Nosaltres hem mandingut aquesta posició de sempre, no ara, no els últims 6 mesos, no arran dels carrer Tremols, sinó des de fa 6 anys quan va començar aquest projecte i per tant el reputgem, però també desitgem que es pugui finalitzar sense que tingueu un cos absolutament inassumible per a l'hora pública
L'alcalde de Tortosa tem que el desmentallament del magatzem de gas Castor situat davant la costa de Castelló signifiqui un cost per a les arques públiques de fins a 1.800 milions d'euros i ha dit que això seria un escàndol. Al Baixa Empordà una quinzena de dotacions terrestres dels bombers continuen remullant la zona afectada per l'incendi de Vilopriu d'aquesta comarca que ha afectat més de 500 hectàrees. El foc està controlat des d'ahir i els bombers confien a pagar-lo avui.
encara queden punts a l'interior del perímetre que podrien revifar. Protecció civil manté activada la prealerta del pla enfocat per risc d'incendi perquè encara és elevat a l'emportar les terres de l'Ebre i Tarragona. Ràdio t'espera
Just a la fusta!
Molt bon dia passant, 5 minuts de les 10 i aquest ara comença el just a la fusta d'avui, dijous 14 de novembre.
Comencem un programa amb moltes, moltes coses. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Amb ella farem també un repàs de l'actualitat general del dia. Parlarem del temps també en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius, perquè sembla que demà ens arribi un canvi de temps molt important, que ja podem preparar a bric i roba d'hivern, perquè les temperatures baixaran en picat.
Més qüestions també, encara en aquesta primera hore de dres quarts, doncs en parlarem amb en Jordi Agulló per parlar d'una activitat que convoca SEPA al Mús Ecologista de Catalunya aquest dissabte, una desbrossada al Parc de Collserola.
I més coses, encara, perquè a partir de les 11.10 parlarem amb Ton Ardèbul d'una exposició que es va inaugurar ahir al CIM de Can Genestà, sobre el 0,7, que organitza, justament, la comissió 07 Walden. Parlarem amb ell de com va anar aquest acte i què pretén explicar aquesta exposició. Els dos quartadots de Tartúlia amb la Joan Algarral, Pere Oliver, la Montse Larrea i la Lina Santa Bàrbara.
I encara més coses, perquè a última hora parlarem avui amb Neus Blanco, que la una del migdia justament, per tant, hi parlarem una hora abans, farà una conferència d'adreça de mestres sobre la dimensió emocional dels nens i nenes.
en el marc d'aquest mes per la salut que s'organitza a Sant Just i acabarem també el programa. Avui no tindrem la Maica Duinyas parlant de teatre, la salurem, li diem una abraçada des d'aquí, però tindrem sí l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata, que avui ens descobrirà un nou vi de la Conca del Barberà. Tot plegat des d'ara i fins a la una de migdia.
I comencem un com sempre amb les notícies de Sant Just.
I per tant saludem ara l'Andrea Bueno, bon dia Andrea, què tal? Per parlar d'Actualitat Sant Justenca, que avui passa en primer lloc per aquest acte que hi va haver ahir a Can Gynastà, tu hi vas ser, i va ser aquesta presentació, aquest balanç, una mica doncs aquest acte que feia balanç, però també servia per parlar de reptes i compromisos de cara a l'any que ve.
Exacte. Com deies, l'equip de govern va fer balanç ahir de l'acció de govern aquest 2013 a Sant Just i també van explicar com s'està treballant el pressupost per l'any que ve. No es van donar xifres exactes de quants diners comptarà el consistori per treballar el 2014, però van explicar les prioritats de l'equip de govern. L'alcalde, per exemple, va destacar quatre prioritats principals que ja les hem comentat en més d'una ocasió aquí al programa. Són serveis socials, educació, plans d'ocupació
i també hi ha el via energètic. També hi ha altres prioritats, però podríem dir que aquestes són les bàsiques. D'altra banda, el portaveu socialista Joan Passaganyes també va recordar el context de quan es va signar el pacte de govern vigent, 2011-2015, fa dos anys. Asegurava que l'Ajuntament tenia quatre prioritats fent una mica de previsió de com anirien els propers anys i que s'han anat desmuntant una mica amb el pas del temps.
D'altra banda, Lluís Monfort d'Iniciativa va parlar de les ordenances fiscals i va apuntar que les han treballat en moderació i contenció amb l'objectiu de mantenir una fiscalitat sensible al context econòmic i ampliar i consolidar l'oferta de serveis socials, entre d'altres. Bàsicament és ampliar i consolidar aquesta oferta de serveis socials i assistencials.
Necessitem una política fiscal que ens permeti garantir aquests equipaments públics i els serveis públics de qualitat. Per tant, han de ser rigoroses també amb la política d'ingressos. Reforcen les polítiques de foment de l'economia productiva, local i de creació d'ocupació. I també, finançar actuacions de manteniment dels pares via pública, neteja viària, recollida de residus.
Quin silenci, Indrià. Ara sí. Quin caos, la micròponsa, ara. Tot s'havia durat després de sentir les paraules vellos molt fort. Tenim solemnitat al tema. I d'altra banda, Sergi Seguí, de Junts per Sant Just, va parlar de les amenaces que haurà de fer frenar el govern municipal el 2014. Va destacar, per exemple, la llei orgànica d'estabilitat pressupostària que estan preparant des de Madrid, que marca un sostre de deute pels ajuntaments, però d'altra banda no els deixa invertir.
La llei orgànica d'estabilitat pressupostària i financera obliga els ajuntaments a tenir una estabilitat pressupostària, els marca un sostre de despesa, és a dir, nosaltres podem tenir un pressupost de 50 milions d'euros, que no és el cas, però ens marquen el que ens podem gastar. I tot el que sobri d'això al final d'any no podem invertir-ho en el que més interessi per desenvolupar política, sinó que hem d'anar per aixogar el deute.
Doncs aquest acte va tenir lloc ahir al vespre, la resta de l'agidor cònsult de Can Ginyasta va durar una hora i mitja aproximadament i va comptar amb prop d'una quarantena de persones que hi assistien com a públic. Molt bé, doncs això va ser ahir, aquesta presentació d'alguna manera, parlem de més coses.
Un últim punt per recordar-vos que aquest dissabte, al matí de dos quarts d'ons fins a la una del migdia, el NOCEP Ecologistes de Catalunya organitza la segona desbrossa de forestal a Collserola. És una acció de voluntariat ambiental que es farà a la zona de la Riera de Can Cortès i se celebra amb motiu de la festa del Parc Natural de Collserola que se celebra aquests dies. La trobada serà dos quarts d'ons al matí a la masia Can Carbonell i si voleu fer les inscripcions
Les podeu fer enviant un correu electrònic a l'adreça alus.pangea.org. Ja tot plegat, doncs en parlarem tan bé avui al programa. Exacte, d'aquí a mig hora, pròximadament.
Passant 12 minuts de les 10, de seguida repassem també l'actualitat general del dia. Avui, però, Andreïn, sent que la música sí que et convencerà, la notícia musical del dia, perquè parlem d'Emma 83. Molt bé. Sempre em convenç, eh, però no és que no us conec. Però fas bons descobriments, això sí. Sí, descobriments aquí. Doncs avui llegim, a través de la pàgina Indies Pod, una altra banda sonora, d'Emma 83.
Que bé, en tot cas al principi d'any es va encarregar la banda sonora de la pel·lícula Oblivion. Fa unes setmanes la producció d'una nova cançó de The Killers també anava a càrrec seu i ara se n'ha encarregat una altra banda sonora. En tot cas és una nova cançó de 1983 que és molt breu, gairebé és instrumental i es diu Ali and Matias.
que de fet només amb aquest títol estic pensant que crec que es tracta d'una pel·lícula italiana, d'un... bueno, m'estic arriscant, per tant no ho vull dir. En tot cas, els dos mams eren els de dues protagonistes d'una pel·lícula d'un llibre que jo llegir que ara l'adaptaran, però en que no ho sabem segur, exacte. En tant cas, la cançó és d'Ivali i Matias, i bé, en tot cas, jo crec que podem deixar les paraules i que soni, exacte. Dos minutets, eh? Molt breu.
No és aquesta, eh? Aquí hi ha gent que parla. A veure si ara ens entra aquesta cançó. Ara sí.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Ácbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. De dilluns a divendres, de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de Joves de Sant Just amb un cara a cara amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
Ara, passant 4 minuts d'un quart d'onze, saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Per parlar d'actualitat, de la notícia principal del dia i com ens ho expliquen els diaris d'avui.
Avui passa pel cas Prestige, 10 anys després la justícia ja s'ha pronunciat i sembla que no hi ha cap responsable d'aquella tragèdia. El diari Ara ens diu zero responsables. La justícia absol els acusats d'una de les pitjors catàstrofes ecològiques d'Europa i en fotografia han triat una imatge molt gran d'un seguit de persones netejant el xapapot.
Aquell passament al mar és la notícia principal, podríem dir, al diari Ara. Al periódico també han triat una imatge molt gran emportada i el titular que es fa és NuncaMais em pregunta.
Algunes persones lluitant contra el xapapote a la costa de Camarinyes el gener de 2003 diu que ningú va ser culpable del bassament del patroler, la justícia deixa sense càstig els delictes mediambientals per l'enforçament del prestig i el govern central els felicita per l'absolució i els ecologistes i l'oposició s'indignen. És també la notícia principal
El periòdico La Vanguardia també en parla. La catàstrofe ecològica del Prestige queda impuna. Després d'una dècada d'instrucció, el cas es tanca amb una pena lleu pel capità i l'audiència no sap qui va causar un drama que ha costat 4.000 milions d'euros. El punt 8 també se'n fa ressò d'una manera més breu amb un titular que diu cap culpable per la tragedia del Prestige.
Doncs és el que ens expliquen els diaris d'avui i el tema principal del dia aquesta notícia que m'imagino que o espero que es continuï parlant i que no quedi en aquest només avui però realment molt greu tot plegat al 324.cat llegim però que se'ns parla en primer lloc d'una banda es fa una doble pantalla no a la dreta tenim la compresença en directe
Despedaler pel Carreval i després declaracions d'Oriol Junqueras a matí a Catalunya Ràdio ha dit que hi ha coses que no cal fer-les, l'únic que cal és que quedi clar que podíem arribar a fer-les. En relació a l'advertència que veiem seguides de Brussel·les de parar l'economia catalana una setmana assegurant que és més una demostració de força de Catalunya davant del govern espanyol que no pas un objectiu real.
Els Mossos que van rodeir Benítez neguen haver-li pagat el cap. Els 8 agents imputats van defensar que van ser ell mateix qui va donar-se cops al cap contra el terra. I la jutge ha dictat mesures cautelars per ells. Ara s'hauran de presentar cada 15 dies el jutjat. També se'ns continua dient que estan absolts aquests acusats de la catàstrofe del Prestig. Tots els acusats per aquest vessament del Prestig a la costa de Galícia. Al tribunal no hi veu cap responsabilitat penal.
L'Ara.cat també ens obrarà amb Junqueras que nega haver fet a Brussel·les una crida a la vaga. El president d'Esquerra matis aquestes paraules per tant al Parlament Europeu on va obrir aquesta possibilitat d'aturar l'economia catalana per personal estat i assegura que en cap moment va pronunciar la paraula vaga.
Durant, creu que el missatge de Junqueras és completament contraposat als interessos de Catalunya i també pel que fa al cas Raval és un altre dels temes, els Mossos que estan obligats a anar cada 15 dies al jutjat. I bé, aquests són els temes més destacats, més actualitzats d'aquest matí als diaris digitals.
Passem a mirar la premsa internacional, Andrea, què és el que tenim avui? Seguim parlant un dia més de la catastrofa natural de les Filipines. Al diari ara llegim les víctimes del tifó desesperades arribar a Leyta y Samar, les illes de les Filipines arrasades pel tifó Haiyan, és un malson logístic. Diu que la desesperació creix entre els afectats, la sal a un magatzem d'arròs va deixar ahir vuit morts.
El govern filipino ha aconsegueix enviar tota l'ajuda humanitària que li ha fet arribar a la comunitat internacional a les zones més afectades pel Tifó, on milers de persones demanen cada cop més desesperades que els arribi aigua a menjar i medicines. Diu que cinc dies després del país del Tifó, considerat el més potent que hagi tocat mai terra, l'ajuda continuava arribant ahir amb compta gotes a les illes de Leyte i Samar.
És el que ens explica avui al diari Ara i ens recorda aquesta estampida i el magatzem d'arròs on van morir vuit persones. I d'altra banda parlem del procés de pau al Pròxim Orient. Ens diu el diari Ara també que net enllac ofrenen les colònies anunciades pel seu ministre.
Sembla ser que l'anunci de l'ampliació dels assentaments jueus en territori palestí, que va cancel·lar ahir el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, ha fet trontollar una vegada més les actuals converses de pau entre israelians i palestins, repressades el juliol passat, i ha destapat les desrevinences entre el primer ministre israelià i l'ala més dreta de la coalició que lidera, sorgida de les eleccions del gener.
Per tot plegat sembla ser que els negociadors palestins han dimitit per la falta d'avenços en aquest procés de pau i que les coses d'alguna manera sembla ser que es compliquen. I és el que ens explica avui al diari ara també.
Molt bé, doncs passem ara a actualitzar la informació. No, actualitzar no. De fet, hauríem d'anar una mica més enrere. Seria una mica del revés. Exacte, recordem un nostàlgic i recordem què passava fa uns quants anys. Per exemple, fa 20 anys, reforma laboral era el tema principal. La reforma laboral estaria en vigor a la primavera solvents emplaçava els empresaris a contenir els costos salarials si no s'aconseguia un pacte sobre rendes. Una imatge, doncs, de Macià a la Vedra. Atenció.
En Pedro Solves, parlant en presència del comissari europeu del moment, que era Raniero Banni. D'altra banda, parlem ara també d'un altre tema, un nou testimoni identificava que un dels acusats del cas Olot planejava una extorsió a mitjans del 92. I també s'explicava que un text inèdit d'ajudat pla arremetia contra els crítics. La Vanguardia publicava un document del genial autor Empordanés.
14 de novembre del 98, fa 15 anys, l'ONU renunciava a la mediació en la nova crisi amb Dirac. Washington exigia una rectificació pública a Sadam mentre Dirac intentava guanyar temps. Això fa 15 anys.
i després, atenció a aquesta notícia t'agradarà Andrea, perquè se'ns deia, retard a Espanya a l'hora d'adaptar els sistemes informàtics del canvi de data i es parlava que només el 41% de les empreses s'havia protegit davant de l'efecte 2000. Te'n recordes de l'efecte 2000? Sí, temut per molta gent i ja ho veus.
Fa quin anys? Fa quinze anys, del 98. I el 14 de novembre del 2003 se'ns parlava d'eleccions perquè Zapatero apostava fons per Managall i el líder del PSOE mostrava el seu suport a la reforma de l'Estatut. Bé, també són aquelles magnífiques paraules, segurament.
que després li han anat passant, doncs no li han passat factures, simplement se li han anat recordant que no va dir mai. És aquell, apoiaré. Serà un problema seriós per a independentistes i centralistes. És el que deia en referència a tot plegat i la imatge era la festa aquesta socialista en plena de senyeres i Maragall amb la seva dona i Zapatero també amb la seva dona, doncs celebrant una mica aquest acte. Molt contents, se'ls veu.
Pujol proclamava que la seva obra es perdria si guanyava el PSC i en una entrevista que es publicava a la Vanguardia Artur Mas que deia que es veia amb ànim per encapçalar la Catalunya del futur.
han canviat les coses amb aquests deu anys en clau política. També se'ns deia que el govern portava al Tribunal Constitucional el Pla i Barretxe i es plantejava la seva suspensió. Algunes altres coses no han canviat tant. I finalment, 14 de novembre del 2008, ara fa cinc anys, l'ajuda a les Pymes continuarà arribant amb compte a gotes. Només es destinaran 19.000 milions per donar liquiditat a les empreses. El debat sobre la crisi desborda el govern i implica a tot el PSOE.
A Europa s'ofereix acollir presos per tancar Guantanamo, un tema que semblava que aniria molt de pressa fa cinc anys i que encara està una mica estrenvall. La Unió Europea preparava un pla per ajudar Obama a tancar aquesta presó, on hi havia 250 presoners. I la imatge del dia de fa cinc anys passava justament per l'antisaquera, no?, perquè havíem estat parlant durant tot aquell any tots els problemes que hi havia hagut l'any 2008 de saquera, que feia molt que no plovia.
i en canvi es parlava dels embassaments plens, la foto hi havia al Pantadassao, que tapava gairebé fins al Pantanà, i deia que això, que estaven al 70%, que és el doble que un any enrere, tot i que les fonts continuaven buides, les de Barcelona, perquè el decret de Saquera continuava vigent. Eren les notícies de fa uns quants anys, un 14 de novembre, després d'haver-nos forat nostàlgics tornem a la premsa d'avui,
Per la prova de les contraportades, avui comencem destacant la del periòdic on llegim que el govern s'ha inventat un problema que no existia. Quin problema, Andrea? Doncs el problema que té a veure amb la normativa del TIL, que és el tractament integrat de llengües que està aplicant el govern Balear,
i avui el periòdico, entrevistan a Margalida Aquetglas, que avui opina com a ciutadana. Va ser una de les persones que es va manifestar el passat 29 de setembre, amb 5.000 persones més, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i que no es van comptabilitzar entre els 105.000 mallorquins que van sortir al carrer Palma per protestar
i ella avui ja ho diu al principi de l'entrevista, diu per què el debat ha de ser ciutadà, accedeix a fer l'entrevista. Diu que el TIL és una normativa que imposa fer algunes assignatures en anglès i el rebuig social ha sigut unànim. Diu segons ho veig jo ha sigut dir. Fins aquí hem arribat. Diu fa dos anys que els mestres viuen una situació insostenible retallades en llibres i en pagues, no hi ha substitucions ni de baixes ni de jubilacions.
i diu que molts mestres ara estan obligats d'alguna manera a fer classes amb anglès, diuen molts no tenen el nivell, i si el tenen no saben transmetre el coneixement en una llengua en què no pensen, en què no es té la desinvoltura, òbviament, per poder ensenyar. Diu que tampoc hi ha hagut marge de preparació ni instruccions clares per part del govern Maléar, i doncs parla la Margalida, aquest classe, en aquesta entrevista dels motius que estan portant a totes aquestes persones a mobilitzar-se contra la normativa del govern de Bauza.
Doncs llegim el periòdic que és interessant per saber més sobre el terreny. Parlem ara del diari Ara, un altre tipus d'entrevista, l'assigna de Bibiana la lligada dijous, i avui el titular és que he après que no se n'aprèn. I ho diu l'Albert Folc, confiat i obsessiu, així el defineix la Bibiana, és dissenyador gràfic i surfer, de fet és un apassionat
del surf. És el que diu la Viviana que obre la conversa i es posiciona com el protagonista fort de l'entrevista. Diu ara mateix ho és tot per ell. La lluita contra el mar, el cara a cara amb la naturalesa, el repte de llegir-lo i guanyar-lo i la connexió amb el que és real i de veritat. Diu el surf és la millor idea que he tingut mai i la natura és l'expressió més gran de creativitat que he vist mai. És com deia el dissenyador gràfic i surfer que de vegades li costa més definir el que és i el que fa i diu que la indefinició i la imperfecció
a jugades a favor. Diu que és el que és per accident i si no ho fos, seria biòleg. I també parla de la seva trajectòria professional a Folk Design, que és un dels estudis de referència del disseny gràfic del país, que impulsa diferents projectes editorials. I bé, avui l'Albert Folk parla de tot plegat en aquesta entrevista amb la Bibiana Vallvé. Molt bé, doncs ho podem llegir avui al diari ara. El punt avui, que hem de cobrar, treu perquè és un destí aturat amb el temps.
Ho diu un expert amb el tema, un expert en Cuba, Javier Leal, historiador i empresari turístic que va néixer a l'Havana l'any 67 i va treballar per agències d'hàbitge a Barcelona fins que va poder crear la seva pròpia online tours, que proposa rutes temàtiques per Cuba i la que té més èxit és la que mostra el llegat català a l'illa caridena.
Diu que el turisme és la gran font d'ingressos de l'illa perquè té un potencial enorme, amb 2.000 callos, mig miler de platges i 14 citats colonials. Per contra, només rep uns dos milions i mig de turistes l'any, que és la mateixa xifra de visitants que entren pagant anualment a la Sagrada Família. Diu que l'arribada està condicionada pel transport aéric marítim a l'àrea d'influència dels Estats Units, que mantenen el bloqueig, per això costa que entrin encara més turistes.
i parlen d'aquesta ruta catalana que han creat. Diu que està basada principalment en el llegat modernista índia, però alhora cal valorar l'última gran migració catalana a Cuba, la de la guerra civil. Diu que encara hi ha vist catalans vius. És una entrevista molt interessant que podem llegir avui al Punauí.
Molt bé, i acabem amb aquest repàs de Contraportades, amb la de la Vanguardia, on tenim que un estiu plujosa a canció augmenta el consum d'antidepressius. També és aquesta, avui són contres molt interessants, m'han semblat a mi. Bé, normalment també ho són, però... Avui especialment, sí. I totes.
La contra, Lluís Amiguet, entrevista a Terry Hartick, que investiga la psicologia ambiental a Suècia i Califòrnia. Diu que després de demostrar que les zones verds, des d'un parc fins a un test, un simple test, diu que restauran la nostra psique. Terry Hartick explicarà al Cosmo Caixa com investiga les estrelles des d'un angla inèdit. Es pregunta, els passejos nocturns pels parcs tenen el mateix efecte reparador que els diurns? Contemplar les estrelles estalvia tant en farmàcia com passejar pel camp.
i en aquesta entrevista trobem alguns exemples de que sí. Parla dels efectes que pot tenir passejar per un parc al cervell. Es pot observar directament en neuroimatges com les de ressonància magnètica o en electrons o felogrames.
Diu que en diferents temps observem millores a l'atenció arterial, nivells d'hormones de l'estrès o de cortisol, i podem constatar no només com el contacte amb la natura o la manca de contacte amb la natura afecta a la salut, sinó també en quina mesura basten veure arbres o s'ha de passejar per un bosc per beneficiar-se. Una entrevista molt interessant. Molt bé, doncs ho tenim avui a la Vanguardia, és dia de contraportades.
No, no, no.
Passem ara a la notícia curiosa del dia, que atenció, avui passa per Suècia. Es veu que la policia d'un poble a l'oest de Suècia va anar a una casa perquè els veïns l'havien avisat que una jove parella discutia de forma molt escandalosa. Llavors van anar cap allà a veure què passava i atenció, perquè no es tractava d'un possible incident, o potser sí que era un incident domèstic, però que en tot cas sentien crits i cops els veïns i es van espantar pensant que els estaven barallant.
I de coses, sí que cridaven, però no s'estaven barallant ni fent-se cops, sinó que estaven intentant muntar un moble d'Ikea. I els cops passaven per aquí, llavors la sorpresa va ser que estaven discutint justament en el moment de muntar aquest moble, i clar, a més a més dels grits que havien sentit, perquè realment sí que s'estaven discutint, doncs estaven barallant a veus molt altes, doncs hi havia també un nen per allà, un nen que plorava, mentrestant doncs, perquè s'havia despertat amb gran exclusió, és a dir, això sí que existia,
però al total exacte, venia lligat pels mobles d'Ikea i perquè estaven doncs fent cops intentant muntar aquests mobles no se'n sortien amb aquestes instruccions magnífiques que et donen en aquesta botiga de mobles. Bé Andrea, moltes gràcies i que vagi molt bé, bon dia.
Enllaçem ara amb l'actualització de la informació esportiva a través de les portades dels diaris d'avui. Per exemple, al Mundo Esportivo avui apareix el futbolista Gerard Piqué en una entrevista on diu que si Leo Messi guanya la pilota d'or, riurem molt. I l'esport, en canvi, ha d'apostar al perinista que diu que afirmarà el mes de desembre.
D'altra banda, el nou esportiu avui ens parla de Coneguero perquè diu que sufereix. És el titular. Diu que triaria abans el Barça que el Madrid. L'argentí no ha desaparegut mai de l'agenda del Barça, perquè més si el seu entorn insisteix en molt la Sandra Rossell, que l'acabi fitxant. Enculturant, diu, Arholt té la millor venda de la seva història amb Silver Card Crash.
El Teatre de Príncipe l'estrena una nova etapa amb una oferta que combina sopar, espectacle i discoteca. I Miquel Calzada s'ha premiat per la promoció de la realitat catalana a l'exterior. La fundació està ampli de sitges. Mostra fins a mitjans d'abril un recull antològic de l'obra de l'artista francès Jacques Villecler,
I encara un punt més, l'òpera torna al Liceu, 109 dies després, amb muntatge de David McVicara de la gripina de Handel, s'estrena el proper dissabte.
Aquestes són doncs algunes de les notícies d'avui, dimecres 14, dijous 14 de novembre. De seguida parlem de més qüestions aquí al Just a la Fusta, ara fem una pausa per la publicitat. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Just a la Fusta.
T'has apuntat ja al nou Club Cintat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, yoga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-96-71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves a Sant Just, fem un caracar amb el Jueu de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambas. Fluzo Culturama. Take me wherever you go and I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Infoma't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i un mort i l'altre casi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo no ho va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiu.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Sabeu d'on ve l'aigua dels pou?
Veniu amb la família al Museu Ágbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Ácbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
3 minuts i arribem a 3 quarts del matí.
Aquest dissabte, en de dos quarts, fins a la una del migdia, el Nocef, ecologistes de Catalunya, organitza la segona Desbrossada Forestal a Collserola i ara en parlem amb Jordi Agulló, membre d'aquesta entitat. Bon dia. Bon dia. Expliquem una mica què és aquesta desbrossada forestal i ben bé on es farà d'aquí a Collserola.
Hi ha una zona que és el torran de Can Cortés, que està aquí a la masia de Can Candeler. Aquí s'han equivocat en la propaganda oficial per Can Carbonell, és Can Candeler. Can Candeler. Veus? Jo no ho he dit, però ho tenia apuntat així. Sí, és Can Candeler. Igual com el telèfon meu que està a baix. També està malament? És un 0 al segon número, no 8.
Aquí hem estat, en permís del Parc i tal, al grup ecologista Alnus, hem estat durant 15 anys fent plançons i plantant arbres aquí. De tal, és una experiència llarga, de tal manera que ja n'hi ha arbres molt madurs, ben grossos, ben ferms, i ara es tracta que els adversers, que es ofeguen,
Els rodegen, sobretot els petits, els que tenen 3, 4, 5 anys, aquests arbres creixen molt lents. Els que tenen 5, 6 anys sembla increïble, però són molt petits encara i molt dèbils. I es agofegen i no li deixen penetrar el sol ni creixen. I es tracta de fer una desbrossada, una heretèria.
Molt bé, perquè suposo que és necessària per evitar... Para que creixin més ufans. I a més poden també, a un terç, de baix, totes les branques que surten estan lent, perquè les altres surten més fort.
Són unes tasques que convoqueu des d'Alnus a la gent a que hi participi. És una qüestió que està desvinculada de l'Ajuntament, perquè també l'altre dia sentíem que l'Ajuntament havia fet algunes tasques per prevenir fortes pluixes i havien desbrossat les canyes de la Riera. És independent, una cosa de l'altra. No, no, no. T'ha res a veure. Les canyes són una vegetació invasiva que l'Ajuntament està fent un gran esforç
per atraure'ls. Les canyes és invasiu i no deixa que hi siguin els jongs o altres que són les naturals d'aquí. Els jongs purifiquen l'aigua. Fan una funció molt bona perquè xuclen els nitrats i purifiquen l'aigua. Per tant això no té res a veure. Això és una zona molt petita que ens han permès de reforestar i cuidar.
i en aquests 15 anys, el responsable del grup ecològic ha estat jo, i fem aquestes sessions, que no és la segona, tampoc és la segona, que fem pública, anem fent més, a nivell intern. I jo cada diumenge que no tinc altra feina,
bàsicament operadores, a cuidar l'entorn. En aquest cas, però el que es fa és obrir-ho a tothom, perquè si algú té interès en col·laborar-hi, pugui fer-ho, no? Exactament, sí. Ara sí que m'agradaria remarcar que aquí es fa dintre del marc de la festa del Parc Natural de Coixerola, en col·laboració en un munt d'activitats que fan en tots els pobles que rodegen papioles, plogues, enfeliç, muntcada, molins,
que rodegen el Parc de Collserola. Aquesta joia que els ciutadans de Barcelona i l'àrea metropolitana tenim i que és una illa, una illa de verd que hi ha que protegir molt. Hi ha que protegir molt perquè l'excés d'invasions, 4 milions de persones han passat en un any, és molt. I s'ha de cuidar. I sobretot si no està cura. Si és que van caminant no havien de sortir dels camins.
i les bicicletes s'hauria de parlar. És un gran problema que va haver un debat en l'Ateneu de Barcelona per parlar d'aquesta.
El tema de la regulació dels usos de calçarel·les són d'aquests temes que també anem arrossegant des de fa molt de temps i que suposo que també és complicat, no?, perquè en el fons deixa de ser positiu que la gent pugui accedir a un parc d'aquest tipus, però els límits són complicats, no? Sí, ahir es trobava la complicació de regular això, que si nosaltres diem que sí, que és molt maco i que s'hauria d'accedir, però la gent no hauria de sortir des camins i caminant.
i molt regular el de la bicicleta. Les bicicletes estan fent un verdader desastre. El que passa és que tenen un poder de convocatòria, de tal, d'atracció, i se'n surten dels camins. Està regulat, no devien sortir de camins de quatre metres d'ample. Però si no, van pel mig i al temps es fan com les rieres, els rius. Comencen a escavar, escavar i fan una escavada que quasi penetra la bicicleta.
quan allò ja quasi no poden anar perquè està molt fort la bicicleta ho fan per una altra banda. I llavors van escanyant. I allà on passen, la vegetació queda morta i ja no torna a néixer. Perquè han excavat el terra. Creieu que s'hauria de prohibir entrar a les bicicletes? És una pregunta forta. S'hauria de regular molt al voltant, penso jo. És el debat que va haver en la Teneu de tècnics, els veïns, la gent, els ciutadans sobre el tema. Jo crec que a mi personalment és una pregunta que conteste personalment.
Crec que haurien de quedar-se per al voltant. Haurien de quedar-se per al voltant. No penetrar a l'interior. I sobretot que no sortir dels límits de 4 metres. Segurament si no sortís d'aquí potser el debat seria més... No s'intentaria posar tants límits. L'impacte no seria tan fort com està sent ara.
A més a més suposo que és un d'aquests temes que amb els canvis que hi va haver també dins del consorci del Parc, sempre es diu que és un dels reptes pendents, però que en el fons suposo que... Bueno, aquí estava el director del Parc en aquest debat i el pobre el van acosar per totes les bandes i al final va dir el problema. El problema és que els seus guàrdies forestals no tenen por de sancionar d'or.
I quan no tenen por de sancionador poden avisar però no se li fan cas. No és un policia. No li fan cas. Ells han d'avisar a la policia si hi ha una falta. Mentre arriba la policia no arriba i si la falta està desapareguda, el de la falta. És a dir que és una mica culpa de tots, no, al fons? Sí, jo crec que hauria d'estar vigilant per guarda forestals, que sí que tinguessin autoritat de multar, que estiguessin dotats d'una...
d'una càmera de vídeo per gravar la falta i que aquesta prova fos suficient per fer la denúncia que calgués. En principi avisar-los a la gent, avisar-los, en principi avisar-los, no multar-los i dir-li, ojo que si no la multa pot ser de 300, 500 euros per impacte al parc.
Sí, i molta gent ja quedaria dissuadida a veure que hi ha vigilància i que ja ha quedat avisat per primera vegada. I hi ha altra gent que no, que són així, doncs quan tinguin la multa ja no podrien tornar.
Estem parlant del Parc de Golxeral·la ara arran d'aquesta desflorsada forestal que es farà aquest dissabte des de dos quarts d'onze. Com qui vulgui participar-hi pot enviar un correu electrònic o fer un truc. Si volen, poden venir directament sense cap problema.
S'ha de portar guants, nosaltres en tenim uns quants per prestar, i les eines les portarà el parc de coixeró.
I, en tot cas, m'imagino que us trobeu allà directament i algun punt de trobada per anar junts, no? És a l'alçada on hi ha la masia de Can Candeler, 200 metres més amunt, la riera que forma, que allà s'arriba quasi a l'asfalt. Són les cases, hi entres i allà mateix està.
Doncs una tasca segurament molt necessària i que s'organitza des de... al no sep ecologistes de Catalunya i que s'organitza de manera periòdica. En aquest cas és oberta, però ja heu dit que vosaltres de tant en tant també aneu a fer aquestes feines, no? Sí, vaig jo sobretot a domències, quan no tinc altres coses, però vaig un parell d'hores. Em vaig anar a fer la volta a la muntanya i vaig aquí.
i traïc quatre barreres, veus com està el tema i tal, i a vegades també ploro interiorment de ràbia el veure que com està tan propè, hi ha alguns vandalos que trenquen. L'última vegada que vaig anar, havien trencat 5 hores. El que han costat, un d'ells ja tenia 12 anys.
Però tancat no et sembla cap motiu, no? Sí, no ho sé. Estava ple de pal i ho va dir l'encarregat de l'Ajuntament ple de barres de pa per terra i havien arrasat cinc o sis arbres i n'havien tancat un a l'altra banda que tenia dotze anys. Aquests dibuixos també, en fi, en el fons d'ara em compensa veure que n'hi ha alguns grandíssims que ja defensen sols i això és el que... El que compta, també, en el fons, no? Sí.
Doncs serà, com dèiem, aquest dissabte. Avui n'hem parlat amb Jordi Agulló, membre d'ALNOSEP, ecologistes de Catalunya. Moltes gràcies, Jordi. Va, moltes gràcies. Esperem que vagi molt bé. Vale, adeu. Adeu, bon dia.
Smooth Jazz Club De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
4 minuts i mig arribem a punt a les 11 del matí, connectarem en aquest moment amb el bulletí de la xarxa per actualitzar-nos, saber què passarà darrere del país i també sentirem el bulletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornarem després amb més qüestions, parlarem de l'exposició que s'ha inaugurat, es va inaugurar ahir al CIM de Can Gynastà i també farem tertúlia, serà com dèiem tot plegat després de les notícies i arribarem a través de la música.
Just a la fusta, Sant Jús en directe. I ho farem amb un tema de l'últim àlbum dels Mishima. Tornar, no penso tornar a veure mai més i així quan siguem vells recordarem el dia d'avui com la meva última ressaca.
No penso tornar mai més a aquell bar on sembla que la festa no s'acaba. Fins que l'idiota que escolteu ja no recorda el que buscava. T'ho juro com ja sóc i jo t'ho juro per la lluna. Encara no he begut ni una.
i ja són dos quarts d'una.
No penso tornar a veure'n mai més. He vist que ja ni un copet els papers. I sempre em quedo sol amb tu al mirall, alçant-me a tot plegat. Jo juro com ja som. Millor t'ho juro per la lluna. Encara no he begut ni l'onda. Ja passen dos quarts d'un any.
ja passen dos quarts minuts.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. El Consell Interior compareix al Parlament per explicar l'actuació dels Mossos a l'anomenat Cas Raval. Ramon Espadaler ha dit que els informes policials no desprenen cap malapraxi dels agents. El govern augmentarà el control sobre les inspeccions dels habitatges vells a partir del gener. L'executiu reconeix que el sistema no funciona. Detinguts 7 homes acusats de col·locar el cotxe bomba davant del macroprostíbul Paradells de la Junquera el mes de desembre passat.
Esports d'aquí mitja hora, el Blanes i el Vilanova debuten al Mundial de Patinatge Artístic de Taipei. I en futbol, l'Escó i el Cerdanyoles s'han classificat per a la cinquena ronda de la Copa Catalunya.
El conseller interior Ramon Espadaler ja compareix al Parlament. Ho fa des de fa aproximadament una hora i per explicar l'actuació dels Mossos d'Esquadra a l'anomenat Casa Raval. Espadaler compareix a petició pròpia. El conseller ha explicat l'atestat policial i els testimonis recollits pels Mossos al mateix carrer on es va produir la detenció al carrer Aurora del Raval. Espadaler diu que l'empresari Juan Andrés Benítez va intentar fugir quan van arribar els Mossos. Una agent del COS va intentar aturar-lo i aleshores Benítez la va agredir.
tres agents dels Mossos van reduir l'empresari que es trobava en actitud agressiva. Ha dit Espadaler que les investigacions posteriors no constaten cap mala praxi dels agents. A la llum de l'atestat policial i de les declaracions a les que he fet referència ara mateix, tant dels testimonis perjudicats com dels policies que hi van actuar, no es desprèn d'entrada cap irregularitat en l'actuació policial, si bé es considera un factor essencial el resultat de l'autòpsia.
Tot i això, es continua recollint informació i es fa un seguiment del cas des de la Divisió d'Afers Interns. La compareixença del conseller té lloc l'endemà que els vuit agents imputats per la mort d'aquest empresari declarissin davant de la jutgessa. L'any que ve el govern endurirà, augmentarà el control sobre les inspeccions de les cases i pisos vells. L'executiu farà un nou decret perquè reconeix que el sistema actual no funciona i que necessita més informació sobre l'estat dels habitatges antics que hi ha a Catalunya.
La normativa d'inspecció tècnica d'edificis és del 2010 i des d'aleshores només un 10% dels immobles obligats a passar la revisió pel fet de ser els més antics l'han superat amb èxit, és a dir, que en resol els problemes que patien després de ser detectats. En canvi, la previsió era molt superior, es calculava que revisarien 45.000 immobles. El director de qualitat de la edificació de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jordi Sanuí, apunta a una manca de cultura en el manteniment dels habitatges en declaracions a la xarxa.
El resultat de l'actual decret és que estem posant a sobre la taula de l'administrador i del president de la comunitat, i en definitiva de tots els veïns, un problema irresoluble. Si hi ha una manca de cultura de manteniment, el que no podrem atendre és que allò que la comunitat de propietaris no ha tingut consciència de fer en el seu edifici en vint anys, després volem que ho facin en vint dies. El fet és que només es comuniquen a la Generalitat les actuacions que en resol deficiències molt greus i això en dificulta el control.
Els Mossos han detingut 7 persones acusades de llançar un artefacte explosiu i aparcar un cotxe bomba davant del macroprostíbul de la Junquera a finals de l'any passat.
Aquesta matinada els agents han entrat i han fet escorcolls a cinc domicilis de l'àrea metropolitana i les comarques gironines. Els set detinguts se'ls considera autors materials de diversos episodis que hi va haver el desembre del 2012 en aquest bordell. El dia 12 uns individus van llançar un artefacte casolat des d'una moto i el dia 23 de desembre van aparcar un cotxe amb explosius davant del paradais. Finalment, la nit de Cap d'Any hi va haver un altre avís, en aquest cas fals de bomba.
L'Ajuntament de Cornellà de Llobregat reconeix que haurà de repensar l'actual format del Festival de Pallassos. L'alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, ha assegurat a la xarxa que l'edició de l'any vinent no perilla per falta de finançament, però potser caldrà reduir-ne la durada i també algunes activitats.
Bé, nosaltres ja hem aprovat els pressupostos l'any que ve. Són pressupostos realistes i hi ha una partida que es destinarà al Festival de Pallarsos, que perillarà en tocar-se d'arribar al seu contingut, en el sentit que haurà de durar quins quants dies, quin tipus d'activitat, però el festival continua.
Els pressupostos generals de l'Estat deixen sense dotació econòmica aquest festival de referència en el sector, el Festival de Pallassos de Cornellà, i la Generalitat tampoc no preveu destinar-hi cap partida extraordinària. Al Baix Empordà una quinzena de dotacions terrestres dels bombers continuen remullant la zona afectada per l'incendi que ha resat més de 500 hectàrees. El foc està controlat des d'ahir al migdia i confiant a pagar-lo avui encara queden però alguns punts a l'interior del perímetre.
que podrien revifar especialment de cara a aquesta tarda quan bufarà novament la tramuntana. Protecció civil manté activada la prealerta del pla infocat per risc d'incendi encara elevat a la comarca de l'Empordà, al Baig i a l'Empordà, a les Terres de l'Ebre i també a Tarragona. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. L'equip de govern Sant Justenc treballa en el pressupost de 2014 amb la vista posada en el dia a dia de les administracions supramunicipals. Els canvis constants en les accions de govern tant de l'estat com de la Generalitat fan que l'Ajuntament de Sant Just no pugui concretar encara la xifra definitiva del pressupost.
Això sí, ja té clares quines seran les prioritats pel proper curs. L'alcalde va destacar quatre prioritats principals, serveis socials, educació, plans d'ocupació i fins al via energètic. Pel que fa als serveis socials, s'han pogut tirar endavant mesures com adjudicar sis pisos socials per persones amb pocs recursos o facilitar ajuts per pagar lloguers, consums i lívia a determinats col·lectius.
En relació a l'educació s'està treballant en donar suport a la petita infància a les seves famílies i l'ocupació també ha estat un puntal de l'equip de govern els darrers anys, creant plans d'ocupació per persones aturades de llarga durada i posant en marxa el programa POFI que ajuda empreses locals que contractin aturats de Sant Just amb el pagament del 50% de les despeses de contractació.
Més qüestions, us expliquem ara que Toni Xucla i Jean Maumet han guanyat el premi Martí Pol per música al poema Aquesta Pau és meva, de Salvador Espriu. Els dos artistes participaran dissabte del Festival Espriu a l'Ataneu i dimarts van rebre la seu de Lesgai a Barcelona, aquest guardó valorat en 5.000 euros i que forma part del 6è Certam en terra cultura.
Aquesta pau és meva està inclòs al disc en música potser ho escoltaries millor que Toni Xucla i Gemma Omet presentaran Dissabte a l'Ateneu i que inclou poemes d'escriu, musicats per cantants com Dolo Beltran, Lídia Guevara o l'actriu Sant Justenca Clara Segura, que també intervindrà dissabte a l'Ateneu. Aquesta pau és meva ha guanyat el Premi Martí i Pol entre els més de 500 poemes musicats que ha hagut d'avaluar el jurat.
I acabem recordant que l'Agrupament Escolta amb Martin Luther King farà una arrossada popular per reivindicar uns locals dignes. Serà el proper 1 de desembre al Casal de Joves i s'adreça a tothom qui vulgui col·laborar amb l'entitat. Els tiquets per assistir-hi es vendran aquest cap de setmana a la cursa de cartes de coixinets. L'objectiu és recaptar fons per a les despeses que suposarà el canvi de seu del cau.
La rossada popular serà, com dèiem, el dia 1 de desembre a la una al Casal de Joves i els tiquets per assistir-hi els podreu aconseguir a la propera cursa de Carts de Coixinets que es farà aquest cap de setmana per 6 euros.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
I found God on the corner of First and Amistad Where the West was all but one All alone, smoking his last cigarette I said, where you been? He said, ask anything
When everything was falling apart All my days were spent by telephone But never end All I needed was a call But never came to the corner of first and I missed the start
So I'm mad, so I'm mad, why do you have to wait? Where were you? Where were you? Just a little late You found me, you found me In the end, everyone ends up alone
She's the only one who's ever known who I am, who I'm not, who I wanna be No way to know how long she will be next to me Lost and insecure
Wow, wow, yeah, I'm so starlin' late
You found me, you found me lying on the floor Where were you, where were you lost and insecure? You found me, you found me lying on the floor So right there, so right there was your halfway
1, 2...
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, yoga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-96-71. Exacte, Club Ciutat Diagonal.
Dues minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem d'una nova exposició que es va inaugurar ahir al Cim de Can Genasta, es titula un sou per estudiar. Parla de la Txoki-Mossambic, el 0,7% i l'edifici Walden 7. I la mostra es podrà veure fins al dia 22 de novembre. Aquesta hora en parlem amb Ton Ardèbol de la comissió 07 del Walden. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Per parlar una mica de com va anar aquesta presentació d'ahir, també què és aquest projecte i què és també la comissió 07 del Walden. Comencem, per tant, explicant com va anar aquesta presentació de la mostra a Irimecres.
Bé, érem en família, érem els veïns del Valden, hi havia algú convidat. Però bé, una mica reafirmar i sentir-te amb el que et pots sentir de realitzat, de poder portar endavant encara ara aquesta història del 0,7%, que és el pressupost que tenim a l'edifici, és un pressupost bastant potent. Extreiem el 0,7% que destinem al Terce Món.
i això doncs semblava que podia ser difícil, perquè hi ha hagut moments en què això ha entrat en crisi, però anem aguantant. De fet, aquest concepte que un 0,7% de diferents pressupostos es destini al tercer món va agafar molta força, si no m'equivoco, potser fa 15 anys, o fa 15-20 anys, al principi dels 90,
i suposo que també per la crisi t'ho ha plegat, però que ha anat perdent força i que també convé destacar que encara hi ha qui ho manté, com seria el cas del Walden. Sí, jo li vaig demanar per aquesta exposició, li vaig demanar al Carles Bosch, Carles Bosch, diguem-ne, aquell personatge del 30 minuts, el miti que va fer aquell programa sobre el Walden, els Waldenites, tal, tal, li vaig demanar al Carles Bosch que fes un comentari al respecte d'això, no?
I una mica, en el seu comentari, reflexa això que tu dius ara, no? És a dir, tothom es va apuntar al carro d'aquests 0,7% quan les economies eren confortables i això doncs era un esforç relativ, etcètera, etcètera.
però que ara sigui per... que no hi ha recursos, sigui per mandra, sigui perquè ja no és modern, sigui perquè ja no... això no... no... no... no marca paquet, s'ha anat deixant de fer, no? I en canvi, aquells carrerors del Valden encara continuen amb aquesta aventura i que ell ens ho reconeix amb un escrit mateix que hi ha a l'exposició, i que jo li vaig agrair molt, eh? Bueno, està bé, perquè és un personatge que ha viscut allà,
i per tant ha viscut, se n'ha anat i en té un record molt agradable de la gent que voltàvem per allà. De fet, des del Walden vau començar a fer-ho l'any 95, no? Sí, sí. Mira, nosaltres això és una mica... És a dir, jo vaig portar tot el tema de les obres del Walden, de la restauració del Walden.
la rehabilitació de la façana. Això va ser una batalla molt complexa, és a dir, 11 anys abans de començar les obres ja vam començar a fer, diguem-ne, tota una batalla jurídica o pública amb tot això, fins arribar el moment en què els veïns ens van plantar el lluit segura
va agafar el testimoni que els veïns li vam donar, que era l'alcalde en aquell moment, efectivament, amb reunions maratonianes amb el Lluís, amb aquelles cadires duríssimes que tenia al seu despatx, que ens feies seure a llins castigave, seient amb aquelles cadires de circ...
i finalment vam entrar al sistema de reserva de dipòsits dels bancs a Madrid, etcètera, etcètera. Tot això es va resoldre i per tant vam poder començar la rehabilitació del Walden a partir de que nosaltres, com a veïns, desbloquejàvem el tema de la illa Walden.
Les obres van acabar el 2005. Jo vaig ser 11 anys president de la comunitat. Vaig dir que no ho tornaria a ser mai més perquè havia complert la meva quota.
però que abans d'anar-me'n volia deixar testimoni que alguna cosa havien de retornar a la societat. I vaig plantejar a l'Assemblea que l'edifici pagués el 0,7% del seu pressupost al tercer món. I aquest va ser el que va començar aquesta aventura de tota aquesta història, va estar aprovada per unanimitat,
i la gran discussió era si això es destinava al tercer món o en aquest quart món que tenim aquí. Llavors hi havia unes certes diferències amb això, però en tot cas sempre ha estat aprovat per unanimitat i hi ha hagut intents de dir que això ho podríem deixar de fer perquè ara tenim moltes despeses i a les assemblées la gent ha donat a reafirmar que volia pagar aquest 0,7%.
I per tant encara es manté? De moment no està previst que es deixi de fer, no? No solament es manté, sinó que s'havia buscat noves fórmules. És a dir, això va començar sempre al tercer món, després hi va haver, perquè se'n cuidava la pròpia Junta i prou feina tenia es va resoldre amb temes d'equip, de justícia i pau, amb menjadors per a infants,
amb dones maltractades, amb qüestions d'aquí, de proximitat. I nosaltres, el 2000...
Fa 5 o 6 anys vam agafar com una comissió del 0,7% on volíem tornar a destinar els diners aquests que portava la comunitat al tercer món perquè aquí ja hi havia prou recursos i prou institucions i prou maratons
i prou altres històries com perquè qui tingui una necessitat la pot resoldre, poc o molt la pot resoldre. Al Tarsamon entenem que no, és a dir, els de filipines ara no tenen menjar i és que no en tenen, no hi ha manera, o algú els hi porta o no tindran menjar.
i nosaltres aquesta història del Terce Món ens motivava i per tant vam voler tornar a reintroduir aquest tema de portar els diners al Terce Món.
De fet, tot plegat es pot veure també, per tant, en aquesta exposició, no? Perquè l'exposició és una exposició fotogràfica d'alguns dels programes que he pogut tirar endavant o s'explica també una mica el projecte? L'exposició consta de... és molt senzilla, eh? És a dir, consta de cada any el programa que s'ha fet
i explica una mica aquesta última fase que hem fet nosaltres a partir del 2005, que és la de Mozambique. És a dir, nosaltres ens vam inventar aquesta... Vam voler retornar això al Terce Món, el Joan Vives, que és un metge d'aquí de Sant Just, que havia estat a Mozambique,
ens va ajudar a canalitzar tota aquesta energia cap a un fet molt concret. Nosaltres també volíem fer un seguiment d'on anaven aquests diners que nosaltres ja portàvem, uns 3-4.000 euros.
de quotes que paguem cada any per això i el Joan ens va adreçar a un programa d'un sou per estudiar i per tant nosaltres des de Chocue de l'hospital de... ara no recordo el seu nom com es diu a la ciutat Carmelo, l'hospital Carmelo allà hi ha una monja, concretament la líder, és una monja que és del COI
una tia molt trempada que té molts problemes de canalla, de sida al seu hospital ens va demanar que la gent que col·labora amb ells pogués consolidar els seus estudis i per tant nosaltres el que fem és pagar la carrera de la gent que col·labora amb aquest hospital o que aquest personatge, la monja aquesta, ens indica
per tal de consolidar aquesta presència de la gent allà. Perquè la tendència a Mozambique i a Chocue i a Maputo, que és la capital, és que els homes se'n van per guanyar-se la vida a les mines de diamants de Sud-àfrica. I es trenca la família, aquests tios tornen a Montsida de Cavall,
infecten la gent que hi ha allà, etcètera, etcètera. És una espiral bastant dramàtica de tota aquesta història. I ens va semblar que aquesta història del sou per estudiar era una cosa prou interessant i una manera d'intentar culturitzar el país i consolidar aquestes carreres d'aquesta gent perquè facin promocionar la seva pròpia activitat.
Home, és una bona iniciativa i de vegades hi ha qui reclama a l'hora de col·laborar que es pugui saber en quin projecte concret es destinen tots aquests recursos i en aquest cas queda ben clar, no? Justament, és el que s'explica perquè és el projecte més recent, més o menys quants diners es destinen, és a dir, és el 0,7% però en què es traduiria en xifres absoluta?
Sí, els 7% són entre 3.000 i 4.000 euros. És a dir, nosaltres tenim una despesa a l'edifici que ronda als 500.000 euros, que és un disbarat. Però a aquest edifici hi ha que dir que es paguen les dones de la neteja, es paguen els porters que hi han 24 hores al dia...
L'aigua la paga la comunitat, no la paga cada veí, per tant, la despesa d'aigua entra dintre d'aquest cost comunitari, però és un cost potent. És a dir, jo soc d'un poble de 600 habitants que té un pressupost que és la meitat del pressupost que tenim a l'edifici Walden. És un pressupost molt potent, i a part de les quotes que paguem per la rehabilitació que estem fent ara, etcètera, que és un disparat tot plegat.
Però, jo dic, tot i que és un desbarat, tot i que viure al Val d'en Costa i Calés, la gent, nosaltres ho hem vist per les assemblees, no ha volgut deixar d'aportar aquests tres euros per persona, diguem-ne. Els Val d'en som uns mil habitants i aportem uns tres i tres euros i mig per persona l'any. En el fons no és tant i alhora sumat doncs és molt i justament es pot reduir en aquests projectes.
Com esteu al Walden? Ara deixant una mica de banda a nivell general, com esteu vivint desplegats? Bé, home, estem tots una mica pensits, no? Perquè estem tots una mica dins d'aquest disbarat de crisis que hi ha ara i que ens fa molt difícil el dia a dia.
Però estan bé, estan bé. Hi ha aquests projectes de dinamització de la comunitat, hi ha una Junta que penca molt i que intenta satisfer a tothom i bé, ja és un edifici absolutament integrat.
És el que dèiem, mil persones dins d'un edifici, tot d'una comunitat, és un barri per si sol. I no hi ha conflictes. A la nostra època, les assemblès eren batalladores perquè hi havia tot un grup que inexplicablement estava en contra de la rehabilitació i de no sé què.
en aquests moments que tothom vagi a una i que sigui una comunitat tan
gran i tant i tant i amb tanta gent i amb tanta mentalitat i amb tanta història i en canvi, doncs això, hi ha qüestions que són intocables i una és aquesta. Aquesta. És especial, no? Suposo, en el fons, viure al guàlder no se'n diu que és una mica especial els que fa temps que hi viviu. Diuen que sí. Bueno, no, el que sí hi ha és una gent que té consciència social i això és un fet. Això és un fet que podem manifestar perquè quan hi ha una necessitat o quan hi ha alguna
alguna alarma, el Walden respon. És un tipus de societat, la que viu allà, que és sensible a aquests elements. I viuen joves, també? Ho dic perquè de vegades amb aquestes coses hi ha més estancaments generacionals, però no sé si al Walden també hi ha, en pisos més petits o estudis, hi ha més gent jove, per exemple. Jo diria que sí, continua sent així, tot i que hi ha, diguem-ne, històrics del Walden que continuen vivint en un apartament de 30 metres quadrats.
el que donen de 6 a 30 metres quadrats. Sí, sí. Però, sí, sí, sí, sí, per exemple, et poso un exemple molt fàcil, el meu fill, el meu fill, jo tinc tres fills, tots se n'han anat del Valden i un d'ells, després de passar una aventura per diversos barris de Barcelona, ha tornat, la gent s'ha tornat i s'ha buscat un apartament de 60 metres quadrats i s'ha instal·lat allà i està encantat de la vida.
i s'està plantejant el perquè collons va marxar del val. Ara troba la resposta. Això ens passa a tots de vegades. Efectivament. Continua vivint gent allà. El que no hi ha probablement és aquella cosa que hi havia abans que si no ho fèiem tots junts no tenia valor. Ara la gent va més per lliure.
En tot cas, recordem que ja estem parlant avui amb don Arrebèvol per parlar d'aquesta exposició que es pot veure al cim de Can Genestà on es parla justament del projecte del 07 de l'edifici Walden, en aquest cas sobretot centrat a Moçambique, en aquest sou per estudiar. Moltes gràcies, Tom, i que vagi molt bé. Fins aviat. Adéu, bon dia.
Just a la fusta, al magazine del matí. Smooth Jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz
100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes, conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb el nostre segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Just a la fusta. Sant Jús en directe. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Amb un dos quarts de dotze, és moment ara de fer tertúlia, se'ns avança aquí aquesta raixa de fer tertúlia d'actualitat com cada dijous.
Passa un minut que en tenim de dos quarts de dotze. En un moment saludem el Pere Oliver. Bon dia, Pere, què tal? Bon dia. I també tenim ja la Joana Algarra.
Montse Larrea, que l'estan acabant de portar, l'Andrea l'està acabant de portar, els auriculars, i el dia de tots tres. Avui és que és un dia una mica especial perquè estem contents que aquí a la ràdio podem tenir els companys d'Esproset, que de tant en tant venen a fer el seu programa especial de ràdio, i llavors el que passa és que falten auriculars, perquè normalment no som tants, i hem trigat una mica més del compte, però bé, en tot cas, doncs és un dia que després, com sempre, a través del web de la ràdio, fàcilment es pot escoltar el programa que estan gravant al llarg d'aquest matí.
Està molt bé, està molt bé que hi hagi un munt d'activitats i que la ràdio estigui oberta a tots els col·lectius del poble. Oh, i tant. Ells tenen un programa, fan un programa també? Un programa em sembla que és de manera trimestral o cada dos mesos o alguna cosa així. El que passa que en lloc de fer-se un directe, perquè és una cosa puntual, es grava.
i després està disponible al web de la ràdio i allà ja queden archivats tots aquests programes, cosa que està bé. Ens agrada molt, a més a més ells també s'ho passen molt bé, o sigui que és una cosa d'aquestes que... I tant, s'ho passen pitjant. Ah, està bé potenciar, exacte. I tant que sí. I tant que sí. Això de la web de la ràdio a mi m'encanta, m'encanta que sigui com totes les webs, perquè tots estem penjats allà, aleshores. Exacte. Una manera o altra. Exacte, sí, sí, tota manera o altra.
La tertulia també, eh? Clar, la tertulia també. Tothom, qui ara no ens avisa i ho vol veure després, a través de Facebook... Només cal anar al Just de la Fusta. Cal anar al Just de la Fusta. Però a través de Facebook l'enganxes. No, no, no. A través de... o sigui, si vas al web de la ràdio, hi ha un lloc que posa, ràdio la carta.
I llavors tu a Radio La Carta vas a... tries el programa que seria just a la fusta llavors t'allarres 3 hores però busques més o menys. Com comença les 10, 1 h i mitja i allà està. A Radio La Carta estan tots els programes de Radio Desvern. Pots veure... Si pots escollir el que t'interessa. Pots escollir el que t'interessa. Pots veure tots els dels dies, si vols. El que sí veiem a través de Facebook són els que tenen més visites.
Per això li comentàvem que la Penya del Morro està en el rànquing. Hi ha molts temes i és un programa bastant llarguet. Hi ha molts temes i molts col·laboradors també. Molts són joves i tu també anuncies que faràs aquelles seccions.
Just a l'apost tenim Twitter, però a Facebook sí que no el tenim actiu, almenys de moment. De moment. Però en tot cas sí que cada cop que fem una secció o una entrevista a través del Twitter diem, ara avui entrevistem tal o el Torna Mateu el que fa aquesta exposició. Llavors així, si algú està al Twitter i ho mira en aquell moment, doncs potser s'enganxa i posa la ràdio.
El que sí també és cert, perquè això ho comprovo diari, que tant a Twitter com a Facebook s'enganxa molt més la gent jove que la gent d'una certa edat. A 60 i més no tenim tantes visites de Facebook ni de Twitter i les poques que tenim són de gent jove.
Les que tenim són els joves. Per què no tenim l'hàbit i si el tenim l'hem adquirit molt tard? I no el tenim amb l'agilitat? Perquè la tecnologia aquesta ens sobrepassa una mica. No ens sobrepassa. Tot es necessita anar-ho aprenent lentament i aleshores som més lents de reflexes que els joves. Tu no, perquè tu estàs ficat en aquest món ja fa anys.
Jo me'n recordo el temps que feia pràctiques d'ordinador per la feina. Parlem de molts anys.
Perquè sortia de fer la classe de l'ordinador a l'empresa? No, a l'empresa no, ens la donaven a un centre informàtic. Perquè l'empresa t'ho demanava? Sí, és que mentre ets en actiu fas molts cursos de formació de l'empresa.
Quan et canvien d'una empresa a l'altre del mateix grup, si necessites fer un curs de redacció, et pagues en un curs de redacció. Si tens un curs d'informàtica d'informàtica, si necessites un curs de base de dibuix ràpid per fer plots, fas un curs de dibuix ràpid. Constantment hi ha cursos de formació a les empreses. Allà a Montserrat el personal de quan en quan es fan cursets d'idiomes.
d'idiomes, perquè com que hi ha tanta gent de tota mena, doncs anglès, alemany, i ara comencen a fer xinès també. Sembla mentida el que ha caigut al francès, no? És veritat, perquè clar, l'alemany guanyat i l'alemany en plan comercial i l'anglès en plan universal, perquè tota la tècnica està feta en termes anglesos. Jo menys diria, per la meva experiència editorial,
que no és que hagi de caigut tant. Hi ha idiomes que són potser els més parlats arreu del món, i aquí està amb aquest ordre anglès, castellà, japonès, xinès i després tota la branca d'idiomes orientals, però en el món en què jo treballava,
que per cert en el departament de còmics hi havia quatre línies de còmics, òbviament els que treballaven en la línia d'autors espanyols, l'idioma mara era el castellà, els que treballaven en la línia franco-belga, l'idioma francès, els que treballaven en el còmic de superherois.
era l'anglès i els que treballaven en el manga era el japonès. I aleshores per això de redacció hi havia i hi ha persones amb domini d'aquests idiomes. I després també hi havia un noi amb un domini perfecte d'alemany per contractar tot el mercat alemany. I a més passa una cosa en el món editorial.
Dic el del còmic perquè és on hi estava aplicat, però també passa, amb no tanta mesura en el món del llibre, però en el món del còmic i la il·lustració que domina el color i domina les imatges, el que es fa avui perquè surt més barat són edicions multilíngues i multiculturals. El color és exactament igual per tothom.
Uns van a un país, els altres a un altre, els altres a un altre. Ara parlem d'una novetat recent, estèrics jovèlics. Però ho fan amb aventures noves, amb dibuixos nous.
Vaig llegir que l'autor, que ara s'encarrega, copia, no copia, s'ha especialitzat molt a fer els dibuixos com Oderso. Oderso era el guionista, no? L'altre era Goscini? Són dibuixants recreatius. Això mateix. Jo sempre he dit que això és una realitat, hi ha dibuixants creatius i altres recreatius.
El creatiu és el que crea un personatge. El creatiu, el que en un moment determinat ha passat unes proves curíssimes, normalment, per dibuixar un personatge igual que aquell que l'ha creat, i té el permís, el copyright sempre del que va crear, o sigui si ara agafes un àlbum actual, els Drets són de la família, dels hereus...
Del que va crear el personatge, no? Del que va crear el personatge, dels adeus si està mort, del mateix creador si està viu, en el cas d'Oderzo Bostini un és mort i l'altre viu, i aleshores un té 85 anys, s'ha jubilat ja definitivament, diu jo ja no hi vull ser més. Sí, sí, va dir que prou, que ja no tenia més ganes.
I, evidentment, ara hi ha un nou guionista i un nou dibuixant que segueixen les petjades. La mateixa línia. Amb canvis, que sempre n'hi ha, perquè ningú és repetit a un altre. Cada dibuixant que dibuixa avui Walt Disney, ningú dibuixa com Walt Disney, s'hi assemblen, però s'hi acosten enormement.
Cada dibuixant que fa Superman, Spider-Man, qualsevol personatge... Sí, varia, varia una miqueta la imatge. Tots els que no ho hem determinat hem dibuixat cobertes de l'Osso Yogi, del Pica Piedra, de Doraemon, el personatge que sigui de xinxant. Quan el dibuixes és perquè tens l'autorització de l'autor i de l'empresa editora per fer això.
Quan tu plegues d'un editorial o deixes de dibuixar aquell personatge, firmes un contracte conforme... Mai més tu faràs, jo el jubilar-me, tinc que firmar que mai més dibuixaré una coberta de Doraemon. Ni dibuixaré una coberta de Shin Chan, ni dibuixaré una coberta de Sayori... No, perquè passes els drets amb un altre, no? Clar, perquè ja no estic autoritzat, ja no tens autorització de l'autor. Per tant, en aquest moment, els personatges nous
tenen el que l'està dibuixant, tenen el permís per fer-ho, tenen autorització de l'editorial, cobren molt, en el cas, i anàvem a la cosa de França i dels tiratges, i dels multilíngües multinacionals, edicions, les edicions que són per tots els països, perquè fan el color, exactament, igual per tots, i després els francesos fan el millor d'exemplars per a ells,
els 2.500 per Espanya, o 5.000 per exemple, perquè el tiratge és abismal, o sigui d'una tirada que a França se'n fan un milió d'exemplars, aquí de vegades se'n fan mil, a vegades 5.000. Suposo que depèn de l'èxit que tingui el tema, no? Sempre pot haver una segona edició, una tercera edició, i aleshores
La gran avantatge, des que això ja fa anys que es fa, la primera que vaig participar va ser amb la de Bola de Drac. Era multilíngue per diversos països i en diversos idiomes. I l'èxit que va tenir en aquest moment. I que segueix tenint. Jo de petita la meva passió era seguir el Fresh Gordon.
molt joveneta era, i vaig aconseguir fer volums de Flash Gordon. Conec perfectament el personatge. Jo els tinc també guardats. M'entusiasmava on es passava la història, els personatges molt ben dibuixats. Els dibuixos eren molt macos, eren aquells apansats.
el seu creador, Alec Raimon. Precisament Alec Raimon, com Harald Foster, com Bornhoggart, tots aquests dibuixants realistes americans partien del Cinquecento, copiaven els dibuixos dels autors del renaixement, de Miguel Ángel, de Caravaggio, i a la vegada feien moltíssims apunts al natural. Ells treballaven en model natural.
I aleshores, per això, aquesta gràcia també feia Tarzan. Sí, també m'agradava. I el Mago Merlin també, que era un Merlin tot guapo, amb una capa negra. Si tu mires la tendència dels primers herois aquests... Perdoneu-vos.
Comencem a parlar d'idiomes. El terreny que m'agrada, sí. Ha vingut pel còmic dels idiomes. Avui mateix, tots aquests personatges, gairebé tots, menys tintint, que no hi ha autorització per fer-lo fins d'aquí setanta anys. Quan ja conclogui el dret que tenen sobre la marca. Són setanta anys, no?
O sigui que aleshores algun net nostre, el fill dels nostres nens, podrà dibuixar aventures noves a Tintín. Ara actualment ningú no pot dibuixar Tintín. S'han de seguir reditant els àlbums, que per cert l'adèria tintinòfila del món és extraordinària, perquè precisament hi ha el misteri, fixi-tota,
el meu net gran em va dir, jo podria llegir Tintín des del primer número, i vaig anar a Norma, perquè jo el tenia, però ja no el tinc, el primer número de Tintín. Érem blanc i negre, sense color, no, el primer? No, però de fet, comencem pel segon, gairebé sempre per donar-lo a llegir a les criatures i els adolescents, o a qualsevol que pugui començar amb Tintín, si és una tu el pots començar pel primer, però és que el primer és Tintín al país dels sòviets.
I és pràcticament quan l'ERGE es creia que els nazis era positiu i tal, i va fer un... el primer tintin era un pamfleto de propaganda nazi. No, no, que feia favor, a favor. No, no, contra els sòviets, vull dir. Tintin el país dels sòviets.
I el Tintín apoyava el nacionalsocialisme. I clar, aquest queda una mica per col·leccionistes. Però oi que hi ha uns números que són en blanc i negre? Perquè jo, quan vaig anar a fer la col·lecció pels meus fills, al Corte Inglés hi havia dos volums en blanc i negre.
Allà en teníem molts quan va tornar a reprendre tota aquesta afició. Jo sempre aquí he comprat llibres per als meus nebots, sempre he anat directament al Norma. Clar, perquè ho tenen tot en allà. El format àlbum és una cosa posterior. Gairebé tots els personatges han nascut als diaris com a tira de pet.
Han sortit com a tira amb quatre vinyetes i quan tenen èxit els posaven el que aleshores era el suplement dominical que era en color, allà publicaven la pàgina sencera, això ho feien tant els belgues, els francesos com els americans.
Diumenge darrere Diumenge, la pàgina sencera funcionava, llavors ens encarregaran l'àlbum i en color. I aleshores quan sortia l'àlbum en color, jo estic llegint ara el llibre de David Hernando sobre el Superman, que vaig fer aquí i em vaig parlar sobre tota la història de Superman i la lluita que van tenir els personatges que van crear, com van acabar perdent els drets, per què els hi van passar amb uns altres, per què el que el van crear... Sí, perquè en principi semblava que no...
Sí, que no les interessava gaire el tema, però quan vam veure que tenia tant d'èxit... No, no, va interessar des del primer dia, es va fer famós ràpidament, el que passa que les dues persones que van seguir pujant ja no donaven més de si.
A més el dibuixant tenia un problema de vista, el més dramàtic que li pot passar a un dibuixant és tenir un problema de vista. Aleshores de seguida van necessitar fer un equip, de seguida els editors s'hi van posar a sobre, van buscar nous guionistes, nous dibuixants. Al final els autèntics creadors van quedar apartats ja a partir de l'èxit de la ràdio.
Quan es va convertir en personatge radiofònic i després cinematogràfic, aleshores al còmic li van voler donar un look cinematogràfic, un look radiofònic i vam buscar una altra onda. Llavòrens es deia sàvia nova, novetat. Per això no hi ha dret, i els drets d'autor de la primera parella.
Ja va haver judicis, van acabar cobrant-los però no tots, però les empreses són molt poderoses i els advocats de les multinacionals tenen més poder que l'advocat particular que diu que això ho és. Que tu puguis subvencionar, que tu puguis pagar.
No, re, no, ells tenen, concretament, el llibre que acabo de llegir, també, que són grans empreses i tot això, et xafen a qui vulgui si més. A més, les associacions d'autors són una cosa relativament nova.
L'associació d'autors de còmics d'Espanya, de la qual soc soci, és la que conec i més propera, i dintre d'ella hi ha l'associació d'autors de l'APIC, associació professional d'il·lustradors de Catalunya, l'APIM, associació professional d'il·lustradors de Madrid.
Sí, ens hem agrupat per reivindicar els nostres drets, perquè en els anys 40, 50 i 60 treballessis per Bruguera, pel TVO o per l'editorial que treballessis, firmaves un paper conforme els dibuixos eren d'ells. Els originals eren d'ells. I el dret a publicar-ho tantes vegades que volguessin eren d'ells. Per tant, tu cobraves.
Feies una tira pel TVO. Les 125 pessetes que et cobraven per aquella tira. 800 pessetes era una pàgina sencera i amb aquelles 800 pessetes... Ja estaves pagat. Ja estaves pagat. Si es publicava una vegada com mil. Exacte. Cada cinc anys, deien com que els lectors ja són uns altres, tornaven a agafar un material nou i un material d'aquest. Jo vaig fer només dos anys la pàgina de todo un poco.
que quan l'Urda estava molt malament a la vista, ja no podia amb ella. Era molt interessant, aquella pàgina. I que a més li donava unes bronques al director. Ai, parla molt bé. Quan tenia 80 anys i com molts dibuixants, no... A més, els dibuixants també són un mena especial. Suposo que van per categories, no? No, no, no. És com tota gent una mica artista. És especial. Són creatius. Són artistes, clar.
Però molts no s'han preocupat de buscar una companyia de seguretat privada. No s'han preocupat de res, sinó que s'han vist a dalt de tot. En un moment donat a dalt de tot, ja està. Pens que l'associacionisme en plan laboral? No pensis tu que fa tants anys que funciona.
El sindicat sindicat en temps antics del dictador tenien el sindicat vertical, però el sindicat que recolzava l'empresa, no els treballadors. Exacte. Jo et dic el cas d'Urda quan vaig agafar aquesta pàgina, l'home tenia Parkinson. I a més li deia al director...
si tot li tremola, no pots seguir dibuixant vostè". I ell deia, ja m'agradarà veure que li tremolarà vostè quan tingui la meva edat. Un dia va agafar la pàgina i em va dir, fes-la tu. I a mi em va sapiguer un greu, una cosa terrible, perquè ell estava... Era la seva vida, aquella pàgina. Era la seva vida. I tots els personatges, un home que portava dibuixant des dels 14 anys i als 80 seguia dibuixant.
Jo vaig fer una cosa completament diferent, a l'home no li agradava, a l'actor tampoc.
Els dos anys que jo la vaig estar fent, després la van tornar a publicar vegades i vegades en noves edicions del TVO, i encara ara, amb les edicions que ha fet el grup B, l'edicions B, material recopilat del TVO, segueixen sortint les pàgines, les moltes que va fer Urda, i les poques i les poques que va fer-ho. I les tires de Paco Mir n'han tret un partit extraordinari, perquè un dibuixant que s'ha convertit en el tricicle,
Amb una persona famosa. Els dos anys que va estar treballant al diari de Barcelona i els dos anys que va estar treballant al TVO n'han tret un rèdit extraordinari. El tenen superamortutat. I no té dret a cobrar per aquestes noves edicions el Paco Mir? No, el que deia ell, s'hi està tancat. No, se'n van a les espècies. Jo vaig anar a edicions bé i em van dir miri la quantitat de coses que han sortit bé. Saps que vaig sortir amb una pila així de llibres? Et podem pagar amb espècies.
La meva dona està desvolada perquè vaig donar 17 caixes plenes de llibres i revistes al centre de documentació de la historieta de Sant Sebastià. I per què a Sant Sebastià no la podies donar per aquí?
El Museu del Còmic encara no està acabat. És a Badalona, no? Sí, entre Badalona i Sant Adrià. Però és un projecte. Està encara retallada.
El centre de documentació de la historieta de València em va dir que sí, porteu cap a sí. El mes següent havien canviat el funcionari i van dir que ja no estudiarem més endavant. A Madrid ja tenen el centre de la il·lustració, però és el centre de la il·lustració dels dibuixats que han creat a Madrid. Aleshores hi ha tot el fons de l'Equador. Centralisme puro. No.
Tenen el seu. Problema d'espai. Aquestes coses, aquests centres necessiten personal per manteniment, per neteja... I no arriba a terra. No. Per si la gent vol anar a visitar-ho, doncs han de tenir personal. Però el pitjor de tot és que molt material que vam dibuixar pel diari de Barcelona està totalment destruït, va llençar. Algunes coses que vam fer per editorial Bagunyà i per TVO estan llençades. És una llàstima. He perdut tot el respecte als originals. Això ja s'ha publicat i s'ha vist molt fora.
i d'altres els han venut a col·leccionistes. Aquests sí que han tret profit. Estic segur que la situació actual de dibuixants de nivell com el Paco Mir, que més es guanyen meravellosament bé la vida, li importa molt poc en aquest moment,
En aquest moment, potser el dia de demà s'ho repensaran. O tenen uns altres ingressos. Actualment dibuixa en el Butxaca, en aquesta revista de teatre fa uns acudits preciosos.
El cartell últim que ha fet sobre els pastorets, el paliorama, dirigeix per ell. És una preciositat de cartell. El mateix disseny de vits. Ell fa de grafista tota la vida, i fa de dibuixant de dissenyador. A més, el que fa ara és molt més bonic i molta més força encara que el que feia llavors, perquè quan un treballa...
Està millorant cada dia. Clar, perquè ha tingut una experiència, li ha donat els anys del treball mateix. Quan treballava al TVE, el Paco Mirtenia, 16 o 17 anys. Estic parlant de fa molts anys. Aleshores, la cosa ha canviat molt. Bé, i tornant al tema que volíem enganxar amb el tema de l'entrevista d'avui, del senyor Ton Ardebol.
Avui el Pedro s'ha engreixat com a mínim 10 quilets. Més aviat és que vosaltres també seguíeu i ho inventàveu. És que ens agrada molt poder parlar d'aquestes coses de tant en tant. I avui què tenies així en el programa? Avui és que teníem l'entrevista amb Tonas Déboles. Exacte.
i el tema era un sou per estudiar, que és el 0,7% i l'edifici Walden, que l'any 1995 el veïnat de l'edifici Walden 7 va decidir, en assemblea i per unanimitat, destinar el 0,7% del pressupost comunitari al tercer món. Són uns 3.000 euros anuals. Des del 2005 fins a l'actualitat ha endut a terme el programa Un Sou per Estudiar, a la població de, com es diu aquesta població?
Xokwe. Jo he fet la I final com si fos anglès i no. És Xokwe. És Xokwe. Doncs a la població de Xokwe, el país africà de Moçambí. I aquesta mostra la trobarem aquí, al cim de Can Ginestà, al centre d'interpretació del municipi, i a la mostra hi trobareu totes les cooperacions que s'han fet a Sàhara, Nicaragua, Haití, Perú, Mèxic, realitzades des d'aleshores fins a aquest any 2013.
Per això em sembla un tema molt interessant. Ahir parlàvem també de Sant Ju Solidari. Amb la quantitat d'estretxes, com es diu en català, que passem actualment.
Moltes coses es fan a través d'aquestes petites donacions. Nosaltres sempre uniem quan demanem cèntims, encara que siguin 3 euros, 2 euros. La gent col·labora. La solidaritat. El que passa és que la solidaritat, mica en mica, es va estranyent. Per què? Perquè les persones tenen uns pressupostos cada cop més injustos.
Quan veus que algun dels teus nets només té unes sabates i quan aquestes estan foradades has de comprar unes altres. O s'han de posar mitges soles, que ja els sabaters ja començaran a treballar, que és molt trist. I s'han de posar mitges... No, no, ja treballen, ja treballen. Què passa? Que he canviat el sistema i ho trobo molt bé, perquè jo havia anat al sabater
No hi vaig, ja va estar. Però ara em trobes que m'agraden. Però et fan pagar per anticipat, perquè no pots tenir ni idea. Jo tocava el tema de compostures, jo anava a una merceria que feien compostures i em va dir aquella noia, t'esgarriferies de la gent que arriba a portar coses per arreglar?
i que no les recollien mai. Mai, mai. Era una caixa sencera, em va ensenyar una caixa d'aquestes grosses de cartró plena de roba per tirar. I llavors, a partir d'això, van optar, la gent que fa compostures, que la gent que arregla sabates cobrar per anticipar. I les tintoreries també ara? Sí, però es fa.
Però el grèmit no es reconeix, eh? Ah, però es fa. No. Jo seré un lloc aquí sent jutge. Bueno, cobre'm per endavant. Està tolerat, però no es fa. No està autoritzat, eh? No és oficial. No és oficial. A mi també em sembla bé, perquè a mi jo porto unes sabates a arreglar. Clar. I em diuen, arreglar-les val 10 euros. Sí. I de cop passes per davant d'un lloc i veus que hi ha unes rebaixes... Que valen 15? Que valen 15. Sí, sí, però... Les coses van bé i dius, ara si perquè... Però qual recullo les altres?
Però no tothom, no a tots els peus li va bé aquestes sabates tan rebaixades. Que a vegades som de fabricació xinesa i realment els materials... Ja s'han donat algun llop a tot el que vulguis. Hi ha peus que no, hi ha peus que ho aguanten tot. Però hi ha peus com els meus que no aguanten.
Jo me'n vaig comprar unes a Gran Canària, que també m'han sortit de preu. No me les he pogut posar mai. És que posar-me-les i sortir amb els peus ple de bellofes... És com si portessis un parany, un parany en el peu. No, que et fa al·lèrgia. I quan t'ho poses diu ja donarà de si. No, no, però és que estan fetes amb un material... Que no dona de si. Que no dona de si i que a més és dolent per la pell. Hi ha materials que provoquen
i excema. Les coses se'n tenen que modernitzar. Havíem començat dient per això, que per més que tinguem gastos, aquests 1, 2, 3, 4 euros els que puguem, l'acte solitari, és com ja el de Càritas, que hi ha gent que diu, avui és que no puc perquè només porto dos euros, però si et posa dos euros
i l'altre, i l'altre, i l'altre, i l'altre, que n'hi ha un que posa 50, i n'hi ha un que posa 100, i un que posa 25, i tal, doncs... Sí, encara que sigui un euro. El que sigui, en cas de poguer col·laborar, amb petita quantitat, però entre tots. L'única cosa que és totalment negativa és no donar mai res, perquè aleshores, evidentment, s'acaba un tancant... I això, aquesta solidaritat funciona, eh? Clar. Sí, sí.
O sigui que Catalunya és molt i molt solidària. Quan fan la Marató de TV3, el que és increïble és el que arriben a recollir. Increïble. I funciona. I funciona, perquè els projectes arriben a ser la bona tinta als projectes. O sigui, el meu fill està treballant en un projecte que està finançat per la Marató de TV3. Sí, per la Marató de TV3.
Ho reparteixen i... Sí, sí, ells fan els seus estudis. Doncs acaba el temps, ens queda mig minut. Per tant, moltes gràcies a tots tres, Pere, Joana i Montse. Tornem la setmana que ve, dijous. Més córrer a les 21.15. Acabeu-vos bé, bon dia. Gràcies, bon dia. Connectem, per tant, tot seguit amb el butlletí. També sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem a Més Cores, després encara amb la tercera hora.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, el conseller d'interior defensa l'actuació dels Mossos en el cas Raval Ramon Espadalena descarta a més aixecar les mesures cautelars contra alguns agents. El govern intensificarà el control sobre les infeccions a les cases i els pisos vells que hi ha a Catalunya, segons s'ha avut la xarxa, només passa la revisió un de cada deu edificis obligats a fer-ho. El mosquit tigre ja ha arribat al muncià a la comarca més al sud de Catalunya, l'han detectat als serveis mediambientals de les Terres de l'Ebre.
Esports aquest matí al Blanes i al Vilanova debuten al Mundial de Patinatge Artístic de Taipei. I en futbol, l'escoi als sardanyoles s'han classificat per la cinquena ronda de la Copa de Catalunya.
El consell interior Ramon Espadaler defensa l'actuació dels Mossos d'Esquadra a l'anomenat cas Raval. Espadaler diu que amb les dades que es tenen actualment no es pot parlar de mala pràxi per part dels agents. El conseller pensa que després de la declaració d'ahir davant del jutge difícilment continuaran imputats els vuit agents implicats en el cas de la mort d'un empresari al barri del Raval. Diu Espadaler que si canvia la situació judicial d'alguna gent, el departament d'interior aixecarà les mesures cautelars.
Des de la nostra perspectiva estimem que és improbable que es mantinguin totes les imputacions a la totalitat dels agents en els termes que es van formular en el seu dia. Sigui com sigui, això no ens correspon en absolut a nosaltres a la instància política ni a la instància policial, sinó a la instància judicial. Si això és així, ja els abenço que s'haurà tingut en compte a l'hora de mantenir, modificar o si fos el cas aixecar les mesures disciplinàries cautelars dictades en el moment de conèixer unes imputacions que són certament greus.
Ramon Espadaler assegura que amb els informes i les declaracions que es tenen ara no es pot parlar de mala pràctica dels agents. L'any que ve, el govern omentarà el control sobre les inspeccions a cases i pisos vells que hi ha a Catalunya. Segons la xarxa, l'executiu farà un nou decret perquè reconeix que el sistema no funciona i que necessita més informació sobre l'estat dels habitatges antics.
La normativa d'inspecció tècnica d'edificis és del 2010 i des d'aleshores només un 10% dels immobles obligats a passar la revisió pel fet de ser els més antics l'han superat amb èxit i han resolt els problemes que patien. El problema és que només es comuniquen a la Generalitat les actuacions que resolen deficiències molt greus. Les reparacions impliquen les revisions dels edificis vells poden ser molt costoses i això fa que de vegades el resultat no es comuniqui a l'administració i tampoc no es resolgui per falta de diners.
Des del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Xavier Jordan ho ha explicat a la xarxa. La propietat o la comunitat propietària de vertical, clar, quan té aquesta IT i la té que valorar val tants d'euros la reparació que el que fa és guardar-la en un calaix. No la presenta l'administració. Sí que també tenim referència que hi ha moltes HITs fetes però no estan computades estadísticament
a partir de gener s'enviaran requeriments per passar la inspecció. Els serveis ambientals de les Terres de l'Ebre han detectat la presència de mosquit tigre diverses poblacions del Delta en posta de ràdio Manel Ramon.
Al consorci de serveis agroambientals de les terres de l'Ebre, el CODE ja ha detectat exemplars de mosquit tigre a diferents poblacions de les terres de l'Ebre. Se n'han vist ja a l'Empolla, a Emposta o a la Ràpida, però ara també se n'han vist a Camarres o Sant Jaume d'enveja. Els tècnics alerten que per combatre el cal molta conscienciació ciutadana per evitar deixar recipients en aigua on l'insecte pugui criar. Ho explicava Raül Escosa. L'aigua és que el concepte d'aigua ha de transformar-se, quan parlem de mosquit tigre. Estem parlant de didalets d'aigua, no un didalet d'aigua,
és capaç de reproduir-se. La seva arribada a l'Ebre ha estat de ben segura a través d'un vehicle. Segons Escoça, és molt fàcil que una femella a punt de criar es fixés a la roda o al maleter d'un cotxe. Quan arribés a l'estiu, busqués un lloc on hi hagués una mínima quantitat d'aigua per deixar-hi les larves. L'Ajuntament d'Ules ha obert un centenar d'expedients sancionadors a veïns del municipi contra l'Ordenança Municipal de Civisme i Convivència. Ulesa Ràdio, el Bel Galseran.
Per l'alcalde de Dolés de Salvador Prat, l'aplicació de l'ordenança és la correcta, però des del govern local s'ha donat la consigna a la policia local de controlar especialment una problemàtica que preocupa a dirigents i ciutadania, la no recollida dels excrements dels gossos per part d'alguns dels seus propietaris.
Jo penso que amb el tema de gossos hem de fer més incidència, i amb això estem. S'ha donat una consigne ja fa temps, eh, però, diguem-ne, que es fixin especialment en això, perquè és una qüestió, repeteixo, que la gent l'amoïna i a la gent no li agrada, i a mi tampoc m'agrada, per descomptat.
Relacionat també amb l'ordenança de civisme, l'Ajuntament d'Ulesa ha iniciat una campanya per recordar que està prohibit donar aliments als animals a la via pública. I en el cas dels animals salvatges urbans i gats urbans, la prohibició de donar aliments es fa extensiva també a les zones privades exteriors, com ho són els portals de les cases. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'equip de Govern Sant Justenc treballa en el pressupost de 2014 amb la vista posada en el dia a dia de les administracions supramunicipals. Els canvis constants en les accions de Govern, tant de l'estat com de la Generalitat, fan que l'Ajuntament no pugui concret encara la xifra definitiva del pressupost. Això sí, ja té clares quines seran les prioritats del proper curs.
en destacant quatre, serveis socials, educació, plans d'ocupació i estalvi energètic. Pel que fa a projectes previstos al pacte de govern i que s'han pogut tirar endavant, destacant l'adjudicació de sis pisos socials per persones amb pocs recursos, facilitar ajuts per pagar lloguers, consums i l'IVI i la posada en marxa del programa POFI. Com a projectes encara en marxa, destaca el desenvolupament del planejament al polígon Pont Reixetic en Sagrera,
i la defensa de l'avall. I també, pel que fa als projectes sense finançament, destaquen la impossibilitat de crear 80 habitatges de lloguer i d'impulsar el fons local de l'habitatge, l'ampliació del CAP, la nova pista exterior coberta de la Bonaigua i la descelleria al pont reixat.
Més qüestions, l'Associació de Veïns de Sant Just ha alliberat a la Fundació Seur més de 866.000 taps de plàstic per col·laborar en la seva campanya de taps per una nova vida. Són 1.733 quilos de taps que s'han recollit gràcies a la col·laboració dels Sant Just Tanks. Els taps recollits s'entreguen a la Fundació Seur i els diners que se n'aconsegueixen de la seva venda es destinen ajudar nens i nenes amb alguna malaltia o amb altres problemes que fan difícil el seu dia a dia. A més, aquesta acció també contribueix a reduir els residus.
I acabem recordant que aquest cap de setmana tornen els cars de coixinets. La 37a edició de la cursa comptarà amb 118 cars participants, una desena menys que l'any passat, però amb més novetats respecte a les edicions anteriors. Una de les més destacades és que tindran una aplicació mòbil que oferirà informació actualitzada tant pel públic com pels corredors. També s'estrenarà un nou servei de transport de cars i una altra novetat en l'edició d'enguany és que hi haurà un taller amb veines per reparar els cars en cas que es facin malbé.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I'm mysterious, mysterious And she is walking towards me Oblivious, I'm oblivious To what is happening around me She's covering her face And I try to catch her eyes
Místeries, místeries, she don't even say a word Delirious, delirious, I surrender myself to the twilight of her
I wanna lay her down in a sea of roses and we will just float away I wanna carry her all around town and I'll show her to everybody
I'm serious, seriously losing myself I'm curious, curious where this might end How I like to feel Oh, her eyes on me when I look away
I wanna lay her down in a sea of roses and we will just float away I wanna carry her all around town and I'll show her to everybody But I feel like I am an elephant in a porcelain show
I wanna lay her down in a sea of roses I wanna carry her all around town And I'll show her to everybody But I feel like I am an open-ended porcelain shop
Passant 12 minuts de les 12, aquesta hora parlem d'una xerrada que es fa just d'aquí una hora, a la una del migdia, a la sala, vull dir, del casal de joves, i que forma part de les jornades més més per la salut. En aquest cas, avui, la psicopedagoga Neus Blanco parlarà als mestres, aquest dijous, de la importància de la dimensió emocional en l'àmbit escolar, i a aquesta hora la tenim a l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia, Neus. Hola, bon dia. Suposo que aquesta dimensió emocional és molt més important del que ens pensem.
No sé què és el que pensem, però hauríem de pensar que sí que ho és d'important. Que potser no hauríem de tenir més en compte. Sí, s'hauria de tenir més en compte. Potser es té prou en compte i potser no es usa, no es barbaritza, no es treu. Potser ho té al pensament. I sembla que veiem l'escola com un espai educatiu, però que sobretot el que fa és...
trasllada en coneixement i el coneixement si no porta una predisponibilitat a adquirir-lo, de vegades costa d'arribar. Les emocions intervenen en aquest procés de predisposició a l'aprenentatge.
Clar, suposo que en el fons, el que dèiem que sí que ho tenim tots al compte, o som cada cop més conscients que és important, però el que passa és que, com que també s'han de seguir tots uns altres criteris, o s'és conscient que s'ha d'ensenyar una matèria concreta, de vegades potser es deixa de banda, no? Tot aquest altre tipus d'aprenentatge que en el fons potser és igual d'important. Jo penso que és una falta, diguem-ne, de costum, més aviat, perquè les persones som
una suma de capacitat cognitiva i d'emocionalitats, però potser no ens hem parat a pensar que la cognició la rebem justament d'una bona formació emocional, des del primer espai d'experiència relacional, com és la família. Aleshores, si aquesta càrrega d'aprenentatge emocional es pot traslladar a l'escola,
tota la part aquesta més que correspon a l'estructura mental per poder pensar i per poder interioritzar aprenentatges, doncs està com més preparada. De fet, el que parlarem avui és que un bon aprenentatge d'educació emocional, és a dir, una bona formació emocional dins de les primeres experiències relacionals com es poden donar a la família,
aporten, són l'element organitzador després del pensament, de la funció reflexiva i de la mentalització. Per tant, és la base, no, una mica? Són els tres elements importants per poder no només relacionar-nos amb els altres, sinó per entendre molts dels continguts que a l'escola s'intenten transmetre.
És a dir, que hi ha aquesta base que hauria de venir des de casa i després tot el que també s'ha de treballar d'alguna manera des de l'escola. Bueno, i tot això es projecta cap a l'escola i a l'escola va bé anar-ho treballant. S'hauria de portar des de la família, sí, però des de la família no podem fer tampoc responsable a la família que l'educació emocional no s'hagi arribat a fer. Les famílies fan el que poden, també,
Potser no sempre estan prou acompanyades, jo penso que cada vegada més, cada vegada hi ha menys instruments i sobretot cada vegada més hi ha més atenció per part de les administracions per fer una intervenció preventiva amb les famílies. Tenim, per exemple, dins de l'Escola Bressol, espais nadols, espais familiars que ajuden i acompanyen la família en el creixement del fill, no? Perquè, bueno, doncs això, fer experiència de família,
fins que no t'hi trobes amb el fill davant, és difícil interpretar també les seves necessitats. Moltes d'elles són necessitats bàsiques per poder descansar i alimentar-se, però aquí ja també es comencen a manifestar necessitats emocionals, de mirar-lo d'una manera, d'agafar-lo d'una determinada manera, parlar-li d'una determinada manera.
això les famílies no ho fan a vegades perquè no ho saben fer, perquè potser mai s'ho han plantejat. Jo penso que cada vegada hi ha més recursos des de la comunitat també per atendre aquesta necessitat o aquesta acció preventiva, que significa que l'experiència europea primera que es dona a la família cada vegada sigui més equilibrada i més útil. I a l'escola hi ha prou recursos?
i a l'escola hi ha prou recursos. En aquest moment jo diria que el gran potencial de l'escola són els mestres i els professors. El que passa és que també és cert que en aquest moment estan bastant castigats. Per fer també educació emocional des de l'escola i per pensar sobre les emocions, una, de tenir també el cap bastant organitzat des del punt de vista d'intentar treure's
les preocupacions més imminents, com ara n'hi ha moltes, sobretot a nivell de manca de recursos, totes aquestes coses. De quina manera o quins consells es podrien donar per començar a fer, per tenir-ho més en compte o aportar aquests petits canvis a la manera de treballar o d'educar, que ja farien molt?
De cara a l'escola, eh? Mira, jo el que avui presentaré serà aquesta primera experiència grupal que es dona a la família, perquè penso que és traslladable a l'escola. És a dir, tu quan tens un fill recent nascut, potser costa entendre o interpretar les seves manifestacions, però sí que notes que sents l'efecte, no?
aquella necessitat de protecció. D'aquí, de seguida passes a fer vincle amb el fill i d'aquí passes a entendre quines són les seves necessitats. Això es pot traslladar a l'escola. Per tant, l'efecte comporta proximitat. El vincle comporta també una reciprocitat, és a dir, una cosa que el que rep es nota estimat.
L'empatia ja és més un tema de compartir, de posar-se la pill de l'altre. Jo diria que aquests tres elements emocionals, que són els que després passen a donar la capacitat de pensar i de reflexionar per canviar conductes o per... dins de l'escola, jo penso que són tres elements iniciadors molt interessants. Clar que l'alumne quan està fent, diguem-ne, primària,
o secundària se'l mira d'una altra manera que estimiressis amb un nadó, però tot això es pot adaptar amb una mirada empàtica, amb una escolta activa, sobretot amb els alumnes que veus que tenen, diguem-ne, unes conductes i unes expressions a través de verbalitzacions o de conductes de moviment amb el cos, que te n'adones que hi ha patiment, que te n'adones que hi ha alguna cosa que no els permet connectar
amb els aprenentatges. Aleshores, a partir d'aquí, sobretot de l'escolta i la mirada empàtica, la proximitat física del professor cap a l'alumne, sense perdre, evidentment, el seu principi d'autoritat, però l'oferiment d'ajuda per pensar que és el que està passant en aquella conducta penso que és una de les coses importants que jo avui m'agradaria poder arribar a transmetre als professors de l'escola.
Clar, estem parlant amb Neus Blanco, que com dèiem d'aquí a poca estona farà aquesta conferència i ja parla acabant, perquè de fet és la una, per tant queda molt poca estona, però creus que s'ha evolucionat amb els últims anys, que s'ha fet un pas endavant important o que estem una mica estancats? En relació a què? A l'educació en general? A l'educació que incorpori aquesta vessant emocional. Jo crec que s'està avançant, jo crec que s'està avançant i aquí, justament, a Sant Just, doncs encara més, pensa que està
ja està bastant instaurada aquesta idea de fer un mes per la salut escolar, la idea de la xarxa 06. L'Escola Barsolt des de fa molt de temps, gairebé des dels seus inicis també, ha incorporat aquests espais a l'espainador i l'espai de família que busquen treballar tots aquests temes de relació i d'empaties.
i a les escoles de primària, doncs jo crec que també, perquè si els nens que passen primer per les primeres formacions en edat arriben a l'escola més formats, doncs això també l'escola ho ha d'anar notant. Jo els veig, els professors, almenys els que més conec, que són els de Sant Just, molt motivats per escoltar, per fer canvis,
per créixer, no?, com a professors i com a persones. I jo penso que això és el que ens pot donar la idea que anem avançant. Doncs, com dèiem, a la una de migdia a la sala OVIDI del Casal de Joves, la psicòpata Boba Neus Blanco parlarà de la importància d'aquesta dimensió emocional en l'àmbit escolar. Moltes gràcies, Neus. D'acord, a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Moltes gràcies, Neus. Un altre adeu.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pouls?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Fluzo Culturama. Take me wherever you go and I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Estàs apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, yoga, spinning...
I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs en llibres, llegit de concert o cinema. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. InformatiuComarcal.com
La informació més propera al Just a la Fusta.
I was following the eye, was following the eye, was following the eye, was following the eye, was following the eye, was following the eye, was following the eye, was following the eye, was following the eye, was following the eye, was following the pack, all swallowed in their coats, with scarves of red tied round their coats, to keep their little heads from falling.
I'm falling in the snow. And I turn around and there you go. And Michael, you would fall and turn deep white snow red as strawberry.
The path calls forth in their coats With scarves of red tied round their coats To keep their little heads from falling in the snow And I turn round and there you go And Michael you would fall and turn be white snow Let's throw their leaves in the summertime
I was here in the pack all swallowed in their coats With scarves of red tied round their throats To keep their little heads from falling in the snow And I turned round and there you go And Michael you would fall and turn the white snow Red as strawberries in summertime
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
En punt d'esquadronar al migdia, avui més tard del que és habitual, fem la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Saps com es deia la cançó que hem sentit mentre t'esperàvem? No. White winter hymnal.
Imnal. Què és imnal? Suposo que ha de ser imna amb algun... Ah, vale. Sí, sí. Bueno... Imna del blanc hivern. Hivern en tindrem blanc per sobre dels 700 metres, probablement, aquest cap de setmana. O sigui, no, no, la cosa... Els que són els malalts de la meteorologia, que són aquella gent... Com tu. ...que jo m'incloc, en què el bon temps vol dir que hi ha renou, hi ha merder, hi ha activitat als mapes,
I més venint de personal com jo, que portem gairebé un mes i mig esperant que passi alguna cosa a la tardor, que és una època bastant mogudeta. Doncs Déu-n'hi-do com han canviat els mapes i com es presenten ara de cara als propers dies. Parlo de dies, eh? Perquè no només és el cap de setmana, sinó que la setmana vinent ja en renou i sembla i tot apunta que la segona quinzena de novembre serà mogudeta. Ai... Què ha passat?
I és el que diuen avui els mapes. Fa dies que ho comentem, que ho diem, que això, a mesura que es vagi apropant l'hora, perquè és fumut, doncs ho podríem anar confirmant una miqueta més. És cert que tots els mapes, des d'ahir que vam fer la previsió, han anat mantenint i han anat confirmant aquesta situació d'inavistabilitat. I d'altra banda també cal dir
Doncs que a la bossa d'aire fred li queden menys de 24 hores, unes 12 hores perquè arribi, i aquesta baixa que s'ha de formar li queda ben poquet, o sigui, unes 36 hores perquè es formi. I clar, els mapes tots estan apuntant cap a una situació realment complicada. Fins i tot els mapes que són de previsió, que han sortit a les 6 d'aquest matí, encara són més engrescats que no pas els que teníem d'ahir a l'última hora de la nit.
Ho expliquem perquè el fet que ahir teníem pluja per dissabte i una petita pausa per diumenge i els mapes d'ara mateix han canviat i diumenge també hi ha pluja. I a més pot ser pluja molt intensa. I a més a més pot anar acompanyada de vent molt fort, pot anar acompanyat de quantitats d'aigua destacades i importants, i pot anar acompanyat de fred i pot anar acompanyat de nevades tan sols per sobre dels 500 o 600 metres. Alguns agosarats fins i tot apunten el fet que es podria veure alguna volva despistada pel Tibidabo.
És una situació que és complicada, que s'ha d'anar veient i s'ha d'anar mirant, però nosaltres intentarem explicar el què. Bossa d'aire fred. Arriba aquesta propera nit. A la bossa d'aire fred, normalment, quan hem alçat allà amb l'aire fred i en superfície tenim temperatures més o menys agradables, hi ha una certa facilitat a l'ambient que puguin créixer nubulades i puguem tenir tempestes, una certa inestabilitat quan tenim l'aire fred a sobre.
Recordem que aquest aire fred estarà entre divendres i dissabte a 5.500 metres d'alçada, això és molt amunt, hi haurà una bossa de 30 graus sota zero. Es despenja del nord d'Europa, se senta a sobre de la península ibèrica, i de cara als següents dies fins i tot aquesta bossa marxaria una miqueta més cap al centre de la península i quedaríem nosaltres una miqueta al marge. Però, associat a això, aquest aire fred es munta una petita baixa, que és la que ha fet anar així una mica de cap,
a l'hora de fer les previsions que pràcticament es munta entre la costa de València i de Castelló i quan es munten aquestes baixes en aquesta zona que no és ben bé Alacant, sinó que es queda al centre del país valencià s'engega una activitat de vents de llevant important a la costa central i Gironina catalana i la previsió ens marca això i quan es munta aquest sistema de llevant, és la típica llevantada de Tardó i això és el que anem a pronosticar ara, una llevantada
important. De primera categoria, que diria el Francesc Mauri, que sembla ser que ens afectaria divendres. Demà encara al matí tindrem molts núvols. Si cau alguna cosa, caurà alguna goteta. De moment res perquè s'està gestant. De cara a la tarda, aquests núvols serien més destacats. Cap a la tarda a vespre podria caure algun ruixet i a la nit ja podria ploure.
Demà divendres. Durant el dia de demà divendres també les temperatures cauran. Ja ho estan fent avui. Ja es nota. El matí ja ho hem notat. Tenim 16 graus de temperatura, no són els ni vuit d'ahir, o els 19 d'abans d'ahir, o els 20 escats de fa 3 o 4 dies.
sinó que, progressivament, el temps ha estat força bo i ens està fent baixar la temperatura progressivament. O sigui que la clatellada que anunciàvem a principis de setmana ja no ho és tant, perquè les temperatures han anat baixant. Avui arribarem a una màxima, potser, de 17 graus, i al tanto aquesta màxima, perquè si els mapes tenen raó, fins a venc del desembre no la tornarem a tenir. 17 graus, si arriba el desembre a tenir-la, eh? El novembre no hi pinta en tant moment. És fart? Sí.
I la mínima avui ha baixat fins als 12, és una mínima que també costarà de veure, de cara als propers dies i dies i dies, perquè 12 graus seran moltes de les màximes dels propers dies. Llavors, demà la màxima que s'espera estarà entre els 12 i els 13 graus, i la mínima, la nit de divendres a dissabte, tot i la pluja, es podria quedar amb 6 o 7 graus només. Clar, 6 o 7 graus a punts de la costa, amb una situació de llevant de primera categoria, que l'aigua entra fins a l'interior i a l'interior les temperatures ja són molt baixes,
No seria d'estranyades que alguna volva de neu s'escapés a les zones altes del Garraf, o cap a Coiceroles, complicat, però al Montseny segur, a tot el que és la Pirineu Oriental també hi haurà nevades importants, i en zones elevades de les comarques interiors de Girona, no cal dir-ho, també tindrem nevades. O sigui que passarem d'una setmana d'estar pràcticament, com deien alguns en la ràdio, a la platja, està traient potser gruixos de neu d'un pam o de dos o tres dits a punts prop del litoral. Extrems, no?, una mica?
Sí, sí, sí, és d'aquelles situacions que podem viure al gener o al febrer però que es poden sortir ara de cop i volta al mes de novembre després de tanta bonança. Els mapes d'avui, i això ja un cop acabem la previsió de divendres, els mapes d'avui s'han d'agafar una miqueta més en pinces, diuen que dissabte serà un dia plujós. La matinada a divendres a dissabte plourà i molt. Estarà plovent tot el dia. Sí? Sí. Dissabte estarà plovent tot el dia, difícilment pari, serà un dia plujós. Ah, sí? Ja t'arreu.
Quan més a la costa, més intensitat, però vull dir que pràcticament tot Catalunya es veu afectada per aquesta precipitació. Potser les comarques de Ponent, la Franja, allà quedarà una mica més reduït, però és una llevantada que entra amb molta força i que es compra gran part del país. A vegades tenim situacions de llevant que potser la Vall d'Aran queda una mica al marge, el Pallars sobirà, les zones més de Ponent, però aquesta no, aquesta entra bastant bé i entrarà a tot Catalunya.
Déu-n'hi-do. I diumenge, dia de cars, no? I el canvi dels mapes... Dissabte també. Dissabte hi ha cronos, anem a una mensa, també ho espatlla tot. I els mapes d'ara... Clar, no es poden fer, si plau, no? Fa un parell d'anys va ploure amb una certa intensitat, que vam quedar tots ben molls, els que estàvem allà de públic mirant-s'ho, i els cars anaven baixant. No sé fins a quin punt, a quina quantitat d'aigua, això suposo que aniran provant...
fent petites baixades de prova, a veure com està el circuit, però sí, però clar, és que havíem perdut una mica la gràcia perquè el públic no hi pot assistir, quan plou molt és un espai molt reduït, amb molta gent, els paraigües doncs és una situació que empipa molt pel que va veure i pel que corre, doncs també perquè espatlla. I a més a més el fred, tot això ho estem afegint, no ho estem dient perquè la pluja és important i ens cal, però el fred estarà enganxat a nosaltres. Dissabte les temperatures amb prou feines arribaran als 10 graus, amb prou feines als 10 graus, les mínimes seran molt baixes,
I el canvi que hi ha hagut d'última hora, que això pot canviar, és que de cara a la matinada dissabte diumenge plourà, diumenge al matí marca pluja, cosa que no passava ahir, per exemple, o aquest any la nit, diumenge marca pluja general i durant tot el dia. O sigui, cap de setmana plujós.
Tot el cap de setmana. Els mapes abans ens marcaven que hi havia una petita pausa diumenge, per continuar plovent dilluns, però aquesta pausa ha desaparegut i dilluns continuàvem la mateixa situació, no canvia. I són bruixes d'aquestes tot el dia o bruixats d'aquests que la llevantaven o anant bruixats forts de tant en tant?
La situació d'allà van és els vents a molta velocitat, els núvols els veurem passar amb molta celeritat, hi haurà moments de més intensitat i de menys, però sempre anirà sumant. Estem parlant que hi ha zones de senyors que entre dissabte i diumenge pintar de 20 a 30, 40 litres per metre quadrat. Hi ha moments, sobretot de nit, la nit de divendres a dissabte, la nit de dissabte a diumenge... Serà intensa.
Tot això és teoria. Clar, exacte, després es tradueix en cada cas, però... No, no, és que, a més, el canvi pot ser radical. O sigui, si aquesta situació de baixa que està prevista per dissabte, en comptes d'escol·locar-se just entre les costes de València i Castelló, se'n va una miqueta cap a les Illes Balears i se'n dins una mica cap al mar, que podria passar, passem de pluges, de tot el que estem dient, a vent de gregal, amb un ambient sec, amb un ambient de sol i ambient fred.
El canvi és radical. Aquell dijous deia que plouria tot el cap de setmana. I al final, a l'última hora, no sé què. I per això hi ha molta gent que s'enfada. Els meteoròlegs de TV3, que estem veient les previsions, et marquen la possibilitat que hi ha això i que pot passar aquesta festa, però també no es deixen de dir que això podria canviar i fer sol. A la zona de Sant Just et posen aquí simboltant maco que té TV3, que és un sol, un núvol i pluja.
Tot. Aquest símbol m'agrada molt. Aquest símbol és molt maco. El que dius amb curum salut, jo ja ho deia, que podia passar qualsevol cosa i ja està, no? Els mapes ara ens marquen això. Fot molta ràbia, em sap molt de greu, però ara per ara el que ens estan dient és hivern, cap de setmana d'hivern, empluges en una situació de llevant.
Déu-n'hi-do. Doncs acabarem d'actualitzar demà divendres, tot i que, de tota manera, suposo que pel que dius, fins al mateix moment, demà sí que podem parlar de demà, però que fins dissabte no podrem saber com anirà dissabte o diumenge. Potser divendres a la tarda ja es pot perfilar que la cosa anirà de cap a un cantó cap a l'altre, perquè ja s'està formant aquesta baixa. I tota aquella gent que avui té un dia raro, s'ha aixecat així una mica entarbolit, una mica... Està justificat, no? Doncs jo avui només aixecat així, mira.
No, però a vegades tenim aquests mals de caps i això. Exacte, ja en som més conscients, no? Sí, sí, sí. Però, per exemple, la nostra companya d'informatius avui està fotudeta, perquè no estava al cas. Molt bé, Carles. Doncs gràcies i que vagi bé, bon dia. Vinga, fins demà.
I ara és moment com cada dijous aquesta hora per parlar de Vins, per això se la demana l'Street Goldstein del celler de Can Mata. Bon dia Astrid, què tal? Bon dia. I també tenim avui l'Andrea Bueno, que ens acompanya a fer aquest tast en directe. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia.
Per fer un tast, com que de setmana descobrim un vi diferent, avui Astrid, a més a més m'has dit que la setmana passada ens havia sorprès, no? Amb aquell rosat. Jo crec que sí, que us vaig descolocar força. Últimament, entre aquell i el Beatles anterior, estem encertant. I avui m'has dit que vols seguir una mica en aquesta línia.
Exacte, si el vius rosat de la setmana passada era una mica reivindicar la història de la conca de Barberà, doncs avui continuem estant a la conca però amb trepat vinificat amb negre. O sigui, és un rei negre, doncs fem negre. El que no era típic
Ara, la nova generació de nanos amb microcellers que estan sorgint, la majoria estan elaborant com a negre. Us he portat aquest del Josep Maria Gospí. És un nano que és pagès. A més, ell es reivindica com a pagès. Normalment quan el truco al mòbil, si no està dalt del tractor.
Ah, sí? Molt autèntic, doncs. I ell no té celler. O sigui, els de la setmana passada el Jordi i la Sònia del Carnania ja havien sortit del celler biberista i s'havien fet el seu propi celler, doncs ell encara continua dins del celler biberista. O sigui, esperem que en un futur tingui ja el seu...
Realment veig que cada setmana ens emportes i suposo que evidentment en qualsevol àmbit si algú es posa a investigar troba coses però que hi ha moviment de tot el món del vi i molt jove també amb ganes d'innovar. És maco, a més molts d'aquests nanos et demanen...
que els ajudis, que els assessoris, i que et sembla, i mira, i tasta, o sigui, t'involucra moltíssim. Clar, és allò que dius, no és que no tinguin confiança en ells, no, però és que estan pensant molt en la resta, així com la majoria de grans cellers que ja porten anys. Més aviat tu acostumes, ja sé, gairebé a l'últim, abans d'arribar al públic,
i moltes vegades no tenen en compte, doncs en aquest cas és allò que dius t'involucra moltíssim anar a la vinya, trepitjar-la i tasta i tasta i vinya i veus un entusiasme que la veritat és molt maco. I en tot cas llavors el que avui a més a més també m'ha sorprès que ens has volgut fer és que portes el mateix vi
Sí, és la mateixa varietat de raïm de la setmana passada, el trepat, vinficat en negre, però es porten dues copes completament diferents. Per allà... apretant una miqueta més, anava fent la cosa una miqueta més...
En sèrio, la importància de la copa. Exacte, ens faràs descobrir que serà diferent prendre un vi amb aquesta copa, que és més allargada que amb la que és en forma de globus. Una seria més tipo Bordeus, o sigui, els vins més prototipos Bordeus, i l'altra ja és pels vins de Burgonya, que seria una mica el prototip de vi que tenim aquí. Vins més lleugers, més perfumats, més insinuosos, i crec que seria el vi perfecte per començar a parlar de copes, que de tant en quant,
Si us fixeu, quan he portat a cava sempre he anat a buscar copa de vi, perquè m'agrada molt més. Però quan tornem a fer un cava us tornaré a portar aquella copa estreta i veureu que és com una espasa. Jo no m'ho havia plantejat això.
No, no, el que sí que sempre ens dius és que és important beure amb copa i aquestes coses, no? Que passa, doncs suposo que un cuiner també et diria que no mengessis en un tàper, no? Per dir alguna cosa, vull dir que també, totes aquestes coses influeixen, però en aquest cas encara més per, m'imagino, per com reparteix el gust. Sí, la qualitat del material és important, no? I fins i tot dins de les copes, també un dia en podem parlar llargament, no?
Doncs ja ho farem. Avui hem presentat de moment el vi. No sé si vols que comencem ja a fer alguna cosa. Doncs sí, comencem. A simple vista semblaria al mateix color, però veus? La copa que és més oberta... Queda diferent, eh? Queda fins i tot... Més vermellós. Més vermell. Més vermell. L'altre diríem que és com més... Més fosca. Més fosca. I l'altre és allò que es manté molt més al vermell, no? I es veuria fins i tot que és més transparent.
És veritat, sí, sí, sí. Reflecteix més, no? Si jo no us dic que he portat, que aquí he posat el mateix vi, em dieu, mira, l'has portat dos vins diferents. Exacte. M'agrada més l'aspecte que és la copa ampla. Així, per com m'entra per la vista, eh, vull dir que després... Després ja ho veurem. Però és allò que dius, sí, doncs és veritat, la importància d'un vi en una copa o en una altra.
Olorem primer la copa més estreta. Mira, Andrea. Andrea i jo compartim copes. Això es pot fer? Ho recomanes? Anar al món dels dies professionals.
Deixem les manies moltes vegades un punt a part, no? Perquè tampoc seria allò... Normalment anem a tastar i és molt plisplas i moltes vegades fins i tot sap greu però quan vas a tastar molts vins la meitat l'acaba estirant i fins i tot escupint. Però això es fa, no? El tema d'escupir? O és una broma de la gent? No, perquè volguis o no és allò que dius... Em portes molts, no? Home, si... Home, va ben bé... Si escupint, podíem dir que ja fins i tot arriba un punt que es gota.
Doncs imagina't si te'l vas bevent, no? Clar. No, és complicat. És forta la olor de l'Andrea i estic d'acord amb ella. Més que ho podíem dir forta, ho podíem dir intensa. Intensa, sí. Sí. A vegades són conceptes que canvien. És un fort positiu, no? Sí. Sí, perquè és fort olor a vi, o sigui que no és un fort que faci mala olor. Sí, perquè a vegades hem tingut vins que dius, com que aquí costa d'anar, eh? Que l'Anterlània de l'altre dia ens costava, era allò que dius, conseguíssim d'anar olorant, olorant, i ens costés més.
Aquí l'intensitat és bona, és allò que dius és fàcil. Encara no hem entrat en aromes. I l'altre si l'oloreu és allò que dius.
Em queda més repartit, suposo, i llavors en el fons arriba una cosa més lleugera. Tenim una copa tancada on els aromes quedarien concentrats, una copa oberta on els aromes... Queden més oberts. Queden molt més oberts. M'he repartit, clar. Aquí està, no? Jo, esclar, moltes vegades he tastat un vi i m'ha semblat així. Jo també i... Ostres, era totalment diferent.
El dia no era el mateix segurament, però la copa potser tampoc. També influeix i tant. Té un toc espaciat aquest vi, és allò que dius seria friteta vermella, té un toc espaciat, és suau, és allò que dius la intensitat, és alta. Però no et tira enrere de primeres, no? Exacte, no és allò que dius, quina forta, és allò que dius, no, no, és... És a dir, com si diguéssim, ens convida una mica a veure aquest vi, a tastar-lo.
Comencem per aquí? Sí, comencem per la copa més tancada. L'Andrea ha fet un exercici... Sí, sí, avui realment va per nota, tot plegat. T'ha sortit de l'ànima, la teva reacció. Està bo. És la reflexió. No, però és un gust molt intens, em queda molt a la llengua.
Molt aquí, molt marcat. Sí. És curiós, realment. No sabria massa definir-ho. Et recorda el de la setmana passada? Amb el toc espaciat, potser? Potser amb això una mica em pot recordar, és veritat. Que tenia aquesta idea que és fort, però tampoc no... Una mica el que deien de la olor, també. Exacte. Aquesta sensació. Aquell rosat era intens,
Aquest vi com a negre, diríeu que és un vi intens, fort? No, com a negre no, clar. Com que és negre, és la diferència, no? És el que se'n han dit, el trepat dona poc color, poca estructura, per això no era típic fer vins negres a la conca de Barberà, perquè la varietat de raïm no té el potencial per fer consistències, sinó per fer subtileses.
Jo el trobo amb aquesta copa. M'agrada, és agradable, és fresc. Jo l'he arreferadat una mica. Sempre és allò que dius aquesta varietat de raïm. Tot i ser negre, no? M'agrada posar-lo al voltant dels 15-16 graus. El talfam és agradable. Sensació alcohòlica, ninguna.
No, de primeres no, però deu tenir molt grau, no? M'imagino que és d'aquests que has fet tres globs i després ja... Doncs són 13 graus i mig. Bé, habitual, no? Sí. O sigui... Però que és una copa que entra ràpid, segurament, no? Fàcil. Podria arribar a ser perillosa. Sí. Sí, sí. Depèn de l'hora del dia, segurament. Jo crec que sí. Ara tastem-la. Anem cap a l'altra opció, no? En mateix vi, recordem-ho, però amb un tipus de copa diferent. A veure.
Segurament seria la més adequada per a aquesta varietat, no? Com a subtilesa. I que fins i tot a casa, si no us agraden els vins molt forts i molt consistents, una bona forma de suavitzar-lo seria canviant-li la copa. És allò que moltes vegades... M'arribava més intensament, pot ser?
Tinc aquesta sensació, és a dir, com si m'agrada més amb aquesta copa. A mi m'agrada més amb aquesta copa. No sé si d'adjectius seria aquest, però... Oh, és un intent més positiu si vols continuar amb aquesta línia de donar adjectius als adjectius, eh, però... És l'altre, el ser la copa més estreta, el vientre com més directe. I aquest, el ser la boca més ampla, ens queda molt a tot el que és el principi de la boca,
Jo crec que traiem molta més informació tastant amb aquesta copa. Una copa ampla. Sí, com l'altra. És allò que dius, no ens l'ha fet més fort, però sí més intens de sabor. És veritat, és veritat.
Jo crec que a mi m'ha passat al revés, eh? Sí? Bueno, perquè també era la primera copa, eh? També pot ser. Però potser l'estretes m'ha quedat el gust com més al final de la llengua. Més al final va més ràpid. I aquest, el ser més ample, s'ha de quedar molt més aquí al principi. I entra el vi com més lent. O sigui, és allò que dius, tens la sensació que és un vi que t'entra com més a poc a poc. I l'altre és...
Tot i així m'ha agradat més aquest de la copa més ampla. Que és en teoria el recomanable, no? Seria el recomanable, perquè és allò que moltes vegades es diu l'atrapat, és la varietat... O sigui, seria la pinot noir del sud d'Europa, per característiques, que no és la mateixa varietat de raïm. I aquesta és la copa, on es veuen els pinots nois. I realment la febreix. Jo crec que moltíssim. I està molt bo amb aquesta, però amb aquesta jo crec que li dona encara molt més...
Més cos, més complexitat, és allò que segurament si ara anéssim a sopar o a prendre una copa jo crec que disfrutaria molt més amb aquesta més ampla. Recordem com era el nom d'aquest vi? El guspi.
Ella es diu Josep Maria Gospí. És la primera anyada. És la primera vegada que fa el trepat. Ell feia un blanc amb tres varietats de raïm i dos negres, una amb marlot i una altra amb mull de llebre. Molt orgullós del que feia.
Però treballant trepat diu que el porta a fer com un vi diferent. Quan ell fa aquest vi, que per cert és això la primera anyada, és com fer un vi molt especial i que no té ningú. És allò de la importància d'una varietat molt antiga
Però que amb negre normalment no es fa. És com tindre un valor afegit. És unic. Sí, és allò que dius. El fa diferent. I la veritat que els últims dos, tres anys han sortit, déu-n'hi-do, de trepats amb negre. Però és això, sempre gent jove, molt jove. No, no, molt interessant, doblegat. Vull dir que està bé que podem anar parlant també aquí a la ràdio en aquesta secció que fem el dijous.
Molt bé Astrid, a més avui m'ha agradat, he descobert això de les copes també, saber que una copa és més adequada per una altra. Un dia t'agafo la paraula i ja li dedicarem tota una secció també. Jo crec que era així per començar, estar amb diferents copes també era el dia adequat, no? Sí, jo crec que sí, jo crec que sí. Abans fa molta ràbia, veus el tamaig de les copes o fins i tot amb tastos professionals que van amb una copeta petita i dius
No és això, no? El tamaig i la forma de la copa també té relació amb com saben altres begudes, però altres begudes també, perquè al gin tònic sempre hi ha la imatge del gin tònic amb una copa de globus. Quan la seva copa originària seria l'alta, potser no el tubo aquell típic, però normalment un anglès quan fa un gin tònic acostuma a buscar una copa que seria un got
un got d'un tamaig així i amb una obertura així. És a dir, en format de tubo però més ample, no? Exacte. Això dels gintònics amb la copa de balon és una mica per vestir, no? Clar, escàtica, moda. Ni tan sols necessitem tanta quantitat de gel ni tantes coses allà dins, perquè un gintònic és ginebra tònica. Directament. Exacte.
Molt bé, Street, gràcies per aquesta nova secció. Recordem, Street, vostè, en el celler de Can Mata, cada setmana cada dijous fem aquest repàs o descobrim, si més no, algun vi, fem aquestes sessions pràctiques i tant, sí, sí, no s'acaba, això. La setmana que ve més. La setmana que ve jo us portaré el vi novell. D'aquesta mateixa... Dilluns va ser Sant Martí, normalment la tradició de matar el porc i llençar-te el vi. Llençar-te el vi ja seria el vi del 2013.
Per tant, la setmana que ve ja estarem d'estrena i ja podrem tastar els primers vins del 2013. Molt bé, doncs mira, ja ho anunciarem també tot plegat. Gràcies Astrid i que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
I arribats a aquest punt, enquem ja el joc de la fusta d'avui dijous 14 de novembre, agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Buen, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius de la Provisió del Temps, avui hem parlat també amb Jordi Agulló de la desborsada forestal que faran aquest dissabte al NOS Ecologistes de Catalunya, a més a més també hem parlat amb Tonar Adébol, responsable de la comissió de l'USAT del Walden, per parlar de l'exposició que es va inaugurar ahir al cim de Can Genesta, que es pot veure
Fins a final de mes i també hem fet tertúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra i la Montse Larré. En aquesta última hora hem parlat amb Neus Blanco, psicopatàdol que d'aquí ja no és res. Imparteix una conferència al Casal de Joves, a la sala Ovidi, adreçada a mestres i a més a més també hem fet, com heu sentit ara, la secció Davids amb l'Street Goldstein del celler de Cap Matam.
Us ha parlat Carme Dredó i tornem demà amb moltes més coses. A partir de les 10 del matí ens deixem amb el bulletí informatiu dels Sant Just Notícies. No, bulletí informatiu no, amb l'edició migdia dels Sant Just Notícies. Amb l'Andrea Bueno, que arriba tot seguit després d'escoltar Sant Joan, un tema de supergegant. Tornem demà, que vagi bé, bon dia.
Jo crec en aquesta, però no crec en aquesta.
No és veritat, no és veritat.
Si t'unixes ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'Esper, 48.1, ràdio d'Esper.
Bon dia, és la una. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'equip de Govern treballa en el pressupost de 2014 amb la vista posada en el dia a dia de les administracions supramunicipals. Els canvis constants en les accions d'estat i Generalitat fan que l'Ajuntament no pugui concretar encara la xifra definitiva del pressupost, però sí ha concretat prioritats. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies Edició migdia d'avui dijous 14 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
El Nusepa organitza dissabte la segona desbrossada forestal a la zona de la Riera de Can Cortés. És el segon cop que l'entitat ecologista obre a tothom aquesta acció. S'emmarquen les activitats de la Festa del Parc Natural de Collserola. El CIM de Can Ginestà acull una exposició sobre un projecte musambic amb el qual col·laborar la comissió 07 del Walden. Es tracta de destinar al tercer món el 0,7% del pressupost dels veïns i veïnes de l'edifici.
I l'associació de veïns de Sant Just lliure la fundació Seur, més de 866.000 taps de plàstic per col·laborar en la seva campanya Taps per a una nova vida. Són 1.733 quilos de taps que s'han recollit gràcies als Sant Just Tanks.
Bon dia, l'equip de govern Sant Justenc treballa en el pressupost de 2014 amb la vista posada en el dia a dia de les administracions supramunicipals. Els canvis constants a les accions de govern, tant de l'estat com de la Generalitat, fan que l'Ajuntament de Sant Just no pugui concretar encara la xifra definitiva del pressupost. Això sí, ja té clara esquina, seran les prioritats pel proper curs. Ho van explicar ahir els portaveus dels grups municipals en un acte obert a la ciutadania a Can Ginestà. Sant Just Notícies.
L'alcalde Josep Perpinyà va destacar quatre prioritats principals, serveis socials, educació, plans d'ocupació i estalvi energètic. Pel que fa als serveis socials, Perpinyà assegurava que hi ha gent que ho està passant malament a Sant Just per culpa de la crisi i que ara l'Ajuntament no pot cometre errors. Hi ha famílies amb nom i condom que les coneixem totes i empreses que estan patint. Algunes ja no hi són. Però hem de fer les coses pensant en un futur i que no ens equivoquem. Ara una patinada a l'Ajuntament ens pot costar molt car.
I per tant és el moment també més que mai de l'experiència, de la il·lusió de les ganes, però no de patinar. És a dir, si l'Ajuntament va malament, els serveis públics es ressenteixen. I això és un atac d'oli. De la seva banda, el portaveu socialista Joan Bassaganya es va fer memòria del context social, econòmic i polític fa dos anys, quan es va signar el Pacte de Govern 2011-2015. Asegurava que l'Ajuntament pensava que per estar senejat tindria més marge de maniobra per fer polítiques que les que finalment ha tingut.
la intuïció que els futurs pressupostos que es confeccionarien suposarien una reducció en el capítol d'inversions i per compte d'un increment de les partides socials com a conseqüència de la crisi. I també teníem la percepció, que després s'ha mostrat Arrònia, que
Però el fet de ser un ajuntament sanejat que havia fet els deures en el passat tindria un marge de maniobra molt més ampli a l'hora de dissenyar les nostres polítiques que el que finalment hem pogut tenir.
Bassa Ganyers apuntava que a l'hora de signar el pacte l'equip de govern partia amb unes idees clares que encara manté. La primera era que volíem que l'Ajuntament continués estant assenejat, que les polítiques d'ocupació, ajudes als col·lectius més desfavorits i l'educació es convertirien en prioritats. També volíem mantenir