del pintor per celebrar el di mil·lenari de l'arribada d'Octavi August. En esports, el Barça guanya als penals la primera Supercopa de Catalunya. El partit contra l'Espanyol es va acabar amb empat a un, amb gols de Gerard Piqué i Arvilla. Als penals, Rakitic va fer el de la victòria pel Barça. A la Copa, Cornellà 1, Madrid 4 i Sabadell 1, Sevilla 6.
Joan Laporta compareix avui mentre la Junta del Barça medita la seva postura sobre l'acció de responsabilitat. Laporta compareix a les 12 al Col·legi de Periodistes i ho podreu seguir en directe aquí a Catalunya Informació. Demà es reuneix la directiva per decidir si presenten recursos, com us dèiem, a la sentència del jutjar.
I a l'NBA, brillant debut dels germans Gasol, els Bulls de Chicago han guanyat per 80-104 a la pista dels Knicks de Nova York, amb 21 punts per Pau Gasol. I el seu germà Marc n'ha fet 32 en el Memphis 105, Minnesota 101. Ricky Rubio n'ha fet 12. Avui, d'altra banda, s'inauguren els Special Olympics amb una cerimònia a Barcelona.
Hi ha el temps boira i núvols baixos al litoral nord i sud, també a la depressió central, pla de Lleida, pla de Bages i plana de Vic, amb temperatures semblants a primera hora que remuntaran de cara al migdia amb valors entre els 21 i els 25 graus. Fem repàs de temperatures 12 graus ara a Girona, 13 a Lleida, 17 a Tarragona i 19 a Barcelona.
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 30 d'octubre. Un programa, començarem parlant de les notícies de Sant Just a l'Andrea, també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia.
I avui a les 11 i 10 entrevistarem a Àngels Tamora de la Comissió de Festes del Barri Nord per parlar de la castanyada que han realitzat per aquesta tarda, una castanyada que s'ha modernitzat una mica, han fet un canvi del que feien normalment per convertir-la en una castanyada infantil que es farà avui a quart de sis de la tarda.
Més qüestions perquè a dos quarts de dotze farem tertúlia d'actualitat amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joan Algarra, el Pere Oliver, en Jordi Agulló i la Montse Larrea.
I a la tercera hora parlem de teatre, com cada dijous. Amb la Maica Dueña repassarem la cartellera teatral, ens fixarem també en què és el que val la pena recomanar pels propers dies per anar a veure el teatre. I també tindrem avui la Sílvia Masmitjà, normalment la tenim els dimarts, però aquesta setmana l'hem desplaçat i avui ens parlarà de dret. Alguna qüestió vinculada amb el món jurídic.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Us acompanyem durant tot el matí.
Saludem primer de tot l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé, i tu? Bé, a punt per parlar de les notícies de Sant Just. Avui comencem parlant del ple municipal que es fa aquest vespre. Sí, que aprovarà de forma provisional els impostos per l'any que ve i les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics de l'Ajuntament. És el pas prèvi a l'aprovació definitiva de les ordenances i del pressupost que es dematrà al ple del mes de desembre.
L'IBI es congelarà l'any que ve a Sant Just, ho va avançar a principis de mes l'alcalde, el Just a la Fusta, i també ho ha assegurat el portaveu del PSC, Joan Bassaganyes. De mitjana, l'equip de govern calcula que els impostos pujaran un 1% per sobre de l'IPC. Segons Bassaganyes, rebaixar els impostos és incompatible amb una correcta prestació de serveis al municipi, ja que el 2015 despeses i preus pujaran a tot arreu, doncs l'Ajuntament també haurà d'equiparar els seus impostos.
Com dèiem, el ple d'avui tractarà l'aprovació de forma provisional de les ordenances i preus públics per 2015 a Sant Just i, a banda d'això, el ple també debatrà altres punts. Dos dels temes estan vinculats amb el medi ambient i són l'aprovació de la modificació dels estatuts del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collxarola i la revisió de preus del contracte amb l'empresa Urbacer, que s'encarrega de la neteja viària i de la recollida de residus sòlids.
També s'afegirà una denda al conveni de col·laboració entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament i Promunsa per a la sessió d'habitatges públics socials. Després d'aquests punts s'obrirà el torn de pregs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent i el ple, us recordem, començarà a les 7 de la tarda avui a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just.
Més qüestions, parlem també dels cards de coixinets, Andrea. Sí, perquè avui s'acaba el període per inscriure's a la 38ena cursa de cards de coixinets. Últim dia, doncs, les inscripcions online es tancaran aquesta mitjanit i les presencials únicament es podran fer avui de 7 a 8 del vespre al Casal de Joves. Tindreu una horeta.
La cursa de cars de coixinets tindrà lloc el cap de setmana del 15 i 16 de novembre, als carrers Freixes i Creu del Pedró. L'organització preveu que la cursa plegarà unes 4.000 persones al voltant d'aquest circuit urbà amb una pronunciada pendent i participaran nens i nenes de 8 anys fins a persones de més de 50.
Des de l'organització, a més, han proposat tres opcions al seu web, carsdecoixinets.org, en cas que algun corredor o corredora hi vulgui participar però no tingui cart. Són tres bones opcions que trobareu allà al web. Recordem que les inscripcions per internet es tancen avui a les 12 de la nit. Les podeu fer a través del formulari que trobareu al web dels cars i les presencials les heu de fer avui al Casal de Joves de 7 a 8 del vespre. L'últim dia per fer l'import de l'ingrés, en aquest cas, serà l'endemà, demà, dia 31 d'octubre.
I parlem ara d'agenda perquè avui és dijous, però tenim un munt d'activitats a Sant Jus. Tampoc és que dels ibelles n'hi hagi més, però és que aquest dijous és molt especial, hi ha moltes opcions. Sí, potser perquè demà hi ha moltes... Les classes, les escoles aquí a Sant Jus fan festa o alguna cosa així. El cas és que aquesta tarda tindrem moltes activitats, però deixem la tarda per després. Primer expliquem que a aquesta hora el Complex Esportiu Municipal a Bon Aigua està fent una jornada de portes obertes,
i que la següent sessió serà GAC, glutis, abdominals i cames, a un quart d'onze. Per tant, d'aquí cinc minutets s'ha de començar aquesta classe. També es repetirà a un quart de tres. A partir de les sis es farà pilates, a les set body pump, a tres quarts i cinc de vuit body combat i s'acabaran les jornades de portes obertes de la bona aigua a les vuit amb una classe d'aquajim i a dos quarts de nou amb una classe de zumba. Podeu anar-hi a fer qualsevol d'aquestes activitats i també utilitzar la sala de fitness, piscina, vestuaris, entre d'altres.
Això pel que fa a la bona aigua, però és que avui a dos quarts de sis de la tarda coincideixen tres activitats destacades. A Sant Just, d'una banda, la psicòloga Isabel Roldán explicarà en una conferència com posen normes i límits als nens i nenes. És una xerrada que organitza la llar d'infants als Berns a dos quarts de sis de la vagoneta conjuntament amb el servei de telemedicina pediàtrica Medibaby.
D'altra banda, també avui a dos quarts de sis, el mil·lenari, en aquest cas, el centre social del mil·lenari, el fisioterapeuta de la residència Cral Sant Jus, Bifred Llopis, farà una conferència sobre escoltar el cos, sobre la importància d'escoltar els senyals que en ocasions ens envia el cos, a vegades en forma de dolor, per prevenir malalties. Això serà també avui a dos quarts de sis de la tarda al mil·lenari i a dos quarts de sis, després on...
parlarem castanyada al barri nord, amb animació infantil a càrrec de Lluís Pinyot, castanyes i moniatos per a tothom i també mosquetell per als adults. Això serà avui a dos quarts de sis al Parc Maragall. Per tant, avui hem de triar. Sí, sí, amb què et quedes, t'Andrea.
Home, a mi m'agradaria molt anar a la conferència del cos, la veritat, perquè a mi les castanyes i els moniatos no m'agraden. No, ni una cosa ni l'altra. La bona aigua també m'agradaria, per això, perquè hi ha classes aquesta tarda que motiven bastant. T'hauràs de quedar amb el ple, per això, no? És veritat. Sí, sí. Gràcies, Carme. La realitat.
Tu què faries? No ho sé, no sé... Sí, a veure... Bona aigua, potser? Potser bona aigua, eh? A les 6 hi ha pilates. Mira, doncs... Està bé. No crec que hi pugui anar, però seria una bona opció. En fi, parlem de seguida de més actualitat, de més notícies. Recordeu que, a més a més, a cada hora que els butlletins horaris us podeu posar al dia de l'actualitat Sant Justenca i també, àmpliament, a la 1, al Sant Just Notícies d'Areció Migdia. De seguida, com dèiem, parlem de més actualitat, el que fem ara, però...
Es posa una mica de música al matí.
I parlem avui d'aquest tema que sentim de fons, és Always On My Mind de Pet Shop Boys, que segons el criteri dels oients de la BBC, l'ha triat com a la millor adaptació. De fet, aquest tema en origen és una cançó country, composta per tres autors desconeguts, que es van registrar al 72 per primer cop, però la va popularitzar després Elvis Presley, i després d'Elvis Presley van venir molts artistes de gèneres diferents,
que van versionar-la, una de les més conegudes és aquesta. Que és de l'any 1987, és quan el duet d'anglès de Pop Electronics, Pet Shop Boys, va fer tornar aquest tema a les llistes d'èxit.
Està bé, m'agrada com sona així. Jo de dir que vaig conèixer aquesta versió directament. Sí? Mira, doncs la d'Elvis Presley sona així. Estava pensant ara si recordava la d'Elvis Presley, però... Tampoc la coneixia, eh? No, no. Està molt bé, aquesta. Sí, és bonica.
I just never took a time
Ens agrada, eh? Sí, sí, sí, m'agrada molt. I a Elvis Presley ens agrada molt. També Michael Boulay, es veu que la versió de fa poc? O si més no es diu igual, a veure? Sí. Molt lenta, no? Sí. És més l'estil del Elvis Presley que de Big Shot Boy. Totalment. Li costa arrencar, per això, eh?
No m'agrada tant. I veig que Julio Iglesias també va versionar-la. Ara estic veient. Sona una altra època, tot això, també.
Doncs no, el que han votat... Jo crec que en queda un Pet Shop Boys, eh, potser? Sí, sí, sí. És la que han votat la millor versió de la història que han votat els oients de la BBC i en segon lloc va quedar d'un altre tema. És la millor versió de la història. Això diuen. O sigui, havien de votar la millor versió de la història. De la història, totes les cançons. Sí, i ells es van quedar amb aquesta versió. Després de... La segona és aquesta. M'encanta, eh? I hurt myself today
Una cançó que és veritat, que ha sonat bastant per Radio Desverna, a més a més. És aquest heart de Johnny Cash, que ve... L'origen és aquesta. Ah, que tampoc és de Johnny Cash? No, clar, clar, és versió. Sí, sí, sí. I de qui és, de l'original?
Doncs la cançó Heart és la cançó que Nine and Nails va publicar el 94 dins l'àlbum The Downward Spiral. I comença així, però li costa també... O sigui, l'original és de Nine and Nails. Ostres, em pensava que era de la genital.
És molt diferent. Molt fosca.
És diferent, eh? Votser sí que ens quedem més amb la versió. I hi ha tres cançons més en aquest pòdium. Per exemple, hi hauria The Strangles per Welcome By, que és aquest tema que sentim ara.
No la conec. És la tercera versió més votada pels agents de la BBC. Després tenim una versió de Jimi Hendrix del tema All Along the Watch Over. Jo conec una versió d'aquesta que és molt bona. Sí? Sí, però és un raper britànic. L'he posat algun cop, eh, a la ràdio? El tema és de Bob Dylan. Mm-hm.
Són cançons que agrada versionar. I la cinquena ja acabem amb aquest top five que han votat els oients de la BBC. Trobem una cançó molt versionada que és de Leonard Cohen, aquest és un dels temes més famosos.
El primer seria l'Hallelujah. Aquest és ell, eh? Sense aquesta veu és difícil imaginar-te que una versió pot ser millor, eh? Recordem que una de molt famosa, que l'hem posat alguna vegada, a mi m'agrada molt, és la de Rufus Wanderite, no? És espectacular. L'Hallelujah.
Crec que sí que no entreveu, però és preciosa, aquesta versió. Doncs no és la que han votat els oients de la BBC. S'han quedat amb una versió de Jeff Buckley. Aquesta és molt bo. La vaig sentir fa molt de temps, aquesta cançó. Aquesta versió és brutal. Doncs mira, ens quedem amb aquesta versió per anar fins a les notícies del dia. Aquesta Aleluia de Jeff Buckley, la cinquena millor versió, en aquest cas, pels oients de la BBC. De la història, eh? Sí, sí.
Fins demà!
Fins demà!
Alleluia, alleluia, alleluia, alleluia.
Fins demà!
Alleluia. Alleluia. Alleluia. Alleluia.
Bona nit.
I've seen your flag on the marble arch And love is not a victory march It's a cold and it's a broken Hallelujah Hallelujah Hallelujah Hallelujah Hallelujah
Fins demà!
But remember when I moved in you and the holy dove was moving too. And every breath we drew is hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah.
Maybe there is a God above But all I have ever learned from love Was how to shoot somebody who I'm too young
It's not a cry that you hear at night. It's not somebody who's seen the light. It's a cold and it's a broken hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah.
Alleluia. Alleluia. Alleluia. Alleluia.
Halleluja.
Just a la fusta.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoras o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'opereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Dos minuts i arribem a dos quarts d'onze, cop d'ullarà l'actualitat del dia. Andrea, ens fixem en el tema principal d'aquest matí, que el tenim explicat de diferents maneres als diaris. Què ens expliques? Com ens ho diuen? Doncs avui ens parlen del 9N, de la consulta del dret a decidir. Avui el diari Ara, per exemple, ens diu Els arguments de l'Estat contra el 9-9N.
Una pregunta com la de la consulta, aquest és l'argument número 1. 2, les mateixes urnes en vots. 3, la campanya informativa del govern. 4, estan en contra també de la implicació de funcionaris en l'organització. És una de les notícies destacades en portada del diari Ara. El de Vanguardia també en parla i ens diu que el govern central impugna el 9-N perquè manté la pregunta.
L'executiu del PP presentarà un conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional i els partits sobiranistes preparen una denúncia internacional. Avui llegirem això en política, a l'avantguàrdia. I per últim, el periòdico, en un raconet de la portada, llegim. Rajoy recorrerà al 9-N perquè manté la pregunta davant el Constitucional.
El govern ultima els arguments per demanar la suspensió. I en aquest sentit, el periòdico avui ens anuncia en portada també una entrevista amb Joan Herrera, portaveu d'iniciativa, diu la meva papereta del 9-N serà la resposta al Partit Popular. Molt bé, doncs és el que tenim avui en tema principal del dia. Ens actualitzem ara amb els digitals. El 3-24 ens diu que el Consell d'Estat està reunit per analitzar el 9-9-N des de les 10 del matí reunida a Madrid la comissió permanent del Consell d'Estat a petició del govern espanyol.
És el que destaca aquest digital. També ens diu que els 20 més rics d'Espanya tenen tants diners com els 14 milions més pobres. És el que publica un informe d'Oxfan Intermont sobre desigualtats al món. Denuncia que en l'últim any les 20 persones més riques de l'Estat han augmentat la seva fortuna en 115.400 milions de dòlars.
També parla de la Supercopa Blaugrana, que va arribar ahir als penals, i la imatge de Xavi recollit aquest trofeu. L'Ara.cat destaca declaracions de Joan Herrera aquest matí al Món Arracú. Diu, participaré en el procés participatiu del govern. El dirigent d'iniciativa evita dir la paraula. Votaré perquè creu que el 9N no és una consulta. Més apunts que tenim a l'Ara.cat. Els cinemes de 2,90 fan rècord de públic.
i Suècia, que reconeixerà avui Palestina com un estat.
A La Vanguardia ens parlen de dos nous detinguts en el marc de l'operació púnica. Podrien haver intermediat en els contractes de l'Ajuntament madrileny de Collado Villalba. El PP tira de majoria, impedeix que Rajoy compareixi al Congrés per la corrupció. L'oposició, el complet, va sol·licitar la presència del president en un ple la setmana que ve per explicar les iniciatives de l'executiu davant d'aquests casos. Però, en tot cas, el PP ho va tirar enrere.
I una punt més, avui és 30 d'octubre, però això vol dir que d'aquí dos mesos estarem a Nadal, que falten 20 o dos mesos. Queda lluny encara, no?, de primeres. Doncs mira, per anar escalfant motor, sembla que Barcelona encendrà els llums de Nadal el 21 de novembre.
Va, clar, sempre abans. Encara falta, encara falta. Però bé, en tot cas sembla que la il·luminació aquests dies, ho anireu veient, s'ha començat a instal·lar en alguns carrers de la ciutat i s'obrirà, per tant, del 21 de novembre al 6 de gener del 2015. No canvia, crec. Jo crec que sempre s'obre cap a finals de novembre, no? Sí, de cop... El que sí que sempre s'havia obert el desembre i ara, des de fa uns anys, sí que s'obre novembre, llans, una cosa així...
Doncs bé, més qüestions, anem ara de nou als diaris, ens fixem en les imatges del dia, Andrea. Doncs algunes de les fotografies de les portades dels diaris passen per la de política. Al periódico, per exemple, veiem una imatge de Pedro Sánchez i una altra de Mariano Rajoy com enfrontats en el debat que va tenir lloc ahir al Congrés dels Diputats.
El titular és i tu més, els partits s'enroquen i la corrupció col·lapsa el debat polític, els líders es retreuen els escàndols i aquestes dues fotografies de Pedro Sánchez i de Rajoy apareixen els dos fent les seves intervencions en el Congrés i apuntant-se amb el dit índex. És una manera de representar aquests retrets.
D'altra banda, el diari ara veiem un moment del que va passar ahir al Parlament de Catalunya. El Movimiento 12 de octubre, convidat pel Partit Popular ahir, va alterar la sessió a la Cambra Catalana amb crits i quan sortien, un dels seus membres va acomiadar-se amb el braç alçat, la salutació feixista.
La mesa del Parlament decidirà avui quines accions emprèn i la fotografia de portada de dedicada a aquest moviment i sobretot a aquesta persona que ahir quan s'acomiadava del Parlament el se va al braç fent aquesta salutació feixista. I l'altre protagonista avui a les portades és Joaquim Nadal, una jutgessa de Barcelona imputat al Consell.
que va ser conseller de la Política Territorial i portaveu dels governs tripartits per un presumpte delicte d'estafa en la requalificació urbanística d'uns terrenys a Santa Cristina d'Aro i el veiem en portada de La Vanguardia. D'altra banda, també a La Vanguardia veiem una explosió ahir a Egipte.
A Gaza, de fet, encara més aïllada, ens diu. Egipte va començar i enderrocar edificis pròxims a la seva frontera amb la franja de Gaza. Segons el govern, es tracta d'impedir la infiltració de terroristes des de l'enclavament palestí. Ara en parlarem en clau internacional. I també un altre protagonista és Pikachu, aquest personatge de còmic dibuixos. Què li passa?
Doncs que a partir d'avui serà un dels protagonistes del Saló del Manga de Barcelona, que obre avui la seva 20a edició, consagrat com una de les grans cites de la cultura popular a la ciutat, i el veiem a ell, aquest ninot groc dels Pokémon, davant del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que és on allà a la Fira de Barcelona es farà aquest Saló del Manga, la 20a edició del Saló del Manga.
Molt bé, doncs és el que tenim avui en imatges. Ens fixem en el més llegit del dia. El 324, primer de tot, és el cinquè any consecutiu que cau la natalitat a Catalunya, és el que més ha interessat els lectors d'aquest digital. Després, que ja es poden consultar els punts de participació pel 9N, i el tercer tema continua sent, ho vam comentar ahir, la condemna a un pare a pagar una pància de 500 euros a la seva filla de 29 anys.
Sembla que, segons un jutge d'Arcos de la Frontera, a Càdiz, fins que es puguin mantenir els fills, s'han de pagar aquestes pensions. Ha obligat aquest home a pagar 500 euros mensuals a la seva filla de 29 anys en concepte de pensió alimentària. Diu que la pensió, segons aquest jutge, s'ha de mantenir fins que la filla acabi els seus estudis o trobi feina. Diu que el jutge sí que admet que potser la filla ja té una edat en què hauria d'haver buscat feina, però destaca que encara no acaba la carrera, que els seus pares estan separats i que ella viu amb la seva mare a la província de Càdiz.
un tema que ha cridat molt l'atenció als lectors del 324 i que continua mantenint-se com un dels temes més vistos. A l'Ara.cat, el més vist és el dia que l'Eugènia va conèixer la claca del braç alçat, per la crònica d'ahir del Parlament.
També el per què no calles de la CUP a Albert Rivera al Parlament. I el tercer tema és que Martina supera Júlia com el nom de nena preferit a Catalunya.
A la Vanguardia, el més vist és a Dani i Eva, un trio de fàbula, per tant, informació sobre aquest reality, el més llegit a la Vanguardia. Després, el Cornellà Real Madrid, el seguiment de la Copa Minut a Minut i també el Barça Espanyol. Per tant, una mica aquestes qüestions de futbol i televisives.
Tornem als diaris, ara en clau internacional, Andrea, cap on ens portes? Doncs primer de tot ens n'anem cap a Mèxic, a l'avantguàrdia llegint pressió sobre Peña Nieto. El president de Mèxic va rebre ahir per primera vegada els familiars dels 43 estudiants de Magisteri desapareguts fa un mes a la ciutat d'Iguala, la ciutat mexicana, després d'un brutal atac de policies municipals que actuaven sota les ordres del grup criminal Guerrers Units.
La trobada es va celebrar a la residència oficial de Los Pinos, va ser una trobada privada, per tant, tampoc hi ha fotografies de la trobada. Els familiars deien, i anem amb molta ira, amb molta coratge, perquè han fet creure l'opinió pública que han estat treballant i a nosaltres ens han ficat en aquest rotllo. Fins i tot anem amb ells a les recerques i ens adonem que només hi van, treuen el cap i tornen. Diu, això no és cap recerca per a nosaltres, és el que pensen els familiars.
que és el que diu el portaveu de les famílies dels estudiants. També llegim a La Vanguardia que la desesperació dels familiars creix cada dia davant l'absència de pistes sobre el destí dels seus fills desapareguts, recordem, en els actes de violència, que també van deixar sis morts, tres d'ells estudiants.
El seu desconsol va esclatar, sobretot divendres, quan van trencar el diàleg que mantenia amb les autoritats, denunciant intencions perverses, literalment, de la Fiscalia General, que, segons el seu parer, pretén vincular els joves amb urbanitzacions criminals. Per tot plegat, les famílies s'asseguren que es presentaven en aquesta trobada amb Penya Nieto amb molta ira i molt de coratge.
I d'altra banda, avui parlem, ho hem destacat abans en portada de la Vanguardia, en clau internacional llegim que Egipte enderroca cases a la frontera amb Gaza per fer una zona segura. El país va començar a enderrocar aquests habitatges a la frontera amb Gaza amb l'objectiu de crear una zona de seguretat que impedeixi el tràfic d'armes.
amb la franja palestina. La mesura arriba uns dies després d'un sagnant atemptat a la regió i ha obligat desenes de famílies a abandonar les seves cases després que les autoritats els donessin 48 hores per al desallotjament. La zona està sent evacuada, diuen, per eliminar els caus dels terroristes i impedir tota infiltració que emeneixi la seguretat nacional. És el que indicava la presidència en un comunicat oficial.
Divendres passat, un cotxe a bomba va matar 30 soldats en un control militar a la península del Sinaí, en el pitjor atemptat contra les forces de seguretat des que l'exèrcit va destituir el president islamistat Mohamed Mursi el juliol de l'any passat, de 2013. Doncs són les informacions internacionals d'aquest matí. Passem ara a una altra història. Ens anem a parlar d'esports.
Estar en el partit d'ahir, d'estrena, és el que diu l'esportiu, per parlar que els Blaugrana van estrenar el palmarès del trofeu, ja que van estar més encertats en la tanda de penals. I a la imatge, Xavi, alçant la copa.
El diari és fort. Destaca declaracions de Neymar. Aquest és el meu any, rendiré més. Diu que té bones sensacions i també diu que està fent feina física per aguantar més els partits que vol estar al nivell màxim. I també destaca aquest supercampió per penals.
Suárez dona la cara, és el titular que tria el Mundo Deportivo i es cull una imatge d'aquest jugador en el partit d'ahir. Diu que l'uruguaià va confirmar la seva categoria i Massip, el millor d'un Barça a pagar davant d'un Espanyol jove. Les titula Festa Cornellà, va parlar del partit del Madrid d'ahir contra el Cornellà, aquest 1-4 i bola alt, és com titula el marca.
Fins aquí la informació esportiva. Saltem ara cap a les contraportades dels diaris. Andrea, avui comencem pel diari Ara, l'article setmanal de Francesc Canousa, titulat avui Rajoy de Lórien.
Avui ens fa un paral·lelisme entre la situació política que vivim al país i la pel·lícula Retorn al futur. Diu, hi ha un altre món possible. Hi ha un planeta on gent generosa organitza una campanya de micromecenatge per reconstruir un DeLorean DMC12, el cotxe que fa servir Michael J. Fox a Retorn al futur, per viatjar de 1985 a 1955.
L'automòbil de les portes de la de cabina, per tant, Mariano Rajoy hi puja, el vehicle està ple de llumetes i Rajoy creu que és una bulletat de travessa. Es planta Rajoy el 2 d'agost de 1931. Diu, baixa Rajoy del DeLorean, amb el cabell nevat i la barba de carbó, mou la llengua com un ventilador, fa calor i hi ha molta gent al carrer, amb els dits de grapadora radar detecta un allau de fèmines.
Elles no poden votar. La llei diu no. No hi ha voluntat política, però elles diuen sí, organitzant el que s'anomena Pla Vicit Femení a tot el país, a tots els ajuntaments de Catalunya. I ara tornem al 2014 i ens situa al 9 de novembre de 2014, Francesc Canosa. Viu el DeLorean, sobrevola Catalunya com una gavina amb un perdigó a l'ala. Cau damunt una urna, milers de dones votant, no es pot impugnar les dones, no es pot impugnar el futur i acaba dient no es pot impugnar la vida.
És l'opinió de Francesc Canousa. Saltem ara cap al periòdico. Tenim el titular següent. Lleida serà capital de la dansa urbana d'Europa. Avui entrevisten a Sandra Macià, que és coreògrafa de dansa urbana, és la seva passió, la seva feina, i el ball, que el moviment del hip-hop va inspirar a Nova York. Amb tres anys, les classes de dansa clàssica la van introduir en un món del qual ja no s'ha mogut. El ball és el modus vivendi d'aquesta noia de Lleida de 35 anys i la seva forma natural d'expressió.
Diu que de l'edat clàssica va passar la dansa contemporània, les sevillanes, el jazz i la dansa africana. Als 18 anys, en una convenció d'aeròbic, va descobrir la dansa urbana, el ball de la cultura hip-hop per la qual s'ha formatat a Nova York, Los Ángeles, París, Londres i Zurich. Ha dansat amb ballarins que acompanyen Justin Bieber o Janet Jackson i abans Michael i és fundadora i coreògrafa d'Àngels, el grup femení campió d'Espanya de dansa urbana.
defineix el hip-hop com un moviment, una cultura, una forma de vida que va néixer als anys 70 als carrers del Bronx com una forma de reivindicar-se llatins i americans, d'expressar les desigualtats que vivien en aquells suburbis de la ciutat de Nova York i ho feien ballant.
Diu que a la seva escola a Lleida es ballen totes aquestes coses. Hi ha alumnes de 3 a 70 anys. El perfil ha canviat molt. Avui hi ha gent de totes les edats i professions. Entre els més de 400 alumnes assegura que tenen Mossos d'Esquadra, infermeres, advocats, joves, estudiants, adolescents, funcionaris de presons. Tenen de tot i, com dèiem, de 3 a 70 anys. I és l'entrevista que ens ofereix avui la Carme Scales que li fa a la Sandra Macià la contraportada del periòdico.
Molt bé, ja acabem amb la de l'avantguàrdia. Si t'adaptes al que diuen els altres, t'acabes perdent. Avui l'Aima Sanchís entrevista Guppy Goldberg, tribut productora teatral, que aquests dies ha passat per Barcelona com a coproductora del musical Sister Act, que es va estrenar a Broadway i que ara passa per aquí, per la ciutat.
Diu que no se'n va ni ocórrer ser actriu de cinema. Diu que jo era una actriu de teatre rasa, vaig anar al que es coneix com una casa shakespeariana i vaig fer molts càstings, però només em contractaven per portar la llança a les obres de Shakespeare. Llavors vaig escriure i vaig interpretar diferents personatges en una obra de monòlegs disposada a mostrar el que sabia fer. Vaig estrenar i Spielberg va venir a veure'm i em va contractar per El color púrpura. Continua així aquí perquè tinc talent, però hi ha arribat de xamba.
Diu, tingui en compte que la majoria dels actors són pobres, ningú no vol convidar-los a casa perquè se't cospeixen el rebost. En aquesta entrevista també parla ampliament de la seva mare, una persona molt important per a ella, que malauradament va morir fa anys, i també d'una de les frases que més li ha marcat. Diu, sembla ser que la seva mare li deia, quan ets un individu la gent no sempre t'entendrà, però si pots viure amb això i t'entens a tu mateixa, t'anirà bé, diu Goopy Goldberg. Crec que això és el més genial que m'han dit en la meva vida.
També parla de la seva relació amb les drogues. Diu que la seva mare ho sabia a mitges. Diu, anys després em va parlar i em va dir que era una covarda perquè m'havia convertit en addicte a les drogues. Diu, vaig sortir-ne amb l'ajuda de cinc persones del teatre, que avui són tots morts de sobredosi. Van saber parar-me a mi, però no van saber parar-se a ells mateixos.
I com a últim apunt, assegura que de l'amor, per exemple, ha après que a mi els matrimonis no li surten bé. Diu, has de prestar molta atenció a l'altra persona. Diu, tinc nets que exigeixen la meva atenció i me'n queda ben poca per a altres amors. Doncs és l'opinió de Bubi Goldberg avui en aquesta entrevista a la Contra de la Vanguardia.
I ara ens en anem a la punt curiós del dia, parlem d'un àrbitre anglès que ha estat sancionat perquè ha tancat les normes, les normes que hauria de complir com a àrbitre per assistir a un concert. Sí, la Premier League ha sancionat aquest àrbitre que es diu Mark Clattenburg perquè va incomplir el protocol, perquè volia anar a un concert del músic britànic Ed Sheeran,
I es veu que segons el diari The Sun, després del partit d'aquesta setmana passada que van disputar el West Bromwich Albion i el Crystal Palace, que va quedar dos a dos, Clatenburg va abandonar sol l'estadi i se'n va anar a Newcastle per veure aquest concert. Sembla que la normativa de la Premier League indica que els col·legiats han de viatjar a les ciutats on arbitrin i tornar a les seves localitats d'origen juntament
amb la resta del cos arbitral, per motius de seguretat. Llavors, el col·legiat se l'acusa també d'haver parlat per telèfon amb l'entrenador del Crystal Palace, Nil Huarno, que incompli la normativa que impedeix els àrbitres parlar amb els entrenadors, si no és en presència dels seus assistents. Ell té 39 anys i és un dels àrbitres amb més experiència de la Premier League i va participar, per exemple, als Jocs Olímpics de Londres del 2012.
Es desconeixen els detalls de la sanció, és a dir, els econòmics i tot plegat, però en tot cas, de moment, ha estat substituït ja per un altre àrbitre pel partit que tenia signat el cap de setmana que ve. Mare meva, tu per un concert? Sí, sí. I per parlar amb un entrenador? Sí, clar, això va ser més estany, potser, però bé. No conegia les normes? Suposo que sí, perquè s'hi porta tant de temps, però potser no podia perdre's aquest concert i va dir, mira, porto tant de temps fent-ho tot bé que no em passarà res. Bueno, si ell se ho va passar bé. Sí, no? Li deixem. Vinga.
Em vindré. Que vagi bé. Gràcies. Bon dia.
Fem un gran cop d'ull a l'actualitat cultural d'aquest matí i us expliquem que més de 300.000 persones han anat al cine a Catalunya per 2,90 euros els últims 3 dies.
Jordi Saball rep el Premi Nacional de Cultura. Ella ja ha estat crítica en la política cultural del Partit Popular, havia estat força oblidat per l'Estat i ara ha rebut aquest Premi Nacional de Música en clau cultural. El músic va firmar fa poc un article col·lectiu a The Economist a favor del dret a decidir.
En cinema, Isaac Ila Cuesta comença el rodatge de la pròxima piel a Oscar. Serà un drama clàssic i de suspens on Àlex Monner és un jove que torna a casa després de sis anys. El MACBA reivindica la passió de la ignorada Carol Rama. El museu aplega 200 obres en la mostra més important de l'artista.
Xuxo Valdés estrena un nou espectacle a comenatge Iraquere. El músico va iniciar una col·laboració permanent amb el Festival de Jazz de Barcelona. I Daniel Lanua presentarà el seu últim disc, el blues en ritmes de Barcelona. Serà l'únic concert que farà a Espanya aquest productor i músic de Canadà.
I un apunt final que ens queda molt a prop de casa. Sant Joan d'Espí rehabilita la casa modernista de la Torre de la Creu. L'or és obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol i les obres preveuen millorar la façana i la reparació de fissures. Són els apunts culturals d'aquest matí. Obrim diaris ara per fixar-nos en altres qüestions que trobem interessants avui a la premsa.
Per exemple, al periòdico ens aturem a les pàgines internacionals on ens parla dels abusos a la dona en un país asiàtic. L'article el signa Víctor Alazàbal des de Nova Delhi. Diu que el tot es paga amb la vida. La tradició familiar manté viva a l'Índia l'aportació de diners o béns al matrimoni per part de la dona. L'impagament comporta encara milers d'humiliacions, suïcidis i assassinats a l'any.
I com a exemple diu que una dona va passar 3 anys tancada en un bany al seu marit al no pagar el que s'exigia en la boda.
Parla d'un altre cas, Manret Kaur, de 24 anys, que estava casada amb en Diner Singh. Des del 2012 van ser dos anys d'amenaces per part del seu marit, la seva sogra i les seves cunyades per l'impagament del dot matrimonial. I dimarts de la setmana passada va prendre la seva última decisió, que era treure's la vida. Aquell dia la premsa local publicava que una dona de Jamjetpur, a l'est de l'Índia, havia estat obligada als seus sogres a desfilar despullada mentre la gravaven en vídeo sota l'amenaça de difondre'l
sinó entregada als 5 milions de rupies exigits després del casament, que són uns 64.500 euros. Un article que parla de suïcidis, humiliacions i assassinats, el dot que perdura a l'Índia i que no pagar-lo porta en moltes ocasions en les pitjors conseqüències. La denúncia, Bertan, que trobem avui a les pàgines d'Internacional del periòdico.
Del periòdico passem al diari Ara. Avui, el tema del dia, trien parlar de les rodalies i parlen de la incertesa de viatjar a través de rodalies. L'Ara passa un dia al costat dels usuaris que adapten la seva vida a uns horaris volàtils.
Explica, per exemple, que Renfe diu que la puntualitat de rodalies és del 94% i a Madrid del 98% i que la solució a quasi tots els problemes seria la construcció d'un altre túnel. Els usuaris diuen que el més habitual és que els trens no arribin a l'hora.
Es parla de la impuntualitat, retards a varies, bitllets cars i poca freqüència són les queixes principals dels usuaris. També es diu que la inversió necessària per resoldre-ho no està prevista en el calendari de l'Estat. I que el govern pot sancionar Renfe però no Adif, que és el responsable real de tot plegat.
Un rebordatge que trobem a les pàgines principals avui del diari Ara.
I acabem parlant de noms. Un país de marcs és l'article que escriu avui Ramon Senyel a la Vanguardia per parlar d'aquestes dades que es van donar a conèixer ahir amb l'Idescat dels noms preferits dels catalans pels seus fills. Sembla que el nom de nen preferit es manté invariable des de fa molts anys, que és Marc.
Marc torna a ser el nom més freqüent entre els nens nascuts el 2013. En total, 1.034 nadons van rebre aquest nom. Entre les nenes, el més freqüent va ser Martina, que supera i el de Júlia. 843 Martines per 771 Júlies, nascudes l'any 2013. Un nom que havia ocupat la primera posició del rànquing femení el 2012.
I en canvi pel que fa a Kevins i Jennifers, que havien tingut també el seu moment d'esplendor, en van néixer 45 només l'any passat i 7 Jennifers. Al top 25 dels nom de nens hi rompen Lucas i Roc i surten de la llista Roger i Víctor. I en el rànquing de les nenes apareixen com a novetats Valentina, Valeria, Nora i desapareixen Irene, Anna i Laura.
Dades curioses, aquestes que van donar a conèixer ahir l'IDESCAT referent a aquests noms preferits de nen i de nena el 2013 a Catalunya.
I amb aquesta punta arribem de seguida a les 11 en punt del matí, un moment en què, ja ho sabeu, connectem el bolletí de Catalunya Informació, ens posem el dia de l'actualitat i després també sentim el bolletí dels Sánchez Notícies. Tornarem després que parlarem de la castanyada que organitza avui a la tarda la comissió de festes del barri nord. I en parlarem amb Àngels Zamora.
I el que fem per arribar en punt a les 11 del matí és fer-ho a través d'una cançó.
que sentirem de seguida, per enllaçar, per tant, de la música a l'actualitat. El que farem serà sentir aquest tema dels Amics de les Arts, que forma part del disc que han publicat aquest any, titulat La cançó es diu Ja no ens passa. Recordem que el disc feia referència al dinosaure. I la cançó fa així.
Ja no ens passa i no ens en amaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podries ser. Tots ja no ens passa, tampoc improvisem l'aventura i ja veurem.
Va ser un joc de nens, no fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem i clar no ens passa, ningú no ens va avisar. Va ser d'un dia per l'altre, quan tu va fer.
Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem fer passar ell. Abans de creçar l'os hem venut massa cops la pell i el mal que fa no el cura el té. Ja no ens passa mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d'escriure versos que ens facin un ús al coll.
Per què ens passa? Ningú no ens va avisar que tot això se n'anava, que tot era mentida. La vida era el que venia just després.
Ja no ens passa, ja no sortim de nit, que l'endemà no som ningú. I el dia que sortim cantem d'anar allà al mig. Ja ja podríem ser els pares d'algú. I això ja és massa, ja no ens caiem a cap dels gris. Ja heu saber el camí, que no hi ha un pan de net, però quan va i us enxampen res, aquí tothom es fa sorpresa. Avui hem fet conèixer tots que ja no.
Bon dia, són les 11.
Detingudes dues persones més en l'anomenada Operació Púnica de Corrupció Municipal i Autonòmica que investiga el jutge de l'Audiència Nacional Eloi Velasco. La Guàrdia Civil les va detenir ahir a la nit per haver fet suposadament d'intermediaris en la trama que afecta aquest cas l'Ajuntament de Collado-Villalba. En total ja són 38 els detinguts.
El Consell d'Estat ja està reunit per elaborar un informe sobre la impugnació del 99N. El text l'enviarà avui mateix al govern espanyol perquè pugui demanar al Constitucional la suspensió del procés participatiu engegat per la Generalitat. La pregunta o els funcionaris que faran de voluntaris poden ser alguns dels arguments esgrimits en aquest informe. Localitzen en vida l'home de 83 anys que es va perdre dilluns a Ripoll. Els agents rurals l'han trobat aquest matí a les Lloses, al Ripollès.
Detenen 30 persones acusades de prendre l'estranger medicaments que s'obtenien amb receptes falsificades. L'operació l'ha fet la Guàrdia Civil amb actuacions a Catalunya, a l'Aragó, al País Valencià i Andalusia. El president de Palestina considera una declaració de guerra d'Israel l'ordre de tancar l'esplanada de les mesquites de Jerusalem després que la policia hagi mort un palestí que havia atemptat contra una figura de l'extrema dreta jueva. Suècia ha anunciat avui el reconeixement oficial de l'estat palestí.
La inflació continua en negatiu a l'octubre, però millora una dècima en xifres anuals respecte del setembre. Cau un 0,1% al conjunt de l'Estat. Això es deu a la pujada dels preus dels aliments i de les begudes no alcohòliques. Segons les dades de l'Institut d'Estadística, l'IPC suma quatre mesos en negatiu.
Gairebé 2.200.000 espectadors han assistit a les sales de cinema de tot l'estat en els últims 3 dies dins de la festa del cine. Una xifra que representa un 15% més d'assistència de públic que en l'edició anterior. Catalunya Informació. Titulars d'Esports. L'expresident Laurana Joan Laporta compareix avui arran de la sentència de l'acció de responsabilitat. Ho podreu seguir en directe a Catalunya Informació. A partir de les 12, la Junta del Barça reunirà demà d'urgència per decidir si presenten recursos.
El Barça guanya als penals la primera Supercopa de Catalunya. El partit contra l'Espanyol es va acabar amb empat a 1, amb gols de Piqué i Arvilla. A la Copa, derrota dels equips catalans a l'anada dels setzents. Cornellà 1, Madrid 4, Sabadell 1, Sevilla 6. I avui s'inauguren els Special Olympics amb una cerimònia a Barcelona. També avui Cervera anomenarà Marc Marquez, fill predilecte de la ciutat.
El temps, boira i núvols baixos al litoral nord i sud i també a la depressió central, al pla La Lleida, al pla de Bages i a la plana de Vic. Temperatures semblants a primera hora que remuntaran de cara al migdia amb valors entre els 21 i els 25 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts per l'Andrea. El ple d'octubre aprovarà de forma provisional els impostos per l'any que ve i les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics. És el pas prèvi a l'aprovació definitiva de les ordenances i del pressupost que es debatrà el ple del mes de desembre. L'IBI es congelarà l'any que ve a Sant Just i de mitjana l'equip de govern calcula que els impostos pujaran un 1% per sobre de l'IPC.
Segons el portaveu socialista, rebaixar els impostos és incompatible amb una correcta prestació de serveis al municipi. Atès que 2015 despeses i preus pujaran a tot arreu, l'Ajuntament també haurà d'equiparar els seus impostos. D'altra banda, també es tractaran altres punts, temes vinculats amb el medi ambient i també amb l'habitatge. El ple començarà avui a les 7 de la tarda a les salles sessions de l'Ajuntament.
Més recursos per plans d'ocupació i per ajudar les famílies amb dificultats econòmiques. El 2015 s'enjou. Està en paral·lel als impostos i ordenances. L'equip de govern treballa en el pressupost de l'any que ve i aquestes són dues de les prioritats. Un programa per facilitar ajudes socials a llars amb dificultats econòmiques i crear més plans d'ocupació. I a banda de destinar més recursos, la intenció de l'equip de govern serà fer més inversions a la via pública.
I un apunt més per recordar-vos que el celler de Can Mata farà aquest vespre un tast a la fresca gratuït. El conduirà el sommelier de les caves Llopart per representar Llopart Cava amb una selecció de grans vins escumosos. És un tast obert a tothom i gratuït, però recomana comunicar l'assistència prèviament al telèfon 93 372 08 90 o al correu info arroba al celler de canmata.com. El tast a la fresca del celler de Can Mata serà avui a dos quarts de vuit del vespre.
I un apunt més per recordar-vos que la informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
We rattle this town. We rattle this scene. Oh, oh.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Now it's all at once Live my life without Coming up far Now it's all at once I want everyone Racing down the hill I am faster than you Wait for summertime Wait for summer
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs en llibres i agentes de concert o cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
I aquesta hora parlem de la castanyada que organitza la Comissió de Festes del Barri Nord. En parlem amb l'Àngels Tamora, presidenta d'aquesta comissió. Molt bon dia, Àngels. Bon dia. Perquè, a més a més, aquest any hi ha un canvi, no? Sí, sí. Heu fet una mica de reinvenció. Sí, perquè portem 25 anys o més, jo què sé, fent castanyades i els últims anys estava la cosa una mica decaiguda.
sobretot l'any passat, era una pena perquè l'animació estava molt bona, però no hi havia fòrum, no hi havia gent. Recordem que els últims anys, perquè havíem parlat també altres vegades, es feia un sopar, el dia 31 d'octubre, m'imagino, i hi havia ball de vegades. Llavors suposo que ara feia molt de temps i no estava funcionant i heu decidit dir, mira, no pleguem però fem un canvi.
Això mateix. Llavors hem pensat, doncs la farem per als nens. Llavors farem la castanyada el dijous, perquè resulta que el divendres els professors o les escoles fan festa, doncs la farem el dijous a les 5 i mitja, allà a la plaça Maragall, en animació infantil de Luis Pinyot. O sigui, vindrà un noi que farà...
animació infantil, i a veure com va. La gent gran pot venir també, perquè tenim igual les castanyes, els moniats, i també tindrem una mica de moscatel pels pares si volen, o sigui, els nanos no, els nanos aigua, naturalment. Clar, o sigui que en realitat és una manera de dir, com que pels nens normalment les coses funcionen molt bé, i hi ha dos grans que vindrien a la castanyada que es feia abans que puguin venir també a la tarda, i així es fa una mica de la castanyada, no? Això mateix, doncs això és.
I serà aquest dijous, per tant, avui a les quarts de sis, per Joan Maragall. Sabeu, ja s'hi vindrà gent, heu sabut una mica com ho està rebent la gent? Home, la gent ho està rebent molt bé, perquè he anat a totes les escoles, les he portat al cartell, a més a més del cartell he trobat un... o és una castanya, un tipus d'una castanya i poxa, ni truc ni tracte, aquí fent castanyada. Perquè a mi em sembla molt bé això del Halloween, però que sàpiguen els nens que aquí fent castanyada.
Jo sé que els nanos poden ir disfraçats igual, perquè a les nanos els agrada molt el disfraç. Però que saben que aquí són castanyades. Nosaltres, aquest any com a primera vegada, us posarem un mocador, unes faldilles que tenim sempre a casa i anirem de castanyeres. O sigui, que també vosaltres llavors us poseu en el paper, no? En el paper. No ho fèieu abans, no? No, no, mai ho havíem fet. Però ara, com és nens, doncs mira, que vegin que són castanyes i castanyeres.
Per tant, hi haurà castanyeres també en aquesta castanyada del dijous a la tarda. Ja veurem, i si la cosa va bé, doncs mira, ho farem sempre així. Clar, clar. Suposo que també, no sé si la gent que venia normalment a la nit, sabeu si us han dit alguna cosa? Sí, sí, han dit que vindran igualment, perquè molta gent venia a primera hora, que a vegades no tenien ni assades les castanyes, a buscar les castanyes. Clar. O sigui, que poden venir igualment.
O sigui que potser el canvi de format també és beneficiós per tots, no? Perquè potser també la gent més gran ja li feia mandra el fet de sopar fora. Això mateix, de sopar fora. Sobretot els moniats, si tu has de fer per tu sola, no ho fas. Si ja tens cuits, va molt bé.
Clar, clar, o sigui, hi haurà castanyes i moniatos. Castanyes i moniatos, igual que cada any. Suposo que es venen per això, no? No, les castanyes sempre les donem gratis. Les castanyes gratuïtes. I les moniatos, doncs no sé si són 50 cèntims o jo què sé, una cosa molt... Una cosa simbòlica. Simbòlica, eh? Panellets no en tindreu, eh? No, panellets és massa. Un any, me'n recordo que entre totes vam fer panellets, però clar, això és massa. És massa, home, és molta feina. És molta feina i són molt cars i, bueno...
Igual algun dia farem alguna. De moment castanyes, això sí que hi seran. A partir de dos quarts de sis, és a dir, una mica coincidint després de la sortida de l'escola. Això mateix. I fins a quina hora serà, més o menys? Jo he demanat fins a les deu, però ja sé que ara ja han canviat l'horari, si fem esforç abans, o sigui, ja ho veurem. Com és la primera vegada, ja ho veurem. Fins que hi hagi gent, doncs mira, estarem allà.
És a dir, una mica la tarda, suposo que l'actuació és el principi, no? Sí, la tarda és fins les set i mitja, o sigui, estaran una horeta allà, una hora i mitja, i quan s'acabi l'animació jo m'imagino que la gent anirà marxant i nosaltres, segons veiem, mira també.
Doncs és una bona aposta que fa la Comissió de Festes del Barri Nord, aquesta castanyada amb animació infantil que es passa dijous a la tarda. No sé si amb altres festes també us plantejareu fer algun canvi d'aquest tipus. No ho sé, perquè fèiem la ribella i ja sabeu que aquest any no l'hem fet, però també per el problema aquest.
Nosaltres portem molts anys, ja som una colla molt gran i està fins a les 3 o quasi les 4. És cansat, no? És cansat i si veiem que la gent s'anima i ve, però últimament ja aquest any...
La rebel·lia ja no l'hem feta. I pensava en no fer la castanyada, però dic, home, no, no hem de deixar tot. I mira, hem pensat fer això. A veure com queda. Doncs esperem que vagi molt bé. És aquest dijous, com dèiem, avui el partit de dos quarts de sis, el per Joan Maragall, aquesta castanyada amb animació infantil. Avui n'hem parlat amb l'Àngels Zamora, presidenta de la Comissió de Festes del Barri Nord. Moltes gràcies, Àngels, i que vagi molt bé, molta sort. Vale, gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, adéu.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Fins demà!
Fins demà!
If you believe there's nothing up to sleep
Fins demà!
Fins demà!
There's nothing up there to sleep Nothing is going on It's a little magic for the natural believer Yeah, yeah, yeah, yeah
Fins demà!
Tell me, are you locked in the pines? Hey, Andy, are you goofing on out? Say, baby, are we losing your love? If you believe they put a man on the moon, man on the moon. If you believe there's nothing I've ever seen,
They put a man on the floor. Man on the floor. If you believe there's nothing out there to sleep. If nothing is cool. If you believe they put a man on the floor. Man on the floor. If you believe there's nothing out there to sleep.
Just a la fusta, el magazín del matí.
4 minuts i dos quarts de 12, aquesta hora parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, bon dia. Per parlar de què ens espera de cara als propers dies, acabant aquest octubre més càlid del normal, no? Molt assolellat. Doncs sí, a més a més acabem el d'octubre amb la festa de les temperatures no tan elevades com alguns dies d'aquest mes d'octubre, que hem arribat als 27 graus i mig, que són valors realment espectaculars per un mes d'octubre, i no era a principi, sinó que era mitjans,
però hi arribem amb calidesa, no amb calor, però sí que arribem amb calidesa. Aquesta setmana la començàvem a aquesta hora més o menys, el dilluns estàvem a uns 15-16 graus, avui ja estem pràcticament als 21 aquesta hora, o sigui que avui podem arribar als 23 o 24, els dies s'escurcen molt, tampoc no es pot inflar molt, però si tinguéssim moltes hores de dia avui tornaríem a parlar de valors estiuencs cap a les 6 de la tarda, el que passa com que el sol marxa més aviat, hi ha hagut el canvi d'orari,
Clar, o sigui, tenim aquesta opció que el sol no pot estirar massa la temperatura i podem arribar als 22, 23, cap a les 3 o així, però després ràpidament la temperatura torna a baixar. Les mínimes, al voltant dels 14-15 graus, avui la nit ja ha quedat serena, ja no hem tingut aquests núvols, aquesta situació de llevant que ens va acompanyar dilluns, dimarts i dimecres, avui és un dia on el llevant s'ha tallat.
I estem en terra de ningú, estem a l'espera d'un canvi, d'un front, que arriba molt descafeïnat, però darrere seu sí que n'hi ha un altre que sembla, i tot apunta, que ens pot portar bastanta activitat a principis de la setmana vinent, i també justament acabant aquesta, perquè sembla que els núvols diumenge voldran fer una miqueta més la guitza. No ho estan apuntant totes les previsions,
però nosaltres ens quedem sempre amb aquella que li tenim més confiança a tots els mapes que surten i que fan previsió a llarg termini, i la que nosaltres sempre li donem aquella confiança, doncs aquesta és la que ens està dient que el diumenge no serà un dia espaterrant, sinó que serà un dia variable, i a més a més els núvols han d'anar a més, potser el migdia sí que fa solet, les temperatures tampoc no han de baixar, però serà un dia molt variable, amb molts núvols, amb estones de sol, i cap a la tarda cada cop els núvols han d'anar guanyant terreny. Clar, és que de fet portem, perdó que et tallo, però molts caps de setmanes amb dies esplèndids, no?
Sí, sí, sí, aviam, n'hem tingut algun així una mica més variable, però vaja, que no ens podem pas queixar, la gent n'ha pogut gaudir, a més, les festes de tardor les hem pogut disfrutar al màxim, tant a Sant Feliu com a Sant Jus. Aviam, el fet és que hi ha un front que ens creua entre dissabte i diumenge, que ens pot portar alguns núvols alts, a principi de setmana o a finals de l'anterior ja parlàvem d'aquest front que semblava que hagués de portar una miqueta més, doncs al final no, passa sense pena ni glòria, però sí que és cert...
que el fet que ens pronunciem i que expliquem que creua un front vol dir que alguna cosa està canviant. Pensem que portem molts dies amb un anticicló, estan en terra de ningú, ara us envio una miqueta de vent del nord, ara us envio una miqueta de vent de l'est, de llevant, i el fet que passi un front vol dir que alguna cosa està canviant. Aquest front obrirà les portes amb un anticicló que se centra al nord d'Europa a que puguin passar els fronts una miqueta més baixos de latitud i puguin mostrar-se una miqueta més actius aquí al nostre país.
I d'altra banda es trobarà amb un ingredient important quan entra una miqueta d'aire fred en alçada associat amb front, que és la temperatura de l'aigua del mar. No ha tingut temps a baixar massa, la temperatura de l'aigua del mar està molt agradable, la gent encara s'està banyant, no només aquí, sinó que a València, Alacant, en zones una mica més baixes, doncs encara l'aigua està perfecta pel bany.
i quan arribi aquest aire fred, quan arribin aquests fronts, podem parlar de molta activitat. Per això els mapes indiquen, aviam, estem parlant de molt enllà, perquè avui, dijous, demà, divendres i dissabte, són tres dies calcats, amb temperatures màximes de 23, 24 graus i mínimes de 14 a 15, al tanto, amb la diferència entre màximes i mínimes, perquè després al vespre, cap a les 6 de la tarda, si t'has de moure en moto, notes, en maniga curta, enganxes l'encostipat.
Doncs bé, parlem d'això perquè el diumenge, com dèiem, hi haurà un augment progressiu dels núvols, ja ens haurà creuat aquest primer front, però darrere ser un arriba una molt més actiu, que sembla que entre dilluns i dijous podríem parlar de bastanta inestabilitat, de dies on la previsió ens marca, em sembla que eren 10 litres dilluns, 22 litres dimarts, o sigui, fan previsió de la quantitat de pluja també al voltant d'uns 10 litres dimecres, o sigui, que arriba a bastanta inestabilitat, no és una caiguda de les temperatures,
dels 23 o 24 d'aquests propers dies, doncs dilluns podríem quedar-nos amb 17 o 18, però sí que és cert que a partir de dijous, que arriba una mica més de tranquil·litat, la màxima podria estar al voltant dels 16 o 17 graus i la mínima dels 11 o 12. O sigui que fem un canvi una mica radical, primer serà la pluja que ens donarà la sensació de fred i després ens arribarà la tardor de veritat, el que toca pel mes de novembre, que són valors...
Sí, que entrarem al novembre bé, com hauria de ser. Entrem al novembre amb molta activitat, sí, amb activitat plujosa, però sense temperatures extremadament fredes, i un cop hagi passat aquesta inestabilitat sí que sembla que es queda amb nosaltres. Aviam, que hi haurà dies que arribarem als 18 i als 19 graus, perquè això al novembre passa. Quan fem referència, allò que sempre et dic, que l'estiu va del mes d'abril fins al novembre. L'hivern són tres mesos i els nou mesos restants són dies que s'està bé.
Llavors, sí que entrem en una època una miqueta més fresqueta, però que hi haurà dies la setmana vinent, sobretot a finals de setmana, que es podria arribar tranquil·lament als 18 o als 19 graus de màxima, que és una valor agradable, si fa sol, però les mínimes ja no, les mínimes quedaran amb 12, 13, que això ja s'ha abrigat una mica. Aviam, aviam si arriba aquest canvi, demà ho acabaríem de confirmar una miqueta, i ja et dic, podria castigar una miqueta el diumenge, o sigui, el dissabte serà un dia en general bo, però diumenge potser els núvols faran una mica més la guitza. Demà ho confirmem.
Perfecte, Carles, doncs gràcies i que vagi bé. Bon dia. Molt bon dia.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Passen 5 minuts de dos quarts de 12, de seguida fem tertúlia d'actualitat.
Doncs és moment de fer tertúlia, com dèiem, i per això saludem. Ja les tenim a punt a la Montse Larrea, a la Joan Algarra i a l'Ina Santa Bàrbara, i de seguida també arriba el Jordi Agulló, que s'acaba de preparar el seu cafè per poder fer la tertúlia. I bé, en tot cas, us saludem ja de seguida. Veig que encara esteu situant-vos, però en tot cas...
Bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia. Bon dia. Per parlar d'actualitat. Avui l'Alina, per això, mira, abans d'entrar en temes més d'actualitat, més feixuga o més intensa, si vols, comencem perquè... Ah, sí, és molt agradable. És que vols parlar d'aquesta contra, que anem parlant a primera hora amb l'Andrea, però val la pena recordar-la. Sí, bon dia a tots. M'ha fet il·lusió perquè m'he estat mirant per sobre, perquè tampoc no tenia massa temps, La Vanguardia, que ja sabeu que sou suscriptora, que no hagué propaganda,
i aleshores la única cosa que he trobat verdaderament positiva i que es podria parlar era l'entrevista que li han fet a la Ima Sanchis a la Whippy Goldberg i aleshores és per la sensatesa en què contesta i pel sentit filosòfic si podríem dir jo diria que aquí n'hi ha filosofia amb la seva manera de contestar jo crec que sí
I és molt xula, eh? Però que molt xula de veritat, eh? Sí, sí. Vull dir, qui tingui ocasió de llegir-se-la tota, val la pena. Sí, sí, de fet, el titular ja val la pena, no? Sí, sí, i tant. Diu, si t'adaptes al que diuen els altres, t'acabes perdent. I és veritat, i sobretot posa de manifest els consells que la mare sempre li deixava perquè ella sempre podia triar.
O sigui, que no és que es li impossessin ni res. No, no, que podia triar. I tots els conceptes que té. Diu, va ser difícil créixer sense pare, li diu. Tu, home, no coneixia això. Diu, i no es cregui el drama que els diaris s'expliquen de mi. La nena pobra i abandonada. Jo mai ho vaig viure així. Això és la mare que li diu, no? I després li pregunta molt que no sembla precisament el seu estil. I bueno, diu...
Jo fa un dia que té una amiga molt important i resulta que hem d'anar a fer una representació en el teatre i tal. Bueno, a veure, una representació de Romeu i Julieta. I aleshores li diu, si vas vestida així no entraràs. I ella diu, doncs jo aniré així, no? I li diu, doncs no penso canviar-me. I se'n va anar.
I aleshores li pregunta a sa mare, diu, creus que he fet mal fet? Li vaig preguntar a ma mare. I l'altre li diu, tu creus que has fet mal fet? I això, després diu una cosa molt, diu, i així és el que passa quan ets un individu, que la gent no sempre t'entendrà, però si pots viure amb això i t'entens a tu mateixa, t'anirà bé.
Crec que és això el més genial que m'han dit a la meva vida. És a dir, fer pensar en un... Jo crec que és molt important de dir, bueno, a veure, tu què opines? Tu què penses i com podries treure's? És a dir, li dona opció, li dona... Li dona opció. La llibertat de llegir i que tingui que reflexionar... Criteri, criteri. Criteri. I això crec que... I aquí hi ha moltes coses que són molt xules, no? Però ara...
Potser ja està prou del comentari que hi ha, no? No, sí, i tant. Queda recomanada i segurament tothom qui la pugui... Però m'ha fet... Perdona, Carme, però m'ha fet moltíssima al·lusió arribar aquí i trobar... I que estigui subratllada. Subratllades els punts que jo... Que a ella també... Doncs això és l'Andrea, eh? Que ho ha subratllat, o sigui que... Bueno, pues felicitar-se l'Andrea.
que és la que ha fet el resum a la primera hora. Està molt bé començar amb aquest tema perquè tenim altres coses, tenim més actualitat. Avui està reunit, aquesta hora, ens sembla, el Consell d'Estat. Anirà molt, molt de pressa. Per poder-li passar la nota al govern, que està reunit també. Sí que sembla que el que s'està fent des del Consell d'Estat o des del govern espanyol és com si estigués
totalment desconnectat del que passa aquí, no? Perquè el que està fent, què fa, doncs, que gent que no creia o que fa 15 dies, dèiem, no m'acaba de convèncer, potser aquest canvi, n'havíem parlat, crec que amb vosaltres la tertúlia, algú de vosaltres deia això, doncs gent que diu que potser doncs no ho veia clar, ara torna a estar a favor, ara tornaran a votar, Joan Herrera, per exemple, que s'havia molt decidit, que s'havia descol·locat una mica, que no volia participar i ara diu que... Home, no, era per sentit de partit, diguéssim. Bueno, però clar, tornem a sempre el mateix, sentit de partit, no? Sentit
de responsabilitat. Però ara que dius això n'hi ha una cosa per donar, eh? És que, claro, el problema era que es col·locaven a disjuntiva molt forta, que és la que tenen els familiars amics meus que estan per al sinó. I és que, quan tu dius sí, el primer sí, és que l'objecte de la consulta del lloc, de la zona determinada, li dones el dret d'autodeterminació.
Però tu eres partidari de dir, bueno, potser s'ho farem lliurement en Espanya. Però aquesta situació no era la real. Espanya s'està oprimint, reprimeix, reprimeix, reprimeix i no deixa la llibertat. Si no deixa la llibertat, això és una pseudo dictadura. Jo dic així ben clar i dur, perquè...
en la Constitució del 78 i la majoria absoluta que diuen que no és la Constitució però quan els interessen 24 hores la van canviar interessos internacionals dels especuladors quan això és tan gros es troben que aquella postura d'ells no es pot ser neutral davant de la justícia davant de la justícia no es pot ser neutral has de sortir
i votar, encara que votes el si no. Jo també creiem el si no, de moment, perquè la possibilitat que sigui una independència, això s'ha de pactar, això s'ha de pactar, no pot ser automàtic. No, automàtic no. No, no sóc en automàtic, sinó a veure amb quines condicions es queda el país. Bé, doncs aleshores jo era el si no i ara sóc del si, si.
Però tu creus que per molt difícil que fos després de la independència, que passaran temps, quan han de fer anys, s'han de fer una regla, s'ha de fer... O sigui, hi ha gent molt entesa que ja està fent... La Constitució, que l'hem escomplicat. Sí, ja està fet. Tu creus que estarem pitjor després que estem ara? No.
Que només que estàs obrint la boca ja... No, no. Amb totes les idees. Però això ja es veu que no pot continuar, no? Aquestes negatives. Sí, el jutge Vidal no diu que... Sí, el jutge Vidal. No, al final no. Té un expedient. El tenen entre línies. Potser m'han empartat del meu càrrec. Potser m'han tret el treball, però no la meva dignitat. Això és el que ha dit. Clar, perquè va dir...
Jo el que us volia dir abans que el Jordi agafés la paraula és el de l'Iglésias, Pablo Iglesias. Aleshores, avui es preguntaven que una persona que està dient que vol que tothom opini, que tot això, que no s'ha pronunciat sobre la cosa de la consulta. No s'ha pronunciat. I diu, segurament s'està esperant el dilluns, perquè esclar...
diu, pensem que no és que sigui perquè ja està igual que tota la resta del centre que no vol, sinó que més aviat és per no treure's, o sigui, perquè li dono un rendiment, perquè tot el que sigui és possible a l'hora de les dotacions per ells. L'altre dia vaig sentir que deia que la Letícia, aquella que diu en reina, el vol conèixer.
que els mitjans estan bojos per tenir la foto aquella imagino que ho faran en un restaurant privat amagat o no i si tenen una foto no passa res és un ciutadà i una ciutadana com qualsevol altre o sigui que quina cosa especial té perquè s'ha casat
S'havia casat amb el príncep. Això és... Premsa rosa. Teníem un rei que no pinta res. Que no pinta res perquè no obre la boca. No, no, és que no pot. La Constitució li prohibeix. És una monarquia constitucional. Però perquè volem un rei, una figura, una figura de les cartes. Igual que tindríem un president
El president tindria una ideologia i el canviaria. Però jugaria un paper en l'estat, no? I la monarquia no té una ideologia medieval, retrógrada, ancestral... De moment no ens deixo, no opina, no té pes. Si opina, sí. Opina perquè veràs tu que va sempre als actes de dreta i a coses d'estes no n'hi ha ningú d'esquerra.
ja les ha sonat raro que la Letícia volgui dir que volgui conèixer ja les ha sonat raro a tots els mitjans aleshores tenen un rei ells que nosaltres no és rei nostre no, no, hi ha nosaltres com a catalans l'esquerra l'esquerra de la nació d'Espanya tampoc no es manifesten a favor de l'esquerra i els monàrquics tampoc perquè la Letícia no és monàrquica no, ella no és monàrquica però fa cobra de reina no, però ho he dit
Els monàrquics d'arreu, d'allò. És la princesita que se casó con el príncipe. No és de la casta. No, no era princesita, se casó con el príncipe, con el príncipe. Perquè, clar, ella era de la peu. Jo no crec que el Pablo Iglesias ni la d'allò facin com l'Onassis, que va propiciar les fotos nues de la ciutat. Ah, sí, de la ciutat. Sí, que això es prens errors a total. Bueno, sí, potser sí que tot es compra i tot es ven.
Sí, ja. A la força. Ja veurem. No sé, no sé. Hi ha uns problemes tan grossos que la veritat és que... Sembla que això hagi de treure una mica d'importància la resta de problemàtica. El que ens toca, que és anar a votar el dia nou, no ho poden ja prohibir perquè no és un mecanisme oficial, és un mecanisme de voluntariat.
Com és un mecanisme de voluntariat, anirem a votar. Per a segons ells ja l'han prohibit. I l'únic que faran serà el burro. No, no, no sé si podran impugnar. Avui o demà al dematí. Li donaran més ressò, simplement per tot.
encara més importància jo pensava que tenia un gran d'intel·ligència i diria ho deixaríem passar i això no va per res no deien que era una costellada no deien que era una carregolada una que aconsegueixen que no el barallem entre nosaltres perquè l'agència en pipa que és el que explicàvem i l'altra que li dóna més ressò internacional molt més ressò i nosaltres tenint clar que els dos milions que diuen ells o dos milions i mig hem d'anar a votar
Això en termes legals no val per res, però en termes de propagandístics pesa, perquè aquesta vegada no podran dir a la manifestació n'hi ha 350.000. No, no, perquè els vots estaran comptabilitzats en la persona concreta que i el seu carnet d'identitat per si volen a comprovar-ho.
però com ells diuen que no es pot quantificar i que és molt difícil això és mentida perquè si hi aprenen si està tot en cana d'identitat de cada una i poden comprovar el que vulguin i això no ho pensen mínimament no ho pensen que la gent sortirem al carrer encara que ens ho prohibeixin
Mira, Espanya és un imperi encara, o uns restos d'imperi, i no actua democràticament. Actua Castella, sí, o la casta de Madrid. Seixen actuant, no s'està afectant a nosaltres. En Canàries tenen el culito ací pensant que un vessament...
Si es trenca l'economia. Per què tenen l'economia? Tot l'any. L'economia la tenen tot l'any. Els nòrdics, que van allà, tot l'any. Per el clima que tenen. Si es trenquen l'economia, els deixen el col·lo aigua. I tant. Per el petroli. I no poden votar, tampoc. I no els deixen. També està fora de la Constitució. Ells no estan autoritzats amb això. No els permeten, tampoc.
I van a fer prospeccions a l'entorn de les illes. 200 quilòmetres, imagina't. Perquè és casa seva, és casa seva. Amb un cop d'una ola grossa ja la tenen allà a la platja. És fort, eh? Bueno, el mateix que el castor, vull dir... Sí, sí, la vaca de gas. I els terratrèmols. Els terratrèmols, vull dir, tot igual. Tenen que mirar la geologia. I a part de la... Perdona, perdona, no sé si vaig...
Vaig dir, fa molt de temps, que si, no sé si és l'illa de Hierro, que si es desmoronés, que si passés alguna cosa, a la costa d'Amèrica del Sur i d'Amèrica del Centre hi hauria un terrabastall enorme. Home, esclar, perquè estan les plaques tectòniques.
O sigui que, vull dir que, jo no ho sé, mira, és com les socavones aquells de l'AVE d'aquí a Madrid. Un geòleg de Saragossa va dir, jo no ho penso agafar mai, perquè algun dia pot haver-hi un socavone d'aquests dintre de l'AVE. Per Saragossa, que va per damunt de margues. Les margues són els soques de fase, els guis. Per entendre-ho, els guis. El guis, quan es té molta set d'homitat, faig...
i aquest era doctor en geologia de l'universitat i en teoria per passar per allà haurien de fer com si fos un pont crear com a espècie de pont uns pilons aprofundits per sota que arriben a sota de guis i aleshores com si fos un pont no ho voen fer
en primer ordre. No han tapat el forat de la tuneladora d'això, a Girona, hi va entrar tota l'aigua. Van fer una paret gairebé sense fonaments. Però és que no van tapar el forat que baixava la tuneladora. I per allà va baixar l'aigua. Van posar un envà, un envà de canto. Sí, sí, sí. I que em deia que era una riera punyeta, perdó. Era el riu... No, la riera la van fer ells.
No, que va, no, el Güell, el riu Güell és. Per allà passava el riu. I que havien fet malament el clavegaram que estava mal fet. Que si no s'hagués inundat Girona. Joana porra, que Girona. Girona s'hagués inundat, el que passa que van deixar la porta oberta perquè l'aigua es desvies i passia pel que tantó. Clar que sí. Això ho enginyers, perquè clar, vull dir, és una cosa seriosa. Bueno, mira, una cosa que suposo que els enginyers fan els estudis bé,
i ho ordenen bé però l'anel d'inaugurar i anar de pressa i el que ho ha de realitzar este poco para mi y esto para mi i enteneu-me sobre els costos ara s'està veient el reparto que tenen tot aquestes persones i esperat que no el sabem tot ara s'està veient quan el Trias Fargas també l'han acusat de tot aquest llibre
No, el Xavier Triac. El Xavier Triac. Perdoneu sempre, perquè jo els noms els diré sempre a canviar. Perdoneu-me, perquè això ho faig amb tots. Aquí tinc la d'allò que encara conec els vostres noms. Però si no els canvio, m'agapo el que m'agrada a mi. Doncs, esclar, ja penses, potser sí.
I fama que alguna cosa queda. Bueno, aquest senyor també estava este matí justificant-se i dius, jo no tinc capacitat, vaig a veure si el que vas fer és correcte o no és correcte. Ja estem tan espantats. El que sé és que els jutges estan absolutament bloquejats i que per la capacitat de treball que tenen i per les mitjans de recursos que tenen, tot quedaran a l'aire.
Això és el que ha passat en el cas Palau. En tant de casos que hi ha, de on estàs, supersaturats de feina. És que si veiessis alguna vegada que han retratat les oficines i els despatxos dels jutjats...
Escolta'm, tu creus que es pot tenir control amb unes carpetes totes esmanegades de diferents colors a sobre de les taules? És que és horrible. Ara que hi ha ordinadors pertot arreu, per què els volem? Perquè fa falta personal també. Perquè no vingui una Lisbeth. Ara no han trobat el sistema, això que diuen del programa, l'ordenadors i tal, perquè siga segur.
Encara no l'entrada. Porten anys. És que segur, imagina't, no pot ser. Quan has entrat dintre del sistema, ja no hi ha res segur. Els crios de 15 anys han entrat a la CIA, a la Casa Blanca hi ha la CIA. Clar, no hi ha res segur. Si estàs ficat al núvol, i al núvol ja està. Jo a vegades la meva tia, que és molt expressiva, forta, contra el govern, com si diguéssim,
I jo dic, calla, Merceditas, tens 94 anys, i diu, calla, Merceditas, que t'estan escutxando. És veritat, perquè diuen que totes les converses que parlem per telèfon estan connectades i totes podrien estar gravades. Dice'm, és igual, me n'aniré a la presó i allà vindran també a distreure'm i em donaran de menjar, no tindré que preocupar-me. Això ho deia un senyor, que era molt entès,
I ja començava a ser gran i començava a papiejar una mica. Havia sigut un avenista. Ell va fer la borsa de Barcelona, la va forrar tota. O sigui, escolta, una meravella. I a més era una persona entesa perquè havia tractat amb molta gent important. I deia, vostè, posis tranquil·la, perquè ens controlen. Saps allò del gran hermano? Diu, ens controlen d'arreu.
Diu, ara vostè i jo estem parlant aquí. Qui li diu a vostè que no ens estan escoltant? Es passa que la capacitat per processar tots els milions i milions de converses que es tenen, el que fan és una preselecció per paraules. Si diuen paraules de lligar, si diuen tal, si diuen... Algun àrabe, si diuen terrorisme, si diuen bomba...
aquelles... Ho van seleccionant. Els equips que n'hi ha, que s'ha aborregat com un xin, o se'n va dir escoltant converses absurdes. I llavors, així, fan una... Fan aquesta qüestió. Bueno, si això dona feina. Escolta'm, si això dona feina a la gent, ja... Sí, tenen uns equips aquí. Per això tota la gent que són deliqüents o estan en el món del terror i parlen en paraules... Sí, sí.
Crítiques. Sí, sí, sí. Para los crítiques. El pájaro ha volado, no sé qué. No, sí, bueno. El pájaro ha volado del nido y se ha llevado la paja a Suiza. Exacto, sí.
Mira, veus, avui estem contents, Carme. Sí, ho veig, us veig més animats, eh? Perquè l'altre dia estàvem... Què hem de fer? Si, escolta'm, cada dia surt una de nova. Sí, estem esperant que arribi el dia nou, Carme. Estem esperant que arribi el dia nou. Encara ens queda una tertúlia, eh, abans d'arribar el dia nou, per això. Vull dir que la setmana que ve no sé amb què humor vindreu.
El dia 9, per mi, és com el dia 11 de setembre. D'aquest any i de l'any passat, una gran data. Ja fa uns anys. Però és això, és una fita. És una manera de manifestar-se. I després hi ha una altra. I després hi ha una altra. Perquè no ens poden portar. Després de la V baixa, que ningú no ha pogut amagar, perquè escolta'm, por arriba, por abajo, per als costats, per tot arreu, es va veure...
Aquesta gent no veu la tendència i les ganes? La vebaixa està manipulada. Ara s'ha inventat el màxim, que és el rotllo que són dos milions. Dos milions, ja està, i es queden tan panjos.
Sí, i què? A Catalunya ara no sé si som sis i pico, no? Sí, set no hi ha. Ha baixat, ha baixat. Ha baixat, ha baixat. No, hem baixat, hem baixat. I com els nens joves no volen tenir fills. Els que no voten, els que no voten, que no és de set anys, dels que no voten, pot ser que, jo que sé, votants n'hi haguen quatre milions i mig.
Han fet llocs també fora d'aquí. Parlen de... No, no, si la majoria de silenciors són més. Són tres. Ahir arriba a dos, però és el màxim. I l'altre són tres. I estan en aquesta excusa. És una majoria sorollosa que farà soroll. Estan en aquesta excusa. Clar, però no poden comptar els que no hi van perquè de moment que no hi van és que no s'interessa. I tant, i tant que no. I tant.
Clar, és el que comentàvem a casa, si hi ha un diputat a Europa amb un 30%, perquè nosaltres encara que siguem dos milions o més no podem tenir un ente jurídic. La gent està molt desencisada.
I fa anys d'això, eh? Perquè jo conec poques persones, evidentment, però que no hi han anat mai a votar. Que no hi van votar. I passen olímpicament. No, però això no és mai. Jo sempre ho dic.
Això va costar sang, sobretot a les dones. Però no hi van. Però després protesten. O no protesten, però ja estan bé així. Hi ha un 30% que no considera uns... Entre uns és ideològic, ho entenc, que són els anarquistes, que és la minoria,
és conseqüent que creuen en l'utopia que no té a veure res i que tots som autoresponsables però quan hi ha una societat no pot ser autoresponsable de cap manera i els altres són pseudopassotes que diuen que això no va a mi jo estic en el món però estic en el món me n'haig d'anar a la platja això sí que ningú els hi taqui la pensió
Vaig doncs una mica ja ben arregladetes i diuen, mira, si hi ha problemes, que se'ls facin, que jo ja estic bé. Ja estic bé. És com el d'això de Sanitat de Madrid. Jo he venido y bien comido. Ja cobraré, eh? Sí, jo cobraré i si no... Sí, però mira, encara està al seu lloc. Igual que la mato, que s'han ficat en un bon problema, però ningú té la...
la cosa d'assumir les seves responsabilitats i dir, jo prego. Ningú ho fa. M'assembla increïble. El listémonos i que vallen. Fem una enquesta ràpida. Tu em votaràs el dia 9? Sí. Tu també? Jo també. El 100%. Encara falta, eh? Ens queden dijous abans del dia 9. Anem a manegar. Si un home més aquí falta el Pere encara.
El Pere no hi serà. Acabem amb un minut que diu aquesta senyora que dèiem abans, quan li diu que quan tingui 60 anys es tatuarà a l'esquena unes aletes, perquè això, quantes mils portis, diu, et va més bé. Diu, però si vostè és agnòstica. Diu, sí, però els he vist. Tienen un aspecte normal, però quan passen a prop teu saps que ha passat un àngel.
Així acabem. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia. Som Catalunya Informació, estem seguint en directe, són les 12 del migdia, la conferència de premsa de Joan Laporta, expresident del Barça, després de la sentència de l'acció de responsabilitat comença ara mateix. Gràcies per la seva assistència.
compareixo per expressar l'alegria dels meus companys de junta directiva i meva per la sentència que ha desestimat l'acció social de responsabilitat que va impulsar la directiva del Futbol Club Barcelona contra tots nosaltres. Estic molt content perquè la sentència ha fet justícia
i perquè ha quedat acreditat que el Barça que vam deixar nosaltres, quan vam finalitzar el nostre mandat, no estava arruïnat. I certament això és una bona notícia pel Barça, el fet que hagi quedat provat que no vam deixar un Barça arruïnat, sinó que vam deixar un Barça molt solvent econòmicament. La gènesi de tot això comença, sota el meu punt de vista, perquè...
Socialment era incontestable que havíem gestionat bé el club amb un increment del nombre de socis molt important, de 105.000 a 175.000. Aficionats més que mai a tot el món. Un club socialment admirat perquè teníem Unicef a la samarreta i això ens donava molt bona imatge al món. Esportivament també era incontestable. Els resultats...
Vam guanyar-ho tot, vam tenir la sort i l'encert de guanyar lligues, copes, Champions, supercopes, copes del món de clubs, 2 a 6 al Bernabéu, una sèrie de fites esportives que feia que el barcelonisme estigués molt content. I aleshores aquesta junta directiva va pensar que havien de generar l'ombra de dubtes sobre la nostra gestió econòmica.
I això com ho van fer? Doncs ho van fer posant-nos totes les pèrdues del passat, les inventades del present i dels futurs a la nostra gestió. Instrumentalitzant a l'Assemblea General de Compromissaris, a mi em van portar a Fiscalia per generar la sospita que ens havíem quedat alguna cosa del club que no corresponia. Afortunadament la Fiscalia em va absolve totalment.
I ara un jutge de primera instància ha desestimat l'acció social de responsabilitat que, insisteixo, instrumentalitzant a l'Assemblea General de Compromissaris aquesta Junta va impulsar contra nosaltres.
I, per tant, vostès comprendran que és una bona notícia. Les raons per les quals vam fer tot això, he pensat molt en tot això. I, realment, el que se m'acut fonamentalment és que és fruit d'un ressentiment, és fruit d'unes ganes de desprestigi, però també...
Penso que el fet de crear aquesta falsedat que el club estava arruïnat els ha permès prendre una sèrie de decisions que eren contràries als valors del Barça. Dient que el club estava arruïnat podien justificar el vincular Qatar a la samarreta, per exemple.
I així una sèrie de decisions que només les podien justificar amb aquesta premissa que no era certa, que no era certa com ha quedat acreditat per la sentència. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. El ple d'octubre aprovarà de forma provisional els impostos per l'any que ve i les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics de l'Ajuntament. És el pas prèvi a l'aprovació definitiva de les ordenances i del pressupost que es debatrà el ple del mes de desembre.
Per què deia...
Més coses al Casal de Joves programa un nou curs de monitor de lleure a partir del desembre. L'equipament i l'Escola Lliure al Sol van organitzar un curs a principis d'octubre però es van orar per manca de participació. Ara engeguen de nou aquesta iniciativa que té com a objectiu preparar l'alumne per organitzar i dinamitzar activitats pensades per a nens i joves en el marc de la programació general d'una entitat, projecte o servei. El curs té una durada total de 310 hores.
Hi ha diferents preus disponibles. El preu general són 220 euros, però hi ha descomptes per a joves sants justencs i aturats. El curs s'impartirà al Casel de Joves i al Centre Cívic Salvador Espriu, depenent del dia, els divendres i dissabtes del 20 de desembre fins al 17 de gener. Per a més informació i per fer les inscripcions, us heu d'adreçar al web www.escolaelsol.org.
I un apunt més per destacar que el dia 9 de novembre se celebra el setè cross escolar al Parc Torreblancà, una competició lúdica i esportiva que s'adreça a nens i nenes nascuts entre els anys 97 i 2010. Fins al 4 de novembre hi ha temps per apuntar-s'hi. Les inscripcions s'han de fer.
Fins dimarts, de forma presencial, al complex esportiu municipal La Bonaigua, avui i dimarts, de 7 a 2 quarts de 9 del vespre. O també a les pistes d'atletisme de Sant Feliu de Llobregat, dilluns, de 2 quarts de 6, de 6 fins les 7. També les podeu fer a través del programa infant informàtic NEO. El setè cross escolar al Parc Torre Blanca serà diumenge 9 de novembre i ara obsequis per a tots els participants.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
I learned the hard way that they all say.
Fins demà!
Fins demà!
Promise me you'll leave the light to help me see Daylight my guide on
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
El 9N, si vols podràs participar i votar sobre el futur polític de Catalunya. On hi puc participar? Hi haurà 1.250 locals repartits arreu del país amb 6.400 meses. Consulta quin local et correspon segons l'adreça del DNI, l'adreça de residència si ets ciutadà comunitari o l'adreça de la TIE si ets extracomunitari.
I l'horari, de les 9 del matí a les 8 del vespre. Recorda, el 9 de novembre tu hi participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a participa2014.cat. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Passa un minut d'un quart d'una del migdia, és un moment per parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia. Avui fa bon dia, eh? Sí, home, fa molts dies que fa bon dia, Maica, eh? No ens podem queixar, justament. No, no, jo no em queixo pas. M'agradaria molt que continués així.
Portem un octubre realment que potser és massa fins i tot. Per tant, suposo que ara si toca pluja i fred tampoc no ens podrem queixar. Jo pluja i fred no la vull per res. Si tingués diners, sempre ho dic, eh? Me n'aniria a veure a viure a un altre lloc. Bé, pots anar a Canàries, no? Sí, clar, si tingués diners... Però no és molt car viure a Canàries, potser. Home...
Déu-n'hi-do. Bé, comencem. N'hi ha moltes coses, molts espectacles que s'acaben aquesta setmana i llavors farem un repàs al que s'està acabant aquesta setmana. El lliure de Gràcia, te'n recordes que van prorrogar Victòria d'Enric Cinquè? Sí, hi vaig dissabte. Aniràs? Ja em diràs que la setmana que ve ja en parlarem.
A mi em va agradar molt. És una... M'has sentit de parlar molt bé i, mira, m'han convençut. Sí, sí. Bé, ja saps que a mi m'agrada molt Shakespeare. En aquesta ocasió el Pau Carrió ha fet una posada en escena, jo no diria moderna, sinó atemporal. I acompanyat d'una música també, diguem, atemporal o més bé moderna.
I la veritat és que és una obra que està molt bé i que, a més a més, els actors estan fantàstics. Parla una mica, al principi de l'obra es veu l'Enric V abans de ser rei, que era un cràpula, absolutament.
que només pensava en viure la vida el més fàcil i el més alegre possible. I després, quan li coronen, li fan rei, llavors ja és una altra cosa. És un home responsable i un home que viu per al seu país. La veritat és que és fantàstic. I una altra cosa que se'n va aquesta setmana, i també és del lliure, però en aquest cas del lliure de Montjuïc, és l'encarregat.
L'Encarregat és una obra magnífica, la veritat, que ja es va poder veure la passada temporada. El que passa és que va tenir tant d'èxit i va haver-hi tanta gent que no la va poder veure perquè estaven exaurides les localitats que aquesta temporada han tingut l'amabilitat de tornar-la a programar.
També es va prorrogar, perquè si no ja hauria acabat, l'encarregat és de Harold Pinter, està dirigida pel Chico Massó i els actors són el Carles Martínez, l'Albert Pérez i el Jacob Torres.
Potser, potser, a la gent no li sonin molt aquests noms. Però són... Són joves, suposo, no? No, no són joves, no. No són joves. Són persones que porten tota, tota, tota la vida al teatre i que són tres magnífics actors. A mi Jacob Torres em sona de nom. Sí, el Jacob Torres el vaig tenir jo quan vam fer... Era molt jovenet, molt jovenet, molt jovenet i vam fer...
Galileu Galilei, que era gairebé un ullet molt jove. I ha crescut, evidentment, ara és un home i és un magnífic actor. El Carles Martínez, no cal dir que és fantàstic, i l'Albert Pérez, que porta tota la vida fent teatre, aquí està fantàstic. La història és...
Es podria dir un thriller, no ho sé, podria dir que és un thriller. Comença d'una manera i acaba d'una altra. És un home que viu molt tranquil·lament en una mena d'amagatzem i que troba un al carrer que no té sostre, el porta a casa seva...
encara que sigui un magatzem, no? I veus com a poc a poc el porta per una nit o per dues nits, no? A l'altre es fa el senyor d'aquest espai, no? I inclús intenta treure de casa seva el que li ha convidat. Jo crec que està molt ben reflectida l'ànima humana.
que és això que dius, et donen la mà i t'agafes el colze, no? Doncs és una mica això. Per tant, dos que s'acaben aquesta setmana... El Teatre Lliure, les dues. Sí, una al Lliure de Gràcia i una altra al Lliure de Montllulat. Exacte.
Una altra cosa que s'acaba aquesta setmana, viure sota vidre. Vidre sota vidre es pot veure a la sala Becket. Són tres amics de l'època universitària, ja ho vam comentar en el seu dia. Es retroben després d'un llarg temps de distanciament.
I se li ocorreix de passar un cap de setmana junts. I, evidentment, cadascú té motius diferents per tornar-se a ajuntar, per tornar-se a veure, i n'hi ha una mena de ressentiment entre tots tres que va aflorant al llarg de l'obra. Viure a sota vida també s'acaba aquest cap de setmana.
Què més? Què més acaba aquest cap de setmana? No hem dit, perdó, no hem dit que és d'un autor que es diu Ewell Palmer Stoffen, que la direcció és de Sara Bernardi i que la veritat és que també estan molt, molt bé els tres actors que la fan.
Com ja veus, dos actors, tres actors, un monòleg... Sí, poc aleny, no? És el que dèiem, ja fa uns quants anys per això que es manté aquest estil. Sí, clar, des que va començar la crisi, no? I van pujar el 21% les entrades.
Una altra cosa que ens acaba aquesta setmana és a la vora de l'aigua, que està al Teatre Acadèmia. També vam parlar, justament vam parlar amb el Francesc Garrido. Perdó, el Francesc Garrido no...
Vam parlar amb Francesc Garrido. Està interpretada per la Alicia González-Lá i Francesc Garrido. Està dirigida per l'Emilia Carilla. I és una obra molt original i molt difícil pels actors, diria jo. Perquè són dos autors que estan escrivint a quatre mans una història i que estan justament
davant del públic explicant com s'escriu una història, no? I llavors passen moltes coses. És una obra molt original i la veritat és que t'enganxa perquè dius, a veure, a veure, a veure ara què si li ocorreix de posar, a veure què farà aquest personatge o a veure què no farà aquest personatge, no? Doncs a la vora de l'aigua el Teatre Acadèmia també s'acaba aquest cap de setmana.
I després, doncs ja, si et sembla, deixem... Ah, també s'acaba hivern, que l'estàvem fent al Versus Teatre. Aquest cap de setmana, eh? S'acaba l'octubre, novembre i canviem de tema. La setmana que ve tindrem moltes, moltes, moltes novetats. Però, de totes maneres, alguna novetat n'hi ha per aquesta setmana.
Per exemple, avui, dijous, s'estrena Eileen Shakespeare. Eileen Shakespeare és de la companyia Amagat Teatre. Es pot veure la nau Ivanov. La nau Ivanov està a la meridiana. Sí.
a prop del Teatre de Sant Andreu. Que s'hi fan moltes coses, no, també, ara? Sí, sí, la veritat és que estan fent una programació molt variada, o sigui, no té una línia concreta, diguem-ne, de programació, però s'estan fent moltes, moltes coses, sí.
La història d'Eline Shakespeare és la història d'una dona que vol imposar la seva pròpia identitat, el saber fer. Ella està vivint en un moment en què les dones no poden ser actrius.
I llavors ella pensa que ella el que vol és actuar, estar al teatre, i llavors es converteix, diguem-ne que es desfrasa en un home per poder accedir al món del teatre.
És una mica el que vam veure a Shakespeare in Love, per exemple, que era una dona també i que com que volia fer teatre també es disfraça d'home. És un monòleg?
I estarà des d'avui, dijous dia 30, fins al dia 2 de novembre. O sigui que també podríem dir que s'acaba aquest cap de setmana. O sigui, aquesta setmana. Comença aquesta setmana però s'acaba també, no? I una altra estrena, aquest sí estrena perquè s'estrena el dia 5, la setmana que ve. Doncs és Absenta, de la companyia Pulpeteatre. I parla una mica...
De la rivalitat que hi ha entre germans. La rivalitat entre germans és un tema que sempre ha estat present i parla precisament d'això, de la feblesa, de l'amor, de les pors, de la relació entre pares i fills, també parla, i per tant suposo que tothom es veurà reflectit i identificat. Exacte.
Pau, que és un dels protagonistes, rep la visita del seu germà. És tard, és hivern, plou. Ell no té ganes de rebre ningú, ni que sigui el seu germà. Preferiria no haver de rebre aquesta visita.
I a partir d'aquí comencen a desenvolupar-se tots uns sentiments una mica de tot, una mica d'odi, una mica d'amor, una mica de rivalitat i també a partir d'aquest moment se saben secrets de la història familiar que estaven amagats i que en principi no parlava ningú d'ells.
home, sobre el paper sembla interessant aquesta absenta més que res perquè a tots ens agrada molt històries que siguin properes que volem identificar per tant a partir del dia 5 de novembre al Teatre Tantarantana aquesta absenta de Pulpeteatre i després ja n'hi ha coses recordem només que es va estrenar la setmana passada Conversacions com a mà
que ja ho vam comentar la setmana passada són dos grans, grandíssims actors i la història va d'una dona, una mare en aquest cas de 82 anys que rep la visita del seu fill no és que no viuen junts ni res només cadascú fa la seva vida
I el fill s'ha quedat sense feina i pretén vendre al pis de la seva mare per poder sobreviure. I a partir d'aquí, evidentment, surts un problema perquè la mare està a casa seva i no vol vendre la casa, no?
Aquesta seria una bona recomanació perquè la història també és molt propera, o sigui, és una història que et pots sentir identificat. I després perquè els actors són dos actors magnífics. La Maria Galiana, que és una dona, jo no l'he vist mai fent, però penso que és l'àvia de Cuéntame. Ah, molt bé. Pot ser, no ho sé, no la tinc situada.
I el Juan Echenove, que no cal ni dir res sobre ell. Una altra cosa que s'ha estrenat i que també té molt bona pinta i jo crec que es pot recomanar, encara que no l'he vist, és l'última trobada. L'última trobada s'està fent al Teatre Romea
L'ha dirigit a l'Abel Folk i està interpretat per ell mateix, per l'Abel Folk, el Jordi Brau i la Rosa Novell. És una història també dura perquè parla també d'una amistat. Són dos homes que havien estat inseparables quan eren joves...
Es retroben després de 41 anys. I, evidentment, la vida els ha canviat moltíssim. Un ha estat visquent a l'Extrem Orient, l'altre ha estat visquent en Soledat en el seu castell d'Hongria. Benidò. Sí. I llavors, aquests dos amics...
de la joventut, doncs es retroben i comencen a sortir conflictes que havien estat aparcats, diguem-ne, fa 41 anys. L'autor és el Sandor Maray, que és un periodista i escritor hongarès i la veritat és que s'ha representat a la resta d'Europa i ha tingut moltíssim èxit, o sigui que el Teatre Romea penso que estarà
ple de gomagó per veure aquesta, l'última trobada. Molt bé. I per acabar, doncs també recordeu, home, això suposo que no cal ni recordar-lo, però que s'està fent encara la ratonera, que d'aquí a poc s'acomiada, que han fet les 100 funcions, 100 representacions. La ratonera ja vam parlar la passada temporada, perquè va ser també la passada temporada que es va poder veure...
a l'Apolo, i bé, és una història d'Agatha Christie on hi ha un assassinat i tothom sembla que pugui ser l'assassí, però resulta que l'assassí és justament el que menys t'esperes, no? Una història interessant, la veritat, i que porta el mateix repartiment que la temporada passada. Mhm.
Després, recordeu que també s'estrena Polònia, el musical. És veritat, és veritat. Home, aquesta segur que tindrà molt d'èxit, vull dir que... Imagina't. Independentment de si és bona o no, segur que funciona. Jo no sé si aniré a veure-la, però vaja, ho dic aquí. El Polònia, el musical, a partir del dia 7 de novembre, ja es pot veure...
I bé, el que tu deies, que suposo que tindrà molt, molt d'èxit. Està ara al Teatre Poliorama de Barcelona. I una altra cosa que encara està a la cartellera, però perquè l'han prorrogat també, és el musical sobre Jaque l'Esbodellador, que s'està fent al Teatre del Raval.
I que la veritat està molt bé. I un altre musical que s'està fent i que també d'aquí a poc s'acomiada és 1714, que s'està fent el Regina, que també és un musical que es va estrenar la primavera passada i l'han tornat a posar en cartellera.
I que realment és un musical molt interessant que parla una mica dels dies que va viure a Barcelona en aquell 1714 i que tota la gent del barri de la Ribera ho va passar molt malament.
O sigui que tenim moltes coses per veure i per gaudir i no em deixo de dir que estic molt contenta perquè el Jordi Saball l'han donat un guardó magnífic, el Premi Nacional.
per la recuperació i difusió del patrimoni sonor. A mi m'encanta com toca el seu instrument, la viola, però també és un home... M'ha fet una feina molt important. Sí, molt. Està fent, de fet. Està fent una feina molt important. M'encanta escoltar-lo i m'encanta anar-hi quan fa alguna cosa al lliceu o al...
a qualsevol teatre de Barcelona, al Palau de la Música, per exemple, intento sempre anar-hi, encara que és difícil trobar entrades per quan es fa alguna cosa de Jordi Savall. Bon senyal, també, segurament. Sí, sí, per això felicitem a Jordi Savall des d'aquí, perquè s'ho mereix.
Molt bé, Maica. Doncs perfecte. Amb això acabem, no? Avui, ens sembla? Sí. Tornem... Digues. La setmana que ve segurament tindrem moltes, moltes novetats, eh? Sí? Clar, perquè s'acaba tot el que s'acaba, tot el que es renova, no? Doncs les explicarem com sempre cada dijous. Gràcies, Maica. Que vagi molt bé i bon dia. Adéu. Just a la fusta. Sant Just en directe.
El 9N, si vols podràs participar i votar sobre el futur polític de Catalunya. On hi puc participar? Hi haurà 1.250 locals repartits arreu del país amb 6.400 meses. Consulta quin local et correspon segons l'adreça del DNI, l'adreça de residència si ets ciutadà comunitari o l'adreça de la TIE si ets extracomunitari.
I l'horari, de les 9 del matí a les 8 del vespre. Recorda, el 9 de novembre tu hi participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a participa2014.cat
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
I el que fem ara és saludar la Sílvia Masmitjà. Molt bon dia, Sílvia. Què tal? Bon dia, Carme. Molt bé. I tu? Ella és advocada d'Espatge al Passeig Muntanya número 2 d'aquí Sant Just i el que fem normalment és els dimarts. Avui ho fem els dijous. És parlar d'alguna qüestió vinculada amb el dret, amb el món jurídic. Avui ens fixem en tot el tema de la protecció de dades, no? Sobretot especialment pel que fa, pel que afecta les persones que són autònomes, no?
Autònomes i empreses. I empreses, és a dir, qualsevol persona que estigui treballant, però em refereixo que tingui la seva pròpia empresa, no m'imagino? Sí, està vinculat al món empresarial, al món del màrqueting, de la publicitat, amb la qual cosa té molta relació amb les vendes, amb les promocions que es puguin fer, i tot això està vinculat amb o persones que bé són autònomes o bé a empreses, persones jurídiques. Mhm.
Per tant, què és el més important en aquests casos? Doncs bé, comencem. Estem dintre d'un marc legal d'una llei orgànica que va néixer l'any 99 i per la qual se'ns obliga, les persones que som autònomes o que tenen una empresa, a que totes aquelles dades de persones que ells tractin per raó de la seva empresa les han de protegir.
Vostè té amagatzemades dades de persones i aquestes dades han d'estar ben cuidades perquè si no, si vostè fa un mal ús d'aquestes dades, li posaré una sanció.
Què podria ser un mal ús, per exemple, Sílvia? Per exemple, jo tinc una botiga de roba. I tu entres a la meva botiga a comprar i jo et dic, si vols omplir-me aquesta... Et donen un full amb el que pots posar el teu nom, el teu correu electrònic...
per rebre o bé descomptes o promocions o novetats... En fi, tot és relacionat amb la botiga, no? Tu vas a una botiga de roba i tu omples aquelles dades perquè estàs interessada en que t'informin, no? Mensualment o amb newsletters o amb publicitat. Si jo després agafo les teves dades i en comptes d'enviar-te publicitat de roba t'estic canviant publicitat d'una empresa de neteges...
o t'estic venent un aspirador, això és un mal ús. Perquè tu, quan estàs omplint les teves dades, a baix, les empreses estan obligades a ficar una clàusula de bon ús d'aquelles dades, amb la qual cosa tu estàs autoritzant per rebre publicitat només d'allò. Si jo després agafo la meva base de dades i la cedeixo a altres empreses, imagina que hi haguessin empreses que es dediquessin a això.
I si ja tenim prou publicitat al nostre correu electrònic, imagina't si no es regulés. Que jo moltes vegades rebo publicitat i els hi contesto i els hi dic, no he autoritzat, això... Molt bé, que faries aquest gest, i és molt, perquè jo de cop i volta em sorprèn molt de trobar-me aquells correus
no entenc d'ónsul, però clar, això, per exemple, seria un altre camp, però, vull dir, moltes vegades és el mateix Google, no?, per exemple, és a dir, m'imagino. Sí, bueno, aquí estaríem, com que estem parlant d'empreses que prèviament t'han demanat les dades i tu ho has autoritzat, ells no poden cedir-les. Una altra cosa és després que nosaltres la nostra vida privada o fiquem dades de forma pública... Si tens Facebook, ja nosaltres, no?, perquè estem cedint les dades al món en general. Exactament.
Però, en fi, s'ha d'anar molt de compte. Per què diuen que s'han de protegir aquelles dades? Doncs perquè aquestes empreses no facin un mal ús. Com es tracten aquestes dades personals? Doncs hi ha dues maneres de... Jo soc una empresa, una persona autònoma, i les dades dels meus clients les puc tenir de dues maneres. O bé, de forma manual o automatitzada, que és com explica la llei, però és molt senzill. La forma manual què vol dir? Doncs que jo només tinc les dades de persones en paper.
Per exemple, factures. A la factura ja surt el nom d'una altra empresa o d'una persona física. Clar, dades personals, també important aquí puntualitzar. Què vol dir? Dades personals pot ser el nom, el cognom, pot ser també una adreça...
si ja pugem el to pot ser un número de compte bancari, si ja pugem encara una fotografia, si ja pugem una mica més, per exemple, les teves creences religioses, o si estàs afiliat a algun sindicat. Llavors, per això la llei també estableix que hi ha tres nivells de protecció, el baix, el mitjà i l'alt. No és el mateix donar el teu nom i cognom que donar la teva fotografia.
El teu nom i cognom es podria donar en principi res, entenc, no? Si tu, per exemple, entres a una botiga i tu omples allò, tu ho estàs autoritzant, tu pots donar. Si ells te'l demanen, a més a més, la fotografia, tu allà podries escollir i dir no, no, la fotografia no te la dono. O, per exemple, a vegades et demanen l'adreça, el correu electrònic, el telèfon, tu i algun dels camps que si no vols no ens has obligat.
però en el cas que l'empresa rebi aquestes dades segons aquest tipus de dades tenen un tractament diferent no és el mateix protegir una fotografia que protegir un nom i cognom o un DNI llavors hi ha aquests tres tipus el baix, el mitjà i l'alt
El tema del tractament, com deia abans, es pot fer de manera manual. O sigui, jo puc tenir dades amagatzemades manualment, amb paper, o bé automatitzades. Automatitzades vol dir que en comptes d'imprimir, de tenir paper... O sigui, a la botiga, l'exemple que et posava abans, és un paperet que tu m'omples i jo ho guardo. Això seria manual, que és paper. Però imagina't que jo, a més a més, aquells papers els introdueixo dintre de l'ordinador perquè després faig un mailing.
perquè vull enviar newsletters llavors tindré les teves dades no només en paper sinó dintre de l'ordinador a veure després d'això què ens demanen? com es pot protegir? doncs bueno és una mica de sentit comú eh
En el tema de l'ordinador, ens demanaran que tinguem una clau d'accés. Perquè imagina que jo estic en una oficina o estic a una botiga i estic de cara al públic i que entra una altra persona del carrer, entra a l'ordinador i m'agafa tot això. Llavors, primer, pel tema de l'ordinador, una clau d'accés a l'ordinador. Després, sí, tu tens també una clau d'accés al programa concret on estan guardades les dades. Això també és important. Després, si jo estic fent servir l'ordinador i me'n vaig a prendre un cafè,
La pantalla continuarà oberta amb les dades a la vista de tothom o es tancarà i em demanarà una clau d'accés un altre cop per entrar-hi?
És tot un món, realment. A més, suposo que deu haver-hi gent que ho deu vigilar molt més que altres, que passa de tot, no? Sí, clar, també hi ha empreses, el mateix, telefònica, que compten moltes dades, que, per exemple, una botiga o qualsevol... Per exemple, fa poc quan tenien al despatx un estanc. Clar, l'estanc només tracta dades de clients, de clients no, de proveïdors, més que res per la facturació, i ja està.
Però si tu ets botiga i envies publicitat i promocions, llavors ja estàs agafant dades de clients. Què passa? Després, amb aquestes claus, et demanen si tu les estàs canviant cada mes o cada quin temps et canvies aquesta clau. Si fas còpies de seguretat, molt important, tenir en compte les còpies de seguretat, perquè jo, si tinc l'ordinador i desapareixen aquelles dades, ojo...
Aquella còpia de seguretat, guardar-la fora. Per què? Perquè si passa algú o entra a l'oficina, si entren a robar o es crema, clar, aquella còpia no em serveix a res tenir-la allà dins. Llavors, què es fa amb un disc dur, amb un USB...
Tot això es recull després en un document de seguretat, que es diu, que és un informe on es detalla tot això que jo estic explicant. Això seria per l'automatitzat per el que està dintre de l'ordinador. Després, bueno, i dèiem empreses grans, si fan servir un servidor, si estan aquí a Espanya, si estan fora d'Espanya... En fi, tot això. Després, amb el tema manual...
Què et demanen? Doncs que aquelles dades estiguin guardades en un armari. Si aquell armari té clau o no té clau. Si aquell armari és ignífoc o no. Si és contra incendis. Després, si estem en un local o en un despatx... Però clar, és que és impossible, no, tot això?
Bueno, és al final, vull dir, jo, per exemple, en el despatx, bueno, quin access tens, no?, doncs quines claus tens, si tens persiana, no tens persiana, si tens aquell armari amb la clau, vull dir, sembla molta cosa, però al final és un ABC, i és molt de sentit comú, és com guardes tu les dades, jo, per exemple, no pots tenir els expedients, en el cas dels advocats, jo puc tenir, fer una visita amb un client i tenir sobre la taula de la visita expedients amb els noms d'altres clients. Clar, clar, clar.
i això s'ha de tenir molta cura.
Tot això es recull en el document de seguretat, com deia, i potser sí, potser no, puguem tenir alguna inspecció. Perquè, clar, dintre d'aquesta llei es va regular d'aquesta manera, llavors t'obliguen a tenir-ho tot controlat, i llavors l'Estat pot venir un inspector i mirar a veure com ho tens, et demana el document de seguretat. Aquest document de seguretat cada dos anys s'ha d'actualitzar, perquè a vegades dintre d'una mateixa empresa hi ha canvis, més gent o menys gent, més taules, més ordinadors...
poden haver-hi molts canvis. O pot haver-hi alguna incidència d'algun ordinador que s'ha espatllat i llavors s'ha de fer constant aquest document de seguretat. Llavors hi ha unes inspeccions, cada dos anys s'ha de renovar, les auditories poden ser o bé internes o bé el mateix despatx d'advocats o la gestoria que ha redactat o que ha fet aquesta protecció de dades, doncs fan la mateixa auditoria. I és un repàs, si no hi ha cap novetat és el mateix document, bàsicament. I després, l'última part d'aquesta adequació a la llei que ens obliguen
Per evitar, i t'explico un detall, les multes poden arribar, les sancions, fins a 600.000 euros. Ostres. És molt fort. Home, i tant, no? Sí, en casos, clar, el més greu seria 600.000 euros.
Però ens arriben a vegades clients dient que m'han dit que ho haig de fer perquè ja el gestor m'ha comentat que alguna empresa ha tingut alguna trucada o que han passat per allà. Sembla que no, però es veu que quan falten calés també es posen les piles, a veure si recauden.
I l'última part d'aquesta adequació que volia comentar és que hi ha un registre que es pot fer de forma virtual, hi ha un programa dintre de l'Agència Estatal de Protecció de Dades on tu inscrius aquests fitxers. Què vol dir fitxers? Els fitxers són els fitxers...
Bàsics i clàssics que, per entendre'ns, el normal en les empreses són, els dos bàsics són clients i comptabilitat. Perquè les dades dels clients estan a la carpeta clients de l'ordinador. I la carpeta de comptabilitat també, les factures amb el nom dels clients, amb l'adreça.
Aquests fitxers s'han d'inscriure en aquest registre estatal de protecció de dades i llavors es pot fer descarregant el programa que està dintre de l'Agència Estatal de Protecció de Dades. Tu ho descarregues, s'omple i s'envia. Llavors tu ho tens inscrit ja allà. Llavors ells tenen ja constància que tu, com a empresa, amb el nom X...
tens aquests fitxers que el teu nivell de seguretat, perquè ho ha valorat prèviament una persona qualificada, un advocat o un gestor, les teves mesures de seguretat estan enquadrades en el nivell mitjà, per exemple. Llavors, ells ja saben que tens això. El document de seguretat el tindràs en la teva empresa, que és l'uniforme. I amb això ja ho tindríem regulat.
Per tant, ja que deia que es pot fer per entendre'ns, no? Vull dir que no ens hem d'alarmar tant per aquestes xifres de sancions, que en principi són positives perquè són per protegir, no? Exacte. Però que hem de tenir molt en compte aquests diferents nivells, no? Sí, sí, sí. S'ha d'adequar, s'ha de tenir. No és molt complicat, però sí que calen coneixements. A veure...
nosaltres com a advocats oferim aquest servei però evidentment també som conscients que hi ha alguna part que és molt tècnica, que és molt d'informàtica i que moltes vegades quan ens entrevistem amb les empreses parlem molt també si tenen un departament d'informàtica perquè clar, hi ha programes i que desconeixem com a advocats, clar
Us heu trobat en molts casos amb algun cas de problemes en aquest sentit? Sílvia, coneixes algun cas que potser no directament però que li hagi tingut algun problema? No, no, no, no, directament no, no, cap problema. És entrevistar-se amb l'empresa, tot el que he comentat és fer un qüestionari, preguntar com funcionen, si evidentment veus deficiències en aquella empresa has d'advertir, no tens còpia de seguretat però és que l'has de fer.
i això em sembla que no només pel tema de protecció de dades sinó pel nivell intern de les empreses jo crec que normalment no et trobes mai amb el cas que ningú faci còpia de seguretat tot i que sí que de vegades aquesta setmana no l'hem feta en comptes de fer una al mes és millor fer una a la setmana i llavors és la manera de no oblidar-se'n segurament a vegades els ordinadors mateixos tenen un programa que automàticament et fan la còpia
Clar, també és veritat que tot això també avança ràpid. Aquelles empreses o autònoms que compten amb el recolzament d'un departament informàtic, evidentment ho porten tot més al dia, més controlat i és molt més fàcil. És veritat també que hem de tenir en compte que tota la protecció de dades amb el món que va tant de repressa i que ara tenim molts comptes a molts llocs, potser haurien de ser una mica més gelosos de la nostra intimitat, que no en som tant i donem molts permisos segurament sense adonar-nos-en.
Sí, per exemple, tema Facebook, és que, clar... Home, fa poc vaig assabentar-me que hi ha una d'aquestes aplicacions de mòbil que són d'aquestes que t'ha de trobar parella i no sé què, i algú em va dir que tu... És a dir, jo no tinc aquesta aplicació, per exemple...
Però si una altra persona la té, li pot aparèixer... A veure si m'explico. Pots aparèixer de rebot com amic de... O sigui, exacte. És a dir, imagina't que tu tens aquesta aplicació, no? I llavors, doncs, és una aplicació que et posa en contacte amb altra gent, no? I llavors, doncs, quan et posa en contacte amb una altra persona X que no coneixes, per dir-ho d'alguna manera, tu pots saber si tens contactes en comú a Facebook i puc aparèixer't jo, encara que jo no tingui aquesta aplicació, eh? És un exemple molt rebuscat...
Però clar, és molt curiós perquè en realitat jo estic, a part d'estar donant una informació de tu, perquè vol dir, tu estàs en contacte amb aquesta altra persona, estàs anant a xarxa on en principi no hi ets, l'altra gent... És molt complicat. Però clar, vaig pensar bé, suposo que jo quan he accedit a ser a Facebook he acceptat.
Això sense adonar-me'n, no ho sé. Segurament, no, és que segurament, és que ningú, jo soc la primera també, jo no em llegeixo les condicions. No, no, és que si no ningú tindria Facebook, segurament. Clar, perquè tu li dones, passes tota la parrafada, que ni te la mires, i vas directament acepto.
Sí, sí, sí. Accepto i fora. Clar, jo el que sí que sé és que a Facebook, per exemple, tu en el teu perfil pots donar, o sigui, activar la privacitat dels teus contactes. Això ens sembla molt bé.
Però clar, has de ser tu, o sigui, el teu contacte, per el que tu em dius amb aquesta aplicació, no pot demanar la privacitat, perquè a més tu tampoc pots saber si els teus amics tenen unes aplicacions o les altres, que això és inviable, vull dir, arribem a un punt que ja és un descontrol. Curiós, sí, sí, se'ns escapa una mica. És un descontrol. Almenys avui hem sabut una mica com controlar aquestes dades a nivell d'empresa i d'autònoms, que són coses que s'han de fer...
De fet, en els correus electrònics, quan s'envien aquestes newsletters, t'han de donar l'opció de donar-te de baixa, d'alguna manera. Sí, és veritat. D'acord? Vull dir, s'afegeixen, o sigui, no només està el document de seguretat, la inscripció en el registre, sinó que també el que fem nosaltres és la redacció, i així ho estableix la llei, és una redacció de clàusules de protecció de dades. Aquestes clàusules tenen uns continguts molt enzillets, i una és que...
L'empresa es compromet a tractar les dades correctament, que és el que et deia abans. Si tu me l'has autoritzat per un determinat producte, no et puc vendre un altre, d'acord? No puc cedir, després també es diu entre la clàusula que no cediran les teves dades a tercers, d'acord? I després també s'inclou que si vostè ha rebut per error aquest email, doncs que no el pot utilitzar.
Perquè imagina que dintre hi ha de... Clar, clar, clar. És veritat. I per això també convé recordar que s'ha de fer còpia oculta i totes aquestes coses. I donar-se de baixa, doncs, donar la possibilitat. En fi, un món complicat, també tot aquest de les protecció de dades. Avui hem entrat una mica més en clau jurídica, com fem cada setmana amb la Sílvia Més Mitjà. Moltes gràcies, Sílvia. Moltes gràcies. Tornem la setmana que ve més coses. Merci.
6 minuts i arribem en punt a la una del migdia. Amb la Silvia Mas Mitjà arribem al final d'aquest Just a la Fusta d'avui, dijous 30 d'octubre, i el que fem, com sempre, és agrair la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bono, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps, avui hem entrevistat Àngels Tamora, de la Comissió de Veïns del Barri Nord, que avui organitzen una castanyada popular aquesta tarda.
Hem fet tertúlia d'actualitat amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea i en Jordi Agulló. També hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas i ara ho heu sentit hem parlat de dret amb la Sílvia Masmitja.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà, divendres, amb moltes més coses, com cada dia de 10 a 1 del migdia, per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Ara de seguida arriba l'Andrea. Bueno, amb els Sant Just Notícies, edició a migdia. Res més, que vagi bé, que passeu un bon dijous.
Ràdio Taspè, durant 8.1.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
If my hands were in there, like I said, in the stream of the drawings we made on full-color screens, if they weren't to be found, then what else could I see?
If your hands were in there, like I said, in my dreams and the poets we made, how long disappeared? Then what else, then what else could I be? Your hands and mine strolled together,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
They learn to make friends with possibly us. Today it's grown, it's grown from me.
A l'escolta es pràdio desbend, sintonitzes pràdio desbend, a l'àdio de Sant Just, durant el 8.1, pràdio desbend,
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El ple d'octubre aprovarà de forma provisional els impostos per l'any que ve i les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics. L'impost de béns immobles es congelarà el 2015. Avui també es parlarà de mediambient i d'habitatge social. Serà les 7 a l'Ajuntament. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jòs Notícies edició migdia d'avui dijous 30 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Més recursos per plans d'ocupació i per ajudar les famílies amb dificultats econòmiques el 2015. En paral·lel als impostos i ordenances, l'equip de govern treballa en el pressupost de l'any que ve i aquestes són dues de les prioritats. També parlarem de les activitats que es faran avui a Sant Jus. D'entrada, des d'aquest matí, la Bona Aigua fa jornada de portes obertes amb masterclass gratuïtes i aquesta tarda xerrada sobre el cos, els nens i castanyada al barri nord.
I el 9 de novembre se celebra el setè cross escolar al Parc Torreblanca. És una competició que s'adreça a nens i nenes nascuts entre els anys 97 i 2010. Fins al dia 4 hi ha temps per apuntar-s'hi.
Bon dia. El ple d'octubre aprovarà de forma provisional els impostos per l'any que ve i les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics de l'Ajuntament de Sant Just. És el pas prèvia a l'aprovació definitiva de les ordenances i del pressupost que es debatrà en aquest cas el mes de desembre. La sessió d'octubre tindrà lloc aquest vespre. Sant Just Notícies.
L'IBI es congelarà l'any que ve a Sant Just. Ho va avançar a principis de mes l'alcalde, el Just a la Fusta, i també ho ha assegurat el portaveu del PSC, Joan Bassaganyes. La quota de l'IBI, que és el que paguen els ciutadans, tindrà un creixement zero el 2015, complint el compromís que vam adoptar l'any passat, fruit de l'actualització dels valors cadastrals, que aquesta revisió no afectaria l'import final a pagar pel ciutadà l'any 2015.
De mitjana, l'equip de govern calcula que els impostos pujaran un 1% per sobre de l'IPC. Creixen a un promig d'un 1%, que és més o menys el càlcul que es fa de l'increment de l'IPC. Algunes no pugen, es mantenen, cal dir perquè ja estan en els tipus màxims, i la resta s'incrementen a l'1% o al 0%.
Segons el portaveu socialista, Joan Bastaganya, rebaixar els impostos és incompatible amb una correcta prestació de serveis al municipi. Atès que 2015 despeses i preus pujaran a tot arreu, l'Ajuntament de Sant Jus també haurà d'equiparar els seus impostos. Evidentment tenim uns serveis que hem de seguir prestand i, per tant, necessitem uns ingressos per poder finançar aquests serveis. De cara a l'any que ve, les despeses s'incrementaran. Tot tipus de despeses, des dels consums fins als salaris dels treballadors...
Per tant, si volem seguir prestant el nivell de serveis que estem prestant, tampoc podem fer una rebaixa global dels impostos perquè llavors entraríem en dèficit.
El pla d'octubre aprovarà de forma provisional les ordenances i preus públics per 2015 a Sant Just. Com sempre, ordenances i pressupost es tracten en plans diferents. Segons Bassaranyes, això és perquè l'aprovació inicial de les ordenances es fa per tal d'introduir canvis que més tard s'han d'incloure en el pressupost. Sant Just Notícies.
I a banda de les ordenances i preus públics, el producte obrà tractarà també altres punts. Dos dels temes estan vinculats amb el medi ambient i són l'aprovació de la modificació dels estatuts del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i la revisió de preus del contracte amb l'empresa Urbacer, que s'encarrega de la gestió de neteja viària i recollida de residus sòlids de Sant Just.
També s'afegirà una denda al conveni de col·laboració entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'Ajuntament i Promunça per a la sessió d'habitatges públics socials. Després d'aquests punts, s'obrirà el torn de pregs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. El ple ordinari del mes d'octubre serà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. Sant Just Notícies
Més qüestions quan passen gairebé 5 minuts de l'una del migdia. Més recursos per plans d'ocupació i per ajudar les famílies amb dificultats econòmiques el 2015.