A Gróning el poden condemnar a penes d'entre 3 i 15 anys de presó. Aquest procés podria ser l'últim contra un antic oficial nazi.
Un accident a la C-58 fa una estona complica l'accés a la ciutat de Barcelona. Equip viari de Catalunya, Ràdio Cèlia Quintana. Bon dia. Bé, doncs es manté una cua molt compacta i llarga a la C-58 de Cerdanyola al Nus de la Trinitat, uns 6 quilòmetres, conseqüència d'una topada d'una moto amb un turisme. Per allargerir la congestió s'ha obert el carril Busbau de la C-58 a tots els vehicles sentit Barcelona, excepte camions de 7 tones i mitja.
I també a aquesta hora aturats de forma compacta a la 2 a Sant Ander de la Barca, sentit Barcelona, es troba tallada la via momentàriament per un altre accident, C17 a Mollets, en típic per obres, i a 2 de Sant Joan d'Espia, Cornellà. Celia Quintana, Catalunya Ràdio, Centre d'Informació Viària.
Esports, Josep Antona Iza. Pendents a aquesta hora de la llista de convocats del Barça pel partit d'aquest vespre contra el PSG a l'anada victòria blaugrana 3-1. Partit que comença 3 quarts de 9. En l'altre partit de quarts a la Champions, avui Bayern Porto 3-1 pels portuguesos a l'anada. També aquest matí, entrenament del Madrid, roda de premsa d'Anxelotti, previ al derbi de demà.
L'Atlètic s'entrena a la tarda, després roda de premsa de Simeone. A l'Eurolliga de bàsquet a les 7, el Barça juga a la pista d'Olimpiakos. Ha de revertir el factor pista després d'haver perdut un dels dos partits a casa. Dijous, una altra oportunitat. Catalunya Ràdio transmet el bàsquet i el futbol del Barça a partir de 3 quarts de 7. Fins aquí les notícies.
Ràdio 8.1 Ràdio 8.1 Ràdio 8.1
Fins demà!
Bon dia, passant 6 minuts de les 10, comencem el Just a la Fusta d'avui dimarts 21 d'abril.
Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Just. També farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de les portades dels diaris i dels digitals. Ens fixarem també en apunts culturals, esportius i una mica de tot en aquesta primera hora on també parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber què ens espera aquesta setmana de Sant Jordi i també a tres quarts d'onze entrevistarem la Laia Òbia de la productora Paral·lel 40 per parlar del documental del mes que es veurà divendres a l'Ateneu de Sant Just.
Avui a la segona hora parlarem amb Pep Gil i Xavier Foguet, dos dels que van aconseguir fer aquesta trail walker que anant parlant durant tot aquest temps, des d'Olot fins a Sant Feliu de Guixols, 100 quilòmetres en 25 hores. Ahir ens ho explicava l'Andrea. Avui parlarem amb dos dels que van aconseguir-ho. Serà a les 11 i 10. Música
Més qüestions farem també tertúlia d'actualitat amb en Jordi Farràs i en Pep Quintana. Parlarem de la història de Sant Just amb en Pep Quintana de dret amb l'advocada Sília Mas Mitjà i també de psicologia amb la Marta Tena. Us acompanyem des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Saludem aquesta ara l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat. Avui per on comencem, Andrea? Comencem parlant d'educació. Us expliquem que l'Escola Presol Municipal Marrex farà avui una nova jornada de portes obertes. S'adreça als pares i mares amb fills de 0 a 3 anys i és una associació informativa prèvia al procés de preinscripció que arrenca el dia 4 de maig.
El curs 2015-2016 el centre oferirà 8 places al grup de nens i nenes nascuts aquest any, 31 per als nascuts l'any passat i 21 per als infants que van néixer el 2013, que és una oferta similar a la del curs vigent. La jornada de portes obertes començarà amb la projecció d'un vídeo resum del projecte educatiu del centre, un projecte que es basa en quatre pilars fonamentals com són el joc, la vinculació dels nens amb altres persones,
i també les famílies, un element clau en l'educació dels infants. En aquestes visites, a més, s'explica a les famílies que l'escola és un centre de formació integral i que compta amb l'espai nadó i l'espai familiar, i també es detallen els requisits que més compten a l'hora d'apuntuar les sol·licituds, les preinscripcions.
Després d'aquesta explicació prèvia, es fa una visita guiada pel centre per conèixer les seves instal·lacions. La jornada de portes obertes a l'escola Bressol Municipal Marrec serà avui a les 5 de la tarda. Recordem que el període de preinscripció del primer cicle d'educació infantil serà del 4 al 15 de maig i les listes amb l'apuntació provisional es publicaran el dia 26. Després de tres dies de reclamacions, el 5 de juny es publicaran les listes d'infants amb l'apuntació definitiva i el període de matriculació finalment serà del 8 al 12 de juny.
Doncs avui aquesta visita, tenim per això més temes, Andrea? Sí, parlem també de centres educatius, des d'una visió una mica més negativa, és la notícia del dia, sens dubte, aquest atac d'un alumne de 13 anys a un professor a l'Institut Joan Fuster i alguns alumnes, i per això l'Institut de Sant Josep som avui els actes de condol per la mort d'aquest mestre i a mans d'aquest alumne de 13 anys.
Serà avui a les 11 del matí amb una aturada de 5 minuts, moment en què tots els alumnes del centre aprofitaran per concentrar-se al pati de l'institut per reflexionar sobre aquest succés. És un acte que s'ha convocat a tots els centres catalans per reflexionar sobre aquest atac
I sobretot en record d'aquesta víctima mortal, un mestre a l'Institut Joan Fuster. S'entra en mantenir lloc als fets ahir. La Generalitat ha decretat avui dia de l'oficial a Catalunya per la mort d'aquest mestre i per això avui l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat també convocaran un minut de silenci. Serà a les 12 del migdia a la plaça de Sant Jaume i com dèiem, l'Institut també s'assuma avui als actes de condol. En aquest cas serà a les 11 del matí amb una aturada de 5 minuts. I acabem amb un últim apunt.
I parlem d'una activitat molt interessant que tindrà lloc aquest vespre a l'Ateneu amb l'historiador Josep Pic, que parlarà de quins van ser els motius que van fer esclatar la Primera Guerra Mundial. Pic presentarà avui el seu darrer llibre, els llums s'apaguen a tot Europa a la fi de la Belle Époque.
i aprofundir en la Gran Guerra parlant dels seus precedents. Segons Pic, el títol del llibre està inspirat en una frase del ministre d'Afers Exteriors britànic de finals del segle XIX, Edward Gray, que deixava entreveure que a l'època daurada de les grans potències europees estava a punt d'acabar.
Pic assegura que aleshores ja hi havia autors que apuntaven que una gran guerra determinaria l'ordre de les potències mundials. Els interrogants eren quines potències s'aliarien entre elles. Altres interrogants que planteja el llibre i que Pic posarà sobre la taula avui seran el paper de l'imperi alemany
i per què va dinamitar l'equilibri de poders entre les potències de l'època, en què consistia la pau armada, per exemple, i per què va començar la Primera Guerra Mundial si tothom sabia que ni els mateixos vencedors es recuperarien del conflicte. Aquesta conferència amb Josep Pic serà avui a les 7 de la tarda a la sala Piquet de l'Ateneu i l'organitzen el Centre d'Estudis Sant Justens i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu.
Doncs una etat també literària, tot i que també amb la part d'història, però evidentment un llibre que també pot ser una bona opció per regalar aquests dies de Sant Jordi. Exacte. I així quedem aquest repàs per les notícies de Sant Just, més informació i els butlletins horaris. També teniu més notícies al complet, a la 1, als Sant Just Notícies, edició migdia. Ara de seguida parlem de més actualitat, però abans una mica de música.
Avui hi ha notícia musical, André, perquè ahir Subgen Stevens va anunciar que vindrà a Barcelona. Molt bé. Sí, ja saps que som bastant fans, eh, en aquest programa o aquest cantó de l'altre programa, no? Perquè surten a la venda aquest 23 d'abril, aquest dijous. Es presentarà aquest nou disc, que és Carrie and Lowell, és un disc molt bo, i seran a Barcelona i a Madrid. L'últim cop que va venir a Barcelona va ser el primer versant del 2011,
Home, l'última vegada. Sí, i a més a més va ser un concert que... O sigui, el fi a l'auditori del fòrum i, per tant, quan vas a la primavera a Saun i hi ha un concert a l'auditori del fòrum no vol dir que puguis entrar perquè has de fer una cua i jo no hi vaig poder entrar. És igual, és l'anècdota. Tu tens l'abonament, no? I l'escenari està allà dins. Has d'anar amb temps, segurament no anava amb temps, no me'n recordo, però sé que li va passar més gent també, doncs que clar, que hi havia tanta gent que el volia veure, més un divendres a les 4 de tarda, una cosa així. Diria, sí, sí, sí.
Bé, en tot cas, el 29 de setembre serà de nou a l'auditori del fòrum, justament, i el dia 30 estarà a Madrid. Les entradas surten aquest dijous a la venda, 45 euros i un euro benèfic. Oh, mira, està molt bé. No sé on el benefici d'on va. No és tan car, no és tan car, és accessible. I mira, ens anem amb una de les cançons del seu últim disc, aquesta i crec que encara no l'havíem sentit aquí, que es diu The Only Thing. Molt bé.
Signs and wonders, water stain riding the wall. Daniel's message, blood of the moon on his call. Do I care if I despise this? Nothing else matters, I know.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant sis minuts d'un quart d'onze. Salutem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, avui ho hem comentat. El tema del dia, evidentment, és l'endemà d'aquest crim que va haver-hi ahir en un institut de Barcelona, Andrea. Sí, avui els tres diaris que tenim sobre la taula destacant la mateixa paraula. En portada, conmoció. A l'avantguàrdia llegim conmoció per la mort d'un professor a mans d'un nen. L'alumne va provocar el pànic i diversos ferits amb un ganivet i una ballesta. La crassó va recórrer les aules buscant víctimes, sobretot...
entre els docents. Veiem en fotografia portada alumnes i pares de l'Institut Joan Fuster de Navas a Barcelona, una dona abraçant a una nena. Llegim que la víctima mortal de 35 anys feia pocs dies que treballava al centre i penalment diu també la Vanguardia que no es pot acusar al menor, els pares en són responsables. És la notícia del dia, així ens l'explica la Vanguardia.
Al diari ara llegim tragèdia escolar, conmoció. Un alumne de 13 anys mata un professor i fareix quatre persones. Rigau, la consellera d'ensenyament, apunta un brot psicòtic en un noi que no era problemàtic. En fotografia de portada veiem molts rams de flors i espelmes dipositats ahir a la nit a la porta de l'Institut Joan Fuster de Barcelona.
I per últim, al periòdico llegim Commoció al barri de Naves, també han utilitzat una fotografia similar, aquestes espelmes i aquests rams de flors a les portes de l'institut. I al periòdico també ens avança en portada una entrevista amb David Jurado, que és el mestre que va poder reduir l'agressor, i diu, s'ha ensorrat, l'he abraçat i ha començat a plorar com el nen que és. I és aquesta, sens dubte, avui la notícia més destacada a les tres portades dels diaris.
Actualitzem ara la informació amb els digitals, que evidentment encara parlen d'aquest tema. Destaquen declaracions de la consellera Irene Rigau aquest matí sobre l'agressió a l'institut. Ha dit que estem davant d'un cas clar de malaltia mental. Ha afirmat també que l'estudiat no era conflictiu, però que últimament s'havia tancat emocionalment.
També es parla d'aquest dia de l'oficient, la conmoció l'endemà de la mort d'un professor a mans d'un alumne. El síndic de Greuges envia a la Fiscalia tuits també catalanòfobs pels fets de dies de Joan Fuster. I els altres digitals també destacen les declaracions de Rigau sobre la tragèdia de l'Institut. Estem davant d'un cas clar de malaltia mental, és el que destaca tant el diari ara com també...
ho tenim a La Vanguardia. Que diu que el menor de la Vallès-Tabró acabarà l'educació secundària, diu La Vanguardia, en un centre de menors.
Són algunes de les notícies d'aquest matí. N'hi ha més per això de supervivents del naufragi davant de Líbia, detinguts i acusats del tràfic de persones. Un dels rescatats ha estat traslladat d'urgència amb helicòpter a un hospital per complicacions clíniques. Un artefacte casolà esclata a l'ambaixada espanyola a Líbia sense causar ferits i moren dos espanyols en un accident d'avioneta a la República Dominicana.
I al diari Ara també tenim alguns apunts més, com ara que arrenca el judici contra Òscar Groening, comptable del camp de concentració d'Osbids. I l'exbateria Decidi Sigues declara culpable d'amenaces de mort i possessió de drogues.
Són aquests els apunts més destacats d'aquest matí als digitals. Ens n'anem ara a parlar d'informació cultural, Andrea.
Per on comencem? Ai, perdó. Comencem, parlen d'un curt català que ha aconseguit un remi d'or al Festival de Houston, és el curt Pilato Pilato de Roberto Russo. És la història de Lunai González, que és un nen de 5 anys, protagonista d'aquest curt, Pilato Pilato, òpera Prima de Roberto Russo,
que ha aconseguit aquest premi al Remidor, al Festival de Cine de Houston, a World Fest. També va aconseguir una menció honorífica a Durango i un premi a Sitges per la música original. La desapareguda Rosa Novell, Marc Rodríguez, Duna Jové i Alba José completant l'elenc d'una història tocada amb la vareta del realisme màgic que posa la seva mirada en un nen que espera il·lusionat l'arribada d'Iker, el seu germà que acaba de néixer. Diu al periódico «No en revelarem el desenllaç», però l'autor confessa que va sorgir d'una experiència pròpia.
diu l'autor, jo soc aquell nen, vaig haver de lidiar amb la mateixa situació, no és un relat exacte, però sí que va ser una inspiració. És, per tant, una bona notícia pel cinema català, aquesta opera prima de Roberto Russo que ha guanyat aquest guardó a Houston. Ara parlem de teatre, ens anem cap al Teatre Borràs, perquè allà s'ha estrenat la nova obra de teatre de Pep Moner, ara feia temps, feia com sis anys, diu el periòdico, que no el vèiem a sobre d'una escenaria aquí a Catalunya, sí que ha estat a Madrid i
fent diverses representacions. L'any 2009, Montne va fer doblet amb el divertit Bodevil Boing Boing i Trueta, biopic del cèlebre cirurgià de la Guerra Civil que va protagonitzar el Teatre Nacional de Catalunya. Ara l'actor barceloní torna a casa amb Nuas, la versió en català de Desnudes, comèdia escrita per Roberto Santiago, director i guionista de pel·lícules com El penalti més largo del mundo i també responsable de l'adaptació escènica De l'autre lado de la cama.
Nua, sota la direcció, en aquest cas, d'Eduardo Durán, s'ha estrenat al Borràs amb Mónica Pérez, Mone Teruel i Alba Saez, completant el repartiment. I ens diu el periòdico que si a Boing Boing, aquest clàssic francès dels 60, Montner es posava les botes amb tres hostesses, combinant els vols de les seves respectives companyies, sense despertar sospites, en aquest nou debil el guió fa un gir radical. També diu el periòdico que es beneficia a tres dones, però són aquestes les que, coneixedores d'aquest embolic, decideixen anar-se'n a viure totes tres amb el Don Juan.
És aquesta nova obra de teatre que podem veure al Teatre Borràs, com dèiem, protagonitzada per Pep Moné, Mònica Pérez, Mona Teruel i Alba Saez. I acabem parlant de música. Encara queden uns mesos per l'estiu, però ja comencem a conèixer noms d'artistes que actuen a diferents festivals.
Doncs és Núria Graham que actuarà al Festival Pop Art d'Arbúcies. Ja hem començat a seguir coneixent més noms que actuaran en aquesta mostra que promou propostes singulars en aquesta onzena edició.
Pau Allbé, Manos de Topo, Microzenit, una versió reduïda de l'espectacle d'estant estil a caràcter d'Enric Montefusco, Núria Graham, Ferran Palau, Xerí Maraster, Haldor Mar, Alcor Lutiana i Coriola. S'han afegit aquí al cartell d'aquest festival indie pop art. Els músics s'assumen als anunciats Eve Barcelay i Senior, i al Cor Brutal, Joan Miquel Oliver, Leo Manso, The Excitements i The New Raymond.
La cita que se celebrarà a Arbúcies, a la Selva, entre els dies 26 i 27 del mes de juny vinent, comptarà amb 25 actuacions, entre les quals hi haurà les de 3 membres dels Carre d'Ain, que reapareixeran sota el nom de Camp David. Doncs un bon cartell. 18 anys, eh, Núria, agrair amb aquesta veu. Només? 18 anys? O 19? M'agrada molt aquesta veu.
Doncs és la notícia musical que ens porta ara a parlar d'esports.
Perquè avui hi ha jornada de Champions i els diaris esportius se'n fan ressò sense pietat, és el que diu el Mundo Deportivo. El Barça no es fia d'un PSG que recupera Ibra i Virrati, que sortirà per totes. Lucho no reservarà ningú trident i joc d'atac per aconseguir les semifinals. I a l'ematge apareix en primer pla Lluís Suárez i després també Ibra.
També Luis Suárez és el protagonista de l'esport, que continuï la ratxa, és el que diu aquest diari, el Barça per la seva vuitena semifinal en deu anys. I diu que Suárez és el nou dels gols decisius. Diu que ahir va dir que sempre havia somiat amb la Champions i sent que està ajudant l'equip. Luis Enrique, mentrestant, confia en els seus jugadors i només firma la victòria.
I també les portes fa ressò del Bayern Oporto que es juga avui, diu, una final per Guardiola. Recordem que el partit de nada contra l'Oporto, l'Oporto-Bayern va acabar 3-1.
I, evidentment, també l'esportiu tanca aquest recull de portades des de diaris catalans dient Actitud Suárez i el presenta ahir a l'entrenament rient amb Piqué. Diu que el Barça rep el PSG amb mentalitat guanyadora per assolir la setena semifinal de Champions dels últims vuit anys.
I des de Madrid, Chicharito está listo, és el que diu el diari As d'una banda. I també que l'estat de Benzema continuava preocupant molt ahir pel partit de demà, s'entén. I de Chicharito diu que s'associa bé amb Cristiano i que està titular als dos últims partits amb gol i assistència.
I el Marca, destaca declaracions d'Anxelotti, al Madrid no hi ha problemes, només hi ha solucions. Són les notícies dels guerres esportius d'aquest matí. Ens anem ara cap a les contraportades dels generalistes.
Primer de tot la del diari ara, article de Sabado Cardús, titulat Sense cap sentit, avui referent a tot el que hem anat comentant aquest matí, Andrea.
I parlem de qüestions diferents vinculades amb l'actualitat. Diu Cardús, el nostre món i la nostra vida de cada dia es veuen constantment trasbalsats en el nostre intent de fer-los previsibles i de carregar-los de sentit. A més, aprenem a viure avui com si demà hagués de tornar inexorablement carregat amb tot el nostre paisatge familiar, escolar de treball, com si mai no s'hi hagués de produir cap esgarrinxada ni cap interrupció. A l'hora, com més regularment ens sentim amenaçats pels fets dramàtics,
Més necessitat tenim de reconstruir les nostres certeses per seguir endavant. Un treball titànic que la realitat s'ocupa regularment de desfer. Diu Cardús, darrerament però, la mena de daltabaixos que desestabilitzen la nostra vida quotidiana ens toquen de més a prop. No és que les desgràcies que couen lluny no ens preocupin, però les que tenim a prop ens desconcerten i el que és pitjor ens desconsolen.
Només fa tres setmanes va ser l'avió estavellat als Alps i les 150 morts innecessàries i ahir va ser l'alumne que amb 13 anys agredia companys i mestres i que gratuïtament seguava la vida d'un jove professor. Cardus diu morts inútils sense cap causa ni cap raó que les pugui no ja justificar sinó ni tan sols explicar. I acaba dient no vivim de la mateixa manera l'impacte emocional que produeix el que tenim més a prop i el que passa allà.
Una reflexió de Sabador Cardús al diari Ara, que ens porta ara cap a l'avantguàrdia, on llegim un altre tema, tant a l'avantguàrdia com al periòdico tenim ara entrevistes amb un to cultural. Per exemple, en aquest cas llegim el titular següent, que demà t'implantejo si he de continuar fent cinema.
Doncs ho diu el director de cinema Isaki La Cuesta, que va néixer i viu a Girona. Aquest divendres estrena Murieron por encima de sus posibilidades, pel·lícula realitzada en cooperativa i que té un repartiment del luxe i alguna crítica sagnant. Atenció, Albert Pla, Immanuel Arias, Alex Brendemull, José Coronado, Ariadna Gil, Sergi López, Ángela Molina, Josep Maria Pou, José Sacristán, Emma Suárez i Luis Tosar i altres participen en la producció d'aquesta denúncia comèdia gore, una mica de tot,
que narra com un grup de ciutadans amb les seves vides arruïnades per la crisi decideixen segrestar i torturar el president del banc central. Polítics i banquers, diu, són amenaçats de ser retallats físicament si no redueixen les retallades socials. Diu la Cuesta, els actors han invertit el seu sou en aquesta pel·lícula i l'equip tècnic. Si algú la veu, començarem a repartir. Diu, jo tinc vocació d'escriptor, però no m'agrada publicar. I com que en el cinema has de mostrar el que fas perquè costa diners i hi ha gent involucrada...
Això m'obliga a acabar les pel·lícules i ensenyar-les, si no, pel meu temperament, potser no les acabaria mai. Diu que la nova generació de cineastes són molt millors que els de la meva quinta, en tot, diu, però han llegit molt menys, és un noi que té 39 anys, i això és l'únic que ens permetrà treballar una mica més, perquè si també llegissin ens retirarien ara mateix. Diu que un dels documentals que més em va marcar va ser La leyenda del tiempo, del 2006,
Rodat al barri gitano a San Fernando, en lloc amb més atur d'Espanya però gent més feliç, diu que la contradicció seria filmar documentals en cases de fang al país Dogon i emportar-se els Dogons a un hotel de 5 estrelles a Madrid per promocionar la pel·lícula. Diu que és absurd. El seu viatge amb avió costa més que la seva manutenció durant un any i mig.
I al periòdico llegim que he tingut el privilegi de viure només de tocar el piano. Un testimoni, per tant, feliç, no? Feliç, sí. Tot i que al final no em sembla gaire... És feliç, però em queda un robust com a gradols.
És la història de Rolando Bueno, que malgrat tot va triomfar, digui el que vulgui ell. La seva partitura vital arrenca a la Cuba de Fidel i avui sona a Arenys de Mar. Descendent d'un aristòcrata català, Rolando Bueno del Mau, va néixer a la ciutat cubana de Camagüell i va ser un home fidel a la Revolució.
Diu que tenia 11 anys quan anava caminant per un carrer de Camagüey quan vaig sentir una música que sortia del saló d'una casa. Una noia tocant la vanera Mira-me a si i em vaig quedar més d'una hora agafat a la reixa d'aquella finestra escoltant. Aleshores vaig decidir que volia ser músic. Amb 16 anys vaig començar a tocar el piano, diu tard, però n'aprenia ràpid.
Diu que em van seleccionar per l'Escola Nacional d'Art de La Habana, on només entraven els millors talents del país. Em vaig graduar en direcció coral i piano en 6 anys, en lloc dels 11 preceptius, i això que al principi em van advertir que era molt gran per començar a estudiar piano. Diu que a l'Escola Nacional d'Art em van sortir els millors del món, menys jo. Ell va compartir classes amb el trompet Arturo Sandoval, Paquito de Rivera, el bateria Horacio El Negro Hernández, Xuxo Valdés...
Diu, hi ha qui neix Parao, Dret, i altres que neixen a Costao. Es diu, i sembla que jo vaig néixer a Costao. Vaig conviure a músics superdotats, però això no vol dir que jo ho fos. No vaig obtenir reconeixement, però he tingut el privilegi de viure, de tocar el piano. I en aquesta entrevista explica com un músic cubà acaba vivint a Arenys de Mar.
Diu que Cuba era assessor nacional de música del Ministeri de Cultura i m'havia sacrificat molt per la revolució, però els meus fills i els meus nets vivien pitjor que jo. Em sentia vigilat i no podia dir el que pensava. Vaig sortir l'any 99 de gira per Europa i no hi vaig tornar.
Vaig viure a Alemanya i Itàlia i vaig arribar a Madrid amb un piano en una mà i una maleta a l'altra i vaig treballar en una escola de música, però estava molt sol i vaig decidir venir a Arenys, on vivia una filla meva. Aquí tocava el piano al restaurant Posit, l'únic que tenia un piano de cua, però es va acabar el contracte i ja fa dos anys que no treballo. Tinc un repertori immens, estàndards de jazz, boleros, fins i tot sardanes, però diuen que soc massa gran.
Això no m'ha acabat d'agradar al final de l'entrevista. Però mira, a veure si així es dona a conèixer una mica entre els restaurants hotels d'Arenys i pot seguir. Segur que l'entrevista avui del periódico l'ajuda en aquest sentit.
Acabem aquest repàs amb un punt curiós. Avui Andrea ens porta cap a Detroit. No sé si recordaràs uns dies que vam parlar que els excrements podien tenir a nord. Te'n recordes? Sí, és cert. Avui parlarem d'una altra qüestió vinculada amb excrements d'animals, en aquest cas, que és que el zoo de Detroit ha transformat els excrements en energia. A veure...
Sí, trobo potser més sentit que amb el tema d'or i etcètera, però bé, sent aquest parc que va dir ahir que la construcció del biodigeridor anaeròbic començarà els propers mesos i s'acabarà aquest any. Tot plegat per fer servir els abundants excrements animals.
que tenen cada dia i els faran servir per generar energia elèctrica. L'aparell convertirà unes 400 tones anuals d'experiments i altres desfetes orgàniques en gas ric en matar. I això es farà servir per generar energia elèctrica pel parc, cosa que es permetrà estalviar, poca broma, entre 70.000 i 80.000 dòlars anuals. Home, mira, molt bé...
El sistema també convertirà els esclaments en abonament per fertilitzar habitats, jardins i espais públics. S'està fent una campanya de recaptació de fons per construir ara aquest artefacte. Poso que amb els esclaments no n'hi ha prou, no? Ah, no s'ha construït encara. No, no, no, això ho vas denunciar ahir i diu que començarà els propers mesos i s'acabarà, això sí, diu, en aquest 2015.
o molt bé, no? Sí, també els excrements poden servir per abonar i donar vida a les plantes. I a més, ja que són allà mateix, doncs té sentit. Mira, em sembla bé que re aprofiti, no? Per aquestes coses. En fi, Andrea, que vagi bé, que vagi bé i bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí.
Quatre minuts i tres quarts d'onze. Saludem aquesta hora el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, molt bé. Què tal?
Per parlar del temps, avui sí que tenim una mica més aclarit, bé tot plegat, sol, el cel així ben blau. Avui tenim molt més bon dia, avui és un dia de tranquil·litat. Ahir encara tenim una mica la ressaca de l'aire fred que vam tenir diumenge i que va portar algunes tempestes a alguns punts de Catalunya. Ahir tenim una miqueta de ressaca, tenim una miqueta de vents allavantats un mig de mar cap a terra que provocaven creixement de nubulades i cap al migdia vam veure com les tempestes tornaven a fer acte de presència...
Però, clar, les més a prop estaven entre el Maresme i el Montseny, entre el Maresme i el Vallès Oriental, que ja és una zona habitual, també. Les podem veure des de Sant Jus, es veuen de molt lluny, però ja al migdia es veia la Negró, mirant com si diguéssim cap al Tibidabo, però nosaltres teníem alguns núvols, podien semblar una miqueta amenaçadors, però finalment es van anar imposant aquesta tranquil·litat. Tot i així, ahir la posta de sol va ser rogenca. Sí, amb aquests cels d'abril-maig, no?, a aquesta època.
Llavors, aquest color sempre porta algun canvi en el temps i els que ens fan mal als ossos ja fa dies que la cosa anem conginant perquè fa mal, no? Però bé, sembla que aquesta inestabilitat que teníem prevista per dijous, que ahir ja la igualíem una miqueta, sembla que es manté aquesta poca intensitat que pugui tenir, aquesta petita inestabilitat o aquesta irregularitat que pugui tenir el temps entre dimecres a la tarda i dijous al matí.
Avui dimarts, però, el temps s'ha de ser tranquil, avui el sol és protagonista, fins i tot avui serà difícil de veure créixer aquestes nubolades que vam veure ahir, o sigui que avui és un dia bastant més tranquil i a gran part de Catalunya tindrem molta estabilitat. Pel que fa a temperatures, ahir van quedar una mica més curtetes, vam arribar als 18 graus. Avui potser ens enfilem una miqueta més, però molt poca cosa. De moment les temperatures estan molt estables, hem baixat fins als 12 aquesta nit, una mica més baixa que nits anteriors, ha quedat serena, ha pogut baixar una mica més el termòmetre...
I de cara a demà dimecres començarem així també amb sol, però els núvols ja podrien començar a fer acta de presència al migdia o així. Tampoc no han de ser molt importants, però sí que cada cop trobarem que els núvols són més destacats. A partir de demà mateix, eh? Sí, a la tarda o així els núvols podrien ser destacadors. I no descartem aquesta possibilitat que dèiem, doncs, que durant la nit de dimecres o dijous pugui caure algun ruixat a Sant Jús. Una certa inestabilitat, una miqueta d'inestabilitat que pot aportar, doncs, alguna nublada i algun ruixat que podria caure a Sant Jús.
A la diada de Sant Jordi, al matí ja probablement tinguem el so com a protagonista, amb encara alguns núvols una mica trencant-se dels efectes de la nit, podria caure encara alguna goteta cap a les comarques de l'Empordà, però creiem que la cosa quedarà amb un no-res.
Després, a Sant Jús i a Barcelona, gran part del dia farà sol, la temperatura màxima està al voltant dels 21 o 22 graus. Està bé. Sí, entre dimecres i dijous poden pujar una mica les temperatures. Seran una mica més altes que avui. I el que tindrem és a la tarda creixement de nubulades i tempestes.
Però que, teòricament, a hores d'ara, i ja porten uns quants dies dient-ho els mapes, afecten només zones de muntanya, difícilment el Montseny. O sigui que les zones de muntanya, parlem sempre de prepirineu i pirineu. Allà, a la tarda, es poden formar tempestes i deixar algun ruixat. No són molt destacades perquè es desfan molt ràpid, però podríem tenir algun ruixat de mitja tarda cap a les comarques pirinenques. A la resta,
Al matí sol i núvols, però després el sol s'imposaria i les temperatures al migdia serien agradables. Serà una diada de Sant Jordi de màniga curta, gairebé, perquè al migdia, passejant, Barcelona o ciutat, així, el sol, doncs farà caloreta. Perfecte. Llavors, divendres tindrem un dia força un altre cop força tranquil i ja del cap de setmana parlem d'un dissabte que podria ser variable amb ruixats, tempestes i també amb sol,
i diumenge en un temps més estable. Però això ho anirem confirmant perquè encara ens balla dimecres i dijous. Imagineu-vos el cap de setmana. Molt bé, Carles. Doncs ja anirem parlant quan s'acosti el dia. Que vagi bé. Molt bé. I bon dia. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. 11 minuts i les 11. A aquesta hora parlem del documental del mes que arriba aquest divendres a Sant Just. A dos quarts de nou es podrà veure Despeixar el nit del director Carlos Orati, un documental que costa cada mes la productora Paral·lel 40,
I ara en parlem amb la Laia Òbia. Molt bon dia, Laia. Hola, bon dia. Aquest mes es pot veure de Special Need, que hi ha, a més a més, un subtítol que diu Tres amics, una forgoneta, un viatge irrepetible. Per tant, doncs, ja una mica podria ser una declaració d'intencions, tot i que el cartell, el tinc aquí al davant també, també és bastant sorprenent, no? Vull dir que...
A veure, i tracta un tema tot plegat, doncs, potser, que no n'hem sentit a parlar tantes vegades, com seria la sexualitat i els discapacitats? Sí, ho has resumit tot. Sí, és una pel·lícula molt petitona, però molt bonica i molt ben feta. Crec que és un dels documentals més bonics com a història dels que hem estrenat en els últims anys amb el documental del mes, perquè...
És un documental que quan portes 5 minuts ja t'oblides que estàs davant d'un documental i entres en una història d'això, de 3 amics, una furgoneta i un viatge. Però és un documental que com a documental toca un tema real i ho fa amb un personatge que és el protagonista del documental, que és l'Enea, que és un noi de 29 anys amb autisme i que és un dels 3 amics que viatja amb la furgoneta
i que és una mica l'emissió d'aquest viatge que inicien aquests tres amics, que vol dir que aquests dos amics volen iniciar el tercer, que té autisme, en les relacions sexuals. És a dir, tot un repte, no?, perquè d'alguna manera suposo que que decideixin ells també és la responsabilitat que els dona també tot plegat. Sí, de fet, aquests tres amics són amics de fa molts anys,
De fet, un dels altres, és a dir, a part de l'Enea, que és el protagonista, dels altres dos, un que es diu Carlo, és el director del documental, també, i són amics de fa molts anys, des de l'adolescència, i es separen durant un temps a la vida, perquè se'n van a estudiar a universitats diferents, i quan tornen al seu poble d'origen, són italians, es troben que l'Enea continua allà i continua amb...
amb la mateixa necessitat i la mateixa inquietud d'acostar-se a les dones, al sexe oposat. I arriben a un punt on aquests dos amics veuen que el desig que ell manifesta constantment anant a buscar noies i preguntant com es diuen i buscant el contacte és una cosa massa imperiosa com per no posar-hi-lo a ell. I per això decideixen iniciar aquest viatge que ell sap perfectament quin objectiu té
i que és una cosa consensuada entre els tres, no? Però els passos que aniran seguint en aquest viatge és una cosa que els dos amics sense discapacitat mental tampoc no s'esperaven que passarien. Clar, perquè és en format road movie, per tant. Sí, de fet és una road movie amb totes les característiques del gènere, que vol dir que el que comença a ser un viatge físic de tres amics que se'n van a un altre lloc a buscar una determinada cosa, s'acaba convertint en un viatge emocional...
on tots tres, no només el protagonista central, acaben canviant moltíssim. És la percepció que tenen sobre les relacions personals, les relacions sexuals, sentimentals i tot l'univers, que no només afecta gent amb discapacitat mental, sinó gent sense discapacitat mental. Per tant, l'objectiu concret que era per un dels tres amics els acaba reconvertint una mica tots. Totalment. Jo crec que probablement aprenen més coses
els dos amics que no tenen aquesta discapacitat que l'Enea, que al final et sorprèn per la maduresa que demostra. És un documental en italià i et diria que no n'hem vist gaires, no? Almenys últimament en italià que tenim el documental del mes. No, no, no. És veritat que és una nacionalitat de la qual no rebem tants projectes. Aquest projecte, per nosaltres, és un projecte molt especial perquè és un projecte que va néixer al Docs Barcelona, que és el festival que fem a finals de maig,
i va néixer com un projecte que encara estava buscant finançament, perquè en el Docs Barcelona hi ha una part que no és el festival, que és de buscar finançament per projectes documentals. I aquest documental va néixer allà. És a dir, va venir un dia el Docs Barcelona a buscar finançament. I un any, dos anys després, es va estrenar el Docs Barcelona de l'any passat, és a dir, dues edicions més tard es va estrenar en el festival com a pel·lícula acabada, i ara, a més a més, hem pogut posar-la a través del documental del mes. És una mica com tancar un cicle d'un...
d'un documental que hem vist com néixer i créixer i que ara tenim l'oportunitat d'ensenyar-lo a tothom. Exacte, és aquest documental d'Especial Neat, que a més deien que també té un cartell que val la pena fer-hi un cop d'ull. Sí, és una mica de còmic japonès, aquest cartell. I que a més del Docs Barcelona ha passat també per altres festivals, vull dir que no tronten com dèiem ara. Sí, és un documental que a més enllà del tema que toca, com us deia al principi, és una peça molt especial...
feta d'una manera amb la qual no estem acostumats quan veiem documentals, perquè està explicada com si fos una ficció, és una història amb un principi, amb un nus, amb un desenllaç, amb uns personatges que ploren, que riuen, que passen per una muntanya de sensacions.
I tu com a espectador te n'oblides que estàs davant d'un documental. De fet, jo crec que la reflexió del final és he vist un documental o què he vist? Ja, o sigui, podria ser una pel·lícula, eh? Ja sé que el límit a vegades és una mica delicat, però... Sí, sí, podria ser una pel·lícula de ficció totalment, però és una pel·lícula documental i ha passat pels principals festivals europeus de referència internacional, que són...
el festival de Leipzig a Alemanya, el festival ITFA a Amsterdam, que és un dels principals, i un altre festival que és molt important a Europa, que és un que es diu CPH Dogs, que està a Dinamarca. A més a més ha estat a Lo Carno, que és un gran festival italià de cinema, tant de documental com de ficció, i a més a més ha fet una ruta de festivals potser més petitons per a Itàlia, que és el seu país d'origen, però vull dir que ve molt, molt, molt ben avalat, aquest documental.
I el fet que sigui justament aquesta idea que no sembli, entre cometes, tant un documental, podria fer que es pogués veure també a més cinemes, com a vegades ha passat amb altres documentals, que de cop i volta s'ha convertit en un documental que ara no recordo quin era, però em sembla que fa uns mesos va passar amb algun, no? Sí, jo crec que amb els documentals del documental del mes, cada X temps tenim un documental que...
creix molt i cada cop hi ha sales de cinema normals, per dir-ho d'alguna manera, que s'interessen. Jo crec que The Special Need és un documental molt de boca a orella. És a dir, que estic superconvençuda que totes les persones que estiguin a la sala sortiran recomanant-lo a altres persones. I esperem que aquest boca a orella agafi prou potència com perquè algun cinema després digui, va, doncs ens el quedem durant uns dies i així donem l'oportunitat a més gent de veure-ho.
Doncs esperem que funcioni. De moment aquest divendres, a dos quarts de nou, a l'Ateneu, aquest documental del mes, d'Especial Need. Avui n'hem parlat amb la Laia Òbia de la productora Parallel 40. Moltes gràcies, Laia. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Igualment, bon dia.
3 minuts i les 11. De seguida connectem amb el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Just Notícies. Després de sentir la Laia òbvia, la productora Paral·lel 40, explicant com serà el documental de la mesca que es veurà aquest divendres, el que fem és sentir un tema musical que ens acosta fins a les 11. Amb el Pau Vallvica, recordem-ho, hem comentat amb l'Andrea fa una estona que és un dels noms que serà el pop art d'aquest any.
Aquest tema és amic dels cirerers, forma part de l'àlbum 2010. Trencant-nos fem-nos l'un a l'altre sense fer-lo expressament. És l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple. Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció. Cremen fort les margarides que eren totes de cartó.
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja n'és comestible, això ja són els versers mantenint la compostura, recosint els dos cosins, deliem les noves guies per no ser uns desagraïts.
Per poder seguir veient-nos, que això nostre ha estat molt bé, i no perdre l'esperança de ser amics dels sisalers. Però seguim trencant-nos, fem-ho sense fer-ho expressament, és l'errònia simbiosa i algun dia n'aprendrem.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
La comunitat educativa expressa aquesta hora el seu dol per la mort ahir a l'Institut Joan Fuster d'un professor a mans d'un alumne de 13 anys. Escoles i instituts de tot el país fan 5 minuts de silenci, a més de debatre amb els alumnes sobre un fet tan tràgic com incomprensible. Barcelona, Marriera. Bon dia a l'entrada de l'Institut Alsina, del mateix districte de l'IE Joan Fuster. Es fa en aquests moments una concentració de 5 minuts de la plana major de la comunitat educativa de Barcelona. L'encapçala la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau,
L'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, i també representants dels directors i de centres de les ampes de les escoles de Barcelona. Una trentena, quarantena de persones es concentren a aquesta hora. Un acte unitari de rebutge a la violència i d'homenatge també al professor Mort Ahir. Els alumnes no participen a aquest acte i fan uns actes més íntims a les mateixes classes de l'institut. Marriera, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Notícies breus d'Edith Badia. 20 anys de presó per l'expresident egipci, líder dels germans musulmans Mohamed Mursi. El Tribunal Penal d'Al Qaeda l'ha condemnat per la mort de manifestants davant del Palau Presidencial l'any 2012. Per aquests medicos fets, el tribunal també ha imposat 20 anys de presó a 12 dirigents més dels germans musulmans. Es tracta de la primera sentència contra l'expresident egipci...
Una dona ha llançat per la finestra els seus dos fills i després ha saltat també ella a Toledo. Tots tres estan ingressats en un centre hospitalari de la capital Manxega. Els fets van passar ahir a la nit. Els nens tenen 10 anys i 18 mesos i els hauria llançat des d'un primer pis. Les víctimes tenen un traumatisme a la cara i també un traumatisme al genoll.
D'ADN de Xàbia, un home al País Valencià, nacionalitat britànica, per la seva presumpta vinculació amb els segrets i assassinat d'un altre home, també anglès, al cadàver del qual va aparèixer fa un any en una platja d'Oriola. Segons informa la Guàrdia Civil, el detingut figurava a la llista dels 10 delinqüents més buscats del Regne Unit. La Guàrdia Civil assegura que la col·laboració ciutadana ha estat fonamental per la detenció d'aquesta persona.
El Tribunal Suprem tanca avui la roda de declaracions dels excàrrecs de la Junta d'Andalusia pel cas del Zero amb la compareixença de l'exconsellera de Presidència, Mar Moreno. La senadora socialista, arribat a poc abans de les 10 del matí al Tribunal,
per declarar davant del jutge Alberto Jorge Barreiro, que instrueix la causa dels expedients de regulació d'ocupació irregulars on estan imputats cinc aforats. Entre aquests, els expresidents del govern andalús, Manuel Chávez i José Antonio Grinyan.
Aquest matí s'ha obert a la ciutat alemanya de Lindenburg el procés contra Òscar Gröning, de 93 anys, el comptable al camp d'Auschwitz, acusat de complicitat en la mort de 300.000 jueus hongaresos a les cambres de gas. A Gröning el poden condemnar penes d'entre 3 i 15 anys de presó. El seu procés podria ser l'últim contra un antic oficial nazi.
Bon dia. Òscar Grunin ja seu al banc dels acusats davant d'un tribunal de la ciutat de Lüneburg a la Baixa Saxònia. L'exoficial de la SS ha entrat a la sala per la porta del darrere per evitar l'expectació mediàtica i també els activistes antifeixistes que feien cua per ocupar una de les 40 places previstes pel públic. Avui aquí a Lüneburg també hem trobat diversos negacionistes de l'Holocaust que pretenen entrar a la sala. Estan vigilats permanentment per la policia alemanya. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Lüneburg.
Esports Montserraia. L'entrenador del Barça, Luis Enrique, convoca els 23 jugadors, fins i tot Fer Malen i els 3 porters, per rebre avui el PSG buscant l'accés a les semifinals de la Champions. Els blaugranes van guanyar l'anada per 1 a 3. El partit comença a 3 quarts de 9. També avui Pep Guardiola ha de remuntar l'1 a 3 de l'anada. Si vol ser a les semifinals, Bayern de Múnich Porto, també a 3 quarts de 9.
A l'Eurolliga de bàsquet, a les 7, el Barça juga a la pista d'Olimpiacos. Necessita revertir el factor pista després d'haver perdut un dels dos partits jugats al Palau. Dijous tindrà una altra oportunitat. Catalunya, Ràdio, transmetrà el bàsquet i el futbol del Barça a partir de 3 quarts de 7. En envol, a les 12, sorteig de la fase final de la Champions, amb el Barça, el Quielse...
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts per l'Andrea Bueno. L'escola Bressol Municipal Marrex farà avui una nova jornada de portes obertes. S'adreça als pares i mares amb fills de 0 a 3 anys i és una associació informativa prèvia al procés de preinscripció que arrenca el 4 de maig. El curs 2015-2016 el centre oferirà 8 places al grup de nens i nenes nascuts aquest any, 31 per als nascuts l'any 2014 i 21 per als infants que van néixer el 2013. Una oferta similar a la del curs actual.
La jornada de portes obertes tendrà lloc avui a les 5 de la tarda a l'Escola Bressol Municipal Marrex.
Més coses. L'Institut de Sant Just s'assuma aquesta hora als actes de condol per la mort ahir d'un professor a l'Institut, Joan Fuster de la Sagrera, a mans d'un alumne de 13 anys. Se celebra aquesta hora amb una aturada de 5 minuts, moment que tots els alumnes del centre aprofitant per concentrar-se al pati de l'Institut per reflexionar sobre aquest succés. És un acte que s'ha convocat a tots els centres catalans per reflexionar sobre aquest atac i, sobretot, en record de la víctima, un mestre de l'Institut, Joan Fuster, centra a mantenir lloc ahir als fets.
I un apunt més per destacar que demà dimecres començarà un procés participatiu sobre l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. És un procés que tindrà lloc als nou municipis que formen part de l'espai natural amb l'objectiu de recollir idees i propostes per incloure al pla. La idea és redactar un nou document d'ordenació i protecció del parc de Collserola, ja que l'últim data de l'any 87. La primera sessió tindrà lloc avui a les 7 de la tarda fins les 9 del vespre a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestar.
I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Jòs Notícies edició migdia. Però mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del poble al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
I saw the devil wrapping up his hands. He's getting ready for the showdown. I saw the minute that I turned away. I got my money on a pawn tonight. A change came in disguise of regulation, set his soul on fire. She says she always knew he'd come around.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Dos minuts i un quart de dotze. L'equip de la CEES ha completat en 25 hores la Trailwalker Girona 2015. Us ho vam explicar ahir. Els caminadors Pep Gil, Francesc Castillo, Xavier Foguet i Joan Anton Pere i els suporters Pau Santa Marina i Ramon Pull van completar aquest cap de setmana els 100 quilòmetres que separen un lot de Sant Feliu de Guíxols. Un projecte que havien anat seguint de prop durant la seva preparació i que avui, doncs,
l'endemà o l'endemà de l'endemà que es completés aquesta Trail Wall que hem convidat alguns dels membres d'aquest equip. Tenim en Pep Gil i en Xavier Foguet aquí al Just a la Fusta. Molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Com esteu? La primera pregunta seria aquesta. Asseguts. Heu callat molt, no? Segurament. Tinc encara les cames dolorides. Encara em fan mal, les cames. Algú un doloret, però bé. Bé.
Però contents, no? Suposo que això és el que fa que encara que tingueu tot el mal del món, la satisfacció compensa. Contents i orgullosos, molt, haver aconseguit això i per haver portat el nom de Seas i de Sant Lluç en una cursa com aquesta, no?
Era una cursa, recordem, de 100 quilòmetres, des d'Olot fins a Sant Feliu de Guíxols. La deu fer en 25 hores, queda 7 hores per sota, del temps màxim requerit. Per tant, doncs, molt bé, no? Era més difícil, per això? Us va semblar més difícil del que imaginàveu o com ho vau viure?
Doncs nosaltres, tots els que hem caminat, i els suportes, sabem el que és fer curses llargues, perquè la Matagalls, entre tots, vaig fer el recompte, crec que són 40 i moltes, o sigui que tenim experiència en caminar.
curses llargues. Però aquesta és diferent. Sobretot perquè era la primera vegada que la feia i perquè és una caminada molt monòtona. Monòtona en el sentit que no hi ha pujades, no hi ha baixades, és tot molt planer. Que per fer, suposo, coses curtetes d'uns pocs quilòmetres o uns pocs més, però clar, a la que portes ja molts quilòmetres, 50, 60, 80, els 100 quilòmetres,
si afegim, potser, factors externs, doncs, encara ens ho agraixa més, doncs, va carregant molt parts del cos que altres vegades no notes tant, no? I aleshores, això és el que ha dit el Xavi, que la fa, per mi, crec que més dura que d'altres caminades que hem fet, crec jo que sobre el paper més dura que aquesta, no? Justament pel fet que és més regular, no? Per la monotonia, perquè no tens canvis de ritme, perquè no puja a gera baixes, això fa que la musculatura treballi diferent,
Aquí sempre trepitges igual, les passes són pràcticament sempre igual, un s'ha de regular en el sentit de dir apretem una miqueta o afluixem una mica, cosa que ens costava moltíssim afluixar perquè ja portaves una inèrcia que encara que volguessis afluixar et costava moltíssim mantenir un pas curt per poder relaxar-te, però és que és difícil de mantenir-ho així.
A més a més és una competició que és per equips, suposo el fet d'anar quatre junts també tot això també s'ha de... Home, això implicava que els quatre tenien que anar molt un al costat de l'altre, sempre pendents uns dels altres, a vegades quan un s'aturava a fer les seves necessitats, que clar, després de tanta...
En realitat, 25 hores? Les 25 no estàs a la camina ni clau. No, hi hauria més d'una vegada. Aleshores, clar, la resta no es podia parar perquè tot l'equip no es pareix, però tenia que baixar el ritme perquè el que es quedava més endarrerit pogués agafar el resta sense tenir que apretar el ritme. Això, la veritat és que ho vam portar força bé, regulant. Jo era una mica el bronca de l'equip, ho portava conometant, anem massa alt, anem a baixar una mica el ritme...
Però això ens ha ajudat també, entre tots, a mantenir fins al final, eh? Vull dir, hem treballat en equip i un equip molt maco. Però havíeu fet altres curses junts, ja, d'aquest estil? Sí. Tots quatre, no. Bé, tots quatre junts, no. Junts com a equip, vull dir. Com a equip, no. Era la primera vegada. Passa que ens coneixíem d'unes altres vegades i ja sabíem com som tots i...
Jo volia dir-ho al principi, però com que hem començat ens preguntar, és que volia dir que potser no ho he dit fins ara, i ara és el moment de dir-ho, com a cap de colla que em van fer, doncs el que vull és agrair aquest equip que he tingut, o sigui, la gent magnífica, o sigui, jo he fet un, nosaltres, com podeu comprendre, ens hem fet molts whatsapps,
I entre ahir i avui ens anem enviant molts. I amb un vaig dir el que sento, i és que érem un equip modest amb gent magnífica, perquè realment els dos companys de suport ens han suportat. Us ho dic de veritat.
Era la seva feina, també, no? Sí, però clar, tu arribes allà, ens demanàvem, què voleu ara quan arribeu aquí? Voleu una mica de llet, calder, no sé què? Ens deien una sèrie de coses i quan arribàvem allà els canviaven el pla. I aleshores els deixàvem descol·locats, però ha sigut molt bé. A més, teniu en compte que, com que són etapes de 4 hores o així, tampoc no els donava temps a ells arribar, relaxar-se i poder descansar bé.
I després arribàvem nosaltres i, què tens això, què tens l'altre? I el que teníem planificat els canviàvem, no? O sigui, amb això, gent excel·lent. Els caminadors, no haig de dir res més, perquè, escolta, un equip que va de principi a fi, 100 quilòmetres o 100 i escaig, tots junts, com ha dit el Xavi molt bé,
Esperava una, fer una necessitat, el vinga a fluixar, que era el que ens costava, perquè portes ja tantes hores fent un ritme que a baixar-lo, encara que ho intentaves, sense donar-te en compte, començaves a apretar. Ell venia amb el rellotge i ens deia, ei, pareu, que si no fulano no ens enganjarà fins d'aquí una hora. I això és molt d'agrair. A més, tots a una.
Com un equip. La gent, un equip. I, bueno, el primer, agrair-los a ells, que sense ells no hi havia equip i sense equip no hi havia trail, no? Després, doncs, per part nostra, tots els familiars nostres, els més...
propers, dones, fills, cosins, germans, etcètera, que ens han donat molt de suport, i també, evidentment, les entitats que ens han ajudat econòmicament i moralment, haig de dir primer a l'Ajuntament de Sant Just,
que crec que s'ho mereix perquè ens ha donat una aportació molt important, i després la pròpia CEAS, i no els puc anomenar a tots, tota la gent que ens ha posat directament al compte de la Trail, el G96, que som l'equip nosaltres, el G96,
i, en fi, doncs, altres, diguéssim, persones que sense cap interès ens han donat coses que ens han servit per fer una rifa o el que sigui i no han demanat res a canvi. A tots ells, a l'agraïment meu i al nom de tot l'equip.
La veritat és que hem treballat aquí des del principi. Vam fer una botifarrada, vam fer les samarretes... Des del principi hem estat treballant en equip i això també ha sigut molt important. De fet, recordem que hi havia un mínim per participar en aquesta cursa, que eren uns 1.500 euros i que l'heu superat bastant, no? Bé, doncs, el dia de començar, l'equip havia donat 2.422,140. Ho sentis, potser m'equivoqui. I...
També haig de dir que ara, després de treure despeses de la pròpia participació, com és lloguer de furgoneta, l'enzina, etcètera, i coses d'aquestes, i el menjar, doncs la CEAS encara aportarà fora de plaç, però sí a Oxfam, doncs una quantitat que no la puc dir perquè exactament no la sé, però seran també potser uns quants cents d'euros més.
perquè hi ha aquesta travessant solidària a banda de la caminada. De tota manera, tornant ara cap a la cursa o no sé com li hem de dir, a la trail, no? Una caminada. Una caminada, 100 quilòmetres em sembla massa suau dir-li caminada, perquè és una paraula... A veure, jo no sé gaire anglès, però trail vol dir passeig. Sí, però de fet seria... Clar, la trail walker, sí, sí, sí, clar. Ara pensava que hi havia alguna paraula més...
Doncs bé, doncs aquesta passejada de 100 quilòmetres de pelota a Sant Fariu de Guíxols, perquè suposo que veu viure també alguns moments durs, no? M'imagino com a qualsevol caminada o qualsevol equip. Suposo que si parléssim amb qualsevol dels altres, també cadascú tindria el seu moment. Va haver-hi un moment que la Nissan se'ns tirava a sobre i buscàvem el cartellet dels 50 quilòmetres.
Allí vam tindre un... Estàvem esperant arribar a aquell cartell perquè deies, bueno, hem arribat a la meitat, però ens vam perdre i ens vam fer uns 4 quilòmetres de més. Quan vam trobar el cartell dels 50 quilòmetres ja era la nit tancada i fins a arribar a Girona va ser un moment crític en el qual alguns dels caminadors tenien els peus llegats...
uns altres desanimats, i teníem un moment crític. Vam arribar a Girona, l'assistència dels companys que ens portaven es van preparar tot el sopar, el caldo, ara no vull caldo, però vull això, però ja t'ho preparo, els pobres anaven, ens seiem allà i eren com allò, et servien tot. I va haver-hi un moment que un va dir jo no puc continuar, un altre caminador va dir aleshores pleguem,
Però una altra persona va dir, escolteu, he portat 3 quilos de pasta i no heu provat tota la pasta en tota la nit. Aleshores, automàticament, en silenci, per solidaritat, van agafar un plat, van menjar aquella pasta i no sé si aquell punt va ser per mi... Van dir, es van banar els peus i van dir, ei, hem de continuar, ja estem aquí...
Les dos suportes tota l'estona, vinga, va, que podeu, que vosaltres podeu, a pesar que jo tinc 53, el Pep té 61, el Francesc 60 i el Joan té 57 o 58 anys, eren persones, van dir, doncs tirem endavant, no? Jo crec que ells diuen, no, no, però jo crec que aquell plat de pasta...
Es va anar perfecte, no? Va ser un moment crític. Allà va ser un moment crític que, de veritat, vam estar a punt. Després, a la sortida d'allà vam sortir bé, vam poder tenir la sort de trobar unes noies que anàvem guiant per dintre de Girona i ens van portar sense pensar per on havien de caminar, que això també va ser molt relaxat, perquè no tenien que fixar-te en el camí.
I d'allà vam començar a agafar un ritme, un ritme, un ritme, quan vam arribar, estàvem arribant a Llagostera, ens va ploure, però un quart d'hora vam arribar al pavelló i els assistents ens van preparar unes cadires d'aquestes de càmping, de platja, que van ser llits per nosaltres, vam seure ja tres minuts allò que vam tancar els ulls. Quan us quedava encara per això?
Doncs es quedaven 30 i escaig o quilòmetres. Encara, Déu-n'hi-do. I quan vam arribar a l'últim control, que faltaven 10 quilòmetres, també ens vam preparar un esmorzar, vam anar a comprar croissants, donos, a la pastisseria, un pa boníssim, pa amb tomàquet. Abans havíem preparat pa amb tomàquet, vam dir que no volíem pa amb tomàquet i quan vam arribar allà vam posar el pal i vam dir no heu fet pa amb tomàquet? I vam preparar pa amb tomàquet, no els pobres. La veritat que ells, xapó. I els últims 10 quilòmetres es va agafar una tromba d'aigua i de pedra i de...
I és mala sort, eh? Bé, potser és millor que sigui a la part final, no ho sé, això. Si t'enganxa potser els 50 quilòmetres que dèieu... Allò ens va animar, eh? Allò vam començar, aleshores allà el ritme va pujar. Allò ja ni controlava si anàvem a un ritme, no, allà anàvem quasi a 6 quilòmetres l'hora, entre 5 i mig i 6, sí, sí, perquè tenien ganes d'arribar, tenien ganes d'acabar, i ara era com una espina que teníem aquí, van dir les cees de Sant Lluís, acaba.
Per cert, que quan vam arribar a la meta, tenia el locutor de ràdio al costat meu, jo no el veia, i quan va dir d'on era, vaig fotre un crit d'allà, Sant Lluís, va dir, no te poso el micro, perquè hi hagi tot el poble, no? Clar, clar, suposo que l'emoció, no? Bueno, aquí a un, personalment, se li queien les llàgrimes, no podia parlar. El Xavi anava al meu costat i diu, calla, calla, que a mi m'està passant igual. Vam posar, després,
ha abraçat i ha plorat. Sí, sí, i quan vam arribar allà i van dir, arriba l'equip el 96, seas de Sant Just d'Esvern, ho he estimat, agafa com un no sé com dir-ho, l'has de viure, una emoció, una cosa, dia l'equip, perquè que jo sàpiga de Sant Just no hi havia ningú més, no? I
i va molta gent de Barcelona i de molts llocs, inclús d'altres parts d'Espanya, però la veritat és que era emocionant, va ser molt emocionant. Va deslluir una mica la pluja perquè ens plovia en aquell moment, no ens vam poder fer la foto amb la samarreta, però l'arribada ja estava feta, i ja havíem complert el que ell diguéssim
Petit repte, no?, de poder acabar. Home, petit. Jo crec que li podríem treure l'adjectiu aquí. Jo, la veritat és que comento una petita... Tota la cursa va estar... Bueno, va haver-hi tots els seus moments, però va haver-hi un pèl d'emoció, no? Durant tota la nit, tota la cursa, quan portem tantes hores junts, vam fer de tot, eh? Vam fer de polítics, d'entrenadors de futbol, vam arreglar l'atur, saps allò que parles de tot i tu tens tota la solució.
i cadascú explica una mica les seves coses intimitats, no gaire però va haver un moment per mi que va ser molt maco quan a l'arribar de Sant Lluís hi havia dues persones sí, de Sant Lluís hi havia dues la meva filla i la meva dona o la meva dona i la meva filla no hi havia ningú més per mi era molta gent i bueno jo no esperava ho dic sincerament esperava l'Àngels perquè ella m'havia dit que venia
però el que no esperava era trobar-me la Victòria, la meva filla, i que la coneixeu per aquí a la ràdio. I això, imagineu-vos, soc pare únic, i a mi encara em va emocionar més. Per mi, més emotiu que en res. Veure el Pep com es va posar. És que, de veritat, a veure, hem caminat
Amb el Xavi he tingut el plaer de caminar amb ell moltes vegades, amb la resta de companys igual, a vegades no hem coincidit, però sí, moltes vegades junts, i quan tens una caminada que la trobes que és dura, que has patit, que veus com pateixen els teus companys i l'esforç que estan fent perquè tots amb una arribem,
i quan estàs a escassos 100 metres i veus la pancarta d'arribada i veus que et puja com... Bueno, m'estic emocionada. Sí, sí, jo crec que em fareu emocionar a mi al final, també, perquè ho transmeteu, ho transmeteu. I com a guinda, no sé com... La cirereta, no? La cirereta final, això, exacte. Doncs veig a la meva dona i a la meva filla i ja és que, bueno, ja... No vull continuar...
No, no, jo crec que està molt bé, perquè transmeteu molt bé com aquesta emoció final, així com heu explicat també quan hi ha aquest moment dur, que també suposo que són parts que s'han de viure, perquè dèieu, això si no ho has viscut, doncs també és difícil d'entendre al final. M'imagino que amb la part del possible moment de dir abandonem-ho o no, passa igual, però crec que està bé perquè ho heu aconseguit transmetre moltíssim, no? És aquesta sensació que d'aquest moment, doncs aquesta satisfacció que dèiem al principi també, segurament ara esteu molt cansats, però tot aquest procés fa que
Que hagi valgut la pena, segurament. No sé si ara jo teniu... És massa d'hora, m'imagino, però bé, com que dèieu que parleu de tot, propers reptes o si us plantegeu fer-ne un altre d'aquest estil, si aquesta us agradaria repetir-la o n'heu quedat farts...
Jo, personalment, penso que és difícil que la tornem a fer, perquè hi ha molts factors. Primer, tenim un factor a favor, o potser un dels que tenim a favor, és que ja tenim una experiència. Però és recaptar diners, fer tota una campanya, i...
No sé. Vol molt de temps, no? Estic bufant perquè estem acostumats a caminar i a fer caminades llargues, però amb un estil diferent. Tu t'inscrius, pagues la teva inscripció, la prepares, arriba el dia, la fas i ja està. O sigui, tot el que comporta. Però aquí et demanava molta gestió, no? Aquí hem estat des del mes de... No recordo si va ser a finals d'octubre o primers de novembre. Octubre, crec que va ser de l'any passat.
Fins al dia 19, que és el dia que s'acaba, el 19 d'abril, tot l'equip, bueno, munta l'equip, fes-lo d'allò, desfes quan havia d'allò, prepara tota...
tot aquest muntatge fins al final són uns quants mesos que algunes coses, o perquè no estàs acostumat, parlo per mi, a vegades, no dic enguixar-te, perquè tampoc és la paraula, però sí una mica d'estrès que sí que et produeix. Ara ja aquest estrès s'ha esveït perquè ja ens hem relaxat, hem acabat, estem relativament bé, encara que ens fa una mica de mal aquí, una mica de mal allà, però...
Per tornar-lo a fer, home, no és impossible, però seria... Home, si tenim alguna ànima caritativa que ens dona ja els calés d'entrada... La clara que s'ha encarregat de fer tot això. Molts equips ho han tingut així, també s'ha de dir, eh? Hem vist que molts equips els han dit aquí teniu els diners i feu l'equip. Això és més fàcil, crec jo. Nosaltres també hem aconseguit els diners, però amb l'esforç de tots, d'anar a buscar-lo i de... I no molts equips han arribat als quatre, eh?
Perquè si tu no, els quatre, es quedaven dos que no continuaven, els altres dos es podrien enganxar amb un altre equip i entrar amb l'altre equip. Però molts equips no han arribat als quatre. O sigui, no eren els que havien començat. Exactament. Nosaltres hem arribat als quatre. Hem arribat a l'equip 144. És si no ho hem dit, això. Als 144 de 356 sortits.
Està bé, no? Està contents o no? Per això, per això, que Déu-n'hi-do. Jo no m'ho esperava, la veritat, perquè... I jo l'únic jove, eh? Perquè mira, tots els nens són llaios, eh? Jo amb 53 anys n'és jove. No, no, però hi ha més gent per això que va... O sigui, hi ha hagut altres equips que hagin abandonat per això? No, sí.
Home, que així han abandonat, sí. Sí, sí, ja ho sé. Abandonar, abandonar, o sigui, crec que són una vintena o així, que no han sigut acabat. El que sí que hi ha hagut molts equips que acabaven dos, acabaven tres, o sigui, nosaltres hem acabat l'equip sencer, que ja era una de les fites, acabar tots, tots.
Doncs, Déu-n'hi-do, de tota manera, encara que no feu aquesta treu que és Girona 2015, perquè ja ha passat, però suposo que altres caminades sí que llargues, també. M'imagino que més reptes vindran, també. Jo suposo, dic suposo perquè cada any últimament dic que no sé si ho faré, suposo que aniré a fer la...
la Matagalls Montserrat d'aquest any, el Xavi ja va dir que no, perquè ella va fer un cupo i va dir, diu, fins aquí he arribat. Us em sembla molt bé. Vaig fer 6 i ja tinc prou. Jo porto el doble aquell, porto 12, potser la 13 me la plantejo i segurament... Un número màgic, no? Sí.
Sí, jo crec que jo ja tinc una edat per gaudir de les caminades. Jo penso que més de 45 quilòmetres o una nit per davant, a no ser que sigui un repte com aquest, que era un repte molt maco quan el Pep m'ho va plantejar de fer. Bé, la veritat que va ser culpa meva, que m'ho van comentar, li vaig enviar un WhatsApp i em va dir que sí, i la veritat que durant la caminada per la nit vaig dir, Xavi, la vas cagar, per què vas enviar aquell WhatsApp?
la vas cagar, però un repte així perquè ja ho sabeu que era una cursa solidària, aleshores sí, però ja jo ho tinc plantejat d'una altra manera, ja amb la vida. Doncs, en tot cas, mentre ho feu per disfrutar, ja és això. Moltes gràcies a tots dos, el Pep Gil i el Xavier Foguet, que avui han vingut aquí al Just a la Rusta per explicar una mica l'experiència d'aquesta Trail Walker que van completar aquest cap de setmana. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Quatre minuts i tres quarts de dotze. Aquesta hora saludem el Pep Quintana i en Jordi Farràs. Molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Per parlar una mica d'actualitat, avui la voldríem centrar també en Sant Jordi. Ahir, els tertulians del dilluns ja els vaig preguntar algunes qüestions. Vam fer una mica el típic debat que cada any fem i que segurament també us l'obro a vosaltres i que potser ja us ho he preguntat però com que no ho recordo i potser heu canviat d'opinió. Jo tampoc. Jo tampoc me'n recordo.
Que és aquesta idea, si creieu que el Sant Jordi, a més a més, en Jordi Ferraz que és florista i per tant també està, és per dir implicada, si hauria de ser festiu, si no, com ho veieu? Hi ha gent que creu que sí, ahir hi havia davant, eh? Jo crec que hi ha moltes opinions, eh? Per això per això ho dic. Els Pitalet pràcticament fan festa de fa molts anys, eh? Els Pitalet fan festa, teoria que feien festa personal. Què agafen? La festa, diem, la local. La festa local de Sant Jordi. La festa local, clar.
Llavors jo crec que no ho sé. Jo també moltes vegades m'he pensat i dic per què no fem festa nosaltres per Sant Jordi? També fem el 11 de setembre que tampoc la gent ho pot entendre. Però marxaríem, no? Clar, la gent avui en dia marxem. Jo crec que amb un dia de feina tal com està jo crec que es pot fer. Si la fem festa, clar, hi ha moltes opinions. Hi ha molta gent que vol fer festa
Home, fer una festa sempre és agradable. El que pot maixar se'n va. Home, de fet, com que és una festa molt nostra, la de Sant Jordi, molt arrelada, d'anys i panys, vull dir que és una festa, podríem dir, d'aquelles nacionals. Per tant, potser, quan les coses canvien una mica, es replantegi el fet que Sant Jordi sigui festa.
Però no creus que llavors la gent agafarà pont? Si agafen dijous? Per molts anys. No vull que llavors perdria part de... No, el que passa és que... O sabrem diferència i direm, no, no, Sant Jordi es viu al carrer i es viu a Barcelona o a Sant Just... Jo crec que és que jo... Es viuria igualment, eh? Hi ha gent per tot, eh? No tothom se'n va, eh? Perquè això ja és una llegenda urbana, que la gent se'n va. Per tant, tu, eh?
Home, sí que se'n va, a vegades. Home, però queden centenars de mils de persones, eh? Parlem de Barcelona. Sí, sí, sí. Parlem de Barcelona. A nivell general, l'altra setmana passada jo m'ho estava replantejant, perquè vam dir, si nosaltres agafem la independència...
A mi m'agradaria que Sant Jordi fos festa. Clar, és el patró. Perquè, vull dir, realment seria una cosa... És com Sant Jaume, no? Per Espanya. Bueno, Sant Jaume per Espanya, sí. Clar, seria una cosa segurament. Però jo creia que sí, el que passa que, vull dir, comercialment, jo suposo que és el mateix que sigui festa o no sigui festa. Clar, si és un dia de festa pot ser que la gent, en vés de vindre, per exemple, a Sant Just, vagi més a Barcelona.
De fet, aquí és injust una mica, ja està programat així, no? Es fa sempre el diumenge, el dia festiu. Sí, es havia provat a fer un any, es va fer... Un any es va fer per Sant Jordi. Sí, però no va acabar de funcionar. Un any no se sap, jo no soc... Vull dir... El que deia l'altre dia... Ser un any has de valorar.
No, no, això està clar. Però el que explicava el regidor de Cultura la setmana passada era que el que s'havia decidit i que aquest any fos el diumenge anterior era a través del Consell de Cultura. En realitat, la decisió s'havia ofert fer el mateix 23, fer-ho el diumenge anterior o posterior,
Hi havia sortit això. Tu, Pep, que hi vas ser diumenge passat, com ho vas viure? Hi havia gent? Hi havia ambient? Moltíssima gent, molt d'ambient. Va ser, per sort, un dia que va acompanyar, va començar a fer un xàfec per espantar una mica el públic, especialment els que havien de posar una parada, naturalment. I considero que va ser un dia molt radiant de participació.
Molta gent va participar, jo crec que en general hi va haver per tots els gustos, tant la part musical, literària, de les roses que donaven algunes de les parades, la presentació d'alguna entitat, em va sorprendre per exemple la caseta, diem-ho així, o el tandal que hi havia de les dones emprenedores.
d'aquí Sant Just i després doncs dona i empresa i després tots els representants polítics estaven situats en un espai concret això s'ha canviat també aquesta anya més bé perquè barrejar-ho no era convenient
cadascú, doncs, tenia el sector que més o menys li corresponia, no? El centre d'estudis amb el qual vaig estar-hi una estona, ja que soc antic membre de la Junta, doncs també m'agrada fer-hi companyia i estar allà i veure... Antipresident, eh? Antipresident, sí. Sí, home...
Però jo, de títols... N'has tingut molts, eh? Vols dir? Ja en té, eh? Per això, però, com a fer gràcia de manera de dir... No són títols nobiliaris, però... No, però, esclar, vull dir, títols perquè tu estàs en un lloc i fas una feina determinada, i, per tant, tens un títol perquè et correspon, tant podria ser de secretari president com vocal, distant de tot, a tot arreu, no?
i per tant vol dir que d'alguna manera fas un servei i després això del titulitis ja no hi he cregut mai això són coses que normalment algú té que agafar i té que agafar el Jordi ha sigut president del COR i d'altres entitats i els botiguers i llavors tenint en compte que diumenge ja es va fer aquesta celebració aquí a Sant Jus per exemple Pep, en el teu cas el dia de Sant Jordi, després anirem amb el Jordi perquè és diferent com el vius? fas alguna cosa especial? no, no, no
Normalment, a mi les masses m'espanten una mica, d'aquesta manera. Per tant, jo ja vaig participar diumenge aquí a Sant Just, que era la festa que nosaltres celebravem aquí, que és la mateixa que se celebrarà el dia de Sant Jordi a Barcelona, d'alguna manera. Hi ha altres llocs de Catalunya, home. Evidentment, a tot Catalunya sí, però esclar, per la proximitat... Pots anar a Sant Feliu de Llobregat? Podria anar a Sant Feliu o podria anar a Esplugues.
A Sant Poliú estic una mica enfadat. Ah, sí? Per Sant Jordi o no? No, no, no. És el terme judicial. Sí, perquè com que hi ha gent d'anar allà, i a mi això d'Hisenda no m'espanta, sinó que és el fet que quan hi ha gent que hi ha hagut d'anar per una sèrie d'activitats, de gestions,
meves i de no meves, doncs m'he trobat que el carrer que hi ha al costat és marcat, diria que cada dia. Només els dilluns. Només? Sempre hi vas en dilluns. Sempre hi vas en dilluns. Perquè, escolta, pràcticament porten amb un instarrer i després intentant buscar un lloc per aparcar. És impossible. O corrent per un carrer en direcció contrària, que me n'he tirat un de 200 metres en direcció contrària per tornar a sortir en algun lloc més o menys, no ho sé com dir-ho, i si més no, proper a Isén.
Bé, en tot cas, exacte. No hi tornarem dilluns. Però no té a veure amb el Sant Jordi. No, no, no, amb Sant Jordi no. I per tant, et vas comprar algun llibre per això diumenge? No, no. I a l'Íbia 23 tampoc te'l compres, eh? No, tampoc. Ni regala rosa. No.
O sigui, no celebres el Sant Jordi de manera convencional, però està bé, està bé. No, ja hi heu fet en altres moments de la meva vida. En aquest moment, doncs, no tinc... Però tampoc et vols comprar un llibre per tu, per exemple. No, no, no. Tinc llibres sobradament, o la possibilitat de tenir-ne, o que me'n regalin, etcètera. No, no, hi ha gent que no li agrada comprar-los per Sant Jordi, eh, més a més. No, no, no, evidentment, perquè és una tradició que està molt bé, però els llibres es venen tot l'any. I tant. I tant.
Si t'interessa alguna cosa... Mira, en aquest moment, precisament, tinc un bal que m'han regalat per la central i puc anar a buscar el que vulgui. I potser aniré a buscar material fungible, jo què sé. No, no, està clar. Per tant, doncs, no. Molt bé. I ara, en el cas del Jordi, suposo que el Sant Jordi, en el teu cas, clar, tenint en compte la teva tradició florista, també és un dia intens, no?
Jo crec que Sant Jordi, perquè és la tradició que s'ha fet sempre, potser s'ha ampliat molt més, però jo recordo anys ja que no hi havia tanta tradició de cultiu d'arroses ni d'album comercial que hi havia.
però la gent anava a buscar roses, i roses senzilletes, roses de rosers, sense tindre cap mirament, per fer la tradició de poder arreglar la rosa per Sant Jordi. Llavors, clar, ara està molt comercialitzat tot. Ara tot és un negoci a base de bé, i estem esperant que tothom, sembla que vingui Sant Jordi, que tothom ven, i menys els floristes, que són els que estem més controlats,
Però veus que tot això és un hàndicap una mica molt gros, perquè ve molta rosa. Però hi ha molta gent que encara vol anar a la floristeria, per exemple. A comprar-la, en lloc de fer-ho a la parada de... Hi ha de tot, però realment el que s'ha volgut per la seva senyora o pel seu enamorat...
o per la seva amiga vol fer una cosa amb cara i ulls, normalment va a una fluisteria, perquè saben que dintre de tot les qualitats i els preus són diferents. O sigui, les roses que, per exemple, estem venent nosaltres no és la mateixa rosa que poden vendre, encara que nosaltres ja fa uns quants anys que estem venent les mateixes roses que estan venent perquè no es diguin que les verem diferents. Què costa una rosa per exemple?
Nosaltres, en principi, en tindrem. Els que tenim, normalment, són les que venen així a les paradetes, i aquest suport que sortien a 2,50 euros. A quant? A 2,50 euros. 2,50 euros, el veig barat, no? Sí, sí. Aquesta és la que... La més senzilla, eh? Aquesta és la que nosaltres portem perquè la gent no digui que les altres són cares. Això no ho volia fer mai, però al final estàs obligat a fer-ho, perquè si no et diuen, ai, mira que hi ha les paradetes aquelles, te les venen amb un preu.
Aquestes les tenim allà. Ja venen arreglades. La més bona. Els que hem d'arreglar nosaltres, llavors ja suposo que els preus ja aniran entre 5, 10, 12, 15, depèn de com vagi la rosa, com l'arregli. Que la gent el que demana encara és la rosa vermella? La rosa vermella. Aquest any ara us he trobat jo sincerament una doctorada, però n'hi ha unes que les han fet amb cera,
que només les fan per Nadal, i aquest any ja les han fet amb cera, llavors els hem posat unes gotes de xocolata sobre la cera. Són originals. Són covestibles? No es poden menjar, però és decoració. Hi ha gent que diu que hi ha moltes coses per curiós.
Clar, suposo que hi ha algú que busca... La rosa blava també, que molta gent vol la rosa blava, però són roses que són tenyides. És igual que l'arcoiris, hi ha l'arcoiris que... No, no, la groga és normal. Ah, la groga és normal. La groga és normal. Hi ha l'arcoiris que està feta, que cada pètol té un color. Ui, aquesta no m'agrada. Hi ha quasi tots els colors de Sant Martí, estan totes posades que hi ha rosa. Llavors, clar, si ho mires...
impacta perquè estan fetes pètol per pètol si mires el que és el tronc veus com estan tenyits per cada fulla hi ha un color però ho han hagut de fer d'alguna manera no, això ho fan amb tinys especials però quan ho posen ho han de pintar com pètol per pètol ho han de pintar tant controlat perquè la mateixa sàvia que vagi cada fulla vagi que fan un color
és molt curiós de durar no duren però és molt curiós de com les fan i quines altres es demanen? les vermelles tenim les que s'estan venent a tot arreu perquè si no aquí a Espanya ni a Catalunya ja no en parlem però a Espanya no tenim suficients roses per fer el que és la marcada de Sant Jordi estem parlant que a Sant Jordi es poden vendre uns 4 milions de roses
Llavors, clar, no arribem a tot això. És com les bones, que també són. Es compten així, ja les que es consumeixen. Ja es compten així. És clar, a les roses n'hi ha moltes. Llavors, quasi tot ve de Colòmia i de l'Equador. Els que tenim la majoria de floristeries, vull dir, les que podem les comprem aquí, i els que no, ja compren una altra qualitat superior. Clar, clar.
Nosaltres, en principi, les úniques que comprem que venen de la Codón són les que ens demanen, o sigui per repartir, o algú que em vol donar, que ja els hi posarem tal qual i ja els hi donem. Però la nostra, sempre el que hem tingut nosaltres tot l'any, és una rosa que es diu la Rosa Samurai, que és de cultiu ecològic. Aquesta l'hem tingut ja fa molts anys que l'estem tenint. I per Sant Jordi, hi ha les tres qualitats que tenim sempre,
I normalment hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha... hi ha
Nosaltres, ara les que tenim, que han arribat avui, tenim la d'aquestes al samurai, que és la línia ecològica, aquestes fan un metro i alguna cosa que és la línia al que diem. Aquesta és una rosa de qualitat que aquesta l'acullen individualment. Fins que no va el productor o l'encarregat de l'invernacle i diu aquesta, aquesta, aquesta, l'acullen individualment. Clar, aquesta rosa té un preu. Clar, clar.
I quan ens pot durar la rosa? La rosa, normalment, si es cuida una mica bé, 15 dies te'ls dura. I què has de fer per cuidar-la? Exacte, perquè a mi mai m'ha durat 15 dies. Sí, perquè, clar, depèn de la rosa. Això també és important. Però si en comprem una de bona qualitat, perquè ens duri, què hem de fer? El que passa és que si acabem una rosa, hem de comptar que la rosa, quan te la regalen, normalment anem a passejar pel carrer. Això és complicat, no? Llavors, quan vas a passejar pel carrer, la rosa, si encara que sigui de 80 centímetres o que sigui d'un metro...
aquelles hores que agafes ella va xupant l'aigua del tronc perquè ella va mantenint amb l'aigua del tronc llavors tu quan arribes a casa per norma general llavors es posa amb aigua llavors què passa? que no es talla el tronc llavors perquè el que fa almenys s'han de tallar dos centímetres el tronc i posar-hi molta aigua
Passa el mateix que les ferides. Quan nosaltres fem una ferida, ens tanquem la ferida, la sang, de seguida, automàticament se'ns tanca. Qualsevol flor, a la que tu la talles, allò és la sangra. Llavors, per allà, perd la seva sàvia. Llavors, automàticament, el que fa és tancar-se. Llavors, per molt aigua que hi posis, allà no entra. Això és una de les coses que hem de fer sempre. Quan arribem a casa...
normalment hi ha uns concentrats que ja són especials que potser és posar a canviar l'aigua cada dia a part d'aquest sobre si te'n donen algun però posar-hi un sobre que és un adob i si no posar-hi molta aigua i ja està sentir-lo típic d'una aspirina l'aspirina perquè ja ens la treuen del mal de cap però la posem però serveix perquè és un àcid ja fa dies que jo vaig llegir un tuit que deia referència en els venedors que hi hauria d'arròs aquests dies que ja estaven fent estiraments
Ahir parlàvem també, una altra pregunta volia fer-li, parlàvem amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya, que ens deia que, preguntava que també no només van a comprar llibres les dones, tot i que deia que era el públic majoritari, sinó que els homes també en regalen a les dones i que això ha anat canviant. No sé si amb la Rosa ha canviat també o els qui ho compren és públic masculí encara.
sempre hi ha alguna per això sempre hi ha algú que se la compra o que li compra per regalar-li a la parella ara feia la broma de si se la compra sempre hi ha alguna que em ve a buscar alguna però en general són els homes i llavors agafen una per la senyora l'altra depèn de la mida agafen aquesta per la senyora aquesta per les filles i l'altra per la cunyada Blanques se'n venen també el dia Sant Jordi o poques?
de colors n'hi ha molts llavors arriba un moment que has de tenir molts colors i si en tens molts sempre en vens algun hi ha la rosa del Barça també? sí, la rosa aquesta també la del Barça també el que diem és una rosa vermella
Normalment és, bé, d'Holanda, és una renau a mi, que et diuen, és una rosa, llavors li posen una purpurina blava per sobre, i clar, quan tu ara la compres està molt tancada, i l'únic que veus una cosa vermella amb una cosa blava. El mitjà que es va obrint, llavors ja queda els colors del Barça perquè s'obre i queda tots molt.
Aquestes sí que se'n venen. I de l'espanyol. I les del matí no se'n poden vendre perquè com que són blanques... Ah, clar, les blanques. L'espanyol sí que hi ha les blaves. Blaves i blanques. En raó, blava i blanca. La de l'espanyol també, algunes vegades, quan algú també la vol perquè és blava i llavors agafa una blava. Tu sí que en regales de rosa, Jordi.
Jo sempre, normalment, des que festejava ja ens recalava i abans de festejar també em havia donat. I després ja quan vaig tindre les filles, els nens no, però les filles cada any els tinc la seva. I encara, aquest any també la tindran. I les noies de la missa no també en reben. També, home, unes roses. Si es porten bé. Sí, acostumen a fer-ho.
i reps llibre o reps bols alguna cosa tu Jordi o no? o te'n compres tu? no, normalment si quan passem Sant Jordi llavors sí, llavors me'n compren clar, també ho dic perquè a més a més ja que regades tant tard l'hora home està bé també, no? això és veritat tots estan preocupats perquè estàvem feia gràcia perquè havíem trobat el del Joan Marguerit que ha sortit ara sí, ara és nou
I tant, exacte. El dissabte va ser justament també va recitar aquí Sant Just. Doncs moltes gràcies a tots dos. Avui hem fet aquesta tertúlia centrada en Sant Jordi. Sí, i tant. Interessant, també, no? Són aquestes coses que fan cultura.
Vaig saber que hi va haver molt de moviment, molta gent. Nosaltres estàvem a Sant Cugat cantant amb el corbo, així que no... També tot és cultura, no? En fi, se'ns acaba el temps. Que vagi molt bé, Pep i Jordi. Adéu. Bon dia, els informa David Badia.
Aquesta hora, acte d'homenatge i record a Lleida pel professor mort ahir d'una gribetada a l'Institut de Barcelona, veí d'aquesta ciutat, Paria Rafael Ventura. Hola, bon dia. Doncs sí, des de la plaça Paeria de Lleida, on acabo de començar aquest acte, on està parlant ara l'alcalde de Lleida recordant la figura del professor mort ahir, tràgicament, a Barcelona.
Tot seguit es farà un minut de silenci per aquesta tràgica mort del professor Abel Martínez en un acte de condoli i de solidaritat que presideix, com diguem l'alcalde de la ciutat d'Àngel Ros, i on també hi són presents la majoria d'autoritats institucionals de Lleida, com el delegat del govern o la subdelegada del govern espanyol. Rafael Ventura, Catalunya, Ràdio Lleida. I també a aquesta hora, acte d'homenatge institucional a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Carme Clèries. Hola, bon dia. El president Mas encapçala el minut de silenci a les portes del Palau de la Generalitat per la mort ahir d'un professor a mans d'un alumne a l'Estat...
Gràcies.
I evidentment que no podíem continuar amb aquesta connexió. Altres notícies, Caramon Montero. El director de l'agència tributària, Santiago Menéndez, compareix a aquesta hora al Congrés a petició del Partit Popular després dels escorcolls i de detenció durant unes hores. De Rodrigo Rato, Madrid, Xell Feixes. Bon dia. Tot a punt aquí a la Cambra Baixa per escoltar Santiago Menéndez, que podria aportar algun detall sobre la investigació que l'organisme que dirigeix ha fet a Rodrigo Rato per possibles delictes de frau fiscal, blanquets de capitals i alçament de béns.
El cap de l'agència tributària també podria avançar alguna dada relacionada amb les 30.000 persones que van acollir-se a l'amnistia fiscal del 2012, 700 de les quals de rellevància social. La convergència la podeu seguir en directe per Catalunya Informació. Xell Feixes, Catalunya Ràdio Madrid. La Fiscalia General de l'Estat recorrerà la decisió del jutge de Madrid d'enviar el nou cas de Rodrigo Rato a l'Audiència Nacional. La fiscal general Consola Madrigal ha explicat a Barcelona que els nous delictes que l'imputen, el de frau, blanqueig de capitals i el sement de béns, no tenen res a veure amb el cas bànquia.
El Parlament farà una recepció als familiars de les víctimes de la catàstrofe aèria de German Wins dilluns abans de la cerimònia religiosa que tindrà lloc a la Sagrada Família.
Esports Montserreia. El Barça ha suspès el dinar de directives prèvi a partit de Champions d'aquest vespre contra el PSG com a mostra de dol per la mort d'un professor a Barcelona i en suport a la comunitat educativa de Catalunya. Tots els jugadors, inclòs Fer Malen i els tres portets, són a la convocatòria per a partit que comença a tres quarts de nou i es pot veure per TV3.
A les 7, a l'Eurolliga de bàsquet, Olimpiacos Barça. Catalunya Ràdio transmetrà el bàsquet i el futbol a partir de 3 quarts de 7. I en tenis a l'Open Bank Sabadell de Barcelona. Avui debut d'Albert Montañés i Tomé Robredo. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'escola de Barcelona Municipal Marrex farà avui una jornada de portes obertes. S'adreça als pares i mares amb fills de 0 a 3 anys i és una sessió informativa prèvia al procés de preinscripció que arrenca el 4 de maig.
El curs que ve al centre oferirà 8 places al grup de nens i nenes nascuts aquest any, 31 per als nascuts l'any 2014 i 21 per als infants que van néixer el 2013, una oferta molt similar a la del curs actual. L'Escola Brossol Marrecs obrirà les seves portes avui a les 5 de la tarda.
Demà dimecres començarà un procés participatiu sobre l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. És un procés que tindrà lloc als nou municipis que formen part de l'espai natural per recollir idees i propostes per inclourar el pla. La idea és redactar un nou document d'ordenació i protecció del parc de Collserola, ja que l'últim data de l'any 87. Les conclusions extretes de les primeres sessions, que es van fer a Sant Just l'abril de l'any passat, serviran per engegar aquest nou procés participatiu demà a les 7 de la tarda a la sala Egidor Cònsul de Can Ginestà.
I acabem fent dos apunts polítics en l'agenda política d'aquesta setmana. Demà dimecres a les 7 de la tarda Ciutadans farà l'acte de presentació de la seva candidatura per a les eleccions municipals. Del 24 de maig tindrà lloc al parc de Joan Maragall i divendres a partir de quarts de nou del vespre el PSC organitza un sopar que servirà per presentar la candidatura socialista als comissos del maig. Es farà a la sala municipal de la Taneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Joost Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Joost al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Every sailor knows that the sea
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, som un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Dos minuts i un quart d'una del migdia. A aquesta hora parlem de psicologia. Com cada 15 dies, saludem la Marta Tena. Bon dia, Marta. Hola, bon dia. Que la vam conèixer fa unes setmanes. Ella treballa en un gabinet psicològic i també posa a disposició dels oients el seu contacte, el correu marta.tenapsicologa.com i també el telèfon al 618 29 45 81.
I avui el que fem cada 15 dies és triar un tema concret, vam començar a parlar de l'ansietat i avui parlem de la depressió, un d'aquests temes que qui més qui menys, alguna vegada o altra, en el sentit de parlar per un cas proper, segurament. I parlem primer de tot, per entrar una mica en matèria, amb el concepte de depressió, Marta.
Exacte. El tret comú de la depressió és la presència d'un estat d'ànim trist, d'un sentiment de buidor, irritabilitat, acompanyat de canvis somàtics i cognitius, que afecten de forma significativa la capacitat funcional de l'individu.
Per la seva manifestació resulta complicat distingir la depressió dels sentiments normals de tristesa i dol. També, en alguns casos, sembla que la persona pateix de problemes d'ansietat, però en realitat es tracta d'un trastorn de depressiu profund. La depressió és un trastorn que es dona molta més freqüència a les dones i sol afectar persones de totes les edats, des de nens a persones de la tercera edat, i també és la principal causa de molts suïcidis arreu del món.
El trastorn depressiu provoca el deteriorament en el treball, activitats d'oci, les relacions, la salut en general i les capacitats per exercir els diferents rols socials.
Que de vegades, ho dic perquè també potser algun cop ens passa, no hem de confondre el que deies al principi, no? Diu que va acompanyat d'un estat d'anem trist, però no és només quan algú està trist no vol dir que estigui depressiu, no? Exacte. S'ha de diferenciar l'estat depressiu normal d'un patològic. I llavors hi ha diferents classificacions també de les depressions. Un cop són depressions hi ha diferents rangs, no? Per entendre'ns...
Exacte. Existeixen diferents classificacions del trastorn depressiu atenent a diferents criteris. Aquí els classificaré essencialment en dos grups. Les depressions reactives i les depressions endògenes. Les depressions reactives són aquelles a les quals podem trobar un desencadenant ambiental clar de l'estat depressiu. Per exemple, la pèrdua del lloc de treball, la mort d'un ésser estimat,
Això podria causar una depressió, no? Exacte. Aquí hi ha un desencadenant. Llavors, en aquests casos, l'estat depressiu pot durar un període més o menys llarg. En funció de cada persona. Exacte. Les depressions endògenes són aquelles a les quals no existeix un desencadenant ambiental de l'estat depressiu i es deuen a condicions internes i a la biologia del propi individu.
En aquests casos, el factor genètic, és a dir, l'herència, juga un papel fonamental. Per tant, no hi hauria un aspecte clau, en aquests casos, no hi hauria un motiu concret per entendre'ns. Exacte, és més factors biològics de la persona.
a la vegada també es classifiquen en factors unipulars i els bipulars. Els unipulars fan referència a les depressions clàssiques. I els bipulars, en aquest cas, no en parlarem en aquesta xerrada. Ja tindrem temps de dedicar-li un programa, segurament. Sí, sí.
Llavors, les depressions d'origen endògen solen ser les més greus i solen afectar a més d'un membre d'una mateixa família, encara que també poden donar-se a individus que no tenen una història familiar d'aquest trastorn. En realitat, solen existir situacions mixtes. Llavors, davant d'un desencadenant ambiental, desenvoluparà amb més facilitat un trastorn depressiu aquelles persones que presenten una predisposició biològica.
Per tant, hi hauria aquest criteri important a tenir en compte, que de vegades potser no el sabem, suposo que és una cosa que t'hi has de trobar, m'imagino. I llavors hi hauria alguns criteris diagnòstics que ens portes avui, Marta? Sí, els sessons depressius a l'última edició del manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals. Inclouen els següents.
El trastorn de regulació de l'estat d'ànim, que va aparèixer per dissoldre els dubtes sobre les possibilitats que el trastorn bipolar es diagnostiqués i es tractés de manera excessiva en els nens, i es refereix a la presentació d'irritabilitat persistent i episodis freqüents de descontrol conductual en nens de fins a 12 anys d'edat.
Són nens que presenten aquest patró asimptomàtic i que desenvolupen trastorns depressius o trastorns d'ansietat més que trastorns bipolars. És a dir, que quan tenen aquesta etapa educativa seria aquest trastorn depressiu, eh? Per altra banda, també hi ha el trastorn depressiu major, que representa el trastorn clàssic d'aquest grup. I es caracteritza per episodis d'almenys dues setmanes de durada,
Encara que la majoria solen durar més, que impliquen canvis clars a l'efecte, a la cognició i a les funcions neurovegetatives.
Per tant, encara que sigui un període determinat més concret, més petit, es podia desenvolupar d'aquesta manera. Exacte. I després també pot aparèixer com un sol episodi, encara que en gran part dels casos es dona de manera recurrent, i els símptomes solen ser els següents. O sigui, estat d'ànim deprimit durant la major part del dia, la disminució del plaer,
Les variacions en el pes, insomni o son excessiu, agitació o retard psicomotor, fatiga, culpa i dificultats per concentrar-se.
També hi ha una altra forma de diagnosticar una forma més crònica de la depressió, que és el trastorn depressiu persistent o la distímia. Quan les alteracions de l'estat d'ànim apareixen gairebé cada dia, almenys durant dos anys en els adults o un any en els nens. En aquest estat depressiu apareixen els següents símptomes. Sentiment de gana variable, insomni i son excessiu, fatiga, baixa autoestima, dificultats de concentració i sentiments de desesperança.
I després hi ha un altre trastorn, que és el trastorn disfòric premenstrual. Sí, amb aquest període concret, abans de la menstruació. Abans de la menstruació, exacte. És això, que comença poc després de l'ovulació i que desapareix pocs dies després de la menstruació. I sol tenir un impacte funcional important en certes persones.
Els símptomes solen ser d'una efectivitat intensa, irritabilitat, estat d'ànim deprimit, ansietat, sensació d'excitació i disminució de l'interès en activitats habituals que li agrada a la persona. Però això seria exacte i estaria causat justament pel cicle menstrual. Exacte, sí, sí.
Llavors, què ens trobaríem amb tots aquests... M'han dit una mica els diferents fenòmens depressius i llavors què ens podries dir amb tot plegat? Hem fet una mica aquest mapa, no? Bé, amb els fenòmens depressius també es pot associar a un gran nombre de substàncies d'abús, alguns medicaments de prescripció mèdica i diverses infeccions mèdiques.
Aquest fet es reconeix en el diagnòstic del trastorn depressiu a causa d'una altra afecció mèdica. És a dir, què voldria dir? Vol dir que pot ser que, com que prenem alguna medicació, això ens faci que el nostre estat d'anima estigui més deprimit? Seria això? Exacte. Prenent una medicació o prenent algun tipus de substància addictiva, saps? Pot desenvolupar-se un trastorn depressiu.
Que això també seria en funció de cada persona, potser algú prendrà massa cafè, m'ho estic inventant, li genera, no crec que sigui el cas, però li pot generar un tipus de sensació. Sí, sí, sí, i cadascú reacciona segons la biologia de l'individu també. I després ens voldries parlar també dels factors de risc, no, Marta, i del pronòstic.
Sí, a veure... Amb algunes dades interessants. Sí, mira, pot influir el nivell socioeconòmic. Les taxes tripliquen en mostres de persones en l'atur laboral o que estan cobrant el subsidi de desocupació. En el període postpart també augmenta la probabilitat de patir un episodi depressiu.
Sí. També és més freqüent en entorns urbans. Després també sol aparèixer més entre l'edat dels 25 i 45 anys. Val. I també se sap que existeix una associació entre les experiències estressants viscudes i els trastorns depressius.
però és difícil establir quina és la causa directa. Sí, encara que hi hagi... O sigui, que alguna cosa que hagi passat pugui generar aquesta depressió, tot i que no se li pugui donar només la culpa a aquest factor, no? Sí, exacte. Hi ha altres factors que també influeixen, com són, per exemple, idees negatives depressives, una falta de suport social i afectiu, la pèrdua d'algun dels pares a la infància o una història prèvia de depressió que pugui incrementar el risc de depressió i la recaiguda.
I llavors tu ens voldries presentar alguns dels tractaments que proposaries per trastorns depressius. És evident que també cadascú, cada cas és diferent, vull dir, avui ho estem agafant una mica a nivell global i donant unes quantes pistes. Això mateix. El principal tractament per a la depressió és farmacològic, psicoterapèutic o bé amb dos. Llavors, el tractament farmacològic per a la depressió són els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina.
que són fàrmacs antidepressius de nova generació i tenen una eficàcia similar a d'altres, però a més tenen l'avantatge de tindre una menor incidència de símptomes secundaris. Sí, perquè alguns fàrmacs, entenc que generen uns efectes secundaris que podrien derivar en altres patologies. En altres problemàtiques, sí, sí. Els tractaments psicològics.
consten de programes cognitius i conductuals amb l'objectiu de millorar l'estat d'ànim. Es promouen canvis en l'ambient o en la realització d'activitats agradables que permetin un increment en la recepció d'estímuls positius. Una altra estratègia també d'aquest enfocament és millorar les habilitats de la pròpia persona per facilitar l'obtenció d'incentius positius.
Una altra teràpia eficaç seria la interpersonal, que està centrada en el tractament de diferents àrees problemàtiques, que serien el dol, disputes interpersonals, moments de transició de rol i el treball de dèfécits interpersonals. Inicialment aquest tractament s'aplicava com una forma de manteniment i ara ja és considerat com un tractament d'elecció per a totes les seves fases. I després tindríem encara una altra teràpia, no?
Sí, i aquesta teràpia és de tercera generació. Què vol dir això? Doncs que és una teràpia nova, que s'aplica actualment i que és nova. Llavors, s'aplica amb freqüència per a la depressió i es diu mindfulness. El mindfulness significa atenció i consciència plena.
Consisteix en una forma de vida en la qual la persona s'implica de forma activa en l'aquí i ara. Se li mostra formes d'estar obert al que succeeix, sense emetre cap judici i acceptar-ho. A més, tria allò en el que vol implicar-se i finalment renuncia al control directe de les reaccions i opta per experimentar-les en lloc d'evitar-les. Interessant, per tant, aquest mètode també.
Serien, per tant, les diferents opcions, cadascú, evidentment, pot triar la que millor li vagi bé, pot combinar-les, com també deies al principi, i volies acabar, Marta, amb un conte, no?, que creus que va una mica perquè avui hem fet una mica aquesta presentació més genèrica i tu creus que amb aquest conte entrarem una mica més, entendrem potser més fàcilment alguns dels conceptes que ens has plantejat.
Exacte. Simbolitza molt la tristesa, el sentiment de desesperació, la depressió, que és una forma que no deixa avançar a la persona en els seus objectius de vida. I bueno, començo. El conte es titula L'elefant encadenat. Perfecte. I comença així. Quan jo era petit m'encantaven els circs i el que més m'agradava dels circs eren els animals.
Em cridava especialment l'atenció l'elefant, que com més tard vaig saber, era també l'animal preferit per a d'altres nens. Durant la funció, l'enorme bèstia feia gala d'un pes, un tamany i una força descomunals. Però després de la seva actuació i fins a poc abans de tornar a l'escenari, l'elefant sempre estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que pressionava una de les seves potes.
No obstant això, l'estaca era només un aminous control de fusta, que amb prou feines estava enterrat uns centímetres al terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d'arrencar un arbre d'arrel amb la seva força podria alliberar-se amb facilitat de l'estaca i fugir. El misteri segueix semblant-me evident. Què és el que el subjecta llavors? Per què no fuig?
Quan tenia 5 o 6 anys, jo encara confiava en la saviesa dels grans. Vaig preguntar llavors a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l'elefant. Alguns d'ells em van explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat. Llavors vaig fer la pregunta òbvia. S'està ensinistrat? Per què l'encadenen?
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l'elefant i l'estaca, i només ho recordava quan em trobàvem amb uns altres que també s'havien fet aquesta pregunta alguna vegada.
Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort, algú havia estat lo suficientment savi com per trobar la resposta. L'elefant del circ no s'escapava perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit. Vaig tancar els ulls i vaig imaginar l'indefens d'elefant, nounat, subjecte a l'estaca. Estic segur que en aquell moment l'elefant va empènyer, va tirar i va suar tractant de deixar-se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era massa forta.
Vaig imaginar que es dormia esgotat i que l'endemà ho tornava a intentar, i l'endemà i l'altre, fins que un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar a la seva destinació. Aquest elefant enorme i poderós que veiem en el circ no escapa perquè, pobre, creu que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer, i el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record.
Mai, mai va intentar tornar a posar a prova la seva força. Tots som una mica com l'elefant del circ, anem pel món lligats a centenars d'estaques que ens resten llibertat. Vivim pensant que no podem fer un munt de coses simplement perquè una vegada fa temps, quan érem petits, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Vam fer llavors el mateix que l'elefant i gravem en la nostra memòria aquest missatge. No puc, no puc i mai podré.
Hem crescut portant aquest missatge que ens vam imposar nosaltres mateixos i per això mai més vam tornar a intentar alliberar-nos de l'estaca. Quan de vegades sentim els grillons i fem sonar les cadenes, mirem d'arreu i l'estaca i pensem «No puc i mai podré».
Doncs jo crec que sí, que hi hem entrat molt fàcilment en aquesta història que ens has explicat, en aquesta història no, en aquest conte que hem explicat aquí al final, i amb tot el que has anat comentant, totes les característiques del fenomen de la depressió que havíem explicat al principi, un bon colofó final per entendre una mica més el món de les depressions. N'hem parlat amb la psicòloga Marta Atena, cada 15 dies repassem un tema diferent. Moltes gràcies, Marta. Un plaer. Que vagi molt bé i fins la propera. Bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Passa un minut de dos quarts d'una del migdia. Salutem el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Justament ara sentíem també el programa que et presentava. Sí, això mateix. Però bé, posem la sintonia. Molt bé.
Perquè el que fem és parlar d'història de Sant Just, el naixement d'un poble. El naixement d'un poble, efectivament. I, doncs, com altres setmanes, anem explicant una mica, a poc a poc, com es va conformant això. I estem en un capítol que l'altre dia ho comentàvem, una mica, entre cometes, espès. Sí. Perquè és molt interessant de llegir, però per explicar per ràdio té les seves complexitats. Sí.
Per tant, llavors el que sí que és molt interessant en aquest capítol és perquè va explicant casa per casa d'aquestes més principals que han hagut fins avui, que són les masies, les que han conformat d'alguna manera després tot el poble, doncs els canvis de propietat, les persones que venen inclús nobles, que venen a viure aquí a Sant Just, gent d'ofici, gent, per exemple, candeler,
El candeler? Què feia el candeler? Candeles. Clar. I a més a més era molt important. Era com ara seria un electricista, no? Sí, sí, esclar. Feia candeles que servien tant per les cases com per l'església. Pensem que l'església gastava molt d'espelma
i a les cases calia il·luminar-se també, a part dels llums d'oli, però els candelers feien moltes candeles. Per tant, una de les cases que tenim de camp candeler, etcètera. Llavors, aquí el que és interessant és veure com aquestes persones, que tenen el seu rang d'alguna manera, que tenen un cert poder, inclús econòmic, perquè si no, no podrien venir a comprar les terres ni aquestes cases per aquí a Sant Just, es van integrant en la vida pública
I quan diem pública en aquells moments és precisament religiosa i també, en certa manera, de l'Ajuntament, si és que podem dir que hi havia Ajuntament. D'alguna manera sí, no? D'alguna manera van fent uns consells
que van conformant, doncs, el que és l'organització del poble, el vetllar, doncs, que les coses tirin endavant, com després s'ha fet sempre, no? O sigui, una sèrie de persones que es comprometen a fer una activitat perquè el poble segueixi, creixi i es mantingui, etcètera, etcètera. I llavors ens trobem, per exemple, al 1621. Ja saps que nosaltres sempre... Anem endarrere, eh? No ens ve d'un segle. No exacte. Mai ens ve d'un segle.
que parla de Bernat Carbonell, que és elegit com a obrer de l'Església. Aquí hi ha una altra cosa especial, això d'obrer de l'Església. Et sonarà que hi ha l'opus. Sí, i tant. Oi? Doncs vol dir això, obrer.
Però no va néixer el 1666, no? La feina és la mateixa. O sigui, persones que es cuiden de l'església, els operaris. Per tant, els operaris de l'Opus, en aquest moment, doncs hi havia una persona que era obrer de l'església, que per tant es cuidava que l'església es reparés i hagués el culte, etcètera, etcètera, i per tant era un...
Un opus. D'acord. Era un opus d'ei. Una obra de Déu. Al fi del cap, opus d'ei vol dir obra de Déu. En llatí. I llavors tenim això. Que després, per exemple, aquest Bernat Carbonell...
També feu olegit batlle i jurat. Ja comencem a veure aquesta estructura municipal, per dir-ho així. El batlle, sí. Batlle i jurat, també jurat. Hi havia la universitat en aquell moment més que l'Ajuntament. A Sant Jurs també? No, com a institució. En general, eh? S'ha dit universitat. I aquí hi havia els batlles, hi havia els jurats, i també hi havia els obrers de l'església d'alguna manera, no?
També el mateix Bernat Carbonell, que a aquest senyor li encomanaven tot, li encomanen que sigui segristà. I Jaume Carbonell de la plaça i Bernat Carbonell de la muntanya entren a servir els obrers.
de l'església. O sigui, llavors ja són dos, el Jaume Carbonell de la plaça i en Bernat Carbonell, que devia ser pare i fill, o dos germans, o un oncle i un nebot, doncs que entren a formar part dels obrers de l'església. Sí, i tant.
I llavors, què tenim? Aquest senyor el fan servir absolutament per tot, perquè el 1640 és elegit Batlle i Jurat, el 42 Segristà i el 42 també Batlle i Jurat. O sigui que aquest Bernat Caramell de la Montanya devia ser això, un superman.
Sí, sí, no. Però no de bona manera, perquè és que s'emporta tots els càrrecs que hi havia en aquells moments aquí, no? I el triaven, és a dir, tenia gent que el votava o anava una mica amb alçada, això? No sabem, eh? Molta votació no sabem què hi hagi. Per tant, potser que ell fos un punt autoritari, potser. Bé, sí, però és allò de la gent que tenia diners són les que manaven.
i eren càrrecs que per tant havia de ser gent que tenia un cert poder econòmic per poder-se posar el cap damunt d'això i parlar-ne i fer el que calgués el 1600, això parlàvem del 42 i el 53
També segrestar. Aquest home no devia fer res més. De pagès no en devia fer, eh? No devia tenir prou feina per fer d'obrer de l'església jurat, batlla i segrestar. Déu-n'hi-do. A més, feines diferents, en realitat. Sí, clar. Però en aquell moment pensa que no hi havia tampoc grans coses. No n'hi havia gaires, no? Estem parlant del segle XVII. Sí, això mateix. I al segle XVII, el 1659, precisament l'1 de gener,
Tenim que el nom de Can Ginestà, ja hi som, ja som a casa. Can Ginestà, ja hi som, ja hem localitzat la nostra situació. Com si tinguéssim el Google Earth aquí, el Google Earth, que digués, aviam, Can Ginestà, pam, ja hi som, aquí. Fau el quart nom que tingué aquesta casa. O sigui que abans hi havia hagut d'altres, de propietaris, en primer lloc que es digui l'Haretat o casa d'en Rabassa.
Nom que l'any 1659 el tenia ja canviat per heredat d'endurant. Tenim, doncs, el rebassa, tenim endurant.
que ja el seu amo era un tal Jus Durant, pagès de la parròquia de Sant Jus, segons una nota del nostre reixiu. I llavors se'n diu Can Ginestar. Per tant, és una altra de les dades que tenim importants. Molt bé, home. I és el primer moment. Ja tenim un primer moment, tot i que se'n digui Can Ginestar. Perquè, com diu aquí mateix, abans tenia uns altres noms. Per tant, si veiem la llinda que hi ha a l'entrada, diu 1473, si no m'equivoco, i parlo de memòria.
que és una de les dates de fundació, diguem-ne, d'una part de la casa. Ara actualment sabem que només s'ha respectat, diguem-ho així, de l'antiga magia el celler, que s'ha convertit en la sala d'exposicions, i que la resta es va convertir en el seu moment perquè van tenir uns dinerons que van guanyar entre unes vinyes i també jugant-se els diners a la borsa, doncs van poder fer reconvertir, això va ser molt més cap aquí naturalment,
la casa modernista. El que era la masia, hi havia diners, doncs va, arreglem la casa, fem-la de luxe, fem més que una casa de pagès, fem una casa de senyors. I d'aquesta manera es va fer, no? Aquest Pau Carbonell de Muntanya, que també ens ha sortit alguna altra vegada, és obrer de l'Església també el 1667.
I jo aquí ja deixaria aquests càrrecs i tot plegat, perquè mica en mica ens hi aniran sortint altres dades que ens ajudaran més a conformar el poble. Però ja veiem que, diem-ne, aquestes cases de pagès que estem parlant, sempre han sortit aquestes cases en nom...
de cases que envoltaven a part de l'església el que és la riera de Sant Just. I llavors aquí vol dir que tenien un poder adquisitiu important, primer per poder adquirir aquelles terres, haver-se fet la casa que tenien. I llavors hi ha, durant aquests anys, un canvi extraordinari de propietats.
I de propietaris. Uns s'ho van venent amb els altres, venen els hereus, aquells s'ho venen no sé qui, es van fusionant, famílies que, doncs, van augmentant el seu patrimoni, per dir-ho d'alguna manera, no? I així, doncs, fins al dia d'avui, que encara tenim aquest reguitzell de cases de pagès tan interessant.
Molt bé, Pep. Doncs n'anem parlant aquí també cada dimarts. Cada dimarts farem una mica de ressenya del naixement d'un poble. Exacte. M'agrada aquest nom, eh? M'agrada estar clar. Hem de fer una falca, com la del programa del vespre, només amb la secció. Sí, una falca, el naixement d'un poble, no? Amb el Griffith, amb música una mica espectacular, no?
Aviam, vols que mirem alguna frase? Sí, la frase de setmana, vinga, a veure. Per exemple, diu, dipositar grans expectatives en qualsevol cosa és la clàudula infelicitat. Ja sé que crinyola una mica. No, està bé, potser té raó, però em sap greu llegir-ho cada dia quan entro a la ràdio. Sí, diu, el més escàndolós que té l'escàndol és que un s'hi acostuma. Aquesta l'anem arrossegant, eh? L'anem arrossegant, deixem aquí a part.
Diu, quan et decideixis fer alguna cosa, fes l'entusiasme. D'aquesta manera podràs fer més fàcilment qualsevol cosa que et proposis. Veus, és l'oposada a la primera. Evident. M'agrada més aquesta. Clar, doncs aquesta la deixem a part ja com a seleccionada. I l'altre dia també vam dir, la disjuntiva pot ser, potser fora, eh? Diu, o solitaris o solidaris.
que era d'en Joan Fuster. També està bé. Com ho veus? No ho sé, aviam. Per exemple, et fa agradar quan decideixes fer alguna cosa? Fes-la amb entusiasme? D'aquesta manera podràs fer més fàcilment qualsevol cosa que et proposis. Això ho diu un tal senyor Aleix de Buixa II i Llull, eclesiàstic del segle XVII. M'ha agradat aquesta, eh? Doncs ja està. Vinga, segle XVII, a més a més, no ens hem quedat avui, no? Sí, sí, sí. Tot queda quadrat. No ens movem gaire d'aquestes centúries.
300 anys enrere, o més, 400. Sí, 400, perquè 300... O 350. Sí, ja seria, doncs, això. 1714 i aquestes coses. Clar, encara ens toca. En fi, Pep, doncs moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos minuts i un quart d'una del migdia, recte final del programa.
Saludem aquesta hora l'advocada Sílvia Masmitjà. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Despatja al carrer Muntanya número 2 d'aquí Sant Just per parlar, com cada setmana, d'un tema més vinculat amb el món del dret. Avui ens centrem en els divorcis, Sílvia. Sí. N'hem parlat alguna vegada, però bé, és un tema d'aquests que va a més, no? Per tant, doncs, no s'acaba. Podríem dedicar-lo... És un tema que sempre és d'actualitat. Exacte.
Bé, dels divorcis, els divorcis es porten al jutjat quan hi ha un matrimoni previ anteriorment, si t'has casat. Però sí que és veritat que també dintre del divorci, a part de la dissolució del matrimoni, també has regulat si hi ha menors.
que és com passen a viure aquests menors. I si hi ha una propietat en comú dintre del matrimoni, també què passa amb aquella propietat, que normalment sol ser el domicili conjugal. Però el que vull donar importància també és que encara que una parella no estigui casada, si hi ha menors també s'ha d'anar al jutjat per regularitzar aquesta situació dels menors.
O sigui, el divorci és més complet perquè tracta aquests temes, també hi ha la dissolució del matrimoni, però també hi ha procediments de guarda i custòdia i aliments dels menors, que és per casos de parelles que no s'han casat. Llavors, també un altre punt important és que abans la llei...
t'obligava primer a fer una separació judicial i després divorciar-te. I ara pots escollir. Pots fer la separació i després el divorci o directament divorciar-te. El recomanable és directament el divorci perquè t'estalvies temps i diners. La separació regula més o menys el mateix però no hi ha dissolució del matrimoni.
I llavors per què servia o per què es va servir? Doncs mira, abans fins i tot es demanava que s'expliqués a la demanda els motius de per què s'havia deixat el matrimoni. Estem parlant de fa molts anys i, bueno, culturalment era una altra època i per això es demanava la separació primer, perquè potser... Tu repensaves? Exacte, deixaven com un temps per dir, bueno, potser no s'acaben divorciant.
Som un país, un estat, que el catolicisme i l'església catòlica està aquí molt present i això es regulava d'aquesta manera i ara no, ara es pot anar directament a tramitar el divorci. A veure, coses importants, a part de la dissolució del matrimoni, el tema dels menors.
Es regularà qui té la guarda de custòdia. Aquesta guarda de custòdia pot ser de tres maneres. Pot ser compartida entre el pare i la mare, pot ser que la tingui la mare o pot ser que la tingui el pare. Comencem amb la guarda de custòdia compartida. Si la tenen els dos, vol dir que una setmana estarà vivint a casa de la mare o una setmana a casa del pare.
O per 15 dies. O per mesos. Però això, com sempre diem, cada cas és un món, cada cas s'ha de mirar concretament i hi ha vegades que és millor per setmanes i altres vegades millor que un mes. Home, un mes és massa temps...
perquè només estiguin amb un dels pares. Un mes amb la mare, clar, el pare no el pot veure, no pot veure els menors, i l'altre més següent, igual. Jo crec que el més proporcional que donen els jutjats és entre setmanes o quinze dies. Clar, també... Si una setmana no, una setmana l'altra, o quinzena, quinzena, eh? Exacte, sí, sol ser el més recomanable. També, sempre aquests procediments, sempre en benefici de l'interès del menor. O sigui, els pares, al final...
Sí que és veritat que en una guàrdia i custodia compartida ha d'haver-hi bon rotllo. Clar, perquè si no viuen a prop, per exemple, també és un maldecap. Hi ha uns requisits mínims, i és que la distància no estigui molt separat, perquè, clar, després s'ha de mirar que aquesta mesura o que aquesta opció sigui la més beneficia, o sigui que beneficia el menor. Si el menor ha de matinar perquè resulta que la pare o la mare...
viu a una hora o dues hores de l'escola i resulta que aquesta escola la té a prop del domicili de l'altre progenitor, doncs aquí podria ser que la Guàrdia i Custida compartida es mirarà més per part del jutge i potser no s'acaba concedint. També és veritat que hi ha dos tipus de procediments, els que són de mutu acord o els que se'n van a judici. Si les parts no es posen d'acord, doncs evidentment el jutge decidirà.
Un demanarà una cosa, l'altre demanarà un blanc, l'altre negre i el jutge dirà gris. Llavors, clar, amb el tema de la Guàrdia Custòdia compartida, el normal és que s'adopti de mutu acord.
Primer, perquè és un signe extrem que si hi ha un acord, un pacte amb les pares... Hi ha voluntat de conciliar real. Sí, hi ha voluntat i més o menys hi ha un enteniment entre les parts. I això ja és bo. Llavors, quan hi ha una guàrdia i custodia compartida, que hi hagi bon ambient entre els pares, que visquin més o menys a prop perquè ho puguin compaginar bé, que laboralment els horaris siguin compatibles, perquè a vegades...
Clar, el normal i el que es veu més avui dia és que el pare treballa més que la mare o té uns horaris que dificulten més aquesta guarda i custòdia. Llavors això també s'ha de mirar perquè un pare pot dir jo vull però en la pràctica no és factible.
Sí que es pot recolzar després amb família, no? Els saps paterns poden anar a l'escola i recollir-lo. Però una cosa és que vagin a l'escola a recollir-lo i l'altra és que el pare arribi a la una de la matinada perquè la seva feina és arribar a la una de la matinada. Clar, no veu el nen.
Llavors passa de ser una guàrdia custòdia d'aquell pare a una guàrdia custòdia dels avis i aquesta no és la pretensió de la pròpia llei, de la guàrdia custòdia compartida. També un altre aspecte molt important és que en aquests casos, com que tenen la meitat del temps els nens, tant el pare com la mare, no hi ha pensió d'aliments perquè cadascun tenen el mateix temps els nens
És veritat, eh? Aquest és un canvi important, també, no? Sí, sí, sí, això és... A veure, també s'ha de mirar el que diem, el cas concret, si hi ha un desequilibri econòmic molt, molt gran entre la mare i el pare, doncs potser sí que es posa alguna cosa de pensió, però el normal és que no, perquè vas en la meitat del temps entre un i l'altre.
I, bàsicament, si la Guàrdia i Custòdia se li concedeix a l'altra part, doncs, evidentment, sí que hi haurà una pensió d'aliments que haurà de passar a l'altra part, que té menys temps als nens amb ell o amb ella. I, a més, aquesta seria l'obligació de la pensió d'aliments per mantenir el seu fill i, després, un dret que és el règim de visites.
Clar, aquí ja no estem parlant d'una setmana un i l'altra, sinó que els nens viuen amb un dels pares i l'altre progenitor el que té és un dret de visites que pot ser, a veure, és molt extens això i cada cas també, com sempre diem, però pot ser entre una tarda entre setmana o dues tardes entre setmana i caps de setmana alterns. Hi ha famílies que el cap de setmana comença el divendres quan surten de l'escola
i retornen els nens el dilluns al matí a l'escola, o d'altres casos que els tornen a casa de l'altre progenitor el diumenge al vespre. Hi ha moltes opcions i això és el que les parts, en principi, si arriba a un acord, doncs perfecte, i si no després ho decideix el que és el jutge.
És qui té l'última paraula, no?, en aquests casos? Sí, si és de mutuacord, el procediment és bastant senzill i és més ràpid, perquè l'advocat el que fa és redactar el conveni i el conveni, els pactes, realment no els diu l'advocat, sinó que són els pactes que han arribat les parts. Llavors l'advocat el que fa és donar-li forma, la forma...
en un ordinador, amb un document ben exposat i tal, però les decisions les prenen els pares. Llavors, aquest conveni el signen al despatx, tant una part com l'altra, i es presenten al jutjat. Llavors, com que ja està quasi tot fet, què passa? Que com hi ha menors, com sempre diem...
Aquí es mira l'interès del menor. Hi ha una figura molt important que vigilarà que durant aquest procés es vella per aquests interessos, que és la figura del Ministeri Fiscal. Llavors, aquest conveni se li passa per part del jutjat
Li passa al Ministeri Fiscal i el fiscal que li toca veure el cas emet un informe i diu estic d'acord. Perquè imagina't tu que posen una pensió d'aliments de 60 euros per un menor. No ho acceptarà. Perquè nosaltres al final, com que vas al judici i després pot ser el tema, no estàs d'acord i acabes fent un recurs, al final la jurisprudència és molt important. La jurisprudència és un conjunt de sentències.
I la llei no diu quina és la pensió d'aliments que s'ha d'establir. Com que no ho diu la llei, doncs s'ha d'estar cada cas. I al final, però què passa? Com que hi ha moltes sentències que regulen aquest tema, es crea el que es diu jurisprudència. I es crea com una interpretació o un patró que és més o menys el lògic i el normal que s'aplica. Llavors, en aquest sentit, és molt important tenir en compte que el fiscal...
per sota de 180 o 150 com a molt no acceptarà una pensió d'alimentació. Aquest és el límit, eh? Sí. Per què? Perquè s'establir en les sentències de les audiències provincials que això és el mínim vital. Què vol dir? Doncs que un menor necessita com a mínim aquests diners per sobreviure.
D'acord, després, clar, hi ha nens que van a l'escola pública, escola privada... Extraescolars, etcètera, etcètera, sí. Sí, que això ja és una despesa que és més a part, però el mínim vital està establert en 180. Excepcionalment es rebaixa fins a 150 i jo fins i tot he vist 120.
Però el pare o la mare ha d'acreditar que està en una situació econòmica molt dolenta. O sigui, estem parlant de casos amb subsidis de 426 euros i casos que fins i tot jo m'he trobat amb persones que ja ni el tenen sense subsidi. Una cosa molt important és que tot el que es decideixi en aquella sentència després no vol dir que sigui de per vida.
pot modificar-se, igual que també pot passar a una custòdia compartida, que et deixi de ser-ho, podria ser això? Podria ser. Els temes de família canvien tant i varien tant que jo m'he trobat casos que has fet un recurs d'apel·lació a l'audiència per una sentència que no estaves d'acord o que t'han fet el recurs l'altra part i tu t'ho poses. I en el transcurs de la resolució que ha trigat com un any, han canviat tant les coses que el que resolen i el que tu demanaves en aquella data, avui ja no et serveix.
I estàs esperant que et resolgui l'audiència per presentar una altra modificació en el jutjat. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Clar, perquè les circumstàncies, imagina't, tenim una compartida, però què passa si el pare o la mare troba feina en una altra província?
i ha de marxar. És que ja no es pot complir. Clar, clar, està clar. En el tema econòmic. Per tant, es pot revisar que pot ser de mutu acord, no?, també aquesta revisió. Exacte, pot ser que també hi ha aquesta modificació, molt bona pregunta, perquè molta gent diu, i has de demanar, home, si les dues parts estan d'acord amb aquesta modificació, es torna a fer un altre conveni. O sigui, els convenis no és només el primer i ja està, no, no. Tu pots modificar-ho, el règim de visites, la pensió d'aliments... Si s'ha estat d'acord, perfecte. Tornes a fer un conveni i es torna a presentar al jutjat.
I un cop es presenta, el jutjat ja et cridarà, si el fiscal ha donat el visti blau, que aquesta és la per on estàvem parlant abans, si dona el visti blau, llavors ja et criden els dos, el pare i la mare, perquè signin el que es diu la ratificació. Què vol dir?
Bé, tu has firmat un conveni i has signat tots els folis. Molt important, signar tots els folis. No només el primer o l'últim. Tots. Si hi ha tres, tres. Llavors, el que et fan anar al jutjat és senyor o senyora, vostè, això d'aquí és la seva firma? Sí, això és el que vostè ha signat? Sí o no? Perquè és un control. Un control perquè cap de les parts tingui la mala idea...
de fer algun canvi. I després, clar, ostres, és que jo això no ho he assignat així. No, per això està la ratificació. Perquè tu tornis a mirar i comprovis que la firma era la teva. I llavors, un cop t'has ratificat davant del jutjat, el jutjat el que fa és digte la sentència, que no és una altra cosa que...
Corta i pega del conveni i ho recullen al conveni. I quan ja tens la sentència, llavors pots exigir a l'altra part el compliment. Això és molt important, també. Molta gent pregunta, a veure, encara no m'ha arribat al jutjat, però què fem mentre...
La pregunta del milió. Què fem mentre? És veritat, eh? Aquest període que pot ser de més d'un mes. Exacte, i pot ser sis mesos. Molt important. Si ja ho tenen una mica clar, que es volen divorciar o separar o que vagin el abans possible perquè entre que ho trameten i si demanen justícia gratuïta, ja compta dos mesos més fins que li donen l'advocat. Imagina't. El abans possible, perquè ens solen casos que no podem fer res. Els advocats som advocats. Assessorem i portem el cas als tribunals. Però després...
No pots exigir res a ningú. Què vol dir amb això? Doncs que la mare, si té els nens, si no vol deixar-li el pare, el pare ja pot denunciar, perquè no hi ha res escrit. Si el pare no paga una pensió d'aliments, la mare ja pot dir el que vulgui, perquè no li pot exigir tampoc. O sigui...
Cuidado, home, això, perquè tant una part com l'altra estan molt desprotegides, perquè poden fer realment el que vulguin. Déu-n'hi-do. Doncs el que et deia al principi, que és un tema que dóna molt de cint. Hem parlat algunes vegades, però sempre s'aprenen coses noves. Avui parlen de divorcis amb la Sílvia Masmitjà, advocada, amb qui cada setmana parlem de diferents qüestions del món jurídic. Gràcies, Sílvia. A vosaltres, Carme. Tornem dimarts que ve. Bon dia.
I així tanquem el Just a la Fusta d'avui, dimarts 21 d'abril. Agraïm a la gent que ha de fet possible, a l'Andrea Bono, als serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernanet de Rius, a la previsió del temps. Avui hem entrevistat la Ia òvia de la productora Paral·lel 40 per parlar del documental del mes que es veurà divendres a Sant Just. També hem entrevistat a Pep Gil i Xavier Foguet, dos dels membres de l'equip de la CEAS que va participar aquest cap de setmana a la Trailwalker Girona.
Hem fet tertúlia amb en Jordi Farràs i en Pep Quintana. Hem parlat de psicologia avui, de la depressió, amb la Marta Tena. També hem fet un capítol més de la història de Sant Just amb en Pep Quintana. I ara us hem parlat de divorcis amb la Sílvia Masmitjà. Des de les 10 ha parlat Carme Averdó i tornem demà amb més coses. Que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
L'equip de la CEA es completa en 25 hores la Trail Walker Girona 2015. L'equip ha arribat a la meta en la posició 144 d'un total de 356 participants. Va ser un altre trail solidària dura on alguns dels companys van estar a punt d'abandonar. Finalment ho van aconseguir. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 21 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
L'escola Bressol Municipal Marrex farà avui una nova jornada de portes obertes. S'adreça als pares i mares amb fills de 0 a 3 anys i és una sessió informativa prèvia al procés de preinscripció que arrenca el dia 4 de maig. L'Institut de Sant Just s'ha sumat avui als actes de condol per la mort ahir d'un professor a l'Institut Joan Fuster de la Sagrera, a mans d'un alumne de 13 anys. A les 11 del matí s'ha fet una aturada de l'activitat lectiva d'uns 5 minuts.
I l'historiador Josep Pic parlarà avui a la Taneu dels motius que van fer esclatar la Primera Guerra Mundial. Pic presentarà el seu llibre Els llums s'apaguen a tot Europa, la fi de la Belle Époque i aprofundiran la Gran Guerra parlant dels seus precedents.
Molt bon dia. L'equip de la CEA es completa en 25 hores la Trail Walker Girona 2015. Els caminadors Pep Gil, Francesc Castillo, Xavier Foguet i Joan Anton Pera i els suporters Pau Santa Marina i Ramon Poll han completat a peu aquest cap de setmana els 100 quilòmetres que separen Olot de Sant Feliu de Guixols. L'han acabat en la posició 144 d'un total de 356 equips participants. Sant Just Notícies.
L'equip Sant Justenc ha completat l'ultratrell solidària, benefici de l'ONG Oxfam Intermond, amb 25 hores, 7 hores per sota del temps màxim requerit, i a la posició 144, de 356 participants. Una vintena d'equips fins i tot van abandonar i d'altres no van poder arribar al complet.
No va ser el cas de l'equip Sant Justenc, que va arribar a la meta 25 hores després de la sortida i a Doloriti cansat, però amb tots els seus integrants. Una gesta que, sens dubte, va acabar d'una manera molt emotiva. L'han explicat el Just a la Fusta, Pep Gil i Xavier Foguet, dos dels caminadors. Personalment, se li queien les llàgrimes, no em podia parlar. El Xavi anava al meu costat i diu, calla, calla, que a mi m'està passant igual.
I després... Ha abraçat i ha plorat. Sí, sí. I quan vam arribar allà i van dir, arriba l'equip el 96, Seas de Sant Just d'Esvern, estimat, agafa, no sé com dir-ho, l'has de viure. Una emoció, una cosa, diria l'equip, va molta gent de Barcelona i de molts llocs, inclús d'altres parts d'Espanya, no? Però la veritat és que era emocionant, va ser molt emocionant.
Els enjustencs van iniciar la prova dissabte a les 10 del matí a Olot i per completar-la van passar per municipis com ara Sant Feliu de Pallarols, Amé, Anglès, Girona i Caçada a la Selva. Finalment, 25 hores després de l'inici i sota una bona tempesta, van arribar a Sant Feliu de Guíxols. Segons Pep Gil, va ser una trell dura, entre altres coses, per la monotonia del camí.
Monòtona. Monòtona en el sentit que no hi ha pujades, no hi ha baixades, és tot molt planer. Perquè no tens canvis de ritme, perquè no puja ja ara baixes, això fa que la musculatura treballi diferent. Aquí sempre trepitges igual, les passes són pràcticament sempre igual. Un s'ha de regular en el sentit de dir, apretem una miqueta o afluixem una mica, cosa que ens costava moltíssim afluixar perquè ja portaves una inèrcia.
Els enjustencs van iniciar la prova dissabte a les 10 del matí i a banda de la monotonia també van haver-hi moments crítics en què algun company va estar a punt de llençar la toallola. Quan van trobar el cartell dels 50 km ja era la nit tancada, alguns dels caminadors tenien els peus ja