Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà! Fins demà!
Just a la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10 i comencem aquesta hora el Just a la Fusta de 8 i març, 26 de març. Començarem el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno perquè ens expliqui què és el que cal saber d'aquests dies al municipi.
I a més a més també amb l'Andrea farem un repàs per l'actualitat més general del dia a través de les portades dels diaris l'endemà que a la Unió Europea anuncies també que el cas d'Axibre podria ser un primer pas per fer-lo també en altres països i també de les declaracions de Junqueras en relació a una possible entrada al govern lligada a una consulta amb data i pregunta concreta.
Fixarem com ens ho expliquen els diaris d'avui, també actualitzarem aquesta informació amb les novetats d'aquest matí, fixarem també en temes interessants, entrevistes, articles, pararem d'esports, cultura i una mica de tot. També en aquesta primera hora escoltarem el nou single de Manel que el va presentar ahir a la nit, ahir a les 12 de la nit. L'escoltarem aquest 3 a rampell que és la carta de presentació del nou disc que trauran d'aquí 15 dies.
I a partir de les 11 i 10 entrevistarem a Rosa Maria Vallès, directora de la Biblioteca Joan Margarit d'aquí Sant Just, que aviat farà 10 anys, en parlarem de tot aquest temps i també de les últimes dades, de com funciona aquesta biblioteca, després que també fa setmanes vam saber que havia augmentat considerablement en general a tot Catalunya l'ús de les biblioteques públiques.
Farem tertúlia, la Marcela Cristina tindrem a la cuina amb la Carme Amador com cada dia i a més a més també a la tercera hora parlarem amb el Roger Consol de l'Assemblea Nacional Catalana d'aquí Sant Just, Sant Just per la Independència, per parlar de diferents qüestions vinculades amb l'actualitat de l'Assemblea. I també que sembla que dilluns membres de l'Assemblea pujaran a la penya del Maru per canviar la senyera.
Avui no tindrem l'Alba Conès amb la televisió, la tenim, doncs, de vacances. El que sí que tindrem és el Diego Marcos, que ens explicarà quines són les novetats literàries d'aquesta setmana. I també el Pep Quintana, que ens parlarà, com cada setmana, d'un capítol més de la història de Sant Just. Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyem-vos amb bona música. Comencem.
Bona nit.
I avui comencem amb el Stardivine Comedy i Neopolitangel.
Gràcies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
3 minuts i un quart d'11 del matí, saludem ara l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de l'actualitat Sant Justenca i avui comencem parlant de política municipal. Sí, perquè aquesta setmana estem celebrant la Setmana Santa, però és que a més la política municipal d'alguna manera no descansa i aquesta setmana toca ple municipal perquè coincideix que és l'últim dijous de mes i bé, doncs el ple serà a les 7 de la tarda, com cada sessió plenària. No, encara no, encara no. De moment les notícies...
Hi ha ganes per comentar l'actualitat. Doncs això, el ple començarà a les 7, com cada sessió, i l'ordre del dia consta de 7 punts. Pinta que serà un ple curtet. Un dels punts més destacats és l'acceptació de l'ajut atorgat per la Generalitat pel funcionament de les escoles Bressol Municipals pel curs 2010-2011. Ja ho anuncia fa unes setmanes aquí al Regidor d'Educació. A més d'una moció del grup d'iniciativa a favor de la prevenció de residus, la reivindicació del sistema de devolució, dipòsit i retorn,
i la reclamació d'un preu just a Ecoembes per retribuir les recollides selectives. El ple es tancarà, com sempre, amb el torn de prems i preguntes per part dels residus i regidores i del públic que hi assisteixi. La sessió serà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament, per si voleu assistir-hi.
Molt bé, doncs això serà aquest dijous. D'altra banda, parlem ara d'una novetat, un canvi de nom que hi haurà a la biblioteca, no, a Can Ginasta. Sí, a la sala de les golfes de Can Ginasta, concretament, que portarà el nom d'Isidor Consul a partir de Sant Jordi. El canvi de nom es farà en un acte el dia 24 d'abril. Es donarà el nom del veí Sant Justen, que editor, escriptor i crític literari que va morir fa tres anys i mig. La seva família ha convidat, de fet, l'escriptora Carme Riera, perquè presenti el seu últim llibre el mateix dia 24.
L'alcalde ha agraït que la família hagi acceptat que la sala porti el seu nom perquè considera que és un orgull pel municipi que un espai on es fan activitats culturals porti el nom d'Esidor Cònsol, que va fer tant per la llengua i pel país. Aquesta activitat forma part del conjunt d'actes que es faran al municipi per Sant Jordi, on hi haurà de tot. Hi haurà una venda de roses i de llibres durant la diada que es farà el diumenge 21 d'abril, la festa de presentació del torneig Amics Joan Petit, Nens amb Càncer, que es farà el dia 22 a la Bona Aigua,
i la inauguració de l'equipament de les escoles el dia 26 de la tarda, entre moltes altres coses. Tindrem un Sant Jordi molt intens aquest any. Molt bé. Doncs ja anirem parlant en cas, el que sí que està clar i que ja sabem és que hi haurà aquest canvi de nom i se li posarà Isidore Cònsol en homenatge pòstum.
I acabem parlant del Centre d'Estudis Injustenys, Andrea. Sí, que presentarà la nova miscel·lània el proper 19 d'abril. Es tracta de la 18a miscel·lània de l'entitat, que aquest any compta amb quatre articles diferents. Julio Cho ha elaborat el tema al bombardeig de Sant Just, Coral Torres s'ha encarregat de l'anomenat Història dels Tudor, Miquel Almela i Jordi Contia són els responsables de l'article Rallotges de Sol de Sant Just i Ramon Campreciós ha escrit
125 anys dels estocadors Campreciós, que millor que ell per escriure sobre la seva família. La presentació de la 18ena miscel·lània del Centre d'Estudis serà el dia 19 d'abril a les 7 de la tarda a la sala de les golfes de Can Ginesta i una setmana abans, el dia 12, el Centre d'Estudis també està organitzant la presentació del llibre La guerra aèria a Catalunya, que l'han escrit el David Inyiguez i el David Gesalí.
L'organitja, com deia, el centre d'estudis conjuntament amb Desverna Accions i tindrà lloc el dia 12, també a les 7 de la tarda, a la sala de les golfes de Can Girastà. Perfecte. Doncs una bona notícia també per la cultura i la tradició s'enjustenca. De seguida ens fixem ara en l'actualitat general del dia. Escoltem ara un tema musical. Coneixes Manforensons, Andrea? No. Doncs ara els coneixeràs. Segurament sonen bé.
I will wait, es diuen. Han entrat de cop, eh?
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informativcomarcal.com Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern.
darrere el mercat.
6 minuts i 2 quarts 12 de matí. Salutem ara l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Bon dia de nou. De fet, per parlar ara d'actualitat més general, comencem parlant de les portades dels diaris, la notícia del dia que passa per Xipres. Sí, és un altre cop el punt central ara mateix de l'actualitat, els diaris. De fet, des de diferents perspectives, però vaja, totes tractades des de
Des del punt de vista europeu, a la Vanguardia, per exemple, llegim que la Unió Europea amenaça d'aplicar a més països la recepta de Xipra. El president de l'Eurogrup avisa els bancs que demanin més rescats. Diu que s'espavilin. L'advertència és una galleda d'aigua freda per a les borses. L'IBEX va perdre un 2,27%.
I, de fet, a la Vanguardia, en portada, veiem una fotografia de l'Angela Merkel, de la cancellera alemanya, que diu, i Merkel fent mitja, i la veiem fent mitja, precisament. Enmig de... Enmig de tot això. Ah, sí? Sí. Però perquè ahir va visitar una entitat social i diu que estava encantada. No era enmig del Congrés. No, no, no.
Imagina't quin escàndol, no? Diu que estava encantada, literalment, pel pacte de Xipra, on els dipòsits de més de 100.000 euros tindran un quitament del 30 al 50%. Així va dir, els contribuents no salven els bancs. És com ho veu la Vanguardia, el diari ara va en aquesta mateixa línia i diu Xipra, banc de proves d'Europa. L'acord amb la Troika obliga les autoritats xipriotes a desmatallar un sector bancari sobredimensionat i el missatge que dona Europa és que obre la porta a fer pagar els rescats als grans dipositants i als accionistes i la Borsa li respon
La fotografia de portada li dediquen al president Xipriota, Nikos Anastasiadis, saludant els periodistes abans d'entrar ahir al Palau Presidencial i el veiem amb cara de preocupació. De fet, el peu de foto diu el rostre de la derrota. Al periódico, el titular és irresponsables i han agafat la imatge del ministre de Finances Xipriota, Mihaly Sarris,
que no va poder amagar el cansament a la roda de premsa que va oferir dilluns a la matina de Brussel·les i directament han agafat un primer pla seu badallant. I, doncs, ho relacionen amb el titular. Diu que a la zona euro viu una altra crisi de credibilitat. L'Eurogrup anuncià més rescats com el de Xipra i en fons als mercats i els bancs de l'illa faran pagar la fallida a accionistes, bonistes i grans clients. I, per últim, el punt avui ens parla de l'Eurogrup, que no n'aprèn i que torna a alarmar els mercats. I veiem una imatge del president de l'Eurogrup
en portada. Doncs és el que se'ns explica a les portades d'avui, als diaris d'avui. De fet, encara, d'alguna manera, també és el tema principal del 324.cat, que titula, de fet, que el Xipre allarga el corralitos. El que diu el 324, la reobertura dels bancs es farà dijous, segons el Banc Central de Xipre, que argumenta la decisió per garantir un funcionament tranquil de tot el sistema bancari.
També ens destaca en primer lloc que Tito Vilanova ja és a Barcelona, ens ho diu el 324.cat. Ja ha arribat a Barcelona des dels Estats Units, exacte. Per tant, una bona notícia pel Barça i pel partit de Vilanova. I d'altra banda, ofensiva judicial de la plataforma per la hipoteca per reclamar l'anualitat dels desnonaments en curs.
Ho presentarà aquest matí els jutjats, desenes de peticions que reclamen l'anul·litat dels processos de desnonament actuals en tramitació, on un escrit que presentaran els principals jutjats de tot l'Estat consideren il·legals les execucions hipotecàries i reclamen que es faci cas de la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que considera abusives moltes de les clàusules hipotecàries.
Fins demà!
Més coses, també se'ns parla del que es portarà avui a judici, el que dèiem, els jutjats, volíem dir. I, finalment, que Europa avisa que el cas Xipriot es servirà model pels futurs rescats. També es fa ressò de Tito Vilanova, que ja ha tornat de Nova York. I, finalment, que ja es pot escoltar el primer single del nou disc de Manel, Teresa Rampell. Ho escoltarem a la notícia musical del dia. Es diu així, la cançó? Teresa Rampell. Ah, mira. Molt bé, curiós. T'agrada?
Com a tipus? No, normal. Amb la línia una mica d'Espanel també. Sí, això sí. No sorprèn. Doncs ara ens fixem en altres apunts que trobem a les portades, Andrea. I el punt avui ens parla de política. Un cop més de la consulta, ens diu que Esquerra Republicana entrarà en el govern si es fixa data per a la consulta.
Junqueras respon a Mas i Durant demanant que es concreti el dia per a la votació i una pregunta clara. El líder Republica adverteix que una proposta de referèndum més enllà del 2014 és inacceptable. I en aquest sentit també al punt avui podem llegir un titular que diu que Convergència Democràtica nega que el diàleg a Madrid aigualeixi aquesta consulta. Això ho trobem al punt avui. A La Vanguardia parlen de desnonaments, el de tensió entre el Partit Popular i la Plataforma contra els desnonaments, ho deies tu ara...
i diu que els populars ja han interposat 8 denúncies contra la plataforma d'afectats per la hipoteca pels escarnis. Com deia, han presentat aquestes 8 denúncies per les protestes de la PAH davant d'homicilis dels seus càrrecs i la delegada del govern central a Madrid, Textín Azifuentes, va tirar el foc en vincular la plataforma amb l'entorn d'ETA. Això a l'avantguàrdia. Al diari Ara ens ofereixen avui una entrevista amb la portaveu d'Iniciativa per Catalunya dels Verds, Dolors Camats,
que diu que hem d'evitar que el malestar i la por derivin amb violència. Ens anuncien aquesta entrevista àmplia a les pàgines interiors de l'ARA. I al periòdico ens parlen del mal de Crohn, d'una malaltia que es triplica entre els nens i joves. És una fallada immunològica, una malaltia intestinal que és incurable i que ja afecta més de 2.200 menors a Espanya. Déu-n'hi-do. Doncs és el que ens expliquen avui als diaris, alguns dels temes que també apareixen a les portades. I d'altra banda, ens fixem ara
en els temes més llegits. Per exemple, a l'ara.cat, el més llegit és el que va dir la delegada del Govern espanyol aquí a Madrid sobre Ada Colau. El segon tema és el dubte sobre si és millor Line que WhatsApp, aquest tema, aquest debat que ha aparegut, no sé si n'estàs al cas, Andrea. Line, una nova aplicació per xatejar també per mòbil, o WhatsApp. Llavors, ens planteja si val la pena canviar. Hi ha diferents punts de vista del diari ara i a la gent sembla que li interessa molt aquest tema.
I el tercer, que Junqueras condiciona l'entrada al govern a una data propera i a una pregunta clara per la consulta. El 324.cat, el més llegit, és que Raquel Sanz serà la nova corresponsal de TV3 a Washington. Oh, sí. Antoni, vas a esplegar. Torna. A l'estiu. Torna. Farà una informació d'autor. Oh, mira.
Suposo, tipus Gabilondo? Sí, sí, sí. Saps que Gabilondo feia allò que feia en informatiu? Doncs m'imagino que deu ser en aquesta línia, no? Mira, aquí curiós. I Raquel Sanz ara estava fent el Telenotícies Nit, ara de fet encara està de baixa per maternitat, per tant un cop s'incorpori, perquè em sembla que el que he llegit és que entre el juny, que és quan plega el Bassas, i el gener de l'any que ve, que és quan s'incorpora Raquel Sanz, hi haurà l'Esteba...
Soler. Sí, exacte. Aquest 3-24 amb un cap se n'anirà cap a Washington a fer durant aquest temps a fer de corresponsals. Mira, canvis, no? Ara estan reestructurant tot. Sí, sí, exacte. El segon tema més llegit, una altra història, una mala notícia, que és que un jugador d'alcaldes de Montbui celebra un gol amb salutacions feixistes. Home. Sí. Veurem, doncs, si se li fa algun càstig o com acaba tot plecat. I, finalment, que els caps extremen el control de les baixes laborals amb assessors.
perquè ningú, m'imagino, faci cap trampa en aquest sentit. Que és una cosa que perjudica quan algú té una malaltia o algun problema, de veritat. Passem ara a... No, m'he pensat, no? Encara no ve la notícia curiosa. Veien les contramuntades? Ara sí, ara sí.
Podrien ser unes contraportades molt animades, no? No sé si és el cas per això, Andrea. Són una miques denses avui, em sembla. Sí, les dues últimes, com acostumes a habituar, el periódico i el punt avui són més disteses. Però vaja, ens centrarem, si vols, començant pel diari ara. Sí, que ens diu un diàleg malestruc. Sí, és l'article del Salvador Cardús, que parla un cop més de política, per això dic intens, i ens diu que l'anunci aquesta darrera setmana d'aquest nou clima de diàleg entre els governs espanyol i català
Ha estat per a uns l'anunci d'un període d'abonança, d'assossegament, mentre que molts altres l'han percebut com l'anunci d'una possible pedregada damunt de l'incert procés de transició nacional a l'estat propi. Diu fins i tot, la presidenta del Parlament ha vinculat el diàleg amb possible ajornament de la consulta per la independència fins pesada a la crisi, com si els catalans fossin d'aquella mena d'individus que diuen que no són capaços de fer dues coses tan simples a l'hora com caminar i mastegar xiclet.
Diu que més que un diàleg, el que assistim és a la represa de les mínimes negociacions que exigeix la gestió d'una administració exhausta. I és d'això del que ens parla avui en Salvador Carros. Doncs això, d'una banda, a la vanguardia llegim que el neoliberalisme europeu ha desarmat la política.
Ho diu Christian Laval, sociòleg i assetgista, analitza el nou ordre europeu en un assaig, un magnífic assaig a Xiltilla, a la Vanguardia, que es diu La Nueva Razón del Mundo. Diu que Margaret Thatcher ja va definir el neoliberalisme creixent quan va dir que l'economia és el mètode, l'objectiu és canviar l'ànima. Diu que sorprèn fins a quin punt l'Estat ha representat un paper extremadament actiu en la posada en pràctica del neoliberalisme.
Els mateixos estats segueixen el model de competència de la rendibilitat empresarial, del capitalisme aplicat a tots els camps i generalitzat a l'acció pública. Diu que estem deixant de ser persones per convertir-nos en activitat econòmica, és el que comporta el neoliberalisme, precisament com em costa aquesta paraula, augmentant, per exemple, els drets de matrícula universitària. Els estudiants se senten obligats a considerar els seus estudis com un capital que s'ha de rendibilitzar. Hem arribat fins a aquest punt.
Doncs és el que ens diu avui la Contra de la Vanguardia. El Punt avui ens parla d'un altre tema, diu, amb els armats i desfilen creients i no creients. Parlem de Setmana Santa, no? Sí, i ho diu el portaveu dels armats de Mataró, Amadeu Llinàs. Diu que en aquesta entrevista parla de la seva trajectòria dins dels armats de Mataró. El seu pare ja el va apuntar a les processons quan només tenia 5 anys. La primera secció d'armats de Mataró era de només 24 homes i el seu pare, que era lleoner,
es va encarregar de fer els cascos i les cuirasses. Ara són 90 soldats, amb capità Manalla i seguissin clos. Els nens anaven al davant quan ell va començar amb túnica i coronen Niquelada, obrint pas als soldats. L'any 55 que va entrar ell i abans ho havia fet el seu germà i després va passar a tocar el bombo i posteriorment el timbal. Aquesta entrevista parla d'aquesta trajectòria. Diu que fins i tot van desfilar per la plaça de Sant Pere del Vaticà i van ser rebuts per Joan Pau II, que els va anomenar soldats de la Pau.
L'any 88 van anar a Montserrat i el 2008 van tornar a Roma i es defineixen com un grup de gent que obre les portes a tothom a les nostres files, que era el que deia el titular. Hi ha creients i no creients, fins i tot es filen dos rolls musulmans.
Molt bé, doncs és el que se'ns explica avui com es viu aquesta tradició al punt avui. Finalment, el periòdico llegim. Els vaig dir, publicarem els vostres articles en un diari. Ho diu Ricard Anglès, que imparteix un taller de periodisme a alumnes de segon d'ESO de Sant Padó, amb amor per l'ofici, que ell mateix fa anys que es va plantejar exercir, finalment no va tirar per aquesta branca, però bé, li van proposar fer aquest taller a l'Institut d'Auro de Sant Padó,
I un dia va fer com tres activitats que diu que espera que recordin especialment els seus alumnes. Primer els va donar a cada un un dossier on hi havia un plànol de sampedor i un tríptic, un tríptic diferent per a cada un. Un, per exemple, parlava del passebre vivent, un altre del casal de Nadal i un altre del local de la vila. I a partir d'aquí s'havien d'acostar els diferents equipaments per fer preguntes del que fos,
Després d'això van haver de preparar una notícia, també van poder entrevistar, volien fer una roda de premsa i el Ricard Inglés volia portar, com el personatge més conegut de Sant Padó, que és en Pep Guardiola, no va poder ser, però bé, va portar el seu pare i diu que va ser una experiència molt positiva per tots, fins i tot per ell, i bé, doncs també van fer articles d'opinió,
I diu que aquesta entrevista, aquesta que està fent el periòdico, encara no els ha parlat als seus alumnes de l'entrevista, diu que quan vegin els seus textos publicats els farà molta més il·lusió. Uns textos que podreu trobar a la versió web del periòdico. Textos d'opinió dels nens de segonest. És curiós també tot aquest tema, aquest punt de vista més jove que se'ns explica avui, que se'ns planteja avui al periòdico.
I ara sí, deixem les contraportades i ens fixem en la notícia curiosa del dia, que passa per Barcelona, de fet, i és un home que durant 3 anys pitava cada cop que el passava per un detector de metalls, és a dir, a l'aeroport, a l'entrenar en una botiga... I ha descobert ara què passava. A veure... Diu que li han trobat que portava un ganivet clavat des de feia 3 anys. Què dius? On? Sí, a l'esquena. Per favor...
De fet, tenia un bony que li sortia a l'esquena. Decís de rebre 5 punyalades durant una batalla, però pensava que era un bony, doncs era un ganivet. Els metges van atendre... No, no ha passat a Barcelona, eh? Això veig que és a Canadà. Posa Barcelona la notícia que t'ha escrita des d'aquí. Però resulta que els metges van atendre aquest home de Canadà, que és Billy McNeely, a l'abril del 2010, i li van posar punts de sutura per tancar la ferida sense adonar-se...
que tancaven al seu interior la fulla d'un punyal de 7,5 centímetres. Davant de les molèsties que va tenir més tard, els metges li van explicar que algun nervi havia quedat danyat a l'incident. Ell va dir, escolta, que em molesta, no? I fa uns dies es veu que Magnili va notar una cosa estranya quan s'estava rascant aquest bony. Diu que la seva nòvia ho va mirar i va dir, escolta, és que tens un ganivet clavat a l'esquena. Mare meva, en sèrio, i en 3 anys... Ai, no ho sé...
I només ho nota perquè li comença a picar. I perquè pita quan passa per davant dels sectors de metal de l'aeroport i aquestes coses. Mare meva! De veritat, això no es pot permetre. Sí, sí, exacte. Déu-n'hi-do. Ha passat a Canadà, eh? Vull dir que no hi ha les unitats d'aquí, però... Déu-n'hi-do, per favor. Em vindré a... En fi, així que bem. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia, Carme.
Obrim diaris ara i ens fixem en què trobem a l'interior, ens fixem en algunes entrevistes, articles o reportatges interessants.
I comencem parlant avui del periòdico, un article que ens arriba des de la Xina, l'escriu des de Pequín Adrià Foncillas, i es titula La Xina llueix primera dama. Ens explica que la dona del nou president de la Xina, Xi Jinping, és una cantant d'òpera, que a diferència de les seves predecessors atrau l'atenció del focus mediàtic. Per la seva elegància i simpatia s'ha convertit en un actiu diplomàtic per sovitzar la dura i freda imatge de la política xinesa.
De fet, per exemple, Pen, quan va anar a Moscou a disfrutar de la seva pròpia agenda, va anar, per exemple, a una escola d'art. La intenció de Pequín és donar-li visibilitat i aquests dies se la compara, per exemple, a Michelle Obama o a Carla Bruni, però sembla més encertat a emparentar-la amb Raisa Gorbatchov, que va contribuir a endolcir la imatge soviètica en temps d'apartura. Pocsioners ho saben, que la de Hujian Jintao, per assessor d'així, es diu Liu Yongqing, la seva dona. Les dones han aparegut normalment en comptades visites
d'estat i es podria dir que per no arruïnar la paritat. En canvi, Peng Lioyan, que dèiem, té 50 anys, ha acumulat 3 dècades de fama i quan el seu marit va ser escollit el 2007 per presidir el país, en el futur molts el van definir com el marit de Peng, una cantant d'òpera, com dèiem, i música popular que desprèn el mateix glamour amb sinuosos vestits vermells amb la seva rissa de melenas de veja al vent, que amb uniformes militars verd-oliva i pentinat amb discretes cues.
Doncs és el que se'ns explica avui des de la Xina al periòdico. Del diari ara destaquem l'entrevista que ens comentava abans l'Andrea, en l'entrevista a Dolors Camats, portaveu parlamentària d'Iniciativa, que diu que hi ha un risc d'esclat de violència.
A més a més també Dolors Camats, que des de fa poc és copresidenta del partit, tot i que diu copresidència, tot i que és probable que no acabi sent mai una copresidència, sinó que acabem sent coordinador i coordinadora perquè això de president i presidenta no els convenç com a nom. A la pràctica diu que el que faran és prendre decisions de manera col·legiada, promoure deliberacions i en tot cas no aniran físicament sempre tots dos junts, no només és una raó de gènere, també ho és, però és sobretot una manera diferent de prendre decisions.
Altres coses que diu Dolors Camans, per exemple, és que els partits estan obligats a reconvertir-se i a ser diferents, que han detectat esmenes que venen de bufets d'advocats, pel que fa als lobbies, i que està convençuda que federalistes independentistes arribaran junts a la independència. Són alguns dels temes que repassa avui Dolors Camans en aquesta entrevista al diari Ara.
I del punt avui ens fixem en la primera pàgina on tenim un article d'opinió d'Isabel Clara Simó que es titula Parlem de llibres. Diu que com que comencen les vacances i els pocs recursos que disposem ens inviten a romandre a casa, què millor que uns llibres que ens facin companyia i que ens ensenyin el que no sabem. Per tant, el que fa és parlar de llibres i parla primer d'un diccionari temàtic i fraseològic valencià meridional que a més de culte és divertit i es diu Tresor del Valencià Meridional.
També parla de l'estat ecològic, una proposta per l'estat català del segle XXI, de Santiago Vilanova, un expert que diu Isabel Clare Simó, que a més és un dels millors periodistes que ha anat a aquest país, i també l'Ull Blau de Sibèria, del mateix Santiago Vilanova, que coneix aquest remot país i que ens hi trasllada amb una trama política amb tal habilitat que no ens deixa respirar. I fa encara un parell de reconecions més, el Ficcionauta, novel·la de Miquel Pujadó, en realitat i ficció es barregen, i finalment Botifarra de Pagès,
Diu que és una delícia per paladar satírics, que l'escriu Logaité del Besòs, pseudònim del nostre company culte, diu Isabel Clàssimo, Ramon Solsona. Diu que és humor de debò.
I acabem amb un reportatge molt curiós avui a La Vanguardia. És una visita guiada a un pis de 39 metres. Diu que menys és més, un emprenedor milionari es desposseeix de mansions i luxe per portar una vida austera, però feliç. Ens ho explica Francesc Peirón, el corresponsal de La Vanguardia, a Nova York. Diu que no falti de res es va convertir en el seu lema, feia realitat tot els seus capricis que tenia, fins que va descobrir que menys era més feliç.
Graham Hill es va fer ric els 20 i tants gràcies a internet. El 98 va vendre la seva start-up per 10 milions de dòlars i va aconseguir més diners dels que s'hauria pogut imaginar. Es va comprar una casa ben gran de 4 plantes i 335 metres quadrats de cítol a la costa oest. Va contractar també un personal shopper per que l'omplís. I va acumular possessions sense que li faltés un cotxe d'arrencada per control remot a Samu de Nova York amb una altra de les seves start-up
on es va instal·lar en un pis enorme de 180 metres quadrats al Soho. Diu que aviat llavors va conèixer l'Olga, que descriu com una bellesa d'Andorra una trobada a Manhattan que li va canviar el destí, que es va enamorar i que, desprendre's de tot allò que era superflu, va donar-li una existència més rica des de la simplicitat.
Diu que la conversió va començar justament a Barcelona... on es va instal·lar amb l'Olga el 2004... en un pis petit del barri de Gràcia... el carrer Torrent de Lolla. Ara però diu que viu al carrer Sullivan... també al Soho de Nova York... i és un pis de 39 metres quadrats. És un d'aquests microapartaments...
i ens planteja com funciona tot aquest tema, ens ensenya com està organitzat aquest microapartament i és un apartament que és petit però és molt acollidor, sostres alts i ben distribuït, però és interessant també la història d'aquesta nova forma de vida que és la filosofia de l'essencial que ens planteja avui la Vanguardia.
Parlem ara d'esports. Comencem pel Mundial Deportiu, que ens parla del partit de la selecció espanyola d'aquest vespre. És el tema que tria per la portada i el titul ha de fer todo el rojo. Ens diu que la selecció juga a París el bitllet del Mundial del Brasil del 2014. Del Bosque alinerarà de sortida set barcelonistes amb el dubte de Cesc Ovilla de nou.
El nou esportígo ens parla de Tito Vilanova, titula A temps de tot, Tito arriba de Nova York avui a primera hora i tot i que s'incorporarà a la feina a poc a poc, podrà gestionar el moment clau de la temporada. També el diari esport dedica la portada a Tito Vilanova. I diu, hauran de frenar Tito avui, arriba i es posa al cap davant del Barça. D'altra banda també ens diu que la Roja se la juga a París.
En clau cultural, Territori i Abertis instal·len dos panells a la C32 per difondre l'any espriu. Els senyals s'han instal·lat un per sentit de la via a l'altura de la sortida 111 i 109 a Arenys de Munt. Vierna Geva obrirà la mostra de música negra Black Elone Explosion. El concert del cantant barceloní de Niusul serà el dijous 28 de març a la sala Alfa en Viu de Barcelona.
Mordrick Watkins, el trompetista de totes les bandes sonores de les pel·lícules de James Bond. I finalment, l'últim apunt és que Manel ha estrenat aquest single, comentàvem abans fa una estona, és el primer single del nou disc, Atletes baixin de l'escenari, que el podrem sentir el disc sencer. A partir del 16 d'abril, de moment el que podem fer és sentir aquest tres arrempell, que és la cançó que han triat per donar-se a conèixer aquest tercer disc.
Sona així.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
6 minuts i arribem a les 11. Espera, m'agrada, Carles. Bon dia, Carles. Què tal? Bon dia, Carme. Per parlar del temps... Ah, em pensava que volies que entrés a parlar del nou senzill de Manel. Bé, si et ve de gust pot ser-ho. Jo ho faig amb dues parts. He tingut la sort de poder escoltar per primer cop aquest tema aquí, just a la fusta, fa uns instants.
He escoltat la part musical i després, amb la segona toma que em prendré d'aquesta cançó, m'escoltaré la lletra. I què, la part musical? La part musical, bé, té ritme, és allò, ara ho parlàvem, ritme de western, sembla que vagis a cavall, però falta la lletra, o sigui, està molt bé. És una cançó que jo crec que, si només mires la part musical, està acompanyant a una lletra que deu ser més interessant que no pas la música, perquè la tens així com un... Més de fons. Sí.
Va al ritme de la lletra, al cavall de la lletra. No té una personalitat, sí, sí, sí. O sigui, que quan escolti la lletra faré valoració. A veure què? De moment no puc. Molt bé, Carles. Dit això, parlem del temps, que avui ens hem tornat a llevar igual que ahir, no? Amb sol, però... Sí, ahir van haver tempestes, eh, un altre cop. Això t'anava a dir que es va tapar molt al vespre. Sí, es va tapar molt, era amenaçador, en alguns punts no el va jobregar, però sí, en alguns punts propers, doncs, hi havia, fins i tot, algunes tempestes, però no va arribar a caure a Sant Just. Però sí que es van nubular, els núvols...
van tenir aquest recorregut habitual a la primavera, que es desenvolupen durant el dia, és aquella frase que deixen anar al meteoròleg sempre de desenvolupació diur, no? Doncs aquest és el fet que va portar aquestes tempestes de mitja tarda més cap al nord, fins i tot algunes nevades cap al port del Comte, cap al Pirineu de Girona, doncs hi havia algunes, i de Barcelona, hi havia algunes nevades a cotes altes, a 1.700, 1.800 metres, però és fruit d'aquesta inestabilitat que al llarg del dia es va desenvolupant i que dona aquestes precipitacions.
Avui passarà el mateix, o sigui, s'anirà ennubilant, potser creix alguna tempesta a l'interior, però té un doble sentit, perquè aquest procés d'ennubular és perquè arriba un front també.
A part dels núvols d'evolució diurna, que li diem, també tenim un front que es va apropant i que a mesura que avanci el dimarts cada cop anirà tapant més el cel. Ahir vam arribar a 19,4 graus, que ja és un valor molt agradable. La mitjana de temperatura en un mes de març-abril a Sant Jus està rondant els 16-17 graus, i 19 està per sobre de la mitjana. Però avui, si continuem així i els núvols no fan acta de presència aquest migdia, seguirem amb aquests valors de 18-19 graus. Si els núvols arriben una miqueta abans i comencen a entrar a llenar el cel, quedarà una mica curt, perquè
En aquestes èpoques de l'any la influència de tenir sol o de tenir-lo una mica tapat varia molt pel que fa a la temperatura. Llavors, aquesta nit ens arriba un front. És un front... podríem dir que és el més important d'aquesta setmana fins passat dilluns de Pasqua. És el front que, doncs, és més gran i que tindrà un recorregut... va molt a poc a poc, però tindrà un recorregut lent pel nostre país...
I això provocarà que gran part del dimecres tinguem un dia tapat. I ho comentàvem, que durant aquesta nit està a parar, no hem comentat els valors mínims, estan al voltant dels 10 o 11 graus, això sí que entra dins de la mitjana, i fins i tot si es queda tapat, més 11 que no pas 10, o sigui que tenim valors que no són extremadament freds de nit.
Llavors, demà dimecres direm tot el dia tapat, probablement, aquest front passarà, és un front d'aquests gruixuts que es farà notar, i de cara a la tarda vespre podríem tenir algun ruixat feble, no esperem grans precipitacions. Per tant, ha canviat, no?, la perspectiva d'ahir, que dèiem que seríem de plujós? Jo vaig dir plujós, tu vas dir que si són plujors febles no se li podia dir plujós, i dic, bueno, doncs farem una mica plujós, llavors vam quedar amb el mica plujós, que no passa res si estàs al carrer sense paraigua, perquè tampoc no és la gran precipitació,
Es pot anar en moto, per entendre'ns, no? Jo crec que demà és un dia que encara es pot anar en moto. No farà vent, no fa fred, el matí aguantarà i potser a la tarda pot arribar alguna goteta. No esperem tempestes, no? Aquest front no porta associades tempestes. Llavors, durant tot el dimecres a la nit encara tindrem aquesta núvolositat, dijous al matí ens aixecarem amb núvols, hem dit que passa molt a poc a poc, però ja al migdia, cap a les 12, aquí fem el xulo jo fotent hores, cap a les 12 a una s'obriran moltes clarianes, aquest front ja haurà passat
i ens quedarà la inseguretat típica de la primavera, que això serà la segona meitat de dijous, tot el divendres, i també hi ajuntem el cap de setmana, seran dies variables. A Sant Jús, bàsicament parlarem de sol, amb alguns núvols al matí, estem fent previsió ja per divendres, dissabte i diumenge. Sol amb alguns núvols al matí, a la tarda creixement de nubolades, i sembla...
I avui anem a dir els mapes que aquestes núvolades a Sant Jús les veurem de lluny. O sigui, no ens afectaran. Veurem els núvols com creixen. Potser de resquit jo a la nit podria caure alguna tempesta ja desfeta que caminés cap a mar, però probablement no arribi a precipitar. No estem parlant de pluges ni tempestes que hagin de tocar Sant Jús. Com a mínim avui dimarts vist tota la setmana. I llavors, el diumenge a la nit, aquestes tempestes podrien aparcar una miqueta més de terreny,
i després, de cara al dilluns, de Pasqua, és un dia de canvi. Començarem amb sol, encara amb alguns núvols, perquè no acabarem de fer net, hi ha molts fronts que van passant, però a partir del migdia, sobretot a la tarda, arriba un altre front, sembla que és un front una miqueta més cara i peus, i sembla que de cara a la tarda a vespre podria deixar, ara sí, a Sant Jus, algun ruixat. O sigui, amb el front que confiem una miqueta més, és el final de la festivitat de Setmana Santa, de cara al dilluns a la tarda. Doncs encara, no? Salvarem una mica tot plegat? Sí.
No serà esplèndid, no? El que passa és que si, per exemple, tots els que ens estan escoltant i a partir de divendres se'n van a la meitat nord de Catalunya, tot el que hem dit de divendres tarda i saps i diumenge podria ploure, ja sí. Doncs ja ho acabarem. Demà tindranes, Carles. Que vagi bé. Bon dia.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. La plataforma d'afectats per la hipoteca demana a partir d'aquest hora hi ha diversos jutges de Catalunya l'anul·lació de tots els desnonaments en un escrit que presentaran a partir d'aquest hora els tribunals consideren il·legals les execucions hipotecàries i reclamen que es faci cas de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea que considera abusives les claus
i també Badalona. En declaracions de la xarxa de comunicació local, Serrat García, portador de la plataforma a Badalona, explica't aquest matí què és el que era manada. La portadora de la plataforma
El nombre d'ipoteses signades al gener va augmentar un 47% en relació al mes anterior. Segons el Jiu Nacional de Salística, aquest increment és l'augment més alt des de l'indici de la crisi. El conjunt de l'estat i l'instrument del nombre d'ipoteses ha estat gairebé el 45%, l'informe ja.
El que hi ha també és un impacte de la política que ens ha afectat. No sabem quan, segurament molt difícil, vindrà des d'aquí punt, però que sí que hi hagi. Molt fort. Sí. El senyor El senyor El senyor El senyor El senyor El senyor El senyor El senyor El senyor
Gràcies.
Fins demà!
Bon dia, es parla Roger Castelló. El Barça d'envol que no serà el rival dels quants al final de la Lliga de Campions en els propers minuts. El Josep Pasqual, que són camps de sèrie i jugaran la tornada al Palau Blaurana, poden quedar emparellats amb l'elèfic de Madrid, el Flemburg i el Quil Alemany, o bé el Matalor de Macedònia. El sotèix és a punt de començar. També en vol el freqüent gravideus i el Josep Pasqual.
Gràcies.
Gràcies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.05 per l'Andrea. Dijous se celebra el ple municipal corresponent al mes de març. L'ordre del dia consta de 7 punts.
Un dels més destacats és l'acceptació de l'ajut atorgat per la Generalitat pel funcionament de les escoles bressol municipals pel curs 2010-2011, a més d'una moció que presenta el grup d'iniciativa. És a favor de la prevenció de residus, la reivindicació del sistema de devolució, dipòsit i retorn i la reclamació d'un preu just a Ecoembes per retribuir les recollides selectives. El ple es tancarà amb el torn de prems i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament.
La sala de les golfes a Can Ginestar portarà el nom d'Isidor Consul a partir de Sant Jordi. El canvi de nom es farà en un acte el dia 24 d'abril. Es donarà el nom del veí Sant Justenc, editor, escriptor i crític literari, que va morir fa tres anys i mig. La seva família ha convidat l'escriptora Carme Riera perquè presenti el seu últim llibre el mateix dia 24. Aquesta activitat formarà part del conjunt d'actes que es farà en el municipi per Sant Jordi, on també hi haurà venda de roses i de llibres durant la diada que es farà el diumenge 21 d'abril,
la festa de presentació del torneig Amics Joan Petit, Nens amb Càncer, i l'inauguració de l'equipament de les escoles, entre altres coses. I acabem recordant que el Centre d'Estudis Sant Justencs presentarà la nova miscel·lània el proper 19 d'abril. Es tracta de la 18ena miscel·lània, que aquest any compta amb quatre articles diferents. Julio Ochoa ha elaborat el tema al bombardeig de Sant Just,
Coral Torres, encarregat de l'anomenat Història dels Tudor, Miquel Almela i Jordi Contia són els responsables de l'article Rellotges de Sol de Sant Just i Ramon Campreciós ha escrit 125 anys dels estocadors Campreciós. La presentació de la 18a miscel·lània del Centre d'Estudis serà el dia 19 d'abril a les 7 de la tarda a la Sala de les Golfes de Can Ginestar.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5. I també us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
quan el cinema es fa ràdio. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
Un minut i un quart de dotze del matí. Aquesta hora parlem de la Biblioteca de Sant Just, la Biblioteca Joan Margarit, que el 2012 ha rebut més de 45.000 visites i un total de 7.195 ciutadans ja tenen carnet, cosa que és gairebé la meitat de la població. Per parlar d'aquestes xifres, avui hem convidat la directora de la Biblioteca, Rosa Maria Vallès. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Home, l'ús de la biblioteca ha augmentat a nivell general. La setmana passada també sortien dades generals a tot Catalunya, no només pel servei de préstecs, no també per altres prestacions que es donen. Suposo que és una molt bona notícia en el cas també particular d'aquí Sant Just. Sí, sí, és una bona notícia. Vol dir que continuem donant un bon servei i que la gent l'utilitza molt, eh?
De fet, el 2012 hem crescut amb tots els indicadors de la biblioteca. Com deies tu, hem crescut amb les persones que han visitat la biblioteca, que ha sigut un 2% més que el 2011, que el 2011 ja va ser més que el 2010, per tant, va augmentant. Hem crescut amb usuaris inscrits, que, com deies tu, ja és gairebé la meitat de la població de Sant Just. I el que ha crescut molt també ha sigut els préstecs, que ha sigut
Bé, en tot l'any hem prestat gairebé 54.000 documents, que això és un 6,5% més que l'any anterior, i a més, aquest any que farà 10 anys de la inauguració de la biblioteca, ha sigut l'any que hem fet més préstecs des que s'ha inaugurat aquest nou edifici. Per tant, sí, sí, són molt bones xifres. Clar, suposo, no sé si amb tot el tema de la crisi, és a dir, els últims anys cap aquí, pel que fa als préstecs, per exemple...
Ho heu notat també, que és una cosa que va en augment no només aquest any, sinó els últims, perquè potser la gent vol consumir igualment cultura, però es compra menys llibres, o fins i tot menys discos, menys pel·lícules, o simplement saben que existeix aquest servei i l'utilitzen. Sí, de fet la reflexió sí que l'hem fet, ja el 2011 la vam fer, que pensem que el cicle de crisi econòmica està influenciant aquests creixements de les xifres, tant de visites com de préstec.
de préstecs segurament més en algunes coses, i sí, segur que la crisi fa que la gent busqui alternatives també d'oci, perquè pensem que la biblioteca també ofereix tot el fons de cinema, per exemple, que per oci és gratis, vull dir que per el temps de lleure realment és una bona oferta. També ha influït, concretament si em deixes que ho expliqui, amb els préstecs,
El que ens ha crescut més el 2012 ha sigut el fons infantil, que ha sigut un 10%, i això és molt. I ja veníem del 2011, que havia augmentat molt, també. Llavors, bé, hem de dir que en aquest sentit la biblioteca està fent una política de compra, d'adquisició de llibres per a aquestes edats, i això també es nota, també es nota, clar, l'oferta. I ara l'anomació, no? Sí, sí, sí. I en quant al cine, el que són els préstecs de DVDs, bé, de música i cinema, que també ha augmentat un 10% el 2012...
D'una banda és això que us comentava, que és una alternativa d'OCI, la biblioteca, i de l'altra també té una mica a veure amb la política que nosaltres fem de préstec dels DVDs, que és diferent de la resta de la xarxa. L'hem adaptat una miqueta perquè els DVDs que són novetat els deixem el període de temps més curt. D'aquesta manera, clar, fa que...
al final deixis més. Si un llibre tu el deixes 30 dies i un db el deixes 7, doncs evidentment deixes més dbds que llibres al final de l'any, no? I això també influencia una miqueta la xifra. O sigui, és una setmana el període que... Els que són novetats, sí. Els que són novetats, sí, perquè així aconseguim que ho vegin més persones. Hem adaptat una mica la normativa de tota la xarxa. I perquè és això, que el que fa tipus de documents també que es presten, hi ha molta, a part d'alguns que hagin crescut, però es deixa de tot, no? Perquè mirant els percentatges...
No n'hi ha cap que ressalti més gairebé, no? Hi ha documents d'adults, també els documents d'infantil i després el fons de música i cinema també està bastant a l'alçada, no? Sí, sí, sí. Els documents per adults, diríem que la majoria de préstecs és de novel·la de narrativa, que són un 35%, l'infantil és un 31%, que és una xifra alta...
i música i cinema un 28%, en comparació per la quantitat de fons que hi ha, també té molta sortida. En general, els usuaris que venen aquí a l'oteca d'aquí Can Genestà, també responen a aquest perfil divers o hi ha...
més presència de nens i les seves famílies, o sí que hi ha més adults, com és? Teniu alguna mica de perfil? Sí, sí, mira, jo et diré que dels usuaris que tenen carnet de la biblioteca, el 15% són públic infantil, fins als 14 anys, el 18% són joves, i el 56% és públic adult. Adult a partir de 25 anys, o sigui que el gran gruix és adult, però que el públic infantil també és important, eh? Sí.
De fet, aquesta xifra que comentàvem al principi, aquests 7.200 gairebé ciutadans que tenen carnet, suposa que és una bona xifra, no? M'imagino que el fet que sigui gairebé la meitat de la població, no sé com estan en altres municipis, però vull dir que... Sí, sí, sí, és una bona mitjana, sí, sí, sí. En general, en altres municipis,
Doncs hi ha gent que està per sota o per sobre, però la mitjana estaria una mica per sota de la meitat de la població. És gratuït fer-se soci de la biblioteca? Sí, és gratuït fer-se soci de la biblioteca, és gratuït utilitzar el servei de préstec.
L'únic que té cos és quan la gent utilitza el servei d'internet per imprimir les impressions. Però la resta de serveis són gratuïts, les activitats també. I el servei de wifi, per exemple, que també suposo que hi ha molta gent que hi recorre, no? Sí, el wifi és espectacular el creixement que ha tingut en els darrers anys. I aquest any, de fet, ha crescut un 19% els usuaris de wifi. Déu-n'hi-do. És el que ha tingut un creixement potser més fort, no?
Clar, i tot plegat, suposo, també, justament, juntament amb el tema del wifi i l'augment de diferents àrees concretes de la biblioteca, fa que acabi dubtant una dimensió de servei públic bastant important, més enllà de només la idea de llibres que devia ser la del principi, que és el que està fent tota la xarxa de biblioteca, suposo, a nivell general a Catalunya. Sí, sí, al final és un equipament que la gent hi pot trobar de tot,
És un espai també on la gent s'hi pot trobar gust, on conviuen persones de diferents edats, que això és molt important, perquè ja tenim des dels estudiants, la gent que ve a treballar, hi ha gent que ve a treballar ara a la biblioteca, vull dir que veus que venen i que els veus un dia i un altre i un altre, que són alternatives a les famílies amb els seus fills, la gent que ve a llegir diaris o revistes, la gent que es ve a connectar a internet, per tant és un públic molt variat.
Parlaves també abans de les activitats, que també se'n fan moltes a la biblioteca, no? Hi ha, per exemple, algunes de les més conegudes són les Hores del Conte, perquè diria que n'hi ha almenys un cop al mes, no? Sí. També els clubs de lectura, vull dir que hi ha moviment també, en aquest sentit, més enllà de la gent que vingui a alguna cosa concreta, aquest sentit més col·lectiu, possiblement. Sí, l'oferta per públic infantil, bàsicament, són les Hores del Conte, que fem dos al mes.
i tenim una que és una mica especial, que és per molt petitons, un, dos, tres anys, i que és la que té més èxit, amb moltes famílies, amb els nens, i després els clubs de lectura, doncs mantenim els dos clubs de lectura al mes, que continuen plens sempre, des que vam començar, i després fem un de novel·la negra un parell de cops l'any, i altres coses, però aquestes activitats com més bàsiques, com si diguéssim, continuen i amb molta acceptació.
I pel que fa als documents que podeu comprar, que podeu adquirir, no sé si també suposo que tot el tema econòmic us haurà afectat la biblioteca d'alguna manera o altra. Com ho esteu vivint tot plegat? Com afecta la biblioteca aquestes... Bé, evidentment, com a servei públic ens han disminuït els pressupostos, tant des de... Perquè penseu que la biblioteca no només té pressupost d'Ajuntament, també les biblioteques formen part de la xarxa de Diputació, Diputació també inverteix,
i la Diputació ha reduït pràcticament el 50% del pressupost per adquisicions, per revistes, la revista s'ha notat bastant i l'Ajuntament l'ha ajustat, però tot i així continuem tenint un pressupost i això penso que és una bona notícia també, que les biblioteques puguen continuar comprant i invertint. Sí, sí, per suplir ni que sigui aquest espai que dèiem al principi, gent que potser comprava més abans productes culturals i que ara pugui recórrer a la biblioteca per poder continuar consumint-ho.
I dèiem també abans que fa ara 10 anys, ara al mes d'abril, se celebrarà aquest desè aniversari d'aquesta biblioteca Joan Margrit. Teniu preparat alguna cosa? Sí, sí, sí, tenim preparada una festa perquè coincideix el dia que vam inaugurar, el 27 d'abril del 2003, és un dissabte, acaba un dissabte aquest any, i per tant hem decidit al mateix dia fer una festa, i llavors farem una festa serà al matí,
A la biblioteca hi farem una part per públic familiar, al jardí, amb una hora del conte, amb una xocolatada, hi haurà un inflable i després hi haurà un acte més d'adults, que comptem amb la presència del Joan Margarit i farem un espectacle una mica més especial, que serà poesia i música, i que tindrem un quartet de jazz, el Joan Margarit, una cantant també, i això serà a dos quarts d'una del matí.
Jo, Margarit, que dóna nom a la biblioteca i que han dit altres vegades que passa estona, no?, la biblioteca? Sí, sí, sí, sí. Ell és usuari, un bon usuari de la biblioteca, sí. Sí, sí. Durant tot aquest temps, no sé si us ha quedat petit l'espai, si alguna cosa penseu que calgui millorar de la biblioteca després d'entre 10 anys de renovació. Mhm.
Bé, l'espai jo diria que no especialment, eh? No... Penso que, en principi, l'espai que tenim és... Bé, el que passa és que hi ha puntes, no? Per exemple, quan és l'època d'exàmens, que es concentra molt en poc temps, doncs la gent... Doncs hi ha moments que sí que tenim una mica de problema per les taules...
o la sala infantil, hi ha moments en què potser queda una mica petita, però no diria que no és un problema. Penso que està bé, que de moment tenim una bona biblioteca, un bon equipament. Per tant, en general, no esteu contents, no trobeu a faltar coses encara? Bé, sempre es pot millorar i es podrien demanar moltes coses, però penso que no, que es manté, es manté l'equipament, encara és suficient.
Doncs recordem que el dia 27 d'abril se celebrarà aquest desè aniversari de la biblioteca. Avui n'hem volgut també parlar d'aquestes bones xifres del 2012 de la Biblioteca Joan Margarit d'Aquí Sant Just amb la seva directora, la Rosa Maria Vallès. Moltes gràcies, Rosa Maria. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé per molts anys més. Gràcies, bon dia. Adéu, bon dia. Just a la fusta.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. Ha arribat l'hora de parlar de cuina amb la Carme Amador. Molt bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, què tal? Com estàs?
Bé, a punt per sentir quin plat fem avui. Avui dimarts hi ha gent que té més temps perquè té vacances, no? Sí, però tampoc ens complicarem massa la vida. No? Perfecte, així ho podem aprofitar per fer. Perquè, bueno, aquesta setmana és una miqueta així estonta. El meu company, el Josep Coder, que sempre li pregunto aviam perquè ha sigut un tirit, saps, aquest que li agrada...
I em m'ha recomanat un plat molt fàcil de fer i molt... Resultant, no? Molt resultant, eh? Aneu a la carnisseria i que us facin de tapa plana, ben finet, el tac que es pela, tallat ben finet. Sí. Llavors, poseu, el talleu ben finet. Poseu dintre una miqueta pebrot vermell. Unes quantes olives sense pinyol. Molt bé, per tant, així... Negres i verdes, com vulguis. Pebrot i olives m'agrada molt la combinació, eh? A mi també, perquè, si veus, m'ha fet gràcia. L'emboliques...
El poses amb un palillo, passes una miqueta de farina, però sac-sac només, eh? Sí. El frejeixes.
Molt bé. I ell diu, hi posa una copeta de licor perquè s'acabi de fer. No, res més. Jo això ho vaig trobar una vegada, però a dintre, en lloc de pebrot i olives, vaig posar-hi mango. Ah, bueno, sí. I era filatiberi, que es diu, em sembla? No, no sé com es diu, un tipus de carn molt primet i molt tendre. I també quedava bé la història. Molt bé, ell ha dit a l'últim moment res més, hi pots afegir una lleoneta de
de champignons amb el mateix soquet, per decorar, i un xorret de... Ella ha dit de cava, m'ha explicat cava. Sí, verita. Sí, però dic, bueno, però si t'és igual una miqueta de conyac. Diu, sí, sí. I això és crema. Vull dir, i acompanyat amb una miqueta de maní de part, tens un plat...
Home, està bé, vull dir que encara que sigui ràpid és un plat festiu, una mica. Home, pots fer-ne dos o tres per persona, que tampoc és un per persona. Clar, clar. I mira, m'ha fet gràcia perquè no se m'hi ha corregut mai. Home, econòmic. Realment queda bé. Econòmic, eh? Vull dir, acompanyeu una miqueta d'arròs blanc o una miqueta de pasta. També, és veritat. Mira, el tema de l'arròs i si tens la manida per complementar ja tenim un plat supercomplet, eh? I econòmic, eh? I molt bé per aquests dies. Perfecte. Els nanos també estan per casa. Clar.
Demà t'explicaré un plat per als nanos perquè mengen una mica més de verdura. Molt bé, perfecte, Carme. Doncs gràcies i que vagi bé. Bon dia. Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I a aquesta hora, com que de dos dimarts, saludem la Marcela i la Cristina. Molt bon dia a totes dues, què tal? Molt bon dia, Carme. Hola, buenos dias. Per parlar de diferents qüestions vinculades amb l'actualitat, que ja dient que passen moltes coses sempre, però a vegades intentem agafar algun tema que s'escapi una mica més de primeres de l'ordre del dia. Tots acabem parlant d'allò mateix, no? Exacte. I aprofitant que la setmana passada es van acabar...
Les preinscripcions, en aquest cas, però per educació infantil i per educació secundària obligatòria, doncs heu pensat, per què no parlem justament de tot aquest procés de preinscripcions, de com estan també els centres escolars, els problemes que també pateixen de diferents maneres, perquè d'alguna manera...
Els centres públics ja fa temps que els van apretant, ara també les concertades també estan rebent les conseqüències de tot plegat i són juntament, igual que passa amb hospitals o residències concertades que no reben molt tard el plegament concret, sembla que la cosa està una mica complicada. Com en molts àmbits, però com que aquest és un dels que hauria d'estar una mica més fonamental,
Pues la verdad es que sí, porque te estás encontrando... Ahora colegios, los privados, hay algunos que están ya empezando a cerrar, porque los bancos tampoco les están ayudando, porque tienen impagados. Y si juntamos eso también con las concertadas, que tienen impagos de alumnos y impagos de la Generalitat, es que se están encontrando en...
Yo creo que en dos años van a cerrar muchísimos colegios. Estoy convencida. De fet, suposo que... Es que no lo puedes aguantar. Exacte, que m'imagino que hi ha un marge concret i també depèn del tipus d'escola que sigui. Suposo que alguns ens tenen més fons per fer.
El que passa és que quan s'assuma és el que comentes tu, que també és que les famílies no puguin pagar la cota. Clar, és que hi ha moltes persones que no pot pagar l'escola. Llavors, les escoles es troben pels dos cantons. Por los dos lados, por generalitat y familia. Y claro, ellos tienen que seguir. Y si ya iban justos antes...
...ahora con todo esto... ...eso es una bomba de relojería... ...también ha hagut temps segurament... ...en que tot anava bastant bé... ...y llavors doncs no... ...vull dir que s'haurà invertit en coses... ...que ara passaran factura... ...ahora esto también va a pasar... ...porque por ejemplo hay mucho concertado... ...que a lo mejor es muy caro... ...y se han puesto en cosas internas... ...que a lo mejor el alumno y los padres no lo ven... ...pero que se tienen que pagar... ...y vete tú a saber lo que va a pasar ahí también...
No, no, clar, és un altre dels temes, no?, el fet que és una escola que a més rep una ajuda pública i alhora també rep una quota dels pares diferent que un centre públic, per tant, doncs... Claro, porque parece ser que además te dan por cada niño más del 60% de ayuda de cada niño y el resto, el resto de ese niño...
És l'aportació. I, clar, hi ha alguns que et poden costar 200, 300, i 400 i 500. Sí, sí, això depèn de... I 600. Clar, llavors, tot aquest diner segur que està invertit en el que sigui. Perquè, clar, en el que sigui. I tot això se va haver de pagar. I si els pares no paguen... Clar, exacte. O canviar de serveis i llavors... Sí, però normalment, moltes vegades, el que fan igual és comprar el local en el que estan...
pagar hipoteques. Claro, es que a veces no es solo lo que se ve. Es concerten una sèrie de serveis col·legis, per exemple, serveis de de gabinets psicològics, serveis de...
d'extraescolars, que fa venir fins a fora, vull dir que això d'alguna manera també els hi dona... Tot això jo crec que se va a tener que recortar. Pensa que algunes escoles públiques el que fan és no obrir la calefacció, per exemple, perquè no podien pagar algunes factures. Llavors, si això passa en algun centre públic, el centre privat en una altra línia, imagino que també agrada pacient dir d'altres serveis potser menys bàsics. Claro. No, no, que és un problema, eh? Sí, vull dir, el tema és...
que mentre puguem anar prescindint de certs serveis, dius, bueno, vull dir, una cosa més austera, ara el problema és que arriba a dir, és que els nens no tenen col·legi. No podem més, és que no podem més, no podem seguir... Però que s'arribi a dir que els nens no puguin anar a l'escola perquè no hi hagi escola.
Claro, claro. Aquest serà el problema meu. No, no, que cierren porque digan no tenemos dinero para pagar. Escoles al principio n'hi haurà. Hombre, claro. El que passa és que són aquestes escoles privades segurament, que a més a més no reben tampoc l'ajuda o concertades, les que...
Jo crec que les escoles privades de Parcilla són cares. Per tant, de Parcilla és gent amb un nivell econòmic elevat. Aquestes no crec que us hi passi gaire cosa. Però te voy a decir otra cosa. Tampoco es tan cierto. Porque hay muchas escuelas privadas que son tan caras como las concertadas y más baratas. Por ejemplo, el aula. El aula son 500 euros.
Pero yo conozco muchas concertadas que ya son 500, 600. O sea, es lo que a veces no se entiende. Yo estuve mirando muchas privadas y eran muchas, menos las internacionales, están al mismo precio que muchas concertadas. Y dan más o menos, cada uno sigue su línea. La privada normalmente, si te vas a la privada es porque...
Ellos hacen y deshacen un poco dentro de la coherencia, pero hacen y deshacen lo que les da la gana y a ti te gusta más eso que las concertadas, que no deja de ser, que tienen que seguir una línea pública. Pero el dinero muchas veces según unas y otras es lo mismo y los servicios lo mismo. Pero a lo que me refiero que una privada solo tiene...
Una fuente, ¿vale? Que son, dijésemos, las cuotas o las familias. Puede llegar un momento en que puede ir reduciendo, ¿vale? O sea, que no paguen, pues al final decir, bueno, pues a lo mejor en lugar de tres líneas, pues haremos dos líneas de la gente que no pueda pagar, pues que no venga. Y en cambio la concertada cuenta con ese dinero, da igual que sea muchísimo o poquísimo.
pero cuenta con ese dinero para sobrevivir porque se han puesto gastos equis. De fet, és un debat que ha sortit, perquè justament el fet en centres públics que estan molt més ofegats, veure que en altres escoles concertades que poden oferir uns altres serveis també reben ajudes, és un d'aquests debats que fa temps, en temps en què no hi havia crisi, també es parlava de tot el tema de les ajudes concertades. Sí, i sobretot de lo que se quejan no és...
de que tenga una coherencia de pago la concertada y que digas, bueno, vale tanto. No, es que hay concertadas que valen más que una privada y dicen, ¿y todo ese dinero que están dando por ese niño, dónde va? Bueno, pero los padres, oye, si están contentos... Sí, pero si los padres están contentos, el niño va contento y, de verdad, cuando tienes hijos lo que buscas un poco es...
Tu ahí, i tu ja sabes que vas a pagar eso, ja has decidido pagar eso, ahí no te... A lo mejor sí que les pueden pedir cuentas, es decir, ¿pero qué estáis haciendo? No, però no pots demanar contes, vull dir, no deixa de ser una empresa. O lo llevas o no lo llevas. Clar, vull dir, tu agafes un servei, vull dir, et sembla bé? Paga-ho. Que no et sembla bé? Escolta, vull dir, ves a un altre lloc. Esos, las explicaciones se nos tiene que pedir la generalitat, no los padres. Bueno, suposo que sí, en el cas de que funcioni bé, sí.
Claro, la generalitat es la que tiene que decir, si yo te estoy dando tanto y a ti te están pagando, pues eso, tendrían que haber inspectores. Bueno, suposo que son... No, me imagino que hay auditors. Pues no lo sé. Del dinero.
Mira, aquí tenim un altre tema. De la gestió econòmica diria que no. Jo diria que no. De los estudios, de los inspectores, de que siga el centre. Sí, exacte. Però que no té res a veure amb la gestió econòmica del centre. Però com qualsevol empresa de rep auditories, també. No? De tant en tant...
segons quines empreses però són auditories però en el sentit que els diners que entren vull dir que no hi ha ningú que fiqui la mà a la caixa res més que això ara vull dir que s'hagin comprat toldos de bordaditos de no sé què és justificat per segons el programa cadascú és que esto esto es una cosa que y luego también quería comentar una cosa que me hace mucha gracia que os habréis enterado
que en la Comunitat de Madrid hicieron un examen a los interinos y el 86% de los interinos, de los profesores, no pasaron un examen para niños de 12 años. Sí, sí, y a preguntas de diferente nivel, ¿no? Ni Ríos, ni Ríos, de 12 años, de lo que está... De sexto de primaria. Es que...
86%. És que també s'hauria de dir, o sigui que... Està bé. El nivell de preparació de mestre és molt lamentable. Oye, i després et diuen, és que els pares, és que el nen...
és que déficit d'atenció... Bueno, hi ha una mica de tot, també. No crec que la culpa sigui només... Un 86% és insultant. Sí, però dic que justament que hi hagi aquests resultats no crec que sigui que el tregui la culpa de tot el sistema. Yo te voy a decir, de todo el sistema no, pero yo me acuerdo cuando vi el programa del Évole, no sé si lo visteis o no, y estaban unas maestras españolas que explicaron del problema que creían real que había aquí...
I les doy toda la razón. Aquí con un 5 se estudia, ya esto como si fuera una carrera de, ay, pues como no puedo entrar en otro sitio, entro en este, no tienen ni un máster, y hay buenos, claro que hay, pero no tienen ni un máster, no se preocupan en realidad de seguir formándose. Això depèn, eh? Jo no ho he generalitzat en aquest cas perquè crec que no és ben bé així en tots els casos. Aquí la ley, per aquesta gent... El tema d'estudi, el pla d'estudir està mal enfocat.
No mal enfocada, no. A no ser que hagi canviat, a no ser que hagi canviat, jo tinc entès que, per exemple, fins a una certa edat és magisteri, són tres anys, és una diplomatura, i després... Ara són quatre. Era el que jo tenia entès fins ara. I després, diguéssim que les assignatures als grans eren impartits per licenciats en cada una de la matèria.
Em sembla genial, perquè hi ha gent molt entesa en aquella matèria, però no fan res pedagògic. Nada, nada. Llavors, amb el qual dius que poden saber molt d'aquella matèria, però si no saben tractar amb nens, no saben tractar... A més que és en el cas de l'adolescència, que també és molt difícil. Clar, clar, jo penso que... Hi ha un curs ara que abans eren tres mesos, que ara s'ha convertit en un any, que és el CAP, ara és un màster.
Que en principi va per aquí, però suposo que falta també molta base. Eso se tiene que coger desde los profesores. Luego se tiene que coger desde los políticos. No puede ser que cada partido que entre te lo cambie. No, aquí tiene que haber un grupo de profesores que sea que se vayan cambiando, que sea independiente, que se vaya cambiando y que sean... Este quien esté, da igual...
Sean los profesores los que monten el programa educativo. Y el programa educativo. Y el político que entre, que le digan lo que tienen que hacer con la educación. Lo que no puede ser que aquí... Estamos a los niños cargándonoslo con eso. Y luego que tienen que estar más preparados, lo siento...
Sí, tenéis que estar más preparados. Jo estic d'acord amb això, que et deia que només dic que tots ningú es forma no és veritat. El 86% de esas personas que han suspendido no tendrían que estar trabajando. Porque hay un paro en España tremendo y habrá gente buenísima que está sentada. Jo sí. Se'ns acaba el temps avui. És que es verdad, es que llega un momento... Gràcies a les noves i tornem d'aquí 15 dies. Que vagi bé, bon dia. Igualment, gràcies. Adéu.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Bona nit.
Fins demà!
This is a happy end Cause you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away
I'm a new soul, I came to this great world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here I felt the joy on the field Finding myself making every possible mistake A new soul, na-na-na-na-na This is great world
Bona nit.
Fins demà!
Just a la Fusta. 6 minuts i arribem a les 12 del migdia, moment en què connectem amb la xarxa i sentim també el butllet informatiu del Sant Just Notícies. I tornarem després amb la tercera hora del Just a la Fusta. No us ho perdeu, parlarem amb Roger Cònsol, membre de Sant Just per la Independència, l'associació local de l'Assemblea Internacional Catalana per parlar
del que es vol fer dilluns, que pujaran a canviar la senyera, la penya del moro i d'altres qüestions vinculades amb l'actualitat de l'entitat. A més a més, també tindrem el Pep Quintana, que ens explicarà la història de Sant Just avui al 68, ens sembla que ens hem quedat justament l'any 1968, parlarem de Sant Just a finals dels anys 60.
I a més a més també tindrem el Diego Marcos de la llibreria de ressenya per presentar-nos algunes de les novetats literàries que podem trobar aquesta setmana a les llibreries. Tot plegat, com dèiem, després de les notícies de les 12, a les que arribem a través de la música. I ho fem amb Elliot Smith i el seu vals número 2.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador, membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca, demanen en aquests moments l'anul·litat de centenars de desnonaments. Ho fan en una acció coordinada a diversos jutjats de tot Catalunya i després de la sentència del Tribunal Europeu que considera abusives les clàusules de les hipoteques espanyoles. Una d'aquestes accions s'està fent ara mateix a la ciutat de la justícia. Mont Carvajal, bon dia. Bon dia, un centenar de presos.
... ... ... ... ... ... ... ... ...
amb l'esmanta en l'aire, han cridat que aquestes són les nostres armes i no som ETA, en resposta a les acusacions fetes ahir per la delegada del Govern de Madrid, Cristina Vicentes. El Banc d'Espanya ha fet públiques noves previsions econòmiques per aquest 2013. Segons l'entitat, aquest any l'economia espanyola caurà un 1,5%, un punt menys del que preveu el Govern de Mariano Rajoy. Les previsions per el 2014 són una mica menys pessimistes, l'economia creixerà un 0,6%. En matèria d'un
fins al 26,8 el 2014, quan assegura als treballadors del Banc d'Espanya que començaran a crear-se llocs nets de treball. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casal, reconeix per primera vegada que la consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya es podria fer més tard de l'any 2014. Casal diu que l'entitat promotora d'aquesta consulta acceptarà la nova data si els arguments polítics són raonables, però que seran ferms perquè finalment es faci la pregunta als ciutadans. Nosaltres no discutirem
en el calendari. Sí que sabem més que ser crítics, el que ara ens plantejam ser, ser molt carns, o sigui, a vegades algú fa ser una expressió que els polítics han de sentir el nostre alèl, el seu clatell, i que no sàpiguen que
Tot i aquestes declaracions que ara escoltàvem, Omium Cultural ha rectificat la presidenta d'aquesta entitat, ho ha fet a través d'un comunicat on sosté que la consulta sobiranista és inajornable. L'Institut Esteve Terrades de Cornellà al Baciu-Bregat impartirà un curs de formació professional dual en col·laboració amb la multinacional Siemens, que té una seu a la mateixa localitat. El ciclès pioner a Catalunya i alternarà la formació al centre
a l'Empresa. Ràdio Fornellà de Trifonçaré, bon dia. Bon dia. Segons acordat el Departament d'Ensenyament de la Generalitat, el grau s'allargarà a dos cursos fins al 2014-2015. Els estudiants que finalitzin el grau obtindran, a més el títol de tècnic de manteniment electromecànic, un diploma de projecte d'assinaments. Olga Fessada és la directora de l'IES Esteve de Caras. Doncs aquest conveni consisteix en que els alumnes fan el currículum a l'empresa directament.
s'estudia al primer de tot el currículum dels alumnes i mira quina part es pot fer a l'emprema. I llavors, doncs, és a signar un conveni que els alumnes fan aquestes pràctiques, que són retribuïdes, i que després certificen una part del currículum. Segons el delegat a Catalunya de Siemens, Josep Maria Piqué, el curs pretén oferir llocs de treball al territori on es troben les empreses de la multinacional. L'acord signat per la consellera Rigao també és un exemple inclourà pròximament cicles a grau
Fins demà!
Bon dia, us parla Eduard Cabrè. El Barça d'envol s'enfrontarà amb l'Atlètic de Madrid. Els quarts de final de la Lliga de Campions, el de Xavi Pasqual, són caps de sèrie i jugaran la tornada al Palau Blaugrana. Canviant en vol el Freikin Granollers, jugarà a dos quarts de vuit del vespre a la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei, a la pista de l'Atlètic de Madrid. El conjunt Ballasà ha de capgirar l'eliminatòria, ja que va perdre en el partit de Nadà per 25 a 30.
En basquet aquest matí s'han disputat les semifinals del campionat d'Espanya infantil. Doble derrota de Catalunya en categoria masculina contra Madrid per 83 a 61 i en categoria femenina davant Castella i Jaó per 63 a 53. Aquesta tarda els dos equips catalans lluitaran per la medalla de bronça i un darrer punt en futbol Tito Vilanova ja és a Barcelona. El primer tècnic del Barça ha arribat aquest matí a l'aeroport del Prat procedent dels Estats Units on s'ha tractat de la seva malaltia els últims dos mesos.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Sant Just viurà aquesta setmana diversos actes de celebració de la Setmana Santa Albiacrucis i la Vella Pasqual.
Són dos dels més destacats i la major part es faran a l'església de Sant Just. Dijous és dijous sant i a les vuit del vespre, com és tradicional, es farà la missa que comemora l'últim sopar de Jesucrist amb els dotze apòstols. Divendres, divendres sant, a les cinc de la tarda es farà l'ofici de la passió i després a les set, com dèiem, tindrà lloc al Via Crucis. A més a més, tant divendres com dissabte es farà la lectura de pregàries i laudes a la parròquia a les nou del matí.
I ja dissabte, a les 8 del vespre, tindrà lloc la vella pasqual, un acte solemne que es fa per celebrar la resurrecció de Jesús. Més qüestions. Dijous se celebra el ple municipal corresponent al mes de març. L'ordre del dia consta de 7 punts. Un dels més destacats és l'acceptació de l'ajut atorgat per la Generalitat pel funcionament de les escoles bressol municipals pel curs 2010-2011.
A més d'una moció del grup d'iniciativa a favor de la prevenció de residus, la reivindicació del sistema de devolució, dipòsit i retorn i la reclamació d'un preu just a Ecoembes per retribuir les recollides selectives. El ple es tancarà amb el torn de pregs i preguntes per part dels regidors i del públic assistent. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament.
I acabem recordant que ja hi ha una dotzena d'actuacions programades al cabaret artístic de Sant Just el proper 13 d'abril. Elisa Linares, que formava part del cau, és la impulsora d'aquesta activitat que fa més d'un any que no es fa Sant Just després que l'entitat Noctambul decidís aparcar-la per mancar de temps a l'hora d'organitzar-la. Encara us podeu apuntar. És un espai on es convida tothom qui vulgui a fer el que millor sàpiga fer. S'accepten actuacions de tot tipus, com ara música, ball, recitals, malabars, explicar codits o màgia...
entre moltes altres. Si us hi voleu apuntar, encara hi sou a temps, heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça cabaretartisticsantjust arroba gmail.com cabaretartisticsantjust arroba gmail.com I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5, però us recordem que si voleu ser informats ho podeu fer a través del web de la ràdio, radiodesvern.com Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concedir al cinema. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Just a la fusta.
Amb un cor d'una del migdia, a aquesta hora parlem de l'actualitat de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència, amb un dels seus membres, el Roger Consol. Molt bon dia, Roger. Hola, bon dia, moltes gràcies. Perquè, de fet, dilluns que ve, dilluns de Pasqua, doncs ens sembla que pujareu a la penya del Moro per renovar... Sí, això sí, però no sé si abans o després pujareu a la penya del Moro per canviar la senyera.
Exactament. Què ha passat? L'han trencada? Què ha passat aquesta vegada? No, no, senzillament, o sigui, s'ha trencat el vent, com si diguéssim, ja sabeu que aquest hivern ha sigut molta pluja, molt de vent, i llavors ja sabíem que, pel que ens havíem dit, quan l'estiu ens vam canviar i recanviar unes quantes vegades, i ens havíem dit des d'altres poblacions que entenien que més o menys el drap, el que és la bandera, la roba,
durava menys d'un any, com si diguéssim, va bé, en bon estat. El que passa és que fa així l'agarçada, així doncs, no? El que passa és que el lloc on està posada i toca molt de vent, aquest que l'hivern ha fet moltíssim i molta pluja i tot plegat, i realment està el drap molt malmès, no? Nosaltres teníem la intenció de fer alguna cosa i continuarem a sobreplar això, eh?
de fer alguna cosa per la festa major, algun segon aplec de la senyera o alguna cosa així, on anirem i pujarem i organitzarem quant toqui i tot plegat. Però una mica ens hem vist forçats amb l'última ventada que hi va haver, va pujar i va dir, escolteu, va fer fotos i va dir, escolteu, que la bandera estava tan fatal, no? I més que res, sempre a l'Assemblea hem volgut donar una imatge...
Bona, no? I creiem que una senyera trencada és com fins i tot podria agafar-se com a cosa simbòlica i dolenta. I per tant, doncs, ràpidament creiem que, bueno, l'hem de canviar ràpid. Fent un acte que fins i tot allò que diuen qui s'apunti serà benvingut, però que no cal fer un acte de bombo i plotarets, no? No és institucional, com si diguéssim, no? Vull dir, en principi és una pujada tranquil·lament. Digues, digues. No, no dic que simplement és una qüestió més logística, no?
Sí, en el fons haguéssim pogut tranquil·lament canviar-la. Vull dir, anar-hi un dia a dues o tres persones, baixar el pal i canviar-la. I llavors el que passa és que van dir, saps què? Ja que és per Pasco i tot plegat, perquè no, en comptes de dues o tres persones, pot ser de punt de qui vulgui, però sense muntar una gran cosa. I se'ns va acudir que potser dilluns, que la gent hi ha tornat i tot plegat, doncs hi és un dia dilluns de Pasco per menjar la mona, doncs a fora, si fa bon temps.
a fora i no per quedar-se a casa, doncs poder fer un brenar on es canviaria la bandera i menjaríem una mica de pastís de Pasqua, de mona de Pasqua, amb una mica de cava per la gent que vulgui i tot. Per tant, si a vos interessa venir, a quina hora ho ha de fer? A les 6, a la cadena.
A les 6 de la cadena per començar a pujar la penya del Moro. D'acord. I llavors un cop allà dins hi ha... Dilluns dia 1 d'abril. O sigui, l'anunci seria dilluns 1 d'abril a les 6 de la tarda vine a menjar la mona amb l'Assemblea Nacional Catalana que reposarem la bandera. A més, ara en canviant l'hora, per tant, suposo que es podrà allargar una mica el vespre i aquestes coses, la llum, si més no, doncs pujant a les 6 encara hi ha aquest marge.
Doncs, a més a més, no sé si, en principi, de fet, deies que a l'estiu sí que s'havia hagut de renovar diverses vegades. Aquesta ja és la de l'11 de setembre, si no m'equivoco. Per tant, en principi, sembla que tot plegat a aquests actes vandàlics es van acabar o hi ha hagut alguna altra cosa? No, es van acabar. A la penya del Moro, com a mínim, es van acabar. És cert que van aparèixer alguna pintadeta al pal, és cert que van treure...
un esparadrap, vull dir cinta americana, eh, forta, que lligava, que tapava una miqueta el tall que li havien fet al pal, que recordem que la segona vegada es van tallar el pal en si, no només van baixar la bandera, i a veure, els atacs de les diferents senyeres o estelades del poble, i per la meva constància han continuat, a casa meva, per exemple, han continuat, i han ous i altres coses a les banderes.
Bé, això suposo que és una cosa que ha de ser així, que sempre que hi hagués algun atac durant les denuncies, i aquí animar la gent que hagi rebut més atacs a denunciar-ho, però no fer-ne tampoc un acte de propaganda. Mireu, mireu, que ens està atacant. Forma part de la futura realitat d'aquest país, no? I per tant, hi hem de viure amb la normalitat que ha caracteritzat el procés i que ens ha de continuar caracteritzant.
Nosaltres anem fent actes, anem posant bandera i sense crear conflicte, que ja n'hi ha prou. Com si diguéssim al revés. Els nous objectius de l'ANC tots corren cap a dir... Sí, sí, els objectius estan claríssims, però continuar dialogant, continuar d'una manera democràtica, d'una manera pacífica i no respondre als atacs que ells van fent. Sobretot perquè els ulls d'Europa al final les vegui quins són els dos seranars i també que Europa jutgi, no?
Sí, sí, de fet els diàlegs per la independència és un dels actes d'aquests que continuen i a més a més continuen amb convidats molt interessants que es fan de manera bastant periòdica i d'altra banda fa poc es va celebrar a nivell més general l'Assemblea Nacional Catalana a nivell de tot Catalunya
Ja s'ha parlat d'aquesta cadena humana, no sé si en principi està previst que passi per Sant Jus, si encara és d'hora o si n'heu parlat d'una manera o d'altra. Això són totes aquestes cartes d'acció, jo ho dic així, però són com cartes de la màniga, com també la marxa per la independència de l'estiu passat, que es treu el secretariat nacional, que anuncia que més o menys ja se sabia que volíem fer això i això plegat, però que de moment només no ens ha arribat més informació. Personalment...
No sé si algú altre, algun altre membre de l'Assemblea de Sant Just, que està més en relació que jo amb l'ANC nacional, a nivell del país, n'està més al corrent, però jo diria que no, que de moment s'ha dit, però que fins i tot encara ens preguntem de dir com serà això, serà anant a la frontera, serà un tal poble, serà una cadena humana per on anirà, serà tots a la mateixa hora...
Això sí que de moment... Encara és d'hora. Però tant aviat com sigui us ho direm, com ho organitzarem i tot plegat. Tampoc sabíem res també de la marxa per la independència d'aquest estiu, eh? I a la fons també va ser una marxa, però que vol dir que organitzeu actes cada poble. Bé, doncs es va organitzar i va ser un èxit, una lluita, durant tot l'estiu. I aquesta catena humana, doncs de moment, em sap greu, no funciona en formació. No, no passa res.
En tot cas, aquest dilluns, com dèiem a les 6, hi ha aquesta trobada per anar a renovar la senyera de la Penya del Moro. Avui n'hem volgut parlar amb Roger Consol, membre de Sant Just per la Independència a l'Associació Local de l'Assemblea Nacional Catalana. Moltes gràcies, Roger. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Una vegada més. Moltes gràcies. Adéu, bon dia. Adéu.
Just a la fusta. De seguida repassem la història de Sant Just a finals dels anys 60. Abans escoltem aquest tema de la Zombaigoi. Don't leave the house today I've got the fear You'll be staring by bandits And taking far from here
Fins demà!
Bona nit.
Don't leave, don't leave We don't have the kind of money
Fins demà!
Just a la fusta. 5 minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia. Celebrem aquesta hora al Pep Quintana. Molt bon dia, Pep. Hola, bon dia a tothom. Per parlar de la història de Sant Just, ens vam quedar la setmana passada l'any 68.
68, per començar-lo. Exacte. Sí, carai, quina memòria, eh? És que recordo que vam parlar del maig del 68, que vam dir, ara que explicarem en aquella època què passava a Sant Just. Què passava a Sant Just, efectivament. Aquí he trobat, a més a més, una nota, diguéssim, de l'any anterior, del 67, que recordem que va ser l'any que es va trobar a la Riba, que és un sector que va cap a muntanya, el Sant Justenc més antic que hi havia, que era de l'edat del bronze, i que també va morir aquell any el Che Guevara.
Ah, el 68? El 67. Ah, el dia d'anyans. Recupero un parell de cosetes del 67 per afegir que a la plaça del Parador abans hi havia una casa masia que era Can Campanyà, que l'any 67 es va tirar a terra per tal de facilitar l'amplada, o sigui, la continuïtat de la Rambla amb el carrer Miquel Reverter i que va donar lloc a la plaça del Parador.
i aquesta casa es va enderrocar, i doncs era on feia maniobra l'autobús, un lloc difícil, etcètera, etcètera, i esclar, Sánchez va anar... Va ser, per tant, va donar un dels llocs simbòlics gairebé del poble, no?, actualment. Sí, sí, perquè és molt concorregut, esclar. La majoria havíem d'anar a buscar l'autobús i no teníem cap mena de mitjà que no fos l'autobús, i per tant allà era un punt de trobada. Doncs molt bé, això era el 67, llavors el 68 què passa? Que s'instal·la el poble...
la Fundación de las Madres Adoratrices, o sigui, una escola, la Madre Sacramento. L'escola Madre Sacramento s'instava aquí a Sant Just l'any 68. Van arribant, eh?, perquè feia poc, vam parlar la setmana passada que arribava l'escola a Montseny, no? Sí, van arribant les escoles, es van ampliant, cada vegada hi ha més gent a Sant Just, per tant, vol dir que hi ha més alumnes, més potencial d'alumnes, i es van creant també i ampliant les escoles existents. En aquest cas, a la finca de Can Madriguera s'instal·la aquesta escola.
A dintre de la finca s'instal·la la comunitat i al costat fan un edifici nou, que és l'Escola Madre Sacramento, i és aquesta fundació. Després aquestes monges ja se'n van i lealitza l'escola i llavors deixa de ser de les monges. Si més no, no la porten les monges directament com a mestres.
I, per tant, què passa més? Que hi ha la fundació del Club Display ara mateix. Ah, també neix aquell any. I de l'agrupament Martin Luther King, que substitueix d'alguna manera l'agrupament Dr. Tenes, que vam dir que es va incorporar la major part dels seus elements a les CES. Clar, agafa una altra dimensió, no? Els anys 60, 63, 64. I aquí es crea un nou agrupament, que és el Martin Luther King. Suposo que a memòria que hi havia aquest lluitador americà,
I després, doncs, el Club Desplai ara mateix. Neixen al mateix any? Al 68 del mateix any. Que curiós, no sabia això, veus? Sí. També l'agrupament, escolta, és al radós també, i d'alguna manera diríem que el Club Desplai també, al radós de la parròquia. O sigui, més aviat, són al costat de la parròquia o protegits per la parròquia, però pas per altres entitats culturals del poble. En motiu del cinquantenari de l'Ateneu, que és l'altra entitat que podríem dir que és l'entitat cultural de Sant Just, d'Esvern, l'Ateneu,
es construeix la sala que portarà el nom dels 50 anys. O sigui, el cinquantenari. Per tant, la sala del cinquantenari... Doncs quins anys, no? Realment aquí s'està forjant tota la simbologia, l'imaginari Sant Justen. Exacte, la sala del cinquantenari. La sala del cinquantenari, el parador, l'esplai i el cau. Exacte, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, i encara n'hi ha més, no? Llavors, aquell any el que es fa, o sigui, el motiu d'aquesta inauguració, es fa un homenatge als mestres que havien estat mestres de l'Escola de l'Ateneu,
dels que creaven, naturalment, perquè tots hi eren molt grans. I entre ells hi havia el senyor Narcís de Carreres i Guiteres, que recordem una vegada més, que va ser mestre de l'Escola de la Taneu, en aquest cas va ser mestre del meu pare, també, i per una altra banda va ser president del Barça i va ser president de la Caixa de Pensions. O sigui, era una persona de relleu polític, social, econòmic, etc. I, per tant, al ser mestre,
De fet, va ser mestre perquè es guanyava la carrera d'advocat fent de mestre aquí a Sant Just. Ah, sí? Sí. Mira. I, per tant, doncs, d'aquesta manera va poder estudiar treballant a l'Escola de la Taneu. Què passa més? També, aquest any, els telèfons de Sant Just d'Esvern passen a la nova central automàtica d'Esplugues de Llobregat. Recordem que un servidor de vostès...
Als anys 55, amb la família, la família i jo afegit, ens vàrem fer càrrec de la centraleta d'aquí a Sant Lluís d'Esvern, que no era automàtica, era una centraleta manual, absolutament, i el 68 resulta que, com que Esplugues s'havia construït una central automàtica, els telèfons passen ja automàticament també en aquesta centraleta d'Esplugues.
Per tant, desapareix? Desapareix el d'aquí Sant Just, com a telefònica, sí, i allà s'instal·la la gestoria Corrales. Ah, sí, sí, sí. Doncs aquí tenim aquesta qüestió. L'alternança entre Esplugues i Sant Just del telèfon i altres coses ha estat molt curiosa, perquè, recordem, van començar els telèfons Esplugues, després van passar aquí a Sant Just, el carrer Bonavista, i tornen Esplugues amb aquest nou local. Però, d'una altra banda, tenim Correus, que Correus anava alternant Sant Just a Esplugues. Aquí era esta feta d'Esplugues, també. O sigui que aquests serveis...
Recordem entitats esportives, recordem les emissores de ràdio. O sigui, quantes coses hi havia en comú entre aquests dos pobles. Que encara passa, d'alguna manera, no? La comissaria dels Mossos és compartida. Sí, i tant. En un altre nivell més associatiu, però els castellers d'Esplugues tenen molta gent de Sant Just. Aquesta, diem-ne, rivalitat que s'atribueix al poble...
als dos pobles, veiem que queda d'alguna manera diluïda absolutament per la col·laboració de tants tipus diferents d'activitat com hi ha, a part dels casaments. Això també, els festejos i casaments. Ah, sí? Entre uns i altres. Sí, sí, que m'has pres les noies d'Esplugues, les de Sant Just, per exemple. Però vull dir que sempre ha estat en una harmonia total, tot i que quan sortien d'escola, doncs, als anys 20...
s'apadregaven en el torrent que separa Sant Justís Pluges. Per això és una cosa absolutament normal i que no té més transcendència. Després la vida ha anat conformant aquestes aliances entre uns i altres, evidentment. Què passava més? Ah, molt bé. Doncs també es crea una escola, l'Escola Catalana de l'Ateneu. O sigui, una escola nova.
Saps què dèiem abans les madres adoratrices? Doncs l'Ateneu també fa la seva escola pròpia recuperant la que havia tingut abans de la guerra. Per tant, l'escola catalana Teneu. Es produeix també el tancament definitiu de la fàbrica de ciment Sanson. Fantàstic perquè recordem que quan plovia i quan feia molt de vent...
que hi ha tot el ciment a Sant Just, etcètera. Llavors, com que en construeixen una, a dalt, Sant Feliu, el terreny entre Sant Feliu i Molins de Rei, que és l'actual cantera, a dalt, doncs, allà hi ha la fàbrica de ciment actual, i desapareix tot aquí a Sant Just i es converteix, amb els anys, amb l'estudi, doncs, del Bofill, no? Per tant, doncs, una cosa més que tenim. Primer, l'escola de l'Ateneu es recupera, però, d'una altra banda, es tanca la fàbrica de ciment, desapareix i se'n va cap dalt a la muntanya,
El mes de març s'inaugura l'escola de patinatge, anem d'escoles, eh? Ja ho veig, sí, sí, normalment són uns anys de molta renovació, més a més, o de creació, sí, sí. També és una època en què passava, no? Això suposo que a finals dels anys 60 era moment de creixement general. Creix, creix, creixen just, i per tant, doncs, els alumnes necessiten espais, escoles, i necessiten, doncs, una escola de patinatge, en aquest cas, que la portava el senyor Fernando Leutarquegli,
que era un senyor suïs que vivia aquí a Sant Just i tenia un petit negoci, i llavors era un esportman extraordinari i un mecenes, especialment un mecenes. Jo recordo l'escola de patinatge, que ell passava amb un 4x4, si no m'equivoco, a recollir les nenes que patinaven i posaven 5 o 6 a dintre del cotxe, perquè eren petitones, i se les emportava cap a la pista de patinatge i les tornava cap a casa pels pares. O sigui, una persona que, a més a més, se li ha reconegut després, d'una manera o altra,
el seu esforç de cara a l'esport, el seu mecenatge, i, per tant, doncs, el senyor Fernando s'ho mereix absolutament. Què passa més? Hi ha la nit de la nova cançó a càrrec de Lluís Llach, Mercè M. Dolell i Santi Sants, on es canta l'estaca. Eps, ei, el 68. Comença també. Ja tenim aquesta audició d'aquests cantants dels 16 jutges, i, doncs, que es canta l'estaca. I a París té lloc el maig francès,
I així que es lo va aquí a la primavera de Praga. Doncs un any molt intens, el 68, a nivell general, però s'enjusta, més a més, perquè també neixen moltes coses. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh? Els 69, vols que te'n digui alguna coseta? Sí, podem fer el 69, així acabem els 60, no? Sí. Seguint amb la tònica dels alumnes, s'obren les portes la primera guarderia municipal infantil del carrer Major,
Esclar, calia que els nens petits-petits tinguessin una guarderia, no n'hi havia. Per tant, al carrer major s'obre una guarderia municipal, en aquest cas, i d'aquesta manera ja tenim gairebé tot el ventall. Ens faltarà després l'institut, però de moment tenim tot el ventall des del parvulari fins a primària. Hi ha la publicació del número 1 de la revista Ateneu. D'aquesta revista van sortir diria que màxim 5 exemplars. Poca cosa, doncs. Poca cosa. S'editava amb molta qualitat.
El paper era extraordinari, i dic això perquè alguna vegada que jo havia portat els textos a la impremta d'aquesta revista, que també hi col·laborava, resulta que ens deia l'editor, vol dir que no podríem posar un paper més senzill i ens hi costaria menys diners? I nosaltres diem, no, no, volem un coixer de la màxima qualitat. Evidentment, vàrem tancar aviat, perquè ens gastàvem el que no teníem. Però, en canvi, la qualitat, i ens ha quedat aquestes revistes, que les tenim guardades naturalment,
doncs amb una qualitat extraordinària per la col·laboració que hi havia també de les persones que escrivien allà, que feien els seus comentaris, que feien les seves anàlisis de teatre o bé de cinema i doncs una qüestió social, els seus articles. Va ser una porta d'entrada important de cara a la gent que després ha fet inclús diguem carrera o doncs ha estat professor o catedràtic en alguna universitat, etcètera, que van començar doncs escrivint i col·laborant amb aquestes revistes, no?
En aquest cas, la teneu. Clar. Aviam, s'inauguren les instal·lacions esportives de Camp Marlès. O sigui, ja tenim esport, també tenim... A Camp Marlès, que passarà a ser el Club de Tenerit Sant Gervasi. Ah, sí? Sí. Dintre del que és la magia de Camp Marlès, que és pràcticament la darrera de tota la cadena que hi ha, des de Camp Pedrosa o des de baix, encara a Can Jalabert, fins dalt de tot, a la carretera ja de...
de Molins de Rei, d'on resulta que en allà s'hi fa el club de tenis Sant Gervasi, que segueix funcionant. A Camp Fatjó representa l'obra teatral La mort del just de l'historiador Esteve Albert. Aviam, expliquem una miqueta. Calia promocionar uns terrenys, i crec que la cosa anava per aquí. I llavors el propietari diu, home, doncs aquí què podem fer?
Llavors contacta amb un historiador i precisament una persona molt activa dintre del món, inclús catalanista, com l'Esteve Albert, i escriu una obra de passió, La mort del just. El just, en aquest cas, era Jesús, i es representa a la nit.
en aquells terrenys davant d'aquesta finca de Can Fatjó. Sí. Evidentment es va haver de portar un equip electrògen per poder il·luminar l'escena, etcètera, etcètera. Per tant, va ser una novetat impressionant que la nit anessis cap a les masies de muntanya, anessis fins a Can Fatjó, no hi havia cotxes, pràcticament tothom anava caminant, i arribessis n'hi hagués una representació teatral, escrita per l'Esteve Albert, com dèiem abans,
plena nit, i que tenia aquest atractiu. Després, aquestes coses no s'han tornat a fer aquí a Sant Jús. De totes maneres, va ser una novetat de l'any 69 realment curiosa, no? Home, doncs sí, sí. Què més? Homenatge a Blay Navarra. Blay Navarra havia sigut jutge de pau. Aquí a Sant Jús? Sí. Era jutge de pau, era forner, a més a més, del carrer Raval de la Creu, i és rellevat per en Josep Maria Domènech Roig, que doncs va ser alcalde, ser alcalde,
durant molts anys, i el relleva com a jutge de pau, en aquest cas. I llavors hi ha la creació, hi ha general, sortint una mica de Sant Just, naturalment, però també amb col·laboració de Sant Just, creació de la coordinadora de les forces polítiques com a primera gran instància unitària que plega per primera vegada des de forces democràtiques de signe liberal fins als comunistes. I l'home posa el peu a la lluna.
Ah, clar, és veritat. Realment, dos anys molt intensos. Ja veus que aquí, des del 68... 68 i 69, on aquí... Dóna molt de sí, realment. Vull tot, eh? Sí, sí. Hi ha per tots els gustos, eh? I, si et sembla, abans de començar al 70 ho deixem. Exacte, la setmana que ve comencem la dècada dels 70. A veure si són tan intenses com aquests últims anys dels 60. Doncs, Déu-n'hi-do, perquè, esclar, hi ha més gent...
Es fan més coses, procura fer més coses. Hi ha anys bons i anys dolents, com sempre, no? Vull dir, dolents en quant a activitat pública que es pugui remarcar. Exacte. Perquè activitat n'hi ha sempre, però alguna vegada passa una cosa que no és tan important, no es remarca, però l'activitat no para. Exacte. Molt bé, Pep, doncs gràcies i tornem la setmana que ve. Això mateix, els que tenen vacances, que ho aprofitin. Exacte. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta.
She's a primitive girl, don't like to boast. From a natural head to a natural toast. The girl's got a lot of what they call her most. Yes, she's a primitive girl, but she don't like to boast. And I'd like to think of a primitive guy. I see the difference, the difference between what I want and what I need.
She's a primitive girl. She's setting me free. And her back's in the basics of philosophies. She's nobody's fool. I know she never was for me. She's a primitive girl. She's setting me free.
Estem escoltant just a la fusta. I aquesta ara parlem de llibres com cada dimarts amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya d'Aquí Sant Just. Bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme.
I avui comencem parlant del Premi Sant Jordi d'aquest any, que és el Plans de Futur de Mario Serra. Mario Serra, sí, que ja vam comentar també quan va ser anunciada l'arribada a les llibreries, va entrar en aquella terna que fem dels llibres que estan per arribar, també ho vam comentar. Ja vam comentar també que es tractava de la vida del Ferran Sunyer, un matemàtic de Figueres,
que havia passat totalment inadvertit i que havia estat cuidat bàsicament per les seves cosines fins a la seva mort. El que passa és que el mateix que ens va passar amb el llibre de la setmana passada, que quan ho comentem segons la informació que ens dona l'editorial, ens pensem que va per una banda i que anirà per una banda i després el contingut del llibre és molt més ampli, no?
Jo, sincerament, aquests que fan els resums de les editorials i les contraportades s'haurien d'esmerar. Com a mínim que no es noti que no han llegit el llibre. Perquè acabes deduint que es nota que no han llegit el llibre. S'han llegit les 30-40 primeres pàgines i a partir d'aquí ja et fan aquesta introducció. Bé.
Mira, Màrius Serra, segons l'he sentit a dir, aquell llibre li va inspirar el president Adolfo Suárez. Ell hauria de ser molt petit, més que el president Adolfo Suárez, del cosí del Ferran Sunyer, que es deia Ferran Carbona, que, exiliat a París des de la Guerra del 39, va respondre a un article, a unes declaracions del president Carbona,
Adolfo Suárez, al París Maig, en el qual deia que la llengua catalana no servia per fer investigacions científiques. Llavors, va ser qui, en aquest article, que em sembla recordar que es va publicar a l'avui, va parlar del seu cosí, Ferran Sunyer, que havia estat matemàtic i que, molt abans que aquí se li reconegués algun mèrit, havia publicat bastants treballs
en revistes internacionals, treballs de matemàtiques. Llavors, situem-nos en la novel·la. Efectivament, anava a comptar els personatges, ja aniran sortint. Principalment, estan les dues cosines del Ferran Sonyer, el Ferran Sonyer i el Ferran Cardona, també cosí de Ferran Sonyer. Llavors, hi ha els personatges masculins, excepte els dos Ferrans,
estan desapareguts. El pare de les cosines, que de vegades intervé en la narració en primera persona, parlant dels fets, dels fets que els passen a les cosines amb el Ferran Sunyer de la vida diària, no sé com... Jo aquí he trobat una mica que en Màrius Serra no sé com
d'un personatge que està desaparegut, que no té contacte amb la família. Al final del llibre s'aclareix una mica. No té contacte amb la família, pot parlar directament dels fets de cada dia de la família. El que passa és que hauria de revelar un d'això que més convé més que el lector arribi. Ja ho descobrirà, no?
Ho descobreixi el lector. El que passa és que si sobta això, com aquest senyor que està desaparegut des del començament del llibre, no apareix en la vida diària dels personatges, sinó que apareix com un record, com és possible que parli en primera persona sobre fets que estan passant en aquell moment? Això per una banda. Després hi ha el pare del Ferran Sunyer,
que quan ell era molt jovenet, molt jovenet, el Ferran Zunyer no l'arriba casi a conèixer, doncs mor. Llavors, el Ferran Zunyer queda al cuidado, diguem, principalment de la seva mare i de les seves cosines. Llavors, una mica, ens trobem això, que va transcorrint l'acció. Hi ha salts considerables en el temps. Per exemple, hi ha una cosa...
sorprenent, no sé si realment va ser així, o per estalviar-nos molta narrativa, en Màrius Serra ha fet aquests salts, és que van a portar el nen a un metge i el metge diu que amb aquell nen no es pot fer res, que aquell nen no arribarà ni a parlar mai, pràcticament. I res, dos, tres pàgines després,
et trobes que aquell nen està recitant la vaca cega de Joan Maragall. O sigui, és un salt que deu haver un procés al mig. I no te l'explica de moment. No, no l'explica, no. De sobte comença a parlar, el nen no sé si és que d'escoltar ha anat acumulant tant d'idioma passiu que es diu que quan es deixa anar, es deixa anar, però és que no només aprenca a parlar, sinó que aprenca a llegir també.
i et pot recitar la vaca cega, ja dic. Llavors, hi ha diversos salts en el temps, en aquest sentit. El cosí Ferran Cardona, diguem, pren part a dins del conflicte del 36 amb la República, i quan les coses venen maldades, ha d'exiliar-se, no?,
i ja no torna de París, no va tornar mai més. Va tornar puntualment, algun enterrament, alguna cosa d'aquestes. Llavors, una altra cosa que hi ha és l'amistat que hi ha entre la família Dalí i la família Carabona. Fins a tal punt que hi ha un quadre de Dalí que ara està en un museu al Canadà
que és d'una de les noies, va pintar a una d'aquestes noies. Em sembla recordar que era l'Àngels Carabona. Aquest quadre el tenen allà a les golfes, el que passa és que de l'hi, a poc a poc,
va prenent nom i elles saben perfectament que el quadro va adquirint valor. I el quadro, diguem, que un cop Ferran Sunyer ha desaparegut d'escena, perquè ha mort bastant jove, ha mort als 50 i pocs anys, que feia poquet que l'havien reconegut al doctorat en matemàtiques, aquí en el CSIC, el CSIC no li validava
els seus treballs d'investigació, perquè deien que el CSIC no podia validar uns treballs d'investigació que estaven fets en un domicili particular. Clar, clar. Llavors, per vies d'influències i d'altres que busquen, intenten que li otorguin un sou com a investigador al Ferran Sonyet, cosa que es neguen des del CSIC,
li diuen que com a molt li podrien concedir un premi que és el premi Francisco Franco a la qual quan li concedeixen el premi li diuen que ha d'anar a Madrid a buscar-lo diu que el seu estat li impedeix totalment moure's el que passa és que per una altra banda decideix fer un viatge a París on sí que li reconeixen el seu doctorat llavors el descobreixen
i a partir d'aquí torna a ser una mica maleït, però amb tot això comença a publicar articles per la NASA, comença a publicar articles en revistes científiques, i és el poquet reconeixement, poc abans, sincerament, de la seva mort, que va tenir en vida. Un cop mort, la situació desapareix en tots els ingressos de la família, i el que salva,
diguem, la situació econòmica de la família, doncs és la venda del quadre de Dalí. Està bé, està bé, doncs aquests plans de futur. També, igual que el llibre de la setmana passada del Quilmen Guller, el Màrius Serra també ens explica una mica tota la trajectòria, la trajectòria que he hagut de seguir per escriure aquesta novel·la.
Doncs és el Premi Sant Jordi d'aquest any, aquests plans de futur de Mario Serra, i ara ens fixem en altres llibres que aviat arribaran també a les llibreries, com per exemple, justament parlàvem ara de Dalí, un llibre que es titula Dalí joven, Dalí genial, de Ian Gibson. Ian Gibson sí que es pot dir que és el gran autor de les biografies del clan aquest,
Bueno, de Buñuel no sé si té alguna cosa escrita, però sí, de l'Orca té moltíssima cosa escrita, i en Gibson, i de la història d'Espanya en general té bastanta cosa escrita. Llavors, aquí ens aborda, jo suposo, que a base d'investigar la vida de l'Orca, ha anat descobrint també el que és la vida de Dalí, no? I es publica
El llibre de Dalí, però en la seva època de jove, quan comença a abandonar l'impressionisme i ja comença amb les seves coses oníriques i el subrealisme i demés. Una manera també d'acostar-se a Dalí, una part potser més desconeguda, que és aquesta part menys excèntrica, segurament. El que passa és que a mi, Carme, hi ha una cosa que em sorprèn molt i és que de Dalí coneixem això i
coneixem el subrealisme, igual que de Picasso coneixem el cubisme, però, clar, són moviments que ens van donar cap allà el 1920-1930, i que a nosaltres ens semblen que són de fa quatre dies, no són de fa quatre dies, realment el que passa és que ens arriben nosaltres i els veiem, et situes a l'època i dius, doncs sí que eren uns il·luminats. Sí, sí, totalment, totalment. Parlem ara d'un altre tipus de llibre, és Hot Sur de Laura Restrepo.
Sí, a veure, Laura Restrepo feia temps ja que no apareixia res d'ella en les llibreries. Ara apareix aquest llibre, el Hot Shoot, on s'explica la història d'una emigrant latina a Nord-Amèrica amb la il·lusió que sempre s'acostumen a fer els latinoamericans a aquest viatge, no?
el que passa és que tot es comença a torçar quan és acusada d'assassinar el seu marit, que és un policia blanc, es declara de culpable i ingressa a la presó. El que no queda clar és la informació que ens ha arribat de l'editorial, perquè després diu que l'acció i tot el desenvolupament ve després a l'altra banda de les reixes, a l'altra banda de les reixes com si sortís de la presó. Ja, ja.
Esperem que arribi el llibre i si el trobem interessant ja el comentarem. I acabem parlant del Tiempo visto desde el cielo de Francesc Mauri i Jordi Martí. Sí, mira, el Francesc Mauri, que em sembla que no ho havia fet mai fins ara, el Tomàs Molina sí que ho havia fet, però de publicar llibres, aquest any, doncs...
es publica un llibre que ve signat per ell i un tal Jordi Martín que és un pilot de línies aèries llavors entre els coneixements dels fenòmens meteorològics que en té el Mauri i que té també el Jordi Martín vistos des d'una altra perspectiva fan un llibre allò podem dir de
difusió científica, en certa manera, però bàsicament és de fotos. Del cel. Sí, fotografies del cel, de fenòmens meteorològics i de més núvols estranys i de més. Molt bé. Doncs pot ser interessant també pels amants i més noms de la meteorologia o ni que sigui del cel, aquest tiempo visto desde el cielo. I d'aquesta manera acabem aquest repàs que fem cada setmana amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Moltes gràcies, Diego.
Gràcies, Carme. I tornem la setmana que ve. Que vagi bé, molt bon dia. Que vagi bé.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó, que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volia robar un altre, obsedit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges, despostes, vida mai nostra, amb liegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ho trobes, blaus o pecs. Tronges, les postes, vida mai nostra. Embriagadors els vins que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor.
Fins demà! Fins demà!
On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica On se pica
Després de la bolletió de la xarxa podreu sentir el Sant Just Notícies, edició migdia amb l'Andrea Bueno, i nosaltres hi tornem demà a partir de les 10 i fins la 1 per acompanyar-vos en aquests matins Sant Justens. Avui donem les gràcies a la gent que ha fet possible el programa, l'Andrea Bueno als serveis informatius, el Carles Heranedi Rius a la previsió del temps, hem entrevistat a Rosa Maria Vallès, directora de la biblioteca de Sant Just, i també a Roger Cònsol, membre de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, a més a més hem parlat d'història, amb el Pep Quintana, de llibres, amb el Diego Marcos,
Hem fet artúlia amb la Marcela i la Cristina i també hem tingut temps per la cuina amb la Carme Amador. Us ha parlat Carme Berdoi i, com dèiem, tornem demà a partir de les 10 fins a les hores que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts. És la una.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La Diputació de Barcelona ha encarregat un informe per estudiar la constitucionalitat de la llei de bases de règim local que prepara l'executiu de Mariano Rajoy. Segons el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, aquesta reforma és clarament lesiva per als ajuntaments i envaeix a més competències de l'Estatut. Barcelona, Esther González, bon dia.
Bon dia. La Diputació de Barcelona ha encarregat un bufet d'advocats extern que analitzi si l'avantprojecte de la llei de bases de règim local del govern central és constitucional o no. L'objectiu és traslladar les conclusions d'aquest informe a la Generalitat i als grups parlamentaris abans de l'estiu. Així ho explica el president de la Diputació, Salvador Esteve. Ho he dit diverses vegades, aquesta llei és un despropòsit. Això desmunta tot el sistema municipal, que...