Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia comencem.
Saludem l'Andrea, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, per on comencem avui? Comencem parlant del ple municipal del mes de maig que tindrà lloc aquesta tarda a l'Ajuntament. A la sessió es tractaran quatre emocions, entre altres punts.
Dues d'elles estan vinculades amb el personal públic de la corporació i les altres dues amb la gestió del padró municipal de cara a la celebració d'un referèndum. Pel que fa a les dues primeres, es presenten els grups del PSC Iniciativa i Junts per Sant Just, els grups que formen part de l'equip de govern, a petició de les seccions sindicals de comissions obreres i UGT de l'Ajuntament.
són relatives a la reclassificació professional dels agents i caporals de la policia local i a l'avançament de la data de jubilació dels membres del cos de la policia. Pel que fa a les mocions sobre el padró, la primera la presenta el grup municipal del PP, sol·licitant que no s'assabediixi el padró municipal per fer cap referèndum il·legal, i la segona, l'entren a ple si UPSC iniciativa i Junts per Sant Just per tractar, en aquest cas, l'ús de dades del padró per a la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya. Per tant, mocions molt relacionades entre elles.
A banda de les mocions, el ple tractarà qüestions com ara l'aprovació de forma inicial de la modificació de l'ordenança que regula la protecció i tinença d'animals i també l'aprovació de l'ordenança reguladora de les prestacions econòmiques atorgades per l'Ajuntament. Després de tractar els temes previstos a l'hora del dia, s'obrirà un torn de precs i preguntes per part dels regidors i regidores i després del públic assistent. Recordem que el ple és obert a tothom i que començarà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions del Consistori.
Doncs anem parlant també de Max Legarem, com ha anat tot plegat.
I ara parlem de més coses, Andrea. Parlem ara de solidaritat, en aquest cas solidaritat i esports, perquè el Club Atletisme Sant Just organitza una cursa solidària pels carrers del municipi per la investigació del càncer infantil. Serà el proper 21 de juny i les inscripcions per participar-hi ja són obertes. La cursa solidària Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu donarà el 60% dels diners recaptats a les inscripcions a l'obra social Sant Joan de Déu, que es destinaran a projectes de recerca en oncologia infantil.
Les inscripcions es poden fer al web www.championship.cat. Hi ha dues categories, la categoria Open Promoció, que inclou les més petites per nens i nenes, i la Open Popular des de cadets fins a veterans. La inscripció a Open Promoció costa dos euros i a Open Popular deu euros, per tant, preus assequibles que poden ajudar a col·laborar en la recerca del càncer infantil.
Trobareu més informació de la cursa del 21 de juny al web challengesolidaria.org, també a championship.cat, i col·laboren a l'Organitzar el club atletisme Sant Just i col·laboren també l'Ajuntament de Sant Just i l'Obra Social Sant Joan de Déu.
Doncs una altra notícia amb caràcter solidari. Acabem però amb un últim tema, Andrea. Una activitat que jo crec que val molt la pena destacar-la. Després de veure potser l'Astrid ens dona més detalls. Segur que sí. És un nou tast a la fresca que farà el celler de Can Mata justament avui. Esperem que el temps no espatlli res.
Aquest vespre el celler obrirà les seves portes de nou per fer una degustació dels vins del cellers Pascona. Toni Rapoll serà el convidat de l'acta i presentarà el vi blanc la germana, el vi rosat trenca closques i el vi negre lo patito. Per tant, varietat total. El tast és obert a tothom i és gratuït però des del celler recomanen confirmar assistència prèviament al telèfon 93-372-0890 o al correu info arroba
al celler de Canmata a punt com. El tas serà avui a dos quarts de vuit del vespre al celler al carrer Raval número 28 i a més dilluns al celler de Canmata farà un nou tas de carnatge i carinyena del Prioritat i del Montsant al centre cívic Joan Maragall com ja ve sent habitual les últimes setmanes. Serà dilluns a les 6 de la tarda i costa 9 euros amb 73. Molt bé, doncs notícies que després ampliarem amb l'Street cap a l'última hora del programa.
I a aquesta hora parlem de música, com cada dia és moment de parlar d'alguna qüestió vinculada amb el món de l'actualitat musical. Avui comença oficialment el Primavera Saúl i per tant volíem parlar-ne una mica, tot i que aquests dies us esteu sentint ja verdaderreu.
En tot cas, ahir van començar alguns concerts amb més o menys pluja, a veure si avui sembla que la cosa hagi d'anar una mica millor. I avui actuen dels principals caps de cartell, Andrea, que és dels que tenen molta gent, que són els Arquets Fire. Home, molt bé. Actuen aquesta nit. Crec que és cap a les 12, una mica així, a l'hora bona. És el fòrum, oi? Sí, és el fòrum.
i ens quedarem per això amb una cançó, aquest és el reflector del seu últim disc però mira, com que podem fer el que vulguem ens posem més nostàlgics i ens quedarem amb el wake-up del seu disc funeral. La coneixes? No, per títol no, potser em sona però... ja veuràs.
I turn the summer into dust. If the children don't grow up, our bodies get bigger for all.
Bones are flowing...
Avui, extra.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Esteu parts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Fluzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el mercat.
Passant 5 minuts d'un quart d'ons, a aquesta hora saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat ens centrem en les portades dels diaris. Avui tema del dia que continua sent tot el que està passant al barri de Sants. Sí, canvies tot el que està passant al voltant d'aquest centre. Les portades en parlen, també destacant la tercera nit consecutiva d'incidents al barri de Sants. Al diari ara llegim, canvies les claus del conflicte.
crítiques als aldarulls violents i clam perquè es aprengui el diàleg. I també ens diu que Barcelona viu la tercera nit consecutiva d'incidents greus. És la notícia destacada del diari Ara. El periòdico també va en aquesta línia, ens diu, en peu de guerra, tercera jornada de disturbs, les protestes per canvies s'estenen per Barcelona i altres punts de Catalunya. Trias, l'alcalde de Barcelona, condiciona el diàleg sobre el Centre Social de Sants al final del xantatge de la violència.
També llegirem diferents articles, al periódico ens avancen dos, qui són, un conglomerat antisistema i els experts diuen crisi i desafecció en l'origen. I per últim, la Vanguardia també ens parla d'aquesta qüestió i va una mica més enllà, ens diu que l'aire antisistema s'enquista a Barcelona.
Grups de valutadors tornen a tallar carrers i a agredir els Mossos en una tercera nit de violència i Trias reitera que sense incidents hi hauria diàleg i demana a la ciutadania que rebutgi els aldarulls. També en clau fotogràfica és el tema de la jornada i ara després comentarem les fotos.
Exacte, doncs en parlarem de seguida, de fet en continuem parlant perquè parlem ara d'actualitat a través dels digitals i evidentment doncs parlen de tot plegat perquè la nit ha estat llarga, almenys 25 detinguts en la tercera nit del derull del barri de Sants, és com titula el 324, que també diu que el barri del Guinardó han cremat una furgoneta de TMB i diversos caixers automàtics i a Terrassa han fet destrosses importants al local de Convergència.
L'Ara.cat ens diu que Xavier Trias activa mediadors per intentar resoldre el conflicte que el síndic s'ofereix a fer de mitjancer, la qual de negociar indirectament amb els moviments socials de Sants amb l'ajuda d'agents polítics i veïnals per acostar posicions després de tres nits d'aldarulls.
I el Ministeri envia a Barcelona 200 agents de la policia nacional. Els antídotes posedeixen de Madrid, Valladolid, Saragossa i València. El Ministeri diu que els envia com a mesura de prevenció. La Generalitat no els ha demanat ni els espera.
I també, evidentment, la Vanguardia ens obre amb aquesta qüestió, en la seva portada, aquestes imatges també del que va passar ahir a la nit. Vèiem barricades, contenidors per terra, foc i gent pel carrer. I bé, en tot cas, ens està almenys 27 detinguts en la tercera nit consecutiva, 27, per tant, a l'Eva de dos, el nombre que teníem fins ara.
En la tercera nit consecutiva de disturbis a Sants, nova batalla campana a Sants, OMS demana contundència absoluta contra els violents, trias obert a negociar tot i a qualsevol hora, i la negociació amb els ocupants de Can Vies, que va durar 15 mesos, segons explica avui la vanguardia. Imatges també que recollen el que va passar i que, com deies, també les tenim avui a la portada. Sí, exacte.
És el tema de la jornada clau fotogràfica. Per exemple, el diari Ara han apostat per la imatge de Can Vies enmig d'Enterruïda. Veiem un noi arrepenjat en una paret amb Can Vies de fons, el noi amb una adesuadora, la caputxa posada. I és la imatge que han triat al diari Ara en portada, una imatge que ocupa més de la meitat de la pàgina.
És la imatge destacada d'ara. El periódico i l'avantguàrdia han optat per ensenyar-nos fotografies de les manifestacions o dels aldarulls que van tenir lloc ahir als carrers de Sants. Al periódico veiem un grup de Mossos davant d'uns quants contenidors en flames, allà pels carrers del barri a la carretera de Sants.
I a la Vanguardia una imatge molt similar, Mossos d'Esquadra protegits davant d'uns contenidors enflamats que cremaven ahir en una nova manifestació per Can Vies. Són les imatges de la jornada. Un altre dels protagonistes és Fèlix Millet i també Jordi Montull. Tant al diari ara com a la Vanguardia ens en mostra una foto d'ell. L'Ara ens diu que estic lleu per a Millet per l'Hotel del Palau. I a la Vanguardia el veiem a Montull en el judici i llegim Millet rep la primera condemna per l'Hotel del Palau.
D'altra banda, al periódico veiem la imatge d'un gos molt petit, llegim el titular Catalunya sense un milió de mascotes, i a l'avantguàrdia dues imatges més. D'una banda la tenista Garvinye Muguruza que elimina Serena, la número 1 en clau esportiva, i per últim veiem la fotografia d'un abocador de mòbils, veiem un munt de mòbils amuntagats, i el titular és Teniu mòbil nou, un dia anirà a parar aquest abocador il·legal. Això ho trobem a l'apartat tendències avui,
a la Vanguardia, il·lustrant també una de les fotos de la seva portada. Molt bé, doncs és el que tenim en imatges. Obrim ara la pàgina internacional, Andrea, i cap on viatgem avui? Doncs ara viatgem a... Ens quedem de fet a Europa i parlem d'una notícia que recull avui la Vanguardia derivada, d'alguna manera, de les eleccions europees. La Vanguardia ens diu, pugna per liderar l'eurofòbia, les peniferaixes disputen el suport per formar un grup parlamentari.
La Vanguardia ens planteja qui és el més euroesceptic dels euroesceptics, el més sobiranista dels sobiranistes, el menys feixista entre els que es qualifiquen així. Tant la francesa Marine Le Pen com el britànic Nigel Farage volen quedar primers en aquesta cursa. Comparteixen l'objectiu de liderar la creixent onada d'eurofòbia i revolta social que recorre a Europa d'acord amb el resultat de les eleccions del 25 de maig.
El duel el decidirà la capacitat de captar diputats d'altres països per formar un grup parlamentari propi a la pròxima Eurocambra. Tots dos intenten treure vots de la mateixa voz extremista i la competència promet ser dura. Diu que de moment qui més aliats s'ha guanyat és el líder de l'UKIP. L'EPen va reconèixer ahir que no té prou suport per formar el seu grup propi
De fet, la líder del Front Nacional i l'olandès Gert Wilders van anunciar a Brussel·les que han aconseguit reunir sota la seva aliança europea per la llibertat 35 eurodiputats de 5 països diferents. És una de les notícies destacades en clau internacional, els resultats de les eleccions europees i de les qüestions que s'enderiven. I ara ens en anem cap a França, en concret cap a Calais,
perquè allà llegim també a la vanguardia que França intenta contenir l'afluència d'immigrants clandestins a Calais. Centanes d'immigrants clandestins es concentren davant l'estret Sumiant Creuà a l'altre costat. No parlem de Setua Melilla, sinó parlem de la ciutat francesa de Calais.
i la destinació buscada no és Espanya sinó el Regne Unit. A França, al mateix cor d'Europa, les fronteres interiors subsisteixen. Immigrants vinguts de l'Afganistan, de l'Irak, de Síria, de Líbia, del Sudan, de Somalia i d'Eritrea acaben amunt agats a Calais i altres ports de la costa atlàntica per intentar arribar com sigui a la Gran Bretanya.
regularment els campaments il·legals dels immigrants apostats a les proximitats són desmantellats per les utilitats franceses i temps després tornen a reapareixer. L'última operació ens explica l'avantguàrdia. Es va dur a terme justament ahir quan forces antiavalots de la policia i la gendarmeria van evacuar i van arrasar tres d'aquests camps a Caler on es concentraven en condicions absolutament insalubres al voltant de 700 immigrants.
i també en fotografia veiem un grup d'aquests immigrants i com la policia prenia posicions en un d'aquests camps amb immigrants procedents de Síria, l'Irak, l'Afganistan i bé, doncs que ara França ha desmantellat. Doncs són notícies que tenim avui en clau internacional, les trobem a l'interior dels viaris. Parlem ara de cultura, punts culturals d'aquest matí.
I a banda de la primavera, com que ja n'hem parlat abans, us expliquem, per exemple, que arriba una nova edició del Docs Barcelona amb una quarantena de documentals. Que els hotels de Barcelona celebren una nova setmana de les terrasses.
o encara més coses perquè, per exemple, parlarem d'anuncis que d'això no ho podrem colar a la part de cultura, mirarem on acabem, però ja tenim nou anunci despelladant d'estiu en dia, sortit d'aquest matí. Aquest matí? Amb música d'ahir? Sí, ara és el que mirarem. Molt bé. Altres coses que expliquem en clau cultural. Col·lumna pública un dia a qualsevol, els articles de Tatiana Sesquella al diari Ara.
Maraparlers i Uboladors de Pere Jaume guanya el premi al llibre més ben editat del 2013. La portalada de Ripoll i la seu vella de Lleida aspiren a ser patrimoni mundial de l'Unesco. La Generalitat proposarà les dues candidatures perquè siguin incloses a la llista espanyola.
I una exposició al Museu d'Història de Barcelona mostra els arxius i nèdits dels monestirs urbans on les monges expliquen la guerra de successió.
I també en clau cultural parlem del rolling que consulten els portuguesos, que en tema podríem trucar a Rock in Rio, la banda britànica actua avui dijous, a l'escenari del Rock in Rio Lisboa. Apple compra bits per competir amb Spotify, l'operació valora 3.000 milions de dòlars, permet al de Cupertino entrar de ple al negoci de la música per subscripció.
i el Museu Picasso, que mostra la Barcelona pintada per l'artista de Màlaga. Paitatges de Barcelona reuneixen els dibuixos i pintures que se centren en l'entorn urbà i literat de la ciutat entre finals del XIX i principis del XX.
Són aquests apunts culturals d'aquest matí. De seguida recuperarem aquest tema que dèiem de l'anunci. Avui ho posarem a la notícia curiosa, la posarem amb música. I el que fem ara és parlar de les contraportades.
Comencem a parlar de l'avantguàrdia, avui no m'he puntat els titulars. Estic descobrint, per tant m'hauràs de descobrir tu mateixa de què vas obligat. Avui l'entrevista de l'avantguàrdia a la Contra és molt filosòfica, ara ho veuràs. Avui entrevisten el Juan Arnau i deixen el titular. El canvi és l'única cosa que no canvia. Per tant, paradoxa total. Juan Arnau és astrofísic i doctor en filosofia sànscrita.
I bé, doncs parla d'Ada. En què consisteixen aquestes dues ciències? Per l'astrofísica diu que la consciència és un casual precipitat tardà de l'evolució del cosmos. I per la filosofia sànscrita, la consciència és el rerefons del cosmos. Aquesta home publica ara un llibre titulat Manual de filosofia portàtil. Diu que és una aventura que ens ensenya diverses mirades per enriquir això que anomenem realitat.
Diu que té una pregunta, la filosofia vitalista, com es pot viure en aquest món? Per esbrinar-ho acudeixo a 20 filòsofs amb perspectives que m'ajuden, són filòsofs molt portàtils.
Des del segle XX fins al segle VI abans de Crist, ha recorregut el Levi Strauss, Hegel, Nietzsche, Kant, Hume, Aristòtil, Plató fins arribar a Heraclid. Diu que tenen en comú intel·ligència de la vida, empatia, congenialitat, experimenten amb si mateixos sense perfecció tècnica, coherència ni dialèctica.
i va desglossant una a una. Cada resposta parla d'un d'aquests filòsofs, de Levi Strauss, per exemple. Diu que fa cap a la selva entre indígenes analfabets i allà descobreix o aprèn que el mite és el que pensa. Diu que som animals que tenim tirada al mite. Tot és mite, inclús de la ciència, el mite del progrés.
De Nietzsche diu que no t'esclafi una estàtua. Diu que ell vol enterrar la filosofia. Diu que la vida està per damunt de tot, per sobre de la raó, de la moral, de la veritat. Diu que Nietzsche va cremar la seva vida per hiperar la filosofia. Quina trista contradicció.
i acaba parlant també d'Araclit, diu que el canvi permanent és l'única cosa que no canvia, això diu Araclit, diu que hi ha harmonia invisible, el logos capta que en la pluralitat batega unitat i s'ha de reconèixer que totes les coses són una. Per tant, entrevista filosòfica avui total a La Vanguardia.
Canviem de tema ara al periòdic, què tenim? Avui entrevistem Jisi Wang, diu la Catalina Gaià, ens coneixem al Tren, resulta que estudia a la Universitat Autònoma i resulta que vol tornar a la Xina i descobrir històries. Diu ella, és més fàcil canviar la política que el costum.
És una noia que va estudiar filologia hispànica a Xangai. Els meus pares van pensar que si parlava espanyol tindria més oportunitats de feina. A la Xina si una noia parla idiomes té més oportunitats. A més el meu pare va treballar a l'Argentina i li agradava molt el futbol. Cada vegada que arribava a casa em deia hola xica guapa. És un bon record.
Diu que vol tornar a la Xina per treballar en un canal de televisió o en premsa. Diu que aquí ha après com trobar notícies d'allò que les persones volen saber, no només entreteniment o espectacle. Vull explicar el que passa als ciutadans. Diu, per exemple, que els mitjans ja estan explicant la contaminació de les fàbriques.
Diu ara això és possible gràcies també a internet. Hi ha més veus gràcies a internet. No podem fer servir Facebook o Twitter però tenim els nostres sistemes i podem expressar-nos. Hem de discernir això sí entre fals i vertader. Els joves volem aprendre a l'estranger i portar aquest coneixement al nostre país però canvien la forma.
Diu també parla de costums a la Xina. Diu allà els pares d'un noi volen que el seu fill treballi i després es comprometi. El futur passa per la feina i no pel matrimoni o la diversió. En canvi les noies hem de casar-nos abans de complir els 30 anys. Diu aquí he vist dones de més de 35 anys que es diverteixen. Diu i a la Xina la família intenta que et casis. Fan una reunió en un restaurant i els pares estan davant dels joves. Diu jo tinc amigues que han hagut de fer-ho. Per això d'aquí al titular diu és més fàcil canviar la política que el costum.
Doncs interessant, aquesta entrevista avui al periòdic. Acabem amb la de Liari Ara, contraportada que signa els dijous Viviana Ballvé en aquest nou format d'entrevistes que ha estrenat fa relativament poc, no, Andrea? Sí, són entrevistes on deixen a com titulars. No directament, tuits. Sí, seria una cosa així, en aquest cas parla de Miquel Àngel Baquer, que té 30 anys, i deixen a titulars sobre la vida d'ell, sobre la seva àrea d'experiència,
Diu que és creatiu i empresari ultra positiu, ha revolucionat l'empresa familiar Casa Mariol i ha capgirat el món del vi, el vermut i les banderilles. Diu d'un celler familiar de batea al Financial Times. Diu que això ho ha aconseguit introduint un nou codi de comunicació i redissenyant l'estètica del producte, un canvi radical basat en els valors del compromís, l'entorn i l'honestedat. El resultat? Una història d'èxit i el cas d'una empresa que reconeix que sap fer vi barat amb un look modern i que recupera i reposiciona el vermut.
Sobre el negoci familiar, casa Mariol diu que el secret de l'èxit és l'honestedat, nosaltres som una família treballadora i austera i d'això n'hem fet una bandera. Diu també que el disseny i la identitat del nostre producte ha sigut clau per al seu posicionament. Hem reformulat el vermut. Diu que qualsevol producte és susceptible de ser repensat. Diu que tots els productes s'han de fer sentir bé.
Sobre el vermut deixen de coses com, això m'ha fet molta gràcia, els catalans som austers, prudents, cauts, sortim a fer el vermut però dinem a casa, socialitzem però de manera austera. També diu que el vermut és freestyle, com menys ortodòxia millor. En el vermut tot s'hi val, no hi ha normes i aquesta és la gràcia. I sobre ell mateix diu que soc ultra positiu, ja ho hem dit abans, diu ni treballo ni tinc temps lliure, jo visc sempre. Molt bé.
i tres coses més que aporten a aquesta entrevista, diu un repte ser més metòdic, una norma no seguir cap clichè i un secret m'agrada el risc i passejar.
Molt bé, doncs curiós també, aquesta imatge que tenim avui al diari Ara. I per cert, la fotografia que tenim de Miquel Àngel Baquea a la contra de l'Ara el veiem amb un got de vermot. Sí? Fent el vermot, sí. Molt bé, doncs llavors també perquè ens convidi una mica tot plegat, no? Totalment. Aquest matí havia llegit al Twitter que l'entrevista d'avui no podia ser més moderna o alguna cosa així, eh? Veig que...
Sí, però encara, no? Penso que és un personatge més proper que altres que ens ha presentat. Exacte, sí que parlem de modernitat i de com ha modernitzat un producte, però bé, també hem llegit altres entrevistes més. Sí, sí, sí. Noi, aquest noi se'l veu molt... Anava a dir simple, però m'ho volia dir senzill. Senzill per tot el que ha fet, vaja.
Doncs aixecarem aquest repàs, ens queda encara parlar del que dèiem avui, la notícia curiosa la girem una mica. Sí, expectativa. I aprofitem per parlar, sí, sé que tothom està pendent d'aquest anunci. Jo explicaré qui és el grup, qui dirigeix el videoclip, però tenim problemes greus avui.
amb l'ordinador per on ens entra la música, per entendre'ns. Llavors mirarem de recuperar-ho durant aquesta estona, mentre us expliquem que la idea és una mica estiu, etc. L'argument aquest any el que fan és la història de dos germans que lloguen un xiringuito a una cala mediterrània
que estrany, per muntar-hi activitats culturals amb amics. Aquí se'n va una mica a la part més diferent que abans. El missatge d'en Goany, tal com explica la marca de cervesa d'Estrella d'am, és que la cultura és excitant i per això es collen l'eslògan aixiquet de la tovallola, entrenar l'ànima, que en lliga una mica amb el que ja vam començar a fer aquest any, que era el d'entrenar l'ànima, la cultura, etcètera.
I la música la posa el grup britànic de... no sé com es pronuncia massa bé, eh? De vaccines? No ho sé. Ah, les vacunes, no? Sí, exacte, aquests. Llavors la cançó es diu If You Wanna. Així que sé pronunciar. Ara mirem de sentir-la. I a més a més, la spot el dirigeix la directora residenta barcelona, és peruana i és residenta barcelona, Clàudia Llosa, diversos creadors d'arts visuals i escèniques i posen l'accent en el dinamisme cultural
que inspira la Mediterrània. Bé, sempre amb el de cada any. Sí, curiós que ja estem fent notícia, és el diari ara, no tots dos diaris, però que ja ens apareix i és igual, nosaltres també li estem fent molt de cas. I aquell matí també ho he sentit com en una ràdio més gran, també se'n parlava. De fet, recordem que des del mític Tonight Tonight... Va ser el primer a què? O va ser el primer... No, perquè fa molts anys que existeixen, però primer com que...
No entrava en aquesta tònica, sí, sí, sí. L'han menjat tots, estan pendents de... Ah, de Formentera, d'acord. I ara em sembla que sí que podrem sentir finalment la cançó, Andrea. Sí? Sí, crec que sí. A veure, per mi és clau, eh, la cançó. Sí, és el que marca una mica... Ni la música ni res. No, no, és la música, no? Que pugui sonar després en un altre moment i tot plegat. Doncs a veure si la podem... si la podem sentir.
Això és l'anunci, clar. Gràcies a tothom per ser aquí aquesta nit. Molt bé. Ha estat un festival increïble. I tot gràcies al meu germà. Són els protagonistes, no? Exacte, és la idea de l'anunci, llavors hi ha una cala, tota la gent aplaudint... Ara els germans... Amb tots nosaltres, The Vaccines!
No està malament, no? M'agrada molt. Està bé, està bé. Sí, és molt diferent, el que és. Sí, no és tan aquell rotllo dolçet, eh? Sí, sí, sí. Vinga, va. Ens agrada, no? Sí, sí. Vinga, va. Ara hem de veure el vídeo.
No, no.
I do not like as much as you say
Justa la fusta. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un caracar amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegenda de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Fluzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Passen tres minuts de tres quarts, doncs. Aquesta hora és moment de parlar del temps. Avui ho fem saludant el Carles Hernández Rius a través del telèfon. Molt bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carles, què tal? Bon dia. Bon dia. Com anem? Bé, bueno, estem a 29 de maig. I fa fred. Escolta'm, tampoc no passa res. És el que diem sempre. Ja ens vagarà, també. Tindrem dies espectaculars. Segur que això és una cosa puntual. Vam tenir un pronom, una sèrie de tempestes ahir.
molt potents, llàstima que Sant Just va quedar una miqueta al marge de tota aquesta festa de tempestes. Recordeu que la precipitació ha estat massa intensa a Sant Just, però hi ha hagut llocs de Barcelona que han caigut més de 20 litres per metre quadrat, i en altres punts del Baix Obregat, per exemple, anant cap a Olesa de Montserrat, doncs la precipitació ha sigut molt intensa, amb pedregades, amb pluges que han superat els 40 litres per metre quadrat.
però, en canvi, a Sant Just, vam estar al voltant de moltes tempestes durant la tarda, amb algun petit ruixat, o sigui, poca coseta, i al final potser a la nit vam poder gaudir, podríem dir, una miqueta de... d'una miqueta més d'activitat, de precipitació, i ens va deixar, doncs, aquesta quantitat. Aquests dos litres per metre quadrat d'aquesta matinada, o sigui, és molt poca cosa, però bé, va sumant una miqueta,
i ja doncs anem incorporant unes quantitats una miqueta més dignes per aquest mes de maig que ja se'ns acaba. O sigui, estem al voltant d'uns 36, gairebé 40 litres, o sigui que és una xifra que no està gens malament perquè ho hem comentat algun dia ja aquí i és que, doncs, de moment aquest 2014 no acaba d'arrencar la pluja i no acabem de tenir un any massa plujós, esperem que, doncs...
A l'estiu no, perquè ja et veig que estàs així com tensa, però si de cara a la tardorbiència ens animem una miqueta i podem arribar com a mínim. Jo ho dic perquè recordo que l'any passat... Mira, me'n recordo molt, que fa dos anys, a aquesta època, feien molta calor, i anàvem i amb mania curta i faldilles i aquestes coses, sandàlies, i en canvi fa un any va passar una mica el que està passant aquest any, que és que hi va haver un moment que va fer molt bon temps i de cop i volta el matge es va convertir en això i per Sant Joan encara portàvem jaqueta, llavors...
Aviam, aquestes èpoques del mes... Sí, però... Tinc por. El mes de maig... No pateixis, que la calor segur indestiu n'hi ha. El mes de maig i el mes de juny encara és una època de l'any que si estàs uns quants dies amb tempestes o tens una nit una mica mogudeta, amb molta precipitació, d'alguna bosseta d'aire fred que es desploma, és normal que al matí t'aixequis amb temperatures una miqueta baixes. Però jo puc comprovar que en el moment que el sol treu el nas
el termòmetre es dispara fins als 21 o 22 graus, o sigui que dius que estem dient el que és la normalitat, el que passa és que si ens aixequem i tot el dia està tapat i ha plogut a la nit, i el terra s'ha refrescat també perquè amb aquesta pluja es refresca una miqueta l'ambient, doncs ara tenim 16 graus gairebé, és en just 15,8. Tampoc no és un valor allò extremadament baix per haver tingut precipitacions durant la nit, per haver estat precipitant bona part de la tarda d'ahir, per no haver tingut massa sol ahir, i avui encara no hagués fet el sol. Perquè, per cert, parlant del sol avui,
S'ha de ser molt matiner i amb moltes ganes. Però avui, amb aquests núvols que teníem a primera hora del matí, quan sortia el sol cap a l'horitzó, podies veure un cel completament vermell, completament vermell, tot el que és la zona mirant cap a l'est, cap on surt el sol, es podia veure tot un horitzó de color vermellós. Jo he fet una foto, era cap a les 6 del matí, que el sol surt molt aviat aquests dies, perquè cada cop el dia és més llarg i estem arribant al seu màxim.
i era espectacular mirar el cel.
A Sant Feliu i Sant Jesús hi ha algunes gotetes d'aigua, gotetes minces. Hem de pensar que avui dijous no esperem precipitació, que aquests núvols s'han d'anar trencant, que creiem que al migdia es poden obrir una miqueta més de clarianes i que acabarem el dia amb el sol com a gran dominador. És un dia, podríem dir, de pausa, perquè a Sant Just no parlarem de tempestes de cara aquesta tarda. Sí que potser aquest vespre descarregant algunes tempestes, però creiem que només serien en zones de muntanya.
Avui Sant Just es permetrà el luxe d'una petita pausa pel que fa a les tempestes aquestes de mitja tarda, o sigui que creiem que el dijous ha d'evolucionar cap al solet, cap a temperatures una miqueta més agradables i aquests núvols, a poc a poc, anar marxant. Pensem que hi ha moltes zones cap a l'interior de Catalunya que el sol és el gran protagonista i l'única que deixa una miqueta estancat de núvolositat és en aquesta zona del quadrat nord-est, les comarques més litorals de Barcelona i de Girona. Demà.
Demà és un dia amb molta variabilitat. Demà és divendres però és un dia que començarem amb sol, creixeran els núvols i a la tarda avui els mapes ens diuen que hi haurà tempesta a Sant Just. Si hi ha alguna activitat a la lliure demà segur que la cosa acaba amb festival. Que pot passar el d'ahir? Absolutament. Pot passar que a la zona nord de la ciutat de Barcelona caiguin 20 litres per metre quadrat, que estigui diluviant i caiguin pedra i a Sant Just no caigui ni una gota.
o que estigui precipitant a Ulesa, que potser està una miqueta lluny, o que estigui precipitant a Molins de Rey i a Sant Just no caigui ni una gota. O sigui, aquestes coses poden passar. Recordeu que, per exemple, dimarts plovia a Sant Just i es plogues no. O sigui, que aquestes tempestes són molt punyaderes, però els mapes indiquen que poden tenir bastanta amplitud de terreny. O sigui, poden ser bastant grosses i podrien abarcar a Sant Just. O sigui, que demà divendres és un dia que podria començar tranquil·lament amb sol, temperatures agradables, perquè el sol farà la seva feina,
començaran a créixer núvolades i a la tarda podria precipitar. És un dia que els mapes marquen aquesta possibilitat i a 24 hores vista és difícil que fallin. L'única errada que pot haver és aquesta que comentàvem, que les tempestes són molt caprichoses i poden descarregar en un lloc i en un altre no. Però portem bones notícies, perquè els mapes del 80 avui, tant dissabte com diumenge, no són uns dies espectaculars de sols espaterrant sense núvols, sinó que hi haurà núvols, perquè en algunes zones de Catalunya, les tardes de dissabte i diumenge,
El dia d'avui, el dia d'avui, el dia d'avui, el dia d'avui, el dia d'avui, el dia d'avui, el dia d'avui,
Sembla que les tempestes no han de tocar. I diumenge sembla que ha de fer sol. Serà un dia bastant tranquil i potser el millor dia de la setmana. Falta encara apropar-nos una miqueta més amb la previsió de demà divendres. Però ara sembla que el dia inestable serà demà. Dissabte una miqueta, però no arribarà a tocar-se en just.
Hem de pensar que això de pujar temperatures amb el sol és bastant senzill. Venim d'on venim, tenim temperatures fresquetes. Si tenim un dia sense en sol, la temperatura es pot remuntar a 23-24 graus tranquil·lament. Sí, que fa calor. Perquè, aviam, estem a l'àpocada en què estem i diumenge, tot just, comencem el mes de juny. O sigui que la previsió està així, demà acabem de confirmar, però sembla que comença a veure's la llum de cara a aquest cap de setmana per les activitats a l'exterior.
Doncs bones noticis, per tant, per tota la gent que hi ha al darrere de tot plegat. És a dir que a veure si podem mantenir aquesta revisió de mal acabem de confirmar. Moltes gràcies, Carles. Perfecte. I que vagi bé. Doncs vinga, fins ara. Adéu, bon dia.
Quatre minuts i arribem a punt. A les 11 del matí i és moment de connectar. Serà un moment de connectar amb l'actualitat. Sentirem el bitllet informatiu dels Sant Just Notícies, també el de Catalunya Informació i després tornarem amb més coses. Parlarem amb Valerio Abuelo per parlar de la quarta cursa popular infantil que es fa dins el circuit de ciclisme escolar i també de la volta dels trons. En parlarem després de les notícies i les notícies i arribem també a través de la música
I ho fem avui de la mà d'un grup de casa nostra, són els Manel, i aquesta cançó forma part del seu últim disc, que la cançó es titula Ja era fort, el disc recordem que era Atletes baixin de l'escenari.
Doncs no, sembla que no tenim a punt aquesta cançó, per tant el que fem és connectar amb la publicitat i tornem de seguida amb altres qüestions.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Catalunya Informació Bon dia, són les 11 h.
El primer tenent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i la plataforma de suport a Can Vies evidencien al matí de Catalunya Ràdio les dificultats per aconseguir un diàleg que posi fi al conflicte. L'alcalde Xavier Tri es proposa, en declaracions a TV3, que el síndic de greuges faci de mediador. La tercera nit consecutiva del deruig a Sants acaba amb una trentena de detinguts i amb unes pèrdues de 62.000 euros, en desperfectes amb mobiliari urbà.
Convergència i Unió i el PSC aprovaran avui la reforma de la Llei del Joc, que permetrà tirar endavant el macrocomplex d'oci i joc BCN Wall. Aquesta reforma de la Llei era una de les exigències dels promotors del projecte i ara arriba el ple amb l'aval del Consell de Guaranties Estatutàries. Es debatran una trentena d'esmenes.
L'esquerra ha versat l'instal·lent de Cari Urcullo, que es posa a l'altura del president Mas. Impulsi un procés ubiranista uscadi. Li ha demanat al portaveu de sorto, Bernardo Barrena, amb declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
L'economia espanyola ha crescut al primer trimestre un 0,4%, dues dècimes més que l'anterior. En termes interanuals, el creixement és una dècima inferior al que s'havia calculat inicialment i queda al 0,5% i ha contribuït al creixement de la demanda interna, sobretot al consum de les administracions.
Rússia afirma la Unió Econòmica-Aurioasiàtica amb el Kazakhstan i Beliorússia. L'acord suposa augmentar la integració russa amb l'òrbita exsoviètica en plena crisi d'Ucraïna. Els tres països ja havien creat una unió duanera.
Grups estelars del rock mundial, com Arcade Fire, acapararan l'atenció avui al Primavera Sound. La jornada d'ahir va estar marcada per la pluja, però cap dels concerts no es va suspendre. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça es fixa en Claudio Bravo per acompanyar Terej Tegen a la porteria. Les negociacions amb la Real Societat estan avançades i podrien incloure Oirola Zábal. A l'Espanyol avui presenten Anaït Zarbilla.
A la Lliga es ve de bàsquet avui Barça a laborar al Cutxa, el primer partit dels quarts de final pel títol, a partir de les 9 al Palau, i amb Ater Polo l'Atleti Barceloneta a jugar a l'accés a les 100 finals de la final a 6 de l'Euroliga en el partit d'aquest vespre contra el Brescia. Pel que fa al temps, cel ha anul·lat en general, però amb el sol que avança des de les terres de l'Ebre. A la tarda, reprodurian ruixats i alguna tempesta, també, a punts de les comarques de Girona i Barcelona. No sembla, però, que hagin de ser tan importants com les d'ahir.
Atrapassem algunes temperatures a aquesta hora a Barcelona a 17 graus, 17 també a Tarragona, 15 a Girona i 13 a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. El centre d'atenció primària tancarà els dissabtes a la tarda a partir del mes de juny i obrirà una hora abans entre setmana. La decisió de tancar el cap els dissabtes a la tarda a partir de juny l'ha pres el personal del centre, després de plantejar-ho a l'Institut Català de la Salut i a l'Ajuntament de Sant Jost. Durant un any, el centre ha fet un seguiment de la demanda d'usuaris a l'ambulatori els dissabtes a la tarda i a la conclusió la qual s'ha arribat és que sortia més a compte tancar les dues de migdia.
Pel que fa a l'atenció d'urgències, es derivarà als mateixos punts que ara, en horari nocturn o en diumenges i festius, al Coab de Sant Ildefons, a Cornellà o bé a l'Hospital Moises Brogi. I a partir del juny, entre setmana, el centre sanitari obrirà un horabans cada matí, a les vuit. Les primeres visites començaran a partir de quarts de nou, aproximadament hi ha laboratori i les extraccions a les vuit.
Més coses, el Club Atletisme Sant Just organitza una cursa solidària pels carrers del municipi per la investigació del càncer infantil. Serà el proper 21 de juny i les inscripcions per participar-hi ja són obertes. La cursa solidària Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu donarà el 60% dels diners recaptats de les inscripcions a l'obra social Sant Joan de Déu, que es destinarà a projectes de recerca en oncologia infantil. Les inscripcions es poden fer al web championship.cat.
Hi ha dues categories, la categoria Open Promoció, que inclou les més petites, i la Open Popular, des de cadets fins a veterans. La inscripció a Open Promoció costa 12 euros i a Open Popular 10 euros.
I acabem amb un apunt d'agenda per aquest cap de setmana. La secció local de l'ANC prepara un debat aquest diumenge sobre els aspectes socials del dia després de la independència. L'entitat organitza un espai obert de reflexió i debat per tal de compartir preguntes i respostes al voltant de com seria l'endemà de la independència de Catalunya. Aquest debat comptarà amb membres de la Sectorial de Serveis Socials de l'ANC i serà diumenge d'11 a 1 al centre cívic Salvador Espriu. Tot plegat s'emmarca a la campanya. Estem preparats.
impulsada des de l'ANC i que té com a objectiu reflexionar i debatre al voltant del procés sobiranista. A més diumenge, també d'11 a 1, es recolliran vots per la independència, l'equipament a la campanya signa un vot per la independència. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
He estado con mis yemas, tu parte más racional. He pensado en desnudarte y contarte lo demás.
Estrany o menys?
Esteu parts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Estem escoltant Just a la Fusta. Ara passen 10 minuts de les 11. A aquesta hora parlem de la quarta cursa popular infantil que es farà aquest diumenge al parc ciclista del Llobregat i que organitza l'agrupació ciclista Sant Just. Per això saludem Valerio Abuelo, el seu president. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. És la quarta ja, per tant ja es comença a consolidar.
Sí, ja saps que sí. A veure, vam començar conjuntament amb els clubs d'Escruga, l'Ajuntament d'Espí i Cornellà, i es feien conjuntes. I a partir d'aquesta any ja la sent cadascú pel su compte i aquesta vegada la coberta ens atupa a nosaltres i les fem només nosaltres. I, per tant, recordem que hi poden passar i poden participar infants nascuts entre l'any 2000 i 2009? Sí, està fet per nens del 2000 fins al 2009, o sigui, fins a 14 anyets.
i categories de nens i nenes. Els faran per separat, evidentment, i els faran recorreguts pel circuit amb funcionalitat de cadascú, els faran voltes al circuit petit o al circuit gran. Per tant, d'alguna manera, una mica adaptat amb l'edat que tingui cadascú, no? Clar, no es tracta que la gent de casa no s'ofegui ni ho passi malament, al contrari, que puguin disfrutar de la bicicleta en conjunt, amb agrupats, amb amics,
i que disfrutin, no que vagin a caure o vagin a patir, no, no, no. S'ha d'anar de 500 metres de corda pels petits, 1.300 pels més grans, fins a quasi 400 quilòmetres, ja veurem segons quin que vingui i com estiguin, en el moment de sortir la podem fer una o més voltes, les podem treure, per si de cas, o si fa molt de calor, a veure, però es fa perquè la gent disfruti i ho sopa així bé, no és una cosa classificatòria,
és perquè els nanos comencin a saber, anem en grup, a compartir i disfrutem de la bici. De fet el seu nom ja diu cursa popular. Exacte, és cursa popular infantil, no és una cursa infantil. D'altra banda, 2009 vol dir que tenen cinc anys aquests nens o quatre, no? Són molt petits. Per això aquests fan només dues voltes al circuit petit, que tot plegat són 500 metres. No és més.
A més a més sempre hi haurà un de nosaltres davant amb la bici marcant el temps perquè així hi ha algú que vulgui córrer més, que no corri més, que baixi també una mica de gancura. Hi ha un de nosaltres davant marcant el ritme i es tracta que els nanos disfrutin i s'ho passin bé. És la quarta cursa popular infantil. Teniu previsió de quanta gent hi participarà? Teniu ja en funció de la gent inscrita? Sí, al principi i en inscripció és el mateix dia.
No hi ha una prescripció prèvia, llavors cada any de principi no ven molta gent, però uns 40 nanos així acostumen a venir. Com venen els pares, els avis i tal, es fa caliu i allà els circulirien bé, no? Però bueno, tindré nanos, a veure, no hi ha tals coses com si això fos al futbol, que segur que vindria més, no? És veritat, és veritat. Si fos al futbol o a basquet i tal, encara menys, però bueno, és més complicat. A més, és un diumenge de matí que a vegades hi ha nanos que tenen futbol i no poden venir.
o d'altres esports, o es paraçut en fora, però acostumen d'arribar uns 30-40 nanos, que tots tindran un premi, o medalleta, o... Sí, perquè això és una cosa popular, no es tracta d'inscriure ningú, i així que hi haurà un primer, segon i tercer, evidentment hi haurà un recurs per a tots. Per tant, encara noteu que el ciclisme és un esport que no és majoritari, per entendre'ns.
No, evidentment, no, no és majoritària. A veure, es practica molt la bicicleta ara, però no com a esport, sinó com un tuit, com un citaf, no? Com a servei, que s'ha anat molt bé. Això, la bicicleta ha tingut un boom increïble i està en un moment molt bo i millorant dia a dia, eh? Amb aquest aspecte, no hi ha cap mena de dubte que la bicicleta s'ha imposat i està imposada, millor. A nivell estabulat, a nivell d'esport, ja canvia la cosa. És un esport molt sacrificat, molt malament pagat, vull dir, la gent, perquè en aquest sentit d'esport, esport,
No, es fa més bé perquè la gent i els nanos comencin a saber anar amb més gent, no tots sols. Saber que la disputen ells però que la poden disfrutar en companyia, que poden xerrar amb la... que si algú guanya o perd que no passa res, que es pot guanyar i es pot perdre, però que s'ha de fer és disfrutar de la bicicleta. La idea és aquesta, no?
De fet vosaltres els diumenges, justament vinculats amb el que ens deies d'anar en grup, organitzao aquestes sortides amb bicicleta cada diumenge, plogui o nevi, perquè sempre a l'hora de mirar les gèndes no falta mai aquesta activitat. Sempre hi ha una nota que surt, hi ha dues seccions, la de la carretera i la de muntanya. La de carretera, clar, tenim tot un programa dissenyat amb les sortides ja programades, data i hora,
perquè en ser una placoreta és més complicat i hem de saber on anem. Les de muntanya són lliures i al matí, quan es troben a les vuit o les nou, en funció de cada grup, es troben aquí a la passada de la Pau, doncs així deixen on van. Avui anem cap aquí i avui anem cap allà, i ho deixen sobre el recorregut. De fet, surten totes les domenges i festius. Ah, festius també. També. El que passa és que hi ha una programació de domenges per fer una mica de control
de puntuació per participació, i al final hi ha un sopar o una tassa, i aquí fem una entrega de premis per participació, no per competició. I quanta gent formeu part de la grupa Ciciclista? Doncs ara som gent, som 100 i escaig de socis. Déu-n'hi-do. Sí. No està malament, no? Sí, però saps què passa? Que, clar, són socis que quan la gent famosa que hi està o deixa d'anar amb bici, continua sent xocia. Ja, això és veritat. Perquè ja ha fet pinya, ja ha fet amics i tal.
i altres ho fan perquè surten al millor poquet, però s'ho tenen igualment. Evidentment, tenim una parrilla d'uns 40-50 practicants. Aquests són els que no fallen mai i que quan fem la classificació més o menys punts tenen, però han sortit alguna vegada, o moltes, o alguna vegada. I aquests són, ja rondem uns 50-60 practicants en efectiu. La resta són d'això, o simpatitzants, o gent que al millor surt, però no surt amb el club,
perquè viu a Cornellà i surt d'una altra banda o el que sigui, no? Però és la nostra, perquè ho han dit les coses amb nosaltres, i a més hi havia un cop a l'any. Però bé, això sí que n'hi ha. En aquest moment, si hi ha gent, respon. Estem parlant amb Valerio Huelo, president de la Europació Ciclista de Sant Just, per parlar d'aquesta quarta cursa popular infantil que es fa aquest diumenge, però d'altra banda, també el mes de juny ja ha arribat la volta dels turons. Exacte, la nova volta dels turons.
Novena ja, en aquest cas hi dèiem que la quarta que es començava a consolidar, la novena ja podem parlar directament de consolidació. Home, sí, i tenint en compte on es fa, a l'entorn de Corserola, doncs sí, és una mica... és un triomf perquè és molt difícil fer res a Corserola, és un parc natural i que està protegit i que evidentment no es poden fer curses, això és una marxa, no és una cursa, com ho repeteu, és una marxa, i a més a més està acostada a 200 participants, no es poden escriure més,
per al tema de protecció, per al tema de control. I bé, la costum de fer el mateix recorregut cada any. És un recorregut per vies amples, de 3 metres. No agafem mai corriols, ni endreceres, ni camps ni res. Sempre s'està treballant pistes suficients per poder fer-ho, de 3 metres amples. I no agafem mai cap carretera. Sempre és tot circuit, circuit de passola, tot és terra i...
Són 35 quilòmetres i això sí, és la dificultat mitjà alta. Això sí que no és per qualsevol, eh? Jo no m'hi puc apuntar, per exemple. Si algú ho veu de cop i li fa gràcia perquè surt de vegades, es pot venir, evidentment, però sàpiga que és la dificultat mitjà alta.
Clar, s'ha de saber una mica del que es va. De tota manera, algú que sàpiga el que pot anar, com s'hi pot apuntar, com es pot fer? Sí, això ho hem fet a través de la pàgina web nostra, que és acessantjus.com. I allà ja trobarà informació per a ells priors. Allà hi ha una inscripció telemàtica, allà via on-line, poden fer el pagament, i ja estan comprovant, i el diumenge de matí, abans de la sortida, donem la sortza.
que serà el dia 15 de juny. El dia 15 de juny, a les vuit i mitja, exacte. Amb l'escripció que fa la gent, inclou avituallament, que es donen ateudes i fruita. Després s'ha d'arribar aquí, hi ha una entrega d'un dorsal, de premi, commemoratiu, que posa a volta d'estolons.
I a part d'això hi ha unes mursaques, una botella ferrada amb pa, monsetes i dues beudes. Home, no està malament. Un bon esmorzar, per tant. Sí, la veritat és que m'acostumo a ser maco al final, perquè la gent no arriba tothom de cop, van arribant a poc a poc, però van arribant, s'esperen les altres, comencen a jugar... I al final, com que som a les vuit i mitja, però acabem a les tres gairebé, perquè, escolta, jo s'allarga... s'allarga moltíssim. Entre una cosa i l'altra.
Hi ha gent que ve de fora i no ha estat mai a Corsolona i han quedat impactats. Ah, sí? Sí, sí, sí, sí. Ah, s'agrada molt. Hi ha gent que ve de Mataló, de Martorell... No és que vinguin de Salagosa, vinguin de Andalucía, però no han estat mai a Corsolona. No han practicat mai a Corsolona amb bicicleta.
i això va molt bé. De fet, justament ens deies que hi ha un límit de 200 persones en aquesta volta, perquè es tracta de Collserola, i aprofitant que estem parlant avui amb Valerio Abuelo del Grup Passi Ciclistes Enjust. Aquest és un dels temes que també últimament s'està parlant, a l'hora de parlar dels usos del Parc de Collserola, el tema de la limitació dels ciclistes. Vosaltres com ho veieu, com ho viviu tot plegat? A veure, es viu amb una mica de preocupació, perquè clar,
Arriba un moment que sembla que totes les problemes estan abocades a l'ús de la bicicleta, a la tinta del PAC, no? Arriba un moment que sembla que siguem nosaltres els que us han fet totes les males, no? Vull dir, en principi, a veure, tots els tenim socis, ni més d'un ni més de dos, que han tingut problemes caigudes per culpa de, per exemple, de gent que va passejant amb gosos sense lligar, no? Vull dir, no hem dit mai res. Vull dir, jo entenc que a Coscarola hi ha una normativa que és la comú.
és la manera que és. A veure, no córrer, no anar per curriors i no anar per trigaderes, però això és més que evident, no? I si algú fa això, està bé que algun forestal, doncs aquí hi ha atenció, no? Però d'aquí a que nosaltres siguem tot el centre d'atenció dels problemes, ens fa una mica... una mica aureus. Una mica aureus, sí. Us fa por el que pugui passar? És a dir, cap on vagi tot plegat, que se us limitin encara més? No, a veure...
És que tampoc crec que puguem posar portes al camp. Hi ha la gent que ha de caminar, ha d'anar a córrer, i pot anar amb bicicleta. La gent va a cavall, els cabells tenen el seu pes, pesen 100 quilos, i si és per el tema d'erosió, també en poden comptar. Jo crec que les coses ben fetes hi ha una mica de cap. Hi cabem tots. Ara, evidentment, els primers que no volem que hi hagi coses rares som nosaltres.
Algun ciclista que comporta malament, som els primers que... Nosaltres l'aparem, això sí que no, i això no es fa. I d'altra banda, la gent que som de cura aquests anys, l'edat... a veure, som gent de 30, 40 anys, no som millors de 15, 60 anys, que podria ser que fóssim més bojos, no?
Per tant, d'alguna manera, potser el col·lectiu ciclista acaba rebent... innecessàriament, de vegades, potser? Sí, a veure, de la passada nostra, de vegades pensem això, que és una mica massa, que potser, com que nosaltres mai ens hem preocupat del tema d'aquest, d'altra banda, hi ha hagut entitats d'altres tipus que s'han preocupat més de fer normatives, i nosaltres no n'hem estat mai presents, potser, al no parlar, ja ens pogués expressar les nostres coses,
no s'han pogut prendre mesures que sembla que baixin només contra les bicicletes o a l'ús de la bicicleta al parc. De fet, nosaltres fem la cursa de Cotxarola perquè la autoritza Cotxarola, perquè li presentem els mapes, presentem el recorregut sobre el plànol que ja ha fet pel mateix consorci de la part de Cotxarola i evidentment, si ells no estiguessin d'acord, no l'aprovarien. Evidentment, que es passa per camins de 3 metres d'amplada.
Hi ha aquestes limitacions que ens deia també de la nombre de ciclistes, no? Hi ha més de 5.200, vull dir, hi ha més de 5.200. I a més a més, cada dia cada matí, quan la sortida de la marxa, quan volia llegir un escrit que em dona per la Croserona, recordant que hi ha cadenes, que les cadenes no s'obren, que no és una cursa, que quan hi ha una persona caminant s'ha de deixar passar, i en fi tot això, jo ho comento al matí a la mateixa sortida.
que no es poden anar més de vint per hora, tot això ho sabem, i som conscients que existeix i que s'ha de complir. I la gent surt per anar a disfrutar, no surt per anar a fer malfetes. De fet, l'hivern sobretot, moltes vegades, m'han comentat la gent nostra, que els mateixos han tret troncs de fusta, pedres que ha caigut, perquè no poden passar, i els mateixos han netejat vies. Ja, ja, ja. A veure, que no tot és anar...
Està clar. En el cas que volíem ser, hi ha l'opinió respecte al tema de Collserola, però recordem també que el dia 15 a cursa dels trons, inscripcions que es poden fer a través del web de la grupa CiCiclista Sant Just, i després també aquest diumenge a la quarta cursa popular infantil, i el mateix diumenge inscripcions una hora abans de la cursa. A partir de quina hora, Valero?
Sí, a partir de les deu ja està tenint de males plou per muntar tarimes, megafonia, l'altre sortint i tot això. I a partir de les deu ja estan les taules aquí sobreposades i la gent ja es pot escriure. Perfecte, doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Fins aviat, Valerio Babuena, president de l'Europa de ciclistes enjust. Que vagi bé, bon dia.
Sí, sí.
I'm glad to see you. I had a funny dream and you were wearing funny shoes. You were going to a dance. You were dressed like a punk but you were too young to remember.
I'm glad to see you I'm outside the house and I've been thinking right today I've got no energy I'm glad that you were waiting with me Tell me all about your day I'm breaking off this misery I see a wilderness for you and me punctuated by philosophy I'm wondering how things could have been
I'm happy for you. You made a heart for me. I count it on your company. You were sleeping with your friends tonight. I'm feeling sorry for myself. I keep taking everything to be outside.
I'm happy for you But now I know this hurt is poison too sharp to be banned I'm sitting on my empty bed I'm on my empty bed I like the fever grows It's pounding, pounding I'd rather be in Tokyo I'd rather listen to Thalesio I watch the Sunday gang in Harajuku Is something wrong with me? I'm a cuckoo
It was a scary moment in love and every moment I was high from playing shows. My loss to sing up to half-clones. My trouble raised its ugly head. I was revealed and I was humming bad. I was a kid again. Jesus told me, go after every corn like it was the last in the world.
I'm wondering how things could have been.
I'd like to see you, but really I should stay away and let you settle down. I've got no place to your crown. I was the boss of you and I loved you, you know I loved you. It's all over now.
And I was there for you when you were lonely I was there when you were fine I was there when you were sad Now it's the time of need I'm thinkin' through I have to be to get you by my side I'd rather be in Tokyo I'd rather listen to Thin Ledio And watch a Sunday gang in Harvard You could do something wrong with me
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
Ara passarà un minut de dos quarts de dotze. Aquesta hora fem tertúlia com cada dijous i saludem la Lina Santabàrbara, la Joan Algarra i la Montse Ilarrea. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia. Enèrgiques, molt enèrgiques. És perquè estem sentades.
Ara sí, jo també he descansat una miqueta. Si poguéssim una muntanya potser no podríem parlar. Quan he arribat a la cúspida al carrer Bona Vista, afortunadament m'he trobat el Jesús Castro i m'ha donat una mica de conversa.
Ai bé, descansats. Jo el que voldria vosaltres potser aquí a la ràdio ho podreu aconseguir, és sapiguem el tant per cent d'altura, si es diu així, que té el carrebador.
El desnivell. Els desnivells. A mi m'agrada veure el tur o m'agrada veure el giro o m'agrada veure la volta a Espanya, però només si puc, que ara ja no puc res. Només que vaig dir que fos animada jo ja no els veig. Als porcs de muntanya. I aleshores quan diu un 14%
A vegades s'ho indiquen a les carreteres, si vas a la muntanya. Aquí hi ha el carrebador, que ha de tenir un 18%. I des de dalt fins a la carretera, no? No, el carrebador. Ah, el carrebador. Jo pensava en bona vista ara. El primer tram no tant.
Però a partir d'allà on havia estat tot afient fins a dalt, mare del seny. És fort, el desnivell té que ser fort. El que passa és que és molt curt i et talla molt. Tens temps que parar dos cops. Jo faig veure que hi havia un cotxe. Abans anava bé perquè hi havia algunes botigues.
Si t'atures es veu molt que t'atures. És igual, mira, sense explicació ninguna. No passa res, no? Acabes que el seu ritme i ja està. Això, diu, sube las montañas como un anciano y llegarás arriba como un joven.
Això es diu també amb les escales. Has de pujar les escales com un vell per arribar a dalt com un jove. Naranjas de la chinana, chinana. Jo tinc sis pisos per pujar. I quan l'ascensor ha estat espatllat jo els he pujat. Jo també els he pujat els teus sis pisos. Maturo dos o tres i acabo la resta.
Quan vivia la meva cunyada allà que li anava a buscar les nenes, el que passa és que llavors tenia 40 anys menys. Canvia, canvia. I tant, que canvia. Sí que canvia molt. Tens els projectes aquí per parlar de coses. Tenim moltes coses aquests dies, de fet recordem que diumenge hi va haver eleccions, però hi va haver unes eleccions que van sorprendre d'alguna manera amb coses.
va participar més gent del que es pensava. Aquesta, però us recordeu que ho vaig dir, ja veureu les seleccions. Continua sent curta. Però resulta que ningú, ningú dels dos, el bipartidisme, cap dels dos ha assumit
Que han baixat tots dos? No ha assumit? No, no ha assumit, però ha passat. 5 milions de vots, eh. Dosis cants per cadon. El meu home, que el sol sigui i que estigui bé.
Mira! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen! Tots guanyen!
He pogut a vegades canviar per coses que a mi no m'han agradat, però he anat sempre a votar. I que a l'hora de la veritat, quan arriben aquests vots a Europa, els dos grans es posin d'acord tant el que és d'esquerres com el que és de dretes. I passin per sobre de tota la gent que ha anat a votar. I es posin d'acord. Això, saps què fa? Crea que les properes eleccions encara hi vagi menys gent a votar. Crea desconfiança. Ha augmentat per això?
Així per al Jülquem i al Schulz els posaran d'acord al final. El que ha passat amb la senyora Mèrker i el social demòcrata. Justament aquest cas s'ha votat a partits que han guanyat el fet de Podemos. Quan arriben aquests vots a dalt,
Vull dir, ells el reparto, el basculen, saps? I manarà qui no qui té que manar, sinó qui d'ells dos decideixi que ha de manar.
i llavors passen de la gent que ha anat a votar. A més amplitud de partits, més repartits la cosa, potser també tenen més pegues de les que tenen que tenir. Aquest el passamos, aquest xicot, jo crec que... Podemos. Si no passamos, podemos. Podemos o podemos. Ha cregut un bon pessic. Home, en 4 mesos o 5, ara per què?
Perquè els mitjans de comunicació, diguem el que diguem, és el que fa, el que crea la imatge. Aquest xicot va a la sexta, els dissabtes, hi ha aquella... Jo no el tenia vist, però la gent que ho veia m'ho ha comentat. Donava una sensació, mira que jo no costa com durant el dia no veig res, el dissabte a la nit moltes vegades veia des del quart.
Veia el Gran dictat, que sempre és agradable. I després, com que dormo poc, no tenia son ni pum, canviava. Aleshores hi havíem ben bé una xerrada, una sèrie així, per una tertulia de gent qualificada i sobretot polítics.
Des del Maruendes diu aquell... Maruendes, sí, mi amigo del alma, que no el puc veure. Tots aquests que són com si diguessin de dretes, en aquesta banda d'aquí estaven tots d'esquerra, i ell és un d'aquests d'esquerra perquè és professor d'economia, doctor en no sé què... És clar, com parla és molt sobri el parlar.
i amb una sensació d'autoritat. Jo vaig escriure una vegada sobre l'autoritat, que l'autoritat no és autoritarisme, sinó que és que dona la impressió als que t'escolten que saps d'acabar l'assunto.
És el que li ha passat a ell. Jo crec que aquí ha donat una idea que pot ser utòpica. Ell no anava ni de dret, ni d'esquerres, ni del nord, ni del sud. És més aviat de social, de xerres.
contraia o posava de manifest coses que els altres deien i els altres es veien una mica enfrontats, que no tenien arguments per rebetre'l. I aleshores donava aquesta sensació de serenor
I d'autoritat. I torno a remarcar-ho molt perquè és molt interessant. No autoritarisme. És completament diferent. És atractiu. Carme tu que ets més jove és atractiu.
L'has vist? A mi tampoc no m'agrada tant. Però m'agrada molt com parla quan l'he sentit parlar. Sí, parla amb coneixement de causes.
li ha tret per mi que li ha tret protagonisme als ciutadans. De totes maneres recull un moviment, no dèiem des del moment que es va produir que el moviment 15M no tenia lider, no tenia vies per ser...
Jo crec que és el resultat larvat de tot aquell moviment que té la seva raó de ser i que en aquell moment semblava que no tenia mitjans legals per manifestar-se. Més que res per poder demostrar que allò que expressaven tenien raó, que tenien tota la raó del món.
Però cuidado amb aquestes raons que de vegades es tergiversen. El que passa és que en aquest cas, el d'ells era moderat. En l'altre cas que està passant ara, de moderat no té res. Però saps què passa? Que dintre de tots els moviments sempre hi ha la part dissident.
Sí, i la raó. En moviments de protesta encara més. I llavors sempre es veu més aquell que crida, que trenca, que crema, que no la persona que està treballant molt poc a poc i amb raons i amb la legalitat. Perquè amb la legalitat es pot anar tot arreu. No sempre les lleis són justes, però ha d'haver-hi una llei per poder conviure amb la societat.
Aquest també té un cognom... Sí, molt significatiu. No sé si té... El fundador del PSOE.
També amb aquesta idea autòpica. Aquest noi té idees autòpiques. Et dona una sensació de credibilitat. Et dona una sensació que el que està dient està raonat. Jo vaig sentir algú de l'oposició que diu
Bueno sí, per quan li van dir que s'han baixat. Dice bueno sí, pero esto llevar a la práctica, estas ideas, no va a ser factible. Com va a ser factible? Ja ho veurem? No, no veus que ella està a la troica darrere de tot.
Els que tenen el poder a la mà. Mira, el fons monetari internacional, el banc central europeu i darrere tots els bancs que hi han a la títol. Potser que s'ho facin mirar, perquè tampoc tenen tota la raó els que estan a dalt. Tota no tenen cap ni una de raó. Perquè ells ho miren des del seu prisma. Quina solució tenen? No, a la gent baixa només que estrenya-la.
Mira, va venir el tio del frac o de la gorra o de negro. I el que li va dir? Li va dir que encara havia d'estrenyar més. Que s'havia de pujar l'IVA. No, no, porten molt bon camí. Però els vostès han d'aconseguir més cèntims a través dels impostos. Quins impostos queden ja per pujar l'IVA? I llavors a l'IVA ens tocarà el nas. A tots. Fins ara podem menjar patates. L'IVA encara ja queda.
Queda una part d'IVA que no s'ha tocat, que és dels productes suposadament bàsics. És aquest el que volen pujar al 21%, que és una barbaritat. No crec que ho facin. Més que el 21% de pujar-los a l'altre estadi. Cuidado quan amenacen. Quan diuen que s'ha reunit, jo tremolo els divendres. Aviam què surt d'aquesta reunió.
Clar, perquè continuen, ells tampoc se'n donen compte dels vots que han perdut, s'ha anat escampant. El que hi ha de dolents segons coses que jo he sentit i segons el meu prisma, que la dreta és un bloc homogènic.
No té un altre bloquet ara. Això t'anava a dir que el Ronquillo però com és tan poc agradable pobre senyor. Em fa l'efecte que pocs bots perquè hi ha quatre per aquí. Però l'entris del cas és que l'esquerra està molt fragmentada. Exacte.
Però això també ha fet que ara apareguin aquests partits? Clar, perquè potser l'ideari de tots no és el comú. Mira França amb la Marie Le Pen. Per on? Tant a Europa com aquí. Allà sí, aquí no. A la resta d'Europa han pujat als extrems.
El que passa és que ella presenta millor que el pare. És més dura ella. Com a bona dona. Més cuinat amb salsa, amb una picadeta. Ara, quan parla, parla però són sentències. Jo no entenc, no sé francès, però la miqueta que es pot entendre, parla clar i francès.
Els polítics en realitat, a part de les idees i l'honestetat, tenen que fer cursos d'oratòria. Si no fan cursos d'oratòria, ho sento molt. Ara guanyen els tertulians, com el Pablo Iglesias o l'Albert Rivera. Però és que l'Albert Rivera, quan estudiava, era el com lauder d'oratòria.
I aquí els Estats Units ho tenen per norma. O sigui que els nanos ja de petits han d'explicar coses als seus companys. I aquí no, aquí tot ho fem amb magatòcis. Vas veure que és un físic que és el de la Caixa, Forum i tot això, el de la ciència, el Museu de la Ciència. El senyor que és molt planer i molt de no, havia estat profe del Josep. També té el relatòria.
Però aquest senyor, quan el van entrevistar va ser una d'aquelles entrevistes tan xunes que a vegades pelatòs, que vaig tenir la sort de sentir-la, deia que una criatura, el que havien de fer era saber llegir i després explicar el que llegien, però explicar-ho bé i saber conversar.
Una cosa és monologar. Una altra cosa és conversar. Però sobretot és la comprensió a la lectura, perquè així tot és molt més fàcil. Això i els principis de matemàtiques. Tot són afegimentes. Si l'entens la matemàtica...
Si l'entens ho tens tot guanyat. En aquest llibre del Lluís Foix, que diu que la Marinada sempre rima, que és molt xulo, ell als 14 anys deia que hi havia un professor que segurament havia sigut de la República i que tenia unes idees...
que n'hi ha molt bons també ara, parlem-ne. I el que més li interessava era això, que els nanos sapguessin llegir bé però no llegir bé. Entendre el que llegeixen, que moltes vegades no. Avui dia fins i tot els universitaris no s'enteren de la meitat del que llegeixen. Mira que els hi fan llegir. De totes maneres, tota aquesta base que expliqueu, que jo entenc perfectament,
Ve d'aquí, jo crec que ve del professorat, perquè el professor el que ha de fer és transmetre. I obrir la mente amb el nano perquè li agradi saber. Explica el matèria. No podem generalitzar.
No, generalitzar mai. El que passa és que en el temps de la nostra infantesa, el professor, el mestre, era vocacionalíssim. Jo em conec molt també. Sí, n'hi ha. Però s'han trobat en uns camps de societat. Ara el nen, un nen de uns anys,
A vegades sap d'aquella matèria més que el mestre perquè ho busca en el carrer. Però el paper canvia. És molt difícil per un professor, però quina seria la seva feina?
anar arropant a l'alumne, no arropant de protegir-lo, sinó conduir-lo. No conduir-lo i després apoiar-lo molt. Però s'està fent un canvi en aquest sentit, menys a dins de les escoles. Però el més que res és per dir tu tens aquests valors i no sé què, els hem de desenvolupar.
i això és molt interessant, és la verdadera professió... És transmetre els seus coneixements. Això, transmetre, però fer-li calat que tinguin interès. Sí que hi ha, perquè tot està canviant. Hi ha hagut un temps que els professors, els vocacionals i els no vocacionals, han estat molt, molt denostats. No sé si es diu així en català, però ha passat com en altres matèries que tu i jo coneixem, els metges.
Sí, que tothom sap més que ell. I han hagut els pares que han anat gairebé a tonyinar-los per moltes causes. Això és injust. Perquè jo me'n recordo... Nosaltres a la classe teníem 45 o 50 alumnes. Que són molts. Que són moltíssims. A més a més hi ha adolescents, perquè jo estudiava comerç. I amb tot i això, la senyora Vizcarra, que pobreta ja deu ser morta,
Només que aixecava el dit així, ja callàvem tots. No tenia autoritarisme, tenia autoritat. Si tu tenies un problema, ella te tenia deu minuts, cinc minuts. Ho has entès? No ho has entès? El seu marit, que era el que feia les matemàtiques i tot això,
Potser no tenia tanta paciència, però ella sí. Si jo hagués sentit, mira, es fa així així, si tens qualsevol dubte i veies que aquella persona es dedicava a ensenyar-te. Però que també hi hagi així ara. És veritat. Jo he tingut la mala sort, ara jo no conec de la cosa d'ensenyament, no conec més que el meu net. El meu net és molt destraler, és molt intel·ligent però va a la seva i molt gandul.
però jo crec que si hagués trobat un mestre d'aquestes característiques, un de sol, ell hauria tingut més ganes d'estudiar. Se'n caminaria cap a una bona direcció. Perquè quan venia aquí... Clar, que calen canvis és evident, però no crec que tots ja no siguin vocacionals.
no podem parlar per un general de tots, però et parlo que els mestres, perquè a més a més es morien de gana, perquè es deia llavors, passes, m'assembla que un mestre d'escola, això és indignant. Els mestres que continuen sent vàlids són aquests rurals.
Ara cada vegada està pitjor la cosa. Però aquests mestres naturals, inclús els mestres aquí, n'hi ha gent que és molt vàlida. I ara també. És una majoria, evidentment. Ara n'hi ha uns altres, per exemple, en l'escola Núria que va dir escolteu,
va dir el director, si al nano li dius que estigui les 9, vosaltres esteu a les 9-5, les 9-3 a la porta de la classe. I aquest senyor, era un senyor relativament jove, li diu si venim 5 minuts cada dia, són 25 minuts a la setmana, que són 100 minuts al mes, com que? Això és el que va és
per la cosa de cobrar el final de l'edifici d'acabat. Com no només que que era economicista. Jo et dic que ells s'han trobat amb uns canvis amb aquesta transició. S'han trobat amb un canvi brutal. De blanc s'ha tornat negre i han sigut uns anys molt difícils per ells.
I que les ciències adelanten que és una barbaritat, també la cosa de tipus per ensenyar ha corregut a cent per hora. Potser conec molts més, però fan cursos constantment per actualitzar-se. És una cosa que ara ja no s'ho saben. Els pares diuen molt alegrement.
Tantes hores de classe i cap a casa. Passa com els metges. A vegades per casos agafa les publicacions, contrasta els seus casos i veu si és compatible i com es pot agafar aquell cas. I el mestre quan se'n va a casa seva té tots els treballos que hauríem fet.
Saps qui no els valora, ni els mestres ni els metges? Aquesta societat que ha crescut no en llibertat, en llibertinatge. I es veuen com miren molt internet i miren la televisió i senten la ràdio pensen que ja ho saben tot.
No utilitzen el que parlàvem aquest dematí. No utilitzen el diccionari. Si em veiessin a mi com faig aquestes quatre tonteries que faig, un per aquí, un altre per allà, això es diu així, això es diu de l'altra manera. A més que és bonic.
Si un té 70 anys i encara s'assombra o té la inquietud de saber què és aquella paraula o aquella cosa, encara és jove.
Esclar que sí. I això és el que es tindria a transmetre amb la canalla. Amb la curiositat. No la perdeu, la curiositat. Si aquell Xavi que va dir quan es va morir, vostè que ha arreplegat totes les sapiències del món, diu me'n vaig però jo solo sé en este momento que no sé nada. O sigui que imagina't. Una dedicatòria que podeu posar, és a dir, dèria tot el que sé
per la meitat del que desconec. I tant que sí. Jo dic a vegades, és que soc xafardera. No, xafardera no. M'agrada saber coses. A vegades em comenten a casa. Calla, calla, que t'agraden centrígolis. Em diuen a casa. Estan fent una pel·lícula. A mi deixa'm estar de pel·lícules.
Veig a vegades, és perquè jo me les de més intel·lectual, però hi ha programes que són ob tertúlies, en les quals em poso molt enfadada i segons quines cadenes no poso. I ob són temes, per exemple, el que fa el retrats, que fa ara el 33 o el que ha estat fent fins ara.
I també que eren personatges, que va sortir la Roser Capdevila, va sortir tota una sèrie... Montserrat Caballer, tota una sèrie de gent que t'explica... Després de pagar la imposta, crec. Mira, oye, asunto dinero a mi. A mi m'interessa que canti i que sigui bona persona. Deixarem per ahir i parlarem la setmana que ve dels...
Problemes que hi ha hagut a Sants amb tot això? Esperem, esperem. Mira, ahir precisament aquí vam tenir una persona que l'any 97 ja va, perquè és de Sants Montjuïc, i ja va estar a Can Viles.
Sí, no, no, ell va estar ja... Sí, ara no surt la paraula, m'he quedat en blanc, tractant aquest tema, tractant-lo i intentant que això sortís bé, diguéssim. I bé, ara diu, vaig desconnectar-me i ara intento investigar. Uns diuen una cosa, uns altres diuen una altra. Uns diuen que la gent normal no s'atreveix a dir la veritat.
que no els agrada. Els altres que sí que sí, que eren una cosa pel barri, molt bé. El que jo no considero adequat, que la cosa s'acabi cremant a més. És espantós.
És com una guerrilla urbana. Tots els contenidors de la carretera de Sants van ser cremats. I el cotxe de la televisió. I moltes botigues de caire particular. En canvi, avui ha parlat l'alcalde de Barcelona. Diu que la violència no porta més...
Avui cent vint-i-tants mils. I encara no s'havia comptabilitzat totes les pèrdues que hi ha. I aleshores posem un interrogant. Qui ho ha de pagar? El pueblo llano.
Els de les botigues... Que els hi han fet molt de mal. A banda d'això, han de pagar els impostos perquè després s'ha de retornar a aquest mobiliari urbà. Doncs deixem-ho així amb suspens i en parlem la setmana que ve. Jo també dic que no hi ha idea.
que justifiqui ni una gota de sang, ni un acte violent que pugui molestar a la societat. I si la societat ho permet i ho justifica, no mereix el nom de societat. Hi ha hagut també una resposta molt violenta per part de la policia, que és el que també llavors es cal. El dilluns, quan encara no hi havia hagut cremes a la nit, ja hi havia una resposta molt violenta de la policia.
No justifico l'entreprens. És que jo no voldria estar. Perquè suposo que a l'escola els deuen explicar tot el que deuen fer. No, perquè com ho tenen que fer? Demanar per favor de passar perquè no cremin un continuador? No, no sé, alguna cosa s'ha de fer, però...
violència, no? No. Falten dos minuts i podem dir alguna cosa. Com plou els boscos estan remullats. Estan molt guapos. Avui plourà i demà també. Heu vist la novera de la part de dalt? Que jo conec aquests pobles. Estaven secs.
Ha tornat a fer un... Aviam si és prou bo per l'oliva. Que estava tot més sec. Menjarem l'oliva i rellena. Perquè jo conec la nova de Maià, que tinc uns parems que no conec el sacó. No, jo a l'Empordà també està molt verdet ara, fa molt de goig.
Estava començant a posar-se de color gris, però ara no. Ha plogut a tot Catalunya molt bé, i donem gràcies a Déu. Aquest seria el punt d'optimisme. Gràcies.
Mitja minut i arribem ja a les 12, en punt del migdia, connectarem el bulletí de Catalunya Informació, també sentirem el dels Sant Just Notícies, i tornem després amb més coses, parlarem de teatre amb la Maica Duéñez i també de vins amb l'Street Goldstein, del celler de Can Mata, tot això, com dèiem, després de les notícies.
Catalunya Informació. És migdia. La reforma de la llei del joc que beneficia PCNUAL ja s'ha aprovat al Parlament. L'acord entre Convergència i Unió i el PSC ha permès donar llum verda a la rebaixa del tipus impositiu del joc fins al 10%.
La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona creu que després d'enderrocar l'edifici de Can Vies és l'Ajuntament qui ha de moure fitxa per reprendre el diàleg amb els manifestants. Avui s'han evidenciat les dificultats per reconduir la situació i l'alcalde Xavier Trias ha proposat que el cíndic de greus ja es faci de mediador.
L'esquerra versal e insta l'endacari Urcullo que es posi a l'altura del president Mas i impulsi un procés sobiranista a Moscadi. Li ha demanat al portaveu de sorto Bernardo Barrena amb declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Aterratge d'emergència d'una avió de rayanera aquest matí a l'aeroport de Palma poc després d'aleidar-se. No hi ha ferits entre els passatgers d'aquest vol que anava a Alemanya.
Rússia afirma la Unió Econòmica Euroasiàtica entre el Cazaxtan i Bielorússia. L'acord suposa augmentar l'integració russa en l'òrbita exsoviètica en plena crisi d'Ucraïna. Els tres països ja havien creat una Unió Duanera.
El consum de les administracions i de les famílies impulsa en l'economia que al primer trimestre ha crescut un 0,4%. En termes interanuals, el PIB ha avançat mig punt. La nota negativa l'han posada les exportacions que han recolat i les inversions, sobretot a la construcció.
Avui el Parlament d'Andorra votarà i segurament rebutjarà una proposta per permetre que les parelles homosexuals es casin. La presentada a l'oposició i el partit majoritari s'hi oposa perquè defineix aquestes unions com a matrimonis.
Alberit, un menorquí, Joan Pons rep avui un homenatge al Liceu pels més de 40 anys de carrera als escenaris. El cantant està il·lusionat perquè actuarà acompanyat d'amics de professió com Brós, Aragall i Deci. En bàsquet avui comencen els play-offs pel títol de la Lliga Sebel. Barça rep el Vasconya Palau a partir de les 9 de la vespre, primer partit de quarts a final, una sèrie prevista amb millor de 3. Avui també Unicaja, Màlaga, Gran Canaria i València Cajasol.
Avui també hi ha competició europea a la final a 6 de l'Euroliga de Baterpolo. La Lety Barcelona ha de jugar al pas a les semifinals de la competició contra el Brescia, a partir de dos quarts a vuit a la piscina Bernab i Cornell. Pel que fa al temps, el anul·lat en general, però amb el sol que ha avançat des de les Terres de l'Ebre, a la tarda reproduiran roixats i alguna tempesta a punts de les comarques de Girona i Barcelona. No sembla prou que hagin de ser tan importants com ahir.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts us parla Andrea. Aquest vespre se celebra el ple municipal del mes de maig a Sant Just. A la sessió es tractaran 4 emocions, dues d'elles vinculades amb el personal públic de la corporació i les altres dues amb la gestió del padró municipal de cara a la celebració d'un referèndum. Pel que fa a les dues primeres, les presenten els grups del PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, a petició de les seccions sindicals de Comissions Obreres i UGT de l'Ajuntament.
són relatives a la reclassificació professional dels agents i capurals de la policia local i a l'avançament de l'edat de jubilació dels membres del cos de la policia. Pel que fa a les emocions sobre el padró, la primera la presenta el grup municipal del Partit Popular, sol·licitant que no s'accedeixi al padró municipal per fer cap referèndum il·legal.
D'altra banda, a la segona l'entren al ple CiUPSC iniciativa i Junts per Sant Just per tractar l'ús de dades del padró per a la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya. El ple del mes de maig tindrà lloc avui a les 7 a l'Ajuntament.
Nou tast a la fresca al celler de Can Mata. Aquest vespre el celler obrirà les seves portes per fer una degustació dels vins del celler Spascona. Toni Ripoll serà el convidat de l'acta i presentarà el vi blanc la germana, el vi rosat trenca closques i el vi negre lo petitó. El tast és obert a tothom i és gratuït, però us recomana confirmar assistència prèviament al telèfon 93-372-0890 o al correu info-alcellerdecanmata.com. El tast serà avui a dos quarts de vuit al celler al carrer Raval número 28.
I un apunt més, el Club Atlantisme Sant Just organitza una cursa solidària pels carrers del municipi per la investigació del càncer infantil. Serà el proper 21 de juny i les inscripcions per participar-hi ja són obertes. La cursa solidària Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu donarà el 60% dels diners recaptats a les inscripcions a l'obra social Sant Joan de Déu, que es destinarà a projectes de recerca en oncologia infantil.
Les inscripcions es poden fer al web www.championship.cat Hi ha dues categories, la categoria Open Promoció costa dos euros i la inscripció a la categoria Open Popular deu euros. I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
No, no, no.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Estem escoltant just a la fusta.
Passen 12 minuts de les 12, ara parlem de teatre amb la Maica Duenyes. Bon dia, Maica, què tal? Bon dia. Avui tenim moltes coses. Moltes coses, no? A veure on comencem. Comencem parlant una mica de la festa dels Premis Max. Sí, és veritat.
Va ser aquest dilluns passat. Jo aquest any no hi he anat. Una vegada sí que hi he anat, però aquest any pensava que no hi hauria massa cosa per Catalunya. Per tant, doncs ho he deixat estar.
La vaig veure per televisió. La veritat és que no em va agradar gens ni mica la presentació, ni l'ambient, ni res. Això era molt gamberro, molt xavacano, molt cabaretero. Això és una opinió.
que no estigui bé, però a mi personalment no em va agradar ni vaig entrar en aquesta presentació de la gala dels mags, que com ja sabeu els Premis Mags són com els Goya al cinema, els Òscars del teatre.
Evidentment hi ha un vencedor absolut que és Juan Diego Boto. Juan Diego Boto va presentar justament aquí al lliure de Montjuïc un espectacle que va estar molt pocs dies que es diu Un trozo invisible de este mundo, del qual també era director i dramaturg.
Va ser un espectacle a mi em va agradar molt. Parla una mica perquè encara està rodant per les Espanyols i per Catalunya també ha fet molts bolos. Aquest espectacle d'Un trozo invisible de este mundo parla una mica de la homofobia,
del problema que tenen alguns immigrants quan arriben aquí i de la manera que hem de reaccionar al d'aquí a la gent que ve de fora. La veritat és que estava molt bé. I s'ha portat mejor espectacle teatral?
com era ja de suposar. També el millor autor, Revelación, perquè el text també era d'ell. I la millor direcció també, aquest espectacle el va dirigir el Carlos Alfaro, que és un magnífic director, que normalment treballa, és valencià i treballa molt allà, però aquí a Barcelona també ha fet coses magnífiques.
Això per al que fa aquest espectacle, el millor espectacle de l'any, un trozo invisible de este mundo. Però també ha hagut algunes coses per nosaltres, per als catalans. Per exemple, el millor autor va ser per a Pere Riera per Barcelona. Mereçut, creus, Maica? Totalment. Es va fer al Teatre Nacional de Catalunya,
Les protes absolutes eren la Míriam Iscla i l'Emma Vilarrasau. Per cert, l'Emma no va anar-hi a buscar el premi. Va comentar a Xavier Albertí, que és el director del Teatre Nacional, que no havia vingut perquè estava fent representacions a Barcelona, i això és veritat, perquè està al Teatre Lliure de Gràcia,
fent els dies feliços, però també és veritat que els dilluns no treballen. Alguna cosa hi havia. Suposo que no pensava guanyar el premi, per això no va anar.
Bé, la millor actriu, l'Aima Villarresau, per Barcelona. El millor autor, Pere Riera, per Barcelona, també. Després, també, nostre, la companyia Dei Furbi, que són magnífics, que porten ja molts anys fent espectacles molt, molt, molt acurats i molt originals.
Dei Furbi també va ser gaudonada amb el premi al musical per al seu espectacle La flauta màgica. La flauta màgica va ser un espectacle que van estrenar al gener del 2013, al gener de l'any passat, no d'aquest any.
ha rebut uns quants premis, entre d'altres el premi Votaca, el millor teatre musical, el premi també al millor actor de teatre musical, el Toni Vinyals, i és un espectacle que s'ha pogut veure a Barcelona en diferents sales. Jo recordo que la vaig veure un parell de vegades i una d'elles, l'última, penso que era la Seca a l'Espai Brosa,
i l'altre no me'n recordo on era, però s'ha posat en diverses vegades aquí a Barcelona. S'ha pogut veure. Sí, la flauta màgica. Me n'alegro molt d'aquest premi per a aquesta gent del Deu Furbi, perquè la veritat és que són molt treballadors i porten espectacles molt macos i molt originals.
Ja estan començant, vaig estar parlant amb ells, ja estan començant a preparar el següent. En principi es diu Perdre el cap i ja veurem. En principi em van dir que s'estrenarà a temporada alta a Girona.
O sigui, la tardor que ve, no? Sí, la tardor que ve. Hem parlat de l'espectacle que més premis ha portat, Un trozo invisible de este mundo. Després podríem també parlar que el millor espectacle de dansa ha estat per Israel Galvan. Estava la Sol Picó, però no ha estat Gaur de l'Ardonada. I la veritat és que l'espectacle de l'Israel Galvan, que vaig veure al Mercat de les Flors, a mi personalment no em va agradar.
No? No, tot i que m'agrada molt el flamenco, però això no era... No va convèncer. No, gens ni mica. El primer espectacle que vaig veure d'aquest Israel Galván, que té molta fama i que ha pujat com l'escuma, em va agradar. Aquest, justament aquest que li hem donat el premi de L'Oreal, no em va agradar gens ni mica. Per la millor ballarina,
li van donar a l'Eva Gervas Buen a Poray, al millor ballarín també li van donar a Israel Galbán i la millor coreografia també se la va portar a l'espectacle Lo Real de l'Israel Galbán. Jo si hagués d'escollir em diria que aquest premi de la millor coreografia sí que està bé perquè és molt original però tant el...
El millor ballari com a l'espectacle de dansa, la veritat és que a mi no em va agradar gens ni mica. I l'espectacle que van donar, donant els premis al Circo Prise de Madrid, tampoc em va agradar. Jo ja sabeu que soc molt franca i quan m'agrada una cosa ho dic i quan no també ho dic.
Què més? Tenim més notícies, però no sé si tenim temps, perquè aquesta setmana es va presentar també el Festival Grec de Barcelona, que aquest any començarà el dia 1 de juliol i acabarà el 31 de juliol. Per tant, han excursat una mica.
Sí, però han excursat una mica, perquè ha hagut anys que han començat... Abans es començava la revetlla de Sant Pere, altres anys la revetlla de Sant Joan, i també ha hagut anys que han acabat el 6 o el 7 d'agost. Aquest any ho han comprimit tot en el mes de juliol. N'hi ha molts espectacles, jo vaig comptar així, més o menys per sobre, uns 70 i escaig espectacles,
I jo diria també, ja en parlarem més en profunditat, però jo diria que n'hi ha molts més espectacles de dansa que de teatre. Però, de totes maneres, podrem veure Julio Manrique, el Seri Belvell, el Perat Quijuer, el Lluís Soler, el Xavier Albertí, director actual del Teatre Nacional de Catalunya,
Per tant, si et sembla, això ho deixem per la setmana que ve, ho fem una miqueta més... Més ampliat, perfecte. Sí, perquè encara falta. Sí, és veritat, és veritat. Tenim temps. Bueno, queda un meset. Sí, sí, uns quants programes. Molt bé. Què més tenim, Mica? Mira, a mi m'agradaria parlar de dues obres que he vist aquesta setmana. Molt bé. Estic molt contenta. Sí? Perquè totes dues m'han agradat molt i les recomano, però de totes totes. A veure.
Una és El loco y la camisa. El loco y la camisa, hem parlat d'ella alguna vegada. Aquí s'està fent el Teatre Romea. És de la companyia Banfi, el Teatro Ensemble. És una obra de Nelson Valente, que és un autor mexicà. I la veritat és que El loco y la camisa és una obra que d'alguna manera
que parla de la família i que parla també de la hipocresia i del que diran perquè la història va d'una família que són el pare, la mare, el fill i la filla
i el fill està una mica boig, està una mica malament del cap, però com que sempre es diu els boixos, els nens i els borratxos sempre diuen la veritat. És així i és veritat, no és una dita popular, és veritat. Els boixos, els nens i els borratxos sempre diuen la veritat.
En aquesta ocasió aquest boig de la família li passa això, que està boig però sempre diu la veritat i a més a més veu les coses molt clares. El problema que surt és quan la noia, la germana, vol presentar el seu promès als seus pares i el convida a sopar a casa seva.
i a partir d'aquí comença una obra que la gent reia moltíssim. La veritat és que em costa de riure, però de somriure sí. Riu moltíssim, però que realment dona la idea de com som d'hipòcrates i com som de... Bé, estem en una societat que encara, estem al segle XXI, però encara té molt clar el què.
el que diran. Això sí que potser no ha millorat, sinó que al revés. Encara estem més pendents a tot plegat. La interpretació d'aquesta gent és magnífica. I ja ha tornat a Barcelona gràcies a la Sala Trono de Tarragona i estarà fins al 8 de juny. Jo la veritat és que recomano que aneu a veure-la perquè us agradarà molt.
I a més a més, això us farà pensar una mica en com són la gent. I després, una altra que he vist i que també m'ha agradat moltíssim, i que si teniu ocasió aneu a veure-la, és el zoo de vidre de Tennessee Williams.
Ens vam parlar la setmana passada que t'estrenava, oi? Sí, es va estrenar la setmana passada, vaig anar a veure-la. Està interpretada magníficament, perquè tots estan fantàstics. La Miriam Isclar, el Daphnis Valdut, la Meritxell Calvo i el Peter Weaver. Ja ho vam comentar l'altre dia, és la primera obra que va escriure Tennessee Williams a l'any 44.
Es va estrenar un any després d'escriure-la i a partir que es va estrenar va començar la carrera d'escriptor de Tennessee Williams. La veritat és que és fantàstica. La història és la història d'una dona, mare de dos fills, d'un noi i d'una noia.
El noi és el que realment manté la família, perquè el pare es va deixar fa temps, se'n va anar, i té unes ganes boixes de llibertat, de poder començar la seva vida pel seu compte, però està una mica manillat, perquè ha de treballar perquè aquesta família continuï.
La filla és una noia super tímida que té un petit problema físic però que realment el problema més gran que té el té al cap perquè és super super tímida i la mare la sobre protegeix moltíssim.
I el quart, el quart amb discòrdia, és un amic del seu germà, que treballa també amb ell en la sabateria, i que el porta a casa, a sopar, per tal que conegui la seva germana a veure si la poden casar.
Això seria la obra en si. Cal dir que la postada en escena és preciosa, cal dir que el Josep Maria Pou ha tret el millor de tots els actors i també cal dir que hi ha una escena preciosa, l'escena final. Jo he vist pràcticament totes les zoo de vidre o figuretes de vidre que s'han fet aquí a Barcelona.
I l'escena final de la Maritxell Calvo, que és la noia amb el Peter Vives, que és el pretenent, la veritat és que és maquíssima, és super romàntica i molt, molt maca. Per tant, ja sabeu, el zoo de vidre que està al Teatre Goya Codorniu, absolutament recomanable.
Jo vaig veure la dama de les camèlies a la setmana passada i em va agradar molt. Em va passar volant, que les coses que duren dues hores de vegades penso, a veure, què més, les 9, que és com una hora així. I quan va acabar vaig dir, ah, doncs dura menys. I vaig dir, no, no, m'han passat dues hores. T'ha agradat, eh? La nausica em va encantar. Està fantàstica. Està perfecta. I curiosa. I tots els secundaris. I tots, sí, sí. O pràcticament tots.
Està envoltada de gent molt bona. M'agrada molt la posada en escena, m'agrada moltíssim. La posada en escena és molt difícil, Carme. Hi havia aquest punt com molt de pel·lícula, de diferents moments en què quan apareixen tots els personatges, potser fins a deu personatges, i la manera com t'ho expliquen, com es van fent les petites converses, que era com si miressis una pel·lícula i la càmera està enfocant cap a un lloc i després cap a un altre. Exacte.
Sí, sí, m'agrada molt. No, no, també és totalment recomanable la Dama de les camèlies, que s'està fent a la seca espai rossa. Exacte. I la veritat és que la Nausica Bonin ha madurat moltíssim com actriu. Justament la vaig veure l'altre dia al Teatre Romea, quan vaig anar a veure el Loco i la camisa.
Vam estar fent la xerradeta després de la funció. I la veritat és que val la pena també d'anar-hi a veure la Dama de les camèlies, una obra tan romàntica, no? Sí, sí, molt recomanable. Ara anem a parlar una mica... Novetats? Sí, de novetats i...
He agafat un espectacle infantil perquè últimament no n'hi ha massa de cosa. I és per al dia 31 de maig. Aquest dissabte, no? Sí, i és a les 12 del migdia. I és en un lloc poc habitual o una mica no parlem mai, que és a la farinera del Clot.
La Farina del Clot fan Simplicitats. Simplicitats és una obra del Xucrut Teatre, que és una companyia que porta molts anys fent teatre juvenil i infantil. I la veritat és que pinta molt bé perquè són dues persones que són del servei de neteja i durant un esmorzar, fan parada per esmorzar, paren de netejar,
i aprofiten per compartir els seus dubtes i què contem, què no contem. Jo penso que és un regal, aquest espectacle, l'únic que... bueno, hem d'anar a la farinera del clot.
A les 12 del migdia el preu és super barat perquè costa 315. Pots anar amb tot, no només amb els teus fills sinó amb tots els veïns també si tens l'habilitat d'anar amb molts crios.
i penso que aquestes simplicitats segurament el podrem veure a Barcelona en algun teatre perquè l'espectacle és molt bo. Després hi ha una altra cosa que també ho diem quan es fa i és que la Fundació Romea el proper dilluns 2 de juny a les 8 de la nit fa una lectura dramatitzada.
Es diu Disputa de l'assa, que és del celb Tornmeda. El Tornmeda és un fara...
És un home que ha escrit moltíssimes coses, que va ser un escriptor brillant, superbrillant. I això de Disputa de l'Assa és una sàtira sobre el comportament de l'ésser humà.
El repartiment d'aquesta lectura dramatitzada està molt bé perquè estarà el Ferran Frauca, el Jordi Boixaderas, el Mingo Raffles i la Mònica Graenzel. Jo penso que està dirigit per a l'Albert Mestres.
i la veritat és que la versió que es podrà veure al Teatre Romea aquest dilluns és una versió actualitzada d'aquest test que ha fet el Miquel Pujador i que penso que és una bona manera de conèixer un clàssic català i una bona manera de passar una estona.
Ara sí, ara anem per teatre. Vinga, a veure què tenim. Mira, volia recordar que a la sala B aquest s'està fent Pulmons. Pulmons és una obra que ja es va fer fa principis d'any.
Tu la vas anar a veure, oi que sí? Sí, a mi m'agrada molt. Doncs l'han tornat a posar perquè les entrades estaven exaurides gairebé cada dia i llavors l'han recuperat perquè la gent que no la va poder veure en aquell moment doncs la pugui veure ara.
és la història o el problema que tenen una parella jove que s'estima moltíssim i que de cop i volta diuen de tenir un nen i llavors comencen tots els dubtes i tots els problemes. Si l'has vist podries explicar una mica
Bàsicament és això, que plantegen els dubtes i no d'una manera molt dramàtica, sinó que van plantejant tot el que els passa i que relativitza molt i no només es parla de dubtes sobre tenir un fill, sinó que és una mica l'excusa per començar a parlar de dubtes sobre la vida en general, per dir-ho d'alguna manera.
i ho van plantejant, van fent també, se suposa que passen... viuen el pas del temps i s'ha explicat d'una manera molt interessant i vas veient com evolucionen tots dos personatges a partir del moment en què es planteja això. Cada vegada és més difícil tenir un fill per com està la societat nostra. És una obra de Duncan McMillan i la veritat és que els actors estan superbé.
Per tant, si no vau poder anar-hi en el seu moment, quan estaven cada dia exaurides les localitats, ara teniu una altra ocasió a la sala Beckett per veure aquests pulmons del Duncan MacMillan. Després, una altra cosa interessant. Això s'estrena el dia 2.
Dilluns, encara que ja sabeu que les primeres representacions sempre són passes. És una obra de Harold Pinter. Ja saps que Harold Pinter té obres magnífiques on els silencis guanyen, perquè sempre n'hi ha molts silencis. Evidentment que estan plens de vivències i d'emocions.
Es diu vell temps i la traducció, que a mi ja això ja m'enjoerna, és de Joan Sallent, que és un dels millors traductors que tenim avui dia. La direcció, un altre nom important, Sergi Vilvell. Molt bé. Llavors, la història una mica així, una mica així per sobre,
És d'una visita que fa una vella amiga de la infància d'un matrimoni i a partir que arriba aquesta noia, aquesta vella amiga, comencen les tensions entre la parella.
És com una mena de triangle, més o menys, un triangle una mica estrany, i sota una comèdia, sota un ambient de comèdia, sobretot al principi, doncs resulta que després no és una comèdia. I la veritat és que Pinter, jo no l'he vist aquesta obra, però he llegit l'obra.
molt, molt, molt bé el que passa, quan passa, el temps i la fragilitat de les relacions humanes i també de les relacions de parella. Per tant, diguem-ne que encara que comença com una comèdia o que el to... No ho és ben bé, no? No ho és ben bé. Perquè és una mica com la vida mateixa. Hi ha moments que sembla que rius i altres que has de plorar.
És una filigrana per dues grans actrius, que en aquest cas, en aquesta producció, les actrius són la Sílvia Bell i la Miriam Alemany. I el tercer en discòrdia, el marit, és el Carles Martínez.
Penso que caldrà veure-la, perquè penso que ha de ser, dirigint el Sergi Belbel, ha de ser una cosa molt, molt acurada. Recomanable, segurament, no? Anirem a veure-la. Això ho faran a la sala Beckett a partir del 2... La setmana que ve, per tant, 2 de juny. I de dimarts a dissabte a les 9.30. Molt bé. Després recordem, ja per acabar... Sí.
que l'Ivan Benet, que està al Teatre Llibre de Montjuïc, a l'Espai Llibre, quan informi per a una acadèmia, ha prorrogat fins al dia 1 de juny, i que també han prorrogat els dies feliços al Llibre de Gràcia,
que si voleu veure... Val la pena també? Sí, però la veritat és que... Molt poques entrades. Exacte. Sí, és veritat. Molt complicat. Si no prorroguen més serà una mica complicat. Doncs això és tot. La setmana que ve, si vols, parlem una miqueta dels que prepara el grec. Perfecte, si fem una mica de repàs. I ara comencen els festivals. Ara sí que no s'acabarà del festival. Hi ha un festival pertot arreu.
Perfecte, Mica. Doncs fins la setmana que ve, fins dijous que ve, que vagi molt bé i bon cap de setmana.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon llesó i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. 5 minuts i 3 quarts d'una del migdia és moment ja de parlar de vins.
Per això a aquesta hora saludem l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Molt bon dia, Astrid, què tal? Bon dia. Per parlar, evidentment, de vins i avui fer memòria, eh, perquè estem a finals de maig. I ens vols traslladar una mica al setembre passat. Sí, ens sembla que era primers de setembre, no sé si voltàvem cap a 10, 15 o algo així. És allò que dius, que s'hi ha d'haver de fer molta memòria. I recordo que vaig portar
Em vaig trobar a la taula i em vaig trobar a la taula.
amb un, teòricament, vi, però que encara era most, estava a mig fermentat, i era un pinot noir de tots quatre vins de Cabasparator. És allò que dius, ha canviat. Sí que ha canviat. Ha servit una mica fred. Sí.
Té un color molt bonic. No és ni rosa, és com un vermell pàl·lit. Els últims anys la tendència dels vins rosats era més apiretal, que els he dit jo. Més cirera, més intens, buscaven molta extracció, molt color. Realment el color...
Ens provoca, s'ha de dir. En un blanc el que volem és aquell to molt pàl·lit, molt transparent. Dels negres ens agrada molt això que siguin morats, lil·les. Sí, ens influeix molt el tema del color. I els últims anys han anat baixant el tema color.
a l'hora de fer un vi es pot relativament modificar. No és que es pugui modificar, és que tu segons les hores que dediquis massarant el mos amb les pells anirem traient més color o no. Si nosaltres decidim tindre el contacte de pells mos 24 hores ens donarà un color relativament pàl·lit. Si el volem tindre 48 tindrem molt més color.
La tendència aquí els últims anys havia estat això, buscar extraccions molt de color i ara el que es busca és més la subtilesa. I realment ho aconsegueixen. Si l'olorem també acostumar a passar, perquè moltes vegades jo el que li trucava eren unes sensacions molt verdes, molt de tronc. Aquest jo el trobo avui molt llaminer. Jo no l'havia olorat igual que tu.
A mi la primera sensació és que ara no sabria dir si era una cirera o fins i tot una síndria, sense aquelles síndries que són tan gustoses, tan sucoses.
És com molta maduixa. Seria això la maduixa aquest punt de la Síndria. És fruita vermella i d'aquella la visualitzem. L'alcohol no es nota.
Jo me'n recordo que aquell dia vam dir, aquest fa un tufo una mica estrany, no? Perquè és això, és la fermentació, la fermentació dona molts aromes, però no està acabat de fer. Jo crec que ara aquest vi comença a estar en aquell punt que comencem a disfrutar-lo. És un Pinot Noir, un Pinot Noir és una varietat de raïm, originària de la Burgonya, gela que alguna vegada n'hem parlat així més o menys, però sobretot amb vins negres.
I és una veritat que ja normalment no dona excessivament color. O sigui, ja tindria aquestes notes de fruita, són vins molt insinuosos. I Cabasparator va ser dels primers cellers a plantar-la en 1976. Que dius, Déu-n'hi-do el temps que ha passat. Sí, no? Sí. El parà...
Era un enamorat de la Burgonya i va dir jo haig de plantar aquesta varietat de raïm. Tot i que el clima Penedès-Burgonya diríem que seria un pèl diferent. Però la veritat és que en zones així un pelet més altes buscant això, més alçada, més fresco, dona vins més interessants. Durant uns anys s'havien fet molts vins amb pinot noir, tant amb rosat com amb vin negre.
Clar, no, tot arreu on pots plantar pots obtenir un bon resultat. I avui en dia el que trobem sobretot pinot noir és amb cales, cales espumosos, perquè té una acidesa un pelet més. Que es nota, no? Exacte. A veure, el tastem, no? El tastem.
I es nota aquesta cidesa. Mira, se m'ha posat tota l'avell de gallina. Es garifa. És molt curiós de veure. És la fresco. I ho veníem d'un any ja fresc, que això també s'ha de tindre en compte. També influeix. Hauríem de fer memòria que l'any passat va ser un any relativament frescos.
Té un punt com a Marc, no? Fins i tot. Al final és a Marc. Jo no el trobo gaire fort, eh, de Marc. No? No. L'únic que és això, ara és aquella hora que ho trobem tot... Ens és difícil, no? Un pelet més exagerat. El que crec que el que més es nota és l'acides. L'alcohol no es nota.
Pot ser, és veritat, és més suau. És un vi relativament suau. Quants graus té? 13 graus. Home, relativament suau no, és d'aquests que enganya llavors, perquè sembla dolçet. Per què? Perquè tenim aquesta insinuació de fruita, una fruita molt ben posada, té aquestes idees, és lleugera, i l'alcohol, tot està present, no està per sobre. Això és el que hauríem de trobar.
Clar. Normalment. Un vi per mirar per ara, per petar la xerrada, un vi... Però no és d'aquests que vas fent glopets, no? No, perquè això d'aquesta zona ho notaria. No sé, que igual el buit també el dia acompanya, perquè està així una mica frescot a fora... Però seria millor acompanyat, aquest vi, no? O és d'aquests que el faries sol? Jo crec que sí. Sí, no? O amb un formatge, un formatge una mica... Sempre els formatges, eh? Has tret sempre els formatges.
i que no fa tant que vaig fer el tast de formatges al Casal de Joves, on als formatges així més forts, més consistents li quedava molt bé l'espumor rosat. I també era de Pinot Noir, bàsicament. O sigui, aquí també podríem anar bastant a buscar això, no? Per sort, tens una mica dels arrossos... Clar, exacte, no? Canvia una mica de tema. Sí.
A mi m'agradaria que fóssim a l'estiu.
de cremes de melons, les síndries, o sigui, aquestes sopes fredes d'istiu. Moltes vegades pensem això, les sopes... I podríem acompanyar. Exacte, sí que tu ho faries. Jo, en aquest cas, crec que sí, que podríem ja començar. Mira, seria una nova sugerència, no? Les sopes fredes d'istiu, una bitxi suars, ben fresqueta... Per poder-ho barrejar. Està bé, mira, una bona combinació.
És que ho trobo molt insinuós, és allò que dius... Pervers. Sí, és com de postres, no? No, perquè associem les coses dolces. Clar, és veritat. Clar, és una fruita que dius no és àcida, és dolceta, i és això, molt insinuosa.
I per tant el lligaríem amb aquestes sopes que ens dius d'estiu. Jo crec que sí. Amb una mica de formatges, per tant en format aperitiu llavors. En format aperitiu, perfecte, o això a mitja tarda per acompanyar fins i tot unes maduixes, unes sideres. Però a mi m'aboca molt a fruitar amb formatges. Justament per les sides, perquè neteja molt bé la boca. És un vi que no et deixa allò una gran persistència. Per tant seria una bona combinació.
Aquest celler aposta moltíssim per vinificar les varietats una per una. Aquí a vegades hem tastat vins de diverses varietats de raïm i tens moltes característiques de totes. Fins i tot podíem dir que és més fàcil elaborar un vi de diverses varietats, perquè el que no té una potser li aporta l'altre.
Es pot combinar, no? Sí, i si que realment elaborar un vin d'una sola varietat te la risques a totes anar amb les parts positives i les negatives. Clar, perquè si no funciona, no? Jo crec que és una bona aposta, no? Aquell punt més purista, no? És veritat. Però aquest miraó...
És allò que... Sí, veig que t'ha agradat. Has dit que no l'havies provat encara. No, jo tenia ganes i és allò que dius quasi bé. Tampoc el volia tastar. Preferia quasi bé vindre i fer-ho aquí en directe. Mira, et reconec que aquest tipus de vi em costa una mica més. Em costa més.
Et costa, veus? I a mi m'encanta. Clar, aquí no coincidim, eh? No. Clar, i el tema del gas carbónic, aquestes coses... No, aquí de gas carbónic no hi hauria, a més no es veu cap bombolleta, saps que a vegades... Ja, ja. Però bé, que també em costa, com si diguessin. Sí. Però encara veus jo les idees, si és allò que... Això, clar, va com va, no? Sí, sí.
No, no, però bé, en tot cas, jo crec que és recomanable, no? Això com costa un celler, més o menys, eh? No sempre t'ho pregunto, eh?, però de vegades... Està demandant els 7 euros, més o menys... Vull dir que és accessible, per tant... Sí, sí, sí, sí, sí, és allò que... Considero que és un vi molt... relació, qualitat, preu...
Normalment no en parlem, però intento ja portar-los. Sí, és veritat que molts cops no ho pregunto tot plegat. Exacte, és allò que ho vies, no? Però ja és allò que dius... Però clar, que potser algú de vegades pensa que parlem de vins que costen molt. No, són vins que et deixen bé, fàcils, sense complicacions.
I és això que dius, aquella memòria, d'aquells tufls, d'aquelles reduccions, d'aquelles olors, allò que dius, ostres, deixa'm no respirar, però clar, el teníem molt a mitges. És maco veure quan el resultat és...
és tan net, tan pulit, no? Sí, a mi m'agrada molt veure-la aquesta cop, m'imagino allò un dia una mica més d'estiu que avui, amb una terrassa i dues copes amb aquest color, i crec que convida a viure-los-hi també. I és això, normalment intento portar vins molt nets, molt pulits, potser sí que aviat hauré de començar a portar vins amb problemes, amb defectes, i... Home, per trobar-los.
Perquè moltes vegades és allò que si estem, que avui en dia també és difícil de trobar, però sí que sempre anem buscant les coses positives el dia que per exemple tens un vi a casa o vas a un restaurant i comences a mal pensar d'aquell vi que si fa alguna mala olor, anem-li a buscar el perquè.
Mira això, avui és més que llaminem. Recordem el nom d'aquest vi per si algú el vol descobrir. El parató Pinot Noir. Mira que fàcil, té un cargol aquí dibuixat a l'etiqueta.
i un color molt atractiu. Abans de marxar, recordem que avui, t'està la fresca, no? Avui fresquíssima. Exacte, i poc sol. A dos quarts de vuit? A quarts de vuit, amb el Toni Ripoll del Salle Pascona. Ell normalment ve un cop a l'any o dos, ja és...
És el seu fill. És el seu fill. És el seu fill.
Les varietats que porta. Que la gent vingui al tàstic. Exacte, això es tracta. Testarem el seu rosat.
que no seria ben bé un rosat, però sí que al final és un rosat que em vam parlar l'any passat, que és el trencaclosques, que era aquell rosat amb ànima de negre, no? I així com aquest el trobem més suar o més lleuger, aquell estava... aquella nota és realment una essència molt, molt negra, perquè és un cirà. I l'altre és l'Opetitó, també, amb homenatge al seu fill August,
És que és un copatge de marloticida. És un vi negre, jove, fresc, simpàtic. No està malament. Serà una tarda relativament lleugera i interessant. I sobretot per això, per conèixer aquesta nova temporada del Celler Pascona.
I després dilluns també sàpigueu que ja han obertes les inscripcions per participar en un tast de vins. Priorat Montsan, Garnatxa Carinyena, o sigui, aquell dilema que són com són els vins del Priorat, els vins del Montsan, que és una Garnatxa, que és una Carinyena, que és un vi de copatge. Testarem quatre vins i tots totalment diferents, de zones totalment...
Exacte. Serà dilluns, en principi les inscripcions s'han de fer al Milanari. No, al centre de la ciutat de Maragall. Exacte. Dilluns a les 6 de la tarda, horari complicat. L'horari és complicat, sí. Però bueno, és una bona escolta si algú té oportunitat. Sí, però perquè és dilluns. També és veritat que costa una mica que posar-se a veure vi, no? Ser dilluns, encara que sigui amb una manera, evidentment, doncs amb format TASC que no vol dir anar a veure per veure.
El coneixement sempre davant del plaer. En fi a Street doncs que vagi molt bé, el tast d'avui també el dilluns i dijous que ve més coses. Dijous que ve tastarem un sumoll. Us he parlat molt dels sumolls, que Sant Josep hi ha sumoll, doncs dijous tastem un sumoll. Però no dic res més. Doncs citem per la setmana que ve que vagi bé a Street i fins dijous.
5 minuts i l'1 de migdia tanquem ja aquest Just a la Fusta d'avui, dijous 29 de maig.
Agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buen, els serveis informatius i a la producció del programa, el Carles de Granedirrius, a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat de Valerio Abuelo, president de la agrupació ciclista Sant Just, per parlar de les diferents activitats que tenen programades pels propers dies.
Hem fet artúlia amb l'Ina Santa Bàrbara, Joan Algarra i Montse Larrea, hem parlat de teatre amb la Maica Duenyes i també de vins, ara mateix amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mat. Heu parlat des de les 10 Carme Verdó i tornarem demà amb més coses, com sempre, de 10 a 1. Ara us deixem amb les senyors notícies a 10 a migdia. Que vagi molt bé, que passeu un bon dijous.
Sintonitzes, ràdio d'esperm. Sintonitzes, ràdio d'esperm.
m'agrades tant que quan ens creuem pel carrer faig de... faig veure que ningú m'espera que exigent la primavera d'aquest any em fa tant mal saber que també
El burro de la feina que sempre et parla d'hipotècdotes i de futbol.
T'estimo tant que ja no penso gaire en el valent del que he somiat tota la vida. El marro i el veig en l'unit fort que et queden tan guai.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Aquest vespre se celebra el ple municipal del mes de maig a Sant Just. A la sessió es tractaran 4 emocions, dues d'elles vinculades amb el personal públic de la corporació i les altres dues amb la gestió del padró municipal de cara a la celebració d'un referèndum tot plegat avui a les 7 de la tarda. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies Edició migdia d'avui dijous 29 de maig. En titulars, estaquem altres qüestions de la jornada.
El Walden compta amb una nova estació meteorològica. Se situa a la coberta de l'edifici i és molt similar a la que ja cangin a estar. L'aparell serveix per mesurar la força del vent a la zona del Walden per estudiar la instal·lació d'un aerogenerador a la coberta. Els nens i nenes d'entre 5 i 14 anys podran muntar amb bici aquest diumenge al Parc Ciclista de Llobregat. La agrupació ciclista Sant Joost organitza la quarta cursa popular infantil al Recinta amb l'objectiu de fer que els nens ho passin bé i aprenguin a muntar amb bici en grup.
I el Centre Social Mil·lenari acollirà demà a la tarda un festival de poesia de primavera. Serà amb els poetes i escriptors Soledad Gascon i Joan Asbert i amb el guitarrista Josep Maria Baquet. Serà demà a dos quarts de sis a l'equipament.
Bon dia, demà dijous se celebra el ple municipal del mes de maig a Sant Just. A la sessió es tractaran quatre emocions, dues d'elles vinculades amb el personal públic de la corporació i les altres dues amb la gestió del padró municipal de cara a la celebració d'un referèndum. Les dues primeres les presenten els grups del PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just a petició de les accions sindicals de comissions obreres i UGT de l'Ajuntament.
són relatives primer a la reclassificació professional dels agents i caporals de la policia local i segon, a l'avançament de la data de jubilació dels membres del cos de la policia. Pel que fa a les mocions sobre el padró, la primera la presenta el grup municipal del Partit Popular, sol·licitant que no se cedeixi el padró per fer cap referèndum il·legal, i la segona, l'entra en el ple CiUPSC Iniciativa Junts per Sant Just per tractar l'ús de dades del padró per a la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya. Sant Just Notícies.
I abandada les mocions, el ple tractarà altres qüestions. Per exemple, es preveu aprovar de forma inicial la modificació de l'ordenança que regula la protecció i tinença d'animals i també l'aprovació de l'ordenança reguladora de les prestacions econòmiques atorgades per l'Ajuntament. Després de tractar els temes previstos a l'ordre del dia, s'obrirà un tort de precs i preguntes per part, primer, dels regidors i regidores i després del públic assistent. El ple serà avui a les 7 de la tardar a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just.
Sant Just Notícies.
I quan passen quatre minuts de l'una del migdia parlem d'altres qüestions. El centre d'atenció primària de Sant Just tancarà els dissabtes a la tarda a partir del mes de juny i obrirà una hora abans entre setmana. El CAP tancarà els dissabtes a la tarda perquè s'ha detectat una demanda d'usuaris molt baixa en aquesta franja horària i es considera que el servei ja queda cobert amb centres sanitaris propers. D'altra banda, obrirà cada dia a les vuit del matí per adaptar-se a la normativa estatal de treballar més hores setmanals. Sant Just Notícies.
La decisió de tancar el CAP els dissabtes a la tarda, a partir del juny, l'ha pres el personal del centre, després de plantejar-ho a l'Institut Català de la Salut i a l'Ajuntament de Sant Just. Durant un any, el centre ha fet un seguiment de la demanda d'usuaris a l'ambulatori, els dissabtes a la tarda, i la conclusió a la qual s'ha arribat és que sortia més a compte tancar a les dues del migdia. El director del CAP, el doctor Muniesa, ho ha detallat al just a la fusta. El primer estudi és de seguiment no d'un dissabte,
un any seguit, amb números i noms de persones, i teníem una mitjana de 3,4 persones de les 3 de la tarda a les 8 del vespre. I puc dir-te que durant el seguiment d'un any, cap patologia que fos una ausència. És gastos d'illuminació, però és d'aire condicionat, de calefacció, has de pagar un cel·lador, has de pagar les hores del metge, has de pagar les hores d'un enfermer.
Pel que fa a la tensió d'urgències, els dissabtes a la tarda es derivarà dels mateixos punts que ara, en horari nocturn o en diumenges i festius, al Coab de Sentit de Fons o bé l'Hospital Moises Brogi. Per aquest motiu, el doctor Moniesa defensa que amb el tancament del cap, la tarda, els dissabtes, no es perd servei de tensió.