A la costa de Palamós, aquest matí, començaran les tasques per reflutar el vaixell enfonsat ahir. L'ataca de fuel pràcticament s'ha evaporat. El Col·legi d'Enginyers a Catalunya insisteix que la injecció de gas a la planta Castor té relació directa amb els terratrèmols que hi va haver a les comarques de Tarragona.
Esports a segona B, el Prat fitxa el davanter Boris Garros, el Reus al defensa David Medina i a tercera l'Europa reforça amb el central Albert Vivo.
Un any després de l'arribada de l'alta velocitat a la ciutat de Girona, la Càmera de Comerç ha reclamat que se'n potenciï el transport de mercaderies. El president d'aquesta entitat, Domènec Espadaler, ha reclamat des de FEM Girona que es completi el futur centre logístic intermodal del FARC per facilitar precisament el transport de productes. FEM Girona, senyor Tuber, bon dia.
Bon dia. El primer any de l'alta velocitat a Girona ha estat força ben valorat pel teixit empresarial de la demarcació, tot i que encara hi veuen algunes mancances. La implantació fa poques setmanes de la connexió directa amb França i l'ampliació d'horaris han contribuït a millorar encara més les connexions tant amb Barcelona i Madrid com amb diferents ciutats franceses, i això beneficia el sector turístic. I si el transport de viatgers és qualificat d'òptim per la Cambra de Comerç de Girona, no així el de mercaderies. Domènec Espataler és el president de la Cambra.
Com que la nostra ampla via és el tren d'alta velocitat, les mercaderies han d'anar en aquesta via. No tenim, de moment, cap més opció. Però no tenim possibilitats de posar mercaderies en les nostres empreses
a sobre el trenc, perquè no existeix cap estació preparada per fer-ho. Per tant, ara demanem que s'impulsi com més aviat millor, com a primera fase, com a primera part, l'estació intermodal de Vilamalla al Fa. Un altre punt que encara queda pendent és el pagament de les expropiacions dels terrenys per empassar l'àvia entre Girona i la frontera francesa.
Encara a les comarques gironines aquest matí han de començar les tasques de reflutament de l'embarcació enfonsada ahir davant les Illes Formigues, davant la costa de Palamós, unes feines que s'inicien després que ahir es pogués controlar el vessament de fuel d'aquest pesquer.
Justa la justa.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Comença el Just a la Fusta d'aquest dijous 9 de gener. Des d'ara i fins a la 1 us acompanyarem i us explicarem moltes coses. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Amb qui també farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa. Portades, contraportades, els temes principals, entrevistes interessants i altres qüestions vinculades amb aquest matí de dijous.
També en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles de Nenedi Rius cap a tres quarts d'onze i a les onze i deu parlarem amb Ramon Aguadé i algun altre dels membres de la comissió de la cavalcada dels Tres Toms perquè aquest diumenge torna la tradició dels Tres Toms, se celebrarà com cada any aquest diumenge a Sant Just.
A dos quarts de dotze, Tertúlia amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, la Lina Santa Bàrbara i la Montse Larrea. I a la tercera hora parlarem de teatre amb la Maica Dueñas i de vins amb l'Estric Goldstein, del celler de Can Mata. Tot plegat des d'ara i fins la una de migdia.
I aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar d'actualitat amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola.
I comencem parlant avui d'aquesta notícia que vam saber ahir, que és que Alcau ja té local i se n'anirà a l'Ateneu. Exacte, confirmava ahir al programa el seu president, el president d'Alcau, l'Albert Macià, ja és oficial que l'agrupament Escolta, Martín Luterquim, tindrà el seu nou local a l'Ateneu, després que l'entitat Escolta hagi pres aquesta decisió i ho hagi comunicat oficialment al president de l'Ateneu.
El que encara no se sap és quan es farà efectiu el trasllat perquè aquesta decisió comportarà fer remodelacions a l'entitat. A finals d'aquest curs, recordem-ho, el cau es quedarà sense locals, els locals de l'església, els que té ara, ja que no els renovarà la cessió de l'espai que ha utilitzat durant tots aquests anys. L'entitat ha estat estudiant diferents opcions per traslladar-se i finalment s'han decidit per l'Ateneu. I la cap de l'agrupament, l'Helena Conesa, explicava ahir a la penya del Morro per quins motius havien triat ara l'Ateneu.
Bàsicament perquè creiem que és un bon lloc per anar-hi i no hi ha cap altra opció aquí a Sant Just que satisfaci les nostres necessitats com a agrupament. Ara l'agrupament són molts nens i necessitem un espai gran, si pot ser amb disponibilitat de pista, lavabo, cinc sales, sala de caps, material, perquè en tenim de molt material. Llavors, clar, són unes necessitats bastant exigents.
Conesa explicava també que l'espai on s'ubicarà la nova entitat és on hi ha actualment les EAS, a la part baixa de l'Ateneu, i per això s'haurà d'habilitar perquè tothom hi tingui lloc. Per fer les obres de remodelació s'hauran d'iniciar converses amb l'Ajuntament i mentre aquest nou espai no estigui llest encara no se sap què farà el cau. Ara, com dèiem, cal estudiar amb l'Ajuntament i amb el cau i amb l'Ateneu com s'habilitarà aquest espai per tal que hi càpiguen els centenar de nens i nenes que formen part de l'agrupament
i els seus 15 caps. Doncs veurem com evoluciona tota aquesta informació. Almenys sabem aquest primer pas important per l'entitat perquè, com dèiem, des de l'estiu passat estàvem buscant quin podia ser el destí a nivell local d'aquest agrupament, escolta. Més coses, parlem dels tres toms, no, Andrea?
Parlem dels Tres Toms, de la festa que tindrem aquest cap de setmana a Sant Just i després en parlarem àmpliament. El programa, ahir és que diumenge se celebra aquesta festa, la festa dels Tres Toms. Un any més el municipi comemora la festivitat de Sant Antoni Abad, patró dels animals amb la tradicional desfilada dels Tres Toms.
benedicció dels animals i tot plegat començarà ben d'hora amb el tradicional esmorzar per als cavallers a Can Ginastà després s'oficiarà una missa solemne a l'església del Sant Just i Pastor amb el mossèn Joaquim Rius en honor de Sant Antoni Abad i després d'aquesta missa la tradició marca que després el mossèn beneeix els animals que després desfilaran pels carrers de Sant Just un recorregut que es repeteix tres cops tot plegat aquest diumenge al matí a partir de les 9 amb l'esmorzar i a partir de les 11 amb la missa i la desfilada
Molt bé, doncs és una de les activitats previstes i importants a Sant Just aquell cap de setmana, eh? I aniràs, Andrea? Doncs crec que no podré anar-hi, perquè tinc coses diumenges, sí. I de fet mai he pogut anar als Tres Toms i tinc molta curiositat, els d'aquí a Sant Just, i tinc curiositat per veure com és. Però bé, suposo que podré veure fotos i aquestes coses i a veure si l'any que veia sort. Molt bé. I acabem parlant ara d'una altra qüestió vinculada amb l'Assemblea Nacional de Catalunya. Exacte.
La secció local de l'ANC, Sant Just per la Independència, tira endavant aquest cap de setmana també la campanya Signa un vot per la Independència. Dissabte i diumenge es recolliran signatures a l'Ateneu, es podrà veure una exposició i també es farà una conferència i es projectarà un documental.
Dissabte, aquest dissabte, a partir de les 10 i fins les 2 es recolliran aquestes signatures i a les 11 es podrà veure una exposició de fotos i vídeos. A les 12 tindrà lloc una conferència a Vermut amb Llibert Ferri i a les 5 de la tarda es projectarà la pel·lícula Catalunya-Espanya d'Isona-Passola. Diumenge es recolliran signatures al matí en horari de 10 a 1 i també es podrà visitar l'exposició que parlàvem.
La campanya, de fet, signa un vot per la independència als Ferreu de Catalunya aquest cap de setmana. I Sant Just, doncs, l'excepció local de l'ANC també s'hi suma. Molt bé, doncs serà això dissabte i diumenge, a partir de demà passat.
I acabem aquesta primera entrada parlant de música, com sempre. I ens posem un punt romàntic, Andrea. Sí, perquè aviat arribarà un recopilatori, es publicarà el 4 de febrer, que es diu Sweetheart 2014. Són cançons d'amor, versions, de fet, que es publicaran a través de Hair Music i que només es vendrà físicament a la cadena Starbucks. I bé, hi haurà, per exemple, Vampire Weekend faran una versió d'Andrea Bocelli,
Per exemple, que és la Conte per Tiro. Després, qui més hi ha? Doncs Fiona Apple també farà una versió. Fosforescent versionaran Tomorrow is a Long Time de Bob Dylan. Aquesta que sentim és Jim James, que versiona Turn Your Lights Down Low de Bob Marley.
I en tot cas, no sé si tens alguna preferència, Andrea, si vols sentir... Podem sentir, aquesta trobo que és una mica massa lenteta, no? Podem sentir Love de John Lennon versionat per Beck, que pot estar bé, no? Molt bé, molt bé. O si no, Time to say goodbye, que crec que és aquesta dels Vampire Weekend, no? Amb el conte per tiró. Molt bé. Què prefereixes? Doncs aquesta última. Vinga. Sona més, mogudeta.
Dentro me la luce que ha incontrado per strada
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Mio sol e tu sé qui con me, con me, con me, con me. Con te partiro. Parecí que no mai. Credo te vi escutò con te. Adesso si vivi jo con te.
Fins demà!
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant dos minuts d'un quart d'onze, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara, per parlar d'actualitat, i primer de tot, repassem, com sempre, la notícia del dia a través de les portades dels diaris. De fet, l'única notícia comuna avui a les portades dels diaris parla del partit que va fer Leo Messi ahir contra el Getafe, però com després en parlarem, o segurament sortirà aquest tema al cimers on les fotografies, tractarem altres qüestions que també apareixen en portada.
No és la notícia comuna, però bé, tractarem dos temes. El periòdico ens parla d'avortament i ens diu que els barons i Gallardón negociaran la llei de l'avortament en l'executiva del Partit Popular. Diversos dirigents proposen millores i Célia Villalobos demana llibertat de vot. De la seva banda, el president diu que Mas voreja el ridícul al portal a consultar a la Unió Europea. Res a veure amb l'avortament, però és la notícia que recull el periòdico, aquesta executiva del PP,
I d'altra banda, el diari Ara ens diu que l'avortament fractura el Partit Popular. És el titular més destacat. Rajoy obre la porta a millorar la llei Gallardón davant el degoteig de crítiques internes i el sector centrista dels populars pressiona perquè s'hi introdueixi el supòsit per malformacions.
I una última notícia que no té res a veure amb el Partit Popular i amb aquesta qüestió de l'executiva del partit. La trobem tant a la Vanguardia com al diari Ara. La Vanguardia ens diu cop a l'aparell d'enllaç entre ETA i els presos. La Guàrdia Civil deté dos advocats i quatre membres de la banda amb condemna. I l'Ara diu també detinguts els mediadors dels presos d'ETA. El cop policial arriba quatre dies després de l'aval dels exreclusos a la legalitat.
Fins demà!
El 324 també parla de la reparició hostalà de Messi i, d'altra banda, d'un ferit amb cremades a la cara en un incendi al seu pis a Molins de Rei.
A l'Ara.cat llegim que OMS diu a Margallo que el que és perillós és demanar que no es voti en un sistema democràtic, és la resposta que ha dit des de TV3, des de matins de TV3. Diu també que la ràpida resposta de la Comissió Europea a la carta de mas anunciant la voluntat de celebrar la consulta s'ha pres des del govern català com una celebració.
D'altra banda, Camacho diu que Mas i Rajoy no tenen res a negociar sobre la consulta, ho ha dit a Matí de Catalunya Ràdio. Diu que el debat sobre la consulta entre el govern i l'executiva espanyola ha de ser públic, però adverteix que la sobirania espanyola és innegociable.
Són els temes més destacats d'aquests diaris digitals aquest matí. I a la Vanguardia ens parla en primer lloc de la Casa Reial. Ordangarin defensa la infanta Cristina i suposa la seva imputació. També diu el Messias, jugant amb el nom de Messi, ha tornat. No han fet mai aquest joc.
No, no, no. I està en lletres ben grans, aquí a La Vanguardia. I després també destaquen d'homs, el que va dir Homs a Margallo, molta palavra d'amor, però cap oferta.
I ara ens fixem en les fotografies que ens has dit, Andrea, que passen per aquest futbolista, Andrea. Exacte, Leo Messi, que ahir va fer dos gols, crec, no?, el partit contra el Getafe, després de la seva recuperació al periòdico, li dediquen la imatge del dia en portada, una imatge ben gran, i ens diu brillant retorn de Messi, el davanter del Barça va tornar ahir al terreny de joc després de 59 dies de baixa, i ho va fer, doncs.
de la millor manera possible, marcant dos gols en 30 minuts, en l'anada dels vuitans de final de la Copa contra el Getafe. El veiem a ella en portada, i al diari Ara i a l'Avantguàrdia ens mostren una imatge molt similar de Messi, més petita, celebrant un d'aquests gols. Al diari Ara, d'altra banda, la fotografia que han triat com a imatge destacada...
És una imatge de Maria Dolores de Cospedal i d'Alberto Ruiz Gallardón, il·lustrant la notícia de l'executiva del Partit Popular. I també una imatge més petita d'un d'aquests advocats que han estat detinguts com a mediadors dels presos d'ETA, Joan Emparanza, quan la Guàrdia Civil el detenia. I per últim, a La Vanguardia veiem una imatge, la imatge del dia,
és la Filarmònica d'Elba, a Hamburg, a Alemanya. Ara en parlarem en internacional, que sembla ser que és una de les obres que han engegat el país, a Alemanya, i que sembla ser que no se sap ni quan s'acabarà i que el pressupost s'ha disparat també una mica.
Doncs de seguida ho repassem, perquè ens n'anem ja a fixar-nos després de fer un cop d'ull a les imatges, a les notícies en clau internacional que ens expliquen avui alguns diaris. Doncs precisament aquesta que comentàvem a La Vanguardia és la que obre la plana d'Internacional i ens diu que Alemanya també malgasta. La filarmònica d'Elba continua en obres malgrat que havia d'obrir l'any 2010. Es van pressupostar 77 milions, però en costarà 789 milions.
Veiem una imatge d'aquesta filarmònica amb obres, ens diu que l'inici de la construcció va ser el 2007, la inauguració prevista era pel 2010, la inauguració real serà el 2017, i bé, també veiem aquesta...
Aquest ball de xifres entre el que havia de costar inicialment aquests 77 milions i el pressupost actualitzat 789. I també ens aporten un altre exemple, l'aeroport de Berlín-Brandenburg. Es va decidir que s'havia de construir aquest aeroport l'any 96. La inauguració inicial estava prevista per novembre de 2011. La segona data d'inauguració va ser finalment el juny de 2012. La tercera data d'inauguració és a principis d'aquest any. I la quarta d'inauguració...
perquè sembla que no els podrà arribar a temps, és desconeguda. Hi ha rumors que serà el 2016. I també veiem una clara diferència entre el cost inicial d'aquest projecte, 2.300 milions d'euros, i l'estimació actual del cost és de fins a 5.700 milions d'euros.
Déu-n'hi-do, com varien aquests preus, no? I suposo que a mesura que passi el temps, doncs tot plegat pot encara canviar una mica més, fins i tot, no? I condicionar, doncs, aquesta estrena. Això mateix. I bé, la Vanguardia ens parla d'aquest tema, com dèiem, ho destacaven també en portada.
Parlem de Grècia i del futur d'Europa perquè Grècia, finalment, Atenes ha assumit la presidència rotatòria de la Unió Europea en la recta final del seu rescat. Ahir en parlaven el primer ministre grec, Antoni Samaras, i també el president de la Unió Europea.
de Josep Manuel Durao Barroso de fet el vicepresident el viceprimer ministre Evanguelos Benizelos Atenes va ser un dels representants que acaba a parlar i en aquesta assumpció de la presidència rotatòria
i diu que estarem a l'altura de les nostres possibilitats. Asegurava, també deia que l'objectiu del govern grec és aprofitar els propers sis mesos per rentar la mala imatge del país, en especial de la seva administració pública, i demostrar a Europa i als inversors que la Nova Grècia és un país de confiança. I José Manuel Durao Barroso, president de la Comissió Europea, va dir també que tots els països passen moments millors i pitjors, hi ha països grans i petits, però a la Unió Europea tots tenen la mateixa dignitat.
Doncs és el que tenim avui en clau internacional, aquestes informacions que podem trobar avui en aquest cas a La Vanguardia. 5 minuts i dos quarts d'11, ens fixem ara en què passava un altre 9 de gener.
i la Vanguardia titulava primer atemptat zapatista a la capital de Mèxic, un cotxe bomba explosionava en un centre comercial d'ADF. També es parlava d'evacuacions massives a Sydney davant de l'abans del gran incendi, una imatge també que ocupava la portada d'aquesta situació
d'aquest dia, d'aquest 9 de gener, però el tema principal era el Barça 5, Madrid 0, amb la imatge de Romario. Ah, ahir ja en parlava. No, ahir vam parlar, ahir, clar, ahir era el dia, però encara no sortia a les portades. A mi era el dia que em parla. Exacte.
I avui és l'endemà, no? I de fet es deia 20 anys després del 05, és a dir, això vol dir que fa 40 anys ja d'aquell 05, el famós 05 que es va fer al Camp del Madrid, doncs clar, clar, devia ser el 74. I el de fa 20 és el 5 a 0, ja al Camp 9. Doncs és el que ha destacat la portada de la Vanguardia del 94, l'any 1999, el 9 de gener, un dissabte.
I deia que la presó de Gil crispava meravella. Milers de persones demanaven al jutge que se n'anés de la ciutat i la candidata del PSOE rebia una amenaça de mort. També hi havia pintades firmades pel Frente Atlético a favor de, tal com deien ells directament, el seu Führer. Hi havia pintades amb el missatge Gil es nuestro Führer.
Samarang presidiria la Caixa 4 anys més, una altra de les notícies d'ara fa 15 anys i trànsit que recomanava prudència davant de la previsió d'un temporal de neu ara fa exactament 15 anys.
Més coses. Fa 10 anys Maragall constatava les seves diferències amb Aznar. El president deixava clar que convocaria una consulta si l'Estatut es bloquejava a Madrid. Això és el que es deia fa exactament 10 anys i la imatge era la fotografia de la reunió entre Maragall i Aznar. Bon clima, deia, però sense acords. I Zapatero creava un consell de notables perquè l'ajudés a arribar a la Moncloa.
El preu de l'habitatge de fa 10 anys registrava a Habitatge Nou la major pujada, la pujada més gran dels últims 14 anys. El cost dels pisos de primera mà en les capitals de província augmentava un 16% i Barcelona era la ciutat més cara amb una mitjana de 2.917 euros per metre quadrat.
I acabem aquest repàs amb els temes de fa exactament 5 anys. Rècord d'aturats, més de 3 milions. El 2008 es tancava amb un augment anual de l'atur registrat d'un milió de persones.
Això és el que es deia el 9 de gener del 2009, tot i que també se'ns parlava d'Iba Retxe a la banqueta. L'Enda Caris va seure a la banqueta per haver conversat amb la il·legalitzada Batassuna. També s'hi van asseure Patxi López i Arnaldo Otegi, que van demanar l'arxiu de la causa. I una altra de les imatges era Kylie Minogue, que havia anat de rebaixes per Barcelona.
I se l'havia captat directament a la cantant.
Un minut i dos quarts d'onze, moment per les contraportades. Comencem avui parlar de La Vanguardia, on llegim que els secrets i el ressentiment maten les relacions, Andrea. Ho diu Sobonfu Sommé, que és mestra espiritual africana, va néixer a Burkina Faso, i el seu nom, Sobonfu, significa la que manté el ritual. I la van criar des de nena amb aquesta finalitat. Després va haver de marxar del seu poblat, Dano, i viatjar pel món per compartir-ho.
Ens diu l'avantguàrdia que la seva saviesa és profunda i útil als seus rituals. Ens ensenyen a abraçar les crisis que et porten a nous llocs on poder trobar un propòsit més alt i un significat nou. Diu que tot mal conté una benedicció. A un ritual dels d'Àgara, la seva comunitat consisteix a escoltar el ventre de la mare per saber quin do porta aquest nen, el nen que està esperant. I diu que el seu era revifar els rituals a la meva cultura i difondre'ls. Per això la van criar.
Diu que sortir de la meva comunitat per compartir la nostra saviesa va ser com morir. Em van casar amb un constructor de ponts culturals que vivia als Estats Units i que havia crescut amb els jesuïtes. Vam viure 12 anys junts. Ell era molt contingut, jo no tenia sentiment de culpa, era lliure i ens vam acabar divorciant. Diu que va ser un trauma per a tota la comunitat.
I diu que la periodista Laima Sancís pregunta, no seria millor que cadascú triés la seva parella? I ella diu, precisament, per això has de saber qui ets i què vols a la vida. Per a nosaltres el fonament d'una relació no és l'enamorament, sinó el respecte a l'esperit de cadascú i a l'esperit de la relació, ja que quan dues persones s'ajunten apareix un nou do amb un esperit propi que guia la relació.
Doncs curiós entrevista, avui a La Vanguardia. Al periòdico llegim el següent titular, no volia anar de la feina a casa i a dormir. És Abdul Razak, és una entrevista amb el president del gremi de locutoris de Catalunya, però també és periodista, és polític. Diu que ja fa temps que necessitàvem organitzar un gremi, una plataforma per defensar els drets, millorar els serveis i perquè el locutori tingui un reconeixement professional.
Diu que fa més d'un any que van muntar el gremi de locutoris amb el suport de la Confederació de Comerç a Catalunya. El van presentar el maig de l'any passat. Ara hi ha gairebé 2.000 locutoris a Catalunya, a Barcelona uns 400, i quan va arribar aquí a Barcelona també va fundar el partit del poble paquistanès, el PPP. El Paquistan diu era militant del partit, de Benazir Bhutto, o sigui un partit d'esquerres, i vaig sortir del Paquistan per millorar la meva vida i la de la meva família. I vaig arribar aquí amb la idea de treballar en una fàbrica o com a cambrer,
però no d'anar de la feina a casa a dormir. Era treballar i també fer alguna cosa per la comunitat i va muntar aquesta associació de locutoris de Catalunya, va fundar també el PPP, entre d'altres.
Doncs ho descobrim avui, aquest personatge, aquesta figura interessant al periòdic. Acabem amb el diari Ara, l'entrevista que fa de Viviana Vallleca de setmana, que em sembla que a partir d'aquest any no veig que els titulars el que fa, diria que també ho va fer la setmana passada. Sí. O potser no era la setmana passada, no teníem els diaris. Sí, sí que els teníem. Sí, dijous i cal tant. Diria que era una paraula separada per dionex, no? En majúscules i... Pot ser? Em sona que ho ha fet fa poc. Amor, era, no? Em sembla... És que no recordo qui entrevistava, però sí que recordo que fa molt poc ho va fer. Potser era la setmana passada.
En tot cas, avui diu Abre Cadabre. És el cas, exacte. Avui la Bibiana entrevista Antonio Díaz, que és mag, té 27 anys, és de fet Premi Nacional de Màgia i diu que li agradaria tenir 487 anys, però només en té 27. És il·lusionista descarat, se'l coneix com a mag pop.
i ella el defineix com encantador canalla, tendre i gamberro i diu que s'allunya dels conills i s'apropa al rock. Ara presenta la gran il·lusió en el Teatre Borràs i estrena programa de televisió a Discovery Max. Diu que és un equilibri entre tendresa i canalleria, el seu humor descarat i irònic, un espectacle gamberro i tendre i una banda sonora que fa coincidir Divine Comedy, Johnny Cash i Perfume Genius davant l'escenari, el consagra com el mag pop del país.
Diu que què té la màgia de mentida? Ell diu tot i res. Tot perquè sabem que no tenim superpoders, però res perquè tampoc diem que en tinguem. Diu que li agradaria ser invisible per poder veure sense ser vist i assegura que no ha explicat mai cap truc. Diu aquest és el misteri de la màgia. La màgia ha sobreviscut gràcies als secrets, no gràcies a posar-la en pràctica. I el públic és un aliat, sempre.
I un exemple d'aquesta capacitat per guardar secrets és quan la Viviana, al principi de l'entrevista, li demana que li expliqui un secret. Diu, m'expliques com fer-ho? Diu, em mira i com si fos la primera vegada em diu, tu ets capaç de guardar un secret? Ella diu, sí. I ell respon, doncs jo també. Molt bé, doncs és l'enrevista que avui fa la Viviana Valder a aquest mag que ho podem descobrir al diari Ara.
Bona nit.
I avui expliquem en aquest apartat de notícia curiosa una història d'aquestes que podrien anar acompanyats més aviat de violins que una d'aquesta sintonia més simpàtica. Perquè és la història d'uns germans que van ser separats des de petits per qüestions de la guerra i 60 anys han estat separats, el germà més gran...
Va utilitzar tots els mitjans per trobar els seus germans i ara després de 60 anys per fi s'han reunit. Ell buscava el seu germà patí que era Fred Hopkins i es va assabentar així que també tenia una germana i va doncs intensificar aquesta tasca i al final van descobrir que les seves vides ja s'havien entrellaçat sense conèixer's perquè sempre havien estat a prop l'un de l'altre.
Sembla que Gladys, que era la mare, es va quedar a casa quan el seu marit va ser enviat a Egipte per servir a l'exèrcit durant la Segona Guerra Mundial. Es va quedar sola amb un nen petit i un altre a la panxa, estava embarassada. Ella va decidir donar en adopció al germà, al nen que ja existia, va ser adoptat i es va començar a dir Fred Ford. I segons explica Fred Hawkins, quan tenia 5 anys la seva mare va parir un altre fill...
El nen va veure el bebè, però tant la seva mare com la seva àvia deien que només podien veure-lo en un moment, tot i que ell deia que sabia que era el seu germà, però no estaria així com rocambolesca. Total, que és que és molt llarg, però ell va créixer, es va mudar a Sheldon, etcètera, havia estat propietària de diferents barris a Birmingham.
I diu que sempre va estar buscant el seu germà. Llavors va saber que tenia una germana també, etcètera, etcètera. I el 2008 va rebre una trucada d'una agència que li deia que el seu germà Fred Ford havia fet contacte i volia parlar amb ell. Sembla doncs que vivien molt a prop d'on naixien, des de Sheldon, i que d'aquesta manera no havien estat mai gaire lluny. O sigui, ara s'han trobat definitivament 60 anys més tard d'haver-se perdut la pista... Sí...
però que en el fons no estaven gaire més lluny, en un barri bastant a prop, és a dir que estaven força tots dos, i la germana també l'han trobada a través d'una agència i resulta que també havia crescut molt a prop, que havia caminat una mica més per davant de casa seva tots els dies per anar a l'escola, des de petits, tot i que no havien sabut mai qui eren.
I ara s'han trobat, aquests germans. Oh, que bonic. Sí, està bé, està bé. Pensa que has viscut tota la vida molt a prop dels teus germans i que no ho sabies. És fort, eh? Que potser te'ls has creuat i no te n'has adonat. És fort. Però mira, 60 anys després, com a mínim, s'han trobat. Aquesta història de menys acaba amb final feliç. Exacte. Molt bé, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Fins ara, bon dia.
Dos quarts i mig, doncs, un moment per fer repàs de premsa. El que fem ara és obrir diaris i destacar algunes de les informacions on creiem que val la pena aturar-se. Per exemple, el periòdico avui a la secció de Gran Barcelona planteja el luxe d'anar a autobús. És com titular en aquest article on analitzen l'increment dels preus del transport públic des de la crisi. Els títols de transport públic més utilitzats s'han encarit, atenció, més del 42%.
Des que el Lehman Brothers va fer fallida el 2008, en aquest mateix període, l'IPC ha crescut un 13,8%. Les entitats han convocat una manifestació avui contra el cop de tarifa que ja s'aplica.
Per exemple, la T10 ha passat de valdrà 7,2 euros a 10,3 en aquests 5 anys, el bitllet senzill d'1,3 a 2,15 cèntims i el taxi ha patit un increment del 2,9%. El Bicing és un dels que més ha pujat, ha passat del 24 euros que valia el 2008 a 47,16, és més d'un 96,5% d'augment de preu.
expliquen, analitzen aquesta situació i, per exemple, la crisi afecta molt el poder adquisit de les famílies, el preu és inacceptable, és una de les sentències d'aquesta associació que, com dèiem, avui ha convocat una concentració, una manifestació contra aquest cop de tarifa. La concentració és a les 8 a la plaça Sant Jaume per protestar contra aquestes tarifes.
El luxe de l'autobús el llegim avui al periòdico i a La Vanguardia destaquem una història bastant curiosa i relacionada amb tots aquests endemars de reis o dies de Nadal en què hem rebut regals que potser no ens han acabat de convèncer.
I parlen d'una tendència que es diu regifting, venda al regal dels sogres, com subtitula en aquest article, diu que les plataformes de venda per internet animen a guanyar diners amb els obsequis nadalencs no desitjats. Sembla que la família política és la que menys l'encerta a l'hora de triar els regals i que els productes tops són electrònica, llibres i videojocs, van ser els més venuts la setmana passada.
I alguns dels exemples que apareixen en fotografies són, per exemple, diu quina maldat obligats a posar-lo al menjador. I apareixen en una figureta bastant peculiar. Oh, jo m'havia demanat l'agrant i és un pot de Nutella petit. Fins i tot una corbata del Real Madrid quan el que ho explica diu que ell és del Barça i que aquest regal és pitjor que el carbó.
I arran de tot plegat, també s'explica des de Nova York que hi ha una política comercial a Nova York que facilita fer devolucions. Hi ha casos en què el comprador torna la peça després d'haver-se-la posat, en el cas de casaments, i que aquest Nadal hi havia activistes que demanaven a la gent que no gastés. Una bona proposta que, com dèiem, existeix de moment només a Nova York.
I acabem aquest repàs pels diaris parlant de l'entrevista que fa avui Xavier C. Gervantes al diari Ara a Jaume Pla, més conegut com Amazoni. Titula directament Cremem-ho tot i comencem de nou. Parla d'aquest canvi que ha fet. Vaig passar un any renovant referents musicals i diu que segurament hi ha molta més tensió en les relacions perquè la gent està molt més passionada econòmicament i socialment.
D'aquí deu dir que ja es publica Sacrifiqueu la princesa, el seu nou disc, del qual ja es pot escoltar el primer senzill La Promesa. Massoni començarà la gira a Barcelona, a la sala d'assaig de paraula de la música, els dies 21 i 22 de febrer. Un enregistre interessant que llegim avui al diari, ara.
I enllacem aquesta informació amb la cultural d'aquest matí. Per exemple, al 324.cat llegim que un documental de Hitchcock sobre l'Holocaust veurà llum per primera vegada de manera íntegra a finals d'aquest any. I també que retirar el trencadis de la façana del Palau de les Arts de València costarà 3 milions d'euros.
D'altra banda, a la Vanguardia destaca que Google homenatja, ho podeu veure avui si entreu a la pàgina web de Google, que homenatja la filòsofa Simone de Beauvoir. El bascador d'internet homenatja en la seva portada aquesta escriptora, professora i filòsofa francesa, figura clau en el naixement de la corrent feminista. I al Museu Britànic, que adquireix dos linolis de Picasso, les obres, els dos niloniums, són Naturalesa morta sota la lámpara i Jacqueline llegint.
I també en tots els diaris apareix avui aquesta instauració dels dimecres al cinema amb preus reduïts. L'èxit de l'edició de la Festa del Cinema, que va aportar a 1,5 milions de persones a les sales, un milió i mig per 2,90 euros, fa que els dimecres, en molts dels cinemes de Catalunya i de la resta de l'Estat, en el cinema costi entre 3 i 5 euros.
Una bona proposta començarà la setmana que ve, el 15 de gener, i durarà 3 mesos, 3 dimecres, ai, tots els dimecres, durant 3 mesos, volíem dir. Cop d'ullara a la premsa esportiva, l'Andrea ja ens ha comentat que als diaris generalistes és tema de portada.
I tothom destaca, evidentment, avui aquest retorn de Messi, la imatge, en tots els casos, és Messi, i també, evidentment, a la premsa esportiva. Que titula el món deportiu, per exemple, torna el número 1, una imatge de Messi celebrant el gol és la d'aquesta portada, o tornada triomfal, és el que diu el diari Esport, que gran que ets, Leo, em sento bé i soc molt feliç. També destaquen declaracions del futbolista en aquest diari.
I el nou esportiu diu que aquest rei no abdica. L'Argentí va jugar en l'última mitja hora, va fer dos gols i va demostrar que torna a un bon nivell. Va ser l'altre gran protagonista d'una golejada que va deixar sentenciats els vuitens de final de la Copa. I finalment, destaquem també els titulars dels generalistes. Messi torna i remata la feina, ho diu el diari Ara. La Vanguardia titula un Messi d'or engresca al Barça davant del Getafe. I el periòdico Brillant retorna Messi.
Són aquests els temes d'aquest matí, de dijous 9 de gener, de seguida parlem del temps. La informació més propera al Just a la Fusta.
Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El 2012 vam omplir Barcelona. El 2013 vam omplir Catalunya. I el 2014 omplirem les urnes. He signat una petició perquè ens deixin votar. Perquè volem votar. Però si no ens deixen, a la vegada ja he signat que vull la independència.
Des de l'ANC estem recollint signatures per exercir el dret de petició. Un dret que permet expressar la voluntat dels catalans de ser un país lliure i independent. Així, legitimem els representants polítics per prendre decisions unilaterals en cas que s'impedeixi la celebració d'una consulta. Si tens més de 16 anys, exerceix el teu dret de petició.
Consulta el web signa.assemblea.cat per conèixer on i quan pots signar. I els dies 11 i 12 de gener, primera recollida massiva de signatures per tot el país. Signa un vot per la independència, la via catalana, per exercir el dret a l'autodeterminació. Assemblea Nacional Catalana.
Just a la fusta.
Passant 3 minuts de 3 quarts d'11, saludem a Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carme. Per parlar del temps, que a més hem notat ja que ha refredat, ha refrescat una mica. Sí, està fent una miqueta més de fresca, però encara estem en valors bastant per sobre del que tocaria. I si no, doncs podrem fer la comprovació la setmana vinent, perquè sembla ser que...
Per fi, després d'un novembre, que fa molt vam tenir una entrada bastant freda, sembla que entraríem dins, no d'un fred extraordinari, però sí dins de la normalitat. I la normalitat vol dir temperatures bastant més baixes que les que tenim avui. El que tenim ara, aquests 8,8, podria ser la màxima d'un dia a principis de gener. La tenim ara i probablement avui podem arribar a 12 o 13 graus de temperatura, o sigui que tornarem a enfilar una miqueta el termòmetre.
Molts núvols baixos, com diuen els meteoròlegs professionals, no nosaltres, hi ha un matalàs d'aire càlid en alçada, això avui ha provocat una mica de delta-baix, perquè quan més amunt puges, més bé s'està, i quan més avall vas, doncs més fred fa, o sigui que probablement la diferència de temperatura entre Sant Just i Sant Feliu, a baix de tot el riu o dalt a la muntanya, doncs hi ha bastanta, o sigui que són d'aquells dies estranys que quan més avall, per exemple, posarem un parell d'exemples, avui a Montserrat, a dalt al monestir, hi havia 13 graus, i a baix a Monistrol hi havia 6.
molta diferència. Al Collserola... És estrany, no? Normalment és al revés. Sí, al Collserola dalt de tot hi havia avui 10 graus i a baix, a la ciutat, hi havia 8. O sigui que la diferència també era bastant marcada, quan una cosa normalment és bastant diferent. Això ha sufrit d'aquesta bosseta d'aire càlid que tenim en alçada, que el que va provocant és una situació dominant de vents del sud-oest. Aquests vents van portant alguns núvols, també en formen alguns de baixos a prop del litoral, també provoquen
Molta humitat en l'ambient, tenim un 88%, però hem estat per sobre del 90 al llarg d'aquesta nit. Durant la nit els cotxes queden ben xops. En alguns punts de l'interior de Catalunya també hi ha aquesta boira pixanera o pluranera, que és una boira que arriba a condensar tant que al final es fan gotetes d'aigua i sembla que estigui plovent o arribi a mullar el terra precisament i no ha caigut precipitació.
Per exemple, avui a Sant Just tenim dos dècimes de litre acumulades. És fruit d'aquesta humitat i d'aquesta condensació de l'aigua que sembla que hagi plogut i realment no ha estat així.
Però la cosa té una tendència a canviar, però de moment encara no. I jo el que recomanaria a tota aquella gent que li agrada l'abonança, els dies primaverals, el sol i el no massa fred, que aprofitin avui, que aprofitin demà i que aprofitin el diumenge. Perquè són tres dies on encara el sol escalfarà, que el migdia encara s'estarà prou bé, sobretot avui i demà. Diumenge ja podria fer una miqueta més de fresca.
Però a partir de la setmana vinent sembla ser que ens arriba un front una mica més important, un front que darrere seu porta aire fred i aquest aire fred es vol quedar uns quants dies a nosaltres. Aquesta situació de tanta tranquil·litat, aquesta situació de temps estable i de temperatures extraordinàriament altes per l'època de l'any, tampoc no és molt, però està molt per sobre del que hauria de tocar ara.
doncs això sembla ser que es va acabant i la setmana que ve serà una setmana d'hivern, no primaveral com aquesta que estem tenint. Així doncs, de moment seguim parlant d'aquesta situació d'humidats elevades, de sol, alguns núvols alts, el cel, els avions ens pinten el seu recorregut fruit d'aquest aire càlid en alçada, això demà doncs continuarà passant, potser amb alguns núvols baixos a la costa, va passar ahir, avui no ha passat tant, avui els núvols els teníem més cap a les comarques de Girona,
Demà podríem aixecar-nos un altre cop amb un cel una mica més tapat, però són núvols baixos que en el moment que el treu el nas al sol es desfant, com ha passat a Girona i com està passant aquí avui aquest matí. I demà divendres continuarem parlant d'aquesta situació. Dissabte, en canvi, ens creua un front, és un front poc actiu.
Podria deixar en alguna gota, no es descarta aquesta possibilitat, és un tant percent molt baix, però dissabte podria caure alguna goteta durant el matí o a la tarda, no estem parlant de grans precipitacions, però el front que creua hi ha molta humitat i podria plorar, més que ploure podria plorar el cel una miqueta, i no amb molta intensitat, o sigui que sembla que el dissabte serà un dia bastant tapadot. No cal per aigües, doncs.
No, caurien gotetes. Demà ho acabarem de confirmar, però no ens avancen que hagi de ploure massa. El fet és que el dia de tapat de dissabte, amb aquestes humitats elevades, serà de sensació de fred. Per això diem que aprofitem tant avui com demà aquella gent que encara té festa o que està gaudint d'aquests dies així personals.
doncs perquè gaudeixin realment d'aquesta situació perquè és extraordinària. Dissabte tapat, més fred, diumenge treu el nas el sol, però no remuntaran massa les temperatures. O sigui que el diumenge ja veurem com alguna cosa està canviant. Durant el diumenge, ja de nit i matinada, el diumenge farà sol tot el dia, però ja de nit veurem com van augmentant els núvols, i hi ha un altre front dilluns, aquest sí que pot donar precipitacions, pot donar nevades al Pirineu, aquest front passarà molt ràpid, però darrere seu sí que entra una...
bufada d'aire fred, que es comprarà tot el país, que es quedarà amb nosaltres, perquè potser després entra una miqueta d'anticicló i mantindrà aquest fred bona part de la setmana que ve. O sigui, ja parlaríem, en comptes de 14, podem parlar de 9-10 de màxima. I la mínima més avall, no? I la mínima entre els 3, els 5, que ja són molt... Tota la setmana, això.
Probablement sigui tota la setmana vinent. I fins i tot es podria complicar de cara a la segona quinzena que ho segueixen mantenint els maves. O sigui que la segona quinzena seria freda i, a més a més, amb una certa inestabilitat. No de cada dia, però sí que aniríem tenint diferents fronts que ens iríem visitant sempre parlant d'hivern. O sigui que aprofitem dijous i divendres. Aquest és el gran titular. Aprofitem avui i demà, que encara són dos dies estranys, podríem dir, perquè ja tot just, a partir de quan acabi el cap de setmana la cosa canvia una mica.
Molt bé, Carles, doncs et farem cas i ens anirem mentalitzant també pel que ens ve la setmana que ve. Una miqueta. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tres minuts i una mica més per arribar en punt a les 11 del matí. És el moment en què connectem sempre amb la xarxa per actualitzar-nos, saber què passa a res del país i de seguida també sentim el butllet informatiu dels Sant Just Notícies. Després tenim més coses. A partir de les 11 i 10 entrevistarem Ramona Guadé per parlar dels tres toms que les celebren.
aquest diumenge, aquí Sant Just, i a més a més també parlarem de més qüestions, farem tertúlia d'actualitat, com sempre, doncs, amb el Pedro Oliver, la Joana Algarra, la Montse Larrea i l'Alina Santa Bàrbara.
I el que fem mentre arribem a les notícies és sentir la Cat Power amb aquest Salty Dog. Salty Dog, Salty Dog, I don't want to be your Annie Dog. Honey, let me be your Salty Dog.
Two old mates sitting in the sand, one was she, the other were a man, so to power.
Bona nit. Bona nit.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem a ITE Polo i Oriol Pujador. L'AVE a Girona incrementa un 30% el turisme a la ciutat. Avui fa tot just un any que s'hi va estrenar la connexió d'alta velocitat. El Col·legi d'Enginyers de Catalunya demana des de la xarxa que es prioritzi la connexió dels trens de Rodalies amb l'aeroport del Prat abans que la línia 9 del metro. La plataforma d'afectats per la hipoteca vol que aquest any els ajuntaments del nord del Baix Llobregat comencin a multar els bancs en pisos buits.
Esports, l'Atlètic Barceloneta lideren solitari el grup A de la Champions de Waterpolo després de superar el Juve Dubrovnik. I en futbol, a l'anada dels vuitens a la Copa del Rei, el Barça va superar el Getafe per 4 a 0.
Avui fa tot just un any de l'estrena de l'alta velocitat a Girona i Figueres. El balanç que fa l'Ajuntament de la capital gironina és molt positiu per l'impacte que ha tingut en el turisme a la ciutat. De mitjana, els visitants s'han incrementat en el darrer any més d'un 30%. Hi ha hagut mesos en què l'augment dels turistes a la ciutat de Girona ha arribat a ser del 60%. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. Estem parlant que podem superar
de llarg de tot l'any l'increment del més del 30%, és a dir, hi ha hagut mesos que l'increment ha estat del 70% i del 50% i del 60%, és a dir, que segur que sense el servei de l'alta velocitat aquests increments no s'haurien donat.
Tot i aquest balanç positiu, l'alcalde de Girona reclama el soterrament de les vies del tren convencional, unes obres que estaven previstes en el projecte de l'alta velocitat i que finalment ha quedat descartat. Encara en clau d'infraestructures, el Col·legi d'Enginyers de Catalunya demana que es prioritzi la connexió dels trens de Rodalies amb l'aeroport del Prat abans que l'arribada de la Lilianou a aquestes instal·lacions. Així ho ha dit avui a la xarxa de comunicació local el vice de Gà del Col·legi, Josep Maria Rovira.
És prioritari portar les rodalies a l'aeroport abans que portar la línia 9 a l'aeroport. El tema de la línia 9, quin problema es resol? Es resol el problema dels treballadors de l'aeroport, perquè qui és el turista que agafarà el metro s'anirà a agafar-lo a Collblanc, per exemple, farà un transport amb la línia 5, una cosa complicadíssima, i llavors acabarà arribant a l'aeroport.
D'altra banda, els enginyers insisteixen que les injeccions de gas que es feien a la planta Castor tenien relació directa amb els terratrèmols que hi va haver a les comarques de Tarragona en els darrers mesos de l'any passat. L'empresa ho continua negant. Un home està ingressat a l'Hospital de la Vall d'Hebron, a Barcelona, per les cremades que ha patit a l'incendi que s'ha declarat aquesta matinada a casa seva, al municipi de Molins de Rei, al Baix Llibregat.
L'home està estable, segons han confirmat fons de l'Hospital de la Vall de Bruna a la xarxa, amb cremades a la cara de primer i segon grau. Sis veïns del bloc han resultat intoxicats pel fum de forma lleu i evacuats a l'Hospital Moixès Bragi.
La plataforma d'afectats per la hipoteca s'ha marcat com a objectiu per aquest any que els ajuntaments del nord de la comarca del Baix i Obregat multin els bancs que tenen pisos buits, tal com ja han fet els ajuntaments de Terrassa i Sabadell al Vallès Occidental.
Des de l'Ajuntament d'Olesa, la regidora de Benestar Social, Georgina Muñoz, ha valorat molt positivament aquesta iniciativa del consistori a Garenc i ha anunciat que aquesta serà una qüestió que es tractarà en la propera reunió de l'Ajuntament amb la plataforma. La PA ha presentat un model de moció que enviarà a tots els partits polítics catalans amb la petició que sigui debatuda a tots els ajuntaments i aprovada pels seus respectius plens municipals. Des de la PA al Baix Llobregat Nord, una de les seves portaveus, Raquel Montoya, ha destacat que la moció aprovada a Terrassa i ara també a Sabadell es vol traslladar a la resta de municipis no només de Catalunya,
sinó també de l'estat espanyol. I que en aquesta reunió ja es comentaria i que els altres municipis començaran a fer els passes. I és que es calcula que el parc d'habitatges a Ulesa de Montserrat ronda el miler de pisos. Segons Lidescat, el 2011 a Ulesa n'hi havia 936 de buits.
L'objectiu és aconseguir una important part de pisos de lloguer social a un preu, per tant, assequible en funció dels ingressos de les famílies. Els comerciants fan una crida a comprar productes catalans perquè, diuen, generen llocs de treball i aquests són de qualitat. El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, ha fet una crida des de la xarxa a comprar amb consciència productes catalans.
I aquí hem de posar-nos tots d'acord fins i tot també dir-li al consumidor que quan compra decideix qui treballa i per tant que la seva compra no és una compra neutral. Comprar en un establiment multinacional que la seva seu està a Alemanya no és el mateix que comprar en un establiment que la seu està aquí i que la producció està aquí i que genera jocs de treball aquí.
Frailer ha dit que en els anomenats outlets s'hi venen productes de molt mala qualitat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea. El president de l'Ateneu, Albert Macià, ha confirmat que l'Ateneu acollirà el cau. Ja és oficial que l'agrupament Escolta Martin Luther King tindrà el seu nou local a l'Ateneu després que l'entitat Escolta hagi pres aquesta decisió i ho hagi comunicat oficialment. El que encara no se sap és quan es farà efectiu el trasllat perquè aquesta decisió comportarà fer remodelacions a l'entitat.
A finals d'aquest curs, el cau es quedarà sense els locals de l'Església, ja que no els renovarà la cessió de l'espai que ha utilitzat durant tots aquests anys. L'entitat ha estat estudiant diferents opcions per traslladar-se i, finalment, s'han decidit per l'Ateneu. Per fer les obres de remodelació, s'hauran d'iniciar converses amb l'Ajuntament.
Més coses, la secció local de l'ANC tira endavant aquest cap de setmana. La campanya signa un vot per la independència. Dissabte i diumenge es recolliran signatures a l'Ateneu, es podrà veure una exposició i es farà una conferència i es projectarà un documental. Dissabte a partir de les 10 i fins les 2 es recolliran aquestes signatures a l'Ateneu i a les 11 es podrà veure una mostra de fotos i vídeos.
A les 12 tindrà lloc una conferència a Vermut amb Llibert Ferri i a les 5 de la tarda es projectarà la pel·lícula Catalunya-Espanya d'Isona-Passola. Diumenges recolliran signatures al matí en horari de 10 a 1.
I acabem recordant que diumenge se celebra la festa dels Tres Toms a Sant Just. Un any més al municipi comemora la festivitat de Sant Antoni Abat amb la desfilada dels Tres Toms i la benedicció dels animals. Tot plegat començarà amb el tradicional esmorzar per als cavallers a Can Ginestar. Després oficiarà una missa solemne a l'Església dels Sants Just i Pastor a càrrec d'Almocent en honor a Sant Antoni Abat. I la tradició marca que després Almocent van aïrar els animals i després desfilaran pels carrers de Sant Just. Un recorregut que es repetirà tres cops.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia, amb la informació més ampliada. Mentrestant, us recordem que, si voleu conèixer més a fons l'actualitat de Sant Just, us podeu adreçar al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Tremble at the sight of your majesty And I cut myself just together now This time I'll be different, I promise you This time I'll be special, you know I will Just don't live with me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tres minuts i un quart de dotze és moment per parlar de la Festa dels Tres Toms, que de celebra aquest diumenge Sant Just, un any més a municipi, comemora la festivitat de Sant Antoni Abad amb la desfilada dels Tres Toms i la benedicció dels animals. En parlem ara amb Ramon Aguadi, de la Comissió dels Tres Toms. Molt bon dia. Bon dia. Aquí segurament recordareu, sonarà el seu nom i la seva veu, perquè justament la setmana passada també vam parlar, en aquell cas, arran de la cavalcada dels Reis, que ja que hi som, li volia preguntar que suposo que esteu contents de com va anar tot plegat.
Si molt contents va anar tot molt bé i molta gent i amb això ja quedem pagats. Ara és una mica diferent, no?, perquè parlem dels tres toms i és un acte que s'adreça a un públic més limitat, tot i que en principi evidentment és obert a tothom.
però en general és que la participació sempre és molt gran, no? Vull dir que no es pot comparar. No, no es pot comparar, vull dir, els Tres Toms és una festa més del poble i com que no és pels nens i així, doncs és una festa que és pel poble i hi ha molt menys gent, però nosaltres ho preparem i ho fem també per la gent del poble i quedem contents, vull dir, amb la gent que també ve.
Perquè és una tradició que també fa molts anys que la celebra aquí a Sant Just, no? Sí, bueno, primer ho feien els nostres pares, ja fa molts anys, i llavors, com es van anar morint, ho van deixar, però llavors vam ser el Robert Santacana i jo, que ho vam tornar a promoure, primer només fèiem l'ofici, continuàvem l'ofici com feien ells, amb el dia que tocava, i després ja vam anar-nos animant i vam fer el que es fa sempre, a la Banderado, Capità de Bandera...
Els recordonistes i una banda que falta allò i fem els tres tombs a la volta d'aquí a Sant Lluís, fem tres voltes, que és el típic, que baixem pel carrer Beja dels Dolors, Mercader, pugem pel carrer de la sala i fem tres tombs, tres voltes senceres.
nom, no? Ah, exacte. Tres voltes pel mateix recorregut. Pel mateix lloc i per això en diuen els tres toms. Bé, això ho vam copiar dels nostres pares, eh? De fet, suposo que l'origen de la festa és aquest, no? D'alguna manera, m'imagino que a la majoria de pobles la idea és aquesta. Bé, la idea és aquesta, però el principal és la benedicció que fa... Sí, dels animals. Fa el mossèn, primer fem l'ofici, igual com sempre, l'ofici per Sant Antoni, i després baixa el mossèn aquí a la plaça, beneeix tots els...
els cavalls que passen i la gent s'hi porta els gossos, gats, fins i tot porten periquitos, vull dir, els beneieja tot i llavors ja comencem els tres toms i llavors, bueno, al començar abans ja tots els que venen en cavall poden anar aquí dalt a Can Ginestar i tenen un esmorzar apagat, vull dir, ja se'ls donen pa, se'ls donen botifarra, cansalada, vi...
El que volen hi ha uns focs encèsos i poden preparar-se l'esmorzar. Això la gent que ve amb cavall, és a dir, qui vingui amb el periquito per entendre'ns no pot participar aquest esmorzar. Bé, així sí que hi pot anar, vull dir, tampoc som molt rajatable, vull dir, si ve, no, que porta un periquito.
Doncs esmorza, vull dir, no és tampoc... Perquè la tradició en principi és per la gent que va amb cavall. Per la gent que venen amb cavall, sí. I després, com acabem els tres tons, tornem a Can Ginestà i llavors hi ha els borregos, la coca i el vidol, que també pot... tothom pot participar, tothom. La gent que hagi participat d'aquesta benedicció, no? Sí, sí. Per tant, tu plegat, a quina hora comença aquest esmorzar, per exemple, aquesta hora de trobada? L'esmorzar comença a partir de les 9, 9 i mitja ja poden anar
Perquè ja a les 6 del matí estem fent foc perquè hi hagi brasa. Clar, clar, clar. I després la missa solemne, que això suposo que és a les 11 o a les 12? 11 o 11. El senyor rector el fa a les 11 i llavors tenim dos bancs reservats per nosaltres, pels que treballem per dir alguna cosa, per la comissió.
i un cop s'acaba aquesta missa és quan es fa la benedicció a fora de l'església llavors el mossèn surt de fora, baixa a baix on hi ha a la plaça de baix i fa la benedicció
que aquí sí que és veritat que normalment sí que hi participa força gent, no?, en aquesta benedicció, a banda dels cavalls, eh? Sí, sí, la gent del poble, doncs sí, doncs ve molta gent, el que et dic, o per mirar-ho, o per aquí tots els gats, els gossos, o el que tenen a casa seva, normalment ho porten tot perquè el mossèn els beneieixi.
és aquesta tradició que, com dèiem, marca que el mossèn veneix els animals i després es desfila pels carrers de Sant Jus. La desfilada, que són aquests tres toms, com funciona? És a dir, el recorregut quant dura cada volta, per entendre'ns? Doncs no ho sabem exactament, perquè, esclar, també ens parem... Bé, primer hi va la banda, que també de tant en tant es para i toca, i després, quan passem per la pasteleria, trilla...
allà ens ho sequen amb coca i vi, llavors allà ens es paren tots a beure, vull dir, jo crec que a les tres voltes, amb una horeta o així, fem el fet, a les tres, eh? Clar, clar, perquè és la volta que un cop s'acaba torna a començar des del mateix punt, no? Sí, sí, voltem igual. A més, com que hi ha la banda, suposo que tot plegat ho fa més fàcil, no? És animat, també. Sí, sí, la banda és molt animada i com acabem també ve aquí Can Ginestar i també toca...
És una banda que sempre ve la mateixa perquè ens agrada molt i ho fa molt animat. I la gent que ho segueix durant aquests tres temps o és més gent que hi hagi a les cases que surt a veure un ornament? No, la gent segueix, vull dir, per exemple, també venen tots els ponis del poni club, també venen ponis de l'altre, que no sé com se diu, l'altre poni d'aquí dalt a la N. Sol Solet, no?
I llavors de ponis en venen molts, molts, molts, molts. En venen uns 40 o 50. Ostres, ben-hi-do. I cavalls, doncs, deuen vindre uns 15 o 20 i llavors venen un parell de carros, un és el nostre que tenim de propietat, tot carregat. I no, és una festa que la conservem perquè ens agrada molt i és pel poble.
Home, 40 ponis més uns 15 cavalls, per exemple, Déu-n'hi-do el recorregut i la impressió que fa, no? Suposo, el diumenge? Sí, sí, està molt ple, està molt bé. I aquest any ja he mirat el temps, que no plourà, perquè l'any passat ens va ploure una mica, i llavors, vulguis o no vulguis, desfà una mica la festa. Clar.
Farà fred, em sembla, aquest any? Farà una mica, però el fred l'aguantem. Passa com de la cabalgada de Reis, que estàvem contents perquè no provia, però sabien què feia. Però els pares, els nens, si no plou, els treuen igual, els tapen més i ja està. I més és una cosa així, que és al matí també, vull dir que sempre convida una mica, no? Al matí, si fa una mica de sol, encara que faci fred... Exacte, no el notes tant.
Serà aquest diumenge, com dèiem, hi ha aquest esmorzar per cavallers, després hi ha l'ofici de missa solemne i després aquesta benedicció dels animals i, per tant, suposo que comença a acabar quarts d'una, no?, la desfilada, aquests tres toms? Sí, onze sortim d'ofici, ja les dotze, sí, un quart d'una o així es comença la benedicció i donem la volta, les tres voltes. I la comissió dels tres toms, quants sou, més o menys?
També ens estem acabant, no?, perquè, pobres, ja ens n'han mort dos i també si no agafem gent jove s'acabarà perquè tots anem fent grans. Ara devem ser uns 10, un 10 com a màxim que ho hem de preparar tot.
Clar, potser en el cas del Reis, que és una festa més general, és més fàcil trobar gent que hi vulgui participar, però en aquest cas, m'imagino, és una mica més complicat. No, i Cabalgata de Reis aquest any ja m'he espavilat molt i hem agafat bastant gent jove, més jove, i sí, s'ho han agafat amb carinyo i bé. I als mateixos de la Cabalgata els he dit que vinguin per tres toms i així ho puguin conservar. Clar, és a dir, que llavors hi hauria aquest relleu assegurat, no? Una mica, una mica sí.
Doncs serà aquest diumenge, com dèiem, aquesta festa dels Tres Toms que es fa a Sant Just per commemorar la festivitat de Sant Antoni Abad, que no sé si es fa sempre el mateix dia, aquí Sant Just sempre és aquest diumenge, però no sé si als altres pobles crec que varia el dia. Sí, hi ha uns pobles que estan juntats amb altres pobles i es fan unes festes fins pel...
Exacte, una setmana de cada, com si diguéssim. Sí, i llavors cadascú s'apunta, però nosaltres no hi som, en aquest grup. O sigui, anem per lliures i sempre ho fem després del diumenge següent de la cabalgata de Reis. O sigui, anem per lliures, no estem amb la comunitat que ja... Això, llavors, el millor a uns li toca el març, no? Però no, nosaltres ho fem, el que he dit abans, pel poble de Sant Lluís. Perquè Sant Antoni és el 17, no? És el 17.
És a dir, que és el cap de setmana més proper a aquesta data, no? Sí, sí. Que justament serà la setmana que ve, no? Ah, seria el dissabte següent. Seria el dissabte següent. Doncs serà aquest diumenge, com dèiem, hi ha aquesta festa dels Tres Toms de Sant Just. Avui n'hem volgut parlar amb Ramon Aguader, de la Comissió dels Tres Toms. Moltes gràcies i esperem que vagi molt bé. Molt, gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Adéu, adéu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
El 2012 vam omplir Barcelona. El 2013 vam omplir Catalunya. I el 2014 omplirem les urnes. He signat una petició perquè ens deixin votar. Perquè volem votar. Però si no ens deixen, a la vegada ja he signat que vull la independència. Jo també he firmat. Volem votar. I votarem. Jo també he signat.
Des de l'ANC estem recollint signatures per exercir el dret de petició, un dret que permet expressar la voluntat dels catalans de ser un país lliure i independent. Així, legitimem els representants polítics per prendre decisions unilaterals en cas que s'impedeixi la celebració d'una consulta. Si tens més de 13 anys, exerceix el teu dret de petició. Jo serà la primera vegada que podré votar i serà per construir un nou país.
L'11 de setembre ens vam agafar la mà per unir Catalunya de punta a punta en una sola veu. Ara, dono un altre cop de mà. Signa un vot per la independència. Consulta el web signa.assemblea.cat per conèixer on i quan pots signar. I els dies 11 i 12 de gener, primera recollida massiva de signatures per tot el país. Signa un vot per la independència. La via catalana per exercir el dret a l'autodeterminació. Assemblea Nacional Catalana.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia i avui saludem tots els tertulians dels dijous. L'Alina Santa Bàrbara, també tenim el Pere Oliver, la Joana Algarra i la Montse Larrea. Espero que estigui vacil·lat perquè no tenia tots els micros oberts i ara sí, ara sí que els tinc tots oberts. Si no, no ens ho sentiran. Exacte, si no hi hauria algú que no els sentiríem saludant. Bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia, Carme, molt bé.
Molt contenta de veure la Carme amb aquest somriure maco. Sí, clar que sí. No sé si les coses l'han anat bé o no, no entrem ni en infinitat. Home, les vacances estem davant una mica, encara que siguin pocs dies, allò... Sí, però et veus avui a la cara una mica relaxada, descansada...
I a més avui tenim bones notícies perquè la gent gran són molt cinèfils i ara resulta que els dimecres el cine valdrà menys de 5 euros. No tots, o sigui que hem d'estar... Però bé, que per 5 euros no en trobem gairebé cap, també és una bona notícia que almenys vagin entre els 3 i els 5 els dimecres. Ah, clar.
I comptant que tenim pel·lícules tan interessants com A Propósito de Lewin Davis, que és una meravella. La vaig veure ahir i és una delícia de pel·lícula. Sí, sí, sí. Drama o còmica? No, ni una cosa ni l'altra. És la història d'un músic solitari de folk que va de poble en poble en busca de feina i portant un gat ros. I amb aquest gat ros li passen tantes coses que és una delícia veure... L'èlgia que n'hi ha entrat, el que deu de dir, d'una societat.
Com els germans Coen són capaços de fer tota una pel·lícula amb un gat. Ja ho sabem, que ells són molt satírics. Són molt bons i són molt originals. Una altra pel·lícula que també es pot veure... Ah, volies parlar de... A propòsitament? A propòsitament de Lewis. No sé si ho pronuncio bé, que és la que és la passió de la Joana. Ja ho sé, tu t'ho pots llegir de tal qual.
perquè ahir em va ensenyar a pronunciar correctament David Bowie ah, molt bé i després que te'n recordis estàs estudiant molt i després dius i això què? i també hi ha una pel·lícula preciosa que es diu Ismael, si no l'heu vista que només per veure la interpretació del nen ja val la pena
És una d'Iranís o paquistanís? Aquesta d'Israel? No, és Ismael. És espanyola. És espanyola. Sí, sí, sí. Però esperem, no? Però esperem. No, ara crec que estan fent unes pel·lícules. Sí, estan fent unes pel·lícules. Ismael és de Marcelo Pinheiro i els protagonistes són Belén Rueda, Juan Diego Boto i Mario Casas. I a més el nen, que no recordo ara com es diu...
L'Ismael sí que és morenet i té un nom més difícil de pronunciar, però no tinc aquí la cartellera, ho cito de memòria, i aleshores ho haurien de cercar al diari a veure si a la cartellera ho porta. No sé per què, hi fan molt mal fet que en les cartelleres aquestes, sempre que hi ha actor infantil, posen els actors adults per la infantil. Pot ser, deu ser per la protecció del menor. Segurament.
Aneu a saber, però el repartiment evidentment sí que surt. I si guanya un premi també, però potser sí que amb coses així no busen tant de posar el nom o alguna cosa d'aquestes. Tanta publicitat. Exacte. Darrerament es torna a fer moltes pel·lícules amb nens, amb gossos, allò que a Hitchcock li tenia tanta por, i fins i tot amb gats. O sigui que...
Això és bo perquè ara l'entrevistat anterior que ens parlava de la festa de Sant Antoni aquest diumenge que s'el·laborava el proper diumenge sabeu que no cal que sigueu encara que no sigueu traginers podeu portar el periquito, el gat el gos, el canari això sempre s'ha fet aquí els meus fills ja van portar el hàmster imagina't després se'n van oblidar el van deixar darrere a la porta a la cuina
I ni es van estantar quan el pobre mitjo va traspassar. Però no hi ha la gàbia, des de l'ego, no teniu vergonya. Ja passa això. Per qui és la bèstia? Per vosaltres o per mi? A casa vam arribar a tenir gat, gos...
Un ratolí de laboratori, el vam batejar, que es deia Lila, per tenir els ulls liles. Pobret. I sí, els cuidaven. Una covalla. Els cuidava jo. Sí, era un ratolí, eh? Sí. Amb una cua llarga. Però es diuen covalles. Són covalles. Sí, són covalles.
Passeu que els animals domèstics, la majoria, són com una humanitat simplificada. Tenen sentiments, ens coneixen, ens reconeixen, agraeixen qualsevol detall i són d'una fidelitat que supera la dels nans. De fidelitat seguríssima. I ja que estem en aquest plan una mica metafísic,
doncs aquí la contraportada de la vanguardia que surt aquesta bona senyora senadora i a més de venta i tal fa gràcia perquè amb la columneta que n'hi ha ens diu això que els humans estem per sota de les roques però i amb l'escala com si diguéssim de valors els primers són els sabres i jo crec amb això a mi els sabres per mi són certs
O sigui, les plantes, no solament els humans i els animals, sinó les plantes, són ceres vius que et poden proporcionar un cert benestar. Sí, però pensa també que a la manera que es va creant la natura, es va creant a si mateix o per un ser superior i es va perfeccionant i millorant, com més complexitat va agafant i com més diversitat també més problemes.
Com més simple és un ser, o sigui, com més simple és un ser, és allò que deia, que Rubén Darío posa en boca de Sant Francesc, l'alma simple de la bèstia és pura. En canvi, l'alma de l'home i de la mujer no són simples. O sigui, un ser és capaç, com s'ha vist aquests dies, li dona un pronto i és capaç d'emprendre-se les gavinetades amb un ciutadà que passa per un carrer del Gord. I el deixa fregit, eh?
Sobretot perquè, a més a més, el que ha mort és el que va aturar... És a dir, abans he llegit que... La baralla, no? Bueno, la baralla. Abans he llegit també el periòdic, ho explicava bastant bé, potser els altres també, però ho he trobat just al periòdic, que explicava que els testimonis van veure un noi que...
que no va ni anar-lo a robar al senyor, és a dir, que se li va tirar per darrere i el va començar a clavar canivatades i que quan va fugir l'home que el va aturar és l'home que va matar. Normalment, dos peleaven i el tercer no retip jo. Això és vell. És molt bèstia, a més, set de la tarda. Sí, sí, sí, ara ja hem perdut la vergonya i ho hem perdut tot.
Entenc que... No, però això són aquests creuaments de cables, però més del creuament de cables es donen ja amb una persona que està predisposada a portar un arma, perquè si se't creuen els cables i no tens a mà un ganivet o una pistola... No, però tenen una mitja com aquella pobra velleta que la van ofegar amb la mitja a la boca. I al final, quan van veure que havia mort, van marxar corrents sense robar, que és trist, eh?
I en països on hi ha permís d'armes, la cosa encara és molt més freqüent i molt més aparatosa. Vull tant, imagina't als Estats Units. Quan en un li dona el punt, agafa el subfusell i es carrega els companys de classe, o els seus companys de feina, o el jefe que a ell li sembla que l'ha tractat bé, o qui sigui.
De fet, aquest debat de les armes només apareix quan hi ha una matança d'aquestes, després torna a pagar-se perquè ara no se'n parla. Els americans són col·leccionistes d'armes, i d'armes cada cop més importants. Si aviat tindran un coet d'aquests de llarga distància.
Ara, en homenatge... Jo no m'agrada el veí, pum, i el pirat. En homenatge al Klajnikov, que se mor ara fa poc, doncs en volen tenir un, no? Sí, sí, sí. Per mi tampoc m'agrada gens, i sobretot a Ciutat Vella n'hi ha diverses, a Barcelona, tendes d'armes, o sigui, amb tot aquest bé de Déu de ganivets de totes les mides que hi vegen a la Parador. Si hi ha hagut al carrer Ferran, era?
cantonada amb la rambla jo de petita me'n recordo que m'hi aturava perquè veies tot aquell armament que hi havia a la vista de tothom sí, amb l'esposa que érem de Albacete i que érem de producció nacional que era l'armeria més important que hi havia a Barcelona i aquí a Esplugues, molt temps va haver-hi una armeria també allà a la carrer Església Carretera ja fa anys però va haver-hi jo vivia a Barcelona aleshores
i me'n recordo d'aquesta Maria estàs mirant aquesta bona senyora? sí a més de la bona senyora jo també mirava el d'aquest bon senyor el del senyor Margallo que per una banda crida el diàleg per resoldre la qüestió catalana sobre què? sobre què?
I per l'altra, deixa anar aquella frase de lo possible, lo posible, lo probable y lo impossible. I que si demanem l'impossible ens trobarem en una situació molt i molt perillosa. Aplicación inmediata del punto 155 de la Constitución Española. La Sagrada Constitución, perdona, perquè no es pot tocar.
Ells no la poden tocar. I després també està, que aquest m'ha fet molta gràcia, la del senyor Fernández Díaz, que ha dit que els catalans aquest de dalt gairebé s'hem tirat les seules i els torns pel cap. Per la divisió d'opinions. Per la divisió d'opinions. Ja dic, aquest senyor, evidentment... Algú li va contestar que podria ser una de la seva família, no a totes. Sí, sí, i tant.
A més, tenim molt assumit a totes les famílies, que ja tenim gent de totes les maneres de pensar. Jo m'he reunit amb la meva família de València i cada any ens trobem amb els de València i els de Castelló. Uns parlen sempre castellà, uns són espanyolistes, altres catalanistes, però parlem sobretot. Es barreja tot, es parla català, castellà. El que sigui. Es contesta amb una altra. Tant de bo parléssim també amb anglès, amb francès.
El que més ens preocupa quan estem en família és la salut dels nostres estimats. Aquí hi hagi discussions picades greus. Si de cas hi ha algun tema que potser l'has de tractar amb més moderació o saber canviar de tema. Hem fet molta guassa. Hem donat passaports a casa meva a tota la gent que és de fora. Tu el passaport, tu te n'aniràs a casa teva. I hem fet...
Guassa, però no hi ha hagut cap més... No, aquest any a casa hi ha opinions molt enfrontades, però veig que la cordura i el sentit comuns ha imperat. Home, jo vaig sentir parlar bé fins a aquest home.
Viu amb un altre planeta. Primer de tot és l'estimació. I a les persones que t'estimes, que pensin com vulguin. Intenta reunir-les perquè t'agrada estar amb ells. Perquè si no, no els convidaries. Igual que no t'has tirat els torrons pel cap per altres temes, perquè són d'un equip de futbol diferent o d'una opció sexual diferent. Nosaltres, la família de Girona, són tots del Real Madrid.
I quan hi ha reunió familiar, doncs ens diuen de tot, entre què ens diuen? Pixiapins, no sé quantes coses més, els de Barcelona. Sí, els de Barcelona, a banda, sou culers, bueno, vosaltres sou merengues, però és igual, ens estimem moltíssim.
Fins i tot en moltes famílies de Madrid que un és Merengón, l'altre és de l'Atleti i l'altre és del Barça. I l'altre és del Getafe. I l'altre és del Getafe. Que d'un i do, el bé que juga. I del Rayo Vallecano. El que tenen menys quartets
També poden ser del Girona, aquests familiars teus, de fet, no? Ara que semblava que arribava... El que passa és que el Girona, pobret, sempre va tan just de quartos que... Va arrossegat, sí. Clar, no està primera. De quartos i de... Posem un trocomet i de sort perquè... Sí.
No, per a més la gent no respon tampoc. Tu veus que tenen un estadi bastant decent i està mitjant o menys. El Pere perquè s'ha aficionat, però no tant com per exemple les tres dones que estem en aquesta taula. No, el Pere no li agrada. Per això mateix, no? I bueno, li perdonem, eh? Sí, també, també. No, però jo conec almenys en el meu ram que he treballat jo en el món de l'edició, en el món dels llibres i dels còmics,
No he sentit gairebé mai a ningú parlar de futbol, dels molts comiqueros que es conec. La vostra creativitat va per un altre cantó. Vosaltres som certs simples, que ens agrada veure la pilota, que corre així. Jo us ho dic, no deixa'm dir això només. Cal que ahir...
el que li agrada al futbol, no, a part de 4-0, els dos que surt el Messi, doncs xapó. Perquè el primer, bueno, el primer perquè anava així, però el que és el segon va ser una filigrana, eh? I tant, que manera d'aproveitar. Ha tornat, no?, una mica a veure... Bueno, ja ho va dir, el Tata ja ho va dir, que tenia mirada assassina. Ja veus que els que no ens agrada el futbol també estem informats de futbol, perquè és impossible. La teva esposa és una forofa.
I el diari, cada dia el diari. No, però el diari, si no t'agrada, obvies la informació. No, però la veus, la veus. Surt a la portada, sempre. Surt a la portada. O sigui, tu no t'entenaràs de... Amb un diari no t'entenaràs de si hi ha hagut algú que a França ha guanyat el Premi Nacional d'Historieta
o que ha publicat el Minocombi d'Europa. Segurament que vindrà amb un reconeix, un breve o una columneta d'aquelles. Però que ha guanyat el Barça o el Madrid, d'això segur perquè tots els diaris estem a la portada perquè fa vendre. Jo he treballat amb un diari, seria el primer a posar-ho, no és tan tonto. Perquè amb el que ven i amb el que et guanyes la vida, jo dius, el que vendes és el que jo pongo aquí, o sigui...
Encara que sigui mentida a vegades, eh? Sí, sí, sí, encara que sigui mentida. Encara que sigui mentida. Bueno, i ara tornem allò, sembla mentida, en boca d'una persona jove de casa meva, que diu, ja torna a ser l'opi del poble, el futbol. Sí, bueno. Diu, l'únic moment que veus la gent contenta, saltant, brincant... Sí, el Barça ha guanyat.
i oblidant-se de les coses, és quan van al futbol. Diu, perquè pots cridar, pots dir el que vulguis, i surts, a vegades, d'una temporada fins aquí, doncs satisfet. Però això no és un opi, és un entreteniment. Hi ha entreteniments majoritaris i n'hi ha que són minoritaris. Jo no crec que són millors ni pitjors els minoritaris, perquè la gent que, per exemple, anem a dibuixar, i ens ho passem molt bé, tenint un model a davant i prenem a punt i fent dibuixos, o el que va saltar,
però no és de masses no es reuneixes com a mínim ahir hi havia un 40 escats i era 8 de totes maneres és que tenim moltes notícies que ens puguin alegrar una mica la vida
Relativament poques. Moltes notícies. Bueno, quan apareixen ens hi afarrem, no? També, de tant en tant. Però vull dir, amb tota aquesta... La moguda que hi ha entorn a la Constitució, entorn al dret de decidir, entorn a la... Que n'hem cansat, no? I el pitjor de tot, el creixement de la pobresa.
perquè ningú tenim clar en cas de ser més independents o en cas de ser més lliures si realment estarem més bé o seguirem iguals no ho sabem aquests personatges que estan actualment en el govern perquè no deixen de ser personatges
ens estan machetant i estan canviant les d'ells perquè com que tenen majoria absoluta ningú els hi diu la contra jo sempre dic que una majoria absoluta potser anaves a dir el que jo és una dictadura ara hem coincidit igual
Però és que una majoria absoluta no és que sigui el poble que s'ha convertit en dictador, és que se n'aprofiten perquè tenen la majoria absoluta. Jo diria que en aquests moments ja no ho és tant, perquè jo en una setmaneta només, que vaig estar a Madrid el mes passat, vaig veure dues manifestacions multitudinàries de gent protestant contra el govern. I de què serveix? No demanaven la independència de Catalunya. No parlaven d'això, parlaven d'allò.
Estaven dient que el Rajoy, el que han votat, els han redat i has aixecat la camisa. I a més, les pancartes deien, Rajoy, te he votado y me has enganyado. Sí, sí, sí. Això no cal que portin una pancarta. És que només que entrava a dir, no pujaré l'IVA. L'IVA ha pujat. No pujaré l'IRPF. No tocaré les pensions. Ja ens podem posar les mans al cap.
Escolta, més que tot, no, no, fomentar-les la sanitat, la sanitat caput. Cada vegada més avall. O i tant més avall, i tant més avall. Perquè de la manera que han de treballar els nostres familiars que estan dintre de la sanitat, Dios con nosotros, eh? Es necessita tenir vocació i ganes de curar la gent i pensar, mira, a l'abat siga Déu, quan entro per la porta, mai he d'oblidar d'altres coses.
I a més el problema era què seran les properes eleccions si ara les pancartes deien ni Rajoy ni ZP. O sigui, què vol dir? Sí, sí. El ZP va començar, la Tangana. Qui hi ha...
Que tingui una persona... Carisma. No, no hi ha líders. Això també ho comentaven. No n'hi ha. No hi ha líders. Mires a tot arreu. I aquella que sortia, que era la Rosa Díaz, la festa de la UiP. UiP. Aquesta que semblava, doncs, mira, dius, vale. És com la primera vegada que va sortir en Guita.
Jo vaig pensar, xapó, em penso que està sortint un líder, perquè jo estic en marge, soc com un bitxo ficat en un arbre i només mirar. No, us ho dic perquè m'agrada observar. I aleshores vas veient tota la gent. Així com per exemple, el pobre senyor Regoy no té madera de líder. I el que tenia una mica d'actitud era el senyor Pujol.
tenia també, sabia el que feia bé o malament, cadascú que és de la seva manera el Felipe González també va tenir en el seu moment una cosa d'aquestes i Suárez, Tierno Galván Tierno Galván, toquem les campanes perquè és estupendo, no? perquè són demòcrates, demòcrates però els altres no, i lo siento pel senyor Aznar però tira de la cadena quan posa els peus damunt d'alguna taula
Encara que sigui mi amigo bruixa el texano. És igual. Només observant així ja ho veus.
Doncs, no sé si recordeu com li deien el no sé què de Córdoba. El califa. El califa de Córdoba. Però després ja també va baixar. Bueno, i a més a més estava malalt i tot allò. Ja va perdre. Doncs aquesta senyora... I perdona que talli, però si el sents parlar ara, parla veritats com a punys. No, no, clar. Dice, ¿por qué no se dedica usted a la política? Li va preguntar. Dice, porque ya no es mi tiempo. No.
No, claro. Bueno, pues esta señora, esta señora, esta rosa parecía aquest amient. I va ser una persona que dices, mira, té tu una mica de... Un camí d'on. Sí, de gift, un don, un ligero don. Doncs ja està en aquella categoria que el poder corromper. Aleshores, la persona que està amb un estratos que sembla que sigui així, fixeu-se que ja, com si diguéssim, és poseedor d'una cierta verdad.
Quan ja es creu que té tota la veritat, és quan la cosa funciona malament. Però quan ja comença a ser poseedor, o que es creu que jo estic aquí, ja comença, i aquesta senyora ja ha començat, i aleshores s'ha imbuït d'aquesta àurea, que dona el poder, i dius, tate, tate, tira de la cadena, també. Això, Lina, és el que es diu estar per sobre del vell del mal. Sí. Hem citat abans un exemple claríssim.
que era realment de vergonya mundial, la imatge que ha citat abans de quan el senyor Aznar, perquè era el president dels Estats Units, posava els peus sobre la taula i va jurar sobre l'exemple que donava. Escolta, jo vaig a casa dels meus fills i no els posaré pas els peus a sobre de la taula. Quina imatge donaríem si ens veiessin per la webcam que estem aquí repentigats amb els peus sobre la taula? És una imatge de mala educació, de prepotència. Que ens portin el whisky!
I sense aigua ni glas. La que em va agradar molt ahir, de la senyora, la presidenta d'Omniun Cultural. No vaig sentir res. Que moderada i amb un castellà correctíssim. Omniun Cultural sempre ha sigut molt moderada. No, no, però amb unes idees claríssimes i rectíssimes. Dóna una imatge de serenor.
De saber el que vol. Dice, bueno, dice, todo eso está muy bien. Dice, pero en democracia, ustedes no nos dejan votar. Han de saber la opinión de los demás. Y avui he parlat al chico que es diu Tarradellas y sentí que deia Tarradellas.
És que escoltem la ràdio molt d'hora, Carme. Sí, sí, sí. Doncs aquest els estava dient que... Perquè aquest és el que després a les europees, com si diguéssim, és el representant i no sé què. I aquest li ha dit a la Terribes aquesta, d'en Salamònica, que, esclar, ells han d'estar en un pla completament neutral. Ok.
però diu i s'han malinterpretat perquè es pensen que no volem prendre partit i el que sigui i diu no, nosaltres hem de ser neutrals completament que això és un problema que es tenen que resoldre vostès d'aquí sí, sí, sí a on anem a picar
No, no, i quan hi diu, diu, però esclar, els altres ho han agafat dient que Europa regeça qualsevol moviment d'aquests. I els diuen, no, no, no, vostè es diu ara amb les europees, que vindran ara dins, ara dins, el maig, no sé quan és, diu, aquí poden tornar a demanar.
sempre que escrigui en contestarem que no s'interpreta malament però nosaltres en aquests moments perquè no hi ha hagut cap precedent no ens hi ha de ficar no podem fer d'un altre i després l'únic que també a vegades penses no sé, ja com som vells potser ens n'anem però
Escolta, no ho acabo d'entendre perquè no deixem fer una espècie de referèndum. A Escòcia, que resulta que sí, que els altres i els d'Inglaterra els han dit, bueno, doncs podeu fer-lo, ara resulta que el poble està aixecant-se dient que no vol. Que no, que no.
Bé, jo sempre dic que aquí potser passaria igual. I s'hi acabaria. Aquesta negativitat que tenen. No, no, però és que això, amb aquesta negativa, està fent més gent independent. No, home, no, però són com adultos o com niñes pequeños. Tu tens la boleta? No, no, és que la vull jo. No, no, però si sortiria que no, segurament. Que passar d'aquí?
Té raó la Joana, que potser si preguntéssim no sortiria. Per això em sorprèn que tanquin tant la porta. En castellà es diu cerriles. Estan tancats. Estan tancats perquè dialogar quan l'altre vol diàleg. Si l'altre no vol diàleg, un diàleg de sordos. O un diàleg amb un desert. O diàlogos para besugos de la codornit de nuestro tiempo. No, diàlogos para besugos salien en el pulgardito. O en el pulgardito, és igual. Sí, sí.
Jo ja te pierdo. D'un senyor de la ràdio que feia aquests guions. Tarim Iglesias. Manuel Tarim Iglesias. Sí, guionista. I era boníssim. I Matías Guiu. Veus com som sèniors, molt sèniors. No, què dius ara?
Si som de la primera volada, Montse. Diu això, el meu cardiològic em diu, si vostè es cansa, dic, i tant que em canso, ja són 76 i hi vic a un poble costurut. I tant costurut. I tant costurut, meca, xis. Ara que em dius de l'edat i de la ràdio...
Som d'una edat en què, com hem comentat diverses vegades, tots eren polifacètics per poder-los guanyar la vida. Llavors era molt habitual que, a part que totes les arts es donen la mà, però molta gent que feia guions d'historietes pels TVOs feia també guions per la ràdio. Era guionista a vegades de cine, de ràdio... En recorda tant del Tonet Vila i el Totent, que també feia guions per...
Clar. I l'Ivan Tubau, que feia coses també, i ha continuat fent. Sí, sí, sí, a més va ser el director del Playboy. Això també torna a passar ara, eh? Aquesta... Home, he tornat el mateix. Una multiplicació de facetes. Jo, cada dia que passo per davant d'anar a antena, em recordo els meus principis, quan a l'estudi gràfic teníem també al costat l'estudi de gravació i els mateixos eslògans que recolàvem pels anuncis,
i després els convertíem en cuny a publicitària per la ràdio. I aquí tenim el cas del Marc Pere Arnau que alterna el grafisme amb la ràdio i com tota la gent que es treballa en antena. I té mans bona mà per una cosa i la té per una altra, doncs mira...
I jo penso que vaig començar a escoltar, a sentir-la, a escoltar la ràdio, sobre els 5 o 6 anys, perquè la meva mare es passava tot el pis amb uns cables molt llargs, amb els auriculars posats, amb un aparell de galena.
i anava punxant en el lloc i escoltant-li, enterant-se de tot, perquè la meva mare era un esperit molt obert, molt justa de coneixements, perquè va haver de treballar des de molt petita, però amb tot i amb això ella estava enterrada de tot, i va morir amb 90 anys, enterant-se de tot. Em trucava per telèfon, nena, posa la tele que mira, que diuen això, posa la ràdio que surt fulano que està parlant molt bé. Imagina't.
Jo, a cinc anys ja també, els meus auriculars i amunt i avall. És que precisament la manera de no envellir mentalment és estar al corrent de les coses, estar despert i tenir curiositat per aprendre i per saber. És que si no tens curiositat per aprendre i per saber i t'abandones amb una butaca
i et quedes empassant els programes d'entreteniment et maten, és una tortura perquè aquell entreteniment és embrutiment diu que et mantindràs sempre jove quan tinguis la capacitat de sorprendre't oh clar, això també no sé què va ser l'altre dia cada dia s'aprèn alguna cosa l'altre dia no sé què vaig sentir també era una cosa de política que vaig dir
Una paraulota. Ostres! Em vaig quedar... No me'n recordo ara perquè... La paraulota la vas dir tu. Jo la vaig dir. De quan a quan és com una descarga d'adrenalins. A mi em va sorprendre aquesta pel·lícula que comentaven abans. A propòsito de l'E80,
ja he vist. Em va sorprendre el fet que donés tan protagonisme amb un gat, perquè treballar amb un gat és difícil. També és protagonista un gat a desayuno con diamantes. També, ja ho sé. Home, pobret, al final, amb el gatet tan mullat. Ja ho sé que no és la primera vegada. I el gato con botes, no? Però vull dir que els animals sempre han estat motiu
de ser personatges de conte no cal... però i tu t'has de ser en compte una cosa i sobretot els animals antropomòrfics quan passen en el món del còmic, ja sigui de Fritz Lang, ja sigui de Walt Disney Cato Félix, el Garfield els gans són personatges d'historia i els gossos però amb la tira del Bássit aquell de la Bássit és fabulós, la bona temporada que em dedicava a retallar-lo cada dia jo havia tingut anys del Garfield
Sí, sí. Precisament en el diari és on està l'origen del còmic. Les primeres historietes, les primeres estires apareixen tant a França com als Estats Units ja durant la primera meitat del segle XIX. I només tenien tres imatges. Tres o quatre vinyetes. Tires, sí, sí. Faig una per avall de versions.
L'altre dia vaig pensar que t'ho comentaria i no hi he pensat. Sí, sí, ho hem descobert. Sí, sí, sí, tenim controlat. Sí, perquè vaig dir, escolta, si col·laboro amb coses de Madrid, d'Àvila, d'Extremadura... I no pots col·laborar amb el nostre poble, però no pots dir l'última del Vall del Verge.
De l'últim ella surt? Sí. La poso-m'hi fixat. I mira també la taula de redacció. També surt. Jo del Vall del Vest de tota la vida he sigut subscriptora. Jo també he subscriptora. I he fet un personatge que es diu Perot Correcuita. Sí? Jo buscaré.
Sí, sí. No, no, l'últim número que em vaig entretenir a llegir-lo, que a vegades no tinc temps, doncs em va agradar molt. Va agradar molt. No hi ha per la teva col·laboració. En conjunt. La revista Vall de Verde estarà molt millor que anys enrere. Home, clar. Perquè és impossible estar treballant amb una cosa cada dia i no anar-ne aprenent. Seria un totxo.
En canvi, quan treballes ni te n'adones, i quan tu mateix veus les coses que feies fa uns quants anys i les que fas darrerament, si rotules millor, maquetes millor, escrius més bé, dibuixes més bé. I també busques la substància de la notícia, que no és donar la notícia, és treure-li les conseqüències.
Sí, sí, evidentment. El llenguatge no serveix per res si només és gramàtica. Ha de tenir sentiment. Ha de tenir la gràcia de motivar el que ho està llegint. I ser un bon comunicador, també.
Sí, sí, sí. Que no tothom serveix. No, perquè avui, pràcticament, ja no hi ha analfabetisme, tothom escriu, tots sabem escriure, però no... Sí, però hi ha molts analfabets, eh, d'entendre el que ell ha dit. I també n'hi ha que escriuen, i el que escriuen és d'una vacuitat. Sí, i tant. Saven lligar paraules unes amb les altres, saben gramàtica, però no saben...
O estan al servei de segons quins interessos. També. Que també s'ha de comentar. Fan populisme, paraula que ara se'n parla tant que ningú ho és i tots s'acusen els altres de fer populisme que al final ho som tots una miqueta. Segurament. En fi, arribem així al final d'aquesta tertúlia. Moltes gràcies. Passeu l'animal a beneir. Aquest diumenge. El pròxim dia parlarem del jo i de l'ego.
que he descobert una cosa molt xula i el que no té animal que el beneixi l'animal que portem llit també som els animals racionals també ens el portem a beneixi que vagi molt bé Joana, Alina, Pere i Montse fins i tot que ve
Mig minut i arribem a punt a les 12 de la migdia. Connectem amb la xarxa, també amb el bolletí informatiu del Sant Just Notícies. I tornem després per parlar de teatre amb la Maica Duenyes i també de vins amb l'Astric Goldstein. Són les dotze.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem a IT Polo i Oriol Pujador. L'AVE registra més d'un milió dos cents mil passatgers en el primer any de funcionament a Figueres i Girona. Ja han començat els treballs per reflutar el pescí enfonsat ahir davant les illes formigues a Palamós, al Baix Empordà. L'ataca de combustible gairebé s'ha evaporat. L'Ajuntament de Castellà del Vallès multarà els bancs que tinguin pisos buits durant més de dos anys i s'afegeix a la llista de Terrassa, Sabadell i Mollet del Vallès.
Esports ambàsquet. El Barça juga a partir de les 7 de la tarda contra el Fenerbahçe a Istanbul en el partit del top 16 de l'Eurolliga. I amb Ater Polo, l'Atlètic Barceloneta lidera en solitari el grup A de la Champions.
Més d'un milió 200.000 passatgers han fet servir el tren d'alta velocitat a Girona i Figueres en el primer any d'entrada en servei d'aquest tren. La companyia acaba de fer balanç dels primers 12 mesos de la connexió amb AVE a les comarques gironines. El gerent dels serveis d'alta velocitat de Renfa a Catalunya, Fèlix Martín, ha assegurat que les dades són molt positives i que les previsions milloraran encara més aquest 2014.
Durant 2013 van començar amb un nivell de freqüències d'alta velocitat que pràcticament estaven en 7-8 serveis Avan. En aquest moment ja tenim 13 serveis Avan a disposició dels clients. Van tindre freqüències d'alta velocitat sobre Madrid que ara estan incrementades amb les freqüències d'alta velocitat internacionals i el plantejament que tenim per 2014 és continuant a créixer en aquest sentit en l'àmbit de Girona.
La posada en marxa de l'alta velocitat a Girona i Figueres ha fet créixer un 25% el nombre d'usuaris del tren. A aquesta hora continuen les tasques de reflutament de l'embarcació enfonsada ahir davant les Illes Formigues. Finalment es va poder controlar el vessament ahir al vespre d'aquest pesquer. L'ataca de combustible pràcticament ja ha desaparegut i només queden petites restes que s'estan acabant de tractar. Ho ha explicat a la xarxa de comunicació local el Sotsdirector de Protecció Civil, Sergio Delgado, que ha insistit que el vessament no ha afectat la costa.
Des de bon matí estan amb aquestes tasques a nivell tècnic d'anàlisi de reflutament i també ens han informat que Sassemar, amb un mitjà aèri i amb una embarcació, ha estat fent la inspecció de la costa per comprovar que no hi havia cap taca que pogués suposar un risc per la costa, per la platja, i així s'ha determinat que no hi ha risc de contaminació en aquests moments.
De moment, Protecció Civil manté l'alerta del Pla per Contaminació Occidental del Mar i es desactivarà un cop s'acabin les tasques de reflotament del vaixell. Es podrien allargar fins demà.
L'Ajuntament de Castellà del Vallès multarà els bancs que tinguin pisos buits de forma injustificada des de fa més de dos anys, igual com ja han decidit fer-ho altres consistoris. És el cas de Sabadell o de Terrassa. També sancionarà promotors i immobiliàries. Ràdio Castellà, Rocío Gómez, bon dia.
El municipi seguirà l'exemple de Terrassa, la primera ciutat que ha aplicat la llei pel dret a l'habitatge de Catalunya amb l'objectiu d'incentivar el lloguer social. Lo explica l'eix canalista, nen d'alcalde de Territori. Fa un parell de mesos, i amb la intenció de fer florar aquests pisos que són propietats de bancs, vam tenir una reba amb els diferents directors de les diferents suportades d'entitats bancàries que hi ha en el nostre municipi.
i veient, i un cop he parlat amb Terrassa, la iniciativa que ha estat desenvolupant en el 2013, hem decidit, doncs, de fer aquest pas endavant, doncs, de pressionar els antifaxi financeres mitjançant excepcionadors per tal, doncs, que posin al mercat, d'una manera o d'una altra, però a poder ser, a través de la nostra oficina local d'habitatge, a treus a secretes en lloguer, doncs, tots els pisos que actualment estan en la seva possessió.
La regidoria d'Urbanisme estima que Castanya al voltant d'una setantena de pisos podrien estar buits injustificadament i, per tant, rebre una sanció. Això representaria aproximadament un 10% del total dels habitatges buits de la vila.
A llei dels Mossos d'Esquadra han detingut un home acusat de robar en quatre cotxes que estaven aparcats al barri de Balafia. L'arrestat té nombrosos antecedents per delictes contra el patrimoni i també contra les persones. La detenció la van fer dimarts, però s'ha conegut avui. El presumpte lladre té 51 anys, va cometre els robatoris el 20 de desembre i els quatre vehicles els va trencar el vidre de la finestra de l'acompanyant.
per endur-se sobretot reproductors de CD i navegadors. Arran de les denúncies presentades pels propietaris, els Mossos van detenir l'individu dimarts al carrer Manuel de Montsuà de Lleida i avui passarà a disposició judicial. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, es consolida la Fira d'Artesans i Artistes de Sant Just. L'organització ha fet una valoració molt positiva d'aquesta fira, que s'ha fet els darrers caps de setmana al Parador. De fet, els bons resultats van fer que els artesans allarguessin un cap de setmana més la fira.
La segona fira d'artesans i artistes de Sant Just ha comptat amb més vendes que l'any passat, però l'han visitat menys persones. És la valoració que fan des de l'associació després de quatre caps de setmana de fira al parador. En principi, el mercat s'havia de muntar només tres caps de setmana, però els bons resultats que se n'obtenien van fer que els paradistes decidissin obrir també el cap de setmana del 28 de desembre. La valoració, per tant, és molt positiva pel que fa a les perspectives de vendes, però és negativa respecte al suport de l'Ajuntament en clau econòmica.
Més coses, l'agrupació sardanista Sant Just engegarà aquest cap de setmana el 28è curset d'ensenyament de sardanes. És un curs que organitza en cada any i s'adreça a tothom a partir de sis anys. Les inscripcions són gratuïtes i les classes es faran cada dissabte de dos quarts de set de la tarda a dos quarts de nou al Centre Cívic Joan Maragall, a partir d'aquest dissabte i fins l'1 de març. El curset està pensat per gent que vulgui aprendre a ballar sardanes i també per persones que ja en saben però volen millorar-ne l'estil. Les inscripcions per participar-hi s'han de fer directament al Centre Cívic Joan Maragall.
I acabem recordant-vos que l'Arnau Garrofer Quartet donarà el tret de sortida al nou cicle de concerts de jazz a l'Ateneu. Serà demà a l'entitat en un cicle organitzat per l'Ateneu i per Oners Jazz Series. És una sèrie de consells del nivell que es faran un divendres de cada mes.
L'Arnau Garrofés un músic local format a Holanda que ara torna a Sant Jus després de sis anys tocant pel nord d'Europa. L'Arnau lidera el quartet amb el saxo tenor i el completant Gil estopeia el piano, Jean-Paulo Laurentaki al contrabaix i Aleix Bou a la bateria. El concert serà demà a les 10 de la nit a la sala del 50. Anar-hi l'entrada costa 7 euros pels socis de l'entitat i 8 per la resta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Jus Notícies edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir actualitzats al web de la ràdio radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Bye.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
El 2012 vam omplir Barcelona. El 2013 vam omplir Catalunya. I el 2014 omplirem les urnes. He signat una petició perquè ens deixin votar. Perquè volem votar. Però si no ens deixen, a la vegada ja he signat que vull la independència. Jo també he firmat. Volem votar. I votarem. Jo també he signat.
Des de l'ANC estem recollint signatures per exercir el dret de petició, un dret que permet expressar la voluntat dels catalans de ser un país lliure i independent. Així, legitimem els representants polítics per prendre decisions unilaterals en cas que s'impedeixi la celebració d'una consulta. Si tens més de 16 anys, exerceix el teu dret de petició. Jo serà la primera vegada que podré votar i serà per construir un nou país.
L'11 de setembre ens vam agafar la mà per unir Catalunya de punta a punta en una sola veu. Ara, dono un altre cop de mà. Signa un vot per la independència. Consulta el web signa.assemblea.cat per conèixer on i quan pots signar. I els dies 11 i 12 de gener, primera recollida massiva de signatures per tot el país. Signa un vot per la independència, la via catalana, per exercir el dret a l'autodeterminació. Assemblea Nacional Catalana.
Estem escoltant just a la fusta. Això és espectacle. Estem escoltant just a la fusta.
Un minut i un quart d'una del migdia, moment com sentim i com indica aquesta sintonia per parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal?
Sí, dona força, eh? Dona força, dona força, sí. Estàvem fantàstics, no? Sí, exacte. Moment, Barberada, que vam començar ja l'any la setmana passada, però en tot cas suposo que d'alguna manera sempre després de regis l'arrencada forta de l'any. Sí. I venim amb coses, no? Et deig amb molts papers, molts diaris, molta informació. Sí, moltes coses a dir. Mira, si et sembla bé comencem parlant de dues coses que ja vam parlar en el seu dia, per recordar, per als nens...
Per exemple, el Teatre Huasc de Barcelona, que està a l'Eixample, estan fent els tres porquets. I els horaris són els dissabtes a dos quart d'una, a les cinc i a les set. O sigui, que n'hi ha tres opcions el dissabte. I els diumenges a dos quart d'una i a les cinc. Això estarà tots els caps de setmana del mes de gener.
I els tres porquets ja no cal dir d'acabar perquè suposo que tots els pares i tots els nens saben d'acabar. I després un altre que ja s'acomiada aquest cap de setmana, de fet només es podrà veure el dissabte 11 i el diumenge 12, és un conte de Nadal, el musical que estan fent ja fa temps amb molt, molt, molt d'èxit.
i que realment val la pena un conte de Nadal es fa al Teatre Neu que està a Gràcia i amb uns intèrprets fantàstics uns actors i cantants magnífics i també el conte de Nadal suposo que tothom sap que va és el Mr. Scrooge, el famós Mr. Scrooge un avar que no diu ni bon dia a ningú perquè està amargat i que finalment passen unes coses una nit i canvia absolutament de tot
Bé, això per als nens. Per als grans n'hi ha unes quantes coses. Mira, ahir vaig estar al Teatre Romea per veure Iaia, de Roger Penya. Iaia ja vam dir en el seu dia que és l'última obra que podrem veure a la Montserrat Carulla en un escenari.
Ahir vaig estar parlant molta estona amb ella i em va comentar que vol deixar el teatre perquè... És massa, no? Sí, perquè no es cansa però diu que ha vist molts companys grans actors que han acabat ja massa grans, no? A l'escenari necessites molta energia per fer-ho. I llavors ella vol sortir per la Porta Gran
I realment ho està fent, perquè en aquesta obra de iaia que està escrita per el seu fill, el Roger Penya, doncs fa d'una iaia molt típica.
i que rius molt amb ella. Per tant, un bon per acabar, no?, una mica? Sí, sí, és una iaia molt, molt típica, que tots coneixem alguna així, que diu les coses, diu les veritats com punys, i que fa moltes vegades riure per el moment que ho diu i per com ho diu, no? A més a més, està molt ben acompanyada,
amb la Vicky Luengo, magnífica, i amb l'Aleix Peña Miralles, és a dir, amb el seu net. O sigui que és una obra que és familiar, totalment familiar. A mi em va sorprendre la interpretació de l'Aleix perquè jo no l'havia vist mai i llavors després vaig preguntar-li al seu pare, al Roger,
Dic, escolta, però jo el tio fill no tenia consciència que era actor i tal. Diu, no, és que el primer que fa, el primer que fa, que no és amateur, no? Sí. I la veritat és que em va sorprendre perquè està superbé. Molt bé. És molt jove, fa un paper...
És una obra maca de veure, o sigui, té moments de tendresa, té moments d'humor, té moments que fa pensar, perquè l'Aleix, que és el net en l'obra de la Montserrat, doncs viu a casa de la Montserrat i no té feina.
I això és una cosa que suposo que hi ha molta gent que li passa, que va viure a casa dels pares perquè s'ha quedat sense feina. Exacte. O sigui que és una obra maca per anar a veure-la i penso que és un final fantàstic per la Montserrat Carulla, un final teatral, perquè ella continuarà, evidentment,
fent televisió i fent cinema de fet la veiem encara ara la Riera encara té un paper ara mateix vull dir que està activa, activa
Què fa? El paper aquell que feia fa molt de temps? Ha tornat, la tieta. Ha tornat a aparèixer a finals de desembre, va tornar i aquesta setmana també ho he vist un dia i també tornava a sortir. Està fantàstica, la Montserrat Carulla està fantàstica, o sigui, a més a més pots parlar amb ella de tot. De fet, vam estar una estoneta allà al bar del Romea, després de la representació.
I, bueno, vam parlar de tot, de tot i més. I una altra cosa que he vist, que realment està també molt bé, però és un altre tema, absolutament diferent, és més teatre de text, per dir-ho d'alguna manera, encara que està molt interessant, és fum. Fum l'estan fent al Teatre Nacional de Catalunya...
Sala Petita, no? Sí, a la Sala Petita. La direcció és també del mateix autor de l'obra, del Josep Maria Miró, i està interpretat per el Joan Carreras, la Carmelías, el Lluís Marco i l'Anna Saúl. Molt bé, bon repartiment, no? També surt a la Rira, sí.
Doncs aquesta obra, el Josep Maria Miró va ser el que es va donar a conèixer per aquella obra que vam fer a la Beckett, que era el principi d'Arquímedes, te'n recordes? Sí. Bé, doncs aquí jo també penso que ha fet Diana, perquè són dues parelles, una gran, o sigui de mitjana edat, i una més jove,
que estan en un hotel, diria jo que d'un hotel d'algun país africà, i comença una revolta d'aquestes violentes, i llavors no poden sortir de l'hotel. I a partir d'aquí...
doncs no hi ha trama, però sí hi ha una persona, un personatge que està interpretat per la Carme Elias, la Laura, que és la que va tirant dels fils, de manera que tots comencen a ser una mica titelles en les seves mans, saps? I la veritat és que està molt interessant, molt ben presentada, com sempre, quan vas a veure una obra al Teatre Nacional...
la presentació és fantàstica, el vestuari magnífic, la il·luminació magnífica, la escenografia també està molt bé, molt bé, molt bé, perquè a més a més n'hi ha diferents espais d'escenografia, com és el hall de l'hotel, l'habitació dels joves, l'habitació dels grans, vull dir que ja està, la veritat és que està molt bé. Val la pena d'anar-hi a veure aquest fum al Nacional,
i penso que estarà a temps, encara que, clar, això... Mai se sap, no? Sí, mai se sap. I ara, doncs, voldríem també dir que aquesta nit s'estrena al Teatre Tantarantana una obra
que jo penso, no l'he vist, evidentment, està molt pocs dies, això cal saber-ho, està molt pocs dies perquè està des d'avui fins al diumenge, o sigui que tenim poc temps per pensar-nos, eh?
I és una obra, es diu Los hijos de las nubes, està dins d'això que fan el Tantarantana, que és el teatre en xarxa, complicitats en xarxa, i aquest cicle s'obre amb aquest espectacle de Los hijos de las nubes.
Diguem-ne que la sinopsis és molt interessant perquè parla una mica dels camps de refugiats saharauis. El poble saharaui ja saps que està una mica sempre oblidat, que ningú sap ben bé què fer amb el poble saharaui.
I realment, en aquesta obra, l'obra planteixes un viatge dels camps de refugiats saharauis fins al Valle de los Caídos. És com una mena de pelegrinatge, no? I jo penso que...
Cal parlar d'aquest tema i cal, evidentment, que es vegi al teatre, a la televisió, a tot, perquè és un poble oblidat, el poble saharaui, i ho estan passant supermalament. La Lola Blasco és la que ha escrit l'obra, aquesta de Los hijos de las nubes, i justament la va començar a escriure perquè va fer un viatge
a un campament saharaui i es va quedar tan impressionada tant tant que va començar a escriure aquesta obra que podrem veure des d'avui que s'estrena fins al diumenge en el teatre Tantarantana Los hijos de las nubes jo intentaré anar-hi perquè m'interessa molt el tema i ara recordeu també
que al Teatre Acadèmia s'està fent Romeo i Julieta. Ja vam parlar en el seu dia de Romeo i Julieta, vam parlar amb la Marcia Managuerra, vam parlar de l'obra, però avui tenim un dels principals, el més important és un dit, perquè tenim aquí el Romeo.
El Romeo està interpretat per Guillem Motos i bé, penso que el tenim al telèfon, no? Sí, hola, bon dia. Hola, bon dia, Guillem, com estàs, guapo? Molt bé, i vosaltres? Bueno, encantat de tenir-te amb tu. Gràcies per convidar-me. El Guillem Motos és molt jove
Però jo penso que sembla més jove del que és, perquè ell va començar ja fa uns quants anys. De fet, per l'any 2000, una cosa així, ja va començar a fer teatre. Vull dir que no és que acabi de sortir de l'institut. No, no, és veritat. No ens diràs l'edat. Ja veig.
No, jo crec que és millor deixar-ho a la imaginació de l'espectador. Que coqueto, que coqueto. No, no per coquetaria, però bueno, crec que... Bé, doncs el Guillem Motos fa el Romeo. Diguem que tinc uns quants anys més que Romeo, però... I tant, home, sí, que ells dos són molt joves, o sigui, seria difícil trobar actors tan joves i que facin aquest paper. Sí, tant i tant.
Com has arribat aquí al Teatre Acadèmia de la Mà del Dugal? Perquè també vam estar parlant del Dugal, que jo, la companyia Propeler és una de les meves preferides. Sí. I com vas arribar aquí? Doncs mira, la Fundació AISC va organitzar un curs sobre Shakespeare i el professor amb el que vam parlar va ser el Dugal.
I llavors tu havies de portar una escena de Shakespeare i un monòleg de Shakespeare, i jo pel curs vaig decidir portar una escena de Romeo i Julieta a la del balcó. Apa, mira! I mira, va ser una sèrie de felices coincidències que ens van portar, doncs mira... Després del curset va sortir l'obra, no?
Sí, el Dugal va arribar al teatre i el primer que va dir és, aquí es podria fer perfectament Romeu i Julieta. Clar, perquè el Teatre Acadèmia, recordem i ho diem moltes vegades, és un espai molt especial que et serveix molt bé per aquesta obra i per molts altres. Sí, aquí hi ha com una espècie de balconada i l'associació era evident.
Guillem, si no estic confosa, tu vas fer un Romeo o Julieta en Penso amb el Mestres, no? Sí, sí, sí. Fa molts anys, no? Sí, sí, sí. I quin paper feies? Jo feia Pere, el criat de la Dida de Julieta, diguem. Perquè és que me'n recordo, o sigui, la vaig veure i me'n recordo de l'obra, però no me'n recordava del paper. Clar, clar, clar, jo era un dels molts criats de la casa dels Capolet, diguem.
Has treballat amb moltíssims directors diferents, des d'això, des del Josep Maria Mestres fins al Pau Miró. Sí. I en qui has après més o en qui has estat millor? La veritat és que cada director és diferent i llavors aprens amb tots.
i amb uns t'entens més ràpid o menys, però jo sempre dic que m'encantaria repetir amb tothom perquè amb qui no m'he acabat d'entendre segur que m'hi entendria més, saps? Ets molt polític, eh? No, no, ho pensa de debò, eh?
Aquelles col·laboracions que dius que no van ser tot lo fluïdes que podien haver estat, segur que si ara hi tornéssim ho serien més. Vull dir que no... Perquè has treballat també amb el Joan Font, no? Sí. És una cosa absolutament diferent, vull dir que has tocat una mica tots els pals, no? He tingut aquesta sort de moment, sí, sí. Estic molt content per això, perquè és veritat que he fet teatre de màscara, teatre de text, teatre gestual, vull dir, una mica on m'ha portat les circumstàncies.
I també formaves part, no sé si continua aquesta companyia funcionant, però també estaves en l'Arcàdia, no? Sí, amb la companyia Arcàdia, sí, sí, encara hi som i de fet a l'abril estrenarem el nostre proper espectacle que es dirà, de moment, sembla ser La Pols.
La Pols? Sí. Escrita i dirigida pel llat, Ser Garcia, com sempre. Evidentment, o sigui, la companyia és la mateixa, no? Sí, sí, sí. També està la Laura en aquesta companyia. La Laura López i la Marta Rán i jo mateix. Molt bé. Déu-n'hi-do, no pares. Sí, bueno, intentem estar sempre actius. Què t'ha fet més... Què ha fet més difícil el paper de Romeo? Què ha estat el més difícil per tu? El més difícil...
Jo diria que una de les coses més xules, però també les més difícils, és que després d'una escena d'extrema alegria, per exemple, d'extrema felicitat, si espera la següent escena et porta a lo contrari, que és el moment més dur del personatge. Canviar de registre, diguéssim. Canviar de registre i d'emocions així, tan pa, pa, pa, tan seguit, ha estat com fer una gimnàstica...
Important. Sí, sí, sí. I fins a l'última funció estarem allà... Quan acabeu? Aquest diumenge, malauradament, però... Han sortit bolus? Això ho pregunto sempre perquè, a veure, tothom sap que les representacions al teatre van molt bé, però després, quan fas bolus, és quan realment acabes de pagar l'espectacle, diguem-ne, no? En molts casos és així, sí, sí.
Aquí no sé si n'hi haurà, no sé si estan previstos, però tant de bo, tant de bo. Bé, a la tele has fet alguna cosa? Em penso que va sortir a la Mandrágoda, no? Em penso que va sortir. Què t'agrada més el teatre o la televisió?
La veritat és que a televisió he fet molt poca cosa de càmera, vull dir que m'encantaria provar-ho més i conèixer més el mitjà, però jo m'he dedicat bàsicament a fer teatre fins ara. I molt, has fet molt, Ivo. Déu-n'hi-do. Amb directors fantàstics. Doncs res, aquest Romeu i Julieta que acaba aquest diumenge, si teniu ocasió aneu a veure'l al Teatre Tantarantana, que allà estarà Guillem Motos, esperant. Teatre Acadèmia, eh? Ai, perdona, el Teatre Acadèmia, sí. Sí, fins diumenge. Sí.
I coneixies la de Julieta? Sí, precisament vaig a l'institut, vam coincidir en un taller ja fa 5 o 6 anys i sí que la coneixia, la Sílvia, la Sílvia Fort. Ha estat més fàcil llavors, no? Doncs sí, la veritat és que sí, ha estat un plaer treballar amb ella i ho ha estat molt fàcil, la veritat.
Doncs res, Guillem. Moltes gràcies per estar amb nosaltres. Moltes gràcies a vosaltres. Recordeu que Romeu i Julieta està fins al diumenge al Teatre Acadèmia de Barcelona i que val la pena d'anar-hi a veure-la. Gràcies, Guillem. Gràcies a tu. Fins la propera. Adeu. Adeu, que vagi bé.
Doncs contenen, Maica, més propostes teatrals per aquests dies. Mira, hi ha una cosa que fa molt, molt, molt de temps, com 10 anys, diria jo, que no veien un gran actor que ha vingut moltes vegades a Barcelona, però que ara feia molt de temps, que no veia, que és el Rafael Álvarez el Brujo.
Te'n recordes? Jo no, no el tinc controlat. Bé, doncs el Rafael Álvarez El Brujo s'ha, diguem-ne que especialitzat, és un magnífic actor, però s'ha especialitzat en fer monòlegs, però monòlegs no d'aquests de broma, de 10 minuts...
sinó monòleg d'una obra. Aquí, l'última vegada va estar a la sala Villarroel, fa ben bé deu anys, i ha fet el Lazarillo de Tormes, el Quijote, l'Evangelio segon Sant Juan, vull dir que són temes contundents,
I de llarga durada, que ell va recopilant el més important de cada tema i fa un monòleg. I realment el Brujó és magnífic, és un actor fantàstic.
En aquesta ocasió és una lectura molt renovada de l'Odissea, que també és molt llarga, l'Odissea d'Homero. Ella ha fet una lectura renovada i, com ja t'he dit, sempre el que fa és treure els valors de la peça i posar-lo tot perquè ruggi bé i no sigui tan llarg, evidentment.
En aquesta ocasió, doncs, està acompanyat també per músics, que, a més a més, tocaran instruments antics tradicionals. I això farà, doncs, que la música aquesta soni, doncs, una mica a Orient, a Turquia, a Vincencio, saps? Una mica a la Índia... Està bé, doncs, una bona proposta. Sí, tot això, no? I és un esquema, doncs, senzill de l'obra, perquè...
És això, un monòleg, ell és d'allà, explica l'Odissea i també el Rafael Álvarez el Brujo té sempre un punt d'humor dintre de tot el que explica i en aquest cas serà també una mica el fil conductor de l'obra aquest punt d'humor que li dona.
L'Odissea suposo que tothom o gairebé tothom coneix d'acabar. Rafael Álvarez el Brujo hi haurà moltíssima gent que el recordi perquè ha vingut moltes vegades a Barcelona encara que ara feia molt temps que no venia.
I és un actor solista, és com un juglar, i l'aspecte també, si no ha canviat d'aspecte, també té aspecte de juglar antic, és com un juglar antic, i bé, ha tingut el premi de Dario Fo, de la interpretació, i realment val la pena d'anar-hi a veure-ho.
Estarà a partir del dia 14, o sigui, el proper dimarts, al Teatre Condal. Llavors, bé, són tres úniques setmanes les que estarà. La gent que li agradi el Brujo, Rafael Álvarez el Brujo, que sàpiga que comença el dimarts vinent amb aquesta Odissea d'Homero, que espero que serà tan interessant com totes les que realment ha portat fins a Barcelona, eh?
Molt bé, perfecte. I després tenim més temps o no? Sí, encara tenim una mica més. Doncs res, molt ràpid. Més estrenes? Sí, és una estrena que es diu Norway Today.
És una obra que es va fer ja fa 10 anys que interpretava l'Àlex Manyes i justament aquesta Norway Today no està interpretada per l'Àlex Manyes perquè ha passat 10 anys però està dirigida per ell.
Està dirigida per ell i està interpretada per la Mariona Atena i el Joan Carles Suau Són dos personatges i la història és una mica rocambolesca perquè és una parella que es coneix a través del xac i que queden per suïcidar-se
Déu-n'hi-do. Però no aquí, a casa nostra, relaxats en el sofà... No, no, no. Queden per suïcidar-se a Noruega. Aquí hi ha el nom, Norway Today. Però Déu-n'hi-do, el punt de partida és bèstia. Sí, sí. Bé, passen moltíssimes coses. Si soc franca, no me'n recordo massa de l'altra vegada que la vaig veure. Però vaja, és una obra...
Divertida, una mica d'intriga també n'hi ha i penso que pot estar molt bé de veure novament aquesta Norway Today. Està a l'espai Brossa. Sí.
que ja sabeu que està al carrer Flaçaders, allà al barri de la Ribera, al costat del Bor, i la Les Manyas torna al teatre, però en aquest cas dirigint aquests dos joves intèrprets.
I em penso que per avui res més. Perfecte, Maica. Tenim més coses, però ho deixem per la setmana de vinent. Dijos que bé les comentem. Sí, sí. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Maica. I tornem, com deies, la setmana que ve amb més propostes. Tenim unes quantes per aquests dies, aquest cap de setmana. O sigui que aprofitarem per fer aquestes i després deixarem temps per les següents.
que ara com tu has dit abans al començament ara comencen a estrenar-se perquè ahir es va estrenar també que ja en parlarem la setmana que ve Bania a l'Espai Lliure que és dins de l'Eixopluc del Lliure és una companyia fantàstica però d'això ja en parlarem la setmana que ve i si tenim ocasió parlarem amb el director l'Oriol Terrascón que és el director d'aquest Bania que s'ha estrenat ahir a l'Espai Lliure
Perfecte, Maica. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Adéu.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
5 minuts i 3 quarts d'una de la migdia, recta final del Just a la Fusta d'aquest dijous i com sempre a aquesta hora parlem de vins amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Molt bon dia Astrid, què tal? Bon dia. Avui ens has portat un vi d'alçada, no ens has dit? Exacte, vinya d'alçada. A més va amb certificació...
Què vols dir amb certificació? Què implica aquesta certificació? Què implica? Que a la contraetiqueta tenim una fulla on hi ha un més 500 que ens indica que és una vinya d'alçada. O sigui, mira que hem vist etiquetes del certificat ecològic, del certificat de meter... Avui portem una certificació...
No és que sigui nova, però sí que no és gaire comú a trobar-la. I el que ens indica és que és una vinya de certa alçada. És un vi del Penedès, i normalment per al Penedès en tenim una zona relativament plana. Sí, és veritat. I no molt alta. És veritat. O sigui, el Penedès, una de les seves característiques seria justament que no té vinya de molta alçada. Doncs, sapiguem de què...
Sí que hi ha alçada i que fins i tot podem trobar-ho a les contraetiquetes. I aquesta vinya de Sirà, precisament, està situada al voltant d'entre els 700-800 metres d'alçada, a la zona del Pla de Manlleu. Molt bé, doncs és curiós, no?, també la ubicació, perquè comença i és una mica diferent, no?, sorprenent. Exacte.
Més alçada, doncs més contrast de temperatures. O sigui, el mar Mediterrani justament el que fa és, o aquí sobretot ho observem a l'estiu, on no hi ha una gran variació de temperatura entre la nit i el dia. O sigui, a la nit bàsicament no baixen les temperatures i el contrast és mínim. A la que guanyem alçada anem guanyant més contrast de temperatures.
Això ho podem observar, per exemple, al Pirineu, entre les temperatures de dia i les de nit, que són molt dràstiques. Doncs el que tenim en una vinya d'alçada seria més frescor, bàsicament, perquè a l'estar més alt hi ha menys temperatura, més airejat...
Llavors, tots els raïns acostumen a madurar d'una forma més lenta, perquè justament tenim aquesta alçada més baixa. Tot quadra, no? Tot quadra, més insolació, també, perquè està omplent més amunt.
I us he portat aquest de Sinat, de Caves L'Oxarel, buscant una mica la consistència. És allò que estaves rumiant, com que l'any passat ja vam parlar de vins, per les calçotades, ara és l'època aquella de calçotades, carn a la brasa, les botifarrades, les carxofes. Doncs he buscat un vi amb una certa...
Consistència. Sí? Molt bé. Ja hem tastat moltes garnatges, hem tastat carinyenes, vins amb un toc de cavernet, però crec que amb Sina... No, oi que no? A mi no em sona gens el nom, eh? No. Doncs és una de les varietats de raïm més antigues que hi ha. Se suposa que vindria de l'antiga Síria, o sigui, de l'antiga Mesopotàmia, bàsicament, i...
Com tot l'arc mediterrani, és allò que no se sap ben bé si va ser a través de les creuades o bàsicament a través, com sempre, de les guerres, de les migracions, que portem totes aquestes varietats de raïm de la zona més oriental, doncs vinga, les fem pujar cap al Mediterrani. És la gran varietat de raïm típica de la zona del Roina.
Ah, sí? Sí. O sigui, quan entenem allò de vins per sobre de quasi bé de Chetanoff de Pap fins quasi bé allò, perquè ens fem una idea, eh? Fins a Lió, bàsicament el que trobem és el cirà. Tot l'art mediterrani en trobem a la zona del Rosselló. A Catalunya, Déu-n'hi-do, monovarietals com aquest no n'hi ha gaires. És especial, no?, una mica? Sí. Per ser un buit català, si més no?
Clar, és allò que dius, no és una varietat catalana, però el trobem justament amb molts copatges. O sigui, n'hi ha molts vins que tenen això, la garnatxa, l'ull del llebre. Sembla que n'hi ha tocs de cira, però no n'hi ha gaire de plantada. Justament un dels cellers que la va portar cap a Espanya, o dels primers que em va elaborar, va ser el marquès de Grinyona.
Últimament es parla molt, no em preguntis per què, però que se'n torna a parlar. És una varietat que li agrada les temperatures altes, el sol. Si pensem una mica, és allò de... és mediterrani. Encara que sigui d'altura, en aquest cas. Li agrada, exacte, és d'alçada, però...
No el posem al costat del mar, precisament. És una varietat de raïm d'un cicle bastant llarg. O sigui, li agrada allò, la seva maduració és força lenta. I en aquest cas van collir el raïm cap a l'octubre.
Que parlant amb el propietari del celler, aquest és 2012 encara, anem un any. Parlant amb el propietari del celler, el Josep Mitjans, em comentava que el que fa patir encara tindre raïm el mes d'octubre...
Aquí el Peneders, no?, que és molt típic, les tempestes, la gota freda... El fred, no? Exacte, acostuma a ploure força. Llavors, tu estàs esperant el punt òptim de maduració del teu raïm i allà tens una tempesta que la veritat és que si cau, amb el que t'hi jugues, és que comencin a aparèixer fongs i que se't comencin a pulir. Llavors, et desequilibra totalment la planta i ja no tens un vi. És veritat.
Vull que l'oloris. Molt bé, doncs som-hi. Per començar. Abans, bueno, el color ja hem vist que és fosc, no? Sí, el color és bastant... Però és un punt morat, eh? Sí. No és tan... No sé. No és tan vermell. Exacte. Mai és molt vermell, eh, un vi, però vull dir que sí que avui, quan el mires, dius, aquest vi és morat, no? Exacte, seria una de les característiques d'aquesta varietat de raïm, eh? I és allò que dius, a més, té molta intensitat de color. Seria el típic que si anéssim amb una camisa blanca...
Sacaria del tot, no? Olor intensa també, àstric, em sembla, no? Bastant intensa. Molt intensa. Ja he après a dir intens quan vull dir fort, eh? Exacte, perquè és allò que dius. Intensa. Intensa, sí. L'alcohol no es notaria gaire, són 14 graus i mig. Res, Déu-n'hi-do. Però no fot l'alcohol, o sigui, sí que notes una certa capacitat alcohòlica, les llàgrimes. Clar, mhm.
I què? El tastem ja o encara no? Què trobes? Què trobo? De l'olor. Sí. O sigui, què em recorda, no? Com si diguéssim... Exacte, què recordaria? Si anem més cap a fruita vermella o cap a tocs, no sé, de barriques, de vainilles, de torrats. Potser va més per aquí, no? No em sembla que sigui de fruita, m'equivoco? Ja, ja.
Jo crec que està en el punt... No ha insertat, eh? No, no. Justament, com que hem tastat vins molt joves, justament aquest és allò que dius, està en aquell punt que dius, té la part de fruita, però alhora comencen a aparèixer altres aromes. Que potser és el que li dona aquest toc més d'intensitat, no? Segurament? No. La intensitat, la donària, bàsicament la concentració. Però sí que tenim un ventall d'aromes molt més ric del que hem trobat quasi bé fins ara. Fins ara. Fins ara.
La varietat xirà dona moltes característiques allò de fruita, de violeta. En aquest cas no es nota. La violeta es nota molt en els vins del Roina. La violeta i el pebre són característiques. El pebre? Sí, pebre. I fins i tot a la zona més nord del Roina, a la zona de Coterroti, oliva negra.
És allò que... perquè a més es notes com bullits. És una zona molt, molt càlida, molt calenta, i es nota realment el vi allò molt... I aquí en tenim una de pebre. Jo aquí no... Jo no el sé distingir, però com que tampoc he distingit gaire, que avui no encerto gaire, doncs per això pregunto. Té un petit toc, però no seria el que més predominaria. Dóna sensació de ser un vi càlid, fred...
càlid en el sentit d'un vi allò... Com et diria? De fruit allò molt, molt passada, més pacificada. Jo crec que no. Eh, que no? Que dóna una sensació de frescor, no? Sí, sí. Que seria més típic d'això, de la vinya d'alçada, eh?
Una altra característica, no?, que tot això ho podem saber a través de l'olor, eh? Sí, que es pot donar pistes, és allò que moltes vegades un raïm, en aquest cas el raïm estaria collit allò, força madur, però al ser una zona més alta no ha madurat en el sentit de maduració, de buscant fruites sobremadurades, de compotes, no, manté molt bé una fruita molt fresca. Testem-lo. Vinga, va, a veure'm.
Fem el glob d'aquest vi que es diu Eos, eh? Eos. Sempre bateixo com fem aquest blanc, no?, mentre assaborim aquest glob.
Home, és diferent, bastant diferent del que hem anat trobant els últims mesos, jo crec. Avui he anat directament a buscar un vi. És potent, vull dir que té aquest cos bastant... És tànic, és allò que ens fa salivar. Sí, exacte. Molt, això vol dir que té una bona acidesa. Ens deixa la llengua ben rascosa. T'ho anava a dir, és anar dient totes les coses que estava pensant. Sí, sí, amb només un glob, eh? Amb només un glob, i només el primer. I això què ho fa?
La concentració, la concentració del raïm. Va ser un any que va haver-hi una producció bastant petita, o sigui, no va haver-hi una gran producció de vi, però sí que el que va haver-hi va ser una gran concentració. Un dia en parlarem que hi ha molta gent que prefereix treure molt raïm de la vinya i no buscar el volum en quilos. Llavors hi ha molta més concentració.
Sensació de calidesa. Sí, sí, directament, no? Però és també la sensació, a vegades diem, mira aquest vi, podries anar fent glops, i aquest tinc la sensació contrària, eh? De dir, ui, no sé si m'atreveixo fer el segon. No, el podem fer, no? Però no et convida tant, directament. No et convida tant, no seria aquell vi de copa de mitja tarda, anem fent, o mentre cuinem, o mentre estem llegint un llibre. No, és un vi que requereix un plat.
No és d'aperitiu o sigui d'aperitiu si tens un aperitiu consistent, no unes olivetes, eh? No, jo crec que directament podem anar a buscar carns i fins i tot carns vermelles, ja. O sigui, si tenim unes carns blanques, cap problema, però jo crec que és un vi que agraeix molt...
Aquesta potència, exactament. Podria buscar, no sé, un plat fet amb uns cigrons, cigrons i un xurisset, per exemple, no? Per tant, seria un bon vi per plats d'hivern, no? Exacte, d'hivern, de casa, sense ser molt pesat, perquè realment és allò que dius, ho té tot, té l'alcohol, té l'acidesa, té aquesta astringència, però no ens pesa.
És un d'aquests vins per això que la gent que diu que de primeres no li agrada tant el vi negre, aquest no li donaríem. No ho sé, no ho sé, tinc sorpreses amb aquest vi. L'únic que és això, no és un vi per tastar-lo sol, o sigui...
Que potser en un àpat sí que entra més, no? En un àpat i fins i tot en un formatge és ben curat. També és veritat. Però sobretot això cap a carns. I per això anava rumiant i dic calçotades, carns a la brasa. És perfecte. És un vi que queda per sota dels 10 euros. Està bé. Està molt bé. Està molt bé. Perquè moltes vegades trobem vins allò molt consistents. Clar, que ja s'enfilen més, no? És veritat. Aquest per mi és una joguina. El problema és que fan una producció tan petita.
Queda limitat, i això que no és gaire car, no? Queda limitat a pocs mesos, exacte, i realment Quiltasta queda gaire sorprès, però sí que hem d'anar a buscar una mica el plat. Calçotada potser no tant, perquè tampoc és tan... Bueno, sense el romers, però vull dir, no és com una... Si hi ha carn, sí, però sí, és només calçot. No seria la millor recomanació, eh? No. I us hauríem de jugar molt amb el pa. Exacte.
Seria ideal guardar-lo uns anys, crec. Ah, sí? Sí. O sigui, la comprem ara i d'aquí un parell d'anys... El problema és que no ho fem. No, no tenim el costum, no en general? No, anem molt sobre la marxa. O sigui, és allò que necessito un vi aquest diumenge per dinar...
O algun cop com ho has fet et surt del revés, dir, ai mira aquest vi fa molt temps que el tinc i llavors és dolent, no? És que si ens passem moltes de les seves característiques les va perdent, no? Llavors moltes vegades és difícil trobar l'equilibri. Jo parlant amb el Josep Mitjans em deia, és un vi en estat salvatge. Crec que sí, que bastant s'hi diu, no? Que encara està allò que...
molt jove aquí dins però és que clar, si d'aquí 4 dies ens quedarem sense clar, clar, s'ha d'aprofitar, no? o al revés, o realment comprar-la i amagar-la bé i en algun lloc apuntar-te i recordar que d'aquí un temps l'hauries d'obrir hi ha molta gent que el que fa és quan troba un vi que li agrada compra allò, 2, 3, 4 ampolles o fins i tot una caixeta de 6 i el va tastant al llarg del temps això també és molt maco perquè vas veient aquell vi com evoluciona
Una bona idea, també per descobrir més coses del món del vi. Exacte. Va ser el primer vi biodinàmic d'aquest celler, que de la biodinàmica també hem parlat d'altres vegades, i va ser quasi un descobriment, perquè aquesta vinya la porta un pagès que s'havia format a França.
I el viticult és allò que a l'hora de elaborar el vi notava que aquest vi era diferent a tota la resta que feia ell al celler, no? I era per la forma ja de tractar el raïm a la vinya. Clar, clar. O sigui... Molt bé. Molt interessant. Sí, sí, sí, aquesta història d'aquest eos que hem descobert avui, un vi i hem dit que...
molt bo si l'acompanyeu per començar molt bé l'any exacte, sí, sí, comencem forts per cert, Astrid, que també hem sabut que ja teniu programats els cursos, els monogràfics de tast al casal de joves continuen sent a les set de la tarda, oi? continuen a les set de la tarda, horari jove
Sí, bueno, encara està prou bé. No, està prou bé. Les setes quan es fan activitats, també. Sí, sí, sí. I el casal també té un horari. Clar, clar, per joves. Que, a més a més, he sentit per aquí fora que s'exclamaven positivament perquè hi ha xocolata. Ah, al març. Al març ja ens apropem a les bones. Però és el que ens faltava, perquè al gener i al febrer ja el sabíem, no, em sembla? Sí, l'any passat vam fer molt vi, molta cervesa, el cava, el foie. Aquest any comencem d'aquí dues setmanes amb olis.
Olis, i com serà aquest tast? Olis, serà molt pràctic, perquè és allò que justament a l'oli, per molta informació, és allò que dius. Clar, i com es tasta, directament a cullerades? No, a l'oli es fan els tastos amb una copeta especial...
de color blau, per no veure el color, una copa que seria una miqueta així, però sense pot. Llavors, solores, mirant les característiques, l'acidesa, però és allò que dius, potser ho farem amb un parell d'olis, però la resta jo crec que valdrà la pena buscar-li una mica el maridatge, si l'acompanyem amb xocolata o amb una miqueta de carn, o sigui, estic rumiant molt amb petits platets, allò...
Perquè realment l'oli no sigui només el de manir l'amanida. Clar, clar. Sinó que pugui ser el condiment d'una carn, d'un peix i de molts altres. Molt bé. Això quedarà el 22 de gener. El 22 de gener, sí. I el febrer ens ve la que fem un de Rieslings de vins alemanys.
i després ve el de la xocolata en diferents tipus de xocolata perquè també és allò que amb xocolata no tots pensem el mateix o visualitzem la mateixa xocolata i és una mica anar a buscar els rerefons home clar, uns tallers que comencen l'any passat i ja han anat molt bé suposo que amb ganes de continuar sí, moltes des del casal també estan contents estan engresquedíssims
I aquesta vegada és allò que potser hi busquen més, l'ol i la xocolata, perquè justament tota la colla de nanos que està fent aquests tallers de cuina també es puguin apropar, no? Perquè a vegades amb el vi delimites... Per edat, no? Per edat, no? Perquè ja han de tindre els 18. Perfecte, Astrid, doncs molt interessant, anem parlant, se'ns acaba el temps, ja en dos minuts arribem a la una del migdia, és a dir que moltes gràcies i tornem la setmana que ve amb més coses. Moltes més. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
I fins aquí el just a la fosta d'avui dijous 9 de gener. Les coses tornaran demà, el programa tornarà demà a partir de les 10 i fins la 1 al migdia. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també Ramon Aguadé pels tres toms que la celebraran aquest diumenge. Hem fet tertúlia amb el Pere Oliver, la Joana Algarra, la línia de Santa Bárbara i la Montse Larrea i en aquesta última hora hem parlat amb la Maica Dueñas
de teatre i amb l'Street Goldstein de vins ara mateix. Us ha parlat Carme Berdoi, tornarem demà a les 10, com dèiem, amb moltes més coses i ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, de la mà de l'Andrea Bueno. Que vagi bé, que passeu molt bon dijous.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
La ràdio de Sant Just
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'Ateneu acollirà la seu del cau. Ja és oficial que l'agrupament Escolta Martin Luther King tindrà el seu nou local a l'Ateneu. Encara prou no se sap quan es farà efectiu el trasllat perquè s'han de fer remodelacions. Ara continuaran les converses amb l'Ajuntament per qüestions d'inversió i logística. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous 9 de gener. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Tallers de Zumba, Defensa Personal i d'Ukelele són les noves propostes del Casal de Joves aquest trimestre. L'equipament ha obert inscripcions pels nous tallers que es faran fins al març. Hi ha cursos per joves de 12 a 18 anys i també a partir de 14 anys. Diumenge se celebra la Festa dels Tres Toms a Sant Joostó. Un any més al municipi comemora la festivitat de Sant Antoni Abat amb la desfilada dels Tres Toms i la benedicció dels animals. Tot plegat començarà amb el tradicional esmorzar per als cavallers.
I la secció local de l'ANC s'assuma a la campanya, signa un vot per la independència. Dissabte i diumenge es recolliran signatures a la Taneu, es podrà veure una exposició i a més es farà una conferència i es projectarà un documental.
Després d'haver sospesat diverses coses, hem rebut una comunicació oficial del cau, en el sentit de posar-nos ja a treballar seriosament perquè el cau vingui la Taneu.
Sentíem el president de l'Ateneu, Albert Marcià, confirmant que l'Ateneu acollirà el cau. Ja és oficial que l'agrupament Escolta Martin Luther King tindrà el seu nou local a l'Ateneu després que l'entitat Escolta hagi pres aquesta decisió i ho hagi comunicat oficialment. El que encara no se sap és quan es farà factiu el trasllat perquè aquesta decisió comportarà fer remodelacions a l'Ateneu.
A finals d'aquest curs, el cau es quedarà sense els locals a l'església, ja que no els renovarà la cessió de l'espai que ha utilitzat durant tots aquests anys. L'entitat ha estat estudiant diferents opcions per traslladar-se i, finalment, s'han decidit per l'Ateneu. Helena Conesa, cap de l'agrupament, ha explicat a la penya del Morro per quins motius l'han triat. Bàsicament perquè, home, creiem que és un bon lloc per anar-hi.
i no hi ha cap altra opció aquí Sant Just que satisfacin les nostres necessitats com a agrupament. Ara l'agrupament són molts nens i necessitem un espai gran, si pot ser amb disponibilitat de pista, lavabo, cinc sales, sala de caps, material, perquè en tenim de molt material. Llavors, clar, són unes necessitats bastant exigents.
Helena Cunesa ha explicat que l'espai on s'ubicarà la nova entitat és on hi ha actualment les CES, a la part baixa de l'Ateneu, i per això s'haurà d'habilitar perquè tothom hi tingui lloc. Un espai que amb la remodelació prevista ha convençut el caos. Sentim de nou Helena Cunesa. Hem estat mirant, hem fet diverses visites a l'Ateneu i creiem que amb la remodelació que es vol fer i amb tot el tema de la pista de les escoles i això, doncs sí que hi tindrem que budellar.
Per fer les obres de remodelació s'hauran d'iniciar converses amb l'Ajuntament. Ho ha explicat Albert Macial, just a la fusta. Per col·locar el cau a la Teneu hem de fer unes determinades obres, d'aquí a setembre és impossible, llavors haurem de veure com ens ho puguem manegar, quines alternatives tenim, i aquí hi jugarà també l'Ajuntament, perquè aquí haurem de parlar també amb l'Ajuntament per solucions provisionals fins que no tinguem la solució definitiva acabada.
Mentre el nou espai no estigui llest, encara no se sap què farà al cau. Helena Conesa ha plantejat que una opció és allargar un temps l'estada als locals actuals. L'Ajuntament ens diu que si necessitem espais, doncs que els hi demanem. Però, de fet, crec que... No ho sé, ja veurem si parlarem amb el mossèn, a veure si ens pot deixar més temps, si hem d'anar a un espai públic... Bé, ho hem d'acabar de xerrar, això. Encara no sabem, però creiem que...
O sigui, tenint el lloc oficial ja està bastant solucionat i després ja veurem.
L'acord de l'Ateneu i el Cau és una bona notícia per amb dues parts. L'agrupament Escolta per fi ja ha trobat local i l'Ateneu comptarà amb gent jove entre les seves seccions. Sentim de nou el president de l'Ateneu, Albert Macià. És molt bona notícia. Jo sempre els havia dit amb ells que jo que precisament vinc de l'escoltisme laic, crec que una vertanya amb una entitat pot ser molt positiu per ells i per què no per l'Ateneu també, per descomptat. Perquè tot el que sigui que passi gent jove per la casa...
ja sigui per venir a escoltar-se o per venir a participar en altres activitats, ens sembla fonamental. I és una de les fites que teníem la nostra junta. Ara que l'estudiem a l'Ajuntament, com s'habilitarà l'espai per tal de donar cabuda a l'agrupament Escolta Martin Luther King, que actualment compta amb un centenar de nens i nenes i 15 caps. Sant Just Notícies
Ara passen sis minuts de la una del migdia. Seguim parlant d'altres entitats, en aquest cas del Casal de Joves. Tallers de Zumba, Defensa Personal i Duquelele són les noves propostes del Casal aquest nou trimestre. L'equipament ha obert inscripcions pels nous tallers que es faran fins al març. Hi ha cursos per a joves de 12 a 18 anys i altres cursos per a nois i noies a partir de 14. Les inscripcions es poden fer a través d'internet o al Casal. Sant Just Notícies.
Aquest trimestre segueixen els cursos que van començar al setembre per als joves de 12 a 18 anys, com ara de teatre social, de robòtica, de dibuix, de hip-hop dance i de cuina. Tots aquests cursos costen 20 euros, excepte el de cuina, que són 30, i el de teatre social, que és gratuït. Pel que fa a les activitats per a majors de 14 anys, hi ha propostes noves, zumba, ukelele i defensa personal. Ho ha detallat Sergi Arrada, un dels responsables del casal a la Penya del Morro.
Dels nous, el que més expectació s'està creant i que la gent s'està apuntant és el de fumba, com una dansa esportiva, que fas gimnàstica i a la vegada balles una mica. Hi ha un de ukelele, doncs era una proposta de la gent que ja feien guitarra, feien tal. L'ukelele s'està posant de moda i fem un taller d'ukelele. També farem una altra de defensa personal.
El taller de Zumba comença dilluns i costa 15 euros pels menors de 20 anys, 20 euros pels menors de 30 i 25 euros pels menors de 40. Dues novetats més, com dèiem, són el curs d'introducció a l'UKLL i el de defensa personal, molt enfocat al públic femení. Sant Just Notícies.
També segueix l'oferta dels cursos de guitarra, trapezi, instruments electrònics, swing i postpart. Per norma general, els preus costen 20 euros pels menors de 20, 30 euros pels menors de 30 i 40 pels menors de 40 anys. Però hi ha excepcions que podeu consultar al web del casal, casaldejoves.com.
A més, un cop al mes, el Celler de Can Mata ha programat diferents cursos de degustació i maridatge per 8 euros. El tas de gener serà un tas d'olis amb maridatge, el del febrer un tas de Rieslings, una varietat de raïm d'Alemanya, i el del març una degustació de xocolates amb vins. Trobareu més informació al web del Casal de Joves, al seu Facebook i a l'equipament.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I aquest cap de setmana tenim un munt d'activitats a Sant Just. Una de les més destacades serà diumenge amb la celebració de la festa dels Tres Toms. Un any més el municipi comemora la festivitat de Sant Antoni Abat amb la desfilada dels Tres Toms i la benedicció dels animals. Tot plegat començarà amb el tradicional esmorzar per als cavallers. Sant Just Notícies.
Els Tres Toms és una tradició que es manté a Sant Just des de fa anys i que es commemora en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals. La van recuperar els santjustencs Robert Santacana i Ramon Aguader, seguint les passes de generacions prèvies per tal de no perdre-la. Ho ha explicat el Just a la Fusta Ramon Aguader, un dels responsables de la comissió dels Tres Toms.
Robert Santacana i jo que ho vam tornar a promoure, primer només fèiem l'ofici, continuàvem l'ofici com feien ells amb el dia que tocava i després ja vam anar-nos animant i vam fer el que es fa sempre, a la Banderado, capità de bandera, els recordonistes i una banda que falta allò i fem els tres tombs a la revolta d'aquí Sant Lluís, fem tres voltes
Sant Antoni Abat se celebra el 17 de gener i a la resta de pobles la commemoren més endavant. A Sant Just, però, els Tres Toms es fan el primer diumenge després del Dia de Reis. L'esmorzar per als cavallers tindrà lloc a Can Ginestar, a primera hora del matí, cap a les 9. A les 11 s'oficiarà una missa solemne a l'Església del Sant Just i Pastor, a carrac del mossèn Joaquim Rius, en honor de Sant Antoni Abat.
Tot seguit, el mossèn va anairar els animals que hi assisteixin i després desfilaran pels carrers de Sant Just, un recorregut que es repeteix tres cops. Sentim de nou Ramon Aguadi. Sempre l'ofici per Sant Antoni i després ve a baix el mossèn aquí a la