10 i 5 minuts, benvinguts al Just a la Fusta del programa més matiner de Ràdio d'Esvern.
Avui som dimarts 4 de febrer del 2020 i com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem com sempre amb els titulars de les notícies de Sant Just amb Limanol López.
Després farem el repàs a les portades de la premsa i tancarem la primera part del programa
amb la predicció meteorològica d'en Carles Rius, les efemèrides i els dies internacionals.
A segona hora entrevistarem a Pau Ardèvol, el Sant Justenc, director i encarregat i representant del Sant Just Fiber,
aquest audiovisual d'entreteniment fet aquí a Sant Just.
A continuació tindrem la secció quinzenal d'ecologia, natura i medi ambient,
conduïda pel Sant Justenc, arbre, agulló, defensor i amana fèrrim de la natura i els ecosistemes de la terra.
A última hora passarem un capítol de Sant Justenques, aquestes entrevistes a dones significatives de Sant Just conduïdes pel Sergi Pont.
Acabarem el programa amb la nostra veterinària, la Sònia Moreno, del Centre Veterinari d'Esvern,
per parlar de curiositats sobre mascotes, gossos, gats, una secció per parlar dels nostres peluts.
Tot això serà de seguida. Ara un tema musical i comencem.
Comencem, no marxeu. El tema és de xarango i jarabe de palo. Es diu Mil ocells.
I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça.
I un pam, dos pams, tres pams d'anars.
I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça.
Dins meu, freda com la neu, et penso i se'm glaça la son.
A mi perdura com un glaçó que mai es fon.
Et respiro molt, molt fort.
Ara no crec en la sort.
Visca en un somni, res i senzill, però la por sol viure sempre dins de mi.
Els teus ulls, de colors de tardor, ara em diuen que no, que no estic sol.
Que el vell mussol ja pot arrencar el vol.
Ets tan dolça, tan bonica.
Mai xupro entre els teus pits de nit, a les estrelles i d'amagat.
I pujaré per allà en ser-me de cap.
I un pam, dos pams, tres pams d'anars.
I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça.
I un pam, dos pams, tres pams d'anars.
I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça.
Erem tan bons amics i jo m'abraçaré un arbre.
perquè ara mateix no sé on caure i tu agafes i te'n vas.
I jo em quedo amb un pam, dos pams, tres pams d'anars.
La mentida i la farsa, l'he fugit en comparsa.
I ara ja no sé on dar-la pastit els colors d'una garlanda.
perquè al cap de bany la vida és un ball.
I un pam, dos pams, tres pams d'anars.
I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça.
I un pam, dos pams, tres pams d'anars.
I digue'm si tu te'n vas, la vida balla descalça.
Balla descalça.
Balla descalça.
Balla descalça.
Balla descalça.
Balla descalça.
Balla descalça.
Just a la fusta.
Ara són les 10 i 11 minuts.
Comencem aquesta primera hora informativa de la mà de l'Imanol
per repassar els titulars.
En Justens, hola, Imanol, bon dia.
Bon dia, Núria, com vas?
Bon dia.
Bé, bastant bé, la veritat.
Contenta perquè, bé, el Carles ens va avisar que faria una mica més de fred avui
i sí que ha fet més de fred, però encara s'està força bé.
La temperatura, el dia assolellat, la veritat és que força bé.
Ui, però encara no ha arribat el pitjor, diguéssim.
Això arriba a partir del migdia, és quan crec que ens hem de començar a preparar
per aquest canvi.
Tot i així, que no...
Em va dir que no condeixi el pànic.
No ho sé bé bé com es diu, condeixi en català.
Com sigui, és igual.
Sí.
Que farà un temps normal, vaja, per febrer, que ningú s'espanti.
Clar, clar, clar.
Passem a aquests títols de Sant Justens, si et sembla,
perquè avui entraran en funcionament els nous serveis que ofereix el PIAT,
el Punt d'Informació i Atenció a les Dones,
amb més hores d'atenció individualitzada i sessions grupals de caràcter setmanal.
En aquest sentit, cal recordar que el servei és gratuït
i ofereix atenció psicològica especialitzada a qualsevol dona major de 18 anys
que, per la seva situació vital, necessiti assessorament i acompanyament en qualsevol àmbit,
des de la seva situació laboral fins a aspectes de discriminació o violència de gènere.
Per a fer-ne ús, només cal demanar cita previa a través del web sanjus.cat,
a l'apartat d'oficina d'atenció ciutadana o bé utilitzant el servei de chatbot,
que ofereix la possibilitat de fer consultes a partir de l'aplicació Facebook Messenger.
Més enllà, doncs, de treballar l'atenció individualitzada,
es vol reforçar la sensibilització i la formació de grups d'ajuda mútua.
Per aquesta raó, cada dimarts a la tarda s'organitzaran sessions de treball en grup
dinamitzades per a una persona professional que conduirà les trobades.
Aquest serà un espai d'ajuda mútua per a dones víctimes de violència de gènere,
mitjançant el qual puguin compartir les seves experiències i apoderar-se.
Per últim, en l'apartat de la formació i la sensibilització,
es volen oferir xerrades i activitats per a centres educatius, entitats i col·lectius locals.
Això està impulsat des de l'Ajuntament, no, Immanuel?
Des de l'Ajuntament, sí, sí.
Molt bé, i comença a posar-se en funcionament avui mateix?
Avui mateix, perquè, diguéssim, es posava en funcionament a partir d'aquest febrer,
però com que és dimarts i aquestes sessions grupals es fan dimarts,
diguéssim, que es posa oficialment avui en marxa,
perquè avui serà el primer dia que es donen a terme aquestes reunions, diguéssim.
Per això, avui és el dia oficial, diguéssim, marcat al calendari,
que comença aquesta ampliació del servei del PIAT,
un PIAT que ja funcionava,
però pel que s'havia de demanar hora prèvia,
era una mica més ferragós, en aquest sentit,
s'intenta dotar d'aquesta continuïtat
i d'aquesta sensació grupal
que hi hagi un grup on es puguin adreir les dones en aquest sentit
per tractar l'experiència,
per apoderar-se precisament
i per compartir les seves experiències.
Al canvi, a la fi, és important.
Molt bé, doncs, Imanol, seguim amb els titulars.
Més titulars, perquè la població de Sant Just segueix creixent en nombre
per cinquè any consecutiu,
amb un increment respecte a l'any anterior
de l'1,8%,
que situa la xifra total de població en 17.805 habitants.
Són dades de l'Institut Nacional d'Estatística
corresponents a l'inici d'aquest any 2020
i que recullen aspectes demogràfics i econòmics del municipi.
En aquest sentit, entre les persones empadonades,
un 52% són dones
i el 48% són homes.
A l'hora, el 10,9% són persones estrangeres.
La mitjana d'edat al municipi està per sota
de la que presenta la província de Barcelona,
41 anys a Sant Just i 42,4 a la província.
La taxa de natalitat també presenta
una mitjana superior a la de la província de Barcelona.
L'1 de gener de 2020,
l'atura a Sant Just se situava en 471 persones,
un 4,2% de la població en edat activa
i hi havia 2.093 empreses registrades,
el 61,2% de les quals eren del sector serveis.
Déu-n'hi-do, més de la meitat del sector dels serveis.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Sí, aquest percentatge també important
que hi ha més dones que homes a Sant Just.
No sé si...
Per a mi em va semblar una de la curiós al cap i a la fi.
No té més...
Has dit més homes...
Més dones que homes.
Més dones que homes, sí.
Sí, hi ha un petit percentatge més en realitat,
és aquest 52,48.
Però vaja, de la curiós al cap i a la fi,
però sorprèn que hi hagi més dones que homes.
s'hauria d'estudiar també...
És que no he fet cap mena d'estudi més enllà de Sant Just,
diguéssim, però a nivell metropolità,
en quines xifres estem.
Ni idea.
Però m'has semblat curiós,
si més no, aquesta dada.
Ja has dit que la natalitat és superior
a la mitjana de la província.
De la província.
Ostres, i sabem?
Tenim la xifra de la mitjana o no?
La mitjana és que es calcula
amb punts percentuals d'aquests.
una mica estranys, però és un 9,4% percentual
de la població aquí a Sant Just.
La de la província no me'n recordo.
Però vaja, això, la Sant Just està en aquest 9,4%,
que és superior a la de la província de Barcelona.
És a dir, tenim més natalitat
i població menys vella que la província.
I en canvi ens queixem
que som un municipi envellit.
segons les dades no.
Segons la realitat del municipi
és qüestionable.
La gent jove de Sant Just on està, home?
Que surtin de sota les pedres.
Vinga, seguim amb els titulars.
Ens en falta un, Imanol.
Últim titular perquè per primera vegada
s'han registrat accidents
amb persones ferides a Sant Just
amb un patinet elèctric implicat.
Concretament dues persones
han resultat ferides
per aquest tipus de vehicle
durant el mes de gener al municipi.
En total, en aquest principi d'any
s'han notificat 8 accidents a Sant Just
5 amb persones ferides
i 2 han implicat a motos
1 a una bicicleta
i per últim els dos esmentats
on s'hi ha vist implicat
el patinet elèctric.
Sempre més homes que dones ferides.
En un altre aspecte
destaquen els efectes
per accidents amb motocicleta
ja que és el vehicle
que reuneix més sinistralitat al municipi.
Tots segons les dades
de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Déu-n'hi-do.
Encara no havíem tingut cap accident.
És veritat, amb patinets elèctrics?
Bé, això de cap accident
no és concret en realitat
és accident amb persones ferides.
Amb víctimes, d'acord.
No són víctimes tampoc.
Però amb persones ferides.
Són els primers accidents
que es registra
on hi ha un patinet implicat
i on una persona
ha resultat ferida.
El que no s'especifica
en aquest tipus de dades
és si la persona ferida
era el conductor o conductora
o un viarant, en aquest cas,
que estava al carrer.
Tot i així,
aquestes dues primeres notificacions
de persones ferides
per un patinet elèctric
al municipi.
Déu-n'hi-do.
Molt bé, doncs, Imanol,
et sembla si tornem d'aquí uns minuts
per llegir les portades?
Perfecte, fins ara mateix.
Molt bé, fins ara.
Tornem ara mateix
amb un tema musical.
Posem una de Luis Fonsi.
Diu,
no me doi por vencido.
Me quedo callado
Soy como un niño dormido
que puede despertarse
con apenas solo un ruido
cuando menos te lo esperas
cuando menos lo imagino
sé que un día no me aguanto
y voy y te miro
y te lo digo a los gritos
y te ríes y me tomas
por un loco atrevido
pues no sabes cuánto tiempo
en mis sueños has vivido
ni sospechas
ni sospechas
cuando te nombré
yo
yo no me doy
por vencido
yo quiero un mundo contigo
juro que vale la pena
esperar y esperar
y esperar un suspiro
una señal del destino
no me canso
no me rindo
no me doy por vencido
tengo una flor de bolsillo
marchita de buscar
una mujer que me quiera
y reciba su perfume
hasta traer la primavera
y me enseña
lo que no aprendí
de la vida
quiero y llamas cada día
porque estoy tan solo
un paso de ganarme la alegría
porque el corazón levanta
una tormenta enfurecida
desde aquel momento
en que te vi
yo no me doy por vencido
yo quiero un mundo contigo
juro que vale la pena
esperar y esperar
y esperar un suspiro
una señal del destino
no me canso
no me rindo
no me doy por vencido
este silencio
escondré demasiadas palabras
no me detengarás
no me detengo
pase lo que pase
seguiré
no me doy por vencido
yo no me doy por vencido
yo quiero un mundo contigo
juro que vale la pena
esperar y esperar
y esperar un suspiro
una señal del destino
una señal del destino
no me canso
no me rindo
no me rindo
no me doy por vencido
no me doy por vencido
no me doy por vencido
no me doy por vencido
oh, oh, oh, oh, oh
juro que vale la pena
esperar y esperar
y esperar
y esperar un suspiro
una señal del destino
no me canso
no me rindo
no me doy por vencido
el just a la fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
és una cosa molt dura
la pujada de l'Iva
el home està marxant pel costat de feina
i veus que són gent més o menys preterada
l'única solució jo veig
que ha de ser alguna cosa revulsiva
com el que va passar a Islàndia
cal posar el quimisme on n'hi ha
el Jutent està al costat d'ells
perquè hem de trobar alguna solució
que sigui, que sigui, que estigui davant
el principal són els interessos de Sant Just
sempre s'ha de costar algú
que té alguna pregunta
o que té alguna resposta
perquè n'hi ha d'esperança, no?
si es fa bé
just a la fusta
vivim Sant Just en directe
cada matí
de 10 a 1
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el Chill Out
l'Smooth Jazz
el Funk
el Sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
Smooth Jazz Club
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
la plaça Mireia
és un programa per parlar de tot
amb humor
caballero
caballero
caballero
una de ràdio
una de què?
una de ràdio
de veritat
de veritat
que
jo no puc
així jo no puc treballar
algú parque
que està debat
no
no
no
som una bona colla
i tant
pessigolla
pessigolla
ui ui
es posa molt calent tot
de dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio Desver
un lloc de tots
i per tots
efectivament
t'encuentres mal
o algo
socorro
cinema sense límits
cinema sense fronteres
cinema sense mesures
en definitiva
cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
la informació més propera
al Just a la Fusta
Bé, ara falten 5 minuts
per dos quarts d'onze del matí
i comencem amb les portades
de la premsa
concretament
les portades dels diaris
en castellà
ara tenim endavant
el país
comencem doncs
diu aquí
el rei davant del congrés
una cita que diu
que a Espanya
no pot ser
d'uns
contra els altres
Felip Sisè
apel·la
als partits
a recobrar
la confiança
dels ciutadans
a les institucions
i arribar
als acords
també parlen
d'explosió
d'orgull llatí
a l'inici
de les primàries
als Estats Units
Jennifer López
i Shakira
protagonitzen
l'espectacle
de l'any
a la Super Bowl
també parlen
que a Xina
pateix
el desplomament
més gran
de les seves bolses
en 5 anys
per al coronavirus
Pequín
acusa
els Estats Units
d'alentar
la por
entre senyals
de fre a l'economia
també
més notícies
mor als 90 anys
George Steiner
mestre de la literatura
comparada
i també
notícia
que un avió
amb danys
en una roda
a terra d'emergència
a Madrid
l'aparell
d'Air Canadà
va sobrevolar
la zona
durant 5 hores
un dron
va obligar
a tancar
més d'una hora
el tràfic
a Barajas
més
destacats
del diari
El País
parlen d'economia
que Europa
es proposa
crear la seva
pròpia
xarxa
el seu propi
núvol
de dades
també parlen
de Síria
en què Turquia
i el règim
d'Assad
s'enfronten
a la batalla
de
Ildip
més notícies
bé
la imatge
de portada
és aquesta
en la que es veu
Pedro Sánchez
Carmen Calvo
Pablo Iglesias
Nadia Calviño
Teresa Rivera
i Aranxa González
Laiam
aquí
al Congrés
dels Diputats
ahir aplaudint
el discurs del rei
anem ara
a veure
què és el que ens diu
el Mundo
la portada
d'aquest diari
obre també
amb una imatge
on es veu
doncs bé
com el rei
està fent
el discurs
i també
doncs bé
part de la banqueta
on hi ha
els diputats
el peu de foto
diu que els ministres
de Podemos
aplaudeixen
els seus diputats
no
el titular
diu que el rei
demana
lleialtat
mentre els socis
de Sánchez
l'insulten
Felip VI
reivindica
la fortalesa
de les institucions
i reclama
concòrdia
i generositat
el cridament
a una Espanya
de tots
i per tots
conclou
amb una
ovació
de 4 minuts
diu aquí
que Esquerra
Bildu
i BNG
són claus
per sostenir
el govern
plantant el rei
i l'anomenen
franquista
també
més notícies
diu aquí
la sessió
del MIR
a Catalunya
provoca
les crítiques
dels metges
diu
preocupació
entre els metges
i estudiants
de medicina
per el possible
traspàs
a Catalunya
de les competències
del MIR
tal com
es reflexa
en l'acord d'investidura
del PSOE
i Unides Podemos
adverteixen
que aquest compromís
tindrà conseqüències
molt negatives
per la qualitat
d'un dels millors
sistemes de formació
de metges
especialistes
de la Unió Europea
més notícies
parlen
que el jutge
assenyala
diferents
delictes
del BBVA
al contractar
a Villarejo
perquè espiés
i per acabar
diu Vox
rebutge
l'alternativa
del govern
de Díez Ayuso
al pin parental
molt bé
ara seguim
amb les portades
dels diaris
en català
per això
tornem a tenir
de nou
l'Imanol
hola l'Imanol
bon dia
nou Núria
bon dia
aquest repàs
de les portades
en català
comença amb l'Ara
com sempre
que titula
que hi ha més pressió
judicial
a les portes
de la reunió
Torre Sánchez
diu que el Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
obre una nova causa
al president català
per la pancarta
de suport
als presos
i exiliats
i que el Tribunal Suprem
demana al Regne Unit
que mantingui
l'ordre
contra Punçatí
alhora
també es destaca
en la portada
de l'Ara
que els sobiranistes
planten el rei
diu que 49 diputats
i senadors
no van a les cors
la fotografia destacada
en portada
en aquest cas
és per Shakira
i Jennifer López
aquest espectacle
de l'intermig
vaja
com es diu
el temps mig
de la Super Bowl
la mitja part
que titula l'Ara
Super Bowl
amb superxou llatí
diu que les cantants
Shakira i Jennifer López
van arrasant
la seva actuació
conjunta
a la mitja part
de la Super Bowl
també obre l'Ara
amb una entrevista
a Marta Pascal
senadora del PDCAT
extreu la cita
molta gent
dins del PDCAT
té por
de discrepar
de Puigdemont
per últim
l'Ara també
destaca
en portada
la derrota
del govern
al Parlament
que tomba
la llei
aragonès
i per últim
el nou
d'altabaix
per a la fàbrica
Nissan
de la zona
franca
molt bé
notícia econòmica
passem ara per això
al diari
La Vanguardia
el diari
La Vanguardia
cobra amb la notícia
d'aquest avió
que no podia aterrar
ahir a Barajas
o que va haver de fet
un aterratge
d'emergència
diu
tensió
al cel de Madrid
diu que un avió
aviat d'Air Canadà
aterrat d'emergència
després de més
de 4 hores d'espera
diu que l'avió
d'Air Canadà
va aterrar finalment
sense problemes
a l'aeroport
de Barajas
després de més
de 4 hores volant
al voltant
de la capital
també destaca
en portada
La Vanguardia
que el rei
crida el diàleg
i el pacte
com a objectius
de la legislatura
diu que els membres
de la coalició
aplaudeixen
el monarca
i els independentistes
s'absenten
també Johnson
obre la negociació
amb la Unió Europea
carregant durament
diu que el primer
ministre britànic
rebuig adoptar
les normes
comunitàries
també símptomes
de xenofòbia
contra la comunitat
xinesa
pel coronavirus
i que el Tech City
estudia ampliar
la seu de Correós
i per últim
aquest petit destacat
que diu
eufòria hispana
de Shakira
i Jennifer López
a la Super Bowl
Sí, sí, Déu-n'hi-do
es veu que van tenir
un gran inici
un triomf
bastant brutal
molt bé
seguim ara
amb la portada
del periòdico
el periòdico
que titula
que el rei
alerta
contra la conflagració
política
diu que Espanya
no pot ser
d'uns contra d'altres
sinó de tothom
i per a tothom
també que els ministres
de Podem
aplaudeixen
Felip Sisè
i els independentistes
el planten
i per últim
en un petit destacat
diu que
aquesta notícia
que és Junts per Catalunya
exigeix mediació
en la taula de diàleg
la fotografia destacada
en portada
en aquest cas
és pels premis
que atorga
el periòdico
l'empresaria català
diu el periòdico
guardona
l'empresa catalana
diu que el diari
premia
grup Casa Maller
Ecultra
Laboratori
Etxe Barna
Lucta
Anaconda
Biomet
i Blanca Surigué
per últim
també el periòdico
titula
que Catalunya
lidera
un nou rècord turístic
d'Espanya
i titula
també amb aquest foc creuat
en el judici
del crim
de la Guàrdia Urbana
Molt bé
doncs
amb aquestes notícies
acabem les portades
hi ha alguna notícia
Emanuel
d'última hora
al Nació Digital?
D'última hora
al Nació Digital
que titula
l'atur puja
en 5.558 persones
a Catalunya
al gener
també que la defensa
de Trapero
renuncia
als testimonis
de Junqueras
Forn
Sánchez
i Mas
l'epidèmia
del coronavirus
avança
sense aturador
i el nombre
de morts
s'eleva
a 426
i per últim
que Trànsit
farà servir
el teu mòbil
per conèixer
dades de circulació
Com?
Com?
En sèrio?
Ostres!
Això és una mica
ja
que fa servir
el mòbil
o sigui
que pot entrar
el mòbil
per mirar
per exemple
quina velocitat
has anat
jo què sé
de la feina a casa?
Sí
Bé
però de fet
és una
una eina
anem a dir-ho així
que ja van anunciar
que farien servir
en diferents dates
assenyalades
de l'any
on es registrarien
aquestes dades
de circulació
dels mòbils
perquè a la fi
si no es vol estar controlat
el més fàcil
és deixar el mòbil
a casa
apagar-lo
i
sí
també
fins a una altra estona
diguéssim
però
però sí que
bé
això
diguéssim
que jo
bé
clar
és que això és molt personal
però
jo crec que
els únics dies
de l'any
que et notifiquen
que et controlaran
diguéssim
si no
igualment
recordem que
Google
pots resseguir
si pots consultar
tu mateix
quin recorregut
has fet
durant el dia
durant la setmana
al mes
inclús
podríem parlar
d'un registre
històric
és a dir que
tampoc és una
cosa que crec
que sorprengui ningú
aquestes dades
estan a internet
al cap i a la fi
perquè tu consultes
per internet
així que
accedir-hi
segurament hi pot accedir
molta més gent
de què ens pensem
així que
bàsicament
el que està
avisa en trànsit
és que ho farà servir
no sé
fins a quin punt
no s'està registrant
ja cada dia
molt bé
i Manol
doncs deixem aquí
la primera hora
informativa
i tu et quedes
ja a les hores
en punt
amb els butlletins
i també
amb l'informatiu
migdia
perfecte
molt bé
adeu
adeu
passen quatre minuts
de dos quarts
d'onze del matí
posem un tema musical
i tornem
amb les efemèrides
i també
amb els dies internacionals
avui
quatre de febrer

d'onze del matí
d'onze del matí
d'onze del matí
d'onze del matí
d'onze del matí
d'onze del matí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
piercing.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, ha arribat el moment de fer les efemèrides d'avui, 4 de febrer,
i també de parlar dels dies internacionals.
Bé, doncs avui tenim un dia important.
Avui és el Dia Mundial contra el Càncer,
a celebrar cada 4 de febrer.
I qui organitza, qui el proclama,
és l'Organització Mundial de la Salut, l'OMS.
També la Unió Internacional contra el Càncer, la UICC,
i també el Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer.
Aquest objectiu és el d'augmentar la conscienciació
i mobilitzar a la societat per avançar en la prevenció
i el control d'aquesta malaltia.
Què és el càncer?
Doncs molt ràpidament tots hem escoltat parlar d'aquesta malaltia
i la majoria de nosaltres coneixem directament, segurament,
a persones amb aquesta malaltia,
que realment causa tant temor.
Però sabem què és realment?
Doncs és una malaltia que fa que un grup de cèl·lules de l'organisme
creixin de manera anòmala i incontrolada,
donant lloc a un bútu o massa.
Això passa en tots els càncers,
excepte amb la leucemia, que és el càncer de la sang.
Si no es tracta, el tumor sol invadir el teixit circundant
i pot provocar metàstasi en punts distants de l'organisme,
disseminant-se a altres òrgans i teixits.
Anem a parlar una mica de les xifres.
Aproximadament s'estima que un de cada dos homes
i una de cada tres dones
tindrà càncer en algun moment de la seva vida.
Cada any es diagnostiquen en el món
més de 14 milions de casos nous
i la malaltia provoca 9,6 milions de morts a l'any.
Amb aquestes xifres és molt probable
que nosaltres mateixos o algú de la nostra família
tingui càncer en algun moment de la seva vida.
Per això es tracta d'una qüestió que ens afecta a tots i totes.
Factors de risc.
Hi ha certs factors de risc no modificables,
com per exemple l'audat o la genètica.
Però en canvi hi ha que sí que podem controlar.
Per exemple, el consum de l'alcohol, el tabac i les drogues.
També de l'alimentació i la dieta.
L'activitat i l'exercici físic.
Les radiacions o exposició a substàncies cancerígenes
i, per exemple, determinades infeccions.
Si parlem dels símptomes,
hem de dir que hi ha molts tipus de càncer
i els símptomes varien en funció de la persona a un altre.
Però sí que hi ha símptomes que són molt significatius,
els que s'han de prestar atenció,
tot i que la presència en si d'un o d'altres
varien en funció del càncer que patim.
Sempre, davant el dubte,
s'ha de consultar, sobretot el metge.
No és gens recomanable començar a consultar per internet.
Això sí, si noteu alguns símptomes,
com, per exemple, fatiga, cansants i falta d'aire o tos,
sangrats o hemorràgies imprevistes,
dolor, pèrdua de perra pentina o falta de petit,
també,
bols,
bultos o masses estranyes en qualsevol part del cos,
o, per exemple, complicacions a l'empassar al fer pipí
o a l'hora de realitzar qualsevol altra necessitat fisiològica.
Doncs bé, això s'ha de tenir en compte.
S'ha d'acudir al metge per posar-li de manifest
i que ell faci les proves necessàries.
Tractament curatiu i pal·liatiu.
La detecció temprana adquireix amb el càncer
una importància fonamental,
de forma que hi ha determinades proves diagnòstiques
que garanteixen agafar l'enfermetat en un estadi
molt abans que es reenvolupi
amb la conseqüent probabilitat de curació.
I és el cas dels exàmens de càncer,
per exemple, colorrectal,
de pulmó, de mama i també cervical.
En funció dels tipus de càncer
i en l'estadi en què se'l trobi,
l'estat de salut del pacient
permetrà fer servir unes tècniques
o unes altres
i seguir uns tractaments o uns altres.
Per exemple, tenim la cirurgia,
la radioteràpia, la quimioteràpia,
la immunoteràpia,
de la hormonoteràpia i la teràpia gènica.
Bé, el tema de la campanya
des del 2019 fins al 2021
diu aquí que és
jo soy i voy a
fent una crida
a qualsevol persona
a actuar contra el càncer.
Qualsevol acció individual
pot suposar un canvi a nivell global
i això és el que es vol reflexar.
En el Dia Mundial del Càncer
diu aquí qui és, qui ets tu
i què faràs?
Doncs bé,
hi ha algunes pel·lícules també
que tracten sobre aquest tema
i és que la gran pantalla
sempre ha estat compromesa
amb la temàtica del càncer
i existeixen molts títols
que es poden visualitzar
per informar o apropar al públic
en aquesta malaltia.
Però, per exemple,
alguns títols.
L'any 96
va sortir la pel·lícula
Phenomenon,
pel·lícula estadunidenca.
El 98
va sortir
Queda te a Milado,
també pel·lícula estadunidenca.
El 2001
Noviembre Dulce.
El 2003
Mi vida sin mi,
una pel·lícula espanyola.
El 2007
va sortir
Ahora o Nunca.
El 2008
va sortir
Camino.
El 2015
va sortir
Truman
i el 2018
va sortir
El viaje de sus vidas.
Molt bé,
ja hem parlat
del Dia Mundial
contra el Càncer
avui
a Celebre,
4 de febrer.
Molt bé,
també,
abans de passar
a les efemèrides,
comentar-vos
que també és el Dia Internacional
d'Internet,
segur,
és a dir,
aposten
per fer un dia
en què
es potenciï
la seguretat
de navegar
per internet
i també
el Dia
de l'Orgull
Zombi.
En comemoració
precisament avui
del 4 de febrer
del naixement
del cineasta
George Andrew Romero,
el director
de la primera pel·lícula
que es considera
sobre zombis.
La pel·lícula es diu
La noche
de los muertos
vivientes.
Doncs molt bé,
ara sí,
passem ja
per fi
a les efemèrides,
que, per exemple,
ens situen
l'any 38,
1938,
es va estrenar
la pel·lícula animada
Blancaneus
i els set nans
amb un gran èxit
de taquilla,
guanyant
més diners
que qualsevol
altra pel·lícula
fins a aquell moment,
fins al 1938.
També,
ara ens
parlem,
per exemple,
de
efemèrides
que van passar
aquí a Espanya.
l'any 1913,
atenció a Barcelona,
acaben els treballs
promoguts
per l'Institut
dels Estudis Catalans
amb l'objectiu
de normalitzar
ortogràficament
el català.
També tenim
altres
efemèrides
que van passar
tal dia com avui
a Espanya.
Per exemple,
l'any 81,
a la Casa de Juntes
de Guernica,
una vintena
de membres
d'erribat a Suna
van escridar-se
el discurs
del rei
Joan Carles I.
També,
el 1985,
Espanya va firmar
la Convenció
de la ONU
contra la Tortura.
L'any 91,
es van posar
a la venda
o just un 4 de febrer
les localitats
per als Jocs Olímpics
d'estiu
a Barcelona
l'any 92.
Les més
sol·licitades
eren
per la cerimònia
d'inauguració,
com no?
També,
més
efemèrides,
però ara ja parlem
d'efemèrides
que van passar
en
nivell més internacional.
El 1924,
a la Índia,
el govern britànic
allibera
el líder nacionalista
Mahatma Gandhi.
També tenim
que el 39,
als Estats Units,
estrena la pel·lícula
Una nit
a l'òpera
dels germans
Marc.
També,
més efemèrides,
per exemple,
el 71,
que al Regne Unit,
la companyia
automobilística
Rolls-Royce
va fer públic
el seu expedient
de posar fi
a la seva empresa
perquè va entrar
en un estat
realment
de quiebre
davant
dels tribunals.
El 1984,
un 4 de febrer,
què va passar
a Califòrnia?
Una dona estèril
va donar llum
després d'una implantació
d'un òbul
fertilitzat
en una altra dona.
També,
més notícies,
per exemple,
tenim que
l'any 98,
un combinat
de tres fàrmacs
fet servir
en adults
amb resultats
satisfactoris
al control
del virus
de la sida.
Es prova
amb èxit
també
amb nens.
El 2004
entra en línia
la xarxa social
Facebook.
Facebook.
Anem a parlar,
això sí,
ara,
també dels naixements,
persones que avui
fan anys.
Doncs,
per exemple,
tenim l'escriptor
Fèlix Grande,
va néixer el 1937.
El 42
va néixer
Ovidi Montlló,
cantautor
i actor.
El 48
va néixer
Marisol,
cantant
i actriu,
també,
més coneguda
com a Pepa Flores.
També
és l'aniversari
del
del jugador
de bàsquet,
Juan Manuel López
i Turriaga.
Va néixer
l'any 59
un 4
de febrer.
A la resta
del món
tenim
que també
hi ha persones
que fan anys,
persones famoses.
Per exemple,
tenim
la Gabrielle Anwar,
actriu britànica,
va néixer
el 1970.
També
Nairo Quintana,
ciclista colombià,
va néixer
l'any 90
o el 94
també
un ciclista
colombià
anomenat
Miguel Ángel
López.
Persones
que en canvi
ens van deixar
tal dia
com avui,
doncs bé,
tenim
Cristóbal Martínez
Bordiu,
metge,
va morir
el 1998
o el
pintor
Luis Menéndez
Pidal,
va morir
el 1932.
També tenim
que,
per exemple,
el 2006
ens va deixar
Betty Friedman,
feminista
i escriptora
estadunidenca,
l'Helena Nyman,
actriu sueca,
ens va deixar
el 2011.
El 83,
el 1983,
va morir
Karen Carpenter,
cantant
estadunidenca
del
duo
de
The Carpenters.
Molt bé,
aquestes són
les efemèrides,
ara,
en breus,
passarem
a saber la predicció
del temps
amb en Carles Rius.
Fins ara!
Fins ara!
I got the keys
to the universe
so stay
with me
Cause I got
the keys,
baby
Don't wanna wake up
one day
wishing that we'd
come on
I wanna live fast
and never look back
It's what we're here for
Don't wanna wake up
one day
wondering
when it'll go
Cause we'll be home
before we know
I wanna hear you
sing it
Mama,
don't stress your mind
We coming home tonight
Hey ma,
we're gonna be alright
Dry those eyes
We'll be back
in the morning
when the sun
starts to rise
So mama,
don't stress your mind
So mama,
don't stress your mind
We coming home tonight
We coming home tonight
We coming home tonight
What should we run to?
We got a ticket
that takes us
wherever we like
We got our problems
But just for a minute
let's push all our troubles aside
Alright
Cause we got the G's
to the universe
inside
Our minds
Yeah,
we got the G's
We got the G's
baby
Don't wanna wake up
one day
pushing that
beat down
I wanna live fast
and never look back
It's what we're here for
Don't wanna wake up
one day
wondering
where did it all go
Cause we'll be home
before we know
I wanna hear you sing it
Hey mama,
don't stress your mind
We coming home tonight
Hey ma,
we're gonna be alright
Dry those eyes
We'll be back
in the morning
when the sun
starts to rise
So mama,
don't stress your mind
So mama,
don't stress your mind
Don't stress your mind
Hey mama,
don't stress your mind
We coming home tonight
Hey mama,
we're gonna be alright
Dry those eyes
We'll be back
in the morning
when the sun
starts to rise
So mama,
don't stress your mind
So mama,
don't stress your mind
Hey
Mama,
mama,
mama
Yeah
We coming home tonight
Mama,
mama,
mama
Yeah
We coming home tonight
La plaça Mireia
és un programa
per parlar de tot
amb humor
Caballero
Una de ràdio
Una de què?
Una de ràdio
De veritat
De veritat
De veritat
que
jo no puc
Així jo no puc treballar
Algú parque
està davant
No, no, no, no, no, no
Som una bona colla
I tant,
passigolla
La colla passigolla
Ui, ui, ui
Es posa molt calent tot
De dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio d'Esvert
Un lloc de tots
i per tots
Efectivament
T'encoentres mal o alguna cosa?
Socorro!
Som-hi, doncs, amb la predicció del temps
Som-hi, doncs, amb el Carles
Hola, bon dia, Carles
Molt bon dia, què tal, com estem?
Bé, molt bé
Tenim avui el dia
a partir del migdia
una mica més fluix, no?
Aviam, avui el que tenim
és una situació de vent
que tampoc no havíem contemplat
Sí que hi havia un avís
que als dos extrems del país
bufaria vent del nord
però tan intens
a la zona centre
O sigui, quan bufa vent del nord
nord-oest
normalment
tot el que és la zona
del litoral central
no ens arriba massa fort
d'aquest vent
Però Déu-n'hi-do
com està bufant aquest nord-oest
que ha arribat un cop màxim
de, ja us ho diré, eh
però és que és fort
64,4 km per hora
Està bufant amb molta intensitat
Això ha estat cap a
dos quarts de deu del matí
A la matinada
n'havíem tingut una
de 50 km per hora
i ara està bufant
amb una mitjana
d'uns 20 km per hora
O sigui que Déu-n'hi-do
el vent que bufa avui
Què provoca el vent
a diferència d'altres dies?
Doncs que la temperatura
tiri avall
Ahir a aquesta hora
més o menys
estàvem al voltant
dels 17 graus
Avui només en tenim 15
però clar
amb aquesta situació de vent
la sensació de fred
es fa més marcada
i si ahir en teníem 17
i a més els teníem
en plenitud
avui en tenim només 11
o sigui
hi ha una baixada
important de les temperatures
Tot i així
tenim l'esperança
i creiem
que cap al migdia
aquest vent afluixarà
o sigui cap al migdia
perdrà pistola d'aquest vent
i això permetrà
que la temperatura
avui es pugui
tornar a enfilar
una miqueta més
no arribarem
al rècord
una dada
a l'Observatori Fabra
es recullen dades
des de fa 115 anys
ahir es va arribar
a 22,4
que és la màxima
més alta
en un mes de febrer
des que es recullen dades
a l'Observatori Fabra
que és un dels més antics
de Catalunya
a Sant Jús
vam arribar
als 23 graus
és una autèntica
animalada
o sigui que probablement
Sant Jús
també en 100 anys
mai en un mes de febrer
perquè estem molt a prop
de l'Observatori Fabra
no tenim tantes dades recollides
perquè no teníem
observatori
però és bastant probable
que aquesta màxima
tan espectacular
que vam viure ahir
sigui la màxima
més alta
dels últims 100 anys
a Sant Jús
és una temperatura
de 23,2 graus
és que déu-n'hi-do
sí, sí, no
realment són temperatures
molt altes
i el que provocarà això
és que com que venim
de molt amunt
la sensació de fred
tornarà
perquè l'hivern
ha de tornar
tard o d'hora
i torna
entre avui i demà
aquesta tarda
ja les mínimes
baixaran força més
ja no ens quedarem
amb aquests 14
15 graus
sinó que baixarem
fins als 10
aproximadament
o sigui, és un valor
una miqueta més normalet
i la tendència
és que demà dimecres
la màxima
sigui al voltant
de 13 o 14
o sigui, que demà dimecres
la temperatura màxima
serà la mateixa
que la mínima
de dilluns
o de dimarts
o sigui, que demà
la temperatura
doncs baixa força
i també la nit
de dimecres
a dijous
serà la més freda
d'aquesta setmana
que podríem baixar
al voltant dels 6 o 7 graus
o sigui, que torna l'hivern
entre aquest vespre
sobretot
ara perquè hi ha la sensació
que el termòmetre pujarà
però aquest vespre
i demà sobretot
tindrem un altre cop
l'hivern amb nosaltres
un hivern
doncs que tampoc
no hi ha previsió
que hi hagi d'haver
masses canvis
ni tampoc precipitacions
només hi ha un dia
que ens fa ballar
que ahir ho comentàvem
però els mapes
no s'acaben de posar
massa d'acord
que és entre dijous
i divendres
que podria caure una gota
però segueixen
uns mapes molt variables
van passant diferents fronts
estan dins d'una zona
anticiclònica
no són massa importants
no són massa potents
ara tenim una pressió atmosfèrica
que ha baixat fins als 1020
ahir teníem 1027
es retira una mica l'anticicló
i aquests fronts que arriben
arriben molt desgastats
l'únic que ens aporten
són una miqueta més de núvols
i realment molt poca cosa
així doncs
els propers dies
el que tindrem és sol
amb alguns núvolets
el vent que deien
que parava aquest migdia
tant dimecres com dijous
aquest sol
amb alguns núvols
poc importants
i potser divendres
sí que seria un dia
una miqueta més gris
el front de divendres
sí que ara sembla
però tampoc ho diuen
tots els mapes
però sembla que divendres
seria un dia més variable
amb més núvols
i les temperatures
continuarien sent una miqueta d'hivern
o sigui que estaríem al voltant
dels 12-13 graus
que també és un valor força normal
i pel que fa al cap de setmana
si el divendres
no el tenim clar
no el vegis al cap de setmana
però sembla
i tot indica
que el cap de setmana
seria variable
amb sol
però sobretot sol dissabte
diumenge
potser alguns núvols
més a la tarda
i les temperatures
al cap de setmana
podrien tornar a pujar
i no us ho perdeu
perquè hi ha alguns mapes
que parlen que la setmana vinent
podríem tornar
una repuntada de primavera
però això encara no
no ho especifica
massa bé els mapes
o sigui que de moment
quedem-nos
amb aquesta situació
de tornada a l'hivern
d'un hivern que ens havia abandonat
uns quants dies
doncs entre avui i demà torna
es queda amb nosaltres
fins al cap de setmana
però amb temps
ja et dic estable
potser l'únic dia
que serà una mica més així variable
podria ser divendres
però bàsicament
al cap de setmana
parlaríem de sol
i temperatures
que podrien pujar una miqueta
comparades amb demà
o dijous
molt bé
doncs Carles
gràcies per la predicció
no tenim moltes novetats
així com
darrerament teníem
més coses
sí
quan arriben frots
i ens parlen de precipitació
però aquí ara
si hem d'anar a buscar
frons
o un ambient
una mica més fred
ens hauríem d'anar
el dia 14 o 15
o sigui que falta moltíssim
i a temps encara
i tant
molt bé
doncs ens tornem a escoltar demà
Carles
perfecte
adeu
que vagi bé
ara falta just un minutet
per connectar amb Catalunya Ràdio
després l'Humanol farà el seu butlletí
i aquí
a continuació
tindrem entrevista
amb en Power Devil
el director
del projecte
Sánchez Fiber
com tots i totes
ja coneixeu
aquest projecte audiovisual
gravat aquí
en escenaris
i amb gent del poble
ahir vam presentar el seu projecte
perquè van quedar finalistes
als premis
VOC
versió original
en català
tot això
serà
després
de connectar amb Catalunya Ràdio
fins ara
Just a la fusta
el magasin del matí
Catalunya Ràdio
les notícies de les 11
Bon dia
us informa
Òscar Fernández
El president Carles Puigdemont
afirma que difícilment
hi haurà resultats
del diàleg amb l'Estat
sense una mediació internacional
Puigdemont ha comparegut
per videoconferència
davant de la comissió del 155
al Parlament de Catalunya
anem cap allà
Jordi Corbalan
bon dia
Bon dia Carles Puigdemont
recorda que Pedro Sánchez
era també a la cuina
del 155
i li demana
que digui
si ho hauria fet
d'una manera diferent
el president a l'exili
afirma que sense
una mediació internacional
difícilment
hi podrà haver resultats
del diàleg amb l'Estat
malgrat tot
admet que està disposat
a mirar-se diferent
el govern de coalició
entre el PSOE i Podem
en tot cas
deixa clar
que no cediran
a l'hora de defensar
el dret d'autodeterminació
senzillament no volem
senzillament
no ens hi poden obligar
aquesta seva pàtria
no ens interessa
per això
el futur el decidirem
i el lluitarem nosaltres
decidir i lluitar-lo
l'Estat ha perdut
totes i cadascuna
de les oportunitats
que ha tingut
i que li hem ofert
durant dècades
Puigdemont
que ha comparegut
des de la seu
del Parlament Europeu
a Brussel·les
ha acusat l'Estat espanyol
d'haver aplicat
un Brexit judicial
a Oriol Junqueras
es diu que estan disposats
a aprofitar
fins al final
del debat
sobre el seu suplicatori
perquè se sàpiga
a l'Eurocambra
el conflicte català
Jordi Corbalan
Catalunya Ràdio Parlament
Més notícies
amb Carlos Baraiba
El judici contra
l'àntica cúpula dels Mossos
avui testifica
a petició de la Fiscalia
el número 2
del tinent coronel
de la Guàrdia Civil
Daniel Baena
Tots dos han dirigit
el gruix de les investigacions
sobre el procés
enviada especial
a l'Audiència Nacional
Maria Núria Rebelle
Hola, bon dia
El testimoni ha assegurat
que Trapero
assessorava
el govern independentista
a nivell de seguretat
per portar Catalunya
cap a la independència
si bé ha afegit
que potser ho feia
de manera inconscient
Ara bé
ha fet la lectura
que el nomenar-lo major
se li blinda
se li blinda el càrrec
document enfocats
i l'agenda Moleskine
comissats a casa
de Josep Maria Jové
número 2 de Junqueras
Dos documents
que segons ha dit el testimoni
posen per escrit
el full de ruta
per assolir la independència
amb més o menys soroll
al carrer
segons les sessions
que fes l'Estat
Maria Núria Rebelle
Catalunya Ràdio
Audiència Nacional
Una trentena de persones
comencen a declarar avui
a les dependències
de la Guàrdia Civil de Tarragona
estan citats allà
pels talls de trànsit
a la Junquera
durant el mes de novembre passat
Tarragona Manel Sastre
Bon dia
fins dijous
han de passar per aquí
gent de diferents punts
del camp de Tarragona
i de l'Ebre
els que la Guàrdia Civil
els investiga
per suposats delictes
de desordres públics
danys
i contra la seguretat vial
ara mateix
hi ha una vintena
de persones concentrades
davant de la caserna
de la Guàrdia Civil
a Tarragona
donant suport
a les persones
que passen per aquí
a més
avui els han comunicat
que també els han obert
un expedient sancionador
per la nomenada
llei mordassa
Montseu Matell
és l'advocada
de juristes
per la república
i explica
que cap d'ells
està declarant
no estem declarant
perquè ja ha decretat
el secret de sumari
en el jutjat de Figueres
i per tant
no sabem
el contingut
de les acusacions
només sabem
que se'ls acusa
a desordres públics
sense més detall
La policia francesa
ha evacuat aquest matí
més de 400 persones
de l'últim campament
de migrants
que quedava a París
en compliment
de la promesa
del govern
de buidar diversos
assentaments insalubres
situats al nord
des de la capital
l'operació al costat
del canal de Saint-Denis
ha durat dues hores
la gent ha estat
traslladada
en autobusos
a gimnasos
i centres d'acollida
de la regió
de l'Île de France
on encara ahir
quedava lloc
segons sons oficials
la setmana passada
ja van fer fora
1.400 persones
d'un altre campament
veí
i les van allotjar
es quedaran a la zona evacuada
per evitar un reassentament
El Consell General d'Aran
importarà a les escoles
de la vall
un model educatiu finlandès
anomenat Kiva
que busca erradicar
el bullying dels centres
en el país nòrdic
s'aplica
més del 90%
dels col·legis
o instituts
amb un gran percentatge
d'èxit
l'objectiu del govern aranès
és reduir al màxim
les possibilitats
que hi pugui haver
un cas d'assetjament
tant físic com psicològic
Viella Álvaro Ordóñez
Hola, bon dia
l'èxit del Kivares
i deix a mostrar
a l'assetjador
que la seva actitud
i comportament
no és acceptat
correctament a la societat
aquí entren en joc
els testimonis
que serien els alumnes
que presencien l'assetjament
i en comptes d'acceptar
o mostrar indiferència
davant d'un cas de bullying
l'hauran de rebutjar
i donar suport a la víctima
s'oferiran formacions
pel professorat
els mesos de març i juny
i es començarà
a aplicar el curs vinent
Maite Ballo
directora de l'escola Garona
ho valora positivament
Nosaltres com a mestres
ho hem d'agües recurs
i t'apoderat
i atudiar aquests imaginatges
i pensant
que Kiva
hi ha alguna solució
Els alumnes també rebran
formació del mètode Kiva
durant 3 anys
no consecutius
Álvaro Ordóñez
Catalunya Ràdio Viella
Aquest vespre
a les 9
comencen
els quarts de final
de la Copa de Futbol
amb el Granada-València
eliminatori encara
partit únic
el Barça jugarà dijous
al camp de l'Atlètic Club
l'Espanyol presenta
aquesta tarda
a les 4
Oyer o la Fàbal
el porter que ha arribat
procedent del Llevant
i el Girona presenta
aquest migdia
el migcampista
Christian Rivera
cedit per les Palmes
ambàsquet
el Joventut de Badalona
juga a les 8 del vespre
la pista del Morabank
a Andorra
amb la necessitat
de guanyar
per tenir encara
opcions de passar
als quarts de final
de l'Eurocup
els andorrans
ja no en tenen
aquesta matinada
l'NBA
derrota de Fènic Sants
contra Brooklyn
119 a 97
Ricky Rubio
ha notat 8 punts
i també avui
a Champions
de Waterpolo masculí
el Terrassa
rep el Hannover
alemany
a dos quarts de 9
els ballesans
són cinquents
a la fase de grups
i necessiten guanyar
per mantenir opcions
d'entrar
a la final a 8
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
11 i 6 minuts
bon dia
Avui entren en funcionament
els nous serveis
que ofereix el PIAT
el punt d'informació
i atenció a les dones
amb més hores
d'atenció individualitzada
i sessions grupals
de caràcter setmanal
en aquest sentit
cal recordar
que el servei
és gratuït
i ofereix atenció
psicològica
especialitzada
a qualsevol dona
major de 18 anys
que per la seva
situació vital
necessiti assessorament
i acompanyament
en qualsevol àmbit
des de la seva
situació laboral
fins a aspectes
de discriminació
o violència de gènere
Per a fer-ne ús
només cal demanar
cita prèvia
a través del web
santjust.cat
a l'apartat d'oficina
d'atenció ciutadana
o bé utilitzant
el servei de chatbot
que ofereix la possibilitat
de fer consultes
a partir de l'aplicació
Facebook Messenger
i la població de Sant Jus
segueix creixent en nombre
per cinquè any consecutiu
amb un increment
respecte a l'any anterior
de l'1,8%
que situa la xifra total
de població
en 17.805 habitants
Són dades
de l'Institut Nacional
d'Estadística
corresponents
a l'inici
d'aquest any 2020
i que recullen aspectes
demogràfics
i econòmics
del municipi
En aquest sentit
entre les persones
empadronades
un 52%
són dones
i el 48%
són homes
alhora
el 10,9%
són persones
estrangeres
La mitjana d'edat
al municipi
està per sota
de la que presenta
la província
de Barcelona
41 anys
a Sant Jus
i 42,4
a la província
La taxa de natalitat
també presenta
una mitjana superior
a la de la província
de Barcelona
I per primera vegada
s'han registrat accidents
amb persones ferides
a Sant Jus
amb un patinet elèctric
implicat
concretament
dues persones
han resultat ferides
per aquest tipus
de vehicle
durant el mes
de gener
al municipi
En total
en aquest principi d'any
s'han notificat
8 accidents
a Sant Jus
i 5
amb persones
ferides
dos han implicat
a motos
un a una bicicleta
i per últim
els dos esmentats
on s'hi ha vist
implicat
el patinet elèctric
sempre més homes
que dones ferides
En un altre aspecte
destacen els afectats
per accidents
en motocicleta
ja que és el vehicle
que reuneix
més sinistralitat
al municipi
tot segons dades
de l'Ajuntament
de Sant Jus
d'Esvern
Fins aquí
les notícies
de les 11
tornem
amb més informació
a les 12
fins ara mateix
Fins aquí

d'Esvern

Fins aquí
a les 10 del vespre
La música coral
més de mil anys
d'història
un programa
realitzat
i presentat
per Pep Quintana
012
La Generalitat
al teu costat
Vinc als cursos de català
per poder millorar
la meva feina
Jo ara puc parlar
amb els amics d'aquí
en català
Vull donar-me un servei
millor als meus clients
per això faig
un curs de català
en lineal
parla.cat
El Consorci
per la normalització
lingüística
i el parla.cat
ofereixen cursos
per adults
ja sigui presencials
semipresencials
o per internet
Millorar els coneixements
de català
és bàsic
per les nostres relacions
tant personals
com professionals
Tinguis el nivell
que tinguis
millora el teu català
012
La Generalitat
al teu costat
Primer
van ser les ones
98.1
FM
Després
internet
radiodesvern.com
Li vas seguir
Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara
obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
més a prop teu
Tradiodesvern
La Generalitat
Rosins
Bé, ara són les 11 i 13, estem ja a la segona hora del Just a la Fusta,
el magasin matinal de Ràdio d'Esvern.
Tenim l'entrevista, el moment de parlar amb els nostres convidats.
Avui tenim en Pau Ardèvol, que ens parlarà sobre el projecte
en què ha estat treballant durant els últims mesos ell i el seu equip.
De la productora Muntfilms, en Pau, ens va fer saber que fa un parell de mesos
els van notificar que el seu treball audiovisual, Sánchez Fíber,
havia estat seleccionat com a finalista per a una de les categories dels premis VOC.
Els premis VOC són els premis en versió original catalana,
són uns premis que organitza, que presenta Òmnium.
l'associació Òmnium.
Bé, la secció en què ha estat seleccionat Sánchez Fíber s'anomena Sala Oberta.
I ara, doncs bé, anem a parlar amb el Pau perquè ens ho expliqui.
Hola, Pau, bon dia.
Ei, hola, què tal, bon dia, com anem?
Bon dia, bé, molt bé.
Escolta'm, que això dels premis de la Sala Oberta dels VOC,
ahir veu presentar, veu de defensar el vostre projecte, no? Com d'anar?
Ah, doncs va anar superbé, perquè ens ho vam passar molt bé.
Sempre és molt divertit parlar del Fíber.
Bé, estem molt contents.
Tots els 5 seleccionats, els 4, la resta, els 4 que es presentava.
Vosaltres també, diguéssim, eren projectes superguais, superinnovadors,
tots molt reivindicatius, i hem dit, ostres, aquí l'encaix del Fíber no va en aquest to, no?
No és un tema reivindicatiu, sinó tot el contrari, és show entertainment.
Però els hi hem dit això, de dir, hòstia, però ens heu seleccionat.
Per tant, contents d'estar aquí.
I la presentació va anar molt bé, perquè a més hem de ser els últims,
i com que tots els altres eren com a teia de caire reivindicatiu i de més,
era més aviat tot molt solemne, bastant tranquil, tal,
i nosaltres vam ser els últims i vam fotre una mica de conya, no?
I la gent va riure, ens ho vam passar molt bé.
Explica'm una mica aquesta categoria en la que heu estat seleccionats,
perquè es diu categoria Sala Oberta 2020 dels Premis Bob.
Exacte, és a dir, els Bob fan diferents tipus de premis
i de mostres de cinema, de tatges en català, no?
Tenen diverses accions, i una d'elles és nous formats,
o formats que costa de fotre algun lloc, no?
Però no volen deixar de promocionar-ho, no?
Llavors aquest any s'ha inventat aquest Sala Oberta.
I són projectes que sobretot tiren de...
Per exemple, mèdia, no?
molt relacionats amb el tema de xarxes socials i d'a més,
i això, tipus de formats websèrie o web documental,
saps?
Uns formats que no tenen un encar,
perquè són, diguéssim, de nova realització, no?
Que no es feien fins ara.
I això d'aquest any hi ha una dotació de 1.800 euros
i l'any que ve ja ho amplien a 4.000
perquè es veu que la participació ha estat molt alta, no?
En aquesta secció.
I estan molt contents i ho volen ampliar.
Perquè en aquesta secció,
quants projectes audiovisuals s'hi van presentar?
O sigui, van acabar...
Mira, aquí m'has pillat, eh?
Crec que m'ho inventaré.
Això ho sap l'Eloi, que ho sap tot l'Eloi.
Hòstia, no sé si 30 o 70, a mi d'aquest dic.
Però no ho sé, no ho sé.
No ho sabia dir.
Bastants, eh?
Bastants.
Hi ha bastants projectes que es van presentar, sí.
I quan us ho van notificar
que vosaltres éreu un dels finalistes seleccionats
per aquesta categoria?
Doncs quan no ho sé.
Farem un mail un dia i vam dir
hòstia, nen, ens han seleccionat.
i va ser un subidon
perquè ens feia, hòstia,
tot el que el Fiverr
sigui difusió del Fiverr
és més que benvingut
perquè ens fa molta il·lusió
per l'equip,
per la gent que ha participat i demés.
I ahir, per exemple,
va venir bastanta genteta de Santllús
a la presentació i tal.
I això ho dient.
I ho han passat a tots molt bé.
Però no sé quan va ser això, eh?
Que els ho van dir?
Però fa un païs de mesos.
Perquè la presentació d'ahir
en què consistia exactament?
Què és el que vau haver de fer?
D'ahir, les bases eren
que havies de fer una presentació
de 7 minuts
explicant el projecte.
Era una mica format piquing, eh?
Això que és de presentar un projecte,
defensar-lo
i justificar el perquè
se t'ha de donar el premi tu, no?
Aleshores eren 7 minuts de presentació
i 10 minuts de preguntes del jurat
que estava composat per 3 membres, no?
I llavors això vam explicar
superràpidament
perquè en 100 minuts
si no n'hi ha
no he de temps gaire temps.
Vam explicar tot el que
engloba el projecte,
com es va generar a l'inici,
el tema del canvi,
la participació,
el càsting
i tot això, no?
I ja està.
Vam ensenyar un teaser
i vam ensenyar el making of.
i les van quedar bastant esturats
perquè vam veure
la feina d'aquest
i de darrere tan espectacular, no?
Clar.
Perquè el premi,
o sigui,
és el jurat
qui vot
o va ser el públic?
Aleshores hi ha dos premis.
Hi ha el premi del jurat,
que està dotat amb 1.800 euros,
i després el premi del públic,
que no està dotat amb res,
però és molt bonic.
i això,
hi ha aquests dos premis.
I francament,
nosaltres vam dir això, no?
De dir, hòstia,
el nostre format és entertainment,
el altre és de denúncia,
reivindicació i de més, no?
De col·lectius rotllo LGTBI
i temes molt de feminisme, no?
És temes de protesta
i reivindicació
que està superguai.
I el nostre, clar,
és un pur entreteniment.
Llavors, francament,
poques possibilitats tenim,
menys que res,
perquè lo nostre ja està fet.
Els altres projectes
són projectes que estan en desenvolupament.
I lo nostre ja està fet,
per tant,
no hi tenim res,
vull dir,
no ens fa cap falta guanyar el premi,
diguéssim, no?
Els altres sí,
perquè estan desenvolupant-lo.
A part d'això,
la temàtica,
doncs, és la que és.
Tot i així,
el jurat es va quedar
molt impressionat, eh?
I van dir que
ens ho van contradir, no?
Això de dir
que era poc reivindicatiu
o que era tal.
No, no,
deien que no,
que no estaven d'acord
perquè això era una
una iniciativa social,
una cosa de cooperació de poble,
incentiva,
això, no?
la cohesió social,
no?
Sí, sí,
i també.
I això,
i això és veritat
perquè realment,
hòstia,
de cop ens vam reunir
moltíssimes persones
amb una energia,
amb unes ganes
i amb una il·lusió
que va fer molta patxoca,
no?
Clar.
I s'ha portat
una mena de família,
ara ja quan fem això
i fem allà,
doncs ja ve molta gent
que està molt picada
i ens la trobem
i demés,
no?
Sí.
I que hi ha fiber per rato,
eh?
Perquè quanta,
quanta gent va mai
de fiber?
Hòstia,
no tinc ni idea,
no ho sé.
Això,
d'això,
d'això en depèn
del premi del públic
però és que
hi havia bastanta gent,
en general hi havia
bastanta gent,
assistents,
i de Sant Jús
n'hi havia uns quants
que hagi participat
però és que no t'ho sé dir,
no t'ho sé dir,
no t'ho sé dir.
I quan,
quan ens comunicaran
quin d'aquests cinc
és el projecte guanyató?
Aleshores,
no sé si és el dos
o el tres de març
però bueno,
d'aquí un mes,
d'aquí un mes
a la sala Ingràcia,
crec que em van dir,
es farà,
es donarà el veredicte
i es farà una mena
de pasteta
o algo així.
Sí.
I,
escolta'm,
per quan,
per quan hi ha prevista
la festa de,
aquí a Sant Jús,
del Sant Jús Fiber?
Doncs,
encara no ho hem tancat,
hem tancat diverses,
o sigui,
hem tancat diverses dates
i ha sigut difícil de fer-ho
i a cada tanteig de data
deia,
vinga va,
fixem aquesta
però encara no és segur
per tant no ho comuniquem.
I al cap d'una setmana
o 15 dies,
perquè no ho veu,
eh,
que estem aquí
gravant al mig del gel,
hòstia.
Doncs,
això,
no?
A cada,
a cada data que posàvem,
de cop deia'm,
ostres,
no,
es solapa'm alguna cosa
o no estaran acabades
les obres del poliesportiu
perquè la idea és que el poliesportiu
però no està clar
perquè no s'està acabat.
Clar.
És molt difícil
i tenim moltes ganes
de poder comunicar
ja d'una vegada
quan es farà,
quan es farà la,
la, la, la, la, l'aventió
dels nostres capítols,
no?
I després tenim una notícia
bastant guai
que s'ha d'acabar de baixar
i s'ha d'acabar de veure
si es pot fer
que és que els de,
un company dels del jurat,
sí,
eh,
treballa el tub d'assaig
de BTV,
un programa de BTV
i nosaltres no tenim cabuda
dins del tub d'assaig
perquè és, per sèries que s'estan,
s'han de fer,
sí,
però vaig que va comentar-ho
amb els de BTV i tal,
els va agradar el projecte
i deien la possibilitat
de meter els capítols
per,
per BTV,
no?
I,
i,
i estem ara,
sí, no,
però encara s'ha d'acabar de lligar
a veure com ho faríem,
quin seria l'encaix i tal,
però,
però,
però,
la cosa té bona pinta.
I tant,
que té bona pinta de un i dos,
esperem,
a veure si acabarem sortint aquí
a ver-se'n just
però per tot arreu.
Clar,
i és que jo estic,
en aquest dia,
això,
la gent va agafar molt de gran pera,
saps?
Clar.
S'ho tindrem per la tele,
i tal,
això és super divertit per la gent,
no?
Que guai,
molt bé.
Sí.
Doncs,
Pau,
gràcies per agafar-nos el telèfon.
Home,
i tant.
Molta sort
i,
mira,
esperem que d'aquí un mes
ens tornem a escoltar
i sigui per felicitar-vos
pel premi dels Premis Boc.
Bueno,
i jo també,
vull dir...
Bueno,
exacte.
Els projectes,
ja et dic,
són molt guais
i guanyi que guanyi
serà un projecte collonut,
francament.
Que veia molta qualitat.
Molt bé,
Pau.
Doncs,
una abraçada
i que vagi tot molt bé,
d'acord?
Igualment.
Gràcies per trucar,
eh?
Igualment.
Adéu.
Adéu,
adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
A veure, hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí?
No.
I d'una llauna?
I d'un bric?
Els envasos de plàstic, les llaunes i els brics que llences al gris
no van al gris, i ho saps?
Van al groc.
Ciutadania, empreses, institucions, reciclem bé, separem bé.
Generalitat de Catalunya.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
L'U de Gènere del 2020.
Comencem a respirar tranquils,
perquè s'activa la zona de baixes emissions,
rondes de Barcelona, i la salut passa a ser protagonista.
Amb la reducció del trànsit més contaminant,
protegirem la salut de tothom,
especialment la de les persones més vulnerables.
Si al teu vehicle no li correspon cap distintiu ambiental de la DGT,
informa't de les alternatives de què disposes.
Comencem a respirar tranquils.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
012. La Generalitat al teu costat.
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar-me un servei millor als meus clients,
per això faig un curs de català en línia al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el Parla.cat
ofereixen cursos per a adults, ja sigui presencials,
semipresencials o per a internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions,
tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012. La Generalitat al teu costat.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.com.
98.1 FM.
Just a la fusta, el magassin del matí.
Bé, doncs ara passen tres minutets de dos quarts de dotze del matí.
Seguim aquí al Just a la fusta i ara tenim la secció quinzenal,
amb el Sant Justenc, arbre, agulló.
La secció Som Natura.
L'arbre és una man de la natura, del medi i de la sostenibilitat.
O m'equivoco, arbre?
Bé, així és des dels anys 80 del segle passat.
Ui, Déu-n'hi-do, eh?
Dient-ho així sembla de fa una eternitat.
Bé, bé, l'únic que tenim els grans són records, molts.
Molt bé.
Poca vista que va endavant, però molta vista que va endarrere.
Doncs bé, arbre, presenta'ns una mica el tema que els ràdioients escoltaran avui.
Bé, avui farem el contrast entre l'agricultura intensiva,
i parlarem per facilitar-lo del cas d'Argentina, la soja transgènica,
i, en contrast, l'estat federal de Sikkim, de l'Índia,
que està entre la Xina, el Nepal i Bhutan,
que ha rebut un premi de Medi Ambient el 2018
per l'agricultura sostenible que practica l'estat.
L'estat, com si diguéssim Catalunya o el País Basc,
és un estat federat, en el qual tenen moltes competències.
Farem aquest contrast.
Però abans volia recordar dues coses.
Primer, el proper programa,
perquè m'agradaria que hi haguessin preguntes i coses i tal,
si el programa es fa viu, d'aquí a l'estiu,
partint de la premissa, com tots sabem,
que tota la comunitat científica,
tota la comunitat científica, torna a dir,
està d'acord que hi ha un canvi climàtic
que ens afecta a la vida humana.
Després, hem de veure...
Ostres, que se m'ha anat una mica al salt,
perdona, que és qual, sí.
No passa res, Arbre, això ens passa a tots de tant en tant,
que estem pensant en una cosa i a vegades se'ns en va al salt.
Saps el que volia en Palma.
Bé, sí, l'altre aspecte és que el proper programa
farem reflexions sobre el transport i el canvi climàtic.
Reflexions.
Reflexions.
Jo no tinc solucions,
solament farem reflexions molt evidents
de les grans contradiccions que tenim,
si és que tota la gent,
ara recordo el que volia dir,
si és que tota la gent,
tota la gent, menys un petit sector
per interessos molt concrets,
com el petroli, el carbó,
aquells que defensen aquestes coses,
estem d'acord que hi ha un canvi
en el qual s'han d'adaptar a aquest canvi,
perquè la vida ha de continuar.
I el proper programa serà això,
el que és el 18 de febrer,
sobre el transport i canvi climàtic.
Molt bé.
Bé, comencem la d'avui.
Començarem per l'agricultura intensiva d'Argentina.
En Argentina, tots sabem,
perquè a més aquest país va ser molt ajudat
per l'Argentina d'Evita Perón,
que en els anys 50 del segle passat
tenen un país immens,
pocs habitants,
la capital acumula quasi la majoria d'habitants,
en Argentina,
i moltes vaques per tot arreu,
per això els agrada tant la carn,
i l'agricultura del blat,
del blat de secar,
que no és complicada,
no necessita grans regalius,
sinó...
I en això tenien una quantitat de serents enormes
i feien fins i tot carn envasada,
que l'exercit espanyol l'any 50
el tenien en tots els reixells,
un gran espoig,
com si fos...
com si fos això...
Camon York,
però en hi ha unes.
Ostres!
I això van durar 20, 30, 40 anys.
I van rebre el país que passava en gana
per la postguerra,
a Espanya,
van rebre el blat de l'Evita,
l'Evita Perón,
que es va regalar el blat molts anys.
Però això és el que tenien en el camp...
Però tot el camp és de 4 personatges.
Tot el camp de...
Parles el d'Argentina?
Argentina.
És de 4 persones,
d'una...
I aquests super rics,
com si fossin una casta de condes o marqueses
i tinguessin unes finques...
Igual.
I aquests diners es gastaven en luxes,
comprant avions,
Mercedes i tal,
que venien de fora.
Per tant, el que guanyaven,
el que guanyaven
o malinvertien.
Jo feia crisis permanents
d'Argentina,
un país tan ric,
crisis permanents.
Per aquesta...
de fuita de...
Perquè si compres avions,
compres el Mercedes,
però els diners que tenia
es fuguen.
Serveixen a una minoria,
però no a la majoria.
Però a canvi,
tenien excedents de menjar,
però ganes passaven menys,
perquè tenien excedents de menjar
en aquella època.
Ara resulta que,
en canvi,
ja no tenen les vaques en el camp,
ja no tenen el blat per fer farina,
i han plantat soja transgènica.
Ostres, soja o blat?
Soja.
Soja, soja.
Soja transgènica,
que és utilitzada,
com tots sabem,
per tot.
Per tot,
i es trauen de tot,
productes de tota mena en la barreja.
Aquesta soja transgènica
és produïda
per una minoria,
perquè la que volia dir abans també
és que l'agricultura aquella
ocupava molts llocs de treball,
de gent que cuidaven les vaques,
que cuidaven el blat,
que feien el blat.
Ara,
l'agricultura intensiva transgènica
té unes enormes màquines
que té quasi 3 metres,
com tenim aquí
les sales de la ràdio,
la qual té calefacció,
refrigeració,
ordenadors
i la trituradora darrere,
i són quilòmetres i quilòmetres
d'hectàries de soja transgènica.
Aquesta soja transgènica
es ve al mercat mundial.
Sí, sí.
O sigui,
que continuen amb el mateix defecte
que abans en aquest sentit.
Però ha greujat
perquè aquesta soja transgènica
requereix molts insumos.
Vull dir,
que la terra està cremada.
D'acord.
I és com si
estiguessin en una fàbrica
que necessitem la llana,
que la porten,
porten la llana,
i allà la teixim
i surten els arsets.
Però, Arbre,
la soja transgènica
només està permesa
a cultivar-la a Argentina?
O és que a Argentina
diguem que és el país?
Aquí també n'hi ha.
Aquí també n'hi ha.
Aquí també n'hi ha zones,
tota la polèmica
també n'hi ha.
I ara hi ha molts llocs.
Però allà es troben uns camps,
ja el dic,
de quilòmetres.
Extremadament grans.
És una enorme màquina,
passa pa, pa, pa,
i ho fa tot.
Esa màquina.
Per tant,
no ocupa mal obra.
D'acord.
el camp queda absolutament contaminat.
Per tots els productes que...
Els productes que li hem de tirar.
Perquè funciona,
necessita uns adobs enormes
que s'han de comprar,
de mines,
que no són naturals,
són minerals.
Ja.
En aquest sentit no són naturals,
eh?
Com l'altre,
com la...
Com els adobs,
diguem,
orgànics,
d'origen orgànic.
i dos,
aquesta llavor
de la soja transgènica
l'han de comprar
a multinacionals.
D'acord.
O sigui,
el producte
va a ells.
Per produir-lo
han de comprar-li
la llavor
i tal,
a aquestes multinacionals també.
Tot depèn.
I després el resultat
és que els...
Solament guanya
el senyor aquí
que té tants i tants quilòmetres
i tal.
I alguna família
del tècnic,
perquè requereix
que sigui un tècnic
que porta la màquina.
Té una màquina
i després els magasems
que va parar allí
i ha triturat
des de la màquina
van a parar allí
i es vent.
Mira,
he trobat una pàgina,
Marga,
en què posen
20 arguments
per la eradicació
definitiva
de la soja
transgènica
resistent
concretament
al glifosat
que és un producte.
Per exemple,
algun dels punts
diuen que
amb aquesta introducció
de la soja
transgènica
al glifosat,
que recentment
està classificat
com probablement
cancerigen
per l'OMS,
l'ús del glifosat
a la regió
va créixer
amb més de
550 milions
de litres
per any
amb dramàtiques
conseqüències
sanitàries
en tots els territoris.
I, per exemple,
una altra
conseqüència negativa
és que milions
de camperols
van ser desplaçats
a tota la regió
i milers
de petits
productors
van haver d'abandonar
la producció
d'aliments locals
davant
la impossibilitat
de conviure
amb la soja
transgènica.
Déu-n'hi-do.
Sí, perquè
està traslada
d'una banda
a l'altra,
no li poden
posar fronteres
i això
són les conseqüències
que volia
fer comparar
en l'altre tema.
Justament,
gràcies
per haver aportat
que no aporta
ninguna riquesa
i si hi ha
petits agricultors
al voltant
que podien subsistir
en una agricultura
petita
ecològica
en mercats locals
aquests
els arrasa
també.
I el problema
és que arrasa
la terra
tingui entès
jo no soc
ningú
tècnic
expert
ni enginyer
sinó
sé
perquè
ho ha dit
en moltes fonts.
Durant
almenys
deu anys
requeriria
de descans
la terra
per tornar
a ser
productiva.
Clar,
el que penses
és que el país
en tota la immensitat
es queda 10 anys
sense aliments
i de poder
producir
aliments
doncs en aquella
espasa de demòcles
està
l'Argentina.
Després els guanys
econòmics
es porten uns quants
com abans
que segueixen
comprant
productes
d'avions
de Mercedes
i tal
a l'estranger.
O sigui que el problema
continua.
Per això l'Argentina
està
sempre donant
cops
clops
de tal
perquè no
et porta
una economia
equilibrada.
Ara també
n'estan a punt
d'entrar
en una altra
crisi
greu
de les que
van passant
periòdicament.
El contrast
este
de l'agricultura
tan brutal
d'Argentina
el tenim
en aquest
estat
federat
que
van començar
no fa
gaire
15 o 20 anys
no sé
ben bé
ha
apoiat
des del
govern
federal
en CIC
Quim
a fer
una agricultura
ecològica.
Hi ha 66.000
pagesos.
Esta agricultura
ecològica
refusa
tots els
productes
fitosanitaris
i
solament
aporta
productes
d'adob
naturals.
El primer
any
va ser
molt difícil
de producció
i és un drama
en un país així
va ser molt
però
van ser
persistents.
Com has dit
que es diu
el país
d'arbre?
El país
és la Índia
i la regió
es diu
SIC
Quim
S-I
K
d'Ocupa
K
d'Ocupa
dues vegades
I-M
si ho poses
i
de tal manera
que ja
a 3-4 anys
van tenir
un èxit
espectacular
però
l'èxit
espectacular
és que
produeixen
aliments nets
que els serveixen
als agricultors
que ja són
molts
66.000
en la zona
en les seues famílies
i serveixen
al mercat
local
perquè el poden
vendre
i no
degeneren
la terra
per res
enriquits
tot això
i de tal manera
que l'ONU
es va donar
un premi
que és a dir
Futuri
Policy Hour
el 2018
per fer el 100%
d'agricultura sostenible
que bé
veiem el contrast
entre un país
i altre
aquí
l'agricultura sostenible
permet
que la gent
menja
que els mercats
siguin propers
que un pot tindre
uns metres quadrats
d'agricultura
l'altre
pot tindre
però
que això
se retroalimenta
sempre
i funciona
i és permanent
i la terra
està enriquida
en aquells
d'orbris naturals
que bé
sí sí
de fet
aquí
és
és un fet
que és notícia
i parlen
que
això
exactament
l'anomenen
el primer estat
orgànic
del món
diu que
això
com has dit tu
és un petit racó
de la Índia
una mica amagat
entre el Nepal
i el Bhutan
i està immers
en la missió
sense precedents
de
bé
doncs
de cultivar
aquestes terres
agrícoles
i
vetar
els fertilitzants
químics
és el primer estat
orgànic
del món
i
també diuen
que
van passar
d'aquest canvi
de l'agricultura
convencional
a l'orgànica
cap a l'any
2003
més o menys
quan el cap
del seu govern
el senyor
Pawan
Kummer
Chambling
va impulsar
ell mateix
aquest projecte
retirant
els subsidis
per als
fertilitzants
a partir
a partir de
llavors
es va començar
un procés
gradual
que tenia
l'objectiu
d'abandonar
els
abonos
químics
i deixar pas
els orgànics
primer de tot
això sí
es va fer
amb una
disminució
en els
subministraments
i després
va convertir
l'ús dels
pesticides
químics
en un delicte
és a dir
que
suposo que
la gent
que resistia
aquest canvi
doncs
l'acabaven
multant
i suposo que
d'aquesta manera
doncs
també han aconseguit
que acabi sent
el primer estat
orgànic
posant-ho així
una mica
entre cometes
estat orgànic
en el sentit
de l'agricultura
i això
és el que obre
l'experiència
dintre del canvi
climàtic
que
està venint
del que
podríem
dir
una orientació
a fer
aquí
si s'introduix
l'agricultura
ecològica
que també
hi ha
aquí
hi ha una barretja
hi ha agricultura
ecològica
hi ha tal
i l'agricultura
hi ha
camps
d'agricultura
transgènica
també
jo els he vist
fent
el camí
de Saragossa
que les
marxes
per la cultura
de Pau
i de l'Ebre
que fa 15 anys
feia
cada any
de Saragossa
a València
dominant
i veies
els camps
estaven
ballats
però
clar
tots els
sars
que queden
al costat
els contaminaven
és incompatible
aquí
estem fent
intentar
compatibilitzar
l'incompatible
perquè tu
Arbre
tu realment
creus que
cada cop
o sigui
amb l'avenç
de les noves
tecnologies
serà
més difícil
que
els productors
i que els
agricultors
es resisteixin
potser utilitzar
noves tècniques
o nous productes
nous químics
no?
Això és el model
que s'està
utilitzant
en Occident
tan tecnificat
jo he portat
dos models
contrastats
del tot
per veure
un
la brutalitat
del model
en Argentina
de l'agricultura
intensiva
al màxim
i l'altre
de l'orgànica
tenim
el canvi
climàtic
pel mig
jo aquí
el que aporto
són reflexions
de cap a on
tindríem
que caminar
i llavors
aquesta reflexió
i aquesta aposta
que jo
dic
és que
ara
el model
que té
la comunitat
europea
des que
queden
sis estats
és que
l'agricultura
no n'hi hagi
més
del 6%
de la població
que treballa
en l'agricultura
mira com
d'aquesta manera
com passa
en Argentina
a base
de les màquines
de col·locar
insumos
de cremar
la terra
per a un producte
només
etc
l'agricultura
ecològica
haurà
de
produir-se
arribant
d'un 15
fins a un 20%
de la població
com a llocs
de treball
no parlem
de llocs
de treball
llocs de treball
aquí
en l'agricultura
serà una
agricultura
sense costos
contra la salut
neta
més laboriosa
com més artesanal
i que ocupa
més llocs de treball
se vol dir
que hi ha més gent
que poden treballar
o sigui que hi ha
dos models
aquí
i el canvi climàtic
aposta clarament
i els experts
i la tècnica
per això li van donar
el premi
l'ONU
l'ONU
per sort té
grans tècnics
que com ja tenen
el salari assegurat
no tenen
que respondre
davant d'una multinacional
parlen clar
parlen clar
i diuen
el que han de dir
perquè clar
els pobres tècnics
que treballen
per l'escar
bon
que treballen
per el petroli
s'han de callar
o els expulsen
posen el pacte
de la gana
aquest és el que passa
Déu-n'hi-do
la reflexió
està aquí
que és el que
volem optar
aquí també
una notícia
referida
a la
vanguardia
parlant
que
Temi
que pertany
al Departament
de Comerç
i que està
des del
1969
va començar
també
el seu camí
per convertir-se
en una plantació
orgànica
cap a l'any
2005
i
tres anys més tard
va ser
reconeguda
com
la finca
100%
més orgànica
explicar
doncs
bé
l'agricultor
d'aquest lloc
diu
que
el camí
no va ser fàcil
per a aquesta plantació
perquè
anualment
produeix
entre 80 i 100 tonelades
de té negre
té verda
té verd
té blanc
i té
combinat
amb fruites
orgàniques
flors
i espècies
diu que
la producció
quan va fer
la conversió
cap a l'orgànica
li va caure
un 50%
però que
amb esforços
continuats
i practicant
un mètode científic
d'agricultura orgànica
la plantació
va aconseguir
posar la seva
producció
al mateix nivell
que l'agricultura
convencional
en un curs
total
d'11 anys
i ara
de fet
ja té
compta
amb
223
hectàrees
d'extensió
o sigui
que
Déu n'hi do
i que
hi ha
177 d'elles
que són
de plantacions
de te
i que a més a més
hi treballen
400 treballadors
que viuen
a les pròpies
instal·lacions
la majoria
que són
dones
per la necessitat
de recollir
el te
que tinguin
doncs bé
una cura
especial
i bé
doncs
això es veu
com un cas
d'èxit
d'aquest tipus
d'agricultura
i aquest té
si el produs
jo soc amant
del te
no té res a veure
en l'altre
aquest té
hi ha diferències
tu no t'es
sí
jo
ho heu
tant
té un sabor
jo
el pago
una mica bo
però no
és orgànic
de tot
el te
el te
verd
i el te
des de mi
i el te blanc
que el te blanc
és de diferència
perquè està
secat al sol
i blanqueja
secat al sol
i clar
els preus
són més alts
però el sabor
no tens res a veure
en tot l'altre
clar
ja imagino
i aquest és
una mica
el rècter
de les opcions
que hem de tenir
si estem
en què
estem
com ho hem dit al principi
que la majoria
que estem
ja en un canvi climàtic
i que hi ha que reconduir
la situació
ja exacte
aquest és
el missatge
és aquell
si hem de reconduir
la situació
hem d'anar trobant
camins
d'això
mira aquí
hi ha un mapa
de Greenpeace
que posa
una mica
hi ha un mapa
dels cultius
transgènics
que hi ha aquí
a Espanya
en funció
de les comunitats
autònomes
diu que
la comunitat
on més transgènic
es cultiva
és Aragó
Aragó
que jo us he vist
que ho he comentat
després Catalunya
i després Extremadura
Aragó
produeix
bueno
cultiva
32.074 hectàrees
Catalunya
unes 22.000
i Extremadura
unes 7.000
per exemple
o sigui
que
déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
la quantitat
de camps
que tenim aquí
amb transgènics
també
en alguns llocs
de Múrcia
o més
per Màlaga
també veig
que posen
i a Palma
de Mallorca
també posen
un asterisk
com dient
que també
tenen aquest tipus
i unint
al proper
programa
la reflexió
sobre el transport
hem de pensar
que aquests
transports
transgènics
d'entrada
ja consumeixen
molta energia
perquè han d'aportar
els insumos
els minerals
que venen
de la casa
de on
de Xile
o de on
una
dos
han de transportar-los
també
a espais
fan la fabricació
o sigui
Ginebra
Betasabea
tal on tenen
les grans fàbriques
sincron
l'agricultura
ecològica
minimisa
el transport
per què?
perquè no
no compra
per enriquir
la terra
no compra
aquests
minerals
que venen
de Tanyuns
sinó
el que fa
és
adob
natural
és com
una masia
que la masia
es definia
per no tindre
cap residu
les masies
no tenien
cap residu
els sacs
eren
de cavalls
de fil
de fil
de fil
les
defecacions
que fem
es convertien
en adob
riquíssim
els adob
de les gallines
són boníssims
per tal
dels cavalls
també
i això
és el que més
enriquís la terra
justament
i que ajuda
molt bé
doncs
Arbre
estem
impacientats
i impacientades
per tornar
d'aquí 15 dies
a parlar
sobre el tema
del transport públic
i la sostenibilitat
i medi ambient
si el transport
en general
en general
el públic
i l'altre
tot
no no
clar
sí sí
el transport
en general
exacte
molt bé
molt bé
doncs una abraçada
i que vagi
tot molt bé
vale
adeu
adeu
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Encara en futbol, el Racing de Santander ha arribat a un acord
per rescindir el contracte del tècnic Cristóbal Parralo,
exjugador de l'Espanyol i el Barça, entre d'altres.
A segona divisió A ja hi ha hagut fins ara 12 canvis d'entrenador.
En basquet, el Juventut juga a les 8 del vespre a la pista del Morabanc a Andorra,
amb la necessitat de guanyar per tenir encara opcions
de passar els quarts de final de l'Eurocup.
Els andorrans ja no en tenen.
I també avui hi ha Champions de Waterpolo masculí,
el Terrassa rep el Hannover alemany a dos quarts de nou.
Els ballesans són cinquens a la fase de grups
i també necessiten guanyar per mantenir opcions d'entrar a la final a vuit.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
12 i 5 minuts, bon dia de nou.
Avui entren en funcionament els nous serveis que ofereix el PIAT,
el punt d'informació i atenció a les dones,
amb més hores d'atenció individualitzada i sessions grupals de caràcter setmanal.
En aquest sentit, cal recordar que el servei és gratuït
i ofereix atenció psicològica especialitzada a qualsevol dona major de 18 anys
que per la seva situació vital necessiti assessorament i acompanyament en qualsevol àmbit,
des de la seva situació laboral fins a aspectes de discriminació o violència de gènere.
Per fer-ne ús, només cal demanar cita prèvia a través del web santjust.cat
a l'apartat d'oficina d'atenció ciutadana
o bé utilitzant el servei de chatbot
que ofereix la possibilitat de fer consultes a partir de l'aplicació Facebook Messenger.
I la població de Sant Just segueix creixent en nombre per cinquè any consecutiu,
amb un increment respecte a l'any anterior de l'1,8%,
que situa la xifra total de població en 17.805 habitants.
Són dades de l'Institut Nacional d'Estadística corresponents a l'inici d'aquest any 2020
i que recullen aspectes demogràfics i econòmics del municipi.
En aquest sentit, d'entre les persones empadronades,
un 52% són dones i el 48% són homes.
Alhora, el 10,9% són persones estrangeres.
La mitjana d'edat del municipi està per sota de la que presenta la província de Barcelona,
41 anys a Sant Just i 42,4 a la província.
La taxa de natalitat també presenta una mitjana superior a la de la província de Barcelona.
I per primera vegada s'han registrat accidents amb persones ferides a Sant Just
amb un patinet elèctric implicat.
Concretament, dues persones han resultat ferides per aquest tipus de vehicle
durant el mes de gener al municipi.
En total, en aquest principi d'any s'han notificat 8 accidents a Sant Just,
5 amb persones ferides.
Dots han implicat a motos, una a una bicicleta
i, per últim, els dos esmentats on s'hi ha vist implicat el patinet elèctric.
Sempre més homes que dones ferides.
En un altre aspecte, destaquen els afectats per accidents amb motocicleta,
ja que és el vehicle que reuneix més sinistralitat al municipi.
Tot segons dades de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Fins aquí les notícies de les 12.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies, edició migdia, a la una.
Fins ara mateix.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies, edició migdia, a la una.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat, que jo no puc. Així jo no puc treballar.
Algú parque està d'abast.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esverd.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
012. La Generalitat, al teu costat.
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar-me un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català en linea al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el Parla.cat ofereixen cursos per a adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions, tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012. La Generalitat, al teu costat.
A veure, hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí?
No.
I d'una llauna?
I d'un bric?
Els envasos de plàstic, les llaunes i els brics que llences el gris no van al gris, i ho saps? Van al groc.
Ciutadania, empreses, institucions, reciclem bé, separem bé.
Generalitat de Catalunya.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pont.
Avui, quart programa de Sant Justenques i avui el dediquem a la Teresa Ferró. Hola, Teresa, què tal?
Hola.
La Teresa Ferró, una persona vinculada a Sant Just, evidentment, que ha viscut a Gualden durant molts anys, però que va néixer a Horta, oi?
Sí, sí, vaig néixer a Horta. I vaig estar fins a l'any 75, o sigui, del 47 al 75.
És a dir, ja hi vas passar els anys d'infantesa, de joventut.
Sí, sí, de joventut, anava d'excursió amb la gent d'allà, bueno, llavors vaig començar a treballar, vaig començar a treballar a Horta, fins i tot, però l'empresa llavors se'n va anar fora i llavors vaig començar a conèixer més gent de fora i, bueno, fins que un dia vaig anar a París i vaig conèixer el Lluís, i el Lluís que era dissenyador, va conèixer el Gualden, bueno, vam sentir parlar del projecte del Gualden i ens va entusiasmar i vam venir a parar.
Anar aquí. O sigui, el teu home, el teu home és d'aquí?
No, no, ell era de Sants, però ens vam conèixer a París, els dos. Jo era d'Horta i ell de Sants, i llavors...
Podria dir que és curiós que una persona d'Horta i una de Sants es coneguessin a París. Sí.
Com va anar aquesta història?
Doncs estàvem en un restaurant i jo vaig anar amb la Núria Ribó, que és periodista, i estàvem allà dinant, llavors al costat hi havia una taula que hi havia un 4-9,
nois, allò que, bueno, érem jovenets, eh?
Sí.
I allò d'aleshores...
Que et mires...
Sí, que et mires, et vols un cigarro, no sé què, no sé què, que ara aleshores es podia fumar en els restaurants,
i a partir d'allà, doncs, ja va anar tot rodat i ja vam començar a sortir amb aquesta gent, amb aquests nois, quan vam tornar a Barcelona i, bueno, jo vaig començar a sortir amb el Lluís.
Hem fet un petit salt en el temps ja, a l'època que vas conèixer el teu marit, però de l'època que vas viure a Horta, què en recordes? Va ser una bona època?
Sí, perquè, bueno, ara Horta, doncs, bueno, torna a ressorgir una mica, no?, perquè la meva família encara hi viu, allà, la meva germana, els meus nebots, viuen allà, o sigui, s'han quedat allà.
Ja, i torna a agafar una mica, però abans era molt poble, era molt poble, vull dir, la meva àvia, els meus avis vivien en una casa d'aquesta, no era una masia, però érem jardí,
i anaves per carrers que no estaven ni asfaltats, i, bueno...
Clar, és a dir, que no ens imaginem, no ens hem d'imaginar viure a Barcelona, no?, que ara seria viure a Barcelona, res a veure.
No, no té res a veure, no té res a veure, era com un petit poble. Nosaltres, quan anàvem a Barcelona, dèiem que anàvem a Barcelona, és això, és que...
I era Barcelona a Horta, no?, però no ens sentíem part de la ciutat, diguéssim, no?
En aquesta època és quan vas estudiar comerç?
Sí, vaig estudiar comerç, jo anava a les monges, vaig estudiar comerç, i llavors, quan vaig acabar, vaig entrar a treballar en una empresa de secretària.
Els teus primers passos professionals van ser, això, no?, com a secretària.
Sí.
I després, és quan vas venir a viure a Sant Just, amb el teu marit, que havies conegut a París,
i va venir a viure a Sant Just abans de casar-vos.
Abans de casar-nos, sí.
Que això no era una cosa gaire habitual.
Bueno, no era habitual, però sí que ho era una mica.
Sí.
Hi havia molta gent que...
O potser no era el més ortodox, oi?
No era el més corrent, no era el més corrent.
Sí.
Bueno, al final ens vam acabar casant, perquè la família, bueno, no ho vèiem gaire bé,
i nosaltres al final vam dir, bueno, pues va, casem-se.
Però ens vam casar per l'ús civil.
Que llavors això sí que era una cosa fora de mida, perquè et tenies d'esborrar de la eglésia,
tenies d'anar a la teva parròquia.
Jo, per exemple, que el rector de la parròquia el coneixia perquè havia anat d'excursió amb ell,
perquè anava a les monges, no?
I li vaig tenir, mira, em tinc d'esborrar?
Bueno, em va allà a fer un sermó que no vegis.
I després tenies d'anar al jutjat i tenies que portar uns testimonis conforme que no practicaves la religió.
Bueno, unes coses al·lucinants.
Us vau casar aquí a Sant Just?
No, ens vam casar al jutjat de Barcelona.
Vau venir a viure a Sant Just, com dèiem abans,
i no vau anar a viure a un lloc qualsevol.
Vau anar a viure al Walden, concretament.
Si el Walden hagués estat a un altre lloc, hauríeu anat a un altre lloc, no?
És possible que sí, perquè el que ens interessava del Walden era el projecte, no?
El projecte vivencial del Walden.
I llavors, en la primera època, hi va anar molta gent de professions liberals, no?
I estava molt bé, estava molt bé, era molt interessant.
Hi havia poca gent, no com ara que ja està ple el Walden.
Llavors hi havia poca gent.
I, bueno, van ser uns anys que van ser molt macos, molt macos.
A Lluís i tu éreu waldenites convençuts.
Sí, sí, sí, perquè el Walden, al principi, no és que fos massa ben acceptat aquí en el poble, eh?
Érem una gent a part, eh?
Sí.
No formàvem part del nucli-nucli.
Ara potser ja no passa això, no?
Però al principi érem a part.
Quina és la part que més us va treure del projecte del Walden?
Què és el que us va treure?
Doncs aquesta part de llibertat, no?
D'estar en un espai que tu et podies fer a la teva mida,
que tota la gent que hi havia allà, doncs, era una mica com tu,
tenia més o menys el teu mateix pensament.
I, bueno, tot això ens va treure molt, sí.
Em comentaves abans, fora de mi,
crec que hi vivien moltes persones al Walden en la primera època de professions liberals.
Sí.
Gent, diríem, intel·lectual, entre cometes, no?
Sí, molts arquitectes, molts músics, molts poetes.
El Margarit hi vivia al principi, també, allà.
Vull dir que hi havia molta gent de dissenyadors, bueno...
Un dels projectes dels primers anys del Walden també va ser la revista Set.
Set en Walden.
Set en Walden.
Set en Walden.
Aquesta revista es va fer arrel que uns quants vam crear com un espai de cultura, no?
Érem la comissió de cultura d'allà, no?
I un dels espais que hi havia, que hi havia baix en el pàrquing,
el vam adequar i passaven pel·lícules, fèiem exposicions i, bueno,
fèiem coses culturals allà, no?
Llavors es va crear aquesta revista, que era Set en Walden,
que la vam fer entre el Pepe Baltanàs i el meu marit i que només se'n va fer un número.
Sí.
O sigui, després no va tenir continuació.
Va tenir continuació quan als 25 anys la vam tornar a editar, però també va ser un número i prou.
La Tresam no només era una Waldenita convençuda, sinó que, a més a més, vas formar part de la Junta.
Sí.
Pot semblar un tràmit per una escala de veïns, eh? Formar part de la presidència,
però en el cas del Walden no té res a veure.
No, no té, ni ara, eh? Vull dir, no té res a veure perquè, bueno, ara som mil persones.
Vull dir, que hi ha molta gent...
Pràcticament és més com una associació de veïns que una escala, no?
És molta feina, és molta feina, eh? És molta feina.
Nosaltres vam ser la Junta que va anar després de tots els que van portar la recuperació del Walden,
perquè el Walden va tenir molts problemes, o sigui, li queien les rajoles, va estar molt temps en xarxes,
després es va decidir, bueno, en un conveni amb l'Ajuntament es va poder arreglar,
ens van treure totes les rajoles, eh? Que vam estar tapats no sé quant de temps i es va pintar com està ara, no?
I la Junta aquella va tenir una de feina que no té digu nada, però, clar, arriba un moment que la gent es crema, no?
Llavors la vam agafar nosaltres i vam estar durant cinc anys.
Érem l'Isabel Ortuño, l'Albert Janer, el Carmelo Palomo i jo.
L'Isabel era la presidenta i jo la secretària, i els altres dos els vocals.
Per tant, una feina titànica, diríem, de conduir al Walden.
Sí.
D'alguna manera, m'has dit que feia reunions que acabaven a les pantes.
A les 4 de la matinada, era una cosa que no es podia aguantar.
I el que vam fer nosaltres va ser com unes directrius
per veure quan la gent, per exemple, s'obria finestres o feia alguna obra en el Walden,
doncs que tothom seguís els mateixos criteris, no?
O patrons, sí.
No sé si al final es va fer, eh? I per escrit i tal.
No sé si...
Si s'ha complert o no.
Si s'ha complert, però, bueno, és que al principi tothom obria finestres allà on li donava la gana,
el feia del color que li donava la gana, i nosaltres vam fer això amb l'assessorament
de, per exemple, de l'Anna Bofill, que havia intervingut en la creació del Walden,
i de la Laura Baringo també va intervenir, gent ja especialitzada, no?
Després, a tot això, la Teresa i el Lluís van tenir dues filles.
Més o menys a quina època van néixer?
A la Maria, que és la gran, va néixer el 78 i l'Eulàlia el 80.
Per tant, finals dels 70, principis dels 80.
Sí.
Dues filles que les dues s'han acabat dedicant al món de l'art, d'alguna manera, no?
Bueno, una és mestra de música i l'Eulàlia és ballarina, sí.
Que l'Eulàlia va estar nominada a un Òscar.
Ah, sí.
I que m'has dit que molta gent et parava pel carrer i et deien que eres la mare de l'Òscar, no?
Sí, sí, era la mare de l'Òscar, sí.
Tothom han dit, ah, tu ets la mare de la teva filla, oi? Està nominada.
Sí, sí.
Bueno, que al final no se'l va endur, però, bueno, se n'han endut molts premis aquest curt, eh?
Vull dir, és un curt que està molt bé. No sé si l'has vist.
Sí, sí, sí.
Ah, està molt bé.
Per tant, només el fet que l'anominesen per un Òscar, evidentment, la va posar en l'aparador.
Sí, sí, sí.
A més, van ser els primers que van guanyar el Premi a Cants.
Vull dir que això ja va ser molt important, molt important.
I després van guanyar el Goya i el Gaudí.
Doncs la Teresa, com dèiem, a finals dels 70, a principi de la dècada dels 80, va ser mare, va tenir dues filles.
I a tot això també es va dedicar, en pa de l'Escola Montseny, a coordinar les activitats.
Aquesta va ser una de les teves feines, coordinar les activitats de l'Escola Montseny.
Les extraescolars, sí. Les activitats extraescolars, sí.
Perquè quan va entrar la meva filla, la Maria, que és la gran, l'Escola Montseny venia de l'Escola Taneu,
que era una escola molt solera aquí, en el poble, no?
I era el primer any, o sigui, ella la va estrenar, diguéssim, no?
Llavors, els pares ens vam implicar molt en tot aquest projecte.
I, bé, jo em vaig començar a posar a la comissió d'activitats diverses
i llavors vam veure que hi havia d'haver algú que hi dediqués hores, diguéssim, no?
Que estigués allà.
Que fos un treball, diríem, professional.
Sí, sí. I llavors, com que jo, de tots els de la comissió, era l'única que en aquell moment no treballava,
doncs m'hi vaig posar jo.
Bé, vaig estar 37 anys, vull dir que déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Sí.
També vas fer una de les activitats, que era la de labors.
Sí, que és la de labors i després feia biblioteca, perquè...
Que vas estudiar biblioteconomia, també.
Sí, i com que vaig estudiar això, doncs portava el que era la biblioteca escolar
i feia l'hora del conte als nens petits, organitzava la biblioteca,
catalogava els llibres que arribaven nous i després feia biblioteca amb els grans, sí.
Que, per cert, això no ho hem comentat. Vas estudiar biblioteconomia ja de gran, diríem.
Sí, amb dos filles, sí, sí.
Va ser complicat?
Bé, no. No. Bé, els meus pares em van ajudar una mica, anaven a recollir vegades a les nenes i així,
però no, no va ser complicat. Bé, i tens de dedicar moltes hores.
No podia sortir massa, tenia que fer feines i coses d'aquestes, però bé.
Hi ha molta gent que estudia de gran i que s'ho manega bé.
Si ho vas poder tirar endavant sense majors dificultats.
Sí, sí, sí. No vaig repetir curs.
En dèiem també que feies activitat de labors que era de cosir, per entendre.
Sí, era de cosir o de fer ninos, de feltra, coses d'aquestes, o feien agafadors.
O sigui, jo el que vaig decidir era que havien de fer coses que després els hi servís.
No fer coses que després no serveixen per res, com jo quan era petita que també feia labors a l'escola,
però feia drapets que després el posaves en un àlbum i no servia.
No, nosaltres fèiem coses agafadors de la cuina, coses d'aquestes, coses que servien per penjar testos,
fèiem macramé, fèiem coses... i el que és bo és que s'hi apuntaven nens també.
Nens i nenes, tot.
Nens i nenes, sí.
Al principi, quan érem petits, era com obligatori passar per allà,
però després de grans ho triaven, i ho triaven nens.
I érem bons, eh? Érem molt bons, sí.
Sí, una mica aquest mite o aquesta creença que això de cosir és per a les nenes és fals.
És fals. Com tots els mites aquests que hi ha de les nenes i els nens.
Són falsos tots.
I també comentaves abans que, bé, volies que les coses que aprenien els nens i les nenes a labors fossin útils.
Sí.
I ho vas aconseguir perquè hi ha gent que al cap dels anys t'ha dit...
Ah, sí, sí, sí. O em trobo mares i em diuen,
Teresa, encara tinc aquells agafadors que em va fer el meu fill a l'escola i encara els utilitzo.
I això que fa anys, eh?
I sí. I això... O nens que em diuen,
Ai, Teresa, mira, vull fer un regal i m'agradaria fer, perquè feia un clauet també,
m'agradaria fer un clauet.
Què et sembla, jo?
Molt bé, molt bé.
I això em fa il·lusió, no?
Que suposo que és un reconeixement a la feina feta, no?
Sí, sí, sí.
Que la gent després et digui, ai, encara me'n recordo del que em vas ensenyar quan anava a l'escola.
O a vegades em trobo... L'altre dia em vaig trobar amb una nena...
Bé, encara anava amb el seu fill, ja no és una nena, no?
I me la vaig trobar a la biblioteca d'aquí, de Sant Just.
I anava amb el seu fill i li diu,
Mira, aquesta és la que em feia a mi biblioteca a l'escola.
I vaig pensar, bueno, molt bé, molt bé.
Se n'acorda...
Sí, em fa il·lusió, aquestes coses em fan il·lusió, sí.
A Montseny vas estar molts anys?
33, a 37, no 33, 37.
I els últims 5 anys de la teva carrera professional van ser a l'escola Montserrat, ja a l'edifici 9.
A l'edifici 9, de l'escola Montserrat.
Com a secretària de l'AMPA.
De l'AMPA, sí.
Què recordes d'aquests anys?
Bé, d'aquests anys recents, eh?
dels de la Montserrat, però sí.
A mi em va agradar molt, perquè a més era una escola que al principi aquí en el poble
havia sigut una mica la neguet lleig de les escoles, no?
Era, bueno, el Montserrat i tal, no?
I quan hi vaig anar vaig quedar entusiasmada jo.
Em va agradar molt.
O sigui, hi havia un equip amb unes ganes de treballar
i tenien uns projectes supermacos.
Em va entusiasmar.
No sé, em va sorprendre, no?
I vaig ser molt feliç, la veritat,
als cinc últims anys que hi vaig treballar.
I vaig treballar fins al 70, o sigui, no...
Ai, no, fins al 67, perdona.
Vaig treballar dos anys més de la jubilació,
perquè és que hi estava molt bé.
Sí.
M'agradava molt, molt.
Va ser una bona manera de jubilar-te.
Sí, va ser una bona manera, sí.
A tot això, hem passat per al tema que ara repassarem.
També has col·laborat en l'espai de Carme Malaret.
Sí.
L'espai d'art que hi has fet amb la Carme Malaret.
Bé, en l'espai d'art de lliure creació de la Carme Malaret,
jo estic en el petit comitè,
que som els que decidim més o menys
quins projectes es presenten o es fan durant l'any.
I, a més a més, soc la comptable, per dir-ho d'alguna manera, no?
I llavors, doncs, aquest espai té uns projectes molt macos,
com per exemple el projecte Custòdia.
El projecte Custòdia és un projecte que recorda una mica
allò de les capelletes de quan jo era petita,
que es portaven les capelletes de les Verges
i es passaven d'una casa a l'altra.
Doncs aquí ho fem amb obres d'art.
Agafem 11 artistes, de la especialitat que sigui,
i llavors hi ha 11 custodis.
I llavors, cada més, aquest custodi té una obra
d'aquests 11 artistes
que al mes següent li passa en un altre custodi
i van fent la rotació, no?
Sí.
I això està molt bé perquè tens una obra a casa
d'un artista, una obra que conviu amb tu
durant un mes
i pots tenir 11 obres d'un artista, no?
I és molt interessant, molt interessant.
A més, aquesta gent, aquests artistes,
normalment fan alguna conferència
o presenten o fan el que diem exposicions express
que durant un cap de setmana es posen part de la seva obra
i llavors primer fan una xerrada i l'expliquen una mica.
També es fan xerrades culturals i científiques
i es fa el projecte aparador que és que els vidres de l'espai
doncs intervé un artista.
Llavors, això també ho explica
i després, cada dos anys més o menys,
fem un projecte que hi pot col·laborar tothom que vulgui.
Per exemple, l'últim que vam fer va ser una cadira, una idea,
perquè la imatge de l'espai és una cadira
i llavors ens hi van col·laborar 90 persones,
vull dir, del poble, de fora del poble
i tothom va presentar una cadira
com volgués, amb fotografia, amb escultura
i d'això hem fet un llibre.
Tinc entès que també has fet alguna cosa d'escultura.
Bé, sí, sóc un alumne del Gaudí em crea en art
i faig escultura.
Fet els teus pinitos, diríem.
Exacte, amb alabastre i amb fan, sí.
Amb la Carme Malaret i amb la Janira Romero, sí.
Per tant, també és una vessant artística que t'agrada explotar, no?
Sí, sí, sí, m'agrada i disfruto molt, sí.
I un altre...
Bé, el llibre que m'has comentat és un projecte que teniu ara
que us ha proposat l'Ajuntament, no?
Això és del món il·lustrat.
Això és del món il·lustrat, sí.
Que el món il·lustrat és un projecte que va durar 3 anys,
amb 5 serrades cada any.
Cada any, sí.
I en què vau voler posar en valor
persones vinculades a Sant Just,
que d'alguna manera han transcendit les fronteres, no?
Sí, o sigui, volíem posar de relleu tots els veïns,
perquè els coneguessin, diguéssim, els altres, no?
Que d'alguna manera tenien una professió més o menys lligada a l'art
i que, bé, eren importants dintre la seva especialitat, no?
I llavors vam fer 5 xerrades cada any durant 3 anys.
I llavors això estava organitzat de manera que la persona que tu triaves,
o sigui, nosaltres vam escollir les persones,
moltes vegades algunes no han pogut venir,
doncs ell ho volia...
ho feia amb un presentador.
Si volia, ho feia amb un altre tertulià,
que llavors eren dos.
O si volia, doncs feia una conferència,
com per exemple va fer el Jaume Plensa,
que va ser l'últim,
va fer una conferència.
Hi havia gent que feia, doncs,
un teta-teta amb una altra persona,
com per exemple la Clara Segura,
que és actriu,
i l'Axel Pí,
que és músic, no?
Doncs ells van fer una xerrada entre ells dos.
O la Clara Peia i l'Alia Iguader,
que també van fer una xerrada entre ells dos, no?
O altres, com el Margarit,
que la va presentar a la Pilar Sant Pau,
o, bé,
a altres persones.
També va tocar presentar-ne alguns, oi?
No, presentar no.
Jo els presentava...
Ai, no, no, perquè...
Ai, ho hauria passat fatal.
No, jo presentava l'acte, diguéssim, no?
Quatre paraules i prou.
I quina valoració fas d'aquest projecte,
ara que has passat un temps?
Aviam, jo penso que ha sigut un projecte
molt interessant
i que ha agradat molt a la gent.
Perquè encara ens trobem a gent,
perquè això ho vam organitzar,
la Lola Castany i jo,
i encara trobem a gent que ens diu
ai, heu parat i no em feu més i tal,
i va passar gent
molt important, eh?
Molt important.
Vam començar amb la Susana.
Hi ha de més gent, per exemple,
la Susana Solano és una escultora molt reconeguda
i ens va dir
a mi aquí al poble
ningú m'ha dit mai res, no?
Heu sigut vosaltres que m'heu donat...
I en canvi la trobes a...
Sí.
A museus importants, no?
A vegades és difícil valorar el que tenim
i el món austral el que feia era posar un valor, precisament.
Exacte, i a més ho presentàvem d'una manera no...
Aviam, molt propera, no?
Més com a veïns que tenien una professió
que era molt vistosa en el món, no?
Però que eren molt propers, no?
perquè després els veïns li podien preguntar el que volguessin, no?
A l'entrevistat.
A l'entrevistat.
A l'entrevistat.
Sí.
I ara sí, el que comentàvem abans,
l'Ajuntament us ha proposat fer un llibre sobre aquestes converses.
Sí, sí.
O sigui, nosaltres quan acabàvem la conversa
fèiem un recull de la conversa,
o sigui, ho gravaven
i llavors ho transcrivíem
i es presentava en el blog
de l'arxiu històric.
I llavors aquests reculls
és el que recollirà el llibre.
Per tant, aquest és el projecte
que ara tenim entre mans.
Sí, exacte.
Sí.
Doncs, moltes gràcies, Teresa,
per haver vingut,
per haver passat per Sant Justenques.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
I acabem, com sempre, amb una cançó.
M'has dit que t'agrada Antonia Font.
Sí.
M'has dit, la cançó que vulguis d'Antonia Font,
que és un grup que m'agrada.
Exacte.
Doncs, mira, acabem amb aquesta cançó d'Antonia Font.
Que té un inici una mica psicodèlic,
però segurament les persones que ens escoltin
i que coneguin Antonia Font,
de seguida la identificaran.
Doncs, moltes gràcies, Teresa,
per haver vingut
i molta sort amb els nous projectes.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Gràcies.
.
A Institut Oceanogràfic
Matiscaf o solitari
Deus un rutin planetari
Ratzes de sol atreveixen blaus marins
Ses algues tornen verdes
I brillen ses estrelles
Que ja s'ha fet de nit
I es planta on s'il·lumina
I tenten ses balenes
A trenta mil quilòmetres d'aquí
Ratzes de sol atreveixen blaus marins
Ses algues tornen verdes
I brillen ses estrelles
Que ja s'ha fet de nit
I es planta on s'il·lumina
I tenten ses sirenes
Aproximadament per no existir
Batiscaf o socialista
Redactant informe tràgic
Que t'adratit i oripusques
A institut oceanogràfic
Batiscaf o catiusques
Fas un atles visionari
Ratzes de sol atreveixen blaus marins
Ses algues tornen verdes
I brillen ses estrelles
Que ja s'ha fet de nit
I es planta on s'il·lumina
I tenten ses balenes
A trenta mil quilòmetres d'aquí
Ratzes de sol atreveixen blaus marins
Ses algues tornen verdes
I brillen ses estrelles
Que ja s'ha fet de nit
I es planta on s'il·lumina
I tenten ses sirenes
Aproximadament per no existir
Just a la fusta
Aproximadament per no existir
Don't try turning tables instead
You've taken lots of chances before
But I ain't gonna give any more
Don't ask me
That's how it goes
Cause part of me knows
What you're thinking
Don't say words
Don't let the fire rush to your head
Don't let the fire rush to your head
I've heard the accusation before
And I ain't gonna take any more
Believe me
The sun in your eyes
Made some of the lies worth believing
I am the eye in the sky
Looking at you
I can read your mind
I am the maker of rules
Dealing with fools
I can change your flight
And I don't need to see anymore
To know that
I can read your mind
Looking at you
I can read your mind
Looking at you
I can read your mind
Looking at you
I can read your mind
Don't leave the false illusion behind
Don't cry
I ain't changing my mind
I ain't changing my mind
So find another fool like before
Cause I ain't gonna live anymore
Believe in some of the lies
While all of the signs are deceiving
I am the eye in the sky
Looking at you
I can read your mind
I am the maker of rules
Dealing with fools
I can change your flight
And I don't need to see anymore
To know that
I can read your mind
Looking at you
I can read your mind
Looking at you
I can read your mind
Looking at you
I can read your mind
I am the eye in the sky
Looking at you
I can read your mind
I am the maker of rules
Dealing with fools
I can change your flight
And I don't need to see anymore
To know that
I can read your mind
Looking at you
I can read your mind
I can read your mind
Looking at you
I can read your mind
I can read your mind
I can read your mind
I can read your mind
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'IVA...
Toma està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada.
L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cap optimisme on n'hi ha.
El Just ha d'estar al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui que sigui que estigui davant, el principal són els interessos de Sant Just.
Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé.
Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música.
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Primer van ser les Ones.
98.1 FM.
Després, internet.
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio Desvern. Cada dia més a prop teu.
Just a la Fusta.
Sant Just en directe.
Bé, doncs tornem a tenir una sessió amb la batalla.
materinària la Sònia Moreno, que avui ha vingut a l'estudi de Ràdio Desvern.
I volem parlar amb ella sobre un tema relacionat amb les mascotes, com no, amb els nostres peluts, gossos i gats.
Tenim una oient que ens pregunta, Sònia...
Hola, bon dia. Anem a la saludar primer.
Hola.
Que ens pregunta si és recomanable treure el gos i fer sempre el mateix recorregut i treure'l més o menys a les mateixes hores cada dia.
Perquè, bueno, té por que al gos se li pugui despistar o li pugui causar un trasbals a nivell de rutines, horaris, etc.
Bé, com sempre dependrà una miqueta del gos que tens.
Jo crec que el tema horaris és important.
El tema horaris és important perquè ells fan unes menjades al dia i ells necessiten fer pipis i caques.
Per tant, si aprenen els horaris i som bastant fidels a treure'l al matí, al migdia, a la nit, seria ideal, mínim tres cops al dia,
doncs ell regularà bé quan fer pipis i caques.
Vale.
Per tant, no podem exigir-li a un gos que no surt una nit que s'aguanti fins a l'endemà.
O sigui, és lògic, no?, de pensar, de dir, bueno, és que el pobre no pot més i es fa un pipi o inclús una caca.
Després hi haurà situacions patològiques com diarrees amb les quals no es poden aguantar perquè estan fent sa caca
i hi ha un desgavell intestinal i potser es fan caca dintre, però això ja és altre tema, no?
Per tant, jo crec que el tema horari és quasi imprescindible intentar treure'ls a passejar sempre o bastant semblants a les mateixes hores.
A Sant Jus hi ha molta gent que té la sort de tenir jardí.
Què passa sovint amb gent que té cas amb jardí?
Doncs que el gos, a vegades li obrim la porta perquè faci un pipi i a gent s'estalviem potser sense mandra sortir al carrer.
El gos i el gat ja també, és un altre tema, però suposo que aquesta oient parlava de gos.
El gos, si tu el treus a passejar, estarà molt més, psicològicament molt més content i molt més actiu
que si no el treus a passejar perquè tens la sort que tens un jardí.
A part, tot el tema de la socialització és molt important i si tu tens un gos en un jardí que surt només de tant en tant,
després la relació amb els altres gossos la porta bastant malament.
Pel fet de fer sempre el mateix recorregut, doncs crec que no és convenient.
Moltes vegades prioritzem amb el nostre passeig més que amb el del gos.
De fet, amb el prop que tenim la muntanya, seria ideal anar a la muntanya, evidentment,
en moments en què hi ha llum, no vull dir anar a la muntanya a les 8 de la nit perquè potser és massa fosc i no ens ve de gust.
Però pel matí o pel migdia estaria bé fer una volta per la muntanya perquè a la muntanya hi ha moltes més olors
i és molt més interessant el que pot haver a nivell olfactiu que no per el que és per la rambla, per la ciutat.
Sovint els mateixos gossos fan el mateix recorregut, amb la qual cosa hi ha les mateixes olors.
Llavors, pel gos probablement, si pogués escollir, doncs ens escolliria que, si almenys anem per la ciutat,
doncs fer recorreguts diferents per olorar coses diferents.
Jo tenia un professor que deia que quan un gos olora pel carrer és com si estigués llegint una carta
i que quan l'hi estirem i, vinga, va, ja, prou, vinga, ens anem, doncs el que fem és treure-li la carta i deixar-la a mitges.
O sigui, no, saps? Vull dir que quan estiguem amb un gos o amb el nostre gos passejant-lo
i vulgui estar-se una estona olorant alguna cosa, l'altra cosa és que ja vulgui llapar o menjar,
i dius, mira, és fora i ja no passo. Bé, això ho puc entendre.
Però si està olorant és perquè li interessa i el seu moment és el del passeig.
Tu després, com a propietari, tens tots els teus moments, doncs deixa que olori el que necessita olorar.
Evidentment, doncs això, no? Si ell té més possibilitat d'accedir a més zones,
doncs enriquirà molt més tot el seu, geogràficament, tota la seva cultura d'olors.
Però si el deixem olorar poc i sempre al mateix lloc, doncs tenim un gos que,
no et diré que entra en depressió, però que probablement, si pogués parlar, diria
ostres, deixa'm anar cap aquí dalt o cap aquí baix, no?
Per tant...
Ah, també et dic una cosa, que hi ha gossos que els treus del seu recorregut i és que...
No volen.
No volen. Tant d'ho fer.
Però saps per què? Perquè s'han acostumat a fer sempre el mateix recorregut.
És a dir, tu has reforçat positivament sempre fer el mateix recorregut.
Ella, la teva gossa particularment, es troba segura perquè hi ha gossos més intrèpids
i hi ha gossos més caganers. Llavors, ella es troba segura per l'espai per on ha sortit
sempre i treure-la d'aquesta zona li crea un conflicte. Llavors, ella diu,
bueno, a més valem el conocido, jo me quedo por aquí. I, saps què?
El que passa és que m'agradaria veure aquests gossos que tenen aquest conflicte sueltos
per la muntanya. Brutal. O sigui, van campantes, que les da igual...
No, no, sí.
O sigui, que trònica nevi, que sigui de nit o que sigui de dia.
Vull dir que depèn de la situació que tu li creis i del matxaque que tu li creis,
doncs faràs un gos així o així. Però a la muntanya, al final, els gossos es lliberen
de tot el que ens passa a la ciutat. I és una xulada anar per la muntanya amb els gossos
que moltes vegades gossos sueltos per la muntanya, amb el conflicte que tenen
per la ciutat lligats i tal, per la muntanya no tenen conflicte. Ja, tenim alguns gossos
que si són agressius hem de vigilar molt i a la muntanya no haurien d'anar sueltos,
però ara jo no sé, jo no tinc ni idea de les lleis. Jo suposo que per la muntanya
un gos pot anar suelto.
La veritat és que no ho sé.
No, quan fem una entrevista amb la policia li pregunten.
Sí, sí, exacte.
Perquè jo, per la ciutat no poden anar sueltos, però jo diria que, home,
per la muntanya haurien de poder anar sueltos, no?
Depèn, no sé si allò que és considerat per natural poden...
No ho sé.
No ho sé, la veritat és que no en tinc ni idea, ho podria mirar un dia.
Jo donaria per bo que sí que poden anar sueltos, perquè ens interessa
anar amb els gossos sueltos per la muntanya.
I et sorprèn moltes vegades?
Jo crec que depèn, perquè, per exemple, pel camí de les aigües...
Jo no sé si he vist algun cartell, crec recordar que sí, de portar el gos lligat.
Clar, l'altra cosa és si vas a pujar...
Clar, depèn del moro?
Sí.
Doncs escolta'm, puja amb el gos suelto.
Al final, tots som elements, vull dir que el conflicte que el poden tenir,
per exemple, per a carretera les aigües, és que molts gossos,
quan passa una bicicleta, la persegueixen i es posen a bordar.
Sí, sí.
I el ciclista no acostuma a ser molt afable o molt entenedor cap als gossos,
perquè, clar, s'espanten també els ciclistes.
Però, en general, si tens un gos que ha anat molt sovint,
acaba per deixar de perseguir les bicis.
Al final és un tema d'educació total, eh?
Perquè no fa cap gràcia anar amb bici que et persegueixi un gos.
Però moltes vegades, si tu vas, vas, vas,
al final, i el vas educant a que no ha de fer allò,
i el vas premiant quan es queda amb tu,
acabes aconseguint un gos que, bueno, clar, després hi ha excepcions,
però aconsegueixes un gos que no té per què enfadar-se amb els biciclistes o...
No ho sé.
Sigui com sigui, jo crec que els horaris són molt importants,
també perquè necessitem que pixin i caguin fora.
Sí, sí, clar.
I després, quan més ampli sigui la seva zona de passeig, millor.
I si tenim un problema amb un gos ja gran,
amb unes rutines i molt quadriculat,
doncs sovint forçar-lo a que vagi per algun lloc que ella no vol anar
o que ell no vol anar, doncs és més complicat,
però potser estimulant el gos amb un, no, saps, intentant,
ah, vinga, va, i donar-li un premi o tal,
potser s'adona que no és tan horrible fer, en comptes de l'esquerra,
fer la dreta aquest cop i anar cap allà,
cosa que en general, doncs, ella o ell no està com acostumat, no?
Clar.
Però, clar, si tenim un gos que té, doncs, 11 anys,
ens costarà molt més que si tenim un gos que té 3 anys.
Clar.
De fet, el que hem d'intentar és, des del principi, ja acostumar-lo.
i llavors aquest conflicte no el tenim.
Exacte.
No, sí, sí.
No, no, escolta'm, és el que és, sí, sí.
És educar un nen, fer canviar els hàbits en un nen,
és més fàcil que no fer-los canviar en una persona gran.
Exacte.
O sigui que és això, també.
Molt bé, doncs, Sònia, moltes gràcies per la teva ajuda
i tornem al següent programa.
Molt bé.
Vinga, adeu.
Adéu.
Just a la fusta, el magassin del matí.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit