Comencem, com deien, amb les notícies en grups.
Per on comencem, Andrea? Doncs comencem parlant de la vagoneta, perquè demà reobrirà l'espai de joc de l'equipament. Demà a la tarda es faran diverses activitats per celebrar potser d'alguna manera aquest retorn, després que l'equipament el deixés d'oferir. Quan va acabar el contracte amb l'empresa que el gestionava, iniciatives i programes fa un parell d'anys, ara el tornarà a oferir aquesta mateixa companyia i demà hi haurà una jornada de portes obertes a partir de dos quarts de sis de la tarda,
I un conte contes amb aquestes teatre a un quart de set. L'espai de joc de la vagoneta obre de nou amb l'objectiu de ser un espai educatiu adreçat a famílies amb nens i nenes fins a 10 anys on podran fer moltes activitats. Una d'aquestes és aquest espai de joc que, com dèiem, reobrirà demà la tarda. Una bona notícia per la vagoneta i pel municipi. Doncs sí.
Aquesta és la primera, fa temps que no estàvem pendents. Parlem però ara del Centre d'Estudis Sant Justens. Sí, perquè fa una crida a la ciutadania per arribar als 200 socis i sòcies. Ara són uns 190, dels quals 5 s'han apuntat a l'entitat arran de les festes de tardor, també una bona notícia, i l'entitat fa temps que manté la quota anual amb 25 euros, un preu que inclou la miscel·lània que es fa cada any.
Maria Quintana, de fet la vicepresidenta del Centre d'Estudis, explicava que l'entitat està satisfeta amb el nombre d'altes, sobretot perquè no hi ha hagut baixes amb tot i la crisi, exceptuant defuncions, i a poca distància dels dos centenars d'associats, ara des de l'entitat es fa una crida a la ciutadania perquè s'hi apunti. I això és el que deia.
Que la gent sàpiga que la feina que fem és pel poble i que ja sé que hi ha moltes coses i nosaltres tenim les nostres predileccions, inclinacions i preferències. Però jo crec que quan la gent coneix la feina que fem queda contenta i ho val la pena i a més a més no pugem la quota fa més de 3 o 4 anys ja.
Una quota que es manté en 25 euros anuals i per aquest preu, com dèiem, els socis tenen dret a la miscel·lània cada any, tot i que Maria Quintana admetia que a llarg termini potser es plantejava fer-ne per qui la demanés. I per cert que des de l'entitat també remarquen que els últims socis tenen menys de 50 anys, una cosa que sempre havien reivindicat perquè la mitjana d'edat era una mica més elevada.
S'estan rejovenint, eh, els socis de Sant Just? Sí, sí. I tothom qui vulgui formar part del centre d'estudis Sant Justenc, si voleu ajudar l'entitat a arribar a aquests 200 socis, ho podeu fer a través del seu web, santjust.org barra centre d'estudis. En metren encara més socis quan passin dels 200, però vaja, si voleu ajudar l'entitat a arribar a aquesta ciutat... Home, sí, no? Sempre fa il·lusió poder arribar al número rodó. A veure si arriba abans del 2014.
I acabem aquest repàs parlant de la setmana de la prevenció de residus. Sí, perquè se celebra Sant Just des del dia 16 de novembre i s'acabarà el dia 24 d'aquest mes. De fet, se celebra arreu de Catalunya i a Sant Just es fan diverses activitats per conscienciar tothom sobre la importància de reciclar i de reutilitzar per tal de reduir els residus que produïm.
Demà s'acaba el termini per presentar receptes al concurs de receptes de cuina d'aprofitament d'aliments. Es fa en el marc d'aquesta cinquena setmana de la prevenció de residus. L'objectiu és evitar que es llenci menjar i fer servir sobres d'altres plats per fer una recepta. Podeu consultar les bases d'aquest concurs al web municipal santjus.cat i les heu de presentar per correu electrònic, preferentment a l'adreça mediambient arroba santjus.cat o bé a l'Ajuntament.
I d'altra banda, recordem que demà dimecres, a dos quarts de set, al Centre Cívic Joan Maragall es farà un taller de joieria utilitzant càpsules de cafè. També, per tant, reutilitzant aquestes càpsules. Estan de fer inscripcions prèviament a l'equipament perquè les plaças són limitades.
Perfecte, doncs queda dit també, Andrea, gràcies. De seguida repassarem l'actualitat general del dia amb el Marc Marbávans, però la proposta musical, la cançó d'avui, que és aquesta que sona a continuació. Animada? Sí, bastant, eh?
Què és? Qui són? Són The Cat Empire, que a més a més avui actuen, és a dir, que si us agraden o encara ha de ser temps de descobrir-los, llegim a la revista Time Out que fa 12 anys que són la banda ideal per qui vulgui organitzar la millor festa del planeta. Aquest és el títol del primer.
És un bon eslògan. Són d'Austràlia i allà van camí de convertir-se en llegendes nacionals, com dèiem, es diuen The Cat Empire i el seu contagiós, diu, contagiós combinat de jazz, ska, punk, rock, gypsy i latin, i tot plegat, doncs, figura entre els més exclusius.
que es poden veure avui dalt d'un escenari i presenten el seu cinquè disc, que és Steel Delight. I de fet, la cançó que sentim es diu Steel Young i forma part d'aquest àlbum, d'aquest estil Delight. Actuen a la sala de res matàs, avui a la nit, 15 euros, a les 9. Està molt bé. Entrades exhaurides, no? Ja no s'hi pot anar? Oh, vaja. Doncs mira, també, pot dir que som molt famosos ja per aquí. Aneu, que es faran en veja. Us hem de descobrir, Andrea. Molt bé. It's a wild lighthouse.
A kind of free I've never been A kind of beast I've never seen Why do all things end in pain I call the ghosts and ask their names Is that love you're running from If you lead then I will come And while you're still young Find your heart and find your song
Fins demà!
Now where have you gone?
Fins demà!
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Fins demà!
Ara passen dos minuts d'un quart d'onze, és moment de parlar d'actualitat. Fem un repàs a la premsa d'avui dimarts, 19 de novembre, i per això s'obten amb el Marc Marvà. Bon dia, Marc, què tal? Molt bon dia. Bé, molt bé. Comencem, com s'ha de fixar-nos en les portades? El tema principal d'avui, quin és?
Doncs el tema principal d'avui, em dedica a tots els diaris, segueixen apostant per la problemàtica que hi ha amb el PSC, el PSC que ha donat ara l'esquena a la consulta sobiranista de l'any 2014 i de moment totes les portades acceptades al periòdico aposten per aquest tema.
Molt bé, doncs és el que tenim al punt avui. El punt avui ens deixa la portada Mascoley per la clà a Madrid. Si provant la línia extrema veuran l'estat propi català al·legat davant l'elit econòmica espanyola. Recordem ahir que Mascoley va anar fins a la capital espanyola i per tant es destacen aquestes paraules que va deixar
Ahir Mascoley a Madrid, si preval la línia extrema, veuran l'estat propi català com una mica apercebent el que pot passar de cara a un futur si es mantenen amb aquesta actitud. Molt bé. En el cas de la Vanguardia, quin és el punt de vista?
Siu acusa al PSC d'afablir la defensa de la consulta. Déu-n'hi-do al titular de La Vanguardia, on assenyala directament al PSC d'afablir la defensa de la consulta. Això és el que ens deixa aquesta primera portada de La Vanguardia. Ens diu la Federació, admet que el desmarcatge dels socialistes catalans
La inflexibilitat del govern espanyol porta a l'estat propi. Per tant, també destacant aquestes paraules d'ahir de masculell amb aquestes paraules sobretot estat propi. És de destacar que el conseller a Madrid parli ja d'estat propi
Després, precisament, que PSC, suportat amb el recolzament del PSOE, ahir destaqués que no donaria suport en aquesta consulta. I, per exemple, també tenim més punts de vista al diari Ara.
Amb un titular clar, procés sense PSC. I ens diu, el bloc del dret a decidir lamenta haver perdut els socialistes, però manté el rumb cap a la consulta. Diputats crítics es plantegen deixar el grup parlamentari abans de la votació del 150.2. I també hem destacat, Mas Culey avisa des de Madrid que si s'imposa la línia dura a l'Estat, tard o d'hora Catalunya tindrà un estat propi.
Molt bé, acabem... Ens en queda algun, no? Sí, ens queda el del periòdico, que avui ha apostat per un tema propi, per un reportatge interior, on ens deixa el Besòs al límit, Catalunya registrarà les pluges més copioses dels últims...
set mesos, amb una imatge realment del riu Besòs passant a l'altura de Santa Coloma de Gramenet amb el fluvial ben carregat. I també ens deixa un segon titular de portada que diu les sales de cine obren una guerra de preus, amb un reportatge interior
ben curiós, on es parla de les desavinences que hi ha entre les pròpies sales de cinema després que Cinesa i Elmo rebaixessin a 3,5 euros o, de fet, a dia d'avui tinguin rebaixat a 3,5 euros dilluns i dimecres d'aquesta setmana a l'entrada, malgrat les protestes de tota la resta del sector. Home, és una d'aquestes protestes, ho dèiem ahir, que suposo que s'ofre la DEDA i no seran els ulls que ho faran,
Però, clar, també hi ha el tema que no ho poden fer tots, no? Suposo, arriscar-se a fer aquestes... Exacte, i el reportatge del periòdico és ben curiós també perquè recullen totes les opinions de les diferents sales de cinema on els exhibidors, que és com se'ls diuen a les sales de cinema dintre del gremi, els exhibidors suposen el descompte
i el que pretenen és pactar altres mesures alternatives, però menys atractives. I, per tant, fa una petita anàlisi, però això sí, per als ciutadans de Sant Just, 3,5 euros ahir, avui i demà, en els cinemas Gielmo i Cinesa. Doncs és el que tenim a les portades dels diaris d'avui, actualitzem la informació, per exemple, a l'Ara.cat ens continua parlant
del PSC. Diputats crítics podrien deixar el grup abans de la votació per la consulta. Navarro descarta que hi hagi decisió al partit. Més coses. Un 48% de l'espanyol suspendria l'autonomia de Catalunya si es fa la consulta sense permís de Madrid. És el que revela una enquesta del Mundo on també es diu que un 76% creu que el referèndum s'hauria de fer a tot l'Estat. Guanyaria el no amb un 72% dels vots.
I el 324.cat ens obre parlant-nos d'una qüestió internacional, almenys 14 morts i centenars d'evacuats per un fort cicló a Sardenya. És el temporal de pluja i vent que afectava des de divendres a Catalunya, que s'ha anat desplaçant cap a l'est, cap al Mediterrani, i ha causat aquests estralls a l'illa italiana. És un cicló anomenat Cleopatra, que afecta sobretot el nord-est de l'illa. Una de les ciutats més afectades és òlvia, que, segons ha dit l'alcalde, ha estat destruïda per una tempesta apocalíptica. Hi ha una imatge, hi ha un vídeo, a l'ogell del 324,
i Déu-n'hi-do amb les imatges. I també se'ns diu al 324.cat que França busca l'autor dels tirotejos de París, la policia i la fiscalia creuen que el mateix home ha disparat aquest dilluns a la seu del rotatiu on ha ferit un fotògraf i el Banc, Societat General i Divendres haurien tratat a la cadena de televisió BFM Televisió. A partir de la descripció facilitada pels testimonis es busca un home d'entre 35 i 45 anys corpulent entre metre 70 i metre 80 i amb el cap repart.
I aquests són els temes principals d'aquest matí. Ens fixem ara en altres temes en clau internacional, que trobem a la premsa d'avui, Marc. Sí, i de fet anem a remolc del que ens explicaves, perquè aquest tirador que està terroritzant a París ha encès tot el pànic a la ciutat francesa, a la capital francesa, perquè la policia ara mateix està llançada a la captura
d'aquest individu que va atacar, com bé explicaves, al diari Liberació i la televisió BFM. Els investigadors ignoren si es tracta d'un pertorbat mental o d'un extremista. De fet, encara se'l desconeix els perquès, ho està fent, però per al president François Hollande és un atac a la llibertat d'informació, perquè recordem que ha entrat, com explicàvem, en un diari i en una televisió i en un banc.
La policia s'ha llançat a una operació a gran escala per identificar el misteriós atacant, la personalitat del qual i les motivacions, com m'explicaven, continuen sent desconegudes. Com descrivies, l'home corpulent alt es presenta amb un rifle de caça del calibre 12 en aquestes seus quan entra i recordem que va disparar un fotògraf del diari Liberacions.
Per tant, ara mateix hi ha un fotògraf ferit a l'expectativa de veure si es pot recuperar després que aquest home entreix en el diari ahir el passat dilluns. Per tant, tot París mobilitzat a la recerca d'aquest home que per les declaracions d'ahir del primer ministre francès François Hollande
Doncs deixava entreveure que és un home que treballa sol, que treballa sense ajuda i que en aquest sentit és més complicat aturar-lo però un cop es faci doncs sembla que ja no hi hauran més atacs aquests.
Molt bé, doncs és el que tenim avui més destacat en clau internacional. Ja està, no, Marc? Avui tenim aquest... Sí, home, tenim el gran tema de París i deixa també mencionar el tema de Xila i el vam deixar mig obert, però ja es pot confirmar que hi haurà una segona volta. Michel Bachelet i els xilens hauran de tornar a anar a les urnes amb aquesta segona volta.
Però la dreta xilena assumeix que el canvi de model és inevitable. Vull dir que tenen bastant coll avall que Michel Bachelet guanyarà en aquesta segona volta. Una majoria vol canvis i no més del mateix, afirma Bachelet. Però, com destacàvem ahir i s'intuïa, així serà. Amb el 46,7% amb els resultats d'aquesta primera volta que va guanyar Michel Bachelet, s'haurà de tornar a les urnes
amb Evelyn Macei la dreta oficialista on es van portar un 25% i aleshores ara s'haurà de votar o Bachelet o Macei i per tant serà una dona la pròxima presidenta de Xila en aquesta segona volta
Molt bé, doncs són alguns dels temes a les pàgines d'avui d'Internacional. Ens fixem ara en què passava un altre 19 de novembre. Comencem fixant-nos en què passava fa 20 anys, com per exemple que Corcuera presentava a Felipe González la seva dimissió. És el tema principal de fa 20 anys. El ministre de l'Interior d'aquell moment va aprendre la decisió després d'anular
El Tribunal Constitucional, el registre domiciliar sense jutge, era la polèmica que existia ara fa 20 anys, també se'ns deia que el sí nord-americà desbloquejava la discussió del GATT amb la Unió Europea,
Era Bill Clinton, favorable al tractat de llibre comerç amb Canadà i Mèxic, que havia desbloquejat, per tant, aquesta negociació. Era un dels temes principals de fa 20 anys. La fotografia, però, era d'Arafat amb el rei d'Espanya. Arafat agraeix l'actitud d'Espanya, era el titular d'aquesta fotografia. Més qüestions, ara fa 15 anys, 19 de novembre del 1998.
I se'ns parlava d'economia, creats 464.300 llocs de feina en els últims 12 mesos, res a veure amb somares, el fort creixement durant els mesos d'estiu havia generat 164.000 llocs de feina i havia reduït l'atur en 34.000 persones.
Eren les notícies de les dades de l'enquesta de població activa i també se'ns parlava de les relacions entre Itàlia i Turquia que estaven al límit de la ruptura o que havien descobert un tros del meteorit que havia acabat amb els dinosaures. Això ara fa 15 anys. I després també la imatge passava per un quadre de Magritte perquè arribaven imatges d'aquest pintor surrealista René Magritte a la Fundació Miró ara fa 15 anys, l'any 1998.
Passem ara al 2003. Ara fa 10 anys, just després d'aquestes eleccions que hi havia hagut, Zapatero demanava un govern que cohesionés a Espanya. El PSOE fixava el límit de Maragall amb Esquerra. En el respecte a la Constitució, la derrota del PSC obria a Lleida la primera crisi interna del partit, això el 2003...
Durant negava que un pacte amb Esquerra portés a radicalitzar el futur govern i Esquerra aprovava aquell dia les condicions que presentaria a Siu i PSC. Per tant, encara en negociacions que acabaria sent el primer tripartit. Mentrestant, Blair proposava a Bush pactar a Irak amb expartitaris de Saddam. La visita del president dels Estats Units col·lapsava a Londres.
I un nou cop policial avortava el procés de reorganització d'ETA. Detinguts a Vigipuscoa, Navarra i Sevilla, 12 persones presuntament vinculades a l'aparell logístic a terra.
I acabem amb fa cinc anys en què Garzón feia marxa enrere en el seu judici el franquisme. El jutjat admetia que no tenia competència per obrir una causa contra la dictadura. El magistrat enviava els casos que li havien arribat de diferents jutjats i també se'ns deia que els negocis d'David Clinton arrossegaven les aspiracions de Hillary. Barack Obama es plantejava oferir a la senadora la secretaria d'Estat.
I la imatge era de la cúpula de Miquel Barceló a Ginebra en el dia de la seva estrena, aquesta pintura a la seu de les Nacions Unides a Ginebra. Una pintura que també havia arrossegat, com acostuma a passar amb les obres de Miquel Barceló, força polèmica. Són aquests alguns dels temes d'ara fa uns quants anys i després de mirar enrere tornem al dia d'avui amb les contraportades.
I comencem a parlar del punt avui on llegim que els viatges responsables han de servir per educar. I ens ho explica el Quim Fàbregas, que estic convençut, Carme, que t'agradarà molt aquesta entrevista. És un viatger intrepid que fa quatre anys va sacsejar la seva vida i va marxar a l'Àfrica i va descobrir una manera diferent de viatjar marcada per l'emoció. Ens explica...
que ara l'ha convertit en guia. El Quim Fabregas s'ha convertit en un guia i et podria acompanyar si volguessis fer un viatge a l'Àfrica. De fet, a Caparan és exactament on ell porta, on ell acompanya a la gent. Té una trajectòria fotogràfica i un compromís solidari a prova de bombes. Ens explica...
i ara ha engegat fins i tot una escola de futbol i un dispensari i fins i tot treballa per fer un pou d'aigua. En aquest viatge que podries anar, Carme, res d'hotels, d'habitacions immaculades i de bufets lliures...
Si participessis en aquests viatges es va dormir a casa de la gent del poble i es pren consciència de com es viu a l'Àfrica autèntica i es fa amb el màxim respecte. La gent que s'apunta és tot tipus de gent amb un objectiu comú que és ganes de conèixer i d'experimentar sensacions diferents.
i el que vol destacar en aquesta contra del diari El Punt Avui és que no es tracta exactament d'una ONG, sinó que ell acompanya gent a l'Àfrica a cap Aran a conèixer aquest país, a viure amb els africans i després que si algú vol invertir algun diner s'inverteixen directament
un cop hi ets en aquest viatge i un cop hi ets en aquesta població. M'ha agradat molt. Molt bé, doncs la llegirem, aquesta contraportada d'avui, al punt avui. Passem cap a la següent, ens anem al diari ara, article que es titula Tot depèn d'això.
i l'article de Salvador Cardús, on fa una anàlisi, podríem dir una anàlisi sociològic, una anàlisi sociològic dels catalans. El que intenta explicar Salvador Cardús és quina és l'actitud que hauria de prendre una mica ara els catalans davant del moment actual en el que ens trobem, en el moment polític i social...
Cardús diu que ens cal coratge, l'audàcia i la resolució necessàries per encarar les noves grans dificultats immediates. Cardús diu que no creu en el caràcter dels pobles ni en els ADNs socials i encara menys en el dels catalans, perquè som un país d'història massa convulsa per haver establert dubtes sistemàtiques de comportament.
i després de tocar-nos el crostó ens diu que hem de passar de tenir pressa, molta pressa, recordem era el lema de l'Aribert Barrera, em sembla, l'any 2010, i que va ser el que es va fer i es va dur a la via catalana,
el que diu que és ara, com dèiem, coratge, audàcia i la resolució per encarar les noves dificultats immediates. Per tant, això és el que ens recomana Salvador Cardús amb aquest petit anàlisi sociològic del passat dels catalans i com hem d'encarar, amb quina actitud hem de mirar el futur.
Molt bé, doncs és l'article que tenim avui a la contraportada de l'iari. Ara passem cap al periòdico. El titular que llegim és que em va passar el tren de la vida pel cap i vaig pensar, és el final. Què ens ho explica? Doncs així de clar és en Joaquim Uller on va estar ni més ni menys que a prop de morir ara fa exactament
un any per una riuada a Tortosa. Ara explicaves aquestes riuades que ja estan havent també a Sardenya, doncs en Joaquim Moller a Tortosa va estar a punt de morir i explica el succés i és per posar, se't posa la pell de gallina perquè explica que anava dintre del cotxe
que va passar per sota un pont, un pont que ens ha passat a tots moltes vegades, queda l'aigua acumulada a sota del pont, perquè a dreta i a esquerra em fa baixada i queda l'aigua acumulada. Ell va veure que només hi havia un pam d'aigua i un cop hi va passar,
Amb la força del cotxe, amb la terra sobre l'asfalt, l'asfalt es va obrir una mica i va començar a sortir aigua de sota. I va fer que el cotxe anés a poc a poc a anar pujant i que es va veure que se li acabava allà mateixa la vida.
Què va fer? En Joaquí Moller es va encendre un cigarret, ens explica, mentre l'aigua pujava i hi havia gent que l'estava veient, que el va intentar ajudar i finalment es va poder salvar. Ho va passar malament, eh? Per culpa de negligents i administracions, ell diu que no havien cuidat i no havien fet els manteniments pertinents.
Doncs és el que llegim avui a la contravorta del periòdico, també interessant aquest testimoni. I acabem amb la de la Vanguardia. La mort de Kennedy va retardar 25 anys a la fi de la Guerra Freda. I ho expliquem. Un dels experts en John Fitzgerald Kennedy, Hernández Puertola. Recordem que aquest divendres, i també ho podrem veure, Carme, quan...
fem les portades, serà l'aniversari de 50 anys de la mort de Kennedy. I per tant, a La Vanguardia, en Lluís Amiguet ja s'avança amb aquesta entrevista amb un dels experts, en John Fitzgerald Kennedy, on es dedica encara a explicar què va passar fa 50 anys amb aquella misteriosa mort
del president dels Estats Units en aquell moment, on Hernández Puertolos el defineix com sens dubte el més carismàtic, Kennedy va ser sens dubte per ell el més carismàtic de tots els presidents dels Estats Units que va tenir, i l'impacte que va causar l'assassinat de Kennedy va canviar la història, ell considera, i el va canviar a ell.
recorda el moment on era, exactament quan es va morir Kennedy, i que a partir d'aquell moment diu que va decidir, era a classe, la professora els va dir que havia passat això, i que a partir d'aquell moment va decidir que seguiria l'estela d'aquest succès i que fins a dia d'avui encara segueix parlant i segueix escrivint llibres de Kennedy.
Per ell, què va significar? Amb una frase és exactament el que ens deixa el titular. L'assassinat de Kennedy va retardar 25 anys la fi de la Guerra Freda. Si Kennedy hagués viscut, el món avui seria millor. Així de contundent, Hernández Puertolas a la contra de la Vanguardia.
Molt bé, doncs és l'última de les d'avui, ens anem ara a repassar l'actualitat cultural i us expliquem, per exemple, que Jordi Casanovas abandonen la direcció artística de la sala Flyheart, és un dels temes en clau teatral que tenim avui en les pàgines de Cultura.
Ell era el director artístic d'aquesta sala i ho abandona per les evinences insalvables amb la resta de socis que formen la societat teatral després de set anys. Ell, de fet, és el director i fundador d'aquesta companyia, la companyia Flyheart, i que després ha donat nom també a aquesta sala i avui diu que ahir va dir que s'havia obligat a desvincular-se totalment de la futura línia de programació que segueixi la sala a partir d'ara.
Jordi Casanovas, que va dir que estava trist de donar aquesta notícia. Més coses, Tortell Poltrona, Premi Nacional de Circ 2013. El Pallasso està guanyador, guardonat per la seva aportació al món Circ Sense, a través de projectes com l'ONG Pallasso Sense Fronteres i la companyia Circ Cric. El grup musical Copa Lotus guanya el concurs de maquetes del Sona Nou. La formació de Vilanova i la Geltrú podrà enregistrar i fer girar el seu primer disc en un estudi professional.
I atenció, aquest apunt curiós, que és que els Backstreet Boys actuaran a Barcelona el 20 de febrer. Home, molt bé. Tornaran, no? El Sant Jordi Club els acollirà. Pot ser curiós veure com són, no?, la imatge d'ells, perquè la imatge que veig, no sé si és l'actual, però si és l'actual, realment, no han canviat gaire. Es mantenen bé. Exacte. Aquests són els apunts curiós d'aquest propi. Veurem les quals... Sí, sí. Aquelles de la gent, de la gent, de la campanya i aquestes coses, eh?
No sé què manera, serà curiós de veure. En fi, parlem ara de l'actualitat esportiva.
Comencem per la portada, Marc, del nou esportiu? Comencem amb el nou esportiu, sí, perquè l'Espanyol és el protagonista de la portada i el seu president, Joan Cullet, amb el titular Llums i ombres.
Una frágil pau social després de la convulsa assemblea i una gestió esportiva i econòmica ambivalent ha marcat el primer any de Joan Cullet al capdavant de l'Espanyol. 365 dies del president de l'Espanyol al davant de l'entitat i l'assemblea de compromissaris.
que sempre deixa coses que explicar i aquesta portada per Joan Cullet interiorment ens diu un any de turbulències després que ahir es celebrés aquesta assemblea de compromisaris de l'Espanyol on sempre deixa...
en algun moment es perpèntic, la de ara fa just un any va ser molt convulsa, la d'ahir podem dir que va ser amb una línia més estàndard i amb Joan Collet a la presidència després d'un any al davant de l'Espanyol. Molt bé, i ens anem ara cap a altres diaris. Què tenim a l'esport i al món d'hóport i bo?
Mundo Deportivo, doncs, ningú diria que fos jornada entre setmanal, que no hi ha, diguéssim, lliga, perquè apareixen ja el nom de tres fitxatges. Coque, Vidal, Ramírez, centrocampistes que gusten el Tata. Serien aquests tres, el jugador de l'Atlètic de Madrid, de 21 anys, perfil de futbol control i combo en passe final, estem parlant...
de Coque, el jugador de la Juventus, el xilè, Vidal, potente llegador, goleador i con un gran físico. I també Ramírez, 26 años, del Chelsea, recordem, despliegue poderoso i freqüentes apariciones en l'àrea rival. Són els tres noms que el Mundo Deportivo posa avui en portada, que podrien ser migcampistes que li agraden al Tata Martí, no? Molt bé. Doncs acabem ara simple del Diari Esport.
Sí, acabem amb el diari Esport on podríem dir que posen les llums d'alarma perquè diu Peligra Saràbia, que és un jove davanter del Barça B on diu que sis clubs internacionals podrien estar... sis clubs de Champions podrien estar darrere seu. Recordem que és un jugador on l'any passat jugava en el juvenil B del Barça i actualment...
Doncs Eusebio Sacristana aquest cap de setmana el va posar fins i tot titular en el partit de Lliga davant del Girona. Una de les perles de la pedrera del Barça, aquest planter que puja i que no hi caben tots i sembla que Sanàbria podria ser un dels elegits per acabar en el primer equip.
però sembla que potser el mercat d'hivern, això és el que ens diu el Diari Esport, en el mercat d'hivern, clubs que li tripliquen o li donen sis vegades més al seu sou, podria marxar Sant Àbria del Barça. Haurem d'estar pendents de les ofertes dels clubs europeus. Molt bé, doncs perfecte Marc, moltes gràcies i tornem després. Ens retrobem després. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
En punt tres quarts d'onze, és moment per agrada del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vostè? Bé, ha parat de ploure. Ha parat. Ha trigat, eh? Ha trigat a emparar, sí, home, des del divendres, mira. Ves que es va engegar cap a les 4 o 5 del matí de la matinada de divendres a dissabte i no ha parat, doncs fins ara. Realment és un episodi important de precipitació. Feia temps, hauríem de buscar... Molt de temps, sí, sí. Doncs tres dies seguits amb tanta precipitació...
Aproximadament, perquè tenim aquest petit 8 hores del dissabte, però veient les estacions del voltant nostre, podríem concloure que a Sant Just dissabte van caure gairebé 40 litres, al voltant d'uns 40 litres.
diumenge van caure 35 litres i ahir gairebé 50 litres o sigui que la precipitació ha estat important i entre pitots i flautres estem parlant de 125 litres per metre quadrat recordem que abans d'aquest episodi estàvem al voltant de 375 o sigui que en 3 dies ha plogut més que pràcticament en 7 mesos des del mes d'abril del 2013 doncs no teníem tanta precipitació Déu n'hi do ha plogut més en 3 dies que en 6 mesos d'aquest 2013
I que després, quan fem mitjanes, perquè també tenim un petit forat al mes d'abril, estem al voltant dels 500 litres per metre quadrat a Sant Just, i quan fem mitjanes parlarem de normalitat. Entrem dins de la mitjana, que està al voltant dels 550, 600 litres per metre quadrat, quan hem tingut una sequera molt important durant tot l'any, que ens ha ocupat pràcticament des del mes de maig fins aquest mes de novembre. Clar, ara has dit 550, estem...
no, que podríem arribar ara estàvem a 510 sumant-hi els que teníem després a l'abril hi ha un altre 8 també això ho solucionarem ara quan entri la nova estació meteorològica que sumada amb aquesta doncs mirarem les comunicacions i no tindrem aquests problemes però aproximadament sí, devem estar a uns 550 perquè hem caigut 125 al final per tant seria una quarta part o sigui a part de que hagi plogut més però no ha plogut llavors més en aquests 3 dies que en la resta de l'any
No, no, no, jo estava dient que ha plegut més amb aquestes dies que els últims sis mesos. Ah, va bé, d'acord. Des de l'Abril. Des de l'Abril. Sí, l'Abril va encaixar a 5 litros, sí, també va haver un parell de... Ja no me'n recordo. La poca memòria meteorològica. No, però sí, d'alguna manera hem de fer aquests 400 litres que estàvem parlant. Clar, clar, per això ara no em quadrava. Sí, sí.
Doncs el fet és que ara substituïm la humitat i l'aigua per un altre ingredient, que és el vent del nord, que ja el coneixíem una miqueta perquè ha bufat, ha regalat, aquests últims dies es reforçarà, i al tanto, perquè pot bufar molt intens a diferents punts del país. I l'altre ingredient important és el vent, el fred. El fred també se'ns tira a sobre...
Sembla ser que vol ocupar els propers dies el protagonisme i parlem de pràcticament hivern, perquè les temperatures seran de ple més de gener. A partir de ja o de demà? Sí, aquest migdia probablement la possibilitat de pluja ja pràcticament queda esveïda.
i després llavors a partir d'aquesta tarda començarà a bufar la tramuntana i crec que Sant Just ho començaríem a anotar a partir d'aquest vespre. Se seranarà el cel, tindrem un cel serè aquesta nit i el vent del nord s'encarregarà de fer baixar les temperatures. És un procés que s'està gestant, que demà s'acaba de confirmar demà dimecres i demà dimecres tenim aquesta influència. Al principi els vents del nord vindran una miqueta del Cantabri, com si diguéssim, perquè viatjaran pel sud de França i llavors agafen aquesta inclinació de l'anticiclo i baixen cap al Pirineu.
A partir de demà dimecres el corrent de nord no ve així amb aquesta curva, sinó que ja ve directament d'Escandinàvia i de més amunt. Llavors, clar, aquesta influència de vents del nord farà caure les temperatures. Aquest valor d'ara, que estem a 13 graus i mig, creiem que no el tornarem a tenir en uns quants dies demà. Ah, sí? Sí, sí, sí. Estem parlant de valors...
No, no fa ni fer ni calor. En aquesta situació que hem tingut, sí, de 13, 14, avui hem tingut una mínima de 12, ara estem a 13,3, varia molt poc el termòmetre. I el que tindrem els propers dies és la variació típica de la serenor, però amb aquest vent del nord el que farem és tenir més sensació de fred i, a més a més, el termòmetre ho reflectirà. O sigui, ja no és el fet que el termòmetre marqui 10 demà de màxima, és que amb el vent que bufarà, la sensació de fred serà de 6 o 7. O sigui, que demà és un dia d'hivern
I llavors hem de demà, dijous, divendres, dissabte, diumenge, o sigui, el cap de setmana dels cars, ara per ara es veu estable, però amb molt fred. Fèiem un whatsapp amb en Jordi Domènech amb el programa de la tarda que preguntava com estava la situació pel cap de setmana i la M era una de la paraula molt i les dos eren moltes, perquè realment farà bastant de fred i la sensació de fred serà acusada mentre es bufi aquesta influència de vents del nord.
On es verrà reflectit també una situació realment important és cap al Pirineu. Hem tingut uns gruixos de neu importants, destacats, les pistes poden obrir abans, però és que ara els hi ve una situació de nord que també afavoreix moltíssim totes aquelles pistes que són cara a nord, que acumulen núvols i que a partir d'avui i sobretot demà
començaran a rebre nevades d'una manera important, o sigui que dimecres, dijous, divendres, dissabte, probablement estigui nevant en zones del Pirineu i la cota de neu serà qualsevol. Recordem que avui la cota de neu està al voltant dels 1.500, aquesta tarda baixa 1.200, demà dimecres la tindrem a 800.
I a partir de dijous la cosa baixa a qualsevol cota, pràcticament. Estarà a la cota de neu entre els 300-400 metres. Ho diem perquè els mapes d'avui, demà al matí a la costa central, hi ha prou inestabilitat al Mediterrani com perquè alguna nublada o alguna tempesta pugui rascar el que és el litoral central, el Baix Llobregat, el Salonès, Maresme, podria passar demà al matí que rasqués en aquella zona i al tanto les temperatures a primera hora del matí, en el pen de quines zones, o sigui que podríem trobar-nos...
No de la influència de Barcelona, però potser al Maresme o cap al Garraf, temperatures molt baixes. Sabeu que quan sortim de la influència de Barcelona, doncs el termòmetre a les mínimes són molt més baixes. Potser parlem que a Passeig de Gràcia hi ha 10 graus de mínima, però al Garraf en tenim dos i realment la distància és molt poqueta, però la influència metropolitana es nota molt en aquestes comarques. I no seria descartable el fet que...
dimecres al matí i divendres al matí, són dos dies on hi ha certa inestabilitat al Mediterrani, que podria tocar terra i podríem tenir nevades a cotes baixes. Sant Just? Ja ho veurem. La cota de neu estaria al voltant dels 200-300 metres. A Collserola. A Collserola podria caure alguna coseta si arribés aquesta inestabilitat. Jo crec que hi ha més possibilitats, més cap al Garraf i més cap al Maresme, de tenir alguna enfarinada d'aquesta sorpresa, que no ha de ser molt important. O sigui, que podria dir, mira...
cau neu i després surt el sol i s'ha acabat, no? Però hi ha aquests dos dies així una mica tontos que s'han d'anar seguint, sobretot el divendres. El divendres s'ha d'anar seguint durant la setmana perquè encara no sabem què acabarà fent. El que està clar és que si estem parlant de nevales a cotes baixes és que les mínimes seran tremendament baixes. Baixíssimes. Sí, parlem que dimecres, dijous, divendres, els valors estarien entre els 4, 3, 2... Farà fred. Que fort. Molt bé, Carles, doncs ens abrigarem. No hi ha una altra opció. I anirem parlant. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Estem escoltant just a la fusta. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Estem escoltant just a la fusta.
7 minuts i les 11, aquesta hora parlem de l'Associació de Veïns de Maslluí que convoca el primer concurs de fotografia de l'entitat. És oberta a tothom i el tema de la primera edició és al barri de Maslluí. L'últim dia per presentar les fotografies serà el dia 8 de desembre i el lliurement de premis es farà durant el verenar Nadal de l'associació. Per parlar-ne tenim l'altre cantó del telèfon a l'Aleix Casagolda de l'entitat veïnal de Maslluí. Molt bon dia. Hola, bon dia. Com s'ho es va acudir fer aquest concurs fotogràfic?
Doncs mira, entre les moltes coses que anem pensant de fer a l'associació pels veïns, se'ns va acudir, junt amb una col·laboració amb l'associació de fotografies, que potser seria interessant, ja que és un barri nou, hi ha moltes fotos d'obres, però poques fotos a part d'això, de fer un concurs fotogràfic i veure què se li podia fer a la gent. Clar, perquè és un concurs fotogràfic on el tema és al mateix barri, no?
Exacte. Tot s'accepta en qualsevol estil de fotografia el que es vulgui fer, però, en principi, les fotos han tingut algun tipus de reacció amb la base. I, a més a més, hem vist que no hi ha cap límit de fotografies a presentar, no? És a dir, que qui vulgui presentar-ne 10 ho pot fer o sí que hi ha un màxim? No, no hi ha límit. Vull dir, es poden presentar les fotos que vulgui i llavors, bueno, el concurs tindrà dues categories.
La categoria general, qui participa tothom, que hi haurà tres premis. I llavors, de totes les fotos que redin i que participin en la categoria general, hi ha més a més una categoria d'associats, que aquí només hi participaran els socis de l'associació de veïns, que tindrà un premis extra. La categoria general, els premis es lloraran jurats a 5 persones entre gent de l'associació de veïns i de l'associació de fotografia Sant Jus, que tindran els millors. I en el cas de la categoria d'associats seran els socis qui votaran la millor fotografia.
per tant també una idea, una iniciativa que promou també la participació dels mateixos socis exacte, sí, sí és a dir que d'aquesta manera encara que no facin fotografies doncs podran dir mira aquesta m'agrada més o aquesta m'agrada menys i també tindrà premi la fotografia que votin els socis concurs popular, no? exactament, sí, sí quin és el premi? doncs el premi en principi seran bals de descompte bals de descompte, bals de descompte, bals de descompte, bals de descompte, bals de descompte, bals de descompte, bals de descompte, bals de descompte, bals de descompte per gastar les botines en just
Molt bé, també. A més a més... Que també és sempre molt important. Sí, sí, sí. A més a més dic que tot és bastant ràpid perquè s'han d'entregar el 8 de desembre, és a dir que qui vulgui s'hi ha de posar aviat i tot plegat s'entrega, com dèiem abans, al dia 19, no? En un berenar que feu a l'associació que per tant suposo que també és una manera de donar-vos a conèixer la gent que hi hagi participat encara que no sigui del barri.
Exactament. Tothom, a part del Congrés Fotogràfic i tothom que vulgui, pot venir el dia nou a aprenar què farem. En principi, suposo que heu dit abans que col·laboreu també amb l'Agrupació Fotogràfica Sant Just, no? Teniu el seu suport. Sí, i ells, una part dels jurats s'ha format per uns 75 persones, un no sé el nombre exacte de l'associació de veïns de Marluí, de la Junta Directiva, i una altra part de l'associació fotogràfica de Sant Just.
No està malament, doncs, no? No, no. Vull dir que hi haurà representació de gent que entenda fotografia, també, i a l'hora gent que enteneu directament del barri, no? Exactament. Suposo que ja en parlarem quan se serà el guanyador, però que de primeres penses que el barri potser tampoc dona tant joc, però m'imagino que a mesura que aneu rebent les fotografies us sorprendreu, potser. Exacte, aquesta és l'idea a veure amb què ens sorprend la gent.
Ja n'heu rebut de fotografies perquè això s'ha de fer per correu electrònic o encara és d'hora, potser? Encara no n'hem rebut cap. El concurs va obrir, de fet, de morir-ho fa, em sembla que va ser divendres passat, o sigui, és molt just encara. Sí. Les fotografies presenten per correu electrònic. Tota la informació de les bases estan disponibles a la pàgina web de l'associació, però en general és enviar la fotografia a concurs arroba marluixenjus.org.
i una foto amb mida reduïda com a molt mitjana, en aquest cas, i ja està. S'envia la foto amb un pseudònim i llavors nosaltres, un cop s'hagi passat el concurs, ens posem en contacte amb els guanyadors pel mateix correu que ens han enviat, per saber-nos les seves dades, per donar el premi, el dia del vermut. I després les imatges també es pengen, no?, perquè és la manera que els associats puguin votar. Exacte, a partir del dia 9...
penjarem totes les fotos que s'hagin reputat al bloc de l'associació, on tothom els podrà veure, i els associats podran votar. Els associats podran votar per votar els associats? Doncs els demanarem que vinguin, o el dia 12 o el dia 19, que són els dos dijous, entre que s'acaba el concurs i que es donen els premis, de 6 a 8 al local d'associació, que és quan som sempre, tots els dijous 6 i 6 a 8, allà podran votar, i ja està, i el dia 19 sabrem els guanyadors. Llavors, de les
tu no tens les millors fotografies, és possible que en fem una exposició al local. Molt bé, doncs per acabar-ho d'arradonir tot plegat, no? Exacte. Doncs una bona iniciativa, n'aniríem parlant també, avui hem volgut descobrir una mica quin és l'origen de tot plegat i les bases amb l'Aleix Casagolda, membre de l'Associació de Veïns de Mas Lluí, i us recordem que fins al dia 8 de desembre hi ha temps per presentar imatges que siguin del barri de Mas Lluí en aquest primer concurs de fotografia d'aquest nou barri Sant Justenc. Moltes gràcies, Aleix.
Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, fins aviat. Gràcies. Adéu, bon dia.
Mig minut i connectem amb la xarxa, ens actualitzem per saber què passa arreu del país i també fem el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornarem després amb més coses a partir de les 11 i 10.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El temporal de pluja comença a remetre. Protecció civil demana precaució a les lleres dels rius i adverteix que els vents poden superar avui els 100 quilòmetres per hora al nord de Catalunya. L'alerta per la malnutrició infantil s'estén als nadons. La plataforma d'infància a Catalunya ha demanat des de la xarxa un pla integral per fer-hi front.
La fallida de la cooperativa de Valder arriba avui al Congrés. Esquerra demanarà un fons perquè els afectats puguin recuperar els seus diners. Esports, avui a les 9 de la nit, juguen 4 partits avançats de la setena jornada de l'Hockey Lliga. Lloret, Barça, Igualada, Vendrell, Noia, Lleida i Blanes, Voltregà.
Comença, com dèiem, a remetre el temporal de pluja i vent que ha afectat en els darrers tres dies Catalunya. Tot i això, es manté l'alerta del Pla Inuncat fins que es normalitzin els cavals de quatre rius que continuen ara mateix molt elevats. Els cavals del Ter, el Fluvià i el Besòs van a la baixa, tot i que es mantenen elevats, i l'únic riu que manté uns nivells encara molt alts a aquesta hora és la Noia. L'Agència Catalana de l'Aigua per aquest motiu en fa un seguiment especial.
El sotsdirector de Protecció Civil, Sergio Delgado, confirma que les tempestes ja han quedat enrere i poc a poc s'avança cap a la normalitat de lleres i cabals. Sí, des de Protecció Civil el que observem és que el temporal comença a remeter tant en el que serien les acumulacions de pluja com aquest increment de cabals com el que serien les incidències que es van produint.
En tot l'episodi, el 111 ha rebut pràcticament 1.800 trucades relacionades amb el vent fins i sabta i amb pluja a partir de diumenge. És un número molt considerable de trucades. Aquesta nit els unves han rebut 35 avisos a Catalunya per incidències provocades per la pluja. El més destacat ha estat un mur que ha caigut a Palafrugell al Baix Empordà i ha aixafat 3 vehicles que estaven estacionats i un fanal sense fer ferits.
La Plataforma de la Infància a Catalunya explicarà aquesta tarda al Parlament la situació dels nadons de les famílies més vulnerables. Ho farà durant la Comissió d'Infància que es farà a la Cambra Catalana. El coordinador de la Plataforma d'Infància de Catalunya, Paco Estellers, ha reclamat avui des de la xarxa un pla integral contra la malnutrició infantil. Tot i això, reconeix la dificultat de la situació.
Fàcil no és, i haurem d'anar treballant amb perspectiva de futur. Però el que no podem fer és donar-nos la volta i posar-nos d'esquena a la realitat. Al final, moltes vegades, és qüestió de prioritzar. I una de les coses que s'haurien de prioritzar és aquesta atenció als infants i les seves famílies en situació de pobres.
També estan citats avui a la Comissió d'Infància del Parlament els representants de Càrides, la Societat Catalana de Pediatria i del Banc dels Aliments. Aquesta entitat fa una crida per recollir aliments per als nadons en el proper gran recapte de final de mes. Necessiten sobretot farinetes i llet de continuïtat.
L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès reprendrà les converses amb Adif per desencallar el projecte d'urbanització de la cobertura de la via del tren. L'alcalde Pere Regull ha anunciat a la xarxa de comunicació local que espera començar les obres d'urbanització de la Llosa l'any que ve, el 2014. Tinc contactes que m'estan intentant fer gestions perquè ens puguem tornar a veure. Jo el que sí que li puc dir és que la idea és a veure si abans de Nadal ens podem tornar a veure. El que jo pretenc és, un,
tornar a tancar aquest nou acord, un nou acord que trenqui totalment amb el del 2004, en el sentit de fixar exactament els deutes de l'Ajuntament, que evidentment encara els devem, però que no reconeixem el que ells ens diuen. I per altre cantor fixar on ha d'arribar el cobriment total. Pel que fa a la denúncia que Adif va anunciar contra el consistori de Vilafranca del Penedès per un suposat deute de 23 milions, l'alcalde ha assegurat que només va ser una amenaça.
El conflicte per la fallida de la cooperativa de l'Alder arriba aquesta tarda al Congrés dels Diputats. A Madrid, Esquerra Republicana demanarà que es creï un fons perquè les persones que van perdre els diners en la secció de crèdit puguin tornar a recuperar-los.
L'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu, acompanyat del president de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, Gervàcia, espai del regidor Tortosi, Josep Felip Monclú, s'han explicat en roda de premsa que aquests dimecres a la tarda a la Comissió d'Economia i Competitivitat del Congrés dels Diputats la republicana Teresa Jordà defensarà una proposició no de llei amb què es demanarà que es creï un fons econòmic de rescat per garantir que els afectats de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea recuperin els milions d'euros d'estalvis que hi tenien depositats. Dani Andreu, alcalde de l'Aldea.
Des del grup municipal de l'aldea, del govern de l'aldea, des del grup parlamentari del Parlament de Catalunya i des del Congrés dels Diputats, en aquest cas, hi ficarem totes les eines i totes les pressions necessàries, totes les gestions que poguéssim fer per tal que poguéssim arribar a una solució immediata. Esquerra vol que Banquia, ja rescatada amb diners públics, retorni els dipòsits als impositors perquè és qui donava cobertura i marca a la secció de crèdit de l'aldea.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. Demà reobre l'espai de joc de la vagoneta. Demà a la tarda es faran diverses activitats per celebrar aquest retorn després que l'equipament el deixés d'oferir quan d'acabar el contracte amb l'empresa que el gestionava. Iniciatives a programes fa un parell d'anys. Ara el tornarà a oferir aquesta mateixa companyia. Demà, doncs, hi haurà una jornada de portes obertes a partir de dos quarts de sis i un compte a comptes amb aquestes teatre a un quart de set.
L'espai de joc de la vagoneta obra de nou amb l'objectiu de ser un espai educatiu adreçat a famílies amb nens i nenes fins a 10 anys on podran fer moltes activitats.
Més qüestions. L'associació Sant Just d'Esvern Horvamnecker Amics organitza un nou curs d'alemany per a principiants. Començarà el gener amb l'objectiu d'aprendre els coneixements bàsics de l'alemany per poder conversar amb els ciutadans de Horvamnecker que visitaran Sant Just el maig. El curs serà d'una hora i mitja o dues hores per setmana i costa entre 100 o 120 euros al trimestre, depenent de les persones que s'hi apuntin.
Amb els coneixements que s'ensenyaran, els enjustencs podran conversar amb els alemanys que vindran al municipi del 29 de maig a l'1 de juny. A banda d'aquests cursos, l'entitat també convoca cursos més avançats, però atreçats a poder conversar fluidament amb alemanys. I també hi ha la possibilitat de preparar-se per proves oficials. Els cursos es convoquen si s'hi apunten un mínim de persones. Per tant, si esteu interessats, podeu posar-vos en contacte amb la Gisela al telèfon 609 800 425.
I acabem recordant que Càritas Sant Just organitza una campanya de recollida d'aliments el proper 14 de desembre. El rebost de Càritas gestiona un banc d'aliments que atén a persones necessitades de Sant Just i busca voluntaris pel proper dia 14 en aquesta campanya solidària. Es farà a partir de les 10 del matí davant del mercat i dels supermercats col·laboradors amb el rebost de Càritas.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Cuando no era nada, cuando el ruido era vital. Cuando un beso era un juego, cuando el juego era matar. Cuando era muy sencillo y podías distinguir. Cuando en tu cuerpo había nidos que yo podía destruir. Cuando intuías algo, se te oía imposible de explicar. Cuando tus ojos preguntaban al estar. ¿Dónde queríamos estar?
Dónde queríamos estar. Estamos. Dónde queríamos estar. Estamos.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Ràdio 2B, M&M, 98.1.
Sereu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Just a la fusta.
I a aquesta hora posem la mirada una mica més enllà, parlem ja gairebé o directament de Nadal, en concret per parlar dels pastorets, els contrapastorets que van fer-se l'any passat el primer cop aquí a Sant Just i que aquest any tornen i en parlem amb el seu director Roger Consol. Bon dia. Hola, molt bon dia. És així, no? Tornen a ser aquests contrapastorets.
Tornen a ser aquests pastorets o aquests contrapastorets, però que la gent no es pensi que veurà el mateix espectacle ni el mateix text, totalment al 100% que l'any passat. Si la mateixa obra és teu, els contrapastorets de Sant Just, on el diable no porta banyes, sinó que se li incenen les orelles i porta un abrit de pells...
on el protagonista és en Josep, on el primer que passa és un naixement en comptes de l'últim, que és el que passa normalment als pastorets tradicionals, que el naixement és el final, doncs serà la mateixa obra, però aquest any ja comencem a jugar amb el text. Què vol dir? Que a partir d'aquest any, i esperem que per molts anys i que hi hagi molta tradició a Sant Just de Pastorets, doncs dins la mateixa història apareixeran personatges nous, d'actualitat...
d'actualitat d'aniversaris que hagin passat al poble. Com per exemple? Com per exemple sortirà un tal coronel Cereceda, coronel de l'Ejército Borbónico de 1713.
Per exemple, que això és... vam fer una mena de performance rara per Sant Just al carrer amb uns bocs crestats que van actuar justament després dels Miquelet de Sant Just. Doncs bé, ara és explicar la mateixa història des de l'altra banda. Apareixerà també una via catalana, una tercera via. Apareixeran uns robatoris a la Penya del Moro, perquè la Penya del Moro recordem que és on fem passar nosaltres l'acció de l'obra.
Recordem que l'obra del Pep Albanell, premiada amb el cinquè Premi Esgà, em sembla recordar, la vam estrenar mundialment a Sant Just i passar a la Seu d'Urgell. De fet es diu, és teu els contrapastorets de la Seu. I llavors la història de Contraban, que és la història del ve i del mal que van tots els pastorets, passa a la frontera entre Andorra i la Seu d'Urgell. Aquí la fem passar entre Sant Just i Esplugues o Sant Just i El Món.
Per altra banda, nosaltres tenim altres novetats, perquè no totes les novetats són del text. A hores d'ara, doncs, ja s'ha començat a assajar, tindrem una senyora cròtal, una parella cròtal, o el matrimoni, els cròtal, i això...
Atenció, aquí s'estrenarà com a actriu edat d'ex, perquè l'any passat ja participava, la Neus Baldric. I aviam com anirà. També novetats, el cartell, per exemple, el farà una altra persona. Vam sempre dir que la idea seria que els cinc primers anys, cinc o deu, però de moment arribem a cinc, portaríem dos,
jugar amb la mateixa tipologia de cartell, però feta per diferents artistes. Així ja l'any 6è o l'any 5è podíem fer jo tan maco de posar un cartell de tots els cartells, o una exposició de tots els cartells, que més o menys sempre serà una senyora amb un nen, amb el guàrdol de fons...
Un ambient nadalenc, però de diferents artistes i, per tant, de diferents idees. Qui el farà l'any? Aquest any? Aquest any el farà l'Iñaki Beascoa. Ja està treballant. I l'any passat qui el va fer? El va fer el Joan Toro. Molt bé, per tant, talents en justencs, exacte. Sempre, sempre, sempre. El mateix passa amb això, els talents en justencs, en el servei del cartell dels pastorets i també en la posada d'escena, sinó en l'espai.
en l'espai de l'escenografia, diguem-ho així, més conegut com a escenografia, però l'espai escènic, que l'any passat va anar a càrrec del Carreu Blau i van fer aquella casa magnífica dibuixada i dissenyada per nens. Després també hi havia tota aquella mena de poble que eren els dibuixos, els esboços dels mateixos nens.
perquè la casa gran, dintre la Sole, la Soledat Sants, amb molta saviesa, va agafar aquella finestra que li havia agradat, aquella teulada, sempre de traços, a més a més els va deixar l'exercici que era un paper blanc, un retolador negre, un vermell i un blau, i a partir d'aquí feu cases. I a partir d'aquí ella va dibuixar aquella finestra, aquella teulada, aquella porta, aquella finestra torta, etcètera, etcètera.
i en canvi aquest any també canviem d'escenògrafa, diguem-ho així, o de responsable de l'espai escènic, i ens ho fa ni més ni menys que la Carme Malaret, amb un altre estil, amb una altra visió del seu espai i del seu propi ésser artístic, d'acord? Per tant, serà una cosa molt més... potser menys naïf, perquè el que rebau a dedicar-se als nens ja és això, més naïf,
però molt més terra, no? És una escenografia molt... Serà molt fang, molt marró, molt vermella...
Està molt bé aquesta idea també que puguin col·laborar diferents representants, en aquest cas pel que fa el cartell o l'escenografia, de Sant Just i alhora tampoc us caseu amb ningú, que no sigui sempre el mateix i l'any que volíeu canviar. Aquesta és la primera idea ja des que vam començar fa dos anys aquí a la ràdio gravant-los. És veritat, l'origen ja fa dos anys. L'origen és de dos anys. Primer creant el producte radiofònic o radioteatre Esteu, que la vam llegir i vam començar a treballar amb els actors i actrius.
L'any passat es va fer la primera posada en escena i aquest any la segona. Però des de bones a primeres, amb la primera reunió amb la Montse Molinero de la Cal i el Bernat Poll de la Cal i l'Ateneu, l'Albert Macià i la diferent junta de l'Ateneu, a qui saludem i donem moltes gràcies.
per com ens acullen tant la Cal com la Taneu, doncs va ser això, de dir, fem una tradició però intentem que, ja que agafem un text nou que reformula la tradició, doncs anem que no sigui una cosa d'un tòtem que el repetirem cada any, sinó sobretot els primers anys d'anar-los fent diferents. El grup d'actors és el mateix? Ha canviat?
canvien certes persones però el blog diguéssim que és gairebé el mateix el que sí que podem fer ara em t'ho hauria de comptar però el que sí que diré és que aquest any sí que treballarem amb covers que vol dir que de les dues funcions que hi ha el divendres 20 a les 8 del vespre i el diumenge 22 a les 12 del migdia que també és novetat fer-ho al migdia
hi haurà certes escenes que els pastors, per exemple, hi haurà també, bé, diferents equips d'actors, i llavors igual canvien entre un i l'altre, canviaran cinc personatges, que un ho farà el divendres, l'altre el diumenge. Per què? Doncs perquè hi ha hagut molt overbooking de gent que volia en paper.
que volia paper. Més enllà dels extras. Més enllà dels extras. Els extras poden repetir això. I després hi ha una altra novetat, que això és molt bèstia. No sé com ens ho farem, perquè jo tinc l'agenda molt, molt plena, però és que els pastorets de Sant Just tenen un bolo a Torrelles de Llobregat. Molt bé, com a pastorets de Sant Just. Com a pastorets de Sant Just. I presentarem el nostre text de Sant Just. Quin dia? El de Torrelles és el dia 29 de desembre, que és un diumenge. Molt bé. I no sé com ho prepararem, però ho prepararem.
En tot cas, algú pot apuntar-se a fer d'extra encara? Com va tot aquest tema? Sí, això repassem-ho. Nosaltres estem assajant de moment els dimarts i els dimecres de 6 a 8. A la Taneu. A la Taneu, sala del cinquantenari i sala de piquet. Per tant, sempre estaríem parlant del tercer pis.
I llavors, qui vulgui fer d'extra, només cal que vingui. Jo crec que és el més fàcil, d'acord? I ho digui. I si no, doncs, un mail a l'Ateneu, que seria el més fàcil. Aquí a la ràdio, si ho voleu acollir gent. També d'una altra manera, sí, sí. Exacte. I s'ha de venir tots els assajos per fer d'extres? No.
De fet, hi ha extras de l'any passat que ja ho reprenen. No tothom, perquè les disposicions canvien, però hi ha força gent de l'any passat que ha dit que volia repetir. Per als assajos dels extras, l'última setmana, perquè són accions. A més a més, aquest any volem gravar l'entreacte, que l'any passat no creiem que se sentís prou bé, perquè hi havia molt soroll. És una cosa de molt soroll, però potser hi havia massa soroll i s'entenia poc.
I després també com a novetat, jo crec que, i ho estem aconseguint, estem reunions directament, però que als extres hi hagi una primera prova per la festa major entre blaus i grocs. Diguéssim que blaus i grocs, aquí hi ha una reunió pendent per veure qui fa de bo i qui fa de dolent els pastorets de cada any.
Home, van forts els contrapastorets, veig, aquest any. Després d'una primera arrencada es manté i es van creixent, com si diguéssim, moltes novetats. O renovar-se o morir, com si diguéssim, no? Sí, sí. I tu digues el primer any i haguéssim pogut aguantar, era una mica la por de dir, vols dir, hi havia una mica de por...
Si vindria la gent, no? Ja es coneixen la història. A Vic, a Girona, a Sarvera, a Granollers... A Sant Feliu de Llobregat. Sempre es fa la mateixa representació amb una mica de vestuari diferent. Aquest any és el vestuari de no sé qui, eh? Aquest any han fet una nova casa del Josep i Maria, etcètera, amb novetats, però sempre és el mateix. Per tant, els pastorels de Sant Jus no tenen per què ser diferents. Tot i que, com que és una obra que té cert intrínculis...
que no són els pastorets clàssics, doncs, ai, mira, així és la de l'any passat i l'he vista. I per això, doncs, la volem farcir, però no gaire, tampoc, eh? No us penseu que aquí canviem l'obra de dalt a baix, perquè aquesta, que era una mica una mena de discussió interna que vam tenir l'hivern passat o així, discussió sana, eh? De dir, oh, però és que es plugues, per exemple, canvien cada any d'obra. És la seva tradició.
I l'això ho fan molt bé, esplugues. Canviar cada any l'obra i fer-la... El text. Sempre basant-se en el que són els pastorets, el viat de l'infern, un naixement, i apareixen des de la Carme Chacona, l'ex-rec, qui sigui, el Peter Pan o el Pim-Pom, és igual. Però ho canvien cada any i fixant-se molt en gags tipus Monty Python. La meva opinió era que no podíem fer la mateixa cosa perquè, un, seria copiar...
Dos, el ser el segon any mai ho tindríem tan bé com ells. I això és la seva manera de fer-ho. I, per tant, és la dades plugues, que és perfecte. I aquí hi ha una altra que tenim, a més a més, la gran cosa que vam estrenar un text mundialment. I va anar molt bé, a més a més, de públic, tots dos dies. Sí, dels dos dies plens, 800 persones van venir a veure-ho. I unes 80 persones que sortíem, que endegàvem entre extres, els nens de Carreoblau, els actors, el vestuari...
maquillatge, etcètera, etcètera, amb unes 80 persones. Aquest any també una altra novetat és que el grup de música, que potser l'any passat era una de les coses que es va fer més ràpid, d'acord? Ho hem volgut consolidar una mica més i se n'encarrega ni més ni menys que en Francesc Cardona. Molt bé. Per tant, doncs, a veure...
Més talents, Sant Justens, no? Exacte, més talents. Es tracta que tot el poble s'hi volqui i fer poble, fer poble. Exacte. A banda de l'obra dels pastorets, feu alguna altra cosa durant l'any, esteu preparant els pastorets i el grup dels pastorets. Exacte. Estem discutint si volem néixer com a grup o no volem néixer com a grup. Això jo discutíeu l'any passat, això. Sí, però encara dura. Encara s'allarga el debat, no? El que passa és que hi ha certa gent que sí, certa gent que no...
Amb aquestes coses passa, vull dir, amb obres com Els Pastorets, o com una cosa també que... Una passió d'Esparreguera o de Cervera, o Els Miracles de Santa Maria d'Àneu, d'Esterri d'Àneu, que tinc el plaer i l'honor de dirigir, doncs que són grans envergadures de persones, 40, 60 persones, i no pots, no pots, un grup de 40, 60 persones, perquè és que et tornaries l'elo, un per trobar obres...
dos per trobar un dia de saps que les línies ve tothom i per tant sí que hi ha certa tendència que hi ha gent que vol anar tirant l'any passat vam col·laborar amb el corre a foc dels apagar llums de cama blanca vam fer molt exitós molt exitós l'Averint de Contes, la Festa Major que aquest any volem repetir
Però cal veure si ens consolidem com a grups, si és alguna entitat, si és on serem una secció de l'Ateneu, estem discutint, i si llavors ja ens posem serios i fem una obra, o per tant un o dos assatges setmanals i aquest tipus de coses.
Molt bé, doncs estarem al cas, anirem parlant, en tot cas, recordar que si algú vol fer d'extra encara hi és a temps. Hi ha límit per apuntar-s'hi? Bé, jo diria que fins al principi de desembre, o com a mínim fins al 10 de desembre, fins als assajos, no? Em sembla que el 13 de desembre és el primer dia, és un divendres, i és el primer dia que estan citats els extres, com si diguéssim. Per tant, tothom que pugui venir fins al dia 13, o al dia 13 mateix, i acabar-ho de decidir, ah, ja vull ser bo, ja vull ser dolent, ja vull ser groc, ja vull ser blau.
Doncs això, fins al dia 13, com dèiem, i a més a més ja anirem parlant, però recordem que ja podeu apuntar-ho a l'agenda 20 de desembre i 22 de desembre contra el pastoret de Sant Just. Gràcies, Roger Cónsul. A vosaltres, sempre. Que vagi molt bé, bon dia. Vinga, tot s'hi ha.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning...
I què he de fer per apuntar-me? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta. Ara va ser un minut de dos quarts de dotze. És moment de fer tertúlia d'actualitat amb la Maria Camps i el Joan Malagarriga. Bon dia a tots dos. Si em sembla que aquests cascos, Joan, no acaben d'anar... Si t'hauries de posar, agafa els altres directament, però canviar-te de lloc perquè crec que és el connector.
Abans ja hem tingut algun problema, no he pensat, després mirarem d'arreglar-ho. Avui dèiem que fem aquesta tartula i que fem cada 15 dies, som més minoria que les últimes vegades. En tot cas, ara sí que el tenim a punt. Bon dia, Joan. Bon dia. Ara sí. I amb la Maria, que a més a més estàvem aquí fora i us ha fet passar perquè ja anàvem fent conversa, és a dir, que ja estàvem fent el debat.
Tot plegat d'alguna manera, perquè el punt de partida seria una mica el que ha passat o les últimes declaracions, o si més no, del PSC, que és aquest, no sé si dir canvi de rumb o d'alguna manera, que s'ha despenjat d'un lloc on era, que era el que s'havia aprovat amb la...
que s'aprova al Parlament el mes de gener, que defensava aquesta comissió pel dret a decidir, tot plegat, i ara sembla que això canvia una mica, també vinculat o relacionat amb la resposta que s'està trobant des de Madrid davant de tot plegat, i dèieu fora que realment sembla que de moment no es veu una solució, que és molt difícil de veure cap on anirà tot plegat, també.
De fet, una mica el que comentàvem és que sí, que molt bé, que tots voldríem que arribem a un acord, tots voldríem que hi hagués una manera legal que el poble català es pogués expressar i pogués decidir què és el que vol en el seu futur.
Però sembla ser que la democràcia a Espanya està molt malament. Vull dir que no hi ha manera de trobar el camí aquest legal, diguem-ne, per poder manifestar el que pensem. Llavors crec jo que no s'ha de tirar enrere. Vull dir que per fet que l'altre no vulgui dialogar amb tu...
Vull dir, tu no has de renunciar al que tu vols, senzillament. I a més a més, ha sigut tota una posició des de fa un temps de l'estat espanyol envers Catalunya que ha fet que cada vegada més... No és més nova, tampoc. S'està com accentuant, en tot cas. S'està com accentuant i extremant moltíssim, que fa que tothom se senti indignat. I en aquests moments això pesa en el procés.
Sí, s'està extremant des de l'estat espanyol perquè des de Catalunya també s'està avançant i s'està exigint i s'està en una posició, diguem, forta. Des de Madrid es pensava que això seria un bon boll d'estiu. Realment això no és així. Realment hi ha una gran majoria del país...
que aposta a poder expressar la seva opinió sobre quin model de país desitja, que n'hi ha diversos, i el dret a decidir expressament poder que tot català expressar-se sobre quin model de país des del punt de vista d'organització política i territorial, però també des del punt de vista social desitja, i hi ha la gran majoria, però en aquests moments el govern del PP en majoria absoluta
no està per això i la legalitat vigent no permet si no hi ha una negociació que permeti
que el govern de l'Estat o les institucions de l'Estat canviïn de posició i permetin una consulta. De fet, hi existeixen els camins, perquè la comissió aquesta... El conseller Sassó, no? Sí, però estan en mans totes del govern central. La decisió, evidentment, és del govern central i el govern s'està posant en contra, diguem-ne. Sí, sí, però és que és la seva posició.
Davant, esclar, però tampoc és culpa teva. Vull dir, tampoc és culpa nostra. Estem buscant camins i se n'han buscat molts de camins. I llavors, de fet, diu, per què continueu així? Doncs continua així perquè ens hem de carregar de raons davant Europa. Vull dir, Europa ha de veure que anem amb bona voluntat, amb voluntat de fer-ho legalment, amb voluntat que volem només que el poble català s'expressi i, per tant, vull dir que és una cosa tan democràtica, això, que no s'entén com és la posició del govern espanyol. La veritat és que no s'entén.
El que passa és que la política és l'art de fer possible allò que es desitja. És l'essència de la política. I la democràcia, la seva essència és que el ciutadat pugui expressar les seves voluntats i aconseguir-lo si hi ha majories en funció d'això. En aquests moments s'està anant cap a un camí...
que en principi, i això evidentment avui no hi ha ningú d'esquerra aquí per poder expressar la seva opinió, però l'impuls més radical està impulsant esquerra, des del punt de vista que la seva posició és claríssima, ell vol una categoria independent.
Hi ha molta gent a Catalunya, hi ha quatre posicions, i que no sabem ben bé cadascun quin pes té. Hi ha la gent que voldria que no es mogui res, com està. I hi ha gent que voldria que es conformi, i semblaria bé, doncs que t'obriguis totes les competències de l'Estatut, que siguin totes traspassades, i que hi hagués un millor model de finançament.
hi ha gent que un model federal, que hi ha les relacions bilaterals entre dos estats
i Catalunya reconeguda com a nació, i, per tant, amb els seus drets lingüístics volentats, la seva cultura i el seu finançament suficient i adequat, es conformaria a l'estrella, diguem, seria la seva posició. I hi ha un grup que, bueno, la seva posició és la independència de Catalunya respecte a l'Estat. Clar, això és un procés que la legalitat actual ha de la independència, que és el que Esquerra està arrossegant amb molta...
amb penta i amb molta pressa, està provocant unes tensions molt fortes. Sí, però escolta'm, a veure, primer una cosa, que hi ha una entrada de posició encara, que és la confederal. Vull dir que va ser una mica... Federal, confederal, jo... Sí, vull dir que és estat propi, no?, i evidentment, i després pactes les relacions que tens amb els altres estats.
El que passa que, a veure, no solament esquerra, eh? Jo amb això us voldria dir també, perquè és una cosa que hem discutit molt de temps, que, a veure, a Convergència, sempre, sempre, a tots els congressos, i això és una cosa interna, el 88 o 89% de la gent és independentista, de manera de ser, de voluntat. El que passa que... En els seus programes electorals, fins a les últimes eleccions, o que no ha estat propi,
Però jo et deia, la gent en si, els militants, la gent del partit, és una gent que vol la independència. Jo deia que els votants de Convergència... Un moment, però hem tingut sempre... No ho sabem. No, a veure, anyant que no, evidentment. I és veritat que fins fa poc tampoc es parlava, és a dir, potser hi havia algunes posicions més concretes, però que potser en general, en sopars familiars, fins i tot, o en sopars amb amics, que no tothom sabia què pensava directament l'altre respecte a la independència, que no hem hagut de...
de fer la pregunta, doncs, amb els últims anys, no, potser? Mira, és que... Dic això, trec això per una cosa que em va fer reflexionar molt ahir de l'Alcadi Oliveres en el convidat de TV3. No ho vaig veure. Una de les coses que va dir és que ell mai s'havia afiliat amb un partit polític perquè et privava de la llibertat. I això, en certa manera, és cert. Vull dir, els partits polítics van fent un camí amb influències de moltes bandes diferents, amb...
amb objectius també diferents, perquè n'hi ha d'electorals, n'hi ha de país, n'hi ha de moltes coses, i amb líders, i els líders tenen també la seva pròpia opinió. Tot això va configurant una cosa que fa que el militant d'allà, amb un 60% està d'acord, i amb això de Joan, suposo que no era un 60% estàs d'acord amb el que el partit decideix, i amb la política del partit, i amb els objectius, però n'hi ha un 40% que no, perquè no et sents reflectit amb el que es pensa en general.
Això és una mica el que passa a Convergència i suposo que passa a tots els partits. I aquí això es reflexa més en els congressos dels partits, que és una cosa més interna, on la gent s'expressa millor i tot això. I en això és on sempre hem sabut que a Convergència hi havia una part molt important de gent que optava per la independència. El que passa és que hi havia un president, el Jordi Pujol, en què sempre ha tingut l'actitud aquesta del peix al cobre o del que sigui, de dir això que una mica ens estem plantejant ara...
com fer-ho, no? Com es pot fer sense trencar, sense daltabaixos, diguem-ne, no? El que passa és que en aquests moments, jo penso que ens hauríem de ser capaços d'obrir-nos una miqueta de la política de partits i pensar en el país. Pensar en el país. Pensar en el país en aquests moments, jo què crec que vol dir? Vol dir, Catalunya, si vol aconseguir alguna cosa, inclús la independència, necessita una força. Necessita una força. La força no s'hi pot donar
una gran unitat, una gran majoria del país. Si el país es fracciona, es fracciona, es fracciona i t'hi vege amb dos bandes,
a part que haurem fet un mal servei a tots els polítics que durant molts anys, entre el president Pujol, Reventós, Obiols, Maragall, molta gent han aconseguit que no hi hagués una fractura social i que hi hagués un sol país. Sí, sí, és un bé molt preuat a Catalunya i a la poesia social, ho hem dit. Doncs es pot posar en perill. En aquests moments la consulta pràcticament tothom sap
que serà impossible de fer-lo legalment. Serà impossible de fer-lo legalment perquè passa necessàriament per un acord o que ho autoritzi el govern central, sigui autoritzar el referèndum, sigui traspassar la competència,
Qualsevol solució passa perquè el Govern Central o autoritzi o modifiqui la legislació vigent. Passa per aquí? No, també hi ha altres solucions. Unes eleccions en forma de plebiscitaris, però això no hi ha antecedents. I si Catalunya vol tindre una força important, perquè en aquests moments el suport europeu no es té. Un superexpòsit europeu no es té.
es té l'absoluta oposició de l'estat espanyol per tant si no es pot fer una consulta ben feta i legal l'única opció que hi ha serà que Esquerra planteja no ho diu clarament però va dient no, no, ja trobarem solucions la democràcia prevaldrà per sobre de tot però bueno, per construir la democràcia s'han de trobar els instruments per aplicar-la i de moment no es troben
Llavors, què passarà? Que si el consulta no es pot arribar a fer, hi haurà una recuperació neoliberal d'independència per al Parlament de Catalunya si hi ha la majoria suficient per això. I si això succeeix, succeiran dues coses. Que Catalunya es quedarà aïllada absolutament internacionalment i Catalunya quedarà fraccionada.
Per tant, jo penso que el procés està sent massa ràpid, perquè no s'estan construint aquests dos objectius, és a dir, d'aconseguir que el país, amb una gran majoria, encedi un cert camí i vagi trobant quin és el camí per aconseguir l'objectiu,
i que el govern espanyol vagi entenent i vagi afoixant una miqueta amb la seva posició, perquè si no serà un xoc de trens, perquè s'està veient vindre, serà un xoc de trens, i si això es provoveix així, la decepció que tindrà una part importantíssima dels ciutadans de Catalunya, la frustració que pot tindre si aquest procés acaba amb un xoc de trens, amb molts ferits...
No sé si els responsables polítics estan per això. Llavors ens hauríem d'aturar del tot. No, no. A veure, un moment, Joan. No, no. A veure, hi ha una cosa que està claríssima, que ens ha passat ja, és l'experiència. I l'experiència ens diu que en la transició, tot i que les circumstàncies eren molt diferents, vam tenir aquesta por.
Vull dir, aquesta por que hi ha al xoc de trens, en què podem sortir malparats... Però és diferent, i els militars hi havia un règim dictatorial, és molt diferent. Jo penso que els militars no són pas més bons que els que hi ha governant. Vull dir, no, a veure, la intransigència dels franquistes que tenim en aquest moment al govern, perquè s'ha de dir d'aquesta manera...
És la mateixa, o és la mateixa que potser era més greu pels militars, això t'ho reconec, però en el moment de la transició, en aquell moment vam tenir por, i ara tothom ens retreu que aquella por d'aquell moment, aquella por en aquell moment que vam tenir l'exèrcit, les conseqüències, la gent que encara ens quedava del franquisme anava ficats a tot arreu, que com se demostra encara segueix ara, i tot això, vull dir, ens va fer recular, i ens va fer recular i transigim una seguida de coses.
Jo crec que ara és la segona vegada que estem amb aquest procés. Han sigut prou valents com per decidir ara que no, que no volem continuar de la mateixa manera. Que som una nació i volem que se'ns reconegui. Amb això estem d'acord absolutament. Aquest moment no és el moment de tirar enrerea. És el moment de tirar endavant perquè no podem tornar a repetir el que ens va passar. No estic dient tirar enrerea ni parar. Estic dient anar avançant
Però sobrepassos ferms. Sobrepassos ferms. No portar... Com s'està plantejant... Ja s'està fent, eh? Perquè, a veure, el president Mas està dient que ell ho farà legalment. I quina és la primera part? La consulta, la llei de consultes. Però què passa amb la llei de consultes? Que ja pensem que ens ho portarà... El confusional serà... No és culpa nostra, eh? No és culpa nostra. Estem buscant camins legals i anar buscant carregants de raons, com dèiem abans. Per tant, no solament això, sinó...
Però hem d'aconseguir, finalment, la solució. La solució passaria perquè el govern espanyol fes exactament com l'anglès i reconegués que l'article aquest, no sé pas quin és, de la Constitució, que et permet fer un referèndum per un temps, el que sigui, tallat, et permetés fer un referèndum amb una pregunta pactada pel govern espanyol. Absolutament d'acord. Mira que seria senzill això. Absolutament d'acord. Mira que seria senzill. Però no és la situació...
Bueno, pues capa no és culpa nostra Bueno, però és un problema real i insisteixo la política és l'art de fer possible les coses i encara que no sigui culpa teva el que vols intentar que és canviar la situació actual en base a tres coses primera, que hi hagi un reconeixement nacional de Catalunya aquest element és essencial que fins ara no hi és aquest reconeixement nacional permet el reconeixement de l'orientatge de la llengua de l'ensenyament i de la cultura
un projecte social modern Catalunya pot tindre'l amb aquests recursos per tindre la capacitat intel·lectual per tindre'l un model social avançat això és el que s'ha d'aconseguir si això no es concedeix i es va al xoc de trens també l'esconseguirà i en canvi pel camí
podem deixar molta energia. Això ja una mica és qüestió de fe, crec que jo... Però la fe no és la política, la fe és la religió. Deixa'm explicar-me. Vull dir, confiem en la Unió Europea o no confiem en la Unió Europea? Nosaltres confiem en la Unió Europea? En aquests moments no.
Sí, en el sentit que, a veure, la Unió Europea és democràtica i, per tant, ha de fer un reconeixement de tothom en aquest sentit. Vull dir, per tant, estan veient i s'estan donant compte de la posició del govern de Rajoy. Per tant, jo en aquests moments confio que aquesta gent és prou intel·ligent i prou, no sé, i té prou principis com perquè en un moment determinat ens pugui recolzar. Això pot fallar, al llarg de la història ens diuen les coses que han fallat les coses. Maria, jo estaria d'acord amb això, jo estaria d'acord amb això,
I és l'única solució que hi ha. L'única solució que hi ha és aquesta. És que Europa, d'alguna manera, doni suport, o que el poble de Catalunya majoritàriament decideixi. Sense fractura social. Perquè la Unió Europea...
i nosaltres tampoc ningú la vol per tant per això s'ha d'anar fent un procés d'anar convencent d'anar negociant amb l'estat espanyol anar negociant anar agotant una negociació agotant una negociació fins que realment es vegi que no hi ha cap voluntat d'aplicar els principis democràtics i simultàniament anar parlant amb Europa portem molts anys
no ve de 3 mesos, ni de 5, ni de 6, ni de 8, ni de 10. Encara que es digui, i algun partit ho diu, que el fet de ser independent immediatament és un dels problemes econòmics d'aquest país de Madrid. Això no és cert. Això no és cert. Ara diré una cosa, saps quin és el problema que tenim en aquests moments plantejat? I amb això ja em poso més precisament una mica. A veure...
No, és senzillament una cosa. Estem tenen un cara a cara, eh, avui? No, sí, és senzillament una cosa. És que tu penses, jo ja parlo ja a nivell individual meu, de dir, quina sortida hi veus, com ho veus, no? I llavors, sí que, evidentment, la Unió Europea, ja et dic, tenim fe en la Unió Europea, el fet que ens reconeixi, el camí que anem fent, que ens anem carregant de raons, no està malament, vull dir, anem carregant de raons, el que passa és que, de vegades, tu ja penses, bueno, i quines són les properes eleccions, a veure? Quines són les properes eleccions? Per carregar-te de raons... Sí, però després
i veure el no has de fer un procés mínim de negociació i ara l'estàs fent no s'està fent no s'estan negociant la proposta que Esquerra ha reforçat és portar al Congrés dels Diputats el mateix que el pla i barretxe
No, però abans... Va ser portar alguns diputats unilateralment des del Parlament basc, aquí des del Parlament de Catalunya, sense negociar ni amb el Congrés de Diputats ni amb el Govern espanyol, es trobant allà amb una proposta de demanar la delegació, com que no s'ha negociat, no s'ha intentat convèncer, no s'ha negociat per les vies de la negociació,
et diran que no, d'una forma tan majoritària, tan majoritària... Aquí hi entra l'altre problema, Joan. A partir d'aquí què fas? No, aquí hi entra el problema que jo estava plantejant, és a dir, molt bé, tu penses, bueno, vale, hi ha les properes eleccions, 2015 o no sé quan són al final. Bueno, què passarà? T'estàs donant compte que evidentment és possible que el PP perdi la majoria absoluta, és molt possible...
Però l'alternativa que doneu als socialistes a nivell de l'Estat en aquests moments no ens és cap garantia. I aquest és el problema, perquè si la garantia fos un altre partit polític a nivell espanyol, que tu diguessis, amb aquest hi podré parlar, amb aquest ens reconeix, amb aquest ens donarà la possibilitat de fer això, tindries raó tu de dir, anem una mica més a poc a poc, esperem aquestes eleccions i que passi. Però el panorama és completament negre en aquest sentit.
Vull dir, perquè el Robert Cavan, perdó, està exactament igual que el Rajoy, amb la mateixa posició. Hi ha hagut un malentès, i jo no he d'anar a poc a poc per esperar les eleccions. Jo estic dient que hem de fer un procés. No es pot anar fent salts sense haver fet el salt anterior, el pas anterior. I ho estem fent a salts. Evidentment que el moment no és el més oportú. En una majoria absoluta del Partit Popular...
no és un moment, diguem, que l'Ajuli, amb això, tot el contrari, tot el contrari. Ara, poder sí, poder sí, que anant fent el procés d'anar negociant, negociant, negociant, explicant, explicant, explicant, cargant-te de raons, de raons, de raons, sense fer passos unilaterals, que és el que estem fent, i portant en l'estat espanyol les propostes d'una part, d'una part, des de Catalunya, sense haver-me intentat negociar.
Doncs potser sí que fent aquest procés amb l'estat espanyol, que segurament no fructificarà, però potser sí que amb el temps suavitza una miqueta les posicions. I a la Unió Europea va entrant en el problema, va veient aquest procés, l'entén i pots comprendre una miqueta més i ens ajudarà. I ara anant al que acabes de dir...
No em compareix, sisplau, el PPM amb el PSOE. Estic mirant el PSC en aquests moments amb molts dubtes i amb una situació complicada. Per mi, les decisions d'abans de dir encara no les tinc païdes, ni les he llegit, no sé ben bé què ha passat.
Però és evident que alguna cosa està passant i que alguna cosa no està anant bé. Perdona un moment, no volia dir partits. Acabo l'argument, acabo l'argument. Però el PSOE sí que ha fet una proposta, serà creïble o no, però es va aprovar en una conferència nacional de Granada que planteja un model d'estat federal asimètric, que va ser el que va aconseguir el PSC,
La simètica vol dir que el reconeixement de Catalunya com a nació. Per tant, em sembla que la diferència és notable si en aquests moments, o d'aquí un any o un any i mig, ha estobat l'Estat, ha estobat l'Europa, Catalunya ha municat amb més de suports internacionals i amb un congrés dels diputats i un govern que no tingués majoria absoluta, doncs seria més fàcil avançar.
tal com està plantejant, es va al xoc de trens, que jo en aquests moments no tinc ni idea, ni m'atreveixo a medicinar què pot passar. Jo crec que ningú, més a punts vinculats amb tot plegat que hem sabut avui, per exemple, l'enquesta del Mundo, que diu que un 48% dels espanyols suspendria l'autonomia de Catalunya si es fa la consulta, sense permís de Madrid,
Imagineu-vos. També diu que un 76% creu que el referèndum s'hauria de fer a tot l'Estat, i en aquest cas guanyaria el no, amb un 72% dels vots. I justament avui Caio Lara, és a dir, coordinador general d'Izquierda Unida, ha parlat el matí de Catalunya a ràdio i ha dit que ells el que voldrien és que el plantejament també fos a nivell de l'Estat i que preguntés República Catalana sí o no, i que es preguntés
A tothom, a tots els espanyols també. Per tant, jo crec que aquesta idea també, en el cas de l'Izquesta Unida, que en aquest cas iniciativa sí que formaria part, estaria en el cas d'acord amb el Ciu i amb Esquerra. I l'ESCUPA en aquest cas també se separa, en aquest sentit, en aquesta idea que des d'Espanya es veu diferent encara tot això.
encara que no tinguin el no rotund com tindria el govern del PP sembla que no és a dir, veig molt difícil que pugui haver-hi una entesa perquè la manera de mirar-se és totalment diferent és que la manera de mirar els espanyols respecte als catalans sempre ha sigut així
No, no, espanyols no. És Castella, és Castella. És Castella, en el moment en què es va presentar el Micà Roca, te'n recordes? Castella entenc que Catalunya és territori, és territori, és el sol, és casa seva, és el seu territori. És el seu dret a conquesta, és una cosa conquerida, i per tant el que és una cosa conquerida és una cosa seva i que en poden fer que jo no.
Però és així, Maria? És així? No, però una qüestió de dignitat ens fa que nosaltres hem de lluitar perquè això no sigui així. Però lluitarem per vèncer la batalla, no per perdre-la. Ah, no, clar, evidentment, ja n'hem perdut prou. Per això mateix, per vèncer-la, l'única fórmula que tenim...
és l'arbitratge i el suport de la Unió Europea no tenim altra solució no tenim altra solució és l'única perquè si no ens quedarem sols en contra de tots i amb el país dividit i amb el país fraccionat i això seria una pèssima solució per Catalunya
És a dir, un país que teòricament podria funcionar bé, amb un reconeixement que és el que demanem, amb uns recursos sense anunciar a poder ser solidaris, perquè si parlem d'Europa com a model, Europa és solidària. Alemanya...
La Alemanya està pagant molts més diners a la resta d'Europa més pobra que no pas als seus propis. Per tant, una part de solidaritat té que ser-hi. És que la solidaritat no s'ha negat mai. La pròpia Alemanya en si mateix és federal.
Hi ha una solidaritat i hi ha uns lans que porten una part de solidaritat al davant més pobres. És normal. És normal i es proveix una negociació i s'arriba d'acord. Tothom li costa rescar-se la butxaca. Això és normal. Però aquí tenim problemes. És a dir, què va passar a Anglaterra, a la Gran Bretanya? És que hi ha hagut un pacte. Què va passar al Canadà? Que va haver-hi un pacte arreu que el Tribunal Constitucional...
va decidir que els valors democràtics prevalien per sobre de la Constitució, però sabem que aquí el Tribunal Constitucional que hi ha no té cap mena de validesa i de fiabilitat, és a dir, no mereix el respecte. Per tant, doncs també hauríem d'esperar que el Tribunal Constitucional fos un Tribunal Constitucional
despolititzat que fos realment democràtic i jurídic o si no que el Tribunal d'Estrasburg vistes algunes sentències del Tribunal Constitucional espanyol que fossin, diguem poc democràtiques com han sigut per exemple a l'Estatut
quan el Congrés dels Diputats d'Espanya i el Parlament de Catalunya pacten un estatut, es somet a referèndum i es referendent per un poble que després el Tribunal Constitucional el tombi, això és poc democràtic. Mira, amb això ens hem equivocat, potser, de no portar-lo de l'estatut en el Tribunal de Justícia. Això ho vaig dir l'altre dia, d'Estrasburg. Això ho vaig dir jo l'altre dia. Jo estic completament d'acord amb això, perquè això és una de les coses que sempre hem pensat que tenia que haver fet. Tu...
doncs el millor carregant-se de raons serà el que no podem fer és ara tot de sobte portar tot el xoc de trens que està a punt d'arribar portar-lo de sobte a Europa quan ja està a punt de produir-se
Europa s'ha de portar quan els trens estan una miqueta més separats encara. I, si pot ser, vagin per una via una miqueta més... Que casco dic, tinguin la seva via. Perquè si no hi ha via i els trens van soltos, pot ser que xoquin i que xoquin immediatament.
Si el procés és una miqueta, com jo presento, més madur, doncs potser sí que alguna de les sentències que es puguin produir en aquest procés del Tribunal Constitucional tinguin elements poc democràtics que ens permetin que Europa vagi veient que les institucions espanyoles no respecten els precipitats de la democràcia, potser sí,
El que passa és que ja t'estic dient que jo crec que s'està fent tot aquest camí. No, s'està fent amb una immediatesa. Esquerra està provocant que es faci la consulta el 2014, que és demà passat, i està provocant, per exemple el president Basno diu això, està provocant i està, i a més té la majoria,
per espressionar perquè sigui així. Si no, pot passar una altra cosa, que faci caure el govern de Catalunya i ens quedem Catalunya sense el govern, amb unes noves eleccions d'aquests moments. Se'ns acaba el temps, eh? Imagineu-vos. Acabo, Esquerra només planteja una possible pregunta, o independència sí o no. El president Mas parla que ha de ser una...
Una pregunta que capiguen totes les sensibilitats. De fet, el president Mas el que està parlant és de consulta. Exactament, és de consulta. No, no, i... Així acabem. I tornem d'aquí 15 dies. Moltes gràcies, Joan i Maria, que vagi molt bé. I fins d'aquí 15 dies. Bon dia. Adéu, bon dia. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem a IT. Polo i Oriol Pujador al Banc dels Aliments demana menjar per a 8.000 nadons de famílies necessitades a Catalunya. El gran recapte de final de mes demanaran sobretot farinetes per als més petits i llet de continuïtat. Presó provisional per a 25 dels 35 detinguts al barri de la Mina de Santa Adrià de Besòs i a Barcelona a la Zona Franca en una macro paració divendres passat contra el tràfic de drogues. El temporal de pluja va provocar ahir dues esllavissades a la C31. La plataforma No vull pagar denuncia que no es van aixecar les barreres de la C32.
Esports a les 9 de la nit jugaran 4 partits de l'Hockey Lliga, Lloret, Barça, Igualada, Vendrell, Noia, Lleida i Blanes, Voltregà.
El Banc dels Aliments, com dèiem, demana menjar especialment per a nadons, de cara al proper gran recapte. L'entitat ha avançat a la xarxa que serà una de les principals demandes perquè a Catalunya hi ha 8.000 bebès que no s'alimenten en condicions. El Banc dels Aliments atén 147.000 famílies a Catalunya i d'aquestes 8.000 famílies tenen nadons. Per això l'ENS posa especial èmfasi en recollir llet de continuïtat, llet de pot...
o bé farinetes el darrer cap de setmana d'aquest mes de novembre. Ho ha explicat Antoni Sant Salvador, president del Banc dels Aliments a la xarxa. Van correspondre, hi ha uns quasi 8.000 nadons, 1943, l'última dada que tenim, i llavors en aquests hem anat repartint aliments com és l'iret de continuïtat, papilles, farinetes i altres productes d'aquests especials per a nadons.
Des del gener, el Banc dels Aliments ha recollit 148.000 quilos de menjar per a nadons. Aquesta tarda, l'entitat explicarà la situació a la Comissió d'Infància del Parlament. El jutge ha decretat presó provisional per a 25 dels 35 detinguts la setmana passada al barri de la Mina, Santa Diada de Besòs, i a Barcelona, en la zona franca, en una macrooperació contra el tràfic de drogues. El cas el porta un jutjat de Badalona. Ràdio B de Badalona, Carles Carvajal, bon dia.
Bon dia. El jutge número 3 a Badalona ha decretat presó per a 25 dels 35 detinguts en la batut antidroga que els Mossos Esquadra van fer al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. A tots els empresonats els acusa de delictes contra la salut pública i pertinença a banda criminal. El jutge de Badalona n'ha ordenat presó provisional perquè creu que hi ha risc de fugida i reiteració de delicte. Set dels detinguts han quedat en llibertat, sense fiança i en càrrecs. El cas continua sota secret de sumari.
Comença a remetre el temporal de pluja i vent a Catalunya, tot i això es manté encara l'alerta del Pla Inuncat fins que es normalitzin els cabals de quatre rius que continuen molt elevats. Els cabals del Ter, el Fluvià i el Besòs van a la baixa, tot i que es mantenen elevats. L'únic riu que manté uns nivells encara molt alts, encara a aquesta hora segons Protecció Civil, és l'Anoia, l'Agència Catalana de l'Aigua, en fa un seguiment especial.
A conseqüència d'aquest temporal, de les darreres hores, ahir es van produir dues esllavissades a la carretera C31. La plataforma No vull pagar denuncia que no es van aixecar les barreres de la C32 com a via alternativa.
Ahir dilluns es van produir dues esllavissades que van provocar talls a la C31, al seu pas per les costes del Garraf, i en lloc d'obrir les barreres del peatge de la C32 a Baicarca, van fer que els usuaris haguessin de pagar per travessar el tram per arribar a Barcelona sí o sí, sense cap altra opció. A més, aquesta matinada se n'ha produït una de nova. Ivan Faig, a portaveu d'Esquerra a Cunit, un grup que va iniciar la coordinadora, destaca que és un tema d'inecció política.
Aberti fa el seu negoci. Aberti és un poder econòmic. I el poder econòmic només raciona si té davant de si un poder polític fort. Però si el poder polític no és només fort, sinó, a més a més, està d'acord en que Aberti es faci beneficis, doncs clar, la ciutadania està morta. No és el primer cop que passa, ja que tampoc s'ha deixat passar gratuïtament per l'autopista quan s'han realitzat proves esportives com la cursa ciclista fins a Sitges.
Els catedràtics Sergi Bonet i Joaquim de Ciurana s'enfronten avui a les eleccions al rectorat de la Universitat de Girona. A les 11 del matí la participació era de gairebé el 7%. Fem Girona, senyor Tubert, bon dia. Bon dia. El catedràtic de Biologia Cel·lular, Sergi Bonet, opta al rectorat per tercera vegada, mentre que el catedràtic d'Enginyeria Industrial, Joaquim de Ciurana, es presenta per primer cop.
Un dels dos serà el successor de l'actual rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli, que no s'ha pogut tornar a presentar perquè ha escoltat els mandats que marca la normativa. Gairebé 14.000 professors, estudiants i treballadors han de passar avui per les urnes, repartides en una quarantena de meses ubicades a tots els campus de la UDG i que estaran obertes fins a les 6 de la tarda. En les dues primeres hores de votació hi havien passat gairebé un miler de persones. El col·lectiu amb més participació és de moment el de professors-ductors,
ja que han votat gairebé un 44% dels que poden fer-ho i el que menys els estudiants. Fins ara només han passat per les urnes ni un 4%.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Ueno. El centre d'estudi Sant Justens fa una crida a la ciutadania per arribar als 200 socis i sòcies. Ara són uns 190, dels quals 5 s'han apuntat a l'entitat arran de les festes de tardor. L'entitat fa temps que manté la quota anual en 25 euros, preu que inclou la miscel·lània anual.
Maria Quintana ha explicat que l'entitat està satisfeta amb el nombre d'altes, sobretot perquè no hi ha hagut baixes, tot i la crisi, exceptuant defuncions. I a poca distància d'aquests dos tontanars de socis, fa una crida a la ciutadania perquè s'hi apunti. La quota, com dèiem, és de 25 euros l'any, i per aquest preu els socis i sòcies tenen dret a miscel·lània a cada any, tot i que Maria Quintana, la vicepresidenta de l'entitat, ha admès que a llarg termini, potser es planteja en fer-ne per qui la demani.
Des de l'entitat també remarquen que els últims socis tenen menys de 50 anys. Tothom qui vulgui formar part de l'entitat pot fer-ho a través del web sanjus.org barra centre d'estudis.
Més qüestions, demà reobre l'espai de joc de la vagoneta. Demà a la tarda es faran diverses activitats per celebrar aquest retorn després que l'equipament el deixés d'oferir quan va acabar el contracte amb l'empresa que el gestionava a iniciatives i programes fa un parell d'anys. Ara el tornarà a oferir aquesta mateixa companyia. Demà, doncs, hi haurà una jornada de portes obertes a partir de dos quarts de sis i un compte a comptes amb aquestes teatre a un quart de set.
I un últim apunt per recordar-vos que a dijous es farà una xerrada al Casal de Joves que donarà les claus per trobar feina al Regne Unit. L'organitza el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. S'explicaran les diferents possibilitats en mobilitat internacional en aquest país, els avantatges i inconvenients a la destinació i els recursos necessaris per preparar l'estada. Es farà a la sala polivalent del Casal de Joves dijous a les 7 de la tarda.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tres minuts i un quart d'una del migdia. Salutem aquesta hora el Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Bon dia i bona hora. Per parlar de l'almanac del Cordill. Efectivament. Una setmana més. Una setmana més i estan acabant les setmanes del Cordill. Home, encara en queden, no? 7 o 8 deuen quedar encara. Sí, però les coses van ràpides i el temps passa volant i volant.
Bé, doncs aquesta estem a la setmana del 18 al 24 de novembre. Sí. I fixa't que l'altra setmana ja serà desembre, eh? Vull dir que... Per això dic que volant-volant. No, la setmana que ve encara no serà desembre. No, no, no, el diumenge... No aquest, que ara serà l'altre. Ah, val, val, val. Ja serà 1 de desembre. Sí, això és veritat.
I llavors ens quedaran cinc setmanes, de fet, pràcticament. Jo crec que encara queda gairebé un mes i mig, per tant a mi encara em sembla que és bastant de temps. Em sembla perfecta la part positiva del temps. Vull dir, veure-ho d'aquesta manera, que és veritat, no? També és bo que va ser ràpid.
Per segons quines coses, per exemple, per cobrar a final de mes, és una possibilitat, però després també el lloguer també et ve a final de mes. Sí, o principis, no? Sí, depèn. Resulta que una cosa compensa l'altra, per tant, volem que freni per un costat i volem accelerar-ho per un altre. I per tant, això s'ha de tenir en compte també, no?
Perfecte. Doncs mira, ara resulta que ahir, el més ben dit si ahir dilluns, i era Sant Romà, Santa Aureli, Santa Alda i Santa Carla. Coneixem alguns d'aquests, eh? Romà, jo n'hi he conegut i en conec, aquí Sant Just. I després, per exemple, Aureli, també Aureli, i Carla, també Carla, també hi conec, Carles. Avui dimarts és Sant Fost, deu ser el del poble, potser és la festa major de Sant Fost de Capcentelles, no ho sé, hauríem de veure-ho.
Màxim, també és el sant d'avui, Crespí i Abdias. Aquests noms ja no em sonen tant, no? Demà dimecres, Sant Benigne, Sant Octavi i Sant Fèlix. Octavi, sí, Fèlix, també. També, eh? Fèlix m'agrada. Sí, Fèlix, perquè com feliç, perquè ve de... No ho sé, però trobo que no n'hi ha gaires i que sona bé, no? Sí, Fèlix. En castellà també és Fèlix, sí. Sí, sí.
Doncs sí, m'agrada. Doncs molt bé. Endavant. Aviam, després de dijous tenim Sant Maur, Pietat, Gelasi i Honori, d'aquests pocs, eh? Maur encara conec, em sembla que a través d'un motiu de Montserrat, eh?
que em sona maur. El divendres, aviam, tenim Santa Cecília, que és la patrona de la música. Això és important, eh? Santa Serena, Sant Roger, de Roger també en coneixem, i Sant Filamó. Aquest no deu ser aquell del Taveu, no?, del Filament. I després, dissabte, els sants Lucrècia i Climent.
Climent també en coneixem algun. Jo no, gaire. En la Lucrècia, no? Dic un almenys Climent. Un o altre. Això mateix. I diumenge Santa Flora. Per tant, doncs, aquests són els sants i sempre comencem aquí perquè d'aquesta manera anunciem als oídos. Ai, sí, que ja és aquest sant. Deixa'm felicitar Fulaneta o Fulaneta perquè els fem memòria una mica en aquest sentit, no?
Després, aviam, coses que explica aquí el manac del Cordill. Diu, les baixes temperatures poden causar taques marronoses a les plantes de fulla parenna. Protegiu-les amb talla vents. Si es pot posar alguna mena de protecció, aquest dia, a partir d'avui, el vent bufarà una altra vegada fort. Per tant, doncs, posem alguns cartrons, alguna cosa que protegeixi aquestes plantes de fulla parenna perquè no quedin amb taques marronoses, no?
diu l'emblema botànic del Montseny és la flor de Sant Sigamont que amb nom botànic diu ceixifraga bairerana una planta endèmica d'aquell paratge que deu al seu nom el científic el botànic Dulot Estanislau bairera hi havia un pintor també bairera que crec que era Dulot devia ser parent d'aquest botànic i després que tenim moltes esglésies i ermites romàniques però en tot Catalunya només hi ha una catedral totalment romànica
La catedral de la Seu d'Urgell. Si no hi ha estat, t'ho recomano. No hi ha estat, crec. A més a més, passa una cosa a la Seu. Quan tu vols anar a Andorra, per exemple, passes per unes variants, etcètera, i a dintre de la Seu no hi entres. En canvi, el casc antic al centre del poble, que és tot porticat i té la catedral romànica, és realment extraordinari.
I no ho veiem mai. Passa una mica com Calaf, que també és magnífic, però passem sempre per la carretera fora del poble i altres punts també semblants. Aquestes variants van molt bé per anar de pressa, però en canvi ens amaguen una mica el tresor del poble o de la ciutat que no coneixem perquè no ens hi aturem. Què passa? A la Barcelona del 1700, un corredor de coll, que aquest era el nom que tenia, era l'encarregat de cantar les subhastes.
Mentre que un corredor d'orella era qui feia d'intermediari en una compravenda. O sigui, hi havia un que cantava i l'altre que escoltava. I llavors s'arribava a fer d'intermediaris per fer una compravenda d'una subhasta. Aviam, una vela només... Això és un verset, eh?
Diu, una vela només i una zavara, un mar ben blau i una blabor de cel, una joia callada i ben avara, i l'equietament de tot en el. És de la Rosa Labroni, aquest text. I acaba amb una cosa una mica curiosa sobre la por, amb un text una mica enrabassat. Diu, de por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet.
Diu que en Pere, massa por, per por dels paredals no va sembrar cereals, que se li menjaria. I en canvi en Pere, poca por, no va saber què era la por, fins que un gegant li va tallar el cap i li va tornar a enganxar amb la cara girada. Déu-n'hi-do. Se sap que la por fa més lletja al dimoni. Per cert, en català de la por al camí en diem besarda.
I per vèncer la besarda és bo de caminar amb amics, un llum, un bon bastó i el serró ple de vianda, cançons i rialles. Arribats a destí sabrem potser que la por és res en haver-la vista. Doncs aquí s'acaba.
aquesta setmana, de l'almenac del Cúrdi. Està molt bé. Sempre amb aquells consells i amb aquells rodolins i amb aquelles curiositats que se'ns escapen moltes vegades. Pel dia a dia. Està bé, està molt bé. No sé si has començat ja el tema de la frase de la setmana que l'havies de posar... És veritat, no hi havia pensat, no?
havíem de posar el sur de la ràdio, no? Sí, sí, sí, en el sur de la ràdio posarem la frase de la setmana. Ho recuperarem, no? Sí, i demanaré que més i més no em facis memòria. La setmana que ve, doncs, si no ho has fet, tu tornaré al recordant directe. Sisplau, sisplau, gràcies. Pep, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Adéu, bon dia.
De seguida parlem de coaching amb en Francesc Corbella avui per parlar de què és realment un problema. Ho fem després de la publicitat.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Un quart i mig d'una del migdia saludem aquesta dona Francesc Corbella. Bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bé, bon dia. Abans dels anuncis he dit que parlaríem de què és ben bé un problema, però tu m'has dit que, en el fons, el que volies fer, abans de passar el tema, era llegir un conte.
Sí, exacte, llegiríem un petit conte abans per entrar en matèria. Doncs mira, el conte diu... Fa molts anys, en un poble al nord de les muntanyes de l'Himalaya, vivia un vell savi amb el seu únic fill. Un bon dia, la tanca de la seva granja es va trencar pel fort vent i el cavall semental, l'únic animal que tenien per viatjar i treballar a la terra, es va escapar a les muntanyes. Tots els intents de la difícil missió de capturar-lo van resultar inútils.
Els veïns del poble, en assabentar-se'n, van córrer a casa del vell savi i li van dir «Quina mala sort! Ara no tindrà un animal per treballar a la terra». Llavors el vell savi, sense deixar de treballar, els va contestar «Bona sort, mala sort, qui sap?». Després d'uns dies, a la nit, forts sorolls van despertar el vell savi i el seu fill. En enfilar-se a la finestra van poder veure, sorpresos, que el seu semental havia tornat però amb cinc eugues.
Els veïns del poble es van assabentar de seguida i van córrer a casa del vell, savi, dient-li Quina bona sort! Ara tindràs sis animals per treballar a la terra i, a més, podràs fer cria.
El vell savi, sense deixar de treballar, els va contestar «Bona sort, mala sort, qui sap?». Poques setmanes després, el fill del savi estava muntant a una de les vigoroses eugues quan aquesta de cop el va tirar a terra. El noi, que no era un expert ni en muntar ni en caure, es va trencar la cama. De nou, els veïns del poble van córrer a casa del vell savi i van dir-li «Quina mala sort, ara no tindràs l'ajuda de ningú per treballar a la terra i ajudar-te en la granja».
I de nou el vell savi, sense deixar de treballar, els va contestar. Bona sort, mala sort, qui sap? Els pocs dies d'aquest incident, l'exèrcit va pujar a les altes muntanyes a reclutar joves per anar a la guerra. Quan van parar a casa del vell savi i en veure el fill amb la cama trencada, el van deixar, ja que no els podia fer cap servei.
Llavors, en assabentar-se els veïns del poble, van tornar a pujar a casa del savi i li van dir, quina bona sort, el teu fill és l'únic jove del poble que no haurà d'anar a la guerra. I de nou el vell savi, sense deixar de treballar, els va contestar, bona sort, mala sort, qui sap.
Doncs un conte que il·lustra bastant, em sembla, per on hi ha els trets d'aquesta secció d'avui, no? Sí, perquè una mica el que ens ensenya aquest conte és que tot és molt relatiu, no? I que a vegades, quan sembla que tenim un problema, a vegades no és tal cosa el que tenim, no? Sinó que és simplement coses que passen, no? I això és una de les tasques que tenim més freqüentment els coachs, no? A la gent que ens dediquem al coaching, i és a ajudar les persones a definir bé els problemes, no?
Perquè molt sovint ens trobem que les persones et venen a fer una xerrada i et venen a parlar i no et presenten problemes. Llavors avui m'agradaria parlar de què és el que habitualment ens trobem, que ens pensem que són problemes però que en realitat no ho són.
Doncs mira, la primera cosa que hem d'entendre és que és en realitat un problema. A veure... Un problema, d'entrada, sempre té solució. O sigui que qualsevol cosa... Però n'hi ha que no, no? No. Si un problema no té solució és perquè no el tens ben plantejat. En el moment en què aconsegueixes plantejar bé el problema i definir-lo clarament, automàticament aquest problema passa a ser solucionable.
Per què? Perquè la definició del problema, si està bé, porta implícita la solució del mateix. Aleshores, la tasca és trobar un problema que estigui ben plantejat. Dèiem que ha de tenir solució. Més coses que ha de tenir un problema perquè sigui realment un problema.
Ha de ser curt. Hem de ser capaços de definir el problema en una frase. Si no, n'hi ha molts problemes, no? Si no, seria un vall de coses que tens al cap, que primer és de fer aclarir-te i després veurem què és el que passa. O sigui, ha de ser curt, no?
A més, a més, ha d'incloure una pregunta. A resoldre, no? Exacte. Aquesta pregunta és el que, quan ho resolguis, tindràs la solució òptima del problema, no? Però ha de portar una pregunta. Si t'hi fixes, estic definint bastant els problemes que teníem quan anàvem al col·le, no? Problemes de física i de mates i això. És veritat, els problemes matemàtics, no? Més aviat, no? Recordava quan teníem problemes i aquestes coses.
Doncs sí, doncs si t'hi fixes, els problemes de classe sempre tenien una pregunta, que és el que havien de resoldre. Acostuma a ser un anunciat bastant curtet, era raro trobar-te un anunciat quilomètric. A més a més, sempre tenia solució. No valia això de dir-li, professora, no sé la solució, perquè aquest problema no es pot solucionar, sempre et deia. Sempre es pot solucionar. Però segurament a la classe de filosofia et dirien tot el contrari, no?
A la classe de filosofia, jo no ho sé, eh? No, no, aquí ja... No havent de filòsof que triéssim, també, eh? Però vull dir que també... M'imagino que el que planteja també és que no tot... Sempre té un sí o un no, com si diguéssim. Exacte, sempre hi ha crisos, eh? Però el que jo vull dir és que dintre d'aquesta gama de crisos sempre podem escollir una solució. Sempre n'hi ha una que és millor que l'altra. Una altra cosa és que poden haver vàries de bones, eh? No vol dir que n'hi hagi una que és la gran solució i d'això...
Sempre hi ha vàries i la feina estarà a trobar l'alternativa bona. Un cop tenim ben definit el problema, tot és més fàcil. El que passa és que a vegades les persones ens confonem coses. I ara t'explicaré les coses que més sovint m'he trobat jo, que la gent confon per problemes. El més freqüent de tot és que la gent t'explica fets. Per exemple, la persona del conte que hem llegit, al meu fill se li ha trencat la cama, això és un fet.
ha passat, no? el fill s'ha caigut del cavall i s'ha trencat la cama aquí no hi ha cap problema
O sigui, el problema seria si això portés alguna conseqüència no desitjada. Com hem vist en el cas del problema, en el cas del conte, perdó, que el fils ha sigut del cavall no ha sigut cap problema, dins del contrari, sinó que sort d'això que no ha hagut d'anar a la guerra, no, el nen? És a dir, els fets no són en si mateix un problema, són coses que passen, i que a partir d'aquí, doncs, si això comporta coses dolentes, doncs, es poden transformar en problemes, però no tenen per què, no?
Després, també, una altra cosa que acostuma a passar molt és que les persones venen amb diagnòstics del que passa. És que jo soc lleig, no? O una mica més seriosa, no? És que soc tímid, no? Aquest és molt freqüent, no? És que jo soc així... Home, és una barrera, no? Segons com. O creus que no?
No, això és una... Una excusa. Sí, això és com si tu vas al metge i preguntes, què li passa a vostè? Doctor, jo tinc bronquitis, no? El metge dirà, bueno, molt bé, encantat, no? És a dir, la teva feina, quan tu vas al metge, dir-li, miri, doctor, em fa mal aquí, tinc tos, em plora els ulls, no sé, les coses que et passin, no?
Però no basa en un diagnòstic al metge, perquè el diagnòstic és feina del metge, no? Doncs aquí passa una mica el mateix, no? Les persones acostumem a anar amb diagnòstic sense haver analitzat ben bé la situació. Ser tímid no és mai un problema. És una realitat, no? O sigui, a cas, com a molt, eh? Que segurament... Que potser pot condicionar a l'hora de resoldre alguns problemes, per això. Sí, però és una condició interna. És a dir, moltes vegades és més una cosa que... És una creença personal de la persona, no? Sí. De dir, com que soc tímic no puc parlar en públic.
Segurament, si ho analitzéssim bé en una sessió de coaching, veuríem que aquesta timidesa potser no és tant com la persona es creu, no? A vegades la timidesa és més de tant repetir-la, no? T'ho has acabat creient, però en el fons, doncs, si busquessis una...
Unes quantes vegades de la teva vida en què no ho has sigut o aquesta timidesa no t'ha impedit fer coses, en trobaries unes quantes, no? És a dir, mai s'ha d'anar amb un diagnòstic o pensar que un diagnòstic és un problema per si. Això és erroni, no? Aquest seria un dels consells que hauríem de tenir en compte, no? Exacte. També moltes vegades se'ns venen amb símptomes, no? És que m'angoixo molt, és que jo em preocupo per no sé què...
És que no em sento bé amb mi mateix, no? O sigui, coses que la persona sent, no? Quan tu sents una cosa, això no és un problema. Això és una manifestació, això és el que et diu. N'hi ha alguna cosa que no va bé i n'hi ha alguna cosa que has de solucionar. Per això et sents malament. Però el sentir-te malament no és en si el problema, no?
Això a vegades les persones ho confonem i creiem que matant el símptoma ja s'arregla el problema. Jo recordo fa temps que vaig llegir que una empresa del Japó tenia una sala al costat de l'oficina que estava plena de plats i allà els treballadors anaven a trencar plats, no?,
I quan s'estressaven molt, anaven a la sala a trencar plats i era una manera de desfer l'estrès. Un sistema antiestrès que tenien en aquella empresa una mica curiós. Una mica és això el que feien. Quan la persona s'estressava, anava a desestressar-se. Però el problema de fons, que és com és que aquestes persones estan tan estressades, això no ho resolia. Seguia existint. Exacte, seguia existint igual. O sigui, el problema no se solucionava. Se solucionava el símptoma, però el problema no.
També és molt freqüent que les persones vinguin amb queixes. És que la meva parella és una pesada. És que aquest, el meu fill, no sé què, no? Les queixes estan molt bé, però... Però t'espolsen culpes, no? Sí, i a més a més no solucionen res. O sigui, si t'hi fixes una... Ens hauríem de queixar menys, no? Ens hauríem de queixar menys i intentar solucionar més coses, no?
A vegades ens pensem que quan ens queixem, doncs, això que dius, no? Vull dir, et quedes més tranquil, ja t'has desfogat, ja ho has dit, i ara puc anar a passar una altra cosa. Però que a l'hora de queixar-te pot servir per solucionar un problema, també, no? Perquè és dir una mica el que penses respecte d'un tema concret. O si no, aporta solucions, no serveix de res. Exactament. Una queixa mai aporta solucions. Explica coses que passen, no? Llavors, des d'explicar el que a tu no t'agrada, no se solucionen les coses. Si hauríem de plantejar les queixes i solucions, alhora, no? És a dir, em queixo per això, per tant, proposo això altre.
Exacte, aquesta és la manera de solucionar una queixa. La queixa per si sola no porta mai res més que malestar, no? Després també el que trobes molt sovint són persones que venen amb hipòtesis. És que a mi el que em passa és això, perquè aquell dia me'n recordo...
És a dir, ja van amb la causa, amb la solució, amb el problema, tot el plantejat, no? Tampoc es tracta d'això, és a dir, les hipòtesis venen després. O sigui, primer, per plantejar el problema, és el que hem dit abans, no? Ha de tenir solució, ha de ser curt. I quan tinguem el problema, ja plantejarem hipòtesis de manera de solucionar-lo, etc. Però la hipòtesi com a base...
és un mal començament, perquè no et portarà mai a una solució del problema, perquè el problema realment no està plantejat. Hi ha una hipòtesi, però el problema real no està sobre la taula. Això són algunes coses que ens anem trobant molt sovint. Després, també, el que ens trobem... A mi aquest m'agrada molt. El que jo anomeno la carta als Reis Mags.
A veure... La carta dels reis mags són les persones que venen amb desitjos. És que a mi el que m'agradaria és que el meu marit fos més el que sigui, no? És que el que a mi m'agradaria és que el meu jefe doncs em tractés d'una altra manera. És que el que...
Jo necessito que... Aquesta classe d'afirmacions, de coses que una persona vol, són desitjos però no són problemes. O sigui, tots desitgem coses. Jo també desitjo anar-me de vacances la setmana que ve, no?
Per desitjar que no quedi, però un desig no soluciona mai el problema de fons. No hi ha una relació entre el problema que és el que tu has de solucionar i els desitjos que tu tinguis. Això són algunes de les coses que ens trobem més sovint. I ja per acabar...
M'agradaria fer una menció al gran tema. Al gran problema. Al gran problema. A veure, no és que sigui el gran problema, però és un dels més freqüents a la vida quotidiana, que són els dilemes. Els dilemes, no? O sigui, tinc dues opcions i no sé quina és la bona. Això és un dilema, no? Un dilema és quan tu tens diverses alternatives que totes semblen igual de bones o igual de dolentes, però no saps quina és la casa d'escollir, no?
Jo diria que el primer que hem d'entendre és que un dilema és un problema que està mal plantejat. O sigui, quan nosaltres ens plantegem un dilema hem d'anar al tanto, ja d'entrada, perquè ho estem plantejant de manera equivocada. Sí? Per què? Home, però pot ser, no? Que tu diguis, no sé si fer això o això o altra...
Sí, pot ser, però quan tens la dubte de quina és la solució correcta i dius ara he d'escollir una o l'altra, si ho fas en plan llista de coses bones i llista de coses dolentes, que és el que s'acostuma a fer, així no funciona.
No funciona perquè mai la solució d'un dilema està entre quina és l'alternativa bona i quina és la dolenta. La solució sempre passa per mirar-ho des d'un altre punt de vista. O sigui, canviar el punt de vista, no és tinc aquestes dues alternatives, sinó plantejar-t'ho, per exemple, dependrà molt dels casos, però bàsicament plantejar-ho des de les teves prioritats, quines coses t'aporta una solució que són prioritàries per tu respecte a les altres...
la solució 1 és molt bona pel que sigui però el que m'aporta aquesta solució és prioritari respecte al que m'aporta l'altra solució això és una possibilitat l'altra és respecte als valors i els principis de cadascun és que les dues són molt bones però a mi jo m'identifico molt més amb la primera alternativa que amb la segona alternativa això és una altra possibilitat la tercera possibilitat és les necessitats jo és que aquesta solució m'aporta més solució al que jo necessito del que l'altre
Tot i que totes dues poden ser bones o totes dues són no gaire bones, no? Però sempre mirant tu des d'aquest punt de vista et pots trobar una solució. Per tant, el que hem de fer és pensar molt més, no? Segurament seria la principal... Sempre. El principal consell és el que ens ajudaria a plantejar bé els problemes, no? Exacte. I no saturar-nos només plantejant el dia a dia, que cada dia pots plantejar-te diferents problemes, no? Exacte. I sobretot demanar ajuda. Si fa falta, no tots som capaços de resoldre-ho tot.
Molt bé, Francesc, moltes gràcies. De res. Com sempre, els dimarts fem aquestes sessions de coaching aquí al Just de la Fusta i tornem la setmana que ve. Molt bé, perfecte. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
Sereu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
I aquest ara és moment de parlar de llibres, com cada setmana amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya de Sant Just. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme.
Avui comencem parlant d'un llibre titulat Stoner de John Williams. Sí. Mira, aquest autor es va descobrir aquí fa un parell d'anys o tres, més o menys, quan ja era mort. Sí. Sí. Una mica tard, doncs, no? Sí, sí. A veure, tampoc ha estat un autor molt prolícit. Em sembla que en total té tres títols i els tres ja estan editats aquí.
L'últim vam parlar que arribava de novetat, em sembla que va arribar a començaments d'aquest mes o finals del mes passat o algo així. Va morir fa poc, per tant. Jo diria que fa una miqueta, no et sabia dir quan, no sabria concretar quan va ser.
Aquest títol, Stones, és el primer que es va publicar aquí i que va tenir bastant d'èxit a dins dels lectors aficionats una mica allà a la literatura més seriosa. En aquest llibre el que ens parla, el John Williams, és d'un xicot
que neix a l'Amèrica Profunda, una granja amb els seus pares, diguem que són de l'estrat baix de la societat, i amb grans esforços dels seus pares decideixen enviar-lo a la universitat.
Però decideixen enviar-lo a la universitat perquè estudia agricultura i pugui continuar amb el negoci familiar, per així dir-ho. Llavors, mentre ell està a la universitat estudiant agricultura, descobreix la literatura. I llavors ha de notificar els seus pares que ell vol continuar a la universitat
Però canvien de carrera, no? Exacte, que vol canviar de carrera. Això, a veure, en John Williams aquí ens dibuixa una família americana com molt tancada. De quina època és? Com si diguéssim, a quina època es situa? Principis del segle XX.
per tant encara més tancada que si fos ara que ja ho seria és una família molt tancada on es comunica molt poquet entre ells quan algú comunica com és en aquest cas el fill la intenció d'abandonar els estudis d'agricultura i canviar-los i continuar en la universitat i canviar-los pels de literatura la mare no fa cap comentari i l'únic que fa comentari és el pare i és
l'únic comentari és dir si tu vols i res més, o sigui que pràcticament es diuen que la comunicació és molt poca. Llavors és això, l'Stoner, que és com es diu el protagonista de la novel·la,
decideix estudiar literatura anglesa i acaba com a professor dins de la mateixa universitat on estudia, és l'Universitat de Colúmbia. Llavors, clar, per ell això suposa un pas endavant en l'estrat social. Allà coneix i s'enamora perdudament d'una noia allò a primer cop d'ull,
decideix establir relacions amb aquesta noia, es casen i res. No han acabat, diguem, la lluna de mel quan ja se n'adona que el matrimoni serà un fracàs. Llavors es comencen a reproduir una mica el mateix nivell de comunicació que hi ha
al que ja estava acostumat, això a dins del matrimoni, perquè a dins del seu ambient laboral està forçat a comunicar-se més, perquè d'una banda té els alumnes, té els companys del departament,
i a partir d'aquí comença tota una sèrie de lluites amb això, amb els companys de departament amb el cap de departament i de més per tots aquests problemes
reals o inventats, de vegades, que hi ha en qualsevol lloc de treball. El que ens fa aquí el John Williams és narrar-nos una mica el que és tota la vida de l'Stoner. Des que entra a la universitat, són tres amics només, comença la Primera Guerra Mundial, dos venen a Europa a...
a lluitar en la Primera Guerra Mundial, dels dos un ja no torna, aquest que torna acaba convertint-se en el rector de la universitat, la mateixa universitat on està ell, i porta una vida més o menys paral·lela, diguem, també es casen els dos, tenen fills els dos, amb l'inconvenient de que l'Estòner, a més a més, la seva única filla, que té també...
diguem que no li surt gaire bé perquè quan comença allò a despertar una mica la vida es queda embarassada llavors en una societat tan tancada com és la nord-americana de l'època aquella
ell és partidari de preguntar-li a la filla què és el que vol fer amb això de l'embaràs, si tirar-lo endavant, no tirar-lo endavant o què, i la seva dona, que és més clàssica encara, diu que de cap manera, que la nena el que ha de fer és casar-se, amb la qual cosa també l'abocen a un matrimoni, diguem que desgraciat. En fi, es casen, el marit de la filla arriba a la Segona Guerra Mundial,
ve a combatre a Europa i no torna. No torna, es queda en un camp de batalla. A partir d'aquí la filla es ve alcohòlica. Déu-n'hi-do, doncs, quina història. No, no, no, és una història, a més a més, d'orilla, és dura. I així ens va narrant fins que arribar els últims dies de la vida d'aquest senyor, de l'estòner, on detecten un càncer,
i és on es produeixen les últimes lluites de poder diguem a dins de la universitat on hi ha el cap de departament que està decidit a que es jubili i ell no es vol jubilar llavors quan decideix i comunica al seu cap de departament que ell no es vol jubilar és justament quan li detecten el càncer i ràpidament el que fa és canviar d'opinió
i notificar que sí que realment es jubilarà. Com que hi ha aquesta falta de comunicació, tampoc li diu a ningú el motiu de per què ha canviat d'opinió, sinó que una mica el metge traient l'obligació que té de secret professional, li comunica al rector de la universitat
el rector de la universitat li comunica a la dona i llavors, sí, tothom està una mica més, diguem, parell en els últims dies de la seva vida.
Déu-n'hi-do, doncs una història potent, no? Sí, jo l'he trobat molt potent, a més a més molt ben narrada. Una història d'aquestes, un llibre que deu ser d'unes 350 pàgines o alguna cosa així, on he trobat que no hi ha ni una descripció d'aquestes, de com van vestit o això que ens acostumen a fer.
quasi tot els autors actuals, no?, de com van vestit o... Bueno, sí, del color que té la llum del dia sí que hi ha diverses descripcions en segons quins moments, no?, perquè, bueno, l'ambient és... Moltes parts de la novel·la l'ambient és rural i ja està bé que es facin descripcions d'aquestes de com és un paisatge o de com és la llum d'un dia concret, no?,
Però, veia, que l'altre procés del que porten posat i coses d'aquestes, aquest autor ha prescindit totalment perquè són coses totalment prescindibles. Doncs és el que trobem en aquest stoner. Parlem de més coses, més llibres. Per exemple, Informe de l'interior, de Paul Auster. De Paul Auster, sí. El Paul Auster ha començat una saga que no sabem fins on arribarà.
on ens està narrant una mica autobiogràfica, perquè primer va fer el diari d'hivern, que va ser el llibre anterior a aquest informe de l'interior,
on ens parlava una mica del que havia suposat viure a dins del seu cos. O sigui, ens parlava del jo físic, no? I en aquest informe de l'interior, també ens parla d'ell mateix, però ens parla més del seu jo psíquic, de la seva formació, de la seva interpretació de segons quins fets concrets. O sigui, ens fa un...
una revelació més de com s'ha anat forjant la seva personalitat. Sí. Doncs és la segona que tenim per avui. En tenim més coses, per exemple, Odisseo. Odisseo, del Valerio Massimo Manfredi. Aquest autor, possiblement, la gent que ens escolta se n'enrecordarà, d'una trilogia que va sortir sobre el que es deia Alexandros fa bastants anys ja d'això. Igual fa...
entre 10 i 15 anys deu fer va sortir una trilogia que era d'Alexandros que era de la vida d'Alejandro Magno i ara comença a fer alguna cosa similar però amb l'Ulisses per això aquest títol exacte, sí el llibre em sembla recordar que té un subtítol ara
No, no el tinc per aquí, però sí que té un subtítol, en el qual ens indica això, que segurament hi haurà altres entregues referents també a aquest heroi grec, perquè en aquesta entrega,
ens parla de l'Ulisses Nen, de la seva formació, el seu creixement a Ítaca, a la seva illa, de la seva relació amb personatges de l'antiguitat, com són Hèrcules, Aquiles, Hèctor o París, i també amb el seu pare, l'Hertes. I just acaba amb el final de la Guerra de Troia.
O sigui que suposem que la propera entrega que faci el Màximo Manfredi coincidirà bastant amb el que és l'Odissea d'Homer. Molt bé, doncs pot ser una bona proposta. Acabem parlant de Doctor Sueño de Stephen King.
Sí, torna el mestre aquest del psicothriller de terror, del terror psicològic, que és l'Steven King. I sembla ser que... L'Steven King va tenir una baixada considerable i s'han anat reeditant llibres a falta de coses noves i contundents arrel d'un accident que va tenir. Ah, sí? Sí, fa anys ja. Em sembla que el va atropellar un cotxe, va estar bastant malament.
bastant malament i ara sembla ser que torna a fer no sé si recuperarà el nivell de lectors que havia tingut perquè els lectors també creixen llavors pot ser que molts abandonin el tema aquest del terror psicològic
En aquest llibre del doctor Sueños recupera un nen que sortia en el resplandor. Jo no sé si en la pel·lícula algú té la imatge d'un nen que va amb un tricicle corrent per un passadís. Doncs el personatge que recupera és aquest nen. És aquest nen. És el nen que ja s'ha fet adult. Llavors aquest nen està, després de tot el viscut en el resplandor...
doncs diguem que no ha portat massa bona vida, també és alcohòlic i comença a treballar en una residència d'avis i la seva tasca o la seva missió és la d'acompanyar els avis en els últims moments de la seva vida.
Té el poder d'induir el somni als avis, amb la qual cosa fa que els últims dies o la mort sigui més dolça. El que passa és que aquí es troba amb una nena que està perseguida per les forces del mal.
I aquí és on entra tot el psicothriller aquest, el psicothriller de terror, el que ens té acostumat l'Steven King, de com el protagonista ha d'ajudar aquesta nena perquè les forces del mal no li xuclin el seu espèrit.
Molt bé, doncs amb aquest últim llibre de Stephen King acabem aquest repàs literari de la setmana. Gràcies, Diego Marcos, i tornem la setmana que ve. Gràcies a tu, Carme. Que vagi bé, bon dia. Just a la fusta. Set minuts i la una del migdia.
I el que fem a aquesta hora és parlar de Twitter, que és el que es diu a la xarxa, i avui hem decidit triar de què es parla sobre aquest videoclip que ha aparegut fa cosa d'una hora. Bon dia, Marc. Molt bon dia.
Un videoclip de Manel, de fet és el, ja et baixo que estaves molt al, era cosa del micro, no era tant dels dels auriculars. M'he sentit de cop una veu potent. Exacte, doncs és el segon videoclip que treuen referent a l'últim disc, aquest disc que es titulava, ara se m'ha donat com es diu l'últim disc de Manel.
La cançó és quin dia feia amics, però l'últim disc de Manel, que és el tercer, ara no recordo com es diu. Bé, en tot cas, la costa és que és un videoclip bons inspirat en l'estètica dels 80 i has recopiat alguns tuits, Marc.
Sí, perquè amb aquests 60 minuts de presentació d'aquest nou videoclip, la veritat és que ja està aixecant una mica d'enrenou. M'ha agradat un tuit que jo crec que per a la gent que no l'hagi vist es pot fer una mica de... Una mica de idea? Sí, una mica de la idea, sobretot, de quin rotllo o de quin estil és...
Aquest nou videoclip d'Els Manel que diu, i així ho va titular l'Anda Rock, Perros Callejeros, el clip de Quin dia feia amics d'Els Manel. És un videoclip amb aquesta estètica dels 80...
on el grup dels Manels són els que pateixen. Exacte, són a qui roben, i la sorpresa que l'últim que falta per apareixer, que és el Guillem Gisbert, també ho fan molt bé en el sentit que vas veient que n'apareix un, n'apareix un altre, però els protagonistes són els joves delinqüents, aquests quinquis,
però penses que falta perquè aparegui el cantant que està convertit en guàrdia civil. Sí, acaba apareixent amb el vestit de verd i realment la imatge és impactant. Doncs amb aquest tuit començàvem ara fa una horeta a través del Twitter dels mateixos Manel que deien senyores i senyors us presentem quin dia feia amics el nostre nou videoclip i deixava l'enllaç, per tant tothom ja pot veure
l'enllaç a través del YouTube i em quedo també amb un tuit d'Espanya Noticias que diu porros, pistoles i robos en el nou videoclip de Manel. Bé, és el seu punt de vista, no? És el que ha volgut destacar.
Tot això s'hi veu, vull dir, no menteixen pas. No menteixen, no menteixen. El Roger Palà, que diu, els grup Manel enclau, com dèiem, Perros Callejeros, que així és com ho ha titulat l'Anda Rock, el clip Quin dia feia amics. El Rock Deluxe diu, Perros Callejeros, el nou vídeo de Manel, quin dia feia amics.
Vegem-ne que va ser el referent, no? Tots plegats, tant Roc Deluxe com Anderroc coincideixen en alguna cosa, cosa que sorprèn potser, o sigui que alguna cosa de raó deu haver-hi en aquest símil. Jo crec que un deu haver fet el titular abans que l'altre i... I l'altre l'hi replica, no? Exacte. I també tenim el tuit aire Chite que diu, doncs sí que va ser Xunga l'adolescència dels Manel al Costa i Llobera. I posa aquest YouTube.
l'enllaç del YouTube del videoclip doncs una mica fent una mica mofa o fent gràcia de la relació del videoclip on els Manel són diguéssim els hi prenen el pèl o els hi roben i amb aquesta infància que van tenir en el Costa i Llobera el Vila Web diu el vídeo de quin dia feia amics del grup Manel amb quinquis i persecució de cotxes doncs cadascú destaca una cosa o altra és diferent que en la visita d'Espanya Notícies
Sí, sí, cadascú destaca d'una cosa diferent, i l'Àlex, que és un... no és cap, diguéssim, ni l'Andarrock ni el rock de lux, no representa cap mitjà, ella es queda amb una cosa molt diferent, que diu, del nou vídeo dels Manel, l'he de dir que la tia està molt bona i que és un temazo, però això és secundari.
Doncs és l'última visió que s'ha destacat de la xarxa i crec que està bé, val la pena veure aquest videoclip. M'agrada molt més el disc, ja ho hem trobat, era atleta, es baixin de l'escenari, no me'n recordava, que feia referència a aquesta frase dels jocs, però m'agrada més que el videoclip que van treure amb l'anterior cançó, és a dir, que si teniu un moment, doncs val la pena descobrir-la i de passada potser la cançó, que potser tampoc no és de les més conegudes d'aquest disc.
Gràcies, Marc Marmà, per repassar-nos aquests tuits. L'estètica molt ben trobada. Molt ben aconseguida, a més a més. Que vagi bé, ens trobem demà. Ens retrobem demà. Adéu, bon dia.
I amb els Manel acabem també. Aquest just a la fusta d'avui dimarts 19 de novembre. La informació tornarà a partir de demà. Moltes més coses. Avui agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea, els serveis informatius, el Carles de Rendé d'Irius a la previsió del temps, l'Aleix Casagolda amb qui hem parlat, membre de l'Associació de Veïns de Mas Lluí pel concurs de fotografia que han engegat des de l'entitat. També avui hem entrevistat el Roger Consul, director dels Contrapastorets de Sant Jus, que ja estan en marxa per preparar les noves funcions que faran el mes de desembre per Nadal.
i també hem fet tertúlia amb la Maria Camps i el Joan Malagarriga. En aquesta última hora hem parlat també de la demàleg del Cordill amb en Pep Quintana. Hem repassat també diferents consells o saber què és un problema amb el Francesc Corbella en la secció de coaching i hem parlat de llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya. A més, també agraïm la col·laboració del Marc Marlà. Us ha parlat Carme Verdó i tornem demà des de les 10 i fins la 1. Que vagi molt bé que passeu. Molt bon dimarts.
Ara escoltes l'àviu d'Esbert, sintonitzes l'àviu d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes comorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara.
Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. A l'escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1. Ràdio d'Esbert. 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, és la una i quatre minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Sant Just s'assuma fins al 24 de novembre de la cinquena setmana de la prevenció de residus. L'objectiu és consciència a tothom de la importància de reciclar i reutilitzar per tal de reduir els residus que produïm. Per aconseguir-ho, a Sant Just es fan diferents activitats aquesta setmana.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 19 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Els Pastorets de Sant Jus faran el seu primer bòlu el 29 de desembre a Torrelles de Llobregat. És una de les novetats del grup aquest any, que portarà la seva obra a l'Ateneu els dies 20 i 22 de desembre. Aquest any l'espectacle comptarà amb molts canvis. Demà reobre l'espai de joc de la vagoneta. Demà a la tarda es faran diverses activitats per celebrar aquest retorn després que l'equipament el deixés d'oferir fa un parell d'anys. Demà hi haurà portes obertes i un compte a comptes.
Últim dia avui per fer canvis, altes o baixes, en les inscripcions de la cursa de cars d'aquest cap de setmana. Després que se suspengués la cursa per la pluja, finalment l'esdeveniment es farà els dies 23 i 24 de novembre.
Bon dia, Sant Just es suma fins al 24 de novembre de la cinquena Setmana Europea de Prevenció de Residurs. L'objectiu és conscienciar tothom de la importància de reciclar i reutilitzar per tal de reduir els residus que produïm. Per això, a Sant Just es fan diferents actes al municipi per commemorar-ho. Sant Just Notícies.
Demà, per exemple, s'acaba el termini per presentar receptes al concurs de receptes de cuina d'aprofitament d'aliments. La idea és evitar que es llenci menjar i fer servir sobres d'altres plats per fer una altra recepta. D'altra banda, demà a dos quarts de set, al Centre Cívic Joan Maragall es farà un taller de joieria utilitzant càpsules de cafè. S'han de fer inscripcions prèviament perquè les plaças són limitades. Sant Just Notícies.
I a més a Ràdio d'Esvern hem sortit al carrer aquest matí per saber com reciclen els Sant Justens i Sant Justenques. Li han explicat al Marc Marvà com reaprofiten els residus que generen a casa i també a alguns comerços. Bon dia, Marc. Bon dia, Andrea. La gent de Sant Just conscienciada amb el reciclatge en aquesta setmana de prevenció de residus. La gent de peu entén que el reciclatge ha de ser un comportament i molts ho apliquen en el seu dia a dia. Un exemple no és la Rosa, qui va comprar intentant evitar agafar bosses de plàstic.
Porto cister i porto bossa i em diuen amb el bossa no, no en vull, perquè no hi ha res que me'n molesti més d'arribar a casa i començar a llençar bossa. No m'agrada gens. Per mi les bosses haurien de desaparèixer. El paper es llença i ja està, però el plàstic costa tant de desfer-se. Per tant, quan menys plàstic millor.