El xot, el marrà o el borrec són altres denominacions que reben els ovins del gènere masculí. El mascle destinat a la procreació rep el nom de marrà o xot de llavor.
Per poder gaudir de les excel·lències del xai o del cordè, se celebren diverses jornades gastronòmiques al llarg de tot l'any a Catalunya, com les de la Terra Alta, el setembre i l'octubre, o les del Ripollès, el maig i el juny.
Sector Primàrit ofereix cada setmana un recull del vocabulari i les expressions típiques dels professionals que s'hi dediquen. Pescadors, ramaders, viticultors... A cada capítol, una nova entrega del diccionari i també tota l'actualitat del sector. Segueix-nos a la teva televisió local. La xarxa de comunicació local.
Són les 10. Notícies en xarxa. Bon dius per la Maite Polo i Oriol Pujador. L'atur puja a Catalunya el mes de novembre amb més de 4.500 persones per contra. El conjunt d'Espanya baixa per primer cop en els últims 17 anys. La futura ubicació de la facultat de nàutica s'allunya de Vilanova i la Geltrú. El Garraf ho ha dit a la xarxa el nou rector de la UPC.
Només 7 de les 15 famílies que viuen en el bloc ocupat de Salt quedaran reallotjades en aquest municipi. La resta aniran el més a prop possible del seu lloc d'origen. Esports arrenca la tretzena jornada de la Lliga Sobal a les 8 del vespre. Barça-Port segon a les 9 Granollers a Naitasona.
Com dèiem, l'atur ha pujat a Catalunya amb més de 4.500 persones durant el mes de novembre. Així ho asseguren les dades que aquest matí ha fet públiques el Ministeri de Treball. Amb aquest increment, a Catalunya hi ha 638.000 persones que ara mateix no tenen feina. Al conjunt d'Espanya, l'atur ha baixat al novembre. Ho ha fet en més de 2.400 persones.
Amb aquesta disminució es frenen les pujades dels últims dos mesos i suposa el primer descens que es registra en un mes de novembre des del 1996, quan es va iniciar la sèrie històrica. D'acord amb aquestes dades, ara hi ha poc més de 4.800.000 aturats a tot l'Estat. Per sectors, l'atur ha baixat al novembre al conjunt de l'Estat a la construcció i a la indústria, mentre que ha pujat en la resta de sectors. Tant a Catalunya com a l'Estat espanyol, el nombre de desocupats és inferior a les dades registrades al novembre de l'any passat.
La futura ubicació de la facultat de Nàutica s'allunya del municipi de Vilanova i la Geltrú, al Garraf. Així ho ha reconegut fa uns minuts a la xarxa de comunicació local el nou rector de la Universitat Politécnica de Catalunya. Enric Fosses ha admès que no tindria gaire sentit traslladar ara la facultat fora de la ciutat de Barcelona.
Aquest tema es va bellugar amb certa força per part de Unió. Tanmateix en aquests moments en què el clàster nàutic de Barcelona està agafant un empent important i la facultat de nàutica de Barcelona porta 280 i escaig d'anys a la ciutat. Sembla una mica estrany traslladar aquesta facultat a fora de Barcelona. Quedarà a Barcelona. Aquesta és la proposta, sí.
Hi ha converses en marxa actualment entre l'Ajuntament de Barcelona, el Port i la UPC per buscar un lloc on aixecar el nou edifici per als estudis de nàutica. La nova facultat podria estar enllestida d'aquí a dos anys i mig. I aquest matí hem sabut que una noia menor de data ha mort en accident de trànsit a Tàrrega, a la comarca de l'Urgell. L'accident va passar ahir al vespre.
La noia viatjava amb el seu pare, que ha quedat ferit de gravetat. El cotxe va sortir de la via per causes que s'investiguen, segons el Servei Català de Trànsit, a l'altura de Tàrrega, i tots dos van quedar ferits. El sistema d'emergències mèdiques va traslladar pare i fill a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i l'adolescent va morir al centre sanitari després.
Només 7 famílies del bloc ocupat per la plataforma d'afectats per la hipoteca de Salt tindran pis en aquest municipi. A les altres 8 famílies se'ls busca una ubicació el més propera possible al seu lloc d'origen. Ho ha avançat a la xarxa l'alcalde de Salt, Jaume Terromadé, que celebra el canvi d'opinió de la plataforma d'afectats per la hipoteca de Girona, que havia demanat que reallotgés totes les famílies juntes, però finalment ha acceptat que les separin.
Més que sorprendre, jo ho celebro, crec que és positiu, perquè de la mateixa manera que la Sareb, sense que puguem estar contents, però comença a posar una lloguer, doncs, per altra banda, aquesta reivindicació, que heu dit moltes vegades, des del punt de vista mediàtic, des del punt de vista d'Icona, ha estat un èxit. Hem de dir, per part de tots, que acabi d'una manera positiva, que acabi bé i que no acabin banyadors i paradors, sinó que tothom es pugui sentir moderadament content del que ha aconseguit.
Avui s'ha de conèixer els detalls de la solució definitiva que ofereix la Generalitat a les 15 famílies del bloc de salt. Un immoble que està ocupat des del mes de març i després d'una moratòria dictada pel Tribunal Europeu d'Estrasburg, ara ja pot ser desallotjat per ordre judicial. Avui es presenta l'informe BioCat 2013. Es tracta d'un resum de l'estat de la ciència i de la investigació a Catalunya.
La directora d'aquest informe, l'informe Biocat, Adela Ferrer, defensa la biomedicina com a sector clau per al desenvolupament econòmic i aquest matí en declaracions a la xarxa ha demanat que es tornin a donar ajuts a les petites i mitjanes empreses perquè puguin fer recerca. Algunes de les línies de subvenció a projectes d'RMSD han caigut de l'ordre d'un 70% en recursos. I això és greu, és preocupant pel nostre sector. Tenim que recuperar aquests ajuts a les petites empreses perquè és clau.
L'informe alerta que la facturació global de les empreses del sector de la biomedicina va patir un descens el 2011 a Catalunya i Ferrer destaca que encara s'hi ha d'afegir l'impacte de les retallades. Notícies en xarxa.
Just a la pusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui dimarts 3 de desembre. Un programa en començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui que ens hem llevat amb sol i amb menys fred que els últims dies.
A les 11.10 parlarem d'actualitat Sant Justenca amb el president de l'Associació de Veïns, Jaume Rui. A dos quarts de 12 farem tertúlia d'actualitat i avui també tindrem els llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya. També parlarem de coaching amb el Francesc Corbella, com que de dimarts, i de l'almanac del Cordill amb en Pep Quintana.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia i us acompanyem com sempre començant parlant de les notícies de Sant Just.
I per això saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme. Avui per on comencem? Doncs no sabem bé per on començar, però vaja, és que tenim moltes coses sobre la taula. Començarem parlant dels pastorets de Sant Just. Estem ja al desembre i d'aquí poc els tindrem un altre cop a sobre de l'escenari de la Taneu. I avui es posen a la venda les entrades per veure'ls, per les dues representacions.
Es poden comprar a l'antiga granja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria, és a dir, de 6 a 9 del vespre. I aquestes enlles entrades costaran 6 euros, igual que l'any passat, però 5 per als socis i sòcies de l'Ateneu. Les representacions seran els dies 22 de desembre a les 8 del vespre... El 20 de desembre, perdó, a les 8 del vespre i el 22 a les 12 del migdia.
I l'obra que es representaran és teu als Contrapastorets de Sant Jús, que va crear el Pep Alvanell i que es va portar sobre d'un escenari per primer cop a Sant Jús l'any passat. Els assajos es fan els dimarts i dimecres de 6 a 8 a l'Ateneu i, a més, els pastorets faran el seu primer volu fora del municipi el dia 29 de desembre a Torrelles de Llobregat. Recordem que aquest cop s'introdueixen canvis en el text, en alguns personatges, en la música i l'escenografia, entre d'altres...
i també segueixen buscant extres. Per tant, si esteu interessats en col·laborar-hi, en participar, en aparèixer en aquesta nova edició dels Pastorets, que sapigueu que segin els dimarts i dimecres de 6 a 8 a l'Ateneu i que, com dèiem, avui es posen a la venda aquestes entrades per veure'ls els propers dies 20 i 22 de desembre a l'Ateneu. Perfecte, doncs també queda dit aquest anunci d'avui dimarts. Més qüestions?
Doncs parlem d'un altre acte, en aquest cas d'un acte que prepara el PSC per aquest dijous. El present i el futur de les pensions és el tema d'una nova conferència col·loquia que organitza la secció local del partit, en aquest cas dijous al vespre. La diputada del partit, Isabel López Chamosa, en parlarà al Centre Social El Milenari en una nova sessió del que anomena inaugurar socialista, un espai de debat. L'acte serà dijous a les 7 de la tarda a l'equipament i és obert a tothom, no només als militants i simpatitzants socialistes.
És un nou acte del PSC. Perfecte, doncs també queda apuntat a l'agenda i acabem amb una última qüestió. I és un recordatori, Promunça convoca un concurs de venda de 10 places d'aparcament a l'edifici Sant Just Proexa i aquest dijous s'acaba el termini per sol·licitar una d'aquestes places. Heu de presentar les sol·licituds a la notaria de Sant Just.
Recordem que l'edifici se situa al carrer Constitució número 2, al sector Sant Just Porta Diagonal, i els preus sense IVA de les places oscillen entre 12.200 euros i 14.700 si es vol comprar una o diverses places. També hi ha una plaça per a persones minusvàlides que costa 21.300 euros i també hi ha l'opció de comprar la totalitat de les places. En aquest cas el preu seria de 130.000 amb 70 euros.
La presentació de la sol·licitud s'ha de fer fins dijous, aquest dijous dia 5, a la notaria de Sant Just, al carrer Bonavista 66. I recordeu també que trobareu les bases del concurs i les condicions
Molt bé, doncs també pocs dies, realment, es va obrir la setmana passada i s'acaba aquest dijous, és a dir que qui li interessés encara té aquests dos dies, però s'acaba finalment aquest marge. Cal fer difusió una mica. Exacte. Molt bé, Andrea, doncs d'aquí de seguida passem a enllaçar amb l'actualitat general del dia, abans però com sempre posem una mica de música al matí d'avui dimarts.
Avui he tingut dubtes, perquè ja tenia uns quants temes així com de notícies, perquè ahir van anunciar, per exemple, que els pixis vindran a la primera vera Sant 2014, també després que ahir els amics de les arts anuncies un nou disc, Mazzoni també va anunciar ahir migdia que trauria nou disc a partir del gener, un disc que a més a més es dirà Sacrifiqueu la princesa, ensenyaven també la portada de Com seria i tot plegat, i pensava que podien ser notícies, però pensava que és igual, anem a descobrir alguna cosa, que ja fa uns quants dies que anem de...
Comiats i retorns, i per tant parlem d'un grup que es diu, bastant desconegut crec, almenys fins ara, l'hem trobat a través d'Indispot, es diu Gardens en Villa, no sé com es deu pronunciar, i en tot cas ja ells hi avisen que segurament mai hem topat amb aquest nom abans.
I en tot cas ells parlen d'aquest grup que està començant a sonar una mica més, actuen el 4 de febrer, no, el 4 de febrer, perdó, publicaran el seu segon àlbum i sembla que de moment pinta bastant bé el que fa aquest grup. Per exemple, ara han tret un single que formarà part d'aquest àlbum que aquesta cançó es diu Ballet Train i sona així. Molt bé.
Just a la fusta.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, d'aquesta setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marc al client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquestes festes celebrar els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Estem escoltant just a la fusta.
Ara passant quatre minuts d'un quart d'onze, saludem l'Andrea de Nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia, què tal? I parlem d'actualitat. Ens fixem en les portades dels diaris per parlar del tema més destacat del dia. Espera que no hem posat el patrocinador. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
I què ens expliques, Andrea? Ens has dit que ens has parlat una mica de la qüestió catalana, no? Exacte, sí, perquè avui tracten tots els diaris, parlant des de diferents punts de vista. Per exemple, el diari Ara ha parlat del dret a decidir i ens diu que els liberals europeus demanen a Rajoy que autoritzi la consulta. El president de la internacional liberal Hans Van Wallen defensa el dret a decidir dels catalans i el suport del tercer grup del Parlament Europeu dona oxigen polític al procés sobiranista. De fet, en portada...
Veiem com el president Artur Mas entregava ahir el memorial Triasfargas al president de la Internacional Liberal, Van Valen. Ho veiem en fotografia de portada. D'altra banda, la Vanguardia, com el punt avui...
Parlen de l'entrada de Catalunya a l'OTAN. La Vanguardia ens diu que l'OTAN avisa que l'ingrés de Catalunya hauria de ser per consens, en format breu o emportada. El punt avui, aquella franja groga que té a dalt de tot, parlant amb el hashtag Catalunya vol viure en llibertat,
Ens diu que l'OTAN condiciona al consens l'ingrés a l'aliança de la Catalunya independent. I d'altra banda, ens parla de les europees i ens diu que Convergència Democràtica no veu la tria de Terricabres com un obstacle per a la llista conjunta amb Esquerra Republicana.
I per últim, el periòdico ens diu cop de porta de la Unió Europea a una Catalunya independent. Nou pas en el debat de la pertinença a Europa. Barroso respon per escrita a una pregunta de l'eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, Ramon Tramosa, i el president de la Comissió reitera que la cessació implicaria passar a ser un tercer estat.
i és com tracten els diaris avui, com dèiem, des de diferents punts de vista, aquest debat i aquests debats sobre la qüestió catalana. Doncs d'aquí actualitzem les informacions d'aquest matí del 324 i d'altres diaris digitals i, per exemple, comencem parlant del que ens diu justament aquest canal de notícies, aquest canal del 324.cat.
Triga una mica a no obrir-se'ns avui, però en tot cas ens parla d'atur, perquè aquest matí s'han segut les dades d'atur registrat. L'atur puja a Catalunya en 4.500 persones, però en canvi baixa en el conjunt d'Espanya.
Després ens diu que Espanya és on més creix la percepció de corrupció, després de Síria, Déu-n'hi-do aquest informe, que arredella que davant i té Brunelli Polònia i el darrere cap verd. I l'Ara.cat també ens parla d'aquestes xifres de turques que s'han sabut aquest matí fa una mica més d'una hora.
És un dels temes d'avui. Ens va una mica lent internet, ens sembla, Endrea, perquè tot plegat ens va afluir una mica el ritme. Però, en tot cas, també es fa ressò d'aquestes dades d'atur. 4.512 aturats més a Catalunya i un total de 638.344 són els que hi ha apuntats, si més no, a les llistes d'ocupació. També se'ns parla de la primera clara pujada de les temperatures després de 15 dies de fred intens. Després en parlarem...
amb el Carles i aquests són els temes d'aquest matí. Passem ara a fixar-nos en les fotografies de les portades. Tenies preparades ja les agendes internacionals, Andrea? Sí, però més o menys els havia fet un cop d'ull a les fotografies i avui als diaris...
Tiren per temes diferents, però una fotografia comuna, si més no, molt similar o d'un mateix tema són, i ara ho comentarem després d'Àmpliament en Internacional, són les protestes que s'estan fent a diferents ciutats d'Ucraïna. A La Vanguardia, per exemple, veiem alguns manifestants amb la cara tapada...
bloquejant la seu del govern del país a Kiev en protesta contra aquesta decisió de suspendre la integració de la Unió Europea per pressions de Moscou. I en fotografia al Punt Avui trobem un manifestant europeu també a l'IVA, a una ciutat d'Ucraïna.
D'altra banda, a banda d'aquesta qüestió, com comentàvem abans, la fotografia més destacada en portada del diari ara és el lliurament d'aquest Memorial Triasfargas, el president de la Internacional Liberal Hans Van Valen, per part d'Artur Mas, i veiem també la imatge d'un d'aquestes persones que han sortit de la presó per el tema de la doctrina Perot,
relacionat amb el cas del càcer, de les nenes del càcer. El cas de Miquel Ricard evidencia la dificultat de rehabilitar els autors de crims a trossos i el veiem en fortada abandonant la presó. I per últim, al periódico han triat una fotografia de la Sharon Stone fent un discurs ahir al Festival de Cine de Marrakeix.
I llegim la declaració, no he sigut una samarreta de temporada. És la fotografia del periòdico, amb aquestes declaracions. Diu que ella sempre serà sexy i que és el que més l'ombre d'orgull, haver perdurat. Diu, no he sigut sempre una samarreta de temporada. I és aquesta imatge. Llavors se fa ens deixar una estona al periòdico. M'imagino, sí, sí, perquè no té res a veure amb les altres notícies que hi ha en portada, però bé han tret la foto deixant una estona amb el Macaella fent aquest discurs al festival. Molt bé, doncs ara sí que ens anem a les notícies en clau internacional.
I com dèiem, amb ampliar, parlem un dia més d'Ucraïna. El diari Ara, per exemple, ens diu bloquejada la seu del govern del país. Els manifestants reclamen la dimissió de la cúpula del poder. Recordem que la violència policial de dissabte està tirant la protesta contra el poder i que el Parlament ucrainès debatrà avui una moció per fer caure l'executiu.
Deien, aquesta gent no ens representa, no podem deixar-nos governar pels que ens envien la policia contra els joves del nostre país. Justificava així davant de la seu del govern ucranès a Kiev un dels 2.000 manifestants que bloquejaven l'edifici i que impedien que els funcionaris accedissin a treballar als seus llocs de treball. Una manifestació pacífica, sense violència. Els manifestants van anar des de la plaça de la independència, que és on s'estan concentrant.
totes les protestes al punt neuràlgic, fins a la seu del govern. I allà van plantar carà els policies que la custodiaven en aquestes protestes a Ucraïna. I parlem en aquest cas d'unes altres protestes que s'estan fent a Tailàndia. Pols contra els Xinauatra. El govern tailandès es nega a dimitir i l'exèrcit es converteix en àrbitre de les protestes després de tres dies de disturbis a Bangkok.
A l'Ara han triat una fotografia on veiem un manifestant rellençant un pot de gasos lacrimògens contra la policia precisament ahir a la capital, a Bangkok, davant de la seu del govern. I ens diu que declaracions de la presidenta diu «vull fer tot el que estigui al meu abast per fer feliç la gent, però com a primera ministra tot el que puc fer ha de cabre dins de la Constitució».
Ens violarà que ni l'esclat de la violència, que ja ha fet tres dies que dura, ni els ultimàtums dels líders dels manifestants han fet arronsar la primera ministra de Tailàndia, Jingluk Xina Huatra, que ahir deixava clar que no pensa dimitir d'un càrrec que va aconseguir una clara victòria a les eleccions ara fa tot just dos anys.
Doncs d'una idó també a Tailàndia el moviment d'aquests dies. Estarem al cas de tot plegat, igual que en el cas de Kiev, perquè són aquests temes que d'aquí volta apareixen un dia en portada, però després acaben... Se n'obliden a vegades. Exacte, sí que surten a les pàgines internacionals, però prenen menys importància i també convé recordar què passa més enllà de casa nostra.
I ara mirem enrere, ens fixem en què passava un altre 3 de desembre, per exemple, fa 20 anys. Deia que, atenció, em fa gràcia el titular, eh? Perquè diu que la reforma laboral deixarà sense vacances al Congrés. Suposo que ja estàvem parlant... Pobres. Estàvem parlant de 3 de desembre, a més a més. Fa 20 anys. Però ja es plantejaven, exacte, unes vacances, suposo, una mica llargues. Perquè diu que el govern considera la proposta d'habilitar el mes de gener...
per accelerar l'aprovació del projecte. Després, un espanyol mort en un atemptat terrorista a Argel. I Cardenal, virtual nou director de la Guàrdia Civil, és el ministre d'Interior Antoni Assunción, que proposaria al governador civil de Barcelona, Ferran Cardenal, de 49 anys, com a nou director general de la Guàrdia Civil, en substitució de Luis Roldán.
El 3 de desembre del 98, fa 15 anys, Atenar pressionava a Brussel·les per salvar els fons de la Unió Europea. El cap del govern espanyol defensava els criteris de cohesió i solidaritat de la reforma de les finances comunitàries. Andalusia aprovava per llei la creació de seleccions esportives pròpies.
I l'altre tema, que era la fotografia de la portada, se'ns parlava de Madrid a València sense peatges ni parades. Entraven en servei els últims 44 quilòmetres de l'autovia Madrid-València, que incluïa el tram d'embassament de Contreras, amb el que s'evitaven aquests peatges, aquestes parades, i hi ha la fotografia de tot plegat. D'això fa 15 anys, era el 98, encara ens queden un parell de portades. Fa 10 anys, 3 de desembre,
Del 2003, Tabatero oferia a Aznar un nou pacte per a Irak. El líder del PSOE topava amb el rebuig d'Aznar, tot i que admetia que continuessin les tropes, i als Estats Units hi era prop amb 1.200 soldats al lloc del Saddam. Continuaven les converses pel tema polític català. Sigo ampliava la seva oferta esquerra i li demanava que convencés el PSC.
I la imatge era d'Artur Mas i Bascual Maragall amb 10 anys menys a les seves esquenes i es preguntava al peu de foto qui seria president.
La incògnita resoldria en els propers dies. Acabem amb la portada del 3 de desembre del 2008. L'atur arribava ja als 3 milions. Això fa 5 anys, una xifra que encara ha anat escalant i encara es manté molt alta. I a tot això les mesures del Pacte per la Immigració costaven 2.000 milions. O bé un altre titular, per exemple, el que plantejava la pujada de tarifes d'autobús i metro que irritava els usuaris.
Fins demà!
I ara agafem el diari per darrere, ens fixem en les contraportades, per exemple la del diari Ara, avui l'article titulat La tercera via d'Olivares. Avui Salvador Cardús parla del seu avi. De Salvador Cardús i Florença diu historiador autodidacta que va fer un llibre titulat Terrassa durant la guerra separatista dita dels segadors, que es va publicar per primera vegada el 1971.
I diu que ara ha tingut l'ocasió de rellegir una citació que va fer a Don Gaspar de Guzmán i Pimentel, Comte d'Olivares, i duc de Sant Lucar. Diu que aquest personatge, conseller del jove Felip IV, el 1625 va escriure un memorial, que és tot un programa polític, i alhora l'estratègia per realitzar-lo.
Diu que la situació de la qual parlo, rellegida ara, posa de manifest dues coses importants. Una, que el nacionalisme espanyol segueix sent hereu del pensament absolutista i assimilacionista, amb què el compte d'Olivares en tenia Espanya, sense que hagi evolucionat en el que és fonamental. I l'altra, que l'estratègia proposada per Olivares, amb les distàncies degudes, diu, del canvi d'època, no és gaire diferent de la seguida per l'actual Partit Popular,
i, per tant, que ens pot servir d'advertència sobre allò que passarà. I és la reflexió que fa avui Salvador Cardús en base al llibre de l'edició que va publicar el seu avi Salvador Cardús i Florença l'any 71.
Doncs ho podem llegir avui a la contra del diari. Ara ens n'anem ara cap al punt avui. Llegim el següent titular. Em vaig decidir fer-ho per una qüestió de país. Qui ho explica i de què ens parlen? Doncs en Toni Font és catedràtic de dret mercantil de la Universitat de Barcelona i parla d'un projecte que ha engegat ell i més gent. Ell ho explica directament. Diu que cada cop que el butlletí oficial de l'Estat publica una llei...
Treu una traducció en català, en valencià, en gallec. Diu, però si hi ha modificacions, es limiten a publicar la versió oficial completa només en castellà. Diu, i això és el que hem fet nosaltres, una versió consolidada de la normativa mercantil en català. Diu, ho fem perquè els estudiants tinguin textos legals en català, que estiguin vigents, i per tant que no hagin d'anar amunt i avall amb totes les modificacions. Diu que si no existís haurien d'anar al BOE.
I hem queixat trossets, diu, s'ha publicat en paper i es pot consultar com a llibre electrònic i diu que l'objectiu de tot plegat és que és important que els estudiants de dret es familiaritzin, com dèiem, amb l'ús del català. Molt bé, doncs ho llegim avui en aquesta contraportada. Tenim més entrevistes, per exemple, a La Vanguardia, jo crec en la sort de la gent i el futur.
David Douglas Duncan és el fotògraf de Picasso, fotògraf oficial de Picasso, té 96 anys i directament la Emma Sanchís diu que és una delícia entrevistar aquest home, diu això no és una entrevista, és pràcticament un monòleg perquè Duncan té moltes coses a explicar, diu que cada cop que ella intenta preguntar ell li diu espera, espera, diu i ho fa molta gràcia i diu que
de parlant parlant se'ls va fer de nit, diu que va arribar a omplir 17 folis d'entrevista, diu, és un dels grans. Ell diu, jo soc un home que ha tingut molta sort, diu, jo vaig lluitar al front, a la guerra mundial, la guerra de Corea, diu, amb molts nois joves de 18-19 anys, ells tenia les seves armes i jo la meva càmera, fotografiava aquella quotidianitat terrible.
Diu, portaven petites bíblies, les llegien i resaven i un minut després o dos dies després morien, diu. I no entén, per tot plegat, per què Déu no els protegia, diu, no entenc, no entenc res. Parla de la seva trajectòria com a fotògraf, com dèiem, doncs era el fotògraf de Picasso i és una entrevista molt agradable de llegir per l'experiència en molts aspectes de la vida que ha tingut aquest home i que avui podem llegir a la Contra de la Vanguardia.
Doncs una contraportada interessant, acabem amb l'última d'avui, que és la del periòdico, on llegim que al Níger veies la meva foto cada setmana al diari. Qui és aquest personatge? Doncs Saïd Sahel, és avui Mauricio Bernal, l'entrevista, i diu, hi ha un famós cantant de rigui nigerià a la ciutat, diu, però gairebé no ho sap ningú.
Diu, darrere de l'home que patrulla la Rambla de Catalunya amb una armilla que l'identifica com a voluntari d'una organització humanitària, darrere de les seves excel·lents maneres, del seu somriure, del seu bon humor, darrere de tot plegat hi ha Saïn Sahel, que és cantant de Rigi, estrella el seu país natal, una cara tan coneguda al Níger que el que més el sedueix a viure a l'estranger és que pot sortir al carrer sense que el pari una multitud. Diu que és un gran plaer estar en un lloc on no em coneix ningú.
Diu que de petit va tenir la sort de guanyar un concurs i així va començar tot. Era el cantant més jove del país i de la televisió nacional i un símbol per nens, per als nens. A mi m'agrada cantar perquè la meva àvia que em va criar era una cantant tradicional i la meva mare també, així que tinc la... Vinc de...
Tinc de família una part artística. Ella cantava sempre, jo cantava amb ella i educar-me musicalment ho vaig poder fer gràcies a aquest premi, gràcies a guanyar aquest concurs. I ara està vivint a Barcelona, com dèiem, tenint una vida una mica més discreta que la que tenia al Niger, en era una estrella. Doncs ho trobem avui també en aquesta contraportada, aquest descobriment que podem fer al periòdic.
I d'aquí ens anem a la notícia curiosa del dia, que avui passa per Facebook. Andrea, no sé si ets usuària habitual. Sí, bé, tinc Facebook. Tens Facebook, per tant, la fa servir, no? Sí. No sé si has demanat mai perdó per Facebook. Perdó? Sí. Disculpes. No, crec que no. No ho sé, ara no hi penso, però no ho sé, vaja. Per què? De quina manera? Parlem d'un personatge, en Michael Goodman, que ha demanat perdó a Facebook a una persona...
per haver-li robat un bon obús, però fa gairebé 40 anys. Com, com? 40? Li havia robat el bon obús fa gairebé 40 anys i ara l'he demanat calor. Mai és tard, no? Exacte, no, no, es diu... Exacte, és Claude Sheffield, és el que va rebre aquestes disculpes d'aquest altre usuari que l'havia... Bueno, l'havia atracat, o sigui, veig això del bon obús que posa el titular, però després quan entres et diu que l'havia atracat.
Fa gairebé 40 anys. Llavors fa una captura de pantalla del comentari que li fa al Facebook i és una parrafada molt llarga la que li fa el Michael Goodman, però vull dir, molt llarga, vull dir que són potser 30-40 ratlles, eh? Per favor. I li diu, bueno, comença dient, Claude, potser no ho recordes, això era més o menys el 76 o el 77...
Fa molt temps que anava cap al Museu d'Història Natural una tarda i... Et vaig atrecar. Exacte. Llavors diu, vaig venir cap a tu, més o menys estic traduint així una mica a sobre, eh? Diu que tu estaves esperant l'autobús. Llavors diu, per algun motiu no hi havia la policia... Ah, no, hi havia la policia a prop i vaig ser arrestat després, a cap de poc estona. El meu pare va haver de deixar la feina i va venir-me a buscar...
No està gaire content, tal qual. Llavors li explica tota aquesta recopilatació i al final acaba dient. A més també llavors li diu que ell ara és a Facebook llegint no sé què. Llavors diu que l'ha trobat a ell.
més o menys i llavors doncs li diu finalment puc dir que llavors posaven very sorry amb lletres ben grans bé, tu li explicaré aquesta història i que espera que mai li hagi passat res més que està intentant
Diu, com ho diu, he intentat buscar-te... Bé, en tot cas, doncs està molt content. Li torna a dir les seves verdaderes disculpes per haver-li pres aquest bon obús, també. Que li perdoni, gràcies per llegir això, perquè és molt llarg el missatge. I acaba dient, peace and love to you, my brother. I li contesta, eh? És el que volia saber, dic, per favor, una resposta. Sí, sí, tenim també la captura de pantalles...
que diu, espera, que sota tinc notícia, jo estic traduint, potser m'ho tradueixen. No, no, és això, diu que sí. Que li va robar, no, no el va atracar, potser li va robar el seu bitllet d'autobús. I sí, que el va veure la policia, el van arrestar, el que dèiem, això, i com que era menor d'edat, van al seu pare, bla, bla, bla, això és el que hem dit,
I que ara, doncs exacte, que va arribar fins al Clot perquè van coincidir mirant un post d'una botiga de bagels i que per això es va posar en contacte amb ell a través de Facebook. I llavors aprofita aquesta oportunitat per demanar-li públicament disculpes. El Clot les accepta i reconeix, diu que sí, que sí, que se'n recordava. Diu que la memòria és una cosa curiosa.
i reconeixo el teu nom, el reconeixo molt bé, llavors, disculpes acceptades, i llavors, bé, fa una mica més d'història, exacte, diu que bé, una mica de reconciliació virtual, via Facebook. Bonic, no? I acaba dient ell, firma un respect, Clot Sofel.
Ah, molt bé. Bé, al final... S'ho va passar la setmana passada, mira, una història ha acabat bé i tots ens hem assabentat. Ai, m'ha fet molta gràcia. Sí, sí, és divertit. Per favor, esperava la resposta. Després d'aquesta disculpa, almenys m'agrada. Exacte, és explicar-ho de la bòtica dels veigels, és divertit. A més, esclar, era entès que hi havia una part d'un missatge que parlava de molt menjar, una ceba, no sé què, i crec que...
Suposo que li diu el Beagle que demanava cadascú o la notícia que llegia. Molt curiós. Molt curiós, Andrea. La vida, la vida. Exacte, poden passar moltes coses. Moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Fins ara.
Quatre minuts i tres quarts d'onze del matí. Repassem més qüestions del diari. Ara obrim pàgines i ens fixem en algunes notícies, entrevistes, articles interessants. Per exemple, ens aturem a un tema internacional del periòdic on es parla del destí de l'arquitectura nazi. Una polèmica que s'ha oberta a Berlín perquè Alemanya ha debat sobre si ha de preservar o destruir els edificis més emblemàtics del règim de Hitler.
I diu, per exemple, que l'abril del 45, les tropes dels Estats Units que havien ocupat la ciutat de Nuremberg van volar a la gran esbàstica que presidia la tribuna Zeppelin des d'on Hitler arangava les masses els anys previs a la Segona Guerra Mundial. L'esbàstica va caure, però la tribuna, tot i que en ruïnes, encara es manté. Hitler va voler fer de la ciutat bavaresa
Un lloc de pelegrinatge, de culte nazi, va ordenar a construir-hi un gran centre en celebrar els congressos anuals dels partits, grans concentracions i desfilades militars. L'arquitecte era Albert Speer, que va construir aquesta obra que va satisfer plenament el dictador i avui és un dels símbols d'aquell passat que l'Amanya intenta superar. El debat sobre què s'ha de fer amb aquestes restes no és nou.
De fet, l'alcalde de Nuremberg, el socialdemòcrata Ulrich Meili, defensa la seva conservació, tot i que, com va declarar el Sudeus Zeytung, no es tracta de recuperar l'obra original d'Espir, sinó de fer lloc segur per les persones. En canvi, hi ha veus crítiques que estan en contra que s'utilitzi diner públic per recuperar aquesta obra i adverteixen que podria ser interpretat com una mitificació del Tercer Reich.
I parla també d'altres casos, per exemple, el Reich Stadium, escenari dels Jocs Olímpics de Berlín del 36 i dels triomfs de l'atleta nord-americà negra Jesu Wenz, que van provocar la ira del Führer, es va remodelar i es va rebatejar com a Olympia Stadium, on juguen en l'actualitat els partits de la Bundesliga l'equip de capital al Hertha Berlin. L'avinguda principal d'accés a l'estadi porta el nom de l'atleta nord-americà.
I en canvi, ens diu aquest article, sí que es va complir l'ordre de destrucció de la cancelleria que Speer havia construït per la Hitler no gaire lluny de l'actual, des d'on s'accedia al búnquer on el dictador es va treure la vida juntament amb la seva dona. Un article interessant sobre aquesta polèmica que ara arriba a Berlín.
Més coses al punt avui. Destaquem avui l'article de Bernat de Déu. Titulat No ets ningú diu que ho intentes evitar, però t'enfades massa sovint. És per culpa teva, ja ho saps. O més ben dit, per aquest excés de vanitat pueril que arrossegues del pare.
T'enfades, diu Bernat Adeu, sobretot quan no respecten la feina dels amics, quan t'imagines l'Anna passant les putes a Hamburg i la veus traduint manuals de rentadores a altes hores de la matinada, mentre una gentola que no sap ni la centèsima part de literatura aquella es passa el dia marcant cuixa en còctels, cobrant de tots.
T'enfades llegint els meravellosos articles de l'Enric quan comproves que tots aquells que el tractaven de sonat fot només 5 anys, ara copien a filparranda les seves tesis al bolletí de Cangudó sense ni un bri de vergonya. I t'enfades quan llegeixes el teu germà Jordi, que fa les millors crítiques literàries del país al seu blog, a qui tothom regala copets de l'Espalla però que ningú no té els collons de publicar.
Diu també Bernat de Déu que t'airies també quan comproves que vius en un país on els gestors culturals són el pitjor mató de l'escolania, una terra en què escriure arreu implica amamar-la de canto o tenir una prosa de vila meridiana, on tothom realitza infinits esforços perquè no puguis fer la teva feina en condicions. Però aquí t'havies pensat que eres desgraciat. Volies un prat o un cambó, sense ser l'or on està el ric, has d'aprendre a callar, no cridis gaire i somriu tranquil, que segur que tarta o d'hora caurà alguna propineta del poder.
Fes el pallasso per guarir-te les frustracions, que d'això en saps un niu, si més no, tros d'asa t'han donat la gràcia d'exhibir-te i que llegeixin en aquesta pàgina, que ja és molt. No vulguis recompensa per allò que només tu reconeixes com a talent. I recorda-ho, sempre, per sort o per desgràcia, no ets ningú. És l'article de Bernat de Déu avui al Punt Avui.
En Cultura, avui a La Vanguardia, doble pàgina per parlar de música clàssica, la coordinació d'equipaments públiques de Barcelona, perquè el títol ha de fer l'article, l'escriu Maricel Chavarria, diu, si vols clàssica, tenen dos tasses. Pot permetir-se a Barcelona el luxe de dos esdeveniments musicals
A la mateixa hora, i es planteja tot plegat, per exemple, Jacobs, que dirigeix Mozart al Palau, a la mateixa hora en què sona un masies a l'auditori. Joaquim Garrigosa diu que ja disposem d'un calendari conjunt amb el Palau davant d'aquesta situació,
Surt la passió, i en tot cas Jacobs diu que segur que Mozart s'ho va passar molt bé fent alguna cosa tan prohibida, i paral·lelament Martin Hasselberg, que és el qui avui passarà per l'auditori, diu que no tindrà l'impacte d'un gran cor, però serà un masies elegant, arran d'aquestes dues actuacions musicals de música clàssica que es produiran avui a la mateixa hora a l'auditori i al Palau de la Música.
I acabem aquest repàs per la premsa d'avui amb una entrevista que llegim al diari Ara, la secció d'esports, l'afirma IU Andrés i li fa a Albert Serrano, exjugador i actual empresari. És Albert Serrano nascut l'any 81, que va compartir vestidor del Barça ben futbolistes com Iniesta, Valdés i Verdú. Conscient que no s'ho diria a l'èxit, va renunciar al futbol a favor de la carrera universitària i avui dirigeix una empresa catalana a Mèxic, Primàlia, i ha escrit el llibre postfutbolista per advertir sobre els riscos d'apostar pel futbol sense una alternativa professional de futur.
Ell diu que amb 19 anys ha firmat un contracte de 5 anys amb el Barça B, però va continuar estudiant enginyeria de telecomunicacions. Diu que sempre va ser suplent i que l'adaptació era difícil, que hi havia juvenils bons i que el tercer any el van cedir. Estudiava quart, diu, i en cada un any de carrera hauria pogut anar a qualsevol equip de segona B, però vaig decidir no apostar pel futbol. Vaig anar tercera a Cornellà perquè ho tenia a 15 minuts de la facultat.
Diu que ni els seus representants ni els seus companys no ho entenien, però que ell no hauria arribat mai a primera i va decantar-se per la carrera. En aquella època es vivia molt bé al futbol, amb salaris alts, però calia ser realista i era una vida que als 30 anys ja no li hauria donat res més.
Diu que normalment no hi ha un pla alternatiu, que els futbolistes no tenen cap més opció i que han deixat els estudis molt aviat i aposten pel futbol. De fet, el titular de l'entrevista és que el 50% dels futbolistes europeus s'arruïnen quan es retiren. També diu que la caiguda després del futbol pot ser enorme.
I parla que la recompensa econòmica al Carmel és tan gran que tothom la peva. El problema és aquesta caiguda. Parla de casos com el de Julio Alberto o Vascoine, però que són casos poc habituals i els ajuden. El problema són els de segona, que guanyen milions i que gairebé tots queden arruïnats. No són coneguts, no tenen ajuda i hi ha depressions i suïcidis. Els casos anònims són els més sagnants. Una bona entrevista avui al diari Ara.
I acabem aquest repàs amb l'actualitat esportiva, la portada del nou esportiu que titula No avancen, parlant-nos del Barça, que va començar de manera brillant, amb una golejada i un gran partit contra el Llevant, però futbolísticament ha anat enrere. Toca pilota, és el titular del Mundo Deportivo, diu que Leo Messi va començar a treballar a Buenos Aires i es va atrevir a fer algun toc a la pilota.
i també analitza què li passa al Barça amb sis claus per entendre l'actual situació del líder. L'esport titula operació defensa. El colombià de Fiorentina és el relleu natural d'Albes, costaria entre 20 i 25 milions, i David Luz, molesta Maurinho, ha demanat al Chelsea que el traspassi el mes de gener.
I l'esport diu que aquest cop no hi va haver bronca, el Tata va donar suport als jugadors després de l'1-0 Sant Mamès, va dir tranquils, aquesta derrota ens farà créixer, així que ànims i endavant. Són els titulars esportius d'aquest matí de dimarts.
I ens queda encara parlar del temps per posar-nos al dia del tot de l'actualitat d'avui dimarts 3 de desembre.
9 minuts i arribem a les 11 i per tant saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia.
No tens llum. No, se fos. El filet vermell ens indica una mica quan... És curiós, perquè a aquestes èpoques ja que estem començant a tocar el Nadal, que les llumetes s'encenen, aquesta s'apaga. I és vermelleta, o sigui que és d'aquestes així de pessebre, del pessebre de la meva àvia, que sempre li posa un llum vermell al naixement. Ah, sí? Sí. Molt bé. Ho fa servir amb una... amb una petxina gran, llavors a dintre està foradada, posem la llum vermella a dintre, amb aquella petxina fa com si fos la cova del naixement. Està molt bé. Molt bé. Sempre se'l faig.
Molt bé, Carles. Llumeta vermella. A veure, parlem del temps perquè per fi afluixa aquest fred. Afluixat molt. En 15 dies és el primer dia que podem parlar que s'està bé.
Mira, agafem la referència. Avui és un dia normal per l'època de l'any que estem a Sant Jús. Sí? Que podríem fins i tot no portar bric, no? Portar una jaqueta més gruixuda. No, allò que de nit refresca una miqueta, tot el que hem tingut fins ara ha estat extraordinari i ara amb aquests valors així tan agradables, o sigui que ens estarem ara 3 dies entre els 14 i els 7 de mínima, són valors molt agradables. A més, és una nit molt curiosa perquè la temperatura va començar a baixar normalment cap a les 12 de la nit, va arribar als 8 graus,
va tornar a remuntar cap als 10 graus durant tota la nit, o sigui que va estar pràcticament tota la nit als 10 graus, i a les 7 del matí ha tornat a baixar un altre cop cap als 8, i ara ja tornem a estar als 10 graus. Ahir a aquesta hora estàvem a 5, o sigui que la diferència és de 5 graus. Ahir vam arribar a 12 graus, tot i la presència dels núvols, la sensació de fred era molt marcada, amb el vent també...
Tot i que arribéssim als 12 graus, la sensació era de fred. Avui potser ens enfilem fins als 14 o als 15 i no hi ha sensació de fred. O sigui que realment avui s'està molt bé. I a les hores centrals del dia, tots aquests que no fan massa cas del temps i avui han tornat a sortir amb els guants, la bufant de brigats, tapats d'orelles... Clar, al migdia potser li seuran unes quantes coses perquè 14 o 15 graus amb una jaqueteta fas...
El que passa és que després et toca arribar a casa al vespre o a la nit i la temperatura cau ràpidament, que no és un fred excessiu tenir 7 o 8 graus de temperatura a la nit, però bueno, refresca i pots enganxar un bon encostipat. Així doncs, canvi radical en el temps, que això també pot provocar que d'aquí uns quants dies tornem a parlar d'encostipats, perquè la gent ara que s'abrigava ja havia agafat el terrenar aquest d'abrigar-se d'un parell de Mossos de Sant Jús que em tenen a mi al cor robat. Un és un motorista que es mou per indústria amb màniga curta, amb moto,
El busquem, el volem entrevistar. Sí, i l'altre és un nano jove que és d'aquí de la zona de Can Ginestar, que normalment està jugant amb l'esquete a la rotonda que ens desvia de Sant Josep a la muntanya cap a l'institut, i aquella muntanyeta que hi ha que fa la rotonda, doncs allà tenim un nano amb una samarreta única i exclusivament de bàsquet, oberta per tot arreu, fent salts amb l'esquete a la tarda amb temperatures de pràcticament...
3, 4 o 5 graus aquests últims dies. Tenim dos ídols a Sant Jús, que m'imagino que aquesta setmana estan tots dos al llit i que potser ens estan escoltant des de la ràdio. Doncs aquest temps que tenim avui, que tant t'agrada, Carme, el podem confirmar tant per demà dimecres com també per dijous. Temperatures màximes al voltant dels 14 o 15 graus i mínimes al voltant dels 7 graus. És un anticicló molt potent que es troba...
a l'Atlàntic, que abraça totes les illes britàniques, que entre la península Ibèrica hi ha molta aire fred i molta inestabilitat al Mediterrani, però al mar, que això afecta també les illes mediterrànies, Córcega, Cerdènia, Sicília, també afecta Itàlia i Grècia. Aquesta inestabilitat a poc a poc anirà fluixant una miqueta, o sigui que fins i tot, tot i parlar d'estabilitat a Catalunya, als països catalans, tot el que és al sud del País Valencià i a les illes, encara hi ha una certa inestabilitat avui, encara hi ha una miqueta de fred, perquè hi ha una bossa que ens ha estat acompanyant tu ja saps quan.
I aquest anticicló es vol ajuntar amb un altre anticicló que es troba a l'altre cantó, pràcticament a Turquia. Tenim un anticicló bastant potent i aquests dos es volen ajuntar i fer una barrera horitzontal a tot el que és el centre d'Europa. Afectarà també Catalunya i estarà, doncs això que dèiem, dijous i divendres ben bé amb nosaltres. Després aquests anticiclons, cada un vol fer la seva vida per la seva banda, si es fan una trobada i després se'n van, i potser aquest anticicló es col·locarà de tal manera que a partir de divendres ens enviarà vents del nord.
Aquests vents del nord seran més frescos, seran més freds, i això podria provocar tampoc una gran davallada, però sí que coincidint amb els dies festius, divendres, no serà com aquests dies. O sigui, les màximes quedaran un parell o 13 graus per sota, els 10 o 11 graus, i les mínimes baixaran fins als 3 o 4 graus, que això apreta una miqueta més. Però bé, ja estem pràcticament al dia 6-7, estem parlant de 6-7-8 de desembre, ja toca. Després també volíem destacar un altre tema. Ahir va fer molt fred.
La sensació. Tot el dia, mig de la nit. Potser és veritat que a les 11 de la nit que vaig estar al carrer un moment no... Era quan menys feia fred. Però vam tenir aquest vent i el fet d'estar tapat amb aquests dies de tant de fred a dins de Catalunya, doncs ja es fa l'efecte d'aquella nevera que per molt que...
que la temperatura tíquica i tendència pujava molt a poc a poc, llavors la sensació era de molt fred durant tot el dia fins a la nit, el que dius tu. Un altre tema a comentar és que... A veure... El sol es pon aquests dies ja al seu màxim caminant cap al solstici d'hivern, o sigui que estem... que l'aposta de sol avui és a les 17 i 23 minuts i coincidint amb el cap de setmana, divendres, dissabte, dimenja, dilluns, dimarts, aquests dies serà el moment de l'any en què la nit és la més llarga, o sigui, tindrem... El que passa és que és un joc molt estrany
Perquè anem recuperant pel matí, el sol va sortint cada cop més tard pel matí i el sol es pon cada cop més aviat a la tarda vespre. Llavors entrem en un joc de 9 hores i 15 minuts aproximadament, que és quan tenim la nit més llarga.
i això passarà durant aquest proper cap de setmana. O sigui, que el màxim d'aposta de sol més exagerat que tenim a Catalunya és les 17 i 22, les 5 de la tarda i 22 minuts, i això coincidirà amb aquest cap de setmana, que és quan el sol es pot més aviat. No sabia que era tant d'hora.
Sí, el que passa és que és un procés de 5 o 6 dies i van recuperant. No vol dir que el dia en què la nit és més llarga i el dia és més curt no coincideix amb aquest cap de setmana. Estem parlant només de l'aposta de sol, perquè pel matí la cosa es va recuperant i encara el dia és prou llarg. Crec que aquest any cau entre el 18 i el 19 de desembre, que és el dia aquell màxim en què la nit ja és la més llarga.
i el dia és el més cura. A partir de llavors, doncs a poc a poc, pensa que això és una acceleració molt lenta, després ja cap al final, cap al mes de juny s'accelera molt més, però és una acceleració molt lenta, ja caminem cap al solstici de primavera, ja comença el dia a guanyar terreny a la nit, però això serà a partir del dintre de desembre. I una última dada abans d'acabar, la setmana vinent sembla que es mostra bastant més moguda. O sigui, passarem un cap de setmana força bo, però la setmana que ve... No, força bo, però amb fred.
Sí, farà una mica... Aviam, no és el fred d'aquest cap de setmana, o sigui, màximes d'11 a 12 amb el sol s'aguantarà bastant més bé. Però la setmana que ve sí que les temperatures quedaran així baixes, però tindrem alguns dies de precipitació, alguns dies núvols, i són aquells dies que t'empipen tant a tu que tot i el termòmetre està dalt, si tenim el fet que hi ha núvols i no tenim la presència del sol, doncs el fred és molt més marcat. I sembla que la setmana que ve hi haurà més activitat. Pluja, desneus...
Sí, podria... Sí, sí, sí, sí. Neu? A Sant Just no, però sí que podria nevar... Doncs déu-n'hi-do, no? Com s'ha presentat la tarda al final? Sí, mogudeta al final. Mogudeta al final. Ahir veiem uns mapes a TV3 de comparatives de la primera quinzena de novembre, de la segona quinzena de novembre, i realment les temperatures mitjanes desvarieixen molt.
I és el que sempre comentem, que a vegades tens una quinzena molt bona de temperatures, després la segona quinzena és molt freda de temperatures, i d'aquí 20 anys parlaran del 2013, de la tardor del 2013, com un any normal. Perquè la mitjana... I vam dir, com vols dir això? Si la segona quinzena vam fer rècords de temperatures fredes. Dic, sí, però la primera vam fer rècords de temperatures màximes. És veritat. En fi, Carles, doncs moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Fins demà. Igualment, a veure. Bon dia.
Just a la fusta. Sant Just en directe. I connectem ara amb la xarxa, ens actualitzem, sabem que passa res del país, també sentim el bolletí del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. L'atur augmenta a Catalunya el mes de novembre amb més de 4.500 persones per contra el conjunt d'Espanya. Baixa per primer cop en els últims 17 anys. El nou rector de la Universitat Politécnica vol posar en marxa Beques Finestreta per compensar la pujada de taxes. Enric Fossas ho ha dit a la xarxa.
Un sindicat de la policia local de Cunit avisa de la mala qualitat de les comunicacions per walking. En aquest municipi del Baix Penedès, l'Ajuntament els dona suport en la queixa. Esports, avui arrenca la trentena jornada de la Lliga Subal. A les vuit del vespre, Barça, Port Según. I a les nou, Granollers, Anna Itasonà, a l'Olímpic.
L'atur, com dèiem, ha pujat a Catalunya en més de 4.500 persones durant el mes de novembre. Si ho asseguren les dades que aquest matí ha fet públiques el Ministeri d'Ocupació. Amb l'increment, a Catalunya ja hi ha ara més de 638.000 persones que no tenen feina.
Malgrat l'augment en relació amb ara fa un any, el nombre d'aturats s'ha reduït en més de 13.700 persones. El secretari de Relacions Laborals de la Generalitat, Miquel Bonastre, ha destacat aquest matí que les dades no són positives, però sí que continuen confirmant un canvi de tendència. De fet, és el cinquè més consecutiu en reducció de nombre d'aturats si es comparen les dades amb el mateix mes de l'any passat. El conjunt d'Espanya l'atur ha baixat, ho ha fet en més de 2.400 persones al novembre,
i suposa el primer descens en un mes de novembre dels últims 17 anys des que va començar la sèrie històrica. Per sectors, l'atur ha baixat el novembre al conjunt d'Espanya, a la construcció i a la indústria, mentre que ha pujat a la resta de sectors. En global, ara hi ha més de 4.800.000 aturats a tot l'Estat.
Quatre persones han quedat ferides lleus per inhalació de fum en dos incendis aquesta passada nit a les comarques de Girona. Es tracta d'un matrimoni i el seu fill, en un cas a la Vall d'en Bas, i en l'altre incendi ha estat un ancià a Girona. Fem Girona, Sònia Tubert, bon dia.
Bon dia. El primer dels incendis ha passat poc abans de les 12 de la nit i ha cremat la xemeneia d'un mas de la vall d'en Bas. El foc també ha afectat un cairat i l'aïllant de Suru més proper. Tres dotacions dels bombers l'han pogut apagar en dues hores, però la família que viu a la casa, un matrimoni i el seu fill han estat traslladats a l'Hospital Sant Jaume d'Olot ferits lleus per inhalació de fum.
L'altre foc ha estat poc abans de la una de la matinada als baixos d'una casa del número 112 del grup Vila Roja de Girona. Fins al lloc dels fets s'han desplaçat cinc dotacions dels bombers, que en poc menys de mitja hora ja havien apagat el foc. Les flames han cremat tot el mobiliari de la planta baixa. La temperatura ha afectat el cablejat i el guix de les parets i el sostre, i el fum ha arribat també a la planta superior. El propietari, un home de 73 anys, ha estat evacuat pel SEM a l'Hospital Josep Trueta de Girona
La Universitat Politécnica de Catalunya podria posar en marxa un sistema de beques finestreta el pròxim quadrimestre. Ho ha anunciat avui a la xarxa de comunicació local el nou rector de la UPC. Enric Fossas reconeix que amb la pujada de taxes aquest tipus de beques són més necessàries que mai.
Hi ha hagut situacions sobrevingudes, diverses persones que han fet que s'haguessin de plantejar o s'haguessin de replantejar els seus estudis. I dic que hi ha hagut aquestes situacions perquè ens consta que altres universitats s'han plantejat la creació del que n'han dit beques finestreta per resoldre aquestes situacions sobrevingudes i la nostra proposta és que la nostra universitat també s'ho plantegi, es plantegi també la creació d'aquestes beques finestreta, per tant, problemes segur que n'hi ha.
D'altra banda, fossa s'ha dit que hi ha molt poques possibilitats que la futura facultat de nàutica s'instal·li a Vilanova i la Geltrú, la capital del Guerra. El sindicat professional de la policia local de Cunit avisa del mal funcionament de les comunicacions per walkie en aquest municipi del Baix Penedès. Els agents estan preocupats i l'Ajuntament els dona la raó en la queixa. Ràdio Cunit, Xavier Martínez, bon dia.
Bon dia. Des del sindicat, Àlex Rebollo afirma que els consta que des de l'Ajuntament s'han posat en contacte en diverses ocasions amb l'empresa de manteniment, però aquesta, després de fer diversos mesuraments i comprovacions, segueix sense aconseguir solucionar el problema. L'Ajuntament és una llàstima que està pagant uns diners per aquest servei i és un servei que no s'està donant correctament.
Des del Consistori, el regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Ivan Faig, celebra i recolza el comunicat del sindicat policial, ja que assegura que és un tema que no depèn de l'Ajuntament de Conit i ja s'ha reclamat molts cops sense que se'ls doni una solució eficient. No es podem permetre de perdre una eficàcia en temes de seguretat ciutadana.
Aquest problema asseguren més succeint des de principis d'estiu, havent moltes zones fosques on és impossible establir comunicació amb la sala i altres patrulles, obligant els propis agents a utilitzar el seu mòbil particular, retardant enormement la resposta de reacció dels serveis i donant una mala imatge davant la ciutadania. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui es posen a la venda les entrades per veure els pastorets de Sant Just. Es poden comprar a l'antiga granja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria, és a dir, de 6 a 9. Aquest any es mantenen els preus de les entrades. Costaran 6 euros, però 5 per als socis i sòcies de l'Ateneu.
La representació seran divendres 20 de desembre a les 8 del vespre i diumenge 22 a les 12 del migdia. L'obra que representaran és Esteu, els Contrapastorets de Sant Jus, creada per Pep Albanell i que es va portar sobre d'un escenari per primer cop al municipi l'any passat. Aquest cop s'introduiran canvis, com per exemple, en el text i en alguns personatges. També hi ha canvis a la música i l'escenografia i a més segueixen buscant extres. Els assessors dels extres
Es faran a partir del dia 13 de desembre, però si voleu participar-hi ho podeu dir als assajos generals que es fan els dimarts i dimecres de 6 a 8 a la Taneu. Més qüestions, parlem de solidaritat. El Club de Tenis al Molí organitza un torneig solidari per recaptar fons pel projecte de Sant Just Solidari i Solidança a Fandema, a Gàmbia. És el quart torneig que organitza el Molí i en guany el dedica a l'entitat Sant Justenca i a la seva feina al País Africà.
A torneig serà de tènis i de padel i serà per parelles. Se celebrarà el dia 15 a desembre i ja s'ha obert el procés d'inscripció. El preu de participació és de 20 euros per persona i cada parella guanyadora en la seva categoria rebrà una cistella de regals. Si us hi voleu apuntar, ho podeu fer a la recepció del Club de Tenis del Molí o bé a través del correu electrònic info arroba elmolí.com.
I acabem recordant que el celler de Can Mata oferirà demà al vespre un tast de foie maridat amb vint. Serà una sessió monogràfica al Casal de Joves, costa 8 euros, i s'han de fer inscripcions per assistir-hi. Fa uns mesos es va fer un tast similar a l'equipament i va comptar amb una alta participació. El procés d'inscripció s'acabava ahir al vespre, però sempre podeu trucar al Casal de Joves per informar-vos. El tast de foie maridat amb vint serà demà a les 7 de la tarda i podeu consultar el web del Casal també, casaldejoves.com, per trobar més informació.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concessos cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbulari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, d'aquesta setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu el marc al client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt, un quart de dotze, que ara parlem d'actualitat Sant Justenca, amb el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Arroy, bon dia. Bon dia a tothom. Per parlar de diferents qüestions, perquè abans ara parlàvem fora d'antena, i teniu uns quants temes, no? Per exemple, una bona notícia, no? Sí. Primer de tot, volíem donar les gràcies a la població. Vosaltres ja ho heu fet, però jo particularment no l'he fet. Gràcies a la població una altra vegada per el diploma aquest que han rebut de la Fundació Seur,
ja sabeu, per la recollida de taps. La Fundació Seur reconeix l'entrega en menys d'un any de 1.700 quilos de taps, que ells calculen uns 900.000 taps que s'han recollit aquí a Sant Lluís. És una bona notícia, nosaltres continuem, ja sabeu que estem recollint els taps al Centre Cívic Joan Maragall, i volia públicament donar les gràcies, a part que vosaltres ja ho heu comunicat, a tota la població.
Home, és una bona notícia perquè, a més a més, és una d'aquestes recollides que cada cop n'hi ha més, però a l'Associació de Veïns de Sant Just fa temps que ho fa.
Són 1.500 quilos, en menys d'any, són molts quilos. Doncs mira, una campanya solidària molt senzilla de fer, no? Vull dir que tots ho tenim molt a l'abast per poder-hi col·laborar cada dia. Sí, a part que no és recollir taps i donar per una causa bona, sinó també són tot el medi ambient, tot això, aquest plàstic que es destrueix no arriba a cremar-se ni a desfer-se ni a bucadors ni res, sinó que es reciclen altra vegada. O sigui, són dues campanyes en una.
Clar, exacte. Doncs aquest és un dels temes que volíem tractar. També teniu més coses aquests dies. Ara hem començat i estem treballant en marxes forçades. Ja sabeu que el govern, el Congrés dels Diputats, ja té una aprovació de l'avantprojecte de racialització i sostenibilitat de l'administració local. Què vol dir això? Que ens afectarà bastant la relació ciutatà-Ajuntament.
Vol dir que nosaltres que som un ajuntament catalogat com menys de 20.000 habitants, molts dels serveis a l'Estat diu que els ha de fer la Diputació. Nosaltres que aquí a Catalunya estàvem en contra de les Diputacions i creiem que serien les vegueries, doncs no, l'Estat torna a posar en marxa l'assumpte de Diputacions i molts serveis, neteja, llum, aigua, no sé, oferia la Diputació, per exemple, en el nostre cas. I moltes coses de benestar social i tot això desapareixerien.
Clar, tot això, què passa? Que l'administració ja no s'apropa tant al suït d'edat com tenim ara. Ara nosaltres anem a l'Ajuntament i podem parlar i discutir tranquil·lament sobre un tema. Moltes coses ens escaparia de les mans. Ara estem treballant en sindicats i confederació de veïns de Catalunya sobre aquest tema. Ja sabeu que la Generalitat també té un avantprojecte de llei de governs locals, que no és que es contradigui, però clar, són diferents projectes.
Aquí la Generalitat ja sabeu que defensen les vegueries, no? Sí. I el govern defensa les diputacions. El problema està aquí. Només hi ha un problema, que és l'econòmic sempre, no?
Exacte, i també la qüestió de traspàs de competències, no? Sempre és un problema econòmic, aquí tot. Clar, perquè suposo que el fet que l'Ajuntament també perdi competències, des de l'entitat veïnal ho veieu complicat, no? Ho veieu difícil. Ah, molt complicat, perquè... Perquè teniu tactes molt sovint, justament. De totes maneres, creiem que la llei catalana és superior a la llei estatal, en aquest cas, perquè tenim plenes competències en matèria local, en matèria municipal. Creiem que no arribarà, però... Bé, ara ja estem treballant, ja et dic, estem treballant sobre això...
farem unes campanyes, farem propostes sobre, bueno, això. El que passa és que veiem difícil que ara es posi en marxa la llei catalana, l'estat sí que es pot posar en marxa, però la catalana no, perquè s'han de crear les vegueries, s'han de fer les diputacions, i això no fan quatre dies ni tampoc hi haurà diners. Clar, ara tenim quatre diputacions, però després s'apareixen set vegueries, que serien set diputacions, diguéssim, així. Continuen existint les comarques, continuen existint les zones metropolitanes, els municipis, tot això què és? Diners.
Aquí el que ens preocupa a nosaltres, el més important, és el benestar social, que crec que s'està desmantellant mica, mica, mica, mica, el benestar social, tant per l'Estat com per tothom, i és un problema econòmic, això és el que ens preocupa. Com acabarà, no ho sé, però que sabeu, comunicar a la població que hem començat a treballar, i el diumenge a la nit, aquest diumenge passat, ja hem tingut una reunió, i continuarem.
També tenim sobre la taula que aviat es tracta tota la qüestió del pressupost. Sí, el pressupost, nosaltres ja hem fet unes al·legacions, el pressupost, clar, el pressupost ja està escanyit, però nosaltres volem que a l'IPC no puja un 2,5%. La població està suportant pujades de llum, està suportant pujades d'aigües, de tot. Ara ja es veu avui que la llum la volen pujar un 14% per aquest any.
Això la gent ja és impossible aguantar, ja tant. Llavors ens hem fet unes alegacions perquè el pressupost es retoquin, es gestioni millor o s'eliminin algunes coses, es canvien algunes coses. No sé quina solució, però bueno, es tornen sobre el tema, els recursos estan en marxa, esperem la contestació i comencem a parlar sobre aquest tema. El problema és greu, nosaltres parlarem amb la gent i el problema és greu.
Exacte, un final d'any intens perquè també amb tota la qüestió... Per exemple, aquest últim mes de l'última xerrada ara hem fet dos o tres alegacions a companyies d'assegurances sobre les pòlisses, per exemple, a companyia de llum perquè on li va... O sigui, la gent es comença, torno a repetir, la gent es comença a queixar més cada dia més perquè s'està mirant més els rebuts que abans no es mirava. I està veient coses i diu, ostres, això no lliga, doncs.
hem fet reclamacions a gent que, bueno, no tenia mitjans per fer-ho i, bueno, estem treballant sobre aquests problemes. Però veiem que la gent es mira més les coses en l'únic. Clar, s'ha parlat del tema del cadastre, també, l'últim mes. Sí, el cadastre, bueno, el cadastre ja està en marxa, ja hem fet els recursos, hem fet, ja saps que nosaltres vam tenir, des del juny de l'any passat, vam tenir sis reunions amb l'Ajuntament, com jo no ho veia clar, em vaig anar directament al cadastre, a l'oficina central de cadastre, ja em van explicar-ho bé i, bueno, ara ja estic, ja la situació ja està més conforme, ja ho veu més clar,
Bé, ja sé que ha portat això un enraó al poble, però nosaltres, abans de les queixes que es fan produir i les signatures que es fan recollir i tot això, nosaltres vam fer els números i vam anar precisament nosaltres en persona al cadastre que s'expliquessin bé. O sigui, ara ja estem assabentats molt bé de lo que vindrà. I ho veieu d'acord? Ho veiem clar, sí.
I després tenim ja per últim, ja saps que el 19 de novembre es va aprovar el reglament de participació ciutadana. El juliol es va aprovar en ple i ha sortit sense cap alegació, sense cap res i ha aprovat. Bé, ara estarem a sobre d'això, deixarem passar les festes i estarem a sobre d'aquest reglament que és molt interessant. Aquest reglament ja saps que està reconegut per l'Estatut de Catalunya. Ara és qüestió de desenvolupar-ho bé. Nosaltres creiem que ho fem bé
i les altres entitats ho fan bé, però bueno, tenim un element de participació per nosaltres i per la societat molt bo. O sigui, hem d'aprofitar-ho. Nosaltres donarem publicitat a totes les entitats el reglament aquest de participació perquè tothom estigui assabentat per part nostra del que han de fer i com han de fer-ho i per què. Per poder participar una mica més, no?, davant de tot plegat. Nosaltres farem una campanya per totes les entitats i ja. Molt bé. Per cert que també ha arribat finalment l'autobús a Mas Lluí.
Bueno, i ara ara, no? Bueno, una mica nosaltres no és que estem en contra de l'arriba d'autobús, però sí que estem en contra del que s'ha fet amb l'horari. Això ja saps que nosaltres vam fer uns recursos... La freqüència horària, no? Sí, la freqüència horària nosaltres estem en contra totalment, vam fer uns recursos, vam fer uns estudis, vam fer uns planos, vam fer recorreguts, però bueno, això aquesta no... queda en stand-by per passat festes, perquè tornarem a la càrrega sobre això, perquè nosaltres 40 minuts, no sé quanta gent pujarà, no?, però...
és qüestió de perdre una tarda i mirar bé la gent que puja en 40 minuts un autobús allà. És, per tant, un primer pas, si més no. Digues? Un primer pas, per això, no? Sí, això anava a dir, hem de complir, d'acord, que hem de posar transport, perquè aquesta gent viuen allà i viuen i tal, però això s'ha de millorar i s'ha de canviar. Molt bé, doncs són aquests els temes que hem tractat avui amb el president de l'Associació de Veïns, Jaume Rui, moltes gràcies. Si no sentim o no us tornem a parlar, moltes bones festes a tothom,
Exacte. I l'any que ve tornem més empenta, si cal. I tant, que vagi molt bé, bon dia. Vinga, a vosaltres, adeu, adeu.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família. Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client.
Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 93473 1937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Gràcies.
En punt 2, quarta 12, que estarà fent tertúlia d'actualitat, com que de 15 dies parlem amb clau política i saludem la Maria Camps. Bon dia, Maria. Hola, bon dia. I avui també tenim la Costi Rubio. Costi, que tenim una mica lluny del micròfon, de moment, per això... Tu no em sents, tampoc? Igual són els auriculars. Igual hauríem de fer un canvi d'auriculars. Hola? Ara sí? Ara sí. Doncs ara has de recuperar un micròfon.
Ara, perquè si no, no et sentirem nosaltres. No, exacte, ara sí, ara sí que... A veure, sí.
Ara sí, ara ja ho tenim. La tècnica. Bon dia. En tot cas, avui hem dit que fem aquesta tertúlia, avui som menys, som dues, a vegades som quatre, a vegades som tres, això va com va. I bé, en tot cas, tenim unes quantes notícies, no sé si ara que estem ja arribant al desembre i tot plegat, si creieu que la propera tertúlia, que seria d'aquí 15 dies, tindrem ja data i pregunta pel tema consulta.
Bueno, espero que... Seria 17 de desembre, eh? Ja has hagut tant... Sí. A veure, és una mica difícil, crec jo, que el 17 estigui, eh? Sí? Però llavors, o sigui, suposo que serà ja de cara mig Nadal, com si diguéssim. No ho sé, o passant Nadal, potser...
Ho dic perquè, a veure, d'iniciativa avui surt la notícia que s'ha de reunir un dels sectors per decidir això de la pregunta el dia 12. Per tant, hi ha molt poc marge. D'11 seria un dijous, no? Sí, hi ha molt poc marge per poder dir que el 17 això està. Jo dubto, la veritat. Jo no sé què dir, no tinc opinió, perquè com que...
No sé al final què passarà, ni què es farà, ni com es farà. Sí que he llegit avui que el Mas ha dit que sí, que sé què es farà. Esperem que tanta història, espero que alguna cosa es faci, perquè si no portaríem mesos i mesos de...
També, doncs, d'una cosa o l'altra, també he vist que, he sentit aquest matí també en una altra ràdio, que, no sé ara qui ho deia, però que el MAS havia demanat als seus consellers que tinguessin disponibilitat del 27 al 31 de desembre, és a dir, que igual és allò de cara al missatge de final d'any, no? Sí, és el que dèiem, que serà a finals d'any, suposo, que sortirà això, no? I, a veure, esperem que sigui la majoria de gent possible, no?
Suposo que, en tot cas, exactament. Imagino que un cop es comencin a definir aquestes coses es pugui avançar, perquè també fa la sensació una mica que ara ja portem com... Fa uns dies que has desconnectat o que potser no estàs tan al cas de tot plegat, tornes a aterrar o tornes a llegir més notícies polítiques i tot plegat i que tampoc s'acaba d'avançar. Ja m'imagino que el que es vol és arribar al màxim consens, per tant és difícil que s'han de matisar moltes coses o molts cerrells, però clar...
És una mica cansat, també, no?, potser. Perdó, quan agafes el diari cada dia, sí que veus, en certa manera, que s'avança. Clar, si vas mirant el pas a pas, ho entens, però que des de fora, de vegades, dius, ostres... Sí, avui surt la notícia aquesta, que jo crec que és important, també, que el Partit Liberal europeu ha recolzat, ho ha demanat al Rajoy, que deixi fer una pregunta, una consulta, no?,
I, per tant, a mica en mica tu veus que es va afegint gent, però com en compta gotes. Nosaltres voldríem anar molt de pressa i això no pot ser que vagi tan de pressa. El ritme, si es vol fer ben fet, ha de ser una mica més lent. Totalment d'acord amb el que acaba de dir la Maria.
A mi el que em preocupa, a veure, jo crec que a la llarga, i no massa lluny, es podrà fer la consulta perquè es mouran coses, perquè s'estan movent. El que passa és que aquí volem anar tan ràpids, hi ha, n'hi ha, que vol anar molt ràpid. Hi ha molts ritmes, no?, aquí dintre. Que, clar, això crea una sensació d'inseguretat, no?
Per això jo, amb aquest tema, jo penso que l'ideal seria que ho anéssim amb calma, que no fixéssim una data abans d'haver fet tot el possible perquè sigui ampli i perquè les condicions siguin favorables. Jo crec que les energies haurien d'estar en crear condicions favorables aquí i també en el Congrés del Madrid.
la idea seria aquesta. I si són uns mesos després, doncs, bueno, millor. Perquè s'haurà aconseguit més amplitud. Perquè és veritat que cada dia estan apareixent, des de la resta de l'Estat, opinions en les que es diu que la consulta és...
És que s'ha de fer. És que si no fem una consulta, si no sabem realment amb seriositat què és el que hi ha, què opina el conjunt de la població... Cada vegada potser es confon quan es parla, quan es tanca la porta tan ràbidament des d'Espanya a tot plegat, em sembla, em sobta fins i tot perquè penso que potser...
Si es pregunta, vull dir que igual no és una pregunta per fer una... És per saber l'opinió, no? Justament. Seria interessant preguntar què en pensa la gent. L'altre dia hi havia una foto que va ser molt interessant, penso jo, que és la del Rajoy parlant amb el camellon.
Vull dir, la casa que posava al camp era on valia totes les passetes del món, perquè estava al·lucinat, crec jo. Però jo ho vaig interpretar una mica també amb la idea d'un pas més. Vull dir, sembla que el Rajoy al final s'ho pren en sèrio. Per més que digui que no, ja està aquí de banda. En aquest moment sembla que com a mínim el problema l'ha assumit que el té.
I, per tant, ja són pas, tots són passos. De fet, d'alguna manera, potser fa un any o una mica més, quan es parlava d'això, quan preguntaves a Madrid, escolta, què em penseu? I diu, és que no és important, no en fem ni cas d'això. Exacte. I, en canvi, sí que potser s'ha començat a escoltar una mica més, arran, doncs, de... M'imagino que el fet que les pressions són cada cop més altes, també, no? O que...
El diàleg cada cop és més complicat també i es reben més demandes per diferents forces o de forces de diferents estils diferents.
En tot cas, suposo que ja és el que dèiem. M'imagino que d'aquí a finals d'any alguna cosa o altra sortirà, perquè era com la data límit, no? Finals de 2013, abans de finals d'any, és el que s'havia dit encara que fos de paraula. Sí, sí. I que la consulta es fa el 2014, ja no en tinc cap dubte. El que passa és que, bueno, potser també haurem d'esperar el 31 de desembre, però bueno...
Com veieu el paper d'Audi Carranda que va passar aquest diumenge, també el paper del PSC, Rubalcaba, que també una mica torna a recordar una mica altres figures del PSOE, que havien vingut a Catalunya en aquesta línia, i un PSC que està marcant ara una línia concreta, potser sí que és veritat que se'ls retreia que s'aclarís, i que ara des de la cúpula, si més no, es marca una línia. Mira, el PSC és com el pedall al llop, per mi.
Vull dir, ho he dit tantes vegades, això mateix, ho han dit tantes vegades, han fet tants actes a Santillana del Mar, no sé on, bueno, ara no recordo exactament on, però tantes vegades ens han posat la merda els Javis pensant que sí, que tindríem un canvi de Constitució, que el federalisme seria possible, que hi havia moltes coses, que ara, francament, jo no me'ls crec.
És un paper més, el director de comunicació els deu haver dit que feia falta això, que si no perdien Catalunya, si perden Catalunya perden l'Estat, perquè els vots de Catalunya els necessiten, i per tant estan en un punt molt difícil. I com que és molt difícil, a mi no m'estranya que surtin coses d'aquestes, però no me les crec, la veritat és aquesta. Encara a mi sí que m'ha agradat molt la iniciativa d'avui,
Però una raó, perquè posaven que la pregunta que volien el sector, un sector, eh? L'iniciativa es veu que n'hi ha dos, no ho sé. Però un dels sectors deia que la pregunta que volien deia és estàs a favor d'un estat independent que pugui decidir si vol federar-se o vol ser independent, diguem-ne? Una cosa d'aquest tipus. Sí, fer una primera pregunta, fer un primer pas davant del tot plegat. Jo entenc que hi hagi gent que vulgui federar-se i és que jo entenc perfectament que hi hagi gent, però per federar-te necessit estar en una...
una entitat jurídica necessita ser un estat, no? I llavors aquesta pregunta obre portes i jo crec que això és molt més creïble, molt més fàcil de pactar, no sé, hi ha una sèrie de coses que a mi m'ha agradat això, no? Aquesta notícia. Claro, claro, perquè és que ja fa molt de temps que aquesta iniciativa s'està dient
que la pregunta independència sí o no no recull totes les opinions perquè dins del no hi ha diferents maneres perquè no és igual dir no perquè vols que quedem com estem
No perquè volem un estat federal. Llavors, a iniciativa, per les enquestes, pel que hi ha, majoritàriament la militària està pel federalisme i, a més a més, molt ben raonat...
Llavors, deixar fora això de la pregunta no és real i no és tampoc el que s'ha de fer. I una pregunta, si costa, si costarà moltíssim arribar a fer la pregunta, doncs mira si s'aconsegueix fer-la, doncs serà una altra cosa. I a més a més, jo fins i tot penso que amb aquest plantejament ampli,
pel que fa a la gent que està per el no a la independència doncs jo trobo que amb una pregunta si hi ha gent que es plantejarà participar i veure les coses d'una altra manera i facilitarà més el tema que s'obri i tinguem més amplitud i més consens a l'hora de què és el que interessa que a la llarga jo insisteixo
Ni és el termini, o sigui, les preses no són bones, per res, però això tampoc. I després, el màxim consens. Creem les condicions, parlem, expliquem, busquem aliats perquè sigui més fàcil i perquè sigui més creïble tot el procés.
No, vull dir, de fet, jo penso que pot afavorir el sí, l'amplitud així de la pregunta, perquè, a més a més, el que passa és que es pot, diguem-ne, no sé com dir-ho, vull dir perfilar què vols dir amb les paraules, perquè el llenguatge és molt enganyós, moltes vegades. Jo ja he dit d'entrada que per mi federalisme és tenir una entitat jurídica, tenir un estat propi, que lliurement decideix federar-se amb un altre estat. Jo ho entenc d'aquesta manera i d'aquesta manera jo penso que la pregunta àmplia pot afavorir molt el sí.
Jo penso que, a més a més, això també es porta ja en un altre debat, que és el de quin país volem. I això és un tema que cada vegada es comença a parlar. Vull dir, l'altre dia, no sé si era en el diari, crec que era ara. El diumenge, sí. El diumenge. Era molt divertit. Bueno, era molt divertit perquè era molt... Es feien el seu llibre blanc, no?, una mica. Exacte. Començaven a dir, bueno, de on copiem, no? A veure, això... Home, era un model de país ideal, eh?, per això, perquè agafaven de cada país europeu el millor. De cada país, alguna cosa, no? Un punt d'utopia hi havia, potser...
Està bé, també. Tenir uns referents alts per després intentar... Vigilem amb els missatges que llancem, perquè després la gent pot quedar... Hi ha gent que quedi molt decebuda. Clar, clar. Hem de ser molt curosos amb el plantejament. El que es fa és veritat. S'ha de parlar de quin país voler. Precisament per això s'està demanant que la pregunta sigui àmplia, perquè no tothom vol un sí o un no. Aviam, és que el que...
Però el tema és que o dius que sí i llavors, a sí a què? O dius no i dius no a què? Llavors, per això, sembla que el tema de la independència està molt clar, però clar, quin tipus d'independència? No, costi, mira, el no, us ha passat que ho té claríssim, que no, el que tenim, que no ens agrada a gent ni mica. Ui, vale. No, no, perdó, però és que hi ha gent, hi ha gent,
que diu que tot es mantingui i hi ha gent que està per un estat federal. És veritat, m'he confós jo. És el que sí, és el que respon a, bueno, sí, cap a on. No hi ha possibilitats. Per això et deia que és molt estimulant això que va sortir en el diari.
Perquè el que és estimulant és que, molt bé, la consulta ja hem quedat en una data, ara hem de mirar que es compleixi, com ho farem encara no ho sabem perquè depèn de moltes coses. El que passa és que necessitem tenir il·lusions també, necessitem saber cap a quin país volem. I llavors això de l'Ara va ser un principi d'un debat, jo crec.
Perquè jo mateixa, mirant les conclusions, per exemple, ens deien que el turisme volen copiar... Bueno, pensaven que millor és el de Suïssa. Bueno, jo no estaria d'acord amb això, per exemple. I enseguida, a casa meva, es va produir un debat sobre aquestes coses, no? Pensar en l'endemà, no? Com se diguéssim? Exacte, és pensar de dir... Si haguéssim de decidir que estaríem d'acord amb el que ens posa el diari en aquests moments, per exemple...
És un principi de debat. Jo crec que aquest debat l'hem de tenir a tots nivells, no només amb el diari, sinó que a tots els àmbits possibles hauríem de tenir aquest debat. Perquè és una de les coses que jo penso que il·lusiona. Il·lusiona saber que pots canviar una mica el teu país, que el vols millor, que el vols més just, que el vols moltes coses. El que passa és que tu deies abans, o no sé si ha sigut tu, que és una mica d'utopia. Mm-hm.
Una mica, quan tu veies tot allò, tu penses, bueno, i com ho quadro, això? Perquè no sé si hi havia un apartat d'impostos, tributs i ingressos. I llavors dius, bueno... Parlant d'un model de finançament, ara no recordo quin... Crec que era el holandès, però clar, era més de gestió de finances que potser no anava tant amb el tema de recaptació d'impostos. No m'ho ha llegit tot lletra per lletra, vull dir, sí que és veritat que...
Jo també, amb això, jo voldria incorporar un altre matís i és que, sigui el que sigui, que surti de la consulta quan es pugui fer i en les condicions bones que són democràtiques, que sigui quin sigui el resultat, hem de dir molt clar...
que el dia següent no podrem fer efectiu aquell model de país que ha sortit de les urnes. Que començarà un període de creació del que sigui i en la via en la que sigui. I que això ha d'estar molt ben pensat perquè no ens quedem a la meitat del camí després.
Per això, torno a insistir, aquestes presses no són bones, s'han de fer passos, eh? Jo no dic que estiguem esperant que... Que caigui del cel, no? No. Però, ei, en calma, i a més a més explicant molt bé, perquè la responsabilitat a partir d'ara estarà...
Tant en els polítics i les polítiques, però també en els mitjans de comunicació. Jo crec que aquí tenen un paper. I clar, quan jo penso en els mitjans de comunicació, de seguida penso, a veure, qui té la propietat dels grans mitjans de comunicació realment aquests que creen opinió?
I, clar, aquí jo ja començo a dir, ei, alto. A veure, jo estic a favor de les utopies.
Però a mi no m'enganyen segons quines opinions i segons d'on venen les coses, segons qui m'ho explica. A mi que no em venguin sopars de duros de determinats sectors, ni d'una banda ni d'una altra. Vull dir, aquí hi ha molts interessos i llavors qui té els interessos i qui té els mitjans per defensar-los es defensarà. Llavors, és una mica estar ells.
Que no s'enganyin. Que no s'enganyin ningú, eh? Que els polítics s'enganyen, però també per darrere hi ha altres que enganyen més i a més a més amb unes... No ho sé, jo trobo que és una situació, és una època que estem vivint
I clar, no sé, suposo que és veritat que hi ha molta gent que vol canviar coses i tal, però les coses no es canvien d'un dia per un altre i hem d'estar molt alertes perquè no ens portin on generalment ens porten, no sé, en les campanyes electorals. No és gratuït que hi hagi dos partits o tres que són majoritaris, bueno, on sigui, no? Depèn de l'autonomia on sigui.
El missatge que predomina és el missatge, és el que té els mitjans de comunicació. De tota manera, per exemple, en el cas de, pensem en les últimes enquestes, però Ciutadans, que no governa, no crec que no té tanta força a nivell de mitjans, no tanta, no?
Aviam, perdona, aviam, ja hi ha diners a Dojo, eh? S'estan movent, pensa que s'estan movent. Però en mitjans, és a dir... Aviam, jo no sé, però... Si mireu la cesta, si mireu la cesta...
El protagonisme que té l'Albert Rivera... No l'ho tinc tan vist, per això dic que pensava més en premsa. Que és minoritari, que dins de l'estat espanyol és insignificant, perquè encara que... Són sis diputats en el Parlament de Catalunya i prou. Això és una cosa que està creat.
Jo ho deia simplement per intentar pensar que algunes coses, pel que fa a Ciutadans, que creixia, crec que la CUP també deia que creixia, o partits que en principi, pel que fa als bitjans tradicionals, no tenen tant ressò, referia que potser la gent també comença a tenir més interès que en els últims anys. És a dir, hi ha hagut èpoques en què hi ha hagut més interès polític i que és com si ara tornés a revifar una mica aquest interès per la política. Respecte a aquest tema, jo crec que ja no, sí.
I en veies coses diferents. Jo primer, quan penso en mitjans de comunicació escrits, diguem, de diaris i així, sempre veig empresaris a darrere. Sempre veig empresaris i lobbies potents econòmics. Sí, perquè també és veritat que, no sé si eren vosaltres, en una tertúlia aquí a la ràdio fa poc, que dèiem que a Madrid tampoc tothom pensa com la Razón, la BC i el Mundo, i sembla que el país també hi és, però també no tant d'esquerres, potser com havia estat d'altres èpoques, però que de tres diaris...
molt potents i amb una dreta molt potent, també. Vull dir que hi ha altra gent que no pensa així, però que és la força dels mitjans, no? Sí, bàsicament penso que són aquests. Llavors, amb això penso que és important els passos que es van fent. També el que va sortir l'altre dia d'aquesta espècie de llista de lobbies que s'està fent. Tot això és important, perquè és important no quan tens un problema, quan tens una cosa que no t'agrada molt bé, és mirar
de trobar dissolucions, sense tampoc fer una trencadissa segons com, perquè hi ha coses que sí que s'han d'eliminar, però hi ha coses que es poden transformar, no? I vull dir, una mica, en els mitjans veig això ja, vull dir, que hi ha una potència econòmica darrere de molts d'ells i ja està. Llavors, el que sí que penso que s'ha de vigilar molt és la televisió pública, la televisió pública, els mitjans públics,
que han de ser transparents, han de ser igualitaris per tothom, tinguis dos diputats que en tinguis deu. En principi, jo crec que això sí que ha de ser, tothom ha de tenir les mateixes oportunitats d'explicar-se, d'explicar el que sigui, i això sí que és una de les coses que potser et pot millorar, segurament, que es pot millorar.
La llei electoral... Bueno, es pot millorar perquè no ho tenim exactament com ho voldríem, no? Sí, però, per exemple, tot el procés que ha estat fent el Parlament sobre el debat sobre la modificació de la llei electoral en el tema de la pregunta, de la consulta, ha estat aturat.
I havien avançat molt en consensos de buscar solucions i tal. Però s'ha aturat, o sigui, és una comissió... Bé, clar, és el que diem. És el que diem. El tema de la consulta està amagant, està impedint que es debaten altres coses. Per exemple, ara mateix es parla més de la consulta que dels pressupostos que s'acaben d'aprovar, els pressupostos pel 2014.
Qui parla dels pressupostos que ha aprovat la Generalitat ara fa re? Home, sí que en parlen, tu, totes les tertúlies. Bueno, almenys jo... Bueno, no ho sé, jo. Depèn de la tele, del canal que tu posis o del que sigui, no? Sí, sí.
Però, vull dir, en els mitjans jo menys escrits que jo tinc per casa i això sí que se n'ha parlat dels pressupostos. Sobretot fa dos mesos. Vull dir, potser no està en el debat d'aquests moments en el Parlament que aquest... Jo penso que hi ha poca difusió, potser, de les sessions del Parlament moltes vegades.
Vull dir que hi hauria d'haver un canal una mica específic. Hi ha el canal del Parlament, eh? O el 324 els emeten directe, els plens. Jo algun cop l'he seguit, però suposo que també ens costa. Però no cal que hi hagi un programa, que s'incorpori transversalment en tota la informació i en tots els espais.
De totes maneres, sí que és cert que en aquests moments, tu, amb totes les noves tecnologies, tu pots entrar a qualsevol comissió, pots entrar a qualsevol paper dels que hi hagi al Parlament, i si et vols entrar, doncs te n'enterres. Vull dir que, la veritat, tampoc no. És una mica... No tothom. No tothom. La possibilitat d'entrar a Incento, Maria, però és que estem parlant, potser, des d'un col·lectiu que són, en aquest sentit, sí que són privilegiats, però no tothom. Encara que tingui l'eina,
No entrarà per informar-se d'això, per què? Perquè no li deu interessar, perquè si li interessés... No és falta d'interès, és l'educació, són els interessos també creats, és a dir, que no...
Jo crec que amb el tema aquest del que són les decisions polítiques de calat, les que afecten d'avui per demà, d'aquest mes pel següent, no arriben a la gent o arriben a col·lectius, a sectors minoritaris.
A veure, hi ha una cosa que ens estem olvidant una mica, parlant de tot això que estem fent fins ara, que és la de les xarxes socials. Vull dir, quan deies el dels ciutadans o la CUP o així... És veritat que també hi ha molta força. Vull dir, hi ha una difusió molt forta. Però també és un altre públic. Sí, però és molt públic. És molt públic, però sí que és veritat que de vegades també no tothom té xarxes socials o fa un ús...
habitual, és a dir, jo el faig servir molt però de vegades amb companys de la meva edat mateixa i que fan servir l'ordinador per treballar però que no són periodistes, no tenen aquest hàbit de poder estar mirant les xarxes de manera habitual o que tampoc no volen sentir notícies tot el dia i que no fan servir tant vull dir que també és veritat que se dirigeix en un sector també... De fet, si ho has de mirar des del meu punt de vista personal
el primer que rebo són piolades i notícies pel Facebook o el que sigui. Llavors després ja agafes el diari o agafes les notícies o el que sigui i aprofondeixes en la notícia si és del teu àmbit que t'interessi o el que sigui. Però l'altre ja és primer, sempre és primer. Hi ha moltes vegades que no ha passat ni dues hores que ja ho saps. Per tant, això és important i ho hem de cuidar.
no, no, sí, és un element important jo agraeixo molt aquest tema de la informació a mi em té al dia i a més a més d'una manera dinàmica i activa, a mi m'agrada molt perquè a més a més també és la possibilitat de poder comunicar-te amb molta gent amb molta facilitat és a dir i que tu puguis triar també a través d'aquest informes i tu pots triar que és el que aprofundeixes sí, sí
O també seguir figures polítiques directament, que també és interessant veure l'ús que en fan. Per exemple, durant el Lleida, l'ús que fa del Twitter és brutal, perquè de vegades una informació que vol dir, en lloc de dir-la en una entrevista, fa una pilada al Twitter i tots els mitjans es fan ressò de la piulada que ha dit, per exemple, en aquest cas perquè és un dels usuaris habituals de la xarxa, que n'ha fet un ús així provocador, com si diguéssim de vegades. Exacte, i abusiu, crec jo.
En aquest sentit, no? Perquè... Perquè segurament sap el poder que té el mateix mitjà, no? I no, i perquè sap el poder que té dos frases, diguem-ne. 140 caràcters, eh? Exacte, que tu dius... Sense context... I després pots dir, no, jo no volia dir això, jo no dic això, no? Estic dient... No, a veure, aquí hi ha trampa. Vull dir, moltes vegades penso que en moltes piulades d'aquestes curtes hi ha dues interpretacions claríssimes sempre, normalment, eh?
és veritat, eh? justament també deu jugar amb això jo crec que sí més de Facebook que pots anar més aquello dels 140 caràcters home, és un bon exercici de comunicació però és difícil però hi ha moltes o sigui, hi ha molta equivocació hi ha molts equívocs volguts i sense que es vulgui però bé
tothom que faci el que més li agradi amb això i que ens duri molt aquesta possibilitat de poder escollir poder escollir molt que ens duri molt el temps que aquesta gent que vol callar-nos la boca que no triomfi que lleis com les que sembla que ara ja s'estan movent donant pas enrere però jo no em refio
Que lleis aquelles que no ens permeten manifestar-nos, que no tirin enrere i que estiguem molt al tanto que els que vulguin prendre i que no perdem ni un dret més dels que hem perdut ja. Per la xarxa l'altre dia sortia allò de dir jo no em puc queixar. Et deia com estàs? Diu jo no em puc queixar.
I llavors diu, ah, així és que estàs bé? Diu, no, no. És que no em puc queixar perquè si no em posen una multa, no? Vull dir... És que és això, no? Una mica, vull dir...
Déu-n'hi-do, no, és veritat que aquesta, clar, també és el que tenen les majories absolutes, no suposo, però que només estem a mitja legislatura, vull dir que encara queda, suposo. Sí, majories absolutes i falta de responsabilitat, perquè aquí no hi ha solament una majoria absoluta, sinó que hi ha una falta de responsabilitat amb totes les lleis, amb totes les coses...
No, no hi ha. És el seu. Aviam, ells han arribat aquí per fer el que volen fer. Jo no penso que de cop s'han trobat allà, que com que tenen la majoria absoluta, faran coses. Tenien un pla, no? Tot preparat.
No, però falta de responsabilitat en quant a que són coses pactades, coses que han pactat fa anys i tots plegats. I vull dir, ells mateixos. Qui són ells per decidir què és el que passarà a la gent en el 2025? Si ells d'entrada tenen el mandat fins al 2016. És això, és que estan hipotecant la llibertat
no nostre només, que ja ens afecta, sinó de les generacions futures. I això no els ha donat ningú el mandat, però clar, el corrent global els hi és favorable. I no és que siguin ells només perquè aquí a Espanya són uns linces i han dit això...
Lo tenemos todo preparado y lo farem y sortirem. No, es que está la Troika. Sabem qui es. I a més a més, la Troika aquí ho ve eix. Amb uns interessos d'anar a destrossar l'estat del benestar, destrossar el públic per anar a trobar en les privatitzacions la seva manera d'ingressar. O sigui que... Una estratègia marcada, no? Són monaguillos absolutos de tota aquesta...
de l'aparell que es diu de vegades, aquesta paraula que em fa molta gràcia. Se'ns acaba el temps, ens queda mig minut només. Només que la falta de responsabilitat una mica anava, per exemple, per la llei d'educació mateix. Vull dir, no tens una responsabilitat envers les generacions futures, tot això. Tu no pots estar canviant la llei d'ensenyament cada moment. És la setena, eh? La setena de la democràcia. Tot això, tant doncs, compte que és falta per mi. Moltes gràcies, Maria Camps i Còstia Rubio, i tornem d'aquí 15 dies. Que vagi molt bé i bon dia. Gràcies.
Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem a IT, Polo i Oriol Pujador. L'Associació Catalana de Municipis portarà al Tribunal Constitucional la nova llei de governs locals que prepara l'executiu de Mariano Rajoy. El president d'aquesta entitat ha anunciat que buscaran el suport de fins a 1.200 ajuntaments. L'atur puja a Catalunya al novembre en més de 4.500 persones. Per contra, el conjunt d'Espanya baixa per primer cop en els últims 17 anys. Els alumnes catalans superen la mitjana dels països desenvolupats en comprensió electora, però empitjoren en ciències i matemàtiques, ho diu l'últim informe PISA.
Esports, avui arrenca la tretzena jornada de la Lliga Subal. A les vuit del vespre el Barça rep el Port Según i a les nou Granollers a Naitasona. L'Associació Catalana de Municipis portarà, com dèiem, al Tribunal Constitucional la nova llei de governs locals que prepara l'executiu central, l'executiu de Mariano Rajoy. El president d'aquesta entitat municipalista ha anunciat que l'associació promourà aquest recurs a través d'un mecanisme que mai s'ha fet servir fins ara.
Es tracta de sumar suports d'ajuntaments de tota Espanya que representin com a mínim 7 milions d'habitants. Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis, ha anunciat que aquesta entitat liderarà la iniciativa. L'ACM proposa utilitzar un mecanisme i ha establert, i jo crec que per primera vegada en democràcia es pot aplicar, que és que en el cas de poder reunir aproximadament uns 1.200 ajuntaments de tota Espanya que representin uns 7 milions d'habitants, aquests ajuntaments, poder aportar al Tribunal Constitucional
la reforma de la llei de govern local, no l'espanyola. Justament avui el sindicat Comissions Obreres ha convocat una caravana de vehicles contra aquesta llei. 150 cotxes arribats de diversos municipis de Catalunya s'han reunit a Barcelona per protestar contra la reforma. L'atur puja en més de 4.500 persones durant el mes de novembre, així ho asseguren les dades que aquest matí ha fet públiques al Ministeri d'Ocupació. Amb aquest increment a Catalunya ara hi ha més de 638.000 persones que no tenen feina.
Malgrat l'augment en relació amb ara fa un any, el nombre d'aturats s'ha reduït en més de 13.700 persones. El secretari d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Ramon Burastre, ha destacat que les dades no són positives, però sí que continuen confirmant un canvi de tendència. És el cinquè més consecutiu en reducció de nombre d'aturats si es comparen les dades amb el mateix mes de l'any passat.
intermensual no és positiu, no és favorable, un augment d'atur d'un 0,7%. En canvi, l'interanyal és positiu, una davallada d'un 2,1%, i si això es comporta igualment al mes de desembre, acabaríem l'any amb una davallada important, de l'ordre de les 13.000 escatges, gairebé 14.000 persones, de l'atur, cosa que ens indicaria que per l'any que ve podríem estar ja amb una generació neta d'ocupació
El conjunt d'Espanya l'atur ha baixat el novembre en més de 2.400 persones i ha suposat el primer descens en un mes de novembre dels últims 17 anys.
Ho dèiem en titulars dels alumnes catalans superen la mitjana dels països de l'OCDE en convenció lectora, però empitjoren en ciències i matemàtiques. Ho diu l'últim informe PISA que s'acaba de fer públic i que situa l'estat espanyol per sota de la mitjana dels països desenvolupats en les principals matèries.
Els estudiants catalans de 15 anys es queden una mica per sota de la mitjana dels països desenvolupats en matemàtiques, però superen la mitjana espanyola. De fet, obtenen més nota que el conjunt de l'Estat en lectura i en matemàtiques, tot i que no en ciències. L'informe a PISA avaluar els coneixements dels estudiants de 15 anys de 65 països, la meitat dels quals són de l'OCDE. Els millors resultats en matemàtiques els treuen els nois i noies de Xangai, Singapur i Hong Kong.
L'Ajuntament de Girona convertirà 850 places d'aparcament que eren gratuïtes en zones blaves i verdes als barris de Santa Eugènia, d'Avesa, Güell i les Pedreres. Serà la primera vegada que a la ciutat s'implanti la zona verda d'aparcament i es posarà en marxa el 2 de gener. Fem Girona, Sònia Tubert, bon dia.
Bon dia. L'Ajuntament de Girona ha començat aquesta setmana a pintar les noves zones blaves i verdes d'aparcament. Seran 650 places de zona verda, o sigui de pagament, però prioritzant els veïns, els barris de les Pedreres i de Besagüell, i 144 de zona blava sota les vies a Bones Truc de Porta i el carrer Santa Eugènia. El regidor de mobilitat de l'Ajuntament de Girona, Joan Alcalá, no descarta la llarga convertir també aquestes darreres en zona verda.
Durant dos anys, perquè la concessió ha estat per dos anys, no tocarem aquest nombre de places i experimentarem com funciona. De fet, és una demanda que tenim dels veïns, però ho haurem de valorar. També hem de buscar un equilibri. No podem fer ni tot blau, ni tot verd, ni tot blanc. Hem d'anar buscant equilibris i hem d'anar treballant. Serà la primera vegada que ho posem a la ciutat de Girona. Els veïns autoritzats a aparcar en zona verda no hauran de demanar res a l'Ajuntament, sinó que el procés es farà de forma automàtica en base als vehicles que paguen l'impost de circulació a la ciutat.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui es posen a la venda les entrades per veure els pastorets de Sant Just. Es poden comprar a l'antiga granja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria, és a dir, de 6 a 9. Aquest any es mantenen els preus de les entrades. Costen 6 euros, però 5 per als socis i sòcies de l'Ateneu.
Les representacions seran divendres 20 de desembre a les 8 del vespre i diumenge 22 a les 12 del migdia. L'obra que representaran és, és teu, Els contrapastorets de Sant Just, creada per Pepa Alvanell i que es va portar sobre d'un escenari per primer cop a Sant Just l'any passat. Aquest cop s'introduiran canvis, com per exemple en el text i en alguns personatges.
Més qüestions. El celler de Can Mata oferirà d'ama dimecres al vespre un tast de foie maridat amb vins. Serà una nova sessió monogràfica al Casal de Joves. Costa 8 euros si s'han de fer inscripcions per assistir-hi. De fet, el període d'inscripció es va tancar ahir al vespre, però encara podeu demanar més informació al Casal de Joves perquè potser encara queda alguna plaça vacant.
Fa uns mesos es va fer un tast similar a l'equipament i va comptar amb una alta participació, l'assistència d'una vintena de persones aproximadament. El tast de foie maridat amb 20 serà demà dimecres a la tarda. Podeu consultar el web del Casal de Joves, casaldejoves.com, per trobar més informació. Els propers monogràfics que prepara el celler al Casal seran un tast d'olis al gener i un tast de Rieslings al febrer. El del març encara està per determinar.
I acabem recordant que el Club de Tenis al Molí organitza un torneig solidari per recaptar fons pel projecte de Sant Just Solidari i Solidança a Fandema, a Gàmbia. És el quart torneig que organitza al Molí i en guany el dediquen a l'entitat Sant Justenca i a la seva feina al País Africà. El torneig serà de tenis i de pàdel i serà per parelles. Serà el dia 15 de desembre i ja s'ha obert el procés d'inscripció. El preu de participació és de 20 euros per persona. Si us hi voleu apuntar, ho podeu fer a la recepció del Club de Tenis al Molí, a Sant Joan d'Espí, o bé a través del correu electrònic
info arroba el molí punt com. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a partir de la una i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de Ràdio d'Esvern, radiodesvern.com. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Ara, passant 11 minuts de les 12, saludem Pep Quintana. Bon dia, Pep. Bon dia a tothom. Per parlar una setmana més de l'almanac del Cordill. Sí, senyora. Aquestes curiositats que ens acaba l'any i encara no tenim frase, eh? A l'entrada de la ràdio. Perdona, perdona. Ah, sí? He fet els deures. Ah, avui sí. No, no, no m'has enganxat pas. No, clar, pensava que me l'atribaria penjada quan sortís entre sexi i secció. No, ara és que l'has de triar. L'has volgut fer la presentació. Sí, l'has de triar, més a més. D'acord. O sigui, n'hi ha una de la Ocoono...
Yoko Ono. Yoko Ono, sí. I de la Virginia Woolf, o Virginia Woolf. O sigui, has de triar una de les dues per començar aquesta setmana. A veure, molt bé. Doncs, pito, pito, colorito. Ah, he de triar-la sense sentir-la. Tu, tu, sense sentir-la. Tiem Virginia Woolf. Molt bé. Diu, com a dona, no tinc país. Com a dona, no vull cap país. Com a dona, el meu país és el món sencer.
Molt bé. Què et sembla? Em sembla, m'agrada. Llegiré l'altra. Va, la diem també, serà per la setmana que ve, no? Serà per la setmana entrant, sí, que diu, les dones són les negres del món.
Molt bé. Déu-n'hi-do, doncs vas fort, eh? Per tant, doncs, veus que he fet els deures, eh? Sí, sí, no, no, molt bé, veus? T'anava a tornar a retreure una setmana més. I em sembla que tenim per unes quantes setmanes perquè he trobat un apartat, una carpeta que tenia guardada, d'aquelles que no hi penses mai, i un dia fas una mica d'endreça i trobes, doncs, amb sorpreses agradables en aquest sentit, perquè hi ha una sèrie de frases molt interessants,
I a part d'això, també vaig recuperar una sèrie d'escrits que m'interessava recuperar, perquè ja me n'havia oblidat, com aquell que diu, no? Però molt bé, molt bé. Ara parlant d'oblidar o de no oblidar i recuperar. L'altre dia vaig anar amb una presentació de la Maroteca de la Vall d'Avers, que es va fer l'altre dia. Sí, i tant, dijous. Home, és brutal aquest projecte, eh? Jo crec que jo l'he comprovat, o sigui, hi he entrat, he fet recerca molt interessant...
i realment és una feinada impressionant la que s'ha fet, ja no dic des de la Vall d'Aver, sinó tots els que s'han cuidat d'aquesta digitalització, que és una qüestió del Departament de Cultura de la Generalitat, però el que sí que és una eina extraordinària, ja no només per la Vall d'Aver, sinó per totes les revistes de Catalunya, que està aviat dit, hi ha centenars de mils de pàgines i de revistes que estan digitalitzades.
Per tant, doncs, recomanaria que si alguna vegada tens l'adreça... Sí, és fàcil, ara l'han canviat, és fàcil, eh? És lavalldeberg.com, diria. Sí, o sigui, pots entrar a través de la Vall d'Avers, hi ha un apartat que diu Amaroteca, si no m'equivoco, i llavors aquí ja et remet directament a fer una recerca tant de la pròpia Vall d'Avers com el que deia totes les revistes de Catalunya. I realment interessant perquè pots recuperar articles que ja te n'havies pràcticament oblidat, no?
Sí, sí, ens agrada aquesta iniciativa. En tot cas, tornem ara o comencem amb l'almanac del cordill que tenim aquesta setmana. Sí, perquè ara l'havíem deixat penjat del cordill. Sí, avui és Sant Xavier. Avui és Sant Xavier. I felicitat el meu nebot, ja, Xavier Coma. Ja l'he felicitat. Molt bé. I, doncs, per exemple, el diumenge dia 1, que era el primer diumenge d'advent, això vol dir que hi ha Nadal, eh? Quan comença l'advent ja és l'adveniment, i l'adveniment és Nadal, no?
Va ser Santa Eloi, Santa Clementina, Sant Cassià i Sant Montfort. Ahir dilluns, Santa Viviana, Santa Elisa i Santa Maria Àngela. Molt bé. I avui, doncs molt bé, com deies, Francesc Xavier, Sol i Cassià. Sol? Sol. És un sol? S-O-L, Sant Sol, o Santa Sol. Jo conec una sol. Ah, sí? Sí.
I dimecres demà, doncs, mira, Santa Ada i Santa Bàrbara. Ada Colau, per exemple, sona? És veritat, Ada m'agrada. Sí, és molt bonic. I tres lletres, eh? Aviam, s'acaba. És més curt que l'Iu i que el Pi. Sí. I dijous, doncs, Dalmau, Elisa, Grau i Grau. O sigui que tenim Grau i Grau, eh?, que s'assembla molt, doncs el dia 5. Grau també és. A mi m'agrada aquest també. I el Grau de Liost.
Exacte, el trobo així com molt català i amb força. Molt fort, és fort el grau, sí. I divendres, doncs, és el dia de la Constitució, eh? Aquesta Constitució que ens està aquí claprant una mica, i Sant Nicolau i Sant Fortià.
Sant Fortià suposo que és un sant que hi ha per aquí al Pirineu, perquè al passar per Fortià allà van retrobar la refumuda espia. És una cançó que hi ha dels contrabandistes. I Fortià és un poble també que hi ha en aquesta línia del Pirineu. I dissabte, doncs mira, hi ha la Fira de l'Avet d'Espinelves.
que haurem d'anar a buscar l'arbre, espinel, que no s'hi pot caminar, no, realment? De ple que arriba a ser, sí, perquè és molt petit i, en canvi, s'omple moltíssim. I sants Fara, Fara i Ambrós. Fara sembla més aviat àrab, no? Santa Fara, Fara Diva. Sí, que és estrany, no l'havia sentit mai, ja. Fara Diva, per exemple, no? I després acabem el diumenge, Santa Immaculada Concepció, ja sabem que és el dia de la Immaculada, i els sants Romeric i Ester.
Molt bé, aquí ja tenim el central. Anem per coses, per exemple, que ens explica sempre l'almenac, que diu, és la millor època per a la plantació de les coníferes. He mirat que volia dir coníferes per estar més assabentat, i són els pins, els revets, els cedres, etcètera, etcètera. Per tant, hem de procurar agafar arbres sants amb rames ben repartides, flexibles, que no tinguin brots secs, ni les arrels massa tapeïdes dins de la torreta o testa.
Què més? Per exemple, els seients de fibra o les cadires de boga amb el temps tendeixen a enfonsar-se. Això és veritat. Quan això passi, caldrà només humitejar-les amb una esponja i deixar-les assecar al sol. I tornen a estar tenses. Aviam si és veritat, però veurem un dia que trobem una cadira d'aquestes que ara se'n veuen molt poques. És veritat. Ara tornen. Tot això està molt de moda. Sí, esclar, perquè la natura, etcètera, etcètera.
Vintage, etc. La tradició torronaire de Gramunt ve d'antic. Es coneix uns cents de la població del 1741, on consten set famílies dedicades a l'art de fer torrons. Imagina't tu, aquests de Gramunt, i ara deu ser l'època ja de desverament. Els han de tenir tots fets, eh, aquesta època. Els han d'haver distribuït tots distribuïts, perquè si no, ja no arribarien tard. Cada vegada que obrim la porta del forn, això ara, doncs, mirem la cuina com anava,
Perdem entre 25 i 50 graus de temperatura, aviat està dit. Per això hem de procurar dur-la només les vegades que sigui estrictament necessari i hem de pagar el forn uns minuts abans del que toqui per tal que la cocció es pugui acabar amb la calor residual. Si aprofitem una mica, doncs aquella calor residual, això ens passa per exemple...
amb les cuines elèctriques, que l'apagues, en canvi, manté encara una bona estona la calor residual que van de coure o de mantenir calent el que havíem guisat. Bona nit, diu aquí un rodolinet d'aquests que fan aquí. Bona nit, senyors, jo me'n vaig a dormir, que tinc un ull que es tanca i l'altre que no es pot obrir. Per tant, molt bé. I acaba, diu, quantes voltes heu fet a l'entorn del sol? Ah...
Això té la seva gràcia, no? Diu. El dia 25 de març de 2012, a La Vanguardia publicava l'esquela d'un senyor que havia arribat a la fi en l'inaludable viatge damunt del planeta Terra després d'haver donat 94,24, 38, 49 voltes al torn del Sol. O sigui, 94 anys i escaig.
perquè cada any donem una volta al Sol, si no m'equivoco, si no estic carrat de ciències astronòmiques. És correcte, no? Per tant, aquest senyor havia viscut 94 anys i aquest escaig que hi ha després de la coma, que no sabem exactament si arriba a fer un dia, arriba a fer un mes, arriba a fer això, ja m'agradaria esbrinar-ho amb un matemàtic
perquè, doncs, això, i aquí descobreix quantes voltes heu fet a l'entorn del Sol, doncs calculem els anys que tenim i sabrem quantes voltes hem fet a l'entorn del Sol, que Déu-n'hi-do, està aviat dit. Doncs res. Molt bé, Pep, doncs moltes gràcies. Una setmana més per aquest almanac del Cordill. Ara penjarem la frase, eh? Aquesta frase de la Virginia Woolf. La vas triar a la Woolf i la setmana que ve la... Recordarem la de la Yoko Ono, exacte. Perfecte, Pep, doncs gràcies i que vagi bé. Bona setmana. Igualment.
Bona nit.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.est, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Capdany i gaudireu d'una gran petllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
Un quart i mig d'una del migdia, és un moment per parlar de coaching, com cada setmana a aquesta hora, i saludar per tant el Francesc Corbella. Bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bon dia. Ara posem una mica de música, perquè això, sense entrar així directament en fred, fa una mica estrany, i entrem ja directament per parlar del que ens presentes aquesta setmana. Vols parlar del cervell, de fet? Sí, avui parlarem una mica del cervell. Ja hem fet algunes pinzellades alguns dies abans, no?
Però avui parlarem d'una versant una mica diferent, no? Sí. I és una cosa que tots hem sentit a parlar alguna vegada, no?, que el cervell té dos hemisferis, no?, el dret i l'esquerra. Doncs avui parlarem una mica més de què és això de l'hemisferi dret i de l'hemisferi esquerre. A veure... Jo, si et sembla, ho proposo primer per tota la gent que ens està escoltant que fem un petit exercici, d'acord? A veure... Creuem les cames, d'acord? Quina és la cama que està a sota?
Jo tinc l'esquerra. L'esquerra. Molt bé. Ara creuem els braços damunt del pit. D'acord. I quina és la que està a sota? La dreta. Molt bé. És normal? Ara tanquem un ull. D'acord. Quin és l'ulten trencat? El dret. Molt bé. Segurament la majoria de persones hauran fet o al dret o a l'esquerra en els tres casos.
Iguals. Sí, o sigui, el braç, la cama i l'ull dret, o el braç, la cama i l'ull esquerre. És el més habitual. Això és indicatiu que les persones que han fet a l'esquerra són de servei esquerre dominant i les persones que han fet el dret són de servei dret dominant. I si ha fet mig i mig? Mig i mig vol dir que estàs més equilibrada. Està bé, doncs, no? Està bé, està molt bé, sí.
Què vol dir això de ser servei dret o servei esquerre dominant? Bàsicament, el servei funciona de dues maneres diferents. Què, no t'ho acabes de creure? Bueno, estic comprovant que no ho hagi fet per mimetisme, però no, no, no. Perquè a més, tenia ja les cames creuades i algun cop, a més a més...
En diferents llocs, però amb gent que acostumes a anar amb algunes amigues i sempre ens cuidava l'atenció que cadascú la creua cap a un cantó diferent. Exacte. No sabia que anava per aquí. Doncs va per aquí, bàsicament. Ara pensaré si cadascú s'adiu amb el tema. Els hauré de fer gravar els braços i l'ull perquè jo ja veig que la cama va per un altre cantó. A vegades la cama, si fa estona que la portes creuada, per cansament vas canviant. Sí, però normalment sempre se te'n va cap a un lloc.
Sí, sempre és una la que domina. Igual que quan fas una fotografia, per exemple, sempre amb les càmeres antigues que havies de mirar, no les digitals d'ara, sinó quan havies de ficar l'ull, sempre l'ull que ficava és el mateix. I també això és indicatiu de quina és la part del servei que tens dominant, si la dreta o l'esquerra.
Què vol dir això? Això ve relacionat amb la forma en què pensem. La forma en què el servei interpreta tot el que passa al seu voltant. El servei esquerre ho fa d'una manera i el servei dret ho fa d'una altra manera diferent. Així perquè ens entenguem, anem a explicar una mica què seria tenir un servei esquerre dominant. La gent que té el servei esquerre dominant és gent molt analítica. Analitza molt les coses, per exemple...
Diríem que serien les persones que segueixen els manuals d'instruccions. Que primer val pas 1, després val pas 2, després val pas 3. Totes les coses són lineals i tenen una lògica. Això serien les persones de servei dominant esquerra. O sigui, les que han fet el test i les ha sortit que tanquen l'ull esquerra, o que la cama que està sota és l'esquerra, o que el braç que està sota és l'esquerra, són gent que té una tendència a pensar les coses amb molta lògica.
Les que són d'hemisferi dominant dret, en canvi, són persones que són més caòtiques. Diguéssim que són persones que tendeixen a veure el conjunt de les coses més que cada part per separat. Són persones que tenen molt bona predisposició a estar...
a situar-se en l'espai, el que se'n diu l'orientació i totes aquestes coses, doncs les persones amb hemisferi dret dominant se'ls donen realment molt bé. Són persones molt intuïtives, són persones creatives.
però que, en canvi, tenen més dificultats a l'hora de resoldre problemes matemàtics, problemes científics, problemes de física, etcètera, no? Una persona curiosa que... O sigui, una frase molt típica d'una persona d'hemisferi dret dominant és, per exemple, quan no entén una cosa i està raonant i està raonant, no? Aquesta expressió de, vale, ja ho entenc, no? Aquest ja ho entenc de cop i volta, no?, que...
com si diguéssim que totes les coses s'encaixen, és clàssic d'aquest tipus de persones, no? Una persona que era amb esfera dret dominant, per exemple, era l'Arquímides, que es va fer famós per aquella frase de l'Eureka, no?, quan va descobrir al principi d'Arquímides i diuen que va sortir de la banyera despullat, gridant que ho havia aconseguit, no? Això és perquè en un moment li va venir aquella inspiració, aquella intuïció típica dels serveis drets dominants, no?,
En els serveis dominants d'esquerra això no acostuma a passar, perquè tenen una forma de pensar molt més que cada cosa va darrere de l'altre. No és d'una inspiració momentània, sinó que continua una lògica, un racionament, tot és molt més científic, tot és molt més calculat. En aquest sentit deixen les coses molt menys a l'atzar.
Els sentiments tenen menys importància, són més importants les coses que passen que els sentiments que comporten. Són formes d'entendre la mateixa realitat diferent.
Però, clar, evidentment les persones en general no som ni blancs ni negres, com sempre diem, som una mica grisos i tenim una mica de totes dues. De fet, el millor és una mica el que t'ha passat a tu, tenir els dos una mica el 50% o una cosa que es compensi. També el dia a dia fa que un servei es treballi més que l'altre, o sigui que una persona...
que potser té tendència a ser molt intuïtiva, a base de treballar l'aspecte racional, l'aspecte de treballar les matemàtiques, aquesta part del servei també la pot desenvolupar molt. Però sempre hi ha aquesta part dominant, aquesta part una mica més innata, que diguéssim que és la tendència natural de cadascun. Ara explicaríem, si et sembla, algunes coses. A veure. Perquè la gent que estigui pensant diu, ostres, jo que soc dominant dret o dominant esquerre, això què vol dir? Mira, una altra cosa curiosa per la gent que encara no ho té clar.
Així com a tendència general, diríem que les persones esquerranes són d'hemisferi dret i les persones dretanes són d'hemisferi esquerra. Hemisferi dret que és el... El dominant, que el que domina és el teu dret, si escrius amb l'esquerra. En canvi, si escrius amb la mà dreta... Sí, són els creatius, com si diguéssim. Sí, exacte. Això sí que ho havia pensat moltes vegades, perquè els esquerrans que coneixia o coneixia algú durant un temps, jo volia ser esquerrana de petita. I com que no ho era, doncs em fixava en la gent que era esquerrana.
I durant molt de temps, després ja, per la tonteria, no és que volgués ser escarrana, però més gran d'adolescent i tal, feia com el joc de quan coneixia algú i d'entrava a endevinar si és escarrar o no, i algunes vegades l'havia encertat, eh? Oi que sí? Perquè hi ha aquesta tendència, doncs això és veritat. Doncs mira, tens aquesta part d'intuïció dels serveis escarrans, eh? Per això volia ser escarrana, no? Exacte. Per ser més coherent. No, no, no, és cert, eh? Això acostuma a passar. I a més a més, el percentatge, si és home, encara és més alt.
O sigui, en homes i escarrans és molt més freqüent que siguin serveis predominants drets. Mirem algunes diferències entre uns i d'altres. Per exemple, els serveis que dominen l'esquerra són persones que tenen facilitat per definir i descriure coses.
En canvi, en els casos dels dretants, no. No tenen aquesta facilitat. És una mica que entenen les coses però no saben explicar-les tan fàcilment. És una facilitat per entendre però no per expressar-ho. En el cas dels escarrans, són capaços d'analitzar molt les coses pas a pas. És una mica això, el manual d'instruccions que dèiem abans. En canvi, els dretants...
tendeixen a... Per exemple, si han de fer un moble, miren la foto de la caixa i ja en tenen prou. El manual d'instruccions cairebé cal si s'hi sobra, no? Perquè agrupen les coses i miren el conjunt, no les parts per separat, no?
A més a més és molt curiós perquè els escarrans, els d'hemisferi escarrà predominant, acostumen a utilitzar molt els símbols. Per recordar-se coses, doncs escriuen i llavors fan símbols que els recorden coses, etc. En canvi, els d'hemisferi hidratant acostumen a, prefereixen captar les coses tal com són. No relacionar-les amb altres coses, sinó entendre-les com són en si mateix. I aquests són els que saben muntar el moble sense mirar el pas a pas, no? I aquests
són els que saben muntar el moble, sí, perquè representa que veuen el moble en el seu conjunt. Jo soc de l'altre, crec, que estic veient. Sí, pel que em vas dient sembla que sí, oi? Més coses que sí que del servei de diferències, no?
Els de Servei Esquerra tenen tendència a agafar una part d'un fragment de la informació i amb això ja fan tota la notícia, per dir-ho. En canvi, els serveis dretants necessiten llegir tota la notícia
per entendre ben bé de què va la cosa. O sigui que no es queden amb el titular, sinó que necessiten una mica més d'informació per entendre el concepte general. És una mica també una diferència. També el que dèiem abans, tenen molta més consciència del temps, del pas del temps, dels serveis carrer.
Les que tenen el servei esquerre dominant tenen molta més consciència del temps que falta per una cosa, dels plaços d'entrega, de què va abans que una altra cosa. En canvi, els que tenen servei dret, això els costa molt més. No tenen consciència de falta temps, tinc poc temps, arribaré tard... Aquestes coses, aquestes expressions, són menys freqüents. Sí. Què més? Ah, sí, una cosa molt curiosa. Els de serveis esquerrans...
acostumen a utilitzar molt els números. Els números són molt familiars, són molt tendents a estudiar matemàtiques i coses així, i a comptar coses. En canvi, els de cervell hidratar no...
no tenen tant en compte els números, sinó tenen molt en compte com estan unes coses respecte a les altres. Per exemple, si ens hem de situar en un carrer, un servei escarrà diria que hem d'anar al carrer Montaner 120, en canvi, potser un dretat diria que hem d'anar a Montaner Gran Via, per exemple. Se situaria molt més amb Montaner Gran Via, en canvi un escarrà se situaria molt més amb Montaner 120, perquè ens entenguem. Sí.
Són el seu propi mapa, com si diguéssim. Ara et diré algunes coses perquè la gent vagi veient i pensi si és una cosa o l'altra. T'expresses suficientment bé quan parles?
Les persones que considerin que sí acostumen a ser de servei esquerre dominant i les que els costa després de saber són de servei dret. Si necessites recordar dades o noms o informació d'aquest tipus, què acostumes a fer? A visualitzar-ho o a notes?
Les persones que visualitzen són de cervell dret. Jo és que vaig canviant, eh? Tinc una resposta de cada, crec. Ho faig molt malament. No sóc gaire coherent, crec. Crec que sóc més de cervell dret, eh? Però hi ha respostes que les veig diferents. Sí, sí, sí.
Això és el més adequat, és això, tenir aquesta cinquanta... Seria difícil que algú sigui... Quan algú és molt quadriculat, suposo que és cervell esquerre, i quan algú és supergeni creatiu, és dret total, no? Sí, ens trobem gent que hi ha molts extrems, però la gran majoria de nosaltres... Però és veritat que domina més un que un altre, no? Sí, sempre hi ha un que és el que domina. A veure, què més? Per exemple, recordes fàcilment les cares?
Si sí que la recordes fàcilment és que ets de servei dret. I si et costa recordar les cares és que ets de servei esquerre. Quan escrius, sigui carta, sigui un diari, sigui poemes, t'inventes les paraules...
O et preocupes per trobar la paraula precisa que vols fer servir? Si t'immentes les paraules i no et preocupa gaire, és que ets de servei dret. I si et preocupa trobar la paraula adequada, ets de servei esquerre. Per exemple, quan tens una conversa, et sents més a gust escoltant o parlant? A veure, llavors la resposta, a veure si ho endevino. Suposo que seria, qui escolta més és servei dret,
Sí o no? I qui parla més és el servei esquerre. Ja vaig captant una mica l'essència de tot plegat. Veus, aquesta expressió és expressió de servei dret. Ah, sí? Molt bé. Fas gestos quan parles? Si fas gestos a l'hora d'enfatitzar una idea o fas gestos quan vols expressar sentiments? Sí.
Si fas gestos per expressar idees, ets de servei esquerre. I si fas gestos per expressar sentiments, ets de servei dret. Vale. Mira, aquesta és molt interessant, molt curiosa. A veure. Després d'haver assistit a un recital de música...
Què ets més capaç de recordar, les melodies o les lletres? Ah, molt bé aquesta. És veritat, mai... Jo no em sé sencera cap lletra de cançó, per vegades l'he escoltat, que suposo que això és més de dret, no? Això és més de dret, sí, a mi també em passa, jo soc incapaç de recordar les lletres. Recordar les lletres és típic dels serveis esquerres. I els que recorden la música són de servei dret dominant. D'acord.
Hi ha testos que la gent que li interessa aquest tema pot trobar per internet molt més adequat, si no només et diuen quin és el teu servei dominant, sinó que a més a més et diuen en quin percentatge, no? Ah, sí? Sí, perquè clar, com que no som ni un ni l'altre del tot, hi ha percentatge que domina un o percentatge que domina l'altre.
És un tema que hem volgut tractar avui aquí perquè la gent es pugui endur un tastet. Home, està bé, sí, sí. És una mica saber quin tipus de cervell tenim. Suposo que, no sé si veus que ets molt radical en un altre tipus de cervell, si pots fer alguna cosa o simplement he d'aprendre-te a conèixer-te i ja està.
A veure, això és bo saber quin és la teva estat innat, no? També jo crec que és bo en el cas dels nens petits i nens adolescents, que una mica han de veure què es volen dedicar o quines coses els agraden més, no? Això també és un indicatiu de quines són les activitats que li són més fàcils fer, no? Clar, un servei dret que el fiquis a fer mecànica quàntica, doncs potser li costarà més que, per exemple, música o... També en el cas dels esports també hi ha molta curiositat, perquè hi ha esports que són clàssics de serveis drets...
i altres que són clàssics de serveis esquerres. Doncs això mateix, si has d'apuntar el teu fill a un campus d'estiu, saber quins són els esports que més probablement li agradin també serà més bo que si resulta que no saps ben bé per on tirar. Clar, per potenciar una mica també les teves capacitats. Exacte, sí, sí.
Doncs mira, suposo que tots hauríem de ser més conscients, no? Perquè de vegades podem tenir una idea, no? Però, mira, no s'ha de més, suposo, preguntar-s'ho i analitzar-ho. Exacte. O analitzar-ho un cop tens fills, no? Per això que deies ara, per saber cap on els has d'impulsar, també. Això mateix. Molt bé, doncs avui hem après en aquesta sòsia de coaching que fem els dimarts amb el Francesc Orbella. Moltes gràcies, Francesc. A vosaltres. I tornem la setmana que ve amb més coses. Molt bé, fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Adéu, bon dia.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Cinema sense límits
Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema.
I aquesta hora parlem de llibres, com cada setmana amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya de Sant Just. Bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme.
I comencem parlant avui de La utilitat de lo inútil, llibre de Nucci Ordine. Sí, és una mena d'assaig, dic una mena perquè és un llibret molt curtet d'aquests, de 150 pàgines o alguna cosa així, que he de tenir editat ara Edicions de l'Acantillado, en castellà, i em sembla que quadres crem en català també l'ha tret.
I és, podem dir, una defensa del que són les ciències humanes. La ciència que diu l'autor, el Nutzi Ordine, diu que les ciències que proporcionen que realment...
és com diuen que no serveixen de res, són inútils. Sí, filosofia, no? Sí, filosofia, sociologia, literatura, etc. Diguem que no estan encarades al lucro ràpid.
d'altres ciències com poden ser les enginyeries, ciències econòmiques i de més. I el que ha fet aquí el Nucio Ordine és dedicar-se una mica a recopilar en tota la història de la literatura textos d'autors des de clàssics fins a bastant moderns
on fan una defensa de totes aquestes ciències que l'únic que porten a la persona són coneixements. Llavors, clar, és el que diuen o el que quasi sempre s'ha classificat o han classificat com a ciències inútils. Clar.
I que aquest autor i tots els que menciona en aquest estudi les qualifica com les ciències més útils que hi ha.
És això, i a veure, hi ha passatges des dels clàssics grecs, hi ha transcripcions de la defensa que fa cadascú d'aquests autors des dels clàssics grecs fins a García Lorca, per exemple, passant pel Quixot també, que el presenta com l'heroi defensor de tot el que realment és inútil o es pensa que és inútil.
Per tant, pot ser una bona manera de recuperar una mica la confiança en tot això, no? És a dir, o tenir, si més no, qui no l'hagi perduda, un altre manifest o un altre veu que ho defensi. Bueno, Carme, veig que ets molt optimista, perquè és que, no, sincerament, sí, a veure, som molta gent els que pensem que realment aquestes ciències classificades com a inútils són realment les ciències útils, són realment les ciències...
que enriqueixen el gènere humà. Les altres no, les altres ens poden servir per avançar tecnològicament, però per cuidar el gènere humà, per anar polint el gènere humà, són aquestes les ciències vàlides.
Què és el que passa o què és el que trobo jo? Que, a veure, que durant tota la història, o almenys la història coneguda, o tota la història de la intel·lectualitat, s'ha hagut d'anar fent una defensa d'aquestes ciències. Clar. És això. S'ha d'anar reivindicant, no? Exacte. Tot i que faran de temps que existeixen, no? S'ha hagut de reivindicar sempre aquesta utilitat d'aquestes ciències inútils, no?
Per tant, una manera més, o un llibre més que ho defensa, que és aquesta, a més en aquest títol, una mica provocatiu, m'imagino, l'utilitat de lo inútil. Sí, el que passa és que també vull ressaltar una cosa, que és que hi ha molts autors que realment les ciències inútils...
classifiquen com a ciències inútils totes les altres. I que realment les ciències útils per ells són aquestes. Que tampoc és això. Cadascuna té el seu terreny. Possiblement també el problema tenim és que de vegades les enfrontem. De vegades es diu que aquí... O que a l'estat espanyol, quan t'obliguen a triar entre ciències i lletres de tan jove, t'obliguen ja d'alguna manera a fer aquesta...
diferents entre unes i altres i que en canvi hi ha llocs que ho intenten integrar tot una mica més i que els científics també sàpiguen de humanitat i que els altres tampoc diguin no sé multiplicar perquè soc de lletres. De totes maneres els homes universals com Leonardo que cultivava tant una cosa com l'altra
Ara ja és impensable quasi això. N'hi ha persones, encara que sí, que cultiven tant una cosa com una altra. L'autor també fa una defensa de la poca importància que donen els governs o les lleis d'educació, però a nivell internacional, no es fixa en cap país en concret.
La poca importància que de vegades donen les lleis d'educació a aquestes ciències, aquestes ciències del cultiu de la humanitat. Doncs una bona proposta, aquesta utilitat de lo inútil. Passem, canviem de tema, passem a la següent i ara parlem d'una altra història bastant diferent que és el retorn de Bridget Jones. De Bridget Jones, sí, que ens torna ja madura. Llavors hi ha una cosa que és el mateix personatge dels diaris de Bridget Jones i demés
continua fent els seus diaris, el que passa és que ara també té una presència bastant activa amb això que es diu en canals socials o... Les xarxes socials, sí. Ara té una presència bastant activa amb això de les xarxes socials. És una dona que ha madurat i es veu, per exemple, les reflexions i el que es planteja
quan a la vegada ha de celebrar l'aniversari de la seva millor amiga, que són 60 anys, i l'aniversari del seu company sentimental, que són 30 anys que té. Això, a part d'això altre que comentàvem, de les relacions que s'estableixen mitjançant les xarxes socials. Per tant, una mica renovada, modernitzada, suposo que es vendrà aquest, no? Encara es vend l'anterior?
No. Ja està caducat. Sí. A més a més, hi ha hagut tot un canvi de línia editorial, diguem-ne. Això abans ho publicava el grup Random House...
amb placejaners i demés, i ara m'ha sorprès, suposo que, bé, que deuen haver acabat els drets d'autor en Random House, i ara aquí ho publica el grup Planeta en castellà i el grup 62, que també es pot dir que és una gran part de Planeta en català.
I han aprofitat aquest últim títol, que no sé si l'hem dit, des diu Boja per ell, han aprofitat la sortida i el llançament d'aquest últim títol per rellançar tots els altres anteriors. El que passa és que són tipus de llibres que tenen una explosió, tenen els seus seguidors,
I ja queden quasi com a llibres residuals. I els seguidors, sí, els que s'han recordat o hagin llegit la Brigitte Jones, del començament tindran curiositat per veure com evoluciona tot. Molt bé, doncs passem ara cap a la següent proposta, es titula Barcelona a cau d'orella. Sí, mira, aquest llibre és una altra continuació.
d'un llibre que va sortir fa 40 anys i que ja no es troba en el mercat. Hi ha molta gent, encara no entén per què aquest llibre no es reedita, que era la guia secreta de Barcelona, que el va fer el Josep Maria Carandell. Sí, Josep Maria Carandell es deia, no?
I una mica, doncs, és això, és... En aquell llibre que era dels anys 70, doncs, ens parlava encara de la Barcelona de les xaboles i la Barcelona, bueno, de finals del franquisme, no?,
I aquest, que està escrit pel Xavier Teros i editat per Coma Negra, ens parla, per una banda, de la mateixa Barcelona que parlava el Carandell, però per una altra banda ens trobem en la Barcelona postolímpica i la Barcelona que és molt visitada pels turistes, no?
Va dir que aquest llibre el va sugerir la Itziar González, es diu la noia aquella, sí, li va sugerir al Xavier Teros que per què no s'agafava el llibre aquell del Carandell, se'l mirava bé, i altres bibliografies que han sortit sobre Barcelona, i per què no feien un altre...
una mena de guia secreta de Barcelona, i a partir d'aquí aquest senyor es va engrescar i ha fet això. Està molt ben estructurat per barris, dins dels barris fa com subzones, i a més hi va explicant curiositats, coses que es poden trobar, històries, hi ha una mica de tot. Per tant, també una guia pràctica, no?, com si diguéssim, encara que sigui en aquest sentit històric.
I acabem parlant d'un altre llibre, que és mossèn Ballarin per ell mateix. Sí, encara que diu per ell mateix... No l'escriu ell. Bé, en certa manera sí l'escriu ell, perquè l'autor d'aquest, que es diu Jaume Huck, està editat per Pòrtic, s'ha dedicat a agafar tota la bibliografia de mossèn Ballarin...
I a subratllar-la tota. I allà on les paraules eren a títol més personal, que parlàvem més del personatge de mossèn Ballarín, tot això és el que s'ha dedicat a estreure dels llibres.
I amb això s'ha confeccionat aquest mossèn Ballarín escrit per ell mateix. No escrit, no. Mossèn Ballarín per ell mateix. Per ell mateix, sí. Perquè a mossèn Ballarín una cosa que li dona una certa fama, diguem, és que ell sempre s'ha negat a escriure les seves memòries. Ah, no sabia això. Sí, sí, sí. Ell sempre s'ha negat a escriure les seves memòries. Ell, amb el que va escrivint, ja va abocant el seu pensament.
Ja ho va fent per entregues, no? Sí, exacte. Els seus punts de vista, vers a diferents coses, ja ho ha anat abocant en aquests llibres. Així ens tenim frases que ha anat extraient aquest autor que ha recopilat tot això, que fan referència a les creences religioses, a l'Església catòlica, a l'evolució de la societat en general...
A la crisi actual, que també no fa molt hi havia un llibre de mossèn Ballarín, ara no em ve a la memòria.
el títol, però per Sant Jordi va haver un llibre d'ell que em sembla que... També hi ha molta gent que el llegeix, no?, o que li interessa aquesta figura. Sí, sí, sí, té els seus seguidors, perquè a més a més és un personatge que, a veure, amb certa ironia, diguem, i diguem que amb un punt de vista molt particular...
No té cap problema en abordar... Tots els temes, no? Sí, el tema que calgui. Doncs una altra proposta interessant. És l'última que repassem avui. Tornem la setmana que ve amb més llibres. Gràcies, Diego Marcos, de la llibria Resenya. Gràcies, Carme. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. 6 minuts i arribem a la 1 del migdia. 6 minuts i arribem a la 1 del migdia.
Un moment per tancar el just a la fusta d'avui, dimarts 3 de desembre, agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bonol, serveis informatius, el Carles Hernanedi Rius, de la previsió del temps, avui també hem parlat amb Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns de Sant Just, per parlar d'actualitat Sant Justenca, i hem fet tertúlia amb la Costi Rubió i la Maria Camps.
A més a més, hem parlat amb el Pep Quintana de l'Almanac, del Cordill, de coaching amb el Francesc Orbella i també acabem de parlar de llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya.
Us ha parlat Carme Berdoi, tornarem demà des de les 10 i fins la 1 del migdia, com sempre, per explicar-vos què és el que passa a Sant Just, què és el que es mou i també altres qüestions d'actualitat. Tornarem demà a les 10 i, si us interessa, sabigueu que també podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del web de la ràdio, www.radiodesen.com, a través del podcast que trobareu fàcilment enllaçat en aquest web.
Ja declinava el vespre que tu deus haver oblidat
Caminàvem romba a casa, el sol s'amagava entre esterrats. La teva veu sonava lluny com el xiulet de trens perduts, com la remor d'un riu nascut amb cims nevats, muntanya amunt. I aquella idea
Disculpa amor meu que vaig pensar deixar-te un dia abandonar-te la teva sort.
Només esperava en silenci que es presentés el moment de fer-ho volar tot pels aires fent veure que era un accident. Diria unes paraules greus virals
L'ascendia dins la boca tenses preparades per sortir. Venien frases solemnes que ens matarien com un poltre coix. Venia a arrossegar el cos mort del nostre amor fins amb racó discret per amagar-lo entre les.
Els savis que aneu predicant pels carrers que l'amor es transforma en els anys. Veniu urgentment a explicar-nos si es transforma tant, si es transforma tant, si es transforma tant.
Ja s'intuïa l'horitzó, la costa verge d'un nou món, ja em desplaçava més lleuger, alliberat del pes del teu amor.
Ja se sentia algú rient, és que el por d'una altra gent, una altra cosa, una altra veu capaç de fer-me més content. Ja m'enllunyava caminant, mirant els ulls a uns dianants, sabeu el meu futur, avui he disparat amb munició de plata apuntant directe.
Música Música Música
La ràdio de Sant Just.
Bon dia, és la una. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'associació de veïns de Sant Just, contrària a les lleis de reforma de l'administració local, tant estat com Generalitat, preparen aquests dos avantprojectes de llei que afectaran els municipis de menys de 20.000 habitants i entitats veïnals i sindicats treballen per aturar-les.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies, edició migdia d'avui dimarts 3 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
També us explicarem que l'Associació de Veïns ha presentat al·legacions al pressupost de 2014. L'entitat no està d'acord amb l'increment d'algunes de les ordenances. El ple del desembre ha d'aprovar les partides per l'any que ve. Dijous s'acaba el termini per sol·licitar la venda d'una plaça d'aparcament a l'edifici Sant Just Proexa. És un concurs que ha obert ProMunsa i és un concurs de 10 places d'aparcament. Les sol·licituds s'han de lliurar a la notaria de Sant Just.
I avui es posen a la venda les entrades pels pastorets de Sant Just. Es poden comprar a la granja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria de 6 a 9. Aquest any es mantenen els preus, costant 6 euros pel públic en general i els 5 pels socis de l'Ateneu.
Bon dia. Les associacions de veïns de Catalunya i els sindicats treballen conjuntament per aturar les lleis de reforma de l'administració local que plantegen l'Estat espanyol i Generalitat. L'associació de veïns de Sant Just també hi és part implicada i el seu president, Jaume Rui, considera que sobretot la llei de racionalització i sostenibilitat que preparen des de Madrid afectarà la relació entre els ciutadans i els ajuntaments. Sant Just Notícies.
El Congrés dels Diputats té previst tirar endavant aquesta llei que afectarà els municipis de l'Estat que tinguin menys de 20.000 habitants, com és el cas de Sant Just. El president de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Rui, apunta que segurament empitjorarà la gestió d'alguns serveis que passarien a mans de les diputacions en lloc de portar-los directament des de l'administració local. Ho ha dit el Just de la Fusta. Nosaltres que som un ajuntament catalogat com menys de 20.000 habitants, molts dos serveis a l'Estat diu que els ha de fer la Diputació. I molts serveis neteja...
llum, aigua, no sé, oferia la Diputació, per exemple, en el nostre cas. I moltes coses de benestar social i tot això desapareixerien. L'administració ja no s'apropa tant al suïts d'edat com tenim ara. Ara nosaltres anem a l'Ajuntament i podem parlar i discutir tranquil·lament sobre un tema. Moltes coses ens escaparien de les mans. El president de l'entitat veïnal afirma que el que més preocupa l'associació és el benestar social i que aquestes lleis el posen en perill. L'estat sí que es pot posar en marxa, però la catalana no, perquè s'han de crear les vegueries, s'han de fer les disputacions...
I això no fa quatre dies ni tampoc hi haurà diners. Clar, ara tenim quatre diputacions, però després s'apareixen set vegueries, que serien set diputacions, diguéssim, així. Continuen existint les comarques, continuen existint les zones metropolitanes, els municipis, tot això que és diners. Aquí el que ens preocupa a nosaltres, el més important, és el benestar social, que crec que s'està desmantellant mica, mica, mica, el benestar social, tant per l'Estat com per tothom, i és un problema econòmic.
Jaume Ruiz, creu, de tota manera, com sentíem, que la llei catalana prevaldrà per sobre de l'espanyola, però que la catalana encara trigaria molt més temps que l'espanyola a entrar en vigor. Sant Just Notícies
Ara passant quatre minuts de la una, parlem d'economia perquè l'Associació de Veïns de Sant Just ha presentat al·legacions al pressupost del 2014 que prepara l'Ajuntament aquests dies. L'entitat veïnal no està d'acord amb l'increment d'algunes de les ordenances i amb aquest recurs vol instar l'equip de govern a que estudiï una altra manera de plantejar els tributs i les partides. Sant Just Notícies.
De fet, Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns, s'assegura que no sap quina podria ser l'alternativa a la pujada dels impostos, però diu que amb aquestes alegacions volen que l'Ajuntament intenti replantejar-ho. Sentim el just a la fusta. El pressupost, clar. El pressupost ja està escanyit, però nosaltres volem que a l'IPC no puja un 2,5%. La població està suposant una pujada de llum, està suposant una pujada d'aigua, de tot. Ara ja es veu avui que la llum la volen pujar un 14%.
Llavors ens hem fet unes alegacions perquè el pressupost es retoquin, es gestioni millor o s'eliminin algunes coses, es canvien algunes coses. No sé quina solució, però bé. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, assegurava fa uns dies que el pressupost pujaria lleugerament, sobretot les partides que fan referència a serveis socials, ocupació i impuls de l'economia, educació i medi ambient. De tota manera, les diferents àrees del consistori estan acabant de perfilar-ne els detalls. Sentim l'alcalde Josep Perpinyà.
L'any 2007, que és potser l'últim any abans de la crisi, que hi ha dades sense crisi, l'Ajuntament de Sant Just tenia un pressupost de 38 milions d'euros, inversions incloses, i aquest any el té de 24. Tots ens hem hagut d'anar adaptat, tothom té menys ingressos i menys diners...
Per tant, l'any vinent, si et dic inversions a part perquè els hem d'ajustar, serà un pressupost que ja ugerament puja una mica. D'altra banda, el portaveu de Convergència i Unió a Sant Just, Llorenç Rey, critica la manca d'informació de l'equip de govern als partits de l'oposició pel que fa al pressupost. L'alcalde assegura que prefereix esperar a tenir detallat el pressupost de les partides abans de comunicar-ho a l'oposició, però Llorenç Rey no ho veu així, sentim-lo.
No et donen informació perquè no ho tenen tancat i quan ho tenen tancat ja està tancat, aleshores el trist paper de l'oposició no s'ha escoltat absolutament per res. Si es fan uns pressupostos, s'elaboren i quan ja estan pràcticament tancats o tancats es presenten al públic i els presentes a l'oposició, primera, difícilment acceptaràs qualsevol canvi que et proposi l'oposició perquè ja els has presentat a la ciutadania i segona, tampoc hi ha temps de presentar grans alternatives.
Recordem que el pressupost de l'any 2014 es debatrà el ple municipal del desembre el proper dia 19.
Més qüestions. La secció local de Convergència i Unió creu que l'absorció de Proexa per part de Promunsa és un primer pas per gestionar de manera més efectiva l'administració. El portaveu de la Federació, l'Ajuntament, considera que és millor tenir una sola empresa municipal que dues. Sant Just Notícies. El portaveu de Ciu, Llorenç Rey, ha dit al Just a la Fusta que aquesta decisió marca un canvi però que l'evolució de Promunsa dependrà també de com varia la situació econòmica.
Podríem dir que una sola empresa municipal amb un cost estructural molt més reduït pot ser encara funcionant. Ara, els tempos ens els irà marcant l'evolució dels mercats en les diferents coses. En aquests moments el que fem és un pas enrere, frenar, reduir l'estructura, aglutinar-ho tot en una sola empresa i el temps ens irà marcant quina serà l'evolució d'aquesta empresa.
Recordem que la setmana passada el ple municipal va aprovar de manera definitiva la fusió per absorció de Proexa per part de Promunça, que va començar a ser efectiva a l'estiu. L'alcalde Josep Perpinyà també en van parlar, just a la fusta. L'hem adaptat als nous temps, és a dir, una estructura, un regaligrama més petit, més flexible i que, per tant, comença una nova etapa. Totes les persones o els habitatges o la funció que ha fet Promunça està garantida, és a dir, Promunça existeix absolutament i s'enriqueix amb aquesta experiència de Proexa.
Segons Llorenç Rey, actualment no té sentit que hi hagi una empresa de promoció d'habitatge perquè els pisos han baixat de preu i perquè la gent no té accés al crèdit. No té sentit fer una empresa constructora quan ja hi ha empreses constructores que donen aquests serveis. Avui, tenint en compte...
el gran patrimoni que té promulsa de sol, doncs s'haurà de veure si en un futur es continua gestionant aquest sol per part de la mateixa empresa o entrem en noves variables com puguin ser el fet d'oferir sol públic a empreses privades amb el resultat final de tindre un habitatge a preu assequible pels ciutadans de Sant Just. El portaveu de Ciu creu, per tant, que no hi ha demanda per una empresa municipal d'habitatge.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I seguim parlant de l'empresa municipal, perquè Promunt se convoca un concurs de venda de 10 places d'aparcament a l'edifici Sant Just Proexa. L'edifici se situa al carrer Constitució, número 2, al sector Sant Just Porta Diagonal. El període per lliure les sol·licituds s'acabarà aquest dijous, dia 5 de desembre, i s'han de presentar la nodaria de Sant Just. Sant Just Notícies.
Els preus sense IVA oscil·len entre 12.200 euros i 14.700 si es vol comprar una o diverses places. A més, hi ha una plaça per a persones minusvàlides que costa 21.300 euros. També hi ha l'opció de comprar la totalitat de les places. En aquest cas, el preu seria de 130.000 amb 70 euros. La presentació de les sol·licituds s'han de fer fins dijous a la notaria de Sant Just, al carrer Bonavista, 66. Les bases del concurs i les condicions es poden trobar al web de Promunsa, promunsa.cat.
Fins demà!
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passant 10 minuts de l'una del migdia, aquest cap de setmana s'ha celebrat el mercat de Nadal a Sant Just i des de l'Eubic creu que la fira s'ha consolidat amb aquesta edició. Com dèiem, aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, 125 parades s'han instal·lat a la plaça Camoapa per promoure el comerç santjustenc de cara a la campanya de Nadal. A més, també es va fer l'encesa oficial de les llums nadalenques. Sant Just Notícies.
La presidenta de la Unió de Botigues i Comercians, Júlia Durán, ha fet una valoració positiva d'aquest mercat de Nadal i creu que ha servit per convertir-se en un referent al municipi. El primer any va ser allò de, vinga, va, nos lanzamos a la piscina y a ver qué resultado y continuamos o nos quedamos. El segon any ha sigut, ostres, pues sí, pues tornem a provar un altre any més, a veure què passa. Aquest any ha sigut tancat i dir, l'any que ve a Portodes, perquè, bueno, ara està, jo crec que realment està consolidat
Aquest any el mercat de Nadal de Sant Just ha doblat el nombre de parades entre comerços del municipi i artesans de diversos llocs. La presidenta de l'UBIC, Júlia Durán, destaca que a més la gent ha consumit. Sí, molt bé, inclús ja no per la gent evidentment que ha vingut, sinó perquè realment es veia que la gent feia ús de les botigues que compraven, que això és el més important.
A tema nens, doncs, estupendo, perquè hi ha hagut diferents coses per ells, ja sabem que el cas de tio el tenim sempre, però després hem tingut també una cantada de Nadales amb un grupet de nens de diferents edats que ha sigut molt maco, molt, que espero que l'any que ve vinguin i facin moltes més coses. El mercat de Nadal ha comptat també amb activitats familiars, un trenet que ha comunicat la plaça Camoapa amb altres punts de Sant Just i el sorteig d'una panera que es va fer diumenge per tancar aquest cap de setmana a Nadalenc.
I seguint parlant del Nadal, us ho hem dit en titulars, avui es posen a la venda les entrades per veure els pastorets de Sant Just. Es poden comprar a l'antiga granja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria, és a dir, de 6 a 9. Aquest any es mantenen els preus de les entrades. Costaran 6 euros pel públic en general, però 5 per als socis i sòcies de l'Ateneu. Sant Just Notícies.
Les representacions seran divendres 20 de desembre, a les 8 del vespre, i diumenge 22, a les 12 del migdia. L'obra que representaran és Esteu, els contrapastorets de Sant Just, creada per Pep Albanell i que es va portar sobre d'un escenari per primer cop a Sant Just l'any passat. Aquest cop s'introduiran canvis, com per exemple en el text i en alguns personatges. Ho explicava fa uns dies Roger Consol, director dels Pastorets, el Just a la Fusta.
Sí, la mateixa obra és teu, Els contrapastorets de Sant Just, on el diable no porta banyes, sinó que se li incenen les orelles i porta un abric de pells, on el protagonista és en Josep, on el primer que passa és un naixement en comptes de l'últim, no? Però aquest any ja comencem a jugar amb el text. Què vol dir? Que a partir d'aquest any, doncs, dins la mateixa història apareixeran personatges nous, d'actualitat,
També hi haurà canvis a la música i a l'escenografia i a més segueixen buscant extras. Els assajos dels extras es faran a partir del dia 13 de desembre però si voleu participar-hi ho podeu dir als assajos generals que es fan els dimarts i dimecres de 6 a 8 a l'Ateneu. Les representacions als contrapastorets de Sant Just es faran els dies 20 i 22 de desembre.
I els tiquets, com dèiem, es posen a la venda avui a l'antiga Granja Carbonell i a la Taneu en horari de secretaria per 6 euros. D'altra banda, els pastorets faran el seu primer bolo fora del municipi el dia 29 de desembre a Torrelles de Llobregat. Més qüestions. El celler de Can Mata oferirà demà al vespre un tas de foie maridat amb vins. Serà una nova sessió