llegit. Ara estava mirant també algunes de les fotos que he vist que apareixen al 324.cat justament de la gala d'ahir dels Grammy. Sí. I Jennifer López, per exemple, desafia totalment els organitzadors perquè porta un vestit amb una... O sigui, s'obre des de dalt de tot de la cuixa. Sí. I també Rihanna porta unes transparències vermelles. Vull dir que molt cas, molt cas. És que... No els han fet. És que demanar això a les estrelles del pop, cinema i aquestes coses, a vegades és com molt difícil, no? No ho sé. Sí.
En fi, que hi ha vestits més recatadets, que sí que poden ser macos igual, però vaja. Però seria estrany veure-les amb elles, no? Bé. Sí, això segur. En tot cas, passem ara al més llegit, el 324.cat. És que agradeixen 6 Mossos que dormien al ras ensenyant la protesta per les retallades. Això a la Val d'Aran. El segon més llegit és també la notícia dels 5 morts i 3 ferits en un simulacre d'emergència en un creu a la Palma. I el tercer, la monumental xiulada
el rei Joan Carles a la final de la Copa de Bàsquet a Vitoria. També en el cas de l'ara.cat, el més llegit és justament aquesta xiulada, el segon també les víctimes mortals de la Palma i el tercer, que Ikea revela la cara més dolça i desconeguda de Maurinho amb un anunci. Ah, sí? Tu ho saps, això? No, no l'he vist. Jo tampoc, per tant, vaig ampliar aquesta informació...
Diu que un doble del tècnic portuguès protagonitza el darrer esport de la casa d'amobles sueca, però tampoc no l'he vist l'anunci. I diu que bé, això doncs que en principi no sabem si muntar mobles és la seva passió, però el que fa la cadena d'amobles sueca és, mira, jugar...
Hi ha com ambient de carrell, va dient por què, també hi ha subtítols, i va, ara ho entenc, sí, sí, està claríssim. O sigui, ja s'expressava encara sentit lluny. Perfecte, gràcies, tal. I llavors, la següent imatge que apareix és Mourinho, aquest doble entrant en una cafeteria, agafant un sot de taronja i servint-lo, és estrany, l'anunci, perquè el ritme, trobo que és com lent. I, en teoria...
és un anúncio que es diu que la teva casa et fa millor i ell apareix això amb un posat relaxat no és una gafateria, és casa seva i porta l'esmorzar al llit a la seva parella etc, etc llavors està preparant com l'esmorzar al llit i sembla com si l'estiguessin espiant des de fora per això és com que és una persona famosa i tal llavors veu com li porta l'esmorzar al llit i se'n va cap a un altre lloc llegeix el diari etc, etc es passeja per una casa gran no sé si té mobles i què aquesta casa es troba una cuinera
La seva cuinera, entenem, i li deixa tastar el plat, tal qual, no sé què, somriu, i la portera porta una samarreta també, sí. Oh! I ell l'aplaudeix. Sí? Sí. Molt bé, mira. I somriu, i llavors diu, la nostra casa ens fa millors. Bé, mira. Curiós, no sé, jo trobo que és una mica rebuscat, eh? No sé si... Hi havia una època que m'agradaven molt els seus anuncis, però no sé, ara... no sé.
Jo el vull veure, ara tinc curiositat per veure'l, però a vegades es fan aquestes campanyes que no són gaire efectives, però bueno... Pensa que és el més llegit gairebé del diari ara, és la tercera notícia més llegida del dia. Però bé, fixem-nos ara en les contraportades dels diaris, quines són aquestes entrevistes o articles que ens trobem a l'última pàgina dels rotatius. Comencem pel diari ara. Comencem...
Destacant l'article setmanal d'Antoni Passas, avui centrat, evidentment, en el partit del Barça de futbol. De fet, li dedica el seu article totalment a Andrés Iniesta, diu un poema per a Iniesta, i fa una mena de comparació entre el futbol que fa a Iniesta i la poesia, diu Antonio Passas. Es deia l'enyorat Emili Teixidor que la poesia és com el perfum, que amb un toc...
n'hi ha prou, potser amb una línia o un parell de línies ja en tenim prou. Diu, però no totes les poesies permeten aquesta economia de consum, la dinista sobre la gespa, per exemple, i no només perquè el futbol està fet per empassar-se'l d'una tirada fins al final, sinó perquè el Manxec està convertint cada partit en un recital inacabable, i cada vers que juga lliga amb un altre fins a compondre una estrofa admirable. Maco, maco. Doncs, sí, sí, és interessant i boniques, no?, les paraules que dedica en Toni Bassas avui a
I ni és tolla la poesia. Ens anem ara cap a l'avantguàrdia on tenim... Digue'm com hi veus i et diré com ets. Ho diu Robert Sanet, està catalanitzant el nom i és de Nova York. És doctor en optometria, pioner de l'optometria comportamental. El periodista, directament l'entrevista comença dient aquest home, el periodista Lluís Amiguet, miri'm els ulls.
I diu, ara digue'm quantes ampolles hi ha sobre la barra del bar del fons a la meva dreta. Evidentment, doncs, el Lluís Amiguet no s'hi ha fixat. Diu, no desviï la mirada de poder comptar-les només amb la seva visió perifèrica sense deixar de focalitzar en mi. Si vols jugar al Barça o té una gran visió perifèrica o acabaràs sempre a la banqueta. Parlen de com som a través de la manera en què mirem i de com tenim els ulls.
Diu, recorda James Dean tenir un defecte de visió que li conferia una mirada inoblidable, però també una personalitat terriblement insegura que el feia desgraciat, encara que així despertés l'instint matern de senyores i senyoretes. Ens aporta també algunes dades curioses. Diu que el 70% de l'activitat neuronal es consagra a interpretar la informació visual, per això acaba determinant la nostra visió de nosaltres mateixos i del món, i a la llarga tota la nostra personalitat.
Molt bé, doncs interessant segurament aquesta entrevista que trobem avui a la Contra de la Vanguardia per descobrir coses que no sabem de com ens mirem les coses. I al periódico avui podem llegir que el nostre pare, el de la persona que entrevisten, era el fotògraf dels artistes. Sí, entrevisten avui a Roberto i Raül Roman que estan buscant ara els retrats que va fer el seu pare, el seu progenitor, a la faràndula del Paral·lel. Estan preparant una exposició i un documental amb tot plegat
Ens expliquen que Roman, el seu pare, es va fer especialista del retrat en primer pla, amb llum tamisada, en un moment en què el concepte de fotografia estava canviant per la influència glamurosa de Hollywood. Diu que va retratar una llista interminable d'artistes, Laura Flores, la vella Dorita, Lirian Decelis, Luis Mariano, Antonio Machín, Mario Cabré, Junllar, etcètera.
I estan parlant d'unes 1.500 fotografies. La major part, diu, estaven en mans de particulars que col·leccionaven fotos del paral·lel d'aquella època i ara les estan intentant recopilar per fer aquesta exposició i aquest documental amb aquestes fotos. Doncs curiós, també, no sé si tant l'entrevista, però el fet en si, almenys, fa bona pinta. Sí.
I acabem amb el punt avui. L'entrevista que trobem avui diu que els homes són uns analfabets emocionals. I ho diu el portaveu dels Homes Igualitaris de Sant Boi, Nicolás Cabezas, que és tècnic municipal de Sant Boi i portaveu d'aquest col·lectiu, un col·lectiu que es manifesta contra la violència masclista.
i que també advoca per una nova construcció de la masculinitat. La periodista pregunta directament si es consideren feministes i diu que sí, que el fonament del grup no tracta de ser l'antitesi de les dones. Els homes igualitaris no només estem en contra de la discriminació de les dones, sinó que reconeixem el deute que hi tenim. Dones i homes diu només ens diferenciar el sexe, però a partir d'aquí s'ha fet una construcció social que signa cadascú una determinada manera d'actuar.
Diu, en aquest repartiment de rols, la dona ha sortit malparada i això només ho marca el fet de tenir o no tenir penis. Doncs és el que se'ns va explicar avui a l'entrevista del Punt Avui. Curiós també aquest col·lectiu, per tant, doncs mira, descobrirem alguna cosa més. I aquí al costat de Sant Just. Sant Boi. Sant Boi. Perfecte, Andrea. Doncs ara el que fem és fixar-nos en una notícia que s'escapa una mica més d'aquesta realitat.
Bona nit.
No sé si celebres el Sant Valentí, si t'agrada com a festa. No, prefereixo Sant Jordi, la veritat. Sí, jo també. Doncs per a la gent que li agrada el Sant Valentí, atenció, si el bus vol casar per Sant Valentí, i vol fer-ho ja tot així a nivell a l'engròs, diu que Elvis...
casarà tots els enamorats en una capella del Hard Rock Cafè aquest dijous 14 de febrer. Aquí a Barcelona? A Madrid. Ah, bé. O sigui, que està tan lluny. Això és la seva versió així més de Made in Hollywood, no? Casarà tots els interessats de forma gratuïta i això és el que ha dit la marca, o ha comunicat la marca Hard Rock Cafè. Diu que això, que el local entregarà a les parelles també una foto de record, també sense cap cost i també un certificat del casament.
i els horaris per casar-se són de 6 de la tarda a 1 del matí i llavors el que proposen ells directament és diu casa de l'estil Las Vegas a Hard Rock Café Madrid el vist espera per celebrar la teva boda el més pur estil Las Vegas decideix-te a convidar els teus amics i Hard Rock Café posa la capella i et regala la foto i bé, per tant però posa quin tipus de validesa té això només a Hard Rock perquè també hi ha un bar a Barcelona que ho fan
El que passa, i et casa Elvis, però has de pagar 5 euros. Doncs aquesta és gratuïta, no sé... Però el matrimoni aquest només té validesa dins del local. Sí? Almenys el bar aquest de Barcelona, el Hard Rock, no ho sé, potser ho fan més com a Las Vegas, que té més... Pot ser, també penso que allà hi haurà, clar, un munt de gent casant-se, gent també que vulgui venir-lo a celebrar de manera original, sense haver-se de casar. I gratuïta.
Etc, etc. No sé fins a quin punt. Què passa? Que hi ha una foto dels certificats i què passa? Que no es pot fer més gran, no tinc clar. Per això sí, és el de validesa oficial o com va tot plegat. Doctor, una mica. Doctor, que no és el teu cas, ni en veu, no portarem a casar-nos, suposo que no anirem cap al Harrog de Madrid aquest dijous.
Ens quedem aquí, ens quedem aquí. Doncs, Andrea, gràcies i que vagi molt bé després. Bon dia. Bon dia.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
a Quim Arrufat, que és diputat del Parlament per la CUP. El títol al que se'ns destaca més lletres més grans és que potser millor el sí crític al principi que a mitja partida. Diu que no acatarem una estratègia sense saber-ne tots els exiguts. L'actitud crítica i la funció de pressió l'exercirem sempre, encara que ens costi mala fama. És un risc pel seu resultat que el govern lideri la consulta i que cada pas s'acompanyi amb retallades dràstiques. També diu que el terreny de la política hi és abonat.
Per tant, es parla amb Quim Arrufat, que després de ben bé uns 4 anys com a regidor a Vilanova i la Geltrú, va plegar el desembre per dedicar-se només, segons els principis de la CUP, a un càrrec institucional, que és l'Escol Parlament, obtingut com a número 3 per Barcelona. Arrufat repassa la feina iniciada fent èmfasi en la corrupció i el sí crític a la declaració de sobirania.
I també diu que el parlamentarisme és un joc de cortesies, que molta gent ho està passant malament i que aquí tot és normal. Una entrevista que trobem avui al diari El Punt Avui. Parlem ara del diari Ara, que avui he destat d'aquests 16 falsos mites sobre la consulta, però el que destaquem és l'article...
de Joan Ridau, exdiputat al Congrés per Esquerra i també professor de Dret Constitucional i Ciència Política a l'UB, fa una anàlisi i diu ara què fem. Qualsevol de les modalitats de referèndum requerirà acord amb l'Estat. Alerta que ajudicalitzar una declaració política no faria més que afegir llenya al foc i que difícilment la Unió Europea entendria que Espanya es negués a negociar un acord.
També diu que l'Estatut del 2006 va assumir la competència exclusiva sobre consultes populars, que això vol dir que l'Estatut identifica el referèndum amb les consultes amb autorització de l'Estat. Es pretenia que l'Estat es limités a autoritzar la convocatòria i permetés a la Generalitat regular la iniciativa i el procediment. Aquests són alguns dels temes que planteja aquest article d'anàlisi sobre les modalitats de referèndum i ho trobem avui al diari Ara, aquest article de Joan Ridau.
I ara passem al reportatge del tema del dia del periòdico, que és que el masclisme s'accentua amb el mòbil. Diu que, a més a més, una de cada 10 universitàries declara haver patit cibersetge. També se'ns diu que a partir de l'esmartphone es multiplica també la tirania de masclisme juvenil. I arran de tot això es fa un reportatge que es titula Estimam els ulls oberts. Diu que els Mossos d'Esquadra imparteixen xerrades perquè els nois sàpiguen identificar relacions abusives
i alerten que els sentiments no han d'encobrir actituds masclistes.
I aquest article ens fa un anàlisi o un reportatge de comentaris que apareixen en aquest debat, com per exemple, per exemple, tot plegat es fa veure també en la desigualtat entre sexes, que degenera en una escala de violència de l'insult, es passa a la bofetada, de la pallissa, la relació sexual no consentida, i la gent diu que si ella no vol, no vol, en canvi el qual altre diu si a ella li agrada, què més vol, no sempre tenen per què voler tots dos
i es pot fer igualment i llavors es crea un debat que es transcriu en aquest article de sexisme entre joves i aquesta tasca preventiva. És el que trobem avui al periódico, aquest reportatge per aturar-ho, per si més no, ser conscients d'aquestes tendències.
I acabem amb una bona notícia, de fet, és un reportatge a la Vanguardia que es fa a una professora vocacional que ara fa classes d'alfabetització convençuda que continuarà exercint fins al final. És Reinalda Badia, té 100 anys, es va jubilar com a professora de primària fa 30, però no ha deixat d'ensenyar i d'ajudar, que són les seves passions.
Cada setmana va al convent de Santa Clara de Tortosa, ensenyar llengua a dues monges vingudes des de Quènia. Diu que serà mestra fins que es mori, que és la seva feina i que li diverteix, i que mai no ha escapatimat temps per ensenyar, que l'aconsegui que els nens s'ho passin bé a classe. És l'article del reportatge que trobem avui al diari La Vanguardia, les tendències.
Un moment ara per fixar-nos què és el que trobem en les portades dels diaris esportius i també en alguns apunts culturals. I en esports tenim el diari esport que ens diu Campions, ens parla dels reis de copes perquè fa el bàsquet, també ens diu
6 gols com 6 sols, el partit del migdia va ser una gran festa al camp i també a les grades, referent al partit del Barça de futbol ahir, i també és el titular triat pel Mundo Deportivo que diu festa, també fent el doble joc amb el partit d'ahir al matí, aquests 6 a 1 del Barça Getafe i finalment la final de la Copa de Bàsquet. El nou esportiu diu els més grans, parlant dels
jugadors del Barça de bàsquet una imatge ja celebrant aquest trofeu i finalment per tots els públics quan se'ns parla del partit d'ahir al matí de futbol En clau cultural tenim que Argo guanya el duel i s'imposa els Bafta com a millor pel·lícula davant de Lincoln Coixet, Isabel Coixet que diu que aquest ha estat contradictori demanar subvencions per ayer no termina nunca
La cineasta ha presentat a la Berlinale una història d'amor que critica durament les retallades i la situació econòmica. També se'ns diu que Cardiño es verrà en cap sala una multitudinària compar-se al Carnaval de Recife. I ja es fa abraçar també que mor el filòsof Eugenio Trias, nascut a Barcelona l'any 42, considerat com un dels pensadors arreu de l'estat més destacats de les darreres dècades.
Des del 92 va ser catedràtic d'Història de les Idees a la Universitat Pompeu Fabra. I acabem amb la notícia musical del dia que avui passa pels Premis Grammys.
Aquesta cançó és del grup de Nova York Fan i aquest tema, aquest We Are Young, és la que ha estat triada millor cançó de l'any. Els Premis Rami també han premiat els britànics Manford & Sons amb el Premi Millor Àlbum per Babel.
i també a la banda nord-americana, The Black Keys, qui han lliurat quatre grammis. Us deixem, per tant, amb aquest tema, la millor cançó de l'any, segons els grammis. We are young So let's set the world on fire We can burn brighter
No, I know that I'm not all that you got.
Call me, call me tonight Just call me, call me tonight Call me, call me tonight Just call me, call me tonight Call me, call me tonight Call me, call me tonight I have no reason
Fins demà!
Fins demà!
7 minuts i arribem a les 11, moment de parlar del temps, amb el Carles en la midirrius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, molt bé. Continua fent fred, eh? Sí, continua fent fred, però ja li veiem una miqueta al final. El fred rigorós, podríem dir, o com a mínim la sensació de fred marcada, se li veu al final. Encara ens queda una miqueta, hem de conviure amb aquest fred potser entre 48 i 72 hores, però després ja sembla...
que la segona meitat d'aquesta setmana farà fred, però no serà tan marcat. O sigui, no és que ens arribi una onada de calor, però serà un fred una miqueta més normal i més suportable, amb màximes una mica més agradables. Anem a pams. Hem tingut la mínima d'aquest any ja, aquest dissabte, la nit de dissabte, diumenge, a Sant Just, vam arribar als 2,9 graus, amb una sensació al voltant dels 0 graus. Un fred.
Sí, la nit de dissabte o diumenge va ser força més freda, va quedar serena i això va provocar que fes força fred. Dissabte també va ser un dia molt fred a Sant Jús, vam arribar a una màxima de 9 graus, ja veníem d'un divendres molt fred també. Diumenge es va animar una mica la cosa, vam arribar als 13 graus, va atreure una miqueta el nas al sol, ha entrabolit per molts núvols però va atreure una miqueta més el nas al sol. I el que tenim ara és el pas de dos fronts, un càlid que ens està creuant i ens ha creuat aquesta matinada,
Si t'hi vas fixar ahir, si no t'ho explico, i també els oients, clar. Al matí teníem molt de fred amb vents del nord, de cop i volta a mig matí van girar els vents pràcticament al revés, de sud-oest, el front entrava amb una primera part frontal càlida, i això va fer enfilar molt les temperatures, per això parlàvem que ahir vam arribar gairebé 13 o 14 graus. Sí, la tarda ja no feia...
I a la tarda nit estàvem a 9-10 graus, o sigui que els valors dius, no fa tant de fred com m'apretava els altres dies, i de cop i volta la nit ha tornat a entrar una miqueta de nord-est, que és la part freda d'aquest front, que això ha fet baixar la temperatura mínima fins als 6 graus. Semblava una nit que podia haver quedat tranquil·la, però ha tornat a baixar força el termòmetre. Res a veure amb el cap de setmana, però semblava que no anés a baixar tant. I és que tenim un front que primer ens ha passat la banda càlida, està acabant de passar i està marxant, i ara amb aquest vent del nord-nord-oest està entrant la banda més freda.
Els mapes ballaven molt, fins i tot ahir la tarda no estava massa clar el que podria passar aquesta matinada o aquest matí. Alguns mapes indicaven fins i tot precipitacions per sobre de 600 metres en forma de neu perquè el fred s'instal·laria sobre nostre. Encara no està massa clar, però aviam, intentarem explicar. De cara a aquesta tarda el front sembla que ha de portar precipitacions encara.
El Pirineu, sí, que la nevada és espectacular, el que hi ha allà. Sobretot el Pirineu de Lleida, el Pirineu de Girona, podríem dir a Barcelona, són nevades més normals, més típiques de cada any, no són res de l'altre món, però sí que el Pirineu de Lleida, sobretot el Terriba Gorsi, Vall d'Aran i Pallars Sobirà, allà la nevada és important, o molt important. Aquest matí hi ha hagut un allau amb un ferit lleu a Vall d'Aran, o sigui que pensem que estem acumulant gruixos molt espectaculars,
i que encara els queden ben bé 48 hores d'aquesta situació de nord amb possibilitats de nevades a tot el Pirineu. Aquest front fred afectarà més tot el que és les comarques de l'interior de Girona i potser nord de Barcelona. I de cara a aquesta tarda no es descarta alguna precipitació feble, sempre parlem de pluges febles,
en zones fora del Pirineu, eh?, de precipitacions febles que per sobre dels 500 o 600 metres podrien ser en forma de neu. Hi ha un avís del Servei Meteorològic de Catalunya, o com a mínim ahir encara hi era, aquest matí no he tingut sense mirar-ho, que poden acumular fins a 5 centímetres de gruixes. Poqueta cosa, però anem una mica al tanto si hem de viatjar cap a aquelles zones perquè 5 centímetres de neu, si això glaça o es congela a la nit, doncs conduir és una mica perillós. Així, doncs, tenim aquesta inestabilitat.
Aquí a Sant Jús el que tindrem avui és molts núvols però guanya el vent, no li dona prou estabilitat amb el núvol per donar precipitació perquè el vent és molt marcat a Sant Jús i això farà que durant tota la jornada parlem d'un temps d'un cel tapat però amb vent. Ara tenim 7 graus a Sant Jús, fa fred, però és que la temperatura de sensació sense sol i amb vent és de 3 graus tan sols, o sigui ens hem d'abrigar i força perquè la sensació de fred és molt marcada.
Llavors, demà dimarts potser tenim algunes clarianes. A primera hora del matí podria caure alguna gota de Sant Jús, podria, alguns mapes ho indiquen, però a la matinada, pràcticament, entre les 12 de la nit i les 6 del matí podria caure alguna cosa, i a les 12 del migdia es començaran a obrir moltes clarianes. Així doncs, sembla que a poc a poc...
anirem estabilitzant el temps. Què passarà demà també amb les temperatures, que baixaran més que avui? Avui podem arribar als 11 graus aproximadament, si el vent ho permet, la sensació no, però el termòmetre pot enfilar-se fins als 11, però és que demà serà un dia molt fred, perquè el matí haurà passat aquest front, hi haurà aquesta possibilitat de precipitació i durant el dia no acabarem de recuperar i el vent serà més marcat. Demà probablement estarem entre 8 i 9 graus, serà molt semblant al dissabte.
Però, en canvi, la bona notícia és que dimecres ja comencem a veure-li una miqueta al final. Dimecres farà sol en general, les temperatures ja s'enfilen fins als 12 o 13 graus dimecres, amb màximes que quedaran fredes, les nits seguiran sent fredes al llarg dels propers dies, però, com a mínim, durant el dia el termòmetre s'enfilarà una miqueta més. I sembla que ens afecta un anticicló. Dimecres estalla la irrupció de vent del nord que fa tants dies que provoca nevades al Pirineu i l'anticicló guanyarà protagonisme.
Serà un vent del nord però no vindrà tan marcat de tan amunt, o sigui, vindrà més del Cantàbric, de l'anticicló, i no serà tan marcat i tan fred, o sigui que aquest vent no donarà precipitació al Pirineu i a partir de dijous parlaríem d'estabilitat. Dijous, divendres, dissabte, diumenge, temperatures màximes al voltant de 14 o 15 graus, que és molt d'agrair, i mínimes entre els 4 i els 6 graus, que també és un ambient normal per estar a mitjans de febrer.
Hi ha alguns mapes que diuen que potser a partir de divendres es pot ennubular una miqueta, alguns, molt poquets, es pot ennubular una miqueta el temps i podrien caure algunes gotetes dissabte. Ens decantem ara perquè l'anticiclò sigui el màxim denominador i com a mínim tindrien boires a l'interior, però crec...
que a l'hora del carnestoltes de Sant Jús, de tant divendres a la tarda a les escoles com dissabte a la tarda al nostre municipi, la temperatura pot estar al voltant dels 8 o 9 graus, que no és el fred de l'any passat. No, no, és més resistible. Seria un carnestoltes sense vent, amb una temperatura una miqueta més agradable i la meteorologia no serà un impediment per poder gaudir d'aquesta festa. Com a mínim així ho indiquen avui els mapes i és una cosa que anirem seguint, sens dubte, durant tota la setmana.
Perfecte, Carles, doncs gràcies. I demà o acabem o continuem matisant-ho? Sí, sobretot demà abrigueu-vos a molt. Demà serà el dia probablement més fred del que queden dels propers set o vuit dies, perquè demà és un dia marcat de vent, de núvols i fins i tot alguna precipitació al matí. Abriguem-nos força demà, que s'acaba. Perfecte. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia. Connectem tot seguit amb la xarxa i després també amb el butlletí informatiu d'Als Anjos Notícies i tornem després amb més coses.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Abel Moreno i Oriol Pujador. La plataforma d'afectats per la hipoteca posarà en marxa una nova campanya contra els diputats i les diputades que no permetin que el Congrés es debati l'adhesió en pagament. Demà la cambra haurà de votar si accepta o no aquest debat després que la plataforma hagi recollit més d'un milió i mig de signatures. El PP, en majoria al Congrés, probablement no acceptarà l'admissió a tràmit d'aquesta iniciativa legislativa popular i per aquest motiu la portaveu de la plataforma, Ada Colau, ha explicat a la xarxa què faran a partir d'ara.
El que no permetrem és que les senyories puguin moure's impunament, siguin responsables del patiment de la gent, sense que com a mínim no senyalitzem. I senyalitzar què vol dir? No vol dir en cap cas cap acció de violència, ni molt menys, som un moviment pacífic, però des del nostre pacifisme... I assenyalar què vol dir? Doncs informar, informar a tota la ciutadania que aquelles persones que estan veient en aquell moment, en aquell barri, en aquell acte públic, allà on sigui...
que sàpiguen que és responsable directe de bloquejar aquestes demandes de mínims que el conjunt de la ciutadania vol que es regulin quan abans millor. Des de la plataforma ja avui han engegat una campanya perquè els ciutadans que ho vulguin envien correus electrònics als diputats que mataran aquesta admissió a tràmit de la ILP. A més, també s'han convocat concentracions de protesta davant les seus del Partit Popular per intentar fer canviar d'opinió a aquest partit polític.
Els bombers de la Generalitat descartan que hi hagi més persones afectades per l'allau que s'ha produït aquest matí al pàrquing del Telecadira d'Esquirós, a l'estació de Baqueira, a la Vall d'Aran. Els fets han passat a primera hora del matí, a quarts de sis, quan un petit allau ha afectat aquest pàrquing i una persona que hi havia ha quedat ferida lleu. L'home ha sortit pel seu propi peu de la furgoneta on es trobava i ha avisat el 112. Els bombers s'han desplaçat a la zona i després de més de tres hores de cerca han descartat que no hi ha hagut cap més persona afectada. L'únic ferit s'ha traslladat a l'Hospital de Viella
per comprovar el seu estat. Protecció Civil ha posat en alerta el pla Lleucat. En aquesta zona de l'extrem nord-oest de Catalunya, el perill de Llaus és fort. El jutge que investiga el cas d'Ester Quintana, la dona que va perdre un ull a Barcelona el dia de la vaga general, pren declaració aquest matí a la periodista, que va gravar unes imatges a la zona on es van produir els fets. Aquestes gravacions podrien aclarir on estaven col·locades i com es van moure les furgonetes de la policia catalana el dia d'aquestes mobilitzacions. A les imatges s'hi poden sentir dos trets
i pocs segons després es veu com Esther Quintana camina d'esquena a la càmera. Els especialistes hauran de dir si es tracta de trets de salva, tal com sosté el Departament d'Interior, o bé si es va disparar algun projectil com sosté Esther Quintana. Els ajuntaments catalans s'estan mobilitzant perquè l'Estat els ajudi a cobrar un impost a les companyies de telefonia. Els consistoris exigeixen que les operadores paguin una taxa per l'ús de l'espai públic. La petició, però, es troba bloquejada als tribunals
Perquè mentre el Suprem ha donat la raó a alguns consistoris, Brussel·les ha acceptat la petició de les operadores i ha negat el cobrament de la taxa. La ciutat de Badalona va ser una de les poques que va aconseguir una sentència favorable al cas. Jordi Serra, l'exalcalde de la ciutat, ha dit a la xarxa que no entén per què la justícia europea tomba ara la sentència. A veure, d'alguna manera penso que aquesta és una taxa sobre els guanys de les operadores...
que té una certa lògica i que, per tant, no entenc tampoc perquè ara ens l'han tombat d'anar aquí a Espanya, ens han donat la raó com a mínim tres vegades. Els consistoris havien inclòs aquest impost a les ordenances des de l'any 2003, però des d'aleshores no han ingressat ni un cèntim.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. El Barça de bàsquet va guanyar ahir la Copa del Rei després de derrotar el València per 85 a 69 a la final disputada a Vitoria. Amb aquest títol, el Barça iguala les 23 copes que té el Madrid.
va tornar ahir mateix a Barcelona just després del partit. Els Xavi Pasqual juguen aquesta setmana a la pista del Macavi de Televip en partit del top 16 de la Eurolliga. Anant vol al Barça, Interesport va perdre ahir el seu primer partit de la temporada. El conjunt Laurana va caure a la pista del Fusque de Berlín per 31 a 30 en partit de la Lliga Europea. El Barça, però, encara manté la possibilitat matemàtica de passar ronda com a primer del grup D i així tenir el factor camp a favor a les pròximes eliminatòries de la competició. Amb motor, Toni Bou va guanyar el trial indoor de Barcelona davant d'Adam Raga i del japonès Fujinami.
El pilot Piarenca ha igualat les 7 victòries de Jordi Terrés al Palau Sant Jordi de Barcelona i ja suma 18 triomfs consecutius en una prova del Mundial. Toni Bou és líder a la classificació general.
A la Lliga de Futbol, el Barça ha ampliat a 12 punts d'avantatge sobre l'Atlètic de Madrid després de golejar i el Getafe per 6 a 1. Els matalassers van perdre el camp del Rayo Vallecano per 2 a 1. Avui, una delegació del Barça, encapçalada pel secretari tècnic Andoni Zubizarreta, es desplaça a Nova York per trobar-se amb el tècnic Tito Vilanova. Mentre que aquest migdia, el porter José Manuel Pinto signarà la renovació del seu contracte fins al 30 de juny del 2014.
La plantilla no s'entrena fins dimecres. I l'Espanyol ja és a Barcelona, on ha aterrat fa uns minuts l'aeroport del Prat després de golejar per 0-4 l'Atlètic de Bilbao. L'equip s'ha desplaçat cap a l'estadi de Cornellà al Prat per fer una suau sessió de recuperació. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Bueno, en l'ombra d'usuaris del Just Metro es redueix un 2,3% el 2012. Són dades del balanç anual de transports de l'àrea metropolitana de Barcelona. En concret, són 16.000 usuaris menys en un any. D'altra banda, els usuaris del Just Tram han crescut un 4,5% en més de 3.000 persones. També han caigut els usuaris de l'autobús nocturn que ha passat per Sant Just l'N12 en un 3%. Això en xifres són 7.300 usuaris menys que l'últim any.
En canvi, la línia L46, que fa pocs anys que arriba a Sant Just, ha guanyat un 8% d'usuaris. L'han fet servir més de 60.000 persones que un any enrere. Tot i això, aquesta és una línia més concorreguda perquè va de Cornellà a Sant Just, travessant Sant Joan d'Espit de punta a punta. Més coses expressant i solidant-se contractaran 16 persones aturades de llarga durada de Sant Just. Es tracta d'una iniciativa conjunta entre els ajuntaments de Sant Just, Balliran, el Consell Comarcal,
i aquestes dues entitats sense anim de lucre. És un programa innovador de suport a l'experiència pràctica de les persones en situació d'atur de llarga durada, que vol dir més d'un any inscrites a les oficines de treball de la Generalitat i que hagin exhaurit la prestació, però que siguin beneficiàries del PIRMI o del Pla Prepara. Es combinaran accions d'orientació, tutorització, seguiment personal, formació i experiència professional en aquestes entitats. L'objectiu, com dèiem, és facilitar la inserció laboral i la durada màxima del programa són 15 mesos.
I un últim apunt per recordar-vos que el Casal de Joves ha obert un concurs entre joves de 12 i 18 anys per dissenyar el cartell del Dia de la Dona. Fins al dia 22 de febrer, els joves que visquin o estudien a Sant Just i que tinguin entre 12 i 18 anys poden fer arribar les seves propostes al casal. L'únic requisit que es demana és incloure un text que fa referència a les activitats que organitza el Casal de Joves pel Dia de la Dona el dia 8 de març a partir de les 6 de la tarda. Heu d'enviar les vostres propostes a l'adreça casal.santjust.cat
I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora i també el Sant Joves Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5, però també us recordem que mentrestant podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
Bajo mi vestido
Fins demà!
Mi cuerpo va de lado a lado. Mi cuerpo va de lado a lado.
Gràcies.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció...
Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Un minut i un quart de dotze del matí. De seguida ens revistem a Llorent Rey, Porteu de Siu, a l'Ajuntament de Sant Just. Ho farem, però després d'escoltar un tema més de música, ara el que farem serà sentir a la Maika Bacowski i als seus friends. I know I said we could be just friends, but who knows what that means.
I said that we could be free I meant perhaps we could get a drink or live together once in a while once
Couldn't be so bad about that Friends are friends and lovers are lovers Those words give me answers Words that pin your heart to the wall Are emotional murder, well
Bona nit.
La informació més propera al Just a la Fusta. Passen dos minuts d'un quart de dotze del matí que ara parlem d'actualitat de Sant Just i ho fem amb el portaveu d'estiu a l'Ajuntament.
Llorenç Reí, molt bon dia. Ara fa gairebé 15 dies de l'últim ple municipal, el ple municipal del mes de gener, que es van tractar a diferents qüestions, però una de les més destacades, segurament també pel que havia passat una setmana abans també al Parlament de Catalunya, va ser l'aprovació de la moció de suport a la declaració de sobirania aprovada pel Parlament, una moció que s'ha presentat conjuntament per part de Ciu i Junts per Sant Just i a la qual també
S'hi van afegir més d'iniciativa també al partit dels socialistes, que va ser segurament més significatiu per la diferència de vot amb el conjunt del partit a nivell del Parlament. No sé si els va sorprendre també aquest vot a favor del PSC. Bé, nosaltres vam presentar una moció per davant que es recolzés majoritàriament...
I bé, el nostre esprit era que la recolzessin perquè alguna vegada ens havien manifestat particularment algun dels regidors socialistes que ja estaven d'acord i que potser creien que s'havia equivocat el seu grup al Parlament. Una cosa és el que et puguin dir a nivell particular i l'altra cosa és el que després surti reflectit a l'hora de les votacions. I crec que en aquest cas van ser conseqüents amb el que era la seva opinió i van, doncs, d'alguna manera trencar
la disciplina de vot, aquesta autoimposada pel partit, la qual cosa doncs em sembla molt bé i em sembla que és una cosa que tampoc no tindríem que fer-ne cap gran... O sigui, és el normal. O sigui, jo crec que el normal tindria que ser que en determinats temes ja sigui de...
de caire concret d'un municipi, de caire que atentin a la moralitat o a les creences religioses de cadascú, o a les creences, les vessants més o menys nacionalistes d'un cadascú, que hi hagués una llibertat per poder expressar. Jo crec que la ciutadania, una mica el que busca en moltes de les reformes que s'està parlant d'introduir per fer més propera la política al ciutadà,
és que cada polític pugui ser conseqüent amb allò que ha explicat les seves creences o les seves opinions perquè si no aquest tracte monolític com a grup polític és una cosa que fora d'aquí és habitual estem acostumats a veure parlaments amb gran tradició democràtica com pugui ser l'anglès o com puguin ser els americans
que hi ha senadors demòcrates que voten en contra d'una llei que aproven uns republicans, i a l'inrevés, o a Anglaterra, que veus que la gent és diputat per la seva regió, per la seva àrea o pel seu districte, i és conseqüent amb allò que ell, en campanya electoral, diuen als seus electors què farà, i no una opció monolítica de partit que decideix per tothom el que s'ha de votar o deixar de votar.
Que segurament també és el que fa que potser algú s'acomodi i sota les sigles del partit simplement estigui allà sense representar cap altra cosa. És que si no arriba un moment que dius quin sentit té tindre tants diputats. Podria haver-hi un diputat de cada partit que voti el que sigui i s'acaba la discussió. Perquè clar, si tots els diputats d'un mateix partit tothom ha de decidir votar el mateix, no cal que hi hagi tanta gent. Es poden reunir els diputats.
Tots els portaveus dels partits fan les votacions i no fa falta ocupar tantes cadires. Ens podem gastar molts diners. No és aquest l'esperit. Jo crec que l'esperit és que hi hagi, evidentment, unes línies de grup i que, evidentment, algun partit pugui decidir que aquella persona que s'allunya excessivament de la línia del partit
doncs no incloure les properes eleccions, però que s'allunyi de la línia del partit a que tingui que estar totalment conforme amb el 100% del que voti aquell partit, doncs tampoc estic d'acord. Clar, segurament és el que allunyen també una mica més la gent, no?, aquestes coses, segons com. I sobretot, i sobretot, sobretot, sobretot,
el compromís que cada un dels polítics tingui amb aquella gent que l'han votat perquè el representi. Perquè si aquell polític ha manifestat, com és el cas de Sant Just, en molts casos, regidors socialistes que manifesten el seu reconeixement, el dret a decidir, doncs no volen votar en contra d'una moció que recolzi el dret a decidir, perquè és estar en contra dels principis que tu...
has manifestat públicament, que tu ja estàs d'acord. És el que també, m'imagino el que va passar al Parlament amb aquests diputats que van decidir no... Exacte, vull dir, si hi havia uns diputats que estan en una manifestació, defensant el dret a la autodeterminació, creen que són conseqüents ells mateixos, no poden després dir que no hi estan d'acord, perquè és que és públic, manifest, notori, i està vist per les pantalles de televisió, vull dir que no...
I la declaració de sobirania en si, com creu que després que ara ja fa tres setmanes ensen a casa aprova i tot plegat, per tant, hi ha hagut una mica més de marge, perquè en vam parlar just l'endemà també en què es va aprovar al Parlament. Ara, amb aquest temps que ha passat, també, per tant, les reaccions que han anat sorgint, com ho veu tot plegat? Creu que anirà bon port? Aviam, jo crec, no sé quan, no sé quina serà la pregunta, com serà...
El que està clar és que hem començat un camí i aquest camí en algun moment ha d'arribar a algun port i ha d'arribar un moment en què el poble català ha de poder decidir cap a on vol anar. Crec que és un dret que és independent que pugui haver-hi un tribunal que digui que és constitucional, que és inconstitucional, que és un dret que internacionalment està reconegut de tots els pobles a poder...
definir i que nosaltres hem de poder arribar. Com hi arribarem? Quina serà la...
les conseqüències d'aquesta votació quins seran els tràmits posteriors doncs no soc ni futurible ni estic a un nivell polític per saber realment l'abast d'això el que passa és que sí que crec que he fet el primer de tot que és iniciar el camí cap a aquest lloc que segurament hi haurà moltes desil·lusions que hi haurà molta gent que es pensava que aquest camí arribaria més lluny, més a prop o al revés o que arribaràs més lluny del que et pensaves
Quan surts de casa mai saps quan tornaràs, però de moment hem sortit de casa i hem fet un primer pas, que és iniciar aquest dret del poble català a decidir quin és el seu futur. Per tant, doncs veurem de mica en mica com va voler sonar en tot plegat, també n'anirem parlant. Tornem de nou a la moció, al ple de fa 15 dies, una altra de les mocions, a més d'aquesta que hem comentat de la declaració sobirania que havia presentat
La Convenció Unió feia referència a l'IVI, una moció que finalment no es va apropar. Sí, però realment no és a l'IVI, sinó... I a l'IAE, no? A l'IVI i a l'IAE. D'alguna manera, aquest govern, el que és cert és que es està acostumant a que cada divendres el Consell de Ministres aprova qualsevol modificació de qualsevol cosa, i llavors avui ens apliquen un increment d'un 10% de l'IVI...
Perquè sí, i demà ens treuen el no sé què perquè sí, i dintre d'una d'aquestes mesures econòmiques que va treure, n'hi havia una que deia, ja que havien pujat tant l'IBI i alguns impostos,
En el cas que determinades entitats o empreses fossin declarades d'interès públic pel municipi, podrien gaudir d'uns beneficis fiscals de fins al 95% de l'impost. I això es tenia que regular dintre d'un reglament municipal. Primera, que aquest reglament digui quines són aquestes entitats que es poden acollir,
Si sempre seria l'Ajuntament qui declararia quines entitats o societats o empreses o particulars s'hi podien acollir i després quina seria la reducció a la que es podrien acollir. Aleshores, això no obligava a res més que a establir aquest reglament i a establir quina era la quantitat. El que passa és que sí que hi havia uns terminis per poder-se acollir
a aquesta reglamentació que et permetia després de poder fer aquestes bonificacions. El cert és que era una cosa una mica rocambolesca, complicada i enverinada en si mateixa com tantes de les resolucions a les que ens tenen acostumats en els últims moments.
Però sí que creiem que si era interessant que algú es pogués acollir en això acordant qui seria aquest algú, doncs era important de poder-s'hi acollir. L'Ajuntament o el Govern van creure que no era oportú per altres complexitats i van decidir votar-hi en contra. Tampoc no...
Sempre queden altres maneres, potser a vegades menys ferragoses, de poder ajudar en aquells casos que es cregui que hi ha un interès públic a recolzar aquesta gent. Perquè és per alguna terrassa en concret o és més encara en un futur hipotètic?
el tema pel que s'havia plantejat. No, el tema que s'havia plantejat era perquè això t'hi acollies i de cara a aquest any fiscal es podien acollir aquestes entitats que podien ser entitats declarades de...
d'interès públic, com a empreses declarades, perquè també parlava d'interès públic i de foment de l'empleu. Aleshores, a partir d'aquí, doncs, podia ser, doncs, acollir-te que estableixis mitjançant una normativa local una cosa que ja havíem sugerit nosaltres a les ordenances fiscals i que, per exemple, té a reflectir l'Ajuntament d'Hospitalet i és que les empreses que creen determinats llocs de treball...
si es mantenen en aquest lloc en un període determinat, doncs tenen una verificació d'òlia E. Això mateix, que no ho teníem nosaltres reflectit a les nostres ordenances, sí que et permetien amb aquest reglament poder-ho establir. Era senzillament acollir-te a que algú...
s'hi pogués acollir. Després ja establiries quins eren els mecanismes per establir qui... Per arribar-hi. Per arribar-hi. Doncs és un altre dels temes que es va tractar en aquest ple municipal de fa uns 15 dies. Des d'aleshores sembla que, més a més, més enllà de Sant Just, a nivell de política més general, cada dia d'aquestes últimes setmanes van apareixent tots aquests casos de corrupció que esquitxen a tots els grans partits. Des de la política local, que és una altra...
és una altra lliga, com si diguéssim, moltes vegades. Com es veu tota aquesta situació? Com es planteja? Perquè també, d'alguna manera o altra, també distancia la gent dels polítics, potser fins i tot dels que no estan en primera línia. Mira, la veritat és que fa una mica de fàstic i de cansant-s'hi.
Jo t'heig de dir sincerament que aquest dia he estat fora de viatge perquè he estat de vacances, a mi m'agraden les vacances a l'hivern, o les faig a l'estiu i les trasllado a l'hivern. I aleshores no estava al país i el cert és que estaves fora i a la premsa de fora, que és la que jo estava veient, doncs tenies notícies constants de tot allò que anava apareixent i anava sortint.
I la imatge que tenen del nostre país fora d'aquí en comença a ser, no sé si és la que ens mereixem, perquè potser crec que és la que ens mereixem, arriba un moment ja que hi ha sortit tantes coses que potser sí, però clar, és una mica trist. I a nivell de política local, doncs, clar, el ciutadà està tan cremat que posa tots els polítics dintre del mateix sac.
I això fa que realment pomes podrides n'hi ha molt poques i no s'acaba de valorar que hi ha més gent que està a la política per donar un servei a la ciutadania que no pas per enriquir-se. I que posis a tothom al mateix sac quan estàs a la política local, que probablement sigui la que tens més contacte amb el ciutadà,
i la que més et crema, d'alguna manera, fa que potser d'aquí uns anys hi haurà ningú que vulgui estar a la política, o tan sols seran aquells que realment hi vagin per enriquir-se, perquè qui va de bona fe i amb ganes de poder ajudar, arriba un moment que és allò d'enxima de cordó de paleado, que diuen, doncs, dedicar-li les coses que hi dediques, els esforços que hi dediques, pensar avals de més, d'una forma, en molts casos, pràcticament altruista, perquè vull dir...
que pot rebre molts dels regidors que hi ha als ajuntaments, alguns al govern cobren poc, però és que els de les oposicions a la majoria de llocs cobren realment una misèria. No et paguen, les hores deuen sortir a euro o a dos euros l'hora. Aleshores, la gent veu tots aquests muntants i es pensa que tothom que està en política viu d'això i s'enriqueix d'això. Però, clar, és que arribarà un moment que ningú s'hi voldrà dedicar i llavors també serà...
una cosa perversa per la ciutadania, perquè tan sols hi estarà aquell que vagi a treure un sobresol d'alguna manera estranya.
Doncs sí, suposo que també quan apareixo en van apareixent uns altres i m'imagino que també és la manera que es té d'intentar posar les coses al seu lloc, però clar, com més casos van apareixent, que en principi és bo que se sàpiguen, perquè també és una bona notícia. Jo crec que és bo que se sàpiguen i no crec que sigui... Potser que llavors hi hagués també més autocrítica o que algú altre potser s'apartés o dimitís...
segons com, que és el que també sorprèn des de fora, no? Sí, però el que passa és que de la mateixa manera, que jo no soc jurista i no acabo de tindre un coneixement, el que passa és que el que sí que és cert és que en aquest país és molt fàcil escampar merda, perquè és molt fàcil i hem vist diferents casos, és molt fàcil denunciar, no hi ha responsabilitats per qui denuncia perquè sí...
I sí que és cert que quan... Vull dir, jo entenc que la gent ha de renunciar, però ha de renunciar quan algun jutge veu indicis que aquella persona hagi fet alguna cosa malament i que hi hagi d'alguna manera una sentència que digui que aquella persona ha fet allò malament. Perquè molts cops diuen imputat, però és que molts cops...
la persona imputada és aquella que també vol ser imputat, que a vegades la gent ens perdeu una mica amb els terminis jurídics. Aleshores, si a tu t'acusen que tu has fet alguna cosa, a tu et criden com a testimoni, i com a testimoni no tens cap garantia processal
del cas. En el moment en què tu t'imputen, passes a tindre les garanties processals per poder-te defensar d'allò que t'han imputat. Aleshores, hi ha molta gent que prefereix ser imputada perquè a partir d'aquell moment nomenes el teu advocat, el teu procurador, i tens informació del que hi ha i tens assessorament per poder-te defensar. A partir del moment en què es demostri que tu sí que has fet alguna cosa, aleshores, evidentment, has de dimitir in so facto. O quan ja estiguis en alguna fase d'instrucció on ja hi haguin moltes proves...
que realment reflecteixin que et condemaran. Però, clar, el fet que algú digui que l'altre ha fet no sé què sense aportar proves, sense res, i que per això ja tingui plegada la política, doncs no ho sé fins a quin punt, perquè llavors, ja dic, amb lo fàcil que és denunciar en aquest país, doncs... I jo no sóc partidari ni d'amnisties, crec que ha de sortir tot i tothom ha de ser responsable de tot allò que s'hagi fet.
El que passa és que com que a vegades hi tenim poca fe amb que tot això s'acabi resolent, potser jo em donaria per...
per satisfet, si tot això servís per canviar els mecanismes de forma que la política fos més propera als ciutadans, si tot això serveix per tindre mesures de proximitat, mesures d'independència política, mesures d'independència del poder judicial, mesures de llistes obertes, de proximitat, i de fer que tothom, els ciutadans, entenguem que la política és cosa de tots i no cosa d'un...
no és un segle reduït, no és una secta que són els polítics, sinó que tothom hi hauria que participar d'alguna manera temporalment i transitoriament, sense ser una cosa de per vida i una cosa vitalícia. Per enriquir-se, no? Segurament, exactament. Per enriquir-se o per servei, però tampoc és bo que hi hagi un senyor que sigui el president del club de futbol durant 50 anys, i encara que no sigui per enriquir-se, vull dir,
És necessari que apareguin mesures d'higiene política i de renovació política i que el ciutadà estigui més a prop de poder votar aquell qui vol votar i no aquelles sigles d'un partit, sinó aquella persona que després tingui que d'alguna manera passar comptes amb aquell ciutadà que l'ha votat en base al seu programa o a les seves ideologies manifestades.
Si tot això servís perquè tinguessin tots aquests canvis, doncs si a més a més després uns quants van a la presó per totes les malifetes, millor. Però prefereixo que no anés ningú a la presó, si hi haguessin aquests canvis en el sistema democràtic, que no pas que acabin anant tres caps d'atur de qualsevol partit a la presó i seguim tapant-nos totes les vergonyes i seguim amb el sistema que tenim actualment, que desfà la democràcia.
Doncs moltes gràcies, Llorença, i porteu-te siu a l'Ajuntament de Sant Just. A vosaltres per convidar-me. I fins aviat. Bon dia a tothom. Que vagi bé, molt bon dia. Adéu, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Talking about things Talking about things Talking about things Talking about things What the newspaper said to life Something Something
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Passant 10 minuts de dos quarts de 12 del matí, per tant, és molt tard i el primer que he de fer és disculpar-me amb els tortulians
Dels dilluns, la Vicenç Riera, la Carme Madon, Josep Coderqui, en Jaume Jalaber, molt bon dia. Bon dia. He passat molt avui, eh? Us he tret 10 minuts de la tertúlia.
ja parlarem ben ràpid avui tot el que dèiem exacte l'altre dia m'heu dit que teníem un tema concret per parlar no sé si l'heu recuperat ui, ui, ui no li he aprofundit el tema és que no cal perquè això sortirà sol
Ah, això sortirà sol. Tu m'explicaràs coses d'allà. Jo t'explicaré coses d'allà. T'he d'explicar les vivències pròpies. Bé, igual ens les inventem. No, home, vivències pròpies. Jo no puc explicar vivències pròpies. Home, davant de l'avorriment aquí. Situem-nos. Davant de l'avorriment... Sí, els podem explicar.
L'Enric, jo l'he preguntat i m'ha dit que sí, que podem fer el que volem. Davant de tot aquest, que ja estem ja una miqueta tips, avui potser fem una miqueta de Holgorio. Per això s'ha fet un tratat. Per això dic, bueno, en canviar de tema els faig... No, és broma, és broma. I havíem decidit entre els seus col·legues de parlar una miqueta de la Barcelona...
Aquella fosca, subterrània que hi havia llavors. De quins anys estaríem parlant, per tant? Fins fa poc encara. Fins fa poc, exacte. És a dir, tota l'època dels meulers, que estaven destinats precisament a una certa classe luchana i tirant cap amunt.
en els quals moblers podies trobar unes autèntiques suïts magnífiques. Per aclarar-ho, un mobler no és una casa de mobles. No, no, no. Per aclarir-ho, un mobler no és la casa de mobles. És una casa de cipres. És la casa d'anar-hi amb la teva amant. Amb la teva amant. No era un petit club, eh? Ah, exacte. S'ha d'aclarir això. No era qüestió d'anar-hi amb una puta, que tenia si podia anar-hi. Però, en realitat, en realitat, era aquella persona que tenia un amant
i feien els seus trobades allà, en els quals veies al dematí, per exemple, senyores de certa categoria, que havia deixat, la minyona l'havia deixat per allà als voltants, i a prop del mobler es trobava amb el seu amant.
Sí, però tens d'explicar, no és que es trobés. No, no, doncs sembla que no has frequentat això. No, no, no. Es trobava amb el seu amant. No, es trobava a dintre. No, primer entrava un. Era secret. Això depenia, això depenia. No, no, no, quina gràcia tenia. I si la seguia el marit, no. Primer entrava un, el feien posar en un quartet, i llavors entrava l'altre...
I quan sortien, sortien... Si no veia gràcia, si els veien... Sortien separats, també. Sortien separats, clar. Això sí, sortien separats. Era la discreció, no? Depèn, hi havia de tot. Hi havia que anaven amb el seu cotxe i la man i ja es posaven el graig que tenia aquest apartament amb la cortineta i tapaven la matrícula. Hi havia cortineta i ho tapaven amb un drap la matrícula perquè no se n'adonguessin. Ai, mira, aquest és el cotxe de falano de tal. Sí, sí.
et tenien molt bé, els cambrers et tenien molt bé, i vostès t'aportaven a una habitació, depèn de la categoria que volguessis, i hi havia autèntiques suïts amb el seu salonet, amb un quarto de bany magnífic, amb una cosa magnífica, a més un llit que els agradava que tota l'habitació estigués plena de miralls, inclús el sol,
sí, inclús el sostre perquè així podien veure les diferents figures eròtiques que feien ells mateixos entre si i repetides ja deien aquesta la vam repetir ahir no, però també s'ha de dir que en aquests llocs hi havia hagut reunions polítiques i tot no necessàriament tenies que anar a una senyora això era reservat era reservat a la gent que volia anar allà a fer el que volgués
Si és home o si és dona. Si és home o si és dona. La gent no sap massa dels últims anys, és a dir, dels temps de la dictadura, que aquests mobles tenien una llista de clients. I el primer que no coneixien li demanaven el carnet d'identitat. Li demanaven el carnet d'identitat i s'havia d'apuntar. Dic això...
perquè jo em havia dedicat a la qüestió matrimonial i, vulguis que no, vaig haver d'intervenir en alguns assumptes en què hi havia un amant i era molt fàcil de vegades trobar, molt fàcil relativament, fer els estudis a través d'un detectiu i tal, i a través del...
del registre d'aquests hotels es trobava si verdament aquella persona havia freqüentat o no havia freqüentat però tu saps també que era un prestigi tindre una amant els anys 40-50 era un toc de classe
Hi ha l'anècdota aquesta famosa d'uns al Liceu que diu, una senyora i diu, la nostra és més millor. Ah, exacte, hi ha l'anècdota d'aquestes de Liceu. La nostra era millor. Si l'has de triar, la tries guapa. No, clar, perquè la burguesia ja formava part de... Si no tenies una mana et sortia... Lo curiós en aquesta matèria de les amants és que fins i tot hi havia senyora
que no hi donava gaire importància. Jo m'havia trobat del cas de venir-me una senyora a demanar la separació perquè el seu marit la maltractava, el seu marit no li tenia consideració, el menjar no li era d'ao, llançava el pat a terra, coses d'aquestes. Clar, tot de coses que passaven dintre de la llar, que era difícil de provar. Com ho provo jo, tot això?
i parlant, parlant i miri, senyora, tot això li crec que sí, que sucsues, vostè m'ho explica i amb la forma que m'ho explica estic convençut que és veritat però esclar, com no puc portar les parets del pis com a testimoni i si ella tingués una amant
i mira, diu, ah, això sí! No, no... Vull dir que ja estava acostumada que tinguis... Però és la hipocresia de la societat. També era una manera de conseqüència que en aquell moment era impensable o molt difícil el tema d'un divorci o una separació i més en segons quines classes.
I per tant, no dic que no passi ara ni molt menys, però simplement que en aquell moment era com una cosa ja consentida. Em sembla que ara no passa tant, i de fet han hagut de tancar menys dos. Però perquè la gent ho fa a casa seva, no també directament? No, perquè la gent ja no es complica la vida tenir una amant. Pots pagar una cosa esporàdica i ja no volen complicacions. Però abans era una nota, un pedigrí.
era arribar al top per dir que ara per exemple algú que formi part fins i tot de la burguesia i tingui interessos o directament també es poden arribar a acords no segurament segons què està més expectat per separar-se no, no, la gent, els del top no separen aquests, aquests aguanten més que abans depèn, vull dir això depenar de les condicions i de les circumstàncies de les persones és a dir
A veure, moltes vegades la persona que té un amant
Si li diguessis, escolti, si vostè se separa, es vol casar amb aquesta persona, diria, no, no em vull casar. Jo la vull tindre com a amant, però no per... Per viure i... La meva esposa és la meva esposa. Això és així. Hi ha mentalitats d'aquest tipus... Sí, però ara la gent jove no crec que estigui...
No, la gent jove ja canvia molt. Els costums han anat canviant molt. Ara ja no sé, les joves què pretenen. Ara per variar-nos, tenia mans, varia com vols. Sí, no, em sembla perfecte. Mare de Déu, jo dels que em vejo...
No, moltes vegades també era culpa de la dona mateixa que deia, ai, mentre no m'amoïn ni a mi, que faci moltes coses. És a dir, hi havia l'home que amb la dona no s'atreviria a fer, segons què, ni demanar a la dona segons què.
i ara suposo que també, però que les fa d'una altra manera que sí, però vull dir que això hi ha home que diu, no, jo la meva dona ella se sentiria que li falto el respecte això és ofensiu, amb ella no però si estàs parlant del paleolítico no, no a veure et vaig a dir-te una cosa hi ha molts homes parlem clar la fal·lació
Tu creus que algun marit s'atreveix a la seva dona dir-li, fes-me una fal·lació? No sé, no. No, no, jo és que... Avui dia suposo que no és tan tabú, això, ja. Bueno, potser no és tan tabú. No, i tant. No és tan tabú, però vull dir, cuidado, hi ha coses que... Sí, sí, no, estic d'acord amb tu, estic d'acord amb tu. Vull dir, segons què sí, però segons què no. Estic d'acord amb tu. Jo no perquè amb ella això li...
Per què funcionen tant els canals aquests pornos? També diuen que amb l'amor i amb la guerra tot val. Clar, per tant, anava a dir, si no forma més, forma part de la hipocresia, no, llavors? Exacte. Ara, no sé si se m'ha sentit, però per què funcionen tant els canals pornos en les televisions d'apago?
Ah, sí, sí. Avui en dia... Avui en dia poses... A la nit poses teletaxis o poses alguna... Inter-economia, eh? Ah, sí? I et surten... Què deia? Ah, sí? Com ha canviat el cuento? Com ha canviat el cuento? Això has de posar-ho a partir de les dues. Ah, bueno. Ja són aquestes hores en què suposo que si fas una mica de zàping t'ho trobes per de fer, no? Home, a les televisions de pagos sí, jo no sé què, però...
No, però és vital el que diu, que si fa sàping el trobes. Però mira, aquí a Barcelona, fins a que estàvem parlant amb el Josep Coder, tant el Jaume com el Vicenç, em sembla que has sigut més tranquils. A nosaltres ens va agafar la distància. Nosaltres sou més sant, era tot pecat. Tot pecat. Però jo com que he viscut a l'estranger molts anys...
ja vas a un altre ritme no, no, però aquí a Barcelona és que s'ha de ser coneix una miqueta la història que a vegades ens agafem encara fins fa sis mesos o encara no un any que ara hi ha una casa que estan fent de pisos davant de la benzinera de...
entre la vinguda Pedralbes hi havia el Pedralbes l'han tirat a terra l'han tirat a terra que el dia no hi passava i ja no em queda res antiga menció del senyor Correa i allà van matar la la rato no com és d'aigua la rato bueno, ja saps qui vull dir, no? ah, doncs llavors ja ho sabeu vosaltres però encara queda la França que està al poble sec
Aquesta encara funciona, que ho sapigueu. La gent jove que ara fa fred, ara fa fred. I el regàs també. I això m'ho has dit tu, veus? L'altre dia, precisament que vaig entrar a internet, em va sortir un vídeo del regàs amb totes les...
I a més allà si investigava coses polítiques i tot, eh? A més el Serrat té una cançó de la Casita Blanca bastant explícita. Saps la cançó del Regat? Jo lamento molt que el Casita Blanca l'hagin tirat. A mi em va saber molt de greu. És de les coses que crec que l'Ajuntament de Barcelona...
Crec que l'Ajuntament de Barcelona no ha sapigut allò, cuidat, podria convertir-se en un museu de l'eròtica. Sí, sí, sí, a mi m'ha sapigut. Ja ho van tancar, fa uns anys se'l van tancar i després se'l van tornar a unir una altra vegada. Però ja no va ser el mateix, la gent ja va perdre el talent. Ah, i sabeu per què es deia que sí tarlanca?
Per què? Ah, perquè es tenien les robes. Ah, exacte. Perquè a les tendres, a les robes, a tot a dalt, es veien els llençols, les coxineres i tot. Perquè això s'arrentava molt sovint, llavors. Això s'arrentava molt sovint. No, no. Cada ús s'arrentava. Pensa que també estava ubicat en un lloc. Però pensa que ara havia quedat bastant esveït, perquè hi havia l'hospital militar...
La plaça Les Ceps, aquella plaça inacabada. I al davant hi havia no sé si ben bé al davant hi havia unes monges. Un col·legi de monges, sí. Sí, sí, unes monges.
Però, bueno, és la Barcelona aquesta, que el Vázquez Montalbán va escriure un llibre de la Barcelona. Home, és que, de fet, això no es tindria que haver amagat. De la Barcelona profunda, no? Negra, profunda. Perquè ara ho expliques amb un de jove i dirà que m'expliques cuentos de la Mare Solartina. Sí, sí. I era tan veritat i real com la mateixa vida. Clar, perquè, aviam, diem amor. L'amor existe tota la vida. I pots tindre...
El que deia en Josep, que matrimoni era una cosa, però després podies tindre una cosa paral·lela sense fer mal a la persona. Bueno, sense fer mal, això sí estava acordat, no suposo? Amb la dona no necessàriament...
si no ho sabia li podia semblar malament li podia semblar bé però també li podia semblar malament o depèn de la plaça social o depèn de la persona ja ho deia el Capri diu l'amor se'n va però ell es queda verdaderament
ha estat bé trencar una miqueta el tema d'aquest però ara ja, com que és obligatori queda un poquet, hem de tocar el tema quin tema? del Barcet l'altre ja vaig estar discutint ja no parlant, perquè jo quan dono l'opinió ja directament a discutir, ja no a parlar a mi el fora nano aquest en un dangarín ja em comença a fer pena home, fer pena Carme? no, no, m'explico m'explico
Quin tipus de pena. Exacte, hi ha molts graus de pena. Aquest nano es va creure, s'ho va creure, perquè era un jugador de balonman, no era de baloncesto, no era res a tres jocs. Va fer un curset a ESADE, que també el pots fer tu pagant, i va sortir amb un títol d'ESADE. Li vam posar tot també, té que ser un tio amb molt poc caràcter, que es va pensar...
que era el rei que tot li estava per més no, que tot li estava per més i crec que que no sabia massa, de veritat no el vull ni defensar però aquí la tonteria al ser tonto li ha pagat una mala jugada
Bueno, però suposo que era el risc que corria. A mordets, sí, personal. Però no... No ho ha fet per fer obres de caritat, això. A l'undangarit... Només ho ha fet per empuixecar-se diners. A l'altre gendre no els ha causat cap problema. Bueno, ja el va causar no uns quants, no? No, però a nivell econòmic ni on. No, no, clar. Aquella de casa bona, eh? No, no, però bueno, aquell ha fet la seva vida. L'undangarit també, eh?
Bueno, casabona Una altra cosa Una terrenco No, però bueno Però aquest nano És que n'hi va dir Tu mira que no passa res Ho has protegit
I s'ho va creure. Perquè encara amb la cara aquella de penoli que posa, penso que encara no s'ho creu que li està passant. Home, l'últim que va dir, que és quan li van dir que li embargava en aquestes dues cases, que va dir que no hi estava d'acord perquè era empobriment. Exacte. I mentrestant estava sopant a un senyor restaurant. El que vingui a dir que em fa el fet que li deu relliscar alguna cosa. Bueno, està com... Deu veure-ho...
No ho sé, no ho sé. O sigui, crec que no és conscient. Home, jo crec que ell pensa que anirà broma a la presó, no? I llavors suposo que davant d'això anirà buscant uns mecanismes per trampejar-ho. Quan he dit que em feia pena, evidentment, em feia pena, eh? Però vull dir, penso que és un...
Com va dir l'altre dia... Vaig a dir-ho, el senyor alcalde va dir que Collserola, en un programa de televisió, que venia no com a alcalde, sinó com a president de Collserola, que Collserola havia mort d'èxit. Estava morint d'èxit. Hi va molta gent. Sí, és un tema que els ecologistes... No, és veritat. Aquesta frase em va quedar... Morir d'èxit. Està morint d'èxit. Aquest noi...
S'ho ha cregut tant que li costarà, em fa l'efecte que un dia d'aquests faran més barat. Per cert, que mira, veig que a última hora el papa renunciarà el 28 de febrer. Quin papa? El papa de Roma. El papa de Roma, pot ser. El que plega. El que plega? Sí. I això? Pot ser. Heu de veure només el teletip del titular. Però d'on t'ha sortit aquesta notícia? De Vanguardia.
La Vanguardia fa l'última hora, el papa m'ha arribat aquí com l'última hora, ara diu més informació i de moment l'únic que surt és això. El Vaticà també. Si surt a la Vanguardia és del papa. Renunci al papat. Serà la primera vegada a la història, no?
No, n'hi havia hagut algun ja, també, però fa molts anys, molts anys darrere. No ho sé quin papa, però és lògic que el papa... Però no està gaire temps, no? No, no és per el temps, però l'edat és bastant elevada. I també té que aturejar... I a ell li ha d'haver pesat molt, li ha d'haver pesat molt en aquest papa, el fet de la substracció de...
Els seus arxius. Els arxius i la publicació i veient que això sortia del mateix Vaticà. Alguna cosa estanya suposo que... Aquí no hi estic bé. El dia 28 de febrer anunciarà. La segona pel·lícula del Padrino, que jo sempre recomano el Padrino com el sumon del sumon, que hi ha un tros...
que la màfia té negocis amb la banca aquella, te l'acord? La banca, sí. Banca d'Iroma. No, la banca d'Iroma. Sí, que es va penjar. I hi ha aquell tros que explica que són les finances del Vaticà i tot el màxim. No són massa clares.
En fi, se'ns acaba el temps, avui hem rebessat també una mica de tot, i això que hem tingut menys temps, eh, del que és habitual. Sí, però ja has vist que anàvem per feina, eh? Menys que parlar de... I anàvem per feina. I tornem... I anàvem per feina. Gràcies, Vicenç, Carme, Josep i Jaume, bon dia. Adéu, que vagi bé. Ara ens trucaran i dient. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Sandra Valén i Oriol Pujador. Segons una informació d'última hora i que difot l'agència italiana de notícies ANSA, el papa de Roma acaba d'anunciar la seva dimissió. Benet XVI deixarà el pontificat, segons aquesta agència de notícies, el proper 28 de febrer. Us justifica elegant que ja no té forces per continuar el capdavant europeu.
de l'Església. Insistim, és informació d'última hora. El papa de Roma, Benet XVI, acaba d'anunciar la seva dimissió. La vicepresidenta del govern, Joan Ortega, ha confirmat aquest dilluns que la llei de governs locals que prepara el seu departament ajustarà el nombre de càrrecs a les necessitats reals. Ortega ha explicat que en un moment com l'actual cal evitar duplicitats.
I ha de ser una llei que coordini les diferents administracions locals existent, que clarifiqui les competències, que garanteixi l'estabilitat pressupostària i que, en definitiva, elimini aquelles duplicitats i estructures no necessàries. Avui és més important que mai.
Però també ha de ser una llei que garanteixi la participació i la transparència dels ents locals, que destini els recursos a les prioritats existents i que permeti ajustar el nombre de càrrecs a les necessitats reals. La vicepresidenta ha inaugurat la quinzena assemblea de l'Associació Catalana de Municipis. Ortega assegura que les inversions per a obres es farà de manera més lenta i que només se subvencionaran
Aquelles que siguin bàsiques, necessàries i del valor afegit. La venda d'habitatges va pujar un 4% el mes de desembre a Catalunya i en relació al mateix mes de l'any anterior. Així ho assegura les dades que aquest matí ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística. Aquest increment es deu a la previsió d'alguns compradors que van avançar les seves transaccions davant la finalització el mes de gener.
de les bonificacions fiscals a la compra d'un habitatge. El conjunt de l'Estat, la venda d'habitatges, també va bujar. Ho va fer el desembre un 2,3% fins a arribar a les 23.523 operacions. A Lleida, la Guàrdia Urbana ha detingut tres joves d'origen colombià per una presumpta agressió a agents d'aquest cos. Els fets van passar i al migdia, quan la Guàrdia Urbana va intervenir en una baralla entre una desena de persones, la majoria d'origen llatí, a l'avinguda de l'exèrcit, segons la policia.
Quan els agents van intentar identificar les persones que havien participat en l'altercat, algunes s'hi van negar i van agredir els agents. Quatre membres de la Guàrdia Urbana van patir diverses contusions per les quals van ser atesos
en un centre sanitari. Arran dels fets, la policia ha detingut tres joves de 21, 23 i 28 anys per atemptar contra l'autoritat. També han quedat imputats altres dos per una falta de respecte als agents. Catalunya pot perdre entre 4 i 7 milions d'euros d'ajudes europees al camp. És l'alerta que ha llançat avui el Sindicat Unió de Pagesos després de l'acord pressupostari tancat fins l'any 2020 i entre els països de la Unió Europea. El coordinador d'aquest sindicat agrari, Joan Cavall, ho ha explicat en declaracions a la xarxa.
Si es fes proporcionalment com s'havia fet fins ara, nosaltres veiem que podrien arribar a Catalunya uns 4 milions d'euros menys i haurien d'afegir un 1%, que s'ha ficat un fons, diguéssim, adicional per tema de crisi de mercat, l'única cosa que es té que treure del mateix pressupost. Joan Cavall diu que si el govern central fes un repartiment just d'aquestes ajudes concedides per Brussel·les, Catalunya no hauria de perdre ni un euro.
Esports en xarxa Bon dia, us parla Joan Barberà. Aquesta hora està previst que el porter del Barça, José Manuel Pinto, signi la seva renovació amb el conjunt blauranà fins al 30 de juny del 2014. Pinto que renova una vegada més amb el Futbol Club Barcelona. Escoltem l'exporter del Barça que va coincidir amb Pinto al Celta, Richard Dutruel. Són declaracions a la xarxa.
Siendo suplente, pues tenga más trescor mental y menos presión cuando salte al campo, pero aunque tenga menos presión, nunca es fácil hacerlo bien, ¿eh?
Dutorell, que va coincidir amb Pinto al Celta, i el Barça ho va fer amb Pepe Reina i amb Víctor Valdés. Encara en futbol destaquem que el Barça ha ampliat a 12 punts l'avantatge sobre l'Atlètic de Madrid, després de golejar i el Getafe per 6 a 1, un Barça que té 16 punts d'avantatge respecte al Real Madrid.
En plana poliesportiva, el Barça de bàsquet va guanyar ahir la Copa del Rei després de derrotar el València, 85-69, a la final disputada a vitori. Amb aquest títol, el FC Barcelona iguala les 23 copes que té el Real Madrid. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Demà s'acaba el termini per apuntar-vos al concurs de disfresses de carnestoltes, que es farà dissabte a la tarda. Els participants haurà de desfilar davant del jurat a partir de les 6 al Parmaragall, que és on es farà el concurs. Hi ha quatre categories, millor comparsa, millor comparsa escolar, millor grup i millor individual. Trobareu les bases i el procediment a seguir per apuntar-vos-hi al web de l'Ajuntament, santjus.cat.
Després de la desfilada, la comparsa guanyadora de l'any passat, els membres del col·lectiu de la plaça de la Pau faran el pregó i tot seguit començarà la rua pels carrers de Sant Just. Acabarà com cada any a la plaça Camoapa. Allà, un cop acabada la desfilada, es farà una xocolatada, un ball i el lliurament de premis a les millors disfresses. Després es cremarà el rei Carnestoltes, que han fet persones de l'esplai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau.
Cuina Miracle, el Celler de Can Mata i el Centre Cívic Joan Maragall organitzen aquesta tardar una aula de cuina de quaresma, acompanyada d'un tas de vins i degustació. Els vins que es testaran seran el 100% de la terra alta i el terra prima del massís del Garraf. Les inscripcions es poden fer al Centre Cívic Joan Maragall i el preu per participar-hi és de 9 euros en 73. L'activitat tindrà lloc al local de Cuina Miracle, l'Avinguda Indústria, número 1, i començarà a dos quarts de set de la tarda.
I us recordem que aquest mes comencen les jornades de portes obertes a les escoles de Sant Just. Cada any, quan s'acosta el període de preinscripció, els centres fan aquestes visites amb els pares i mares per tal que triïn escola o no apuntar els seus fills. Cada escola farà dues visites, un en horari de matí, a les 9 o dos quarts de 10, i un altre en horari de tarda, a les 4. L'escola Canigó serà el primer centre públic de Sant Just que obrirà les seves portes als pares i mares. Serà el dia 18 de febrer a la tarda i el dia 20 al matí.
Després serà el torn de l'Escola Montseny el dia 21 a la tarda i l'endemà el dia 22 al matí. I l'Escola Montserrat ho farà el 27 a la tarda i el 28 al matí. D'altra banda, l'Institut només farà una única jornada de portes obertes el dia 6 de març a les 7 de la tarda i ja l'Escola Bressol Municipal Marrex ho farà a l'abril. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada a partir de la 1 i 5 al Sant Jòs Notícies edició a migdia. Mentrestant, podeu seguir informats al web de ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Ara passant 13 minuts, pràcticament de les 12, és moment de saludar la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia. Per parlar de què és el que està fent aquesta entitat santjustenca. Doncs mira, anem fent feina i una de les coses que hem de fer aquest mes és anar a l'Assemblea General dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, que tindrà lloc el dia 23 a Lleida i nosaltres hi anem, cada any anem i aquest any també hi anem.
a posar els temes sobre la taula i els generals i tot plegat. Després, també, ja vam tenir la primera reunió per parlar del dia de la Poesia, que nosaltres col·laborem. Sí, que és el març també. El 22 de març, perquè el 21, que és el dia, però segurament, segurament la millor hi ha plaer a l'Ajuntament i, bueno, ho han canviat per si de cas. En cap de setmana. Sí, no, més que res per això, perquè, bueno, per si coincideix un plaer.
Es farà la sala del cinquantenari i després ja vam fer la primera reunió, va ser per veure els poetes que aquest any es llegirien i va ser Salvador Espriu, Rosselló Purcell, Millán Gómez,
I, a més a més, en Martí Pol, i després la Joana Raspall, que és de Sant Feliu, que té 100 anys, que és viva, que té 100 anys, i nosaltres també oferirem poemes de la Joana Raspall. Bé, es va començar a treballar amb això, ara hem de tenir la segona...
trobada, però ja s'ha posat fila d'agulla per tirar endavant això. Doncs és una sort també poder tenir la Joana Raspall en aquest acte, no? Sí, potser no podrà venir, però sí, jo l'altre dia, sí, a més a més, ens vam posar dèvores, no?, que cadascú de nosaltres havia de dur dos poemes d'aquests poetes que hem dit i llavors posar-los sobre la taula i mirar a veure quins t'ho dirien. I la veritat, quan vaig llegir els de la Joana Raspall em vaig quedar molt parada
de lo bé que escriu aquesta senyora, o que escrivia, perquè ara és tan belleta que segurament la millor no escriu. Però hi ha uns poemes fabulosos, de veritat que són fantàstics, perquè hi ha altres poetes ja tan reconeguts com l'Espriu que ja no s'ha de dir res, però la Joana és aquesta desconeguda, no és la Maria Mercè Marçal, vull dir, és una, per nosaltres, almenys en aquest sentit, s'ha vist més els contes infantils, aquestes coses.
Però, en canvi, els poemes de la Giovanna Raspall crec que són molt, molt, molt interessants. I, bé, alguna cosa farem a fora del dia de la poesia amb aquests poemes, també. Perfecte. I, a més, doncs, vam anar treballant, doncs, el que s'està fent, el dia a dia, s'està preparant un vídeo, molt curt, per presentar a l'assemblea, que ens van demanar si podíem dur...
No, pel ressecat, perdó, és pel ressecat que és el Ripoll, però és pel maig, que encara no sabem quin dia serà. Però llavors és la ciutat cultural de la cultura i llavors nosaltres també hi anem i segurament passarem aquesta petita pinzellada del que és Sant Just. Bé, això és el que s'està fent a fora de moltes més coses, que ja sabeu dels desapareguts, de la miscel·lània, etcètera, etcètera.
Perfecte, doncs molt bé, Maria, n'anirem parlant també aquí cada dilluns, perquè com evoluciona tot plegat. Sí, molt bé. Moltes gràcies, Maria. Fins la setmana. Fins la setmana. Fins la setmana. Fins la setmana.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Mm-hmm. I've been spending way too long checking my tongue in the mirror and bending over backwards just to try to see it clearer. But my breath fogged up the glass and so I drew a new face and I laughed. I guess what I'll be saying is there ain't no better reason to rid yourself of entities and just go with the seasons. It's what we aim to do. Our name is our birth.
Fins demà!
Bona nit.
I aquesta hora parlem de la sexi excursionista de la Taneu, la CEAS, que va celebrar aquest dissabte la seva Assemblea General Ordinària. En parlem amb la seva presidenta, la Romy Porredón. Molt bon dia, Romy, què tal? Bon dia, Carme.
Una assemblea en què es va aprovar, en principi, entre altres coses, també el pressupost per aquest 2013. Canvia molt? No, no varia massa. Vull dir, més o menys, les partides són les mateixes i llavors s'equilibria més o menys igual. No varia gaire d'un any a l'altre, en principi. Sí, i què més es va tractar en aquesta assemblea?
Bé, sempre hi ha un ordre del dia bastant replet, érem una bona colla perquè vam ser gairebé 80, no s'hava de ser molt boig i llavors es fa sempre un repàs de tot el que s'ha fet el 2012 i també és considerable les activitats que havíem fet de diverses coses, diguéssim, de diferents tipus d'activitats.
tota la participació en plataformes, consells, on col·laborem amb actes del poble, com aquest any hi havia la senyora Peña del Moro, les desempre del Correllengua, La Flama, col·laboració amb Fides, etc. Una novetat d'aquest any que està molt bé, perquè ho vam dir a l'Assemblea, és que ara ja que estem com a entitat esportiva,
al Consell Català de l'Esport, que això feia temps que anàvem portant els papers de tot el que es necessitava, i doncs ara ja tenim un número concret amb denominació oficial, com a secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc, doncs la feia. Bé, i després es parla de l'estat de comptes i les només propostes i pressupostos pel 2013.
Com a propostes, si diguis, diguis. Sí, això t'anava a preguntar si hi havia alguna proposta concreta ja d'aquest any. Mira, com a proposta que ja està endegada és refer tot el camí de Santa Creu de l'Orda, que això ja s'havia fet molts anys enrere i estava desdibuixat perquè els terrenys s'han mogut i s'han canviat i tal...
I ja s'està fent tot un nou recorregut que surt de la plaça de l'Ajuntament, de la plaça del poble, i ja està tot el projecte bastant avançat i ha col·laborat l'Ajuntament amb uns tècnics i tot el parc de Colxerola, i llavors es tornarà a identificar tot el camí, saps? Vull dir, passant també, aprofitant el Moliner i coses més de patrimoni, saps?
Després també s'està fent ja un mapa més topogràfic i ben fet de Sant Just i de tot el seu patrimoni, i a banda de topogràfic molt concret de Sant Just i l'entorn. I després també hi ha el Premi Especial de Fotografia, es va ja concertar el lema, que serà Gent de Muntanya. El premi que es fa al setembre, no? Sí, el Premi de Fotografia, que sempre hi ha un premi especial...
I aquest premi especial l'any passat, com que el cicle es deia l'aigua com a front de riquesa, vam agafar el mateix títol. Aquest any n'hem canviat amb gent de muntanya. Serà el lema per aquest premi especial. Què més? També hi va haver suggerències que ens han imposat feina, entre cometes, i molt agradosament. Perquè sempre estem amb el repte de captar gent jove, de formar un grup jove... Exacte.
I llavors, doncs, bueno, el Jordi Amigó va proposar que estudiessin bé tota la franja de socis que som des del 30, de 30 anys a 45 anys, a veure doncs quins perfils hi havia i tal, llavors per a veure si entre aquí hi havia gent com per formar també un grup, no? Vull dir, aquest pic 30 que podria ser des dels 25 o així, saps?
I una nova activitat que també es va proposar i vam trobar molt interessant i que segurament, doncs, que posarem fil a l'agulla, és una altra activitat que seria sortida en família. Ah, molt bé. Perquè, clar, hi va haver un soci molt recent, de fa 15 dies, jove, d'aquesta edat, que va dir que ell venia, no sé si de gràcia, no recordo ara ben bé la procedència, que...
es feia amb alguna entitat això, o sigui que pares, o fins i tot després hi va haver l'aportació de dir que no només podrien ser pares, sinó que podrien ser avis, doncs com amb els nens a partir de 7-8 anys, així d'aquesta franja fins a entrar a l'institut, doncs fer-los sortir, fer sortides que fossin atractives i acostumar-los, diguéssim, al tema de la muntanya i les sortides. I així es va fent una base, no?,
que sempre es recorda i no cal començar un cop no ho has fet mai. Exacte. I això va sortir algun soci dient que els actuals de les CEES justament es van formar amb el Pugents i Banyos a partir d'aquí, de grup infantil, i que la gran majoria que ara porten les activitats i són l'ànima de les CEES venien d'aquests grups. I per tant ens va semblar una cosa molt positiva.
I bé, doncs, feina, nova. És a dir, que sí que es planteja fer-ho, no?, d'alguna manera un dia concret o un cap de setmana, m'imagino. Sí, vull dir, començar, jo què sé, un cop al mes, doncs vinga, les sortides en família i mirar a veure si podem fer una comissió, no?, que hi hagi gent, doncs, sigui, doncs, avis que encara hi ha gent que ara és avi valent, no?, vull dir, o algun d'aquests pares, aquest noi mateix que ho va proposar
doncs s'hi apuntaria i tal, i que entegessin aquesta nova activitat. Com una nova proposta, i tant. Sí, sí. A més a més, també he fet un any ara, Romi, que ets presidenta de les CIES. Per tant, com valoràs aquest primer any? Com ho has viscut? Home, jo, positivament. Vull dir, a veure, jo ahir entrant tenia darrere meu un adot molt potent, que era el Jordi, que encara continuo bé.
amb moltes activitats i sent de secretari, no? Però allò que ve... Però m'he trobat aconvoiat amb tota la Junta i crec que sí, hem continuat fent coses i posant-nos en diverses col·laboracions i bé, jo valoro positiu, sí, sí. Estic contenta, sí. Molt bé. Doncs això és el que es va tractar a grans trets aquest dissabte. No sé si hi ha alguna altra cosa que ens haguem deixat que calgui la pena destacar. En principi crec que ho hem anat tocant...
Tots, sobretot aquesta novetat que ja som del Consell Català de l'Esport, perquè ens dona peu a anar, primer a constar dins com a entitat, ja independent, amb denominació pròpia, i després ens dona peu a participar en assemblees de la FEC i tal.
També una altra cosa, ara hi penso que l'Ateneu per això s'aprovarà quan hi haurà ara d'aquí un parell de setmanes, em sembla que és la Junta de l'Ateneu. L'Ateneu obrirà unes vicepresidències i una vicepresidència la crear expressament per les CES perquè pugui anar com a entitat a aquestes reunions de la Federació Catalana i amb aquests consells nacionals perquè si no, com que és
l'Ateneu, qui constava com a entitat, doncs, clar... És difícil. És diferent. I ara, doncs, ja si hi ha una vicepresidència de la CEAS dins de la Junta de l'Ateneu, doncs, ja directament n'hi podem anar nosaltres, saps? Amb votiveu i tal. Home, doncs, interessant, també, aquest canvi. Doncs això. Perfecte, Romi, doncs, moltes gràcies per explicar-nos com va aquesta assemblea general de la CEAS. Hem parlat avui amb la Romi Perredon, presidenta de la CEAS. Que vagi molt bé i bon dia.
Gràcies. A vosaltres. Adéu. A més aviat.
It's hard to be ignored. When I looked at you, you looked so bold. My baby, my darling, I've been taking a beating. We're all right. It's okay. We all get to slip sometimes every day. I'll just keep it to myself.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. Ara passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia i és l'hora de ficar-nos cap a la cuina amb la Carme Badó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? I preparar alguna cosa per dinar? Bé, avui farem una cosa del dilluns barata i fàcil i tal. Mira, m'ho vaig fer jo l'altre dia, que...
Una de les coses que és una tonteria i no me l'havia fet mai. Una truita d'alls tendres. Jo també me la vaig fer l'altre dia, Carme, i no l'havia fet mai. No l'havia fet mai. Vaig passar per la verduleria i estàvem tan macos que dic, mira, em vaig a fer una truita de... Mira, veus? Un bon manac per persona, eh? O sigui, si sou dos, dos manacs, perquè si no...
Els vaig netejar, no fa falta passar-los per aigua, em va dir la verdulera, només treus els mateixos, bé, a veure, no és com els calçots que porten terra, que quedi net. Els deixes ben bé estovant a l'oli, xup-xup, no vagis de pressa, que es vagin coent molt toves. Però agafen dos manacs, perquè això queda en res, perquè talles... Tot obert tampoc fa falta collències.
Però bueno, aprofita el màxim que puguis, que també és bo. I afegeixes una llet, picadet, donar-li una miqueta de sabor a la cosa, i agafes dos sols per persona, bateixes i fas una truita mandalironda, vull dir, no té res més que això. Ben salada i una miqueta de pebre. Llavors, per posar-li una miqueta més de...
de cosa, una truita sola, doncs poseu un tomàquet, que ara hi ha tomàquets bons. Bé, ja és a dir, bons, deixem-ho dir perquè... No és l'època, no. No és l'època, però l'altre dia vaig comprar uns...
aquí a Sant Just, no diré l'apuesto, no per res, perquè no en tenen cap culpa, uns tomàquets que es diuen raf, que teòricament són la... res, res, perquè a més la pell, i clar, em va dir que és que ara raf es posa a quasi tot el que té un model, però que no saben ni d'on venen, perquè clar, hi ha tomàquets tot a l'any, hi ha fresons tot a l'any, hi ha cireres tot a l'any...
jo no hi entenc amb això és molt difícil jo ja em dedico pel tomàquet aquest de pera que aquest té gust que és el que serveix per amanir el pa te'l poses una miqueta d'oli i sal el deixes un rato estovar mai vinagre el tomàquet i ho acompanyes a la truita ja està
Més fàcil que això? Més barato? No, no, és bo. Home, t'hi dic el tomàquet per acompanyar-lo una miqueta a la truita. Perquè no sigui exacte. Però aquests de pera, de veritat, que són els que hi ha millors al mercat, eh? Ja t'ho dic, eh? Que tenen gust a algú, eh? Doncs mira, ens apuntem la recepta. Una truiteta i ara segurament tothom dirà, ai, pots mirar alls tendres. És veritat que fa temps que no me'n faig. Veus que bé? No t'hi hem donat una idea. Perfecte, Carme, gràcies i fins demà. Bon dia.
Bona nit.
Dos quarts i mig d'una del migdia, estem entrant en la recta final d'aquest Just a la Fusta d'avui dilluns i com cada dues setmanes tenim l'Eduard Casanovas, arquitecte tècnic del gabinet tècnic de Casòvic i Sant Just. Molt bon dia, Eduard. Hola, bon dia, Carme. Per parlar d'arquitectura, a més a més avui ja m'has avisat que no faràs tanta tècnica, sinó que ens portes una idea més filosòfica de plantejar-nos l'arquitectura.
Sí, la veritat és que a partir que t'hi engresques i vas fent una miqueta de reflexions, doncs et surt una mica, bueno, això, reflexions, que plasmes en un paper i avui he preparat una miqueta de filosofia informal en l'arquitectura. Molt bé. Bé, durant l'estona que estic amb vosaltres m'agradaria reflexionar conjuntament amb tu, Carme, per tant em pots interrompre com vulguis,
perquè després de l'experiència que tens dels anys d'estudi bé, vas madurant idees també llegeixes menys del que vols perquè realment llegeixo menys del que vull entre el cansament i una cosa i l'altra un llegeix menys però bé, intenta reflexionar i he preparat aquest petit escrit que he titulat l'arquitectura de l'arquitectura a veure, doncs bé, m'hi llenço l'arquitectura és una disciplina molt àmplia
que, bé, es resumeix des de la història antiga fins ara i que comprèn un món molt complex. De fet, l'arquitectura, tal com l'entenem ara, és una cosa molt quotidiana, però és com els mòbils, no? La gent jove pensa que el mòbil existeix de sempre i no és així. Però sí que és una cosa molt, molt antiga i es pot dir que va molt interioritzada dintre de la cultura humana.
Segons l'arquitecte alemany, Ludwig Mies van der Rohe, l'arquitectura va començar quan es va col·locar bé dos maons junts. I això potser és molt simple, però és veritat. I quin moment seria això? Bé, el moment és una reflexió en bé o alta, que es pot dir que això va començar-se abans de Crist, abans del naixement de Crist, i evidentment es pot dir que es perden de 5 i 7.000 anys abans
que nosaltres potser comencem el calendari. Depèn del calendari. Per tant, fa més de 2.000 anys. Sí, això és segur. I aleshores el que es pot pensar és que molta gent podia pensar-ho que és la masseta central ibèrica on es va fer això. Doncs no. La veritat és que la regió que conforma la mitja lluna de la zona del Gols Pèrsic és on es comencen a tenir les primeres ciutats i els monuments més antics.
Per tant, es pot dir que l'arquitectura es comença a generar a la zona del que és actualment Irak. Això pot sorprendre una mica. És l'origen de la civilització, segurament, o almenys de tota aquella època. Al principi era una mica el braçol de tot plegat. Sí, la veritat és que la zona mesopotàmica va ser una zona molt, molt enriquidora. Allà, de fet, és on va néixer també l'agricultura com s'entén actualment.
I el que es pot dir que a les hores de l'Iraq és on es poden trobar els vestigis més antics. Per traslladar la informació més a prop, penseu que el poblat Íbar de la Penya del Moro, que el tenim aquí a tocar, és un dels assentaments humans més antics trobats a Collserola i presenta dues fases d'habitatges. La primera correspon al segle VI abans de Crist
I us puc explicar que la construcció en aquesta època era de fang i palla, on les certificacions eren molt simples. I es consideraria arquitectura per això? Bé, es pot considerar que sí, perquè de fet, si fem cas a Mies van der Roen, el moment que vas posar dues coses ben endreçades, ja tens arquitectura, no? Es pot dir que sí.
Després, quan la gent es va deixar de ser nòmada, es va començar a establir, evidentment va necessitar llocs on magatzemar els seus aliments, on està sota el resguard de la pluja, del fred, i llavors quan es van començar a desenvolupar altres edificacions destinades a aquest ús i a l'ús dels déus, perquè una de les coses que ens van preocupar des de bon principi
era on fer l'oració als déus, fer els seus temples, i també, a part de curir les despeses de viure, també estaven les construccions defensives i destinades a el que són els soldats. Per tant, ens trobem amb uns fins arquitectònics
vers la protecció, que serien les edificacions militars i les edificacions eclesiàstiques on nosaltres oràvem els déus. Aleshores, dintre del temps es fa una història molt diferent segons el poble, segons les creences religioses, i l'arquitectura evoluciona de manera diferent també segons l'economia de cada poble, eh?
Des de l'inici de l'arquitectura hi ha hagut grans ambicions per part de l'home amb objectius de construir cada vegada més gran o més fort o més alt. El que aparent de ser més ric, suposo, també, segons quines èpoques. Correcte. Allò que va fer símbol ben bé de poder o riquesa. Sí. Una de les raons que es podia construir una edificació com una piràmide era, evidentment, perquè hi havia un recurs econòmic a darrere.
ja fos el que fos, perquè encara que els esclaus no se'ls pagava, sí que s'havien d'aconseguir esclaus i això costava diners. Per tant, sí, es pot dir que tot va lligat a l'economia de cada una de les cultures que ens trobem arreu del món. Em ve al cap a la ciutat d'Eribu, a l'actual Irak, que va ser reconstruïda per l'arqueòlogs iraquís i experts del Museu Britànic entre el 1946 i 1949.
Es tracta d'un dels exemples més grans de l'arquitectura antiga. En l'actualitat està envoltada a sorra calenta i aquí es considera que va néixer l'arquitectura en aquesta ciutat una mica com la coneixem ara. Per tant, tornem al bressol irakià, la zona que diem ara Irak, que en el seu moment no ho era, evidentment.
altres parts del món on es va créixer de manera arquitectònica va ser al voltant dels rius Tigris i Eufratès on també es va unir la possibilitat de construir una gran escala amb maons i és quan entra el maó a ser una de les peces clau en el desenvolupament de l'arquitectura els maons també han canviat del que tenim ara al que eren abans són diferents
Però ja hi havia aquesta idea, ja hi havia cocció d'aquest material per endurir-lo, o sigui que realment va haver-hi una evolució important. Us recordem que el que deia el Mies és que si la creatura comença aquí és amb milions de maons ben posats. Seria una mica la reflexió.
Segurament que en altres llocs es van fer edificacions fantàstiques amb fusta i altres materials diferents del Mahó, però moltes d'aquestes no ens han arribat, entre altres coses perquè la fusta no aguanta les inclemències del temps igual.
té un cert manteniment necessari a totes les èpoques, i si no es fa, es degrada i desapareix, es podreix i desapareix. En el cas de les piràmides, o és igual, o temples grecs, o coses que també podem veure a Roma, pensar en tots els anys que fa és impressionant, m'imagino.
Sí. Veure com es mantenen, malgrat, evidentment, les restauracions que hi hagi, però... Sí, sí. I en aquestes actituds, precisament, es veu evident que les construccions que es van fer amb pedra, amb maons, encara estan aquí, i totes les que es van fer amb fusta, no, perquè, per exemple, parts del Coliseum eren unes parts molt importants on teníem molta presència de fusta, on teníem teles, el Coliseum estava cobert de teles, per exemple...
Eren tant d'alls que, evidentment, què feien? Era una gran grada que protegia del sol a les persones que hi eren, no?
Clar, d'això no ens queda res, més que alguns vestigis per imatges que ens han arribat i per alguns estudis que s'han pogut desenvolupar d'aquestes construccions. També el material càlid que estem fent servir ara i que ens ve tothom al cap és el maó. És l'edificació al voltant d'aquestes petites...
peces que perdonen el temps que ens permeten anar a estudiar l'arquitectura antiga i també desenvolupar-nos una arquitectura moderna. Bé, finalment una reflexió que en els dies que ens toca viure hem de tenir un esperit positiu i amb l'humor que hem gastat fins ara on podem dir que un maó també es reinventa i és rellevant i el que s'amolla les nostres necessitats del mercat
Doncs ara tenim altres construccions diverses, però allà tenim la peça del Mahó encara lliva. És el símbol, no? No ens diguéssim de tot aquest.
de tota aquesta evolució d'aquest pas del temps, no? Vull dir que realment suposo que val la pena a vegades aturar-se, no?, com deies tu, i pensar una mica, doncs, més enllà d'altres qüestions més tècniques, doncs, d'on ve o d'on venim, també a nivell arquitectònim, possiblement. Sí, la veritat és que hem fet ara una exposició aquí molt sombera i segurament poc rigorosa, però sí que és interessant fer reflexions de, bueno, l'arquitectura pel que ens interessa i una mica que tothom pensi la seva opinió. Clar, clar.
I no només pensar en els tecnicismes, com deies abans. No, no, interessant, doncs, per tant, perquè nosaltres ens hem situat més de 2.000 anys abans i hem anat cap a l'Iraq, que no sé ara, l'Iraq no sé si ho saps, eh, tampoc, però sí, a nivell arquitectònic, conserva també edificis d'aquella època, si tot ha canviat molt, no sé...
Home, aquestes ciutats que s'han reconstruït sí que s'han conservades. Espero que amb les guerres no s'hagin fet mal més, perquè, evidentment, això és patrimoni de l'humanitat. Una mica el que ha passat a Mali, que s'ha cremat una de les biblioteques que hi havia més importants com a reserva documental, i això és un perjudici per tothom. De fet, que hi hagi monuments, sempre hi ha hagut monuments que han sigut víctimes...
del fanatisme i de la ideologia del moment però sí que està bé que intentem conservar-ho el que sí que és clar ara l'Iraq està en un procés de reconstrucció important és una zona encara políticament inestable
Però està clar que ara és un dels llocs on es pot anar a treballar, tot i el risc, i evidentment que necessita una reconstrucció de l'arquitectura per donar cabuda a la gent, als militars, als eclesiàstics i a tots els centres que necessitem per seguir vivint.
Déu-n'hi-do. Doncs, Duarte, avui ens volies plantejar tota aquesta qüestió, no sé si per això vols comentar-nos alguna cosa més, prefereixes deixar-ho per tractar-ho d'aquí 15 dies... Bueno, jo crec que podem deixar-ho aquí, si hi ha una mica de reflexió, i tornem d'aquí 15 dies amb un altre tema diferent, i bueno, convida una mica tothom que ens escolta, que si vol demanar algun tema que hi tractem... Exacte, estem oberts i poden... Exacte, un correu, no? Seria potser el més senzill.
correu, truca a la ràdio, si no, al 93-372-3661, ens poden escriure a través del Facebook, del Twitter, és fàcil la manera d'arribar, però sempre passa allò que a la gent li costa arrencar-se, no ens costa a tots, segurament. Sí. Doncs gràcies, Eduard, i tornem, com sempre, cada dos dilluns per parlar d'arquitectura. Un plaer. Que vagi molt bé, bon dia. A reveure, bon dia a tots.
I'm not so well acquainted with the topography of your mind
I need a detailed description, a representation of some kind. I lost my balance and I toppled into a shallow pool. Marched in a torchlight parade, hairstyled into a Tony Curtis.
The bombs of heaven are salute.
Like schoolboys They had swarmed around A single evil senior It swings like a cat in the night
Flipping over her skin
And the blackbird sang the sun to bed. And the blackbird sang the sun to bed. And the blackbird sang the sun to bed. The ponds of heaven are slipped. Deaths all fall.
Slipped this off and loosed Slipped this off and loosed Blackburn sang the song today
And the blackbird sang the song to defend The bonds of heaven are slit this whole heart
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tres minuts i arribem en punt a la una del migdia. Per tant, tanquem aquest just a la fusta d'avui, dilluns 11 de febrer. I a aquesta hora donem les gràcies a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea, bueno, els serveis informatius, el Carles, Hernández i Rius i la previsió del temps. Avui hem parlat amb Llorenç Rey, porteu de Cigo a l'Ajuntament de Sant Just, amb la Rami Perredon, presidenta de la CEAS, arran de l'Assemblea General que es va fer aquest dissabte.
Hem fet tertúlia amb en Josep Coderc, en Vicenç Riera, la Carme Madó i en Jaume Jarabert, i també hem parlat de cuina, la Carme Madó, i hem parlat del Centre d'Estudis Centros Temps, la Maria Quintana, a més de repassar qüestions vinculades amb l'arquitectura, ara mateix amb l'Aduar Casanovas.
A partir de demà, des de les 10 i fins la 1, cada dia us acompanyem per explicar-vos què és el que passa a Sant Just i una mica més enllà. Us ha parlat Carme Verdoy i tornem demà a la mateixa hora, a les 10. Ara us deixem amb les notícies i mentre hi arribem ens n'anem amb els Magnetic Fields i els seus Absolute Cucco.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Sandra Valén i Oriol Pujador. El papa de Roma ha anunciat aquest migdia la seva renúncia. Benet XVI abandonarà el pontificat el proper 28 de febrer perquè assegura que no se sent amb forces de poder continuar al capdavant de l'Església. Aquesta és la declaració que el papa Benet XVI ha fet amb llatí a anunciar la seva renúncia.
Ara mateix, des de la ciutat del Vaticà, és el portaveu del Vaticà Federico Lombardi, que ofereix una roda de premsa per donar les explicacions oportunes a aquesta decisió de Benet XVI. En declaracions a la xarxa, Joan Bada, ex-vissadegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha explicat quin és el procés
que es posa en marxa a partir d'ara. Convocaran al concler que l'autoritat, un cop ja està programada, el papa renuncia a fer cap acte i a partir del 28 que el podrà veure ara ja per sortir