Ja s'ha recuperat la circulació per totes dues vies, encara però hi ha retards de 15 minuts. Iniciativa Esquerra Unida i la CUP envien la llei de Barcelona World al Consell de Garanties Estatutàries. Això retarda fins al maig la seva aprovació definitiva al ple, prevista inicialment pel 24 d'abril.
Ha mort un jove a Barcelona aquesta matinada després d'una baralla a la sortida d'una discoteca. Ha passat al districte de les Corts. El noi l'han ferit greument amb una arma blanca. Els Mossos d'Esquadra estan investigant aquest cas. L'extresorí del PP, Luis Bárcenas, ja ha arribat a l'Audiència Nacional per aclarir davant del jutge si es va quedar diners de la suposada doble comptabilitat del partit. Pablo Ruz vol saber com va arribar a acumular més de 48 milions d'euros amb comptes bancaris a Suïssa.
Rajoy només moure fitxa si Marx renuncia a fer la consulta sobiranista. És la condició expressada pel dirigent popular Santi Rodríguez del Poliàdric de Catalunya Informació. Després que el president català hagi raptat, l'Espanyol ha posat dia i hora per seure a dialogar.
El candidat de Convergència i Unió a les eleccions europees, Ramon Tremós, assegura al matí de Catalunya Ràdio que a Europa tenen més en compte els vots que no pas les manifestacions al carrer. Per això considera clau que els partits impulsors de la consulta siguin els més votats per visualitzar la voluntat sobiranista dels catalans.
Demanen dos anys i tres mesos de presó pel lladre confés d'un fòssil de dinosaure de fa 65 milions d'anys a Coll de Nargó, a l'Alt Urgell. L'home va tornar a la peça tres setmanes després d'haver-la robat i va avisar amb una trucada anònima.
I el Teatre Nacional de Catalunya recrea la realitat de la frontera mexicana a l'obra Amarillo de la companyia Teatro Línia de Sombra. És el primer espectacle del cicle que el Nacional dedica a la idea de frontera durant els mesos d'abril i maig.
El Barça es queda sense reacció contra l'Atlètic de Madrid i no jugarà a les semifinals de la Champions. Van perdre per 1-0 després que els matalassers els van passar per sobre els primers 20 minuts amb el gol de Koke i tres pilotes al pal. El Tata Martino i Xavi Hernández diuen que van donar la cara. El tècnic va defensar el paper de Leo Messi i va afirmar que no els interessava que tingués tanta participació en el joc.
El Bayern de Múnich jugarà a les semifinals després de guanyar el Manchester United per 3 a 1. Els de Pep Guardiola van haver de remuntar el gol d'Hebrà. Manzukić, Miller i Robben van capgirar el marcador i demà seran el bombo de les semifinals amb el Chelsea, el Madrid i l'Atlètic de Madrid.
I el temps, pocs canvis. Avui estarà més ennubulat a la Costa Daurada i al migdia sol i temperatures fins i tot una mica més altes que no pas les d'ahir. Poden arribar entre els 22 i els 27 graus la tarda de nubulades i ruixats al Pirineu de Lleida. Ara mateix tenim 10 graus a Girona, 11 a Lleida, 14 a Tarragona i 16 graus ja a la ciutat de Barcelona.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 10 d'abril.
Comencem ara un programa en què parlarem, com sempre, primer de tot de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb ella farem un repàs a l'actualitat general del dia. A través de la premsa, dels diaris, també ens fixarem en digitals, entrevistes interessants, cultures, esports i una mica de tot. Tindrem temps també per parlar de meteorologia, fer la previsió del temps de cara als propers dies amb el Carles Hernández i Riu.
I a la segona hora parlem del campionat de Pony Clubs de Catalunya, els Pony Games, que comencen aquest any a Barcelona, gràcies a la participació de Sol Solet, del club Sol Solet. En parlarem cap a les 11 i 10 de tot plegat, de com es prepara aquest campionat que comença aquest cap de setmana i de com ha anat tot aquest procés. Pony Clubs de Catalunya
Més coses a dos quarts de dotze, tertulia d'actualitat amb la Joan Algarra, la Montse Larrea, l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver i el Jordi Agulló.
I a la tercera hora tindrem a la Maica Dueñas, que ens parlarà de teatre, novetats d'aquesta setmana a la cartellera, i també recomanacions i l'Street Goldstein. Com sempre, cada dijous ens portarà un vi diferent, la secció de vins. Tot plegat des d'ara i fins l'una de la migdia. Comencem.
just a la posta. I el que fem ara és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitats en Justenca, comencem parlant avui fent un avís, no?, perquè avui és l'últim dia per presentar les subvencions per acollir-se a l'IBI, no?, a les subvencions per l'IBI. Exacte, avui s'ha acabat
Aquest període per demanar aquesta ajuda econòmica a l'Oficina de Gestió Integrada ja l'han demanat un centenar de persones, un centenar de Sant Justencs i Sant Justenques, aquesta subvenció per pagar l'Ívit de 2013 que atorga l'Ajuntament de Sant Just. Aquest any, a més, la convocatòria s'ha ampliat a més col·lectius que es poden beneficiar. A partir d'ara, les persones de més de 62 anys
propietàries o arrendatàries de l'immoble de residència habitual poden optar aquesta subvenció i, a diferència de l'any passat, no cal que visquin soles, sinó que poden formar part d'unitats familiars més àmplies. A més, augmenten d'un 5 a un 10% els percentatges de subvenció. Els ajuts també s'amplien a unitats familiars amb una o més persones aturades i, d'altra banda, es mantenen les subvencions per famílies monoparentals, propietàries i arrendatàries i famílies nombroses només si són arrendatàries de l'immoble.
És el segon any consecutiu que l'Ajuntament convoca aquests ajuts per a persones i famílies d'enjustenques que viuen una situació desfavorable econòmicament. Si esteu interessats, que sapigueu que avui s'acaba el període per demanar l'ajut i que trobareu les bases i els formularis al web municipal.
Perfecte, després fem un apunt de gent de literari, Andrea, perquè és vespre. Sí, és un apunt sorpresa, com diuen des de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, i és que l'escriptor Joan Lluís Lluís serà el convidat aquesta tarda d'una sessió especial oberta del Club de Lectura de l'Ateneu. L'Escola d'Escriptura ha preparat per avui una trobada amb l'escriptor de la Catalunya Nord, que parlarà de la seva darrera novel·la, Les cròniques del Déu Coix.
És una sessió que s'emmarca en el club de lectura, però donada la rellevància de l'autor, han decidit fer-la oberta a tothom, però això sí, la fila 1 estarà reservada als membres del club i tindran un protagonisme especial. Joan Lluís Lluís comentarà la seva darrera novel·la, Les cròniques del Déu Coix, un llibre d'històries i contes,
que, segons explicava fa uns dies, el responsable de l'escola d'escriptura de l'Ateneu, Arnau Cònsol, no deixa indiferent a ningú. Si voleu assistir-hi, és avui, a les 7 de la tarda, a l'Ateneu, aquesta sessió oberta amb l'escriptor Joan Lluís Lluís. Perfecte, i acabem parlant de tasts de vins, eh? N'hi ha molts els propers dies.
Sí, i de fet, avui arrenquen els tastos de vi a la fresca, les degustacions de vi a la fresca del celler de Can Mata. És una pena que coincideixi d'alguna manera amb aquest acte del Joan Lluís Lluís, però vaja, potser... És veritat, es contraprograma, eh? Sí, però l'acte del Joan Lluís Lluís comença a les set, això del que parlarem ara comença a dos quarts de vuit, potser, mira, si correu una miqueta... Sí, encara hi arribarem.
Avui tornen, com dèiem, les degustacions de via la fresca del celler de Can Mata. De fet, estan organitzant moltes activitats per les properes setmanes, per aquest mes d'abril, i avui el celler torna a sortir al carrer per fer una degustació, en aquest cas, dels vins del celler Bàrbara Forés, de la Terra Alta. És un celler familiar que està situat a Gandesa i una de les seves responsables, Carme Ferrer, també hi assistirà avui i parlarà ampliament del celler.
És un tast gratuït i obert a tothom i es recomana confirmar assistència al celler de Can Mata. Serà avui a dos quarts de vuit del vespre a l'exterior del celler. Doncs en parlarem també, suposo, després amb les tricolstein del celler de Can Mata cap a quarts d'una. Molt bé.
Fins aquí les notícies de Sant Just. Més informació, com sempre, als butlletins horaris i a la una. El Sant Just Notícies, edició migdia. Ara de seguida repassem l'actualitat general del dia. Abans, però, punt musical, Andrea, no sé si vas de concert avui o demà o demà passat. No, no, no, i tinc molta pena, al post. Sí? Sí. No queden entrades? Crec que per avui sí, però avui no puc. Tinc classe aquesta tarda, surto tard...
És aquest triple concert que fa la Bob Lesbian, ara el Santim de Fons. És la gira de La Noche Eterna, Los Días No Vividos. És l'últim disc de la banda que lidera Santi Balmes i que torna a passar a Barcelona tres dies consecutius a Ras Matas. No serà la primera vegada que ho fan, no? I tampoc segurament serà l'últim, Andrea. Esperem, per favor. Esperem. Doncs a dos quarts de nou, eh? Tots tres dies obren portes a dos quarts de nou i les entrades valen entre 22 i 27 euros. Sé que per demà i demà ha passat ja n'exhaurit. Avui sí que queden, crec.
Però bé, afortunat dels que puguin anar-hi. Exacte. Sentim aquest tema, que és un dels més coneguts, no?, del seu últim disc. Aquest, si tu m'hi dices ben, jo dic... Jo te digo Affleck. Molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonoras o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concerts o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant quatre minuts d'un quart d'onze, obrim diaris ara amb l'Andrea. Bueno, bon dia. Hola, bon dia. De fet, primer no els obrim, els mirem només la portada, el tema més destacat d'aquest no a ti, per on passa l'actualitat? Doncs en clau política és un dels temes destacats de la jornada i encara podem dir que coeix el debat de dimarts al Congrés per tractar el procés sobiranista.
I tant el diari Ara com la Vanguardia parlant de la reforma de la Constitució. De fet, l'Ara s'ho pregunta. Reformar la Constitució? Aquest és el titular. El PP tanca la porta a canviar la carta magna després del no a la consulta. També veiem declaracions de diferents representants polítics. Per exemple, Artur Mas, que diu...
Maria Dolores de Cospedal va dir Mas ho ha entès al revés, ara no hi ha consens i durant Lleida diu un camí seria una disposició adicional. És una de les notícies destacades al diari ara. A La Vanguardia també ens destacen aquesta qüestió. Mas insta Rajoy a plantejar una reforma constitucional.
També recull en portada que el president reclama al president espanyol dia i hora per dialogar i lamenta que sigui més fàcil canviar la carta magna quan no exigeix Merkel. D'altra banda, Herrero de Mignón proposa un pacte que blindi les competències. I d'altra banda, el periòdico pel que fa a aquesta qüestió diu més tensió amb el no del Congrés. El PSOE lamenta que el PP persisteixi en l'immobilisme. Roval Cava s'espera per la incapacitat de Rajoy d'arribar a acords sobre Catalunya.
Imas demana dia i hora per anar a la Moncloa, malgrat que l'escepticisme guanya adeptes. Doncs és la informació política d'aquest matí, una setmana amb un top polític bastant elevat. Passem ara a actualitzar la informació a través dels digitals, que ens parlen d'altres qüestions, obren amb altres temes. El 324 ens obren explicant que un noi mor apunyalat a la sortida d'una discoteca a la Diagonal de Barcelona. Ha estat donant una baralla entre diversos joves a quarts de sis del matí.
Notícia tan tràgica a Barcelona. Després també altres qüestions i s'explica en primer lloc.
Es parla d'Atenes. Esclata un cotxe bomba davant del banc de Grècia sense fer víctimes. La deflagració coincideix amb el retorn al mercat del deute del país grec i un dia abans de la visita de Merkel.
I un parell de punts més, via lliure provisional a les dades del Padró Cabrils, ho llegim també aquest matí el 3-24, també se'ns destaca ben gros, o ben amunt volíem dir, el naufragi al Calderón amb majúscules, segons titula el 3-24, i a l'Ara.cat ens obren en clau política primer de tot. Declaracions del president d'Esquerra, Oriol Junqueras, a RAC1, que ha dit que no ho podran impedir, el dret internacional avala el vot dels catalans,
Insisteix que els catalans decidiran sobre el seu futur polític a les urnes, tot i el no del Congrés. És l'apunt més destacat d'aquest diari, que també recull les informacions que destacàvem ara del 3-24. Música
I la Vanguardia, que també ens obre amb aquesta clau de successos d'aquesta mort, les Mossos d'Esquadra, que investiguen la mort d'aquest home per una greu ferida en arma blanca a la sala biquini, a la sortida. És a dir, davant de la sala biquini, al districte, per tant, de les Corts.
I després, milers de pisos públics de Madrid que es converteixen en una inversió de fons de voltors. Diu que l'Ajuntament va vendre 3.000 pisos públics per sanejar els comptes i el nou propietari ha duplicat el preu de venda en menys de sis mesos.
Mira. Endavant. Sí. Així estem, no? Una mica seria... Sí, aquí que no corre. Exacte. Bé, més qüestions, tornem als diaris. Veig que t'has reservat les imatges per parlar del bar Sant Andrea. Ah, sí. Crec que poso la sintonia adequada de les fotografies.
Avui les fotografies, la fotografia destacada a tots els diaris que tenim sobre la taula. Periòdico Ara i Vanguardia van dedicades al Barça. El periòdico, el titular és Naufragia Europa i veiem Neymar i Bartra, segons el periòdico, desolats al final del partit d'ahir. És el tema del dia, de fet, el periòdico avui. Mentre que veiem també alguns jugadors de l'Atlètic de Madrid celebrant el seu triomf. Al fons de la imatge, l'Atlètic Humilià al Barça, 1-0.
La Vanguardia han triat una imatge molt similar, on veiem Neymar i Bartra al final del partit. Un Barça mediocre diu adéu a la Champions. I per últim, Lara, han agafat a dos jugadors del Barça, que no són ni Neymar ni Bartra, són Messi i Cesc Fabregas, un pèl desesperats ahir quan acabava el partit, amb Messi amb la mala cara i Fabregas amb les mans al cap. Doncs amb el titular, un Barça impotent queda fora de la Champions. L'equip cau a quarts després d'arribar a sis anys seguits a semifinals.
Aquesta és la fotografia destacada de la jornada, tots els diaris li dediquen bona part de les seves portades. D'altra banda, el diari Ara, és el diari que avui ens ofereix menys fotos, veiem una fotografia de Francesc Homs parlant amb Antoni Bassas i diu, en termes de país, Catalunya va guanyar el debat del Congrés dels Diputats.
Aquestes són les fotografies que trobem avui a l'ara. Al periòdico, a banda de la foto del Barça, veiem una imatge de Juan Soler, expresident del València, i el seu successor, Vicente Soriano. Els veiem tots dos el 2008 amb una imatge d'arxiu. Diu el València entre el futbol i la novel·la negra. L'expresident Soler està acusat d'intent de segrest del seu successor.
I per últim, a la Vanguardia, moltes fotos. Avui veiem una imatge de Juan Soler sortint ahir dels jutjats, també una fotografia de Miguel Arias Canyete, perquè el PP ha revelat la incògnita, que serà el candidat a les europees. Una fotografia també d'Anato Roja, que hi va declarar i pagarà un milió i mig d'euros per evitar la presó.
També veiem dues imatges més, més petites, una imatge d'una parada de les flors, una parada de les Rambles de Barcelona, la lenta agonia de les flors a la Rambla i, per últim, veiem un quadre amb una exposició i ens diu La Vanguardia, que Barcelona queda fora del circuit de les grans exposicions. És el rànquing anual que fa la revista The Art Newspaper i sembla ser que el rànquing mundial de visitants deixa en mal lloc museus i exposicions de la ciutat de Barcelona.
Molt bé, doncs són les informacions que tenim d'aquest matí. Les imatges, volíem dir, arrem de tot plegat. Parlem ara de notícies en clau internacional.
I ens acostem un dia més a Ucraïna. A l'avantguàrdia llegim ultimàtum als prorussos. Kiev dona 48 hores als manifestants per desallotjar els edificis ocupats. Demà divendres al matí, per tant, el conflicte a l'est prorrus d'Ucraïna ha de quedar conclòs per aquest ultimàtum als activistes del Lugansk i Donetsk perquè abandonin els edificis oficials que ocupen des de dilluns.
Transcorregut aquest temps, és a dir, fins al matí, el ministre de l'Interior, Arsene Abakov, va prometre aplicar l'ús de la força. I si l'advertència fa efecte, la resta de la crisi ucraïnesa quedarà en mans de la diplomàcia i de la política. També hi ha hagut reaccions des de Brussel·les. Les agències llancen el 17 d'abril com a data per a la trobada...
dels responsables d'exteriors de la Unió, els Estats Units, Ucraïna i Rússia, i en el pla polític els candidats més destacats per a les eleccions presidencials del 25 de març intenten posicionar-se enmig de l'atenció general de tot plegat. També ens diu la avantguàrdia que els activistes de l'est demanen un estat federal que garanteixi l'idioma rus,
I en fotografia acompanya aquesta notícia una imatge de les barricades instal·lades en un doble perímetre davant de l'edifici de l'administració regional de Donetsk, ocupat per manifestants prorussos. És una de les notícies del dia en clau internacional.
I avui també ens anem cap al Regne Unit perquè ha dimitit la ministra de Cultura britànica per despeses indegudes. Maria Miller passava al Parlament factures d'un xalet destinat als seus pares. És una de les quatre dones del gabinet Cameron i fins ara ministra de Cultura i ha hagut de dimitir per, diu la Vanguardia, la subtil diferència entre el que és un privilegi i un abús.
Mentre d'una banda criticava, com tot el govern conservador, els estrangers i aturats que cobren l'atur o ajuts per fill o malaltia, d'altra banda considerava legítim, passa al Parlament, les despeses d'un xalet que està comprant per als seus pares, amb el pretext que es tracta del seu segon habitatge.
I La Vanguardia també aprofita per recordar-nos que Maria Miller, de fet, va ser capdavantera en la denúncia dels abusos del sistema de despeses parlamentàries, reformat després de l'escàndol que va sortir a la llum l'any 2009, quan es va descobrir que ses senyories, diu La Vanguardia, facturaven televisors de plasma o casetes per al gos. Doncs ara Cameron ha sortit molt malparat per no exigir de seguida la renúncia de la polèmica ministra, que finalment ella mateixa ha hagut de dimitir.
Adéu-n'hi-do. Ens n'anem ara a saber què passa a un altre 10 d'abril. Que el dia que ens surt el diari és el divendres sant, oi, Andrea, em sembla? El divendres sant. Aquest any, no? Sí, diria que sí. És que ens falla aquest any el 2004 i el 2009 justament per qüestions de setmana santa d'aquella època. Per tant, ens n'anem només més enrere.
Fa 20 anys, 10 d'abril del 94, tensió a UGT per succeir a Redondo, era el tema principal. Després també es deia que el foc havia obligat a tallar les costes del Garraf. El vent havia avivat els incendis forestals, ara fa 20 anys. Era, de fet, el mateix any en què després hi hauria focs importants, el 94. I a la imatge, Àlex Corretja felicitant a Carlos Costa després d'imposar Corretja la seva experiència a la final del trofeu Godó.
Un correig, evidentment, doncs bastant jove, fa 20 anys menys. Fa 15 anys, 10 d'abril del 99, el cim agitava el fantasma de la guerra mundial. El Washington restava importància a l'alarmisme del lira rus, que s'atribuïa a qüestions internes. Ara reuniríem Clinton, Blair i Kofi Annan, per tant, algunes qüestions que tampoc no han canviat tant en 15 anys.
El fiscal demanava 92 anys pel general Galindo, dures peticions pel general de la Guàrdia Civil i l'exgobernador de Guipusco en les conclusions provisionals del cas Lassa i Zabala, notícies de fa 15 anys. I una altra notícia, també en imatges, que era la imatge del boss de Bruce Springsteen la nit abans al Sant Jordi, perquè semblava que el Springsteen reinava al Sant Jordi,
Bruce Springsteen i la seva tradicional Eastrit Band van reneixer en un ple de gom a gom Palau Sant Jordi de Barcelona, la presentació de la gíria mundial de 18 tracks. Gairebé 21.000 persones van acompanyar les famoses de River o Born Torran en un espectacle del monarca, deia la vanguardia del rock and country.
Tampoc ha canviat tant aquest titular, també el podríem trobar als diaris. Tornem als diaris d'avui, ens donem ara les contraportades. Entrevistes d'aquest dijous a La Vanguardia llegim que segregar als nens és segregar-nos als ciutadans. Avui entrevisten a la contra de La Vanguardia Gordon Porter, que demana educar els discapacitats amb els altres nens. És del Canadà, País Pioner, diu, a coeducar nens amb més i menys...
Asegura que l'educació inclusiva és més eficient i menys costosa. Diu, soc mestre i m'estimo la meva feina. M'emociona ajudar un nen amb problemes a superar-los. Diu, per això, després de la meva jornada laboral, em vaig fer professor voluntari en una escola per a nens discapacitats, la Peter Pan. Diu, llavors creia que era millor educar els discapacitats en centres segregats. Però un dia li vaig demanar al meu fill, de 8 anys, que quan anés cap a la seva escola, s'aturés un moment a la Peter Pan, que li venia de passada, i deixés uns papers.
Però van passar els dies a explicar i el nano no hi portava els papers. La meva dona em va explicar que a la criatura li feia vergonya que els seus amiguetts el veiessin entrar al col·legi dels subnormals, diu literalment. Diu, aquell dia em vaig adonar que no només els nens down, sorts, sexos, coixos o amb qualsevol altre problema, diu, tots els nens necessiten educar-se junts per aprendre a apreciar la diversitat i a cooperar entre ells.
Conclou dient que ningú no és perfecte i si aprenem a tolerar, respectar i ajudar els altres, també aprenen a superar els seus propis problemes. Parla dels nens i es pregunta o és que hi ha algun nen que no en tingui.
Una de l'entrevista de La Vanguardia. Al periòdico tenim el següent titular. Ningú m'ha pogut prendre mai els meus ideals. També una molt bona entrevista. Avui Catalina Gaià entrevista a Miguel i Jós. I aquest avançament que fa de l'entrevista diu... Començo pel final. Cavallarós m'acompanya a la porta, aixeca el puny i diu... Visca la República. El 14 d'abril de 1931 es proclama la República i Miguel i Jós va de Sant Andreu del Palomat a la plaça de Catalunya unegeant una bandera republicana.
Diu, tenia un amic republicà i a casa seva parlàvem de llibertat, de dignitat. La meva família vivia en barracons. Quan va esclatar la guerra, ell tenia 16 anys, diu, vaig saber de l'afusellament de dos oficials a Haka i em va entrar la idea de lluitar. Em vaig escapar de casa, vaig agafar el primer tren a Madrid i em vaig allistar, però em vaig canviar el nom i em vaig augmentar els anys. Tenia només 16 anys.
I em van tornar a dir.
em van enviar de tornada a Barcelona. Diu que aquí va treballar de tot, poc després van allistar la Quinta al Vivaró i m'hi vaig incorporar, però com que tenia pràctica militar, l'oficialitat em va posar com a caporal d'esquadra. També va explicar en aquesta entrevista que va anar a la batalla de l'Ebre com a sergent
I al final van anar a Argelés. La gent moria per les condicions. Jo parlava francès i em van nomenar cap d'esquadrilla d'espanyols. Ens deien Exèrcit Roig i diu que nosaltres érem oficials de l'exèrcit de la Segona República. A França hi vaig ser fins al 1942 i en una ocasió estàvem fent una voladura d'un túnel i hi va haver un accident, tots van morir i aquí vaig prendre la decisió, la determinació radical de tornar a Espanya. És la història avui molt interessant de Miguel Lijosa a la contra del periòdico.
I acabem amb la contra del diari Ara, la que signa el dijous la Viviana Vallver. Avui el titular és Una mama en lloc d'un papa. A veure, explica'ns, Andrea. Avui la Viviana entrevista Felipe Salgado, que és periodista i propietari del showroom Felipe Salgado.
Ara fa 3 anys va tenir un ictus i contra tot pronòstic se n'ha sortit. Té paràlisi a la part dreta del cos, porta bastó, estil, humor, guarda les formes i el to durant l'entrevista, però quan deixa anar el rec és una autèntica fera. Diu que jo soc un feminista empadraït i crec que la vida és femenina. Fins que les dones no estiguin al control, aquí no hi ha solució. Perfecte.
Això està aquí el titular, fins que no hi hagi una mama en lloc d'un papa, això no ho salva ningú. Només les dones són capaces d'acabar amb la fam etiòpia i allà on sigui. Asegura la Bibiana que el Felipe és una pluja torrencial d'idees, noms, fets, cites, elogis. Se citant el seu xiringuit, ho diu ell, de la Gran Via, número 20, diu no hi ha un mil·límetre 8, tot atapaït, tot recarregat, tot molt barroc.
vestits, quadres, mocadors, brodats, pòsters, entre d'altres. Asegura que li agrada la moda d'avantguarda, és intel·ligent, sense por i està a favor de la independència creativa amb habilitat comercial. I en aquesta entrevista també parlant del seu ectus i de tot el que ha après arrel d'aquest accident cervell...
cardiovascular, no cardiovascular, no cervell vascular. Diu, jo sempre vaig saber que no era el moment de marxar. Tenia 46 anys i no havia vingut a aquesta festa per marxar-ne tant d'hora. Diu, jo volia seguir ballant, me n'havia de sortir, he recuperat part de la mobilitat del cos i recuperaré la resta. Ho sé. I acaba dient que un dia donaré gràcies per haver-lo patit. M'ha resituat. Diu, ara tinc més angle i perspectiva de tot plegat i sobretot soc més conscient de l'aquí i de l'ara.
Doncs un dia de bones entrevistes, no? Per durar-nos una estoneta i així tranquil·lament.
Bona nit.
I avui la notícia curiós, Andrea, va de selfies, eh? No sé si ets molt amant d'aquest tipus de moda, si et fas fotos a tu mateixa sovint i les penges. Poques vegades que he intentat fer una autofoto, no, a mi sola, amb més gent, ho he fet fatal, per tant, no, soc horrible fent selfies. Sí? Hi ha gent que se li dona bé? Mira, no, soc d'una d'aquestes.
Jo l'última foto que em vaig fer, que tinc com així de currículum i aquestes coses, o de DNI, no, però de carnets així seriós, me la vaig fer jo mateixa. Sí? Aquí a la ràdio, a més a més. Sí. Però potser deixant la càmera... No, no, no. La vaig fer. Sí, mira. El que passa és que vària gent, jo pensava que havia quedat molt bé, i vària gent m'ha dit que surto molt estranya...
Sí, sí, sí, que semblo deformada, que tinc com el cap molt gros i se'm veu molt prima la resta del cos. Llavors, al final vaig acabar et matent, que en realitat era una foto que no havia fet jo mateixa i que era potser una mica complicat que sortís bé. No és aquesta la notícia que vull explicar, però bé, en tot cas, tot el tema de les patologies que comença a sortir ara amb els selfies. Hi ha una persona que gairebé s'ha suïcitat per aconseguir el selfie perfecte. Com? No sé si jo ho has sentit, Andrea. Un noi jove, potser? Sí, sí, 15 anys.
Ara ho ampliem, ampliem aquesta informació. És que crec que vaig llegir fa no gaire aquesta notícia o que em sona. O una persona que estava molt obsessionada per fer-se selfies. Encara que es feia fins a 200 fotos al dia o alguna cosa així. Mare meva. Però arribar-te a voler suïcidar? És un noi, no, 19 anys. Diu que fa gairebé 200 fotos diàries però no trobava el selfie perfecte per la seva col·lecció.
I bé, doncs és un noi d'Anglaterra que va passar unes 10 hores al dia fent-se 200 fotos amb el seu iPhone durant 6 mesos. Tenia una completa obsessió amb els autorretrats que es veu que li podia haver causat resultats mortals. Per favor. Va arribar a perdre 12 quilos, mostrar agressivitat i tot plegat per aconseguir aquest selfie perfecte i fins i tot es veu que es va intentar suicidar perquè no havia aconseguit aquesta imatge.
Bé, que ara ja es troba en tractament, evidentment, perquè tot plegat no és només veritat, sinó que hi ha un trastorn mental. Però, arran de tot plegat, sí que ha aparegut el tema de si hi ha... si és una patologia, tot aquest tema dels selfies, no? I es veu que es comença a dir selfism, sigui en anglès, eh? Selfie, i després la ISM, perquè, bé, em sembla que pot ser una condució patològica arrelacionar, evidentment, amb un trastorn...
un trastorn que va més enllà d'algú que es fa una gracieta i es fa una foto a si mateix, però està començant a estudiar ja d'aquesta manera. Es considera que pot comportar problemes mentals als seus actors, sobretot als adolescents, si les fotos no aconsegueixen sobretot la suficient audiència o reconeixement del públic i dels amics. Per favor. I això es diu selfies. S'ha demostrat que aquest fet de penjar autofotos provoca que l'autor estigui controlant més del que és habitual el reconeixement que té aquesta foto entre el seu públic
A qui li agrada, a qui la comenta i fins i tot, doncs, quants m'agrades té, cosa que passa amb qualsevol foto que pengi. Segurament, doncs es veu que si et fas una autofoto encara creix més aquest interès. Estàs mostrant o posant en valor la teva fotografia. Si no rep els m'agrades que t'agradaria, realment, potser et deprimeixes. Tu mateix. De fet, diu que un abús de les autofotos pot generar al fotògraf d'elles un problema mental com depressions o paranoies en un futur.
perquè sembla que l'ésser humà el que busca és l'aprovació de l'entorn proper i dels altres quan fa un acte, en aquest cas, un selfie. Sembla que és un fenomen que afecta tot el món, tal com es veu en un gràfit que veiem això a través d'un estudi de la Universitat de Vic. La Universitat de Vic? Sí, o almenys la pàgina és de la Universitat de Vic. No sé si ho treuen d'un altre lloc, però en tot cas hi ha un gràfit i posa que un 52%, on afecta més, és el país dels Estats Units, un 22% és la resta del món, per tant...
totalment concentrat als Estats Units, i després un 8% Canadà, 5% Austràlia, Espanya apareix amb un 2% també, doncs hi ha aquests trastorns. I bé, en tot cas, doncs, aquestes coses que sempre, evidentment, tot si es porta molt enllà... Home, sí, és com molt portat a l'extrem, s'ha d'anar en compte, m'imagino. Sí, exacte. I relativitzar-ho tot bastant. Sí, sí, aquestes coses que de vegades ens ho prenem tot massa seriosament. Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi bé. Bon dia.
Tres minuts i tres quarts, doncs, obrim diaris ara per fixar-nos en altres qüestions interessants. Per exemple, avui a les pàgines de cultura de la Vanguardia, una doble pàgina per parlar de la classificació anual dels centres d'art segons The Art Newspaper. A Barcelona es queda enrere, el rànquing mundial de visitants deixa en mal lloc museus i exposicions.
Aquesta llista del 2013, ho hem comentat també abans, però ara ho ampliem una mica més, i que parla dels museus més visitats. El primer és el Louvre de París, després del British Museum de Londres. En tercer lloc trobaríem el Metropolitan Museum of Art de Nova York, la National Gallery de Londres, en cinquè lloc el Museu de la Ciutat del Vaticà, el sisè és per la Tate Modern, el setè és a Taipei, el National Palace Museum, i el vuitè és la National Gallery of Art de Washington, el nouè, el centre Pompidou de París, i també el desè és per París, Museu d'Orsay.
Hem d'anar cap al lloc 12 per trobar el reina Sofia de Madrid, o el 18 per trobar-hi el Museu Nacional del Prado, el 40 per arribar al Teatre Museu de Lí de Figueres. I per anar-nos directament a Barcelona cal recolar fins al 71, al Museu Picasso, o al 74 on hi ha el Caixa Fòrum de Barcelona. El MAC va estar en 94ena posició i el 97 és el que li toca al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Pel que fa exposicions, interessant descobrir que la primera, la més visitada del 2013, és la Dinastia Azul del National Palace Museum a Taipei. La segona és l'Escola de Pintura, també Taipei. El tercer és Impressionisme i Modernitat de París, que es va visitar al Centre Cultural Banco do Brasil, a Rio de Janeiro. La quarta i la cinquena és Dalí, tant al Centre de Pompidou de París com després que ens va portar el Reina Sofia de Madrid.
Al 42 trobem una exposició del Guggenheim de Bilbao i després hem d'anar-nos molt més avall per arribar a Barcelona i anar fins al número 306 on trobem autorretrats del Museu Picasso.
Per tant, doncs, males notícies en aquest tramving. La mostra més visitada és aquesta, és la número 306 del món. I al Museu Picasso, 911.000 visitants, ocupa el número 71 del món. Per tant, una signatura pendent per intentar aconseguir encara atraure més turistes cap als museus de la ciutat. I, per tant, potenciar també aquest patrimoni cultural.
Més coses, obrim el diari ara també per les pàgines de cultura avui i ens quedem, el diari ara no el volíem dir, el periòdico per les pàgines de cultura i ens quedem avui amb l'entrevista que fan a Nacho Vegas que fa poc que ha tret disc. Aquesta setmana de fet ha editat Resituación, descrit com el seu cançone més polític, que és en realitat un disc sobre el seu entorn.
El titular més destacat és jo crec en les conseqüències de la música. També diu no estic tan segur que la música tingui una finalitat social com que té dimensió social o que quan se m'acusa de tòpic per parlar de repressió policial s'usa un contraargument molt polític. És l'opinió de Nacho Vegas que trobem avui en una entrevista al periòdico.
I enllacem també aquests apunts culturals amb més qüestions en clau de cultura que tenim als diaris digitals d'avui. Per exemple, llegim que el director centenari Manuel de Oliveira comença a rodar la seva nova pel·lícula. Que Brian Adams oferirà a Cap Roig el seu únic concert a Espanya...
O que la Fundació Suriger reunirà artistes emergents per realitzar un documental. El moviment comptarà amb la participació d'escoles de cinema com l'ESCAT i la CAMP i es posarà en marxa a Lleida el 2015. I el Mercat de les Flors, que mostra secret de Johann Le Guillem, les seves estructures monumentals són un referent del circ actual. I l'èxit de públic fa créixer l'oferta del Palau de la Música.
I encara més coses, el 84% dels continguts consumits en internet, atenció perquè és pirata. Un informe assegura que a causa de les descàrregues il·legals no s'han pogut crear més de 26.000 llocs de feina directes.
I acabem parlant també d'exposicions, ho comentàvem fa una estona, les males notícies en aquest rànquing mundial, però en canvi les pintures virtuals de Sant Climent de Taüll estan premiades internacionalment com millor projecte multimèdia al Congrés Museums on the Web, celebrat a Estats Units. I Vilma Bilbao mostra el Tàpies més compromès amb el catalanisme. El Bellas Artes exhibeix fins al 30 de juny l'obra L'Espíritu Català, realitzada el 71 per l'artista barceloní.
Ho enllacem tot plegat amb la informació esportiva. Primer de tot, encara amb el recull de premsa, ens quedem avui a les pàgines d'esport del diari Ara.
I ens quedem amb l'article de Xavi Bosch, que el titular al final del llibre. Digo ahir, a l'hora de dinar, el grup 62 va reunir uns quants autors i un bon grapat de llibreters del país en una sala del Born. Era el preescalfament del dia de Sant Jordi. Amb el consum sota mínims i amb la cultura lluny de les prioritats d'uns ciutadans en temps de crisi, editors, llibreters i autors cada vegada se'n juguen més a una sola data, el 23 d'abril.
A l'hora del pica-pica, a peu dret, Villatoro, llibreter de Figueres i en Dariat del futbol va demanar que en els sorteig de divendres al Barça no li toqués jugar el dia de Sant Jordi i l'anada de les semifinals. Tothom li va donar la raó. En tot cas que es jugués el dimarts 22, no fos cas que els carrers per Sant Jordi es buidessin una hora abans del compte. Algú en aquell moment va gosadir, amb un canapé d'escalibada a la mà, que potser era millor que el Barça caigués eliminat al Calderón i així els llibreters deixaven de patir pel calaix.
L'heretgia anticoler va ser rebuda amb un somriure de compromís.
I continua dient Xavibos que ja a la tarda van passar tres coses. Primera, Martino i Simeone van acordar en la roda de premsa de la vigília que qui marqués primer s'enduria el partit. Segona, el Barça jugava amb l'alineació que segurament en un referèndum haurien votat la majoria de socis mentre que l'Atlètic sortia sense els lesionats Diego Costa i Turán. I tercera, amig dels 2.500 valents aficionats del Barça que van anar a fer costat de l'equip i destacava una pancarta escrita sobre una senyera que deia Marietas del Carràs.
No vaig entendre, diu Xavier Bosca, el significat. Diu que el Calderón de la virilitat i el pit i collons se n'ha fet un estil futbolístic que només s'aguanta a través del resultat i el marcador per mèrits propis i per de mèrits del Barça va ser favorable al millor equip de l'eliminatòria.
Diu que el capdavall va guanyar qui va marcar primer, estava escrit el llibre dels entrenadors i els llibreters poden respirar a fondo. No hi haurà Barça de Champions per Sant Jordi. No ens consola, però tampoc ens mereixiem gaire més en aquesta eliminatòria. I conclou també, això llavors, que ahir al Calderón l'efici del Barça va estar per damunt de l'equip.
Enllaçem aquest article amb les portades esportives d'aquest matí, el diari El Nou Esportiu, l'esportiu que es diu ara, títol La impotència. La imatge de Messi te pensa la cara amb la mà. El Barça no sap superar la defensa de l'Atlètico de Madrid un cop més i no estrenen les semifinals després de sis anys seguits sense faltar la cita.
L'esport diu que encara que ens faci mal, l'Atlètic va ser millor i a la imatge també Messi t'apensa la cara mentre, en canvi, un jugador de l'Atlètic celebra el seu gol. I el Mundial Oportivo directament diu adeu.
El Barça no va estar a l'alçada del que exigia la màxima competició europea i dues imatges, una de més gran amb Neymar i Capcot i un altre dels jugadors del Barça de lluny, que no li devinem ni la cara, i al costat tots els jugadors de l'Atlètic fent pinya celebrant el seu pas a la semifinal. També titulen, doncs, Gran Atlètic.
I des de Madrid, Coraje Corazón, és el que titula el diariàs, i grandiós el marca la mateixa imatge, dos jugadors abraçant-se, dos jugadors de l'Atlètica abraçant-se, després de marcar aquest gol, un d'ells, David Villa. Així que ve amb aquest repàs de l'actualitat del dia, de seguida parlem del temps.
Just a la fusta.
Saludem, per tant, el Carles de René Di Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, què tal? Bé. Hem hagut de mirar dos cops l'estació meteorològica ara quan entravem, per dir precisament la temperatura. Hem mirat així de reull, tornàvem cap a dins de l'estudi, hem tingut que recular, tornar-ho a mirar bé, perquè el termòmetre marca 19,2 graus en aquests moments. És molt, no? Sí, és una temperatura molt alta per l'hora que és, però el sol està tenint el seu protagonisme.
Està bufant aquesta marinada, aquest vent que bufa normalment d'est, sotest, més sotest, i aquest vent fluixet, que té molt poc recorregut marítim, si no tindríem núvols, com és habitual, però vull dir, té molt poc recorregut marítim, però és la influència del mar. I aquest ventet manté la temperatura ratlla, i tot i que ara estiguem a 19 graus, com a molt avui arribarem als 20 o a 21 graus, tampoc no ha de pujar massa la temperatura. Bé, és un valor normal pel mes d'abril. I portem canvis.
Uns canvis que ja es van notar ahir a bona part de l'interior de la península ibèrica, uns canvis que van portar tempestes a les dos Castelles, que van portar també tempestes al sistema ibèric, i aquestes tempestes van començar a tocar una miqueta de països catalans, i ahir també aquestes tempestes arribaven al Castelló i al nord de València. Això vol dir, doncs, que hi ha canvis que s'estan gestant, és una baixa que s'ha format a la mateixa península ibèrica, i aquesta, doncs, de cara als propers dies serà protagonista, sobretot a les tardes, o sigui que...
Avui ja podríem començar a parlar que aquesta tarda tindrem algunes tempestes en zones del Pirineu de Lleida i el Pirineu Central, però sobretot demà divendres i dissabte, a la tarda, tindrem els típics dies de primavera. O sigui, estem pronosticant que en general farà sol, però que a la tarda els núvols creixeran i sobretot divendres i dissabte poden arribar a qualsevol dia. Variabilitat primaveral. Sí, és allò al matí solets, està bé, les temperatures a partir d'avui poden recolar una miqueta...
O sigui que probablement... Nosaltres aquestes pujades i baixades de temperatura les notem ben poc al punt del litoral perquè sempre estem sota la influència ara per ara del mar. Llavors sí que poden baixar una miqueta a les mínimes si ens cau alguna tempesta, però les màximes si fa o no fa, en altres llocs sí, perquè si estan tenint valors de 26 o 27 graus de cara als propers dies baixaran. Però en canvi en zones on les màximes estan al voltant dels 20 o 21 graus aquí no notem massa aquests canvis. Però la tendència és que tant divendres com dissabte les temperatures en general...
baixin una miqueta. I el que dèiem, matins amb sol, tant divendres com dissabte, però a la tarda creixement de nubolades. Per cert que avui dijous ja podrem veure-les de lluny, com si diguéssim, perquè avui veurem el sol durant tot el dia, però de lluny veurem com els núvols poden créixer i com es desenvolupen. Doncs aquests núvols que veurem avui a la distància, divendres s'apropen una miqueta més, dissabte també els tindrem una miqueta a sobre i diumenge tindran tendència a desaparèixer, perquè aquesta baixa marxarà i diumenge ja sí que parlaríem d'un dia més assolellat.
O sigui que, en general, ens arriben dos dies de primavera típica, de sol i tempestes, i el diumenge seria un dia més tranquilet, amb sol, i aquestes tempestes ja quedarien, doncs, potser alguna al Pirineu, però ja seria poca cosa i no arribaria a Sant Jús. Pel que fa a les temperatures, el que dèiem, avui són molt agradables, divendres i dissabte baixen una mica, màximes i mínimes, sobretot si ens cau tempesta, eh? O sigui, hem de pensar que estem tenint unes mínimes de 12-13 graus a Sant Jús, algun dia 11, en funció del vent...
Però si cau alguna tempesta puntual en aquesta època de l'any, la temperatura pot caure als voltants dels 8, 9, 10 graus. O sigui que pot fer una miqueta fresca. Si veiem que hi ha tempesta i hem de sortir de nit, doncs recordeu que la tempesta a la nit marxa, però vull dir que la temperatura pot ser una miqueta més fresqueta. No anem amb màniga curta si acaba de caure una tempesta i heu de sortir a sopar, per exemple, aquest cap de setmana, no?
Però vaja, un temps mogudet i que pot ser divertit. Sí, he sentit que la Setmana Santa és complicada, no? Ho he sentit avui? Sí, però és que el temps no ho he sentit. Ho han dit als diaris? No, no, no. Ho han dit aquest matí i he sentit que la previsió del temps de recu deia que dijous ja es preveien pluges.
Sí, però... Ja vas dir l'altre dia que és variat, sempre i tot. És per donar ànims a l'audiència. No sé si recordeu el que parlàvem dilluns, en aquesta casa i aquesta hora aproximadament, que parlàvem que el dijous hi arribava una mica d'inestabilitat, que sobretot divendres i dissabte ens afectaria. Com ha arribat aquesta inestabilitat? Doncs que el dijous les tempestes es queden a Lleida, que aquesta inestabilitat s'ha retressat ben bé fins al divendres-dissabte, i que divendres-dissabte anirem dos dies de primavera. Això, amb una previsió del dilluns,
amb vistes que abans que arribés el cap de setmana poguéssim tenir una mica d'inestabilitat. En aquestes èpoques de l'any, depèn de com es fan els fronts, que també hi juga molt la setmana que ve de Setmana Santa, poden portar tempestes de mitja tarda només, però potser el dia el podem gaudir al màxim i potser a les set del vespre ens cau un ruixat. Això tampoc no aixafa cap activitat de Setmana Santa. Pot aixafar alguna de nocturna o aquestes que se'n van a Andalusia i trauen els sants. No sé si aquí a Catalunya també es fa, però vull dir...
allò de treure el sant i passejar pel carrer i aquestes coses, doncs sí, pot quedar una mica igualit. Però vaja que en l'època de l'any on estem és normal i lògic que les previsions a llarg termini s'agacin el que habitualment passa en un mes d'abril, que és sol, creixement de nubulades, tempestes i refrescada.
Clar, fer previsió la setmana que ve que algun dels dijous, divendres, dissabte, diumenge, dilluns, són cinc dies, algun d'aquests sigui una mica variable a l'època de l'any que estem i tal com estan les coses, home, és normal fer una previsió i gairebé que l'encertaran. Però vaja, jo crec que la Setmana Santa ens hem d'esperar, ja arribarà, però sí, és típic de l'abril, doncs que pots tenir sol i després un ruixat. Ara, un front depressiu, de cel tapat, completament plovent tot el dia, això encara no es pot preveure de cada setmana que ve.
Perfecte, Carles, doncs moltes gràcies i que vagi bé. Fins demà. Igualment, fins demà. Bon dia.
Menys d'un minut i arribem en punt a les 11, moment en què connectem amb Catalunya Informació, ens posem al dia de l'actualitat, sentim també el bolletí informatiu dels Sant Jus Notícies i tornem després. Tenim l'entrevista amb els responsables del club de Boni Sol Solet per parlar d'aquest campionat europeu que comença aquest cap de setmana a Barcelona amb la participació important d'aquest club Sant Jus Teng i després també tertulia com que a dijous.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. Iniciativa Esquerra Unida i la CUP envien la llei de Barcelona World al Consell de Garanties. Això retardar fins al maig la seva aprovació definitiva al ple prevista inicialment pel 24 d'abril.
L'excesori del PP, Luis Bárcenas, ja ha arribat a l'Audiència Nacional per aclarir davant del jutge si es va quedar diners de la suposada doble comptabilitat del Partit Popular. Pablo Ruz vol saber com va arribar a acumular més de 48 milions d'euros en comptes bancaris a Suïssa.
Convergència espera que el Partit Liberal Europeu no admeti Ciutadans per la seva oposició frontal al dret a decidir. L'eurodiputat de Convergència, Ramon Tremosa, ha assegurat al matí de Catalunya Ràdio que quan els màxims dirigents de la família liberal europea analitzin l'ideari de Ciutadans, no els acceptaran. Mor un jove a Barcelona aquesta matinada després d'una baralla a la sortida d'una discoteca. L'escorts, el noi l'han ferit greument amb una arma blanca. Els Mossos ja investiguen el cas.
El president interi d'Ucraïna, Oleksandr Turchinov, promet una amnistia pels manifestants, però russos sublevats en diverses ciutats de l'est s'hi entreguen les armes i arrendeixen. Kiev va donar ahir 48 hores als activistes perquè evacuin aquests edificis si no volen haver de fer front a l'ús de la força.
El Teatre Nacional de Catalunya recrea la realitat de la frontera mexicana de l'obra amarillo de la companyia Teatro Línea de Sombra. És el primer espectacle del segle que el Nacional dedica a la idea de frontera durant els mesos d'abril i maig. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça parca l'eliminació de la Champions de futbol. Dissabte té lliga a Granada. Una altra ensopegada seria fatal. L'equip torna aquest migdia d'aquí una hora als entrenaments.
En bàsquet aquest vespre, Barça-Basconi a l'Eurolliga, primera plaça de grup assegurada i pensant en quin serà el rival dels catalans als quarts de final de la competició. I pel que fa al temps, a les pròximes hores farà sol. En bandes de núvols prims poc importants, a la tarda creixeran nubolades que només deixaran alguns ruixats al Pirineu. Les temperatures es mantindran molt suaus.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Un centenar de persones han sol·licitat la subvenció per pagar l'IBI de 2013 que atorga l'Ajuntament de Sant Just. Avui, de fet, s'acaba el període per demanar aquesta ajuda econòmic a l'oficina de gestió integrada. Aquest any la convocatòria s'ha ampliat a més col·lectius que es poden beneficiar.
A partir d'ara, les persones de més de 62 anys, propietàries o arrendetàries de l'immoble de residència habitual, poden optar aquesta subvenció. I a diferència de l'any passat, no cal que visquin soles, sinó que poden formar part d'unitats familiars més àmplies. A més, augmenten d'un 5 a un 10% els percentatges de subvenció.
Els ajuts també s'amplien a unitats familiars amb una o més persones aturades, on una de les quals sigui propietària o llogatera de l'habitatge. D'altra banda, es mantenen les subvencions per famílies monoparentals, propietàries i arrendatàries i famílies nombroses, només si són arrendatàries de l'immoble. Les bases i els formularis es poden trobar al web santjust.cat.
Més coses. Avui tornen les degustacions de via a la fresca del celler de Can Mata. El celler organitza les properes setmanes un munt de degustacions a la fresca i també de literàries. I aquest vespre el celler torna a sortir al carrer per fer una degustació dels vins, en aquest cas, del celler Bàrbara Forés de la Terra Alta. És un celler familiar situat a Gandesa i una de les seves responsables, Carme Ferrer, en parlarà al tast. És un tast gratuït i obert a tothom i es recomana confirmar assistència al celler de Can Mata. Serà avui a dos quarts de vuit del vespre a l'exterior del celler.
I acabem recordant-vos que l'escriptor Joan Lluís Lluís serà el convidat aquesta tarda d'una sessió especial oberta del Club de Lectura de l'Ateneu. L'escola d'escriptura ha preparat per avui una trobada amb l'escriptor de la Catalunya Nord que parlarà de la seva darrera novel·la, Les cròniques del Déu Coix. És una sessió que s'emmarca en el Club de Lectura, però donada la rellevància de l'autor, s'ha decidit fer-la oberta a tothom. Això sí, la fila 1 estarà reservada als membres del club.
Joan Lluís Lluís comentarà la seva darrera novel·la, Les cròniques del Déu Coix, un llibre d'històries i contes. La sessió oberta del Club de Lectura de l'Ateneu amb l'escriptor de la Catalunya Nord tindrà lloc avui a les 7 a l'entitat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. I hurt myself today.
I focus on the pain The only thing that's real The needle tears a hole The old familiar sting Try to kill it all away
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
I wear this crown of thorns upon my liar's chair full of broken thoughts I cannot repair beneath the stains of time the feelings
Fins demà!
Everyone I know goes away in the end And you could have it all My empire of dirt I will let you down I will make you hurt
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Ara passen 12 minuts a les 11. De seguida parlem amb Eduard Martí, que és director general del club Ipixol Solet, perquè aquest club és un dels impulsors de la primera fase de la Copa d'Europa de clubs de Pony Mantic Games, que es celebrarà aquell cap de setmana a Barcelona. Va ser de fet a petició del club Sant Justenc que Barcelona va ser escollida per acollir aquesta primera etapa del campionat.
Un campionat que es fa en diferents fases. Comença ara i continua, però un altre cap de setmana aquest mes d'abril. Després també hi haurà maig, juny, fins al setembre, que és quan es fa l'última etapa, en aquest cas a Turí, a Itàlia.
I participen genets, per tant, de tota Europa, en diferents categories, i en parlarem de seguida, com dèiem, amb l'Odor Martí, director general del Club Sol Solet. Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Aquesta hora parlem del Club Ipixol Solet, us ho explicàvem fa una estona. És aquest club un dels impulsors de la primera fase de la Copa d'Europa de Clubs de Pony Mountain Games, que se celebrarà aquest cap de setmana a Barcelona. Va ser de feta petició al Club Sant Justenc que Barcelona va ser escollida per acollir aquesta primera etapa del campionat, que consisteix en cinc fases que es faran fins al setembre arreu del continent. Ara en parlem amb el director general del Club Ipixol Solet, Eduard Martí. Molt bon dia. Hola, bon dia. Una molt bona notícia, per tant, no?
Sí, jo soc el director general del comitè d'organització. La directora i presidenta del Club Sol Solet és la Marí, que està organitzant tot el tema des del Polo. Hem fet un comitè organitzador paral·lel, composat per gent de Sol Solet,
perquè jo també estic al sol solet, perquè l'organització fos més flexible, perquè realment organitzar això és... Molta feina, no? Suposo que deu ser, perquè home, és una cosa europea, no? Vull dir que suposo que hi ha moltes coses a coordinar. Sí, la Maria està treballant això fa molts anys i últimament, durant l'últim any pràcticament, hem estat treballant primer la candidatura, on es va competir amb altres ciutats i un cop ens van donar la primera prova, que va ser el 19 d'octubre,
en una reunió de la comissió de la Copa d'Europa, doncs més intensament fins avui, perquè demà comença. Tot a punt, ara? Bé, és que això és com les fires, eh? Clar, clar, clar. Això són les fires, però sí, ho fem al Real Club de Poblo, que ens accedim les instal·lacions, i allà tenim tota la gent de Sol Solet, que, com sempre, avui muntant carpes i coses d'aquestes, i com sempre molt animosa.
Clar, clar. Aquesta primera fase que es fa a Barcelona, de fet són cinc fases que es fan en diferents punts d'Europa, i és el primer cop que es fa aquí a Barcelona? Sí, és el primer cop que es fa a Barcelona, que es fa a Catalunya, que es fa a Espanya. De fet, la disciplina està reconeguda per la Federació Canadana i ara es reconeixerà per la Federació Espanyola, per tant, tenim tot l'orgull que Sant Just sigui el promotor d'això.
i un club de la vila. Clar, clar. En teníeu ganes, no, suposo, de tot plegat? Encara que sigui molta feina i tot això. Ara ja no ho sabem, eh? Ja no. Sí, a principi es tenen moltes ganes, molta il·lusió, això és complicat, però, bueno, tant l'Ajuntament de Sant Just com el de Barcelona, com la Diputació, les unitats ens estan ajudant molt i després tota una sèrie d'esponsors privats com Clínica Diagonal, Fiat, un llarg, etcètera,
diari esport, moltíssims, i ara ens estan donant el seu ajuntament. Perquè, a més a més, tot això, com dèiem, es fa a les instal·lacions, com ens deies abans, del Real Club de Polo de Barcelona, i és una primera fase que comença demà divendres, dura tot el cap de setmana, no? Sí, el programa és, demà divendres, per la tarda hi ha una cerimònia inaugural, petiteta, modesta, que consistirà en una desfilada, i ara una batucada, farem un castell...
tot molt modest. Després serà emocionant, és una desfilada amb banderes, amb el himnes, trípic, el tradicional d'aquestes cerimònies inaugurals. Demà no hi ha competició, només és la cerimònia. La cerimònia començarà al voltant de dos quarts de set. Les portes del polo s'obriran sobre dos quarts de sis i hi haurà animació. Tenim un village, també amb
amb Comerç de Sant Jús, que estarà present al Village. La meitat del Village és de Comerç de Sant Jús. Ah, sí? Home, doncs també és una bona notícia pel municipi, no? Sí, sí, i tant, i tant. Hem treballat amb l'Ajuntament molt seriosament perquè, en definitiva, la Village està ajudant molt. I després, el dissabte i el diumenge, el que farem seran les sèries classificatòries, les finals, la competició. La competició, els horaris són de dos quarts de nou al matí, tots dos dies,
El dissabte acabarem sobre les 8 de la tarda, més o menys. No n'hi ha una pausa llarga, entre mig, perquè hi ha molts equips, són 30 equips. Després, diumenge, també començarem sobre els quarts de 9 i tenim entrevista sobre els quarts de 7, més o menys, si tot va bé, que seran les fases finals i l'entrega de premis. Ja. Es pot venir? Val d'on diners? Com funciona, tot plegat? No, no. L'entrada és gratuïta. Sí. En aquests moments tenim una mica de vertigen perquè, al fer això, aviam si...
Les entrades ja ho posen, hem de controlar l'aforament. Les invitacions són molt fàcils d'aconseguir. Des de la plana web, www.peterdalevc.org, hi ha una plana que es pot baixar la invitació. Aquesta invitació, simplement per control d'accessos, per la porta principal del Real Club de Polo, podreu entrar. És una invitació per a quatre persones. Estarem controlant l'accés. Com la competició és molt llarga i dilatada en dos dies,
No preveiem que hi hagi un moment menys del dimensió per la tarda, que és el de la ciutat, no preveiem un moment de tancament, però l'entrada és gratuïta. Home, doncs és una bona oportunitat també per poder gaudir del Club Sal Solet, però també directament en un escenari amb genets de diferents punts d'Europa. A més a més, també és una competició, vull dir que és una primera fase, no? A banda que ho organitzeu, també és important en aquest sentit.
Sí, és la primera prova de la Challenge, que com hem vist, has dit, són 5 proves. La primera és a Barcelona, la setmana següent a Istres, França. Després al maig hi ha una tercera fase que es fa a França, també. Després tenim una quarta fase que es fa a Ginebra, Suïssa, i l'última a Torina, Itàlia.
Llavors, és la primera a Barcelona, la primera prova de la xala, és una mica especial d'estrenament, d'estrenament a tot. De totes maneres, l'escenari potser és un dels millors que trobem en tot el campionat, perquè el Real Club de Polo, a més, se celebra la pista olímpica, és un gran escenari. I a un bon nivell, no?, em sembla, a més a Catalunya? Sí, i tant, i tant.
Mira, de genets en total, de genets i amassones, hi ha moltes noies, més que nois, en aquesta competició. Són 150, repartitgem 30 equips, de França, Itàlia, Suïssa i Espanya. Dels espanyols en tenim 10 equips, 9 d'ells són catalans. Déu-n'hi-do. I del Sol Soleta en portem 14 genets, amb la qual cosa és una bona representació.
Clar, clar. No sé si en altres competicions heu arribat lluny des del Sol Solet, si aquesta també és un repte, el fet de poder començar a casa. No, el Sol Solet ja és un dels impulsors... Bé, és l'impulsor dels campionats de Catalunya. Ja tenim moltes equiques a Catalunya que s'han sumat a aquesta disciplina. Llavors, ja fa tres anys que celebren la lliga de...
Catalana de Pony Games, que normalment ja té una afluència gran de genets catalans, d'equips catalans. Cada concurs passa de 120 genets. Això és el campionat de Catalunya, normalment. I també hi existeixen els campionats oficials de Catalunya, dels quals també el Sol Solet és un dels equips i un dels clubs impulsors.
doncs una bona notícia també que pugueu disfrutar-ho també des de casa en aquest cap de setmana serà aquesta primera fase demà és la inauguració i bé en tot cas ho anirem seguint també perquè per estar al cas de quin és el paper que feu també us mantindrem informats aviam si tenim sort i els equips de Sol Solet que tenen representació a la categoria de menys de 14 anys i la categoria júnior hi ha tres categories no ho he dit hi ha tres categories la de menys 14 la júnior i
I l'Open, que està reservada a genets més grans de 17 anys, Sol Solet es presenta a Menos 14 i a la Juniors. I, home, jo crec que faran un excel·lent paper. Només estar present a tot l'Alts Challenge és un assoliment important. Està clar. Doncs moltes gràcies a Eduard Martí del Club Ipí Sol Solet. Que vagin molt bé també aquests preparatius finals i que pugueu disfrutar també. Vinga, moltes gràcies. Adéu, molt bon dia, bona sort. Adéu, adéu.
Just a la fusta.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amb un dos quarts de dotze.
I a aquesta hora saludem els tertulians de cada dijous. Per tant, ja tenim a punt la Montse Larrea, la Joan Algarra, l'Alina Santa Bàrbara i també el Jordi Agulló. Molt bon dia a tots quatre. Què tal? Bon dia. Avui us enganxo a mitges. Esteu encara preparant-vos els auriculars. Els endolls. Exacte. Estem aquí barallant-nos amb els endolls. Els he fet una trampa per picar-les una mica del Barça.
Sí? Home, avui deveu estar tristes, no? El Jordi entenc que no ho està tant. Jo no li perdono al Barça el dius que li va donar al meu fill ahir. No li perdono de cap de les maneres. Jo soc esportista nat i la professionalitat és d'aquests milions en turben. Pesen, pesen. No, en turben, no m'agrada. Ja me'n vaig anar...
amb una certa, com si diguéssim, benestar dintre d'aquella, que ja sabeu que soc ferofa del Barça i tal, però vaig pensar que potser els milers de persones que estaven veient el partit que eren aficionats a l'Atlètic
van tenir la satisfacció. Ah, sí. I aleshores pensar que gent, i en aquests moments, tenen aquesta satisfacció, que és la mateixa que a vegades nosaltres experimentem. Hem tingut. No, no, experimentem quan el Barça guanya. I pensar que feia 40 anys que aquesta gent no havia fet res. No, no havia, no. Que havien lluitat com a lleons, perquè van lluitar molt i tota la bandana. No, no, i que juguen bé, eh. Chapó. Aquesta gent ahir va dur bé. I tenen ganes de treballar. I quan hi haia paz, benestar i sonrises en el món, us acabaran moltes coses que... I tant.
O no, no vas sentir. No vas sentir, van d'això, es van sentir coets i tot. Ah, sí? Sí. No molt. No vaig sentir això. Clar, clar. Sí, sí, segur que érem de fora fos del...
Sí, sí, al meu barri, sí. Jo el vaig anar a veure i abans d'anar-lo a veure vaig sopar, vaig pensar que després no se'm talla la digestió. No, no, jo tant com això no arriba. No, però vull dir, no, no, vaig quedar satisfeta perquè el Barça ahir no es mereixia. No, no, no, no. Punto.
Però és igual, és que no sempre ha de ser el primer, ho sento molt, que diguin que diguin... Va bé, però mira, que hagués perdut, que hagués perdut, jugant bé, dius, no ha pogut ser. De vegades un guany ha jugat malament, de ser el mateix. També va tenir mala pata, perquè el pal va anar moltes vegades. És que han perdut aquella... El xispa. Han perdut aquella...
És el que deia un economista en un programa que vaig sentir una vegada que deia que, esclar, si tota la gent ens estem esfonçant, esfonçant, esfonçant... Sí, ens enfonsarem del tot, eh? Aversar amb aquest, amb el tatà, no va bé, i el tutu sí que aniria bé. Bé, no fumem.
És un joc. Sí, sí, sí. I està tot com si estiguessin... Hi ha coses molt més greus que això. Hombre, natural. Els castellanos serien ahojados, no? La clatellada va ser abans d'ahir amb el Congrés. Bueno, és que és una cosa darrere. És una cosa darrere. El deu veure al debat? Sí, a trosset. Jo el vaig veure...
molta estona, molta estona i vaig sentir parlar el president de govern francament que s'ho faci mirar que s'ho faci mirar perquè va dir que no teníem raó amb això que això no era veritat que això no era veritat que ell estimava més els catalans
i també vaig sentir el Regalcaba i jo el vaig sentir pràcticament em vaig tregar tot el debat fins a qui et va agradar doncs? quin va agradar? em va agradar el Joan Herrera em va agradar com va parlar
La Marta se la va sentir... Estava nerviosa, no? Una mica? Sí. Estava una mica... No, també va parlar bé. Per mi, un dels que em va agradar més va ser el Joan Herrera. I a veure si coincidim amb una cosa. No opino ni vull opinar. Ja sabeu que no... Per què no? Perquè els pots jutjar a tu mateix i tal. Ara, ja va haver una persona incisiva i nociva.
va haver-hi una persona nociva 100% si em val i doni un cop de puny a l'aparell és la seva manera de fer-se no no però aquesta senyora quan va sortir la primera vegada que es parlava d'aquesta senyora i tot va pensar mira, a lo millor serà una bona líder amb idees una mica clares no aquí al debat però després la manera tan tan prepotent
Tanta, no sé, és com una daga afilada i fer la punyalar. I també em va agradar el Durán. També em va agradar el Durán, de la manera que es va explicar. El Durán és gato viejo. Va ser bastant contemporitzador amb les coses, però sobretot dels tres que va fer el discurs em va agradar. Té experiència, ha estat molt de temps al Congrés.
A mi em va agradar Joan Goscoviera, també. També, perdona, me l'havia oblidat, també. No, no, va fer molt bé. També va fer-ho molt bé, sí. I per tant, és que no ens escolten, no ens entenen o es tapan les orelles. De fet, Cayolara va deixar que parles ell, que en principi havia de parlar Cayolara, no? Sí, sí, sí. Però suposo que en aquest cas, ja que es referia a Catalunya, ell sabia més. Va tocar amb ell, sí. O sigui que van estar tres o quatre oradors que van estar molt bé.
No, no, i a més, fora d'aquesta bona senyora que va sortir per los cerros de Úbeda, que era l'únic... Ui, doncs mira, mira, va donar la casualitat que quan vaig arribar d'anglès estava ella al... Ah, sí, en el... Escolta'm, i ens va dir de tot, va treure totes les porqueries abudes i per haver. Escolta'm, és que va ser tan indignant, indignant, escolta'm,
Estava una mica cremada perquè li van xafar la conferència a la universitat l'altre dia. I, esclar, està cremada. Però està en un lloc que li poden fer coses d'aquestes. Si li van fer a l'Aznar en el seu temps, no li van fer amb ella. És molt amiga nostra. Ens hem explicat bé, però estem predicant el desert. Com deia la meva àvia. Allò que va sortir a la portada d'ABC el dia abans...
una via de tren i davant un mur això és el que realment va passar a practicar en el desert que ningú t'escolta encara que estigui ple de gent que no n'hi ha els xicots de la CUP ja havien avisat aneu a Madrid ja us esperem ja us esperem i tal és un mur tancat
Sí, que tenien raó. Jo no tinc ganes ni de gastar saliva per parlar d'aquest tema. L'únic que he de dir i tornar a recordar que tot està en mans de la societat civil catalana. La societat civil catalana...
És la que s'ha de llogar. Si és el 70 o el 80%, no el podran parar. Si es neguen a continuar aquest règim pseudo-dictatorial, i si hi ha que argumentar-ho, on argumentar. Es va votar el 78 una Constitució que era un xantatge, o això, o és militar. Han passat 35 anys. El 65% de la població no ha votat això.
El rei és una dictadura. Ningú l'ha votat ja, només que és que van votar el 78. I a nom d'ell, ahir el tenim aguantant tonteries i manant. Per tant, això és una pseudodictadura sostengut pel PP i pel PSOE. I pel PSOE, exacte. I perdre el temps en aquests que sostenen aquesta pseudodictadura... M'exalto sentint el PSOE. No hi veig. L'únic que dic és que el 70 o 80% que ho tenien clar
que s'hi oposen cívicament i no violentament que ells perdran els papers davant d'Europa ja no manen els tanques, mana l'opinió pública mundial mana l'opinió pública sí, perquè Europa no es pot adelantar però el dia que traguessin un tanque o alguna borrada contra la població quan estigui al carrer ja l'havien cagat
és per això que s'aguanta i ells ho saben i per això van en estes enganys perquè podien haver anat en prepotència com la senyora Rosa Díaz que per guanyar vots deia si que li toca el paper va ser molt desagradable va demostrar un odi que li hem fet nosaltres i no, no, em va semblar una persona molt poc política és una manera d'expressar-se i us dic
N'hi ha persones que són beneficioses pels altres, n'hi ha persones que són nocives. I aquesta senyora, el qualificatiu que li dono jo, no ho sé com a persona, sí, però com a política, és nociva, nociva, nociva. Només fixeu-se que Inestries, aquell d'escoles militars, s'ha apuntat i diu que és la més pergut a la falange autèntica.
Imagina't. La seva posició política. La posició política. És la més paregut a la falange autèntica, que és un partit també molt populista, molt tal, però dictatorial. I s'ha trobat i s'ha apuntat.
S'ha apuntat a la bronca. Al partit ja s'ha apuntat al partit de Rosa. El que no entenc jo és aquest seguiment que fa el partit de l'oposició, aquest seguiment que fa...
al que diu el govern del PP. Per un seguiment... Perquè ja tindrà el camí trillat per quan torni a governar amb ells. Ja els hi va bé, eh? Ja els hi va bé. El Felipe González ho va dir l'altre dia. Ho hem de tornar a recordar. Hi ha gent que diu que en les eleccions el PP ja no té majoria. Doncs que hi hagi un govern d'Esquerra Unida i socialistes. Va sortir Felipe González, que era el jefe, que se mullassi, i va dir d'això res, hem de patar en el PP.
I ningú l'ha desautoritzat. Ningú l'ha desautoritzat. Avui resulta que el benestar social i tot això de l'habitatge estava en mans dels comunistes. De ser reunida.
I resulta que aquella gent que el van fer fora de la Corrala, doncs ha dit, home, per l'amor de Déu, durant equis temps que tornin a casa seva i ja se solucionarà el que pugui. La senyora Díaz,
els hi ha tret la conselleria, diguéssim. Sí, exacte. L'ha congelat. Diu que ho ha congelat, que l'ha suspès de moment. Sí, sí, de moment. Sí, està claríssim. És un partit del sistema, del sistema que justifica el capitalisme atros, neoliberalisme, atac, etc.
ho és i no trencaran, ho tenen claríssim. I entrem per una porta i sortem per l'altra, la Salgado, el Felipe González, l'altra, quan el gas, ja han donat privilegi, les gans elèctriques estan allà, i estan allà, tots col·locats, tots els que han sigut ministres, i eren tècnics, tots estan col·locats.
I retallen socialment el miserable que no té ni per pagar la hipoteca, ni per pagar el pis, ni per pagar res. No tenen la mínima ètica. La mínima ètica que parlem de tal o que va fer l'Anguita. Anguita cobrava també de diputat, ha estat molts anys, podia.
va renunciar, diu, jo el que em donen de mestre jubilat ja en tinc prou de professors d'universitat ja en tinc prou i ha renunciat però això és el que uno espera de partits que es diuen socials i desclasses perquè són polítics això és el que uno espera no que pugen al nivell de vida no són polítics, són honestos que pugen al nivell de vida es desclassen Felipe González té unes terres, és com un terratinent
Té unes terres. És un terratiner, no? Té unes terres enormes i té un palau en Marroc. I tot aquest patrimoni... Ara, no ho tenia de la família. Sempre venim amb el mateix. La fortuna que va fer el Franco, d'on te la va fer?
Perquè era un coronel de la xarxa. Jo que em serveia, vosaltres que teniu més memòria, a un ministre d'Aznar que es deia Zaplana. Zaplana. Alta, ella ho deia. Aquest va ser dintre de tot això rat. Diu, jo m'he fet polític per fer diners.
això és el que jo anava a dir va dir per forrar-me el d'això, els polítics autèntics viuen per la política per el bé de la gent per administrar i organitzar però d'un temps d'aquesta banda sembla que ho fan per un ofici i amb un ofici o amb un lloc de feina intentes fer-ho molt bé per pujar a graons i és el que ells fan però com ho fan
I t'hi adeus al jefe. I t'hi adeus al jefe. Clar, a l'empresa. I l'empresa qui són? Nosaltres, els que som governats, que els hi paguem el sou. I a més a més, que aquests senyors, per fer política o per entrar dintre de la política, no necessiten fer oposicions. Entren de dret. No, no, però després tens una altra cosa, que quan deixen o hi ha un cese, o sigui, el que sigui, ja tenen un lloc amb un staff que hi ha vosaltres, alt, amb alguna empresa.
Les portes giratòries que diuen, el típic. Bueno, doncs estem en mans d'una dictadura. No, però no hi ha que caure en la trampa com fan els joves que la testarona de dir, doncs ara no voto.
No, s'ha de votar. No, que n'hi ha altres partits que no són així. Mira, analitza, i si no n'hi ha inventadors. Utilisa la democràcia, inventa-los, si no. Però no deixes en mans d'això perquè ja es dona igual. En Estats Units governen un 30% dels 100.
i la votació ve a ser un 15% dels 100 ja està passant aquí i és d'on ara ja igual els altres renuncien els altres renuncien però es queden això no crec en la política la política és l'art de la polis de nosaltres, de la gent del carrer del poble tothom estem implicats a la política el que passa és que hi ha molta gent que passa olímpicament
No, i després protesta. Oh, mira això. No, no, no protesti. Ves a votar. Surs de casa teva i ves a portar el teu vot. I mullat. Sigui negatiu, sigui positiu. El que sigui. Perquè compti. I llavors no compten. Els que estan a casa no compten. Tant si és el sí com si és el no.
Renuncien a tot i ells no renunciaran, ells seguiran fent la seva política, defensant els seus privilegis de casta, privilegis de casta, de casta, de grups sempre en un 15%, de feran els seus privilegis de casta i els altres es fotran la barrera. És difícil que ho entenguin els joves estos, ells diuen que es donen pel cul, ja està, guai, guai, patada, que em vagin a la ta...
Hòstia, però si era tu el que t'ha fotut la marrana, el que retallaran, el que baixaran, el que pujaran les pensions. Ara hi ha hagut uns experts que diuen el 75 i la pujaran al 70. De com ho acorden? En el PSOE la pujaran al 70. A 70, però si jove, no treballem. Si hi ha uns 50% que no tenen feina en 30 anys i no n'han tingut.
Què volen? Que arriben als 40 tota una generació perduda. Quan arriben als 70 no hauran de pagar la pensió perquè no hauran treballat i si han treballat molt poc tindran una pensió de misèria. De subsistència si no l'han tret.
De subsistència, no. És que, perdona, és que amb el que es paga avui en dia les pensions petites, ni subsistència. Ni subsistència, si no ho atrauen. Ah, bueno, clar, podem estar pejor. Ah, hi ha una senyora que té càncer i ho apoyava. Va, tal, 426 euros cobra, perquè ha agafat càncer i no pot treballar. Se li ha acabat el paro, se li acaba tot, i això 426 d'ajuda, sí, és el que cobra. Però, clar, el càncer no li deixa, va caure malalta.
si aquest és l'estat de benestar que fa bricap això és el que no hauríem de retallar això és el que no hauríem de retallar bueno, en fi m'agrada molt que si us heu donat una classe de la política és que aquí no volíem parlar de política no, no, no no volíeu parlar del debat
però si vas sentir el debat n'havies de parlar n'havies de parlar jo com sempre ja us dic que a casa funcionen els dibuixos animadors a l'última hora de la nit és quan vaig sentir a l'última hora de la nit és que s'ha d'acabar a les 11 igualment jo per salut mental de fa anys
Vaig a escoltar els nostres, a tots, a tots. La senyora em va agradar, l'altre també, el que està allí de diputat també. Però quan sortia algun d'aquells ja pagava. Sí, sí. Hi ha mig en els titulars les xorrades que diuen i prou. No en tinc ganes d'escoltar aquesta. No, home, no. Ho vaig a escoltar. Ja, no, no, ja ha fet. Això és la correcta. I llavors, ja et dic, jo la Rosa Díez no m'agrada, no la vaig a escoltar. No m'agrada, no la vaig a escoltar.
Tinc el poder de fer clock. No, jo vaig canviar. Quan vaig veure totes les vaginades que deia, ho vaig treure. Agafaré una enrabiada. Per què? Per què? Ja porto any així i em curo en salut.
I llavors així descanses una mica al cervell i després torns a connectar com vols. Em va agradar el detall de la... Oi, la de l'ERC Republicana, doncs em va de la malta. Sí, sí, que va ser portada. Que estàvem despistats mirant que va a l'altre lloc. O feia veure que no estava pel cas. És curiós la foto de la Vanguardia recollida quan ella hi va, però la de no sé quin diari espanyol, no sé si és la BC o la Razón,
el que recollia era aquest moment, però no, és a dir, l'agafava un altre enquadrament, és molt llestos, que no és ella i ell despistat, que és el que feia. Sinó ell mirant-la i ella com... I quan s'aixeca. Sí, van canviar la... Bueno, van canviar, van esperar el moment, plau, per poder... Oh, clar, que vaig sentir... Vaig sentir com ella explicava ahir per què va fer aquest gest, que deia que ella quan va arribar allà que algú l'havia dit, vostè, senyoreta, on va? I va dir, bueno, jo...
Sóc una de les parlamentàries. I va dir, ah, vale, vale. I ja que no em va rebre ningú, vaig dir, doncs jo em presento perquè és el que crec que s'ha de fer. Va ser molt curiós. Poc elegant, no?, també, que ningú l'anés a rebre. Jo quan el vaig posar era això, vaig veure primer el senyor...
El Turull. El Turull, després amb ella, i aquests tres, al final de tot, les últimes coses que es veu que estaríem fent ja com a remate final. Sí, perquè primer va començar, sí, va començar el Turull. I aleshores que pujava la senyora Díaz, ah, bueno, i després del Cusco Biela era, sí, que també em va agradar molt. Molt, molt. En quin impetu està Díaz. Sobretot perquè no és una persona independentista. Molt bé. No, realment no.
I després, quan la vaig sentir aquesta senyora, vaig pensar, ostres, això és com si fos l'ébola, l'ébola, la pesta. No, perquè era despedida, no sé si... No, no, és que si, quan parla ho és. Sí, i aleshores vaig pensar, ostres...
Jo espero que tota l'agència civil d'aquí s'apunten bé la data de l'11 de setembre i fem la ve baixa clara de vencerem i de votarem. Gran via diagonal. Vencerem i votarem. Fins a plaça de Barcelona. I que ho vegin clar. Us agrada la proposta?
Sí, jo crec que sí. Sí, ja no és tan... La trobo ungrascadora. Ja no és tan dura com el tindre que desplaçar-se al Delta de l'Ebre i l'Iotra, per tant, poden anar també la gent gran. Sí, sí, sí. Oi, ho fan? Hauran de venir els del Delta, per això. Sí, hauran de venir aquí. Han de venir aquí a tothom.
Vés el mateix? Sí, per la diagonal, la gran via és llarga i gran i poden aparcar els busos, poden fer tal, poden fer un dia a Barcelona, aparcar els busos bé. La logística no és tan complicada. Han de sortir dos milions de persones al carrer. La logística no és tan complicada.
Bueno, sí, per la dreta sempre seran 500.000 o 300.000. És igual. És igual, perquè allò de la via tampoc s'ho creien. No s'ho creien, hasta que ho van veure i ho van negar. Hasta que ho van veure i ho van negar. Però que es pot mirar, eh? Quan es conta la mega foto, poden contar uno per uno, si volen. Si volen, poden contar-los. No, que el que em fa una mica, no por, però una mica d'aquelles coses que dius, ho veus de lluny,
és que quan van començar, perquè tot això ja fa molt temps que està engegant, però quan va començar al principi de tot jo vaig pensar, oi, ara sortiran unes votacions, no sé quines eren, i que el partit del PP baixarà. Van pujar.
I aleshores et quedes molt assombrat de veure la reacció de la gent. I ara aquí també tens aquesta cosa que... La mateixa sensació. Sí, i penses ui, ui, ui, a veure què, a veure, després, a l'hora del vot, com anirà? Podria ser. L'únic que jo desigaria és que no guanyessin per majoria. Això.
que hagin de pactar amb el PSOE, que hi hagi alguna força que obligui a pactar amb algú altre. Perquè si pacten amb el PSOE, PSOE i PP, som només eix. Ja ho han dit, ja ho han dit. Tornaran a maquillar, mira, t'ho dic, que tornaran a maquillar els temes socials, que està bé, la llei de bors i la llei de tal, amb el PSOE, i els temes d'economia continuaran igual. I en més de 75 anys baixaran els 70 anys.
i faran un pacte d'estat entre ells dos, para continuar fent el mateix. Home, pensar que els diners dels espanyols, tot el que s'ha fet per ajudar la banca, és una indecència impressionant. I les autopistes. Aquest dematí amb això del Canyete, que l'han posat com a diputat, a fer gràcia perquè una comentarista, o un comentarista, no ho sé, deia, diu, esclar, el senyor Rubalcaba ja ho sabia, perquè esclar, el Rajoy no deia ni piu.
però l'altre ja s'havia dit i algú va dir si vols saber alguna cosa del senyor Rajoy pregunteu-li al senyor Rubalcara perquè ni els mateixos d'ells es veu que l'altre els diu més a cosa perquè hi ha hagut algun comentari sobre aquesta designació a Madrid el ronron ja fa dies que deia que era el Canyet
No, ja, però vull dir que el que li va dir... Ja, ja, pregunta-ho, sí, pregunta-ho en el jefe. Aquests dos ara estan tan conxabados que, esclar, tot li explica. És el mateix partit que parla més amb el senyor Rubalcaba que amb els seus. Sí, perquè fins i tot els nostres, els nostres, el PSC, va votar també en contra. No va haver-hi tres que no van fer com aquí. No, no, van votar tots.
Tots? Un, crec que no. No, l'abstenció de Canàries. La coalició Canària. La coalició Canària és qui es va abstindre. Un vot. Sí, perquè va ser 299, crec, oi? 299, després també van votar a favor el País Basc. Però només tenim 47. Sí, clar.
Clar, però si tenen mesura absoluta. Què podem fer? Comptant Convergència i Unió. Comptant Convergència i Unió. La menjada de coco que li han fet al poble espanyol en general costa que obren els ulls. Hi ha part d'Andalusia, aquell, el de Marina de Leda i el seu grup, que ja estan obrint els ulls i participen en...
Espero que hi hagi més gent en l'estat Alguns intel·lectuals que volen fer partits nous republicans en Madrid I el problema d'aquests 33 jutges que van firmar Estan...
La legalitat del que estàvem fent i tot això. Que hi ha una forma legal. Però ara actualment, d'una manera molt acaparadora, doncs tenen menjada el coco a la quantitat de gent. Tot l'estat em vas dir que això és una cosa de Marx i que Marx és la burgeria catalana i que és un egoisme català. Egoisme català i tal. No, Marx va fer bé, no, no.
I tant! És que és el Parlament, eh? No, no, és el Parlament, eh? No és una idea del màxim. Que vinguin allà a la pobra Ibarretxe que li van donar una bufetada que el van deixar tombat. Que vingui el Rajoy al Parlament Català.
Exacte. No, el tractarien més bé que no ells tractarien el nostre. Sí, però tenia que escoltar els arguments. Tenia que aguantar. Vols dir que no els escolta? Tenia que aguantar. Jo crec que sí, eh? Home, jo el veia ahir parlant per telèfon quan parlava... Home, això sí, aquest punt va ser... Aquell punt va ser... Qui parlava? Parlava al Coscoviela. Per això va dir que parava. Si estic parlant per qui no m'escolta... Que hi ha mala educació, també. Com es poden permetre fer això? És de mala educació? Clar.
però és prepotència jo sóc el jefe i ja està però no l'havien de trucar per aquell precis moment què li havien d'explicar? un xiste? potser l'havien de felicitar pel discurs que havia fet o ja el van felicitar perquè durant la seva intervenció va tenir 4 o 5 aplaudiments tota la bancada hem fet la nostra explicació hem aportat la crònica
El nostre agrada de sorra. Sí, la nostra opinió. Sí, perquè una platja sencera no la portem. No, no, però és igual. Un granet de sorra és un granet de sorra. Un grano no hace granero, però ajuda al compañero. O sigui que, escolta... És veritat. I ara la notícia positiva? No, la notícia positiva no és que... Bé, la notícia positiva és aquesta.
un agent ahir, uns milers d'agents ahir, van dormir a la glòria. Jo crec que és bo. Bueno, sí, sí, realment. En relació a l'afició. En termes matemàtics, quan hi ha un equip, un ha de perdre. I el Barcelona no es pot pensar que sempre ha de guanyar. Si fos així, es perdria la il·lusió. Tenint en compte una cosa, ahir no es va mereixer guanyar. Bueno, no
no es van mereixer guanyar ahir no, ahir tu amb la il·lusió que aquests jugadors van jugar van guanyar els seguidors amb una gran alegria els seguidors eren
al cap contrari no, no, vull dir que era el jugador número 11 o 12 aquest està bé però els jugadors doncs van jugar és no sé, sempre un que vol arribar il·lusionat i van fer
Jo vaig quedar més decebuda que en un altre partit. Per posar el dit avui, directament, a la bèstia sagrada del Barça, la bèstia sagrada del Barça, que és Messi, sembla que està pensant en el Mundial. Sí, jo crec que sí. Jo li vaig dir, no s'enfadeu perquè estan pensant en l'albitre l'est. En fi, no s'enfadem? No, no, no. Que vagi bé i moltes gràcies a tots quatre. Tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia.
Connectem tot seguit amb el botlletí informatiu de Catalunya Informació, també sentim el del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Parlem de teatre amb l'Amaïca Duinyes i també de vins per acabar el programa amb l'Àstric Goldstein del celler de Can Mata. Tot això després de les notícies. Fins ara.
Catalunya Informació. Són les 12.
Els més grans de 30 anys que emprenguin una activitat com a autònoms podran capitalitzar el 100% de l'atur. Fins ara, aquest col·lectiu només podia cobrar el 60% de la prestació quan perdia la feina, és el que ha anunciat la ministra de Treball, Fàtima Banyes.
Crisi Andalusia entre el PSOE i Esquerra Unida. La presidenta Susana Díaz atura per decret la decisió de la consellera d'habitatge d'Esquerra Unida de donar a uns desallotjats les claus de 10 vivendes protegides sense seguir el procediment administratiu. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, no haurà de declarar pel cas Noos. L'audiència de Palma rebutja citar-lo com a testimoni i avala la tesi del jutge de Palma, José Castro.
L'extresorer del PP, Luis Bárcenas, ha començat a declarar a les 11 del matí davant del jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, sobre la suposada doble comptabilitat del PP. Molta expectació per aquesta declaració de Bárcenas, que és la dotzena vegada que s'ha de presentar en seu judicial. Han detingut el conductor del cotxe que ahir va provocar un accident de trànsit mortal a Bordils. El gironès superava quatre vegades la taxa d'alcohol i va xocar contra un motorista que va morir.
Els diferents sindicats de bombers es manifesten a Barcelona per reclamar més efectius. Diuen que la falta de personal afecta el 70% dels parcs i que no poden fer front a les emergències diàries. Convergència espera que el Partit Liberal Europeu no admeti Ciutadans per la seva oposició frontal al dret a decidir. L'eurodiputat de Convergència, Ramon Tremós, assegura al matí de Catalunya Ràdio que quan els màxims dirigents de la família liberal europea analitzin l'ideari de Ciutadans, no els acceptaran.
Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. El Barça torna ara a la feina per preparar ja el partit de dissabte al Camp de la Granada, és un partit clau en la lluita pel títol de Lliga. Tot plegat arriba després de l'eliminació i la Lliga de Campions al Camp de l'Atleti de Madrid, on els blagoranes hi van caure per un gol a zero. Avui s'han de definir també les semifinals de l'Europa League. Sortiran d'aquests enfrontaments València, Basilea, Sevilla, Porto, Benfica, Azeta i Juventus Olímpic de Lyon.
El portuguès Paulo González ha guanyat el rei d'Abu D'Avi, mentre que en basceta aquest vespre a tres quarts de nou, el Barça rep a caja laboral de vitoria en partit a l'aurolliga. I el temps a les pròximes hores farà sol amb bandes de núvols prims poc importants. A la tarda creixeran nubolades que només deixaran alguns ruixats al Pirineu. Les temperatures es mantindran molt suaus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. Fins dilluns es pot consultar el cens electoral per a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig. Durant una setmana el cens s'exposa als ciutadans i ciutadanes per tal que consultin i facin les reclamacions pertinents a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament de Sant Just. En total s'establiran 11 col·legis electorals al municipi i la novetat més destacada és que hi haurà...
11 col·legis electorals, com dèiem, i que les persones que votaven fins ara a l'escola d'adults ho hauran de fer a partir d'ara a l'equipament de les escoles. Els altres col·legis seran les escoles Montseny, Montserrat Canigó, l'Institut, l'Escola d'Arts Gràfiques d'Antoni Algaró, el Centre Cívic Salvador Espriu i Jo Maragall, el Centre Pilot Can Ginestar i l'Espai Masllui. I a més, la Junta Electoral ha decidit que al Centre Cívic Salvador Espriu hi hagi únicament una mesa electoral, quan fins ara n'hi havia dues.
Més coses, la mineria com a font d'energia és el tema principal de la propera conferència de la CEA. Serà demà divendres de la mà de l'historiador i divulgador científic Sergi Falguera, que parlarà dels recursos miners energètics més importants de Catalunya. Per Falguera, el recurs més destacat, o un dels més destacats, és l'aigua, un element no gaire reconegut com a recurs geològic.
però que en realitat al llarg de la història ha mogut un munt d'indústries a Catalunya i arreu del territori. Falguera també parlarà del carbó, un dels recursos dels quals es té més coneixement a nivell general, i també parlarà del petroli. Aquesta conferència tindrà lloc demà divendres a les 8 del vespre al local de les CEAS, a l'Ateneu, i és oberta a tothom. S'emmarca en el cicle de xerrades i sortides de l'entitat sobre la mineria a Catalunya.
I acabem destacant que a prop d'una vintena de joves belgues visitant Sant Just aquesta setmana en un intercanvi amb el grup de teatre social del Casal de Joves. Divendres representaran una obra de teatre social que estan treballant conjuntament. Són 18 joves d'entre 14 i 19 anys, de Bèlgica, els que conviuen aquests dies amb una dotzena de santjustencs i santjustenques d'entre 12 i 17 anys, lligats tots pel teatre social.
Dormen a l'escola Montseny i al centre noràgil de les activitats que es fan és al Casal de Joves, tot i que també estan coneixent a fons Sant Just i Barcelona, on també han fet diferents activitats.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
El corría nunca le enseñaron a andar. Se fue las luces pálidas. Ella huía de espejismos y horas de mar. A aeropuertos unos vienen, otros se van igual.
El valor para marcharse, el miedo a llegar. Llueve en el canal, la corriente enseña el camino hacia el mar. Todos duermen ya.
Suena demasiado bien jugar a la cara
Un instante mientras los turistas se van, un tren de madrugada consiguió trajar la frontera entre siempre o jamás. Llueve en el canal, la corriente enseña el camino a
Fins demà!
Ella duerme tras el vendaval, se quitó la ropa, sueña con despertar en otro tiempo y en otra vida. Dejarse llevar suena demasiado bien, jugar a lanzar, nunca saber dónde puedas terminar.
Això és espectacle.
Passen 12 minuts de les 11. A aquesta hora saludem la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia. Per parlar... Bon dia, bona hora. No, estàvem parlant abans del bon temps que fa i que durarà poc, no? Sembla ser. Bé, en tot cas, aprofitem-lo avui que el tenim, no?, i aquests dies que el puguem tenir, que sempre fa com estar de més bon humor, no?, amb ganes de fer més...
I tant, i tant. A mi el sol em dona molta més energia. Jo no podria viure en un país del nord d'Europa, eh? Jo tampoc. De veritat. Perquè el sol fa que et revisquis una mica. Sí. Bé, anem a parlar de teatre, que també és important. També és vida, sí. Per cert, no és el meu assumpte parlar de cinema, encara que m'agrada moltíssim, però només...
Un apunt, perquè l'altre dia vaig anar a veure Noé. Sí. Tenia moltes expectatives i la veritat és que no em va agradar gens ni mica. No? No, gens ni mica em va agradar. O sigui que per la gent que estigui escoltant, si pensa en Ari, doncs que sàpiga que...
que a tu no et va agradar que tenen en compte si fien del teu criteri que en parlem molts cap d'un teatre que treballen molt bé evidentment el Russell Crown però vaja no et va fer res
Bé, comencem per una notícia, perquè encara no s'estrena, però és una bona notícia. I és que l'Hermán Bonín ha decidit, arriscant-se una mica, a fer la Dama de les Camèlies. Ah, la Dama de les Camèlies es podrà veure a la seca espaibrosa. Sí. La Dama de les Camèlies, tothom sap d'acabar, és una...
una obra romàntica, que parla del bici, que parla de l'erotisme, de la mort, de l'heroïna Margarita Gautier, doncs tothom la té en la seva retina i en la seva memòria. Potser la Margarita Gautier, diguem-ne, que va fer...
famosa al cinema nord-americà, no? Sí. De totes maneres, cal dir que la Dama de les Camèlies es va estrenar oficialment per primer cop en català el 1911. Déu-n'hi-do, eh? Ha plogut molt, eh? Sí. Al Teatre Principal de Barcelona i estava protagonitzada per Margarida Xirbo. Després es va tornar a representar en català també a Barcelona el 1929 al Teatre Romea
I la Margarita Gautier era la Maria Vila. Llavors, ara mateix, qui farà de Margarita Gautier? T'imagines? No. Posa dir cara a la Margarita Gautier. Dins de les actrius catalanes. Una d'aquestes dames, no? Suposo.
Doncs, la Nausica Bonin. La filla de l'herman Bonin farà la Margarida Gautier. La veritat és que jo penso que és una mica jove per al paper, perquè la Margarida Gautier, segons el text de Dumas, era ja una dona...
Feta, no? Feta i no gran, però vaja. I la Nausicaa és molt jove, però bé, és molt bona actriu i suposo que estarà fantàstica. Bé, aquesta no cal que expliquem la història. Quan sigui el moment de l'estrena ja en parlarem i segurament parlarem també...
amb l'Hermant Bonin perquè ens expliqui una mica per què ha agafat aquesta peça, perquè la traducció ha estat de l'Anna Soler Horta, la dramatúrgia l'ha fet la dona, la dona de l'Hermant Bonin, que és la Zàbia Indufrenó,
I el repartiment, doncs, n'hi ha un gran repartiment. Que ja saps que en els teatres d'ara, doncs, escurcen molt el repartiment, no? Fan obres d'en poqueta gent, no? Perquè és molt car, surt molt car i no. Però, mira, n'hi ha pràcticament tots els personatges que surten a la novel·la. El Barbellville, la Nanín, la Margarita, l'Olímpia, la Sangudés... O sigui, tots els que surten a...
el llibre, es podran veure en aquest espectacle dirigit per Armand Bonin. Evidentment, quan s'estreni anirem ràpid a veure-la i ja en parlarem una miqueta de com ha anat.
Els protagonistes són la Nausica Bonin i després l'Armand Duval ho fa l'Albert Prat. I l'amic de l'Armand Duval, que és el Gaston Rier, ho fa el Joan Sureda. O sigui, homes guapos, guapos, guapos.
Homes guapos per fer aquesta obra clàssica, absolutament clàssica. Quin dia per això encara no ho has dit? No, encara no. Perquè és per després de Setmana Santa. És un avançament i després de Setmana Santa parlarem i parlarem amb algú dels protagonistes perquè ens parli a veure una mica per què ho han triat aquesta obra. I la veritat és que va molt bé perquè si no es feia des de l'any 29, nena, doncs està molt bé que la recuperin, no?
Continuem a la seca, a Espai Brossa, perquè s'està fent una obra que també és un clàssic que pràcticament no s'ha vist aquí a Barcelona. És Lucrecia, del Joan Ramis i Ramis. El Joan Ramis i Ramis és un autor català, penso que és de les Illes.
i que la veritat és que no s'ha fet massa coses del que va escriure. Però diguem-ne que està considerat, el Ramis i Ramis està considerat dintre del teatre neoclàssic en català un dels millors autors i tampoc s'ha vist massa els escenaris.
Doncs aquesta obra, Lucrècia, és una mica com la Lucrècia de Shakespeare, com la de Moratim, com la de Rousseau. Aquesta Lucrècia, la veritat és que molts i molts autors l'han tocat i cadascú li ha donat el seu aire i el seu ritme. En aquesta ocasió, la història...
parla de Colatino, que és el marit de Lucrecia, i que fa una aposta amb el seu company que la seva dona li és fidel quan ell està a la guerra, que es passen anys guerrillant, que és fidel i que pateix molt quan ell no està a casa. Fan una mena d'aposta i arriba abans no Colatino a casa seva, sinó al seu amic.
i allà passa el que passa i llavors no explicarem res més però és una història que ja dic ha escrit Shakespeare, Moratín Rousseau bé, o sigui que és una obra també molt clàssica
I em penso que està molt bé perquè són tots una companyia molt jove, tot de gent jove. La que fa de Lucrècia, que és un paper molt important dins de la història, és la que era l'Albinyana, que és una noieta que ha fet alguna cosa, però tampoc ha fet grans... De moment secundària, no? Sí, o sigui que val la pena d'anar-hi perquè...
L'energia que dona la gent jove quan està a l'escenari, si estan ben dirigits, val la pena de gaudir d'ella, perquè és molt, molt important. I res, o sigui que a la seca espaibrosa tenim de moment la Lucrècia i després, per més endavant, la dama de les camèlies. O sigui, dues personatges, dos personatges femenins importantíssims dins de la nostra història.
Anem per més coses. A la Perla, a la Perla 29, ja saps què s'està fent. Bé, després parlarem de l'orfe del clan dels Zao, que vaig anar ahir a veure-la. Però el que és a la biblioteca, que és l'espai habitual de la Perla 29, tenim un espectacle que es diu Llibert,
Sí, jo la vaig veure el desembre, aquesta. Exacte. Tu la vas veure a l'Almeria Teatre, oi que sí? Sí. I què et va semblar? Em va agradar moltíssim. M'ho vas comentar i està molt bé que l'hagin recuperat la gent de la Perla. Exacte, sí, sí. Doncs el llibert estarà a partir del dia 10 i fins al 27. A partir d'avui. A partir d'avui i fins al 27 a la Biblioteca de Catalunya. Sí.
Està dirigida per el Norbert Martínez, interpretada per la mateixa que ha escrit l'obra, per la Gemma Abrió, el Tatels Pérez, i després hi ha música en directe. M'agradaria que em parlessis una mica de la música en directe, ja que l'has vist. És només guitarra elèctrica, perquè de fet són tres...
Són tres actrius, una és la Gemma Abrió, després hi ha l'altra actriu que fa com de molts personatges alhora. Sí, Tatels Pere. Exacte. I després una tercera actriu que d'alguna manera és com també fa... És a dir, ella toca i d'alguna manera també la música que toca és com si fos part del que li passa pel cap al personatge de la Gemma Abrió. És com una mica que aprofita la part de la música per fer aquesta mena d'alterègota.
Doncs està molt bé, no? I em sembla perfecte que després de l'èxit que va tenir al Teatre Almeria pugui continuar la biblioteca. La història penso que és d'una mare que explica els primers 15 dies del seu fill fins que... Fins que es mor. Fins que es mor, no? Són aquests 15 dies i explicats d'una manera...
O sigui que realment és un drama. Un drama i un drama de text, a part que hi hagi música en directe, que ara s'ha pisat molt de moda fer la música en directe. Sí, però aquí crec que n'està justificada. A mi és que em va empresonar molt tot el muntatge, com està fet.
Clar, també suposo que el fet que és una història real i llavors està explicada molt de veritat i suposo que això també ajuda a que aquesta autenticitat es transmeti. Doncs aniré a veure-la i ja en parlarem. A veure, potser no t'agrada mai que tindrem el debat aquí i ja el farem aquí a la ràdio. Bé.
Ens en anem al Teatre Goya Codorniu perquè també la gent que no va poder veure el Teatre Villarroel, adreça desconeguda, un magnífic espectacle molt senzill de posada en escena. Sembla senzill, no hi ha res senzill al teatre, però vaja. Tenen tres úniques setmanes per poder gaudir d'aquesta adreça desconeguda dirigida per el Lluís Omar i interpretada per ell mateix, per el Lluís Omar i l'Eduard Fernández.
L'obra és de Katrin Kesman, Taylor. És una dona que va escriure aquesta obra l'any 33, quan ja Hitler començava a manar i molt a l'Alemanya.
i d'alguna manera va ser com una il·luminada perquè va veure el que passaria després. La història va d'uns companys, amics, socis que tenen una galeria d'art a Nova York i que un d'ells, l'any 33, diu que vol tornar al seu país, a casa seva, amb la seva família i tal.
I a partir d'aquí, aquesta amistat tan gran que eren com germans, es veu a través de les cartes com es van separant la visió del món i de la vida de cada un d'ells.
El que torna a Alemanya està d'alguna manera content perquè Alemanya està sortint de la crisi, perquè diu que els alemanys han tornat a tenir el seu orgull i tal, i l'altre a Nova York està veient que això no va per bon camí, no?
És una obra magnífica, molt, molt bona. Han fet una gira molt gran. De fet, han tingut més de 27.000 espectadors, aquesta adreça desconeguda, i han fet gira pertot arreu. I ara és l'última oportunitat perquè, després d'aquestes setmanes, al Teatre Goya, que dormiu, ja deixen de fer-la perquè tots dos tenen altres feines. Clar.
Bé, doncs deixem adreça desconeguda, que jo podria dir que és un drama. Sí, també, avui és tan dramàtic. I anem a parlar d'una cosa que no és un drama. Vinga, a veure què t'ho dic. A veure, avui també s'estrena i està fins al dia 21...
al Teatre Condal, fer riure és un art. Molt bé. Tot en la veritat, no? Fer riure és un art. Sí, la veritat és que sí. Jo sempre penso que és molt més fàcil fer plural públic que fer riure. Sí, la veritat és que sí. Bé, doncs, fer riure és un art és un monòleg
Què farà el Joan Pere? I per què fa aquest monòleg? Doncs perquè està celebrant aquest any 50 anys de professió. El Joan Pere ha fet, ja saps tu, que no només ha fet teatre. Ha fet teatre, ha fet molt i molt i molt doblatge. De fet, tenia un estudi de doblatge fa anys. Sí, hem sentit que és l'àmbit de Woody Allen, per exemple, no? Sí, sí. Vull dir, ha fet doblatge, ha fet teatre, ha fet cinema...
I aquests 50 anys de professió, doncs, li han donat per molt, no? En aquesta ocasió, doncs, parla una mica del que ha fet una mica als últims temps, però amb la gràcia que ell t'ha explicat-lo, no?
La direcció és del Martí Torres i recordarà una mica els èxits que ha tingut al Teatre Condal, com l'estranya pareja, Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes, la doble vida d'en Joan...
el xou de Joan Pere, vull dir, parlarà una mica. Jo penso que estarà bé, serà una obra per estar una estoneta allà i riure i somriure, perquè ell, d'això, la veritat és que en sap moltíssim. Per tant, a partir d'ara, fins al dia 21 d'aquest mes, podem, al Teatre Condal de Barcelona, gaudir una estoneta de relax i de riure amb el Joan Pere. En aquest, fer riure és un art.
I, abans que se m'oblidi, també comentar que el crèdit que s'està fent a la Villarroel, i que és magnífica, no sé si has anat a veure-la. Sí, sí que l'he vist. Et va agradar? Em va agradar, em va agradar. Bé, doncs... Em va agradar menys que el mètode Gronholm.
Et va agradar més el mètode? Més el mètode. Però em va agradar. Són diferents. Doncs el crèdit que s'està fent a la Villarroel acaba el dia 25 d'aquest mes. Per si no heu anat a veure, val la pena, perquè és una obra totalment recomanable.
I ahir vaig anar a veure... Bueno, aquesta setmana hi ha anat a veure dues coses. A veure. A veure. El Teatre Lliure, que l'estan fent a l'Espai Lliure, és a dir, a la sala petita del Teatre Lliure de Montjuïc, és un espectacle muntat a tres bandes i es diu A Casa, a Bull. És del Toni Kushner.
Vem parlar d'ella, és una obra del Tony Kushner, que és un autor nord-americà, que és dels més importants que tenen avui dia a aquell país. La intèrpret és única, és un monòleg, un monòleg llarg i punyent,
i està interpretat per Vicky Penya. Està dirigida per el Mario Gas, la traducció de l'anglès l'ha fet la Vicky, la escenografia, que és maquíssima, una cosa senzilla però preciosa, és de l'Antonio Bellart, i bé, doncs, la producció és de Vitor.
La veritat és que jo vaig veure l'altra vegada quan la vam fer al Romea, fa uns quants anys, el 2007, va fer el muntatge al Mario Gas i la van estrenar al Teatre Espanyol de Madrid i després la Vicky va rebre el Premi Max com a millor actriu i el Premi Maite per millor actriu, però eren dues parts. Era la primera part i la segona. En aquest cas...
Perquè era homebody cabull, no? En aquest cas, només és una de les parts. Vaig estar parlant amb la Vicky Penya i em va dir «Jo no sé si l'espectador, només veient això, entenc el que passa després».
Jo la veritat és que me'n poso sempre al costat de l'espectador, la veritat, i jo vaig entendre el que passava després. És un monòleg d'una dona que està tranquil·lament a casa seva a Londres, però que parla de Kabul amb una guia turística a la mà i parla de Kabul i comença a reflexionar sobre tot el que ha passat al llarg de la història en aquesta ciutat, no?
I després, a la segona part, es veu com ella fa el viatge i va acabant. Directament ho explica des d'allà, com si diguéssim. A mi, de tota aquesta obra que us estic explicant, a part que m'agrada moltíssim, és la feina, el treball que fa Viqui Penya. És fantàstic. Està meravellosa. Vull dir, no tinc paraules per descriure...
la seva veu, les petites coses, els petits detalls de la persona que sembla que estigui realment a casa seva i que sigui tot. Bé, jo penso que és una obra com per recomanar-la, absolutament.
És una hora més o menys i deu, una hora i deu minuts més o menys el que es pot gaudir d'aquesta feina de Viqui Penya. I ja dic, la podeu anar a veure a l'espai lliure del Teatre Lliure que està a tocar. Vull dir, l'actriu està a tocar del públic. Això és fantàstic. Bé.
I també hi ha anat aquesta setmana ahir a veure l'Orfe del Clam d'Astau. I què tal? Aquesta obra, aquest nom... Està el Romea. Sí, està el Romea. Vaig estar parlant una estoneta amb l'Auriol, a veure si el podem entrevistar aquí la setmana que ve, si està. Perquè, a veure, li vaig comentar, dic, escolta, tu tens una dèria amb la sorra, no? Sempre, no? És la seva... Sí, el Teatre Romea s'ha convertit una mica en...
en una còpia, per dir-ho d'alguna manera, de la Biblioteca de Catalunya. S'ha muntat a quatre bandes i hi ha una grada en el que és l'escenari.
...dues grades laterals... ...i una grade davantera... ...la gent que surt... ...a l'orfe del clan dels Thaos... ...són tots magnífics actors... ...està el Julio Manrique... ...el Pablo Derqui... ...el Borja Espinosa...
el Lluís Marco, l'Ernest Villegas, el Joan Garriga i la Marta Marco. Única dona en aquest muntatge per fer justament dos papers, no només fa de la princesa, mare de l'orfe del Tranzau, sinó també de la dona del personatge que fa el curió amb Enriquet.
A mi em va agradar moltíssim. Sí, a mi em fa dubtar. Em ve de gust, però em fa un punt de com demanar la història. A veure, jo t'explico. És una història que podria estar escrita no per un autor xinès, sinó per un autor grec de l'època dels grans, no? Clàssica, per tant. Clàssica, clàssica. Sí, sí, la història és superclàssica.
És la història d'un home que té molta influència sobre l'emperador. N'hi ha un altre home que també és part del...
De l'emperador, o sigui, del que també és conseller de l'emperador. I el que, el dolem, diguem-ne, doncs el fa matar. I fa matar a tota la seva família. A tota la seva família.
Però què passa? Que el pobre que el fan matar, doncs està casat amb la princesa, amb la filla de l'emperador. Per tant, com un conte, no?, una mica. Sí, i per tant, doncs clar, és una mica més difícil de matar-lo. Llavors li ofereixen matar-se a ell, no?,
I a la princesa, que està embarassada, la posen en un palau, el Palau de les Set Portes, perquè no la poden matar, perquè és la princesa, és la filla de l'emperador. Bé, quan neix aquest nen, estava destinat també al que el matessin, evidentment, perquè seria de la dinastia del Pau. Però la princesa el que fa és cridar...
a un doctor, a un metge ambulant i li diu que es faci càrrec del seu fill perquè així no el mataran. Aquesta és la primera història. Després ja es veu, és una història molt maca, eh?
El metge que agafa el Zao, l'orfe del clan Zao, té també un fill de la mateixa edat. Llavors, perquè el dolent de l'obra no el mati, el Zao, el fa passar per al seu fill.
Per tant, hi ha tota aquesta història... Llavors, a mi... La història és, ja dic, una obra èpica que podria ser perfectament signada per un clàssic grec. Però està molt bé. Però està bé. Estan molt bé tots els sectors. El repartiment és bèstia. I la veritat...
Cal dir que a mi el Julio Manrique, que mai m'ha semblat que... Aquí està fantàstic, fantàstic. Fa monòleg quan li maten al fill, que ell...
ha donat per salvar l'altre, que és fantàstic, de veritat, una cosa increïble. Plora si li cau la baba, està desesperat, una preciositat de monòleg el que fa el Julio Manrique és la primera vegada que m'he sentit que realment m'arribava el que feia.
I la resta de la gent està superbé també, tant el Pablo Ederqui, que és el dolent, està fantàstic, l'Ernest Villegas també fa de Zao primer i després del fill de l'orfa, de l'orfa del Zao quan ja és gran, quan té 20 anys.
M'ha agradat moltíssim. Per mi, l'únic que per mi no m'ha agradat, això és una cosa molt personal, és que hi ha la música en directe, que és molt maca, però hi ha música de guitarra, molt bé la música, però hi ha un cantant que va explicant, justament com a les obres èpiques, que va en moments donats explicant el que passa i tal i qual.
A mi això em sobrava, la veritat. No m'ha agradat gens ni mica i sobretot no m'ha agradat en alguns moments puntuals de l'obra que talla l'emoció absolutament. Com per exemple en el monòleg que t'estic dient del Julio Manrique quan li maten el fill.
Però, vaja, això és una cosa de direcció i suposo que l'ha posat perquè a ell li agrada. A mi no m'ha agradat aquest cantant que surt i en alguns moments fa... Bueno, no passa res, però en altres... Et sobra, no? Sí, totalment, totalment. Bé, doncs també queda dit.
Però la veritat és que... Val la pena, no? Recomanable. Sí. No, no, a veure, a la gent li va agradar moltíssim. Tant és així que van sortir set vegades. Set vegades, eh? Déu-n'hi-do, no? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Moltíssim. Sí, sí. I l'última vegada ja i tot la gent dret aplaudint i tal.
Realment és que ells estan molt bé. O sigui que val la pena anar-hi. Són dues hores i quart sense mitja part. Pausa. Per tant, això també s'ha de dir perquè és un text. Va bé saber-ho. Sí, sí.
Molt bé, Maica. Doncs res, la setmana que ve... Perfecte, acabem de fer més recomanacions, no? La setmana que ve potser que parlem de les tradicionals... Home, clar, sí, sí. Perquè ja estem a Setmana Santa, no? Serà dijous sant, per tant haurem de parlar de... De les processions i dels actes que es fan, dels teatres que es fan. Exacte, home, les passions, això, no em sortia la paraula. Les passions, sí. Doncs la setmana que ve... Que n'hi ha unes quantes. En parlem.
El que passa és que sempre són les mateixes, però sempre omplen també. Sí, sí, cal recordar-lo, cal recordar-lo. Perfecte, Maica, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
4 minuts i arribem en punt a 3 quarts d'una del migdia.
I aquesta hora el que fem és parlar de vins, per això sortem a l'Astrid Goldstein del cellar de Can Mata. Molt bon dia, Astrid, què tal? Bon dia. Avui també has vingut amb la Dolors, no? Sí. Que ens acompanyarà també a fer aquest tast en directe. Sí, s'ha animat, s'ha animat. Però bé, ara, ara. Avui, a més a més, perquè avui comenceu la temporada també de tastos a la fresca, aquest vespre dos quarts de vuit, no? Contraprogramant l'Escola d'Escriptura, Astrid.
Que fa un acte no, és broma. No, no, és allò que dius. No, no passa res, ho dic de broma. No, no ho puc dividir. És allò que dius, no, no, un dia ho he de fer tot junt. Aquest és l'esforç de vuit. I aquest serà el vi que tastarem avui aquí a la ràdio, per tant, estem d'anarabona. Exacte, és el celler Barbera Forés de la Terra Alta, que de la Terra Alta n'hem parlat...
Déu-n'hi-do, d'aquelles denominacions, vam tastar un vi blanc de la Terra Alta, del celler de Vilalba dels Arts.
No me'n recordo amb el nom, eh? Sí, era el 100% garnatge blanca de vins del tros. Vale. O sigui, 100%. Aquest és un 97% garnatge blanca. I l'altre tres? Un bionyer. Bionyer, varietat, francesa, autòctona de la zona del Roina... Sí. I...
el que busquen amb aquest 3% seria buscar-li una mica més d'aroma, més flor. O sigui, tampoc busquen que marqui. Llavors, ens li ha escollit perquè ja que avui a la tarda comencem una altra vegada la temporada del tast a la fresca, que sí que realment és així, obres la porta a partir de 7 de la tarda i entra una fresqueta ben agradable.
Doncs, vindrà la Carme del celler Bàrbara Forés. Tastarem un blanc, un rosat i dos negres. Perfecte. El blanc, aquest, frescor, joventut, la xispa. Sí. Això. La Dolors diu que té una fideuà el diumenge. I per això ha vingut per tastar el vi. També crec que es pot menjar amb les tartes com el pop i el bacallà.
Ah, ja ho veurem. Mira, veus? Diria, diria. A veure. Doncs farem aquest, Garratxa Blanca i Bionyer. 2013. Sí. Joventut, eh? Frascor, la xispa. Tastarem també a la tarda un rosat de Garratxa Negra, bàsicament. Després tindrem un negre...
a un cert temps de criança, on la varietat que predomina és la morenillo. Aquesta sí que deus d'en recordar. Amb el nom no me'n recordo, Astrid. No? Quina era? Aquella que dóna poc color. Aquella varietat típica, o sigui, a la terra alta tenim una miqueta de carinyena, però sobretot, la bàsica és el morenillo, que és la que quasi bé no en queda.
perquè com que no dona color es va arrencar jo crec que aprofitant avui que tenim la Carme és perfecta per fer quasi bé una masterclass del que és la varietat Morenillo i després tastarem el coma d'en Pou
Un vi ja... Té un nom que té entitat pròpia, no em sembla? Sí, perquè a més és una finca concreta i la Carme aprofitarà per portar també diferents tipus de terra. El terra, que és el terreny on està plantada. Molt bé, no? Home, doncs pot ser tota una experiència, aquest cas. Sí, jo crec que val la pena, no? Perquè a part ella és pura passió, jo crec que és la típica...
entre cometes, imatge de la dona de la Terra Alta, que és... Dona-dona, no? Dona-dona, exacte. El celler porta el nom de la seva rebesàvia. Veus? Ja diu molt, no? Que diuen que era una dona de molt de caràcter. Per això és allò que dius... M'agrada molt... Aquesta essència hi és, no? Segurament. I que està impregnada amb ella, el celler també, l'enòloga és una dona, és allò que dius realment...
No hi ha una dona al darrere, hi ha unes quantes. Però de pes. Crec que valdrà moltíssim la pena. Llavors, ara ens he pensat que a l'Oreta tornem a estar amb les mateixes. La setmana passada el dia era per ratllar-se. Sí, al revés, no me'n recordava. Sí, mira que era lleig. I avui crec que és fantàstic. Per tant, anem a fer un blanc.
Torno a anar amb dues copes. Per què? Perquè, tot i que la copa aquesta més petita no seria de les més petites que podem trobar, però sí que és com una copa una mica de tasc, l'altra és més grossa, crec que és un vi que necessita un cert espai. Amb color, però veig que queda igual, en aquest cas. Sí. No canvia el nen de primera vista. No, no hauria.
L'olorem? Vinga, amb la petita. Moltes fruites, no? Sí, fruita, flor, ara que està florint tot, que olores a jassamí, és allò que dius, potser seria un reflex d'això de la primavera, no? Molta flor blanca, fruita blanca.
Fruitadors, aquell al barcoc, al préssec. No és de fruits vermells, és veritat, però ve molt de gust. A més, és una olor molt... És un aroma molt expressiu. Provem amb la copa gran, a veure quin altre efecte ens fa.
Potser és menys intens, no? O es veu com menys dolç? L'altre, la copa petita, és més flor. Sí, això t'anava a dir. A mi m'he convidat més en la primera copa, en la petita. El tindre l'obertura més petita segurament ens concentra molt més l'olor aquí dins. I ho intensifica, no? Aquí queda molt més dispers, segurament. Totalment. Estic curiós, eh?
Per tant, millor copa petita. Per olorar-lo, en aquest cas. Per això sí, per la resta no ho sabem. Exacte. El tastem? Vinga, comencem per la petita, no? Per això? Sí, sí. Perfecte.
Molt bé, curiós, eh? És d'aquests que té recorregut, no?, per entendre'ns. Són 14 graus, eh? No, suau. Sí, sí, sí, exacte. Però sí que és fresc. Això sí. És allò que dius, té una intensitat mitja alta, es nota molt l'acidesa, és un... aquest frescor. Sí. Però jo encara el tinc. O sigui, és allò que dius, és llarg. És veritat. Sí.
Abans no perdem... Amb la Copa Gran, no? Sí.
Aquí és més fort, no? Més contundent. Percep més aquest gust així. Aromàticament també és menys. Exacte. Que la primera, eh? O sigui, és allò que dius, si haguessin de buscar concentració aromàtica en té molt més a la copa petita, tant olorant com tastant. Que curiós, eh? Com canviar un i l'altre.
el de la copa així més petita entra com més recte el vi i aquest suposo que deu de ser això l'obertura de la copa que també amplia molt més és
Fa un gust diferent, és un vi, com dèiem, una mica més fort que els últims que havíem anat tastant, no? Li donen més volum. Exacte, té més cos, aquesta idea que ens agrada també de dir. I el recorregut per això es manté també amb la copa gran, eh? Jo diria que per durar més. Dura més fins i tot amb la gran. Sí, perquè al ser això molt més ample és allò que dius...
Sembla mentida, perquè hauria de ser relativament similar, no? Sí, sí. I és el que sempre dic, per exemple, dels vins escumosos, aquella copa estreta, allò entra molt, molt recte. Clar, clar. I m'agrada allò que entri una miqueta més... Suaument, no? Més suau, sobretot el carboni. És més progressiu, segurament. Sí. Si haguéssim d'avaluar aquest vi, és allò que dius...
En copa així més petita és un vi com més, fins i tot, com d'aperitiu, quedaria com lleuger. Fins i tot, no? Sí, perquè entra més perfumat, més lent, i l'altre és allò que, ostres, potser li canviaria el plat i tot, eh? Sí, no? Exacte. És a dir, tu faries la copa gran, no? En tot cas, aquest vi, l'ideal seria la copa gran...
O què? O no. O depèn del que vulguem, potser. Ostres, és allò que dius. Jo potser anava més amb la idea que el disfrutaria més amb la gran, segurament sí, amb un plat també una miqueta més opulent. I si volgués fer un dia així més lleuger i d'aperitiu, és que realment la sensació és totalment... És molt diferent, no? És molt diferent. I si ara tornes a tastar la copa petita, veuràs que tot aquell volum que tenia la gran... Ara vaig a provar-ho.
Sí, a vegades va molt bé anar fent aquests jocs de primer el petit al gran, però del gran tornem al petit. I sí que és allò que dius, és curiós, com del gran et dona la sensació d'un vi amb molt més volum i amb la copa petita un vi com més recte, més fresc fins i tot.
I l'altre es nota més càlid. Sí, sí. Que curiós. Doncs mira, podem jugar també una mica com volem els vins. A l'hora de maridar-los també seria diferent. Llavors, Astrid, m'imagino, no? Sí, el vin és el mateix, però és allò que dius, la copa la podem utilitzar una mica com a eina. Ens donem oportunitats diferents. Exacte. Si volem allò, fins i tot...
que volgués unes carns blanques, un bacallà o així, jo tiraria cap a la copa gran. Sí. I si volgués això, la fi de la Dolors el diumenge... Faríem la patita. Faríem, sí, perquè el trobo més fi, més delicat.
jo que aquesta tarda tenia pensat començar el tast amb la copa gran canviaràs? no ho sé podria fer-les amb les dues copes perquè realment és allò que dius el vi canvia la qualitat de les dues copes el vi és una miqueta més fiel el de la copa gran però és allò que dius són copes molt adients la copa que té la Dolors
És diferent també de totes dues? És la que normalment utilitzem així com a genèrica de setmana. És ample de baix, però de dalt es tanca. Potser seria...
La ideal, no? Suposo llavors, perquè és aquest terme intermig, no? La petita sí que té també l'obertura i el cos més petit, i aquesta en canvi sí que fa més campana. Amb nas em recordaria més la petita, amb boca, potser per aquesta amplitud aquí baix, et recorda més el de la copa gran. Aquest blanc, que com es diu?
Blanc, Blanc Bàrbara Foret. Bàrbara Foret, això volia dir el nom del celler, que és un dels blancs que es tastarà aquesta tarda a dos quarts de vuit, a més amb la propietària del celler. A més és un blanc que aquest any no tenen molta producció, anirà molt bé tastar-lo amb ella, perquè ja sabem que la Terra Alta és de les zones que no plou.
Àmpliament, exacte. I l'hivern de l'any passat, o sigui, fins al mes de juny, es van recollir fins a 700 litres. Déu-n'hi-do. Va ser moltíssim. Llavors, si recordem, va ser un any relativament fresc. Sí. No va ser un estiu molt bèstia. No. Llavors, esclar, la maduració del raïm va ser lenta. Van tindre problemes en el moment del coellat, que el coellat seria el moment aquell que ara comencen a brotar. O sigui, ara, si anem a veure vinyes, comencen a brotar, surten fulletes.
Cap al mes de maig, juny, depenent sobretot de les temperatures, comencen a aparèixer unes floretes, aquelles floretes cauran i d'allà sortirà el raïm. Doncs si ens ho paguem aquella setmana, aquells 10 dies que surten aquesta flor, que de la flor anem al raïm,
Fa vent, plou, si això ho perdem, no tindrem raïm. Llavors va ser un any que la complicació va ser aquesta. Llavors, si no tindrem raïm, la producció queda molt més reduïda. I la barema també es va allargar.
Molt més, llavors realment queda molt... Això cada vegada no en som conscients, no? Diguem aquí moltes vegades que un dia no és una cosa tan senzilla, sinó que està implorida per molts factors. I tan homogènia any per any, no? És allò que dius... Com que també fa que tingui aquesta màgia, no? Sí, jo ja recordo anyades, allò amb una sensació més càlida, no? I dius...
Què més estarà? El rosat, el negre de Morinillo i el coma d'en Pou. Una bona oportunitat. Dos quarts de vuit del vespre, més a més entrada lliure, és a fora. És al carrer, però amb la porta oberta perquè s'estarà bé. Una bona oportunitat.
Sí, i tant, és una mica el moment en què també la gent plega aquestes coses, exacte. Encara és de dia. Ui, sí. Això s'agraeix. A més, aquella llum, el llum d'abril i maig d'aquestes hores, a més, que més m'agrada de l'any. És fantàstica, a més, és el moment ideal per relaxar-se. Exacte. Doncs una bona oportunitat pot ser aquest tast estrit. A més a més, no, anava a dir, el Casal de Jogues encara ens queda una altra setmana. No, el dilluns al Centre Cívic Maragall. Això, el d'olis. El d'olis amb veridatge. 6 de la tarda.
I el del... Algú hi havia apuntat, sí. I el del Casal de Joves, que és Sant Jordi, soc original, escollint els dies. Encara ens queda una setmana per parlar-ne. Home, tenim un cap de setmana aquí a Sant Just, molt ple de Sant Jordi. Llavors el 23, doncs dediquem-nos a la garnatxa del món.
Doncs on anirem parlant. Moltes gràcies. Molt bo, ens ha agradat molt aquest vi. Si el voleu tastar i us la veu, avui teniu l'oportunitat. I moltes gràcies també a la Dolors que ens ha acompanyat avui en aquest tastant directe. Tornem dijous que ve. Dijous ja pensant en la mona.
Ah, exacte, és veritat que vam dir que ho faríem potser avui, doncs ja per dijous. Sí, és que avui realment feia calor per un dolç. Em sembla que jo escabet no farà molta calor, o sigui que ja serà de 4 tard. Sí, la Setmana Santa caigui i quan caigui és típica de mal temps. Doncs portarem un dolç... Un dolç. Doncs en parlarem la setmana que ve, que vagi molt bé i molt bon dia. Bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe.
I així quedem amb aquest Just a la Fusta d'avui, dijous 10 d'abril. Agraïm a la gent que ha fet possible aquest programa d'avui. Per tant, l'Andrea Buen als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem parlat amb Eduard Marín del Club Ípic Sol Solet, que és un dels organitzadors de la primera fase del campionat de ponis europeu, aquesta Copa d'Europa de Ponis que es fa aquest cap de setmana al Real Club d'Apolo, però amb una participació important per part del Club Ípic Sol Solet.
Hem fet tertúlia amb el Jordi Agulló, l'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea i també la Joan Algarra.
Hem parlat de teatre amb la Maica Duenyes i ara també de vins, o que heu de sentir amb l'Estric Goldstein, del celler de Can Mata, i també avui amb la Dolors, que ens ha acompanyat. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà, a partir de les 10 i fins la 1, com sempre, amb més coses. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, editat per l'Andrea. Bueno, marxem avui de la mà dels Mishima i la seva Brisa, una de les cançons de l'últim disc, L'Ànsia de Cura, i tornem demà a les 10. Que vagi bé, bon dijous.
Fins a perdre el contacte amb tu mateix. Té la llum d'un matí de dissabte i l'elegància d'un prim que no et sents culpable. A dir del vos torre, trompa els seus efectes. L'ància que cura, no te'l ven a cap el projecte. A brisa que t'encisa i eleva, saps que mai serà teva, és com d'un oásil mirant.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
La brisa que t'encisa i eleva li demana el dia, que excepte de la nit, de la vida, de la mort, el vent del jove, el ric del pobre, marcat de tot allò que no està en venda, la brisa només bufa per tornar-te a sorprendre.
Però en una lloc, què era?
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, durante 8.1. Ràdio d'Esbert, durante 8.1. Ràdio d'Esbert.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El club i pic Sol Solet és un dels impulsors de la primera fase de la Copa d'Europa de Clubs de Pony Mounted Games, que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona. Hi participaran més de 300 genets de països com Àustria, França o Alemanya. Demà es farà la cerimònia inaugural al Reial Club d'Apolo. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jòs Notícies edició migdia d'avui dijous 10 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
Un centenar de persones han sol·licitat la subvenció per pagar l'IBI de 2013 que atorga l'Ajuntament de Sant Just per segon any consecutiu. Avui és últim dia per demanar aquesta ajuda econòmic a l'Oficina de Gestió Integrada. L'escriptor Joan Lluís Lluís és el convidat del Club de Lectura d'Avui de l'Ateneu. L'escola d'escriptura ha preparat una trobada amb l'escriptor de la Catalunya Nord que parlarà de la seva darrera novel·la, Les Cròniques del Déu Coix.
I aquest vespre tornen les degustacions de vi a la fresca del celler de Can Mata. Avui es tastaran els vins del celler Barbara Forés de la Terra Alta amb una de les seves responsables, Carme Ferrer. Serà dos quarts de vuit a l'exterior del celler.
Bon dia, demà arrenca a Barcelona la Copa d'Europa de Clubs Peter Dal de Pony Mounted Games, una primera fase que organitza el club hípic Sol Solet. De fet, s'organitza a la ciutat gràcies a la petició del club Sant Justen, que va preparar la candidatura durant mesos, una petició que finalment va acceptar el comitè oficial de la Peter Dal Cup l'octubre passat. La Copa Peter Dal consisteix en cinc fases que es faran fins al setembre arreu del continent. Sant Just Notícies.
Aquest esdeveniment tindrà lloc demà dissabte, aquest dissabte i diumenge, a les instal·lacions del Reial Club d'Apolo de Barcelona i s'inclourà en la Barcelona Equestrian Challenge. Serà, per tant, una de les cinc mànigues de la Copa d'Europa de Clubs de Pony Mounted Games, Peter Dal. A més, és el primer cop que es fa a l'estat espanyol. Ho ha explicat el Just a la Fusta Eduard Martín, director general del Comitè d'Organització de Sol Solet. Sí, és el primer cop que es fa a Barcelona, que es fa a Catalunya, que es fa a Espanya. De fet, la disciplina...
Està reconeguda per la Federació Canadana i ara s'ha reconeixerà per la Federació Espanyola. Per tant, tenim tot l'orgull que Sant Jus sigui el promotor d'això. Tant l'Ajuntament de Sant Jus com el de Barcelona, com la Diputació, la Generalitat ens estan ajudant molt i després tota una sèrie d'esponsors privats.
Hi participaran més de 300 genets provenents de França, Itàlia, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Espanya. Les categories són la sub-12, sub-14, sub-17 i Open. Aquesta última, oberta a joves a partir de 17 anys. Ho ha detallat Eduard Martín. La geneta i amassones hi ha moltes noies, més que nois. Són 150, que participen 30 equips, de França, Itàlia, Suïssa i Espanya. Els espanyols en tenim 10 equips.
9 d'ells són catalans i del Sol Soleta em portem 14 genets amb el qual és una bona representació.
Les competicions de 17 de diumenge es faran a partir de dos quarts de nou del matí al Reial Club d'Apolo de Barcelona fins al vespre. L'entrada és gratuïta i es podrà accedir al recinte amb les invitacions per a quatre persones que es poden descarregar des del web piterdalbarcelona.org. A banda de les proves, demà divendres a dos quarts de set de la tarda arrencarà la cerimònia inaugural que comptarà més amb la representació de botigues de Sant Just. Serà sentim de nou a Eduard Martín del Club i Pic Sol Solet.
Petiteta, modesta, que consistirà en una desfilada, hi haurà una batucada, farem un castell. Després serà emocionant, és una desfilada amb banderes, amb llibnes, hi haurà animació. Tenim un village, també amb comerç de Sant Jús, que estarà present al village. La meitat del village és de comerç de Sant Jús. Hem treballat amb l'Ajuntament molt seriosament perquè la village està ajudant molt.
La primera prova d'aquesta Copa d'Europa es farà, com dèiem, aquest cap de setmana a Barcelona. La segona serà el cap de setmana següent a Istres, a França. La tercera, el 10 i 11 de maig, a Cluny, a França. La quarta, el 21 i 22 de juny, a Ginebra, Suïssa. I la cinquena i última, el 20 i 21 de setembre, a Turia, Itàlia, considerada la fase final.
El comitè oficial de la Peter Dal Cap va confiar en Barcelona gràcies a la seva oferta esportiva, a les instal·lacions del Reial Club d'Apolo, al programa Barcelona Equestrian Challenge, al suport del Consell Català de l'Esport i als ajuntaments de Barcelona i el de Sant Just. Sant Just Notícies
Ara passant pràcticament sis minuts de la una del migdia, un centenar de persones han sol·licitat la subvenció per pagar l'IBI de 2013, que atorga a l'Ajuntament de Sant Just. Avui s'acaba el període per demanar aquesta ajuda econòmica a l'oficina de gestió integrada. Aquest any la convocatòria s'ha ampliat amb més col·lectius que es poden beneficiar.
Sant Just Notícies. A partir d'ara, les persones de més de 62 anys, propietàries o arrendetàries de l'immoble de residència habitual, poden optar a aquesta subvenció i, a diferència de l'any passat, no cal que visquin soles, sinó que poden formar part d'unitats familiars més àmplies. A més, augmenten d'un 5 a un 10% els percentatges de subvenció. En parlava fa uns dies el Just a la Fusta, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà.
Crec que el que podem ajudar cada vegada hi ha gent amb més dificultats i ens semblava que en aquests moments fer un pas més obrint aquestes subvencions a més persones seria lògic i a més a més buscar cobrir és poca cosa perquè tampoc pot solucionar moltes vegades un greu problema familiar però és un ajut directe que l'Ajuntament fa amb aquesta subvenció a més famílies de Sant Jus.
Els ajuts també s'amplien a unitats familiars amb una o més persones aturades, on una de les quals sigui propietària o llogatera de l'habitatge. D'altra banda, es mantenen les subvencions per famílies monoparentals, propietàries i arrendatàries, i famílies nombroses només si són arrendatàries de l'immoble. És el segon any consecutiu que l'Ajuntament convoca aquests ajuts per a persones i famílies tan justenques que viuen una situació desfavorable econòmicament.
Les bases i els formularis es poden trobar al web santjus.cat i us recordem que l'oficina de gestió integrada tanca avui a les 7 de la tarda.
En clau política, fins dilluns, 14 d'abril, es pot consultar el cens electoral per a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig. Durant una setmana, el cens s'exposa als ciutadans i ciutadanes per tal que el consultin i facin les reclamacions pertinents a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament de Sant Just.
Sant Just Notícies. En total s'establiran 11 col·legis electorals al municipi i la novetat més destacada és que les persones que fins ara votaven a l'escola d'adults ho hauran de fer a l'equipament de les escoles. Els altres col·legis seran les escoles Montseny, Montserrat, Canigó, l'Institut, l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró, el Centre Cívic, Salvador Espriu i Joan Maragall, el Centre Pilot, Can Ginestar i l'Espai Mas Lluí.
A més, la Junta Electoral ha decidit que al centre cívic Salvador Espriu hi hagi únicament una mesa electoral, quan fins ara n'hi havia dues. Les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig serviran per escollir qui formarà la cambra, l'única institució europea escollida directament per la ciutadania i, per primera vegada a la història de la Unió, qui serà el proper president de la comissió, l'òrgan executiu. Fins dilluns, doncs, teniu temps per consultar el cens electoral i fer les reclamacions que calgui.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen 9 minuts de la 1, obrim Plana Cultural. L'escriptor Joan Lluís Lluís serà el convidat aquesta tarda d'una sessió especial oberta del Club de Lectura de l'Ateneu. L'Escola d'Escriptura ha preparat per avui una trobada amb l'escriptor de la Catalunya Nord que parlarà de la seva darrera novel·la, les cròniques del Déu Coix.
És una sessió que s'emmarca en el club de lectura, però donada la rellevància de l'autor, s'ha decidit fer-la oberta a tothom. Això sí, la fila 1 estarà reservada pels membres del club. N'ha parlat el Just a la Fusta el president de l'Ateneu, Albert Macià.
De fet, és una activitat dins de l'activitat normal de l'Escola d'Escriptura. Ens visita l'escriptor de Catalunya Nord, Joan Lluís Lluís, i que, donada la importància d'aquesta personalitat, es farà una sessió que, lògicament, els alumnes de l'Escola d'Escriptura estaran en primera línia i seran ells els que tindran el pes del deçó, però que queda obert a tothom qui vulgui assistir a aquesta sessió.
Joan Lluís Lluís comentarà la seva darrera novel·la, Les cròniques del Déu Coix, un llibre d'històries i contes que, segons el responsable de l'escola d'escriptura de l'Ateneu, Arnau Cònsol, no deixa indiferent a ningú. Cònsol ha explicat l'argument del llibre A la penya del morro. Era un llibre que parlava que dels deu romans només en va sobreviure un, que era Volcà,
i aleshores explica com es matamorfosa en home i va passant pels segles i aconsegueix sobreviure i arribar al segle XX i d'alguna manera, i entre moltes cometes, va quedant-se en el Déu omnipresent i omnipotent que els hi ha pres tota la preponderància dels Deus Antics. De fet, la majoria els ha fet morir, menys ell, que ha sigut el més viu de tots i ha pogut sobreviure.
L'assessió oberta del Club de Lectura de la Taneu amb l'escriptor Joan Lluís. Lluís tindrà lloc avui a les 7 de la tarda a l'entitat. I també avui tornen les degustacions de Via La Fresca del celler de Can Mata. El celler organitja les properes setmanes un munt de degustacions a La Fresca i també de literàries. Sant Just Notícies.