que ja va anar deixant de ser necessària al llarg dels cinquantes, però que els seixantes era suïcida. Per això, aleshores, faig aquest trencament i intento obrir els horitzons, no solament a la cultura popular, sinó també al segle XIX i al segle XVIII. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ha lamentat la pèrdua de moles i en declaracions a Catalunya Informació. Ha destacat el paper clau que va tenir en la literatura catalana.
Com a historiador de la literatura, la feina que va fer d'inventariar, classificar, treure de llum, editar, és una feina que tot sovint queda intramur, que era en el cor de la universitat i que ell va amaldar perquè també fos una feina que havia de ser exterior, que havia de ser visible i que s'havia de traduir també en un determinat projecte editorial que situés la literatura catalana en una imatge pública.
El Barça s'entrena d'aquí una hora, sessió prèvia a la visita del Manchester City, tornada de vuitens de final de la Champions, a l'anada 1-2 pel Barça. Després roda de premsa de Luis Enrique i Iniesta. Els anglesos s'entrenen ara, viatgen després, i a la tarda parla Barcelona el seu tècnic Pellegrini.
Avui, dos partits de Champions. Mónaco-Arsenal, 3-1 pel Mónaco a la nada. Atlètic de Madrid, Bayer Leverkusen, 1-0 pels alemanys a la nada. Aquest partit de 3 quarts de 9 el podeu veure per TV3. En tenis, Albert Ramos ha perdut contra Djokovic, 5-7 i 3-6. L'han eliminat d'Indian Wells. En basquet, NBA, Memphis, 92. Denver, 81. 14 punts de Marc Gasol. Minnesota, 106. Brooklyn, 122. Ricky Rubio continua de baixa.
Fins aquí les notícies. Just a la costa.
Molt bon dia, passant 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 17 de març.
Arrenquem aquesta hora del Just a la Fusta amb moltes coses. Començarem primer de tot parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Farem també un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa, dels digitals. Parlem també de cultura, d'esports i una mica de tot. I del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui que tenim el cel ben clar, fa sol però fa fred.
A la segona hora del programa, a partir de les 11.10, entrevistarem la secretària del PSC Sant Jordi Nepal per parlar de l'assemblea que es va fer i el vespre en què es va aprovar la llista dels socialistes per concórrer a les eleccions municipals. I a dos quarts de 12 farem tertúlia d'actualitat política Maria Camp, Josep Maria Majoan i Josep Maria Ranyer.
Més coses, a les 12 parlarem amb Pep Quintana, com que dimarts, perquè ens expliqui un capítol més de la història de Sant Just. I entrevistarem Marta Mossack del Servei Local de Català per parlar del concurs de prosa i poesia que s'organitza cada any al municipi i que queda encara una setmana per presentar els originals. Música
I acabarem el programa parlant d'osteopatia avui relacionat amb el postpart. Tot plegat des d'ara i fins la una de migdia. Comencem.
Fins demà!
I comencem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat, Andrea, ens fixem primer de tot en les preinscripcions. Sí, avui és l'últim dia per fer les preinscripcions per al segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria.
Els pares i mares encara tenen temps per demanar l'admissió dels seus fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Recordem que pel que fa al segon cicle d'educació infantil, és a dir, els infants que comencin P3 al setembre, tots tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi, si així ho demanen. Hi haurà una línia a les escoles públiques Montseny i Montserrat i també a la concertada Madre Sacramento, per tant, 25 nens i nenes, i doble línia 50 a Canigó.
Per ajudar els pares i mares a decidir quin centre escollir, com sempre, les escoles públiques de Sant Just han fet prèviament jornades de portes obertes, on els explicava el seu projecte de centre i la seva metodologia. Primer ho va fer l'escola Canigó, després Montserrat, després Montseny i l'Institut de Sant Just. Recordem que el criteri que més punts atorga a l'hora d'ordenar les preinscripcions és tenir germans escolaritzats al centre, un criteri que atorga 40 punts.
i la proximitat del domicili habitual a l'escola, que atorga de 10 a 30 punts. La renda anual de la unitat familiar també compta amb 10 punts i segueix vigent el requisit que n'atorga 5 si el pare, mare, tutor o germans han estat escolaritzats al centre per al qual es presenta la sol·licitud. El procés de preinscripció es tanca avui i podeu consultar els requisits, el calendari, la informació general al web municipal santjus.cat i el de la Generalitat, gencat.cat.
És la primera notícia del dia, tenim per això més qüestions. Andrea, avui hi ha una xerrada a Sant Just. Sí, és una xerrada a taller que organitzen conjuntament l'Associació de Veïns de Sant Just i el telèfon de l'Esperança sobre habilitats comunicatives. Formadors del telèfon de l'Esperança parlaran avui, aquesta tarda, sobre les habilitats comunicatives que cal o que caldria tenir per atendre persones en situació de crisi, crisi de tot tipus.
El Telèfon de l'Esperança, recordem que és una organització gestionada per la Fundació Ajuda i Esperança, que té com a objectiu atendre trucades de persones que necessiten companyia, comprensió o recursos per solucionar les seves angoixes i els seus problemes puntuals. L'atenció telefònica és continuada 24 hores al dia, els 365 dies de l'any, gràcies a un equip de 200 voluntaris que han d'haver rebut prèviament, com dèiem,
Aquesta formació està en marxa des de fa 46 anys i atent persones que truquen explicant problemes o angoixes molt variades. Avui, formadors del telèfon de l'Esperança estaran al centre cívic Joan Maragall a partir de les 6 en aquesta xerrada de taller per explicar quines habilitats comunicatives i socials han de tenir les persones que vulguin atendre problemes d'altres persones.
Per a més informació, podeu enviar un correu electrònic directament a l'adreça de l'Associació de Veïns de Sant Just, que és abbaixa de santjust arroba yahoo.es. I si no, avui, a les 6 de la tarda, al Centre Cívic Joan Maragall.
I acabem parlant d'una mostra express que arriba aquesta setmana, Andrea. Sí, a l'espai de lliure creació Carme Malaret, Hilaria Termolino signa la proposta que es presenta dijous i que porta per títol Aversionistes d'avui. Segons l'artista, és una exposició itinerant que reuneix set joves artistes multidisciplinars que veuen més enllà del que és real a través de l'absurd, l'atzar, la ironia, la provocació...
i la màgia. En concret, els artistes recollits en aquesta mostra són la fotògrafa Elena Aguilar, Adrià Ciurana, Cristian Herrera, Nil Nebot, Adrià Pino, Joana Reyn i Tura Sanz. L'exposició Aversionistes d'avui és el resultat del plantejament de la seva tesi, de la tesi de Termolino, la Catalunya Surrealista dels anys 20 a avui, la comparació de les generacions,
La va presentar el juliol de l'any passat a la Universitat de la Sapienza de Roma. I dijous en parlarà a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, en la inauguració de la mostra, a dos quarts a vuit del vespre. I com és una mostra express, doncs tindrem poquets dies per veure-la. Es tancarà diumenge. Recordem que els horaris de visita serà divendres de cinc a vuit del vespre. Aquest dissabte, dia 21, d'onze a dues i de cinc a vuit. I diumenge, ja l'últim dia, la mostra es podrà veure a d'onze del matí a dues del migdia.
Doncs són aquestes les notícies més destacades d'aquest matí. Andrea, com sempre, més informació amb els butlletins horaris i també a la 1, als Enxos Notícies.
Ara de seguida parlem de més actualitat. Ho fem per això, després de posar una mica de música al matí d'avui, Andrea. Molt bé. Ens anem de concert? I ens anem de concert, va. Sí, fa bon dia, no? Té que fa fred. I parlem d'un concert que hi ha aquest vespre més a La Pedrera, cosa que està bé, és un d'aquests escenaris especials. No he anat mai a concert a La Pedrera, Andrea, no sé si és el teu cas. No, he anat a veure una exposició i a la terrassa. Sí, però segur que deu valdre la pena així en format concert. Segur.
Actuar Miquel Serra, que vam parlar fa unes setmanes, que era una música així de Mallorca, una mica amb un estil característic. Peculiari. I sí, de fet a Time Out diuen que la seva música s'escapa de tota etiqueta, és la que sentim agrada a fons, i avui el que farà serà combinar-se amb la proposta visual de Lluís Uedo, que també doncs sembla que és un altre rara avis. Diu que oferirà una combinació músico-visual plena de textures, de capes, de colors i de sensacions...
En aquesta proposta que serà avui a les 8 del vespre, l'entrada costa 6 euros, en el cicle de prop a la Pedrera. Hi ha cançons com aquesta, de Miquel Serra, que es diu Dents, després té una altra que es diu, per exemple...
japoneries japoneries forma part del seu últim disc en aquest cas es diu el perfum dels vegetals va sortir a finals de l'any passat i ara mirem també de sentir aquesta cançó perquè té dos discos just els últims dos són tots dos del 2014 veig
un que es diu el perfum dels vegetals i després hi ha aquesta altra que es diu la felicitat dels animals que aquesta que sentíem que es deia dents venia d'aquesta altra el 2013 en té una altra vull dir que molt prolífic tot plegat Japonaries és així i és un minut només de cançó un minut ple de copines i canys fora d'irresents
Les mou menjaven de mi, japoneries. Ara ho hem sentit. Sí, sí. Ara també. En bases de fusta de pit i mines gastades. Taques els llibres, taques els llibres. Ens sumen tot el que feim, les coses que s'han d'estranyar. Fora se'ls donen.
El que fem per això va és marxar... Té una veu maca, eh? Sí, té una veu molt bonica. Exacte, aquesta s'acaba molt ràpid, per tant ens n'anem per enllaçar amb les altres notícies amb la cançó que obre aquest disc que es diu Herba i mala herba i forma part d'aquest perfum dels vegetals. De fet, és la cançó que, com dèiem, obre aquest últim disc publicat a finals del 2014, cap al novembre del 2014, i que avui Miquel Serra, aquest grup de Mallorca,
presenta en el cicle de prop 2015 a La Pedrera, a partir de les 8 del vespre. Pas 6 euros. Exacte, sí, sí, està molt bé. A més, amb espectacle visual inclòs, és a dir que no està gens malament. Aquesta cançó es diu Herba i mala herba.
N'hi ha que anys pel poble no agrada que visca la fi del món. Soc senyor
Els dragons amagats per darrere els quadres. Ats en cap es veu.
A un lloc vaig fer bons, a mig d'una altra nit, deixar-me engerir per fer-te el tot.
Fins demà!
S'aprendeix de ses dunes, ses ordres sols d'avui, que escupen les feines que pareixen avui. Abans que t'acordaixen ja ho sabien de sobres, de ses dolenties de casa.
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Small jazz.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
5 minuts i dos quarts d'11. Salutem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem primer a totes les portades dels diaris. Tema més destacat avui, ens parlen de la banca d'Andorra, Andrea. Sí, i alguns titulars utilitzen la mateixa paraula, el mateix concepte d'atrapat.
Ara ho veurem. L'avantguàrdia, llegim, la crisi de Banco Madrid atrapa 78.000 inversors. L'entitat suspèn pagaments i només estan assegurats els dipòsits fins a 100.000 euros. L'andorrana BPA limita les extraccions a 2.500 euros setmanals. És la notícia destacada de la jornada avui a l'avantguàrdia. El periòdico únicament utilitzen una paraula com a titular destacat, atrapats, això que comentàvem, mesures dràstiques arran de l'escàndol del blanqueig.
Corralito ABPA, Andorra limita la retirada de diners del banc a 2.500 euros a la setmana. Banco Madrid tancat, desenes de milers de dipositants i inversors no poden treure en fons i els Pujol afectats i també bloquejats 1,3 milions de la família de l'expresident a la filial de l'entitat andorrana. Aquest reportatge és el tema més destacat avui al diari, al periòdico.
I per últim, el diari ara també ens parla de Corralito, els clients de la banca privada d'Andorra. El govern andorrà limita les retirades d'efectiu del tercer banc del país a 2.500 euros setmanals i la seva filial Banco Madrid suspèn pagaments i deixa bloquejats els comptes de 50.000 persones.
Cal destacar també que les fotografies de les portades avui van en aquesta línia. Al diari Ara i al periòdico veiem cues de gent a les portes de la seu de la banca privada d'Andorra enmig d'un ambient temps, segons ens diu avui el diari Ara. Doncs són les notícies principals, el tema principal de les portades. Tenim més informacions aquest matí. El 3.24 obre explicant que Israel celebra avui unes eleccions en què hi torna a haver en joc les relacions amb Palestina.
I després també destaca declaracions de Juanco Puig Corbé que serà el número 2 d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona i ha dit que porta tot el corrent de gent que venia del maragallisme que entra en política perquè és un moment decisiu i destaca també una altra declaració que és que pot aportar a Esquerra tot aquest corrent del maragallisme i també del federalisme.
Mort Joaquim Moles, un dels grans noms de la llengua i literatura catalanes. I 5 detinguts a Cavall la Jonquera per tràfic de drogues i pertinença a grup criminal.
Notícies d'aquest matí 324, l'Ara.cat encara ens obre parlant-nos d'Andorra i després parla d'aquest adeu, aquest savi de les lletres que dèiem ara, l'ampli i polièdric llegat del professor Moles, que ha publicat assajos i nombrosos articles, s'ha ocupat de grans projectes editorials com les millors obres de la literatura catalana i les obres de Jacint Verdaguer.
I l'avantguàrdia obra dient que Isenda xifra en 220.000 euros un possible delicte del PP en el cas Bárcenas. L'organisme públic acata la petició del jutge, però aclareix que no aprova el criteri per estimar la xifra. I també parla de les eleccions d'Israel, que vota avui amb els laboristes trepitgen els talons a Netanyahu. L'actual primer ministre busca el vot de la por i diu que si vens avui a les urnes no hi haurà estat palestina.
Més coses, les falles, sembla que aquest any el tema són les corrupció i les eleccions que marquen per tant els ninots polítics de les falles d'aquest any i apareixen Artur Mas, Jordi Pujol, Oriol Junqueras, Pablo Iglesias, Rajoy, tots hi són.
I encara un a punt, les estrelles de Hollywood que sonaixen al boicot contra Dolce & Gabbana. Estimeu-vos a vosaltres mateixos, nois. És el que va escriure Ricky Martin en al·lusió als dissenyadors italians. Recordem que Elton John ja va deixar clar ahir que plegava que no us compraria més roba
de Dolce & Gabbana. Sembla que ara s'han sumat més celebritats. També Kornilov, per exemple, és una altra de les que se sumen a aquest compromís de l'esferça de la roba de Dolce & Gabbana i donar suport a aquest boicot.
Són notícies d'aquest matí a les portades dels diaris que ens porten ara cap a les notícies culturals, Andrea. Per on comencem? Comencem parlant de literatura, perquè avui arrenca el Cosmópolis 2015, demà dimecres, arrenca el Cosmópolis 2015 al CCCB, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona,
Ho llegim al periòdico Big Bang Literari. Cosmòpolis ofereix la que potser és la seva millor programació en els últims anys. Obrirà les portes dimecres i en només cinc dies, del 18 al 22 de març, reunirà grans noms de la literatura internacional, començant per l'escriptor israelià David Grossman, diu al periòdico que qualsevol dia d'aquests el veneix el Nobel,
I seguint també per Robert Coober, William T. Bollman, Gran Profeta i Millor d'Eixeble, respectivament del gran corrent postmodern de la literatura nord-americana. També hi haurà supervendes com l'italià Paolo Giordano o el cantant també italià Vinicio Caposella. I també noms locals, molt reconeguts també, Joan Mercè, Javier Cercas, Eduardo Lago i tants altres. L'actual edició, diu el periòdico, recuperarà així l'esplendor una mica opaca de les seves últimes entregues.
Ho trobem avui al periòdico, moltes notícies literàries al periòdico. Ara parlem d'arts escèniques, parlem de circ en concret, perquè el Festival del Circ Cric, és la república de pallassos, músics, còmics i amics, també s'estrena el mes d'abril, ho llegim al diari Ara. El Festival Circ Cric diu que no té un pressupost mil·lenari, de fet ni tan sols té un pressupost, això és el que diu el Tortell Poltrona, Jaume Mateu.
I el que fan cada primavera és convocar aquests amics a una macrofesta que s'allargarà del 4 d'abril al 19 de juliol a casa seva, a les carpes del Circ Cric, barades en una clariana del bosc a Santa Esteve de Palau Tordera. És la sisena edició del Circ Cric, una programació estable que arrencarà amb un concert familiar inèdit i que marcarà la filosofia de la casa. Atenció, hi actuaran Albert Pla, Joan Garriga de la Troba Kung Fu,
Quimi Portet, Judit Ferrés, Pep Pasqual, Oriol Mateu i Tortell Poltrona, amb un repertori format per peces de cadascun d'ells i cançons populars. Entre el segle de concerts de la programació, destaca l'actuació de Sílvia Pérez Cruz amb Tot i Soler el 24 de maig, Manu Guixa el 12 de juny i un espectacle que ja és un clàssic, que és l'actuació de la troba Kung Fu amb la companyia del Circ Cric, que serà el 19 de juny. Aquest cap de setmana més, el Circ acollirà la festa de l'Acordió.
I acabem encara amb un últim apunt musical, no, Andrea? Sí, ara parlem dels catarres. Tenim ganes de festa, això diuen el diari Ara, publicant Big Bang, avui, el disc que presentaran d'aquí a poc al Sant Jordi Club. Són la Roser Cruell, el Jan Riera i l'Éric Vergés que volen compartir amb el públic
Un estat d'ànim eminentment positiu. Són coneguts per això, pel seu bon rotllo, pel seu optimisme. És el que caracteritza aquest grup. Segurament diu per això 35.000 persones s'han descarregat ja el nou disc Big Bang per Música Global i puntualitzen en les primeres 30 hores que la van penjar al seu web.
I el més curiós, diuen, és que també van ser número 3 de vendes a iTunes a tot Espanya. Per tant, les coses sembla ser que els hi van bé, això diuen. Big Bang es publica avui en format CD i portada personalitzada. Arriba dos anys després de Postals amb una producció musical més rica. Diuen que el resultat és un àlbum que manté les constants estilístiques del grup, un folk de concisió rítmica obert al pop i amb petites incursions en el reggae i ecos de mano negra.
També ens diuen que la primera oportunitat per saber la magnitud d'aquesta festa serà el 23 d'abril al Sant Jordi Club, un espai amb un aforament de 4.000 persones.
El somni que ens impulsa és més fort que la por. L'univers sencer vibra a mercè d'un sol. Avui la realitat supera la ficció. Avui ens oblidem del món. Mira qui som. Doncs així sonen els nous Catarres. El nou disc dels Catarres fa estiu, eh? Tot això, Andrea, ja. I aquesta costa? Queda poquet. Encara queda una mica. És igual. Aquesta costa és la primavera, eh? Tres dies. És veritat, és cert.
Bavarlem d'esports.
Avui va de prèvies la cosa, perquè demà hi ha aquest Barça-Manchester City i l'esportiu titula Apunt. A la imatge, Neymar, que diu que sempre dona de cara en partits importants, contra el City i el Madrid, vol recuperar la... No em deixo la paraula, Andrea, des d'aquests dies que està molt petita. Ah, sí. La seva... Bé, alguna cosa vinculada a la seva capacitat col·lejadora.
Ho llegim a l'esportiu, sí. El diari Esport diu, et necessitem Neymar. També, per tant, farà una crida al brasiler que diu que ha de recuperar la seva millor versió la setmana clau. Ney vol reactivar-se en aquest escenari europeu davant d'un gran rival. Cristiano diu que provoca un altre incendi al Madrid. Segons l'Esport, diu que va exclamar davant dels xiulets del Bernabéu durant el partit contra el Levante i va dir, ai que joder-se.
Avui se'n fa ressò al diari Esport i al Mundo Deportivo ens diu puja i baixa, puja Messi, baixa Cristiano, és l'opinió de la portada del Mundo Deportivo, que diu que Messi és el motor d'un Barça sòlid, unit i en ratxa, pitxichi de la Lliga i la Champions, ahir van entrenar tot i que tenia festa.
També parlen d'aquesta bronca de Cristiano a l'afició. Diu que només li preocupa el seu lluïment personal en un Madrid sense brillantor. També el Mundial Deportivo diu el Calderón llest per la remuntada i aquest és el titular pel que aposta tant l'As com el Marc. Parlen avui de l'Atlètic de Madrid que es juga avui partit de Champions. El Xolo afronta l'eliminatòria més difícil des que va arribar. Avui juga contra el Bayern. Simeone diu espero un Calderón que no pari ni un minut.
I les parla també de Bale, que diu que fa hores extra, treballa mitja hora més que la resta, amb Clement fent replegament, diagonals i arribades al segon pal.
I el Marc, que diu 55.000 xolos. A la imatge apareix l'entrenador de l'Atlètic en un moment d'un entrenament amb els braços oberts i cridant. Diu, espero un calderón que no pari ni un minut. El mateix que destacava el diari AS. I després diuen que el Cristiano sempre torna. En tot cas, és el que destaca el que fa el rei de Madrid.
Dos quarts i mig, doncs, Andrea, ens aturem en les contraportades del dia. Comencem per la del diari Ara. Salvador Cardús avui escriu un article titulat Superioritats morals. Entre les moltes febleses de la nostra cultura democràtica, destacar l'exhibició de superioritat moral. Cardús ho defineix, diu, la superioritat moral és una actitud que empantanega el debat que fa valuós el pluralisme ideològic i polític, que exigeix més arguments racionals que no pas desqualificacions moralitzants.
Tot i que ho intueixo, és cert que no estic en condicions d'afirmar si aquest és un mal especialment accentuat al nostre país o si és general del nostre entorn geopolític. Diu, entenc la dificultat que té defensar un punt de vista sense pensar que, a més de ser el propi, és millor que el de l'adversari. Però aquest millor, amb poques excepcions, s'hauria de poder situar en la fortalesa dels arguments i en l'aportació de proves empíriques sobre la seva bondat. I en qualsevol cas...
s'hauria de defensar amb el més absolut respecte cap a la moralitat de les opcions que el discuteixen. En aquest sentit, és veritablement lamentable que la discussió política ideològica se'n vagi amb tanta freqüència cap a acusacions moralistes on predominen els traïdors, els covards o els impostors. I acaba dient, ara bé, em temo que la superioritat moral és una temptació pròpia de la comoditat, sinó de la mediocritat intel·lectual. És el que diu Cardus avui al diari, ara.
Doncs d'aquí ens n'anem a les contraportades amb entrevista a la de La Vanguardia, per exemple. Llegim que cap estat ja no pot tenir una única cultura nacional. Doncs ho diu Àlex Honeth, que és filòsof de l'Escola de Frankfurt i d'Axeble de Habermas. De fet, a començar l'entrevista citant Habermas, diu que el patriotisme és un conjunt de deures i drets, com explicava Habermas,
Diu, pot sentir la bandera i tenir cognoms nacionals, però si infringeix les regles i, per exemple, comet avasió fiscal, vostè és un mal patriota que enganya els seus concitadans que sí que paguen impostos. Diu, els europeus hauríem de veure l'avasor fiscal com un criminal que ens roba a tots. Si se'ls persegueix, n'hi ha menys. A Alemanya tenim una policia fiscal que obté informació dels avasors en paradisos fiscals i és evident que tindrem una fiscalitat i una policia federal fiscal europea. Diu, avui no hi ha marxa enrere, estem avançant cap a una Europa fiscal cohesionada,
I també ens parla d'altres qüestions. El titular, per exemple, diu que per obtenir reconeixement no cal que cada cultura es creï el seu propi estat, ni a prou que l'estat al qual s'integra compleixi el seu deure i la reconegui i la tracti igual que les altres del territori. Diu, a més d'injust, no és realista ni desitjable que cada estat europeu tingui una única cultura nacional. És impossible, diu, que cada cultura europea tingui el seu propi estat, però és obligat que cada estat tracti igual les seves cultures i els reconegui la igualtat en la diversitat.
assegura que estem assistint per això a la desnacionalització de l'Estat. Diu, és el que està passant, primer, perquè les cultures nacionals ja no són com quan es va crear l'Estat Nació. Jo ja no sóc alemany, com ho van ser els meus pares. La meva identitat alemanya és molt més difusa que fa un segle. Diu, ja és tot un amalgama. I acaba explicant, acaba parlant del que passarà, del que ens espera. Diu, estem assistint a la dissolució dels Estats Nació que han ordenat el nostre món, però ja es veuen desbordats, diu, per les noves realitats.
I acabem amb el periòdico, una història ben diferent. Avui ens diu, després de tants anys vaig fer una cosa que podia divulgar. De què ens parlen? Doncs avui entrevista el Mauricio Bernal a l'Eric Pastor, que vol ser programador de videojocs i fa 8 dels seus 16 anys que es prepara per aconseguir-ho. Els últims 8 anys, a mitja vida seva, el Capdevall, diu, els ha dedicat a perfeccionar-se per començar a ser el que el Capdevall vol ser, programador de videojocs.
Tot va començar amb Little Big Planet. Diu, és un videojoc. El més interessant que té és que ve amb una opció perquè tu hi dissenyis els teus propis nivells. Això em va obrir la gana en el món de la programació de videojocs. Aleshores, els meus pares em van regalar un ordinador portàtil i amb ell vaig començar a investigar. Taclejava a internet com fer jocs o programes per fer jocs i tot remenant per allà vaig trobar l'RPG Maker, que és una cosa que està a mig camí entre Little Big Planet i la programació pròpiament de videojocs, que serveix per fer jocs en 2D, a l'estil Pokémon.
Era un principiant, jo volia fer coses més elaborades, aleshores tenia 9-10 anys aproximadament. Vaig començar a fer coses sense codi, només arrossegant icones, per tant no havia de saber de programació pura i dura. El meu problema és que l'ordenador que tenia era molt lent, per tant vaig decidir posar-me a treballar de cangur, fent mudances, repartint publicitat, tot l'estiu dels meus 13 anys fins que vaig ajuntar els diners que necessitava.
Diu, a partir d'aquí vaig començar a investigar llenguatges de programació, vaig aconseguir un motor gràfic que per fer un videojoc és fonamental i vaig començar a fer 20 o 30 prototips per agafar pràctica. I assegura que ara està fent dos jocs més, més elaborats, i tornaré a treballar per poder-me comprar un Apple. Diu que és el que necessita per seguir treballant en això que li agrada, en lloc de treballar en Android.
i acaba dient que necessita diners, per seguir avançant he d'aconseguir diners, i el Mauricio Bernal li pregunta diners per a, i ell respon per contractar algú que em faci els gràfics, necessito gent que m'ajudi per avançar més ràpid, tinc clar el que vull fer i fa anys que treballo per això. Recordem que mitja vida seva, ara té 16 anys i des dels 8 que porta fent aquestes coses. Déu-n'hi-do, doncs és el que tenim avui en aquesta entrevista al diari El Periódico.
Parlem de la notícia curiosa del dia, que avui també és en clau musical, Andrea, perquè no sé si tu així de primera sabries respondre quina cançó et fa feliç. Quina cançó? Sí. Sí? Sí, tinc vàries. A veure. A mi m'agrada, una de les meves preferides i que cada cop que l'escolto em posa de molt bon humor és Mr. Brightside de The Killers.
Aquesta seria una de les teves que l'apuntaries com a aquest palmarès. Sí, jo crec que és una de les meves cançons preferides i no la que més. Sempre que l'escolto és que no falla mai, vaja. Sí? Sí. Per tant, no tens clar, eh? M'he vist que no has dubtat ni un moment. M'ha agradat això. És veritat, sí, ho tinc molt clar. M'agrada molt The Killers i m'agrada molt aquesta cançó. Des que la vaig sentir va transmetre un bon rotllo espectacular des del principi. A veure si la trobem, perquè jo he anat molt ràpid dient això.
Tu la tens? Tens alguna? Jo no sabria dir-te així... Alguna que et faci molt feliç. És que per això t'ho he preguntat pensant que no em sabries respondre alguna cosa i veig que no, que no, que tu has venit molt ràpid. No sé, segur que sí. Has cantit d'altres, eh? Així de primeres, mira, veus, podries fer un disc, per tant, amb les que et posen directament... Que fan feliç, eh? Les cançons que tindries aquí en aquesta llista. Jo segur, les tinc molt clares. També de Fox em fa molt feliç. És molt absurda i l'he parlat moltes vegades i molta gent s'oprenen... No s'oprenen broma, però és que a mi m'agrada molt també.
Aquesta és la primera que has dit. L'hem sentit aquí a la ràdio uns quants cops, segurament. Estic sent molt feliç ara.
A mi em passaria el que passa, que crec que no és felicitat ben bé, però una d'aquestes que et diria ràpidament el Where is my mind de Pixis, sí que em transmet com, però no és ben bé la felicitat, és el després, saps què vull dir? Després de... La trobo com un moment de calma, en realitat. Totalment. L'associaria, però no seria el moment d'eufòria que ens podria portar cap aquí. És que ara m'has picat. I vull pensar-ne una. Where is my mind no em transmet a mi precisament. No? No, felicitat, em transmet depressió. Sí? Sí, molta, t'ho juro. Sí.
Genial. Sí, és eufòria, eh? Home, a mi una d'aquestes és el que passa que es va convertir després en una cançó molt típica, però és el que passa amb els anuncis de cervesa, eh?
Però una de les que... No, no, no, és una altra que va tenir com el seu moment també així de boom, tot i que jo ja la coneixia, això queda molt malament dir-ho, però és veritat, i és una d'aquestes que fa alegria, fa festa... De cervesa? Sí, és d'aquestes que apareixen... Ara ja fa uns quants anys, ara. És que avui veig que tot va com una mica, li dius la cançó, i llavors et fa com aquests 10 segons de pausa, però entra...
És molt d'estiu. A tu que t'agrada l'estiu? Sí, a mi que m'agrada l'estiu. Clar.
Tot això perquè ho diem, no perquè vulguem parlar de les cançons que ens fan feliços, sinó perquè l'ONU crearà un palmarès de les cançons que fan feliç. Sembla que l'ONU sabreu vosaltres estudiar aquesta important pregunta i publicarà a finals d'aquesta setmana, és a dir, que n'estarem pendents, aquest palmarès musical de la felicitat. L'entitat convida des d'ahir dilluns els internautes de tot el món a compartir les cançons que els fan vibrar de felicitat. Andrea, pots participar, eh?
La llista de cançons la difondran el divendres en el servei de música en línia Mix Radio, coincidint amb el Dia Internacional de la Felicitat, que és divendres. Un dia que s'ha instal·lar el 2012, té pocs dies. I bé, en tot cas, sembla que el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va anunciar aquesta iniciativa en un vídeo on ella explica quina és la seva cançó preferida, una cançó que té ja uns quants anys.
Signit Silly Delivered de The Stevie Wonder, un èxit del 70, és la aposta cançó feliç de Sagrari General de l'ONU.
I la iniciativa ja es va fer l'any passat, ja es va demanar a la gent que diguessin quina cançó era la seva preferida, o preferida a nivell de felicitat, i crec que Andrea el resultat no t'agradarà. No? Ai, què és? Doncs és la cançó, no, no, perquè és mundial, en principi seria estrany que potser la gent d'Amèrica parlés de l'Oreja de Van Gogh, però mai se sap. A mi m'agradava l'Oreja de Van Gogh, Andrea, a part. Ara he vist que tens aquí aquest ressentiment amagat, però...
També dono l'escena, això, eh? Stevie Wonder ens ha entrat de seguida. En canvi, aquesta escena que li costa més no en tinc massa com... És coneguda, la cançó. No pot ser. Va, la gent és molt poc original. Clar, l'any passat va ser això, clar. Però que es diu Happy, no? Ja, per favor. En fi, Andrea. Com aquest any vagi a la mateixa línia...
veurem què passa. Estarem pendents. Que vagi bé. I fins després. Exacte.
I enllaçem aquesta informació, aquesta música, amb altres apunts musicals perquè, com hem dit, aquesta és la música que l'any passat van triar els Internartes per fer feliç, però el que fem ara és parlar d'altres notícies musicals que no tenen a veure directament amb la felicitat.
I parlem d'una estrena d'aquest matí. Primera hora, Courtney Barnett. Ha penjat el seu àlbum de debut en streaming. És la cantautora i guitarrista australiana Courtney Barnett. Havia publicat dos avançaments del seu disc que sortirà el dia 23 de març. Es dirà Sometimes I Sit and Think and Sometimes I Just Sit.
però des d'ahir es pot sentir en streaming via SoundCloud i avui aquest matí ho ha publicat la pàgina de música IndieSpot. Courtney Burnett va passar l'any passat per la primavera Sound 2014 i ara publica el seu primer disc, que té temes com aquest Elevator Operator, que sona així. Elevator Operator
Fins demà!
I d'aquí ens donarem una altra informació, un concert per aquest vespre. Avui hem parlat de Miquel Serra, que actua a la Pedrera, però Clara Peia, en Justenca, presenta avui al Jambor i la seva proposta més ambiciosa amb el nom d'Espiral. Avui a les 8 o a les 10, entrades que van dels 10 als 12 euros. I serà Clara Peia.
T'estimo i tant de bo pogués odiar-te així potser de no seria possible o impossible recomença altre cop sabent que sense tu que acabi en crida l'aventura d'un post que desconec perquè el mapa del desit és els teus uns i a la plaça dels teus braços hi ha la font que em sap calmar les flors amb la tendresa d'un amor que creiem infinit i cal com tot s'acabar
Aquesta cançó es diu La Norma, que confirma l'accepció i forma part del disc Tot aquest silenci. Perquè faràs presentar el seu últim treball titulat Espiral.
Fins demà!
Fins demà!
I avui és dia de concerts amb veus de casa, catalanes, perquè Anna Moliner també actua en un concert a Barcelona en el cicle Tocar, que es fa a la Sala Flyhard. En vam parlar la setmana passada a la secció teatral, ara aquest dimarts, avui a les 10, entrades que van dels 12 als 16 euros. A la Sala Flyhard actuarà Anna Moliner, coneguda per la seva faceta d'actriu, ha treballat en espectacles com Maricel, Boscos Andins o Barcelona, i també sèries com La Sagrada Família.
I ara el que fa és compartir la seva gran passió, l'altra gran passió, que és la música.
Sensi és el seu primer treball discogràfic on ha bolcat la seva essència. L'acompanya Pau Romero a la guitarra.
És el cicle de concerts a tocar que es fa a la sala del Flyheart de Barcelona.
Fins demà!
El disc que es diu Sents, aquest tema es diu Glass i ens porta a camí de les 11, moment en què connectarem amb el butlletí de Catalunya Ràdio, també amb el dels Sánchez Notícies. Tornem després.
The glass is wide, the glass is wide And I can fly over the sky
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Catalunya Ràdio, les notícies de les onze.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
La Comissió del Mercat de Valors intentarà col·locar a altres entitats els fons d'inversió que no operava directament el Banc Madrid i manté bloquejats mentre duri el procés els de l'entitat Madrid-Cellfeixes. Bon dia. En total, el Banc Madrid operava 72 fons. D'aquests, 21 eren propis, sumaven 14.000 inversors i un valor de 900 milions d'euros. Són aquests els que continuaran suspesos. La resta de fons intentaran passar-los a altres carteres. La presidenta del regulador, Elvira Rodríguez,
assegura que intentaran minimitzar les pèrdues. Estamos tomando las medidas oportunas para que los inversores en estos fondos van a tener el menor perjuicio posible, aunque el perjuicio sea que no puedan hacer efectivo su dinero en unos días. I reconeix que el procediment obert és complex i necessitarà el seu temps.
Notícies breus, Marc Horador. El cost laboral de les empreses tanca el 2014 en negatiu i suma un any sencer de descensos. A Catalunya el cost per treballador i més va baixar un 2,3% durant l'últim trimestre de l'any passat, respecte al mateix període del 2013. És un dels descensos més grans per territoris, només superat per Castella i Lleó amb un 3%. Són dades a l'Institut de Estadística que situen en un 0,5% la baixada del cost laboral de les empreses al final del 2014 al conjunt de l'Estat.
La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, ofereix diàleg després de les multitudinàries manifestacions per queixar-se contra la corrupció i la situació econòmica del país. Els escàndols de corrupció lligats a l'empresa estatal Petrobras han afectat una cinquantena de polítics. L'últim cas ha estat el del tresorer del Partit dels Treballadors, el de Dilma Rousseff, a qui la fiscalia ha acusat de corrupció.
Per detectar el càncer de pulmó ni podria haver prou amb una analítica de sang sense haver de recórrer a una biòpsia. Això és el que diu un estudi de l'Institut Català d'Oncologia publicat a la revista Gemma Oncology. Segons aquesta recerca, en una analítica de sang s'hi poden detectar mutacions específiques dels tumors de pulmó. L'estudi ha analitzat la sang de 97 pacients amb mutacions determinades d'un gen presents en el càncer de pulmó per veure si era possible detectar-les. El resultat ha estat positiu en el 78% dels pacients.
Joaquim Moles, filòleg i mestre d'escriptors, ha mort als 84 anys. Moles ha estat un referent en la interpretació de la literatura catalana moderna i va ser recorregut amb nombrosos premis, entre els quals el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi i la Medallador de la Generalitat. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat en declaracions a Catalunya Informació el paper clau de Moles en la literatura catalana del segle XIX i XX.
pilar imprescindible per entendre com s'ha construït el cànon literari català contemporani, com s'enllaça el que avui sabem sobre la nostra literatura amb les generacions anteriors i com es desplegaran els anys futurs, bàsicament perquè ha sigut un gran professor, ha tingut una enorme quantitat de deixebles en tots els àmbits de la tasca universitària i fora de la universitat.
I abans de l'actualitat esportiva acabem de saber que els investigadors confirmen que les restes trobades al Convent de les Trinitàries de Madrid són les de l'escriptor Miguel de Cervantes. Això segons certifica un dels investigadors, el doctor Echevarria.
Adel Meixal, Jaqueline Martini i Lídia Rodríguez són els catalans convocats pel Mundial de Cross. La Federació Espanyola d'Atletisme acaba de donar la llista per la prova absoluta que es disputarà a Kueyang, Xina, el dia 28. En futbol ara a les 11, entrenament del Barça previ al partit contra el Manchester City. Luis Enrique i Iniesta faran la roda de premsa posterior.
Pellegrini la fa aquesta tarda, un cop que el City hagi arribat a Barcelona. Avui juguen a l'ètic de Madrid Bayer Leverkusen, 1-0 pels alemanys, partit de 3 quarts de 9, que podreu veure per TV3. També juguen Mónaco Arsenal, 3-1 pel Mónaco a la nada. En tenis, Albert Ramos ha jugat per primera cop a la seva vida contra Jokovic. Ho ha fet a Indian Wells, ha perdut 5-7 i 3-6.
També han eliminat David Ferrer i Fernando Verdasco. En ciclisme avui, última etapa de la Tirre Adriàtic. Nairo Quintana surt de líder. Joaquim Rodríguez és vuitè a un minut i set segons. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. Avui s'acaba el procés de preinscripció per al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Els pares i mares encara poden demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi.
Hi haurà una línia a les escoles públiques Montseny i Montserrat i a la concertada Madre Sacramento i doble línia a Canigó. Recordem que avui és l'últim dia per fer les preinscripcions per al curs que ve.
Més coses. L'Associació de Veïns de Sant Just i el Telèfon de l'Esperança s'uniran avui en una xerrada taller sobre habilitats comunicatives. Formadors del Telèfon de l'Esperança parlaran sobre les habilitats comunicatives que cal tenir per atendre persones en situació de crisi. Recordem que el Telèfon de l'Esperança és una organització gestionada per la Fundació Ajuda i Esperança que té com a objectiu atendre trucades de persones que necessiten companyia, comprensió o recursos per solucionar les seves angoixes i problemes puntuals. L'atenció telefònica és continuada 24 hores al dia
els 365 dies de l'any. La xerrada taller serà, com dèiem avui, a les 6 de la tarda, al Centre Cívic Joan Maragall.
I acabem destacant que dijous s'inaugura una nova mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Hilaria Termolino signa la proposta que es presentarà dijous i que porta per títol Aversionistes d'avui. Segons l'artista és una mostra itinerant que reuneix set joves artistes multidisciplinars que veuen més enllà del que és real a través de l'absurd, l'atzar, la ironia, la provocació i la màgia. Els artistes són Elena Aguilar, Adrià Ciurana, Cristian Herrera, Nil Nebot, Adrià Pino, Joana Reyn i Tura Sanz.
La mostra express s'inaugurarà dijous a dos quarts de vuit del vespre i es tancarà diumenge. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt un quart de dotze, aquesta hora parlem d'eleccions municipals perquè el PSC de Sant Just ha aprovat en assemblea extraordinària la candidatura per les eleccions municipals del 24 de maig. La llista es va aprovar ahir dilluns per unanimitat en una sessió on hi van participar més de 60 persones i ara en parlem amb la secretària d'organització del partit, Gina Pol. Molt bon dia. Molt bon dia.
Una llista, per tant, una llista llarga, primer de tot, perquè són 27 noms en aquesta llista, quan en principi normalment estem acostumats a veure'n 20, més o menys, no? Exacte, és la primera vegada que el PSC opta per aquesta fórmula. Algun partit en alguna ocasió ja ho havia fet, però el partit dels socialistes no ho havia fet.
I com que hi havia molta gent amb la qual en Josep Perpinyà va contactar i que tenien moltes ganes de formar part d'aquest projecte, es va pensar que l'opció d'agafar el màxim nombre que et permet la Junta Electoral era l'opció que et permet tenir una visió més àmplia, un major nombre de persones vinculades al poble que tenien moltes ganes de participar i de formar part d'aquest projecte progressista i catalanista.
Una llista, a més a més, en què expliquem una mica quins són aquestes primers noms. El primer, evidentment, Josep Perpinyan-Gapsal, aquesta candidatura, i després tindríem Gina Pol, que repeteixes com a número dos. Trobem el número tres, Quima Jiménez, que aquesta és una novetat, no?
Exacte. Hi ha molta incorporació nova en aquesta llista. De fet, el que s'ha treballat durant aquestes últimes setmanes és que hi hagués una presència molt important de persones que no estan directament vinculades amb el partit. És el que diem nosaltres, independents en les formacions polítiques. Hi ha gent que milita durant molts anys en una formació, però hi ha altres persones que per un projecte determinat, o en aquest cas per una persona que els motiva molt, en aquest cas seria el nostre candidat, que volen participar-hi. La Quim és una d'elles, està implicada en el món de...
de la solidaritat, està molt vinculat al món de la parròquia i, a part, la seva formació com a economista també és important a l'hora de tenir-la present a la candidatura.
I després trobaríem Joan Bassaganyes, que també és un dels actuals regidors que, per tant, repeteixen les primeres posicions d'aquesta llista. Trobaríem també Dolors Leib en número 5, que resumà de Serrano en número 6, Lourdes Pizarra en número 7. Per tant, un altre dels trets característics d'aquesta llista, només veient aquestes set posicions, ja es veu, és la presència important destacada de dones, no? Més de la meitat, fins i tot. De fet, en tenim 16 dones al costat d'11 homes.
és la primera vegada també que se supera més del 50% la presència femenina. Penseu que els estatuts dels partits actualment estan proposant entre un 60% d'homes i un 40% de dones. En aquest cas, sense pretendre-ho, sense buscar-ho, quan s'ha anat a pensar en persones que podrien participar-hi, doncs de forma natural han anat sortint moltes dones. Per tant, podríem dir que això és positiu, que hi ha moltes dones a dia d'avui que tenen moltes ganes de participar i de millorar el seu entorn i aquí n'hi ha moltes amb moltes ganes de treballar i mateix deien bé, va,
Què? Què hem de fer, no? Què hem de fer? Què hem de posar-nos a impulsar a partir d'ara, no? Vull dir que hi ha molt bona disposició. Clar, perquè 16 dones i 11 homes, dels quals 3 són les últimes posicions, és a dir, que realment la presència femenina és important, en aquest cas. En els 10 primers llocs tenen una presència molt forta. Si fem un equip de govern que pugui ser, doncs ara tenim 6 regidors, l'opció podria ser que arribéssim al 7, que és on ens vam quedar justos a les últimes municipals.
doncs tindríem una presència elevada, és a dir, que tindríem en Perpinyà i en Bassaganyes en minoria. Però es tracta de fer equip, independentment del sexe que tinguis, per tant jo crec que com a equip té molta fortalesa i es pot governar molt bé. Dels actuals regidors, els que no són en aquesta... Sí que són a la llista, però són en posicions molt avall, però per tant no repetirien com a regidors, serien Pere Joan Daniel, Anna Torrilla i Víctor Murillo.
Sí, en aquest cas es va pensar que per tal de fomentar la renovació de la llista i poder incorporar persones noves, hi havia gent que se li havia de demanar que potser en aquesta candidatura no estigués present. L'Anna des d'un primer moment ja va dir que ella era una experiència molt positiva però que no hi havia cap problema, que ella renunciava a participar-hi i quan es va comentar també amb en Pere Joan...
I amb el Víctor Murillo també van ser del mateix parer, també van considerar que d'acord, que acceptaven aquesta decisió. I des d'aquí jo el que vull agrair-los és que hem treballat molt a gust tots plegats. Vull dir que ha estat una legislatura bastant complicada, la veritat. Persones de l'equip que n'han conegut d'altres expliquen que en moments de major expansió econòmica es podien fer projectes molt més importants a nivell econòmic, però en aquest cas...
Els projectes que predominen en aquest mandat no tenen tant de pes econòmic, sinó molt d'acompanyament. Digue-li des de l'àmbit social, l'àmbit educatiu o l'àmbit esportiu, tant és. Hem fet molt acompanyament, molt seguiment, molt recolzament de línies i projectes en lloc de grans projectes urbanístics o grans esplegaments, en aquest cas, de l'àrea més dura, de pedra, com havia passat en altres mandats.
però les persones en aquest mandat han primat molt i per tant és el que tots plegats hem hagut d'anar treballant. Jo crec que la feina que hem fet és positiva, esperem que es reconegui quan vingui el dia de les eleccions i això ja es veurà, però l'equip ha treballat molt a gust i sap greu que canvin les persones amb les que potser hauràs de treballar però les tindrem al costat igual.
La llista suposo que la principal persona que la treballa és el Josep Perpinyà, però bé, en tot cas suposo que tu com a número 2 i secretari d'organització també has estat a prop. Ha estat difícil construir una llista? És difícil el procés de decidir qui va en les primers posicions, qui busques perquè hi hagi aquesta...
El que comentaves al principi, una part més de teixit social, és complicat tot plegat? Com ens explicava aquests dies en Perpinyà, l'alcalde deia que és un dels moments més complicats, perquè has de parlar amb moltes persones, hi ha moltes sensibilitats, hi ha expectatives per part d'algunes persones, per altres no...
És un moment dur. La sort que explicava ell és que és molt fàcil, perquè quan t'acostaves en aquestes persones, totes tenien ganes de poder-hi participar. És a dir, no hi havia un no per part de la persona que li proposaves. El problema després és el que dius tu, encaixar un ordre, uns números...
que la gent interpreti un número en un sentit o un altre, en el fons és un equip. El que passa és que els has de posar d'una manera endreçada, però en el fons és un equip que ha de treballar per un projecte col·lectiu, que en aquest cas encapçala en Perpinyà, però no ens hem de preocupar si hi ha un 7 o hi ha un 8 o hi ha un 9. Sí que és veritat que cada persona individualment s'ho mira d'una manera, però el que hem de pensar és que el col·lectiu és el que ha de ser fort, i això és el que pretenia una mica el treball que s'ha fet aquestes setmanes, que l'ha liderat principalment ell, tot i que sí que és veritat que amb el Ramon López i amb mi hem estat més en contacte, però...
hi ha un lideratge molt, molt personal i diguem-ne que hi ha una afinitat molt forta cap a la persona candidata, cap a l'alcalde. De fet, també és un moment delicat pel Partit Socialista, suposo que és més complicat, o aparentment, si fem cas de les enquestes i de la situació a nivell general, no parlem només de Sant Jus, sinó a nivell de Parlament o a nivell d'Espanya també, potser és un moment més difícil ara, segurament que fa quatre anys pel PSC, per tant, suposo que la part personal prima bastant en un moment així.
El que hem de recordar és que són eleccions municipals. Per molt que ens facin pensar que són una primera volta d'algun altre cicle polític o un altre repte nacional, no. El que anem a resoldre és com viu la ciutadania de Sant Just i els seus problemes o les seves dificultats o les seves millores com les afrontem en un o un altre programa o en una o una altra ideologia.
Però anem a resoldre què passa a Sant Just, d'Esvern, amb la població que té aquests 17.000 habitants. Per tant, el que era molt important era tenir present això. Per tant, són les persones, l'afinitat, la gent que viu al poble, com l'està vivint, què poden aportar cadascuna d'aquestes persones en l'entorn que es mou, en l'entorn esportiu.
cultural, cívic, educatiu, totes elles es relacionen i saben què passa, què falta, què es pot millorar, on s'ha encertat, on ens hem equivocat. Per tant, l'important de la llista és això, no hem de preparar res més, no hem de pensar en cap altre cicle polític. És a Sant Just què cal, què es necessita i qui ho podem oferir. Que podem oferir el millor producte? Fantàstic. Que hi ha gent que pensa que no? Doncs no passa res, hi ha més opcions polítiques.
però el que s'ha de pensar en és això, és amb la proximitat i el dia a dia. Altres projectes van a altre tipus d'eleccions i que cadascú triï la millor opció, no hi ha cap problema, però ara estem aquí, a les locals, a les municipals. Des del PSC creieu que en general la gent fa aquesta distinció, de municipals és una cosa i després hi ha la resta, o que hi ha una mica de varietat, és a dir, de vegades no està clar, també és veritat que la participació tampoc és tan alta potser com es voldria de les municipals i per tant hi ha un sector...
que vota més pensant en clau local i després una altra part que es fixa més en les sigles. Creieu que aquí Sant Just funciona així? És diferent, potser, que en altres casos? El que ens demostren les diferents eleccions que han succeït a Sant Just és que la gent es fixa molt en els equips i les persones, perquè el PSC és una formació que té molt bons resultats a nivell local,
però quan anem a autonòmiques o anem a generals no guanyem les eleccions a nivell municipal. Per tant, sí que és veritat que la gent sap separar molt bé què està votant i per quin objectiu està votant. Per tant, sí que hi ha un vot molt selectiu en funció de les eleccions que estan convocades. Les últimes europees o les autonòmiques que hem tingut, el vot era diferent i el partit havia tingut un altre resultat.
Però per municipals, en principi, tothom sap que va a decidir o a estructurar com ha de ser el seu ajuntament. Per tant, aquí s'acaba la tria. Més endavant ja votaran per un Parlament o per un Congrés dels Diputats. Però jo crec que aquesta distinció sí que es fa, i demà està la votació en tant que el Partit Socialista té un bon resultat local, però amb les altres, a dia d'avui, s'han triat altres opcions com a majoritàries.
Aquesta llista es va aprovar ahir, el PSC de Sant Just va aprovar-ho en una estamplia extraordinària. Es presentarà ara, es farà algun acte públic o s'esperarà ja de cara a campanya? Com ho heu previst tot plegat? Com a partit el que tenim previst és quan arribi la festivitat de Sant Jordi, que aquí a Sant Just se celebra una miqueta abans, cap al 19 d'abril, començar ja a difondre amb tot tipus de documents, fulls i tríptics,
aquesta composició de la llista, i sí que seria el dia gros per nosaltres, seria el 24 d'abril, que és un divendres a l'Ateneu, on farem el tradicional sopar de presentació de candidatura i de programa electoral. Amb un únic acte, seria com el tret de sortida per nosaltres, a finals d'abril, el 24, de poder explicar, mira, som aquest equip, tenim aquest projecte i anem amb aquestes idees a intentar, doncs, tornar a liderar l'Ajuntament de Sant Just. I després ja serien els actes que puguem tenir a dins mateix de la campanya electoral, no?, a partir del dia 7.
Estem parlant amb Gina Pol, secretària d'organització del PSC, que, com dèiem, repeteix de número 2. Estàs contenta de tornar a estar en aquesta mateixa situació que ara fa 4 anys? Sí, ha estat una experiència molt positiva veure l'Ajuntament des de dins. Quan algú t'ho pregunta, diu, però què té de peculiar ser regidor o regidora?
doncs que és com estar darrere d'un escenari, perquè tu veus com es fan les coses, com és ràdio d'esvert, ho sé com a oient, però ho sé ara d'una manera diferent, per dins, com s'estructura, quin tipus d'entorn legal la fa viva, és una altra manera de veure el poble, estàs darrere veient com es cuinen determinades coses, també veus com les entitats cuinen les seves accions, perquè veus a priori com es pensa de celebrar un aniversari, per tant et permet tenir una visió del poble...
totalment nova, que no te la penses. Tu com a ciutadana vas a un acte o vas a qualsevol cosa i la veus feta. Allà no, estàs com a la cuina. Per tant, el fet de tenir aquí a la llista, per exemple, la Miracle, que està en el món de la gastronomia, li permetria veure una manera de cuinar. Cuines què passa diàriament en el teu municipi. I com a experiència és molt maca.
Ha estat dur, és veritat, a part m'han tocat regidories no que complicades com serveis socials, on veus realitats que les desconeixes totalment com a ciutadana, veus moments molt durs per molta gent, però sí que és veritat que et reconforta que et puguis fer algunes ajudes puntuals, que et puguis acompanyar en determinats moments, encara que la vida és dura i hi ha situacions complicades de resoldre a curt termini.
Ha estat més dur del que pensaves? Sí, personalment sí, perquè és diferent gestionar la comunicació. Sí que és veritat que la ràdio té pocs recursos i ojalà poguéssim anar més i fer estudis d'audiència i impulsar-la molt més, però l'àmbit de serveis socials, quan et ve una família i t'explica que sí, que l'estàs ajudant, però que no arriben igualment a final de mes i tu tens l'àmbit que tens i sí que intentes pensar en nous programes per arribar-hi, però si no hi ha feina, si la roda econòmica no es mou...
Tu vas fent petits coixinets, però és que no pots anar més enllà, no? I, clar, costa, costa, costa de fer-ho a vegades, no? Però bé, ha estat curiós i enriquidor a la vegada. Per tant, doncs, els quatre propers anys, els encara amb ganes de tirar endavant més coses aquest any, és a dir, us ho plantegeu, com que serà un mandat més fàcil, entre cometes? En teoria, sí.
En teoria, l'Ajuntament acaba sanejat amb uns números molt bons i amb projectes que el pròxim mandat ja es podrien començar a desenvolupar. Sí que és veritat que la roda aquesta econòmica una miqueta s'està movent i veus que s'ha deixat un coixí de futur econòmic per poder desenvolupar projectes i potser és un mandat, potser no serà de gran desplegament, però sí que m'imagino com un molí, que aquella roda ja comença a moure una mica més àgil i més ràpida.
Jo crec que sí que podrem desenvolupar més feina. És veritat que aquest potser és un mandat més de contenció i el pròxim una miqueta més d'expansió, no plenament encara, perquè el cicle és molt lent i potser és un canvi de manera de fer històrica pel país, però bé, intentarem treballar el millor possible.
Doncs n'anirem parlant. En tot cas, avui hem volgut conèixer com havia anat també aquesta assemblea que va aprovar la candidatura per les eleccions municipals del 24 de maig amb aquesta llista que hem comentat amb la secretària d'organització del PSC, Sant Jus i Napol. Moltes gràcies. A tu, gràcies. Que vagi bé i fins aviat. Bon dia. Gràcies i adeu-siau.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz o no? Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze, que estarà fent tertúlia avui amb en Josep Maria Majoan, la Maria Camps i en Josep Maria Ranyer. Bon dia a tots tres, què tal? Ara feia dies, a més, que no estàvem tots, o sigui, que no hi érem tots. I, bé, en tot cas, avui ho celebrem.
Per parlar de diferents qüestions, ara, com que avui ens hem vist molt poc abans d'entrar, com que avui ens hem vist molt poc abans d'entrar, abans d'entrar, ho hem enllaçat tot molt recomanant, no estava en l'ordre del dia previst, però que és un dels temes que va sortir també ahir a la tarda, que era aquesta desimputació d'aquesta quarantena o cinquantena, en tot cas, quarantena d'alcaldes, i en tot cas si sumaríem els càrrecs públics també,
desimputats pel tema de la Federació de Municipis, aquest cas de les presumptes dietes, un tema que el portem seguint des de l'estiu passat, i que bé, en tot cas, ara arriba aquesta desimputació. No n'havíem parlat mai, diria, directament nosaltres, perquè ens va enganxar l'estiu, que encara no fèiem tertúlia, i per tant, no sé si teniu alguna opinió al respecte, si arran de la desimputació us ha fet canviar alguna cosa o com ho heu viscut doblegat.
No, a veure, no m'ha fet canviar l'opinió que tenia sobre el tema perquè és d'aquelles coses que em semblaven d'alguna manera bastant excessives, no? És a dir, estem parlant de la imputació per un tema de mal ús de fons públics uns elements que el que venien a fer era compensar
determinats càrrecs públics que es dedicaven a treballar-hi per tot el municipalisme en una de les dues associacions que hi ha representatives a Catalunya i estàvem parlant allò que en períodes de dos o tres anys aquestes persones s'havien rebut per un conjunt de dietes de participar en reunions
al voltant d'uns, en alguns casos, ni anaven, almenys amb aquests, no estem parlant del president o del secretari, sinó de càrrecs, quantitats que anaven entre 7.000 o 4.000 euros en un parell d'anys, vull dir que parlant, per tant, allò de dietes que eren 100 o 200 euros per assistir a unes reunions i preparar-les.
Per tant, jo crec que hi havia un excés de rigor en la valoració i l'element que hi ha hagut és la discussió entre l'audiència provincial de Barcelona considera que no era suficient, diguem-ne, o que els fons, tot i que tenien un origen públic, l'associació és una entitat...
que es regeix dintre de les associacions privades i, per tant, que no era considerable aquest tema. A mi, diguem-ne, en sap... Estic d'acord o comparteixo molt del raonament que fa l'audiència provincial en aquest sentit i considero que és...
una situació que per als afectats els hi resol una inquietud que tenien, que a mi em donava la impressió que hi havia un excés de cel. La qual cosa en aquest temps no és negatiu, però si s'accedeix amb el cel a determinades visions, doncs aixequem una situació que em donava una impressió que no tenia gaire a veure amb la realitat.
La resta? No, a veure, jo penso que una mica en el seu moment, quan va passar el tema aquest, quan els van imputar, em va semblar com una mica excessiu. I per què ho dic, això? De totes maneres, no em semblava bé l'actuació en si, perquè això són les males pràctiques que han anat adquirint al llarg del temps i que no han d'existir. Hi ha un problema de fons, més aviat. Exacte. Una dieta és una dieta, si tu agafes un tren, portes el tíquet, i si tu agafes una altra cosa, un tíquet de restaurant, portes el tíquet i ja s'ha acabat.
Vull dir, això seria una dieta exclusivament. L'altra cosa que aquí està inclosa és el fet que una persona pel seu càrrec ha d'assistir a una sèrie de reunions. No necessita un doble pagament. Vull dir, de fet, hi ha pobles petits, evidentment que els alcaldes cobren molt poc i que han de fer un desplaçament de molts quilòmetres. Aquesta gent era raonable tenir una dieta de desplaçament, per dir-ho d'alguna manera.
Però jo penso que aquestes no trobo bé aquest doble pagament o triple pagament de molta gent per assistir a un Consell d'Administració en llocs que ja són per raó del seu càrrec. Per tant, jo crec que hi ha males pràctiques, en aquest cas, que s'han de canviar, però a vegades la persona que ho rep no n'és culpable, en certa manera. Pot dir que no, pot dir que no, sempre és molt difícil, però em semblava una mica excessiu, total. Sí, jo també ho veig així, eh?
Hi ha una sensació general, eh? No coincidiu, en aquest cas. Bé, a veure, el problema és el que es compensa, no? És a dir... Jo distingiria una cosa, només, que és que la pràctica ha sigut així i no m'agrada com el del rellotge, encara no està jutjada, és a dir, perquè això...
jo recordo començar que aquí també vam decidir que no rebaríem mai cap obsequi de ningú, primer Ajuntament Democràtic, i el segon, de ningú que ens el volgués donar. I amb això es va complir, almenys, pels que jo conec de prop, allò que diuen arregetable. Llavors, una cosa que deies tu, Renyac, jo estic d'acord també i tu, és que si una mica en el context actual deies, home, això és primera que és pecat a minuta, i segona...
I aquí vol dir una cosa. La segona és que encara que sigui el mateix, jo crec que la persona que va en un lloc que no és l'Ajuntament i que passa unes hores de nit, que a vegades són molt pesades després de la seva feina, doncs també mereixen una remuneració. És a dir, que jo crec que això ens pot agradar més a nosaltres, podem ser sants i dir que no volem res, però en principi vist des del context, vull dir, penso que ja està bé. O sigui, llavors el que passa és que la pràctica d'incluir-ho amb la dieta i això, terra o la Maria, és a dir, que...
Jo me n'alegro que els hagin despenalitzat perquè trobo que també era excessiu i era una forma de fer mal a gent que tenia un possible futur polític d'Atalunya important. Això, en aquest sentit, a Catalunya i allà on fos, vull dir, no ho diria igual si fos Andalusia, vull dir...
I per tant, crec que és un entremig del que estem dient, doncs, el que vivim, vaja, jo almenys així s'ho visc. Sí, jo crec que, a veure, a l'incorporar, i això és molt habitual, no?, en molts organismes públics, a l'incorporar el concepte de, diguem-ne, de compensació d'una certa dedicació a una activitat. I aleshores el problema és el que tu diies, Maria, no?, és a dir, quines estan incloses dintre del carrer públic i quines, diguem-ne, són elements adicionals, no?, és a dir,
Però dius, no, compenso la dieta, no? És a dir, ben bé, el concepte de dieta, com es deia, si anem amb puritat estricta, és, després de desplaçament, ha tingut vostè que menjar, dormir fora, etcètera, etcètera, ja seria la dieta.
diguem-ne, aquesta, o bé, diguem aquest concepte, però en canvi, si tu fas una activitat i amb aquest tema es produeix... Llavors, és el que et deia jo també, llavors s'ha de fer públic i transparent i dir, els que són a la FIU se'ls donen un sou, del que sigui, i paguen impostos per allò, no és una dieta, i és regaloritzat. Això és el favor del qui sigui, perquè jo no sé si cobrarà igual l'alcalde de no sé un que l'altre alcalde de no sé un.
és una història espessa això no vol dir que no és greu el tema és allò que s'ha de clarificar el concepte perquè si un alcalde d'una ciutat està participant en una associació que el que fa és defensar els interessos no de la seva ciutat sinó de tots els municipis que estan associats amb aquella associació podem considerar que potser és que
Hi ha una part que li toca, que és la defensa del seu municipi, però vostè està fent una acció que va més enllà i que altres alcaldes o altres, diguem-ne, hi destinen un temps que altres alcaldes no destinen a, diguem-ne, a una acció comuna. Es caldria regular, per tant, com... Sí, el concepte, sobretot el concepte, perquè si ho fiquem d'intradietes, diguem-ne, el problema és que...
I vas a la reunió, no hi vas, la prepares, no la prepares, et paguen l'autobús o et paguen allò, l'entrepà? Vull dir, jo crec que no és ben bé aquest tema el que s'estava compensant i per tant, aquesta perspectiva s'hauria de clarificar i fer molt més transparent i fer molt més evident, però no situar-ho en un terme de...
De dietes. No, i d'implicacions penals, que això comporta la inhabilitació per un càrrec públic, segons com sigui el cas, que em sembla excessiu, és matar hormigues a cañonazos, com es diu. Bé, doncs aquest és el primer tema, perquè també el que teníem també més recent, vam saber ahir aquesta desimputació. Tenim més qüestions aquests dies, estem tornant a sentir a parlar bastant de sobiranisme, si està referedat al procés, si no, hi ha opinions de tota mena, però en tot cas, ahir, per exemple, el president...
Mariana Rajoy deia que d'aquí a un any de tot això ja estaria molt més tranquil, que ja quedaria més apagat. Mentrestant també la setmana passada coneixíem algunes dades del Centre d'Estudis d'Opinió que deien que ja eren més els que no volien la independència. Tot això, per tant, mentrestant des de l'Assemblea i Òmnium es vol fer un acte.
per reivindicar o per recuperar aquest esperit. Bé, en tot cas, i aquests dies també anem sentint, per tant, opinions o tota mena en una cosa i altra. Com ho viviu vosaltres? Tenim la sensació que s'està refredant, tota aquesta sensació, o que tot aquest procés, vull dir, o que és el que ens volen dir segons quin sector, o un altre justament per tornar...
a remuntar. Com ho viviu, vosaltres? Com ho veieu? Això segon sempre passa. Només cal posar sobre la taula els diaris del país per veure cadascun on posa l'accent del tema. I suposo que no hi ha res a fer, tot i que la premsa potser hauria de ser una mica més curosa, no fer anàlisis, que no hi ha dades per fer-los, com aquest, no? Però començant només una cosa, vull dir, que se referi o se escalfi és un problema purament emocional.
purament de fases en el temps. La gent, amb tot, hasta amb l'amor, pugem i baixem. Les emocions és un tema que és així, s'esvolupa. Per tant, fer tanta comèdia de les emocions, a mi em sembla que no. Una altra cosa és que, objectivament, hi haguessin hagut accions polítiques que fessin veure que potser és millor l'opció no independentista, cosa que no solament no n'hi ha hagut cap, sinó que el senyor Rajoy
Diu això com hauria pogut dir que el sol surt pel nord, perquè tant li fot una cosa com una altra. Perquè dir que l'any que ve serà d'una altra manera, no ho sé, o té una carta sota la taula que ens farà independents de cop, o no ho sé. Per tant, jo penso que hauríem de separar les emocions i les percepcions dels diaris de la realitat. I la realitat és que ara s'endavant d'unes municipals que generen uns problemes i que després ja en parlarem. Però no vulguem ser adivinus a la bola. Hem de ser analistes una mica més...
No hi ha informació com per saber la seriositat d'aquest procés. Per tant, no es pot forçar, tampoc, això. No, ni es pot forçar. Ara, que l'Assemblea... Això ja ho podem parlar després, no vull parlar tant. De si l'Assemblea ha de dir una cosa o una altra, no? De cop, vull dir... Sí, sí, sí.
De fet, la meva sensació és que en aquests moments tot el cap de tota la gent, o bàsicament de la majoria de la gent i dels polítics especialment són les eleccions municipals.
I a les eleccions municipals és completament tot una altra cosa. Però hi ha qui diu que ha de ser una primera volta... Jo no hi estic massa d'acord amb això. Jo penso que les eleccions municipals són les municipals. I vull dir... I la gent vota per proximitat, per simpaties, per 50.000 històries...
però jo no crec que el fet aquest del procés s'impliqui molt. No ho veig clar jo, que això sigui un plebisciti sobre el procés. I també penso que si no se'n parla tant del procés és perquè la gent està ficada amb altres coses en aquests moments. Perquè al final la gent que veu que el procés, la gent que és activista, per dir-ho d'alguna manera, són els mateixos a tot arreu.
I per tant, jo sempre he pensat que no pots estar a dos jocs a l'hora, i que en principi, si tu en aquest moment estàs treballant per les municipals, pel que sigui, per anar en contra, per anar a favor, per anar com sigui, vull dir, em marxa una mica del cap a tot l'altre, no? I com que té raó de dir que són emocions, vull dir, doncs és això, vull dir, en aquests moments, l'emoció de molta gent, o l'interès, o digue'l com vulguis, està posada en les municipals.
I, per tant, això disminueix la presència, diria jo, del procés. Però no vol dir això de cap manera que el dia 27 de maig ja tot sigui el contrari, no? Perquè la gent ja sigui una altra etapa cremada, diguem-ne, i ja comenci a treballar per una altra cosa. Jo ho entenc així, no?
A veure, jo crec que hi ha dues coses, inclús en l'enquesta del propi CEO hi ha dues coses. Una és l'opinió del posicionament de la gent, és el segon baròmetre amb el que encara que és un frecafrec, perquè és una situació bastant complicada, bastant nombrosa,
apareix que, per segona vegada, que serien més persones les que estarien, o un percentatge més gran de persones les que estarien oposades a la independència, que no pas en positiu, però estem parlant allò de percentatges que es mouen els dos, per sobre del 40%, i per tant és allò un tema important. Llavors, aquest és un tema de...
d'evolució, de refredament, d'assentament, de definició dels indecisos i també s'ha de reconèixer, tot i que jo seria dels que no seria favorable amb el tema de la independència i per tant jo podria fer escarafalls sobre no sé què o sobre no sé quants, que sí que és veritat que
El no, quan acabes mirant l'enquesta, no és un no únic i monolític, sinó que continua sent un no, que és la suma, quan s'obre altres opcions, la suma de posicions que no són homogènies, que van des del posicionament que Catalunya hauria de ser una regió...
a una comunitat autònoma i a una entitat política federada dintre del conjunt de l'Estat. Tot això agrupa el no a la independència. Per tant, és un tema ampli amb el que el que sí que es produeix és una major definició del conjunt de la població. I després l'altre, que és el que fa més soroll, més rebombor i més fressa, que és quan el CEO d'això en fa la projecció de resultats electorals. Però aquí jo sí que em resisteixo molt perquè...
Diguem-ne, les cuines, les projeccions que es fan són... També, clar, en cada moment es fa per una cosa o altra. En cada moment són molt complicades, no? I, per tant, és allò... Ja estrejada aquest posicionament amb un resultat electoral, si tens majoria absoluta o no tens majoria absoluta,
dintre del Parlament, si necessites més de dues altres forces. És a dir, jo crec que en aquest tema el que sí que es produeix és un atemperament de la temperatura que havia pujat molt entorn al 9 de novembre i un, no diré refredament, però sí un atemperament dels posicionaments
i una menor indefinició per part de la gent, no? El qual no seria negatiu, sinó tot el contrari. És a dir, que hi hagi menys indecisos vol dir que hi ha més gent que està opinant o prenent posició sobre aquest tema i, per tant, que els resultats, en la mesura que hi hagi menys indecisos, són més representatius del que la gent pensa o del que la gent vol.
Per tant, doncs exacte, és veritat que s'ha de mirar tot sempre una mica amb aquesta... una mica amb lupa, no? O com una... La percepció, la realitat pot ser una, però les percepcions són múltiples, és a dir, cadascun té, de vegades fins i tot dos, una mateixa persona. A veure, només hi ha que veure la posició per la iniciativa, en aquests moments, si s'ha de canviar el cap, però n'hi ha més. Vull dir, hi ha quantitats de partits que tenen una ideologia claríssima
Però una manera de veure el punt nacional de manera diversa. Mira, Josep m'enllaça amb el següent tema, no?, que seria el de parlar de Convergència i Unió. Clar, llavors hi ha moments en aquesta... Per exemple, l'iniciativa està parlant de que potser després... Què vol dir aquest potser després? Clar, vol dir que en aquests moments és això. Perquè interessa, pel que sigui, perquè és el resultat d'una enquesta de militància, pel que vulguis, és igual. Però...
Mai tanquen la porta a la independència. Perquè sigui. Tampoc no sé els motius exactes. Però hi ha sempre aquesta indecisió. Jo penso que això, després de les eleccions municipals, és quan es concretarà més. I, per tant, estem a l'espera en quant a això del procés.
Què deies? Tu començaves a posar... No, deia que exacte, que un altre dels verdits que hi ha en tot aquest debat, o si voleu acabem amb això i ens hi posem després. Bé, jo voldria acabar amb una cosa, que és amb el tema que l'Assemblea Nacional Catalana es pronuncia perquè això que tu deies i que no hi estaves d'acord... No hi estic gaire d'acord. Bé, a part d'estar d'acord, ho entenc. No hi estic d'acord, o sí. Però vull dir que no ho vull dir si estic d'acord, perquè no ho sé.
Però sí que estic d'acord en per què ho fan, si ho entenc. És a dir, tu pots dir que les eleccions són per la proximitat. Jo estic d'acord. Però a veure, els resultats electorals condicionaran molt la percepció del país respecte del que passarà després. I per tant, posem el cas més extrem, que ahir el sentia per la tele, no és inventat meu, però que a Barcelona l'alcalde fos...
no sé, un que no fos independentista o fos, això té un pes que la història ens l'explica, que és que les ciutats van guanyar que el rei Sant Nés a partir d'una de les eleccions municipals. Els pobles no van seguir votant el rei. A Catalunya potser és al revés, això, perquè aquí els pobles són més tradicionals, és lògic, i en canvi l'altre era...
era diferent, però l'aspecte de la importància de lo municipal també hi ha. Llavors, jo entenc que això tampoc és un tema que sigui previsible. Es pot votar l'alcalde que t'agradi, tu, però el veí pot dir, ostres, sí, m'agrada aquest senyor, però tu, jo, mira, saps què? Com que ja menjo, ja bec i ja fumo, prefereixo que tingui una opció més independentista. Es pot trobar tot. Llavors, aquestes, com deies tu, les percepcions són infinites i la gent vota
per coses que són molt complexes, no? Perquè no estàs mai d'acord amb cap partit del tot, potser, no? Per tant, jo com a analista, com a opinador, puc dir 50.000 tonteries més grosses que tots, però com a analista m'agradaria més entendre quan de deixar estar això. És a dir, que ja ho veurem, però que jo trobo òptima, normal, que una assemblea popular que ha aconseguit dos milions, em sembla que són de persones, anant a votar per la independència, digui, escolteu, això s'ha de notar en les eleccions municipals. Això és la seva feina, a veure, mobilitzar la població. Mhm.
i els altres, els que estan en contra encara no he vist que mobilitzessin la població per la mundialització la cosmòpolis a la mare del Tano, no he vist que fessin res no he vist que fessin res per tant potser que s'espariria dir una mica parlar de l'important que és la mundialització i on no tenim la patria i la patria del món i la internacional no veig ningú encara al carrer, a vegades són tres o quatre gats i no saben bé si un dia o una cosa o l'altra
Aquest és un fet com una catedral. No, no, la mobilització després és la que compta, segurament. Ara ja vaig a la meva opinió. Si guanyen els no, quina pena un país que guanyi? La mort. I sortint de la no mobilització, del no literatge, de l'oposició constant. Hi ha un petit articlet d'ahir que és meravellós, del Bases, que diu, quan comences un sopar, la majoria diu, jo no penso com tu.
I després li dius, però passa això a Catalunya, això, això i això des de la transició. I potser sí que penso com tu. No, però jo crec que el que deia el Just Maria és veritat que en aquest debat hi ha gent o opcions polítiques, per dir-ho
clar, perquè allò de la gent és molt indeterminat. No, no, però vull dir que amb aquest tema és veritat que amb aquestes qüestions, quan algú apunteja un tema a debat, altres col·lectius i altres partits poden decidir, escolti, aquest no és el meu debat, jo no estic en aquest tema, per tant, allò no es veuen impal·lits a tenir que
que plantejar una mobilització. No, no, és veritat, no veus imparitat a tenir que generar una mobilització perquè tu, per exemple, a lo millor... Perquè no tens força per fer-ho, com ara. No, no, no, i a lo millor també perquè no necessites mobilitzar, és a dir, és molt difícil mobilitzar
Quan algú vol canviar una cosa, si tu estàs perquè aquesta cosa no acabi canviant o acabi canviant d'una manera, és molt difícil mobilitzar amb el sentit de dir «Escolti, jo el que vull és que això continuï siguent part de l'estat espanyol».
mobilitzar per si és bastant complicat perquè ja ho tens. Diran per què ets a sortir si ja ho tinc. El dia que m'ho preguntin ho diré, punt. No necessito mobilitzar-me. El que vol canviar les coses és el que hem de mobilitzar. Ara, per exemple, sí que hi ha hagut mobilitzacions que connecten o no connecten amb altres temes, per exemple, quan es produeix una situació de discote i jo vull canviar la situació que s'està produint o com està evolucionant, per exemple, els temes amb el tema de la sanitat o amb el tema laboral o amb el tema de pensions i aleshores sí que hi ha mobilitzacions. És a dir,
I el que està a favor, diguem-ne, d'un model com el que està, no es mobilitza ni se li obliga que digui, escolta, vostè faci professió que està d'acord amb el model sanitari que s'està implantant, no se li demana.
Tampoc se li ha de demanar el que estigui d'acord, que per exemple a Catalunya, a Espanya, que es mobilitzi per aquest tema. Sí, que expressi la seva posició, però mobilitzar per mantenir el que tens, llevat que hi hagi una agressió molt forta, normalment no es produeix. En termes generals i en termes concrets, vull dir que això es produeix així.
Això jo reconeixo que tens una part d'importants d'arròs. Mira, veus? Doncs ens queden només 5 minuts, però a més les últimes tertulies sempre ha aparegut aquest tema perquè és evident que és un d'aquests temes que no s'acaba i segurament no s'acabarà tampoc avui. Jo ho traiem poc perquè no estava la Maria. Però Convergència i Unió que la setmana passada, Déu-n'hi-do, ens van tenir també bastant entretinguts amb aquesta estira i arronça que no sé si s'acabarà d'alguna manera o no. No, a veure, no s'acabarà.
Directament, eh? És la història interminable, com la pel·lícula que hi ha. Mira, just a... Jo em parlava d'un article d'aquest... En el mateix diari hi havia el del Toni Comín. No sé si el vas dir el del Toni Comín, que estava molt bé. Estava molt bé. L'anàlisi que fa de la realitat política del país jo hi estaria com un 100% d'acord, no?
Llavors, hi ha una cosa que s'ha de tenir en compte en Convergència, que és el fet aquest. És el fet, quasi diria jo, de la seva fundació. Convergència per què sorgeix? Només perquè després de 30 anys o 40 anys de dictadura, vull dir, en un país arrasat completament culturalment i amb llengua i amb moltes coses, es decideix fer país.
I llavors aquest decidir fer país és necessari crear un partit nou en què l'objectiu principal sigui aquest. És evident que se li dona una ideologia perquè també és necessari i també s'ha d'enfocar el govern, diguem-ne, d'alguna manera, però ja et dic jo que les persones que d'aquell moment funden Convergència i entren a Convergència ho fan per fer país.
Vull dir, amb una ideologia social demòcrata, perquè en aquell moment el mirall que es mira és Suècia, i tant de benestar social com d'economia, com de moltíssimes coses, és un país a imitar.
Llavors, què passa? Convergència sempre ha estat així. El que passa és que ha governat, ha entrat gent de fora, han entrat altres ideologies com la liberal i com una mica els demòcrates cristians, que jo sempre penso que el colla l'entorn, pobre, es va morir una mica abans del compte, perquè si no, això no hauria passat. I, per tant, vull dir, aquesta és la història de Convergència. Què passa? Convergència està arribant al punt final del camí. Si el procés té èxit, és el punt final pel que va ser creada.
Vull dir, i això és una cosa que, almenys des del meu punt de vista, ho veig així. Jo recordo molt bé que fa 30 anys vam estar parlant amb el Josep Maria, no sé si tu te'n recordes, que em vas preguntar com és, Maria, que està la convergència. Jo no ho entenc. Quan havíem estat estudiant junts, exacte, em vas dir com és que està la convergència. Perquè jo en aquells moments prioritzo el fet de fer país, el fet de la meva ideologia, que seria més d'esquerres, no?
I per tant, aquesta ha sigut la meva contradicció de tota la meva vida. Ha sigut el punt de contradicció. Per això entenc convergència i penso, estem arribant al punt final.
Si aconseguim tenir un país lliure, llavors ja en parlarem de què passa en Convergència. Però de moment, fins que arribi aquest punt, les forces que hi ha dintre Convergència, que són molt veiables perquè és un partit dels que té més militants i de tots, 50.000 o 60.000 militants, són molta gent, clar, que hi ha tensions. La gent vigila el seu tros de poder.
Per tant, continuaran. Fins que no hi hagi el procés acabat, jo crec que això continuarà. Jo crec que l'explicació que va fer en Rui anava en aquesta direcció. Si un partit és independentista, automàticament el dia que aconsegueixi la independència s'ha de dissoltre. Si un partit és nacionalista, el dia que aconsegueixi la independència pot dissoltre's o no. I per tant, allò, la refundació o Convergència no es defineix com a independentista, sinó com a nacionalista, perquè després ja veurem.
i per acabar ens queda només un minut per tant última intervenció que et deia que volies dir alguna cosa i dic que ens queda només un minut això que ha dit la Maria es veu una mica clar com està passant des del canvi de posició del març en temes socials l'estat del benestar fins a la trucada o la visita que vam fer
Els liberals diran-li que no es torni massa socialdemòcrata, que han d'agafar el centre de tot el país. El que em sembla que és l'objet, vol dir que hi ha tendències diferents en el partit. I això es pot lligar amb una visió més malèvola, que jo la penso, perquè l'anàlisi també la dona.
que la relació amb Madrid, per part d'alguns polítics d'unió, és tan intensa i tan interessada. A part d'això més ideològic i més liberal, que això té matisos, però hi ha una qüestió d'interessos directes. Jo crec que aquí està el problema. Encara que el senyor Rull va saber tapejar, guardar la roba, treure la seva independència, el qual demostra que...
és una mica com el que tu deies que havia fet d'iniciativa l'altre tothom es mou amb una mica d'amigüetat ho hem de deixar aquí, per tant, doncs gràcies a tots dos, a tots tres Josep Maria, Maria i Josep Maria, tornem d'aquí 15 dies que vagi bé i bon dia
Palls tant al teatre, a la televisió i al cinema. Va fer-se coneguda per les seves interpretacions a sèries com Estació d'enllaç, La memòria dels cargol i Temps de silenci. Va participar en més d'una trentena d'obres de teatre com L'oncle Abània, El casament dels petits burgesos, Enric IV, a les ordres de directors com Pau Monterde, Calixto Vieto i Joan Lluís Bozzo. Al llarg de la seva àmplia carrera va rebre nombrosos guardons com el Premi de la Crítica, el Premi Butaca i el Premi Memorial Margarida Xirgo.
Els forenses confirmen que les restes d'assos trobades a l'església de les Trinitàries de Madrid, disgregades i en molt mal estat, pertanyen a l'escriptor Miguel de Cervantes, l'autor del Quixot. Les feines de recerca van començar fa gairebé un any, quan un equip d'investigadors va localitzar quatre sepultures a l'església i la cripta de les Trinitàries situades cinc metres sota terra.
9 de cada 10 famílies amb fills i risc d'exclusió social que atén la Creu Roja pateixen algun tipus d'inseguretat alimentària. Barcelona, Marriera. Bon dia. D'aquestes famílies, un 22% pateix inseguretat alimentària severa, un fet que preocupa i que fa replantejar les actuals ajudes. Josep Marquès és el president de Creu Roja Catalunya. Usuaris que tenen infants a casa en programes de pobresa que el 27% tingui inseguretat severa ens ha de fer replantejar les coses.
El perfil dels encastats és el d'una dona d'uns 38-40 anys de nacionalitat espanyola amb uns dos fills a càrrec. Marriera, Catalunya, Ràdio Barcelona.
El cartell del Festival Cruïlla s'amplia amb la incorporació del pianista anglès de jazz Jamie Cullum i una actuació conjunta de dos grups de referència de la música alternativa, els escocesos Franz Ferdinand i els nordamericans Sparks. Aquests artistes s'assumen als que ja s'havien confirmat com ara Damon Marley, fill de Botmarley. El Festival Cruïlla es farà del 10 al 12 de juliol al Parc del Fòrum de Barcelona i els abonaments ja són a la venda per 77 euros.
Pendents de l'entrenament del Barça, previ al partit de demà contra el Manchester City al Camp Nou, tornada dels vuitens de final de la Champions. A la sessió hi ha els 21 jugadors del primer equip i Munir del filial. Busquets continua de baixa. El Manchester City arriba a la tarda. Avui a la Champions, Monaco Arsenal, 3-1 pels del Principat a la nada. També l'Atlètic de Madrid, Bayer Leverkusen, 1-0 pels alemanys a la nada. Aquest partit
El podreu veure per TV3 a partir de 3 quarts de 9. En atletisme, la Federació Espanyola ha donat aquest matí la llista pel Mundial de Cross, que es disputa el dia 28 a la Xina, i els catalans Adelme Chal, Jaqueline Martín i Lídia Rodríguez. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Avui s'acaba el procés de preinscripció per al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Els pares i mares encara poden demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi. Hi haurà una línia a les escoles públiques Montseny i Montserrat i a la concertada Madre Sacramento i doble línia a l'escola Canigó.
El procés de preinscripció, recordem-ho, està en que avui podeu consultar els requisits i el calendari Informació General al web municipal santjust.cat i al de la Generalitat, gencat.cat.
Dissabte s'inaugura el Parc Iulia Quieta de Mas Lluí. Són 10.000 metres quadrats espai d'esbarjo familiar que s'estrenen després de 7 anys amb el de caps per l'Ajuntament de Sant Just. La inauguració es farà en el marc de la festa de la primavera que organitza, entre d'altres, l'associació de veïns de Mas Lluí. L'urbanització del Parc Iulia Quieta l'ha executat la Junta de Compensació del Barri després d'un procés complicat per al Consistori i també per als adjudicataris dels pisos. L'any 2008, quan es van adjudicar els habitatges, els propietaris privats dels solars havien de dur a terme l'urbanització.
Però l'inici de la crisi del sector mobiliari va fer que es neguessin a iniciar l'arranjament dels carrers i del parc, uns treballs que costaven 18 milions d'euros. Ara, set anys després, el parc Iuliaquieta ja és una realitat i s'inaugurarà dissabte, en el marc de la festa de la primavera de Maslluí, que inclourà la instal·lació d'un globus aerostàtic que permetrà veure el barri des de l'aire. Per pujar-hi s'han de comprar els tiquets anticipadament, dama a dimecres de 6 a 8 del vespre a l'espai Maslluí.
I un apunt més per recordar-vos que a prop d'una vuitantena d'empreses participaran de la trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. Tindrà lloc demà dimecres a l'hotel City Park Sant Just i encara es poden fer les inscripcions per assistir-hi. L'impulsa promoció econòmica per connectar empreses i comerços del municipi i de fora del municipi. Us heu de registrar, les empreses interessades s'han de registrar a través del web de GettingContacts, gettingcontacts.com, que és l'empresa encarregada de l'organització de la trobada.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Un minut i arribem a un quart d'una del migdia. Aquesta el que fem és parlar de seguida d'història de Sant Just i ho fem saludant el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia a tothom. Què tal? Per fer una mica de memòria. Sí, avui que és un dia primaveral i tot plegat. Home, primaveral, però en tot cas fa fred, fa fresca. Sí, però mira ara quin sol més. Això sí, això sí que el tenim. Sí, està bé, el sol. Sí, està la mare bé.
Parlem d'història, per tant, avui cap on ens situem, Pep? Ai que vam dir la creació d'un poble? Sí, és veritat que vam fer una mica l'avançament del que faríem avui. Sí, que ho vàrem comparar amb el naixement d'un poble, com el naixement d'aquella del Griffith, el naixement d'una nació, oi, la pel·lícula aquella? Doncs aquí dèiem el naixement d'un poble, no? I una mica, doncs, això, perquè el que ara expliquem no és res més com s'ha anat compaginant i formant i obrint i ampliant i fent gran...
un nucli petitíssim que hi havia al redor de l'església, amb unes quantes masies, i un hostal que l'any 1600 es va col·locar el creuament que hi havia, l'arribada de la via Augusta, amb un punt estratègic, allà hi deixaven les diligències els cavalls, feien canvis per entrar i sortir de Barcelona, era un punt fora de la ciutat, que per tant no molestava, era molt a prop, i d'aquesta manera, tot i que abans es feia nit per anar a Gràcia...
Des de Barcelona, avui dia, les coses ja no ens semblen que puguin ser d'aquesta manera. Exacte. I anem compaginant un poble. Per exemple, diu que el 1921, i empalmem una mica amb la setmana passada, es posen voreres a la Rambla. Què vol dir això? La Rambla, naturalment, era un passeig que es va obrir, un passeig vol dir una rasa que es va obrir enmig d'uns camps, que eren de Camp Modulell,
I llavors, per allà, permetia arribar fins a la carretera
que no va ser sempre oberta fins a la carretera, però va gerar una connexió i una sortida del poble. Més aviat camí estret i tot plegat. I l'any 21 decideixen fer-hi voreres. L'any 21, eh? L'any 21, sí. O sigui que fa quatre dies, també, d'aquestes coses. No ho sembla, però fa quatre dies de la manera que passen. No fa ni cent anys. No, està clar. També el 21, el mes de març, començarà a funcionar la fàbrica de ciment Sanson.
O sigui, la fàbrica aquesta, que ens ha durat molts anys aquí... Singul de Sant Just, no? Que sí, que llançava les cendres del ciment sobre la roba estesa del barri, segons com bufava el vent. Després, al començament hi havia una xovenella petita. Després vam fer una de 100 metes, que era la més alta que hi havia a Europa en aquell moment. La vam parar tres vegades perquè la Junta no se'n refiava dels enginyers.
Els enginyers deien que no patissin, que allò tiraria amunt, els altres deien que no, i a la tercera, doncs, que va ser la vençuda i va ser la més alta d'Europa. I això per què servia? Senzillament per llançar aquestes cendres al poble veí. Depèn de com ho fes el vent, sigui una gran solució, no? Què passa més? El 21 també. Aquest any es veu que hi havia moguda urbanística, no? Comencen les obres d'urbanització de la plaça del davant de l'actual Casa de la Vila.
Què vol dir això? Al costat mateix de l'Ajuntament, encara hi ha la finca de Can Cardona, i aquesta finca de Can Cardona davant tenia els seus horts, perquè és clar, cada finca al davant té un hort, com els Camps Preciós, tot el que és la plaça que en diem Camps Preciós, etcètera, eren horts que tenien amb la collita pròpia del dia, una col, un enciam...
un tomàquet, etcètera, etcètera, i en aquests horts que eren domèstics. Per l'ús de cadascú, no per fer negoci. Per l'aviatllament personal i familiar. Llavors, el que s'aconsegueix és que s'enderroquin les parets que marquen aquest hort i es converteix en la plaça actual Mossèn Gessin-Berdegui.
O sigui, que el XXI comença, les obres d'urbanització, què vol dir? Tirar terra, les parets que tancaven l'hort, i d'aquesta manera queda un espai obert, com el coneixem ara, amb dos nivells, com també ho podem veure. La plaça té dos nivells, allà on hi ha el rentapeus i baix, no? Perquè l'hort aquest agafava tot això.
Diu, el XXI també curiosament diu, a conseqüència d'haver estat agregat a Barcelona el poble de Sarrià, el XXI Sarrià era un poble i s'uneix a Barcelona com un barri. Amb motiu d'això el nostre poble de Sant Just passava a ser l'imitruf d'aquella capital pel cantó del nord. Nosaltres l'imitem amb Sarrià, l'imitàvem amb Sarrià, ara l'imitem amb Barcelona...
perquè resulta que Sarrià és Barcelona. Clar, clar. Però en aquell moment encara no? No, nosaltres l'invitàvem a Sarrià. I el 21 s'uneix, Sarrià, amb Barcelona, i per tant connectem amb Barcelona. El 22 diu, començar amb la prellongació pel cantó nord del carrer de Bona Vista, la urbanització de la barriada de Camp Freixas.
Camp Freixes, una masia també, d'aquestes que envolten l'església, i abans el carrer Bonavista era tancat i s'havia de fer tota una volta fins a arribar Camp Freixes per tornar cap a l'església, en fi, coses de l'època, perquè hi havia camps entremig, hi havia garrofers, hi havia de tot. Per tant, el 22, el 21 passa això també. El 22, com dèiem, la prollongació del carrer de Bonavista.
i parlarem ara després del carrer de Bonavista. Diu, el 23, la plaça de la Casa de la Vila s'hi dona oficialment el nom de mossèn Cinto Verdaguer, com dèiem abans. O sigui, no tenia nom, però en canvi, en el 23 li posen nom oficial arrel d'una reunió que hi ha de joves del poble
intel·lectuals, que diuen aquesta plaça, es podria dedicar a Mossèn Cinto, el gran poeta del país, no? I per tant, doncs això. Aviam. El 23 es comença la urbanització de la barriada que se'n diu Plana de Campedrosa. A darrere de la masia de Campedrosa hi ha una urbanització
que és la plana pedrosa, i per tant el 23 comença l'urbanització d'aquests terrenys que hi havia també que eren agrícoles, naturalment, i el 24 comença l'urbanització de la barriada del Sagrat Cor.
Sabem que la Rambla, quan anem cap a Barcelona des del Parador, a mà dreta, si baixem al segon carrer, al carrer Sant Isidre, precisament, ens trobem amb una placeta rodona molt curiosa que hi ha l'estàtua del Sagrecor amb un dipòsit d'aigua. I al volt, tota una sèrie de xalets adossats, que és com una mena d'urbanització anglesa.
que eren de la família Modolell i cada una de les cases hi vivia un dels fills Modolell. Per tant, això ens trobem que el 24, l'any 24, s'urbanitza aquest sector del Sagrat Cor. I el 25 segueixen la prellongació del carrer Bonavista pel carrer nord, pel cantó nord. Què més, el 26? L'any 26 es va obrir el carrer Mare de Déu dos Dolors.
que ara sembla que sigui un carrer de tota la vida i es va obrir el 26, quan baixem les esqueletes de l'església. Sí. I veiem que... I abans què hi havia? Camp. Estava tancat? Ah, camp. Un camp de blat. Si no era carrer, exacte. No, hi havia blat. Un camp de blat, precisament. I es va obrir el carrer i al costat, en un de l'espai d'aquests, el camp de blat, s'hi va fer el primer camp de futbol. Mira, veus. Hi havia, sí?
I què més diu aquí? Sí, hi ha un fet que va lligat amb l'església i els delmes que diu el 28, durant les obres d'urbanització del carrer Bona Vista, foran aterrats els cubs de l'antiga rectoria que obstruïen el pas d'aquell carrer. O sigui, què passava? A darrere de l'església hi havia uns cubs, uns edificis, que eren uns cubs, que feien que el carrer fos molt més estret
del que venia des del carrer Bona Vista i s'acabava allà com un coll de polla. Llavors què dius? Doncs molt bé, aterrem aquests cups que donaven precisament el batisteri actual de l'església perquè allà els delmes que hi havia volia dir que quan escollia raïm una part anava a parar en aquests cups que era un delme que pagava la pagesia a la parròquia. I llavors d'aquesta manera el que es va aconseguir és que el carrer tingués tota la mateixa amplada
I, per tant, no hi havia aquell coll d'ampolla que dèiem abans, no? Hi havia el canvi. Això mateix. Aviam, què més? Què més hi havia? Ah, molt bé, el 29. Sí. El 29 teu s'instal·la la il·luminació pública de la Rambla. L'any 29 anàvem amb vistos, eh, amb espelmes. A la Rambla. Clar, clar, que curiós, no ens ho imaginem, però sí, sí. Esclar, és que sí. Quan era de nit era de nit, no? I tant, de nit.
I el 30, el 29, s'acaben les obres d'urbanització de la plaça de la Vila. No corrien massa, eh? Van començar el 21, eh? Recordem-ho, eh? Tranquilament, sí, sí. Devien quedar bé, per això. Sí, diem que sí. Què passava al 30? Es posen bancs de pedra artificial a la Rambla.
quan enquitrenaren el seu paviment. Hem dit abans que era una rasa de terra, que es van fer unes voreres al costat. Doncs d'aquest any 30 el que es fa és que posen uns bancs que van durar fins fa 4 dies i encara no sé per què els van treure, perquè eren magnífics, i llavors van enquitrenar aquell passeig. Per tant, va quedar... En diem una rambla, quan ja hem dit altres vegades que són una rambla, si passa aigua, hi ha aquí d'aigua. Era impossible per la seva situació geogràfica que passés, no?
I també deia que el 30 comença la urbanització de l'indret del nostre poble que se deia de l'hostal vell. De l'hostal vell n'hem parlat alguna vegada. Allà hi havia l'estudi, hi havia pare de l'Ajuntament, hi havia la casa de la Blat, de la carn, el pou comú, el pou del glaç, etcètera, que eren els radors d'aquest edifici. I llavors s'urbanitza i s'obre el carrer i es van construint algunes casetes que van cap al mercat, per entendre'ls. Val.
I això es fa al 30. No sé si és 30. Jo vaig ser cap de 10 anys, eh? O que tot molts anys jo. Home, una mica de tot, segurament, no? Ja està, Carme. Que volies anar tot molt ràpid. Molt bé. Què passa? Sí, diu, el 31 el carrer Bonavista és del tot obert. És de venir una de les millors urbanes de gran importància. Molt bé, és veritat. Ja podem... Doncs tot el carrer Bonavista ja el tenim per nosaltres. Sí...
Diu que hi ha el 31, són fetes les obres d'urbanització i millora dels carrers dels voltants de l'església, amb les escales construïdes en el carrer d'aquest nom i la pavimentació o encimentada dels carrers que hi havia al vol. I el 34 acaben les obres de construcció de la xarxa general de clavegueres.
seguida de la pavimentació del carrer vulgarment anomenat de la Sala i de la plaça Can Preciós. Recordem que el carrer de la Sala és en Selm Clavé. Per tant, el 34 s'acaba les clavegueres del poble d'aquest sector. I el 44 és beneït el parador dels autobusos, aleshores recentment construït. L'any 44, el 19 de març, precisament ara farà...
Quan farà? Mira, exacte, d'aquí demà passat, no? 74 anys? No, 71. 71, efecti ara. 71 anys, demà passat farà 71 anys que es va inaugurar el parador. Mira, és temps, eh? No ha canviat tant l'aspecte. És a dir, moltes coses de l'entorn potser sí, però en realitat, mira, en tot aquest temps altres coses sí que ha canviat. Sí, ha canviat, evidentment, la edifici que hi havia abans. Però la zona una mica funciona igual. La zona no.
No són, no, no. Que passa que a darrere hi havia una casa, que a l'Andriol ja no hi és, hi havia uns jardinets al vol que ja no són. No, no, clar, hi ha molts matisos, eh, però sí, sí. Matisos hi són, està clar. El 44, el 19 de març també, es beneix, perdó, ja ho hem dit, que es beneix, perdó. I les voreres de la Rambla són enrejolades el 45.
que llavors ja queda com el que en diem aceres o baravies, que hi ha al costat de la Rambla, que els lladoners les fan aixecar les llambornes, etc., i els penots i totes aquestes peces. Però bé, i diu que el 45, la imatge del Sagrat Cor, col·locada al centre de la plaça de la barriera del Sagrat Cor, és beneïda pel senyor bisbe de Barcelona. Aquella imatge que hem dit abans, que hi havia en el dipòsit d'aigües, ja està. I el 46, i acabo aquí,
És inaugurat l'Observatori Materiològic Local, anexa a les escoles Núria. El 46. El 46, sí. Jo recordo bé. Sí, portem uns quants anys ja, amb l'Observatori Materiològic. Sí, el 46, les escoles Núria tenien un observatori, una caseta d'aquestes típiques d'observatori.
on es podia mesurar també la pluja que queia, el baròmetre, l'anemòmetre, també la temperatura, etc. Llavors, els alumnes teníem la missió de prendre nota. Anotar, no? Clar, clar, clar. Anotar, això. I des del 46, doncs, que es prenen... Fa gairebé 60 anys, per tant, eh? Molt bé. Sí, sí, sí. I aquí, en principi, acabem una mica això del naixement d'una població o d'un poble que tenim per avui i març que ve, si no hi ha cap novetat, seguiríem amb alguna cosa més.
Perfecte, Pep. Si et sembla bé, mirem... Frases de la setmana. Vinga, a veure què tenim aquí. Per exemple, unes que digui... Diu, no soc pas tan intel·ligent. És que amb els problemes hi brego molt més temps.
I això deia l'Einstein. Veus, exacte, un bon savi, no? Sabia el que es deia. Sí, diu, no soc tan intel·ligent, però hi dedico molt de temps amb allò que rumiu, no? I diu, les paraules són coses o són miralls de coses? Aquesta l'havíem dit un dia.
Només poden sentir-se incompresos els que pateixen aquest greu defecte, voler ser compresos. Això ho diu Josep Maria Espinàs, per exemple. I el darrer, per exemple, del que presento avui, diu...
També m'agrada aquesta, eh? De qui és? Volter. Estan molt bé totes tres avui, eh, Pep? Sí, eh? Costarà decidir-nos. Tu tens alguna preferència, clar? No ho sé. Per curta, aquesta del sobrí, no hi ha més compàs. Sí, exacte. I ho guardem els altres per la setmana entrant. Ens hem d'avançar amb aquesta, de Volter. I companyia dels oients nostres. Frase de la setmana. Gràcies, Pep. Que vagi bé. Tornem dimarts. Bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Dos minuts i arribem a un punt a dos quarts d'una del migdia. Enganxem, per tant, enllacem amb l'última mitja hora d'aquest programa. De seguida parlem del concurs de prosa i poesia que està en marxa fins la setmana que ve ja tens per presentar originals. En parlarem tot seguit amb la Marta Mossach del Servei Local de Català. Ho farem després d'escoltar Blue Monday, un tema que ens trasllada al Blue Monday. És aquest dia en què oficialment seria el tercer dilluns de gener, un dilluns trist...
Avui tenim un dimarts amb sol, però bé, en tot cas, sempre és bon moment per escoltar aquest tema.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
I aquesta hora parlem del concurs de prosa i poesia que organitza cada any el Servei Local de Català pels vols de Sant Jordi. Normalment, un mes abans, coneixem les bases i el Sant Jordi és quan es fa públic aquest premi. I en parlem sempre amb la Marta Mossà, coordinadora del Servei Local de Català. Avui la tenim aquí, just a la fusta. Molt bon dia, Marta. Hola, bon dia.
Per parlar una mica d'aquest premi que, com dèiem, en parlem cada any però fa il·lusió, no sempre, perquè és un d'aquests premis que no s'acaben i que continua la participació. Sí, la veritat és aquesta. Vam començar fa 27 anys i veiem que continuem i cada cop amb més gent i més participació.
I, a més, de vegades hem canviat coses i veiem que continua la gent sent fidel al concurs. Per això que agraïm a tothom que es presentin i que tinguin l'interès d'escriure i participar-hi. Aquest any, a més a més, el Premi es dedica a l'escriptor Manuel de Pedrólo.
Sí, sí, perquè és el 25è any de celebració B de la seva mort i com ha estat un dels escriptors que segur que tothom ha llegit el mecanoscrit del segon origen i s'han fet pel·lícules i doncs creiem que era bo...
fer esment d'ell. De tota manera, les obres no han d'inspirar-se en ell ni en els seus temes. No, no. Cadascú és lliure d'escriure el que vulgui, el que el cor li demani. Això es manté, el tema lliure, tant per prosa com per poesia. Sí, sí, perquè pensem... Al començament posàvem temes...
Però després vam veure que la gent de vegades els desviava, començava d'una manera i acabava d'una altra. I llavors vam pensar, mira, cadascú que escrigui el que vulgui. De fet, més, per exemple, penso en poesia, sobretot...
Cadascú pensa una cosa i l'ha d'escriure i ha de ser lliure. Hi ha diferents categories, també, com sempre. Hi ha la part de nois i noies de 9 a 11 anys que són molt petits, no? Encara van a escola. Sí, van a escola i la veritat és que els agraïm als professors que els acompanyen. Són potser els únics que tenen una mica d'ajut, diguéssim, per...
per encoratjar-los a que escriguin. Ja estem en contacte amb totes les escoles i ja ens truquen com ho fem, què fem, quan ho presentem l'últim dia i està molt bé. Però ja els nens sí de nou i déu-n'hi-do com escriuen i el que escriuen. I després hi ha les categories adolescents que estan dividides en dues, 12, 14 i 15, 17. Que suposo que a aquesta època de vegades deieu que potser és un cost una mica més, segons quina edat. Molt. Crec que una mica, una mica molt.
Mira, de fet, ara encara fins la setmana vinent la gent pot anar enviant obres i ara he passat un moment a revisar coses i on hi ha més presentació de moment és amb adults i els nens, però de 15 a 17 anys...
Crec que s'esperaran l'últim dia. N'hi ha, eh? N'hi ha alguna cosa, però poca. Per això dic, a veure si s'animen, perquè ho fan a última hora, però costa més. És una edat que, no sé, potser per vergonya, per mandra, no sabem el per què, però costa. En les dues franges, eh? Tant la de 12-14 com la de 15-17. Sí, de 12-14 no tant.
També alguns, per exemple, de sisè, tenen ja 12 anys, o 12-13, i també participen més. Però 15-17 ens costa, costa molt. I a l'hora de valorar les obres, des del jurat, quins aspectes teniu en compte? Mira, sobretot la creativitat.
i que t'arribi, que et digui alguna cosa allò que estàs llegint, saps? De vegades rebem coses que estan molt ben estructurades, molt ben escrites, sense falta d'ortografia, però que no ens arriba. I de vegades, clar, hi ha el jurat que diu, oh, és que aquest està molt ben escrit, i un altre que li diu, sí, però què et diu? Res. Si no et diu res, mira...
corregir una falta d'ortografia, després li passem al corrector i ja està. Però la poesia i tot t'ha de dir alguna cosa. Llavors, per això la creativitat i que ens digui. El que passa és que, clar, que li digui el jurat, que sempre intentem que sigui variat, no? Homes, dones, joves, grans, de totes les edats, perquè hi hagi més varietat. Però, clar, som un jurat, no? I és una opinió que potser hi hauria d'altres, però, en principi, triem el que ens arriba a nosaltres.
I hi ha debats, per tant, entre vosaltres, perquè ara deies aquesta discussió hipotètica. Sí, sí, i tant, i tant, no sempre, eh? I amb totes les edats. El que sí que és cert és que quan ens trobem hi ha una sèrie d'obres que destaquen. O sigui, que tothom ha triat, doncs, no sé, set o vuit, que tothom coincideix. Llavors, d'aquestes són les que tornem a llegir en grup...
decidim a veure aquesta que diu una mica aquí ens agrada tres, aquí ens agrada un, i hi ha la deliberació aquesta, però amb tots, sempre, però sempre del grupet que ja s'ha seleccionat. I coincidim, eh? I això que som uns deu, eh? Deu o onze membres de jurats. I qui el forma aquest any, el jurat? Doncs mira, per nens venen gent de les escoles, un parell de professors o un...
I alguna persona del poble, o que ha estat professor, o que li interessa, o que és del taller d'escriptura, depèn. I d'adults i joves, també persones de l'Ateneu, o que han escrit algun llibre, o que s'han dedicat a poesia, o antics guanyadors del concurs de Sant Jordi, que els demanem si poden col·laborar...
Antics professors, de literatura... Varietat, eh? I variem, a més a més. Clar, depèn de la fe. Quan demanes, si podem col·laborar, de vegades poden, un any, un altre no, i ens van dient, mira, aquest sí, aquest no. I quanta gent acostuma a participar-hi?
d'obres que es presenten, ens vols dir? Doncs mira, entre 250 i 300 és el nombre dels darrers anys. Jo n'hi do, no? Sí, sí, està molt bé. A més a més, premis en metàl·lic, cosa que també suposo que...
que és un alicient, no? Home, sí, sí. Per això jo sempre dic als joves, que de vegades són els que volen més, que dius, home, si no escriviu us perdeu això, que són, a veure, és poc, però per ells potser representa força. Sí, sí, fins a 80 euros, no? Sí, sí, exacte, 60, 70, 80.
I els adults, també, 100, 120, 160, que també, mira, per sopar i amb la família... Home, 160, un bon sopar, eh? Està molt bé, per això, per això. Pots comirar uns quants. I els nens amb llibres, perquè a veure si així col·laborem amb aquestes ganes de llegir i d'aprendre, perquè llegir ho és tot...
Clar, ja tens de presentar encara les obres fins al dia 24 de març. Abans deies que en algunes categories acostumen a arribar molt a última hora. Sí, sí, sí. Amb totes les categories arriba a última hora, però de moment ja tenim força coses amb adults i nens. I els joves, no tant. Mhm.
I el 24 de març, que és dimarts de la setmana que ve, a més la presentació es fa a través d'internet, no? Sí, sí, sí. Hi ha una hora exacta que es tanqui? Sí, a les 12. Sí, ja es pot fer encara fins al vespre, eh? Sí, sí, al vespre és l'últim. Tanquen, no? Aquest és un aplicatiu informàtic, el tanquen i ja està.
El que sí, que la veritat és que els informàtics del Consorci ens van canviant els aplicatius i aquest any ens l'han canviat a última hora. No, ara l'han fet molt curt, però tan curt que l'altre dia mirava i la veritat és que des d'aquí demanaria que on diu observacions, si la gent pot posar el nom i un telèfon de contacte, ho agrairem.
Perquè és tot a través de correu i de vegades hi ha gent que no el mira ràpid. I nosaltres necessitem saber, potser de vegades, alguna informació i amb el telèfon sempre contesta més ràpid la gent.
Doncs ja tens fins al dimarts de la setmana que ve, com dèiem, a través d'aquesta aplicació que es pot trobar, si poseu cpnl.cat, allà ho trobareu fàcilment, no? Sí, o si no, al web de l'Ajuntament, que potser és més fàcil i tot, perquè ja accedeixes on diu concurs de Sant Jordi i cliques allà i ja pots accedir. I llavors també la gent que se'n recordi que ha d'anar...
a la banda esquerra, a dalt de tot on diu accés al concurs i llavors emplenar les dades i adjuntar l'obra, que de vegades hi ha gent que no l'adjunta, posa totes les dades i no adjunta l'obra. Amb un document Word i ja està. I els premis es lliuren per Sant Jordi, Marta? Sí, seran segurament el 24 d'abril.
Després de Sant Jordi. Ah, i una novetat. Al darrere de les bases, si us hi fixeu, diu que el dia que lliurem els premis farem un dictat. Farem un dictat amb tot el públic que vingui al lliurement de premis, amb tot el públic que vulgui participar-hi, és clar. I provarem com funciona. I serà d'alguna de les obres, alguna cosa així o...?
No ho sabem encara. Estem decidint si serà o d'alguna de les obres o d'algun dels autors de l'any. Però crec que de les obres tenen moltes possibilitats.
Molt bé, doncs estarem pendents també d'aquesta sorpresa que hi haurà en l'entrega de premis. Avui hem volgut parlar una mica de les bases per aquest concurs d'apresa i poesia en català per no professionals en aquest Sant Jordi 2015 amb la Marta Mossac del Servei Local de Català. Moltes gràcies, Marta. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Adéu, adéu.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passa un minut de tres quarts d'una del migdia. Saludem aquesta hora el Carles Hernández de Rius per parlar del temps dues hores més tard del que fem habitualment. Sí, per culpa meva. Però, en tot cas, avui hem dit que feia sol, que feia fred... Sí, no és d'aquells dies que la gent estigui preocupada des de primera hora del matí que farà molt temps. No, la gent parla de primavera, tot i que en realitat fa fred.
És a dir, això que ens passa amb el sol. Sí, i a més a més aquesta nit passada podríem dir que és una de les deu nits més fredes d'aquest hivern. Encara estem a l'hivern i avui hem baixat fins als 2,2, que és una temperatura força baixa i recordem que la mínima aquest any ha estat de 1,1. Quin dia va ser?
1,1. Aquest dia que havia de nevar, no? Segurament. Sí, probablement. Ara en m'has patat. Com que he de fer el resum... Com que he de fer el repàs i com pots comprovar ja l'estic preparant, no recordo com va ser la mínima, doncs ja ho explicarem.
2,2 de mínima, temperatura molt freda aquesta nit, ha baixat, hem tingut una nit serena, la lluna que està creixent, amb molt bona visibilitat un altre cop, nits realment... Realment, de l'hivern el que podríem... Després ja en parlarem d'aquí uns dies, però una de les claus d'aquest hivern és que està el vent, la bona visibilitat realment d'estar en l'hivern, on el vent ha tingut el seu protagonisme. Potser les temperatures no han baixat tant com s'esperava, o com esperava un servidor, però bé, el vent s'ha encarregat de mantenir en bastant la ratlla aquestes temperatures. Mhm.
Avui estem en un impàs. Ahir explicàvem una miqueta que la setmana a mesura que comença s'anirà complicant. Ahir hi havia algunes precipitacions durant el dia que van voltar per Sant Jus, però no van acabar donant precipitació. Avui és un dia força més serè. Tenim alguns núvols, encara hi ha una miqueta d'aire fred en alçada, per això els núvols tenen una certa tendència a créixer. No són núvols prims, sinó que on trobem algun núvolet gris fa la seva intenció de créixer una miqueta. Encara queden restes d'aire fred en alçada, per això creixen
I ara aquí en tenim una, eh? Si miréssim cap al turorrodó, cap a la penya del morro, més cap a la penya del morro, doncs podríem veure un núvolot que ha crescut i ha solit aquest aire fred i la diferència que hi ha amb superfície amalçada. Ahir a aquesta hora estàvem al voltant dels 8-9 graus, o sigui que era un ambient fred, era un dia d'hivern, i la màxima va arribar als 11 graus, tan sols.
Però avui la cosa ja ha canviat, avui ja el sol s'imposa una miqueta més, ara ja tenim 14 graus, avui sí que tenim un dia que podríem dir que està dins del que és la normalitat d'aquest mes de març i d'un dia com avui, aquests 14, podem arribar als 15 o 16, i les mínimes la propera nit no baixaran tant, creiem que ens quedaran als 4 o 5 graus, encara són temperatures de finals d'hivern, però és el que toca, perquè encara no hem arribat a la primavera.
Situació de cara als propers dies. Continuem amb aquesta disbauxa meteorològica perquè els dies seran força variables i realment és molt complicat fer previsions. Per una banda, per aquesta depressió que avui ja està afectant la zona de Cádiz, una depressió que ha baixat per Portugal, que arriba
a la frontera entre la península ibèrica i el Marroc, i que aquesta depressió, a partir d'avui, ja comença, a partir d'aquesta tarda, a enviar un corrent de vents de mar cap a terra, que afectaran un principi més la zona d'Almeria, Múrcia, al sud del País Valencià, però que a mesura que vagi avançant la nit de dimarts i demà dimecres, també afectarà les comarques de Tarragona-Barcelona i potser les de Girona.
Aquesta situació, aquest corrent de vents marítims farà que a punts del litoral s'acumuli molta nuvolositat i sigui un dia radicalment diferent el d'avui, o així ho indiquen els mapes. Demà serà un dia gris, molt tapat. També recordeu que quan hi ha molt recorregut marítim, encara que no hi hagi massa precipitació demà dimecres, els núvols sembla que hagi de cabre els cels. Es fan molt foscos perquè...
Tenen molt poca alçada, són molt baixos, no deixen, tenen un bon tou de gruix i llavors les seves bases són molt fosques i sembla que hagi de caure el cel i tenim núvols pràcticament baixos que es formen. Continuen dient els mapes que la precipitació de demà dimecres és minsa, molt poc important, de dècimes de litre o d'un o dos litres i que probablement podrien arribar més de cara a la tarda que no pas al matí.
O sigui que demà serà un dia gris, humit, com que les temperatures no han tingut temps d'enfilar-se massa, doncs serà un dia també, podríem dir, fred, perquè encara que ens quedem en 14 o 15, doncs serà un dia que no tenc la presència del sol, tindrem més sensació de fred. I de cara a la propera, de cara a la nit, doncs les temperatures s'enfilaran moltíssim. Clar, direm, oh, us en recordeu de la nit de dions a dimarts, dos graus, doncs ara ja en tenim 10 o 12.
Perquè al tapar-se el cel i ser vents allavantats, qui mana a l'hora de posar temperatura a la zona litoral és el mar, que el tenim amb 13-14 graus, o sigui que les mínimes es quedaran amb aquests valors que podrien dir que van ser les màximes d'ahir, o sigui que serà bastant contrastat.
De cara al dijous això va perdent força, els mapes continuen dient que aquesta depressió que es troba al nord del Marroc viatja cap al sud, això farà que la situació de llevant aquesta incursió de vents humits de mar cap a terra afecti molt més el sud de la Mediterrània i no pas al nord. O sigui que a Catalunya ens quedarem al marge, ben bé fins a Castelló, i on podrien tenir precipitacions de cara al dijous seria a partir de València cap al sud. En aquesta zona sí que continuarà plovent, però nosaltres ens quedarem al marge.
Però al baixar aquesta depressió començarà a entrar-nos una miqueta de vent agregalat, un vent que arriba dels Alps. És un vent que és fred, no té molt recorregut, és sec, i aquest vent ens portarà una petita bosseta d'aire fred. Entre dijous i divendres no, o sigui que tant dijous com divendres estarem amb l'impàs entre l'aire fred aquest dels Alps i la depressió que marxa cap a l'Àfrica i tindrem un parell de dies força tranquils.
Fins i tot dijous i divendres les màximes es poden enfilar per sobre dels 16 o 17 graus, o sigui que les màximes seran agradables, estarem amb terra de ningú i les mínimes no baixaran tant com la d'ahir la nit. O sigui que dijous i divendres seran dos dies amb alguns nuvolets, poc importants, però ja no parlarem de nuvolositat molt marcada com passarà demà.
Llavors, de cara al cap de setmana és quan ens arriba, divendres a la tarda, matinada, divendres a dissabte, és quan arriba aquesta bosseta d'aire fred que ve dels Alps, s'instal·la a sobre de Catalunya i això ens pot portar a una miqueta d'inestabilitat, una miqueta molt. Què diuen avui els mapes? Molt, eh? Sí, perquè aviam, o sigui, ja un descarregui la tempesta, doncs empretarà. Clar, diumenge, per exemple, a Sant Jus no va ploure, però a Sant Cugat va caure un ruixat espectacular i si no tinguéssim les muntanyes aquestes d'aquí pràcticament veuríem Sant Cugat des de Sant Jus, o sigui que tampoc no està tan lluny.
Llavors, clar, tens situacions molt estranyes. A Sant Just està fent sol diumenge, però a pocs quilòmetres en línia recta tenim una zona on està caient una tempesta molt important. A més es veien els núvols el diumenge.
Doncs això és el que passarà una mica dissabte. La previsió de dissabte l'hem d'anar seguint. Avui dimarts, dimecres, dijous, fins i tot divendres haurem de seguir aquesta previsió. Què diuen avui els mapes? Doncs que el dissabte el matí estarà força tapat, els núvols que s'aniran desenvolupant, que aniran creixent, sentirem tronar, i a partir del migdia i també a la tarda... El pronòstic dels núvols tindran sentit, eh?
Sí, o sigui, aquests núvols de dissabte sí que pronostiquen precipitació, encara no està massa clar quan, però com a mínim els mapes avui es posen d'acord amb que seria de cara a la tarda que poguessin créixer nubolades i tempestes. Diumenge seria un dia força més tranquil, amb serenitat, haurà passat aquesta bosseta d'aire fred, tindrem un temps tranquil, i a la tarda sembla que les tempestes tindran intenció de créixer, però quedarien més cap a les comarques del nord de Girona, alguna zona del Pirineu de Girona, però no afectarien tant territori.
dilluns podrien tornar-nos a afectar de cara a la tarda tempestes. Primavera arriba amb força, eh? Com podeu comprovar, a partir de divendres, 23.45, entre la primavera i ja, tant dissabte com dilluns, tenim estabilitat al matí, alguns núvols, però a la tarda tempestes, que és el típic temps primaveral. Les temperatures...
Després de la pujada del dijous i divendres, que pujaran una miqueta i seran més agradables, potser el cap de setmana baixen una mica les màximes fruit d'aquests núvols, d'aquestes tempestes, que refrescaran una miqueta l'ambient i que també ja és típic de finals de març. Hem de seguir de molt de prop la previsió, sobretot de dissabte i de diumenge, perquè varien molt.
I una dada curiosa, per posar aviam qui tindrà raó d'aquí a final de setmana, no? Tots els mapes que hem consultat, pràcticament tots ens marquen aquesta estabilitat de dissabte i més estabilitat diumenge, excepte una previsió, que és la del Servei Meteorològic de Catalunya, que ens parla d'un cap de setmana força tranquil, amb alguns núvols, però sense precisament. Com és?
Qui lo sap? És una d'aquelles coses. Els catalans som únics, no? És curiós, sí. Per això, l'únic perquè si acaba no passant res, també hi posem alguna medalla al centre metrològic de Catalunya. A veure què? També és veritat que avui estem a dimarts, que tot això que dius sempre, Carles. Clar, però quan fas una previsió i tens el territori amb molta proximitat, et cures amb salut. O sigui, els alemanys poden fer previsions a Catalunya amb tota la tranquil·litat del món, que ningú els anirà a reclamar el diumenge o el dilluns els anirà a reclamar el bon temps que havia fet el cap de setmana.
Molt bé, Carles, doncs ho anirem seguint i ens queda clara aquesta dada també. Que vagi bé i tornem demà. Bé, et sentim d'aquí una estona amb l'Andrea, no? Tornaràs a aparèixer a l'informatiu. Sí, sí, repassarem una mica més. Que vagi bé, bon dia, gràcies.
5 minuts i arribem a la una del migdia. Per tant, tanquem. Just a la fusta d'avui, dimarts, 17 de març, agraïm la gent que l'ha fet possible. L'Andrea, bon als serveis informatius i a la producció del programa. El Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps, l'heu sentit ara mateix. Avui hem entrevistat també la secretaria d'organització del PSC, Gina Pol, per parlar de la candidatura que es va presentar ahir amb el llistat complet de noms que formen aquesta candidatura socialista pel 24 de maig.
Hem fet tertulia amb Maria Camps, en Josep Maria Majoan i en Josep Maria Ranyer. I a la tercera hora hem parlat d'història de Sant Just amb en Pep Quintana, també del concurs de prosa i poesia que organitza el Saber Local de Català amb la Marta Mossac. I des de les 10 us ha parlat Carme Berdoi.
Tornarem deman, moltes més coses. Ara de seguirà arribar l'Andrea Buenom al Sant Just Notícies, edició migdia, per posar-vos al dia de l'actualitat santjustenca. Que vagi bé, que passeu bon dimarts. Adiós, B.M. 98.1
Fins demà!
Bona nit.
Yeah, the tricks in your head are a lie. Yeah, the tricks in your head are a tricks in your head are a lie. I lay hands on your head. And a breath from the cinema closing library. If you could look from here, you would surely see. There's a softness in your heart. There's a poetry to come.
Yeah, you thought about what they went through.
It's much darker, much harder than anything that happened to you.
Yeah, the tricks in your head are a lie. Yeah, the tricks in your head are a lie.
Fins demà!
Ràdio Tostel 98.1 Ràdio Tostel 98.1 És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
La secció local del PSC presenta una llista per a les municipals majoritàriament femenina. Més de la meitat dels integrants són dones, una norma que trenca amb el que dicten els estatuts dels partits. La llista la lidera Josep Perpinyay, l'acompanyen entre l'altra Gina Pol i Joan Bassaganyes. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts, 17 de març. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Últim dia avui del procés de preinscripció per al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública de Sant Just. Última setmana per participar del concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. Dimarts 24 està encara el període per participar d'aquest certament que arriba a la 27a edició. Una de les novetats és que els textos s'han de presentar per internet.
I nova mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Hilaria Termolino signa la proposta que es presentarà dijous i que porta per títol Aversionistes d'avui. És una mostra que reuneix set joves artistes multidisciplinars.
Bon dia. La secció local del PSC presenta una llista per a les municipals majoritàriament femenina. 16 dones i 11 homes conformen la llista, és a dir, més de la meitat dels integrants són dones. Una norma que trenca amb el que dicten els estatuts dels partits polítics, que estableixen que la presència femenina ha de ser del 40%. Josep Porpinya lidera aquesta llista.
Sant Just Notícies. Una seixantena de persones van aprovar ahir la llista socialista a les eleccions municipals en una assemblea extraordinària. La forta presència femenina és una de les novetats de la candidatura. Gina Pol, secretària general del PSC Sant Justenc, número 2 a la llista, n'ha parlat el Just a la Fusta.
primera vegada també que se supera més del 50% la presència femenina. Penseu que els estatuts dels partits actualment estan proposant entre un 60% d'homes i un 40% de dones. En aquest cas, sense pretendre-ho, sense buscar-ho, quan s'ha anat a pensar en persones que podrien participar-hi, de forma natural han anat sortint moltes dones. Per tant, podríem dir que això és positiu, que hi ha moltes dones a dia d'avui que tenen moltes ganes de participar i de millorar el seu entorn.
En les primeres posicions de la llista només hi ha dos noms masculins, Josep Perpinyà, número 1, i Joan Bassaganyes, actual portaveu del PSC, que figura com a número 4 en la llista. A banda de la presència femenina, una altra de les novetats és que la llista està formada per 27 persones en lloc de 17 i també l'increment d'independents, duplicant la xifra en relació amb la candidatura 2011-2015.
Entre d'altres, la llista està formada per noms com Quima Jiménez, Dolors Leiva, Carrasumada Serrano, Lourdes Pizano, Andreu Casadasús i Pere Olider. Les últimes posicions a la llista són pels actuals regidors d'Urbanisme, Hisenda i Comerç i Esports, Pere Joan Daniel, Anna Torrella i Víctor Murillo, respectivament.
Sí, en aquest cas es va pensar que per tal de fomentar la renovació de la llista i poder incorporar persones noves, hi havia gent que se li havia de demanar que potser en aquesta candidatura no estigués present. L'Anna des d'un primer moment ja va dir que ella era una experiència molt positiva però que no hi havia cap problema, que ella renunciava a participar-hi i quan es va comentar també amb el Pere Joan i amb el Víctor Murillo també van ser del mateix paret que acceptaven aquesta decisió.
Segons Gina Pol, aquesta és una llista renovada i les persones que la integren tenen ganes de treballar per millorar Sant Just. De fet, considera que els ciutadans valoren aquesta intenció a l'hora d'anar a votar, més que no pas la situació dels partits a nivell general. El que ens demostren les diferents eleccions que han succeït a Sant Just és que la gent es fixa molt en el que és.