8 de cada 10 deporadores catalanes són dels ajuntaments o estan en terrenys municipals.
El PSC no garanteix el seu suport avui al ple municipal de Vilanova i la Geltrú al Garraf, que ha d'aprovar les ordenances fiscals per l'any que ve. L'equip de govern de Vilanova i la Geltrú planteja pujar impostos com l'IVI o la taxa de recollida d'escombraries, unes posades que no convencen l'oposició. Escoltem el president del grup municipal del PSC, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Alena, amb declaracions aquest matí a la xarxa de comunicació local. La resta d'ajuntaments de la comarca han congelat o han baixat taxes,
El que no té sentit és que a la capital, a Vilanova, fem unes pujades d'aquesta magnitud i nosaltres això no ho podem compartir. Si hi ha la voluntat d'anar en una altra direcció, evidentment podrem arribar a acords, però sobre la base de pujades d'aquestes característiques naturalment. No perquè ens sembla que no és el moment de la ciutat i els ciutadans. I l'activitat econòmica, etcètera,
és assumir unes pujades d'aquest mandat. L'alcaldessa de Vilanova necessita el suport d'algun grup per tirar endavant aquestes ordenances fiscals, ja que governa en minoria. El Parlament ja està en marxa una nova sessió de comissió d'investigació d'entitats financeres. Avui hi compareix l'expresident de Caixa Laietana, Josep Ivern, així com els màxims responsables de l'Anquia. L'entitat ha rebut 24.000 sol·licituds d'arbitratge per participacions preferents a Catalunya.
La gran majoria són antics clients de Caixa Laietana, després d'Hivern, també passaran per la Comissió, l'antic president de Banquia, Rodrigo Rato, en principi, i l'actual José Ignacio Goiri-Golzarri. Tant sols a Mataró es calcula que hi ha uns 15.000 afectats per les preferents de forma directa o indirecta. Notícies en xarxa.
Justa la fusta.
Molt bon dia passant, 5 minuts de les 10 i aquesta comença el just a la posta d'avui, dilluns 11 de novembre. Un programa que començarem repassant l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno, en quin temps també farem un cop d'ull a l'actualitat del dia a través de la premsa i mirarem de saber també quin temps fa en els propers dies amb el Carles Hernández de Rius.
A més a més avui també parlarem de política municipal perquè aquest dimecres l'equip de govern farà un acte per parlar de fer balanç, reptes i amenaces i en parlarem avui amb la tinent d'alcalde Gina Pol. Farem també tertúlia com cada dilluns amb en Josep Coderc, en Jaume Jalabert, el Vicent Riera i la Carme Amador.
I a més a més també, com que a dilluns vindrem a la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis i Justencs, perquè ens expliqui l'actualitat de l'entitat. A la tercera hora també parlem d'economia amb el Manel Ripoll i d'astronomia, com que a dilluns, última hora del programa amb l'Oriol Rigat. Avui ens vol parlar d'un cometa que aviat veurem des de la Terra.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. I comencem parlant de les notícies amb tu.
I per això el que fem primer de tot és saludar l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme. I parlem d'actualitats enjustenques, com deien, comencem parlant en clau política. Sí, d'un acte que tindrà lloc aquest dimecres. L'equip de Govern parlarà dimecres al vespre dels reptes i amenaces de l'Ajuntament l'any que ve.
Alcalde i regidors i regidores del PSC Iniciativa i Junts per Sant Just expliqueren a la ciutadania en un acte públic quins són els objectius i els riscos del municipi al 2014 i també s'aprofitarà per fer balanç d'aquest 2013. L'alcalde, de fet, Josep Pinyà, parlava divendres d'una de les amenaçades principals per l'any que ve, que és l'avantprojecte de llei de reforma de l'administració local que, recordem, afecta als municipis de menys de 20.000 habitants.
Home, sobretot la llei d'administració, de racionalitzar l'administració, que em fa gràcia aquest nom, no? Però que el fet que no tinguem 20.000 habitants, que això sí que és un tema per moure's la població, jo no veig ningú que es mogui, o pràcticament ningú. És curiós com, en aquest cas, s'ha mogut pel tema del cadastre i no s'ha mogut ni per beques de menjador, ni per llei d'adependència, ni per la llei d'administració. No sembla que això ens afectarà i molt el fet de no tenir 20.000 habitants.
Doncs de tot plegat se'n parlarà dimecres del vespre en un acte que porta per títol Sant Just 2014 Balanç, reptes i amenaça, com dèiem és obert a tothom i començarà dos quarts de vuit del vespre a la sala Esgidor-Consulta Can Ginestà. Doncs això serà aquest dimecres, com dèiem en parlem també d'aquí una hora aproximadament amb l'atlèntic d'alcalde Gina Pol.
Més coses, Andrea. Doncs parlem dels cars de coixinets que tornaran a baixar aquest cap de setmana pels carrers Freixes i Creu del Padró. La 37a edició de la cursa comptarà en guany amb 118 cars participants on ha desenamenys que l'any passat però tindrà més novetats encara respecte a les edicions anteriors. Una de les més destacades és que tindran una aplicació mòbil que oferirà informació actualitzada tant pel públic com pels corredors encara però no està disponible i a més s'estrenarà un nou servei de transport de cars
que anirà de boxes d'arribada a boxes de sortida i tindrà una freqüència d'uns 20 o 30 minuts. I una altra novetat en l'edició d'enguany és que hi haurà una carpa amb un taller amb veines per reparar els cars en cas que es facin malbé. D'altra banda, també es farà un concurs a través d'Instagram durant el dia de la cursa, amb les imatges que es pengin amb l'etiqueta cars2013, coixinet cars2013, i la imatge que l'organització trii com a guanyadora serà de la portada del DVD de la cursa.
I bé, igual que l'any passat també els comentaris que es fascinen a Twitter amb l'etiqueta CARS2013 es llegiran per Megafonia. Recordem que aquest dissabte les verificacions, els entrenaments i els cronometratges es faran de dos quarts de deu a sis i la cursa serà doncs diumenge. A partir de les 9 del matí fins les 3 del migdia, aproximadament.
Una setmana intensa per preparar aquest esdeveniment s'enjustenc, un dels més esperats de tot l'any. Aquesta setmana hi haurà un altre dia en què des de la Penya del Morro farà un programa especial, diria que és el mateix dijous. Tothom queda citat dijous que ve per saber les últimes novetats i opinions de corredors experts de tot plegat. Acabem amb un últim punt.
I també fem referència a aquest cap de setmana perquè se celebrarà un dels actes més destacats del novembre literari amb el festival Espriu. Tant dissabte com diumenge es faran activitats en honor a Salvador Espriu a l'Ateneu i també fora de l'Ateneu, però les que es faran a l'Ateneu seran dissabte a la tarda, per tant, després dels caps, tots podem anar corrent que ballar cap a l'Ateneu.
Dissabte a la tarda a partir de les 7 a la Salada del Cinquantanari hi haurà un col·laborat amb el grup de teatre Shands d'Ester Ridàneu, una presentació d'un llibre inedit d'Espriu a carrer de Sam Abrams, del crític literari Sam Abrams, i un concert amb Toni Xucla i Gemma Humet i amb la intervenció de l'actriu Sant Justenca Clara Segura. L'entrada costarà 5 euros i, d'altra banda, diumenge, la CEA s'organitza una sortida matinal literària als rocs de la vida llavaneres, també dedicada a Espriu. Si voleu assistir-hi, que sapigueu que sortiran a dos quarts de vuit des del paradó,
i que l'entrada, el preu de l'inscripció, costa 4,80 euros.
Perfecte, doncs també queda dit Andrea, moltes gràcies, de seguida parlem de l'actualitat a nivell més general, marxem però ara escoltant una mica de música, posem música aquest matí avui amb DeLorean, rende el nou videoclip de la cançó que sentim de fons que és Unhold, que forma per doncs d'una de les cançons del seu últim disc i que ara doncs presenten amb aquest videoclip, a més a més també anuncien que
faran gira nord-americana des de principis del 2014.
No et sé, potser no et sap greu.
Ah...
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, amb la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I el ràdio d'Esvern torna al Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, yoga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93-473-9671. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-96-71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Fornallà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Ácbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Passant tres minuts d'un quart d'onze, moment per repassar l'actualitat del dia amb l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. I ara el que fem és començar fixant-nos en el tema principal a través de les portades d'avui dilluns. Què tenim?
Avui el tema principal parla d'esports, és estrany. El segon tema sí que podríem destacar, que és la catàstrofe del sud-est asiàtic, d'aquest tifó que ha arrasat les filipines. Però sí que tots els diaris coincideixen en dedicar les seves portades a Marc Márquez i als pilots catalans, que ahir vam fer una molt bona jornada. També parlarem de la tragèdia de les filipines als diaris, però, com dèiem, li donen també molta importància aquesta qüestió.
En clau esportiva, el periódico, per exemple, ens ofereix una imatge que omple pràcticament tota la portada de Marc Márquez després de guanyar el campionat del món de MotoGP. Diu campió a bord, és el titular. L'era Márquez neixa amb el títol en MotoGP i la triple corona catalana amb Aspargaró a Moto2 i Vinyales a Moto3. És la notícia del dia.
El perdi que destaquem que no regullen portada al que ha passat a les filipines. El diari Ara ens diu que Marc Marquet fa història. El pilot de Cerbera guanya el Mundial de MotoGP i ja és el campió més jove de la categoria reina. Els títols de Pol Espargaró a Moto2 i Maverick Vinyales a Moto3 completen un inèdit triplet català.
El punt avui trobem una foto molt maca dels tres pilots catalans junts al circuit de Txest, celebrant els seus campionats. Diu trio de campions mundials, Marc Marquez és d'haver el campió del món de MotoGP més jove de la història amb 20 anys, Maverick Vinyales guanya Moto3, havent puntuat en totes les curses i ha fet 15 de 17 podis possibles.
I per últim, la vanguardia, també llegim Històric triplet català al Mundial. Marc Márquez és el campió més jove amb moto GP i veiem una imatge dels tres pilots donant-se la mà després de guanyar aquests campionats.
És el que tenim a la premsa d'avui. Actualitzem la informació que avui se centra, com deies, en aquest tifó. Les filipines demanen ajuda al món. És el que titula el diari Ara, que de fet porta també un article que ve directament des del The New York Times amb un corresponsal enviat al lloc dels fets de les filipines. És el tema principal d'aquesta portada de la versió digital del diari Ara. I també el 324.cat ens obre dient que el Haiyan
Deixa 10.000 morts a les filipines i arriba al Vietnam el nombre de víctimes mortals pel tifó. A les filipines superen les 10.000, segons les fonts oficials, i la xifra encara podia créixer més. 4 milions de filipins han resultat afectats pel pas d'aquest tifó que ha tocat terra al Vietnam i a la Xina ja hi ha 6 desapareguts.
Úntima, que converteix protagonisme avui al 324.cat amb els actes i homenatges que conmemoren els 10 anys de la mort de Martí Pol, el Teatre Eliseu de Rodó de Ter acollirà una lectura de poemes seus i el Teatre Victòria de Barcelona es farà un acte solidari titulat, recordant Miquel Martipol amb artistes com Lluís Llach i Lluís Homar.
Són els temes principals d'aquest matí. Passem ara en clau internacional, Andrea. Què ens expliques? Doncs ens centrem en una notícia que ens recull avui el diari Ara. De fet, tots els diaris en parlen, però l'Ara també ens diu que Kerri no tira la tovallola amb l'Iran.
El secretari d'estat nord-americà diu que després del fracàs de l'última ronda de converses, els Estats Units defensen la negociació de Ginebra. El secretari d'estat nord-americà va defensar ahir la seva estratègia de negociació amb l'Iran i va afirmar que l'acord que pretén congelar el programa nuclear de Teheran és convenient per a Israel. Ens diu que les converses de Ginebra es van tancar ahir a la matinada sense acord, però els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU més alemanya continuaran dialogant amb el govern iraní el dia 20 d'aquest mes, el 20 de novembre.
I d'altra banda, ens centrem en Europa, l'Eurosona. Ens diu l'Ara també que el govern grec supera la primera moció de censura de la crisi. Recordem que el primer ministre grec, el conservador Antoni Samaras, va superar aquesta moció des de l'esclat de la crisi a Grècia el 2009. La principal força opositora, l'esquerra alternativa de Sirisa, va presentar la moció després del...
del desallotjament policial dels estudis de la televisió pública agrega, que en parlàvem la setmana passada, que estaven ocupats pels treballadors des del juny, quan el govern en va dedicar al tancament. A més dels 72 diputats de Sirisa, van donar suport a la moció als comunistes del KKE, als populistes dels grecs independents i als neonazis d'Alba Daurada. En contra hi havia el Partit de Samaràs, òbviament, també Nova Democràcia, i els seus socis de govern, els socialistes del PSOC.
i Vimar, que és la formació de l'esquerra moderada que va abandonar el govern al juny també pel tancament d'aquesta televisió pública, va decidir abstenir-se a la votació de la moció. Doncs és el que ens expliquen avui aquesta notícia internacional, la llegim a través del diari Ara, i passem ara a fixar-nos en altres qüestions que passaven un altre 11 de novembre de fa uns quants anys.
Per exemple, fa 20 anys, començava el desembre el tancament de la zona Franca. La companyia posava en marxa els tràmits per aplicar d'immediat el pla d'ajust de la plantilla i producció dissenyat per Volkswagen. I res, Jordània. S'ajudava en secret la Pau, això l'any 93. Eren els temes principals que també passaven pel futbol. La imatge era de Romario, que havia sentenciat a Tenerife.
11 de novembre del 98, el tema principal parlava de diferents acords que s'arribaven en clau política. Arribat a Asuna proposava a Roma una amnistia per ETA i GAL, ampli consens al Congrés per obrir la porta a un acostament de presos al País Basc, que era el tema principal que també s'il·lustrava amb una fotografia de Znar amb el socialdemòcrata Gerard Schroder, en aquell moment el canseller alemany,
i era la primera reunió que havíem fet tots dos centrada sobretot en els llocs de feina, l'ocupació. La COE mentrestant rebutjava el contracte a temps parcial. Rato demanava als empresaris que moderessin el creixement dels seus marges de benefici per evitar que augmentessin els preus.
I el Triangle, que esperava 10 milions de visitants l'any, era el centre comercial que obria ara fa 20 anys, també l'altre dia comentàvem amb el Marc que feia 20 anys que obria l'illa Diagonal, doncs poques setmanes de diferència, obria també, havia inaugurat ara el dia abans, el 10 de novembre, i deia que no obriria el públic fins l'endemà, 39.000 metres quadrats, i remetàvem el Plaça Catalunya, esperàvem uns 10 milions anuals de visitants.
No, fa 15 anys d'això, fa 20 anys de l'illa diagonal i fa 15 del triangle, això és el 98. De massa precipitat, tant centre comercial inaugurat a Barcelona. I fa 10 anys, el tema principal del dia era passar per als Estats Units, que es qüestionava el presidi d'Aguantana, on el Tribunal Suprem acceptava examinar els recursos d'un grup de presoners islàmics.
Gallardón cedia davant de Rajoy i renunciava a pujar l'IVI dels pisos buits.
Mas i Maragall buscaven desfer l'empat a la recta final de la campanya. El candidat de CiU assegurava que només pactaria amb Esquerra i excluïa a governar amb populars o socialistes i el PSC prometia fins a 240 euros al mes als joves entre 25 i 32 anys per pagar el lloguer d'un pis, 240 euros al mes. Què et sembla d'ajudar als joves entre 25 i 32? Es va donar després una ajuda, si no m'equivoco.
durant força temps, també per menors de 30 anys, i era de 200 euros, una cosa així diria. Queda lluny. I 11 de novembre del 2008, fa 5 anys, el govern tancava el debat sobre les tropes afganistan, era el tema més destacat del dia 11 de novembre, la ministra Txacón no prevèia la retirada de la missió militar, tot i els atemptats.
banques i sindicats demanaven més regulació financera i el trànsit baixava a Barcelona, tot i que creixien les multes. Eren noticiades d'un altre 11 de novembre, ara tornem a l'actualitat, tornem als diaris d'avui i comencem fixant-nos en aquest repàs amb les contraportades.
Comencem a parlar que tenim el diari Ara on llegim lideratge i ganyota de preocupació. És l'article setmanal d'Antoni Bassas que un cop més torna a parlar de futbol i comença dient que ha cansat que estic d'aquesta estranya lliga. I no m'agradaria allunyar-me de nord enllà, no se me l'interpreti. El Barça és líder, el Barça goleja, però Messi es lesiona en freqüència i Valdés és Salvador.
Diu només que sabéssim d'una vegada què li passarà a Messi i el que seria millor que ho solucionéssim i que no apareixin la competició cada dos per tres. Diu que la temporada s'estaria fent molt menys faixuga. Diu que és una lliga estranya. Sí, vam veure la repetició del partit del Barça del Rayo ahir. Camp fatal, rival Cofegals a Martino de sortida, que crea ocasions a Dojo i al final una quatra amb gol de penal del Betis i en temps de descompte.
i en fotografia la contraportada s'ha triat una imatge de Merci just abans de ser substituït quan sembla que ja havia notat les molèsties.
i és l'article d'avui de l'Antoni Bassas. Molt bé, passem cap al diari El Punt avui, que no tinc el titular a punt, Andrea. No l'havia vist aquest diari, abans pensava que no hi era. Doncs sí, tenim avui el... i és una entrevista molt interessant, va molt a pena, el titular diu, l'home és l'única espècie animal que és violenta, i ho diu David Bueno, que és professora de genètica de la Universitat de Barcelona, la mateixa que va estudiar Biologia i també ha ampliat estudis a Oxford, Heidelberg i Innsbruck,
divulgador de la ciència i publica un llibre del col·lectiu Som una espècie violenta, dictat per la UB, en què es fa una aproximació a la violenciat des de la biologia i la psicopatologia. És una entrevista, com deia, molt interessant, explica que l'agressivitat és una emoció bàsica, és un patró de reacció que manifestem les persones davant d'una situació de perill,
i té una imatge moralment negativa, diu, però cal distingir agressivitat de violència, perquè no és el mateix. L'agressivitat, biològicament parlant, és bona, perquè una espècie que perd l'agressivitat no sobreviu, però la violència ja implica la intenció de fer mal. Diu, som tan agressius com altres animals, però com que la violència té intencionalitat, nosaltres, com dèiem, doncs, som els únics violents. I aporta una dada que m'ha sobtat, i diu, ara hi ha deu vegades menys assassinats que fa mil.
És l'entrevista d'avui de la Contra del Punauei. I a l'avantguàrdia llegim que aquest papa no li interessa convertir a ningú. Ho diu Rodolfo Cardenal, jesuïta i seguidor de la teologia de l'alliberament. I en aquesta entrevista que li fa Lluís Amiguet, doncs parla del papa francès, que ampliament, i de la figura del papa en general.
Diu, què espera vostè d'aquest papa francès? Diu, d'entrada, valoro la seva nova manera d'exercir el ministeri. Es fa dir bisbe de Roma i no som puntífecs. El títol és essencial perquè a l'optar per el de bisbe de Roma s'està posant a nivell de col·legialitat dels altres bisbes. I això era un punt crucial del Concil i bàtica segon, que ara fa 50 anys.
Parla a ell del Concil i en aquesta entrevista diu que és massa per alguns de dins i de fora de l'església i per això va anar avançant. Diu que... això sí, és que m'he perdut. Diu que Francesc està reivindicant ara aquest llegat del Vaticà segon i l'està revivint. I en aquesta entrevista a Rodolfo Cardenal parla de tot plegat i del paper del papa a la societat que vivim actualment.
Tenim avui a descobrir aquesta opinió a través de l'avantguàrdia. Acabem amb la contraportada del periódico on llegim que abans del suïcidi hi ha una oportunitat més. I ho diu Eva, és un nom fictici que es fa posar aquesta dona que l'any passat va perdre el seu germà, que es va treure la vida fa tot just un any, i és supervivent, perquè sembla ser que a les persones pròximes que arriben
una patacada, com pot ser un suicidi d'algú molt proper, se les designa amb aquest terme, supervivents. Parla del seu germà, diu que li agradava la vida, la platja, menjar i conversar, però en els últims dies estava molt trist i angoixat. Diu que no parava de donar voltes a les coses i no tenia gana.
Diu que acaba de trencar la seva relació sentimental dels últims anys i no estava bé, però no crec que sigui l'explicació. Crec que hi ha molts factors que condueixen quan una persona arribi a aquest torment en què no es veu cap altra sortida. Potser la nostra infància també influeix. No ho saps mai, de petits vivim coses que a cap nen hauria de veure, coses molt dures i d'alguna manera creixes amb inseguretat i amb molt poca autoestima.
i a l'entrevista també parla del sentiment de culpabilitat que poden tenir els familiars o la gent propera d'una persona que decideix suïcidar-se. Deu-n'hi-do, doncs. Interessant de llegir aquesta entrevista avui al Periódico.
I la notícia curiosa de l'ia avui passa pel món de les aplicacions. Andrea, no sé si et sona Sayfit. No. Doncs és una aplicació per mòbil que calcula la talla correcta dels sostenidors.
L'ha impulsat un grup d'experts en cursateria, és una nova aplicació gratuïta per a telèfons mòbils que permet a calcular aquesta talla i la copa correcta dels sostenidors. Diu que l'han utilitzat més d'un miler de persones i bé, l'han creat membres de l'empresa Activa Hanoia, que es va crear el 2009 amb Són Catalans amb l'objectiu d'investigar, desenvolupar i divulgar coneixements associats a la cursateria. La trobaràs tan per a iPhone com per a Android.
I a més a més de calcular aquesta talla correcta també t'indiquen les marques que fabriquen, les botigues on pots trobar els models més adequats a la morfologia de cada dona. On de fet un dels impulsors també és autor del llibre, el sostenidor mites i llegendes i manual d'ús.
I ell diu que 9 de cada 10 dones desconeixen quina és la seva talla real i que 7 de cada 10 no fan servir la talla i la copa adequada. Per això ha impulsat aquesta creació de Safe-Fit, aquesta aplicació gratuïta en què qualsevol dona ha d'introduir les seves mesures d'esquena i de pit i el programa que col·la la talla i la copa correcta del sostenidor.
Mira, la millor de cada deu dones no són... Sí, sí. Dic que de vegades no es va servir la talla que hauríem de fer servir. Exacte. I després diu que també hi ha un geolocalitzador que et fa descobrir la bòtica més propera on trobar-los, per si de cop i volta t'il·lumina. Doncs ara he de canviar, no? He de fer un canvi radical. Perquè tota la vida ha estat equivocada, m'he assabentat. Doncs safe it. Apunta't aquest nom, Andrea, per si vols comprovar... A veure si ho faig bé o no. Molt bé. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Bon dia.
Eh! Eh!
Gràcies per atendre'ns.
Passant 5 minuts del Discurs d'11 és el moment ara de parlar de més notícies o de més entrevistes, reportatges, el que trobem a dins dels diaris. Si tenim temps d'aturar-nos, llegir una mica les diferents opcions de premsa que tenim avui.
I parlem, per exemple, de l'article que signa Carla Rivera, el punt avui, titulat Mossos sota sospita, on diu que comença dient que el 10 de març del 2012, una trucada al 112 va portant a patrullar a un pis d'olot, segons l'alerta rebuda, i hi havia un veí agressiu. Instants després, agents de Mossos i de la policia municipal van entrar al domicili, es va produir una confusa situació d'atenció culminada amb un tret mortal al pit del veí, suposadament alterat. El tret va ser disparat per un agent dels Mossos.
del cas s'ha pogut anar seguint en alguns mitjans i l'última notícia publicada per aquest mateix diari data d'octubre passat ja explica que l'autor del tret mortal s'enfronta a petició de l'acusat particular a una condemna de 5 anys de presó.
Diu que és un judici que serà amb jurat popular, que no s'ha portat ningú del servei, ni hi ha hagut manifestacions, ni investigacions controvertides, ni peticions de dimissió, ni picabaralla política, ni tertulians excitats, ni el Twitter n'ha anat ple. No és exagerat preguntar-se què hauria passat si aquest dret fatílic hagués sigut el rebel barceloní i no en un barri de comarques.
No és exagerat preguntar-se com hauria rexonat l'opinió pública davant la circulació d'un vídeo on un policia dispara contra un altre ciutadà. No és exagerat preguntar-se si la difusió d'unes imatges descontactualitzades contribueix en partit justícia o distorsiona de manera maniquea la persecució de la veritat. No tinc la resposta però no em sembla exagerat plantejar totes aquestes preguntes.
Ho llegim, com dèiem avui, al punt avui. Continuem amb més coses. Per exemple, el periòdico en clau econòmica ens descobreix una iniciativa curiosa.
Es forma part del reportatge Històries Mínimes i parla d'anar a treballar amb la criatura, una antiga fàbrica del 22 de roba que es converteix en un espai per dones emprenedores. Els emprenedors coneixen bé l'englicisme coworking que vol dir treballar en cooperació amb altres emprenedors, sovint compartint espai. A mesura que es va estalviant aquesta manera de treballar en comunitat,
Sorgeixen noves necessitats com la de treballar i cuidar els fills al mateix temps com si un fos a casa però a l'oficina. Per derivació del co-working, aquesta manera de considerar la vida familiar i laboral se la coneix com a co-baby. A Barcelona s'ha obert un espai on s'hi dediquen.
El projecte es diu Valkyria Hub Space, ocupa una antiga fàbrica del poble nou al Districte Tecnològic del 22 Arroba. La decoració combina el passat industrial de l'immoble amb les eines que necessiten els nous emprenedors, com era la xarxa wifi. El mateix nom és anomenat ja les divinitats femenines de la minutologia nòrdica i fa referència a la classe d'usuari al que va destinat que són les dones. Això diu que no vol dir que els homes no siguin benvinguts, sinó que fins ara el que ha vingut sobretot són dones.
He parlat de la Yolanda Tribiño, que és la fundadora d'aquest espai. Ella, quan va tenir el primer fill era directiva d'una gran empresa i aviat va veure que els resultats, que la feina, els resultats ja no eren iguals i d'aquí la idea de crear un lloc per a dones emprenedores i va haver només aquest pas.
No, no, no.
El diari Ara, avui, l'Ara Bonilla, entrevista d'Alfred Rodríguez Picó, meteoròleg, diu que el seu primer record és el de la nevada dels 62. La seva bibliografia va lligada a la meteorologia, ajuntament també amb la música. Diu que, després de Can Cancelers, en el seu programa a la xarxa, el que va ser Home del Temps de TV3, ha volcat la seva passió per la meteorologia a la web pico.cat i ha ideat diversos espectacles en què uneix les seves dues passions, que, com dèiem, són la música i la meteorologia.
Diu que van dir que un diari fins i tot va publicar que s'havia mort arran de l'espai que havia fet a TV3 i després va desaparèixer de tot plegat.
Diu que als anys 80 i 90 sorties de casa i la gent demanava autògrafs i durant una temporada no suportava la presió i l'estrès i va agafar un any sabàtic. Per ell diu que era un gran descans anar uns dies a l'estranger i no estar sempre observat. I del final d'etapa diu això que comentava la mare, que fins i tot algú va publicar que s'havia mort i diu que l'únic que va passar és que havia perdut la il·lusió i per això no tenia morbo.
També recorda o repassa aquesta nova etapa aquest Pico puncat els seus records meteoròlegs i diu que no es tanca res però que si tornés als mitjans seria innovant. Alguns mitjans haurien de renovar una mica la informació del temps perquè fa molts anys diu Pico que fan el mateix.
i acabem aquest repàs amb l'avantguàrdia. Avui, com tots els diaris, recorda la figura del poeta Miquel Martipol, 10 anys d'absències, com titula i explica que a Roda de Ter, Barcelona i altres municipis catalans homenatgen el poeta en el desaniversari de la seva mort. Diu que la seva extència obra poètica manté la seva vigència i continua sent tan popular com sempre.
Avui la Vanguardia fa aquest repàs per la seva vida, la seva biografia, els esdeveniments ben importants, la seva obra poètica i també recorda alguns dels homenatges que se li faran avui en diferents punts del territori.
S'actualitzen la informació cultural a través dels digitals, també Miquel Martipol és el protagonista, se'ns parla d'aquests diversos actes d'homenatge, també dels 10 camins per llegir Miquel Martipol, segons llegim el 324.cat o l'ara.cat, també se'ns parla d'aquesta figura repassant també l'homenatge que se li va fer ahir a través d'aquest diari.
I en un altre avís espectacular, les galeries d'Art Forge en el seu futur arrenca avui a Barcelona la segona edició del cimpós internacional de galerista Stalking Galleries. I pel que fa als premis MTV que s'han donat aquesta matinada, Miles Sirius, Bruno Mars i Eminem són els grans triomfadors d'aquests premis. La millor cançó de l'any ha estat escollida és de Bruno Mars i es diu Lockout of Heaven.
I acabem encara amb un barall de punts. D'una banda, un enclau teatral, una adaptació agosarada i enlituada als baixos fons de Gorki. És la convidada, és la convida al públic a participar a l'obra del temporada alta. I després, enclau literària, George R. R. Martin demana als seus fans que deixin de pressionar-lo i el recorda que és un escriptor lent. És l'autor de la saga de Joc de Trons que encara està inacabada i que els lectors esperen amb ganes el proper volum.
I en clau esportiva ho hem destacat amb l'Andrea. El tema principal avui és el motociclisme i el Mark Market.
I el nou esportiu titula, justament, 3 Pics i Rapicó, la triple treca del tro. Marc Màrquett entra en llegenda del motociclisme amb una cursa calculadora i segura el GP del País Valencià, la seva gesta rubrica del triple català amb Maverick Viñales i Pol Espargaró.
El Mundo Deportivo també titula Baby Champion. Marc, que en 20 anys és el campió més jove de la història de MotoGP, triomfa astèril de Lorenzo Atxiste, on Marc III va rematar la seva gran temporada.
L'esport també titula campió, però el tema principal és el Barça, el futbol, i titula amb més líder, Gulas de Pedro, el Barça amb un futbol directe i molt enganxada. Es posa en líder després de tres punts d'avantatge sobre l'Atlètic.
I aquests són els temes principals d'avui dilluns 11 de novembre.
Ara passa el minut de tres quarts d'onze, és moment de saber quin temps farà els propers dies. Carles Enredirrius, bon dia. Molt bon dia, Carme, què tal? Bé. Et veig somrient.
No, perquè ara recordava... Com si tinguessis un secret. No, no, no. Hi ha una mica d'intriguis aquesta setmana, hi ha una mica d'emoció, hi haurà molt el cap de setmana d'emoció, perquè hi ha una cursa que és molt xula i des d'aquí recomanem el 100% que és la cursa de cars, però metrològicament parlant també hi ha una mica d'emoció perquè hi ha alguns mapes que es contradiuen a l'hora de fer previsió el cap de setmana. Uns parlen de normalitat i tranquil·litat, que és el terrenada cada dia,
i d'altres parlen de més activitat de cara al cap de setmana, o sigui que això, igual ara quan fem l'avant de previsió de cara als propers dies, doncs en parlem una mica però ja veurem què acaba passant perquè els mapes no es posen d'acord. No, reia sota el nas perquè el divendres estava escoltant alguna tertúlia i es van fotre una miqueta amb la meteorologia, es van fotre amb els meteoròlegs,
i estava escoltant Recur. En comptes d'escoltar la Desbarnada, vaig tenir uns moments de debilitat perquè hi havia algú a casa que ho estava escoltant i com que parlàvem del temps i vam començar a fotre cullerada amb aquella falta tremenda de memòria històrica, vam començar a parlar amb algú... perquè, clar, es queden només amb recos puntuals. No passava mai que la ciutat de Barcelona s'arribés als 26 o 27 graus. No passava mai que Lleida, la capital del Sagrià, tinguessin una temperatura tropical al mes d'octubre, perquè feia molts anys que no es controlava...
O sigui, pensem també que les ciutats cada cop són més grans, que l'asfalt reté molt l'escalfor durant el dia, i si direm que tenim molts dies amb temperatures molt elevades a la nit, doncs costa més de refredar les ciutats. Igual una població propera a Lleida, la temperatura és la normal per l'època, i Lleida està... o sigui, pensem que una ciutat pot estar a vegades de nit 10 graus per sobre a poblacions,
que estan potser a 5 o 10 quilòmetres de distància de la mateixa ciutat. O sigui que la diferència de temperatura no és perquè hi hagi un petit any de calidesa sinó perquè l'asfalt té molt l'escalfor i és molt diferent tenir un terra amb sorra o amb pedra o amb arbres que no pas amb asfalt.
Però bé, feien molta conya, parlàvem del cap de setmana, ja li fotien cullera d'anar a la platja, d'anar a disfrutar de la platja, que l'aigua està molt bona, de cap de setmana màniga curta i tal. I clar, deies, em sembla que s'estan passant una miqueta, que volen buscar la notícia, que volen inflar-ho perquè ara toca i el fred no ha arribat. El fred no arriba a Barcelona, fins ben bé, ha entrat el mes de desembre. Ara...
que tenim moments a vegades que potser sí que el fred et fot alguna afuatada de tant en tant i durant el mes de novembre ja tenim una sensació una miqueta més de fred, sí. Que a vegades no passa, també. Que aquesta vegada hem recollit un mes d'octubre i un mes de novembre que portem una certa tranquil·litat. El novembre no, eh. El novembre és la mitjana. El que passa és que com que venim que no fa fred, doncs es va escalfant. I suposo que també el fet que els polets hagin fotut un fiasco important. Això és veritat, sí, sí. Perquè va començar molt bé la temporada, però després ha deixat de plorar i pràcticament no en tenim de bolets.
és un ingredient més perquè la gent pugui estar una mica empipada en aquest temps, perquè ara el que toca és anar a brigat i no hi vas. Tot i així...
Ha estat un cap de setmana normal i corrent de tardor. Dissabte vam tenir una màxima de 19 graus. Diumenge vam tenir una màxima de 18 graus. Són temperatures normals i corrents per l'època. El sol s'estava bé i després fa fred. I després fa fresca. El sol podies anar amb un jerseiet i no passava absolutament res. I a més al diumenge li hem d'afegir una cosa que no vam pronosticar perquè realment era complicat i se'ns va escapar completament, que va ser el vent. El vent és un protagonista bestial del diumenge.
Sant Joan despí cops superiors als 60 km per hora. A Sant Just, entre les 11 del matí i les 3 de la tarda, vam tenir 3 o 4 cops superiors als 55 km per hora. Havien unes ventades bestials. Clar, a la zona del Pla del Vent, que ja té aquest nom perquè és una zona natural on el vent corre amb certa facilitat, ara a Sant Just en tenim una altra d'habitat, que també és Masllui, i Masllui també és una zona on el vent també és un protagonista important quan bufa.
Doncs en aquelles zones ja ho intentarem recopilar algun dia. Ara estem pendents que hi hagi una estació metronològica més a Sant Just, a dalt de tot de l'edifici Walden. Aquella zona recull totes les ventades que van en direcció al Pla del Vent i allà en aquelles zones podrem tenir ventades bastant més importants i podrem contrastar-ho amb Canxinestà, que a vegades queda com una mica més dins del que és el núcleo urbà i queda una mica més tapadeta a l'hora d'estar obert al vent, tot i que de cara punent Canxinestà, amb les vistes que té, doncs sí que està més obert.
Vens que bufaven del nord, nord-oest i que vam provocar que hi hagués aquesta sensació de fred. O sigui, anaves una mica abrigat i s'estava realment bé. O sigui, no et calia anar amb màniga curta. El vent era empipador. Ens han quedat unes nits molt serenes on les temperatures han pogut baixar també lo normal per a l'època. O sigui que tant la nit de divendres a dissabte com la nit de dissabte a diumenge com aquesta nit passada hem estat per sota dels 13 graus divendres, la nit de dissabte a diumenge per sota dels 12 graus i avui aquesta nit hem baixat fins als 11,8. O sigui que són nits
potser haurien de ser una miqueta més baixes, però com que ha bufat una mica del vent no els ha deixat veste de tot el termòmetre. Però bé, als 10 o 11 graus també és una temperatura normal pel mes de novembre a Sant Just. Si volem fred, ens hem d'anar una miqueta més amunt, cap al Pirineu. Si voleu aneu al Montserrat o al Montseny, no a les escoles sinó a les muntanyes, i allà fa una miqueta més fred que per estar en una alçada.
Què ens espera aquesta setmana? És un debat semblant, per això, al que vam tenir el mes de maig. Perquè no hi hauria estiu, no? Una mica és... Això, però al revés. No hi ha hivern. Tot això va anar lligat amb els francesos, que van equivocar-se de totes totes... Clar, ningú es va plantejar que els francesos potser feien la previsió del temps per a ells, a França. I a França és cert que al nord de França l'estiu ha estat molt fluixet. Però clar, tampoc no pots entrar perquè com que...
Hi ha gent que en el moment que tens quatre titulars, els recopiles, els posa a la butxaca i ja és un entès en el temps, que això està passant en moltes tertúlies d'aquest país, en qualsevol tema, doncs fot una miqueta de ràbia. Però bé, aquesta setmana tu continues sent tranquil·la, de moment no arriba en canvi, sí que passen alguns fronts, són més destacats cap a la zona de França, cap al Cantàbric,
sobretot hi ha un front entre dimecres i dijous que portaria alguns núvols al Pirineu. També recordar-vos que avui el vent encara continua sent protagonista, tot i que no ens mirem amb el melic i avui no bufa tant, sí que els dos extrems del país és bastant potent, el mar a la costa brava està bastant esbolotada, tenint zones de Maragassa amb monades que poden superar els dos metres i mig.
També el mestre l'està bufant des del primer moment d'aquest matí a la zona de Tarragona, que bufarà durant tot el dia. La tramuntana potser el matí encara no bufa, però sobtadament probablement a partir d'aquest migdia bufarà amb molta intensitat i això remenarà molt al mar, o sigui, al tanto aquesta situació. I això el que provoca quan tenim aquesta situació de nors és que s'acumulin molts núvols cap a la Vall d'Aran, cap al Pallars Sobirà... En aquelles zones, doncs, per sobre dels 1.800, 2.000 metres pot haver alguna nevada i pot estar precipitant durant tot el dia d'avui, perquè s'acumulen els núvols quan bufa vent del nord amb la serralada del Pirineu.
A la resta res. El cel serà, aquest vent que encara bufa els dos extrems del país i un temps bastant tranquil. Potser continuarem aquest migdia aquesta tarda amb una miqueta de vent a Sant Just, però ja són les escorrialles de l'avantada d'ahir diumenge. Les temperatures avui? Doncs molt similars ahir. 18, 19 graus de màxima i mínimes al voltant dels 11 graus.
Demà a dimarts la mateixa situació, però ja sense vent, això farà que la màxima es mantingui, siguem amb aquests 18-19, però que les mínimes, quan que el vent ja fluixerà del tot, a la nit podria baixar una miqueta, i potser tant la nit de dimarts a dimecres com la nit de dimecres a dijous, les temperatures estiguin al voltant dels 10 graus. Dijous comencen a baixar una mica les temperatures, dijous ens podem quedar amb una màxima de 17, seguim parlant de sol, només parlem de temperatures perquè el cel variarà ben poc. Continuarà així tranquil, no? Sí.
i divendres encara baixen més. Sembla que al cap de setmana tenim aquestes dues previsions. Hi ha una previsió que marca sol amb temperatures al voltant de 14 a 15 graus de màxima i entre 6 i 7 de mínima al tanto. Piqueta. Això és un dia càlid de gener. Divendres, dissabte i diumenge. Hi ha uns mapes que ens indiquen això i uns altres mapes que ens indiquen uns vents més humits de mar cap a terra i que podria precipitar dissabte.
i a la tarda tornem les precipitacions. És una previsió que encara falta molts dies i ho hem d'anar seguint.
Pendents d'aquesta setmana d'aquesta situació, veiem si fa solet i fred al cap de setmana o si ens plou dissabte i diumenge a la tarda. Moviment, doncs. Estarem més enretinguts ja. Com a mínim amb aquest intringuís. Ha estat un mes de tranquil·litat. Ha estat bastant avorrit, sí. Des d'aquell dia que va fer tan fred i va ploure, no, va ploure.
Doncs a veure, a veure què ens espera cap de setmana. De moment, aquests dies normalitat encara. Normalitat i temperatures normals per l'època. Qui vulgui anar a la platja i banyar-se, doncs que ho faci. Perquè està en tot el seu dret. Però estem amb les temperatures normals per l'època i estem en plena tardor. Perfecte, Carles. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Connectem de seguida amb la xarxa, sentim el buit d'informació dels sancions notícies i tornem després amb més coses.
Wish we'd known We'd blow away with this new sun But I'll kneel down and wait for now And I'll kneel down no more
And I will wait, I will wait for you. And I will wait, I will wait for you. Spray my step, and relent,
Will you forgive and I won't forget Know what we've seen and handled less Now in some way shape the excess Cos I will wait, I will wait for you
Now I'll be home As well as strong And use my head Alongside my heart Subtain my flesh And fix my eyes A tethered mind
I'm the ill-bound, wait for now I'm the ill-bound, no more cry
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. Els municipis demanen compensacions si la Generalitat acabi privatitzant les depuradores. El món local alerta d'un altre possible encariment de l'aigua. L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès prepara un pla contra la pobresa. El consistori es fixa com a prioritat que cap família es quedi sense subministrament energètic.
Un hostal de 7 cases al Ripollès ha hagut de ser evacuat per un incendi. Ningú ha resultat ferit. Esports Lluís Alvesa és el nou tècnic de Castelldefels, després que Dani Fernández hagi dimitit per qüestions personals. I avui a dos quarts d'una es reuneixen els organitzadors dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017.
Com dèiem, el món local exigeix compensacions si finalment el govern decideix vendre les depuradores. Els municipis alerten la Generalitat que no li serà fàcil privatitzar aquest sector, ja que la major part d'aquests equipaments són de propietat municipal.
Tant l'Associació Catalana de Municipis com la Federació de Municipis de Catalunya critiquen que la Generalitat no els hagi informat de la seva intenció de privatitzar la gestió de la xarxa de depuradores, una opció que està en estudi i que preveuen els pressupostos de l'any vinent que suposarien l'entrada de 800 milions d'euros per a les arques catalanes. Miquel Buch és president de l'Associació Catalana de Municipis en declaracions a la xarxa.
Això no pot suposar que en qüestió aquell consell comarcal o que l'Ajuntament que va sortir endavant hi surti perdent. Tampoc hi ha de sortir guanyant, però no pot sortir-hi perdent. Si hem ho endurat, això provoca econòmicament un problema. Això s'haurà de resoldre i crec que haurà de contemplar dins del programa econòmic que presenta la Generalitat.
Els municipis també alerten que tot plegat pot representar un encariment de l'aigua. El 80% de les depuradores catalanes són propietat dels ajuntaments o estan en terrenys municipals. L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès prepara un pla contra la pobresa i la inclusió social que inclou mesures per evitar contra la que s'anomena la pobresa energètica.
En declaracions a la xarxa de comunicació local, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, ha anunciat que el presentarà la setmana vinent i ha situat com a prioritat que cap família de Sant Cugat es quedi sense subministrament energètic per no poder pagar les factures.
Hi ha dues línies d'acció. Una, assumir la dotació o fer una ajuda a la família perquè pugui fer front a aquesta despesa. Però hi ha una altra línia que és treballar amb les companyies subministradores d'energia per poder arribar a acords amb aquestes companyies i que aquestes companyies siguin conscients i socialment responsables. D'altra banda, Conesa veu poc marge de negociació per reduir el nombre d'acomiadaments a Delfi.
Un hostal de 7 cases. El Ripollès ha hagut de ser evacuat aquest matí per un incendi que s'ha declarat a dos quarts de deu. El foc ha afectat dues habitacions però ningú no ha resultat ferit. En aquests moments hi treballen cinc dotacions dels bombers de la Generalitat. És l'hostal Molí de 7 cases i el foc ha començat a la tercera planta d'aquest hostal per un curt circuit que hi ha hagut en una habitació. L'hostal Molí està situat al camí Ull de Ter de 7 cases.
Les obres de l'estació d'Ernest Lluc de la línia 5 del metro a l'Hospitalet continuaran aturades i sense calendari per tornar a posar-les en marxa. Així ho han confirmat a la xarxa de comunicació local fons del Departament de Territori i Sostenibilitat. El projecte està aturat des de principis de l'any 2011 i el fet que continuï així a provocar la reacció de l'Ajuntament mitjans de l'Hospitalet Maria Antonia Sánchez, bon dia.
Bon dia, les obres de la nova estació de la línia 5 van començar a finals de 2008. Després de les primeres actuacions prèvies i el tall de la circulació de la calçada que es va perllongar durant molts mesos, tot va quedar aturat a partir de 2011. Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet. Esperem que en els propers pressupostos d'alguna forma intentarem que aquesta obra es pugui abordar d'una forma ràpida i, si no, continuarem insistint en la necessitat
d'obrir l'estació perquè és necessari, com he dit abans, per als veïns de l'Hospitalet i de la resta de ciutats del nostre entorn. Les obres per a la construcció del vestíbul van suposar el tall de la carretera d'Ecoiblant durant dos anys i diferents interrupcions al servei de metro. Sense una data prevista per a l'obertura d'aquesta estació ubicada entre Ecoiblant i Pobilla Casas, els gairebé 50 milions d'euros que s'han invertit només han suposat pels veïns un nou enllumenat i unes voreres més amples.
La farmació d'hutica Griffalls ha comprat una part dels actius de l'empresa Novartis per un valor de 1.675 milions d'euros. L'empresa de medicaments Griffalls ha acordat comprar una part de la unitat de diagnòstic in vitro de Novartis i també una planta de producció i oficines situades als Estats Units, Suïssa i Hong Kong. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Santjust.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'equip de govern parlarà aquest dimecres al vespre dels reptes i amenaces de l'Ajuntament per l'any que ve. Alcalde i regidors i regidores del PSC Iniciativa i Junts per Sant Just explicaran a la ciutadania en un acte públic quins són els objectius i els riscos del municipi el 2014 i es farà balanç d'aquest 2013.
L'alcalde Josep Perpinyà ha parlat d'una de les amenaces principals per l'ANCB, l'avantprojecte de llei de reforma de l'administració local que afecta els municipis de menys de 20.000 habitants, com és el cas de Sant Just. Doncs de tot plegat, se'n parlarà dimecres al vespre en un acte que porta per títol Sant Just 2014, Balanç, reptes i amenaces. Serà dos quarts de vuit del vespre a la sala Ejidor Cònsult de Can Ginestà.
Més qüestions, música, teatre i literatura aquest cap de setmana al festival Espriu. És un dels actes més destacats del novembre literari d'enguany. Tant a dins com a fora de l'Ataneu es faran diferents activitats en honor al poeta en el seu centenari. Dissabte a partir de les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de l'Ataneu hi haurà un cabaret amb el grup de teatre Shants d'Ester Ridanao, una presentació d'un llibre inèdit d'Espriu a càrrec del crític literari Sam Abrams i un concert amb Toni Xuclàs, Gemma Omet i l'intervenció de l'actriu Sant Justenca Clara Segura.
L'entrada costarà 5 euros pel públic general i 4 pels socis i sòcies. I diumenge, a la CEA s'organitza una sortida matinal literària als rocs de la vida llavanera, es dedicada a Espriu, per participar-hi cal fer inscripció prèviament a l'entitat.
I acabem recordant que aquest cap de setmana torna la cursa de cars de coixinets. La 37a edició de la cursa comptarà amb 118 cars participants, una desena menys que l'any passat, però tindrà novetats respecte a les edicions anteriors. Una de les més destacades és que tindran una aplicació mòbil que oferirà informació actualitzada tant pel públic com pels corredors. Una altra novetat de l'edició d'enguany
Hi haurà una carpa amb un taller amb veïnes per reparar els cars en cas que es facin mal bé i també s'estrenarà un nou servei de transport de cars, de boxes d'arribada a boxes de sortida amb una freqüència d'uns 20 o 30 minuts.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant just notícies d'edició migdia amb la informació més ampliada. Mentrestant, si voleu saber el que passa a Sant just, podeu consultar el web de la ràdio radiodesvern.com. Molt bon dia. Desmemoriado quiero estar
para ser olvidadizo y desatender lo nuestro. Si es que alguna vez hubo algo de eso,
Lo miras bien y te das cuenta de que todo se nos fue a la mierda. El tejado lleno de piedras que nos cubren de distancia. Se nos vaya el santo al cielo por querer ya ni te quiero. Si no es así lo omitiremos.
de mala memòria. No mereces mi consenso. La catastrofe fue inmensa. Jo a bailen, jo a ballo i a fulgona.
No se aceptan más bromas Tú me hablas de colchones Yo te agobio con canciones De deseos miserables De una vida de desastres Sonarán todos los clásicos
y un quejido lastimoso. Varios puntos de sutura, todos los clichés de una ruptura.
Compartimos noches con el primero que pasa y abratamos las cucharas para ver si alguna encaja y si trae comida china.
De repente se me enfría y el arroz se me atraganta. Yo soy Simon, tú Garfunke. Yo soy Simon, tú Garfunke.
Jo soc Simon, tu garfunkel.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. De dilluns a divendres, de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, amb la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Justa la fusta!
Un minut i un quart de dotze del matí i aquesta hora parlem d'actualitat municipal perquè l'equip de govern parlarà aquest dimecres al vespre dels reptes i amenaces de l'Ajuntament l'any que ve. Alcalde, regidors i regidores del PSC iniciativa Junts per Sant Just explicaran a la ciutadania, en aquest acte públic, quins són els objectius i riscos del municipi. L'any que ve, el 2014, a més de fer també balanç d'aquest 2013 i aquesta hora en parlem amb la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just, Gina Pol. Bon dia.
Un acte que si no m'equivoco és nou, no es feia a banda de presentar el pressupost, no hi havia aquest acte més com de balanç global. Sí, fins ara ho havíem fet més avocat cap a pressupost i ordenances i és un acte que ens costa que la gent vinguin, hem de ser sincers, tot i que demana a vegades que les actuacions polítiques o de govern siguin més transparents, quan organitzem actes d'aquest tipus costa que la gent s'impliqui a venir. Que ja consideren que tu ja estàs fent la feina i que bé,
Hi haurà un balanç al cap de quatre anys, però el que considerem aquí l'Ajuntament i des dels grups que ja estem governant és que mínim un cop l'any tu has de poder donar comptes, és a dir, fer una mica més transparent el teu dia a dia perquè vegin a què t'has enfrontat, què has pogut superar i què, per exemple, no has pogut superar, perquè per mancar de finançament hi ha hagut inversions que no has pogut tirar endavant.
Per tant, es tracta d'una rendició pública de comptes anual per poder dir, escolta, jo estic aquí, vaig cap aquí, jo t'ho explico i pregunta'm el que necessiti saber, però implica-t'hi, vine a dir-m'ho, perquè si no a vegades no sabem ben bé com respondeu o com heu vist un canvi d'alguna actuació o potser alguna mesura que s'ha après i nosaltres considerem que s'ha de continuar al llarg dels anys i tu potser com a ciutadà em dius no.
Jo és que no ho veig així, jo opino diferent, no? Sí que en el play hi ha un espai que la gent et pregunta coses que a vegades són més puntuals, però aquí es tractaria de dir, escolta, el municipi va cap aquí. Les polítiques que fem van cap aquí. Us sembla bé? Voleu dir la vostra? No? Si veiem que tampoc no hi ha molta afluència a l'acte, doncs, bueno, intentarem buscar una nova manera d'incentivar la gent que vingui. Per això el títol d'aquest any és una mica diferent. És anar més enllà de no només allò a la gestió d'aquest any, sinó a veure com va pacte de govern, l'estem respectant o no. Hi ha coses que s'estan complint, sí o no?
El 2014 podrem fer allò que us vam prometre, sí o no? Una mica de posar allò sobre la taula que tenim i que la gent també ens digui, doncs, escolta, això bé, això us heu pensat, si podeu fer-ho d'una altra manera. Una mica que participem i dialoguem entre nosaltres, no? Perquè no sigui un govern només que està tancat i des de l'Ajuntament fa coses i no les consensua ningú. Sí que parlem amb entitats i amb consens de participació, però hi ha una gent anònima que no sabem ben bé què... què pensen, cap a on creuen que ha d'anar a Sant Just. Quins Sant Just el 2020 s'imaginen?
I què no s'ha pogut fer aquest any, per exemple, que es volia fer? Què no s'ha pogut fer? Doncs, per exemple, hi ha hagut coses al revés, que hem hagut de fer que no teníem previst fer-les, per exemple. No sé, el restaurant del Milanari mateix es va haver de tancar i buscar una altra manera d'actuar perquè hi havia diferents condicionants econòmics o nous models que s'estan imposant i que hem de canviar. Hi ha coses que t'han vingut donades que potser algú no ha cobert com una altra administració i que tu les estàs cobrint amb uns diners que estaven destinats potser per una altra cosa.
Sobre la marxa trobes que aquell pacte de govern s'ha hagut d'anar amutllant a la realitat. I iniciatives que pensaves que quedarien amb un calaix s'han acabat impulsant perquè hi ha molta gent de forma participativa i voluntària que s'implica, com per exemple el Més de la Salut, que la fas de manera molt voluntària, amb pares, amb pares que són metges, amb gent que col·labora de manera anònima. Hi ha moltes coses que sorgeixen en el dia a dia i que potser si les expliquem la gent no les entendrà més o les compartirà o s'implicarà, depèn.
El cas de la Milenari, de cara al 2014, es planteja que pugui tornar a obrir el restaurant. Com està aquest tema? En principi, les persones que viuen als diferents pisos tenen aquest servei que poden anar a diferents restaurants, que de moment als restaurants n'hi ha hagut que entraran de nous, com per exemple a l'Ateneu o a altres restaurants, que el mes de desembre entren en aquest pack.
de menús de 8 euros que la gent que viu allà s'hi pot acollir, però sí que ens plantejaríem l'any que ve poder fer algun tipus de concurs, per exemple, un concurs públic on oferir aquell servei d'una manera que la persona que ho assumeixi li surti mínimament rentable, perquè és un servei difícil que sigui un negoci amb un rendiment alt, però si està pendent poder-ho
ofertar i que busquem una manera fàcil de gestionar-ho i que ningú s'enganxi els dits com ens passava ara, que l'Ajuntament assumia un dèficit molt elevat que era inassumible a llarg termini. Però possiblement fins aquí, abans de l'estiu no crec que s'obri aquest restaurant. Entre que fas un pleg que busques que sigui bastant allò que permeti una viabilitat i tal jo crec que trigarem, no serà al febrer precisament, haurem de buscar-hi un marge per fer-ho bé. 2013 ha estat un any difícil per l'Ajuntament de Sant Just?
S'han pogut fer bastantes coses, però molt ajustades. El tema econòmic està sempre sobre la taula perquè condiciona molt, però jo porto per exemple els serveis socials. Aquí és molt més fàcil de gestionar perquè hi ha una prioritat de govern que vol cobrir tot allò que ho has deixat de cobrir o que hi ha unes demandes de la ciutadania que són noves i que s'han de...
s'han de respectar, però en altres àmbits com la mobilitat jo ja sé que no puc anar a cobrir demandes de la ciutadania, per exemple a fer més parades a alguns llocs. Hi ha hagut la prioritat de l'EL10, però econòmicament jo sé que m'he de restringir molt el que tinc i si et pogués ajustar cap a la baixa, millor. Per tant, hi ha àrees on ets molt conscient que pots demanar una mica més de diners per fer més serveis i en d'altres que he de respectar com a mínim el que hi ha, que ningú perdi, però el que hi ha no podré anar molt més enllà.
En tot cas, com que l'L10 acaba arribant aviat, suposo que això et permet ser una bona notícia, encara que sigui o no ho és del tot. No, és bona notícia que l'L10 arribi a més Lluís, s'ha lluitat molt i jo entenc que no és la solució perfecta que molta gent voldríem perquè té una freqüència de pas de 40 minuts i hauríem volgut una freqüència més elevada però hem pogut respectar les demandes de Sant Feliu, les demandes de Sant Just i Alcalà i ens permetia fer amb el pressupost que hi havia
Jo crec que és una solució temporal que es permetrà veure quina demanda real hi ha de la gent de Masllull per baixar cap a l'institut o cap al parador o per connectar amb altres xarxes urbanes nostres. Per tant, jo crec que és una bona eina, però tothom n'és conscient que té una predicitat que és una mica elevada, 40 minuts no és normal, però...
és un primer pas, les parades de moment s'han posat de manera provisional per veure com funcionen i més endavant ja seran 2014 i ja seran fixes, per tant els veïns ens permetrà coçar on va millor que pari l'autobús, tot i que els veïns de Masllull també han de ser conscients que ha de ser un lloc que també doni servei a la gent de Sant Feliu, per tant no les podem allunyar molt de davant de casa seva algunes.
Però jo crec que és això, que si parlem i ens ho comentem, doncs busquem la millor solució per a tots. Si ens enroquem amb dir, no, no, és que jo el vull de cinc minuts i si no el dic no el vull, no, no. De com estan les coses, poder-lo tenir és molt. Si l'any vinent podem anar millor en freqüència, millor. Si, bueno, és un procés, anem avançant. Què ha estat el més complicat de gestionar aquest any? En general?
En general, els temes econòmics més importants de l'Ajuntament, del que poden ser expropiacions, són temes molt complexos, on hi ha molts elements a tenir en compte i és complicat inclús d'entendre com funcionen, depèn de quines dinàmiques. La part més urbanística de l'Ajuntament jo crec que és la més complexa. I ara, per exemple, a l'hora de preparar el pressupost de l'any vinent tenim un topall de despesa que et limita.
el nivell de despesa que hauràs de fer, per tant tu voldries incrementar potser més aquella despesa i hi ha un topall a nivell d'estat que tu no la pots superar, per tant hi ha un seguit de condicionants que tot i que tu tinguessis, per exemple, una bossa màgica de fer diners, no la podries utilitzar perquè tens uns condicionants econòmics que et venen donats per una incència superior, en aquest cas l'estat espanyol,
que no t'ho perdent. Crec que hi ha limitacions o cursers que t'has d'amotllar. La gent ho veu d'una manera més oberta i més fàcil i des de dins dius que aquí hi ha aquesta columna que no pots superar, aquí hi ha aquest fre.
Ens hem d'anar mutllant a la realitat que hi ha i donar-hi moltes voltes a tot. L'alcalde diu que abans era més fàcil governar i ara has de pensar tres o quatre vegades en aquell problema per trobar la solució i com encarar-lo. T'obliga a pensar més, a raonar més, a buscar més sinèrgies amb tothom, sigui una altra institució, sigui una entitat, sigui un particular... Tot és més complicat de gestionar però algunes acaben sortint, per tant, a poc a poc.
Està contents en general d'aquest 2013, de com s'ha portat en general la gestió o de com ha anat una mica l'any aquí s'enjust? Tots aquests comentaris que ens fas ara respecte a la situació econòmica delicada i aquesta mena de limitació que passa en molts altres àmbits, excepte potser en serveis socials o altres partides així més concretes, fan que no pugueu fer aquesta... Dic que esteu satisfets del tot.
S'han pogut fer moltes coses i jo crec que gràcies a la implicació de molta gent que no pertany a l'Ajuntament, moltes entitats, si per exemple la Festa Major funciona millor, no és perquè s'hi han destinat més diners, sinó perquè hi ha més implicació de la ciutadania. Si hi ha projectes que tiren endavant és perquè hi ha un consens amb altres ents implicats.
que això ho fan possible. Per tant, jo crec que la visió és positiva amb limitacions. Clar que sí, hi ha gent que ho està passant molt malament i potser no li podem donar tota la cobertura que necessiten. Però si seguim treballant amb coordinació, seguim treballant d'una manera oberta amb diàleg, podem avançar molt. I els problemes són grans, perquè tens aquests topalls que dèiem econòmics,
o de lleis fins i tot, temors que potser no podrem prestar alguns serveis més endavant. Però el que sí que podem dir és que, per exemple, si abans les prioritats que continuen sent són educació, que es continua treballant perquè cap noi ni cap noia no quedi despenjat del sistema, ja s'ha d'aconseguir memes o curat, serveis socials o ocupació, que ens costa molt.
Perquè la gent de vegades no ho sap però com a ajuntament tu no pots contractar, estàs limitat en contractació. Per tant, t'has hagut de gestionar, de pensar uns plans d'ocupació diferents dels habituals on tu busquis eines externes per contractar gent. I n'hem fet però mai arribarem a cobrir tota la bossa que tenim encara que sigui més petita que la resta de la comarca.
Però el que sí que és veritat, com a nou de l'any que ve, és que podem fer inversions en via pública que ara s'havien quedat parades perquè no hi havia finançament. I és una demanda que la gent et fa molt. No arribarem a tot arreu on hem d'arribar en via pública, però com a mínim sí que veurem coses com ara el carrer Doctor Rivalta que s'està fent. Per tant, sí que van sempre. És molt a poc a poc, és molt pausat i costa, és veritat, que la gent vegi que hi ha allò, grans transformacions. Però jo crec que és l'època que ens ha tocat viure, en què tot s'ha de sentar molt més a poc a poc, amb molt més diàleg.
i amb un ritme més lent i més pausat. Potser això canviarà o és una dinàmica futur, no ho sabem. En què creieu que caldria millorar una mica més, o potser treballar algun àrea, algun àmbit, algun barri que potser no s'hi ha dedicat tant de temps? L'àmbit públic hi ha molts espais que s'han de treballar millor. Tenim moltes aceres que són estretes perquè la gent pugui passar en condicions.
Si tinguéssim molts diners, podies acondicionar i que, per exemple, el pla de mobilitat et respectés unes mides de vorera, que la gent pogués circular millor, que totes les zones 30 que s'han de fer han quedat aturades durant un any i l'any que ve s'hauran de fer, però sempre, com diem a low cost, tot ara es fa minimitzant molt el cost de la inversió que fas. Per tant, això són condicionants que tens i hi ha compromisos que es van fer a la plana, que s'han de tirar endavant.
i pressupostarament Costa, Monfalcone... Bé, poc a poc. La gent ens ha de seguir apretant i exigint, i nosaltres hem de poder dir, en la mesura que puguem, com es va calendaritzant això. Però compromisos pendents n'hi ha i s'han de poder satisfer abans que acabi el mandat.
Estem parlant d'aquest acte que es fa aquest dimecres amb la primera tenent d'alcalde de Ginepol, un acte que de fet es diu Sant just 2014, avalant reptes i amenaces, els principals reptes de cara al 2014, en principi no crec que siguin nous, són els que heu anat comentant fins ara. Les prioritats polítiques que sempre hem dit i que costa, clar que costa, perquè pressupostàriament doncs serveis socials té un elevat cos, fer plans d'ocupació també té un cos, el tema d'educació també és molt de consens i de parlar amb els diferents agents implicats perquè ningú es perdi pel camí,
S'ha demostrat que la formació, tot i que diguin que en formo però no tinc feina, és igual. Però tot allò és un valor que tu tens a dins teu i que en el moment que calgui el podràs treure i posar-te en valor per treballar. Per tant, ningú ha de renunciar a formar-se. I l'oferta formativa que tenim ara dins de les escoles és molt més àmplia. L'escola d'adults ara té una formació molt més específica. Per tant, en aquests temes s'avança.
I aquests són els reptes que tenim per endavant. La via pública també és molt important perquè ha d'estar en condicions perquè tothom pugui tenir una mobilitat segura i tranquil·la i després grans inversions que s'havien previst en el pacte de govern, doncs estan algunes aturades perquè no hi ha finançament, com pot ser una escola bressol a Masllull. Però bé, anem fent d'altres amb la cooperació del sector privat, com aquest nou equipament esportiu a Masllull que es busca un pàrner privat perquè te l'impulsi, i això per exemple no estava en el pacte de govern. Per tant, són realitats que sorgeixen i s'aprofiten el moment que tens l'opció.
Estem parlant d'aquest acte que es fa aquest dimecres, com dèiem hi haurà l'alcalde i regidors i regidores dels tres partits que formen l'equip de govern, que són principalment PSC, però també iniciativa Junts per Sant Just. La relació entre aquestes tres forces i a l'hora de plantejar-se reptes i prioritats és fàcil, hi ha de vegades més complicacions potser a l'hora de plantejar, més que les prioritats que sempre comenteu i a tots que esteu sempre d'acord potser
amb tema de reptes o de tirar cap a un lloc com a un altre? No, l'entesa entre les tres formacions és molt bona perquè fa molts anys que es treballa conjuntament, per tant, com que hi ha una entesa entre les persones, que és molt important, doncs és fàcil treballar. I sempre podem tenir, depèn quin punt de vista diferent amb algun aspecte, com impulses un equipament o com dinamitzes un projecte.
però ens acabem mantenent i acabem treballant en coordinadament, que és el que la gent va demanar, que tinguem una bona entesa, que per inconvenients entre uns i altres no turem cap projecte, i això s'està fent, per tant s'està avançant de forma coordinada entre les tres formacions. Què t'implica? Parlar més? Doncs sí, però millor, contra més parles, més aspectes pots veure que pots millorar. Si hi hagués un únic govern que no parlés amb ningú, això tampoc no seria bo per la ciutadania, per tant hem de seguir treballant en aquest camp.
Un altre dels conceptes que apareix en aquest títol d'aquest acte de dimecres és aquest amenaces que de primeres doncs és cridaner d'alguna manera i fas tan alerta segurament com ara ens feies. Suposo que la principal és la llei de governs locals. Aquesta és la fonamental tot i que sí que estem veient a través de notícies que surten publicades i de la negociació que hi ha al Congrés dels Diputats que la volen ajornar a la seva aplicació el 2015.
Però clar, no treu el problema de sobre. Només el que fa és ajornar-lo amb el temps, esperar-se el pròxim mandat perquè algunes condicions d'aquesta llei es posin en marxa. I espanta una mica perquè un exemple com Serveis Socials te'n limita molt. Et deixa que només podràs fer polítiques per les cases més d'urgència social de última necessitat. I aquí, en canvi, hi ha una xarxa social molt àmplia, amb moltes basants diferents en funció del col·lectiu que siguis.
I jo crec que aquest temor que tenim en el pròxim mandat a tenir ajuntaments que tinguin competències molt limitades o molt reduïdes és un tema que no haurem de parlar amb calma i que haurem de posicionar ensadurament en contra, jo crec, d'aquest posicionament. I altres amenaces són serveis que tothom ha finançat per altres administracions i que de sobte diuen que ja no tenen cobertura econòmica, com ha passat amb la llei de dependència o amb la cobertura de les places per l'escola Bressol.
Coses que et surten sobre la marxa quan és un servei consolidat amb una demanda que ja existeix o una gent fins i tot que preveu comptar amb aquells diners, com els ha passat a la gent que tenen una àvia o una residencia i li diuen no, no, ara tu has d'assumir íntegrament sol el cost d'aquest servei. Ja, però jo comptava amb aquest suport econòmic.
Ah, no, no, jo he decidit, com a administració, que ara no ho cobreixo i que t'has d'espavilar sol. I això genera un greu, Gimés, quan la llei és vigent i està aprovada. Per tant, són aquestes amenaçades que van sortint, sobre el dia a dia, d'algunes que el ciutadà del carrer no les conegui, que els volem traslladar d'una mena d'inseguretat, tant depèn quins serveis.
i que tampoc es pot preveure tant. Pot ser que ara hi hagi aquesta llei de dependència que vam sentir aquest últim any o també el tema dels governs locals que està penjant una mica d'aquest fil, però pot ser que l'any que ve, 2014, apareguin nous canvis, no? No, per realitat, sí. Sí que és veritat que el pressupost de la Generalitat de l'any 2014 implica alguns canvis i sembla ser que en alguns serveis incrementen dotació, però clar, ho hem d'acabar de veure.
i com aquesta dotació es reparteix, perquè a vegades són dotacions que van condicionades al volum de tur que tens o el volum de població que tens i no sempre el volum, imagina't, el volum de tur que tens t'implica que necessitis uns serveis uns altres, per tant s'haurà de veure i analitzar cada vegada que arribi un moviment
com t'afecta a nivell local. Se'n parlarà de tot plegat aquest dimecres en un acte que es fa dos quarts de vuit a la sala Isidor Cònsol de Can Genestà, un acte obert al públic i que més a més permet les preguntes. És a dir que pot ser molt interessant, possiblement. Exacte, la idea és que la gent s'animi a venir, pot venir amb greuges o amb oportunitats o amb propostes,
El que ens agradaria és, en un primer moment sí que és veritat que com a govern es farà una exposició però després que la gent participi pot venir des de l'entitat, des del ciutadà de peu o aquell que considera que hi ha alguna cosa que potser no em previsi que s'hauria de tirar endavant. Per tant, és totalment obert.
i amb ganes d'escoltar la gent a veure què proposa. A vegades a les persones ens fa molta cosa intervenir en un acte i fer propostes o dir coses, però per això vivim en aquest municipi, per fer-ho una mica millor. Per tant, si poden implicar-se i llançar opinions i propostes, millor per a tots. Doncs serà aquest dimecres a les 8 del vespre. Com dèiem, avui n'hem parlat amb la primera tenent d'alcalde, Gina Pol. Moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia.
Just a la fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crèmioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del vagi obregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Passen cinc minuts de dos, quart de dotze, és moment de fer tartúlia. Avui amb la Carme Madó i el Josep Coderc, molt bon dia a tots dos, què tal? Molt bé, molt bé. Avui som menys, però bé, podem fer tartúlia igual. Tenim el rest de la trupa a l'ITU bé. El saludem per tant des d'aquí. Avui no sé si teniu algun tema previst d'aquests que vulgueu parlar, perquè de vegades jo començo a treure temes i a última hora em dieu, volíem comentar? No, tu treu i nosaltres farem el que vulguem, com sempre. Això també és veritat.
Avui mirant els diaris també parlàvem que és un d'aquests dies en què el tema principal continua passant per aquest tifo de les filipines i aquesta cobertura que sembla que potser una mica més tard del compte però que ara ja és notícia, avui amb l'Andrea dèiem que les portades encara donaven més importància al Triomf de Mark Market, que està molt bé, que aquesta desgràcia cada vegada si passa als Estats Units s'acostuma a tenir més ressò
I l'altre gran tema, que veig que continuen els digitals obrint per aquí, almenys els de casa nostra, encara és aquest deseneversari també de la mort de Miquel Martipol, que també és agraït que un dia com avui pugui ser encara també tema de portades d'aquests diaris. Per tant, això val que fa els temes així més principals.
i llavors si anem una mica més a temes més generals, doncs ens trobem amb qüestions de política que sembla que si de tant en tant vas llegint els diaris i estàs desconnectat tampoc canvien tant, no? Perquè avui sentia també tot el tema dels socialistes, no? Aquesta frase magnànima. Jo voldria recordar als suïents que no se'ls hi passi, que el dia 17 a la Teneu hi ha un acte de
El 16, que jo ho tinc allà penjat a la cuina perquè no se'm passi, perquè no m'ho podria passar a la Teneu, que és una cosa molt maca.
Aviam si vols ja podem anar junts. 5 euros. Hi ha un cabaret i tot de coses. Però Salvador es priu, Carme. Miquel Martí Pol va ser ahir, que va ser de Just Teatre, van fer un homenatge ahir a la tarda. Després parlarem amb la Maica segurament. Per què se'n va passar a mi?
No sé si estava, potser no estava tan poc molt anunciat, eh? Sé que en vam parlar la setmana passada i també nosaltres en vam parlar una mica més tard al compte, però va ser un acte d'homenatge que fèiem a Ràndons, que fa deu anys també van fer un acte. Es composen les dues coses. Tenim molta literatura aquest mes de novembre, qui se'n just? A mi el cas del Martí Pau, jo tinc un amic de roda de ter,
Avui feien un directe a RAC1, no? Des d'allà. Des de Porrera. Des de Porrera, sí, digues, digues. Allà tinc un amic de Roda de Ter, que és allà on vivia Martipol, i curiosament és una persona que no sap res de poesia, però en canvi fa uns escrits que, innatament, són poètics,
Però innatament, moltes vegades me n'ha fet d'escrit, i corretxint una miqueta aquí aquesta paraula, això, aquesta altra, i et queda una poesia magnífica. Però és curiós això, perquè sempre em fa pensar en Martí Pol. Sembla que s'ho hagi encomanat
sense ser poeta, diguem aquest senyor. Però jo crec que això t'ha de sortir de tu. De roda de terra i que es coneix molt bé totes aquelles muntanyes i tal, i fa unes descripcions estupendes. Jo, doncs mira, inclús tinc algun caset gravat amb la meva veu
una casseta, disquet, CDs, gravat amb la meva veu i imatges posades, perquè em frapen, diguem, els escrits que m'envia, les cartes de vegades que m'envia, dic, però si això són autèntics poemes, i li dic a ell, dic, escolta, tu estàs fent poesia sense adonar-te'n.
I és així eh. Però això és una cosa innata. Tenim la nostra amiga, la Palmira, que té un art per escriure, per escriure contes, que jo flipo com diu la Gingirua. Però si això de sortir ja no és a nivell cultural eh.
Mama, perquè Miguel Hernández, ara ens tirem ja al Miguel Hernández, era un pagès i mira tu que va... i era un home que no tenia ni estudis, o sigui que... i t'ha de sortir... Ja dic que això de la poesia suposo que és una cosa que he anat amb persones, ja dic que tinc aquest amic que m'escriu i hi penso moltes vegades, però si m'està escrivint poesies...
Jo no volia anar a directe a una cosa perquè el temps aquí passa. Què vols? Vull que m'expliquis, perquè ahir és com m'ha dit la Carme, ja saltem la cosa social que ens ha explicat i tot això. PSOE.
Vols explicar alguna cosa del que va impactar el federalisme i totes aquestes coses? Bé, ells el que sembla que volen el PSOE sembla rectificar la Constitució en el sentit de fer-la més federalista.
en el sentit de donar-li més força al federalisme que no pas amb la Constitució que tenim. És clar, el federalisme és reconèixer igualment les autonomies i que cada autonomia tingui el seu govern, diguem-ho així. Però ara ja estem així, no? És el mateix, pràcticament és el mateix.
Hi ha la tendència federalista i hi ha la tendència confederalista. La confederalista, per ser confederal, primerament ens hauríem de declarar independents.
I aleshores, després de l'horar de la independència, ens confederem amb l'estat espanyol amb certes qüestions, certs motius. Podria ser, per exemple, la doble nacionalitat, podria ser l'ús de les carreteres... Vull dir, aplicar una sèrie de punts que jo crec que és millor el confederalisme. És a dir, jo en part soc partidari del confederalisme.
perquè crec que són molts anys que Catalunya ha viscut amb Espanya i amb molta relació, i per tant un confederalisme permetria, com t'he dit això, per exemple, la doble nacionalitat.
No caldria que el senyor que és espanyol o se sent espanyol renunci al seu espanyolisme, sinó que doble nacionalitat espanyol-català. La qüestió de l'ús dels trens i dels ferrocarrils i de les carreteres, que és important per a Espanya, però també és important per a nosaltres les carreteres espanyoles. Podem fer una sèrie de pactes
d'estat a estat, que amb una independència total és complicat. Jo soc més partidari del confederalisme, però sí, sempre s'ha de reconèixer primerament que s'ha d'al·lorar la independència. No hi pot haver-hi confederació si no has passat primerament com a estat propi. Tinc un estat propi i jo em confedero amb aquests.
que jo crec que és una oferta que això en Rajoy l'està descuidant. Crec que en Rajoy hauria d'oferir aquesta via, aquest camí, de dir, sí, reconeixerem i farem una confederació, confederació que inicialment podia ser amb Catalunya, País Basc, Galícia i una confederació oberta fins i tot a Portugal.
És a dir, crear la Confederació Ibérica. Això suposo que en realitat fa temps que molts ho volien, no? Però suposo que la idea és un punt utòpica, no? Sí, bueno, ara és un punt utòpic, però crec que això m'està descuidant, en Rajoy, d'oferir a Catalunya, per exemple, bé, jo ofereixo aquest punt
Més que tota aquesta confusió, per exemple, del PCC, entre un federalisme que no acabes de veure què és... Jo crec que és un galliner que ara estem tots sabent qui agafa el menjar, no ho sé, perquè és un... per mi, eh?
Un galliner que tots estan buscant el seu tros per menjar, no? El problema aquest és... De protagonisme total, eh? Hi ha moltes coses a discutir. Esclar, a Europa ens matran, no ens en matrà Europa. Ja hi ha qui està parlant que si Catalunya marxa d'Espanya, Espanya ha de quedar fora de la Unió Europea.
Home, clar, aquesta és una de les coses que es planteja... Clar, mira, és que ja... estem en aquest punt.
Jo crec que també té el problema de la Unió Europea. És a dir, si Catalunya és independent, això que es diu, quedarà fora de la Unió Europea, jo crec que també és mal vist, no és una cosa que s'hagin estudiat. Si agafem la Constitució espanyola, Catalunya és una comunitat històrica reconeguda,
en el territori espanyol i per la Constitució espanyola. Per tant, Europa, Catalunya, és una comunitat històrica, adherida al territori espanyol i reconeguda... Sí, però a Europa diuen que no volen, que no interessa aquest tema, eh? No, no, no, però cuidado, en el seu moment Europa no li interessa perdre l'esforç,
de Barcelona, de Tarragona... Suposo que estan una mica a l'expectativa, en realitat. Aviam què passa, aviam què passa. Jo crec que tothom, des d'aquí o des de Madrid o des d'on sigui, en general és aquesta sensació de veure què passa. Aviam qui mou fitxa. Catalunya fora d'Europa és un perjudici per Europa i un perjudici gros.
La part econòmica ja t'has entès. Hem de pagar engels de carreteres, hem de pagar engels de porcs, el que disposa la Unió Europea sobre els porcs no serveix per res.
I el tema que diuen que ara, l'any que ve, tenien que haver la consulta. La consulta. Ah, la consulta, sí. La consulta, sembla que s'està relaxant una miqueta el tema aquest. No està massa... perquè ha quedat una miqueta més tan baix. Jo el dissabte, que va ser el dissabte, que vaig llegir que s'havien posat d'acord la CUP, Esquerra Republicana,
Convergència i Unió i em pensa que iniciativa per Catalunya per portar el tema de la consulta a tenor de l'article 105 de la Constitució al Parlament Espanyol. I el que diuen allà? Llavors dependerà veure què diuen.
A veure què diuen, és a dir, l'article 105 de la Constitució permetria una consulta. Permetria una consulta. I per tant, s'han posat d'acord, aquestos, que són els més independentistes, diguem-ho així, per portar aquesta consulta a tenor d'aquest article 105 al nou Parlament, a veure què passa. Que no s'accepta, llavors, el que vindrà, segurament, vindran unes eleccions anticipades
i que hi haurà la consulta, és a dir, aquests tres partits posaran dintre del seu programa la consulta i llavors si surten en majoria poden, pel seu compte, declarar-ho. Jo no sé, soc una mica, en el sentit tot plegat, una mica pessimista. Pessimista que no vol dir que...
Perquè crec que repetirem, si anem amb unes eleccions anticipades, repetirem els resultats que va passar en l'any 32. És a dir, que hi haurà una declaració unilateral. Però això sigués eleccions plebiscitàries també tot plegat, no? Sí, exacte. Hi hauria una declaració unilateral d'independència
Cosa que no ens en adonem però que provocaria la caiguda de la monarquia espanyola i a més més del règim del PP i tot. Per què? Perquè la situació d'Espanya en general no és una situació tan clara.
No és una situació tan clara. Hi ha molta protesta contra la monarquia, però molta. També és veritat que els grans, els grups famosos de comunicació a Espanya, que són sobretot més que el país, seria ABC, La razón y el mundo, que tenen una força concreta, però molta gent que no té el poder mediàtic que tenen potser ho veu diferent.
Exacte, no, no, és que hi ha molta diferència. Encara que no vulguin donar Catalunya independent. El partit que està en el govern té molts problemes també en la resta d'Espanya. Vull dir, seria un cop molt dur si hi ha una declaració unilateral d'independència.
Tu creus que la gent avui, passat ja 70 o 80 anys del 32, la gent ara no va amb una altra mentalitat, amb una altra... Mira, escolta, les manifestacions que hi ha hagut...
Els valors d'ara són molt diferents. Sí, però la manifestació que hi va haver a Barcelona l'11 de setembre del 2012 i la via catalanista va concentrar molta gent. Els partits no tots dominen la gent.
Hi ha una situació molt diferent. Jo en aquest sentit crec que la mare, com se diu, la que va amb l'Arcadi Oliveras... La Tres Aforcades. La Tres Aforcades, sí. La mare de Tres Aforcades té raó en que els partits han perdut la seva força perquè tots ells estan submesos als mitjans econòmics. Tots ells estan submesos.
I aquest és el problema, hi ha un distanciament, és a dir, el PSOE tindrà els seus partidaris, Esquerra Republicana tindrà els seus partidaris, però en realitat aquests partidaris esperarien un canvi també dintre del seu propi partit.
un canvi en el sentit més diferent. És a dir, estem en una situació que no podem estar aplicant la mateixa economia que aplicàvem fa 20 anys. No ho podem fer. Hem d'aplicar una altra economia perquè estem en una altra era. És un moment de canvi molt important, no? Exacte. I l'economia... Per això diu que avui no seria com l'any 32, perquè ha canviat la societat. Això et dona l'error que seria diferent.
Però que el fet que uns declarin... Mira, jo pregunto, si en la manifestació de l'11 de setembre del 2012, qui va organitzar-ho? L'Assemblea Nacional de Catalunya, que va anar al Parlament en comptes de
anar al Parlament i parlar amb la presidenta del Parlament. S'hauria fet càrrec del Govern, de la Generalitat. Sí, sí, el força. Què hauria passat?
No sé si s'ha d'arribar... Però hauria perdut suport, segurament també. Hauria perdut suport també. No crec que tothom ho hagués recolzat, no? No ho sé, en aquests moments, els que van estar a dintre de la manifestació, tots esperaven que pensés alguna cosa. Vols dir? Sí.
Però, en part, l'Assemblea també l'otina a part del govern. Suposo que el fet que sigui tan gran és perquè també té partidaris... Sí, del govern també tenen partidaris. Hi ha molta gent que és independentista, però molta més del que es creuen.
Tu creus que la gent avui en l'any que estem es planteja anar a sac o que sigui? Vols dir que tots no estem una miqueta escaldats i mantindrà el terrenyet que no me'l toquin? És molt complicat això. Jo no veig la gent amb ganes de tirar-se al carrer. No, és veritat.
Potser hi ha una alegria, una filosofia o pensar que es pot fer d'una altra manera, però tirar-se al carrer com ens pretéri jo espero que no.
Escolta, espero, espero, pel bé dels meus nets i del meu fill i de tota la gent que ve darrere. No sé el que passarà, no ho sé, però pot passar. Espero que avui en dia anem d'una altra manera, no? No estem tan desesperats com l'any 32, ni el 40, ni el 45. Avui en dia han canviat coses. Han canviat molt, llavors crec que la via té que ser el diàleg, té que ser el parlar.
Pots imaginar a la gent que hi hagi diàleg. Si no estàs amb mi... Home, no. És que jo no abogo per aquest... És que jo no abogo per aquest... Jo dic que pot passar. Ja, però espero que no.
Jo espero que no. Potser donar-los una mica d'escarment als que estan a dalt. Potser espantar-los una mica. Com frenes? La mica d'escarment que me frenes. Ja quan has començat.
Sí, sí, és fotut això. És complicat. És complicat, perdona. No, no, amb aquesta encara te l'acceptem. No, però a mi em fa una miqueta de por i de recants aquestes coses. Sí, sí. Ja et dic, no per mi. Però per això dic que l'Assemblea en general és el més prudent fins i tot que ara anticipava el Josep. I aquí també creu que és massa prudent. Ja va per tot. No, bueno, sembla que per això he dit que em semblava que estava una miqueta
més tranquils, sense llenyar el foc. Tu has de pensar que jo parlo d'aquesta manera, però jo fins i encara hi estic en aquesta situació que l'independentisme no és el que a mi m'agrada, el que a mi m'agradaria és la desaparició dels estats.
La desaparició dels estats, de l'estat francès, de l'estat italià, de l'estat i quedar l'Europa de les regions. Com si fóssim Estats Units. Exacte.
Sí, però això sí que és una utòpia. Una utòpia. Una utòpia a 50 anys vista. Home, es podia haver fet fa un temps, no? La realitat és que els estats estan cedint soberania. És a dir, els estats ara ja no tenen una moneda pròpia.
ja és una manera comú. Les polítiques també venen dictades. Els estats ara no tenen fronteres. Els estats europeus no tenen fronteres. Els estats tenen un tribunal a Estrasburg que també regeix per tots. Cuidado, els estats han anat perdent sobirania i aquest procés
més que anar enrere aniran endavant. El món està girant. La gent que fa 40 o 50 anys es pensessin que avui en dia estaríem parlant d'això,
30 anys o 40, què dius, vas explicant una pel·lícula de Walt Disney, no? Vull dir que ha anat evolucionant tot tant que... Sóc més partidari de la desaparició dels estats, és a dir, que Europa sigui un estat federal amb les regions europees que hi ha, que n'hi ha moltes, que cada una de per si té les seves característiques, té les seves
I la seva problemàtica també. I també podria tenir les seves lleis. Pensem, per exemple, l'estat federal dels Estats Units. Més que l'estat federal, han agafat coses dels confederals. No tenen una sola llei. Et trobes que dalt es regeix per unes lleis,
Tens lleis diferents. Tens que la policia d'un estat no pot entrar a l'altre estat. Això és confederal, més que federal. Van llenguanyar els federals però en canvi van adoptar moltes coses dels confedrals.
Amb el meu mirall tampoc seria els Estats Units, ja t'ho dic. És un altre exemple de gran potència que funcionen d'una altra manera. Amb les seves mancances i les seves zones negres també. És que la gent a vegades passa que Nova York no és Amèrica, Nova York és Nova York.
l'Amèrica és el que hi ha a Amèrica. L'Amèrica profunda. L'Amèrica és Nova York. És a la carrer la setima, la sexta, la quinta i si surts a la tercera ja t'atracen i et maten ja, directament. No home no, és que clar... Ja exacte, depèn de tot el món de cada estat. Hi ha extrems i extrems també. Jo he anat a Nova York quatre o cinc vegades perquè m'entusiasme el teatre i el món que...
A les 9 de la nit jo cap a l'hotel.
Surs de Nova York i no té res a veure. És una altra història. Doncs amb aquesta reflexió avui, molt interessant, acabem aquesta tertúlia. Gràcies Josep i Carme. Tornem dilluns que ve amb més tertúlia. Exacte, el Vicenç i el Jaume queden també saludats. Que vagi molt bé, bon dia.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. Els municipis demanen compensacions si la Generalitat acaba privatitzant les depuradores. El món local alerta d'un altre possible encariment de l'aigua. Catalunya és la segona comunitat autònoma on més ha pujat la compravenda de pisos i cases al llarg de l'últim any i la tercera on s'han venut més aviratges al setembre. Avui han començat les obres a Sant Sadorní de Noia per construir una nova piscina exterior municipal.
Esports de dos quarts d'una reuneixen els organitzadors del Jocs Mediterranis Tarragona 2017 per preparar la visita que farà a finals de mes al Comitè Internacional. I en futbol Lluís Alvesa és el nou tècnic del Castelldefels.
El món local exigeix compensacions si el govern català decideix finalment privatitzar la gestió de les depuradores. Els municipis alerten la Generalitat que no li serà fàcil privatitzar aquest sector, ja que la major part d'aquests equipaments d'aquestes instal·lacions són de propietat municipal.
i temen que l'operació es tradueixi en un encariment del rebut després d'una nova pujada de l'aigua que ja hi haurà amb el nou any. L'àrea metropolitana de Barcelona s'assuma a les crítiques que també han fet des de la xarxa de comunicació local, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis. Assumpte, Escarp és vicepresidenta de l'àrea metropolitana de Barcelona. Creiem que no té massa lògica, diríem, la depuració i la distribució està sempre en mans del món local, que, a més,
Així s'ho estableix la llei, també del règim local. No entenem per què s'ha d'aconseguir altres coses, perquè el que és evident és que la major ingressos, qui tingui la concessió, ho recuperarà a través del CAN. 8 de cada 10 depuradores a Catalunya són propietat dels ajuntaments o bé estan ubicades en terrenys municipals. Pudeguem en titulars. Catalunya és la segona comunitat autònoma on més ha pujat la compra-venda de pisos i cases al llarg de l'últim any, la tercera on s'han venut més habitatges el mes de setembre passat.
Són xifres de l'Institut Nacional d'Estatística. La taxa interanual de compra d'habitatge ha augmentat a Catalunya el 9% des de setembre de l'any passat fins al setembre d'enguany. La comunitat autònoma on més ha pujat són les Illes Canàries. I pel que fa al nombre absolut d'operacions de compra de vivendes, Catalunya ha estat la tercera al setembre amb prop de 3.800 vendes signades. En primer lloc s'ha situat el país valencià.
El conjunt de l'Estat per primer cop en els últims quatre anys, segons Liner, hi ha hagut un augment intermensual. Entre agost i setembre, les vendes immobiliàries han pujat més de l'1%. Ja està extingit l'incendi que hi ha hagut aquest matí en un hostal del municipi de Set Cases a la comarca del Ripollès. Les persones que han hagut de ser evacuades per prevenció ja hi han tornat de forma progressiva segons fons dels bombers. El foc s'ha declarat a dos quarts de deu del matí en una habitació que ha cremat completament. El foc s'ha originat per un curt circuit i el fum ha afectat tres habitacions més.
El Consorci d'aigües de Tarragona ha confirmat a la xarxa de comunicació local que el subministrament, el Barcelona Wall, està garantit. A més, assegura que la instal·lació d'aquest macroprojecte no farà que les tarifes d'aigües s'apugin a la zona.
El Consorci d'Aigua d'Esterragona assegura que en els darrers 10 anys el consum d'aigua a la seixantena de municipis que abasteix la zona ha baixat més d'un 11%. Per aquest motiu asseguren que la instal·lació dels hotels de Barcelona World no suposaran cap problema. El gerent del Consorci Salvador Plana ho ha assegurat a la xarxa. Vilaseca Salou té una reserva important d'aigua i per tant per Barcelona World entre la reserva que té Vilaseca Salou i després aquests recursos
de la indústria es pot fer sense cap problema front al projecte aquest, que de totes maneres tampoc no sabem molt bé quin serà el consum final d'aquest complex. Ara fa un any va entrar en servei una planta que permet a la indústria petroquímica de Tarragona utilitzar aigua de depuradora. Avui han començat les obres de Sansadornir de Noia per construir una nova piscina exterior. Estarà a punt l'estiu de l'any vinent. Ràdio Sansadornir. Ernest Gili, bon dia.
Bon dia. Aquest dilluns han començat les obres de construcció d'una nova piscina exterior a la zona esportiva de Sant Sadorní de Noia. Es tracta d'un nou bar de 25x12 metres que es construirà un espai que actualment ocupava la zona de descans i Solarium. Amb aquesta obra es posarà punt final a un dèficit d'infraestructures i també legal que s'arrossegava des de feia vuit anys, ja que la Vila no disposava de piscina d'estiu separada per a infants i adults. Susana Mérida és alcaldesa i regidora d'Esports de l'Ajuntament de Sant Sadorní.
Todes les piscines externes necessiten que la seva zona infantil i la zona adulta estigui completament separada perquè els cicles de renovació de l'aigua amb la infantil i amb l'adulta són diferents. A banda de construir el nou base exterior per adults, l'actual piscina d'estiu es rehabilitarà i s'aixecarà al terra per tal d'adaptar-la al públic infantil. La previsió apunta que les obres amb un pressupost de 490.000 euros finalitzaran el maig de 2014 i per tant estaran a punt per l'inici de la temporada d'estiu.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'autobús L10 arribarà al Mas Llull el proper 25 de novembre. L'autobús connectarà el barri amb el nuclear urbà de Sant Just abans del previst, ja que la data oficial era el dia 1 de desembre. Ja s'han instal·lat dues parades al barri i l'autobús, per tant, començarà a circular el dia 25 de novembre amb una freqüència de pas de 40 minuts.
Més qüestions, la directora general de Mat Immobiliaris, immaculada a Mat rep el premi IVEC 2013 per empresàries d'èxit. IVEC és una xarxa internacional d'empresàries per impulsar el paper de les dones empresàries i han guanyat la trajectòria d'immaculada a Mat al capdavant de la immobiliària amb seu a Sant Just.
Aquesta edició s'ha premiat la carrera d'una vintena d'empresàries d'arreu del món en una iniciativa de la Càmbra de Comerç de Barcelona amb altres càmbres, com la de Manhattan. A més de Mat, Judith Viader, directora general de la companyia Frit Ravits, ha estat una de les guardonades. Els premis IBEX s'han lliurat aquest cap de setmana a Lima, a Perú, amb la presència també del president de la Càmbra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
I un apunt més al Centre Cívic. Joan Maragall acollirà la setmana que ve dos tallers en el marc de la Semana Europea de la Prevenció de Residus. Dilluns a dos quarts de 7 de la tarda tindrà lloc un taller de reparació de petits electrodomèstics i dimecres 20, a la mateixa hora, un taller de joieria utilitzant càpsules de cafè. Tots dos tallers acarreixen fer les inscripcions prèviament perquè les places són limitades. A més d'altra banda, Cuina Miracle tornarà a fer un curs de cuina al Centre Cívic
que també requereix inscripció prèvia. Serà dimarts 19 de novembre a dos quarts de set i es tractarà d'una aula de cuina de risottos. El preu per participar-hi és de 9 euros en 73 i cal 8 persones com a mínim perquè és fàcil tallar. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora. Més ampliada, els Sant Just Notícies d'edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I guess I could fill up with things that I don't know about you, baby. You're not misunderstood but you got, you got to go.
When you start talking, I start walking. Lies, lies, lies. Don't leave the world and don't chew. The devil has his eye on you, girl. When you start talking, I start walking. Lies, lies, lies.
So don't forget your seat belt. Don't you think of picking up the phone? Better say your prayers, cos you're never gonna make it home. Did you miss the stop sign? Now the last decision was your last. Cos you can't come back once lying in the broken glass. You can't say, can't you say, who gets the last laugh? No. You're living in a fantasy. Don't even know reality.
Estem escoltant just a la fusta.
Ara passant 10 minuts de les 12 del migdia saludem la Maria Quintana. Bon dia Maria, què tal? Molt bon dia. Per parlar d'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justens. En què esteu preparant, en què se'n treballen aquests dies? Aquests dies estem treballant allà, jo demà ja poso fil a l'agulla, dels poemes que hem de llegir a la vetllada poètica que fem sempre pel Nadal, que serà el 21 de desembre.
I després també avui volia comentar que el dia 20, espera que miro la data, per no equivocar-me, ens sembla que és el 25... De novembre? No, de gener. Ah, encara queda, eh? Sí, però ja en parlem. El 25 de gener es farà una passejada cap a Sant Pira Martí, perquè farà 75 anys que les tropes van entrar, les tropes invasores, per dir-ho així.
Van entrar per Sant Just. El 39. Cap a Sant Pere Martí. Llavors es farà si vol anar a la mateixa hora. A la cinc de la tarda. Ja sabem que dirà la gent que es fa fosc. No hi ha problema. Posarem cotxes. El que calgui. Ja comença a llargar-se el dia. Com que començarà a la cinc i acabarà més tard, és per això. Això ho farà el Francesc Riera, que tant ell com el Julio Ochoa són un tàndem
que sempre van molt ben coordinats amb aquestes coses i crec que és una cosa que pot ser molt interessant descobrir coses que han passat a casa nostra. És a dir que el 2014 ja serà una mica aquest any d'anar recordant i veig que comenceu forts ja al gener. Un any fort, sí.
Després també volia comentar que la família Mans, que viu al passat de Sant Lluís, tenen unes eines de mineria, perquè l'avi o el pare, ara no puc recordar-te exactament quin dels dos, era minera. I doncs al centre d'estudis aquesta gent ens ha ofert de poder fer museables, les seves eines, i les estem calificant i posant en ordre. De feina se'n fa molta.
Ja dic, sempre ho repeteixo, és de formigueta, però se'n fa. Ara exacte, aquest parell de mesos esteu centrats en l'acte poètic i ja amb tot el que més tòric de l'any que ve. No, però hi ha gent que està fent altres coses, perquè també no deixen d'haver-hi les reunions dels desapareguts i mals de la Guerra Civil, que encara en surten.
No t'ho perdis, encara en surten. I després també volia fer una crida a la gent del poble que ens escolti, que miri les parets, perquè estem buscant una paret. Estem buscant una paret que dongui el sud-est, prou gran per posar un rellotge de sol.
Ah, sí? Sí. Però és clar, ens estem mirant i cada vegada la junta surt. I aquesta paret, i aquesta altra paret... I per què no us convencen, les que surten? No, perquè han de ser de cara... No, és que les que surtin ja hi ha parets, però han de donar les condicions exactes per poder-hi posar un rellotge de sol. És a dir, si tu estàs mirant... Si tu estàs mirant més cap aquí. Cap a la penya del moro, no?
Hem de mirar l'encarament. A Can Gynastà em sembla que en té un ja. No, a veure, s'està buscant. Potser se n'ha trobat un, però si la gent té idees, que ens les digui. Perquè tenim una comissió que busca parets. Llavors nosaltres volem fer el rellotge de sol.
i valdria la pena que, com que és una cosa per Sant Just, qui vulgui participar-hi a buscar el que busqui, no? Un relatge de sola espacial, per algun motiu en concret? Seria el del centre d'estudis. Bé, això és el que hi ha. Hi ha més coses, lògicament, perquè també s'estan preparant uns cursos de coneixement sant justens, però segurament hi haurà una xerrada, però no d'un sol dia. Em sembla que serà més això s'està preparant sobre la Sanson.
Tot això de cara al 2014 també? Sí, començament del 2014. I les missalànies, corresponents també. Però tot això porta a anar-ho preparant, anar a fer... Molts frens oberts. No, i a més a més s'ha d'anar cubant. L'arròs no es pot presentar sense cubar.
Per tant, les coses s'han de fer i de vegades penses que n'hi ha més de pressa, de vegades, lògicament, impliques més gent i tothom té la disponibilitat que tu voldries en aquell moment i has d'estar una mica pendent de les possibilitats de la gent que tu t'interessa que vinguin. Tot això ho estem treballant i ja ho sabeu. Paret, vetlla de poètica i després també la caminada de les tropes.
Exacte. Doncs ho tindrem en compte, Maria. Moltes gràcies. A vosaltres. Anem dilluns que ve. Que vagi molt bé. Adéu. Bona setmana. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Ácbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Passa un minut d'un quart d'una del migdia, és moment de parlar d'economia, com cada dilluns amb el Manel Ripoll. Bon dia Manel, què tal? Hola, bon dia Carme. Avui continuem parlant de diferents fenòmens relacionats amb la inflació i la setmana passada ja ens vas avançar que avui tocaria parlar de la hiperinflació.
Exacte, sí. Portàvem dues setmanes en què vam estar introduint, en primer lloc, el que era l'IPC. Després, la setmana passada, vam aprofundir una mica en algun dels motius pel quals existia inflació. I avui, per acabar, potser amb aquest bloc temàtic,
Tenia la idea de parlar d'aquest cas extrem, que és la hiperinflació, i potser per contrastar amb el que s'ha anat comentant d'una paraula estranya que ha sortit d'aquests dies, el tema de la deflació.
que seria tot el contrari del que parlarem avui, que és quan els preus, en vez de pujar, que és el que m'està explicant totes aquestes setmanes, comencessin a retrocedir, comencessin a baixar. Però avui parlarem més d'aquest tema de la hiperinflació i ja veurem si la setmana que ve, encara ho estic acabant de mirar o no,
He vist un tema interessant que intenta explicar el motiu per al qual Alemanya té tanta aversió a la inflació i té tanta preocupació amb tot aquest tema i sempre intenta que la inflació es mantingui en uns estàndards.
Doncs segurament va molt lligat amb aquests casos extrems que han existit al llarg de la història i que ells els van patir amb primera persona i que no volen que sota cap circumstància torni a passar. Són els traumes de cada país, no? Exacte. Doncs centrem-nos avui en el tema de la hiperinflació. Primer de tot anem a entrar directament al concepte, què vol dir tot plegat?
Recordem una mica quan vam comentar el que era la inflació, que és la situació, és el moment en el qual l'índex de preus al consum puja, és a dir, els preus en general puja en respecte a l'any anterior. Llavors nosaltres, més o menys, estem acostumats a veure que els preus puguin augmentar entre un 2 o un 3%, és el que estem acostumats a que es parli d'aquestes xifres d'inflació.
Per contra, la gent que va durar l'època del postfranquisme, que als anys 70, ells recordaran uns índexs de preus molt diferents els que tenim avui en dia. Cada any podria haver un increment de preus d'un 25, un 30%, que és una inflació molt més considerable que la que tenim avui en dia. Això són diferents casos d'inflació, però en cap cas és el tema de hiperinflació,
per inflació hauríem de parlar de milions i milions percents. Serien aquests exemples que avui intentarem explicar una mica perquè de veritat és que és difícil inclús per nosaltres comprendre avui en dia aquest concepte o que pugui passar una cosa així perquè estem nosaltres molt acostumats a aquests 2-3%. No ens ho imaginem gaire. Exacte. És el fet que els preus cada hora o inclús cada minut puguin estar pujant i incrementant-se.
De fet, el cas extrem, en un exemple, perquè en poguessin tenir clar,
La hiperinflació seria que, per exemple, si t'entressis a un bar i demanessis una cervesa, si hi hagués un període de hiperinflació, no en demanaries una, sinó que en demanaries dues i les pagaries al moment, no quan haguessis acabat de consumir-les, sinó al principi, perquè només en l'estona que passaria, en el temps que te n'estaries prenent una i demanessis la segona, els preus ja haurien canviat.
Per fer un símil amb la medicina, el tema de la hiperinflació seria com un atac de cor per l'economia. Seria aquests moments en què hi ha un sotrac molt sobtat i molt fort.
per comparar una mica perquè la gent se'n pugui fer una idea. I per què passa normalment? Doncs normalment passa, la setmana passada ja ho vam comentar una mica perquè, per alguna raó, normalment els casos més estudiats i els casos que més clarament es veu és quan hi han hagut guerres,
els governs es veuen obligats a gastar molts diners i a fer ús d'aquella màquina que vam explicar la setmana passada que tots els governs quan terem més o menys control sobre el banc central poden tenir accés, que és la màquina de fer diners. Quan el govern aconsegueix ficar-hi mà en aquesta màquina i comença
a tenir aquesta temptació de començar a imprimir diners per començar a comprar i a començar a pagar tot de coses, el que provoca és que els preus comenci a pujar perquè els diners que hi ha, com que n'hi ha masses, comencen a perdre valors. El que explicàvem la setmana passada, d'aquells dos porcs, cada si valien dos euros. Si hi havia dos euros valia cada un un euro, si en canvi l'economia hi ficàvem dos mil euros, només pel fet que ara hi havia més diners a l'economia, aquells porcs havien augmentat el seu valor i cada un valia aquells mil euros.
és per aquest fet, de la qual comença a haver massa quantitat de diners, doncs passa això, és que els diners comencen a perdre valor i les coses comencen a valdre més diners simplement perquè n'hi ha més en l'economia.
I tens algun exemple, no, per exemple? Sí, alguns casos, més que res són casos curiosos, però que ens permeten... I de fa temps, no, segurament? Quedar-nos l'atenció i ens amb la idea dels efectes que pot tenir aquesta hiperinflació. De fet, l'any 85 a Bolívia hi va haver un cas de hiperinflació molt important.
i s'explica l'anècdota o el cas d'un treballador que tornava de tota la setmana a treballar i portava els diners que li havien pagat de tota la setmana. Com que hi havia molta inflació a Bolívia en aquella època, li havien pagat amb un carreter ple de bitllets i aquests bitllets gairebé no tenien valor, pel que hem estat comentant que com més quantitat de
de diners hi ha en l'economia, menys valor tenen aquests bitllets. I ell, tornant cap a casa, va veure un accident al mig del camí, va decidir deixar el carretó allà al costat i anar a ajudar-los. I quan va tornar es va trobar que el carretó ja no hi era. Però el que sí que hi havia que havien deixat eren tots els bitllets allà perquè a penes tenien valor aquells diners i valia molt més el simple carretó que la quantitat de diners que portava aquell home que li havien pagat al cap de la setmana.
És molt visual aquest exemple. És per fer-te una idea de com es pot arribar a depreciar el valor del paper moneda pel fet que hi hagi una hiperinflació en un país concret. I quines altres hiperinflacions han estat de les més destacades de la història?
Possiblement les més estudiades i les més destacades són les que hi van haver a Europa després de la Primera Guerra Mundial, quan els aliats que van ser els que van guanyar la Primera Guerra Mundial van obligar els partidors, tan alemanys, austríacs, húngars, a apagar els costos de la guerra.
Per això Alemanya va patir bastant en aquest sentit. Ells es trobaven que havien acabat un període de guerres. Estaven tota la indústria i l'economia devastada i els demanaven pagar una quantitat de diners que no tenien. L'única opció que se'ls va acudir en aquell moment a fer va ser començar a utilitzar la màquina de fer diners i començar a imprimir diners.
La vegada que els anaven pagant una part, ho anaven pagant amb aquells diners, però el que van provocar va ser un procés de hiperinflació que va empobrir encara més la població i va crear aquesta hiperinflació dels anys 20 amb la conseqüent frustració i pobresa que es comenten alguns historiadors, que va ser el germen que el nazisme pogués arribar al poder i que després començés la segona guerra mundial.
I canviant una mica de tema, també vols parlar d'alguna cosa més actual, no? Per això, relacionada una mica amb tot aquest tema. Amb tot això, per veure que tot això no són coses que només estan als llibres d'històries, són coses que han passat i que no podrien tornar a passar. Ara ja no se'n parla tant, però sí que hi va haver-hi un temps que, sobretot a Grècia, es barallava l'opció de que per poder sortir de la crisi es deien alguns experts que a Grècia sortís de l'Europa
i llavors podria tornar amb el sistema de la dracma i podria tornar a tenir la capacitat de crear diners i podria tenir tota aquesta capacitat. Ara bé, això és perillós perquè si realment s'hagués fet això o Grècia s'ho continués plantejant
El fet de sortir de l'euro provocaria que el govern grec recuperés aquesta màquina de fer diners i, per tant, pogués començar a imprimir diners per pagar aquest deute tan galopant que té.
i per tant el que podria provocar més que una solució seria un greu problema d'hiperinflació. A dins de Grècia o a la resta de països? A dins de Grècia. Es provocaria aquesta hiperinflació que seria semblant a l'aviscuda als països de l'Europa central als anys 20. O sigui, hi hauria diners però les coses costarien molt més, no? Exacte, perquè començaria, és el que em comenta la setmana passada, començaria a haver-hi tanta quantitat de diners,
que perdrien el seu valor. Complicat d'entendre, eh, de primeres. Realment tot aquest món del preu del diner i tot plegat és... Sí, sí, és complicat d'entendre i per això sempre fiquem aquests exemples i anem barrejant amb això perquè si no costa una mica d'entendre i més que definim la hiperinflació, doncs l'expliquem a través d'aquests exemples perquè la gent vegi visualment els efectes que pot tenir una cosa així.
Doncs moltes gràcies Manel, i tornem la setmana que ve. No sé si encara has dit que potser... No ho sé, millor miràvem això de per què Alemanya té tanta por al tema de la inflació, i veiem una mica per què són tant des del nostre punt de vista tan quadrats amb aquest tema, o millor ja canviem de tema i ja comencem amb algun altre. Amb algun altre blog. Doncs ho descobrirem la setmana que ve, moltes gràcies Manel, que vagi molt bé, i bon dia, bona setmana. Adéu, bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio d'Es Bern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, yoga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-9671, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
En punt dos, quarts d'una del migdia, a aquesta hora saludem la Maica Dueñas, directora de Just Teatre, que la tenim a l'altre cantó del telèfon. Bon dia, Maica. Hola, bon dia.
Avui, per parlar d'aquest homenatge que Just Teatre va fer ahir diumenge, Miquel Martí Pol, justament avui és el dia en què fa deu anys que va morir el poeta. Vam parlar la setmana passada, dijous, abans que féssiu aquesta obra, però volíem saber avui com va anar tot plegat ahir. Doncs mira, va anar molt, molt, molt bé, la veritat.
L'espectacle era un espectacle de petit format, un recital de poemes, però a més a més hi havia una veu que era la de Miquel Simó, també un company de la ràdio, que explicava una mica la vida del poeta, i després vam fer 22 poemes i 3 cançons. Teníem 3 músics, 2 guitarres, un contrabaix,
i la gent va aplaudir molt, tant és així que teníem previst la primera i la segona sortida d'aplaudiments, les glòries que es diuen, i van haver de sortir una altra vegada més perquè el públic continuava aplaudint. Els teus actors van posar la veu als poemes, m'agradaria dir-los, eren la Pilar Bessas, la Montserrat Sala, la Teresa Solà,
la Maria Josefandos, la Núria García, i després els homes, que eren el Vicenç Rodríguez, el Joan Sàlvia, el Francesc Giral, el Manel Riba, el Joan Borràs. I, com ja he dit, la veu en off que explicava la seva vida, la vida del poeta, del Miquel Martí Pol, era la del Miquel Simó. I bé, doncs les cançons van agradar molt, inclús en un moment donat la gent va començar a fer...
a fer palmes, no? Sí, es van animar, també, no? I va estar bé, va ser... era un espectacle senzill, però que va resultar... doncs que va agradar molt al públic. Home, a més a més és un d'aquests actes que suposo que sempre hi ha el dubte de com anirà i tot plegat, però que en el fons un homenatge a Miquel Martí Pol suposo que la gent encara té ganes de rendir homenatge. Sí, a veure, la veritat és que a mi m'agrada molt els poemes que té, tant els que parlen una mica de la seva vida
anterior a la malaltia, com després de la malaltia, diuen coses molt maques i molt grosses, a vegades. Parla molt de la gent que treballava a la fàbrica, que era una mica com... No sé si has vist la sèrie aquesta, Diu-lo a Colònia, que explicava una mica la vida en una colònia... en una colònia textil. Sí. Doncs ell ha viscut això i n'hi ha poemes que realment...
Quan vaig veure la sèrie vaig pensar, mira, aquest poema és exactament la vida, per exemple, de la Leonor, que parla d'una noia de 14 anys que va entrar a la fàbrica que tenia 14 anys i 3 hores, vull dir, a treballar. I parla de la gent que estava treballant allà i que tenia com el destí ja marcat i que no podien sortir-se d'aquest destí, d'estar tot el dia treballant a la fàbrica.
O sigui que jo penso que els poemes del Martí Pol, a veure, no tots, però molts d'ells, són com històries petites, històries de la gent que va conviure ell, o com la gent que estava allà a la fàbrica, o després ja quan s'enamora de la Dolors, la seva primera dona... També hi ha poemes maquíssims que parlen d'amor i parlen de passió, de passió física, eh?
O sigui que, bueno, jo penso que és un poeta que s'ha de llegir. El que passa és que té molta, molta, molta, molta... No s'acaba, eh? Molt, molta, molt... treball fet. I llavors és difícil escollir. Pensa que nosaltres vam fer dos espectacles fa 10 anys. Sí. Bueno, ja ho vam explicar l'altre dia. Ell estava convidat i havia confirmat la seva assistència al primer que vam fer sobre ell, sobre la seva vida.
i va morir abans que nosaltres estrenéssim, no? Doncs pensa que dels dos espectacles i d'aquest no hi ha ni un poema que sigui el mateix. Perquè és que té tanta, tanta, tanta cosa escrita que pots fer un espectacle cada... jo no diria cada mes, però ben bé com quatre espectacles a anys podríem fer i no acabaries en anys, eh? Ja.
Va treballar molt aquest home.
Va quedar bé. Fa justícia, també, tot plegat, no? Doncs agraïm que ens hagis explicat una mica mai com va anar ahir aquest acte d'homenatge a Miquel Martí Pol. Justament, doncs, avui, com que és aquest desaniversari, hem volgut, també, recordar-lo d'aquesta manera. Veu iniciar, també, una manera de... Era una entrada gratuïta, però es podia pagar, com si diguéssim, el sortit de l'espectacle. No sé com va anar, això. Ah, va anar bé. Home, a veure...
Sí, va anar bé, va anar bé. Van haver-hi més o menys una 60 persones que van venir i suposo que unes van posar alguna cosa i altres no, no ho sé. Va anar bé, va anar bé. Va ser maco, a més a més. És aquesta taquilla oberta, no? Sí. Va com va, doncs. Aquesta taquilla que pots entrar a veure l'espectacle i si després t'agrada, doncs posar més o menys diners a la caixeta.
Va estar bé tot plegat. Molt bé, Maica, doncs moltes gràcies. Ens trobem una altra vegada a dijous aquí a la ràdio. Molt bé, adeu. Que vagi molt bé, bon dia.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit, de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegim de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta, al Magazine del Matí.
Dos quarts i mig d'una del migdia que estarem parlant d'esport d'aquí Sant Just perquè ahir va tenir lloc el cross del Latisma i ara saludem el president del club de Latisma Sant Just, el Carles Martínez, molt bon dia. Hola, bon dia. Un cross que va tenir molt d'èxit, no? Sí, sí, és el sisè any que el fem i aquesta vegada ha vingut molta més gent que l'any passat. I és la sisena vegada, és a dir que és una d'aquestes activitats que suposo que any rere any va agafant força i es va consolidant.
Sí, vam començar que el primer any eren 130 nens i nenes d'edats entre 5 i 16-17 anys i aquest any ja hem tingut 330, o sigui, en 6 anys hem augmentat 200 persones de resistència. Déu-n'hi-do. I com heu aconseguit aquest augment? Heu fet més promoció? Hi ha gent més interessada en fer el latisme? D'on creieu que haver tot plegat? Bàsicament és que els clubs del voltant cada vegada han vist que el cross funciona
i entre ells s'han parlat i es van animant i pràcticament ja venen tots els clubs del Baix Ubergat. I després la promoció, nosaltres fem a les escoles de Sant Lluís. El que sí que hem fet, hem repartit mil líptics i no han vingut gaires de les escoles. Intentarem a veure si aconseguim que vinguin més gent de les escoles. Costa una mica més, no? Suposo que de moment el que funciona és més a nivell de clubs de la comarca.
Sí, perquè els nens, suposo que també, de les escoles, pensen... la idea ja i vindran gent de clubs i després quedarem molt enrere, però les distàncies són adequades per tothom i intentem que al final tothom té una bossa amb obsequis i regals, siguis el primer o siguis l'últim. És a dir, que ahir a banda que evidentment sempre hi ha algú que guanya o uns quants que guanyen tot plegat, tots els nens que venien s'ho podien passar bé i alhora tenien una mica de recompensa.
Sí, sí, tots s'ho passen bé, són distàncies agressives seguibles, i tothom té la seva bosseta, i l'important és això, que s'ho facin bé, que hi hagi un esport diferent, que hi hagi un ambient que és molt més diferent d'altres esports, que és molt més cordial. És una experiència que aconsegueix totes les nens. De fet, sempre venen alguns de les escoles i els que venen repeteixen normalment.
330 nens i nenes van participar, déu-n'hi-do la xifra, no? Vull dir que hi ha nens interessats en aquest esport. Sí, també el que passa és que fem 12 curses. Fem curses des del 5 fins al 16, 17 i cada cursa per sexes també. Els 330 no corren a la vegada. Hi ha curses que surten 15, hi ha curses que surten 60, depèn de l'edat. Més grans surten menys, això com sempre.
Però bueno, a la cursa dels petits sortien molts i els pares corrien darrere també. És entretingut. I això és molt seqüencial. Tot el matí, durant tot el matí, es fan les altres curses. És una cosa que no és tot de cop, sinó que intentem separar per sexes, per edat... I sobretot els petits tenen medalla fins al vuitè. Tenen copa fins al tercer i medalla fins al vuitè, que també així tenen més nens agraïts i menys nens compents.
Per tant, sobretot el que hi ha és més interessats o més nens i nenes a les edats de, m'imagino, 7, 8, 9 anys, no? Sí, d'aquesta edat ja més, fins als 11, 12, encara els nens, com en tots els esports, fan esport i tal, però ja a partir dels 12, 13, disminueix en tots els esports, disminueixen el volum de nens.
Ja hem d'estudiar més, potser no és el seu, però sobretot de fins als 12 ja tenim un gran volum, tant el cross d'ahir com el club. El club ara mateix ja som a prop de 110 nens i nenes, i tenim de totes les edats.
Això et volia preguntar també que aquests 330 d'ahir, 110, formarien part d'aquest club de latisme Sant Just. És un esport que potser no és dels majoritaris o no és tan popular i no té aquest ressò mediàtic que tindrien altres esports en equip, sobretot, però creieu que hi ha més gent cada cop més interessada o que us va coneixent de mica en mica aquí a Sant Just? Sí, home, sí, perquè ja et dic, sense fer pràcticament publicitat, hem passat aquest any de tenir l'any passat 80 a tenir ara 110 o més. I, bueno, simplement és...
perquè la gent s'ho diu entre ells i mira, el meu fill està fent aquest esport i s'ho comenten i venen a provar i aquest li diu a un altre i així anem a assolir més nens i més entrenadors, també, esclar. Un esport que és molt complet, a més a més. Sí, perquè treballem molt. Existència, flexibilitat, força, velocitat, després coordinació, treballem tot.
De fet, tots els que venen, de vegades alguns fan altres esports i ho noten en el seu esport després. Perquè és com un complement. Clar, els permet millorar després en algun altre... Fins als 17 anys és aquest club del latisme. Bueno, nosaltres vam començar fa 3 o 4 anys a la federació i el que fem és que anem pujant els nens que tenim, o sigui, tenim nens fins del 98 o 97
i no significa que l'any que ve s'hagin de marxar, sinó que les categories van pujant amb els que pujant. O sigui que aquest any tenim fins a tal edat i l'any que ve els tindrem un any més. O sigui, anem pujant cap a dalt, fins que arribin a juniors, sèniors, o sigui... Perquè estem creixent des de la base, diguem. És un club relativament jove, com si diguéssim, no? Sí, sí, sí. Però estem creixent cap amunt i tenim molts infantils del 2000, del 99,
i aquests continuaran pujant i pujant fins que després no no siguin calets, juniors i, bueno, i tinguem ja el club fins a les categories grans. Està content del suport que teniu aquí a Sant Just, doncs, del ressò, de la relació amb l'Ajuntament? Sí, o no, a l'Ajuntament molt bé i amb el tècnic d'esport i el regidor molt bé, la veritat és que ens ajuda molt i, a més a més, no és això que...
que la gent, a poc a poc, ens va conèixer. De fet, de vegades sí que hi ha gent que no sap ni que hi ha un club de latisme. Però, bueno, això a poc a poc ja la gent s'aventarà. Clar. Perquè on practiqueu? Clar, el problema és que aquí no hi ha pistes del latisme. Aquí al... Clar, clar, se'n jus directament, no? Llavors sí que al principi érem a l'Escola Alemanya, però se'ns va quedar petit de seguida. Sí? I anem a les pistes de Sant Feliu, que, bueno, són unes pistes oficials i homologades i...
allà podem fer totes les especialitats, perquè no només fem córrer a resistència, sinó que també fem, doncs, salt d'allargada, salt d'alçada, llançaments, tancar, de tot una mica, saps? O sigui, no només resistència. A l'atletisme hi ha molta gent que es pensa que és només córrer, córrer, córrer. No, o sigui, fem moltes altres disciplines menys cansades, però també agraïdes.
I cadascú les practica totes o algú fa, per exemple, només salt o llançament? Com funciona? Com funciona? Com més grans són, més es defineixen ja per una prova. Però encara així sempre els petits ho practiquen totes i competeixen en totes. I els grans es van definint, però encara així va haver de competir en proves diferents, perquè pot ser que en una edat tu siguis molt àbil en fer tances, però després
t'estanquis, no creixis tant i les tanques no se't donin bé perquè no has crescut gaire i fas bé a alta velocitat o a la llargada. No és fàcil de finir-se de jove. Clar, has d'anar provant una mica i després acabar apostant per una especialitat o altra. Si algú li interessa formar part del Club de Latismes Sant Just, què pot fer, què ha de fer?
Pot enviar un mail a latismasanjus.gmail.com, pot mirar la nostra web, www.latismasanjus, o trucar al 656.365.65, o simplement, doncs, bueno, doncs, venir a les pistes dilluns, dimecres i divendres, que estem a les 5 i mitja set, i informar-se, i poden provar 3 o 4 dies sempre per veure si els agrada.
Perfecte, doncs és fàcil. Avui n'hem parlat a Randons d'aquest Cisa Cross que es va fer ahir al Parc Torreblanca amb el president del Club del Latisme Sant Just, Carles Martínez. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Em volia dir també agrair perquè ahir el cross es fa gràcies a l'ajuda de molts pares, molta gent que col·labora, perquè és un muntatge bastant gran i agrair sobretot a les famílies que ajuden en el seu muntatge, que durant dies i dies estem preparant i el mateix dia també.
Doncs també queda dit aquest agraïment, gràcies Carles i que vagi molt bé. Vinga, gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Adéu.
I ara és moment de parlar d'astronomia, per això, com sempre, saludem a través de l'Skype l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar avui d'un cometa. El cometa ISON. Sí. Sí, ISON. A veure. El nom que té és el C, 2012, S.U. ISON. És un cometa descobert el 21 de setembre del 2012, és a dir, fa més d'un any. Des de l'Observatori Rus, ISON Kislovots.
D'aquí ve el seu nom. Normalment els noms dels cometes portaven el nom de qui el descobria. Normalment, si el descobrien dues persones, doncs tenien dos noms. Per exemple, en tenim un damunt famós, que era el Halebob, on vam descobrir dues persones, el Halebob. I després tenim altres cometes que van passar aquí que eren grans, com, per exemple, era el... Hòstia, ara em surt el nom. Exactament, era...
Just un any abans el Halabob vam tenir el Yakutake. El Yakutake era descobert per un japonès. El problema és que des d'uns anys cap aquí, sobretot per programes, per descobrir asteroides, i en aquest cas també surten cometes, s'ha fet molt automatitzat i han hagut diversos telescopis robòtics, en aquest cas en línier, i ara aquí hi ha l'ISON i n'hi ha més.
són robòtics i per tant estan tota la nit fent fotografies i aquí van trobant petits moviments. La cosa és que aquest cometa va ser descobert fa un any. Això és bastant excepcional, descobrir un cometa amb més d'un any d'entel·lació que passi pel sol.
El que es va poder veure de seguida va ser que aquest cometa passaria molt a prop del sol i bastant a prop de la Terra. Això fa que, si tenim bones condicions,
que és visible a simple vista i bastant espectacular. Bé, això són les previsions. En aquests moments el tenim cap a la matinada, és a dir, surt una mica abans de les 4 de la matinada.
s'està acostant molt al sol, o sigui, ja el tenim, que és cap a la mà tirada, acostant-se cap al sol, a la constel·lació de la verge. Fins que arribi una mica, ja acaba cap a la de la balança. Què passarà, llavors? Hi haurà un moment que el 29 de novembre, 28 de novembre, el 29 de novembre, és quan passarà pel perièl·li. El perièl·li és la part de l'òrbita més a prop del sol.
passarà només a un milió de quilòmetres de la superfície del sol. Això és molt a prop. En principi, el passar tan a prop tindrà molta més calor, haurà d'haver-hi molta més sublimació del gel que porta. Per tant, haurien d'haver-hi més gasos, hauria d'haver-hi més cua. A partir d'aquí, si tot va bé, ara explicarem bé què pot passar.
cap al 26 de desembre, és a dir, un cop hagi passat pel sol, un mes després passarà molt a prop de la Terra. Molt a prop de la Terra vol dir a uns 60 milions de quilòmetres, no tan a prop com ha passat el sol, però això hauria de fer que si anava tot bé el passar pel sol, hi hagi una cua molt espectacular.
No és un cometa periòdic.
No sabem com reaccionarà. Un cometa és una bola de neu bruta.
Per tant, diguem que a partir del desembre pot ser un comet espectacular, però també podria ser que hagués desaparegut i no tinguéssim ni rastre. No seria la primera vegada. Hi ha hagut altres vegades que hi ha un comet que al passar molt a prop del sol, el sol, per la seva gravetat, se'l menja. Menja literalment vol dir que el desfà. Nosaltres ens quedarem amb la part més optimista, és a dir, esperem que pel 29
28-29 de novembre, pràctic molt a prop del sol. Això l'escalfi, faci que tregui molts gasos, la cua sigui enorme, i a partir de llavors, fins al, diguéssim... Fins al 26-27 de desembre, que és quan passarà més a prop de la Terra, a veure, cada vegada anirà perdent lluminositat, però, bueno, separarà més el sol, el veurem més cap a la nit, i, per tant, hauríem de veure una cua, diguéssim, espectacular. Això és el que s'espera.
Per tant, com que la ciència dels cometes no és exacta, perquè mai ens compreaccionaran, doncs només és per fer una crida a la gent que estigui atenta, que a principis de desembre pot ser que tinguem un cometa molt espectacular. Si és així, que no us preocupin, que segurament totes les televisions el trauran... Ens avisaran, segurament. Sí, sí, aquestes coses no se les perden. Serà el gran cometa de Nadal. Ja estic veient els titulars.
Si tot funcionarà i ho esperem, serà un espectacle agraït de veure.
Vam tenir dues grans cometes. Per exemple, la meva afició d'astronomia, tot i tenir-la, aquell moment és quan comences a poder-ho observar, a poder veure quins resultats. Recordem que llavors només hi havia fotografies de carret. Ara tenim les digitals, que són immensament més bones. Això despertarà una curiositat a la gent.
Esperem poder fer observacions i que la gent es pugui veure. A veure com va, doncs, sí, sí. En principi, si tot va bé, s'hauria de veure a simple vista. Si no, com sempre, recomanem uns binoculars de 50 centímetres per dos, són els típics que tenim, el 7x50, si pot ser amb un trípode. I qui tingui un petit telescopi, també es pot observar.
Sempre és recomanable potser millors prismàtics, perquè són més lluminosos, abarquen més camp, és a dir que si té una cua molt llarga la podrem veure tota, en canvi els telescopis fan molt d'augment i el que passa és que llavors... No es veu bé en el conjunt, potser? No es veu tan bé en el seu conjunt, potser?
És el mateix. No tenim una visió tan global del cometa, sinó que veiem detalls i se separen dos trossos.
El sol volarà per sota la constel·lació d'Ufiuq.
El que volem és que el sol estigui més fosc.
aquest bon observació de cometes. El anirem seguint, és a dir, notícies que tinguem, doncs les anirem dient, però bueno, si la gent ja vol començar a intentar veure-ho, doncs intenti observar-ho a la matinada, tot i que fa una mica de mandra i no està lluny. És una hora complicada, segurament. Sí, sí, sí, però bueno, és el que tenen els cometes, que sempre estan a prop del sol, i per tant, o el veiem de matinada o el veiem cap a la tarda.
Molt bé Oriol, doncs n'estarem al cas d'aquest cometa i de tot plegat. En parlarem també aviat i gràcies i tornem la setmana que ve. Aquest dissabte, a partir de les 7 de la tarda, perquè ja tenim fosc quasi a partir de les 5, fem observació des del mil·lenari. El cometa en principi no el veurem perquè surt molt més tard, però bueno, la lluna, si tot va bé i els humors us ho permeten,
i algun planeta que estigui a tiro, doncs intentarem observar-lo, sobretot homes i ben convidats. Perfecte, això a partir de les 7 aquest dissabte. Esperem doncs que el temps l'ajudi i que es pugui fer aquesta observació. Moltes gràcies doncs Oriol, que vagi molt bé. Molt bé, doncs... Adeu, bon dia, fins la setmana que ve. Adeu, adeu.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Justa la fusta. Un minut i una mica més i arribem en punt a la una del migdia. Per tant, tanquem aquest Justa la fusta d'avui dilluns 11 de novembre. Gràcies a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea i els serveis informatius, el Carles R. N. Rius de la previsió del temps. Avui també hem parlat
Amb la primera, tinent d'alcalde Gina Pol, hem fet tertúlia amb la Carla Madó i en Josep Coder, que hem parlat d'economia amb el Manel Ripoll, del Centre d'Estudis Sant Justencs amb la Maria Quintana, també d'astronomia amb l'Oriol Rigat, i a més a més també hem parlat amb el Carles Martínez, president del Club de Latvisme Sant Just, i de l'homenatge que ahir Sant Just va fer amb Just Teatre amb Miquel Martí Pol, amb la Maica Duenyes, directora de Just Teatre, que és qui va fer l'acompanyia que va fer aquest homenatge.
Marxem, us deixem ara amb les notícies de Sant Just, l'informatiu migdia que arriba ara mateix a la 1. Amb l'Andrea Bueno, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dilluns i tornem demà a les 10, com sempre, que vagi bé. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Purnallà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Ácbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. A les dotes, plàvio d'Esver, sintonitzes plàvio d'Esver. La ràdio de Sant Just, 98.1. És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'equip de Govern parlarà dimecres dels reptes i amenaces de l'Ajuntament. L'any que ve, alcalde, regidors i regidores explicaran en un acte públic quins són els objectius i riscos del municipi al 2014. Les prioritats són, entre d'altres, l'educació i els serveis socials. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'Edició migdia d'avui dilluns, 11 de novembre. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
La directora general d'Amat Immobiliaris rep el premi IVEC 2013 per empresàries d'èxit. La trajectòria d'Immaculada a Amat ha estat reconeguda per aquesta xarxa internacional que impulsa el paper de les dones empresàries. Música, teatre i literatura aquest cap de setmana al Festival Espriu. És un dels actes més destacats del novembre literari d'enguany. Tant a dins com a fora de l'ateneu es faran diferents activitats en honor al poeta en el seu centenari.
I aquest cap de setmana tornen els cars de coixinet. 118 cars baixaran pels carrers Freixas i Creu del Padró en la 37a edició de la cursa. Enguany comptaran tres novetats, una aplicació mòbil i la introducció del servei de transport de cars i també d'un taller mecànic.
Bon dia, l'educació, els serveis socials i les actuacions a la via pública seran les prioritats de l'equip de govern l'any que ve. Aquest dimecres, alcalde i regidors i regidores del PSC Iniciativa i Junts per Sant Just ho explicaran en un acte obert a la ciutadania a Can Ginesta. Es detallaran els objectius i riscos del municipi el 2014 i també es farà balanç d'aquest 2013 tot plegat en un acte que porta per títol Sant Just 2014 Balanç, reptes i amenaces. Sant Just Notícies.
Un dels reptes que defafron l'Ajuntament des de fa temps són els topalls per part d'administracions com Generalitat o Govern Central, ja siguin econòmiques o legals, i que afecten els comptes del consistori. Per exemple, les retallades en la Llei de la Dependència o en les beques menjador. Aquestes són qüestions amb les que el Govern Sant Justenc no comptava en el darrer pressupost i que ha hagut d'afrontar per atendre els que més ho necessiten. Ho explica Gina Pol, primera tinent d'alcalde.
Serveis que tu tens finançats per altres administracions i que de sobte et diuen que ja no tenen cobertura econòmica, com s'ha passat amb la llei de dependència o amb la cobertura de les places per l'escola Bressol. Coses que et surten sobre la marxa quan és un servei consolidat amb una demanda que ja existeix o una gent fins i tot que preveu comptar amb aquells diners, com els ha passat a la gent que tenen una àvia, una àvia, una residència i li diuen no, no, ara tu has d'assumir íntegrament sol el cost d'aquest servei.
L'alcalde Josep Pertinyà, d'altra banda, destacava una de les amenaces principals per l'any que ve, l'avantprojecte de Llei de Reforma de l'Administració Local, que afecta als municipis de menys de 20.000 habitants. Sentim-lo el just a la fusta. Home, sobretot la Llei d'Administració, de racionalitzar l'administració, que em fa gràcia aquest nom, no? Però que el fet que no tinguem 20.000 habitants, que això sí que és un tema per moure's la població. Jo no veig ningú que es mogui, o pràcticament ningú, no? És curiós,
com, en aquest cas, s'ha mogut pel tema del cadastre i no s'ha mogut ni per beques de menjador, ni per llei de dependència, ni per la llei d'administració. No sembla que això ens afectarà i molt el fet de no tenir 20.000 habitants. Tot i això, Gina Pol ha destacat que les prioritats per l'any que ve seguiran sent la formació i l'educació i atendre les persones que més ho necessiten. Si abans les prioritats que continuen sent són educació, que es continui treballant perquè cap noi ni cap noia no quedi despenjat del sistema, ja s'ha aconseguit més o curat, perquè la Gina a vegades no ho sap,
Com a ajuntament tu no pots contractar, estàs limitat en contractació. Per tant, t'has hagut de gestionar, de pensar uns plans d'ocupació diferents dels habituals on tu busquis eines externes per contractar gent. Com a nou de l'any que ve és que podem fer inversions en via pública que ara s'havien quedat parades perquè no hi havia finançament.
Pel que fa a la via pública, la primera tinent d'alcalde assegura que l'any que ve no es veuran grans obres al carrer, però sí que s'intentaran assolir compromisos pendents. Un dels més destacats i reivindicats és millorar alguns espais del barri de la plana Vell Soleig. Sentim de nou Gina Pol. Moltes aceres que són estretes perquè la gent pugui passar remenar en condicions.