A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda.
Just a la fusta. Molt bon dia a tothom, què tal, com estem? Benvinguts i benvingudes a la ràdio el 98.1 de la freqüència modulada i també a tots aquells i aquelles que ens estigueu escoltant des del nostre web ràdio d'esvern.com o des dels vostres telèfons mòbils a través de l'aplicació o del sistema de podcast. Bé, comencem el programa, una salutació a qui us parla, un servidor, l'Enric, que us acompanyarà des d'ara mateix i fins a l'una del migdia, com sempre, amb ganes de tenir-vos...
ben entretinguts, de tenir-vos ben informats de tot allò que passa, del que ha passat i del que ha de passar al nostre municipi de Sant Just d'Esvern. És per això que d'aquí res, d'aquí 30 segons, potser una miqueta més, entrarà a l'estudi de ràdio d'Esvern la Carme Verdoy, que ens posarà el dia de l'actualitat i ens explicarà què hem d'esperar d'aquesta setmana que tot just comença. També repassarem les portades dels diaris. Tindrem l'habitual tertúria de dilluns amb el col·le, que diuen ells, amb la Carme, amb Adob,
amb el Jaume Gelaber, amb el Vicent Riera i amb el Josep Codert. També la recepta de cuina, la connexió amb... Núriol Rigat per parlar d'astronomia, vaja, i com sempre, ganes de tenir-vos ben informats i acompanyats amb bona música. 19 hores de temperatura en un cap de setmana, amb força calor, de fet, vam gaudir, va repetir, de la climatologia del temps el dissabte, la festa de la Pau...
Una tarda amb bastanta gent. Al matí potser la cosa va ser un peu més fluixeta, però a la tarda vam tenir força gent que van participar de les activitats, de la botifarrada, com sempre, boníssima la botifarra, a més a més amb una finalitat solidària. Es van recaptar diners per al menjador social de Santa Coloma, la recollida d'aliments...
dels nois i noies de l'Esplai, que també va ser tot un èxit, les actuacions dels Pallassos, Pallassos sense fronteres, va ser una actuació molt divertida. La veritat és que ens ho vam passar molt bé. Comencem el programa i ho fem amb una veu portantosa, la veu i la música d'Adel, una de les grans triomfadores dels últims premis britànics de la música, els Brit Awards, crec que els hi diuen. Doncs amb la música d'Adel, ara sí que la sentim, comencem el programa.
That you're settled down, that you found a girl and you're married now. I heard that your dreams came true. Guess she gave you things I didn't give to you.
Fins demà!
Never mind, I'll find someone like you I wish nothing but the best of you too Don't forget me, I'll fail
Sometimes it lasts and lasts But sometimes it hurts instead Sometimes it lasts and lasts But sometimes it hurts instead You know how the time flies Only yesterday was the time of our lives
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Bona nit.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Dos minuts i un quart d'onze del matí, temps aquesta hora de posar-nos al dia de l'actualitat del municipi de Sant Just d'Esvern i és per això que saludem la Carme Bertoy. Carme, bon dia, bona hora. Bon dia. Què és el que ens expliques avui? Doncs comencem parlant de reciclatge perquè Sant Just és un dels 127 municipis catalans que més recicla.
el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero ha reconegut el nostre poble com un dels que compten amb un índex de recollida selectiva més alt. I per això fa pocs dies, fa uns deu dies, es va lliurar el Regió de Medi Ambient. Aquest fòrum que treballa per promoure el reciclatge va lliurar el Regió de Medi Ambient. Però Riols, un diploma de reconeixement a Sant Just i va agrair la col·laboració del veïnat i l'esforç del consistori. Segons aquest organisme, Sant Just ha superat més
els objectius de reciclatge en més d'un 55%. Aquest fòrum va plegar més de 200 persones, de municipis, empreses, també entitats i institucions, per intentar desenvolupar nous processos de canvi de model de producció i de gestió de residus. L'objectiu és que generin més feina, estalviïn més materials i energia i evitin la dispersió de residus. En concret, l'objectiu concret és que l'any 2020 es pugui reduir un 20% la producció de residus i que s'arribi, per tant, a una quantitat
d'1,20 quilos per evitar per dia. Així doncs ho fem bé, però ho podem fer millor. Encara falta una mica. Que d'això es tracta, d'anar millorant a poc a poc i intentar aconseguir, com deia, aquest objectiu que ens marcava la Carme. Vaja, de fet no el marcava la Carme, però la Carme sí que ens explicava més coses. Demà el banc de sang i teixits torna a Sant Just, per tant, a partir de les 5 de la tarda i fins a les 9 del vespre, el casal de joves, tothom qui tingui entre 18 i 65 anys pot acostar-se al casal
per donar sang. Des del banc de sang i teixits, a més, recomanen que ningú s'autodescarti a l'hora de donar sang perquè ja hi ha un metge que avaluarà si algú pot donar-ne o no. Un procés que durarà prop de 20 minuts i, a més a més, d'aquesta avaluació mèdica, el donant rebrà a casa seva després dels resultats de l'examen mèdic. Serà demà a la tarda. I un últim apunt de notícies d'àmbit local, Carme.
Doncs acabem parlant d'educació, vam comentar una mica la setmana passada, però concretem una mica més ara, que ja s'han atorgat els premis, o s'ha sortit, si més no, pública l'acte dels Premis de Treballs de Recerca de Batxillerat de Sant Just, s'entreguen més endavant, el dia 30 de maig, a la tarda, que en gent està, però de moment han sortit ja els noms dels guanyadors. En el cas de la categoria d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic, el primer premi se l'ha endut Marma Bongo, pel Treball, Energia i Societat, i Helena Fuster,
ha estat reconeguda amb el primer premi per la categoria d'àmbit científic i tecnològic amb el treball al perfum. En àmbit local, en canvi, en aquesta categoria, aquest any el premi ha quedat desert. En canvi, en les altres dues, a banda d'aquests dos primers premis, també hi ha hagut un segon premi i dos exèssits. En cada cas, premis valorats amb 250 euros els primers premis, els segons amb 150 i els exèssits amb 50 euros.
Són aquestes, algunes de les notícies del dia que anirem ampliant al llarg dels diversos butlletins que fem a les hores en punt B. De fet, ben bé a les hores en punt B, perquè hi ha un butlletí de Com, Ràdio i també a la una a l'edició mig del Sant Jus Notícies. Podeu continuar informats, però, a través de la nostra pàgina web.com. Carme, d'aquí, re, d'aquí uns instants farem un recull, un repàs a l'actualitat en format portades als diaris. Aviam quines són les bones notícies per començar la setmana. A veure. Segur que ens animen a tots, eh?
Que hi haurà un titular, t'imagines un titular? S'ha acabat la crisi? Estaria bé, estaria bé. Seria maco, eh? Bé, jo crec que no serà de cop i volta, no, això? És a dir, serà progressiu, si és que ho arribem a veure algun dia, que m'imagino que sí. Fins ara mateix, Carme, no marxis molt lluny. Continuem 17 minuts passant de les 10 del matí i escoltem a Luz Casal amb aquesta cançó.
Titulada Piensa en mi, que també va formar part d'alguna de les pel·lícules de Pedro Almodó per com a banda sonora original. Crec que tot és sobre mi madre, però tampoc ho recordo exactament. Si tienes un hondo plenar, piensa en mí.
Fins demà!
Tu párvula boca que siendo tan niña me enseñó a pecar. Piensa en mí cuando sufres.
También piensa en mí Cuando quieras quitarme la vida No la quiero para nada
Para nada me sirve sin ti. Piensa en mí. Cuánto sufras. Cuánto llores también.
Piensa en mí. Cuando quieras quitarme la vida, no la quiero para nada, para nada.
Música Música
Piensa en mí. Cuando sufras, cuando llores, también piensa en mí. Cuando quieras que...
Me sirve sin ti.
98.1. Em farem el ràdio Tosbem. 98.1. Tot va començar a la nostra cuina, la cuina més petita del barri. Havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. Encabir els coveis de reciclatge era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfets del nostre esforç, el volíem donar a conèixer el món. Aquí reciclem.cat. Si voleu entrar...
Perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. You're always in my heart. You're always on my mind.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just Desveu, darrere el mercat. Doncs temps per repassar les portades dels diaris d'avui, d'aquest dilluns dia 14 de maig.
de l'any 2012 i comencem amb la portada del punt avui amb un titular realment sorprenent que no sé si has tingut temps o possibilitat d'ampliar la informació Carme parla de la reducció dràstica, radical i total que hi hauria de municipis de Catalunya, no? Sí, se'ns diu que de 947 es voldria passar 63 la reducció del nombre d'ajuntaments catalans podria ser per tant letal i les propostes més radicals en aquest cas eliminarien el 93% dels consistoris, per tant
és una de les propostes que es plantegen i aquesta seria el cas més extrem. Però qui es planteja això? El govern estatal, Generalitat? La proposta nova, o el que surt ara, és el govern estatal. El que passa és que jo crec que com a idea d'eliminar microajuntaments sí que havia sorgit també a Catalunya. Sí, però es parlava dels menors de mil habitants, una cosa així. Sí, que fa poc sentíem que Banyoles, així com a municipis més destacats o algun altre...
d'aquests que són petits però que tenen com més o menys força que poden ser capital de comarca capital de comarca el Pla de l'Estany per exemple molts municipis de la Catalunya interior que tenen poca població podrien arribar a desaparèixer bé, això ha passat a Grècia no és que estiguem com els grecs però vaja has vist el vídeo aquell quan entra a la roda de premsa aquell nou partit nazi no
que entra primer un paio que podia ser el líder dels boixos nois, fa aixecar tots els periodistes, diu que el que no s'aixequi se'n va i ni algú que no s'aixequi va buscar-lo, un tio que és car de gimnàs, car d'hormones per inflar-se. I el fa fora. No es veu la imatge, jo suposo que l'agraveix o l'intimida i tots s'acaben aixecant. Quan entra, ara entra el nostre líder, diu com a senyal de respecte, demano que s'aixequin. Un periodista contesta, perdoni, nosaltres estem aquí informant, no hem vingut a
a fer altra cosa. Diu que el que no s'aixequi ja pot fotre el camp amb un to. Impositiu, m'imagino. Home, imbitant. Coactiu, amenaçador... Bé, no sé com he anat a patar aquí. En tot cas, sembla que alguna cosa passarà, no? Sí.
Ja anirem seguint aquests dies, m'imagino que avui ho treu l'avui i d'aquí faran una mica d'afecte, que s'anirà parlant, per tant. Clar, jo crec que això és un globus sonda, que primer et llença la proposta més radical. Exacte, perquè d'aquí puguis veure coses que pugui tenir bones, el fet d'un municipi. I acabaran traient els de menys de 15.000 habitants, no ho sé, o 20.000 o...
No anirem per anar. Sant Jús quants en té ara? Sant Jús... 17.000? Sí, algú també 17.000. Aviam si aquest creixement sostingut... Acabarà basant factura. Acabarà basant factura, eh? S'haurà de fer venir gent ràpidament. Ja ho mirarem. Bé, més coses que ens diu el punt avui. Ens diu, en economia, complim. Rajoy costarà la caixa 3.389 milions. El Banc Sabadell també haurà de fer...
Provisió de 412 milions d'euros, tot plegat arran de les noves. Això es tanca més l'aixeta del crèdit i no hi ha problemes. I les petites empreses que vagin a buscar calés que facin samarretes. Exacte. Micromecenatge. També se'ns diu en política durant referma l'aposta moderada d'Unió i Brogi, 104 anys, avui fa anys, era el seu aniversari, diu jo he fet tot però sempre amb moderació. Són declaracions, doncs, suposo que li han preguntat per com viure, com arribar als 104 anys
amb el seu estat de salut. Sobretot mental, no? És a dir, amb aquesta lucidesa mental que arriba a aquesta edat impressionant. També se'ns diu explosió al box de Williams. Just el dia que van guanyar, sí, sí. I una quinzena intoxicats arran d'un incendi, un cop acabat el Gran Premi. I tot lligat amb el tema de la cursa, el límit a Montmeló. La imatge és del venezolà venezolà mal donado, celebrant el seu triom, amb presència de Fernando Alonso i també Artur Mas, que ahir va estar...
una mica per tot arreu, no? Vull que va anar al Congrés d'Unió un moment i també va passar per Montmeló. Bé, tot està relativament a prop, no? I més si tens... No, no, no, crec que anés amb helicòpter, no? No, crec. Però com està el pati? Seria estrany. Seria estrany, sí. Bé, el diari El País. Economia pressiona a quatre caixes perquè pacti no es fusionin. Ibercaja, Mare Nostrum, el grup, per cert, on està integrat l'antic caixa penedès,
seríem d'aquests, l'Iberbank i Unicaja han de provisionar 6.700 milions d'euros. És molt fort tot això, de veritat, us ho dic, eh? És a dir, hi ha qui es planteja allò de dir, saps què, que no seria la solució perquè ho acabaria, acabaríem tot, no?, però de guardar els diners sota la rajola, perquè tenint en compte quin ho se'n fa i quina garantia se't dona... Totalment, sí, sí.
Bé, el 15M diu per força al carrer després dels desallotjaments. La propesta pels detinguts a sol va congregar 2.500 persones. Rebelió contra el pla d'escombraries de Bildu. Els residus han de dipositar-se en covells personalitzats per ser inspeccionats. És a dir, la responsabilitat de la brossa de cadascú. Si un no recicla i no ho fa bé, se'l pot sancionar. Bé, no és ben bé exactament el que es volia fer aquí amb el porta a porta...
perquè no es parlava de sancions, però sí que de la responsabilitat individual de cadascú a l'hora de reduir residus. Perquè, entre altres coses, ens costa molts calés haver de reciclar, és a dir, haver de destruir deixalles. És a dir, si ho fem bé, segurament ens establiríem molts calés. El poder judicial refusa la pujada de taxes de Gallardón. El replegament de l'Afganistan tindrà quatre fases i durarà 22 mesos. Merkel pateix un nou revés electoral en un estat clau.
I en clau esportiu un cap de setmana de bojos. Ha estat un final de la Lliga extremadament emocionant. I és que el Villarreal, en l'últim sospir, en l'últim segon, se'n va a segona. Un gol de Raül Tamudo en l'últim minut, en el descompte, va fer que baixi a segona divisió el Villarreal i que el Rayo se salvi. I a més, el Saragossa, que estava tots a punt dels descents, també s'ha salvat.
Totes molt estanyes. S'ha salvat el Granada. L'esporting potser és totalment sorprenent. I al final de la Lliga Anglesa també ha estat protagonista aquest cap de setmana. Un final impressionant. És a dir, el Manchester United ja estava celebrant el títol perquè el 1.90 el City perdia i un gol al 92 i un al 94 li donen el títol al Manchester City. Quina barbaritat, no? Quina barbaritat. Emoció. Emoció, emoció. I el tema de la Lliga Anglesa m'ha anat aquest matí per això. Vinga, al periódico.
Passem al periòdico que ens diu que el 60% dels catalans, 60%, recolzen el pacte fiscal. Clar, perquè els partits negociïn units el nou finançament de Catalunya i forta divisió d'opinions sobre el projecte d'Eurovegas encara que guanya el no. Això forma part del baròmetre de primavera del GESOP que ens anuncia avui al periòdico en primera plana. També se'ns diu que el debat torna a la plaça, els indignats del 15M reprenen les assemblees al cor de Barcelona...
que Merkel pateix una forta derrota a Renania o Esfàlia, que Ferran Adrià compleix els 50 anys i rep 50 felicitacions del periòdico. Carai. Tirem cap a casa, també. Mira, el Ferran Adrià em cau molt bé. I a més a més considero que és un geni, no? Però és d'aquelles persones que ell no en té la culpa, eh?
que qualsevol mínima cosa que fa, per tonta que sigui, fins i tot l'aniversari, té una repercussió mediàtica exagerada. És a dir, que Ferran ja hagi fet 50 anys és fantàstic i me n'alegro molt, insisteixo, jo el considero un geni i sense matisos, però que sigui portat a un diari que Ferran ja fa 50 anys, què vols que et digui? És la bona notícia, no volies bones notícies. No és ni bona ni dolenta, no és ni bona ni dolenta fer 50 anys. Home...
Home, sí, millor ser-hi que no ser-hi, però vull dir que tampoc cal tornar-hi. 104 anys del senyor Brogi sí que és una notícia. Exacte, és una altra història. En esports, Montmeló impulsa l'Onso, el circuit vibra amb Maldonado i Ferrari en un dia entelat per un incendi amb 31 ferits. I la imatge és d'aquesta cursa, la imatge que il·lustra la portada del periòdico. I també, sense destacar, com deies, que el Vila Real baixa a l'últim minut. Impressionant, impressionant, eh? Jo vaig dir la imatge del moment en què marca Tamudo com el president. Sí, però és l'esport.
Sí, però en aquell moment deu saber molt... Vull dir... Sí, però si vas a l'altra banda, l'alegria, el camp del raio... Clar, clar. No, no, està molt bé. I vols que et digui una cosa? En el fons, a mi l'equip del Villarreal és un equip que en cau bé, però aquesta derrota beneficia el Girona. Sí, ja ho he sentit. I llavors sempre hem d'escombrar cap a casa, perquè el Girona probablement hagués baixat de categoria i ara ho té una miqueta millor. Ho té una miqueta millor.
Temps per repassar la premsa del dia. Estic amb el 324, que li costa. És una pàgina tan carregada de coses que li costa, eh, a vegades. En tot cas, si vols, faré jo... No sé què fer, perquè s'ha quedat tot pensant. Allò que diuen els ordenadors, pensen els ordenadors que fan, processen, no? Se m'ha quedat tot encalladet. Ara, ara, ara, ja tira, ja tira. Bé, la prima de risc en màxims i l'IBEX en números vermells per la banca. L'IBEX 35 cau també, doncs, un...
percentatge bastant elevat. Ara ho he trobat. Un gol de Temú de Salva al Rayo i en Fonsa al Villarreal. Carai, com costa això, he de moure? Carme, no sé com ho fas tu. Li depèn del dia. Aquesta pàgina va molt lenta i llavors hi ha dies que no sé per què li costa molt carregar-se.
Sí, a mi l'altre dia em va sorprendre perquè em va anar molt ràpid i recordava que la cosa anava malament bé. Bankia, amb prop de 4.800 milions, encapçala les noves provisions. De Guindos explicarà avui a l'Eurogrup el pla per refer el sistema bancari. El Madrid, campió amb més punts de la història, 50 anys de les noces reials sense cap celebració oficial. Avui també fa 50 anys que es va casar l'hereu de la corona espanyola, en Joan Carles de Bourbó.
Reves per a Merkel al rinc del nord de Westfalia. I comença el judici contra monar, acusada de desviar fons públics. Bàsicament això és el que podem llegir a la portada del 3-24. Més portades, el torn ara és per al diari Ara. Que ens diu Merkel cada cop més sola i s'il·lustra aquesta informació amb una imatge que ocupa més de la meitat de la portada d'Angela Merkel amb un posat així cap cot.
La derrota històrica del seu partit a l'any més pobrat d'Alemanya li fa perdre força davant Holand. En política en clau catalana se'ns diu que Durant exhibeix el seu control d'unió i en esports uns quants apunts. Maldonado s'estrena a dalt del podi a Montmeló. El Pirot venezolà fa història amb una bona cursa davant de l'Onso. L'empremta de guardia a la Lliga és només 11 derrotes en 152 partits i que baixen el Villarreal i l'Esporting i el Llevant jugarà per primer cop a Europa. Són les informacions més destacades de l'ara.
Doncs estem repassant amb el suport de qui has marcat la premsa del dia. El sanejament de la banca espanyola s'examina a Europa. La prima de risc registra un nou rècord amb 470 punts i la banca enfonsa l'Ibex. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. És que cada setmana comença pitjor que l'altra. Bé, de fet, les notícies de l'ara són molt similars a la resta de diaris. No hi ha moltes novetats respecte...
És l'economia. Sí, i el 324 també parla del mateix, és a dir, de la prima de risc que va desbocada, va desbocada. El que no va desbocat és la nostra connexió a internet avui, que no seria un fórmula, podríem dir-ho d'aquesta manera. Bé, més coses, més portades que tenim. La Vanguardia, que la tens en paper, Carme? La Vanguardia ens diu Durán proposa al PSC un front pel pacte fiscal. Unió renova el mandat del polític democràstic amb el 80% dels vots.
i el líder de Ciu a Madrid exhibeix la bona sintonia amb Artur Mas. També se'ns parla d'Alemanya, Merkel pateix una dreta històrica l'an més poblat, i que la Comissió Europea elogia el decret bancari i la vigília de l'Eurogrup. Més a punts esportiu, que és la imatge també de la portada d'Avantguàrdia, l'Onso torna al capdavant, el pilota espanyol va acabar ahir segon a Montmeló, darrere del venezolà Maldonado i ja és colíder mundial.
I un parell de punts més, alarma per la retallada en polítiques d'ocupació i èxit del sexe literari a l'Ibuc. Dos quarts i mig d'11 del matí, premsa esportiva, portada a la premsa de Madrid de l'acta de ceremonia d'entrega de la Copa de la Lliga, amb un casill esplatori, que els jugadors aixecant-lo a les espatlles, diu el mai vist, en referència als 100 punts que ha aconseguit el Madrid, que és record històric.
El rècord el tenia el Barça amb aquella lliga famosa dels 99 punts. Doncs bé, el Madrid n'ha aconseguit 100 i 121 gols a favor. El Màlaga s'estrena a Europa, jugarà a la Champions. I al llevant l'Europa League. Baixant el Villarreal, l'Esporting i el Racing, que de fet era l'únic que ja tenia assumit aquesta circumstància. Good save the Kunn.
és el titular en referència a la lliga anglesa en comptes del Good Save the Queen donc Kun que va fer l'últim gol al minut 94 que li dona la lliga al Manchester City i atenció titular Raül torna a lluir el blanc ha fitxat per un equip de Qatar que es diu el SAT és bo perquè un es planteja potser les motivacions són unes altres i a mi se m'escapa per anar a Qatar més enllà dels diners
Però un pensa, un tio com Raül, no? És un tio amb nanos, que té una edat, que se'l veu... Evidentment ho és, una persona centrada, ja, que el sents parlar i no sembla... I que és multimilionari, que ha guanyat molts, molts, molts, molts calés al llarg de la seva carrera. Dius, els últims anys de la teva carrera, quina ha de ser la motivació per fitxar per un altre club? No ho sé, te'n pots anar als Estats Units per viure una experiència molt diferent. Sí. Però...
Anar-te'n a Qatar, que també ho va fer Guardiola, eh? És a dir, és potser... Firmar l'últim gran contracte, clar, no sé què li paguen, no? O també és una experiència vital interessant, no ho sé, potser sí, eh? Potser sí, és a dir... Ja porta temps per això per allà, no? No, no, estava a Alemanya. Ah, no, clar. Estava a Alemanya, li van oferir renovar contracte. Però no està en temps també cap a... No.
Doncs no t'ho sabria dir. Jo diria que del Madrid se'n va anar directament a jugar a la Bundesliga. Pot ser, pot ser. Bé, Federer diu un campió amb sang blava. Déu-n'hi-do el Mastersville de Madrid, que s'ha convertit, allò que diuen en castellà, en l'armerir del circuit, amb aquesta pista blava, que no ha agradat a ningú. El diari és, òbviament, la fotografia portada també és l'entrega de la Copa, amb Sergio Ramos i Casillas, 4-1. Mourinho es va agenollar davant dels jugadors. Ah, sí? Sí.
Xiuleta Villar quan va donar la copa. I crits del estadi, Pipa queda té, en referència a Aiguaín. A la premsa catalana, doncs, a l'inversa. És a dir, em recorda una mica el que passava l'any passat a la premsa de Madrid. Aquí el que li posem èmfasi és el Pichichi Alzamora, que és un trist consol que queda a Catalunya. La fotografia de portada...
Del Mundo Deportivo, però és de la jornada, diu eufòria i drama, Messi 50, que va fer aquesta xifra que el consolida com el millor col·legiador de la història del Barça i el millor col·legiador de l'any a Europa. Eufòria a Màlaga, eufòria a Saragossa, eufòria a davant, eufòria a Madrid, amb el Rayo, i eufòria a Granada. I, evidentment, la decepció i igual drama és el que es viu a Vilareal. El Vilareal, que ha jugat la Champions, va viure el cop més terrible en 12 anys de ser un exemple...
A primera. Ha tingut mala sort al Villarreal perquè el seu màxim jugador, Rossi, porta a lesionar tota la temporada. Segurament no hagués baixat. Però vaja, és cosa del futbol. Diu Carrerón d'Alonso. Alonso va ser segon i diu que va fer un Carrerón. No ho sé. I canya per la Copa. Diu el Guardiola exigirà actitud màxima a la Copa. I es veuen els jugadors al voltant d'un Guardiola gegantí que els ha donat festa uns dies i ara vol concentració màxima. Diu Messi 50, Cristiano 46...
La referència als equips que pugen-baixen és exactament el mateix i també una referència a la... a la Premier amb coneguda com a màxim protagonista. Tu ja estàs, no? Sí. Tenim la feina feta. Doncs molt bé, Carme, moltíssimes gràcies. Fins d'aquí una estoneta t'escoltarem al Bolletí de les 11. Que vagi bé.
Tres minutets i arribarem a tres quarts del matí. Temps per la música. Són Roxet. Spending my time es diu aquesta cançó. De seguida entrarà a l'estúdio de Ràdio d'Esvera amb el Carles Hernández, que ens parlarà del temps. The TV's on, but the only thing's showin'
It's a picture of you. Oh, I get up and make myself some coffee. I try to read a bit, but the story's too thin. I thank the Lord above you're not here to see me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Only to you
Bona nit.
48.1 FM. Adiós després. 48.1 Tot va començar a la nostra cuina, la cuina més petita del barri. Havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. Encabir els coveis de reciclatge era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfets amb nostre esforç, el volíem donar a conèixer el món. Aquí reciclem.cat. Si voleu entrar...
Perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. Estem escoltant Just a la Fusta.
Doncs 12 minuts i arribem a les 11 del matí i de seguida entra a l'estudi. Un li agrada de fer-se pregar, ja ho sabem. El Carles Hernández de Rius ens explicarà què hem d'esperar del temps per aquestes properes hores. Però també ens explicarà què va passar dissabte. De fet, no va passar res de l'altre món, no ens tornem bojos, no?
Però que vaja, vam tenir caloreta. Carles Hernández, bon dia i bona hora. Bon dia, senyor Riva, què tal? Doncs molt bé, i de cara d'un mitjà la va baixar una miqueta, però també teníem... Teníem sensació. La temperatura va baixar bastant, però teníem la sensació. És una mica el que passarà aquest inici de setmana, que el termòmetre serà tremendament més baix que dissabte. Per exemple, a Sant Feliu es van arribar a 28 graus. Aquí a Sant Jus vam arribar a 26,5. El que passa és que hem tingut un petit problema de dades amb l'estació meteorològica...
amb un petit tall amb el subministrament de la xarxa, una sèrie de cosetes que ens han deixat així una mica pelats pel que fa a un parell d'informacions. Donar les màximes d'aquest cap de setmana. Sabem que Sant Just al migdia va arribar fins als 26,4 graus, però a partir d'aquest moment, fins al vespre, no tenim constància que si va augmentar o va baixar. O sigui, que ens quedem amb aquests 26 de màxima, tot i que el que dèiem, a l'estació meteorològica que es troba a l'Escola Mistral de Sant Feliu, que més o menys és la mateixa alçada que està aquesta, però està més a prop del riu, com si diguéssim, està més encara del riu...
Aquesta estació va marcar 28,4 al migdia de dissabte, una temperatura bestialment alta, després recordant que diumenge això va baixar fins als 23 o 24 graus, o sigui, són valors molt elevats, són típics de l'estiu i més que de la primavera, però tampoc és estrany trobar-nos temperatures tan elevades en plena primavera, o sigui que a vegades tens moments d'estiu i moments més fresquets. Aquesta setmana el que serà serà un procés una mica cap a una normalització de les temperatures, amb això
doncs podem comprovar que tindrem uns valors que en prou feines arribaran als 22 graus aquesta setmana i mínimes que estaran al voltant dels 14 a 15 graus. Aquests 22 graus, en funció de com ens bufi el vent, podem tenir més o menys sensació de calor.
O sigui que avui probablement, dilluns, tindrem uns 21, com a molt, 22, però amb aquest vent així del sud, sud-est, el que pot provocar és que la temperatura de sensació se'ns dispari cap als 24 o 25 graus. En canvi, demà, a partir de demà, les temperatures girarà una miqueta més el vent, més cap al sud-oest, una miqueta més sec, i això provocarà, i en alçada també tenim una miqueta més d'aire fred, provocarà que les temperatures de sensació baixin una mica, tot i que el termòmetre no experimentarà massa canvis aquesta setmana. Digui, digui. No, no, no, estic escoltant. Correix.
Doncs el fet... Jo no sé per què li dic, digui, digui. Si ja el coneixes, per què li fas i pares tu la teva previsió que la gent estava escoltant? Home, i tant. Ens has tollat el rotllo i el ritme. Estàvem aquí pendents de això que deies tan important. I ara a mi ja se m'ha anat del cap el que deies. L'altra dada important, i és que parlàvem... Segueixi vostè amb el seu.
L'altre important que comentàvem al començar el programa. Deixem-ho estar, Carles, que he quedat fatal, ara. No, no, no. És un tarannà bastant habitual, que passa que la gent no està acostumada. Perquè la Carme m'escolta. I tant, i tant. Avui no, per això. La Carme... Ves que quan surti no m'hagi escoltat. Sí, la Carme perquè és molt malalta del temps. Però avui està una mica atropellada la Carme, eh? No es troba gaire bé veure... Sí? Pobre filla, sí, sí. Ha dit un accident? Podríem dir-ho així? Vale. Doncs, el fet
Si la família de la Carme ens escolta no és cap accident greu. No, no, no. És un accident més de dalt del cap que d'una altra cosa, no? Sí, que no, no, està fina, que ha menjat... Ha menjat malament. Crec que va menjar una... Algo malestat. Sí, una empanada, una empanada amb malestat, una empanada gallega. Van anar a una fira culinària i, clar, no tot és bo el que et posen. No, a vegades tot fa molt bona pinta, però, clar, és que... Això us passa als que mengeu pels ulls. D'una fira a l'altra s'ho guarda, la gent. Sí? Clar, i si són 15 dies, són 15 dies. Com estem? Diu, neveres, neveres!
El fuet, això és un pal, diguéssim igual. Doncs aviam, l'altra dada que volíem destacar d'aquest cap de setmana són la possibilitat de precipitacions. Quatre gotes dissabte a la nit en el moment de pràcticament quan el rifenyo enfilava allà el camí cap a casa. Doncs va caure quatre gotetes. Això era l'inici d'una certa inestabilitat que comentaven que seria probable el dissabte a la nit i que després es va acabar confirmant una mica entre les dues i les quatre de la matinada amb dos ruixats
que costa de precisar... Bé, aquí Sant Just no tenim les dades de recollida de dades, perquè teníem l'estació parada, ja ho hem dit, però, per exemple, l'escola Mistral, que es troba... És com si diguéssim, com si miressis cap a la salut, Enric, saps? O sigui, està cap a l'altre cantó... La salut, sí, m'he anat moltes vegades a fer carn de la brasa. Doncs a darrere, tenen una escola a dalt de tot de Sant Feliu, i aquella escola està a 112 metres, més o menys és com la nostra, és la mateixa estació, i van recollir 4 dècimes de litre. Ens costa que durant la festa aquesta del Budifarra Sao, no sé com... Bé, la festa major de Sant Feliu,
doncs van haver un parell de moments de precipitació una mica intensa, que fins i tot va durar alguns dels concerts previstos durant la nit, ja digui matinada ja, perquè els de Sant Feliu tiren molt llarg les festes, i van tenir que parar l'actuació. El que passa és que l'estació meteorològica només marcava quatre dècimes de litre. Tinc també constància que a Sant Jus vam sentir fins i tot llamps i trons.
Però no va ser una precipitació, sembla molt, molt, de recollir molta aigua, sinó que va ser xàfecs de molt poc curta durada amb una certa intensitat, digui. Avui hi havia algun toll d'aigua. Sí, sí, sí, per això. És a dir, que pluja n'hi va bé. Sí, sí, no, i diumenge al matí quan t'aixecaves veies que el terra estava mullat encara i es anava secant a poc a poc. Diumenge a la tarda esperàvem més precipitacions, van caure en altres zones, no van arribar a caure Sant Jus. Però bé, tot plegat, continuem amb una certa sequera, podríem dir, al Baix Llobregat. Com han tingut un abril molt maco.
Sí, però hauríem de portar més de 200 litres per metre quadrat per anar de mitjana, només en portem 98. O sigui, estem a la meitat del que hauria d'haver caigut. Quasi tot ha estat de l'abril, no? Sí. Ens queda un mes, sí, 40... Teòricament, el maig és cada dia un ratx, i el maig... El maig, zero. Zero. O sigui, estàvem per comptabilitzar aquestes xifres d'aquest cap de setmana, però seguirem mirant estacions properes, aviam mirarem hospitalets, sants, aviam què ens diuen aquestes estacions automàtiques, però clar,
El fet és que, si parlem de pluja, estem realment molt fotuts, molt fotuts. O sigui, penseu que l'any passat, finalitzat el mes de maig, portava més de 250 litres per metre quadrat i ara en portem 98 i el maig, de moment, la primera quinzena està completament seca. No és per patir, perquè dius, hi ha hagut la precipitació que està caient a Catalunya, està caient on ha de caure, però això no vol dir que tinguem el terreny sec i que Collserola sigui una bomba de relluitjaria si seguim així de cara a l'estiu. És veritat. De tota manera, sí que és cert que a l'última...
l'últim ram de l'hivern ha nevat molt i per tant el desglàs això farà pujar. La pluja ha caigut, hi ha una via de caure, o sigui, els pantans potser els tenim plens de cara als mesos d'estiu, no patirem una sequera pel que fa a subministrament d'aigua, però sí que patirem sequera en el terreny en zones properes al bar. Això un parell de llevantades ho arregla. Sí, n'en portem dos, n'en falten dos més, o sigui, els grans meteoròlegs de TV3, els referents d'aquest país van dir per anar bé
hauríem, després d'aquest hivern tan sec, de tenir quatre episodis importants de precipitació a Catalunya, n'hem tingut dos cap a la zona del Pirineu, digue-li pluja, digue-li neu, i ara ens en falten un parell més que aniria molt bé que caiguessin a prop del litoral. Bé, les precipitacions de moment venen marcades un altre cop en previsió de cara al cap de setmana. Sembla que vulguem fotre la gitza, però aquesta setmana es mostra molt tranquil·la. Aquesta tarda alguna precipitació cap a l'Alta Garrotxa, Garrotxa, Ripollès, potser fins i tot la zona d'Osona,
però en la resta sembla ser que no. Podríem tenir algun ruixat aïllat en aquestes zones de muntanya, però la resta res de res. De cara a demà hi ha aquesta possibilitat de precipitació que se'ns desapareix. Seguirem parlant de sol, amb alguns intervals de núvols poc importants i temperatures molt estables, molt agradables. I sembla que a partir de divendres a la nit podria arribar més inestabilitat, podria entrar una miqueta més d'aire fred en alçada i això podria provocar tempestes que ens acompanyarien durant tot el cap de setmana i que sembla ser que es podrien fins i tot incrementar de cara a la setmana següent.
que em sia sòria aquest episodi, arribi quan arribi, doncs ens pot portar precipitacions a Sant Jusk que calen. Doncs, Carles, t'agraeixo moltíssim, com sempre, la teva presència aquí al programa. No marxis massa lluny, no marxis massa lluny, ara, ara. Ostres, estàs sonant amb uns altres auriculars? Ah, em pensé... Ben curiós. No, no, ara ja ho sento tot jo. No, no, sóc jo, eh?
No sou vosaltres, no us falla la ràdio, sóc jo. És el connector, és el connector. El connector o vols fer de dir-ho a tu? Estàs fent un scratch. No, estic intentant arreglar el connector. Ah, molt bé. Dius, com ho fas? Picant. Picant. I picant. No m'havia fallat fins ara, eh? Tens uns ajudors aquí, si vols, col·locats. No, home, però si era molt maca, aquesta cançó. No, no, si la pots posar. Si no t'ocorre, ja està. Molt bé, doncs no toquem res. Bon dia, Enric. A veure si heu, Carles, gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Conradio. Noticias.
Bon dia, Soles 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Continua l'escalada de la prima de risc espanyola. L'indicador que mesura la confiança a l'economia d'un país es troba al nivell més alt dels últims vuit mesos i cotitza per sobre ara dels 480 punts bàsics de diferència amb el deute d'Alemanya, que és el que marca la referència. La borsa també pateix les conseqüències d'aquesta nova jornada d'atenció sobre el deute d'Espanya. L'Ibex 35, l'indicador de referència,
amb els bancs com a principals perjudicats en la jornada d'avui. Les accions de bànquia cauen més d'un 7%. La inestabilitat política de Grècia, que encara no ha aconseguit formar govern, i una possible sortida de l'euro d'aquest país porten també les borses de la resta d'Europa
El ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, acaba de demanar responsabilitat a la classe política grega. Recorda, Margallo, que si Grècia vol seguir l'euro, haurà de complir els requisits. Brussel·les, Raquel Correa, bon dia. Bon dia. La porta està més oberta que mai perquè Grècia marxi de l'euro. I és que la situació política no millora...
I si es repetissin les eleccions, els sondejos apunten que guanyaria un partit no europeista. Per això, cada vegada són més, les veus que avisen a Atenes que si vol quedar-se a la moneda única ha de complir amb les normes del joc, és a dir, rigor pressupostari. José Manuel García Margallos, el ministre espanyol d'Exteriors. Yo creo que estamos todos de acuerdo es que la pertenencia al euro...
La situació econòmica de Grècia serà al centre del debat, a la reunió de l'Eurogrup d'aquesta tarda, on també es parlarà de la reforma del sector bancari espanyol, un examen complicat per Madrid.
Com Ràdio Brussel·les. Doncs, enmig d'aquest context, el tresor públic espanyol acaba de fer una nova subhasta de deute. Ha aconseguit col·locar gairebé tot el que tenia previst. La subhasta s'havia anunciat entre 2.000 i 3.000 milions d'euros. Doncs bé, finalment ha aconseguit col·locar 2.900 milions d'euros, això sí, pagant interessos més alts dels previstos, entre el 2,6 i el 3,3%. Són els interessos més alts que Espanya ha hagut de pagar en una subhasta aquest any.
L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila de Badal, s'ha mostrat satisfet en declaracions a Com Ràdio del suport aconseguit per la seva candidatura alternativa al Congrés d'Unió Democràtica aquest cap de setmana. Vila de Badal ha dit que un 20% dels vots és la xifra que el seu equip s'havia proposat assolir i s'ha mostrat orgullós d'haver situat l'independentisme en el centre del debat al si d'Unió Democràtica.
A més, hi ha una cosa que nosaltres, un objectiu que hem complert llargament, que és que es parli d'independència-Unió. I un dia i mig he parlat amb el Congrés d'independència, bàsicament, només d'això, a Unió. I, a més a més, un altre objectiu molt important, que ningú podrà dir, ni en Durant, ni ningú dirigent d'Unió, que Unió no és independentista.
perquè hi ha un 20% mínim, però a més a més ell mateix va dir que en el seu comitè de govern, quan el va presentar, hi havia independentistes. Vila de Badal també s'ha atribuït com a un objectiu aconseguit pel seu equip la convocatòria d'un congrés extraordinari a Unió Democràtica d'aquí a dos anys. I a Madrid aquest matí han passat a disposició judicial 9 dels indignats detinguts aquest cap de setmana. Els acusen de delictes d'atemptat contra els agents de l'autoritat i resistència. El Codi Penal preveu penes de presó d'entre dos i quatre anys.
6 dels arrestats tenen a més antecedents policials. La resta de detinguts d'aquest cap de setmana no tenen antecedents i estan en llibertat amb càrrecs a l'espera que els cridi el jutge. Mentrestant, a la plaça Catalunya de Barcelona es manté el campament dels indignats i aquest matí les comissions preparen diversos actes per commemorar demà el primer aniversari d'aquest moviment.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El davanter del Barça, Leo Messi, ha aconseguit el màxim registre golejador d'una temporada a primera divisió amb 50 gols. Messi serà coronat una temporada més amb la bota d'or del futbol europeu. I el porter blaurana, Víctor Valdés, ha aconseguit el seu cinquè trofeu Zamora, porter menys golejat. Valdés ha igualat d'aquesta manera en Toni Ramallets. Feia molta il·lusió guanyar aquest cinquè pel fet que comentes que estava...
Igual amb en Revellets, un bon amic meu, i li tinc molt de respecte i una gran referència per mi, a la porteria. En una campanya on el Real Madrid guanya la Lliga dels 100 punts, és el rècord històric de punts d'un equip a primera divisió. Un gol del català Raúl Tamudo, en temps afegit i en fora de joc, salva el Rayo Vallecano del descens a segona i condemna el Villarreal. Després de 12 anys gloriosos a primera, els de Castelló perden la categoria i acompanyen...
A l'Sporting i al Racing de Santander, Granada i Saragossa també s'han salvat. I avui el Barça d'hoquei patins pot proclamar-se campió de l'hoquei Lliga. Juguen contra el Calafell a les 9 de la nit. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Sant Just és un dels 127 municipis catalans que recicla més. El Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero ha reconegut el nostre poble com un dels que compten amb un índex de recollida selectiva més alt. El Fòrum va lliurar fa pocs dies el Reajuda de Medi Ambient, però Oriol és un diploma de reconeixement a Sant Just i va agrair la col·laboració del veïnat i l'esforç del consistori. Segons aquest organisme, Sant Just ha superat més els objectius de reciclatge
en més d'un 55%. El fòrum va plegar més de 200 persones de municipis, empreses, universitats, entitats i institucions per desenvolupar processos de canvi de model de producció i de gestió de residus. L'objectiu és que generin més feina, estalvin més materials i energia i evitin la dispersió de residus i contaminants.
Més coses. El banc de sang i teixits torna a Sant Just el 15 de maig. A partir de les 5 de la tarda, al casal de joves, tots els majors de 18 anys podran donar sang. Demà, des de les 5 i fins les 9. L'organisme fa una crida als Sant Justens i Sant Justenques perquè s'hi acostin. Recordem que poden donar sang a les persones entre 18 i 65 anys i que pesin 50 quilos.
O més, des del banc de sang i teixits demanen que ningú s'auto descarti a l'hora de donar sang, ja que un metge avaluarà si una persona pot donar-ne o no. El procés de donació dura prop de 20 minuts. Tot plegat serà demà de 5 a 9 de la tarda.
Ja acabem aquest butllet d'explicant Buscamar, Mabongo i Helena Fuster en guanyant el primer premi dels Premis de Recerca de Batxillerat de Sant Just. Mabongo ho ha fet en la categoria d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic amb el treball en Arquia i Societat i Fuster ha estat reconeguda pel perfum en àmbit científic i tecnològic. En àmbit local el premi ha quedat desert. Hi ha hagut també dos segons premis
i dos exècits en cadascuna de les categories, excepte, com dèiem, en la categoria local. Els guardons es lliuraran el dia 30 de maig a les 7 de la tarda a les golfes de Can Genestà. I això és tot de moment. Més informació d'aquí una hora, el proper bolletí, i també a la 1 i 5 als Sancions Notícies, edició migdia. Fins a les hores que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge.
Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat.
The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio does burn. El metge s'ha dit què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, ja no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi...
Tot va començar a la nostra cuina, la cuina més petita del barri. Havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. Encabir els coveis de reciclatge era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfets del nostre esforç, el volíem donar a conèixer el món. Aquí reciclem.cat, si voleu entrar, perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio.
Sintonitza Sintonitza Sintonitza Sintonitza Sintonitza
15 segons i arribarem a un quart de 12. A partir d'aquest divendres tenim una d'aquelles activitats històriques al municipi, amb una de les entitats històriques del municipi com és l'Ateneu. Comença la setmana de l'Ateneu, tot un seguit d'activitats agrupades al cap de setmana i que volem comentar amb el president de l'Ateneu, l'Albert Macià, que em penso que ja el tinc a l'altra banda del fil telefònic. Albert, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Què tal, com estem? Molt bé. Ja està situat?
Si ja estàs ben situat, que estaves buscant un lloc tranquil per poder xerrar. Aquí no hi ha tant de sololl. Perfecte. Escolta'm, dèiem que és un dels moments culminants de l'entitat, una entitat que funciona al llarg de l'any però que té aquesta data assenyalada en el calendari, aquesta setmana de l'Ateneu, que a més és una setmana històrica. Bé, és una setmana que intentem fer unes activitats per un costat per donar una mica de...
de moviment als socis, on destaca el repartiment de les medalles que fem per aquells que fa 25 anys que són socis de la Taneu. En tenim molts aquest any que rebren aquestes medalles? Doncs entre uns i uns altres una dotzena. És també un reconeixement, perquè 50 anys de soci no és poca broma, és a dir, que també es mereixen aquesta fidelitat que han demostrat mantenir durant tants anys.
Efectivament, vol dir que són gent que han tingut un compromís durant molts anys, alguns dels quals molt difícils, sobretot pensem en els de fa 50 anys, potser els de fa 25 anys, i estem parlant d'una època històrica diferent, però nosaltres havíem estat en moments realment molt difícils. També és un punt de trobada, no?, perquè l'Ateneu en si és una entitat, però que està formada per moltes petites entitats que tenen
un funcionament gairebé independent i també és un bon moment de dir, escolta, recordem que tots formem part d'una sola cosa, no?, com a mínim, des del punt de... Digues, digues. Sí, sí, efectivament. Hi ha una... Bueno, hi ha una persona de les entitats, hi ha una cosa conjunta, unes ganes de fer una activitat en benefici de la societat. Un ideari, no?, que tots seguiu. Cadascú, des de la seva feina, des de la seva...
especificitat de cadascuna de les seccions, però tenint una visió de conjunt, que si ens juntem, podem fer-ho. Quines són algunes de les activitats que tampoc hem de tallar-les totes, perquè de fet ja està això a l'agenda, a la mateixa pàgina de l'Ateneu, ho podeu consultar, al santjus.org barra Ateneu, però en tot cas, quines són algunes de les activitats que t'agradaria destacar més enllà d'aquesta entrega de les medalles?
Bé, bueno, en principi comencem... De fet, la setmana realment és un cap de setmana, malgrat que en diem setmana, eh? Volem que ho tenim tot concentrat en divendres, viatges i diumenge. Llavors, coses que tenim, doncs, bàsicament, a part d'aquesta entrega que farem de les medalles, i a continuació farem una representació de teatre...
per part de gent que ha estat fent un petit curs, tenim el vermut del soci, que farem el diumenge al migdia, tenim la inauguració de la setmana, que la fem amb la inauguració de l'exposició de l'Arta Neu, i tindrem el dissabte al matí uns jocs i un esmorzar de forquilla, que no havíem fet mai. Està bé, això, sempre al voltant d'una taula, encara que es veuen les coses diferents, no?, amb una mica de menjar.
Confio que siguin moltes taules, que una sola no n'hi haurà prou. Esperem, esperem que sigui així. Escolta'm, parlàvem de l'entrega aquesta de commemorativa per al reconeixement dels socis. D'aquí 25, d'aquí 50 anys es podrà continuar fent aquest acte o costa d'enganxar gent jove, perquè és un dels grans dilemes de moltes, no només de moltes de les entitats del municipi.
Bé, nosaltres estem treballant per arribar-hi, precisament, però és evident que la societat ha canviat molt i que, per tant, coses que fa uns anys semblaven dogmes, avui han canviat. Hi ha molta gent que té una altra manera de fer les coses, els joves tenen altres maneres, però jo crec que si trobem la manera...
de vincular-los, evidentment arribarà un moment que d'aquí 25-50 anys seguirem havent-hi actuacions com la que farem ara, perquè hi haurà gent que seguirà amb aquest compromís. Alguna vegada parlant amb en Jordi Gironès, el president de la CEAS, o amb el mateix Marquès, em deia que costa que els joves vinguin, però a certa edat s'hi apunten. És a dir, que no cal patir tant.
Efectivament, jo suposo que això ho porta... Bé, ho porta això, la manera diferent de fer les coses que tenen ara molts joves, amb un nivell d'implicació normalment a més curt termini, però que arriba un punt que la gent s'apunta a la roda més estàndard, diguem-ne.
i l'Ateneu, evidentment, és una d'aquelles entitats. Nosaltres sempre diem que l'Ateneu és l'entitat de majúscules, sense menysprear les altres, però vaja, és una entitat que aglutina bona part del pes cultural i associatiu del municipi i, evidentment, el nostre suport sempre el tindrà. Una qüestió relativa també a l'Ateneu i que té a veure amb l'Ajuntament, que és el tema de la sala gran. Hi ha una finalització de contracte, hi ha una renegociació de les condicions,
Recordem que la Sala Gran ara mateix, propietat de l'Ateneu, la té llogada a l'Ajuntament per realitzar actes, els que vulgui, baix en general. Quina és la situació ara mateix d'aquestes negociacions? En quin punt ens trobem i què podem esperar de la Sala Gran i d'aquesta relació contractual que teniu amb l'Ajuntament en aquests moments? Bé, aquí hem de distingir dos temes. Una, la relació contractual, que aquesta segueix com a tal fins a la data del seu venciment, l'any 2014.
i possiblement ni debut a que en aquest moment l'has situat. Sembla que hem perdut aquesta connexió. No sé si ens escolta l'Albert Macià. Bé, de seguida provarem de recuperar-la, en tot cas, perquè estàvem en un punt molt interessant en el qual ens estava explicant quina és la situació contractual i què és el que s'espera d'aquestes converses amb l'Ajuntament que continuen per arribar a un acord sobre el funcionament de la sala gran. L'equip de govern es planteja la reducció de l'ús d'aquesta sala per mirar de barat i costos
el consistori és qui paga el lloguer a l'Ateneu. I, en tot cas, fa uns dies parlàvem amb la Regió de Cultura, que ens explicava que les converses continuen obertes. Provarem, insisteixo, de recuperar aquesta conversa de seguida. Amb el president de l'Ateneu. Fem una petita pausa, repetitíssima de dos minuts, mentre recuperem la trucada i de seguida tornem.
Bona nit.
Fins demà!
I can't hide what I've done
Bona nit.
Bona nit.
I'm a gypsy. And I say, hey, you, you're no fool if you say no. Ain't it just the way life goes? People feel what they don't know. Come along for the ride. Oh, yeah. Come along for the ride. Ooh, ooh. I'm a gypsy. Are you coming with me?
Bona nit.
The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio just burn. El metge s'ha dit el que fa. Vostè m'ha dit que volia xins com internacional. No, ja no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi...
Bé, doncs ara recuperem aquesta conversa que manteníem amb l'Albert Maciel, president de l'Ateneu. Albert, se'ns ha tallat. Això és el que té la tecnologia.
Coses de la tecnologia, efectivament. Escolta, estàvem parlant precisament d'això, d'aquestes converses, d'aquestes converses que estàveu mantenint amb l'Ajuntament sobre l'ús que se li ha de donar en aquests propers anys a la Salagrana. Ens comentaves tu que, de fet, contractualment hi ha un acord signat fins a l'any 2014, però que hi ha converses. Què és el que s'està parlant exactament? El que deia jo és que cal distingir aquesta part contractual, segons la qual l'Ajuntament segueix sent el lloguer de la sala,
I l'altre, l'ús que se'n fa d'aquesta sala, que depèn bàsicament de la signació pressupostària que té l'Ajuntament. En aquest moment, per necessitats pressupostàries, l'Ajuntament vol reduir l'ús que se'n fa.
I nosaltres el que hem estat fent la negociació no és tant de les hores que es poden fer o no, perquè amb aquestes no ens hi podem posar, sinó el que era la responsabilitat que teníem nosaltres d'obrir i tancar la sala quan ens ho requeria l'Ajuntament. I aquesta part és la que hem estat negociant, hem estat aclarint...
i en principi nosaltres que fèiem aquest servei de consergeria el deixarem de fer a 30 de juny i a partir d'aquell serà l'Ajuntament el que ho farà i amb el tema d'hores aquí sí que no podem posar-nos-hi nosaltres. Hi ha hagut una renegociació del preu, per tant, perquè no s'oferirà aquest servei que sí que s'oferia de consergeria? Bé, en qualsevol cas la cosa es tanca que no l'oferirem nosaltres.
No que es deixi de fer, eh? És evident que algú obrirà i tancarà portes, sí, sí. Efectivament. Aquest servei, que fins ara la responsabilitat era nostra, deixarà de ser nostra. És el millor acord que hem pogut trobar amb l'Ajuntament amb totes les parts afectades. I més enllà del 2014, hi ha temps de parlar-ne, però de seguida hi serem. Quina és la voluntat d'uns i altres? Bé, la voluntat de l'Ajuntament serà el que era fer una sala nova,
lògicament deixaria de tenir sentit la que tenim actualment fins i tot tenim una comissió de socis que ha estat estudiant possibles alternatives però tot això donada a la situació econòmica globalment en aquests moments doncs pràcticament això serà impossible que sigui el 2014 ni el 2015 per tant és un tema que ens plantegem amb una visió de futur amb més tranquil·litat
A l'anterior etapa, amb en Josep Maria Marquès, van haver-hi negociacions de diverses opcions, des de ruir la Sala Gran, de fer-ne una de nova, de refer pràcticament tot l'Ateneu, evidentment ara econòmicament tot plegat, segurament seria més que discutible viabilitat,
Però això es pot reaprendre? És a dir, tenint en compte la conjuntura i la visió que té la nova Junta de l'Ateneu, el nou president de l'Ateneu, és similar a la Junta sortint? O no ha canviat res en aquest aspecte? Home, jo crec que ha canviat el que en algun moment teníem un calendari o semblava que les coses que el temps se'ns tirava a sobre i que seria de córrer per buscar una solució...
En aquest moment senzillament la cosa no és així. Les alternatives segueixen sent les mateixes que havien. Remodelar-la o tirar-la, això per un costat. I això són les dues alternatives grosses que hi ha. A part d'això, tot això està marcat dins del projecte de tot aquell... i a part del barri central. I aquí ja hem quedat d'alguna manera...
Sí que ja hem estat parlant algun dia amb l'Ajuntament de seure en tranquil·litat i començar a mirar a veure quina és la nostra voluntat de futur. És a dir, que no es tanca cap porta de moment? No, no, no hi ha cap de tancada. Clar, perquè m'imagino que des de l'Ajuntament de la Taneu s'analitza, si es fes un auditori nou, què en fem nosaltres de la sala gran, amb les despeses de manteniment que suposa?
Sí, evidentment. Suposant que l'Ajuntament en fes una altra, seria difícilment mantenible una segona etapa. Primera, seria una cosa absolutament il·lògica, que n'hi hagués dos juntes. I segona seria absolutament mantenible. I s'ha plantejat... Bé, és que ara tot és hipòtesi i, a més a més, la situació ho ha canviat tot. Ja no hi ha aquella pressa que sí que hi havia potser fa un any, un any i mig, no?
però dels usos que podrien haver-hi alternatius, ni tan sols s'ha arribat a plantejar això. En aquest moment la cosa s'ha tranquil·litzat molt i això ens permetrà, però ara quan dins del que estem fent la Junta ens creiem aquelles coses que creiem que són prioritàries, començar a estudiar aquest tema amb tranquil·litat. Doncs nosaltres... La nostra intenció és que
hi hagi una bona sala a Sant Jús, i si no és la nostra, que n'hi hagi una, però que n'hi hagi una i que doni un servei a la població. Nosaltres, com sempre, agraïm que la gent de la Taneu, tant a l'anterior etapa com a la nova, doncs ens tinguin ben informats del que es pot informar. Evidentment, no es pot telegrafiar unes negociacions per ràdio perquè ho entervoleixen tot, però sí d'anar informant la ciutadania de com evoluciona tot plegat. Albert Macià, que tingueu una molt bona setmana de la Taneu. Molt bé, moltes gràcies i, bueno, podeu passar-hi...
Vosaltres i tots els revidents poden passar quan vulguin per allà. Gràcies, adeu-siau. Adéu-siau. Dos quarts de dotze, continuem i ho fem amb la música de Sau.
Fins grau de la tarda.
L'hivern que s'acaba, la nit delicada, deixant el meu cor, la miri del món.
Fins demà!
Amiga nostàlgia
Fins demà!
Envia'm un anjo que em recordi res. Envia'm un anjo que sigui fort.
Ara escoltes pràdio despert, sintonitzes pràdio despert.
Doncs, temps de tertúlia avui, i a més a més content de tornar-me a retrobar amb el meu equip, el meu antic equip de contartulians del dilluns, que ara ja és el de la Carme. És un plaer tenir-vos aquí, us saludo. Carme, bon dia. Bon dia, bona hora. Sentim el Josep, el Jaume, aviam aquesta veu portant-tosa, com la té? Bon dia a tots. Molt bé, i el Vicenç també està aquí. Bon dia a tots.
Estava fent una mica de memòria, en quin punt us vaig deixar jo. Com estava el país. Molt bé. Com estava el país i com ens el trobem.
Ja l'hem arreglat. Nosaltres l'hem arreglat mentre tu estaves fora. Ja hem estat de dos metres d'aquí, que la gent no es pensi que m'han anat a fora, eh? Són els altres que l'hem desfet. Al despatx del costat estic. Des que ens va deixar fins que tornar s'ha espallat molt, eh? Bé, escolta, vam tenir la prima de risc. Jo me'n recordo quan me'n vaig anar. Estava que tocava el sostre, la cosa va baixar i ara sembla que torna a pujar. Tenim l'atur desbocat, tenim l'economia... Els bancs que cada dia estan pitjor, més fusions...
No ho sé, és allò que penses que després tens el tema com el de bank i aquest sorprèn. És a dir, té capacitat de sorpresa? Sembla que està esgotada cada setmana amb notícies negatives i cada setmana ho aconsegueixen superar aquesta gent que ens governa. Però jo preguntava ara fa poc, que no us contertuguis, de dir, a mi Espanya està endeutada.
França està endeutada. Qui té els calés, no? Itàlia està endeutada. Grècia està endeutada. Però no em diuen amb qui. Qui té els calés? Qui és la creador? Els mercats. Ah, doncs continuem vivint com abans i no ens preocupem tant dels mercats. El que deia jo és que s'ha treballat sense calés. A més en papers que deien tant, tant. És que no hi veig una explicació, és...
És que, no sé, tot estava basat en una farsa, perquè l'altre dia vaig llegir com funcionava, per exemple, un dels grans empresaris d'aquest país, que és el senyor Florentino Pérez i ACS. Sí. I els seus negocis els basava, bàsicament, en un sistema que anomenaven sistema de palanca. Què vol dir això? Tu te'n vas a un banc, i com que ets un empresari de prestigi, te solera, i que tens darrere una trajectòria, els dius, miri,
Jo vull comprar Iberdrola. Posem el cas, m'ho estic inventant. Iberdrola té un cost de 1.000 o 2.000 o 3.000 o 10.000, és igual. Milions d'euros. Jo me'n vaig a un banc i els dic, miri, vull comprar Iberdrola. I com que Iberdrola val 1.000, deixi-me'n 1.000. És a dir, tu no tens un duro.
i et converteixes en el propietari d'Iberdrola. I això es va fent gros, i gros, i gros. I acaba un moment que tens un deute, com és el cas del ACS, que és quatre vegades el valor en borsa de la teva empresa. És a dir, un deute insostenible, no? Clar, a base de contractes, quan les coses van bé, doncs tampoc s'anar surtint, però aquest sistema requereix que la bombolla vagi a tota màquina, perquè si no, explota. Clar.
I ara la bombolla no va a tota màquina. Està parada. I llavors aquest senyor què farà? El senyor Equits ha declarat-se en bancarrota. El senyor Equits té un patrimoni personal que no té a veure amb el de la seva empresa de milers de milions. És a dir, li passarà com a aquell que tenia el metro Bacessa, crec que era, el Fernando Martín, que se'n va anar a l'aigua, però ell continua sent multimilionari. No ho sé què passarà, no ho sé. Tu si deus...
3.000 euros, tens un problema. Si en 10, 200.000. No, no, el problema és el del banc. Llavors ja ho han d'arreglar, no? No, exacte. Aquests senyors se'n van a l'aigua. Però quan estan a l'aigua, tenen un iot allà. Que sí, que sí, que sí. La gent no acaba d'entendre massa. Jo tot aquest tema ja em supera, ja no sé...
Jo tampoc, vull dir, jo com que no entenc res d'economia, jo. Bueno, el comú dels mortals no entén res del que està passant, no? És a dir, que l'Estat no tingui 10.000 milions i que hagi de retallar salut i que hagi de retallar educació i que al cap de 4 dies ens diuen que tenen 10.000 milions per rescatar bànquia, no s'entén. Sí, però l'UFMUT és que et diuen que ho dic jo.
Perquè ens diuen això, que ens collem nosaltres. Hem de pagar nosaltres. Hem de pagar nosaltres. Però vull dir, i de què debo jo això? A veure, jo no ho entenc, però és que a la vegada fa riure. Fa riure si no fos que tot és tan perillós. Sí, sí. Això mirant-ho des de lluny...
No sé què està passant. I cada vegada hi ha més gent, és a dir, més enllà de les xifres i de les converses i de les tertúlies de ràdio, cada vegada hi ha més gent amb noms i cognoms que s'estan quedant sense pis, sense feina. Que hi ha misèria. Gent que fa dos anys no se'ls hi podia passar. Jo fa uns dies parlava amb una persona d'aquí Sant Jús que tenia una empresa que estava treballant a diversos països d'Europa a un nivell
mig alt, mig alt, i que s'havia trobat que la seva empresa, de cop i volta, va deixar de tenir projectes, va deixar de facturar, va deixar de cobrar el sou, i va haver de negociar amb el seu cap un acomiadament molt més econòmic, perquè és que, si no, no podia ni tan sols cobrar l'atur. Però és una persona que fa dos anys vivia entre bé i molt bé. I no t'ho pots ni imaginar, no? I això són els...
Bé, i aquí en el cas que hi ha gent que té família i per tant tu és una xarxa de suport que fa que d'alguna manera puguis menjar, però el que ve de fora és el que té més complicat. Sí, sí, sí. Perquè et pots trobar de cop i volta, perquè a vegades el que havia passat és que tu t'havies... La persona aquesta que ve de fora s'havia acompanyat d'un pis, l'havia avalat a la cosina, al tiet, i allà ja tothom ha entrampat. Sí, sí, hi ha molta cosa, vull dir. El man el que sí que vol és cobrar.
Tant li fa el que sigui. Cobrar. Natural, el banc vol cobrar. Això és lògic. El que passa és que ahir sentia també una de les persones afectades en la plataforma aquesta de les hipoteques i parlava del mercat, no, que està viciat, perquè, per exemple, tu te'n vas a raon en banc i li dius, miri, jo vull comprar-me un pis, d'acord? I el banc diu, miri, escolti, la hipoteca que li dono en unes condicions draconianes, és a dir, un 60%, vostè ha de tenir contracte... Però, en canvi, com que jo tinc un estoc immobiliari molt elevat, si vostè em compra el meu,
li dono el 100%. Aquí els bancs no estan fent la feina que pertocaria, és a dir, tot plegat hi hauria molt a discutir, no? Clar, perquè ells han de treure també tots els marrons que tenen entre cometes. Clar, és que tots van obligats de... totes, totes. Ara hi ha molt ciutat. Com tots els bancs quedaran els pisos? És que si no cobran els bancs, no cobren nosaltres. És que tot és... Sí, sí, és tot una roda. Escolteu una cosa, jo, aprofitant que tinc aquí a la taula gent amb experiència, m'agradaria que féssim allò, intentar fer un exercici de memòria...
Perquè, clar, diuen, l'economia és cíclica. Crisis n'hem viscut moltes, no? És a dir, els que som una miqueta més joves recordem com a molt la de la crisi postolímpica, no? Però n'hi ha hagut moltes més. És a dir, allò per intentar ser positius, com aquesta n'havíeu viscut alguna, creieu que és una crisi més i que ho hem de veure també, com deia el Josep, viure i tampoc no preocupar-nos tant de si els mercats... Exacte, vull dir, home, una vida... A veure...
Una situació crítica va ser la dels anys 39 fins als 50, eh? Estem parlant d'11 anys, ja estàs parlant? Sortíem d'una guerra. De la Guerra Civil, però fins als 50. Bueno, sortíem d'una guerra, però ja ara... Fins als 52, però la gent tenia feina, la gent treballava. És a dir, la gran sort que hi havia llavors era l'economia submergida.
Bé, ara també hi és, segur. Si no, no em crec. És a dir, en un país amb un 20% d'atur... És a dir, en realitat no ha d'haver economia submergida, però en realitat també és la sort perquè no hi hagi moviments socials
que podrien ser pitjors. Jo m'imagino que el que sap arreglar unes canonades i es troba a l'atur, doncs em va a parlar amb els amics, els familiars, un dia que tinc un problema truqui'm. Però el nivell de vida d'aquells anys tampoc era el que hem adquirit en aquests últims anys. Llavors el problema és completament diferent de l'any 80, quan va haver-hi una crisi a la d'ara.
Va canviant. La gent vivia per sobreviure i ara ens hem creat unes necessitats adquirides que et sembla que si no les tenim són molt graciants. Sí, està tornant. És a dir, si està tornant. Ja vaig veure. Se alquila. H más C. Què vol dir això? Habitació amb dreta cuina.
I això està tornant en aquell període dels rellogats, que en deien. Rellogats, sí. Clar, perquè hi ha molta gent que no pot pagar la hipoteca i l'única solució és posar-se algú a casa per ajudar-lo. Per no perdre el pis, perquè és que no el pots ni vendre després. El 1973 hi va haver-hi la crisi del petroli.
Sí. Que el petró li va anar amunt i totes les empreses, escolta, jo crec que el que deia... No dormien el que volien els amus. Del 50 cap aquí n'hi ha hagut vàries de crisis, però per sectors. Sempre ha sigut per sectors. Sí, sí. Ara és global. Ara és global. Però com aquesta, com aquesta que jo, no conec cap. No, toquis el que toquis. Per sectors hi ha hagut vàries. Sí, sí. Hi ha hagut vàries, sí. I clar, ara socialment també hem arribat tots a un tope, que ara és molt difícil de deixar pel camí coses que
que amb tot el dret del món hem conquerit el benestar. Hi ha un sector de la població que és precisament el de la meva generació, que tenim més de 30, 40, que hem viscut tota la vida...
entre cometes, evidentment, molt bé. Molt bé. Vosaltres sou una generació que vau patir una guerra, una postguerra, una dictadura, i ens heu, entre cometes, ens heu volgut portar amb tota la bona fe, estic generalitzant, dins d'uns cotonets, i tenim una tolerància a la frustració nosaltres molt baixa. Zero. Molt baixa. Estic d'acord amb tu. I ens hem acostumat a viure d'una manera...
que costa pensar que jo no podré anar de vacances escolta tu, potser els nostres parats no hi van anar de vacances no, potser no, segur que no van anar de vacances jo recordo quan es feien una setmana una setmana i treballàvem els dissabtes tirar enrere és fotut i la pregunta és per què tirem enrere el Josep ho apuntava a l'inici d'aquesta conversa tothom deu calés però aquí els deem aquests calés és a dir
Fa 4 anys hi havia calés pertot arreu. On estan ara aquests calés? Què ha passat? Què ha passat? És un interrogant que... Els d'aquí sempre els devíem al banc, perquè quan tenies que demanar diners anaves al banc. I que jo crec que a l'Ufomut també hi ha, que és que no es prenen riscos ara. És a dir...
No es prenen riscos perquè és lògic que no s'emprèn. No vull dir que és cosa. Però jo recordo que en els temps jo prenia riscos. És a dir, si jo vaig poder comprar una finca, me la vaig poder construir, els meus números van ser mentals purament. No van ser fets amb un paper, llapis, encostar tant això, tant això, tant això. No. Va ser globalment...
m'he de comprar això, però no tinc els quartos. Però ja surtinant.
Vaig prendre el risc. Però la situació ara... Ara no s'emprenen de riscos. Tampoc és una època... Perquè no se'n poden prendre. És una època en què jugar-se-la és complicat. És a dir, l'economia també és un estat d'ànim. I si és un estat d'ànim, ara l'economia està per terra, en aquest sentit. És a dir, la gent... Qui se la jugarà? Qui invertirà? Vaig a muntar un taller, un restaurant, una empresa... És a dir, avui en dia són els innovadors els que poden prendre una mica de riscos. Avui mateix us ho he comentat, que hi ha aquest que ha tret el casco per moto en Baisac.
és una bona sortida. I potser tindrà èxit. No està clar, la innovació és un camí. La innovació és bona. Quan hi surten els que li copien i ho fan entrar... Ah, això és una altra qüestió. Ja ve el problema. Si tens una cosa bona, et dura dos dies. Hi ha qui un millora o un canvi de forma i ja està. O aquest nano que... No sé, un nano que ha pres per internet, ha fet unes...
un programa per operacions matemàtiques de rals quadrades, de cúbiques i tot plegat, i li estan comprant. Vull dir, i és un nano de 14 anys.
I li estan demanant ja de tot arreu aquest programa. Això és l'única sortida que tens. Si inventes alguna cosa que està bé, és dir, treu-te dues coses. Sí, però tens raó, però és veritat també que abans en una botigueta vivia tota una família i vivia res. Sí, sí. En un taller vivia tota una família i vivia més o menys bé. I ara això és molt complicat. Només el que té una botigueta... Qui viu d'una botigueta? El que és capaç d'estar des de les 9 del matí a les 11 de la nit, de dilluns a diumenge...
I això, doncs, és complicat. Clar. Tot ha sigut una rau que ve de temps, ve de temps. Jo recordo una conversa que vaig tindre amb el meu llibreter, bueno, més que res, jo m'embolsava les carpetes, el paper i tot, li comprava amb ell. I és un senyor que es guanyava molt bé la vida, vull dir, tenia una botiga que es dedicava a fer carpetes,
amb els noms dels interessats, em venia el paper, em venia les cintes de la màquina d'escriure, que hi ha una màquina d'escriure llavors, i un dia comentava, i em diu, senyor Coder, diu, les coses no van bé. Ja llavors, ja parlo, potser devia ser l'any 88, 89. Diu, les coses no van bé. Diu, jo abans...
estava content en tenir uns ingressos del 5% sobre el que venia. Diu, ara aquest 5% s'ha quedat convertit en el 50%. Diu, això no pot ser. Això no pot ser. M'ho deia. Sí, es va fer i vam anar vivint més...
I és veritat, vull dir, les botigues carregaven el 50%, pràcticament amb tot, amb la roba, amb tot carregaven gairebé el 50%. Això no pot ser, vull dir. I ell mateix m'ho deia, diu, jo que abans guanyava el 5% i estava content, però és que ara hi guanyem el 50%. Diu, això no es pot aguantar. Sí, ens vam anar mal acostumant, en realitat ens vam anar mal acostumant tots plegats.
Bueno, tot això és el que ens hem fet creure que tot el que ho pot tenir amb nosaltres. Bueno, sí, serveix. Que no és veritat. No és veritat, perquè això tampoc no era una cosa... És a dir, a veure, si això s'acceptava, hauria sigut tonto de no fer-ho jo. És a dir, si jo tinc dret a posar el 50%, és a dir, si a mi ja el gènere em ve i em diuen, miri, a vostè li venga tant, vostè el pot vendre al mercat al 50% més, seré tonto si no ho faig.
Ja, ja, però per què ho venies? Perquè si no hagués vingut a comprar-ho... Però tots plegats, vull dir, va ser una cosa perquè ens van fer creure que ho podíem fer. Ens van fer creure que ho podíem fer. Però en aquests moments és això, ens hem fet creure que som els culpables de tot i no és per aquí. El problema és que si comences a cullar, a cullar, a cullar, acaba passant coses com les capes de Grècia, no? És a dir, es parla molt
d'aquest partit nazi que ha aconseguit un 7% dels vots, però no només és això, és a dir, tots els vots han anat cap a l'extrem, cap a l'extrem esquerre, cap a l'extrema dreta, i això és molt complicat, perquè la societat, clar, quan té problemes...
té tendència a simplificar i a buscar culpables. Sí, però com que els partits que hi havia no ho feien bé, cap dels dos, van dir, fiquem-nos en aquests i veiem què passa. Què ha passat a França, també? El partit de la família Le Pen també ha tret molts bons resultats. I a Espanya, diguéssim, a Catalunya, hem tingut l'aparició de Plataforma Democràtica.
De forma per Catalunya, em barreja una via democràtica, perdoneu, però vaja, vindria a ser una línia similar. Sí, sí, i aquest és... Llavors, és a dir, o es comença a parlar dels problemes que tenen els ciutadans més enllà de les picabaralles i els grans discursos polítics, o apareixen aquests populistes que d'una forma, en el cas d'aquest partit nazi ja és la bomba, no? Però vaja, tenim a França el Le Pen i a Holanda també, és a dir, està passant arreu això.
És a dir, a Europa, o es posen les piles als partits de tota la vida? És que els partits de tota la vida han fet que la gent giri, els hi doni l'esquena, perquè hem vist que no solucionen res. Que no és fàcil, eh? Perquè on manava l'esquerra, manava la dreta, i on manava la dreta, manava l'esquerra. Ah, exacte. És a dir, aquí l'únic que aguanta és la Merkel, hi veurem, quan li dura. Si mira, de moment hi ha Renània a Vesfàlia i ha perdut. El Partit Socialista de França tampoc és la idea que tenim del Partit Socialista nostre, eh? És una altra cosa que tira més cap a... Ojo, eh?
Però també ha fallat, perquè els altres també no el voten. Sarkozy semblava intocable. Jo no hauria pensat mai que Sarkozy perdria l'accions. Al final ha sigut Sarko, no. No Sarkozy.
Perquè la gent busca altres... Bé, si la sola és no funcional, la gent busca canviar. A més, el que ha passat aquí amb el senyor Zapatero... Ni més ni menys. És a dir, què va fer Rajoy durant l'última temporada? Callar, perquè el Bentley corria a favor entre cometes. És allà, perquè deia, us anirem a estrellar amb vosaltres i no calguem. Els hi anava donant corda, ja us penjareu. Jo no dic que la gestió fos modèlica, la del Partit Socialista, l'última part, perquè la sola és pel seu nom. És a dir, es va negar la crisi durant dos anys...
Quan ja estava aquí. I això per mi és el pitjor. És a dir, la falta d'acció. Després et pots equivocar. És a dir, l'última part era difícil de gestionar. Però la falta d'acció durant aquells dos anys va fer perdre un temps a Espanya entre cometes preciós. Allò de dir, no, no, aquí no hi ha crisi, aquí tenim el sistema bancari millor d'Europa... Mare de Déu. Després comença l'acció. Llavors pots estar-hi d'acord o no. O el mateix que ha passat aquí a l'estat espanyol...
quan el govern del senyor Rajoy no comença a vendre mesures fins que hi ha les eleccions a Andalusia. Independentment que les mesures ens agradin més o menys. És a dir, si ells consideren que s'han de fer, el que no es pot supeditar és algunes eleccions, igual que les decisions preses d'ara que tenen a veure el tren d'alta velocitat de Galícia, té a veure més amb les eleccions gallegues de l'any que ve que no pas amb la realitat del país. Una de les coses que trobo és que les mesures que es prenen es donen
en el poble o en la gent amb tota amenaça. Heu de fer això perquè ho dic jo, o si no... Vull dir, aquest procedir crec que és molt doent. És a dir, ara últimament... En plan dictadura. Crec que és molt doent. D'aquí sorgeix el moviment del 15M, que no n'hem parlat i que aquest any compleix... Aquest cap de setmana ha complert un any amb unes mobilitzacions...
que jo, d'inici, com a idea conceptual em van semblar precioses, sí que és cert que la cosa va anar derivant i van agafar a les places un sector de la població que crec que no representava l'idea inicial d'aquest 15M, no? Això va ser el gran problema, perquè sí que a l'última etapa a la plaça Catalunya tu ja vas per allà i allò no és que fes pena, feia fàstic, vull dir, estava brut i... Però la idea, com a concepte, va ser brutal, trobo jo, no?
Ahir a Madrid deien que no volien desallotjar la plaça del Sol.
el moviment aquest. Sí, clar, perquè surt la ministra de l'Interior, diu que les places no estan per fer acampades, però clar, però no són acampades, és a dir, són actes de protesta, si no es pot protestar del carrer, pleguem. Van ser els primers perquè van dir que amb les eleccions que no pujarin en postos, fan tot al revés del que van dir. Es carreguen tot el que van dir que no farien. Però, aviam, és el lloc de la política, no? Tampoc hem de ser tan ingenus de pensar que ens creurem el que diuen els polítics. Home...
hauria de ser així i si no que pleguin estava parlant amb una persona d'un altre de Sant Cugat concretament i llavors per tots aquests problemes una persona que és molt lligada a l'alcaldia i llavors estàvem allà xerrant uns amics i diu el problema aquest de quan hi ha una crisi com aquesta la gent que et ve a demanar ajuda i no l'hi pot solucionar directament o la fas esperar o està escrivillant aviam
Si és allò que necessita, ja no et vota més, ja està, has perdut un lector. Si no li soluciones la vella. Però jo crec que a la llarga, vull pensar que a la llarga el partit que no està pendent només de les enquestes, que per mi, és a dir, l'altre dia va sortir una enquesta electoral de la intenció de vot dels propers. Escolta, això no s'hauria de fer. Tens quatre anys o com a mínim... És a dir, perquè si no estan més pendents del corplexisme que de provar de solucionar els problemes. I de prometre el que no poden prometre per captar el vot.
Senyora, senyors, un plaer. Gràcies. Molt bé. Gràcies. Fins una altra. Com Ràdio. Notícies.
Bon dia, són les 12. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La prima de risc espanyola continua marcant nous màxims anuals. Aquest hora el diferencial entre el deute d'Espanya i el d'Alemanya es troba al voltant dels 485 punts. Els rumors sobre una possible sortida de Grècia de l'euro també porten a les borses de tot Europa els números vermells. En el cas de l'Ibex 35, l'indicador de referència al parquet espanyol
Aquesta hora perd més d'un 3% amb els bancs com a principals responsables de la caiguda. Les accions de bànquia són les que més perden aquest matí. Es desplomen un 9%, però també els títols del BBVA, el Santander o el Popular cauen un 4%.
Aquesta nova jornada d'atenció es produeix hores abans d'una nova reunió de l'Eurogrup. El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, explicarà aquesta tarda als socis comunitaris la nova reforma del sistema financer. A més, tots els titulars d'Economia també abordaran els creixents rumors sobre la possible sortida de l'euro de Grècia. Aquest matí, el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, ha reconegut que la situació política d'aquest país de Grècia preocupa molt la Unió.
Yo creo que estamos todos de acuerdo en que la pertenencia al euro implica una serie de obligaciones, entre ellas la disciplina presupuestaria y la disciplina macroeconómica. Es decir, que la pertenencia al club exige cumplir con las reglas del club.
A Atenes, aquesta tarda es farà un nou intent per formar govern i evitar així les eleccions anticipades. Els Mossos d'Esquadra han detingut el presumpt autor de la mort d'un home a l'Hospitalet de Llobregat. El cadàver de la víctima va aparèixer a casa seva el 8 de febrer sense signes de violència, però l'autòpsia va revelar que s'havia tractat d'un homicidi. La víctima era un home de 42 anys de nacionalitat guineana. El detingut té 34 anys, és dominicà i el jutge n'ha ordenat ja l'ingrés a la presó.
L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila de Badal, s'ha queixat en declaracions a Com Ràdio de desigualtat de condicions amb Josep Antan i Duraní Lleida en la competició per liderar Unió Democràtica de Catalunya. Duraní Lleida ha estat relegit aquest cap de setmana president del Comitè de Govern d'Unió amb un 80% dels vots en el Congrés i Vila de Badal assegura que l'aparell del partit no ha ajudat la candidatura alternativa.
El reglament de la mesa t'impedia tenir la llista de militants i la llista de compromisaris. Hem tingut d'accedir als compromisaris a través de les territorials, que tampoc ens han ajudat, perquè moltes terribles no han convocat els seus compromisaris, o si els han convocat, si ho hem fet tard i a última hora, i per tant ha tingut molt poca gent escoltant-se a tota la campanya anterior, que vam tenir només set dies per poder fer aquesta feina. I la gent només et poden veure a la nit, vull dir que les condicions no han estat com...
de fair play, d'igualtat, clarament. Viladevedal s'ha mostrat satisfet del 20% dels vots aconseguits per la seva candidatura perquè, ha dit, és l'objectiu que s'havien marcat. L'expresidenta del Parlament Balear, Maria Antonia Monà, s'asseu al banc dels acusats des d'aquest matí per presumpta corrupció i malversació de fons públics. El judici ha començat fa dues hores a les 10 del matí a l'Audiència Provincial de Palma i acusa Monà de desviar 240.000 euros de les arques públiques
a empreses amb les quals ella tenia relació, tot i saber que això era incompatible amb les seves responsabilitats públiques. Monà s'enfronta a una petició de 6 anys de presó i a 14 d'inhabilitació. 5 homes ja han ingressat a la presó per introduir heroïna a Catalunya presumptament procedent del Paquistan. Fa 15 dies els Mossos d'Esquadra van interceptar a l'aeroport del Prat un carregament d'aquesta droga amagat en un doble fons de caixes de cartró. L'operació policial continua oberta i no es descarten més detencions.
Com Ràdio. Esports.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El descens del Vilarreal a la segona divisió també implica el descens del filial a la segona B. Això afavoreix el Girona, que tot i ser quart per la Cua a la categoria de plata del futbol espanyol, ara és l'equip que marca la salvació, amb quatre punts de marge sobre l'Alcullà. El centre d'esport Sabadell també respira, perquè ara és a nou punts sobre el descens, mentre el Màstic, que és cuer, ha un sol pas de certificar el descens de categoria.
Aquesta tarda, a Madrid, sorteig de les promocions d'ascens a segona A i segona B, en què hi participen fins a cinc conjunts catalans. Pel play-off d'ascens, a segona A només hi ha el Badalona de Manolo Márquez, com a quart classificat que es podria enfrontar en l'eliminatòria, el Linense, la Ponferradina o el Tenerife. La promoció per pujar a segona B la disputaran el Prat, campió del grup cinquè de tercera divisió, l'Espanyol B, el Manlleu i la Poble de Mafumet.
En la plana poliesportiva, destaquem que el Barça d'hoquei patins podria proclamar-se campió de l'hoquei lliga aquesta nit. Els de Gavi Cairo aconseguiran el títol si guanyen el Calafell, en partit corresponent a la jornada 23 que es disputa a les 9 de la nit. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Sant Just és un dels 127 municipis catalans que recicla més el Fòrum Estratègia Catalana Regidu Zero. Ha reconegut el nostre poble com un dels que compten amb un índex de recollida selectiva més alt. El Fòrum va lliurar fa molts dies el regidor de Medi Ambient de Sant Just. Pere Oriol és un diploma de reconeixement al municipi i va agrair la col·laboració del veïnat i l'esforç del consistori.
Segons aquest organisme, s'han just desoperat els objectius de reciclatge en més d'un 55%. A llarg termini, l'objectiu del fòrum és avançar cap al residu d'emissió zero, de manera que l'any 2020 s'aconsegueixi reduir un 20% la producció de residus, és a dir, inferior a 1,20 quilos per evitar per dia.
La Federació Espanyola de Municipis vol que les poblacions de menys de 20.000 habitants es fusionin. Segons el diari El Punt Avui, aquesta és la proposta més radical a l'hora de pensar en la reorganització del territori català. Això afectaria Sant Jusk, que actualment compta amb 16.253 habitants. De fet, segons la proposta de les 947 poblacions que ara per ara té Catalunya, només en quedarien 63 si només es mantinguessin les de més de 20.000 habitants. Tot i això, l'opció que més ha sonat les últimes setmanes
no és tan agosarada i pertin suprimir els ajuntaments que no superin els 5.000 habitants. Aquesta idea sorgeix d'un informe de l'Institut d'Economia de Barcelona i el govern espanyol ara ho està estudiant. Altres veus proposen establir el topall als 2.000 habitants. I com sigui, la Generalitat s'hi oposa i l'Associació Catalana de Municipis també està en contra de la proposta perquè considera que és contradictòria amb el model català.
I acabem aquest bullet explicant-vos que el banc de sang i teixits torna a Sant Just el dia 15 de maig. A partir de les 5 de la tarda, al cas de les joves, tots els majors de 18 anys podran donar sang. L'organisme fa una crida als santjustencs, santjustenques, perquè si acostin poden donar sang a les persones entre 18 i 65 anys que pesin 50 quilos o més. Des del banc de sang i teixits demanen que ningú s'ho descarti a l'hora de donar sang, perquè ja hi ha un metge que avalua si algú pot donar-ne o no. El procés de donació durà
prop de 20 minuts i estaran a Sant Just demà a partir de les 5 de la tarda i fins les 9 del vespre al Casal de Joves. I això és tot de moment. Més informació a partir de la 1 i 5 als Sant Just Notícies edició migdia.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio Taspel Durant 8.1 Ràdio Taspel
Quatre minuts i un quart d'una del migdia saludem la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens. Maria, bon dia. Bon dia. Un plaer trobar-te aquí, des del punt de vista radiofònic, perquè evidentment ens veiem igualment cada dilluns. Però, en tant en tant, veure't aquí, també la peixeira, que diem, està molt bé. Home, a mi m'agrada, a mi m'agrada. I quan em deixin venir, d'enten tant en tant, si la Carme em deixa d'enten tant... Et deixen la Carme, en tant en tant? Sí, home, sí, i tant. Bona mossa, bona mossa. Bona mossa, sí. De fet, aquí en general, a la ràdio, excepte un...
Oh, pobre Carles. No, no he dit que fos el Carles, jo. Ah, no? Oh, oh, oh, oh, que ets dolenta. Jo he dit el passament a veure si calles. A mi em fa molta gràcia perquè... Té una amic que sempre diu... Quan entra al lloc sempre diu bona tarda, tothom menja un.
És que era certa controvèrsia. Això per això ho he dit. Això no era el Carlitos. No, no era ningú. Era menys recordat d'aquesta nit meu que es diu Gari. Bé, escolta, què ens expliques? Us aneu a Còrdua, va. Posa'm el dia. Primer vull fer un incís, perquè jo la setmana passada vaig dir que parlaria del ressecat, que és la reunió de centres d'estudis.
de parlar català, aquí a Tarragona. Ressar, que es diu? Recercat. Ah, de recercat. I resulta que hi havíem d'anar el dissabte, però per un compromís de la persona que hi havíem d'anar, doncs no hi vam anar. Em sap greu, però no puc explicar res. Saben que fem molta feina i que intentem fer-la tan bé com és possible, però no hi vam poder anar. I ara sí que us ho explico, doncs, que aquesta setmana, el dijous, a dos quarts de set, he convocat a la gent que anem a Còrdoba,
i ens trobarem a les golfes de Can Genestà, per acabar d'ajustar el pressupost, no, el pressupost està ajustat, vull dir que acabin de pagar, però a més a més, com que l'Antoni Fumador és un enamorat de Còrdova i la coneix molt, molt i molt bé, i ell ve la... quasi per ell anem a Còrdova, perquè em va entusiasmar tant a mi que anem a Còrdova. Doncs que ens farà unes explicacions prèvies, perquè quan hi anem, quan anem a la mesquita, ja tinguem una informació bàsica
sobre el que anem a contemplar i a veure. I per allò de més, donaré les instruccions a la gent, les lògiques i naturals, per una sortida que hem d'anar en grup i que, si vol, esperem que sorti molt bé. Quant marxeu? El dia 28. No, perdó, el 26, que és dissabte. El cap de setmana del pont del 28. Sí, és la segona Pasqua. Sí, 26, 27 i 28.
I doncs anirem a Còrdoba... Ja està, està aquí això, se'l queden 10 dies. Sí, vull dir que anirem a veure un espectacle equestre, anirem a veure el Palau de Viana, Palacio de Viana, anirem a veure la mesquita, la sinagoga, a passejar per Còrdoba, perquè està ara esplendorosa, doncs perquè primer hi ha hagut les croces de mayo, però després, nosaltres quan arribem, és l'últim dia de la fèria de Còrdoba. Caram. Vull dir que estan de festa...
Fan los patios, que també és una cosa oberta a la gent. Estan de festa permanentment. Home, sembla ser que el mes de maig almenys sí, perquè tenen els patis oberts, que es veu que són preciosos. El mes de maig sí, i a l'abril fan la feria d'abril. Bueno, però a Sevilla, et diran ells. Ells no la fan. A Córdova, la fan aquests dies, que nosaltres arribem a l'últim. I bé, doncs esperem passar-nos-ho molt bé, que disfrutar d'una terra que almenys alguns de nosaltres no coneixem i tenim interès perquè l'art
i la història sempre és apassionant. I la gastronomia formaria part de l'art, no? Bé, això també. Ja t'ho explicaré quan tornem. Perquè aquests llocs es menja... Anem a dinar en una bodega, anem a dinar en una bodega, i després a les nits anem... Quants marceu? 21.
21. S'han complert les places o...? Bé, era fins a 30, si podíem, però la gent, per unes qüestions personals, alguns i altres, per altres coses, no s'han pogut apuntar, hem sigut 21. Com aneu amb avió motocat? Amb AB. Amb AB, molt bé. És que, esclar, saps què passa? Quan fas una sortida d'aquest tipus que has de demanar els bitllets amb tanta entel·lació, tanques més aviat també l'oferta. Clar, potser a última hora s'hi apuntaria algú. Sí, perquè avui m'han dit, ai, si encara hi hagués lloc.
L'oferta l'has de tancar quasi dos mesos abans. Els bitllets, perquè ens van posar els bitllets... No, no, però els bitllets ens els van posar l'última setmana de març. Esclar, vull dir que va ser una cosa de dir, quasi boca a orella, de dir, escolta, vols venir, vols venir, vols venir, i tancar, perquè se'ns va afegir una persona després que vam poder-ho arreglar. Però, esclar, ho treus per grup, i és més difícil. Clar, si vas amb un autocart,
és més fàcil, no? Home, també hi hauria el tema dels hotels, però sempre pots trucar a dir, escolta, que té una habitació més No, perquè l'hotel d'entrada ens en reservaven 30 fins a un dia determinat que havíem de dir exacte els que eren i llavors ja vam dir, no, serem tants i llavors ja saps l'hotel que té aquestes places d'habitació doncs per ells, això sí Bueno, esperem que surti bé perquè si no se'n tiraran a sobre Per això passa molt, eh? No, nosaltres hem tingut la gran sort sempre i espero que aquest any no sigui una excepció
que la gent sempre ha vingut molt contenta. Mira, hi ha gent que ha estat a Córdova l'any passat però va dir no m'ho vull perdre de venir amb vosaltres. Doncs si la gent ve predisposada ja està, no té més. Sí, som molt bona gent. Escolta, què més ens expliques del centre d'estudis? Hi ha alguna coseta més que vulguis comentar? Bé, hem fet la passejada del Francesc, que em sembla que ja ho vaig comentar, i ara estem preparant la trobada, bé, la passejada d'estiu, i primer tindrem...
Com que fem els 25 anys, tindrem un sopar de celebració. Però també és això que diem. Si volem fer les coses ben fetes, són places limitades. Perquè vols anar a un lloc que t'atenguin bé, que estiguis bé. Però això encara queda una mica, no? Sí, però no creguis. Nosaltres la setmana que ve ja ho direm a tots els socis, que es vulguin apuntar, que s'apuntin ja. Perquè ho fem el 9 de juny. Ai, no, perdó, el 6 de juliol. 6 de juliol.
Perdó, el 6 de juliol, però bueno, això ja anirem informant. Sí, en tot cas, la setmana que ve amb la Carme ho acabeu de tallar. Ah, ja no tindré tu. Això ha estat un vist i no vist. Què dius ara? Lo bueno y breve dos veces bueno, diuen. I la Carme no és buena? Sí, home, i tant. Però no és breve, eh? Bueno, però... No em compliquis la vida. No, però jo també em fa il·lusió en tant en tant veure't aquí. Sí, home, ja està bé, tots contents, tots contents. Sí, i tant.
Bé, esperem que la gent disfruti i encara que, com que també soc sòcia de l'Ateneu, només demano que la gent, que sàpiga que aquesta setmana que es fa la Setmana de l'Ateneu, que vagi als actes i que participi perquè...
L'Ateneu té ganes d'obrir-se bastant i està fent coses molt interessants i val la pena, doncs, de mantenir les entitats que, gràcies a Déu, ens han donat un nom i un prestigi a casa nostra. A les 11 hem parlat amb el president de l'Ateneu per parlar d'aquesta setmana. L'Ateneu, evidentment, nosaltres des d'aquí posem el nostre petit granet de sorra a fer aquesta divulgació. Lògicament. Que vagi bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Bona setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I wanna take shelter in the poison rain Where the streets have no name Where the streets have no name We're still building them
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio 2BM 98.1 Just a la fusta.
Doncs un quart i mig d'una. Carme Amador, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, què tal? Temps per la recepta de cuina. L'última hora de programa, cada dia fem una petita recepta de cuina. I avui què ens has preparat? Avui una cosa com sempre. I la meva amiga Carme on està? Perquè allà em posa una emoció que tu no m'has posat. La teva amiga Carme on està? Està aquí al costat. Pot sortir i et sentirà? No, home, no.
Ho dic perquè ella em posa una música especial. Aquesta? No, aquesta és antiga. Bé, farem un plat molt fàcil per ser el dilluns, que té proteïnes, vitamines, minerals... Ara no sé quina és. Totes les coses. Aquí tinc una altra nova. Aquesta tampoc és. Ho sento. Bé, és igual. Ara et faré patir.
Què et sembla, aquesta? Vinga, va. Fem una truita vegetal. En aquesta truita hi ha absolutament totes les classes de verdures. Agafem... Aviam... Com es diuen els pèsols? Que ja els podem tenir congelats. O en llauna, com vulguis. O si tens frescos i tens la paciència per l'arros i tal, el que passa és que frescos ara no n'hi ha. I si n'hi ha, els pagues a preu de caviar. Llavors...
aquí es tracta de fer una cosa econòmica. Agafem els pèsols, els traiem, els posem una miqueta d'olga i mantequilla a la paella, que es potgin, que no es coguin massa perquè si no es desfaran, eh? Una miqueta de pa brot verd, xac, xac, xac, el tallem i també el posem allà. Una miqueta de ceba, també tot pujat, però molt, molt, molt suau, eh? Que no, no, el foc no té que estar al mínim, al mínim, al mínim. El tapa, si amb el mateix vapor que deixa anar el que està escovent, es va pujant.
perquè no es trata de fregir, es trata de coure, d'acord? Llavors agafem, o sigui que som dues persones, som quatre persones, ja tenim la sanfaina aquesta, que és una espècie, aviam, no es sanfaina, però... el pebrot vermell, pebrot verd, el que pugui aguantar-lo, perquè el pebrot sí que no puc, una llet picadet... Bé, poseu totes les gràcies que vulgueu. Llavors agafeu quatre ous per dues persones, o...
Cinc ous per dues persones, que no passa res, eh? No passa res. Que hi hagi una bona... Una bona base. Llavors, el bateu. Quan bateu els sous i poseu, si teniu a casa, una cullereta de maicena. Si tens, tothom té maicena a casa, o no? Si no tens maicena, agafes... No ho sé, jo no estic a casa de tothom. No, però a casa teva tens maicena? Aquesta és la pregunta directa, no? És a dir, tu em dius, tothom té maicena a casa seva. És una cosa que és com...
Com el sucre i la sal. Jo no tinc maicena a casa. A la millor tens allà fa 400 anys. Bé, doncs quan no tens maicena, que ets un mal cuiner, agafarem... No sóc un mal cuiner. No necessito maicena jo per cuinar. Que sí, que sí, ja t'ho dic jo, que necessites. Per fer pastissos i per fer espacir salses. Quan ho junteu tots els amics... Però pots posar-hi farina. Però no és el mateix, perquè la farina s'ha de coure, perquè si no, pot sentar malament. I la maicena no. Bé...
Ja t'he explicat el rotllo. Agafes una cullereta de farina, normal, amb dos ditets d'aigua, xac, xac, xac, o un ditet d'aigua. El remenes i ho tires a l'ou. Agafes i llavors barreges tot i fas la truita convencional. I tens una truita perquè la farina a l'emacina li donarà una esponjositat. Esponjositat. Esponjositat, gràcies. Que no dona la truita normal, que a vegades et queda aixafada i et queda... Aquesta és la clau. Quan jo veig...
Me'n vaig a un bar i veig aquells truitots... Perquè li posen bicarbonat als bars. Ah, per què m'ho fan? Perquè a mi no em queda així. Tampoc vull que em quedi així tan grossa. A mi no m'agraden les truites així. Però els hi queda... És a dir, perquè no els hi quedi crua de dins i cuita de fora? No, les calenten molt per fora, les tornen molt per fora i les deixen reposar. I el mateix calor de fora i de dalt es va cauent. Però tu fixa-t'hi que agafes una truita, aquestes grosses,
I la talla és el moment i a dintre està cru. Es va fent poc a poc. Es va fent poc a poc. A mi no m'agraden les truites aquestes grans, eh? Però aquí... I ho fan amb bicarbonat. Sí, sí. Jo em pensava que era amb algun tipus de llavadura. No, el bicarbonat funciona. Jo no t'he dit recomanat el bicarbonat perquè és una truita per a dues persones, que també es podeu lligar una miqueta. I la farina és per donar-li més esplendor a la cuina, per dir-ho de bona manera. Ara hi ha un surt, ja hem dit abans.
Re, agafeu un brou d'aquests de caldo que hi ha al mercat, que estan boníssims. Si ho podeu fer a casa, perfecte, però ara hi ha uns brous que agafes, em poses en un arafrasquet, no cal que estigui calent, ara arribes a casa, xoc, xoc, o si tens un gazpatxo, una cosa d'aquestes, ja està, hi tens un plat econòmic i facilíssim de fer. I la truita, si està freda, millor, eh? T'ho dic perquè sàpiga. És més bona. Sí.
quasi tot el menjar, i d'un dia per l'altre està més bé. A mi els espaguetis no, però la tuita m'agrada que hagi passat unes hores. Sí, sí, per això dic, si la pots menjar al migdia, bé, i si no, al vespre. Pan tomàquet, una llesqueta de pan tomàquet, que és el placer de los dioses, el pan tomàquet, que és el que ens enveix en el terror, que són tontos, diuen, no saben fer-ho. Bé, jo vaig sentir un dia, vaig llegir un dia en un diari, no sé qui ho va escriure, que si els americans haguessin inventat el pan tomàquet, se l'estaria menjant a tot el món. Ah, sí, però els americans no són precisament els... No, no, de la cuina, no, del màrqueting.
Ah, del Marc. És a dir, si l'haguessin inventat ells, n'estarien menjant arreu del món. Que sí, que sí, que sí. Un altre és perquè no hem sabut vendre-ho, però bueno, és nostre, menys mal. I també tenim els tomàquets que els tenim a l'oli, que en molts països no tenen l'avantatge de l'oli. És veritat, és veritat. Esperem que no ho descobreixin mai, perquè si no se'ns acabarà. Sí que ho saben, sí. Paguen a preu d'or, també. Tu saps que l'oliva d'Itàlia és d'aquí i l'embotellan allà, això ja ho saps, no? No ho sabia, no ho sabia. Ah, però sí. Perquè allà no tenen tantes oliveres. Tantes oliveres. Això és així de fa molts anys
Carme, ho deixem aquí. Moltes gràcies. Adéu-siau. Sempre és un plaer escoltar la Carme fent receptes de cuina com aquesta que avui ens ha presentat, que ha estat una recepta senzilla, una truiteta, però que val la pena també de conèixer. Carai, quina música més relaxant per escoltar la Carme de fons.
Dos quarts d'una del migdia, continuem i ho fem escoltant a Blur, des d'un àlbum que van titular Park Life, aquesta cançó Girls and Boys.
The streets like a jungle They call the police Following the herd Down to Greece On holiday Love in the 90s It's paranoid On sunny beaches Take your chance
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara m'he equivocat, ja m'he posat la música d'acomiat i no tocava. Encara falta una miqueta. Falta una mica, però com que no m'habitu encara a aquestes sintonies, posarem una altra. Va, vinga. Què podem posar? Aquesta, va. Sí, aquesta millor, eh? No està mal.
Les notícies curioses a menjar massa sucre. Gemma, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Enric. Avui portem, bueno, bones notícies d'aquelles que ja saps que... N'hi ha de molt bones. Jo he estat mirant-me al guió que m'has passat i n'hi ha de molt bones. Sí, la primera d'avui és una notícia molt curteta, però que realment és un vídeo molt maco. És un vídeo que ha fet un pare o una filla. Tu l'has vist, el vídeo? Sí, sí, és molt maco, perquè a més està fet... Totes les fotos estan fetes... Bueno, ho expliquem, a veure si la gent...
La vida d'una nena de 12 anys en 2 minuts i 45 segons. Això consisteix al vídeo. Es veu que el pare, durant aquests 12 anys, cada setmana li ha fet una foto a la nena. I després el vídeo està posat tot en càmera ràpida i vas veient la transformació que va patint aquesta nena. I la foto que sempre és al mateix lloc, més o menys. Sí, sempre està amb el mateix fondo, més o menys. El que passa és que la nena va vestir diferent, va canviant, li va creixent el cabell, li va canviant la forma de la cara...
És un vídeo molt maco i a més a més acaba dient que continuarà. Vull dir que segurament 12 anys més, potser farà dels 12 als 24 també.
Que bo, no? És molt bo. A més, és molt senzill. Simplement es tracta de tenir constància. Sí, sí. I realment és un vídeo molt maco i, bueno, suposo que t'ha de fer il·lusió que et facin... o tenir aquest vídeo teu. Perquè veus que ets un bebé ben bé, un nadó, amb la cara així que, bueno, quasi no se't veu, fins ja que comences a ser una persona ja de, bueno, 12 anys, no? Aquesta és la notícia més maca del dia. Sí, aquesta és la maca. També n'hi ha alguna més de maca, però vaja, aquesta és la més maca del dia. Com a mínim, la que a mi més m'ha agradat.
Ara n'hi ha una altra no tan agradable, en referència al menjar que serveixen en un col·legi del Regne Unit. Sí. Què ha passat? La protagonista també és una nena, una nena de 9 anys que es diu Marta Pein, que ha denunciat al seu blog per internet el menjar besura que li donen al seu col·legi. Es veu que sempre arribava a casa amb molta gana i el seu pare s'estranyava que arribés amb tanta gana. Fins que un dia la nena va agafar el seu mòbil, una nena amb 9 anys ja amb un mòbil d'aquests, però bueno, va agafar el seu mòbil... Això ja no t'agrada tant. Això m'hi no m'agrada tant.
però mira, en aquest cas va servir sí, va servir, perquè el que va fer la nena va ser fer una foto a la plata a la safata que li servia en el col·le i es veia, doncs, tristament que hi havia tres tres talls petits de cogombra resecs dos croquetes precuinades no pensem aquí que fossin croquetes de jabugo una hamburguesa molt cremada i un polo de postre de llimona, taronja i maduixa
Es veu que el menú costa dos lliures, eh? També per això que sigui com és, suposo, no? La nena ho va penjar al bloc i a partir d'aquell moment es veu que ja ha tingut unes 40.000 visites al bloc queixant-se del menjar. El que demana la nena és que intentin posar una mica més quantitat de menjar i que si és possible que no sigui tan escarós. Clar, pots posar de primer una miqueta de pasta, una miqueta d'arròs, una miqueta de sopa... Jo no sé com van els col·les. Què passa és que al Regne Unit en general...
Estic generalitzant i segurament em diràs... Però res una nit no és que sigui el paradigma de l'astronomia. No, no, perquè almenys jo al meu col·legi menjàvem molt bé, molt bé. I recordo perfectament que els dimecres tocava escudella i eres una de les millors escudelles que he provat. Atenció, carai, això sí que és maco. Jo al meu col·legi no menjava tan bé, però perquè estàvem carregats de manies. Sí que recordo que era un menú variat, que hi havia de tot.
Aquí, en general, jo crec que està bé els menús que s'ofereixen aquí. Sí, no, no, ara el menú no cal aquí a l'escola Canigó i t'envien el menú cada mes. I, a més, hi ha un dia que és cuina catalana. Incluso a vegades es fan cuina italiana. I mengen tot. Vaja, jo no ho veig. De fet, pots anar-hi un dia a dinar, a mirar-ho. Ah, però et deixen anar. El dia que vulguis pots anar i dir, vaig a dinar. Per tant, és a dir, i no cal que et facis un avis previ. Per tant,
És a dir, si la cuina és oberta... Sí, ja et diu molt. Ja et diu molt. No, vostè ha vist primer, eh? Bé, escolta, una altra bona notícia. Jo... Aquesta és molt bona, aquesta. Sí, jo ja m'ho havia venut tot, ja estava a punt per fer les maletes, però no caldrà. Atenció, perquè la fi del món no serà el dia 21 de desembre, com estava previst aquest any, que ja vam començar l'any que havia d'estar previst,
perquè ha aparegut un nou calendari maia a Guatemala. Ja tenim argument per més pel·lícules. Exacte. Els maias van profetitzar fa mil d'anys que entre el 21 i el 23 de desembre del 2012 s'acabaria el món. Però ara un grup d'exploradors han trobat un nou calendari al mig de la selva de Guatemala on es veu que la vida continuarà almenys 7.000 anys més. Per tant, nosaltres ja no hem de patir. No hem de patir per res. I els nostres nets tampoc han de patir.
Es veu que han trobat en William Saturno, que és un arqueòleg de la Universitat de Boston, ha dit a la revista National Geographic que han trobat un calendari que deu tenir uns 1.200 anys d'antiguetat, on es veu que continua el calendari a partir del dia 21 de desembre o 23 de desembre, continua encara 7.000 anys més.
També, però, que els maies tinguin la veritat absoluta, encara que no hagués sortit, tampoc. Jo no patia molt.
No, jo personalment tampoc, però bueno, es deia que era l'any, no? Però es diu molt sovint, el món s'acabarà. Sí, el 2000 ja vam tenir la del meteorit del 2000 o l'efecte 2000. Jo no sé si els maies el que preveien era una crisi global com la que estem patint i que el que s'acaba és el món tal com l'entenem fins ara. Una crisi econòmica i de valors, no? Sí, això sí que ho tenim. Sí, però no crec que els maies profetitzessin això. Jo crec que deu ser alguna cosa del tema dels astres o que el sol acaba un cicle o...
Bé, i també m'agradaria que ens expliquessis aquesta història d'un... De fet, ja n'hem parlat alguna vegada, de ressurreccions, de gent que semblava que era morta i no ho era, però aquest cas és encara més curiós. Un enterro que es converteix en una festa. Aquest és el titular d'una notícia que ens arriba directament des d'Egipte, on un enterrament d'un noi de 28 anys va acabar convertint-se en una festa, ja que el mort es va despertar...
A mitja cerimònia. Això és el millor que pot passar amb un enterro. Home, la veritat és que sí. L'acompanyo en el sentiment, pam, i es desperta. Es veu que els metges que el tenien... A mi també era un noi molt jove. Sí, 28 anys. Va tenir un atac de cor mentre treballava. Els metges a l'hospital el van donar per mort i el que va fer la família va seguir la tradició islàmica, que és quedar-se amb el cos, netejar-lo i preparar-lo per l'enterrament. Llavors, el dia de l'enterro, durant la cerimònia, abans hi va anar un dels metges...
per confirmar la defunció i el metge es va percatar que el cos encara estava calent. I va ser en aquell moment que el metge va dir ei, ei, no ens precipitessin. No ens precipitem, que aquest està viu. I en aquell moment va ser quan la mare es va desmaiar, tothom va començar a sacsejar el cadàver fins que va
reviure i van muntar-se a una festa. Però m'imagino que l'home no devia estar amb ganes ni condicions, no? No, suposo que l'home es devia despertar com aquell que no sap de... Perquè molt que et despertis ja puguis... Com aquell que ha fet una migdiada, no? Devia dir, on t'estic? Doncs estaves al teu enterro. Atenció, perquè parlem ara d'un jove nord-americà... Sí, aquesta és de les notícies més friquis del dia. Sí, sí, s'ha de ser molt, molt, molt friqui. Molt friqui. Però vaja...
També s'ha de ser malmeta. Sí, no, no, una cosa no trobo l'altra, però un home completa un triatló, a més a més, fent malabars. Què vol dir això? Que el tio ha fet la prova de nedar, que era un quart de milla, la d'anar amb bicicleta, 16 milles, i la de córrer, que eren 4 milles, tot fent malabars amb 3 pilotetes.
Un home de 31 anys de Pensacola de Florida. De Pensacola havia de ser. Es diu Joestytler i es veu que feia més d'un any que s'estava preparant per aconseguir això. Ha batut un rècord Guinness, eh? Però, bueno, és curiós... Home, clar, no ho he intentat fer ningú, només, no?
És que a mi em fa molta gràcia perquè... Has vist el vídeo? No, no hi ha cap vídeo d'això. Bé, jo no he trobat cap vídeo. Segur trobo un vídeo, sisplau, que ens l'enviï aquí a Ràdio d'Esvern, perquè ens morim de ganes de veure'l. Però imagina't tu anar a fer un marató el diumenge, allò... Doncs va, vinga, i tens un tio que guanya la marató i que, a més a més, ha estat fent malabars durant tot el rato...
Home, guanyar no va guanyar, no? Jo crec que sí que va guanyar, eh? Va guanyar. Si no, ja no seria la notícia, no? Home, aviam, és prou notícia fer-ho, prou guanyar, o la resta era en una colla de... És a dir, perquè jo m'imagino, perdona, nedant amb les tres pilotetes molt ràpid no pots anar.
O sigui, nedava amb una de les mans a fora de l'aigua mentre les feia rodar només amb una mà. I anant amb bicicleta també, anava només amb una mà i anava corrent, doncs sembla que anava amb les orelles. I nedar, que nedava amb les orelles, s'ha de treure el gorro. Deu ser una mica com en Phelps, no?
No ho sé, és un crac en Joe Stetler, 31 anys, record guines de fer triatlons amb malabars. Doncs nano, a disfrutar-ho durant molt de temps. Felicitats. I atenció, perquè espero que no us passi mai el que li ha passat a un senyor. Ara acabem amb la notícia tràgica del dia. Ha de ser molt dur, això. És la notícia per donar mal rotllo als oients, perquè un home ha descobert a internet 11 pel·lícules d'adults on la protagonista és la seva dona.
Que no en tenia ni idea que s'havia dedicat al món del porno, no? Que es dedicava. Encara s'hi dedicava? Sí, o sigui, aquí està la clau. Es veu que l'home va entrar a internet i va trobar 11 pel·lícules on sortia la seva dona com a protagonista. Llavors l'home, evidentment, el que va fer va ser anar a buscar la dona i dir-li, però què és això? A mi fa molta gràcia les declaracions de l'home.
Era la primera vegada que buscava aquest contingut per curiositat. És una molt mala excusa. Bueno, és que havia de dir, no? Jo mai havia buscat porno, però vaig buscar-ne un dia i em va sentir la meva dona. I vaig trobar 11 pel·lícules de la meva dona. A més, les 11 pel·lícules la dona compartia paper amb el mateix actor, que es veu que és el seu amant.
la dona al principi es negava, li deia que no era veritat això, fins que l'home li va ensenyar els vídeos i va dir mira el que he trobat i llavors la dona li va confessar que sí que era ella li va dir a més a més que l'home que sortia els vídeos amb ella era el seu amant molt abans que es casessin o sigui, abans que la dona es casés amb el protagonista de la història ja era amant d'aquest tio i es veu que porten 16 anys casats i 4 fills
Però està casat, evident, i té els quatre fills amb el senyor, amb l'internauta, no? Sí, amb el que l'ha descobert. I mentrestant tenia una doble vida amb l'altra. Amb l'altra, que era un amant que ja tenia des d'abans de conèixer el seu marit. I amb 16 anys no el va pillar mai. I a més a més amb pel·lícules a la xarxa.
És molt, molt, molt... És tragicòmic. És per desconfiar moltíssim. És una notícia de desconfiança. Home, jo ara no em posaré a buscar... Jaume, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Bon dia. Doncs realment, quines coses que passen al món. Quines coses que passen al món.
Quin loop més justet. Bé, temps per la música. Escoltem a Kiko Veneno amb una cançó que es diu Memphis Blues, amb la música d'en Kiko Veneno. Ens apropem una miqueta més al punt horari de la una del migdia, moment en què donarem el relleu a la nostra companya d'informatius, a la Carme.
Fins demà!
Lejos de los ferroviarios No sabes, me dijo que se beben tu sangre Como el vino a diario Yo le dije que no lo sabía Pero después tirando del hilo Me acordé de aquel que una vez Me dio un puñetazo Todo el cigarrillo Oh, mamá Y esto puede ser el fin Y esto puede ser el fin Atascado con el blues de Memphis Sin poder salir
Fins demà!
Bona nit.
Y esto puede ser el fin. Y esto puede ser el fin.
Ascensia
El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern,
O al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda.
La immobiliària Century 21, a la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge.
Century XXI La Rambla, al servei de la comunitat. Oh, yes, I'm the great pretender.
Oh, yes, I'm the great pretender.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs tres minutets i arribem a la una del migdia. Com sempre, temps per acomiadar i per agrair tota la gent que fa possible el programa. Amb en Jaume Sucarrats, amb les notícies curioses, amb la Carme Amadó en la recepta de cuina, la Maria Quintana per comentar-nos l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justenc, la tertúlia en la qual ens acompanyava el Vicenç Riera, el Josep Coderc, el Jaume Gelaber i la mateixa Carme Amadó.
El Carles Hernández, que ens ha fet la previsió meteorològica. També l'Albert Macià, president de l'Ateneu, que ens parlava de la posada en marxa de l'Ateneu aquest divendres. I la Carme Berdoi, que ens ha apropat tota la informació del dia i que podreu tornar a escoltar d'aquí, d'aquí dos minuts, a l'edició migdia dels Sánchez Notícies. En nom d'aquest equip, un servidor que us parla s'acomiada a vostès, tot recordant que demà hi tornarem a partir de les 10 del matí. Que passeu un bon dia, us deixem en companyia d'Antoni Afon.
Jo tant, la lluna i l'estrella, la jungla i el bost animat. Estrenes, vaixells, avioneta i el teu submarit apartat. Jo tant, estefe i l'alleta, quan dius tu podria ser meu.
que sexy, que dalsa i que freda. Oh, yeah. La zebra que passa amb la màfora i com se desmunta el bidet. Cosmètics i margaretastor.
i moltes més coses també. Un llapis d'Ikea, un pistatxo, oh yeah.
Per exemple, el teu cos, et xarxes de nit. Estar re blanc de sol, és meu cos damunt. Per exemple, el teu llit, tap en ombra i llençols, amb el termo espanyat. Per exemple, dormits.
Jo tant, la lluna i l'estrella, la jungla i el bost animat. Estrenes, vaixells, avioneta i el teu sumarit i apartat. Jo tant, la fruita vermella i quan t'atabi riuré. Té l'àpots, nen, no fars, princeses, oh yeah.