d'aquesta entitat. Serra i Tudor estan citats a declarar la ciutat de la justícia pel jutge Josep Maria Pijuan, el mateix que porta el cas Palau com a imputats per un presentadelicte d'administració deslleial. Hi ha 52 imputats més.
El pressupost del Teatre Nacional de Catalunya ja ha tocat fons i no preveu més retallades de pressupost. El seu director Xavi Albertí ha reconegut que prima l'estructura del teatre ha estat dolorós però hi veu aspectes positius. Considera que ara el Teatre Nacional de Catalunya és una infraestructura més endreçada.
Un teatre públic i un teatre com el Teatre Nacional amb una volumetria enorme i amb uns costos de despesa general enormes tenia segurament un perill a l'hora de retallar i és que es retallés sobretot en l'àmbit de la seva activitat i no en la seva estructura. Vam haver de voler equilibrar això. Retallar estructures sempre és dolorós però era imprescindible. Afortunadament sembla que aquests tràngols ja han passat.
Albertí també ha explicat que el nou grup de joves actors que formarà el TNC serà una eina per interpretar els clàssics catalans. I a Sal, al Gironès, la plataforma Defectats per la Hipoteca explicarà aquest matí la situació de les famílies que viuen al bloc ocupat des de fa més de mig any. Després que la justícia europea aturés la setmana passada el desallotjament aquesta setmana, el govern central ha d'explicar quina solució dona. Notícies en xarxa.
Molt bon dia passant 5 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la fusta d'avui, dilluns 21 d'octubre.
Tot a punt per explicar-vos un matí més el que passa a Sant Just, acompanyats de primeres i en l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar, en aquest cas, de les notícies del municipi. També en aquesta primera hora farem un repàs de l'actualitat general del dia i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Després ens trobem en aquests dies en què més que tardó encara estem amb aquestes temperatures força altes per l'època de l'any.
Més coses parlarem també avui d'astronomia amb l'Oriol Rigat, que a partir d'avui ens seta també una sèrie de conceptes bàsics de l'astronomia. Avui ens parlarà de la rotació de terra. No riguis, Andrea, perquè són conceptes que tots ens semblen molt bàsics, però després els desconeixem. No ho sé, sí, jo vaig a estudiar això a l'institut o al col·le i se m'ha oblidat. Doncs mira, a partir d'ara, uns quants dilluns podràs recordar-ho.
I també farem tertúlia, com cada dilluns, amb la Joan Algarra. No, amb la Joan Algarra avui no. La farem amb en Josep Coderc, la Carme Madó, el Vicenç Riera, també amb el Jaume Jalabert.
Parlarem del centre d'estudi Sant Just Tengs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, també molt centrat ja en el cap de setmana en aquest Sant Just del carrer. També parlarem de com estan preparant les fulles de tardor perquè recordem que ells dissabte fan aquesta mostra davant del mercat. I a més a més entrevistarem el portaveu del PSC a Sant Just, Joan Basaganyes, això serà cap a un quart d'una del migdia.
Tindrem el Manel Ripoll amb l'economia i, a més a més, també a l'espai de la cuina. Aquesta setmana, receptes de bolets amb el mirador de Sant Just. Home, doncs bé. Promet, promet. Receptes de bolets. Interessant. Just a la fusta. Abans que no el que fem és començar parlant de què és el que passa a Sant Just, i per això, com que hi tenim la Andrea.
Comencem parlant de cars de coixinets. La setmana passada es va obrir el període d'inscripcions per a la cursa de cars d'aquest any.
Tindrà lloc, com dèiem, aquesta 37a edició de la cursa als carrers Freixes i Creu del Pedró i les inscripcions on-line es poden fer fins dijous 31 d'octubre a les 12 de la nit. Les presencials es faran el mateix 31 de 89 del vespre al Casal de Joves.
Aquest any, recordem que les verificacions, els entrenaments i els cronometratges seran dissabte 16 de novembre, de dos quarts de deu del matí a sis de la tarda, i la cursa diumenge de nou a tres. Per tant, si voleu participar, ja sabeu que les inscripcions es poden fer ja a través d'internet.
Perfecte, doncs això d'una banda, més qüestions? Ara parlem d'una conferència que t'enrotlloc demà a la tarda. Soledad Sans impartirà la conferència inaugural del curs escolar. La directora del Carrà Oblau parlarà de la importància de l'art en l'educació dels nens i nenes amb una conferència que porta per títol Art, artistes i pedagogia, recursos senzills a l'encalç d'un objectiu difícil. Ella mateixa, de fet, avançava alguns detalls fa uns dies al Just a la Fusta.
llavors l'he dividit en dues parts, el títol és Art, artistes i pedagogia, i un subtítol, recursos senzills a l'encalç d'un objectiu difícil. Pel títol ja veus una miqueta que és donar recursos als mestres que siguin a l'abast de tots, sempre amb un objectiu més alt, més profund, que vagi a incidir no en el treball concret, sinó en la ment de la criatura.
A partir de 7 de la tarda, a la sala d'actes de la Vagoneta.
Avui entrem en la setmana gran de les festes. Els propers dies tindrem activitats de màgia, concerts i, al cap de setmana, al Sant Justà del carrer. Aquest dimecres tindrem un espectacle de màgia al mil·lenari amb Toni Cors a quarts de 6 de la tarda. Dissabte, concerts a partir de quarts de 12 a la pista exterior de la Bonaigua amb el grup de Papasande Popos i la senyora Tomasa.
A les 9 del matí de diumenge, a les matinades, amb el drac de Sant Just, la colla gegantera i el grup de gralles i taules, i diumenge a partir de les 10, com cada any, al Sant Just al carrer, amb parades d'entitats, de col·lectius, de centres educatius i artesans, amb la paradeta de ràdio d'Esbern, que com enguany fem 30 anys,
hi haurà un programa en directe amb activitats esportives, amb entitats i clubs i, com sempre, tindrà lloc la rossada popular al migdia, els tickets per assistir-hi, doncs costaran 11 euros i els podreu comprar a la plaça Vardague durant tot el matí de diumenge. Doncs només un diumenge que promet, que sembla que farà bon temps, també. Després en parlarem amb el Carles, però ja m'ha comentat que aquest temps que estem tenint ara durarà uns quants dies, o sigui que aquest any no haurem de patir per festes a tardor.
Moltes gràcies, Andrea. Fem com sempre l'apunt musical. Avui parlem... Espera a veure si els tinc a punt. És que tinc un ordinador nou. És veritat, mira, molt bé. Ja tocava, eh? Però encara m'hi he d'acabar d'adaptar. Doncs parlem d'un grup que es diu Neutral Meek Hotel. Ara sí que ens entren. Que bé, no sé si els coneixes. Jo crec que t'agradarien, eh? Sempre et dic el mateix en aquesta secció, però... No, de tu me'n refio. I bé, en tot cas, doncs sembla que...
A l'any que ve s'havien separat i ara tornen a trobar-se. Fa bastant bona pinta, faran una gira mundial que ja ha començat i que arribarà l'any que ve al Primavera Sam 2014.
que tota la gent que acostuma a anar a aquests festivals és molt fànic. Aquest any 2013, enmig del festival ja es va dir confirmació per l'any que ve i la gent va embogir i aquestes coses. En tot cas sonen bastant bé. I aquesta cançó és una de les seves, del seu album Indie Aeroplane, Over The...
Queda l'altre nom del disc. En tot cas, quan tornem les notícies, recovarem el disc del seu?
What a curious life we have found here tonight. There is music that sounds from the street. There are lights in the clouds and there's ghosts all around. Hear a voice that is rolling and ringing through me. Soft and sweet, how the notes all bend and reach above the trees.
How I'd push my fingers through your mouth to make those muscles move. Made your voice so smooth and sweet but now we keep where we don't know. Our secret sleep in winter clothes with one new love so long ago now we don't need it.
What a beautiful place I have found in this world That is circling all around the sun And when we meet on the cloud I'll be laughing out loud I'll be laughing at everyone I see Can't believe how strange it is to be anything at all
Justa la fusta.
Un quart d'ons és el moment ara de parlar de l'actualitat del dia a nivell general i per això tornava a saludar l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Comencem parlant de la notícia principal del dia. Què tenim avui? Doncs un nou xoc diplomàtic entre un govern català i espanyol, si més no amb les dues autoritats més representatives, amb el president de la Generalitat i el president del govern espanyol,
El diari Ara, per exemple, ens diu nou xoc diplomàtic. De fet, aquest és el titular. La Moncloa no vol que el president Mas intervingui en la reunió euromediterrània de dimecres. El govern denuncia la voluntat de reconeixer la Generalitat i oms en parlarà avui en Margallo. En fotografia de portada, el diari Ara ha triat una...
Una imatge de Rajoy i un missatge a Catalunya, diu el president espanyol, va enviar ahir un missatge a Catalunya des de Panamà i va dir que la divisió i la fragmentació són sinònims de pobresa i aïllament. En clara referència, diu el procés sobiranista.
A l'avantguàrdia, el govern Rajoy rebutja que Mas participi en un acte a Barcelona. El president espanyol diu que el fòrum del Mediterrani és una reunió d'estats nacionals i la Generalitat replica que es tracta d'una trobada econòmica i empresarial.
El perièdico també tira per aquest tema. Mas i Rajoy topen per un altre acte institucional, el Pols Territorial Catalunya-Espanya. El president català reclama que no li impedeixin participar en el Fòrum Euro-Mediterrani a Barcelona i Govern i Generalitat intentant llimar diferències a través de Margalló i OMS, també com deia el diari Ara. El punt avui ho tracta també en portada però molt més breu. Diu que Rajoy s'hi torna i vet a Mas en un acte.
I el que ens expliquen avui els diaris. Més coses, ara ens actualitzem aquesta informació a través dels digitals i us expliquem, per exemple, el 324 que ens obre parlant-nos de la doctrina parot que espera sentència d'Estrasburg. Històrics dirigents d'ETA estan pendents de la sentència. En aquesta llista també s'inclouen set membres del Grapo, un del Gal i una quinzena de presos comuns, entre ells almenys vuit agressors sexuals i diversos protagonistes de la crònica negra espanyola
dels últims anys, pendents d'aquesta doctrina paròdica i sentència de Strasburg. Els coixins de plomes poden provocar atenció a fibrosi pulmonar. Investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron han fet el descobriment que permetrà fins a final tractament i llargar la vida dels pacients i en tot cas els metges destaquen que hi ha pocs casos d'aquesta malaltia i que cal que hi hagi una per disposició genètica
perquè apareguin. D'altra banda, Serra i Tudor, avui apareixen davant del jutge pels ous desproporcionats a Caixa Catalunya i, mira, no n'hem parlat abans amb el tema musical, però nova cançó d'o dos, la primera en tres anys, que es titula Ordinary Love, la banda sonora de l'ateli de Nelson Mandela.
Exacte, i només es pot escoltar a través d'aquest tràiler de la pel·lícula de Mandela, Long Walk to Freedom, escrita expressament per aquest film. L'Ara.cat ens obre a la seva edició digital parlant-nos del líder dels liberals europeus que diu que no tindria cap problema
amb una Catalunya independent a la Unió Europea, i també declaracions d'Albert Rivera, que diu que no li agrada com funcionen la sindicatura ni el Tribunal de Comptes. Ho ha dit en l'entrevista els matins de TV3, assegurant que no sap què farà amb tribuna cívica, ni hegara cívica.
Són aquests alguns dels temes principals d'aquest matí. Passem ara a fixar-nos en clau internacional, Andrea. Quines són les notícies principals del dia? Avui ens centrem en una notícia de l'avantguàrdia. Ens parlen d'Alemanya. Diu Llumberda dels socialistes alemanys per negociar amb Merkel. L'ESPD i la CDU-CSU volen una executiva coalició abans de Nadal, més a prop de la Gran Coalició. Aquest és el gran titular.
Un mini-congrés del Partit Socialdemòcrata alemany, l'SPD, va votar ahir majoritàriament a Berlín a favor d'iniciar converses formals de govern amb la coalició de la consellera Angela Merkel. La direcció del partit, clarament partidària, ha de tornar a governar tant si sí com si no se surt amb la seva malgrat l'escepticisme de la base que el novembre tornarà a votar per renair el seu govern. Per tant, l'Avanguardia sentencia que Alemanya està cada vegada més a prop de la gran coalició.
I parlem ara del Canadà. Ens diu que el país vol invalidar el dret a decidir dels cavaquesos. El govern d'Ottawa ha atacat una llei que podria parar l'assessació unilateral. Diu que el 1980 i el 1995 el Quebec, la província francòfona del Canadà, va celebrar dos referèndums, l'opció independentista va perdre, però la disputa sobre les condicions d'una altra consulta i sobre la possible assessació continua oberta.
i ara sembla ser Cautagua, la capital, vol deixar clar que la província no pot separar-se unilateralment. I en fotografia a l'avantguàrdia acompanya aquest articular una imatge d'alguns independentistes cavaquesos en el referèndum del 1995.
Doncs són alguns dels temes d'avui dimecres que llegim als diaris i fixem en les pàgines d'internacional, ara tornem una mica enrere, per mirar què passava un 21 d'octubre d'algun altre any. Per exemple, comencem pel 21 d'octubre de l'any 1993.
Se'ns parlava de política o d'economia perquè Solves afirmava que l'afiliació estrangera
La inversió estrangera tenia més confiança a Espanya que al Partit Popular. Aznar acusava el PSOE de legislar en favor de les grans fortunes en el debat sobre els pressupostos del 94, el que es deia fa 20 anys, que també se'ns deia que la OTAN volia evitar la proliferació nuclear davant del risc d'armes en mans de terroristes.
D'altra banda, el 21 d'octubre del 98, fa 15 anys, Atenar qualificava de disbarat polititzar el cas Pinochet. Era el tema que la vanguardia recollia en portada. Ens va ensenyar també l'última fotografia d'Augusto Pinochet quan va ingressar a l'Hospital de Londres a principis d'octubre.
I també ens parlava del relleu a Caixa de Catalunya després d'un acte del Banc d'Espanya fins llavors director general de l'antiga financera que era Francesc Costavella era substituït per Jurep Maria Loza noms que encara ara sonen de tot plegat.
Ens acostem una mica més a l'actualitat i tirem ara que va fa 10 anys, Àlava amenaçava i barretxem separar-se del País Bàs, que era el tema principal, tot i que la fotografia deportada passava per casa nostra. I era Artur Mas, un Artur Mas, 10 anys més jove, que a més a més són visiblement més joves, amb Clinton, l'ex-president dels Estats Units, avia irromput a la precampanya electoral per intervenir juntament amb Artur Mas en un acte de la cambra de comerç
americana i la Generalitat. I també se'ns parlava d'Espanya, que es salvava de la destrucció de llocs de feina industrials al món. Això fa 10 anys.
I acabem parlant d'economia, que és el que ens deia el 21 d'octubre del 2008. Ara fa 5 anys la vanguardia. Zabatero accelerava el pla de liquiditat bancària. El fons comprenia fins a 30.000 milions aquell any i els Estats Units preparaven un altre pla amb 113.000 milions. I el tema principal prova va ser per als Estats Units. Obama, que parava la publicitat televisiva.
Eren els temes principals d'un altre 21 d'octubre. Tornem ara al d'aquest any, ara per parlar de les contraportades d'avui.
I comencem a parlar del diari, ara l'article setmanal d'Antoni Bassas, que avui titula Un gran moment per tenir-ne 18. Avui m'ha agradat l'article d'Antoni Bassas. Avui sí. Avui no parla de futbol, no? No, avui parla de música. I fa referència a quan ell era més jove, diu, quan trobo gent de la meva edat, diu,
Anava a dir de la seva quinta, però al final no. Diu, i els veig tan seriosos i responsables dirigint els afers de la col·lectivitat, me'ls intento imaginar en el moment que Donna Summer desgranava el seu èxit, Last Dance, fa molt de temps. Diu, i la bogeria de la gent quan es posava a ballar o quan sonava aquesta cançó a la discoteca. També recorda èxits dels vigís amb el Saturday Night Fever, la banda sonora d'aquesta pel·lícula.
Hi ha altres temes com la I will survive de Gloria Gaynor o el thriller de Michael Jackson i fa una reflexió final. Diu que la música porta més records que les olors i són records dels 18 anys. Probablement aquell xiquet ja no es podia estirar més però mentre va tenir gust va ser formidable i encara ho és, oi estimats directius dels efectes de la col·lectivitat?
Avui la Lluís Amigat entrevista el Jules Hoffmann, Premi Nobel de Medicina l'any 2011, ha impartit una lliçó magistral al XXIII Congrés Europeu d'Ardrosòfila,
Mosca, que sembla ser que ha ajudat els investigadors a conèixer més coses del nostre sistema immunitari, diu avui sabem que en tenim dos, un de ratat i un altre d'adaptatiu, que té memòria i aprèn a combatre els patògens, i la mosca drosòfila diu que ha salvat milions de vides humanes i les que salvarà encara. Diu que aquests insectes són models magnífics per experimentar, gràcies a ells hem descobert la manera com el sistema immunològic de ratat estimula l'adaptatiu i el potenciar, i així actuar amb les vacunes.
i per aquesta investigació li van donar el premi Nobel. Diu que va ser un treball en xarxa. Vam descobrir receptors que connecten al sistema immunitari INNAT i l'adaptatiu per protegir-nos.
El punt avui és que veiem les últimes restes dels murals prehistòrics. Ramon Vinyas és arqueòleg i investigador de l'Institut de Prehistòria. Als 15 anys la descoberta d'una punta de fletxa en una cova va despertar-li la passió per l'arqueologia i la ropestra i durant 50 anys s'ha dedicat.
Això, parlant d'aquesta entrevista de la Rupestre, diu que és una visió del nostre passat, que és important per saber qui som i cap on anem, un mitjà de comunicació que ens permet saber com eren les societats. I acabar dient que han passat uns 10.000 anys i com més lluny, més difícil, encara podem conèixer més coses d'aquest art. Hi ha tres puntals, la difusió, la conservació i la investigació, i en el fons diu que sols es pot valorar el que t'han fet aprendre a estimar. I acabar dient que crec que els grups que vivien en harmonia amb la natura eren més feliços.
Avui acabem la contraportada del periódico aquest conjunt d'entrevistes a gent que fa 35 anys aquest mes d'octubre. Avui llegim que vaig sacrificar temps i diners pel meu somni, però la vaig encertar. És la Maite Nicolás, que va ser jugadora de basquet durant 22 anys i va estudiar turisme.
Però la vocació la va dur per un altre camí. Diu que va ser jugadora de bàsquet dels 9 als 31. Em vaig formar a Sabadell i després vaig jugar en diferents equips catalans a la Divisió de Plata. També va estudiar relacions públiques i turisme, però es va decantar pel disseny gràfic. M'omplia més.
Diu que quan vaig començar no era una professió gaire popular ni valorada però ara existeix un ventall molt ampli de possibilitats, marques, animació, portades de llibres i discos i diu que els últims treballs seus han estat per exemple dissenyar els cartells i vassos per a la Fira de la Cervesa Artesana de Sabadell que s'ha celebrat fa poc i que té un nom comercial que és DoraGraphics o Dorita. Diu que encara no ho tinc clar. Ve d'un sobrenom que van posar les amigues que és Dora. Parla de la seva trajectòria. Molt bé, doncs la descobrim avui al periòdic.
I acabem aquest repàs amb la notícia curiosa del dia. Vull passar per Austràlia perquè hi ha vídeo i és bastant curiós. La policia va haver de tancar part de l'aeroport de Melbourne d'Austràlia perquè un cangur ferit s'havia colat a la farmàcia d'una de les terminals.
Pobre? Pobre cangur, però la imatge de veure la farmàcia amb el cangur allà mirant-te, bueno, situat davant del típic mostrador de prestatgeries amb medicaments, tens un cangur mirant-te i és com dels dibuixos animats, que en realitat no deixa de ser... Imposant, no? Sí, però pobre està ferit. En tot cas... I sabia on anar.
Va triar en un lloc, però van haver de tancar gran part de la terminal, fins i tot. Aquest animal es diu Ciro, o C-I-R-O, no sé com es de pronunciar, i en tot cas és un cangur que hauria estat atropellat a una carretera i va arribar a l'aeroport internacional de Melbourne per refugiar-se a la farmàcia, potser sí que tenia molt ull.
En tot cas, els agents i el personal de l'aeroport van trigar hores a poder-lo agafar, tant que fins i tot van haver d'esperar que arribessin especialistes, que l'hi van donar de fet tranquil·litzants, i finalment el van traslladar a una clínica per recuperar-se de les ferides. Ai, pobra. Però està bé, no? S'està recuperant. Sí, sí, sí. Tot ha quedat on han sortit a la farmàcia. Bé, gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia.
1, 2...
No, no, no.
Un minut i dos quarts d'onze del matí parlem encara d'Austràlia, però ara d'una història bastant diferent. Legim avui el diari Ara. És un reportatge sobre el drama de les Pasteres i es titula...
Ens explica que milers de refugiats que fugen de conflictes armats i situacions extremes a tots els racons del món intenten cadany la sal a Austràlia. Des del juliol, els pocs que ho aconsegueixen s'enfronten a un infern administratiu. El govern refus acollir-los i els trasllada a centres d'internament en illes del Pacífic com Papua Nova Guinea, Nauru i Manos.
fan d'Austràlia un lloc gairebé inexpugnable. Des del 2001, com a mínim, 900 persones han perdut la vida al mar. Però com tota fortalesa, Austràlia té un punt dèbil, l'illa de Crismes, que és un petit territori a 500 quilòmetres d'Indonèsia. Arribar a aquest illa tan pleu-se pacífic és la ruta més curta per entrar a Austràlia.
Un reportatge interessant avui al diari Ara, que també ens diu que Austràlia ha estat sempre terra d'acollida i un 25% de la població va néixer fora. I ens recull el testimoni de Mirza Hossein, que va pagar 6.000 euros a les màfies pel viatge des d'Alp Pakistan. El signa Laura Millán des de Sydney, aquest article.
En clau econòmica, el PUN avui ens parla d'emprenedoria i ens entrevista diferents emprenedors, com per exemple Joan Sales, que és cofundador de Berkami, que diu que n'ha associat a ajuda, Sandra Iruela, que és directora de Sandir, és una empresa de fregàncies i que és una de les empreses que es va instal·lar al Tecnocampus, un lloc on s'han estat tres anys, unes quantes empreses en aquest Tecnocampus de Mataró per anar a passar 45 companyies de les quals n'han tancat 7.
I també ens parla en aquestes entrevistes de Trinca. Iván Ramírez és un dels socis d'aquesta companyia, que és una plataforma de comerç electrònic que posa en contacte els seus clients, que són els comerciants, amb el comprador final. Són un conjunt d'entrevistes que recull avui el PunaVui a Ràndons, que fa tres anys que s'han instal·lat aquestes empreses a Tecnocampus de Mataró.
I avui també destaquem que l'avantguàrdia a les pàgines de cultura ens parla de les fotos perdudes de Francesc Boix, un llibre que revifa el record de l'únic testimoni espanyol a Nuremberg.
Parla de la lleva del Bivaró i de la memòria de dos nens soldats. Barcelona va descobrir l'arxiu perdut del fotògraf republicà que va testificar el judici de Nuremberg. Va conèixer Francesc Boix, la guerra, l'exili i l'horror dels camps nazis entre els 16 i els 25 anys. Va viure de l'any 20 fins l'any 51 i també es parla de Francesc Fabré, que en aquest cas sí que va morir fins l'any 2012, fins l'any passat. Mai no llegirà el llibre sobre la seva arribada al front d'Aragó quan era un preadolescent.
En aquest article que assigna Domingo Marchena se'ns diu que qualsevol altre país francès veu seria un aloi de llegenda i aquí tot just la placa de marbre amb documental impressionant de TV3 i un parell de llibres que recollen la seva gesta i la de tants altres lluitadors en defensa de la legalitat republicana, exiliats i amuntagats en camps de concentració de França com el tristament famós d'Argelès on van ser alliberats per caure a mans de la Gestapo i els trens de la mort en destinació Madhausen.
Avui se'ns recull aquest testimoni en doble pàgina i també en fotografies a les pàgines de cultura de l'avantguàrdia.
I acabem aquest repàs destacant-vos una entrevista que llegim avui al periòdico del director del Festival de Sitges, Àngel Sala, que és entrevistat pels cronistes d'aquest diari, Julián García i Juan Manuel Freire, per parlar del certamen i fer balanç d'aquesta 46a edició, una edició que ha tingut un 14% menys de pressupost però un 10% més de públic que l'any passat.
se la reivindica el certamen com el gran aparador del cinema estrany d'autor i de reflexió, diu que Sitges és més que sang i també diu que el consum de cinema ha canviat, hem tingut sessions plenes de públic mentre els ciners estan buits i que Espanya s'ha creat una justificació de la pirateria fins i tot amb una certa xuleria. Són algunes de les declaracions d'Àngel Salà, director del Festival de Sitges, avui en aquesta entrevista que llegim al periòdic.
I en clau cultural també us expliquem que Plaó a Barcelona dona el tret de sortir de la mostra de teatre de Barcelona, en referent per les joves companyies teatrals. I que 50.000 visitants han visitat 150 edificis singulars de Barcelona, que aquest de setmana en tornen a la quarta edició de l'Open House.
Els Pecs han començat la gira de presentació del seu nou disc, Aria Petita a Manresa. I l'escriptor irlandès John Bambill diu que tota la literatura de ficció neix a partir del quiixot. L'escriptor irlandès ha inaugurat la segona trobada d'escriptors irlandesos, espanyols i llatinoamericans a Dublín.
Efectivament clau literari, les bombolles franceses de la família apareixen a la història del basavi de Rafael Nadal quan en dèiem xampany després de quan érem feliços. I acabem aquest trap escultural parlant del rescat bòstum de Joan Teixidor, una exposició trenca els tòpics i redefineix la figura del poeta al Museu d'Història de Catalunya.
M'agrada molt.
Parlem ara d'esport i ens fixem en l'esporta de les esportives. El diari es porta avui titulat Semana Gran amb Méssil. A San Siro el Barça buscarà la seva classificació per vuitens de les Champions i al Clàssic l'equip vol aconseguir una victòria que pugui donar mitja lliga.
El nou esportiu titula la Rada ens parla de motor i diu que una Rada porta en mar que t'entrarà més tard a la volta vermella del Vox des d'un qualificat i Lorenzo, que vens amb autoritat, se situa a 18 punts en la taula del Mundial.
I el Mundo Deportivo titula trident amb gol. Messi, Neymar i Alexis han intervingut en 24 dels 34 gols i amenacen San Siro. L'equip viatja avui cap al primer gran examen abans de la visita del Madrid. També diu que el Barça s'exigeix marcar demà, per tant, davant del Milan a les Champions.
I mentrestant, parlar d'un clàssic sota sospita. En primer lloc, Martino i Pedro denuncien l'arbitratge anti Neymar. En segon lloc, el Madrid guanya a penals a favor del Barça, 3 a 1. I Bale sap que caure a l'àrea té premi. I l'últim punt és que la designació d'un diano va a Santabé a Aixa Martín.
Aquests són els temes principals d'avui dilluns, 21 d'octubre. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smut jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concés o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa de l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de cobla o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
5 minuts i 3 quarts, doncs de seguida parlem del temps, abans una mica més de música, ara a ritme de la festa dels refils.
El teu espai entre els cèl·lules s'afosta en els meus dits i en els dels meus amics. Has patat la llum d'aquest panyó, les noves i els somnis clau al seu to,
No soc com vos. No soc vos.
i ens mirem tant tendres com un nen però semblem uns vells, uns vells que no fan res.
No em distreu que ara no és el moment i obriria el cap.
S'ha d'acostar a dir que el groc de la xinxera és un got de vi. Com el tanri hem tingut una altra de temps molt fort.
Passa un minut de tres quarts d'onze, saludem ara el Carles Hernández i el Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Com estàs? Bé. Sí? Home, clar, faltaria. I que duri, que duri l'abonança. Hi ha molta gent, eh? O sigui, jo crec que podríem fer dos equips, eh? Hi ha gent que ho reclama, també, eh? Sí, sí, però es poden fer dos equips de Catalunya perquè jo ho veig molt a la pau. Divisió. No com amb altres coses, que hi ha una sobretat immensa, però amb aquestes coses de què prefereixes, fred o calor, hi ha com una petita gran divisió que ens sembla que... És que arribarà el fred, no?
Sí, tard o d'hora. I quan menys estigui millor. No, sí, no, no, és una d'aquestes que defensaria el sector de la calor. És el que tu dius a l'estiu, també. Tu a l'estiu sempre dius això, també. Ja tindràs l'agost per tenir calor. Doncs et responga una mateixa moneda. Ja tindré el desembre. O el novembre, o el gener, o el febrer... No, no, no. Molts mesos de fred. No, sí, home, sí. Ara resulta que aquí tenim una de mesos de fred. Mira, avui a Oslo...
Tenen una previsió d'un grau positiu de màxima i un negatiu de mínima. O sigui que ja no es mouen de pràcticament als 0 graus durant tot el dia. La tardor ja pràcticament ha passat i aquests comencen ara, mitjans d'octubre comencen el que és l'hivern i no se'l treuen de sopa ben bé fins a l'abril. Això seria una estació potent que un altre pensaria, doncs vés-te'n a viure allà si vols. Sí, perquè és una mica extrem, no, també? Sí. És poc Sant Justeny.
És extrem pel que fa a les temperatures bues una mica, però és més extrem pel que fa a la llum solar. O sigui, jo que sempre estic a l'extrem aquí, que m'agrada més la foscor també, que soc aquí de cal raro, trobo que allà dalt...
els països escandinaus, la llum solar, pensem que hi ha moments que la nit pràcticament es continua i això és fotut a l'hivern. Però bueno, ells tenen les seves coses allà, nosaltres tenim les nostres, i ara estem en una situació, que abans t'ho comentava micròfon tancat, que quan és tan potent la inestabilitat a l'Atlàntic, i són tan grans aquestes depressions, aquesta depressió que està fent és enviar diferents braços, i aquests braços, amb la tonteria, doncs duren molts dies. Per exemple, és una setmana
que no esperem que arribi massa fred, potser sí que hi ha algun dia que farà una miqueta més de fresca, fresca, però sí que estem sota la influència d'una gran depressió que es troba a l'Atlàntic, per sobre de les Asores, i aquesta va enviant diferents braços, diferents fronts que afecten de diferent manera la península evèrica. Clar, tots aquests fronts que arriben per la costa de Portugal, allà és com si fos la llaventada nostra tradicional, i allà donen molta precipitació, entren cap a la península, i en funció de lo profunds que són aquests fronts, arriben amb més entitat o menys a Catalunya.
Fent un grosso modo molt bèstia, podríem dir que dimarts n'arriba un una mica actiu, dijous en passa un de molt fluixet i durant el cap de setmana en passa un altre de molt fluixet. Aquest cap de setmana ens ha precreuat un front fluixet, que tampoc... Bueno, els núvols que deies dissabte, no? Són aquells núvolets que potser sí que deixen alguna cosa en algun punt de Catalunya, però poca cosa més. I pel que fa a les temperatures, potser el punt d'inflexió són els dies que ens queden les nits serenes.
que això provoca que a primera hora del matí i a última hora doncs faig una miqueta més de fresca. Avui, per exemple, els 16 graus a les 9 del matí són bastant diferents als 18 i mig que teníem, per exemple, al matí de diumenge, que el dissabte havia estat més tapat. Llavors, clar, dius, en funció de com tinguem la nit serena o quan obrim els ulls per primer cop, mirem el cel i el veiem clar, tot i que quan obrim els ulls ara és de nit, perquè és antinatural i tot això que diem sempre, però vull dir que si mirau el cel i veieu els estels o veieu que el sol ja comença a treure el nas i la nit s'ha serenat, les temperatures baixen.
Si la nit és tapada, veieu que hi ha molts núvols, núvols i tal, doncs la temperatura es manté una miqueta més alta. I hem d'anar una mica al tanto perquè en funció d'això venen els encustipats. Perquè les temperatures 16 graus al matí amb, què dius tu, sandàlies, samarreta i poca cosa més, i a sobre agafa la moto, doncs és una mica agosarat. Tot i que al migdia està bé. Hem d'anar amb compte amb aquests canvis, no? Sí.
I si parlem de màximes aquest cap de setmana, doncs déu-n'hi-do. 24 dissabte, gairebé 26 ahir diumenge, són valors molt alts, fa molta caloreta. El dissabte es va quedar a frenar pels quatre núvols que vam tenir, que eren així una mica consistent i eren molt baixos, i això feia frenar el termòmetre, però déu-n'hi-do els valors que estem tenint. Pensem que a hores d'ara hauríem d'estar jugant entre els 20 i els 21 graus. Això ho anem recordant perquè el dia que la cosa es normalitzi baixarem de molt amunt i ens fotrà una clatellada de tremens i dirà, això no és tardor, això ja és hivern, no.
No estem tenint tardor en aquests dies. Aquesta setmana tampoc tindrem tardor perquè no són els valors que toquen per l'època. I potser la setmana que ve, perquè abans t'ho comentava, però seria coincidint amb l'entrada... Castanyada. Sí, la Castanyada. A partir del 30 d'octubre és quan ens veu un front que és atlàntic però entra més pel nord i arrossegarà vents més frescos, més de tardor, que arribem més amunt de les ides britàniques. I ja sí que notarem
una baixada important, perquè si ja ens hem de plantar el dia 30 d'octubre de mitjana a Sant Just hauríem d'estar a uns 19 graus. A partir de l'octubre ja això dels 20 és un dia, doncs, és un premi. Sempre està per sota dels 20 i és el més normal. Però clar, si estem en 26, al tanto, perquè la patacada és forta, i ja no parlem de les mínimes, clar, perquè en comptes de 16 serien 10, llavors això sí que desestabilitza, hi ha porta jaqueta, ja no saps què fer. Doncs bé, dilluns, un dia molt tranquil, amb el sol com a protagonista, núvols en augment,
i a la nit podria quedar força tapat, o sigui que la nit no serà massa freda. Demà a dimarts hi haurà molts núvols, és un front que està arribant, arriba molt a poc a poc, i al llarg de la tarda de dimarts, i sobretot, la que tenim més opcions de precipitació, serà la nit de dimarts a dimecres. Durant aquella nit, el front és quan arriba al seu màxim aquí a Catalunya, i si té prou entitat, que creiem que una miqueta en té, podria deixar-ne alguns ruixats. Alguns mapes indiquen que hi ha una possibilitat, una, no entro en milió, però sí que hi ha alguna possibilitat que a Sant Just hi pugui caure alguna gota la matinada de dimarts a dimecres.
Ràpidament marxarà, el dimecres serà un dia de sol amb temperatures una mica més fresques, perquè ja no tindrem els núvols al tanto la nit de dimecres a dijous, perquè quedarà serena i podríem baixar una mica més. Dijous creuarà un altre front, sense pena ni glòria, amb alguns núvols més importants al matí, a la tarda, perdó, no esperem precipitació, divendres una pausa i entre dissabte i diumenge un altre front, que portaria alguns núvols més dissabte, diumenge quedaria més serè i temperatures amb molt poques variacions. Tret del dimecres, que és després d'aquest front que podria deixar
Clar, si en el moment que hi ha alguna mica de precipitació i es desploma una miqueta d'aire fred a l'alçada, sempre fa baixar una mica el termòmetre, no? I llavors ja no serà aquest 26, que igual ens quedem amb 22 de màxima, tot i el sol. Llavors clar, això també desestabilitza més d'un perquè està vivint un estiu dins d'un de tardor, no? Però vaja, una setmana amb petites variacions, ja et dic, el canvi més important que es veu així a la vista és aquesta matinada de dimarts a dimecres, que demà acabarem de confirmar, i d'altra banda també això de la setmana vinent, que coincideix amb la castanyola de desembre, que normalitzaríem temperatures.
Doncs ho esperarem. De moment tindrem aquesta bonança, no? Sí, sí, a gaudir-la. Gràcies, Carles. No anirem parlant. Que vagi molt bé, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Possible Germany And likely Japan Wherever you go Wherever you land Say what this means to me I'll do what I can
Possible Germany, unlikely Japan Fundamental problems All need to face This is important But I know You're not listening No, I know
You're not listening. This was still new to me. I wouldn't understand. Impossible to many, unlike what you think.
This is what love is for To be out of place Gorgeous and long Face to face No larger problems Need to be erased Nothing more important
that you know someone's listening. Now I know you'll be listening.
Bona tarda.
No, no, no.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomercal.com.
Bon dia, us parlem, Marta, Patricio i Oriol. Pujador al món local i agrari reclama una reforma del Codi Penal per frenar els robatoris al camp. Demanen un enduriment de les penes. Adolf Tudor i Narcís Serra ja declaren a la Ciutat de la Justícia, compareixen com a imputats i pels sous que es van adjudicar quan Catalunya Caixa ja tenia problemes financers.
A Barcelona avui comencen 14 mesos d'obres a la Ronda General Mitre. Són entre Balmas i Mandri i serviran per construir un dipòsit subterrani i enxamplar les voreres. En esports aquest diumenge a la tercera divisió, victòries del Terrassa i l'Europa que es cursen distàncies amb els líders al Rubí la Montanyesa.
El món local i agrari reclama a la Generalitat que pressioni perquè la reforma del Codi Penal inclogui un enduriment de les condemnes pels robatoris als camps, pels robatoris a Pagesos. La Diputació de Lleida lidera aquesta petició arran d'un informe encarregat per una seixantena de municipis lleidatans.
El text proposa l'enduriment de les penes per prevenir la delinqüència al camp, una mesura que els sindicats agraris consideren urgent i indispensable. Des del món jurídic, en canvi, no es veu necessària aquesta reforma. Mercè García Arán és catedràtica de Dret Penal i n'ha parlat amb declaracions a la xarxa. Jo el que vull dir és, primera, que hi ha instruments, que això no és impuner en cap cas, però que en qualsevol cas, per molt que pugem les penes i després no les trobem i no podem demostrar que han sigut ells, poca cosa farem.
També l'associació de municipis demana a la Generalitat buscar solucions urgents. El govern català defensa, però, que els robatoris al camp a la demarcació de Lleida han caigut un 9% durant els primers quatre mesos de l'any. Per cert, demà comença a Lleida la fira municipal i en cas de batre aquesta qüestió.
La ciutat de la justícia ja declara en aquesta hora els exresponsables de Caixa, Catalunya, Adolf Tudó i Narcís Serra. Estan citats com a imputats i pels sous que es van adjudicar quan aquesta entitat ja tenia problemes financers. Ciutat de la justícia, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, l'expresident i l'exdirector general han accedit a la sala on han de declarar per una porta lateral per no haver de passar per davant de les dues concentracions de protesta que els esperaven i que continuen. L'una convocada per estafats a la venda de preferents, que han exhibit un xoriço gegant amb pancartes de lladres. Retorneu-nos als nostres estalvis, inercis tudor, d'aquí a la presó, i l'altra per funcionaris de justícia que porten més d'un mes de vaga. El moment més tens ha viscut per després de les deu, quan un dels manifestants
ha estat detingut en després de llançar dos petards. Posteriorment ha estat posat en llibertat. La declaració es fa a porta tancada. Tant Serra com tothom estan citats a la Ciutat de la Justícia com a imputats per un presumpte delicte d'administració deslleial per aprovar sobresous a directius de Catalunya Caixa tot i la situació d'insolvència de l'entitat.
Avui comencen les obres a la Ronda General Mitre, a la ciutat de Barcelona. Uns treballs que es fan entre els carrers Balmes i Mandri per ampliar la superfície per avianants i millorar la comunicació entre els costats mar i muntanya. També s'ampliaran voreres i s'incrementaran els passos dels nou actuals fins a 15 i s'instal·laran escales mecàniques al carrer Berlinès.
la remodelació d'aquest tram de la Ronda General Mitra. Preveu la construcció d'un dipòsit d'aigües freàtiques i espai per a instal·lacions a la Cruïlla amb el carrer de Montaner, restituint així la circulació al nivell de carrer i eliminant el pas soterrat actual. Les obres també preveuen la millora de l'allumenat públic. Aquesta obra té un pressupost de 5,8 milions d'euros. Un cop finalitzin els treballs, es donarà per acabar de l'urbanització global de la Ronda del Mitj des de la plaça de Lesseps fins a la via Augusta.
El Teatre Nacional de Catalunya no tornarà a fixar el preu de les entrades en funció del criteri de l'espectador, tal com va fer l'espectacle inaugural d'aquesta temporada. El seu director, Xavier Albertí, ha recordat des de la xarxa que el TNC ja ha rebaixat enguany fins a un 25% del preu de les entrades.
Per un pressupost com el del Teatre Nacional, que per enguany deu estar a l'entorn dels 10,4 milions d'euros, dels quals, a l'entorn de 6,4, parlo de memòria, venen d'una subvenció pública, la resta són ingressos que ha de generar el propi teatre, i els elements per equilibrar aquest pressupost són, per un costat, el lloguer d'espais i per l'altre, la capacitat recaptatòria que tenim amb les entrades.
En l'estrena de l'espectacle musical Taxi al TNC, el teatre va recaptar a prop de 50.000 euros per al programa A Propa Cultura. Els diners es van destinar a comprar entrades de teatre per a persones en risc d'exclusió social. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. L'equip de Govern farà l'actualització progressiva del valor cadastral però el rebut de l'IVI només s'apujarà un 2,5%. L'única cosa que farà augmentar el rebut és l'increment mitjà dels impostos que es fa a principis d'any. És el compromís de l'Ajuntament després d'estudiar durant un temps si fer aquesta actualització o no fer-la. L'alcalde Josep Arpinya ha recordat que l'IVI que es paga a Sant Just és molt menor del que tocaria i del que es paga a municipis veïns.
Per això, després de setmanes de reflexió, l'equip de Govern ha decidit sumar-se a la proposta del Ministeri d'Isenda d'actualitzar els valor cadastrals de forma progressiva. Josep Pinyar ha assegurat que els Sant Justencs seguiran apagant el mateix d'IVI al seu rebut. D'altra banda, l'alcalde apunta que si d'aquí a uns anys ja no interessa seguir actualitzant el valor cadastral, es pot deixar de fer.
Més qüestions, s'ha obert el període d'inscripcions per a la 37a cursa d'ecarts de coixinets d'aquest any. Els propers 16 i 17 de novembre tindrà lloc un dels esdeveniments lúdico-esportius més destacats de l'any i ja es poden fer les inscripcions online per participar-hi. Les inscripcions a través d'internet es poden fer fins dijous 31 d'octubre a les 12 de la nit.
Les presencials es faran el mateix 31 de 8 a 9 del vespre al Casal de Joves. La 37a edició de la cursa dels Carts de Cuixinets es farà el cap de setmana del 16 i 17 de novembre. Els carrers Freixes i Creu del Pedró. Tota la informació de la cursa la trobareu al web dels CARS, carsdecuixinets.org.
I un últim punt, Màrius Serra, Pilar Santpau i Toni Xucla seran alguns dels convidats a la tercera edició del novembre literari. Aquest any la idea de l'escola d'escriptura de la Teneu i la regidoria de cultura és fer d'aquest cicle una tradició. El novembre literari començarà el 30 d'octubre i s'acabarà el 30 de novembre. El primer dia l'obrirà la presentació del llibre que recull els millors relats dels santjustencs que han participat al curs d'escriptura de l'escola d'escriptura de la Teneu amb la presència de Joan Margarit.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
No, I've done wrong. Left your heart torn. Is that what devils do? Took you so long. Where only fools go. I shook the angel and yam. Now I'm rising from the crowd. Rising up to you. Filled with all the strength I've found. There's nothing I can't do.
I need to know now Can you love me again? I need to know now
It's unforgivable. A stone unburnt your soul. Is that what demons do? They rule the world to make. Teach for everything. They dig down angels like you. Now rising from the ground. Rising up to you. Fill with all the strength.
No, no, no.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just amb un caracar amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer una adaptada primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Just a la fusta, al magazine del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Passa un minut d'un quart de dotze, de seguida parlem de la marxa per la gent gran, que es fa demà dimarts, aquí a Sant Just, i en parlarem de seguida amb la càndida Nevado. Mentre ens hi acostem, el que fem és escoltar una mica més de música ara amb els Mishima, i de seguida, com dèiem, tindrem més detalls de com serà aquesta caminada.
Però de sobte em sona un cor, un gran núvol i de tard esclata com si fos un matí.
i en aquest intercanvi aparent, les veritats es confonen en tot el qual és valent i una estona que passa entre coberts i ho entenc va creixent la certesa que no ho entens necessitem raons teves
No ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem, no ens necessitem,
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Passen tres minuts d'un quart de dotze. Ho hem anunciat fa una estona. Ara parlem de la marxa per a la gent gran que es fa demà dimarts a partir de dues quarts de deu des del Parc del Parador. I en parlem amb la Càndida Nevado, que és la presidenta de l'Associació de la gent gran de Sant Just, per saber com serà aquesta conferència. Molt bon dia, Càndida. Molt bon dia.
Aquesta caminada es fa cada any i amb aquest esmorzar es llegeix el manifest per la gent gran. Quanta gent hi participa normalment? Normalment l'any passat vam fer la caminada a Torreblanca.
i vam anar a unes 30 persones, però vam veure que era una mica massa llarg i aquest any hem canviat l'itinerari. Perquè pugui participar més gent, per tant. Perquè pugui vindre més gent i perquè no sigui tan aficionat. I com serà el recorregut aquest any? Doncs mira, sortirem del perador, de nou a mitja a les 10, que normalment són les 10, perquè som un gent gran.
i anirem tot xinuchano fins al Molini Farini, que és una cosa més última de Sant Just i que potser algunes de les persones grans no l'han pogut veure encara. Doncs anirem fins allà i tornarem a poquet a poquet també, doncs cap on anirem a fer un petit piscolavi.
que és d'aquest esmorzar, no? És d'aquest esmorzar, que serà un cop hem parlat i hem fet el manifest allà al Molín Fariner, farem el manifest, doncs tornarem, com diem, tornarem cap a casa, tornarem cap al Parador o cap a, directament, cap al centre del mil·lenari. I farem una mica d'esmorzar, una mica d'esmorzar. Clar. Què explica aquest manifest o què reivindica normalment? Doncs reivindica tantíssimes coses que hi ha per reivindicar, però moltíssimes, més de les que hi penseu els joves,
reindica que la gent gran volem ser grans, actius i participatius en totes les coses que es facin. És a dir que hi ha gent gran que estem disposats a treballar en qualsevol de les coses que es facin al nostre municipi i hi ha gent gran que potser en pot fer menys. Però fer companyia, per exemple, és un fet, fer companyia, quasi tothom, per gran que sigui, pot fer-la.
És important, no?, perquè de vegades això només ens en recordem potser quan és aquesta idea que els nets han d'anar amb els avis perquè no saben on anar i justament fan aquesta funció, no?, que més enllà de cuidar els nets en aquests moments ja es podria tenir en compte justament per altres ocasions encara que acabi tenint la mateixa intenció. Justament, ara que parlaves dels nets, la gent que n'anem, la majoria, n'estem pendents dels nets perquè la programàtica actual que està tan malament
doncs nosaltres reindiquem com està en tots els nivells per a la gent gran i també en aquest nivell que la gent gran hem de cuidar dels nens. Esteu cansats per això, en aquest sentit, de vegades que se senten els avis els avis, però és un moment en què és el vostre moment, segurament no tindríeu per què haver de cuidar només els nens. Exacte, nosaltres hem de donar totes les joies i la il·lusió als nens, però l'educació correspon als seus pares.
però com que els pares treballen de nit i de dia, i altres que tenen un altre sistema de vida, ho deixen caure una mica sobre els avis. I els avis són per donar-li els capritxos, els desitjos bons, les bones il·lusions, explicar-li les coses antigues que es feia abans, que se'n fan creus quan li dius qualsevol de les coses.
que nosaltres abans no en teníem, i ara ells en tenen des de... els mòbils, des de ben petitets, de 4 anys ja els veus allà tocant-los, que escolta, és una meravella, esclar. Sí, és una altra funció, no? En principi hauria de ser una altra funció. La funció dels avis hauria de ser donar-li la il·lusió, si un dia estan mal els pares, cuidar-los, que és la nostra deure, però deixant-se a nosaltres lliures a fer les nostres activitats.
Estem parlant amb la Caneda Nevado, presidenta de l'associació de gent gran de Sant Just perquè demà es fa aquesta marxa i aquest esmorzar per la gent gran fins al Molí Fariner. I aquí a Sant Just, en general, com ho viu la gent gran? Com és el dia a dia? Esteu contents? Nosaltres, gràcies a Déu, estem contents. La nostra associació, segons ens va dir el senyor alcalde, el divendres passat, justament, que vam fer el dinar de Germano,
el 9è dinar des del Manó, en canvi vam fer el 15è any de la nostra associació. Eren poquets, amic a amic ha anat creixent i ara som uns quants. Tenim uns quants actius, que es diu actius, que són els que paguen la seva quota anual, com sempre, 300 i algo. I dels no actius que han fallat, que s'han mort, pobrets,
que està malalt, arribem a tindre uns 700. Era una de les, la segona o la tercera com a molt, que creia que era la segona. Entitat amb més persones que han passat.
Quines altres activitats feu des de l'associació? A banda d'aquesta caminada que fem demà, feu bastantes coses, perquè de vegades repassen l'agenda veiem que hi ha activitats des de la projecció de pel·lícules, xerrades de diferents menes... Fem xerrades, fem pel·lícules...
Cada últim divendres de mes el tenim destinat al centre Sílvi de Salvador Espriu, que tenim una activitat, sigui una xerrada, sigui una pel·lícula, sigui una informació dels Mossos d'Esquadra,
Sigui una xerrada del Danone, un metge, ens van fer unes xerrades magnífiques el dia de l'Alzheimer, va venir un metge de Cornellà i ens va fer una xerrada fantàstica, que sempre hem d'estar a l'aguait perquè les malalties a tot arreu hi arriben. I si estiguem una mica a l'aguait, potser puguem frenar-les una miqueta.
I sempre, sempre, l'últim divendres, com a mínim, és pel·lícula, com a mínim. I al dematí també fem sortides matinals. Ara en tenim una deprogramada, que la farem molt aviat, ja cadascú de la meva associació té el seu treball.
El qui menys fa és la presidenta. Tinc el tresorer i el secretari. La secretària és fantàstica, la Joana. El tresorer també, el Josep. I després tenim la Rosa Ros, l'Encarna Flores, que fan les activitats. La Rosa Ros fa els temes que pertanyen a l'associació en temes de malalts d'alzheimer. I l'Encarna Flores i la Rosa Carbonell se'n preocupen de preparar quan anem d'excursió
les persones que hi volen anar, i quan val, i com va la gestió, tota aquesta gestió. A més a més, em sembla que se m'ha basat que fíeu un taller de memòria. No, això ho fa l'Ajuntament. Ni que era el mateix lloc, no? Que era el mateix lloc, però ho fa l'Ajuntament.
Per tant, doncs hi ha diverses ofertes. Hi ha moltes ofertes, moltes, moltes. Es fan a Taixil també, a través de l'Ajuntament, sí, sí. Hi ha pel·loqueria, hi ha de pedicura... Hi ha força oferta. L'únic que... Nosaltres estem una mica, una mica si enfadadots, en el sentit que ens han hagut de tancar el menjador del mil·lennari. Que això era un caliu per fer...
per fer qualitat, per fer una mica de tertúlia, anàvem a esmorzar, fèiem tertúlia, si a mitja tarda fèiem alguna altra cosa fèiem una miqueta de destà, 4-5 dones i ara aquest clima de caliu tan maco de poble s'està perdent. Era un punt de trobada, no? Era un punt de trobada de moltíssimes persones conegudes del poble nostre i ara s'està perdent.
N'heu parlat amb l'Ajuntament? Sí, l'Ajuntament ens va informar i si fa tant dèficit és normal. Sembla que primer d'any, segons el senyor alcalde em va comentar el dia del dinar divendres passat, ho tornaran a posar a subhasta i aviam si algú d'aquests que vinguin a subhastar
Tenen aquest cor tan bo i poden portar-lo endavant. Suposo que això és el que trobaríeu a faltar una mica més. És el que trobem a faltar. Hi ha una màquina per fer un cafetó, però no era el cafetó. No era el mateix, no? No, era el que anàvem al dematí, prenem el cafè llet, prenem una miqueta d'entrepà.
xerravem una estona, perquè els que no teníem pressa, xerravem fins a les 11, anaves a comprar i això feia un caliu molt bo. Els que sortien del gimnàs, els que sortien també de la memòria feien un cafè i xerraven una mica. Això ens ha mancat molt el nostre centre. Desitgem que el nostre alcalde pugui lograr aquella persona que
que li vingui de gust i pugui tirar-ho endavant. Esperem que pugui tornar perquè ho hem sentit diverses vegades aquest any també amb diferents col·laboradors, suposo que realment es troba a faltar. Els que viuen allà ho tenen dintre de tot bastant arreglat, perquè els han fet un tipus de mesura que poden anar a dinar, però els que no hi vivim, que eren molta gent que no hi vivim i anàvem a dinar molts dies, nosaltres hem de pagar la quota que correspon al restaurant que vulguis anar a dinar.
Doncs anirem parlant de tot plegat. De moment recordem que demà hi ha aquesta marxa i esmorzar per la gent gran fins a la Molí Ferrer. Sortirà cap a dos quarts de deu des del Parador. I en principi si algú s'hi vol afegir s'ha d'apuntar o com funciona? No, si algú que ens estigui sentint pot passar demà. Qualsevol persona que ens estigui sentint pot venir al Parador ajuntant-se a nosaltres i han acabat doncs una de les persones que farà el manifest. Altres anys hi he fet jo i aquest any el deixo passar per un altre. Molt bé.
Perfecte, doncs moltes gràcies Candida Nevado, presidenta de l'associació de gent gran de Sant Just, i que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Molta sort, bon dia. Bon dia.
I'll lose some sales and my boss won't be happy but I can't stop listening to the sound of two soft voices blended in perfection from the reels of this record that I found.
Every day there's a boy in the mirror Asking me what are you doing here Finding all my previous motives
I've traveled far and I've burned all the bridges I believed as soon as I hit land. All the other options held before me. The river and the light of my plan.
So I lose some sales and my boss won't be happy But there's only one thing on my mind Searching boxes underneath the counter On a chance that on a tape I'd find
Someone who needs somewhere to long for. Home safe,
Because I no longer know we're home here.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxes amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Just a la fusta, al magazine del matí.
M'agrada molt.
Passant sis minuts de dos quarts de dotze és moment de fer tertúlia com cada dilluns amb el Vicent Riera, la Carme Ladó, el Josep Coderqui, en Jaume, la Berta. Bon dia ara sí a tots quatre, què tal? Bon dia. Per parlar, com dèiem doncs, d'actualitat, no sé avui si voleu parlar de Sant Just, si voleu parlar en generals, quins temes us ve de gust tocar avui? Un que vulgueu perquè matressats que ens tens aquí hospitats. El general diu que ha embatat el mar
Sí, això us volia preguntar, justament. Matat el Mas? No, embatat. Aquest conflicte que existeix ara com diplomàtic entre alguns i altres, no? Què us va semblar que la setmana passada l'Artur Mas plantés a la vicepresidenta del govern espanyol? Mira, jo em sembla que és remenar l'emperdiu i jo crec que hi ha coses molt més importantes.
que aquesta cosa de ara passa tu, ara passa jo, perquè a mi em toca passar el primer, ara passa la senyora, ara passa... te'n retira la cadira, et sents ofesa perquè és maxisme... Què passa, acabaràs dient que amb aquests petits gestos... Ara què toca? Remenar uns quants dies al tema aquest.
Ja està, d'aquí és culpa del mas, doncs ja, sacrifiquem-ho, ja està, puntu, continuem. Passem a la pàgina. Ara si vas per... jo no voldria ser en aquesta vida mai una persona de responsabilitat de govern i coses d'aquestes, perquè a més seria terrible. No, però és que deu ser molt fotut no sapiguem, perdó, sapiguem correctament què és el que hem de fer.
Et dic el tema de la cadira, perquè jo sempre he dit que el dia que vagi a un restaurant amb uns amics meus, hi hagi un tio que em retiri la cadira, m'enamoraré. Perquè això ara, si un home retira la cadira, em diu hola tio, ets un facha. Si no et retiro la cadira és perquè caiguis ara. No, no, exacte. Ho dic perquè va passar l'altre dia a la nit.
A mi que m'obrin la porta i em retiro la cadira em continua encantant a mi això. Ah, bueno. Però la gent jove, la gent diu això són coses de carques. Suposo que el senyor Mas i tot això l'han biciat i ja està, què fem ara? El cremem? Ja callo. No, no. Qui creu que no s'ha equivocat en aquest sentit? És que clar, depèn de qui vengui la pel·lícula. Prescindim dels noms. Prescindim dels noms. No, per què? Sí, prescindim dels noms.
i posem president de la Generalitat, president del Govern. Per què? Perquè enfoquem la cosa forament en una qüestió personal quan és una cosa institucional. Aquestes persones tenen un nom? Sí, però tot ho focalitzem en els noms.
i no focalitzem de dir, és un demèrit en el president de la Generalitat. Com a càrrec, no? Clar. Per això jo et dic avui, jo t'hi diré solucionat, com a president de la Generalitat, avui, totes les televisions connectant amb la presidència de la Generalitat, i un missatge del president de la Generalitat donant la benvinguda a tots aquests senyors que venen d'Europa per a aquest d'això. Em passaria al davant
del president del govern. No en Maast davant d'en Rejoi, sinó el president de la Generalitat davant del president del govern. Aquesta és la meva visió personal. Però a la gent li posem noms a les coses. Clar, però és a dir que no és una qüestió de partits, sinó més de càrrecs públics, no? Exacte. No ho sé, jo crec que... És que se'n fa de tot, de tot un gremassa, vull dir tot. Bueno, però vull dir sí.
A veure, això se'n fa un gran massa, però mira, llavors com que ja estem bé, anem passant, no fem res, ens quedem quietets a casa, tot, i mira que... Però crec que hi ha coses molt més importantes, ara, avui en dia, sobre les taules. Moltes, n'hi ha tantes. No sé, exacte. Però això és un dèbil davant de cara al president, esclar.
Ja, però que es preocupessin de... El senyor que ha tingut de crà, que és senyor i ja no diu l'ombre, deia senyora, no avisa, avisa, avisa. No, bueno, ja, sí. Presidenta, volia haver quedat allà. No, bé, esclar, esclar, és que és tot, és que... no sé. Tornes una miqueta l'elu perquè no saps... Això tot forma part del procés.
També hem de pensar que tot forma part d'un procés que no sabem com acabarà. És un procés sempre contra qui? Exacte. Perquè ells tenen la clau. No sé si jo arribaré a veure o no arribaré a veure.
La meva edat ja és molt avançada. Home, tot va molt ràpid. Però jo tinc la idea que estic veient que s'estan començant a veure els mateixos passos, s'estan avançant en els mateixos passos que actualment la segona república. És a dir, jo veig que aquí vindrà... En la segona república què va passar? Unes eleccions municipals,
municipals de tot Espanya, en els que els partits d'Esquerra van guanyar a Catalunya i no van guanyar en el resto d'Espanya, fora alguna excepció, la declaració d'en Macià i d'en Companys declarant la independència a l'estat català va fer caure tot el govern
que no tenia per què dimitir. Però va caure la monarquia i va caure tot el govern. Però quant temps va durar això? Va durar el temps que va durar.
va durar del 32 al 36, perquè hi va haver un senyor que es va voler a canviar armes. També hem tingut aquí dintre la democràcia un senyor que es va voler a canviar armes. Els canvis tots implicant algun moment. Això pot passar i jo crec que passarà això perquè Espanya, la monarquia i el règim, perquè la monarquia és el règim, no està ben vist. I si aquí es declara unilateralment
la independència. Tota Espanya canvia de govern. No diré que sigui una república d'esquerres i que sigui favorable a la independència de Catalunya. No, perquè això també va passar llavors. Va pujar un govern de Niceto Alcalá Zamora, que era de dretes. I no ens hi vam entendre. A Messia no s'hi va entendre tampoc.
i va arribar aquí dient, nois, he fet el màxim que he pogut. Tenim aquest estatut i mira, ens haurem de conformar. Això va passar.
Però avui ja crec que estem al segle XXI i tu estàs parlant de quasi cent anys enrere i espero que la societat hagi canviat d'una altra manera, que no arribem a aquests punts. Més o menys modernitzats, tornen a repetir. Jo ho veig així, és a dir, aquí vindrà una declaració unilateral, vindrà una caiguda del règim i tampoc ens entendrem en quant a l'estatut d'autonomia.
Però un cop d'estat com el d'aquest... Aleshores sí que crec que ara hi ha més radicències, no? Hi hauria Europa, se suposa, al darrere. No, no ho sé, Europa. Depèn com ho és en Europa. No hi podem confiar, doncs. No ens confiem en Europa. Europa, aquesta Europa, que hi havia Inglaterra, hi havia França, i hi havia altres països que eren demòcrates,
Van tolerar que hi hagués una guerra civil a Espanya que durés tres anys. Però han passat molts anys, no, al principi? Han passat molts anys, sí, però... Sí, però no ens en recordem d'Eugòsnia, el cego vina i totes aquestes coses, que més o menys va ser el mateix Europa si va rentar ben bé les mans. I va ser molt més pitjor que la nostra. I tant.
Home, Déu-n'hi-do... Déu-n'hi-do. Si hem anat, el nostre problema va ser la postguerra.
No només. La guerra civil va ser un problema greu. La guerra civil sí, però el que era greu va ser, després, jo venia al 38, va ser als anys posteriors, la gana, la misèria, les represàries, la gent... La gana ja va començar amb la guerra civil. Jo no parlo per mi, perquè jo encara estava... Jo sí que parlo per mi. No tenia edat per ser tan punyamera com ara. Tot això que dius ve a conseqüències. Però la guerra, els dos anys que va haver de guerra, tres,
Sí, va ser una guerra civil. D'acord, va morir un cantó dels altres, va fer salvatge dels uns i dels altres. Però el pitjor de les guerres civils, n'estic parlant en general. Jo sempre d'acord. El pitjor que ha passat a Jugoslàvia, ara comencen a treure les orelles, ara, després de fa anys de Jugoslàvia, 20 anys ja.
I ara comencen a menjar calent d'alguna manera. Home, però a part de... jo soc una de les persones afectadíssimes pel tema de la guerra civil. No em feu dir res més. Però crec que el més dur de les guerres civils en general és tot el que... fins que vam arribar a una democràcia entre cometes. Consequències, sí. Consequències, home.
de represàlies, de mal rotllo i de males... No ho sé, jo ho veig... No, no, perquè jo vaig viure des del principi. Les represàlies van començar des del principi de la guerra. Van començar amb un costat i amb l'altre. Que sí, que sí, per això que ho estic dient.
La gana jo la vaig començar a passar quan la guerra civil, no després. Evidentment que la gana es va començar quan va començar la guerra civil, però després d'aquests tres anys, la verdadera gana va ser... I va haver-hi un període llarg també de gana. Sí, sí, també va haver-hi un període llarg de gana, però jo vaig trobar-me que la guerra civil
Ni vaig poder anar a col·legi perquè el meu pare estava mig amagat. Vull dir, els problemes durant la guerra civil van ser molts. I els que no veu viure la guerra civil, us imagineu... No, jo visco la guerra civil per part de la meva família.
Un familiar molt directe meu va sortir de la presó de Cala de Nares l'any 62, o sigui que no em diguis que va ser la conseqüència de la Guerra Civil. He tingut molta família pringadíssima amb aquest tema.
llavors la guerra civil va ser 3 anys per un campió i per l'altre, però després va vindre les grans represàlies i l'ajustament de comptes, justos o no justos? Per un costat, sí senyor, i per un costat... L'any 62, nena, eh? Els guanyadors sempre fan represàlies, això hi ha un casin. Els guanyadors sempre es represarien en els guanyadors, sempre.
Per tant, ara, durant la guerra, aquestes represàlies i banteries... Sí, però és que els cants civils... Quants... hi hem de ser clàssics. Quants assassinats no hi van haver-hi en la guerra civil en la zona que en deien Roja. Quants assassinats. Els dos cantons, eh?
Què? Espera't! I també et vaig a preguntar per l'altre. Ara sembla que vagi a favor dels altres, no? El meu pare sempre ho deia. També n'hi va haver per l'altre costat. El meu pare sempre deia... Nena! No puc dir aquí perquè s'enfadaran.
Tant uns com els altres. De tota manera, perquè ara estem fent aquesta mirada endarrere, però crec que en aquest cas sí que algunes coses han canviat i una guerra civil no és el que passaria ara per ara. La guerra seria incivil. Ara potser seria una guerra tecnològicament parlant
Bé, exacte, aquests atacs que ja estan havent-hi, no?, de diplomàcia, etcètera. Vull pensar que pot ser això. Mai tornar enrere a una guerra civil com la nostra. Les conseqüències... Per això dic que jo crec que això sí que en aquest cas... Aleshores crec que pot haver follat, però canalitzat ja... D'una altra manera. La tecnologia. Em sembla que la gent ja no aniria amb matralletes pel carrer dient tu em deus un cafè llet i ara em pringo aquí.
Per això dic que en aquest cas crec que sí que estem lluny en aquest sentit de tot plegat. És a dir, les tensions sí que existeixen, sí que és veritat que aquesta fractura cada cop, aquest fil que penja en aquesta relació entre uns i altres potser és cada cop més fràgil i hi ha cada cop menys punts de trobada entre la manera d'entendre unes coses d'uns i dels altres i clar, com més s'accelera aquestes diferències, més tensallar. Per sort estem lluny.
que mai més a la vida passi una cosa com va passar a la nostra guerra civil. Jo crec que encara és prou recent com per tenir-ho en compte. I també en aquest cas sí que tot plegat funciona bastant diferent. Aquestes relacions entre Catalunya i Espanya és un dels temes que suposo que aquesta demana també anirem seguint. Avui també he llegit que els expresidents directius de Catalunya Caixa tornaran a declarar davant del jutge.
Després, cada setmana passada, no sé si vau sentir que es van negar a respondre a les preguntes dels diputats. I que hi va haver... Però no hi van, no hi aniran. No hi van, ni tornen les peles. Ara entrem en aquest tema. No tant moviments, sinó més peles que tornen totes. A mi que vaig anar a la presó, me n'ha anat amb bufla. Home, també estaria bé, no? Entenc molt què vull dir-te.
però que torni les peles, perquè la persona està en 3 anys, 2 anys i al carrer hi posa a viure la compaixa, estàs d'acord? Clar, allò a la família és reglada, a la família és reglada. Jaume, tu estàs d'acord?
Sempre. Què us va semblar el que li va dir David Fernández de la CUP? Veu sentir que es va associar a la màfia? Que es compressin un mirall. Que sabien que era la màfia i si no ho sabien es compressin un mirall i descobririen que era la màfia. Vostè sap el que és la merda? Vostè sap el que és, no sé, una altra cosa? La màfia? La màfia diu comprinx un mirall i mirinx. Qui ho sabrà?
A la comissió del Parlament, que aquests ex-directius es negaven a respondre, i llavors, el moment en què ells... Clar, que és que també dèiem, si ell l'interpel·la i tots aplaudim aquest tall de veu, però els altres diuen sí, sí. Ves-me dient perquè tampoc no et contestaré.
Però les lleis encara estan a favor d'ells. De fet, segons el fiscal, l'antiga cúpula de Caixa Catalunya va abusar dels seus carros i es van assignar retribucions elevades mentre l'entitat revia ajudes públiques d'en 1.250 milions d'euros. Hi ha 54 imputats.
Perdem la noció al final del que hauria de ser, no?
És que no sé, ara es parlen de mils de milions com si fossin un quilo de cacauet, jo. És que ha sigut mils de milions els que han aparegut per aquí i per allà i que ningú sap de què era. Home, en principi tot el problema de Catalunya Caixa i tu plegat, possiblement ve en gran part per tota aquesta gestió que es va fer, no? I les pensions que es van posar al Sant Ander. Jo ho penedés. Però el banc de Sant Ander, escolta, el banc de Sant Ander és privat, eh?
No hi ha dret que hi hagi 26 milions de parats. És una altra qüestió que hi penso moltes vegades. Crec que s'hauria d'haver-hi una llei que limités
que limités els sous de les persones. És a dir, no pot ser, encara que sigui una empresa privada, no pot ser que el director d'aquesta empresa privada, i que pot guanyar molts milions d'aquesta empresa, no pot ser que aquest senyor se'n vagi amb uns sous exageradament grans. No pot ser. S'ha de limitar això.
S'han de limitar. Però en tots els sectors, eh? En tots els sectors, en tots els sectors s'han de limitar. D'aportius i d'altres, eh? A tot arreu. Però no fan per tothom. Sous limitats. Limitats amb un... Cuidado, un límit que no... que no sigui allò de polèmics de xarxa, sinó que s'accepti una... una situació de benestar... Amb els anys, qui són? Que un senyor li doni per poder-se... Sí, sí. Però Josep, amb els anys, qui són?
Fan molts diners. Per això, és a dir, de vegades hi ha qui té el seu remordiment de consciència, com és el cas de l'internet.
Paga unes quantitats a la caritat d'institucions. Però això és un remordiment de consciència, en el fons. Això és un remordiment de dir que està bé que guanyi tant.
O com el de Microsoft també, no? Això mateix. Bill Gates. Em refereixo a aquest. El de Wikileaks això no enquadrava perquè no l'acabo d'entendre. No, no, em refereixo a aquest de Microsoft. Aquest que verdament té un quart d'obres benèfices i tot això. És veritat. Quins ous té? Quins ous retira?
o carriat a guanyar aquest home. Però això s'ha de limitar, s'ha de limitar. Però clar, sortiria algú que et diria, escolta, ens anem a Rússia a l'època del comunisme, que tothom cobrava el mateix, no? Mentre poc i pas, se suposa que s'hauria de trobar... Un equilibri. Però és molt difícil, no? L'equiu regularia, no? La pela avui actual, l'euro,
però la pela per nosaltres, som de la Quinta de l'Udiboron, és la pela. A mi diuen, Carme, tu cobraràs 3 milions de peles per vindre aquí dilluns, perquè tu ets més bufona, doncs més per la ràdio, i els altres 3 pringadillos, 150. Jo diré, ah, no, ho cobrem tots o no vinc?
No, que diria, no ho sóc jo. És que és una llàstima, però és que el món funciona d'aquesta manera. O no? Que som tan puretes com per dir... Sempre hem de posar sobre la taula, sempre, per saber el punt d'on ra des d'una persona, o de principis, primer, 20 milions d'euros sobre la taula, i després parlem.
Seria una bona manera, no? Sí, però el fet és que quan un senyor d'aquests guanya tants diners és que ni té temps de gastar-los. I què en farà? Però és molt complicat. Invertir-los, reinvertir-los...
Comprar cases i comprar llots i comprar coses d'aquestes... El tema del diner, de veritat, que és algo que m'estimo més, no passaré. M'estimo més de tindre aquesta oportunitat. El tema del diner és fastigós, però veus molta gent que ho passa molt magre i sents aquests senyors que retiren amb un sou... Però hi ha un proverbi que ha traduït al català que no sé si... els més famosos són els xinesos, els proverbi xinesos, no? Tothom és un rat fins que té ocasió de ser contrari.
Això val, això val, això val. Però hi ha d'haver excepcions, no? M'agradaria pensar-ho. Jo crec que hi ha excepcions. Jo també voldria pensar-ho. Jo en principi considero una persona honrada, però és que... Però dubtes de tu, no? Sí, mira, no sé si tenim temps. Vaig a posar-te un exemple. Dos minuts tenim. Quan la loteria que s'ajuguen les empreses, la loteria de Nadal, comprava amb un dècim. En una puntació. Jo sempre deia, no.
Jo compro un dècim. Home, que no et fies? No que no em fia, perquè és que jo si toco el dècim i tinc només el dècim, no sé el que faria. Com que no ho sé, no me'n refio de mi, tampoc me n'he de refiar de tu. Vull el dècim. Perquè clar, un cop t'han tocat 30 milions, dius, hòstia, ara jo, si no tinc cap més document, els he de repartir, que és la solució dels meus nets, del meu fill, el futur d'ells.
En aquesta via t'has de posar a prova. Ja sé que vosaltres esteu tots a prova. Jo en principi també, però no voldria haver de passar... Jo tenim una discussió sobre el tema de la loteria de Nadal. També hi ha la dita que diuen qui remena oli les mans en un te. I això no és així. Perquè hi ha alguna excepció que no s'enllaça. Aquesta excepció se n'ha arrenat eh.
No, aviam, jo sé que el Josep no està gens d'acord amb mi avui, però bueno, estem aquí, jo no ho sé, amb les coses que dic, però bé, és el problema, jo sempre, de veritat, vull dir, val més no trobar-te en una situació que et diguin, firma aquí, que donarem un terreny a fulano, i tu dius, no faig mal a ningú perquè li donin un terreny per cultivar aquest senyor, i a mi em representa,
Mira, aquest tipus d'enreders amb la pela, tu pots ser un rat amb la teva vida privada. Pots tindre unes normes de conduir amb la teva vida privada. Coses que saps que no faries. Però el diner... El diner és molt cruel eh. Però hauríem de saber sobre no això? Carme... Bueno, no sabem. Hauríem d'estar. Però és una trampa, és el diable eh. El diner és el diable.
que et va passant aquí la coeta per dir si teniu... És així, no? No veieu així, dieu-me que sí. Home, hi ha excepcions. Ens queda un minut, eh, ara, però... Mira, hem arribat a una edat, hem arribat a una edat, tu ets més gran que jo, s'ha de dir això, que ja podem dir que estem per sobre d'aquestes coses. Que n'hem vist moltes, que n'hem vist moltes. Jo et podria ara que, escolta'm,
que no ho faria mai, ara t'ho puc dir. Perquè jo sóc molt gran i ningú em posarà el pastel. Ara sí que puc dir, jo per aquí no passaria, però quan tenia 30 anys... S'ha acabat el temps amb aquesta última reflexió. Tanquem aquesta tertúlia d'avui. Gràcies, Isens, Carme, Josep i Jaume, i tornem la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Que vagi bé.
Pocs segons per arribar justament en punt a les 12 de la mitjana. Connectem amb la xarxa, ens actualitzem, sabem què passa també a Sant Just, al bulletí dels Sant Just Notícies i tornem amb moltes més coses encara després de les notícies. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Aité Polo i Oriol Pujador. El món local i agrari reclama una reforma del Codi Penal per frenar els robatoris al camp. Demanen un enduriment de les penes. La plataforma Defectats per la Hipoteca engega una campanya d'aparació per evitar el desallotjament de les famílies que ocupen un bloc de pisos al municipi gironès de Sal. Comença a Girona. El judici contra un jove acusat de matar el seu pare ganivetades la primavera del 2011 a Lloret de Mar s'enfronta a una pena de 27 anys i mig de presó.
Esports aquesta tarda es presenta a Barcelona a l'edició número 49 del Rally RAC Catalunya a costa d'Aurada. I amb futbol a tercera divisió, victòries del Terrassa i l'Europa, que es cursen distàncies amb el Rubí la Montanyesa.
El món local i agrari, com dèiem, reclamen a la Generalitat que pressioni perquè la reforma del Codi Penal, que s'ha de fer, inclògui un enduriment de les condemnes pels robatoris als pagesos, pels robatoris al camp. La Diputació de Lleida lidera aquesta petició després d'un informe que han encarregat una seixantena de municipis de la demarcació.
El text proposa l'enduriment de les penes per prevenir la delinqüència al camp. També l'Associació Catalana de Municipis insta la Generalitat a buscar solucions. El president de l'entitat, Miquel Buch, demana diàleg amb les zones afectades. El que hem de fer és seure'ns al territori, parlar-ne tots a l'estament, inclús amb la Generalitat, amb el Consell de l'Interior i de la Justícia, i buscar quin és l'element que pot garantir la seguretat a les propietats privades dels ciutadans de Catalunya.
Demà comença a Lleida la Fira Municipàlia i s'hi debatrà justament aquesta qüestió. La Generalitat defensa que els robatoris al camp a la demarcació de Lleida han caigut un 9% durant els primers quatre mesos de l'any. La plataforma d'afectats per la Hipoteca ha engegat una campanya de pressió per forçar la Sarep i el banc Marina Ostrum a negociar una sortida per a les famílies que viuen al bloc ocupat a Sal, al Gironès.
L'objectiu és evitar el desallotjament ajornat in extremis pel Tribunal Europeu de Drets Humans fins al 29 d'octubre. La porta veu de la plataforma Girona a Marta afuera ha acusat les administracions de no fer res per buscar solucions. Estan entenent absolutament res de res. No estan facilitant que una lluita que està costant tant i tant tinguis resultats i per tant els pisos
que han estat traspassats a la Sarep, comencin a posar-se a disposició del lloguer social. Pensem que estan tenint una actitud d'intentar desactivar-nos i de fer-nos una vegada més la trabanqueta, girant una vegada més l'esquena al poble. I el que farem a partir d'ara és presionar el BMN, l'entitat bancària, el Banc Mare Nostrum.
Paral·lelament, la plataforma d'afectats per la hipoteca també vol que l'Ajuntament de Sal acabi empadronant totes les persones que viuen al bloc ocupat. En aquests moments, són una quarantena. Aquesta setmana, el govern central ha d'explicar quina solució dona a les famílies que viuen en aquest bloc del municipi de Sal.
Un tribunal popular jutja, a partir d'avui, a l'audiència de Girona, un jove acusat de matar el seu pare, Gani Batadas, i amagar el cadàver dins d'un armari la primavera de l'any 2011 al municipi de Lloret de Mar. El processat s'enfronta a una pena de 27 anys i mig de presó. Fem Girona, Senyor Tuber, bon dia.
Bon dia, segons el fiscal, el crim que es comença a jutjar avui a l'Audiència de Girona va passar entre el 21 i el 25 de maig del 2011, mentre l'acusat vivia temporalment amb el seu pare a un pis de lloguer a Lloret de Mar. L'escrit d'acusació recull que el jove es va barallar amb el pare perquè aquest no li volia donar diners, i durant la discussió va treure una navalla i el va punyalar repetidament. Llavors, segons el Ministeri Públic, l'acusat va embolicar el cos en plàstic i una estora, el va amagar a un armari i va marxar enduent-se els diners, les targetes de crèdit i el cotxe del pare.
El cos no el van descobrir fins al cap de dues setmanes. Durant aquest matí es constitueix el jurat popular i a la tarda declararà l'acusat. El fiscal li demana 27 anys i mig de presó pels delictes d'assassinat, robatori amb violència i estafa continuada, mentre que la defensa vol absolució. Una presa presentada a Cunit, al Baix Penedès, un cremador de biomassa que utilitza pinyols d'oliva com a combustible. Aquest sistema pot estalviar fins a un 80% la factura energètica. Ràdio Cunit, Xavier Martínez, bon dia.
Bon dia, l'ús de la biomassa és neutre amb el medi ambient sense emissions de CO2 i el preu és molt inferior comparat a altres combustibles fòssils com el gas i el gasoil. L'empresa busca empresaris que vulguin provar les seves instal·lacions d'aquest sistema perquè puguin veure l'estalvi que suposa la implantació de la biomassa.
Dedicats a la investigació i al desenvolupament, aquesta empresa especialista en eficiència energètica busca col·laboradors a Catalunya per la implantació d'aquest sistema en llocs on el consumis molt alt, com en col·legis, residències de tercera edat o hotels. Gabriel Maria, d'HAC2O Renovables Catalunya, a Cunit. Canvia el sistema, passar l'aviomassa i un millor rendiment i un millor estalvi.
En el cas de Cuní, l'Ajuntament s'ha plantejat fer un contracte de 10 anys amb aquesta empresa per a les calefaccions d'equipaments municipals, com la piscina o les escoles, i que segurament es tancarà aquesta mateixa setmana. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Parla Andrea Bueno. L'edifici de les escoles acull des d'avui una exposició titulada Catalunya bombardejada, 75è aniversari dels bombardejos a la població civil i a les infraestructures catalanes. És una mostra itinerant promoguda per Memorial Democràtic i record de les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de ferits provocats pels bombardejos durant la guerra civil.
De fet, el passat 8 d'octubre es van commemorar 75 anys del bombardeig de Sant Just, que no va comptar amb víctimes mortals, però sí amb diversos ferits i cases destruïdes. La inauguració tindrà lloc divendres a les 5 de la tarda i comptarà amb la presència del director del Memorial Democràtic, Jordi Palou Loverdos. L'horari de visita de la mostra és de dilluns a divendres, de 10 a 1 i de 5 a 9.
Més qüestions, la influència de l'art en l'educació dels nens i nenes serà el tema principal de la Conferència inaugural del curs 2013-2014 a Sant Just. La directora del Carrà Oblau Soledat Sant serà l'aponent d'aquesta conferència que es farà demà a la tarda a la vagoneta. Sant impartirà aquesta xerrada que porta per títol Art, artistes i pedagogia, recursos senzills a l'encalç d'un objectiu difícil.
D'aquesta manera, la directora dels tallers de plàstica municipal, Carau Blau, parlarà de la influència que pot exercir l'art en la pedagogia. La conferència serà demà a dos quarts de 7 de la tarda a la sala d'actes de la Begoneta.
I fem un apunt més per recordar-vos que ja s'ha obert el període d'inscripcions per a la 37a cursa de Carts de Cuixinets. Els propers 16 i 17 de novembre tindrà lloc un dels esdeveniments lúdicoesportius més destacats de l'any i ja es poden fer les inscripcions online per participar-hi.
Les inscripcions a través d'internet es poden fer fins dijous dia 31 d'octubre a les 12 de la nit. Les presencials es faran el mateix 31 de 8 a 9 del vespre. Al cas el de Joves, tota la informació de la cursa de CARS la trobareu al web dels CARS de Coixinets.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia, i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
És la lúdica...
Facto de la fe y las flores azules en la luz de la mañana, la luz de la mañana. Facto de la fe y las flores azules en la luz de la mañana, la luz de la mañana.
Passen 9 minuts de les 12, és moment ara de parlar del Centre d'Estudis i per això saludem a la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. Molt bon dia, Maria, què tal? Molt bon dia, molt bon dia. Aquest dia sembla més llestiu que no pas de tardor, però molt bon dia, sí. Home, és bon dia igualment, no? Sí, però massa calor. No, a mi em sap greu. Que no, que no.
Bé, en tot cas, suposo que parlem d'aquest cap de setmana que ve. I del que hem passat, que ha sigut molt intens, perquè al divendres hi va haver-hi la conferència de la Júdic Coveny de Sobren. Com va anar? Fantàsticament bé. Hi havia més de 80 persones i clar, això és un goig, perquè veus
que anaven posant cadires i cadires i cadires perquè hi havia molta gent. Va ser una explicació, una xerrada, per entendre'ns, molt molt agradable, molt rica de contingut, i crec que tots vam sortir molt contents, molt contents d'aquesta xerrada, que després vam poder córrer tots a sentir el terricabre. Sí, era un dia que era complicat anar tot el que es feia al municipi.
Va ser un bon tàndem, perquè vull remarcar que la Judit va llegir algun escrit d'en Daniel Cardona de l'any 32 o 33 i sembla que l'haguessin pogut escriure pel que estem vivint en aquest moment mateix.
Vull dir que sí, que va ser molt, molt, molt entrenyable. I després, el dissabte vam tenir el Calvern del Correllingua. Sí, com va anar? Molt bé, va guanyar les SES i els drags van quedar segons. Vam participar com a jurat, com a centre d'estudis. I doncs bé, es va fer com que nosaltres portem les preguntes de Sant Just. Va estar molt bé, va ser un acte simpàtic i que tothom s'ho passa molt bé. Això per un cantó.
I després, dos membres de la centre d'estudis, que són la Palmira Badell i una servidora, a la nit, a les corrantes que es van fer aquí a la plaça Bernabé, doncs ja ens havien demanat si volíem, perquè ens havien fet un curset de corrantes, la Palmira, ja l'any passat. I l'any passat ja en vam fer quan es va haver de fer la vagoneta, perquè plovia l'any passat.
però doncs vam fer-ho i aquests nois molt macos de Sant Feliu, ah, i de Molins, perdó, de Molins de Rei, ja quan ens vam dir, ah, ja sou aquí, doncs podem fer les corrandes. Va ser molt simpàtic, la gent va quedar molt parada, perquè sempre que hi havia gent que per primera vegada sentia corrandes, i va estar molt bé, i garrotins, vaja, també.
I això és el que hi havia aquest cap de setmana i ara estem en plena fervessència de les fulles de tardor. Clar, clar, aquest dissabte ja la mostra davant del mercat, no? Sí, i de la gent gran, i després el diumenge el que puguem vendre al que hagin fet els petitons. Estem amb això ara, doncs quan surti d'aquí és anar a veure...
logístiques, els tècnics de logística, i acabarem de preparar tot amb molta il·lusió perquè tot surti bé, com esperem que sortirà, perquè quan la gent s'entrega, surten bé les coses. A partir de quina hora es podrà passar aquesta mostra d'avui a setmana?
A les 11 estarà en marcat, a les 10 la gent començarà a portar-les i a les 11 ja farem la inauguració. Quanta gent s'hi ha apuntat? No ho sé perquè sé de gent que en fa, però no tinc una llista. Aquest any ha anat una mica diferent.
i la gent creiem que els que han dit que sí que les faran, a veure quina sorpresa tindrem, però espero que sí. I després també hi participen les escoles, no? Això com anem? Mira, doncs això t'haig de dir la veritat, qui la resposta ha sigut el Canigó, perquè de les altres ampes no han contestat.
I al Canigó llavors què farà? Al Canigó hi ha una bicanalla del Canigó i em sembla que són 8 o 9 o més i llavors seran els que faran els tallers de les galetes el divendres a la tarda a la cuina dels Marrecs. En tot, jo publicament dic que si hi ha... Són divendres aquest grup de nens i nenes del Canigó? Nens i nenes faran amb unes persones grans, vull dir amb unes...
monitores o unes faran les galetes. I el que vull dir és que si encara hi ha algú que escolta aquest programa i li fa il·lusió i té canalla o és gran i també en vol fer, escolta que em faci, que no pateixi, que les acceptarem de molt bon grat i que si tenen nets, fills o nebots i volen que s'apuntin, que vinguin cap als Marrecs el divendres a la tarda, dos quart de sis i ja seré allà per anar recollint la canalla.
I després diumenges podran tastar, no? Clar, es vendran pel Joan Petit, és pel acte, que és les galetes, tot el que es recull tant el dissabte com el diumenge és pel Joan Petit. Molt bé, doncs això serà exacte, que aquesta setmana ple de coses, sobretot molt centrat en l'escollida tardor. Ja tinc gas que sigui dilluns. Doncs encara falta una mica. Ha sigut un noctubre molt potent.
i haurem de preparar-lo de Nadal, però és que és una altra història. Doncs encara queda l'esprint final aquesta setmana. Sí, encara queda, encara queda. Molt bé, Maria, moltes gràcies. A vosaltres. Fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia.
I aquesta hora parlem de cuina, com cada setmana saludem un restaurant diferent d'aquí Sant Just i avui saludem el Joan Mascaró, propietari del Mirador de Sant Just. Molt bon dia, Joan. Hola, bon dia a tothom.
que aquesta setmana cada dia estarà amb nosaltres per plantejar-nos una recepta diferent. A més a més, com que estem ja en plena temporada de bolets, vinculades totes elles amb els bolets. Pendrem a cuinar-los d'una manera diferent, segurament. Que de vegades sí que és veritat que ens passa que estem molt limitats a l'hora de fer cuinar de bolets perquè, en que també dura menys, ens costa una mica més trencar-nos les banyes amb la imaginació. Avui, per tant, amb què començarem?
Avui, per començar, farem la manida i hem pensat una que fem nosaltres, que és una manida de rovellons amb llagostins, amb pinyons i farigola. Perfecte, fa bona pinta. Per tant, quins ingredients ens caldrien?
Jo ho he comptat per 4 persones i hi posaríem 16 llagostins, una manida variada de segons l'estació de l'any, en aquest cas una mica d'escarola, l'olla rossa, llavors hi posaríem 100g de rovellons, 50g de pastanaga, la ficarem tallada a tires, dues cullerades soperes de vinagre, sis cullerades soperes d'oli d'oliva,
Una cullerada de cafè de fulla de frigola, el sal a pebre, 40 g de pinyons torrats i una mica de ceba.
Primer, per a l'al·laboració, començarem per la preparació dels bolets. Netejarem els bolets. Jo preferiblement soc de fer-ho amb una mica d'aigua, perquè sí que els entesos diuen que perds una mica el gust. Així ens assegurem que no trobarem gens de terra. Nosaltres, particularment, sempre els cohem amb una cassola de fang. És la manera que absorbeix més el gust i també no perden tant el color.
Llavors, amb aquesta cassola de fang, hi ficarem una mica d'oli, una mica de mantega, el salpabrem i una meitat de la fulla de frigola. Un cop que els tinguem cuits, els caurem al forn amb la cassola, els reservarem. Llavors ja anirem a preparar els degustins. Posarem a bullir els degustins amb aigua salada, la pastanaga,
mitja ceba i una fulla de llorer. Tots junts. Això ho farem bullir uns dos minutets i de seguida els reservem, els mullem amb aigua freda i si podem ficar una mica de gel també. Així pararem la cocció i els tindrem al seu punt i amb el seu color també.
Després escaldarem les tires de pastanaga que teníem, que seran per decorar, seran tires a cillarga, de dalt a baix la pastanaga, si ho podem tallar amb algun ganivet fi, que també ho podem fer amb carvassó també, podíem fer unes tires de carvassó que serà per decorar la manida.
Perfecte. I llavors ja només ens quedarà preparar el que és la vinagreta. És el toc final, no? M'imagino que això sempre... Sí, sí. Bueno, la podem tindre preparada abans i ens serveix per tot tipus de manides. A veure. Llavors, en un bol barrejarem el que és el vinagre, l'oli, la sal, el pebre i la fulla de farigola. Això amb un batador ho emulsionem i ja ho podem reservar. Serà el toc final, com has dit.
Només ens queda preparar el plat, agafaríem el plat, posaríem les diferents fulles de manites al voltant del plat i al centre posarem els boletets, els rovellons i els quatre llagostins per cada plat, així en forma d'aixecadets, fem una petita incisió a la part baixa i adornats el plat. Llavors ja posem les tires de pastanaga i de carvassó, així enrotlladetes, per acabar de adornar i la vinagreta al moment de servir. I pràcticament ja la tenim llesta.
una bona manera de menjar-se els rovellons, barrejat amb els llagustins i amb aquest format de manida. Un bon entrant, moltes gràcies Joan Masquerot del restaurant El Mirador de Sant Just, que cada dia d'aquesta setmana tindrem una recepta, com dèiem, a més a més totes de bolets, cosa que ens agrada molt. Gràcies. Moltes gràcies i fins demà. Que vagi molt bé, bon dia.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Parlem d'actualitat Sant Justenca amb el portaveu del PSC.
centrat ja sobretot en fer aquesta aprovació provisional de les ordenances, per tant imagino que aquests dies s'estan acabant d'enllestir tot el que té a veure amb aquestes qüestions, no? Ordenances, impostos, per l'any que ve, el pressupost i tot plegat? Sí, també ja estem començant a dibuixar el pressupost del 2014. Aquest pressupost en què es basarà? Hi haurà algun canvi pel que fa el que hem tingut aquest any, per exemple?
Jo crec que es visualitzarà en dos apartats. El primer és que creix substancialment el pressupost destinat a serveis socials i en segon lloc també millores la via pública.
Fins ara hem estat molt prudents a l'hora de gastar diners a millora de via pública i aquesta tendència canviarà aquest any on ja es començarà a veure molt més manteniment de la via pública. Perquè hi haurà més marge. Sí, efectivament. Tindrem més recursos. Entenem que durant aquests dos primers anys de mandat
La via pública no ha rebut els diners o les inversions que tocaven i ara toca començar a millorar carrers, voreres, places i parcs que no es castiguin molt malament però que comencen a mostrar símptomes que necessiten una millora. Seran obres petites de reparació. Per exemple?
per exemple la plaça de la Pau o la vorera del carrer indústria de la zona Walden, que les arrels dels arbres han aixecat algunes peces, seran petites obres de millora del manteniment de la via pública. Per tant, aquest canvi a l'hora de plantejar-se, el que suposo que en els últims anys ha estat més de contenció que el del 2014. Efectivament.
D'altra banda, també la setmana passada l'alcalde va explicar que l'IVI augmentaria un 2,5%, tot i que al cadastre finalment es farà aquest increment progressiu, però que no pujaria o no faltaria l'augment de l'IVI més que això. De tota manera, també hem conegut aquestes últimes setmanes que s'està gestant una campanya per part d'alguns veïns, també amb el suport de Convergència i Unió, en contra d'aquest augment. Com ho veieu tot plegat? Doncs amb moltes distors. Moltes distors perquè s'està enganyant a la ciutadania.
No hi haurà cap increment en el rebut més enllà del 2,5% i a mi el que m'agradaria és que aquells grups polítics que estan repartint uns pamflets que sincerament no entenc com s'atreveixen a repartir, que l'endemà mateix, que la gent rebi el seu primer rebut i que vegin que aquest no s'ha incrementat en cap cas per sobre del 2,5%
m'agradaria preguntar-los si demanant disculpes a la població no. Perquè que no podem és iniciar campanyes de rumors, de difamacions i de falses informacions amb responsabilitat zero. I que després aquestes mentides no suposin cap cost per qui les practica. Estem en una situació en què per un costat hi ha gent
que ho està passant malament a nivell econòmic.
parlat d'estem percebent, i penso que és notori, un allunyament de la ciutadania vers la política, i crec que aquest estil de fer oposició, que fins ara no havia tingut convergència, no ajuden. Primera, a tranquil·litzar la gent, que ho està passant pitjor, i segona, a reduir aquestes distàncies entre ciutadania i polítics. No ho entenc. La veritat
i no ho entenc perquè... perquè és que serà molt fàcil de comprovar que no és veritat. I ho atribueu per tant a que sigui... és a dir, que sigui una campanya fruit del desconeixement o creieu que realment hi ha un punt doncs d'intentar confondre? Jo crec, el segon, i em sap greu dir-ho, però és que se'ls hi ha explicat en múltiples ocasions, en molts plens, que no era veritat el que estaven dient, perquè és que ja fa temps que s'estan reunint amb empresaris, amb associacions de veïns,
donant-los unes informacions que no són certes. I en nombre de ocasions, l'alcalde i la regidora d'Isenda els ja ha explicat
quin seria l'increment del 2014, que és aquest increment del 2,5, i veig que Convergència persisteix en aquesta actitud, que insisteixo, no entenc i em sorprèn perquè fins ara no havia estat l'estil de fer oposició de Convergència i Unió, aquí a Sant Just.
N'heu parlat amb ells o en parlareu, properament? Jo crec que, com diuen a Castella, que cada pal ho aguanta i s'ho vela. Al final, com t'he dit abans, serà molt fàcil de comprovar qui diu la veritat i qui pretén confondre. Ho veurem.
quan engirin el rebut de l'IVI l'any que ve. Fins aleshores, que potser poden passar dos o tres mesos, es pot crear aquesta mena de sensació de... En el proper ple aprovarem les taxes i a partir d'aquí, doncs, ja només caldrà esperar fins que la gent hagi de pagar el primer rebut. Jo demano a la ciutadania només demano que es guardin els rebut d'aquest any perquè es puguin comprar amb els de l'any que ve.
i que es guardin també tota la propaganda que ha estat repartint Convergència durant aquests dies, i que, si us plau, facin l'exercici, un cop rebint aquest rebut de Libi, de comparar un rebut amb l'altre, o sigui, el d'aquest any amb el de l'any que ve,
que llegeixin, que es tornin a llegir tranquil·lament tot el que diu aquests pamflets de Convergència i Unió i que després valorin si acerten el que estan dient. És un exercici jo crec que bastant fàcil de fer i animo a la ciutadania que el faci. I també
I també m'agradaria que aquesta forma de fer política no quedi impuna. I com es pot regular o com es pot evitar que quedi impuna? Com ho podeu fer? Doncs sancionant a les urnes la gent que es dedica a fer de la mentida la seva forma de fer política. És molt senzill.
És a dir, per part de la ciutadania. Efectivament. La ciutadania té molt poder. De l'administració no es pot sancionar, com si diguéssim. La ciutadania té molt poder, no, evidentment. Evidentment, estan en el seu dret de fer-ho. Però jo crec que la ciutadania té molt poder i així com jo crec que s'han de penalitzar, i no sempre passa, per cert, aquells polítics o aquells grups que han conviscut en la corrupció,
Jo crec que també hem de ser exigents amb aquells que falten la veritat. És veritat que de vegades amb campanyes d'aquesta mena, com que apareixen conceptes que potser la gran majoria tampoc no coneixem, tot el tema d'impostos cadastre que se'ns escapa una mica més, a la que de cop apareix una campanya explicant alguna cosa,
No es pot dir que els rebuts incrementaran un 150%, això no es pot dir. Perquè saben que no és veritat. És un element atractiu a l'hora de si més no escoltar-ho. És la primera frase, la primera línia. Suposo que no sé si per part de l'Ajuntament ni que sigui per combatre o s'intentarà justament ometre que cadascú ho faci o es farà un acte explicatiu per intentar clarificar la situació que ha generat aquesta confusió.
Nosaltres hem tingut múltiples reunions amb veïns, amb associacions. Crec que està previst un acte per d'aquí dues setmanes on t'explicarem quins són els impostos que paguem.
hi haurà el ple, que jo convido tothom que ens escolti a que hi assisteixi, perquè precisament en aquest ple debatem sobre els impostos municipals i la gent que l'escolti bé per ràdio o bé en directe des de la sala de plens de l'Ajuntament, doncs podrà contestar opinions.
però poca cosa més podem fer. Sabem que tenim un handicap en aquest sentit i és que molta gent que viu a Sant Just, exceptuant potser Ràdio Desvern i el Buiatí, té dificultats per accedir a la informació del que passa al municipi.
i nosaltres podem fer cartes com a govern, podem utilitzar aquests instruments que t'he comentat, però a vegades potser no arribes a tothom i és una pena. Per això aprofito qualsevol oportunitat que tingui per demanar a la ciutadania, el que t'he dit abans, que es guardin els rebuts d'aquest any
i que els comparin amb els de l'any que ve i sobretot que es guardin aquest panflet que estan repartint aquests dies els companys de Convergència i Unió i que després mirin qui diu la veritat i qui no la diu. Anirem parlant també de tot plegat arran del ple municipal, com deia més la setmana que ve, el dijous 31 d'octubre. Anirem seguint tota aquesta qüestió. D'altra banda hem parlat també de pressupost
i d'aquesta idea de notar l'any que ve de destinar també unes partides a la millora de la via pública. Un altre dels temes que hem parlat altres vegades aquí en altres ocasions també és tot el tema de l'atur, que Sant Just continua tenint les taxes més baixes de la comarca, de tota manera continua tenint aquestes vuitcentes persones, i hem dit també altres vegades que l'administració pública no és qui ha de resoldre només tot plegat,
es posaran en marxa de cara a l'any que ve també més mesures per intentar pal·liar d'alguna manera aquesta situació? Sí, continuarem en la línia a nivell de promoció econòmica que hem tingut en aquest darrer any de complementar
dos tipus d'ajuts, un destinats a les empreses que contractin a persones que estan a l'atur, que és un programa que ha funcionat bastant bé, i en segon lloc fer plans d'ocupació, ja siguin promoguts per entitats superlocals o bé fets des del propi ajuntament en col·laboració amb entitats sense ànim de lucre.
Però, a més a més, entenem que encara que sigui molt modestament, el fet que en aquests propers pressupostos hi hagi més inversions farà que, de forma molt modesta, insisteixo, també puguem contribuir, si més no que hi hagi gent del sector de construcció, que és el que ho està passant pitjor en el nostre país actualment, si més no que no perdin la feina.
Els últims dies hem sentit diverses veus que parlen de final de la crisi. A banda d'aquests personatges, l'últim mes hi ha diferents veus que comencen a dir que tot plegat s'està acabant.
però costarà que aquesta millora macro repercuteixi en l'economia familiar, és a dir, en la creació de llocs de treball, en l'increment del poder adquisitiu de les persones, en definitiva, en allò que els ciutadans normals i corrents sentim més, que ens afecta en el nostre dia a dia.
De totes maneres, considero que és una bona notícia que sembla que la situació a nivell macro s'estigui resolent perquè era un pas previ indispensable perquè es pugui millorar la situació micro. Però encara suposo que a petita escala costarà notar-ho. Estan parlant de 3-4 anys, pot tardar.
Els economistes que hi entenen que a vegades ja no sap si en queden gaires, perquè la veritat és que tots els pronòstics que s'han fet en aquesta crisi han quedat o la gran majoria han quedat desmuntats amb el pas del temps.
I a per acabar també parlant d'actualitat, ja estem parlant amb el portaveu del PSC, l'Ajuntament de Sant Justa i l'ex-president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va dir que entre altres coses que té claríssim que Catalunya no serà independent, també abans parlàvem del distanciament entre polítics i la majoria de la ciutadania, declaracions com aquesta, és a dir que es parlen des d'una situació concreta d'un altre lloc i des d'una perspectiva diferent,
Ajuden, compliquen la situació actual, aporten diàleg o...? A veure, per un costat crec que no és una resposta molt argumentada. Si és impossible i puntó, doncs em sembla...
que ha requerit un pobre esforç intel·lectual, penso que s'hauria de comentar una mica, per un costat. Per l'altre costat, jo crec, i em sap greu dir-ho, que s'estan generant unes falses expectatives respecte al procés sobiranista,
que difícilment es podran complir i després ens trobarem d'aquí dos, tres anys una societat molt més frustrada que la que tenim avui en dia. I a mi aquest fet em comença a preocupar perquè l'any que ve
ja hauran d'haver-hi canvis molt importants i si aquests canvis no poden tenir lloc o es van al lentí o la gent percep que no són possibles com a societat tindrem un problema perquè jo crec que sí que s'ha actuat amb molta frivolitat en tot aquest tema. És un tema molt complex
és un tema molt difícil i s'està tractant de forma, insisteixo, molt frívola. Per exemple, no pot ser que el president del govern, o del govern català, o el seu portaveu, diguin que, en cas que Catalunya sigui independent, en cap cas sortirà de la Unió Europea. No poden dir-ho.
Per què no ho saben? Primera, perquè no ho saben. Però és que segona, si en el millor dels casos no ho saben. Però és que en el pitjor dels casos els tractats deixen molt clar que si aquest procés no és per la via de la negociació, que és el que estan fent ara Escòcia i Gran Bretanya, doncs és impossible que Catalunya pugui seguir la Unió Europea.
Jo crec que a la gent se li ha de dir la veritat, se li ha d'explicar la veritat. I a la gent que és independentista, que ho és amb convicció, no els que s'han apuntat a darrera hora per trobar respostes fàcils a una crisi molt complexa, jo crec que a aquesta gent els hi és igual.
estar dins el forn de la Unió Europea. Jo crec que aquesta gent volen que Catalunya sigui independent. I jo aquesta gent, que és una mica el discurs de la CUP, el respecto molt, perquè són coherents. El que passa és que aquest estat de gent que diuen que la independència només serà a cos zero, aquesta gent està enganyant a la població.
No és veritat. Com a mínim, no ho poden afirmar amb rotunditat. Poden dir que ho intentaran, però no ho poden afirmar amb rotunditat. Sí, davant de temes molt complexes, que no depenen només de nosaltres, els catalans, estem fent unes afirmacions que no podem fer. I a mi em preocupa, em preocupa molt, que estem empenyent la societat cap a un procés que ja no condueixem.
I l'altre dia en Miquel Roca ho va dir. Anem en compte que cada cop que com a país hem anat a la confrontació ens hi hem deixat bocs i esquelles. Per tant, jo demanaria una mica més de discurs realista als nostres responsables polítics
i una mica menys de vent de fum. I per acabar m'agradaria dir-te que ahir vaig estar veient el programa els 30 minuts en el que s'abordava el procés d'Escòcia i per mi aquest seria evidentment l'escenari ideal. Vaig quedar...
Gratament sorprès del nivell del debat, de com la gent ho ha adoptat amb naturalitat, amb responsabilitat democràtica, i sense dubte és un exemple a seguir. El que passa és que la sensació que tinc és que Catalunya,
Comptes d'anar en aquesta línia, i no és culpa de Catalunya, no estic culpant Catalunya, anem en direcció contrària, o és que estem veient cada dia els mitjans de comunicació, anem al xoc d'atlèns, i del xoc d'atlèns ja veurem com ens en sortim. I no vull fer discurs de la por, simplement intentar escriure una realitat.
Doncs anirem parlant. Moltes gràcies al portaveu del PSC, l'Ajuntament de Sant Just, Joan Basaganyes, i que vagi molt bé. Fins aviat. Moltes gràcies. Adéu, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de cobla o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer una adaptada primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya.
5 minuts i 3 quarts d'una del migdia i ara parlem d'economia, com cada dilluns amb el Manel Ripoll. Bon dia Manel, què tal? Hola, bon dia Carme. Avui tornem a més a més a aquest tema dels conceptes. Hem estat parlant de diferents qüestions i avui parlem dels tipus d'interès. Aquest tema que de cop i volta hem anat sentint, sobretot, els últims anys i que fins fa poc ens desconeixíem i que jo crec que encara no tenim tot clar què vol dir. Avui ens ho descobriràs.
Sí, la veritat és que tornem una mica amb el que havíem fet, sobretot a la temporada passada de conceptes d'economia real que la gent moltes vegades em parla o els veu en els documents que va firmar, sobretot en els bancs.
que li surten allà aquestes paraules de tipus d'interès nominal, li surten bé el tae i surt un número al costat. No acaben d'entendre molt bé què és la gent però saben que al final d'any o trimestre cobren uns diners que estan vinculats a aquest numeret que surt al costat d'aquestes lletres que fica tae i avui intentarem descobrir una mica, així més no, com...
No tant com es calcula, perquè és una fórmula que no té per què saber la gent de peu, però sí tenir una mica la idea del que és i sobretot per què serveix, per què es fa servir.
Hi ha molts conceptes, a vegades per entendre un d'aquests conceptes econòmics hem d'entendre molts conceptes. La veritat és que hem de diferenciar el tipus d'interès nominal del que després veurem que és el TAE, les sigles de taxa anual equivalent.
El normal, que és el tipus d'interès nominal, és el tipus d'interès que el banc et diu que et donarà quan la gent que pot deposita uns diners a plas fixa o a qualsevol tipus d'inversió més complexa, li diuen que et donaran aquest tipus d'interès.
o, per contra, quan vas a demanar un crèdit o una hipoteca, els tipus d'interès que et cobraran per deixar-te aquests diners durant el temps que els necessitis per anar-los tornant a poc a poc. Així és clar. En el cas que anem al banc,
a ficar una quantitat de diners, fiquem 100 euros i et diuen que et donaran, per ficar números senzills, et donaran el 10%, doncs això vol dir que al final de l'any, d'aquests 100 euros, al final d'any te'n tornaran 110, és a dir, el 100 més el 10%. És que ja tenies més aquest 10. Exactament. La pregunta... La pregunta a tot això és...
és saber exactament quan et pagaran, perquè si et fan un únic pagament a final d'any és molt senzill. Si tu vas i al 1 de gener fiques aquests 100 euros i a 31 de desembre et donen aquests 10 euros, doncs queda clar que al llarg de l'any hi ha hagut aquest 10% anual i per tant et donen aquests 10 euros, que és aquest 10% que havies quedat tu que a final d'any et donarien.
El problema és quan apareixen diferents productes que no tenen per què ser complicats ni molt menys, és a dir, el mateix que abans, però en vez de que t'ho donin només un cop a l'any, quan s'acaba la imposició, t'ho donin dos cops a l'any o t'ho donin per trimestres o cada mes et donin una petita part d'aquests diners,
Això el que provocarà és que a l'hora de calcular aquesta taxa anual equivalent, el valor canviï respecte al que seria si t'ho haguessin donat tot junt al final d'any. Per aquest tipus d'interès. I aquest percentatge és el que canviarà. I aquest percentatge per què canvia? Perquè aquesta taxa anual equivalent el que fa
és prendre com a premissa una cosa que jo no he acabat d'entendre mai perquè ningú o el 90% de la gent que cobra aquests diners, doncs si és dos cops l'any, cobre aquests diners al juny, doncs aquesta taxa anual entén que tu aquests 5 euros que cobraries el 30 de juny, i per tant a l'arribada de juliol ja els tens al teu compte, els reinverteixes al mateix tipus d'interès durant aquests mesos que queden.
Com que t'han avançat aquests diners, si tu reinvertisses aquests diners al mateix tipus d'interès, aquest 10% durant aquests 6 mesos, evidentment a 31 de desembre no tindràs només 110 euros, sinó que tindràs tot aquest altre...
Tindràs aquests 5 euros que has invertit durant 6 mesos, que en aquest cas són 0,25 cèntims. Perquè estem parlant d'una quantitat molt petita, no estem parlant de 100 euros.
però perquè la gent es fa la idea, aquest 10% dels 5 euros durant 6 mesos són aquests 25 cèntims que s'haurien generat de més a més. Per tant, en aquest cas senzill també que estem comentant que no et donen els diners tots junts a final d'any, sinó te'ls donen uns a meitat d'any i els altres a final d'any, la taxa anual equivalent és superior
al 10% que havíem vist inicial. Això, evidentment, si ho fas trimestral, si ho fas mensual o si ho fas cada dia, com més periodicitat et donguin, o sigui, com més freqüentment et vagi pagant al banc... Més alt serà el tipus d'interès. Exacte, més alt serà aquest tipus, aquesta taxa anual equivalent. Llavors, això sobretot s'utilitza
perquè la gent pugui comparar diferents tipus de productes o diversos tipus d'inversions a fer. El tipus d'interès nominal que et diran és un,
Però la taxa anual equivalent, tenint en compte això que hem dit, que si et donen els interessos abans, si tu els reinvertissis em podries treure més profit, són diferents. Per la gent que agafa els diners i els inverteix, per poder comparar dos productes diferents, el que ha de fer és mirar la taia d'aquests dos productes i veure quina és superior.
Però clar, depèn de cada producte, no? Exacte, depèn de cada producte tindrà un tae o tindrà un altre llavors tu els pots comparar i el que la tingui superior llavors és el producte que possiblement en trauries més rendiment tenint en compte que fossin productes semblants perquè després hi ha el risc que poden tenir o altres coses. Però si en dos productes semblants el que et donés una tae superior és el que hauries de fer servir.
Més o menys, a mi m'ha costat una mica, aquest concepte és una mica més difícil que l'altre. Aquest concepte és una mica més complicat, sobretot per a això, perquè ell el que entén és una cosa que la gent no acostuma a fer, que és que aquests 5 euros que tu has cobrat es tornen a reinvertir. El més normal és que a tu et donessin aquests diners a meitat d'any i es quedessin al compte o te'ls gastessis al cap que els haguessis cobrat.
i per tant tu al cap d'un any no hauràs tingut mai aquests 10 amb 25, hauràs tingut els 10 euros igual que si ho haguessis cobrat tot a final d'any. L'únic que ell entén, el concepte aquest entén, que si a tu t'avancen aquests diners, tu seràs...
prou àbil com per fer-los treballar aquests diners durant la resta de l'any que queda. I per tant, és això que et deia, com més freqüentment t'ho paguin, més alt serà aquesta taxa anual equivalent perquè més vegades tu podràs anar reinvertint aquests diners sempre i quan ho facis. Si no ho fas, serà el mateix, que t'ho hagin pagat a trossets que que t'ho hagin pagat a final de quan s'acaba el plaix fixe.
La idea és aquesta. Una mica crec que ens ha quedat una mica més clar, Manel, de no coneixent gens, d'entendre una mica com funciona en aquestes sessions que fem el dilluns per entendre diferents conceptes d'economia. Moltes gràcies. No, vosaltres. I tornem la setmana acabant més coses. Si hi penseu, que a vegades aquests conceptes que agafem d'aquí, hem comentat que els agafem del Xavier Salai Martí. És veritat. Aquest dimarts surt al programa aquest de... Avui, avui, de fet. Avui. Avui dilluns. Surt el convidat. Surt el convidat. Si ens està escoltant la gent, que a vegades parlem d'ell i dels conceptes...
Exacte, que tu normalment també et bases una mica, no? A vegades agafem algun concepte d'ell, com ho explica ell, que el mirin avui i veuran, potser descobreixen més coses d'aquest personatge. Sí, tinc curiositat, a veure aquest programa, a veure quina part descobrim de Sala Martín, del convidat d'Albert Om. Doncs moltes gràcies, Manel, i tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de cobla o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdio d'Es Bern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares va morir i ell va patir un traumatisme crèniu encefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer una adaptada primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho.
Sí, sí.
Recta final d'aquest Just a la Fusta d'avui. Falten 7 minuts per arribar a l'1 del migdia. I ara parlem d'actualitat. Ens trenem una secció que mirarem de fer també de manera diària amb el Marc Marvà. Molt bon dia, Marc. Què tal? Molt bon dia, Carme. Per parlar d'actualitat. Al principi del matí normalment sempre us expliquem una mica quins són els temes principals del dia, però com que ara ja portem unes quantes hores en funcionament, tot plegat ja...
ha anat derivant i aquest mateix justament dèiem que estaven pendents de què deia el tribunal d'Astrasburg de tota aquesta sentència parot i és una mica el que respiri avui per exemple a través del Twitter.
Sí, Déu-n'hi-do la polsagrera que ha aixecat, perquè ara mateix a través de les xarxes socials, totes les temes que es tracten es relacionen amb aquesta sentència al Tribunal d'Estrasburg, sobretot per al tema d'Inés del Rio. Finalment, el Tribunal d'Estrasburg ha anul·lat la doctrina parot i, per tant, aquest Tribunal Europeu dels Drets Humans ordena que la etarra Inés del Rio sigui posant llibertat immediatament
i tot el que deriva a partir d'aquesta sentència. Recordem que Inés del Rio va ser jutjada i va anar a la presó per haver comès 24 assassinats vinculats amb la banda terrorista DETA, i això afectarà no només a la ETA ni a Inés del Rio, sinó a 60 terroristes més DETA, 7 del Grapo, 1 del Gal i 14 presos comuns.
A partir d'aquí, Carme, ja deus veure o deduir tota la pulsa de gra que ha aixecat això. Suposo que més a més opinions de tots colors, perquè també és el que té Twitter, que aquí més que menys també hi ha gent que busca fer polèmica, per tant, suposo que deu estar esperant que si un diu una cosa, digui l'altra. Què es diu, per exemple?
Sobretot la gent conserva la seva opinió i des de tots els punts de vista una de les coses que s'està comentant és que l'associació de víctimes del terrorisme ha fet fa pocs minuts una roda de premsa que deia sentir dolor, por i vergonya per aquesta sentència del Tribunal d'Estrasburg.
i a partir d'aquí deixem recollir-te amb dos tuits destacats molt contraris. Per un periodista basc, Iglesias Echezarreta, aquest periodista basc diu, ¿por qué en el caso de la doctrina parot el PP no defiende la Constitución con fiereza que lo hace con unidad territorial, perpetua, encoberta?
Per tant, ja podem veure una mica cap on aniran els trets, en el sentit que si ara aquesta llei d'Astrasburg ha dictat això, serà el PP i seguirà el PP aquesta llei europea, igual que potser ho defensa amb altres temes. En canvi, van de contrària, Pedro J. Ramírez, recordem el director del diari El Mundo,
titula així, ells els seus titulars en el seu Twitter, obre parèntesis, desgraciadamente tiene razón, tanca parèntesis, el tribunal d'Estrasburgo. I deixa un link cap a la seva web del diari de...
Si vols et posem una mica més de context a aquesta doctrina parot de la que es parla, que és el nom vulgar amb el que es coneix aquesta jurisprudència establerta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol del 28 de febrer del 2006. Què vol dir totes aquestes paraules? Que totes aquelles persones que havien sigut sentenciades en més de 30 anys
de presó havien de complir aquests 30 anys o més. Per tant, abans que hi hagués aquesta sentència, la gent sortia de la presó crec que en els 20-25 anys ja podia sortir. Però aquella sentència que es va fer el 2006 dictava que 30 o més anys de presó s'havien de complir íntegrament.
i recordem que la etarra Inés del Rio havia estat condemnada a 3.228 anys. S'havia de passar tota la vida a la presó. Per tant, aquesta doctrina parat que tomba al Tribunal d'Estrasburg fa que en tots aquests etarres puguin sortir demà mateix al carrer i aquestes dues visions
Suposo que el llarg d'avui no només avui, que durarà dies tot plegat. Aquest tema penal és un d'aquests que sempre genera controvèrsia. Tots plegats ens fa pensar què caldria.
o quina seria la manera ideal d'impartir justícia en aquest sentit. Per tant, serà interessant de seguir de cara els propers dies tot plegat. És a dir, un cop hem sabut això, com es tradueix tot plegat a nivell també analític. Avui, Marc, ens has explicat aquestes primeres reaccions a Randons des que ho hem sabut a través del Twitter. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Adéu, bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I així acabem aquest just a la posta d'avui, dilluns 21 d'octubre d'agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bueno al Servei Informatius, el Carles Hernández i Rius a la Provisió del Temps. Avui també hem parlat amb Càndida Nevado, presidenta de l'associació de gent gran, que demà organitza aquesta marxa per la gent gran per Sant Just. Hem fet també tertúlia amb la Carme Madó, el Jaume Gelabert, el Vicenç Riera i en Josep Coderc, i hem parlat de cuina amb...
el restaurant El Mirador de Sant Just, d'aquesta demana ens porten diferents receptes, hem parlat de política amb el portaveu de l'Ajuntament de Sant Just del Partit dels Socialistes, que és Joan Bassaganyes, i també hem fet economia amb el Manel Ripoll, i hem parlat del Centre d'Estudis Sant Just Tècnics amb la Maria Quintana, a més a més també ara hem sentit l'actualitat amb el Marc Marvà.
Us hem parlat cada dredó i tornarem demà a moltes més coses a partir de les 10 i fins l'1 de la migdia. Ara us deixem amb l'informatiu migdia a carrer de l'Andrea. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dilluns.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ara escolta's, ràdio desben. Sintonitza's, ràdio desben. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio desben.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Demà al matí se celebra la marxa per a la gent gran a Sant Just. Cada any una trentena de persones participen d'aquesta activitat, que inclou un esmorzar i la lectura del manifest de la gent gran, que aquest any reivindiquen que volen ser actius i participatius. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies Edició migdia de 8 dilluns, 21 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'equip de Govern farà l'actualització progressiva del valor cadastral. Tot i això, els Sant Justencs pagaran el mateix que fins ara, el seu rebut de l'IVI. L'única cosa que farà augmentar el rebut és l'increment mitjà dels impostos. S'ha obert el període d'inscripcions per a la 37a cursa de Carts de Coixinets. La cursa tindrà lloc els propers 16 i 17 de novembre als carrers Freixes i Creu del Padró. Les inscripcions a través d'Internet es poden fer fins dijous 31 d'octubre.
I en clau cultural, l'edifici de les escoles acull des d'avui una exposició titulada Catalunya bombardejada, 75è aniversari dels bombardeig a la població civil i a les infraestructures catalanes, una mostra itinerant de memorial democràtic.
Bon dia, demà al matí se celebra la marxa per a la gent gran a Sant Just. Cada any una trentena de persones participen d'aquesta activitat que inclou un esmorzar i la lectura del manifest de la gent gran que aquest any reivindica que la gent gran vol ser activa i participativa. La marxa per a la gent gran sortirà del paradó a dos quarts de deu del matí en direcció al Molí Fariner. Allà es llegirà el manifest de la gent gran i després es tornarà a Sant Just i es farà un esmorzar mil·lenari per als assistents.
La presidenta de l'associació de gent gran de Sant Just, Candidat Nevado, ha resumit al just a la fusta en què consisteix el text d'aquest any. Indica que a la gent gran volem ser grans, actius i participatius en totes les coses que es facin. És a dir que hi ha ben gent gran que estem disposats a treballar en qualsevol de les coses que es facin al nostre municipi
i hi ha gent gran que potser en pot fer menys. Però fer companyia, per exemple, és un fet. Fer companyia, quasi tothom, per gran que sigui, pot fer-la. Candida Nevado assegura que una altra intenció de la gent gran és reivindicar que tenen la responsabilitat de complir amb la seva funció de vis i àvies dels seus nets, però també a tenir la seva llibertat per fer les seves activitats.
reindica la gent gran, la majoria, n'estem pendents dels nens, perquè la problemàtica actual que està tan malament, doncs, escolta, nosaltres reindiquem el malament que està en tots els nivells per a la gent gran i també en aquest nivell que la gent gran hem de cuidar dels nens. Nosaltres hem de donar totes les joies i la il·lusió als nens, però l'educació correspon als seus pares. Però com que els pares treballen de nit i de dia, hi ha altres que tenen un altre sistema de vida,
Enguany, l'associació de gent gran de Sant Just fa 15 anys i asseguren que línies generals estan contents amb la situació del col·lectiu al nostre municipi. Tot i això, Candida Nevado assegura que els llogaters del mil·lenari han notat molt el tancament del menjador. Nosaltres estem una mica enfadadots en el sentit que ens han hagut de tancar el menjador del mil·lenari. Anàvem a esmorzar, fèiem tertúlia, si a mitja tarda fèiem alguna altra cosa, fèiem una miqueta de tastar, 4-5 dones, i ara aquest clima