de poder rebre missatges o funcionar com a telèfons mòbils, també ens monitoritzaran i ens diran com ens trobem. Tot això després d'una jornada inaugural, la d'ahir, amb la presència del creador de Facebook, Marc Zuckerberg, i la de Sundar Pichai, el vicepresident de Google. Tots dos es van comprometre a estendre internet per tot el món.
Esports Josep Antoniisa.
L'Atlètic no s'entrena fins a la tarda, després viatja en xàrter fins a Barcelona. En ukeip patins aquest vespre a les 7, festes de celebració pel títol de Copa a Vic. D'altra banda, Ferran López va notificar el noia que no renovarà de cara a la temporada que ve com a entrenador. En basquet NBA aquesta matinada, Ricky Rubio ha fet 18 punts, 12 rebots i 11 assistències, però no ha pogut evitar la derrota de Minnesota davant Los Angeles Clippers 105-110.
Fins aquí les notícies.
Just a l'aposta.
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora arrenca el Just a la Fusta d'avui, dimarts 3 de març. Comencem aquesta hora al Just a la Fusta amb moltes coses. Primer de tot parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Farem un cop dull també a l'actualitat general del dia i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona l'entrevistarem avui a German Català per parlar del cicle d'audiovisuals de muntanya que comença aquest dijous amb el reportatge que va fer ell sobre la Concagua, serà a les vuit del vespre. Parlarem d'aquesta experiència que va tenir ara fa tot just un any. A dos quarts de dotze, tertúlia d'actualitat, amb en Josep Maria Ranyer i en Josep Maria Majuan parlarem de diferents qüestions a l'actualitat política.
I a la tercera hora tindrem el Pep Quintana per repassar un nou capítol de la història de Sant Just. Tot plegat i més qüestions des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem!
Saludem de nou l'Andrea. Bon dia, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de les visites, les escoles, perquè van començar fa ja un parell de setmanes, però continuen en altres centres. Sí, continuen. En concret, demà, dimecres i dijous, són l'escola Montserrat i l'Institut de Sant Just, que obriran les seves portes aquesta setmana.
de cara al procés de preinscripció. L'escola Montserrat farà dues jornades de portes obertes per tal que els pares puguin conèixer el seu projecte de centre i les seves instal·lacions. La primera serà demà dimecres al matí a dos quarts de deu i la segona dijous a la tarda, les quatre de la tarda.
L'institut d'altra banda només farà una única visita i serà dijous a un quart de set de la tarda. Com deies, cada any els centres educatius fan aquestes jornades de portes obertes, aquestes visites adreçades als pares i mares per tal que decideixin a quina escola volen matricular els seus fills i filles al curs que ve, a pocs dies de l'inici del procés de preinscripció.
L'escola Canigó va organitzar aquestes visites al principi de febrer i l'escola Montseny ho farà la setmana que ve, dilluns a les 4 i dimarts 10 a dos quarts de deu del matí. L'escola Bressol municipal Marreix les organitzarà el mes d'abril perquè el seu procés de prescripció comença més endavant. Podeu consultar més informació i també aquests horaris d'obertura de les escoles al web municipal sanjus.cat.
Molt bé, doncs és la primera notícia del dia. Tenim més coses. De què més parlem, Andrea? Doncs parlem del concurs de pros e poesia en català per a no professionals. Ja s'ha obert la convocatòria per participar-hi. Fins al 24 de març hi ha temps per presentar els escrits. La participació al concurs, com sempre, és oberta a tothom a partir de 9 anys i el tema és lliure.
Aquest any la presentació s'haurà de fer a través d'internet, és una de les novetats, i enguany el Servei Local de Català dedica aquest 2015 a Manuel de Petrolo, en l'any del 25è aniversari de la seva mort. Hi ha quatre categories com cada any, nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14, joves de 15 a 17 i adults de 18 anys en endavant.
Els premis varien per cada categoria, són els mateixos que edicions anteriors. En la categoria de nois i noies de 9 a 11 anys, els premis van dels 45 als 70 euros, la vas canviar en llibres, en la de joves seran de 60 a 80 euros en metàl·lic i en la de adults de 100 a 160 euros. El tercer premi seran aquests 100 euros i el primer seran els 160. Com dèiem, el termini d'admissió de les obres és el 24 de març i podeu consultar les bases ja al web del Servei Local de Català, que és sanjus.net barra Servei Local Català.
I acabem parlant, Andrea, de festa major. Encara falta però ja en tenim ganes. Tenim moltes ganes i ja sabem algunes coses. Ja comencem a saber els primers detalls de la festa d'enguany. D'entrada sabem que la festa major d'aquest any durarà una setmana. Del 30 de juliol al 6 d'agost Sant just viurà la seva festa gran amb activitats per a tothom.
Aquests són els primers detalls que s'han conegut de la Festa Major després que el Nucli es reunís la setmana passada amb representants d'entitats i persones a títol individual per començar a preparar la celebració. Encara queda mig any per la Festa, però des del Nucli ho volen tenir tot ben lligat des del principi.
S'ha determinat que la festa serà del 30 de juliol al 6 d'agost per tal que l'Splay ara mateix pugui continuar amb la seva jornada festiva, la plaça Verdequeia, el primer dijous de festa, i per incloure també la jornada festiva del 6 d'agost. A banda de les dates, també s'ha decidit crear una aplicació per a mòbils Android amb tota la informació de la festa major, incluent també els resultats d'aquesta rivalitat entre grocs i blaus, els resultats dels jocs amb tota la informació actualitzada,
També repetirà el Dia Blau per tercer any consecutiu i es farà el dimarts 4 d'agost. De moment es desconeix el cartell d'actuacions musicals al Camp de Futbol, s'espera que en les properes trobades es vagi concretant i també s'asseguiran debatent propostes i aportant idees interessants per incloure a la festa. Recordeu que totes les reunions del Nucli són obertes, podeu anar-hi, dir la vostra i participar i aportar idees de cara a la festa major. Us podeu informar també a través del seu blog.
Molt bé, encara queda eh, realment falten cinc mesos ara. Però volen tenir tot ben organitzat i anar sense pressa i tant. Són les notícies principals d'aquest matí. Més informació als bulletins duraris, també a la una, als Sant Just Notícies. Ara de seguida parlem de més actualitat, ho fem després de posar la música aquest dimarts.
amb una novetat que arriba de la mà del grup que es diu M83 i Heim, que n'estrenarà tota una cançó que es diu Holes in the Sky, que sona així.
Una cançó que forma part d'una pel·lícula, que és la nova pel·lícula de la Sala Divergente, que es diu Insurgente, que està a punt d'estrenar-se i que aquesta banda sonora inclou una nova cançó de M83 i Haim. Sembla que a la primera part, a la banda sonora, hi havia una col·laboració entre Timmy Impala i Kendrick Lamar, doncs l'estrella de la segona part serà aquesta cançó que es diu Holds in the Sky.
que ha composat M83 amb les veus de la germana Heim, que estan preparant el seu nou disc. I té aquest to així com... èpic, no? Ho llegim a Indispot, la banda sonora arribarà el 17 de març, amb també una cançó que es diu Never Let You Down, firmada per Wood Dick amb la col·laboració de Likili. Molt bé. Grans homes.
Hands to the sky I am a dreamer We've been the whole night
We are believers. Somebody free me from my chains.
Oh, oh, oh.
No, no, no.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonòrafs o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves a Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en quiosc mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de s'enjust desvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'ons és moment per parlar d'actualitat, fixar-nos en els temes més afecats avui a les portades dels diaris.
I per això tornem a saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Avui parlem del Mobile World Congress. Sí, és el tema principal a totes les portades i també en fotografia. Avui el protagonista és Marc Zuckerberg, el fundador de Facebook. El diari Ara ens diu Facebook versus Google, la cursa per portar internet a tot el món. Pugna, els dos gegants lluiten per ser els primers a ocupar el mercat verge. Potencial, 4.000 milions d'habitants encara no estan connectats a la xarxa.
És la notícia destacada del diari ara emportada. Aquesta primera jornada oberta del Mobile World Congress. El periòdico també és el tema del dia. Ens diu Internet busques tendres sense apujar els preus. El Mobile acull la proposta de Zuckerberg i les demandes de Lierta, emportada avall amb una fotografia.
del fundador de Facebook, que va ser l'estrella d'aquest congrés a Barcelona. I a la vanguardia, per últim, ens diu, un mobile d'estrelles i novetats. El congrés revela un pla per crear una targeta SIM universal. I també parla de la intervenció de Mark Zuckerberg, deia, vull fer arribar internet a tothom. El fundador de Facebook i el vicepresident de Google, Sundar Pichai, van acaparar l'atenció a la fira en aquesta primera jornada del Mobile a Barcelona.
Tu saps quant valen les entrades per accedir-hi? No, però m'imagino que molt. Jo no sabia que valien tant. A veure, centenars d'euros... Sí, la més barata són 700 euros. 700, la més barata. Estupendo.
Si no tens acreditació com a periodista, com a persona que té una empresa, etcètera. En fi, no sé si hi ha molta gent que la compra per anar-hi així. El Nobel sempre està ple. Si no vens d'alguna empresa, no sé si... Això, que jo crec que és molt més del món de negocis que una altra cosa. Exacte. Amb tot això em sembla bastant...
En fi, parlem de més informació perquè els digitals ens parlen d'altres qüestions. Avui he sortit l'atur aquest matí i el 324 explica que l'atur ha baixat en 1.600 persones a Catalunya i en 13.500 a l'estat. És el descens més important en un mes de febrer, en 14 anys. És com a veure també l'avantguàrdia, és la que ha caigut a més en el mes de febrer des del 2001.
També llegim a la vanguardia de declaracions de ministre Disenda. Montoro ha dit que podemos... No, que podemos, però és el verd. No és el que nosaltres podem, no? Podem crear 3 milions de llocs de feina en la propera legislatura.
Alonso que va despertar després del seu accident parlant en italià i encara es creia que estava a Ferrari, que és el que passa de vegades amb tot el cos. I els accidents del pilot que encara no ha confirmat la seva presència al GP d'Austràlia va patir una petita amnèsia després del cop.
Anna Allen, l'actriu de Cuéntame, que s'ha inventat una mica la seva vida, no sé si estàs al cas, Andrea, del que ha passat, però bé, sembla que és l'actriu de Cuéntame que es va fer amb un Photoshop com si estigués als Òscars, però no hi era, sinó que va ser una cosa de Photoshop, que no coneix Julia Roberts i que no va participar tampoc a The Big Bang Theory com a assegurar el seu currículum.
Es veu que se l'ha descobert, ella va dir feliç d'estar a la 86a edició dels Òscars, ho va dir el dia de la cerimònia, i en principi no tenia per què ser descaballat perquè l'any anterior també hi havia anat. La seva versió era que la convidava a l'equip de Ben Affle, que havia portat unitat perdida.
una pel·lícula que optava a un òscar. En tot cas, la fotografia, com va descobrir El Mundo, era una farsa, perquè no podia ser una foto que s'hagués fet a la catifa vermella. En tot cas, ja han descobert aquestes altres mentides de l'actriu.
Ella de moment no ha donat cap explicació i bé, en tot cas tot apunta que tampoc anirem al darrere d'altres coses que havia anat dient i què passa amb aquesta actriu i amb aquestes declaracions.
Més notícies l'Ara explica que durant acusar el jutge Sant i Vidal de fer un gran mal als qui desitgen legítimament la independència, sé que m'abresaran a la xarxa, ha dit, però ja fa temps que crec que és hora de dir el que penses i que la por a dir-ho paralitza. Ho ha dit el seu blog.
És una altra de les notícies del dia, una de les que porta l'Ara en portada, que també parla de l'atur registrat, que, com dèiem, baixa Catalunya en 1.645 persones i queda ara als 581.124 desocupats. Tres minuts i del quart d'onze tornem ara cap als diaris per fixar-nos ara en apunts culturals del dia.
Per on comencem avui, Andrea? Doncs comencem. Parlen del nou llibre de la il·lustradora Paula Bonet. Ho llegim al periódico que rendeix el seu personal homenatge a la vida i l'obra de François Truffaut, el cineasta francès. El llibre, en concret, 813 textos i dibuixos de l'autora de Vila-real recorren l'univers personal i fílmic de la icona de la Nobel Bac.
Abans que un tumor cerebral el van cés l'any 84 als 52 anys, Trofó, símul del cine francès, va rodar 21 pel·lícules en què es barrejarien ficció, realitat i autobiografia, literatura, homenatges al cine i al teatre i sobretot desitjos, fantasmes i obsessions i una col·lecció de triangles. I en aquests triangles amorosos han centrat els llapis i pincells de Paula Bonet, una noia de Vilareal,
per canviant de registre després de l'èxit del seu primer llibre, que a fer quan en la pantalla apareix el dient, rendir amb 813 un personal homenatge a la vida i filmografia d'un cineasta que per il·lustradora valenciana és referent i obsessió. Un dels temes són, com dèiem, els Triangles amorosos, que va trobar a Jules i Jim, una pel·lícula del 1962, un himne a la mort i la mort,
La piel suave, del 64, i La mujer de al lado, de l'any 81. Diu que les tres pel·lícules conformen la segona part de 813. És un reportatge que trobem avui al periòdico. D'altra banda hem de parlar d'una exposició que podem visitar a la Virreina a partir d'aquesta setmana. L'artista conceptual Sofí Carle presenta una retrospectiva de la seva obra allà. El tema de la seva identitat està en la base d'una tasca que ha inspirat Paul Oster i Enrique Villamatas.
Diu el perièdic, una narradora d'històries, una fotògrafa, una investigadora de com ens construïm a partir de relats i com ens veuen, ens expliquen els altres. És Sophie Cal, una artista de París, artista conceptual, d'aquí el centre de la imatge d'Arabi Reina acull des d'avui fins al 7 de juliol una retrospectiva que mostra, entre altres coses, com ha transformat els dramatismes de la seva pròpia vida en material artístic.
Sota el títol de Modus Vivendi, la mostra comissariada per Agustín Pérez Rubió, reuneix un total d'11 instal·lacions, les vuit primeres tenen a veure amb els altres, amb el territori hàlia i es basen en originals propostes, fer pensar en la imatge de la bellesa sexe de naixement, per exemple, o el record que conservadors i empleats del museu Stuart Gardner de Boston tenien dels quadres desapareguts, peces de rembre, armenet i vermell, entre d'altres, després d'un històric robatori que va tenir lloc l'any 90.
El factor autobiogràfic és el motor de les tres últimes instal·lacions, potser les més conegudes i les que han donat més nom a l'artista. És un altre dels articles que trobem avui en Clau Cultural. Els diaris. I acabem, si et sembla, parlant de música. Parlem de Madonna, ahir va anunciar gira i podem explicar que actuarà al Sant Jordi el 24 de novembre.
El Palau Sant Jordi de Barcelona acollirà el dia 24 de novembre a un concert de Madonna que forma part de la gira mundial Rebel Heart. La cantant nord-americana, que el 10 de març publicarà el disc Rebel Heart, començarà les presentacions en directe del nou espectacle el 29 d'agost a Miami, com dèiem, 24 de novembre al Sant Jordi de Barcelona.
Doncs Déu-n'hi-do, 24 de novembre, per això. Encara queda, però sí, amb aquests concerts ens hem d'espavilar per comprar els radars. Sí, sí, mirar els dotors que realment en 3 o 4 dies al octubre, sí.
I aniràs, Andrea? No. No? No t'agrada l'Amadona? Ah no, l'Amadona no, per pagar els preus desorbitats que costaran. Això és veritat. Sincerament no la conec tant, conec les més conegudes, però no soc superfan. Prefereixo una de dues, repetir. Molt bé, però no ho faràs, no?
No sé si han exorbit les entrades ja per al concert. L'últim disc no l'he sentit gaire, però la Madonna segur que no, i el Dodor encara m'ho he de pensar. Doncs ens en anem ara a parlar d'esport.
I avui comencem amb l'esportiu que, diu, serà una final per la del Vila Real, el partit de demà del Vila Real contra el Barça. Tot i el 3 a 1 de l'anada, el Barça no ho tindrà fàcil. El madrigal, la il·lusió dels bruguets per jugar a la seva primera final i el bon moment que passen, resultant una amenaça aquest partit, que és demà dimecres a les vuit del vespre.
A salt, el triplet, que és el que diu el diari Esport en portada, i a més, Triana Neymar. Amb aquestes tres copes, el Barça jugar en aquests 19 dies estarà a final de la Copa, en quarts de Champions i ser líder a la Lliga. El programa físic ja contemplava arribar al clàssic i en aquests encrebaments europeus a un gran nivell. I el Barça que oferirà dos anys més a Alves, un altre dels titulars del diari Esport.
El Mundo Deportivo diu Lliga torna a vendre de si mateix a dos punts al Madrid i Champions. El recital de Manchester deixa la classificació per quarts ben encarrilada, tot i que el titular més gros se l'ha endut la Copa. El Barça arriba al Cruç del mes de març, també és el que explica, amb opcions de guanyar el títol en totes les competicions. Demà a Villarreal el primer pas s'entén a la final de la Copa, després del 3 a 1 que van aconseguir al Camp Nou.
També el Mundo Deportivo parla de l'Espanyol, parlant de nit màgica al Power Stadium, s'espera un Play Històric demà davant de l'Atlètic, mentre Estuani renova com a Blanqui Blau fins al 2018.
Són els titulars esportius de la premsa catalana, parlem del que diuen des de Madrid, que estan més crítics les diu a més rival menys Madrid, encara de visitar Barça i Sevilla, i rebre el València, liderar perdut 11 punts en 7 partits contra els seus 5 perseguidors. I el Marc titula segon avís.
El club torna a trobar a faltar la motivació en Enxeloti i la plantilla. En els despatxs del Bernabéu creuen que a Carlo li sobra masquerra i li falta madura. Va desesperar el paixotisme dels futbolistes la primera meitat del partit de diumenge i és el que expliquen també pendents del Madrid-Barça, que encara queden més de dues setmanes. Però bé, en tot cas, tema de portada ja als diaris esportius.
D'aquí saltem cap a les contraportades dels diaris. Avui comencem a parlar del diari Ara amb l'article que signa Salvador Cardús, titulat avui El vell, el nou i l'honest. Diu que la compareixença del matrimoni Pujol Ferrosola i del seu fill Gran d'avant a la Comissió d'Investigació del Parlament sobre el frau i l'evasió fiscal, entre altres, ha fet transparents aspectes poconestos de la realitat social catalana dels darrers 30 o 40 anys. D'una banda, hi ha el paper que van fer els diputats a la Comissió.
Amb excepcions sonroses, la majoria portaven els papers mullats i no van saber passar de preguntar per les insinuacions publicades a uns mitjans que s'han distinguit per utilitzar el rumor i la maledicència com a arma política. Però no és això el més de sabador. El que realment em dà indignar és l'estil inquisitori emprat per alguns diputats que intentaven provocar els pujols per tal que perdessin els nervis i així poder-los acabar d'enfonsar no pas políticament, sinó mediàticament. Va ser depriment veure el Parlament al servei de la revenja i al llinçament.
Diu, de l'altre, hi ha el fet de la intervenció prolixa, impúdica i desvergonyida, més que no pas arrogant, del gran dels Pujol, i que va destapar la permés o pecar del món dels negocis. Diu, sí, aquest mercat que se suposa que s'hauria d'autorregolar amb una racionalitat pròpia, estudiada amb prestigioses escoles de negoci, resulta que ha estat trufat de comissionistes i vividors.
que s'hi tràfica amb informació privilegiada, que hi són determinants els favors fets i deguts, els amiguismes i les ramiguetes, que és ple de firaires i engalipadors, que es mou per filles i fòbies personals, que té patries esclar i que es desfà i acabar dient
que hi ha una vella manera de fer política però també una vella manera de fer negocis, d'entrar a la universitat, de prosperar com a artista, de fer periodisme o de vendre televisors. I aquesta vella manera sempre ha conviscut, afortunadament, amb un altre estil, que no és nou. És honest i, com que no soc ingénu, ja em conformaria que el balanç entre el vell i l'un és millor és a favor del segon. En canvi, reconec que no soc capaç de creure que el nou, només pel fet de ser-ho, canviï res.
Saltem cap al periódico on llegim el següent titular, se dirigir-me al filipí, com tractar-lo, li dono confiança. Diu, li dono confiança perquè conec la psicologia dels filipins, suposo, és Daniel Itoanyo, corresponsal d'un canal filipí i mediador cultural, llums, diu, sobre la comunitat silenciosa. Diu, una persona d'origen filipí es comporta... Diu, conec, perquè una persona d'origen filipí es comporta d'aquesta manera o d'una altra, o al revés, a la persona filipina li explico com funcionen les coses aquí.
Diu per què ha de col·laborar, la convenço de col·laborar. Diu, jo habitualment la meva feina de mediador la faig en els serveis socials, una cosa que a les filipines pràcticament no existeix. El filipí no entén que el cridin dels serveis socials perquè el nen té problemes al col·legi. Sapa que em refereixo al nen de problemes a l'escola i de l'escola vigent els serveis socials a veure què està passant a casa.
Diu això a les filipines no existeix, el filipí no vol parlar amb un desconegut de les seves coses familiars que considera seves íntimes. Diu aquí entro jo com a mediador cultural, és la meva tasca, esquivar les barreres, jo sé dirigir-me al filipí, com tractar-lo, els gestos tot, li dono confiança. Diu perquè a vegades un filipí està assegut davant d'algú de l'Ajuntament i diu sí, sí, sí, sí, a tot, però pot ser que no estigui entenent res, així que jo hi vaig i m'asseguro que ho entén i li explico les coses.
El Daniel diu que l'idioma és un dels principals obstacles. Jo arribar aquí difícilment em podia comunicar. Abans de venir havia fet un any de castellà a l'Instituto Cervantes però no havia pogut practicar. Després del català el vaig aprendre aquí a la Universitat de Barcelona. Diu que allà va estudiar Ciències Polítiques a les Filipines. Aquí vaig venir a fer un màster. Diu ara soc periodista corresponsal de l'ABSCBN, que és un canal filibí.
Diu que molts filipins em coneixen de veure'm a la tele o d'internet perquè soc el gestor del grup de Facebook dels filipins d'Espanya i d'Andorra.
Molt bé, doncs mira, un personatge curiós avui també al periòdico, acabem amb l'avantguàrdia. Un cúfan pot esgarrar la qualitat de vida. A veure, explica't, Andrea. Sí, ho diu el metge Uturrino Laringola, que és expert en cúfans, Gonzalo Martinez Monche. Diu que un cúfan és un so que perceps sense que hi hagi font externa que el produeixi, només el sents tu. El produeixes tu mateix per una disfunció aluïda. I a la cúfan també se li diu
Diu que pot ser tan desesperant que algun pacient ha arribat al suïcidi. Diu que el pot sentir a qualsevol edat i sexe si bé amb ell incrementa les possibilitats de tenir-ne. Actualment diu que hi ha un 5% de la població que pateix a Cufans.
Aquest soroll ve de les cèl·lules ciliades de la còclea, que és l'anomenada cargol, una estructura en espiral que conté l'organ de corti format per unes cel·luletes neurosensorials que tradueixen la vibració en impulsos elèctrics que el nervi auditiu transmet al còrtex, al cervell, que al seu torna a interpretar aquest senyal. I així sentim, doncs, pel cargol que tenim a dins de l'ull de baixa. Dius altera la polaritat elèctrica i donen un senyal elèctric perturbat. D'aquí sorgeix la Cufan.
pot ser alterat per una lesió a causa d'un virus, una inflamació aguda, una autitis mitjana mal curada, una mala vascularitat, un barotraumatisme, un canvi brús de pressió de l'orella interna dins d'un avió posejant o per un mastegot a l'orella. I diu també que el Víctor Amela, que és qui l'entrevista explica que ell va tenir una cufa, va ser un infern, el bronzit del motor d'una rentadora i un xulet de no sé quant cicles el cap, imagina't,
Un canvi de pressió en un avió o un refredat mal curat. Va ser fa 25 anys i vaig peregrinar per un viacrucis d'Utrino a l'Arincòlex fins que un va ser franc i li va dir acostumat-hi. I ara espera que a través d'aquesta entrevista i de la intervenció de Gonzalo Martínez Monche i de les seves investigacions pel que fa als acufants, aquestes persones que els pateixen puguin veure una llum al final del túnel.
I acabem aquest repàs ara amb la notícia curiosa del dia. Avui ens porta a parlar del Buckingham Palace Andrean. Perquè aquest cap de setmana s'ha vist la imatge d'un home que s'escapava despullat d'aquest palau.
O el Ben Shea, sí, sí, sí, un vídeo. Sembla que era un home descullat que estava penjat com d'un llençol i que escapava d'una finestra de la façana del Buckingham Palace que ha encès el debat a les xarxes socials si podia ser veritat una cosa així o si era un fake, no? Si era un muntatge que en aquest cas estaria molt ben fet. Sembla que el vídeo va pujar un usuari a Youtube, suma ja un milió de visites.
I bé, aparentment, mostra dos turistes sueques que graven el canvi de guàrdia al palau i es troben en aquesta escena estranya. En el canvi de guàrdia un home es salta amb un llençol des d'una finestra del Baquín-Campalas. En plena llum de dia. No m'ho crec. Difícil, eh? No sé quina és la funció això. Seria difondre...
L'objectiu del vídeo? Res, suposo veure l'efecte que creus. Però vaja, és que no som a Comunía, Saltada, Paquinfampales, sabent que hi ha un canvi de guàrdia que està tota la plaça al davant plena, de gent, vaja, no sé, poca discreció. En fi, es pot veure, el YouTube, el vídeo. Que vagi bé i bon dia.
Un minut i tres quarts d'onze, saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, bon dia. Bon dia, per parlar del temps. Molt bé, molt bé. Sí. No bé? No, una mica encustipat, una mica tocadet, no bé. És l'època, no segueixes els teus propis consells, no? És curiós, eh? Això de no seguir els teus propis consells és una mica lleig.
Bé, anem a parlar una miqueta d'aquesta primavera entre cometes que tenim a sobre, una primavera que aviam que avui portem bones notícies perquè tret d'aquest impàs que tindrem entre dimecres i dijous... Continuen. Després, els propers dies, les temperatures són força agradables. Penseu que de mitjana, aquesta època de l'any, a primers de març, hauríem d'estar al voltant d'uns 13 graus de màxima, és la mitjana, i un 6 de mínima.
sí que durant tot el mes de març ens vam recuperant aquesta temperatura dels 13 fins a aproximadament als 16 o 17, o sigui que durant el mes de març les temperatures màximes van enfilant-se ja una miqueta fins a arribar al col·lufo de la primavera. Però aquests dos últims dies hem estat amb valors molt alts, diumenge a 18 graus, ahir 22,3 graus, és una temperatura altíssima. Ho comentàvem a través del WhatsApp, tu i jo, que se'n faria una temperatura molt alta, o sigui, Sant Just va ser... Ahir era les 7 de la tarda, eh?
Sí, sí, a les 7 de la tarda a Sant Just estàvem a 16 graus ja, però és que, clar, a les 5 estàvem a 23, gairebé 22 i mig, o sigui, és una animalada. Temperatures molt altes que no haurien de ser les que toquen, però com que hem comentat el fet que el normal seria 13 i ahir vam arribar a gairebé 23, la patacada de demà serà molt marcada, perquè les temperatures baixaran entre 6 i 9 graus, i això és una baixada molt important.
Sort que tenim el dimarts, que avui podríem titular que és un dia de procés cap a un altre cop tornar un parell de dies d'hivern. Ho diem perquè ahir a aquesta hora estàvem gairebé 18 graus i ara en aquests moments estem al voltant dels 14 graus, o sigui que ja ha baixat 4 graus de temperatura en referència a ahir.
que és el que passarà aquest migdia. No arribarem als 23, ens quedarem amb uns 15 o 16. Tenim alguns núvols, el sol també és protagonista, o sigui que durant la jornada avui anirem jugant amb aquesta variabilitat. Ja de cara a la tarda sí que sembla que els núvols cada cop aniran guanyant més terreny, cada cop seran més destacats i a poc a poc anirà arribant aquest front. Un front que continuen els mapes indicant, i ja falta molt poquet perquè arribi, que és força actiu, que ens podria donar precipitacions a Sant Just, al voltant d'entre 6 i 7 litres per metre quadrat,
Durant el matí, sobretot migdia, primera de la tarda, ens enganxarà la pluja, el tàntum, la moto i aquestes coses, i al sortir al carrer agafar el paraigua. Però ja de cara a la tarda a vespre començarà a entrar el vent del nord. Aquest és un front que passa, que durarà precipitació, però probablement la posta de sol ja començarà a treure el nas una miqueta al solet cap al quart de set de la tarda, perquè començarem a veure
que els núvols van marxant cap al mar, que entra la tramuntana i el Mastral, per això aponent nosaltres veurem com el sol marxa, perquè el Mastral ja ha entrat al vespre quan marxa el sol, i de cara a la nit el vent del nord serà el que s'imposarà. Això permetrà que els valors es normalitzin, demà serà un dia tapat i plujós, a més és un front que arriba amb aire fred associat, amb prou feina superarem els 12 graus, és una baixada molt important, amb 48 hores de diferència passarem dels 22 als 12, i això és una baixada molt marcada, o sigui que demà ens haurem d'abrigar
I de cara a la nit, doncs, el vent s'encarregarà de frenar una mica el termòmetre, però bé, la temperatura estarà per sota dels 10 graus, segur, avui hem estat a 11, doncs, demà segur que estarem per sota dels 10 graus. I dijous ens quedarà un dia molt ventilat, un altre cop amb molt bona ventilació, amb molt bona visibilitat, i continuem aquest 2015 ventós, perquè demà serà un altre cop un dia on el vent serà molt marcat a tot el país.
no tant a l'àrea metropolitana, perquè és una zona que no notem tant el vent del nord, però sí que als dos extrems del país i al Pirineu el vent es tornarà a fer notar. Dijous serà un dia fresquet, tot i la presència del sol, el vent del nord s'encapegarà. Podrem recuperar els darrers. Sí, perquè tot i que el termòmetre es pugui enfilar cap a 11, 13, 14 graus dijous, perquè ja veurà la presència del sol, la sensació serà de fred. Tot i que si estem arrecerats, està prou bé, perquè aquest solet del mes de març... Però ja no plorarà, exacte.
I llavors de cara al divendres i al dissabte, progressiu, augment de les temperatures un altre cop, creiem que entre divendres i dissabte tornarem a sol·libadors de 16-17 graus, no 23, no els 23 d'ahir, però sí que estarem una mica per sobre del que toca, 16-17 graus, que és molt agraït si fa sol. I el vent aquest dijous, divendres ja fluixarà, o sigui que al cap de setmana serà força tranquil. Bé, si anem cap a l'Empordà o cap a les Terres de l'Ebre, sí que encara m'ho farà una miqueta de vent,
Però vaja, que la resta del país té tendència molt clara a deixar de bufar. I sembla que la setmana vinent seguirem parlant de tranquil·litat, o sigui que diumenge, dilluns seguim parlant d'un temps estable, amb valors molt agradables, i hi ha un anticicló bastant potent que es veu a quedar amb nosaltres sis o vuit dies. O sigui, això ho anirem confirmant, però sembla que tota la setmana que ve serà força tranquil·la pel que fa a la meteorologia.
Molt bé, doncs ho acabarem d'ametisar, i de moment sabigueu que demà, per aigües, els portaré a casa. I a més torna l'hivern. Doncs queda clar, Carles, moltes gràcies, i que vagi bé, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
9 minuts i arribem en punt a les 11 de matí. Un moment ara per fer un cop d'ull als concerts previstos per avui dimarts.
No m'adono encara no arribarà el novembre però tenim propostes per avui.
I'm so impatient for a new sensation. God knows what I thought I'd do. I bit my own sweet heart into... És Evan Dando que actua avui a la Sala Bars de Barcelona. I thought I needed all the things I didn't need at all.
I thought I wanted all the things I didn't want at all Just to hold my heartbeat
És com deiem el concert que hi ha avui, la proposta que hi ha avui per la gent que tingui ganes d'anar de concerts a Barcelona i Bandando com deiem a la sala bars era conegut per la seva participació a la banda Lemonheads.
Líder d'aquesta banda de Boston, que va tenir el seu moment de glòria a principis dels 90, ara s'ha convertit en aquest altre cantautor indie. Els seus temes sonen a totes les parts dels Estats Units i ara visita el Vars Club en solitari per interpretar els seus temes. Però pis en solitari i també reinterpretar els grans èxits amb The Lemonheads. El concert és avui a les 9 de la nit i les entrades costen entre 15 i 20 euros.
I podem fer memòria sentint els temes més coneguts de Lemonheads com aquest, que segurament també sonarà avui en aquest concert amb aquest altre to, amb aquest altre estil.
Una versió en aquest cas de Mrs Robinson. O aquesta altra.
Doncs això pel que fa a concerts també tenim altres qüestions, altres novetats, i ho fem per parlar ara de Cristina Rosenvingue,
I el seu segon acte, una cançó basada en aquests senzills caixa de ritme i guitarra acústica, en els quals ella i Refri el que fan és jugar una mica amb elements com els coros o un riff de guitarra, amb aquest punt fosc.
Este es un hombre feliz. Regalará a su mujer la operación de nariz. A ver si así recupera la vida sexual.
I acabem encara amb una altra notícia més en clau musical. Un anunci d'algú que treurà disc aviat d'aquí un parell de mesos. Són Manfort & Sons, que ho han fet de través d'un teaser. Aquest que sentim ara de fons. Són 20 segons només, però bé, en tot cas els ha servit per explicar que arribaran el dia 4 de maig a ser un nou disc.
Aquest és el teaser que sentíem que deien que ahir desballarien i ho han fet amb un altre teaser una mica més llarg d'aquests britànics, però que no ha arribat a ser una cançó com potser...
Alguns esperaven. És la manera que han denunciat el seu tercer àlbum que es dirà Wilder Mind i que sortirà el 4 de maig. Seran 12 temes i de moment només es poden sentir 21 segons. I el que es sap és que seran el festival Bilbao Bebe Calif i presentaran aquest Wilder Mind.
que arribarà el dia 4 de maig. Bé, en tot cas, de moment el que podem fer és quedar-nos amb altres temes anteriors, com aquest babel d'en Manforten Sons. Ens acompanyen fins a les 11 del matí, quan connectarem amb Catalunya Ràdio, el bulletí de les notícies, també amb les del Sant Just Notícies. Tornem després, entrevistarem German Català per parlar del cicle de divisors de la SES i també farem tertúlia.
I know that choice is color all I do
I'll sprain it all to the watchman's son I never lived a year better spent in love So know my weakness, know my voice And I'll believe in grace and choice And I know perhaps my heart is fast But I'll be born without a mind
I see the nurse in my greed and my pride I stretch my arms into the sky I cry, babel, babel, look at me now The walls of my town, they come crumbling down You ask, where will we stand in the winds that will howl As all we see will slip into the clouds
So come down from your mountain and stand where we've been You know our breath is weak and our body thin
Es manté el nivell de desembassament i la crescuda al tram final de l'Ebre, que fins ara ha inundat alguns camps i embarcadors. El pantà de Riberroja és el 94% de capacitat. A Riberroja els pagesos han retirat els motors per captar aigua del riu. Riberroja d'Ebre.
Bon dia. Aquesta és fins ara l'única recomanació que fa l'Ajuntament de Ribarroja als pagesos que vesteixen les seves sèries de l'aigua del riu. La crescuda passa per la població de moments sense problemes. Antoni Suárez és l'alcalde. A mi m'agrada per ara em preocupa més que, per exemple, a l'Aragó, que s'estiguin plantant a les grans planes de Bujarabol gran quantitat de camp de panics, que consumeixen una gran quantitat d'aigua. I que fa que d'un abastiu no arribi ni 100 metres cúbics segons. Eulàlia Ferri, Catalunya Ràdio, Ribarroja d'Ebra.
El líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran Lleida, carrega contra el Diplocat i el jutge Santiago Vidal. Segons el president de Convergència del Congrés, tant el Consell de la Diplomàcia de Catalunya com el jutge sospès de la carrera judicial fan un gran mal als que desitgen la independència. Duran Lleida refereix al resum setmanal que publica el Diplocat on s'explica que el jutge Vidal ha estat apartat de la judicatura per haver redactat un esborrany de Constitució Catalana.
La Lliga d'Unió lamenta la manca de respecte a la imparcialitat del jutge Vidal, i recorda que s'han passat anys fent de tertulià i amb mateïn opinions. Segons Donant Lleida, creu que no es poden fer pitjor les coses si el que s'aspira és a la cessació. L'atur registrat ha baixat a Catalunya de 1.600 persones al febrer. Ara hi ha 581.000 parats que busquen feina a través de les oficines públiques de col·locació. L'atur ha baixat sobretot a la indústria i a la construcció i només ha augmentat a l'agricultura.
per demarcacions ha disminuït a tot arreu tret de llei del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha valorat positivament aquest descens als matins de TV3.
Les autoritats de Rússia han impedit a polítics europeus assistir als honorals de Boris Nemsov, un polític de Polònia que ha obtingut el visat i un parlamentari del Parlament Europeu de Latònia ha hagut de tornar a l'aeroport perquè no l'han deixat accedir a l'acte de comiat de l'opositor. Tampoc ha pogut anar als actes de comiat de líder opositor Navalny, que no ha obtingut el permís per deixar el rei domiciliari en què ara mateix es troba.
Comencen les obres per desurbanitzar La Platera, una zona d'aigua amb olls de l'Startit al Baix Empordà. El projecte ha estat reconegut dins el programa live de la Unió Europea, a Girona, a Isabel Jonola. Bon dia. La Platera és un dels pocs espais que es recupera d'un projecte d'urbanització dels anys 80. Xavier Quintana, director del projecte.
No és la dimensió en quant a espai el que és interessant en aquest cas, sinó el fet de pensar que es pot recuperar un espai que s'havia degradat parcialment.
300 persones de 28 països participen avui i deman el congrés sobre tecnologia mòbil aplicada a la salut que organitza el Mobile World Congress. En la trobada es presentaran les principals innovacions en aquest sector. Barcelona, Montse Poblet. Bon dia. Els participants en el congrés han estat rebut pel conseller de Salut, Boi Ruiz, que expressa baixar el que n'espera de la trobada.
Visualitzar el que realment estem fent a Catalunya, que és força important, i la posició que tenim respecte a altres coses autònomes o en el context d'Europa, i per altra aprendre de les experiències i de la innovació que s'està creant en aquest àmbit. Aquí es parlarà entre d'altres qüestions de com els mòbils poden millorar l'atenció als malalts crònics o com compartir a través de la telefonia informació mèdica dels pacients. Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Esports, Josep Antoni Isam. Ara, les 11 entrenaments del Barça i l'Espanyol pensaran als partits de tornada de les semifinals de Copa de demà. Els Blaugrana viatgen demà mateix a Vilareal, amb un avantatge 3-1 a la nada. L'Espanyol va empatar 1-1 a Bilbao. Juga demà a Cornellà al Prat, a partir de les 10 del vespre. Els bascos viatgen aquesta tarda després de l'entrenament que faran a l'Ezama. Anokéi Patins aquesta tarda, festa grossa a Vic.
Els jugadors dediquen a l'afició i oferiran a la capital d'Osona el títol de Copa. Han quedat convocats a les instal·lacions del club per fer una passejada fins a l'Ajuntament. En bàsquet aquesta matinada NBA Minnesota 105 Clippers 110. 18 punts de Ricky Rubió. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea. L'escola Montserrat i l'institut de Sant Joc obriran les seves portes aquesta setmana, els pares i mares. L'escola Montserrat farà dues jornades de portes obertes per tal que els pares coneguin els seus projectes de centre i les seves instal·lacions. La primera serà demà dimecres a dos quarts de deu del matí i la segona dijous a les quatre de la tarda. L'institut d'altra banda només farà una única visita i serà dijous a un quart de set de la tarda. Cada any els centres educatius
fan jornades de portes obertes adreçades als pares i mares per tal que decideixin a quina escola volen matricular els seus fills i filles a pocs dies de l'inici del procés de preinscripció.
Més coses, el Servei Local de Català obre la convocatòria per participar del concurs de prosa i poesia en català per a no professionals fins al 24 de març i a temps per presentar els escrits. Les dues modalitats d'escrits són prosa i poesia, hi ha quatre categories de participants, nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 anys, joves de 15 a 17 i adults de 18 en endavant. Els premis també varien en funció de la categoria.
Els premis per als nois i noies de 9 a 11 anys van dels 45 als 70 euros abans canviant llibres. La de joves són de 60 a 80 euros en metàl·lic i la d'adults de 100 a 160. Al termini d'admissió de les obres, com deia el 24 de març, podeu consultar les bases completes al web del Servei Local de Català, sanjus.net barra Servei Local Català.
I un punt més per explicar-vos que Sant just celebrarà durant tota la setmana el Dia Internacional de la Dona que es comemora diumenge 8 de març. Entitats i equipaments organitzen un munt d'actes els propers dies per celebrar aquesta jornada de reivindicació de la igualtat entre homes i dones. Cada any el Casal de Joves dedica tota una tarda a la celebració del 8 de març i aquest cop serà divendres amb diferents classes i exhibicions. També divendres a la nit se celebrarà el sopavall de les dones de la Teneu
Dissabte a la tarda es farà una sortida al teatre per veure l'obra La Plaza del Diamante a la Triomf d'Àvila de Cans i l'acte central de la jornada serà diumenge, dia 8 de març, a les 12 al Jardins de Canginastà sota el lema Canya per la igualtat. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant just notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant just al web de la ràdio de Svern.com. Molt bon dia.
Let it go, let it go Can't hold it back anymore Let it go, let it go Turn my back and slam the door The snow glows white on the mountain tonight Not a footprint to be seen A kingdom of isolation And it looks like I'm a queen
No wind is howling like this swirling storm inside Couldn't keep it in, heaven knows I tried Don't let them in, don't let them see Be the good girl you always had to be Don't feel, don't feel, don't let them know Well, now they know
Let it go, let it go, can't hold it back anymore. Let it go, let it go, don't move back inside my door. And you will stay, and you will stay. Let it go, let it go,
Cold never bothered me anyway It's funny how some distance Makes everything seem small And the fears that once controlled me Can't get to me at all Up here in the cold thin air I finally can breathe
I know I left a line behind, but I'm too relieved to grieve. Let it go, let it go, can't run the bag anymore. Let it go, let it go, till my pockets let me go.
You won't find me The past is left behind me Buried in the snow Let it go, let it go Can't hold it back anymore Let it go, let it go Dread my broken heart
Aquest dijous arrenca la segona edició del cicle d'audivisuals de muntanya de la SES, una selecció de reportatges de muntanya i excursionisme que es projectaran un cop al mes a la sala de piquet de la Teneu. Aquest dijous s'obrirà el cicle amb un documental sobre l'Aconcagua titulat Aconcagua al Sentinella.
de Pedra i ara en parlem amb el senyor Justengui, soci de la CES, German Català, que s'hi explicarà aquesta experiència que va viure justament fa un any a la Concagua i qui farà, per tant, aquesta presentació de dijous. Molt bon dia, German. Hola, bon dia. Fa just un any, més o menys, que eres de la Concagua? Doncs sí, exactament. A mitjans de febrer de l'any passat. Sí, sí, tot just un any. Es coneix com el sostre d'Amèrica, no? Aquesta muntanya? Sí, doncs resulta que...
La Viquipèdia és la muntanya més alt d'Amèrica i la més alta de fora de l'Àsia. És per on? Déu-n'hi-do. Per això que ets sostrat d'Amèrica, no del món. Correcte. Tu tens experiència, n'hem parlat altres vegades, amb tot el món dels cims i dels pics alts. En aquest cas, concret per això, la Concagua, què és el que el fa especial? Què té de singulat?
A veure, experiència tampoc en tinc tanta. De fet és la tercera vegada que estic en un cim del voltant dels 6.000 metres. I el que es tracta no sóc ni alpinista ni escalador, el que m'agrada fer és el que en diuen senderisme, trekking, que en aquest cas són muntanyes molt altes i relativament poc tècniques i assequibles.
Què el fa especial respecte d'altres aventures? Doncs, per mi, era la més alta de totes les que he fet, i en Alacón Cauas donen dues coses molt rellevants des del punt de vista de la dificultat o de la tensió que suposen allà. Un és que fa un fred de mil dimonis.
molt de fred, molt de fred, molt de fred. I l'altre és que hi ha una humitat molt, molt, molt, molt baixa del voltant del 10%, la qual cosa fa que, diguem-ne, la hidratació continua passi a ser molt, molt, molt important.
Per altra banda, no és un trajecte difícil des del punt de vista tècnic, però sí que l'altitud i la combinada amb la baixa humitat i el fred molt intens que pot arribar a fer ho fan realment feixuc.
El fred és més dur del que et pensaves? No sap com mesurar quant fred farà. Després llegeixo coses i experiències d'altres en allà. A dalt pots estar als vespre a menys 20 sota 0. No tenia eines per mesurar-ho.
que em feia molt i que quan fa molt de vent a les nits doncs fa respecte. L'experiència per això, les recordes d'aquests tres pics que has fet, és una de les que recordes més fàcil que els altres o quin record en tens?
Home, evidentment és la darrera, i jo diria que per diferents motius també és la més singular, perquè anàvem... em sembla que us ho vaig explicar... ens va muntar un grup de gent d'arreu del món, però ningú ens coneixíem. Llavors, un cert sentiment de soledat així d'entrada, doncs també el tenies, però vaja, no ho explico com a problema, eh, sinó com al revés.
com a valor afegit d'estar en un lloc desconegut, amb gent desconeguda, però d'altra manera ho fa molt sentit i és una experiència relativament introvertida també.
Ara, aquests dies, rememorant-ho, per preparar l'audivisual aquest que compartirem dijous, em rellegeixo notes i vivències i fotos. Va ser una experiència per mi molt sentida, amb sentiments molt ferms. No sé com explicar-ho. El títol de fet del documental o del reportatge és Aconcagua, el Sentinella de Pedra.
Sí. A què fa referència? Resulta que llegint el nom Aconcaua hi ha un parell de teories, una que m'agrada més que l'altra, però una diu que amb Quechua, amb el llenguatge dels Inques, Aconcaua sembla que volia dir el centinella de pedra. Hi ha una altra teoria que diu que de la llengua dels aimaràs
a Concauac, no sé, escrit d'una altra manera, ve a dir cim nevat, no? Però això del centinella de pedra és la versió que m'agrada més d'alguna manera, perquè realment és una immensitat, un rock, una muntanya immensa, en la qual a dalt van trobar restes de cultura inca i coses d'aquestes, va fer gràcia, em sembla un nom interessant. Sí, sí.
Serà d'aquest dijous, que és el primer reportatge que es veurà d'aquest cicle, un cicle que suposo que tu, com a soci de les SES també i amb experiència en muntanya, m'imagino que l'aplaudeixes, no? Necessites d'aquest tipus? I tant. L'any passat vam fer el primer i vam fer algunes sessions, certament molt interessants, aquí a Catalunya i al nostre entorn i a l'entorn de la gent de les SES,
explicar aquest tipus, compartir aquest tipus d'experiències, doncs em sembla, per als que ens agrada la muntanya i sabem i coneixem de coses a les que no hi tenim accés directe, doncs, home, és una manera de compartir-ho molt maques.
En el cas d'aquest dijous, la gent que vingui ha de saber o algú que no estigui tan avasat tot el món de la muntanya li pot també resultar interessant? O ja és més per gent que sàpiga de què va tot plegat? No, si t'agrada, a veure, al final l'audivisual que he muntat és un seguit d'imatges i de filmacions que sortosament van fer algun company en allà barrejades amb música que el que pretenen una mica és intentar
humilitat, però transmeten les sensacions, les vivències que jo tenia, i això és molt difícil de fer amb fotos i amb una mica de música, perquè amb la música intentes posar tensió als nervis que un tenia en aquell moment. No és una excursió d'alta muntanya, no és un tema d'escalada, és un tema de veure unes imatges i unes muntanyes, uns paisatges que estic convençut que a qualsevol li poden semblar meravellosos i interessants.
Però clar, això és com allò que ensenya les fotos de la seva boda o d'unes fotos d'un viatge de família. Pot haver-hi una part estranya, però jo diria que tothom que ho vegi, les fotos de muntanya que hi ha són espectaculars.
Per tant, ara més a més dèiem que fa just un any més o menys d'aquesta experiència. Hi tornaries? Tens ganes de... o tindries ganes... És un d'aquests llocs que diries mira, si pogués repetir-ne un, aquest seria un d'aquests? Home, no té habitualment molt temps de fer-ne... d'anar-hi un cop i he anat un cop. Doncs home, hi ha moltíssims llocs arreu del món que segur que m'agradaria visitar. Si un dia hi torno, m'agradarà. Alguna vegada he repetit algun lloc.
però un cop feta aquesta aventura, entenc que el seu és programar-se en algun altre així que puguem. I en tens alguna altra de pensada, algun d'estil? Bueno, no, idees moltes. Ara, de fet, el que tinc previst és tornar a visitar la que vam anar a veure el 2010 a l'Himalaya, que és la ruta de la Vall del Combo, per pujar al Calapatar, que és un cim que hi ha davant de l'Everest,
però que tampoc no té una exigència tècnica, sinó que és un passeig, un turisme d'alçada. De tota manera, més assequible que la Concagua? Sí, per descomptat. I no fa tant fred, segurament. El fred va ser el més dur de la Concagua?
o aquesta humitat que deies abans també? És una barreja de tot plegat, segurament també la incertesa, el no saber el dia següent si tindríem bon temps, si no el tindríem, si ens trobaríem bé, si no ens trobaríem bé, si et vas creuant amb gent que baixa, és una muntanya realment molt transitada i ara és l'època en què el temps permet apropar-s'hi.
I, a pesar que les coses passen molt a poc a poc, és molt diferent la tensió que un viu allà, que la que un viu aquí amb el dia a dia, et vas creuant amb la gent que baixa, i la gent que baixa, doncs, tenen tots aventurats faixugues. Després, un cop ho has fet, penses, home, potser no era tant, o sí, o potser hem tingut molta sort. Però això va generant, cada dia que va passant, una guita, una tensió, veus algun company que no es troba bé, i saber que si estaràs bé tu el dia següent, doncs...
és una emoció barreja de tensió neguit, no sabria com dir-vos. Clar, és tot plegat al final, no? Però bueno, ho vam gaudir, ho vaig gaudir moltíssim, moltíssim, moltíssim. Quants dies va durar l'expedició? Bueno, aquesta és l'altra. A més, entre una cosa tot plegat van ser 22 dies. Jo ni idea. Al final, em pot explicar, vaig arribar o vaig anar a aquest lloc o vaig fer aquest cim, però és que suposen 20 dies de...
de viatge. Òbviament vam sortir el 2 o el 3 o el 4 d'aquí, però vam arribar al CIM el 19. Per tant, feu-vos la idea que molts dies estan allà, que passen molt a poc a poc, que al final s'explica per què has fet un CIM, però no. I a banda d'això, per què?
A més d'aquests 22 dies, en aquest cas, el fred, l'esforç físic que havia de suposar, hi ha un tema també que ha d'estar tranquil. Hem parlat d'alguna vegada, no? Ha de poder estar bé de salut, bé de forces, però bé de cap. Perquè qualsevol petita cosa que et succeeixi amb l'alçada et destarota de seguida. Tot això va ser 6 o 7 mesos.
També previs de preparació física i d'anar-se concentrant i anar-hi pensant a poc a poc per arribar-hi el més tranquil possible. Al final és posar-se una pastanaga i això ha durat 7 o 8 mesos. Deu-n'hi-do, 6 mesos. És a dir, mig any de preparació mental. No només l'exercici físic d'estar en forma, sinó...
Sí, la preparació mental no és com es prepara. El que es prepara una mica és físicament, no pot anar-hi de qualsevol manera, però a base de pensar-hi, de llegir, de parlar amb companys, un sap que haurà, en el moment que toqui, haurà de ser conscient i d'estar tranquil. Perquè saps que amb l'alçada, insisteixo, posar-te malament un gran por en un moment determinat, a la cinc de la matinada, amb vint sota zero, és trigar al millor una hora. Ja està, tenim un problema molt greu.
És difícil d'imaginar des d'aquí, però són coses que capgiren la previsió.
el dia a dia previst alta muntanya. Aquest dijous parlarà de la Concagua amb aquest Aconcagua al Sentinella de Pedra. A partir de les vuit del vespre és la primera sessió d'aquest cicle d'edivisuals de muntanya de la SES, aquest segon cicle que es farà un cop al mes. Recordeu que l'entrada és gratuïta, serà a la sala Piquet de la Teneu i avui hem volgut parlar d'aquest primer documental, d'aquest primer reportatge amb en German Català. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé i fins aviat. Bon dia.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves a Sant Just, fem un caracar amb Noia Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Estem escoltant Just a la Fusta.
I've made up my mind Don't need to think it over If I'm wrong, I am right Don't need to look no further This ain't lust, I know This is love
I'll never say enough cos it was not said to you. And that's exactly what I need to do if I end up with you. Should I give up or should I just keep chasing pavements even in the dark?
Even if I knew my place, should I leave it there? Should I give up or should I just keep chasing payments? Even if it leads no way, I build myself up.
And fly around in circles waiting as my heart drops And my back begins to tingle finally Could this be it? Oh, sure I give up Oh, sure I just keep chasing pavements Even if it leads me
Even if I knew my best, should I leave it there? Should I give up or should I just keep chasing payments? Even if it bleeds no way, yeah
Should I give up or should I just keep chasing pavements even if it leads nowhere? Or would it be a waste even if I knew my place? Should I leave it there?
Should I give up or should I just keep on chasing payments? Should I just keep on chasing payments? Should I give up or should I just keep chasing payments?
Even if I knew my place, should I leave it there? Should I give up or should I just keep chasing payments? Even if it leads no way.
En punt dels quarts de dotze, és moment de fer tertúlia d'actualitat política, per això saludem avui en Josep Maria Ranyer i en Josep Maria Masjuan. Avui tenim la Maria Camps, que ja es va excusar, ens va dir que avui no hi podria ser. Molt bon dia a tots dos, què tal? Bé, molt bé. Molt bé, bon dia. Últimament es fem de dos en dos, les tertúlies. A veure si a la propera podem ser tots. En multitud ja, com es diu molt clarament.
En tot cas parlem d'actualitat força carregada de l'actualitat política els últims dies. Un dels temes que ja s'arrossega de la setmana passada, segurament hi haurà sessions vinculades amb les compareixences amb la comissió del frau fiscal, però en tot cas ahir van tornar a compareixer alguns dels fills de la família Pujol-Farrosola.
i no va ser tan sonat tot plegat com la setmana passada, però bé, en tot cas van sortint coses i la sensació una mica és que la veritat no sé si l'acabarem de saber mai ben bé. Com ho heu vist plegat? Heu seguit? Les heu seguit seguides? Heu seguit algun resum? Com ho heu vist plegat?
Jo seguida no l'he vist. I per la tarda. És veritat que en alguns llocs que vaig anar hi havia alguna televisió de fons i anava sortint, però no vaig poder seguir perquè vaig tenir diferents reunions i diferents coses. Jo no la vaig poder seguir i ho he fet més pels mitjans de comunicació escrit. I també una mica per la percepció que tens d'una situació en la que ara assistirem a una...
amb una reiteració amb uns dilluns on hi haurà sancions més o menys interessants o més o menys que puguin generar més interès, no és que no siguin interessants sinó que puguin generar més o menys interès, però sí que serà difícil que la comissió
amb aquest ritme o amb aquesta dimensió pugui entrar-hi a fons. La comissió és fruit dels pactes que s'han hagut de produir perquè tingués joc. Ha agafat una dimensió de mirada molt de damunt, ha fet un aspecte molt ampli i aleshores és molt difícil amb un tema com aquest aprofundir-hi. Podem acabar tenint
una percepció general. A mi em preocupa que aquesta percepció general no vingui a corroborar una idea que tot és igual, tot està molt malament, cada dia ens matxacen amb més i més informació sobre el mateix tema, sobre la corrupció, sobre aquest tema.
No sé si és massa esperonador de voluntat o al final la gent ja per esgotament diu que això és un fàstic, però crec que penso i sospito que no podrà aprofundir massa perquè dintre d'una o dues sessions començarem a veure altres conflictes que també hi són.
i que un taparà l'altre. El que més tapa un soroll és un altre soroll i aquí el problema que podem tenir és que hem de marcar poc aprietat i que no puguem treure un entrellat massa contingut. També els mitjans de pregunta, resposta i investigació que tenen els diputats i els que hi participen a la comissió per defensar-se són diferents dels judicials.
i tampoc els permet entrar-hi, tenir a la base altres elements de prova més enllà de les que intenten utilitzar tots. Bé, doncs jo no he mirat res perquè a més a més no m'interessa. Reconec que he de venir aquí a explicar-ho però no m'interessa en absolut perquè penso que és... en aquest moment això és un teatre, llavors els teatres més val, si t'agrada la pel·lícula, anar-hi però si no el pots triar.
En definitiva perquè les condicions no són bones, com tu també em sento que ara apuntaves. A mi em sembla que la justícia està per veure el que és legal i el que no hi ha proves. I això costa un temps, però potser s'hauria d'accelerar molt, perquè pogués ser una societat una mica més democràtica o més evident que no pas tant cop ensenyar.
Ara, una comissió parlamentària que en definitiva no té proves, perquè ho va demostrar ben bé amb la compareixença del Jordi Pujol Fill, dient-ho sol, quan es va veure que... jo no ho he llegit, però no ho he vist, però ho vaig llegir a la premsa també, i una mica les tertúlies de la nit. En definitiva que no s'havien preparat el què, perquè es pensaven que no explicaria res.
És clar, perquè és que no són jutges, ni ho saben fer, llavors van allà a fer teatre i a sanctificar, com en el debat del congrés també de Madrid, que això és una tristesa però hauria de ser d'una altra manera, a sanctificar un tipus de repuls d'unes persones, posar-se ells com a sants, una sèrie de coses que a mi no m'interessen i penso que no ens ajuda de cap manera que el món sigui més transparent, no sé tampoc què s'ha de fer.
En aquest sentit, no vaig veure, però em va fer tornar a venir una reflexió que és important. El Parlament només podria parlar en claretat, sense proves, de qüestions morals. Les qüestions morals són molt complicades perquè no hi ha consens sobre les determinades qüestions morals.
Un esforç per veure quina és la moral mínima, i això sí que és important, però en el moment que vols aprofundir més, doncs és molt difícil. I mira, el que em va convèncer una mica més d'això després de molts anys de pensar-hi va ser un petit article que va escriure de dia
el meu company que m'agrada molt, que es diu el Coberro, oi? No, no. Com es diu? Que escriu la primera pàgina del d'això, quan ho he apuntat ja ho diré després. Doncs que explicava com des de la religió mateixa, la judici que tenen de la riquesa són els protestants és que com més ric més estimes a Déu o més agrades a Déu i així se'n pot salvar. I des del món catòlic, com que hi ha la confessió i el pecat i tot aquesta història d'una altra manera enfocat,
La pobresa és una virtut i a vegades fer diners és un bici o una cosa mal vista. Això és així. I llavors vol dir que si des dels que es cuiden d'aquest tema som uns capellans, no m'han pogut resoldre, els amics tindrem més dificultats o les mateixes. I en definitiva és millor
fer una societat que sigui molt més transparent, més democràtica i que els jutges facin la seva feina. I passat d'aquí, ara el dia farà un any. Jo l'única cosa... Jo penso que el Parlament podria tenir, no dic que té, però sí que podria tenir algunes funcions. És a dir, en tant en quant té una funció que és la de ser legislador i si enfoqués la tasca d'aquestes comissions per treure conclusions que després es repercutissin
amb l'àmbit legislatiu, normatiu, de com millorar els instruments de control, si l'element que s'aprofundís fos
utilitzant un cas particular, el que fos. Ara no estem parlant exclusivament d'aquestes situacions. Aquí hi ha hagut un cas que té una rellevància i que demostra que alguna cosa no funciona en el món de la política i de la gestió del públic. Per tant, anem a investigar, anem a conèixer de primera mà, de segona, d'experts, de lo que sigui, per tenir unes conclusions que diguin
Aquí tenim un forat, una gatera per la qual se'ns colen uns jergandasos que estan deteriorant l'estructura política i l'estructura organitzativa del funcionament. A mi em sembla que això té una certa utilitat. El gran problema de tot això és que de vegades prima molt més
la part mediàtica, la part d'explicar, la part d'utilitzar aquests elements, no com un element de reflexió on es pugui veure, o almenys d'entrada no es pot veure, que es vegi una relació directa entre una cosa i l'altra. En aquest sentit sí que és veritat que apareixeria
amb molta més claritat i circuscrivint-se en l'àmbit de la gestió política i no pas de la judicial, perquè evidentment la funció d'uns fiscals, d'uns cossos de seguretat que puguin investigar sota
sota i només sota la dependència dels jutges, perquè aquesta és una altra... Els que haurien d'investigar sota la dependència dels jutges, de vegades es transformen en poders autònoms que van a la seva o van a la línia d'altres comandaments. Jo crec que aquesta funció sí que podria fer-la, però no veig que... Tampoc veig ni aquest enfoc cap a
cap a la utilitat política, parlamentària i de gestió i organitzativa i de govern, que és una de les funcions que ha de fer el Parlament, controlar el govern, fer les lleis, etc. I tampoc veig que l'altre la pugui acabar fent, entre altres coses, perquè ha anat amb un... Repeteixo, jo crec que s'ha anat obrint tant el focus que quedarà tot burrós.
Jo el que estic molt d'acord és el que has dit, jo m'he centrat potser massa en el tema moral, en canvi crec que el buc polític que tu has apuntat és el més important, perquè la moral és molt difícil, però estic d'acord amb això, el que passa és que no hi ha res pitjor, potser no, l'estadística gairebé diria vist els resultats,
que en un moment de procés de campanya electoral posar els parlamentaris a guanyar les eleccions atacant al contrari, que s'ha acabat passant també, com deia abans l'exemple, les corts de Madrid amb el debat que s'ha fet sobre l'estat espanyol. Per tant, aquí ja no hauria hagut d'haver acceptat els parlamentaris fer aquesta comunió en aquest moment, perquè ells ja saben que quan es posen en aquesta situació
No s'ha fet la seva feina perquè ningú va treure que s'estan fent coses perquè hi hagi més claretat o més transparències o podrien haver criticat si la pàgina web que ha fet el govern és prou bona o posar-ne una de dolenta. Però és clar, anar a castigar el Pujol, que ja te'l diré fa un any,
a mi em dóna la impressió que no ens porta enlloc, simplement. Perquè la població ja se n'entrenarà dels delictes i l'espectacle i el moment electoral es fa molt difícil. Ho fa difícil en el context del Parlament. Doncs bé, en tot cas, queden dites, també, aquestes reflexions, les he sentit, també, avui, en diferents tertúlies. Aquesta idea que, en principi, potser tot acabava sent més un espectacle concret que no un tema per aprofundir o investigar en el que ha passat en realitat.
Parlem d'altres qüestions si us sembla. Una de les notícies en clau política que vam saber ahir és que Raül Romeva s'ha donat de baixa d'iniciativa aludint pels temes del seu rom nacional i en tot cas en una figura mediàtica perquè l'hem vist en diferents tertúlies.
però que ha tingut un paper bastant important dins d'iniciativa, sobretot per la part europea, però és una d'aquestes baixes que farà mal o fa la sensació que pot fer mal a iniciativa. No sé com ho veieu vosaltres.
Home, mira, iniciativa aquest cap de setmana, suposo que perquè ja han anat des cap de llança determinades fases d'aquesta dinàmica i davant de totes n'havíem entingut una posició, diguem-ne, mentre la qüestió era només el dret a decidir i fer o no fer una consulta, etcètera, doncs, bueno, podia dir, bueno, quan arribi jo ja en definiré, etcètera, no?
Evidentment, quan va passant el temps i es van produint els aconteciments, arriba un moment en què més tard o més d'hora, més fermesa o menys, tu tens que definir-te. I evidentment, més que l'actitud del Raül Romer, que tot i la seva persona, que respecto molt, però és una persona davant del col·lectiu,
El que ha pres és una decisió de no coincidència amb el que ha pres la majoria d'iniciativa, que és un pacte entre les seves diferents famílies i entre la corrent més federalista i la corrent més independentista han arribat en una síntesis molt confederal.
De ver, l'opció que planteja iniciativa, encara que sigui des d'una perspectiva política completament diferent, s'hi sembla molt a la mateixa unió democràtica de Catalunya. Aquest és el desastre.
Vull dir, que s'hi sembla molt. No, no, la socialista és més federalista. No és tan confederalista, és més federalista, eh, però... Vull dir, encara que després jo tindríem que estar com mitja hora tres quarts per explicar les diferències entre federalisme i confederalisme, però si ens atenim a la cosa... No, no, jo estic en un altre nivell. No vull decidir aquestes coses. Estic dient els partits que fan una política de bufanúvol, com a iniciativa,
i vaig avançar amb el Roneva, per sort, perquè bufen núvols, perquè es pensen que poden matar tot el que és gras. I per tant, les retallades, les retallades, podem fer el que vulguem, no sé què, i per tant, com que tota la mentalitat és podem fer el que vulguem, fem un esquema que sigui el maco, el bonic, que sigui confederat amb Espanya.
que a mi em sembla que és maquíssim, però no és possible. Llavors si no és possible vol dir que no els hi han ensenyat a dir que s'ha de tocar la peus a terra. De la mateixa manera que s'ha de tocar la peus a terra en política social, no es pot dir que serem tots iguals, perquè no ho serem a curt termini. I allà que encara pitjor, perquè si no l'espècie desapareixeria.
Hi ha coses que són falta de tocar de peus a terra, i la direcció ha fracassat, al meu entendre, perquè la direcció ha hagut de portar el partit a tocar de peus a terra, i amb aquestes condicions cap on s'ha d'anar. No pensar que és el confederalisme, que és el federalisme, que és l'evolució soviètica, que és la igualtat i tot això, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
és una solució com dir que el comunisme de tots iguals podria ser bona. És a dir, ha ensenyat la seva militància a no tocar de peus a terra. Anar a manifestacions per erosionar el que hi ha i no pas donar alternatives que siguin realistes.
No, a veure, jo, evidentment, amb això, amb el Gisemini discrepo amb la part de... Sí, discrepes, però no m'has donat cap solució per pensar que a Madrid s'obrirà un projecte que sigui just per Catalunya, perquè hi ha experiència que no hi ha. No, a veure, fins un determinat moment, i això és el que sempre es produeix,
Si mirem enrere, veurem que tot el que ha succeït ens ha portat fins aquí. I, per tant, amb la part de darrere, un pot veure o no, depèn, que podrem seguir avançant. Jo penso que, i almenys és la meva percepció, és que els últims 30 anys, des de la Constitució espanyola, és un dels avanços més importants de la història de Catalunya
amb el seu reconeixement i el seu desenvolupament de la seva capacitat nacional i d'autogovern, etc. Diu, però jo vull més. Perfecte. Però d'alguna manera el que no podem negar és que hem produït un element. I llavors dius que no accepten el que jo vull. D'acord?
Hi ha una part d'Espanya que no accepta d'això i aquesta part és transversal, igual que és transversal la part que hi ha de Catalunya que no vol continuar dins d'Espanya. I és transversal perquè afecta diferents ideologies. El procés és... Hem de donar per bo que això és definitiu? Ningú ha demostrat que a Catalunya no tinguin cas dins d'Espanya d'una manera diferent?
És una percepció que es té d'un conjunt de gent que ha estat fent un esforç i que ha vist que no ha reïcit, però no està demostrat que això no pugui canviar-se, entre altres coses perquè l'Estat no és el govern, i els governs es poden canviar.
i les sensibilitats es poden canviar i l'aparició de majories diferents i de treballar-les i de soci es poden fer. Per tant, no hi ha una realitat que diguis, no hi ha més camí aquest. Pot ser més complicat, pot ser menys complicat, pot ser més difícil, pot ser menys difícil. Evidentment, en posicions com les que estan plantejades avui per part del govern són dificilíssims. Però repeteixo, els governs no són l'estat, és una part de l'estat i el govern es pot canviar.
afortunadament per procediment democràtic, afortunadament, no? Aleshores, amb aquesta discussió, el que hi ha són diferents ofertes, de dir, escolti, jo crec que això ja no dona més així, hem de donar el qualitatiu, trencar, o separant-se o configurant-se, no, assumir la nostra identitat, que és un pla fantàstic. Hi ha altra gent que encara diem no, no, escolti, creiem que això és possible fer-ho des d'una perspectiva de transformar, aconseguir una majoria a l'altra banda, perquè si no l'altra també té
A veure, no sé si convence o no convence, segur que no, perquè cadascú té les seves idees, però com a mínim és un plantejament que hi ha. Amb el tema que ens ocupava, qui ha hagut d'iniciar dintre seu
una síntesi frita d'aquestes dues tensions i d'aquestes prioritats perquè si no hagués estat tan dur aquesta discussió com la que s'ha provit entre el PSC, entre els que han estat més favorables a unes tesis de la independència o a la necessitat de la independència, han generat un moviment i l'equip, jo crec que el raó ruma bé per entendre's que era l'equivalent de
d'un Joan Ignasi Lena dintre del PSC, una persona que considera que aquesta opció, que és la majoritària amb l'organització a la qual pertanyent, fins ara ha estat membre, no li interessa i per això s'aparta. Jo com a regulament em sembla correcte, no tinc res a dir.
El que passa és que iniciativa jo l'analitzo una mica més emocionalment, perquè hi he format part, com saps molt bé, llavors també penso una mica racionalment i fredament que el camí que farà no serà millor que el de fet dels socialistes, perquè hi ha un sector important d'iniciativa que el revolveré bé és el símbol, que no acceptarà aquesta corrent, i es veu avui amb les declaracions al diari. És a dir, no han sabut fer una síntesis, han pres una posició en un context molt difícil, i amb això estic d'acord amb el teu anàlisi, perquè no hi ha res que dir que no podem entendre'ns amb Espanya.
Però, clar, les dos posicions, el teu i la meva, la meva pot ser dir que jo preferiria entendre'm a Espanya, però des d'una posició primera, que si no es fa un cert trencament, és impossible. Això passa en molts jocs de la vida social. I tu no. Bueno, doncs quedem en dues posicions, però si he de fer l'anàlisi d'iniciativa, jo penso que hi ha hagut una falla important de la direcció,
que és aquesta, de no acostar el partit, i ho he vist perquè he participat encara en discussions d'aquestes, contra les retallades, contra les polítiques, jo quan resulta que estàvem en un context que no es podia estirar més el braç que la màniga, llavors s'han d'ensenyar als militants que no es pot fer tot en tres dies, ensenyar-los, i vull dir que la direcció està per això, per fer-los tocar de peus a terra, no per fer somiar truites.
Jo penso que, jo vull analitzar-ho i amb la meva experiència i sobretot altres coses, vull dir més aviat acadèmiques per entendre'ns, penso que no fer tocar de peus a terra la realitat és una mala política per a qualsevol partit. Les conseqüències seran molt negatives, que ho han sigut pel Partit Socialista. Ho veurem després de les eleccions. De fet, Esquerra Republicana i Avancem han arribat a acords en alguns municipis també de cara a les eleccions. Això és molt important, per exemple. Sí, però vaja, digues, digues.
Jo crec que el que tu dius de no fer tocar de peu la terra a la gent és un factor essencial. Si no ho fas, la gent pot acabar comprant-te la idea i després l'únic que estàs és allò com al final la frustració és la diferència entre el que vols i el que aconsegueixes.
si aquests estan molt separats, la frustració és molt gran, mentre que la frustració o la capacitat de resistència a la frustració, quan tu has fet un objectiu raonable o assolible, i que sigui assolible no vol dir que sigui fàcil d'assolir. La majoria dels objectius requereixen un esforç. No estic allà dient, no, demanem-lo, al contrari del que hi ha al maig del 68, demanem-los l'imposible. Aquí no és tan sols qüestió de demanar el possible per aconseguir-ho i per no frustrar-se,
Jo crec que en aquest sentit és veritat que fixar objectius i dir en claretat determinades coses i fixar aquests elements i dir si es vol això s'haurà de fer amb aquest element i si es vol que no hi hagi un retrocés amb els drets socials
Això avui per avui, no ens enganyem, amb l'època de la que venim ho estaven finançant amb la fiscalitat que generava la bombolla. Amb la mesura que la bombolla s'ha vingut a baix, has d'anar amb una altra fiscalitat que és molt més... s'ha d'explicar. Els ciutadans hem d'assumir
quines coses més hem de prioritzar, que és una mica el que succeeix en altres països on la fiscalitat està basada molt més en l'IRP, fent no fer frau, amb la cotització de l'activitat econòmica, i a partir d'aquí tens un nivell d'ingressos i un nivell de pressió fiscal més gran que el que tenim aquí,
Aquests països que diuen que són models tenen una fiscalitat. Això requereix una discussió molt forta. Si vostè vol mantenir aquests elements, haurà de tenir una major contribució social en aquest tema. I la societat ho ha de decidir, perquè al final són els diners de tothom. No és tan fàcil com dir que a les retallades has de mantenir aquests drets i costa això.
i explicar-ho. I de vegades això costa, també explicar. I això també s'ha d'explicar tenint en compte coses que se saben actualment. Per exemple, la dificultat que té determinats sectors per assumir una cultura més nord-americana, per entendre'ns, de pensar que amb beneficència estimules el bé de la societat com a conjunt. És a dir, que hi ha reflexions que l'esquerra també ha de fer i que molts ja l'han fet i des de l'acadèmia se n'ha fet. Llavors això no ho veig a iniciativa i no ho veig al partit socialista tal com ha quedat.
No, no, no, no.
independentistes, en aquest cas, com són tots dos. I veuen que això és un objectiu assolible i que millorarà la situació, que es poden equivocar, que van poder equivocar jo. Però això ja ho sentem, el risc de la societat sempre és aquest. Però veuen quina és l'actitud racional. Fraccionar l'esquerra, per exemple, si volen que sigui una independentista però amb un color social, i tots són socialdemòcrates d'alguna manera, perquè
les solucions que no són socialdemocràtiques, jo encara no he vist que ningú m'ho ensenyés prou bé, en tot cas són millores o canvis petits dintre de la socialdemocràcia com a concepte.
i llavors que s'ajuntin per ser majoria i per fer que la població tingui garantia, i a més a més, jo ho trobo, i això ja és un adjudici més personal, eh? Que ningú s'enfadissi, si m'equivoco. Més personal és que els socialistes tenen una sèrie de quadres d'un nivell i d'una experiència que també ajudaran a que poden ajudar a ampliar, no sé com dir-ho per l'ofendre, el nombre de quadres d'Esquerra Republicana, no?
i per tant que pot ser una bona manera de fer una estratègia discutida entre ells, no tan homogènia. I per tant ho trobo raonable, i llavors ja s'hi he de dir el meu desig o la meva opinió, m'ha satisfet molt que passés, m'ha ajudat a saber qui havia de votar.
Jo crec que en aquest tema sí que és veritat que es produeix una situació que ara no sé si es produirà, jo els hi desitjo que no, però tampoc descarto que s'acabi produint a dintre d'iniciativa, però sí que és veritat és que quan en una organització acabes prenent una
Una decisió pot generar dues coses. Els mitjans de comunicació es veu com un element molt negatiu. No han estat capaços de mantenir-se tots units, però al final, quan hi ha projectes diferents,
quan et trobes que una organització diu, jo no soc independentista, però hi ha una persona que diu, jo sí, crec que aquest és el camí més adient, el més lògic no és descafeïnar el discurs o el plantejament i anar a buscar una cosa híbrida que al final no és ni xitxar ni limonar, sinó dir, nosaltres ens fiquem amb aquest tema i es pot produir com en aquest cas, hi ha un conjunt de gent que diu, aquest no és el meu camí, tot i que ha estat molt de temps
treballant amb aquest col·lectiu i jo me'n vaig. Perfecte. Ara, el que has d'encertar és trobar que el teu posicionament també quedi clar. Ja saps que ha afabrit, perquè no hi serà tanta gent com la que hi havia abans, però en tot cas ha afabrit. I, evidentment, aquí l'opció ser la de generar una nova força política
o l'Abedé d'establir coalicions amb algunes forces polítiques que estan per la independència, en aquest cas com Esquerra, i si som més de centre seria amb Convergència, però no em sembla que sigui en aquell moment un pol d'atracció. Donar la seva situació com ells també volen reforçar-se no crec que sigui un pol d'atracció de la gent que decideixi sortir d'aquestes organitzacions.
Avui el líder d'UNIÒ, Josep Antoni Duran i Lleida, ha fet un article al seu blog on ha carregat contra el jutge Santi Vidal, ha dit que l'ha acusat de fer un gran mal als qui desitgen legítimament la independència, ha dit que no es tracta d'apostar o no per la independència sinó per fer les coses bé, sobretot si s'aspira a la cessació i creació d'un estat independent.
no es pot fer. El jutge Vidal, i no cal dir-ho al diplocat, del qual he discrepat des del primer dia, fan un gran mal als que desitgen legítimament la independència i volen un reconeixement internacional de les aspiracions d'una part de Catalunya. Ho ha publicat aquest matí... És xulo, és xulo que et tens, eh? És xulo perquè s'ha de tenir una cosa que no vull dir. Ella ha dit que sé que m'abresaran a la xarxa, però ja fa temps que crec que és hora de dir el que penses i que la por a dir-ho paralitza.
Ah, doncs mira jo no em paralitzaré ara, perquè després de les bastons de les rodes que va posant i sempre sortint com a crític i sempre fent amb pipals de convergència perquè se'ls hi veu i tot plegat i es van aguantant pel no sé quin tema, ara sortint d'aquest és maco, no? És a dir que és valent aquest senyor, sí. A mi no em mereix cap confiança, però bueno.
4 dies després que Santiago Vidal recordem que ha estat 3 anys de no exercir com a jutge i que sembla que es donava 15 dies per decidir si entrava en tema de llistes municipals.
Ja ho ha decidit, em sembla, no? Ah, bueno, no, potser no. Ja n'ho han ofert. Exacte, al principi sembla que Alfred Bosch li ha ofert ser el número dos de Barcelona, però ell deia que volia deixar-se aquests 15 dies per prendre alguna decisió o altra. Bueno, una altra cosa, perquè ha de formular el recurs corresponent i ho ha de fer des d'una posició que no li obliga a demanar a ell. Si ell decideix que dintre d'un mes està
És una situació en la qual ha de prendre aquesta decisió si vol continuar
per la seva reincorporació abans que fineixi aquest termini de tres anys. El que sí que és veritat és que la decisió presa amb el jutge, jo tinc els meus dubtes que sigui molt ajustada completament a una interpretació positiva dels drets fonamentals de la Constitució espanyola. Aquesta és una persona que considera que té unes determinades idees
que són diferents a les que reflecteix la Constitució espanyola, no dona, jo crec, perquè inclús el Tribunal Constitucional recordava i ha recordat de manera reiterada, i la penúltima vegada que ho va fer, precisament amb la sentència sobre el tema de la sobirania de Catalunya, deia que aquesta no és una Constitució militant que obligui a la gent
a pensar el que diu la Constitució, sinó que com té preceptes que respecten la llibertat d'expressió i la llibertat de pensament, com no pot ser d'una altra manera, diu que el que li demano és un respecte amb la seva actuació en relació a l'aplicació de la Constitució. Mentre aquesta persona no faci sentències, que vagi contra la Constitució, no està incomplint-la i per tant no se li pot aplicar aquest tema. Jo faig una crida al tocar de peus a terra.
ahir es va veure clar amb el petit número de teatre també, només número de teatre, que es va veure entre un advocat espanyol, un jutge i l'ex-president del club de futbol Barcelona, quan volia parlar en català, que és un dret constitucional i un dret estatutari i cinquanta mil coses, llengua pròpia, etc. L'advocat li va demanar parlar en castellà i va dir que no volia. El jutge, que parlava en català,
Semblava que volia, però com que no va voler assumir el meu paper...
doncs va dir torni la setmana que ve i l'altre va dir, escolte, jo he d'anar a passejar o tinc les meves feines? És una mica que la realitat ens dona qui són els jutges majoritaris d'Espanya i de quina origen tenen. Se'ns acaba el temps, avui ens hem parlat ja mig minut. Ara entraríem en el tema de tots els drets que coincideixen. Gràcies Josep Maria Arany i Josep Maria Joan, tornem d'aquí 15 dies. ...plagat en el marc del Mobile World Congress que es fa a la Fira de Barcelona Hospital de Llobregat.
molt bon dia francisco picolini responsable de firefox explica que pel que fa al maquinari els dispositius ells ja han fet aliances per entrar en aquest segment de població amb poc poder adquisitiu estava orientado a países emergentes como india banglades filipinas nosotros actualmente tenemos comercializando un dispositivo en filipinas que sale por 25 dólares
Precio final para el usuario. En India hay un dispositivo por 33 dólares también, precio final. Lo que se está intentando hacer es democratizar ese acceso a la web a través de dispositivo móvil. Les operadores de telefonia tenen clar que l'accés a internet a zones poc desenvolupades ha de ser sensacable. Miquel Járquez, José Antonio Rodríguez, Catalunya Ràdio Mobile World Congress.
Notícies breus, Carme Montero. Crisi a l'Ajuntament de Vilassar de Mar al Maresme. L'alcalde Joaquim Ferrer, de Convergència i Unió, ha destituït cinc regidors crítics de l'equip de govern i queda en minoria al consistori. Ferrer els acusa de deslleialtat per haver anunciat que es presentaran a les pròximes eleccions amb un partit propi gent per Vilassar. L'alcalde ha afegit que la Federació de SiU els demanarà l'acte de regidor.
Una esllevisada deixa incomunicat Vallasca, el terme municipal de Lleborcia, al Pallars Sobirà. Els tècnics avaluen la conveniència d'evacuar la quinzena de veïns d'aquest poble. Sort a la barrera. Bon dia. Ahir, al vespre, una llengua de terra i fang va baixar per la muntanya i va descalçar l'única carretera que dona accés al nucli de Vallasca, el municipi de Lleborcia, on viuen una quinzena de persones. Ara només s'hi pot arribar a peu, per això l'alcaldessa Anna Penicell ho planteja aquesta possibilitat. O si hem d'evacuar la gent del municipi durant uns quants dies fins que puguem establir l'accés al nucli.
El volcà Villarricas, situat al sud de Xilha, ha entrat en erupció a primera hora d'aquest matí i ha obligat a evacuar diverses poblacions. El volcà, situat a prop del popular centre turístic de Pocón, ha començat a emetre grans quantitats de cendra i lava. Per aquesta raó, s'han evacuat més de 3.000 persones. L'anunci del criminalment dels 180 treballadors de l'empresa Indox a Tàrrega ha causat impacte entre la població i la capital de l'Urgell. Tàrrega per Joan Álvarez.
Hola, bon dia. L'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, parla de notícia devastadora i aposta per trobar una solució. Aquí hem d'estar al costat dels treballadors, també de l'empresa, perquè si hi ha una possibilitat que això no sigui aquest final, doncs l'hem d'intentar trobar. Els treballadors es reuneixen demà per convocar mobilitzacions. Pere Joan Álvarez, Catalunya Ràdio, Tàrrega.
Esport japonès. Isidrés TV podria tornar al Dakar el 2017, segons ha explicat avui en roda de premsa a Barcelona. El pilot d'Oleana no hi ha tornat des que va tenir un accident que el va deixar en cadira de rodes. En futbol, ara, entrenaments del Barça i a l'Espanyol, pensant en la Copa. A la sessió blaugrana, la principal novetat, la presència d'en Munir del filial. En ukeipa, dins d'aquesta tarda, recepció institucional a l'Ajuntament de Vic pel club Ativic després d'haver guanyat la Copa del Rey.
Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Una trentena de persones participaran del curs de Coneixement Sant Justencs del Centre d'Estudis. Els 4 dimecres del mes de març, l'historiador Jordi Jiménez explicarà als assistents alguns aspectes de la història del nostre municipi i del Basllobregat. Arrenca demà dimecres sota el títol Prehistòria i Antiguitat al curs final del Llobregat. Ja s'han tancat les inscripcions per participar-hi.
Seran quatre sessions dividides en tres temes principals. El primer servirà per acostar els assistents a l'arquíologia del segle XXI. El segon vincularà a aquesta arquíologia amb dos processos històrics destacats per Sant Just i la Comarca. I el tercer vincularà a Arquíologia, Política i Actualitat. Tot plegat cada dimecres del mes de març a les 7 de la tarda.
Més qüestions, Esquerra Republicana farà la seva calçotada anual diumenge. El partit aprofitarà l'acte per fer la presentació oficial del seu candidat a l'alcaldia, Sergi Seguim, de cara a les eleccions municipals del 24 de maig. La calçotada tindrà lloc a les 12 del migdia al Casal de Joves i ja sonarà vendre els tiquets per assistir-hi. Costen 15 euros i es poden comprar a la granja Carbonell i al local d'Esquerra a partir de les 6 de la tarda. A més, el partit s'assomarà a la commemoració del Dia Internacional de la Dona amb una lectura de poemes que es farà a la una del migdia.
I acabem destacant que la festa major de Sant Just durarà una setmana aquest any. Del 30 de juliol al 6 d'agost Sant Just viurà la seva festa gran amb activitats per a tothom. Una de les novetats de la festa d'enguany és la creació d'una aplicació per a mòbils Android. Aquests són els primers detalls que s'han conegut de la festa major d'enguany després que el Nucli es reunís que la setmana passada en representants d'entitats i persones de títol individual per començar a preparar la celebració. Podeu seguir l'activitat del Nucli al seu blog festessanjust.blogspot.com
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora.
So lately been wondering who will be there to take my place When I'm gone you'll need love to light the shadows on your face If a great wave shall fall
I've got a dream of sand and stone. Could you make it on your own? If I could, then I would. I'll go wherever you will go. Way up high or down low.
I'll find out a way to make it back someday To want you, to guide you Through the darkest of your days If a great wave shall fall And fall upon us all Without a hope there's someone out there
Just quiet out My life and love might still go on In your heart, in your mind I'll stay with you for all
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. Saludem aquesta hora el Pep Quintana, bon dia. Hola, bon dia a tothom, bon dia. Per parlar d'història. Una mica d'història, sí. Aviam si anem recuperant com es va formar aquest poble que estimem tant i on vivim la majoria, uns quants.
Vull dir cap on ens situem, cap a quina època, o sigui, quin any comencem. Com que comencem sempre pel començament del llibre, com que cronològicament estem seguint aquestes evolucions del poble. Exacte, ens anem lluny, no? Sí, anem al 986. Ui, Déu-n'hi-do. Sí, però encara diríem un poquet més d'hora. El 974,
Per què? Perquè resulta que en Julio Choa va descobrir que hi havia un document anterior al que constaven al llibre de Moçant Antonín Utenes, que doncs era el dia del preveure Joan, que també es menta, Sant Just d'Esvern, o Sant Just en aquest cas, perquè doncs si no fos que el mensor va entrar a Barcelona i va cremar tot, i quan dient cremar tot va dir, vull dir tot, tots els arxius, segurament que encara trobaríem que hi ha alguna referència anterior
que parlaria segurament de Sant Just, en el sentit que ens hem de remetre sempre els orígens per allò que tenim a mà. I si allò que tenim a mà és aquest document, doncs hem de dir, som de Talany, i que per això el 1986 vam celebrar el mil·lenari de Sant Just.
Recordem que inclús hi ha el Parc del Milenari, etcètera, que porta el nom de milenari a alguns sectors d'aquí Sant Jordi. Jo visc al milenari, per tant és emotiu d'aquesta celebració. Exacte, aquest nom ja és bastant obvi, no?, per entendre's. Sí, em sembla que molta gent de Sant Jordi diu que el milenari per alguna cosa serà perquè feia mil anys d'alguna cosa.
Tot el que aquest 986, que és el document que sí que consta en el llibre de Moçanturino, diu que el testament de Moció d'aquest any parla de la casa de Sant Just. Era un senyor que s'havien segrestat i quan tornava a acabar a Sant Just, després d'haver pagat el que li demanaven, es va trobar molt malament alçada de Saragossa, més o menys, i allà va morir però va fer un testament.
i parla de la casa de Sant Just, que diu, Adomum sancti justi, que probablement devia ser el lloc de residència del capellà que servia a aquesta església. I ell em fa referència, perquè tenia unes terres aquí i doncs fa el llegat d'aquestes terres. Passem al 1046 i un document parla de la casa o torre de Sant Just.
Per tant, anem trobant referències, cronològicament, que van fent referència que hi ha un lloc específic que se'n diu Sant Just. El 1368, i fem un salt de 300 anys, pràcticament, o més, la relació de la visita pastoral parla clarament ja de la rectoria, hòspitum rectoria. O sigui que pensem que abans hi havia aquestes visites pastorals dels bisbes que anaven a visitar les parròquies, i llavors feien un informe.
I deien doncs la casa estava bé i malament, ara el veurem també, no? El 1414, la relació de la visita pastoral fa constar que la casa del rector necessitava d'ésser reparada. Vol dir que ja malament, ja no la teníem en condicions. Hi havia aquest bon home i diu que ha de ser reparada. El 1421, cap d'uns anys, es fa constar que la casa del rector no necessita cap reparació. Vol dir que hi havien anat els paletes, d'alguna manera.
I el 1446, la relació de la visita pastoral, fa constar que la casa del rector es troba en bon estat. Molt bé, ja anem millorant en aquest sentit, tot i que va caient i aixecant-se paulatinament. 1447, la relació de la visita pastoral fa constar que la casa del rector es troba en bon estat. També torna a dir que al cap d'aquests anys que la cosa funciona bé.
Estem al 1447, però al 1508 la relació del visitapastor va fer constar que la casa del rector necessitava ser reparada. No sé com l'arreglaven o què devien fer perquè s'espatllava aquesta casa molt sovint, devia ser senzillíssima. El cap de tres anys diu que la casa del rector necessitava ser reparada, ja que continua amb el mateix mal estat.
Aquí no anaven bé, no? Al cap de dos anys, que ja es troba en bon estat. I el 1561 diu que la casa del rector s'està ensorrant i es mana el rector que la repari. La veritat és molt curiós quina mena d'habitatge devia ser que l'arreglen. I diu mira està bé, però al cap d'uns anys diu s'està ensorrant. Com es pot estar ensorrant una casa que ha estat reparada?
Relativament fa poc. Segurament les coses s'havien fet poc bé. També estaven començant en els oficis, l'altre dia ho dèiem. Potser no s'havia treballat prou. Ja està clar, però aquestes visites pasturals tan curioses... Hi ha un avall que fa por, perquè una casa pot estar en mal estat. Però que s'estiguin sorrant al cap d'uns anys és que no ho entenc. Diu el 1592.
que era cent anys després del descobriment de Mèdica. És veritat, sí. Es demana que el rector repari la rectoria dintre de 6 mesos i que hi posi almenys 12 lliures de moneda barcelonina. Vol dir que se'ls gasti. Tenim cosa curiosíssima, no? Sí, sí. En quant a la part de la rectoria, després també tenim en el mateix llibre que es distingeix el que és la part civil de l'Ajuntament. I aquí hi ha una data, el 1617,
Diu que s'afegeixen al costat de la casa de la vila, ubicada on conflueixen entre els carrers Raval i de la Creu, la carnisseria o botiga de la carn. M'explico.
i havíem dit que hi havia un lloc on arribaven les dil·ligències, que canviaven els cavalls, etc. per entrar i sortir de Barcelona, que era al carrer de la Creu, que en diem l'hostal. Exacte. I és a la conferència del carrer de la Creu amb el Raval de la Creu. Aquest any, quin any és, ja? 1617. Déu-n'hi-do, doncs. L'Ajuntament ja havia decidit que allà faria aquesta casa per fer quartos pel comú. O sigui, que allà posarien un negoci, un hostal,
que donaria diners al comú per al manteniment de la població. I diu que el 1667, afegissin al costat d'aquesta casa, de l'hostal, la carnisseria o botiga de la carn. Allà ja tenim una botiga. És de les primeres botigues de la carn. Llavors, tornem a la parròquia i diu que la visita pastoral, en el cas del rector, està bastant ben construïda. Bastant ben construïda.
Molt bé, tornem a l'Ajuntament. Diu que s'afageix a costat de la casa de la Vila el pes de blat o botiga de vendre blat i ve a prop del pou comú que hi ha encara. Això ho deia en el moment que escrivia això al mostren, que hi havia un pou que jo encara l'he vist, quan van fer ara l'última reparació, que se va restituir la creu que hi havia, a sota hi ha el pou.
El pes del blat, el boutique de vendre blat.
Diu que dels 1734 al 1747 a la pròrroga de senyors hi hagué el rector Dr. Tomàs Rojas i Rifós. Durant aquest temps la casa de la rectoria patia una radical transformació. Es demanava que fos aparadada i aportada
la façana principal de la rectoria que donava que aleshores era el cementiri, tot això ho explicaré. I ara és placeta de l'església i això motivava afegir un cos nou a la rectoria antiga en portar al carreró del cantó del darrere. Tot això, aquesta explicació tan... diu el següent. A veure, tradueix-nos-en. Això mateix, intento traduir. La placeta de l'església era el cementiri a la porta mateix de l'església i ho vàrem dir l'altre dia que fins que no es va fer el cementiri nou allò doncs patia bastant.
I per tal d'evitar el pas, inclús d'animals i de persones, es va tapiar la porta que hi havia que donava la rectoria. I se'n va obrir una altra, al carrer de l'Església, darrere que hi ha les escales del carrer de l'Església, que té encara accés a la rectoria per aquest costat. O sigui que en aquell moment el que es va fer va ser això de tapiar la porta que hi havia allà per evitar aquest tràfic que hi havia que, a més a més, malmetia tot el que era el cementiri. Molt bé, mira.
Parlem de l'Ajuntament i diu que un acte de la sessió del 1661 diu textualment, reunits tots los amos, acordem allargar la casa del comú dita lo Estudi. I llavors, més tard, la casa de la vida seria per fer-hi estudi, segons l'Arxiu Episcopal, llibres de visites número 85, la gent en deia l'Estudi. Per tant, vol dir que aquí també hi havia escola.
que en aquesta casa que servia tantes coses que s'hi anava fent afegitons. També hi havia una part dedicada a l'escola. I si nosaltres ens fixem en l'edifici físicament, si passem pel costat, veiem que hi ha una sèrie d'afegitons de cases enganxades a l'edifici principal
que unes eren a la botiga del blat, l'altra a la botiga de la carn, l'altra a l'estudi, etcètera, perquè aquí hi havia sasta, hi havia de tot, amb els anys. I llavors, doncs, si et sembla bé, en aquí ho deixarem, perquè continuarem la setmana entrant, que ja estarem el 1793. I ens acostem una mica a l'actualitat i seguirem. Encara faltaran més de 200 anys. Sí, però passen tan de pressa a la ràdio. Això sí. Molt bé, tenim frase de la setmana, Pep? Sí, tenim frase de la setmana.
d'aquestes que diem. Aviam, busquem-ne una, eh Carme? Què ens semblarà aquesta? A veure, tenim per fetria, no? Per exemple, sí. Hi ha una que a mi em fa gràcia. Però ara et diré una altra, que és la que també em fa gràcia però no tanta com l'altra, que diu, les paraules són coses o són miralls de coses?
Està bé. Una pregunta, avui. Quina fa? En tenim dues de preguntes. La primera la fa l'Albert Ràfols Casamada. Va morir el 2009, l'Albert Ràfols Casamada. Les paraules són coses o són miralls de coses?
Després, una altra que diu, és una mica més complicada, però és d'en Joan Lluís Lluís, de Perpinyà, i diu, la bona educació és més important que la pròpia identitat, es pregunta, o vol dir que acceptarem de deixar desaparèixer una llengua per tal de no molestar? Està bé, també està bé. És polèmica aquesta, jo crec que sí. I la darrera que et presento avui, que és d'en Paul Valéry,
i diu, què fa Déu a part de crear?
Són preguntes avui, Pep. Avui sí. Casualment s'han unit aquí tres frases d'aquestes. Tu em sembla que n'havies presseleccionat una d'aquestes. Jo gairebé era aquesta que em feia molta gràcia, el Paul Valerí. Em sembla bé, mira. Engeguem el març així. Sí, què fa Déu a part de crear? Clar, és que sempre Déu crea a tots. I què més? Exacte. I què més? Clar, guardarem aquesta, et sembla bé, per aquesta setmana? Perfecte. Molt bé. Aquesta frase de Paul Valerí que es quedarà penjada també a la redacció de la ràdio.
Això mateix. Molt bé, Pep, doncs moltes gràcies i tornem la setmana que ve amb més coses. Que vagi bé, bon dia. Escolta i senti. Exacte. Adéu. Adéu, bon dia.
Un quart i mig d'una, de seguida parlem d'educació perquè aquests dies els centres educatius del municipi estan obrint portes per explicar els projectes de cada escola i de cada centre, a més també ensenyar les instal·lacions i per això ara de quina estona parlarem amb el director de l'Institut de Sant Just, Jesús Margarit, per saber què és el que es faran aquestes jornades que es fan dijous i també amb la directora de l'Escola Montserrat, que serà cap a l'última hora d'aquest programa.
L'últim tram d'aquesta última hora, que ja hi som, d'aquest trip just a la fusta d'avui. Tot plegat després de la publicitat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conegudes o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Estem escoltant Just a la Fusta.
L'Institut de Sant Just obre les portes aquest dijous a partir d'un quart de set de la tarda per fer una visita adreçada a les famílies que vulguin inscriure els seus fills al centre. Cada any els centres educatius fan aquestes jornades de portes obertes en el moment previ a la preinscripció i per això a aquesta hora saludem el director de l'Institut de Sant Just, Jesús Margarit. Molt bon dia.
En el cas de l'institut hi ha una sola visita, que és aquest dijous un quart de set de la tarda, en què s'explica d'una banda el projecte del centre i també es fa una visita per les instal·lacions, no? Exacte. Primer fa una visita per les instal·lacions. Si sub cap a les set, set i alguna cosa, ens farem la xerrada informativa. Acostuma venir força gent en aquestes visites a l'institut? Sí, sí, força, força. Els últims dos anys, que també hem coincidit amb un augment d'alumnat de 6è,
Hi ha hagut força presència, a part d'altres escoles de municipi, també famílies que no tenen els fills a l'escola d'aquí i que volen portar els fills a la secundària a l'institut i que tenen quasi més interès, perquè com que els altres coneixen menys o...
A més coincideix el que deies ara que són aquests cursos on es va augmentar per exemple algunes línies de primària i que per tant si no m'equivoco aquest any crec que hi ha quatre línies a la gran majoria de cursos de l'institut. Sí, aquest any hem tingut tota l'ESO amb quatre línies i la previsió per l'any que ve és la mateixa, quatre línies als quatre cursos de l'ESO. Hi ha casos amb quatre línies molt utilitzades perquè en el cas actualment primer i segon estan molt plens
i per tant la professió cada any que ve doncs segona estigui molt ple, el tercer estigui molt ple, i el quart que normalment estava més baix també estarà ple, perquè el tercer aquest bus és bastant més ple que els tres anys. Deu-n'hi-do. De tota manera entenc que per primer d'ésser tots els alumnes d'escoles de Sant Just sí que tenen un lloc assegurat, no? Sí, sí, perquè la suma d'escoles de Sant Just són 94 alumnes que estan fent 6è actualment a l'escola de Sant Just, són les tres escoles.
i per tant els 94 tenen la para segura, després sempre hi ha algú que no ve i llavors la resta seran alumnat procedents d'altres escoles de municipi. I hi ha alguna altra plaça lliure en altres cursos? Suposo que els altres cursos d'ESO pel que dius és complicat. Bueno, està més complicat el tercer, perquè com que hem de fer una previsió, que el mes de març és sempre molt complicat preveure repetidors a setembre, però la previsió és que entre el que tenim, que ja està bastant ple i repeticions, que tercer sol concentrar una mica més del normal,
doncs potser no sigui pitjor o pitjor, la previsió és que no hi hagi cap oferta i a segon i a quart pot haver-hi alguna petita oferta molt puntual, però això com que estem parlant sempre d'hipòtesis fins que no arriba el moment del setembre, que és quan es tanca la matrícula amb els exàmens de recuperació, és tot molt relativ. El cas més segur és primer, que no hi ha cap problema en principi i suposo que...
Clar. Teniu també gent que vingui a la visita enfocada de cara al Batxillerat? Sí, també tenim. El que intentem és que la coordinadora de Batxillerat, Iosu Castanyeda, els agafi ell en aquesta primera part de la reunió de visita i serveixi també per aclarir una mica de dubtes perquè la reunió general està més enfocada cap a l'ES o cap al Batxillerat.
assistir-hi. En aquest cas, per això també, el nombre de línies és menor, suposo, que en el de l'ESO? Sí, l'aixet encara no està oficialment, però volem pensar que seran tres a primer i dos a segon, que és la línia. Almenys aquest últim any va ser així, l'anterior vam perdre un primer aixet, doncs ara és tant que tenim un quart de quatre línies. El normal seria tenir un primer aixet en tres i un segon, que és un rei l'ànica més de deserció,
amb dos, però molt plenes, perquè actualment la secundària també està molt plena. Déu-n'hi-do, per tant, i quedeu a l'institut, ja, amb tantes línies? Amb moltes dificultats, perquè hem d'assumar que tot això l'hi hem fet sempre, aquell grup reduït amb alumnes amb enceses educatives que volem atendre millor i que creen un cinquè grup a cada ESO. Per tant, hi ha un moment en què l'espai fem autèntics miracles i aules que, una mica per tradició, eren així associades a alguna cosa, tipus aula de francès,
o aules molt específiques, al final s'ha de convertir en aules de grup perquè, si no, no hi havia més espai a utilitzar. Amb tot el que té problemes afegits, que si arriba l'hivern i la calefacció no és la mateixa d'una aula pensada per aules normales, que aquestes aules més específiques, que al final s'utilitzen cada dia, o despeses de la pissarra electrònica, que, clar, tenia l'aula normal, però l'hem hagut de posar a qualsevol tipus d'aula perquè, si no, es creen...
per judicis pels alumnes, això no pot ser. En aquesta sessió que fareu dijous hi ha una part d'ensenyar aquests edificis i les instal·lacions i després una mica l'explicació del projecte de l'institut. Quina és la base aquí a l'Institut de Sant Just del projecte educatiu? La base és un assenyament de qualitat públic i de qualitat que respecti la tolerància, els valors de la societat,
i la convivència d'una forma responsable i un coneixement del món que ens envolta, el món en tots els sentits, des del coneixement del currículum que ens toca ensenyar, perquè és un ensenyament públic ha d'ensenyar-ho, però dintre de les noves tecnologies, l'ensenyament de les llengües estrangeres, que són una mica els puntals del centre i el contacte directe amb la realitat, des dels projectes que fem de col·laboració amb Ajuntament, amb altres entitats,
d'enriquiment del currículum, que es marquen com a... i la buscada de qualitat, en aquest cas, del primer baís o fins a la xiarat.
De fet, dèiem ara que a banda de l'escola de Sant Just també venen alumnes d'altres municipis, és un dels instituts que té més bona fama, per dir-ho d'una manera, de la zona. Volem creure que hi ha una sèrie de població que viu en la zona de frontera entre els municipis que no són de Sant Just, potser de Sant Joan o de la zona de Sant Feliu, que de vegades sí que trien al centre i volem veure que també venen guiats
de qualitat que busquem i intentem donar. És difícil aquesta qualitat tant en compte algunes dificultats amb què us heu trobat els últims anys, més extraacadèmiques per entendre'ns i més vinculades amb tot el tema de retallades, etcètera, o canvis de lleis d'educació? Sí, la veritat és que les situacions, les coordenades no t'ho posen molt fàcil. També estem fent portes obertes parlant d'un currículum, per exemple, que tampoc tenim gaire clar com serà l'any que ve.
de trist, la situació, el mateix dijous a les quatre de tarda, i jo tinc una sessió informativa per part del Departament per informar-me del canvi del currículum. El mateix dia que estigui informant les famílies de Corbinem, estiguin informant a mi un petit tast del que serà el futur de l'ensenyament, doncs, i que entrem pels diaris, al final, els directors i la resta de comunitat educativa s'enterri pel diari, no d'entrar-se abans, doncs, no dona molts ajuts, després d'altres circumstàncies,
que ja sabem el tema econòmic, estic cansat de parlar d'ell, però que és evidentment greu i tantes altres coses. Jo crec que hi ha un interès i un afany, en aquest cas, per la comunitat educativa del centre, per intentar que tot això sigui mitjanament superat per la força, l'energia i les ganes de l'implicació al centre. Hem viscut uns anys de canvi de personal docent, però cada vegada intentem que estigui més
ha arribat bastant gent nova en plaça i arribarà en aquest curs també altre professor en plaça fixa i això donarà una mica de continuïtat, d'una banda, perquè alguns portem molts anys, els que porto més de vint anys o quasi vint anys al centre i altres que porten també una xifra semblant, doncs hem d'intentar mantenir una mica la idea de l'institut i l'esperit amb gent que va arribant nova i que porta tot el seu nou bagatge.
S'està millor ara, a nivell del que deies ara, també tenint en compte els canvis que hi ha o les retallades que fa 3 o 4 anys, s'està anant més cap endavant? És a dir, si es mira cap endavant, hi ha més perspectives o s'està igual? No veiem cap canvi. El dia 28 de febrer hem cobrat l'assignació del mes de novembre.
Per tant, continuen aquests problemes a l'hora d'apagar... Aquests problemes econòmics són iguals. Deia que venia una persona de servicis editorials per veure les instal·lacions, si veus efectivament, de tan greu com diem, algun tema de finestres que no es banquen, i això. Una assignació que t'arriba anualment, però que et donen permesos, que el mes de febrer rebis l'assignació de...
de novembre és bastant simptomàtic. El canvi de les llums, aigües, consums de gas, neteja d'edificis, etc. No pots estar pagant al persona que treballa el novembre. La feina del novembre no pots pagar-la al febrer perquè, evidentment, deixaran de treballar per tu. S'han deixat de fer coses per qüestions vinculades amb el tema econòmic? Home, sí. La veritat és que la pintura, etcètera, coses que no han fet estan clares i tenim la sort i sempre...
Hem d'aplaudir-ho de la col·laboració de l'AMPA, que en aquest cas generosament contribueix a millorar el centre, perquè ens ha durat diners per instal·lar canons, per fer moltes coses al centre, ajudar a les despeses imprevistes, i també l'ajut que vam tenir de l'Ajuntament, per exemple, en el cas de l'estiu, que ens va ajudar amb el tema de la neteja del pati, perquè tot això no podia fer-ho per a nosaltres mateixos. Per tant, aquesta millora, si he de ser sincer, molt no hem notat.
La relació amb l'Ajuntament i l'educació és positiva? Tenim la sort de ser l'únic centre. Tenim un privilegi de contacte immediat i directe. Hi ha una relació de dependència que tenen les escoles. Sabem que no podem demanar a l'Ajuntament unes coses que no se corresponen i sap que tampoc som subsidiaris.
Hi haurà que hi ha una bona complicitat a nivell de molts projectes que fem en comú i des del Conecta que farem de seguida com cada any i tantes altres coses que...
que anem fent en col·laboració i que estem bastant força agraïts. Estem parlant amb el director de l'Institut de Sant Just, Jesús Mararit, perquè aquest dijous hi ha aquesta visita adreçada a les famílies que vulguin portar els seus fills a l'institut. Sí, hem arribat a fer una segona, no és una segona sessió, però la coordinadora pedagògica, la Rosa Vila, que té un gran esperit en col·laboració i participació, ha posat el dimarts següent, per algunes famílies concretes que han enviat correus,
per si no podíem venir aquest dia, doncs que poguéssim venir el proper dimarts dia 10 al 6 de la tarda i se'ls faria una petita sessió. Per tant, hi ha aquestes en general, però dimarts que ve també... Per tant, aquest afegit una mica puntual. El dimarts de la setmana que ve. I en aquestes visites, què és el que més us preocupa o us pregunten les famílies? L'hora d'arribar, el tema de l'horari. Fem el canvi a la intensiva i això és un canvi que...
que sempre genera dubtes. Hem de fer molt èmfasi amb el tema menjador, que el menjador segueix assistint, segueix funcionant molt bé amb la cuina aquí, i per tant es poden quedar a les 3 a dinar, i així tenen després més la possibilitat de tenir més lliure a la tarda si fan coses. També l'AMPA va oferir cada vegada més força a activitats escolars, i també contribueix a que aquella tarda no quedi tan...
A part que el centre també ha fet un esforç per enviar feina a casa i que l'alumne hagi de treballar amb altres, treball col·laboratiu, i així les tardes no queden com un espai buit, sinó que es manté l'acadèmic tot i que d'una altra forma. Per exemple, el tema de la integració dels alumnes, però jo crec que això ja està bastant superat. Quan arriben els alumnes a primer, pot passar un mes o una mica més,
perduts, però després no hi ha especialment problemes de relació amb els grans, sobretot amb els més grans, cap problema. I una mica com que la estructura arquitectònica genera aquesta separació del primer cicle, primer i segon d'ESO amb la resta de l'institut, tot i que conviveix, que ara conviu al pati, doncs tampoc. El canvi més destacat, per tant, continua sent de sisè a primer, és a dir, l'arribada de l'institut, o es nota més de segon a tercer?
Són dos canvis, jo crec que són una mica diferents. El segon o el tercer no hauria de ser que hi hagués tant canvi, però sí que potser ho noten, tot i que cada vegada més el 200 és bastant semblant. És que hi hagi un equip molt diferent i el que exigim o el grau d'eficiència és bastant semblant. Per tant, el de CCA primer hauria de ser el canvi més gran en menys a priori. Potser el ritme d'ensenyament i...
Es va fent cada vegada més accelerat i potser quan arribem a la tercera nota, un petit canvi, primer i segon intentem que una mica... En tot cas, està clar que hi ha un salt quan es ve de l'escola també. L'altre salt és important. També hi ha un altre salt de quarta batxillerat, tot i que estigui també convivint amb el mateix edifici que Equip 200, però està clar que són etapes diferents.
de l'ensenyament i s'han d'anul·lar. Sí, això és veritat. Doncs bé, en tot cas, aquest dim jous, a partir d'un quart de set de la tarda, s'explicarà també tot plegat, es farà aquesta visita a Jornada de Portes Obertes a l'Institut de Sant Just. Avui n'hem volgut parlar amb el director del centre, Jesús Mararit, moltes gràcies. De res. I que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Molt bé, bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Just a la Fusta, el magazine del matí.
I ara continuem parlant d'educació, en aquest cas parlem de l'escola Montserrat, que fa dues jornades de portes obertes aquesta setmana. La primera serà aquest dimecres, les dues quarts del matí, demà, i després dijous a les quatre de la tarda. Ara en parlem amb la directora de l'escola, Vila Junquer. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquestes dues visites, de vegades alguns dels directors, quan parlem amb vosaltres, dieu que normalment la visita que es fa en un ariscular sempre és una mica més... Els pares o les famílies que vinguin poden veure més de primera mà com funciona el dia a dia de l'escola, no? Clar, perquè es pot fer una visita per les aules, si es veu.
Es veuen les activitats que estan fent. M'imagino que per això on deu venir més gent potser és a la de la tarda. Depèn de l'horari. A les famílies l'interessem de venir gent a les dues sessions.
Per tant, hi ha les dues opcions. Suposo que reparteixen, sí. Són visites en què s'ensenya, d'una banda, les instal·lacions del centre, però també s'explica, per tant, el projecte educatiu. Com ho teniu pensat? Es fa primer la visita i després s'explica el que es fa des de l'escola? Com ho feu des de l'escola? Nosaltres, primer, rebem les famílies al vestíbul de l'escola i llavors els acompanyem. Fem una visita per totes les instal·lacions i per les diferents aules.
Poden veure també a vegades entrant en algun aula de P3 o algun aula que veiem que els pares també els puguin fer gràcia de veure l'activitat que estan fent. Això dura uns vint minutets o una cosa així. I després tots anem al menjador de l'escola on fem la presentació amb un PowerPoint i també els entreguem la documentació i tota la informació del nostre projecte educatiu i fem una explicació
del nostre projecte educatiu. Quines són algunes de les característiques del vostre projecte de l'escola Montserrat? En l'escola, nosaltres tenim diferents projectes que tenim iniciats de fa anys. Des del punt de vista que som l'escola que impartim la segona llengua estranger al cicle superior de primària, o sigui que fem l'anglès des de P5, però quan comencen 5è, a 5è i a 6è, a més a més comencen a fer francès també.
Llavors, doncs també estem apuntats a diferents projectes com el Shine to Learn, que és el Compartir per aprendre, l'English Day i amb les altres escoles del poble, el projecte E-twinning, que l'any passat el vam començar amb els alumnes de cinquè, que és un projecte de col·laboració escolar a Europa, que es tracta doncs de promoure l'establiment de germanament escolar entre diferents projectes de col·laboració de dos o més centres d'Europa. En aquest cas, doncs, tenim un projecte de...
la col·laboració dels alumnes de cinquè i amb els alumnes de cinquè de... de Noruega, amb una escola de Noruega. Molt bé. Per tant, tot el tema de la llengua, de les llengües estrangeres, també... És molt important, sí, sí, sí. L'any que ve també començarem a fer el projecte ICLE, que és l'aprenentatge integrat de contingut... Sí, que algunes de les àrees impartirem, algunes d'això encara ho hem d'acabar de... de lligar ben lligat amb el departament, però molt probablement que és possible que dintre...
els cursos de sigla mitjana i superior facin alguns dels temes en anglès. O sigui, en llengua anglès. El contingut es treballa en llengua anglès. És a dir, potser les matemàtiques o les ciències socials, no, per exemple? Sí, per exemple. S'ha de buscar que siguin continguts amb un vocabulari que per ells també pugui ser entrenador i al mateix temps que es posin en pràctica com a llengua vehicular, doncs l'anglès. Llavors, també treballant les matemàtiques per ajudar
assimilar bé la competència matemàtica en grups flexibles, que són grups que anem adaptant en funció del ritme d'aprenentatge dels alumnes. De dues classes, per exemple, en fem tres grups. Fan els mateixos continguts, tot el que està marcat per currículum, però a diferents ritmes d'aprenentatge.
per ajudar els alumnes. Això ens ha donat molt bons resultats des de fa els últims anys que ho estem fent. I ho feu en tots els cursos? M'anem. Ho feu en tots els cursos? Ho fem, això ho fem, la competència matemàtica la treballem d'aquesta manera de primer a quart. I després, cinquè i sisè, ho reorganitzem en tres grups també. Que també es treballa encara amb més incidència, cinquè i sisè.
Sí, sí. Molt bé. Doncs suposo que també... I després també, nosaltres fem la piscina dins horari lectiu. Com a activitat, ja la piscina fa molts anys que l'estem fent, considerem i està aprovat en consell escolar i es valora, doncs, que és una activitat física molt completa i molt bona, i forma part, doncs, de l'àrea d'educació física. I la fem dins l'horari lectiu un dia a la setmana. Tots els alumnes, de primer a l'aire P3, fins a quart. A cinquè i sisè ja no hi van.
Després poden continuar, però ja tenen un avantatge adquirit de Nadal. Són visites en què suposo que la gran majoria de gent que ve són famílies que han d'abordar els seus fills a P3, no? Sí, la majoria sí. Sempre hi ha famílies que venen a viure a Sant Just i que s'incorporen a l'educació.
però la majoria són de P3. No sé si teniu en principi quina és la previsió de places que s'oferiria des de l'escola Montserrat. El que ens hem marcat és el departament, són 25 places. Una línia, per tant. En el moment és amb el que sortim. I hi ha alguna altra plaça lliure en altres cursos? Places lliures en altres cursos? El segon, perquè és un curs que el tenim doblat, doble línia,
Doble línia primer i doble línia segon, i pel tercer de l'any vinent hi haurien sis places. Ah, déu-n'hi-do. Pel segon hi hauria una, a dates d'avui, que això pot variar.
Les altres cursos no, estan tots plens, pleníssims, perquè en tenim alguns per sobre ràtio, 27 i 28. En tot cas, exacte, les famílies que puguin venir a conèixer el projecte, és clar que després no se sap l'oferta definitiva fins més endavant, però que bé que a l'hora de fer la preinscripció es pot fer igualment. Sí, perquè després no se sap mai, sempre pot haver-hi variació,
que es donen de baixa per canvi de domicili. Hi ha moviment.
Fins i tot alguns marxen a l'estranger o gent que se'n van a altres pobles o van a viure. Hi ha mobilitat sempre. Quins són els dubtes més habituals en aquestes visites o les inquietuds de les famílies? Els dubtes. Moltes vegades els punts. La puntuació, si som... Perquè molts de vegades són exalumnes però que no viuen aquí a Sant Just i que viuen fora.
i que voldria que el seu fill vingués, però els dubtes de què haig de dir, la puntuació... Els criteris, no?, per poder entrar. Els criteris, sí, el veurem una mica, els criteris, i vaja. Clar, perquè també... Digues, digues. No, no, perquè... No sé si també teniu alumnes de fora de Sant Just a l'escola Montserrat. Algun, però cada cop menys. Algun. Algun n'hi ha perquè són fills d'exalumnes, moltes vegades, o que viuen... Clar, cada cop...
a haver-hi manca de places, diguéssim. Ja. Doncs, clar, passen per davant els que viuen a Sant Just, evidentment. Exacte.
T'he tallat, em sembla que anaves a comentar alguna altra cosa. Són alguns dels dubtes que per tant es poden resoldre en aquestes jornades de portes obertes que es fan, com dèiem, n'hi ha dues, una en horari de matí i una altra en horari de tarda. La de matí serà demà a dues quarts de deu i després dijous a les quatre de la tarda són aquestes visites perquè els pares puguin descobrir de primera mà com funciona l'escola.
Sí, és la primera presa de contacte amb el context. Exacte. I la feu l'equip directiu? Sí, la fem la mestra coordinadora d'educació infantil, la cap d'estudis i jo. Per tant, així també es poden conèixer una mica tots.
En tot cas, recordeu, demà a dimecres a dos quarts de deu i dijous a les quatre de la tarda, aquestes visites de portes obertes a l'escola Montserrat. Avui n'hem volgut parlar amb la seva directora, la Pilar Junquer. Moltes gràcies, Pilar. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Moltes gràcies. Adéu, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
7 minuts i arribem a punt a la 1 del migdia. És moment per tant de tancar aquest Just a la fosta d'avui dimarts 4 de 3 de març.
El que fem més agrair la gent que faig possible aquest programa d'avui, per tant, l'Andrea Bueno, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també el Germán Català, que dijous farà l'obertura del cicle d'audivisuals de les SES amb el seu documental sobre la Concagua. Hem fet artúlia d'actualitat política amb en José María Ranlla i en José María Majuan. Hem parlat d'història de Sant Just en aquesta última hora amb en Pep Quintana i hem parlat molt també, avui, d'educació.
Hem entrevistat el director de l'Institut de Sant Jesús Margarit i també la directora de l'escola Montserrat, ara que heu sentit la Pilar Junquem. Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com sempre, a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia.
Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno per posar-vos el dia de l'actualitat Sant Justenca amb els Sant Just notícies d'edició migdia que començarà tot seguit a la una en punt. Per part nostra res més, que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
No se me va, no se me va.
Lying on my bed I was reading French With the light too bright for my senses From this hiding place life was way too much It was loud and rough round the edges So I faced the wall when an old man called Out of dreams that I would die there But a sight unseen you were pulling strings
You had a different idea I was like a child, I was light as straw And my father lifted me up there
It took me to a place where they checked my body My soul was floating in thin air I climbed to the bed and I cloned to the past I climbed to the welcome darkness But at the end of the night there's a green, green light The quiet before the madness There was a girl that sang like the chime of a bell And she pulled her arm
She touched me when I was in hell When I was in hell Someone sang a song and I sang it long Cos I knew the words from my childhood
Until I conditionally fell away and they locked me up for my own good. But I didn't mind cause the silence was kind. They spoke to me in Christmas. There was the sound of the wind in the cold, cold dawn and the quiet hum of a business. Let me die another one in this waiting room. I don't need to go. I don't need to know.
I know what you're doing I know what you're doing
Lying on my side you were half awake and your face was tired and crumpled.
If I had a camera I'd snap you now Cause there's beauty in every stumble We're out of practice, we're out of sight On the edge of nobody's empire And if we live by books and we live by hope Does that make us targets for gunfire?
Now look at you, you're a mother of two. You're a quiet revolution. Marching with the crowd, singing dirty and loud for the people's emancipation. Did I do okay? Did I pave the way? Was I strong when you were wanting? I was tied to the yoke with a decent blow. You were stern but never daunting.
Honey told me to push, honey made me feel well. He told me to leave thought and vision up to the dying. Up to the dying.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia, amb Andrea Bueno. Dijous arrenca la segona edició del cicle d'edivisuals de les Seas. És una selecció de reportatges de muntanya i excursionisme que es projectaran un cop al mes a la sala Piquet de l'Ataneu. Un reportatge de German català sobre la Cancagua. La Cancagua obrirà el cicle. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dimarts 3 de març. En titulars, estaquem altres qüestions de la jornada.
Oberta la convocatòria per participar del concurs de prosa i poesia en català per a no professionals fins al 24 de març i a temps per presentar els escrits a través d'internet. La participació al concurs és oberta a tothom a partir de nou anys.
Demà comencen els cursos de coneixement Sant Justencs. Els 4 dimecres de març, l'historiador Jordi Jiménez explicarà una trentena de persones, aspectes de la història de Sant Just i del Barge Llobregat. Ja s'han tancat les inscripcions per participar-hi. I la festa major de Sant Just durarà una setmana aquest any. Del 30 de juliol al 6 d'agost, Sant Just viurà la seva festa gran amb activitats per a tothom. Una de les novetats és la creació d'una aplicació per a mòbils Android.
Bon dia. Dijous arrenca la segona edició del cicle d'edivisuals de muntanya de la Seas. És una selecció de reportatges de muntanya i excursionisme que es projectaran un cop al mes a la sala Piquet de la Teneu. Un reportatge sobre la Concagua obrirà el cicle aquest dijous.
A Concagua, al Centinella de Pedra, és el reportatge que es podrà veure dijous amb la presentació a càrrec del Sant Justenca I Soci de la CS German Català, que explicarà l'experiència que va viure fa justament una allà a la muntanya, coneguda com al Sostre d'Amèrica. I és que la Concagua és la muntanya més alta d'Amèrica i la més alta de fora d'Àsia. També és el cim més alt que ha solit Català, per això la recorda com una de les seves experiències de muntanya més intenses. Català ha explicat al Just a la Fusta dues de les dificultats que es va trobar a l'hora de pujar a la Concagua.
Un és que fa un fred de mil dimonis, i l'altre és que hi ha una humitat molt baixa, del voltant del 10%, la qual cosa fa que la hidratació continua passi a ser molt important. No és un trajecte difícil des del punt de vista tècnic, però sí que l'altitud combinada amb la baixa humitat i el fred molt intens que pot arribar a fer ho fan realment feixuc.
A més, va fer el CIM amb una expedició de gent d'arreu del món, però ningú es coneixia entre sí. Per això, la solitud va ser un dels sentiments més presents a l'experiència de German Català. Al Nagui tenen incertesa també van ser els seus companys a viatge. La incertesa.
Saps? El no saber el dia següent si tindríem bon temps, si no el tindríem, si ens trobaríem bé, si no ens trobaríem bé. Et vas creuant amb gent que baixa, és una muntanya realment molt transitada, i a pesar que les coses passen molt a poc a poc, et vas creuant amb la gent que baixa, i la gent que baixa, doncs, tenen tots aventurats, feixugues. Després, un cop ho has fet, penses, home, potser no era tant.