Bon dia, són les 10.
Primer titular, a aquesta hora, pel trànsit. Equip viari, endavant.
contra les restriccions de trànsit, conseqüència de la neu i el gel. Primera reducció de l'atur registrat en un mes de febrer. Des del 2007, segons el Ministeri d'Ocupació, el nombre d'aturats ha reculat a Catalunya de 4.285 persones. Ara hi ha prop de 630.000 parats que busquen feina a través de les oficines públiques de colocació. A l'estat també hi ha hagut una lleugera de ballada.
1.500 immigrants obsejarians han assaltat sense èxit aquest matí la frontera entre el Marroc i Ceuta. Segons fons de la delegació del govern, cap d'ells s'ha llançat al mar per intentar entrar a la ciutat. El president de Rússia, Vladimir Putin, ordena el replegament de les bases de les tropes desplegades a la frontera mucraïna. Putin ha pres la decisió en considerar que les maniobres militars que s'han fet en aquesta zona han estat satisfactòries.
Ernest Maragall, impulsor de Nova Esquerra Catalana, nega que Esquerra Republicana l'hagi perseguit i defensa la legitimitat de presentar-se en coalició a les europees. És la resposta al seu fitxatge del líder del PSC Pere Navarro, que ha afirmat que la formació que lidera Junqueras està obsessionada per captar ex militants socialistes.
Tots els regidors de l'Ajuntament de Tortosa, inclòs el regidor del PP, aproven una emoció de rebutge al pla hidrològic de la Conca de l'Ebre. Avui el Consell Executiu de la Generalitat discutirà quines mesures pren contra aquest pla. Catalunya, informació. Ara als esports. El president del Consell Superior d'Esports, Miguel Cardenal, defensa el Barça com un actiu fonamental de la marca Espanya. En un article, el País afirma que es desmesurat l'assetjament i les acusacions pel cas Neymar.
Gerard de l'Ofeu vol jugar al Barça la pròxima temporada, ho va explicar ahir a Catalunya Ràdio. Avui al programa, al Club de la Mitjanit, entrevista Jordi Cardoner, vicepresident de l'Àrea Social del Barça. És la primera de les converses amb els tres directius responsables del futur Camp Nou. I a l'NBA, l'Ebron James ha fet 61 punts amb Miami, és la seva millor marca com a professional del bàsquet. A la seva estadística, en el partit avui contra Charlotte, destaquen 8 triples.
Pel que fa al temps, la nevada serà més intermittent al Pirineu i el vent bufarà sobretot a les comarques del sud, a l'Empordai, també a les cotes més elevades de les muntanyes. A última hora del dia, reactivarà aquesta nevada en cotes d'entre 1.000 i 1.200 metres. A aquesta hora a Barcelona hi ha 8 graus, 9 a Girona, 4 a Trem i 10 a Tarragona.
Just a la fusta.
Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el just a la Fusta d'avui, dimarts 4 de març. Comencem de seguida el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs general a l'actualitat del dia a través de la premsa, i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius.
I a més a més, que va a 3.15, entrevistarem el Joan Creus, director de l'escola de gràfiques, volíem dir, Antoni Algaró, perquè obre i inscripció ens aviat, per tant, parlarem de l'oferta de cursos d'aquest centre, de Sant Just. A les 11.10 parlarem amb un grup d'alumnes de l'escola de Madrid Sacramento que han participat en un projecte molt interessant, el projecte MARC 21, projecte conjuntament amb l'UPC.
i que a dos quarts de dotze farem tertúlia amb la Maria Camps i la Costi Rubio. D'altra banda, a l'última hora del programa parlarem amb la Mercè i la Cristina, farem tertúlia, també tindrem la sessió de coaching amb en Francesc Orbella i acabarem amb la secció jurídica amb la Sílvia Masmitjà. Avui parlarem dels casos de violència contra les dones. Just a la fusta.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia i com dèiem comencem amb les notícies.
Per això sortirem a l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. I parlem de les notícies del municipi. Unes de les més destacades d'aquest dimarts, Andrea, per on comencem avui? Comencem parlant de l'Escola d'Arts Gràfiques d'Antònia el Garó, que aquest dijous farà la seva primera jornada de portes obertes d'aquell procés de preinscripció pel proper curs, que en aquest cas l'escola serà el maig, no ara el març, com el segon cicle d'educació infantil primària i educació secundària obligatòria.
Aquest dijous a les 6 de la tarda l'escola farà la seva primera jornada de portes obertes per informar dels seus sigles formatius de grau mitjà i superior, com deia a les 6, unes visites que repetiran 3 cops al mes fins al maig. De fet, la següent jornada de portes obertes serà el dia 20 d'aquest mes. El web del centre www.escolaelgaró.com trobareu més informació, també amb el director del centre que ens explicarà tot plegat.
I la setmana que ve, com deia, arrenca el procés d'aprenscripció pel curs 2014-2015, el segon cicle d'educació infantil primària, centres integrats i ESO, en concret de l'11 al 21 de març, i per això mateix també l'escola Montserrat farà les seves jornades de portes obertes aquest dijous a les 4 i divendres a dos quarts de deu del matí, i l'institut també obrirà les seves portes dijous a un quart de set de la tarda en una única visita.
Molt bé, doncs és una jornada de portes obertes que venen a passar aquest mes de març. Tenim encara més coses, Andrea. Doncs ara parlem del Dia Internacional de la Dona, que se celebrarà aquest dissabte a tot arreu i a Sant Just ho celebrarem d'una manera diferent, d'una manera especial, i és que es gravarà un vídeo, es gravarà un lip dub amb dones de Sant Just, un vídeo que és un pla sequència, una mena de videoclip en pla sequència.
Es gravarà dissabte al matí a l'exterior del Casal de Joves i l'Ajuntament fa una crida a totes les dones de Sant Just de 0 a 104 anys perquè s'hi sumin. L'objectiu és reivindicar i fer més participativa la conmemoració d'aquesta jornada que se celebra a nivell mundial. El lip dab de la dona es gravarà dissabte d'11 a 12 del migdia a l'exterior del Casal de Joves
Però aquesta setmana també tindrem més activitats per celebrar el Dia Internacional de la Dona. Per exemple, aquest dijous a les 6 de la tarda s'inaugura al CIM de Can Gynastà la mostra Dones de la primera meitat del segle XX que han deixat en premte a Sant Just d'Esvern. És una mostra que s'inaugura dijous amb la presència de les protagonistes de la mostra, però a partir d'avui ja es podrà visitar i fins al dia 7 d'abril. I aquesta setmana també tindrem el sopar avall de la Dona al restaurant El Punt,
una mostra dels tallers d'Alcasal de Joves amb zumba, tallers de cuina, hip-hop i teatre social, i dissabte un itinerari cultural per Barcelona amb el tema Dones de Barcelona, un itinerari que organitza el Centre Cívic Joan Maragall centrat en les dones que van viure i van passar pels barris més populars de la ciutat.
I encara ens queda un últim punt, Andrea. Sí, per recordar-vos que aquest diumenge se celebra la tradicional calçotada d'Esquerra Republicana, la calçotada anual, i aquest cop el convidat de l'acte serà el diputat del Partit del Congrés Joan Tardà. La calçotada tindrà lloc diumenge a partir de les 12 al migdia al Casal de Joves, i si voleu assistir hi heu de comprar els tiquets per 15 euros a la Granja Carbonell, al carrer Bonavista, allà davant del mercat.
començarà a partir de les 12 del migdia i si voleu més informació també us podeu adreçar a la secció local d'Esquerra Sant Just al carrer Raval de la Creu número 4. Molt bé, doncs també queda dit.
De seguida repassem l'actualitat general del dia, ho farem després d'escoltar el tema musical d'aquest matí. Estava contenta perquè he vist que hi ha nova cançó de Nacho Vegas. Ah, molt bé. Que es diu Actores poco memorables, és aquesta que sentim de fons. Què passa, que he vist crítiques i ja... Què, bones? No, no. Ara ho estàvem acabant de repassar.
compra el ABC y escribe sonetos en latín.
Un dels seguidors diu que mai abans una cançó de Nacho Vegas li havia produït una decepció similar a l'avançament de Resituación, el nou disc que traurà, que la seva veu sona pitjor que mai, que no sap si és la masterització o què és. Algú altre diu que tots els elements del músic que sempre li han conquistat, diu però que en tot cas no li interessa la lletra, no li agrada tampoc la música, etc.
Hi ha algú altre que diu que en un món fins al cul d'anti-depressius i amb protagonistes que encara compren la BC o exerceixen de torturadors en plena democràcia, la tonta entonació infantil i la tonta incorporació dels teclats en aquesta cançó del molt carismàtic títol.
no poden sonar més adequats per allò que es vol per odiar. Una generació que es creu molt llesta però encara està empanyada als endrets i deures. Ho llegim tot això al Genese Pop, en tot cas vosaltres mateixos al Maradicta. Se duermen por las esquinas
Dicen que solo hacen su papel, espían por rendidas a otros que jamás los ven. Y también se hacen los muertos, esto es algo bastante común.
Parecen varias fobias que no se han descrito aún. Dirías que son igual que tú. Ahí está Ramón, policía nacional.
Estudié una vez, consiguió sacar la oposición. Hoy le visten de azul y se van a la vida de torturador.
Es gente tan agradable, son actores poco memorables, por aquí llega una chica, otra lúgubre canción.
Se cree especial, pero no lo es mirarlo bien. Es medio maricón y semeaba en la cama hasta los diez. Este es un ratín de gloria. No empañemos una bella historia hablando de él.
Se durmen por las esquinas, dicen que está escrito en el lío, y espían correndijas a otros que vuelen mejor.
Sufrenen los aeropuertos, pero no quieren dejarte ir. Se ofenden por las cosas que a nosotros nos aburren mortalmente. Esta es Raquel. Dice que algo cree en Dios. Guarda un arma i le va.
con las bragas en algún cajón. Se presenta así, yo soy una hija de la transición. Al gente tan adorable como actores poco memorables trabajan en este film.
Justa la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegis de concert o cinema. Cinema sense línits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el mercat.
Passant 3 minuts d'un quart d'11 repassem l'actualitat d'aquest matí, per això tornem a saludar de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I ara ens fixem en el tema principal que continua passant per Ukraine i per Rússia.
La crisi de Crimea enfonsa les borses i l'IVAX perd un 2,3%. Els militars russos controlen la regió mentre Europa demana diàleg. El president rus de fet va viatjar ahir fins al camp de tir de Kirilovski a la regió de Leningrad per passar a revistar les tropes. El prèdicot llegim que Rússia ocupa Crimea. Les tropes de Putin envolten les bases militars i ja controlen la major part de la península de Crimea.
La Unió Europea i els Estats Units endureixen la resposta davant la possibilitat d'una participació d'Ucraïna. I, per últim, el punt avui ens diu jugant amb foc. Aquest és el titular. Rússia i Ucraïna intensificant un estirallarronsa de futur imprevisible i la gestió diplomàtica en tots els fronts intenta evitar un conflicte obert. És aquest el tema del dia als diaris.
doncs continuen parlant els digitals de tot aquest seguiment que s'està fent del que es diu des de Rússia, per exemple l'últim que llegim el 324 és que puguin ordenar les tropes de la frontera amb Ucraïna que es repleguin.
D'altra banda, més coses d'aquest matí, per exemple, les 275 trucades al 112, però cap incidència, greu pel banda bala, les comarques de Barcelona, Déu-n'hi-do. El vent que hem sentit aquesta nit, després en parlarem amb el Carles, però era d'aquests dies en què anava al carrer, miraves amunt, parlant amb compte que et podia caure dels balcons.
Més temes d'aquest matí. L'atur baixa per primer cop en un mes de febrer des de l'inici de la crisi. En aquest sentit, ara llegim que el nombre d'aparats redueix en 4.200 persones fins als 630.000 aturats a Catalunya. A Espanya la reducció és de 2.000 persones i la seguretat social ha guanyat en un mes 61.000 cotitzants.
Aquest és el tema principal d'avui de la Vanguardia, que també destaca que baixa l'atur per primer cop el mes de febrer des de l'inici de la crisi. Resucita un virus gegant de fa 30.000 anys, és el fitovirus Sibèricum, contemporani de l'home de Neanderthal, que ha sobreviscut al gel siberià i és inofensiu pels humans.
És curiós, tot plegat, doncs ho llegim també a la Vanguardia. Ara és el que volia investigar, no?, perquè més enllà que pugui ressuscitar un virus gegant de fa 30.000 anys... I que és inofensiu pels humans. Sí, exacte, que fa, no?, perquè més el gel siberià és potent.
Diu que és un virus contemporàne de manera endertal que pot infectar ameves, però és inofensiu per humans i també per animals. És un virus gegant que pot tenir dimensions iguals a les d'una bactèria, per això es poden observar amb un cible microscopiòptic i bé, doncs una mica és això. Sí, exacte.
I una punt més d'aquest matí, tres ferits greus a l'accident d'un autobús escolar a Dos Aigües, al País Valencià. Aquest matí hi ha hagut un accident d'un autobús escolar, dos alumnes i una monitora han quedat ferits greus.
Més qüestions, tornem ara cap als diaris. Ens fixem en les imatges que encara arrosseguen el tema dels Òscars. Sempre ens passa quan passen coses de matinada. Sembla que quedi molt lluny, però clar, els diaris en paper ho han de publicar l'endemà. Exacte. I tant el perièdic com la vanguardia i el punt avui, doncs...
A La Vanguardia veiem una imatge de Matthew McConaughey i Kate Blanchett amb els Òscars a la millor interpretació masculina i femenina. El titular és Òscar a la diversitat i encara ens parlen d'aquests títols de pel·lícules. La gala premia 12 anys d'Esclavitud i el director mexicà de Gravity.
El punt avui també veiem una imatge de Matthew McConaughey i Kate Blanchett i el periòdico han noctat pel moment en què Steve McQueen aixecava l'Òscar a la millor pel·lícula al costat de l'Hopita Nyong'o, a la millor secundària, i Steve McQueen amb aquest Òscar per a 12 anys d'esclavitud.
Són unes de les imatges destacades avui a les portades dels diaris, però al punt avui la vanguardia han triat la mateixa imatge on veiem el president rus, Vladimir Putin, viatjant fins al camp de tir de Kirilovsky, com dèiem, a la ràgio de Leningrad, per passar a revistar a les tropes en aquest camp d'entrenament militar, acompanyat de diferents soldats i altres autoritats. És la imatge principal, com dèiem, al punt avui i a la vanguardia,
El periódico també veiem un moment de la redacció del diari, que van celebrar ahir una mena d'assemblea per celebrar d'alguna manera el retorn de Marc Marginedes després d'aquest alliberament dels 178 dies en Cap Tiberi.
I a l'avantguàrdia dues imatges més, Bill Gates, una imatge de Bill Gates que torna a ser el més ric del món i una fotografia també petita d'Oscar Pistorius, perquè a l'avantguàrdia l'hagim emportada que una veïna va sentir els crits de la parella de Pistorius, perquè ara ha començat el judici i està implicat l'esportista.
Doncs són les notícies de les imatges d'aquest matí i ara anem cap a les notícies internes. Més anirà, com dèiem, del que estigui passant a Ucraïna i a Rússia, que ja anem parlant. Encara hi ha més notícies, Andrea. Sí, ens anem cap a la Xina, perquè ens diu la vanguardia la Marko Est, ens fa una anàlisi en profunditat de la regió de Xinjiang, que és la regió musulmana de Xinjiang, que és al Tíbet,
el malson de Pequín, així ho diu la vanguardia, una turbulenta regió que Pequín necessita controlar amb mà de ferro perquè és la joia de la seva corona energètica. Tant a l'octubre, amb vigílies que el Partit Comunista definís els seus plans econòmics per a la pròxima dècada com dissabte passat,
A les portes de la sessió legislativa anual, la Xina s'ha vist sorpresa per uns successos violents commesos per militants uigurs que reclamen la independència de Xinjiang, uns actes que han impressionat les autoritats xineses, per exemple l'altre dia amb aquesta matança a l'estació de tren,
i és que aquesta regió autònoma situada a l'extrem nord occidental del país és al costat del Tíbet, el principal polvorí de la Xina. I és una de les notícies d'aquest reportatge en profunditat, com dèiem, que l'avantguàrdia avui fa de la regió de Xinjiang, arrel d'aquests successos.
I ara parlem de la caiguda del cap del Càrtel de Sinaloa, que obre interrogant sobre el refons de l'operació policial a l'altre presó del Xapo, la caiguda de Joaquín Archivaldo Guzmán Loera, al Xapo, al Robin Hood de Sinaloa, on necessit despietat no hi va haver res d'heroic, ni un tret.
El cap del Càrtel de la Droga, més sofisticat des del punt de vista empresarial, va ser detingut sense glamor fa uns dies, el 22 de febrer. No es va resistir quan els agents de l'Agència Antidroga dels Estats Units i la Marina mexicana el van detenir. I relacionat amb aquest tema, ens parla de Roberto Saviano, d'aquest periodista que va escriure a Gomorra,
Diu que el tret essencial d'un periodista, segons el mestre Gay Talés, és la curiositat. Diu que si hi ha algun periodista que compleix aquest requisit és Roberto Saviano. El 2006 va disseccionar la camorra, cosa que l'ha obligat a viure sota protecció, i ara ha publicat a Espanya 0.0.0 llibrant el qual trasa les relacions entre els cartes de droga i la màfia, i precisament el xapo que estem acabant de tenir
És un dels protagonistes, un tipus que als Estats Units compta amb més que un ministre. La majoria de substàncies que els nord-americans fumen, esnifen i s'empassen passen per les mans dels seus empleats.
Molt bé, doncs és el que tenim avui en clau internacional. Ens quedem ara al 4 de març, de febrer, no al 4 de març. Ja estem al març. Què passarà un altre 4 de març que no sigui del 2014? I fem una mirada enrere, una retrospectiva, per fixar-nos, per exemple, en el 94. Ara fa 20 anys el banc d'Espanya abaixa els tipus d'interès al 8%. La caiguda del producte interior brut del 93 havia superat en dues dècimes les previsions oficials.
El president Menem, d'Argentina, elogiava Catalunya i convidava a invertir l'Argentina en una visita que havia fet al Palau de la Generalitat amb Jordi Pujol.
Fa 15 anys, Economia revisava a la baixa la previsió de creixement. El govern estudiava una rebaixa del 3,8% al 3,5% per la caiguda de les exportacions i, d'altra banda, Pujol demanava al rei que parlés català en un 50% i Alberto Fernández exigia al president reciprocitat en castellà. El líder de Ciutadans creia que un gest de la Corona a Catalunya afavoriria l'acceptació del fet lingüístic al conjunt d'Espanya. Això fa 15 anys.
Barcelona projectava el metro de Ronda. La construcció de la nova línia de metro.
que tindria uns 14 quilòmetres de longitud i costaria al voltant de 81 milions, naixeria a l'Estació de la Pau i arribaria fins a la zona franca, unint totes les línies radials de la xarxa en una mena de ronda subterrània. En tot cas, sí que hi ha la part de Sagrera, això sí que s'ha fet, però veig aquí... Veig parades tip 8, la Font Cerdà, Santa Eulàlia Badal, Maria Cristina, Bona Nova, tot això sí que era línia nova.
Ha vingut a Tibidabo, Padua, a Lesseps... De fet, hi havia una idea fantàstica de connexions de metro, aquell mapa que feia que la línia TES s'allargués també que arribés aquí a Sant Just, connectés per la part de dalt de Sant Gervasi, em connectaria amb altres línies... Però bé, suposo que era un projecte complicat o poc viable econòmicament parlant.
Fa 10 anys, 4 de març del 2004, el govern vol multes de trànsit en funció de la renda. La conselleratura es basava en el model nòrdic on pagava més qui més guanyava. El projecte se laveria al govern per combatre els accidents de trànsit.
John Kerry unia els demòcrates contra Bush. El candidat electe obria una apassionant batalla política als Estats Units. I un grup desconegut xantatjava l'estat francès amb fer volar vies de tren. El ministre de l'Interior i els xantatxistes escrivaven missatges en clau. I mentrestant, de cara a les leccions que es feien una setmana més tard, deu dies més tard, de fet, Rajoy pujava la seva crítica cap a Zapatero i entrava en el cos a cos.
I acabem aquest repàs per la actualitat de fa uns quants anys en el tarà 4 de març, explicant-vos que en fa cinc, el 4 de març del 2009, l'estratègia de Zapatero inclouria acords amb el PP. El govern preveia simultaniar aliances parlamentàries a dreta i esquerra. El president Estava Ibarretxe assumia la seva retirada i el PNV tancava files.
També es parlava de la turc que continuava fora de control i ja afectava gairebé 3 milions i mig de persones.
Es deia que en la construcció s'arribava 632.000 persones a l'atur, que era el doble que un any anterior, i cada dia es destruïen 5.500 llocs de feina, segons les dades de la Seguretat Social, una tur que havia anat en augment en augment en augment. Sembla doncs que ara aquest mes ha baixat una mica, però bé, en tot cas, fa cinc anys d'aquestes xifres ja alarmants que no han acabat de baixar.
perquè de fet es parlava de 3,5 milions deturats fa 5 anys, ara n'hi ha 4,8 milions.
I l'últim punt era una foto que tampoc era una platja de la costa brava arran d'una promoció del fòrum gastronòmic Girona 2009. El patronal de turisme feia servir una imatge amb les platges que hi ha a la costa brava d'una platja australiana. Hi havia aquestes crítiques per part de la societat, crítiques totalment lògiques.
Moment per les contraportades, agafem primer de tot l'avantguàrdia, on llegim que a Escòcia decidiran els sentiments, no les raons, Andrea. Avui entrevisten a la contra de l'avantguàrdia James Mirles, Nobel d'Economia i assessor del govern escocès. Ens diu que el gran fenomen econòmic avui és que mentre la desigualtat entre països pobres i rics disminueix, dins de cada país augmenta.
Això és perquè els països rics inverteixen cada vegada més als pobres per aprofitar els seus baixos salaris i així estem donant també a aquests països emergents més accés a les seves mateixes tecnologies productives. Parla d'economia i també, com el titular destacava, també parla de política.
Ell és membre de la Comissió de Política Fiscal que assessora el govern d'Escòcia i miru del nostre compte de plantejaments nacionalistes ni partidistes. No veig per què no una Escòcia independent seria viable econòmicament, però aquesta no és la pregunta pertinent. La gran pregunta és si els escocesos, la majoria, gaudirien de més van estar econòmica amb la independència. Crec que és poc probable que els escocesos visquessin clarament millor amb la independència, però hi ha àrees en les quals podrien aconseguir avenços.
Per exemple, deslliurar-se de l'armament nuclear en sol propi seria un avantatge clar. I per últim, ser capaços de metre a deute sobirà. Diu avui, per construir un pont, per exemple, a Escòcia depèn que el financiï Londres. I acaba dient que els sentiments no són irracionals, sinó al contrari, la neurociència demostra que són la quinta essència de la raó.
Molt bé, doncs avui llegim que si jo puc anar a la Xina amb bici tu pots fer el que vulguis. M'agrada aquesta manera de prendre-nos les coses. Doncs avui a l'Encontre del Punt trobem una entrevista a Angela Mieba, que és clown i viatger i amant del ciclisme és de Figueres i aquest noi relata en el seu nou llibre, La ruta de la Rissa, el viatge amb bicicleta que va fer de Figueres a la Xina.
En una nova aventura a Amèrica del Sud, continuarà buscant la fórmula del riure. Després vaig tenir la idea romàntica de sortir de casa pedalant i arribar al més lluny possible, així que vaig acabar anant a la xina.
13.953 km i ara començo a la Patagònia i pujo cap a Xile on recorreré la ruta austral que consisteix a creure el país de sud a nord pels Andes. Després entraré a Bolívia i un cop allà passaré al Perú, l'Equador i Colòmbia.
Parla dels objectius d'aquest viatge. Hi ha una part d'objectiu humanitari, de continuar oferint espectacles d'humor a la gent més desfavorida, també un objectiu esportiu, perquè és òbvi que vaig amb bicicleta, i finalment l'objectiu de continuar l'estudi sobre l'art de riure. Crec que aquest últim objectiu tindrà millor acollida a l'Amèrica del Sud, perquè, a diferència de l'anterior viatge a la Xina, tinc la facilitat de l'idioma. I conclou dient que, excepte l'humor local i cultural, hi ha coses que fan riure a tothom. Aquí hi ha el Turkmenistan.
Interessant aquesta entrevista, però acabem amb la del periódico on tenim que ningú em pregunti què és l'avorriment. També avui molt interessant l'entrevista a la contra del periódico amb Florencio Serrano. El buit que va deixar la seva dona el va combatre amb una maqueta de tren. Es va estar 11 anys fent-ne una, en té 87. Un dia es va jubilar, malauradament va perdre la seva dona l'any 2001 i es va començar a preguntar com podia omplir el temps que feia amb aquell buit.
i el seu fill li va donar una idea. Fes una maqueta de tren, per exemple. Diu que era tècnic de telefònica, em vaig jubilar l'any 86, el 2011 vaig perdre la meva dona i sempre havia fet tapissos, una altra mena de maqueta, vaixells a escala, una que em va encarregar un dia el meu gendre, que és arquitecte.
i em vaig aprendre. Jo no sabia fer maquetes, però em vaig aprendre. Sempre m'ha agradat el bricolatge, tots els mobles de casa els he fet jo, el terra i la cuina, i quan va morir la meva dona, un dels meus fills em va dir, fes una maqueta, ja que has canviat totes les coses de la casa perquè no et recordin a la mare, doncs ara fes una maqueta. Em va sonar a joguines, però em vaig informar i vaig quedar al·lucinat del que era això i de l'afició tan gran que hi havia.
Per això la vaig començar a construir amb un sou a Oscar, a casa del meu fill, allà té més espai, perquè quan vaig saber quin espai tenia vaig començar a fer els dibuixos dels circuits, després vaig fer una maqueta de la maqueta, escala U5, en vaig fer una foto i l'hi vaig enviar al meu fill.
I com a curiositat, si voleu veure el vídeo d'aquesta maqueta té títol 11 anys entre vies i el podeu mirar a YouTube. Diu, això va ser l'últim dia que el dia que vaig acabar la maqueta, va arribar un amic del meu fill i em va gravar i ho va penjar al YouTube. Doncs una bona estona també avui al periòdico.
I acabem aquest repàs parlant de mòbils avui. Andrea, no sé si ets conscient de quals cops al dia mires el mòbil. Doncs la veritat és que abans duia rellotge de polsera però ara que se'm va espatllar i em tiro bastant de mòbil per mirar l'hora bàsicament. Però intento no mirar-lo gaire. Per què? Perquè sembla que els espanyols consulten el mòbil de mitjana unes 150 vegades.
A dia? Sí, sembla que potser són xifres exagerades, però... Jo segur que no. Parla de l'exemple recent de la caiguda de WhatsApp, que bé, en aquest cas, jo reconec que no me'n vaig assabentar perquè se m'havia acabat la bateria, per tant, doncs... Jo tampoc no ho sabia. Jo em vaig enterar per Facebook i Twitter.
Es planteja diferents qüestions, diu que tothom creu que no és addicte al mòbil però que hi ha moments en què es demostren alguns efectes contraris, per exemple la necessitat d'estar continuament connectat o no perdre el mòbil de vista en cap moment, gent que quedar sense bateria li suposa un problema, cosa que fa que torni a casa a buscar-lo,
que busqui un carregador de desperdament. Després hi ha aquesta addicció que es diu homofòbia, tot i que el terme encara no està tipificat, que hi ha diferents símptomes que demostren que algú ho pateix. Per exemple, ansietat, suor, fins i tot ítec i càrdia quan algú està separat del seu telèfon.
També hi ha mostres d'addicció, el fet de no ser capaços de pagar el mòbil mai, un gest bastant habitual, contestem el mòbil fins i tot quan estem menjant o a la nit si algú s'aixeca a mitjanit, mirar el WhatsApp que et troba en el seu mòbil. La principal conseqüència d'aquesta anomofòbia és aquest aïllament, perquè segons els psicòlegs estem perdent la relació social entre les persones i compartim més temps amb el mòbil que amb els amics, assegurar
que ha arribat a escoltar més d'una ocasió a l'expressió, bé, anem a vendre un cafè virtual, és a dir, que cadascú prengui el seu cafè a casa mentre parlen per WhatsApp. En sèrio? Diu que això ja es comença a fer servir com a terme, fins i tot. Ah, allà. Sí, sí, llavors, i també que hi ha a la TV que hi ha gent que han deixat per WhatsApp, etcètera, etcètera.
I que frenar tot això només depèn de nosaltres mateixos. Diu que el creixement de les aplicacions del mòbil fa que el mòbil es pugui fer servir cada cop per més coses des de pagar el pàrquing fins a saber quantes calories té el que menjarem i per tant fem un ús molt irracional del telèfon i cal buscar una mica la recerca de l'ús pràctic. Clar, es pot arribar a crear una dependència si utilitzem el mòbil per tot.
Vaja, a mi per sort em queda tot una mica lluny perquè l'utilitzo bastant poquet. Doncs que continuï així, Andrea. I no arribis a les 150 consultes al dia. Tranquil·la, crec que no, no és el cas. Gràcies i que vagi bé, bon dia.
Repassem ara els titulars esportius i culturals d'aquest matí. Us expliquem, per exemple, que les porto a entrevista a Gerard Piqué, que diu que ja no es veu de president. Ser més que un club té coses a favor i en contra, ens tirem pedres de la nostra pròpia taulada. De fet, no era una entrevista, sinó un col·loqui que va fer ahir a Barcelona i també diu que tenim nostàlgia per aquest Camp Nou, però un de nou ens faria créixer.
El nou esportiu diu esperant Neymar i diu que tant s'ha que ha tornat de la lesió. Neymar ha alternat bons minuts contra el Rayo i el City amb dos partits molt fluixos a Noeta i contra l'Almeria. I finalment el Mundo Deportivo ha explicat una altra dada. Barça-Piccicci d'Europa. L'equip de data Martino és el màxim golejador del continent amb 74 gols. 15 jugadors barcelonistes han aconseguit marcar en el que va de temporada.
I en clau cultural, 46 restaurants catalans reben el distintiu Kilòmetre Zero que atorga l'associació Slow Food. El nou govern Itàlia demana explicacions pels últims espondraments de Pompeia.
i l'Hospitalet acollirà la primera olimpiada del rap. La final del concurs de hip-hop es celebrarà a la sala Salamandra el 16 de març. I una última qüestió en clau literària, surten a la llum tres fragments inèdits en castellà de Madame Bovary. Les parts obrimides s'han recuperat i ara sí el traductor Mauro Arminho, que aquest any publicarà a Cirobela una nova versió de la novel·la de Flobert en què les inclou.
4 minuts i 3 quarts d'onze de seguirà parlant del temps.
i per tant saludem amb aquesta sintonia el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Sí, sí, són els cognoms que em van donar. Una mica fotudet, eh? Podrem... Qui? Jo. Tu mateix. Sí, sí, l'en constipat ja dura més de... La veu et delata, eh? Sí, sí, no, és horrorós, o sigui...
L'únic que he fet que m'he portat malament és gaudir del Carnestoltas de Sant Just d'Esvern i res més, i el càstig ha estat realment dur, portem més d'una setmana, però bé, aquest no és amb el tema que m'has convocat, sinó que el meu encostipat és una justificació per aquesta baueta natal que tinc. Sí. I el que hem de parlar avui és notícia, és el vent, un vent destacadíssim, un vent molt fort que... S'esperava tant, tant?
No, s'esperava vent. Però més tipus divendres, no? No, s'esperava que arribés entre el diumenge i el dilluns. Com el que va fer divendres, que també era bastant important, però no tant com ahir. Sí, però el de divendres estava justificat per les tempestes. Quan agida el vent de la tarda aquest és fruit de l'alimentació d'aquestes tempestes que crea corrents d'aires, però aquesta no, és una situació.
El vent del nord-oest, que arriba a tocar Sant Just, ha de ser molt bèstia.
que s'enjusta. 77,2 km per hora.
A Sant Just es desverna aquest vent, però realment ha estat dels importants. Recordem que fa un parell d'anys, el mes de gener, vam tenir un cop d'uns 86 km per hora, tot i que en alguna zona de la Riera, aquests cops de vents poden ser més forts. El que estem dient és que si a Càngin està, hem rebut un cop de vent de 77 km per hora, probablement cap a la zona de la Riera, que és per on en carril aquest vent del nord, el vent hagi estat fins i tot més intens.
Hem de dir que aquest vent té les hores comptades. Sembla que ha de marxar cap al migdia, ja començarà a ser una miqueta d'història. I el que ha provocat aquest vent, ja per deixar-lo de banda, és la sensació de fred. Probablement avui és el dia amb sensació de fred més baixa del que portem d'hivern. Ah, sí? Sí, hem arribat als dos graus tan sols de sensació a les 6 del matí. I era perquè bufava un vent molt intens i la temperatura havia baixat fins als 6 graus.
quan baixa la temperatura i el vent és tan intens s'aguditza la sensació de fred i això ha provocat que arribéssim a aquests 2,2 que probablement sigui la mínima de sensació d'aquest any perquè clar, no sé que el desembre ens sorprengui, doncs la cosa no pinta massa bé per aquest final d'hivern tan light que hem tingut.
El vent que s'acaba aquest migdia. Aquesta tarda es poden tornar a reproduir tempestes. Això vol dir que el vent es pot reactivar, però no per aquest vent del nord-oest, sinó per les tempestes que es puguin formar aquesta tarda al nord-est de Catalunya. Però com que sempre ens enganxa de rasquinyo i les podem veure a l'horitzó, ahir, per exemple, teníem un parell de tempestes que passava d'ell, que no ens van arribar a afectar, però els vèiem si miràvem cap al Tibidabo, com si diguéssim des d'aquí Sant Just.
de l'Ajuntament d'Espanya.
Ens acaba de passar aquest front i de cara ja demà dimecres sembla que la cosa es comença a arreglar molt a poc a poc. Com vam comentar ahir, la situació de precipitació ens ha acumulat entre 10 i 20 centímetres de neu nova a tot el que és el Pirineu de Lleida i Pirineu Central. Aquesta situació de neu avui es manté durant tota la jornada.
i probablement de mal de matí comenci a fluixar. I és que a poc a poc anem camí d'un anticicló, d'una cosa que durant l'hivern no hem tingut pràcticament, tot i que hem tingut dies de sol, no han estat fruit d'un anticicló, sinó que han estat fruit de pauses entre fronts. La moina de Lleida, aquest hivern, no ha fet acte de presència, i ara que no ho faci, perquè ja tenim molts dels cereals que es planten a la plana de Lleida, ja ha fet la seva feina, i ara ja millor que tirem cap a la primavera perquè tots estiguem contents,
però el que queda clar és que l'anticicló vol guanyar terreny i es vol imposar a casa nostra i parlarem d'estabilitat durant molts dies. Demà dimecres encara restes de nevades al Pirineu que aniran marxant ràpidament i ja cap al migdia sembla que ja els núvols ja no afectaran enlloc l'anticicló simposa a casa nostra.
i això provocarà que a partir de dimecres les temperatures es comencin a enfilar. Demà ja podem arribar als 14 o 15 graus.
de cara al dijous i al divendres seguiran augmentant aquestes màximes, 15, 16, potser fins i tot 17 al cap de setmana, o sigui que al migdia, amb anticicló, i sense vent, s'estarà realment molt bé el que resta de setmana. Les mínimes encara continuaran sent fredes uns quants dies, o sigui que les mínimes seguiran sent baixes, però a poc a poc també se n'aniran recuperant i se n'aniran viciant.
d'aquest anticicló. Així doncs, temps estable a partir de dimecres al migdia arreu de Catalunya i sembla que ja avui dia, dimarts, podem parlar d'un cap de setmana estable, amb sol i amb unes temperatures que fins i tot poden ser agradables.
Perfecte, doncs ho acabarem de confirmar, però de moment fa bona pinta, no? Després d'un gener i febrer amb caps de setmana complicats. Són caps de setmana complicats, sí, sí. Ha estat un hivern molt dur. Grisos, grisos. Grisos i freds. Tenen grisos. Sí, clar, mira. També és grisa la primavera i també la desitges més que no pas l'hivern.
No, però és plujosa més aviat que a l'orella. Hi ha més tempestes, hi ha més precipitació, hi ha nals i baixos amb les temperatures més traïdores. Ja arriba, eh? Sí, sí, falta poquet. Quinze dies, no? Ens acaba el xollo, sí, sí, poquet. Bé, doncs ja pots anar preparant aquella previsió de tres mesos. Ai, ai, ai, quina por. Després del fiasco de l'hivern, fa una por fer previsions de primavera. En fi, Carles, moltes gràcies. Molt bé. Que vagi bé, bon dia.
Justa la fusta.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Estem escoltant just a la fusta.
10 minuts i les 11, la setmana que ve arrencarà el procés d'aprenscripció pel curs 2014-2015 i per això el centre de Sant Justeix continua amb les jornades de portes obertes durant aquesta setmana i també la setmana que ve. D'altra banda, l'escola d'arts gràfiques Antonio Algaró organitza jornada de portes obertes per informar dels seus sigles formatius de grau mitjà i superior i la primera visita serà aquest dijous a les 6 de la tarda. Ara en parlem amb el director de l'escola d'arts gràfiques Antonio Algaró, Joan Creus, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Unes jornades que serveixen d'alguna manera per conèixer també les instal·lacions, tota l'oferta de cursos que oferiu. Suposo que és pràctic no, poder venir a aquestes jornades? Algú que li pugui interessar tot plegat? Així és. Nosaltres a les jornades de portes obertes fem molt èmfasi, sobretot, que vegin les infraestructures, que vegin la tecnologia, la maquinària, els ordinadors, totes les qüestions.
que el dia a dia de la formació seran les més importants. Quin és l'oferta que oferiu? És molt àmplia, està centrada en alguna qüestió concreta? Nosaltres, justament aquest any, presentem una ampliació respecte a l'oferta formativa, tant a grau mitjà com a grau superior. Serem, de fet, l'única escola del sector gràfic a l'estat espanyol que oferirà
les tres línies del sector gràfic, a grau mitjà, que és la part de preimpressió, la part d'impressió i la part de postimpressió. I a grau superior, doncs, si veia aquest últim any, el 2013-2014, ja vam iniciar amb una línia a grau superior artístic, que és l'etagràfica publicitària, doncs aquest any, 2014-2015, aquest proper que iniciarem, doncs tindrem nou...
un nou curs de disseny edició de publicacions, impreses i multimèdia, i un altre de packaging. Per tant, ampliem tant oferta formativa de grau mitjà com d'experimental. Déu-n'hi-do. Bona notícia per al centre. Correcte. Estem contents. Hem treballat amb el Departament d'Ensenyament per homologar els espais i per tenir les instal·lacions a punt. I ja podem llençar tant aquesta jornada a portes obertes com al Saló de l'Ensenyament, que també seran present la setmana que ve,
ja podem llançar aquesta nova oferta formativa. Quins són els estudis que acostumen a tenir més èxit o més bona resposta, els que en un anament on és més gent que s'hi apunta? Bé, afortunadament mai hem tingut problemes en omplir tota l'oferta formativa. Sí que és cert que el sector gràfic, com la majoria de sectors industrials, ha tingut una evolució tecnològica molt important, s'han digitalitzat molts processos i el que abans era
En alguns casos, la impressió era amb màquines que podien semblar més clàssiques. Hem pogut, gràcies als nostres proveïdors, anar actualitzant i anar entrant en la impressió digital i en altres sistemes d'impressió que, a nivell tècnic, són molt més propers a les qüestions digital. I això també ha servit perquè la gent jove que prové de l'ESO, com la gent que vol,
estudiar cicles formatius provenents de l'empresa o que tinguin ganes de començar en el sector, cada vegada són visualment més atractius. La part de preimpressió i multimèdia, evidentment, tot el que té relació amb els Apple, amb els Macs, amb els ordinadors que treballem per la preimpressió, tot això, evidentment, pels alumnes, també és molt atractiu. Però afortunadament, el que et deia, totes les línies,
com que estan relacionades amb la part creativa, amb la part artística i amb la part sense descuidar ni molt menys, la part tecnològica i tècnica, doncs aquesta combinació fa que sigui atractiu per tots els alumnes. Teniu molts alumnes de Sant Just o com que està situat aquí varia molt? Sí, afortunadament sempre hem col·laborat molt amb l'Ajuntament, amb diversos projectes de coneixement dels oficis i
i bona part del nostre alumnat trobem tant de Sant Just com de la Gilbregat. No sé si creieu que en els últims anys com que també s'està treballant des de la Generalitat o una mica des de diferents sectors per d'alguna manera impulsar o posar en valor, perquè sempre ha existit aquesta oferta, però sí que és veritat que durant un temps estava es prenia més com una
una formació més secundària i en canvi ara en els últims anys s'està intentant dinamitzar tota aquesta formació de grau. No sé si ho heu notat, si creieu que això s'està començant a fer però encara no es nota, com ho esteu vivint? Sí, efectivament, la formació professional ha rebut un impuls dels darrers anys molt important. De fet, si comparem les dades de l'estat espanyol o les de Catalunya respecte d'Europa,
concretament, on els sistemes de formació professional tenen més valor, com poden ser Alemanya o Suïssa, doncs veiem que el percentatge d'alumnes que arribaven a l'universitat aquí és molt més gran que els d'Alemanya o Suïssa, i en canvi, a la formació professional, doncs hi havia molt menys alumnes aquí respecte als països que et comentava. I això, el sistema productiu, les empreses, les indústries,
no ho demanaven. D'alguna manera, en algunes línies hi havia una sobreformació, no ho dic de manera despectiva, evidentment que té molt valor tenir formació, i si és una universitària, evidentment que també. Però les necessitats de les empreses i de les indústries no passaven només per universitaris, sinó per tenir uns bons pècnics, uns bons pècnics auxiliars, uns bons especialistes que hagin passat
tant pels graus mitjans com pels graus superiors. Afortunadament, els darrers anys la tendència ha anat canviant. Entenem que era una qüestió bastant cultural, que veien a les famílies o a les escoles també es deia, escolta'm si una persona val per estudiar, per anar directament a la universitat. I afortunadament, o desgraciadament, també per algunes qüestions que afecten el que venen derivades de la crisi,
Alguns d'aquests conceptes s'han anat canviant i la gent veu que per tenir una bona possibilitat de trobar feina, per tenir un bon desenvolupament professional, és important també passar pels cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior.
No és clar, no? Suposo que aquest és el camí que seria bo que ara continués impulsant-se. Sí, sí, ja t'hem notat la tendència. La gent està molt interessada en els cursos i, afortunadament, també la inserció acostuma
o ha anat incrementant la inserció laboral en el cicle formatiu respecte dels estudis universitaris. D'alguna manera l'escola d'art gràfic és l'exemple que tenim més a prop. Suposo que també el fet que aquest dijous es pugui fer aquestes jornades de portes obertes l'ajuda. Poder-ho explicar in situ sempre és més útil. Correcte. Nosaltres des de fa uns anys hem optat per aquestes jornades de portes obertes no concentrades en un sol dia.
El grup de dijous, com bé comentaves, farem la primera jornada, però tenim una programació de gairebé tots els dijous a les 6 de la tarda, donant l'opció d'assistir a les jornades a portes obertes. A part, com també he comentat, al Saló de l'Ensenyament tenim una estant i també farem molta difusió allà. Però totes aquestes qüestions ajuden a difondre i a fer arribar
els possibles alumnes, quins són els avantatges, quines són les virtuts de la nostra escola. Doncs avui n'hem parlat amb el director de l'escola de gràfiques, Joan Creus. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Un minut i arribem en punt a les 11 del matí i connectarem, per tant, amb el bulletí de Catalunya Informacions, posarem el dia, sentirem també el dels senyors notícies i tornem després amb més coses. Parlarem del projecte de mar 21 amb l'alumnat de Madrid Sacramento que ja ha participat d'un projecte conjunt amb l'UPC i també farem tertúlia després que va a dos quarts de dotze amb la Maria Camps i l'Agosti Rubio, tertúlia d'actualitat política, tot plegat, com dèiem, després de les notícies. Fins ara mateix.
Catalunya Informació. Són les 11.
El nombre d'aturats registrats ha baixat a Catalunya de més de 4.200 persones al febrer. Ara hi ha prop de 630.000 parats que busquen feina a través de les oficines públiques de colocació. El govern assegura que és la millor dada en un mes de febrer dels últims 10 anys, mentre que els sindicats lamenten que continua augmentant la contractació precària i l'atur entre els joves.
En reunió urgent delotant aquesta hora petició de Polònia, els socis de l'Aliança estan discutint la possibilitat que la crisi d'Ucraïna pugui amenaçar la integritat territorial d'aquest país amb qui fa frontera. El president de Rússia, Vladimir Putin, ha ordenat el replegament a les bases de les tropes desplegades a la frontera amb Ucraïna. Ha pres la decisió en considerar que les maniobres militars que s'han fet en aquesta zona han estat satisfactòries.
1.500 immigrants subsaharians han assaltat sense èxit aquest matí la frontera entre el Marroc i Ceuta. Segons fonts de la delegació del govern espanyol, cap d'ells s'ha llançat al mar per intentar entrar a la ciutat.
Ernest Maragall, impulsor de Nova Esquerra Catalana, nega que Esquerra Republicana l'hagi perseguit i defensa la legitimitat de presentar-se en coalició a les europees. És la resposta al seu fitxatge del líder del PSC Pere Navarro, que ha dit que la formació que lidera Junqueras està obsessionada per captar ex militants socialistes.
Tots els regidors de l'Ajuntament de Tortosa, inclòs el regidor del PP, aproven una moció de rebutge al pla hidrològic de la Conca de l'Ebre. Avui el Consell Executiu de la Generalitat discutirà quines mesures pren contra aquest pla. El Teatre Acadèmia de Barcelona presenta l'espectacle Ritter den Bosch, l'última obra de l'austríaca Thomas Bernhardt. El muntatge aborda la crisi vital de tres germanes de casa bona en clau d'humor negre.
El president del Consell Superior d'Esports, Miguel Cardenal, defensa el Barça com un actiu fonamental de la marca Espanya. En un article, El País afirma que és desmesurat l'assetjament i les acusacions pel cas Neymar. Gerard de l'Ofeu vol jugar al Barça la pròxima temporada, segons va explicar a Catalunya Ràdio. Avui, al programa El Club de la Mitjanit, entrevista Jordi Cardoner, vicepresident de l'àrea social del Barça. És la primera de les converses amb els tres directius responsables del futur Camp Nou.
I a l'NBA, Lebron James ha fet 61 punts amb Miami, és la seva millor marca com a professional del bàsquet. A la seva estadística, en el partit d'avui contra Charlotte, destaquen 8 triples. I al temps, la nevada serà més intermittent al Pirineu i el vent bufarà sobretot a les comarques del sud, a l'Empordà i a les cotes més elevades de les muntanyes. A última hora es reactivarà la nevada en cotes d'entre 1.000 i 1.200 metres.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts us parla Andrea Bueno. Dissabte es gravarà un lipdub amb dones de Sant Just per comemorar el Dia Internacional de la dona al municipi. El vídeo es gravarà dissabte al matí a l'exterior del casal de Joves i l'Ajuntament fa una crida a totes les dones de Sant Just de 0 a 104 anys perquè s'hi sumin. L'objectiu és reivindicar i fer més participativa la comemoració d'aquesta jornada que se celebra a nivell mundial.
El lipdab de la dona es gravarà dissabte, d'11 a 12 del migdia, a l'exterior del casal, i estan convidades totes les nenes, joves i dones de Sant Just. Es podrà veure al canal de Youtube de l'Ajuntament a partir del 12 de març, i estan implicades diverses associacions, escoles de dansa i grups de ball coordinats per l'associació Dona i Empresa.
La CEAS estrena aquest dijous el primer cicle audiovisual de muntanya. És un cicle de projeccions que portarà un cop al mes a la sala Piquet de la Teneu vídeos sobre alpinisme i muntanya. La primera projecció serà dijous amb del 8 bé als 8.000 metres, fet per l'alpinista Ferran Latorre, que també ja s'estirà. Després d'aquest audiovisual en seguiran 4 més els primers dijous de mes, excepte el maig, que serà el segon. És un cicle gratuït i cada sessió començarà les 8 del vespre i podeu trobar més informació al web de la CEAS. Santjust.org barra CEAS.
I acabem recordant que Joan Tardà és el convidat de la calçotada anual d'Esquerra aquest diumenge. El diputat del Partit del Congrés assistirà al dinar, que la secció local d'Esquerra farà el casal de joves, obertes, socis i simpatitzants. Per assistir-hi heu de comprar els tiquets per 15 euros a la granja Carbonell al carrer Bona Vista. Si voleu més informació podeu trucar al telèfon 696 95 61 35. La calçotada d'Esquerra amb Joan Tardà com a convidat tindrà lloc diumenge a les 12 al migdia al casal de joves.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies d'edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Days passing by the crowd. Joy can rise from the dark as a flashing force. Hey, for once I tell you what's true.
Oh, what is time? The kind of thing that no one knows. Take a look and close your eyes.
If I ever tell you we were drivers to a broken life Oh, what a slide, a piece of pie Burnt swim from the sea that everything's all right Spins over, let's jump together now Shine, shine You can make it go, go From the summer ground Shine, shine
Fantàstica! Fantàstica! Fantàstica!
Fantàstica!
Just a la fusta, al Magazine del Matí. Ara passen 9 minuts de les 11 del matí.
I aquesta hora parlem d'educació, en concret, d'un projecte on han participat un grup d'alumnes de l'escola Madre Sacramento. És el projecte MART21. Sobre si és possible una colònia humana a MART. És un projecte impulsat per la Universitat Politécnica de Catalunya i han participat, com deia, amb un grup d'alumnes de l'escola Madre Sacramento i avui els tenim a l'estudi. Són el Daniel, la Mireia i el Ricard. Molt bon dia a tots tres. Què tal? Bon dia.
Un projecte que, de fet, aquest títol que diem ara, Mark XXI, és possible una colònia humana a mar, que ja de primeres és molt atractiu, perquè, ostres, només la pregunta ja et dona a entendre que hi ha moltes coses, suposo, per respondre, que es poden treballar des de molts punts de vista diferents.
Com ho heu fet? De quina manera heu treballat tot plegat? Suposo que no sé si heu arribat a alguna conclusió i per arribar-hi des de quins àmbits o quins punts de vista heu estat treballant des d'aquest projecte. Segons el que volem estudiar després ens van dividir en grups i majoritàriament eren
orientats a la biologia, a la robòtica, a la tecnologia, a la informàtica, de tots aquests aspectes, per veure si es podria fer la colònia o no. És a dir, vosaltres éreu quatre alumnes, em sembla, no? A més a més de vosaltres, n'hi havia un altre de l'Escola Madres Sacramento, i treballàveu juntament amb altres alumnes d'altres centres, no? És així? Sí. Venien més d'un centre i ens dividíem pels grups,
Cada persona anava amb diferents persones d'altres instituts. I ho fèieu a la mateixa universitat, no? Sí. És a dir que canviau per uns dies a la vostra escola on tots us coneixeu, tots ho teniu una mica famat, però en un lloc, suposo que això també, d'alguna manera, no sé si us va impressionar o us va agradar com va anar l'experiència en aquest sentit.
A mi em va impressionar, és una experiència que poques vegades a la vida et pots trobar. Jo la vaig disfrutar personalment molt i vaig conèixer gent allà nova i vaig passar molt bé. Vosaltres us dividíeu en grups, ara ens deies Mireia que cadascú en funció del que li agradaria estudiar. En el vostre cas, què heu treballat vosaltres tres?
Jo estava en el grup de sostenibilitat, més orientat a la biologia i a la química, que era per trobar l'oxigen, l'aigua, tot el necessari per sobreviure a mar. Jo estava en el de robots, que estava orientat cap a la fabricació de robots que fan les feines que els humans a mar no poden fer o seria difícil fer.
i jo el llançament, l'aterratge i la navegació per l'espai i el combustible que faria falta per arribar, tot això de la nau, etc. Tot el que caldria realment per poder anar cap a mar. I llavors a partir d'aquí com ho feieu? Era un projecte pràctic? Què és el que heu fet llavors?
Doncs la primera sessió va ser de presentació i després les altres sessions era més pràctic, experiments, tot més pràctic, gairebé no fèiem teoria. Arribàvem al matí, nosaltres anàvem a esmorzar i després ens dividíem en grups i cada grup feia la part pràctica.
Fèiem un descans, després del descans seguíem una mica en la pràctica i després fèiem un PowerPoint que ho esposàvem entre tots. Pràcticàveu moltes tecles per entendre's perquè també havíeu d'explicar el que havíeu treballat.
Quantes sessions s'han fet? Cin. Cin sessions. I llavors de tot això fèieu aquesta part pràctica, aquesta exposició, és a dir que comptava molt també la manera de transmetre'l, d'explicar-ho als altres. Sí, sí, sí. Fèiem un PowerPoint i bueno, eren o dues o tres persones de cada grup i ens separàvem, o sigui, hi havia quatre grups i ens separaven i ens explicàvem més o menys el que havíem treballat. I quina és la conclusió? Hi pot haver vida a Mart?
Creiem que sí. Creieu que sí? Sí. D'alguna manera arran de totes aquestes nou parts, aquests grups de treball, la conclusió és que si es tirés endavant tot això que heu practicat sí que podria existir aquesta vida. Sí, sí.
I llavors ara també parlàvem aquí fora sobre el fet que hi pugui haver-hi vida o no, suposo que també es planteja el fet de qui voldria anar-hi a viure. Em sembla que aquest any va sortir o l'any passat que volien enviar un grup de gent que si volia es podia presentar com per anar a viure a Marc. No sé si vosaltres us interessaries, si us ho plantejaríeu o si teniu molt clar que no, per exemple.
A mi personalment no m'agradaria, perquè vas a un lloc que no coneixes, que pràcticament no tens ajuda, que si et passa alguna cosa tens quatre persones que bàsicament són poques per ajudar-te i després la família i tota la gent que tens aquí al planeta Terra que no la tindries allà.
No sé, jo personalment tampoc hi aniria. No sé, deixar la terra, deixar la gent aquí qui t'estimes i després estar allà amb tres persones més tancat allà sense fer... No sé, no hi aniria jo. Doncs jo sí que hi aniria, perquè no sé, a mi m'agrada conèixer coses i tal i llavors seria una oportunitat per fer una nova vida, per conèixer altres planetes i tal i doncs m'agradaria molt anar.
Encara que no haguessis de tornar? Sí. Déu-n'hi-do. Suposo que és una bona manera de dir-ho i suposo que és aquesta mentalitat exploradora, d'alguna manera, que és la que lliga amb aquest projecte que heu treballat. Què és el que més us ha agradat de participar en aquest projecte?
Doncs a mi treballar amb altra gent que també sabeu les seves opinions, sabeu les seves idees i tot això i també els experiments que han fet per comprovar, per exemple, amb el meu grup, la gravetat, per exemple, coses així com hi hem fet experiments i això m'ha agradat molt.
A mi personalment el que més m'ha agradat ha sigut primer de tot veure una universitat de més a prop perquè jo mai havia estat en una i he pogut veure més comes i tot. Després també m'ha agradat que això m'ha ajudat més a orientar-me cap al que vull estudiar després de l'ESO, ja sigui per tecnologia química i després també conèixer la gent. A mi personalment la part pràctica que sigui
Mai l'he tingut massa a prop, m'ha ajudat a veure la ciència més propera, poder tocar-la amb les mans, diguem-ho així, i també conèixer altra gent, exposar davant de gent que abans em feia molta més vergonya que ara. M'ha agradat molt.
De vosaltres, de fet, esteu fent encara el quart d'esso. Encara es queden un parell d'anys per decidir del tot quina carrera voleu estudiar. Suposo que experiències com aquesta, com deies ara, ajuden una mica a orientar-se, perquè pots provar-ho directament. No només amb una orientació que et pugui fer algun professor o el Saló de l'Ensenyament o altres coses així, sinó directament provar a veure si creus que aquest és el camí que voldries tirar.
I també la manera de treballar que deiau ara. Suposo que és diferent del que esteu acostumats a fer a l'escola. Molt diferent. Sobretot per què? Pel treball en grup? Per la manera que heu d'exposar més? Per quines coses heu vist diferent?
Per la pràctica, més que res, perquè a l'escola gairebé tot és força teòric, llavors tampoc pots demostrar res. Allà era tot... Mai podies treure una conclusió sense haver-la treballat, sense haver-la trobat abans. Això és força diferent.
Què més heu vist de diferent? Hi ha alguna altra cosa o tots coincidiu en aquest sentit? Per això també les exposicions, com has dit tu, que al classe coneixes la gent i ja saps com s'ho prendran si hi ha algun error o alguna cosa.
no coneixes a ningú i tu prens molt més en sèrio per dir, vaig donar una bona imatge i no he fet el ridícul ni res. Sí, és això el que ha dit l'Hipona, que és l'exposició, que no tens vergonya perquè no coneixes la gent i llavors tu tomes més en sèrio, si t'equivoques no passa res i això et fa pensar.
Clar, el fet d'estar també amb altra gent, gent que no et conegui, que suposo que hi posen un punt de respecte, però com que no et coneixen, ja no sabràs com reaccionaran directament, cosa que fa que pugui motivar-te més a l'hora d'explicar-ho. Us agradaria tornar-lo a repetir, aquest projecte, on sigui possible, o algun projecte semblant, abans d'arribar a la universitat? Sí.
I ara teniu una mica més clar, heu dit el que voldríeu estudiar. No sé si, per exemple, quines idees heu dit ara, heu dit en química, no? Em sembla biologia. Quines són les vostres preferències?
Doncs a mi m'agradaria fer genètica o biomedicina, alguna cosa més biologia. A mi m'agradaria la part de tecnologia, la de muntar coses i això. A mi més mecànica d'arreglar màquines, d'arreglar tot això, coses de robòtica i tal.
que és el que heu pogut treballar directament a les àrees que heu pogut tocar. Suposo que és un projecte molt enriquidó en aquest sentit, que a partir d'aquesta pregunta que diem ara, és possible que una colònia humana a Marc es pugui dividir en totes aquestes àrees, aquests interessos que pugueu tenir diferents alumnes. Quanta gent éreu, més o menys? Quatre.
No, no, de tot arreu. Quants arribàveu a ser? Doncs eren 9 grups de 9 persones, més o menys. Per tant, un centenar de persones, més o menys. I això s'ha fet exactament durant aquest trimestre, durant tot el curs? Quant temps ha durat?
Durant aquest trimestre. Perquè eren cinc sessions. Era una cosa així, més puntual. Doncs és aquest projecte MAR21, no sé si es pot veure a través d'alguna pàgina internet, si hi ha alguna altra cosa o si ha quedat en una cosa vostra, com si diguéssim.
El projecte ens ha gravat, ha fet fotos, el que passa és que no sabem si ens ho passaran. El treball que hem fet nosaltres, els powerpoints i tot això, suposo que no es quedarà allà. N'heu pogut parlar també amb els vostres companys? Heu fet alguna cosa a l'escola o en principi ha quedat com una cosa a part?
A l'escola no hem fet res però suposem que sí que ho farem. El problema que ha hagut tenir els companys és que hi ha hagut gent que també l'agradaria haver anat. I clar, ara el problema que va aquest, va l'altre i llavors ha sigut una mica més.
Més complicat, no? Quan hi han d'anar uns quants només sempre és més difícil suposo que era només quatre de tota l'escola. Tots d'acord o no? Sí. Doncs moltes gràcies a tots tres, Daniel, Mireia i Ricard, per explicar-nos avui a la ràdio aquest projecte, aquest mar 21, que vagi molt bé i molta sort en tot plegat. Gràcies. Que vagi bé, bon dia.
Just a la fusta.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És un acord molt dur, és la pujada de l'IVA. Tothom està marxant per costa de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig, és que ha de ser alguna cosa remonsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on hi ha. El lluten està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui qui sigui que estigui davant. L'únic que pels són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta? Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Down at this yellow haired girl Mr. Jones strikes up a conversation Where the black haired woman goes dancing You know she dances while his father plays So, she said, are you beautiful? We all want something beautiful Man, I wish I was beautiful So come dance the silence down through the morning
Uh-huh, yeah. Color murió. Show me some of them Spanish dancers. Pass me a bottle, Mr. Jones. Believe in me. Help me believe in anything. Cause I wanna be someone who believes.
You could never be alone.
I paint myself blue, red, black and gray. All the little beautiful colors are very, very meaningful.
Well, so symbolic, yesterday, if I knew Picasso, I would buy myself a rain guitar and play Mr. June and me. Look into the future, yeah, hysterical beauty forever. She's looking at you, I don't think so. She's looking at me, standing in the spotlight.
I fold myself and play guitar when everybody loves me.
I wanna be big, big stars, yeah, but we got different reasons for that. Believe in me, cause I don't believe in anything. And I, I wanna be someone to believe, to believe, to believe, yeah.
Don't let through on a body of every step a beautiful woman. She's perfect for you. Man, there's got to be somebody for me. I want to be by your side. Mr. Jones, he was someone just a little more funky when everybody loved him. Our son is just about as funky as you.
M'agradaria veure-la.
Just a la fusta, al magazine del matí.
En punt dos quarts de dotze de seguida fem tertulià d'actualitat amb Costi Rubió i Maria Camps.
I mentre hi arribem, fem un parell de punts tecnològics. Per exemple, us expliquem que LinkedIn es colla una empresa catalana com el seu primer soci d'Europa. La xarxa social dels professionals s'ha associat amb Execus, que vol ajudar les empreses registrades a LinkedIn a fer-los servir per vendre i buscar clients potencials i no només a seleccionar candidats.
I després una altra notícia que és que sèries i onquis i pel·lícules i onquis deixen de funcionar sense avisar els seus usuaris. Eliminen per tant els enllaços cap a continguts gratuïts per voluntat pròpia i sense avisar els usuaris. El portal de descàrregues de sèries i pel·lícules ja no redirigeix cap al contingut televisual cercat, sinó que condueix els seus usuaris directament a webs publicitàries.
I encara fem un apunt més, que és que tres estudiants inventen un sistema perquè els invidents puguin travessar carrers sense semàfors.
Un invent, per tant, també en patent català, són de fet estudiants de tercer i quart d'ESO, la Carla, el Víctor i la Irene, que han creat un sistema que permet a les persones cegues treballar a carrers sense semàfor o cruïlles sense senyal sonor. El seu treball de recerca es diu Visió, Societat i Tecnologia i proposa el tacte com a sentit per substituir la visió, i per aquest motiu podria ser també útil pels sorts secs que, a més de no veure, tampoc hi senten.
Consisteix en un bastó que s'activa en contacte amb una placa situada a la vorera. Quan el semàfor de l'altra banda es posa a veure pels vianants, el mànec comença a vibrar per avisar que és segur travessar. De la mateixa manera deixa d'ametre aquest senyal abans que el semàfor canviï a vermell i fa més segur el fet de travessar. Aquest sistema es podria instal·lar també en cruïlles on no hi ha semàfor situant uns leds a cada banda del pas de zebra que s'encendrien fent de semàfor
i entrés en contacte. La creació ja ha reportat diversos premis als seus autors que han participat, entre altres, al concurs Recerca Jove de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat o a l'Expo Recerca Jove de la Universitat Ramon Llull.
Són, doncs, algunes de les notícies tecnològiques d'aquest matí de dimarts 4 de març. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
You're so sophisticated Your mind's been liberated You're the first to notice When a movement's coming on Just as the curtain closes I strike authentic poses now That we know all the words to history sets
Don't be apocalyptic. There's still time to get your last licks. But very soon the glory will make shameful what is true. Then don't be apologetic. So what if it is genetic? The cowards still breathe easy, as their secrets they will steal.
Are you still feeling bad that your mother left your dad? Are you so sure that everybody lies? Well, guess what? Your pain's been done. It's a perfection by everyone and the first thing every killer reads is... Catch her in the rod.
You're so sophisticated Your mind's been liberated You're the first to notice When a movement's come and gone So maybe you should just Release the dust
No. No.
Dos quarts i mig de dotze, què estarà fent la Túlia amb la Maria Camps i la Costi Rubio, molt bon dia a totes dues, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat, avui veig que bordes molts fulls, però no només per apuntar, sinó que ja tens moltes coses apuntades. Sí. Suposo que tens algun tema que vols tractar. Sí, mira, avui és dia 4 de març, sabeu que el dia 8 és el dia internacional de les dones.
Suposo que hi ha moltes notícies importants i a més d'última hora, però a mi m'agradaria que tinguéssim un espaiet per parlar. Perfecte. Sobretot quan en totes les localitats, en totes les municipis hi ha moltes activitats de reivindicacions. Sí, i vendràs en parlarem amb ampliament.
Però val la pena recordar-ho. Més enllà del dia 8, després es tenen els altres dies al voltant. Ara ja dura un mes. Es fan programes. Tots els ajuntaments i les organitzacions fan un mes i fan moltes activitats perquè està molt viu. Exacte. Hi ha molta consciència. N'hi hauria d'haver més, com ho veieu, tot plegat.
La consciència ha crescut, ja portem anys en què la visibilització de les dones és un tema que està molt present.
La crisi ha vingut a fer necessari parlar més d'allò i a més a més amb una sèrie de les polítiques de la dreta d'aquest país en el que estan destinades
a treure drets de les persones que afecten les persones menys afavorides i entre ells els col·lectius de les dones, com ja veurem en les mesures de retallades, de modificacions de la reforma laboral i de l'avortament.
concretament doncs afecta més les dones que les dones i això hi ha dades que ja s'encarreguen de fer organismes de molta sorvència. Per tant, des d'aquests anys en què més que mai segurament cal reivindicar no? Aquesta jornada? Sí, i cal reivindicar-lo d'una manera transversal. Perquè el que deia no és que
A veure, la llei de l'avortament, la reforma de l'avortament que està treballant el PP, és molt punyent, és molt agressiva, sobretot a les dones, però no només a les dones. Però és que a més a més de la llei de la reforma de l'avortament, estan tots els altres temes com, per exemple, el tema de l'ocupació o el tema de la violència masclista.
S'està donant una situació en què les dones estan sent afectades en primer lloc, però a més a més, com que les dones són cuidadores en general, com a conseqüència està afectant a la resta de les persones de la família o del context social.
És un tema, però tot això va en contra dels drets de les dones especialment. Són les que més perden en aquestes situacions. I segurament aquesta jornada suposo que amb molts actes, alguns de caràcter més reivindicatiu, altres amb un punt més lúdic o més artístic serveixen per recordar-ho tot plegat o per recordar-ho si no de manera molt constant durant un temps tot i que evidentment no és una cosa que hagi de durar només ara.
Ja portem molts anys i a més a més jo he de dir que l'Ajuntament de Sant Just té un interès especial en unes polítiques d'afavoriment a les dones molt clares des de fa molt temps que estan mantenint i estan fent esforços davant la situació que s'està visquent amb la llei de regulació aquesta, com es diu, que té un nom absolutament cínic
de reorganització o sostenibilitat. Es diu L'Arçal i té un nom d'aquest cínic.
perquè en el fons el que treuen són les competències dels ajuntaments. Deixen només els ajuntaments, sobretot els més petits, de menys de 20.000 habitants, com és el nostre. Deixen això pels carrers, les llums, l'aigua, les clavegueres.
Però el que és tot aquest paquet d'atenció a les persones que està des d'accions socials, serveis socials, dependència, les beques de menjador, el tema de les polítiques de dones, les polítiques d'ocupació, tot això se'ls hi treu.
Aquí les dones, com que la majoria de les dones dediquen el que és la cura o el servei d'atenció a les persones, són professions més feminitzades aquestes que és de l'atenció a les persones,
i com que aquestes són les que treuran les competències que no sabem després com s'administrarà perquè més diners no hi haurà, que no sé qui l'hagi d'administrar això que farà, les diputacions no sé com s'ho faran.
no saben gaire d'acord perquè almenys la Diputació de Barcelona, que és la que ens tocaria, perquè és molta cosa, suposo. Sí, perquè no hi ha una memòria econòmica que acompanyi en aquesta reforma, perquè els ajuntaments petits no, perquè, a més a més, que es ven també aquesta reforma de... ara estic una mica...
Estic una mica barrejant les coses. Aquesta llei que l'objectiu diu que s'està al vià, mentida. Es va veure amb l'orientació dels sous que deien que treurà sous als polítics, als alcaldes, als regidors i després el que es veu no és veritat. Aquesta reforma afectarà molt majoritàriament a les dones.
tant com usuàries de serveis personals o de serveis d'atenció amb elles mateixes i les famílies, com pel que fa al tema d'atur i d'ocupació. No ho sé perquè ara s'ha de veure, és molt curtet el temps que portem, però jo em temo que hi haurà ajuntaments
Això de moment no és una realitat perquè la notícia del dia d'avui és el que porta al Tribunal de Gadenties i ha decidit quins són els articles i les coses que ens afecten moltíssim i això va directe al Constitucional perquè ens està traient moltes de les competències que són municipals de sempre i coses que per obligació s'han de donar. Per tant, vull dir, aquí hi ha un problema que ja resoldrà suposo que el Tribunal Constitucional.
És cert que això afecta les dones, però també afecta tothom. Afecta tothom, afecta els joves i afecta moltíssim. Igual com el tema de l'ocupació i molts temes. Jo soc de les que fa molts anys que treballem el tema de la dona, des de la primera associació que vam muntar el 92 o el 90.
I penso que s'ha pensat moltíssim en molts camps. Però també és cert que avui jo estava reflexionant i pensava. Sí, molt bé, portem vint i escaig d'anys treballant aquests temes. Jo a vegades em sonen com repetitius. I em sonen com una mica com si em cansés. Però penso que no és un tema que m'hagi de cansar.
La de vegades potser és el plantejament, no? Exacte. I llavors jo penso, escolta, és que s'estan canviant les coses. Jo estic veient els joves, les dones joves també, com canvien d'aixiu, com canvien de pensament, com és diferent, perquè en l'any 90 pico, quan ja et dic que vam fer la primera associació, bueno, jo mateixa se'm feliu, però vull dir, des d'aquesta han passat 20 pico d'anys,
i les dones, que en aquell moment el que volíem és que sortissin de casa, que fossin reconegudes, que fossin visibles i tal, jo crec que ara és un fet bastant. Vull dir, no solament amb les dones joves, sinó inclús les dones grans, que totes, fixeu-s'hi, que a les reivindicacions, a les manifestacions, a tot arreu, estan a primera fila. Cosa que fa 20 anys era impensable, era impensable. Per tant, crec que hem avançat molt
Hi ha una cosa que en els anys 90 treballava molt, que era el fet cultural, perquè vam dir que això és un fet, per exemple, de la violència masclista que ens ve per cultures una mica. Des d'Hospitalet vam començar les primeres trobades amb nanos que a casa seva hi havia maltractaments per educar-los, per canviar una mica el fet cultural, que no imitessin després les actituds dels pares.
i tot una sèrie de coses, i jo penso que en aquests moments això també s'ha de fer. Això també és una cosa que tenim pendent, perquè hem treballat uns àmbits, però ens han canviat la societat, ens ha canviat. Hi ha molta més immigració, és diferent, tot plegat és diferent, l'escultura també canvia les relacions moltíssim, i per tant s'ha de continuar treballant, però s'ha de canviar una mica de...
de visió crec jo. És una cosa que en aquests moments ja ho estava rumiant però sense arribar a cap conclusió exacta, perquè fa bastant temps que estic una mica fora de l'àmbit aquest. Jo estic d'acord amb la Maria en dues coses. Una, que s'ha canviat molt per millor, en molts aspectes, és evident, i això jo ho reivindicaré. Això es veu a la societat? No, no es pot negar.
I una altra cosa és que s'han de canviar determinades maneres de fer. Però jo, Maria, vull donar dades d'ara. Tot i que haguem de fer festes i celebrar-lo i conmemorar-los i tot això, hi ha unes dades. Mira, i veia les dades. Per sobre. Fa uns quants dies, l'UGT va fer publicar un informe
en un informe que és bastant ampli. El que passa és que es recullen una mica el resultat que es faci entendre. I una de les coses que diu és que la bretxa salarial que hi ha entre dones i homes és antiquíssima. Encara després de tantes lluites estem igual.
Les dones haurien de treballar 84 dies l'any més per cobrar el mateix sou. Que passa sobretot en escalar alta. En el meu cas concret, en els meus amics i amigues, no existeix.
Crec que passa més en casos d'empresariat. No, aviam, és que darrere d'això, darrere d'això, a veure, pot haver d'una nòmina igual per a homes i dones. Això exacte, els casos que he viscut mai ho he vist diferent. Perdona, jo també, eh, en la meva professió. A la nostra es copa de dir igual a tot arreu. Exactament, i determinats funcionaris. Però és que darrere d'això, darrere d'això hi ha unes categories i unes que, a veure, tenim
La mateixa situació, es dona que els homes tenen uns càrrecs, uns incentius que les dones no tenen. Creia que passava més en casos d'empresaris. Mira, a la neteja, una empresa de neteja, hi ha homes i dones, teòricament netegen els dos.
Hi ha alguns apartats, com per exemple les vidres, que els donen als homes. Això té un plus de perillositat en el que els homes els paguen més que a les dones. Per què? Perquè a les dones no els hi posa l'empresa per netejar vidres. Hi ha uns matissos i una cosa que crec.
que, per molt que les situacions personals i particulars siguin les que són, no reflexen al conjunt. Jo crec que quan l'UGT ha fet aquest informe, no s'ha inventat. A més a més, jo vaig a una altra dada, de l'Observatori Comarcal del Valle Obregat, en què diu
perquè fa ocupació. Al 2013, segons l'Osservatori Comarcal del Vallobregat, al 2003 hi havia 34.985 dones aturades, 12.000 més
Més de 12.000 més que el 2008. On treballen majoritàriament les dones? Treballen majoritàriament en temes de serveis públics. Com que amb la crisi, amb les retallades, on s'ha retallat, no dic que la indústria no s'hagi retallat,
Les dones continuen sent les desfavorides pel que fa a l'atur.
No, ho dic perquè és cert que hi ha moltes dones a l'atur, però si agaféssim la categoria joves, veiem molts més joves a l'atur que dones. Entens? Vull dir que no és exactament... A veure, com joves? Però joves, homes i dones, noies i nois, no? Les estadístiques i els números depen del que busques una mica, no?
Jo vull dir que l'atur, en general, aquest any, en general, té dos problemes importants, que és els joves, que és tota una generació que sembla perduda una mica ja. I això és molt greu. I després la gent més gran de 50 anys. Que la dona en concret, com a dona, jo no li veig tant el problema. El veig en general, que són capes.
Jo no nego la generalitat. No concret el fet de ser home o dona. Però és que les dades ho diuen. I jo no nego la generalitat. No perquè es busquen, és perquè estan. Si hi ha 52% de la població són dones i el 48% són homes, que és el que dona en general,
A veure, la realitat és que hi ha més dones que estan patint aquesta situació dins del 50, dins de la proporció. Ja t'entenc, ja t'entenc. Maria, no neguis, es pot negar, es pot negar. La solució, jo ja t'entenc el que tu vols dir, perquè la solució per mi en aquests moments no és posar en evidència el fet de ser dona, sinó que per solucionar el fet de les dones desocupades,
Jo crec que s'ha d'actuar més des de la visió de joves i des de la visió de gent més gran, de cinquanta anys. Però si hi ha més dones saturades que homes. Però és un percentatge petit aquest que ens deies. Hi ha diferència o no?
Però és que entre joves hi ha joves nois i joves noies.
Jo faig la mateixa lectura, no poso dones per una banda, homes per una altra, joves per una banda i grans de 45. El que estem parlant en totes les franges és la diferència sexual.
I aquesta diferència per sexe és la que dona aquest desequilibri. I això és innegable, per molt que no ens agradi i per molt que... A veure, Maria, tu eres de la opinió que dius, no cal fer-lo visible. Home, si no es fa visible, no es poden buscar solucions. No és fer-ho visible, és de dir, jo veig que són dos problemes de bici que tenim.
i que no s'ha de solucionar des del punt de vista d'home i dona, sinó que s'ha de solucionar des del punt de vista de què fem amb aquests joves, que els donem cursos o el que sigui, com creem empreses perquè es creïn ocupació d'una manera general. Vull dir que en aquest moment no s'ha de trobar... Jo no estic demanant que es facin les solucions entre home i dona. Estic constatant que en el conjunt de la població
Hi ha un col·lectiu, que és el de les dones, que està en inferioritat de condicions. Hi ha una manera que no sigui així, i és no dir-lo, ni estudiar-lo, ni fer recollides de dades segregades per sexes. Quants parats hi ha a Sant Just?
340, no sé, és un exemple. 340. Però és que s'ha d'anar a veure. No perquè la solució sigui... És que no vindrà per fer de ser dona o home. No vindrà per això.
No, sí que vindrà, perquè si es crea un lloc de treball en què reclamen més homes o que estan pensats per homes, resulta que no es crea un lloc de treball per a les dones.
Jo parteixo una mica que tant homes com dones poden fer exactament el mateix, no sé, que sigui una cosa de molta força, els estivadors del moll potser, per posar un exemple. No, perdona, a les dades ho donen. La gent que té dades... Jo quan deies la neteja, jo pensava que les dones també poden netejar vidres, que exigeixin netejar vidres.
Perquè si això es dona un plus... El jefe els dirà no, tu no... Si ja diem que hi ha feines per homes i jo feines per dones, si comencem així... L'únic que vull dir és, hi ha diferència o no hi ha diferència en temes salarials, en temes de tipus de treball? Mira, Maria, jo m'agradaria que arribés un dia en el que diguessin, és que dones i homes,
A l'hora de la veritat tenen els mateixos drets i ocupen els mateixos llocs. És a dir, que són drets humans, dones i homes. A mi m'agradaria. Això és el que jo vull.
Però, mentre no arribem a això, la realitat és la que és. Hem arribat a veure que m'ha augmentat molt amb això. La diferència fa 20 anys enrere. No, Maria, ja està. Però si és que és evident i jo no ho niego. En el meu àmbit, jo veig que les dones i les dones que tinc jo han arribat al mateix nivell que qualsevol dels altres nebots i cobren el mateix. En l'administració pública, no? En l'administració pública, no? No, empreses, empreses.
Si tu tens una persona que és màster en projectes, càlculs i costos, aquesta persona cobra igual. Si és una dona que és un home. Les dades també pel que fa a la formació. A la universitat les dones han incrementat i hi ha facultats en què hi ha més dones que homes i a l'hora de la feina acaben amb feina més els nois que les noies.
Hi ha més noies en empreses naturades que no. És veritat que hi ha altres empreses... Però depèn de l'àmbit. És complicat fer una lectura molt global. Però és que ens portaria especialitats. Hi ha estudis segregats en cada àmbit.
Per exemple, les dones periodistes tenen uns estudis en els que demostren com les dones en els mitjans de comunicació no estan en el mateix global. I això és impepinable. I cada sector té els seus estudis. I el que és important és això. Ara, el global. Clar, bueno, parlem de global. Parlem de global. La data aquella que l'UGT ha fet pública. I aquesta proporció és global. Però mira, tu fes una cosa objectiva. Tu agafa el quadre de sols de TV3.
Per dir un exemple. Jo me'l vaig estar analitzant per altres qüestions. Però vull dir, allà cobren el mateix. Què passa? Que sí que hi ha càrrecs que després tenen la seva promotora, la seva no sé què, i evidentment que després en el global guanyen més. Però els sous, el que són els sous, són iguals. Per categories.
I per estat, diguem-ne, no? Jo dic que no, jo dic que ja ha diferenciat el som, perquè a més fa uns anys que està demostrada i està demostrada per estudi. Clar, evidentment jo ara aquí no tinc, però jo l'únic que he fet és recollir unes dades que són públiques i que es poden trobar, concretament, en el Valle Obregat, que és el més proper en l'Observatori Comercial del Valle Obregat,
que fa que no té actualitzadíssim, és només entrar al Consell i anar a les dades i es veu en les dades que donen. Jo no he fet els estudis, jo no soc una experta en l'estadística, però em refio a determinada gent que està fent una feina i que el negar-lo no soluciona res. Se'ns acaba el temps, un debat interessant com dèiem avui amb la Costi Rubi i la Maria Camps, moltes gràcies a totes dues, tornem d'aquí 15 dies. Que vagi bé, bon dia.
Catalunya Informació. Són les 12. El president de Rússia, Vladimir Putin, denuncia un cop d'estat inconstitucional a Ucraïna i una presa del poder per les armes i diu que Viktor Yanukovych n'és el president legítim. Putin no creu necessari l'ús de la força militar, si bé reserva això sí el dret de fer-la servir.
El nombre d'aturats registrats ha baixat a Catalunya de més de 4.200 persones al febrer. Ara hi ha prop de 630.000 parats que busquen feina a través de les oficines públiques de col·locació. El govern assegura que és la millor dada en un mes de febrer dels últims 10 anys, mentre que els sindicats lamenten que continua augmentant la contractació precària.
Ernest Maragall afirma que se sent molt còmoda fent coalició amb Esquerra Republicana per les eleccions europees. El dirigent de Nova Esquerra Catalana, que ha comparegut amb Oriol Junqueras, afageix que l'única sortida per Catalunya és la independència. Rebuig dels alcaldes de les quatre capitals catalanes a la reforma local del govern espanyol creuen que limita l'autonomia local i perjudica el servei dels ciutadans.
1.500 immigrants obsejarians han intentat saltar sense èxit aquest matí la frontera entre el Marroc i Ceuta. Segons fons de la delegació del govern espanyol, cap d'ells ha intentat arribar per mar a territori espanyol.
El Teatre Acadèmia de Barcelona presenta l'espectacle Ritter-Dina Bosch, l'última obra de l'austríac Thomas Berhardt, el muntatge a bord de la crisi vital de tres germans de Casa Bona, en clau d'humor negre. Catalunya Informació. Ara els esports. El blaugrana Carles Pujol compareixerà a les 4 de la tarda a la Ciutat Esportiva, segons ha anunciat el club. Us oferirem aquesta compareixença en directe per Catalunya Informació.
I pel que fa al temps, la nevada serà més intermittent al Pirineu i el vent bufarà sobretot a les comarques del sud, a l'Empordà i a les cotes més elevades de les muntanyes. A última hora es reactivarà aquesta nevada en cotes d'entre 1.000 i 1.200 metres. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 2 minuts. Us parla Andrea. La setmana que ve arrencarà el procés de preinscripció pel curs 2014-2015. Per això, les escoles de Sant Jou seguiran els propers dies amb les jornades de portes obertes als pares i mares per tal que triïn el centre on matricularan els seus fills i filles.
L'escola Montserrat farà les seves reunions dijous a les 4 de la tarda i divendres a dos quarts de deu del matí i l'institut obrirà les seves portes dijous a un quart de set de la tarda. A més d'altra banda, l'escola d'Arts Gràfiques Antonio Algaró també organitza jornades a portes obertes per informar dels seus sigles formatius de grau mitjà i superior. La primera visita serà dijous a les 6 de la tarda, unes visites que repetiran uns tres cops al mes, aproximadament fins al maig.
Més coses, Promunça gestionarà a partir d'ara les zones blaves i verdes d'aparcament del municipi. Ho va aprovar el ple dijous amb dos punts d'urgència que no figuraven a l'ordre del dia. L'empresa municipal Promunça per tant gestionarà aquestes zones d'aparcament, així com també l'aparcament del mil·lenari. Fins ara una empresa privada era la judicatària del servei. D'altra banda, Promunça posarà en marxa properament una nova zona blava i verda al sector Sant Just Porta Diagonal.
L'alcalde de Sant Just, Josep Pinyà, ha assegurat que amb aquest canvi de gestió de les zones d'aparcament de Sant Just els preus es mantindran com fins ara.
I acabem aquest bulletí fent dos apunts d'agenda per aquest divendres. D'una banda, la CEAS organitza una nova conferència sobre la mineria a Catalunya. Aquest cop, l'historiador Albert Fàbrega parlarà del salí de Cardona i les mines de Putassa. Serà a les vuit al local de la CEAS a l'Ateneu. I més tard, divendres a la nit, nou concert de jazz també a l'Ateneu amb el trio Llumbar, Rossi i Domènec. L'organitzen l'Ateneu i l'entitat Onerges Series a les deu de la nit a la sala del Cinquantanari.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de RadioDesvern. RadioDesvern.com. Molt bon dia. Oh, misty eye of the mountain below
Keep careful watch of my brother's souls And should the sky be filled with fire and smoke Keep watching over during sun
This is to end in fire And we shall burn together Watch the flames climb high Into the night Calling out for the road Stand by and we will Watch the flames burn over and over The mountainside high
And if we should die tonight We should all die together Raise a glass of wine For the last time Cold enough by the road Prepare as we will Watch the flames burn up and on The mountainside
Desolació, comes upon the sky. Now I see fire, inside the mountain. I see fire, burning the trees. And I see fire, hallowing souls.
Oh, should my people fold and surely I'll do the same, come find in mountain holes we got too close to the flame.
Then our father wrote, oh, fast and we will watch the flames burn open on the mountainside. Desolation comes upon the sky. I see fire.
And if the night is burning hot
I see a fire Inside the mountains I see a fire Burning the trees
Oh, you know I saw a city bird And I, and I see fire Fill the heat upon my skin And I see fire
No sé per on...
Ara passen 10 minuts de les 12, saludem el Francesc Corbella. Bon dia Francesc, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Avui per parlar en aquesta sessió de coutching sobre les queixes, no? Per què ens queixem? Sí, exacte. És un tema bastant recorrent, això de les queixes. I jo crec que és un tema que podríem tractar avui. Mira, jo per començar recordo que fa potser 3 o 4 anys
Una conferència de premsa del Guardiola, quan era entrenador del Barça. I era una conferència de premsa on havíem tingut un partit amb el Madrid, d'aquests partits de llavors, amb moltes faltes, molt desagradables, m'imagino, per jugar.
i al cap d'un parell de dies o tres tenien un altre partit molt important de Champions contra l'Inter de Milan. I clar, estava en l'ambient el tema dels àrbitres. Què havia passat amb el Madrid, que s'havien d'haver marcat penals i no els van pitar i aquestes coses. Llavors a la roda de premsa li van preguntar
sobre què li semblava el tema dels hàrbitres. I el Pep Guardiola va respondre, nosaltres dels hàrbitres no en parlem. El Barça, els hàrbitres no existeixen. Si ens piten tres penals en contra, hem de marcar quatre gols. Si ens expulsen un jugador, hem de jugar amb deu. Que ens expulsen en dos, doncs hem de jugar amb nou jugadors.
Una mica la seva resposta va ser de dir no ens queixarem dels hàrbitres, farem el que haguem de fer per guanyar el partit. Aquest va ser un missatge que jo vaig trobar fantàstic. Clar, evitar aquest conflicte. Exacte, evitar el conflicte i sobretot evitar el conflicte amb alguna cosa que no en pots fer res. Perquè és això el que passa quan ens queixem. És a dir, el tema de la queixa ens sembla que sigui molt útil queixar-nos
perquè és una mica l'única sortida que ens queda quan no podem canviar les coses. És a dir, per ell hauria sigut molt fàcil queixar-se que l'àrbitre de torn li va pitar dos penals en contra o el que sigui. Hauria sigut molt fàcil. La pregunta és, s'hauria canviat alguna cosa?
Interpreta una mica la queixa sobre si serveix per a alguna cosa. De vegades ho has de treure. També passa que si vas menjant, diem que és dolent. És una mica dolent, però d'això és una mica de les parts positives de la queixa. Per què ens queixem realment?
Però el que hem d'entendre sobretot és que el que fa la queixa és que en el nostre cervell ens posa com a víctimes. De forma subconscient ens estem enviant un missatge de dir jo no soc capaç de canviar aquesta situació i com que no puc canviar-la em queixo perquè algú altre la canviï.
O sigui, et fica com a víctima de la situació. N'hi ha algú que té el poder o la capacitat de canviar les coses, que no soc jo, i llavors jo reclamo, exigeixo, demano a aquesta persona, que almenys no existeix, però que subconscientment algú és,
que fa que les coses millorin. A vegades això pot semblar que en situacions de la vida quotidiana amb altres persones sigui així. El meu jefe té capacitat de canviar les coses. La meva dona o el meu marit. O el meu pare o la mare. O sigui, altres persones tenen la capacitat. El que passa és que a vegades ens queixem
de coses com, per exemple, que se m'ha caigut la tostada de cap per avall. Qui té la capacitat de canviar això? No hi ha ningú que tingui la capacitat. No depèn de nosaltres, no? Ni de nosaltres ni de ningú. Són coses que passen. Però ens queixem igualment. Ens queixem de les coses que passen. Com ens hauríem de prendre, doncs, llavors? Simplement com que passen?
Depèn de la situació. Depèn molt de la situació, però hi ha una mica de... Les claus que podríem treure, de quan ens passa una cosa, què fer-ne. Primer potser entendre per què ho fem, per què ens queixem. Llavors entendrem què és el que hem de millorar en aquest aspecte. De què ens serveix? Ens serveix bàsicament per una cosa, que és desprendre'ns de les emocions negatives
que ens ha comportat el que ens ha passat. Aquestes emocions negatives són bàsicament tres. En primer lloc la ràbia. Per què? Perquè quan ens passa alguna cosa que trobem injust, ens sentim frustrats. S'ha caigut la tostada de la part de la mantega cap a terra. Ens sentim frustrats perquè és una cosa que no volíem que passés i ens ha passat malgrat tot. I com que no tenim la capacitat de solucionar-ho, sentim aquesta ràbia. Aquesta sensació de dir com pot ser que em passi això.
és la reacció de la ràbia. La injustícia en dia ja en parlarem, però si és veritat aquest sentiment que una cosa no és justa normalment el dia a dia no és gaire o no sempre ho és com voldríem, per tant és complicat de gestionar-ho. Exacte, sobretot les persones que senten que les coses han de ser sempre justes. Hi ha moltes persones al món que consideren que el valor de la justícia és una cosa molt important. No ho és? Podria ser o no. Podria ser o no. Jo ho considero important.
Hi ha molta gent que ho considera important, i hi ha gent que no ho considera tan important. Si vols un proper dia en podem parlar. Doncs si ho sents molt important, evidentment que et facin una injustícia, et farà ràbia, i llavors voldràs desfogar aquesta ràbia queixant-te. Si no ho pots canviar de cap manera, el que dèiem dels àrbitres, si t'han pitat un penal que no era, ja està pitat, ja no hi pots fer més. Et queixes, és una mica la reacció natural.
Aquesta és una de les emocions negatives que sentim, la ràbia. Després n'hi ha dues més. Una d'elles és la culpa. A vegades també sentim culpa perquè hem fet una cosa que està mal feta.
que l'hem fet sense voler i el missatge que volem donar és, no puc fer-hi més, ho he fet el millor que podia i les coses són com són. És una mica acceptar que no hi ha més, no em pot rejar, l'únic que seria aquesta la filosofia. Llavors ens sentim culpables pel que hem fet
i ja ens queixem. És que les coses són així, és que no pot ser que l'àrbitre aquest sigui tan dolent. I llavors et sents culpable de no haver guanyat el partit, de no haver marcat aquest gol i fiques la culpa a fora de tu. Fiques la culpa allà on veus que hi ha hagut la injustícia, on veus que hi ha hagut una cosa millor. Aquesta és la segona de les emocions que sentim. I la tercera és la vergonya.
També quan sentim vergonya, a vegades el que fem és queixar-nos, no? Per què? Per què? Sí. Una mica el missatge... I vergonya pròpia, és a dir, quan ens avergonyeix alguna cosa. Alguna cosa que hem fet. Sí, ens avergonyem de nosaltres. És com si fos una mesura de protecció, no? Exactament. O sigui, una mica el missatge que enviem quan ens queixem és no és que jo no sàpiga fer-ho millor, perquè jo soc molt bo, jo marco molts gols, jo soc el Messi, sinó que les circumstàncies... Ja. ...fan impossible. És el tema de buscar sempre un altre culpable, no? Exactament, no?
I a més a més la vergonya va molt associada a qui som nosaltres. I quan et posen en dubte que tu siguis d'una manera determinada és quan sents vergonya. No, no, però si jo soc molt bona persona, és que si jo soc molt bon jugador, jo soc molt bon empleat. No pensis això de mi, són les circumstàncies del dia. El que ha passat doncs que ha fet que les coses no funcionin. És una mica d'això on se serveix la
la culpa, no? El culpabilitzar altres. És a dir, en el fons el que volem quan culpabilitzem algú és allogar el nostre propi malestar.
El que volem és, no em vull sentir tan malament per haver perdut un partit de futbol, no em vull sentir malament perquè se m'ha caigut de tostada amb la mantega al terra, no em vull sentir malament i per tant fico la culpa a un altre, que se senti malament una altra persona. És molt habitual això de queixar-se d'alguna altra cosa i no mirar-se a un mateix? Sí, perquè vivim a més a més en la cultura de la queixa. O sigui, quotidianament vivim en una societat que ens queixem per naturalesa.
De fet, moltes de les manifestacions que es fan a nivell social són queixar-nos. És a dir, no ens agrada una cosa, fem una manifestació. O una vaga. Fem una vaga. Això està bé, perquè es protesta cap a alguna cosa. En aquest cas, quan s'arriba aquest excrem ja és una mica més constructiu. No és, en principis, per expressar un rebuig comú.
Sí, però un cop has expressat aquest rebuig comú, el següent pas quin és? Una mica la pregunta seria aquesta. Molt bé, t'has queixat. I el dia següent què has canviat? Perquè potser que t'hagis queixat és una mica la petaleta. Ja us he dit que no t'agrada i ja ens hem manifestat. Hem parat la botiga un dia però ja ha canviat alguna cosa.
Clar, però llavors estaríem sempre acatant tot el que ens dicten, no? No, el que hem de fer és ser proactius. La diferència està en dir, puc canviar les coses o no puc canviar-les. Si vivim en el paradigma de, soc víctima, no puc canviar les coses, em queixaré.
perquè algú altre les canviï. No m'agrada aquesta llei, la reforma de la llei laboral. Em queixo. Aquesta és una de les respostes de la societat. Com que nosaltres com a societat no la podem queixar, canviar, ens queixem perquè un altre polític o qui sigui la canviï. Si fóssim una societat proactiva, el que faríem és, primer lloc, queixar-nos, demanar que la canviïn, i si no la canvien,
ser proactius. Què hem de modificar? Fer una iniciativa legislativa popular, etc. Mecanismes que tinguin la societat... Però que això també es fa d'alguna manera. Potser no és tan comú, però sí que existeix la manera de... No és la gran tendència, diria. La tendència majoritària més àmplia és simplement fer la vaga. I el dia següent tot continua igual.
perquè pot ser que el polític estigui d'acord i per motius electorals o el que sigui et faci cas, però almenys no li interessa perquè té altres interessos i almenys la queixa l'escolta però s'ha quedat aquí. És a dir, una mica el que hauríem de proposar-nos les persones és dir, no és només queixar-nos i veure si n'hi ha sort que algú ens escolti. Una mica el missatge és aquest. No esperar que hi hagi la sort que algú ens escolti, sinó veure en què podem canviar les coses nosaltres.
O sigui, no demanar el canvi, fer el canvi. Una mica seria això. Buscar no només el que puc demanar perquè les coses canviïn, sinó quin marge de maniobra tenim les persones per canviar nosaltres les coses.
O sigui, no es demana un canvi, sinó dir, ens hi posem ara, canviem les coses i veure fins on podem arribar. Una mica quan es va iniciar el procés independentista aquí a Catalunya, una mica un dels canvis de paradigma que va haver és aquest. Passava que tradicionalment hi havia la manifestació de l'11 de setembre,
i aquesta manifestació doncs durava a l'11 de setembre i fins l'any que ve a l'11 de setembre no se'n tornava a sentir parlar, que això era la queixa, ens queixem que no ens agrada la situació, però a partir d'aquí què va començar a passar? Que la societat es va començar a organitzar i va començar a sortir una assemblea nacional catalana
amb molts seguidors, van començar a sortir associacions, partits polítics també es van començar a ajuntar, i van començar a fer coses. No tant a demanar coses, sinó a fer coses. I veure des de la pròpia capacitat de la societat com es podien canviar aquestes coses. Llavors, a qui ha sigut un dels canvis que ha fet que l'independentisme
tingui possibilitats de sortir-se'n. Que no és un moviment que es basa en queixar-se que a les coses no li agrada com estan, sinó que a més a més està fent coses. I hi ha un full de ruta que no és gaire compartit, l'organització no està gaire ben feta encara, perquè ningú sap ben bé quin és. Perquè està començant a gestar. Sí, és un procés que durarà. És molt difícil organitzar perfectament a dos milions de persones.
s'ha d'entendre que això requereix el seu temps i hi ha una dificultat però com a mínim hi ha aquesta voluntat de dir no esperem que siguin els polítics de Madrid els que canviïn la Constitució i ens deixin no sé què sinó que hem de fer nosaltres per canviar les coses una mica és aquest el missatge i una mica és el missatge que s'hauria de traslladar a la nostra vida quotidiana en comptes de queixar-nos tant de que si els hàrbitres ens marquen o no ens marquen els gols i aquestes coses
fer alguna cosa, no? Anar una mica més enllà de la queixa. Doncs sí, no? Molt bé, Francesc, doncs moltes gràcies. Intentarem aplicar-ho aquesta setmana, a veure si quan veiem que ens estem queixant, doncs fer aquest canvi de xip i intentar pensar què podem canviar. I no, no, és molt útil, a vegades aturar-se a pensar també ajuda. I en tot cas, la setmana que ve parlem de més qüestions relacionades amb el coutching. Gràcies. Molt bé. Que vagi molt bé, bon dia. Bona setmana.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Just a la fusta. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
I aquesta ara fem tertúlia amb la Mercè i la Cristina, qui la saludem tot seguit. Molt bon dia a totes dues, què tal? Molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions avui, en concret, voleu parlar d'un fenomen d'aquests de quarto milènio, per entendre'ns? Sí, perquè no hi ha explicacions, o almenys ningú surt explicat de què és.
Potser perquè ningú ho sap gaire bé del tot, no? No se ponen d'acord. Comencem amb explicar una mica què és tot plegat. Cristina, si vols que ets tu la que ens vas dir demà o m'has de dir a part d'això? Bueno, pues resulta que parece ser que se tiene más constancia desde el 2011, desde el verano, pero dicen que desde los 70 se oyen. Y es que en el mundo entero de repente personas normales con una audición normal
y tú puedes estar en casa y todo se puede oír de repente, se oyen como unos zumbidos. Yo entonces me puse a escuchar lo que era y por ejemplo a veces es como si fuera un avión.
i pot durar una hora. Exacte, el tema és que duren molt temps, perquè si és curt penses que potser és un avió que ha passat i no el veig, o pot ser alguna màquina en algun lloc, però és que... Continua. Molta estona hi ha vegades, no només a les ciutats, sinó que... A la muntanya. Exacte.
En medio del bosque como yo y uno que eran turbinas y como si fueran disparos de cañón. Y eso rato, rato, rato, rato. Hi ha diferents llocs al món. És un lloc concret. És a diferents llocs al món, des dels Estats Units, fins a Rússia, fins a països europeus.
Això és molt curiós. I tothom parla del mateix. Que és un soroll fort, estrident. No és allò de dir, ostres, em dóna la sensació d'un... No, no. No, és allò, un soroll que molesta. Que molesta, que molesta.
És estrany, no? De fet, sobretot saber que no es pot atribuir en principi a cap cosa concreta, no? Exacte, exacte. I llavors es veu que no s'estan posint d'acord a ningú, perquè, és clar, no hi ha científic, no hi ha res. Ja estan fent proves, estan intentant saber què és. Uns diuen que pot ser el canvi de la ressonància Schumann,
Pero son especulaciones. Lo que parece que todo el mundo está bastante de acuerdo es que es algo de dentro de la tierra.
Sí, que no ve de fora, no? Que no ve de fuera. Sí, sí. Però també penses, però que raro que sigui de dins i que tu ho oigis d'aquesta manera, fora, com en el ciel, o sigui, com en l'ambient. Clar, perquè és un soroll ambiental.
Jo recordava... I el que no se sap tampoc és... No són capaços... Quan tu sents un soroll potser sembla que vingui d'aquí o sembla que vingui d'allà, de la dreta, de l'esquerrada... No, no ho saps. No, no. És com si t'envolteix. T'envolteix, sí.
A mi me recuerda que a veces, en San Joan, por ejemplo, hacen las pruebas estas químicas. Sí, estas alarmas. Estas alarmas, sí. Pues los ruidos que oía, digo, es como si tú oyeras esta alarma y esta alarma no fuera una alarma porque no se hubiese conectado y que no supieras de dónde viene. Pero es ese ruido.
Seguido como... Que és molest, a més. S'et fica a dintre. Es perturbadora, además. Nosaltres no l'hem sentit mai, de moment. En Barcelona sí. Però vosaltres no l'heu sentit, personalment. No, no, no. Ara últimament s'ha sentit a Càdit, comentàvem, sobretot. En Barcelona també s'ha oído. En España. Y sobre todo por Andalucía se ha oído mucho.
Igual té alguna cosa a veure amb el tipus de geologia del territori. Un altre lloc on vaig estar mirant també era Nova Zelanda. Absolutament en llocs que no té cap tipus de connexió.
És una cosa curiosa, no? Clar, vull dir... amb el tema de les racionàncies, que es diuen que són racionàncies xum, clar, com s'està parlant tant que estem rebent de l'univers, diferents freqüències, i les freqüències, encara que per nosaltres no siguin audibles, a aquestes freqüències que ens arriben... I són, no? Clar, i són. Això vol dir que potser n'hi hagi alguna,
que veritablement, no ho sé, ara estic especulant, aquesta ressonància que ve de fora, que resoni amb la freqüència de la terra, llavors hi hagi
Com ha resultat un altre tipus de freqüència, que aquesta sí sigui audible per nosaltres, perquè sabem que la freqüència de la Terra ara està en 12 Hz.
12,1, no? 12,1. És curiós perquè la Terra fins ara, ja hem comentat en algun programa, la Terra té una freqüència vibratòria durant molt temps, en els últims mils d'anys es comentava que tenia uns 7,5 Hz per minut i aleshores el nostre hipotàlem estava
Tenia la mateixa freqüència que la freqüència de la Terra. El que se n'ha adonat és que aquesta freqüència ha anat en augment, però en els últims pocs anys, no allò que dius és que fa molts anys... 20 anys. Exacte, quasi durant mil anys. Era 7,5, ara estem a 12,5. Ha sigut espectacular aquesta pujada.
Aleshores, clar, si a més a més, la freqüència de la terra afecta el nostre hipotàlem i el nostre hipotàlem també augmenta. Això també vol dir que també estem bastant sensitius a qualsevol tipus de canvi i que no sigui que al millor hi hagi alguna cosa que faci que sigui audible per nosaltres.
que es transmeti d'aquesta manera. Exacte, ara són especulacions. Eso es por encontrarle alguna explicación. Pero no deja de ser curioso. Però són d'aquelles coses curioses que ens agrada parlar aquí de tant en tant. Mundo curioso. Y lo que te llama la atención es que realmente no llegan a conclusiones. No hay conclusiones.
La senyora seria notícia, segurament, com que de moment només són aquests fenòmens que no s'acaben d'explicar gaire perquè no s'entén per què passen. Clar, suposo que tant no hi hagi una explicació no sortirà com a notícia. Segurament, perquè si no suposo que seria a punt de crear alarmisme. Sí, no t'estranyi, perquè entre nosaltres raro és.
A partir d'aquí, com ja ho hem comentat, si sentim aquests sorollets, que sàpiguem que... Home, estarem més tranquils. Clar, no és res dolent. En principi no s'ha vist que hagi afectat amb res.
Bueno, se habla de que cuando se escucha esto es probable que a lo mejor sabes cuando hay lo de los peces desorientados, aves que se desorientan, va bastante ligado.
Jo el que sí que he entès és que quan ocorre això no hi ha cap altre soroll ambiental. És a dir, no se senten ocells, no se senten... Sí, és com si tot... Superar els altres sorolls, no? No, més que superar és com si queda en silenci el rest. Com si els animals inclús es quedessin, no? O se'n fueren.
La gent que explica que són homes és gent com nosaltres.
Tampoc ho saps. Aquí faria falta algun tipus d'investigació. La naturaleza es como lo del tsunami. Si ves que estás en una playa que se va todo el agua, sal de ahí zumbando. Los animales salen.
Ahora la gente ya lo sabe, pero ¿cuántas veces se ha oído lo del mar que se va y la gente se queda ahí en la playa, que se va al mar? Pues salzumbando. Es que nos hemos desconectado de la naturaleza de una manera tan bestia que somos los primeros que nos pillan en todo.
¿Ves tú a saber si estos zumbidos dentro de un tiempo, si tú los escuchas será salir de ahí?
És veritat. Bueno, però de moment se sap que... I ahir no es quedaven. Exacte. Com les serps, que diuen que si hi ha algun tsunami o algun terratrèmol, saben i per tant... Ho detecten a nens, no? Sí, sí, ho detecten. Todos y los perros, las aves, todo. Són aquestes premonicions, d'alguna manera, que aquests instins, que també hi ha qui ens pot tenir i que en el cas animal estan més desenvolupats. Clar, perquè tenen unes altres antenes
però és que nosaltres no tenim o que tenim atrofiades perquè antes la gente cuando tenía que cazar, cuando todo era oído, todo eso lo necesitábamos, la vista, el oído, ahora no es lo para qué. Abans els aborígens d'Austràlia no es perdien pels
No es perdien ni pels deserts ni pels boscos pluvials. No es perdien perquè els seus camins eren les línies talúriques de la Terra. Sentien les línies talúriques i sabien per on havien d'anar.
Per ells això eren camins. Per nosaltres, si ens deixen allà al mig d'un bosc d'aquells pluvials, és que no sabem per on anar. Perquè nos hemos atrofiado todo. A nosotros nos quitan el whatsapp y ya se lia.
Whatsapp, GPS... És veritat. I això ha d'atrofiar altres sentits. Absolutament. Vas desenvolupant uns, que potser eren més baixos, i altres, com no es necessiten, s'atrofien. Sense anar més lluny, el GPS. Des de molt jovenet he dit que viatjo. Amb cotxe, tren, amb el que vulguis.
Ara, quan vaig sortir a fora i vaig amb el GPS penso, i com ho feia abans? Jo em perdia, arribava a tots els llocs. Esos mapes grandes que tu te'ls podies... Bueno, allò que em deien, has d'anar al lloc tal, i jo me'n vaig a casa d'una amiga que havia fet de Noruega, jo arribava a la seva porta.
Ara em dóna la sensació que em perdria. És que ara no sabria anar sense el meu GPS. Em perdria. I tot és igual. I entonces, claro, passa algo en la naturaleza, nos quedamos así, porque es que estamos desconectados. Absolutament, absolutament. Anem per d'ell.
En fi, doncs hem d'estar alerta. No hem de tenir tots els sentits alerta, perquè per no perdre'ns una mica el que passa en realitat al nostre voltant. Bueno, mirarem, seguirem investigant. Exacte. Si sentiu alguna cosa, ja ens tornarem a parlar. Moltes gràcies, Mercè Grispina, i que vagi molt bé. Bon dia.
2 quarts i mig d'una del migdia.
Aquesta no parlem de fer una secció jurídica que vam estrenar la setmana passada amb la Sílvia Mas Mitjà. Molt bon dia, Sílvia, què tal? Bon dia, Carme, molt bé, i tu? Per parlar de diferents qüestions, cada dimarts, cada setmana, relacionades amb tot el tema del dret i del món del judicis, d'alguna manera. Recordem que la Sílvia és advocada i que té el seu bufet aquí a Sant Just, al carrer Muntanya. I avui ens vols parlar d'avirència de gènere i domèstica. Sí, exacte.
En un primer moment el que volia era distingir què vol dir violència de gènere i què vol dir violència domèstica. Clar, perquè de vegades ho fem servir el mateix terme, és a dir, un o l'altre indistintament, no? I no és així? No, la diferència és molt bàsica i s'entén molt ràpid. Violència de gènere és aquell maltractament que fa un home sobre una dona
que han sigut parella o ho han sigut abans, i en canvi la violència domèstica es tracta de maltractaments en l'àmbit familiar, vol dir ja entre pares, fills, entre germans... és diferent. Últimament també s'ha vist que està passant més que en altres ocasions, no? Sí, sí, sí, exactament.
Clar, amb el tema de la crisi també veiem que moltes famílies s'estan reagrupant i en aquest sentit els pares conviuen amb els fills o els germans entre ells i el Rofe... És complicat de vegades, no? Sí, és complicat. Sobretot perquè en molts casos estan obligats a viure junts, no perquè vulguin, no? Si no que segurament això és el que potser ho complica una mica més encara. Exactament, i llavors ens veiem més casos de violència domèstica, en aquest cas seria.
La de gènere és la que fa específicament el tema de parella i exparella. Exactament. La llei diu que és el maltractament que es fa de l'home sobre la dona. No és un requisit que estiguin convivint ni que siguin parella en l'actualitat, sinó que hagin tingut una relació sentimental. De fet es tracta igual a la parella casada o matrimoni com a aquells que no estan casats i que tenen una relació de parella.
i la llei és exactament igual per tot tipus de relacions sentimentals. I una cosa que també s'ha de distingir és que la llei inclou tant el maltractament físic com el psíquic.
en aquest cas suposo que és bastant més difícil, a l'hora de demostrar-ho, de portar proves, és complicat, tot i que sigui més habitual fins i tot que el físic. Exacte. El maltractament físic, tu vas al metge, hi ha una prova, t'ho mira, i d'aquí treuen una valoració molt senzilla, perquè tants dies que s'ha estat de baixa es valoren econòmicament. El psíquic és el que costa més de valorar.
Primer de tot, de demostrar també, perquè no tens un cop visible. Has d'anar a un especialista, a un psicòleg, que et faci un informe i a partir d'aquí ja podem aconseguir la prova suficient per dir que hi ha un maltractament psicològic. Però després la valoració és el que ens trobem als advocats al dia a dia, als jutjats, que ja és més complicat de valorar, perquè no hi ha tants dies
Sí que pot haver dies de baixa, si hi ha una ansietat, una depressió, en aquests casos sí, però sovint és molt difícil posar-li una valoració econòmica en aquest maltractament psíquic. Primer demostrar-ho i segona valorar-ho. És un dels casos suposo més delicats, perquè implica moltes coses. Exactament. Quines altres situacions hi ha, per exemple?
El que m'agradaria explicar és que la dona, en el moment en què es troba en una situació de maltractament, els tràmits que hauria de fer serien inicialment trucar a la policia i anar a la comissaria a interposar la correspondent denúncia.
Vam dir la setmana passada que no és obligatori per denunciar que hi hagi un advocat, però aquí hi ha una sensibilitat i és un tema social. El que sí que es permet és un dret de la dona, que en el moment de fer la denúncia té dret a un advocat d'ofici també, a un advocat de guàrdia.
perquè li informi de les conseqüències de la denúncia i dels seus drets. Sobretot si la dona demana el que es diu un ordre d'allunyament. Si vols explico una mica el que és un ordre d'allunyament. Exacte, perquè n'hem sentit algunes vegades, suposo que aquest ordre, que és a dir, hi ha diferents graus també, perquè pot ser que hi ha diferents distàncies entre cometes. A veure, explica'ns-ho tu, Silvia, amb paraules tècniques. Exacte.
El rellunyament engloba la prohibició per part de l'agressor d'apropar-se a la víctima, ja que sí que entra després la valoració de dir quants metres, a 50, 100, 200... Problemes en aquests casos? Si viuen a prop, si tenen fills en comú i l'escola també està a prop, la feina... Si el senyor treballa al mateix carrer on viu la víctima... Com es regula, perquè no hi ha un policia allà vigilant tu.
Quan el jutge dicta un ordre d'allunyament, se'ls passa aquesta resolució a la policia, als Mossos d'Esquadra, que es divideixen persones, tenen aquestes ordres d'allunyament, i quan fan les seves patrulles i van vigilant,
el que sí que estan una mica al tanto de veure què és el que passa després també és el que es diu la trucada o de testimonis del carrer que estan veient una discussió o de la pròpia víctima que diu escolti està incomplint l'ordre d'allunyament allà ho veuràs la policia s'apropen allà però evidentment un guardaespaldes no se'ls hi posa 24 hores però bueno d'una banda tindríem aquesta prohibició d'aproximar-se a la víctima i d'altra banda també és una prohibició de comunicació
Vull dir, no és només que m'apropien bé a la víctima, sinó també que hi ha una prohibició de comunicar-se per qualsevol medi.
telèfon, trucades, missatges, correus electrònics... Res. Res. No pot haver-hi contacte. No pot haver-hi cap tipus de contacte. És més, si imaginem en el supòsit que la dona és qui truca el seu agressor a posteriori, si ell agafa la trucada o si ell contesta un missatge que inicialment li ha enviat la víctima, la dona,
L'ordre d'allunyament està incomplint. Ell pot tenir un delicte d'un cabrantament de mesura cautelar o condemna.
És una mena de... Más vale prevenir que curar. Saperem-los, no fos cas. I després, més endavant, com que sabem que la justícia no tenim el judici d'avui per demà, doncs trigarà uns mesos... Perquè això és per abans del judici, a més a més. Exacte. És per tot el procediment. La mesura cautelar es dicta per tota la fase del procediment. Però pot durar anys.
En els temes de violència de gènere normalment això s'inicia amb la denúncia, com deia abans a la comissaria, s'hi troben el senyor amb 24 hores, el detenen i el posen a disposició judicial. I d'aquí, el normal és que hi ha un judici ràpid que es diu, però què passa? Que ell normalment no es conformen amb les penes que els hi demanen.
Més o menys, per fer-nos una idea, 6 mesos més tard arribarà el nonjutjat i hi haurà un judici. Més d'un any, no. No sé que no el puguin localitzar, perquè a vegades sí que ens trobem en casos... Que fuig, com se diga, sembl'agressor. Sí, o fuig o, per exemple, és estranger i torna al seu país.
i llavors sí que es treguen el procediment. I també hi ha casos, suposo que potser el judici demostra el contrari, no? Suposo que el judici del cap de sis mesos és important, també, en aquest sentit. Sí, és molt important. Són casos puntuals, però dic que de vegades també ha aparegut que ho ha fet servir com una eina equivocadament, justament, i que perjudica la resta.
Jo el que destacaria aquí és que amb l'ordre d'allunyament, quan es demana inicialment què passa? Si hi ha fills menors, això afecta els fills, perquè el pare i la mare no es poden veure i si hi ha una separació, en alguns casos ja estan divorciats o separats, però en altres casos no estan separats encara. És una separació obligatòria.
la mare ho ha solicitat i el pare se'n va de casa. Però el pare té uns drets envers dels seus fills. En aquests casos, en el mateix moment que es dicta o que es demana la ordre de protecció, quan hi ha fills menors, el que es fa també en el mateix acte, és unes mesures civils que afecten la relació del pare amb els fills. Aquestes mesures és com si s'hagués ficat una demanda de divorci
i el jutge d'allà diu quin règim de visites tenim, quina pensió d'aliments, etc. Tot el que correspon a aquest tipus de procediments. I això serveix a aquestes mesures durant un mes. Estem parlant de casos que no hi ha separació prèvia judicial. Llavors quan passa aquest mes, se suposa que si la situació continua igual,
una de les parts posarà una demanda, ja sigui de separació de divorci, i llavors això es regularia tranquil·lament. Però com a mesures urgents s'adopten tant l'ordre d'allunyament com les mesures civils de cara als fills menors. És més complicat sempre quan hi ha fills per mig? És més complicat.
Parles que surten de casa i després ho tenen difícil per veure els nens. El pare no pot veure la mare. Quan tens un regim de visites, qui va a buscar els fills? Has de buscar una tercera persona. En cas d'estrangers que no tenen familiar aquí, li han de demanar algun amic. Però a vegades les situacions són tan extremes que no tens amb qui comptar. I després, com que entre els pares no es poden parlar,
No és fàcil. Si se'n va la mare al metge amb els fills, qui li comunica al pare? Si s'ha de parlar amb la professora de l'escola, qui li diu al pare? Hi ha algun mediador o com funciona? Estableja en cada cas particular? No, això és que ja... Vull dir, la justícia arriba fins on arriba. Després hi ha els temes socials que són molt difícils després d'arreglar-ho. El que sí que es demana, per part dels advocats, el que fem és demanar a algun familiar o a alguna persona de confiança
Per dir-la, tampoc deixaràs els teus fills amb un desconegut. Seria més estrany encara. Ve a casa de la mare un senyor que no coneix de res per donar els seus fills de 4 i 3 anys. Perquè el seu pare el vegi després. Tampoc això és...
S'ha de tenir una persona de confiança. I això és el difícil del procediment, que a vegades no es troba. Són casos en què, no sé si volies preguntar-nos, volíem preguntar-te si es pot retirar la denúncia. Plantejàvem abans d'entrar també què passa en aquests casos. Què es pot fer? S'ha de tirar fins al final? Per això és important també assessorar el que són les dones, les víctimes, quan ha d'interposar la denúncia, perquè després ens trobem
Això ja és que entra al món de la psicologia i de la dependència emocional. Això és molt més complex que una simple llei o anar al jutjat i que ja ens ho soluciona. No. Què passa?
La dona posa la denúncia i després diu, m'ho he pensat i torno amb la meva parella. Estan al seu dret. Cap persona li dirà... No es pot obligar ningú a mantenir o no una relació. Però què passa? Aquesta denúncia, evidentment, si hi ha una agressió física, hi ha una part de lesions,
Els fets són reprochables jurídicament. Tenen una resposta jurídica. És com, per exemple, jo et robo a tu la cartera i tu em perdones. Vale molt bé, però és que robar no està bé. I llavors què passarà? Que haurem d'anar al jutjat i jo hauré de respondre per corregir aquesta conducta. Amb el qual, per molt que la dona vulgui retirar la denúncia, això continuarà endavant. Per què? Perquè hi ha el Ministeri Fiscal
Encara que no vulguin amb un advocat que porti l'acusació particular, sí que estarà al Ministeri Fiscal que portarà això fins al final. Què vol dir? Arribarà un dia on celebrarà un judici i l'única manera
per part de la víctima, jo és que no el vull perjudicar perquè ara li demanen presó i jo no vull que vagi a la presó. Què puc fer? Retirar la denúncia no es pot fer. Aquest terme no és tal, no es pot retirar una denúncia, però sí que llavors els advocats, tant si ets l'advocat de la víctima en aquest cas, i el que vol ella no continuar endavant és assessorar-la i dir-li, quan a vostè li pregunten en un judici, digui que no vol contestar.
Aquestes abesives que hem anat veient. Tens el dret a no declarar. Després hi ha la segona part, hi ha un par de lesions. El normal és que si al 90% hi ha una absolució, no se'l condemnarà.
Però sí que hi ha jutges que diuen que hi ha un par de lesions. Aquesta senyora ha declarat fa uns mesos i això ho veig així. Però el normal és la prova realment quan es fa a la celebració del judici. Si no hi ha prova, i no hi ha prova vol dir que la senyora no denuncia, llavors hi ha una absolució. Una altra cosa seria que hi hagués un policia.
que fos pel carrer, que hi hagués un policia que ho veiés, fos un testimoni, i encara que ella no declarés, si declara el testimoni, hi ha prova suficient per a llavors condemnar-lo. Encara que no sigui ella qui ho interposa. Exacte. Moltes vegades fins i tot hi ha dones que no posen denúncies, sinó que denuncien els veïns o la policia o la gent del carrer. És a dir, si tu sents una baralla a casa d'uns veïns i truques, estàs fent una denúncia, com se diguessin?
Estàs activant el sistema per comunicar a la policia i dir que aquí passa alguna cosa. El protocol, no? Exacte. La policia arriba a casa. És casa. És la casa, és la vivenda. Si no t'obren la porta o no et deixen entrar, la policia es tornarà a casa seva. Però moltes vegades si obren la porta i veuen ja la dona en ferides o plorant,
En aquests moments, encara que la dona no hagi trucat, ja s'ha activat aquest protocol i la dona automàticament, quan li pregunten els policies, ja està declarant. Tot i que no sigui la declaració pròpiament, però ja està manifestant el que està passant.
que això forma part d'aquest protocol que hi ha per aquests casos de violència de gènere, no? Exacte. I funciona igual a tu Catalunya o a l'estat també? Sí, a tot l'estat. Tot funciona mitjançant una trucada, coneixement a la policia i a partir d'aquí s'activa la denúncia i després arriba en el jutjat i en el jutjat, el que comentàvem abans, es pot demanar un ordre d'allunyament, també s'ha de tenir molt en compte.
alguns casos. És per exemple, l'ordre d'allunyament es dona quan el jutge el que detecta és, a través de proves o de les propies declaracions o dels fets declarats manifestats per les parts, és que aquella dona té por. Té por per la seva integritat física i psíquica. Per això es posa l'ordre d'allunyament.
Amb això vull dir que no val aquells casos que la dona rep una agressió, un maltractament físic, passa la nit a casa seva amb el seu marit o la seva parella i l'endemà va tranquil·lament, perquè clar, evidentment, se'n va a comissaria i denuncia aquests fets.
Home, jo no ho veig així. Perquè hauria de fer-ho al moment, vols dir? Sí, a veure, el que jo veig és que quan tu tens por d'alguna persona, l'instint de l'ésser humà és defensar-te i fugir, sobretot fugir. Però potser la por et reté també, no? Pot passar també que a vegades fins que no allò... amb el cap clar pots pensar una mica, doncs no t'atreveixis a actuar?
Aquí és el que parlàvem abans de la dependència emocional, de dir, si vaig i ho denuncio, evidentment hi ha una part que és la reprimenda, però clar, si hi ha un reallunyament, evidentment això s'ha de complir. I el que jo dic sempre és, t'has de rodejar també de testimoni, no vaig-hi sola pel carrer, si vas al supermercat intenta evitar-ho. Evidentment que la por és un fet real. Però clar, anar i denunciar-ho, moltes vegades,
No dic totes, perquè s'ha d'estudiar el cas concret, però hi ha un divorci encobert. Vull dir que si la por no és tal i no és el mateix una agressió de tenir un cop a amenaces o insults, perquè a vegades són discussions de per què no m'has fet el dinar. I això arriba en el jutjat de guàrdia, per exemple, o el jutjat de violència de gènere, potser si aquesta parella la seva convivència no és bona,
La via per solucionar-ho no és la penal. Clar, és la separació. És la separació o el divorci, exactament. Ja t'entenc. Doncs moltes gràcies, Sílvia, per explicar-nos una mica més avui aquestes qüestions vinculades amb la violència de gènere i la violència domèstica, aquesta diferència també d'aquests termes. Tornem la setmana que ve amb més qüestions. D'acord. Gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies a tu.
I també marxem perquè falten només tres minuts per arribar a la una en punt del migdia, el moment en què arriba l'Andrea Bueno per fer els enjust notícies, edició migdia, i per tant agraïm a la gent que ha fet possible el just a la fusta d'avui, l'Andrea Bueno als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Granadi-Rius a la Provisió del Temps, avui hem parlat també amb Joan Greus, director de l'Escola de les Gràfiques Antoni Algaró.
Amb l'alumnat que ha participat al projecte en març 21 de l'escola en Madrid Sacramento hem fet tertúlia amb la Maria Camps i l'Agosti Rubio, hem parlat també amb la Mercè i la Cristina, hem fet la sessió de coaching amb en Francesc Corbella i ara també heu sentit la Sílvia Mas Mitjà a la secció jurídica. Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses a partir de les 10 i fins a la una. Ara marxem amb els vesprevers de Mishima. Que vagi bé, que va ser un bon dimarts.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volia robar un altre, concedit des de la primera impressió.
Càlids vespres verds, grocs octrobes, blaus o pès, taronges despostes, a vida mai nostra, embriagadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Calis vespre es ves, llocs on trobes plau, sopets, taronges les postes, la vida mai nostra, embriagadors els vins, que bevem quan fugim a la primera. Impressionés el meu amor,
On és el meu amor? On s'ha ficat?
L'escola Antoni Algaró amplia la seva oferta formativa al curs que ve. El Centre d'Arts Gràfiques serà el primer centre a tot l'estat espanyol on oferir les tres línies del sector gràfic a grau mitjà i també ampliarà els cursos del grau superior. Aquest dijous l'escola obre les seves portes a la població.
Amb aquesta notícia, obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dimarts, 4 de març. En titulars, destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Quatre alumnes de Cuerdesso de l'escola Madre Sacramento participen del projecte Mart 21. L'ha organitzat la Universitat Politécnica de Catalunya per treballar al voltant de la pregunta de si és possible una colònia humana a Mart. Dissabte es gravarà un lipda per commemorar el Dia Internacional de la Dona a Sant Just. Es gravarà dissabte al matí a l'exterior del Casal de Joves i l'Ajuntament fa una crida a totes les dones del municipi perquè s'hi sumin.
I en clau esportiva, dissabte serà un dia clau pel que hi ha al Club Sant Just. Tal senyor vol mantenir la classificació nacional catalana i necessita guanyar el club petit Masies de Voltregà. El club i l'afició fan una crida a tothom perquè vagi animar l'equip a la bona igual.
Bon dia, l'escola Antoni Algaró amplia la seva oferta formativa al curs que ve. El Centre d'Arts Gràfiques de Sant Just serà el primer centre de tot l'estat espanyol en oferir les tres línies del sector gràfic a grau mitjà i també ampliarà els cursos a grau superior. Aquest dijous l'escola obre les seves portes a tothom per explicar les seves novetats. Sant Just Notícies.
L'escola d'arts gràfiques d'Antoni Algaró utilitzarà aquestes visites per explicar a les persones interessades la formació que ofereix i per ensenyar les infraestructures, la tecnologia i la maquinària que s'utilitza, entre d'altres. El director del centre, Joan Creus, ha explicat al Just a la Fusta que l'escola serà l'única de l'estat que oferirà les tres línies del sector gràfic a grau mitjà i que amplia l'oferta a grau superior.
Serem, de fet, l'única escola del sector gràfic a l'estat espanyol que oferirà les tres línies del sector gràfic a grau mitjà, que és la part de preimpressió, la part d'impressió i la part de postimpressió, i a grau superior, aquest any 2014-2015, aquest proper que iniciarem, tindrem nou curs de disseny edició de publicacions, empreses i multimèdia, i un altre de packaging.
Tot plegat s'afegirà les novetats que ja s'han introduït a aquest curs amb el grau superior artístic en gràfica publicitària. L'escola Antoni Algaró ha agafat impuls als darrers anys gràcies a l'evolució de la tecnologia i de l'auge del disseny gràfic. Per això el seu director Joan Creus creu que l'oferta del centre pot ser atractiva. També cada vegada són visualment més atractius. La part de preimpresió i multimèdia evidentment, tot el que té relació amb els Apple, amb els Macs, doncs evidentment pels alumnes també és molt atractiu.
Però afortunadament, totes les línies com que estan relacionades amb la part creativa, artística i sense descuidar, ni molt menys, la part tecnològica i tècnica, aquesta combinació fa que sigui atractiu per tots els alumnes. L'escola Antonio Garou aposta així per la formació professional com una bona sortida per trobar feina. Creus a punt que a Europa sempre se li ha donat més importància la formació professional que a l'estat espanyol o a Catalunya? I que ara les tendències estan canviant a casa nostra?
Entenem que era una qüestió bastant cultural, que veien que sol tant si una persona val per estudiar ha d'anar directament a la universitat. Alguns d'aquests conceptes s'han anat canviant i la gent veu que per tenir una bona possibilitat de trobar feina, per tenir un bon desenvolupament professional, és important també passar pels cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior.
L'escola Antonio Algaró doncs es prepara pel període de preinscripció que arrencarà el mes de maig amb jornades de portes obertes periúdiques. La primera serà aquest dijous a les 6 de la tarda i la següent el dia 20 de març. Al web del centre www.escolaalgaró.com trobareu més informació. Sant Just Notícies.
I quan passen cinc minuts de la una, seguim parlant d'educació perquè a la setmana que ve arrencarà el procés de preinscripció pel curs 2014-2015. Per això les escoles de Sant Just seguiran els propers dies amb les jornades de portes obertes als pares i mares per tal que triïn el centre on matricularan els seus fills i filles.
L'escola Montserrat farà les seves reunions dijous a les quatre de la tarda i divendres a dos quarts de deu del matí i l'institut obrirà les seves portes dijous a un quart de set de la tarda en una única visita. Montseny i Canigó recordem que ja han fet les seves trobades amb els pares.
Tot plegat a cara al procés de preinscripció del segon cicle d'educació infantil, primària, centres integrats i educació secundària obligatòria que es farà del 11 al 21 de març. Per més informació sobre les jornades de portes obertes i sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions podeu consultar el web de l'Ajuntament Santjust.cat.
I fem un apunt més en clau educativa. Us ho hem avançat en titulars. Quatre alumnes de Cuart d'Esso de l'escola Madre Sacramento han participat del projecte Mart 21, organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya. Es tracta d'un programa per treballar al voltant de la pregunta de si és possible una colònia humana a Mart. Els objectius principals eren motivar els alumnes, ajudar-los a la seva orientació acadèmica i professional per després de l'Esso, treballar en equip i conèixer la universitat, entre d'altres.
Quatre alumnes de Madres Sacramento amb interès per la ciència i la tecnologia han participat del projecte MART21 de l'UPC per investigar si la vida al planeta és possible. Han estat cinc sessions que s'han fet al campus del barç Llobregat de l'UPC a través de les quals s'han treballat aspectes com ara la robòtica, sistemes de producció i consum d'energia, condicions climàtiques i suport vital i la navegació, entre d'altres. Tres d'aquests quatre alumnes, el Ricard, el Daniel i la Mireia, han explicat al Just a la Fusta en quins grups han participat.
Jo estava en el grup de sostenibilitat, més orientat a la biologia i a la química, que era per trobar l'oxigen, l'aigua, tot el necessari per sobreviure a mar. Jo estava al de robots, que estava orientat cap a la fabricació de robots que fan les feines que els humans a mar no poden fer o seria difícil fer.
i jo, doncs el llançament, l'aterratge i la navegació per l'espai i el combustible que faria falta per arribar, tot això de la nau. Les jornades consistien en molta feina a nivell pràctic que després s'havia d'explicar la resta de companys. Tots tres han detallat com era el seu dia a dia. La primera sessió va ser de presentació i després les altres sessions era més pràctic. Tots experiments, tot més pràctic, gairebé no feia amb teoria.
Arribàvem al matí, ens dividíem en grups i cada grup feia la part pràctica després del descans. Seguíem una mica en la pràctica i després fèiem un PowerPoint que ho esposàvem entre tots. Fèiem un PowerPoint i eren dos o tres persones de cada grup. N'hi havia quatre grups i ens separaven i ens explicaven més o menys el que havíem treballat.
Després de treballar la hipòtesi d'una possible colònia a Mart, els tres coincideixen a destacar que sí que seria viable i que podria haver-hi vida. És més, fa poc que s'ha conegut que hi ha un projecte en marxa per enviar algunes persones a Mart i fundar allà aquesta colònia. L'únic impediment és que no podran tornar a la Terra.
A mi personalment no m'agradaria. Vas a un lloc que no coneixes, que pràcticament no tens ajuda, que si et passa alguna cosa tens quatre persones que bàsicament són poques per ajudar-te i després la família i tota la gent que tens aquí al planeta Terra que no la tindries allà. No sé, jo personalment tampoc hi aniria. No sé, deixar la Terra, deixar la gent aquí qui t'estimes i estar allà amb tres persones més tancat allà
Doncs jo sí que aniria, a mi m'agrada conèixer coses i tal i llavors seria una oportunitat per fer una nova vida, per conèixer altres planetes i tal i m'agradaria molt anar. Encara que no haguessis de tornar.
Els alumnes de Madrid Sacramento han trobat molt interessant el projecte Mart 21, entre altres coses perquè els ha ajudat a decidir la formació acadèmica que triaran quan acabin la secundària per conèixer gent i per superar obstacles personals. Treballar amb altra gent, saber les seves opinions, les seves idees i tot això, i també els experiments que han fet per comprovar, per exemple, amb el meu grup, la gravetat,
A mi personalment el que més m'ha agradat ha sigut veure una universitat més a prop, perquè jo mai havia estat en una. Això m'ha ajudat més a orientar-me cap al que vull estudiar després de l'ESO i després també conèixer la gent. A mi personalment la part pràctica, que mai l'he tingut massa a prop, m'ha ajudat a veure la ciència més propera, a tocar-la amb les mans i també a exposar-la davant de gent que abans em feia molta més vergonya que ara.
Un cop finalitzat el projecte MART 21, és tradicional organitzar una darrera sessió amb la participació.