Justa la justa.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta ara comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 30 de desembre.
Un programa que arrenquem ara i s'allargarà fins la una del migdia. Us acompanyarem explicant-vos moltes coses. En aquesta primera hora parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un cop d'ull a l'actualitat principal del dia a través de la premsa. I parlem del temps amb el Carles i Hernández i Rius. A la segona hora a partir de les 11.10 el que farem serà parlar d'art.
Música Parlarem de l'exposició de petit format que es pot visitar fins al 6 de gener a l'espai de lliure creació Carme Malaret Música Música Música Música Música
A la tercera hora tindrem l'almanac del Cordill amb el Pep Quintana. A més a més, també parlarem avui de l'UBIC, de les activitats que acabaran per aquest cap de setmana, el sorteig que es fa cada any aquest cap de setmana i el patja reial que s'instal·larà també davant del mercat. Tot plegat serà cap a les 12 i 20. En parlarem amb la presidenta de l'UBIC, la Júlia Durant.
I tindrem també la Silvana Bogut, que ens parla de llibres en aquest últim dimarts de l'any, i també l'Arnau Consul, que ens portarà alguna altra curiositat. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I el que fem ara és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, què tal? Per parlar de l'actualitat Sant Justenca, avui quins portes? Doncs avui parlem d'art, avui coneixerem més detalls d'aquesta mostra que ara us explicarem. L'artista Jordi Rocosa passejarà aquesta tarda, aquest vespre, les seves escultures mòbils pels carrers de Sant Just. Es tracta d'una acció performàtica que l'artista està preparant conjuntament amb l'espai de lliure creació Carme Manaret per acabar aquest 2014.
Avui a les 7 es presentarà aquest acte que porta per títol excèntrics plàstics, difícil de dir, i consisteix a passejar les escultures mòbils de Rocosa pels carrers de Sant Jus per tal que interactuïn amb la gent i amb l'entorn. I d'aquesta manera veure com reacciona la gent quan veu aquestes escultures mòbils.
Les obres sortiran de l'espai de lliure creació a les 7 de la tarda, per tant allà seria el punt de trobada, després hi tornaran i els assistents podran veure allà com interactuar l'artista amb les seves obres, amb les seves creacions. Tot plegat avui a partir de les 7 a l'espai de lliure creació, allà serà com
dèiem al punt de trobada, al carrer Una Vista 105, i si voleu conèixer més informació i veure més obres de Jordi Rocosa, podeu visitar el seu web, jordirrocosa.com, i si voleu saber més coses d'aquest acte, carmamanaret.blogspot.com, i si no, sentit l'entrevista després. Exacte, bona hora.
Més qüestions, Andrea. Parlem ara de fotografia perquè demà dimecres s'acaba el termini per participar del concurs de fotografia de l'Associació de Veïns amb Eslluí. És la segona edició que organitza l'entitat i aquest any el tema és Sant Just d'Esvern, molt per viure, molt per descobrir, que és el tema de la campanya que han engegat fa uns mesos des de l'Ajuntament de Sant Just.
És un concurs obert a tothom i cada participant pot presentar totes les fotos que vulgui, en color o blanc i negre, fetes amb qualsevol tècnica. Hi ha dues categories diferents, la General i la d'Associats. Per la General es formarà un jurat de 5 persones, conformat per membres de l'Associació de Veïns a Maslluí i de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just. I els premis són vals de 20, 30 i 50 euros per comprar a diferents establiments adscrits a la Unió de Botigues i Comerciants...
A la categoria general hi haurà tres premis diferents i a la d'associats un primer i un únic premi, que consistiran en un diploma i en un d'aquests vals. Com dèiem, demà dimecres és l'últim dia per enviar les fotos a l'adreça de correu concurs arroba masluissantjust.org. Trobareu les bases d'aquest segon concurs de fotogràfic de l'Associació de Veïns de Mas Lluí al web masluissantjust.wordpress.com.
Molt bé, doncs mira, encara sou a temps, la gent que vulgui participar. Encara s'hi pot participar. I acabem amb un últim tema, Andrea. Parlem de la Unió de Botigues i Comercians precisament perquè dissabte a la tarda farà el seu sorteig de Nadal. Serà a les 6 davant del Mercat Municipal. Les botlletes per participar-hi es poden aconseguir comprant els comerços de Sant Jors que estiguin associats a la Unió de Botigues i Comercians.
I no deixem de banda l'Eubic perquè també col·laborarà aquests dies amb la cavalcada de Reis, amb la presència del seu patge reial davant del mercat, com fan cada any. El patge reial de l'Eubic recollirà les cartes als Reis d'Orient dels Nens i Nenes Sant Justencs dissabte, diumenge i dilluns, d'11 a 2 i de 5 a 8 del vespre. Per tant, no hi ha excusa perquè els nens i nenes puguin lliurar i puguin donar la seva carta al patge reial perquè li entreguin als Reis de l'Orient.
Doncs en parlarem també al llarg d'aquest matí, Andrea. Molt bé. Moltes gràcies. De seguida parlem de més actualitat. Abans, però, el que fem és posar una mica de música i ahir et vaig advertir que tornaríem a parlar, ja que estem fent els d'any. Sí, de llistes. Doncs de llistes. El que passa, avui canviem de pàgina i parlem de Monta Sonora, una altra revista especialitzada que...
M'he quedat molt sorpresa de la de llistes que tenen en aquesta web, perquè han fet els millors discos del 2014 nacionals. Els millors discos llavors tenen també de Euskal Herria i La Rioja. Un altre de La Comunitat Valenciana. Les 50 cançons nacionals del 2014. Resums de metal, d'amèrica, de música americana i folk, de rap, de hardcore i punk, d'electrònica... És important, des del gener treballant i...
Potser sí, potser sí. I llavors he avançat, ara volia parlar avui del tema de les cançons nacionals, però com que ahir vam parlar justament de les 50 millors cançons internacionals, vaig a veure quina tria i mira, a veure si et sona. Espera que... És a segons Mundo Sonoro, eh? La millor cançó del 2014. És això? La millor cançó del 2014 a nivell internacional. Sí, mira. La conèixeré? Potser sí. Sí?
Aquesta l'has posat algun cop? És la que ahir van triar ells com a segona cançó, que és la que vam decidir posar. Seasons Waiting on You. Ah, aquesta me la vaig apuntar. Sí. Molt bé. És bona, sona molt bé. És la que ells trien com a primera, eh? Sí.
M'agrada aquesta veu. Sí, sí, està molt bé. A més ofereixen també una llista sencera de Spotify amb aquestes 50 cançons que ells trien. I... Ara en parlem, eh? D'això des del Mundo Sonoro, eh? Exacte, des del Mundo Sonoro.
Sona bé, no? No sona malament. Sí, m'agrada molt. Molt, molt. Doncs és la primera cançó d'aquesta llista. Millor cançó del 2014, però sí, està bé. I com a millor cançó nacional del 2014 han triat aquesta. A veure si la coneixo. Jo no la coneixia, eh? Doncs si no la coneixes tu...
Fins demà!
És Àlex Casanova i la cançó es diu Ciutat Carmín. El coneixes? No. Ni la cançó ni a ell. En el número... Aquesta és la millor cançó ni a ell. Això és el que ha triat Mundo Sonoro. I en el número 2 trien aquesta que es diu L'An en si. L'An en si? Sí, Terra i Mar. Aquí? Viroit. Viroit.
En tercer lloc tenim a Bigot, que sí, aquest sí que el conec almenys. Em sembla que has posat alguna cançó algun cop de Bigot. There's a place where we hide the time There's a garden on the pavement tree Feel so happy when you lie with me
Bé, altres noms com Viznaga, Cosme, Adelaida, Coello, Déser, Dottore, El columpio assassino. Aquests són els que ocupen els noms principals en aquesta llista. Això seria... A tots els que he dit només em sona El columpio assassino. També hi ha Nacho Vegas i una mica més avall fins i tot hi ha Pau Allbé. Mira, la primera veu en català de la llista. És del disc Pels dies bons i la cançó es diu Benvingut als Pirineus. Mira, doncs marxem amb aquesta, Andrea. Molt bé, ho veiem-la, perfecte.
Diu que demà plourà. Normes per viure sense normes. Que l'ús es fa que guai. A mi se'n conquista xampija.
i sóc de qui em vulgui. Benvingut al Espíritu.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Donen roses de pobleig, que el millor sol és el nivell. I amb una sola frase al cap, que diguin el que vulguin. Que si pensem el que diran, segur que no ho farem mai res.
Fins demà!
Justa la fusta.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones d'alta el web xaviavillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar. Ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 bis de Sant Just d'Esverde.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de bac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu, número 7 de Sant Jus d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats en car a la brassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o ceps. També trobareu unes boníssimes pizzes artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web cafedalateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Lluís d'Esvern. Restaurant Café de l'Ateneu.
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. 6.260 persones van participar a Sant Just al 9N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar la CEAS. La unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per a l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Tot plegat, coordinat un any més pel nucli que pertany seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just.
L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una làpida romana dedicada a Llúlia Quieta. Fins a principis de gener es pot visitar el cim de Can Ginestà, una mostra que repassa els 100 anys de la Rambla de Sant Just. Aquest dimecres, 31 de desembre, el resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Fins demà!
Les eleccions anticipades se celebraran el 25 de gener i poden donar la victòria a Sirisa, la possible fi de l'austeritat de Geralt Zelens, sense ajuda financera internacional. El diari Ara també en parlen, parlen d'aquest avançament electoral, diu Afecta Sirisa, així titulen eleccions. L'esquerra alternativa d'Alexis Cipres és la favorita als comissis grecs del 25 de gener. I pel que fa a l'economia, vinculada amb aquesta notícia, la borsa d'Atenas es esploma i el fons monetari suspèn les ajudes a Grècia fins que hi hagi un nou govern.
I a La Vanguardia també és la notícia principal. Avui, per exemple, en clau internacional, ens diu que a Europa té amb l'arribada el poder de Sirisa a Grècia. L'avançament electoral el 25 de gener pot dur el govern d'esquerra radical i el fons monetari suspèn almenys un mes la negociació de l'ajuda. I vinculat amb aquesta qüestió en clau econòmica, llegint també a La Vanguardia un petit titular que diu Atenes i Moscou crispen els nervis de les borses.
Doncs són els temes principals, el tema principal de fet d'aquest matí actualitzem ara la informació amb el que tenim els diaris digitals i la Vanguardia ens obre amb l'avió desaparegut perquè sembla que han trobat a l'Índic restes i cossos de l'avió d'Erasia desapareguts. Les autoritats indonèsies han identificat el logotip d'Erasia en alguns dels objectes que han trobat al mar.
També l'avantguàrdia explica que l'IPC interanual cau el desembre fins al menys 1,1%, la taxa negativa més gran de la història. La caiguda de set dècimes de l'índex es deu gairebé exclusivament al descens del preu dels carburants.
Més notícies, l'ara.cat, que també ens obre amb aquest tema d'Indonèsia, que sembla que confirma que les risques trobades al mar són de l'avió d'era àsia desaparegut. La parella desapareix del radars diumenge passat amb 162 persones a bord.
També l'ara parla dels preus que tanquen el 2014 amb una caiguda de l'1,1%. L'IPC acumula un semestre negatiu a causa principalment de l'abaratiment de les gasolines.
I el 324 també obren la mateixa fotografia, a més a més, de l'oceà Índic amb una resta d'alguna cosa que d'alguna manera és el que fa pensar o el que dona per fet que hi ha alguna cosa d'aquest avió desaparegut. Són 10 objectes grans i molts més petits de color blanc, segons un oficial que els ha vist.
I una última qüestió, el Fons Monetari Internacional suspèn l'ajuda a Grècia fins a la presa de possessió del nou govern, també ens en parla, per tant, aquest matí al 3.24. Poca novetat, eh? Perquè, de fet, com a novetat, bàsicament tenim el tema de l'Oceà Índic, però la resta sembla que no hi ha gaire moviment encara. Poca cosa, no? Frente de desembre. Tornem, però, cap als diaris per fixar-nos en les imatges del dia, Andrea.
Avui un tema protagonista en format fotogràfic el trobem a La Vanguardia i al diari Ara. Veiem a La Vanguardia una imatge del rescat del ferri italià incendiat al sud de l'Adriàtic aquest cap de setmana passat. És una fotografia presa des de l'helicòpter que feia aquestes tasques de rescat a alguns dels passatgers, com pujaven fins a l'helicòpter els tripulants d'Adrià.
del vaixell. A l'avantguarda el problema emportada ara en parlarem també en clau internacional perquè avui analitzen els diaris què va passar perquè s'incendiés aquest ferri. Al diari ara també veiem un dels passatgers sent evacuats del ferri i l'Ara de fet es pregunta què va passar en aquest vaixell.
És un dels temes destacats avui en fotografia. Al periòdico la imatge del dia és Josep Lluís Núñez, l'expresident del Barça i el seu fill, disfrutant ahir del primer dia de règim penitenciari obert a la presó de la Trinitat. La Fiscalia de Barcelona ha decidit impugnar la resolució de la Generalitat i els veiem a tots dos en portada sortint d'aquest centre penitenciari obert. Els veiem, com dèiem, a tots dos al periòdico.
A La Vanguardia, una de les fotografies destacades són alguns dels familiars dels passatgers de l'avió sinistrat a Indonèsia, a Surabaya, els veiem plorant, veiem com dèiem aquests familiars, i dues fotografies més a La Vanguardia.
D'una banda, alguns estudiants d'educació secundària, els veiem a classe fent uns exàmens, al costat del titular els pares podran veure els exàmens de l'ESO, i també veiem a l'avantguàrdia l'armadura d'Iron Man, o el vestit d'Iron Man, suposo que podríem dir-ho així, a les botigues de la fantasia, a l'art del triomf, i és que sembla ser que hi ha una tendència, hi ha una mena de moda,
Al voltant de l'art del triomf es concentren moltes trobades per fer jocs de rol i per intercanviar coses vinculades amb la fantasia, amb superherois i avui aquest és un dels temes destacats a La Vanguardia.
Molt bé, doncs és el que tenim en les imatges del dia. Ens fixem ara en el més llegit. El 3-24 és la mort de Manel Fernández, excandidat a les primàries del PSC de Barcelona.
Després, les millors inocentades, encara es manté com el més vist de la història de TV3. I el tercer, el vicepresident indonès i que descarta que l'objecte trobat al mar sigui de la vida desaparegut. Això era ahir, avui hem dit que sembla que sí, que els objectes que s'han trobat pertanyen a aquest avió. A l'Ara.cat, el més llegit és que es descobreix el laboratori nuclear de Hitler.
El segon tema, la cimera secreta per les plebiscitàries amb mas, jonqueres i les entitats civils. I el tercer, la gran final dels millors pastorets de Catalunya.
I a La Vanguardia, com a temes més vistos, hi ha el nu solidari i censurat de Miley Cyrus, després del millor regal de Nadal, un fill que paga als seus pares la hipoteca, un vídeo d'aquests viral que també està donant la volta al món aquests dies.
I el tercer tema, aquests dies, l'avantguarda el que està fent és recuperar diferents contres a través de l'hemeroteca i la que va penjar ahir es va convertir en la notícia més llegida d'aquest diari. Era una entrevista al cardiòleg Pim van Lomel que investigava experiències després de la mort i el titular que deixava anar era que quan mors només canvies de consciència.
Interessant. Sembla que exacte, i que va interessar molt també els lectors de La Vanguardia.
Obrim pàgina internacional, ara Andrea, cap on ens n'anem? Doncs primer de tot ens n'anem cap a parlar del sinistre del ferri italià, el periòdico. Ens fan una crònica de com es van succeir els fets aquest cap de setmana. Llegim que oficialment, segons les dades difoses ahir a la nit per les autoritats italianes,
Els morts a conseqüència de l'incendi del ferry Norman Atlantic davant de l'illa grega de Corfú són 10 i la xifra de persones salvades pels equips de rescat puja a 427. No obstant, al registre de la naviliera hi figuran 478 noms de passatgers i se sap a més que desenes de rescatats no tenien bitllets, situació que fa presagiar que l'accident de la nau italiana se saldarà amb una xifra final de morts.
molt més alta, que probablement rondarà, diu el periòdico, en el pitjor dels casos superarà amb escreix la quarantena. De moment, la premsa grega donava per fet ahir que hi havia almenys 38 persones desaparegudes, una diferència amb les xifres italianes que ha estat justificada pel ministre de Transport italià Maurizio Lupi, amb l'argument que possiblement, abans de travessar l'Adriàtic, alguns viatgers registrats van baixar del vaixell a Igaumenitza, a Grècia, o que no tots els passatgers amb bitllet
s'haurien embarcat a Patres, al port de sortida. És aquesta una de les notícies destacades avui en clau internacional als diaris, com dèiem.
I ara, de fet, és una de les notícies més destacades avui a tots els diaris, el que el periòdico sí que ens parla també de testimonis dels rescatats, per exemple, parlant amb una soprano que es diu Dimitra Teodosiu, una soprano grega, que relatava també com alguns passatgers li van donar cops a ella i altres dones per pujar abans a l'helicòpter que els rescatava.
I un últim apunt, ara ens n'anem cap al diari Ara, parlem dels talibans. Llegim que han declarat la derrota de l'Utan. Els talibans van clamar ahir victòria després que s'acabessin la missió de combat de l'Utan a l'Afganistan i la retirada parcial de les tropes després de 13 anys.
Diu el diari ara, no han firmat cap acord amb els Estats Units per concloure la guerra, és el que assegurava a l'agència EFA el portaveu Talibà, perquè els Estats Units i els seus aliats han sigut completament derrotats, literalment, i estan fugint del camp de batalla. La missió de l'AISAF es va iniciar després de la invasió nord-americana que va acabar amb el règim Talibà l'any 2001, en aquests temps.
han mort, recordem-ho, 3.485 soldats, una xifra que Mujadid, que és el portaveu talibà, va elevar el doble i va situar amb 20.000 els morts talibans. Diumenge es va completar, ho dèiem ahir, la retirada gradual de les tropes internacionals i la transferència de competències de les forces afganeses, que rebran el suport d'uns 13.000 soldats de l'OTAN. Doncs és el que tenim avui en clau internacional. D'aquí passem a la informació esportiva d'aquest dimarts 30 de desembre.
I comencem avui pel diari Esport, que parla d'Andrés Iniesta. El títol La recepta d'Andrés Iniesta. Diu que el Blaugrana cuina al Barça 2015. Ell diu que el millor està per arribar. Creixem i optem els títols. Si no tingués ganes de ser millor que abans, me n'hagués anat a casa.
És el que ha declarat Andrés Iniesta. Després també ens parlen d'altres qüestions. Per exemple, diu que a la porta vol guardiola de Zubi.
I el Mundo Divertivo, titula Marcats per Tito, per la part d'aquest documental que va emetre ahir TV3, ens recorda Tito Villanova, que va morir l'abril d'aquest any, i destaca diferents declaracions dels que hi van aparèixer. Per exemple, Messi que va dir, em quedo amb les paraules que ens deia als moments del descans, Xavi que diu que sempre sabia trobar com fer mal, al contrari, cada jornada era una lliçó,
Zubi que va dir que Tito hauria volgut que fos una alegria quedar-se i que la successió hagués tingut més llums. Bartomeu diu que va aportar un gra de sorra molt gran per la renovació de Leo i Rossell que diu que no havien parlat del salari quan ja havia començat a treballar.
És el que destaca avui aquest diari, el Mundo Deportivo, i l'esportiu parla del Dakar, que torna als orígens. Marc Coma diu que una cursa complicada ens beneficia, el Pilar Català dels Raids, més premiat de la història, lluitarà pel seu cinquè Dakar.
Més coses, tornem ara als diaris per fixar-nos en les contraportades d'avui dimarts. Comencem per la del diari Ara, l'article setmanal de Sabado Cardús, titulat avui La causa de la llibertat. Diu, ara que entrem a la darrera fase del procés sobiranista i a favor de la independència a Catalunya, es veuen amb més claredat les seves fortaleses, però també les febleses que hauria de corregir.
Entre les fortaleses, una de les qualitats més admirades de les mobilitzacions sobiranistes ha estat la cordialitat amb què s'han desenvolupat. Diu, l'expressió de l'aspiració a la independència no tan sols ha estat pacífica, sinó que ha creat un marc de bon rotllo exemplar. Bon rotllo, i de passada, una sensibilitat especial per filar molt prim en la seva fonamentació. Diu, Cardús, ara bé, és aquesta mateixa virtut allò que es pot transformar en feblesa.
I és que a mesura que el desafiament a l'estat espanyol avanci, les dificultats creixeran de manera exponencial. S'ha vist amb la celebració del procés participatiu quan s'ha convertit una festa democràtica en un cas de desobediència a l'estat i causa d'una querella al president i dues conselleres de la Generalitat. Cardús per això sentencia, per seguir avançant amb el procés ja no n'hi ha prou ni amb el bon rotllo. Diu, cal molta astúcia, càlcul i estratagema.
Ens en anem ara al periòdico. Tinc unes 20 dedicatòries. Fontana Rosa i tot va contestar. A veure, de qui ens parlen avui, Andrea? Doncs avui és el Ramon Sacristana, el protagonista de La Contra del periòdico. Tot es pot trobar fent un clic. Diu, però no li interessa. La informació l'organitja a la seva manera. Diu, Sacristana, internet és de tots, però això és meu, la meva feina, la meva manera d'arxivar les coses.
Des d'aquesta perspectiva, des de la perspectiva d'un home que vol guardar la informació a la seva manera i consultar-la igual, s'entén que Ramon Sacristán hagi aixecat pel seu compte un particular, molt particular, així de fet, de les coses que li interessen. Estrelles de Sina, homes famosos que quan prestaven el servei militar, polítics retratats una vegada i una altra fent el mateix gest. Com dèiem, un arxiu molt particular, un arxiu on...
on hi treballa des de fa 3 dècades, diu, jo vaig tenir unes quantes feines, l'última en un hotel, a la recepció de nit, i una de les meves tasques era llençar els diaris al dia. I llavors una nit vaig començar a retallar coses. Primer va començar per les vinyetes i pels dibuixos, diu, ara les agrupo per autor,
Diu, dels autors que hi havia a l'hotel i els que jo mateix comprava els diumenges quan vaig deixar de treballar. Diu, tinc fins i tot vinyetes de Fontana Rosa, El Negro, les que publicava a Clarín. Diu, escric als dibuixants, els explico el que faig, els dic que tinc una col·lecció de vinyetes seves i els demano que m'havien una dedicatòria. En tinc unes 20, gairebé tots contesten fins i tot Fontana Rosa de respondre. Després de les vinyetes vaig començar a retallar fotos amb diversos criteris, situacions còmiques, per exemple, d'algun polític.
Diu, o quan trobava fins i tot una pauta o un gest repetit. Diu, una foto d'un polític de pensar la boca per parlar no significa res, però unes quantes, això és tendència. I diu, un dia vaig descobrir que Pujol tenia un gest molt seu, que era portar la mà enrere i deixar-la entre els pantalons i la cintura. Mentre parlava, diu, era un tic, ho feia molt, diu, tinc unes quantes fotografies seves fent això, i li ensenya precisament el periodista cada entrevista, el Mauricio Bernal.
Molt bé, doncs és la que tenim avui al periòdic. Acabem amb la contra de la vanguardia. Alguna adolescente em diu que li serveix la vida. Doncs avui el protagonista d'aquesta contra és Blue Jeans, que és un autor supervendant de novel·la juvenil romàntica. Blue Jeans és Francisco de Paula Fernández González, té uns 30 anys i és escriptor...
de novel·la per bàsicament adolescents, noies adolescents. Es diu Blugins, un pseudònim, òbviament. Era el títol d'una cançó d'un grup que vaig veure a internet, Squeezer, i les meves lectores es fan dir Bluginers. Diu, el 95% dels lectors de les meves novel·les són noies, la resta amics o nòvios seus. Diu, sobretot, noies de 12 a 18 anys. He venut més d'un milió d'exemplars de 7 novel·les a Espanya i Latinoamèrica. Diu, i he trobat el meu camí vital, visc d'escriure.
Explico vivències de noies adolescents, els seus amors, desamors, alegries, frustracions, la relació que tenen amb els seus pares, amb els professors, companys de l'institut. I el Víctor Amela, que és qui l'entrevista, diu, però vostè no és una noia ni tampoc adolescent. Diu, com es fica a la pell de les noies? Diu, em deixo portar i em surt. Diu, jo estava a l'atur, vivia en un zulo diminut a Madrid, sense nòvia, molt solitari, lluny de la família, trist, al caire de la depressió. La meva família estava amoïnada. Sí, diu, els vaig fer parir.
I un dia em vaig asseure a la taula d'una cafeteria amb el portàtil i vaig escriure a Fotolog, que és un bloc amb foto. Vaig posar veu a una noia imaginària, a la Paula i a les seves amigues, que els fa dir la Sokus, la Cristina, la Míriam i la Diana. Cada dia un capítol va començar a tenir molt d'èxit perquè diu que les noies a vegades se senten identificades
amb els seus comportaments i amb els seus complexos també. Diu, hi ha de tot, hi ha una noia que té bulímia, una altra noia que ha rebut maltractaments, també parlen de triangles amorosos, entre d'altres. I també parla, per últim, de les xarxes socials. Diu, sense les xarxes socials, vostè no tindria obra.
i per això ell respon que ni una dimensió fonamental en les vides de milions d'adolescents, no tindria ni obra ni aquesta dimensió. Per això soc seguidor a les xarxes socials de cada lectora que m'ho demana. Diu, em segueixen unes 350.000 noies. Ara l'enrevisten també perquè s'estrena la pel·lícula d'una de les seves obres més populars, el Club de Los Incomprendidos, basada en una de les seves novel·les. Doncs mira, avui hem de ser una mica més qui al darrere de tot plegat, en aquesta Contra de la Vanguardia.
Gràcies.
I el que fem ara és parlar de la notícia curiosa del dia. Avui parlem de cap d'any, Andrea, si et sembla bé, perquè demà, de fet, tenim el resum de l'any, és a dir, que no tornarem, sentireu, però no sentireu el just a la fusta ni aquest recull de premsa i, per tant, no parlarem de cap d'any i de curiositats. I, per tant, parlem primer de tot de... Hi ha un article que recopila una mica de 10 curiositats, 10 coses que fem tots per la nit de cap d'any i anem a veure si les complim, Andrea. D'acord?
Un article que trobem al diari que encara existeix. Primer de tot seria posar-nos roba interior vermella. Tu segueixes aquesta tradició, Andrea? Mai l'has seguit? Sí, sí, sí, abans sí que la seguia, però després em va passar la superstició. Intento, si té alguna cosa vermella, perfecte, i si no, doncs tampoc no. Molt bé. Tu sí? No, no, el mateix que tu. Ho havia fet alguna vegada, però ja fa temps que ho hagués de fer. Ja no.
Segona tradició, menjar-se 12 grams de raïm. Aquesta crec que més o menys la compleix gairebé tothom, no? Ens en anem cap a la tercera, que seria brindar amb cava, que més o menys també és habitual, no? El sopar de nit de cap d'any. Anem al número 4, que mira, és més curiosa i jo no l'havia sentit mai, eh?
Que és tirar un anell que portem a la copa de cava. No sabia que es feia això. Jo ho he sentit, sí, però un anell d'or, diria. Sí, diu que sobretot que sigui d'or. Però no ho és un anell que portem. Si tu el portes de plata o si el portes d'un anell, doncs també. Diu que això, al principi, porta sort.
també diuen que està prohibidíssim treure l'anell de la copa abans d'haver brindat amb tothom i haver fet el primer glob a la copa prohibidíssim no ho havia sentit mai mai ho he vist jo no ho he vist jo segur que no ho he fet doncs tampoc la compliria de moment portaríem la de el raïm i brindar amb cava les altres dues les deixem fora
La roba interior vermella sí que la veia. Dos i mig, no? Exacte. Molt bé. Discutir de política de futbol durant el sopar. Jo crec que no és el sopar més habitual, potser, per això, el de la nit de cap d'any, no? És més, potser... Jo crec que parlo de tot. Sí, ell diu que aquest any, ell, l'article diu que aquest any es parlarà, doncs, de la Infanta, de Podemos, del Pequeño Nicolás, etcètera, etcètera. Diu que aquests són els temes estrella i també, doncs, que futbol, d'alguna manera, no falla mai. No...
Jo parlo bastant d'aquests temes, segurament. Potser es fa valoració de l'any, no? I no ho sé, totes aquestes coses han estat protagonistes. No, no, i tant, va bé. A més amb gent que potser no vas parlar tant, dona joc. Ens anem amb la següent curiositat. Sí.
que seria la número 6, mirar una gala cutre per televisió. Això ho faig sempre. No perquè vulgui, eh? Una estona o altra està allà, no? Exacte, encara que després surtis, just quan s'acaben les càmerades són molt ràpides, en realitat. Per tant, mentre que s'acaben les campanades i surts en algun lloc, és inevitable, d'alguna manera, no? Jo, normalment, a casa meva, perquè estic amb la família i tal, sempre posen gales d'aquestes, però perquè sempre hi ha actuacions musicals i, mira, tenim una mica de música de fons. I sempre està posada de fons, exacte.
Després vindria a posar-te ulleres i barretets de colors. Això potser quan avança més la nit, no? Jo ho faig a gastar al sopar, també. Jo al sopar no tenim aquesta tradició, però... Mira, no ho descartis.
Que si algun dia sorgeix, no hi ha cap problema. En el número 8 tenim acomiadar-te de la gent dient fins l'any que ve. Això és una cosa que es fa molt avui. Broma massa ja. Sí, jo em cansa bastant. O quan t'acomiades els teus amics a la tarda i els veuràs passada la una de la matinada i fins l'any que ve. És una broma massa somada ja. Però bé.
I després diu fer una llista de propòsits que de vegades no complirem. Ets de fer llista o què? No. No l'has fet mai? No. Sí, sí que n'he fet, però... Així, en formar llista tampoc, eh? No. I sé que ara no... Els propòsits de cap d'any és que no... Jo no els compleixo mai. Clar. Puc intentar-ho i tal, però jo ho he de fer continuo durant tot l'any perquè si no, no funciona. Sí. Però és que qualsevol cosa... No, però és que no m'agrada res, eh? El gener de pensar en coses així de dir, va...
Potser és més de balanç de l'any, bé, en aquest cas, no sé. És que no em puc pressionar d'aquesta manera. I en desalloc has molts xurros amb xocolata.
Algun cop ho he fet. Què passa és que un passo al cap d'any no hi ha xurros. Clar. Sí, mira, amb la xocolata. Què passa és que d'un dia que lleves tard i que si ho fas ja... Ho havia fet més abans d'anar a dormir, el tema dels xurros. Sí, no, clar, és l'altra. Altres èpoques. Que ara que sigui demà al matí, no sé, és més de dia de reis, no? Tenim els xurros amb xocolata. Sí, tu no matines per anar a comprar xurros, no? No. Tu si menges xurros és abans d'anar a dormir. En general, la nit de cap d'any sí. Sí, sí, sí.
És complicat matinal, el dia 1 de gener. Exacte. És el que tenim com a 10 curiositats, 10 tradicions, més o menys les complim potser la meitat, no, Andrea? Sí, més o menys. I una última curiositat, que és que un cuiner s'endinsarà a les aigües del riu Tíbar. Per què? El riu romà, el dia 1 de gener. Per? Quin objectiu? Per petuar una tradició romana.
És un dels quatre italians que cada any es llancen al riu el primer dia de l'any, des del pont Cabur, quan sona la canonada del migdia, sota els crits d'una multitud que es congrega a la vora d'aquest riu Tíbar. Diuen que és molt emocionant, tot i que l'aigua està molt freda, i que és una gran tradició, aquest cuineri que està molt orgullós de formar part de tot això, i s'ha entrenat per fer aquest salt de 15 metres, vull dir que poca broma.
Ell cada nit prepara hamburgueses per la gent que va al seu local en una barraca instal·lada a prop de les ruïnes dels antics murs de la ciutat eterna. Durant el seu temps lliure s'entrenen a una piscina per perpetuar aquesta tradició que de tot el 1946, con un salvavides sense feina, va fer-ho. Des d'aquest pont es va tirar cap a l'aigua per mostrar el que era capaç de fer. Va, no per salvar ningú, no? No.
Bé. Sembla que al principi per això l'aigua del riu era molt més neta que a l'actualitat però en tot cas diuen que tampoc està tan neta, tan bruta, que tampoc és perillós i que cal preparació i no ho podríem fer tu i jo, Andrea. No, no, no. Perquè Déu-n'hi-do, eh? Mires la foto del pont i el riu. Amb 15 metres. Poca broma. No, no, jo no ho faria. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi molt bé, Carme. Que vagi molt bé i que tinguis una bona entrada l'any. Igualment. Que vagi molt bé.
Just a la fusta, el magazín del matí.
11 minuts i les 11 i de seguida parlem del temps avui per fixar-nos en com ha estat aquest any meteorològicament parlant aquí a Sant Just. Ho farem després de la publicitat. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. 6.260 persones van participar a Sant Just del 9-N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar les CEAS. La unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per a l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants.
tot plegat, coordinat un any més pel nucli que pertén seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just. L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una làpida romana dedicada a Llúlia Quieta. Fins a principis de gener es pot visitar el cim de Can Ginestar, una mostra que repassa els 100 anys de la Rambla de Sant Just. Aquest dimecres, 31 de desembre, el resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
6 minuts i arribem a les 11 del matí. Avui recordem, us hem anat recordant al llarg d'aquest matí, avui és 30 de desembre, últim just a la fusta de l'any. Demà dimecres, des de les 10 i fins a la 1 del migdia, podreu sentir el resum de les notícies d'aquest any a Sant Just, un resum d'any que també podreu sentir a la tarda, a partir de les 5 de la tarda i a partir de les 10 del matí. Ho tindrem, per tant, demà al matí.
en aquest recull que, com dèiem, han preparat els serveis informatius de Ràdio d'Esvern. De seguida continuarem amb més coses, arribem de seguida al punt horari de les 11, connectarem amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació, també amb el del Sant Just Notícies, i tornarem després, entrevistarem l'artista que avui estrena una performance, un artista de l'espai de llibre de creació, Carme Malaret, també farem tertúlia, parlarem del temps, de com ha estat l'any a Sant Just meteorològicament parlant,
I tot plegat ho farem després de les notícies. Les notícies però ja arribem amb música.
Doncs sembla que tenim problemes a l'hora d'escoltar aquest tema. Volíem sentir aquesta versió de Don't look back in anger, aquest tema dels oïssis de càrrec de Shione Yukawa, però no pot ser. N'escoltarem, per tant, un altre de tema musical. Ho farem al ritme de l'Amy MacDonald i aquest tema.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
1, 2... 1, 2...
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Catalunya Informació.
Les 11. Ja s'han recuperat els primers cadàvers de l'avió Derasia, desaparegut diumenge al mar de Java. Les autoritats d'Indonèsia han confirmat també que han trobat restes de l'aparell amb el logotip de la companyia aèria. També s'ha detectat un ombra de l'aparell al fons del mar.
Oriol Junquera reclama al president Artur Mas que convoqui eleccions de forma immediata i deixi els nous pressupostos pel maig o el mes de juny. El líder d'Esquerra Republicana confia que Mas faci la convocatòria de les felicitàries al discurs de cap d'any que avui s'emet. Cauen els preus des del desembre de l'any passat. Han baixat un 1,1%. El descens més gran als últims 5 anys i mig, l'abrediment dels carburants n'és el principal motiu. Torna a créixer l'amenaça de la deflació.
El primer ministre grec, en Doni Samaras, proposarà avui el president Carlos Papulias avançar les eleccions generals el 25 de gener. Ho fa després del fracàs del Parlament per elegir el nou cap d'estat. L'FMI ha retirat, recordem-les, ajudes a Grècia fins que no hi hagi nou govern. El PIB d'Ucraïna ha caigut un 7,5% el 2014, segons dades del Banc Central d'aquest país. És el pitjor any des de la Segona Guerra Mundial.
I l'Acadèmia del Cinema Català anuncia aquest migdia el nom dels nominats a la setena edició dels Premis Gaudí. Per primer cop, l'acte es pot seguir en directe a través d'internet. Entre la vuitantena de pel·lícules que s'han presentat aquest any als Guardons, hi trobem títols com 10.000 quilòmetres, Rastes de Sàndal, Born o Mortadelo i Filemo. Catalunya Informació. Ara els esports.
El Barça no podrà fitjar fins al 2016, confirmada oficialment la resposta del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport, que no accepta el recurs del Barça i manté el càstig de la FIFA. L'equip torna als entrenaments aquesta tarda. L'Espanyol ho farà al matí amb una sessió de portes obertes als aficionats.
I a la lligandesa de basquet avui jugant els tres catalans, tots a dos quarts de nou, el Barça a la pista de l'Obrador Iro, el Fiat Joventut a la del València i la Bruixa d'Ormanresa a la del Sevilla. També partit destacat entre l'Unicaja i el Madrid. I pel que fa al temps, dia solellat té amb vent que s'aniran calmant les pròximes hores. Les temperatures tendiran a recuperar-se a les hores centrals del dia. L'ambient una mica més suau.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Dama a dimecres s'acaba el termini per participar del concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de Mas Lluí. És el segon concurs que organitza l'entitat i aquest any el tema és Sant Just d'Esvern, molt per viure, molt per descobrir. És un concurs obert a tothom i cada participant pot presentar totes les fotografies que vulgui. Hi ha dues categories diferents, la general i la d'associats. Els premis són vals de 20, 30 i 50 euros per comprar diferents establiments adscrits a l'Ubic.
A la categoria general hi haurà tres premis diferents i a la d'associats un primer i únic premi. Demà és l'últim dia per enviar les fotos a l'adreça de correu concurs.org.
Més coses fins divendres i a temps per col·laborar amb la campanya Cap Infant sense Joguines en Jus. Quatre subliments del poble s'assumen a la iniciativa. Aquesta campanya vol garantir que tots els nens i nenes del municipi tinguin una joguina nova i adequada a la seva edat aquest Nadal, sobretot aquells que formen part de famílies amb dificultats econòmiques. Per això, fins al dia 2 de gener, fins aquest divendres, es pot comprar un joc o joguina i donar-la a la llibreria Resenya, a Joguines Carrilet i a Sestelleria Ballart i a la papereria L'Escribar Lilla Gualden.
I un apunt més per recordar-vos que un equip de la CEA s'ha inscrit a l'Oxfam Intermont Trail Walker Girona 2015. És una cursa solidària amb benefici d'aquesta ONG que consisteix a recórrer 100 quilòmetres a peu en només 32 hores. Els equips estan formats per 4 caminadors i 2 suporters que es desplaçan en cotxe. Els caminadors són Pep Gil, Francesc Castillo, Xavier Foguet i Joan Antón Pera. I els suporters Pau Santamarina i Ramon Po.
La Trail Walker Girona tindrà lloc el 18 d'abril i cobrirà el trajecte Olot-Sant Feliu de Guíxols. Per participar-hi es requereix una aportació mínima de 1.500 euros que s'estinaran a l'ONG Oxfam Intermont. Per això, des de la CEAS demanen la col·laboració de tothom. Les aportacions es poden fer al web de la CEAS, santjos.org barra CEAS, i al web trailwalker.oxfamintermont.org. Hi ha temps per col·laborar-hi fins al 13 d'abril.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesverm.com, i també a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, molt bon dia.
Every time that I look in the mirror All these lines in my face getting clearer The past is gone It went back like dust had gone
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest Nadal el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones d'alta el web xaviervillar.cat obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar. Ens trobaràs al carrer Bona Vista 87 Vís de Sant Just d'Esvern.
Hola, ja sóc a casa. Molt bé. I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estanbul? Al restaurant Tur del carrer Salvador Espriu? Exacte. Fan kebabs molt variats, ampollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. Al Rincón d'Estanbul també ofereixen amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador jaima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut. Avui sopem al Rincón d'Estanbul. Al carrer Salvador Espriu, número 5B de Sant Just d'Esvern. Telèfon 692-81-1132 i també a Facebook, Rincón d'Estanbul.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoterapia i consulta de flors de bac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbulari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu, número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Dos minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem d'una acció performàtica que es fa aquesta tarda pels carrers de Sant Just. L'artista Jordi Rocosa passejarà avui les seves escultures mòbils pels carrers del municipi. Una acció que l'artista prepara conjuntament amb l'espai de lliure creació Carmo Malaret per acabar aquest 2014. Ara en parlem amb el Jordi Rocosa. El tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Jordi.
Hola, bon dia. Una acció que avui, 30 de desembre, servirà per tancar l'any, d'alguna manera, de l'espai de llibre de creació Carme Malaret i que començarà a les 7 de la tarda, no? Sí, a les 7 de la tarda farem un tast d'un muntatge que jo faig, una acció performàtica, amb una escultura que aniré passejant pel centre de Sant Just i a l'espai hi haurà una instal·lació d'altres peces que configuren aquest muntatge que normalment
Va llogo per festivals i espais alternatius de l'art. I per tant, l'aniràs passejant, vols dir que aniràs tu amb l'escultura? És una escultura gran? Es veurà? Com s'ha de tot plegar? És una escultura que normalment la gent les arrossega elles mateixes. És una escultura bastant accessible. La idea és que són rodes, és una escultura que té rodes i llavors té la manera de ser transportades.
I llavors us aturareu a llocs concrets o serà tot plegat a moviment? No, jo vaig intervenint a dintre... És una acció urbana, per tant, em vaig introduint a dintre dels espais urbans. Vaig... O sigui, intento que la gent bellugui la meva escultura. Faig un diàleg amb el que em vaig trobant. És a dir, perquè la gent s'impliqui també una mica, no? Sí, sí, sí. I aleshores també faig de faltir-se de melina. Ah, sí?
els recullo, intento recull-los perquè porto-los a l'espai, i allà faré una explicació d'aquest treball que fa uns anys que faig por ahí. És a dir, que a l'espai és on hi haurà la resta d'escultures que formarien part de tota la instal·lació, no? Bé, una part d'elles, perquè moltes aquí porto un tast només per fer una petita prospecció, una síntesi d'aquest treball.
Com vau pensar en decidir, almenys aquí Sant Just, en dir, va, doncs farem també aquesta performance? Bé, una mica l'espai de la Carme Malaret sempre proposa noves maneres de relacionar l'espectador a l'obra. Ja no és tant un espectador quiet i immòbil que mira l'obra, sinó que hi ha un intent de participació, que es bellugui al voltant, que hi hagi una altra manera d'interacció, no?
Així com això que vam començar a fer de l'espai, del projecte Custòdia, que les obres es porten a les cases i llavors es van intercanviant, doncs aquesta idea que jo faig creia que s'assimilava molt amb la filosofia que té aquest espai, no? De presentar el que és l'obra fora del marc, del museu, de la galeria, de la sala d'art i apropar-lo a la gent, a la quotidianitat, no?
Em semblava que era una proposta bastant vàlida en aquest espai, encara més, perquè li dona aquesta obertura de mires. Clar, de fet, d'alguna manera, l'espai, la majoria de mostres que fa ja té una mica aquesta intenció, fins i tot amb l'aparador i tot plegat, i ara per això fem un pas més enllà, bastant important, no? Bé, és una mica seguir... O sigui, l'art és infinit, per tant, això és una petita...
una petita abaula, l'o infinit aquest, les noves propostes que es miren fent al llarg dels anys. I hi ha una cosa que vull remarcar, els espais aquests expositoris, sempre hi ha aquesta sacralització, aquesta manera que l'obra està allà del pedestal, la gent només ho pot mirar. En canvi, aquí és la socialització dels llenguatges artístics en què la gent pot tocar-ho, hi ha aquesta desnetificació...
Jo crec que és molt interessant per normalitzar els llenguistes artístics, no?, avui. Clar, i d'alguna manera, ara, mirant les escultures a la teva web, són prou grans, per això, les que passejaràs aquest matí? Bueno, no, no són molt grans, vull dir, són...
A veure, tot proporcional... Bueno, a veure, clar, si no fa secta ja pleguem. És a dir que sí, passo desapercebut, vol dir que no... A veure, que es tracta... Es veurà que hi ha alguna cosa. Hi ha una certa expressivitat. És un discurs al carrer, vol dir que hi ha una certa expressivitat perquè no passi desapercebut. És a dir, hi ha color, hi ha formes així distintes, més unídiques, que trenquen una mica la rigidez racional de l'espai urbà, no?
i ara és el que es tracta, i són totes a mesura humana. Vull dir que hi ha una relació, que et pots relacionar amb elles, no és una cosa immensa que tu et sents allà una formigueta, sinó que està feta a mesura de l'home, no? Hi ha una proporció que jo crec que fa atreure, fa relacionar-se amb una certa...
Igualtat, no? Per tant, doncs, serà aquesta... Digues, digues. També n'hi ha de més petites, vull dir, que per l'últim seran a l'espai, que són més per nens i tal. Són més com joguines, eh? Són com unes carretilles, per entendre's.
que tu arrossegues. És un cotxet de nens que no hi ha nens, que hi ha arts. És una bona manera de descriure-ho. Serà, per tant, el reclam que portarà cap a l'espai de llibre creació on hi haurà la resta. Però ja et dic, serà una cosa de la mitja hora, una cosa així, un tast, com he dit abans, per explicar aquest treball. Llavors, al final faré quatre paraules. Haurà reflexió del mateix, fer una mica de fòrum...
Ara que també és un espai de la malaret de pensament. Sí. I per tant també està bé que la gent no només consumeixi, sinó que sàpiga el que consumeix i reflexioni. Un espai que... Sí, sí. Digues, digues. Dic que en els últims mesos s'han fet un munt de propostes i molt diferents també en aquest espai. Vull dir que està sent un any intens. Bueno, és un espai que es va inaugurar el maig del 13 i des del maig del 13, si aneu a...
el blog Carme Malaret, blogspot.com.es, no sé com es diu, però anant al seu blog, podeu veure la quantitat de... És una indústria cultural fora del centre, dintre d'una perifèria que s'està veient que és molt més creativa que el centralisme barceloní,
i que s'està fent tota una sèrie de treballs encaminats, com he dit abans, a aquesta nova manera de relacionar l'espectador amb l'obra. Així és el projecte de custòria que he parlat abans, els treballs de l'aparador, les mostres express, algunes xerrades que s'han fet, per exemple, jo recordo una que va ser molt interessant sobre l'art i la ciència. Vull dir que és tot un conjunt, una conjunció de molts factors,
que crea que l'art no només és una cosa que es penja en un quadre, sinó que té molta més lectura. Són això dels vins, que ara si et prens un vi ja no et prens el vi, sinó que et prens tota una reflexió sobre la fruita o el gust de bosc. Això a l'art ja fa molts anys que s'ho treballa. El que passa és que la penya normalment anem a una exposició i fem, ah, dic adiós, estem 5 segons,
i el que es tracta és d'estar 10 segons, no? I aquests 5 segons una mica reflexionant, una mica pensant, una mica què vol dir això. I encara que molts cops no s'entengui, a darrere hi ha una persona que ha fet una cosa i les persones tenim molts punts de concomitància, no? Vull dir que no són ceps extraterrestres que vivim aïllats en un món, sinó que tots partim d'una mateixa base, tenim dos peus, dos cames, etc. Vull dir que això és una mica el que jo veig en tot això.
Exacte, i que a més a més, en principi, en el munt d'artistes que ja esteu implicats, tot plegat s'ha de pensar que l'any 2015 continuarà encara amb més força, no? Bueno, això és un tsunami, va començar amb una pedra que es va tirar, va fent una ona i aquesta ona va engrescant. I que normalment, vull dir, aquest és un espai lliure, per tant no hi ha un condicionament, no hi ha un excés de mercat, allò de condicionament, una cotilla...
sinó que hi ha molta gent que s'hi troba còmode, que pot expressar el seu llenguatge. No hi ha aquesta espasa de mocles, no? És a dir, que sempre això ajuda que hi hagi molta gent implicada i que jo crec que això serà un punt puntal aquí al Baix d'Obregat amb els anys, que això és el que sempre es tracta, de no retirar-se el primer ensurt, sinó de seguir, seguir, seguir. El llenguatge artístic és infinit, no?
Està clar. I avui, doncs, aquest tastet amb aquesta experiència performàtica per als carrers de Sant Just a les 7, després també, doncs, amb l'explicació pertinent a l'espai de llogueració Carme Malaret amb l'artista Jordi Rocosa. Moltes gràcies, Jordi. Molt bé. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé, doncs, en aquesta performàtica presència. Exacte. Doncs que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Molt bé, gràcies. Bon dia. Adéu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de conces al cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
5 minuts i dos quarts de 12, a aquesta hora saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Que abans t'hem presentat, però mira, t'has fet pregar, eh? T'has fet pregar molt. Encara teniu algunes xifres per contrastar perquè estava així bastant... Clar, que avui fem una mica resum del 2014. Sí, vas passant els dies meteorològicament parlant i tampoc no et dones compte, però quan agafes i fas el resum i comences a mirar més per més i dius Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do... Et sorprèn. Sí, et sorprèn moltíssim. I a més a més és un any que potser el recordarem per un mes d'agost atípic,
i l'hauríem de recordar per un any extraordinàriament càlid. I quan dic extraordinàriament és que són molts graus per sobre del que és la mitjana. Aquí Sant Just també. Sí, o sigui, Sant Just està molt a prop de l'Observatori Fabra. L'Observatori Fabra porta recollint dades des de finals del segle passat, no de l'altre. Sí.
I clar, el Fabra i l'estació de Can Ginestar són bastant paral·lels pel que fa a temperatures, perquè tot i que l'alçada és força diferenciada, hi ha gairebé 300 metres de diferència, més o menys ens podem agafar una miqueta aquestes mitjanes anuals i l'evolució, si fa o no fa amb la nostra estació, ens porta a aquestes variabilitats.
Comencem parlant de l'hivern del 2014, un hivern extraordinàriament càlid. L'estaríem parlant dels primers tres mesos de 2014. El gener va estar caracteritzat per fronts atlàntics, vam tenir dies que no eren massa freds, a vegades teníem vents del sud que temperaven molt les temperatures.
La temperatura va estar 1,8 graus per sobre de la mitjana dels últims 100 anys. Això és moltíssim, molt, és molt. 1,8. 1,8. Són dos graus, no? Són dos graus. Però no és allò de dir que un dia va fer 20 graus i nosaltres hem tingut 22, sinó que de mitjana dos graus més és molt. Recordeu que el 2014, si no arriba a ser per abans d'ahir, la temperatura mínima havia estat de 3,6 graus, o sigui que són valors molt elevats. I pel que fa a la pluja, el mes de gener es va mostrar força normal dins del que és la mitjana.
Anem ràpids, el mes de febrer també va estar caracteritzat un altre cop per fronts atlàntics, però en alguns moments vents del sud que van fer caure pluja de fang, o sigui, això ha estat una característica també d'aquest 2014, hem tingut diversos mesos on el fang ha fet acte de presència i ha embrutat cotxes, motos i tot.
I la temperatura del mes de febrer ja va estar un grau per sobre del que és la mitjana, o sigui, va ser un altre cop un mes, doncs, càlid. I, a més a més, aquest mes em porta un rècord de temperatura suau des del 1914, o sigui, des de fa 100 anys, amb 21,2 graus. Un dia del mes de febrer vam arribar a aquesta temperatura. Déu-n'hi-do.
També tenim un cop de vent bastant important el mes de febrer, també el vent ha estat destacat aquest 2014 puntualment en diferents processos. Aquests vents del sud-sud-oest són els que provoquen aquesta situació de més temperatura aquests mesos d'hivern i vam tenir un cop de 71 km per hora. Recordem que l'últim cop important va ser a finals de novembre amb 75, aquest ha estat el segon cop més fort de vent que hem tingut a Sant Just.
I pel que fa a la pluja ha estat una miqueta inferior a la normal. Tot l'any, això? No, el febrer. Recordem que tenim un episodi... Però el febrer no és molt plujós, no? No, normalment no ho és. Aquest encara menys. Aquest encara menys. I recordar també que des del 16 de febrer fins a finals de mes no va ploure. Vam estar 12 dies seguits sense pluja.
I ja passant el mes de març va ser espectacular perquè vam tenir 21 dies seguits sense pluja, que van anar sumats els 12. O sigui que entre finals de febrer i bona part del mes de març vam estar 33 dies sense que caigués ni una gota a Sant Just d'Esvern, que està també un d'aquests rècords bastant destacats i importants. I si marca algú el pluviòmetre probablement sigui per humitat, aquelles gotetes que van acumulant i arriben a les dos dècimes de litre.
També el mes de març hem de dir que vam tenir una màxima molt destacada. El 17 de març es va arribar a 24,3 graus. És la temperatura més alta registrada en els últims 100 anys. El mes de març es va mostrar com el cinquè mes més càlid dels últims 100 anys. Estem parlant d'autèntiques animalades.
Sí, l'hivern realment... Bueno, va ser una primavera, una primavera d'aquelles d'abans, de les que parlen els avis. I després la temperatura general, la mitjana del mes de març, va estar a 3,6 graus per sobre del que és habitual, gairebé 4 graus per sobre del que hauríem de tenir en un mes de març.
Pel que fa al vent, un altre cop de vent de 74 km per hora, vam tenir una llevantada final just de mes, entre el 29 i el 31 d'àmbars vam tenir una llevantada i ens va donar una mica de precipitació, o sigui que finalment va ser un mes normal, però per dies puntuals de pluja.
Parlem de més situacions, la del mes d'abril. El mes d'abril hem tingut un altre abril molt càlid, és el tercer mes d'abril més càlid dels últims 100 anys. Hem tingut un mes 2,9, dos, gairebé tres graus per sobre del que és la mitjana del mes d'abril.
Vam tenir una precipitació notable al mes d'abril. Podem dir que en un dia va caure el 50% del que cau habitualment en un mes d'abril, i això va deixar que la pluja estigués una mica normalitzada. Va normalitzar una mica entre març i... Entre finals de març, amb aquella situació d'allà avant, i al mes d'abril, vam normalitzar una mica la precipitació, perquè, com veurem ara quan acabem aquest resum, veureu que al final la mitjana està més o menys l'habitual pel que fa a la pluja de l'any. Però gràcies a
l'últim cap de setmana de març. Bueno, és que són dies puntuals, això s'està repetint molt. En dies molt puntuals cau moltíssima aigua, que també en parlarem, que també tenim un rècord, i això fa, doncs, que...
que després la mitjana sigui l'habitual, però no són les pluges minces que van omplint. Pel que fa al mes de maig ja es comporta una miqueta diferent, és una mica més càlid de la mitjana, però només dos dècimes, o sigui que podríem entrar dins del que és la normalitat d'un mes de maig, i també és un mes molt normal pel que fa a precipitació, o sigui que el mes de maig és un mes que podríem enmarcar i dir que és normal i corrent. Va ajudar moltíssim unes tempestes molt fortes que vam tenir entre el 26 i el 31 de maig, també finals de maig.
a finals de mes pel que fa al mes de juny doncs comença a ser molt càlid un mes de juny que ens porta temperatures dos graus superiors de la mitjana i realment pràcticament no plou o sigui que tenim pluges molt minces pel que fa al juliol
Canvia una mica la situació, és un juliol molt plujós, podríem dir que és el cinquè mes de juliol més plujós dels últims cent anys, o sigui que aquí també hem entrat en un d'aquells rècords, i la temperatura cau una miqueta per sota la que és la mitjana, però només 0,6.
O sigui, 0,6 dècimes per sota del que és la mitjana. O sigui, fa una miqueta més de fresca del que seria la mitjana. Però, clar, recordem que la mitjana són dels últims 100 anys, i això fa que probablement en anys anteriors els estius no fossin tan calis, tan extremadament calis com els que hem tingut. Clar, clar, clar, canvia. Sí, canvia una miqueta.
Va haver un dia que va ser molt plujós, que va ser el dia 7, que va caure moltíssima aigua a Sant Jús, i després també entrem en el mes d'agost, aquell mes que ha portat tant de rebombori, perquè sí que és cert que vam tenir molt pocs dies de sol, dies sencers de sol, va ser un dia gris, però en canvi, pel que fa a la temperatura, només va estar dos dècimes per sota de la mitjana.
O sigui que tampoc no va ser extremadament fred. La pluja va caure un 50% del que és habitual en un mes d'agost, ja teníem també un altre petit dèficit, portàvem un dèficit acumulat, sort que el juliol va compensar el mes d'agost, però va ser una miqueta més sec.
El setembre continua comportant amb temperatures molt elevades. Recordem que les dues temperatures més altes del 2014 es registra amb un 31,7 de temperatura tant al mes de juliol i també un 31,7 al mes de setembre. L'agost, la màxima va ser de 29 un dia.
I va haver un temporal molt important que va fer un altre rècord, que també recordarem d'aquest 2014, i és que en un dia, va ser el dia 28 de setembre, ens van caure gairebé 100 litres 24 hores. Va ser una precipitació molt intensa, molt destacada, que no se'n trobava una d'igual, si no recordo malament, des del 2003. O sigui, des del 2003 no teníem un episodi de tanta pluja, amb tanta intensitat en 24 hores, el que és la zona de Barcelona i Sant Lluís.
Passem al mes d'octubre. Un mes d'octubre que va sobtar el 2013. El mes d'octubre del 2013 tothom en va parlar perquè va fer rècord de temperatura càlida i només aquest rècord del 2013 ha durat 365 dies perquè l'octubre del 2014 ha encara estat més càlid.
3,7 graus per sobre del que és la mitjana, o sigui que podríem parlar d'un octubre estiguent plenament, amb molt poca pluja, pràcticament no va ploure res, o sigui que també va ser un altre dèficit de pluja que...
que quedava una mica tapat pel temporal de finals de setembre. I pel que fa al mes de novembre, parlaríem d'un mes de novembre un altre cop més càlid del normal de la mitjana. Aquesta frase és una de les habituals, de les que estic anomenant pel que fa al 2014. Sí, sí, ho veiem. Però el novembre, en canvi, s'ha compartit en un mes molt plujós. Tenim un episodi de pluges el dia 3 i 4, que ens va deixar gairebé 40 litres per metre quadrat. Més del que és habitual, no? Sí, i després tenim un altre del 26 al 30, que va ser el destacat, que aquí sí que van caure moltíssima aigua,
i realment ha estat el mes més plujós del 2014, el mes d'octubre, però en canvi les temperatures han estat suals, quan ha sortit el sol apretat. Sempre per culpa d'uns vents del sud-oest que han provocat una rescalfamenta d'aquests mesos puntuals. Quan hem tingut mesos més atlàntics, la temperatura ha estat per sobre, però no tant.
I finalment el desembre ens queden dos dies però més o menys ho hem estat calculant i està al voltant de 10 graus de mitjana i això vol dir que és un grau per sobre del que tocaria. O sigui que el mes de desembre més o menys s'està comportant bé o com a mínim una miqueta més càlid.
Volíem destacar que no ho hem dit, que el mes de novembre ha estat el cinquè mes més càlid dels últims cent anys, tot i les pluja i totes les precipitacions ha estat un mes molt càlid i també el novembre recordar l'avantada forta de gairebé 75 km per hora que vam patir a Sant Just d'Esvern.
Aquest és una miqueta el resum, que en general podríem parlar d'un mes, d'un any, un altre cop molt càlid. O sigui, recordem que des del 2003 fins ara, aquests últims 11 anys, estem recollint la gran majoria dels anys càlids dels últims 100 anys, que això és preocupant. I una altra dada que volíem destacar, fruit d'aquest 2014 tan càlid, és la temperatura de l'aigua del mar. La temperatura de l'aigua del mar
un dia com avui, però de l'any passat estava a 13,7 graus a la Barceloneta. Avui, la temperatura a la Barceloneta, aquesta hora, és de 15,7 graus, o un metre de profunditat. Dos graus més? Dos graus més. Clar, això també sempre ajuda una miqueta, si tenim situacions de llevant o si tenim situacions d'agregal,
que la temperatura no pugui baixar tant. L'aigua del mar està més calenta del que toca i probablement sigui responsabilitat d'aquest 2014, que encara que no ho sembli, ja estiguem parlant amb fred aquest estudi i tal, doncs ha estat un mes, un any molt càlid. Molt càlid i per aquests moments puntuals de precipitació que hem comentat, doncs també ha estat un any plujós. Arribarem als 550 litres per metre quadrat, que no està gens malament. L'Observatori Fabra, que també és una zona, està als 580...
litres per metre quadrat, o sigui que pel que fa a la pluja no ens podem queixar i ha caigut el que seria de mitjana, una miqueta versota, però tampoc no és important. I estem a les portes d'estrenar un nou any, a l'hivern l'acabem de començar, fa tan sols 10 dies que estem a l'hivern, amb temperatures que ja hem aconseguit registrar la mínima del 2014, en aquest hivern podríem dir 2015, perquè va ser el dia 28, que vam arribar a 29 ja,
que vam arribar als 1,9 positius. Aquesta nit hem arribat als 3,3, ha fet una miqueta de vent i això no ha deixat baixar el termòmetre, però encara tenim esperances d'aquesta propera nit i la nit de cap d'any, que ja seria un registre del 2015, perquè podrien ser fins i tot més fredes que aquesta del 29.
I també parlem una miqueta del que ens depara el futur, un futur que no experimenta canvis massa importants. Hem estat mirant diferents previsions pel que fa a la península ibèrica de cara a aquest hivern 2015 i tot apunta que continuarem amb aquesta situació de més calidesa del que toca. No estarem com ara.
No. L'hivern l'indiquen com, sobretot la part est, el que és la conca mediterrània i les Illes Balears, sembla ser que serà una miqueta més càlid del que és una mitjana curta, per això. De la mitjana des de l'any 81 fins ara, sembla ser que el proper hivern que ens arriba serà una miqueta més càlid del que toca.
serà més plujós a la part occidental, a tot el que és la costa atlàntica, però en canvi la costa mediterrània serà normal, o sigui que la pluja també seria normal.
i després destacar dues dates importants d'aquest hivern, o sigui que entraríem en temperatures una miqueta més altes i pluja dins de la normalitat, i destaquem dues dates, un al 3 de gener, falta molt poquet, ui, és veritat, un al 3 de gener, falta molt poquet, una pluja d'estels de quadràntides, que serà el 3 de gener, i una altra dada important, un eclipsi de sol, que aquí el veurem parcial, que serà el proper 20 de març, que coincideix amb l'entrada de la primavera. Oh, que bonic, molt bé, canvi de cicle. Això mateix.
Molt bé, doncs moltes gràcies Carles per aquest resum exhaustiu de tot l'any. Ens queda clar que estem per sobre de la mitjana, les temperatures són més altes, el planeta s'escalfa i que ha plogut, això sí, bona notícia almenys. Ha plogut amb normalitat, això sí. Fred, no, aquests dies? Fred i temperatures màximes cada dia una miqueta més altes. Perfecte. Doncs gràcies Carles, que vagi molt bé i bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Passen onze minuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora saludem el Jaume Campreciós, el Pep Quintana i el Jordi Farràs. Molt bon dia a tots, què tal? Hola, molt bon dia. Avui anem molt tard, eh? Per ser l'última tertúria de l'any serà la més curta de l'any.
Sí, serà molt intensa, per tant haureu de condensar tot el que voleu dir Si hem de parlar tots els microns que tenim aquí davant no acabarem mai Home, feia molt que no estàvem tots Podríem jugar al joc de les cadires Després del 9N, no et vèiem, Jaume Ara, ara, Carme, tira, tira Dispara, dispara Bé, en tot cas no sé si teniu algun tema que vulgueu tractar especialment ja que és l'última tardovia de l'any allò, valoració de l'any com l'heu viscut?
No cal que en feu una valoració personal, sinó a nivell més general. 365 dies. Intensos. Amb molta pluja. No, pluja no tanta. Sí, sí, el Carles ens ha dit que sí. Sí, però ha plogut el mes d'agost, però jo recordo èpoques de sequera.
No, no, ell ha dit que justament el mes d'agost ha plogut menys de l'habitual. Menys? Sí. Recupera el resum, Jaume? Però s'ha fet més bolets, eh? Sí, s'ha fet molts bolets. O que sí que ha sigut un any intens políticament. I encara no s'ha acabat. No, home, sí que s'ha acabat l'any...
No, la intensitat. Ah, la intensitat, perquè el 2015... Sí, però políticament parlant no hauré que passi res d'aquí a demà. Es pot ser que el senyor dels nassos es porti alguna sorpresa. Perquè el de les orelles ja ha passat. No, estem en tràmit o no? Encara li queden 12 hores a la senyora de les orelles. Sí, encara li queden 12 hores, com a mínim, sí.
Bé, ja ho veurem. Ara nosaltres estem pendents, eh? Perquè avui estàvem llegint que diu que si no hi ha més moviments, la societat civil es mourà. Home, avui s'està fent la campanya d'autoincorporació que va començar la setmana passada. Avui s'està fent, per exemple, esplugues. En la casa d'aquí Sant Jus haurien d'anar al jutge d'esplugues. Quin denari, quan acabi? Sí, perquè començava en aquest cas a dos quarts de dotze. Sí, però no que tanquen. Sí, però...
Però l'acte conjunt, per entendre'ns, es feia a aquesta hora. Exacte. Hem fet tard. Bé, què? No ho sé. Sí, veig que esteu... A veure, ha sigut un any interessant, pràcticament, però en començar un altre també serà molt interessant, pràcticament. Jo crec que sí, home, tres votacions que hem fet al mínim. Dos segures.
Dues, les municipals. Municipals i les autonòmiques. No se sap. Estem aquests dies pendent. Les generals. I les generals tampoc ho tinc tan clar. Home, és obligatori, no? Quatre anys. Però hi havia un dia, o un diari, que sí que es tenen de fer, però que quan acaba els quatre anys de mandat, llavors es poden convocar per T. Llavors, llavors serien el gener de l'any que ve.
no, no, però hi ha una d'aquestes coses de dates que són els 4 anys justos un parlava d'això hi ha alguna possibilitat que siguessin el gener del 2016 no ho sé, però és igual sigui el gener o novembre la precampanya ja estarà feta des de les municipals com fa de dir que està feta la precampanya ja amb totes les activitats que fa el govern central per a tal d'anar cridant la gent que els voti
Si més no per acollir tot el que puguin, doncs Déu-n'hi-do el temps que fa, eh? Jo crec que ha sigut un any, com diu, interessant tant a nivell nacional com al País del Costat, en aquest nou grup que s'ho dic de Podem, de Podemos. Home, pensem que fa un any sabíem, o menys d'un any, perquè abans de les europees aquí no n'havíem sentit a parlar gairebé. No n'havíem sentit a parlar, almenys, és veritat. No. Revolsiu. Un canvi...
que suposo que el tema de Gràcia influirà molt pel tant de la gent. Ja veurem, això de Podem és una sorpresa, és com un meló tancat, que fins que no s'obri no veurem realment quin fons hi ha i quina intenció hi ha i després la qüestió pràctica, si realment aconsegueixen.
que segur, una sèrie d'ajuntaments, etcètera, etcètera, veurem doncs quin és el terrenar en el moment real de governar. I suposo que en el Parlament també n'entraran bastants. No, n'entraran tant bé, ho diria. Ja vull dir, tal com s'han posat, s'han classificat aquí a Catalunya, jo crec que estan fent una força molt gran i hi ha molta gent que jo els tinc entès que m'han dit que ells estan per fer el canvi aquest a Podemos. Que volen votar Podemos. Però...
Ara que hi... Bé, jo crec que es fan el que a Podemos. Jo crec que... Jo personalment crec que el segle passat, el segle passat, hi va haver alguns senyors semblants. Sí.
Hi ha alguns moviments populistes de no molt grat a recorrer pel nostre país. Però que faran canviar coses, segurament. No, i que faran canviar coses, segur, però, a veure, ahir... Ahir la Taneu... Ahir la Taneu vam fer el documental del mes que es deia Confessions d'un banquer. Després de veure aquest documental, vull dir,
T'adones que estem en mans de... De la banca. Ni dels governs, ni de la banca, sinó del gran capital que no sap qui és el pare ni la mare de cada un. D'acord, això sí. M'entens? I anava posant casos. La primera prova va ser Grècia.
després vindrà, va vindre a Portugal, després a Espanya, i el prochain és França. És una destabilització total. I què s'hi guanya amb aquesta destabilització? No ho sé, és que la veritat és que gran capital, però que sembla que a vegades, movent la pel·lícula, semblava que seria suficient de Puccinelli, que anava movent els braços, que et fan servir com volen. Aquesta és la impressió que vam tindre. Tenim aquesta sensació que els governs els governen
forces externes, d'alguna manera, no?, que els fan anar per aquí i per allà. Jo recordaré sempre, doncs, Felipe González, quan va pujar al poder, va dir això ho regalem en dos dies, i va dir, en dos dies no s'ha arreglat, i no s'ha arreglat encara, perquè li van dir, no, home, no veus que estem tan bé, i per tant, doncs, això passa, i passarà. Si no hi ha una revolució social, per dir-ho d'alguna manera, i això vol dir, doncs, uns canvis molt importants, una revolució...
Revolució social i el que estem dient, que a part dels socials, de la gent del poble, podem dir molt que volguem, però clar, econòmicament depenem sempre dels que estan comprant la deuda externa, que són els que tenen els cèntims. Això és el capital, i aquests són els que estan manant a la seva manera i són els que manen el món. I això, com ho canviem? Si vénen guerres, ells també sortiran vantatxosos. Home, si tens la fàbrica que fa petard... Exacte.
Exactament. De tota manera surten vantatxosos. I per molt que nosaltres vulguem no hi ha res que es pugui fer. S'ha de lluitar. Després de cada guerra hi ha hagut casos, com que és l'estat espanyol, els famosos rius catòlics,
com van acabar la guerra dels àrabs, la Delta es va portar a expulsar els jueus, que eren els que havien deixat els diners. I això és un acostant de les guerres. Sempre hi ha algú que... Almenys per no tornar-los, dius, va, tu fora, perquè no els tornaré. Els torno. I després també ha sigut un any molt interessant en el tema de corrupció. I crec que ha sigut un any marcat. Un any que se n'ha parlat més. Hi ha hagut gent a la presó. Ha sortit casos de fa 10 anys.
per sortir i ara mateix a la Vanguardia desfem aquí esperant el cas del Prenafeta i tot això que m'ha deixat sorprès d'algunes coses que publicava la Vanguardia com que els diners que no és tant com el que l'hem pescat el Prenafeta i l'altre i a la Vedra no els diners del cas petòria sinó altres comissions cobrades anteriorment anteriorment
I no parlem de quaterrals. Ja, ja, suposo que amb aquests... Els quaterrals eren l'operació petòria. Ja, ah, vaja, també. Déu-n'hi-do. Vull dir, hi ha aquest tema que és un tema que tot porta molts anys que existeix. I tot l'únic cosa que sempre...
corria en el moment, que era per finançar els petits polítics. Però el que estàs a dir últimament, no. Llavors això ja... A veure, tot sent greu, això encara ho eleva un o dos graus o tres per sobre. Jo crec que de totes maneres, com que dèiem abans que ha existit fa anys i panys, ara estan traient també carpetes que interessen, carpetes polítiques. Per tant, vull dir que el fet existeix, però en un moment determinat dius, ara això ho sabrem,
perquè ens interessa fer girar cap aquí i fer tot el tema del cas Pujol encara que pugui ser que s'hagi esclatat per això no deixa de ser escandalós però és curiós el cas Pujol que és curiós i tot el que surt jo crec que un dia avui vam parlar aquí que surten empresaris de Catalunya però els principals empresaris de la Generalitat estan situats a la messeta
I algú fins i tot dirigeix algun equip de futbol. I algun altre ha pagat una fundació al Clínic de Barcelona. Per tant, vull dir que jo crec que, com diu molt bé el Josep, aquí estan els dossiers que volen, però no tota la informació. Absolut.
Crec que no, perquè tothom se la guarda per bon peta i tothom es guarda un as a la mànega. A mi el que molesta aquest cas del Judit Pujol, que això ho ha fet i serà que sí, és que surtin les empreses d'aquí quan el 80% de l'hora pública de Catalunya se l'emportava a una empresa de la MSC, del famós Poneeri.
Clar, bé, per això ho dèiem abans, que és una qüestió política. Política 100%. Evidentment. Que el fet no és acceptable, això, estem d'acord. L'altra cosa és que s'aprofiten els moments clau per dir, doncs ara veuràs què i veuràs no sé què i em defenso per aquí o t'ataco per allà. Per tant, doncs és una qüestió política absolutament. Política 100%.
segons el ministre del Jordi Díaz diu que no és així home, el nostre amic Jordi Díaz digui-li Jorge si pot ser però bueno realment estan sortint coses que estan molt amagades i n'hi ha encara d'amagades que no surten perquè no us interessa i el cas Pujol ha sigut tots els que els ha interessat i ha sortit clar, perquè volien fer mal el sobiranís perquè n'hi ha molts que ha sortit un sistema de defensa mal a nosaltres ha sortit el trep a la culata en aquest sentit
Sí, però una part sí, però per l'altre entorn estan sortint grups alternatius com fa un moment parlant de Podemos o el parlant de Guanyant Barcelona que aquests estan recollint una part d'aquest desencant per una part bastant espanyolista del tema i que sobre el moviment que hi havia català que era la CUP i afins que podien fer un sistema se'ls estan cargant
per tant jo crec que també hi ha una mica d'influencers interessats i donar
a uns valors d'aquí a Catalunya que els interessa per contrarrestar l'altre tema. Perquè la CUP era el sistema més radical que havíem i que molt més a l'esquerra millor que a Podemos i que guanyem. Jo crec que sí. Però el que s'estan tallent, i fins i tot algun dirigent de la CUP, no de la CUP, sinó dels segles d'aquests, s'ha passat a Podemos.
Ja. Per tant... També, escolta, la poltrona tira, eh? La poltrona o pensament... Tira. Perquè, esclar, tu saps que una força gran a nivell de tot l'Estat t'aconseguiràs moltes més coses que no pas una cup local, per dir-ho així, amb aquests termes, no? I, doncs, significa... Jo he conegut gent...
de l'esquerra catalana independentista, etcètera, etcètera, que ha ocupat poltrones. Sí, sí. Poltrones i coneguts nostres i de prop. I per tant, vull dir que està clar, això, el poder tiba tant, ni que sigui per poder dir jo en Manu... Jo en Manu i després també hi ha aquell que diu, bueno, és allò que fa molts anys dels sindicats,
Com van sortir comissons obres que deia que encara que hi hagués l'estrícula vertical, tenia d'estar dins per destrossar-lo des de dins. I per tant també hi ha gent que opina que si entres en aquests nuclis de poder, a dins pot ser molta més feina que no des d'esta ràdio, com si diguéssim.
El que passa és que s'absorbeixen. Al final t'acaben d'absorbeixen. Perquè les lleis... Molt perillós. Jo, em dic que la llei no t'ho permet. I ara cada dia, en aquestes noves cases de corrupció, cada dia passa més. Vas a un lloc i em diuen, no, ho sento molt perquè la coma aquesta, això no t'ho permet fer. No, ho sento. Més cura a fer les coses? Més cura, molta més por. Por.
i per tant encara que tu siguis honrat ho has demostrat no ho has demostrat costa molt fer les coses tu pots ser una comunitat molt honrada però dius hòstia aquest pas no el tinc de fer i paguen just per pagadors i ara deixa'm introduir el tema avui al final d'any a veure què és la gent que estan sortint en contra del socialisme a Catalunya
No me'n parlis. Sí, perquè no se'n parla tant, eh? No se'n parla tant. Ja s'estan començant a notar bastant. Jo crec que ha sigut una... Un cop... Els toros diuen descabell, jo posar el toro per deixar-lo morts. Perquè jo entenc que...
Hi ha coses que s'han de regularitzar. No hi pot haver dinar negre, això s'ha de regularitzar, però tractar una entitat que pugui moure 5.000 euros l'any en una que en pugui moure 100.000...
pel mateix SEDAS, és enviar moltes entitats al carrer. Sí, sí, sí. Però amb quin objectiu? A tancar la porta. Jo crec que no... Tampoc que l'entenc gaire. Jo no entenc... Aquest voluntarisme que hi ha a Catalunya, ancestral, i que ha funcionat tant... O sigui, per acabar amb una cosa, què és d'aquí? Jo crec que en part sí. En part sí, perquè amb l'esforç del dinar negre... Oh, absurd, absurd.
És la base de la societat. La societat es mou amb la majoria d'aquestes entitats. Sí, però el problema que està que les entitats és el que estem dient. Qui més que menys està treballant i ara t'exigeixen una sèrie de coses. Clar, si una persona té que estar voluntària a tots els llocs.
I el que volen és que la persona aquesta, si només que li donis tu un sopar, ja diguis aquest, ja l'estàs comprant. No, jo crec... A veure, hi ha dues coses. Una és que en els últims anys aquí a Catalunya s'havia creat molt microentitats. Però quantitats. Molt microentitats. Aquestes patiaran moltíssim.
perquè una entitat que tingui un pressupost de 4 amics i que tingui un pressupost de 1.000 euros, tingui de portar la contabilitat oficial, que si no ets un especialista t'has d'anar a un gestor, que et cobrarà 100 euros al timestre, el consigui, i se te menjarà el 50% de pressupost? Sí, és el que m'està passant. Al final diràs, aprendre per...
Jo l'entitat que porto aquí a Sant Just, doncs, i estic patint perquè veig que si haig de complir amb tot això em costa més el farciment que el gall.
i com que no és envoltat absoluta de sense ànim de lucre, doncs el lucre serà... vull dir que hauré de tancar, perquè el fet és que pagar un gestor, com molt bé dius, perquè la gestió que es porta entre un, dos o tres és impossible, doncs al final s'acabarà l'entitat. S'acabarà l'entitat...
i s'acabarà l'activitat l'activitat es fa amb fi de bé però és impossible que s'acabi tota l'activitat tota no perquè tu et poses dintre de la llei i tens la possibilitat de mantenir-ho i aquesta entitat es manté hi ha dues coses una és que les entitats que hi ha
La gent... Som bastant grans, els directius. Sí, perquè no hi ha mai relleu. I, doncs, aquestes... I, doncs, ja arriba un moment que dius, mira, jo ja l'edat que tinc i tot, doncs, mira, em retiro i no vull posar diners. I per l'altre cantó, la gent jove no està... És una mica... No és gaire conscient d'aquests temes i al moment que comença a rebre una carta d'agenda que no han presentat un paper...
Doncs ho enviaran tot a Dires. Vull dir, mira, ara expliqueu un cas de l'Ateneu que ens va passar. Un minut, eh, Jaume? Vam rebre una enquesta o de l'INI. Vam pensar, això no és per nosaltres, ho vam deixar aparcat a un calaix i ja ho farem, ja ho farem. Al cap d'un mes vam rebre un correu que deia o presenten aquest paper en 15 dies o 300 euros de multa i a sobre el tenen de presentar. Els 300 euros no els eximeix.
i era una enquesta industrial de l'INE dirigida a l'Ateneu i no al bar sinó a l'entitat i ha imaginat quan s'ha d'entrar d'aquestes que us envia un paper d'aquests i és així doncs acabaran deixant-ho jo crec que és un tema que un dia podíeu fer una tertulia no nosaltres sinó en entitats les entitats s'han just que precisament s'ha de reconèixer que és dels llocs que hi ha més entitats doncs en parlarem de cara al 2015, gràcies Jordi, Jaume i Pep i bon any que vagi bé, bon dia
Catalunya Informació. Les 12.
Recuperen els primers cadàvers dels passatgers de l'avió d'Airasia desaparegut diumenge al mar de Java. Les autoritats d'Indonesia han confirmat que han trobat les restes de l'aparell amb el logotip de la companyia aèria i també que s'ha detectat l'ombra de l'avió al fons del mar.
Aumenta fins a 12 la xifra de morts en la tragèdia del ferri que es va incendiar al mar Adriàtic. A banda, també hi hauria una trentena de desapareguts. I és que hi ha molta confusió sobre la xifra de persones que viatjaven al vaixell perquè les xifres de passatgers no coincideixen amb el nombre de persones inscrites.
Oriol Junqueras reclama al president català que convoqui eleccions de forma immediata i deixi els nous pressupostos pel mes de maig o de juny. El líder republicà confia que Artur Mas faci la convocatòria de les plebiscitàries en el discurs de cap d'any que s'emet avui al vespre.
Cauen els preus. Des del desembre han baixat un 1,1%, el descens més gran en 5 anys i mig. L'aberatiment dels carburants n'és el principal motiu. Els preus ja acumulen 6 mesos consecutius en negatiu i torna a créixer l'amenaça de la deflació.
El primer ministre grec, Antoni Samaras, proposarà avui al president Carolos Papúlias avançar les eleccions generals del 25 de gener després del fracàs del Parlament per elegir un nou cap d'estat. El Fons Monetari Internacional, per la seva banda, retira les ajudes a Grècia fins que no hi hagi un nou govern.
Possible intent de cop d'estat a Gàmbia a l'Àfrica Occidental en absència del president, segons alguns mitjans d'informació locals. Un grup de soldats ataca diversos edificis oficials a la capital, Banjul. L'exèrcit intenta restablir l'ordre enmig d'una situació d'incertesa.
I l'Acadèmia del Cinema Català anuncia aquest migdia el nom dels nominats a la setena edició dels Premis Gaudí. Per primera vegada l'acte es pot seguir en directe a través d'internet. Entre la vuitantena de pel·lícules que s'han presentat aquest any, Els Guardons, hi trobem 10.000 quilòmetres, Rastres de Sàndal, Born i Mortadelo i Filamó.
Catalunya Informació. Els esports. El Barça no podrà fitxar fins al 2016. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport no accepta el recurs blaurana i manté el càstig de la FIFA. El Barça manifesta disconformitat total amb la resolució que considera desmesurada i desproporcionada i estudiarà l'opció de pelar a instàncies superiors de la justícia suïssa.
I el Barça torna als entrenaments aquesta tarda. L'Espanyol ho fa al matí amb una sessió de portes obertes als aficionats. A la Lliga Andesa de Bàsquet, a dos quarts de nou, obrador Eurobarça, València, Fiat Joventut i Sevilla, la Bruixa d'Ormanresa. També partit destacat entre l'Unicaja i el Madrid. Dia assolellat i amb vent que s'anirà encalmant a les pròximes hores. Les temperatures tendiran a recuperar-se a les hores centrals del dia amb un ambient una mica més suau.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea. Bueno, dimecres s'acaba el termini per participar del concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de Mas Lluí. És el segon concurs que organitza l'entitat i aquest any el tema és Sant Just d'Esvern, molt per viure, molt per descobrir. És un concurs obert a tothom i cada participant pot presentar totes les fotos que vulgui. Hi ha dues categories diferents, la general i la d'associats. Els premis són vals de 20, 30 i 50 euros per comprar diferents establiments adscrits a l'Eubic.
El dimecres demà, com dèiem, és últim dia per enviar les fotos a l'adreça de correu concurs arroba maslluissanjust.org.
Més qüestions aquests dies. L'espai de lliure creació Carme Malaret fa un repàs de les mostres que ha exposat aquest any. És una exposició de petit format que es pot visitar fins al 6 de gener. Els darrers mesos s'han presentat un munt de propostes artístiques a l'espai, des de la decoració del seu aparador fins a la culminació del projecte Custòdia 2013-2014, passant per un llarg nombre de mostres express. Així doncs, fins al 6 de gener es pot visitar aquest tast del que s'hi ha exposat sota el títol Sigues Original.
I acabem recordant-vos que el Casal de Joves ha obert les inscripcions pels cursos i monogràfics del proper trimestre. Hi ha activitats per a adults i per a joves de 12 a 18 anys. Per als més joves hi ha cursos de conversa d'anglès, de guitarra, de teatre social, de guió, de hip-hop dance, també un curs de cuina i un curs puntual d'edició de vídeo. I pel que fa a les activitats dels més grans, hi haurà activitats artístiques i també de tastos de vi i cervesa.
Ara, per exemple, hi haurà un curs de teles, trapezi, bollywood i salsa individual, com dèiem, també un curs monogràfic de viticultura i enologia i un altre de creació de cervesa artesana. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
1, 2...
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. 6.260 persones van participar a Sant Just al 9-N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar a la CEAS. La unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per a l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Tot plegat, coordinat un any més pel nucli que pretén seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just.
L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una làpida romana dedicada a Llúlia Quieta. Fins a principis de gener es pot visitar el cim de Can Ginestà, una mostra que repassa els 100 anys de la Rambla de Sant Just. Aquest dimecres, 31 de desembre, el resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones d'alta el web xaviavillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar. Ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 bis de Sant Jus d'Esvern.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la brassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o ceps. També trobareu unes boníssimes pizzes artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web cafedalateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justes Ver, restaurant Café de l'Ateneu.
Fins demà!
Dos minuts i un quart d'una del migdia. Aquest farà el que fem de seguida, repassar l'almanac del Cordill d'aquesta setmana amb el Pep Quintana.
I, per tant, tornem a saludar el Pep. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia, aquí de nou. Ara per parlar, per rematar aquest almenac del Cordin. Exacte, per rematar, com molt bé tu dius, ara. Perquè, esclar, ens queda tan poc per acabar que, doncs, ja, de fet, ho tallarem a final d'any, naturalment, no?, el dia 31. Exacte.
I, per tant, doncs, mira, tenim... Com que sempre comencem a l'almenac del Cordill pels sants, perquè ens protegeixin un moment o altre, doncs també acabarem parlant ara dels sants que tenim, no? El dia dilluns va ser Sant David, Sant Tomàs i Sant Honorat. Avui, dimarts, és la festa del Pi de Centelles, que si algú no hi està mai, jo que sí que he tingut la sort d'anar i la recomano, de totes tolles. Per què? Què hi fan?
És tota una festa simbòlica que comença de bon matí a bon matí, allò ben d'hora, ben d'hora, i doncs es va buscar, la gent del poble, especialment els joves, van a buscar un pi al bosc. Aquest pi, que segurament ja està triat, doncs es talla i es porta amb un carro fins a...
a dintre del centre de Centelles. Es procura portar dret, o sigui, que el pis sigui com si estigués plantat. I quan arriba a la plaça de l'església, es descarrega i es puja a pes de braços, però dret també, fins a l'església. S'entra, perquè hi ha un bon tros d'escales. S'entra l'església i es penja a l'altar major de cap a revall.
I llavors allà s'hi pengen una sèrie de pomes, i aquestes pomes finalment tenen la propietat de curar el mal de coll i aquestes coses. I funciona? I funciona. Ho has provat? No, jo de pomes no n'he menjat, sincerament. Però és la tradició del poble, que se celebra com dèiem avui, i a més a més a més a dalt el campanar, que és un campanar força alt. Sí.
De les Santilles, els galegadors, doncs, fan gala tot el matí de disparar els seus trabucs, etcètera, etcètera. Hi ha una sorollada que acabes amb el cap una mica esbarrelat del soroll que hi arriba a haver, però és una festa que és avui, precisament, aquest dimarts 30. Molt bé, avui què? I durant tot el dia va això o a quina hora és? No, no, de fet, possiblement ja s'haurà acabat.
Perquè com que comença tant d'hora, com deia, que la gent va esmorzar, inclús al bosc, i doncs baixen fins al centre del poble, i es fa tota aquesta cerimònia, jo crec que aquestes hores, vaja, no domino el calendari, però crec que aquestes hores ja hauran acabat, no? Segurament. Perquè a la tarda ja no hi ha res, ja queda d'aquesta manera, la festa es fa aquest matí, no?
Per tant, avui, a més a més, és Sant Raül, Sant Reiner, Sant Anísia i Sant Marcel. Vull dir que si tenim algun Raül... Home, sí, són noms habituals. Reiner, no? Però Marcel, Raül... Reiner era, sí, era el Reiner. Jo coneixia un llibreter del Colibri, de la llibreria alemanya, que hi havia en lloc del Paquis, que hi ha actualment a la plaça Maragallà, allà al carrer Major, més o menys.
I el 31 dimecres, que és demà, Rebella, de Cap d'Any, naturalment. I tant. Feu bondat. I Santa Coloma, Sant Silvestre... Això el 31? 31. Sant Silvestre, que és conegut perquè es fa la cursa, no? Això mateix, sí. Doncs, com deia abans, Santa Coloma, Sant Silvestre, Santa Melània i Santa Estel. Això són els sants de demà. I aquí acabem...
per dir-ho d'alguna manera, l'almenac del Cordill, perquè ho fem d'acord amb l'any natural, tot i que la setmana naturalment segueix, però nosaltres acabem aquí. Se'ns acaba aquest dimecres, per tant. No sé si l'altre dia vàrem parlar d'una dita de Confuci, per exemple, que també diu, feliç i coneixent el passat, resol el present.
Molt bé. No la vam dir, em sembla. Diuen que la nit de cap d'any les bruixes fan festa major. Ah, sí? Sí. Això és una altra d'aquestes dites, així, no? El que sí que volem parlar de dos vasos d'aigua calenta de bon matí amb dejú. Sí, és veritat, això sí que me'n recordo. Que ajuden que l'estómac funcioni, que els budells funcionin, etcètera, etcètera, no? I després hi ha una recomanació d'aquelles gastronòmiques també que diu pollastres de la raça Prat. Els pollastres i capons del Prat són criats d'aire lliure amb aliments naturals.
Tenen la cua molt plomada i caiguda cap enrere. De carn melosa, aquesta raça és pròpia de l'àrea del Prat de Llobregat. Aquestes aus també reben el nom de pota blava. Són molt bons. No, i no n'he menjat mai. Doncs també és una altra de les coses que recomano. Exacte. Una visita a la fira del Prat. És que no t'ho creuries. Són estruços més que pollastres.
Un prens, és una cosa exagerada. I són molt bons al principi, no? No els he tastat mai, eh, tampoc? L'haurem de provar. L'haurem de provar, sí. I després, també, paral·lel, diguéssim a la fira de Vilafranca, que es va celebrar la setmana passada, de la qual tinc un ànec que espero que serà deliciós. Vaig aconseguir-ne un. Segur que sí. I, per tant, serà per celebrar el cap d'any.
Sí, el faràs el dia 1. Segurament que sí. Molt bé. Sí, té un aspecte molt bols i tot plegat. Deu haver de cuinar bé, no per això? Una ànega. Ah, molt bé. És una ànega. Sí que tu encara és més tendre, que no pas l'ànega, si és tendre, perquè és clar, hi ha ànegs que no sap tant de tendres, però sí. És una bona manera d'entrar l'any, Pep, perfecte. Sí, jo crec que sí. Aviam, Ballons, si et sembla bé, acabem amb un parell de frases. Sí. Bueno, dic un parell, però...
A veure quina ens convéns. Tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda. Aquest el vam dir la setmana passada, oi? Era una opció, no? Després diu, la naturalesa de l'home és malvada.
La bondat és cultura adquirida. És duríssim. Però és de la Simone de Beauvoir. Per posar-la per començar l'any, crec que no m'acaba de convèncer. És molt dura, eh? Perquè, ho repeteixo, la naturalesa de l'home és malvada. La bondat és cultura adquirida.
No sé si estic d'acord amb això, eh? Pobre, ja no hi és. A la Simone de Beauvoir. Són aquestes dues, doncs, Pep. Bé, sí, i... No sé si vivíem... Dèiem, també, el símptoma més sospitós del nostre temps, potser el més greu, és haver perdut la rialla.
És veritat, aquesta l'hem comentat la setmana passada. Sí, la vam comentar també la setmana passada. Estem ja de rebaixes, que ja són les escurrialles. Acabant l'any, no? Sí. Quina et convenç més, a tu? No ho sé. Potser la primera... Va. Potser la primera. Tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda. I això em sembla que és bastant real. És de Jean de la Fontaine, un poeta narrador francès, que ja deia això el 1695, que és l'any que va morir. O sigui que...
Just, eh? I sembla que és vàlida, absolutament vàlida, no? Tots els serveis del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda. Doncs ens quedem amb aquesta, Pep, la penjarem també a la redacció i l'any que ve tornarem per això amb frases, no? Sí, ja buscarem frases. La frase de la setmana la podem recuperar. Tot i que canviem la secció.
canviarem la secció farem tots els possibles per canviar la secció l'orientarem d'una altra manera si podem la voluntat és la primera cosa que s'ha de tenir si no hi ha voluntat no hi ha realitat i per tant seguirem estant en contacte amb els nostres oïdors
Doncs perfecte, Pep, n'anirem parlant com sempre. La setmana que ve no és 6, eh? 6 de gener i març. Per tant, ens trobem ja d'aquí 15 dies. Si fa una mica de festa. Que no sigui gaire carbó, que potser ens ho mereixem desplegats. Per tant, doncs, un bon any a tothom. Exacte. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Molt bé, Carme, bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert o cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. 6.260 persones van participar a Sant Just al 9N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar a les CES. La unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per a l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants. Tot plegat, coordinat un any més pel nucli que pertem seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just.
L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una làpida romana dedicada a Llúlia Quieta. Fins a principis de gener es pot visitar el cim de Can Ginestar, una mostra que repassa els 100 anys de la Rambla de Sant Just. Aquest dimecres, 31 de desembre, el resum de l'any a Ràdio d'Esvern. Just a la fusta.
6 minuts i dos quarts d'una del migdia. La Unió de Botigues i Comerciants farà aquest dissabte a la tarda el seu sorteig de Nadal. Serà a les 6 davant del mercat municipal. I recordeu que les butlletes per participar-hi es poden aconseguir comprant els comerços de Sant Just associats a l'UBIC. Ara en parlem amb la seva presidenta, Júlia Durant. Molt bon dia, Júlia. Molt bon dia per a tothom. Per parlar d'alguna manera de com està en tot plegat, no sé si teniu constància de quantes butlletes s'han repartit, si es pot saber-ho, si fins dissabte, res.
No, la veritat és que, us diria una mentida, no he mirat. De moment ningú ens ha demanat que reposem els talonaris. També és veritat que hem entregat a les botigues, que sabem que més o menys fan servir dos, tres, quatre talonaris al dia, hem entregat aquesta quantitat, donat que amb les dades de les festes no es trobessin sense. Però no ho sabem gaire bé. Sabem que hi ha molta animació, que la gent està molt contenta amb els premis que donem,
que el C4 permet que hi hagi més possibilitats de persones que puguin gaudir d'aquests prèmits, no com l'any passat, que vam fer un sol viatge, que el dia ha encantat que han estat a Londres estupendament, però ens vam mantenir amb una sola persona, amb dues persones, i ara aquest any ho fem per quatre. Quatre que es converteixen en vuit. Exacte, o sigui, són quatre viatges.
No, viatges no. Ja ens agradaria. Molt bé, amb un any d'1 a 4, 4 premis. 4 premis que són, doncs, bàsicament de gastronomia, el que diem sempre dels Starbucks, per gaudir de restaurants, de sortides, etcètera. Una miqueta de tot. Molt bé.
Perfecte, doncs això són els premis que sortegen aquest dissabte, és a dir que encara hi ha dies perquè estem a dimarts 30, demà divendres, divendres 2 i suposo que fins dissabte al migdia també es pot aconseguir encara, no? Sí, efectivament, dissabte ja farem la recollida de les urnes a totes les botigues i aleshores diumenge a la tarda farem aquest sorteig amb bona xocolatada, ja sabeu els que veniu cada any que tenim unes persones estupendes del barri nord que ens fan la xocolata
doncs farem la xocolatada, el patxa reial que continuarà estant instal·lat al costat de l'Ajuntament, com cada any, i de l'Ajuntament. És que estic amb el pessebre vivent i ja no sé en aquests moments quantes coses porto al cap. El mercat. El mercat, no? Estava pensant, dic, mira, canviat de lloc aquest any. No, no, no. Es manté el mercat. El mercat, com sempre, patxa reial,
Xocolatada, sorteig de la campanya de Nadal, de la Unió de Botigues. Perfecte. Per aquest ordre. Doncs que el patxa, a més a més, hi arriba abans, no només el dia del sorteig, no? El patxa? Sí. El patxa el tindrem instal·lat el dia 3. El dia 3 ja, sí, cap al migdia ja el tindrem instal·lat. Començarem a posar-ho tot i a fer la preparació per rebre'l com és bé, com ha de fer el dia 2. Però el dia 3 ja estarà...
tot muntat i tot preparat i el rebarem perquè els nens puguin portar les seves cartes i puguin gaudir d'aquells premis, d'aquells regalos, premis que es mereixen perquè els pares estan molt contents i regals que ells demanen perquè creuen que ho han fet molt bé durant l'any. Llavors aquestes cartes que el patxerreial recollirà el dia del rei, de la cabalgada, doncs li farà entrega de la bossa perquè totes les cartes...
puguin arribar a temps està clar, per tant s'ha d'engoigar la setmana bastant intens aquest primer de gener per tot el comerç Sant Justenc també aquest conjunt d'activitats que s'organitzen, el sorteig, la xocolatada el patge, molt de moviment pel centre de Sant Just, no? Molt de moviment tindrem, efectivament i esperem i desitgem que molts, molts Sant Justenc es vinguin a visitar amb els nens sense els nens, l'important és que vinguin perquè això fa petxoca, fa caliu
Fa que estiguem tots junts i això, i torno a patir i gaudir d'una xocolatada esplèndida. Exacte. És molt important. Juliana, no sé si aquests dies has passejat per Sant Just, has vist si hi ha més o menys moviment que altres anys, si has notat que la gent surt més, compra més, o és una mica el que anava passant els últims anys? Jo diria que hi ha més moviment. Em dóna la sensació que sí. No sé si és que...
que estic aquests dies molt pel carrer poder també ajudar el temps tan bo que estem tenint a pesar del fred que és lògic perquè estem a l'hivern però al mateix temps tenim l'esplèndid però sí que és veritat que es veu més persones i a les botigues que és l'important perquè podem passejar tots però aquí el que ens interessa és que hi hagi el gasto adequat de les botigues jo diria que sí que hi ha bastant més moviment la meva percepció que poden uns altres anys
Per tant, esperem que tot això continuï també en aquests dies que encara queden de campanya nadalenca, perquè ens queda ben bé una setmana i que realment també funciona. Tot aquí hi ha gent que ho fa més per Nadal, però encara hi ha molt de moviment aquests dies fins a Reis. Sí, es nota que hi ha molt de moviment i les persones tenen moltes ganes de sortir de casa i de gaudir d'aquests dies i de les botigues amb els nens.
Jo crec que es va notant una lleugera milloria quant a l'economia i quant a les ganes que tenen les persones de fer això. Que quasi, quasi que és imprescindible de fer, però que en un moment, en la situació que hem passat últimament, doncs els hi frenava. Exacte, exacte. Però així es nota més. Sobretot per això, perquè les botigues estan plenes. Tu pots anar patejant i dir, no, tinc moltes ganes, i és el Nadal i tot, però si després veus que dins de les botigues
no hi ha personal que està comprant i que surten bosses, doncs malament anem. I en canvi sí que es nota. Doncs esperem que continuï així. I recordem, a quina hora serà, Júlia, el sorteig? El sorteig el farem aproximadament cap a les 6 de la tarda. Si no són les 6, són 6 i quart, són 6 i mitja, perquè veiem que van venint més nens i que hi ha més persones, doncs val la pena. Quantes més persones vinguin, millor ens ho passarem.
I encara que sigui retressar una miqueta el sorteig, jo crec que val la pena. Com que tindrem el xocolata calent, doncs no tindrem massa problema amb el fred. Això és veritat, això és veritat. Molt bé, Júlia, doncs esperem que vagi molt bé. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I bona entrada d'any. Us podem veure amb molts, molts enjustencs i els que no són de Sant Just, doncs també. Segur que sí. Moltes gràcies. Perfecte, que vagi bé. Bon dia. Gràcies. Adéu, bon dia, adéu.
Just a la fusta. Passa un minut de dos quarts d'una de migdia, escoltem ara aquest tema personat pels Mishima i és el final, el tema es diu final, dels Antonia Fonts.
digue'm les coses alegres pels matins quan el meu natural és trist i sé que tot s'estima entre somnis i confusions digue'm diluvis de sorra i de meteons quan vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons som problemes
Puntuals són defectes naturals. Digue'm els whiskeys amb cola que m'he begut. Ja se'm gira un ull cap a l'impel i no vull cometre cap més hivern. Digue'm les meravelloses instal·lacions
Piràmides i faraós i grans hotels, tota l'equipatge de prestacions. Quin exemple, més escans, quina ruïna, quin final. Quin exemple, més escans,
Diem les coses alegres, els matins, quan el món natural és trist, sé que tot s'estima entre somnis i confusions. Diem dilumis de sorra i de meteors, com molt precipitacions, i sé que el món es ple d'espaguetis i de canal 11.
M'he begut que ja se'm gira el llum cap per l'infern i no vull cometre cap més ideal. Quin exemple més escàs. Quina ruïna. Quin final. Quin exemple.
Ara passen sis minuts de dos quarts d'una del migdia i aquesta hora el que fem és saludar la Silvana Boc. Bon dia, Silvana. Bon dia. I també d'Arnau Consol, bon dia. Molt bon dia. Per parlar de llibres, Silvana, ens vas dir que tenies encara algunes recomanacions per fer-nos abans d'acabar l'any. Sí, com demà no vindré, vaig dir dos dimarts. I a més a més ve molt bé perquè ahir vaig veure el TN de TV3, el TN que dirigeix el Cruanyes. Sí, també ho vaig veure. I em vaig emprenyar una miqueta.
Perquè van dir, bueno, aquestes festes són les que els llibreters venen més llibres a banda de Sant Jordi, dels dies que més llibres venen per els regals de reis i tot això, i no van tenir una altra idea que posar la llista de més venuts. I clar, això a mi em fa mal, perquè dius, home, la llista de més venuts ja la coneixem de memòria, surt a tots els periòdics, diaris, ràdios, o sigui, és a tot arreu. I dius...
Potser era un bon moment per parlar de llibres que no tenen aquesta comercialitat o aquesta mena d'altaveu que és la televisió i tot això. Sí, perquè a més els llibres que apareixen... Sí, és això. Potser posa més venut. No hi facis la típica, que és anar als més venuts, ja que tens una periodista, fes un petit reportatge d'investigació.
Algún cop s'havia fet, crec, d'anar als llibreters directament i preguntar, no? I el contrast va ser aquest, que al matí, amb el Màrius Serra, al matí de Catalunya Ràdio, hi va haver la Fe Fernández, la gran llibretera de la Franquesa del Vallès, que està fent una feina, sembla que fantàstica, que va guanyar el premi a la millor llibretera.
d'aquest any i clar escoltaves parlar a la fe i recomanant uns llibres que potser la gent si només va a comprar el que diu la tele no arribarà mai i dius potser també és per aquí on critiquem i diem que la gent no llegeix molt
Però dius, bueno, perquè tampoc no hi ha ningú que estigui fent la feina de recomanar els llibres que toquen. No, no, perquè a més ahir tampoc no explicaven gairebé ni de què anaven. Deien una ratlla del llibre, que també, a més, llibres molt mediàtics. Sí, això, llibres mediàtics, llibres de la llista més venut i la presentadora amb un paper a la mà, que dius, què has de llegir? Així ja ens coneixem de memòria. Doncs, en contraposició a això, jo porto avui un llibre...
que m'ha agradat moltíssim, d'una editorial, aquest és el primer llibre, l'editorial Adia, és una petita editorial de Mallorca, insisteixo, aquest és el primer volum de relats de la col·lecció Llimona Verda, l'editorial crec que la dirigeix el Pau Badell i la Llucia Petrelli, de la qual vaig parlar l'altre dia, el del llibre, dirigeix aquesta col·lecció, doncs el llibre és Sebastià Porter i Clar,
L'autor, un autor molt jove, nascut al 92. Molt jove? Molt, molt jove. Molt jove, a més a més, per la potència narrativa que té la seva escritura. Es presenta com a dramaturgo i comunicador. Sembla que va guanyar ja un llibre. Bé, no sé si guanyar premis, però té publicat una obra bastant extensa per a la seva edat.
El llibre es diu Maracaibo i la veritat que és una petita joia. És 26 contes en forma de monòleg i un epíleg i ell l'anomena com un donari. O sigui, és l'abecedari de l'A a la seta amb un epíleg i cada lletra és un monòleg interior d'una dona.
I és molt difícil fer monòlegs interior i ell no només ho fa molt bé, tècnicament impecable, sinó que a més a més cada dona d'aquestes que fa el seu monòleg interior és un estereotip o una nena de dona que podem conèixer de seguida o reconèixer i aprofita això per fer una crítica social, sobretot a Mallorca.
i a la societat actual, i et fa riure molt, o sigui, és un llibre molt fresc, desenfadat, però que al darrere té una crítica i una intel·ligència per això, per furgar en la modernitat o en la manera de concebre les vides. Home, fa bona pinta. Sí, molt, molt, i a més a més, és això, no?, d'aquests llibres que l'agafes, és molt maco, està molt ben fet,
I això, agafes i dius, bueno, la K, que és una dona, i llegeixes una pàgina i mitja o dues, de tant en tant surt un de dues o tres llinyes, i això, un llibre molt agradable per riure, per pensar, per gaudir d'una literatura realment molt, molt bona, i a més a més, per felicitar a la gent que encara s'anima a obrir editorials i a trobar gent jove, que són el futur d'aquesta literatura nostra.
La veritat és que el tenia a la tauleta de nit i no l'agafava i me'l vaig llegir d'una tacada. Quin és el títol? Maracaibo, Sebastià Portel i Clar. Maracaibo que és la cançó d'una italiana, Luisa Lu Colombo, que diu que va popularitzar l'any 1981.
I ara és també l'excusa per fer aquest donari, abecedari de dones, que són, insisteixo, 25 contes en formes de monòleg, molt, però molt, molt ben fets. I té alguna cosa a veure amb Venezuela? Perquè van a cair, doncs...
Parlar del Carit, no? Veneçuela? No, perquè sí, sembla... O sigui, l'estereotip de dones o la manera de parlar-ho, això, podrien ser, jo que he viscut en els dos mons, aquí i allà, sembla més la veu o la potència d'aquestes dones caribènyes. Però dius, no, és que acaso són igual. Potser...
Tenen una altra manera d'amagar les seves coses, però és una meravella. A més, és molt jove, ell, no? Molt jove. I és un home, vull dir que es posi en la pell de 26 dones amb 22 anys, no?, que deu tenir. Sí, em va passar el mateix amb aquell llibre que va recomandar una dona meravellosa del Joan Jordi Miralles de l'Abreu, perquè dius com pot ser que un escriptor home pugui fer
Aquest anàlisi i aquesta veu femenina tan ben feta, que no es nota en cap moment, no grinyola en cap moment, que dius, no, aquí hi ha un home pensant una dona. No, no, són dones parlant de debò. Tècnicament és impecable i això no és fàcil fer 26 contes amb veus diferents de dones i a més a més amb monòlegs interior, que és una de les coses més difícils de construir per un escriptor. I això a més a més...
humor, intel·ligència, ironia, un món que s'enfonsa al darrere, banalitat, política... Preciós, preciós, realment. Doncs l'apuntem també en aquesta llista per la gent que estigui a punt per fer regals, també. És una de les recomanacions que tindríem. Tens també un altre llibre, per això. Tinc un llibre que és El mestre de difresses de Charles Simic,
La traducció de Marta Pera, que va guanyar el Premi Jordi Domène de traducció de poesia, que és un premi que es dona abans que el llibre estigui traduït, i és Jardins de Samarcana, i és un poeta que a mi m'agrada molt i molt i pot ser això, amb això del TV3 que parlàvem ahir, cap persona arribarà a aquest llibre que realment és una joia.
i que és un tipus de poesia també senzill, però amb molt fons i llegiré un poema que es diu Com un corp, que és un dels que potser sembla molt senzill, però quan el tornes a llegir i a llegir t'adones que està parlant de la literatura i és una reflexió literària. I diu així, Com un corp, estàs autoritzat a parlar en nom d'aquests arbres sense fulles? Ets capaç d'explicar quines intencions té el vent amb la camisa de l'home i la brussa zona de la bogada estesa?
Què en saps dels núvols foscos i de les tanys plens de fulles seques i dels cotxes que es rovellen a la calçada? Qui t'ha donat permís per mirar la llauna de cervesa de la cuneta i la creu blanca de la vora del camí i el gronxador del pati de la viuda?
Pensa si en paraules n'hi ha prou o si valdria més que bastessis les ales d'arbre en arbre i fessis com un corp. I és preciós. Aquest final de pensa si en paraules n'hi ha prou o si valdria més que bastessis les ales d'arbre en arbre i fessis com un corp. Tu, autor, tu, escriptor, que penses que pots arribar al final de les coses només en paraules. Preciós. Charles Simic, recomano tot d'ell, tota la poesia, el llibre de memòries, és un gran, gran, gran autor.
Doncs també apuntem aquest nom. Molt bé, una mica de cada, també, per acabar l'any. Perfecte, Silvana. I, Arnau, no sé si tu ens portes també alguna cosa més. Bé, jo no ho sé, em fa gràcia, per exemple, avui, que un dia com 30 de desembre, la gent hauria d'estar sempre a festa, o si no, de festa, pensant que vindrà l'any que ve i tal, no deu ser un dia que hagi passat mai res. I, en canvi, avui, fa 92 anys, o sigui, ens situem al 1922, sí,
va néixer en un dia que m'imagino molt més fred d'aquest que avui ens queixem que tenim aquí. Va néixer un país essencial que ja no existeix. Quin? La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, conegut com a URSS. Va ser el 30 de desembre. El 30 de desembre de 1922 es va reunir el primer a Moscú, evidentment,
el primer congrés dels sòviets i els sòviets eren els petits assembleers, parlaments que tenien des de treballadors, els ferroviaris, els fusters fins a l'associació de barris tal, totes aquestes associacions són els sòviets a Rússia que tenien un paper polític
doncs, bueno, havien anat delegint els seus delegats, alguns eren més importants que altres, evidentment el dels sòvits dels soldats tenia bastant més pes que el sòviet del barri 83 de Moscú, però el cas és que tots són els que havien anat fent la revolució i havien anat construint un país i havien derrocat el SAR. Bé, doncs, el 1922, ja amb una estructura bastant més...
controlada per un partit que havia creat Lenin, Lenin ja està malalt, ja hi havia un tal Stalin darrere i un tal Trotsky, bueno, reuneixen i diuen, escolta, el Sars ja ens l'hem carregat, menys la filla petita, aquella que ha fugit, però ningú sap on és.
Bé, Rússia ja no té sentit, no? Creem una cosa diferent, perquè Rússia és un país que ens ve des de l'edat mitjana, és una monarquia, no ho volem, això nosaltres, doncs va, tots som sòviets, som a més a més repúbliques socialistes, doncs va, una unió de repúbliques socialistes
soviètiques, o sigui, organitzada en aquestes petites associacions que sí, al principi tot era molt bonic i després acabarà controlat tot ha dit des de dalt de tot perquè aniran creant una estructura jeràrquica de la qual, mal m'està dir-ho però que ja que hi soc encara vivim avui, la culpa de tot és de Lenin així no, de tot no del funcionament encara avui dels partits que fa que molta gent es queixi, no de tots els partits evidentment hi ha alternatives noves
És que clar, és que a l'hora de la veritat els polítics no són lliures, els diputats tots allò, la típica imatge del Parlament de veus un que aixeca el dit i aleshores tots han de votar el que diu aquell. Tot ve de 1922.
d'una mica abans, el 1922, de la creació del Partit Comunista Rus, que és els que decideixen que l'important és que el partit sigui controlat i no que cadascú digui la seva. Hi va haver un diàleg agre, al final, entre Buharin i Lenin. Buharin deia, no, a més assemblearis, cadascú que ens lligui unes quantes coses, però no cal que ens lligui tot. I Lenin deia, no,
Això s'ha de controlar des de dalt, obediència absoluta, i qui no obeixi, li enviaré el meu amic a Stalin i ja s'ho veurà.
I van anar per aquí. I els partits, fins i tot els no comunistes, han anat creant aquest mateix model. Estructures, els aparells, no? Els famosos aparells. Els famosos aparells. Aparats xics, en rus. Aparats xics? És verbo? És jo així? Sí, o els membres de l'aparell. Són els aparats xics. Més que no pas... Sí, sí. Però, bueno, una notícia més alegre. A veure, si no... Uns anys després... 30 de desembre, també. 30 de desembre...
Poc després, sense que encara s'ha sabut... Sí, ja sabien bastant el que havia passat a Rússia el 1930, a Catalunya, per fer a casa nostra, amb un dia com avui, que de fet també bastant fred, però dius, quina idea també provar un invent com aquest...
El 30 de desembre, espera't, a l'abril, no? O al maig. Doncs no, no, tal dia com avui es va estrenar el cremallera de Núria. Ah, sí? El 30 de desembre. Home, però per les pistes d'esquí, no? Sí, home, però al 1930 sí, algú devia anar a esquiar. Pels excursionistes. Pels excursionistes, per dir, bueno, anem a fer una promesa a la Verge, allò de dir, no sé, de cara a l'any nou, doncs no, potser és una tradició. I evidentment s'havia de fer un estatut. Després ja devien pensar, home, Núria deu ser bonic anar fent l'estatut.
Però, home, prova l'invent, quan ja hi ha la primavera, no aquí, que gelaràs... I abans d'acabar l'any, eh? 30 de desembre. Es va estrenar, evidentment feia temps que l'anàvem construint i devien estar bastant segurs, però, no sé, m'ha sobtat. Curiós, sí, sí. M'ha sobtat. I 1930. Exacte. Potser perquè volien fer-la coincidir, no?, amb el 30. 30 de desembre del 30, potser sí. O l'havien de fer abans de, jo què sé, potser anar en retard i aquestes coses, i s'havia d'envestir el 30. També podia ser.
No, en aquest país en retard, vols dir? Home, estem parlant d'un moment prerrepública, també podria ser que en un moment de dictadura Primo de Rivera, diguéssim, bueno, això ens està caient. De fet, Primo de Rivera ja ha caigut, ve el temps de la dicta blanda, que s'anomenen, que és el, bueno, el damasó venguet, allò que, bueno, potser volia fer coses perquè ja veia que la cosa s'ensorrava i el fet de quatre mesos després, l'abril del 31, venen les famoses eleccions...
municipals, que tomben tot el règim. Bé, qui sap? Potser era d'aquests gestos de dir, escolta tu, construïm aves, construïm aeroports, construïm polisportius... Bé, poso un cremallera a Núria. Però que encara funciona, no? I encara funciona amb poca broma, no? I és important i... Home, clar, evidentment. A més a més s'ha convertit en un símbol el cremallera a Núria. No n'hi ha tants de cremalleres pel país...
I el de Núria Perviu com, no ho sé, això. Jo crec que com un símbol, no? I va néixer, per tant, també, doncs, un 30 de desembre. Un 30 de desembre. De fa uns quants anys? Del 1930.
Molt bé, en tens algun altre o no, de 30 de desembre? Home, podíem sí, per exemple, tal dia com avui, un altre país gran, no? Que també és d'aquests que ha dominat el segle XX, però ens situem ara bastant més endarrere, eh? Sí. Segle XIX, 1853. Estats Units. Lluny. S'està creant. Encara no ha patit la Guerra Civil, la famosa Guerra Civil que ens han menjat amb mil pel·lícules i sèries, eh? Que era Azules Grises, Nord contra el Sur, El que l'havien de ser llavor... Bueno, és un país que està creixent.
I el creixer tant, després li portaven a Guerra Civil. Però en el moment que està creixent, doncs, bueno, guanya terra els pobres apatges, guanya terra els ciucs, però això, a base de metralleta encara no, però d'escopeta, rifle, Winchester 73, hi havia una altra manera. I és a dir, bueno, aquí al sud tenim un país molt gran, que és un caos, li comprem un tros. I clar, era un caos què tenien al sud? Mèxic. Què era Mèxic? Mèxic era un país que s'havia independitzat d'Espanya,
Feia menys de 30 anys, feia 20 i pocs anys, o 20 i molts, posem uns 30, no? I, clar, Mèxic arribava fins a Oregón, i tenia bona part de tot el que és avui el Midwest, el centre-centre als Estats Units, però bastant fins a la meitat, per entendre'ns.
i evidentment tot el que és Florida, tot el que és evidentment New Mexico, doncs clar, allò és un caos, perquè no hi ha manera de posar-se d'acord els que han fet la independència, doncs després a veure com es governen, tenen com a model aquesta mena de república de diferents estats federats, però no se n'acaben de sortir, i llavors va als Estats Units i els diu, escolta, us comprem Arizona i New Mexico, en plan monopoli, i diu, bueno, però quant? 10 milions de dòlars.
Home, però sí. I mira, 1853. Mèxic perd. Doncs imagineu-vos, eh? Arizona, New Mèxic, ja havia perdut Oregón. I, en fi, allí és. I així està. I aleshores és un país en construcció que si avui el veiem tal com és és perquè evidentment es va construir de moltes maneres. No només amb la imatge prototíquica de les pel·lícules de l'oest. Clar. També va ser tan simple com comprar trossos. Així, comprar venda, no? El país que evidentment anava a saldo en aquell moment, eh?
Està clar, doncs això també un 30 de desembre, eh? Un 30 de desembre. És a dir, que passen coses, tot i que és una edat així tonta... Tot i que és una edat que dius, home, vols dir què cal? Espereu a... No? Doncs, bueno, clar, també hi havia èpoques que el canvi d'any potser era menys significat... No era tan important, també és veritat. ...com el que tenim ara, no?
Doncs així que ve, ara sí, aquest programa d'avui. Gràcies, Arnau Cónsul i Silvana Bout. Ens retrobem la setmana que ve, dimícres que ve, després de festes. Que vagi molt bé i que tingueu bona entrada d'any. Igualment. Bon dia.
I així també acabem aquest just a la fusta d'avui dimarts 30 de desembre. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández Rius a la previsió del temps i avui també amb el resum de l'any meteorològic que avui hem entrevistat també...
Jordi Rocosa, artista, que avui farà una acció performàtica pels carrers de Sant Just, en col·laboració amb l'Espai de Lliure, Creació Carme Malaret. Hem fet tertúlia amb Jordi Ferraz, Pep Quintana i Jaume Campreciós. Hem parlat de l'amalac del Cordill d'aquesta demana amb el Pep Quintana. Hem enrevistat Júlia Durant, de la Unió de Botigues i Comerciants, i ara ho heu sentit, hem parlat també de llibres i efemèrides amb la Silvana Boc i l'Arnau Consoli.
Des de les 10 ha parlat Carme Berdoi i us hem acompanyat durant aquestes 3 hores. Demà sentireu a l'hora del Just a la Fusta el resum de l'any, el resum d'aquest 2014, un programa editat pels serveis informatius de Ràdio d'Esvern i serà per tant la manera que tindrem d'acomiadar l'any des de la ràdio. Tornarem, això sí, amb més coses amb el Just a la Fusta habitual dilluns que ve, 5 de gener, a partir de les 10. Que vagi bé, que tingueu una molt bona entrada d'any.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. 6.260 persones van participar a Sant Just al 9N. El 2014 ha estat un any positiu pel que fa a la creació de llocs de feina a Sant Just. L'any 1934 es va fundar la CEAS. La unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per a l'Ajuntament de Sant Just. Fa dos anys McDonald's va presentar un projecte a l'Ajuntament de Sant Just per tal d'implantar-hi un dels seus restaurants.
tot plegat, coordinat un any més pel nucli que pertany seguir consolidant i estabilitzar la festa major de Sant Just. L'Arxiu Municipal va rebre el juliol la donació d'una làpida romana dedicada a Llúlia Quieta. Fins a principis de gener es pot visitar el cim de Can Ginestar, una mostra que repassa els 100 anys de la Rambla de Sant Just. Aquest dimecres, 31 de desembre, el resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És la una. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno. L'artista Jordi Rocosa passejarà aquest vespre les seves escultures mòbils pels carrers de Sant Just. Es tracta d'una acció performàtica que l'artista prepara amb l'espai de lliure Creació Carme Malaret. Tot plegat per relacionar d'una manera diferent els espectadors amb l'art.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 30 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
La Ubic farà el seu sorteig de Nadal dissabte a la tarda. Aquest cop es repartiran quatre premis, com ara regals gastronòmics. El sorteig tindrà lloc davant del mercat amb una xocolatada i amb la presència del Patja Reial. En marxa el concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de Mas Lluí. És el segon concurs que organitza l'entitat i aquest any el tema és Sant Just d'Esvern, molt per viure, molt per descobrir. Dimecres s'acaba el termini per participar-hi.
I divendres és l'últim dia per col·laborar amb la campanya Cap infant sense joguines. Quatre establiments del poble s'assumen a la iniciativa. La llibreria ressenya, joguines, carrilets, estallaria, ballart i la papereria, l'escrivà.
Bon dia. L'artista Jordi Rocosa passejarà aquest despre a les seves escultures mòbils pels carrers de Sant Just. Es tracta d'una acció performàtica que l'artista prepara conjuntament amb l'espai de lliure creació Carme Malaret per acabar aquest 2014. Sant Just Notícies.
A les 7 es presentarà aquest acte que porta per títol Excèntrics Plastics i consisteix en passejar les escultures mòbils a Rocosa pels carrers de Sant Just perquè interactuin amb la gent i amb l'entorn. L'artista ha explicat al Just a la Fusta com serà aquesta acció. Amb una escultura que aniré passejant pel centre de Sant Just i a l'espai hi haurà una instal·lació d'altres peces que configuren aquest muntatge que normalment va jugo per festivals i espais alternatius de l'art. O sigui, intento que la gent...
va lloguir la meva escultura, faig un diàleg amb el que em vaig trobant i abans també faig de saltir-se la meva línia, intento recolir-los perquè portar-los a l'espai.
En concret són escultures amb rodes fetes a escala humana i que, segons Rucosa, trenquen la rigidesa de l'espai urbà. Les obres sortiran de l'espai de lliure creació a les 7 de la tarda. Després hi tornaran i els assistents podran veure com interactua amb elles el mateix artista. Aquesta performance es fa per tal de barrejar les obres de Jordi Rucosa amb la quotidianitat de Sant Just. Hi ha una cosa que vull remarcar dels espais, aquests expositoris, sempre hi ha aquesta sacralització...
aquesta manera que l'obra està allà del pedestal, la gent només ho pot mirar. En canvi, aquí és la socialització dels llenguatges artístics en què la gent pot tocar-ho. Hi ha aquesta desnetificació. Jo crec que és molt interessant per normalitzar els llenguatges artístics.
De fet, aquesta és la filosofia de l'espai de lliure creació Carme Mararet, creant noves formes de relacionar l'espectador amb les obres d'art. Presentar el que és l'obra fora del marc, del museu, de la galeria, de la sala d'art, i apropar-lo a la gent, a la quotidianitat. Crec que era una proposta bastant vàlida en aquest espai, encara més, perquè li dona aquesta obertura de mires,