This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
A les 11 s'espera la decisió del Tribunal d'Arbitratge Esportiu
sobre les al·legacions de 68 atletes russos.
La Federació Internacional els va prohibir anar als Jocs
acusats de dopatge institucional.
La decisió del TAS pot ser determinant
per la que prengui més endavant el Comitè Olímpic Internacional
sobre la totalitat dels esportistes russos.
També aquest matí, roda de premsa de Luis Enrique.
El tècnic del Barça explicarà com veu la plantilla actual
i la possible arribada d'algun nou fitxatge.
Roda de premsa que podreu seguir en directe per Catalunya Informació.
Més futbol aquesta matinada, Independiente de l'Equador 1,
Nacional de Medellín 1.
Era la final anada de la Copa Libertadores.
El Tour aquesta tarda, cronoescalada, 17 quilòmetres,
pot ser decisiva per la victòria final de Chris Froome, l'actual líder.
En bàsquet, la selecció espanyola juga contra Lituani aquest vespre.
Amistors preparant els Jocs de Rio,
amb la presència de Víctor Claver,
ahir confirmat com a nou jugador del Barça.
Fins aquí, les notícies.
Catalunya Ràdio
Connectem ara amb el Corte Inglés per saber totes les novetats.
Bon dia.
Bon dia, com esteu?
I tu què li demanes a l'estiu?
Demana les millors ofertes d'esports al Corte Inglés,
perquè aquesta setmana és la setmana de l'esport
i fins al 24 de juliol tens el 50% de descompte
en una selecció de primeres marques per estar en forma.
Parlem de Nike, Adidas, Reebok, Boomerang, Puma, New Balance,
Bilabong, Quicksilver, Roxy i moltíssimes més.
Vine ara mateix a les millors rebaixes del Corte Inglés,
les del 75è aniversari.
Tu demana.
La paleodieta, aquest és el nom de la dieta de la qual tothom comença a parlar.
I avui a les set de la tarda al Corte Inglés del Portal de l'Àngel,
el nutricionista i fisioterapeuta Marc Vergés ens explicarà en què consisteix.
Veniu a conèixer l'alimentació evolutiva.
Us hi esperem.
I si necessiteu res, som a Facebook.
Fins demà.
El Matí de Catalunya Ràdio, amb Òscar Fernández.
Passant sis minuts de les deu del matí,
el Matí de Catalunya Ràdio,
hem deixat la tertúlia a mitges,
cinc minutets més per allargar,
amb l'Enric Vila, amb el Francesc Canosa i amb la Magda Bandera.
Giusta la Fusta
Molt bon dia.
Passant set minuts de les deu.
Aquesta hora comença el Giusta la Fusta d'avui dijous 20...
Dimícres?
Avui és dijous, ara sí.
Dijous 21 de juliol,
portem dos dies a equivocar-nos a l'hora de parlar del dia en què estem.
Estem ja a finals de mes de juliol,
per tant, doncs, el concepte dels dies canvia una mica.
Però us acompanyarem encara durant tota aquesta setmana
i també la setmana que ve amb la programació habitual
del Giusta la Fusta, edició estiu.
Després recordeu, ja ho anirem anunciant,
però que la primera setmana d'agost torna al ràdio d'Esvern o altre.
Però això serà la setmana que ve.
Parlem del que farem avui.
De seguida parlem de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea.
Avui no també farem un cop d'ull.
A l'actualitat general del dia,
amb l'Estela Pelaet i l'Alba Fernández,
parlem del temps, amb el Carles Hernández i Rius.
I en aquesta primera hora
també tindrem l'advocada Sílvia Mas Mitjà
per fer la secció jurídica.
A la segona hora, avui, a partir de les 11,
entrevistarem el porteu d'Esquerra Republicana a Sant Just,
Sergi Seguí.
I farem la secció de sèries amb l'Alba Fernández.
Més qüestions. A la tercera hora parlarem d'astronomia,
amb l'Oriol Rigat, també de l'actualitat de l'Ateneu,
amb el seu president, l'Albert Macià.
La secció de vins amb l'Astric Goldstein
del celler de Can Mata,
de llibres amb la Silvana Bob
i parlarem també de què passava altres dies,
com avui, 21 de juliol,
amb l'Arnau Cónsul.
Tot plegat des d'ara
i fins la una del migdia.
Comencem.
i comencem parlant de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea.
Bueno, bon dia, Andrea.
Hola, què tal? Bon dia.
Què ens portes avui?
Doncs avui parlem d'història.
Comencem destacant que dos documents de l'Ateneu
que han estat requijats 75 anys a l'Arxiu de Salamanca
han tornat aquest mes a casa.
El president de l'Ateneu, Albert Macià,
va recollir dilluns 4 de juliol,
de mans del Consell de Cultura de la Generalitat,
Sant i Vila,
aquests documents que van ser requijats de Sant Just l'any 1937.
El dia 4 de juliol va tenir lloc el quart acte de restitució
als seus propietaris de documents a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Són documents que es van incautar després de la Guerra Civil
i que es van dipositar a l'Arxivo General de la Guerra Civil Espanyola,
l'Arxiu de Salamanca.
Són dos documents que reflecteixen l'estat de comptes
d'un acte que va tenir lloc el 13 de juny de l'any 37
a l'estat de la Gran de l'Ateneu,
organitzat per la secció d'assistència social.
I segons el president de l'Ateneu, Albert Macià,
són uns documents que no tenen una gran rellevància a nivell històric
i que probablement anessin a benefici del govern basc.
De fet, no hi consten noms destacats,
únicament el de la persona que va signar els documents.
Aquell acte, el del juny del 37,
va servir per recollir 735,55 pessetes
i aquell dia la sala Gran de l'Ateneu
es va omplir amb unes 760 persones,
que és el doble de l'aforament permès avui dia.
Albert Macià va recollir aquests documents
acompanyat de l'alcalde de Sant Just, Josep Orpinyà,
i del regidor de Cultura, Sergi Seguí.
I si voleu consultar aquests documents,
els podeu veure a la Vall d'Avers d'aquest mes,
que els ha publicat,
i també a l'arxiu de l'Ateneu.
Molt bé, doncs és la primera notícia d'aquest matí.
Tenim més coses, Andrea.
Doncs ara parlem del Casal de Joves,
que claurà dissabte els seus casals d'estiu.
Com que cada any,
l'equipament organitza una gala de cluenda dels casals,
on s'acostuma a fer una mostra de tot el que han fet els joves
durant el juliol al Casal de Joves.
un dels plats forts serà, com sempre,
la projecció del curt que han fet els assistents al curs de cinema.
El curt és un fals documental
que porta per nom Gat Amagat
i que parla d'un taxista que segresta noies.
No sé què ens han preparat els alumnes d'aquest curs.
és un dels cursos, de fet, que més triomfan a l'estiu al Casal de Joves
i, a banda d'aquest taller,
se n'han fet d'altres, com ara de circ, laboratori d'art,
coreografia, grafiti, cursos de cuina i dibuix
i, al llarg de tot el mes,
s'han fet excursions i sortides diverses,
com ara al Parc Aquatic Waterworld
i també han anat a jugar a Paintball.
I demà se'n van al Tibidabo, si el temps acompanya.
La gala de cluenda dels casals d'estiu del Casal de Joves
serà dissabte a partir de les 6 de la tarda a l'equipament
i comptar amb una entrega de diplomes als assistents dels cursos
i amb un pica-pica.
I un apunt més pel que fa al Casal de Joves.
És el tema del moment, jo crec, ara per ara.
I és que la febre pel joc Pokémon GO
també ha arribat aquí a Sant Just,
i a Casal de Joves concretament,
perquè el Casal de Joves ha estat establert pel joc
com a gimnes Pokémon.
És el que ens va explicar ahir el Sergi Arrada,
la penya del morro.
Aquest joc consisteix en atrapar aquestes criatures fantàstiques,
els Pokémon, amb les boles Pokébol,
en escenaris reals a través del mòbil.
I a Sant Just el Casal no és l'únic espai que forma part del joc.
I és que, per exemple,
hi ha diferents parades Pokémon,
com el Perroquetes,
com també el Walden,
l'església de Sant Just,
entre el frontón també,
entre d'altres.
Mira, el Pokémon GO,
la febre que també ha arribat aquí a Sant Just.
Tu estàs enganxada allà, Andrea?
Me'l vaig descarregar ahir a la nit
i no l'acabo d'entendre.
Ja.
No, no, sí que no.
No estic enganxada.
Tinc curiositat.
Tot arribarà, tot arribarà.
Segur? Tu sí?
No, no, no.
Tampoc, tampoc.
Me'l vaig descarregar ahir a la nit,
però no...
Vaig fer una volta per casa meva,
però no hi havia cap Pokémon.
Hi havia poca cosa, eh?
Sí, i me'l vaig desinstal·lar.
Es van a explorar,
segurament, a l'aire lliure.
No hi ha gent que fins a la penya del moro,
a buscar Pokémon.
Sí, sí, sí.
Per l'exagerat.
Jo no tenia ganes de sortir a les 12 de la nit.
Tot el que té a veure amb aquest joc
té un punt d'exagerat també,
és a dir que no ens sorprèn ja.
Sí, però bé, bueno,
investigarem,
a veure si realment és tant com diuen.
En fi,
parlem ara de la notícia musical del dia
que ens porta avui sí de concert,
Andrea.
Aquest vespre hi ha un d'aquests concerts potents
a Barcelona
i d'aquests molt esperats,
sobretot pels fans
d'aquesta dona,
que són molts, no?
Andrea, avui toca,
actua Rihanna,
en un concert que farà el...
El Sant Jordi?
El Sant Jordi, no?
Ara no, sí,
però al Sant Jordi
i entrades que anaven dels 45
als 220 euros.
Uau.
Poca broma, sí, sí.
Estan exhaurides, has dit?
No ho he trobat si estan exhaurides.
Ara la informació que tinc no ho posa.
Val.
Però ara ho comprovarem.
Presentarà el seu últim disc,
vuitè disc,
que es diu Anti,
i a veure si podem sentir alguna cançó
d'aquest àlbum.
Per exemple, aquesta que es diu
Work,
i ara amplia una mica aquesta informació.
El disc que va publicar per sorpresa
a finals de gener
i és un disc que en Rihanna
deixa una mica davant del so
més purament un club i dance
per centrar-se en el pop
i el ritme en blues
amb tocs d'enscol.
I Sol, aquesta és la cançó
que hem sentit més vegades, segurament.
I a veure,
si hi ha entrades,
jo diria que són d'aquestes
que s'aguten de pressa, no?
Sí.
Com va passar també...
Em sona que això dels 200 euros
estan exagerats,
però segurament la gent
els paga, eh?
Tampoc.
I de fet, en principis d'agost,
bé, bé,
si no hi ha cap a la vivençer, també, no?
Benidors, diria.
Ostres, doncs, benidors, no?
Sí, sí, benidors.
Ens sembla que encara queden entrades,
diria.
Sí.
Jo diria que sí,
pel que veig,
encara es pot comprar la teva entrada,
per tant,
si algú té ganes encara
i no se li havia acudit
comprar-les,
mira,
queden 58 entrades disponibles,
veig.
Ostres.
Sí.
Això diu el sistema?
En sèrio?
Queden 58?
Almenys,
a Ticketmaster,
posa això.
Vaja.
I no sé si són de 200.
Tu no t'animes, no?
20 euros, no.
És a partir d'un quart de nou del vespre
avui al Palau de Sant Jordi.
Mira, Andrea,
et vull comunicar
de què és cada entrada, eh?
A veure.
De les més barates,
que són de 64 euros,
i de les més barates
ja no en deuen existir,
la més barata que hi ha actualment
és 64 euros
i n'hi ha una.
Després n'hi ha,
més o menys és una per categoria,
una o dues.
De les que més n'hi ha,
que n'hi ha nou,
és de 135 euros.
Sí, bueno.
Però és que a pista
costen 157,
158,
160 euros.
A pista?
Mhm.
A pista acostumen a ser
a vegades les més barates.
Bueno, depèn.
No, perquè després no sempre.
Al Sant Jordi no.
Exacte.
Hi ha la primera fila
que és la que és més barata.
En fi,
bé,
si estan gaire desgotades
vol dir que el preu
tampoc no ha fet tirar enrere la gent,
o sigui que,
Déu-n'hi-do.
Molt bé.
Rihanna, avui a Barcelona.
Rihanna, avui a Barcelona.
Rihanna, avui a Barcelona.
Rihanna, avui a Barcelona.
Rihanna, avui a Barcelona.
Rihanna, avui a Barcelona.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
La Ciutadania Local de Sant Jús recomana seguir una sèrie de consells per tenir els lladres ben allunyats de casa nostra.
No deixar correspondència a la bústia.
Instalar un rellotge programable de serveis o sensors de llum.
Comprovar el bon funcionament de l'alarma de casa.
Asegurar que portes i finestres reuneixen les mínimes condicions de seguretat.
No guardar cap joc de claus a la part exterior de casa.
I deixar un telèfon de contacte a alguna persona de confiança perquè pugui revisar l'habitatge o retirar la correspondència.
Davant de qualsevol moviment sospitós, comuniqueu a la policia local al telèfon 93 473 10 92.
O ve a urgències al 061 o als Mossos d'Esquadra al 088.
Quan arriba el bon temps és important prendre les mesures de seguretat adients per gaudir plenament del mar i les platges.
Evitem les insolacions i no ens banyem si estem cansats.
Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas dels socorristes.
Les banderes ens indiquen l'estat de la mar.
Són com els semàfors.
Bandera verda, groga i vermella.
Agentcat.cat barra, seguretat, platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos.
I davant d'una emergència, truca al 112.
112. La Generalitat al teu costat.
Cap cigarret per la finestra.
Cap barbacoa.
Cap descuit al camp.
Cap xoc en foc.
Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc.
Junts cap foc.
Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprèn.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat,
el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern,
darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, aquesta ressalutem a l'Alba Fernández i a l'Estela Pelaes.
Bon dia.
Bon dia.
Per fer un cop d'allà a l'actualitat general del dia,
comencem repassant els temes més destacats a les portades dels diaris d'avui.
Doncs sí, avui, 21 de juliol, comencem amb l'Ara i comencem amb la nova legislatura,
que titula el grup propi del PDC complica la investidura de Rajoy.
OMS insisteix a negar un pacte per afavorir el PP a la mesa del Congrés.
El PSOE anima els populars a pactar amb el govern amb els independentistes.
Ciutadans ho aprofita per desmarcar-se del PP i amenaça de votar no a Rajoy.
I, per últim, retrets creuats entre comuns i ERC pel seu paper en la política espanyola.
Aquesta mateixa notícia la trobem al periòdico
i també destaca una imatge que surt Merkel,
que Merkel dona temps a May per al Brexit.
Doncs és el que tenim en aquesta portada.
Ens anem ara cap al periòdico.
El periòdico obre avui amb una notícia
que titula El país no nota la presunta recuperació.
Torna l'austeritat, el govern retira
1.000 milions a la guardiola de les pensions
i en suma 9.700.
Montoro atura completament les despeses de l'Estat
per acontentar així a la Comissió Europea.
Aquesta notícia també la trobem al diari ara.
També hi ha hagut una polèmica votació.
Els ciutadans s'allunyen a Rajoy pel pacte amb la CDC.
A més a més tenim una notícia d'Erdogan
que anuncia que l'Estat amb agència s'activa per tres mesos.
Les múltiples d'atenció han sumit Turquia en una incertesa total.
A més, una notícia més propera és que uns 4.500 nens
es queden cada any sense vacunar aquí a Catalunya.
Déu-n'hi-do.
Doncs són els temes que proposa en portada al periòdico.
Acabem amb El País.
Sí, només destacar que Espanya demana a Brussel·les
dos anys extra per rebaixar el dèficit.
Molt bé, doncs ens fixem ara en la informació
que destaca aquesta hora als digitals.
Rajoy pressiona els barons del PSOE
amb un missatge d'asfixi econòmica.
Ho llegim a La Vanguardia.
Diu que el president alerta que si no hi ha govern
es congelaran els fons europeus.
la nominació de Trump posa al descobert la contestació interna
pel que fa als Estats Units, també en portada a La Vanguardia.
Turquia declara 3 mesos d'estat d'emergència
després del cop d'estat.
I també destaca a la portada de La Vanguardia
que una de cada 3 víctimes de l'atac terrorista de Nissa
és musulmana.
Més coses.
L'Ara també parla de política.
El grup propi del Partit Demòcrata Català
complica la investidura de Rajoy, el que comentaves ara.
S'ensorra un edifici de 3 plantes
a Vilenovela i a Geltrú, on clau de successors
explica a l'Ara que els bombers han rescatat
les dues persones que hi havia atrapades a l'interior de l'immoble
i hi ha 3 persones ferides.
I restablert el servei de metro de la L9 i la L10
després de 4 hores aturat.
La freqüència de pas dels convois
és superior als 15 minuts
i no s'aturen a les parades de Parc Nou i Parc Logístic.
I el 3.24 obre parlant de Turquia.
Erdogan declara l'estat d'emergència a Turquia
durant aquests 3 mesos.
També parlen d'aquest esfondrament a Vilenovela i a Geltrú
i que el rei fixa avui el calendari de consultes
amb els líders polítics per la investidura.
Són les notícies en clau d'actualitat d'aquest matí.
Passem ara a fixar-nos en un apunt internacional.
Doncs sí, avui el diari del periòdico
ens titula una notícia amb bomba a un periodista
i ha fet un artefacte exclusiu
al vehicle que conduïa un periodista
que s'anomena Pavel Xamaret,
a Kiev, va explotar
degut a una bomba que hi havien posat.
Ell treballava per Ucraïns Capratda
i va morir ahir a l'esclatar una bomba
al seu vehicle que anava conduint.
La policia ucraïnessa ja ha dit que es tracta d'un assassinat,
òbviament, premeditat.
I, bé, ell era un periodista bastant reconegut
perquè havia guanyat bastants premis
per realitzar periodisme d'investigació.
A més, s'havia mostrat molt crític amb el Kremlin
i va arribar fins i tot a dimitir, perdó,
de la ràdio que dirigia i a traslladar-se a Ucraïna
per escapar de les pressions de les autoritats russes.
La policia de Kiev va obrir una investigació
i va informar l'agència russa i tartars.
Doncs una mala notícia, aquesta que ja vam saber ahir.
Canviem de tema, però ara per parlar de cultura.
I comencem parlant avui d'una mort.
En aquest cas, doncs, tampoc és que ens anem a un tema molt alegre,
però bé, mort del director de Pretty Woman, Estela.
Sí, exacte.
Títula el diari Ara, adeu al geni dels contes de fades de Hollywood.
Marshall, que va morir ahir, als 81 anys, a Califòrnia,
va ser a causa d'una pulmonia que es va complicar.
I, bé, deixa com ha llegat una de les pel·lícules
amb més èxits dels anys 90, que és Pretty Woman.
El cineasta va fer servir la seva vareta màgica
i va convertir i transformar el drama d'una prostituta drogadicta
tal com figuraven el projecte, en una ventafocs moderna.
I va convertir Julia Roberts en la nòvia d'Amèrica.
Marshall va néixer en un dels barris més conflictius de Nova York l'any 1934.
Diu textualment,
al Bronx tenies molt poques opcions.
O eres atleta, o un gàngster,
o bé et guanyaves la vida fent riure a la gent.
I ell va agafar l'opció de fer somriure
a moltes generacions amb les seves comèdies.
I, finalment, era un treballador infatigable
que va produir més d'un miler d'episodis de televisió.
Doncs la mort d'aquest director de cinema
és la primera notícia d'aquest espai cultural.
Més qüestions.
Parlem ara de futbol i dansa, tot junt, eh?
Sí, molt estrany, però, bueno,
futbol i dansa, dues cares de la mateixa moneda al Festival Grec.
Avui i demà, l'espectacle de Bero Zendoya
desplegarà el seu terreny de joc a la plaça Margarida Xirgu
i serà gratuït per celebrar els 40 anys al Festival Grec.
Doncs es tracta d'un partit de futbol
que encara cinc ballarines amb cinc jugadors de futbol,
homes contra dones, o, millor dit,
la bèstia contra la cosa més mínima.
La idea de la partida sorgeix d'observar
quants espectadors té el futbol i quants pocs té la dansa,
que crec que és una eina per canviar el món.
D'aquesta manera, utilitza la directora
un format ultrapopular per confrontar
temes vitals per parlar de la vida.
Molt curiós.
Molt bé, sí, sí, fa bona pinta, eh?
I d'aquí ens anem amb una punt musical, Alba,
parlem de Quique González.
Exacte.
Quique González tancarà l'any a Barcelona.
El cantautor madrileny actuarà el 14 de desembre al Palau.
Quique González recalarà de nou a Barcelona
amb la gira de Me Mates i Me Necesitas.
Ho farà amb un concert organitzat pel diari El Periòdico
al Palau de la Música Catalana.
Després va esgotar les entrades a la sala Apolo el 15 d'abril,
ha escollit la capital catalana com el seu últim escenari per al 2016.
El cantautor madrileny i la seva banda,
Los Detectives, van iniciar la gira a l'1 d'abril a Pamplona
i han portat el seu rock sobre i apassionat per tot Espanya.
Quique González és el creador de la meitat de les cançons del nou disc
i que és el de ser de la seva carrera.
Em sona així.
Encara vols dir alguna cosa més, Alba?
Bé, els concerts, per acabar, els concerts
combinen moments de romanticisme o nostàlgia
amb ritmes més potents,
els sabors contris amb la guitarra més rockera.
Molt ideal, tardor, eh?
Potser més que per l'estiu.
Sí, que està bé que faci aquest final.
Bé, passem a parlar ara de l'esports.
Fem un cop d'uller, com sempre, a les portades dels diaris esportius.
Poder absolut, diu l'esportiu, parlant de ciclisme.
Diu que Froome i Sky continuen amb Madaferro
la primera etapa dels Alps.
Dominen, volíem dir.
I el britànic s'encamina cap al seu tercer tour
en un dia negre per Quintana.
És el que diu l'esportiu.
Ens fixem ara en altres titulars,
per exemple, el que tenim al Mundo Deportivo,
que parla de Vieto.
Gameiro, no?
Vieto, Mullat, és el que demana emportar al Mundo Deportivo.
Mentre el Barça ha tallat els contactes amb el francès,
demana el blanc i vermell que es decideixi ja.
Si Luciano al final no vingués,
Robert Fernández té a ment dos tapats per la davantera.
Luis Enrique explicarà més avui el seu nou projecte.
I en bàsquet, Vives i Clavé, dos al sac.
És el que diu també el Mundo Deportivo.
Rècord Pogba, diu l'esport,
amb una fotografia d'un primer pla d'aquest futbolista en portada.
El traspàs més tard de la història,
a punt de tancar-se,
el Manchester United disposat a pagar 120 milions a la Juve.
I diu també l'esport que Florentino fracassa
en el seu intent de fitxar l'internacional francès,
mentre que el Barça es posa en marxa.
Un altre cop de frum als seus rivals.
També parla de ciclisme en portada avui l'esport.
I diu que Quintana està a tres minuts i mig,
també referent al turn.
Passem ara a la premsa de Madrid.
El Marc que diu Barane, diu no a Mou,
és el que explica en portada,
mentre que l'As parla de Cristiano
i el posa en una imatge de les seves vacances d'aquests dies,
prenent el sol tranquil·lament.
I titulant Cristiano vol estar a la Supercopa.
El seu objectiu és jugar el 9 d'agost davant del Sevilla,
tot i que sap que ho té molt complicat.
La imatge d'entre està prenent el sol,
però també tractant-se la lesió
que va fer-se a la final de la Eurocopa.
Treballa a diari amb les seves vacances
juntament amb el seu recuperador personal.
Són els temes d'aquest matí en clau esportiva.
Passem ara a fixar-nos en entrevistes destacades d'avui.
Les heu triat totes dues del periòdico, avui, eh?
Sí.
La primera és la de la contraportada del periòdico,
com és habitual, no?
Quin personatge tenim avui?
Doncs avui tenim a Mercedes Rivera,
que després de 29 anys d'assistenta social
va centrar la jubilació en les escoles de dansa
i una cosa molt curiós és que hi va ballar fins als 75 anys
i titula
El meu secret per complir 101 anys ha sigut respectar.
Aleshores, Mercedes Rivera,
que era la segona de quatre germans,
va ser l'única que va heretar de la seva àvia materna
l'amor per la dansa.
Va passar la seva infantesa i la seva adolescència
ballant mentre els bombardejos de la primera guerra
feien arribar refugiats a la ciutat.
Ella diu que la dansa per a ella
és bellesa, és poesia, és música, ho és tot.
I per això li ha dedicat tota la seva vida a la dansa.
També va estudiar música, va fer piano fins a tercer.
Però de tercer a quart,
com ja requeria moltes hores d'estudi
i ella havia de treballar,
doncs va deixar d'estudiar piano
i es va ficar a estudiar infermeria.
i va ser voluntària al clínic,
amb els ferits de guerra.
Això li va motivar molt,
però després va començar de secretària
en una empresa, que era l'Anna Sle.
I, bueno, mentrestant,
no sé si podia conciliar,
li pregunten que si podia conciliar
el treball amb la dansa
i diu que no va aparcar la dansa en cap moment,
que ella ballava en un grup
i feia classes particulars.
Després va obrir la seva primera escola de dansa a Girona
i també va obrir una altra a Barcelona.
I quan ja estava jubilada als 65 anys,
es va dedicar a la dansa plenament.
Va ballar fins als 75 anys, com deia abans,
i diu que ha tingut una vida molt completa,
però que potser li ha faltat temps per casar-se.
I l'última qüestió,
que fa referència al títol,
diu que per arribar als 101 anys,
el seu secret ha sigut
respectar les persones.
Respectar cadascú és clau per estar bé
i apreciar de l'altre.
El més agradable també et fa a tu
la vida més agradable.
Doncs una història d'aquestes
que m'interessant de descobrir, no?
Una mica avui a la Contraportadora del periòdico.
Passem cap a una altra història,
en aquell cas vinculada amb el circ.
Alba.
Exacte.
L'entrevista és a un home
que es diu Adrià Barstein,
que és clau ni director.
Actua des del 2004 a Circus Klesmer,
una meravella estrena del Cidivert
de Nou Barris,
aplaudida en molts països.
El show arriba al final avui
en una actuació especial al teatre grec.
Ell diu que al comiat
no li agrada la idea que s'acabi,
però té moltes ganes de reunir-se
amb el Circus Klesmer
per última vegada.
Ell afirma que l'espectacle
s'adapta a cada lloc
que per tant en el seu circ
no existeix la rutina.
Ell diu que quan va estrenar
no tan sol sabia
què buscava provocar en l'espectador,
o sigui, no sabia
quina finalitat
volia provocar l'espectador.
Llavors recorda que algú,
al veure la primera funció,
li va suggerir que després
de les representacions a Nou Barris,
li regalessin, doncs,
l'escenografia.
Ell afirma que el país
en què més ha actuat és França,
però a Espanya ja ha actuat
a diversos jocs, també hi ha bastants.
L'únic que diu que a Catalunya
li agradaria haver fet més actuacions
perquè només ha vingut aquí a Barcelona.
Un punt curiós sobre ell
és que abans de petit odiava el circ.
per ell el circ era sinònim
de cosa curta i desfassada
perquè quan es dirigeixava a Platja d'Aro
va veure un circ que era dolent,
antic i caspós
i s'hi va quedar traumatitzat.
La seva visió va canviar radicalment
quan va començar a treballar
amb el circ Ronaldo de Bèlgica.
Actualment ell ha participat
en diverses òperes
i afirma que el circ
hi haguem tot
perquè s'adapta a qualsevol cosa
degut a que és un llenguatge universal.
Molt bé, doncs avui
aquesta reivindicació del circ
en aquesta entrevista
ens porta ja a parlar
de la notícia curiosa del dia
que ens va parlar
d'un cap de feina
que ha decidit doblar
els seus empleats.
Curiós i bastant poc habitual, no?
Sí, sí.
És el cap d'una companyia.
Normalment detalla.
és el cap d'una companyia
dedicada al processament
de pagaments per test de crèdit
amb SETA Seattle
i que, doncs,
diu que té, a més a més,
el títol de millor cap,
millor jefe del planeta.
La història remunta
a l'abril del 2015,
fa més d'un any,
quan per la bona marxa de l'empresa
podia haver cobrat
una remuneració
de gairebé un milió de dòlars
i en comptes de fer-ho
ha de ser que els seus empleats
comencessin a cobrar el doble.
S'apujaria de manera progressiva
i a partir del 2017
tots els membres de la companyia
arribarien a cobrar
70.000 dòlars l'any,
no està malament,
una quantitat que,
segons va confessar
el mateix cap d'aquesta empresa,
havia calculat adequada
per fer realitat
gairebé tots els somnis.
Ell, arran d'aquesta decisió,
es va convertir en una celebritat
als Estats Units,
va capar a portades,
però la sorprenent història
de la companyia
no s'acaba aquí
perquè sembla que els seus treballadors
li han volgut agrair
aquest gest
i han estat estalviant
durant un any
per regalar-li
un cotxe,
el cotxe dels seus somnis,
el seu cap,
que és un Tesla Model S
que costa justament
aquests 70.000 dòlars.
L'home estava molt sorprès,
diu que està,
en el seu compte de Facebook,
deia que estava molt en xoc
i que no sabia
com començar
a donar les gràcies.
Veiem també una imatge
del moment
en què li entreguen
en aquest cap,
que és un cap molt jove,
perquè ens imaginem,
jo era quan sentia aquestes xifres
imaginava el típic senyor gran,
un corbetat,
i és un noi
que deu tenir uns 30 i pocs anys,
va fit en samarreta
i bé.
Doncs m'agraden els dos gestos,
per part del cap
que ha pujat al sou
i per part dels treballadors
que li han fet aquest regal.
No, i que ja era hora
que algú trenqués
amb la idea
que tots els empresaris
busquen el seu propi benefici
i no es preocupen pas.
Bueno, a veure,
en realitat busquen això,
però també...
Mira, li ha aconseguit
un cotxe al final, eh?
Sí, sí,
però també això,
els treballadors
que se'ls tinguin en compte.
Exacte,
bé, tenia exacte, no?
No només mirava
el benefici de l'empresa.
A veure si alguns caps
d'aquí d'Espanya
fan el mateix.
Sí, ja podria.
Si no, acabo de veure,
clar, eh?
Em costaria imaginar-me
una mica més.
I també no acabo de veure
que fessin aquest regal
del cotxe, tampoc.
Ja.
Tot va, però bé,
mai se sap.
Si algú ho ha fet,
doncs que ens expliqui
la seva història
que l'explicarem aquí.
Gràcies, Alba, Estela,
que vagi bé.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill-out,
l'esmood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
El Zika és un virus present
a molts països
de l'Amèrica Llatina.
Les embarassades
són un grup de risc
per la possibilitat
de transmissió al fetus.
Se'ls recomana
no viatjar
als països afectats
i utilitzar preservatiu
durant tot l'embaràs
en el cas
que la seva parella
hi hagi viatjat.
I si ens desplacem
als països
on el virus és present,
prevenim les picades.
Al nostre país
tots els casos
són importats
però cal controlar
la proliferació
del mosquit tigre
buidant els recipients
d'aigua
de les nostres terrasses
i jardins.
Troba més informació
a canalsalut.com
o trucant al 061.
061.
La Generalitat
al teu costat
Cap cigarret
per la finestra
Cap barbacoa
Cap descuit
al camp
Cap xoc en foc
Cap foc
del bosc
El bosc
Cap foc
Cap foc
del bosc
Just a la fusta
El magasín del matí
El magasín del matí
El magasín del matí
El magasín del matí
El magasín del matí
Ilar
ésломatí
Fins demà!
Doncs no parlem del temps encara, ho farem més tard, no us preocupeu que tindreu la previsió, tranquils, però el que fem a aquesta hora és parlar de dret a la sexi jurídica que fem amb l'advocat de Silvia Masmitxà. Molt bon dia, Sílvia.
Bon dia, Carme.
Per parlar avui del que té a veure amb el maltractament animal, Sílvia, que no n'hem parlat mai, em sembla?
No, crec que no hem parlat.
També té la seva vessant jurídica, no?
Sí, exactament. I a més és un tema que malauradament, vull dir, jo he proposat aquest tema perquè en el despatx hem portat un cas molt recentment, però malauradament és alguna cosa que passa més sovint del que voldríem.
i també malauradament, com que els animals no poden transmetre qui és l'autor, tenim un problema aquí, de prova, per condemnar o per fer responsable la persona autora del maltractament.
perquè si no hi ha ningú que ho hagi vist, és complicat.
A veure, comencem, evidentment, maltractar els animals, és un delicte previst en el Codi Penal, precisament l'he portat avui, és l'article 337 del Codi Penal, exactament,
i la condemna que es preveu és de 3 mesos a un any de pressó, parlem de 3 mesos a un any de pressó, més d'un a 3 anys per l'exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals, d'acord?
Què vol dir això? Doncs que, evidentment, segons la gravetat de les lesions de l'animal, la condemna va de 3 mesos a un any, poden ser 6 mesos.
Com sempre diem en dret penal, condemna inferior a 2 anys, i sense antecedents penals, aquella persona no anirà a la pressó, però tindrà antecedents penals.
I el que és important és que durant el termini d'un a 3 anys no podrà treballar ni, per exemple, estar en contacte amb animals durant aquell temps, d'acord?
Més, a veure, si me'n vaig al cas concret, que us comentava al principi, per exemple, la persona que se l'ha condemnat per un maltractament és mestra en una escola.
Què passa? Que a les escoles ara va sortir que s'han de presentar els antecedents penals anualment.
És veritat, sí.
Doncs aquí sí que tindríem...
Un problema, no?
Sí que tindria aquesta persona un problema per treballar en una escola amb nens.
Que a mi, a veure, sincerament, no es pot traslladar un delicte a un altre per una persona que és agressiva amb els animals.
Sí.
Si la seva forma educativa és maltractar l'animal, doncs jo crec que, sincerament, amb els nens estem més o menys en el mateix.
A veure, què va passar en aquest cas, no?
I la veritat és que a mi recordar-ho, de fet, és un dels casos que més m'ha emocionat, no?
Portar-ho, perquè és que, a més, portar la persona perjudicada que t'ho explica, que ha viscut la situació, doncs és una mica dur.
O sigui, el cas aquest concret va ser una noia que tenia una gossa, una gossa gran, a més, vull dir, una gossa d'una raça molt gran, i que coneix un noi, el noi entra a viure a casa d'ella, i als tres mesos de conviure junts, ella una nit ha de sortir fora per atendre qüestions familiars, i la gossa es queda en el domicili amb la que era la seva parella.
Què passa? Que aquí no tenim cap prova directa que s'hagi vist aquest maltractament, però què passa?
Sí que tenim, en aquest cas, el testimoni d'un veí que durant la nit, o sigui, li desperten uns sorolls, sorolls de cops, d'acord?
Després, què tenim? Doncs l'endemà, quan arriba aquesta noia, es troba l'habitació desendreçada, el mirall torçat, un...
O sigui, la gossa sempre feia les seves necessitats fora de casa, no? I es va trobar l'habitació bruta.
Algo estrany, no?
Algo estrany. Llavors, li va preguntar a ell què havia passat, ell no li va donar cap explicació, però durant aquell dia, la gossa no reaccionava, no caminava bé, estava apàtica, no menjava,
i llavors, davant d'aquests símptomes, la noia aquesta, el que va fer la clienta és portar la gossa al veterinari per veure què li passava,
perquè diu, potser ella li ha agafat un virus, o està malalta, o a veure què.
O sigui, important, aquí la prova és que aquella nit ella no hi era, hi ha uns cops, l'habitació està remoguda, no hi ha cap tipus d'explicació per part de l'altra persona,
i al veterinari automàticament no li troben el què i comencen a fer-li proves, fins al punt que, clar, com són tan cares, perquè no està subvencionat,
no hi ha cap tipus d'econòmicament, el que fan els veterinaris és fer proves de les menys costoses, fins a més,
perquè si poden descartar-ho al principi, tampoc és una despesa, no?
Bé, fins al punt que els dos dies aquella gossa està ingressada a la clínica veterinària, perquè no l'hi troben,
i finalment li fan un tac i vuit costelles trencades.
Vuit costelles trencades, una d'elles se li van a la pleure, se li va trencar i s'estava ofegant també, no?
Bé, un drama.
Llavors, ella comença, no sé, en aquell moment, quan li diuen la notícia,
se'n va parlar amb els veïns per preguntar si hi havia alguna cosa estranya aquella nit, perquè ella no hi va ser.
Llavors, va ser quan el vaí li va dir, ostres, mira, l'altre dia ens vam reunir, com cada setmana, amb els veïns,
i vam comentar que quins cops que sortien de casa teva.
Però, nena, diu, el vaí, com que durant tres anys que portes aquí de lloguer no has fet cap soroll,
van pensar, a veure, per un dia que tingui, jo què sé, alguna festa a casa, per exemple,
doncs no li direm res.
I no va pujar ningú a preguntar què passava, no?
Llavors, aquí, doncs, evidentment, la gossa no podia determinar.
Evidentment, el noi no dona una explicació coherent i nega qualsevol fet,
però la qüestió és que aquí s'ha arribat a una condemna, de moment, la sentència no es feia.
Gràcies al testimoni del veí, per tant.
Gràcies també al testimoni del veí.
Per això, el que a mi em sembla important és, si veiem pel carrer algun tipus de maltractament,
denunciar-ho, perquè això és important.
Perquè, clar, els animals, és que a mi, clar, la pena, el dolor és que l'animal està indefens,
perquè aquesta gossa, o sigui, ni va abordar en cap moment, ni va fer res.
Llavors dius, ostres, és que està indefens, no?
I em sembla important això, denunciar-ho, si veiem algun tipus de maltractament.
Bé, de fet, l'altre dia per Facebook vaig veure un vídeo que van començar a compartir molta gent
d'un senyor, que és que, a més, jo al·lucino, perquè no sé per què ho graven,
perquè és que al final el trobaran, espero.
És absurd, sí, sí.
Doncs va agafar una corda, la velliga al coll d'un gos,
i amb un arbre, amb una branca, el va pujar com si l'estigués, saps?
O sigui, era horrorós, vull dir, jo no vaig acabar de veure el vídeo,
perquè ja quan veia el que estava fent i m'ho estava imaginant,
ja vaig, o sigui, vaig treure el vídeo, evidentment,
però això passa, i això s'ha de denunciar, d'acord?
Llavors, la resposta penal hi és, està previst aquest delicte,
el que s'ha de mirar és la prova.
I si hi ha un testimoni, perfecte, perquè està clar que l'animal no denunciarà
i aquella persona sempre ho negarà, amb la qual cosa,
l'important aquí és, doncs, si alguna persona pel carrer està fent alguna cosa,
o en un parc o qualsevol lloc, doncs, denunciar-ho,
intentar identificar la persona autora, i que com a mínim, doncs, això,
que tingui uns antecedents penals, que no pugui estar amb animals,
si té una botiga, per exemple, d'animals, o estar amb una protectora,
per exemple, treballant, d'acord?
I, ah, i en el cas també aquest concret, evidentment, també es va reclamar
i també es va concedir per part del jutge una indemnització.
En què consisteix la indemnització?
Doncs, mira, per una part, les factures del veterinari,
que en aquest cas eren més de 2.000 euros, d'acord?
O sigui, això, per començar a reparar.
El que no hem pogut acreditar, evidentment, en aquest cas concret,
és, per una banda, el dent psicològic de la noia,
perquè, Déu n'hi do, perquè va estar al tractament de psicòlegs,
no l'hem pogut valorar, no s'ha pogut presentar,
perquè és complicat, sempre diem que les lesions psicològiques són complicades,
i més encara quan la lesió tampoc te l'han fet a tu directament.
directament. Vull dir, per això, primer problema aquí,
i després, també perquè els mesos, la gossa va agafar una enfermedad,
va agafar un càncer, em sembla, si no recordo malament, i va morir.
Clar, jo no puc reclamar un homicidi imprudent
perquè no hi ha un nexa causal d'aquella nit
amb les lesions que va patir la gossa, d'acord?
Perquè en el temps està molt a prop i això sí que es pot determinar.
Però, aquella enfermedad que després la gossa va patir un mesos més tard,
no hi ha un nexa amb aquella pallissa.
Jo, sincerament, a veure, això ja és una opinió personal,
no soc metge, ni veterinari, ni ningú,
però, evidentment, quan tens un trauma d'aquesta mena,
jo crec que hi ha relació amb les enfermedades.
Sí.
Però, evidentment...
No es pot demostrar, no?
No es pot demostrar.
Aquella gossa va morir després, no?
Llavors, però sí que es podria reclamar,
sí que es podria reclamar el que són les despeses al veterinari,
que és el que hem fet en aquest cas, no?
Tot allò relacionat amb aquella pallissa, amb aquella agressió,
totes aquelles despeses derivades d'això,
doncs, evidentment, es poden reclamar.
I el jutge, també, si s'hi condemna
perquè creu que s'han acreditat els fets i l'autor,
també dona aquesta indemnització
per la persona perjudicada,
que en aquest cas és la senyora.
Clar.
La que era la...
La propietària del gos, no?
Aquí està.
Déu-n'hi-do.
Ostres, doncs, sí, són coses que potser
algun cop hem sentit alguna vegada, no?,
però que no imaginem com acaben de funcionar.
Està bé saber, doncs, que es pot ser conscients, no?,
que s'ha de denunciar que si algú s'ha cementit alguna cosa,
doncs el que s'ha de fer és no mirar cap a l'altra banda, no?
Exactament.
Mira, per posar-te també un cas,
un exemple molt proper, no?
Ma mare va veure,
ma mare, precisament, va veure
com uns veïns tenien al jardí un gos
i el tenien tancat al jardí sempre,
sempre, i el gos bordava.
I ja fos que hi hagués pluja,
vent, sol.
Moltes vegades no li posaven ni de menjar.
llavors va trucar a una associació,
no sé si ho va buscar per internet, ara no ho sé,
però va trucar a una associació de defensa dels animals
i es van personar en el domicili d'aquests senyors
per preguntar per la gossa.
I si la gossa no estava en condicions,
en unes condicions vitals mínimes,
doncs se l'emportaven.
Se l'emportaven.
doncs a vegades no cal
veure una agressió física,
un acte express,
però sí l'omissió
del deure de cuida.
Exacte.
Saps?
Si tu tens la responsabilitat, no?
Si tu tens un animal,
l'has de tenir en condicions.
El que no pots fer és comprar un gos
perquè als teus fills els fa gràcia
i després
no donar-li la seva atenció mínima,
no?
o menjar
i a veure si plou,
doncs evidentment,
pobre gos,
posa-li una casseta.
No sé,
fes alguna cosa
que no estigui en unes condicions...
Sí, sí, està clar.
...plorables.
Doncs, Déu-n'hi-do.
Avui hem parlat una mica més
què passa
amb tot aquest tema del maltractament animal
des de la vessant jurídica
en aquesta secció que fem cada setmana
amb l'advocada Sílvia Masmitja
en despatx del carrer Muntanya
número 2 d'aquí Sant Jus.
Sílvia, moltes gràcies.
A vosaltres, Carme.
Que vagi bé fent la setmana que ve.
Fins la segona.
Just a la fusta.
Sant Jus en directe.
3 minuts i arribem en punt a les 11,
moment en què connectarem
amb el butllet informatiu
de Catalunya Ràdio,
també amb el del Sant Jus Notícies
per posar-nos el dia de l'actualitat
i tornarem,
després farem l'entrevista
al portaveu d'Esquerra Republicana,
Sergi Segui,
també parlarem de sèries
i sabrem la previsió del temps.
Tot plegat serà
després de les notícies
i arribem avui amb música.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el jugador valencià!
confirmat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
快乐!
Són les 11.5 minuts, ho fa l'Andrea Puyano, dos documents de l'Ateneu que han estat requiissats 75 a l'Arxiu de Salamanca han tornat aquest mes a casa.
El president de l'Ateneu, Albert Massià, va recollir dilluns 4 de juliol, de mans del Conseller de Cultura de la Generalitat Sant Ibila,
d'aquests documents, que van ser requiitats de Sant Just l'any 37.
El 4 de juliol va tenir lloc el quart acte de restitució als seus propietaris de diferents documents a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Són dos documents que reflecteixen l'estat de comptes d'un acte que va tenir lloc el 13 de juny de l'any 37
a la sala Gran de l'Ateneu, organitzat per la secció d'assistència social.
Més coses. L'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Bas Llobregat
ha iniciat una campanya de microdonacions per aconseguir material d'estimulació per a persones amb Alzheimer.
Es tracta d'una campanya de crowdfunding que l'entitat impulsa per adquirir el software
d'un programa interactiu que s'utilitza com a eina terapèutica per als malalts d'Alzheimer.
És una aplicació interactiva especialment desenvolupada per ser utilitzada com a eina terapèutica
i disposa de milers d'exercicis d'estimulació cognitiva que permeten potenciar diferents capacitats.
Per adquirir aquest programa i, per tant, ajudar a millorar la qualitat de vida dels malalts d'Alzheimer,
l'AFABAix necessita aconseguir 1.900 euros amb aquesta campanya de micromecenatge.
Hi ha temps per col·laborar fins al 25 d'agost al web microdonaciones.hazlopossible.org.
I un apunt més en clau esportiva.
Alberto Lozada puja fins a la posició 69 del Tour de França.
Lozada va avançar 6 posicions ahir després de la 17a etapa des de Berna fins a Finoe-Mosson,
recorregut en territori suïs.
Lozada va acabar aquesta etapa en el lloc 48.
El ciclista Sant Justenc competeix amb el Tim Katusha.
El seu company d'equip, Ilnur Zakarin, va guanyar l'etapa d'ahir.
Avui és etapa de cronoescalada, 17 quilòmetres entre Celanys i Megef.
I això és tot de moment.
La informació local tornarà en menys d'una hora
i també a la una als Sant Just Notícies edició migdia.
Mentrestant, no us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio.
Radio d'Esvern.com.
Molt bon dia.
Un nou nou.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit