I el director del Temporada Alta, Salvador Soñé, anuncia al matí de Catalunya Ràdio que el 2016 la companyia anglesa dels Propeller presentarà a Girona totes les tragèdies de Shakespeare. Catalunya Informació. En esports, Javier Faust nega les acusacions d'Agustí Benedito i presenta una demanda civil. El vicepresident econòmic del Barça confirma que pensa anar fins al final en aquest cas i, si Benedito no rectifica, anuncia una querella per difamacions i injúries.
Faus va ser ahir al club de la mitjanit on va dir que no calia el qualificatiu de Barrut que la porta li va dirigir a Bartomeu. Luis Suárez ha marcat amb l'Uruguai en l'Amistós contra Costa Rica. El davanter del Barça ha jugat els 90 minuts. El partit s'ha acabat amb empat a 3 i s'ha decidit als penals a favor de Costa Rica. Aquí Martín Montoya es planteja marxar al mercat d'hivern i a Vidal, que és a Barcelona, afirma que no es retira i nega que tingués res tancat amb el Barça per fer-se càrrec de les escoles de futbol.
I a l'Eurolliga de bàsquet avui Barça-Panatina i Cós, a partir de les 9 al Palau. Els blaugranes busquen la cinquena victòria que els mantindria invictes al final de la primera volta. Ahir el Baskònia va destituir el tècnic italià Crespi, després de perdre casa amb l'estrella roja. També derrotes pel València i l'únic Aja de Màlaga.
I pel que fa el temps, cel ennubolat amb només algunes clarianes escoràdiques a les comarques de Girona. S'esperen ruixats a les comarques de Tarragona i Lleida amb temperatures suaus i vent del sud. I de cara al migdia i la tarda arribaran a les comarques de Barcelona i al sud de les de Girona de manera dispersa. Fem repàs ara de temperatures. Tenim 8 graus a Girona, 9 a Lleida, 13 a Tarragona i 16 graus a Barcelona.
Justa la justa.
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta, d'avui divendres 14 de novembre. Un programa que comencem parlant amb l'Andrea Bueno de les notícies de Sant Just, també ens fixarem en l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius.
A les 11 i 10 entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Arvinyà, per parlar d'actualitat i avui, atenció, perquè a dos quarts de dotze tenim una estrena, que és el Posem Lideu, torna a aquesta secció que sentireu cada divendres a partir d'avui a dos quarts de dotze amb els alumnes de l'Institut del Taller de Ràdio. L'any passat vau poder-lo sentir durant tot el curs, doncs avui reprenem aquesta secció. Avui els tindrem aquí a la ràdio, que l'estudim nosaltres, i a partir de la setmana que avui connectarem directament amb l'Institut.
I més coses a les 12 i 10. Avui a la secció de les xarxes de l'U6 parlarem del conte amb Roger Consol i Raquel de Manuel. I també tindrem la Sílvia Mas Mitjà per parlar-nos de dret.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia, us acompanyem aquí. El just a la posta, comencem.
I a aquesta hora saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé i tu? Per parlar d'actualitat Sant Justenca. Comencem parlant avui d'un dels esdeveniments no només del mes, sinó de l'any, segurament, a Sant Just, com són els cars de coixinets que es fan aquest cap de setmana, tot a punt, no?
Tornen els cars aquest cap de setmana. L'organització treballa de valent aquests dies, sobretot, per exemple, ahir amb les bales de palla, col·locant-les al circuit urbà. 120 cars participaran demà i diumenge de la 38a cursa de cars de coixinets. En total, 240 corredors i corredores.
baixaran pels carrers Freixes i Creu del Padró. Per categories, competiran 35 cars en la categoria Senior Master, 13 en Juniors, 18 en Veterans, 8 en categoria Mixta, 14 en Fèmines, 6 en Cadets, 14 en Infantil i 12 en Alavins. La categoria estrella, que és la Senior Master, és la que ha experimentat un augment més important de la participació, ja que l'any passat s'hi van inscriure únicament 26 cars i aquest any, doncs, 35, 9 més.
En infantil, a més, s'hi han inscrit 7 cars més que a l'edició anterior. D'altra banda, les categories que han tingut una davallada més considerable han estat a la vins i cadets, que han perdut 6 cars cadascuna. Us recordem que demà dissabte es faran les verificacions, els entrenaments i els cronos, de dos quarts de deu fins les sis. Diumenge serà el torn de la cursa, de nou a dues, aproximadament, els vuitens de final, els quarts, les semis i, per últim, la final.
També us hem d'explicar que en aquesta edició dels Cards hi ha dues desaparicions destacades. Una és la baixada de Cardsondeo, que l'organització ha decidit suprimir per manca de participació en les edicions anteriors. I una altra és que no s'actualitzarà l'aplicació per a mòbils Android, que es va estrenar l'any passat. L'organització ha optat per no actualitzar-la fins que no se solucionin uns problemes tècnics, però esperen tenir-la a punt per l'any vinent.
D'altra banda, també es fa una crida a tothom qui gravi vídeos o faci fotos durant les baixades per tal d'incloure'ls en el vídeo oficial i també penjar-los en els àlbums de fotos dels cars. Si voleu cedir vídeos a l'organització, us podeu posar en contacte amb l'equip de la cursa a l'adreça de correu cbarberaniró.com.
I, per cert, un últim apunt, que amb motiu de la 38ena cursa de Carts de Coixinets, a partir de les 6 de la tarda d'avui no es podrà estacionar els carrers contigus al circuit. Des d'aquesta tarda no es podrà aparcar els carrers Bona Vista entre Sant Josep i Bador, el carrer Freixas, Dolors Modulell, Josep Modulell, carrer Església, Mercat i Creu del Padró. Una provisió que serà vigent fins les 3 de la tarda de diumenge. Doncs, notícies vinculades amb els cars, en parlarem, en seguirem el cap de setmana i també, evidentment, dilluns us explicarem com ha anat tot plegat.
Més qüestions, parlem ara de solidaritat. Demà hi ha una altra oportunitat per col·laborar amb el Banc d'Aliments de Sant Just, Andrea. Exacte, el rebost de Càrit es reprendrà demà a la campanya Omplim la Cistella davant del mercat municipal. La iniciativa va començar el mes passat i té com a objectiu que tothom que pugui aporti els aliments i productes bàsics per garantir que les famílies més necessitades puguin alimentar-se i subsistir cada mes.
Serà a partir de les 10 del matí, com dèiem, davant del mercat. L'objectiu del rebost és garantir cada mes un lot bàsic a les famílies que, a més d'hidrats de carboni, també contingui altres nutrients que complementin la seva alimentació. El rebost de Càritas cada mes proporciona un llistat detallat del que es requereix per ajudar les famílies que més ho necessiten i aquest novembre, aquest mes de novembre, demanen que la gent aporti sobretot ous, tonyina i sardines en llauna, llet, semides, cremades, sucre i gel de dutxa.
Per tant, si voleu col·laborar amb aquesta recollida de productes, ho podreu fer demà dissabte de 10 a 1 davant del mercat municipal i també el dissabte 13 de desembre. Doncs oportunitats per col·laborar amb el Banc d'Aliments ben a prop de casa.
I acabem parlant ara de gent de setmana, de fet per avui, sobretot perquè tenim dos actes interessants i la teneu. Sí, el primer serà a les 8, amb la propera conferència de les CES sobre la guerra de successió, que avui situarà els assistents en el marc europeu del conflicte. Avui l'historiador i soci de les CES, Ramon Segret, explicarà el conflicte a nivell europeu, quines eren les potències implicades i els seus interessos. Ja sabem que al segle XVI, XVII i XVIII van ser uns períodes conflictius i molt marcats per les guerres i la de successió,
va ser un episodi que involucrava les grans potències europees. Per tant, no era un conflicte únicament en el si de l'Estat. Aquesta conferència serà avui a les 8, oberta a tothom, a la sala Piquet de la Taneu, com dèiem, amb Ramon Segret, historiador i soci de l'entitat.
I un últim apunt, una última activitat per aquesta nit. Víctor Puertas i la Big Mama actuaran a l'Ateneu. Els dos músics s'uniran en un concert de blues, jazz i swing a la sala del cinquantenari, en el marc del cicle de jazz que organitza l'Ateneu i l'entitat On Air Jazz Series. De tant en tant, des de fa uns cinc anys s'uneixen per fer concerts junts, la Big Mama amb la veu i la guitarra i Puertas amb l'armònica.
I és una relació entre tots dos que es remunta a fa més de 15 anys, quan m'han convidat precisament Víctor Puertas a interpretar un tema amb la Big Mama en un concert. I així ho explicava el Just a la Fusta. Recordo que el Miquel Avella, que és una eminència del blues aquí a Barcelona, que el tenim a casa, i ell feia un programa allà a Ràdio Desverbs. I era una mica el contacte, la connexió, no? I va dir, hòstia, aquest xaval aquí que ho està fent prou bé per tenir 16 anys...
i llavors em va dir, bueno, puja a fer un tema. Doncs el concert de jazz avui amb la big mama Víctor Puerta serà a les 10 a la sala del cinquantanari. El preu de l'entrada general amb consumició, important, és de 10 euros. Per als socis i sòcies de l'Ateneu costarà 8 euros i per als menors de 30 anys també preu especial 6 euros.
Doncs mira, una bona oportunitat per descobrir el jazz i encara més el Vector Puertas. Vull dir que avui no hi ha excusa, aquest divendres. Esperem que vagi molt i molt bé aquest concert.
En Pindria, parlem de música ara abans d'anar-nos en... Ja sabeu que teniu més notícies als butlletins i a la 1, al Sant Just Notícies Edició Migdia, i que ara el que farem serà repassar de seguida anant-nos en cap a l'actualitat general del dia abans, però sempre posem una mica de música. No sé si recordaràs aquest tema, Andrea.
No te'n recordes? Has de pensar en el Nadal. Ah, és el de l'any passat? Te'n recordes? Amb la Montserrat Caballet. Aquella cara... Diria que només el vaig arribar a veure un cop, l'anunci.
Sí? Doncs... No he vist el d'aquest any, diuen que està molt bé. És del que volia parlar, el que passa que era per contrastar una mica. Jo pensava que feia més temps d'aquest, però no, no. Aquest amb el Rafael i aquest estil que tenia l'anunci ha canviat radicalment, però hi anem a escoltar. Perquè a més a més, saps quina és la banda sonora de l'anunci d'aquest any? Aquesta. Aquesta.
Molt bé. Sí, sí, és James Vincent McMorro, que per tant substitueix a Rafael Montserrat Cavaller, etcètera. És que l'estil de l'úncia és molt diferent. Em sap greu perquè es fa propaganda, però en tot cas és bastant bonic i la idea comença així. Comença igual que la cançó. Amb un nou home per la finestra. Bajas, le das un abrazo y te vuelves a casa. Pero si es que para una vez que no compra. Pues ya está. ¿No lo has comprado? Pues no lo has comprado. Fin de la historia.
Pero tienes que bajar. És la seva dona, doncs, que sent un home que no ha comprat la loteria al bar de Sota i ha tocat. Llavors està anavant, baixant pel carrer, s'abriga, etcètera, són aquesta música tan hivernal, no?
Muebles de cocina, es veu que Andoria és un lloc de l'estat espanyol, tot i que nevi tant. Tot decorat de Nadal, està nevadíssim, eh? Suposo que hi ha llocs que neva, però està molt, molt nevat. Tant, tant. Però bé, en tot cas hi va el bar Antonio, que hi ha tota gent celebrant que ha tocat la loteria, llavors ell...
Entra amb el cap cot i tot plegat. Tothom està content, celebrant, amb cap, etcètera, etcètera. És la versió llarga, evidentment. A la tele no tindreu la versió de dos minuts i mig. I en tot que s'acosta... Una copita? No, no. A mi, un cafè. Un cafè? Un cafèlito. Un cafè.
S'abracen, etcètera, etcètera, tots brinden. Estava bé l'anunci i crec que he sentit bastant bones crítiques i ara veient-ho. I en tot cas ell... Bastant trist. 21 euros.
21 euros per un cafè. No. Un euro del cafè i 20 euros d'això. És emotiu, eh? És molt bonic i li regala el número. L'actor ho fa molt bé. Que fort, que bo.
I res, llavors continuen ensenyant com si agravesin per televisió, l'entrevisten amb ell, està plorant, etcètera. És bonic i a més a més jo crec que la cançó lliga molt, eh? Sí, sí, sí. Aplaudim per tant, doncs, aquest any també està bé, dir-ho, no? Així com el de l'any passat tothom s'enreia i s'enviaven les imatges de Montserrat Cavaller, el d'aquest any ja està molt bé.
I, mira, en tot cas els hem fet la propaganda ara, però en tot cas... Molt bé. Les d'Indispotes queixen justament que tallin el meravellós crescendo, diuen, de la cançó original, per la durada de l'anunci, evidentment, però que en tot cas diuen que és una bonica curiositat que triïn aquesta cançó, Glacier, del segon disc de James Vincent McMorrow. Com es diu la cançó, per nens? Glacier. No sé com es deu pronunciar.
Ah, no ho sé, no és que no m'havia quedat clar. I bé, en tot cas, veiem que el lliga molt i que fa per un dia com el d'avui, Andrea, que veiem que ja comença a ploure. Sí, de veritat. Si et sembla, sí que aquí deixis i que deixarem que arribi aquest creixent. Bé, que vagi bé, fins ara. ... ... ... ... ... ... ... ...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sous-titrage ST' 501
1, 2. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat. 5 minuts i dos quarts, doncs és moment de repassar l'actualitat d'aquest matí.
I ho fem tornant a saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Avui començem parlant d'energia. Sí, del preu dels carburants. El periòdico és el tema del dia. Ens diu que el petroli baixa les gasolines. No, el misteri dels carburants. Diu, el barril d'abrent ha caigut al 32% des de l'abril, mentre que el gasoil només s'ha reduït al 4,1%.
El regulador recrimina la falta de competència en el sector espanyol dels combustibles. És el tema del dia El Periódico. D'altra banda, també llegim La Vanguardia, que el preu de petroli cau al nivell més baix en 4 anys. És també un dels temes destacats en portada de La Vanguardia. I després, el diari Ara i el Periódico ens parlen des d'un altre punt de vista de les energies. A l'ara ens diu La factura energètica. És el tema més destacat en portada que ho fa pràcticament tota la portada.
Diu, l'estat falla, el ciutadà paga la factura energètica. Espanya, contra el criteri de la Unió Europea, carrega els escats energètics al consumidor. Pel que fa a la planta Castor, diu Florentino Pérez, ja ha cobrat els 1.350 milions d'indemnització. Pel que fa a Vandellós, el cost de desmantellar la central de moment puja a 700 milions. També ens parla de les nuclears en general, del sector nuclear.
La moratòria feta pel SOE fa 20 anys s'acabarà de pagar el 2015 i pel que fa al carbó, el mineral espanyol de poca qualitat està molt subvencionat. I un últim apunt també vinculat amb aquesta qüestió el trobem al periòdico, en aquest cas només relacionat amb Castor, diu pagament immediat dels 1.350 milions del Castor. L'empresa ja ha cobrat.
Doncs és el que tenia avui en portades, els temes més destacats. Parlem ara del que ens expliquen els digitals. De fet, el 324 ens obre en Monago, que assegura que va fer 16 viatges oficials i 22 pagats a la seva butxaca a les Canàries. El president extremeny és el que ha dit referent a aquesta qüestió.
I tenim també més informacions d'aquest matí als digitals. Bé, tenim problemes de connexió, com es pot veure, perquè ens hem quedat de mig des d'aquesta explicació. En tot cas, sí, ara sí, diu que Monagó acredita aquesta informació, dient que l'ha posat també a mans dels seus advocats per emprendre les accions legals que consideri.
Mentrestant, l'Ara.cat ens parla de Francesc Oms, que aquest matí el Mónarracú ha dit que amas està en condicions d'anar en solitari a les properes eleccions. El conseller de Presidència sosté que la llista conjunta està en fase de tamteig i que abans, a finals d'any, es decidirà definitivament el futur de la legislatura.
Gallardón no arriba a final de mes, sembla que l'exministre anuncia que té un saldo negatiu de 1.258 euros al seu compte i que a Isenda li va tornar a 2.359,11 euros.
I després les confiscacions de plantes de marihuana que a Catalunya baten rècords darrere de moltes plantacions. Hi ha només particulars que busquen la possibilitat de fer negoci. Sembla que TV3 ha trobat casos de persones que miren de compensar la pèrdua d'ingressos familiar per la crisi a través de la marihuana.
I a la Vanguardia ens oven dient que la majoria dels fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'oposen a la querella contra Mas. I també aquest diari destaca el que diu avui The Economist, deixi votar els catalans. El rotatiu britànic aconsella el president del govern espanyol fer ofertes atractives a Catalunya o reformar la Constitució.
I un últim apunt, uns 300.000 edificis es quedaran sense TDT a partir de l'1 de gener. L'adaptació de les antenes col·lectives només s'ha fet en un 10% de les llars, a falta de mes i mig per la desactivació de les antigues freqüències.
Tornem ara cap als diaris, les imatges del dia. Andrea, qui tenim? Avui els dos protagonistes en format fotogràfic són Artur Mas i també Miquel Iceta, ahir al Parlament. Al periòdic els veiem tots dos passejant pels passadissos del Parlament i llegim Masi i Iceta exploren la via per revitar les eleccions. El president s'espesa a encapçalar una llista sense sigles de partit i la Fiscalia Catalana resisteix a la querella. És el que trobem...
El periòdico com a imatge destacada. A La Vanguardia veiem una imatge molt similar, tots dos al Parlament. En aquest cas veiem Artur Mas i Miquel Iceta d'esquenes. A La Vanguardia llegim que els fiscals catalans no veuen motiu per perseguir Mas i que el Parlament s'inculpa en solidaritat amb el president. I destacant aquesta imatge d'Artur Mas i de Miquel Iceta.
I al diari Ara han triat una imatge d'Artur Mas, en aquest cas amb l'Oriol Junqueras, una imatge bastant més petita, en portada del diari Ara. A l'Ara, però, la imatge destacada són, de fet, quatre imatges vinculades amb aquesta qüestió de la factura energètica. Veiem una fotografia de la planta Castor, una altra de Vandallós 1, també veiem un tècnic nuclear i també un treballador amb una mina de carbó.
Són les imatges del diari ara. D'altra banda, a La Vanguardia veiem una fotografia petita de Gallardón. El tema que comentaves tu ara, Gallardón declara que no arriba a final de mes. També una altra imatge de Manuel Chávez ahir al Congrés. Al costat del titular, el Suprem investigarà Chávez i grinyant pel zero. I una altra de les fotografies destacades que avui trobem en portada de La Vanguardia i del periòdico és el cometa on s'ha instal·lat la sonda Philae
que sembla ser que el robot ha caigut a l'ombra d'aquest cometa i s'ha quedat sense bateries des de l'Agència Especial Europea defensen la missió, encara que perdi la sonda. Sembla ser que fins i tot ja ha enviat algunes dades que poden servir. Per seguir investigant, hi veiem una imatge d'aquest cometa tant al periòdico com a l'Avantguàrdia, avui en portada.
Molt bé, doncs és el que tenim avui en imatges. Ens anem a fixar-nos en el més llegit del dia. On sempre el 3-24, on el més llegit és que el Departament d'Estat dels Estats Units evita posicionar-se sobre el 9-N, això és el que més ha interessat als lectors, després que gairebé dos metres separen l'home més alt del món del més baix. Això també se n'ha quedat despertant la curiositat dels lectors d'aquest digital.
I el tercer, que una gravació mostra la brutalitat de l'agressió a un ciutadà ucraïnes a Barcelona. També aquest tema és el més vist al diari Ara. En segon lloc, en aquest diari, al diari Ara, hi tenim com a article més vist un sobre què són unes eleccions plebiscitàries i com pot actuar l'Estat per impedir-les. I en tercer lloc, que Junqueras refreda la llista conjunta en Convergència després de reunir-se amb Mas.
I a La Vanguardia, el tercer tema més llegit és també l'aterratge de la Sonda Roseta, el segon els numerosos guanyadors del sorteig de la ONCE. I atenció, Andrea, el tema més vist, perquè avui ens lliga amb el que hem parlat abans a la Punt Musical, aquest anunci de loteria que hem dit que ens ha emocionat. Doncs ens parla del cantó fosc d'aquest anunci de loteria, que és el tema més llegit també d'aquest diari digital.
Sembla que el director de fotografia, John D. Domínguez, denuncia que l'agència que va rodar l'anunci el va utilitzar per guanyar el concurs i després es va oblidar d'ell. L'agència de publicitat diu que el funcionament és sobranament conegut al sector i assegura que sí que van avisar a Domínguez. Es veu que...
Aquest director de fotografia, Joan D. Domínguez, denuncia en un blog que l'agència de publicitat Leo Barnett i la productora RCR Films li havien demanat ajuda per guanyar l'adjudicació de la campanya pel sorteig del 2014, que es fa a l'estiu, i oblidar-se d'ell un cop ha aconseguit el contracte milionari. Des de l'agència, arran d'aquesta entrada al blog, s'ha emès un comunicat, ahir la tarda es va emetre,
on es puntualitzaven alguns dels punts que expressava Domínguez, que ell mateix matisava també en un nou post el seu bloc personal. La repercussió de la notícia no se centra en si va robar una idea, sinó de la indefensió que pateixen fins i tot amb les pròpies productores de publicitat abans d'aconseguir una campanya, perquè sembla que van fer un rodatge d'un anunci de 15 hores amb tot l'equip d'actors, producció, director de fotografia, etcètera, on tothom va treballar.
gratis per crear aquesta proposta i si seleccionava doncs penses que ja s'ha verrà recompensat.
Doncs bé, en tot cas, ell explicava això, ell diu, allà és on comença aquesta feina de la productora de publicitat, agència productora treballant juntes per dissenyar i rodar la maqueta, un anunci a petita escala, i llavors diu que després, en principi, es posen en contacte per explicar-li el què. Ell diu que, en tot cas, passats dos mesos, recorda que l'agència Leo Barnett va anunciar a Twitter que havia guanyat el concurs de l'anunci de la Loteria de Nadal, però que ningú es va posar en contacte amb ell. I just un mes més tard...
L'auxiliar de càmera de la Maqueta li va dir que s'havia enterat per un amic seu, que estàvem preparant l'anunci de loteria de Nadal, que el produïa RCR Films, que el dirigia, qui l'havia dirigit el Juliàl, però que el directe de fotografia era un altre. No havíem contat amb ell. Ostres!
Diu que tampoc l'havien avisat, que... És un article interessant, eh? És interessant el que explica. I la resposta, doncs, de l'agència, en tot cas, doncs, per tant, posa de manifest i més, no?, com funciona també tot aquest món de la publicitat i una mica, doncs, les mancances que existeixen, justament, o la desprotecció. I la desprotecció, totalment. Pobre. I és el tema... Sí, sí. I l'agència ha respost. Sí, ells justifiquen i diuen que sí que van avisar i que ja se sap com funciona el món de la publicitat. Ja.
És el més llegit de La Vanguardia avui. En fi, ens anem ara a les notícies internacionals. Andrea, cap on anem? Doncs ens anem primer de tot cap a Rússia i ens centrem a les pàgines de La Vanguardia llegint que Putin desplega les ales. Els bombarders russos patrullaran a prop de les aigües dels Estats Units.
El Kremlin enviarà els seus bombarders a patrullar aigües internacionals a tot el món i posarà especial atenció a les que estan a prop dels Estats Units. El Pentàgon i alguns experts rebaixen la importància del que va ser una pràctica habitual durant la Guerra Freda i que ja va reprendre el president rus el 2007. Tot i això, la coincidència d'aquesta ampliació de les patrulles aèries amb la crisi ucranesa ha fet sonar les alarmes.
L'anunci el va fer dimecres el ministre de Defensa rus, va dir unitats aèries de llarg abast patrullaran la frontera russa, diu, però també els mars allunyats en zones d'importància estratègica per a Rússia. En primer lloc, l'oceà Àrtic, on Rússia planeja tenir en el futur una font il·limitada d'hidrocarburs, però també arribaran a les portes dels Estats Units. El Pentàgon diu, no veu perill si els avions russos volen per l'espai internacional.
És una de les notícies destacades en clau internacional. I ara ens n'anem cap a l'Índia i parlem del doctor que aquesta setmana ha fet un seguit d'esterilitzacions a dones i per causa d'aquestes esterilitzacions han mort ja de moment 15 dones. L'Índia deté el metge que ha fet aquestes esterilitzacions.
L'Índia ja té un culpable, tot i que continuen sense aclarir-se les causes de la tragèdia que ha indignat el país. El metge, que va esterilitzar en cadena 83 dones a l'estat de Chetisgar, 15 han mort i 16 encara estan ingressades debatent-se entre la vida i la mort, ha estat detingut i acusat d'homicidi culpós. El doctor, que va fugir quan les pacients van començar a morir, assegura de tota manera que és un cap de turc
i que la causa de la tragèdia se centra en els medicaments adulterats o en mal estat que va subministrar el govern, que era l'organitzador d'aquesta campanya d'esterilització massiva que té per objectiu combatre la superpoblació. Les autoritats han confirmat que estan investigant els laboratoris que van fabricar les medicines i els seus directius han estat convocats per ser interrogats. Llegim a l'avantguàrdia algunes de les declaracions d'aquest home, de R.K. Gupta, és el nom del metge,
Diu, ell va negar taxativament que els instruments quirúrgics que va utilitzar estiguessin bruts o rovellats. Gupta va admetre que dissabte passat va lligar les trompes a 83 dones en menys de 3 hores, cosa que, segons les autoritats, és una violació del protocol, que limita a 30 el màxim d'intervencions diàries. El metge, que ha dut a terme 50.000 esterilitzacions al llarg de la seva carrera, assegura que no és la primera vegada que fa tantes operacions en sèrie i que mai no ha tingut cap problema. Doncs doni-do, aquesta notícia que ens arriba des de l'Índia un dia més.
I d'aquí ens n'anem ara a la informació esportiva del dia. Nou trident titular al Mundo Deportivo. Parla de Messi, Luis Suárez i Neymar. Diu que Luis Enrique té clara la forma d'aprofitar al màxim el potencial del seu trio de tants.
L'esportiu parla de Neymar directament de Manatanda, és com titulen i a la imatge d'ell en un partit de la selecció d'aquests dies amb la mà alçada reclamar alguna cosa. Neymar passa el millor moment de joc, viu un idilli amb el gol i cada vegada és més crac, diu l'esportiu.
I el diari Esport títula Koke o Bender, fitxatge prioritari. El Barça es prepara per si pot fitxar a l'estiu. El cervell del Bayer Leverkusen sortiria per 30 milions i el Barça porta mesos seguint-lo. Això, Bender i Koke diu que l'Atlètic és el que més agrada, però la seva clàusula és de 60 milions.
I el marca que avui parla de Carlo Ancelotti diu que està feliç, que renovaria avui mateix i el titular és on s'ha de firmar. I l'has parlat de Sergio Ramos diu i desdiu. Diu que va intentar matisar el que havia dit el dia abans en una altra ràdio. Diu que va remarcar el compromís que hi ha d'haver a la selecció. No dic que ells i Agosta i Cesc no el tinguin.
En tot cas, va intentar sortir-se d'aquest jardí on s'havia ficat. Ens n'anem ara cap a les contraportades.
Comencem pel diari ara, l'article setmanal de Xavier Bosch, doble article titulat d'una banda el guionista del PP i després l'elogi de l'abstenció. Doncs avui el Partit Popular és el protagonista del doble article de Xavier Bosch. Ens parla de guionistes, el primer article. En una sèrie els guionistes fan triomfar els actors estrella. En un late show la fama és per al presentador que interpreta el teleprompter amb més o menys gràcia.
En la sanificació política, que té més de màrqueting cada política, les declaracions de partit són fruit d'un guionista, professional de la perversió, sovint sectari. Diu, de totes les formacions de l'arc parlamentari espanyol, el PP és a qui més se li veu el lleutor. Se'ls nota de tres gurtels lluny que hi ha un guionista que els ha escrit un argumentari.
Diu, la Soraya ho interpreta amb la convicció de la protagonista de la Sarsuela. La de Cospedal repeteix el missatge amb cura que el faristol i li tapia els peus de fang. L'Alícia el atometralla dialècticament com una directora de sucursal que necessita fer punts amb els seus superiors i en el sumum del secundari agraït, en González Pons li deixen conduir la màquina lleveneu.
És el primer article de Xavier Bosch i després ens parla de Mariano Rajoy. Comença dient i Rajoy en plasma o el natural comença a fer pudor de cadavar polític. Collat pel feixisme nostàlgic, enfangat en la corrupció popular i patrificat en el seu tal dia farà un any, li queden 12 mesos per a unes eleccions, sent que pel cap baix perdrà la majoria absoluta. I de debò que tindrà mèrit aconseguir-ho amb un PSOE en avançat estat de descomposició.
Desorientat, Rajoy s'aferra a l'argumentari trampós, farcit de demagògia, tenyit de mitges veritats i de xifres garballades de conveniència. Diu, la majoria silenciosa va ser el punt nuclear del seu argumentari a cada manifestació massiva, la dia de 2012 a la via catalana o a la vebaixat d'enguany. I acaba dient, ara es limiten a tocar variacions sobre el tema.
Doncs és el que tenim avui a la contraportada del diari. A La Vanguardia llegim molts joves britànics, són gigadistes durant les vacances, Andrea. Avui entrevisten Robert Lacey, que és historiador i expert en l'Aràbia Saudita. El seu mètode d'investigació consisteix a conviure amb l'objecte de l'estudi. L'any 79, després d'estudiar àrab, es va traslladar amb la família a viure a l'Aràbia Saudita i va néixer al Supervendas The Kingdom.
Després de l'11S ho va tornar a fer per escriure en el reino, reies, clèrigos, modernistes, terroristes i la lucha por Aràbia Saudí. I una altra supervenda internacional va ser Majesti, biografia d'Isabel II. Diu, en teoria, l'Aràbia Saudita no hauria d'existir. La seva supervivència desafia les lleis de la lògica i la història. Es tracta d'un país que porta el nom de la família que el governa.
Els cinc monarques saudites que han governat el regne des de la dècada dels 50 són tots germanastres. D'una banda hi ha la Meca, el centre religiós de l'Islam, i de l'altra els pous petrolífers, paradigma del materialisme. Les botigues tancant cinc vegades al dia per a la pregària, les execucions són públiques i no parlem de la situació de les dones.
Diu, per això me'n vaig anar a viure a Riat l'any 79. Ima Sanchez li diu, veig que li agraden les paradoxes. Diu, allà m'hi vaig quedar 3 anys, volia entendre tota aquesta situació. Després d'uns quants matins xarropant té amb el cap de protocol, vaig aconseguir que em rebés el rei Calet. Vaig acudir a l'audiència que tenen els baduins amb el rei i em va sorprendre que es podien acostar a ell i criticar-lo a la cara o demanar-li favors i que el rei portés la mateixa roba que ells i que a l'hora de pregar es barregeix amb ells.
Els ciutadans li envien tuïts que el govern té en compte però no poden votar. I en referència a aquest titular que comentàvem, diu... Avui en dia hi ha un munt de joves britànics musulmans que parlen menys genivesteixen com jo mateix, que s'han convertit en un enemic difícil de controlar. Fins ara els joves alienats sortien a manifestar-se o antigament anaven a lluitar a la Guerra Civil Espanyola, de la qual cosa els anglesos se'n senten molt orgullosos. La jihad no és tan diferent, tot i que no és un orgull nacional per descomptat. Aquests joves dius...
diu, rebutgen el materialisme, busquen valors espirituals més purs i la seva religió els diu que això s'aconsegueix lluitant per aquest califat perfecte. I així diu, neix un fenomen estrany, jihadistàs de vacances. Diu, jo mateix tenia un amic metge, l'Aràbia Saudita, que quan tenia vacances se n'anava a l'Afganistan a tirar trets. Diu, i a Londres passa el mateix.
Déu-n'hi-do. I al periòdico llegim avui que cada llengua apresa és una inversió... Una inversió... Una inversió suma. Suma. Suma. Cada llengua apresa suma. Avui entrevistant el psicolingüista Llorenç Andreu, que analitja les dificultats en el llenguatge oral, el gran oblidat a les aules. Ell ha coordinat el primer llibre a Catalunya centrat en el trastorn específic del llenguatge. És llicenciat en psicopedagogia i doctor en ciència cognitiva i llenguatge. Diu...
Parla, evidentment, en aquesta entrevista de la llengua oral i la Carme Escalas li pregunta quin percentatge d'exàmens orals es fa avui en dia. Diu, depèn molt de cada mestre i cada centre, però són francament escassos en educació infantil, primària i en l'educació postobligatòria.
on la universitat depèn de la titulació, però la majoria de carreres gairebé no es fan exàmens orals. I aquesta situació es dona quan la comunicació oral, la nostra gran oblidada, és la principal eina de relació entre les persones. Ens preocupem molt poc del llenguatge oral, l'esforç es concentra en l'escrit, perquè és el principal sistema formal que tenim de comunicació. També fa especial èmfasi en la importància que té el període infantil a l'hora de posar més atenció, d'aprendre més el llenguatge oral...
Els primers anys d'edat són importantíssims perquè al créixer es redueix la capacitat de distingir tots els fonemes, de registrar-ne el so amb totes les llengües. I també explica que està demostradíssim que els beneficis d'aprendre dues llengües o més alhora són més grans en el llenguatge oral perquè cada llengua que s'aprèn, d'aquí el titular, és una inversió i el seu valor és sumatiu. Doncs mira, una entrevista també interessant avui al periòdico. Un bon dia de contres, no, Andrea? Sí, sí, totalment.
Acabem aquest repàs amb el punt curiós del buí, que és que ens porta cap a Tòquio, Andrea, perquè han descobert una postal firmada pel físic Albert Einstein quan va visitar el Japó el 1922. Molt bé. On estava? De fet, després de guanyar el Premi Nobel, ha estat descoberta en un museu de la prefectura de Xiga, el centre del Japó.
segons va informar una agència japonesa, Aikyodo. És al museu Eisaburo Nishibori Memorial Explorer, a veure si ho pronuncio bé, de la ciutat de Higashomi, a la prefectura de Shiga, dedicat a la figura de Nishibori, que és líder de la primera expedició invernal japonesa a l'Antàrtida. Allà s'ha trobat la postal entre els objectes que la família de l'explorador va donar al museu la tardor de l'any passat. Oh, que bé.
Probablement la postal que té impresa la imatge del físic va ser un regal d'Einstein a Nishibori quan la va acompanyar Kyoto i Nara en qualitat de traductor. Això és la hipòtesi del museu. I la postal que el museu planteja exhibir el proper any té l'autògraf d'Einstein i està datada del 12 de desembre de 1922, que és el dia en què va visitar el castell de Nijo a Kyoto.
Sí, sí, em va escriure sobre el Palau Imperial de Kioto, que va ser l'edifici més bonic que havia vist a la seva vida. Això és el que es diu, doncs... I se sap què diu a la postal? Parla sobre aquest palau, sí. I després, sí, i... Si vols llegir-la has d'anar a veure-la, no? Sí, però encara no l'han fet pública. Ah, d'acord. Bé, almenys sabem que té l'autògraf d'Albert Einstein, que és de l'any 22, has dit? Sí, 1922. Molt bé. N'he n'hi do, eh? Sí, sí, sí. Bé, d'aquest anys. Històrics, històrics.
En fin, Andrea, gràcies. Que vagi molt bé i que vagi bé. Bon dia. Acabem amb els apunts culturals del dia. Us expliquem... ...que creen una aplicació per mòbils amb la ruta Miquel Martí Pol. L'audioguia permet escoltar els poemes amb la veu de Ramon Martí Pol, germà del poeta.
Homenatge a tres bargadans assassinats per col·laborar amb els maquis. Tornaran a Catalunya Lúcio Hortúbia i Joan Busquets, dos històrics anarquistes exiliats a França. Neix un circuit de sales per petits formats. L'Associació Gironina de Teatres organitza espectacles, escenaris de Figueres, Platja d'Aro i Sarrià de Ter.
I ja es pot veure el segon tràiler de 50 ombres de Grey, Dakota Johnson i Jamie Dornan, són els protagonistes de l'adaptació del bestseller eròtic de L.E.L. James. El CSCB acull la primera antologia del gran fotògraf català, Arissa, que havia caigut a l'ombra de l'oblit, s'amagava doblegat a Sant Andreu.
També avui els tearis parlen d'Enrique Iglesias, que va lluir el seu físic i la seva química a Barcelona. El cantant va reunir fins a 12.000 persones en el seu primer concert a Barcelona en 12 anys. Són aquests els apunts més destacats en clau cultural d'aquest matí. De seguida parlarem del temps.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes, sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema. Just a la fusta, el magazín del matí.
Set minuts i ja arribem a les 11. Salutem aquesta hora el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps que avui ens hem llevat, com veu pronosticar, hi ha grisos, de fet ja està plovent, no? Sí, portem dos dècimes, o sigui que ja és una precipitació important. Recordeu, per exemple, dilluns passat, que va estar tot el dia gris amb el terra mullat i no va caure ni una dècima. És veritat. Hi ha una línia de precipitació, podríem dir que destacada, no és molt important,
però que realment abarca tot Catalunya i que ara està començant a entrar al Baix Llobregat, que ja està afectant el Baix Llobregat. Després tenim com una petita pausa i després ja cap a l'interior, cap a Lleida, potser la precipitació és una mica més destacada i això podria arribar cap al migdia. És el que comentàvem ahir, que a partir del migdia es pot intensificar una miqueta més aquesta precipitació.
i després, un cop hagi passat el que és el front en si, cap a la tarda i al vespre, es poden reactivar ruixats, tempestes, nublades, i això podria portar-nos a alguna sorpresa a les 6, 7, 8 del vespre o a la nit, algun ruixat o alguna tempesta puntual que podria tocar la costa central, no es descarta aquesta possibilitat. Així doncs, és un dia que en general serà gris, els núvols continuaran amb nosaltres bona part de la jornada, i cap al vespre s'aniran obrint clarines, però aquesta possibilitat de tempestes també l'hem d'acollir.
Què més? Que les temperatures començaran a tirar avall. De moment avui es nota més alta que els últims dies. Sí, s'ha tapat el cel a la nit. I a l'espre també. Avui espectacular. La sortida de sol ha estat impressionant perquè hem tingut una primera avançadeta de núvols prims i una mica lenticulars que estaven així com molt ben dibuixats pel vent.
que a l'hora de sortir el sol ha estat realment preciós, un sol vermell, un cel vermell amb tons blaus, realment ha estat molt bonica avui la sortida de sol, és d'aquelles coses que a vegades dius va bé d'aixecar-se d'hora per trobar-te amb aquestes sortides de sol tan maques, no?
i el que tenim avui, doncs aquesta nit, com que ja han hagut ja alguns núvols, la temperatura no ha pogut baixar massa, hem baixat fins als 9 graus, ara en tenim gairebé 14, o sigui, recordar que us vam dir que aquesta inestabilitat ens entra una miqueta de sud-oest, a l'oest ahir ens va provocar 20 graus de màxima, al sud-oest tampoc no és un aire massa fred, tot i que hi ha precipitació, estem amb 14 graus i mig, ara, o sigui que, si home, fa fresca si vas amb màniques de camisa, però vull dir, si vas a Aficar, tampoc no tens un fred allò espectacular.
Però, en canvi, de cara a aquesta tarda vespre, un cop hagi passat el front, sí que ens entra del vent. Serà un dels protagonistes d'aquest cap de setmana. El vent del nord, nord-oest, serà destacat. El mestral entrarà amb molta força a les Terres de l'Ebre. Aquí també el notarem demà dissabte. Serà un dissabte de cel net, amb alguns núvols però molt poc importants. El sol dominarà.
les temperatures cauran i a més a més tindrem el vent. O sigui, no és que el termòmetre tiri molt avall, que ens podem quedar demà amb una màxima de 14 o com a molt 15 graus, però en canvi el vent ens portarà una sensació molt marcada de fred. Demà tindrem aquella sensació que el vent anirem abrigats demà, tot i que el termòmetre no ho especifici, però tindrem aquesta sensació de fred fruit del vent, que quan arriben aquestes èpoques ja més properes a l'hivern no agafem humitat, vent i temperatura, sinó que s'agafa la temperatura i el vent i es dona la temperatura de sensació, no deixa fogo.
Doncs dissabte molt ventilat, amb bon temps, amb temperatures fresques, amb sensació de fred. I diumenge aquell frontet que ens havia d'afectar passarà, passarà per Catalunya, probablement a la Vall d'Aran fins i tot tinguin precipitació. Diumenge encara podrien baixar una miqueta més les temperatures, sobretot la nit de dissabte o diumenge serà força freda. Diumenge començarem amb sol, però a medida que avance el dia tindrem alguns núvols, afluixarà una miqueta el vent...
i el termòmetre baixarà una miqueta, però si fa o no fa, farà el mateix fred que dissabte, perquè el que puguem perdre de termòmetre ho guanyarem amb sensació sense el vent, o sigui que serà un cap de setmana en general fred, i el diumenge tindrem aquests núvolets que aniran passant per Catalunya, també passaran per Sant Just, no esperem precipitació, és un front que arriba molt desfet, i el que dèiem, diumenge, si hi ha de precipitar algun lloc, serà cap al Pirineu de Lleida i sobretot a la cara nord, perquè és allà on aquest front tindrà una miqueta més d'empenta.
La setmana vinent, si fa o no, ens quedem amb les mateixes temperatures, o sigui que ja dominaran aquests 14, 15, 16, són valors bastant normals per la segona quinzena del mes de novembre. Les nits seran força fresques, perquè no hi ha masses fronts a la vista, i potser entre dimecres i dijous ens arribi un altre, o sigui, ja anirem veient. Però sembla que vol canviar. Portem molts dies amb aquesta finestra oberta de vents del nord, que van circular amb diferents fronts. Potser la setmana vinent serà la setmana del canvi, i en comptes de tants fronts del nord, trobarem amb altres situacions diferents, o sigui que s'acaba una miqueta...
aquest fred tan marcat quan ens acaba de passar un front, com serà demà dissabte, com ens ha passat aquesta setmana i com va passar la setmana anterior. Està bé, respirarem una mica. Molt bé, Carles, perfecte. I gràcies, bon cap de setmana. Igualment. Tornem dilluns, que vagi bé. Bon dia.
Un minut i mig ja arribem, una mica més, i arribem en punt a les 11, un moment en què, com sempre, connectem amb el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i el de Catalunya Informació per posar-nos al dia de l'actualitat. Després tornem, tenim l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i també tindrem els alumnes del taller de ràdio de l'Institut de Sant Just que estrenen. Posem-li veu, us sonarà segurament aquesta sintonia. Tots els divendres i des de Sant Just desvet, posem-li veu
Serà a partir de dos quarts de dotze, una mica més tard aproximadament, després de l'entrevista amb l'alcalde, quan tornin els alumnes de l'institut. I ara, com dèiem, connectem amb les notícies.
Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
Catalunya Informació. Les 11, bon dia.
L'Hospital de Sant Pau de Barcelona és el menys eficient dels 5 centres sanitaris d'alta tecnologia de Catalunya. Us revela un estudi del Departament de Salut que també constate que d'aquests hospitals el Clínic de Barcelona està en primera posició. Entre els hospitals catalans també en surt mal parat el de Sant Joan de Reus.
Denuncien, sobretot, la celeritat del govern espanyol a l'hora de pagar els diners. Parlen de subvenció encoberta.
El Parlament assumeix de forma col·lectiva totes les conseqüències penals que es puguin derivar de la querella contra el govern que continua preparant la Fiscalia. És el que diu una moció conjunta presentada per la CUP, acordada amb CIU, amb Esquerra i amb Iniciativa.
El president extremeny José Antonio Monago es defensa de les acusacions d'haver fet viatges privats a Canàries amb càrrec al Senat i afegeix que es presentarà a la reelecció. En una compareixença davant dels mitjans de comunicació avui al matí Monago ha presentat un certificat oficial de la Cambra Alta sobre els viatges que va fer a les Illes entre el 2009 i el 2010.
David Cameron, primer ministre britànic, anunció una nova llei per prohibir la tornada al Regne Unit de ciutadans britànics que es constati que hagin combatut amb els jihadistes. El nou text també permetria confiscar el passaport als que pretenguin viatjar per lluitar al costat de l'estat islàmic.
Avui es commemora el Dia Mundial de la Diabetes. Afecta més de mig milió de persones a Catalunya. Cada any es detecten més de 250 nous casos de diabètics i entre menors de 20 anys. Segons els experts, la majoria s'evitarien amb bona alimentació i amb un exercici físic regular.
A partir del pròxim dia, 8 de gener, l'aeroport de la Seu d'Urugell ja podrà rebre avions comercials. L'aviació civil espanyola dona l'autorització, però ara caldrà veure quines companyies volen fer servir les instal·lacions dels Pirineus Catalans. El festival Temporada Alta de Girona acollirà d'aquí a un parell d'anys cinc de les tragèdies històriques de Shakespeare a càrrec de la companyia anglesa Propilier. A l'equador d'aquesta edició, el festival ja ha venut un 82% de les entrades.
Catalunya Informació. Els esports. El vicepresident econòmic del Barça, Javier Faust, nega que faci negocis amb Qatar i el Barça i ha presentat una demanda civil contra Agustí Benedito per haver-ho afirmat. Són declaracions al Club de la Mitjanit de Catalunya, ràdio, on també va explicar que no vol ser president del Barça i que els pròxims dies renunciaran als avals de la porta i set exdirectius més.
La plantilla blaurena s'entrena aquest matí. Martín Montoya es planteja una sortida al mercat d'hivern per falta de minuts. A Vidal nega que tingui res tancat amb el Barça per ocupar-se de les escoles de futbol i que pensi retirar-se. I a l'Espanyol avui partit amistós contra l'Olímpic de Marsella amb la tornada d'Héctor Moreno.
I a l'Eurolliga de bàsquet, el Barça rep el Panetina i Cosa a les 9 al Palau amb l'objectiu de tancar la primera volta invictes. L'NBA, Pau Gasol, ha fet 27 punts en la victòria de Chicago a Toronto per 93 a 100 i Marc Gasol ha notat 20 punts en el partit que Memphis ha guanyat contra Sacramento d'1 per 111 a 110.
Tenim el cel anubolat amb només algunes clariones esporàdiques a les comarques gironines. S'esperen ja ruixats a les comarques de Tarragona i de Lleida amb temperatures suaus i ben del sud. Aquest migdia i a la tarda arribaran a les comarques de Barcelona i també al sud de les de Girona de manera irregular. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts per l'Andrea Bueno. 120 cars participaran aquest cap de setmana de la 38a cursa de cars de coixinets de Sant Just. En total, 240 corredors i corredores baixaran pels carrers Freixes i Creu del Padró. La categoria estrella, Senior Master, és la que ha experimentat un augment més important de la participació, ja que l'any passat s'hi van inscriure únicament 26 cars i en guany 35.
En infantil a Messi han inscrit 7 cars més que l'edició anterior. D'altra banda, les categories que han tingut una davallada més considerable han estat televins i cadets, que han perdut 6 cars cadascuna. Amb motiu de la 38ena cursa de cars de coixinets, us recordem que a partir de les 6 de la tarda d'avui no es podrà estacionar els carrers contigus al circuit. Des d'aquesta tarda no es podrà aparcar els carrers Bona Vista entre Sant Josep i Bador, el carrer Freixas, Dolors Modulell, Josep Modulell, carrer Església, Mercat i Creu del Pedró. La prohibició serà vigent fins les 3 de la tarda de diumenge.
El rebost de Càritas reprèn demà la campanya Omplim la cistella davant del mercat municipal. L'objectiu d'aquesta campanya és garantir cada mes un lot bàsic a les famílies que a més d'hidrats de carboni també contingui altres nutrients que complementin la seva alimentació. El rebost de Càritas proporciona cada mes un llistat detallat del que es requereix per ajudar les famílies que més ho necessiten. Aquest mes de novembre demanen que la gent aporti ous, tonyina i sardines en llauna, llets, amides, cremada, sucre i gel de dutxa. La recollida de productes tindrà lloc demà de 10 a 1 davant del mercat.
I acabem recordant que avui es lliuren a Viladecans els Premis de Reconeixement Cultural del Bas Llobregat, on estan nominats 5 Sant Justencs i Sant Justenques. Estan nominats en concret l'actriu Clara Segura amb el Premi Rosa Moragues d'Arts Escèniques, l'artista Carme Malaret amb l'Antoni Serra d'Arts Visuals, el poeta Joan Margarit opta al Premi Agna Canalies de Literatura, Soledat Sants està nominada al Premi Joan Arrespall de Pedagogia i Jordi Figueres a títol pòstum opta al Premi Joan García Nieto de Compromís Cívic. El lliurament dels Premis serà avui a les 8 a l'Àtrium de Viladecans.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. Que fluya lo cursi.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Quiero aquí dentro de mí, el mañana me da igual, quiero sentir que estoy aquí, lo demás puede esperar, tantos deberes por hacer y tantas noches sin dormir, siempre de más pasar el tren, algún día será para mí, para ti.
Fins demà!
que mañana me da igual quiero sentir que estás aquí lo demás puede esperar tantos historias por contar y tantos sueños que pisar siempre debemos pasar el tren algún día será para mí y para ti
La informació més propera al Just a la Fusta.
Passen 11 minuts de les 11, aquesta hora parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Arpinya, bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Bé, de fet aquesta setmana ja vam parlar telefònicament dimarts perquè justament dilluns havia estat nomenat president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, per tant fa quatre dies només que ho és, però com està anant de moment? Hi ha notat alguna cosa, algun canvi de ritme a la seva agenda?
Això sí, això sí, però jo crec que ja en el Consell Comarcal hi ha molt bona feina, hi ha una organització molt professional, hi ha un equip polític també important i per tant és evident que aquests dies estic aterrant, no? Però bé, molt bona rebuda i amb ganes d'impulsar o acabar aquest pacte de guerra perquè entro en una singularitat
Doncs que és evident, no?, perquè queden 7 o 8 mesos només per finalitzar aquest mandat, el que passa que s'ha donat una circumstància, jo diria que molt especial, que és la dimissió de l'actual o l'anterior president del Consell Comarcal, l'alcalde de Gabà, Joaquim Balcera, i aleshores es va pensar en mi com a persona ideal per acabar aquest mandat, amb la qual cosa estic molt content que hagi sigut així.
Es va reunir amb la consellera Neus Monter, comentava l'altre dia. Sí, ahir mateix vaig estar al Parlament parlant amb la consellera sobre els temes que ens preocupa com a comarca, el contracte programa on s'especificen els serveis que la comarca del Baix Llobregat dona en el terreny dels serveis socials.
Parlant d'adolescència, parlant d'infància, parlant de salut mental, parlant de discapacitats intel·lectuals, per tant, tots aquests temes que són una realitat i una necessitat en el territori del Baix, una comarca dura des d'aquest punt de vista,
i que, evidentment, hem de trobar solucions i donar resposta molt més efectiva i àgil davant d'aquestes necessitats que existeixen. I, de fet, avui fa el primer acte com a president del Consell Comarcal, no?, en el quart congrés de les dones del Baix Llobregat, que s'obre justament avui i on Sant Just també té un paper bastant actiu, no?
Sí, abans també precedeixo la Fundació Cabiga. Avui també. També, d'aquí una estoneta, la qual també és una fundació que sabeu que és un taller ocupacional amb una discapacitat de més del 65%, 60%. Per tant, estem parlant d'un centre molt especialitzat, molt professional i que estan fent una feina magnífica també al Baix.
i després, com tu dius, el quart congrés de les dones, que jo crec que més que mai, perquè aquesta crisi econòmica està sent molt dura i està afectant molt a les polítiques d'igualtat entre dones i homes, jo diria que més que avall s'han d'enfortir aquestes accions, s'han de posar damunt de la taula i obrir noves accions i noves vies,
perquè és en tots els àmbits. Per exemple, amb el CAP, segurament, no només el fet que arribar a un lloc de treball li costa més una dona, o tenir responsabilitats li costa més una dona, però fins i tot té un risc molt més elevat una dona, entrar a la pobresa, estar en un atur més crònic. Per tant, tot això és inadmissible, parlant en el segle o en l'any actual que estem, no?,
I les polítiques aquestes per anar reduint aquesta desigualtat són, jo crec, importantíssimes pel concepte de llibertat de les persones, de la convivència, del dia a dia, de les coses més bàsiques. Si no parlem d'igualtat amb drets, entre una dona i un home no sé què parlem, no?
Se n'ha deixat de parlar justament amb els últims anys que... No, jo crec que no, perquè una de les línies d'acció, diguem, conjunta, de tot el teixit, no només institucional, sinó de les entitats que estan en aquest àmbit, dels sindicats, de les patronals, ha estat, doncs, incidir molt en reduir aquestes desigualtats
entre les dones i els homes però la crisi jo crec que ha marcat molta la diferència és més gran ara i per això hem d'incidir molt més no s'ha deixat, al contrari, s'ha enfortit i s'han fet més accions per reduir això i per tant estarem en aquest quart congrés que es fa acabar
i estarem acompanyats de moltíssimes institucions, de moltíssimes entitats, i insisteixo, de tot un tramat social que està lluitant fa molts anys. Serà sobre avui, no?, aquest primer congrés, avui a la tarda. Sí, sobre avui, i m'agrada molt el lema que s'ha buscat, perquè jo m'he incorporat ara amb això, com tu deies, però diu 100% de la ciutadania. Es busca la igualtat entre dones i homes al 100% de la ciutadania en tots els terrenys, no?
Jo crec que és un eslògan, un lema que l'han encertat i que és el que presideix aquests dos dies que es presentaran taules, aquestes taules, ponències i accions concretes per continuar reduint aquestes desigualtats entre les dones i els homes.
Doncs a Gavà, aquests dies, aquest quart congrés de les dones del Baix Llobregat. Parlem també d'un altre congrés, que són dies molt actius, perquè és el congrés de la RET, que és aquesta xarxa de ciutats educadores, on Sant Just participa, justament aquests dies, explicant, en aquest cas, l'experiència del municipi sobre memòria històrica. En vam parlar fa uns mesos, quan es va fer, justament, aquestes diferents activitats aquí a Sant Just,
i ara es participa en aquest congrés a nivell més general i Sant Just també té aquest paper destacat. Mira, quan jo estava ahir a les 9 del matí al Palau de Congressos amb els companys regidors del Lluís Monfort i el Sergi Seguí... Que dilluns els tindrem, per cert, ens han confirmat fa poca estona. Jo pensava que la importància que li hem donat a l'educació a Sant Just Desver i a l'acció de govern, no? Jo crec que l'educació, històricament en aquesta casa, en aquest poble,
ha estat en l'eix central de l'acció de govern. Ha estat un eix institucional. Per què ho dic? Perquè feia aquella reflexió de dir, escolta, estem en un lloc amb 34 països. Estem en un lloc que hi ha ciutats molt importants de tot el món. O sigui, ja sortien ciutats de tot el món. Si no només d'Espanya o d'Europa. No, no, no, 34 països, eh?
I aleshores m'adonava que realment les coses s'han de valorar més. S'han de valorar més, i m'agrada que preguntis això, i m'agrada també que surtis mitjans de comunicació, perquè l'esforç que fa, o demostrar la voluntat del govern, i jo crec que de l'institució, i jo crec que del municipi, en jugar fora amb l'educació, que aquesta educació estigui en tots els espais, no només en la vida pròpia d'una persona, sinó en els espais públics. Entendre la ciutat com una ciutat educadora.
on a qualsevol acció que facis estigui pensada en això, precisament. No només parlo del fet de formar-te, promocionar l'educació, ajudar que les persones tinguin més coneixement de les coses, sinó entendre la ciutat com ha de ser, que l'Eix Central sigui l'educació. Jo crec que això ens dona una qualitat individual, però ens dona una qualitat...
no només humana, sinó també col·lectiva, de com entenem que ha de ser una societat. Per tant, hi ha poques ciutats a Catalunya que s'han apuntat en aquesta associació internacional de ciutats educadores. Es coneix poc per això, no?, aquest projecte. Bé, doncs, escolta, s'han explicat. I nosaltres participem en una de les ponències parlant de la memòria històrica, de la importància que té la identitat i la història en un municipi,
També compartim amb moltes persones i altres col·lectius que han destinat o estan destinant moltes hores de la seva vida a recuperar aquesta memòria històrica. Però conèixer la teva història, compartir la teva identitat i història també fa lligams importants entre la societat. I això va directament a millorar la convivència, ho tinc claríssim. I aquesta pertinença que tenim com a municipi. Per tant, jo crec que va ser un encert aquesta voluntat política d'estar dins d'aquesta redt
de Ciutats Educadores d'Espanya i, evidentment, estar dins d'aquesta assemblea internacional de Ciutats Educadores. I, per tant, s'hi mantindrà, de moment, no? No és un projecte que s'acabi, sinó que... Sí, sí, al contrari, el mateix Lluís Monfort ja estava al costat meu i em començava a dir ja propostes de futur, per tant, no, no, estarem i serem per activa.
Perfecte, doncs també en parlarem, com dèiem, dilluns amb aquests dos regidors. També, referent a Sant Just, aquests dies s'estan tirant endavant alguns treballs de manteniment a la via pública. Bé, sabeu que tenim aquesta empresa que està...
permanentment fent reparacions a la via pública... La unitat ràpida, o no és aquesta? Sí, aquesta, exacte, la unitat ràpida, que no para de fer reparacions i manteniment. Tenim molts punts a la via pública que s'han d'arreglar, molts, petites coses, a vegades una borreca que s'aixeca perquè hi ha l'arbre, o hi ha un desperfecte, o hi ha un bon, el que sigui...
Però també estem a punt de començar la renovació de la plaça de la Pau. Quan començarà? Bé, doncs queda molt poquet. Jo diria que els primers dies, esperem que els primers dies de desembre ja sigui un èxit això, ja sigui una realitat. I serà ràpid, també. Sí, és una obra bastant ràpida, eh? I per tant, és cert que aquestes rajoles grises del parc de la plaça de la Pau estan molt aixecades, estan generant moltes... Bé, no està bé això...
i per tant hem de fer una reparació important, ho treurem tot, absolutament tot, aquests rajoles marxen, es farà un asfaltat també de color, on el gravat mateix dissimula i sembla que sigui també una altra rajola. Per tant, la paraula asfaltat abans ens espanta, però si ho fas bé, com estic dient, com és davant mateix de l'Ajuntament, a la plaça de l'Ajuntament, doncs allà sabreu el que estic dient.
Per tant, això és la més immediata. Aquesta és l'obra més immediata, però anem seguint fent aquestes reparacions, el carrer Tudona, passes de Sant Pere, seguint fent coses puntuals a la plana Bissolets... És a dir, aquesta empresa no para en funció d'aquesta radiografia que tenim de desperfectes, que, insisteixo, és evident que el poble té vida i és evident que les inversions grans ja no es poden fer, és molt difícil, el pressupost és molt diferent del que teníem...
I aquest concepte de reparar i mantenir jo crec que ha de prioritzar sobre les inversions grans. N'hi ha alguna que s'hagi de fer que es vegi que costarà més d'arribar?
Home, aviam, jo crec que tenim tres o quatre carrers de Sant Jús que es mereixen no només pel que veiem, sinó pel que hi ha sota, que són els serveis que tenim ganes i estan aturats. Carrer Pont de la Plana de Isolets és un carrer que està en una situació complicada. Carrer de la Sala també és un carrer que es mereix una reparació important. Carrer Font també és un altre carrer que el tenim a la llista, però fixa't una cosa. Carrer de la Sala, 700-800.000 euros, perquè el col·lector s'ha de fer.
Carrer Pont, a l'entorn de 800, quasi un milió d'euros, de punta a punta, perquè és un carrer que és molt llarg. Carrer Font, deu-n'hi-do, 400 mil euros segur. Per tant, són xifres que abans no ens espantàvem i que les posaven al pressupost i es feia,
perquè tenien plans d'inversions de 18 milions d'euros, ara són de 4, i això a la gent se li ha d'explicar, és veritat que aquesta casa no es vol endeutar, i ho hem d'explicar dues vegades, perquè això, si ens endeutéssim, segurament es podrà fer alguna cosa més. Però jo no soc partidari en aquests moments d'endeutar-se, tal com està la situació, l'Ajuntament està sanejat,
És un ajuntament que camina i, per tant, si fem una acció equivocada des d'aquest punt de vista, podem estar en situacions complexes a futur. El que hem de fer és explicar les coses i anar a fer-les com a casa teva. Quan tens els diners, ho fas, així de senzill.
Per tant, aquestes reformes trigaran, no arribaran l'any que ve. No arribaran l'any que ve. No podem posar en el pressupost la renovació absoluta d'aquests carrers, insisteixo. Inclús alguns ens havíem compromès amb els veïns, però ho hem d'explicar, ja ho hem explicat. Ho entenen? Jo crec que sí, que ho entenen, perquè, clar, si dius un carrer d'aquests és un milió d'euros, doncs pràcticament no pots fer res més amb reparacions i manteniment, no?
I a poc a poc ens anem recuperant. Jo crec que l'any 16 i 17 serà sustancialment diferent. El 15 encara, malgrat que el pressupost pugi una mica, no estem en disposició de fer aquestes inversions. És cert que hi ha més activitat econòmica a Sant Just, és cert que es mouen coses...
Però molta prudència. Si algú volgués fer l'any vinent unes inversions d'aquest estil o les promet, jo crec que primer que no les podrà fer i després que seria un risc de portar l'Ajuntament de Sant Lluís en un escenari que aquest govern i aquest alcalde no vol fer de cap de les maneres. No devem diners pràcticament.
i anar al banc en aquests moments és una opció personal i del govern. Altres potser opinen diferent, però mentre estiguem aquí governant aquesta prudència existirà. Doncs n'anirem parlant en tot cas. D'altra banda, també volíem parlar d'un altre dels fets que ha marcat l'activitat política des de fa temps, però també, evidentment, aquesta setmana, que és el 9N, aquest 9 de novembre, diumenge passat, va anar a votar, no?
Sí, vaig anar a votar. Com va viure la jornada? Bé, doncs molta gent va anar fins a l'institut. Jo crec que va ser un acte cívic però també de reivindicació d'una part important de la població i de la nació. Molta gent per molts motius. Jo crec que hi havia la suma de moltes coses, no?
El meu vot és un vot crític, perquè jo crec que el govern de l'Estat no està fent res absolutament per entendre el que està passant a Catalunya. Per tant, primera part d'aquest vot, diguem-ne, enviat cap a Madrid. Per l'altra banda, també un vot crític, perquè jo crec que el govern de Catalunya ha de fer encara més esforços de dialogar, de negociar, intentar buscar camins. Això potser hi ha gent que dirà, home, ja ho ha fet, no?
Però arribar a aquesta situació, tothom volia, o jo volia, un referèndum, jo volia una consulta, i aquest procés participatiu, que ben bé, ha servit perquè s'expressés una part de la població, però no és el que volíem.
Però jo crec que hi havia una convocatòria d'aquest procés i, per tant, vaig pensar que seria lògic d'anar a votar. Però és la suma de moltes coses. Jo crec que aquell que no ha anat té arguments que segurament comparteixo. Aquell que ha anat també té arguments que comparteixo. Per què? Perquè estem parlant molt de sentiments. I quan parles de sentiments...
doncs entren en la teva decisió moltes coses. És cert que ara ja sabem algunes coses del país on està, però estem vivint aconteixements online. Jo m'expreso ara en aquests moments i d'aquí una hora o d'aquí sis o demà no sé el que està passant en tot aquest tema.
perquè, bé, potser una part de la població sap on va, però jo crec que, en general, els instruments o les eines i, per tant, poder tenir una radiografia molt clara d'on està el país, tampoc la tenim. Sembla, o s'ha mobilitzat, una part del sí-sí barrejat, jo crec que també amb moltes opinions, però és que vaig trobar gent de tota mena. És a dir, el...
et preguntaven, no?, i tu preguntaves i tal, i hi havia un vot de càstig a Madrid, eh?, per aquest immobilisme. Amb tots aquests nos que van aparèixer, no?, també. Després aquests nos, no?, després aquests sinós, i gent que deia, no, no, jo no vaig perquè, escolta, això que ha fet el MAS, no estic content, jo volia una altra cosa, però, a més a més, això no sé on t'anirà, i tal. O sigui, tothom tenia arguments per justificar, al meu entendre personal,
la seva actitud el diumenge. Tothom tenia, perquè, insisteixo, jo crec que hi ha una cosa que és el sentiment...
també el tracta i també aquest tacticisme polític que no m'agrada el tacticisme polític en aquests moments és dolent perquè estàs parlant precisament del que dic de sentiments hi ha molt tacticisme polític en aquests moments i jo espero i desitjo i acabo aquí perquè és un tema que segurament podríem parlar molt que m'agradaria que aquest país finalment sigués el que el poble de Catalunya vol ni més ni menys però un poble de Catalunya ben consultat
i que es pugui expressar-se en tota la tranquil·litat del món, democràticament, amb garanties, i que ens expliquin les dues opcions. Perquè pràcticament aquí no hi ha hagut oportunitat d'explicar. Era si anàvem o no anàvem. I també que hi ha gent que deia jo no vaig a votar perquè no hi ha garanties. També l'entenc. També és cert. Hi ha moltes opcions més enllà de les que es podien votar. Tothom et donava un argument que segurament el comparties. Has rebut més crítiques o més mostres de suport pel fet d'anar a votar?
No, ni una cosa ni l'altra. Jo crec que això és absolutament un tema personal, no li dono més importància. Hi ha hagut gent de tota mena, el que ha anat, és a dir, una transversalitat, i ningú m'ha fet cap comentari. A més, no ho he fet perquè rebre comentaris. Ho he fet perquè em semblava que era una cosa...
que podíem participar, però escolta el que he dit, un vot molt crític, perquè hi havia arguments de no anar-hi, i molts, però molts de no anar-hi, però finalment vaig decidir anar-hi. I referent a aquesta setmana, la resposta que hi ha hagut des de Madrid, què li sembla?
Bé, doncs trista. Després que Artur Mas tornés a demanar aquesta consulta pactada. Trista, perquè és que no entenen res. Jo crec que estem en una situació de no entendre que aquí hi ha una necessitat d'expressar-se, que el poble de Catalunya vol expressar-se, vol parlar, i jo crec que hi ha un problema greu de model d'estat a Madrid.
No és només el fet territorial o potser un sector de la població d'un territori d'Espanya que vol dir, escolta, jo vull marxar, sinó és el concepte. La gent vol expressar-se, vol llibertat, vol parlar. No només és un tema territorial, sinó la manera d'entendre...
com és avui la societat. Per tant, això els hi pot passar en qualsevol lloc, però no pensant que el País al Basc vol marxar, sinó que vol expressar-se igual amb una cosa puntual a Galícia, o vol expressar com a Canàries que es volien expressar sobre una cosa que no tenia res a veure amb la independència de Canàries, no? Per tant, jo crec que hauríem de veure que, no sé, ser més moderns, més estar a l'actualitat del que està passant, el que demana la gent, no?
I aquí, des del meu punt de vista, crec que hi ha un problema de model d'estat o d'entendre com ha de ser aquest estat més modern. Però no m'ha sorprès perquè no hi ha referèndum. I ara em pregunto, i ara què? Hem de fer eleccions, hem de fer eleccions... Sembla que de moment no...
Bé, doncs tampoc podem estar així sempre. Jo entenc les dues vessants. Segurament unes eleccions podríem clarificar, jo he dit moltes vegades, m'agradaria saber on està el meu país en aquest tema. Voldria saber on està el meu país. Com s'ha de saber en un referèndum com a Escòcia? No ens deixen molt bé. Potser les eleccions ens diran on estem.
Però també és veritat que sembla ser que molta gent o molts partits diuen, home, això, no sé si això portarà a clarificar-ho, per tant, potser allargarà a final de mandat. Però et dic una cosa, no podem estar així cada dia.
No podem estar així cada dia. En principi abans de desembre se suposa que alguna cosa o altra sortirà, és a dir que segurament el proper cop que parlem alguna cosa nova tindrem. Seguirem online. Abans de marxar recordem que aquesta setmana hi ha també la 38a cursa de cars de coixinets, que es fa per tant demà i diumenge a Sant Just, un dels esdeveniments de l'any també.
Molt bé, doncs a participar-hi. En aquest cas no m'hi veuran baixar pel carrer Freixes, però segurament amb aquests 120 cars que s'han apuntat a aquesta jornada, aquest cap de setmana tornarem a tenir molta gent al carrer, no només els participants, les famílies dels participants, sinó que és un lloc de trobada, de convivència i una vegada més s'enjust demostra per què som d'aquesta manera. Apostem per la convivència, apostem per aquestes activitats de relació
com podien ser festes a tardor, ara els cars, les fires de Nadal, i crec que és una manera d'entendre també com ha de ser el nostre poble. Per tant, ens trobem dissabte i diumenge. I ha anat mai per això i he participat directament a la cursa? No, no, no he participat. Em fa una mica d'agrada.
Bé, doncs en tot cas serà aquest cap de setmana i ara estan justes estan entrant ara per la porta, perquè avui ho hem anunciat a primera hora, reprenem aquest Posem-li-veu, que és aquest programa que vam engegar l'any passat amb els alumnes del taller de ràdio de l'Institut de Sant Just. Normalment el que farem serà connectar sempre amb l'Institut, però avui, que era el primer dia, han decidit venir aquí a la ràdio, per tant, aprofitant que també tenim l'alcalde, hem pensat que era un bon moment per saludar-se.
Cada divendres a dos quarts de dotze connectarem amb l'institut, amb aquest grup d'alumnes, perquè ens expliquin què és el que fan des del centre, com veuen també l'actualitat, quines són les músiques que els agraden i els personatges que els semblen interessants d'entrevista. Ara, Déu-n'hi-do, sou molts, vull dir que anem veient com es van instal·lant a la taula de l'estudi, alguns tenen auriculars, alguns no, però em sembla que algú de vosaltres ja em deu sentir, suposo, no? Bon dia.
Veig molts nois i noies aquí. Els que tenen auriculars ja ens senten. Ja podeu saludar-nos també. Bon dia.
Donar la benvinguda a tots aquests nois i noies, que ara m'explicareu quin curs feu a l'institut. Què esteu fent? Tercer d'ESO, molt bé. Tots feu tercer? Sí. Doncs vinga, va. De què es tracta, això? Preguntar-me coses o que jo col·labori o participi en els vostres debats i preguntes? O com ho feu, això? Ja m'expliqueu, això. Teniu un guió? Us heu preparat alguna cosa o no, avui? Referent a l'alcalde.
Ara us enganxo així directament. Veig cares de tot. Quina manera de començar, no?, directament. Si algú té alguna pregunta a fer que s'hagi preparat, és el moment, eh? Vinga, va, aquí comença, aquí. Va, dispareu. Algun valent. O escolteu, o algun comentari que vulgueu fer, jo participo amb vosaltres, eh? No es trec de que em pregunteu. Què volíeu comentar, algun tema concret? Com va el poble? Com el veieu? L'institut com va?
Jo tinc informació privilegiada. Tinc informació privilegiada en l'institut perquè sabeu que el meu nano hi va, no? Sí, sí. I, per tant, em passa el parte cada dia del que passa a l'institut. Encara que sigui el darrer any, ho explica tot. Tot, absolutament tot. El que passa primer, segon, tercer, el pati, a fora, dintre... Per tant, estic bastant empolladillo. Bueno, què em expliqueu? Vinga. Aquí veig molts folis i moltes coses apuntades. Heu...
A veure, qui s'atreveix? Si no ho pregunto jo, eh? Us pregunto pel director, pels professors, per les professores...
Aquí comence, perquè veig que us aneu assenyalant, per tant, algú altre haurà de trencar el gel. Et toca, vinga, com et dius tu? Jo, em dic Toni. Doncs vinga, Toni, què tens per aquí apuntat? Jo no tinc res apuntat aquí. Com que no? Si veig aquí una llista de coses tremenda. Bueno, perquè és el programa de tot el que farem avui i per això ho tenim apuntat. Si vols t'explico coses, jo. Si fossis alcalde, què faries a Setllus? Aviam.
Ja t'he enganxat. Què faries? Què milloraries? O què valores del poble? És el que més t'agrada. Jo crec que està bé, ja que és un poble acollido. Molt bé. I per mi tot està bé. Doncs d'acord. Això m'anima. Poc crítica, eh? Algú té alguna crítica? Alguna cosa que li agradaria que fos diferent de Sant Just? Què hem de fer? Un dia em van explicar uns nanos que venien del Montserrat, evidentment més joves...
Dèiem, volem un esquell de gel i volem un par d'atraccions com els que hi ha a Saloua. Dic, home, no fomem, no? Dèiem de tot, no? Algú té una peticida d'aquestes? O alguna idea per millorar Sant Just? Feu esport o no?
doncs esteu el futbol, el bàsquet el futbol a l'Atlètic Sant Jús aneu llançats de l'Atlètic guanyem moltes coses esteu molt amunt sí, sí home, millor que el Sant Jús estem si et senten els del Sant Jús una rivalitat una rivalitat amb això què més?
Vinga, va. Però què volíeu fer amb aquesta llista? No, perquè ara ells faran el programa, però clar, llavors... Però esteu al programa, com si no estigués jo. Feu-lo. Sí, voleu que comencem, eh? Us tiro les sintonies i tot plegat, eh? Per tant, a partir d'aquí ja... Esteu nerviosos o què? Com esteu? Una mica.
Una mica, perquè és la primera vegada. La primera vegada, més veniu aquí a la ràdio, tenim a l'alcalde, o sigui que us veieu directament. Doncs us tirem, si us sembla, la sintonia que teniu preparada, que és la que ja sonava l'any passat, i comencem tot seguit. Tots els divendres i des de Sant Just d'Esbert, us hem rellat. Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert.
Bon dia, Sant Just, com esteu? Avui el nou equip del programa Posem-li Beu us porta el primer programa de l'any. Som l'Oriol i el Gerard, els alumnes de Tercer ESO de l'Institut de Sant Just i avui us parlarem de com serà el nou programa 2014-2015. I estem segurs que us agradarà molt.
Avui tenim molts temes dels que parlar. Us presentarem a l'equip de ràdio de l'Institut i també triarem la cançó de la setmana. La secció de jocs escrita per Rubén Sánchez, Marc Gómez, Toni Perís, Pau Martí i Pol Simón per a dalt les curses de cas de coixinets. Us explicaran en què consisteixen aquestes curses i a partir de quina edat podreu participar-hi.
La secció d'Esports, escrita per l'Albert Portas i el Nico Sirera, us parlarà de Sant Albert, de la Setmana de la Ciència i dels alberts més famosos. La secció de Moda i Cultura, escrita per la Maria Ona Díaz i l'Imma Miralles, us parlarà d'un dia molt important per Catalunya, el 9N.
L'Ignasi Verdera serà l'encarregat de triar la cançó de la setmana. També us volem presentar els alumnes que formen l'equip tècni del programa, en Raül, Alberto i la Sandra. Ells seran els encarregats que tots els divendres puguem connectar amb Ràdio d'Esvern i realitzar el nostre programa. Doncs bé, esperem que disfruteu i comencem amb... Posem l'hivern! Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins a les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esvern...
Bon dia, Sant Just. Som la secció de Jocs i Tecnologia i avui us parlarem dels cars de coixinets. Sabem en què consisteix? Cada parella de corconsants ha de fabricar el seu car o llogar-lo, ja que és amb el que es tiran pel carrer. Un car de coixinets té una estructura de fusta que ha de tenir unes mires reglamentàries. Quatre coixinets, dos barres per poder empujar, dos frens...
un per al pilot i l'altre per al camp punxa i també unes cornes agafades a una fusta on estan els cocinets per poder girar. Sobretot, han de portar un cas per si cauen no fer-se mal i no tenir cap lesió greu. Hi ha diferents categories i els tres primers guanyadors de cada categoria reben un premi. Es farà el dia 15 i 16 de novembre. Poden participar-hi nois i noies, que com a mínim han de tenir 8 anys els nois i 13 les noies.
Amb nosaltres està un participant, un dels nostres presentadors, l'Oriol. Li farem unes preguntes a veure què opina ell dels cards. Hola, Oriol. Hola. Des de quina edat vas començar a tirar-te amb cards? Jo vaig començar des dels vuit anys, bé, l'edat mínima per començar.
Quina és la teva parella? El Víctor Flor. Va a l'institut? Sí, a tercer fe. Has canviat algun cop de parella? Bueno, vaig començar amb un altre amic meu i després del segon any que ens vam tirar junts vaig canviar amb el Víctor. Has guanyat algun cop? No, guanyà no. Hem quedat segons i tercers però guanyà mal. Ara amb el que us tireu és llogat o construït? L'hem construït. Qui el va fer? El meu pare. Has patit algun accident alguna vegada?
Bé, algun accident sí, però mai molt fort. No hem hagut d'anar a l'hospital ni res allà. Quines sensacions tens quan et tires? Bé, molta diversió i adrenalina. Tu quin corredor ets? El que dirigeix el carro o el que corre? Jo el que condueix, el que dirigeixo el carro.
Molt bé, moltes gràcies Oriol. És molt divertit. Per més informació pots mirar la web que és www.cartacoixinets.org. La setmana que ve parlarem de dos nous productes tecnològics que destacaran molt en el mercat, que són l'iPhone 6 i la GoPro Hero 4. Fins la setmana que ve, Sant Justens!
Us parla... Bon dia! Us parlen Nico Sidera i l'Albert Portas i la nostra secció avui parla de Sant Albert i la Setmana de la Ciència. Per a tots aquells que no ho sapigueu, del 15 al 24 de novembre es celebra la 19ª Setmana de la Ciència. Durant aquesta setmana s'organitzen un munt d'activitats de divulgació científica arreu del nostre territori. De jornada de portes obertes, xerrades, jocs, tallers científics, etc. Tot un ventall...
La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per la Recerca.
I la innovació. El nostre institut per aquesta setmana ha organitzat una sèrie de treballs i exposicions que es faran a partir del 17 de novembre. A quintonació, us informem dels treballs i exposicions més divertides que fa cada curs. Primer farà maquetes o murals al sistema solar. Segon farà un poema de l'herbari, que van fer el curs anterior a català. El nostre curs tercer ha fet unes maquetes de la cèl·lula, que s'exposaran a l'edifici vell.
Segon, quart i primer de batxillerat construiran dos arbres de Nadal amb fractals.
Com a novetat aquest any, els alumnes de Quart d'ESO de l'Optativa d'Informàtica han realitzat una aplicació per als mòbils amb una agenda que conté informació sobre les activitats de la Setmana de la Setge i un joc de preguntes científiques. Aquesta aplicació també conté una entrada al Twitter amb un hashtag per on poder pujar imatges de la setmana i fer comentaris de les diferents exposicions i activitats. Animeu-vos a descargar-la. Es troba al Play Store, només desenvolupada per mòbils amb sistema operatiu Android.
Trobaré un enllaç també a la web de l'Institut. L'aplicació es diu SDC 2014 i ha estat feta per Eric Pumar i Guillem Garcia, de Quart d'ESO, i el hashtag de Twitter és Santmana Ciència i Sant Just 2014.
Dóna la causalitat que demà 15 de novembre és Sant Albert i voldríem parlar una mica de dos Alberts que són molt famosos en el nostre món. El primer Albert del que parlarem serà el més important, l'Albert Einstein. Va néixer el 14 de març de 1870 a Württemberg i va morir el 8 d'abril de 1955 amb 76 anys.
Va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. És el científic més conegut i important del segle X. Va guanyar un premi nobre.
Del segon Albert que parlarem és de l'Albert Durre, que va néixer el 21 de maig del 1471 i va morir el 6 d'abril de 1528. És l'artista més famós del Renaixement alemany, conegut a tot el món per les seves pintures i dibuixos, gravats i escrics teòrics sobre l'art, obres que van exercir una profunditat d'influència en els artistes del segle XVI, del seu propi país i dels Països Bajos.
Bueno, i aprofitem per felicitar tots els alberts. Ja sabeu alguna cosa més? Si voleu tenir més informació, descarregueu-vos l'aplicació i participeu amb els vostres tutors. Animeu-vos, serà una setmana molt divertida. Tots els divendres i des de Sant Just d'Esbert, us hem ribeu. Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins a les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert, us hem ribeu.
Bon dia, religiós. Nosaltres som la Mariona i l'Emma, de l'Institut de Sant Jus, i som part de la secció de Cultura i Moda.
Avui us portem als resultats del 9-N, que com molt ja sabreu va ser un procés de participació ciutadana en què es van cridar els catalans i catalanes i les persones residents a Catalunya perquè manifestessin la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya, és a dir, per decidir el nostre futur com a país o comunitat. La pregunta que el Parlament va fer als ciutadans va ser la següent. Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas d'afirmatiu, vol que sigui independent?
Al 9N hi van participar aproximadament uns dos milions de set dels catalans, o que resideixen a Catalunya perquè en aquest cas tenen dret a decidir el futur polític de la comunitat on viuen. Tot i que encara es pot votar fins al 25 de novembre, ja que la votació no està tancada, però el resultat no variarà molt. La majoria de gent que va votar, sobre un 90%, vol que Catalunya esdevingui un estat independent. Què us sembla a vosaltres?
Va ser un dia molt important per Catalunya i ho trobo bé perquè hem de lluitar per la nostra llibertat d'expressió i el dret a poder decidir. Jo no vaig poder votar perquè no tinc 16 anys però m'hauria agradat molt.
Per la banda dels polítics catalans amb idees independentistes, la cridada ha sigut un èxit, ja que aquests dos milions va ser aproximadament la gent que els va votar a les eleccions autonòmiques. Però per l'altra banda, els polítics espanyols com Rajoy, el president del país i que està totalment en contra de la independització de Catalunya, diu que ha estat un autèntic fracàs, ja que ni la meitat del país ha anat a votar.
Les nostres famílies van anar a votar, al Joanot Martorell, a Esplugues i a Sant Feliu. Vam veure bastanta gent, tot i que va anar bastant tard. Ens va sorprendre perquè tothom es feia una foto votant. L'ambient era alegre, amb cares de satisfacció. Pensem que ha estat molt bé que hagin aconseguit que el poble català pugui expressar la seva opinió sobre Catalunya. Esperem que us hagi agradat i us deixem amb la secció de Música.
Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins a les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esverb. Vull arribar.
Bon dia, Sant Justens. El nostre company Ignasi Verdeira de Tercebe és l'encarregat d'escollir la cançó de la setmana i de parlar sobre el sector musical al món. Comencem. Aquesta setmana el sector musical ha estat molt mogut perquè s'ha celebrat el gran campionat de la Red Bull Batalla de los Galos, al Palau Sant Jordi.
La Red Bull Batalla de los Galos és una competició anual de freestyle rap en la qual estan implicats tots els països de parla hispana. El seu nom es deu al fet que està patrocinada per la beguda Red Bull. La batalla està regida per un jurat que decideix qui ha guanyat cada ronda. Els components del jurat són variables depenent de cada batalla i de cada país.
Doque, Oze, Soni, Vizquila, Actino, Carlitos, Invert i Gaixa van ser els vuit grans de freestyle citats al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A Buresalón es va disputar la final internacional de Xarxa Red Bull.
Salvant les diferències de l'èxit, Els Vuit empatia una masterclass d'espectacle i improvisació, rap només a l'abast dels millors. Va ser la nit dels Vuit, però sobretot dels representants d'Espanya, Invert, qui va fer el seu somni realitat del salt trofeu de la Galmaster. El guanyador d'aquest any a la Red Bull Batalla de los Galos ha sigut Invert.
Per aquesta setmana les cinc millors cançons són Rude, de Magic, All About That Bass, Megan Trainor, The Night, de Abixi, Ghost, Ella Henderson i Superheroes, de Descript. I la cançó que hi ha per tot l'equip és The Night.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esvern.
I amb tot això arribem al final del primer programa. Esperem que us hagi agradat. Us esperem el divendres que ve en un programa amb moltes coses interessants. Fins la setmana que ve. Adeu. Doncs molt bé, no? Per ser el primer programa, ja que us tenim aquí, ja sé que no l'acabem del tot, però volíem donar-vos també l'enhorabona. Us heu passat bé o què? Sí. Us han passat els nervis?
Algú estava una mica nerviós, però en general no s'hi veig nerviosos. Ara esteu més tímids. Quan sortiu del guió, la improvisació és la que heu de practicar. Però no, no, jo crec que està molt bé. A més a més, la primera prova. La setmana que ve ja connectarem amb vosaltres de l'Institut. Alcalde, com ho ha vist?
Bé, molt bé. A més, això que m'estaven dient ara, que ho fareu cada divendres, està molt bé, no? Exacte. Que participi la joventut amb les coses que el país passen i que el poble passen i que diguin la seva. Això és evident, no? I els he dit que si algun dia em volen allà a l'institut que m'ho diguin. Exacte, i fem una entrevista en directe amb les preguntes preparades aquest cop. Molt bé. Doncs moltes gràcies a tots. Felicitat a tots i a totes, eh? Gràcies. I fins la setmana que ve. Bon dia.
Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins a les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert.
Vuit minuts i les dotze. Tornem de seguir-ho després de les notícies. A les dotze connectem les notícies del bolletí de Catalunya Informació, el bolletí també del Sant Just Notícies i tornem després, parlarem del compte amb Roger Cònsol i Raquel D'Amanuele, la secció de les xarxes Erosis i també la secció jurídica amb la Sílvia Masmitjà. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial.
I estaven bé i eren dissetes, però era difícil veure's del cap o fer volar. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial, dos senyores que es
Fins demà!
Fins que volíem d'aquell espectacle, va venir el Xavi i quedarem.
Deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matacs, que això és canet, que això el que vol és un bon joc. I senyors, tan bo és insistir, com saber-se retirar i no ser l'ignasi, però en el meu cas, reconèixer
Fins demà!
Són les dotze.
El conseller d'Indústria i Energia, Felip Puig, ha denunciat l'impacte dels costos d'indemnització del castor en la competitivitat del país. Puig ha reiterat la intenció de la Generalitat de presentar un recurs d'inconstitucionalitat que permet la indemnització a l'empresa concessionària del projecte.
Iniciativa demana la compareixença de tota la família Pujol, inclòs l'expresident i la seva dona Marta Ferrusola, a la comissió d'investigació del frau fiscal al Parlament. Són les primeres peticions que es fan.
L'Hospital de Sant Bau de Barcelona és el menys eficient dels 5 centres sanitaris d'alta tecnologia de Catalunya. Així ho revela un estudi del Departament de Salut que també constata que, d'aquests hospitals, el Clínic de Barcelona està en la primera posició. Entre els hospitals catalans també surt malparat el de Sant Joan de Reus.
Òmnium Cultural demana al president Mas eleccions constituents per l'any que ve. L'entitat cultural aposta per la llista unitària de les forces sobiranistes, però si no és possible demana als partits que els seus programes diguin clarament si estan a favor o en contra de la independència.
El president d'Extremadura, José Antonio Monagua, s'afensa de les acusacions de fer viatges privats a Canàries amb càrrec al Senat i afegeix que es presentarà la reelecció. En una compareixença davant la premsa, ha presentat el certificat oficial de la Cambra Alta sobre els viatges que va fer a les Illes entre 2009 i 2010.
La zona euro creix un 0,2% el tercer trimestre, segons la Comissió Europea, que destaca el repunt, tot i que mínim, d'Alemanya i França. Espanya, amb un increment del 0,5%, és un dels països que més han crescut en aquest període.
El Congrés del Partit Nacional Escocès ha proclamat Nicola Starrion nova líder de l'SNP, en substitució d'Alex Salmon, que va dimitir després de la victòria del 9 al referèndum d'independència. Starrion, fins ara número 2 del partit, també rellevarà Salmon com a primer ministre la setmana que ve. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
La plantilla blaurana s'ha endrenat aquest matí. Martín Montoya es planteja una sortida al mercat d'hivern per la falta de minuts. Vidal nega que tingui res tancat amb el Barça per ocupar-se de les escoles de futbol i que retiri aquesta temporada. I a l'Espanyol, aquesta tarda a les 4, ha partit amistós contra l'Olímpic de Marsella amb la tornada d'Hector Moreno.
A l'Eurolliga el Barça rep el Panathinaikos a les 9 al Palau amb l'objectiu de tancar la primera volta invictes a l'NBA. Pau Gasol anota 27 punts en la victòria de Chicago a Toronto per 93 a 100 i Marc Gasol 20 en la victòria dels Memphis contra Sacramento 111 a 110.
I el temps es mantindran els núvols a les comarques de Barcelona i Girona amb alguns plugims febles que aniran perdent força. Durant la tarda s'obriran clarianes al sud del país, mentre que al nord de les comarques de Lleida les precipitacions s'intensificaran amb cota de neu situada als 2.000 metres. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts per la Andrea. Aquesta tarda arrenc a acabar el quart congrés de les dones del Bas Llobregat amb Sant Just com a subseu de la cita. Vuit delegades del municipi participaran dels debats i activitats del congrés. Durant dos dies, avui i demà dissabte, l'Espai Maragall de Gavà acollirà aquest congrés que enguany té com a eix central les dones com a agents de canvi social.
i econòmic. També hi haurà espai perquè els municipis que són subseu de la cita exposin els treballs que han dut a terme prèviament al Congrés. Sant Just l'exposarà demà. A partir de les 12, en concret, es presentaran les activitats vinculades amb les dones que s'han fet al municipi.
Més coses. La propera conferència de les EES sobre la guerra de successió situarà els assistents en el marc europeu del conflicte. Aquest despre, l'historiador i soci de l'entitat, Ramon Segret, explicarà el conflicte a nivell europeu, quines eren les potències implicades i els seus interessos. Els segles XVI, XVII i XVIII van ser uns períodes conflictius i molt marcats per les guerres. La de successió va ser un episodi que involucrava les grans potències europees.
La conferència sobre el marc europeu de la guerra de successió amb Ramon Segret, historiador i soci de la CEA, serà avui a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. I acabem recordant-vos que Víctor Puertas i la Big Mama actuaran aquesta nit a l'Ateneu. Els dos músics s'uniran avui en un concert de blues, jazz i swing a la sala del cinquantanari en el marc del cicle de jazz que organitza l'Ateneu i també l'entitat On Air Jazz Series.
La Big Mama i el Sant Justenc Víctor Puertas són dos dels millors músics de blues de l'estat i compten amb una allargata trajectòria que els avala. De tant en tant, des de fa uns 5 anys s'uneixen per fer concerts conjunts, la Big Mama amb la veu i la guitarra i Puertas amb l'armònica. El concert de jazz amb la Big Mama i Víctor Puertas serà avui a les 10 de la nit a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. El preu de l'entrada general amb consumició és de 10 euros, per als socis i sòcies de l'Ateneu costarà 8 euros i per als menors de 30 anys 6 euros.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta, el magazín del matí.
Molt bon dia.
Teníem també convidada la Raquel de Manuel, l'última hora ha tingut un problema, per tant la disculpem i la salutem des d'aquí, però bé, en cas estem contents des del just de la fusta de poder-te saludar, Roger. Sí, perquè ja feia temps que em buscàveu i he de demanar disculpes a la Carme, primer de tot, a tu, Carme, i també als oients, perquè em sembla que l'hem anat posposant com dos mesos tranquil·lament. Jo crec que sí, sí, sí, a principis d'octubre. I la meva agenda i, bueno, els embolics on em poso, però finalment avui ho celebrarem, tu. Exacte.
Per parlar dels contes, cada setmana, com dèiem, parlem de diferents qüestions vinculats amb l'educació i avui el tema és aquest, els contes que tots sabem que tenen moltes coses bones, els nens ja estan en contacte des de ben petits, ben petits, ben petits, però no sé si, per què atrapen tant? Si tu saps quina és la clau de tot plegat, Roger? La clau suposo que són moltes i jo no sé si les sé totes, crec que en noto, no sé si sé res jo,
Crec que noto algunes i he estat dient, clar, la paraula. La paraula és suggeridora si la dius bé, saps? I a partir d'aquí atrapa i et fa imaginar. Per això els nens molt petits, molt petits, necessiten...
que els expliquis el mateix conte moltíssimes vegades. I això és molt interessant. Jo sempre, en sessions d'animació... Clar, no ho hem dit, perdona, que ens en qualitat de contacontes, que això no ho hem anunciat al principi. Vinc en qualitat de contacontes, tot i que no m'agrada, des de l'any passat, vaig decidir que no m'agrada la paraula contacontes, perquè contacontes... Què és això de contacontes? Amb un autor, amb el Gisbert, Joan Manel Gisbert, Premi Nacional de Literatura...
a nivell espanyol, etcètera, vam començar a dir possibles sinònims de conte a contes i ens en van sortir d'altres de tan macos. A veure. Narradors d'històries. M'agrada més. Encantadors de paraules, encantadors d'històries, imaginadors orals. La narració oral és una altra cosa i a més és tan antiga. Abans quan t'he preguntat quant temps tenim...
Era també, i ara després ja anirem una mica més enfilant la resposta a aquella que m'has preguntat al principi. Però deia, quant de temps tenim? Perquè jo puc començar des de Sócrates. Sócrates feia servir històries i el diàleg per explicar la seva filosofia i el món. D'acord que no ho feia amb nens de 0 a 3 anys o de 0 a 6 anys, eh? Però què és una sessió oral? Una sessió de narració oral és explicar unes històries aprofitant...
el públic i el que et dona el públic. Perquè la diferència, la gran diferència entre el teatre, que fem molts compte-comptes, jo el primer vinc més del teatre que de la narració o de l'educació escolar i, per tant, no soc un compte-comptes que m'estic quiet en una cadira i, per tant, faig molts personatges, suggereixo molts ambients, etcètera, etcètera. La gran diferència és que amb el teatre és que no hi ha aquesta famosa quarta paret o allò que separa la realitat de la ficció.
És com un pallasso, sempre estem demanant les mirades, demanant que responguin coses, que aixequin el dit, que es moguin, que facin algun exercici, que t'ajudin a fer un personatge, que s'impliquin en la història. I a partir d'aquí, com he començat amb la resposta aquella? La paraula suggeridora, d'acord? Una imatge val més que mil paraules? No, rotundament no.
Mil paraules valen molt més que una imatge sola. Tot i en el moment actual. Tot i en el moment actual. I ara després també parlaré d'una il·lustradora que em va parlar molt d'això. Sempre, perquè la imatge que suggereixen les mil paraules...
com que és creada pel propi receptor, pel propi públic, pel propi nen, sempre serà molt més forta. És com allò de dir, és més fàcil veure la tele, però és més forta l'experiència de llegir-te un conte que no hi hagi fins i tot dibuixos. Amb una il·lustradora, que també treballem molt amb el projecte PAL, el projecte PLOC a Cornellà, una il·lustradora que es diu Mabel Pierola, també en Premi Nacional de la Lidat... Nosaltres només portem qualitat, eh?
Va dir que el món de la imaginació, textualment cito, el món de la imaginació està ferit de mort. Per què? Vaig preguntar jo. Ha espantat. Diu, home, perquè donem massa imatges. Llavors també és culpa teva. Diu, en part sí.
En part sí, perquè sóc il·lustradora, però ella es referia sobretot a tema de televisions, pantalles, iPads i jocs d'ordinador, etcètera. Perquè el que et fa, jo no estic descobrint cap mena de sopedall, eh?
Si tu el Sherlock Holmes el situes amb aquella del Sherlock Holmes de televisió, doncs ja té una cara i un nas i una altura i un pes. Si tu crees el teu propi Sherlock Holmes, igual ets tu, igual ets el teu pare, igual ets el teu germà, igual ets el teu veí. I això és molt més gran. Quan tu t'ho crees és molt més gran.
Per tant, no desapareixerà això? És a dir, conviure, en tot cas, amb aquesta era de la imatge? Jo crec que no. L'altra cosa és parlar del que jo voldria, del que els narradors voldríem, o del que està passant. El que estem passant és que cada vegada a les biblioteques, i això està molt comentat en bibliotecaris i bibliotecàries, sobretot bibliotecàries,
cada vegada els nens o les famílies es pensen que la cosa de la narració oral, les hores del conte són més per 0-3 anys, 0-4, màxim 5 a l'etapa d'infantil ja deixen de venir o màxim, màxim, cicle inicial va, deixem fins a 7 anys ostres, jo l'altre dia explicava contes del 1714 a xavals de 5 i 6 i primer d'ESO i estaven encantats encantats
D'acord? Per què? Perquè explicar, és el que jo sempre començo una sessió d'animació... De narració oral, no? O narració oral, o animació lectora, perquè moltes vegades també es fa servir la narració oral per fer que els joves, fins i tot, o els nens, llegeixin i tinguin més gust per la lectura. Endavant.
tot i que són dues coses i dos camins diferents, però són eines, també. Els humans el que ens agrada és sentir històries. Des que naixem, des dels dos anys o des de l'any, quan ens expliquen deu vegades seguides la caputxeta vermella i veus el nen que ja sap que ha de venir el llop, però encara se l'espera perquè no sap si vindrà un llop, i tu li dius, no, és que veu un porc espi, i no, t'has equivocat, d'acord? I encara a la desena vegada està amb la mateixa tensió, i encara se sap molt més bé que tu la història,
o també ens agrada sentir històries quan anem a veure els avis, i els avis, el primer que ens pregunten, els alumnes dels instituts i escoles que vaig, és dir, què us diuen, a part de bon dia, guapo, guapa, la primera cosa que us diuen, els avis, cuéntame algo.
Explica'm alguna cosa, explica'm la història d'alguna cosa, explica'm què t'ha passat avui, explica'm la història de com t'ha anat l'examen, en aquest cas els avis de... De més grans, sí, d'alumnes d'escolars, però qualsevol avi, no sé, la teva avi, el teu avi Carme, explica'm alguna cosa, explica'm com et va la vida, explica'm la història de com et va la vida. Per tant, necessitem, volem, ens fa humans rebre històries i poder-ne explicar.
I a partir d'aquí, a nivell educatiu, crec que des del fet bàsic de saber escoltar, ja és una cosa molt bàsica però tremendament educativa.
És a dir, que porta moltes coses, no? Hi ha la part aquesta de crear-te un món propi, no? Exacte, de la imaginació. O saber estar en un lloc públic. Saber estar en un lloc públic. M'hi he trobat també a vegades. Els nens tenen molts inputs, no? I el narrador, perquè té una mica de constipat, perquè vull estar cansat, perquè no sé què...
doncs no dona, el nen se'n va per on vol. I et vas a la feina, i és molt més difícil a vegades que estar en grup, de tornar-lo a fer venir, d'acord? Però si els fas venir, un bebè que no entén absolutament ni una paraula, bebè de 4 mesos, sense sons, i et mira, d'acord? Jo també he vist l'experiència, que no l'he fet jo, però he vist l'experiència amb animals.
Jo en una escola de teatre que vaig anar i hi havia el professor amb el seu gos, si la cosa, la improvisació que s'estava donant, tenia certa energia, diguem-ne, que t'atrapava, el gos hi era.
El gos estava mirant, i el gos no entén el castellà, ni el català, ni el francès en aquell cas, d'acord? Però hi ha alguna cosa que arriba, hi ha una energia, d'acord? I amb això estic parlant també dels bebès de 0 a 1 anys, que segurament, o del primer any, moltes paraules, per parlar d'històries, no les entenen ni entraran, però senten crits, veus, comportaments, i això els atrapa.
De fet, això és el que et volia preguntar també, que la part de sessions que aquí a Sant Jus, per exemple, també se'n fan per nens molt petits, fins a dos anys, a l'hora d'explicar un conte per aquestes edats, com tu prevares o què és el que més està potenciat? Jo crec que aquí és amb molta imatge, però imatges jo ho suggerent, perquè ara parlarem d'això, si voleu.
molta imatge i molt so-cançó, no tan història. Jo sóc un narrador que m'agrada més explicar històries complicades, d'acord? O sigui, el conte antic, Andersens, Grims, mitologia grega... I no coses quotidianes, eh?, d'avui. Exacte, a mi personalment, però això és un gust personal meu, i per tant sempre, o gairebé sempre, poso de dir, mira, a mi m'agrada treballar a partir de...
que el meu públic tingui 4 anys, com a mínim, i per això hi disfruto tant quan vaig a instituts, quan vaig a cicles superiors i els explico coses d'història novel·lada, entre cometes, pots explicar els fets de Jaume I, pots explicar el Roger de Flor, perquè també em tira la història de Catalunya, o ara el 1714, o el Tirant l'Oblanc, o el que sigui, a nivell de conte, perquè ho he fet, el Quixot.
una sessió del conte, una hora del conte, explicant el quixot, la faula del quixot, endavant, i els lents estaven allà fantàstics, d'acord? Perquè, u, el quixot i el llibre, i la faula és boníssim, i vas explicant també els símbols. Doncs això, a mi, a nivell personal, m'agrada explicar històries més aviat complicades. També n'he fet a partir del que se'n diuen, que no m'agrada gens tampoc, de baby contes, o contes de 0-2 anys i aquestes coses. Molta cançó,
Com que saps que el seu intel·lecte no està tan obert, directament no pots complicar històries, històries molt senzilles, i jugar molt amb els sentits, perquè els sentits, a partir de què farem emocions o provocarem emocions? A partir dels sentits.
Clar, amb un públic més adult, també per sessions per adults, aquest sentit seran les orelles i els ulls, i prou, per comptar, i a partir d'aquí tota la complicació de la història que se't crea a tu al cervell, suggerint imatges.
Amb nens més petits potser pots entrar pel tacte, potser pots entrar, i això ja és complicar-ho molt, per certes olors, i sobretot per so i imatge. Llavors, el que sí que jo estic bastant en contra, tot i que també és a nivell personal, és que una imatge ja feta.
Sí, portar un dibuix, no? Un dibuix. A mi, a no ser que el dibuix treballis amb un il·lustrador i llavors ja estem en una cosa diferent. Jo estic presentant també el conte que ell il·lustrarà, d'acord? Però jo, quan et tendeixo a anar-hi sol a les biblioteques o hores del conte, festes majors, etcètera, etcètera, o escoles, m'agrada que un personatge, o sigui, explicar un conte amb un sol objecte, per exemple.
que els personatges siguin mocadors o una antena. Jo tinc un conte, que és el petit rossinyolet del Hans Christian Andersen, que tots els nens m'ho diuen, no és un ocell, és una pinça d'estend de roba. Dic, ja, però tu t'imagines que és un ocell i quan l'ocell piula.
i la pinça d'estat de roba es mou obrint i tancant la boqueta, els nens estan flipant. I es fan just després d'haver fet un... Perquè, clar, també tens recursos a dir el ritme d'una sessió de contes o de la narració d'un conte sempre es fa...
a partir de contrastos, o sigui, a mi m'agrada molt aquest conte, ara fa molta temps que no l'explico, i el tinc segurament una mica rovelladet, però es tracta només de posar-hi oli, el del rossinyol. Passa en dos segons la màxima exaltació dels xavals, perquè jugues això de dir... el rossinyol canta, i en canvi quan fa...
no és el rossinyol, uns personatges que són els ministres s'equivoquen i es pensen que el Mu és el rossinyol, i es diuen no, és la vaca, i a partir d'aquí molts riures, que no sé què, que no sé quantos, estan molt exaltats fins que els ministres troben el rossinyol, el rossinyol, que és la pinça d'estem de roba, piula, i els nens, que estan molt exaltats, flor, silenci total, no?
I aquestes coses crec que donar que una pinça pot ser un rossinyol o un ocell, ells a partir d'ara ja poden jugar amb una pinça fent ocell i qui dirà, ostres, una pinça no, un llapis. Ah, però aquest llapis ara serà un vaixell.
I et dona molta més possibilitat. Jo he vist també, per defecte professional, vas a moltes escoles i tot plegat, i quan els nens tenen massa joguines de plàstic ben fetes, s'avorreixen. I quan tenen sorres, quan tenen draps, quan tenen material metàl·lic, que no es puguin fer mal, etcètera, sempre, però...
que puguin tocar temperatures, tactes diferents, textures... S'estan mitja hora, els nadons, és fantàstic veure com s'estan mitja hora amb un pot de flam, picant i tocant-lo, i ara el llenço, el torno a agafar, i poden estar mitja hora. I en canvi, potser, amb nadons i cuineta, potser no és... Però amb allò que fa sorolls i doblegat, no hi estan tant. No hi estan tant ells sols. Quan la...
I ara, com que estem en horari no infantil, parlem de coses infantils, parlaré d'erotisme i pornografia, si em sembla bé una cosa. I parlant de la imatge. Una imatge, salvant totes les distàncies i que se mantengui des del públic, des dels oients. Una imatge és pornogràfica, et dona tot. I la paraula a l'objecte suggeridor...
L'imatge suggeridora, que és més poètic, és quan és l'erotisme, i sempre l'erotisme és més fort, perquè t'incita, insinua, et sedueix d'una manera que jo crec que... Jo també he vist, per defecte professional, altres narradors, i a vegades poden ser molt bons, amb imatges, etc., i estan tots allà, d'acord, tots allà...
Però no només és una imatge, perquè té una suggerència, la seva veu, les seves veus, unes cadències... Per tant, la força és la paraula. Amb la narració oral, la força és la paraula. I després l'altre són complements. I tots els complements són bons, jo prefereixo que imatges no, però fins i tot és això de dir, si tens...
de tot, eh? Tens mil objectes per explicar contes, no sé què, i et sembla que això són agafadors, com per l'artista, estic dient, agafadors pel narrador, en aquest cas, per dir, no, aquest conte l'explicarem això, l'explicarem això altre, i pot ser tranquil·lament que els nens estiguin en altres llocs. Per què? Perquè l'important igual no és tant l'objecte, sinó com jugues aquest objecte, com el poetitzes,
com li dones diferents vides. I això també és molt clàonic, molt pallasso. I l'exercici típic de pallasso és agafar un objecte i dir-li 30.000 usos d'aquest objecte. I una cadira pot ser un assecador de cabell, o unes ulleres, o una presó, o el que sigui, una finestra, un barret... Qualsevol cosa. I a més això t'obre un joc. I en el públic també t'obre a dir...
Estic jugant. I no cal que jugui amb les mans i els braços. Jugo amb la imaginació i els ulls i les orelles. Llavors, els nens juguen que allò és una pinta. Aquella cadira s'està pentinant. I riuen, però perquè n'ha entrat el codi, també. Llavors, a tot això se li haurà un infinit. Se'ls hi haurà infinits. I llavors, doncs, clar... Fins a quina edat funcionen els contes, per això?
No, no. No hi ha edat, no? Tremendament defensor fins als adults i als vells. El que passa és que sí que és cert, és que com que hi ha molt comportament social, diguem-ne, a partir dels adolescents i preadolescents, es volen separar del conte perquè el conte és igual a nens petits.
Jo l'he trencada algunes vegades. Costa... Per exemple, l'altre dia estava dient que estava en un cicle superior, 5 a 6a, i primer d'esso d'una escola de Barcelona. Normalment comença una sessió, apareix un personatge que està molt content perquè ha caçat una rada i avui pot menjar, perquè és 1714.
Això em va molt bé perquè sé que amb nens de tercer quart i més petits, doncs hi ha de seguir entrenant en el joc. Amb aquests de cinquè i sisè vaig dir, bueno, tantegem-los fins on estan disposats a obrir. Mentida, perquè si els jo obro i més a poc a poc, d'acord, ells obriran.
Però en un principi, en comptes d'entrar com a personatge, em vaig presentar com a persona i ara anirem a començar i faré personatges i no sé què. Quan ells ja saben, ah, vale, i llavors farà personatges, la sessió va anar molt bé. Estaven avisats, simplement, no? I al cap de tres minuts de jo presentar-me, el personatge de la rata va entrar.
I estaven igual que els de 3 i 4 anys, m'entens el que vull dir? Acceptant, acceptant, que no és una rata, que és una rata de plàstic. Però el fàstic hi era, com si diguéssim. I després la bandera que porto, perquè també és això. Aquest sí que és una bandera, però la bandera fa de canó, fa de vaixell, fa d'escopeta, fa de bandera, clar que sí, etcètera, etcètera.
Per tant, es tracta simplement de sortir-se una mica d'aquests prejudicis, no? És a dir, per connectar amb aquestes edats, vull dir. Ah, sí, sí, sí. I saber què és el que ells, a partir de què acceptaran, també. I et dic, potser no pots entrar directament. Això ho detectes a mesura que vas explicant. Amb els mitjans grans, jo crec que també, sí, vull dir...
Això que has dit tu, detectes les coses a mesura que va passant el temps de la sessió, vull dir, eh? Si estan cansats, canvia. Si veus que no et segueixen, fes alguna cosa, d'acord? A mi, crec que coses que funcionen molt, canvis de veu, o sigui, tot d'una...
Parlar molt més lent, parlar molt més fluix. Perquè llavors, què fa aquest? O al revés, o fotrà un crit. Però un crit que no cal que sigui quina bronca. Pot ser un... O fer una tonteria. Estàs parlant... Jo presento molts llibres a escoles i instituts. En el fons són petites sessions de narració oral o petites narracions dels principis del conte i voleu saber com segueix? Sí, doncs llegiu-vos el llibre. I ha, ha, ha, ha, ha.
I a vegades es tracta de dir, en portes ja quatre, ells porten 45 minuts i ja sabem que tots amb els 45 minuts ja comencem a fluixar, o es fa una tonteria que els fas tornar a tenir. A connectar, no? Exacte. Jo crec que és això que tu has dit, connectar o atrapar. El que es tracta d'un narrador, d'un pallasso sobretot també, d'un professor, és tenir-los atrapats. Les armes, mil i un a tres, o mil, mil, mil, milers, va...
I no perquè portis un PowerPoint els tindes més atrapats, no perquè portis unes imatges els tindes més atrapats, però sí que a vegades et poden ajudar aquestes imatges. Ara mateix me'n recordo, no sé si estem passant de temps o tu ja m'ho diràs. Sí, exacte, encara ens queda una miqueta, podem allargar.
Me'n recordo molt d'un llibre que es deia L'última jungla, em sembla, una cosa així, que anava, això era un tercer o quart d'esso d'un institut de Badalona i l'editorial no cal que la digui, però bé, jo amb aquests essos, com que és fàcil perquè tots tenen a les aules pantalles, sí que porto imatges, però imatges que no van amb el discurs meu, jo porto imatges que dic, bueno, quan pugui o quan em sembli bé,
Tiro una imatge. Sobre què anava? Sobre la desforestació. Sí. I sobre les tribus amazòniques que estan patint la desforestació. I els nens esclaus. Doncs portava aquests temes. I a partir d'aquí és igual. Jo paro i aquesta imatge què us suggereix a vosaltres. Però l'important és què us suggereix a vosaltres. No la imatge en si. No, la imatge en si no.
o potser per situar un mapa un mapa quin país és aquest? Sí, Brasil i què hi ha a Brasil? La samba, una cosa una mica més verda és igual, el que sigui, hi ha molts rius per situar però l'important crec jo que és això també és clar, la meva experiència potser algun professor em dirà no, no, no jo sense PowerPoint no actuo a vegades jo he estat alumne de professors en PowerPoint a la universitat i...
S'ha de fer servir, segurament. I quantes vegades l'alumne vol dir... Passa de llegir el PowerPoint. M'importa molt poc el PowerPoint. En saps molt més que... Vull que em sedueixis amb la teva explicació. I et dic... Sócrates ho feia així, sense imatges, però segurament també utilitzava pedres, robes i el que es trobava... O la botiga o la mateixa realitat, perquè es veu que anaven caminant, no? Sí. Segur.
Alguna cosa, o sigui, elements que l'ajudessin, però en tot cas la clau... Però en tot cas discurs, discurs, discurs, discurs, discurs. I torno a dir, jo he explicat, no hem parlat de temes i aquestes coses, eh, Carme? Podem fer una altra sessió un altre dia, eh? Jo he explicat, perfecte. No et donaré tants problemes. La podem programar ara pel Mars o així, i així ens assegurem. Jo, per exemple, hi ha certs temes que fa temps em feien més por per nens petits. No sé fins a quin punt, a quina edat, poder començar a parlar de la mort.
I un dia vaig dir, prova-ho. I no a P3, perquè també els P3 us... Segurament era un primer trimestre i els P3 us de primer trimestre són molt més diferents que els P3 us del segon trimestre. Els narradors no diem que són humans, són P3-cianos, directament, que viuen amb el planeta P3 i...
Però li vaig dir a la professora, que era mitologia grega per nens, i adaptat a nens, i amb noms de nens. Persefone era la bufona Persefona. I l'Hades no era Hades, sinó el dimoni. Simplificant-ho, no? Exacte, sí. Que els hi sonessin coses, i llavors hi ha formes de personatges, i pataplim, i els tens allà.
Però es parlava de la mort i dels raptes i aquestes coses. Jo crec que la professora al final me la diu, per començar a parlar de la mort, està molt bé. M'ha agradat molt. Sí que és cert que certes teories diuen, però clar, cada maestra y yo con su libro,
que a partir d'aquelles edats de 0 a 7, de 7 a 14, de 14 a 21, sempre de 7 en 7, i que fins als 7-8 anys millor no començar a posar caràcters dolents i cruels i aquestes coses, perquè en el fons...
Deserocetes és una descoberta del món i ja ho descobriran també les motivacions diabòliques però jo no tampoc les amagaria i sobretot això la mort és una cosa que existeix a la vida
Sí, sí, ens la trobarem tots, segurament. Segurament no ens la trobarem tots. Per què amagar-ho, no? Per què amagar-ho? Tornem a dir, llavors, no siguem pornogràfics... El tacte, no? La importància d'explicar-ho així. Se'ns acaba el temps, ara sí. Roger Consul, moltes gràcies per venir avui a parlar-nos del conte. Jo crec que podem fer una altra sessió un altre dia. Amb Raquel. Exacte, tornarem a parlar del conte perquè realment ha estat molt interessant que vagi molt bé. Moltes gràcies. I bon dia. Vinga, adéu-siau, gràcies.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de concessos al cinema. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. 5 minuts i 3 quarts d'una del migdia.
Saludem aquesta hora la Sílvia Mas Mitja. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Advocada, en despatx del carrer Muntanya número 2 d'aquí Sant Just, per parlar avui dels furts, dels roatoris. No sé si es pot dir igual o hi ha algun matís. Sí. Segur que sí, eh? He pensat que... M'imaginava que si dèiem furts és perquè hi havia algun motiu concret. Sí. Tot plegat perquè ens comentaves que avui ha sortit a la premsa una notícia que diu que... Ara la busco perquè la tenia aquí preparada.
ens diu que la majoria dels 243 furts diaris es concentren a Ciutat Vella i a l'Eixamble i a partir d'aquí, doncs has dit, mira, potser un bon tema per tractar avui. Furt, per tant, n'havíem perdut un dia fa temps, eh? Me'n recordo que vas dir una cosa que té a veure la violència, pot ser que tingui a veure? Sí, sí, sí. A veure, alguna cosa prèvia. Molt bé, molt bé. Però bé, si vols explicar-nos el mateix concret, endavant. Sí, furt i robatori, la base és la mateixa i és que t'han sostret alguna cosa que és teva.
La diferència és que en els robatoris, com tu deies, sí que hi ha violència. Hi ha violència o hi ha danys. Què vol dir? Un exemple. Violència o intimidació quan t'estan posant un ganivet a davant...
o bé, per exemple, quan et fan el tiró amb el bolso, o bé, per exemple, si hi ha danys, estem parlant que han entrat en un vehicle i han fet malbé, han trencat els vidres, o bé han anat al teu domicili i han trencat la porta per entrar-hi. Llavors, amb això, és un robatori, sigui el que sigui, és un delicte de robatori. D'acord? Perquè hi ha violència, intimidació i hi ha uns danys. El furt, la diferència és que tot això no hi és.
Per exemple, m'imagino que tu estàs amb el teu bolso i te l'obren sigilosament i no te n'adones. Però no te n'adones. Exacte, i t'ho agafen. Això seria el furt. Això seria el furt. I si entren a casa? Si entren a casa, a veure, a què hem de matitzar? Perquè, per exemple, si no han obert amb les teves claus...
D'acord? Encara que la porta no tingui danys, però per accedir han hagut de fer... Ho han fet de forma il·legal. Però si et reben el bolso i tens les claus i l'adreça del DNI... És un furt. Depèn també si després la quantia del que t'han sostret, parlaríem després del matís de delicte o falta. D'acord?
Jo, per exemple, amb el tema del furt, si t'obren el bolso i tu no te n'adones, és un furt. Si, per exemple, que això li ha passat a un amic, que a més és advocat, li ha passat fa quatre dies, va aparcar el cotxe davant d'una botiga, ho va deixar en doble fil així perquè era un minut, i quan va arribar el cotxe es va estranyar molt perquè la porta del passatger estava oberta, li sortia la llum i tal...
Que raro, la tanca, continua circulant, la porta darrera oberta també, que raro, la tanca, i després se n'adona, diu, vaig a trucar, no tenia el mòbil.
Què passa? Que aquí seria un furt, perquè clar, no li van trencar cap vidre, no van forçar cap porta, van entrar, vull dir, jo suposo que a l'hora de tancar o alguna cosa ja estaven preparats, van entrar abans que tanqués amb el mando i li van treure diverses coses, vull dir, el valor... I per tant, llavors el delicte és menor, entenc, que si és un furt.
Al furt, la resposta penal és menor, perquè, clar, en un robatori, com que hi ha la violència, s'agreuja també el tipus de condemna. O sigui, no és el mateix entrar, per exemple, a una botiga i emportar-te, per exemple, un bot de cafè, i sortir corrents, a anar al mostrador i dir-li a la penenta que t'ho doni i tinguis una arma en la mà.
Llavors, o sigui, la resposta, el tipus de resposta penal és molt diferent. Què passa? Que els robatoris sempre seran delictes, perquè ja porten aquest plus d'agressivitat o de danys o de violència i intimidació. El fur, en canvi, pot ser de dues maneres. Pot ser delicte, que llavors la resposta també és greu, i
Té a veure amb el tema de la quantia, aquí. Si parlem de faltes, estem dient que el furt el que tan sostreta el valor és inferior a 400 euros i si... Ja és molt, eh? Ja és molt, sí. I 350 euros? Doni-do. Sí, doncs és una falta de furt. I després...
I si és un mòbil, es posa el valor que tingui aquest mòbil, per exemple? Sí, si estem parlant de mòbils d'última generació, depèn de quin tipus de mòbil, ja són 600 euros. Llavors, això ja seria un delicte de furt. La resposta del delicte sempre és superior a la falta. Però sí que és veritat que si comparem delicte de furt amb delicte de robatori, sempre serà un plus més al delicte de robatori.
A veure, després, per exemple, amb les faltes, si una persona, perquè, clar, em dius, a les Rambles, per exemple, hi ha els tipis carteristes que, clar, van de falta en falta, tiro perquè me toca i aquí no passa res.
Sí, sí, totalment. I a més ja els coneixen també, no? Sí, sí, sí. I com que és una falta, doncs clar, per una falta no vas a presó. Llavors tenen un currículum molt extens, tampoc hi ha un registre de persones que cometen faltes, així com en els delictes.
és el que diem, no sé si et sonarà alguna vegada, parlar dels antecedents penals. Sí, i tant. Que a vegades t'ho demanen. Jo, per exemple, per col·legiar-me en el Col·legi d'Advocats, per ser advocada, em van demanar els antecedents penals. Segons quin tipus de feines, suposo que per fer oposicions per Mossos, igual. Doncs, si tu has comès una falta... Una falta seria, per exemple, una infracció... Jo què sé, és a dir, un dia que tens un... És a dir...
ara no em surt la paraula exacta, però algú que ha conduït i ha begut, no? Això seria ja una falta o no tant? No, en el tema de beure, per exemple, directament arribem a les alcoholèmies. Ja seria delicte, directament. No ho barrejarem. Però les faltes, per exemple, un exemple molt senzill seria, per exemple, en el tema dels furs, falta de furs seria com un robatori entre cometes, perquè ens entenem, però no és el mateix...
de menor entitat. Tu, per exemple, vas a cerrar un dia i t'agafes un jersei, surts per la porta i t'enganxen, és una falta de furt. Exacte, però és una falta de furt. I tu no tindràs antecedents penals amb això. No apareixerà. No apareixerà, exacte. Vull dir, els antecedents penals només es registren els delictes. Tu pots tenir faltes i no surt, perquè no hi ha cap lloc on es registrin, que és una cosa que els penalistes...
doncs sempre diuen, a veure, això s'ha de contemplar. Perquè, clar, el que deia abans, de falta en falta, i tiro perquè me toca, dic, a veure, això no... Sí, sí, està clar. Llavors, també, per exemple, un altre exemple d'una falta, que pot ser el tema... Pots tenir una baralla, val? Si jo, per exemple, insulto una persona, o amenaço, o amenaçant a mi, m'és igual, aquí hi hauria un fet que seria una falta d'amenaces.
Si, per exemple, hi ha una agressió i les lesions són que res, he anat al metge, m'he pres un ibuprofeno perquè del cop que m'han donat he tingut una molèstia, seria una falta de lesions. Però si, per exemple, jo he anat al metge i he hagut d'anar diverses vegades o hi ha una intervenció quirúrgica, passaríem de la falta de lesions al delicte de lesions.
Llavors jo puc tenir una discussió amb algú i que em condemnin aquella persona per unes faltes i puc acumular faltes però ningú ho sabrà. Amb el meu expedient no sortirà perquè no hi ha antecedents penals.
Déu-n'hi-do, sí, sí. Hi ha molts matis, suposo que també la gent que s'hi dedica, entre cometes, perquè si es pot dir que s'hi dediquen, deu mantenir-ho molt estudiat, això també, no, Sílvia? I tant. A veure, primer, diverses coses. Si...
Molta gent diu, com que això no és res, jo vaig traient carteres i a veure si el dia en trec 10 carteres i només que hi hagi 10 euros a cadascuna, ja he fet el dia. Què passa? Que evidentment nosaltres ens adonem i...
Finalment, i gràcies a les reivindicacions, el legislador a vegades capta el missatge. Es va reformar el Codi Penal que tres faltes de furt ja són considerades un delicte.
Amb la qual cosa, però clar, què passa després? Jo puc tenir una persona i dir, a veure, és que és la tercera, quarta falta, amb la qual cosa això ja és delicte. I se li ha de jutjar com a delicte, no com a falta. Però hem de tenir l'habilitat de demanar al jutjat
quin és el currículum d'aquella persona, per dir-ho d'una manera. Perquè, clar, si jo demano antecedents penals, no en surt res. Llavors, has de demanar al jutjat que amb el nom i DNI d'aquella persona surti a la base de dades del propi jutjat si ha tingut procediments i ha estat condemnat per alguna falta relativa amb el furt.
I llavors explicar-li a l'altre jutge que està veient, estudiant el cas nou, l'últim cas, dir-li que sàpiga vostè, i s'ha de portar aquestes dades, que sàpiga vostè que aquest senyor ja ha estat condemnat anteriorment per altres faltes, aquests són els jutjats, aquestes són les sentències, amb la qual cosa la dara ha de ser delicte.
Però clar, la feina és nostra de gestionar-ho d'aquesta manera, perquè sí que es va reformar i em sembla molt bé, però després el dia a dia, les eines i els mitjans, ens hem de buscar una mica la vida perquè tampoc està molt ben fet. Si tinguéssim el registre seria molt fàcil.
Perquè, clar, amb els delictes ja passa. Quan es prepara l'escrit d'acusació per part del Ministeri Fiscal, sempre es demana que abans de tancar aquell expedient i abans de posar la data de judici, que es demanen els antecedents penals. Per què? Doncs perquè influeix molt.
influeix en dos sentits. Per una banda, si és reincident, vol dir si tens sedents penals sobre un delicte, per exemple, un delicte de lesions, i ara té un altre procés obert per el mateix. S'ha de mirar la data d'allò per veure si ha prescrit o no, si ja ha passat molt de temps, i si no, el fiscal el que dirà és, jo acusso per això, però si la condemna, el marge que em posa el codi penal és...
d'un any a quatre, com que és reincident, jo no demanaré la mínima que és un any, demanaré més, perquè és una greujant. Són tan importants els antecedents penals. I després, clar, si una persona, el que diem sempre amb el tema de presó, si és la primera vegada que a mi em jutgen i em demanen una condemna de presó de sis mesos,
no aniré a la presó. Si no hi ha antecedents... Exactament. Si no hi ha antecedents penals, no aniré a la presó. Si em demanen dos anys i un dia, tot i que sigui la primera vegada, com que supera els dos anys, sí que entraré a presó. Però per què són importants els antecedents? Perquè el joc té unes regles. I abans d'anar a judici, jo haig de saber, o com a advocat defensor, per exemple, que si perdem el judici...
Si tantes sedents penals, per molt que li demanin després 3 mesos, anirà. D'on irà?
No, no, cal tenir-ho tot ben al cas perquè realment suposo que a més a més és això, que tot el tema de furts en principi està bastant a l'ordre del dia i m'imagino que us hi aneu trobant també. Sí, sí, sí, i s'ha d'estudiar molt els casos, tant si defenses, després si acuses, doncs bueno, ja és una altra història. Amb el tema dels furts, per exemple, a veure, l'únic, clar, és que una altra qüestió seria què passa amb les coses que em sostreuen, les puc recuperar? Bueno...
Si resulta que aquella persona ha llançat el teu monader en unes escombraries i ho recuperen, doncs podrà recuperar el DNI perquè a vegades, i això ja no és un tema jurídic, i això ja és més una qüestió del dia a dia, és que a mi m'emprenya més.
Haver-me de renovar el DNI. Sí, sí, molta gent ho diu, no? El carnet de conduir. Potser no portaves ni diners en metàl·lic. Exacte. Jo hi ha algunes targetes que me les he tornat a fer, eh, arran de l'últim cop que em van... Va ser un furt, també, directament, per tant, no seria el delicte. Però ara recordo això, són targetes tontes, eh, però les típiques targetes aquestes que tens... Has de cancel·lar les targetes de crèdit.
Clar, aquesta una altra que les tornes a fer, però altres, mira, la de salut me la vaig fer dos anys més tard, al final, amb la tonteria. Sí, sí, sí. I després ja són tonteries perquè és la molèstia, el fet de, mira, doncs no portava justament potser diners en metàl·lic. Sí, exactament. Llavors, clar, recuperar-ho, bueno, si tens la sort que ho han llençat en unes escombraries, doncs perfecte, i t'ho donaran. Recuperar si, per exemple, tenies diners...
Complicat. A veure, l'únic que puc comentar aquí és que si el que ens han fet ha sigut un robatori, si hi ha hagut un tirón o si hi ha hagut alguna empenta, si hi ha hagut aquesta violència o intimidació, posarem la corresponent denúncia, amb la qual cosa també hem de perdre temps, que això és una altra. Si hem d'anar a judici, sí, perdrem més temps encara, però bueno...
Aquest és el procés i no tenim una altra via. Vull dir, és el que tenim. Però sí que amb aquella denúncia es pot presentar normalment a les assegurances de la llar. Et cobreixen això. Sempre hi ha un tope, més o menys són uns 600 euros per la regla general. Tampoc porto assegurances, no em dedico a les companyies. Però sí que, mira, si m'han sostret 400 euros, en aquella denúncia ho pots recuperar.
que a vegades el valor sentimental del que tu portes el vols o no el recuperes. Ja. Però a l'econòmic es podria arribar. I és alguna cosa. Sí, perquè, a més, la persona, primer que la trobin.
perquè si tu ja ni te'n recordes de com és o ni l'has vist d'esquena perquè surt corrents, imagina't. Després, en el cas que la trobin, aquella persona, no sé, et diria una estadística, però és que no me la puc ni imaginar. Quantes vegades seran persones solvents? Sí, sí, sí. Impossible. Impossible.
Déu-n'hi-do. Doncs, en fi, no exacte, s'ha d'intentar també de vegades. Vull dir que es tracta de tenir també els mecanismes per intentar-ho. Gràcies, Sílvia, per explicar-nos una setmana més alguna qüestió vinculada amb el món del dret. Avui hem parlat dels furs. Que vagi bé i tornem la setmana que ve. Moltes gràcies, un cop de setmana. Bon dia, igualment.
I arribem ja al punt i final del Just a la Fusta d'aquest divendres 14 de novembre. Agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bonals Serveis Informatius, i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà. Hem tingut els alumnes del taller de ràdio de l'Institut de Quart d'ESO, els del Posem Li Beu, que avui han vingut aquí a la ràdio a fer el seu primer programa en directe.
Hem parlat de contes amb el Roger Consol a la secció d'educació de la xarxa 06 i també, ho heu sentit ara, hem tingut la Sílvia Masmitjà parlant-nos avui de furt. Des de les 10 us ha parlat Carme Averdó i tornarem dilluns amb moltes més coses, com sempre, de 10 a 1 del migdia. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, l'edícia migdia amb l'Andrea. Bueno, que vagi bé, que passeu un molt bon divendres, que tingueu un bon cap de setmana.
Fins demà!
This is the first day of my life. I swear I was born right in the doorway. I went out in the rain suddenly everything changed. They're spreading blankets on the beach. Yours is the first face that I saw. I think I was blind before I matched you.
Fins demà!
Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange You said everything changed You felt as if you'd just woke up
Fins demà!
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
120 cars participaran aquest cap de setmana de la 38a cursa de cars de coixinets a Sant Jús. Són dos cars més que l'any passat. La categoria Senior Master augmenta participació i, per contra, cadets i alavins en perden. A més, l'organització ja pensa en el vídeo oficial de la cursa. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jús Notícies edició migdia d'avui divendres 14 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
El desembre començarà la remodelació de la plaça de la Pau. Serà una obra curta que consistirà a asfaltar una part de la plaça. L'any que ve està prevista a augmentar el pressupost per les inversions a la via pública, però serà un increment lleu. Aquesta tarda arrenc a acabar el IV Congrés de les Dones del Bas Llobregat amb Sant Just com a subseu de la cita. Vuit delegades de Sant Just participaran dels debats i activitats. A més, presentaran les activitats vinculades amb les dones que s'han fet al municipi.
I també parlarem de dues activitats culturals per aquest vespre d'una banda de la conferència de la CEAS sobre el marc europeu durant la Guerra de Successió i d'altra banda aquesta nit concert de jazz a la Taneu amb la Big Mama i Víctor Puertas.
Bon dia, 120 cars participaran aquest cap de setmana de la 38a cursa de cars de coixinets de Sant Just. En total, 240 corredors i corredores baixaran pels carrers Freixes i Creu del Pedrot dissabte i diumenge. Per categories competiran 35 cars en la categoria Senior Master, 13 en Júniors, 18 en Veterans, 8 en categoria Mixta, 14 en Fèmines, 6 en Cadets, 14 en Infantil i 12 en Alavins.
La categoria estrella, Senior Master, és la que ha experimentat un augment més important de la participació, ja que l'any passat s'hi van inscrire únicament 26 cars. En infantil a més s'hi han inscrit 7 cars més que l'edició anterior. D'altra banda, les categories que han tingut una davallada més considerable han estat elevins i cadets que han perdut 6 cars cadascuna. Sant Just Notícies.
Una desena de persones que formen part de l'organització ja preparen el circuit als carrers freixes i creu del padró. Jusfos Salva, membre de la comissió dels cas de coixinets, ha detallat les tasques de l'organització a la penya del morro. Publicitat, que s'encarrega de recaudar diners per intentar finançar una mica la cursa. Seguretat, que s'encarrega de muntar el circuit i assegurar que els circuits es puguin baixar. Control tècnic, que s'encarrega de fer les inscripcions i muntar graelles i tot el que seria corredors, per dir-ho així.
Després hi ha comunicació, que s'encarrega de gestionar socials, contactar diaris o assències de notícies i, bueno, principalment fer bon bodat de cas de coixinets.
L'organització preveu que la cursa plegarà unes 4.000 persones al voltant d'un circuit urbà i participaran nens i nenes de 8 anys fins a persones de més de 50. Demà dissabte es faran les verificacions, els entrenaments i els cronometratges de dos quarts de 10 fins a les 6 de la tarda aproximadament i diumenge serà el torn de la cursa de 9 a 2. L'entrega de premis als guanyadors de la 38a cursa de Cards de Coixinet serà el 29 de novembre a les 6 de la tarda. Sant Just Notícies.
Aquesta edició dels cars hi ha dues desaparicions destacades. Una és la baixada de Carxondeo, que l'organització ha decidit suprimir per manca de participació en les edicions anteriors. Una altra és que no s'actualitzarà l'aplicació per a mòbils Android, que es va estrenar l'any passat. L'organització ha optat per no actualitzar-la fins que no se solucionin uns problemes tècnics, però esperen tenir-la a punt per l'any vinent.
D'altra banda, es fa una crida a tothom qui gravi vídeos o faci fotos durant les baixades per tal d'incloure'ls en el vídeo oficial i penjar-los en els àlbums de fotos dels cars de coixinets. Si voleu cedir vídeos a l'organització, us podeu posar en contacte amb l'equip de la cursa a l'adreça cbarbaramiró.gmail.com.
La cursa de Carts de Coixinets se celebra a Sant Jús des de fa 38 anys, per tant, des de l'any 76. Des d'aleshores hi participa Alejandro Viescas, guanyador en la categoria veterans les dues edicions anteriors. Jo pensé que jo vaig córrer la primera cursa al cau i sempre hem estat allà. Jo vaig créixer amb els cars, com qui diu. Al principi eren tots, érem el grup del cau i vam fer una cursa així, entre amics, com qui diu.
L'any passat, Alejandro Viesca es va guanyar amb Àlex Portas. En una altra categoria, amb fèmines, va guanyar Irene López.