Bon dia, Sant Jus, són les 10 i 7 minuts.
Comença el Just a la Fusta.
Comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 26 de juny.
Al programa d'avui repassarem les notícies de Sant Just,
farem un cop d'ull a les portades dels diaris
i també tindrem la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora vindrà l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà.
Amb ell repassarem diversos temes de l'actualitat política municipal.
I també farem tertúlia amb el Jaume Campreciós, el Jordi Ferraz i amb el Pep Quintana.
I a la tercera hora del programa parlarem d'història de Sant Just de nou amb el Pep Quintana
i remetrem l'entrevista d'ahir, el programa d'ahir de Sant Just en cas.
Tot això serà des d'ara i fins a una aquí a Ràdio d'Esvern,
a l'98.1 de la freqüència modulada.
Fem ara una pausa i de seguida tornem amb les notícies de Sant Just.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comencem parlant d'habitatge i és que ahir va passar per aquí la regidora d'habitatge, Dolors Leiva, i va comentar diverses iniciatives en aquest sentit.
Sí, aquestes properes setmanes es fan diversos sortejos públics per l'adquisició d'habitatges de protecció oficial.

Fins demà!
Fins demà!
com ara, com ara, com ara, com ara, com ara, com ara, com ara, com ara les ajudes a la rehabilitació dels habitatges.
Fins demà!
Barcelona farà unesanna, és unes partit naszym bloodrial, com ara, com ara, com ara, com ara, com ara, cal i amb els participants podran des IDs van dir laanka!
Andatajosa Mayor, com ara, com ara, com ara, STbs farà una agrup накatica.
i també els participants podran desmuntar la mostra, entre tots.
És una nova acció participativa de construcció d'aquest museu de l'espai.
Molt bé, doncs amb aquesta notícia acabem el repàs de l'actualitat de Sant Lluís.
Moltes gràcies, Carla, i fins ara.
Fins ara.
La ràdio de Sant Lluís
Llora no veig per tu
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7.
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts, de 8 a 9 del vespre.
quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Després, internet, radiodesvern.com.
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Just a la fusta
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat,
el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
10 i 25 minuts, comencem el repàs dels diaris del dia.
Ho fem amb la Carla Bermenjo. Hola, Carla, què tal?
Hola, de nou, molt bé.
I comencem amb el repàs del periòdico.
Sí, que titula Pacte Social per apujar els salaris fins al 3%.
El text inclou una millora fixa del 2% i una variable de l'1% lligada a la situació de la firma.
El preacord recomana un salari mínim en els convenis de 14.000 euros anuals.
Doncs aquest és el tema principal del periòdico.
A la imatge hi veiem el partit d'Espanya.
Sí, la roja a vuitens.
Espanya empata contra el Marroc 2 a 2 gràcies al VAR i s'enfrutarà a Rússia diumenge.
Aquests són els temes principals.
També veiem que parla de Sánchez i aquesta negociació amb Urcullo.
Sí, Sánchez inicia amb Urcullo el desglas territorial.
El president del govern central sospesa cedir més competències a Euskadi.
I també es parla de quatre detinguts per una violació grupal i dos menors per agressió sexual.
També dels Mossos que comencen a usar les pistoles Taser.
I per últim Estiu amb Acció i Monstres es parla sobre les estrenes de cinema.
Passem al diari El Punt Avui, que també parla d'aquestes noves pistoles que fan servir els Mossos d'Esquara.
Els Mossos ja porten les Taser.
La policia comença a patrullar amb les polèmiques pistoles elèctriques a Girona, Blanes i Figueres.
Els col·lectius contraris a l'ús de la nova arma exigeixen que es faci pública la instrucció que en regula el seu ús.
A la imatge veiem una manifestació contra una manada local, diu.
Sí, aquí a prop, a Molins. Molins clama contra una presumpta manada local quatre detinguts acusats d'una violació en grup a una noia.
I a la fotografia es veu aquesta concentració de protesta per la presumpta violació a una jove convocada ahir d'urgència a Molins de Rei.
En plena política també hi veiem Quim Torra.
Quim Torra aposta per un nou 1 d'octubre.
Ahir va presentar el quadern suís, el recull de les seves vivències a Suïssa.
I també es parla del president estrena la relació amb Iglesias.
El líder de Podem demana que no se supediti el diàleg a l'autodeterminació.
Doncs aquests són els temes principals del dia. Passem al diari Ara.
Sí, un de cada quatre denunciats per delictes sexuals té menys de 21 anys, diu el diari Ara.
De 309 denúncies entre gener i març, 70 corresponen a joves.
Arresten dos adolescents per la violació d'una noia de 15 anys.
Veiem la imatge de José Ángel Prenda.
Sí.
El Prenda és un dels membres de la manada que ahir va assistir a l'audiència de Sevilla
per primera vegada des que està en llibertat provisional.
Sí, envoltat de moltíssims mitjans de comunicació.
Seguim amb més temes destacats del dia.
Pablo Iglesias s'ofereix a Torra per fer de pont el líder de Podem es mostra convençut
de l'acostament dels presos i diu que els visitarà.
Ciutadans negocien a les europees amb Macron i Renzi, estudien presentar-se sota les mateixes sigles
o compartir grup després de les eleccions.
I per últim també diu l'Ara que sindicats i patronal pacten un augment salarial anual
de com a mínim el 2% fins al 2020.
L'acord inclou també per aquí dos anys un seu mínim de 1.000 euros.
Aquests són els temes principals de l'Ara.
Acabem el repàs dels diaris catalans amb l'avantguàrdia.
Que titula patronal i sindicats pacten a pujar els salaris fins a un 3%.
El preacord aspira situar el salari mínim en 1.000 euros l'any 2020.
El pacte demana canvis al govern central per controlar la subcontractació.
La fotografia és dels Jocs Mediterranis, grades gairebé buides a Tarragona,
com va passar divendres amb la polèmica cerimònia d'obertura.
Els Jocs Mediterranis no desperten l'interès del públic,
que amb prou feines assisteix a les diferents competicions.
Doncs sí, aquesta és la imatge central a la portada d'avantguàrdia.
Amb més temes també es parla d'aquesta manifestació a Molins de Rei.
Quatre detinguts per una violació en grup a Molins de Rei.
Els agressors van fer entrar la víctima en un cotxe sortint d'una discoteca.
També es parla sobre política.
Orcull ho planteja a Sánchez una reforma de l'estat sense ruptures.
El president obre amb l'endecari un clima de reducció de la conflictivitat
i Torre aposta per Podem com a pont amb el nou executiu.
Iglesias demana al president que no deixi passar aquesta oportunitat per al diàleg.
Molt bé, doncs aquests són els temes principals,
temes més destacats a la portada d'avantguàrdia.
Passem al país, que avui títula
Espanya participarà en vuit països europeus
en una força militar aliena a la Unió Europea.
El projecte impulsat per França inclou Alemanya i el Regne Unit
i pretén actuar també en missions civils.
Sindicats i patronal posen fi a una era de justos salarials.
Els augments de sous en conveni fins al 2020 podrien arribar al 3%.
A la fotografia principal veiem agents de policia
que vigilen una barricada de pneumàtics en flames
que bloqueja una carretera ahir a Buenos Aires.
es diu una vaga general contra les reformes de Macri
per al·litzar Argentina.
I finalment, els nacionalistes bascos
relaxen la seva pressió sobre el govern.
Aquest és un altre dels titulars d'avui del diari El País.
Seguim amb l'ABC que titula Desmuntant Espanya.
Sánchez promet a Orcullo estudiar 37 concessions
per al País Basc i Iglesias a Torra.
mediar per aconseguir una república plurinacional.
I a la fotografia hi veiem Orcullo amb Sánchez de la Moncloa
i Pablo Iglesias amb Quim Torra al Palau de la Generalitat.
El diari El Mundo segueix dient que Sánchez
s'obre a cedir a Orcullo la casa de les pensions.
El govern accepta negociar 37 transferències, entre elles les prenses i la Seguretat Social.
El Partit Popular té una menor participació que en les primàries autonòmiques.
Altres temes.
veiem un gol d'ahir de la selecció espanyola, d'ahir a Guaspas.
Diu, Espanya passa com a líder gràcies al VAR.
Aquest és un altre dels temes que destaca El Mundo.
Diu, Espanya suma a una força militar europea aliena a la Unió Europea
que exclou Itàlia.
Espanya s'assuma, perdó, a una força militar europea aliena a la Unió Europea
que exclou Itàlia.
Més temes.
Rivera última, un acord amb Macron i Renzi per les europees.
Pacte per posar fins a un 3% els sous de 10 milions de treballadors.
I finalment, estupor, diu, a la Fiscalia,
amb el menyspreu del govern per l'amanada.
Lamenta que un executiu amb 3 juristes
plantegi que l'advocacia de l'Estat defensi les víctimes.
I acabem amb el diari La Razón, que titula Les víctimes,
demana a Sánchez una reunió urgent per l'apropament dels presos.
l'Atlèndicari anuncia que es contempla la gestió de la seguretat social
i treball, ho nega.
I veiem també fotografia d'Isco i Niesta.
En el primer gol de la selecció espanyola,
diu que el premi estava en el Bar.
La selecció passa a vuit anys com a primera de grup,
passar d'empatar amb Marroc gràcies al Bar en un partit agònic.
Aquests són els temes principals dels diaris de Madrid.
Fem ara un repàs d'un parell de temes,
o ampliem un parell de temes de la jornada.
Sí, La Vanguardia parla que a prop de 100.000 nens i nenes
comencen les vacances i casals d'estiu.
Fundesplà hi posa l'accent en la igualtat de gènere
i la Fundació Pere Terrés estrena el Sónar Campus
sobre innovació i tecnologia.
S'acaba l'escola i arrenquen els casals i els esplais d'estiu.
Segons les dades facilitades per Fundesplà i la Fundació Pere Terrés,
les dues entitats de lleure educatiu més importants de Catalunya,
més de 98.000 joves gaudiran d'aquestes iniciatives
durant els mesos sense activitat lectiva.
Malgrat que les xifres macroeconòmiques dibuixen una recuperació,
un any més les dues fundacions duran a terme amplis programes de beques.
Per exemple, Fundesplà i repartirà 5.300 ajuts
per tal de facilitar l'accés a joves amb risc d'exclusió social
i mantindrà el volum de beques de l'any passat,
segons van assenyalar fons d'aquesta entitat
que ha programat 1.299 activitats per un total
de 68.800 nens i adolescents.
Ahir van sortir els primers autobusos en direcció a les cases de colònies.
Enguany els tallers posaran l'accent en la igualtat de gènere
i pel que fa a la Fundació Pere Terrés,
que va començar les colònies dissabte,
va carar 3.600 nens gràcies a una inversió superior al milió d'euros.
Algunes de les novetats d'aquest any són colònies dedicades a la màgia i a la música
que s'ajuntaran amb les que van començar el 2017,
tematitzades en relació amb el disseny de moda o la cuina.
Doncs efectivament, aquest és un dels temes destacats.
Ja comencen aquests casals i aquestes colònies d'estiu per molts nens i nenes.
Ampliem un altre tema de la jornada.
Sí, parlem ara dels jocs mediterranis.
La confusió amb les entrades enrereix encara més aquests jocs.
Ballesteros, l'alcalde de Tarragona, evita fer autocrítica
i afirma que l'impacte de la cerimònia és brutal i impagable.
Tres dies després de la qüestionada cerimònia inaugural,
ni les finals de natació, ni el golf, ni el boxe, ni la lluita lliure d'ahir,
van despertar l'interès del públic.
Diumenge a la tarda, preocupats per aquestes graderies buides a tots els pavellons,
l'organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona
va començar a distribuir entrades gratuïtes
a través de clubs esportius històrics de la ciutat.
Ahir al matí, però, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros,
ho va negar públicament i unes hores després d'aquestes entrades es van retirar.
Sobre les crítiques per l'aspecte que va oferir l'estadi del Nàstic
durant la inauguració, l'alcalde va negar rotundament
que la ciutat hagi perdut una oportunitat per promocionar-se
i va dir que Tarragona no ha perdut res.
L'impacte que hem tingut per la polèmica política,
però també per la inauguració, ha estat brutal.
Doncs aquests Jocs Mediterranis que ja estan en funcionament
amb aquestes graderies semi buides dels estadis
que estan també donant molt a parlar.
Sí, de fet, a la fotografia es veu una competició de boxe
i l'agradaria completament buida.
I, de fet, hi ha gent, però són d'altres equips,
així que és de la pròpia competició.
Doncs sí, aquest és un dels temes més destacats de la jornada.
Moltes gràcies, Carla, per aquest repàs dels diaris
i t'escoltarem als butlletins horaris
i als en just notícies d'edició migdia.
Molt bé, fins després.
Adiós.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Titelles!
Titelles!
Titelles!
Titelles!
Som persones o titelles
Persones o titelles
Som persones o titelles
Persones o titelles
Digues el teu cor a punt
O ensumís a la llum
No hi ha missatge que no rebis
Deixa que el teu cor no el rebis
Som persones o titelles
Sense vida
Fredes les mans
Ni estic de genoll
Busquen la resposta
M'has de deixar marxar
Som persones o titelles
Som persones o titelles
Som persones o titelles
Persones o titelles
Talla un fil i ves amb elles
Som persones o titelles
Persones o titelles
Som persones o titelles
Persones o titelles
Som persones o titelles
Persones o titelles
Som persones o titelles
Som persones o titelles
La informació més propera al Just a la Fusta
Falten poc més de deu minuts per les onze
I es momentarà de parlar del temps amb el Carles Hernández-Cirrius
Hola Carles, què tal?
Molt bon dia, què tal?
Doncs, quin és el temps que ens espera per avui i pels propers dies?
Doncs aviam, avui tenim una miqueta el mateix que teníem la jornada d'ahir
Un dia que ha estat marcat per alguns núvolets al matí
Però ràpidament s'han desfet
I el sol és el gran protagonista
Tot Catalunya
És un dia on les temperatures es tornaran a enfilar
Igual que ho vam fer ahir dilluns
Al voltant dels 26-27 graus
Avui potser superem els 27
Perquè cada dia d'aquesta setmana
Tot i que hi ha petits alts i baixos
I podem tenir canvis en el temps
Que ara en parlarem
Les temperatures, la tendència cada dia
És una mica com igual
Com estigui el cel
Perquè cada dia aniran pujant una miqueta més
I realment doncs esperem
Que al final de setmana i la setmana vinent
Hi hagi una imposició important de temperatures molt altes
El que tindrem avui és això
Aquests núvolets prims al matí que ja els hem tingut
El sol farà la seva feina
Pot creixer alguna nubulada a l'interior
Però no esperem ruixats ni tempestes
I a última hora del dia
Doncs també tenim alguns núvolets
Que aniran una miqueta més
Per què? Doncs perquè
Després d'avui dimarts
Amb tanta serenor
Ens arriba un dimecres i un dijous
Una mica més variable
Una mica més inestable fins i tot
I amb no tantes estones de sol
O sigui que el dimecres serà un dia
Que serà bastant grisot
Un dia bastant tapat
Pot obrir-se alguna clariana durant el dia
Sobretot també a primera hora de la tarda
I que pel vespre a la nit
Les tempestes que hagin crescut
A moltíssims punts de l'interior de Catalunya
Perquè hi ha una certa inestabilitat
Que va increixent
És bastant probable
Que cap al vespre a la nit
I la matinada
També puguin arribar a Sant Jús
No estem parlant de grans quantitats d'aigua
Perquè normalment
És difícil precisar
Quan una tempesta s'està desfent
Doncs quan arriba a Sant Jús
Si encara té prou força
Com per descarregar fort
O realment ens queden quatre gotes
Però els mapes indiquen
Que a partir de la nit
I sobretot matinada
I fins i tot a primeríssima hora de dijous
Podríem tenir algun ruixat
Alguna tempesta
Que també podríem tocar Sant Jús d'Esvern
Així ho indiquen els mapes
A llarg termini
Un cop hagi passat aquesta inestabilitat
Dijous ens quedarà un dia una mica més variable
Un dia on el sol començarà a dominar
També tindrem alguns núvols
Perquè encara no acabarem de fer net
Dijous a la tarda hi ha tempestes
Però no sembla que hagin de tocar Sant Jús
Potser alguna goteta mitja tarda
Però vaja
Sembla que la cosa es queda més a l'interior
I no arribaria a tocar-nos a nosaltres
I a partir de divendres
Marxa aquesta petita inestabilitat
I s'imposarà altre cop el sol
I les temperatures altes
El que dèiem
Tot i que parlem
Que dimecres estarà més gris
Que la nit de dimecres a dijous
Hi hauran possibilitats de més ruixats a Sant Jús
I que dijous al matí
Doncs encara tindrem un temps una mica variable
No hi ha cap tipus d'intenció que les temperatures tirin avall
Això vol dir que
Que a vegades quan parles de tempestes o de ruixats
A mitjans de setmana
Doncs dius
Hosti tu respirarem una miqueta
Doncs no
Al contrari
La mala notícia és que
Aquests ruixats o aquestes tempestes
Que estem parlant de la nit de dimecres a dijous
No farà baixar les temperatures
Seguiran sent altes les temperatures
I quan hi ha precipitació hi ha humitat
I la combinació més fumuda de l'estiu
És combinar temperatures altes amb humitats elevades
Perquè sobretot quan estem a prop del mar
Aquestes humitats provoquen que la sensació de xafugo
I la sensació de calor sigui molt marcada
O sigui que estem anunciant pluges
Per la nit de dimecres a dijous
Però no estem anunciant refrescades
Sinó que la nit de dimecres a dijous
Potser serà la pitjor de passar
Perquè la xafugo serà molt elevada
Tot i la possible precipitació
La humitat serà molt alta
Ara en aquest moment s'enjusten i amb 26 graus
És un valor que ja denota
Que de cara a aquest migdia
Podem arribar als 27
O fins i tot tocar als 28
Aquestes temperatures cada dia
Van una miqueta més amunt
O sigui que iniciem un procés
Que ahir va fer caloreta
Però s'estava bé
Però ahir iniciem un procés
Que s'allarga bastant
Que els mapes a llarg termini
Que hem consultat aquest matí
Doncs també ens parlen d'una setmana vinent
Amb temperatures molt elevades
No només al cap de setmana serà assolellat
Sense tempestes i amb sol
Sinó que dilluns, dimarts, dimecres
Hi ha entrats al juliol
Les temperatures tenen tendència a ser altes
I precipitacions, inestabilitat
No se'n veu per enlloc
El divendres tenim la rebella de Sant Pere
Les basses
Més o menys què s'espera?
Doncs serà una nit serena
I a més a més
Com que estem a punt de tenir
Crec que aquesta setmana tenim lluna plena
O sigui que serà una nit molt maca
Els nubolets et dic
Dijous sí que en podem tenir alguns
Es pot caure algun ruixadet a mitja tarda de dijous
Però ja un cop hagi passat la nit de dijous
Entrem el divendres
Que hi ha restes de núvols del matí
Però el sol serà el protagonista
I a la nit
La nit de divendres
Amb uns valors que són molt agradables
I a més a més una nit més serena que la de Sant Joan
A Sant Joan vam tenir seran o Sant Jús
Però cap a l'interior van haver molts núvols
Molta gent al Sant Joan se'n va
Per fer meditació
I mirar el cel, els estels
Va fotre en l'aire alguna d'aquestes festes de meditació
I de mirar els estels
Perquè hi havia bastants núvols
Sembla que Sant Pere no serà el cas
I a més a més serà una nit molt clara
No pel fet que el sol se'n va molt tard
Sinó perquè la lluna plena l'haurem tingut fa poc
És que ara no recordo
Quina...
Em fot ràbia, eh?
No recordo quan tindrem lluna plena
Però és aquesta setmana
O sigui, estàvem amb un quart creixent ja molt gran
És bastant probable que coincideixi
I si no és plena serà pràcticament plena
Sí, sí, sí
Molt bé, doncs gràcies Carles
Pels repàs del temps
Perfecte
I ens veiem demà
Molt bé, bon dia
Adéu
Adéu
Fins demà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquestes properes setmanes es fan diversos sortejos públics per l'adquisició d'habitatges de protecció oficial.
Per parlar-ne va passar pel Just a la Fusta ahir la regidora d'habitatge Dolors Leiva.
La regidora va recalcar que Sant Jús és un dels municipis sense 나� grantes delikellants.
amb més edificis de protecció oficial,
concretament més de 1.200 habitatges.
L'Eiva també va destacar que a Sant Jús
els preus dels habitatges estan pujant de manera perillosa,
al voltant d'entre el 14% fins al 16%.
És per aquest motiu que la regidora va recalcar
que són necessàries les mesures per garantir l'accés a l'habitatge
i que Sant Jús no es converteixi en un municipi dormitori
només apte per a persones amb un nivell adquisitiu elevat.
A més de l'oferta d'habitatges de protecció oficial,
la regidora va destacar altres mesures impulsades pel consistori,
com ara les ajudes a la rehabilitació dels habitatges.
Precisament demà dimecres, 27 de juny,
hi haurà el sorteig públic de 20 habitatges
amb protecció oficial de lloguer del carrer Comte-Vilardaga,
número 172.
Serà a partir de les 5 de la tarda
a la sala Obiri Montlló del Casal de Joves.
Aquests pisos estan adreçats a menors de 35 anys
o famílies monoparentals sense límit d'edat.
A més, havien de complir una de les condicions següents.
Residiu haver residit a Sant Jús un mínim de 3 anys de forma continuada
o treballar actualment a Sant Jús de forma continuada
i des de fa 5 anys.
I coincidint amb l'acabament del curs escolar,
aquesta setmana s'han iniciat unes obres
per millorar la recollida d'aigües pluvials
a l'avinguda del Camp Roig,
que afectaran tota la vorera i zona de vianants,
que hi ha davant l'accés principal de l'escola Montseny
i també del cementiri municipal.
Per aquest motiu, l'entrada principal de l'escola Montseny
serà mentre durin les obres la del carrer Cervantes,
la que dona accés al menjador.
Pel que fa al cementiri, les persones que hi vulguin accedir
ho hauran de fer per l'edifici dels serveis funeraris.
Les obres que tenen una durada prevista d'uns dos mesos
es fan per evitar els estancaments d'aigua
que es produeixen després de la pluja
i que dificulten el pas de les persones.
Aquesta és tota la informació.
Fins ara, nosaltres tornem als bolletins horaris
i als Sant Jús Notícies, edició migdia a la una.
Recordeu també que si us voleu mantenir informats
podeu consultar el web www.radiodesverb.com.
Molt bon dia.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
L'alcalde de Sant Just, Josep Arpiniac,
qui ja tenim amb nosaltres.
Hola, què tal?
Bon dia!
Com estem?
Un plaer estar aquí amb vosaltres, com deies, un dia més.
Doncs, moltes gràcies, igualment.
I repassem diversos temes d'actualitat municipal, principalment.
La setmana passada va tenir lloc el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat,
en què es van presentar les bases de la licitació per als serveis de recollida de residus
acollida de residus i també de neteja viària.
En què s'incrementen els pressupostos, també?
Bé, incrementa el pressupost, però el que realment vol dir aquestes bases
i finalment l'adjudicació a l'empresa que es presenti i guanyi
és que el govern municipal vol fer un pas endavant amb la gestió de residus.
Per tant, volem reciclar millor i hem de posar un model nou damunt de la taula
i demanar a la població que col·labori, participi
i una conscienciació global de poble.
Què és això? Doncs anem al contenidor intel·ligent, concretament.
Després d'un debat molt intens, com no podia ser d'una altra manera,
nosaltres estem fent una recollida a l'entorn del 50-52%,
és a dir, estem fent bé les coses al municipi, però volem fer-les molt millor.
I per tant, aquest sistema actual quedava ja col·lapsat
o fins i tot una mica va baixa en percentatge.
Estàvem reciclant ja una miqueta menys que fa uns anys.
Aleshores, el que hem posat damunt de la taula,
i si li demanem el plec de condicions a la nova empresa que es presenti,
que al contenidor gris, que és el del rebuig,
hi hagi una tarja, com les que tenim normalment a la nostra vida,
perquè tot són targes,
que serà la que obri de forma personalitzada el contenidor gris.
I aleshores això fa que automàticament la gent recicli més,
faci les coses millor, i després anirem evolucionant aquest sistema.
Dir que aquesta serà una implantació molt progressiva,
és a dir, no serà tot el poble de cop, un cop hi hagi l'empresa,
sinó que ens donem 12-14 mesos per anar fent aquest canvi d'hàbit.
I aleshores, amb consens amb les sessions de veïns,
que fa 3 o 4 dies els hi vam tornar a explicar,
va haver-hi pràcticament tothom i estava amb molta complicitat,
els hi vam dir, escolta, començarem per mig barri o un barri
i el anirem implantant poc a poc.
Vol dir que cada persona, cada casa, tindrà una tarja
que, de forma automàtica, amb un xip, una tarja,
obrirà el contenidor gris i li permetrà posar els seus residus.
I què vol dir?
Vol dir que personalitzem aquest contenidor amb l'entorn,
perquè la teva tarja només podrà obrir la teva bateria de contenidors
que tens més a prop o potser la del costat,
però no podràs anar a qualsevol lloc.
I això vol dir que personalitzes els residus
i l'experiència que tenim d'altres municipis,
que principalment això s'està fent al País Basc,
doncs, escolta, molt pocs dies va pujar 5 punts més
al que era la recollida selectiva, no?
I això ens anirà molt bé.
Això és un canvi de sistema i com tots els canvis d'entrada
a la ciutadania els pot generar una certa por de dir
ostres, com funcionarà això?
Sí, és evident. I per això ho hem d'explicar-ho
i quan ho posem en marxa, perquè ara el que farem primer
és un augment de la neteja viària.
Ara també explicaré que posem 277.000 euros més
a la neteja viària, perquè aquest concurs
no només és la gestió dels residus, sinó també la neteja viària.
Per tant, augmentem la neteja 277.000 euros més,
que això anirà força bé,
i després farem la recollida, diguem-ne, selectiva
amb el sector comercial, que també ajudarà molt,
i finalment, doncs, després que ja passin aquests mesos,
començarem en alguns contenidors aquest sistema nou de tarja
i veurem en quin barri. Però això sempre ho farem amb molt acompanyament,
amb persones que assessorin els veïns, però sí, efectivament,
al País Basc, allà on s'implanta, tothom deia,
escolta, les primers dues o tres setmanes, doncs, és evident
que la gent no sabia què estava passant, no?
Però ràpidament, ens deien, en un mes, un mes i mig,
tothom s'acostuma a això, no?
El regidor de Medi Ambient, el Lluís Monfort,
també comentava l'altre dia, aquest Consell de Medi Ambient
i Sostenibilitat, que aquesta serà una licitació
en què, d'alguna manera, no s'escatimarà econòmicament,
sinó que volen que les coses surtin bé, no?,
que sigui una empresa seriosa.
Bé, efectivament, és a dir, el cost d'aquest plec de condicions
és més de dos milions d'euros, per tant, és una mica més
del que en aquests moments tenim, però pensa una cosa,
primer, la neteja viària s'augmenta, per tant,
encara que sigui un cost superior, doncs, el 50% o el 60%
se l'emporta aquesta neteja viària, per tant,
si ara sigués el mateix sistema, també hi hauria augment
d'inversió en la neteja, no?
Per l'altra banda, pensa que contra més, millor fas les coses
en el món dels residus, doncs, més t'aporta després,
per tant, recuperem els cànons per fer bé les coses, no?
Per tant, és cert que pot haver-hi un augment de la despesa,
però a mig termini això s'anirà equilibrant.
I jo penso que més enllà d'aquest cost, que jo ho veig com una inversió,
doncs hem d'apostar per aquests temes mediambientals
i de...
El CO2 explicava al Ració, que per cert ho estava fent força bé,
perquè ho ha agafat, diguem-ne, com a primera persona i el seu equip,
i coneix perfectament aquest món.
Parlava dels indicadors al respecte que, escolta,
que no podem estar de la manera que estem, no?
Podríem seguir així a Sant Lluís?
Sí, segurament.
Ara, volem jugar a primera divisió, no?
I és una frase que me la còpio d'ell.
Volem jugar a primera divisió i no volem quedar-nos com ara.
Però hi ha municipis que estan el 20, el 22 o el 23.
Deixa'm dir-te una dada i acabo amb això, si vols.
Les estadístiques, per exemple, en vidre,
que sembla que el vidre el reciclem tothom.
No tens aquesta percepció?
Sí.
No?
Doncs el 53% només.
És a dir, el 47%, faltaria, 47%,
les ampolles de vidre van a tot arreu,
menys el contenidor que li pertoca.
I tenim la percepció que el vidre,
que sembla una cosa que diu
que és impossible que la gent el tiri fora del contenidor corresponent,
no, doncs és el 53%.
És una qüestió d'hàbit, suposo,
i d'aconseguir que la gent s'acostumi
amb sistemes com aquest nou sistema,
amb containers de targetes.
I després, pensa que ja tenim,
doncs, pràcticament el projecte
de la nova deixalleria davant de l'ITB,
que també ens ajudarà molt.
és una deixalleria del segle XXI,
és a dir, molt interactiva,
moderna i amb capacitat de gestionar també els residus, no?
Aleshores, jo crec que aquestes dues actuacions,
el canvi de sistema,
el canvi de model de sistema,
amb aquest contenidor gris,
amb la tarja que identifica,
i una deixalleria nova,
segurament estarem a dalt de tota la primera divisió.
Bé, sobretot que fa aquest Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat
i aquest nou sistema de recollida de residus i neteja viària,
parlem ara d'obres,
que estan tenint lloc a Sant Just.
En tenim un munt.
És un tema que anem parlant cada mes.
Home, fa 3 o 4 anys on parlàvem d'obres.
Ara, últimament, per sort,
és un tema del que en podem parlar,
però bé, les obres van evolucionant,
en tenim ja algunes d'acabades,
tenim algunes zones del poble aixecades.
Bé, tenim algunes obres dures,
dures en aquests moments,
carrer Pont, per exemple,
estan molt avançades,
però quan s'acabi aquest tram,
ja quasi empalmem amb el tram superior del carrer Pont,
que és el carrer potser dels més llars de la plana de Isoleig.
És una obra dura,
també complicada,
perquè ha d'anar, diguem-ne,
a nivell, és plataforma única,
i aleshores coincidir amb els nivells de les cases que hi ha allà,
doncs no ha estat fàcil.
Per l'altra banda, una altra obra dura,
encara que ara l'escola Madre Sacramento
ja no té activitat escolar,
però el que és a l'entorn de Madre Sacramento,
perquè s'han eliminat moltíssimes places d'aparcaments,
s'està soterrant i també fent plataforma única.
Aquestes obres segurament duraran,
malauradament,
però clar, no podem córrer més,
és un cop hi hagi arrencat l'any escolar,
el curs escolar,
al setembre,
per tant,
segurament acabaran al final de setembre,
a principis d'octubre,
però és una obra també de magnitud,
si va esparir ara en aquests moments,
doncs no és fàcil caminar,
per tant,
els veïns també estan patint una obra significativa.
Carles Mercader,
una altra obra,
doncs aquesta és molt senzilla,
de fet,
però també els veïns i el trànsit li afecta.
Estem amb Estudis Vells,
també estem amb el Parc de la Rambla,
que adverteixo que serà un parc fantàstic,
realment serà un parc,
doncs,
a part que es veu molt,
perquè és una cantonada molt visible,
però serà un parc molt maco,
estic convençut que s'utilitzarà.
Estem a punt d'adjudicar,
ja hem adjudicat el carril bici de la carretera real,
i dins de les obres de les escoles,
pràcticament totes les escoles tenen obres aquest estiu,
des d'insonoritzar,
doncs,
una aula de música al Montseny,
des de fer la coberta de l'edifici de Sant Ferran del Canigó,
l'ampliació dels porxos i, per tant,
noves aules en el Montserrat, etcètera.
Hem acabat el pati de l'escola Bressol,
fa pocs dies,
per dir alguna cosa,
és a dir,
podria seguir amb obres petites dins de les escoles,
però, efectivament,
és a dir,
estem amb una magnitud d'obres significatives,
i dir-te una cosa,
és a dir,
el pla d'inversions
que es va aprovar,
o que ens van proposar el govern actual,
de fer en quatre anys,
ja l'hem fet,
és a dir,
ja l'hem acabat.
Per tant,
ara ja són obres noves,
és a dir,
obres que,
el fet de tenir més finançament,
ens permet afrontar inversions que no estaven previstes,
i això és una bona notícia des del punt de vista econòmic,
des del punt de vista d'activitat econòmica,
perquè això és trasllada a que nosaltres com a Ajuntament,
no deixem de ser també una empresa,
des del punt de vista econòmic,
permet millorar i activar mesures o accions que mouen l'economia,
perquè aleshores,
bé,
el pla d'inversions ja et dic,
ha finalitzat i ara estem presentant l'altre dia
el parc de Can Freixas,
una obra de 700.000 euros,
i té finançament,
té finançament aquest any també,
que no estava previst en el pla.
Per cert,
hi havia unes altres obres al carrer Ensem Clavé,
al carrer de la Sala,
planificades,
que havien tingut algun...
Bé,
tenen un retard molt significatiu,
no és per culpa nostra,
però bé,
també ho assumim.
Aquest és una obra que fa l'àrea metropolitana,
l'adjudicació l'hi ha enganxat
amb el canvi de la llei de contractes,
i quan estava a punt d'adjudicar-se,
doncs van tenir que fer una modificació
del plec de condicions,
i aleshores aquesta obra i altres,
a l'àrea metropolitana,
ha sortit perjudicada a la temporalitat.
Estem esperant que ens digui la nova data,
perquè efectivament ja vam dir
que seria l'any passat gairebé,
i aleshores estem esperant
que segurament després d'estiu ens diuen
que comencem pel dia.
Els hi ha enganxat un canvi de normativa,
ni més ni menys,
i bé, no és que sigui manca de previsió,
sinó això ha passat a molts llocs,
i han hagut de fer una renovació
entre els plecs de condicions i les adjudicacions.
Va haver-hi un canvi de llei de contractes
fa uns mesos,
i aquells que estaven en una fase determinada
de contractació,
doncs han hagut de fer modificacions.
Per tant,
s'enredarà,
però segueix en peu.
Igual, igual, és una obra també molt complicada,
perquè s'ha de fer el col·lector,
us ja ho hem explicat,
i per tant serà difícil fer aquesta obra
vivint els veïns i també amb aparcaments que hi ha.
Seguim amb més temes.
Aquesta setmana, demà de fet,
si no m'equivoco,
i el dia 9 de juliol
es faran els sorteig públics
de pisos de protecció oficial
en règim de lloguer i de compravenda.
Bé, nosaltres seguim
amb una política d'habitatge molt activa.
Sabeu perfectament
que el municipi de Sant Jus
és un municipi exemplar
des d'aquest punt de vista.
Estem entre els 4 o 5 municipis
de tot Catalunya,
i vull destacar-ho,
perquè quan dic entre els 4 o el 5,
això varia, no?
Però en municipis com Hospitalet,
per exemple,
o Tarragona,
Girona,
Lleida,
els grans municipis del Baix Llobregat,
Sant Boi,
Viladecans,
Gabà,
Cornellà,
per dir alguna cosa, no?
Doncs cap
ha fet tant habitatge com nosaltres.
Cap.
Terrassa,
Barcelona,
Sant Cugat,
Sabadell,
Sant Jus,
però les poblacions
no són les mateixes.
Nosaltres tenim 17-18 mil habitants
i aquestes ciutats
que t'estic dient
són ciutats molt grans.
Evidentment,
està a la mateixa lliga
que aquestes ciutats.
Exacte.
per tant que és molt important
i jo m'agradaria donar-li valor
amb això
i que la gent
li doni que és el valor
perquè el 15% de la població
de Sant Jus
viu en un pis de protecció oficial
amb diferents modalitats.
Nosaltres,
amb un esforç tremendo,
estem fent ja
habitatge de lloguer.
Tremendo
perquè, bé,
els números no surten,
és evident,
és deficitari,
és deficitari
un habitatge de lloguer
des del punt de vista econòmic,
però això és una gran inversió
i és una gran necessitat
que els ajuntaments
han de col·laborar.
Sempre dic el mateix,
qui ha de fer
les polítiques
d'habitatge de lloguer
és el que té més musculatura.
Per tant,
és el govern
de l'estat espanyol
i la Generalitat.
i jo no els veig
per la labor.
De fet,
ahir crec que sortia
un article
del dia a dia del País
que deia
que els nivells
d'habitats
de protecció oficial
crec que eren
del 2,5%
a l'estat espanyol.
Correcte.
Comparat amb altres estats europeus
és...
Exacte.
Per tant,
jo crec que les grans administracions
s'han de posar.
Nosaltres,
com a ajuntament,
doncs,
apretarem,
col·laborarem
perquè ens ho creiem
i posar-ho en valor,
el fet que hi hagi
més de 1.400 habitatges
a Sant Jus
en aquests moments
en totes les modalitats
i ara,
en els darrers temps,
doncs,
fent un esforç
molt important
pressupostari
perquè en aquest cas
estàs beneficiant
20 famílies
que és molt
però has de posar diners
del pressupost municipal,
no?
I aleshores
hem d'anar ajudant
que el parc públic
de lloguer
sigui més gran.
Ha de ser el futur.
No hi ha una altra manera
però hem de continuar
fent les coses
amb molta responsabilitat
i amb molta consciència
que tot això
es pugui
doncs
ser efectiu
sense posar
en crisi
o en qüestió
doncs
el que és
l'economia municipal
però
amb una decisió
i una fermesa
de no parar, eh?
T'ajudin o no t'ajudin
perquè
anys enrere
la Generalitat
t'ajudava
des de
en subvencions
per comprar el sol
el terreny
t'ajudava
per la construcció
t'ajudava
per fer
accions sostenibles
de l'edifici, no?
I ara 0, 0, 0, 0
i l'Estat
pràcticament
poc, eh?
Aleshores
això no ens desanim
al contrari
és un repte
i ara com tu dius
sortejarem aquests 20 habitatges
i el dia 9
farem un altre sorteig
També és cert que
a Sant Just el preu
de l'habitatge
és un problema
especialment greu
comparat amb altres ciutats
vull dir que aquí
ho patim
encara més, no?
No, no
doncs imagina't
si no fessis això
imagina't
si aquests
1.400 habitatges
siguessin
totalment privats
imagina't on
t'estaries
el preu
i on estaria
una part
de la població
de Sant Just
on t'estaria
vivint
en aquests moments
segurament
a la segona corona
segurament
fora del municipi
i tenint una mobilitat
per anar a estudiar
o a treballar
horrorosa
i després
exigint
amb tota la raó
del món
transport públic
etc.
imagina't
si aquests
1.500 famílies
que ara estan vivint
en un pis
de protecció oficial
de Promunça
principalment
no s'hagués fet res
o s'hagués fet res
allò de 30 o 40
on estarien vivint
i
en quines condicions
per tant
el que hem fet
és que molta gent
que segurament
hagués marxat
sobretot gent jove
doncs s'ha pogut
quedar
viure a Sant Just
i seguirem
convençuts
amb aquesta línia
que és la nostra
Bé
aquest és un tema
del que vam parlar
també amb la Dolors Leiva
regidora d'habitatge
per tant
tot i que hi ha altres ajudes
i tot plegat
Sí
ja vaig sentir
que vam parlar
també dels ajuts
del lloguer
als joves
i les bases
de rehabilitació
Sí
de fet
doncs avui
ja no ens extendrem més
perquè ho vam parlar ahir
parlem ara
d'aniversaris
d'entitats
fa uns dies
celebràvem
el centenari
de l'Ateneu
correcte
l'alcaldà va ser-hi present
amb un acte molt emotiu
i la veritat és que
els 100 anys
de l'Ateneu
després d'una sèrie
d'actes
que han desenvolupat
al llarg de tot l'any
va arribar
pràcticament
a la seva
final
amb un acte
molt institucional
un acte
diguem-ne molt emotiu
insisteixo
molt de sentiment
i crec que la van encertar
doncs
he fet aquesta convocatòria
a més a més
amb l'entrega
d'insígnies
a socis
de 25
50
i més
perquè vam entregar
tots reconeixements
a persones que
són socis
70 anys
imagina't
quina fidelitat
amb una
entitat
com us la Taneu
ser 70 anys
soci d'una entitat
és extraordinari
i la veritat és que
felicitar l'Ateneu
per l'esforç
i pel que ha fet
al llarg de la seva història
jo els hi vaig dir
en aquest dia
que em va tocar
dirigir unes paraules
o expressar-me
que no només
ha sigut la cultura
vaig treure el tema
de l'educació
i la formació
és a dir
l'Ateneu de Sant Just
va ser
el que va
diguem-ne
motivar
i va engegar
doncs
accions formatives
que després
es van convertir
en les escoles públiques
i aleshores
tampoc era habitual
això
perquè els Ateneus
doncs
promocionaven la identitat
la cultura
del país
però aquí es va fer
va haver-hi
un gran esforç
per l'educació
i això
és un mèrit
com a Ateneu
insisteixo
aquestes formacions
que es feien
a l'Ateneu
després es van generar
escoles públiques
venien
les escoles públiques
després
van sortir d'allà
i això és un mèrit
que vaig destacar
i que realment
doncs
ho valoro
ho valorem molt positivament
altres aniversaris
que també es celebren
és el del voleibol
que sembla que
són 25 anys
25 anys
si no recordo
sí?
25?
sí
25 anys
a veure
puc intentar
assegurar
aquesta dada
aviam
perquè hem tingut molt
també hem tingut el futbol
que han estat 100 anys
i altres entitats
que han anat celebrant
no?
sembla que és època
d'aniversaris
i també tenia moltes
d'entitats
a Sant Just
home
amb aquestes 120-130
entitats que tenim
doncs clar
alguna li toca
alguna li toca
sí
doncs
bé
mira
estic intentant
consultar
l'any 92
el gener del 92
per tant
sí
25
25
la temporada
i ara fa el 26
sí
sí
efectivament
el boli també
doncs
de forma extraordinària
i a més està molt bé
en aquests moments
junta renovada
amb molta il·lusió
i amb molts equips
i també doncs
felicitar
les persones
que han estat
al llarg
dels 25 anys
a la junta
i els que participen
i les famílies
que han confiat
en el boli
no?
també han hagut
altres aniversaris
de
comercials
un de significatiu
precisament
que també
em van convidar
i vam estar allà
amb la regidora
la Ia Walden
que ja fa
també molts anys
que està en marxa
una de les botigues
va celebrar
també un aniversari
va ser molt maco
perquè
es va obrir al carrer
diguem-ne
va sortir al carrer
i va fer una festa
em refereixo
a la Sofia Ventura
l'estètica
que
bé
va pensar
que seria bo
doncs
compartir
amb la ciutadania
amb els seus clients
aquesta festa
d'aniversari
el Super Elena
si no recordo malament
són exemples
també de comerços
que funcionen
evidentment
si van celebrant anys
perquè no és fàcil
sempre
els dic als comerciants
que Déu-n'hi-do
l'esforç que fan
a Sant José
per existir
perquè has de fer un esforç
i has de ser bo
realment has de ser molt bo
doncs personalitzar les coses
ser molt professional
però aquest tracte
de tu a tu
és el que vol la gent
si tens aquest tracte
de tu a tu
i dones confiança
aquesta garantia
i aquesta proximitat
és el motiu
per al qual
pots estar molts anys
en el municipi
i hi ha un altre aniversari
també destacat
que és el del Consell Comarcal
bé
són 30 anys
del qual
Josep Arvinyar
és el president
també
sí
sembla que passaré
la història
amb això
perquè m'ha tocat
doncs en aquest aniversari
com tu dius
sóc el president
actualment
del Consell Comarcal
em fa especial il·lusió
perquè són molts anys
el servei de la ciutadania
de la comarca
del Baix Llobregat
una comarca difícil
una comarca
de 800.000 habitants
on hi ha
el 12% del PIB
l'11-12%
de les empreses
del país
estan aquí
l'11-12%
de tots els assalariats
dels treballadors
estan a la comarca
és la tercera comarca
a nivell econòmic
doncs no ho sé
la segona diria
bé
comptes
el barcelonès
barcelonès
Vallès
i Baix Llobregat
si comptes Barcelona
evident
fas una mica
de trampa
perquè és la gran capital
és una comarca
aleshores
30 municipis
amb una activitat
tremenda
mira
l'altre dia
em va sortir
una frase
totalment inesperada
i després
inesperada
tenia dades
però la importància
de la lluita
de la reivindicació
d'aquesta comarca
és a dir
té menys
desigualtats
al Baix Llobregat
que a la ciutat
de Barcelona
o sigui
menys desigualtats
tu agafes qualsevol
indicador econòmic
i social
i té menys desigualtats
és a dir
la gran capital
del país
té en aquests moments
unes desigualtats
tremendes
des del punt de vista
social i econòmic
hi ha unes grans diferències
entre famílies
entre barris
etc.
i el Baix Llobregat
ha sabut créixer
de forma
bastant homogènia
ha anat creixent
i això és l'esperit
d'igualtat
l'esperit
de lluita
i de reivindicació
jo crec que
si deies
la tercera comarca
però
en reivindicació
i de lluita constant
ja no
no d'ara
sinó
ja des dels 70
doncs
fa que siguem
una comarca
molt reivindicativa
i que
tot el que té
ha sigut
a base de lluita
i de manifestació
moltes vegades
però també
de consens
i de compromís
que és el que vull destacar
el dia del ple
que fem
el juliol
que fem aquest acte
dels 30 anys
que venen tots els presidents
els presidents
que han estat
diguem-ne al front
d'aquesta institució
i farem un balanç
als 30 anys
bé m'agradaria
acabar l'entrevista
també parlant
o fer una valoració
del nou govern
a l'estat espanyol
ara és el partit socialista
el partit de l'alcalde
i del govern
a Sant Just
com és la vida
que no sé si això
és un avantatge
per una part
però per una altra
també
no
és un avantatge
és un avantatge
dic com és la vida
perquè si això
m'ho dius fa dos mesos
jo crec que
si jo et dic
en una entrevista
escolta
d'aquí dos mesos
el Pedro Sánchez
serà president
segurament
em dius
l'alcalde
avui no la toca
l'actualitat política
és difícil de preveure
avui en dia
bé
el futur no està escrit
en aquests moments
és a dir
allò que fa anys
més o menys
podies intuir
veies
els canvis
els veies venir
això ha estat
una gran sorpresa
jo personalment
estic molt satisfet
evidentment
jo crec que
es necessita una etapa nova
i ja comencem
a veure
doncs
polítiques i accions
que són molt diferents
en polítiques d'igualtat
ho estem veient
estem veient
debats molt interessants
en pensions
estem davant
d'afrontar
debat territorial
que ja tocava
i no
agafar el telèfon
i seure
no vull parlar
del que està passant
ni a Catalunya
al País Bàs
no no
això s'ha de parlar
s'ha de posar en agenda
s'ha de discutir molt
estem parlant també
de salaris
avui mateix sortia
doncs
debats molt interessants
reformes puntuals
també
amb lleis
que són molt progressistes
i aleshores
no tots
són diners
no tots són diners
sinó són tarannàs
són lleis
que algunes
no porten diners
i altres
efectivament
porten diners
i vol dir
prioritzar recursos
uns sobre els altres
recordar que el pressupost
està aprovat
el va aprovar
el Partit Popular
per tant
el marge no és molt gran
però jo crec personalment
que s'està veient
un tarannà
molt diferent
i m'està passant
pel carrer
la gent et felicita
la gent diu
ostres aquí hi ha un aire nou
estan passant coses diferents
ostres
respirem
jo crec que ja tocava
d'alguna manera
afrontar
doncs una etapa nova
ara
molt satisfet
perquè
pràcticament
tota l'oposició
menys ciutadans
evidentment
que s'ha quedat emmarcat
diguem-ne
amb l'espai
més de dretes
amb el PP
i també
defensant
no votant
la moció de censura
s'ha identificat molt
on estan
jo sempre dic
que són polítiques
és un partit
molt neoliberal
molt
i que segurament
bona part del seu votant
desconeix això
i que segurament
per la marca nova
o per el posicionament
de diferents temes
ha fet que efectivament
tingués un recolzament
sobre les enquestes
perquè no ha governat
enlloc
però estic convençut
que
això ha fet
a reflexionar
molts votants
de ciutadans
on s'han emmarcat
clarament
amb el Partit Popular
no?
Bé
la resta
doncs agrair
el recolzament
al Pedro Sánchez
No són dos anys fàcils
però perquè
el govern
és sense majoria
ni al Congrés
ni al Senat
Escolta
l'Ajuntament de Barcelona
es governa
amb 11 regidors
de 42
si no recordo
de manera
41
això
els reptes
avui dia
governar d'aquesta manera
doncs ja
és així
i vol dir compromís
vol dir moltes hores
vol dir molt de consens
vol dir parlar
constantment
i impulsar coses
ara
jo crec
que el que s'està veient
aquestes setmanes
poques setmanes
ja s'està veient
evidentment
un canvi de tendència
i es veu
que les polítiques
diguem-ne
socialdemòcrates
o les polítiques
progressistes
no tenen res a veure
amb les polítiques
que el senyor Rajoy
i el president Rajoy
estava impulsant
Bé
doncs
amb aquesta valoració
del nou govern
a l'estat espanyol
acabem l'entrevista
moltes gràcies
Josep Pony
al cap de Sant Jus
per haver vingut
Un plaer estar amb vosaltres
ja ho saps
i ens veiem
a la propera entrevista
molt bé
adeu-siau
adeu-siau
bon dia
bon dia
ara escoltes
l'àdio d'esbert
sintonitzes
l'àdio d'esbert
la ràdio de Sant Jus
98.1
t'hi esperem
cada tarda
de 5 a 7
escolta'ns
explica'ns
participa
proposa
la plaça
la plaça
Mireia
amb Mireia Redondo
cada tarda
de 5 a 7
ens veiem
a la plaça
cinema
cinema
sense límits
cinema
sense fronteres
cinema
sense mesures
en definitiva
cinema
sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
M de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
memしい
capture
m'incere
m'incere
Aquest dimarts, a les deu del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Falten 17 minuts per les 12 minuts que tenim per fer tertúlia
amb el Jaume Campreciós. Hola, Jaume, què tal?
Bon dia.
Amb el Jordi Farràs. Hola, Jordi.
Hola, bon dia.
I amb el Pep Quintana. Hola, Pep.
Hola, bon dia a tothom.
Està una mica mosques perquè avui tenim...
Sí, tanca mosques, d'això.
Ens han pres un quart d'hora, quasi, eh?
Quasi, quasi, ens han pres el 50% del temps, com ens ha pres.
Normalment comencem bastant puntuals.
Per això, que avui ens ha pres.
Per això, no, no.
El conveni, el conveni.
I que nosaltres venim puntuals, eh?
Això és també.
Venim puntuals i ens estem aquí fora, sense aire condicionat.
I el dia que no venim, avisem.
Bé, mira...
Si conveni, podies avisar que vull anar tard,
perquè un bec pel carrer que està calolada,
corrent, perdó el temps...
Corrent, corrent.
Faré servir la mateixa excusa que sempre s'acostuma a dir en aquests casos,
a la tele i a la ràdio, que és coses del directe, tu.
Això mateix.
Coses del directe.
I que el temps passa volant, a la ràdio i a la tele.
També.
Sí, però nosaltres ens tallen, eh?
Quan són les 12 ens tallen.
Home, perquè entre la germana, l'emissora germana i amiga...
Bueno, crec que avui tenim un protagonista especial.
Ah, sí?
Que és el Sergi, que cap de setmana passat se'n va anar a pujar al Canigó a buscar la flama.
Ah, sí, vas pujar.
Avui fem el revés.
Ens pot explicar, senyor, l'experiència?
No l'havia explicat encara a la ràdio.
Doncs va, vinga.
Bé, molt bé, amb el bon ambient.
A veure, nosaltres ja tenim una de tita, i tenim un servei...
Sí, sí.
Us fes ahir especial.
Sant Martí del Canigó.
El monestir?
No, no, el cim.
El cim del Canigó.
El cim del Canigó.
El cim del Canigó.
I vam anar a una...
Un Canigú.
I vam anar a una delegació de Sant Justencs.
Sí.
Bé, cinc persones que hi vam anar cap allà, representants del grup que havíem anat a buscar la flama cada any,
d'Òmnium i de l'agrupament Escolta.
Molt bé.
I bé, ens vam reunir allà a partir de les deu, és quan vam arribar al cim del Canigó,
i fins a les dotze vam estar esperant que arribés el foc que ve del Castellet, de Perpinyà.
I jo.
Del Castellet?
Sí.
Ai, carai.
Té un grup de persones, l'agafa el Castellet, allà és on està tot l'any, permanentment,
el porten cap al cim del Canigó i allà es reparteix, des d'allà es reparteix.
No ho sabia que venia del Castellet.
Clar.
Doncs sí, mira, és aquesta la història.
I vosaltres com pujava a peu des de baix a Barnet o des de...?
Des del refugi de Cortalets.
Des de Cortalets.
Van pujant cotxe fins a Cortalets.
Ja em semblava una mica, no veia condicions de pujar des de Barnet.
Però a quarts de dues encara estava aquí a la ràdio, eh?
O sigui, no tenia temps de fer, tampoc, una gran excursió.
Bueno, vau pujar amb jip o vau anar amb cotxe fins a dalt a Cortalets?
Sabeu quin és el cotxe del Xavier Madó?
Sí, un jip.
Sí, un cotxe, sí, un picat.
Us van deixar pujar fins a dalt a Cortalets?
Deixa pujar un cotxe per grup.
Teníem permís, sí.
Molt bé.
I a l'abaixada van punxar.
Home!
Però som els males gent que us vau punxar quan vau arribar a la zona asfaltada.
Sí.
Mira, sí que tens bones fonts, eh?
Sí, tinc molt bones fonts, eh?
A veure, eh?
Tant que m'expliques que no pots passar, eh?
Bé, aquesta és la història.
Després ja, doncs, la resta, ho sabeu.
Va arribar a Sant Jús, com cada any, i es va encendre la foguera.
Com va anar al Sant Joan?
Es va arreglar el roda.
Jo, el que em guanya, Sant Joan,
veig a res felicitar-te per haver fet aquesta conversió.
Vull dir, en aquest fons de Sant Joan...
Que a Sant Jús ja deuen portar...
El sign del canigó.
Deuen estar a prop dels 50 anys,
perquè crec que en guanyes fer 50 anys de la flama,
i a Sant Jús deu estar a punt d'arribar.
Crec que en portem 48.
Això el que ho sabrà millor és el Lluís Segura.
No.
El que ho sabrà millor es diu Jordi Cortés Franc.
Veus?
No el conec.
El Jordi Cortés.
Jordi Cortés Franc.
És cosí teu?
El Jordi, el Jordi, no, no, no.
No, de Lluís, molt lluny.
És un...
El Jordi, eh?
El Jordi, el Jordi.
No de l'Albert, sinó del Jordi.
No, el Jordi, un senyor de la meva edat.
Sí.
Un poc, amb molta barba blanca i cabí blanc,
i que normalment vam petar per Sant Joan.
O venia.
O venia, encara venen.
Encara venen, encara.
Ja sé qui és.
Encara venen, el Jordi.
Aquella època era un gran activista.
Crec que és Firaire, no?
Sí, és el mateix Firaire.
Aquest, en aquella època, era un gran activista,
aquí a Sant Joan.
Sí, sí, sí.
Quasi tot passava per ell.
Però un grupet molt just, eh?
Moltes coses, aquestes, així, de catalana.
Unes quants més, pocs més.
Sí.
I ell els va fer, jo diria que va ser el 70 o 71, el primer any.
És fast de saber quin any va ser,
perquè va ser l'any que va entrar de cap de la Guàrdia Urbana al Segovia.
Ah, ja.
Segurell de portar la Guàrdia Urbana.
Hi ha una nètode que, quan estàvem...
Bueno, jo vaig col·laborar, perquè, llavors, aquell moment, ell,
jo estàvem els dos, estàvem a la Taneu a la Fesa de Tardó.
Sí.
Vaig col·laborar.
I m'ha recordat que estàvem fent, preparant tota la rebella a la plaça Bardaguer,
a la part de baix.
Com que ara hi havia el monument a los caídos, a la part de baix.
I, com el cabo de la Guàrdia Urbana, que era el Segovia,
el va veure que fèiem un acte, va intentar posar la bandera espanyola,
perquè no estava posada el màster de l'Ajuntament,
i m'ha recordat que se li va quedar a mitjasta.
No la podia baixar ni baixar.
No, va quedar en callada.
Va quedar en callada.
És una altra que és que em va quedar.
I que el Jordi va posar els segadors.
Tenia un dia de segadors, i llavors tenia una gramola.
Una gramola.
Un vinil.
Un vinil de vinil.
I a casa...
Com si ho diu la rectoria a sobre?
No, la rectoria no, on vivia el consell de l'església, com se diu?
Ah, en Romagosa.
Sí, allà on vivia.
Sí, allà vivia la senyora Juana.
Sí, allà de sobre, aquell petit terrat,
va posar els segadors allò, un moment.
Va ser...
Per tant, el Jordi Cortés et dirà l'any que va ser més que el Lluís o el Jordi.
Sí.
Crec que hi ha gent que, després ha passat desapercebuda,
però durant uns anys va ser bastant important,
després va haver-hi un congrés de cultura catalana i tot això,
i ahir va estar...
Canviar les plaques dels carrers.
Els carrers.
N'hi ha fotos.
N'hi ha fotos que ahir han trobat a l'escala i un martell.
Sí, amb un pollí.
Sí, amb un pollí.
Amb un pollí.
Eh, que sí?
O vermell, o groc, o un d'aquests.
Algú de la família poll?
No, no, sí, és poll, però no el coneixes.
Ah, d'acord.
No ho sé, ja m'he perdut, eh?
A Lluís Segura el conec.
El Jordi Cortés, el Jordi Cortés,
encara em sona,
però els hiessos aneu més endarrere...
No, són més joves que aquest,
però eren dos bessons.
Això mateix.
Trigèny.
Era tigèny, però va morir de la meixa.
Va morir, sí.
Per tant...
No, doncs, el vermell i l'altre,
perquè un cridien el vermell perquè era pèl roig.
I l'altre era roig.
Sí.
No sé si es viu encara, eh?
No sé ni, no sé ni.
Però vull dir que són aquestes recorses que tinc de joventut,
no d'infància, sinó de joventut.
Ara, ara, molt bé.
Això de joventut, infància...
Per tant, sí.
Sí, molt bé.
Doncs, què més voleu comentar?
Els jocs mediterranis, els que estic seguint?
No, per favor.
Cada dia.
Vaja, amb tots els respectes.
Cada dia, mira a veure què ha passat.
Jo crec que ha sigut uns jocs que fa molts anys tenien un sentit.
Suposo que ho van fer els països mediterrani,
però, efectivament, va ser aquells països que quan anaven a les Olimpiades no es menjaven res.
I es van fer una petita Olimpiada.
Es van fer una petita Olimpiada, etc.
També va ser una mica...
Això ja he escut a pròpia i algú ens ho hauria de mirar.
Però crec que va ser poc després de l'escol·lització de tot el nord d'Àfrica,
de la independència de tots aquells països.
Mira, busco dades, eh?
Per tant...
Home, però quan es van fer els de Barcelona és que es va fer l'estadi olímpic a...
No, hi ha Olimpiades.
Però hi va haver jocs del Mediterrani.
Sí, el joc del Mediterrani amb l'estadi, sí.
L'estadi, l'estadi.
Per ser, hi ha diversos països que no són mediterranis.
Sí, això sí, perquè...
Per exemple, Portugal.
Portugal.
Portugal aquest any és nou.
Andorra.
Sí, però bé.
És un altre.
Andorra, Andorra sé que ho és.
té una colònia que es diu Catalunya i, per tant, ja en aquesta colònia toca el mar.
La colònia de Catalunya, sí.
És el somni, pogués ser un dia andorrans.
Sant Marino, crec que tampoc ho és.
República de Sant Marino?
Sí, sí.
Sant Marino.
Justet i deia una.
Per poquet, eh?
Un parell de quilòmetres.
Un canal?
Sí.
Això va ser algun conte que no li va vendre els terrenys.
Sí, segur.
I els països amb més medalles són Itàlia, França i Espanya.
No, però a pesar d'això, els anys que es devia fer, que a mi no sona que és sobre els 50 primers jocs mediterranys.
Els primers jocs, els 51.
Pràcticament, eh?
I això que ho deies així.
No, no, és que me'n recordo.
De memòria.
No, memòria no.
És que jo, passant l'any que vaig néix i me'n recordo haver vist per la...
Ai, escoltar per la ràdio.
Tu, quan vaig néixer ja ho veia.
No, però fixa que si això ho poses en el mapa geopolític de la Mediterrània, tot just acabaven aquells països com Túnez, Líbia, una mica de la independència, encara hi havia...
Xipre, de la part de Grècia.
Encara Egipte, encara hi havia el Farouk, totes aquelles monarquies.
Per tant, jo crec que és una mica posar una mica de pau a aquell marino nostru que t'ha d'estar revoltat.
Una mica revoltat.
Sí, segurament.
Jo ho veig, i no tinc ni idea, però si poses les dates i poses les situacions geopolítiques...
Sí, et surt d'això.
Et surt d'això.
És curiós que ara arribin aquests jocs mediterranis amb el que està passant al Mediterrani.
Sí, a la Generalitat Guàrdia torna a estar molt de...
Però hi ha hagut exclamacions sobre això, no?
Però al Mediterrani també ha sigut un mar de confrontació i de relacions, perquè...
A veure, vull dir...
quantes vegades nosaltres parlem dels romans i sempre ho veiem, en Itàlia, la Mediterrània nord.
Però els hem tingut a casa i...
Però vaja, a baix.
Però si vas al sud, n'hi ha tot el que és la Mediterrània.
Sí, home, totes les runes que encara hi ha.
Runes i són quasi més importants que les que queden al...
Que queden al dalt.
Sí, perquè ara fa quatre dies que llegia que el graner de Romer era el nord d'Àfrica.
Segurament, home, és que la influència aquesta, i el vi, i tota la part comercial...
Hi ha totes les runes de baix de Tunísia de Cartago que són fabuloses.
Cartago són fabuloses.
I te parla que tu tens tot el tema d'Efeso, tens tot el tema d'Egipte...
No, no, has visitat països del nord d'Àfrica?
Jo no he vist amb ells.
Algú de vosaltres l'he visitat.
Jo he estat de Cartago, sí, he estat de Cartago i Tunísia una vegada, però...
El màgic estat és el cantó de molt poc de Turquia, que em va de la Mou.
Israel?
No, i després he estat a l'altre cantó, que és unes dies que diuen Canaries,
que fomen part de la plataforma sahariana.
Home, això no hauria d'estar...
Les Canaries no haurien d'estar als Jocs Mediterranis, eh?
No, no, les Canaries fomen...
A veure, si tu agafes un llibre de geològica...
No, dius si hem estat...
De geologia.
I he estat aquí, no.
Si agafes un llibre de geologia, o així, Canaries fomen part de la plataforma sahariana.
Clar.
Sí, senyor.
I més, si tu mires, fracament, estan al sud de Marroc.
Allà mateix.
Sí, sí, sí.
No, no he estat, primer, per diferents causes, però reconec que és un dels temes...
Pendents.
Pendents i que en certs moments es fa una mica d'angoixa.
Sí.
D'anar-hi, a veure, ja no tens 30 anys per poder anar a aquestes aventures, i quan teníem 30 anys no teníem ni un duro.
Exacte.
És que la cosa és això, ves que es mossega la cua, eh?
En aquest sentit.
Sí.
Ara que podies, diem-ne, més o menys, és quan no ho pots físicament, eh?
I abans era el rebre.
Hi ha gent que ha anat i que em parla molt bé de tot el Gardas.
Per cert, ara que parlaves de Turquia, el president ha renovat, ha vist renovada la seva confiança.
Sí, però...
Un president polèmic, eh?
És un país per no de veure.
A veure, tampoc hi ha estat molt, hi ha estat turista pur i dur, una setmana, i a Anatòlia no és el tros, però sense conèixer ni...
Cap a dòcia.
Cap a dòcia.
Cap a dòcia, sí.
Cap a dòcia, sense conèixer Cosme Tiroble, àlies Estambul, que és un dels...
Estambul, sí, Cosme Tiroble, àlies Estambul.
I conèixer tot allò d'allà.
Has de llegir i el tirant-lo l'any.
Però, ara, vas allà i tenen aquell... el pare de la Turquia actual, que el tenen benerat, a molts bars i cases que vam anar...
I a la foto.
I a la foto.
I a la foto.
I en canvi, per l'altre cantó, hi ha aquesta listalla dels armenis, i se'n va carregant, no sé si tres milions.
Sí, tots els que van poder.
M'entens?
I té a compte sentit d'un general que vol fer la revolució laica, que vol convertir en un país laic,
i, en canvi, l'altre cantó es carrega...
A tot un país.
A un país i...
És un país molt complex, eh, crec, Turquia, perquè...
Tots.
És un encarreuament de cultures, també, i d'Orient i Occident, etcètera, etcètera, no?
Això és important.
En aquests, els fronterers, sempre hi ha problemes.
Bueno, és...
Esclar.
Sembla que estem fent la ruta per països del Mediterrani, ara ens tocaria Grècia, Itàlia...
Itàlia sí que...
Jo reconec, he contat una mica, però Europa, a la Mediterrània, és el meu gran...
El flac, a teva?
No ho sé, el meu gran...
Vuit.
Un vuit?
Ah, vuit?
Un vuit, que no conec gaire res.
Has anat més cap al nord, vols dir?
No, no, he estat a Cerdanya, però no he estat a...
A l'Algué, has estat a l'Algué, d'Esquillada.
Ah, d'Esquillada.
Tothom parla català, eh, l'Algué?
Home, tothom no.
Tothom no.
No, tothom no.
No, ho deies, no, irònicament, eh?
Jo crec que hi ha menys percentatge que a Catalunya.
Més percentatge?
Menys, menys.
Depèn, no?
Depèn, calcula quants habitants hi ha en un lloc i en l'altre.
Percentatge, t'he dit.
Percentatge, sí.
Per tant, ja parla.
Jo vaig ser-hi fa uns anys i només una persona va parlar en català.
Ja.
I era una persona molt gran que potser ja no hi és.
Prou, prou.
L'altre dia van sortir a Televisió de Catalunya, van fer un programa sobre el català de l'Algué.
Sí, l'Algué.
I...
No, és...
És un d'aquells punts que nosaltres ens ho mirem encara...
en carinyo i tot, però que no deixa de ser aquelles històries, aquelles conseqüències de la història
que a vegades no sé si és bona o dolenta o dels imperis.
Bé, també saps.
Dels imperis.
Sí, però hi ha hagut molta dedicació per part catalana allà per mantenir la cultura,
per mantenir, doncs, una sèrie de centres...
Home, bé, la Generalitat tant com a mi li tenia una persona, eh?
Però...
I més d'una.
Però és que ja tens el gran problema, que és el que té una mica com la Vall d'Aran,
que tenen per un cantó l'italià con llengua o afició, tenen el sar com a idioma de Cerdanya...
Sí, sí.
I després tenen com a pluralitat el català...
En un punt molt concret, eh?
En un punt molt concret, eh?
Exactament.
Que és la ciutat de l'Algué una mica més.
L'altre dia que parles de l'Aranès, una noia va demanar fer les proves de sàctilitat en l'Aranès.
Efectivament.
Sí, sí, ho va fer.
Sí, ho va fer, ho va fer.
Doncs bé, hem fet que ho pugui fer, si vols.
Sí, però jo, que conec molt poc, tu.
A veure, ara que vaig estar a la Vall d'Aran, que devia ser els 60 i pocs, al 70,
pel carrer encara senties la gent parlar en l'Aranès.
Ara ja és impossible.
Bé.
Hem d'anar acabant ja, perquè, com diu el Pep, t'ho deixo dir.
Bé, bé, que res.
Avui s'ho tindrem amb l'emissora germana i amiga.
Però avui s'ho tindria.
Bones vacances a tothom.
I tant, a tothom.
Bones vacances.
I esperem que renoveu el contracte per l'octubre.
Ens veiem al setembre.
Conequem amb l'emissora germana i amiga.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
tanca la porta a un nou referèndum, com el de l'octubre,
després que tant el president de la Generalitat, Quim Torra,
com el vicepresident del govern català i home fort d'esquerra, Pere Aragonès,
hagin afirmat que calen més uns d'octubre.
En dos márgenes, lógicamente, de la Constitución,
de nuestro Estado Social y Democrático de Derecho,
podemos hablar de muchas cosas.
De muchas cosas.
Pero, desde luego,
lo que representó el 1 de octubre,
pues creo que
es una página que hay que pasar
también por parte de
el independentismo, también por parte
de quién es el presidente de todos los catalanes y catalanas.
El president espanyol també ha afirmat
que està disposat a canviar la política penitenciària
per acostar presos a Terresa Euskadi,
ara que ETA ha estat derrotada per la democràcia.
Són declaracions de Pedro Sánchez
després de reunir-se a Berlín
amb la cancellera alemanya Angela Merkel,
que van de dir que la presència de Puigdemont
a la capital alemanya no l'incomoda
ni a ella ni a Pedro Sánchez,
perquè diu que els dos governs respecten
l'estat de dret.
També han parlat, tots dos,
el president espanyol i la presidenta alemanya,
del problema migratori.
Consideren que s'ha de donar
una resposta conjunta des d'Europa.
Pedro Sánchez afirma que anirà
al Consell Europeu d'aquesta setmana
amb actitud integradora
i amb la voluntat d'aconseguir
una resposta comuna de tota la Unió.
Pel que fa al vaixell Lifeline,
que continua al Mediterrani
sense poder desembarcar
els més de 200 migrants que porta a dins,
Pedro Sánchez reclama
que s'involucrin diversos països.
Respecto al buque Lifeline,
creo que lo importante es dar
una respuesta común
a un desafío común.
Y en ese sentido,
España estará en la respuesta común
que demos, en este caso,
al buque Lifeline.
Pero tiene que ser común,
tiene que ser europea,
tiene que ser de distintos países.
Merkel ha afirmat
que s'implicarà a nivell europeu
perquè Espanya rebi més suport
si s'intensifica l'arribada
de migrants a les costes espanyoles.
Pablo Iglesias ha visitat
aquest matí Jordi Cuixart
a la presó de Soto del Real.
El líder de Podem
ha compartit amb el president
d'Òmnium Cultural
l'aposta pel diàleg
a la nova etapa que s'obre
per resoldre el conflicte català.
A la sortida de la presó,
on també ha pogut saludar
un moment Jordi Sánchez,
Iglesias ha defensat
la llibertat
de tots els processats
per l'1 d'octubre.
Són declaracions
en una entrevista a TV3.
He hablado de la nueva situación
y de cómo el diálogo
tiene que ser
el vehículo que organice
la manera en la que se afronta
el conflicto con Cataluña.
L'he visto muy animado
y muy fuerte.
Es bueno que en breve
se les pueda acercar
a cárceles catalanas.
El presidente del gobierno
está comprometido
con esa posibilidad,
pero creo que los demócratas
debemos defender su libertad.
Els experts preveuen
plagues d'insectes a Catalunya
per les condicions climatològiques
que hem tingut
durant aquesta primavera.
Es tracta d'un fenomen
que es repeteix cada any
però que les pluges
dels últims mesos
juntament amb la calor de l'estiu
apunten que aquesta temporada
serà més visible.
Són susceptibles
de convertir-se en plaga,
el mosquit tigre,
la vespa asiàtica
i la mosca negra
a les pròximes setmanes.
En declaracions
el matí de Catalunya Ràdio,
l'enginyer tècnic agrícola
Joan Alvareda
donava alguns consells
a la població.
Bàsicament
s'ha d'evitar
qualsevol acumulació d'aigua
perquè la fase larvària
del mosquit
és aquàtica
i les pupes
també es troben dins l'aigua.
Per tant,
afavoreixen
la reproducció del mosquit.
El fort contrast
entre els aiguats
de la primavera
i les altes temperatures
de l'estiu
també beneficia
la proliferació
de panaroles americanes
de la família
dels blatodeus
i també
els escarbats de cuina.
Barcelona obliga
els xeringuitos
de les platges
a fer servir
gots retornables
i a eliminar
els d'un sol ús.
És una de les accions
impulsades per l'Ajuntament
per reduir els residus
a les platges
on només per Sant Joan
es van recollir
20 tones d'escombraries
Barcelona
de Montse Poblet.
Bon dia.
El 65%
de les 20 tones
d'escombraries
recollides
durant la revella
eren d'envasos
una proporció similar
al que es troben
els escombriaires
que netegen
cada dia
aquestes platges.
Frederic Ximeno
el comissionat
de Medi Ambient
de l'Ajuntament
alertava del perill
que suposa
no llençar els envasos
on toca.
Cal posar de manifest
el gran risc
que impliquen
els plàstics
en conjunt
però especialment
en l'espai
litoral i marí
els plàstics
es desfan
es comparteixen
amb microplàstics
i entren a la cadena
tròfica
dels animals
i de les persones.
Montse Poblet,
Cataluña,
Ràdio Barcelona.
Els sis homes
detinguts
per una suposada
agressió sexual
en grup
denunciada
per una noia
el dia 19 de maig
a la sortida
d'un local
de Molins de Rei
estan en llibertat
provisional.
Segons la denúncia
els suposats agressors
van abusar
de la jove
en un cotxe
i després
la van abandonar
a Sant Boi
de Llobregat.
Molins de Rei,
David Àngela,
bon dia.
Bon dia.
La jutge
atén la petició
de la fiscalia
i els ha retirat
el passaport,
estableix compareixences
periòdiques
per cinc d'ells,
dicta ordres
d'allunyament
de la víctima
i els proveix
comunicar-s'hi.
També els ha requisat
els telèfons mòbils
per determinar
si contenen
informació sensible
per la investigació.
Mentrestant,
l'Ajuntament
de Molins de Rei
estudia la possibilitat
de personar-se
com a acusació particular.
David Àngela,
Catalunya Ràdio,
Molins de Rei.
Ara,
els esports
amb Jordi Turrià.
Segons ha pogut saber
Catalunya Ràdio,
el Barça de Bàsquet
es planteja fitxar
Diego Ocampo,
el tècnic que ha pujat
amb el Manresa.
L'objectiu del conjunt
Laurana
és que Ocampo
dirigeixi
l'equip filial.
Ocampo, de fet,
ja s'ha desvinculat
del Manresa.
Ahir,
el Barça va anunciar
l'acord de renovació
una temporada més
amb Esbetislav Pesic.
En canvi,
no està clara
en la continuïtat
de Juan Carlos Navarro.
En futbol
el Mundial de Rússia
avui a Austràlia,
Perú i Dinamarca,
França a partir de les 4,
Islàndia,
Croàcia i Nigèria
i Argentina
a partir de les 8.
Ahir van quedar definits
els dos primers
enfrontaments
de vuitens de final,
Espanya-Rússia
i Portugal-Uruguai.
El blau gran
Lluís Suárez
està content
amb l'evolució
de la seva selecció.
Creo que
lo mejor que teníamos hoy
era dar una buena imagen,
volver a jugar,
como lo veníamos haciendo antes,
que éramos conscientes
que no lo estábamos haciendo
y obviamente
que feliz
por conseguir la victoria,
terminar primero.
Als Jocs Mediterranis
la competició de lluita
està aturada
per una vaga d'àrbitres.
S'havia de reprendre
aquest matí,
però no s'ha fet
perquè els àrbitres
protesten per incobrament.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
són les 12 i 7 minuts.
Aquestes properes setmanes
es fan diversos sortejos públics
per l'adquisició d'habitatges
de protecció oficial.
Per parlar-ne,
va passar pel Just a la Fusta
la regidora d'habitatge,
Dolors Leiva.
La regidora va recalcar
que Sant Just
és un dels municipis
amb més edificis
de protecció oficial,
concretament,
més de 1.200 pisos.
Leiva també va destacar,
però,
que a Sant Just
els preus dels habitatges
estan pujant
de manera perillosa,
al voltant d'entre el 14
fins al 16%.
És per aquest motiu
que la regidora
va recalcar
que són necessàries
les mesures
per garantir
l'accés a l'habitatge
i que Sant Just
no es converteixi
en un municipi
dormitori
només apte
per a persones
amb un nivell adquisitiu
elevat.
Precisament demà dimecres
hi haurà el sorteig
de 20 habitatges
amb protecció oficial
de lloguer
al carrer Comte
Vilardaga
número 172.
Serà a partir
de les 5 de la tarda
a la sala
Ovidi Montlló
del Casal de Joves.
Aquests pisos
estan adreçats
a menors de 35 anys
o famílies monoparentals
sense límit
d'edat a més.
Els sol·licitants
havien de complir
una de les condicions
següents.
Residiu
haver residit
a Sant Just
un mínim
de 3 anys
de forma continuada
o treballar actualment
a Sant Just
de forma continuada
i des de fa 5 anys.
I coincidint
amb l'acabament
del curs escolar
aquesta setmana
s'inicien
unes obres
per millorar
la recollida
d'aigües pluvials
a l'avinguda
del Camp Roig
que afectaran
tota la vorera
i zona
de vianants
que hi ha davant
l'accés principal
de l'escola
Montseny
i també
del cementiri
municipal.
Per aquest motiu
l'entrada principal
de l'escola
Montseny
serà mentre durin
les obres
la del carrer
Cervantes
la que dona
accés al menjador.
Pel que fa al cementiri
les persones
que hi vulguin accedir
ho hauran de fer
per l'edifici
dels serveis funeraris.
Les obres
que tenen
una durada prevista
d'uns dos mesos
es fan per evitar
els estancaments
d'aigua
que es produeixen
després de la pluja
i que dificulten
el pas de les persones.
Aquesta és tota la informació
per ara.
Nosaltres tornem
als Sant Just Notícies
edició migdia a la una.
Recordeu també
que us podeu mantenir informats
a través del web
www.radiodesverb.com
molt bon dia.
A place
where nobody dared
to go
The love that we came to know
They call it Xanadu
And now
Open your eyes
See what we have made
Is real
We are in Xanadu
Xanadu
They are for you
And now your lights are dancing
And days you are
Fish and eggs are
A everlasting love
And you're here with me
I tell you
Xanadu
Xanadu
Now we are here
In Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Now we are here
In Xanadu
Xanadu
Till your neon lights will shine
For you Xanadu
Xanadu
The love
The echoes that long ago
You needed the world to love
They are in Xanadu
The dream
It came through a million years
It lived on through all the tears
It came to Xanadu
It came to Xanadu
It came to Xanadu
And now I'm with you
A million lights are dancing
And there you are
But she is down
And she is down
A everlasting love
And you're here with me
Eternally
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Now we are here
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Now we are here
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Now that I'm here
Now that you're near
Xanadu
Xanadu
Now that I'm here
I bet you're near
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
Xanadu
com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7.
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Un quart d'una del programa d'avui dimarts.
una de les meves hores preferides
perquè arriba la secció del Pep Quintana.
Hola, Pep, què tal?
Bon dia a tothom.
I també amb la secció del Pep Quintana
arriba la frase de la setmana
i la Carla ens ajuda a triar-la.
Bon dia, de nou.
Quin honor, eh, ser una de les hores preferides.
Has vist?
Per què deu plegar després, saps?
Ah.
Per això, per això.
Què creus?
Que no ho entenc?
No.
El llenguatge?
No plego, no plego.
Fins a quina hora?
Després tinc una entrevista
o sigui fins als dos i pico.
Uf.
Perquè hi ha entrevistes ara
aquestes de les senyores.
Home, si t'he volgut
he volgut fer un compliment
i m'has tret la cavalleria per sobre.
No, jo sobretot la cavalleria.
La cavalleria per sobre.
Ah, ja, ja.
doncs, endavant.
Sí, endavant.
Aviam, tenim tres frases com cada setmana.
Sí.
I veurem aviam quina ens fa més gràcia que una altra, no?
I diu així, per exemple,
el coratge no és l'absència de por,
el coratge és la predisposició a experimentar-la.
I repeteixo,
el coratge no és l'absència de por,
el coratge és la predisposició a experimentar-la.
Aquesta és una.
L'altra diu,
quan respectem algú profundament,
refusem a forçar-li l'ànima.
Quan respectem algú profundament,
refusem a forçar-li l'ànima.
I la tercera, i darrere.
El que dóna sentit a llegir els clàssics
és la capacitat que cada època ha tingut
de llegir-los d'una manera diferent.
Per això són clàssics.
Repeteixo.
El que dóna sentit a llegir els clàssics
és la capacitat que cada època ha tingut
de llegir-los d'una manera diferent.
Per això són clàssics.
No és que siguin fàcils.
Molt bé.
Cap d'aquests tres, però...
Pots recordar-me la segona?
Evidentment.
Quan respectem algú profundament,
refusem a forçar-li l'ànima.
Quan respectem tant,
que no ens hi posem.
D'alguna manera que...
Sembla que no ens hi posem,
que no l'ataquem,
com una cosa de sis.
No ho sé,
trieu vosaltres primer
i jo ja no faci el carro guanyador.
Aviam,
la Carla em sembla que té alguna cosa bastant clara.
Sí,
jo avui crec que em quedo amb la segona.
Aquesta de forçar-li l'ànima?
Sí.
Bé.
A més,
en un moment que el respecte està així una mica...
Sí.
...en crisi.
jo em quedo amb la primera.
La primera?
Molt bé.
La del coratge.
Aquesta, aquesta.
El coratge, sí.
El coratge és l'absència de por.
Bé, no ho sé,
i jo em tiraria per la segona com la Carla.
Ah, molt bé.
Sí.
i llavors, mira,
si tanquem el cicle aquest,
la Carla...
Ah,
és l'última de la temporada, no?
Sí.
Ah, molt bé, molt bé.
No hi havia pensat.
Per això dic tanquem el cicle.
Molt bé, molt bé.
En aquest sentit que jo,
almenys per la part meva,
ja hem quedat que començava vacances.
Clar, clar.
I amb els torturians d'abans
també ja hem quedat que ja començaven vacances.
Ja tenim l'última frase de la setmana?
Això mateix, sí, sí, sí.
Molt bé.
Gràcies.
L'última frase de la setmana.
Anava a dir que...
És igual.
No faré valoracions
sobre els meus moments preferits del programa.
No sé res.
No sé.
No sé.
Digue-me'n.
No sé bé què va.
No sé bé què va.
Desconcertats.
Res, doncs que aquesta és l'última frase.
Per cert, la tindrem penjada ja tot l'estiu,
fins al setembre.
Ah, és clar.
Per tant, aquesta frase és més important que les altres.
Home, aquí la casa,
suposo que a poc,
molt bé niurà a partir d'ara.
Home, ara, el proper mes i mig,
encara estem volats.
Durant tot juliol,
la gent la veurà.
Juliol i primers d'agost.
Perfecte.
Molt bé.
Més d'agost sí que estarà això,
tancat.
Però com que hi ha vidres,
potser algú que passi per aquí
encara podrà veure una mica d'altres.
Serà molt difícil que ho vegi.
Us daré la lletra més gran, doncs.
Això mateix és la lletra ben grossa,
que es llegeixi de fora.
Bé, doncs moltes gràcies, Pep,
per portar-nos aquestes frases
que hem triat amb la col·laboració de la Carla.
I tant.
I gràcies, Carla.
I el fa unes quantes setmanes, eh?
Que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
Doncs seguim amb el Pep Quintana.
Hola, Pep.
Sí.
Hola de nou.
Com que tinguéssim sortit,
ens vam entrar.
Sí, tant, podem entrar.
Hola, hola.
Doncs ja tenim la frase i ara seguim.
I rematarem una mica aquest llibre
que hem estat tractant les últimes setmanes.
A veure si dius bé el títol.
Un patrimoni que es fa mirar.
Perfecte.
És aquest.
Sí, senyor.
I a més a més es fa mirar perquè és un llibre,
jo considero, eh?
Que està molt ben editat.
El llibre es fa mirar, també.
El llibre, el llibre, això.
Perquè doncs ens explica pràcticament
tot el patrimoni que tenim
i com un catàleg, diguéssim,
dels edificis més representatius
que hi pot haver sent just.
i està molt bé.
Jo considero que és una bona publicació, no?
I llavors, al final,
ja sabeu que d'aquesta publicació
hi havia tota una relació
classificada per elements arquitectònics
amb unes frases que jo desconec
perquè no soc del RAM,
però que doncs hi havia, per exemple,
arquitectura moderna,
funcionalisme,
arquitectura postmoderna,
arquitectura tardo-moderna,
o sigui, totes aquestes
classificacions.
Es dona la paradoxa
que modern és el més antic.
Sí, en algun aspecte, sí.
Perquè després ve postmodern,
tardo-modern...
Sí, sí.
O sigui, quan només diem modern
vol dir que és bastant antic.
Bueno, sí,
el tardo encara més tardà,
diria jo.
i la postmoderna vol dir
que ve després del modernisme,
després de la modernitat,
per dir-ho així.
Tenim, per exemple,
l'Escola d'Enginyeria Tècnica
de Telecomunicacions de Catalunya
de l'Universitat Politécnica
del 1991,
traduït l'Escola Montserrat.
Sí, és el que ara és l'Escola Montserrat.
Exacte.
Correcte.
Però en el seu moment,
quan es va fer aquesta publicació,
resulta que era una secció
de l'Escola d'Enginyeria Tècnica.
Per tant, és del 91
i és el carrer de la Generalitat de Catalunya
i és l'Escola Montserrat.
Per una altra banda,
l'Escola d'Arts Gràfiques Algaró,
que està molt a prop,
a tocar,
carrer del Parlament Català número 3
i el Casal de Joves,
que és del 1997
i està a l'Avinguda de la Indústria 34.
Sí, aquests grafitis...
Que ara han renovat.
Que ara han renovat tots.
Són nous, de fa poc.
T'agraden més els nous
o t'agradaven els antics?
Jo els nous no els connecto tant
perquè he passat poques vegades.
Mira, et diré una cosa.
Vaig al cap,
però entro ja directament
i no...
Recordo grafitis dels anteriors
que hi havia del Casal de Joves.
O sigui, tinc a la memòria
encara alguns d'aquests.
Els nous,
en aquest moment,
no t'ho podria dir.
El que sí que em va saber greu,
per si ho van comentar també l'altre dia,
que la tanca que hi ha del carrer Major
en Rambla
l'han tirat a terra tota.
Avui ha vingut la...
Bé, saps que ha vingut l'alcalde
i ha parlat precisament d'aquest parc.
Diu que serà un parc molt maco.
Segur, jo no estic convençut.
El que comento, diguéssim,
és que aquells dibuixos,
aquells grafitis
que per mi eren molt bons,
molt bons,
doncs han desaparegut
perquè se l'ha hagut de treure,
la tanca
i la tanca, doncs,
no s'ha pogut respectar,
els grafitis.
No queda res.
Potser, doncs,
hi haurà l'ocasió
en un altre espai
de poder-ho tornar a muntar
o fer
o, evidentment,
les coses no cal repetir-les totes,
que pugui ser diferent
i interessant també alhora.
Jo recordo
haver anat
mentre
haurem anat allà de visita
mentre s'estaven pintant
i molt interessant
amb els nois
que estaven fent
aquells dibuixos
i hi havia un dolendès
alhora de venir aquí a pintar.
Per tant,
vull dir que té
les seves importàncies,
no perquè el fet
de si hi volem bé,
sinó
aquesta, diguéssim,
comunicació internacional,
inclús que tenia
aquesta tanca, no?,
aquesta col·laboració internacional
i, per tant,
doncs,
com que la qualitat
era màxima,
doncs,
em sap greu
ara que hagi...
No sabem què se n'ha fet,
oi?
Tot és runa,
runa, runa.
Jo vaig veure
com ho tireven a terra.
Sí,
amb una màquina
i ja està.
Podria ser bonic
conservar els murs
i posar-los
en algun altre lloc, no?
Difícil d'aguantar
aquells murs, eh?
Molt difícil.
I inclús dir que va massa carra.
M'ho imagino.
Sí.
Molt bé.
Tenim altres coses,
per exemple,
el Media Park.
Coneixes el Media Park?
Allà on hi ha un TV,
arrer,
doncs,
és l'Avinguda del Bullidor.
Allà aquest...
El Media Park
és aquest edifici
d'arquitectura
tardo-moderna
high-tech.
High-tech.
High-tech.
I resulta que...
Ara serà molt modern,
ja,
quan ho hem de començar
dintre anglès.
Amb anglès.
Llavors ja estem parlant
d'una modernó...
Una modernó espantosa.
Que fa besar-la, pràcticament.
Exacte.
I aquí, doncs,
sabem que
és un centre
de comunicació audiovisual
importantíssima.
Hi ha algunes sales,
doncs,
que es veu
que estan emetent,
podríem dir,
per tot el món.
Perquè és via satèl·lit
i llavors hi ha una sala
plena de pantalles
que cada pantalla
correspon
a un programa diferent.
Descensos al món.
Sí.
Ben bé és això, eh?
Després també tenim
el Consell Comarcal
de Baix Llobregat,
que és del 1994,
la carretera reial
reial 167,
i el complex esportiu municipal
La Bonaigua,
que és del 2000,
en el passeig de la muntanya.
D'això en diuen
arquitectura tardo-moderna
high-tech.
High-tech.
Eh?
Allò que deia
que t'enteres.
Què et sembla
l'edifici de Bonaigua?
Home,
vull dir,
és high-tech.
high-tech,
però a l'hivern hi fa fred, eh?
Ah,
però un...
Sí,
en pocs jugadors
es reflete als espectadors,
què vols dir?
Que fa fred allà,
en l'edifici?
Fa fred,
a dins,
a dins.
Sí,
vaja.
Ja.
Aviam.
A la pista, eh?
Estic parlant de la pista.
A la pista de jocs,
sí.
A les dues pistes.
A la gimnàs, no.
I a la piscina tampoc.
I a la piscina coberta, no.
Clar,
ja m'imagino, eh?
Ja tenim un altre edifici industrial de la 1924, eh?
Amb incorporació tardo-moderna high-tech.
Imagina't tu, eh?
Que lliguem el 1924 un edifici industrial amb el high-tech,
que és la xamaneia de la fàbrica Sansón.
Aquesta xamaneia és del 1924.
Com a anècdota, doncs,
va dir que aquesta xamaneia s'alçava
per tal que, doncs,
el fum i el ciment que es barrejava amb el fum que sortia d'aquesta xamaneia
n'és del més lluny possible,
que no afectés tant directament els veïns de Sant Just, no?
I es va aturar tres vegades,
perquè la, diguéssim, la junta de l'empresa
no es creia als enginyers
que pogués arribar a més de 100 metres aquesta xamaneia
i la van aturar per precaució per allà de vegades,
fins que els enginyers van demostrar...
Per incrèduls.
Per incrèduls.
I els enginyers van demostrar, doncs,
que es podia construir,
que no hi hauria cap problema ni cap perill
i, doncs,
va ser la d'Europa la més alta durant una bona temporada,
la xamaneia més alta d'Europa.
I llavors, bé,
aquelles coses que tenen les xamaneies, no?
A Sant Just no hi anava al ciment algunes vegades,
però l'altre veïnatge, Sant Feliu o Sant Joan d'Espí,
potser no estaven tan contents
que tinguéssim aquesta xamaneia tan espectacular
perquè els arribava més la pols i el fum que no pas,
que per aquest dia també es va fer.
És el punt més alt de Sant Just?
Aviam, en quant a edifici?
Sí.
Sí, és l'edifici més alt.
Sí, és l'edifici més alt.
Però, esclar, la penya del Moro és més alt.
No, sí, esclar.
Jo, des del Milenari, per exemple,
veig a Xamaneia gairebé la mateixa alçada.
La penya del Moro és el punt més alt de Sant Just?
La penya del Moro és...
Ara potser estic a...
La penya del Moro i les faixones, potser.
O el punt Rodó.
El Toror Rodó.
El Toror Rodó.
Sí, són els punts més alts, per dir-ho a una manera, no?
De dintre de Sant Just.
I l'últim edifici que parlem avui i tanquem, diguem-ne,
el cicle aquest arquitectònic del patrimoni que es fa mirar
és neohistoricisme amb ampliació tardo-moderna.
I, si no, és que inclús costa de llegir-ho, no?
Neohistoricisme amb ampliació tardo-moderna.
I de què parlem?
De l'Ajuntament.
O sigui, ens ho mirem, és tardo-moderna.
En certa manera, sí, té una reminiscència,
és una mica tardies, tardanes.
És del 1960 i acabada el 2002.
O sigui, va començar el 1960.
No es va rematar.
Es va fer una part...
L'Ajuntament.
En canvi, parlem de l'Ajuntament, naturalment.
La Casa de la Vila.
Clar, es va...
És a dir, va trigar tant a acabar-se de construir?
Sí.
La van fer per fases?
Sí.
O és que es va ampliar en una segona fase?
No, es va...
Aviam, quan t'ho diguem, una segona fase es va ampliar.
Aquests del 2002, pràcticament.
que no van deixar de treballar a dintre,
jo suposo que amb unes molèsties importants
per part dels treballadors,
perquè, doncs, es va fer una remodelació molt important
sense parar l'activitat.
Clar.
I llavors, doncs, això, encara que no ho vulguis,
porta una sèrie d'inconvenients
per a la gent que està treballant a dintre.
L'Ajuntament té dues cares, també.
La cara que dona la plaça Verdaguer.
Sí.
Que segurament és l'antiga.
I després la plaça...
Ai, la cara que dona més cap a cangina està,
perquè ens en tanquem, no?
Ja.
Que és la high-tech.
Ah, high-tech, segurament.
Deu ser high-tech.
Sí, el que passa és que, doncs,
no es va rematar del tot,
o sigui, tot el frontis es va deixar de fer
i es va acabar després,
després de bastants anys,
i si no es va rematar el que era la façana en si, no?
Aquí, en el seu moment,
quan es va fer tota aquesta ampliació tan costosa
en quant a les molèsties que dèiem,
i també econòmiques, no cal ni dir-ho,
doncs es va discutir bastant
si l'Ajuntament s'havia de seguir fent allà,
o allà quedava com un edifici, doncs,
de rebuda dels reis,
per dir-ho d'alguna manera,
de, doncs, com a...
per rebre visites,
per fer-hi exposicions,
per fer alguns actes culturals...
Més de cara a la galeria.
Més de cara, doncs,
a tenir una altra activitat que no fos
la de l'Ajuntament,
que permetia, en un altre lloc,
tenir aparcament,
fer-lo de nou,
tot el que es va haver d'improvisar...
Es va plantejar, això.
Es va plantejar,
i va guanyar, doncs,
els regiors van votar,
i van quedar que seguien al mateix punt,
per romanticisme, eh?
No pas per pràctica.
Per comoditat,
hagués de ser millor a moure-ho.
Evidentment.
Evidentment,
en un lloc com ara,
on hi ha el casal de joves,
o en un espai semblant,
que permetés,
doncs,
tenir un espai ampli
per poder fer primer edifici,
ben construït,
amb un bon aparcament subterrani o no.
Però vull dir que tingués
els elements d'atenció públic
millors,
que no pas ara,
que has d'arribar sempre caminant,
vinguis d'on vinguis,
de Sant Just,
i, per una altra banda,
doncs,
en Cabit,
que jo diria que cada vegada
és més estratet,
per la part de dintre,
dels treballadors,
cada vegada tenen menys espai físic,
perquè es van ampliant els serveis,
o el que sigui,
i en un altre lloc,
potser hauria durat més temps,
diguéssim,
aquesta possibilitat de comoditat,
per dir-ho d'aquesta manera.
Bé,
i aquí ho deixem,
perquè ja està fet,
i no tirarem a terra ara,
almenys suposo.
Doncs sí,
deixem aquí la secció d'avui,
això vol dir que deixem aquí
ja la temporada.
Això mateix,
deixem aquí la temporada.
Deixem aquí la temporada
i ens veiem al setembre,
de nou.
És possible.
Què vol dir que és possible?
No,
és possible vol dir que
no ho tinc segur,
que jo puc,
que segueixi al setembre,
i jo estic mirant
si m'ho plantejo,
dir si hem de seguir o no seguir,
per una banda,
no tinc res decidit,
eh?
I per una altra banda,
doncs també,
fer una mica de vacances,
diguéssim,
quan diuen això,
no em sortirà la paraula.
Un retiro espiritual.
Bé,
per una altra banda,
això,
sí,
també,
però vull dir allò,
un temps de,
no,
és que no ho sento,
però no em surt la paraula,
allò d'estar un temps
sense fer una cosa.
o d'un temps mateix,
o d'un temps...
Sí.
Ostres,
eh?
És que...
Eh?
A mi tampoc, eh?
Un any sabàtic?
Sí,
això,
un temps sabàtic,
això mateix,
molt bé,
molt bé.
No sé,
un any,
un temps.
No ho sé,
un temps sabàtic,
això sí,
doncs,
per preparar coses,
per fer coses,
per descansar,
canviar una mica...
La rutina.
La rutina,
i oquesta cosa així.
Molt bé,
doncs,
la renovació de Pep Quintana
queda pendent.
Queda en l'aire.
Això mateix,
sí.
és com el Barça, eh?
Renovarà aquest o no el renovarà?
No ho sabem,
això, clar.
Doncs bé,
mira,
el Griezmann,
aquell que se'm havia de venir,
no?
I se'm ha anat...
Bueno,
s'ha quedat,
no se n'ha anat,
s'ha quedat a l'altre.
S'ha quedat on estava,
sí.
On estava,
bueno.
Doncs no és això,
però vull dir que no és això,
el que tu comentaves,
que queda en l'aire encara.
Molt bé,
doncs,
en parlarem.
I doncs,
molt bé,
i gràcies per tota la temporada aquesta.
A tu.
Que hem conviscut.
Gràcies a tu per les frases
que ens has portat cada setmana
i per aquest repàs
que al final
és en píndoles.
Sí.
Però si acabes sumant,
hem parlat de moltes coses
de la història de Sánchez.
Déu-n'hi duret.
Sí,
no ho sembla.
Cada setmana tenim una píndola
com molt que dius
i, esclar,
al final et fa una capsa de píndoles
i doncs,
per prendre-te-les.
Molt bé,
doncs,
t'acomiadaria,
però com que no sabem encara
si tornaràs o no,
t'acomiada de moment
per la temporada.
Això mateix.
i ja en veurem
la temporada que ve.
Molt bé,
perfecte.
Moltes gràcies,
Pep.
Adéu,
bon estiu.
Adéu,
bon dia,
igualment a tothom.
Doncs amb la secció d'Història
acabem el programa d'avui
perquè,
com sabeu,
els dimarts
escoltem en remissió
el programa
Sant Justenques.
Per tant,
acabarem ja el programa d'avui
en què hem repassat
les notícies de Sant Just.
Hem fet també un cop d'ull
a les portades dels diaris
i hem sabut quin és l'estat del temps
per als propers dies
amb el Carles Hernández i Rius.
A l'entrevista
hem tingut l'alcalde de Sant Just,
Josep Perpinyà,
amb ell hem repassat
diversos temes d'actualitat municipal
i hem fet tertúlia també
amb el Jaume Campreciós,
el Pep Quintana
i amb el Jordi Ferraz.
Hem acabat finalment
amb la secció d'Història
com comentàvem,
amb el Pep Quintana
i amb aquesta frase de la setmana.
Acabem el programa d'avui
i escoltem ara
l'entrevista
a Teresa Faneca,
als Sant Justenques,
que va a Metres
ahir per primera vegada.
Adeu i bona tarda.
Comencem un nou programa
de Sant Justenques
amb una Sant Justenca artista
que és la Teresa Faneca.
Hola Teresa, què tal?
Hola, bon dia.
La Teresa,
que és Sant Justenca
de tota la vida
o neix a Sant Just,
però els seus pares
siguen tenen una història curiosa
perquè els teus pares
no eren de Sant Just.
No, els meus pares
eren de Benifallet.
És província de Tarragona,
o sigui, a la vora de Tortosa
i el meu pare
va venir molt jovenet
perquè havia de pagar un deute.
O sigui,
el tia que hi havia aquí,
que era el Pere Trilla
de la pastisseria Trilla
del carrer La Sala,
va cedir unes terres
a Benifallet
a la mare
del meu pare.
I ell venia aquí
a treballar
a canvi
d'aquelles terres.
Després aquí
va ser
que ja
aquí
li va agafar
ja
el temps de la guerra.
Sí, que quan diem
que algú
arriba
per casualitat
a Sant Just
és el cas
dels teus pares, oi?
Sí.
Va ser totalment casualitat.
Bé, casualitat no,
perquè hi havia...
Teníem família.
Hi havia família.
I aquells primers anys
ells...
el teu pare
va estar treballant
a la pastisseria?
Un pare
va estar treballant
a la pastisseria
i després
van a la guerra,
però ja
eren nòvios
amb la meva mare.
I aleshores
es van casar?
Quan es van casar
va ser
quan van venir
cap aquí.
O sigui,
ells es van casar
a Tortosa
i ja van venir
cap aquí.
Ja van venir
a dormir
aquí
a sobre
de la pastisseria
hi havia
unes habitacions
i els hi va cedir
per un temps
fins que van trobar
una casa
al carrer Bonavista
que
de fet
allà
van anar
a canvi
de cuidar
una iaia
que hi havia allà
que no era una iaia
ni una tia
era una senyora
que vivia
en aquella casa.
O sigui,
formava part
del contracte
de lloguer.
Del parc de lloguer.
I allà
és on vas
néixer tu?
On vam néixer
tots tres.
jo com a gran
el meu germà
que és el Joan
i la meva germana
Josefina.
Vau néixer allà
què recordes
d'aquella etapa
vivint
al carrer Bonavista?
Era
l'etapa
d'infantesa
vull dir
un carrer
que era
tot de terra
quan plovia
jugaves
a fer pastetes
i a més a més
jugàvem molt
amb
les caixes
i totes les coses
que deixava
el Vilagut
que tenia allà
una botella
de que viures.
I allà
jugàvem
al carrer
sempre.
Després
quan vas començar
a l'escola
vas anar a l'escola
Núria
un any?
Vam anar
el primer any
a les escoles
Núria
perquè
ho tenia
allà
mateix
i
després
ja em van
passar
a les escoles
llavors
eren
les escoles
nacionales
que allà
és on vas
estar
més temps
estudiant
allà
ja vaig estar
fins als 14
llavors
em van dir
nena
no serveixes
per estudiar
tu a treballar
Què recordes
d'aquella etapa
a l'escola?
Home
les matemàtiques
em costaven
el que passa
que llavors
jo
m'ho passava bé
a l'hora
del dibuix
a l'hora
del dibuix
jo feia
bueno
els fulls
eren tots
plens de dibuixos
Sí
et van dir
aquesta nena
no serveix
per estudiar
però en canvi
sí que et van veure
traça
per la pintura
Sí
això sí que t'ho van veure
això sí
i
digues
llavors va ser
que
que tenia una mestra
que era
la
la Teresa
la
Sant Martí
i llavors va ser
ella la que em va
com dir
vinga va
que has d'anar
a la Massana
i que
que t'ho passaràs bé
i que t'agradarà
i sí
llavors
vaig decidir
vaig anar a fer
l'examen
de la Massana
i vaig entrar
a fer
tots els cursos
que llavors
eren
tots i més
perquè
era llarguíssim
vas entrar
a estudiar
a l'escola
de Massana
però
abans ja
vas començar
a treballar
sí
amb 14 anys
vas acabar
en curs
el mes de juny
i al setembre
ja treballaves
sí
el mes de juny
vaig acabar
l'escola
i
al setembre
ja vaig entrar
a treballar
al Prodes
i llavors
al Prodes
ja vaig estar
fins
bé
fins que em vaig casar
que llavors
ens casàvem
i
vaig plegar
perquè llavors
amb el que et deien
el que et donaven
del Finiquíto
et compraves
els mobles
que són els que encara tinc
era diríem
el procés natural
casar-te
i deixar la feina
després més tard
ja darrere meu
hi havia noies
que ja es van quedar
sí
que ja
ja era com
una altra
una altra fase
ja
en aquesta etapa
diríem
de joventut
vas estar
combinant
la feina
amb aquesta etapa
en què vas estar estudiant
a l'escola Massana
era complicat
compaginar-ho
bueno no
complicat tampoc
perquè jo arribava a casa
la meva mare
en tenia plata taula
i llavors
me n'anava cap a la Massana
arribava tardíssim
perquè llavors
sortíem
em sembla que eren
les 9 del vespre
i
en aquelles èpoques
sortia les 9 del vespre
pel carrer Tallers
i per allà
pel carrer
hospital
vull dir
era
bueno
però jo era
molt bona nena
i ràpidament
cap a buscar
l'SJ
i cap a casa
l'altra vegada
me fas autobús
cap a
cap aquí
i què recordes
de l'etapa
a l'escola Massana
vas ser feliç allà
va ser molt bonic
jo
m'ho vaig passar molt bé
vull dir
van ser anys
que llavors
va ser quan
entre mig
hi havia
el 1 del maig
del 68
recordo
forces vagues
i
però bueno
va ser
divertit
una època convulsa
va estar molt bé
va estar molt bé
jo
vaig tenir uns professors
que vaig aprendre molt
i
m'ho vaig passar molt bé
clar
allà
et van fer
una mica més gran
no
perquè
vas entrar ja
en una dinàmica
de gent jove
de
de vagues
i de totes aquestes
històries
eres molt revolucionària?
no
tampoc
eh
tampoc no era
és tranquil·la
era molt tranquil·la
i després
quan
quan et vas casar
vas casar
amb el
Toni Simó
sí
que amb ell
no ens coneixíem
i vivíem
quasi
quasi
al costat
i vivia
al carrer
o sigui
al carrer Església
i jo al carrer Creu
i ens vam conèixer
a les Cees
o sigui
ens vam conèixer
jo vaig entrar a les Cees
i ell no hi era
perquè estava fent l'Emili
i quan va
tornar de l'Emili
va ser que llavors
ens vam conèixer
i com
vas entrar a les Cees?
vaig entrar
perquè coneixia
la Dolors Cardona
l'Anna Simó
la Txaro
i van dir
vinga va
que
anem d'excursió
no d'excursió
era una mica
més durillo
sí
era l'excusa
sí
potser l'excursió
no per conèixer gent
per socialitzar
jo la veritat
és que no vaig tenir
cap problema
jo sé que hi havia nenes
que en aquell moment
els deien
ei
anar d'excursió
no
sortir cap a fora
i dormir fora
jo a casa meva
no vaig tenir mai cap problema
vull dir que
amb això
em deixaven
em deixaven anar
i em deixaven sortir
molt bé
també què recordes
d'aquests anys
a les Cees?
bé
les excursions
que fèiem
recordo el Daniel Cardona
que sempre ens deia
ja arribem
ja arribem
ja arribem
està aquí la cantonada
està aquí la cantonada
i no arribaves mai
a l'excursió
i llavors després
quan et vas casar
com marcaven
diríem
els costums de l'època
vas deixar de treballar?
sí
vaig deixar de treballar
vaig tenir una filla
la Mònica
després
vaig acabar el curs
de la Massana
que em va quedar
un curs
mig penjat
i el vaig acabar després
que la meva mare
em venia a fer
de cangur
la teva mare
em va donar un cop de mà
perquè havies de combinar
combinar la feina
la vida de la mare
sí
perquè és que jo
treballava a la pastisseria
al Prodes
i anava
a la Massana
o sigui
tot
tot alhora
però vas poder
tirar endavant
tot plegat
sí
i després
vas estar
una temporada
que vas estar
fent
diverses feines
és la temporada
que vaig deixar
al Prodes
i vaig estar
vaig estar
en una botiga
que venia roba
i vaig estar
a la perruqueria
que ajudava
doncs
a atacar
i a pentinar
vull dir
poca cosa
perquè jo de perruquera
no en sabia
i vaig anar
fent feinetes
així
que anava
combinant
i
més endavant
vas tenir
dues filles
sí
llavors més endavant
tornaries a treballar
però en uns altres
laboratoris
en un altre laboratori
sí
sí
vaig anar
al laboratori
Muno
que vaig entrar
també
també estava
a microbiologia
i
a control
i bueno
amb els
amb els animalons
que a mi
sempre m'han agradat
els ratolins
les coballes
i els conills
anem que
aquesta ha sigut
la teva
vessant
professional
però
després
el món de l'art
sempre
sempre ha estat
vinculat
no?
sí
bueno
quan vaig acabar
la massana
després
el que vaig fer
perquè jo
no tenia el graduat
perquè vaig acabar
els 14 anys
i vaig anar
a fer la prova
de majors
de 25 anys
o sigui
vaig anar
a Barcelona
que anava
en una acadèmia
em vaig anar
a preparar
i llavors
vaig anar
a fer la prova
de majors
de 25 anys
per entrar
a Belles Arts
i després
vaig entrar
també a Belles Arts
que al final
només vaig fer
un curs
perquè
quan vaig acabar
el primer curs
va ser quan
la meva filla
es va posar
malalta
i va ser
que llavors
vam tenir
ja un desenllaç
una mica
que es va morir
la Mònica
es va morir
la teva filla
va tenir
càncer
sí
un càncer
molt fort
i
suposo que va ser
un moment
complicat
un moment dur
i era difícil
també poder-ho combinar
i llavors
va ser que
vaig deixar
Belles Arts
o sigui que
Belles Arts
vaig fer només
el primer curs
després ja no
vaig continuar
Déu-n'hi-do
també l'empenta
després d'anys
tornar-te a posar
a treballar
sí
tornar-te a posar
a estudiar
tornar-te a posar
a estudiar
sí
perquè
les matemàtiques
m'han costat sempre
i continuen
costant
i més o menys
a aquella època
la teva filla
va morir l'any 93
va morir
el gener
del 93
sí
i l'any 94
va ser quan va començar
Artaneu
sí
vaig estar un any
una mica
en un impàs
i el 94
va haver un grup
que estava
a l'Ateneu
que
un
jugava a billar
l'altre
cantava
l'Orfeó
i l'altre
pintava
que
bueno pintava
tampoc
perquè era el Marcel
que feia
de paleta
d'arquitecte
d'aparellador
feia de tot
i aquell
li agradava molt
el dibuix
i la pintura
i va ser ell
que m'ho va dir
doncs vine
que allà
ens ho passarem bé
i va ser
quan es va muntar
Artaneu
és a dir
va ser una iniciativa
de Marcel
i un grup
d'artistes
de branques
diferents
de branques
diferents
és que de fet
la idea
no era només
d'un taller
de pintura
era
perquè hi haguessin
diverses coses
el que passa
que al final
la primera reunió
ja la gent
els que ens vam quedar
van ser els que vam fer
pintura
i hem continuat
des de 94
vull dir
només s'ha fet pintura
de fet
ets la
l'única
que va començar
i encara continua
sí
soc l'única
que perquè els altres
uns van marxar
i el Marcel
que també
ja es va morir
i llavors
soc l'única
que ha quedat
de la primera època
després hi ha hagut gent
que ja
també ja fa anys
que hi són
com la Mercè
que també fa molts anys
que hi és
l'Isma
que ha tornat
ara
va ser dels primers
va marxar
i ha tornat
també hi ha la Marian
que també la Marian
la vaig incitar jo
perquè jo la coneixia
de Firar
la Marian
va venir Firar
que Firar
també és el que fem
el que fèiem
el parador
sí
això va ser una mica
més endavant
no?
de la Fundació
d'Artaneu
sí
què era Firar?
Firar
va sortir també
d'una iniciativa
em sembla que era
la Juanita
que és la que
que estava
darrere del mercat
i
anàvem
el primer diumenge
de mes
a darrere del mercat
i es va ser
allà on va sortir
i d'allà
llavors es va fer
molt gran
va venir molta gent
i llavors es va demanar
a l'Ajuntament
i l'Ajuntament
ens va deixar
el parador
per poder exposar
el primer diumenge
de mes
i els primers temps
realment
hi havia corredisses
perquè
hi havia molta gent
i es venia
i es venia
perquè va ser
una bona època
vull dir
venia
pràcticament
vam vendre
tots allà
i o un
un dia
o un dia
un altre
es venia
fins que va arribar
un moment
que va arribar
jo suposo
que va ser
el moment
de crisi
i la gent
ja no va començar
ja no es venia tant
i la gent
ja es va anar
refredant
i es va anar
acabant
que només
érem els quatre
que havien començat
i això
ja va anar cansant
fins que es va plegar
la plegar
no sé
ara l'any
no me'n recordo
però
més de deu anys
i vam ser-hi
per tant
Firar va ser
una mena
de mercat d'art
que es feia
un cop al mes
un cop al mes
el primer diumenge
de cada mes
i Artaneu
ha col·laborat
amb diversos
esdeveniments
del poble
de fet
fèieu dues exposicions
Artaneu
al principi
sí
fèiem
la de la setmana
de l'Ateneu
que és l'últim
diumenge
de maig
i després
se'n feia una
per les festes
de tardor
i després
vam veure
que dues exposicions
a l'any
era massa
i només
ens vam dedicar
a la de la setmana
de l'Ateneu
i la d'octubre
fèiem
vam fer una temporada
que convidàvem
o sigui
fèiem una artista
convidada
que dèiem nosaltres
i havíem vingut
doncs
va venir la Carla Malaret
la Rosa Cruzell
sí que me'n recordi
ara
va venir també
algun de fora
que coneixien
però va haver
un moment
que si
l'artista
ja tenia
una mica
de nom
els demanava
assegurances
i llavors
ja va ser
quan
vam haver
de deixar-ho
perquè no
podíem
assumir-ho
ja
Artaneu
explica
que és un taller
és un taller
d'artistes
de fet
no tenim cap professor
que passa
que entre nosaltres
ens ho critiquem
passa que a vegades
les crítiques
depèn de com
no ens agraden
als artistes
us costa
rebre crítiques
sí
sí que costa
sí
potser tens una idea
d'allò
dius
ui que costa
i és
és un espai
de creació
dius que a vegades
hi vas i estàs sola
a vegades
et trobes
més gent
sí perquè ara
ara de fet
només som sis
i sis
que el millor
de fet
tenim un dia
que és el dimarts
que diem
una mica
per trobar-nos
perquè
si no
el millor
estaries tota la setmana
i no
et veuries amb ningú
llavors el dimarts
hem quedat
que així
ens podem veure
i podem
canviar
un canvi d'impressions
això no vol dir
que un altre dia
també t'hi trobis
no?
però que el dimarts
és com fixa
i ara som sis
i som
bueno
la Mercè Pasqual
l'Isma
que l'Isma
havia començat
al principi
i va deixar un temps
no sé
em sap qui ho he dit
i després ha tornat
hi ha la Marian
el Joan Roca
i jo
penso
i la Imma Boronat
artist
diversos artistes
de Sant Just
que hi col·laboren
abans m'he explicat
també que Artaneu
havia col·laborat
per exemple
amb els pregons
quan es feien
al balcó de l'Ateneu
què recordes?
quins pregons
recordes?
sí
perquè abans
es feia el pregó
des del balcó
de l'Ateneu
i recordo
que guarníem
doncs
i fèiem
la façana
la façana
de baix
de la porta
l'havien guarnida
quan es va fer
la
que va ser
es posava també
com un tema
fes de tardor
era
medieval
i vam fer
tot un
muntatge
d'uns papers
pintats
amb unes pedres
i un castell
molt
que va quedar
tota la façana
d'aquella
de l'entrada
la porta
i després
va ser
una altra vegada
que vam fer
un coet
que no ens cabia
ni Artaneu
perquè era llarguíssim
i vam haver de demanar
amb una grua
a l'Ajuntament
que ens el pengés
per poder-lo
per poder-lo posar
en el balcó
i l'últim
jo recordo
l'últim
que es va fer
que devia fer anys
dels gegants
i de
de les bar
del coro
de l'Ofeó
i vam fer també
un mural
que també hi havia
tots aquests personatges
doncs
aquests són
algunes
de les
iniciatives
que ha dut a terme
Artaneu
en aquests anys
ja pràcticament 25
l'any que ve
es faran 25 anys
l'any que ve 25
teniu alguna cosa
pensada
pel 25 aniversari?
no, l'evitat que no
perquè aquest any
hem anat molt de bòlit
amb les obres
de l'Ateneu
que ara hem canviat
d'espai
i suposo
que a partir
que comencem
al setembre
ja ens ho plantejarem
a veure
què farem
doncs la Teresa Faneca
una dona
doncs que s'ha dedicat
bona part de la seva vida
a l'art
què ha significat
per tu la pintura
a nivell personal?
m'ha sigut
de fet
és el que jo disfrutava
perquè també
he anat a fer
muntanya
però a muntanya
vas més a patir
que no pas a disfrutar
disfrutes
quan estàs dalt
però mentre no hi arribes
no disfrutes
i la pintura
és
bueno
és un
disfruté
vull dir
tu vas allà
i t'oblides
de tot el demés
i fas la teva
la teva història
i quins temes
t'ha agradat pintar?
la veritat és que
primer
també canvies
una mica
perquè
primer sí que fèiem
molt
més figura
i no feia tant
de paisatge
però
després vam estar
una temporada
que vam estar
sortint al carrer
a pintar
i també és molt bonic
pintar al carrer
és una passada
vull dir
ens posàvem
al mig del camp
i ens posaves a pintar
i
és un altre món
és un altre món
per tant
has anat evolucionant
també
sí
en diversos
diversos estils
quan vas a la Massana
fas molt de model
tens tot un
tot un bagatge
de model
i
la modela és molt bonic
i
i també t'oblides
una mica del paisatge
però
surts a la muntanya
o surts al prat
a pintar
i
és tot un altre món
a la muntanya
també hi he anat
perquè
bueno
vaig conèixer
el meu barit
a les Cees
i va ser la que
em va incitar
a anar a la muntanya
vull dir
perquè ha sigut també
és molt excursionista
i també
l'he tingut allà
i ha hagut d'anar
també
al darrere seu
clar
és a dir
el teu marit
va ser el que et va
empènyer a la muntanya
anar cap a la muntanya
que ha sigut també
un altre de les aficions
un altre de les coses
tot i que sempre
l'art
ha estat
la primera
no?
sí
doncs
moltes gràcies Teresa
per haver vingut
al programa
acabarem amb una cançó
no sé si
t'has pensat
quina cançó
vols que acabem
el programa
home jo
la que tinc
molt bon record
bueno
un record així
una mica especial
és cançó de matinada
del Serrat
d'acord
i això si ho sent
el meu home
també ho sabrà
doncs amb la cançó
de matinada
del Serrat
acabem aquesta entrevista
moltes gràcies Teresa
molt bé
adeu
ens ho ha de dir
la veu tremolosa
i trista
d'un campanar
un cop de llum
i el crit
d'una garça
que ha despertat
en fam i busca
per entre blat
i cibades
qualsevol cosa
per omplir el pa
o potser el gall
que dins la cor
canta
la nit és morta
i ja es fa clar
la nit és morta
i ja es fa clar
mentre jo canto
de matinada
la gris
de dur
i t'entrada
s'han despertat
mullades
les fulles
del camp d'ufals
veí
s'espolsa
l'aigua
de la rosada
mentre que arriba
la matinada
i el sol
que les escalfi
fins que les tallin
d'un cop
de fals
però alcen la testa
mullada
i fresca
per caure a terra
massa temps
hi ha
per caure a terra
massa temps
hi ha
dins de la vila
que plora un nen
per als afones
corren els vens
i amb el serró
i amb el serró
i la bot
a l'esquena
i amb un bastó
a la mà
se'n va el pastor
i el seu cost
d'atura
se'n van cap
unes altres pastures
trenquen rius
i cabanyes
a les muntanyes
volen tornar
surt amb l'aurora
que al sorti d'hora
el camí que han de fer
és molt llarg
el camí que han de fer
és molt llarg
cap a la vila
saber el pesès
la bossa buida
i el carrer
de roig tomat
aquí
de verdures
collides del seu hort
la mula sua
i el carro crida
i a la matanca
els ulls
i somia
mentre que el sol
es lleva
d'ullit
dels ines
alluerenant
a les velletes
cap en sidetes
cap a l'església
van caminant
cap a l'església
van caminant
i ara jo canto
de matinada
la vila és adormida
encara
i ara jo canto
de matinada
la vila és adormida
encara
ara escoltes
la ràdio
del verd
sintonitzes
la ràdio
del verd
la ràdio
de Sant Cruz
98.1
smooth jazz club
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'swood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
smooth jazz club
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
cada tarda
de 5 a 7
escolta'ns
explica'ns
participa
proposa
la plaça Mireia
amb Mireia Redondo
cada tarda
de 5 a 7
ens veiem a la plaça
ara escoltes
la ràdio
del verd
sintonitzes
la ràdio
del verd
la ràdio
de Sant Just
98.1
la ràdio
de Sant Just
98.1
tot seguit
les notícies
de Sant Just
Sant Just Notícies
edició migdia
Bon dia
és la una
aquestes properes
setmanes
es fan diversos
sortejos públics
per l'adquisició
d'habitatges
de protecció oficial
per parlar-ne
ha passat pel Just
a la fusta
la regidora
d'habitatge
Dolors Leiva
Precisament demà dimecres
es farà el sorteig públic
de 20 habitatges
amb protecció oficial
de lloguer
del carrer
Comte
Vilardaga
número 172
serà a partir
de les 5
de la tarda
a la sala
Ovidi Montlló
del Casal de Joves
Coincidint amb l'acabament
del curs escolar
aquesta setmana
s'inicien unes obres
per millorar
la recollida
d'aigües pluvials
de la viguda
del Camp Roig
que afectaran
tota la vorera
i zona
de Vianans
Ja passada
la rebella
de Sant Joan
aquest divendres
serà el tor
de la rebella
de Sant Pere
La celebració
començarà a partir
de les 9 de la nit
al parc
de les bases
de Sant Pere
i hi haurà
botifarrada
i ball
amb l'orquestra
Sol i Martrio
Bon dia
aquestes properes setmanes
es fan diversos sortejos públics
per l'adquisició
d'habitatges
de protecció oficial
per parlar-ne
va passar ahir
pel just a la fusta
la regidora d'habitatge
Dolors Leiva
la regidora
va recalcar
que Sant Jús
és un dels municipis
amb més edificis
de protecció oficial
concretament
més de 1.200 habitatges
Leiva també va destacar
que a Sant Jús
els preus dels habitatges
estan pujant
de manera perillosa
al voltant
d'entre el 14
fins al 16%
Sant Jús
sempre hem estat
de les poblacions
que patim més
la bombolla immobiliària
és un poble preuat
ja sigui
per la proximitat
a Barcelona
per gaudir
de Collserola
per la situació
en què es troba
i la tranquil·litat
i tota la qualitat
que desprèn
però sempre
ha volgut
venir a viure
molta gent
això fa que els preus
pugin
per sobre
de la mitjana
de Barcelona
és per aquest motiu
que la regidora
ha recalcat
que són necessàries
les mesures
per garantir
l'accés a l'habitatge
i que Sant Jús
no es converteixi
en un municipi
dormitori
només per a persones
amb un nivell
adquisitiu elevat
Nosaltres volem
que segueixi sent
una població
en vida
que la gent participi
que la gent hi visqui
que la gent
treballi
i col·labori
amb les entitats
és una població
en la que la gent
té una xarxa
i col·labori
i col·labori
i col·labori
i col·labori