El cap de l'oposició al Regne Unit, el laborista Ed Miliband, ha guanyat l'últim debat televisat per la BBC abans de les eleccions generals britàniques el 7 de maig. Segons els sondejos de diversos mitjans, el debat ahir a la nit en què no hi havia ni el primer ministre i líder conservador David Cameron, que va declinar a participar-hi, ni el seu soci de govern, Nick Clegg, no hi estava convidat.
La monja Lucía Caram, premiada com a catalana de l'any 2014 pel diari El Periódico, ha dit avui al matí de Catalunya Ràdio que la setmana vinent ja començarà a parlar amb el govern per aconseguir un gran pacte contra la pobresa infantil, unes converses que va concretar amb el president Artur Mas durant la gala d'ahir al Teatre Nacional de Catalunya.
Em va dir que sí, em va dir que dilluns que ve es portarà en contacte amb mi i la Neus Monté i, bueno, començarem. Jo ja he parlat ahir mateix amb persones d'entitats bancàries i he de parlar amb gent d'entitats també més socials perquè comencem a veure... I aquí es tracta no de fer caritat, sinó es tracta de fer justícia. Però hem de conjugar la caritat, la justícia i la solidaritat.
Els Mossos d'Esquadra han culminat un operatiu contra la revenda d'entrades. Han intervingut 43 carnets de socis del Barça i els abonaments corresponents. Han interceptat 3 rebenedors que tenien 280 targetes de crèdit i les feien servir per comprar les entrades que després revenien.
Aquell matí el Barça s'entrena, demà juga contra el València a la Lliga, avui s'obre a la jornada amb el llevant espanyol a tres quarts de nou. Catalunya Ràdio ferirà la transmissió del partit des de mitja hora abans, amb informacions també del segon Barça-Olimpia, cos de quarts de final de l'Eurolliga de bàsquet.
Fins aquí les notícies.
Justa la justa
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, divendres 17 d'abril.
Música Música Música
A les 11 i 10 ens revistarem avui a Pau Palacios. Un son justen que viu a Itàlia i que ha rebut recentment un reconeixement en els premis del cinema italià.
I després, atenció, perquè a la segona hora farem una tertúlia amb diferents artistes dels que han participat en aquesta exposició col·lectiva, que es pot veure ja des d'aquesta setmana als Jardins de Can Ginasta, també al seu interior, aquesta exposició Invade, on han participat més de 40 artistes de Sant Just. Avui parlarem amb uns quants d'ells, parlarem de la mostra i també de...
el moviment artístic i de com està l'art aquí a Sant Jú. Serà amb la Carme Malaret, amb la Enke Maquinek, amb la Joan Ira Romero i amb el Nil Nebot. I a la tercera hora tindrem una nova edició, una nova secció de la xarxa 06. Avui parlarem del postpart amb la Ruta Aviar, fisioterapeuta especialitzada en sol pèlvic.
I la Mònica Flames vindrà a parlar-nos de la teràpia temprana i les necessitats facials, avui centrada en el món dels nadons prematurs. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem. La teràpia temprana
I ho fem saludant a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Molt bé, i tu? Parlar molt bé. Avui dia, a més a més, esplèndid, eh? Esplèndid? Aquest sol, etcètera, etcètera. Totalment. Parlem d'actualitat Sant Justenca. Avui comencem parlant, a més a més, de Sant Jordi. Dèiem abans que hem d'estar pendents del temps, que en parlarem avui en la primera hora, perquè Sant Just celebra el Sant Jordi i ja s'hi ha posat, eh? El Sant Jordi, d'alguna manera...
Sí, exacte, i aquest diumenge tindrà lloc la celebració gran, podríem dir-ho així, com cada any als Jardins de Can Ginestar. A partir de les 10 del matí, als Jardins de la Casa de Cultura acolliran un munt d'activitats i paradetes d'entitats per celebrar la Diada. Enguany se celebra el cap de setmana previa al 23 d'abril per, bàsicament, potenciar i afavorir les vendes dels comerços locals, tant de llibres com de roses.
Diumenge hi haurà jornada de portes obertes a Can Ginestat, també els cursos d'arts plàstiques municipals, òbviament parades de llibres i de roses i diverses exposicions. També hi haurà tallers per a infants i signatures de llibres, com ara la de la novel·la La Guila Negra, càrrec del seu autor Joan Carreras, actual Premi Sant Jordi, i també presentarà el llibre a la una del migdia. I d'altra banda, a les 12 es presentarà
Un altre llibre destacat, Estimar i gaudir la Vall de Sant Just, una obra col·lectiva que ha coordinat el NOSEPA Ecologistats de Catalunya i que, com dèiem, es presentarà a les 12. També es podrà aconseguir a la paradeta d'Òmnium Cultural. Al llarg del matí de diumenge també hi haurà actuacions de dansa i música i a les 8 del vespre a la Taneu, ara canviem d'escenari,
una obra de teatre amb el grup el 2050. L'obra és el 30 d'abril, de Joan Oliver. Roger Cónsul, que és qui dirigeix aquest muntatge, l'ha definit com un muntatge valent, ja que és una peça que Oliver va escriure durant el franquisme i que plantejava una situació impensable per l'època, una Catalunya independent. La representació del 30 d'abril serà diumenge, emmarcada en els actes de Sant Jordi a Sant Just, a les 8 del vespre a la Taneu, i les entrades es podran comprar a la taquilla a partir d'unes hores abans que comenci l'espectacle.
Molt bé. Doncs bones notícies per als amants del Sant Jordi, no? Aquí a Sant Just i per als amants de la cultura, perquè hi ha moltes propostes. Parlem de més temes. Ara ens fixem en en Pau Palacios, Sant Justenc. Sí, perquè la companyia de teatre de la qual forma part aquest Sant Justenc ha estat premiada amb un lleó de plata a la Bienal de Venècia. A l'agrupació Senyor Serrano, així es diu la companyia, és una companyia d'arts escèniques que combina teatre, dansa i videoart.
La companyia catalana rebrà el premi el dia 3 d'agost a la ciutat italiana. El Sant Justenc Pau Palacios forma part d'aquest grup teatral que va néixer nascut a Catalunya i que ha estat reconegut amb el lleó de plata de la Bienal en reconeixement de la seva innovació pel que fa a l'ús de les noves tecnologies a les seves representacions. I de fet, Àlex Rigola, que és el director de la secció de teatre de la Bienal,
destacava que el guardó a l'agrupació estava motivat per la recerca d'una forma teatral molt personal on el llenguatge de les imatges aconsegueix una forma universal. El dia 3 d'agost, com dèiem, l'agrupació Ensenyor Serrano, amb Pau Palacios en les seves files, sabrà el lleu de plata de la Bienal i, a més a més, presentarà una nova obra de teatre, com dèiem, a la Bienal de Venècia.
Doncs parlarem amb ell d'aquí una hora. Sí, via Skype, no? Perquè clar, està allà. Tenim els seus telèfons. El que passa és que provarem a veure com va la connexió i aquestes coses, els prefixes i aquestes coses. Exacte, esperem que funcioni.
I acabem parlant de l'Escola Brassol Marrex, Andrea. Sí, perquè el dia 4 de maig arrenca el procés de preinscripció al centre. El curs 2015-2016 l'Escola Brassol oferirà 8 places al grup de nens i nenes nascuts aquest any. 31 per als nascuts l'any 2014 i 21 per als infants que van néixer el 2013. Una oferta molt similar a la del curs actual.
L'Escola Brossol Municipal Marrex farà dimarts la segona jornada de portes obertes prèvia al procés de preinscripció adreçades als pares i mares amb fills de 0 a 3 anys. Serà dimarts a les 5 de la tarda. I aquest any l'estructura de les jornades de portes obertes és diferent perquè arrenquen amb la projecció d'un vídeo resum
del projecte educatiu del centre. La metodologia de la llar d'infants es basa en quatre pilars fonamentals, per exemple, el joc i l'experimentació, la vinculació amb els altres nens i nenes i amb altres adults i també les famílies, les famílies que són un element clau a l'educació dels nens i nenes i que en aquest centre s'hi poden implicar de ple. El període de preinscripció, com dèiem, serà del 4 al 15 de maig i les llistes amb la puntuació provisional es publicaran el dia 26. Després de tres dies de reclamacions, el 5 de juny es publicaran les llistes d'infants
definitiva i el període de matriculació finalment serà del 8 al 12 de juny. Molt bé, doncs són les notícies més destacades a aquesta hora en Clau Sant Justenca. Recordeu que teniu més informació als butlletins horaris, també a la 1, als Sant Just Notícies, edició migdia. I que de seguida parlem de més notícies a nivell més general. Fem el recull de premsa com cada dia, però abans també posem una mica de música. Jo tinc una proposta avui, Carme. Ah, sí? Sí. A veure si la sentim.
Per molts anys. Home, és una manera de felicitat original, perquè quan tens l'ordinador al davant... És que tu tens el poder amb aquestes coses, jo no tinc el poder. I ho hem comentat aquest matí amb el Carles, diem què podem fer...
Per molts anys, Carme. Doncs un detall molt bonic, Andrea. Pot ser una mica cutre, però... No, no, té un efecte... És això de mòbil, directament, eh? A part, amb aquesta cançó ja és gairebé retro, no? Perquè... Home, en Carles sona, amb els nens. Clar, és el dubte que tinc. És que fa molts anys que no... El Carles diu que sí. Sí? Fa molts anys que no vaig al Clússi per 3. Clar.
Moltes gràcies, Andrea. De fet, jo recordo durant els anys de la meva infantesa, perquè el Club Super3, això jo no sé si ho fan, però quan era el teu aniversari, passaven la llista amb tots els noms, que era una tonteria, però feia com molta il·lusió veure el teu nom a la pantalla i recordo gravar-ho, no llevar-me d'hores, sinó gravar-ho i aturar-ho en pausa perquè passava molt de pressa. El que estava baix de tot sortia. És veritat estar la veu baixa, no?
Doncs fa molts anys, Andrea, pel detall. Com la cançó ja s'ha acabat, en posem una altra, no? Un altre proposta musical, no? Sí, no crec que avui hi hagi cap concert on es toqui anys i anys per molts anys. És un concert del que parlaràs avui? Sí, parlem de concert. Després tu també parlaràs d'un altre, em sembla, però...
Doncs va, aquest divendres fem propostes. Avui actua a San Josex en el marc del Born de Cançons, és a dir, el Born Centre Cultural. Forerà un recital basat en el seu últim disc, que es diu Festival, que ha de publicar ara fa un any, just un any. I bé, on en explorava una altra faceta amb Quimi Porteta la producció. Aquesta cançó és una de les cançons d'aquest disc, que es diu El Joc. Molt bé. I el concert és a les 8. Les entrades valen entre 10 i 15 euros. Està malament. Molt bé, molt bé.
A casa hi perds el temps, mirant per la finestra. No et fa sentir pas bé, no, però no trobes la manera de sortir d'aquest temps. Ja saps que hi ha un lloc ben lluny d'aquesta cova,
On tot és fresc explota, on tot és bo i brota, però aquí tot és tan lent. Per això et vinc a buscar i et faig sortir al carrer. I anem a comprar roba i xincletes pel bon temps, aquí tot és tan lent.
El joc ja no té més nivells. L'esquena ja no es fa sofar. Aixeca't i deixa't anar. Aixeca't per poder estimar. I mira'm si vols dir que no. I mira'm per ser molt millor. Na-ra-ra-ra-ra-ra. Na-ra-ra-ra-ra.
No hi ha cap melodia que et pugui fer ballar. No tens amics i amigues, però tu on vols anar? Ja saps que hi ha un lloc ben lluny d'aquesta cova.
on tot és fresc i explota, on tot és bo i brota, però aquí tot és tan lent. El joc ja no té més ni menys, l'esquena ja no es fa al sofà, aixeca't i deixa't anar, aixeca't per poder estimar i mira'm si em vols dir.
i que no, i mira'm per ser molt millor. La-ra-ra-ra... La-ra-ra-ra...
1, 2...
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concessor cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Centjust escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desbern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Fins demà!
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig d'onze, a aquesta hora saludem l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, no Sant Just Enca, sinó en clau generalista, ens fixem en les portades dels diaris. Avui, evidentment, el tema de portada és el que va passar amb Rodrigo Rato.
Sí, i tots els diaris utilitzen el mateix adjectiu. Detingut. La Vanguardia llegim regató detingut per presuntar blanqueig. La policia duanera registra durant hores el seu pis i un despatx de l'exvicepresident. La fiscalia l'acusa de frau fiscal, blanqueig de capitals i alçament de béns. És la notícia destacada en portada de la Vanguardia. També la fotografia va en aquest sentit. El veiem introduint-se en el cotxe que el va portar
de casa seva, després del registre de casa seva al barri madrileny de Salamanca. Aquesta és la notícia destacada, la Vanguardia. El diari ara només llegim detingut. Rodrigo Ratof afrona una acusació de frau, blanqueig de capitals i alçament de béns.
Es corcollen al pis i al despatx de l'exministre d'Aznar, exdirector del Fons Monetari Internacional i expresident de Bankia. Han triat al diari ara la mateixa fotografia que a La Vanguardia, o a l'inrevés, vaja. Cau un símbol, llegim, rató sortint ahir detingut del seu domicili, amb ell cau un símbol de l'Espanya del pelotazo, diu l'ara.
És el polític que va liderar la gestió econòmica del PP durant la bombolla immobiliària, va dirigir el fons monetari abans de la crisi global i va portar pànquia a la fallida. I per últim, al periòdico llegim Rato detingut, acusat de blanqueig, alçament d'avenç i frau. Agents d'Hisenda registren el pis i el despatx de l'exministre. Passada la mitjanit, l'exvicepresident va rebre l'acte de llibertat. I llegim també la reacció del govern que presumeix de ser implacable. I en fotografia veiem també...
Un membre de l'agència tributària introduint rató en un cotxe per traslladar-lo del seu domicili al seu despatx a Madrid. És la notícia sense dubte el dia. Doncs d'aquí passem ara a actualitzar la informació amb els digitals i no deixem davant d'aquest tema.
perquè La Vanguardia explica que després que Rato hagi estat posat en llibertat hi ha hagut un altre registre al seu despatx. L'exvicepresident va tornar de matinada al seu domicili després que registrés casa seva i del seu despatx per part dels agents de la vigilància aduanera. En tot cas, és com ho explica aquesta hora La Vanguardia. Lara.cat també destaca declaracions de Rato després de tornar a
lliure a casa, tinc confiança en la justícia i col·laboro activament, és el que va dir l'expresident de Bankia, després de passar aquestes set hores detingut. I d'altra banda, segons el diario .es, Isenda va actuar contra ratos sense dir-ho a la Fiscalia Anticorrupció. Anticorrupció sembla que s'hauria assabentat ahir per la premsa d'aquesta judicialització del cas.
Altres temes, els Mossos intervenen 43 carnets de soci del Barça destinats a la rebenda. Els tres atinguts s'allotjaven en un conegut cèntric hotel de Barcelona que havien convertit en el punt de lliurement i recollida dels carnets.
Més qüestions a l'avantguàrdia. S'explica també que el govern aprova la llei per publicar llistes de murosos i de freudadors. La primera llista estarà formada per aquells contribuents que deguin a isenda pública més d'un milió d'euros.
I el 3.24 destaquen declaracions de Pedro Sánchez que avui ha passat pels matins a TV3. Està fent, recordem, aquesta gira, o turn, no sé com ho diuen. Gira? Sí, jo crec que sí. De tres dies per Catalunya. Doncs avui ha passat pels matins a TV3 i ha dit exigir amb els noms dels que es van acollir a l'amnistia fiscal. Referent, doncs, a tot plegat. Després també es parla d'aquests retards de més de 30 minuts a totes les línies de Rodalies Renfa avui des de primera hora del matí.
I ara ens anem a parlar de cultura, Andrea, per on comencem? Doncs parlem primer de tot de cine, perquè ja coneixem algunes de les pel·lícules que podrem veure aquest any al Festival de Cant. Al periódico llegim un cant molt francès, el festival exclou el cine espanyol de la secció oficial.
Els organitzadors de la 68a edició del Festival de Cine de Can, que se celebrarà del 13 al 24 de maig, ja ha faltat molt poquet, i estarà presidit pels germans Cohen, van revelar ahir les 17 pel·lícules seleccionades per la secció oficial de les 1.854 que s'han presentat a concurs. A més de mantenir el seu tradicional equilibri entre els habituals a l'alfombra vermella i els nouvinguts, França ja estarà ben representada a l'haveria aconseguit situar quatre cintes. A la llista està absent, com dèiem, el cine espanyol, encara que és possible que acabi entrant en la competició.
Fora de competició hi haurà dos films d'animació, l'últim dels estudis Pixar, Viceversa, i una adaptació del Petit Príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry, realitzada per Marcos Borne. Woody Allen, ara en parlarem, de Woody Allen, per cert, i serà present també amb Irrational Man i l'australià George Miller amb Mad Max Fury Road.
El festival a més acollirà també en sessió especial el primer llarg metratge de l'actriu Natalie Portman, que adapta una història d'amor i foscor al best-seller de l'israeli Amos Oz. És una de les notícies en clau cinematogràfica, avui en clau cultural. I seguim parlant de cine, parlem de Woody Allen, però ara ens acostem a casa nostra, a Barcelona. Llegim el diari ara Woody Media Pro Barcelona fent un joc de paraules amb la seva pel·lícula Vicky Cristina Barcelona.
I és que la productora de Jaume Roures, Mediapro, planeja obrir el 2017 un museu dedicat al cineasta a l'antiga llotja. No és habitual, diu l'Ara, que una ciutat dediqui un museu a un artista amb qui no té una relació intensa i prolongada. Barcelona està en vies de convertir-se en una excepció amb el Woody Allen Center, una iniciativa de Mediapro, la productora de la pel·lícula d'Allen, rodada el 2007 a la ciutat, Vigui Cristina Barcelona, i també de Midnight Imperis i Coneixeràs l'home dels teus somnis.
Jaume Roures, el director de Mediapro, deia ahir que no en diem museu perquè queda molt alt i sonant i ens sembla més adequat per a un personatge que ja està mort. No és el cas de Woody Allen, òbviament. El Woody Allen Center es materialitzaria a l'antiga Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, la llotja, ubicada al carrer Avinyó, al cor del barri gòtic.
Caldria però que Mediapro guanyés el concurs públic que la Generalitat hauria de convocar per donar un nou ús a l'edifici. La data d'obertura està prevista a part d'aquí dos anys perquè l'edifici està abandonat des de l'any 2009 i necessita una rehabilitació profunda. És una notícia que trobem a diferents diaris. Ens hem centrat en com ens explicar el diari ara.
I acabem parlant de música. Ho has avançat tu ara fa una estona. Geum Ahomet mostrarà avui el seu aromàtic debut. El seu àlbum Si canto enrere serà avui al Petit Palau.
Amb set nines de paper. Doncs aquesta setmana ha sortit el seu primer disc, Sí canto enrere, però Jo Moomet no és una desconeguda, ja que està a la vista als escenaris amb els veterans Todi Soler i Toni Xuclà i el jove Pau Figueres. Amb aquest últim, per cert, ha confeccionat aquest treball, que recol sobretot cançons pròpies, i que aquesta nit estrena al Petit Palau, dins del cicle Band d'Autors, a les 9 de la nit.
Gemma Homet, com dèiem, no és una desconeguda, l'hem pogut veure amb aquests cantants, amb aquests autors i també en Marc Solemnes, com l'11S del 2013 a la Citadella, l'homenatge a Martí i Pol del Teatre Victòria o la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Raimon al Palau. Doncs són així. La fantasia de tots els meus mons secrets.
D'aquí anem a parlar d'esports.
I avui Luis Suárez, protagonista de dues de les portades dels tres diaris catalans, atenció al titular de l'esportiu, que el titula avui Luis 18, i el 18 amb números romans, eh? Diu que Luis Suárez brilla amb llum propi al Barça, ha estat decisiu en grans cites com la del PSG, el City i el Madrid i ja acumula 18 gols com a blaugrana. Bé, en tot cas, suposo que les reunions de portada del nou esportiu, l'esportiu, deuen ser bastant interessants.
L'esport també parla de Luis Suárez, però destaca declaracions seves, diu vaig començar a treballar als 11 anys, és aquest el titular més destacat. Després també altres qüestions, a casa meva faltava de tot, anava a cuidar cotxes amb el meu avi, la meva nòvia em feia els deures i em va fer veure que jo no era burro. Avui exploten una faceta més personal de Luis Suárez.
I el Mundo Deportivo diu favorits i presenta una fotografia del Barça en un moment abans de començar l'últim partit de Champions. Blanc va felicitar Luis Enrique amb un bravo Luis a final del partit i la premsa mundial, segons el Mundo Deportivo, rendeix el joc del Barça davant del Paris Saint Germain aquest dimecres.
Lopetegui s'ageganta, és el que diu el diariàs i el trien una imatge d'aquest entrenador amb un primer pla. L'entrenador de l'Oporto és un dels futuribles del Madrid. Segons el diariàs, aquesta seria l'aposta principal, però també n'hi hauria d'altres com serien Zidane, Mitchell, Lowe, Klopp o Benítez. Què et sembla, Andrea? Amb quina et quedes?
No tinc ni idea, sincerament. Home, Lopetegui, que havia estat porter del Barça, no sé si no m'equivoco. Ah, sí? Julen Lopetegui? Julen... Diria que era Julen Lopetegui. Sí, oi? Sí, sí. Doncs sí, diu el Carles que sí. No, controlo gaire, la veritat. En fi. Se m'escapa, se m'escapa. I mentrestant diu per això que en Xeloti diu que està preparant ja la pretemporada que ve. Molt bé.
I el Marca, que parla més aviat de present i parla d'un futbolista del Real Madrid, Isco. És el protagonista en portada i diu que en Xiloti el vol enrabiat. Per jugar, s'entén.
Passen quatre minuts de dos quarts d'onze, cop d'ull ara les contraportades d'avui divendres. Comencem per la del diari Ara, on tenim el doble article setmanal de Xavier Bosch, titulat avui L'hora de Hillary i la pandèmia de la por. Doncs a l'hora de Hillary, Bosch ens diu, el 67, a l'edat que aquí ens obligaran a jubilar-nos, Hillary Clinton ha iniciat el repte d'arribar a ser la primera presidenta dels Estats Units.
Malgrat un primer intent, gent satisfactori. L'advocada de Chicago no es dona per vençuda i reprèn un camí que, si juga bé les cartes, l'ha de dur a una residència, de la qual recorda cada paret i cada quadra. Sovint amb la bandera del feminisme alçada, Hillary s'ha queixat que les dones sempre han d'estar com si es presentessin a un examen, que a tothora han de donar el millor d'elles mateixes. Quan Barack Obama va ser escollit president,
L'ecomundial va anar repetint, amb orgull de primer món, quin país més gran significava per la història que una persona negra arribés a president d'un país on pocs segles abans els seus avantpassats eren esclaus. Em pregunto què dirà aquest mateix ecoplanetari si una dona arriba a la Casa Blanca.
D'altra banda, la pandèmia de la por, ens parla Xavier Bosch, que ens explica un dinar que va tenir fa uns dies a un restaurant del carrer Mallorca, diu una de les últimes joies hoteleres de Barcelona, un dinar que va tenir amb un productor de televisió que el va convidar a dinar. Diu, però més enllà dels seus projectes i de les seves audiències i de les preocupacions que pugui tenir per això,
Diu el noto preocupat per un fenomen alier en negoci audiovisual. Em confessa que està amoïnat i m'ho crec. Se li veu a la cara. No està tan preocupat pels contractes que no acaba de signar o pel que diguin les crítiques dels seus programes, sinó per una notícia que va sentir a la ràdio i no el va deixar dormir. De fet, va canviar els hàbits d'un dia per l'altre.
diu que va sentir que un accés d'ibuprofent podia causar atacs de cor i ja no es va prendre la pastella diària que el feia sentir millor. Explica a Bosch que els mitjans t'anima a dramatitzar la informació fins al límit que la realitat permet i explica el cas del sociòleg d'Arizona David Alteide especialitzat en psicologia comunicativa diu que té perfectament estudiat el paper còmplice dels mitjans a l'hora d'encomanar pors a la ciutadania. Sap diu que una societat amb més por és a l'instant menys lliure i més més ella.
Doncs és l'opinió avui de Xavier Bosch al diari. Ara ens porta ara cap a la Vanguardia, on llegim que anàvem demanant de casa en casa per finançar Baqueira. Doncs avui entrevistant Aquilino Oveira, que és l'empleat número 1 de Baqueira-Baret, estació d'esquí que fa ara 50 anys.
Diu, jo vaig arribar al ball als 13 anys perquè el meu pare va venir a construir la central d'Arties i amb uns altres nois de Salardú em vaig fabricar els primers esquís. Diu, no teníem diners per comprar esquís, diu, i el que fèiem era polir dues fustes i les lligàvem a les xiruques, diu, amb neu i que per ball tot es desplaça bé.
Diu, als 17 anys els del front de joventuts em van seleccionar pels campionats d'Espanya de Navascerrada i a l'arribar a Lleida em van deixar els meus primers esquís. Diu, quan jo tenia 19 anys Andrés Rivera, el del recreatiu aranès, em va veure i em va dir, tu aquí l'inno, cap a l'esquí de fons. Diu, que jo no sabia ni el que era i vaig ser campió de Catalunya i d'Espanya 3 anys seguits.
Anava Serrada havien anat a convèncer el clan dels Àries per muntar una estació a Baqueira i hem convidat a la reunió perquè sabien que aquest ball ja tenia grans famílies d'esquiadors, els Moga, Montbiedro, Rivera. Luis Àries va voler que els primers propietaris fossin gent del ball, així que anaven pels pobles de casa en casa i pels bars demanant diners per finançar Baqueira. Cadascú posava el que podia. L'Ajuntament de Salardú, per exemple, va posar 50.000 pessetes. Diuen, la temporada 64-65 va arrencar
Al telecadira número 1, diu jo a l'estació feia de tot, electricista, pister, cuidador del pàrquing de 60 cotxes, que no arribava a m'omplir mai, diu jo cobrava 300 pessetes al mes, quan cobrava, i quan no, li demanava 100 pessetes a Lluís per anar tirant, diu perquè jo ja estava casat. I en aquesta entrevista, doncs, parla d'algunes curiositats de Baqueira, àmpliament de la família reial espanyola, i bé, doncs, l'entrevista que avui fan aquí l'Inowbeira, la Vanguardia, pels 50 anys de Baqueira.
I acabem amb el periòdico. La furgoneta anava plena de tubs d'assaig. A veure, avui entrevisten a Luis Bejaran. És una entrevista que és molt interessant, sincerament. En una furgoneta va recórrer 7.000 quilòmetres durant dos mesos i mig per endur-se la saliva dels nens. És un investigador del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, un home afable i parlador,
Diu, li van proposar recórrer Espanya recollint mostres de saliva d'estudiants de 15 anys, o el que és el mateix, que sortís a la carretera a l'aventura. Ell s'ho va haver de pensar, diu, però vaig acceptar per dues raons bàsiques. La primera és que 22 biologies, la de Bataila de Bota, i havent sigut jo sempre un biòleg de Bata, aquesta feina era una gran oportunitat per fer Biologia de Bota.
La segona és que m'agradava la idea d'ensenyar als nois el que fem els científics i per què. Diu, les visites que jo feia incluïen dicta una xerrada i jo en tenia dues, una sobre el microbioma i una altra sobre la vida d'un investigador. Diu que les mostres de saliva que agafaven els joves de 15 anys serviran per analitzar els bacteris i els fongs del microbioma bucal, per identificar les diferències i determinar en funció de què n'hi ha, el medi ambient, el menjar, les diferències socioeconòmiques...
Per això els alumnes també omplien un qüestionari. Diu, no és el primer treball d'aquest tipus, però sí que és el primer amb tantes mostres. I el primer, que a més els bacteris, mirarà els fongs. Diu que abans costava més d'identificar. Doncs en rei, està avui curiosa també. El periódico que ens porta ja a la punt final, a punt curiós, no ara sí? Sí.
Parlem de fragones, Andrea. No sé si sabries dir quan va sortir la primera fragona. Ah, i ho vaig sentir l'altre dia. Doncs el 60 i alguna cosa, potser? Una miqueta abans, eh? O sigui, el disseny va ser del 1956. Era la primera fragona Frecazuelos que s'ha anotat en una subhasta. Trobo que bastant barat, amb un preu bastant barat. El preu de sortida era de 300 euros, potser? I ara, què? Quan diries ha quedat?
1.500, és molt poc. 500 només. La primera fragona, el primer model. Sí, la verga. Tampoc és una cosa molt bonica que ha de tenir, eh? Ja. Vull dir que sí que el tema col·leccionisme i tal, però clar, una fragona no la pots exposar. I el valor que, bé, no sé com va el tema de la gent de les subhastes, però bé, en tot cas és un particular que s'ha fet amb aquesta primera fragona a fregassuelos de Manuel Jalón Coromines per 500 euros, una subhasta que es va fer aquest dimecres a la sala d'Alclis de Barcelona.
És, com dèiem, un disseny de 1956, edició original Rodex, entre el 56 i el 65, que tenia aquest preu de sortida, que deies, de 300 euros, i durant aquesta subhàstel un particular s'havia plantat en una oferta de 475 i, finalment, aquesta oferta final ha estat superada per un comprador que estava al telèfon i que no va dir qui era, no va voler donar la seva identitat i va posar 25 euros més. És l'explicació que llegim en aquest portal de notícies de Yahoo.
I bé, en tot cas, Manuel Jalón era enginyer aeronàutic que residia a Saragossa i va ser l'inventor de la fragona, un utensili de neteja amb el que va intentar dignificar una feina humil. Recordem que ara ens semblaria estrany, però la gent fragava a Jopins al terra, no? Sí, al terra, directament, sí, sí.
Diu que no està clar quantes unitats es van crear d'aquest primer disseny i bé, en tot cas ell diu que es creu, ell no, perquè va morir l'any 2011, sinó que des de la subhasta veiem que no creiem que fossin moltes perquè era un treball manual i perquè molta gent no les ha conservat. En general, doncs és una cosa que vas renovant. Se't trenca la llences i ja està. I bé, el que sí que és cert és que aquest primer disseny de Fragona data del 1956, que és l'any en què data aquesta Fragona subhastada i que al Museu del Disseny de Barcelona, de fet, n'hi ha una de semblant,
tot i que no apareix la marca Rodex del fabricant. Mira, pots tenir una fregona per exposar-la en un museu. Per exemple, aquí en tenen una, el Museu del Disseny de Barcelona. Sí, exacte, i tant. Però clar, hauries de tenir l'original, no? Mira, curiós, 500 euros, em sembla poquet. Sí, per subhastes d'aquest estil, saps? Exacte, una mica més, imaginaríem.
Però bé, mira, suposo que la persona que ha pagat els 500, doncs ja està contenta. Segur que sí, home i tant, aquest home que es va posar el telèfon i que va pujar aquests 25 més després que es plantessin a la mateixa sala. En fi, Andrea, que vagi molt bé. Igualment, Carme. Bon dia.
Dos minuts i tres quarts d'onze, aquesta era el que fem, és parlar de música. Avui hem parlat de concerts, us hem fet ja dues propostes per aquest vespre, la Gemma Homet i Sant Josecs, però n'hi ha més, per exemple, Pau Ballbé, actuar aquest vespre al Depósito Legal, al Depo, presentant el seu últim treball, pels dies bons. Adeu alarmes, adeu mil reunions, adeu quinze mil més per a ti.
Adeu trucades, agau, vius t'anciens, adeu-siau, ja m'heu vist prou. Com vaig abandonar, deixo ja prou, sé que va dir que et xau. És tan intens i es veu cantant més calma, vius com si ja ho sé que vei. El món que heu vist com a
Aquesta és una de les cançons més conegudes del seu últim disc, que és el Codi Postal de Banyoles, on està inspirat tot aquest disc.
A Déu mirar pel futur, a Déu comptar els calés que queden dins el pot. A Déu queixar-se per tot a Déu. El concert és aquesta nit a la sala Depósito Legal, l'Hospitalet, i les entrades costen 8 euros. És a dos quarts d'onze. Vaig abandonar, m'ho deixo i a prop s'ha acabat aquest joc. És que banyoles de pluies
Bona nit.
I més propostes per avui. Fora de Barcelona, però relativament a prop, a la Sala Club de Mataró comença una gira molt especial aquesta nit.
És el grup que sentirem a continuació que celebra un aniversari interessant als seus 30 anys.
Fins demà!
És la gira 3.0 per celebrar els 30 anys dels Pets. Volen fer-ho amb una gira, volen celebrar aquesta efemèrida amb una gira que repassi tots aquests anys de trajectòria. Faren molts concerts arreu del territori. La primera parada és a Mataró. Aquesta nit les entrades dels concerts es van exaurir ja fa unes quantes setmanes.
Les properes dates serien demà a Sant Joan de les Fonts, a Sant Hilari se calma la setmana que ve, a Vilareal, el dia 8 de maig, a València, també seran l'endemà, el dia 9 de maig, passaran també per Banyoles, per Manresa o per Vilassa de Mar, entre molts d'altres. Aniran fent públiques les seves dates al seu web.
I ara deixem anar els concerts per parlar d'altres qüestions, d'algunes novetats musicals. En un altre toc. És Sara Krecknell que ha anunciat disc en solitari, ho llegim a la revista Mondo Sonoro, que presenta també l'avançament d'aquesta cantautora.
El disc es dirà Red Kite, sortirà el dia 15 de juny. I ella parla que s'ha influït per Marian Faithful, Ed Ben, Annie Morricone, Joe Mick o Beach Boys. Aquesta cançó és el tema d'avançament i es diu On the Swings. If you hold a hand real tight and just listen
No, she's never gonna stay. She's never gonna stay.
No, she's never gonna stay. She's never gonna stay. I acabem parlant d'un grup que ha anunciat dates aquest 2015. Són Texas. You can start a family.
Fins demà!
Serà tot plegat de cara a la tardor. El dia 18 de novembre passaran per la sala de les metals de Barcelona, també seran a Madrid, i les entrades sortiran a la venda la setmana que ve, el dia 21 d'abril. Us faran 32 euros. És un concert on presentaran una mica el disc que han editat aquest any d'autoversions, amb algunes cançons inèdites, tot i que tampoc és que hagin tingut molt d'èxit. Aquest tema forma part d'aquest disc.
No minuts i les 11. De seguida parlem del temps.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Per parlar del temps avui sol. Felicitats, eh? Gràcies, gràcies. Ja he sentit que també era idea teva, eh? Bueno, i m'ha preguntat què sonarà, dic, home, sí, si no talla el micro alfonsi. És el que deia l'Andrea, no? Ella és la que mana. Exacte, tinc el poder. En realitat, ara puc fer així i paro la música, paro exacte, puc posar Catalunya Ràdio, puc fer el que vulgui. I tant. Però bé.
Al principi volem parlar del temps, Carles, perquè estem a les portes d'un cap de setmana important per Sant Just, perquè avui he sentit que un altre ràdio parla per Sant Jordi, però aquí Sant Jordi és diumenge, per tant. Sí, i és complicat, eh? O sigui, ara molta gent s'hi està escoltant i està esperant la previsió d'aquesta casa, és com pigar fora de test, eh? De veritat, perquè, o sigui, hem mirat els mapes, tots els mapes indiquen el mateix, és un dia variable, és un dia que creua un front, és un dia que hi ha una miqueta d'aire fred a l'alçada...
i en aquestes èpoques de l'any, quan tenim tots aquests ingredients, pot passar. No diem que passarà, però pot passar. Llavors, és un dia... Sé que hi ha un pla B, perquè hi vaig poder parlar amb el regidor de Cultura mentre inauguràvem a Can Ginestar, i sé que hi ha l'opció de poder recol·locar tota aquesta situació a la sala municipal de l'Ateneu.
Recordo una vegada que també vam estar en la mateixa situació, no fa masses anys, i la regidora de Cultura, la Pamira Badell, i recordo el fet que tornava a ser un diumenge, tornàvem a estar tots preparats a les 8 del matí a Can Ginestar per muntar paradetes, equips de música, tot el que és la infraestructura d'aquesta festa al municipi, i estava plovent. Estàvem tots a brigadets, estava plovent, el cel estava completament tapat, no es veia un escletx enlloc...
8, 9 del matí, organitzadors diuen tots cap a l'Ateneu. A la que arribem a l'Ateneu comença a trencar el cel, surt un sol espaterran, a les 11 del matí ja no queda ni un sol núvol. I no es podia fer el canvi ja, no? No. Llavors tothom es preguntava, tots aquells que s'aixequen ben tard el diumenge, que és també un dret, risotien al carrer dient què foten, que estan aquí tancats a l'Ateneu, amb el dia tan espaterran i tan maco que fa, no?
Això va passar fa uns quants anys. I pot tornar a passar? I pot tornar a passar aquest diumenge. Esperem que el dia s'aixiqui una mica més bé. Clar, si és al revés, et fot molta ràbia, perquè tens les parades muntades i has d'estar sempre previngut amb molts plàstics perquè no et pugui enganxar la pluja. Però vaja, esperem que sigui coherent el temps i si vol ploure, que plogui a la tarda. Ja diem, és un dia on el front arriba...
També va arribar un front dijous que va estar jugant, vam tenir al migdia, just a la una, algunes gotes una miqueta més destacades, entre la una i les dues ens van caure 1,8 litres per metre quadrat. Parlàvem d'un dijous on hi havia aquesta possibilitat i va ser en aquell moment. Després sí que van haver-hi tempestes molt més destacades, o sigui, és cert que Sant Jús i la zona de l'àrea metropolitana, el Garraf, el Baix Obregat, els Vallèsos...
En aquesta zona era on menys probabilitats teníem de precipitació dijous, però al final va acabar acabant un ruixat que, si passa diumenge, fot molt la gitza, perquè va ser un moment, que era just el moment que tu marxaves, que deies, ostia, ara no puc sortir, que està provent, no porto per aigua. Doncs aquesta situació es podria repetir demà. Ai, perdó, diumenge. Diumenge, però no sabem a quina hora, eh? No, és imprevist. I no ho sabrem. No ho sabrem, no ho sabrem fins al mateix diumenge.
És una situació que diu, mira aquest, que bé s'ho posa, no?, és aquell mapa, aquell símbol que poses, un sol, un núvol i una tempesta. Sí, fa una gràcia. Llavors, es compres cap on sigui i segur que l'encertem diumenge, això segur. Però bé, és una situació que esperem que demà evolucioni una miqueta, recomanem a la gent...
que demà dissabte actualitzarem com cada dia a la web de Ràdio d'Esvern, que hi posarem també el que diuen a última hora els mapes. I també és cert que tota la precipitació més destacada continua. Els colors més forts, més vius, més destacats pel que fa a la precipitació, sempre estan cap a l'interior de Catalunya i zones de muntanya. Mai en cap moment es veu una taca blava, blava, blava, aquelles taques que tenen ja... Tothom ja acostuma a mirar rades pel mòbil, o sigui que ja saben que anem d'albert més clar...
fins al blau, al lila i al final al blanc gairebé. Doncs bé, estem amb aquells colors cyan, aquells blaus, que marquen 0,5, 1, 2 litres per metre quadrat, entre les 12 i les 6 de la tarda. Clar, això és molt poca precipitació. A la tarda sí que les tempestes guanyen terreny i se'n van cap a les comarques de Ponent, cap a zones de muntanya, com va passar ahir, que ahir no ho vam ni olorar nosaltres.
Però bé, estem a l'espera d'aquesta situació. Esperem que no, esperem que vagi guantant el dia, que tinguem alguna ullada de sol i si ha de caure alguna goteta que ho faci a la tarda, que ja ho tindrem tot recollit i el que hi ha a la tarda es fa amb sostre, que és l'obra de teatre de la Taneu. Veiem com va la cosa, però abans del dimensi hi ha un dia que es diu dissabte, que és un dia força ferm, és un dia molt maco, que el tindrem assolellat amb el sol com a principal protagonista. Unes temperatures, avui hem tingut una mínima de 14, ja s'està normalitzant el termòmetre per la primavera, no pas per l'hivern,
aquesta mínima de 14 amb un cel serè, doncs realment ens aporta aquesta situació ja de molta abonança. Ara tenim 17 graus a Sant Just, o sigui, avui ens podem tornar a enfilar cap als 20 o 21 graus, serà un temps molt agradable el que tindrem de cara a les properes 24 hores, demà dissabte, i a la tarda poden tornar a créixer tempestes, perquè ja estem en aquell episodi que ja comença a arribar una mica d'inestabilitat, a la tarda poden créixer núvols d'evolució, però és cert que demà dissabte no ho esperem a Sant Just, sinó que ho esperem només en zones de muntanya. Seria diumenge quan aquesta variabilitat podria abarcar més terreny,
però esperem i desitgem que sigui a la tarda i no sigui al matí, no ens fotin l'aire al Sant Jordi. Doncs a veure. En fi, ho anirem seguint virtualment per entendre'ns. Sí, demà, rellotdespert.com, al matí, actualitzarem i posarem les últimes dades als mapes. I després en parlem dilluns de com hagi anat tot plegat. Carles, que vagi bé. Gràcies, bon dia, bon cap de setmana.
Un minut i mig ja arribem a punt a les 11, moment d'actualitzar-nos informativament. Sentirem el bolletí del Catalunya Ràdio, també el del Sant Just Notícies, i tornem després, una segona hora molt completa, parlarem amb Pau Palacios, l'entrevistarem per saber com ha anat aquest premi que ha rebut, i també farem tertúlia d'art amb alguns dels participants a l'exposició que es va inaugurar ahir a Can Ginestat. Tot plegat després de les notícies.
Just a la fusta. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desbern.
Muy bien. De momento está libre. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Nou escorcoll aquest matí al despatx de Rodrigo Rato al centre de Madrid. Així ho han confirmat fons de la investigació que assenyalen, però, que l'exvisa president espanyol avui no hi és present. És al seu domicili, després que hi va quedar en llibertat. Passada aquesta mitjanit, Madrid, Albert Calatrava. Bon dia. L'escorcoll d'aquest matí ha de servir per completar els treballs dels agents dels serveis de vigilància donera i dels funcionaris d'Hisenda que van començar ahir a la tarda. És al despatx ubicat al carrer Castelló de Madrid on va ser traslladat Rodrigo Rato des de casa seva després de ser detingut.
Mentrestant, la Fiscalia ha començat a estudiar les 20 caixes amb documentació confiscada durant els escorcolls d'ahir. Qui va ser director gerent del Fons Monetari Internacional està passant el matí al seu domicili. De moment, el jutjat d'instrucció número 35 de Madrid, que dirigeix la investigació, no ha acordat cap mesura cautelar. Rato està en llibertat i encara no ha passat a disposició judicial. Caldrà veure si el magistrat cita declarar l'antic vicepresident econòmic del govern espanyol. Albert Cladrava, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, David Badiem. Es mantenen a aquesta hora els retards de mitja hora a totes les línies de rodalies i els trens de mitjana distància, segons acaba d'informar Renfa. El director del Servei de Rodalies Catalunya, Fèlix Martín, ha explicat a Catalunya Informació que l'averia ha estat la desconnexió del sistema de control de trànsit de DIF, l'engestor, que regula els trens. Martín ha deixat clar, però, que en cap moment hi ha hagut problemes de seguretat. No hi ha mai cap problema de seguretat perquè els protocols i el pendeixement que tenim de circulació està absolutament garantit.
El problema que tenim clarament és de retard.
Funerals d'estat aquest migdia a Colònia a l'est d'Alemanya per les 150 víctimes de l'avió de Germanwings que es va estaballar als Alps francesos el 24 de març. El govern català que va denunciar que Barcelona també recordarà les víctimes del sinistre abans que acabi aquest mes s'ha enviat especial a Colònia Oriol Serra. Bon dia. Els funerals d'estat d'avui a la catedral de Colònia tindran una rèplica el dia 27 a la catedral de Barcelona. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, que acompanyarà avui els familiars de les víctimes de la tragèdia aèria del mes passat als Alps.
El rerefons més important és les nostres famílies, acompanyar, ajudar-los al màxim i, sobretot, fer nostre també tot el dolor que estan patint.
L'audiència de Viscaia comença a jutjar aquest matí el fals mestre Shaolin per l'assassinat de dues dones l'any 2013. Juan Carlos Aguilar ha reconegut fa unes setmanes i per escrit que va matar les seves víctimes de manera premeditada. Bilbao, Daniel Gómez. Bon dia. L'acusat prestarà declaració avui mateix un cop s'hagi escollit el jurat popular que l'ha de jutjar. Juan Carlos Aguilar va ser arrestat el juny de 2013 després que l'Arts França rescatés de l'interior de la seva acadèmia d'arts marcials
una prostituta nigeriana brutalment apallissada i que va morir a l'hospital 3 dies més tard. Un cop detingut, Aguilar va confessar que també havia matat i esquarterat una colombiana. La fiscalia sol·licita 20 anys de presó per a cadascun dels dos assassinats i les acusacions particulars i populars eleven la petició a 45 anys. Daniel Gómez, Catalunya Ràdio Bilbao.
Tercer disc d'or per als Amics de les Arts. Els Amics de les Arts han aconseguit la tercera distinció pel seu quart àlbum titulat Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure. Un any després de sortir al mercat el disc ha venut les més de 20.000 còpies necessàries per ser disc d'or. La distinció coincideix amb l'aniversari de la banda barcelonina que aquest 2015 fa 10 anys. Per celebrar-ho van començar l'any amb una petita gira per Irlanda i Anglaterra.
I aquest mes d'abril trauran un EP amb dues cançons inèdites.
Ara a les 11 el Barça s'entrena. Luis Enrique podrà comprovar l'estat dels principals dubtosos pel partit de demà contra el València, Alves i Iniesta. Avui s'ha sabut que els Mossos han fet una operació contra la revenda d'entrades. Han intervingut 43 carnets de soci, han interceptat 3 revenedors que utilitzaven els carnets per comprar entrades que després revenien. L'Espanyol ha viatjat a València aquest vespre tres quarts de nou obre contra el Llevant la jornada de Lliga.
També avui el Barça juga contra l'Olimpiakos, el segon partit de quarts de final a l'Eurolliga de bàsquet. Catalunya Ràdio oferirà el partit de l'Espanyol i el del Barça de bàsquet a partir d'un quart de nou. En natació, Michael Phelps ha reaparegut després de la seva ascensió pel fet de conduir begut. Ha guanyat la prova de 100 papallones al míting internacional de Mesa, Arizona, on també hi havia Ryan Lochte. Acabem amb tenis, ara comencen els quarts de final a Monte Carlo, l'enfrontament més destacat del dia, Nadal contra Ferrer.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. El Teatre Català actual s'entrarà en una tertúlia avui a la Taneu. És una activitat que s'emmarca a les activitats de Sant Jordi a Sant Just i la conduirà Toni Cabré, autor teatral i gestor cultural. Cabré parlarà de l'estat actual del Teatre Casanostra i dels reptes de futur del sector. Segons Cabré, el Teatre Català viu un moment excepcional, tant pel que fa al nombre de les obres d'autors catalans que representen a sobre dels escenaris,
com pel que fa a les que se n'exporten i a la seva qualitat. I és que, segons Cabré, un parell de dècades abans, les coses eren força diferents. La tertúlia sobre el teatre català actual amb Toni Cabré serà avui a les 8 del vespre a la Sala Piquet de la Taneu.
Més coses, Sant Just Solidari ha iniciat una recollida de material fotogràfic digital per al seu projecte Per una altra mirada. És un programa per iniciar i formar les dones del centre de formació de Fandema, Tujerenc, a Gàmbia, en el món de la fotografia. L'entitat Solidari inicia aquesta campanya per donar una altra oportunitat al material fotogràfic digital en desússi per formar, com dèiem, les dones en fotografia digital. Al Casal de Joves es pot dipositar el material de dilluns a dijous de 4 a 9 i els divendres i dissabtes de 4 a 10.
I també a la seu de Sant Jus Solidari a les escoles els dimarts de 11 a 1 i de 6 a 8 i els dijous de 10 a 1.
I un apunt més per recordar-vos que diumenge s'acaba el termini per participar del sisè concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esvern. Hi ha tres seccions diferents al certamen d'enguany, monocrom, color i viatges. El preu de la inscripció es manté amb 25 euros. L'enviament de fotos s'ha de fer a través d'internet i cada participant pot presentar fins a quatre obres per secció, és a dir, 12 fotos com a màxim. El termini per participar-hi s'acaba diumenge a les 10 de la nit. Ho heu de participar a través del web concurs.afsantjust.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
El amor se contará cómo se cuenta el tiempo Si mis besos se sumaran a tus besos un momento Si fuera posible eternizar todo lo que siento No habría ni un despertar conmigo
Fins demà!
Fins demà!
Si el amor divulgará paisajes
Fins demà!
Cada mañana de ti Cada mañana de ti
Just a la fusta.
Ara passen 12 minuts de les 11. La companyia de teatre, de la qual forma part el Sant Justenc Pau Palacios, ha estat premiada amb el Lleó de Plata a la Bienal de Venècia. L'agrupació Ensenyor Serrano és una companyia d'arts escènics que se combina teatre, dansa i videoart i la companyia catalana rebrà el premi el dia 3 d'agost a Venècia. Ara en parlem amb el Pau Palacios, que el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Pau. Hola, bon dia.
Primer de tot, enhorabona, felicitats per aquest premi que encara no el teniu a les mans, eh, per això, però que bé, suposo que la notícia és igual de bona que si ja el tinguéssiu. Sí, sí, sí, exacte. Ho vam fer públic l'altre fa una setmana i el dia 3 d'agost ens el donen a una cerimònia allí a Venècia, al Palau de la Bienal i tot plegat. Estem molt contents. Us ho esperàveu? És a dir, podíeu pensar que l'arribaríeu a guanyar? Existia la possibilitat? Us ha agafat per sorpresa?
Ens ha agafat bastant per sorpresa, en el sentit que, aviam, nosaltres estem col·laborant amb la Bienal des de fa quatre anys. És a dir, que vam fer un workshop el 2011, després jo vaig fer d'assistent d'un director el 2012, el 2013 vam presentar una residència de creació... És a dir, que hem estat en contacte amb la Bienal i, per tant, diguem que entrava dins de les coses possibles. Però la veritat és que, en general, la Bienal...
ha estat sempre molt concentrada en directors de teatre, en creadors, molt individual. En persona concreta, no? Sí, i nosaltres, sent una companyia, que tenim una imatge més gifosa, no?, perquè no som una cara, doncs la veritat és que no ens havia passat pel cap. Evidentment que somies amb aquestes coses i t'imagines si algun dia... Però ens ha agafat bastant per sorpresa. El grup, de fet, aquest grup teatral, va néixer a Catalunya, no?,
Sí, a Barcelona. La seu de la companyia continua sent Barcelona. Però treballeu també des d'Itàlia? No, jo visc a Itàlia. És d'aquestes coses d'avui en dia que tot està deslocalitzat. Diguem que la companyia són tres persones, l'Àvec Serrano, que és el director i fundador, i després estem la Bàrbara Bluant, que porta tota la part administrativa i la producció, que també viu a Barcelona,
I jo, que porto la part de continguts i comunicació, però bé, i també tota la part de creació amb l'Àlex. I llavors som aquests tres. I la seu, diguem que la tenim a Barcelona. El que passa que jo visc a Itàlia, coses de la vida. Exacte. Queda més a prop Venècia, per tant, no?
Sí, sí, sí, a mi sí. O relativament a prop. No, no, no, bastant a prop, amb tres horetes de tren i arribo. Doncs, de fet, aquest premi, aquest lleu de plata de la Bienal, és en reconeixement a la innovació que feu, no? O sigui, la combinació, l'ús de les noves tecnologies en les representacions. Sí, sí, el fet és que la Bienal de Teatre dona cada any, cada dos anys, dos premis. El lleu d'or, que és a la carrera, i que es dona a grans mestres del teatre...
europeu en general, el Jan Lauer, aquest any és el Mark Thaler, i després donen un lleu de plata, i el lleu de plata el donen a companyies que d'alguna manera estan apostant per nous llenguatges i noves maneres de fer teatre. Llavors ens han donat aquest premi, i efectivament en el nostre cas és perquè nosaltres fem servir molt de vídeo en directe, d'alguna manera és el que es diu el live cinema, cinema en temps real,
i ho fem bastant bé. És a dir, si anem en temps real, vols dir que el que s'està projectant és el que s'està gravant en aquest moment o no? Sí, efectivament. Nosaltres tenim el nostre llenguatge escènic que es basa en unes maquetes que hi ha en escena i aquestes maquetes són capturades amb càmera, connectada a un ordinador, en temps real editem el vídeo que estem gravant d'aquestes maquetes. I tot això barrejat amb
vídeos preenregistrats, amb accions escèniques que complementen el que està passant a les maquetes o ho amplifiquen, etcètera, etcètera. Per tant, i això ho feu normadament en totes les obres, ha sigut sobretot en una obra concreta, o és una manera de fer que ja la teniu? No, és... El Toni Polo, que és un crític del...
de teatre, va escriure una cosa, va dir, amb el seu llenguatge marca registrada. És un tipus de llenguatge que nosaltres hem estat practicant i conreant des de fa anys. Des que vam començar hem fet servir molt de vídeo, vam començar el 2006. El que passa que fins al 2010 encara fèiem servir, diguem, actors o ballarins i el vídeo era un complement. A partir del 2010 vam voler fer un canvi en la nostra manera de crear i en els nostres espectacles i llavors hem fet tres espectacles fins ara
que són ja directament amb aquest tipus de llenguatge, amb maquetes, accions escèniques i vídeo en temps real. I una gran pantalla on passa la pel·lícula. L'obra de teatre, el resum, convergeix en una pantalla, però hi ha molts nivells d'actuació. Per tant, porteu la pantalla, que és aquest element tan permanent ara de la nostra societat, al centre d'aquest espectacle, dels vostres espectacles. Sí, sí, sí.
Sí, sí, la gràcia, però, és que el que passa a la pantalla no té sentit si no ho estàs veient en directe en un teatre. Exacte, jo ara, encara que m'ho mirés, no tindria sentit perquè has d'estallar. Exacte, sí, sí. Aviam, tindria un sentit perquè s'entendria, però faltarien molts significats que no pots extreure només de la pantalla. És d'aquest joc d'aquestes tres escales, la micro de les maquetes, l'escala humana, que som nosaltres els performers i manipuladors, i l'escala macro, que és la protecció, és de la unió de totes aquestes coses que sorgeix
un producte, no?, que és el que a tu t'arriba com a espectador. I per això és teatre, no? Nosaltres defensem molt que fem teatre, arts en viu. Clar. De fet, la companyia, com deies al principi, és de Barcelona, però les vostres produccions s'estrenen a teatres d'arreu del món, no? No només aquí, sinó que... Sí, sí, sí. La veritat és que a Barcelona, a Catalunya, a Espanya treballem poc i treballem menys perquè...
Bé, molts dels festivals en els quals podíem anar pel tipus de teatre que fem, doncs, des del 2010 han anat caient com a mosques. N'han sorgit de nous, però amb molts menys recursos, amb la qual, a vegades, es fa difícil acceptar propostes que et fan perquè, a més, és que no em surt a compte. I, en canvi, internacionalment, doncs, el mateix. Des del 2010, que vam començar a actuar a França fins avui, doncs, sí, sí, aquest any...
La proporció és escandalosa per nosaltres. No ens agrada gens, però és així. Fem 60 bolos, dels quals 4 són a l'estat espanyol. La resta són... Vam començar l'any a Nova York i a Los Angeles, després Montpellier, Grenoble, hem fet Curitiba, Sao Paulo, anem a Brasília, anem a Buenos Aires, segurament a Xangai, a Bèlgica hi anem 4 o 5 vegades aquest any...
Penseu que el fet que ara us donin aquest lleó de plata podria fer que de cop i volta des de casa us reclamessin més? Bueno, aquestes coses acostumen a passar, però tampoc hi apostem. Justament pel tipus de circuit que deies, no sortiria tant a compte, segurament. Sí, sí, sí. A nosaltres ens encantaria, perquè sovint els nostres amics o la nostra família...
doncs els expliques el que fas, però no ho pots compartir amb ells molt sovint. De fet, a Barcelona, mira, perquè el Grec, afortunadament, des de fa 3 anys està confiant en nosaltres i ens està donant espai, però si no... Aquest any hi sereu també, el 2015? No, aquest any no, perquè nosaltres vam fer una producció nova l'any passat, que és a Housing Asia, i la vam estrenar allà al Grec, i ara tenim 3 obres anys i de, tenim molta feina amb aquestes 3 obres, estem preparant un nou espectacle...
pel 2016, que no sabem on l'estrenarem, però bueno... A Barcelona difícil estrenar-lo, en principi. A Barcelona sí, difícil, sí, sí, perquè... Mira, ens van fer una proposta d'un teatre, no direm noms, d'un teatre de Barcelona, del centre, un teatre de gestió pública, i ens van oferir presentar l'espectacle un parell o tres de setmanes, una petita temporada.
El que passa és que els teatres a Barcelona avui en dia les condicions que ofereixen és a taquilla, pura i dura. És a dir, no et paguen un catxet, que és el que havia passat fins ara en el món de la cultura, i el que ha passat a tot Europa. Vull dir que nosaltres quan anem pel món no hem anat mai a taquilla, sinó que tu ofereixes els teus serveis a un festival i el festival et paga pels teus serveis. I és cosa del festival o del teatre buscar el públic que vingui a veure't. A Barcelona nosaltres també podríem portar públic, però bueno...
El cas és que ens oferien anar a taquilla i no et donen tota la taquilla, sinó el 50% de la taquilla. Després d'haver tret impostos, taxes, etcètera, etcètera. Vam fer números i ens sortia que ens pagaven per persona, que anàvem a treballar, dos euros l'hora. I, clar, per més ganes que un tingui de treballar a Barcelona i de presentar el seu treball no són condicions, sincerament.
No, no, està clar. Tot això té a veure amb tota la pujada de l'IVA cultural d'aquest 21% o no només? No, no només. Vull dir, el 21% de l'IVA cultural afecta només els preus de les entrades, per entendre'ns. Però tot el que és diners destinats tant a producció com a manteniment d'infraestructures, és a dir, tenim molts teatres,
i tenim uns quants teatres públics, però els fons que els arriben de part de les administracions són cada cop menors i per això es veuen obligats a proposar aquestes condicions a les companyies per actuar. Si ells no reben fons de les administracions per poder programar en condicions, doncs t'han d'oferir per continuar amb la infraestructura, amb el teatre viu, doncs t'han d'oferir les condicions que ofereixen. Per tant, és un tema de...
Jo crec que els teatres s'haurien de plantar i en lloc de dir, bueno, nosaltres continuem l'activitat de la nostra estructura i salvem els llocs de treball dels treballadors del teatre, perquè si nosaltres actuàvem en aquest teatre, el director del teatre cobra el sou igualment, independentment del públic que arribi a la sala. El dissenyador gràfic que fa els flyers i actualits de la pàgina web, el mateix. Els que fan producció o comunicació o forten la tècnica del teatre cobren el seu sou a final de mes.
Els únics que no cobren són els creadors. I llavors per aquí no mola. No, no, està clar. De fet, suposo que tot això també d'alguna manera limita o frena, que en el vostre cas és una producció, com dèiem, que a més a més us han premiat per la innovació, però que és més diferent del que estem acostumats a veure, doncs que passi amb tot el tema de la producció teatral, que en tenim molta, però que potser tot el tema de renovar-se o innovar o arriscar-se... Això costa moltíssim, costa moltíssim a Barcelona, perquè...
A més a més, amb aquestes condicions, clar, la gent que fa teatre és veritat que ho fem amb il·lusió, amb passió, perquè ens agrada, estem disposats a posar tot el que faci falta. El que passa és que la vida mitjana d'una companyia de teatre avui en dia és molt curta, perquè clar, tu comences amb molta il·lusió, estàs disposat a anar a taquilla perquè la teva feina es vegi, però no tens molts recursos per investir en la recerca i en el teu llenguatge.
I aquesta il·lusió inicial, si no pots sobreviure, al cap de dos o tres anys desapareix. I hi ha moltes companyies que tenen una mida mitjana d'això, de molts pocs anys, perquè no hi ha possibilitat de sobreviure econòmicament. I nosaltres, que ja portem nou anys, és quasi un miracle. Moltes de les companyies amb les que vam començar cap al 2010 o al 2011 van anar desapareixent. És greu, segurament.
Sí, jo crec que sí, que és molt greu. Perquè tampoc no es veu que hi hagi una possibilitat immediata, almenys de canvi, no?, en aquest sentit? No, no, no. Segurament això és el més greu. No hi ha voluntat política en aquest país, sigui Catalunya, sigui Espanya, no hi ha voluntat política de valorar la cultura, sinó que, bueno, doncs s'aposta per tot el tema de les indústries culturals, per tant...
Si ets una indústria has de produir un benefici econòmic i és la única cosa que es mira, no? Que sigui rentable econòmicament i que porti a grans quantitats de públic, que després està tot basat en una contradicció, perquè el teatre que nosaltres fem l'entén tothom. Vull dir, els nostres espectacles venen criatures, depèn de quin espectacle, però criatures de 5-6 anys i l'entenen.
I en altres, vull dir, que no fem un tipus de teatre críptic o complicat d'entendre o que s'allunya de l'espectador. No, és molt comprensible. Però, bueno, hi ha certes estructures teatrals que han decidit que el teatre comprensible, el teatre per tots els ciutadans, és un tipus de teatre molt convencional i llavors s'aposta per aquí. I així les estructures teatrals catalanes, doncs,
s'han tornat molt conservadores, sobretot les grans, el teatre nacional, el teatre lliure, tenen un tipus de programació, sí, potser de tant en tant algun tast d'alguna cosa més contemporània, sovint portada de fora, que ja és el colmo, però sí, està crítica la cosa. I en el teu cas, en el vostre cas, abans ens has comentat que heu voltat per tot el món, o que volteu per tot el món amb la companyia, però en el cas d'Itàlia, per exemple, que és on vius, és diferent la programació teatral, per exemple, o passa una cosa semblant?
Bé, és que Itàlia és un país molt particular. Té una tradició teatral pròpia molt forta, que és la del comedian, i llavors hi ha molts espectacles d'un tio sol que es munta el seu espectacle, hi ha molt teatre molt punter, diguem, després hi ha un tipus de teatre molt punter dels anys 60, 70 i 80, i que s'han quedat una miqueta amb això. Però és diferent, és un...
És diferent en quant a llenguatge que es veu per tot arreu, però sí que la creació contemporània també troba moltes dificultats aquí. Si no, on es treballa molt bé en aquest aspecte és, bueno, com sempre, no? França, Bèlgica, Alemanya, hi ha recursos, hi ha aposta, no? Vull dir, s'aposta descarregadament. Aquesta és una altra cosa, no? Nosaltres, per moure'ns per l'estranger, també és un miracle, perquè nosaltres...
rebem ajuts tant de l'Estat com de la Generalitat per quan ens conviden en un bolo, que nosaltres tinguem més recursos econòmics perquè el bolo sigui més barat pel festival o pel teatre, però és molt poc en comparació amb les companyies belgues. Llavors, en el mercat internacional es dona una competència deslleial, perquè una companyia belga va superrecolzada per l'Estat perquè l'Estat aposta perquè la cultura...
és la imatge i és el que venen, no? És aquesta imatge de modernitat, de risc, de recerca, d'investigació. I llavors, clar, ells venen els seus espectacles molt més barats del que nosaltres podem vendre, perquè nosaltres no tenim recolzament a darrere. Per tant, l'internacionalització també és
és complicada i és un mèrit. Doncs molt interessant tot el que ens has explicat avui, Pau. Recordem que el dia 3 d'agost us lliuraran aquest llago de plata de la Vianal de Venècia, l'agrupació Ensenyor Serrano, aquesta companyia d'arts escèniques que combina teatre, dansevi i videoart i que ha estat treballat per la innovació, per l'ús de les noves tecnologies en els seus espectacles. Moltes gràcies, Pau.
Mira, si algú es vol animar a veure un espectacle nostre, l'última oportunitat de veure algú a prop de Barcelona en aquest 2015 és el dia 8 de maig a Granollers. Home, doncs fàcil, no? Tenim a prop. El dia 8 de maig a Granollers fem l'últim espectacle. És l'última vegada que actuem a Catalunya i potser actuarem una vegada més a Espanya aquest any i després tota la resta.
Doncs apuntem al 8 de maig. Moltes gràcies, Pau, que vagi molt bé. Vinga. I fins aviat. Bona sort, bon dia. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorals, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen tres minuts de dos quarts de dotze. Aquesta era el que fem és parlar de l'exposició que ja es pot veure, tots els espais de que ens hi han estat. L'exposició Invei, organitzada pel col·lectiu Artes Just, que es va inaugurar ahir. En han participat més de 40 artistes de Sant Just. Avui n'hem conviat alguns i saludem la Genira Romero, la Carme Malalet i el Nil Nebot. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia.
Per parlar una mica de to plegat, vau ser ahir a la inauguració i vau estar? Sí. Com va anar? Molt bé. Contents, el va venir gent? Sí, va venir moltíssima gent. Clar, perquè a més suposo que el fet que hi hagi aquesta participació de tants artistes, evidentment cada artista suposo que s'hi pot bé i tot el seu entorn és una mica l'oportunitat que dona en una mostra d'aquest tipus, no?
Sí, sí, a més a més, a part dels artistes i dels familiars, també, per exemple, els cursos, que també vam obrir les aules i les vam presentar com un espai expositiu, doncs l'alumnat també va venir, el que comporta també amb els familiars, vull dir, ahir, realment, que ens hi n'està, la Casa de Cultura, va ser una gran festa a l'art i a la cultura en si.
Quan us van proposar participar en aquest projecte, en el vostre cas, us va sorprendre, us va agradar? Com ho vau rebre? Com vau rebre la proposta?
Era una proposta que ja feia temps que s'havia plantejat que hi hagués la possibilitat de fer algun conjunt i bé, molt bé, va començar tot des d'Artejust d'alguna manera i es va anar com ampliant i va ser molt benvinguda. Clar, suposo que és la manera també que us pugueu conèixer una mica tot el moviment artístic que és moltíssim, que hi ha aquí Sant Just, moltíssim i segurament molt divers també. M'imagino que sí que tots us aneu coneixent però clar, el fet de poder exposar a l'hora té un plus en aquest sentit.
No sé si trobeu a faltar més espais d'aquests de trobada entre diferents artistes aquí a Sant Just.
Jo crec que ens anem coneixent i, per sort, cada vegada hi ha més espais oberts, tallers que s'obren, i des del col·lectiu Artejust, que ja té una trajectòria de fa set anys, és com un treball una mica de formigueta, que vam començar molts poquets. També s'ha de dir que si aquesta exposició ha tingut l'embargadura i ha aglutinat
a tants col·lectius és pel gran treball que ha fet la Dolors Puigdemont i la Montse Sastre, perquè a darrere... La coordinació, no? La coordinació ha estat impecable, porten més de dos anys treballant en aquest projecte i els que ens dediquem una mica en aquest àmbit sabem que costa molt i si ahir va ser un gran èxit, perquè realment va ser un gran èxit,
és una mica, no, una mica no, és perquè elles van saber estar coordinant i gestionant tot aquest col·lectiu d'artistes que de vegades, doncs, costa. S'apageix també a la tertúria de Soledat Sants, bon dia. Hola, bon dia, que he vingut una meca de
No passa res, hem de començar. En realitat els he preguntat com havíem viscut una mica la inauguració i si esteu contents també del resultat, de com ha quedat, perquè suposo que el fet que s'ocupin diferents espais, abans de veure-ho directament, per molt que ho tingueu tots al cap, suposo que l'artista més ho té d'una manera diferent. No deu ser fàcil, no?, tot el procés de muntatge. Home, jo crec que era una exposició que plantejava molts reptes.
i que han sabut com portar-ho, com exposar totes les obres, com fer servir tot l'espai que ens hi ha d'estar per fer una exposició bastant bonica. I que no està tampoc atapeïda, vull dir, perquè amb una mesura que hem sigut que has pogut donar cabuda, no un caos, però sí allò que es veu atapeït perquè tothom hi sigui, sinó que respira i està molt bé posat.
Sí, que a més a més és aquesta idea, no?, de dir que no ens saturarem, encara que hi hagin participat. Ens sembla que són 44 artistes, no?, en total, una cosa així. Bueno, es deia ahir que eren 45 els que van començar, però de fet com més de 200 persones, afegits als que van col·laborar amb fotografies, al Carreo Blau, no?, tots els nens i... Sí, bueno, els nens no. Els nens el que va passar amb el Carreo Blau perquè es va succeir que
A l'octubre havíem fet aquella exposició també molt maca nostra dels artistes i havíem fet el llibre. Clar, no podíem demanar als nens ara tornar a treballar per una altra exposició perquè sembla que els hi treguis una miqueta el dia a dia del que ells fan. I vam fer una cosa una mica sense massa pretensions però que, mira, també era col·laborar per ser-hi i per participar-hi. Simplement això. A la biblioteca hi ha
uns retrats molt macos dels nens amb ciment, que us ho diu perquè, com que està una mica amagat, perquè ho sapigueu, que és el primer pis en què són les coses infantils. Jo crec que aquesta exposició el que té de bo és que has d'anar descobrint, com que és un canginestar a vessar, vas descobrint els racons, i dius, ostres, aquí també hi hem col·locat obres. Per exemple, jo trobo...
que a la biblioteca s'ha trobat un espai per escultures que és brutal i que ningú l'havia fet servir. En canvi, allà les escultures tenen una presència i una identitat i anant pujant i a l'escala també hi ha una intervenció, hi ha un primer pis, també qualsevol racó hi ha...
però amb molta, amb molta dignitat, jo crec, no?, la colocació. Sí, sí, sí, molt ben triat, també, i això, com descobrir nous espais, que fins i tot ara es replantegen si allà potser hi podia haver i quedar-s'hi, no?, un parc de les cultures, per exemple, a la biblioteca, en aquell espai, així com entre vidrieres, que està...
De fet, aquests dies, des de dilluns, que ja s'està començant a preparar, però avui o ahir mateix, ja a la tarda, algú que es passegi perquè en gent està i veu que hi ha alguna cosa. Per tant, suposo que és una manera d'atrapar el públic. De vegades, quan es planteja com la gent pot entrar o com més gent pot entrar a descobrir tot el món de l'art, segurament aquest podria ser un camí, el de sorprendre'l, no sé, alguna cosa d'aquest estil, sorprendre'l, o anar a la biblioteca per un altre motiu i trobar-te que llavors acabes recorrent...
una mica a la Casa de Cultura per trobar més d'aquest tastet. A part també hi ha tot el que va dir la Dolors, que aniran fent diferents actes que participaran més col·lectius de música, de poesia... Jo aprofito ara que estic aquí també per anunciar que demà al matí, el dissabte, està obert de 11 a 1 per tots els infants del poble que vulguin venir a dibuixar.
Aquí mateix, a Can Ginesta. Sí, i dibuixaran, doncs, mira, algunes coses que estiguin exposades a la seva manera i potser després, si surten alguns dibuixos, també els exposarem. Per tant, també és una manera que puguin entrar i, a més, que ho puguin fer en un entorn justament on demà tindran un munt d'obres, no?
No se sap massa que es feia això perquè va ser una mica improvisat però si es pot dir des de la ràdio ho hem anat dient Exacte També ens sent això que s'ha editat un programa de mà amb explicacions dels artistes de cadascuna de les obres Creieu que és necessari que la gent pugui saber què vol expressar l'artista en cada moment o que el públic s'hauria de deixar portar una mica més que a vegades el públic volem que ens digui però això què vol dir?
Suposo que aquí també depèn de cada cas, però com ho veieu vosaltres? Jo crec que depèn de l'espectador. Hi ha espectadors que diuen, no, jo només em vull quedar amb la meva mirada. Hi ha altra gent que diu, no, però si l'artista fa unes frases que m'acoten el significat, doncs ja m'està bé, no?
Per això hi ha aquests, no? Uns fulls de mà. Uns fulls de mà, no? Que vas explicar una miqueta per qui vulgui i li interessi saber una mica més, doncs que agafi el full de mà i pugui fer un recorregut també era amb la idea que com hi ha molta obra dispersa per tot que engin està, doncs que es pugui veure en el full de mà que hi ha primer pis, biblioteca, golfes i cim, no? I a partir d'allà, doncs sí, hi ha qui vol més informació o simplement rebre la impressió que li donin les obres directament.
Exacte, també a vegades depèn del dia que tinguis, no? Potser algun dia algú diu, vaig a mirar una mica i em deixo portar, i un altre que doncs vol entrar-hi més a fons. No us descuideu de mirar en el parc de quants anys en està, perquè com que queda una mica amagat... No, no, és... Ja ho heu parlat? No, no, no, però... No, no, del mòbil que veus vosaltres, perquè està penjat a dalt d'un arbre, i a vegades si no mires cap a la dreta, doncs no ho veus, no?
És que en el parc hi ha tres obres, ja només entrar, que hi ha l'obra... Quatre. Les pedres. Les pedres. El mòbil. Ah, és veritat, quatre. I els homes a la façana. Els homes a la façana. I els arbres. I els arbres, sí.
Els arbres i aquesta part que també encara més col·lectiva, no? Perquè els homes a la façana m'agraden molt, no sé què penseu vosaltres, m'encanten. És una instal·lació molt delicada i generada. Van canviant segons l'hora del dia. Sí, és molt elegant.
Ara jo he vingut tard perquè he estat amb la presidenta Rosa Sensà, l'Irena Balaguer, que li he dit, mira, agafa un taxi i vine. I ha vingut. Cosa estranya. Ha funcionat, eh? He vingut amb una persona que treballa a Regió Miglia, la mare...
la mare d'àvoli i ho han visitat i els ha agradat molt no han visitat l'exposició perquè venen un dia a visitar l'exposició però almenys han vist tot l'exterior i després els he portat a l'escola a Montserrat que hi ha el plafó que també és el mateix material que està a la biblioteca
I tu com... Ai, ara anava a fer-li una pregunta al Nil. No, no, clar, clar. I és això, és una tertúlia, exacte. No, no, ara va sortir la vena, ho sento. D'això es tracta, eh? D'això es tracta. Hem trencat el gel i ara ja hi som. El fet que tu, per exemple, allà que tenim el Nil, tinguis les obres en el bar...
com veus el dia i la Magri que sou dues persones creus que el bar com dialogues amb l'espai perquè és un lloc difícil és difícil el bar el que té és que al final és on hi va més gent sempre hi ha gent i una mica potser el que jo m'he plantejat era de crear de no trencar l'estètica del bar crear com una cosa que acompanyés bastant amb
amb l'espai, perquè l'espai té una presència.
Jo crec que ha estat molt bé, eh? Ha quedat molt bé. Era molt difícil, eh? Per això t'ho dic. Realment el bar era un lloc que espanta una mica i en canvi us ha quedat les peces de la Magrid i les teves han quedat també. Allò que dèiem, no? Estan molt pensades al lloc i la col·locació. Clar, perquè sabíeu des d'un principi on aniria cada obra a l'hora de començar-ho a fer o això ha estat després?
Jo al principi tenia pensat portar obres més grans, quadros amb sobreients i així, i el saber que tocava el bar i tal, doncs vaig veure que no funcionaria, que valia més la pena posar alguna cosa més senzilla, alguna cosa més casual, no?, més de...
més quotidià no? i ha quedat molt ben integrat també el bar com que no es deslliga de l'exposició sinó que veus que són obres també i t'ho lliga també l'espai és importantíssim suposo que en qualsevol exposició algun cop també n'hem parlat de dir en funció d'on sigui és una cosa o altra o cada cop que parlem amb algú que exposa
Aquí és divertit veure... Com que fem l'entrevista, no veiem com si inaugura i pugem el dia abans i està tot a mig muntar. És curiós veure com l'artista... Vosaltres també ho sabeu com s'ha d'organitzar. En el meu cas, jo vaig demanar un lloc concret i com que ningú volia anar-hi, no vaig tindre cap problema. Jo tinc la meva peça a l'arxiu perquè la instal·lació que presento fa referència, fa una reflexió sobre la importància dels arxius.
Llavors, clar, què millor, doncs, col·locar-lo i dialogar amb l'espai. De vegades et deien on t'havies d'anar i de vegades demanaves i si era possible, et deien que sí. Bueno, el mateix amb el mòbil. Sí, de veritat. Sí, sí, vam preguntar a veure si allà el podíem posar. Clar. Vam veure que tot estava bastant assegurat, que no hi hauria cap problema, que no podia caure i així. Clar.
I a mi també m'agrada que és un lloc que és discret, no? Que no crida molt l'atenció, però quan el veus, captiva bastant. I tant, que sí. Fins quan es podrà veure l'exposició? Es va inaugurar ahir, diumenge serà el dia gros, perquè aquí en gent està, si no plou, en principi tot estarà ple, però estarà uns quants dies, no? Suposo...
Un mes i poc, però ara no recordo exactament. Jo tampoc ho tinc. Un mes i deu dies, no? No, em sembla que fins al 24... Fins a les eleccions. Fins a les eleccions. Fins a les eleccions. Per tant, hi haurà temps per anar descobrint també tots aquests racons o tots aquests moments.
Estem parlant amb alguns dels artistes que exposen en aquesta mostra que es va inaugurar ahir a Can Ginestà, sou tot sota Sant Just i a més de generacions justament en aquesta taula bastant diferents. Creieu que per això hi ha un potencial artístic important a Sant Just, tan intergeneracional, no? Perquè suposo que aquesta mostra també ho posa sobre la taula.
I ahir es parlava d'això, de com s'ha aconseguit aglutinar tanta gent diferent i de cop que es conegui molta gent que estigui vinculats a l'art d'una manera o d'una altra, que ja s'ha anat fent de fa temps, potser des del col·lectiu i a poc a poc s'ha anat afegint i aquesta és com acabar d'obrir encara més...
Clar, perquè Sant Just és petit, en realitat, i suposo que no sé si hi ha altres municipis d'aquestes dimensions, i a més estan a prop de Barcelona, tenen tot aquest potencial aquí dintre, perquè de vegades potser sí que hi ha artistes d'un determinat lloc, però que llavors ja es traslladen a alguna altra ciutat o a algun altre moviment. Suposo que és una singularitat també de Sant Just.
i de la gent que hi hem sigut potser nosaltres també hem posat el granet de sorra amb 30 anys que han passat molts alumnes jo crec que el Carrau ha fet una gran feina i això ha marcat i jo li he dit a la Sole i sempre ho comento és el que explicava ahir la Dolors que hi ha una gran aquesta piràmide que hi ha un gran substracte 30 anys són 30 anys que no s'ha quedat el treball mai tancat a dintre del taller
sinó que cada any per Festa de Tardoll per Sant Jordi s'ha sortit al carrer això d'alguna manera ha d'haver educat alguna cosa molt, suposo i després que la gent potser també és el que deia la Carme que potser et fas aquí però després surts a fora
Sant Just, tots els que hem participat en aquesta exposició ens tira molt, no? I fem l'obra aquí i ens l'estimem i Can Ginestar és un espai iniciàtic important i no sé, no? És com trobar-nos a casa. Jo també com a recent incorporat dintre de tot això...
també com donar el meu agraïment perquè m'he sentit molt acollit i m'agrada molt que pugui haver aquesta dinàmica d'agrupar-nos, de fer força els uns amb els altres i potser jo crec que és el que falta en altres llocs.
Coneixes, no? A vegades potser només amb el fet de conèixer els diferents col·lectius, no només els teus més propers, que és el que permet una mostra, en un cas com la d'aquest tipus, però hi ha més oportunitats, també, Sant Just, no? Suposo que és el que permet sorgir. I de diferents generacions. Jo el que té de bo aquesta exposició és que ha aglutinat gent molt jove i gent molt gran, amb una trajectòria molt consolidada,
i gent que comença o gent que ja està consolidada. També els nens que vinguin a participar també en aquest taller, no? Jo crec que és un tarannac i és molt propi d'aquí, dels que participem en l'aspecte cultural i artístic.
Què faltaria per això? O què caldria millorar? Ara ja hem fet la part bona, però ara anem a dir què es podria millorar aquí Sant Just a nivell artístic, ja sigui de suport o d'espais, què creieu que falta?
Jo no ho sé, i parlar amb la Marta, amb l'Areta, queda una miqueta també això, que com si estigués tornant una miqueta a haver-hi un moment, la Marta deia com que als anys 70, no?, de Sant Just, com que sí que és un moment que potser ens hem retrobat molta gent o gent s'ha conegut que ni es coneixia i que comparteix un interès, no?
i per parlar-te i una sensibilitat i això sempre està bé Jo crec que potser faltaria que en els pressupostos de cultura es reflectís aquest dinamisme i que l'Ajuntament o les administracions en general, doncs
tingui en compte que la part aquesta d'educació i de treball dintre de l'àmbit plàstic i visual, que ens prenguin seriosament però també dins dels pressupostos. És que per pena o per desgràcia o per allò, penseu que quan hi ha una instal·lació d'algun artista a Barcelona o d'alguna exposició,
val el millor, o val... Aquí ho fem sense... Sí, sí, clar, ho fem amb la voluntat, clar, però seria important que en els pressupostos... El fet de posar una grua i tot això ja també és una cosa important de l'Ajuntament, perquè posar-nos una grua per fer coses també és important, no? O sigui, recolzar...
De diners a vegades és amb aquestes petites coses, o fer un cartell, o fer una bona publicitat, que les publicitats es facin d'una manera seriosa, que es posin els bolletins, etc. Una altra cosa que jo penso que estaria bé millora és potser que tota aquesta visibilitat que estem obtenint aquí
que no es quedi dintre el poble, com intentar-la fer sortir fora, que vagi a Barcelona, que pugui ser visible en altres llocs.
Jo estic aquí ara per dir-te que ja serà visible en altres llocs. Per això ha vingut la Irene Balaguer aquest dematí amb un taxi. És una bona notícia, que pugui sortir de Sant Just també. No tot, però jo li he ensenyat el que és la façana i el vostre mòbil i em dic que a veure si per l'escola d'estiu, que fa 100 anys a l'escola d'estiu aquest any, d'arrere sensat, ells agafen tota la part de la ciutadella.
Llavors, clar, una instal·lació d'aquestes, a part de la Ciutadella, ja la teniu assegurada. És la notícia que us dono avui. Mira, veus? Per això volia que vingués i mira que tenia fenya, pobra dona, i es vol d'agrair.
que hagi fet aquest esforç i dir que és que aquestes figures i aquest moll... Un altre dia vindrà a veure l'exposició, però almenys de la primera entrada, ja que dius això, costo, contesto. Estarà a part de la ciutadella, no sé on, però podrà ser-hi. Si aquesta labor també de cadascú poder ampliar el seu cercle, si us fa il·lusió, vaja. I si s'ha de fer una altra figura, se'n fa una altra. Vull dir, esclar, és això...
ja li diràs avui ara jo aquí molt bé suposo que el fet que ara serà un mes i una mica més aquí a Sant Just que tota aquesta feina pugui continuar m'imagino que també és una cosa que s'agraeix pel mes de juliol, principis de juliol
El diumenge, no sé si en principi també suposo que és un dels dies que suposo que vindrà més gent perquè en gent està. Hi ha previst fer alguna visita guiada? Hi ha alguna cosa concreta? Sí, no hi ha previst, però jo crec que els artistes estarem per aquí, les classes dels cursos estaran obertes, donarem qualsevol informació que vingui, que la gent vulgui, i estarem...
allà per explicar i per complementar. Respondre preguntes. Ara hi ha aquesta exposició i encara falta, suposo, però la idea és que es puguin tornar a fer més projectes d'aquesta mena i ja siguin també tan col·lectius com amb la participació de molts artistes com amb aquesta que ja no és la primera vegada d'utilització de tants espais d'aquí que en Gin està, per exemple. Se n'ha parlat o encara és d'hora?
no sé si és d'hora o si se n'ha parlat, però sí que una mica seria que la gent que ens hem conegut ara i que tothom es veu que està interessat en el mateix o implicat, això sempre genera sinergies i sí que podria ser que s'obries una manera de poder... Sí, ara encara jo crec que ara és el moment de disfrutar de l'exposició i després ja farem les valoracions i a veure si surt
Sí, ha funcionat també, clar, clar. Com ho rep la gent, no? Una miqueta què passa i ara disfrutem aquest mes, portem gent que se'n parli i de totes les activitats que es facin, que hi hagi ressò i a disfrutar-la.
Ahir a la inauguració, veu rebre ja crítiques, bones crítiques per part de la gent que venia? Veu sentir, doncs, què em pensava? Si el sorprenia, si l'agradava? Que es respirava? Suposo que demà les crítiques... Normalment, el dia de la inauguració, no et diuen res, i llavors ja sospites que no ha agradat, o si la gent li agrada... Això, però veu sentir... Quasi tot era molt positiu, la gent estava molt contenta de poder gaudir d'aquesta mostra.
Fa 15 anys o així, o potser 20, nosaltres vam fer al Carrau, potser us ho explico perquè els joves potser no ho saben, una intentona d'aquestes, però només amb el taller. Vam omplir tot el que ens era estar de tot el jardí i de tota la...
el mur aquest ondulat, amb onades, amb onades que les vien fer a les escoles, o sigui, les escoles van participar, i van participar al taller, totes les escoles municipals, i es va omplir tot per fer la festa de la Mediterrània. Sí, els cursos també van participar. Ja ja va ser una intentona de fer...
el que esteu fent ara, una mica més dedicat als nens, però també estava... Ja hi havia aquest esperit, per tant, exacte, és el que dèiem al principi, que tot ve de molts anys. Les onades bellugaven perquè era paper de vegetal i feia un soroll, el soroll de les onades també era com una música.
Doncs moltes gràcies. Avui hem volgut parlar una mica d'aquesta exposició, que recordeu que ja es pot veure per tots els espais de la Casa de Cultura de Can Ginestà i n'hem parlat amb alguns dels artistes que han format part de Totplegat, com són la Janira Romero, la Carme Malaret, el Nil Nabot i la Soledat Sanz. Moltes gràcies a tots quatre. Que vagi molt bé i ara a disfrutar de la mostra, com dèieu. Moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
3 minuts i arribem en punt a les 12 del migdia, en moment en què connectarem amb el bolletí informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el de Sant Just Notícies, i tornem després, en la tercera hora del Just a la Fusta, parlarem a la secció de les xarxes 06 avui del postpart i amb la fisioterapeuta Ruta Aviar.
I a més a més també tindrem la Mònica Flames per parlar de les necessitats especials. Avui ens centrarem en una etapa educativa primerenca, en concret amb els nadons prematurs. Tot plegat serà després de les notícies de les 12. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes?
No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Bon dia, els informa David Badia.
Agents de toanes continuen escorcollant al despatx de Rodrigo Rato. Aquesta podria ser la destinació de l'exvicepresident del govern espanyol que ha sortit de casa seva, Madrid Jordi Prats.
Doncs sí, bon dia. Sortir, Rodrigo Rato, de fet, ha arribat ja al seu despatx, el mateix que a hores d'ara està sent escorcollat per funcionaris de l'agència tributària i del servei de duanes. Els mateixos agents que ahir es van endur una vintena de capses amb material divers. En Rato ha arribat aquí al despatx en cotxe amb un posat seriós i donant les gràcies com única declaració oberta als nombrous mitjans de comunicació aquí plegats. Ho ha fet aquest trajecte en cotxe, un curt recorregut des del seu domicili
un recorregut d'escassos 300 metres, d'on sortim també amb un posat seriós i sense fer cap mena de declaració. Jordi Prats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Notícies breus, Carme Montero. Els trens de Rodalia circulen en 15 minuts de retard i els convois de la línia R2 ja han normalitzat la seva freqüència de pas arran de l'Avaria. De primera hora del matí, però, Remfa informa que els trens regionals mantenen els 30 minuts de demora. A aquesta hora comencen a Colònia els generals d'Estat per recordar les 150 víctimes de l'avió de German Wings. Enviat especial a Colònia, Oriol Serra.
Bon dia.
S'acaba d'anunciar el palmarès de la mostra de cinema llatinoamericà que es va inaugurar fa una setmana a Lleida. Lleida Noelia Casellas.
dica Alonso Ruiz Palacios. També s'ha fet una menció d'honor per a la cinta cubana Conducta d'Ernesto Daranes, que a més ha rebut un dels premis del públic. Òscar Jainada i Alina Rodríguez guanyen els premis a millor actor i actriu. A més s'ha premiat el documental Marmato, una coproducció entre Estats Units i Colòmbia i el curt matratge hispano-portugués Os Meninos do Rio. Noelia Casellas i Ramon Dalmau, Catalunya Ràdio Lleida.
Investigadors liderats per la Universitat de Barcelona troben les restes humanes infantils més antigues de Catalunya. Es tracta d'una mandíbula, també un húmer d'un nen neandertal, localitzats a la cova del gegant, a Sitges.
Aquest vespre, a tres quarts de nou, l'Espanyol juga al camp del Llevant. És el partit que obre la jornada de la Lliga de Futbol. El Barça no juga fins demà a les 4 contra el València. També juga demà al Madrid contra el Màlegat. Benzema és dubtós. Avui no ha pogut acabar l'entrenament. Amb bàsquet a l'Eurolliga, avui segons partits de quarts. Barça, Olimpia, Cols i Real Madrid, Tefes. A la Lliga ACB, avui Andorra, Estudiantes. En tenis a Monte Carlo, aquest matí, Verdic, ha eliminat Raonic. S'ha classificat per semifinals.
Després han de jugar Nadal contra Ferrer en un dels partits més atractius del dia. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts. Us parla Andrea Buinó, acte participatiu de Movem Sant Joc demà dissabte per perfilar el seu programa per a les municipals el mes de maig. El grup és una fórmula d'entesa de progrés municipal que lideraran Lluís Monfort i Just Fossalva i que es presentarà als comissis com una candidatura de progrés que plega militants d'iniciativa i persones d'altres grups o plataformes de debat no afiliades a cap partit.
Demà al matí movem organitzar un acte obert a les 10 del matí al bar de Can Ginestar, com dèiem, per compartir, discutir i acabar de perfilar el programa electoral.
Més coses, la companyia de teatre de la qual forma part el Sant Justenc Pau Palacios ha estat reconeguda amb un lleó de plata a la Vianal de Venècia. L'agrupació en Senyor Serrano és una companyia d'arts escèniques que combina teatre, dansa i videoart. La companyia catalana rebrà el premi el dia 3 d'agost a la ciutat italiana. El Sant Justenc Pau Palacios forma part d'aquest grup teatral nascut a Barcelona l'any 2006. Ell és el responsable dels continguts. Àlex Serrano n'és el director artístic i Bàrbara Bloin s'encarrega de la producció.
I acabem destacant que el nucli obre la convocatòria del tercer concurs de cartells a Festa Major de Sant Just. L'objectiu és trigar el cartell que representarà la Festa Gran del Poble aquest estiu entre tots els participants. El concurs és obert a tothom. El cartell cal incloure les frases següents. Festa Major 2015, Sant Just d'Esvern i del 30 de juliol al 6 d'agost. El tema és lliure però d'haver-hi algun motiu neutre, blau i groc,
que faci referència a la picabaralla entre blaus i grocs que caracteritza la festa major de Sant Just. El premi serà un sopar per a dues persones valorat en 75 euros a un establiment de Sant Just. La data límit del lliurament dels cartells és el 22 d'abril. El veredicte es coneixerà el dia 27.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracara més de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desbern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. La informació més propera al Just a la Fusta.
Cada setmana a aquesta hora parlem de la xarxa 06, fem la secció de la xarxa a les zones i ens fixem en diferents qüestions vinculades en aquesta etapa educativa del 0 al 6, però avui anem una mica cap al principi de tot. Ara fa unes setmanes havíem parlat de tota la preparació del parc i avui el que fem és justament parlar...
del que passa després del postpart. Ho fem saludant a la fisioterapeuta Ruth Avià, especialitzada en sol pèlvic i també fa classes de postpart justament aquí al Casal de Joves. Molt bon dia, Ruth. Què tal? Bon dia. Per parlar una mica de tot plegat, perquè et dediques a una etapa, per tant, delicada, com seria el postpart en què el cos ha experimentat molts canvis.
Exacte, ja des del que és l'embaràs, la dona experimenta canvis posturals, canvis musculars molt importants, que després en el postpart, si no fem un treball adequat, poden mantenir-se durant anys, inclús, i durant més problemàtiques. És a dir, que és important, d'alguna manera o altra, suposo que amb diferents intensitats, però un cop ha passat el part, doncs intentar treballar el cos, no?
Exacte, tant de manera preventiva en el cas que no tinguin cap simptomatologia com de manera terapèutica en el cas que presentin qualsevol problemàtica de tipus muscular, dolorosa i així.
I a partir de quan? És a dir, quan seria? Un cop tu tens el teu fill, has parit i tot plegat, llavors quin és el període en què t'has de dedicar a fer uns exercicis constants? Doncs mira, hauria de ser a partir de la sisena, vuitena setmana. Per una banda, sempre que el nostre ginecòleg ens doni ja consentiment per començar a fer treball d'exercici...
Si és necessària, sempre l'educat és anar-nos més a partir de la vuitena setmana. Si ha sigut un part vaginal sense complicació, a partir de la sesena ja podríem començar a fer un treball. Per tant, també depèn del tipus de part que hi hagis tingut. Exacte, tenint en compte que hi hagi o nous cicatrius, hi hagi més o menys intervenció anèvia muscular, més músculs desgarrats... I també una cosa que tenim en compte és que l'úter ja tingui un tamany més normal. Has de tenir en compte que durant l'embaràs el nostre úter arriba fins i tot a tenir un tamany...
Molt, molt gran, evidentment. Comencem per tenir el tamany d'una 9, que és quan no estem embarassades, fins a un tamany molt, molt gran que arriba fins als costelles al nostre altar. Per tant, fins la sisena o huitena setmana, més o menys, no es considera que ja té un tamany habitual en què puguem treballar i exercitar la musculatura abdominal i del sol pèl·lic.
I a partir d'aquí llavors, en funció del part que hagis tingut, suposo que també s'han de treballar aspectes diferents, és a dir, és diferent si has tingut una cesària o un part natural o alguna cosa així? Exacte, primerament en la cesària tenim una cicatriu molt gran que dona molts problemes de sensibilitat, de rigidesa, de dolor, per una banda també s'ha de treballar molt aquest teixit.
Quan és un part vaginal, també depèn una mica de la intervenció del ginecòleg. Pensa que a vegades es realitza episiotomia, que és un tall que es realitza a la paret vaginal, i si és molt gran aquest tall, a vegades pot quedar adherit, pot ser molt dolorós, inclús a les relacions sexuals.
Cada cas és diferent, eh? Hi ha dones que el treball que hem de fer és més postural, hi ha exercicis de tipus hipopressiu, hi ha dones que també hem de fer un treball més intern perquè aquesta cicatriu torni al seu lloc, mira com estarà la musculatura del sol pèlvic, si presenta debilitat o no.
Llavors, per exemple, en el casal de joves mateix, com es treballa? Perquè, clar, cadascú suposo que té unes necessitats diferents. Es fan grups petits o es fan grups en funció del tipus de part que s'hagi tingut? Com vin és el mecanisme? No, en el casal de joves acceptem tot tipus de casos perquè és un treball molt global. Evidentment, les noies, com que saben que soc fisio, quan elles venen, el primer que els hi pregunto és com es troben, si hi ha simptomatologia o no.
En el cas que hi hagi alguna simptomatologia sempre faig alguna derivació o els aconseguim algun treball a part. Però realment el que fem al casal és un treball més postural, per tonificar-se el pèlvic i el abdomen, que en totes es trobin millor o pitjor, és necessari i important de fer.
És difícil acceptar que el cos ha canviat, tu que estàs així per tant en contacte amb dones que acaben d'experimentar o que està canviant encara? Sí, molt. De fet, inclús a vegades ens venen noies amb bebès molt, molt, molt petitons que fa només dues setmanes que ja volen començar a treballar. I els costa molt una mica acceptar un moment, espera't, dona't un temps, que el teu cos necessita un temps, experimentar molts canvis i, bueno, sí que és bastant preocupant, no? I a part moltes vegades els dic que fins al cinquè mes...
d'haver tingut el bebè, el cos encara experimenta molts canvis com a l'embaràs. Encara hi ha hormones que fan que la musculatura i la pell estiguin més flàcida, més debilitada. I això és com que volen molta pressa. I més avui en dia, que per desgràcia a les dones se'ns exigeix molt tenir uns patrons estètics de mujer perfecta. Hem d'entendre que...
Bueno, necessitem un procés de recuperació. Que es farà i poquet a poquet. I un cop es comença llavors, durant quant de temps convé treballar el sol pèlvic després del part? El temps que vulguis. El temps que vulguis. Pots estar sempre, no? Sempre, sempre, sempre. Mira, es diu que el postpart realment dura fins a 3 anys d'haver tingut el bebè. Per això recomana moltes vegades...
que entre un nen i un altre, entre un bebè i l'altre, es perís tres anyets, en tenir-lo. I això és una cosa que la gent no es pensa. Molta gent es pensa que he parit i a la setmana ja s'hi doni postparto. Per tant, sempre es veu treballar la musculatura del sol pèlvic, perquè has de tenir en compte que inclús hi ha dones que no han tingut mai bebès que tenen problemes de sol pèlvic i de debilitat abdominal. Per tant, per tota dona es veu treballar-ho.
És una zona que últimament n'hem sentit de parlar més, la necessitat i la importància d'enfortir el sol pèlvic. Per què és tan important treballar-lo o tenir-lo musculat?
Doncs perquè si no està en el seu to adequat ens pot comportar problemes. El més habitual és la incontenència urinària a l'esforç, no? És allò que fem un estornut, un vòmit, agafem una càrrega i notem com perdem una miqueta d'orina. Poden ser gotetes o pot ser quantitats més importants, inclús hi ha dones que han de conviure tot el seu dia amb aquestes famoses Tena Lady, no?, aquestes compreses per l'incontenència urinària i que han de canviar-les vàries vegades d'una al dia. Això suposa, a nivell social, una gran incomoditat, no?,
Poden haver altres problemàtiques, inclús incontinència fecal en casos més greus o inclús en alguns casos que és moltes vegades una solució quirúrgica que el nostre úter o la nostra bufeta fa junt descens, inclús hi ha dones que...
Hi ha tant de descens de l'úter que inclús pot sortir una mica per fer la sortida de la vagina. Això ja és una opció quirúrgica. I tot això, si es treballa el sol pèlvic, es pot prevenir o es pot evitar? Sí, senyora, es pot prevenir de manera molt important. I en el cas que ja es tingui el problema es pot solucionar...
en un tant percent molt elevat dels casos. Per tant, en el postpart té aquesta finalitat, però sí que després, si algú comença a provar-ho, pot passar, no sé si t'hi has trobat, algú que hagi començat a provar-ho just després d'un embaràs o de tenir el seu primer fill i que llavors hi trobi la necessitat d'anar-ho mantenint. Exacte.
Exacte, que sobretot les persones que ja tenen problemes de sol pèlvic, que ja tenen incontinència, ho han de seguir treballant tota la vida, perquè és com qualsevol altre múscul, no? Si tu et vols tenir un bíceps ben fort i ben magú, si el deixes de treballar, per molt que tu l'hagis enfortit, tornarà la debilitat. La nostra musculatura és això, el que vol és una repetició dels exercicis, per tant, sí. I a part no ens oblidem que a part del que és la musculatura del sol pèlvic, la musculatura de la faixa abdominal també l'hem de treballar, perquè va totalment unida i conjunta en el sol pèlvic.
I és una altra de les coses que treballem també en el postpart, evidentment. I es pot prevenir, per exemple, no prevenir, em refereixo, que després sigui més fàcil recuperar-ho si es treballa durant l'embaràs o es treballa amb exercicis diferents, entenc que evidentment no seria directament aquest. Sí, clar. I els exercicis prepart serveixen per després o és independent una cosa de l'altra? Sí, ajuden. Pensa que en el prepart ja poden haver perdres d'aulina.
que a vegades són de tipus funcional, perquè com que les hormones que s'assegrien durant l'embaràs ajuden a que la musculatura i els lligaments estiguin més relaxats, la del sol bèlvic també. Llavors hi ha dones que tenen petites pèrdues d'orina. En l'embaràs el treball més important són els exercicis de Kegel, que són els més coneguts, que són les contraccions de la vagina, dels músculs vaginals...
perquè el treball hipopressiu, que és el que es treballa més en el postpart, no es pot treballar durant l'embaràs, està contraindicat. Per tant, sí que es pot fer una feina, però molt més suaveta perquè la condició física i de l'embaràs no ens ho permet. I els dubtes que et plantegen les dones a les classes postpart, quins són alguns dels més habituals? Per exemple, pregunten alguns dubtes d'aquests que sembla... Si es van repetint, suposo que vol dir que tots els tenim al cap, possiblement.
El primer dubte, la primera preocupació és, aquesta panxeta millorarà? Perquè diuen, és que tota la meva cadera, tota la meva postura no tenen que hi ha hagut molt canvi, no? I jo els dic que sí, però sempre que hi hagi un treball constant. És a dir, per molt que vinguin un cop, dos cops a la setmana a fer les classes, si no intenten fer una mica d'exercici de treball durant la setmana és molt difícil. Però sí, sí que hi ha una recuperació, el que passa és que és el principal dubte. Després, dubtes quan hi ha alguna petita pèrdua d'orina, diuen, ostres, m'està passant això...
què puc fer, llavors se'ls donen pautes. Hi ha casos menys habituals, però també es donen la cicatriu. La cesàrea els hi és molt dolorosa, inclús no tenen sensibilitat, que aquesta sensibilitat pot durar fins a un any. I en la episiotomia, doncs també diuen, és que em fa mal, està molt dolorosa, és com si tingués agulles, llavors se'ls donen pautes de treball, perquè elles mateixes es poden treballar aquestes cicatrius i realment, en molt poques sessions, hi ha una millora molt important.
Ara deies també que els recomanes aquest treball constant, no només a les classes postparts, sinó també a casa. Què es pot fer, per exemple, des de casa? Doncs a casa els hi dono una mica l'espauta dels exercicis d'aquell, les típiques contraccions com de retenir el pipí, alliberar o inclús també de l'anus, que hi ha aquella contracció que fem per retenir, com tenint ganes d'anar de ventre, per retenir, per evitar que se'ns escapi aquest tipus d'exercicis.
I també els hipopressius, que com que ja els ensenyo en el casal, doncs els dono truquets perquè puguin fer l'hipopressiu però amb el bebè, perquè a vegades hi ha bebès que tenen una alta demanda, que et demanen sempre a bracets, doncs els dono pautes de com poder treballar els hipopressius amb el nen en braços i així no tenen excusa, que et diguin, és que no em deixa treballar. És una bona manera, eh? Exacte, és que si no et diuen sempre, és que no puc perquè el nen... Bé, pots fer els exercicis amb el nen i jo els dono una mica els truquets per fer-ho. Clar.
Fa unes setmanes parlàvem, com dèiem al principi, de la preparació del part amb les responsables, en aquest cas de Tutuguri, ens deien que està canviant bastant potser la manera de viure el part en els últims 10 anys, potser que s'és més conscient. Suposo que passa una cosa semblant també amb el postpart, llavors, no? O ja fa més temps que s'és més conscient justament més en la part física del després?
Doncs mira, jo en els tres anyets que fa que estic al casal de joves sí que m'he adonat que cada cop les noies venen molt més informades sobre el postpart, saben el que és el treball postpart. Jo quan vaig començar amb això, amb aquesta especialitat, que va ser l'any 2009, la gent no sabia quasi que hi havia un treball postpart, que hi havia una feina a fer tan preventiva com de terapèutica. Era com, bueno, el postparto posicionés alguna pèrdua...
normal, no? O si hi ha alguna alteració és normal, vine con la mujer, ja te va quedar sempre així i tot... No, no. I ara sí que és veritat que, bueno, el que dèiem, la informació és poder i cada cop les dones estem més informades. I sí que és veritat que hem notat un canvi molt important en el casal de joves d'això, no?, de venir menys gent, les mamis que venien pel primer fill han vingut i han rebatit en el segon perquè ja saben el que és, i mamis noves i de tot tipus d'edats
que venen ja, mira, he de fer aquest treball, ja sé que existeix... La desgràcia és que des dels serveis sanitaris no se'ls dona la informació. Elles parlen entre elles i se n'enteren d'això entre elles, o per internet. Encara no ha funcionat tant amb el teu metge o el teu centre? Els ginecòlegs, per desgràcia, un tant percent molt petit deriven aquestes dones cap a aquest tipus de teràpies.
Un tant per cent, molt, molt. És curiós perquè podria ser complementari, no? Tot plegat a... És que hauria de ser complementari i hauríem de col·laborar entre tots, però ara encara no... Encara costa. Encara costa. Saps si en altres països funciona diferent? Doncs sí. Tu penses que a Alemanya, per exemple, les dones ja només han parit i se'ls dona un paperet perquè comencin a fer treball postpart, ja saben a partir de quan...
I a França també. Hi ha molta més consciència del que és el sol pèlvic de la dona i el treball important a fer. Tant en el postpart com en altres casos que hi ha problemes d'incontinència i etc. Suposo que a poc a poc, igual que ara fa uns anys que tothom és més conscient, m'imagino que pot arribar.
Jo espero que sí, perquè realment la feina que fem dona resultats i molt bons. Per tant, a la vista està que les dones venen i repeteixen, perquè veuen que els hi ha anat bé i que el seu cos respon al tractament de la teràpia. I ara tots, potser no,
Però que sí que el concepte d'hipopressives a tots més o menys ja ens sona, no?, i sabem que té alguna cosa a veure amb tot aquest procés d'enfortir el seu estèric. I s'està introduint més en altres nivells, en gimnasos, no només està ja vinculat al món de la fisioteràpia, que és com va néixer, sinó que ja s'està fent més. Clar, per exemple, el Pilates també ho fa servir, no?, fa servir unes tècniques hipopressives, o és diferent? És diferent, és diferent. Pensa que a l'hipopressiu es fa servir apnea, la contracció de l'abdomen és amagant panxa i brincostelles, i Pilates el que fa és...
Amagar panxa, però tancar costelles i respiració. Són conceptes molt diferents, no tenen res a veure. També hi ha algunes tècniques del pilates que no són tan beneficioses pel sol pèlvic com el que és l'hipopressió. Amb l'hipopressió està demostrat del 100% que no hi ha cap repercussió negativa sobre el sol pèlvic. En el pilates, si la persona no acaba de fer bé l'exercici... Pot tenir consecuències. Exacte, s'ha de controlar molt.
Doncs avui hem descobert una mica més tot aquest món del postpart. N'hem parlat amb la fisioterapeuta Ruth Avias, especialitzada en sol pèlvic i que, com hem comentat, també fa classes al casal de joves, de classes de postpart al casal de joves. No sé si això comença cada trimestre. Si algú està interessat pot venir a preguntar, perquè, clar, els embarassos suposo que no comencen al setembre i s'acaben atjunt. Exacte. No, no, no. La matrícula està oberta durant tot l'any. De fet, és que són classes molt cícliques perquè les fem al matí i quan les mamis comencen a treballar deixen de venir. Per tant, sempre...
van haver-hi places. Per tant, és l'únic a anar a informar-se. L'important és això, que sigui a partir de la sisena o vuitena a setmana, que tinguem un consentiment del metge per començar a fer exercicis i ja està. I aquí estem per rebre tothom. Doncs moltes gràcies, Ruth, i que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Gràcies a vosaltres.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
I aquesta hora el que fem és saludar a la Mònica Flames. Bon dia, Mònica. Bon dia. Cada 15 dies et tenim aquí per parlar de la teràpia temprana i de diferents... en quins aspectes pot ajudar aquesta teràpia a fer millor diferents patologies. No sé si seria la manera de dir-ho, però bé, recordem que hem parlat, per exemple, de l'autisme. Avui en què ens centrarem, per això?
Avui ens centrarem en tot el que es pot ajudar a un nadó que ha nascut prematurament. És a dir, l'etapa dels prematurs, eh? L'etapa dels prematurs i parlarem una miqueta per sobre, en general, dels nadons. Perfecte. Doncs recordem una mica què és aquesta teràpia temprana perquè la gent ho tingui clar, Mònica. Sí, és una combinació de tècniques de reflexoteràpia
a la cara, als peus i a les mans, que està basada en diferents medicines orientals, xinesa, tibetana, japonesa, aborigen, i en una combinació amb estimulació neuronal.
Doncs aquest seria una mica el punt de partida, no?, i llavors a partir d'aquí pot influir en diferents temes, el que dèiem, hem parlat de dislèxia, hem parlat d'autisme, anirem parlant en les properes setmanes d'altres qüestions, i avui per això ens centrem en què pot fer, no?,
amb el tema dels prematurs. Llavors ens vols parlar d'un mètode concret, no? Sí, dits de la reflexoteràpia temprana fem servir una de les tècniques que fem servir és la reflexologia facial i aquest mètode
Es va crear el 1988 per la professora Lone Sorensen i és una combinació, aquesta reflexologia facial, de 7 passos bàsics i 12 metodologies adicionals que es fan servir combinant-les depenent de la condició de la persona.
Dins de la reflexologia facial hi ha una metodologia específica que es diu ciberteràpia i que és més específicament aquesta que fem servir amb nens molt petits, en nadons. I va néixer fa més de 3.000 anys al Vietnam. És l'origen de la ciberteràpia.
Déu-n'hi-do, doncs, no? Sí, és molt antiga. I aquesta teràpia fem una estimulació treballant amb més de 500 punts reflexos situats a la pell de la cara.
i des d'aquests punts podem afectar, arribar a tot el cos i tot el cervell per un efecte de reflex. Només amb la cara, eh? Sí, bàsicament amb la cara. També podem estimular una mica alguns punts en el crani,
Però això seria més aviat per nens que tenen algun problema més greu. Sí, sí, bàsicament a la cara. Molt bé, doncs seria una mica aquest el punt de partida, no? Perquè cada punt de la cara correspondria a un àrea diferent, no?
Sí, estimulem un punt, reflexa, i llavors enviem uns impulsos a través del sistema nerviós cap als òrgans. Llavors, amb això el que aconseguim és que tant el sistema hormonal, la circulació, la pressió arterial es reguli i fins i tot es relaxi, per exemple, el sistema muscular. Aquest impuls el que aconsegueix...
és que arribem molt més ràpid a les àrees que estan afectades perquè les terminacions nervioses estan molt més a prop del cervell des de la cara. Llavors, per això és molt més ràpid i efectiu el tractament amb la reflexologia facial que quan treballem els peus, per exemple, que es coneix a vegades la reflexologia podal. És enzillament perquè anirà directe al cervell i del cervell cap a l'òrgan. Val.
El recorregut és més curt i més efectiu. Per tant, per aquest motiu es fa, perquè ho facilita una mica més. Sí, exactament. I dins de tot el que podem tractar amb reflexoteràpia temprana i amb aquesta ciberteràpia que estem parlant, és una tècnica excel·lent per aliviar molts problemes que poden patir
els nadons. Tant els prematurs com els no prematurs. Però especialment els prematurs perquè són, evidentment, són nens que tenen major risc de patir coses i la seva vida està molt més en risc. Perquè han nascut abans i tenen també una immaduresa en formació, a vegades. Llavors, amb els nens prematurs, per exemple...
Ja s'ha treballat amb molts nens, prematurs i nens petits, i s'ha vist que funciona molt bé, ajuda molt, per exemple, quan els nens tenen problemes per succionar. Aquest és un problema bastant habitual i, a més, és bastant greu perquè, si no sap succionar, no pot succionar i no es pot alimentar.
I aquesta és la primera cosa que s'ha d'intentar sol·lentar. Després també, problemes amb passar, problemes per regular el somni, si no dormen bé. Els nens molt petits encara han de fer aquest ritme regular, però podem ajudar. També per problemes del nas, si té congestió...
còlics, per ajudar al sistema immune, problemes d'oïda... Podem treballar tot tipus de dificultats que podria tenir un nadó prematur. No només prematur, eh? Poden ser nadons que hagi nascut... Sí, poden ser nadons que no són prematurs, que neixen al seu termini, però que poden tenir problemes. És bastant habitual, no?
tenir còlics o a vegades tenir problemes de pell també tot això amb tots aquests problemes els podem ajudar i a més a més és una teràpia molt suau és molt relaxant també és fàcil d'aplicar perquè es pot fer una combinació que tu ensenyis després a la mare o al pare alguns punts
que després ho treballen a casa. Fa molt poc va venir una bebé molt petita, que tenia tres mesos amb còlegs, i vam estar treballant. I després de la primera sessió ella va millorar molt i jo li vaig ensenyar a la mare. Doncs mira, li fas cada dia, li vas ensenyar un petit massatge que es pot fer, després com pot estimular la cara...
I això, a més a més que és molt efectiu i és molt relaxant, també és una forma de fer una connexió molt bonica entre els pares i els nadons. I tant. Exacte, per tant, hi hauria totes aquestes possibilitats. I després, amb nadons prematurs amb problemes més greus, dius també que ajuda. Ajuda moltíssim.
Per exemple, hi va haver un cas que a mi em va sobtar molt, va ser una experiència molt emocionant. L'Alone Sorensen, que va ser la creadora d'aquest mètode,
va tenir diferents clíniques de reflexoteràpia temprana a Argentina. I allà s'han fet molts projectes amb diferents nens amb diferents patologies. Llavors va arribar un dia una família amb un nadó
que havia sigut prematur i que aquest nen era molt, molt petit, no sabia succionar, no podia succionar, no s'estava alimentant bé i no li estaven trobant una solució. Estaven bastant desesperats els pares. Llavors van començar a treballar amb el nen, van ensenyar als pares
una mica un programa per treballar amb ell perquè a més vivien molt lluny i l'Alone Sorensen estava una mica dient no sé si podrem fer alguna cosa perquè era un cas molt difícil i li va dir torneu d'aquí uns mesos per veure com està el nen i al cap d'uns mesos van tornar amb el nen i l'Alone es va quedar sorpresa perquè era un nen totalment diferent era un nen que havia engraixat que estava alimentant-se bé llavors
Aquest era un tema bastant greu, la seva vida estava en risc i amb aquesta teràpia es va aconseguir que comences a succionar i a passar. I en molts casos més a l'arreu del món, però sí, es pot ajudar amb qualsevol altre problema. I si també el nen neix amb alguna dificultat, com ja hem parlat una mica en altres programes, és una teràpia que el que fa és reeducar el cervell, rehabilitar,
Clar, aquí hem sentit a parlar-ne poc, no, Mònica? Aquí a Catalunya hem sentit a parlar poc de la teràpia temprana. Sí, és bastant nou aquí. Tu deies que a Dinamarca estava ja dins de la seguretat social, vull dir que són aquestes diferències de vegades que hi ha entre països. Sí, sí. A Dinamarca, com has dit tu, i a Suècia, ho han ja inclòs dins del sistema de seguretat social,
per tractar tots els temes de disfuncions cerebrals, problemes d'aprenentatge i altres danys cerebrals. És una teràpia que jo crec que dona moltes solucions a molts problemes. Hi ha nens que realment poden arribar a un punt de normalitat.
Depenent de la seva disfunció. I després, amb nens que tenen dificultats més greus, o síndromes, o que ja sabem que podem arribar fins a un punt, podem millorar moltíssim la qualitat de vida. Perquè això és parlar de qualitat de vida.
que també les famílies estiguin vivint que el nen no es pot moure i comença a moure és una gran... hem aconseguit molt. I a més a més, també és una teràpia preventiva. Jo, per exemple, recomano molt, molt, molt de fer reflexioterapia facial a les mares quan estan embarassades
També quan neixen els nens. O sigui, podem fer-li reflexologia facial i ciberteràpia a un nadó en el moment ja que ha nascut. No hi ha cap efecte secundari ni podem fer res que li faci mal. I a més a més també ens pot ajudar si el nen té altres problemes o per també ajudar la mare a recuperar-se després del part. Aquesta és també una altra funció que pot tenir. I tant.
Doncs en tots aquests aspectes recordem que cada setmana anem parlant, cada 15 dies anem parlant de quina manera aquesta teràpia temprana pot ajudar. I no sé si tens algun apunt més per fer avui, Mònica. Bé, més que res comentar això, que per bebès prematurs és molt efectiva, per nens petits també.
per mares, futures mares, i que també, a més, podem tractar molts altres problemes, que són a vegades problemes que ens afecten diàriament, jo què sé, mals de cap, insomni, problemes digestius, de la pell, etcètera.
Doncs cada 15 dies anem parlant de diferents qüestions en què pot influir, com dèiem, la teràpia temprana. El proper tema quin serà, Mònica? El saps ja? Doncs sí, parlarem de l'hiperactivitat i el deficit d'atenció. Parlarem de què és, de què els passa als nens que pateixen això i també què podem fer.
Doncs aquí t'esperem, perquè també és un tema d'aquests molt a l'hora del dia, és a dir, que serà interessant descobrir-ho. Gràcies, Mònica Flames. Moltes gràcies a vosaltres. I bon dia.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes...
No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Ara passen... Falten tres minuts, volíem dir, per arribar a tres corts d'una malmigdia, recta final d'aquesta tercera hòria d'aquest programa d'avui divendres. El que fem ara és parlar de les estrenes en cinema d'aquesta setmana. I ho fem primer de tot parlant de la pel·lícula Una noche para sobrevivir. Aquest és el trailer de la pel·lícula. Adéu.
que te parece cojonudo.
Sentíem ara les primeres escenes d'aquest tràiler, Una noche para sobrevivir, pel·lícula de Jaume Collet Serra, que explica la història del mafiós i prolífic sicari de Brooklyn, Jimmy Conlon, interpretat per Liam Neeson, que abans era conegut com el que va a tumbes, que ha tingut, sembla, millors èpoques.
El seu cap i amic de tota la vida és Sean McGuire, que és Ed Harris, i explica que Jimmy se sent perseguit pels pecats del seu passat i també pel detectiu policia que ha portat 30 anys darrere d'ell. Diu que quan el seu fill, que viu allà del seu pare, es converteix en un objectiu, el Jimmy ha de triar entre la família de criminals amb la que havia triat per Tanya i la seva família autèntica, a la que havia abandonat fa molt temps.
Una pel·lícula d'acció, de crim i misteri, que s'estrena avui i que es preveu a la gran majoria de sales. La pel·lícula té una durada de pràcticament dues hores. Una altra de les estrenes d'avui és el debut com a director de Ryan Gosling. Just pay the three months and keep the house and stay in the house.
Un tràiler que tenim ara en versió original, però també hi ha aquesta música inquietant. La pel·lícula se situa en els suburbis de Detroit i explica la història d'en Billy, que lluita per tirar endavant els seus dos fills i no perdre a casa seva. Quan el seu temps s'esgota,
el Billy, acompanyat de la Cat, que està interpretada per Eva Mendes, decideix acceptar una nova feina que li ofereix Dave en un misteriós i estrany lloc on res és el que sembla.
Ryan Gosling dirigeix... Ens hem confós, eh? Billy és un personatge femenís, Cristina Hendricks, i les dirigeix Ryan Gosling en la seva primera pel·lícula com a protagonista, en el cas de Cristina Hendricks, coneguda per la seva actuació a la sèrie Mad Men.
Una pel·lícula que és un drama fantàstic que va competir en cert enregard a l'última edició del Festival de Can. La pel·lícula dura una hora i mitja.
Més estrenes, ara en un altre estil, amb la gent que tingui ganes d'anar a veure una comèdia, tenen també una oportunitat aquest cap de setmana, és la pel·lícula La Fiesta de Despedida. ¿Eres Dios? Nadie me cree cuando les digo que me llaman. Por cierto, tu marido te manda saludos desde el cielo. ¿Mi marido? Si soy soltera...
Una pel·lícula que va haver el Premi del Públic del Festival de Venècia de l'any passat, del 2014.
i libera el medicament automàticament. ¿Has inventado otra máquina de las tuyas? Estoy construyendo una máquina de las tuyas. La pel·lícula explica la història d'Iyeth Ekel, de 75 anys, que viu en una residència de gent gran de Jerusalem amb la seva dona, i ell és l'inventor de la casa. Sempre troba la manera de fer la vida una mica més fàcil per a tothom i diu que quan el seu amic Max, que pateix una malaltia terminal, li demana que l'ajudi a posar fi a la seva vida, ell se sent obligat a ajudar el seu amic perquè mori en pau.
He dicho que pueden irse. Lo quería mucho, ¿verdad? No todo el mundo habría hecho lo que ha hecho por él. Por fin encontró la paz. Mi mujer está... Una pel·lícula que planteja Marta en una trama interessa, en un to curiós. Una hora i mitja també dura aquesta pel·lícula que arriba avui a la gran pantalla. Pantalla a la fiesta de despedida. Eres un asesino, però no un asesino en sèrie.
¿Y esta qué le pasa? ¿Nos hemos vuelto locos? Vaya, la máquina se ha vuelto a estropear. Més propostes, una oportunitat aquest cap de setmana per veure una pel·lícula pel públic familiar en clau d'animació infantil, és la oveja Xaun.
Explica una confusió amb el granger, una caravana i una costa molt empinada, una mica serien aquests els punts de partida de la pel·lícula.
I la protagonista, ho diu el seu títol, és Xaun, una ovella molt llesta, molt entremaliada, que viu amb les seves companyes de ramat a la granja de Mossibòtom, sota la suposada supervisió del granger i de Bidzer, que és un gos pastor amb molt bones intencions. Tot i els esforços de Xaun, la vida a la granja és bastant monòtona i l'ovella idea un enginyós pla per tenir un dia lliure. La jornada s'acaba amb més acció de la que s'esperava, una confusió
Una pel·lícula amb bones crítiques dura una hora i mitja i és el director Marc Barton.
I acabem parlant d'una última estrena que ens arriba de seguida, des de Cuba. Una comèdia dramàtica que es diu Regreso a Ítaca. Ara de seguida sentirem el seu tràiler. Però que parla, doncs, se situa a l'Havana i parla de la retrobada de cinc amics que s'han reunit per celebrar la tornada d'Amadeo després de 16 anys d'exili a Madrid.
S'explica la història des que es pon el sol fins que surt el sol, perquè l'Amadeo, l'Aldo, la Tània, el Rafa i l'Edi despullen les seves consciències, records i traumes del passat, també carencies i afinitats del present. Els interrogants de cara al futur es van intercalant en tota aquesta batllada. Ells diu que el que fan és lluitar per continuar amb aquesta amistat, situada, com dèiem, la pel·lícula a Cuba, una pel·lícula que dura 95 minuts, i el tràiler és aquest.
Miren el pelo de él.
Mira que hicieron cosas para jodernos la vida. Y aquí el pelo largo. Yo oí música americana. Ay, papá. Penetración cultural. Por favor, Rafa, si usted era un verdadero penetrado cultural. Ay, con verde. Eddie, carajo, qué bueno que estás aquí, mi socio. Coño, mi hermano. Tengo una cosa aquí. Hace 16 años. ¿Por qué coño te fuiste como te fuiste? El misterio de Amadeus.
Es verdad que este no es el paraíso. Pero uno resuelve y sigue vivo. Yo me quedé y afronté las cosas. Lo que sí hice fue decirme a mí mismo. Por lo menos voy a vivir. Y voy a vivir bien. Doncs aquesta és una altra de les pel·lícules. Regreso a Ita, que t'estrena avui divendres 17 d'abril.
¿Ustedes saben lo que dice este berraco? ¿Qué viene a quedarse? Així quedem aquest repàs per les estrenes més destacades d'aquesta setmana.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Cinc minuts i arribem a la una del migdia. És moment de tancar el Just a la Fusta d'aquest divendres 17 d'abril i ho fem agraint, com sempre, a la gent que ha fet possible el programa. L'Andrea Bueno als serveis informatius i a la producció del programa. Carles Hernanet i Rius a la previsió del temps.
Avui a les 11.10 hem entrevistat a Pau Palacios, que forma part d'una companyia premiada amb el Lleó de Plata, el Festival de Venècia. Hem parlat del seu projecte i de com estan les coses també en el món dels espectacles, del teatre i de l'audiovisual a casa nostra.
I hem fet tertúlia també sobre art amb la Janina Romero, la Carme Malaret, el Nil Nabot i la Soledat Sants, que són alguns dels artistes que han participat a la mostra que es pot veure des d'ahir al vespre a Can Ginestà, no només a la sala d'exposició, sinó per tota la Casa de Cultura i pels jardins, pel bar fins i tot, o a la biblioteca i l'arxiu, trobareu detalls, fragments d'aquesta obra col·lectiva de la que hem parlat avui al Just a la Fusta.
Hem parlat també avui del postpart a la secció de la xarxa 06 amb la fisioterapeuta Ruth Aviar. I amb la Mònica Flames de necessitats especials i la teràpia temprana, avui centrats en els nou nats. Des de les 10 us ha parlat Carme Berdó i tornarem dilluns amb moltes més cores, com cada dia us acompanyem aquí al Just a la Fusta de 10 a 1h30 per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts.
Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb el Sant Just Notícies, edició migdia, que vagi molt bé, que passeu un molt bon divendres i que tingueu un bon cap de setmana. La ràdio de Sant Just
Creiem que era Barcelona, que no era la ciutat del sant. Si algú ens deia Déu que escopíem l'ola, ens creiem molt més importants. Hauríem de deixar la feina i que endavant ens fèiem volar els colons. Quan pujàvem per parlar-ne amb les perquejanes, anàvem fins als collons. Gent d'ara estic estricta, estricta.
Estic tan, estic tan, estic tan enamorat Estic tan, estic tan enamorat
Sé que passes per un mal tràngol entre dependències i pensions i si tornéssim una estona aquesta nit l'estrella torna al firmament.
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Cap de setmana, ple d'activitats a Sant Jús per celebrar la Diada de Sant Jordi. Diumenge se celebrarà la jornada gran amb paradetes d'entitats als jardins de Can Ginestar, però fins diumenge hi haurà al poble obres de teatre, recitals poètics i tertúlies culturals. Amb aquesta notícia obrim els Sant Jús Notícies edició migdia d'avui divendres 17 d'abril. Amb titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
L'exposició Inveí Canginestat decora tots els espais de la Casa de Cultura. Ahir al vespre es va inaugurar aquesta mostra de la qual participen més de 40 artistes amb obres com Planespais, com la biblioteca, el celler o el cim.
El 4 de maig arrenca el procés de preinscripció a l'Escola Bressol Municipal Marrex. El curs que ve al centre oferirà 8 places al grup d'infants nascuts aquest any, 31 per als nascuts l'any passat i 21 per als infants que van néixer el 2013. I la companyia de teatre Agrupacions Senyor Serrano, de la qual forma part el Sant Justen Pau Palacios, ha estat reconeguda amb un lleó de plata a la Bienal de Venècia. La companyia catalana rebrà el premi el dia 3 d'agost a la ciutat italiana.
Bon dia, Sant Jus celebrarà la Diada de Sant Jordi diumenge als Jardins de Can Ginestar. A partir de les 10 del matí, als Jardins de la Casa de Cultura acolliran un munt d'activitats i paradetes d'entitats per celebrar la Diada. Enguany se celebra el cap de setmana previa, el 23 d'abril. Sant Jus Notícies.
Diumenge hi haurà jornada de portes obertes a Can Ginestar i als cursos d'arts plàstiques municipals, parades de llibres i de roses i exposicions. El regidor de Cultura, Sergi Iseguí, ha explicat al Just a la Fusta que aquest any la Dia de Sant Just se celebra el cap de setmana prèvia a Sant Jordi, entre altres coses, per afavorir les vendes als comerços locals.
Si el dijous 23 és el dia que compres el llibre, l'arròs, etcètera, fer-ho el diumenge 26, 3 dies després, això vol dir que la majoria de gent ha comprat el llibre, ha comprat l'arròs i, per tant, treus aquesta possibilitat a alguns llibreders que venen diumenge aquí a posar la seva parada, entitats que també fan venda de llibres, llavors vam pensar, fem-ho abans, i si algú ha de comprar el llibre, que el compri diumenge, així incentivem també una mica el consum aquí al poble.
Al llarg del matí hi haurà també tallers per infants i signatures de llibres, com ara la de la novel·la L'Àguila Negra, a càrrec del seu autor Joan Carreras. N'ha parlat Sergi Seguí. Només de diumenge també moltes activitats als jardins de Can Ginestar, a partir del migdia, les actuacions de l'estudi de dansa, els testets de música tradicional enguany, també presentacions de llibres, signatures. A la una vindrà el Premi Sant Jordi, en Joan Carreras, a presentar el seu últim llibre, L'Àguila Negra, convidat per la secció local d'Òmnium.
Joan Carreras és l'actual Premi Sant Jordi i presentarà la seva darrera obra, que parla d'un home de 70 anys que s'ha d'enfrontar a moments del seu passat. En parlava Arnau Cònsol, responsable de l'escola d'escriptura de l'Ateneu a la Penya del Morro. De fet, el protagonista és un senyor que té 70 anys, Maria Solvell, que s'ha anat a viure en un poble notista.
I ell allí, d'alguna manera, comença a passar revista quan rep una comunicació, per dir-ho així, d'algú que li diu que el vol veure. Ell no li diu qui és, és una dona, per tant, una dona del seu passat. No li diu qui és, però ell ho sospita.
La presentació serà a la una del migdia. Aquest, però, no serà l'únic llibre protagonista. Un altre destacat serà Estimar i gaudir la vall de Sant Just, una obra col·lectiva que ha coordinat el NOSEPA Ecologistes de Catalunya, que es presentarà a les 12. És el resultat dels dos passeig creatius que l'entitat ha convocat per la vall per tal que els assistents plasmessin creativament el que els inspirava l'entorn natural.