Els vehicles pesants. Respecte d'una altra qüestió, el nou sistema d'avaluació per a l'obtenció del carnet de conduir, Perón ha dit que introdueix alguns aspectes positius, com ara la conducció autònoma, diu. Però insisteix en que temes com els coneixements de mecànica avui dia no són imprescindibles. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home que havia robat fins a sis vegades en una mateixa farmàcia de Barcelona.
El detingut, de 39 anys i veí del Prat de Llobregat, entrava a l'establiment exhibint un ganivet de grans dimensions, amb la cara parcialment coberta i exigint a la dependenta la recaptació de la caixa registradora. Després de cinc robatoris, en què es van dur gairebé 3.000 euros, els Mossos van establir un dispositiu de control i vigilància que va culminar en la detenció
justament quan es disposava a cometre el sisè robatori. I coneguem l'estat del trànsit. Raca Duar Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Doncs poc trànsit, per tant, sense massa dificultats. Algunes incidències en destacarem un parell. Al cinturó del litoral a Sant Feliu de Llobregat hi ha hagut un accident. Hi ha un carrer tallat d'entrada, un quilòmetre, quilòmetre llarg d'aturades en aquest punt de la cinturó que afecten també l'enllaç amb l'autopista B23.
en aquest mateix punt de Sant Feliu. D'altra banda, a la Ronda Litoral, a l'altura de Zona Franca, hi ha hagut un accident, sentit Llobregat, també aturades en aquest tram de la Ronda. És tot des del RAC, bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui a les 7 de la tarda la selecció catalana de futbol s'enfronta a Nigèria en el tradicional partit amistós de Nadal. En guany es disputa per primera vegada l'estadi de Cornellà al Prat i serà l'últim partit de Johan Cruyff com a seleccionador català. Per aquest enfrontament el tècnic holandès ha convocat a 23 jugadors. Un d'ells el porter blanquiblau Quico Casilla, que es mostra satisfet per haver entrat a la convocatòria i destaca la qualitat que té la plantilla de la selecció catalana. Són declaracions a la xarxa.
sempre agrada, no?, que truquin de l'Associació Catalana i, bueno, que juguen a aquest partit. Tothom sap, no?, que aquí a Catalunya hi ha molt bons populistes i, bueno, i l'Hanguri, doncs, bueno, ha fet una comunitat bastant bona i, bueno, sobretot esperem que la gent disfruti, no?, d'aquest partit. Mentrestant, tant el Barça com l'Espanyol tornen avui als entrenaments, un cop acabades les vacances de Nadal per començar a preparar el derbi de diumenge al Camp Nou. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 10 i 5. La primera fira d'artesans i artistes de Sant Just encara a partir d'avui, l'última setmana, al Parc del Parador. Fins dissabte, 5 de gener, una quinzena de paradetes de botigues i artesans santjustencs
Estaran allà venint els seus productes a la ciutadania Sant Justin, que a més a més, durant aquests dies de fira, cada tarda hi ha diferents activitats per animar l'ambient. Una fira que va començar a mitjans de desembre, com dèiem, s'allarga fins a aquest dissabte. A més, l'últim dia, dissabte, l'ia 5 de gener, 11 o una del migdia, el Patja Reial recollirà les cartes d'última hora als reis dels nens i nenes que encara no les hagin lliurat. I a la tarda hi haurà una nova xocolatada popular per escalfar motors per la benvinguda als reis mags de l'Orient.
El casal de joves continua aquests dies amb el seu casal de Nadal. Avui s'imparteix un taller de cuina per aprendre a fer cupcakes i divendres n'hi ha una altra de manualitats per aprendre a fer polseres i trenes. Aquests cursos es fan a les 11 del matí, costen 5 euros i són per joves a partir de 12 anys. A més a més, demà dijous hi haurà una sessió de jocs online gratuïta, també a les 11 i per últim, divendres, l'últim dia del taller, hi haurà un karaoke gratuït a partir de les 5 de la tarda. Les inscripcions, en principi,
Ja s'han acabat oficialment per participar d'aquestes activitats del casal, però si esteu interessats en alguna proposta en concret, també podeu adreçar-vos directament a l'equip per demanar si podeu participar-hi.
I acabem amb aquest bullet explicant-vos que la nova publicació de la col·lecció Fragments del Carreu Blau està dedicada al volum i les formes. Ja s'han publicat el nou llibre del taller de plàstica municipal per infants, que és el 14è de la col·lecció. En aquest recull s'explica com ha treballat el volum i les textures l'alumnat del Carreu a través de diversos materials, molt d'ells reciclats. Es mostren treballs fets, per exemple, amb fang, paper, fibra de vidre i filat metàl·lic. I els resultats d'aquella feina van ser, entre altres, els nuburs de pluja que es van fer pel 30è aniversari del Carreu Blau
els peixos i aliments, que es van recrear en una exposició solidària al mercat, o el mural dedicat a Marta Mata, que dóna entrada al taller ubicat a l'equipament de la plaça de la Pau. El taller de plàstica municipal Carreola, amb la Soledat Sants al capdavant, porta més de 30 anys dedicats a la plàstica, a l'art i a la infància. A Sant Just la col·lecció de fragments s'ha editat des del 2004 amb el suport de l'Ajuntament i de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
I de moment això és tot, més informació, els propers butlletins horaris a les 11 i també a la 1, Sant Just Notícies, edició migdia.
Just a la Fusta. Molt bon dia, és dimecres, 2 de gener i comencem l'any aquí a Ràdio d'Esvern també amb aquests especials del Just a la Fusta que des de la setmana passada en aquests dies
Entremig de les festes nadalenques el que estem fent és recollir els millors moments d'aquest primer trimestre, d'aquest curs 2012-2013, d'aquest programa del Just a la Fusta. Per tant, des d'ara fins a la una de migdia el que tindreu és un petit recull de diferents moments, les seccions, per exemple, de llibres de Diego Marcos de la llibreria Resenya, també els invents amb l'alerta nou i el reportatge sobre el comerç enjustencs que ha fet l'Anna Díez,
o també altres accions com la de vi, l'astronomia, la història de Sant Just, etcètera, etcètera. Tot plegat a partir d'ara i fins a la una del migdia, i això sí, com cada dia també, a partir de les onze i deu, el que sí que tindrem és també una entrevista d'actualitat.
Us recordem també que a les hores en punt també podreu sentir els butlletins horaris, a la una, al Sant Just Notícies, a l'edició migdia, i que a la tarda avui ja torna, en el seu format habitual, la penya del morro. Us deixem ara per començar aquest any, aquest 2013, encara un recull dels millors moments d'aquest 2012.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Observez-moi de haut en bas, vous ne verrez pas de comme ça. Je suis le favori, le petit chéri de toutes ces dames et leur mari aussi.
La màquina del temps
Passen dos minuts a tres quarts d'una del migdia, un moment per saludar la Lear de Nui. Bon dia, Lea. Hola, bon dia. I perquè ens descobreixis, com cada setmana, un invent que ha marcat una mica el nostre dia a dia, posterior segurament, no?
Sí, en aquest viatge en el temps. Sí, exacte. I ens ha marcat a tots nosaltres, també ja fa temps. No crec que ara... Bueno, ara sí que tenim fills només ens marcaria. Exacte. De moment aquí no és el cas, però... No, de moment no. En tot cas, avui cap on viatgem. Doncs avui anem a l'any 1867. Per parlar del conjunt de preparats nutritius especialment indicats,
per als primers mesos de vida dels infants. Avui parlarem del menjar infantil. Per tant, suposo que algú, quan sentim aquests plos, normalment la història és que...
Diuen que potser els nens volen dormir o tenen gana, no? Sí, normalment. Tu avui et centraràs, no et centres en cap invent de dormir. Tot i que un dia podíem parlar d'aquells interfonos, no? Sí. Mira, no seria una mala idea, ja tenim un altre capítol per parlar dels nens, però avui el que fem és parlar de quan els nens el que volen és menjar, no? Menjar, exacte. No hi ha dubte que la millor manera d'alimentar un nadó és la prevista per la natura, és a dir, a través de la llet materna.
és el que s'anomena la lactància materna. L'OMS, l'Organització Mundial del Salut, recomana com a imprescindible la lactància materna exclusiva, o sigui, només això, durant els sis primers mesos de vida. Després es va introduint l'alimentació complementària, que és la que explicarem avui. També l'Acadèmia Americana de Pediatria considera que durant un any es pot o s'hauria de mantenir la lactància, a part de si introdueixes altres menjars. En alguns casos, sobretot abans, la lactància materna no la feia la mare,
ja fos per absència o per malaltia abans morien més les dones de part i el nadó era alimentat a través de la llet subministrada per una altra mare el que s'anomenava una dida la dida o ama de llet era una dona que alletava un lactant que no era el seu fill evidentment aquesta dida havia tingut un altre nen si no no tenia llet als seus pits i el seu ús es remunta a la prehistòria a la dida per això exacte, la dida ja existia des de la prehistòria
Va ser comú fins al segle XIX per alimentar nens quan les seves mares no podien o no desitjaven fer-ho. I avui en dia ha caigut en desús a la major part d'Occident gràcies al desenvolupament de fórmules més completes de llet en pols, adaptava el sistema digestiu del nen. Clar, ara ja li pots donar un biberó. Ja no cal que busquis una mare que la lleti.
Però fins que no va arribar els productes infantils adequats, quan no hi havia una altra possibilitat, la llet humana a vegades fins i tot era substituïda per llet de vaca o de cabra. Déu-n'hi-do, eh? Perquè suposo que no seria fàcil de digerir aquest tipus de llet. No, aquest era el problema. S'administrava amb un viveró, però el problema era que generava intolerància en molts infants i els provocaven seriosos trastorns. Fins i tot la mort, perquè un bebé no era prou capaç de digerir-la.
Al segle XIX, amb l'avenç de la medicina, es prengui consciència que calia reduir l'altíssima mortalitat infantil i diversos professionals van començar a experimentar l'entorn de la nutrició durant els primers anys de vida. Un d'aquests homes, fou al químic alemany Justus von Liebig, també era...
Com a anècdota, aquest Justus Van Niedic era el que va produir un extracte de carn com a alternativa econòmica als nutrients de la carn, el que després anomenaríem Abecrem. Mira, va inventar força coses de l'alimentació actual. El que va inventar aquests extractes de carn, que va ser la Abecrem, en Justus va aconseguir també una substància que, dissolta en llet de vaca, constituïa un excel·lent substitutiu de la llet materna. La fórmula consistia en un preparat de bicarbonat de potança i farines de blat i malta
i que es va començar a comercialitzar el 1869. Però, si algun nom està indestriablement associat a la nutrició infantil, aquest és Nesle. Henrik Nesle, i fixa't que ho pronuncio Nesle, diferent que com ho estem acostumats a sentir, amb l'accent a la primera E, havia nascut a Frankfurt, Alemanya, però de molt jove emigra a Suïssa, al cantó francòfon de Baut.
perfectament integrat en el seu entorn, adaptar el seu nom al francès, fins a esdevenir Henry Nesle, amb la incorporació d'un accent a la E final. Com a farmacèutic, Nesle estudia i desenvolupar la seva pròpia farina làctia sobre la base de la llet, farina i sucre, i tot això assajat amb èxit des del 1867 amb un nen del veïnat que havia nascut prematurament. I aleshores, clar, necessitava un suplement alimentari.
Nestlé va fundar la seva empresa a la localitat suïssa de Bebei i van aviat comercialitzar el producte La Farina Lacte Nestlé. En francès, Farina Lacte Nestlé, amb un logotip derivat del seu cognom, ja que Nest, de Nestlé, en alemany, com en anglès, significa niu. No ho sabia. Sí, jo tampoc.
Un element associat al concepte de seguretat, nutrició, maternitat i família. Home, sí, sí, d'un valor important, no? Exacte, valors que més vol transmetre Nestlé a través dels seus productes. Així doncs, el logo, si us hi fixeu, és la paraula Nestlé, i un niu i tres ocells, que són dos cries i una mare. No ho havia associat mai. Doncs ve d'aquí.
Estem situats bastant enrere, pensava que realment no feia tant de tot plegat, però estem a 1874, vull dir que fa molt de temps de tot plegat, ara serien gairebé 150 anys, 140 anys més o menys. Doncs precisament això, 1874, Jules Monerat va comprar la companyia Nestlé per iniciar una gran expansió.
amb l'addicció de nous productes, entre els quals la llet condensada, que només calia dissoldre en aigua. Aquest preparat nutritiu ja era comercialitzat per l'anglosuís Condensed Milk Company i s'inicia una gran competència entre dues empreses. El 1905, avancem una mica, Nestlé va absorbir aquesta empresa que també li feia la competència amb la llet condensada i passar a fabricar el seu producte més destacat, que és la llet condensada Mealmade.
que és paraula anglesa, que traduïda al francès es convertia en la letière, comercialitzada a l'estat espanyol com la letxera. Ja tenim aquí la letxera. Ja tot va agafant sentit. Comença amb les farinetes, després la llei condensada, acaba dient-se la letxera. I el 1927, mira si fa d'anys, amb motiu del seu 60 aniversari, o sigui que Nesbé té un pan d'anys, la companyia suïssa organitza una intensa campanya publicitària
en què resumia les virtuts dels seus productes. Deia, exactament. Ho dic en castellà perquè ho he escrit de la vanguardia. Gràcies a la leixera i gràcies també a la enorme labor educativa realitzada per la societat Nestlé en els seus 60 anys de victoriosa lluita contra la mortalitat infantil, miles i miles de nens han salvat els pèl·ligors del primer any i s'han desenvolupat fortes i hermosos, pregonant, amb els seus sanos colors i recia constitució, el alto valor nutritiu de la leix condensada, la leixera.
la que mejor digieren los niños por su perfecta homogeneización. Curiós, eh? Aquesta definició també o descripció... Es nota que és de fa anys, eh? Construcción reci, colores. Era el més important, realment, clar, que els nens estiguessin sants. I també és el moment en què la llet és bàsica, no? Ara potser han adquirit unes altres connotacions, però... Sí, fins aleshores era com l'única manera d'alimentar-los. Sí, sí.
Però més, precisament, a partir d'aleshores, va aparèixer una altra manera d'alimentar-los. Precisament aquell any, una jove mare americana, anomenada Dorothy Gerber, estava, com totes les mares, naturalment preocupada per l'alimentació de la seva filla, Sally, nascuda pocs mesos abans. El pediatre li havia recomanat una dieta d'aliments sòlids, en forma de puré, que ella preparava sol·licitament cada dia. Cada dia, cada dia, feia el puré.
El cas és que la Dorothy estava a casa d'en Daniel Gerber, propietari d'una empresa conservera de Fremont, Michigan. Conservera que feia conserves. La Dorothy va pensar que els porers, ja preparats, podrien ser un bon producte per a les mares atrafegades. Les mares, no els pares. Encara estem en una època determinada. Els pares no feien porers. En Daniel, el marit, va fer unes quantes proves i el 1928 la Fremont Cunning Company, que era l'empresa de conserves del marit,
va comercialitzar les cinc primeres varietats de menjar infantil envasat, a l'econòmic preu de cinc centaus al pot. Clar, sortia a compte. Sí, sí, home. Com podies comprar-ho era sa, era nutritiu, perquè estava tot molt, molt mirat i t'estalviaves doncs haver-ho de fer cada dia. El producte va tenir una acollida extraordinària i l'empresa adoptar el nom de Gerber per especialitzar-se en la producció de menjar i complements alimentaris infantils. Mhm.
El mateix 1928 es va convocar a un concurs per a l'adopció d'un logotip apropiat que guanya l'artista Dorothy Smith amb el dibuix d'un nadó. Si veiessis la imatge, no sé si la podem passar per la Twitter o algun lloc d'aquests, però la coneixeries, és molt... Sí? Sí, és coneguda. És un bebè, com d'aquella època, dibuix, i és l'Anne Turner, que era filla d'una veïna de l'artista Dorothy Smith. I això va acabar sent el logotip de Gerbert.
El mercat peninsular, ara entendreu tot això què és, doncs el mercat peninsular, aquest producte va assolir la màxima implantació a partir dels anys 60, bastant més tard que allà, que als Estats Units, com sempre. També, clar, aquí als anys 20-30, m'imagino que... No estàvem parlant. ...dels famosos potitos. O sigui, són els potitos, aquests potos. Sí, sí, que encara ara funcionen, no? I tant!
Aquí van arribar fabricats per l'empresa francesa Bledin, que després ha acabat sent de milions de marques. Però bé, Bledin va ser la primera que va instaurar aquí els potitos, els famosos potitos. Ara li diem així, tothom dius potito i saps què és. Exacte, si t'admica ràpid, doncs avui hem sabut d'on ve tot plegat, que realment ens hem remuntat. Cosa que ens ha sorprès bastant. Hem passat per la llet, després de la llet vam veure que potser podíem també intentar incidir o incidir...
canviar una mica l'alimentació ja quan passaven el sòlid, i aquí va aparèixer els purers i els potitos, i fins ara, de moment, no hi ha moltes més coses, no? Exacte, suposo que ara està tornant allò de gent que... Gent materna power. Exacte, i jo fer els purers a casa, per economia, perquè els potitos tampoc són tan barats. I també és millor, és més natural, però bé, realment no estan tan mal fets. Exacte.
Molt bé, Elia, doncs moltes gràcies. Hem repassat una setmana més la història d'algun dels invents de la nostra vida quotidiana actual. Gràcies i fins i tot que vagi bé. Adéu, bona setmana.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I els dimarts parlem sempre de llibres, de literatura, i ho fem amb el Diego Marcos, de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia. Per repassar les novetats literàries i destacar alguns dels llibres que podem trobar, avui comencem per un d'aquests llibres.
que és bastant difícil de llegir si vols portar-lo al transport públic i aquestes coses pel seu pès i l'estic veient i és l'hivern del món de Ken Follett que no sé quantes pàgines deu tenir però a primer cop ell impressiona entre 990 i 1000 no arriba a les 1000 però jo suposo que això que no arribi a les 1000 deu ser una cosa que s'ha proposat l'editor per no espantar ningú perquè ja l'entrega anterior això és una trilogia
La trilogia del segle. No sé si està traduït al castellà com a trilogia, perquè en la contraportada posa la trilogia de The Century. És el segle en castellà. I és del Ken Follett. Llavors, en aquesta segona entrega de la trilogia, a veure, comença el 1933 i acaba el 1949. I pels que ja hagin llegit la primera, doncs són
5 famílies a través de les quals posa d'explicar-nos una mica el que va passar tot el segle XX. Hi ha una quantitat brutal de personatges. Un ha d'anar fent una mica d'esforç mental de retenir els personatges per poder-los seguir després qui és cadascú. És això, comença el 1933, com ja he dit,
Explica tot el nazisme, em sembla, i hi ha intervícies d'aquestes 5 famílies que venen voluntaris de la Segona Guerra Mundial, que arribava al final de la Segona Guerra Mundial, de la Guerra Freda.
Sí, ha de tenir un equip brutal. No sé si... És que veus que hi ha un estil. Es manté. Però el que sí que ha de tenir... És com el cas de Woody Allen, segurament, amb el cinema, que treu una pel·lícula per any. Jo em vinc a referir que ha de tenir un equip brutal de gent buscant informació. Documentació, clar, tot està molt ben documentat. Sí, sí, sí. Perquè, a més a més, abans de treure...
La caiguda dels gegants, que és la primera part d'aquesta trilogia, ell va treure la segona part de Los pilares de la tierra, que també era un llibre de més de mil pàgines. Ara no recordo el títol del llibre, però també era un llibre de més de mil pàgines. O sigui, que té una producció que a mi em sembla brutal. Jo sempre l'he considerat, anava a dir un mestre de la literatura, però diguem que coneix molt bé el seu ofici.
Et pot agradar o no la manera d'escriure d'ell, no? A mi, sincerament, em semblen excessius els seus llibres. Els Pilars de la Terra em va semblar excessiu. Un llibre també de... que és el que pràcticament tothom coneix, Els Pilars de la Terra. Un llibre de més de mil pàgines que allà podien haver sortit tres llibres, no? Jo recordo que ho estava llegint i hi havia un moment, hi ha molta gent que parla Els Pilars de la Terra com una gran novel·la i demés.
Jo recordo que l'estava llegint i ja hi havia moments que pensava, mira, o que acabi la catedral o que li acabin de cremar i la tirin a terra i no l'acabi mai, perquè és que això és un tornar a començar cada dos per tres, no? I la veritat és que em va cansar. Després d'això he anat fullejant altres coses i el que he vist o el que trobo és això, que té molt d'ofici i sap molt bé fer les trames, fer-les pujar. Quan són llibres de tantes pàgines...
deixar-les que refredin una mica. Aquests moments són dursos de passar, però després et tornes a trobar una altra pujada. I és això al que em vinc a referir, que és un escriptor que coneix molt bé el seu ofici. Molt bé, doncs aquesta és la primera proposta d'avui. En tenim més, passem ara al primer viatge...
de Nuestra Vida, un llibre de Juan Luis Arsuaga Ara de dubto, de la meva lletra Arsuaga Sí, a veure, Juan Luis Arsuaga és codirector, junts amb l'Eudal Carbonell de les excavacions de Tapuerca Llavors, El primer viatge de Nuestra Vida, a mi és un llibre i l'he portat bàsicament per això perquè això és una cosa que he pensat moltes vegades sobretot quan veig un bebè
Quan veig un bebé i parlo amb la mare com ha anat al parc, etcètera, i de més, penso en això. El primer, amb una distància molt curteta, però que possiblement sigui el viatge més complicat que fem a la nostra vida. I això és al que es refereix al Juan Luis Arzuaga en aquell llibre. Clar que jo, allò pensant com li havia donat aquest senyor per escriure un llibre
bàsicament sobre el parc, sobre el naixement de les cries humanes, per dir-ho d'alguna manera, em trobo que, clar, aquest senyor, en el seu dia, quan va fer la tesis doctoral, va fer la tesis doctoral sobre la pelvis humana, la pelvis femenina.
I suposo que a partir d'aquí ell hauria d'ajuntar prou informació sobre el tema com per després poder-nos oferir un llibre com aquest. I és que, clar, ell no deixa de ser, en certa manera, un científic. Es dedica a la investigació. Llavors, clar, ens fa allò... És que el llibre és una mica dents, saps? Per llegir-lo és d'aquells que no el pots...
anar llegint de forma seguida, has d'anar poquet a poquet, perquè et va establint i et va una mica parlant de com ha estat l'evolució humana o l'evolució del part amb els humans. Et va establint paral·lelisme entre els grans simis, que un part d'un gran simi
Segons diu ell, no dura més de dues hores i el que dura un part d'un humà, no? Quan es va produir o com es va anar produint a poc a poc tot el canvi, no? Asegura que la naturalesa o la natura no busca solucions. La naturalesa troba solucions, no les busca, no?
I llavors hi ha un punt molt curiós que està només al pròleg on ell fa servir una metàfora o explica, per exemple, perquè entrem en situació abans de començar el llibre, fa que t'imaginis que tu estàs a dins d'una cova. Aquesta cova s'està inundant. Sí, sí.
i només hi ha una sortida molt petita. Llavors, has d'anar cap a la sortida, treure-te el casc amb la llum, quedar-te-les fosques i llavors comprovar que per aquella sortida només et passa el cap i et passa el cap d'una manera determinada. No entra i passa i ja està, sinó que l'has de girar. Un cop l'has girat i has encaixat el cap, has de posar la barbeta contra el pit i llavors...
has d'anar empenyent i entrant a dins del forat, recordar les curbes que fas amb el cap perquè són les que després hauràs de fer amb les espatlles i hauràs de fer amb tot el cos per sortir. En fi, aquí hi ha un estudi d'anatomia brutal.
Hi ha això de les diferents comparacions entre les pelvis dels humans i els simis i una de les causes de per què els parts humans són més complicats, per exemple, és que el nostre cervell és molt més gran. Al ser molt més gran hem de ser expulsats de l'útermatern
abans, o mentre puguem sortir. Això què implica? Que el cos encara no té el desenvolupament necessari i per això som bastant més inútils, per dir-ho d'alguna manera, que els cimis a l'hora de néixer. Un llibre que he trobat molt interessant, però ja dic que és bastant dents. Per disposat, segurament, també. Sí que ens n'anem amb un altre registre totalment diferent, és el cas de Joel... Elvis Robots, Rivoldi. I el restaurant xinès. I el restaurant xinès.
El Virri Boldi és un personatge, ara també, que ha començat a publicar a la Galera. Són llibres d'aquests amb una certa similitud amb el Jerónimo Stilton. M'explico una mica. Són llibres bastant il·lustrats, que estan una mica entre el còmic, que ara li diuen novel·la gràfica, no es diu còmic, i el llibre normal, no?,
o sigui, amb molta il·lustració i molta vinyeta. I tenim aquest personatge, l'Elvis Rivoldi, que és un nen, diguem, hiperactiu, i que, bueno, les fa de l'alçada d'un campanar, no? En aquest cas, que la primera entrega, per ara van tres llibres publicats d'aquest personatge, parla del restaurant xinès, i és que, bueno...
Ell a l'escola sempre té els seus més i els seus menys, els seus problemes, la majoria de les coses li surten malament, i es troben que un bon dia troben una publicitat d'aquesta en una bústia, en la bústia de la casa, que inauguren un restaurant xinès al barri, i decideix anar al restaurant xinès, però clar, no tenen diners per pagar el compte, llavors se les han d'enginiar per aconseguir els diners,
I al final hi ha un amic, que és un ex-hippie que es dedica a la fotografia, que els convida. A tot això apareix per l'escola un nen xinès, també. Un nen xinès que és de la família dels xinesos que han muntat el restaurant. I paral·lelament comencen a desaparèixer gossos del barri. Llavors comença la història per aquí.
que desapareixen els gossos i han obert un restaurant xinès. Llavors, què passa? Hi ha una mena de bulo, de publicitat enganyosa, que fa que el restaurant xinès aquest vagi cada vegada menys, fins que arriba un extrem en què quasi ha de tancar. Llavors, el nen xinès ha de marxar de l'escola, s'han fet bastant amics amb l'Elvi Rivoldi,
I l'Elvis Rivoldi decideix investigar què està passant amb la desaparició dels gossos. I resumint, és això, és l'investigació de què passa amb la desaparició dels gossos. I precisament el personatge que jo era enfonsar el restaurant. Doncs és aquesta història adreçada en públic més jove.
que és amb la que tanquem aquest repàs per llibres que fem cada dimarts amb el Diego. Moltes gràcies, Diego, i fins la setmana que ve. Gràcies a tu, Carla. Que vagi bé. Bon dia. Adéu, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu!
Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el pessebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Introduzca origen. Rambla Sant Just. Destino. Aranda de Duero. Diríjase hacia la diagonal. En dos minutos llegará el restaurante Alambí de Sant Just donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen.
Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambí del Hotel Esperia San Just. Teléfono 93 473 25 17 93 473 25 17.
Un moment per fer un cop d'ull al comerç de Sant Just amb la Nadia Bon dia, Anna Cada setmana ens descobreixes un lloc diferent i avui on anem?
He escollit una perruqueria perquè l'altre dia em vaig anar a tallar el cabell i em va fer gràcia. Vaig més ja a part de poder-se tallar el cabell. Perruqueria Esperança, que està de la seva onda. Déu-n'hi-do, doncs. Però ara només va vendre les altres dues a noies que treballaven per ella i ara està al càrrec d'aquesta última. Ja fa uns anys que la va remodelar i que s'hi va traslladar i és a la que nosaltres ens acostarem una miqueta avui.
Comença parlant dels tipus de clients, que són molt variats, ja que tant homes com dones en fan ús cada vegada més. Molta gent de tota la vida de Sant Lluís n'hi ha de tota la vida, però no és la de parentar ni res, és senzilla. Cada vegada tenim molts homes, perquè abans n'hi havia menys. Molta gent jove, tinc clientes de fa 40 anys, però tinc clientes d'un any, de 5 anys i de 10 anys.
Hi ha dies on la feina abunda més que en altres, però l'esperança assegura que hi ha matins en què hi ha molta feina, la perruqueria està molt plena, i altres, doncs, què no, d'una setmana per l'altra, i va variant. Ens explica també què és el que demanen els seus clients. No, home, normalment els dies de més feina solen ser el divendres i el dissabte, però a vegades hi ha entre mig de setmana que hi ha dies que hi ha molta feina, i a un dematí tens molta feina i a la tarda n'hi ha menys, vull dir, no és...
Nosaltres obrim de les 9 del matí fins a les 7 de la tarda, al migdia no tanquem. Nosaltres el que fem molt són colors, agrada molt cuidar el cabell, fer mascarilles i tractaments, tot el nou que és part de tallar. Hi ha clientes que només venen el dia que se'l tallen i es fan el color i les mitges, perquè les clientes de cada setmana en queden poques. A més a més de fer de tallar i de fer tins els cabells, ofereix tota una sèrie de serveis d'estètica que ara ens detalla.
Hi ha un esteticient que fa massatges, neteges de cutis, tractaments corporals, les apilacions de tot, una mica el que entra dintre de l'estètica, peus, mans... Però a part d'aquesta noia, les noies de baix també fan peus, mans i maquillen, hi ha diversos packs, pot ser un massatge, pot ser un peeling corporal, una neteja de cutis, mans, peus i maquillatge, vull dir, depèn de la necessitat d'aquella persona o el que vulgui fer-se.
Actualment l'esperança veu que els clients allarguen més la visita a la perruqueria i això suposa un esforç per ella, que es veu amb dificultats per mantenir el personal. Potser la gent no gasta com gastava, voldria intentar d'aguantar totes les noies que tinc, perquè si comença el primer que hauré de fer és treure gent. Primer estic en mòduls, suposa que la persona tan permetit un moment voldria intentar d'aguantar.
Jo és que llavors la gent potser allarga més i si llavors venien cada tres setmanes i veus que no hi ha l'alegria aquella que la gent va on va, però clar, no és el que... Ella entén que la crisi no només és pel seu negoci sinó que els clients també els afecta i per això sempre intenta ajudar-los en la mesura que l'és possible. Jo inclús amb algunes que jo sé que van malament, prefereixo jo vendre'ls al timp
que sé que dono un bon comprat, qualsevol cosa, el súper o el que sigui, i llavors pobres encara és pitjor més el remei que l'alguna senyora, o la millor de... Moltes venen a fer-se les metges i llavors entremig se'ls ven algun tin o això i s'ho posen mentre no tornen a vindre. Tot i aquestes dificultats econòmiques, per ella el més important és oferir un producte de màxima qualitat i intenta no abusar amb el preu. De moment no he pujat, això a veure com...
Clar, i a més tens clientes i gent que fa molts anys que les tens i també veus que, clar, ja van venint però que veus que cabals i costa més però penses que... Esperaré a mi, suposo, a veure si sortim una mica d'aquest soca bon que tenim però m'agrada bons productes i cuidar els cabells de les senyores i posar-los el millor possible. I el que vull intentar perquè, clar, si baixo qualitat per mi no és vàlid. Clar, vull aguantar la qualitat amb el que és el preu i
A més a més d'aquests serveis que ofereix, també es poden comprar productes que no es troben als supermercats. I encara que no estiguessin en estoc a la botiga, els clients tenen la possibilitat de demanar que els hi porti. De tot tenim secadors, planxes, productes de tot el que entri dintre de la pel·loqueria. Llavors també tenim els postos que comprem, que t'ho demanes i t'ho porten i no hi ha problemes.
La perruqueria Esperança es troba al carrer Carles Marcadé i, com ens ha explicat la seva propietari, ofereix servei tan a homes com a dones. Doncs gràcies, Dana, per acostar-nos una setmana més a algun comerç de Sant Just. Ja ho sabeu, depèn del dia de la setmana, per tant, no tenim un dia fix, dilluns o dimecres, depèn de la setmana us presentem, doncs us acostem una mica més a algun dels comerços que trobem a Sant Just.
No, no, no.
Fins demà!
Fins demà!
a l'edat de 104 anys i assisteixen representants de la societat, entre ells tres presidents de la Generalitat i Artur Mas. Tanatori de les Corts de Barcelona, Unitat Mòbil, Lluís Sánchez i Albert Garcia, bon dia. Bon dia, el funeral ha començat quan passaven 9 minuts de dos quarts d'onze del matí amb la presència d'un nombrós públic, més de 500 persones que ha deixat petita la capella. Entre els assistents, com dèieu, a banda del president Mas i els expresidents Pujol i Maragall,
També hi ha el conseller de Salut, Bois Ruiz, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Destaca la representació d'Esquerra Republicana, amb els seus líders Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant, i també del dirigent de reagrupament, Joan Carretero. Recordem que el doctor Brogi es va afiliar a aquesta formació política el 2009 i que va ser cap de llista per Esquerra al Senat a les eleccions generals de 2011. La cerimònia religiosa, l'oficial mossèn Nogués, sacerdot de la família. A la seva homilia ha destacat que el doctor Brogi ha viscut una vida plena i ha estat una persona privilegiada en el camp de la medicina i la cultura.
Una vida de privilegi, però no exempta de dificultats, de risc i de coratge, d'una persona que va ser membre de l'equip mèdic de les brigades internacionals per defensar la llibertat i que també va tenir un interès per allò que és transcendent.
Una vintena de persones han estat detingudes i altres 15 imputades en dues operacions de la Guàrdia Civil contra la pornografia infantil a Espanya. Les dues operacions, anomenades Principals i Lloba, s'han desenvolupat a diverses ciutats espanyoles, entre les quals hi ha Barcelona. Els agents han trobat força material informàtic i diverses col·leccions de vídeos i fotografies on surten menors, un material que s'exhibia a la xarxa i s'intercanviava a través de diverses pàgines web.
El preu de l'habitatge nou a Catalunya ha baixat el 6,6% l'any 2012, segons la Societat de Taxació. Són tres dècimes per sota de la mitjana espanyola, un estat on els preus han caigut gairebé el 7%. Segons les dades de la Societat de Taxació, que considera que l'aberatiment de les cases continuarà durant 2013, les davallades més fortes corresponen a Tarragona, amb una disminució dels preus de prop de l'11%, i a la demarcació de Girona, on cauen el 7%.
A Lleida, mentrestant, amb poc més del 4%, és on més han baixat els preus l'any 2012. Per localitats destaca en Salau el Tarragonès amb un descens del 17,5%.
La pobresa a Catalunya pot augmentar en 5 punts més aquest any a causa de l'encariment dels preus i de l'atur i també de la reducció dels salaris. Programes i serveis de Càritas Barcelona, Mercè Darnell, ha explicat que davant una situació dolenta les retallades no han d'afectar la gent més feble. El país passa per una situació econòmica dolenta. És evident que la Generalitat no disposa de molts
Diners segurament, però també és veritat que hem de prioritzar. I potser encara hi ha després els que es podrien retallar, però no ha de fer mai a costa de la gent més feble i més pobra.
Càritas assegura que cada cop les ajudes que facilita són per cobrir necessitats més bàsiques. Actualment el 30% de la població de Catalunya està sota el llindar de la pobresa. Avui es reprenen a Madrid les negociacions entre la direcció de paradors nacionals i el comitè d'empresa per l'expedient de regulació d'ocupació, que podria significar l'acomiadament d'uns 350 treballadors i el tancament d'alguns establiments de manera parcial. Un dels paradors afectats és el de la seu d'Urgell, per al qual es proposa tancar 5 mesos l'any.
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Joan Barberà. La selecció catalana de futbol s'enfronta a Nigèria a les 7 de la tarda en el tradicional partit amistós del Nadal. Enguany es disputa per primera vegada a l'estadi de Cornellà al Prat i serà l'últim partit de Johan Cruyff com a seleccionador català. Per aquest enfrontament el tècnic holandès ha convocat 23 jugadors, un d'ells el porter blanquiblau Quico Casilla, que es mostra molt satisfet per haver entrat
en la convocatòria i destaca la qualitat que té la plantilla de la selecció catalana. Són declaracions del porter de l'Espanyol a la xarxa. Sempre agrada que et truquin de la selecció catalana i jugar a aquest partit. Tothom sap que aquí a Catalunya hi ha molt bons populistes i l'Hanguri ha fet una comunitària bastant bona i sobretot esperem que la gent disfruti d'aquest partit.
L'estadi podria estar ple. Fins ara s'han venut 25.000 entrades per presenciar en directe aquest partit entre Catalunya i Nigèria a Cornellà al Prat. I diumenge es juga el Barça espanyol. Els jugadors del conjunt blaurana que estan concentrats i convocats amb la selecció catalana s'entrenen en aquests moments. La resta ho faran a la tarda. La novetat podria ser el tècnic Tito Vilanova que reincorpori els entrenaments. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. El pessebre vivent de Sant Just s'instal·larà als vols de l'Ajuntament el proper 5 de gener a partir de les 5 de la tarda. Serà el senyal que indicarà que els Reis Mags de l'Orient estan a punt d'arribar a Sant Just a la 61-ena cavalcada al nostre unes escenes madalenques per rebre els risc.
Sant Jou està a resposta a la crida de Verge Maria del Passebre. Ara s'estan acabant d'últimar detalls, però sembla que la crida ha funcionat i la interpretació d'aquestes figures ja està resolta. L'arribada dels Reis està previst que sigui dissabte al voltant de les 7 de la tarda. L'inici de la cavalcada serà la vingles joves. Enfilaran el seu camí cap a la plaça Verdaguer, pel carrer Salvador Espriu, Tudona, Miquel Revertet, Abrim Rius, a la plaça de l'Església i adoraran el Passebre i estaran rebuts a l'Ajuntament per l'alcalde i els regidors i regidores. Tot seguit saludaran a tothom des del balcó
del Consistori i Juret Perpinyals lliurarà la clau que obre totes les cases de Sant Just per tal que puguin deixar els regals durant la nit. Quan s'acabi la rebuda, continuarà la cavalcada on aquest any, com a novetat, participarà el grup de percussió Banda Andaral. El recorregut seguirà per la plaça Campreciós, Carrer Bona Vista, Creu i Rambla de Sant Just fins arribar de nou al Casal de Joves.
Des de la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just, que continua aquests dies al Parc del Parador. Fins dissabte, una quinzena de paradetes de botigues i artesans santjustencs estaran allà venint els seus productes als ciutadans i ciutadanes. A més, durant els dies de la fira, cada tarda hi haurà diferents activitats. D'onze a una, el Patja Reial recollirà les cartes d'últim hora als reis dels nens i nenes. Cada tarda, una nova xocada a l'Orient.
I acabem aquest butllet explicant-vos que l'agrupació sardanista Sant Just organitza el 27è curset d'ensenyament de sardanes. Es fa cada dissabte durant tres mesos i el primer dia serà el 12 de gener, a dos quarts de set de la tarda, al Centre Civil Jo Maragall. L'últim dia serà el dos demà. Mai, com pels que ja en saben una mica, des de l'agrupació Sant Just en que comencen a fer d'ensenyants. També ja es poden fer les inscripcions per participar d'aquest curset al Centre Civil Jo Maragall.
I, de moment, això és tot. Més informació al butlletí de les 12. Música Música Música
Does an angel contemplate my faith? Do they know the places where we pray and hope? Cause I have been told that salvation lets their winds unfold.
So when I'm lying in my bed Thoughts running through my head And I feel that love is dead I'm loving angels instead And through it Oh She offers me protection A lot of love and affection Whether I'm right or wrong
I'm loving angels instead When I'm feeling weak And my pain walks down
One way straight I look above And I know I'll always be blessed with love And as the feeling grows She breathes flash to my bones When love is dead
Fins demà!
Fins demà!
She offers me protection A lot of love and affection Whether I'm right or wrong And down the waterfall Wherever it may take me I know that life won't break me When I come to call She won't forsake me
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
Un minut i un quart de dotze del matí parlem a aquesta hora de la xocolatada i el sorteig que la Unió de Botigues i Comerciants organitza per aquest divendres a la tarda al Mercat Municipal i en parlem amb la presidenta de l'UBIC, la Júlia Durant. Molt bon dia. Molt bon dia. Què
Sí, exacte, molt bon any també hauríem de dir, no, aquesta hora? Sí, home, i tant, i tant que sí. A veure, és una... I cada dia hem de dir molt bon any, per si acaso. La xocolatada aquesta que es fa aquest divendres és un dels actes més destacats o normalment ja tradicionals dels que es fan cada any aquí al municipi. Ah, exacte, sí, sí, aquest és un acte que nosaltres ja vam organitzar des de la primera vegada que vam fer, potser farà 4 o més, 5 o 6 anys,
arrel del sorteig de la campanya que fem dels comerços a la Unió de Botiguets. I com a termini o com a ajuda, com a calafó, no sé com definir-ho, fem aquesta boníssima xocolatada que ens la fa l'Àngels i tots els seus companys que porten sempre el tema aquest de les xocolates, que són els dels veïns del barri nord.
És un sorteig, o sigui, durant aquests dies la gent que hagi comprat els comerços de Sant Just, per entendre'ns, doncs s'han donat unes butlletes, no? I en principi aquestes butlletes donaven dreta a partir de Reis, no? Exacte. Doncs durant tot aquest mes hem tingut aquestes butlletes que ells han anat omplint amb el seu nom i el seu telèfon, les han ficat en una urna que tenen les botigues i ara aquesta urna seran les que nosaltres obrirem davant de tothom i les introduirem en una caixa gran.
que serà una espècie d'urna gran. Aleshores, farem un moviment adequat perquè es d'arregi tot bé, buscarem un parell de manos o tres de Innocentes i farem que sortin aquests tres premis inicials, que són aquestes estades romàntiques o de relax o cada persona el que vulgui agafar el seu aire, ja que hi ha una gran quantitat de sortides. I en Cabat també farem un altre sorteig a les persones que estan allà directament, els hi farem
Alguna cosa, un, no, amb un número. O sigui, la gent que estigui allà passejant o fent la xocolatada, no? Ah, això mateix, sí, perquè tenim, s'ha dit molt amablement per perruqueria Esperança, uns lots de productes de bellesa pel cabell, que el resultat és una malena espectacularíssima, i que volem regalar a les persones que estiguin allà. Això vol dir, doncs, que a part que tenen que venir a menjar xocolata boníssim, boníssim, també tenen que venir perquè els donarem aquests regals tan macos.
Està clar. A més a més, avui és dia 2, per tant, encara fins divendres, qui no hagi fet les compres o encara tingui ganes ni que sigui de participar en aquest sorteig, pot fer-ho, no? Vull dir, fins al mateix divendres pot tenir aquestes butlletes. Fins al mateix divendres a migdia. Mira tu si tenen temps. Perfecte. I aprofito per dir que al mateix temps que omplin aquestes butlletes a les botigues de l'UVIC, se'ls farà entrega les cartes dels Reis, que són habituals, i com a novetat aquest any,
els hi farem entrega d'unes banderes amb les quals d'una cara hi ha els reis, els nostres majestats reis, i per l'altra banda, d'aquesta bandera, fem un rebament, donem la benvinguda. Llavors això és perquè els nens vagin amb la seva bandera i saludin els reis quan passin, que sàpiguen que estem molt i molt contents que vinguin a Sant Just. Home, doncs és una bona iniciativa, no, també aquesta? Sí, sí, sí, clar que sí, perquè els nostres majestats tenen que anar per molts llocs,
i en algun puesto com el nostre municipi els hem de dir que estem molt i molt contents que vinguin. Està clar. Al principi dèiem que és el moment de celebrar l'any, comencem ara que estrenem aquest 2013. De fet, mira, avui, Júlia, ets la primera entrevistada de l'any a Ràtios d'Esfern. Ai, que bé, quin honor, moltes gràcies. Però ho dic perquè justament són dies també que la gent fa pronòstics, es parla de com serà aquest 2013, n'hem parlat altres vegades que hem parlat amb vosaltres, amb els representants de l'UBIC,
No sé si tenir constància de com estan anant més o menys les vendes aquí al comerç de Sant Just. Mira, no, la veritat és que us enganyaria si us donés una xifra. No, però jo diria que per aquests dies que he estat voltant pel poble... Sí, que també és indicatiu, no? Exacte, doncs realment he vist Moïm. Dóna una gran alegria, una gran satisfacció de veure que la gent no necessita anar buscant la gran superfície, sinó que el que vol...
que creu que necessita o el que li va haver de comprar també ho pot trobar al nostre municipi, al nostre poble. De fet, segurament, potser un dels canvis que hi ha hagut també amb la crisi és aquesta consciència més a l'hora d'anar a comprar o de consumir i que potser hi ha més gent que s'ha decidit a fixar-se en el que té a prop de casa, no? Sí, això és veritat, perquè no ens oblidem que la petita botiga és la que és més familiar i aquella és la que en un moment donat et pot donar aquell consell que no hi havies pensat i que et pot ajudar a fer un dinar
diferent, boníssim, amb un mínim o amb un menys preu, i al mateix temps, doncs, la comoditat de dir no tinc que agafar ni transport públic ni transport privat per anar a una ciutat, com és la nostra Barcelona tan apropet, i no perdo el temps, entre cometes, anant i venint, aquest temps el guanyo passejant pel meu poble, veient aquells veïns que feia dies que no veia, i al mateix temps gaudint d'aquestes compres que realment valen la pena. Clar, i fins i tot el tracte, no? Segurament, doncs, a l'hora de...
Exacte, això és primordial. Ara, qualsevol persona, i sobretot ara amb la crisi, que les grans superfícies també ho han notat, i ja sabem que hi ha una davallada i rebaixa de personal, quan arribes a una gran superfície et trobes realment bastant perdut, i això ho puc, una mica, aquest cap de setmana, com si aquí no hi ha ningú, aquí t'has de fer la teva compra i te l'ombliques, que aquesta és una altra i t'ho pagues directament, perquè això està desert. És més impersonal, no? Exacte, i això, gràcies a nosaltres, les botigues petites,
no ho tenen. Tenen aquella persona que és la de tota la vida, que repeteixo, és la que et dona un consell, i al mateix temps et trobes en un caliu, en una botiga més gran o més petita, però que té el caliu de botiga i el caliu d'estar content perquè té aquella persona que potser durant l'any apenes hi ha pogut anar pel tema de feina i aprofitar en aquests dies per dir, no, no, ara gaudeixo realment del que és el meu poble i les meves botigues, allà on jo vull estar un ratet i em sento i em donen un bombó i m'expliquen i faig...
cosa que això, clar, fora del que és les botigues familiars, és molt difícil. Està clar. A més a més, també tenim bastant a prop el cas de la fira que s'ha fet la fira per Nadal, el Mercat de Nadal. Sí, el Mercat de Nadal, molt bé, la gent molt contenta. Unes quantes iniciatives, suposo que per aquest 2013 també continuareu al peu del canó.
Sí, continuarem i tenim més cosetes preparades per fer-les ara a la primavera que durant l'any nosaltres, com a Unió de Botigues, la veritat és que no fem excessives campanyes ni coses perquè també és cert que l'economia també es nota. Malauradament, haig de dir que érem quasi 100 associats i ara estem en 34. Per què? Perquè quan toca, toca. I encara que diguem que és una xifra petita i com és possible, però és veritat, les persones necessiten fer els seus números i decidir allà on poden i on no poden en un moment donat.
Això no vol dir que l'esprit no el tinguin amb nosaltres i que ens apoyen i que els fa gràcia que fem coses. I aleshores, tornant al que deia, aquesta primavera tenim pensat també fer un parell de coses molt bones que seran un reclam important perquè la gent que no coneix tan just ho conegui i que la gent que gaudeixi de coses molt bones que tenim al nostre municipi. Les podem explicar o n'anirem parlant més endavant? És que és la llengua, eh? Jo com que soc facilona... Clar, jo pregunto per si de cas.
Mira, una d'elles és una cursa popular. Per primera vegada farem una cursa popular que la iniciativa de la Unió de Botillers, però que la direcció, perquè com t'ho comprendràs jo, de curses i de córrer, sé el que faig dins. Soleta hi ha el meu aire, però no tinc ni idea de com es organitza ni res. I a través d'una persona que està dins de la federació i que li agrada molt el nostre municipi, que ja he viscut anteriorment al municipi, doncs serà la persona que portarà una mica la directrius de poder muntar tot això.
Aquesta és una... Molt bé. La idea és que farem dos curses. Una serà federada, amb la qual tindrem aquí persones realment de renombre. Home, està molt bé això. Que seran les que, d'alguna manera, incitaran a que desplegui la gent per fer-la parlar. El que no són les dades, encara, perquè ja dic que depèn d'aquesta persona i jo no puc ara dir... Serà la primavera, no?, al principi? Exacte. Però ho farem. Ho farem i, bueno...
És possible que tornem amb el mercat primaveral, alguna cosa de compra al carrer, intentar que les botigues amb alguna dada especial surtin al carrer i tothom podem gaudir de les nostres botigues no amb un lloc tancat, sinó amb un lloc totalment a l'aire lliure.
A veure, quan hi ha situacions com les que estem patint, realment ens hem d'inventar el que sigui perquè la gent no decaigui. Sempre hi ha una persona que té molt ànimo i el del costat que en té una mica menys. Doncs el que té ànimo té que tenir ànimos per ell i per la del costat. Això vol dir que com a unió de botiguers estem una mica, entre cometes, obligats a dir no, no, aquí els nostres comerços tiren cap endavant i tenen que no, el que sigui, perquè cada dia que aixequin la persiana o obrin la porta dir quin dia més maco, quin sol que farà o que bé que m'ho passaré.
Pel que fa, n'hi ha cinc associats, ara? Sí. I se n'han perdut, per tant, aquest any 2012? Se n'han perdut, sí, se n'han perdut. Ara no tinc les cinc o sis, ben bé. Déu-n'hi-do. Sí, sí. El que més greu em sap, mira, que es perdin i continuïn amb les seves botigues, doncs amb dol, perquè, veràs, l'1.40.
Però si ara veuen que no poden, potser d'aquí a tres mesos ja poden. Però que la botiga tanqui, que s'hagi donat de baixa perquè tanquen. Què és aquest any aquí a Sant Jurs? Un important que és el disseny moble Bonet, Josep Bonet, amb el disseny moble, que ha sigut dels pioners, dels primers que vam començar la reunió de botiguers, quan ens reuníem a casa de la Lluïsa, i que no érem res, més que un grup de persones amb moltes ganes de treballar i de tirar endavant, i ara, malauradament,
es veu amb l'obligació de tancar la botiga. Això sí que no. Això sí que és una d'aquestes males notícies que segurament fa menys soroll, però que segurament és de les que fa més mal també per tot el conjunt d'entitats. Sí, per el que et dic, perquè el millor d'aquí tres mesos la que s'ha donat de baixa fa dos...
Doncs esperem que tot plegat vagi millorant de mica en mica. Suposo que no serà d'un dia per l'altre, però si més no, iniciatives també com les que esteu organitzant des de l'UBIC de sortir al carrer i fer-vos conèixer, segurament tot hi ajuda a tirar endavant. I tant que sí, seguríssim. Avui n'hem parlat amb la Júlia Durant, presidenta de l'UBIC. Recordem que aquest divendres es farà aquesta xocolatada i sorteig de Reis i que encara teniu temps des d'avui dimecres i fins aquest divendres per tenir una d'aquestes botlletes si aneu a comprar algun dels comerços de Sant Just.
Moltes gràcies. I oblidat de dir-te que, com cada any, a partir de demà tenim el patxerreial recollint les cartes dels nens, que això és importantíssim. És veritat. On estarà situat? Davant del mercat, com sempre. Com hem fet, sempre estaran allà. I, bé, doncs que esperem que els nens vinguin a buscar un regalet que tindran, que els reis ens han deixat, el patxer ens ha deixat uns regalets per cada nen, i que vinguin a portar les seves cartes, que els reis tenen que saber què volen els nens. Exacte, serà demà vendres i dissabte, m'imagino. Exacte, dimecres i dijous i
com estem, ja és camí perdut. Avui és dimecres. Per tant, anem a... Dijous, divendres i missatges. Exacte. Molt bé, Júlia. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Adéu. Moltíssimes gràcies. Fins una altra. Bon dia. Fins aviat.
I sit and wait. Does an angel contemplate my fate? Do they know the places where we go when we're gray and old? Cause I have been told
Fins demà!
I aquesta hora parlem d'astronomia, com cada dimecres amb l'Oriol Rigat, amb qui fem aquestes connexions a través de l'Skype. Molt bon dia, Oriol. Molt bon dia, què tal? Avui, perquè com que ja estem bastant a la vora de Nadal, el que convé una mica és començar a tenir el cap què podem regalar i el que ens vols explicar una mica és si algú té la idea de regalar un telescopi
Què s'ha de tenir en compte? Aviam, sí, és un regal, bueno, potser en temps de crisi no, perquè és una mica car, però de totes maneres hi ha gent que el pot tenir en compte perquè és un regal, diguéssim, científic, un regal educatiu, bueno, i que té moltes possibilitats. Aviam, per començar, dic que un bon telescopi, no cal que sigui un gran telescopi, un gran telescopi motoritzant, amb una molt bona...
que sigui molt minós. Estem parlant que se'n anirà cap als 1.000, 2.000, 3.000, el que vulguem. Sí, no sabia que era tan... Clar, clar, però això és professional ja, m'imagino, no? Bueno, amateur, no és amateur, però diguéssim ja per gent gran, diguéssim això, un noi de 15, 18 anys o una persona que s'ho vulgui regalar a si mateix. Doncs jo recomano telescopis, diguéssim, quasi cap als 1.000 euros. Per què? Per què?
Per la mateixa raó, que també diré que n'hi ha uns de més baratets, però que són per nens, però que també són cars. Necessitem molta estabilitat. Això és bàsic. El més bàsic de tot un telescopi és la muntura, encara que no ho sembli. Necessitem que el telescopi estigui estable i pugui tenir una visió clara i sense vibracions de la Lluna, els planetes o d'algun estil que mirem.
Això, amb aquests telescopis de joguina que venen a grans superfícies i marques d'aquestes de joguets tan macos, no ho recomano gens. Primer, l'òptica normalment és de plàstic, perquè és una mala òptica. I segona, la muntura, que és el més bàsic de tot el telescopi.
Bé, a part que és de joguina, és de plàstic, doncs que no serveix per res. Jo em vaig estar provant un fa uns anys, un nen que anava a dir, mira què tinc, i per mi em va ser impossible apuntar la Lluna, ja no et dic un planeta, la Lluna. Va amb un trípode, que no és un trípode, són tres pals que no tenen cap estabilitat, i la muntura normalment és una ròtula de plàstic,
Doncs que és impossible apuntar. I aquests segurament serien els típics telescopis que et trobes a l'hora de si vols anar comprant un telescopi per un nen, no? M'imagino. Sí, sí, sí. Vull dir, te'ls pots trobar a Imaginarium, te'ls pots trobar a grans superfícies amb una marca xina encara més difícil. I tots aquests telescopis en principi són baratos. Deuen anar des dels 30 als 60 euros, depèn de la mida del telescopi.
Però jo només el recomano per una cosa. Qui vulgui que el seu fill se li tregui del cap, fillo, filla, eh?, se li tregui del cap a l'astronomíac, li regali un, perquè t'ho juro que mai més tornarà a observar res en un telescopi. Clar, i entre 30 o 60 euros i 1.000 euros no hi ha un terme mig?
Sí, per nens. Podem trobar telescopis on la muntura sigui estable i sigui regular a l'hora de poder-lo moure. Jo suposo que s'anirà uns 100, 150, dels dels 150 als 300. Podem trobar telescopis molt bons, però molt bons vol dir que es pugui observar bé la Lluna. Llavors, el diàmetre serà tres vegades més que el que tindríem en plàstic. Les òptiques seran de vidre. Per tant, tindrem una visió bastant clara de la Lluna.
i permetrà, si és un nen o un noi jove, que el pugui treure-li tot el suc possible, i si encara més d'aquí 3-4 anys, quan el nen s'ha fet gran i ja té tots els coneixements, que aquell telescopi se li fa petit, ja sabrà quin telescopi gran vol, perquè el problema dels telescopis és com els cotxes. N'hi ha de tots i per observar de tot. És a dir, hi ha telescopis que estan més fets per planetària, hi ha telescopis que estan fets més per nebuloses,
Hi ha uns altres que són més com teleobjectius per fer fotografia i normalment no hi ha un telescopi que sigui bo per tot. Llavors, a partir de la fissió, perquè normalment passa quan algú comença amb astronomia, hi ha un tema que li interessa molt més. Per exemple, si li interessa el Sol, doncs els telescopis del Sol són molt específics, porten uns filtres especials, com cars, però són difícils, doncs ja saps que aquell telescopi no ho farà servir.
Doncs, en certa manera, el que hauríem de fer és començar a conèixer l'astronomia perquè més endavant poguéssim demanar un telescopi en comptes de la moto. A quina edat és bona iniciar-se? Jo, a no ser que el pare o algun familiar o la mare estiguin molt interessats en l'astronomia i per tant ells sàpiguen fent anar un bon telescopi,
Jo el que faria és que el nen tingui com a mínim a partir de 5 anys, si pot tenir cap als 10, millor. Em pensava que seria més alta l'edat, vull dir que 5 anys és l'edat que trobo que és d'hora, no? No, això, si el pare en sap, si el pare en sap i més o menys té un seguiment, el nen pot començar a mirar la Lluna. Per si sol, jo recomanaria com a mínim els 10 anys. 10 anys...
Bé, és un dia, potser hi haurà un nen que amb set, doncs sigui prou espopilat. Més que res també pels problemes òptics. La sortida de pupila, és a dir, el que surt per l'ocular, on te posem l'ull, moltes vegades és un lloc molt petitet, amb poc marge de moure't. I un nen petit és molt difícil que ho vegi. Per això nosaltres, quan fem observació, sempre fem la Lluna, que és un punt molt gran i que normalment es pot veure.
tranquil·lament. Llavors, si és més gran, tindrà més paciència, podrà anar mirant més saber què veu i, amb mica en mica, agafar aquesta afició que la podria anar engrandint tant com vulgui. De totes maneres, també hi ha un altre aparell
que de vegades també pot ser tan car com vulguis, perquè també les òptiques poden ser més cares, però això us funcionaria amb 100 euros tranquil·lament, és uns bons prismàtics, uns prismàtics 7x50. 7x50 pot dir que té 7 augments per 50 d'obertura, que és el mateix augment que podia tenir un telescopi d'aquests que hem dit de 150 euros, 300, que vagi dels 50 als 70 d'obertura. Això...
Ens permet observar el cel, veure la Lluna, no amb el detall dels cràters, sinó més així en global, però, per exemple, ens permet veure més grups d'estrelles. Per exemple, a Taura, que ara aquests dies a l'hivern el tenim molt ben posicionat, la Lluna està allà a sobre, diguéssim. És una constel·lació, un grup...
un grup d'estrelles que es diuen les Iedes, això estaria al cap del toro, i més enllà també tenim les Pleiades, és a dir, són petits cúmuls oberts de grups d'estrelles que van néixer juntes i que quan ho mirem amb mons prismàtics veiem un fotimer d'estrelles més i veiem com brillen i les podem anar classificant una per una. Amb mons prismàtics, també per gent més avançada, podem veure estrelles variables.
Això és perquè necessitem que hi hagi moltes estrelles al mateix camp i poder comparar luminositats. La gent ho fa amb uns prismàtics. Si tinguéssim algun trípode, es fa amb uns prismàtics. Sobretot recomano que tinguem un bon trípode amb una ròtula. La venen ja en aquestes botigues que venen aquests prismàtics per astronomia. Normalment són òptiques o hi ha alguna botiga especialitzada. Recomano també, per començar, algun parell de revistes. N'hi ha una que es diu Espacio i una altra que es diu Astronomia, que abans era Tribuna d'Astronomia, que ho venen als quioscos.
No sempre és accessible, però els grans quioscos que tenen de tot, normalment la tenen, si no es pot demanar. Aquestes revistes valen entre 4 i 5 euros, depèn de l'any. I ja tenim anuncis de telescopis, tenim botigues que ens ho poden vendre. És una bona manera, també. Digues, digues. No sé si tu, Oriol, et van regalar un telescopi ja de ben petit, si en tenies per casa o com vas començar, tu?
No, no, jo vaig, l'afició que tenia potser era de petit, però no ens podíem permetre un telescopi, llavors no va ser fins que ja era una mica més gran que un amic meu se me'n va deixar un, però me'n va deixar un dels més senzills d'aquests de 300 euros, però era bo, la marca era bona i era molt estable, i bueno, va ser veure Júpiter, que em va costar un parell de nits, és a dir, estava a punt d'esmoleitzar-me, totes les estrelles es veuen igual,
I Júpiter, amb la seva atmosfera, que té unes ratlles més fosques al mig, i els seus satèl·lits, va ser bastant espectacular. Tot i així encara vaig trigar uns vuit anys a comprar-me jo més o menys el telescopi amb dos paràmetres. Un, el que més s'agustava, el que volia, i l'altre, fins on podia pagar, perquè amb això dels telescopis és com els coses, pots comprar-te el que vulguis.
I, en certa manera, doncs, mira, a partir de llavors vam fer ja un seguiment més, sobretot de planetària, perquè era el més assequible i més espectacular. I, per exemple, nebulosa, necessites telescopis molt grans, molt oberts i cels molt negres. Per tant, a Sant Just també era una tonteria tenir-lo, perquè el cel tampoc no és que sigui molt especial per veure nebuloses. En canvi, aquests telescopis més petits, com el que jo en vaig fer...
hi poso una CD, una webcam, una càmera de fotografies, sí que es poden arribar a fer fotografies de nebuloses posant filtres. Això ja és una altra cosa. És més car perquè la càmera ja val els seus diners i tot això va sumant. Però, de mica en mica, sí que era un telescopi una mica modular que podia anar afegint. Però això només es pot fer si un sap el que vol. Perquè en una botiga sempre et prendran el kit muntat, el pack, i potser un cop el tens a casa no et serveix. Més val anar mirant...
Pices per separat i també te'l pots anar muntant. No muntar-te òpticament, això es feia abans quan era molt difícil trobar-nos i que eren molt cars. Ara és quasi una tonteria, però hi ha gent que s'ho fa. Però quan veus el tubo, que és d'una marca, la muntura, que és d'una altra, i el trípode, doncs mira, un altre, no calia que fos tan bo, que fos de fusta o que fos metàl·lic. També recomano un parell de llibres. Hi ha llibres d'un editorial que les diu Larús,
Bé, crec que encara els he vist a les botigues, i per exemple, per començar, n'hi ha un que és Observar el cielo a simple vista. Aquí ve fins i tot un petit planisferi, d'aquests planisferis d'abans, per veure quines estrelles podem veure aquesta época de l'any. Són llibres bastant baratets, jo quan els vaig comprar valent 12 euros, potser ara en valen 18, però bé, no són dels més cars. N'hi ha un altre que és Observar el cielo en prismàtics o petits telescopis.
I després ja tenia un que és observar la Lluna, un que és observar Mart, aquests no són tan recomanables per començar, perquè tampoc no som gaire bons, però bueno, de mica en mica, si algú té la ficció, també pot anar veient que hi ha moltes més editorials, molts més llibres, està bé fullejar-los per veure si trobarem la informació que volem, o si no, de vegades n'hi ha algun que era el cielo, crec que era de planeta, que hi havia una mica de tot, són d'aquests una mica enciclopèdics, com les guies de viatges del país, aquestes dibuixets,
aquests també són bons per començar, perquè t'ho explica una miqueta de tot, que això de vegades també va bé per tenir una mica d'idea de planetes, d'estrelles, després si són variables, una mica tot el que podem anar observant. Molt bé, doncs queda dit també i queda apuntat aquest conjunt de propostes per comprar telescopis, per saber-ne una mica més a aquestes revistes i a aquests llibres de cara a aquestes festes també.
Ens ha explicat, com sempre, l'Oriol Rigat, que cada setmana ens apropa una mica el món de l'astronomia. Moltes gràcies, Oriol. I tornem dimecres que ve, encara. Doncs fins dimecres que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu-ho a veure. A les portes, l'àdio d'esperc. Sintonitzes, l'àdio d'esperc. A l'àdio de Sant Lluís. Llorem tan ben fort curt.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu!
Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el pessebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
1, 2...
Un moment per fer ara una mica d'història i per això el que fem és primer de tot saludar el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia, què tal? I introduir-nos avui cap als anys 30, no? Els anys 30, sí, ara començarem de fet el 32, perquè el 31 ja el vàrem deixar més o menys enllestit. Sí.
I direm, doncs, havíem, per exemple, repassant una cosa, ui, el micro, que Joan Llongueres, que va ser un gran divulgador del folclor i de la rímica, etc., havia sigut, doncs, mestre també de les escoles aquí a Sant Just. Per tant, doncs, teníem una personalitat també. Com havíem dit que el senyor Narcís de Carreres i Guiteres, que va ser president de la Caixa i també president del Barça, part de la seva carrera el va guanyar, doncs, treballant com a mestre aquí a Sant Just.
I dèiem, doncs, que, per exemple, jo que ho sabia de bona tinta, que diuen, doncs, el meu pare era alumne d'ell a les escoles de l'Ateneu. I això era l'any 31, per dir-ho d'alguna manera. I llavors, el 32, ja ens trobem que Esquerra Republicana de Catalunya obre a la carretera el seu local de partit. O sigui, ja obre un local en la carretera general, doncs, que tenim aquí a Sant Just, a baix l'hostal, que en diem de vegades no per aquest,
Abans hi havia com dues parts a Sant Just. La part central, la que coneixem més, ja baix a la carretera, era baix a l'hostal. I quan la gent de l'hostal pujava, deia, anem a Sant Just. I Sant Just deia, anem a l'hostal. O sigui, tot es diferenciava. Es diferenciava, no?
que encara hi ha en alguns sectors de Barcelona que diuen, baixem a Barcelona, i a Santa Gràcia, per exemple. Aquí passava una mica en un altre nivell, però aquest, doncs, baixem a baix a l'hostal o pugem a Sant Just, al poble. Hi havia aquesta diferència encara en un lloc més petit, no? Sí, està clar. Doncs bé, a la carretera hi van fer el seu local. També la Lliga Catalana s'instal·la a Sant Just d'Esvern. O sigui, els partits anaven consolidant-se també en aquesta època del 31, de cara a tot el que esdevindria posteriorment.
L'Ajuntament destina 84.000 pessetes a obres municipals que són realitzades per aturats del municipi. Això està molt bé. Primer, veiem que no està tan bé que hi havia aturats, que hi havia una crisi econòmica important, que devia venir ja del 27.
I després ens trobem que l'Ajuntament destina aquests diners, important, per supost, per l'època, 84.000 pessetes, per tal que es facin una sèrie d'obres municipals, però a càrrec dels aturats. I d'aquesta manera tenen feina, poden sobreviure. Per exemple, la festa major representa l'obra de Josep Maria de Sagarra, l'hostal de la Glòria. És una de les obres més representatives, potser, de l'hostal de Josep Maria de Sagarra.
d'ell cal destacar sempre la riquesa del vocabulari. Tenia un domini del vocabulari extraordinari. Pensem, per exemple, en el poema de Nadal, d'ell mateix, i so, de com es pot utilitzar el llenguatge per explicar-se. I llavors diu que inclús ens especifica que el preu per poder contemplar l'obra, el preu de l'entrada, era entre 75 cèntims i dues pessetes.
i que no es podia entrar a la sala de la Taneu. Potser era bastant per l'època, no ho sé. Sí, està clar. I ara ens fa riure, però... No, clar, esclar que ens fa riure ara, però és que dues pessetes de l'època eren dinarons, dinarons. I 75 cèntims volia dir, doncs, que eren els que estaven...
a dalt, a preferència, que se'n diu, no? Que també podíem dir el galliner, que no existeix mai el galliner, aquí la teniu. Sempre ha sigut preferència a dalt i la platea a baix. Aquesta platea valia dues pessetes i a dalt 75 cèntims. La particularitat és que no es podia entrar a la sala sense americana. O sigui, més ben dit, amb mànigues de camisa, no es podia entrar amb mànigues de camisa. I això va durar molt de temps a la teniu, eh? Que per la festa major no es podia entrar amb mànigues de camisa, perquè el que hi fes...
perquè no hi havia aire condicionat, eh?, recordem això, obrien totes les finestres, quan es feia sarsuela, que inclús quedaven totes les escales plenes de gent, que ara avui dia, naturalment, per cursos de seguretat no es permetria, ja veiem quins exemples desgraciats tenim a la vora, no?, de fa molt poc, doncs que s'omplia de tal manera que s'havia d'anar amb americana, i vull dir que anar per Barcelona no es podia. Ah, sí.
Què et deien? No, no, no, sí, sí, hi ha hagut moments molt estrictes, molt estrictes pel carrer Sí. Però hi has de posar només per entrar a la teleu. Això mateix. Et diu que, com aquelles coses que sempre remarquem que passen una mica a l'exterior...
Les Corts Espanyoles aprovaven l'Estatut de Catalunya, cosa que ens afecta directament a tots en aquell moment, després d'haver estat retallat i desvirtuat. Ens sonen aquestes paraules, em sembla, no? Sí, sí. 32, no estem parlant? 1932. Sí, sí. Fa 80 anys exactes, de fet. I escolta, estem igual, oi? Molt bé. A Francesc Macià has escollit president de la Generalitat i hi ha un període de crisi econòmica. Atur obrer, caiguda de les exportacions i retorn dels emigrants.
O sigui, la gent torna com a casa perquè no hi havia feina enlloc, etc. Dels que havien marxat a Amèrica. La Turcia, per exemple, sí, bàsicament a Amèrica. I el 33, què passa del 33? En podem parlar una mica, també? Sí, home, avui tenim més temps, eh? Molt bé. Doncs el pressupost de l'Ajuntament és de 89.133 pessetes. Recordem que el 32 destinen 84.000 pessetes...
per les obres aquestes municipals, per tal que els obrers sense feina puguin treballar. I el pressupost del 33, un any després, és de 89.133. Vol dir que pràcticament al 100%, gairebé, es va destinar a aquestes obres municipals. Vull dir que hi havia altres despeses que no sé exactament com van sortir, no? Què passa aquell any? S'inaugura i es beneixen les escoles parroquials Núria. Mhm.
que ja han tancat, meravellament. Per tant, un moment important, llavors, també, no?, per la part educativa del poble. Sí, perquè hi havia una qüestió també entre, diguéssim, faccions, podríem dir-ne polítiques i també religioses, que hi havia la qüestió de la religió dintre les escoles, etcètera.
que es va anar eliminant d'alguna manera, perquè es va considerar que el que volia seguir una doctrina podia fer-ho, independentment de la seva educació escolar. Llavors l'Església va intentar en aquest moment muntar una sèrie d'escoles que li permetessin directament tenir-ne la potestat i poder ensenyar religió.
i aquest va ser un dels casos de les escoles parroquials Núria i doncs permetia llavors la llibertat a dintre que els pares que enviaven els seus fills sabien que allà ensenyarien per exemple religió catòlica i per tant doncs era un moment important també el fet que es fessin unes escoles escoles parroquials Núria acaben les obres del baptisteri de l'església i es posa un cobertor molt curiós que hi havia que ha durat molts anys i crec que ja es va desmuntar
Què dic això? Per què el batisteri? Perquè, si te'n recordes, l'altra setmana parlàvem que es van tirar a terra els cubs que privaven que es pogués passar pel carrer Bona Vista, perquè eren els delmes que la gent pagava, aquells impostos que la gent pagava a la parròquia, per una sèrie de raons, que llavors hi havia càrrega de vi o càrrega de blat, etcètera, que s'ebocava directament a través d'aquests cubs. Però aquests cubs, tirar-los a terra, va permetre que aquell espai es convertís en el batisteri.
I per tant, per això es fan unes obres importants a l'església. Aquest espai encara existeix i actualment és una sala, crec que se'n diu terres, de música. O sigui, es poden fer concerts de música a l'antic baptisteri, perquè la pica baptismal és a dintre de l'església. I llavors aquí s'arregla, aquesta sala queda realment bonica. Tenim nosaltres una sèrie de fotografies i postals que ensenyen aquest espai, que queda molt bé. Això de cobertor era com una mena de tapa,
que cobria la font d'aigües baptismals i pujava amb un contrapès, etcètera, i artísticament estava molt bé, no? És bonic, una peça que era bonica. Després, el que passa és que quan es crema l'església ja ho veurem, doncs, desapareix tot plegat, no? Encara ens faltan 5 anys, no? No, no, estem al 33, bueno, sí, pràcticament... Com va ser, 37, 38? Ara ens vindrà just, va passar una cosa, es va provar més d'una vegada d'encendre-la, es veu que no hi havia manera que la produguessin cremar, és que és curiosíssim també això, no? Sí, sí.
Per tant, estem encara... Estem al 32 o hem passat al 33? Estem al 33, sí. Que acaben, doncs, aquestes obres de reestructuració dels antics cubs, eh? L'estat català té local el casino. El casino és el carrer de la sala, el carrer Anselm Clavé, conegut com el carrer de la sala, perquè hi ha una sala davall, i doncs encara... Encara se li diu així, una mica. I per què no s'ha deixat el... Per què es va canviar el nom? Perquè, no, el carrer de la sala es deia... Suposo... Ha tingut molts carrers. Ah, o sigui, no s'ha dit mai, en realitat, de la sala.
No. El carrer de la sala sempre ha sigut el nom popular. Se li podria posar si és el nom popular, no? Sí, però després, com que en un moment determinat es va fer un homenatge, doncs amb Selm Clavé se li va posar una placa i se li va posar el nom d'en Selm Clavé. I tothom diu en vius al carrer de la sala.
És d'aquelles coses... Actualment, segur, que els que han vingut a viure aquí a Sant Jús, al carrer de Sant Clavé, no diuen que viuen al carrer de la Sala perquè ho desconeixen, pràcticament. Però els que han viscut tota la vida aquí a Sant Jús, no anem al carrer de Sant Clavé, normalment anem al carrer de la Sala. I és que és així, no? És normal. Què passa més? Doncs aquí, l'Ajuntament de Crés de les Escoles de l'Ateneu i es crea un patronat escolar municipal. Per què? Havíem dit ja que els socis de l'Ateneu tenien unes escoles pels seus fills. Sí.
Això representava una despesa realment important, insuportable per les circumstàncies econòmiques del moment. Del moment, està clar. No podien seguir endavant i com que l'Ajuntament també tenia escoles municipals i diguéssim el tarannà que hi havia polític de l'Ajuntament coincidia amb el tarannà de la gent que portava l'Ateneu, doncs la solució que va haver és que l'Ajuntament es fes càrrec
d'aquestes escoles, se municipalitzessin, i, per tant, aquest any passen a ser propietat de l'Ateu a propietat de l'Ajuntament, i, doncs, encara, d'alguna manera, diguéssim, el que és l'actual escoles municipals, podíem dir, nacionals, etcètera, s'ha de dir, de tota manera, nacionals, del poble, o sigui, ha tingut aquestes denominacions, escola també, escola del poble, escoles nacionals, escoles municipals, etcètera, doncs, venien ja d'aquests 33 que es fan càrrec
d'aquest apartat de l'escola de l'Ateneu. I què passa més? Doncs que mor Francesc Macià i el succeeix Lluís Companys. Això el 33, Pernadal va morir.
en Macià, l'avi Macià, i va entrar en Lluís Companys. Són anys realment importants, una mica de... Déu-n'hi-do, perquè aquí s'està constituint ja també una manera de ser de l'economia en general, o sigui, que ens afecta naturalment a tots. Però vull dir, els anys 30 formen una sèrie de coses que a nivells, si veus d'Europa inclús, com es va formant tot el que serà després l'Europa, els problemes amb el nazisme, amb la socialdemocràcia...
Es van conformant. Ja ve d'això, no? Sí, va tot avançant cap a aquest punt que culmina, malauradament, amb la Guerra Mundial. Exacte. Amb la Segona Guerra Mundial.
Ja veníem, naturalment, aquí. Ja veníem del 14 al 19, que ja havíem estat també en una guerra que va propiciar molt a Catalunya per la seva independència. O sigui, no intervenció. De fet, un 30 dret és quan entra Hitler al poder, no? Si no m'equivoco. Aquí, esclar, no hi ha la intervenció aquesta en la Contessa Primera de la Guerra Mundial, sinó que llavors aquí es fan diners. I per això aquí s'injusten amb aquestes cases que teníem, aquestes torres...
Sí, perquè la gent tenia diners perquè tenia indústria que permetia que la guerra, o sigui, que les necessitats de guerra es poguessin proveir. Es convertissin en, exacte. Clar, eren proveïdors d'un client extraordinàriament gran i potent, no? Per tant, doncs, hi havia això, no? Si et sembla bé, podem deixar-ho aquí al 34, doncs parlarem que hi ha bastantes coses més. Doncs deixem el 34 per la setmana que ve. Tindrem ja calentó, calentó, eh? Exacte, estarem a punt d'entrar en la guerra, doncs. Sí, que Déu-n'hi-do.
Perfecte, Pep. Moltes gràcies per descobrir-nos una mica més la història d'aquí al municipi. Fins demà. Que vagi bé. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Introduzca origen. Rambla Sant Just. Destino. Aranda de Duero.
Diríjese hacia la diagonal. En dos minutos llegará al restaurante Alambi de Saint-Just, donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambi del Hotel Esperia Saint-Just. Teléfono 93 473 25 17 93 473 25 17.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
On the corner of Main Street Just trying to keep it in line Say you want to move on in
I never really gave up on breaking out of this two-star town. I got the green light, I got a little bite. I'm gonna turn this thing around.
Bona nit.
Fins demà!
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Montse Hidalgo i Maite Polo. Ja s'ha acabat el funeral de Moisés Brogi a Barcelona i en aquests moments traslladen el fèretre del cirurgià i humanista cap al municipi de Port de la Selva, l'Al-Empordà, on serà enterrat. Personalitats destacades de l'àmbit científic, cultural i polític han acomiadat el cirurgià i humanista aquest matí, mort dilluns als 104 anys. Tenatori de les Corts de Barcelona, Albert Garcia, bon dia.
Bon dia, més de 500 persones s'han assistit al funeral del doctor Moisés Brogi, alternatori de les Corts de Barcelona, que s'ha quedat petit per acollir la cerimònia. Una cerimònia que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha definit com senzilla i entranyable. Després de donar el condol a la família, Mas ha destacat el paper de guia que ha de continuar jugant el doctor Brogi. Moisés Brogi era un d'aquests farts de llum que matia en una fracció...
que val la pena que tots la retingan, que tots ens puguem guiar per la freqüència que matia una persona com el doctor Brogino. I espero que el seu mestratge i el seu exemple serveixin una mica de camí, com s'ha dit també la cerimònia, pel nostre país, per la nostra societat i també per la humanitat sencera. A l'acte hi han assistit els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, els consellers Mascarell i Bois Ruiz i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias.
També ho han fet els màxims dirigents d'Esquerra Republicana i de la CUP, així com diverses personalitats del món de la cultura. L'Ajuntament de Badalona multarà dos locals de la ciutat per haver celebrat la revetlla de cap d'any sense llicència. Un dels establiments, situat al centre de Badalona, a banda de no tenir els permisos, sobrepassava l'aforament permès. I també es dona el cas que un dels locals se'ls va expedientar dues vegades perquè va intentar continuar la festa després de ser amonestat. Badalona, Raquel Moreno, bon dia.
Bon dia a tot i que el govern municipal parla d'una nit relativament tranquil·la amb poques incidències. L'Ajuntament de Badalona multarà dos locals per celebrar una festa la nit de cap d'any sense llicència. La Guàrdia Urbana va clausurar en aquest cas...
Dos locals, un d'ells, situats al centre de Badalona. Així ho ha destacat el regidor de Seguretat, Miguel Jurado. Levantamos tres actes a dos locales que, especial a la prohibición, uno en la zona centro y otro en la zona de las carpas, celebraron acto alguno de ellos con 500 personas del foro. Ahora sancionaremos en cumplimiento de las normativas y en cumplimiento de este tipo de actividades. El consistori no va concedir cap permís per la celebració de macrofestes a la ciutat de Badalona
cosa que feia preveure una major afluència a la zona d'orci de Can Ribón. L'únic incident registrat va ser un accident de trànsit en què un turisme va xocar contra una farola a la sortida del lateral de la C31. El conductor va donar positiu en un posterior control d'alcoholèmia.
L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat ha reclamat a la Generalitat que li permeti gestionar el parc d'habitatge públic que hi ha a la ciutat. El consistori vol evitar que hi hagi pisos públics buits. L'Hospitalet maricà. El dia hi ha a l'Hospitalet uns 15 desnonaments. L'Ajuntament calcula que a la ciutat hi ha uns 15.000 pisos buits, bona part dels quals són públics. El primer tinent d'alcalde de l'Hospitalet, Francesc Belbert, creu que no poden haver habitatges buits quan hi ha demanda per part de la ciutadania.
del que era Dixa, el que ara és l'Agència de l'Habitatge, és un part molt gran. I això el que fa és que o tu tens una capacitat, una agilitat important, o t'acaba generant habitatges buits massa temps, i en aquests moments en què tens una pressió i tant de demanda d'habitatge, el que no té sentit és que tingués habitatges públics buits amb famílies demanats d'habitatge sense habitatge. A l'Hospitalet hi ha actualment unes 400 famílies en situació de pobresa extrema.
Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El porter del Barça, Víctor Valdés, no podrà jugar avui amb Catalunya contra Nigèria. Pateix una facitis plantar al peu esquerra. El Barça ja ho ha comunicat a la Federació Catalana de Futbol i encara no ha fet saber si és dubte o no per jugar al partit contra l'Espanyol d'aquest proper diumenge, derbi, que es disputarà a l'estadi del Camp Nou. Destaquem que els nous jugadors del Barça, que sí que podran estar en el partit avui a les 7 de la tarda a Cornelli al Prat contra Nigèria,
S'han entrenat aquest matí en una sessió on ha assistit el Dani Tito Vilanova, que recupera de la intervenció que va ser sotmès el passat dia 20 de desembre. Ha aprofitat per ser...
avui a la ciutat esportiva i ha saludat els jugadors que aquest matí s'hi han exercitat. La resta tenen entrenament avui a porta tancada a les 6 de la tarda. Recordem aquest partit entre Catalunya i Nigèria a les 7 de la tarda és el darrer com a seleccionador català. Fins ara n'ha disputat 3 el substitut de Cruyff. Notícies en xarxa Tot seguit
les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Última setmana de la primera fira d'artesans i artistes del municipi estarà instal·lada aquests dies fins a dissabte al Parc del Parador. Són una quinzena de paradetes de botigues i artesans santjustencs que estaran allà venent els seus productes a la ciutadania santjustenca. A més a més també
Cada tarda hi ha diferents activitats per animar l'ambient d'aquests dies. L'últim dia, més a més, dissabte, 11 a 1 del migdia, el Patja Reial recollirà les cartes d'última hora als reis dels nens i nenes que encara no les hagin lliurat. I a la tarda també hi haurà una xocolatada popular per escalfar motors per donar la benvinguda i rebre els Reis de l'Orient. I, de fet, també en aquesta línia, el passebre a Vivenda Sant Just instal·larà als vols de l'Ajuntament el proper 5 de gener,
A partir de les 5 de la tarda serà el senyal que indicarà que els Reis de l'Orient estan a punt d'arribar al municipi en la 61ena cavalcada a Sant Just. Serà una representació fidel de les escenes nadalenques per rebre el rei de la parròquia per buscar el Sant Josep i la Verge Maria del Passebre. Ara s'estan acabant d'ultimar detalls però sembla que la grida ha funcionat i que la interpretació d'aquestes figures ja està resolta. L'arribada dels Reis d'Orient a Sant Just està previst que sigui al voltant de les 7 de la tarda dissabte i l'inici de la cavalcada serà a l'Avinguda Indústria a prop del Casal de Joves. Enfilaran
El seu camí cap a la plaça Verdaguer, pel carrer Salvador Espriu, Tudona, Miquel Rabarter i Verge dels Dolors. I a les 7, aproximadament, el reborà el mossèn Joaquim Rius a la plaça de l'Església, on adoraran el pessebre vivint, com dèiem, i també el nen Jesús. Després el reborà l'Ajuntament, l'alcalde i els regidors i regidores.
I acabem aquest bolletí recordant-vos que el casal de joves continua amb el seu casal de Nadal. Avui s'imparteix un taller de cuina per aprendre a fer cupcakes i divendres n'hi ha un de manualitats per aprendre a fer polseres i trenes. Uns cursos que es fan al matí, per tant el d'avui ja està en marxa, ha començat a les 11 i són per joves a partir de 12 anys. Demà i dijous hi haurà una sessió de jocs online gratuïta també a les 11 i a més a més divendres per acabar hi haurà un carou que és gratuït a les 5 de la tarda. Les inscripcions en principi ja s'han acabat però si us interessa...
participant en alguna d'aquestes propostes en concret, podeu adreçar-vos directament al Casal de Joves per demanar si teniu un lloc. I de moment això és tot. Més informació a partir de la 1 i 5 als Sant Just Notícies, edició migdia.
No ho dubtis, la millor retrucquing. 8.5. Web. Enerproceu. En serveis d'empreses, oficines i polígons industrials.
El Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Consulta els horaris al telèfon 3536 o al web museudelesaigues.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua, on l'aigua viu.
Introduzca o San Just. Desprecia la gara donde degustilo aranda. Desfruta de la pasión por la carne en Esperia San Just. Teléfono. I just want you home.
Fins demà!
Fins demà!
I a aquesta hora el que fem és anar-nos de viatge. Feia bastantes setmanes que no ens movíem d'aquí Sant Just i per això avui ens hem convidat de nou a la Irene Pujadas. Bon dia, Irene, què tal? Bon dia, Carme. Avui, a més a més, ens n'anem a una altra clàssica capital europea, per dir-ho d'alguna manera, no? Doncs sí, s'acosten les dates nadalenques i comença a fer fred, encara que a vegades no en faci tant. I per això he decidit triar una ciutat menys freda que Helsinki, però més freda que Barcelona.
Escenari d'UV Dependents i és la ciutat on l'any 1971 va formar el grup Queen Londres. A sintonia avui entrem... Exacte, eh?
No són els Queen els que sentim de fons. No, no, no. És inconfusible. M'agrada aquesta cançó. A mi també, és que m'agrada molt. Són un rep molt feliç. Doncs parlem de Londres. Tothom és un dels que vivien a Londres o haver-hi anat. És una mica bastant diferent, a vegades, no? Tants capitals d'Europa, no? I bé, així per posar-nos una mica en context, va ser fundada cap a l'any Londinium i actualment Londres té uns 8 milions d'habitants, sense comptar, és a dir, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, realment.
Poc comparable amb el que tenim per aquí, segurament. Exacte. Aleatòries, podem dir que hi passa el riu Tamesi. El 1666, mitja ciutat va cremar absolutament. I William Turner, pintor anglès, em va fer un quadre molt boniquet. És una ciutat molt multicultural, que va a un ritme molt... que és una de les grans sensacions. Impacte, eh? Sí, sí. En tinc un record una mica estifant portant ara cap a Barcelona i electrònica olímpica. Quantes coses de l'import... Home, que ens ha fet també... De l'Abel...
A mi... Bueno, no em desagrada, eh? Té una veu molt macota, sí, sí. Però mai l'escoltem. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No,
les dobles cares de totes les persones, no? Es tracta del misteriós cas del Dr. Robert Louis Stevenson, que, malauradament, no era el que ve que canta. Probablement que no és l'estat sobre Londres. Bé, del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, del Robert Louis Stevenson, que era escocès, de Dimbult, 86, i es diu tot...
que és una de les primeres novel·les que retraten la doble personalitat, els conflictes... Potser d'aquesta manera tan clara, no? Exacte, sí. A part perquè es diu que no només era en plan una cosa metafòrica dels éssers romans, sinó com una cosa més de malalties i trastorns i coses. En tot cas, segons la novel·la... Bé, també ens agrada aquesta cançó. La posaria abans que la darrere. Now she walks through her...
Avui estem avançant, no? De fet, de la mateixa manera que Mr. Hyde representa la novel·la Passa a Londres i també se'ns veu com una... se'ns presenta el barri on viu Mr. Hyde, que se'ns presenta com un barri així... lúgubre, fangós, ple de prostitucions...
I aquí diu que el que passa a la novel·la és bipolarisme, i hi ha un dissociatiu de les tècniques, i altres diuen que és la vida a tu, que és un llibret molt pur i molt alt. I a més, ha tingut mila d'algunes. Una cosa deu tenir. I aquesta és la millor cançó sobre Londres, segons el Time Out de Londres. The Kings, 40%.
Ens agrada més que l'Adel, no? Ah, sí, sí. Aquesta m'agrada molt, sí, sí. Si vols estar a tu i... Exacte. I hi ha gent que es queixarà i ha decidit triar-ne dues més espectaculars del planeta, potser. Que sentit sensibilitat, clar, pel·lis que són bastant... Bueno, que estan bastant com... Hem decidit triar-ne dues, allò, per lluny, però que mostren dues cares de la mateixa moneda, que seria el Regne Unit. I que, va, si en podem veure el trailer, Carme?
Mi esposa en público. Tal vez debería cambiar de empleo. ¿Y si mi esposo fuese el rey? Particule. No esposo, pero necesito su con... ...con hablar de mis asuntos personales. ¿Sabe algún chiste? La elocuencia.
La pel·lícula, el discursador del rei, que va tenir molts premis, si no m'equivoco. Sí. A mi, la veritat, és que em va agradar molt. Vull dir, tampoc... És una pel·lícula que, a part del rei Jordi VI, del Regne Unit, que va ser el rei, atenció, del 36 al 52, vull dir, anys bastant claus. I ho va ser una mica per accident, perquè el seu germà, Eduard Vuité, una bona que se suposava que no... que si estàvem... no sabien bé com va, que si estàvem bé ella, doncs havia de renunciar al trono. I va decidir renunciar-hi, el portemut, i llavors va fer de contractar. El director també era portemut.
Va estar llegint molt... I bé, vull dir, història de superació, totes aquestes coses. Però bé, està molt bé, vull dir, té molt... Ben feta, oi? Sí, humor molt britànic, molt ben feta. M'agrada molt, la veritat, la recomano. Doncs és aquest discurs del rei. I tornem a un Londres més contemporani i ho recomanem Closer, que és una tragicomèdia, no sé gaire com dir-li.
Comèdia... De cine. Sí, que parla bé. Parelles, infidelitats, problemes del primer món. Feliç, no? Amb un final no tan feliç. A mi també em va agradar molt. M'agrada molt. Té música, el driver. Té quiero. Té quiero muchísimo. Gent que s'estima. És l'escena de la Peixera? No és aquí. Ai tant.
Es comença amb musiqueta, però problemes. M'agrada molt.
Bé, són dos pel·lis de gèneres... No ho he sentit. Però bueno... Fins aquí. Molt la selecció musical, Irene. Sí, sí, ara estem escoltant Blur. Bé, escoltem...
Doncs què m'hem sentit, Irene? Shopboys, i bé, vull dir, pel que fa a Londres podríem parlar de grups ultramítics, de polis i aquestes coses, però hem decidit parlar d'un grup així ben jovenet, però que ja ha hagut de 30. 25, potser? 25, jo crec que 25. I, bé, que no només han compartit els animals grans, sinó que molta gent ja els considera dels grans, no? Són DXX, els que esteu sentint... Like breathing was easy
doncs d'1008 hem Remy Metley Craft Oliver Sim i Jamie Smith que també Jamie XX el seu segon disc o existe i les seves cançons jo això no sé com electrònica amb pop i melodies així càlides el sol del silenci alhora i això que està bé això que està sentint l'album Castillo Angels i vull dir és bastant
Es veu per on parlen els trics. Sí, exacte. Ens agrada. Molt bé, Irene. Doncs així acabem aquesta volta al món per les ciutats d'avui, aquesta temporada. Anem per la traïda. Molt bé, Irene.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Un quart d'una del migdia m'agradaràs amb les trícols del telèfon. És el gran dubte, què porto? De fet, és una d'aquestes coses que, com que et sembla que tothom hagi de saber una mica de vins, també fa si puc preguntar, no?, de vegades, o intentar deixar-se assessorar. Fa puc preguntar, però la resposta és què t'agrada a tu i què li pot agradar a l'altra persona que t'ha convidat. També el pots conèixer. Podríem partir d'això. Què t'agraden els vins? O si l'altre cuinarà. O sigui, per mi la nit, tu amb què disfrutes?
Per tant, hem de tenir en compte quin plat hi haurà, no?, per a l'hora de... Podria ser el segon aspecte, però bàsicament perquè d'ho agradarà. O sigui, primer de tot, contentem-nos a nosaltres. Potser compartir no hi ha problema. Està clar. Després ens deies també que cal tenir en compte una mica, si podem, no?, suposo que si tenim més relació al lloc on anem a sopar.
No, ja ho veiem amb essencial volum. A mi en Covid de novia es veuria ara, o sigui, quin és el que em vindria de gust? Ah, potser haurem de veure la sensació. En cas, el gust, o sigui, també aniria amb temperatura ambient. Ho hem de tenir en compte, no? També. Això són aspectes de tu potser de més de gust o un altre segons. Un dia que fa com gaire fer una sopa calenta, m'imagino que si tens un sopà, doncs també són amb tu.
O sigui, ja t'estan indicant que volen un vi sense grans pretensions, que estigui bé, que estigui correcte, però tampoc em vull entretenir de gust. Que n'hi ha confiant sense manies o zona. I per alguna celebració així concreta, hi ha alguns vins que s'adiguin més en aquesta pretensió que deies ara? Sí, home, sempre n'hi ha uns vins que queden com més plans, no? Més inexpressius, molt...
I d'altres que crec que et deus anar perquè una mica allò de dir, vinga, un vi una mica... No ho esperava. Que pugui ser protagonista el vi també, no? Que no quedi allà com l'ampolla i prou. Exacte, jo seria potser un altre factor...
Sí, m'imagino això que t'anava a preguntar. Per exemple, un sopar romàntic també requereix un vi diferent. Sí, perquè segurament estaràs més pendent del vi, no? És allò que dius, quan un sopar pot ser entre dos, potser el vi pot ser més protagonista. Un sopar entre dos fins i tot és més... Ah, està clar.
Per tant, sí que és veritat que a l'hora de fer-ho hem de dedicar-hi una mica de temps, ni que sigui, a l'hora de decidir quin vi triem. Fins i tot, perquè el llibre de la cuquetes amb una colla de 10-1 amics, amb la finalitat de que simplement parlareu del vi, però si no teniu intenció de parlar del vi, realment serà difícil, perquè sortiran un munt de temes a taula. Entre dos pot ser més fàcil, però clar, també hem de posar-li aquell punt de... ...que dedica converses o que fa sopars amb colles...
I es parla també del vi? Sí. A més que s'hauria de parlar del vi, s'hauria de parlar de l'aigua. Si anem a un restaurant s'hauria de tindre en compte fins i tot el servei, la posició dels plats, les copes, si són bones o no. Jo crec que forma a part tot un conjunt. N'hi ha més interès. Potser jo miro més l'interès... Es pensar-hi una mica més. No sé si ens vols donar un últim consell, Astrid. Estem entrant a Nadal...
Sí. I venen els plats forts i consistents i moltes vegades el que seria el primer plat amb els... Una mica tenim... De cara ja a la setmana que ve i l'altra... Com combinar-ho tot plegat, no? Com combinar-ho perquè sempre podem pensar en un blanc, un eritiu... I tots pensaríem en negre. Intentarem una mica simplificar-ho tot per no atabalar amb tants vins a la taula. Fins una mica així ara en temes de...
de crisi i així, anem a buscar un estil de vins ideals per no estar en cada plat buscant-li el vi. Anem a simplificar, que ens dona a tots una mica el Nadal. Moltes gràcies, Astrid Goldstein, del Celler de Camata, per acompanyar-vos i acostar-nos a... És informació a Nadal, tothom una mica de què faig. També una mica com quan s'apropa Nadal tot és complicat. Sí, sí, això passa amb tot. Doncs moltes gràcies, Astrid, molt bé. Bon cap de setmana.
Un minut de conferència a Sant Just sobre la importància de dibuixar els infants. Queden llibres editats i, a més, també traduïts en diversos idiomes. La conferència serà demà a les 6 de la tarda, però per tractar una mica del que s'explicarà demà... Molt bon dia, Pilarín. Déu-vos-guards, molt bon dia. Fa molta emoció aquesta xerrada. Jo no havia tingut el que pensava, sobretot els puixos en la vida dels nens i això...
La feina m'ha fet rumiar molt i preparar-m'ho molt. És a dir, de dibuixar els nens i nenes. Jo crec que sempre trobem amb les persones, no? I llavors hi ha mestres fantàstics que potser no saben dibuixar, però que són molts. És gairebé un dival i no hi donen gaire importància. Però...
per problemes de relaxament, que és molt bo que els nens siguin cap al tema de dibuixar. De fet, el títol de demà és justament la importància de dibuixar en aquest procés educatiu. Ajuda, per tant, això que ens comentava, la visió potser de l'espai. També m'imagino que el paper de desenvolupar la imagina de l'escola sembla que quedi més, a mesura que es va creixent, queda més en un segon pla. Sí, això és veritat, eh?
per això, eh? I d'altres... Mira, amb els Passió, que són 50 anys, gràciesíssim per Franquista, que s'hi continuï, i que s'hi continuï pensant molt, crec. Clar, perquè són 50 anys, per tant, doncs, és molt de temps en experiència directa, no? Tractant, doncs, directament amb tot plegat. De fet, els seus dibuixos, aquest component univers. Quan veig un pare a prat als llibres, vam tenir la gent d'aquests,
Oficis. Que és el fet de veure com passa el pas del temps, no? Que malgrat tot va superant aquestes generacions. Esclar, he tingut una mica llarga. Quasi tenim tres generacions de gent que és una cosa insòlita, perquè generalment la gent no durem tant. A vegades ens trobem amb el Roser Cabifà dibuixant... Mira, encara estem dibuixant! Quina sort! Clar.
Perquè, vostè, com comença tot plegat, aquest ofici? A mi m'agradava moltíssim dibuixar, m'agradava molt. M'agradava molt. No ho són. Jo vaig, d'alguna manera, però imitant en aquest... Res, que no era una cosa molt inconsistent. I llavors vaig pensar que havia d'estudiar alguna cosa que fes referència a això, al final em vaig decidir per Belles Arts, vaig fer tots els estudis de Belles Arts...
Mai de la vida m'han demanat el meu títol per fer res, fer cap editorial. I després vaig entrar en el món del llibre, que recordaran com una pedagoga importantíssima. Va venir a l'escola de Villasarts perquè volien fer llibres per nens. I va dir aquest, aquest i aquest, anirien bé. I encara totes tres estem amb actiu.
Clar, clar, que per tant vol dir que algun sentit tindria, no? Vull dir que ve de molt lluny i per tant s'ha pogut mantenir... Tant anys, eh? El que no hem fet... No vull parlar per ningú, parlo per mi. El que no hagi fet és perquè no he estat capaç de fer-ho. Perquè he tingut molt bones oportunitats de canviar col... He tingut unes oportunitats increïbles amb tants anys. Bé...
Tinc que mirar encara d'anar-les aprofitant una mica i desitjar que tothom pugui fer llargues carreres. Perquè penso que sí, que se n'ha de fer, que no és temps amb què es recordi. M'agrada molt, com si diguéssim, simultanejar-ho amb aquests llibres que hem fet petites històries, que són coses reals. Això també m'agrada molt fer-ho.
He pogut fer dibuixos animats per la televisió, moltes oportunitats, perquè he tingut encàrrecs i m'ho he passat molt bé fent-ho tot. I canviaria alguna cosa? Hi ha alguna cosa que digui, això potser m'ho hagués fet diferent? Home, mira, sempre he pogut fer més ben fet, eh? Treballar-ho més, fer-ho més ben fet. En aquest aspecte, jo soc partidària de la figuració.
quan diu llevar-se ben dona, treballar com un... Sí, crec. Però hi ha altres factors, eh? Hi ha altres factors que t'ho passis bé, que hagis tingut la sort de tenir bon rotllo amb la gent. Jo crec que hi entren factors i que a vegades tens el xurro que et toquin i a vegades no et toquen tant. Mhm.
La trajectòria, potser, si més no el camí. I ara mateix, que ja soc molt gran, el factor salut. Perquè, esclar, per exemple, tens un mal d'esquerra, s'hauràs de plegar de dibuixar. Gràcies a Déu, que quan era petita sempre estava malalta, de gran he tingut una salut de fer. No m'han... No m'ha destorbat per això, perquè no són quatre dies, això.
per la població catalana en general. De fet, Piralín Vallès és una d'aquestes figures que segurament ha format part de la infància de molta gent, doncs normalment es recorda amb aquesta bona idea, amb aquest somriure. Mira, amb això tinc una... Jo em sento... Sent això que a vegades diuen, aquest dibuixant, aquest pintor, aquest cantant, no han set prou reconeguts. Jo, sincerament, he set quasi massa reconeguda.
perquè la gent ha sigut tan amable, tan bona, i al fer una carrera tan llarga, la gent com se'n recordaven una mica, ja és clar, són aquestes dues o tres generacions, i la veritat, en aquest país la gent és amable i agraïda, i jo en aquest aspecte penso, ostres, ara no foteu un disbarat última hora, perquè la gent...
no s'ho mereixeria, que m'han donat molts premis. Clar, no sé si a un nivell més general la comentava que encara estan en actiu, vostè i altres dibuixants, que fa temps que hi sonen en el sector. Com veuen aquest món de la il·lustració ara mateix? Jo crec que Catalunya és una gran potència en aquest món. En donem. Així com el Brasil donen futbolistes, nosaltres donem...
Artistes. Jo crec que el món artístic europeu del futur i els artistes catalans, jo crec que ha estat molt brillant, amb llibertat, que això és molt important, perquè abans ja en s'havien de dibuixar, però era molt condicionat per la majoria de professors. Hi ha gent que em va tenir professors que condicionaven moltíssim els nens. Això avui dia no es produeix,
Jo crec que els nens dibuixen molt bé, veig nens petits que dibuixen increïblement bé, veig adolescents que saben fer còmics, o més ben fets, doncs, jo penso en els aspectes d'una Catalunya. Quan vegin, l'art dona una presència, a més a més, molt bona, però figura que algú ha de perdre. En l'art,
No perd mai ningú, tot suma. Un d'aquests joves que estiguin comencen a anar en camí de la il·lustració. Els artistes sempre figurem que som aquests bojos i ensats, al nostre aire, sense gaire cap ni peus i tot. I tenim una part d'aquestes, eh? Però hi ha una cosa que és imprescindible. I llavors tu creuràs més o menys en la teva obra.
Perquè tu també la veus, la teva obra, i les limitacions. Però si tu tens fe de tenir una veu en aquest món, i de parlar, i quan et toqui... Que no perdi un èxit és una cosa que ve ràpid, ràpid, perquè nosaltres som tan bons i tan fantàstics, ve a base de molta feina. Ara, el que s'hi queda aquí treballant i tot,
jo penso que té unes oportunitats formidables. Doncs, moltes gràcies, Pilarín Vallès. Avui hem pogut parlar a referència del curs escolar, a d'acord del dibuix en el procés educatiu dels infants, que serà a les 6 de la tarda, a l'equipament de la plaça de la Pau. S'adreça a tothom, pares, mares, mestres i públic en general. A més a més, també hi ha un tiu pel dintre Rau Blau, també el just a la fusta aquí, al revés del telèfon. Moltes gràcies, Pilarín. Ens visarem els dibuixos dels nens. I moltes gràcies.
Que vagi molt bé, una abraçada. Adéu. Adéu, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Isolation is not good for me I don't want to sit on a lemon tree I'm stepping around in the desert of joy Maybe anyhow I'll get another toy And everything will happen I wonder how, I wonder why Yesterday and all that I can see Is just another lemon tree
El nombre de morts ha estat més d'un 4% en l'any 2012, segons el balanç de sinistralitat que fa encara aquesta hora el Departament d'Interior. En canvi, els ferits greus han augmentat. Barcelona, Unitat Mòbil, Lluís Sánchez i Montcarvajal, bon dia.
El 1 de desembre del 2012 han mort 196 persones per accident, són 9 menys que el 2011. En canvi, el nombre d'accidents amb morts i ferits greus ha augmentat força, el 16%. Ho explica el director general del Servei Català de Trànsit, Joan Areja. Si agafem els morts i ferits greus...