amb Sara Barrera.
Moltes paraules que fan referència a l'art de brigar ens han arribat a països on fa fred com és natural. Les paraules suéter i pullover provenen de l'anglès i tenen un sentit força pràctic. El suéter és un jersei destinat a no refredar-se en fer exercici suar, tal com indica el seu nom en anglès, suéter, que vol dir de suadora. El pullover és un jersei que no té botons ni cremalleres i es posa pel cap, cosa que el seu nom anglès ja indica. Pull, posar-se, over, per dalt.
Suèter és sinònim de jersey. Aquest mot prové de l'illa de l'Atlàntic Jersey, del canal de la Mànega. Allà hi havia pastures de xais i es feia llana de gran qualitat que era enviada amb vaixells cap a Anglaterra ja des del segle XVI. Són les 10.
Catalunya Ràdio i Catalunya Informació en emissió conjunta.
Som les 10 del matí. En aquests moments, ho comentàvem amb Xavier Graset, que m'estarà acompanyant en aquest programa especial. El Rolls-Rolls està a punt per traslladar Felip VI, ara ja, amb el feixí de Capità General dels Exèrcits. Està sortint en aquests moments amb les seves filles, la princesa d'Astúries, Eleonor i la infanta Sofia, i al darrere Letícia Ortiz,
vestida de blanc, estan a punt de pujar en aquest rol-rols que els ha de conduir fins aquí, fins a la carrera de Sant Jerónimo, fins al Palau de Congressos, on jurarà la Constitució i on farà el primer discurs oficial com a Felip VI serà proclamat rei. Una jornada, sens dubte, nosaltres formem part d'aquest estat espanyol que avui tindrà un nou cap d'estat. Han ja pujat en el cotxe, hem de dir Xavier Grasset,
que sí que hem comprovat que Leticia Ortiz va vestida de blanc. Va vestida de blanc. Puja en el cotxe per acompanyar Felip Sisè en aquest viatge. Porta el colom de la pau com a agulla de pit.
I no porta cap tiara ni res, no? No ho he sabut veure, però això de seguida ho explorarem. Els Reis estan a punt de sortir cap al Congrés. Informació que compartirem amb tots els oients de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació conjuntament i naturalment farem l'anàlisi de tot el que està passant a tots els punts, perquè tenim companys desplegats a tot arreu. Gerard López, t'informo que...
Just a la fusta. Molt bon dia passant dos minuts de les deu. Hem interromput aquesta connexió. Normalment a les deu, com sempre, ja ho sabeu, connectem amb el bolletit de Catalunya Informació. Ens posem el dia de l'actualitat en tres minuts. Però avui, ocasió especial, començava justament ara a les deu...
Aquesta desfilada del nou rei d'Espanya, Felip, i llavors hi ha aquest programa especial, per tant, hem interromput aquesta connexió que fem a aquesta hora amb Catalunya Informació. El que fem, per tant, és començar directament el Jous de la Fusta d'avui dijous 19 de juny.
Un programa amb moltes coses. Començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Ens farà un resum de l'actualitat Sant Justenca i després ja parlarem de l'actualitat. Evidentment, per tant, parlarem del que està passant avui, d'aquesta proclamació de Felip VI. A través dels digitals ho anirem actualitzant, però també ens fixarem en els diaris en paper, que és el que ens expliquen i que ens diuen també d'altres qüestions, com ara notícies internacionals, contraportades, esports, cultura i una mica de tot.
Música Música Música
I a les 11 i 10 parlem de Medi Ambient amb el regidor d'aquesta matèria a l'Ajuntament de Sant Just, Pere Oriol. Parlarem del Consell que es fa aquest vespre i també d'altres qüestions que té l'any 12 la setmana que ve. Just a la posta.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
I ho fem saludant a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, primer de tot. Després parlarem del rei i aquestes coses, que no sé si ets de les que segueixen tot això amb el minut a minut. No gaire. Si després miraràs un vídeo o...
Home, mirarem a veure com ha estat, no? És curiós, és com quan el papa es fa la fumata blanca i aquestes coses, no?, una mica? Sí, exacte, és una cosa bastant nova per mi, jo no he tingut l'oportunitat de veure cap altre esdeveniment d'aquest tipus, i bé, doncs sí, tinc curiositat per veure com és, ara després comentarem també les portades i com va donar de si ahir, la jornada d'ahir, també. Molt bé, doncs, vinga, parlem ara d'Actoritats en Justenca, per on comencem?
Doncs comencem parlant de medi ambient, si et sembla, perquè aquesta tarda a les 7 tindrà lloc la segona sessió per debatre sobre el futur de Collserola. És una sessió oberta a tothom. Recordem que el primer debat sobre Collserola va tenir lloc la setmana passada i va tractar els usos que se li donen al parc, com l'utilitzen els ciclistes, els caçadors, entre altres.
En aquesta ocasió, avui es tractaran temes urbanístics, com poden ser les masies a la serra, quin paper fan, els vials, portes a entrada de colzarola, equipaments, entre d'altres. La sessió de debat serà a les 7 de la tarda a la sala Agidor Consul de Can Ginestar i la documentació que es tractarà aquest vespre es pot consultar a l'espai participar del web santjust.cat. Entre d'altres, hi ha el document...
l'informe de la primera sessió sobre Collserola de la setmana passada, com es va desenvolupar aquella sessió, les conclusions que es van aportar, i també el document d'un veí que també treballa a la serra, des de la seva perspectiva, com veu ell precisament aquests temes urbanístics que es tractaran aquesta tarda. I les aportacions que es facin s'enviaran a l'equip redactor del pla especial que està redactant la Generalitat i que l'ha d'aprovar també el govern català.
Això serà avui a les 7. Doncs serà avui a les 7. En parlarem també d'aquí una hora amb el regidor de Medi Ambient, Pere Oriols. Més coses? Què més tenim? Doncs una mica més tard, a dos quarts de vuit, avui mateix, es presentarà, s'inaugurarà, l'exposició dels alumnes dels cursos municipals arts plàstiques, les obres que han fet al llarg del curs, i podem destacar que els extrems són el fil conductor dels treballs d'aquest any.
Pràcticament tots els espais de la Casa de Cultura acolliran els treballs de l'alumnat dels tallers d'arts plàstiques en l'exposició que s'inaugura cada any com a cluenda del curs. I aquest any el tema que han triat en totes les disciplines artístiques, el tema comú, ha estat als extrems. I la Puri Martí, una de les responsables dels cursos, ja avança que tenint en compte que l'any passat el tema de les obres va ser el color blanc, doncs el contrast i l'impacte que causarà l'exposició és molt destacat.
La inauguració de la mostra serà avui a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestar, tot i que hi haurà un munt de peces, com comentàvem, distribuïdes, entre d'altres, a la Biblioteca Joan Margarit, al vestíbul, al cim i a la sala Ponent. I si avui no hi podeu anar, que sabíeu que teniu temps per visitar la mostra fins al dia 7 d'agost.
Molt bé, doncs també queda dit aquest final de curs no d'alguna manera i aquesta inauguració de l'exposició. La cuenda gran, sempre ho fan tot a nivell molt gran. Està molt bé. Què més tenim llavors? Acabem amb una última qüestió, no? Sí, un últim apunt. És de cara a la setmana que ve, però està molt bé recordar-ho perquè, atenció, torna la Festa Sunset a Sant Just. Serà dissabte 28 de juny, dissabte de la setmana que ve. És la quarta edició de la festa que vol recordar les tardes que molts santjustencs i santjustenques passaven a la discoteca Sunset a Can Mèl·lic.
Recordem que la discoteca Sonset va estar a prop de 13 anys en actiu, des del 31 de desembre de 1970, quan es va inaugurar fins l'11 de desembre de 1983, dia que es va incendiar i, per tant, va tancar. Ja són a la venda, per tant, els temps nostàlgics que ja anaven organitzant aquesta festa. Es farà dissabte 28 de juny a les 12 de la nit a la discoteca A2 de Molins de Rei, com sempre, i les entrades per assistir-hi es poden comprar anticipadament a Can Mèlic, al bar del Camp de Futbol i al bar de Can Ginestar.
I a Molins també es poden aconseguir, en aquest cas, l'establiment Secrets de Casa. Això serà el dia 28 de juny. Si voleu anar-hi, dissabte de la setmana que ve. Si voleu anar-hi, correu per comprar les entrades. Molt bé, doncs és aquesta festa que ja s'ha convertit gairebé en tradició, d'alguna manera. Sí, més del quart any i es va consolidant. Sí, sí, ara ja sembla que suposo que ja es farà cada any, no? Home, suposo. Em imagino que els que hi van ja la deuen reclamar, d'alguna manera. Sí.
Doncs aquesta és l'actualitat més destacada a nivell Sant Justenc d'aquest matí. Com sempre, recordeu que també tindreu més informació als butlletins horaris. No sé si hi haurà butlletins a les 11 i a les 12 de Catalunya Informació, perquè aquest programa especial pot durar ben bé tot el dia, però en tot cas ja estarem al cas. En tot cas, el de Sant Just sí que existirà.
i d'aquí una estoneta el que fem sí que serà repassar l'actuïtat general del dia abans però com sempre a punts musicals avui amb molts concerts Andrea per avui mateix ahir vam fer a última hora del programa una mica de repàs i entra la lletra i ningú ens va dir
Fins a sis concerts tenim avui, Andrea, a Barcelona, vull dir que Déu-n'hi-do, sí. Per tant, doncs els mirarem de rebassar una mica ràpidament. Sí, haurem de triar-ho. Sí, a veure, aquest home que canta es diu Guillem Roma. Jo crec que no és molt conegut, no? A mi no em sonava. A mi tampoc, tu vols i Tijol, que no està gens malament? Home,
I la música jo crec que no està malament. És simpàtica. Sí, no? Fresca.
diu que l'acompanya Camping Band Orquestra i estrena a Barcelona amb cançons del seu últim disc que es diu Nòmades. Bé, en tot cas, doncs, és una proposta potser no molt coneguda, però n'hi ha més, eh? Els que vulguin ser una proposta ja consolidada, avui trobarem el seu lloc també a Barcelona. Per exemple, si decideixen apostar pel Palau de la Música.
perquè qui es trobaran seran Diego El Cigala, que actua avui al Palau de la Música, justament presentant un disc que ja va gravat també justament en el mateix escenari, al Palau de la Música. Sí, és la proposta d'aquest vespre una mica més cara, evidentment, que el Guillem Raúl, perquè també és un altre tipus de proposta, però bé, de moment què? Què et quedes, Andrea?
De moment jo personalment em quedaria amb el Guillem Roma. De moment. Molt bé. Tu? T'aniries al Palau. Potser aniria al Palau. No l'he vist mai, eh, per això, però crec que sí. No, jo tampoc, eh. Per curiositat. També es pot anar a saltar una mica. Va, de moment aquesta. No sé qui són, però... Una mica pels nostàlgics, eh, per això? Que seria Enrique Bumburi, que actua al Sant Jordi Club aquesta nit. Sí? Mira... Encara hi ha entrades, eh?
40 euros per això presenta el seu nou disc titulat Palo Santo a quina hora? a les 9.30
No descartes, eh? No, arribaríem bastant justa. És que no ho sabia, si ho hagués sabut amb temps, potser... Sí, no, no se n'ha parlat molt. I després també, per continuar a anar a ballar, però amb un altre tipus d'esperit i un altre tipus de butxaca, també i tot plegat, a la sala 2 de l'Apolo avui actuen els prismacircus, que són aquests que sentim ara.
És un altre pla, eh? Les entrades costen entre 8 i 10 euros i és la proposta d'aquest trio barceloní que ve. Ja veiem què fan. Està bé, eh? Sí, no, sona molt bé. Presenten el seu últim disc que es diu Remi Licenses i és això, eh? La sala 2 de l'Apolo entre 8 i 10 euros amb consumició inclosa i tot. Molt bé. I, a més a més... Són de Barcelona. A les 10 de la nit, sí. No ho sembla, eh? No, no, no.
A més a més el que estem dient també hi ha una festa de la Pedrera amb el taller de músics que fan jazz, vull dir que també hi ha propostes de noms menys consolidats que no les comentem, però bé, en tot cas això és per dijous i encara n'hem repassat unes quantes, teníem Guillem Roma, Diego Alcigala, Bumburi, ara Prisma Circus i encara ens en queden un parell més, no? Crec que sí. Bueno, una era aquesta de la Pedrera que...
Tallers de músics. Però també existeix, vull dir que és una... Una bona opció. Sí, sí, vull dir que segur que no ha de fraude, exacte. És el jazz, ens sembla, el taller de músics, que ara expliquem una mica com va aquesta proposta, perquè no està malament, eh, la història, ens sembla.
Són les noies d'estiu a la Pedrera, que són avui, dissabte també hi ha una altra proposta. Són cinc els que hi seran. En aquest cas, doncs, és a un quart d'onze del vespre, hi haurà David Pastor, Llorenç Barceló, Marco Boi, Marco Lossa de Gabriela Margan, Judit Nederman, Eva Fernández, veus, bateria, contrabaix, trompeta i teclats, faran la seva proposta de jazz a la Pedrera. Costa l'entrada de 28 euros, però perquè inclou també visita, espai gaudí, concert i copa. Home,
A la Pedrera, no està gens malament, 3,4,10. Mira, doncs jo crec que és una bona aposta, aquesta de la Pedrera, vull dir que no sentirem el que sentim de fons, això està clar. I després l'altra aposta, si t'agrada molt aquesta veu o aquesta figura, perquè les enredes costen una mica més, continuen els concerts que es fan als Jardins de Pedralbes, aquest festival Pedralbes, avui amb una veu com aquesta.
Fins demà!
Jo crec que aquesta cançó és molt bonica, és la Carla Bruni, es diu Jarry Batois, de fet és el seu últim disc que va publicar el 2013, que es diu L'Oreal French Songs, són fins a 13 cançons.
I jo crec que està bé, clar, el tema de Carla Bruni és que se l'ha associat evidentment a la primera dama francesa durant un temps i evidentment a tot el seu passat que havia tingut abans com a model, etc. Però jo aquell primer disc, el que em va dir,
Crec que va agradar a molta gent, sí, sí, sí, és una de les més conegudes seves, però bueno, crec que en tot cas, que segur que la canta, però que cançons com aquestes, doncs també valen la pena. Sí, pot estar bé. Ara, les entrades són cares, aquest festival és una mica car, i sí, n'hi ha per 15 euros, suposo que no tens visibilitat, em sembla, i primera línia 78 euros. Uau!
I a més a més, una taronera que no està gens malament, eh? Qui? És una noia d'aquí, de Barcelona, per tant, a més també amb una veu que ara la sentirem... Característica. Sí, i que té un punt fins i tot de Carla Bruni, que és la Maria Rodés, i que presentarà l'últim disc, que és la seva proposta de Maria Cantacopla, també una mica potser més diferent del que havia fet fins ara, però en tot cas presentarà cançons com aquesta, per exemple.
Talonera, més a més, eh? Sí, a nivell. Home, l'estil de veu, sí que una mica s'assembla, no? D'alguna manera. Sí, com molt íntim, molt sensual. Doncs aquesta nit, a les 10, als Jardins de Pedralbes. Molt bé.
Que me despierto llorando con temblores de agonía. Porque tus ojos, mi vida, y ese color de tu pelo, aún dormida me dan celos, gitano, gitano, del alma mía.
Miedo de quererte, miedo de... Tengo miedo, miedo de perderte. Sueño noche y día que sin ti me quedo. Tengo, ay, vida mía.
Mucho miedo.
Tiemblo de verme contigo y tiemblo si no te veo. Este querer es un castigo, castigo que yo deseo.
Fins demà!
Mi alegría y tu alegría, gitano, gitano, de mis tormentos. Miedo, tengo miedo, miedo de quererte.
Miedo, mucho miedo.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorables o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Música
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Bona nit.
Bona nit.
Quatre minuts i dos quarts d'onze, portàvem estona sentint aquesta sintonia dels diaris, Andrea, però no és que hem marxat, estem posant-nos el dia de l'actòria d'en general. Avui ho hem dit, el dia de canvis o no, o de continuacions, però en tot cas, és corona. Felip VI és la notícia del dia, no?
Exacte, de fet aquest tema i també l'adeu de la celebració espanyola d'alguna manera. Però és que també els diaris fan com un joc de paraules una mica amb els dos temes, ara després ho veurem. Parlem, això sí, de la notícia més destacada de la jornada d'avui, serà la notícia durant tot el dia. A l'avantguàrdia llegim de rei a rei.
L'abraçada entre Joan Carles i el seu successor rubrica a la cessió del tron, Joan Carles I firma la llei d'aplicació en un acte sobre i solemne que es va fer ahir. El monarca cedeix el saïen al seu fill com a símbol de la successió. I també l'editorial de La Vanguardia avui va en aquest sentit i es titula Felip Sisè inaugurar l'esperança.
Al periòdico llegim l'Espanya de Felip VI, el fill de Joan Carles I. Serà proclamat avui, és el tema del dia, al periòdico. I llegim el nou rei assumeix la corona en un país marcat per la crisi econòmica, social i política. Ha reportatges, articles també vinculats amb aquesta qüestió avui.
I el diari ara va una mica més enllà i diu Nou rei, vells problemes, Espanya s'encomana Felip VI per reforçar la monarquia burbònica, garantir l'estabilitat de l'Estat, rebaixar tensions i obrir una nova etapa. I podem destacar també que la imatge que han triat avui els tres diaris és la mateixa, si més no, pràcticament la mateixa. Ara també després en parlarem en clara geogràfica.
També és una imatge que trien els diaris espanyols, perquè ara estava mirant també els titulars de la premsa espanyola i llegint, per exemple, El País, diu que un nou rei constitucional, l'ABC, és el que canvia una mica més el titular, perquè diu missió incomplida, senyor, i la foto que apareix és només la del rei, a més, fins i tot una foto que es menja la capçalera, vull dir, el cap del rei tapa l'ABC i part de l'ABC. A l'ABC.
El mundo, en canvi, aposta una mica més en la seva línia editorial i diu la monarquia inicia el canvi i a la razón directament diuen viva el rei. I la imatge és la abraçada entre tots dos. Bé, en tot cas això és el que ens diuen els diaris en paper. La resta de portades, els digitals, evidentment, ens estan fent un minut a minut del que està passant. També els digitals que seguim aquí, que mirem normalment aquests matins, com són l'avantguàrdia,
L'Ara.cat i també el 3.24 ens van dient, per exemple, mira, ara mateix, l'últim que llegim, el minut a minut del 10.26, els diputats i senadors que també existeixen a l'acte, tots excepte els dels grups que han decidit no assistir-hi i que les utilitats ja són al seu lloc. L'hora prevista per l'inici de l'acte del Congrés és que justament és ara, Andrea, és a 2.11. Sí, sí.
I ara, mira, també llegim en una altra pàgina, el minut a minut, com que cadascú s'ho fa al seu camí, ara llegim que Felip VI ja arriba al Congrés, el rei Rajoy, i sona l'himne espanyol, ara mateix. Aquest matí, doncs, el rei Felip VI ja ha rebut els comandaments dels exèrcits, don Juan Carlos explicava en Guàrdia que seguirà la proclamació per televisió, que a la guat de la Casa Reial de Tallets ja està canviada, per exemple...
I suprimeixen els avertats dedicats actualment a les infantes Elena i Cristina perquè ja no pertanyen a la Casa Reial. I el 3-24 també planteja diferents imatges de tot el plegat, tot i que també ens diu altres qüestions en altres temes. Per exemple, diu que Miquel Iceta ha dit que Elena ha comès un error perquè l'aspirant a liderar el PSC creu que el diputat crític es precipita abandonant el partit.
I llegim també a l'Ara.cat que Junqueras ha justificat l'absència d'Esquerra en la proclamació de Felip Sisè dient no cal fer comèdia. En canvi, Mas ja és al Congrés també des de les 10 per assistir a l'acte d'ajurament de Felip Sisè. Durant el rebut al Congrés llegim a l'Ara amb xiulets.
Fora, fora, vés-te'n al teu país, se li ha dit al públic. I bé, també llegim en el diari Ara que un centenar de voluntaris de l'Ajuntament reparteixen banderes d'Espanya abans de l'acte. En aquest acte recordem també que s'han prohibit les banderes republicanes.
i reverteixen aquestes banderes d'Espanya en el recorregut de la bascada real. Molt curiós, eh? Molts apunts curiosos. Demà segur que serà interessant també poder llegir les portades, no, o si més no, dintre, doncs una mica aquestes anècdotes. Sí, i veure les imatges també del dia. Sí, parlem de les d'avui, que ens has dit que és una imatge que tots rebateixen, no?, una mica.
Sí, i de fet hi ha només dos temes en clau fotogràfica, hi ha dues fotografies que es repeteixen d'alguna manera. La imatge que han utilitzat els tres diaris, el periódico L'Ara i la Vanguardia, per parlar del canvi de l'associació en el tron, és la mateixa. Veiem una imatge d'una abraçada que va tenir lloc ahir entre el príncep...
El rei Felip VI i Joan Carles I en aquest acte que es va celebrar ahir a Madrid. És una imatge que suposo que tots els diaris volen destacar com a imatge tendre o cordial entre pare i fill. Els veiem com somrient i abraçats.
És la fotografia que han triat en portada tant al periódico Lara i la Vanguardia. A la Vanguardia, a més, afegeixen una fotografia del moment en què el rei firmava la seva abdicació. I l'altre tema destacat de la jornada també fa referència a la pèrdua del tron.
de la selecció espanyola com a campiona del Mundial. El periòdico diu, precisament, destronats. Veiem una fotografia dels jugadors de la Roja vigent campiona desesperats després de perdre el partit d'ahir contra Xila. Trobem una fotografia al periòdico, una imatge molt similar també la trobem al diari ara amb els jugadors sense poder fer res amb aquest partit al final i a la Vanguardia una imatge també molt similar. Els jugadors al terreny de joc i Espanya diu adéu amb un altre partit lamentable.
Doncs són les imatges del dia. D'aquí ens n'anem a les notícies internacionals d'avui, Andrea.
I ens anem un dia més cap a l'Iraq. En aquest sentit, parlem dels Estats Units, de la reacció dels Estats Units sobre tot el que està passant a l'Iraq, davant d'aquesta amenaça integrista. Llegim a la Vanguardia que Bagdad demana ajuda a Obama. Quan era legislador, fa memòria a la Vanguardia, el senador per Illinois Obama va ser un dels que va corajar allò de no a la guerra a l'Iraq. S'hi va oposar i va criticar la invasió d'aquell país encoberta sota una mentida.
Ahir es va reunir a la Sala Ubal amb els líders del Congrés i del Senat, els va plantejar la situació i les seves reticències a intervenir en aquest conflicte de més d'una dècada i que, recordem, ha tingut una factura econòmica de milers de milions de dòlars i 4.500 morts a les files dels Estats Units. Segons fons oficials, el president Obama es planteja fer campanyes limitades de bombardejos aèris sobre els militants sunites, similars als atacs contraterroristes.
practicats en països com el Yemen. Seria una intervenció basada sobretot en l'ús de drons, pilotats a llarga distància i menys exposada a utilitzar avions de combat. Aquests plans van rescindir ahir, el mateix dia en què el govern de Núria el Maliki va sol·licitar formalment als Estats Units que faci atacs aèris contra els militars jihadistes, precisament. I en aquest sentit, la Vanguardia també ens diu que els jihadistes s'han apoderat d'una de les refineries més grans de l'Iraq,
Això ho trobem a l'avantguàrdia, en clau internacional. I ara, si et sembla, ens anem cap a Ucraïna, perquè el president Porishenko ha ofert un alto al foc unilateral després de parlar amb Putin. Tres mesos després, l'esperança de trobar una solució al conflicte bèl·lic a l'est d'Ucraïna torna a agafar força, però tampoc no gaire. El president ucraïnès, el magnat Petro Porishenko, va anunciar ahir que ordenarà l'exèrcit
un alto al foc unilateral i temporal per intentar que les parts en conflicte acceptin un pla de pau. L'anúncia es va produir dimarts de la nit després que parlés per telèfon amb el president rus, Vladimir Putin. Milers de persones, recordem, han estat desplaçades de casa seva des de l'abril, quan el govern de Kiev va llançar una operació militar per recuperar els territoris ocupats pels separatistes a Donetsk i Lugansk. Segons calcula Nacions Unides, els desplaçats interns podrien ser fins a 34.000, una xifra que inclou també
desplaçats de la península de Crimea, aneccionada per Rússia al Marc. Molt bé, doncs és el que tenim avui en clau internacional, una de les notícies més destacades.
I avui avancem als titulars esportius, tenint en compte també el que ha passat amb la selecció espanyola en aquest Mundial. I ens fixem en les portades. Començo per la de l'esportiu, perquè crec que en aquest cas el titular, tot i que juguen una mica amb l'indicació, és bastant encertat, eh? Perquè titulen llencen la corona. Crec que té un punt de gràcia. La campiona del món també perd...
de manera clara contra Xile i queda fora del Mundial i a la imatge sembla que és un Sergio Ramos però no n'estic segura perquè no se li veu la cara sinó que és ell tapant-se la cara justament amb la samarreta suposem que tapant-se les llàgrimes o la cara de decepció el Mundial Deportivo titula Abdiquen també jugant una mica amb tot plegat i a la imatge uns quants jugadors de la selecció espanyola ahir cap coç davant de tot plegat tot i que també destaca el Mundial Deportivo
L'acord entre el Barça i la Real i el jugador, el Bravo, que serà blaugrana a 4 anys i costa 12 milions. De fet, aquest és el tema que tria les... i que no parlen tampoc de mundial. Diu, fitxat, el Barça pagarà a la Real Societat 12 milions per fer-se Bravo.
I després diu, Xavi, un finiquito de 4 milions, l'ajunta el foc pel títol, o sigui, només parlen del Barça. Ho trobo curiós perquè crec que aquests dies sí que han parlat del Mundial, vull dir que així com el nou esportiu sí que optava més per parlar del Barça o d'altres esports, bé, curiós en tot cas.
Les titula Fue bonito mientras duró, que és poc temps perquè no dura ni una setmana, i tot i que el cicle sí. I el marca, trobo que la portada és bonica, estèticament, perquè hi ha tot un camp de gespa, és a dir, és un verd, i llavors no hi ha ni cap salera, o sigui, posa marca però no tenen la franja blanca al darrere, és a dir, està sobre aquest fons verd.
Llavors posa 0-2 i llavors posa dient. I hi ha un dels jugadors al mig del camp anant-se'n de lluny. Sol. Ho dic? Sí. Ho dic perquè la imatge trobo que... És molt il·lustrativa. Sí, té gràcia, té gràcia. Ens agrada aquest avui. En fi, són els títols esportius d'aquest matí. Acabem ja aquest repàs amb les contraportades d'avui dijous. Andrea, a més avui tenim una mica de varietat, eh? Sí. Amb tot plegat. Són molt interessants avui, les he trobat interessants.
Comencem per la de l'avantguàrdia on llegim, atenció, cada pensament et canvia el biocamp electromagnètic, un titular ja difícil de per si. Sí, doncs potser explicar-lo també és una mica difícil. Avui entrevista Víctor Amela a Anna Maria Oliva, que és enginyera biomèdica i terapeuta, publica un llibre que es diu Lo que Toulouse dice, un llibre divulgatiu inspirador sobre aquesta frontera de la ciència que li ha ensenyat a autorregular-se modulant pensaments i actituds.
Diu que el Víctor Homera li pregunta, soc llum? I ella li diu, matèria implica energia, mesurable, freqüències dona, unes invisibles, altres visibles. Diu que el cap i la fi és llum. Diu que l'aura és un camp bioelectromagnètic, el generen els intercanvis elèctrics dels nostres àtoms i cèl·lules i desprenem biofotons. Diu, no es veuen a ull nu, diu, jo no els puc veure, no m'he entrenat, però els podem veure mitjançant un dispositiu que ha creat ella.
Col·locant els dits de les teves mans, pots veure a través d'una pantalla com una corona lluminosa que envolta el teu cos. Diu, veu els rajos, uns de més llargs, altres de més curts, alguns forats, doncs indiquen l'energia dels teus òrgans interns en la seva funció. Diu, és com l'univers, ets hologramàtic. Diu, cada part conté la informació del tot. Diu, per exemple, la informació dona l'estat del teu biocamp corporal, plasmada en aquesta fotografia, amb aquesta imatge electrofotònica.
I a través d'aquesta imatge diu, vigila pàncreas, tiroides, còlon i aparell urogenital, diu, i el teu cor el veig trist. Diu, per exemple, aquestes coses que es poden electrofotografiar, diu, quan un espermatosou fecunda un òvul hi ha un esclat de llum, quan un bacteri mor hi ha un llampagueig, un senyal violeta precedeix les mitosis cel·lulars.
Diu, hi ha més despreniment biofotònic en cas de malalties. L'organisme intenta corregir alguna cosa. Diu, he fet experiments sobre aquestes variacions biofotòniques i, per exemple, si el teu mòbil rep una trucada, el senyal interfereix a la teva aura i la mimba. I també és sorprenent, diu, destacar que si agafes un got amb licor, la teva aura se'n va sent recent i diu, i si veus, encara més.
Molt bé, doncs avui tenim a l'avantguàrdia interessant, interessant de descobrir, això sí. Ens anem ara cap al diari, ara atenció, perquè la Bibiana Baller ja ho hem dit que està fent últimament molts experiments amb les seves contraportades i avui ja va un pas més enllà i ens trobem a la contraportada un retrat d'una imatge de Shakira i ja està.
Sí, i ella directament, la Bibiana, ens diu... Per descobrir qui hi ha darrere, o més ben dit, davant d'aquest retrat de la Shakira, aneu a l'Ara.cat o utilitzeu el codi QR que apareix a la contra. I hem descobert, hem anat a l'Ara.cat, i hem descobert la història de Jordi Díaz Alamà, que és qui ha fet aquest retrat de la Shakira, i diu coses com... He renunciat a un xec en blanc per la meva obra. És un dels màxims exponents en pintura figurativa del país, si no l'únic, un personatge excèntric, però normal a la vegada, així el defineix la Bibiana...
que acaba de fundar la Barcelona Academy of Arts, una escola basada en tècniques pictòriques del segle XIX, amb l'objectiu de recuperar unes metodologies oblidades que assegurin la qualitat futura de la pintura figurativa contemporània. Diu que és el futur de les arts. Parla des de la saviesa, diu que necessita tot el que ha après, és segur, tranquil, i això entra en xoc frontal amb la seva insultant joventut. Té 32 anys. Diu que sovint li passen coses surrealistes, però ell no s'altera i la seva lliçó de vida és una i la té molt clara.
que la inspiració t'agafi treballant. Molt bé, doncs ho tenim avui a l'ara i a l'ara digital, evidentment. I acabem amb la del periòdico, on tenim que a Catalunya la selecció espanyola és un tema tabú, Andrea.
Avui entrevisten a Raquel Soriano. Diu que aquesta dona ahir va veure el partit de la selecció espanyola a casa. Hi ha silencis socials. Diu que allueix una pulsareta amb els colors de la selecció espanyola, de manera molt discreta, entre moltes altres. Parlen de futbol i també diu que apareixen tabús i silencis. Diu que no ser independentista en és un i ser creient i practicant un altre, per exemple.
Viu a Catalunya, la selecció espanyola és un tema tabú, l'afició gairebé no existeix, així que veig els partits a casa i no en un bar de Sant Andreu com faig normalment. En realitat, diu, m'arreren tots els esports i diu que el procés afecta el mundial. Diu, jo visc el procés independentista de manera silenciosa. Si li soc sincera, considero que suposa tancar-nos portes i no crec que sigui una prioritat, perquè hi ha moltes altres coses que em preocupen més.
Diu, jo treballo en el món sanitari des de fa 15 anys i crec que el que està succeint a la sanitat pública, retallades, pressupost zero per la investigació, és molt més important que la independència. Hi ha gent que no arriba a fi de mes, hi ha denúncies públiques de nens que pateixen fam i diu que això s'uneix també, diu, potser jo tinc una visió més tradicional i conservadora. Diu, i també això s'uneix al fet de ser catòlica. Diu, jo trobo la pau interior anant a l'església i participant-hi. Crec que m'ha ajudat a ser més bona persona.
Diu que els meus amics no comparteixen la meva visió de la vida. Diu que tots som lliures de pensar el que vulguem. Els meus amics van a prendre una cervesa. Jo vaig a missa i després m'honeixo a ells i també em prenc una cervesa. Molt bé, doncs és el que tenim avui al periòdic. No sé si l'haguessin triada també, si l'hagués guanyat. Que no sé si l'haguessin triada, l'entrevista. És casualitat o l'esperada? O justament l'ho disorpit jo perquè no ha guanyat. Vull dir que tot podria ser.
De fet, no fan referència ni com va dir a... Bueno, no ho sé, no tinc ni idea de la veritat. No devia. Casualitat o no. Devia estar feta, segurament, però bé, en tot cas, ja ens acomiadem, fem aquest rapaz de l'actualitat amb el Conillet d'Índies que vam comentar fa una setmana, Andrea, aquest Conillet d'Índies del Mundial, Conillet d'Índies suís. Sí.
que prediu victòria albètica davant de França. Sí, diu que bé, això és el que... per ell juguen demà, demà divendres, i és la predicció que ha fet que la selecció suïssa s'imposarà a França. Segons el vídeo que va difondre ahir el web d'ONG Suïsset, que és el que patrocina aquest petit rosegador, el Conillet d'Indies va triar permanent més temps en el camp suís, cosa que s'interpreta com un senyal d'aquesta victòria albètica.
Es diu Madame Shiva, recordem-ho, i que ja va pronosticar un triomf de Suïssa davant d'Equador, que es va confirmar amb un 2-1. Ara aquest nou vídeo es va filmar en presència de l'exseleccionador de l'equip suís, que no està d'acord amb Madame Shiva, i pronostica, en canvi, un empat. Bé, en tot cas, veurem què passa demà contra França, després tocarà Endures, i suposo que, si de moment només l'encerta d'un cop, no sé en menys, a veure si la segona continua, perquè si no, suposo que se li acabarà la fama de...
Home, sí, no? Pot ser casualitat, però vaja, si va encertant, potser fins i tot és més creïble, per alguns. Vindré, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta.
Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid. Pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Just a la fusta.
En punt tres quarts d'onze d'aquesta hora parlem d'actualitat santjustenca, saludant el president del Partit Polar a l'Ajuntament de Sant Just, Escarre Gil, molt bon dia. Hola, bon dia. Regidor a l'Ajuntament de Sant Just, volíem dir bon dia, per parlar d'actualitat municipal i comencem parlant de l'últim ple municipal, el ple del mes de maig.
en què el ple va aprovar la transferència de sostre de la vall de Sant Just al sector de Torreblanca, en concret 20.000 metres quadrats és el que va aprovar transferir, un punt que es va aprovar només amb els vots a favor de l'equip de govern i en canvi Siu i Partit Popular van abstenir-se. En el cas de Siu van justificar l'abstenció com un vot de càstig, deien que d'alguna manera estaven d'acord amb el que es feia però
criticaven que no havien rebut prou informació i per això s'abstenien. En el cas del Partit Popular, quina és la posició davant d'aquest tema?
És un tema que està ara viu, en actiu, que es va arrastrar fa temps. La nostra posició de l'abstenció és compartida en part amb Convergència. És un tema molt complicat, tècnicament, i requeriria molta més informació de la que nosaltres...
tenim perquè és un tema d'urbanisme que és més tècnic que una altra decisions molt tècniques això d'una part i una altra part és que la proposta que es feia
que per un error informàtic, tècnic, diguem-hi, nosaltres l'última modificació la vam rebre allà mateix al ple. Dijous a la tarda, no? I llavors no vam tindre temps de mirar-ho bé i tal. Però sí que és...
quan crec que s'equivoca en això l'Ajuntament que és far-lo contra els propietaris i els acusa en el mateix escrit és una qüestió estètica i els propietaris estan en dret a defensar la seva posició perquè ells ja estaven allà, eren propietaris
i és l'Ajuntament qui vol canviar, vol modificar i això... Amb un consens social també, referint al tema de la valla. Sí, sí, perfecte, però contra els interessos dels propietaris. Llavors hauria de ser més proactiu en això i portar les coses al ple quan la gent ja està tota convençuda. Però no els que volem, sí, està fantàstic això, però no el podem fer contra ningú.
l'hem de fer amb tothom. Aquesta seria la raó. Estem en un procés que et portarà... Això portarà tema, eh? Vull dir, això no... Està començant... Sí, és com un primer pas, no? Sí, continuant el viatge i ja veurem com ens anem posicionant. Però sí que destil·lava l'escrit que es va presentar
i no sé, ara parlo de memòria, i van parlar amb els, però no ens han contestat i no ens han proposat. Escolta'm, tu ets l'Ajuntament, tu estàs canviant les coses, tu tens els tècnics, ets tu qui ha de proposar, ets tu qui ha de convèncer, perquè tu vols canviar. Aquesta és la posició del Partit Popular. Fer les coses contra els propietaris...
Doncs trobo que no és... I sempre, a veure, i no som il·lusos, sempre es creen tensions i... Però, home, escolta'm, aquesta gent té uns drets i els volem treure, aquests drets, i canviar-los la seva posició. I parlareu amb els proletaris, vosaltres, o teniu intenció de posar-vos-hi en contacte?
nosaltres estarem a la seva disposició i ens posarem a la seva disposició però tampoc crec que sigui un tema que avui ja es tingui que polititzar avui és un tema tècnic hi ha una gent que té uns drets
I aquesta gent, el primer pas que tenen que fer els tècnics de l'Ajuntament és arribar a un acord amb ells tècnic. I que tothom estigui satisfet. Sempre hi ha alguna... Escolta'm, hi haurà algú que dirà no, jo em vull quedar com estic. Escolta'm, això no pot ser. Però... Però ordeno i mando no, perquè és que clar...
I tenint en compte això que comentes, llavors, per què no... Per què s'ha de fer? És que clar, jo entenc que el governar no és senzill. Tampoc volem ara ficar-li el dita... Les abstencions sempre tenen justament tots aquests matisos i en el cas potser de Convergència eren matis més sí però no i aquest és més un no però sí, eh? Sí, clar, és que s'ha de fer. Entenem que s'ha de fer.
i és un tema molt interessant i què volem? Que fins al centre esportiu allà al final de Passat Can Carbonell construeixin? Veritat que no volem això? Tots ho tenim clar, això. Estic segur que fins i tot els propietaris no volen això.
Perquè la gent és raonable. Llavors, el que no pots és passar per damunt d'ells. I escolta, han passat molts anys, no passarà res, perquè si continuem lluitant les coses, no poden sortir. Són coses complicades. Moure metros, ara ens portem aquí. Ara, en la modificació de metros...
considerem que això val més que el Besòs i llavors els fem un càlcul de pèrdua de sostre, perquè això aquí val més que allà, que segurament sí, però, home, escolta'm, ells estan on estan i estan bé. No, no, està clar que és un tema complex, eh? Sí, sí, per tant... És complicat. Com votarem que no? No, si volem que es faci, però no d'aquesta manera.
Està clar. Esteu d'acord també, per tant, en aquest tema concret comentaves que sí, que no teníeu prou informació, però des de Convergències criticaves tan sovint que no arriba prou informació o en prou marge de temps respecte als plens per part de l'equip de govern. Vosaltres ho viviu així, també?
Arriba la informació. Si un tema és... A veure, com t'ho explicaria? Posso el nostre cas. Nosaltres estem dos a l'Ajuntament i no disposem de l'estaf tècnic de l'Ajuntament, que no és petit.
Els tècnics de l'Ajuntament d'Urbanisme fan un projecte que el comenten amb el regidor, el comenten amb serveis socials o el comenten amb qui sigui. El preparen ells. I una setmana abans del plen se'ls donen a nosaltres. Nosaltres som dos i sense staff tècnic.
Ara et criticaré a l'Ajuntament per maltractament? No puc, perquè si hi ha anat alguna vegada a l'Ajuntament, qualsevol tècnic sempre matés perfectament. I també t'ho he de dir, el que no diré és que em maten malament, no, no em maten malament. Però que la pròpia dinàmica, si jo estic preparant un mes, un informe, amb tècnics d'urbanisme o amb tècnics de serveis socials, amb la Diputació, amb informes de la LLN,
i jo el preparo tot i te'l dono a tu i et dic, mira tot això, doncs la teva posició està molt, molt limitada. Està clar. Que això s'aprofiti una mica més enllà del que podia ser, bé, això no ho sabrem mai. Sí que tenim que anar lluitant amb aquesta circumstància que és la que tenim.
El ple del mes de maig també va debatre dues mocions referents a la cessió del patrimonial municipal en el cas d'una consulta. És un tema que ja havia aparegut, potser no en forma de moció, el ple i una, de fet, que va provocar la segona moció, per entendre'ns, la presentàveu des del Partit Popular en contra que s'acedís aquest patrimonial municipal en cas d'una consulta. Una moció que era especialment dura, també. Dic perquè normalment el to que feu servir des del Partit Popular aquí a l'Ajuntament de Sant Just crec que normalment no anava tant
en la direcció d'aquesta última moció. Pot ser que hagueu apujat el to en aquest sentit? Sí, potser. És una declaració d'intencions. De vegades s'han de fer declaracions d'intencions, no? I és una declaració d'intencions
perquè tothom tingui molt clar quina és la posició del Partit Popular. Al final, les mocions només són una declaració política, perquè si estàs governant i fas una moció, de coses de l'Ajuntament no té sentit perquè tu les pots fer quan vulguis. I si estàs en l'oposició, és una declaració política normalment, perquè tampoc te l'aprovaran. O sigui que tu ja saps a priori que te l'aprovarà i qui no.
Com a declaració política és una declaració molt clara i nosaltres no volíem que quedés cap dubte de la nostra posició política respecte d'aquest tema. En qualsevol cas, no feia més que recollir d'una manera literal el que diu la llei o el que diuen els articles de diferents lleis que regulen aquest tema.
Hi havia matisos com el que en cas que s'acedís l'alcalde aniria a la presó. Home, no, no. Nosaltres només vam dir el que diu la llei. Sí, sí, però formava part de tot plegat. No que aniria a la presó l'alcalde. Però que podia anar a la presó. Es parlava de presó.
Sí, sí, sí, bueno... De la possibilitat. La possibilitat de... No ho crec. No dic que em diés, si vol l'alcalde. No crec que el Josep vagi a la pròdula. No, no, està clar, justament, però com que forma part d'aquesta declaració d'intencions, sí que semblava una mica... Bueno, és una manifestació, crec que prou, i veig que sí, que funciona així, prou clara i prou evident de la nostra posició respecte a un tema substancial.
D'altra banda, també en aquest ple, Llorenç Rey, en el moment dels pregs i preguntes, també va demanar que s'obrís, a títol personal deia que era que no ho feia com a portaveu de Sius, sinó que s'obrís el debat de què fer amb la Casa Costa, que està situada al costat de la Taneu. Recordem que forma part d'aquest projecte.
del barri Centre, que de moment l'Ajuntament ha decidit que la mantindria, tot i que Llorent Reïl que demanava que es pogués parlar d'això, de si calia tirar-la a terra o si calia mantenir-la. No sé si des del Partit Popular teniu alguna posició clara en aquest sentit, si creieu que cal parlar-ne o...
dic la veritat, no tenim reconstruït... Home, parlar-ne, per què no? Això sempre. Parlar-ne, per què no? I si la Convergència creu que té raons suficients per enderrocar-la, que les plantegui. Potser direm, sí, escolta'm, són raons substancials i per què no? Això, parlar-ne, és tot sempre... És una bona opció. Els altres poden veure coses que nosaltres no veiem o hi ha al revés, també. No estem tancats a res, en aquest sentit.
En tot cas, com que suposem que és un tema que també anirà per llarg, ja n'anirem parlant. Sí, sí, són temes que quan comencen donen ja recorregut. Són les primeres passes. I d'altra banda, en clau d'actualitat més general, en aquestes últimes setmanes hi ha hagut diverses dimissions, abdicacions, avui també és un dia important o un dia històric en el sentit que hi ha aquest canvi darrer i tot plegat, però sí que des de les eleccions europees, que és l'últim cop que havíem parlat fins ara, també hi ha hagut unes dimissions en el cas de
el PSC o el Partit Socialista Espanyol ho dic perquè de vegades dèiem que calien més moviments que no es feia prou autocrítica no sé si no estem parlant que hagi dimitit ningú en aquest cas del Partit Popular però amb una mirada global creieu que és un bon camí en aquest sentit o que són bones notícies per la política en general
Bé, sí que et diré una cosa, sí que ha dimitit el Partit Popular. El nostre president, l'expresident va dimitir, i de fet tu li vas fer l'entrevista al que ara és president, l'entrevista electoral. Ah, de la part del Baix de Bregat. Sí, no, de la Diputació de Barcelona. De la Diputació de Barcelona. El president provincial, sí, però sense soroll. També, exacte, és una figura diferent. Clar, però ha d'entrar en una certa normalitat.
Però estem poc acostumats en aquest sentit, no? Bueno... Equivocadament, segurament, però... No, sí, és equivocadament. Jo almenys, si és cert que la gent que té una visibilitat mediàtica passa poc,
Però a la gent que està en les estructures, com aquest cas que et comento, que va ser una decisió per raons personals, però passa molt, perquè jo en quatre anys podria demostrar-te tot un moviment de gent en l'estructura del partit. És un altre tòpic que s'ha creat de la política i estic segur, no el conec, però que a la resta de partits passa el mateix. Hi ha bastant moviment dintre de les estructures. El que passa...
Que ara tots diem, no, no, s'han de canviar. Si es canviessin, diríem, és que no donen seguretat al votant perquè hi ha molt moviment i no saps quina és la línia del partit. Hi ha un punt d'equilibri, suposo. Assumir responsabilitats, doncs sí, s'han d'assumir. I jo amb el Partit Popular de Catalunya, Déu-n'hi-do, eh?, alguna temporada que hem passat, amb el tema dels presidents...
Sí, sí. També sonava que potser també l'Ixe Sánchez Camacho fins i tot també deixaria de ser la líder, no? Vull dir que això havia sortit...
Ja, però és que tu imagina quina inseguretat. És com si tu anomenessis president d'una empresa a algú i els 4 anys el traguessis i els 4 anys... Home, s'ha de construir una línia, això no és senzill. Gestionar persones és molt complicat. I gestionar persones que no tenen tassades les seves funcions, com és una empresa, que tu te'n mira, tu has de fer això, cobraràs això i aquesta és la teva responsabilitat. Això en política no passa.
I aquí tothom té opinió, i dintre dels partits hi ha opinions diferents, gestionar tot això és complicat, crear les estructures és complicat. Si no es generaria una anarquia, no podria produir res al partit, perquè no s'assentaria mai un projecte. I respecte al Partit Socialista, és més un problema d'ells, no? Ell sabrà les raons que hagi tingut
Sí, no, no, ho dic perquè ens queda només mitjana, i ho deixaria bé un moment. Bueno, no, les raons que hi he tingut ja les va explicar, i jo sempre crec el que em diu la gent. Vull dir, si va explicar aquestes, és que són aquestes. No tinc per què pensar uns altres. Doncs perfecte, moltes gràcies, Oscar Gil, regidor del Partit Popular i president, també, de la sessió local aquí Sant Jus. Que vagi bé i bon dia. Gràcies a tots. Hoy es un día en el que si tuviéramos que mirar hacia el pasado...
Me gustaría que lo hiciéramos sin nostalgia, pero con un gran respeto hacia nuestra historia. Con espíritu de superación de lo que nos ha separado o dividido, para así recordar y celebrar todo lo que nos une y nos da fuerza y solidez hacia el futuro. En esa mirada...
Deben de estar siempre presentes, con un inmenso respeto también, todos aquellos que víctimas de la violencia terrorista perdieron su vida o sufrieron por defender nuestra libertad. Su recuerdo...
En aquests moments aplaudim perquè el rei Felip VI ha recordat a les víctimes del terrorisme. Analitzarem quan enllesteixi aquest discurs que, sens dubte, té càrrega de fons sobre algunes qüestions. I la victòria del Estado de Dret, junto a nuestro mayor afecto, será el mejor reconocimiento a la dignidad que merecen.
I mirant la nostra situació actual, senyoríans, vull també transmetir la meva proximitat i solidaritat a tots aquells ciutadans a les que el rigor de la crisi econòmica ha golpeat durament fins a veure's herits en la seva dignitat com persones. Tenim amb ells el deber moral de treballar per revertir aquesta situació i el deber ciutadano de ofrecer protecció a les persones i famílies més vulnerables.
Y tenemos también la obligación de transmitir un mensaje de esperanza, particularmente a los más jóvenes, de que la solución de sus problemas y en particular la obtención de un empleo sea una prioridad para la sociedad y para el Estado. Sé que todas sus señorías comparten estas preocupaciones y estos objetivos.
Pero sobre todo, señorías, hoy es un día en el que me gustaría que miráramos hacia adelante, hacia el futuro, hacia la España renovada que debemos seguir construyendo todos juntos al comenzar este nuevo reinado. A lo largo de estos últimos años, y no sin dificultades, hemos convivido en democracia superando finalmente tiempos de tragedia, de silencio y oscuridad.
Preservar los principios e ideales en los que se ha basado esa convivencia y a los que me he referido antes, no solo es un acto de justicia con las generaciones que nos han precedido, sino una fuente de inspiración y ejemplo en todo momento para nuestra vida pública. Y garantizar la convivencia en paz y en libertad de los españoles es y será siempre una responsabilidad ineludible de todos los poderes públicos.
Los hombres y mujeres de mi generación somos herederos de ese gran éxito colectivo admirado por todo el mundo y del que nos sentimos tan orgullosos. A nosotros nos corresponde saber transmitirlo a las generaciones más jóvenes. Pero también es un deber que tenemos con ellas y con nosotros mismos mejorar ese valioso legado y acrecentar el patrimonio colectivo de libertades y derechos que tanto nos ha costado conseguir.
perquè tot temps polític té els seus propis reptes, perquè tota obra política, com tota obra humana, és sempre una tarea inacabada. Els espanyols, i especialment els homes i mulleres de mi generació, señorías, aspirem a revitalitzar les nostres institucions, a reafirmar en les nostres accions la primàtia dels interesses generals i a fortaleixer la nostra cultura democràtica.
Aspiramos a una España en la que se puedan alcanzar acuerdos entre las fuerzas políticas sobre las materias y en los momentos en que así lo aconseje el interés general. Queremos que los ciudadanos y sus preocupaciones sean el eje de la acción política, pues son ellos quienes con su esfuerzo, trabajo y sacrificio engrandecen nuestro Estado y dan sentido a las instituciones que lo integran.
Deseamos una España en la que todos los ciudadanos recuperen y mantengan la confianza en sus instituciones y una sociedad basada en el civismo y en la tolerancia, en la honestidad y en el rigor, siempre con una mentalidad abierta y con un espíritu solidario. Y deseamos, en fin, una España en la que no se rompan nunca los puentes del entendimiento,
que es uno de los principios inspiradores de nuestro espíritu constitucional. En ese marco de esperanza quiero reafirmar como rey mi fe en la unidad de España, de la que la corona es símbolo. Unidad que no es uniformidad, señorías.
Desde que en 1978 la Constitució reconoció nuestra diversidad como una característica que define nuestra propia identidad al proclamar su voluntad de proteger a todos los pueblos de España sus tradiciones, sus culturas, sus lenguas e instituciones. Una diversidad que nace de nuestra historia, nos engrandece y nos debe fortalecer.
En España han convivido históricamente tradiciones y culturas diversas con las que de continuo se han enriquecido todos sus pueblos. Y esa suma, esa interrelación de culturas y tradiciones tiene su mejor expresión en el concierto de las lenguas.
Junto al castellano, lengua oficial del Estado, las otras lenguas de España forman un patrimonio común que tal y como establece la Constitución debe ser objeto de especial respeto y protección, pues las lenguas constituyen las vías naturales de acceso al conocimiento de los pueblos y son a la vez los puentes para el diálogo de todos los españoles.
I així ho han considerat i reclamat escritors tan senyors com Antonio Machado, Espriu, Aresti o Castelao. Ràdio Desperd
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 7 minuts. Us parla Andrea Bueno. El Gualden, el Parc de Torreblanca i el Lacus Romà són els elements culturals estacats a Sant Just que formen part de la campanya Fes Turisme amb el tram al Bas Llobregat. Aquesta campanya de promoció turística es va presentar ahir i té com a objectiu posar en valor les visites i els atractius turístics dels municipis per on passen les tres línies del tram baix. A més, ofereix descomptes per als usuaris i promocions especials per a les famílies amb motiu de l'Any Internacional del Turisme Familiar.
La idea de la campanya és fomentar l'ús del tram baix per accedir als recursos turístics de la comarca. Els usuaris podran gaudir de descomptes en les ofertes de les entitats i les empreses adherides a la campanya que es concretaran en cadascuna de les campanyes de promoció que s'acordin.
Més qüestions als extrems són el fil conductor de les obres dels alumnes dels cursos municipals d'Arts Plàstiques que es podran veure a partir d'aquest vespre a Can Ginestà. Pràcticament tots els espais a la Casa de Cultura acolliran els treballs de l'alumnat dels cellers d'Arts Plàstiques en l'exposició que s'inaugura com a cluenda del curs. La inauguració tindrà lloc avui a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestà i l'exposició es podrà visitar fins al 7 d'agost.
I un apunt més per recordar-vos que torna la festa a Sunset. Aquest és el quart any que un grup dels enjustencs que hi anaven organitzen aquesta festa Remember per rememorar les tardes de discoteca a Sunset. Es farà dissabte 28 de juny a les 12 de la nit a la discoteca A2 de Molins de Rei. Les entrades per assistir-hi ja són a la venda i es poden comprar a Can Mèlic, al bar del Camp de Futbol i al bar de Can Ginestar. A Molins també es poden aconseguir a Secrets de Casa.
I això és tot de moment. La informació de Sant Just tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb les segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Passen 12 minuts de les 11, aquesta hora parlem de Medi Ambient, perquè avui té lloc la segona sessió per debatre sobre el futur de Collserola. En aquest cas es tractaran temes urbanístics, com ara les masies a la serra, els vials o les portes d'entrada a Collserola, i ara en parlem amb el regidor de Medi Ambient, Pere Oriols. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquesta segona sessió, volíem dir, recordem que el primer debat es va fer la setmana passada i va tractar sobre els usos del parc, no? Sí.
Com va anar aquesta primera sessió? Bé, l'assistència no va ser molt nodrida, no va venir molta gent, jo la veritat és que esperava que vingui més gent, però el debat va ser molt interessant, sobretot va haver-hi una representació nodrida i a més molt preparada per part dels ciclistes, com que ja saps que, bé, un dels usos és aquest, és el dels ciclistes,
que és un dels que estan en debat, doncs ells van venir a argumentar i a defensar les seves posicions i en aquest sentit van enriquir molt el debat. Es va debatre sobre aquests temes, el tema dels usos, el tema dels ciclistes, però també el tema de l'ús nocturn. Es va parlar d'un tema que potser era el que més consens aixecava, que és el de promoure o fer possible...
que la part més baixa de la vall generi una zona de possible ús agrícola. Ah, molt bé, això és nou, no? Seria? Sí, és una proposta que, de fet, ha fet l'equip que l'Ajuntament va encarregar, un equip que, de fet, dirigeix l'advocat urbanista en Rafael Bellido. El que vam encarregar amb ells que fessin una miqueta...
un assaig de fer propostes sobre possibles coses a fer, no? I ells, entre moltes altres coses, aquest document està penjat a la web de l'Ajuntament, a la web del Consell de Medi Ambient, hi ha aquest document i tots els altres, doncs entre altres propostes ell va proposar això, fer una franja que sigui qualificada d'agrícola, el qual vol dir, el qual no vol dir que s'hagi de convertir tot en agrícola, sinó que és possible urbanísticament fer-hi
És a dir, tallar els arbres si convé per fer-hi un camp. Mentre que ara, com que la major part és forestal, això no es pot fer. Aquesta potser és una de les coses que va aixecar més consens.
Home, és important també, per tant, és un pas. Suposo que el tema dels usos, com comentaves, també hi havia el tema dels ciclistes, generen una mica més de discrepàncies, però bé, en tot cas. Sí, generen uns usuaris com qualsevol, com un caminant també, de la vall, no? I aquí, doncs, ja no hi ha tant d'acord, no? I sobretot tampoc hi ha acord amb valorar els impactes d'aquesta activitat en el parc natural. I això...
Doncs bé, ha quedat que no hi ha un consens. Potser encara en parlarem més, no sé si tindrem oportunitat de parlar. Depèn una miqueta de les ganes que tinguem tots plegats de seguir parlant d'aquests temes. Està clar. I d'altra banda, avui aquesta segona sessió per debatre, en aquest cas, sobre temes urbanístics, no? És a dir... Més urbanístics, sí. La idea és aquesta. Avui hi haurà primer una introducció per part de l'Àngel Zulla, que és l'art actual, no?
en el planejament actual, vigent, i en base a això començarem a parlar de diversos temes, un dels quals vol introduir l'Oleguer Ferraz de l'Alnus, que vol defensar una proposta d'ampliació del parc natural, ampliació del parc natural a Sant Just, en concret, hi ha diverses coses, però potser el més important és que ells defensen que la zona de Can Biosca s'hauria d'incorporar al parc.
Clar, per tant, això també s'haurà de tractar aquest vespre, no? Ho tractarem aquest vespre, com també volem tractar el tema de quin tractament s'ha de fer de les masies, que ara mateix totes les masies dins del parc tenen una situació relativament restrictiva, en la sentida que no se'ls deixa fer-hi cap mena d'acció o no se'ls deixa...
fer gaires accions de tipus físic, no?, i això dificulta, probablement, dificulta que puguin fer activitats que donin una rendibilitat a la masia, no?, bé, ara aquí hi ha molts condicionants que ara jo, evidentment, no tractaré, no?, però és parlar-ne en aquest entorn, no?,
El tema també dels vials, hi ha un vial que el govern municipal ja ha dit explícitament que voldria treure, que és un vial previst, planejat però no fet, que uneix Camp Mèl·lic amb el Mars Lluï, una carretera, per exemple. Hi ha la proposta, en aquest cas en concret, l'Ajuntament ja es va pronunciar fa temps en aquest sentit, però també és una cosa que està a la taula, igual que tot el tema de quin ús es fa o
com podem anar pensant en organitzar els vials que hi ha dins del parc natural, les pistes i els camins. Això també té a veure amb el tema de les bicicletes. Tot està lligat, oi? Però bé, des d'un punt de vista més físic, parlar d'aquests temes són temes que val la pena. Avui hauríem de parlar de si hi ha algun lloc en concret dins del nostre treball
que considerem que és d'especial protecció. Aquí no hi ha propostes concretes fins ara, però ens fem la pregunta si hi ha algun lloc que convingui que el protegim especialment. Això és el que es debatarà avui també, no? Es preguntarà una mica entre tots. Fixa't que l'objectiu del debat és bàsicament aquest, és parlar entre tots
veure si hi ha consensos en coses, veure els arguments de tots, d'alguna manera perquè després tothom vagi prenent decisions en funció també d'això. En concret, l'Ajuntament. L'Ajuntament vol també treure d'aquí conclusions de cara a les coses que vol fer, però també de cara a la seva posició davant de la redacció del nou pla especial de Collserola, que ara mateix està redactant la Generalitat. Sí.
I aquest nou pla especial és el que ha de determinar moltes de les coses d'una forma legal, moltes de les coses que ara aquí estem debatent. També tots els veïns, les entitats, podran presentar-se en aquest pla, presentant al·legacions, podran també fer les seves propostes en el seu moment. Per tant, s'obrirà també després, a banda d'aquestes sessions, després s'obrirà la ciutadania, no?
Clar, aviam, aquestes sessions estan obertes a tothom. Sí, també és veritat. Això és una reflexió local de Sant Just. El pla especial el fa la Generalitat amb l'àrea metropolitana i la Diputació i aquest pla especial té un calendari que preveu que en un moment de demanat, encara no està determinat quan, però sí que està pensat que es farà, s'obrirà a debat públic i a participació ciutadana. En aquell moment, tothom qui vulgui podrà incidir-hi.
Ara mateix incideix l'Ajuntament que té capacitat ara per fer-hi propostes. Però més endavant tothom podrà incidir-hi. Per tant, el debat que fem ara una miqueta és perquè tots ens informem del que pensen els altres i debatim i mirem a veure si podem arribar a conclusions. L'ideal seria que a Sant Just tinguéssim una posició comuna, els diferents estaments, sobre el màxim de coses possibles, de manera que així ho podrien defensar amb més força.
L'Ajuntament ho podia defensar ara i després les entitats ho podrien defensar en el moment en què se'ls doni veu. I fent, en definitiva, presentant propostes consensuades en el municipi, en qualsevol cas segur que es té molta més força. Està clar. El municipi és la manera de fer-ho, segurament, perquè com s'hi pugui implicar, o almenys qui vulgui s'hi pugui implicar. Ens costa molt. Ens costa molt.
Tothom sempre critica que no hi ha participació i això. Probablement no en fem prou, però en qualsevol cas és molt complicat i molt difícil d'aconseguir-ho. És molt difícil que la gent vingui i un cop tens la gent allà, que ja ho hem vist l'altre dia i ho veurem segurament avui, i un cop estem allà també és complicat i difícil trobar la manera de conduir un debat com aquest
de forma que puguis aconseguir trobar elements de consens i que a més tothom se senti content i ben tractat. No és fàcil. No, no, està clar, a poc a poc, per tant, d'alguna manera. Tot és començar, també. Bé, home, jo crec que a Sant Just tenim experiència en fer coses d'aquestes. El que passa és que és una miqueta desalentador veure que si per debatre necessites fer tres sessions...
que aquesta de fet és la tercera, perquè vam fer una primera més general, veus que a cada sessió ve menys gent. És normal, perquè tots estem cansats, tots tenim molta feina, tots tenim moltes coses a fer.
en definitiva, també no és molt estimulant. Clar, clar. D'altra banda, també, recordem que avui és a les 7 aquest segon debat, a la sala del cònsul de Can Ginestar, aquest debat sobre el futur de Calcerana, però la setmana que ve recordem també que és la setmana de l'energia sostenible, i a Sant Just també es fan diferents qüestions. Es fan alguns tallers, no, em sembla? A Sant Just es fan diferents tallers, sí, d'eficiència energètica, bàsicament,
He d'aprendre a valorar i a entendre ben bé quins són els aspectes més ineficients de la nostra vida quotidiana, ja sigui a casa o sigui a la feina. Bàsicament es fan accions d'aquesta mena. I són oberts a tothom també, m'imagino. Sí, ara mateix no em facis dir-te exactament els llocs on es fan, però en tot cas a la guaita de l'Ajuntament m'equivocaria. No, jo els tinc, eh?
Jo tinc els llocs, si vols, ja els comento. El centre cívic John Maragall es farà aquest taller per reduir el consum i la factura energètica i, per tant, serà les 6 de la tarda la setmana que ve, el dijous de la setmana que ve. Per tant, d'aquí una setmana justa. O sigui, que també hi ha temps per apuntar-s'hi o buscar informació.
Doncs bé, en tot cas ho volíem recordar també perquè ja que parlàvem també amb el Regió de Medi Ambient Pere Oriolz, aprofitant aquest segon debat de Collserola hem volgut fer també aquest apunt. Moltes gràcies, Pere. Bé, jo convidar a tothom qui interessi que vingui a participar i que vingui a interessar-se per aquests temes que jo crec que en qualsevol cas els debats i les idees que s'hi exposen
Són molt interessants. Segur que és enriquidor, això segur. I, de fet, normalment és la manera, quan ens queixem que no es pregunten prou les coses o que no, el que dèiem abans, la manera és poder participar-hi quan s'organitzen aquestes qüestions, també. Esperem, per tant, que vingui força més gent que en l'anterior o, si més no, que la gent que vingui sigui una jornada profitosa. Moltes gràcies i fins aviat. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Adéu, bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Tres minuts i dos quarts de dotze. Aquesta hora, com cada dijous, fem tertúlia d'actualitat. Avui tenim la Joana Algarra, el Pere Oliver i la Lina de l'Arbre no la tenim. Tenim la Montse i la Rea. La saludem a la Lina per això, eh? Que queda saludada. Molt bon dia a tots tres. Bon dia, Lina. Vindria una abraçada. Sí, però no es trobava bé i s'ha quedat a caseta. Home, que es milloris. Que ens escolti i la saludem. Exacte.
Parlem d'actualitat avui. Ja sé que potser us fa mandra, però el gran tema, una mica, si més no, és la coronació de Felip VI. No sé si us interessa com esteu vivint. És un tema d'actualitat. Fins ara ho estàvem veient per la televisió.
Ara veig que s'ha acabat el discurs, perquè volia connectar... Sí, s'ha acabat el discurs. Ha començat... I just ha acabat. Menys 10 o una cosa així. Sí, i ara ha pensat, mira, després connectarem i comentarem, i just ara ho estava escoltant i dic, no, no, no l'ha fet gaire llarg. No, ja fa una estona que parlava per això. Home, 40 minuts. Jo hi he escoltat... Sí, 40 minuts. Jo hi he escoltat així uns trossets, no?, així. I què t'ha semblat?
Aviam, parlava molt bé, molta moderació, vull dir, ha parlat de tot una miqueta de l'Espanya, d'aquí la forma, aviam, estava força correcta. He sentit trossets només, eh? Sí, jo també he sentit fraccions. Ah, no, ja fa deu minuts, és a dir, que no ha sigut tan llarg. El Pere, potser l'ha escoltat més, el Pere?
Sí, però m'he quedat a la meitat perquè volia escoltar també l'entrevista, abans de parlar de la coronació, l'entrevista que li feia la Carme al Pere Oriol, al Regidor de Medi Ambient, i m'ha semblat molt interessant aquest debat sobre el nou pla especial de Collserola, que tindrà lloc avui a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestar, és això, no, Carme? Exacte, a les 7. Avui a les 7, segon debat sobre Collserola. Consulteu la web de l'Ajuntament perquè hi ha més actes, però diu que
amb ella li dol que a vegades en aquests debats hi hagi tan poca assistència. Això és veritat, eh? Ho ha lamentat i li sabia bastant de greu. Ens creixem que no hi ha cura del nostre part, de com ho hem de fer, com ho hem de fer. O que tot ho decideixen els altres i la que ens toca decidir a nosaltres... I quan és un debat obert perquè tothom hi puguem dir la nostra, només hi van els quatre de sempre i després diuen, no ho decideixen sense consultar, coi, si no hi vas... Crec que hi ha sempre molt poca assistència.
potser perquè en altres moments en altres èpoques quan anaves que es decidien coses que t'atenien al teu carrer a les teves voreres a la teva població quan hi anaves deien no, no, si no esteu d'acord teniu fins demà a les 8 de la tarda per presentar recursos una persona que treballa no pot anar amb una altra persona que entengui a fer un recurs abans de les 8 de la tarda del dia següent
Això és d'antic. Ara, esclar, ara no, potser hi ha més mitjans, no? Sí, hi ha més mitjans. I sobretot que ens hem hagut d'anar acostumant a prendre consciència que els ciutadans tenim la paraula i tenim dret a exposar...
tots i totes amb la seva qüestió que hi hagi els pros i els contres de qualsevol cosa. Perquè, clar, si deixem que tot ens ho arreglin els altres, ens comportem com a nens petits, no? I és el que fem. A vegades és més fàcil tenir un problema que tenir la solució, no? Sempre deleguem que ho facin els altres perquè això passa exactament igual a les comunitats de veïns. Quan es fan les reunions, hi ha veïns que no han vingut mai, per exemple...
i en canvi critiquen el que es fa. La feina que es fa, sí. Doncs si critiques el que es fa, vés-hi tu i dona la teva opinió, no? És amb petit comitè, però és el mateix. Però això tant és, en una casa que hi ha sis veïns o un de 30. O un de 30. Sí, sí, perquè jo sé casos que fins i tot el president no ha anat...
Doncs passa el mateix amb aquestes convocatòries que hi ha per parlar del medi ambient, per parlar del teu poble, del teu parc, de la part que et pertany. I tant, perquè si et vas a passejar i tens un incident, aleshores, si realment no està ben reglamentat, a qui vols anar?
Una de les coses, precisament, que s'ha comentat és la qüestió dels vials. Això tan debatut, per on hem d'anar els que anem a peu, per on les bicicletes, per on van... No van, eh? Ni els vianants ni les bicicletes pel vial. Pel vial no va ningú. I jo ho he vist perquè he anat en cotxe i reto.
Bé, el vial es refereix no només als de cotxe sinó també... No, no, jo em refereixo a aquell vial que hi ha al costat de la calçada, diguéssim, que és per les bicicletes i pels caminants. I també les pistes i camins dins el parc natural com s'han d'organitzar.
per on han de passar els vianants per on els ciclistes per on els ports sanclars van per lliure aquests van per lliure els pobrets fan allà on tenen això ara fa un mes a finals de maig es va aprovar que es creaven sancions per la gent que els donés menjar
És natural perquè tenen un poder de reproducció extraordinari i primer haurà al final més porcs anglars que evita. S'ha fet alguna batuda per això, oi? Però hi ha aquesta gent tan sensibilitzada amb els animals que quan veu un animaló, ai, pobrets, els hi ha de donar menjar. Això passa com els coloms. O les cotorrites, que ja m'explicaràs. Sí, però el que passa és que les porcs són animals salvatges, eh?
i els coloms també perquè et deixen uns terrats o a vegades t'ataquen o les gavines a Barcelona les gavines sobretot però passa el mateix que passa amb els gats que viuen al carrer salvatges on la gent els hi posa el menjar i l'aigua
Va haver-hi una campanya per... És que nosaltres vam tenir un problema a la nostra comunitat, que darrere, que tenim un petit jardí, hi havia una família de gats, però era tan prolífera que n'hi van arribar bé una trentena. Llavors, clar, vam anar per a l'Ajuntament i l'Ajuntament ens va dir el problema l'esteu creant vosaltres, perquè algú de la vostra comunitat els dona menjar.
Si no els hi donéssiu menjar, no farien aquí caliu, no farien niu. Buscarien altres sortides. Com que els hi doneu menjar, els teniu aquí i van procreant. Ja estaven situats. Estaven situats, si els hi donaven menjar, era casa seva. Per això vull dir que moltes vegades... També s'ha fet campanyes de serilització. Compte amb el que fem nosaltres perquè repercuteix en tothom.
Sí, sí, aquesta responsabilitat individual, no? Doncs tornem al relleu a la corona, al relleu a la corona, perquè el que ens diuen els titulars dels diaris és que Espanya s'encomana a Felip VI per reforçar la monarquia borbònica, però la crisi de l'estat espanyol, ens diu l'ara,
no es resol amb un simple relleu dinàstic. És una crisi de sistema econòmic, social i polític. O sigui que aleshores el nou rei se les tindrà a veure amb solucions o almenys proposar-les. Proposar-les, perquè ell no les pot. No, no, el rei reina però no governa. Ell no les pot, però sí que potser pot ajudar.
Però si té bones idees es pot suggerir al govern. És cert que diu que el nom no se li pot canviar per llenguatge o per llengua, sinó que hauríem de dir Felipe VI i no Felip.
Sí, que es pot traduir. He sentit un comentari. Amb els noms de reis ens sembla que es pot traduir. És com els papes, no, també? Sí. Crec que sí que està acceptat. Sí, perquè aquí dèiem Joan Carles I, o sigui que mai hem tingut un problema. Crec que amb aquest sí que es canvia en general, perquè també diem el príncep Guillem d'Anglaterra i aquestes coses, no li diem William.
Igual que també hi ha apreciacions personals amb això. Hi ha gent que no permet que el seu nom es tradueixi i altres que sí. És allò del Caron Rovira que diu jo no soy José Luis. En canvi, hi ha d'altres... Que tant se'ls hi en dona. Que tant se'ns és igual que ens diguin Pere com Pedro com Peter, perquè sabem que és el mateix nom i que té la mateixa etimologia i ve del mateix origen. Jo en tinc un comentari d'altre dia vaig pensar com que no realment no sabia jo que... Jo crec que per llei...
No, no. No he sentit a dir, eh? Jo veig que a la Joana moltes persones li diuen Juanita i no els hi diu pas. No, no, jo sóc Joaneta. No, no. No, perquè abans seria... Diu en Juana que no m'agrada gens. Abans seria Juana i... Sí, que no m'agrada gens, no m'ho ha dit ni la meva família, però m'estic acostumant. Ara, quan em renyo a mi mateixa, em dic...
Ah, sí? Passa com el meu nom, que sempre fa molts anys que es parteix, que és el Montse, Montse, Montse. Jo a la família només tinc... Tenia una sola tieta que sempre m'havia dit Montserrat. I n'hi ha algunes que es diuen Montse. Ah, també. L'escriu Montse el Canyit, per exemple, es diu Montse. O Montse o Montse. Però jo tenia només a la família una sola tieta. I conec també una Montserrat que sempre m'havia dit el nom sencer. Conec una Montserrat que es fa dir Mo.
Ja, mira. A vegades són com a modes, no? A casa, a casa, la meva família, el meu fill em diu Ja, i el meu marit em diu Juani. De totes maneres, Joana és molt maco. No, Joana en català m'agrada molt. En castellà és horrorós.
La Jota i la Jota la canvia molt, eh? El so és aspre, és d'una sensació d'alguna persona amb molt gènit. El tinc, però no m'agrada que m'ho digui. Heu vist imatges del tema de la coronació? Heu vist alguna cosa? Sí, sí. M'ha agradat molt veure la carrera de Sant Jerónimo. Bueno, m'ha agradat, però...
És espectacular, no? Tota aquesta parada militar que hem fet i a més aquestes decoracions. A mi m'ha fet esgarrifar una mica, tan exagerat. Molt exagerat, sí. El que passa és el que passa. Ja ho veuré quan donin a la telenotícies. Jo generalment no acostumo a posar la tele mai al dematí. No, jo tampoc.
com que no acostumo avui tampoc ho he fet jo tampoc però avui com és un cas especial no jo tampoc tens més raó tu que jo normalment al dematí les senyores tenen feina però com que ens ho donaran milers de vegades l'únic que he sentit un comentari maliciós
d'un dels periodistes que estaven a TV3, que avui eren directors de cinc diaris. I aleshores un d'ells ha comentat, no me'n recordo quin, eh? Diu, o va ser molt emocionant que el rei va anar a petonejar el seu fill, a la seva dona, a la seva filla, i a la Letícia no la va petonejar. Coelrizo, no?
És d'anar al detall, no? Aquest comentari també l'he sentit jo avui a la cafeta. Periodistes és que no haguessin convidat a la infanta Cristina. Això és el que tots més convidaven, perquè estigui o no estigui imputada és de la família. Sí, sí, sí, però...
Però en bruta la monarquia. A més a més, el rei els va separar de tot protocol, amb ella i el seu mar. Sí, però l'Helena sí que... Ah, però l'Helena l'ha apartat també. Sí, però l'Helena no té cap cosa de tipus... Cap càrrec. Oficialment no representa... És la filla del rei. És això mateix. Sembla que Artur Mas ha parlat amb la...
amb la futura reina, no? O ja li han de dir reina, no? Suposo. Sí, sí. Sí, sí, reina, reina. Ja es veu que han conversat, també diu que també ha saludat també el rei Felip VI. Estic mirant els detalls aquests que llegis ara, eh?
que l'han aplaudit molt, eh? Veig també amb el discurs aquest que ha fet i diu que ha acabat dient, o sigui, que també s'havia sentit de dir que faria, parlaria alguna cosa en català i en gallec i... Doncs finalment, sí, però ha sigut, és a dir, després de tot el que anàvem esperant, el que ha dit ha estat, moltes gràcies, moltes gràcies, és que di casco, moltes gràcies. És a dir, que ha sigut només... Molt escuet. Sí, però...
O sigui, ho ha fet. Però jo crec que si no s'hagués filtrat que parlaria en aquestes llengües, tothom hauria dit molt bé, però que se semblava que hagués de fer una part del discurs en català. O sigui, a donar les gràcies. A donar les gràcies en les quatre llengües. De fet, també ha acabat el discurs amb una cita del Quixote.
Que ha dit, no és un hombre más que otro si no hace más que otro, i ha dit que se sentia orgullós dels espanyols, bla, bla, bla. També he parlat de l'espriu, no? Em sembla que l'ha anomenat, eh? No ho he llegit, d'això. L'heu haver-ho dit al principi. L'ha anomenat, sí. O sigui, he parlat d'escriptors, i entre ells jo diria que he sentit la paraula... És que hi ha raó, l'espriu va fer... Home, deu estar molt assessorat, també, eh? De què ha de dir, què no ha de dir, cap on ha d'anar, si vol...
sigui català, sigui gallec perquè clar, també pot parlar de l'Arsolia de Castro no sé, és que parlar d'escriptors i oblidar-se que si un és gallec o si un és català o si un és basc em semblaria inadmissible perquè tots són escriptors
I sobretot que tenim molts escriptors number ones, que són primeríssimes figures de la literatura i en tenim tant en llengua castellana com en llengua catalana o en llengua galega. O amb en dues. O amb dues, exacte. Això, clar. Em semblaria molt correcte, no? Són escriptors. I alguns d'ells han estat o són bilingües i escriuen amb dues llengües. Amb les dues llengües.
de tota manera li donarem els primers 100 dies avui que s'han prohibit les banderes republicanes a Madrid potser no volien l'espectacle aquest de la bandereta però crec que no havien guanyat la quantitat de banderes espanyoles que es veuen avui l'alcaldessa ja va proclamar els quatre vents que sisplau que demostréssim el que ha estat molt bé és que les flors totes eren blanques
i a més han prohibit la mani republicana que estava prevista a la plaça Tirso de Molina i com que la plaça Tirso de Molina queda relativament propera a la plaça d'Oriente no volia ni que s'escapés alguna bandera republicana per alguna cantonada no, i a banda que se surtis algun xelebrat que fes alguna tonteria que avui no calia no cal, si la vol fer que la faci un altre dia no posem més llenya al foc que ja n'hi ha prou
No, avui no toca. Més coses d'actualitat, si voleu contenen parlant del rei, però en tot cas també setmana política moguda, no? També dins del Partit Socialista s'estan movent coses, ho vam començar a parlar fa una setmana. Deu-n'hi-do, eh? I en canvi, ahir que parlàvem de més enllà de la pilota, la pilota no s'ha mogut gaire. També és veritat. Menys una setmana, justament. La roja ha tornat... La roja ha quedat destronada. Hem encaixat set gols
Amb un partit i mig. Perdona, n'hem fet un només i de penal. I n'hem encaixat set. Déu-n'hi-do, eh? Jo que sóc una mica futbolera... Com a disculpa, diu que França li va passar igual que va marxar cap a casa, que a Itàlia li va passar igual i va haver de marxar cap a casa. Home, evidentment, tothom no pot sempre estar a la primera fila, no? Clar.
Total, que un equip d'Espanya impotent s'acomiada del Mundial. No, no, perquè queda un partit... Van jugar fatal, van jugar fatal. El pobre Iniesta va estar sol com la una. Un mussol. I tant. Sol, sol. No va... Bé, perquè suposo que arriba un moment que se'ls hi posen com núvols, perquè el de Bosque, que ha sigut un gran... continua sent un gran...
entrenador. Seleccionador i tal. És que se li ha fet a l'equip gran. Però jo crec que al final també ha pagat la relliscada com els hi passa a tots.
Són tan superbes que arriba un moment que ens ho peguen. No, però saps què passa? Que fa quatre anys de l'última copa. I llavors els nanos tenien 24, 25, 22... No justifica. És el joc. No, però esclar, llavors tampoc no corren tant. I tenies l'Alba Sol a la defensa i el pobre de l'Iniesta a l'admit. I el Piqué a la banqueta i el Cest també. Això mateix.
És que hi ha activitats per la qual una es fa gran més que per unes altres. Un pot estar escrivint i dibuixant fins a edats molt avançades. Encara que en tingui 80. Exacte, però en canvi no pot fer balet, no pot jugar a futbol, no pot fer excitació. Evidentment, té una data de caducitat. Ja no perquè poder córrer, és per poder calcular les jugades i les posicions, que és tot. Doncs no ho he fet bé.
en el propi cos, que ho veiem tots, que quan tens determinada edat veus que pots, jo dic nedant perquè és l'esport que jo practico, però qui diu nedar diu corrent, anar a bicicleta, tot, exacte, tot, tot, tot. Veus que resta velocitat, que tu fas aquella recta d'una banda a l'altra de la piscina i a mesura que passen els anys...
no pots córrer més, o sigui, has d'anar ralentint la marxa i, a més, també rebaixant distància. Si tu la feies en 3 minuts, ara el faràs en... Però a més això és progressiu. No és que diguis, és que els 20 feia això i els... No, no, sinó que els 20 fas això, els 25 menys, els 30 menys, els 35 menys...
Si ens passa igual, a les mestresses de casa ens passa igual. Quan tenies 30 o 40 anys, treballaves fora, feies, tenies criatures primer petites. I ara no. I ara la mateixa cosa trigues anys i panys. I a més sabem, per la gent que tenim propera treballant en sanitat, que els pitjors accidents domèstics es produeixen precisament en gent d'avançada d'edat. Perquè ja no tenen edat per enfilar-se a una escala, el costa d'un tollo,
intenten penjar una cortina i et parlen d'aquell... I ho arrosseguen tot avall. Una tragèdia... S'arrossega la cortina, la barra i tot. Un matrimoni, una parella, que van arribar trencats tots dos per tot arreu per intentar penjar una cortina. I és que és molt greu i molt terrible. És difícil també assumir l'edat.
exacte, no ho assumeixes perquè tu dius tota la vida m'he enfilat en una escala i no saps quin és aquell dia a partir del qual ja no et pots enfilar en una escala o et pots enfilar en una cadira perquè tinc un cosí al poble de Benassal que el pobre ha quedat desgraciat de per vida perquè va caure d'una cadira va caure d'una cadira intentant penjar no sé què jo concretament fins al principi de l'any passat
doncs jo, com deia la meva cunyata és més jove que jo, ah, jo no, les escales ja fa anys jo pensava, ah, jo pujo tranquil·lament a sobre els armaris fumo una relliscada que no em vaig, com tu dius, desgraciar per sempre i ara m'ho temo tant si he de pujar haig de tenir algú al costat perquè si no... No pujo perquè tinc poc enrenyent
A més, hi ha un futbolista que l'han entrevistat i va reconèixer que notava una certa fatiga. Reconeixia que estava cansat. Clar, perquè aquells per 90 metres... No es referia d'un cansament que diies que avui m'estic cansat perquè he anat de marxa. No, no, ja és cíclic. Sinó que ell nota que en la mesura que es va fent gran, que va passant... Té menys...
Menys fons. Dels 25 al 34, durant tot aquest procés. És el que dèieu, hi ha gent que ha anat, amb uns mundials, que ha anat a participar en un esport de futbol, de natació, del que sigui, en unes olimpíades, per exemple, i ha tornat 4 anys després, i ha tornat 4 anys després, no està en la mateixa forma. Són 4 anys, en el cas dels esportistes, és difícil acceptar-ho. Si és molt jovenet, sí. Perquè era en la glòria fa 4 anys. Quan tenia 20 anys,
resulta que els 24 encara pot ser perquè hi ha alguns esportistes que han fet 3 olimpiades per exemple són 4, 8, 12 a més no és igual en cada persona hi ha gent que fa figa reconeixia l'altre dia el Nadal que va guanyar el Djokovic quan va acabar li va dir al seu tiet és que estic molt cansat
I ho demostra que després, el proper campionat, sobre... Sí, va perdre a la primera ronda. A la primera ronda. Va caure. Va caure. Venia de l'engarrona. És una lluita. El meu fill corria, ara ja també té la seva edat, i ja s'ho repensa, però corria maratons. Diu, mare, ja no és la resistència física, perquè jo físicament ho faria, però és que és una cursa de cap.
O sigui, quan tu notes que estàs tan esgotat, llavors és el cervell el que et porta. És el cervell que diu, endavant, endavant, pots, pots, pots. I arriba un moment que ja el cervell diu, no pots, no pots. No, però és que tot el que fem és el cervell que dirigeix els nostres actes. O sigui, no només quan escrivim, quan dibuixem, quan fem qualsevol activitat física, també és el cervell el que ens mou a dir, tu encara pots nedar una mica més, tu t'esforces i vinga endavant...
Tu deus saber això de tocar-ho, no?, perquè tu ets el que vas nedar sovint, no?, cada dia, no?, o cada dia que pots. Tu no fas el mateix que feies fa deu anys enrere. No, però jo no, ningú. Jo he vist homes plorant en el vestuari d'un club de natació perquè feien la travessia del port i ara no poden fer-la.
Jo l'he fet tota la vida, ara no puc. Dic, però escolta, és que és normal. I a més et diuen, no solament no puc, sinó que he agafat un reuma, he agafat un artrosi... No hem costipat! No, no, no. I a més és que la humitat de l'aigua fa que molts exnedadors i exmetropolistes estiguin fotuts dels ossos quan són grans.
I especialment la gent que ha nedat braça està més fotuda que la que ha fet cron o esquena. Home, és que és antipati, braça. El braça, el que va fer això milers i milers de vegades per fer la travessia del port o per fer curses llargues t'acaba destrossant l'esquena. Sí, sí, l'esquena acaba...
molt malmesa. I has vist que, ja ho hem vist també en els articles de la doctora Sampau i de tota la gent que ens recomana fer exercici, però que ens recomana fer exercici amb moderació. Amb les nostres forces sense passar-nos. I adequat a les edats que tenim.
Clar, aquesta consciència és la més important del que ens pensem. I tant. I a més hi ha molta gent que té l'esperit competitiu i llavors pensa que s'ha d'esforçar molt. Sí, però llavors pateix el seu cos, perquè mentalment vol fer-ho, però el seu cos ja no pot. Però el cos no respon.
A totes les curses aquestes, o del Corte Inglés, o les maratons de Nova York, de Barcelona, hi ha algú que li dóna una lipotímia i en algunes algú que se n'ha anat a l'altre barri. Perquè diu, jo aquí m'esforço fins que no puc més, s'espara el cor... Sí, em sembla que va ser a l'última mitja marató, i no era gran el senyor, no? No.
Jo l'havia fet, la del Corte Inglés l'havia fet potser durant 10 anys i l'últim any que la vaig fer vaig dir Montse, s'ha acabat. En arribar, vaig arribar. Vaig arribar, sí que vaig arribar, però jo no vaig tenir una hipotínia pel cante d'Onduro.
vaig arribar tan esgotada que és que em vaig tenir que estirar en els perterres aquell de la plaça de Catalunya i vaig dir, és l'última cursa que faig l'altre dia m'explicava una senyora i no la feia per per competició la feia per tancar per participar perquè no he sigut mai un número que comptés
39, 1999, és igual però ho feia perquè m'agradava anàvem en grup i era divertit però l'última vaig fer d'amagint, s'ha acabat em deia l'altre dia una senyora de Calella de Palafrugell que es veu que tots els anys fan una cursa des de Calella allà a Franc per gent gran hi ha molta gent gran que està encara en plena forma i la fa però sempre hi ha algú que es queda a mig camí que arriba un any i que ja no pot
Has de dir o plego o m'arrisco a que un dia m'agafi una lipotíma i m'hi quedi. Tu mateix has de tenir prou enteniment per saber fins on poden arribar les teves forces. Una cosa, això del príncep Astúries que li hagin donat a la marató de Nova York? Sí.
Jo tampoc no... No ho considero. Deu ser perquè és la més... És la més multitudinària, no? La més... Però no perquè estigui més ben organitzada que una altra, ni perquè tingui... No, perquè és la que menys l'any que va haver-hi una mecatombe...
De tempesta que va haver-hi un... Que l'han suspendre. Sí, l'han, crec. Crec que sí, oi? Però no... Tampoc no entenc. Ah, bé, com hi havia... Personàgies d'esport molt importants aquí, a Espanya, no? D'aquí o de... Escolta'm, aquest any ha hagut...
El meu germà ja anava i diu que és la marató més agradable que ha participat la de Nova York. Potser sí. Perquè diu, és la manera més maca de visitar Nova York, diu, és fent la marató. Fent la marató. Perquè la veus a peu i llavors diu, et recrees. Sí, sí, però jo me'n recordo de la marató, aquella pobra que va arribar al final ja morint-se i la va fer, va arribar... Ella que anava ja no podia més. Allò em va donar una mala imatge de la marató. No ho sé.
No, però també, suposo que és en el fons, no ho sé, és complicat. Sí, però hi havia les nanes aquestes que han aconseguit el campionat d'Europa. És la més participativa. Hi ha la nedadora que escolta, la Mireia del Monte, que escolta, ha sigut molt, molt important, sobretot en plan dones. Els metges ens ho diuen, no tothom ho fa, que abans de prendre part amb una marató o inclús amb una cursa menys recorregut, primer t'has
de preparar i segon has de passar una revisió mèdica amb un electrocardiograma i veure com tens el cor en aquell moment. Perquè tu pots haver anat l'any passat i d'un any a l'altre pots haver empitjorat o tenir alguna anomalia. També hi ha uns waterpolistes, no? Em sembla que també hi ha hagut el waterpolo, oi? Sí, sí, l'equip de waterpolo. És com molt simbòlic el que li hagin donat.
No ho sé, fer-hi una mica la gara-gara als americans. Això dels premis no se sap mai, eh, també. Quins motius hi ha al darrere de tot plegat. Fa l'efecte que també intervé una mica la política, no? Sempre, gairebé tots els premis, eh. A tots, a tots. Els Nobel, ja m'explicaràs. Els Nobel, tots els premis d'honor, segons què ha fet, què no ha fet aquest, amb un li donen, amb un altre l'inet.
Sí, perquè els moments de la pau se'l van portar l'Obama quan just havia acabat de començar, no? Que no havia fet res pel sol fet potser de ser negre i arribar a la presidència d'Estats Units. Ah, perquè havia hagut de lluitar, clar. Pel que va dir que faria ja li van donar el premi.
De totes hores hi ha gent que esperen a veure si ho ha arribat a fer. Doncs li queda un any escat. Ha fet alguna coseta. Tenint en compte que per molt presidencialista que sigui aquell règim, el Congrés... De pals a les rodes ja li en posen.
Al Senat els hi tomben, però a base de bé, eh? Sí, sí, i tant, i tant, i tant. Va tocar-lo a la sanitat, com va tocar el Clinton. Bueno, el que li va posar el Clinton també. I aquí ens s'ho peguen, però... Perquè els grans lobbies de les assegurances... Els lobbies de les assegurances tenen, clar, tenen molt interès que l'Estat no prengui part, perquè deixen de guanyar quartos. I mai enlloc mana un home sola o una dona sola. Sempre hi ha darrere...
Clar, se'n fan de portaveus. Clar, de portaveus, o sigui... Per moltes bones idees que tinguin, a vegades se les toma. No, clar, manen els seus partits, en principi. Ell és el que està al capdavant, però, clar, la força la té el partit. Fins i tot al Vaticà li costa al papa, que és la màxima autoritat. Ui, aquest papa que té un caràcter molt fortet, també a vegades se les ha de pensar a dir-ho. Que ho diu, eh?
Ho diu i ho fa, eh? I té al darrere una cúria que també li costa molt controlar-la, no? Perquè li deuen dir-ho per aquí, per allà, això sí... Ah, sí, és que allò de destituir tot el cap del banc va ser de oi per amanyana i política de fets consumats. Què hauria de veure aquí dintre aquest home perquè digués això s'ha d'acabar.
O devia veure coses com el tren de vida que portava, per exemple, qui és el cardenal, que vivia en un pis de no sé quants metres quadrats. No, no, i va trobar molt malament aquella gran festa que vam fer a la terrassa. A la terrassa, sí, sí. Què és això? Com pot ser? Sí que era el Tarticio Bertone, que vivia en un pis de no sé quants metres quadrats. Sí, sí, sí.
amb sauna i acusi, amb un guarda suïssa... Bueno, per saber aquestes coses us recomano un llibre, jo la tinc, que es diu Monsignore, i també tracta una mica d'aquestes coses. Com funciona dins de fa molts anys, eh?
Sí, el vaig comprar al Círculo de Lectores fa molts anys i vaig pensar com és possible que aquesta persona hagi pogut publicar aquest llibre. Però és que ja fa molts anys ja hi havia, això ja ve gairebé de segles, una controvèrsia entre els cardenals, els que es consideren servidors de l'Església i els que es consideren prínceps de l'Església i que han de viure com per sobre del bé i del mal. Són dos
opcions oposades. Els que porten una vida de senzillesa i austeritat i els que diuen, bé, he arribat a Cardenal. I a més és que ja procedeixen de diferents famílies. Antigament hi havia moltes famílies de la distocràcia italiana on un fill havia de dedicar-se a la política i un dels seus membres havia de fer carrera a l'Església fins a arribar a Cardenal. Aquí també, perquè darrere de l'hereu es col·locava el segon o bé a l'exèrcit o bé a l'Església. Sí, també. O sigui que aquí...
com una norma no pactada, però... Instituïda. Sí, sí, sí. Bé, doncs, com que ens queden només dos minuts de programa, recordem una vegada més que avui a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestar, a les 7, segon debat de Collserola. Ens ho recomana el regidor de Medi Ambient, Pere Urriols, a qui la Carme ha entrevistat fa només mitja hora.
Exacte, la podeu recuperar més l'entrevista, de seguida a la web de les ràdios. És molt interessant perquè cal saber realment l'ús que podem fer, l'ús assenyat que podem fer de nostra collcerola, que tenim aquí un pulmó que no sabem... Una part del pulmó que marca...
Tot el nostre municipi. O sigui que val la pena. I recordem que la ràdio té ràdio a la carta, ja sé que tu, Joana, no és gaire partidària del món informàtic, però és molt útil i molt pràctic, ràdio a la carta, tenim Facebook, tenim Twitter. Va bé, va bé. I encara acabem de parlar, ens podeu tornar a sentir d'aquí mitja hora, d'aquí una hora, quan vulgueu. Com vulgueu, quan vulgueu. Ràdio d'Esvern, ràdio a la carta.
Molt bé, doncs. Doncs moltes gràcies a tots tres, Joana, Pira i Montse. Continuem encara fins tot el mes, continuem. Jo continuo, el just a la costa també. Vosaltres, com voleu vosaltres, exacte. Gràcies, Carme. Ara en parlem, en tot cas, si més no, suposo que la setmana que ve encara és juny i que vindreu, per tant, ara ho parlem, si no aquí fora. Molt bé. Que vagi molt bé i bon dia. Gràcies.
Catalunya Informació, són les 12.
Primer discurs de proclamació del nou rei d'Espanya. Felip VI demana que mai no es trenquin els ponts d'entesa i renova la seva fe en una Espanya unida però no uniforme. El nou monarca ha afirmat que en aquesta Espanya hi cap tothom totes les sensibilitats i les diferents formes de sentir-se espanyol.
El nou cap d'estadi de les forces armades ha presidit una desfilada militar i en aquests moments recorre els carrers de Madrid en comitiva. El govern suposarà frontalment el nou model per finançar els accessos als ports de l'Estat. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el conseller Santinila assegura que no té sentit que els ports solvents acabin sufregant instal·lacions que els fan la competència.
El líder del sector crític socialista Vancem, Joan Ignasi Helena, justifica el seu adeu al PSC com la resposta al desafiament que li va fer Miquel Iceta. Una altra veu crítica, la de Marina Geli, aposta per continuar el partit i dona per descomptat que Iceta serà el nou primer secretari perquè té la major... Avui fa dos anys que el fundador de Wikileaks, Julian Assange, viu refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres. Assange evita així la seva extradició a Suècia, on la justícia l'ha requerit per dos suposats delictes sexuals.
Pares i nens del nucli de la Molina a la Cerdanya es manifesten aquest matí per reclamar la reobertura de l'escola rural i deixar d'anar al col·legi d'Alp, que està situat a 10 quilòmetres. Això perquè els treuen les beques de menjador i transport que tenien fins ara.
I avui arriba la primera patum completa a la plaça de Sant Pere de Berga, amb protagonisme per totes les comparses. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. Eliminació de la selecció espanyola al Mundial de Futbol per la derrota contra Xila 2 a 0. També ahir, Holanda 3, Australia 2 i Croàcia 4, Camerún 0. El porter de Xila, Claudio Bravo, no va voler comentar res del seu fixatge pel Barça, que es farà oficial les pròximes hores per 12 milions.
En bàsquet comença la final de la Lliga. Madrid-Barça, primer partit per Catalunya Ràdio des de les 9 d'aquest vespre. I el temps avui comencen a pujar les temperatures. Aquest augment ens portarà calor de ple estiu els pròxims dies. Avui, doncs, domini del sol i núvols baixos. A la tarda, núvolades al nord-est i potser algun ruixat aïllat a punts de muntanya. Tot seguit.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Buenu. Aquesta tarda tindrà lloc la segona sessió per debatre sobre el futur de Collserola. En aquesta ocasió es tractaran temes urbanístics com ara la funció de les masies a la serra, els vials, portes entre de Collserola, equipaments, entre d'altres.
La sessió de debat serà avui a les 7 de la tarda a la sala Isidore Consult de Can Ginestà. El primer debat sobre Collserola va tenir lloc la setmana passada i va tractar els usos del parc. La documentació que es tractarà aquest vespre es pot consultar ja a l'espai participa del web santjous.cat. Les aportacions que es facin s'enviaran a l'equip redactor del Pla Especial que està redactant la Generalitat.
La setmana que ve es farà un taller per reduir el consum i la factura energètica a les llars. Serà el dia 26 i es farà en el marc de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible 2014, que se celebra del 23 al 27 de juny. L'objectiu de les activitats d'aquesta setmana és sensibilitzar tothom de la necessitat de fer un consum responsable de l'energia. El taller tindrà lloc al Centre Cívic Joan Maragall a les 6 de la tarda, el dia 26.
Es donaran consells per utilitzar menys energia, entendre el rebut elèctric i s'ensenyarà a baixar els costos fixes i variables, reduir la potència contractada i aprofitar la discriminació horària, entre altres temes. Per a més informació us podeu posar en contacte amb l'Ajuntament al 93 480 4800.
I un últim apunt per recordar-vos que l'Escola de Música de l'Orfeo Enric Morera ha obert aquesta setmana el període de matriculació pel curs 2014-2015. Es poden fer presencialment a l'Escola de Música de dilluns a dijous de 5 a 6 de la tarda, a la Secretaria de l'Ateneu de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre o al correu electrònic ataneudesvern.gmail.com. Al seu web, escolaoema.cat, trobareu el full de matrícula.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Hoy las trompetas de la muerte sufrirán
Con su furia la ciudad arrasarán Quedaremos los dos mansos para sí
Descifrar lo que hoy nos trajo justo aquí. Hablaremos de lo que escondimos ahora, de temores, fantasías y demás.
Lloraremos para luego resurgir. Tanto juntos o separados estoy aquí hoy. Una niña frente a un barco cantará.
y un niño en un tren embarcará el amor universal siempre estará en tu almohada y en la mía vida mía
Vida mía, vida mía, vida mía. Las paredes de este cuarto estallarán. Ese techo, esta lámpara desaparecerá.
Just a la fusta. Això és espectacle.
Passant de minuts de les 12, és moment com cada dijous d'aquesta hora de ser-la de la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de teatre, de novetats o de recomanacions, perquè no s'acaba realment el tema de la temporada teatral, vull dir, les estrenes no paren, no? Paren potser a l'agost, però... És increïble, increïble.
A l'agost, precisament, mira, ja comencem dient això, a l'agost podrem tornar a veure, o anar a veure, si no l'heu vist, l'últim espectacle de la Cubana, Campanades de Boda, que va estar molt, molt, molt de temps aquí, a Barcelona, que ha fet tota una gira per tot Espanya,
i que ara tornen, tornen una altra vegada com campanades de boda, que estarà des d'ara. O sigui que la gent que no va poder en aquella ocasió veure-la, doncs té l'oportunitat. Tenen una oportunitat ara, eh? Sí, de vacances, doncs mira, anem a veure la cubana. Home, és l'obra fresca, no? Exacte, és això. Anem a veure la cubana de vacances.
Bé, a part d'això, jo no sé si podríem ja parlar una miqueta de les primeres representacions o de les primeres espectacles del grec. Tens ganes, eh, ja, de parlar-ne? A veure, no, parlarem només dels primers, després anirem, perquè el 30 de juny el grec s'inaugura oficialment el dia 1 de juliol, eh?
Però el 30 de juny, al Castell de Montlluïc, un espai que no és habitual dins del grec, es farà una obra de teatre, però una obra de teatre molt, molt especial, perquè és un espectacle, més que una obra de teatre, és un espectacle de la Fura dels Baus. Molt bé, no? Es diu Murs. M.U. O sigui, Murs, però... Separat per lletra per lletra, eh? Exacte.
I la bona notícia, atenció als que li agradi la fura dels baus, atenció a la gent que li agradi el teatre i passar-ho bé, és que justament el dia 30 de juny, que és el dia de l'estrena, l'entrada serà lliure. No s'haurà de pagar. Per tant, suposo que haureu d'anar...
molt d'hora, perquè l'aforament és limitat, clar, està al Castell de Montjuïs i quan no hi capi més gent, doncs ja no podran entrar, no? Però jo crec que val la pena de fer una miqueta de cua o anar-se'n un parell d'hores abans. Corre el risc, no una mica? Sí, per veure aquest espectacle de l'afora dels Baus, que sempre, l'afora dels Baus sempre és interessant, a vegades més, a vegades menys, evidentment,
Però és una gran producció la que faran, hi ha monitors per tot arreu, hi ha una mica performance, com ells s'acostumen a fer. A mi la veritat és que m'agrada molt la Fura dels Baus. Tu hi seràs, Maica.
Sí, jo no sé si aniré el primer dia, però sí que aniré a veure-ho. De veritat és que és una benvinguda a l'estiu, és una benvinguda al Festival Grec i sobretot és una...
S'ha d'agrair que aquest dia sigui sense apagar, no? Que es faci obert a tothom, home, sí. És una bona iniciativa, ens agrada, ens agrada. Després, perquè l'any passat te'n recordes que també em van obrir amb un espectacle, però va ser allà a l'Avinguda, per sota de les fonts de Montjuïc.
No me'n recordo qui feia, per això. No, era un espectacle que venia, penso que de França, i va haver-hi una... va haver-hi milers de persones, no centenars, milers de persones que van a veure allà, perquè, clar, és un recinte molt més gran, no? Pots estar a l'Avinguda, pots estar a la Maria Cristina, vull dir que és més gran. Aquí és el castell de Montjuïc, per tant, doncs, no hi caben tanta gent, però bé.
I després, ja, el dia 1 de juliol, en teoria l'espectacle inaugural, no?, doncs serà un espectacle, en aquest cas, de dansa. Molt bé, també, no ha de quedar seguint tensions, no?, una mica. Sí, sí, sí, la veritat és que sí. Evidentment, tot el que es fa al teatre grec es fa a les 10 de la nit, perquè és quan comença a fer-se fosc,
La durada d'aquest espectacle és de 60 minuts, o sigui d'una hora, i la companyia és Gallim Dance Company. L'espectacle es diu Wonderland, que és terra meravellosa, més o menys.
I pinta molt bé, molt bé, molt bé, perquè, a més a més, aquesta gent treballa per tot arreu, jo diria que per tot el món, porten els seus espectacles de dansa. Per tant, també és una bona ocasió de veure una cosa que estarà molts poquers dies, perquè només està el dia 1, que és el dia d'inauguració del festival, i el dia 2.
La gent que li agradi la dansa suposo que serà una... Mana, si no m'equivoco, ho deu ser un dimarts, el dia 1. El dia 1 és un dimarts, sí. Però bé, com que és juliol, ja tot està perdonat, no? I és una oreta, vull dir, a les 11 pots ja anar cap a casa, vull dir, que tampoc és massa tard, no? No és com una obra de teatre que dura dues hores o tres, que llavors se'n fa tard.
Després, un altre espectacle que comença el dia 6 i estarà una setmana només, en aquest cas és també un espai nou, que és el Jambori.
El Jambori no havia estat mai com a espai del grec. I, evidentment, si és el Jambori, evidentment, parlem de jazz, d'un espectacle de jazz. Està l'amic d'Àlia Echavarría i José Luis Cortés i l'espectacle és una mica de música cubana. Es titula El bolero de Cuba.
Per la gent que li agradi aquest tipus de música, ja sap que al Jambori podrà anar a veure això. I després hi ha una altra novetat, perquè jo diria que és una novetat això. Jo crec que al grec mai, mai s'havia fet una òpera.
Jo no recordo haver vist mai una òpera al Festival Grec. Una bona aposta, no? Per tant, arriscada també, no? Jo diria que molt arriscada, però vaja, perquè a més a més no és una òpera famosa, com podria ser la Traviata o les Noces de Figaro i tot això.
sinó que és una òpera que ha escrit Alberto García de Mestres. És una versió lliure d'una obra de teatre del Paco Zarzoso, que es diu L'Eclipse, i això es podrà veure al Teatre Nacional de Catalunya també poquets dies, perquè a les trenes serà el dia 2 i acabarà el dia 13, i ho faran a la sala petita.
La història de l'eclipse del Paco Zarzoso, l'òpera no l'he vist, però és dues noies que... I justament quan estan fent la cerimònia hi ha un eclipse total que en fos minuts. I també en aquell moment comença a perfilar-se una mica com anirà la relació de parella
entre la Leonor i la Carla. Això era la història de l'eclipse del Paco Zarzoso. L'òpera és una adaptació, per tant, no ho sabem ben bé, però suposo que anirà del mateix d'això. Això són els primers dies. Una altra cosa que comença, que està molt pocs dies, també, al teatre lliure, és una obra que es diu de Fontenhutt,
està traduïda com La Déu i estarà del 2 al 4 de juliol a la sala Fabià Puigcerbert Tres dies, eh? Sí, és una obra és un taller d'espectadors on els grans artistes faran que el públic participi també del que s'està veient a l'escenari Això a mi sempre em fa por, eh, Maica? Per això
no m'agrada per què? quan hi ha el moment en què has de participar o hi ha alguna cosa que jo m'ho passo molt malament a la cubana per això no hi ha ni què la cubana sempre et fan participar menjant-te un bocata de mortadera o fent el que sigui i la fura també participa molt al públic m'ho miraré de lluny
Bé, doncs tenim aquestes tres... N'hi ha més coses, però si us sembla bé ho deixem aquí perquè després n'hi ha més coses però ja no és els primers dies del grec o durant més. Per exemple, hi ha un espectacle que comença el dia 2 que ja en parlarem un altre dia.
que estarà tot el mes de juliol al Teatre Poliorama, que es diu Merda d'Artista, però d'això ja en parlarem. Hem fet un repàs de les primeres... Del primer que tindrem, no? Sí, dels primers espectacles que podem tenir al grec i per si voleu reservar les entrades o el que sigui. Ara parlem una mica del que hi ha
Avui. A veure. A veure, el Teatre Nacional de Catalunya es fa, a la Petita, es fa una mena d'obra, una mena de recull, com vulguis dir-li, de pitarra.
Molt bé. Li han posat per nom Serafi Pitarra. I la història és que l'estàtua barcelonina de Serafi Pitarra, que ja saps que està allà... Sí. Doncs què li passa? Doncs que es posa en moviment, cobra vida, i a partir d'aquí comença tot un seguiment de textos, evidentment, de Pitarra.
Jo crec que serà interessant veure-ho. Participa molta gent, com pot ser al Teatre Nacional, perquè a les salles petites això és impossible, i n'hi ha gent com el Nou Albert, com el Barcès Borràs, com el Lluís Soler, que fa justament de l'estàtua de Serafi Pitarra, i estarà també poquets dies, o sigui que la gent que vulgui anar-hi, que s'espavili perquè estarà
fins al 22. O sigui que estarà poques dies. Després n'hi ha una altra cosa que a mi em sembla molt interessant, potser després la vaig a veure i no el veig tan interessant, però a mi em sembla interessant que és una...
Una obra que la va escriure el Sergi Pompenmayer, que és un guionista, no?, també. Sí, sí, i que ha fet coses molt interessants com Zowie, com Refugiats, com Top Model, que també és una obra que s'ha vist pertot arreu. Doncs aquest home va escriure un text ja fa temps, eh?,
parlant d'un fet que ara s'ha fet realitat, que és ben curiós. Parlava de la violència de cremar un contenidor d'escombraries, de la violència de rebentar-li l'ull a una manifestant...
i clar, ara s'ha posat absolutament d'actualitat pel que va passar a Can Vies per tant aquesta obra no pot venir en un moment millor la fan a la sala Flyer Flyer mai ho dic bé, Flyer aquesta sala que fins fa poc dirigia el Jordi Casanovas i que ara ha passat a altres mans
La sala Flyhard està a Sants, està molt a prop d'on van passar totes les coses que van passar a Can Vies. I la veritat és que penso que a mi a sobre del paper em sembla interessant l'obra.
És una obra que està interpretada per la Marta Domingo, veïna d'aquí de Sant Lluís, Pablo Lambert, Sergio Matamala, Concha Milla i estaran fins al dia 30 d'aquest mes. La sala Flyer, recordem, per qui no ho sàpiga o no hagi anat mai, és una sala petitona que està al carrer Alpens, número 3, i està molt, molt, molt a prop de la plaça de Sants.
Un tema interessant, on tirarà, però que com a mínim, que torna després de molts anys. Fugàs és una obra que fa molts anys es va representar i que ara torna una altra vegada. En aquest cas, la faran al Versus Teatre, que està al carrer Castillejos. Està fins al 29 d'aquest mes.
I també parla una mica de la gent que estem enganxats, perquè som tots, una mica més, una mica menys, però tots estem enganxats al mòbil, a la tableta, a la tele, o sigui, parla una mica d'aquestes edicions modernes que tenim ara, però que no deixen de ser
Edicions, exacte. I després, una altra cosa que també és molt interessant i que està molt pocs dies, i jo aniré, ja ho dic perquè m'interessa molt, és una obra que s'està fent al Teatre Lliure de Montjuïc,
des del 19 fins al 22, o sigui, que ja podeu, si us interessa, anar-hi a espavilar, és la companyia Theater Aftar i l'obra ens mostra una mica els problemes de l'Afganistan.
Molt bé, home, és una manera d'acostar-ho. Acostar la història a través del teatre sempre és una bona manera de fer-ho. La veritat és que així. Diuen en la presentació que fins fa poc, fins fa poc temps, una persona que demanava asil a dins d'una església era intocable, perquè a l'església no es podia entrar, evidentment, a agafar un que havia demanat asil.
En aquest cas, els protagonistes d'aquesta obra, de la Ronda de Nuit, demanen acíl a un teatre. I, evidentment, no és el mateix un teatre que una església. I jo penso que pot ser molt interessant. Evidentment, tenim subtítols.
O sigui que la gent pot anar tranquil·la perquè, evidentment... Si ha d'anar preparat, no?, saber el que es va veure, però està molt bé. Has de llegir, però jo penso que aquesta companyia, que també té una llarga, llarga història darrere, està acostumada a viatjar a molts països i suposo que l'espectacle serà com molt visual. Ja pot ser. Llavors, a part del que passi, vull dir...
Ja saps que jo vaig sempre a veure teatre en francès, en anglès, en alemany, en el que sigui. Evidentment, si són obres clàssiques, com que ja les sé d'acabar o me les preparo abans d'anar-hi, doncs ja no em cal mirar la pantalla, no?
Però si no, normalment les obres que venen aquí en altres idiomes són bastant visuals. Per tant, pots seguir... Evidentment, has de mirar la pantalla de quan en quan, però pots mirar també el que passa a l'escenari. La ronda de nuit al Teatre Lliure de Montjuïc des del dia 19 fins al 22. Penso que pot estar superbé. Però veus, ja tenim uns quants espectacles, que és el que parlem sempre,
Que estan tan pocs dies... Que no dóna temps, no? No pots anar tot per entendre'ns. Jo no ho entenc perquè... No ho sé, no ho entenc. Vaig anar a veure per ser el hijo de la coordenista. Què tal? No et va acabar d'agradar, veig. No, no em va acabar de fer el pes, la veritat. La veritat és que no, però bé.
Parlar d'ETA, sí, és veritat que parlar d'ETA i parlar de com una persona es veu involucrada en aquest món sense adonar-se'n. Bé, sí, està bé. Però a mi, personalment, el text, l'adaptació de la novel·la, el text, no em va agradar gens ni mica. O sigui que...
ha estat pocs dies però de totes maneres el dia que jo vaig anar estava ple de sala i em penso que res més ja hem dit unes quantes coses també volia recordar perquè també està molt pocs dies que el bars aquesta sala que està al paral·lel que abans havia estat l'estudi 54 i abans tal
Doncs del 27 al 29 d'aquest mes estarà l'Antònia Sanjuán. L'Antònia Sanjuán ja sabeu que és una xica almodóvar, que ha sortit en unes quantes pel·lícules. És una dona, jo diria, a todo terreno. Jo l'he vist alguna vegada actuar i la veritat és que té aquesta frascura i aquest... que és molt desenvolta, no? En aquest cas el que presenta és Lo mejor de Antonio Sanjuán,
i fa com una mena de recull, o de viatge, o com vulguis dir, a través dels seus millors monòlegs. Porta 20 anys fent carrera, i llavors ha agafat des de les coses que va fer al principi i després les coses que ha fet últimament. Per tant, penso que serà interessant, si us agrada, l'Antònia de Sant Juan,
d'anar-hi a veure aquest espectacle de Lo Mejor d'Antònia San Juan dos dies, del 27 al 29, que també és molt poquet temps. Sí, sí. S'ha de triar molt bé, no? Aquests dies hi ha tantes coses que duran tan poc, que el que cal és mirar bé l'agenda, fer una mica de prioritats... Tu a on aniries? Perquè, clar, hi ha un fotiment de coses que hem dit que duran dos o tres dies. Jo no sé què fer, podria anar-hi a tot arreu i no hi ha temps...
Bé, doncs això, del 27 al 29, al Vars, el millor d'Antònia Sant Juan, per qui li agradi aquesta mena d'espectacles, que són monòlegs, que evidentment no diré que tots són còmics, perquè no són tots còmics, però realment hi ha també molta comicitat perquè l'Antònia Sant Juan té un punt de comedianta que també li va bé.
I després també la setmana que ve parlarem d'una obra de Harold Pinter que s'estrena el dia 2 a la Beckett però que ja en parlarem la setmana que ve una miqueta més àmpliament Perfecte Maica, doncs molt bé, moltes gràcies i tornem llavors dijous que ve A veure si es posen d'acord i no fan dos dies cada cosa A veure si canvien, no hi ha manera Que vagi molt bé, bona setmana Bona setmana
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Un moment ara per parlar de vint. Avui entrem una mica abans de l'habitual, fins i tot, per parlar de rebelles, perquè avui és dijous 19 de juny, d'aquí un parell de dies entrem a l'estiu, i la manera oficial que tenim aquí a casa nostra de donar la benvinguda a aquest solstici, que és amb la rebella de Sant Joan, que és dilluns a vespre, a la nit. Sí, que és una mica estranyot, no? El què? Que sigui dilluns? Dilluns és allò que dius...
Sí, però a mi m'agrada més que sigui entre setmana, que no que caiguin cap de setmana, no? Sí. O que és igual? No, el cap i a la fi és igual. Clar, seré un dia laboral...
Això sí. És allò que dius, rebella dia laboral, però allà al mig hi haurà gent que treballarà, gent que no. Clar, com que és un dilluns, a més, hi ha gent que farà pont, és veritat, és veritat. Sí, en cap de setmana, recordo que fa dos anys ara he pensat que era un dissabte, i sí que potser és més agraït, tens raó. És allò que dius, dona més, és en cap de setmana, tothom és tranquil, més relaxat, ha anat a comprar... Aquest és com que... Última hora i tothom va córrer. Sí, de tota manera, ja aquest pont...
pels que en fan, que pot ajudar a preparar un bon Sant Joan, també, perquè tens a cada setmana i tot el dilluns laborable, amb botigues obertes per fer el menjar, no? Sí, perquè les revilles s'acostumen a fer com unes trobades relativament improvisades. Sí que és veritat que, a diferència del cap d'any, no? Ho dic perquè també són àpats que... Hi ha gent que els fa familiarment, però potser parlo a un nivell personal, però que normalment acostumo a fer tant això, sopars amb amics o aquestes coses tant per Sant Joan com per cap d'any,
Per cap d'any hi ha aquesta cosa de, bueno, posem-nos guapos, no? Que cadascú porti alguna cosa però que sigui elaborada, no? Sí, elaborada. I en canvi el Sant Joan és no, que cadascú porta alguna cosa. És veritat, és veritat. Sí, tant el menjar com el vi. I el Sant Joan és... Ah, vinga, apunta't, faci qui faci, tothom porta de tot. És aquell punt d'informalitat que és el que seria una mica l'estiu, no? És una mica el despullar-se i treure... Vinga. Treure-s'ho tot de sobre. Ah...
Mentre anem xerrant anirem tastant un vi que si et fixes l'etiqueta ja té un punt així de... Festiu, ja l'he dit. Perquè per mi és allò que dius... Té un temps molt estrany el juny. Jo me'n recordo, perquè a mi m'agrada anar amb vestit, no? Per Sant Joan, allà un vestit així, que és com la vingut a l'estiu. I me'n recordo de posar-me'l i això, llavors sortir un moment a terrassa de casa abans de marxar i dir... És que no... És que m'he de posar pantalons perquè fa fred. I va ser molt trist, ho vaig trobar molt trist. Feia molts anys que no...
Sí que algun cop agafes una jaqueta, però bueno, i sé que l'any passat era com la sensació que no convidava massa. Fins i tot potser podia ploure i tot plegat. Sí, perquè a més és allò que dius, la rebella el que comporta també és anar a dormir tard, no? Allargar al màxim. Per tant, tot té aquell punt d'informalitat. El menjar, aquí sí que la majoria anem molt, crec, amb tomàquet, amb botits, amb formatges, amb truita. Un porta una cosa, l'altre porta un altre...
I al final saps que tens la coca. Exacte, exacte. Seria un protagonista de la rebella.
Però és allò que dius, ens queda una mica pel final, suposo que parlar-nos amb algun pastisser de com va el tema... M'agradaria, m'agradaria. Perquè és allò que sempre tens el dubte de si es venen tant, com abans... Sempre diuen que no, eh? Sempre diuen que no, i la que més acostuma a vendre, que ja no és tan... Em sembla que, si no m'equivoco, els últims anys que no és tant la de fruita... La de fruita, és que...
Que és la típica però que tampoc és la que es vengui tant. Ens sembla que la gent busca tamany més petit. Això sí que ens ho deien els últims anys. Abans es menjava moltíssim. A veure què ens diuen aquest any. I amb la beguda, si fem una mica de paral·lelisme, crec que anàvem igual. Abans la gent comprava quantitat de cava. El tema del cava era la gran idea. I el cava pensant sobre tot amb la coca. Llavors va un pèl lligat al consum de cava.
Jo, o sigui, hi ha gent que diu, no, el consum de cava continua igual. Jo crec que ha baixat, la gent refereix beure potser un cava de més qualitat, que senti millor després d'un àpat així ja tan barrejat, no? I fins i tot ja no hi ha tant de cava per la coca, o sigui...
Tots aquells vins dolços que heu anat parlant al llarg de tot aquest any, crec que són els idonis per acompanyar la coca, perquè ja has sopat. O sigui, per molt que la coca sigui de crema, sigui lleugera, fresca, tu ja vas una mica com saturant, no? Hi ha moltes vegades aquell gotet del vi dolç
crec que pot ser... o pot tindre més plaer, no? El que ha augmentat moltíssim al llarg dels últims anys és el consum de vi i sobretot del vi negre. Sí, va a l'alça, no? Sí, sí, sí. És això, vins fàcils, frescos, lleugers, pensant sobretot en la temperatura. Vins que puguem anar a beure i que acompanyin perfectament l'àpat.
Llavors, és d'allò que... Per què no, si vas convidat, portar més un vi amb una etiqueta? Així que convidi, no? Te'n recordes? Havíem tastat una vegada el vi que es diu La Comèdia.
Sí, me'n recordo, me'n recordo. Amb lentes, amb les ulleres... Era molt bo, a més a més, aquí. O sigui, seria la comèdia... No sé si vam tastar també el petitó. Tots aquests vins novells serien aquella línia de vi que ja sigui del Priorat, del Montxan, de la Terra Alta, o sigui, del Penedès, de tot arreu.
És aquella línia que és la perfecta per acompanyar un àpat, perquè el que hem de vigilar, sobretot, és que molts agafaran el cotxe, començarem a barrejar, barrejarem... Home, si agafem el cotxe no hauríem de veure, eh? Aquí està, però moltes vegades és, a veure, si... A veure, jo normalment, clar, moltes vegades, agafes el cotxe, saps que veuràs, veu al principi de l'àpat...
Exacte, una copa, no? Una cervella, vas bevent i arribarà un punt que és potser fes més ingesta de menjar dolç i la de l'alcohol ja gairebé l'elimines. Ara també hi ha moltes cervelles sense alcohol, no? Que algunes no estan malament. No, es van perfeccionant. Però al final també és allò que dius, home, una cervella et dura un munt d'hores. Sí, sí, sí, clar. O sigui...
No fa falta dir, no veuré perquè, bueno, és que potser agafaràs el cotxe d'aquí quatre hores. Està clar, està clar. El problema moltes vegades és aquella gent que no vigila. I també es pot veure en moderació, no?, i aquestes coses, sí, sí. Però és allò que dius, bueno, menjar en moderació, bueno, hi havia moltes dites que a les rebelles hi havia entrades a l'hospital d'urgències per...
per apartaments no, no, no, exacte, de menjar, no només de beure no, no, exacte, tot el conjunt això sí que està canviant, una mica jo crec que sí que també és el... es dona més valor a l'estar, és que avui en dia socialitzant, una mica sí, costa... els petards, n'estem sentint pocs encara, no? abans es sentien més també, o potser ho tenim idealitzat però... bueno, ahir a la nit no es van sentir gaires
No, però sí que s'anaven sentint. A veure, també és veritat que just al dia, el 23, és quan anirem sentint, eh? Però fa 10 anys... Suposo que la crisi també afecta, eh? Perquè de tant en tant també quan hem parlat a vegades amb els responsables dels petats... I suposo que no són econòmics, no? Però...
Fa uns quants anys veies, fins i tot dues setmanes abans, ja la gent sortir de grans superfícies amb la coca. Que penses, mare meva. És allò que dius, si ara se la guarden... Què faran després? Sí, sí, sí. En fi, a veure, no l'hem tastat encara, eh? No l'hem tastat. L'he posat una estoneta a la nevera. Per què? Perquè estigui fresquet. Sí. És allò que dius, una cosa és buscar un vi fresc d'una certa zona. En aquest cas, això és denominació d'origen mentrida. On para mentrida? Toledo. D'acord.
Per què? Perquè he volgut buscar un perfil de vi, dubtava entre aquest o una mencia del Bierzo. Buscava, sobretot, el que és frescor. Frescor pel tipus de terreny i en alçada. I contrastos tèrmics, això ja no és mediterrani. Més que res, també canviant una mica, perquè, si no, ens sembla que ens l'haurem repassat Catalunya. Déu-n'hi-do, no? Doncs, el color...
No és d'aquells tan intensos. És fosc. És fosc, però pots veure a través d'ells. Seria també aquesta nova tendència de vins més lleugers, més frescos. Bodegas Jiménez Landi. Aquí, bàsicament, el que tenim és garratge negre i una mica de cirà. Què és cirà?
El sida és d'aquella varietat de raïm. Te'n recordes que et vaig portar un vi que es diu Eos? Sí. Que era lila. Sí, és veritat, és veritat. Consistència. La varietat de raïm sida és d'aquell de les més antigues que tenim, que la trobem al llarg de tot l'art mediterrani. O sigui, juntament amb la garnatxa La Carinyena seria d'aquelles varietats típicament mediterrànies, que el que dona és, sobretot, molta fruita. Molt bé. I fins i tot molta fruita negra.
Llamorans, el vaig descobrir el mes de març, aquest vi. Sí? Sí, perquè ja estàs allò que ja estàs pensant, vindrà l'estiu, coses lleugeretes i així, i em va encantar. La olor m'agrada molt, eh? Perquè per mi la trobo més afruitada, més suau, no? Mores o fruites de bo. Ah, qui està, avui ha vingut un noi a comprar i també em deia, avui un vi afruitat. Clar, el tema afruitat a vegades és difícil de definir, per què? Per què?
Perquè tots els vins són fruitats, no? Aquí està, perquè clar, el raïm és fruita. I clar, descriure la fruitat és que tingui notes de fruita. O sigui, potser anirem amb fruites més blanques. Poma, pera...
Mangos... Però en negre, bàsicament, el que trobem són això, mores, cireres... O sigui, quan entenem per fruita o afruitat, hem de pensar en aquests aromes que ens recorden a nosaltres a la fruita.
Vins que moltes vegades no són allò tan densos, aquest aforitat és molt més subtil. Jo crec que el gaudim molt més. Sí, no? Sí. Doncs què, el tastem? Passem a tastar-lo? Sí, tastem-lo. És sec, no?, una mica? És ben sec, eh? I deixa la llengua un punt...
Has d'empassar gairebé, eh? Només de fer un gló. És gustós, refresca, o sigui, realment. Això sí, ho compleix. Salives, però no tens aquelles idees que a vegades dius... Però notes com et va baixant, eh? Tot el recorregut el notes bé. Perquè, clar, no. Graus. Com que ja saps que és d'aquelles coses que no acostumo a mirar, no sé què tingui... No, perquè no canvia tant, no? Normalment sempre es mou en la mateixa franja.
És que avui en dia, baixar dels 13 o superar és tan relatiu. Però no tens una sensació molt alcohòlica. Sí que, sobretot, el que tens és sensació de lleuger, però que es deixa notar. Que passa bé, tot i que notes que estàs bevent un bon vi. Per tant, si ara tinguéssim aquí...
Un punt de tomàquet amb una colla d'emotits. Sí. Seria perfecte. És allò que dius, els amotits, aquell punt de grassa. Em lligaria, no? Fins i tot amb una carn, no? Potser, si algú decideix, és menys habitual, però què? Blanques, no sé. Ho trobo raro. Ho trobo molt poc estrany, però si potser n'afondir, no? No. És molt estrany, és d'hivern. Fa molta calor, eh? Sí. No, però dic perquè m'han lligat amb carn al vi, eh? És que sí. A què no penses en formatge? No, no, no massa.
però es pot fer podríem buscar algun formatge però jo sobretot el que et faria és això amb carns o un roast beef per això vas a dir que és poc de rebella però lligaria carpaccio i fins i tot allò que si tinguéssim algun tema de verdures o amb peix podria ser tolerable no molestaria
Entraria bé, no? Jo crec que sí. Aquest seria un bon exemple que hi podem trobar. Saps el que l'any passat us recomanava que a la que vinguessin els convidats ensigui de fer el gin tònic?
És veritat, no? Que fos la benvinguda... Això està bé, m'agrada aquesta idea. Perquè és això. Amb el cogombra, també, fins i tot. Crec que moltes vegades és anar buscant també una mica climatològicament allò de dir, va, fa molta calor, doncs igual no fem les cerveses, per què no? Fem un gintònic. O ara que està tan de moda el vermut, no? Sí, encara que sigui de nit. És veritat que tenim unes idees molt fixes que són una mica absurdes. I les podem anar canviant, al final no té... O sigui, el vi dolç és evident que ha d'anar cap al postre.
però la resta per què no juguem o comencem amb cava comencem celebrant el Sant Joan ja quasi bé d'aperitiu amb l'obertura i el brindem amb cava per poder gaudir més el cava a més és això les begudes carbòniques sempre són molt més aconsellables al principi i moltes vegades la gent està en ple àpat i està pensant després en fer el gintònic
el podíem haver fet de paritiu, també. Sí, sí, no, és veritat. De vegades ens costa sortir-nos-en perquè tampoc en sabem, no?, la desconeixença i tot plegat. O perquè anem una mica com... Clar, com hem de triar el vi, és a dir, si algú decideix fer una mica de tot, no allò que descomporta alguna cosa, hi ha gent que potser s'espanta i dius que llavors no sé quin vi lligarà amb tot plegat.
Jo buscaria un perfil, si volen, un vi negre, un perfil de vi lleuger. El blanc, el blanc sobretot amb la idea de refrescar, no? També, o sigui, buscant això, vins...
Fàcils, sense complicacions, fins i tot això, pensant que si tothom porta una mica de tot, que al final tot a un global lligui. Sí, sí, és la manera també. Perquè si no, és això, és una nit llarga que es va fent, no? I si tens allò un vi d'aquells que quasi ben requereix estar sentat i gaudir d'un bon oble...
d'un bon àpat. També depèn del tipus de rebella, perquè hi ha gent que potser el que buscarà també és una història més tranquil·la, no? Hi ha gent que no s'anirà a ballar i fa la rebella igualment, doncs no sé, potser si que es dediquen a buscar més... Sí, el tema restaurants, sé que molts intenten fer les rebelles així com més privades. Es fa més per cap d'any, no? Jo crec que sí, però tot i així, clar, tothom intenta, no?, perquè al final...
Potser a casa no t'hi cap molta gent, no? I potser no tothom et convida i al final també una rebella així, depèn d'on, o en restaurants petitons, tenen el seu punt d'encant, sobretot si tenen jardinets i així, no? Que puguis arribar a sortir. Clar, al final tot és...
Tot es reinventa. Sí, sí, sí, és la manera de mantenir-ho i de modernitzar segons quines tradicions. Quan érem petits crec que tots ho celebravem a casa o al jardí de casa i després sortíem, jo me'n recordo de petita, sortir per Sant Just allò a fer la volta on hi havia les diverses fogueres i així, no? Crec que la gent jove encara continua...
fent aquesta ruta. Sí, sí, sí. És allò que dius. És una tradició que agrada, eh? El Sant Joan, jo crec que, no sé, agrada si és... perquè crec que també és més desenfadada que el cap d'any, vull dir que tampoc te l'aprens tan seriosament i no és que farem... I és família, i és àpat, i ha de ser... I tampoc és una obsessió de què farem per Sant Joan, així com cap d'any es comença a preguntar molt més d'hora, el Sant Joan... El Sant Joan és la cosa més improvisada que hi ha, i tothom acostuma a anar...
a última hora. Sí, sí, sí, per tant... Ens nota que realment és estiu. A més, els nens encara fins demà tenen escola. Sí, exacte. És la seva entrada tot plegat, no? Sí, de cop i tot. Normalment el 23 ja tenen... És quan comencen festa, justament, perquè crec que s'acaba el 22, aquest any m'acaba un cap de setmana, però també és, per tant, el seu moment d'anar dormint a estar-te aquell dia, etcètera, etcètera. I va tot una mica com... Els que han estat a escola, universitat, tot just han deixat exàmens o han tornat a les colònies,
O sigui, és una mica aquell punt de lliberació, crec jo que és. És l'inici de l'estiu, però de l'inici una mica d'aquell estrès de tot l'any. Clar, una festa una mica de tots, no? I de relaxar-se i un desempadat. Ja n'hi ha en el seu àmbit, no? Però una mica allò de dir, va, descarrego. I fins i tot ahir una persona em deia, tens cates programades per aquest estiu? I dic, us intentaré també... Fer-ne menys. Descarregar, no? Perquè és allò que... Home, has viscut un...
Déu-n'hi-do. Un any que... Ben mogut, no? Sí, exacte. No sé quants actes d'hi havia permès, però que no s'acabava tot plegat. És veritat, no ho hem dit, no ho hem dit. A les quarts de vuit? A quarts de vuit ve la Mariona i l'Albert de la Conca de Barberà, una parelleta molt joaneta, molt dolça, que ja té... L'any passat van treure dos vins, aquest any en tindran dos nous, o sigui, tastarem quatre vins. Crec que val la pena...
Molt, molt, molt de conèixer-los perquè és allò que dius, és l'inici d'un fruit, eh? Quasi bé. I el juliol, sí, suposo que faré l'últim tast a la fresca, que dir-li fresca a l'estima. Ah, ara encara sí, no? Però el juliol, clar, a principi serà o...? Sí, cap allà al 10 o així, més o menys. Un dijous, també. Un dijous, també.
o un dimecres, perquè hi ha molta gent que els dijous no ha pogut venir tot l'any i el juliol i tot ja queda més lliure ja no hi ha activitats no hi ha futbol, no hi ha bàsquet s'acaben les actes escolars també aquesta setmana coincidint amb aquestes prèvies fem una mica tot del revés és estiu
Perfecte, doncs també ja ens aniré explicant, esperem que vagi molt bé també el tast d'aquest vespre, recordem un tast obert i... Exacte, que pot vindre tothom. Una bona oportunitat per acostar-se al món dels dins. Que també tenen vi a la cuca de llum que aniria seguint aquest perfil de vi. Per tant, si algú està interessada en tastar aquest tipus de vi ideal per a Rebelles... Pot ser una bona oportunitat, no? Sí.
Molt bé, Astrid, perfecte. Doncs gràcies per recomanar-nos aquest vi o aquest tipus de vi que... Sí, sí, sí, que és bo. Recordem-ne el nom, si vols. Bajondillo. Un nom també... Mira. Divertit, no? Ben divertit. Desenfadat. Sí, la imatge és allò que... Avui també tot ho volem trobar així, eh? Vull dir que potser ja ens ho mirem d'aquesta manera, però en tot cas... Oh, m'ha costat escollir-lo, eh? M'agrada l'etiqueta, eh? L'etiqueta. No sé si des de la càmera es pot veure, però en tot cas... Sí, se sobresurt bastant de l'otípic. Sí, sí.
Festiu, festiu. És festiu, és alegre, és compartir, és beure un vi pel plaer de beure.
Perfecte, doncs moltes gràcies Astrid, tornem la setmana que ve amb més coses. Igualment, bona rebella, ja ho podem anar dient. I tant si bebeu molt com no, amb cap. Amb calma i amb cap, exacte. Que vagi molt bé. Que vam parlar l'any passat. És veritat, mira, doncs potser la setmana que ve, que torna a ser d'un parell de dies més tard, podem recuperar-ho. Sí, exactament a l'experiència de cada un, però espero que no. És qüestió de menjar...
Fereu un seny, no? Gràcies, Estrit, i que vagi molt bé. Adéu, bon dia.
Cin minuts i la una del migdia, acabem ja aquest just a la fusta d'avui, dijous 19 de juny. Agraïm la gent que l'ha fet possible, per tant, l'Andrea Buen als serveis informatius i a la producció del programa. També avui hem parlat amb Oscar Gil, president del Partit Popular a Sant Just, per parlar d'actualitat municipal. Hem entrevistat també el regidor de Medi Ambient, Pere Oriols, per parlar de la segona sessió per debatre sobre el futur de la vall que es fa aquest vespre a Sant Just.
Hem fet tertúlia d'actualitat amb el Pere Oliver, la Joan Algarra i també amb la Montse Larrea. I hem parlat de teatre amb la Maica Duenyes. Ara hem acabat parlant de vins, com sempre amb l'Estric Goldstein. I des de les 10 us ha parlat Carme Berdoi.
Tornarem demà des de les 10 i fins a la 1 del migdia per explicar-vos més coses, com sempre el que passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Ara us deixem amb els Sant Just Notícies, edició de migdia, editat per l'Andrea. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dijous.
Brisec, tens guisa i a l'Eva, fins a perdre el contacte amb tu mateix. Té la llum d'un matí de dissabte i l'elegància d'un prim que no et sents culpable. Perir el vols corra, tampa els seus efectes. L'ànsia que cura no troba de cap al projecte. Brisec, tens guisa i a l'Eva, saps que mai serà teva. És com d'un oase o miratge i aquí la mira i venera't.
i aquí n'està fart, però a viure d'una altra manera és la bastanaga del burro fons d'una nevera Elisa que t'encisa i alent fins a perdre el contacte amb tu mateix diu que ets viu
D'una religió, un espectacle, no saps ni anar a comprar, o agafar una pancarta, esperar les rebaixes, o emborratxar-te. Després aquest encenja i eleva, saps que mai serà teva, amb la sensació original, que ja mai més recupera, saps condemna un infern, sense greix ni bombolles, que de tan incopit i l'aig, ja no fa por ni crema, fins una llum descamada, de la trava llogera. Ah!
El musica t'encisa i el libre li demana el dia, i excepte de la nit, de la vida, de la mort, el vell del jove, el ric del pobre, marcat de tot allò que no està en venda, la brisa només bufa per tornar-te a sorprendre.
Prongo en allò. Què era?
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La ràdio de Sant Joan
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Nou debat avui sobre els usos del parc de Collserola. Can Ginestà acollirà la segona sessió de debat oerta per tractar, en aquest cas, qüestions urbanístiques, com ara els vials i els usos de les masies. Les propostes s'enviaran a l'equip redactor del Pla Especial de Collserola, que s'està redactant actualment.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous 19 de juny. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
La setmana que ve es farà a Sant Just un taller per reduir el consum i la factura energètica a les llars. Serà el dia 26 i es faran el marc de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible 2014, que se celebra del 23 al 27 de juny. El president del PP, Sant Justenc, creu que l'equip de govern no ha gestionat correctament la transferència de sostre de la vall al sector de Torreblanca. El darrer ple va aprovar el trasllet a aquest sector d'uns terrenys edificables previstos inicialment a la vall de Sant Just.
I en clau cultural parlarem dels extrems que són el fil conductor de les obres dels alumnes dels cursos municipals d'arts plàstiques que es podran veure a partir d'aquest vespre a Can Ginestar. Pràcticament tots els espais de la Casa de Cultura acolliran l'exposició de final de curs dels alumnes.
Bon dia, nou debat aquesta tarda sobre els usos del parc de Collserola. Can Ginestar acollirà avui la segona sessió de debat oberta per tractar en aquest cas qüestions urbanístiques. Entre altres coses es parlarà dels vials i dels usos de les masies de Collserola. Sant Just Notícies.
Actualment s'està redactant el Pla Especial d'Usos de Collserola a càrrec d'un equip redactor de la Generalitat i ara és moment de fer propostes i suggeriments per incloure'ls en aquest pla. Són unes propostes que només pot fer l'Ajuntament directament a la Generalitat i per això convoca aquestes trobades ciutadanes per copsar les seves inquietuds sobre el parc natural de Collserola. Entre les qüestions que es tractaran avui es troben els usos de les masies al parc. N'ha parlat el regidor de Medi Ambient de Sant Just, Pere Oriol, Sant Just a la Fusta.
El tractament s'ha de fer de les masies, ara mateix totes les masies dins del parc tenen una situació relativament restrictiva, no es deixa fer-hi cap mena d'acció, fer gaires accions de tipus físic, això dificulta probablement, dificulta que puguin fer activitats que donin una rendibilitat a la masia.
Per tant, avui s'obrirà el debat sobre quins usos o quines funcions podrien fer que les masies de Collserola tinguin més rendibilitat. D'altra banda, es parlarà dels vials a la serra, com ara d'un que estava previst fer entre Can Mèl·lic i el Mas Lluí, Pere Oriolz de Nou. Hi ha un vial que el govern municipal ja ha dit explicitament que voldria treure, hi ha un vial previst, planejat però no fet, que uneix Can Mèl·lic amb el Mas Lluí, una carretera, per exemple. En aquest cas, en concret, l'Ajuntament ja ha
ja es va pronunciar fa temps en aquest sentit, però també és una cosa que està sobre la taula, igual que tot el tema de quin ús es fa o com podem anar pensant en organitzar els vials que hi ha dins del parc natural.
Des del NOSEP Ecologistes de Catalunya també es proposarà incloure Can Biosca al Parc Natural de la Serra de Collserola. A banda d'aquests temes també es parlarà de les portes d'entrada a Collserola, d'equipaments a la serra, entre d'altres. També serà moment per preguntar-se si hi ha algun lloc de la Vall de Sant Just que mereixi una protecció especial.
Tot plegat es debatrà avui a les 7 de la tarda a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestar. Els documents que es tractaran es poden trobar a l'espai participar del web www.sanjus.cat. Entre d'altres documents hi ha un informe resum de les conclusions que es van extraure de la primera sessió de debat la setmana passada.
que recordem va tractar els usos de la serra com ara l'ús nocturn i el paper dels caçadors i dels ciclistes. Un dels temes que va comptar amb un major consens va ser la possibilitat de compartir en espai d'ús agrícola la part baixa de la vall de Sant Jus. T'ha donat més detalls per a Oriol. Un assaig de fer propostes sobre possibles coses a fer. Entre altres propostes, ell va proposar això. Fer una franja que sigui qualificada d'agrícola, el qual no vol dir que s'hagi de convertir tot en agrícola, sinó que és possible urbanísticament fer-hi
tallar els arbres, si convé, per fer-hi un camp. Mentre que ara, com que la major parés forestal, això no es pot fer. Tots els documents al voltant d'aquestes sessions de debat sobre Collserola es poden trobar a l'espai Participa del web municipal. Les aportacions que es facin s'enviaran a l'equip redactor del Pla Especial que haurà d'aprovar la Generalitat. Sant Just Notícies
Ara passen sis minuts de la una del migdia i no deixem de banda el medi ambient perquè la setmana que ve es farà un taller a Sant Just per reduir el consum i la factura energètica a les llars. Serà el dia 26 i es farà en el marc de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible 2014 que se celebra del 23 al 27 de juny.
L'objectiu de les activitats d'aquesta setmana europea és sensibilitzar tothom de la necessitat de fer un consum responsable de l'energia. El regidor de Medi Ambient, Pere Orriols, amplia l'objectiu d'aquestes jornades i d'aquests tallers que es fan arreu del continent. A Sant Just es fan diferents tallers, sí, d'eficiència energètica, bàsicament. Hem d'aprendre a valorar i a entendre ben bé quins són els aspectes més ineficients de la nostra vida quotidiana, ja sigui a casa o sigui a la feina, no?
Bàsicament es fan accions d'aquesta mena. El taller tindrà lloc al centre cívic Joan Maragall a les 6 de la tarda. A les sessions donaran consells per utilitzar menys energia, entendre el rebut elèctric i s'ensenyarà a baixar els costos fixes i variables, reduir la potència contractada i aprofitar la discriminació horària, entre d'altres temes. Per a més informació us podeu posar en contacte amb l'Ajuntament de Sant Just al 93 480 48 00. Sant Just Notícies.
A nivell municipal, els equipaments públics van posar en marxa l'any passat un pla d'actuacions per reduir el consum energètic. El 2013, el consum municipal d'energia, electricitat i gas natural va ser de més de 6.260.000 kWh, un 10% inferior al consum de 2012. I pel que fa a la generació d'energies renovables a les instal·lacions fotovoltaiques municipals, l'any 2013 es van produir 308.700 kWh.
Amb aquesta producció energètica es pot assimilar un estalvi de prop de 77 tones d'emissions de CO2.
Ara passant vuit minuts justament de la una del migdia i obrint plena política, el president del Partit Popular de Sant Just, Òscar Gil, creu que l'equip de govern no ha gestionat de la millor manera la transferència de sostre de la vall al sector de Torreblanca. El darrer ple municipal el va aprovar el trasllat a aquest sector d'uns terrenys edificables previstos inicialment a la vall. Gil està d'acord amb què cal fer aquesta actuació, però no d'aquesta manera. De fet, Ciu i PP s'hi van abstenir al ple. Sant Just Notícies.
Recordem que l'any 2004 es va desenvolupar un conveni amb els propietaris de la vall de Sant Just per tal de no edificar-hi en el marc del Pla General Metropolità en l'àmbit de la vall. El regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel, donava més detalls al darrer ple municipal. I arribar a un acord amb els propietaris...
perquè l'edificabilitat que els pogués correspondre fos aplicada de manera parcial sota els criteris d'evitar l'edificació dels espais d'enterès natural, que era la proposta primera, resoldre la situació dels habitatges que no estiguessin legalitzats, donar l'ús adequat a les masies de la zona i traslladar l'edificabilitat a altres llocs dins o fora d'aquest municipi, però sempre en l'entorn metropolità.
La modificació del Pla General Metropolità es va aprovar l'any 2006. Determina que el sostre residencial total és de 80.000 metres quadrats, dels quals més de 34.500 es concretaven en quatre sectors. El sector carretera Rial Torreblanca, on s'hi concentrava la major part, en 24.600 metres quadrats,
i els altres 10.000 es repartien en el camí de Can Candeler, el sector Rosa Sensat i el sector Can Modulell. El PGM també apuntava que els 45.000 metres quadrats restants es transferirien a d'altres indrets dins de l'àmbit metropolità, com ara a Sant Adrià del Besòs. Els propietaris, però, van presentar al·legacions i es va decidir no portar els terrenys allà. Finalment, però, 20.000 metres quadrats d'aquests 45.000 s'emplaçaran al sector carretera reial Torreblanca, segons va aprovar el ple municipal. Sant Just Notícies.
Segons Òscar Gil, president del PP a Sant Just, aquesta és una qüestió tècnica i complicada de tractar, però necessària. Això sí, el seu grup es va tenir al ple, entre altres coses, per la manera com l'equip de govern es referia als propietaris que havien presentat al·legacions. Sentim Òscar Gil al Just a la Fusta. Ara parlo de memòria, i van parlar amb els, però no ens han contestat i no ens han proposat. Escolta'm, tu ets l'Ajuntament, tu estàs canviant les coses, tu tens els tècnics, ets tu qui ha de proposar, ets tu qui ha de convèncer, perquè tu vols canviar.
Aquesta és la posició del Partit Popular. Fer les coses contra els propietaris, doncs trobo que no és... I sempre, a veure, i no som il·lusos, sempre es creen tensions, però home, aquesta gent té uns drets i els volem treure, aquests drets, i canviar-los la seva posició.
Tot i això, Esquer Gil considera que és un pla que s'ha de fer, però no d'aquesta manera. Entenem que s'ha de fer. Què volem? Que fins al centre esportiu allà, al passat Can Carbonell, construeixin? Veritat que no volem això? Tots ho tenim clar, això. Estic segur que fins i tot els propietaris no volen això, perquè la gent és raonable.
El que no pots és passar per damunt d'ells. Són coses complicades. Moure metros, ara ens portem aquí. Considerem que això val més que el Besòs i llavors els fem un càlcul de pèrdua de sostre, perquè això aquí val més que allà. Per tot plegat, el Partit Popular va decidir abstenir-se en aquest punt. Igual que va fer, recordem-ho, Convergència i Unió.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara parlem d'economia. El regidor d'ocupació de Sant Just, Joan Bassaganyes, es mostra optimista pel que fa a la tendència a l'abaixat de l'atur al nostre municipi. Des de fa un parell de mesos, les dades de població desocupades van reduint de forma notable a Sant Just i l'índex d'atur ara es troba en el 8,8%, quan fa poc estava per sobre del 9. Sant Just Notícies.
De fet, l'abril i el maig han comptat amb les davallades més destacades de l'atur de com a mínim els últims tres anys. El mes passat, per exemple, l'atur registrat es va reduir en 44 persones a Sant Just, situant la xifra d'apuntatge a les llistes d'ocupació en 742. Això segons les dades que el Ministeri de Treball publica a principis de cada mes. De tota manera, cal recordar que les xifres d'atur registrat no comptabilitzen les persones no inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi.
Joan Basaganyà, regidor d'Ocupació, ha donat més detalls. Les dades de l'atur registrat no són molt significatives en quant a col·lectius joves, perquè hi ha molta gent jove que es dona de baixa o no renova, no actualitza el seu registre a l'atur, però en canvi sí que són bastant significatives amb col·lectius que han estat receptors de prestacions d'atur. Si estem parlant de gent de més de 35 anys, a partir d'aquí comencen a ser les dades bastant fiables.
La taxa d'atur ara se situa en el 8,8%, quan fa poc estava per sobre del 9%. Una bona notícia per Bassaganyes, que a més considera que el pitjor de la crisi a nivell general ja ha passat. Jo crec que s'ha tocat fons, el pitjor ha passat. Primera, no vol dir que la recuperació sigui molt ràpida, ni tampoc vol dir que la recuperació siguin els paràmetres...
que hem tingut en les èpoques d'abonança que vam viure no fa tants anys. Però, en tot cas, el missatge d'optimisme que m'agradaria llençar, perquè convenen missatges d'optimisme també, és que el pitjor ja ha passat. Tot i que, esclar, per la persona que perd la feina just en aquest moment, pot semblar que el discurs és molt infel·lista. En aquest sentit, Joan Bassaganyes creu que va ser a mitjans de l'any passat quan es va produir el punt d'inflexió on va començar a repuntar la situació laboral al nostre municipi.
Tota la informació local a Sant Just Notícies.
En clau cultural destaquem que el Walden, el Parc de Torreblanca i el Lacus Romà són els elements culturals destacats de Sant Just que formen part de la campanya Fes Turisme amb el tram al Baix Llobregat. Aquesta campanya de promoció turística es va presentar ahir i té com a objectiu posar en valor les visites i els atractius turístics dels municipis per on passen les tres línies del tram baix. A més ofereix descomptes per als usuaris i promocions especials per a les famílies en motiu de l'Any Internacional de Turisme Familiar. Sant Just Notícies.
La idea de la campanya Fes Turisme amb el tram al Bas Llobregat és fomentar l'ús del tram baix per accedir als recursos turístics de la comarca. Els usuaris podran gaudir de descontes