L'acte començarà a les 7 de la tarda al Palau Robert de Barcelona amb la presència del president Artur Mas i bona part dels pilots catalans que competiran aquest cap de setmana amb un meló.
El director del circuit de Catalunya, Salvador Servià, assegura que està notant la passió que desperta el jove pilot Marc Márquez, que aquest cap de setmana debutarà a casa dalt d'una moto de gran cilindrada. Són declaracions a la xarxa de comunicació local.
El Marc ve precedit d'un historial de la formació del motociclisme català i espanyol brutal i ara ha entrat en la categoria reina amb una força sense precedents pràcticament i això és el que crea una gran afició. A pesar de la seva joventut té molts i molts fans i molta gent que vindran el cap de setmana a casa nostra per convençuts que guanyarà.
Sèrbia ha explicat també a la xarxa de comunicació local que l'impacte econòmic directe que percebrà Catalunya, gràcies per una banda a la disputa del Gran Premi de Fórmula 1 i també de motociclisme d'aquest cap de setmana,
L'impacte econòmic directe serà d'uns 160 milions d'euros i que a dia d'avui està assegurada la disputa del Gran Premi de Fórmula 1 fins l'any 2016. En bascat, Barça i Madrid juguen aquesta nit al segon partit de la final de l'ACB. Serà a partir de les 9 de la nit al Palau d'Esports de la Comunitat madrilenya. L'equip de Xavi Pasqual intentarà aconseguir una victòria per empatar l'eliminatòria 1 abans que la sèrie es traslladi a Barcelona. El valorant Jesique Bixos és dubte per aquest partit. Notícies en xarxa
Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10, començant aquesta del Just a la Fustada, avui dimarts 11 de juny. Comencem un programa on començarem parlant de les notícies de Sant Just. Farem un cop d'ull també a l'actualitat general del dia a través de la premsa. Ens fixarem en els temes més destacats també.
en contraportades, esports, cultura, música i una miqueta tot per estar al dia de l'actualitat d'avui, dimarts, 11 de juny. També parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius en aquesta primera hora per parlar d'aquestes temperatures d'aquesta remana que sembla que ja s'apropen a l'estiu.
I més qüestions, continuarem amb les entrevistes de meitat del mandat municipal per fer balanç de tot plegat. Avui a les 11 i 10 parlarem amb Llorenç Rey, portaveu de Sigo a l'Ajuntament de Sant Just. I una hora més tard, a les 12 i 10, entrevistarem a Lluís Manfort, portaveu d'iniciativa a l'Ajuntament. A dos quarts de dotze, tertuliat. D'actualitat, Pep Quintana, Jordi Farràs i Jaume Campreciós.
I a la tercera hora, a banda d'aquesta entrevista de documental, també tindrem la història de Sant Just amb el Pep Quintana, l'Alba Cunesa amb la televisió i el Diego Marcos de la llibreria Resenya que ens portarà a les novetats literàries. Tot plegat des d'ara mateix i fins la una del migdia, us acompanyarem també a través de la bona música.
Just a la fusta. I avui començarem amb Joan Miquel Oliver. I un tema del seu àlbum Bom Bom Mallorquín. De fet, és el que obria aquest disc i que es titula Lego. Lego.
L'ego.
L'ego!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Lego. Lego.
Just a la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Dos minuts i un quart d'onze. Molt bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Saludem l'Andrea Bueno per parlar de les notícies de Sant Just d'avui, dimarts 11 de juny, i comencem parlant del procés de preinscripció. Sí, perquè en concret aquesta setmana, fins dia, Andres, hi ha temps per fer les matriculacions. Hi ha el pas final abans de començar les classes, al setembre,
S'han de fer aquesta setmana, com deia, les matriculacions pel primer i segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. Fins divendres hi ha temps per formalitzar el tràmit als centres educatius. Fem una mica de repàs de les places que tenim a Sant Just. A l'Escola Bressol Municipal Marrex hi ha 60 places vacants, entre el grup d'electants, el d'un any i el de dos anys. A les escoles públiques hi ha Madre Sacramento, a P3. A tots els centres hi haurà una línia i dues a Canigó.
Per tant, tots els nens i nenes que hagin sol·licitat plaça P3 en una escola pública de Sant Just al curs que ve la tenen assegurada. I pel que fa a l'institut, a primer d'ESO hi haurà quatre línies i hi podran entrar tots els alumnes que vinguin de sisè de les escoles públiques. Per tant, el procés de matriculació acaba divendres, a primer i segon cicle d'educació infantil primària i primer d'ESO. A segon, tercer i quart, la matrícula s'haurà de fer del 25 al 28 de juny. I ja pel batxillerat, el període de matriculació serà el juliol, de l'1 al 9 del mes que ve.
Molt bé, doncs això d'una banda, i passem ara a parlar de l'assa d'activitat. Sí, perquè comença avui 73 alumnes de segon de batxillerat de Sant Jus, comencen avui, com deies, l'assa d'activitat de l'Institut i de la institució La Miranda. A tot Catalunya, més de 30.000 estudiants fan fins dijous les proves d'accés a la universitat, les anomenades PAU, que es divideixen en dues fases. Una fase general, amb cinc exàmens obligatoris, i una d'específica, que és voluntària, per als joves que provenen de batxillerat i dels cicles formatius.
Aquest matí s'examinen de llengua castellana i literatura i de llengua catalana i literatura i després, en funció de la modalitat que hagin estudiat, s'examinaran de disseny, matemàtiques aplicades a les ciències socials i ciències de la terra i del medi ambient. A la tarda serà el torn de literatura catalana o dibuix tècnic. Com deia, aquests exàmens duraran fins dijous. La novetat d'aquest any de la selectivitat és que hi ha un únic tribunal a Barcelona que ha acollat 210 alumnes dislèxics que, durant el batxillerat,
Han seguit un pla especial pel seu trastorn d'aprenentatge i, per últim, us recordem que les notes es podran consultar per internet a partir del 28 de juny. Doncs estarem al cas també de com va aquí Sant Just. I acabem amb un últim apunt, parlem del Consell de Joventut. Sí, es reuneix d'amadir i mecres al Casal de Joves, al Consell Municipal de Joventut. L'ordre del dia de la trobada passa per parlar dels projectes d'intercanvi que hi ha en marxa al municipi.
projectes de mobilitat, com ara programes amb Horvam Necker i també del Servei de Mobilitat de Sant Just, les activitats que es fan al casal de joves i pels joves, subvencions pel proper curs, 2013-2014, també es parlarà de la festa major i de les festes de tardor, i com sempre hi haurà un apartat de pregs i preguntes. El Consell de Joventut és oberta a tothom.
i podeu assistir-hi per donar el vostre punt de vista sobre les necessitats dels joves al municipi. La reunió serà, com dèiem, demà dimecres a les set de la tarda al Casal de Joves. Doncs una una trobada interessant. Ara parlarem de què és el que es tracta en aquest Consell de Joventut. Gràcies, Andrea. I ara marxem amb la Buena Vida. No sé si els coneixes. No, no em sap. És un grup bonic, podríem definir-lo, i sembla que han anunciat que trauran un llibre.
Un llibre, sí, sí, és un grup de música, que és aquest que sentim de fons, aquest grup de pop espanyol, i ara sembla que anuncien un llibre que recordarà d'alguna manera la carrera de la Buena Vida, i el grup ho ha anunciat als seus fans, i en tot cas sembla que hi haurà aquest recull de recordar una mica tot plegat, també recordarà el concert número 2000 i altres històries. Bonica.
Sí, escoltem aquesta cançó que es diu Calles i avenides Fins ara Fins ara Fins ara
Calles y avenidas y nunca me encuentro bien. Lo que tengo ya no lo quiero. Lo que quiero lo he vuelto a perder. Otra vuelta de tuerca, otra
Muchas, cinco tal vez. No consigo saber lo que he hecho, qué es lo que les pasa. Dios mío, ¿qué voy a hacer?
A comprarme un libro que me diga que hago mal. O mejor meterme en el cine y llorar y llorar hasta el final.
Otro fin de semana sin nada que valga la pena. Y la pena la conozco bien. No consigo encontrarme, tampoco sé bien si es muy tarde. Solo sé que esta vez
Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig d'11, se l'hem d'anar a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Bon dia. Bon dia.
Per parlar del tema principal, primer de tot, de les portades als llaris d'avui, Andrea. Avui el tema del dia passa per les preferents. A l'avantguàrdia llegim que l'audiència investiga la venda de preferents de bànquia. El jutge Andreu també demana informació sobre caixes fusionades, entre les quals la Laia Tana. El FROP comunica als preferentistes de Catalunya Bank que cobraran el 33% de la inversió.
És la notícia del dia que també, com dèiem, recull el periòdico i ens diu que l'últim tràmit agreuja l'equitació de les preferents. El FROP culmina el canvi de productes financers. La banca nacionalitzada redueix un altre 12,5% el valor de les accions dels estalviadors i els clients de l'antiga Caixa Catalunya perden en total el 66% dels diners que hi van posar.
I per últim, el diari Ara, perquè avui no tenim el punt avui, ha destacat aquesta qüestió en un format més breu en la seva portada i ens diu que l'audiència investigarà Bankia per les preferents pèrdues del 66% per als preferentistes de Catalunya Caixa. Doncs d'aquí ens n'anem a fixar-nos en com ens actualitzen aquesta informació els diaris digitals i començem pel 324.cat que parla de Turquia perquè la policia turca recupera el control de la plaça Taksim
També és el que ens explica avui el diari Ara.
També ens haurà, doncs, amb aquesta informació. D'altra banda, més de 30.000 alumnes s'examinen a partir d'avui a la seva activitat. És el segon tema destacat del 324.cat, que també ens informa que s'han detingut dos presumptes etarres a Guipuscoa acusats de diferents atemptats. I, bàsicament, aquests són els grans temes que ocupen les novetats d'aquest matí de dimecres. Seguim ara...
amb altres temes que tenim a la portada, Andrea. El diari ara, la notícia més destacada, porta per títol Gran Germà Obama, veiem una foto en primer pla del president dels Estats Units, l'escàndol de l'espionatge. La Unió Europea demanarà explicacions a Washington per haver registrat les converses de milions d'europeus i Edward Snowden, emperador desconegut després d'abandonar l'hotel de Hong Kong, on s'allotjava. És aquest noi que treballava...
La CIA, que ha desvetllat que la Casa Blanca espia. I al diari ara es fa unes quantes preguntes. Què, qui i com ens espia? Veiem la imatge de Barack Obama directament relacionat amb aquesta notícia. El periòdico, de fet, aquest és el tema del dia, però destacant a l'apartat Coses de la vida, amb una fotografia, la sala d'activitat, que comença la sala d'activitat,
I llegim, et jugues en tres dies dos anys de feina. 30.300 estudiants opten a entrar a la universitat amb dubtes sobre el futur. I en fotografia de portada veiem la Clara, que és una noia que s'està preparant per la prova d'accés a la universitat, i la veiem a ella estudiant, que és qui diu aquesta declaració que trobem al periòdico en portada. I per últim, a l'avantguàrdia.
Llegim on ens acosten avui els encants a Barcelona. Diu, ajornada per guteres, l'estrena dels encants. En fotografia de portada veiem uns tècnics revisant ahir la pèrgola dels encants, d'aquest mercat de Barcelona. Diu que els comerciants es neguen a fer el trasllat. Les guteres, o més aviat la cascada d'aigua, diu la Vanguardia, de dissabte passat a la nova estructura dels encants, han obligat l'Ajuntament a ajornar-ne l'estrena, que estava prevista per al proper dimecres 19.
La pergola ha costat 55 milions d'euros. És també un dels temes del dia a la Vanguardia avui. Déu-n'hi-do. Doncs ara ens fixem en els temes destacats de fa uns quants anys. A la portada de la Vanguardia fa 20 anys, per exemple, ens deia que Esquerda Unida rebutjava un front institucional contra el PSOE, encara cogejaven, per tant, els resultats de les eleccions generals de l'any 1993. I també ens deia que l'economia espanyola no creixeria en ocupació fins al 95. Estem situats, per tant,
En l'any 93, una altra crisi, molt diferent de la que estem vivint actualment, però en tot cas també un moment que no era d'abonança econòmica. I 80 avions de l'OTAN protegirien els cascos blaus a Bòsnia i viona cimera de l'aliança abans de finals d'any.
I Michael Jordan, que havia subit de Charles Barkley, era un altre dels temes de la portada que ocupava fins i tot fotografia, ara fa 20 anys. En fa 15, l'11 de juny del 1998, que era un dijous en aquest cas, ens fixem també en quins eren els temes,
I la portada passa pel futbol. De fet, hi ha una imatge d'un jugador del Brasil, la selecció brasilera, Cafu, fent una tombarella enmig d'un partit i diu desafinada samba brasileña. Era el suplement especial del Mundial del 98. Brasil cobria aquest Mundial del Futbol. Era el tema principal, però també se'ns deia que Manglano desqualificava el testimoni de Perot. I Luis Roldán queia en contradiccions en la seva declaració davant del Suprem i el seu advocat protagonitzava un incident. Tot això...
Ara fa 15 anys. I Depana, que proposava una solució pel Prat sense danys ecològics. Era el principal grup ecologista català, Depana, que presentava una proposta per la construcció de la tercera pista del Prat. L'11 de juny del 2003, dos diputats rebels trencaven el PSOE a Madrid. No sé si recordaràs el cas de Simancas, Andrea.
Però, en tot cas, els parlamentaris permetien que el PP aconseguís la presidència de l'Assemblea i Zapatero expulsava els dos dissidents que amenaçaven en no votar a ser manques. Els diputats justificaven la seva actitud en què volien evitar l'acord amb Izquierda Unida i la direcció socialista insinuava raons no polítiques.
Israel, Israel, fallava en el seu Jack Hamas. La Senat fallit d'un líder radical debilitava el moderat Abu Mazen. I el Manchester venia a Beckham, deia el Barça si guanyava la porta. Era una de les apostes en aquell moment del futur president. L'acord amb el jugador retraçava, però, fins que sabés qui guanyaria les eleccions del club. Bassat volia negociar per Coman amb l'Àgex i llaurador a Adriano.
També es feia a Rosso fa 10 anys del desè aniversari del Sónar. Ara estem parlant ja del vintè aniversari que es celebra justament exacte aquest cap de setmana. Ja fa 10 anys d'aquests primers 10 anys, evidentment. I acabem amb la portada de l'11 de juny del 2008.
En aquest cas era un dimecres i parlaven de l'atur, l'atur que s'enduria, era el tema principal de la portada de la Vanguardia, estem parlant de fa cinc anys, de l'any 2008, principi segurament d'aquesta greu crisi i en tot cas se'ns deia que els transportistes plantaven també el govern després de la mort d'un camioner a Granada, l'atur es mantenia tot i les noves ofertes econòmiques de l'executiu.
i parlava dels efectes de la vaga que hi havia també, no parlava de l'atur, perdó, parlava de l'aturada, ara ho entenem, que va haver-hi per part de les mercaderies, dels camioners, que no arribava la benzina a les benzineres, els mercats també tenien problemes, els restaurants, i només funcionaven bé serveis essencials, i autobusos, una vaga que paralitzava...
la indústria de l'automòbil. I se li dedicava tota la portada, tota també amb altres apunts vinculats també als apunts psicològics que motivaven el consumidor davant de la vaga i, finalment, un apunt vinculat amb la selecció espanyola, que és que Espanya enllubarnava amb el seu debut en un villa en aquell moment estel·lat. Això era el que passava fa uns quants anys, un 11 de juny.
Tornem a l'actualitat, ens fixem en les contraportades i parlem ara de, primer de tot, del diari Ara, on tenim l'article setmanal de Josep Ramoneda. Avui és Salvador Cardús. Ah, m'he equivocat, és veritat que és dimarts. Sí, el Ramoneda, sí, són els dimecres. Avui Salvador Cardús presenta un article que es titula M'enamora el nou amb Can Salvell i diu que en temps de canvis radicals el més difícil és deixar de veure el món que arriba segons els marcs de pensament antics i comença a entendre'l
segons les traces d'allò que arriba. Diu que per alguns és anunci de calamitats, per als altres és esperança de temps millors. Diu que no m'atreveixo a dir qui tindrà raó. Si els nous temps no acabessin d'arribar, hauran tingut raó els catastrofistes. Si l'eclusió del nou món es confirma, guanyarem els que hi apostem sense por. I en fotografia veiem una imatge d'Artur Mas al Parlament llegint sol. Una imatge interessant.
Doncs és el que tenim avui al diari. Ara passem cap al periòdico. Quin testimoni tenim? Avui hi ha Josep Calderón i diu Penso, si el Marc no es rendeix, com m'he de rendir jo? Escrivia mentre el seu fill lluitava per viure. El seu fill és el Marc i va ser el que li va sortir fer. Va tallar el contacte amb el món i es va volcar en el paper.
De la història es dedueix que el Marc va néixer amb problemes, amb una paràlisi cerebral produïda per haver-se quedat sense oxigen al moment del part. Va ser molt complicat. I en Josep Calderón parla de la seva experiència després de tenir el seu fill. Va començar a escriure cartes i poemes, de fet és el seu llibre, Cartes i poemes des d'una cadira.
Diu que va començar a escriure perquè tenia un deut amb la família i amb els amics, perquè durant les setmanes prèvies, no, les setmanes posteriors, perdó, al part, pràcticament no parlàvem amb ell, ni la seva dona, ni ell. Diu perquè per telèfon tot acabava sempre en, ai pobres, o ai quina mala sort, i no volíem això, i diu tot el que em venia al cap, doncs, ho escrivia en un llibre, que ara és cartes i poemes des d'una cadira. I diu que el Marc ara està...
Una miqueta millor, ara fa uns passos, però encara no pot caminar, diu molt poques paraules i fa teràpia molt sovint, però se n'ha sortit. Doncs una entrevista interessant avui al periòdic. Acabem amb La Vanguardia, on llegim el següent titular. Cada hora que passa pateixen mutilació genital 300 nenes. És una història molt dura. Avui en Víctor Amela parla amb Ivan Manero Vázquez, que és cirurgia plàstic i reconstructiu.
i la Mela diu que té l'aspecte dels cirurgians plàstics protagonistes de la sèrie NipTac, allò jo, vas guapos i tal, diu, però Ivan Manero està fet d'una altra pasta. Els diners que guanya el quiròfan no els estina a viure amb luxe, sinó a ajudar nens i dones a l'Àfrica mitjançant l'ONG Amic. De fet, allà, a Guinea-Bissau, ha fundat un orfenat, una escola i un hospital. Diu, perquè els meus pares em van inculcar el valor de la solidaritat. No donis el que et sobra, comparteix el que tens. He seguit aquest principi sempre i en un viatge a Guinea-Bissau
L'any 2000, diu, em va canviar la vida. Era voluntari mèdic per salvar 11 nens grans cremats i, quan hi vaig arribar, només tenia equips per salvar-ne 9. Diu que això, com ja hem dit, li va canviar la vida. Parla de com tracten els nens allà al país. Per exemple, diu que si un nen neix estràvic, el consideren endimoniat, la mare no li dona ni el pit per poder contaminar-se. I també parla àmpliament de l'ablació primària.
diu que a l'hora que passa 300 nenes la pateixen, la mutilació genital, tenen entre 4 i 10 anys, ho fa un corandero, diu i n'hi ha que es moren, les altres no sentiran mai plaer sexual i quan es quedin embarassades un 20% morirà al part. Déu-n'hi-do, doncs, aquest article punyent avui, aquesta entrevista punyent avui a La Vanguardia.
Més qüestions, parlem ara de la notícia curiosa del dia que avui passa pels conductors a tren d'Estocolm. Atenció, que van a treballar amb faldilla perquè no els deixen anar amb pantalons curts. L'empresa va modificar el codi de vestuari perquè no poguessin anar amb pantalons curts a l'estiu, però han decidit anar amb faldilla, que sí que està permès, i l'empresa no els pot dir res perquè sí,
ho fessin seria discriminatori. Una història que jo, en un altre lloc de feina, no aquí a Ràdio d'Esvern, però també vaig viure una situació semblant, i un treballador, perquè els homes no podien anar amb pantalons curts, i un treballador va fer justament aquesta broma... La posava en faldilla. Sí, la posava en faldilla. Però va quedar en anècdota i en broma, perquè el van renyar, i en aquest cas no és el que passa a Estocolm, on en aquest cas diu que si els hi prohibissin,
sembla que seria discriminació. Una notícia que fins i tot ha arribat a la BBC, hi ha una imatge d'un dels treballadors tranquil·lament amb la seva faldilla, tot plegat perquè aquest mes de gener es va prohibir els empleats anar a treballar amb pantalons curts i han decidit apostar per anar amb faldilla i així estar més frescos. Molt bé, clar que sí. Sí, sí.
I bé, diu que els passatgers els miren, però que fins ara ningú ha dit res, almenys algun dels testimonis, i ells diuen que és una qüestió de comoditat. És a dir, que si aneu a Estocolma aquest estiu, atenció que possiblement podeu trobar-vos conductors de tren en faldilla. Curiós. Bé, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia.
. . . .
El diari Ara ens porta un article del The New York Times de Tim Arango, titulat Brindar amb cervesa per desafiar Erdogan. Sembla que el consum d'alcohol a Turquia determina valors polítics i socials i ens ensenyen una fotografia de manifestants dormint a la plaça d'Axin. Després dels enfrontaments amb la policia, els joves acostumen a brindar amb cervesa per Erdogan, que han durit les lleis per frenar el consum d'alcohol. Erdogan acusa Taur de borratxo i els manifestants
de portar cervesa a la mesquita. Diu que a Turquia, en aquest article, hi ha un munt de decisions sobre l'estil de vida, com portar mocador o no, beure o ser abstemi, que acaben sent molt polítiques. Jenny White, antropòloga de la Universitat de Boston, que recentment ha publicat un llibre on analitza els canvis que ha portat aquesta dècada de poder d'Erdogan, considera que el consum d'alcohol
Ha estat un dels indicadors culturals més importants a Turquia per definir la classe social, l'estil de vida i els valors polítics. És una de les històries curioses arran d'aquesta rebel·lió turca que se'ns explica avui des de The New York Times i que recull el diari ara.
Passem ara al periòdico, on avui dedica una doble pàgina a parlar d'en testimonis dels que s'examenen avui amb la selectivitat. Ens planteja la Núria Molina, que vol estudiar Medicina, Jackie Cheng, que vol estudiar Bioquímica a Anglaterra, o el Denis Sagrera, que vol estudiar Mitjans Audiovisuals. Tots tres expliquen el seu testimoni. La primera, per exemple, diu que et jugues en tres dies dos anys de feina, com explicava abans l'Andrea. El Jackie Cheng diu que aquí no hi ha sortida si se'n va a Bristol.
o el Denis Sagrera, que diu que la CEL està mitificada i que és un examen més, i com que s'ha de fer avorrit escriure textos que no el motivaven, per això va obrir un blog sobre les powers, desagrera.wordpress.com, una eina d'estudi, de fet, per la selectivitat. Tots considereixen que cal l'anglès, que és imprescindible a partir d'ara, i tots tres també es plantegen
la carrera vinculada amb el futur professional i amb tota aquesta crisi econòmica. Per tant, avui podem aturar-nos al periòdico a llegir aquests testimonis d'estudiants que estan a punt d'examinar-se de la seva activitat i començar aquest camí a la universitat.
I pel que fa a la Vanguardia, avui ens parla del model cultural de ciutat, ens pregunta si cal protegir la memòria i explica que el sector reclama protecció davant la desaparició de locals històrics. Recull testimonis de diferents personalitats, per exemple, Oscar Guayabero, para dissenyador, que diu que sense memòria serem un centre comercial a l'aire lliure,
L'arqueòleg Roger Sala, que diu que el centre és un camp de batalla entre marques de comerç global. O François Bou, gerent de l'OBC, que diu que la seva desaparició danya l'atractiu de Barcelona. Judit Colell, directora de cinema, pensa que no confia en el mercat, en les lleis del mercat. O d'altra banda, Albert Serra, també director de cinema, diu que vingui el que vingui, vingui sempre serà pitjor. Mercedes Álvarez, directora de cinema, diu que hem de protegir la biodiversitat de la ciutat.
I Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, pensa que protegir el petit comerç és una cultura de vida. Ossamabrams, crític literari que diu que veu una mica de desídia. Música El calerista Carlos Durant diu que falta un exercici d'imaginació. I Jordi Llançamà, Llançamà, que és propietari de la discogràfica Becore, diu que s'està desvirtuant l'esperit de la ciutat. Música
Dues pàgines, doncs, recull de testimonis avui. La Vanguardia vinculades amb si cal protegir la memòria històrica de la ciutat de Barcelona.
Dos minuts i tres quarts d'onze. Ens aturem ara les portades esportives. Comencem per l'esport que avui ens parla de Messi. Crec d'or. Diu que Messi en vol més. El seu desig és guanyar moltíssims més títols al futur. També parla de Tito, que va posar el seu càrrec a disposició de la Junta després de guanyar la Lliga. Va parlar amb el Rossell sobre la seva salut i el president li va renovar la confiança.
També és Ferrazado Mourinho, que va dir que ell va acabar amb l'hegemonia del Barça. I justament el nou esportiu tria un primer pla de Josep Mourinho i el titular directament és Quina Barra. Mourinho s'estrena en el retorn del Chelsea, aconseguit que... convençut que ha posat l'hegemonia del Barça i rebatejant-se com...
a ell mateix, the happy one. Curiós el cas de Mourinho i finalment al Mundo Deportivo ens parla de Thiago Silva. Diu que no és impossible, que el Barça apura les possibilitats per aconseguir el central que vol, Tito. També ens diu que Cesc és intransferible, Fabregas només aniria del Barça si ell volgués. Ni una paraula prou de Mourinho al Mundo Deportivo.
En clau cultural, la despesa de les famílies en cultura cau per sota dels nivells del 2006. En marxa a Movistar Arts i la primera plataforma per a emprenedors culturals. I el musical Vaig per tu ja té repartiment. Entre altres hi haurà Ferran González, Júlia Creus, Cristina Murillo i Roger Borrull.
I un apunt més. Troben part del diari desaparegut d'Alfred Rosenberg, un dels ideòlegs del nazisme. El document dona més detalls sobre l'Holocaust i l'intent d'ocupació de l'antiga Unió Soviètica.
I acabem parlant avui de l'Arena del Sound, perquè queden ja només 500 entrades per aquest festival. De fet, està a punt d'esgotar les entrades venudes a dos mesos de la seva celebració. Un festival que va tancar la seva tercera edició amb més de 250.000 persones i ara posa a la venda aquestes 500 entrades.
de tot. De fet, hi trobarem també Manel i Antonia Font i, en tot cas, el que destaquem, per exemple, és alguns dels grups que hi seran, com ara The Drums o The Cooks. D'aquí sentirem, a continuació, una de les seves cançons per acomiadar aquest repàs per l'actualitat del dia. Ja ho sabeu. Si els voleu veure, els tindreu a l'ara en el sauna i queden només, com dèiem, aquestes 500 enterades. Això és Naif, de The Cooks.
Fins demà!
Oh, that every time I look inside I know, she knows That I'm not fond of asking True or false, it may be Or she's still out to get me And I know, she knows That I'm not fond of asking True or false, it may be She's still out to get me I may say it was your fault
Bona nit.
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
9 minuts i les onres. Saludem ara Carles de René de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Bé, a punt per parlar del temps. Què ens espera de cara a les properes hores? Doncs podríem dir que ahir ens havíem d'esperar una miqueta encara. L'ambient no es va enfilar massa. La màxima va ser de 23 graus, una miqueta per sota de la mitjana.
Però ja a partir del vespre i la nit ja hem començat a notar aquest canvi de temps que anuncien els mapes, aquesta situació estiuenca que hem de viure aquesta setmana, perquè avui la mínima ja s'ha quedat amb 16 graus. O sigui, ja no seran les mínimes de 13-14, sinó que la mínima ha estat de 16, és una temperatura...
ja més elevada, i també pronostica el fet que a les 8 o 9 del matí ja estàs arribant als 18, 19, 20 graus gairebé, i això pot pronosticar el fet que avui superarem amb escreix aquests 23 i mig que vam tenir ahir dilluns, o sigui que avui dimarts probablement els valors arribin als 25 graus a Sant Jús, una temperatura que ja és agradable i és normal per l'època, podríem dir que fins i tot si hi ha activitat física al migdia fa calor,
I d'altra banda també el fet que veiem que aquestes temperatures es mantindran al llarg dels propers dies i que fins i tot tiraran una miqueta amunt. I fins i tot en altres, en punts a l'interior de Catalunya, Sant Jussí, 25, quedarà curteta, però vull dir que en altres punts de Catalunya probablement s'arribi als 30 avui, o sigui, cap a l'interior, cap a la Lleida. Déu-n'hi-do. En aquelles zones els valors... Ja començarà a apretar, no?
Sí, comença a apretar la caloreta, allà fa més calor normalment, al litoral li costa més d'arribar a temperatures molt elevades, no sé que tinguem una situació de sud excepcional, amb vents molt càlids...
li costa una miqueta més al litoral enfilar-se al termòmetre i després a l'inversa, quan acaba l'estiu, al litoral encara amb la temperatura de l'aigua de la mar li costa més de baixa temperatura i en canvi la tardor entra amb més facilitat cap a les comarques interiors. O sigui, és un procés a l'inversa i que nosaltres aquí a poc a poc anirem assumint aquests valors una miqueta més elevats. Els mapes continuen indicant aquesta situació de calor, perquè serà la paraula entre divendres i diumenge farà calor a Sant Jús i també a molts punts de Catalunya les temperatures avui inicien un ascens
ja venim d'uns valors força agradables, o sigui que a partir d'avui dimarts hi ha valors de 25, entre dimecres i dijous 26, i fins i tot divendres, dissabte, podem arribar a 27 o 28 a Sant Jús, que és un ambient molt càlid, molt agradable, de pràcticament màniga curta durant tot el dia, pràcticament no, de màniga curta en tot el dia, d'ensenyar les ungles dels peus, talleu-les, i totes aquestes situacions que provoca l'estiu.
I a llarg termini continuem dient que aquesta setmana és la més estiuenca d'aquest mes de juliol, perquè les altres setmanes hi ha una miqueta més de variabilitat i no serà tan extremadament càlida. També hem de dir que, tot i ser a finals de primavera, quan arribi el cap de setmana, les temperatures estaran bastant per sobre del que toca per l'epa.
Llavors, clar, o sigui, si després tornem a una certa normalitat, doncs... Semblarà que, clar. Sí. Tornaríem un altre cop al que és finals de primavera, que fa calor, però no tan extrem. Com aquests dies, no? Sí. O sigui, que ningú es pensi que pel fet de tenir divendres, dissabte i diumenge, un estiu ple estiu, temperatures de finals de juliol, no vol dir que ja hagi arribat l'estiu i ja està. L'estiu arribarà quan hagi d'arribar, que ja li falta molt poquet, però vull dir que després hauríem de retorcer-hi, perquè si no serà massa càlid el mes de juny.
Així doncs, una situació de molta tranquil·litat, d'anticicló. Aquesta tarda poden haver algunes tempestes, que a persones de muntanya, al Pirineu, per Pirineu, sobretot al Pirineu de Lleida hi pot haver alguna tempesta de mitja tarda, típica també de la primavera, i també algunes boires a l'interior a primera hora del matí, frit d'aquesta diferència del sol, la diferència de temperatura entre el sol i la temperatura que respira l'ambient. Aquestes boires interiors matinals, a mesura que avanci la setmana, poden ser una miqueta més persistents, perquè com que la temperatura cada cop serà més elevada...
al terra li costa més d'escalfar-s'hi, és un procés una miqueta més lent. Però, en definitiva, camí de setmana estiuenca, sobretot camí de cap de setmana estiuenca, és la notícia que vol escoltar molta gent, perquè ja després d'aquests caps de setmana, de freds i calors, de tempestes, de pluges, d'inestabilitat, de variabilitat, de no tenir un temps clar i segur, per fi els restauradors i els que volen gaudir del cap de setmana, tot el pronòstic ens indica que ens n'anarem cap a un cap de setmana d'estiu, d'estabilitat,
de sol a tot arreu i de calor. Aquests ingredients feia temps que no els pronosticàvem tots junts. Perfecte, doncs esperarem. Sí, en candeletes. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Quatre minuts i mig i arribem en punt a les onze del matí. Connectarem amb la xarxa, també sentirem el bolletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornarem amb més coses. Entrevistarem el Llorenç Ray, portadeu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just per parlar del balanç d'aquesta meitat de mandat a la que arribem justament avui. Abans, però, escoltarem els fènics amb aquest listomania.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Gràcies.
Són les 11 Notícies en xarxa
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Ja s'ha acabat el primer dels exàmens de la selectivitat d'aquest any. Era el de Llengua i Literatura Castellana. Més de 30.000 alumnes d'arreu de Catalunya han començat aquest matí les proves que els donaran accés a la universitat. Facultat de Biologia a Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia, bones sensacions i fàcil en general. Així és com han descrit la majoria dels alumnes a la xarxa de comunicació local el primer examen de la jornada, el de llengua i literatura castellana, amb dues parts i dos textos a escollir, un de periodístic i un de literari de Mario Vargas Llosa. Serà part comuna sobre subordinades i coordinades.
Més o menys que era així la Diglòsia, perquè era de castellà també. I després les opcions, he triat la B, que era sobre un text periodístic. El text és escollir la segona opció i era un text periodístic sobre un autor que per sort havia llegit alguna columna sobre ell. Sí, jo crec que m'ha anat bé. M'he deixat alguna pregunta d'aquestes que descomptaven.
però en general bé. A aquesta hora, aquí a la facultat de Biologia, a la Diagonal de Barcelona, ha de començar l'examen de Llengua Catalana, el segon del dia. També avui, aquest matí, hi haurà les proves de disseny, de matemàtiques aplicades a les ciències socials i de ciències de la Terra i del Medi Ambient.
i ja a la tarda el de literatura catalana i el de dibuix tècnic. Aquest matí s'ha interromput la reunió del Consell Social de la Universitat Politécnica de Catalunya que s'havia començat a fer a Barcelona. El motiu és una protesta que han fet un centenar d'interins i altres treballadors de la UPC perquè en la sessió d'avui s'ha de ratificar definitivament l'acomiadament de 78 empleats.
Ahir el Consell de Govern de la UPC va deixar sense finançament la partida dels salaris d'aquest col·lectiu en el marc dels nous pressupostos de la universitat per aquest any. I ara fa uns minuts, segons acaben de confirmar fons de la UPC a la xarxa, el Consell Social s'ha reprès i la reunió continua en un altre lloc, a la Secretaria del Departament d'Universitats de la Via Laietana de Barcelona.
Ja està en marxa el Palau de la Generalitat, la tradicional reunió de cada dimarts i del Consell Executiu. Avui és previst que un cop acabi aquesta trobada sigui el mateix president Artur Masqui comparegui per donar a conèixer el pla de govern per als propers quatre anys a Catalunya. Es tracta del full de ruta que mà es va encarregar el Consell de la Presidència, Francesc Homs, el passat 3 de gener i que s'ha estat elaborant amb els diferents departaments.
Fons de l'executiu destaquen que amb l'explicació del pla també es vol fixar l'atenció de l'acció de govern en un context que ha estat molt marcat en aquests darrers mesos per la consulta i per la negociació de l'objectiu del dèficit. Aquestes mateixes fonts asseguren que la presentació estava prevista per aquestes mateixes dates.
Aquest matí es torna a reunir la mesa de la Funció Pública a Barcelona per tractar les condicions laborals dels funcionaris. Sindicats i representants de la Generalitat es tornen a trobar per segona vegada en poc temps a la seu del Departament d'Empresa i Ocupació. Comissions Obreres, l'UGT i IH reclamen la presència en aquesta trobada de la vicepresidenta del govern, Joan Ortega, i consideren que fins ara no hi ha hagut un veritable procés de negociació sobre les retribucions.
Els representants dels funcionaris asseguren que no se'ls ha donat la informació necessària per dialogar. I la compra-venda d'habitatges torna a pujar a Catalunya el mes d'abril. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística que s'han publicat aquest matí, el quart mes de l'any es van tancar més de 3.000 operacions, el que suposa un increment del 15% en relació amb el mateix mes de l'any passat. El conjunt d'Espanya, a l'abril, la compra-venda d'habitatges també ha augmentat, ho ha fet prop d'un 11%. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Raume Imo, el president de la Unió Esportiva Olot. Joan Agustí acaba d'explicar en roda de premsa els motius de la destitució del tècnic Julio Bañuelos just quan l'equip s'està jugant la promoció d'ascens a segona divisió B. Ens en dona els detalls l'Oriol Boix des de Ràdio Les Planes. Bon dia, Oriol.
Bon dia. Julio Banyoles ha estat acomiadat com a tècnic de la Unió Esportiva Blot per falta de sintonia tècnica i pel clima dels últims amb mal resultats. Edu Vilches s'incorporarà a partir del 2 juliol i serà el nou entrenador, mentre que Alex Terme agafarà l'equip en aquest playoff i serà el nou director esportiu a partir de la temporada que ve. El president Joan Agustí ha dit que era una decisió desagradable, necessària i atrevida i que era el millor pel bé del club.
I amb motor Salvador Servià, director del Circuit de Catalunya, ha explicat a la xarxa de comunicació local que la venda d'entrades per assistir al Gran Premi de Motociclisme, que es disputa aquest cap de setmana en Montmeló, va a bon ritme. Servià assegura que estan notant un augment de públic estranger, especialment de seguidors anglesos. Aquest any, la nostra xarxa de distribució que hem muntat a tot Europa d'entrades, a rebuf de la Fórmula 1, i per sorpresa nostra mateixa, també està funcionant en motos. L'únic que les cultures són diferents. T'he dit que Fórmula 1 eren anglesos, alemans i francesos,
I avui, el que hi ha fins avui, són primer francesos i segons anglesos. I els alemanys no s'han fotut catxondos amb el de la moto, no? El director del Circuit de Catalunya també ha explicat que l'impacte econòmic que percebrà Catalunya aquest 2013, gràcies a la Fórmula 1 i al motociclisme, serà d'uns 160 milions d'euros. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquestes setmanes s'han de fer les matriculacions pel primer i segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. Fins divendres hi ha temps per formalitzar el tràmit als centres educatius. A l'escola Bressol Municipal Marrex hi ha 60 places vacants. A les escoles públiques i a Madre Sacramento AP3
A tots els centres hi haurà una línia i dues a Canigó. I pel que fa a l'institut, a primer d'ESO hi haurà quatre línies i podran entrar-hi tots els alumnes que vinguin de sisè de les escoles públiques. El procés de matriculació acaba divendres a primer i segon cicle d'educació infantil, primària i primer d'ESO. A segon, tercer i quart d'ESO la matricula s'haurà a fer del 25 al 28 de juny. I pel batxillerat, el període de matriculació serà de l'1 al 9 de juliol.
Més qüestions. Dissabte penjaran les 50 fotos finalistes del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just als balcons del carrer Bonavista. Durant un mes estaran exposades al carrer per tal que els santjustencs trien la foto que més els agrada en el marc del concurs popular. Recordem que al concurs internacional de fotografia es van presentar un total de 1.086 fotos arreu del món i d'aquestes un jurat n'ha seleccionat les 50 millors.
A partir de dissabte al matí, amb les fotos als balcons, les persones que hi vulguin podran participar del concurs popular. Coinsisteix en votar les que més els agradin i entre les persones que hagin apostat per la més votada es farà un sorteig. L'acte inaugural de la mostra serà dissabte a les 12 del migdia. I un últim apunt, la xarxa 06 de Sant Just, juntament amb l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma, organitza avui i dijous
un grup d'aprenentatge compartit de pares i fills. Es diu Aprenent plegats i amb dues sessions, els pares i les mares i els seus fills i filles de 6 a 12 anys tindran un espai perquè comparteixin la tasca de l'educació amb altres famílies que viuen la mateixa experiència. La primera sessió es farà avui a les 7 de la tarda a les escoles i la dinamitzarà Lídia Esteban. La segona serà dijous a la mateixa hora i al mateix lloc i la conduiran Xavier Jimeno i Arnau Careta. S'han de fer inscripcions per assistir-hi a l'adreça xarxa 06 santjust arroba gmail.com
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, també al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de l'1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I followed you into the park, through the jungle, through the dark. Girl, I never loved one like you. Motion boats and waterfalls, alleyways and paypal calls. I've been everywhere with you. That's true. Laughing till we've been, we're down. Redwood on the summertime. Everything's sweeter than with you.
Fins demà!
Just a la fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11, a aquesta hora parlem de política municipal. Aquesta demana fa dos anys, de fet avui fa dos anys que es va constituir l'actual govern municipal i el que estem fent aquests dies és entrevistar els diferents portaveus dels grups polítics municipals per fer una valoració d'aquest Ecuador de mandat. Avui saludem el portaveu de Siu, a l'Ajuntament de Sant Jus, Llorenç Rey. Molt bon dia. Bon dia.
A grans trets, quina valoració feu des de la Convenció d'Unió d'aquests dos anys de l'actual mandat del govern municipal? Bé, podríem dir que han estat dos anys marcats ineludiblement per la situació econòmica actual, que no és gens favorable i si quan vam començar el mandat ja estàvem...
En crisi, la cosa s'ha anat agreujant i no té, per molt que algú vulgui veure brots verds, no té apreciació que a curt termini les coses millorin massa i això, d'alguna manera, altera totalment la vida municipal, tant per la capacitat recaptatòria com pels pressupostos i, en base a aquests pressupostos, tota la
les accions a poder fer o realitzar o tindre que variar del que podrien ser les propostes inicials. I en aquest sentit creieu que s'està treballant bé tenint en compte aquest context? Hi hauria alguna cosa que creieu que es podria fer diferent o es podria fer millor?
Bé, aviam, com et deia, jo no faré una situació catastrofista i haig d'entendre que s'han mimbat els ingressos perquè hi ha una disminució d'activitat econòmica per una banda i per una altra banda hi ha una mimbada dels recursos que venen d'altres administracions. Una cosa...
és molt fàcil de dir no s'han de pujar els impostos i com que no s'han de pujar doncs espavileusa per fer-ho vull dir
En aquest context, nosaltres vam entendre que s'havia de fer una pujada progressiva d'impostos d'acord amb el que era l'índex a l'IPC i a partir d'aquí anar amullant els pressupostos als ingressos dels que es disposaven. En el primer any de mandat,
Nosaltres ens hem abstenir a l'hora dels pressupostos, una cosa que normalment tots ens fa, donant un vot de confiança a l'Ajuntament perquè intentés sortir d'aquesta situació difícil en la que ens trobem. Posteriorment a l'aprovació d'aquests pressupostos va vindre un real decret o una llei, d'aquestes que ens té acostumats últimament al PP, que de la nit al dia ens incrementava un 10% el rebut de l'IBI,
i ens la vam menjar amb patates perquè així estava marcada la llei. Sí que és veritat que l'any següent, que ha estat aquest any, això hauria pogut retrocedir d'alguna manera amb una valorització a la baixa de l'impost i no tan sols no es va fer, sinó que a més a més va aparèixer un nou impost que és el del clavegaram. Aleshores,
Sí que en aquests moments no creiem que, tot i que costa molt de fer equilibris i entenem els esforços que es fan des del govern, però no podem traslladar més a la ciutadania una situació d'angoixa creada perquè han minvat els ingressos d'altres bandes, però la ciutadania no pot tampoc suportar aquest increment dels impostos que han de pagar ells.
Considerem que els pressupostos s'han de fer en funció dels ingressos i a partir d'aquí equilibrar les despeses i no en funció de les despeses equilibrar els ingressos, que creiem que potser és la tònica que ha fet servir el govern i és el fruit de la nostra oposició en aquestes últimes taxes i aquest pressupost. Això en quant a la part econòmica, crec que d'alguna manera diríem que va lligada
el que és la vida política en aquests moments, principalment perquè se centra en això. I després, com a segona part, com ben dit, la conseqüència d'aquesta situació és la minbada important de l'activitat econòmica. I en aquest aspecte sí que li reconeixem a l'Ajuntament els esforços fets amb alguns sistemes de bonificació per crear llocs de treball dintre de Sant Just,
El que passa és que continuem sense veure, i hem passat ja dos anys, hi havia un compromís per part de l'executiu d'assumir el que era la nostra proposta de la finestra única per rellençar l'activitat econòmica en el municipi.
i continuar sense fer-se. I és una cosa que creiem que no és un tema de recursos, sinó que és un tema de voluntat, de decisió i de treballar-hi per fer-la possible i que això ajudaria a crear tants o més llocs de treball que no els ajuts, que sí que ens han costat uns diners, que cal considerar uns certats, però amb un pressupost molt més reduït
s'hagués pogut posar en marxa aquesta oficina, que s'hagués pogut compatibilitzar amb aquests ajuts i que hagués ajudat a crear llocs de treball i que creiem que seria molt important que, si pot ser l'any que ve, quan ens torneu a cridar, perquè ja portarem tres anys de mandat, pugui dir que per fi s'ha assolit això. Per tant, és el que li demanaríeu en aquests dos anys, per exemple, així amb coses petites, eh? El que demanaríem coses petites és, una, aquesta...
I l'altre que hem pogut apreciar que hi ha hagut justament un distanciament entre la ciutadania i el govern. O sigui, curiosament... Aquí s'enjust. Sí, o sigui, jo podríem dir que d'alguna manera en aquests dos anys Convergència ha fet un canvi, jo crec, molt important i molt bo en quan està més en contacte.
amb la ciutadania, hem endegat els caminabarris que cada mes anem a visitar un barri, passejant, entrant en contacte amb l'associació, amb la gent, amb els vierants d'aquell barri per veure quins són els nostres problemes. Molts d'ells ens han fet arribar queixes, que aquestes queixes les hem transmès a l'Ajuntament i després han comportat que s'han arreglat aquells desperfectes o aquells problemes o aquells impediments...
que són coses que potser seria més feina de l'equip de govern, que era qui tradicionalment anava a visitar els barris i recollia aquestes queixes. Sembla una mica allò estrany que no ha sigut proposat per nosaltres, però s'ha coincidit la nostra voluntat d'accedir més al ciutadà com una relaxació per part del govern d'estar més lluny.
han fet una via de comunicació, doncs s'imprimeixen els parlemnes cada quatre mesos, es fan 7.000 exemplars, es fa cada mes un butlletí digital sobre la seu del partit, cada mes perquè els dimarts pugui vindre la gent en el local, i et trobes que tot i el desencant de tothom amb la política, una cosa és la política i l'altra cosa és els problemes dels ciutadans envers el seu poble, i veus que cada vegada hi ha un diàleg més fluid...
des d'oposició, que dintre de tot poques coses pots fer més que transmetre això a l'Ajuntament, i en canvi, doncs, se't queixen d'un distanciament del govern envers el ciutadà. I la relació des de l'oposició amb l'equip de govern, com està sent en aquests dos anys? Bé, jo diria que tenim una relació cordial, tenim una relació cordial, sempre ho ha estat, educada, correcta...
Però, com sempre, al govern creiem que el que fa és informar d'allò que no li queda més remei i sempre demana vies de diàleg però per acabar fent el que ell vol. Una mica és allò d'abans de posar la multa al Guàrdia Civil i després te la posa el mosso. La multa és en català però continua sent una multa, una sanció.
en aquest cas hi ha bon diàleg. El bon diàleg no vol dir que s'escoltin totes les nostres propostes ni que se'ns comenti la jugada més que en allò que és merament imprescindible. El cert és que
dintre d'aquesta dasca de govern i d'oposició tenim una relació fluida, cordial i correcta que no a tot arreu és així de bona. En aquest aspecte crec que pel tarannà tan d'uns com dels altres hi ha un bon diàleg que al final això acaba repercutint en els ciutadans que tenen més fluxes d'arribar a solucionar els seus problemes. Sobre la taula també hi ha des dels últims mesos sobretot i suposo que de cara als propers anys també
serà un dels temes que apareixerà el projecte de la reforma d'administració local, un projecte que arriba per part de la Generalitat d'una banda, però sobretot per part del govern espanyol, que és el que posa impediments a que un municipi de menys de 20.000 habitants pugui tirar endavant moltes de les funcions que actualment exerceix. Quina lectura hem fet des de la conferència? És que la situació últimament ens comporta
que hi ha uns canvis tan sobtats, tan continuos, però és que des de la llei d'educació, des de la llei d'arrendament, avui mateix ens arribava comunicació sobre unes modificacions que volen fer, sobre els ajuts als habitatges protegits. Sembla com si es vulguin carregar tot allò que els municipis han fet, allà on han actuat bé. Allò que els municipis han fet bé perquè, a més a més, no hi podia arribar o no hi sabien arribar les instances supramunicipals,
i ara consisteix que perquè uns quants ho hagin fet malament ens els hem de carregar tots i s'ha de tornar a recentralitzar tota una sèrie de serveis que a més a més s'ha vist que són totalment ineficaços quan es porten des d'una visió supermunicipal.
evidentment aquí estarem en contra i em sembla que amb això coincidim tant l'equip de govern actual com Convergència com Oposició en què s'han de posar els mitjans per controlar la disbauxa que han hagut en alguns municipis però el que no podem pagar és justos per pagadors i hi ha una sèrie de... no és per una pèrdua de poder municipal és per una pèrdua de millores per tots els ciutadans del poble no estem defensant aquí
ni la cadira ni la feina estem defensant que s'ha demostrat que el tema de l'habitatge es porta molt més bé des dels municipis que des de dalt
però és que fins i tot amb els plans d'ocupació i amb l'ocupació, llavors el treball s'ha vist que s'actua molt millor en clau local que en clau autonòmica o diputacions o centralitzades del tot, com segurament li agradaria a algun senyor del govern que mana en aquests moments a Madrid. El que passa és que també ens tenim acostumats que en el final aplicaran el que els semblarà, el dia que els semblarà i com voldran, i trauran un divendres al Consell de Ministres i diran que, no ho sé, que s'ha acabat tot allò, vull dir...
I bé, als ciutadans els hi quedarà allò de dir d'aquí dos anys tornen a haver-hi eleccions i ja escollirem el que haguem d'escollir perquè realment em sembla una bestiesa com s'està aprenent tot el tema d'eliminar tots aquests municipis de menys de 20.000 habitants. Veurem també com evoluciona i un altre dels temes que ha pres més força en aquests últims dos anys i que també m'imagino que continuarà marcant la política del país de cara a aquest mig mandat que ens queda també
a nivell municipal, és tota la qüestió de la sobirania i de la independència i d'una possible consulta, un tema que afecta més a nivell de generalitat, possiblement, però que d'alguna manera també acaba marcant, evidentment, a tothom i el ple municipal, justament, també se n'ha parlat diverses vegades. No sé si creieu que Sant Just pot condicionar la part més sobiranista de Convergència i Unió en aquest sentit i que pugui fer que més gent s'interessi per vosaltres.
Bé, ja torno a repetir, en aquest cas jo crec que no és un tema de directrius de partit, sinó que quan parles de clau municipal estàs parlant de ciutadans i de gent del carrer.
i el procés sobiranista, entre altres coses, el que farà és que, si en un moment Catalunya assolés la independència, doncs totes aquestes bestieses que se'ns poden proposar des d'un govern central que ni ens entén ni ens vol entendre, però és que jo crec que hi ha
Jo abans pensava que no ens volien entendre. Ara, directament, cada vegada crec que hi ha una dicotomia tan gran que és que ja no ens entenen i no estan convençuts. Aleshores, com que n'estan convençuts, hi ha un moment que no et queda altra opció que...
que sumar la màxima quantitat de ciutadans amb un projecte en el qual Catalunya es pugui autogovernar i pugui decidir com vol que siguin les seves estructures, des de l'educació fins al manteniment de les estructures municipals com corresponen dins del nostre territori, perquè és que des de Madrid no ho entenen. De tota manera, està clar que a nivell municipal sempre sembla que en general es vota diferent que en clau de país,
Però d'alguna manera o altra suposo que tot influeix, o tots els factors poden influir. Les últimes enquestes que situen el Partit dels Socialistes molt per sota, on havia estat tradicionalment, no sé si creieu que aquí Sant Just podria passar algun canvi d'aquesta mena. O si és molt d'hora, també, per parlar de tot plegat. Jo, els vasos comunicants entre el que succeeix entre unes eleccions i les altres, prefereixo... O sigui, els estadistes, els que són els que s'hi dediquen,
Últimament hem vist que s'equivoquen i de bastant intentar jo intentar fer ara cabales del que com pot afectar el procés sobiranista a unes eleccions municipals a Sant Just doncs jo no m'atreviria a dir crec que seran més altres raons com de abans de proximitat amb el ciutadà de situacions de millorar l'activitat econòmica de solucionar els problemes del dia a dia
Més que els grans problemes, el d'això, el reestructurar, el posicionament de les empreses municipals perquè s'ha de cuina, que es van crear en uns moments amb unes necessitats de mercat i en aquests moments hi ha unes altres necessitats. Haurien de desaparèixer, per tant?
No, no estem parlant de desaparèixer. El propi govern ens ha explicat la seva intenció de fer una reconversió important per adaptar-les a la situació actual, reunificant probablement la gestió de les dues empreses i adaptant-se al que és el moment. El cert és que s'ha de separar l'activitat de l'Ajuntament, que és una activitat que sempre és la mateixa, i després l'activitat de determinades empreses que es creen per solventar uns problemes
que en aquests moments són els principals problemes de la societat. En aquests moments la societat té altres problemes i potser tenen que aparèixer un altre tipus d'empreses. Potser tindrà una empresa de dinamització econòmica o social o d'integració de la gent desafavorida. No m'atreveixo jo en el panorama del futur a decidir el que sí que...
És el que ja no, i el que ja no és que aquesta política d'habitatge en aquests moments ha tocat un sostre i ha deixat de ser la principal preocupació dels ciutadans i n'hi ha d'altres que passen a davant.
i l'Ajuntament ha de ser àgil de reflexes i estar més a prop del ciutadà i veure què és el que el ciutadà necessita, què és el que requereix, i si són petites coses però que li toquen més, doncs són petites coses. Potser arribar d'aquell moment simplificant-ho molt, que és més important arreglar el penot de la vorera que fa que la Maria es caigui que arreglar l'asfaltat i l'allumenat de tot un carrer principal, que també és necessari, però potser en aquests moments...
és més necessari el detall, anar a parlar amb la Maria i amb el Manel i amb l'Enric i solucionar aquests petits problemes sense perdre un horitzó de futur i una planificació que sempre és important per un municipi i malament faria qualsevol polític que treballés només en el dia a dia sense marcar-se un horitzó
Però aquest horitzó potser en aquests moments ha de ser més minso i hem de tractar més el dia a dia pels problemes que suposen el penalt de la senyora Maria i l'Enric, que perdó la feina, o la Maria, que ha de tancar la seva botiga. Aquests són els problemes, probablement, que ara més importin als ciutadans injust. De fet, en aquest sentit també he dit que des de Convergència i Unió s'estan intentant fer aquestes activitats, els cabina barris o els diàlegs per potenciar aquesta possibilitat. Per potenciar dues coses. O sigui, l'una, arribar al ciutadà, dos, trencar aquesta imatge...
que els polítics són tots uns corruptes i són tots uns vividors i que estan allà apoltronats. Vull dir que hi ha una proximitat fent-los veure que no deixes de ser una peça més de l'engranatge que hi ha entre el ciutadà i el que el ciutadà vol que solucioni. Hi ha una peça pel mig que són els polítics que fan de vasos comunicants per...
en darrer aquelles millores que necessita el municipi. Aleshores, crec que és més important això, estar al costat del CITODE i veure que entre tots hem de fer crear... Tots comentat els diàlegs. Els diàlegs no deixen de ser res més que debatre sobre problemàtiques que ens afecten a tots sense ja buscar un partidisme concret d'un partit o d'un altre. Hem fet diàlegs amb gent que són justament militants d'altres partits. No que no se'ls conegui la militància, sinó que són militants d'altres partits
però per crear un debat i per crear que hi hagi una comunicació entre els ciutadans i reflectir aquests problemes que ens afecten a tots més enllà de quins siguin els nostres colors o no. Estem fent un balanç de la meitat del mandat de govern municipal i ja per acabar no sé si encara és d'hora per saber si repetirà com a cap de llista. No, ja et puc dir que no repetiré com a cap de llista. I s'ha parlat de si hi ha alguna altra opció definida?
en aquests moments no és la prioritat del nostre partit decidir el que sí que et puc dir-te és que jo no seré el proper candidat de Convergència i bé, el partit ja decidirà qui ho serà per això moltes vegades quan el faig alborada dic jo no estic fent campanya per mi perquè ja et puc dir clarament es pot dir més alt però més clar que jo no seré el proper candidat
El que passa és que sí que treballaré fins a l'últim moment, que sigui possible o que m'ho permeti la meva activitat, per defensar la millora per tots els ciutadans per sobre, com repeteixo, de tots els partits polítics o de la conveniència general. Jo crec que quan un es presenta per alcalde d'un poble, és alcalde d'un poble i després d'això...
és militant d'un partit, d'un altre, o es deu a el que digui aquell partit, o reclamarà en funció... S'ha vist moltes vegades que si el partit que hi ha a la Diputació és el teu, no et queixes, si és un d'un altre et queixes, i si és la Generalitat, no. Quan tu ets alcalde d'un poble, el que te faig són els interessos del teu poble per davant de sigui qui sigui el president de la comunitat, de la Diputació, del govern, o sigui qui sigui.
Doncs bé, ja anirem parlant també d'aquí, per tant, d'aquí aquests dos anys amb el portaveu de Siu a l'Ajuntament de Sant Just Llorenç Reu i hem volgut fer aquest balanç a l'Ecador de Mandat. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres i convidar-vos a qui vulgui vindre el dia després de Sant Joan. Tenim un diàleg d'aquest Sant Justenc que ens vindrà un Sant Justenc que en aquests moments és el conseller de Cultura Ferran Mascarell. Aleshores intentem atreure a Bàcima gent el dia després de...
de Sant Joan, que estarem tots descansadets el dimarts a la Taneu. Perfecte, doncs, que t'ha dit que vagi molt bé, gràcies i bon dia. Moltes gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Oh, and everybody's got a little hope in the middle Everybody does a little dance with the devil And everybody's got a little hope in the middle Everybody does a little dance with the devil And you know I'm evil now
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb l'aigua segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessos al cinema. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
Just a la fusta.
Fins demà! Fins demà!
Sí, home, estem en setmana... Avui fa dos anys, justament, que va començar el nou govern municipal actual. Ah, sí? Avui, era un dissabte. I per això que és de demà estem fent les entrevistes a tots els portaveus, per fer balanç una mica de tot plegat. No som els altres aquests, que no ho són. No, no, però ahir, justament, també vam començar, com que vam fer l'entrevista ahir al portaveu socialista, Joan Bassaganyes, vam començar també la tertúlia, que vaig preguntar als tertulians, també Sant Jostens, si en aquests dos anys, doncs...
Perquè sempre passa que a nivell de poble tot depèn, ja va més enllà dels partits polítics, no? Si creieu que... Com ho veieu tot plegat? Com ho heu viscut aquests dos anys? Si creieu que caldria que es fessin segons quines coses? On creieu que caldria incidir més?
No tinc... Això és molt fort, eh? Bueno, i a casa de Sant Jús tenc, no heu parlat de Sant Jús i jo l'ho pregunto. Sí, però jo, vaja, en aquest sentit... Esteu contents? No tinc ara una opinió per dir... Jo estic tan content com fa quatre anys o com l'any que ve, gairebé dir-ho, si no canvien les coses. No sé, jo de moment a com estem funcionant, jo crec que...
Gràcies a Déu. De moment tenim uns governants que sempre he dit jo, els que fins ara hem tingut a Sant Just, jo crec que fan coses bones per Sant Just. També hi ha coses equivocades, però per norma general sempre estan oberts amb un diàleg, tant amb les entitats com amb el poble. Llavors jo, començant ja per l'alcalde i la majoria dels regidors, jo crec que sempre hi ha una mica de diàleg que està molt més obert, que hi ha pobles i ciutats que això és inexistent.
Llavors jo crec que per aquí els podem donar un vot de confiança. Jo també estic amb el Jordi, en el sentit que aquest contacte també l'he tingut a través de les entitats a les que he format part. He pogut parlar amb regidors, de tu a tu, en el sentit de parlar d'una cosa, de mirar de concretar-la, mirar de fer-la sempre que ha estat possible. De vegades també t'agradaria que les coses fossin més de la manera que tu penses o que allò es realitzés de la manera que t'agradaria que fos, i no ho pot ser.
perquè també hi ha criteris, i cadascú també defensa una mica la seva parcel·la, independentment de l'economia. Però, d'una altra banda, també reconec que l'arcalde me l'he trobat moltes vegades, ja no dic en els actes públics, sinó en els més senzills, privats, i amb aniversaris d'amics que ja han fet els 100 anys que tenim a la vora, allà al mil·lenari, i a part d'això, té alguns dies d'anar allà i podem...
parlar de coses disteses, a més a més, del que és el dia a dia, perquè no sempre s'ha de parlar de problemes ni de com està l'Ajuntament o l'economia, sinó que també hi ha aquella part humana, familiar, que cal parlar amb les persones. I, pel que deia abans, ara també els contactes que he tingut amb la regidoria de cultura en aquest sentit, que és el que jo moc una mica amb la qüestió d'entitats aquí Sant Just,
la resposta ha estat intre del possible positiva. Jo crec que portem uns anys que, gràcies a Déu, el que hem dit, hi ha confiança en els regidors. Els principis jo crec que anaven una mica molt creguts, els d'ara,
sinó els principis que hi havia de la democràcia, les segones èpoques, vull dir, jo crec que potser sí que es anava a una missa cregut i quan a tu deies alguna cosa ells sempre deien que no i que anaven a la seva, potser les coses també funcionaven més i jo veig que les coses han canviat molt de les primeres èpoques amb ara, llavors jo crec que ara tal com s'està portant el govern municipal jo crec que els hem de dir que sí.
Justament aquesta qüestió de diàleg per això també ho destaquen tots tant uns com altres que hi ha com una bona entesa o cordialitat Jo crec que n'han après tots plegats perquè l'exercici del poder per dir-ho d'aquesta manera
també requereix uns anys, i sobretot de cara als partits, com s'han presentat, amb quina penta o amb quin criteri, i llavors jo crec que n'han après també, en aquest temps, de què és la veritat, què és el que es pot fer, què és el que no es pot fer, quina és la resposta dels ciutadans en general, i per tant també...
s'ha d'adaptar tothom a les circumstàncies reals i crec que això ho han aconseguit bastant jo crec que sí i a més a més s'ha valorat molt també a nivell de població el que opina la població se'ls ha de demanar consells i jo crec que els han acceptat i gràcies a Déu funciona
Molt bé, veig que poseu una bona nota, doncs. Jo ressaltaria una de les coses... No està bé, està bé. Sempre critiquem les coses negatives, no? No, sí, jo ara em dic molt positives també, per exemple, ja que es diu d'aquests pobles veïns nostres que tenen uns parcs magnífics i que tenen unes vingudes fantàstiques i no sé quantes coses, perquè, a més a més, tenen la capacitat econòmica per fer-ho, però, en canvi, sí que ressaltaria que Sant Just, sense aquestes capacitats econòmiques, han fet socialment
molt més que aquests altres pobles, com ara, doncs, tota la qüestió de promumsa amb l'habitatge per la gent, doncs, amb uns preus reals que no són els de mercat, sinó els que estan subvencionats d'alguna manera, i, per exemple, el mil·lenari, que jo sí que ho puc dir en primera persona, perquè hi visc, doncs, que poques coses hi ha com el mil·lenari. I, per tant, doncs, es va intentar, a veure si es podia ampliar, i per sort es va poder ampliar dintre del mateix recinte tocant un arbre, només un,
Quanta gent hi viviu, ara, al mil·lenari? Ara ja, no sé, et diria la quantitat de gent, més que la quantitat, et diria que som 95, crec, habitatges, el que hi ha actualment allà, no?
Alguns hi ha dues persones, no més, al màxim hi poden haver dues, i molts només som una persona. No, clar, però la idea del mil·lenari realment... Hi ha bastantes vídues, eh? I bastant solters, o gent... Per tant, hi ha bon ambient. Hi ha vídues, també, eh? Hi ha moviment, llavors. Sí. No, mira, allà, malauradament, des que jo hi soc,
hi ha hagut un cert moviment i de recanvi, diguem-ne, amb alguns dels apartaments per llei de vida, perquè la gent anava desapareixent. No, no, per això. Jo em referia a moviment... Un altre tipus de moviment, eh? No, no, però aquest moviment existeix, és molt real. Hi ha restaurant, també, no? Hi ha sala d'espai... Sí, hi ha la cafeteria, hi ha perruqueria, hi ha pedologia, hi ha tai-chi, hi ha valls de saló... Informàtica... Informàtica...
O sigui que sí, que en aquest sentit sí. S'incorpora també el Jaume, que em bracis la tertúlia. Molt bon dia, Jaume. On s'ha escrit pilotes? Jo he preguntat i he vist que donen molt bona nota. No sé si també és el teu cas. Si no, no, però és que la pista d'entrar i el primer que feia ja deia... Sí, sí, està escandalitzat, eh? Això vol dir que estàs escoltant la radio d'Esvern. No vol dir res més. I des de la zona franca fins aquí s'escolta la merda bé. Sí, sí, sí. Jo no hi soc. S'ha sentit primer l'ex...
el portaveu d'un grup polític, i ara això. Jo, en aquest tema, deixa-me que no opini. Que no opinis. No, perquè estic massa implicat, i per tant no seria gent parcial.
doncs no, hem volgut obrir així la tertúlia però també abans d'obrir micròfons he vist que això que estàveu parlant entre vosaltres i m'he dit que estàveu discutint de quin tema parlant no sé si heu arribat a alguna conclusió home no, perquè el més recent era aquest de l'espionatge informàtic i això és el que ens criava l'atenció jo crec que a Sant Just hi ha un tema que us he dit avui que pot afectar a tanta gent que són les preferents a Sant Just? a tot arreu però ja però
Ha passat a una caixa, aquesta i això de Sant Just, Catalunya Caixa. Vull dir que és una que porta molts anys, per tant... Molts anys. Per tant, res més per allò per antigüedat, ja té molts clients de Sant Just. És la de l'antiga Diputació de Barcelona. Exacte, sí senyor.
Jo diria que és la primera que es va posar senyor. No, la primera no era. Allà a la carretera. I aquella quina era? Sí, sí, la caixa d'aurs provincial de la Diputació de Barcelona. Sí, hi havia la Creu Roja. El carrer Estalvi. El carrer Estalvi, per això se'n diu, perquè hi havia la primera caixa. Després va passar aquí el carrer Bona Vista. Per tant, hi ha un tema que s'enjusten. A veure...
Sí, mirarem de preguntar, però en tot cas sí que és veritat que... Algú que tingui preferents que ens truqui. Sí. Abans... Però sí que hi ha molta gent que entén. Segurament. Però, a veure, abans Banquia no tenia Sant Jus tota importància. El Banquia era Caja Madrid. Caja Madrid i tot, però vull dir, com a estalvi popular, a Sant Jus crec que ens ve de ser la Caixa... La Caixa i l'altra Caixa. La Caixa de la Diputació. La Caixa de la Diputació i la Caixa de tota la vida. Això mateix, sí.
Home, sí, són les dues entitats que hi havia més confiança en la gent. Les més conegudes eren les caixes d'estalvi, d'alguna manera. Després els altres ja eren bancs, pràcticament. Però això l'han dit de molt després. O sigui, al principi, les dues que teníem, la primera que teníem era les dues caixes. Aquest sí que serà un tema que s'ho veurà, hi ha gent que afectarà. Home, hi afecta, eh? Un 65% és molt important. Sí, està clar.
Evidentment que hi ha hagut moviments i seria estrany que a Sant Joc no hi hagués hagut algú que siguin més. Segur perquè de fet aquest matí quan sentia això en una altra ràdio molts dels testimonis és evident que tot plegat abans de la crisi, dels principis dels anys 2000, que semblava que no era un producte de risc, no s'explicava bé, suposo...
i tota la barreja d'aquestes coses, però... És que explicar coses d'aquestes, jo diria, no ens les han explicades mai, perquè tu vas allà, tens la confiança del director, i diu, mira... És aquest el tema, no?, segurament, amb les caixes? Tinc aquest estalvi, tinc aquest estalvi, que et sembla, ah, doncs ho posem aquí, i tu no llegeixes res, normalment no. Tu també li preguntes, això no ho perdré.
aquesta deu ser la pregunta clau el pitjor del cas és que de vegades ens diuen com a mínim recuperaràs el que has posat però recuperar el que has posat és perdre perquè esclar, poder adquisitiu perquè tot el de més, els patates i la benzina tot el que s'ha pujat i tornen els mateixos euros que vas posar per dos o tres anys sempre perds perquè la infracció sempre està per sota el que et donen els bancs ara i tota la vida ja, ja
Però mira, de moment dius, mira, és un estalvi, farem no sé què, potser guanyaré aquí 20 o 30 euros. Mira, tenim una trucada, eh? Per tant, doncs, l'entrarem en directe. Hola, bon dia. Hola, bon dia. No sé si truques justament per això que comentàvem ara. Sí, de les preferències. Ets d'aquí Sant Just. Sí. I quin és el teu cas, doncs? Bueno, el meu cas és del meu fill. Li vam fer en el 2009...
li van fer unes preferències i en el 2010 més preferències i per tant som afectats i el problema serà aquest i el problema serà aquest perquè a veure que li donaran perquè el meu fill té 37 anys i diuen que és massa jove que ell sabia el que li explicava si és que no li van explicar ells
Si és que en el contracte no diu res, perquè indiscutiblement si haguera dit que podria perdre el seu diner, no l'hagera fet. A més a més, ell té tots els cèntims que té, que són aquests, que no té solament aquests, 23.000 euros que li van fer. Ell sempre les seves coses les fa garantides.
Igual que les meves. El diner garantit. I on està la garantia? Si ara diuen que ahir el que va dir la TV3 és que perderà el 66%. Exacte. És a dir, que si tenia 23.000... Què? Què hem de fer? Suposo que el que us diuen des de l'associació és que com que és massa jove no hi ha tantes possibilitats. Sí.
Però el meu fill ja va fer la denúncia a l'Agència Catalana del Consum. La va fer el 2 de desembre de l'any passat. I encara no han contestat. I ell, en aquest cas, quan va signar totes aquestes preferents, no sabia aquests riscos, no li havien explicat. No, no, no. I és que no ho posa tampoc en el contracte, perquè l'he mirat en transparència. A veure si està. No hi ha lletra petita.
eh? Vull dir, no m'importa dir el meu nom ni el del meu fill. El meu fill és el David Mariner. Vull dir que... I on heu recorregut o a qui us heu pogut adreçar? Bueno, a l'Agència Catalana del Consum. I ara no queda més que... A veure, què contesta? El meu fill diu que ell no vol gastar-se cèntims perquè li torni el que és seu. Clar. Eh?
I en la caixa, fins fa molt poquet, em deien que, bueno, que estaven pendents de, no sé si és de Ginebra o de, bueno, d'on està el banc... El banc central europeu. El banc central, sí. I que estaven pendents, que no sabien, que no sé què. A veure, jo tot el que sé és per la televisió, perquè no diuen res més.
O sigui, que us heu de sabent a través de la premsa, no, suposo, i dels mitjans de comunicació. Sí, perquè inclús ara diuen que hi ha un pla de dies, a partir del 17 fins a l'1 de juliol. Però a mi de la caixa no m'han dit res. Per tant, trobeu a faltar informació o assessorament, en aquest sentit. Suposo que trucaran o alguna cosa sabrà, perquè jo no tinc l'obligació de mirar el TV3 per enterar-me.
Heu pogut parlar amb altres persones afectades també en la vostra situació d'aquí a Sant Just, una mateixa caixa? Jo vaig anar a l'Ajuntament, que també estic molt dolguda, perquè em van dir que no, que ells no es cuidaven de res. Vaig parlar amb l'associació de veïns, que la Meri Barranco sí que em va donar uns telèfons, perquè ella em va dir que no, que a Sant Just... Perquè jo buscava una plataforma...
que hi hagués una plataforma perquè si havies de buscar un abogat no hauria de pagar-lo jo sola. Com la DICAE, no? Sí, però va resultar que la DICAE ja havia presentat el seu grup de reclamacions, que va ser el que em va donar la Meri Barranco i l'estic molt agraïda. I també em van dir que en el Consell Comarcal, i en el Consell Comarcal saps què em van dir?
que el Consell Comarcal de Sant Lluís no serveix per res. Això me lo van dir ells mateixos. Déu-n'hi-do. Jo sé que en altres pobles o en altres comarques s'han cuidat de fer aquestes reclamacions, però aquí no. I tot això jo lo porto a dintre i un dia o un altre vull dir-lo. Està clar, està clar. L'altre dia també van tocar aquest tema en TV3 i jo vaig trucar
Sí, també. Per explicar el testimoni. Doncs sí. Suposo que d'alguna manera... A Sant Lluc no hi ha de res. Res de tot el que hi ha dolent, en Sant Lluc no està. Doncs sí que està, eh? No, no, està clar, és el que comentava la mare. Suposo que... Doncs gràcies per recostar-nos el teu testimoni, perquè suposo que no deu ser fàcil. No, no és fàcil, no. I estic molt nerviosa, eh? No pateixis. Molts ànims. No ens has dit el teu nom? El meu nom és Josepa Calero. Doncs moltes gràcies, Josepa, per trucar-nos.
I una abraçada ben forta. Vinga. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Hem recollit el testimoni d'un oyent. Exacte, ho havíem anunciat. Jo també, més a més, ho acabava d'escriure també via Twitter, perquè pensava que potser era una manera més ràpida, però, mira, no som conscients, segurament, que ens escolta molta més gent de la que ens pensem. Efectivament. Nosaltres, aquí, de vegades, tenim aquesta barrera, que és la distància entre el micro i l'oyent,
i no sabem d'on arriben els nostres comentaris. I el que deia ella és significatiu en aquest sentit. Suposo que hi ha un moment en què creus que no et queda tampoc, doncs has anat a tot arreu a protestar o queixar-te o demanar explicacions i que al final l'únic que et queda és poder explicar el teu cas, no?
És que no queda res més. I explicar aquesta estafa. I és la manera que et pots esbravar, en certa manera. Perquè no pots tenir això a dintre del PAP contínuament. Però és molt fort, això dels preferents. Vull dir que pensant-ho en fred un moment. Vull dir que anem sentint tantes notícies cada dia. És que hi ha quantitat, milers i milers i milers i milers de circumstàncies. 23.000 euros, ens deia aquest exemple, per exemple. I són gent, normalment, gent que ho necessita, que ho tenia pels seus estalvis de gestió. I
de jubilació i ara no el tenen res o gent que és conservadora en l'aspecte que tu saps que si jugues de bolsa pots perdre que no buscaven el risc justament però aquí en canvi busques una cosa conservadora per tota la vida, una caixa i crec que aquí està és el que dèiem al principi fins ara se sabia parlàvem a Catalunya de Mataró a la caixa de la Lletana i després petites coses segur que Banca o Cajamarita a Catalunya no el tindrà tot
Però aquesta és una que afecta molt, a més aquí Sant Just que deia jo, és la... De tota la vida, de quan eres petit que anaves allà. Té tradició, no? La primera caixa que hem tingut pràcticament aquí a Sant Just, perquè abans va venir la de pensions a través d'esproves, el senyor Cañiçà, recordo, que era un personatge que va muntar la caixa aquí, el senyor Cañiçà, no? Però els primers, que estaven allà a la carretera real, el xanfrà, el que és actualment...
el carrer de l'estalvi, doncs és la primera agència que vam tenir d'una caixa d'estalvis, que era la de l'aportació de Barcelona. I banc, la primera caixa d'estalvi, I banc, no hi havia res més. Perquè una entitat bancària, o econòmica. Entitat, o sigui, l'única que hi havia després, el carrer Bonavis es va convertir en el Wall Street de Sant Just. I ara... I ara és botiga tancada i un banc, i un banc tancat, i tancat perquè...
En les fusions, ara... Penedès ja posa caixa de... Ja posa banc de Sabadell. Sí? Se l'ha quedat al banc de Sabadell. També tenim el BBVA, que ara s'ha quedat Unim. Sí, el BBVA és Unim. Ara Unim ja no existeix i és BBVA. I que Unim també eren moltes altres caixes territorials, no? Sí, eren tres caixes. I el Benesto ha passat ja, si t'hi fixes, el Benesto, el carrer de la Creu, ja posa Santander. Ja.
També, per tant, vol dir que a Sant Just, en un moment, ens podem quedar... I de Sant Andero tenim el carrer Bonavista, costat de Can Carbonet. Exactament. I, per tant, pot ser que a Sant Just, que teníem, ben dir, aquest moment, que el carrer, com deia, em prende broma... El carrer dels bancs. El carrer dels bancs, quedarà al carrer desert, perquè entre els bancs que ja fan mitja jornada, com vida comercial, i els que han tancat, al final, poden quedar, allò que era un i un, un, un, en poden quedar tres o quatre i en prou feina. Sí, està clar. Ja era un carrer que...
que al principi era comercial, després van començar a posar els bancs perquè els interessava i al final va quedar... Va ser mort. El matí hi havia moviment i a la tarda era mort.
I ara, pràcticament, està passant això. I ara, a Sant Lluís d'Unim, tenim dos, no? No, d'Unim només hi havia un. Un, però ara... Allà baix, a Salvador Espriu. Salvador Espriu, però ara, si ho fos, a Novoibau, tenim dos. Ara no, ara és BBVA. En tenim dos. D'Unim no n'hi ha cap. No, cap de BBVA, tenim dos. De BBVA, com a mínim, dos. Un carrer Bonavista i un d'un tibi a l'Unim, al carrer Salvador Espriu. Per tant, jo crec que és un canvi de mentalitat i que...
I tot arreu al principi, crec que és una estafa en totes les de la llei perquè algú s'ha emportat els diners. Suposo que és una estafa de gent que té bastant de poder, serà difícil de fer justícia, no? A més a més, en aquest cas... En aquest cas jo no hi entenc molt d'economia, ni crec que n'hi estem posats als financers, però coincideix aquesta actualització de les pèrdues,
en un canvi de la directiva de Caixa Catalunya. Perquè, si no recordo malament, aquesta última setmana o fa 10 dies van cessar el màxim... Però la mala premsa de Caixa Catalunya veta molt enrere. Molt enrere. I no només a la cosa de direccions, no suposo que... Home, també part de direcció que de banquer no tenia res.
Això passa, ensen a tots els bancs, per això. Se'ns acaba el temps avui, hem fet el primer balanç, primer hem fet aquest balanç, hem acabat parlant d'actualitat en les preferents, hem recollit un testimoni de Sant Just. Ha arribat tard. No, però està bé que es diguin les coses bones, també, no? Les bones? Cada un considerat. Ja hi dic que no comentaria. Exacte, aquest senyor no ha comentat res. Gràcies a tots tres. Tinc una ferida a la llengua, ja.
Jaume, Pep i Jordi, tornem d'aquí 15 dies. Que vagi molt bé. Bon dia. A veure. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Més de 30.000 alumnes de tot Catalunya continuen fent aquesta hora el segon dels exàmens de selectivitat. Ara fan el de llengua i literatura catalana, després d'haver-se examinat de castellà. A les comarques de Girona són més de 2.600 els estudiants que des d'avui i fins dijous es jugaran un 40% de la nota d'accés a la universitat amb aquestes proves. Freqüències, Girona, senyat obert, bon dia.
Bon dia. Avui han començat a examinar-se de les proves d'accés a la universitat més de 2.600 estudiants de les comarques gironines, un centenar menys que el curs passat. Més de 2.000 ho fan als centres de la Universitat de Girona a la ciutat, uns 220 a Olot i gairebé 400 a Figueres.
Després d'intensos dies d'estudi, els nervis han començat a florar a quarts de nou del matí, mentre els alumnes esperaven que els cridessin per entrar. A la facultat de dret de la Universitat de Girona, l'Anna, l'Arnau i la Xaima eren tres d'ells. Des de com hem acabat les classes, una mica cada dia. I ara que ets el tinc dies, tota la tarda.
Estic nerviosa. Bé, bé, ara nerviós. Fins ara no m'ho estava gaire, però ja m'ha anat anant. Mira, nerviosa, esperant a veure què passa. Un cop dins l'aula, els estudiants han rebut una seriosa advertència. Si algú fa servir el mòbil, serà expulsat automàticament de la selectivitat.
D'aquí a tot just una hora es preveu que el president Artur Mas comparegui al Palau de la Generalitat. Ho farà després de la reunió del Consell Executiu d'aquest matí per explicar el pla de govern per al que queda de legislatura. Segons ha transcendit, Mas va encarregar el disseny d'aquest pla al conseller de la Presidència ara fa uns mesos.
i l'objectiu és traslladar als ciutadans els projectes que el govern està tirant o vol tirar endavant. El president vol d'aquesta manera que els catalans percebin l'acció de l'executiu en un context molt marcat per la consulta i per la negociació de l'objectiu de dèficit en els darrers mesos. El municipi de Roses, a la comarca de l'Alt Empordà, es convertirà en el primer de tot Catalunya on es podrà pagar amb xecs vacances. És una modalitat de pagament molt estesa a França.
i han decidit acceptar-la, ajuntament i comerciants, perquè 6 de cada 10 turistes que reben són precisament d'aquest país. Ràdio Vilafant, Jolanda Falcón, bon dia. Bon dia. Es calcula que uns 11 milions de francesos utilitzen els xecs vacances, cosa que ha portat l'Associació de Comerciants de Santa Margarida de Roses a interessar-se per aquesta fórmula de pagament. I més, tenint en compte que el 60% del turisme de Roses prové de França.
Antoni Font, president de l'Associació de Comercians de Santa Margarida. Com que creiem que és una cosa molt important, ja que molts francesos ho utilitzen, hem proposat a l'Ajuntament i a Turisme fer-ho extensiu a tots els allotjaments turístics del municipi. De moment, dues immobiliàries del municipi ja han acceptat els xecs vacances i una cinquantena d'empresaris de Santa Margarida s'han interessat pel seu funcionament, de tal manera que Roses...
es converteix en el primer municipi de Catalunya en acceptar aquests xecs. El gremi de restauració de Barcelona suposa el nou pla d'usos de Ciutat Vella que prepara l'Ajuntament de Barcelona. Amb aquest nou pla es permetrà obrir nous establiments i restaurants amb menys restriccions que en el text anterior de fa només dos anys. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el president del gremi, Gaietà Ferraz, ha explicat que això és competència deslleial.
I el que no es pot fer és que al cap de, encara no dos anys, perquè en definitiva es fa un any i mig, és que ara ens durem compte que en poden haver-ne més. I per tant, obrim i fem un nou pla d'usos i canviem les regles de joc. Regles de joc, com vaig i he dit abans, van alterar el preu del mercat.
i no alterat per una voluntat del mercat, sinó per una voluntat de l'administració. Per tant, entenent que, evidentment, això afecta els interessos d'aquests empresaris. L'Ajuntament de Barcelona justifica l'elaboració d'aquest nou pla d'usos per reactivar l'economia de Ciutat Vella.
Bon dia, es parla Roger Castillo. El circuit de Catalunya incorporarà la marca Barcelona a la seva denominació. Ho ha anunciat a la xarxa de comunicació local el director del traçat català, Salvador Servià. Això serà immediat, es dirà. Circuit de Barcelona, Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona, com a esponsor important, va portar l'any passat 4 milions. L'Ajuntament ens ho va posar com a exigència. Jo vaig dir, vale, ara m'ho han de ratificar. Les nostres imatges, els cartells d'enunciador, tot el que hi havia en els aparadors de l'agència de viatges de tot Europa, portava la imatge a Barcelona.
Aquest cap de setmana es disputa el circuit de Montmeló el Gran Premi de Motociclisme. Servia ha explicat que aquest any hi haurà un augment de públic estrany i especialment de seguidors anglesos. En futbol, el president de la Unió Esportiva Oloj, Joan Agustí, ha explicat aquest matí en roda de premsa els motius de la destitució del tècnic Julio Bañuelos just quan l'equip s'està jugant la promoció de sense segona B. Agustí ha assegurat que volen revifar l'equip després d'encadenar una mala dinàmica de resultats. El segon treu del conjunt garrotxí a l'exterme es farà càrrec de l'equip fins a finals de juliol. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Aquestes setmanes s'han de fer les matriculacions pel primer i segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. Fins divendres hi ha temps per formalitzar el tràmit als centres educatius.
A l'Escola Pressol Municipal Marrex hi ha 60 places vacants, a les públiques hi ha Madre Sacramento, a P3, a tots els centres hi haurà una línia i dues a Canigó. I pel que fa a l'Institut, a primer d'ESO hi haurà quatre línies i podran entrar-hi tots els alumnes que vinguin de sisè de les escoles públiques. El procés de matriculació ha acabat divendres, el primer i segon cicle d'educació infantil, primària i primer d'ESO. A segon, tercer i quart, la matrícula s'haurà de fer del 25 al 28 de juny i per batxillerat el període de matriculació serà de l'1 al 9 de juliol.
73 alumnes de segon de batxillerat de Sant Just han començat avui la selectivitat. En concret, són 26 nois i noies de la institució La Miranda i 47 de l'Institut. A tot Catalunya, més de 30.000 estudiants fan fins dijous les proves d'accés a la universitat, que es divideixen en dues fases, una de general, amb 5 exàmens obligatoris, i una d'específica, que és voluntària. Aquest matí, els exàmens de la selectivitat són de llengua castellana i literatura i de llengua catalana i literatura. Després, en funció de la modalitat que hagin estudiat,
Toquen les proves de disseny, matemàtiques aplicades a les ciències socials i ciències de la terra i del medi ambient. A la tarda és el torn de literatura catalana o dibuix tècnic. Les notes es podran consultar per internet a partir del 28 de juny. I un últim apunt per recordar-vos que demà dimecres es reunirà el Consell Municipal de Joventut a Sant Just. L'ordre del dia de la trobada passa per parlar dels projectes d'intercanvi que hi ha en marxa al municipi, com ara els programes amb Horvam Nekar,
i el Servei de Mobilitat Internacional. També es tractaran les activitats que es fan al Casal de Joves i les subvencions pel proper curs. I es parlarà de la festa major i de les festes de tardor. El Consell de Joventut és oberta a tothom i podeu assistir-hi per donar el vostre punt de vista sobre les necessitats del jovent del municipi. La reunió serà demà a les 7 de la tarda al Casal de Joves.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
Fins demà!
La canción, la sensación que te haga sentir, que te haga vivir. Contempla, girasoles, margaritas y azucenas. Quieren parecerse a ti un poquito apenas. ¿Qué más quisieran? Tan solo a ti te riego yo mi sirena. Eres aire fresco que vuela la cometa. Una bala sorpresa sin dulce ni ruleta. Una carpeta con letras de poetas entre verso y verso. Pétalos de rosa seca.
La sensación que te haga sentir, que te haga vivir. Cuatro chinitas tiene mi cama, cuatro grías,
Bona nit.
Fins demà!
La sensació que te haga sentir que estoy junto a ti.
98.1 FM, Ràdio Tosbem, 98.1 La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
Parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert o cinema. Just a la fusta.
I aquesta hora parlem de política municipal. Aquesta setmana fa dos anys que va començar l'actual mandat. Per tant, doncs, queden dos anys més de mandat i el que estem fent aquests dies és parlar amb els portaveus de tots els partits municipals. I ara saludem el portaveu d'Iniciativa, Lluís Monfort. Molt bon dia. Molt bon dia. Quina valoració feu des d'Iniciativa d'aquest mig mandat com a soci d'aquest govern municipal? Bé, és un mandat en el qual ens hem hagut d'experimentar enfrontar a moltes coses en unes circumstàncies que no haguéssim pensat.
o com a mínim no haguéssim vist la dimensió tan gran que estan tenint en aquests dos últims anys. Quan fem una valoració positiva, el que passa és que sempre les expectatives de veure com van evolucionant els aconteixements i com som capaços de respondre a reptes que se'ns plantejen cada dia.
La crisi econòmica potser ha afectat més del que ja estava a afectar, no es pensava que podria afectar. Sí, estem constantment intentant fer una anàlisi sobre quin és l'impacte real d'aquesta crisi a Sant Just per anar desenvolupant el programa electoral que bàsicament tenia tres grans eixos. Per una banda, mantenir una política de gestió de l'Ajuntament que no posés en perill les finances municipals en aquests entorns europeus,
de tan canviants en temes econòmics per altra banda volíem també mantenir polítiques de cohesió social intentar que ningú se'ns despengi donar servei als ciutadans i per altra banda també no deixar de fer aquelles reformes de cara al futur que ens poden ajudar moltíssim com per exemple la renovació de
del consum energètic dels diversos equipaments d'enllumenat públic totes aquestes reformes d'aquest àmbit i d'altres àmbits que ens han d'ajudar en el futur doncs també han sigut clau el que passa és que
les circumstàncies poden fer que això, doncs, estiguem atents i desenvolupem coses diferents. O sigui que potser pesa més tota aquesta immediatesa, no?, d'alguna manera? Sí, és un mandat una miqueta estrany, no?, perquè nosaltres hem de desenvolupar, per una banda, una estratègia a mig termini, o sigui, tenir clar quatre o cinc coses, que jo crec que en aquest equip de govern hem aconseguit tenir-les, i a partir d'aquí està molt i molt atent com evolucionen les circumstàncies, circumstàncies que són...
ja no només econòmiques, sinó fins i tot d'incertesa de la nostra pròpia existència. Són coses que no ens haguéssim pensat fa un parell d'anys. Però jo reconec que estic satisfet de com estem abordant, el que passa és que jo crec que haurem d'augmentar el nostre nivell d'exigència els últims dos anys. Iniciativa ja fa anys que fa equip amb el PSC i aquest mandat s'hi ha incorporat Junts per Sant Just. Com ha anat aquest acord amb tots tres partits?
O com estan anant? Jo crec que qualsevol govern de coalició pesa per una banda el factor polític. Jo crec que amb Esquerra Republicana, amb Junts per ser injust, es va aconseguir trebar un acord de govern en el qual responia amb el caràcter polític de cada un dels partits. Per tant, jo crec que amb tota la naturalitat del món, la presència d'Esquerra Republicana. I per altra banda també el tema personal. Jo crec que en Sergi és un regidor...
molt capaç, molt col·laborador i amb molta capacitat de treballar en equip. Per tant, amb els companys socialistes també hi ha gent nova, també hem estat treballant molt i molt bé i em faig una valoració positiva i molt natural aquest govern de coalició que fa 30 anys que està aquí al municipi. I la relació amb l'oposició? La relació amb l'oposició sempre és... A veure...
És molt important tenir-los en compte, perquè de fet ells també generen opinions. Això que veig és que és una presència feble, la de l'oposició aquí a Sant Just. No tenim un diàleg del dia a dia. Qualsevol cosa és normal, perquè ells també tenen altres ocupacions i ens veiem sempre en les informatives, en alguns diferents consells de participació. Tenim la sort de tenir Sant Just una oposició que, en termes generals, amb
profundes discrepàncies en alguns temes, però que es poden abordar moltes situacions i sempre ho fem des de la perspectiva de fer-ho millor pel municipi. En aquest cas, no tenim una oposició que obstrueix el govern sistemàticament per generar redits electorals. No ho hem tingut ni ho tindrem. Deies que caldria potser més exigència de cara als propers dos anys. Per tant, on caldria incidir més? O en quins àmbits potser es podria fer millor?
Jo crec que sobretot amb les conseqüències socials de la crisi. Trobo que estem desenvolupant una sèrie de polítiques que ho estem fent francament bé. A vegades hauríem de millorar els nostres sistemes de diagnòstic. El nostre pols en el carrer hauria de ser molt més alt. Pensa que en temes d'educació estem trobant situacions complicades. Per tant, hem de...
Hem d'intentar treballar el màxim possible amb les ampes, amb les escoles, amb les famílies. Per tant, també en temes de benestar social, hem de tenir en compte que no totes aquelles famílies que entren dintre els circuits de benestar social són les
que reben les conseqüències de la crisi, sinó que hi ha molta gent que a mica a mica es despenja d'una altra activitat, que es despenja d'una sèrie de fets que l'integraven al municipi i estem veient com hi ha un cargol que torna a la closca. Hem de desenvolupar totes aquelles activitats perquè facin que la gent tingui aquest punt social, aquest punt comú.
I sobretot també hem viscut, no nosaltres, sinó les polítiques dels últims 20 anys s'han centrat molt en l'individu. Les beques menjador per l'individu, les subvencions per la gent, les polítiques de xecs, les polítiques dels comptes. Jo crec que a mica en mica haurem de començar a pensar en la dimensió comuna més que en la dimensió individual. I això, vulguem o no, farà entrar en crisi els nostres plantejaments actuals.
Per tant, haurem d'estar preparats no només per fer-ho bé, sinó per canviar substancialment les nostres polítiques per poder fer un favor i un servei a la gent que ens ha votat i ens ha posat a l'Ajuntament. I això és una cosa que, malauradament, segurament no podrem fer només des del nivell municipal. En aquest sentit, sobre la taula també hi ha aquest projecte de reforma de l'administració local, tant per part de la Generalitat com per part del govern espanyol, que segurament és potser el que té més força i també el que és més dur.
Quina lectura en feu d'aquest projecte que encara de moment no és una reforma total o encara suposo que ja poden haver-hi encara alguns matisos? Bé, jo crec que té un efecte extremadament perjudicial pel fet que ens treu legitimitat ja avui, abans que s'apliqui, abans que s'acordi. Imagina't un soci que vol pactar amb nosaltres una cosa a 3 o 4 anys vista. No sabrà ni si existim. Per tant, a nosaltres ens dificulta molt la gestió del dia a dia.
Per altra banda, jo sincerament crec que això no s'arribarà a aplicar mai. És tan bèstia que és un atac a la democràcia participativa, és un atac a la gestió municipal que s'ha mostrat sempre, amb excepcions, evidentment, però en general eficient i que ha donat el servei que ha de donar.
I per altra banda, no podem fer cap altra cosa que governar com si no haguéssim sentit a parlar mai d'aquest projecte, perquè és que si no ens tornaríem bojos. El que hem de fer és treballar amb totes aquelles competències que tenim, fer-ho des de la perspectiva del servei al ciutadà,
i no hi ha cap altre remei que tira endavant i quan arribi el moment doncs com a mínim des de la formació que jo represento plantarem cara perquè som una formació profundament municipalista i creiem que en la proximitat hi ha molts valors i crec que aquí Sant Just
No trobaríem a massa gent que pensés que la possibilitat d'aquest Ajuntament, que cap i la fi és la manera com ens organitzem entre tots els habitants de Sant Just, no pugui ser menys tinguda d'aquesta manera i passar de les seves competències amb una administració que és la Diputació que a sobre no es colls directament.
El govern espanyol diu que tot el que fa també ve molt marcat pel que diuen des de Brussel·les, la Generalitat també diu que és una qüestió tot plegat també del que es diu des de Madrid, des dels ajuntaments també esteu lligats de mans i peus, per tant, del que es diu des de la Generalitat, de les mesures que aporten, és a dir, ja siguin retallades o decrets,
Com es pot fer tot política en aquest sentit, és a dir, tenint en compte que tant uns com altres depenen d'unes altres administracions superiors? Sí, aquí hi ha hagut una espècie de centrifugació de responsabilitats. Sembla que si tens una administració que et retalla, ostres, mira, en el fons tens una coartada per poder dir que no fas coses. Jo crec que la disminució de les aportacions a les administracions és evident,
La disminució dels ingressos també ha sigut evident. El que teniu aquí no fa gaire, jo us ho explicava, la magnitud de la disminució del pressupost de l'Ajuntament. El que passa és que, més que mai, quan tens menys diners, has de plantejar prioritats. I has de prendre decisions. Decisions que, a vegades, poden costar explicar o poden ser difícils d'entendre en un primer moment. Però, malgrat la disminució d'ingressos, jo no entenc
Jo no entendria cap manera, abans dimitiria, que l'Ajuntament de Sant Just pogués agafar una persona que realment ho necessita i que està en una situació fatal i que no li podem garantir ni una educació de qualitat, que no li podem garantir una atenció de sabers socials mínimament digna. Això què voldrà dir? Doncs que haurem de deixar de gastar els nostres diners en algunes coses i posar-los allà on creiem. Per tant, haurem de prioritzar.
Tot i així, també és veritat que aquestes polítiques d'austeritat, que en teoria ens estan salvant, sembla que ens estiguin matant a tots. I cada vegada anem disminuint més la nostra activitat i al final acabarem, doncs, mig dissecats, perquè és que ens estan aquí reduint l'activitat semblant, i a més sobre diuen que és pel nostre bé, amb la cosa, doncs,
tot plegat és una miqueta de cafkià, però bé, jo crec que això li queden quatre dies a aquestes polítiques d'austeritat. En el cas d'iniciativa aquí a Sant Just, les carteres que té, que són educació, joventut, medi ambient, energia i residus, infància, així a grans trets, s'han assolit els objectius que us plantejàveu o és una mica el que dèiem al principi que també s'ha hagut de fer de més i de menys tenint en compte la situació de crisi no inesperada però potser més accentuada del que es creia?
Jo crec que hem anat seguint la tendència, que és bastant important fer les coses en el sentit que has dit que les faries. Nosaltres estem treballant en tots aquests temes amb l'ajuda de tot l'equip de govern, però també amb una filosofia molt nostra. Hi ha coses que evidentment no les farem. Jo crec que aquí ho havia comentat alguna vegada. La nova Escola de Bressol al març i avui arriba un moment en què
tal com han canviat les circumstàncies, seria absolutament irresponsable començar un equipament que generaria unes despeses d'inversió i unes despeses de manteniment que ens hauríem quedat sols amb el seu sosteniment. Jo crec que aquesta no és l'estratègia i s'ha d'explicar i esperar que s'entengui. Per la resta, jo crec que hem anat avançant ràpidament en els temes que...
que teníem sobre la taula amb tossuderia, teniu aquí en Pere no fa gaire, fa una setmaneta que us explicava les avanços en polítiques mediambientals i consums d'energia, amb educació també estem treballant amb tots aquests temes de transició de l'escola de treball, éxit escolar, educació del 06, estem treballant també amb escola de pares i mares, estem tirant endavant un pilot de projectes que en realitat el que estan treballant és per la cohesió social i perquè
ningú es quedi despenjat d'aquests processos educatius i això. I amb joventut també estem treballant amb el pla jove, haureu vist que el casal de jove es tira més que mai, amb activitats per tothom. I això per què ho fem? Doncs per la mateixa raó. Perquè si hi ha activitats per tothom tenim uns nanos enganxats amb activitats, amb coses que els motiven, amb coses que els fan aglutinar entre ells.
de cap i la fi no deixa de ser una formació que els hi podem estar donant en uns moments en els quals, doncs, segurament els inputs que estan vivint fora, doncs, no són els més positius i, per tant, d'intentar anar a totes motivant els nens, doncs, que les seves capacitats són importants i que són importants en un futur. Jo estic moderadament satisfet, no?, sempre et queda aquella cosa de dir, ostres, tot això ho haguéssim pogut fer i ens està costant, no?
En clau nacional, tornant ara a nivell més general, un dels temes que ha aparegut més en aquests últims dos anys, o si més no, que ha marcat també l'agenda, o també a nivell, ja ho hem parlat altres vegades, manifestacions al carrer o altres qüestions vinculades amb la independència, i la sobirania, el dret a decidir, són paraules que cada cop també apareixen més en clau política. Des de l'Ajuntament de Sant Just es va donar suport a
La declaració de sobirania que el gener va aprovar al Parlament s'ha debatut també en diverses ocasions. Iniciativa també s'ha posat més que abans, si més no, cap al dret a decidir. ¿Es continuarà per aquest camí? És un tema que us incomoda, iniciativa, o com ho viviu? Jo soc independentista, ho he estat tota la vida.
des dels 17 anys. Per tant, i com jo en el meu partit, hi ha molta gent que ho és i hi ha molta gent que no ho és. Jo crec que la via que ha fet l'iniciativa, jo crec que és clara i diàfana, per més que la gent s'esforci en dir que som ambigus, estem a totes amb el dret a decidir, volem que es faci una consulta
Fins i tot, quan ningú portava el programa i feia una espècie d'hipèrboles per referir-se a l'autogovern, nosaltres parlàvem del dret a l'autodeterminació dels pobles, per tant, que ningú ens vingui a donar lliçons ara sobre democràcia i sobre el dret a decidir. Volem que es faci una consulta, totes i cadascuna de les votacions del Parlament de Catalunya i a tots els ajuntaments i a tot arreu han estat per construir un camí cap al dret a decidir,
I així és on continuarem estant. El que passa és que hi ha gent que sembla que vulguis situar-te ràpidament en un lloc o en l'altre. Hi ha molta gent a l'iniciativa que vol la independència de Catalunya. També hi ha molta gent que hagués volgut un estatus més federal i potser no tan independència, però trobaríem poquíssima gent que digués que tal com estem ara estem bé.
cal un moviment, cal un moviment ràpid, cal plantejar alternatives i en tot cas quan arriba el moviment ja es decidirà i sobretot hi ha molta gent que et ve aquí a donar lliçons d'independentisme quan jo era independentista ells estaven fascinats amb el projecte espanyol de convergència o sigui que també la conversió de la gent en aquest sentit ha estat espectacular en tot cas nosaltres estem molt còmodes, tenim una línia molt i molt marcada
I ja ho veureu, és que no entenc algunes afirmacions que s'han fet darrerament, especialment des de l'ANC de Sant Just en aquest sentit, que la imprudència no el faci traïdors. I ja per acabar, parlant ara d'aquestes enquestes, que sé que no us agrada gaire valorar-les, però en tot cas la setmana passada el periòdico treia una enquesta concreta i igualment també arran d'altres sondejos,
que se situen partits que tradicionalment han tingut menys força, els partits menys majoritaris, que sembla que guanyen força enfront d'altres partits. I, per exemple, l'enquesta que deien del periòdic es situava a nivell general, a nivell de Generalitat de Catalunya, bastant a prop del PSC. Creieu que això també es pot influir a nivell local, aquest fet que partits que altres anys hagin tingut menys força n'agafin més? Mira, no ho sé, eh?
La veritat, no en tinc ni idea. Nosaltres crec que hem marcat una línia de treball tant a nivell nacional com a nivell local i l'important no és passar de 12 a 15 escons al Parlament ni de 2 a 3 o a 4 a l'Ajuntament de Sant Just. El que a nosaltres ens interessa és aquí per què estem, per fer què. En la mesura que sapiguem sumar
i sapiguem portar en un projecte en el qual es vegi allò comú per sobre de les individualitats i que treballi per la justícia social i per millorar la vida de les persones, allà hi serem. En tinguem dos, en tinguem quatre.
També t'enganyaria que si et digués que no ens faria gràcia tenir més pes polític. I tant. Més pes polític vol dir tenir més capacitat per implantar la teva visió de les coses. Per tant, tant de bo tinguem un bon resultat i tant de bo siguem prou savis com per posar-lo a disposició de la gent de Sant Just. Doncs moltes gràcies, Lluís Manfort, per t'aigua d'iniciativa. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Moltes gràcies.
En punt dos quarts d'una del migdia, saludem ara Pep Quintana. Molt bon dia, Pep. Hola, bon dia a tothom. Per parlar ara d'història de Sant Just. Una mica d'història de Sant Just, sí. Repassarem una mica aquelles afemèrides, podríem dir d'alguna manera, més destacades de cada any. Exacte, estem a finals dels anys 80. Estem al 89. 89, què passa al 89?
Doncs, per exemple, hi ha la creació de l'arxiu històric municipal. Molt bé, important. L'arxiu històric, doncs, que funciona molt bé, ho hem dit d'aquesta manera. A més a més, hi ha la mateixa persona que ho va inaugurar, el magnífic arxiver Jordi Amigó, que hi tenim molt bona relació, molta amistat. Hem fet moltes coses conjuntament. Quan jo estava, també em dirigia més al centre d'estudis, doncs vam organitzar una sèrie d'activitats lligades amb el centre d'estudi, amb l'arxiu històric municipal,
I realment és una peça, l'arxiu, importantíssima en una població, perquè recull i manté la història, la conserva, però a més a més hi pots actuar, pots anar a consultar i pots, a través de la informació que conté, pots organitzar moltes coses. I això és molt important. Aquí Sant Just tenim la sort, també ho hem explicat alguna vegada, de l'arxiu parroquial, que conjuntament
amb l'estiu històric municipal, són dues potències i no ho sembla. Tot i que el perruquial no està explotat per diverses raons que també algun dia hauríem d'esbrinar, però el fet que al moment d'esclatar la Guerra Civil l'Ajuntament Republicà incautés tota la documentació que hi havia i la va marcar amb el segell, amb la campana, i d'aquesta manera va evitar que hi hagués un expoli i després es va cremar l'església i s'hauria cremat tot.
La gran sort és que aquestes mateixes persones, un cop es va acabar la guerra, van retornar tota la documentació a la parròquia. I és dels pocs arxius que hi ha al vol d'aquí que mantingui documentació tan antiga com aquesta. Doncs val la pena preservar-la, no? I tant, però vull dir que va ser un súper encert, si hem de dir la paraula que no m'agrada, de súper.
però un gran encert, doncs, que els propis sants-justencs, en aquell moment de l'Ajuntament Republicà, incauteixin aquest, perquè sabien què representava això. Era la seva història, la seva pròpia història, que després no som conscients d'això. Carmem coses, destruïm coses i ens estem destruint nosaltres mateixos. En canvi, en aquest cas, va ser magnífic. Està clar. Doncs dic això, exacte. Continuem parlant. Aquest arxiu que dèiem abans, històric municipal, es va ubicar i segueix ubicat a Can Ginestar. O sigui que
Tot i que ha canviat de lloc, perquè amb la remuneració de Can Ginestat es va remoure tot. Per tant, també es va remoure l'arxiu. I s'inaugura també aquest any 89 la piscina municipal, coberta. Home, doncs també important. Sí, molt bé. Es constitueix l'empresa municipal de l'habitatge Promunsa. Abans n'hem parlat una mica de Promunsa, no? Sí, sí, n'hem parlat. Parlarem encara aquests dies, em sembla. Vull dir que es constitueix el 89 Promunsa, que permés que hi hagi molt habitatge...
assequible. Sí, i tant. I locals, comercials, etcètera, perquè ProMunso no només és habitatge. I com a habitatge, doncs, que jo ho he vist, que és el mil·lenari, no? I tant. Que també ho he comentat una mica. Què passa més? El Servei Municipal d'Assessorament Psicopedagògic, que hi havia aquí a Sant Just, passa a dependre de la Generalitat. O sigui, era una qüestió municipal, però la Generalitat se'n fa càrrec. I l'equip d'assessorament psicopedagògic ho agafa tot, no? O sigui,
el que és, diguéssim, aquest servei de la Generalitat, un globa, d'alguna manera, que hi havia com a servei municipal. Se subasten 11 parcel·les al polígono industrial dels Tuest per facilitar el trasllat de petites indústries ubicades al centre del poble. És interessant. Hi havia una sèrie de tallers dintre el poble que arriba un moment que la seva activitat, inclús per...
per a les entrades i sortides de camions, del propi producte que es fa dintre del poble en un carrer normal, doncs no tenen massa sentit i més aviat no són productives. Llavors el que es fa és que en el polígono industrial s'ubiquen aquestes 11 parcel·les perquè es puguin traslladar tota una quantitat de
de petits tallers i de petites industries en aquest sector industrial. I així, d'aquesta manera, alliberen un espai urbà i tenen una vida millor en el lloc on te van a parar. Què passa més? 70 expositors participen en la segona edició de Fira d'Esvern. Ja van tenir-ne una. Fira d'Esvern torna a activar-se. El 89 tornem a tenir que 70 expositors participen d'aquesta Fira d'Esvern. Sant Just d'Esvern té...
Fixa't tu, 2.258 punts de llum, no habitants, sinó punts de llum. És curiós que hi hagi una dada com aquesta. Sí, sí, fa gràcia. Això l'any 89 encara. 89, 2.258, suposo que n'hi ha bastants més ara, eh? Perquè el poble també és espaiat. Construcció d'un aparcament públic de vehicles, 80 places en aquell moment, en el parc del Mil·lenari, al carrer del Mercat. O sigui...
Arrere del mateix mercat i aprofitant una part d'aquest parc del mil·lenari, es fa un aparcament per 80. S'ha ampliat, perquè ara ja es pot sortir pel carrer Àngel Guimarà, o sigui tot el que era abans, tota una part de l'hort o del jardí, l'antic convent de les Monges, que forma part també de la instal·lació del mil·lenari, doncs es connecten ja
tant el carrer del Mercat com l'Àngel Guimarà, doncs queden connectats pel aparcament i hi ha moltes més, hi ha unes 130 o 140 places d'aparcament en aquest sector, que es feia, doncs, també per...
incentivar la venda del mercat, que es pogués aparcar. Jo una vegada vaig fer un petit estudi de l'aparcament i era més barat aparcar dintre a cobert que no pas a fora al carrer. Ah, sí? Sí, en el mateix sector. O sigui, total, entrant dintre del parc, entrant en el pàrquing, era més barat que no pas aparcar a fora al carrer. Per tant, era interessant. Què més passa aquí?
Creació d'un punt municipal d'activitat juvenil, d'informació al casal de joventut del parador. Recordem que el parador en aquell moment no hi havia encara el casal de joves, sinó que el parador servia de punt informatiu, etcètera, per la joventut. S'inaugura l'hotel Sant Just, que té quatre estrelles.
Bona cosa, ja. I tant. En aquell moment ja tenim un hotel. Quin hotel és? El que hi ha tocant la TV3, per entendre'l. Val, val. Llavors, a part d'aquí, hi ha un cop revolucionari a Romania. És assassinat el president Nicolau Ceuxescu. Ah. Recordem, sembla que sigui ahir i ja parlem del 89. I és el 89. Això comporta l'inici del desbembrament de l'estructura totalitària dels països de l'est. I mor Salvador Dalí, el 89. El 89.
O sigui que aquests aconteixements que tenim fora de Sant Lluís també tenen una simp importància. No, no, i tant, i marquen una mica... També es marquen a nosaltres, oi? Sí, sí, i tant. Parlem una mica del 90? Entrem cap a l'any 90, vinga. Entrem al 90. El 6,7% de la superfície del terme es destina a sol industrial. Comença l'època, eh? Comença l'època, eh? Exacte. Hi ha un cert pes, eh? El 6,7% del sol de Sant Lluís.
Les explotacions agràries a Sant Jus són una vintena. Encara, Déu-n'hi-do, encara són pagesos l'any 90, no? Hi ha una vintena d'explotacions agràries. Està bé, eh? No sé quantes n'hi ha ara actualment. No ho sé, jo també m'agradaria saber, però suposo que ha disminuït perquè la vida canvia i ja no és el mateix. El Servei Local de Català entra a formar part del Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya,
O sigui que també tenim que hi ha el 90, tenim aquest servei de català com a part del Consorci de Normalització Lingüística. S'emprim els tallers que hi ha que en gent està. Molt bé, també. Per tant, comença a agafar una mica més de força d'aquesta part d'aquí Sant Just. S'inaugura el centre d'atenció i seguiment de drogodependències. Aquí ja tenim problemes. Vol dir que es detecta ja una certa problemàtica important a dintre del municipi perquè s'inaugura...
aquest centre d'atenció i seguiment de les drogadependències. Per tant, era un servei més que calia formar aquí. Està moncomunat amb els pobles que formen la moncomunitat de la Font Santa, o sigui, Sant Feliu, Sant Joan d'Espí i Sant Just, d'alguna manera estan lligats en aquest sentit i també en aquest servei de drogadependències.
Sant Just d'Esvern passa a formar part de la comarca del Baix Llobregat. Recordem que abans eren barceloners. L'any 90, això. Hi ha un canvi de barceloners, hi ha una remodelació del que és tota aquesta àrea, i Sant Just d'Esvern queda al Baix Llobregat. I, per tant, a partir del 90, Sant Just d'Esvern forma part ja de la comarca del Baix Llobregat.
s'assigna el conveni per la rehabilitació del Walden recordem que es va dir inclús si es tirava a terra o passava alguna cosa amb el Walden perquè tenia tots aquells acabats que no eren de la millor forma possible i llavors es desprenien aquella quantitat de rajoles que podien ser un perill pels vianants i es van posar en xarxes i llavors aquest any 90 s'assigna el conveni per la rehabilitació del Walden
Hi ha una nova urbanització o reamodulació també del carrer Badó i del carrer de l'Urdes. Es va obrir tot, es va fer la canalització de les clavegueres pel mig. És un moment important, no? Sí, en aquest moment hi ha la possibilitat econòmica de fer algunes d'aquestes millores al centre del poble. En aquest cas es fa la nova urbanització del carrer Badó i de l'Urdes. Hi ha una inauguració d'un nou centre d'assistència primària al parc de Salvador Espriu. L'actual, no? Sí.
Per tant, doncs, ja tenim el 90, que també tenim ja aquesta. La inauguració de l'estàtua alegòrica l'11 de setembre. Aquí al costat. Sí, o sigui, aquí a l'11 de setembre, que cada any, el dia 11, es fa l'ofrena floral local, doncs també hi ha aquesta representació de la llibertat de l'11 de setembre, no? Sí. Alegòrica. Llavors, què passa més, per exemple...
Mira, diu quantes persones som a 31 de desembre d'aquest any 90.
Doncs som 12.583 persones, ja a Sant Lluís. Bueno, sí, sí, exacte. Però ara som gairebé 4.000... Exacte, no gaire més, des del 90, vull dir que Déu-n'hi-do. Mira, doncs creixem poc, eh? Del 90 estem al 13, eh? Doncs Déu-n'hi-do, creixem poc, però vull dir, més val poc i bo, amb el sentit que no hi hagi massificacions, que els serveis no es vegin col·lapsats de cap manera. És la manera també de tenir un nivell, un ritme de vida, doncs,
que ens correspon d'alguna manera per la quantitat de gent que som. Està clar. Què passa? Mira, el 90 comença el conflicte bèl·lic al Golf Pèrsic. La Guerra del Golf. I encara... Encara dura, d'alguna manera. Encara dur, no? El 91, vols que parlem una mica del 91? Vinga, parlem del 91 i així la setmana que ve ens atarem l'any de les Olimpiades. Això.
El mes de juny, Ramon López i Lozano és escollit alcalde amb els vots del Partit Socialista, PSOE, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana. La col·lecció a Siu és la més votada. O sigui, es vota més Siu, però després els altres partits fan un tripartit, diguem-ne, i Ramon López és el nou alcalde, el 91. I inauguració de la nova urbanització de l'Avinguda de la Indústria. Recordem que era un camí que portava el cementiri, bàsicament, el que fèiem per això, per anar fent el cementiri,
però llavors era un camí de carro, que quan plovia t'enfengaves fent els genolls, etc. Llavors es fa una vinguda magnífica, i considero que és una de les bones vingudes que hi ha una bona entrada i sortida, però a més a més és un passeig molt bo, la vinguda de la indústria actual. Per tant, és una via d'entrada i sortida molt bona. Representació pública, la plaça Maragall de l'obra Tirant-lo Blanc.
Aquí diu la plaça Maragall. Jo el tirant l'oblanc en recordava en un altre lloc, per si vol. I hem de fer cas del que diuen els historiadors d'aquí i rectificar-lo, si cal, en un moment que puguem demostrar el contrari. Exacte. Jo recordava les escales de l'església d'aquí a Sant Just, més que no pas a la plaça Maragall. I formalització de l'esgeromenament en Camuapa. Aquí ja tenim, fixa't, ja l'any 91...
ja tenim aquesta Germanament que segueix i constantment hi ha aquestes... I tant, vam parlar divendres passat justament del nou projecte que s'havia tirat endavant. Sí, i llavors ja amb l'estat de Nicaragua de l'alcalde i membres de la comissió local de Germanament, doncs a Camuapa hi ha aquesta visita ja l'any 91. Què més passa? Campanya mediambiental, ho tens a tocar.
Jo aquesta campanya, jo no la recordo. Quina campanya? Diu, ho tens de tocar. Ah, suposo per comerç de proximitat, no? Jo només jo que sí. Concessió de la creu de Sant Jordi al senyor Antoni Malaret i Amigo. Comença a funcionar el segon camp d'esports al carrer de l'Esport. O sigui, ja som més, excedim més espais, ja tenim això. És important remarcar aquesta creu de Sant Jordi a l'Antoni Malaret.
que va ser el primer calde democràtic que vam tenir aquí, un gran cronista, fundador també del Centre d'Estudis Sant Justencs, una persona lligada absolutament a la vida política i cultural de Sant Just d'Esvern, i que es mereixia aquesta creu de Sant Jordi. Recordo les visites que va fer el president Tarradellas a Sant Just, gràcies també a l'amistat que hi havia personal amb la Toret Malaret. I la visita que també vam fer nosaltres al president Tarradellas a Sant Marten-Libó, que ahir, per cert, vam tenir
l'ocasió de veure les imatges d'aquesta finca a França, a través d'aquest reportatge que es va fer motiu del 25è aniversari de la mort del president Terradellas. Què passava més? Correus Estrellà del carrer Sedet. On encara està? Sí, exacte.
no és que sigui el millor carrer per haver-ho traslladat, perquè qualsevol furgoneta que arriba allà ja col·lapsa el carrer. Estava més ampl el carrer de la Creu que el carrer Sedet, però la vida és la vida. Què farem? En aquell moment van rondinar, però allà s'ha quedat. Finalitza la construcció dels habitatges de promoció pública l'antic escorxador. L'escorxador, jo ara em dic que per qüestions higièniques, etcètera, la Generalitat no permetia que existís aquest servei
al mig del poble, i per tant es va tirar a terra, i allà ja han fet cases, i aquest 91 ja s'hi inaugura els habitatges que hi havia a l'escociador. I la Universitat Politécnica de Catalunya instal·la l'Escola d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions en Terrenys Sedits per l'Ajuntament. M'explicaré. On hi ha actualment l'Escola Montserrat, allà la Politécnica hi va instal·lar una part de la seva universitat. Ah, sí? Sí. I llavors, més tard, per raons que ignoro, es va alliberar
en aquell espai, i va estar un temps que no estava tancat o que no tenia el servei, fins que l'escola Montserrat s'hi ha instal·lat. I per tant, aquesta, la politècnica, vaig a l'escola d'enginyers. Exacte, molt bé. I per acabar, si et sembla bé, hi ha una cosa que és fora del nostre municipi, diu desintegració de l'URSS en diferents estats. Inici dels conflictes bèl·lics a Iugoslàdia. Fixa't tu.
I al 91, ja tenim que... Nosaltres anàvem de viatge, de vacances a Jugoslàvia, i a cap de poc temps, doncs, aquella gent es mataven entre ells, però els havíem estat visitant, havíem estat a casa seva, havíem estat cantant, alguns que cantaven en corals, doncs, a Zagreb i amb altres llocs. No hi ha res ben cru, eh? I després de quatre dies, doncs, aquella gent que havíem estat visitant i que havíem estat covisquent amb ells, es mataven entre ells. I això, una hora de viatge en avió. I tant. Això és el que es freieix més.
Doncs amb aquest últim apunt internacional acabem aquesta secció d'avui sobre la història de Sant Just. La setmana que ve, comencem en 92, eh? Sí, hi ha un fet que, ara et dic, que tinc un compromís fora de Sant Just i la setmana que ve no hi podré ser en persona. Doncs ho farem per telèfon. Potser seran registrat. Exacte, ho gravarem, exacte. Ho gravarem, eh? Perfecte, Pep, gràcies, que vagi bé. Bon dia. A veure tots, adeu.
I ara parlem de cuina amb la Carme Amador com cada dia. Molt bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, com va això?
Bé, per fer una nova recepta. Bé, avui farem una recepta perquè com que ens estan dient que mengem una miqueta... Malament, no? La gent que podem menjar mengem una miqueta malament i els crios, hi ha moltes coses que no els agrada, doncs avui els hi farem perquè siguin feliços unes hamburgueses...
amb espinaques i formatge. Molt bé. Per acompanyar o a dins de l'hamburguesa? Fem un bocata. Vull dir que això, per sopar, sopem d'hora, perquè ara hi ha llum fins a les 9 de la nit, els crius venen de jugar. Fins més tard. Llavors, no farem un sopar de taula i farem avui... Especial, no? Farem uns panets d'aquests de llavors, que són tan atractius, que per menjar són molt agradables. Agafem la paella i passem les espinaques.
Poden ser fresques o congelades, això ho dic sempre. I les fresques, o sigui, les poseu a la paella, en dos minuts es fan una miqueta d'oli i deixen anar una miqueta d'aigua. Si les teniu congelades, també, no passa res, eh? Llavors, posem a la paella, sac-sac, les pinaques que es vagin fent, que treguin la mica d'aigua. Sí. Uns pinyonets, unes pances, i que agafi tot gust. Ja ho tenim fet. Llavors, agafem formatge...
Aviam, el requasson com es diu en català? El mató. El mató, gràcies. És que nena, el mató és que jo soc d'època... I a més a la menjar algunes paraules canvien molt, eh? En altres àmbits no tant, però menjar sí que... Agafem el mató, el mató dit requasson, l'aixafem i el barregem amb aquestes espinaques. Sí. I ho passem més, però no, el requasson no fa falta que el coguem, eh?
Només que es calentin amb les espinaques, amb aquests pinyons i amb aquestes pancetes que hem posat, una miqueta d'avellanes, en ous, fruits secs, que això ho penso recomanar tot el que queda de temporada. Llavors, agafeu l'espinaque, tot això que hem fet, batem els ous, un parell d'ous, i fem una truteta que ha de ser visto o no visto, perquè només s'ha de cobrar l'ou, perquè el més ja està fet.
i amb una paella si teniu una paella petita si sou quatre persones podeu fer quatre hamburgueses llavors cada persona un ou en la mateixa paella poses totes les espinaques i tot fas una trita gran i ho parteixes en quatre trossos o cinc i agafeu aquests panets que són deliciosos i feu aquest bocata i si és pels nanos això acompanyat amb un got de llet freda teniu un sopar
Deliciós. I les persones grans amb un gotet de vi que no passa res. Perquè ahir van dir per un programa que fan de la rebotica, amb una ràdio, que un got de vi al dia és fabulós. Doncs perfecte. Evidentment, per escrius, no. No, no, això està clar. Perquè el vi porta unes leptines i no sé quines tonteries que van molt bé per la salut. Està clar. O sigui que a partir d'ara, un got de vi per dinar.
Molt bé, Carme. Un nom més, eh? Exacte. És això, segurament, el tema. Gràcies. Una bona proposta, no? Divertida, segurament. Divertida i fàcil de fer. Perfecte. Que vagi bé. Bon dia. Adeu.
10 minuts i la 1 de la migdia, avui se'ns tira el temps a sobre, no tindrem, deixarem per demà l'espai dels llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. I aquí saludem ara l'Alba Conesa per parlar de televisió. Molt bon dia, Alba. Bon dia, Carme. Per parlar de les novetats de tot el món de l'actualitat televisiva, que ens aportes cada setmana, avui comencem parlant d'una renovació, que és Cantena 3 renova l'Hormiguero. Sí, estrenat el 5 de setembre de 2011, aquest espai...
És des de les hores el programa líder de les televisions privades en la seva franja d'emissió. Té una mitjana de més de 2,2 milions d'espectadors al voltant d'un 11-12% de quota de pantalla. I malgrat l'espectacular creixement que també està tenint l'intermedio a la sexta, que diguéssim que seria...
la seva competidora més immediata. La veritat és que Antena 3 està molt contenta amb aquest programa, amb el hormiguero, i per tant, com deies, ha decidit renovar-lo. Sabem també que un dels punts forts que té aquest format són els convidats internacionals. Ja n'hi ha hagut més de 150 que han trepitjat el plató del programa durant els seus 7 anys d'emissió, abans de 4 i ara Antena 3.
i de fet s'ha convertit d'alguna manera en el programa que els actors i les actrius de Hollywood escollen per presentar els seus treballs a Espanya. A més, doncs, això fa que Error Miguero apareixi com un dels espais amb major qualitat pels anunciants i de fet les accions especials que es fan de publicitat dins d'aquest programa es venen al doble de preu que en qualsevol altre espai. Déu-n'hi-do. Per tant, doncs, de moment Error Miguero té molt d'èxit en tots els sentits.
doncs veurem si continua funcionant els propers anys. D'altra banda, la sexta allarga el programa El Objetivo d'Anna Pastor. Sí, el primer programa, ara fa dos diumenges, va durar 50 minuts sense publicitat i tot i que va obtenir molt bons registres d'audiència, 2.622.000 espectadors i un 14,9% de quota de pantalla, també va rebre algunes crítiques, com per exemple una referida a la seva curta durada.
ja que saltava d'un tema a un altre canviant d'expert i sense tenir temps d'aprofundir en cadascun dels temes que tractaven. I segurament per això aquest diumenge el programa ja ha durat dues hores i quart, això sí, en publicitat inclosa, perquè la SECSA té aquesta intenció de mantenir-lo de moment força setmana en antena ja que ha tingut, com dèiem, bons resultats i millorant-lo en la mesura del possible, per exemple...
augmentant-ne la duració. Molt bé, doncs veurem si li funciona també aquesta nova fórmula. Juego de Tronos, que salta d'Antena 3 a la sexta aquesta sèrie i que enganxa tothom també. Sí, sí, sí, la veritat és que des d'un començament es va tenir aquesta possibilitat que Juego de Tronos s'amatés a la sexta, però com que es va retardar la fusió amb Antena 3, doncs va ser aquesta cadena Antena 3 qui va estrenar la primera temporada de la sèrie
el passat estiu, i ara com que està a punt de començar la segona temporada a Espanya, el grup A3 Media ha decidit traslladar la ficció a la seva cadena petita, que és la sexta, perquè de fet és la cadena que els espectadors tenim referenciada com a cadena de sèries d'èxit internacional i sobretot nord-americanes. I com deies, Juego de Tronos té molta audiència, Antena 3 va arrencar com la millor estrena d'una ficció estrangera,
amb dos capítols, un que va tenir un 18% de quota de pantalla i l'altre un 21%. Sí que és veritat que la seva audiència va caure ràpidament a partir de la segona setmana i es va quedar al voltant del 12%, però vaja, és possible que precisament a la sexta això es pugui remuntar i, de fet, el grup A3Media ja ha estat emetent la primera temporada a través de Neox per refrescar la memòria dels espectadors perquè sí que és veritat que
...ja fa uns quants dies de la primera temporada, no? I, doncs, ara a l'HBO, als Estats Units... ...ja s'està matent la tercera... ...i, com deia, s'ha convertit en un gran èxit arreu del món. Molt bé, doncs, és aquest salt que ha fet. En canvi, Los Millores Gamberros fa el contrari... ...salta de la sexta antena 3. Correcte, Tres Media està reestructurant... ...les gaelles dels seus canals principals... ...per buscar les millors possibilitats de cada espai...
I en sentit contrari a Juego de Tronos, l'adaptació espanyola del format d'èxit internacional Benidorm Busters, que és aquest Los Mayores Gamberros, que és un programa d'esquetxos en què jubilats, reals, no actors, es dediquen a gastar bromes a gent jove, doncs en lloc de metres de la sexta, com s'ha previst inicialment, s'emetrà Antena 3, això sí, haurem d'estar encara fins a la tardor.
Una proposta curiosa, eh? De fet, vull dir que suposo que enganxarà molta gent perquè la idea, no sé, sorprèn d'alguna manera. Jo la veritat és que trobo a faltar, per exemple, el programa de TV3 Casal Rock, perquè penso que la gent gran té una gran capacitat de ser espontània i de realment fer passar molt bones estones els dos espectadors. Per tant, si en aquest cas diuen que són un grup de jubilats reals, no actors, doncs pot tenir molta espontanietat, com comentava.
És veritat, eh, que seria interessant que es pogués recuperar d'alguna manera o altra. Una proposta ens va agradar molt. I parlem ara de 4, que estigui a produir una altra història, res a veure amb Casal Rock, que és Quien quiera caçar-se con mi madre. Sí, com sabeu, el docu-realític Quien quiera caçar-se con mi hijo, que la cadena va estrenar el gener de 2012, s'ha convertit en un format d'èxit, tant en número d'espectadors com en repercussió social a les xarxes,
té una audiència mitjana d'un 12% de quota de pantalla i més de 2,1 milions d'espectadors i, de fet, la segona temporada ha superat en un punt i set dècimes la primera i ja està garantida, per tant, la tercera temporada. Però, com que 4 no vol enllaçar edicions de qui en quiera que s'ha de fer com mi hijo, una darrere de l'altra, doncs ha decidit apostar ara, com segurament haureu vist, per aquest format dels mateixos productors que es diu Un príncipe para Corina,
que té els mateixos ingredients i la mateixa presentadora, de fet, però té una mecànica una mica diferent. Doncs ara, mentre busquen els candidats per la tercera temporada de Quien quiere casarse con mi hijo, s'ha sabut que potser l'academa aposti entre la tercera temporada i la quarta d'aquest programa per Quien quiere casarse con mi madre, que evidentment tindria exactament la mateixa mecànica, però es buscarien parelles per les mares i no per els fills.
Curiós, aquest programa, curiós. Bé, en tot cas, en altres qüestions, Nerja demana ajuda econòmica a Televisió Espanyola per restaurar el vaixell de Chanquete. Sí, és un últim apunt que fa referència a aquest poble de Màlaga, Nerja, que ha demanat, a través de la seva regidora de Parcs i Jardins, col·laboració econòmica a Televisió Espanyola per restaurar la Dorada, que és una rèplica del vaixell on es van gravar als anys 80 els capítols de la sèrie Verano Azul,
i que ara s'ha convertit en un element d'interès turístic pel municipi i, com que està una mica malmès, necessiten restaurar-lo i han demanat ajuda econòmica. Doncs mira, m'ha fet gràcia aquest últim apunt per acabar aquest repàs per l'actualitat televisiva d'avui. Jo no havia vist aquesta sèrie, però en tot cas sembla que és un d'aquests referents. Com una mica joves, per veure-la, però sí que hi ha algunes escenes que segur que tenim a la retina, encara que sigui perquè l'hagin passat
per algun programa d'esquetxos i les típiques de la bicicleta, no? Jo crec que malalts de tele en la nostra generació, totes aquestes series que no teníem tan controlades, no? Dales i xanquets. Ens les van actualitzar. Exacte, ens ho van posar també en la nostra memòria. Doncs gràcies. Hi ha un vaixell. Exacte, i tant. Gràcies, Alba. I que vagi molt bé. Tornem demà que ve amb més novetats. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Bona setmana, adéu.
Just a la Fusta. Menys d'un minut per tancar aquest Just a la Fusta. D'avui, dimarts 11 de juny, tanquem aquest programa i agraïm a la gent que l'ha fet possible. Per tant, l'Andrea Buenol serveis informatius, el Carles Hernández de Rius a la prioritat del temps. Avui també hem entrevistat el Llorenç Rey, portaveu de Ciu, a l'Ajuntament de Sant Just, per fer balanç d'aquests dos primers anys de mandat del govern municipal. També
Hem fet tertúlia amb el Pep Quintana, el Jaume Campreciós i el Jordi Farràs i en aquesta última hora hem entrevistat el portador d'Iniciativa, Lluís Monfort. Hem parlat de televisió ara mateix amb la vaconesa i hem fet història de Sant Just amb el Pep Quintana, a més de fer una recepta amb la Carme Madó. Us ha parlat Carme Verdoy. Tornem demà amb moltes més coses des de les 10 i fins la 1. Que vagi molt bé, que passeu un bon dimarts. És la 1 el dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlar Maite Polo i Oriol Pujador. Aquesta hora comença el tercer dels exàmens d'avui de la selectivitat. És el de matemàtiques aplicades de disseny o bé de ciències de la Terra en funció de la matèria que els alumnes hagin cursat. Són més de 30.000 els joves que fan les proves avui per entrar a la universitat a Catalunya, des d'avui fins dijous, repartits en 151 tribunals per tot Catalunya. Un d'aquests tribunals...
És a Olot i aglutina alumnes de la Garrotxa i del Ripollès. Ràdio Ripoll, Ramon Sobirà, bon dia. Bon dia. 219 alumnes, 55 de la comarca del Ripollès, s'examinen de les proves d'accés a la universitat des d'aquest dimarts i fins a dijous al Tribunal 510, a l'IES Montse Copa d'Olot. Uns exàmens que han de servir per aconseguir una mitjana que els permeti entrar als estudis que volen cursar.
Aquests últims dies, des dels centres escolars com l'Escola Badruna i l'IES Abat Oliva de Ripoll, s'ha treballat de valent per preparar les proves.
Els alumnes han començat a arribar a l'institut a partir de les 8 del matí i amb molta expectació consultaven l'aula assignada. Qui més qui menys es mostrava nerviós abans d'entrar a fer el primer examen. Les notes se sabran el dia 28 de juny. Recordem que els alumnes de la comarca del Ripollès acostumen a aprovar la selectivitat amb bona nota. N'és un exemple l'Anabel Moreno, que l'any passat va treure la millor nota de selectivitat a nivell català amb un 9,7.
Les persones ateses per la Creu Roja a Catalunya han augmentat en només dos anys un 43%. L'entitat va atendre l'any passat 269.000 ciutadans en situació de pobresa i d'exclusió social i una de cada tres persones ateses van ser nens. Ho ha fet públic en fer balanç avui del 2012 el president de Creu Roja, Josep Marquès.
Hem augmentat amb aquests projectes pràcticament un 13% respecte a l'any anterior, el 2011, i gairebé un 43% respecte al 2010. Important l'augment, no vol dir que això ens alegri ni molt menys, tot el contrari, però també vol dir que la institució ho ha pogut fer, no?
Josep Marquès ha assenyalat que les administracions públiques acumulen un deute amb la Creu Roja de 9 milions i mig d'euros. Malgrat això, els responsables de Creu Roja han anunciat avui que quan s'acabi aquest curs escolar i durant tot l'estiu oferiran ajudes a un miler de nens i nenes de tot Catalunya per garantir que reben una alimentació adequada. L'ajut serà de 22 euros a la setmana. Ja és tot a punt al Palau de la Generalitat perquè comenci d'aquí uns instants la compareixença del president Artur Mas i per informar del full de ruta del govern català
en els propers quatre anys. Segons ha transcendit Mas, va encarregar el disseny d'aquest pla el conseller de la presidència, Francesc Oms, el mes de gener, a principis d'aquest any, i amb l'objectiu de traslladar als ciutadans l'acció del govern després d'uns mesos molt marcats per la consulta sobiranista amb l'horitzó de l'any 2014 i la negociació del dèficit públic amb el govern central.
Aquest matí els representants dels sindicats de la funció pública s'han tancat al Departament d'Empresa de la Generalitat fins que la vicepresidenta, Joana Ortega, se segui amb ells, diuen, a negociar. Són els portaveus de comissions obreres, la UGT i el sindicat IAC, que han assistit a la trobada amb representants de la Generalitat poc abans de les 10 del matí i reclamen la presència del màxim responsable del govern per negociar la retallada salarial als funcionaris.
I també els treballadors públics. Joana Ortega ha participat aquest matí en la reunió habitual de cada dimarts del Consell Executiu al Palau de la Generalitat. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Eduard Cabré. El president de la Unió Esportiva Olot, Joan Agustí, ha explicat aquest matí els motius de la destitució de Julio Bañuelos just quan l'equip s'està jugant la promoció d'ascens a segona B.
Agusti ha assegurat que volen revifar l'equip després d'encadenar una mala dinàmica de resultats. L'encàrrec que van fer amb en Julio Banyu a la zona perquè vingués a defensar el model de joc i la idea de joc de l'Uni Esportiva de l'Ult, l'únic motiu que hi ha hagut és que hi ha hagut falta de cinturina tècnica i pensem que pot portar millor l'equip a l'àlex terme que en Julio.
També el clima en les últimes jornades havia anat baixant i els resultats nosaltres portàvem 5 partits sense guanyar, és a dir, portàvem derrota empat, derrota empat, empat.
El segon entrenador del conjunt garrotxí, Alex Termas, farà càrrec de l'equip fins a finals de juliol, mentre que el tècnic Edu Vilchez, fins ara al Palamós, serà l'entrenador de l'Olot la pròxima temporada. I s'acaba de saber que el partit de tornada entre el Girona i l'Alcorcon, descents a primera divisió, es jugarà finalment diumenge i no pas dissabte com era previst. Encara no s'ha concretat l'horari, però sembla que es jugarà a les 7 o a les 9 del vespre.
En Bàsquet, Barça i Madrid juguen aquesta nit el segon partit de la final de l'ACB. Serà a partir de les 9 de la nit al Palau d'Esports de la Comunitat madrilenya. L'equip de Xavi i Pasqual intentarà aconseguir una victòria per empatar l'eliminatòria a 1 abans que la sèrie es traslladi a Barcelona.