logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

parlar de coses com aquestes fins que no faci pública la seva declaració de renda, tal com ha fet ell. Le pido al señor Rajoy que renuncie, que lo deje.
Porque usted no puede resolver la crisis política que tiene hoy España y que usted mismo ha creado. Le pido, señor Rajoy, que dimita porque creo que es lo mejor para España y para los españoles. Yo simplemente le digo una cosa, señor Pérez Rubalcaba. Haga exactamente usted el mismo ejercicio de transparencia que he hecho yo con las cuentas de su partido político y también con las mías. Hágalo eso.
Y cuando la haga, a lo mejor tiene autoridad moral para decir algo. Mientras no lo haga, no la tiene, señor Pedro Alcalá.
Declaracions de Rubalcaba i Rajoy durant la sessió de control al govern espanyol que s'està fent encara aquesta hora al Congrés dels Diputats. Els treballadors del Port de Barcelona tornaran a aturar la feina entre la una del migdia i les tres de la tarda per demanar l'entrada en vigor del conveni col·lectiu que tenen signat amb el Ministeri de Foment, però que encara no ha ratificat Hisenda. Aquest mateix han fet la primera acció de protesta i una trentena d'ampleats han bloquejat l'accés principal a les instal·lacions portuàries i també han fet una aturada de dues hores.
Aquestes protestes precisament han generat problemes aquest matí a la ronda litoral. Ara la situació en principi ja s'ha normalitzat. Racador Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Realment el trànsit ha millorat molt, ja aquesta última mitja hora. En principi ja no hem de parlar d'aturades ni de problemes importants pel que fa a la mobilitat. Alguns punts amb intensitat, com és el cas del cinturó de litoral a Cornellà, en sentit zona franca, o també la ronda de dalt, que encara no ha fet net del tot.
La zona entre Valldaura i la Vall d'Hebron han sentit llobrecat. Però, com dèiem, a la resta, ara és així, sense més maldecaps. És tot, és el RAC. Bon dia. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Raúl Maimó. El soci del Barça, Vicenç Plast, ha disposat a exigir a l'exjunta del Barça, presidida per Joan Laporta, l'execució dels avals per valor de 23 milions d'euros. L'opció, però, que es planteja ara mateix al soci...
és a emplaçar per escrita al Barça perquè sigui el club qui demani l'execució de la sentència del Tribunal Suprem. Per altra banda, el primer equip del Barça torna avui als entrenaments per preparar el pròxim partit de Lliga dissabte contra el Granada. Qui també torna a la feina avui és l'Espanyol, ja centrat en el partit de diumenge contra el Betis. Més qüestions. El jugador del Sant Andreu d'Ida que estarà uns 15 dies de baixa, el segon capital de l'equip quadribarrat,
Té un trencament muscular als isquiotibials. És la quarta lesió de Didac aquesta temporada. Encara en futbol, avui es disputen dos partits de l'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. A partir de tres quarts de nou, Madrid, Manchester United i Shakhtar Borussia Dortmund. Ahir el València va perdre davant del PSG per 1-2, mentre que la Juventus va derrotar el Celtic de Glasgow per un clar 0-3. I en hockey i sobrepatients, aquest dimarts s'han disputat nou partits de la divuitena jornada de l'Hockey Lliga. El Liceo es manté ferm en el liderat després de superar el Lloret per 7-4.
mentre que el Barça continua segon a la classificació gràcies a la golejada d'ahir contra l'Alcoi per 8 a 1. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia. Passant 6 minuts ara des del matí comencem aquesta del Just a la Fusta d'avui dimecres 13 de febrer.
Un programa en què parlarem primer de tot de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb ella farem un cop d'ull general a l'actualitat del dia. L'endemà, doncs, que el gran tema d'ahir va ser l'aprovació, o si més no, el fet que es pugui començar a debatre al Congrés la ILP sobre les hipoteques. Avui també en parlarem al llarg del dia el programa cap a les 11 i 20, en registrem a Jaume Rui,
president de l'Associació de Veïns de Sant Just, que és una de les entitats que també va recollir signatures perquè aquesta IRP es pogués presentar al Congrés. Més qüestions també. La primera hora parlem del temps amb el Carles d'Hernández i Rius, oi que sembla que el vent ja ha fluixat una mica i que potser, tot i això, tenim molt fred.
I entrevistarem també a Olga González, que d'avui imparteix una xerrada sobre la benestar de l'esquena al local de Maslluí, organitzat per l'entitat veïnal d'aquest barri. Com cada dimecres també farem tertúlia esportiva amb l'Enric Riva, l'Emilius Casocchio i el Carles Hernández de Rius.
I a la tercera hora tindrem Astronomia amb l'Oriot Regat dels Vins, amb l'Stricolstein i també en revistarem a Dolors Puigdemont que demà inaugura una exposició a Can Genestà a Sant Just. Just a la Pusta
Com veieu, tenim un programa carregat de coses i, per tant, començarem tots aquí, primer de tot, però, com sempre, escoltant una mica de música avui amb aquesta versió del Don't Love Back in Anger de Shione Yokawa.
Sleep inside the eye of your mind Don't you know you might find A better place to play You say that you've never been But all the things that you've seen They slowly fade away So is that a revolution from my bed
Fins demà!
Fins demà!
Take me to the place where you go Where nobody knows If it's not a day Please don't put your life in the hands Of a rock and roll band Throw it all away I'm gonna start a revolution from my bed
Fins demà!
My soul flies away, but don't look back in anger, I heard you say.
Fins demà!
But don't look back in anger I heard you say
Justa la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Un minut i un quart d'onze del matí, un moment per repassar l'actualitat, si ens ho estenca amb l'Andrea, bueno, bon dia Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé
Bé, bé, bé. Molt bé. Doncs comencem parlant de les notícies de Sant Just i avui comencem parlant, de fet, de la ILP, que, de fet, va entrar ahir, no? Finalment, has de vetre el Congrés. Això mateix, i després en parlarem ampliament amb el president de l'Associació de Veïns, perquè, com deies, el Congrés dels Diputats ha admès a tràmit la ILP sobre l'adhesió en pagament, de la qual li va participar molt activament l'entitat, l'Associació de Veïns de Sant Just, i al voltant d'uns 300 Sant Justencs i Sant Justenques, aportant les seves signatures.
La ILP es presentava al Congrés avalada per més d'un milió 400.000 signatures i impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca amb el suport de sindicats i altres entitats socials. Demana una moratòria de totes les execucions hipotecàries, que es reconegui la de ser un pagament retroactiva i es creï un parc públic d'habitatges en lloguer social. El Partit Popular havia anunciat abans que votaria contra la ILP però el partit va canviar el seu vot i amb el seu suport i un total de 334 vots i una abstenció
doncs la ILP ha quedat admesa a tràmit. Molt bé, doncs exacte, és la bona notícia. En parlarem, com deies, cap a les 11 i 20 també amb Jaume Rull, president de l'Associació de Veïns. I parlem ara de pensions, perquè aquest divendres la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana organitza el desè diàleg per la independència,
i tractarà justament de les pensions. Això mateix, el present i el futur de les pensions. És el tema central d'aquesta conferència, que es farà divendres al Centre Social del Milenari, a dos quarts de sis de la tarda. La conduirà Ignasi Marimon, que és de la sectorial de jubilats de l'Assemblea Nacional Catalana, i que ha dit que per garantir les pensions a Catalunya la clau és que hi hagi gent treballant.
i per això diu, ha confirmat que en una Catalunya independent les pensions estan assegurades. Objectivament, parlant i amb xifres a la mà, xifres oficials, a Catalunya independent les pensions estan més assegurades que en l'estat actual en què ens trobem. Tot i que en aquest moment la situació de les pensions és una situació de crisi a l'estat espanyol.
Interessant serà també aquesta xerrada, segurament. Vull dir que irem parlar justament amb Ignasi Marimon i el que deia, doncs, era interessant d'escoltar-lo. I si voleu més informació, escoltar aquesta conferència, ho podreu fer assistint a la xerrada dos quarts de sis de la tarda, divendres, al Centre Social del Milenari.
I acabem amb un últim apunt per avui, Andrea. Sí, aquest vespre l'Associació de Veïns d'Almes Lluï ha organitzat una xerrada sobre el benestar d'esquena. La impartirà la llicenciada en Educació Física i Terapeuta, Manuel Olga González, que parlarà dels problemes que podem patir relacionats amb l'esquena i com podem millorar la nostra salut i la nostra postura. A mi això m'aniria bastant bé ara. González també parlarà d'uns cursos que s'estan preparant pel mes que ve
en els que hi haurà preus reduïts pels associats de l'Associació de Veïns del Mas Lluï de Sant Just i de Sant Feliu. La xerrada sobre el bonestar d'esquena serà avui a les 8 del vespre, local de l'entitat, al carrer Rosa de Luxemburg, número 14, i esperem poder parlar amb l'Olga González al llarg del matí. A veure si hi ha sort. Esperem. Molt ben, Andrea, doncs moltes gràcies i fins ara mateix. Fins ara, Carme.
De seguida repassem l'actualitat general del dia, abans però escoltarem la gran broma final de Nacho Vegas.
Dejan los tambores de sonar y un gonfanuncia la retirada. Se discute la capitulación mientras se aproximan carcajadas. Obtuve un premio por miedo a padecer
de cinco años de indolencia. Es la semana grande de la crueldad y en nuestro norte celebran una fiesta. Yo me limitaba a contemplar la misma grieta de la pared.
Alguien dijo habrá que demoler, no sé cómo no lo vi llegar. Era el día de la gran broma final. Ha cundido el pánico en Madrid.
Salen fotos en la prensa rosa, en la alfombra roja habla el director, él sabe cómo se hacen bien las cosas, puede que el tiempo te dé la razón, pero no queda tiempo, hoy es el día en que dos planetas estrellarán.
Mientras tú conté desentrevistas y ahora ya me empiezo a preguntar ¿Cuál de estos chistes es el mejor? ¿El del día en que te hablé de amor sabiendo que daban temporal? ¿O el del día de la gran broma final?
Como un mar me presente ante ti, en parte agua y en parte sal. Lo que no se puede desunir es lo que nos habrá de separar en el día de la gran broma final.
Hay que decir que era tan fuerte nuestro amor y lo era igual que las torres gemelas allá en Nueva York y cuando sabes que algo puede ir mal y estallará bajo tu nariz.
Cuando no es posible ser feliz y te asustas como un animal, es el día de la gran broma final. Cuando te griten con rabia
Fins demà!
Ya no hay nada que arreglar. Es el día de la gran broma final. Ya nada será igual.
Tras el día de la transformación
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia Tots els temes que poden interessar als oients de 60 i més
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció...
Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Dos minuts i dos quarts d'11 del matí, avui anem una mica més tard del que és habitual. Tornem a saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia.
I el que sí que fem és fer aquest repàs de les notícies del dia. Primer de tot, la notícia més destacada del dia, com ens l'explicen els diaris d'avui? Doncs tots coincideixen, tots destaquen amb diferents titulars el que va passar ahir al Congrés dels Diputats i aquesta acceptació en tràmit de, sobretot, la ILP contra els desnonaments. Perdó.
Per exemple, el diari ara és molt gràfic i en fotografia de portada veiem membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca i de ciutadans que van donar suport a aquesta ILP a les portes del Congrés dels Diputats amb uns cartells amb una xifra, 1.402.854. Són el nombre de signatures que s'havien recollit, les firmes recollides en favor de la ILP, i el titular és Victòria Moralt.
La pressió popular obliga el Partit Popular a rectificar i acceptar tràmit l'ILP sobre l'adhesió a un pagament. I també ens acullen un titular al drama derivat d'aquesta situació. Una parella de jubilats se suïciden a Calvià després de saber que serien desnonats. Una notícia tràgica, també. D'altra banda, el periòdico, la imatge de portada que trobem, la imatge principal, són alguns de les persones que es trobaven a dins del Congrés dels Diputats en aquest ple ahir.
entre ells Ada Colau, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que van ser expulsats per protestar, per cridar, i el titular és Sí que es pot. El PP rectifica i admet que el Congrés tramiti la iniciativa popular sobre l'adhesió a pagament i també ens destaca que dos jubilats s'ha suicidat a Calvià quan anaven a ser desallotjats de casa seva. La Vanguardia diu el PP recula davant la pressió social contra els desnonaments i en portada també trobem una imatge molt semblant a la del periòdico amb l'Ada Colau
i amb altres companys de la plataforma, sí que es pot, també destaca. I per últim, el punt avui diu que el carrer fa rectificar Rajoy. La pressió ciutadana obliga el PP a acceptar la tramitació de la ILP i en fotografia veiem una imatge de la protesta que va tenir lloc ahir a la tarda a Barcelona davant de la seu del PP per precisament protestar per l'edat a un pagament. Doncs és la notícia del dia i suposo que avui també encara la anirem arrossegant i anirem sortint més qüestions vinculades
amb tot aquest tema, i és una bona notícia, és un primer pas, no més, un pas molt petit, però un pas en què semblava que podia no haver-se tirat endavant, per tant, doncs, ens n'hem d'alegrar. En parlarem, com dèiem, d'aquí a una hora aproximadament amb Jaume Arroy. I ara repassem l'actualitat d'aquest matí, que passa també pel Congrés dels Diputats, Rubalca va demanar a Rajoy que dimiteixi,
És el primer cop que el líder del PSOE li demana al cap de l'executiu que plegui a la càmera baixa. La resposta de Rajoy a aquesta petició ha estat negar-li a Rubalcaba legitimitat per parlar de corrupció fins que faci pública la seva declaració de la renda.
Continua amb aquest joc de picabaralles. D'altra banda, de Colau, que avui l'han entrevistat a Catalunya Ràdio i també a RAC1, diferents mitjans, ha dit que el Borteu del PP va dir que sempre havien estat amb nosaltres i que això no és així. Per això aquella reacció que avui veiem en la fotografia, per exemple, si no m'equivoco, del periòdico, i crec que també és la mateixa imatge de La Vanguardia, també se'ns diu adéu al Carnestoltes amb una multitudinària ruó de l'extermini a Sitges, i aquesta passada nit,
I, finalment, l'Assemblea Nacional Francesa, que aprova el matrimoni homosexual. És el que ens diu el 324.cat. També a l'Ara.cat es fa ressò que Mariano Rajoy nega autoritat moral a robar el Cava per demanar-li la dimissió. Se'ns diu també a l'Ara.cat que el PP va pagar una indemnització a Bàrcenas fins al desembre del 2012. El partit respon a la informació publicada pel diari El País que parla de pagaments fixos a l'extresorier del partit fins a finals de l'any passat. El diari també revela que Bàrcenas
Va mantenir un despatx i una secretària de la CET del PP fins a mitjans d'aquest gener. I Barack Obama, que promet un govern més intel·ligent per rescatar la classe mitjana. Aposta per la despesa pública, l'educació, l'energia neta i un increment del salari mínim en el seu primer discurs de l'Estat de la Unió després de la reelecció. I un últim apunt, que Mas fitxa l'exsecretari d'Exteriors de Carot. Albert Royos convertirà en el nou secretari general de Diplocat.
Passem ara a fixar-nos en altres apunts de les portades. Andrea, avui tenim més coses, no? Sí, el punt avui també és molt gràfic avui perquè podem veure unes banyes de toro en referència a l'altra ILP que es va debatre ahir al Congrés. Estocada del PP, el Partit Popular tira endavant la ILP per imposar els toros a Catalunya contra la voluntat popular.
I aprofitar també per destacar una declaració de Mariano Rajoy ahir, que diu que amb tot desafiador declararà que podrà mantenir Catalunya dins d'Espanya. I va dir un periodista, no us preocupi vostè, que els mantindrem a Espanya. D'altra banda, el diari Ara, parlaves ara d'Obama, doncs ens diu que Obama retirarà el 2014 la meitat de les tropes de l'Afganistan. Això ho trobem a l'Ara. A La Vanguardia segueixen parlant del tema dels...
de les presumptes casos de corrupció. El jutge demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imputi el número 2 del PSC. El jutge del cas Mercuri ha enviat al tribunal l'exposició en què considera que Daniel Fernández, el secretari d'organització del partit, ha de declarar com a imputat per presumptar tràfic d'influències. I en aquest sentit també aprofiten per destacar que Zaragoza nega que encarregués espia Camacho i l'exparella de Jordi Pujol Farrosola, de Pujol Fill.
I per últim, el periòdico diu Marea Roja de la cultura contra les retallades dels drets socials. Diu que el món de la cultura es constitueix en moviment vinculat a altres lluites socials contra les retallades, entre els quals trobem personalitats del món de la cultura com Marc Martínez, Vicky Penya o Ferran Carvajal, entre molts altres. Molt bé, doncs interessant també aquesta iniciativa que avui ens explica el periòdico.
I ara ens fixem en les notícies més llegides. En el cas del 324.cat és verd, que afirma que no li importa ser el pim-pam-pum de l'independentisme. És el que més ha interessat els lectors del 324. El segon tema, provat amb èxit un tractament contra el càncer que bloqueja les proteïnes que fan créixer els tumors. I el tercer, que el general Joan Prim va morir estrangulat, segons conclou l'anàlisi del seu cos embalsamat. Estem parlant de... fa molt de temps, eh, el general Prim? Sí.
L'Ara.cat, el més llegit del PP, vota finalment a favor del tràmit parlamentari d'ahir la pedra a l'adhesió en pagament. El segon tema, que el govern impulsa el pacte pel dret a decidir, crea en paral·lel el Consell de Transició Nacional. I el tercer, que feministes assalten la catedral de Notre-Dame en tobles per celebrar la renúncia del papa Benet XVI. És també una de les notícies que més ha agradat als lectors de l'Ara, o que més ha interessat. Sí, sí, sí.
D'aquí ens n'anem ara a repassar les contraportades, agafem el diari del revés i ens fixem en què és el que trobem, quins personatges o quins articles descobrim avui en aquest espai bastant ben valorat dels diaris. Comencem per l'ara on tenim un article setmanal que avui es titula sobre la humanitat del poder.
És l'article setmanal de Josep Ramoneda. Trobem tres temes diferents, però relacionats entre sí. Ens expliquem. D'una banda diu èxit. Els moviments socials s'apunten un èxit inesperat. El PP s'ha vist obligat a clàudicar i a votar a favor de l'adopció de tràmit d'aquesta ILP que demana l'adhesió en pagament.
Diu que no s'han atrevit a dir que no al milió de persones que va firmar la proposta que ha arribat al Congrés. Hi ha una opinió pública molt sensibilitzada, sobretot per tot el que està passant. I d'altra banda, parla de Benet XVI. Mandat. El mandat de Benet XVI ha estat dominat per la guerra ultrança contra la modernitat il·lustrada en tots els seus aspectes més rellevants, segons el filòsof Flores d'Arcais. Diu que no es podia esperar altra cosa d'un teòleg que havia fet de la funció de guardià de la fe la seva missió.
I segueix parlant d'humanitat i la renúncia del papa ha estat valorada com un gest d'humanitat, però es pregunta si es pot humanitzar una religió, perquè diu que la base de la religió és el que és sagrat. I sobretot plegat, doncs, reflexiona avui Josep Ramoneda a l'ara. Doncs sempre interessant també aquestes contraportades de Ramoneda. Passem ara a l'entrevista del Punt Avui.
on podem llegir que amb la medicació, meditació, perdó, és bastant diferent justament per aquesta línia, podem canviar la personalitat, Andrea. Sí, ho diu l'instructor de meditació a SEM, Thor Herzog, no sé si ho estic dient bé, no domino el noruec, és catedràtic d'Economia i des del 1972, que es dedica a la meditació, diu de manera altruista, estava interessat en la meditació i en les perspectives que oferia perquè donava equilibri a la seva vida
i una perspectiva humana i emocional. I des del mètode de meditació ACEM, la SEM, diu que utilitzen un son neutre que no té cap significat i el repeteixen de manera lliure, amb una actitud oberta, acceptant d'alguna manera tot el que vingui a la ment durant la meditació. Diu que per això en les sessions podem descarregar tensions acumulades. Altres mètodes es basen en la concentració en objectes o paraules,
però des d'aquest mètode, des de la SEM, proposem una actitud mental lliure. I en això es basa, doncs, al seu mètode de meditació. Doncs, si voleu conèixer més sobre tot plegat, avui ens ho expliquen al punt avui. Ara ens n'anem cap a l'avantguàrdia, on tenim una altra història una mica diferent. Diu, vaig deixar de matar-me i vaig començar a pintar. Ho diu Nazario, que és artista, va néixer a Sevilla i viu a Barcelona i diu que és artista. Toca la guitarra, pinta, escriu, dibuixa còmics,
De fet, va començar en aquest món dibuixant còmics. Diu, vaig tocar sostre artístic amb Alibaba i los 40 maricones i Turandot. Diu, molta feina i poc resultat. Diu que ara va deixar el còmic, es dedica a pintar, però cada dia es venen menys quadres perquè la gent té por de treure els diners. També fa una reflexió sobre què ens depara els joves en el món laboral,
I bé, doncs, també parla de la seva trajectòria, de com ha anat evolucionant en la vida, pels camins on ha anat. Diu que va estar vivint a Morón de la Frontera, allà va fer classes i que allà va conèixer els últims grans mestres gitanos del flamenc. Diu, em vaig aficionar al cante, toco la guitarra, després ja van venir els Camarón i altres cantaors menors.
Parlo una miqueta d'art a l'entrevista. Molt bé, doncs és el que tenim avui a La Vanguardia. Acabem amb la contraportada del periòdico. Atenció a aquesta entrevista que diu va telefonar des de Bangladesh i sentia els crits de la família. És una història molt colpidora, l'explica Vicente Vargas, que va començar a sortir amb una noia paquistanesa, sabent que la família s'hi oposava, i ara teme que en un viatge al seu país l'hagin casat.
De fet, ella era cambrera en un bar i en una cafeteria i es van conèixer així, però la noia ja el va avisar que l'havien promès amb un noi de Bangladesh que coneixia des de petita, tot i que ella no volia, i que volia seguir estudiant a Barcelona. I ara portava la relació molt d'amagat fins que un dia un dels seus germans, d'ella, la va veure al metro amb un ram de flors i uns bombons i ara en un dels viatges que ha hagut de fer a Bangladesh per anar a veure la seva família,
diu que la va trucar plorant, el seu germà la va trucar plorant, i ell li va preguntar, et casaràs? I en un murmuri diu que li va dir sí. Llavors el germà de la noia va agafar el telèfon i va començar a dir barbaritats, a parlar de l'honor, i diu que pot ser que no la torni a veure, diu no tinc recursos però faria l'impossible per ella. I podem veure una fotografia de...
del Vicente Vargas ensenyant una foto de tots dos en una imatge molt maca. Déu-n'hi-do, doncs, aquesta històrica segurament és l'exemple d'una... o pot ser un exemple per moltes altres. Vull dir que a mi m'imagino que és la que es tria en aquest diari, però que possiblement hi haurà més gent que s'hi pot sentir també reflectida.
I canviem ara radicalment de tema per parlar d'una notícia curiosa. Avui és un invent, Andrea. A veure. Mira, suposo que s'han dit a parlar d'aquests típics robots aspiradors, etcètera, etcètera. No sé si l'has provat algun cop, però bé. No, però has armat un d'aquests robots a casa i li fa molta gràcia. Sí, avançant i un altre que era una mica més barat però que s'atascava, no? Exacte. S'ha de vigilar perquè també tenia un d'aquests barats que no m'acaba de funcionar. En tot cas, ara apareix una altra cosa que és...
Ideal per a la gent que no li agradi escombrar, a vegades no cal aspirar perquè és només una cosa així més pim-pam. Doncs és ideal perquè no agradi escombrar. Diu que Japó ha inventat un dispositiu que és una escombra amb control remot. És un nou invent que et permet estar assegut o estirat al teu sofà, etcètera, mentre amb aquest comandament puguis dirigir aquest atascat de netejar el que s'hagi embrutat. És molt fàcil de funcionament.
És una escombra amb rodetes i un xip que es maneja a distància amb un control remot semblant al comandament de les consoles de videojocs. I llavors dius, bueno, i quan hagis escombrat, què? Perquè potser et fa mandra també aixecar-te a recollir-ho. Doncs diu que la mateixa empresa que presenta aquesta escombra també ha donat a conèixer una altra manera, un altre aparell per recollir-ho, que també es pot operar amb control remot.
O sigui, que hauries de tenir dos aparells, no? Allà... Sí, sí. D'aquestes coses jo no me'n refio, eh? Perquè a l'hora de recollir-ho no és gaire pràctic anar amb l'escombra i el recollidor. No, hauria de ser d'aquests que veies en dibuixos, no? Que és una cosa que realment es mou i és com un robot real, però si no...
Perquè diu que, per exemple, la mateixa empresa també té aparells que proposen a internet que trobo que són molt barats i no sé pas si té plegat funcionarà. Bé, en tot cas, doncs hi ha un vídeo molt emocional, eh, Andrea, de l'escombra. Sí, no l'he pogut mirar per comprovar, doncs, perquè hi ha l'escombra i també hi ha el recollidor automàtic, però... Però sí, és efectiu. Ah, mira, sí. Ara veig que sí que se'm descarrega aquest vídeo. Sí.
I... De tota manera, potser jo segueixo confiant més amb l'aspirador, eh? No ho sé. Pensa que, a més a més, un vídeo d'aquests... Què? És complicat, no? Que després que tinguin sentit tot plegat. Sí, home. L'anunciament és curiós, perquè surt un mai al sofà, el seu germà primer està netejant, llavors es treu el comandament i li demostra al germà petit, doncs, que existeix una escombra que ho neteja tot.
En fi, no, aquests vídeos que a vegades tot sembla perfecte, no?, i després no estan així. Exacte. Bé, doncs, Andrea, moltes gràcies i que vagi molt bé. Que vagi bé, Carme. Bon dia. Dos minuts i tres quarts d'11 al matí.
És hora ara d'obrir diaris i fixar-nos en diferents qüestions que trobem avui a la premsa. I comencem avui per una entrevista que trobem al periòdico, una entrevista a una de les assessores de Barack Obama. És
a Ellen Lebson i diu que no intervenir a Síria no vol dir ser passiu. Diu que la capacitat del president per aconseguir els seus objectius és ara més difícil, atesa la difusió del poder del sistema polític als Estats Units i la falta de consens entre els dos grans partits en política exterior no es poden esperar canvis espectaculars.
També parla d'Israel i crec que Israel té plans de contingència. Els israelians tenen una gran dependència dels Estats Units com a font de tecnologia i armament, però també tenen una doctrina molt profunda que afirma que han de defensar-se a si mateixos i no confiar en altres potències i inclosos als Estats Units. També diu que creu que el secretari d'Estat, John Kerry, passarà algun temps explorant les possibilitats sobre la negociació entre Israel i Palestina i que Netanyahu estarà en una posició més feble a conseqüència dels resultats electorals.
És el que diu avui Helen Lepson en aquesta entrevista al periòdico. El Punt Avui ens parla de símbols i ens parla avui dels Mossos per la Independència.
Diu que el col·lectiu de Mossos per la Independència demana a Interior que es despengui la bandera espanyola de totes les seus. És la resposta a l'ofensiva de la delegació de l'Estat perquè els municipis la col·loquin obligatòriament. Aquest col·lectiu va presentar ahir aquesta petició a la Conselleria d'Interior i els motius són al menys preu que altres cossos policials mostren cap a Catalunya. Diu que el president dels Mossos per la Independència, que és Alberto Naire, va afirmar ahir que els Mossos han de servir al poble de Catalunya amb llei altat i considera que no es poden quedar al marge
del procés majoritari que ha posat en marxa el poble. Ens ho explica avui el diari El Punt Avui. El Punt Avui
I parlem ara d'un article que trobem al diari Ara de Jordi Badia, arquitecte, que es titula El bloc número 11, un manifest construït, i diu que de la mateixa manera que se'ns empenya a reciclar els envasos, per què no reciclem els edificis?
Diu aquest any el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura 2012 ha recaigut en la fàbrica Fabre Coats dels arquitectes Manuel Ruiz Sánchez i Francesc Bacardit, cosa que assenyala l'encert de la recuperació d'aquest magnífic espai amb un projecte mesurat que ressalta les qualitats de l'edifici existent, afegint-hi tan sols una infraestructura mínima que permet una gran polivalència del seu ús. Explica Jordi Badia en aquest article que a finals dels anys 90 la bombolla immobiliària va originar una potent revaloració del sol del recinte
I en aquest context l'Ajuntament va aprovar l'any 2006 un projecte que preveia l'enderroc d'una gran part de les naus i va renunciar a la idea de conjunt que caracteritza el complex Fabril per poder construir quasi 1.400 habitatges en torres de 14 plantes d'alçada al voltant d'un gran parc.
Això és el que va passar a l'antiga fàbrica de Can Batlló. Es parteix d'aquesta idea per dir que tot plegat hauria de reconsiderar-se. Diu que el bloc 11 de Can Batlló, reconegut per aquesta menció del jurat del Premi Ciutat de Barcelona, pot sobtar algú que pensi que això no és arquitectura, tal com l'hem entès fins ara. I simplement diu que és el símbol d'una nova manera de fer més preocupada per la gent que per les formes i ajustada al que realment ens cal en aquest moment per resoldre la greu situació en què estem immersos.
És un bloc 11 dins d'aquesta nau, és una d'aquestes naus de Can Balló, que diu que serveix això, que està autogestionada i que funciona d'aquesta manera diferent, potser, del sistema convencional.
I finalment acabem aquest recull de premsa amb La Vanguardia, que avui ens fa un reportatge sobre els peatges. Es diu dos per un, creixen els impagaments els peatges de vehicles que passen les barreres enganxats als del davant. Les concessionàries incrementaran el control de les infraccions amb noves armes letals i tecnològiques. És aquesta vigardia, la del trenet, que no para de créixer, sembla, a les carreteres de peatge.
sobretot diu que passa a les vies de Catalunya i València. Diu que el 2012, pels passos dels peatges de Vèrtires, van fer el truc amb el trenet d'un 0,17% de vehicles, de fet també molt lligat durant un temps, si més no, a la campanya del No vull pagar.
I parlem ara de cultura perquè el Sònar de Dia deixa el CCCB i es trasllada a la Fira de Montjuït coincidint amb la seva vintena edició. El Petit Aguilaril presenta el seu tercer disc, La figura del 8, el nou disc del músic de Guissona, es publicarà el 26 de febrer en format de doble vinil i actuarà a la Sala Bequet del 4 al 7 d'abril.
Enric Casasses publica un dietari perdut ambientat a la Suècia de 1980. El Museu Picasso rep dues obres excepcionals de l'artista fins al maig. És dues dones davant d'una finestra i el dibuix Mamoiselle Leonie. I encara un apunt més, de literatura, la Biblioteca Britànica publicarà un llibre inèdit de Virginia Woolf.
En clau esportiva destaquem la portada de l'esport que ens diu 45 milions per fitxar. El Barça té pressupost per Neymar, un porter i un central. També ens parla d'altres passos. Diu que Mourinho se la juga avui a la nit aquest partit Madrid-Mànchester de Lliga de Campions.
El Mundial Portivo aposta per la porteria i ens diu que Valdés se'n va al juny. Víctor no ha firmat cap altre club però va dir als seus índims que se n'aniria a l'estiu. El guardameta de l'Espanyol entrarà amb força en la quiniera de porters fitxables. I també diu que sona Casillas.
I el nou esportiu va cap a una altra línia, ens parla del tema relacionat amb la toromàquia, diu, cornuts i pagar el veure-li. La imatge és una noia amb roba interior i una imatge en què hi ha justament la bandera espanyola i el símbol del toro. Espanya es penja totes les medalles que pot gràcies a l'esport català, però impedeix que tingui el pes que li toca a les federacions estatals, és el que s'ha decidit triar per lligar
el tema d'actualitat d'aquesta ILP dels Toros i l'actualitat esportiva que tria el nou esportiu. I acabem aquest repàs per l'actualitat del dia amb aquest nou tema que sentim, que és una nova cançó de The Postal Service.
Una nova cançó que treuen per al desè aniversari de Give Up. A més a més, faran gira de reunió aquest any. Passaran per Barcelona pel Primavera Sound 2013 i tot plegat fa que hi hagi una reedició d'aquest àlbum, d'aquest Give Up, amb dues noves cançons. Una d'aquestes és aquesta que sentim avui, que va aparèixer fa un parell de dies i es diu A Tated Line of String. Us deixem amb aquesta cançó i tornem de seguida.
La informació més propera al Just a la Fusta. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara. Però tu potser ja no em veus igual.
Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Sembla que de seguida la podem tornar a recuperar, aquesta cançó que va aparèixer, com dèiem, a la xarxa, ara fa un parell de dies. Una cançó, a més a més, que també es pot veure en videoclip. Justament el vídeo comença obrint-se amb unes mans posant un disc, que és justament aquest single de The Postal Service, i el disc comença a girar.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Dos minuts i mig i arribarem amb la xarxa. També sentirem el bolletí informatiu del Sant Just Notícies. I a la segona hora parlarem amb Olga González, que és la persona que s'encarregarà d'impartir aquesta xerrada que hem comentat abans a la tarda amb Mas Lluís sobre el benestar de l'esquena.
Olga González, que és llicenciada en INEF i especialitzada en l'hàbit de la salut. En parlarem a les 11 i 10 i també, una mica més tard, sentirem també el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, que és Jaume Rui, per parlar d'aquesta ILP que va entrar al tràmit de debatres al Congrés dels Diputats, una ILP que ha aconseguit entrar per totes les firmes que s'han aconseguit.
I a Sant Just, l'associació de veïns de Sant Just és la que s'havia encarregat de recollir-les. A més, també parlarem de futbol en aquesta tertúlia esportiva que fem cada dimecres. Tot plegat serà a la segona hora del Just a la Fusta i ho farem després de les notícies. Estem escoltant Just a la Fusta.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Smooth
T'hi esperem.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra han detingut 75 persones en 84 dies a la demarcació de Girona i per presumptes robatoris habitatges. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha fet pública aquesta xifra durant la sessió de control al govern català que s'està fent a aquesta hora al Parlament, per cert, la primera sessió de control d'aquesta legislatura. Parlament, Montcarvajal, bon dia. Bon dia, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha explicat que en els darrers tres mesos s'han detingut 75 sospitosos de robatoris en domicil·lis.
d'ençà de l'activació d'aquest pla operatiu s'han fet en 84 dies 75 detencions respecte al tema que intentava respondre en aquest torn parlamentari. Veig que vostè fa una derivada cap a altres qüestions. Es contradiu en vostè mateix. L'essència mateixa del pla operatiu és la coordinació amb les policies. Malgrat això, Espadaler ha reconegut que els Mossos no podran fer front a totes les seves funcions a causa de les restriccions pressupostàries. El Partit Popular
Li ha demanat al conseller que no continuï el tarannà independentista del seu predecessor, Foli Puig, i recordi que els Mossos han de garantir la seguretat dels ciutadans. També al Parlament, però als passadissos de la cambra, qui també ha comparegut davant dels mitjans, és el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Pere Navarro, per valorar les informacions que en els darrers dies asseguren que els socialistes catalans van fer espiar la líder del Partit Popular de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, durant un dinar amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrossola. Asegura Navarro que és falsx
i que no han contractat cap agència de detectius. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. Pere Navarro ha assegurat que el seu partit no ha utilitzat cap sistema il·lícit en la seva acció política. Navarro ha desmentit que existeixi cap factura de l'empresa de seguretat. Mètodo 3, a nom del PSC.
Resulta que nosaltres hem, a part de la paraula d'en José Zaragoza, però a més a més és que hem buscat la documentació sobre totes les qüestions que fan referència als treballs amb empreses de seguretat i, evidentment, no hi ha cap factura, no hi ha cap contracte amb l'empresa que es comenta en els mitjans de comunicació.
Per tant, més enllà de les tasques de seguretat que tenen a veure amb la seguretat de la pròpia seu del partit, que tenen a veure amb la seguretat dels sistemes electrònics i de comunicacions, no hi ha absolutament cap altre encàrrec ni cap altre informe com indiquen les informacions aquestes que hem conegut. Navarro ha donat per tancada la investigació interna al sí del PSC sobre aquest cas i s'ha remès a les explicacions que donarà aquest matí l'exsecretari d'Organització, José Zaragoza.
La ministra de Foment, Anna Pastor, ha assegurat des del Congrés que l'executiu central està estudiant una rebaixa dels peatges a l'autopista a P7 a Girona perquè els camions no circulin per la Nacional 2.
Con respecto a los camiones, señoría, decirle que estamos estudiando con la concesionaria, reducir los peajes a los camiones como una medida transitoria hasta que la Nacional 2 esté desdoblada y para eso esperamos contar también con el gobierno de la Generalitat. Pastor considera que és la Generalitat, de fet, qui ha de prohibir la circulació de camions a la via, ja que considera que el control i la vigilància de la carretera depèn del govern català.
La ministra ha assegurat que la Nacional 2 és una prioritat de l'executiu central. L'antic arquitecte municipal de Castelldefels, el Baix Llobrigat, declara aquest matí davant del jutge com a imputat en un cas de presumpta corrupció urbanística. Antoni Gomà ara està jubilat i ha arribat acompanyat del seu advocat. Ara fa honor als jutjats de Gabà. El jutge investiga suposades irregularitats a l'Ajuntament de Castelldefels durant l'època en què Gomà era arquitecte municipal i Agustín Marina, del Partit de Socialistes de Catalunya, n'era l'alcalde.
En el cas, també està imputada l'exdona de l'arquitecte, que també va ser gerent de l'empresa municipal que està sent investigada, Castelldefels Projeccions.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui es disputa un partit endarrerit de la 14a jornada de la Superdivisió Masculina de Tenis de Taula. A les 4 de la tarda, el Centre Natació Mataró Cuadis rep la visita del Sant Sebastián de los Reyes madrileny. El conjunt maresmenc és sisè, mentre que els madrilenys són quarts. Amb Ater Polo es juga un partit avançat, també de la 14a jornada de la Lliga de Divisió d'Honor, en aquest cas femenina. A tres quarts de nou del vespre, el Sant Andreu, cinquè classificat,
rep el Club Natació Sabadell, que continua invicta a la competició. En hoqueix sobre patins, destaquem que aquest dimarts s'han disputat set partits de la 18a jornada de l'hoqueix Lliga. El Liceo es manté ferm en el liderat després de superar el Lloret per set gols a quatre, mentre que el Barça continua segon a la classificació gràcies a la golejada d'ahir.
contra l'Alcoi Alcoé per 8 gols a 1. Anant en vol al Barça Interesport segueix intractable a la Lliga Sobà. L'equip de Xavi Pasqual va guanyar a l'Acadèmia Octavio de Vigo per 26 a 38. El conjunt blaurana segueix invicta a la Lliga. I en futbol el jugador del Sant Andreu Didac estarà 15 dies de baixa. Notícies en xarxa Tot seguit
Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. El Congrés dels Diputats ha admès a tràmit la iniciativa legislativa popular sobre l'adhesió en pagament, de la qual hi va participar molt activament l'Associació de Veïns de Sant Just i al voltant d'uns 300 Sant Justencs i Sant Justenques.
La ILP es presentava al Congrés avalada per més d'un milió 400.000 signatures i impulsada per la plataforma d'afectats per la hipoteca amb el suport de sindicats i altres entitats socials. El PP havia anunciat abans que votaria contra la ILP, però el partit va canviar el seu vot i amb el seu suport i 334 vots en total i una abstenció, aquesta ILP ha quedat enmesa a tràmit. Demana una moratòria de totes les execucions hipotecàries, que es reconegui l'adhesió en pagament retroactiva i es creï un parc públic d'habitatges en lloguer social.
Més qüestions. El Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just amplia el seu horari d'atenció al públic. Des que es va crear el mes de setembre, només atenia cada 15 dies, els dimecres de 5 a 8 del vespre. Ara el servei es prestarà cada setmana en el mateix horari al Servei d'Ocupació i Innovació. En els primers 4 mesos de funcionament, 33 persones han fet ús del Servei de Mobilitat. La majoria d'usuaris tenien entre 30 i 40 anys i més de la meitat, un 55%, han estat noies. Prop del 70% de les consultes s'han atès de manera presencial...
I les demandes més freqüents són dubtes sobre la recerca de feina a l'estranger i les pràctiques professionals a altres països. Doncs precisament per donar cobertura a aquestes necessitats, el Servei de Mobilitat Internacional farà una xerrada demà sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu a altres països. La impartirà Begoña Aro, responsable del servei, i es farà a les 7 de la tarda al Casal de Joves.
I acabem recordant que la coral Xelesta de l'Hospitalet de Llobregat actuarà diumenge a la parròquia de Sant Just. La coral, formada per més de 60 persones, oferirà un recital de polifonia i orga amb Joaquim Miran de la direcció i Joan Casals a l'orga. L'organitza desberna accions i es farà diumenge a les 8 del vespre a la parròquia de Sant Just i l'entrada costarà 6 euros.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també als Sant Just Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Resumiendo por ahí, no me quedo indiferente, no me quedo en mi país. Reina de espectros ausentes, sequito de maniquí.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La metralla de escribir. Mis canadas son canciones que vengo a ser aún sin.
Fuego abierto a los objetivos, ya lo tengo decidido, nadie lo va a hacer por mí. Fuego abierto a los objetivos, ya lo tengo decidido, nadie lo va a hacer por mí.
El tiempo de la energía empieza su amargo.
Just a la fusta, el magazín del matí. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Smooth.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Veus de la parròquia
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Estem escoltant just a la fusta. Un minut i un quart de dotze aquest vespre, l'Associació Veïnal de Mas Lluï ha organitzat una xerrada sobre el benestar d'esquena. La impartirà la llicenciada en Educació Física i Terapeuta Manuel Olga González, que parlarà dels problemes que podem patir relacionats amb l'esquena.
i com podem millorar la nostra salut i la nostra postura. La xerrada serà avui, com dèiem, a les 8 del vespre, al local de l'Associació de Veïns de Masllui, que és qui organitza, que és el carrer Rosa de Luxemburg, número 14. En parlem ara amb l'Olga González, que la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Olga. Hola, molt bon dia. Una xerrada que possiblement, en l'estat d'esquena, ens interessa a tots, perquè qui més, qui menys, acostuma a tenir de tant en tant algun problema d'esquena.
Sí, correcte. De fet, pretendrem que sigui una xerrada optimista i esperenjadora, especialment per a aquelles persones que ja estan una mica resignades, ja conviuren el seu dia a dia amb dolors i malestats, doncs que sapiguen que, lògicament, en funció del grau d'afectació, però que podem fer moltes coses perquè aquestes molèsties comencin a dissoldre's, no? Hi ha moltes contractures, moltes tensions, que les podem anar fent mitjançant estiraments suaus, mitjançant una respiració conscient...
podem anar a lubricar les nostres articulacions perquè recuperem més mobilitat i sentir-nos una mica més flexibles, no? I com més moviment tenim, especialment a la nostra esquena, doncs millor ens trobarem, no? Perquè un dels objectius d'aquesta xerrada també és que la gent, més enllà de comprendre la columna vertebral com un conjunt de vèrtebres i que estan integrades en una esquena, doncs hem de tenir presents que el nostre sistema nerviós discorre per aquesta columna vertebral i que...
que l'estat de la nostra esquena és determinant perquè tot el nostre organisme es pugui trobar millor, des d'un punt de vista físic, però també a nivell orgànic i visceral, no? I això és el que pretendrem, doncs, explicar i que la gent no sigui consciente que val molt la pena cuidar-se, no només l'esquena, sinó a través de l'esquena per trobar-nos molt millor amb els altres nivells, no? I aquesta és l'invitació que volem fer avui a tothom que estigui interessat. Clar, perquè per exemple, qualsevol persona que tingui un mal d'esquena, ja sigui, doncs algú li molesta més les cervicals, algú altre, doncs una part més dorsal, tot això es pot millorar
a través d'exercici? Sí, és que en un percentatge molt elevat dels casos, molts dels problemes que tenim, i dels dolors que patim, els patim precisament perquè sense voler ens els hem analitzat amb nosaltres. Hi ha una necessitat que tothom tenim, que és la descongressió de la nostra columna vertebral. Per moltes raons tenim, des de la força d'arabatat que està afectant sobre aquestes mèrteres i la musculatura es va tensionant, des de posicions que adoptem,
Per desgràcia, moltes persones treballen moltes hores davant d'un ordinador, que són situacions molt estètiques, on, sense adonar-nos, anem col·locant-nos cada vegada més a prop de la pantalla, on el cap es desplendria de les espatlles, i, bueno, poso aquest exemple perquè hi ha moltes persones que pateixen de les cervicals passant per aquesta banda, no? Llavors, doncs, amb l'estirament, i sóc una gran defensora de l'estirament, i aquesta tarda, insistiré i explicaré amb més altra i per què,
podem treure molts dolors, perquè la necessitat prioritària que té qualsevol columna és l'ha d'estirar. I molts dolors venen precisament per això, perquè hi ha un excés d'atenció, d'atenció física, per el tipus d'activitat esportiva o laboral que tinguem, i sobretot per l'atenció psíquica, per l'estrès que puguem viure. Estem en una època que molta gent està passant-ho molt malament, hi ha molts neguits, moltes incerteses, moltes pors, i això es reflecteix en un menys de tot muscular, i això acaba creant dolors. Una vegada és una tensió psíquica, emocional, pot crear-nos
un dolor físic, no? Doncs podem treballar, des del cos podem treballar tot això. Fins que s'acaba convertint potser en una cosa més crònica, no? Vull dir que possiblement ha començat més com una tensió mental d'un moment concret i suposo que un cop s'hi queda és més difícil de treure'l si no ho practiques. Sí, bueno, està clar que quan més temps que el dolor s'instal·li, doncs més avui s'hi troba, no? Però hem d'entendre que és una culpa que estàs molt ben convidat.
i, sobretot, carinyosament tenim recursos, tenim formes de poder-los anar despatxant. I en el cas dels nens, per exemple, suposo que també, ho dic perquè recordo que també el tema de la postura és una qüestió que existeix molt, però ara que cada cop hi ha més mals d'esquena, també un cop adults, m'imagino que també s'ha de posar més èmfasi, no? Jo crec que sí, i realment vull pensar que, a mi, a mi, que sobretot des de l'àmbit de l'educació física, els professors d'educació física, sobretot de la primària, que són les primeres edats on hi ha molts canvis,
en l'esquema corporal, doncs donen una miqueta d'informació al respecte, però és un tema una miqueta extens, perquè jo estic posant l'exemple de les coses que es pot treballar, però és molt important que els pares, els progenitors d'aquests nens, entenguin que el que fa un nen és copiar les formes de fer que té el papa i té la mama. I si nosaltres no comencem a canviar la forma en com tenim de seure,
com transportem els pesos, com estem quan estem drets, o inclús el grau d'atenció que col·loquem quan estem expressant, quan estem comunicant, doncs els nens tenen tendència per imitació copien, i això va creant com un patró que es va repetint amb els anys, i aquesta part és important, o sigui que a casa s'han de treballar,
però no des de nen, doncs, el recte seu bé, perquè aquest missatge no serveix. Hem de saber a vegades per què no pot ser la recta i sovint passa perquè potser la cadira és massa gran per ell i si uns peus no recolzen la terra, doncs, per molt que el nen vulgui col·locar la seva esquena de recta mai ho podrà fer. Llavors, és per posar un exemple de modificar alguns aspectes d'algun ovis de casa. I després, a l'escola, doncs, és cert que també van molt carregats amb les motxilles, cada vegada porten més llibres, més llibretes,
més mostres d'activitats escolars i aquest excés de pesos que porten a les esquerres tampoc és el més adequat. I després que també se'ls demana en edats molt primeres en cas que estiguin bastanta estona asseguts i els nens aprenen i estan disanyats per estar molt llavors i corrents. És un home que acabin col·locant-se i s'anyen de postures molt estranyes perquè en el fons el que voldrien és aixecar-se i sortir o córrer o pintar a terra o fer...
fer les habiletats a veure en aquest cas desmoguda, no? Sí, sí. És que, bueno, vaig donar en pinzellades perquè donar resposta en dos minuts sobre segons quines preguntes realment que fa el resum em resulta una mica tan difícil. És difícil. No, no, ja m'ho imagino. Perquè suposo que també depèn molt de cada cas concret. Vull dir que suposo que el fet de corregir una postura o altra, si no veus com seu una persona en concret, no pots donar una pauta general, m'imagino, no? Les pautes generales les pots donar i el que també és important...
Si demanem a un nano que sigui bé sense explicar-li per què és tan important que sigui bé, doncs probablement no té una massa valor, massa importància. De la mirada de l'adult potser farà l'esforç perquè no hi hagi una reprimenda, però a la que l'adult faci mitja volta, tornarà a fer el que està fent fins ara. Llavors, és important que se'ls doni possibilitats de moviment,
que està assegut és important, però no podem estar asseguts 3 hores seguides, perquè per molt bé que ho fem, i aquesta tarda, si hi ha gent que estigui interessada, parlarem de quines són les pautes més importants a respectar, però a la que tu estàs mitja horeta, 40 minuts, molt ben assegut, segons les pautes ergonòmiques, comencen a estar incòmodes. Hi ha com una necessitat de bellugar-nos, i la necessitat hi és perquè el que ens agradaria és poder-nos aixecar. Valorament, pel tipus d'activitat que estem fent, o perquè hem d'acabar una activitat, una tasca, uns deures, el que sigui, ens hi posem seure, no?,
Llavors, és important que recordem sempre que les exigències actuals estan moltes hores en situacions quietes, parats, que el cos necessita moviment. I a través del moviment podem desentomir-nos, desembarar-nos i evitar que vagin instal·lant-se aquestes incomoditats, aquestes lligències que vam estar parlant abans. Doncs molt interessant, de tot plegat se'n parlarà aquest vespre a les 8 i a més a més,
El que també es farà és parlar d'uns cursos que suposo que van vinculats justament amb tot aquest benestar d'esquena, no?, que impartiràs aviat, també. Sí, sí, sí. La veritat és que em venia molt de gust perquè jo soc veïna d'aquí a Masluït, tot i que els cursos els obro, lògicament, a tota gent que estigui interessada, a Masluït o a Masluït, a Masluït, a Masluït. Llavors, hi ha un curs que l'hem titulat Cos, Postura i Salut. És un curs que té la finalitat de treballar el cos, però és una actitud d'escolta, d'atenció molt
Molt carinyosa, amb l'objectiu d'anar descobrint com estem, quin és el nostre moment present, de localitzar on estan les nostres rigideses, les nostres tensions, i a través de petits moviments, de petits estiraments, a través de relaxació, d'automasatge, de molta respiració, que la respiració és molt important, anar desfent tot això que ens hem anat col·locant sense golell, sense donar-los moltes vegades. Aquests nosos, segurament.
Sí, sí, llavors és un treball, particularment penso que és molt agraït, és ajudar que la gent senti el cos, però no només des del dolor que atrecen més com estem acostumats, sinó que puguin gaudir del seu cos des d'unes situacions molt planenteres, des del confort, des de la distanció, des de la relaxació, i sentir com la vida es va despertant per dins i ens fa somriure, perquè penso que ens manca una mica d'això. El cos d'utreixem va a tot arreu, li exigim que faci moltes coses al llarg del dia,
i penso que es mereix algun regal de tant en tant. Llavors és una proposta, un cop a la setmana, un horeta, dedicar-nos l'únic i exclusivament per a ell, no? Aquest és un del taller, i després hi ha un altre taller que jo inicialment l'havia previst, però dic-ho mateix, la gent que també vulgui fer-ho està bé amb tothom, és un taller que està pensat per la gent que fa activitat física amb certa regularitat. Hi ha moltes persones que surten a córrer, que van a bicicleta, que ajuden a pàdel o queden amb els àmics a fer un partit de futbol, per exemple,
i no som massa conscients de la importància d'incloure en l'entrenament o en la pràctica els estiraments llavors doncs és una invitació que si més no ho fan habitualment ho puguin fer el cop a la setmana i per a aquelles persones que jo sé que hi ha molta gent que sé que els té presents doncs que puguin millorar la forma en com estiren ensenyar-li algunes pautes interessants parlar del concepte de cadena muscular i entendre que a través de l'estirament també podem canviar la nostra estructura i la nostra postura
I això permetre que el nostre rendiment esportiu millori, no? I sobretot evitar possibles lesions, no? Perquè hi ha molta gent que es naciona precisament per una mancança d'estiraments, no? Perquè no hi ha alguna qualitat muscular. Hi ha molta massa muscular, però aquest múscul no està treballant com ho hauria de fer o no ho fa amb sintonia amb la resta de músculs del seu cos. Llavors, ajudar-los a que puguin incorporar més recursos i més seguretat a l'hora de fer aquests estiraments.
Doncs molt interessant. No sé si tens algun altre punt que t'he tallat, em sembla. No, jo prefiro que hi hagi gent que tingui ganes de venir aquesta tarda i encantada de poder-los rebre i que serà una xerrada molt dinàmica amb la intenció que tothom pugui marxar una miqueta amb la informació que està buscant. Sabent alguna cosa més, no? Sí, que s'engresquin a aprovar, si més no, algun d'aquests tallers que ens presentaré aquesta tarda també. Doncs serà avui a les 8 del vespre el local de l'Associació de Veïns de Mas Lluïda-Sant-Jus, que és el carrer Rosa Luxemburg, número 14.
Avui n'hem parlat amb Olga González, que és qui invertirà aquesta xerrada i més endavant aquests tallers. Moltes gràcies, Olga. A vosaltres. I fins aviat. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Estem escoltant just a la fusta.
Tres minuts i dos quarts de dotze del matí, el Congrés dels Diputats ha admès a tràmit la ILP sobre l'adhesió a un pagament, de la qual va participar molt activament per recollir aquestes signatures l'Associació de Veïns de Sant Just i al voltant d'uns 300 Sant Justencs i Sant Justencs, una ILP que es va presentar al Congrés avalada per més d'un milió 400.000 signatures. A aquesta hora en parlem amb el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Rui. Molt bon dia, Jaume. Hola, bon dia a tothom.
Una bona notícia, doncs, no? Bueno, ha sigut una bona notícia, una bona notícia a mitges, però ja és un... És un primer pas, no, almenys? És un primer pas. Almenys, la cosa, ja sabeu que més o menys a les 11 de matí el partit de Valpoder, el PP, va dir que no signaria, i a les 5 de tarda van tenir a canviar el vot, per què? Per una pressió ciutadana, a fora al carrer, per una pressió que havia a dintre el Congrés de Ciutadans que van protestar, jo crec que es van veure forçats a canviar...
per aprovar o per intentar aprovar alguna cosa d'aquesta llei. Clar, de fet, el fet justament que tot plegar aquest canvi de vot, com si diguéssim, suposo que també d'alguna manera és una victòria ciutadana, no?, en aquest sentit? Bé, jo diria, si jo faig una crida o faig una tal, jo estic convençut que això és un canvi, de mica en mica, això és un edifici que està a punt de caure i ara ha de canviar com sigui. I els polítics han de posar tots, tots, a tots els nivells les piles, perquè això...
és un clamor ciutadà que, mira, canviant-me, canviant-me, que el país no es pot aguantar d'aquesta manera, d'aquesta forma d'estar dels polítics, de forma de tot això, està tan liat, tan liat, que jo crec que és un primer canvi que ens hem de posar tots a veure com acabarà tot això. És un primer pas perquè ara, evidentment, el que s'ha acceptat és que es pugui debatre el Congrés. M'imagino que a l'hora de pensar en els canvis, un cop es pugui tractar el Congrés, ja deu ser una mica menys optimista.
Home, jo crec segur que algú sortirà, algú en benefici de la ciutadania, algú sortirà. I a la vista, sobretot, d'aquests intents i suïcidis que hi ha hagut i que n'hi ha i que, suposo, malauradament existiran encara. I això serà un canvi que han de fer. Després hi ha una cosa que ens dubta molt, ahir ho estàvem comentant, que ha sigut un canvi, una, per la pressió popular, i una altra, suposo, per no passar la vergonya de provar l'emoció dels toros,
i no aprovar la iniciativa. Ho ha sigut un escàndol tan gran, tan monumental de cara a l'exterior que ho ha sigut un escàndol molt, molt sonat. Jo crec que això també, crec, eh? Estic convençut que han fet un canvi i ha influït molt això. No, no, podria ser perquè, de fet, justament, el fet que en menys de 12 hores, en poques hores tot plegat canviés, m'imagino que alguna cosa hi ha d'haver, no?, en aquest sentit. Sí, sí.
Imagina't que arriben a provar els toros i no arriben a provar els altres. Jo crec que això és un motiu de motín, ja. Jo el que vull agrair molt, perquè aquest milió 400.000 signatures, hi ha 300 signatures, 300, que són de Sant Lluís, i això és de molt agrair, perquè nosaltres hem col·laborat, la nostra població ha col·laborat, els ciutadans que han pogut i els que no han pogut, d'acord, ho ha sigut signat, a tirar endavant aquesta iniciativa.
Sí, sí, aquest granet de sorra que recordo quan vam començar a parlar, que es començaven a recollir aquestes signatures, que vau comentar que de seguida la gent s'hi va engrescar, que de vegades... Sí, s'ho va engrescar, sí. Soprèn. De repente jo encara no he fet un dia al mercat, si no heu fet més dies ho haguéssim recollit una signatures. Però bueno, pel poble que som i la candidata de Ciutadans va ser un èxit per nosaltres i per tota la ciutadania i per les 1.400 signatures que estaven.
Està clar. També el número 8, el número 8 que aguantava el número 8, que ens van presentar els 1.408 milions, era el representant nostre de les sessions de veïns de Catalunya. O sigui que nosaltres a Madrid teníem un representant de les sessions de veïns de Catalunya, el senyor Giró. O sigui que també és un éxit per tots nosaltres. De fet, havien contribuït molt activament moltes entitats, però les entitats veïnals justament han tornat a reivindicar la seva feina, almenys en aquest cas...
Bé, ens hem d'agrair i felicitar a tothom. I torno a repetir, els polítics que es posin les piles, que escoltin molt el població, això s'ha acabat, això del despotisme, s'ha acabat aquesta gent, el que han tingut amb nosaltres, tot això, en reflexió no a nosaltres en sí, sinó a tot el ciutadà en general, han de canviar totalment, perquè això ara no és que seria dir, mític, fer el poder passar al poble, però no, sinó el poble cada dia té més força i vol saber on van els seus diners. Un toc d'atenció a tothom.
Exacte, i enhorabona per la part que toca Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns. Avui hem volgut parlar d'aquesta admissió al tràmit de la ILP sobre elevació en pagament al Congrés dels Diputats. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres i a tot el poble. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Ara de bon dia. Adeu. La informació més propera al Just a la Fusta.
No penso tornar a veure'm mai nens, i així quan siguem vells recordarem el dia d'avui com la meva última ressecada.
No penso tornar mai més a aquell bar. Em sembla que la festa no s'acaba fins que l'idiota que escuteu ja no recorda el que buscava. T'ho juro com ja som, millor t'ho juro per la lluna. Encara no he begut mig
i ja són dos quarts d'una
No penso tornar a veure'n mai més. He vist que ja n'inropet els papers i sempre em quedo sol amb tu al mirall. Alçant l'última copa, t'ho juro com hi ha sol. I jo t'ho juro per la lluna. Encara no he begut ni bona. I ja passen dos quarts d'omeu
Ja passen dos quarts.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Dos quarts i mig de dotze, és hora de parlar de futbol. Fem tertulia esportiva, com cada dimícara és aquesta hora, amb l'Emilius Casocchio, el Carles Hernández de Rius i l'Enric Riva. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. Bon dia. Bon dia. Ui... Mare meva. L'Emilius Mursat Déu.
En tot cas, parlem, pensava que estarà mal a la Lliga de Campions, però sí que n'hi ha per no jugar al Barça, no? Home, per jugar al Madrid. I ahir va jugar al València. I vam tenir Lliga aquest cap de setmana i vam gaudir del nou horari de les 12. Pensava que parlaríem ara del proper partit del Barça, és a dir, pensava que faríem prèvia i vist que no, anava mal encaminada.
Per tant, no sé si veu veure el partit d'ahir, si el voleu comentar. No, no, jo la vaig veure, no. He pensat que el feien per TV3, l'hauríeu vist, alguna cosa així. No, ahir vam veure Anatomia de Grey. Molt bé.
Com a bon contartuli esportiu és una bona dada per dir... Puc valorar l'episodi, si vols. Pel que fa al resultat i als comentaris dels titulars, sembla que el València té un peu i mig a fora. Tot i que va marcar un gol que està al carrer. Ibrahimovic el van expulsar per aclarir un jugador, li cauran dos o tres partits i es perdrà...
a la propera eliminatòria, és a dir, el que et demostra en un partit guanyat, al minut 92, un tio que té l'experiència Gaté és imperdonable amb el sou que està cobrant, que és una autèntica barbaritat, que a la quarta final de la Champions no podrà jugar a l'eliminatòria per una estupidesa que hauria comès un nen de 18 anys a les 24 hores de futbol sala, no ho entenc. Bueno, per això està l'equip on està i no està en un equip millor. Sí que cobra molts calés, està en un lloc, però és com a Letó.
me l'envio a les Neus, és un tio molt ben pagat però està jugant amb un equip per jugar i sol i prou i que pugui fer les animalades que vulgui perquè no els veuran per la terra crec que és un bon resum aquest el que passa és que el PSG és un equip amb projecció i que si els petrodòlars continuen funcionant però tu imagina't però pot estar allà el Chelsea al final ha aconseguit situar-se a Europa en cap dels anys va guanyar la Champions però em sembla increïble que un tio amb l'experiència d'Ibrahimovic
És a dir, que sigui capaç de perdre els nervis en el 92, amb una eliminatòria que tens guanyada. És a dir, amb sort li cauran dos partits. És a dir, amb sort es perdrà un partit dels quarts. Però és una planxa, no pot quedar aquí. El va trepitjar. Diu que el va trepitjar. No ho sé.
Si el va trepitjar... Jo no he vist la imatge, eh? Si el va trepitjar-li, hi haurà dos o tres partits, com a mínim, eh? Perquè la UEFA no s'està per tonteries. Però, escolta, ja s'ho farà. I el partit d'avui, del Madrid contra el Manchester, crec que... Quina espina es fa? El Madrid sortirà a sac perquè s'ho juga tot. S'ho juga tot, és un partit. Però també, clar, amb aquesta sortida a sac, surt amb els nervis... Ja. I el senyor Mourinho acostuma a donar unes dosis de...
d'excés de nervis als seus jugadors quan els ha de posar el 200% a l'hora de sortir al camp i ja veurem com acaba passant factura perquè la qüestió física el Madrid la implementa molt al principi del partit i físicament el Manchester United també ve d'un d'un país on el físic és molt important a part de la qualitat llavors pot ser un partit bastant físic sobretot al principi però creieu que el Madrid és favorit de l'eliminatòria?
Bé, és el que sentia ja en una tertúlia. Personalment, com a equip, sí. Ara, com a joc i com a situació, i en el moment que està, doncs és una eliminatoria que haig igualat. Clar, també el Manchester és un gran equip, no? No, però que està bé ara, o sigui, tampoc no ens hem de fixar. També l'Ajax és un gran equip per la seva història i ja està com està. No, però a la història recent tots dos serien bons. Però el Manchester està... Diguem que el Manchester ha arribat a tres de les quatre últimes finals de la Champions. Això.
i sí, l'has perdut, i va líder de la lliga anglesa, que no és una lliga fàcil. No, està bé. A 12 punts del segon. Ara, jo crec que el Madrid és més equip, però tampoc n'estic segur del tot. Com a jugadors, personalment sí, ara. Com a equip de joc, el joc jo crec que el podria posar el Manchester, però el Manchester li va bé, aquest joc també del contraatac, o sigui que la festa que pugui tenir el Madrid... Jo crec que les defenses seran...
dues de les parts importants de les dues defenses, depèn de com funcioni. Sabi l'on s'està lesionat, veurem si pot jugar, el Pubis es veu molt carregat, el faran jugar, potser es trenca, no ho veurem. Probablement el faran jugar, perquè la qüestió és apretar el màxim. El Mourinho, els últims anys, amb els seus equips, l'únic que fa és cremar els jugadors. I llavors, suposo que avui el faran jugar com sigui, probablement el Pepe també ha sortit abans d'hora, i les coses típiques, el Concentrado també ha sortit abans d'hora de lesió...
Bueno, ja veurem, posa un partit interessant, però clar, són els nervis aquests, no? El Manchester dius, bueno, tinc el partit a casa encara, puc recuperar-me allà, puc sortir amb una certa tranquil·litat i una mica de control... La necessitat del Madrid, perquè el Madrid i Maurinho, és a dir, si Maurinho perd l'eliminatòria... Si el Madrid té la necessitat i el Maurinho té l'ansietat i això pot passar a factura amb un equip, o els hi pot anar de conya i avui sortir en 10 minuts, que és el que acostuma a fer el Madrid, fotre 4 gols i carregar-se el partit. Home, ja veurem. Sí, és possible que ho faci, però, a veure, fer-li 4 gols al Manchester tampoc és tan fàcil.
Ja, però l'altre dia ho va fer amb el València, que també és un aquí que va costar molt amb el Barça i que va estar molt ben estructurat i que s'hi van deixar molt bé la pell i en 10 minuts el Madrid li va fotre 3-4. Home, és evident que la motivació és màxima, és a dir, els jugadors ho saben i la parador de la Champions és el número 1 i contra el Manchester United, és a dir, el partit més interessant...
d'aquesta eliminatòria, és aquest, és aquest. Però falta saber com... com... com coordinar aquesta adrenalina que li has d'aplicar als jugadors, eh? O sigui, als jugadors els has de... avui, la figura de l'entrenador avui ja serà...
agafar i començar a dir, oh, tio, és que avui és la nostra, no sé què, i donar aquell punt d'adrenalina al jugador. Però clar, això li pots... Clar, és que avui hem de sortir a 400. És la temporada, perquè la Copa tampoc no sigui una cosa... Bueno, que sí, que si arriba la final a Madrid a la Copa... Home, i tant. Serà un dels millors tornejos del món, no? Però vull dir que el que els hi va és això, i és la dècima, i tot el que parlen sempre... Bueno, i la tercera. I la tercera. Quasi tan important com la dècima per ell. Per ell més. Per ell més.
Llavors, aquesta adrenalina s'ha de saber dosificar molt bé, perquè un tio pot sortir amb tota la adrenalina del món, però a la primera jugada li fots la bota al mig de la cara amb un perquè has patinat amb la gespa i li fots una entrada que et carregues al partit perquè te'n vas al carrer, i això s'ha de saber gestionar molt bé. El Mourinho no sap gestionar massa aquestes situacions. O sigui, sí que els hi posa molta adrenalina, però...
Veurem com va. Parlem ara del Barça. Què es va semblar el partit de diumenge? L'horari suposo que també us va agradar. Jo ja n'era favorable des del primer moment. La cara reclamaran partits en aquest horari, no? El dia que va sortir jo ja vaig dir que em semblava fantàstic. Jo vaig poder anar al Camp Nou. L'ambient al Camp Nou va ser extraordinari. Hi havia molts nens que està molt bé. A més a més, pel que es veu a Àsia, això m'importa menys, però pel que es veu és important. També es va veure molt el partit. Jo no li veig de problema
Ara, el Rossell, que era molt contrari a això, ha dit que el tema dels equips a futbol base, que sí que és veritat que el diumenge al matí, pel que es veu, hi ha bastants partits de futbol base, no? Moltíssims. I això, doncs, és un problema. Seria l'únic argument contrari que hi puc trobar. Perquè, per la resta, és a dir, jo crec que va estar bé. Bueno, hi ha la jornada aquesta de carnestoltes, hi ha una jornada que és de...
que és de recuperació, com si diguéssim, amb el futbol base, entre la primera i la segona volta hi ha una jornada que és de recuperació de partits que s'hagin pogut suspendre per equiparar un altre cop la competició. Si es busquen dies així, que estiguin vinculats al futbol base, doncs es poden fer. Però clar, si es busquen aquests dies quan juga el Barça, quan juga l'Espanyol no...
No, tots dos equips. Hauríem de jugar tots dos. Un matí i l'altre a la tarda. Tothom juga. Tothom juga. Tothom és millor diumenge a les 12 que dissabte a les 4, no? O us agrada el de dissabte a les 4? A mi m'agrada el dissabte a les 4, m'agrada el dissabte a les 3. I a mi quan més de dia sigui, més aviat de la nit estigui, el partit de futbol... Dissabte a les 4 no és una hora molt estranya. Escolta'm, jo quan era petit, tots els partits començaven a les 5 de la tarda. Tots els partits començaven a les 5. I eren el diumenge. Jo estava una estona, jo recordo de petit, i estava una estona dintre, i ara què fotem, papa?
Perquè jo dinava a les dues. No podies fer mig migdiada. Mon pare sí que aprofitava els deu minuts, però ens n'havíem d'anar cap a Sarrià. Jo estava allà assentat i m'havia d'esperar fins a quarts de cinc. Foten a les quatre. A més veien partits de futbol a les tres dels anglès. Els anglès sí que ho saben. Allà es dinava més d'hora, eh? Ja, però ja es dinava a les dues. Les tres d'allà seria a les cinc d'aquí. I et dic una cosa, jo me'n recordo dels diumenges, menjar la rosset i quan acabàvem, ens agafàvem la tocar de la penya i ens anàvem cap al Camp Nou.
Però això és diferent, perquè hi ha tot un procés, l'autocar, l'autocarero arriba tard, però si anaves amb cotxe i aparcaves a la diagonal, tenies que esperar-te. A mi m'està perfecte, a les quatre. I, a més, que si a sobre dius...
Te'n vas en un bon lloc, en una bona televisió, amb els col·legues, et fots un bon dinar i a l'hora del cafè et foten un partit de futbol. Però què voleu? Ja estima que el dels puros s'hagi perdut. Jo l'altre dia, analitzant-ne, estàvem parlant amb els amics de si ens agradava o no l'horari del Camp Nou, no? I vam començar a repassar els diferents horaris i al final la conclusió que vam arribar que l'únic horari que no ens agrada és el diumenge a les 9 de la nit. És que tant tard és un rotllo. Un diumenge a les 9 de la nit és l'únic horari que és... Ara, la resta dels horaris...
Escolta, i diuen, diumenge a les 12, la gent no veu la Fórmula 1, les 12, i no agrada. Aviam, jo entenc que els diaris no hi posin... És a dir, no els hi agradi, per un motiu. Perquè a partir de les 12 ja no es ven ni un sol diari esportiu, perquè ja no té sentit. És veritat? És a dir, jo recordo sortir del Camp Nou i dic, anem a l'esport, aviam què diu del partit. Res. És a dir, els diaris mai s'hi posaran a favor...
perquè és que tenen molt poques hores jo normalment el diumenge que compro el diari esportiu per veure amb què diu aquest diumenge no el vaig comprar perquè no vaig tenir temps vaig anar al camp i quan vaig sortir dic això ja està obsolet ja no m'interessa però jo crec que és un horari magnífic i de fet s'ha demostrat a tot arreu on s'ha jugat a les 12 el camp de l'Espanyol el camp del Madrid també va estar a tope el camp del Barça bé les audiències sembla que han estat bones les audiències a Àsia també han estat molt bones
Jo no en cap de Setmana de Carnes Foltes, que hi ha rues el diumenge al matí i s'ha hagut de combinar tot. És un diumenge mort, ja que no tens cap activitat. I dissabte a les 4 sí que és un pèl més estrany, però el que et vagin roures, algú deixarà de veure el partit perquè és dissabte a les 4? No. I és veritat que és print-time àsia i que sembla que mirin més per...
El futbol és un negoci global. Clar, i en definitiva, qui fot els calés al futbol són les televisions. Si volem seguir tenint el nivell que tenim amb els jugadors que tenim, ens haurem de marcar amb els horaris de les televisions. Això ho pensava jo, i és un argument indiscutible. Només els dos, m'ha dit ja el Barça. No, no, però és a dir, aquí qui surten guanyant sempre són els jugadors. És a dir, el Barça té una obsessió, com tots els clubs, a facturar més.
I el que acaba passant, simplement, és que els jugadors acaben cobrant més. I perquè tu mires els balanços dels clubs i tots perden calés. D'acord? Llavors, és a dir, què està passant? És a dir, obsessió. El Barça, el dia que facturi 600 milions d'euros, l'única cosa que farà és que el mes 50 de cobrar 15 en cobrarà 25. I qui acaba sortint... És a dir, potser voldria més reduir tot una miqueta, perquè ja es parla avui que Prisa no podrà pagar els contractes de televisió que té signats amb molta gent, excepte el Madrid, que el té avalat pel banc...
Pel banquier. També és veritat. Però avui surt el diari que Prisa té dificultats i que o renegocia a la baixa o comença a parlar de plaçaments de contractes televisius. I per tant, per tant, és a dir, el problema de les televisions està aquí. El negoci... Clar, perquè el gran negoci dels clubs o una gran de les fonts, sobretot dels dos grans, però bé, els altres equips també suquen del gran negoci de la tele. I hem perdut el partit de les
El partit aquell públic en obert ja s'ha perdut. Tot el futbol, a la llarga, segons el senyor Roure, serà privat. Pràcticament ho és. Si, a més a més, a sobre, els grups aquests no poden pagar... Mira... De memòria, eh? No, de memòria, no. Diu que... 10 equips en perill. Prisa no pot pagar. 775 milions d'euros per 3 temporades. L'Atlètic de Madrid...
la seva incidència, 123 milions elèctric de Madrid, Atlètics, 66, Betis... 48... L'Espanyol, 47... És una barbaritat, clar. No sé si la incidència... Creu-li 47 milions al pressupost de l'Espanyol. Clar, clar, és una barbaritat. És una barbaritat. Diu, l'operadora no pot assumir els 258 milions que va firmar el 2012. Tres propostes, rebaixa directa, eliminació dels bònus o aplaçar pagaments. En alguns clubs, la partida televisiva suposa un 70% del pressupost. És que aquí està. 70%.
És a dir, el negoci s'hauria de redimensionar. És a dir, el que no pot ser és que un equip... Ja, però com li dius a un jugador que està cobrant 10 milions l'any, que de cop i volta en passa a cobrar 3? Perquè va d'aquest rotllo, eh? O sigui, hem de baixar un 70% ben bé el que són els sous. I que 3 milions l'any, senyors! Carai, aquest xaval està molt ben pagat. El que no té sentit...
El que no té sentit, si el negoci no... Perquè sempre ha dit que es cobren molt perquè el negoci ho genera. Per exemple, el Tom Cruise cobra per una pel·lícula 15 milions d'euros. Aquest tio fa una pel·lícula cada 3 anys. És igual, però quina immoralitat? Si el negoci genera aquests 15 milions, algú els hi pagarà. Però el problema és que s'ha demostrat que el negoci no genera això. És a dir, no té sentit que un jugador del Barça ve, i parlo del Barça perquè així ningú estigui cobrant, per exemple, 10 vegades més que el president del govern espanyol.
Un tio que juga al Barça bé. No té sentit. No pot ser que un tio que juga al Barça bé cobri 300.000 euros l'any o 400.000 euros. Però visibles o sobres? Amb tot sumat?
Bueno, jo parlo del que surt a les auditories. Ah, vale, vale, vale. Perquè el president no és guanyar més. També hi ha malatins, no? En el cas de futbol. Sí, però el jugador no. Però és el que... És a dir, els que surten guanyant sempre són els jugadors. Són els jugadors, és a dir... I aquella excusa de dir, no, és que clar, la meva vida futbolística són 10 anys així importants. Llavors, clar, després què he de fer? No, tranquil. Que guaran dos milions l'any.
Quan passen els 10 anys ja tens 20 milions d'euros. Si no, pots tirar endavant la teva vida fins al dia que s'ha de venir. Depèn de si ets un jugador que ha arribat de l'estranger, tens 6 anys que cotitzes com un milaurista. La Josella de la lleibeca. Aviam, si la lliga espanyola és una de les millors lligues del món...
És perquè hi ha alguna cosa que els altres no saben fer o són tontos quan econòmicament estem com estem com a país. A nivell organitzatiu, l'única lliga que porta 10 anys sense perdre diners és la Bundesliga. Tots els camps estan plens perquè les entrades valen una quarta part del que valen aquí.
Potser ho estan fent bé. Anar a un partit del Bayern de Múnich, avui surt precisament un article que l'Arza de Berlín, que juga a segona divisió, té el que en pleca de partit. A veure, anar al Camp Nou, per exemple, quant costa? No com a sòcia. El Camp Nou és una excepció. El Camp Nou és una excepció perquè és tan gran que la part de dalt té partits de categoria C, per dir-ho d'alguna manera, i dic C perquè el Barça ho qualifica així, que pots conseguir una entrada per 15 euros.
Has anat a dalt de tot, no? Sí. No és un malament. No, és veritat. És un global. És un espectacle. No, pensa que hi ha gent que quan arriba al Prat també... Si estàs acostumat al camp de l'Espanyol, evidentment, clar, es veu molt bé, se'n agradaria allà. Però bé, el que no pot ser és que el partit de Mallorca, Mallorca-Barça, Lluís Ixar, que ja no es diu Lluís Ixar, diu Libero Star...
90 euros. Escolta, i vas a veure un Bayern de Múnich, Borussia Dortmund, la més cara val 50. I aquí la més cara val 200 i pico. I després comparem el sou base alemany amb el sou base d'aquí. Bé, però llavors quan et plantifiquen que això, que és la millor lliga del món, alguna cosa s'està fent que no... Bé, ja començarem. Bé, és la millor lliga del món perquè tens dos equips com el Barça i el Madrid, que facturen moltíssim, però també tenen uns programes gravíssims estructurals, perquè també deuen molts, molts diners. I tant. I és veritat que... I se'ls hi permet...
si tu a la teva empresa, Enric, tinguis aquests diversos... Bueno... No, amb el tant percent que toca... Primer que jo estic hospitalitzat, dels nervis. Però, bueno, ells no. Però, és a dir, i cada any ara, des que hi ha en Rossell, cada any el balanç acaba, teòricament, amb anàficis. Amb positiu, sí. I, teòricament, estan jugant deute. Bueno, és que la feina de Laporta va ser molt bona. Bueno, podíem parlar de Laporta, avui que és notícia, eh? Sí. Bueno, el senyor Vicenç Pla...
és ell o té algú darrere? és el granyut aquell que és com jo el Freixa i a sobre ahir té els nassos d'anar a fer la roda de premsa ell si és el seu col·lega si és el seu ninot però el Toni Freixa era assessor econòmic de la directiva i el Sandro Rossell també és responsable d'aquests diners també estava dins de la directiva
I el senyor Bartomeu també estava dins de la directiva. Llavors, o sigui, jo no sé quines alegries poden tenir aquesta directiva, o igual, el senyor Freixa i el senyor Sandro no s'entenen. A part que el tema dels 8 dies, a mi em poden dir el que vulgui legalment, però moralment és una vergonya. Ara, jo no entenc... Això es va consultar amb algun advocat, dius, espereu-vos a 8 dies i no sigueu burros, no? I ja està. No es podia fer això, perquè us fotran un pal amb tot això i dius, no, home, no. No passarà. Jo el que trobo molt bèstia és que un dels millors moments de la història del Barça, el Camí,
es va iniciar a través d'aquesta direcció i que s'estigui jutjant i s'estigui portant allò per una revenja personal com dos menys capits. Perquè, a més a més, és a dir, Laporta... Si tenen problemes entre ells dos, que es muntin un partit de padel i que es liguin a cops de raqueta. Laporta hauria pogut assugar el dèficit aquest a venir Messi, eh?
Clar. S'acaba el problema. Si tu saps, si tu jugues al patrimoni, tu et vens Messi per 70 milions d'euros i el teu palanç global queda positiu. I també, quan encara Rossell era vicepresident del Barça, va proposar que es vingués el Ronaldinho. Potser no hauria estat desencertat. Potser vendre-lo en el moment àlgid. Bé, és igual, ja m'enteneu. No ho sé. A mi em sembla absurd i que sigui un soci...
amb tot el respecte, jubilat... Això no s'ho creu ningú. Per favor, home, per favor, per favor. Nosaltres ara ens esperarem, aviam què diu el soci, si no diu res. No siguis burro, home. Per favor. És que, bueno, és el mateix tracte. Jo crec que el que entra una persona i hi ha més de quatre micròfons sobre una taula, amb quatre caixetins d'aquests, amb logotip,
ja sap que el tractament ha de ser atacant els tontos perdoneu una cosa que jo que no ens podem oblidar i és que el líder de la setmana volta és l'espanyol és l'espanyol, sí és espectacular el canvi sofert per l'equip no és el que costuma passar, no? o se'n va de cap a segona divisió mira, el Depor, el Depor va canviant a 3-2 i no saben què feia però això l'espanyol no és el primer cop que ho fa
que fotre una segona volta, que si hagués menciut... Al revés. Al revés, exacte. Al revés. Jo el comentari a casa meva de dir, si haguéssim fet això tot l'any, haguéssim quedat tercers o haguéssim quedat segons, saps? O sigui, recuperacions espectaculars o davallades espectaculars ho té. Va haver-hi un any, fa dos o tres temporades.
que l'Espanyol quedava en 10 partits de Lliga i estava però impossible. I va ser, em sembla que l'any que va marcar corno en l'últim minut i que es va salvar. Va ser espectacular. Però és que ara, compte, d'aquí 4 jornades ja sé què passarà. Algú parlarà de UEFA o d'Europa League. Ah, sí, sí. És que s'hi estan apropant, eh? Probablement la premsa serà qui parlarà d'aquestes coses per posar-ho... Hi ha Aguirre que té contracte fins al 30 de juny.
Bé, ja estan parlant del reno. Espero que el renovin aviat, perquè si no, aviat li sortiran nòvies, perquè ho està fent molt bé. Sí. I en el futbol manen els resultats. Sí, sí. I ningú està content amb els seus entrenadors, o sigui, aquestes situacions de trobar un entrenador que va viento en popa, és difícil de trobar cada cop més. I ara Guacaso, que se'n va anar a la Copa d'Àfrica, en plan d'allò, tornarà i es veu que l'Estuani, que és el que ha ocupat el seu lloc, ho ha fet molt bé. Sí. A mi em fa molta gràcia, és a dir, que el mes de gener te'n puguis anar...
Això està molt mal muntat, no dic que sigui culpa del jugador, no? Te'n puguis anar un mes i pico. Bueno, és que lo de la Copa d'Àfrica cada any és el mateix. I cada dos anys hi ha Copa d'Àfrica. Sí, sí. Escolta, i el jugador que marxa, doncs mira, escolta, ara has perdut el lloc, torna-te'l a guanyar. Sí, sí, clar. És el que passava aquí quan se n'anava i to, i és que una autèntica barbaritat.
Però vaja, és el que hi ha. Espectacular l'Espanyol. Bueno, el Guacaso només ha marcat un gol i va ser la primera jornada, eh? Pel que veig aquí. Jo no sé si l'Espanyol... M'imagino que està jugant força millor, no? L'altre dia contra l'Atlètic, la primera part, segons ells mateixos, van reconèixer que hagués pogut marcar l'Atlètic.
Ah, sí, sí, jo vaig preguntar a la crònica del partit i van dir que la pilota la tenia l'Atlètic, no va tenir les possibilitats i l'Espanyol cada cop que agafava pilota la fotia dintre. Llavors, en aquestes situacions és com el dia del Barça, del Madrid i del València. Cada cop que agafava la pilota, el Madrid la fotia dintre i llavors...
El resultat és enganyós, però bé, és igual, el resultat és enganyós, tu. Escolta'm, els altres es van deixar marcar 4 vols, no? I mentalment suposo que ara és jugar molt més tranquil. Culleres, és que hauríeu d'haver escoltat una estoneta el Solsona, la retransmissió, no sé si està com ràdio o està a RAC1, ara no sé, on fa els partits de l'Espanyol el Solsona, però estava que dia... Que vosaltres en recordeu, mira que ell jugava als anys 70, eh? Que us en recordeu algun cop que l'Espanyol guanyés per aquesta pallissa amb un equip seriós
fora de casa. És que s'ha de remuntar moltíssim enrere, o sigui, no és un habitual veure amb un Espanyol. Aviam, als anys 60 sí, amb el Teraguer de los delfines, però... És que des que hi ha Aguirre només s'ha perdut contra el Barça. Sí, sí, no, no, realment, els resultats són molt bons. El que passa que a vegades no s'entén com uns jugadors col·locats d'una manera o col·locats d'una altra donen un rendiment tan diferenciant. I l'altre és veure el teu ex-entrenador fent jugar un equip
com hauria d'haver fet jugar a l'Espanyol, perquè el senyor Poquetino està fent jugar el contraatac, molt ben posicionat, amb molta pressió, i això amb l'Espanyol no ho podia fer. No ho sé. L'altre dia van guanyar el City, eh? Sí, sí, és cert, és cert. I el canvi suposo que és molt mental, això. És a dir, guanyes un partit, en treus un altre... Jo que cada cop queda més evident que si els resultats van xep-xep, tu no pots mantenir un tio quatre anys a la banqueta.
Perquè hi ha una petita palanca i alguna situació una mica estranya, doncs que sempre juga contra de l'equip. Home, jugadors que no comptaven estan jugant i ho estan fent bé. Clar, clar, clar. O sigui, el pes específic d'algun jugador... És el que li podria passar al Madrid, no?, salvant les distàncies. No, el Madrid quatre anys sense guanyar res se'n va fora. No, però en aquest cas, si canvies ara potser d'entrenador. No, no, no. Mantenint els jugadors que té. Jo no ho sé, jo crec que el Madrid farà neteja... General. Maurinho se'n va i se'n va al PSG.
Jo crec, eh? Sí, sí. És una opció molt bona. Cobrarà molts diners, estarà tranquil i guanyarà la Lliga. Perquè ja la guanyarà. Sí, sí, clar que la guanyarà. Bé, voleu fer porra avui o no? De què? Pel Madrid. Pel Madrid. Dos-dos, va, jo. Dos-dos, dius? Sí.
Queden 10 segons. Jo 1 a 2. Com van quedar? 1 a 2, 1 a 2 i 2 a 2. No, com van quedar no. Jo no ho sé, perquè no sé ni d'on venim de resultat. Per tant, no aposto. Gràcies, que vagi bé i bon dia. Adéu. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Puigador. La lluita contra la corrupció política ha protagonitzat bona part de la primera sessió de control al president de la Generalitat d'aquesta legislatura i que s'ha acabat fa només uns minuts al Parlament. Els grups polítics han demanat a Artur Mas...
que aposti per la transparència i que prengui mesures contra la corrupció. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia, Artur Mas ha defensat la cimera anticorrupció amb els responsables de la judicatura i dels organismes de control i s'ha mostrat obert a prendre les mesures que calgui per combatre la corrupció. Mas ha parlat de tres principis, transparència, fermesa i reparació. Que surti tot el que hagi de sortir. Per tant, transparència. Segon, que es castigui tot el que s'hagi de castigar. Per tant, fermesa.
I si m'ho permeten, encara que això que diré ara no és massa habitual, que es demani públicament disculpes pel mal que es faci a aquells que resultin exculpats. Per tant, reparació.
Albert Rivera de Ciutadans ha demanat a Artur Mas que faci neteja i que comenci per convergència, tot recordant el cas Palau i el cas ITV. Joan Herrera, a l'iniciativa, ha lliurat a Mas un decàleg amb propostes contra la corrupció i el president li ha contestat que ja tenia la foto. I en l'agrament amb Sánchez Camacho, Mas ha instat la líder popular a presentar una demanda pel suposat espionatge del qual ha estat víctima.
L'exsecretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya, José Zaragoza, presentarà una querella judicial per les informacions que asseguren que va contractar una agència de detectius per espiar la líder del Partit Popular Català, Alicia Sánchez Camacho, durant un dinar amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrosola. Zaragoza diu que tot és absolutament fals. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia en una roda de premsa multitudinària. L'actual diputat socialista ha desmentit una i una altra vegada cap encàrrec amb l'empresa en qüestió. Zaragoza assegura que el PSC només va fer quatre encàrrecs per millorar la seguretat a la seva seu a una altra empresa del mateix grup i ha avançat que presentarà una querella contra els mitjans que han publicat unes informacions que assegura són falses. L'única relació que hem mantingut en aquest període amb empreses de seguretat es refereix a quatre actuacions, totes relacionades amb la protecció i seguretat de la nostra seu.
Aquestes actuacions van tenir lloc als anys 2009, fonamentalment, i a final del 2011. Tota la resta, per tant, tot l'ha aparegut en els mitjans de comunicació, no és cert. Ho dic firmament i taxativament, no és cert.
Zaragoza lamenta que informacions aparegudes com aquestes el que fan és perjudicar encara més la credibilitat de la classe política. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home per haver robat presumptament en un bloc de pisos buit de Cervera a la comarca de la Sagarra. L'individu té 33 anys, és veí d'aquesta localitat i el van detenir.
En aquesta ciutat ara fa una setmana els robatoris es van cometre durant la segona quinzena del mes de gener i el lladre hi va entrar forçant una porta del darrere de l'edifici. Va robar tota la instal·lació elèctrica, la de la calefacció i els anys ocasionats al bloc de pisos sumen 50.000 euros. Tallers d'animació i música posen al punt final el carnaval d'enguany a Barcelona, al parc de la Ciutadella, amb l'enterrament de la sardina als escolars. En són els protagonistes. Barcelona, Joan Porta, bon dia.
Bon dia, són 250 nens i nenes els que acordeixen d'aquesta disbaixa que suposa enterrar la sardina i aparcar el carnaval fins l'any vinent. Des del Departament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament, Francesc Sau ha reivindicat el caràcter pedagògic d'aquesta activitat escolar. Expliquem una mica què vol dir aquesta vella quaresma i l'enterrament de la sardina és més un acte de reivindicació de que el carnaval tornarà. És a dir, enterrem una sardina per recordar...
que s'acaben els grans menjars, perquè també podem menjar coses molt bones dintre la nostra dieta mediterrària, com és el bacallà, que són plats tradicionals de la cuina catalana amb més de mil receptes, o el peix blau, fonamental per la bona salut dels nens. La música tallada als joves és els orígens d'una tradició que es manté en el túnel dels temps. Fins als nostres dies.
Bon dia, us parla Joan Barberat. Diferents franquícies de la NBA volen comptar per la propera temporada amb l'aleta al Barça de bàsquet, Pete Michael, que acaba contracte el 30 de juny. Així ho ha manifestat el seu agent David Carro en declaracions a la xarxa. Pete está muy tranquilo porque Pete está rayando a un grandísimo nivel esta temporada. Evidentemente eso lo refuerza muchísimo en el mercado y además sin faltar a la verdad que el interés por Pete Michael en el mercado es altísimo.
tanto en este lado del charco como en el otro. El Barça encara no s'ha portat en contacte amb Michael per comentar si el volen renovar o no. D'altra banda, Kilian Jornet ha aconseguit la medalla de bronze a la cursa individual del Campionat del Món d'Esquí de Muntanya, disputat aquest matí als alts francesos. El català ha entrat tercer, superat pels francesos Bon, Mardion i Jaque Mout. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Buenor. El present i futur de les pensions és el tema del proper diàleg per la independència. Es farà divendres a dos quarts de sis de la tarda al Centre Social al Milenari. La impartirà Ignasi Marimon de la sectorial de jubilats de l'Assemblea Nacional Catalana. Marimon ha destacat que des del govern central volen fer creure que en una Catalunya independent no quedarien garantides les pensions, però tot i això confirma que si Catalunya s'independitza les pensions estarien assegurades.
Un altre dels temes que atractarà Ignasi Marimon a la conferència organitzada per Sant Just per la independència és el fons de reserva de les pensions. Aquesta conferència, el present i futur de les pensions, a càrrec d'Ignasi Marimon, serà divendres, com dèiem, a dos quarts de sis de la tarda al Centre Social El Milenari. Més activitats aquest vespre. L'Associació de Veïns de Sant Just del Mas Lluï ha organitzat una xerrada sobre el benestar d'esquena.
La impartirà la llicenciada en Educació Física i terapeuta manual Olga González, que parlarà dels problemes que podem patir relacionats amb l'esquena i com podem millorar la nostra salut i la nostra postura. González també parlarà d'uns cursos que s'estan preparant pel mes que ve, en els que hi haurà preus reduïts pels membres de l'Associació de Veïns de Mas, Lluïda, Sant Just i de Sant Feliu. La xerrada serà avui a les 8 del vespre local de l'entitat al carrer Rosa de Luxemburg, número 14.
I acabem recordant que la temàtica del carnestol fest d'aquest any serà què vull ser de gran. Els joves que vulguin assistir al carnestol fest de Sant Just aquest dissabte hauran d'anar disfressats en funció de com es veuen d'aquí a uns anys. El carnestol fest, el carnaval adreçat al jovent de Sant Just, l'organitzen Mai i Cine Club Utopia i es farà dissabte a la nit a l'equipament de la plaça de la Pau. La festa començarà a les 11 i s'allargarà fins les 3 aproximadament.
Així, doncs, l'entrada costarà dos euros, però si aneu disfressats serà gratis i, a més, podreu participar del concurs de disfresses que inclou premi individual, premi del públic i millor comparsa. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
Bona nit.
Where is my mind? Where is my mind?
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. Ara passant 11 minuts de les 12 i parlem d'art, perquè aquest dijous a les 7 de la tarda s'inaugura una exposició. El celler de Can Genestà es titula Cossos i és de l'artista Dolors Puigdemont, que ara la tenim aquí a la ràdio. Molt bon dia, Dolors.
Hola, bon dia i bon dia a tothom. Una exposició que és difícil explicar sense veure, eh? Això és el primer que hauríem de dir, perquè per tant anima tothom que a partir d'aquest dijous...
que pugui passar pel celler per veure-la, però és una obra basada en instal·lacions, no? Sí, no són ben bé escultures tampoc, són una espècie d'escultures aèries, transparents, penjades d'un fil que va agafat un motor i es mou. Llavors es podria dir que són mòbils.
Exacte, sí, és veritat, és aquesta idea que et ve el cara, el que passa, clar, a un gran tamany, no? Un gran tamany, sí. Però sí que, a més a més, també juguen molt amb el tema del moviment, però també amb la llum i les ombres, no? Sí, després hi ha el llum i llavors tota la transparència que té, perquè és malla de fil ferro, doncs provoca unes ombres lineals que, com que estan moguent-se, doncs elles mateixes pinten el quadre, diguéssim.
Per tant, doncs és... En les parets o en el terra? Exacte, vull dir que té com moltes lectures, suposo, a l'hora de mirar-te aquesta obra. Vull dir que m'imagino que no només és... Potser estem acostumats, o sigui, decidim anar a l'exposició.
la cosa s'ha d'entretenir-se una estona justament a col·locar-se en un lloc o un altre per, m'imagino, apreciar una cosa o altra. Sí. A més, cada persona pot veure el que ella està buscant. Vull dir, no és una obra acabada, definida, sinó que depèn de les experiències personals de la persona hi veurà una cosa o hi veurà una altra. Es titula Cossos. Per tant, suposo que juga amb això que ens comentes ara, no? Amb aquesta idea de... La idea meva...
inicial, no massa definida, però ve a ser de l'electromagnetisme que tots els éssers vius tenen, siguin persones, siguin planetes,
siguin animals, siguin arbres tot té un fluït energètic electromagnètic i llavors una mica és aquesta idea, aquests fluïts electromagnètics que estan en moviment són com els electrons moguant-se però esclar, això diguéssim es podria potser fer amb altres medis d'audiovisuals però per fer-ho per materialitzar-ho jo ho he fet amb malla amb malla galvanitzada moguant-se
I aquest material concret, per quin motiu l'has triat? Jo havies treballat altres vegades? Era per fer aquesta exposició en concret? Hi havia treballat altres vegades. Jo treballo amb roba i amb paper i normalment foradar-lo per donar-li transparència. I aleshores necessitava, per fer esferes, que ja altres vegades havia volgut fer-ho,
necessitava un suport perquè la roba de forma esfèrica no s'aguanta llavors quan vaig voler fer vestits doncs per poder fer la faldilla que és com mitja esfera doncs vaig utilitzar la malla i em va agradar tant que en aquest moment la malla és diguéssim la protagonista
és l'element central no sé si aquesta exposició que podrem veure a partir d'aquest dijous aquí a Sant Just ha estat ja en algun altre lloc o alguna de les obres exacte, tota sencera no ha estat és la primera vegada perquè aquesta obra és clar, requereix un muntatge molt llarg i llavors portar-la a un altre lloc és molt complicat i
i a Valls i a algun altre lloc ha anat una peça sola. Va anar al Museu de Valls, a Tarragona també... Clar, suposo que s'entén diferent, no? Exacte. Veure una sola peça i una pantalla de televisió en la qual s'hi veuen més peces és una cosa. El que passa és que aquí, al veure vuit peces alhora...
tot esmoguent-se, projectant ombres, o bé les parets o bé el terra, doncs crea com un clima, com una interacció entre unes coses i les altres, que jo crec que millora moltíssim. Clar, clar, fa que tot el context sigui important, suposo que tot plegat pugui estar...
Més lligat. Per tant, serà també el primer cop en què podreu veure com la gent reacciona, no?, directament almenys a tot el conjunt de les obres. Sí. I, per tant, d'aquesta manera, aquí Sant Just, per això recordem que sí que alguna altra vegada havies exposat.
Sí, he exposat moltes vegades a Sant Just perquè jo vaig venir aquí l'any 84, l'any 86 vaig fer la primera exposició. Recordo que em penso que es deia Paisatge i Arrels. Després n'he fet una altra que es diu Gemes. Aquí en Gent està també altres vegades. Sí, m'estic la frena que en Gent està. Després una vegada l'Ajuntament em va demanar de fer-ne una, que me la van organitzar...
Ells, que es deia Boscos de Sant Just, i després junt amb el grup Arte Just, doncs ho he fet més vegades. I ara tornes amb aquests cossos que es podran veure a partir d'aquest dijous. D'aquest dijous, durant dos mesos, fins tot el març i fins al 14 d'abril.
signa vora dijous a les 7 de la tarda no sé si es farà alguna cosa especial o si tu hi seràs i explicaràs alguna cosa com anirà? Aquesta vegada no es farà gaire res especial perquè jo tot just fa 15 dies que me'n vaig enterar que la feia ja a l'exposició llavors t'has...
Al revés del que jo faig sempre, que solo fer exposicions on hi ha una mica de performance o alguna cosa així, aquesta vegada no, perquè només amb problemes d'electricitat i de motors i de coses d'aquestes ja he tingut prou feina. Però bé, com que després l'exposició durarà dos mesos, sí que ja hi ha una taula rodona que se farà el dia 12 de març, a la qual esteu tots convidats, que es parlarà d'Artes en Just,
hi haurà el Marcel Camps l'Antoni Mercader la Cristina Moreno jo mateixa i ara no recordo l'altra noia
Molt interessant, no? Sí, que nosaltres parlarem, després hi haurà unes intervencions al públic i parlarem una mica de com veiem l'ambient artístic a Sant Just, què és el que volem, cap on volem anar, com ens comuniquem amb el nostre grup, amb altres grups de fotografia o amb un grup que hi ha d'artesans i artistes...
Vull dir, una mica intentar vertebrar-nos tots, no per ajuntar-nos, sinó perquè coneguem les accions que fan els uns i els altres i llavors ens puguem, diguéssim, apoyar una mica, ajudar-nos...
O simplement anar-nos a veure, xerrar i parlar, no? Poder-ho posar en comú, no, també? Exacte, que això crea... Això és el que crea el caliu una mica del poble. Clar, perquè fins ara, doncs, amb aquests artistes, per exemple, que has comentat, teniu relació o és una cosa més puntual i normalment no hi ha aquesta interacció?
Quan es va reinaugurar Can Ginestar, l'Ajuntament ens va demanar per fer una exposició. Érem una colla de dones, érem set dones. Aleshores, al cap de poc, se'ns va ocórrer aquesta set de convidar a més per formar un grup.
vam anar a Sant Feliu que només érem dones érem 16 dones i després ara se'ns han ajuntat un parell de nois som 22 persones i algun de nosaltres també està amb el grup de fotografia i algun de nosaltres també està ara amb aquest grup d'artesans i artistes
I això ho volíem acabar-ho d'ajuntar i fer-ho més estents. Donar-li una mica de forma, no? Per tant, són aquestes iniciatives que... I aquesta taula rodona suposo que serà el primer pas. Està molt bé, no? Després en farem alguna altra. Ja n'anirem parlant també aquí a la ràdio. I a part d'això, la setmana vinent ens veiem amb la Mercè per organitzar alguna cosa més durant aquests dos mesos a Can Ginestar.
Vinculada amb l'exposició o amb el món de l'art. Una de les coses que parlàvem ara és fer també una xerrada a dalt a les golfes sobre els avantatges i els inconvenients que té ser dona...
o sigui ser dona i a la vegada portar una una suma de feina a la que una dona ja té sumar-n'hi un altre que és el de ser artista amb tots els petits problemets que això té doncs molt interessant anirem parlant de moment el que sí que està clar és que aquest dijous a les 7 s'inaugura aquesta exposició Cossos al celler de Can Genestà avui n'hem parlat amb l'artista Dolors Puigdemont moltes gràcies
I que vagi molt bé, molta sort. Gràcies a vosaltres i bon dia a tothom. Adéu, bon dia. Adéu. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Un moment ara per saludar la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. I preparar una recepta. Sí, i avui un que fa... Bueno, el fred que té que fer, aviam. Sí. És que malament, si no fa fred... No fa molts dies seguits, eh? Sí, però bueno. Avui fa especialment fred i els que estem...
farem una espècie d'escudella, una escudella adornada que no sigui el típic de Nadal. O sigui, hi haurà patates, hi haurà galets, fem l'escudella com cal. Ja no recomano coses d'aquestes preparades. Agafem una olla i fem una escudella com Déu mana, amb os, amb pollastre, amb tot el que cal. Llavors agafem botifarra negra i botifarra blanca.
La tirem dintre de l'escudella i treure-la, tirar i treure-la, perquè si no es desfarà. I aquí no es tracta que quedi desfeta en l'escudella. Poseu patatetes petites, galets, una escudella normal, però a part la col, tot això que hem posat, es posa col...
a l'escudella, jo l'acostumo lligar, perquè no s'espatxurri, no s'esparrami per l'olla, l'acostumo lligar tant la pastanaga com la col i això amb un fil, amb un fil normal. Si tens cordillet d'aquest de cuina, però si no amb un fil gruixut, perquè no es quedi, perquè la pots treure directament i queda el caldo net. Ja. Saps, allò es queda un plat de caldo, no calcular res. I llavors amb aquesta verdura farem com una espècie, la passarem per la paella...
Deixarem que absorbeixi el líquid, barrejarem la botifarra, la blanca i la negra, sense pell, passarem una miqueta per la paella, farem una miqueta de gràcia com si fossin uns quadrets, això ja és qüestió de presentar les coses amb una miqueta de gust. Ho passem per la paella i llavors ho plantem.
amb el plat de l'escudella, i en vez de la verdura suelta, posem com si fos una terrina. Molt bé, i a més així ho aprofitem tot, no? I aprofitem tot, i els ulls ja no és l'escudella de Nadal. Molt bé. O sigui, la terrina és la botifarra, la botifarra blanca, la botifarra negra, i la verdura. I per tant tenim verdura, carn, i tenim de tot, i el caldo, i els hidrats dins del caldo, o sigui que és un plat supercomplet.
Que el temps de... També hi ha la solla de la pressió, que aviam, l'olla de pressió també és un animent... Jo no en tinc tampoc, l'olla de pressió. Nena, doncs la caixa amb els punts d'estrella... Ara costa molt tenir punts, eh, per això. Sí, bueno, jo ara... Almenys hi ha menys regals. Sí, sí, però jo la que tinc, però ara ja tampoc costa molt, eh, perquè ja no... Abans, exacte, donàvem punts per qualsevol cosa i això ja canta una mica. I dit això que tampoc es tracta de fer propaganda de la caixa, vull dir que jo tinc una olla de pressió molt xula,
I de veritat que és molt còmode. No, no, és pràctic i tant. I és un plat divertit, perquè no trenca amb la sopeta, que sempre... Bueno, ja està a l'estiu, menjaria sopeta. Home, ara ve molt de gust, realment. I és un plat divertit, és una escudella amb una terrina. Perfecte. Molt bé, Carme. Vinga, bon profit, eh? Gràcies, i tornem demà. Que vagi bé, bon dia.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixem pensar. Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cas. Però no puc fer-hi res, no podem pas sortir de la nostra pell. Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu saps. Jo pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou, però ara veig que encara ens queda molt i no. I m'enfado a mi mateix si em tengo a casa meva.
pensaments que em venen constantment com en són amics meus. Hi ha l'exinterior, els comerços del mirall em tenen atrapat. Són entreteniments que em tenen ocupat.
Fins demà!
per arribar on ets tu no tinc quatre parets que em tenen un costat i em fa sentir perdut
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Estàs despistada i jo crec que tu...
Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt dos quarts d'una del migdia, a aquesta hora saludem l'Estric Goldstein. Molt bon dia, Estric, què tal? Bon dia. Com que dimecres a punt per parlar del món del vi. Exacte. I avui el que ens vols explicar... Portàvem setmanes allò amb temes molt concrets, no? Vam parlar dels vins ecològics, també...
Exacte, els naturals, els biodinàmics, els sulfurors... Exacte, hem fet moltes teories i, a més a més, també hem de parlar de diferents activitats i jo vull que ens els explicàries això, justament, doncs, de com podem muntar un tas de vins a casa. Exacte, perquè normalment tots estem habituats a buscar un lloc per anar a prendre, tastar com un vi, no? I és la cosa més...
Senzilla. Has de ser un espau. Suposo que també has de tenir una mica de coneixement de saber com s'ha de tastar un vi. Ja fa molts dies que havíem parlat aquí al principi dels principis, però potser també són consells que hauríem de tenir molt en compte. Exactament.
És allò que seria una mica parlar de l'entorn on ho vull fer, que no sigui un lloc tancat amb poca llum, amb superfície fosca, perquè no veurem el color del vi, no? Exacte. Llavors, sempre haurem de buscar llocs... Mira, aquí seria relativament perfecte. Aquí fora. Aquí fora ara seria genial. Un lloc amb bona llum...
Llum blanca, si pot ser, unes estovelles blanques o una superfície blanca. Per tant, pot ser el menjador de la casa, no? Pot ser un menjador... Sí, seria perfecte. Més que res, el tema llum per veure el color del vi, que tampoc seria el més important, no? Però sí que és un element a tindre en compte. Segones, que potser hagués hagut de ser la primera...
La nostra actitud. Jo sé on dic, quan no et ve de gust fer una cosa, no la facis. O sigui, si ho fem com a joc, com a divertiment, segurament ens vindrà sempre de gust. Si ho volem fer un punt una mica més professional, a vegades... Ja, quedarà una mica més desentelat, no? Segurament no serà... Perquè no serà professional. Exacte. Però realment sí que has de tenir una bona actitud, anar obert...
Si ja vas negatiu, trobaràs més coses negatives que positives. Segona, no anem excessivament perfumats. Si no en comptes d'olorar el vi, el que trobarem... Clar, ens sentirem massa nosaltres, no? Exacte. Això marca moltíssim i fins i tot les mans, no? O sigui, és important dur-les netes, perquè clar, ens apropem la copa cap al nas. Clar, moltes vegades, si portem colònia o alguna crema...
Tot això pot interferir, que al cap dels anys ja ho separes, totes aquestes olors, però sí que et distorsionen. Sí, sí. Llavors, què més necessitem? Copes. Han de ser d'una capacitat específica, home, que hi capiga bé el vi, que el puguem moure i que el puguem olorar. No s'hi val copes amb colorins, amb dibuixets, però el que volem beure és el vi, no? Sí, sí.
Però tampoc requeriria unes grans copes, no? O sigui, tindríem bàsicament la part de situació. Què més necessitem? La gent i el vi. Llavors, per exemple, el dimecres que ve, que farem un tast al casal de joves, aquell serà dirigit. O sigui, podem trobar una persona que ens faci el tast, ens el dirigeix, ens explica com són els vins i nosaltres, senzillament, només tastem i aprenem a...
a criticar un vi exacte, ens donen aquestes paltes però la meva idea era avui ens trobem una colla d'amics i quedem i tastem no hi ha ningú que t'estigui dirigint però també pot ser que sàpiga molt o es cregui que sap molt i estigui marejant els altres com podem fer-ho? molt divertit que cadascú porti un vi això és una molt bona idea
Un vi una mica bo, m'imagino, a més a més. O no. A mi m'agrada molt que cadascú intenti portar diferents vins. Pot ser una cata només de vins blancs, només de vins negres, de cava. Poden ser realment molt específiques. Poden ser amb la botella oberta i sabent tota la informació, o les que són molt divertides és amb l'ampolla tapada i ningú sap res. Llavors ningú es pot fer llest, a més a més. Exacte.
Bueno, i si es fa llest, després, un cop es destapa l'ampolla, pot quedar ben retratat. Però aquestes realment són molt divertides, perquè vas només a tastar, sense saber res, i si cadascú ha portat una ampolla, només un sap quina n'hi ha, però no sap el que han dut els altres. Llavors, és un joc realment molt divertit. Té gràcia, té gràcia. Té molta gràcia, aquestes són simpàtiques.
Les que serien amb ampolla destapada, quasi bé seria ideal que cada un sabés una mínima informació sobre aquell vi. Llavors també per poder-ho explicar una mica als altres, no? Clar, poder-ho presentar tranquil·lament. Sí, perquè tu pots tastar un vi sense saber absolutament res i després busques la informació o saber la informació d'avançat i després tastar el vi. Tot és molt relatiu i totes són vàlides.
És en funció del que prefereixis en aquell moment, no? N'imagino que segons l'estil que vulguis organitzar. I de gent hi ha algun màxim? A veure, evidentment estem parlant d'una casa, per tant, 20 persones ja és difícil. Però vull dir, hi ha algun número ideal o mínim i màxim? L'ideal seria el que és l'ampolla, quasi bé. Una persona per ampolla? No, unes 8 persones. Si som molts, és que clar...
Sí, o sigui, moltes vegades més de 5-6 vins comença a saturar la cosa. Si només som 4, ens quedaran les ampolles per la meitat. Estem parlant de tastar, no de beure. Exacte, llavors també és poc pràctic, no? Sí, a no ser que després es vulgui sopar. Que també pot ser un bon plan, no? Allò de fer-ne el tast i després sopem. I el que també és molt original és, un cop ja comencem a tindre una mica de pràctica, fer un tast amb meridatge. Sí.
Això t'anava a preguntar si també cal, home, suposo que alguna cosa de menjar, o si més no, dir, d'ala, doncs ara sopem i bevem un sol vi, però suposo que si no, no és complicat. Dos menja. No, i a més a més vull dir que suposo que si no estàs acostumat a veure tants tipus de vins diferents, alguna cosa et deu afectar, no, el cap? Afecta el cap. Teòricament, si el fem molt professional, l'hauríem d'escopir. Ah, clar.
Això costa a vegades, eh? Sí, sí. Però podem fer un tast d'un parell de glupets, estàs parlant del vi, estem parlant d'un tast mínim, que pot ser específicament el tast i després el podem sopar, no? Però jo potser em referia més allò de dir anem a buscar un vi i un plat. Això també és... I és una altra feina. És una altra feina i mentre estàs quasi bé tastant
Un plat que portaries fet, per això, no? Llavors, la persona que porta el vi ja porta també un plat que es pugui fer alguna cosa lleugera, m'imagino que tampoc estaríem parlant de la gran zapat. Exacte, exacte. Però és una forma... Home, està molt bé. Ho veig com molt, em recorda molt, potser es fa més o menys, potser parla de les pel·lícules, però més una cosa d'Europa que s'acostuma a fer moltes trobades a dins de casa, perquè les temperatures, m'imagino, vull dir que aquí estem molt acostumats a sortir, sortir sopar fora, encara que estigui en una terrassa tranquil·lament.
Però en canvi, doncs, és una idea que potser ve més del nord. Potser m'estic equivocant, eh? I parteixo de tòpics. Bueno, tenen primers que ja sopen molt més d'hora. Clar, clar, clar. Això potser ja podria ser un condicionant, no? Però sí que veus moltes pel·lícules, tant europees com americanes, que sempre n'hi ha aquell que porta l'ampolla de vi, o sigui, es comparteix moltíssim, no?
Llavors és això, estem tot el dia escoltant que la crisi, la crisi, la crisi... Bé, doncs ens podem trobar a casa... És una manera de fer-ho diferent. És una manera de fer-ho diferent i tampoc hem d'anar a tastar vins de 20 euros ni de 30. És que és això. Ens movem avui en dia en un sector que... En quin pressupost estaríem parlant, per exemple, allò? Podem trobar molts vins. O sigui, per començar, si ho volem fer realment divertit i sobretot...
El joc seria trobar-nos fins i tot amb ampolles de 2 euros i comparar-la amb alguna de 20 o de 30. Ah, sí. Només de 2 euros. No, és allò que dius, si juguem, juguem a totes. Clar, clar. No, no. Tens raó. És que moltes vegades n'hi ha sorpreses. Llavors, és que busquen tota una sèrie de vins del mateix nivell...
perdo una mica la gràcia. Dona menys joc, no? Sí, jo crec que la gràcia és sempre, mira, veus, aquell amb el que costa, el poses molt en valor amb la resta, no? I fins i tot el que teòricament seria el més humil, no? Està clar, sí, sí.
No ho sé, crec que un dia hem de buscar divertiments. Jo t'explicaré com va, però sí que és veritat que és una bona idea original, a més a més. Sí, sí, i és això, no? És una excusa per trobar-te amb els amics. A nosaltres, al Zeller, ens ha passat diverses vegades que ha vingut gent que té ganes de fer un regal, i un regal compartit, no? Perquè és molt fàcil regalar un curs de tast amb un amic, li regales, li pagues, però és molt fred, o sigui, aquella persona s'ho passarà molt bé...
Però no el converteix, no? No és el mateix. Sí, i ens ha vingut molta gent allò que a vegades necessita un espai, perquè potser moltes vegades a casa 10 persones tampoc t'hi caven. I no tens copes per 10 persones. També pot passar, no? És veritat això. Copes aquestes a dients és més difícil, no? Sempre s'entrenca alguna. Sí, i després són sopars que moltes vegades també s'allarguen. O sigui, tot pot ser relatiu, no? Però sempre és allò que...
Pots trobar l'espai per fer aquestes coses i és maco, no? Perquè al final estàs parlant del menjar, del beure, he anat aquí, he anat allà, vaig tastar això, vaig fer un viatge i vaig conèixer unes vinyes a Lanzarote... O sigui, tot al final són petites històries. Està clar. Doncs perfecte, Astrid, moltes gràcies... A vosaltres. I per donar-nos aquests consells. La setmana que ve en parlarem més a fons, perquè recordem que dimecres que ve...
hi ha un nou tas de vins al casal de Joves. Exacte. Com anirà, en aquest cas? Què hi haurà? Dos vins blancs, un rosat i tres negres. Déu-n'hi-do, sí, sí, anirem a per totes. Hi ha un vi blanc jove, fresc, fruitat. Un altre que ja no ho seria, o sigui, que moltes vegades veient l'edat del vi pensaríem un vi blanc ja tan vell, uf, però pot haver-hi, jo sempre dic,
Quan obres una ampolla és... Una sorpresa, no? És una sorpresa. Després el rosat, perquè és el que sempre descartem directament, i tres negres. Comencem molt abans el futbol. És veritat, que serà cap a les sis, doncs? Sis i mitja. Quarta a set, i per tant a les vuit hauríem d'estar... Pot ser una bona manera d'escalfar motors, no? I tant, i tant. I ja dedicant la tarda a fer una activitat d'oci interessant. Vuit euros, no? Són vuit euros, sí. Exacte. És...
Vuit euros avui en dia, són diners, però... A més a més, tot el que està estarà i tot plegat. Jo crec que val la pena i justament és un bon principi pel que sobretot no ho ha fet mai. És allò que dius, fas un tas, tens unes mínimes pautes i a partir d'aquí... Doncs en parlem àmpliament la setmana que ve. Moltes gràcies, Astrid. Astrid Goldstein del Celler de Camata, que cada dimecres ens acosta alguna cosa del món del Vig. Gràcies i que vagi molt bé. Bona setmana. Bon dia. Adeu.
De seguida parlem d'astronomia després d'escoltar els veritalls i el seu first day of my life. This is the first day of my life
I swear I was born right in the doorway I went up in the rain Suddenly everything changed They're spreading blankets on the beach Yours is the first face that I saw I think I was blind before I met you And I don't know where I am I don't know where I've been But I
Fins demà!
I'm glad I didn't die before I match you.
Fins demà!
Bona nit.
Estem escoltant just a la fusta. I ara és moment de parlar d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol. Hola, molt bon dia. Aquí tenim l'altre cantor de l'escai per parlar de diferents qüestions vinculades amb el món de l'astronomia. Avui parlem d'orà.
Sí, Ura és el setèbre planeta del Sistema Solar, juntant a partir del Sol, i és el primer planeta que es va descobrir amb el telescopi després de tota la vida que havíem tingut els cinc planetes que es movien al cel.
i que, teòricament, es pot veure a simple vista, és a dir, que podria ser observat a ull nu i, per tant, no hauria fet falta el telescopi, però està en el límit del que seria la visió a ull nu. El problema és que la seva òrbita és molt lenta.
La seva òrbita fa que no es mogui gaire i, per tant, no és com, per exemple, Júpiter, que es mou com a mínim, fa el moviment d'un mes, uns 12 graus, així a l'any. Per tant, el sant brilla molt i es va moure bastant ràpid. Però, en canvi, Urà, que té una òrbita molt llarga, són de 84 anys,
i 30 dies, per tant, és difícil de poder anar mirant el seu moviment, si no és que som molt metòdics i som a sobre. De fet, el planeta aquest no va ser descobert fins al 1781 per William Herschel i, en principi, ja havia estat observat en 1690 per el John Flansman Tedd,
però l'havia catalogat com una estrella, era la 34 Tauri. Per ell era una part de la constel·lació de Tauri, però amb el temps es va demostrar que aquesta estrella no era així, no era una estrella com a tal, i fins que no va ser observada pel William Herschel no el vam poder anotar com a planeta. El nom també és curiós, perquè el nom segueix la mitologia...
grega-romana, és a dir, en principi és grega, però amb els noms romans, però, clar, com que aquest era el primer planeta descobert, doncs Herschel el va voler, tal com també va intentar fer Galileu, dedicar-lo al seu patrocinador, normalment la gent que paga diners per poder fer aquestes observacions i per poder-lo estudiar, i li va posar el nom de l'estella de Jordi. Ah.
Sí, sí, clar, vull dir, ell tenia un patrocinador que era el rei Jordi III i, per tant, li va voler posar, doncs, això, el Georgium Sidus. Sí, que això dels patrocinis ve de lluny, eh? No és una cosa que ens haguem trobat nova ara, ni molt menys. No, no, no, vull dir, sempre, doncs, els astrònoms eren, doncs, l'astrònom reial, per tant, tenia un sou, doncs, a partir del rei o de l'emperador, que sempre el feien servir, doncs, per fer les seves cartes astrals, això sempre ha sigut
una relació una mica per treure'm diners, però també per anar subsistint, i a partir d'allà també feien la seva astronomia amb tots els diners i mitjans que posaven al seu abast, tal com ho va fer encens de manera Galileu, com ho feia Tico Brahe. Bé, total, que va posar aquest nom, però més tard va canviar, vam haver-li de posar un nom que anés adient amb tots els planetes que tenim fins ara,
I, per tant, se li va posar el nom d'Ora. Ora és el següent planeta de gasos que es va descobrir. Ora és el pare de Cronos, que en aquest cas seria Saturn, i l'avi de Zeus, que en aquest cas seria Júpiter. És a dir, vam fer que seguissin les divinitats gregues.
Bé, de què havíem de parlar d'Hurà? És que Hurà té una cosa molt curiosa respecte als altres planetes del Sistema Solar. És la seva inclinació. La inclinació dels planetes que tenim al Sistema Solar, per exemple, en el cas de la Terra, són uns 23 graus. És a dir, que el nostre eix de rotació no està paral·lel al pla de trasllació del planeta i, per tant, estem una mica inclinats. Això també fa que puguem tenir aquestes estacions.
Hi ha moments de trajectòria de la Terra on l'hemisferi nord està més a prop del Sol i altres que l'hemisferi sud està més a prop del Sol. Això no es correspon exactament amb les estacions. És a dir, ara en aquests moments, quan estem més a prop del Sol, és l'hemisferi sud el que està més a prop.
Ai, perdó, és l'hemisferi nord, i en canvi estem en hivern. En canvi, el que per nosaltres és l'estiu, que és l'hivern de l'hemisferi sud, és quan estem més a prop. Bé, doncs això a Urà no passa. Urà no passa perquè està inclinat 98 graus. És a dir, quasi...
va inclinat totalment perpendicular, o sigui, el seu eix de rotació quasi es correspon a l'eix de traslació del planeta. Per exemple, el que tenim, que en aquests 84 anys de període que té orbital, més o menys tenim que la meitat del temps, més o menys per dir-ho d'alguna manera, tenim que el pol sud,
és el que està encarat amb el Sol, per tant, l'altra banda, el Pol Nord, doncs, està en foscor durant aquests quaranta i pico anys.
El que tenim és que Urà està tan inclinat que amb els seus 84 anys de traslació, o sigui que es van movent al voltant del Sol, tenim que a la metat del temps la part més important que està encarada al Sol és un dels pols, en aquest cas el pol sud, i l'altra meitat dels anys és el pol nord. Hi ha una època que és l'Equador, que el tenim una mica més transversal, però les estacions que té no es corresponen com nosaltres fem amb aquest tipus de...
de rotacions. Això és molt estrany i una de les teories és normalment que un objecte de la mida més o menys d'una o dues vegades la Terra va aixocar amb el planeta i el va fer inclinar.
Això, doncs, ara últimament hi ha hagut gent que està no gaire a favor, per no dir-hi en contra, i és perquè diuen que un objecte tan gros l'hagués fet girar molt bruscament i, per tant, els anells i llunes que té no haurien de fer-li voltes en la mateixa inclinació. És a dir, que és com si els...
les llunes ja tinguessin la seva òrbita i l'únic que fa aquest impacte és girar el mateix planeta. Això no és veritat, és a dir, en aquest cas els anells i les llunes també els tenim inclinats, per això hi ha algunes fotografies que, més que semblar un planeta tipus Saturn amb els anells totalment perpendiculars, el que veiem és quasi com una diana. Veiem el Sol i els anells que fan volta cap amunt, com si passessin pel Pol Nord.
La nova teoria, alguns diuen, és que no va ser un sol objecte, sinó que devien ser com a mínim un parell, més petits. I, per tant, la inclinació podia haver sigut gradual i, per tant, les llunes i els anells s'haurien anat desplaçant amb la mateixa...
canvi d'inclinació que va tenir el planeta. Bé, això tampoc no és gaire segur i, bàsicament, el que sí que s'ha deduït sempre dels planetes Urà i Neptú, que són els, diguéssim, els dos següents planetes gasosos, aquest Urà és d'un color blau, un blau cel, un blau turquesa, un blau així una mica més, una mica verdós. Nosaltres l'hem pogut veure amb les observacions que hem fet. Es nota que és blabós, però que no estan, diguéssim,
tan elèctric com ho és el planeta Neptú, que és un blau més marí, més fosc. Això, bàsicament, és per la composició que té la seva atmosfera, on hi ha molècules, a part de l'hidrogen i l'heli, per tant, molt semblant als planetes gasosos que tenim de Júpiter i Saturn, sinó que també té bastant de matar,
i això de vegades amb la descomposició de la llum fa que doni aquesta tonalitat blavosa. Això, de totes maneres, la...
diguéssim, evolució o naixement de planetes, no està molt clar que aquests planetes ho fessin a aquesta distància, perquè per aconseguir aquest gas hauria d'haver sigut en zones més properes, entre un 25 i un 75% més properes al Sol. Per tant, sempre s'ha dit que va haver-hi un moment que aquests planetes van migrar, d'alguna manera, no sé, pels impactes o per alguna cosa, cap a fora del sistema solar.
D'aquí també es deriva, de vegades, a l'última, diguéssim, gran onada d'impactes que van tenir, en aquest cas, per exemple, Mercuri o la Lluna, que són els planetes, i la Lluna, en aquest cas, que no té atmosfera i, per tant, han pogut mantenir més el que són els cràters, però això faria, doncs, que en l'estadi final de constitució del Sistema Solar no era, o sigui, el Sistema Solar no es consponia amb aquests, diguéssim, 8-9 planetes o planetoides que teníem al Sistema Solar, sinó que en podien haver hagut
cap a una cinquantena o més llavors això va fer que en mica en mica els planetes grans anessin absorbint aquests petits planetes i en aquest cas per això hi ha hagut tants impactes o a la Terra se li suposa que un planeta com Mart va xocar i d'aquí es va crear la Lluna doncs en aquest estadi això s'aniria cap als 4.000 3.600 milions d'anys és a dir, just al principi de formació del sistema solar quan vam haver-hi tota aquesta sèrie d'impactes
Això podia haver fet que aquest planeta, que potser estava més a prop del Sol del que ara hi és,
es va anar separant de les seves òrbites i per això va rebre aquests impactes al travessar diferents òrbites d'aquests planetoides i per això va quedar una mica inclinat. En certa manera, tampoc ho sabem. Per exemple, Venus està quasi 180 graus inclinat, és a dir, que ell roda al contrari que la Terra, però amb el eix més o menys perpendicular a la seva translació. Per tant, és com si hagués girat el nord pel pol sud
i giréssim al revés, no? Això és el que li passa a Venus. Doncs, per tant, Venus també podia haver tingut una sèrie d'impactes que el fessin rodar al revés, perquè és molt difícil que tots uns objectes que són esfèrics, que tots giren cap a la mateixa banda, de cop i volta un tingui una rotació al contrària, i això, doncs, és el que intueix que podien haver hagut aquesta sèrie d'impactes al principi de la deformació del sistema solar. Bé...
Bé, si hem d'estudiar una mica aurà, tenim molts temes que potser ens anem guardant per altres dies, perquè també hauríem de parlar de les seves llunes, dels seus anells, perquè encara que sembli mentida, no només Saturn té anells, en aquest cas no són tan espectaculars. És veritat, que sempre pensem en Saturn amb els anells i que els altres ens queden com... passen més desapercebuts als altres planetes aquests.
Sí, els altres planetes tenen uns anells molt tènues i que són difícils de veure i, per tant, amb telescopi, evidentment, almenys en el casolà que tenim nosaltres, segur que no. I llavors això també fa que no hi comptem, perquè fins que no hi van passar i a les nous Voyager no els van anar trobant.
De totes maneres, deixem per més endavant poder estudiar una mica més aquest planeta. És un planeta interessant, poc estudiat, no té l'estudi que té Júpiter i Saturn, més que res, perquè no ha rebut una sonda permanent, entre cometes, com va fer l'angileu a Júpiter i la Cassini, que està ara...
a Saturn, o sigui que seria interessant poder enviar algun tipus d'aquestes sondes per poder observar les llunes i veure si són restes d'algun impacte i que ens pogués donar alguna pista del que li va passar al planeta als seus primers moments de formació. Doncs ja anirem parlant també. Avui hem descobert una mica més del planeta Aurà. Moltes gràcies, Oriol Rigat, del grup astronòmic d'Esvern, per atendre'ns cada dimecres des de l'altre cantó de l'Skype, en aquest cas.
Que vagi molt bé i bona setmana. Fins la setmana que ve, a veure. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Un minut i arribem a la 1 en punt del migdia. Un moment per tancar el just a la fusta d'avui, dimecres 13 de febrer. I agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea Buen els serveis informatius. També hem tingut avui, hem parlat amb Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns de Sant Just Arran de l'AILP sobre l'adhesió en pagament. Hem parlat molt que González, aviat vespre, imparteix una xerrada sobre el benestar d'esquena. En fitatulia esportiva amb el Carles Hernández de Rius, l'Enric Riva i l'Emiliós Casòquio
Hem parlat de vins amb l'Estric Goldstein d'Astronomia, amb l'Oriol Rigat de Coina, amb la Carme Amador i també amb la Dolors Puigdemont que demà estrena una exposició a Can Ginesta. Us ha parlat Carme Verdoy i tornarem a partir de demà, com sempre, des de les 10 i fins a la 1 del migdia per explicar-vos què és el que passa per Sant Just. Que vagi molt bé que passeu, molt bon dimecres. Ara us deixem amb el butllet i de la xarxa i tot seguit als Sant Just Notícies, edició migdia. Amb l'Andrea, que vagi bé, bon dia.
Bon dia, us parlem a Maite Polo i Oriol Pujador. El Partit Popular de Catalunya demana al president de la Generalitat Artur Mas una redició dels pactes de la Moncloa per lluitar contra la corrupció. La petició l'ha fet Alicia Sánchez.