This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
no pots, a més, fer de financer de les altres administracions.
Declaracions després que aquest matí, segons han confirmat, fons de la sindicatura de comptes a la xarxa, el deute global de la Generalitat amb els consistoris, amb els ajuntaments, consells comarcals i diputacions, a finals de l'any passat, era de 790 milions d'euros. A Barcelona, 148 persones han passat la nit en un allotjament dels serveis socials de l'Ajuntament per protegir-se de les baixes temperatures. La nit de diumenge a dilluns ha estat la tercera en vigor de l'operació Feret, amb tots els dispositius activats. També se'ls dona alimentació, roba,
i se'ls posa una dutxa a disposició. L'operació fred continuarà en aquest nivell d'assistència per a la previsió de baixes temperatures. I el trànsit? Quina és la situació després d'un matí amb forces problemes de la xarxa aviària Ràcruj i Serra? Bon dia. Hola, bon dia. Doncs encara va força carregada aquesta ronda litoral en sentit Llobregat amb trams aturades que arriben gairebé des del Bon Pastor fins a Montjuïc. Per tant, molt plena la ronda litoral en sentit Llobregat amb aturades importants
força volum de trànsit. A la resta de vies queda molta lentitud a la C58 a l'autopista del Vallès entre el Nus i Muntcada, tant d'entrada com de sortida de Barcelona, i a l'extrem sud arrosseguem les conseqüències d'un accident que ha llegut a l'última hora a l'autopista AP7 a la zona del Papiol. En qui encara hi ha trànsit l'EN, en sentit nord, en sentit Girona, i també afectat a l'autopista B23 sortint de Barcelona, encara amb aturades intermitents entre Sant Feliu i Molins de Rei, en sentit Martorell. És tot des del RAC. Bon dia.
Esports en xarxa. Bon dia, us parlar-ne. Avui comencem una setmana molt intensa on es juguen dos clàssics. Demà Barça-Madrid al Camp Nou, en la tornada de les semifinals de la Copa del Reí. Dissabte al Bernabéu-Madrid-Barça, en partit de Lliga. Els blauranes s'entrenaran d'aquí a una hora, només amb el dubte d'Adriano, que arrossega molesties als isquius, mentre que al Madrid s'exercitarà a les 12 del migdia amb Xavi Alonso i Benzema.
ja recuperats. Després del cap de setmana el Barça lidera la classificació de primera amb 68 punts a 12 de l'Atlètic de Madrid i a 16 del Real Madrid. Per la seva banda l'Espanyol és 13 a la classificació, amb 8 punts del descens després de perdre per 1-0 contra l'Atlètic de Madrid al Calderon. En basquet el joventut ha guanyat el Manresa en el derbi d'aquest diumenge a l'ACB per 88 a 92. Els badalonins són 19 a la classificació, mentre que el Manresa és 17a per l'últim classificat.
De la seva banda el Barça segueix amb bona ratxa i va superar el Múrcia per 62-79. Els de Xavi Pascual són tercers a la classificació. A la Lliga Leport l'Andorra segueix liderant la classificació. Aquest cap de setmana Victòria del Força Lleira que és 8 a la taula i derrota del Barça B6E a la classificació. Notícies en xarxa.
Molt bon dia, passant 9 minuts de les 10 hem escoltat aquest tema per començar avui de DB Verpots, aquest tema que es titula Real Trail i de seguida ara comencem i aquest Just a la Fusta d'avui dilluns
25 de febrer, un dia en què ens han llevat a Montsel, sembla que sortia el sol, ara torna a estar-hi a gris, però el que sí que està clar és que fa molt fred, aquest fred que comença divendres, que dissabte va deixar aquesta nevada, aquí a Sant Just, entre molts altres llocs de Catalunya, en parlarem també en aquesta primera hora amb el Carles d'André de Rius i també per saber la previsió de cara als propers dies, per saber si aquest fred ens ha d'acompanyar gaires dies més i si ens tornen a esperar fluixes, nevades o el que sigui.
Abans però com sempre, l'Andrea Bueno ens portarà les notícies de Sant Just, ens explicarà el més destacat del municipi, també farem un cop d'ull a la premsa del dia, l'actualitat general que podem conèixer a través dels diaris, dels digitals, la cultura, l'esport i una mica de tot.
Més coses, a partir de les 11 i 10 entrevistarem Albert Macià, president de l'Ataneu, perquè aquest dissabte va tenir lloc l'Assemblea Anual d'aquesta entitat. I farem tertúlia, com és habitual cada dilluns, amb la Carme Madon, Josep Coderc, en Jaume Jalabert i amb Vicenç Riera.
També barrem del Centre d'Estudis Injustencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. Farem cuina amb la Carme Amador i tindrem també l'espai d'arquitectura amb l'Eduard Casanovas. Tot plegat a partir d'ara mateix.
Just a la pusta! Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Passant 12 minuts de les 10 saludem doncs a l'Andrea. Bé, molt bon dia Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé. I tu? Molt de fred, però bé. Sí, sí, almenys ara ja no tenim neu. De moment. Però bé, va ser molt maco. Dissabte. Sí, vas gaudir doncs de la neu, Andrea? Sí, bé, no gaire perquè tenia coses a fer dissabte al migdia, però bé,
Lleva el matí i estava tot ple de neu i va ser maco. Vaig poder sortir al carrer, vaig fer unes fotografies, coses típiques. De guerra de neu. Molt bé, doncs ara el que ens queda és aquest fred i d'aquí no ens en parlarem, com dèiem, també amb el Carles per saber què ens espera de cara els propers dies. Ara repassem, però, les notícies del municipi. Comencem parlant de transport, Andrea? Sí, de mobilitat, perquè l'Ajuntament farà al voltant de 7 zones 30 a Sant Just,
D'aquesta manera es vol controlar la velocitat dels vehicles de la via pública. Encara no hi ha data per fer efectives aquestes zones 30, sinó que ara s'està treballant en el projecte. Això tot plegat s'ha de consensuar també amb entitats i veïnat. Per tant, encara estan en fase d'estudi. Això és el que va explicar precisament la regidora de transports Ginapol. És estipular diferents zones de Sant Just, unes set o vuit zones, on s'indicarien que és una porta d'entrada, un espai zona 30, com sigui pos el...
la zona del barri sud, del barri nord, la part de les planes, alguna zona de les bases, espais on tu veuràs una indicació, ja sigui vertical o al terra, que et diu, atenció, tu entres en una zona de 30, per tant, has d'anar una mica més lent, has de vigilar més. Doncs, com deia, l'objectiu és limitar la velocitat dels vehicles en zones que estiguin molt freqüentades per vianants, a una mesura que, com deia, es tira endavant amb el consens d'entitats
i veïnat, però des d'ara l'Ajuntament ja està treballant per establir aquest any, al llarg d'aquest any, aquestes 7 o 8 zones 30 a Sant Just. Molt bé, anirem parlant també. D'altra banda, més qüestions per aquesta setmana. Comencem, parlem. De fet, vaja del projecte Conecta, 14 joves participaran d'aquest projecte fent pràctiques a empreses de Sant Just. Recordem que és un projecte de diversificació curricular que ja s'ha fet en més d'una ocasió a Sant Just,
que vol afavorir que els alumnes de segon cicle d'ESO puguin assolir les competències bàsiques. El programa ofereix una adaptació específica del currículum, a més d'ajuda teòrica i pràctica per a l'alumnat de reforç d'acord amb les seves capacitats i necessitats. Per tant, a banda del treball a l'aula, també s'exigeix una dedicació pràctica a empreses amb contingut preprofessionalitzat i una estada de dos mesos. Dijous es va assignar al conveni amb les empreses els centres educatius, l'alumnat, l'alcalde i el regidor d'educació,
i participaran 14 alumnes de l'Institut i de l'Escola Madres Sacramento, que faran pràctiques d'empreses com l'Escola Bressol Municipal Marex, el restaurant El Mirador, ETV Llobregat, el restaurant El Camí de Sant Just, iniciatives per la gestió esportiva, l'Hospital Moises Brogi i els serveis municipals de l'arxiu i de l'àrea de serveis a la persona de l'Ajuntament. Molt bé, doncs una bona iniciativa que també torna a repetir-se.
Un any més a Sant Just, acabem ara parlant d'una activitat d'agenda. Sí, per diumenge, la tradicional calçotada per la independència d'Esquerra Republicana, de la secció local d'Esquerra, que aquest any he convidat l'Oriola Morós, diputat d'Esquerra i vicesecretari de Comunicació i Estratègia del partit. Podeu reservar els tiquets per telèfon al 678 40 65 60 o ve a l'adreça electrònica, sanjustdesvern.org.
El preu de la calçotada per assistir-hi és de 15 euros, un preu que inclou calçots, varied de botifarres, beguda i postres, o sigui que està molt bé. Aquesta calçotada serà diumenge a la una del migdia, com sempre a l'esplanada del Casal de Joves. Molt bé, perfecte Andrea, doncs no anirem parlant tan bé al llarg d'aquesta setmana d'aquesta activitat i d'altres qüestions que passin per Sant Just Gràcies i fins ara. Fins ara.
Passa un minut d'un quart d'onze, continuem de seguida repassant l'actualitat del dia, repassarem també com han quedat aquests premis Òscar, què s'espera del Congrés de Telefonia Mòbil i altres qüestions, com sempre amb aquest recull de premsa i amb l'Andrea Bueno abans, però una mica de música, ho farem amb el rei sol de Betus Tamorla.
Aprendimos a mirar Con la duda entre los dedos Y aquí en paz Estuvimos que al final Las palabras que no existen Nos pueden salvar Prové a saltar Sin red ni hogar No sé volver
Com l'herber, a sentir-vos s'amirar.
Sólo quiero que esta herida se prenda.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com Tot seguit.
Repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el Mercat. Un quart i mig, doncs, tornem a Sola de l'Andrea. Bon dia, Andrea. Què tal? Hola, bon dia. Per fixar-nos, doncs, en diferents qüestions que marquen l'actualitat que avui passa sobretot pel Mobile World Congress que es fa a Barcelona.
i que és aquesta setmana. El periódico, per exemple, diu que comença la fira de mobilitat més gran del món. El titular és Oportunitat d'or. Barcelona afronta el repte de ser un referent mundial en tecnologia mòbil. Els líders del sector presenten les seves novetats al Mobile i 70.000 congressistes deixaran 300 milions d'euros a Barcelona. Aquest any el Mobile World Congress es fa a la fira de Gran Via de l'Hospitalet. En fotografia de portada veiem el periódico
una imatge d'alguns participants procedents de Riu del Món amb maletes entrant en aquest congrés amb un cartell de fons gran que posa hola, que és la manera que tenen de donar la benvinguda, que és una imatge molt semblant a la que presenta el PUN avui. Ens diu que els mòbils treuen fum en el dia 0 del congrés mundial, les marques s'avancen al tret de sortida del certamen. La Vanguardia també parla d'aquesta qüestió però des d'una altra perspectiva, diu el Mobile Bad Records i la fotografia de portada
És l'avió comercial més gran del món que va aterrar a Barcelona. Diu que han arribat els 70.000 visitants del Mobile. Ahir va aterrar aquest avió procedent de Dubai amb 500 congressistes. El veiem en portada. Hi ha molta gent veient aquest avió des de baix en el moment d'aterrar. Barcelona acull el congrés del Mòbil amb més visitants i més superfície. I, per últim, el DIY ara també tracta aquesta qüestió des d'una altra perspectiva i en un format més breu. Telefònica lidera una alternativa a Apple i Android.
Doncs el que se'ns explica avui a les portades dels diaris ens fixaran en els digitals que també de fet passen bastant per tota aquesta expectació tecnològica en la cita mundial del mòbil és com ho titula el 324.cat que diu que avui és en aquest tret de sortida aquesta nova edició espera 70.000 visitants i comparteix espai i també doncs alçada aquesta notícia amb tot el tema dels Òscars que diu que Argo guanya l'Òscar a la millor pel·lícula anunciat per Michelle Obama
Ha estat aquesta matinada la vida de Pim 4 Premis Òscar. És la pel·lícula que s'emporta amb més estatuetes. Jennifer Lawrence i Daniel Day Lewis han aconseguit els Premis de Millor Actriu i Actor. I els guardons per Millor Guió i Millor Guió Adaptat han estat per Django Desencadenado i Argo. Una cerimònia que també ha rebut els aplaudiments, o si més no, l'agraïment de la gent que s'ha acabat de veure o que ha dit que aquest any
ha estat un bon espectacle, que portaven molts anys avorrint-se i que aquest any s'ha notat una mica el talent de Hollywood. Passem ara a parlar de política perquè Convergència creu que Martorell hauria de posar el càrrec a disposició del partit. Josep Rull ha explicat que es tracta d'una qüestió de confiança dins del partit i ha assegurat al matí de Catalunya Ràdio que la direcció de Convergència no sabia que Martorell havia encarregat un dossier a Métode 3 sobre la seu del partit de Sabadell.
A l'hora puntcat se'ns parla en primer lloc de la proclamació unilateral que és damunt la taula de mas, un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics apunta aquesta opció si l'Estat no permet la consulta. També se'ns avisa del fred de primera categoria fins dimecres i d'altra banda també se'n parla dels Òscars i d'aquesta gala dels Òscars o del fet, per exemple, que Michelle Obama ha estat per sorpresa l'encarregada de denunciar
La pel·lícula guanyadora des de la Casa Blanca ha alluat al cinema i ha allissonat el joves Michelle Obama.
Més coses que trobem a les portades d'avui, Andrea? Doncs parlem de la portada del punt avui, que destaca una entrevista amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, i diu que no hi ha cap agenda oculta per privatitzar la salut. Publicar una entrevista doncs àmplia i extensa sobre aquesta qüestió, sobre la salut i aquestes privatitzacions. Al periòdico trobem que, sobre el cas Bárcenas, les claus de la declaració d'avui davant al jutge, aquests dies són dies de declaracions i els diaris evidentment se'n fan rassó de tot plegat,
A l'avantguàrdia trobem les notícies que fan referència a les eleccions a Itàlia, a Europa, amb l'ai al cor per les eleccions del país, la Unió Europea i els mercats inquiets per l'estabilitat del país davant les noves subhastes de deute, i diu també que un pacte del centre esquerre i Monti aportaria calma, però estem l'abans de Grillo i Berlusconi. És una de les notícies també més destacades en portada de l'avantguàrdia, conjuntament amb l'avió del Mobile World Congress,
I, per últim, al diari Ara li dediquen la fotografia a l'últim angelus que va fer ahir el papa Benet XVI. El puntífac s'afirma davant dels fidels. En aquest moment, el senyor m'ha cridat a la muntanya a fer pregària, però això no vol dir abandonar l'església. I veiem una imatge. Doncs ell saludant des del seu balcó les més de 200.000 persones que hi havia convocades allà a la plaça del Vaticà. Doncs passem a destacar el que és el midlegit dels digitals. En el cas del 324.4 és el temps fred
ha sorollat amb neu al Pirineu i algun rocè de la costa, és el més llegit de totes les notícies d'aquest portal digital. El segon tema és que la CUP de Valls va contractar Método 3 per investigar el pare de l'alcalde. Aquesta agència que sembla que esquitxa a tothom. I el tercer tema. Que tenia molta feina, també. Sí, sí, sí. Potser no hi havia cap altra agència de detectius. I el tercer tema, que l'avió més gran del món, com ens deies ara, la 380 Terra de Barcelona per al Mobile World Congress.
El més vist de l'Hara.cat és el que la CUP va pagar uns 2.000 euros a Método 3 per un buidatge del registre mercantil. I el segon és d'assassí ultradretà durant la transició a assessor de terrorisme i crim organitzat de la Guàrdia Civil. Aquest és el segon tema més destacat del diari Ara. És aquesta notícia.
que parteix del diari El País, és un suplement d'ahir del diari El País, que revela la nova identitat d'Emilio Ellín Moro condemnat a 43 anys de presó l'any 82 per la mort de la jove Yolanda González de 19 anys. Va ser condemnat a 43 anys de presó i explica què ha passat segons una investigació que va publicar El País, i què se n'ha fet de tot plegat. És el segon tema més llegit de l'Araboncat, el tercer és aquest que deia la declaració unilateral que està sobre la taula del president
Artur Mar seria la tercera notícia més llegida d'aquest diari. I ara ens fixem en les contraportades. I comencem a parlar del diari ara on llegim que és l'hora dels detalls. És l'àrticle setmanal d'en Toni Bassas centrat en el futbol. Diu primer punt a favor per demà. Recordem que aquesta setmana tenim presents dos clàssics.
Diu primer punt a favor per demà. Igual que els equips s'ordenen a partir de la defensa, les temporades s'ordenen a partir de la Lliga. I la Lliga del Barça és gairebé perfecta. Diu que aquest pas la guanyarà un mes abans que s'acabi. En canvi, el Madrid és a 16 punts del Barça i no cal ser Diego Torres, ja especifica el periodista del país, per saber que la seva temporada està sent més que desordenada, caòtica, preferint-se, evidentment, al Madrid. Doncs és el que tenim al diari ara. Passem a la vanguardia amb la contra que ens diu que la informació allibera.
Si jo sé, sóc més fort. Ho diu Edwin Plenel, periodista polític, president i fundador del diari digital de Media Part. Avui algunes contres parlen de periodisme, són molt interessants. A l'avantguàrdia Plenel diu que la premsa lliure perilla i la seva crisi és un dels problemes més greus que està treballant la democràcia. Diu que per això no es tracta de salvar les empreses de comunicació, sinó de garantir la salut democràtica. Es tracta d'exercir únicament el periodisme.
L'oligarquia financera de les empreses de premsa li fa el joc al poder i el grup polític de torn convoca els periodistes com si fos la seva regenta, diu que juga amb les seves carreres, ascendeix o sanciona segons li plagui. En aquesta cultura política, aquesta frase m'ha agradat molt, un periodista és un adversari que has de seduir o sotmetre. Doncs una bona entrevista exacta, avui a la contra de l'avantguàrdia sobre periodisme, també.
Anem cap al punt avui que diu que els russos no en tenen gaudir de l'hi fora d'Espanya. És un periodista jove, té 33 anys, es diu Pere Pont i treballa a Moscou a la cadena RTL. És un noi de Figueres que està presentant notícies d'esforç allà a Moscou. Diuen que els de l'Empordà sempre hem estat gent que ens hem mogut molt.
i que aviat em farà 4 anys que està vivint allà a Moscou, treballant com a periodista. Un dia va enviar un currículum, li van comunicar que el volien contractar i li van dir que ja podia començar a fer les maletes. Doncs parlar de la seva trajectòria allà i també parlar de la seva trajectòria dins del món local, on va començar amb 14 anys, presentava les notícies de televisió de Figueres,
diu també les coses típiques de quan descobreixes que vols ser periodista, que et tanques de la teva habitació, comences a llegir com si estiguessis en un informatiu, la seva mare li posava música, el seu pare el gravava amb una càmera, i bé, doncs diu també que a Rússia hi ha molts programes que discuteixen sobre la vida política, fan una paròdia de líders amb dibuixos animats. Molt bé, doncs una entrevista també curiosa, avui al punt avui. Acabem amb la del periódico que diu que conduï
La moto sobre el fang va ser el pitjor del viatge. És una entrevista molt interessant que fan en Marçans i Maristany, en concret Rafa Marçans, de 77 anys avui, i Manolo Maristany de 82, que fa molt de temps, quan eren joves, van fer una aventura amb moto, podríem dir, travessant l'Àfrica des del Cap fins a Tunísia sobre prototips Montesa Impala, és a dir, amb moto, amb un grup de cinc joves catalans.
Ara es presenta un documental que ha dirigit Manuel Garriga, que es diu Operació Impala, en què es viu aquesta aventura. Van fer 20.000 quilòmetres en 100 dies, en 3 mesos, una mitjana de 500 quilòmetres diaris, i expliquen com van viure aquella aventura. Diu que es comunicaven amb Barcelona per carta, que havien de dormir a la tenda de campanya i quan tenien sort en un motel o en un alberg de carretera, i també a vegades en seients del Jeep. Amb què anaven, també?
Diu que coses inoblidables que recorden d'aquell viatge. Diu, per exemple, que van veure el temple Davos Simbel, el seu emplaçament original, abans que el traslladessin per evitar que quedés submergit per la construcció de la presa de Suant. I el Rafa, Rafa Marsans, diu, jo llavors fumava, vaig encendre un misto i aleshores vaig descobrir que era aquella meravella al mig de la nit. O sigui que gràcies a aquell misto doncs vam veure el temple.
Diu que també es van veure sorpresos per una tempesta de sorra entre Líbia i Tunísia i que la sorra es ficava dins del filtre. Bé, una aventura molt interessant d'aquests dos motors intrèpids. Doncs unes bones contraportades, no? Aquests dies sembla que també odiem alguns dies, diem sovint, eh? Però ja digues que més o menys totes les entrevistes tenen una qüestió interessant que val la pena de ser llegit. Ens n'anem ara a destacar la notícia curiosa del dia, que avui ens porta cap a la Xina,
Aquest país que vol limitar les mosques als bancs públics. Les mosques? Sí. I com és això? Doncs es veu que hi ha moltes mosques als bancs públics i llavors l'objectiu de limitar-ho és fàcil. L'objectiu seria reduir els olors, les malolors en aquests llocs. Diu que, atenció, només es trobaran tres mosques per metre quadrat en els edificis independents i una sola mosca
Per la mateixa superfície, el lloc en qüestió forma part d'un edifici públic més important com era una estació de tren, un cintre comercial, etc. Això és el que diu el document oficial. Diu que l'olor en aquests llocs en qüestió s'haurà de controlar perquè no incomodi. Si es tracta de construcció separada podrien sentir una mala olor però només lleument. I cap a les dones hi haurà d'haver més instal·lacions cap als homes.
Tot plegat per aquesta informativa de la Generalitat als anys públics a la Xina, que va fer importants progressos des de l'any 98, que es van introduir unes normes més estrictes ara fa 15 anys.
una directiva que es destina, tant a ciutats com a zones rurals i llocs turístics, l'any passat a Pequín, i havia limitat la quantitat de mosques als bancs públics. Doncs a dos. Ara en general, doncs n'hi ha d'haver tres. Què li explicaran ara, a les mosques, això? Més de dos no podeu entrar, no? O directament, potser se les mata, no sé... Fins que deixin només... Bé. En fi, mira.
Curioses, no? Molt. Bé, Índrea, doncs gràcies i que vagi bé. Bona tarda, Carme.
Un moment ara per fer un cop d'ull als diaris. Obrim la premsa i destaquem una informació de cadascun d'aquests diaris.
Comencem pel periódico que avui ens parla d'Atenes, però amb una mirada una mica diferent de la que estem acostumats. Ens parla d'un tipus de turisme d'alguna manera que ha arribat a la capital de Grècia,
Titula aquest reportatge fet des d'Atenes. Un reportatge d'Andrés Morenza diu turisme polític al nou reclam grec. Les manifestacions els Disturbis atrauen els visitants estrangers mentre es creen agències especialitzades a mostrar les protestes. Comença dient aquest article i hi haurà Disturbis avui, preguntava aquest periodista a una noia nova iorquesa el novembre passat. La noia, acompanyada de quatre estudiants més d'uns vint anys amb les quals estudia a Londres, havia decidit passar un cap de setmana llarg a Atenes per visitar la famosa Acropolis
i no ho amagava, treta també per la curiositat d'observar de primera mà les manifestacions convocades aquells dies contra les noves retallades. Diu també Morenza que a Grècia no resulta difícil dilucidar si les protestes acabaran amb violència, simplement n'hi ha prou d'observar si la concorrència porta alguna cosa per tapar-se la cara, mocadors, mascares antigues o cascos de moto.
També se'ns diu que són unes imatges bastant en el principal sector econòmic de Grècia. L'any passat va rebre un 3,3% de turistes menys i els seus ingressos han reduït en més d'un 10%. Diu que una agència ofereix passejades per 70 euros amb un economista que explica la crisi o un periodista britànic organitza un tour de 8 dies amb visites i entrevistes. És per tant una nova manera de conèixer Grècia, aquesta que es planteja des de diferents agències o fins i tot
des de segons quins periodistes. D'altra banda, també se'ns explica que no és l'única firma que es dedica a aquestes qüestions. Política al Turs és una empresa que va ser fundada l'any 2009 pel periodista britànic Nicolas Booth, antic corresponsal de The New York Times i la BBC als Balcans, a la seva oferta de visites a Corea del Nord per conèixer el seu hermètic sistema polític, Irlanda del Nord i el conflicte entre protestants i catòlics, Escòcia i el seu procés independentista, Turquia, i el problema curt, o també l'Auja,
de l'islamocapitalisme, s'hi ha afegit recentment Grècia, per tant doncs se'ns diu que és una situació que ja fa temps que d'alguna manera o altra funciona per conèixer els països d'una manera una mica diferent a la que estem acostumats. Crauen voreres pujant al tren
Sents el que esperes quan parlar la gent és màgic. És meravellós que ens menteixin així. Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç. Ho fan els jutges, metges també.
En els diaris i la TDT és màgic, és meravellós. Que ens menteixin així. Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç. La, la, la.
I mentre sentim aquest màgic de Joan Colomos continuem explicant aquest ràcul de premsa. Ara parlem del diari El Punt Avui, parlem d'economia, ens parla dels Àngels Inversors. Un article que diu que prefereix ser ric o ser el rei. Els Àngels Inversors busquen propostes d'alta rendibilitat per compensar el risc que comporten les inversions de cada deu projectes en què participen només dos aconsegueixen l'èxit.
Diu que pera, mai jo l'enginyer amb deu anys d'experiència promuvent negocis explica que sempre pregunta als emprenedors si volen ser rics o si volen ser el rei. Si em diuen el rei fent créixer el seu negoci per continuar al capdavant, no em serveixen. Diu jovo gent que vulgui ser rica, que desenvolupi ràpidament el seu projecte per vendre'l i obtenir la màxima rendibilitat. S'explica doncs com funcionen aquest tipus d'angels inversors que és aquest nom que tenen i ens explica doncs la seva
l'evolució d'aquests dos exemples d'Àngel Àngel García, l'inversor i emprenedor, i també d'Antonio Sala, conseller delegat de Business Angels Barcelona. Ho fan els jutges, metges també, en els diaris i la TDT. És màgic, és meravellós, que ens menteixin així.
Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç. I ara parlem de cultura dos a punts, un de l'avantguàrdia i un del diari Ara. En el cas del diari Ara, destaquem un article que, de fet, des d'aquests que publiquen conjuntament en The New York Times, és un article publicat a The New York Times, que apareix avui al diari Ara, sobre Roy Lichtenstein, diu Fres Comercial Inequivo, que ens parla d'art, l'exploració més ambiciosa
que es dedica a l'artista des de la seva mort, el 97, arriba a l'Etec Modern de Londres. És un dels clàssics del pop, però Lichtenstein està considerat un dels grans noms del pop art per les pintures que recorden la tècnica d'impressió dels anuncis. Una imatge que si ara no us ve el cap només amb aquest nom, possiblement, si feu un cop d'ull a aquestes imatges, de seguida associareu amb una cosa o altra. La guerra del Vietnam es acol·la, per exemple, en l'obra de Lichtenstein, amb obres com Wham! i Torpedolos,
o un bus de l'artista que també va fer una escultura pública per Barcelona, el conegut cap de Barcelona instal·lat, de fet, al port de la ciutat. Doncs dues pàgines que ens parlen d'aquest clàssic nord-americà que arriba aviat a la Tate Modern de Londres avui en aquest article del Dream New York Times que avui podem recuperar a través del diari Ara.
I ara parlem d'Oliver Sacks a la sessió cultura de l'avantguàrdia. Avui trobem una entrevista de Marcel Ventura des de Nova York a Oliver Sacks on ens parla de diferents qüestions. Diu, per exemple, que va intentar ser un científic seriós però que no va sortir bé. Sóc molt matucer. També diu que pel seu estil no relata símptomes, que l'obra està feta de la mateixa matèria que els seus mals. L'article comença dient que si ens tornéssim a veure de 15 minuts reconeixeria sense problemes la seva barba blanca, les marques de crostes a la punta del nas que té
que venen de la mania inconscient de tocar-se'l una vegada i una altra, el tos mortaït de l'ull dret i l'actitud severa del cos, la calva prolongada d'aquest cap callotge on servei que el seu tornallotge a les explicacions d'un món estrany revelat a la resta de l'actors del nostre món. Si ens tornéssim a veure d'aquí 15 minuts, reconeixeria sense problemes Oliver Sacks. Ell, a mi no. El neuròleg que escriu Mentre Neda és el subtítol d'aquesta entrevista molt interessant que publica avui la Vanguardia.
I ràpidament fem un cop d'ull ara a l'actualitat esportiva, el nou esportiu ens titula en blanc, el Barça avança
La preparació pel Milan per afrontar també una intensa setmana amb dos clàssics en què pot eliminar el Madrid de la Copa i enfonsar-lo definitivament a la Lliga. És l'optimisme que ens planteja avui el nou esportiu.
El diari Esport diu Messi, demà Navilla i el Mundo Evoortivo diu l'Atac. Tots per tant doncs molt pendents d'aquest partit que hi ha demà contra el Madrid i d'una setmana, com dèiem, molt intensa. En Clau Cultural avui l'actualitat passa pel cinema i pels Òscars. Argo, com dèiem, ha guanyat l'Òscar a la millor pel·lícula, anunciat per Michelle Obama i Òscars 2013. Tots els guanyadors es poden consultar a través de diferents llistats que trobeu a les pàgines web. Finalment també se'ns destaca en Clau Cultural,
que els francesos que ubicat guanyen el premi Litxang del Festival Internacional la màgia de Badalona i que els premis Reisys, els antiòscars, consideren que Pusculor, la segona part, és la pitjor pel·lícula del 2012.
La informació més propera al just a la fusta. I de seguida el que fem és parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius.
Un minut i... passa un minut. Hem dit de tres quarts d'ons del matí. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia. Parlem del temps. Vull que esteu contents, suposo, els motoròlegs, perquè l'heu encertat i ha nevat i hi ha moviment i aquestes coses, no? Sí, no, a més... Més que estar contents és amb valentonats, no?, perquè ara, dius allò, puc fer previsió fins al cap de setmana i ja me la jugo, perquè com que hi ha aquesta opció de...
Tot i que no ho teníem massa clar, eh, o sigui, pensa que abans t'ho comentava a micròfon tancat per poder-ho compartir amb tothom, però la nit de dissabte, diumenge, vaig patir, eh, perquè estaves allò veient la pluja i anava fent, anava fent el termòmetre, sí que anava baixant, però clar, ja baixava amb unes xifres que ja podria estar nevant, o sigui, quan durant tota la nit estava precipitant, saps que quan hi ha precipitació a la nit i està tapat, doncs li costa de baixar.
El termòmetre pot ser injust. Dels 3.8, de les 12, una de la matinada va anar baixant fins als 2.7, 2.6 i a partir d'aquí de dos... dos i mig va ser quan vam començar a veure les primeres volves, que era cap a quarts de quatre de la matinada. Ràpidament vaig treure una gravadora, vaig gravar una mica enfocant cap a alguna llum del carrer per si de cas no collava la cosa per dir... Volves de neu han caigut, no? Aquella por de dir... Has fotut la pota fins a la cassola i al final, doncs...
Al final, realment, la precipitació va ser força marcada, va ser intensa, va precipitar d'una manera bastant bé, perquè com a malalt de la metrologia, no vaig faltar la cita de pujar cap a la Serra de Collserola, de pujar cap a la Penya del Moro, amb tot aquest paisatge inibat del diumenge al matí, i que ràpidament la cosa es anava desfent, perquè veies com els arbres començaven a caure, els tou de neu que s'havien enganxat
a les mateixes fulles dels pins o dels ametllers que hi ha a la Serra de Collserola, començaven a caure a terra i començava a desfer-se. Però déu-n'hi-do perquè pujant als 300 metres que pugui arribar a fer la penya del Moro, doncs teníem gruixos al voltant d'entre els 10 i 15 centímetres. O sigui, el poble sí que potser van ser uns 5-6 centímetres,
Hi havia llocs on s'havia acumulat la neu, per exemple el carter que anuncia la pujada final cap a la penya del moro, que allà tens la fusta que et dona el tou o el gruix, que jo feia gairebé 15 o 16 centímetres.
L'últim lloc on va precipitar va ser les comarques del sud del Baix Obregat i del barcelonès.
doncs la precipitació va fer acte de presència l'última hora, quan la temperatura ja realment era molt baixa, i després un canvi radical en el temps que també ho anunciàvem. I molt ràpid. Molt ràpid. O sigui, pensa que de les 10 del matí a la una del migdia vam passar d'un 98% d'humitat en precipitació a pràcticament un 30% d'humitat en vent degregal, que és el més sec que pot arribar a Catalunya i que va sacar completament tot el territori.
D'altra banda, a les cares nors encara es pot acumular una miqueta de neu, sobretot a les zones altes. Si ara pujéssim cap a la part de darrere de la Penya del Moro, no perquè queda més oberta cap a Ponent i pots veure el sol, però si vas cap al Turó d'Encors, cap a aquelles zones al Turó Rodó, a aquelles zones a la part de darrere que són més fosques i no hi toca el sol a l'hivern, potser encara tenim alguna petita enferinada. I també si mirem cap a l'horitzó, mirem cap al Garraf, a les zones més altes on hi ha al redor... I encara es veu.
encara hi ha algunes zones que s'hi conserva la neu. Què vol dir això? Doncs que encara s'hi conserva la neu és que les temperatures són prou baixes. Ara tenim 4 graus a Sant Just d'Esvern, la temperatura de sensació, perquè aquesta nit i la tarda va fer força vent, la temperatura de sensació és de 2 graus només a Sant Just, i tornem a tenir un altre cop inestabilitat, que també ho anunciaven els mapes la setmana passada, deien que al cap de setmana s'arreglarà de cop, però de cop i volta, dilluns, recularà una miqueta aquesta inestabilitat,
i se'ns tornarà a tapar un altre cop els cels. Sembla que de cara a aquesta tarda serà un dia variable, fred, no cal dir-ho avui. Si el sol no fa acte de presència al llarg de les properes hores i continua així mig tapat, doncs amb prou feina superarem els 6 o 7 graus, o sigui que serà fins i tot més baixa que diumenge acabem arribant als 8. Doncs el fet és que de cara a aquesta tarda hi ha previsió d'algunes precipitacions que podrien caure
pels voltants del Montseny, també per zones del nord del barcelonès i també del Baixo Bregat. Podria haver alguna precipitació feble aquesta tarda en aquestes zones. Podria ser que aquesta tarda poguessin caure algunes gotetes.
i ja diem que aquesta tarda, si estem parlant de valors, com prou feines arribaran als 6 o 7 graus de màxima, de cara a les 6 o 7 del vespre, la cota de neu està molt baixa, està al voltant dels 200 o 300 metres. Seria menys que dissabte. Sí, podria ser menys, però es podria veure com cau aigua neu aquesta tarda vespre, Sant Justí arriba a precipitar. Si cau és neu... És bastant probable. Que farà tan fred que si plou, suposo que és evident.
que és més difícil que plogui, però que si arriba a ploure, doncs podríem veure caure aigua neu a la població i en zones de muntanya podria tornar-se'n ferinat. No tant com l'altre dia, recordem que l'episodi de pluja ens ha portat gairebé 14 litres per metre quadrat a Sant Just, que són molt benvinguts, em portaven 24, o sigui que ara estem gairebé als 38 litres per metre quadrat, no està gens malament aquest episodi de pluja perquè és benvingut, i a més la neu el que fa és, com que es va desfent molt a poc a poc, va assumint molt bé el subsol, va assumint molt bé l'aigua.
Si no cauen grans quantitats i no ens desmunta els arbres, que és el que ha estat, han ferinat els arbres però era per fer bonic, no s'ha trencat cap branca ni cap arbre, doncs el fet aquest que vagi caient aquesta neu feble i que es vagi desfent molt a poc a poc el subsol ho agraeix moltíssim. Llavors, de cara als propers dies, canvi radical, passa aquesta situació d'inestabilitat d'aquesta tarda i es vol quedar amb nosaltres un anticicló durant un parell de dies. Entre dimarts i dimecres seran dos dies de sol, les temperatures màximes es recuperen, les mínimes continuaran sent molt baixes, l'ambient serà molt fred,
a la tarda vespre i a la primera hora del matí, tant dimarts com dimecres, però parlem de més sol, de més tranquil·litat en el temps, i això ho agrairem per tots aquests que els agrada una miqueta més el sol, doncs són dos dies que són freds, però com a mínim fa sol. Aquest anticicló que se'ns posa, la tendència és que se'n vagi cap a centre Europa.
Quan se'ns posen anticiclons en aquesta zona, tots els fronts que arriben a Atlàntics en comptes de lliscar per les Illes Britàniques i per l'efecte d'Escadinaus venen cap aquí. I el primer front ens arribarà a partir de dijous o migdia a tarda, que ja haurà entrat per l'estret de Gibraltar, portarà aides humits de marca Paterra Catalunya i sembla, i tot indica, i això també ho deien els mapes la setmana passada, per això hem de confiar molt en aquesta previsió, perquè s'ha anat complint
des de fa molts dies, sembla que entre dijous al migdia i divendres a la tarda, aquest període de temps, podem tenir precipitacions importants a Catalunya i també a Sant Just. En forma de neu? Ploura, ploura. No farà tan fred, ja. Farà sensació de fred, perquè els valors no pujaran massa, les màxims estaran al voltant dels 12-13 graus, les mínimes...
És un front que baixa de latitud i ve des del sud.
cap a la zona de València, Castelló i Tarragona, no tant com a Barcelona i Girona, però també hi haurà precipitació. Molt bé, doncs no? Bona notícia. Home, aquí en febrer, no? Sí, no, Déu-n'hi-do, és un bon comiat. Fret, bruja, neu... Els americans la van encertar amb la previsió llarg termini i sembla que aquesta inestabilitat s'acabaria divendres a la tarda. Tampoc hem de patir pel cap de setmana, hi ha activitats a l'aire lliure, n'hi ha unes quantes.
doncs sembla que el divendres a la tarda tornaria aquest anticicló, parlaríem de fred però de temps més estable, potser diumenge amb alguns núvols però en definitiva sense precipitació, o sigui que sembla que tenim aquests dos episodis, aquesta tarda pluja, dimarts i dimecres més sol, dijous i divendres pluja i potser el cap de setmana amb estabilitat i temperatures sense massa canvis. Està bé. Sí. Molt bé, doncs no anirem parlant, no anirem actualitzant. Gràcies, Carles, i tornem demà. Que vagi bé, bon dia.
4 minuts i mig i arribem a les 11 de matí. Continuem de seguida. Primer connectarem amb la xarxa però sentirem també l'ulletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornarem entrevistant Albert Macià, president de l'Atenció de Sant Just perquè aquest dissabte hi va haver assemblea de l'entitat i per tant mirarem de valorar com va anar tot plegat. Ara ens acostem, com dèiem, cap a les notícies, de la mà dels Masoni i el seu per primer cop.
Blanca estela sortint d'un avió desapareixent en el cel blau totes les històries que has viscut
s'han perdut per sempre en l'espai temps. Llàgrimes quan tenies sis anys, excursions al col·le en autocar, cobertat i petons a l'estiu,
l'alcohol barrejant-se amb la teva sang.
N'hi ha que diuen que els mals moments s'obliden i que només recordem els moments bons. Però jo tinc la sensació que tothom pren decisions en funció del que ha patit. Calculant el que pot patir
Com si et discordessis el vestit, i allà on caigui el pots abandonar. Com les serps quan canvien la pell,
Just a la fusta, al magazine del matí. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Ja estan en marxa el Congrés de Telefonia Mòbil, que es fa a la ciutat de Barcelona. Milers de congressistes ja omplen de goma goma el recinte de la Fira de l'Hospitalet. Des d'avui fins dijous el Congrés de Xeron impacta econòmic a la capital catalana i a l'àrea metropolitana de 300 milions d'euros. La inauguració oficial
Es fa tot just d'aquí mitja hora amb totes les autoritats. Unitat Mòbil, Ivana Roies, Jordi Casino, bon dia. Bon dia, llargues cues a aquesta hora per accedir al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona, aquí a l'Hospitalet de Llobregat. El saló que comença avui s'allargarà fins dijous. Preveu reunir 1.500 empreses.
i rebre més de 70.000 assistents a les portes d'accés al recinte, una protesta de treballadors de telefònica. En aquesta convocatòria es presentaran nous mòbils i tabletes amb les últimes tecnologies i acolliran un ampli programa de conferències per debatre sobre el futur de les telecomunicacions. La inauguració, prevista per d'aquí a mitja hora,
Hi haurà el Príncep d'Estúries acompanyat pel ministre d'Energia i Turisme, José Manuel Soria, per l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i també pel conseller d'Empresa i Occupació de la Generalitat, Felip Puig. Ja està en marxa a Barcelona la tercera reunió de la Mesa de la Funció Pública sobre les retallades previstes pel govern català per aquest any al sector. Barcelona-Montse Hidalgo, bon dia.
En bon dia, els sindicats insisteixen a demanar les xifres econòmiques de la retallada que vol aplicar al govern català els seus salaris. Segons Xavier Casas de l'UGT, no acceptaran una negociació sense saber-ne les dades de pressupostos. Ens han de donar les dades, si no, això no és negociar, això és un paripé, una pantomima que té muntat aquest govern. Com veiem, aquest govern no apareix res abans. D'altra banda, també estan saltant-se amb una llei de pressupostos pur i rogada
volen aprovar unes mesures duríssimes saltant-se al Parlament. Avui es podria trencar si hi ha un acord sobre el cobrament de les baixes per malaltia greu i hospitalització.
Aquesta tarda a les 6 a Madrid es reuniran al consell interior Ramon Espadaler i el ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. Ho faran per abordar la crisi de l'espionatge entre partits polítics i dirigents polítics de Catalunya i enmig de la polèmica sobre si aquesta investigació l'han de portar la policia nacional o bé els Mossos d'Esquadra. En declaracions a la xarxa el secretari d'Organització de Convergència Democràtica Josep Rull ha dit que tot plegat forma part d'una guerra bruta contra Catalunya.
L'increment d'efectius del Centre Nacional d'Intel·ligència a Catalunya no ve per etzar còsmic. Hi ha alguna cosa aquí al darrere. O tot allò que va estar vinculat durant la campanya electoral a aquells dossiers que després es va demostrar que no existien sobre els pretesos comptes del president de la Generalitat
A Suïssa, home, això és una expressió molt clara d'aquesta guerra bruta. Josep Rolla assegura també que Xavier Martorell faria bé apartant-se de la direcció del partit després que s'hagi sabut que va encarregar una feina a l'agència de detectius Método 3.
Treballadors de l'empresa química Air Cross aflis a la Ribera d'Ebre es concentren des de les 6 del matí a les portes de la fàbrica per impedir que hi puguin entrar camions. És un acte de protesta contra l'expedient de regulació presentat per la direcció que preveu acomiadar 156 treballadors d'aquesta factoria. La intenció dels empleats és mantenir la concentració fins a les 10 de la nit per impedir l'entrada o la sortida de 15 camions. Esports en xarxa
Que és increïble, encara no ens fem la idea, estem tots que no ens ho creiem, perquè...
Vull aconseguir aquí, després de 25 anys, que l'últim equip català guanyi la Copa del Rey. I bé, ha fet que... amb ganes també de tornar per anar ja a celebrar-ho amb la nostra gent, no? Ha estat la primera Copa del Rey que ha guanyat a la seva història al conjunt del DKB Borges Vall. En futbol sal el Barça-Los Port torna en aquests moments cap a Catalunya després de guanyar novament la Copa d'Espanya per tercer cop de manera consecutiva.
Avui s'inicia una setmana molt intensa on es juguen dos clàssics. Demà Barça-Madrid al Camp Nou. Partit de tornada de les semifinals de la Copa del Rey. Recordem en el partit d'anada empat a un, el Santiago-Bernabéu. I dissabte el Bernabéu-Madrid-Barça, partit de Lliga. El conjunt blaugrana té un avantatge de 16 punts respecte al conjunt madridista. El partit molt important és demà el de Copa. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. 14 joves participaran del projecte Conecta fent pràctiques a empreses de Sant Just. És un programa de diversificació curricular que vol afavorir que els alumnes de segon cicle d'ESO puguin assolir les competències bàsiques.
El programa ofereix una adaptació específica del currículum, a més d'ajuda teòrica i pràctica per a l'alumnat de reforç d'acord amb les seves capacitats i necessitats. La setmana passada es va signar el conveni amb les empreses, els centres educatius, l'alumnat, l'alcalde de Sant Just i el regidor d'Educació. Hi participen 14 alumnes de l'institut i de l'escola Madres Sacramento que faran pràctiques a empreses com l'escola Bressol municipal Marex, el restaurant El Mirador, ETV Llobregat, el restaurant El Camí de Sant Just,
iniciatives per la gestió esportiva, l'Hospital Moisés Brogi i els serveis municipals de l'Arxiu i de l'àrea de serveis a la persona de l'Ajuntament. Altres qüestions. L'Associació de Veïns de Sant Just convoca divendres la seva Assemblea General. Serà una única convocatòria a dos quarts de set de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall. L'ordre del dia passarà per presentar la memòria econòmica de l'any passat i les activitats i gestions que es van fer.
També es votarà els projectes i el pressupost i les quotes pel 2013 i els socis i sòcies podran fer els precs i preguntes que vulguin. Si voleu consultar la documentació que us presentarà l'Assemblea divendres ho podreu fer aquesta tarda de 5 a 8 al Local Social de l'Associació de Veïns de Sant Juste al Centre Cívic Joan Maragall.
I acabem recordant que la secció local d'Esquerra Republicana organitza diumenge la seva calçotada per la independència. Aquest any hi han convidat el diputat del partit Oriol Amorós, que també és vicesecretari general de Comunicació i Estratègia. Podeu comprar els tiquets per assistir-hi fins dijous trucant al telèfon 678 40 65 60 o vi enviant un correu electrònic a l'adreça santjustdesvernarobaesquerra.org.
El preu per assistir és de 15 euros i inclou els calçots, un variant de botifarres, beguda i postre. La calçotada d'Esquerra es farà diumenge a la una al Casal de Jovas.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una i cinc. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de radyudasvern3bw.radyudasvern.com. Que vagi bé, bon dia.
Ah! Ah!
I turn the music up, I got my records on. I shut the world outside until the lights come on. Maybe the streets are light, maybe the trees are gone. I feel my heart stop beating to my favorite song. And all the kids they dance, all the kids all night. Until one day more it feels another life.
On the world's side, the hammer is inside. I turn the music up
Vostè, n'hi ha n'hi ha
And the tears are so wonderful So you can't hurt, hurt me back But still I wait
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul,
o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracare amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema. Just a la pusta. Sant Just en directe.
Un minut i un quart de dotze del matí, aquesta hora parlem de l'Atenció de Sant Just, que aquest dissabte va celebrar la seva assemblea anual i per això tenim avui el just de la Fusta, el seu president Albert Macià, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com va anar aquesta assemblea? Bé, va ser una assemblea plàcida, que van sortir aquí tots els temes, a part dels temes, diguem, burocràtics, que es porten sempre a l'assemblea, com són les aprovacions, les memòries, els estats de comptes,
doncs vam presentar una mica el nostre pla de futur.
I en què es va avançar aquest pla? Quins temes hi van aparèixer? Seguia avançant amb el que ens interessa a nosaltres, que és intentar fer un canvi que no es pot fer d'un dia per l'altre, lògicament, però en aquest cas vam aprovar unes quotes joves per tenir la porta oberta perquè puguin entrar joves. Pel que va dir un soci, amb això no és suficient perquè entri gent jove,
Però sí que abans la porta estava tancada, ara està oberta i bueno, això esperem que ho faciliti. Les quotes són significativament més baixes que les quotes que hi havia fins ara. I com estan? Què costa ara fer-se soci de la Teneu? En general o per gent jove és aquesta quota d'entrada? La quota general la vam baixar. Vam baixar poc perquè estàvem 95 euros l'any, aproximadament.
L'hem baixat a 90 amb un intent de seguir-la baixant els propers anys per arribar a una quota aproximadament. Ja veurem com pugui això evolucionant d'uns 60 euros a l'any, que em semblaria que seria més...
més equitativa. I pels joves fins a 20 anys vam aprovar una quota de 20 euros i dels 21 a 30 anys una quota de 30 euros. Aquestes ja són efectives des d'avui mateix. De fet, des de dissabte al moment en què es van aprovar. Molt més assequible, no? Molt més assequible. I és això que dic, és haver obert una porta perquè els joves puguin entrar. Altra cosa és que ara ve una altra fase que haurem de fer coses perquè també els joves
se sentin identificats i puguin fer el que... traspassar la porta. En el cas dels socis que ja hi siguin, per això també se'ls fa efectiu, aquesta rebaixa? Sí, els socis, n'hi ha pocs, però alguns socis que tenim d'aquesta edat, per descomptat que els fem efectius, si no podien alegar greuges comparatius. Exacte.
I suposo que d'alguna manera o altra tot plegat es fa de mica en mica i ja anem parlant des de fa un any, que és quan va començar tot plegat, sí que s'han anat fent diferents propostes d'alguna manera o altra.
no només per públic jove, sinó per diversificar el públic. És el cicle de jazz que s'ha estrenat, s'ha recuperat el cicle A, que va estrenar-se el curs passat de l'espai A, i també s'ha recuperat el documental del mes. Suposo que són petites coses que de mica en mica poden anar fent un gruix més gran. Sí, aquesta és la nostra idea, és que la Deneu ha de tenir una activitat més o menys estable de coses i per aquí anem.
I clar, quan parlem de joves tampoc no estem parlant de fer un casal de joves i fer la competència al casal de joves. Estem pensant de fer un lloc obert que la gent pugui trobar-se a gust amb aquestes activitats o amb aquelles que li sembli que puguin organitzar ells mateixos. Clar, perquè què implica ser soci de la Taneu? Què vol dir doncs ser soci? Què pot fer-hi? En primer lloc, hem detectat que hi ha un desconeixement, no diré absolut, però sí molt fort de què és la Taneu. La Taneu, molta gent es pensa que és com un
centre cívic més, d'aquest local propietat de l'Ajuntament. L'Anteneu és una entitat privada i allà els socis paguen una quota i fan unes activitats. Hi ha socis que en fan més, que pertanyen a diverses seccions, socis que en perdenen unes, socis que potser fins i tot no en pertanyen a cap, però el que els sembla
que amb la seva quota col·laboren que la cultura s'estengui per sant just. Exacte. Fa un any també quan vam parlar de tot plegat o del que es preveia pel 2012 i ara pel 2013 també comentava que la crisi la podien entendre com un repte també. Suposo que ara que continuem més o menys en la mateixa línia i que segons quines qüestions pressupostàries sembla que tampoc hagi de canviar gaire,
M'imagino que es tracta de continuar treballant en aquesta línia. Evidentment. Ja vaig dir llavors, i em refer-m'ho ara, que nosaltres lògicament tenim unes petites subvencions per part de l'Ajuntament, però que formen un percentatge relativament petit.
en comparació amb altres entitats, amb el qual estem en una situació diria que millor per afrontar aquest període de crisis. Com ha variat el pressupost d'aquest any? Es va aprovar també aquest dissabte? Sí, el pressupost bàsicament és el mateix. Ha tingut una petita baixada perquè l'any passat ens fèiem càrrec. Havíem pressupostat pel 2012 la totalitat del manteniment de la sala gran i, bueno, arreu del que l'Ajuntament va
va reduir el 50% de l'ús de la sala gran, també va reduir el que nosaltres facturàvem a l'Ajuntament per donar aquests serveis i perquè des de l'estiu ja no els donem nosaltres. Hem comentat també que s'han començat algunes iniciatives, aquest curs, el documental del mes o el cicle de jazz, com es valora la resposta del públic? La resposta del públic és molt diferent d'un dia a l'altre. El jazz hem tingut dies molt bons, l'últim dia érem, bueno,
per segons quina activitat t'ho haguéssim donat com a satisfets, però ens va semblar que era molt fuig i més tenint en compte la qualitat del concert que s'està oferint. Tothom va sortir realment meravellós. Feia molt fred, divendres a les 10. Feia molt fred. És una de les possibles raons que nosaltres ens vam voler donar perquè, si no, no ens explicàvem que no hagués tingut la resposta que mereixia.
El documental del mes, depèn de la pel·lícula, també té més assistència o menys. Possiblement el públic objectiu del documental del mes tampoc no és tant, perquè hi ha molta gent que al cinema documental no s'hi sent atreta. Això que s'han passat documentals de molta qualitat. Hi ha propostes noves de cara als propers mesos en aquesta línia? Alguna cosa més concreta?
Bé, no sé si hi havíem parlat d'aquí, de que fem també a vegades sortides culturals, sortides a la propera és anar al Museu Egipci, d'una exposició sobretot en Camon, que es fa aquí a Barcelona, que es porten objectes que no han sortit dels museus on estan, fins i tot, i llavors es farà una sortida d'aquestes, com diem, sortides culturals, que hem començat a fer també,
que agafem un guia i ens fa veure l'exposició de forma conjunta. I seguim oberts a més iniciatives, ara han de sortir encara. Es fan un cop al mes aquestes sortides culturals? No, aquestes sortides culturals potser n'hem fet ara, sembla que en portem ara vam fer la segona, la tercera, en farem una de moment cada dos o tres mesos. Però sí que surten coses interessants per anar a veure. Està clar.
Ara ha fet un any que es va renovar la Junta Directiva i que Albert Macias és al capdavant de l'entitat. Com valora aquest primer any? Bé, jo crec que el primer any hem anat fent les bases, hem anat posant bases per seguir treballant i d'alguna manera la Junta s'ha acabat de renovar precisament aquest dissabte perquè van plegar dues persones de la Junta, una era el Francesc Gallart, el Tres Orer i l'altre el Vicent Rodríguez.
Tal com vaig dir els hi vaig agrair molt la feina feta. Pensem que el càrrec de tres hores segurament és dels més desagraïts que hi ha en una entitat. I més quan, tal com es va agafar fa 8 anys, que la situació econòmica estava una mica fluixa. Per tant, la feina que va fer el Francesc va ser molt bona i al Vicenç, de tots els anys de dedicació, també li hem d'agrair. I ara ho hem reestructurat a la Junta.
amb la intenció de seguir aquest procés que ja vam començar de canvis. I qui ha entrat ara? Bé, de fet, el que és el que endiem al Consell Executiu, han hagut dos canvis de Junta que van haver de passar per l'Assemblea, però que han sigut canvis de funcions, perquè el Manel Ripoll, que era el secretari, ha passat a fer de tresorer, l'Anna Vilanova, que era vicesecretària, ha passat a fer de vicepresidenta,
i ha entrat com a secretària en Jaume Campraciós. I a part que també ha entrat una altra vicepresidenta, que és la Romi Porredón.
presidenta de les SES. Precisament ha entrat perquè tenim a vegades petits problemes de representació de les SES amb organismes oficials i d'aquesta manera pot anar directament a la presidenta. Són alguns dels canvis per aquesta Junta. Hem comentat que el principal canvi, suposo, per aquest 2013, és justament aquest baixament de les quotes, aquesta baixada de les quotes
Pels joves, no sé si per això hi ha algun altre repte concret de cara a aquest any, algun altre objectiu? Bé, ara ja he dit abans que baixar les quotes, el que hem fet és obrir la porta. Ara també segueix el repte de buscar fer coses que vagin atraint gent. El repte el seguim tenint al davant. El que hem fet ha sigut un petit pas, només.
I ara caldrà veure quina és la resposta. Ara caldrà veure quina és la resposta en funció de les coses que donem a la Teneu. Per exemple, el dia de l'assemblea vam començar a donar carnets amb la intenció de poder identificar els nostres socis amb totes aquelles activitats en les quals tenen uns certs avantatges perquè alguna vegada havien detectat alguna pequena picaresca de qui deia no, jo soc socis. Ara ho tindran més difícil.
Quant socis hi ha actualment a la Teneu? En aquest moment estem a l'hora de les 370. Ens hem mantingut. Després de molts anys de tenir una baixada ja l'any passat i aquest pràcticament ens hem mantingut i voldríem a partir d'aquí començar a remuntar. I no sé si el tema de la Sala Gran continua també sobre la taula de cara a més a mig termini o llarg termini. El tema de la Sala Gran és un tema que a la Teneu ara en aquests moments no pot fer-se encàrrec.
Senzillament necessitaríem que ens toqués la boteria i això ja no depèn de nosaltres. I segueix llogada l'Ajuntament l'any que ve vens el contracte. En principi hi ha voluntat per les dues parts perquè segueixi utilitzant-se perquè si nosaltres no la posem al servei de Sant Just estaria tancada i, a més a més, sense fer servei més val que faci un servei a la població.
Doncs hem parlat avui amb l'Albert Macià, president de l'ateneu arran d'aquesta assemblea que es va celebrar aquest dissabte. Moltes gràcies. Molt bé. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Bon dia. Bé, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo reconec que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
postes les nits que els telèfons no paraven de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny benvolgut i en un somriure que fas sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàx heu parat una furgoneta aprofitant
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'absent romànic d'una caixa.
i sentiu l'eternitat al vostre davant. Ni benvolgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
i que simpàtics que s'us veu i quin mal devia fer i m'ho imagino o intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot trontoll i un segon quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot al recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món
que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em fessi ocreix. Amagat, amagat en mentides, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugàs d'una vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et vam fer mal.
El meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu dit.
Una vertebral benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant.
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per si un dia ens creuem. Ja em disculpo que em conec, faré d'homes serios, esperaré.
Mentre tu et reivindiques com el més elegant, farem a Déu i marxarem i ell em dirà que t'ha vist vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul.
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls, sortim tu i jo, direi, aquí als senyors. Estem esperant. Xicots, aneu fent lloc. Que estem esperant.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, al magazine del matí.
Ara passen dos minuts de dos quarts del matí, com que dilluns a aquesta hora fem tertúlia amb el Vicent Riera, la Carme Madó, en Jaume Gelabert i en Josep Coderc, molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia. A punt per fer una tertúlia, avui dilluns
25 de febrer que fa molt de fred, avui sí que és d'aquests dies que se m'han passat els que ensenna que el Jaume es queixava i deia que ja feia fred però ensenna que avui ho ha superat tot plegat. Bé, fa fred eh, tampoc. Però no ens podem queixar. Veu veure la neu o no dissabte? Sí, sí. El rato que va durant perquè al migdia va ser... Home, vista i no vista. És que si algú es llevava al migdia
I li deies que el de natí estava tot nevat. Jo encara a les vuit del matí vaig poder fer dues fotografies, una del davant i l'altra al darrere. No, però és quasi normal que aquí a la vora del mar és molt difícil. Sí, quan passa fa gràcia, fent fotos. Encara hi sentia que ell podia nevar per litoral. Aquest vespre potser.
però poca cosa també. En tot cas ho dic perquè a més també el TV3 estaven de vaga dissabte i justament els telemedicis que van fer només van parlar de la neu. No del dissabte, i ahir també estaven. Mira, això que volia dir, què va passar ahir? No, no, és aquesta vaga que estan fent els treballadors públics que cada vegada genera debat, perquè les vagues anant als mitjans de comunicació, sobretot a nivell informatiu,
Sempre tenen aquest punt de controvèrsia perquè és estrany, jo van fer-ho per la campanya electoral, no sé si recordeu que quan l'inici de campanya, allò de les 12 de la nit, encara que sigui anacrònic o el que sigui, però tothom connecta i fan el míting, no hi havia connexions fins al 3.24. Perquè alguna vegada sí que posen els directors de l'informatiu, els responsables. En aquest cas, ahir,
A les 9, perquè jo veig el de notícies de B3. El del vespre. El vespre per mi és el millor de tots. A part que sigui el nostre, és veritat. És rigorós. I ahir a les 9...
9 i 5, 9 i 10, jo dic, vaig a trucar a tu i a Teresa, aviam què passa, no vaig a trucar. No, perquè dic aviam... En principi anaven avisant allà, amb aquells cartells que hi ha normalment. Sí, sí, van avisant, no tota l'estona, però no me'n vaig a entrar. El que vaig veure és aquesta tota pantalla que deia que inclús 324, el Sport3... Tots, tots. Tots estaven, que no m'hi fien.
Per què no sé que volien ser una televisió pública? El que diuen ells és que volen ser una televisió pública de qualitat i com que en principi hi ha previstes aquestes retallades que entre altres coses algunes ja s'han anul·lat tant i es preveu que hi hagi un nero bastant important de cara a l'estiu i llavors suposo que d'una manera o altra, exacte, però com que són governs diferents... Ja, però vull dir que televisió espanyola i TV2 també se'ls nota.
No hi ha producció pròpia. En el cas del TV3 podrien fer-ho, però no ho fan com per queixar-se i fer-ho evident d'aquesta manera. Com ho veieu les vagues de les televisions públiques?
Sempre són postes de treball. És un dret que potser no fa tant de soroll. No fa tant de soroll perquè com que van posant els vídeos
A mi m'ha agradat perquè vaig veure un reportatge del Modo. Era molt maco aquell. Sí, sí, de l'època de Franco. Va sortir Espura City i va sortir Sant Pere Martí. Sí, senyor, que tallaven Sant Pere Martí perquè no es veia l'antena. No, no, el que feien del Lodo. El Lodo va estar molt bé. Exacte, va estar molt bé allò. Que era un documental o...?
El notici de va, que se'n va. Escolta, que ja està bé, tant és que a mi no em sembla malament. Portant-lo rebutjat...
no donaven perquè hi havia coses compromeses per al Franco. Estava molt bé. Estava censurat perquè es veia el Franco amb gorra de mariners i jugant a golf. I totes les entrava. Però quan veies la veritat... La havien de portar fins al riu. Però va estar molt bé.
Això ho vam fer al canal a TV3. Jo per això deia que és raro. Aviam si com que era el 23 ho fèiem el dia abans. Aviam si ara ens estan aquí calentant. Estàvem sopant allò i hi havia un monet i li explicava allò als pel·lícules. Que sortien les caixes dels pel·lícules. I se'n feia creus. Ara també ho fan.
ja estan a l'estudi eh. Ah, sí, no, no, sí. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no. No, no. No, no. No, no
Si passava contra una altra cosa, els de Sant Just tenien més estona d'espera perquè arribés el rotllo. No, perquè feien mitja part i feien dos pel·lícules, El Nodo i Varietes, no se'n recordeu? Sí, home, tant que sí. Sí, jo sí, també. Aquí a Sant Just no. Aquí no, eh? Aquí a Barcelona. Jo sóc de Barcelona, sempre hi ha una classe. I volia 45 cèntims. Home, i me'n recordo del cine, aquell carrer Còrsega.
Tot això que fèiem, Marietès, el Mirko, tot aquesta gent. A mi no m'agradava gaire. Es fèiem dos pel·lícules, el nodo, i podies repetir el que volguessis. Dos pel·lícules, el nodo, una de bèbuxos i el bèbixet. Escolta, ara la Carme, ella... No, jo els deixo fer. A casa meva, els meus germans, ens posaven un...
Un bocata de... que hi havia a casa, de sardines. És igual, ens ho empacataven amb paper de diari. Res d'albal, ni plàstic, ni maricadals. A casa meva. Paper de diari. Bueno, però vull dir no, paper de diari. I els lavabos també tenien paper de diari. Doncs ens enviaven al cine, i entravem a les 3,
El Miris, que estava al costat de casa meva. I el Manila, i el Castilla. Ens posaven el bocata i ens ensenàvem al cine a veure.
3 o 4 sessions, perquè allà estaven calentets. I amb les pipes, tirant-li pipes al davant, menjant tramosos, no et diguis que no era una delícia. I podies, no com ara que has de sortir per nassos, podies veure pel·lícules vegades que vulguessis.
Ara si no és complicat de mantenir-ho. Era bo, això és el que diu el Vicent. Això ja ho hem vist. El cinema es plau, que són aquests nous que hi ha allà a Cornellà. No ho sabia, em van explicar ahir. Si tens mitja hora per triar si la pel·lícula no t'agrada, si els 20 minuts creus que no t'agradarà,
Surs del cinema i et dónes una entrada per una altra pel·lícula. Cosa que està molt bé. Jo em cambio de sala directament. Pots tenir unes expectatives. També és una altra opció per allò que la tens començada, Carme. Jo crec que està bé. Mira, em va agradar aquesta iniciatura. Està bé, està bé. Tot el que sigui fomentar que la gent vagi al cinema. Sí, perquè moltes vegades penses anar a veure una pel·lícula bonica i quan estàs en un moment dius, quin rotllo serà això.
Ja aneu vosaltres al cine? Jo sí, jo sí. Jo no, ara em fa molt temps que no he anat al cine. Jo fa molts anys que no he anat al cine. Estic contentíssima perquè em vaig cansar de recomanar una pel·lícula i li han donat un Oscar. Quina pel·lícula? Amor.
És molt dura per això. L'he recomanat fins a rebentar. I la primera dama dels Estats Units donant a l'Òscar el que volia. A la millor pel·lícula. Però molt bé això. És curiós. És una mica com funciona als Estats Units. La dama és la dama dels Estats Units i pot fer el que vulgui.
Mentre no denigri ningú... No, a veure, hagués estat estrany que hagués passat aquí. Aquí si hagués sortit la dona del Rajoy ens estaríem trencant les vestidures. És que són molt diferents de caràcter. O fins i tot amb els Premis Gaudí si hagués sortit la dona d'Artur Mas, que també és un caràcter diferent, crec que hagués estat gairebé ben vist, segurament. Ens haguéssim posat a caure d'un guindosca. Tot el que fan a fora ens sembla collonuts. I en canvi... I el que fan aquí els hauríem d'anar cremant viu al mar. I en canvi la que semblava... Que és una dona molt guapa, per cert, eh? La que semblava que hauria d'equiparar-ho tot.
L'incont, no? Es veu, per algú que hi ha sentit, diuen que és una mica petada. Sí, jo no n'he acabat veient, però que són dues hores i mitja i que hi ha diàlegs molt feixuts, que és difícil. Però és, és verdaderament, diu, l'entremat que hi ha polític actualment, actualment encara,
que un compra vots de l'altre perquè surt. Ja, que duri més de 130-35 minuts ja n'hi veig. Doncs Carme, amor... Amor perquè em va enganxar. No, perquè em va enganxar. No, perquè em va enganxar. Però quan ja porto una hora i quart i encara no he entrat a la pel·lícula. Això sí, això sí. No, no, és veritat. Això ho entenc, una hora i una hora i quart, si m'ho vas dir 30 o 35 minuts. No, una hora i trenta i escaig. Home, amor, és que jo vaig apostar
A un per cent. Home, us agradaria, segurament, els seus companys de taula. És molt maca. Ja fa molt temps que no hi anava. L'últim que he vist és a gairebé milions dòlars. I vaig estar a punt d'aixecar-me quan vaig començar a veure que era qüestió de boxe, perquè les pel·lícules de boxe no ho sé.
Però em vaig assentar, vaig dir a l'Àrmola que estaràs i tal i em va enganxar. Va ser una pel·lícula que em va enganxar. Ahir vam fer una pel·lícula, no sé que va ser a la 63, ara no sé si el Paramount o la 63. Babel, que en el seu moment em va costar païr-la. En el seu moment, quan vaig anar al cine vaig aguantar perquè després al final
Tu l'has vist a Bavaria? No l'expliquis. No, perquè no anireu a veure. No, a nosaltres no, molta gent se'n penja. Aquestes alçades va bé. Per una cosa, tota la tragèdia, a mi em va costar moltíssim eh, perquè va d'una cultura a una altra a una altra, però després el perquè de totes aquelles tragèdies, per una cosa només, que és el tema
de l'escopeta del japonès. Com es diria? Està molt bé. Però em va costar moltíssim. I ahir la vaig disfrutar. Com ahir vaig disfrutar, que ara l'hi deien al Marc, veient... És que cada vegada que la veig m'agrada més, jo que voleu que us digui. És tan sanguifetxa per tu, però és genial. Doncs no, dic que en tot cas com que parlàvem de cinema, perquè justament avui de moment en aquesta hora els grans titulats encara són
Per un cantor tot el tema dels Òrscars i per l'altre, el Congrés de Telefonia Mòbil, que també sembla que situï... Bueno, sembla que no. Situa, de fet, Barcelona, a l'agilitat de tot el món. Això és important per al personal, eh? Molt important, perquè el segon any que van vindre ja van quedar tan contents...
que no vam voler canviar. No vam voler canviar, que això per nosaltres i a més ara ho han hagut de fer al gran via perquè no hi cabien. Si vols anar-hi, per compte teu, 50 euros. Clar, no, perquè no s'enfoca a un públic usuari. Clar, si té molt interès estarà decidit a pagar 50 euros i ja ho farà. Sí, sí, 50 euros. Ja es queixaven i ja diuen que no cal el telèfon per obrir la porta de casa.
Sí, perquè hi ha... Els de quarta generació, els de quarta genera. Ho fan tot, exacte. Inclus l'enfoces allà al pany de la porta i t'obre la porta. Avui estàvem fent un reportatge, bueno, estàvem fent de...
l'introducció del congrés aquest, i deia un senyor, no sé qui era, ah, sí, el president de la Fira, a TV3, que arribarà d'aquí dos o tres anys, que només ara des que surti de casa, amb la cartera, les claus i el mòbil, i d'aquí dos anys només amb el mòbil. Aquí està el fi de la qüestió, ja no cal robar, i si ho perds, el mòbil el pots perdre. Sí, però caurem tots en aquest tema, o no?
Home, hi haurà gent que no. No, home, no, ja, mira, jo, escolta'm, estic amb un mòbil, eh. És cursa d'anar canviant la generació. A mi semblava mentida fa 3 anys, jo, que en principi ja soc d'una generació que m'ha d'interessar tot plegat, quan em deien que hi ha els mòbils a internet, jo diria que era fa 3 anys ja que em negaven rodó tenir un mòbil a internet i ara el tinc totalment incorporat, eh, però vull dir que... No, no, el mòbil és necessari. Jo ja no me'l descuido mai, el mòbil. Jo tampoc me'l descuido mai. No me'l descuido, i a més,
Des que em vaig perdre el Pla de la Calma, que vaig anar-hi per buscar una pedra que se'n diu la Sitxa del Llop, vaig anar amb el meu cotxe que arribo fins allà al Pla de la Calma,
Deixo el cotxe amb una cruïlla que era triple, diguem-ne, una carretera, i un cosí, un paisatge, que era una travessa per la muntanya, i tal. Espera't, espera't, no t'adonis, no t'adonis. Va molt ràpid, Carme. I aleshores li pregunto, escolta, vostè sap on està la pedra de la Sitxa del Llop, que diu aquesta pedra, perquè és una pedra neu, dibuixos neolítics i tal.
i sabia que estava en una barraca de pastor allà dalt de la Pla de la Calma. Dic, és que m'han dit que estava en una barraca de pastor, i aquell pobre excursionista, com amb ganes de voler-me que desistís, diu, ui, aquí n'hi ha moltes de barraques. Dic, doncs, allò amb una mirada a l'entorn creia una barraca. Dic, mira, me n'hi vaig cap allà. I efectivament arribo allà i el primer que veig és la setxa del llop.
Vaig sortir a fora, dic, escolti, aquí està la ciutat de Lleopold, i va venir també l'exploracionista, va fer unes fotografies, jo vaig fer unes fotografies, i va. Ens vam despedir, i jo me n'entorro cap a la cruïlla a buscar el cotxe. I jo, carai, quan arribo a la cruïlla, no hi ha el cotxe. No hi ha el cotxe. Hi ha malarrobat aquell individu, aquell individu que no sabia què feia, i dic, carai,
Aleshores telefono a casa del meu fill que estava a sortir la neta, la Laura, i es pensava que li prenia el pèl. No, no, no, escolta, que m'han robat el cotxe que vingui el teu pare, que ell tenia un 4x4, dic que em vingui a buscar, no és dinar des del Montseny, i tal. Així vam quedar, però jo no me'n vaig fiar massa de la meva neta, desconfiat que soc una mica, i vaig telefonar a l'hostal, a l'hotel. Escolta,
Te la fots a l'hotel, se n'hi posa la duenya, la Roser, i em diu, no pot ser que la calma li hagin robat el cotxe. Dic, que sí, que sí, que me l'han robat, escolti, no tinc cotxe. Dic, avisi'm un taxista que em vingui a buscar.
Diu, bueno, jo ho faré. Diu, sí, sí, al cap d'una rata un telefona a la taxista, una taxista era. Diu, què? Que li han robat el cotxe? Diu, sí, sí. Diu, mira, doncs ho ha de denunciar la policia de Sant Saloni. Denuncia, em va donar-me el número de telèfon i tal. Telefono la policia de Sant Saloni i mentrestant, bueno, ella diu, ja el vindré a buscar. Jo dic, mentrestant, si vostè ve a buscar-me, jo desferé camí i ens trobarem. I ens trobarem i llavors...
i, bueno, telefone a la policia, a la policia de Sant Salant, m'hi diu que telefoni a la policia de Granollers, que era la competent, tots em demanen el número de telèfon, per si acas... Per si acas. I al cap d'una estona, telefone a la taxista i diu, escolti, jo ja fa hores que... ja fa estona que estic aquí al Pla de la Calma i no el veig a vostè. Diu, jo tampoc veig cap taxi. I jo llavors...
Vam coincidir que jo estava fent un camí equivocat. Estava fent el camí equivocat. Llavors ja està, la taxista va alarmar. Va alarmar, se'n va tornar cap a... ja ho enteníem, a Coiformic, que és, diguem, a dalt de tot del Montsec, però el començament de la carretera és cap al Pla de la Calma,
i al cap d'una estona un telèfon a la policia, que diu que vostè s'ha perdut i tot. Bé, mira, jo estic fent camí, que ja veuré, veig unes mesies, al cap d'una estona un telèfon a la policia de Granollers, també, i després l'Habklar, verus, s'ha perdut. No, perdut no estic, jo estic fent un camí i estic veient unes cases que em portaran a dalt. Diran el què?
Jo dic, espera un moment, i al cap d'una estona li dic, mira, posa una alzina, un broc, una gatosa. Diu, no, jo demano això, vostè el que veu, de muntanya, de poble, i tal. Es va empipar perquè li contestava així.
Mentre es telefonaven amb els bomberos, veig que ve un quadre per quadre. Dic, mira, és el meu fill que em ve a buscar. Ah, diu, menys val. Diu, eh, bé, assunto resolt. I vam penjar. Però no, no era el meu fill. Era un altre senyor que anava amb un quadre per quadre.
Però se'n para davant meu, diu, escolti, diu, vostè és un senyor que li han robat el cotxe? Dic, sí, dic, això jo mateix. Tothom, eh? Ai, ai, ai, qual formig. I ens han dit això, que li han robat el cotxe, que vostè s'ha perdut. Pugi, pugi. Vaig pujar en el quadre per quadre i al cap d'un rato corre el cotxe i es para. Diu, ja hi estem.
Què passa aquí? Dic, ara m'han tornat al cotxe. Dic, però què? Diu, no. Aquest coneixia molt bé el pla, de calma, aquest senyor. Diu, no, no, ja l'hi explicaré. Diu, és que hi ha dues cruïlles que són gairebé iguals. Diu, i estan separades només uns 50 metres, però lo suficient,
perquè hi hagi un petit desnivell que fa que des d'un lloc no es veu l'altre. Diu que vostè anava a buscar el cotxe, se confós i ha agafat l'altra coïlla. Però em va telefonar els bomberos, la policia. En Celoni, en Pes... Tothom buscant-me. Per això serveix el mòbil? No, no, està clar. Que almenys exacte, perquè aquestes coses, si no, trigues més. En el meu mòbil, jo porto...
A, 112. I A, fill. O sigui, per si qualsevol cosa que apreta, primer... Que el primer que tinguis ja sigui això. És el 112. I després ja trucaran al meu fill. Clar, clar. Sí, home, està molt bé. Això m'ho agafa el meu fill. Sí, sí. Primer de tot, qualsevol cosa que em passi, el 1, que ell s'ajuda. I després ell ja espavilaran a trucar a qui faci falta. No, no, ja va bé. Vull dir, ja el reconec, que va bé, perquè saps? Mira, es van preocupar tots els casos. Sí, sí. D'emergències i coses.
No per dir, ja vinc, estic aquí al volcà i que estic aquí sota el volcà. Només tens que agafar l'autobús per sentir aquestes converses. Ja, ja, ja, per això. Que ara dius, bueno, de veritat, jo quan, que consti, que quan vaig a l'autobús i em sona, l'apago i quan baixo ja miro qui m'atabala. Jo el tinc sempre sense so, eh.
Sents unes converses... Avui l'article que hi ha del Carles Capdevila al diari Ara, aquell article que fa cada dia al costat de l'editorial, va justament sobre aquestes converses que podem sentir tots i que fa la comparació amb tot el tema de les escoltes i l'espionatge, perquè de vegades acaba sentint segons quines converses amb noms
T'ho has dit alguna vegada amb noms i cognoms, tot plegat. Jo al·lucinava. Si amb noms i cognoms, tot el tema de les escoltes aquestes.
Sí, i es va fent gros. No sé si heu sentit que avui que van tractar Método 3 per espiar que feia... Tots han esquitxat a la CUP també tot plegat, eh? I imagino que sembla que devia anar de detectius més importants o la principal, no? Perquè si tothom que volia recórrer els serveis de detectius anava cap a Método 3, ara sortirà tot. Surtirà tot. Clar, ells ara es netejaran perquè fins al cap jo vaig a contractar un servei de dir
Pago tant i vull que escoltis el que diu el Joan.
per escoltar la Moraneta. Només s'ho fan aquí, no? No, home, no. Només s'ho fan a Catalunya, a Madrid, no? No, home, no. A tot arreu. Escolta, sembla que baixem d'herbeca, eh? El que passa és que surten on els interessa. Bueno, i els detectius que segueixen el personal que està a la baixa, i coses d'aquestes. Clar, jo fins al punt... El marit que vol saber si la senyora... Sí, sí. Sí, sí. Jo no he usat bastant de serveis de detecció. El senyor o la senyora que vol saber si...
I ell ho feia servir. Ja t'ho diu que ell ho feia servir. Per saber si els meus nets van a col·legi, per dir coses que puc fer servir jo si vull. No, no, està clar. En principi no són agències que estiguin... Però en definitiva també considero... És a dir, jo m'hi he fet servir bastant, perquè és la que m'anava bé parlar, parlar els assuntos de separació, per provar l'existència d'una adultera i tot això.
Però vols que et digui que sempre em repugnava. Sempre em repugnava perquè... Hi ha una part de negoci brut en tot això. I cap i la fi tampoc estava de Lincoln com el Còdic Penal, només estava infringint una llei moral que era la de guardar fidelitat a la esposa o no a la esposa.
Vull dir, clar, fins a quin punt aquestes agències de detectius poden fer-ho tot. Qui tenen dret a violar la teva intimitat. Tu has vist on tenien l'agència, allà a la Diagonal? Sí, és que cobraven eh. Tu saps quins canvions amb antenes i tot que hi havia al carrer Tusset? I no vaig caure, què era això?
Allà a la Diagonal, en una casa que... És que cobren, eh? Bé, però aquesta agència ja fa temps que ja no existeix. I ara, i també s'equivoquen, eh? I també s'equivoquen. Perquè també vaig trobar-me... Aquest és un cas que era per anar a clavar quatre bufetades en els detectius. Un cas que fan un seguiment d'un individu... Tenim un minut, eh? Per això, Josep? Es troben amb una dona, entren en un hotel,
I després surten, al cap d'una estona surten, es fan un petó i es despedeixen. Era la germana. Era la germana. Tota la idea era que era una dona que s'havia envassat el dato a l'hotel i tal i no. Era la germana que havien estat parlant al mateix hotel.
Deu-n'hi-do, per tant, realment tot es basa en la sospita i, per tant, suposo que també és complicat de demostrar. I ara toca distreure'l. I ara només que ens toquin a Guardiola, ja que a l'Eglés se'ns ha tocat. A veure què surt, sí, però ja ha dimitit.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. Aquesta hora es fa l'acte oficial d'inauguració del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil a la seu de la Fira a l'Hospitalet de Llobregat, un nou emplaçament on s'apleguen des de primera hora del matí ja milers de professionals del sector de la telefonia arribats de fins a 200 països per participar en un saló que es farà fins dijous. Installacions de la Fira, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, amb 20 minuts de retard ha començat l'acta d'inauguració d'aquest congrés de telefonia mòbil que consisteix en una passejada de dues hores pels diferents avions d'Espanya i de Catalunya. Al costat del príncep d'Estúries, per cert sense la princesa ministra d'Indústria i Energia José Manuel Soria, la delegada del Govern de Catalunya Llanos de Luna, els alcaldes de Barcelona i de l'Hospitalet de Llobregat Xavier Trias
i Núria Marín i els consellers d'Empresa i Occupació, Felip Puig i de Cultura, Ferran Mascarell. El saló, que comença avui, com deia, s'allargarà fins dijous. Preveu reunir 1.500 empreses i rebre més de 70.000 assistents. Llargues cues durant tot el matí als accessos al recinte de la Fira. El congrés s'emmarca en la Mobile World Capital, que converteix Barcelona en referent mundial de les comunicacions mòbils fins l'any 2018.
Des de fa més d'una hora estan marxant a Barcelona a la tercera reunió de la mesa de la funció pública sobre les retallades previstes pel govern català per aquest any als treballadors públics. Es fa la seu del Departament de Governació a Barcelona i de moment avui no s'ha tallat el trànsit a la via Laietana. L'executiu català exposa als sindicats una retallada similar a la que van aplicar l'any passat, és a dir, una retallada de pressupost de 730 milions d'euros.
Fons sindicals han explicat avui que una de les propostes del govern passa per retallar la meitat de la paga extra de Nadal i la meitat de la paga extra d'estiu als funcionaris. El secretari d'Organització de Convergència Democràtica, Josep Rull, és partidari que Xavier Martorell posi el càrrec de president de Convergència a Sant Cugat del Vallès a disposició del partit, després que s'hagi sabut que va encarregar una feina a l'agència de detectius
Hem obert un procés de reflexió conjuntament amb el senyor Martorell i pot passar que posi el càrrec a disposició del partit tant a nivell nacional com a nivell local. I vostè és partidari que ho faci?
Em sembla que, vistes que les respostes no estan les adequades, i per un element d'equalitat de tots, potser seria un bon plantejament, i així ho hem posat sobre la taula. En aquesta mateixa entrevista, i Josep Rull ha valorat també la reunió que avui mantindran el conseller d'interior Ramon Espadell i el ministre de l'interior Jorge Fernández Díaz, una trobada que es farà a les 6 d'aquesta tarda a Madrid. Rull assegura que el conseller reclamarà que la investigació del cas la portin als Mossos d'Esquadra.
D'aquí una hora, l'extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, està citat a declarar a l'Audiència Nacional com a imputat en el cas Gürtel. Bárcenas està acusat de blanqueig de capital, suborn i delicte contra la Isenda Pública. Bárcenas haurà d'explicar al jutge l'origen dels 22 milions d'euros que té a comptes bancaris a Suïssa,
i altres països com els Estats Units. Segons l'informe policial que el jutge Pablo Ruz té, és falsa l'explicació que ja va donar Bárcenas assegurant que els diners provenien de la compravenda d'art i de negocis immobiliaris. Segons ha transcendit, la fiscalia podria estar valorant demanar la retirada del passaport a Bárcenas perquè no pugui sortir d'Espanya. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El DKB Borges Ball ha guanyat per primer cop a la seva història la Copa del Rey de tenis de taula en derrotar el San Sebastián de los Reyes per 3 a 1 a la final. Escoltem el palista de l'equip de les Garrigues, Oriol Monzó, en declaracions a la xarxa. Queda increïble, encara no ens fem la idea, estem tots que no ens ho creiem, perquè volem aconseguir aquí, després de 25 anys, que l'últim equip català guanya la Copa del Rey. I bé, ha fet que...
amb ganes també de tornar per anar ja a celebrar-ho amb la nostra gent. Mentre la Copa de la Reina, el fotoprix Vic va perdre la final contra el Cartagena per 3 a 2. El Tènip Bigetà, Miquel Duran, parla a la xarxa. Un cantó bé. Vam arribar a la final una altra vegada i ja són vuit de seguides, però destabuts i tristos de com va anar la final, perquè personalment crec que la vam regalar.
I en futbol sala el Barcelos Port torna cap a Catalunya després de guanyar novament la Copa d'Espanya. En futbol al defensa de l'espanyol Javi López està ingressat en un centre hospitalari de Barcelona arran d'una contusió cranial que va patir ahir el Vicente Calderón en el partit contra l'alètic de Madrid. El jugador espanyolí s'està en observació. Tot seguit.
les notícies de Sant Just. Bon dia, són les dotze i cinc, us parla Andrea Bueno. L'escola Montserrat farà les seves jornades de portes obertes dimecres a les quatre de la tarda i dijous a dos quarts de deu del matí. Cada any, abans del procés d'aprenscripció,
Els centres de Sant Just fan aquestes jornades per tal d'explicar els seus projectes educatius i ensenyar les seves instal·lacions als pares i mares. D'aquesta manera es vol facilitar la tria d'on apuntar els nens i nenes de 3 anys que inicien l'escolarització al proper curs 2013-2014. Les escoles Montseny i Canigó ja han fet les seves jornades amb portes obertes i aquesta setmana serà el torn de Montserrat, una escola de dues línies. L'Institut de Sant Just només farà una única jornada dimecres 6 de març a les 7 de la tarda.
Les de l'escola Bressol municipal Marrecs es faran el 16 i el 18 d'abril. Més qüestions, 3.000 usuaris ja s'han descarregat l'aplicació AMB Temps Bus. És l'eina que l'àrea metropolitana de Barcelona ha posat en marxa aquest mes per web i dispositius mòbils per conèixer el temps d'espera dels autobusos de les línies metropolitanes.
El sistema té registrades les prop de 4.500 parades als municipis de la primera corona metropolitana, entre ells Sant Just, i cobreix qualsevol autobús de les línies. Tot i això, les parades s'han d'identificar amb un número i no amb el nom del carrer. Aquest codi es pot consultar al web de l'Ajuntament.
I un últim punt, l'Ateneu ha reduït les quotes pels socis i sòcies i estableix preus reduïts pels joves. L'Assemblea va aprovar els preus dissabte on els socis van donar el vistiplau a la reducció de les tarifes generals i a la inclusió d'aquests nous preus més assequibles per tal d'arribar al jovent. Des de l'Ateneu, des de fa molt de temps es reivindica que la gent jove de Sant Just no s'involucra en l'entitat i que hi ha molt pocs socis i sòcies joves per facilitar la seva entrada, sobretot ara amb la crisi,
L'Assemblea va aprovar dissabte uns preus especials. Per a joves seran 20 euros l'any, per al jovent fins a 20 anys, i de 30 euros anuals per als joves entre 21 i 30 anys. Pel que fa a la tarifa general de la Teneu es redueixen 5 euros l'any. La quota ara en costa 90. L'Assemblea General va aprovar també el pressupost d'aquest any, que serà lleugerament inferior al de l'any passat.
I de moment això és tot, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Josep Notícies Edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de radiodesvern3bw.radiodesvern.com. Molt bon dia.
I remember years ago someone told me I should take caution when it comes to love I did.
And you were strong and I was not My illusion, my mistake I was careless, I forgot, I did And now when all is done there is nothing to say You have gone and so effortlessly You have won, you can go ahead, tell them Tell them all I know now Shout it from the rooftops
Raided on the skyline All we had is gone now Tell them I was happy And my heart is broken All my scars are open Tell them what I hoped Would be impossible Impossible Impossible
I'll see promises from where I know
I remember years ago someone told me I should take caution when it comes to love. I did. Tell them all I know now. Show it from the rooftops, right above the skyline. All we had is gone now.
impossible impossible impossible impossible
Ara passen 11 minuts de les 12, a aquesta hora parlem del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. El tema és monocrom, color i esports. A partir d'aquest divendres ja es podran començar a enviar les fotografies relacionades amb aquestes temàtiques perquè entrin a concurs i hi haurà temps per fer-ho fins al 20 de maig. A aquesta hora en parlem amb Víctor Murillo, regidor de Comerç i vicepresident de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Quart concurs ja, i a més a més, aquest any amb el hàndicap també forma part d'aquest concurs de la Federació FIAP, que és la Federació Can Globals Circuit Internacional de concursos fotogràfics. Sí, digue't en altres paraules, jo crec que estem jugant ja a la Champion League de la Fotografia. Exacte, s'ha anat pujant cada any, però aquest any hi és com la cirereta final, no? El mateix dia de la inauguració, van venir persones d'aquests estaments i van comentar la possibilitat de
de posar el concurs en aquest circuit. Aquest any passat vam portar la feina des del mes de febrer, fa un any ara vam començar a treballar, i finalment, sí, finalment, el patrocini de la Fiat... Tenim tres patrocinis, el patrocini de la Federació de la Fotografia, de la Confederació Espanyola de Fotografia, i l'estamento superior. Màxim, no? Màxim, sí. Hi ha més estaments, però aquest ja estem molt amunt.
La difusió és a nivell mundial per a totes les federacions internacionals.
I l'any passat va haver un tema només que era, si en recordeu, era el cas de monitigues. Era un tema molt acutat. Quan entres en aquest tipus ja de la FIAP, es posen més temes. Hi ha un mental més important en aquest cas. I tot va regit per una normativa internacional que es troba que és el color, que és el monocrom.
que és el blanc i negre, que no és el mateix que monocrom, i en aquest cas posem tres temes, o tres temes bàsicament, que és el color, vol dir qualsevol foto amb color, qualsevol fotografia amb monocrom, que és un sol to, potser amb sepia, blau, però només amb un color, i deim blanc i negre.
I un tema que cada participant pot enviar quatre fotos en cada una d'aquestes accions, amb el qual pot enviar 12 fotos. Déu-n'hi-do. Hi ha més opcions, no? Diguem que el tema econòmic, s'ha d'haver un premi, crec recordar que eren 1.500 o 1.700 euros pel primer, 1.700 per segon i 3.500 per tercer. En aquest cas només hi ha un premi econòmic de mil euros
pel millor autor del saló, això vol dir que la persona que tingui més fotos triades de les 12 que envia i tingui més puntuació d'euros i tindrà el que es diu dins de la Federació Internacional el pin blau, que és un distintiu que el reconec com el millor autor del saló del qual... Per portar més fotos, no? Portar més per incrementar la qualitat. Que totes siguin bones, no? Jo he enviat 12 fotos, he intentat col·locar-les totes... He de dir també que dins d'aquest circuit o quan estàs dins de la FIAP,
Cada una de les fotos acceptades, no guanyadores, s'enviaran equips fotos, poden haver-hi concursos que arriben 4.000, 5.000, 7.000, 8.000 fotos, arriben moltes fotos, tu has d'acceptar unes quantes, un mínim entre el 5 i el 20%. Això vol dir que si enviem 5.000 fotos, hi haurà 1.000 o 750, més o menys, que diu que aquestes les accepto. En aquestes fotos jo miraré qui serà la guanyadora o qui seran els guanyadors. Aquelles fotos, cada una d'elles té un punt.
Què passa? Quan un té 30 punts en diferents concursos durant més d'un any, vol dir que donaran el títol d'artista fiat. És una mena de rànquing, una mena d'art de pèl i tenis per al món de fotografia. L'artista fiat, per al mestre fiat. I la gent lluita per això, pel reconeixement també, i està a la part de dalt dels concursos. És a dir que per tenir aquest primer premi cal, sigui com sigui, presentar fotografies a les tres categories.
No, no obligatòriament. Home, per tenir el pin blau sí. I per tenir el primer premi de mil euros també, o no? Sí, sí, sí. Per tenir el primer primer. Sí, sí, per tenir el primer premi és obligatòric, perquè és l'artista que tingui més fotos. Que tingui més i que tingui més qualitat, no? Exacte. Que si tu envies... Clar. Pot ser que el guanyador del concurs no només hagi presentat una foto i hagi guanyat, el guanyador de la medalladora, d'un tema concret, del tema d'esports, per exemple, però que aquest no sigui el guanyador del Saló, perquè hi ha un altre que no té cap medalla, però té les 12 fotos acceptades.
I després hi ha dues mencions honorífiques, en aquest cas que és només menció i algun altre premi? Per cada de premis, mil euros pel millor autor de Barcelona, el que tingui més fotos adaptades i la suma de punts sigui major, però pot haver-hi dos que tinguin deu fotos però un tingui més punts que un altre. Després, en cada una de les categories hi haurà tres medalles d'or, una medalla d'or de la Fiat, una medalla d'or de la Confederació Espanyola de la Fotografia i una medalla d'or de la Federació de l'Estat de la Fotografia.
Hi ha dues mansions honorífiques. Cada una de les seccions tenen 5 premis.
L'exècit. Continua que estàs... Un reconeixement en aquesta línia. I a més a més, també es farà el que es combinava en els últims anys, que és aquesta part que s'implica també la ciutadania de Sant Just, que és conjurar tria a les 50 millors imatges i s'exposen al carrer Bona Vista. Aquest any tornem a exposar els balcons. Recordo l'any passat, van exposar de façana a façana amb cables.
ens va donar uns quants problemes al vent i, bé, a mi m'agradava molt el com quedaven, però reconec que van tenir problemes. Per tant, tornem als balcons, que també crec que és més entrenyable, que cada una de les persones es fa seva la foto. Es posaran entre 40 i 50 fotos, depenent dels balcons que hi hagin, i la gent ha de triar. En aquest cas, canviem una mica també. Recordeu que l'any passat i l'anterior i l'anterior es tractava d'intentar
encertar la foto que triarà el jurat. O sigui, exacte, endevinar el criteri del jurat, d'alguna manera. Això és molt complicat, perquè tenint en compte que hi ha tres seccions, i a més a més hi ha un millor autor del Saló, i tot això és que hem fet. Mira, el concurs era, la gent triarà una foto, i la que més vots tingui, aquesta és la guanyadora. Tot aquell que hagi encertat aquella foto, o hagi triat aquella foto que és la que té més vots, participarà al sorteig. És molt més senzill. Diguem que tindrem dos jurats aquest any, el jurat popular,
que va per un cantó i el professional que va per un altre cantó. I el premi del jurat popular també tindrà algun reconeixement? Sí, cada any ho fem. Això és habitualment un cap de setmana, un prador nacional. Molt bé. En tot cas, es poden començar a presentar aquestes fotos per internet a partir del 1 de març i fins al 20 de maig. El 20 de maig. Hi ha temps. La idea és que el dia 1 i 2 de juny vindrà un jurat professional, vindran tres persones de prestigi. Desfet vindrà el vicepresident de la confederació, el president de la catalana,
i el enllaç de la fiat de la fotografia.
pèsols passats del món de la fotografia, això també dona prestigi al concurs. I a més a més, l'any passat, recordo que havien participat fotògrafs de tot el món, suposo que també tenint en compte com funcionarà aquest any, també repetirà aquesta internacionalitat. Jo confio molt que aquest any aquest recolzament de la Fiat doni l'empenta final que fa falta. Hi ha dos concursos que s'han fet aquest any passat en primera edició, la primera vegada. Un és el de Villa Joyosa, a Alacant,
I aquest concurs han arribat gairebé 5.000 i escaig fotos. I l'altre, un que es diu Les Catalans, que és en Perpinyà, i aquest han arribat 8.000 fotos en 780 fotògrafs. Diguem que aquesta és la forquilla que creiem que ens podem moure. També poden venir menys. Però mirant aquestes dues, que són la primera edició, amb aquest recolzament, podíem estar aquí. Jo diria que confiem en estar entre els 3.000 i les 5.000 fotos i estarem contents. És la quarta edició d'aquest concurs internacional de fotografia
Segons com, justament perquè també és recent i per tot plegat, pot sorprendre que Sant Just tingui un concurs de fotografia de tan prestigi i, a més a més, amb un premi de dotació de mil euros. Vull dir que com és que passa això? Perquè la gent també s'ho pot preguntar, no? Bueno, no, això, mira, inicialment, tot es recolza des d'aquí, però hem de comptar que el concurs ja hi compta amb un sponsor, una persona que posa, bueno, a voltant, no, dos mil euros que posa. A més a més, has de comptar que cada uns dels participants paga per participar.
Ja sé que molta gent dirà que és car, no sé si és car o és barat o no, això torna a ser pesa i crec que s'ha de buscar el camí de l'autofinançament. És veritat que aquestes coses sempre han de sortir amb el recolzament d'algú, l'Ajuntament aquí està al costat des del primer dia.
Però l'objectiu, en un any o dos màxim, és que el recolzament d'ajuntament gairebé sigui simbòlic, sigui estallar, per si vol afegir alguna cosa al que després xerrarem, que és el jump fotogràfic. Però jo crec que el concurs ha de ser autosuficient. Hem de tenir en compte que l'organitzador que som nosaltres està suplicat a una sèrie de condicions que posa la fiat. I en aquest cas, el principal, diguem-ne, handicap, és que hem d'enviar un CD
amb totes les fotos acceptades a cada un dels participants, sigui de la part del món que sigui. Això vol dir que puc tenir un senyor d'aquí d'Esparraguera, com un senyor de Japó o de la Xina, i li he d'enviar. Jo tinc un cos, i es pot dir que les bases, si envies a una secció,
són 15 euros, si envia estats són 20 euros i si envia estats són 25 euros. Per tant, s'ha pujat també la quota en relació a l'any passat. L'any passat, si eren 8 euros, era el primer any, no volien abusar, ni anaven amb un recolzament només de l'Associació Catalana de Fotografia, el qual a l'àmbit era molt focalitzat només a Catalunya i al País Valencià.
i en aquest cas obrien a tot el món. Jo participo en uns quants concursos, que m'estan costant quan envio fotos, l'últim que he participat és el de Torretas de Calella, i aquest m'ha costat 30 euros a participar. És també un preu que va lligat amb el prestigi que tingui el concurs o els diners del premi, fins i tot. És aquest concurs de fotografia, tenim també més qüestions. Primer de tot, m'agradaria destacar aquesta exposició que hi ha al CIM, fins aquest diumenge,
de carnaestoltes de quatre etapes diferents aquí a Sant Just, no? Bueno, ahir és un tema que estan portant molt bé des d'aquí d'allunyament, l'Amigo i la Patricia, i a mi m'han demanat fotos per posar i crec que és una iniciativa, jo crec que sempre coincidim encara amb les totes, està bé. Sí, sempre és simpàtic, no?, alguna cosa així. Jo aniria una mica més enllà, sempre ho he explicat, no?, m'agradaria algun any, entre les totes, agafar el celler i fer fotos en un gran format, de metro i mig, per dos metros, o metro i mig, per un metro, i...
amb fotos grans i amb fotos molt maques allà disfressades, i segur que al municipi hi ha molta gent amb fotos d'aquestes festes, i crec que és una cosa simpàtica. I també el fet que hi hagi hagut aquestes etapes diferenciades, que fins i tot puguem veure fotos de la República després dels últims anys i dels anys 90 o de l'altra etapa. Sí, i a més tenim en compte que és una activitat que està creixent. Aquí sembla que l'havien fet tota la vida, però si recordeu, només fa sis anys que es va recuperar el Carles Toltas, i jo crec que després de la cada vegada de Reis,
Igual és l'activitat que té més públic. Han d'anar aquí de la mà. I d'altra banda, també comentaves fa una estona que hi havia el juny fotogràfic pendent, en tota aquesta mena de cúmul d'activitats fotogràfiques. Encara queden uns quants mesos i anirem parlant. Però què podem dir d'aquest cicle? Nosaltres volem que al juny passin més coses de la fotografia. És veritat que som a mans de la fotografia, que igual serien aquella línia del novembre literari i tal. I igual podem fer.
És casualitat de la vida, no és que haguem buscat el mes de lluny. Van començar el concurs una data i s'ha anat adaptant. I és un bon mes, no? No hi ha veres d'activitats. Què volem fer? Els dos anys anteriors, l'exposició de l'accés a Can Ginesta, que hi ha al carrer, amb els ferros corrugats d'obres. Aquest any agafem un tema que jo crec que és molt entranyable, que per aquesta exposició,
a Vicinets, que jo crec que pot funcionar molt bé i és molt nostra, és gent del poble. En aquesta exposició del carrer no busquem la qualitat, no busquem que la foto sigui excel·lent, busquem que tots els socis de la agrupació puguin participar, puguin fer fotos i que surti allà del municipi. En aquest cas, potser foto per foto són normaletes, però quan veus el conjunt de 100 fotos amb un leitmotiv, amb un tema, això fa aquest una mica especial. Això per un costat, per l'altre costat,
Jo tinc aquesta dualitat també, foto hora, porto comerç, porto esports i busco sempre la manera de lligar coses i en aquest cas promocionar el comerç. Què farem? Farem una cosa que l'hem denominat el Photoshopping. Hem enviat cartes a totes les botigues i comerços del municipi, a tots els negocis, dient si estaven interessats en albergar una exposició fotogràfica al seu interior,
i han contestat, crec que són 20 botigues i comerços, han contestat que estan interessats. Però comerços diferents, des de la Toyota que està a la carretera fins a la Children, a l'Itàlia, a la paraderia Vilaseca, al Villar, hi ha gent tutuguri. La idea que és fer exposions dins dels espais i fer un pasaport, que tothom
que tingui que passar obligadòriament per totes les exposicions. Que si no, què passaria? Tu et quedaries al teu carrer, veus la tota del carrer i ja... No, no, jo vull que tu passis per tot arreu. Que aquesta dinamització del comerç i dels negocis sigui real. Farem un passaport on hi haurà una foto de cada una de les exposicions i un forat al costat per posar alguna cosa que digui que has passat per allà. I totes les persones que tinguin aquest passaport cellat entraran uns sortells de 500 euros per gastar-se dins d'aquestes botigues que han participat al circuit.
És una mena d'incentives, una cosa i l'altra. Jo a vegades penso que algun irà al Chiltren. Si vols participar tens que anar al Chiltren. Ja sé que estic molt content que un espai de la plana del sol es bugui. Està molt bé. Encantat de la vida. Això amb una activitat més.
Intentarem portar algun tipus de conferència, algun tipus de xerrada, classe magistral, digue'l com vulgui, algun fotògraf de pes aquí al municipi. I també tenim intenció de posar el Casal de Lloves, un plafó molt gran, la intenció és que sigui de dos metres, por set metres aproximadament, on la gent pugui posar la seva foto. És un mural sense cap
Sense tema ni res. Tu has d'enganxar la teva foto allà. I al final, això és un moviment que es fa a moltes ciutats del món. Un dia concret, no sé del dia que és, jo l'he vist a França, i com gairebé tot està copiat, el món tot està inventat. Jo no invento res. En tot cas, adaptem al nostre municipi. I llavors, durant el mes de lluny, la gent pugui enganxar la seva foto, i al final, veure quin munt ha sortit,
i intentar convocar tot el que hagi penjat la foto i fer-nos una foto al costat del mural. Molt bé, i això també el mes de juny, no?, per engrubar tot aquest munt d'activitats, déu-n'hi-do. Sí, sí, bon dia, aquí parem, eh. Sí, sí, no n'hi ha més que anirem parlant, però en tot cas, moltes iniciatives. No sé quants socis té actualment l'agrupació fotogràfica. Jo crec que són 46, perquè hem tingut un parell d'altes, una baixa, tenim 50 números de socis, però que són 48.
I què s'ha de fer per ser soci? Si algú l'interessa pot apuntar-s'hi, com funciona? O s'adreça un dilluns a la teva social a l'escola Algueró, a les ràfiques, al carrer Parlement, o entren a la nostra web, afecenjus.com, i aquí hi ha un apartat que diu oferta soci. Tota la informació, pots omplir les dades, l'envies o pots enviar-me-l directament només per contactar i preguntar, però a través de la plana web es pot tranquil·lament fer soci.
Perfecte, doncs avui hem parlat d'aquest munt de coses, d'aquest juny fotogràfic, també de l'exposició que ha estat en marxa fins aquest diumenge sobre Carnaestoltes al Cim de Can Genesta i sobretot del quart concurs internacional de foto que a partir d'aquest divendres, doncs obre el període de presentar-hi les imatges. N'hem parlat amb Víctor Murillo, regidor de Comerç i vicepresident de l'agrupació fotogràfica Sant Just. Ja anirem parlant, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I tried to be chill, but you're so hot that I melted. I fell right through the cracks. Now I'm trying to get back. Before the cool done run out, I'll be giving it my best. This or nothing's gonna stop me but divine intervention. I reckon it's again my turn to win some or learn some. But I won't have this heartache no more, no.
I'm yours. Open up your mind and see like me. Open up your plans and damn you're free. Look into your heart and you'll find love, love, love and love.
No, no.
This is our fate. I'm yours. Du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du-du
Mm-hm. I've been spinning way too long, checking my tongue in the mirror and bending over backwards just to try to see it clearer, but my breath fogged up the glass. And so I drew a new face and I laughed. I guess what I'll be saying is there ain't no better reason to rid yourself of entities and just go with the seasons. It's what we aim to do. Our name is our best.
No. No.
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigisseguretat a domicili. Hotels, empreses, oficines. De dilluns a divendres, estat amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Passant 10 minuts de dos quarts d'una del migdia és hora de parlar de cuina amb la Carme Madó. Bon dia Carme, què tal? Bon dia, molt bé, una miqueta fresqueta però bé. És el que toca d'alguna manera suposo, per tant doncs ens hi acostumarem. I no sé si també farem una recepta vinculada amb el fred o què ens prepares? Avui farem una recepta de dilluns. Ja sabem que el dilluns és un dia una miqueta crític.
Jo us recomano una truita de patates. Que té el seu art. La gent diu una truita de patates. La truita de patates porta la seva feinada. A mi és que m'agrada fer patata amb ceba.
La ceba ben estufadeta, la patata la talleu i que no es fregeixi. La patata la talleu així a rodanxes i la fregeu la patata i la ceba al mateix temps.
No fregir. Estovar. El foc molt baix, tapada la patata, que vagi coent al moment que es fregeixi, però fregir-la a l'últim moment.
Ja tenim la patata, que això porta la seva mitjaureta bé. Bé, que no és qüestió. Agafem dos ous per persona. Tu diràs, és molt? No. Perquè estem parlant d'una truita important. No, és veritat. I dos ous, tampoc passa res. Els batem ben batuts, poseu una cullerada de mostassa, que ja em sembla que alguna vegada ho he dit, tant pels rebossats com per aquestes coses. Una cullerada de mostassa, si teniu la normal, i si no aquestes espècies, el que fan.
Una miqueta de sal, no gaire, perquè ja hem posat la mostassa, i una miqueta de pebre. Ho bateu ben bé, ho fiqueu dintre un bol, ho deixeu un rato ben remenat. No tingueu amb una cullera, no cal posar les mans altres vegades, però aquí no cal. Ben, ben, ben, a l'oli. Poca oli, la paella, no fa falta posar mitja paella d'oli, eh? Poca oli la paella, la paella molt calenta, xac, xac, xac, i anar-li donant copets, i anar-la girant.
No quan estigui cuita d'un cantó i girar-la. A mi sempre em fa por el tema de girar la truita. No, és una qüestió... S'ha de fer sense por, no? Sense por. El problema que hi ha ara és que les paelles pesen molt. Però has de tenir una paella que... Una paella adequada per fer la truita. Sí, perquè jo quan vaig a comprar sempre miro. Les coses si pesen molt.
perquè és veritat. A mi m'agrada, el meu fill em diu que soc una gran tortillera. És veritat. T'he de dir a uns amics que venien si la teva mare ens fa una truita. I porta el seu temps. I llavors no esperar que es cogi per un cantó. La paella s'ha d'anar bellugant. O sigui que la truita s'ha d'anar bellugant dintre la paella. Si se t'enganxa... Malament, no? Malament. La girem. Tornem a això. I la paella que es bellugui. I té que estar seca d'oli.
que hi ha l'oli i l'ha agafat la truita. I anar girant-la diverses vegades perquè això es cou ben cuita. Una miqueta ho deixeu refredada si voleu perquè és fred amb pa amb tomàquet. L'endemà quan sobra una mica. Això si ho fas al migdia pel vespre amb una llesqueta. Això no l'endemà. És un plat típic de la nostra cuina i que s'ha de revaloritzar.
I per un dilluns està molt bé. Sóc molt fan de destruïtes, eh, jo, en general? Sí, perquè et soluciona i et poses al vespre una miqueta de manida, uns tomàquets, perquè s'ha de menjar de manida.
i sobretot els crius, tothom, però els crius sobretot que els tenen una al·lèrgia. No sé què passa amb les amanides. Els crius els costa moltíssim. Però això sempre ha passat, no? Sempre, tota la vida. A mi me la posaven al vespre al migdia i l'endemà a tres dies. I de vegades és per l'associació, perquè jo recordo que tens el concepte que verdura i peix no m'agradava com a idea o combinació, i en realitat sí, el que passa és que la idea
Això com mandra? Suposo que és per parlar amb aquesta mitologia o hi ha gits que li costa més. Hi ha crius que no s'hi va del peix i no l'han provat mai. En canvi es mengen les gambes o es mengen els pelitos aquests que n'hi se sap. I depèn de la verdura també perquè pot agradar les mongetes i les bledes nou al revés. Costa, costa. És una feina de les mares i de les àvies que tenen els crius. I els pares també.
és que quan dic mares i pares a mi em molesta molt això tindre que definir per gènere. Quan dic els pares, vull dir pares i mares. Que has dit mares. Bueno, mares, perquè és la que normalment hem de lluitar ens fa greu per les dones que reivindiquem d'això, però aquí el tema de menjar és cosa de mares. Sí, depèn de les famílies. La meva sempre era cosa de pares. Però en general és la mare la que ha de lluitar i les àvies
Sí, és així. Em sap greu, però és així. En altres coses no, però amb això... En tot cas, ja seria un altre tema. Una, sí. Ens quedem amb les truites. Una bona truita de patates ben feta. Necessita el seu temps, eh? Sí, si quanta estona trigaríem, per exemple? Jo, per fer una truita, com diu mare, 3-4 d'hora. Vull dir que no pot ser allò... O sigui, per fer-la ben feta, que estigui ben cuita per... maca per fora i ben cuita per dintre. I una bona manida al costat i teniu un plat econòmic.
i porta el seu temps. I millor fer-ho amb ceba, no? Jo sí, és que m'agrada molt la truita patata amb ceba. Però que no li agradi, evidentment, es pot fer sense ceba. Sí, sí. Molt bé, Carme. O amb estendres, també. Amb porros, també. Amb pastanaga. Amb pastanaga. Però la pastanaga amb la patata ja... La barrejarem més rara. La pastanaga, veus, aquí ja no me'n risguaria, jo. Molt bé. Doncs gràcies, Carme, i tornem demà. Que vagi bé, bon dia.
Ara falten pràcticament dos minuts per arribar a tres quarts d'una del migdia i continuem el Just a la fusta d'avui amb una mica més de música. Ho fem ara amb aquell grup que es diu Little Scream i aquesta cançó que es diu The Iron and the Fox.
You forgot. I take advantage of a warm car and I recess my life. So many years I've given up and now my youth seems shy. I take my place among the truckers and I show what I got.
I told the stripper at the bar that the shots we got were magic. Make a wish now come true. As she smiled her golden tooth glint in the
And I want what she wished for I just wish for you They say everything is possible But I know that it's not true Especially not when it comes to you
Oh, Caroline is my witness I'm never meant to cause you pain And sweet, sweet forgiveness can go bad But it's never the same
Oh, I don't know who I am and I don't know what I'll be Feels like I'm stranded in an ocean of great uncertainty Wish I could conjure up the shoes that might have sprayed me back To the place before I ran away and found
Lost my tracks Oh, that magic curtain in Kenya Where lovers' dreams came alive Feels like a drive-in movie screen That is pressed against the sky Oh, those pictures float there happy Just for a little while
For this world up in the vastness of the open night. Dreamy colours, red and gold. Dreamy colours, red, red, blue. Oh, Carolina's my witness, I never meant to cause you pain.
And sweet, sweet forgiveness you can go back But it's never the same Oh, I'll give you all the colors that I left here in my box
If you would draw a picture into which we could both draw And you would be the heron and I would be the fox And you would fly above me around
Estem escoltant just a la fusta.
12 minuts i arribem a l'1 al migdia. Finalment hem variat una mica el contingut del que havíem anunciat a primera hora. No tindrem avui la informació sobre el centre d'estudis en just temps i tampoc parlarem d'arquitectura amb l'Eduard Casanovas. Ho deixarem per tant per dilluns que ve. El que fem doncs és parlar una mica dels Òscars, que n'hem parlat a grans 13 a primera hora i destaquem doncs ara una mica què és el que ha passat aquesta matinada i què no són les pel·lícules triomfadores.
D'una banda, això que sentim de fons és la banda sonora de la vida d'Epi, que és una de les pel·lícules que s'han donat més premi i sorpresa, si més no, per exemple, per aquesta banda sonora, que és una de les que... és la banda sonora premiada.
I també, millor director, és un altre dels premis que ha rebut Ang Lee per la vida d'EPIC, que està a la gran sorpresa perquè tothom pronosticava que se l'enduria Steven Spielberg. També ha rebut el millor Òscar pels millors efectes visuals. La millor banda sonora original, com dèiem, que és aquesta que sentim de fons, i la millor fotografia per Claudio Miranda també ha premiat la vida d'EPIC.
Més coses que han passat a Argo, ha estat la guanyadora de la nit, de fet s'ha endut el gran premi, la millor pel·lícula. La vida de pis, la que ha tingut més premis, però és la que ha rebut 4 estatuetes de les 11, les que estaven nominades, ha estat un any de repartiment, perquè s'ha endut també millor director, en canvi Argo està de gran guanyadora perquè s'ha endut aquest gran premi, que és el de la gran pel·lícula.
Tot i això, la gran novetat d'avui ha estat que el premi, la millor pel·lícula, s'ha entregat des de la Casa Blanca o ha estat un premi que ha entregat la dona de Barack Obama. Michelle Obama és la que ha donat pas a aquest premi.
que és l'estatua més preuada, la millor pel·lícula que ha guanyat, en aquest cas, Argo, la pel·lícula de Ben Affleck, una pel·lícula que parla de la crisi dels hostatges nord-americans a Teheran, que s'ha convertit en l'avançadora de la nit. També una altra de les curiositats que ha passat aquesta nit ha estat justament la patacada, la gran patacada que ha patit un dels actrius a l'hora d'anar a recollir el seu premi.
En canvi, la gran derrotada ha estat la pel·lícula El Lincoln, dirigida per Spielberg. Només s'ha endut una de les 12 premis als que optava. I s'ha endut el de millor actor per Daniel Dalewitz, que ja tenia dos Oscars.
De fet, pel que fa als actors, Daniel D. Lewis ha salçat el tercer Òscar. Jennifer Lawrence ha tingut el seu primer Òscar, per ell la de bueno de les coses. Ja se l'havia anomenat, però el 2011, ara fa dos anys, per Winter's Bone. I en Hathaway s'han portat, no hi ha hagut sorpreses, tampoc en aquest cas el premi per la millor actriu de repartiment pels Miserables.
que també aquesta pel·lícula ha ocupat un dels números més aplaudits d'aquesta cerimònia que ha tornat a reconciliar-se amb el públic. De fet, ha estat una de les més destacades o les més al·lujades per la crítica dels últims anys. S'ha interpretat també aquest número d'Indream Addict. There was a time when men were kind When their voices were soft And their words inviting
S'ha interpretat aquest número i, d'altra banda, destaquem també el millor acte de repartiment que ha estat Christoph Waltz per la seva interpretació de Django desencadenado. També el millor guió original a l'etapa d'aquesta pel·lícula, Django desencadenado, justament per Quentin Tarantino, i el millor guió adaptat ha estat per Ben Affleck per la pel·lícula Argo.
Ben Affleck, al final de la gala, ha donat els seus discurs quan ha rebut l'Òscar a la millor pel·lícula, que ha pujat com a productor, perquè no se li ha donat com a director, ha dit que no importa quantes vegades caus, sinó com t'aixeques molt per tant amb la línia de Hollywood. Aquest discurs també ha recordat el seu aterratge a Hollywood fa 15 anys amb l'indomàbil Will Hunting, que va rebre el 97 ja l'Òscar pel millor guió i que és una d'aquestes històries que agrada al públic de Hollywood. Ha dit que aleshores era un noi molt jove que no sabia on era
i que ni es podia imaginar que algun dia tornaria a pujar a l'escenari a recollir un òscar. D'aquesta manera Ben Affleck ha explicat els alts i baixos que ha patit durant la seva carrera amb algunes tries nefastes que el van ensorrar també i com en els últims anys ha aconseguit redreçar el seu rumb fins a retrobar-se amb aquest guardó de la millor pel·lícula. There was no ransom to be paid
Hi ha altres premis més petits, millors, efectes visuals... La millor pel·lícula de parla en anglès ha estat per amor de Michael Haneke, com dèiem que també estava nominada en altres categories, per exemple, millor actriu o millor actor per Santut, finalment només aquest que ja és tot un triomf, el fet d'haver estat nominat. La millor pel·lícula d'animació ha estat Brave, el millor vestuari per Anna Karenina, que encara no s'ha estrenat aquí a casa nostra, millor maquillatge i perruqueria, que aquest any és el primer cop que anaven junts pels Miserables,
Millor curt Carfiu, millor curt documental l'Innocent i també millor edició de so. Està la novetat que ha aparegut amb un empat. Per tant, hi ha hagut Premi Xeco, per La Noche más escura i per Skyfall.
La millor mescla de so també ha estat pels Miserables com sentíem i la millor calçó, però no ha estat ni pels Miserables, ni tampoc per la vida de Pi, sinó per la cançó de Skyfall que interpretava Adele i que també l'ha interpretat aquesta matinada aquesta que sentim de fons.
And then hear my heart burst again For this is the end I've drowned in dream this moment So overdue I owe
Aquest és el tema premiat i també destaquem que la millor pel·lícula documental, en vam parlar divendres, ja és aquest Searching for Sugarman, una pel·lícula que s'ha presentat l'inèdit Beefeater, que ha agradat molt a tota la gent que l'ha vista i que ara podem tornar a veure les nostres pantalles en alguns cinemes. I amb aquest repàs dels Oscars avui també ens acomiadem, agraïm a la gent que ha fet possible el Just Telefostat d'avui, dilluns 25 de febrer, l'Andrea Bueno als serveis informatius,
i a l'actualitat del dia el Carles Hernández i Rius de la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Albert Macià, president de l'Ateneu, per parlar de l'Assemblea que va tenir lloc aquest dissabte, i a més a més hem fet tartúlia amb la Carme Madó, el Vicent Riera, el Jaume Gelabert, en Josep Coterc, i com sempre, és el que hem fet cada dilluns, també hem parlat de cuina amb la Carme Madó, i hem parlat en aquesta última hora
de fotografia amb Víctor Murillo, regidor de Comerç i també vicepresident de l'Europació Fotogràfica Sant Just del concurs de fotografia que obre el termini ja aquest divendres.
Us ha parlat Carme Verduy i tornarem demà a partir de les 10 amb moltes més coses. Ara us deixem amb el bulletí de la xarxa i tot seguit també amb l'informatiu migdia amb l'Andrea Bueno i arribarem de la mà de Rodríguez amb aquest Sugarman que dona nom a aquest documental que ha regut el premi dels Òscars. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dilluns. Sugarman Sugarman
Sugarman, sugarman. Sugarman, sugarman. Sugarman.
Sugarman, won't you hurry? Cos I'm tired of
For a blue coin Won't you bring back All those colors to my dreams? Silver magic ships you carry Jumper's coke, sweet Mary Jane Sugar man
Met a false friend on a lonely dusty road. Lost my heart when I found it. It had turned to dead black coal. Silver magic chips you carry. Jumper's coat, sweet magic.
Per escoltar està dient que... De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre...