Gràcies.
Justa la fusta.
Molt bon dia passant, 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 16 de desembre. Un dilluns fred ens han llogat també amb un cel gris, un dia ja gairebé hivernal. I aquí ens preparem per parlar de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenus, com començarem el programa d'avui. També parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius i repassarem l'actualitat general del dia a través de la premsa.
I en aquesta primera hora també recordarem l'entrevista que vam fer, vam gravar divendres a la tarda arran de la consulta i la pregunta i la data que es va saber la setmana passada. Doncs parlarem cap a tres quart d'onze, recordarem l'entrevista que vam fer divendres a la tarda, com dèiem, el portaveu del PSC, Joan Bassaganyes, i a les onze i deu parlarem amb el portaveu d'Iniciativa, amb qui tampoc vam poder parlar dilluns, Lluís Manfort, per parlar d'aquesta...
consulta i també d'altres qüestions vinculades amb l'actualitat Sant Justenca. Això serà a les 11 i 10. A dos cors de 12 farem Tertúlia amb la Carme Amador, en Josep Coderb i en Vicenç Riera. I a la tercera hora tindrem la Maria Quintana del Centre d'Estat i Sant Justencs. També parlarem amb el Oriol Rigat del Grup Astronòmic d'Esvern i a més a més tindrem també el Manel Ripoll i l'Economia, com cada dilluns.
Tot plegat a partir d'ara i, com sempre, fins la una del migdia. Comencem. Just a la posta. Just a la posta.
Comencem, com dèiem, parlant de les notícies i saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme, molt bé, i tu?
Bé, també aquí a punt per sentir quina és l'actualitat Sant Lleustenca que ens portes aquest dilluns. Doncs avui parlarem del Nadal i de moltes qüestions vinculades amb el Nadal. Abans, però, m'agradaria explicar-vos que el gener hi haurà més cursos de català que urbanitzen des del Servei Local de Català i l'escola ja ha programat aquests cursos.
Cursos per l'any que ve començaran a partir del 8 de gener, després de festes, i s'allargaran fins als mesos de maig o juny, depenent del curs. S'ofereixen diferents nivells d'aprenentatge del català, de perfeccionament o de conversa o escriptura. Són els nivells bàsic, elemental, intermedi i de suficiència, i també hi haurà grups de conversa i un curs d'expressió escrita. Com dèiem, els horaris depenen del curs, però tots s'impartiran a l'edifici de les escoles.
Podeu demanar més informació adreçant-vos a l'Escola de Català, a l'equipament de les escoles o bé al web del Consorci per a la Normalització Lingüística, cpnl.cat.
Perfecte, doncs queda dita aquesta informació. Tenim més coses? Sí, parlem de Recital Nadal, activitats relacionades amb el Nadal, activitats solidàries també, perquè Just Gospel Corr organitza, oferirà aquest dissabte un concert solidari de Nadal. Cada any el grup de música Sant Justenc fa un recital solidari que té com a objectiu recaptar fons per a una bona causa i aquest cop serà a benefici del Banc d'Aliments.
El concert solidari estarà dirigit per José Beuter, es farà a l'església del Sants Justi Pastor i començarà a les 9 del vespre i és oberta a tothom. Per cert, també que Just Gospel Corp participarà diumenge del concert de Nadal de l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat i això serà a les 7 de la tarda a l'Ateneu del municipi Vall, aquest diumenge. Molt bé, doncs és el que tindrem, hi ha moviment, per tant, aquests dies vinculat també amb el Nadal, la música, aquestes coses. Exacte.
I acabem encara amb una última qüestió, Andrea. Sí, per recordar-vos que aquest divendres s'estrenen els Pastorets de Sant Just i les entrades anticipades encara es poden comprar, recordem-ho, a l'antiga Granja Carbonell i a l'Ateneu, en horari de secretaria, de 6 a 9. Aquest any es mantenen els preus de les entrades, costaran 6 euros, però 5 per als socis i sòcies de l'Ateneu. Si voleu el preu soci, doncs els heu de comprar a l'Ateneu, no a la Granja Carbonell.
Les representacions seran aquest divendres, dia 20, a les 8 del vespre, i diumenge, 22, a les 12 del migdia. L'obra que representaran és Esteu, els contrapastorets de Sant Just, de Pep al Vanell, i aquest cop, ja ho hem explicat moltes vegades, s'introduraran canvis en el text, en alguns personatges, en la música i en l'escenografia. I aquesta setmana, doncs...
ja queden molt pocs dies perquè s'estreni, doncs serà una setmana d'assajos amb els extras que serviran per acabar de rodar el text que s'estrenarà divendres i que, com dèiem, també es podrà veure aquest diumenge al matí a la Taneu. Molt bé, doncs mira, a veure si encara som a temps, suposo després mirarem de saber, o a la tarda, que és quan ve el Roger Cònsol amb el Jordi, a veure quantes entrades han venut, si encara en queden i aquestes coses que sempre convé recordar en la setmana de l'estrena. I tant.
Molt bé, Andrea. Doncs gràcies. De seguida repassem l'actualitat general del dia a través, com sempre, de les portades als diaris, una mica d'informacions. Queda però encara parlar abans de marxar de música. Sí. I avui parlem d'una...
És un grup conegut i és una iniciativa bastant curiosa, a veure si m'entra la música aviat, però en tot cas anem explicant aquesta història, que són uns concerts minúsculs, de fet. És el grup d'Exex, que ara de seguida sentirem de fons, mira, ja ens entrem per aquí darrere.
Doncs són concerts minúsculs que faran el 2014, és un festival de petit format que es diu Night and Day i que bé, doncs l'oferirà aquest trio d'entre el 19 i el 29 de març de l'any que ve.
Actuaran entre dues i tres vegades per dia al Wade Thompson Drill Hall, a Nova York, és a dir, hauríem d'anar primer cap allà. Però, en tot cas, la idea és que la capacitat de la sala només és de 40 persones. Oh, molt íntim, no? Per tant, la idea exacta és això que sí que podran tenir moltes... O sigui, tothom podria anar-hi, no?, perquè són 10 dies i són 40 concerts, però, exacte, la idea és que sigui tot molt exclusiu. Molt privat. De fet, les entrades no són gaire econòmiques, costen 55 euros i totes ja estan esgotades, eh?
Pels 40 concerts? Déu-n'hi-do. Sí, per tant, 40... Clar, 40 concerts per, quant ha dit, per persona? 2.000? No. No, però 40 concerts per 40 persones... Ah, sí, sí, d'acord. Tampoc és tanta, tanta gent. Vull dir que és el que esgotaria en una sala...
gran, però bé, la idea és bastant curiós, de fet a l'estiu, no, la idea va sortir a l'estiu, van tocar 18 dies seguits en una sala amb capacitat per 60 persones i van decidir, mira, doncs potser podríem fer el mateix, generalment és concentrada, i en aquest cas a Nova York. Aquesta cançó es diu Angels i forma part del seu últim àlbum, dels dos que tenen, i sona bastant bé. Mhm.
Des del carrer Creu 54, la llibreria Resenya us desitja unes bones festes.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la brassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o ceps. També trobareu unes boníssimes pizzes artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web cafedalateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justes Bern. Restaurant Café de l'Ateneu. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Les millors carbs a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carbs a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just.
Des del carrer Creu 81, en Entenar Produccions, us desitja unes bones festes.
. . . . . . . .
Passant tres minuts d'un quart d'onze, saludem a l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Hola, Carme, bon dia. Ara, per fixar-nos en l'actualitat d'avui, repassem portades dels diaris. I què ens expliquen avui dilluns? Doncs avui, primer de tot, destaquem que no tenim el punt avui. Últimament ens falta, però no sé per què...
no el tenim, i avui tenim el periòdico La Vanguardia i l'Ara, i una de les notícies comunes en portada parlar de mobilitat. El periòdico, per exemple, és el tema del dia, i és que l'alta velocitat encongeix el mapa d'Europa, primer directe a Barcelona-París, amb tren d'alta velocitat. El periòdico ens diu que la xarxa continental posa Barcelona més a prop de Londres que de la Corunya. I ens diu també el sud de França a tocar, és una de les notícies destacades de la jornada, i a La Vanguardia
Llegim, la ve a París trenca per fi la frontera. I veiem, per exemple, en fotografia de portada, la ministra Anna Pastor, el seu homòleg francès i altres autoritats a l'estació de Sants abans d'iniciar aquest recorregut, aquest viatge inaugural entre Barcelona i París, que, com dèiem, ja és efectiu.
Doncs és el que tenim als diaris d'avui. Actualitzem la informació ara a través dels digitals. Aquest matí ens parla també una mica cadascú d'una cosa diferent. El 3.24 ens obre encara amb dades de la Marató, més de 9 milions i mig de solidaritat. És el que explica aquests diners que s'han recollit per les malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer o el Parkinson. És la notícia principal d'aquest digital que també ens diu que mor als 96 anys l'actriu Joan Fonten.
Era la candidata tres vegades a l'Òscar a millor actriu, que va ser musa del director Alfred Hitchcock, amb qui va treballar, per exemple, a Rebeca o Sospita.
Nou pas per avançar en la medicina regenerativa, un equip del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona ha descobert un mètode per accelerar la reprogramació de cèrules mare adultes d'un parell de setmanes a pocs dies.
L'Arabuncat ens diu que Amar recupera el lideratge de les enquestes després de l'acord per la consulta. Si guanyaria les eleccions si es fessin ara, segons els sondejos del Mundo i la Razón. La federació no podria governar en solitari. Esquerra se situaria molt a prop. Ciutadans i la CUP avançarien a costa de PSC, PP i iniciativa en un Parlament molt fragmentat.
I a la Financial Times es fa resoldre. Ara reclama una solució negociada per Catalunya. L'editorial del rotatiu britànic avisa que el PP i el PSOE han d'estar a l'altura de les circumstàncies.
I a La Vanguardia, la notícia més destacada és en clau internacional, Michelle Bachelet, que retorna a la presidència de Xile després de derrotar Evelyn Matei. La victòria confirma el desig d'un país més equitatiu i just socialment. La dreta deixa el poder i està obligada a arxivar el pinotxetisme, diu La Vanguardia.
Més coses, els grans beneficiats del fracàs d'Eurovegas, en parla també l'avantguàrdia avui a la secció d'economia, els canvis legals pensats per Adelson, permeten als casinos de l'Enjuez i Torre Lodones obrir sucursal al centre de la ciutat.
I en clau política, la Vanguardia destaca que contestar no i no a la pregunta de la consulta seria considerat vot nul. El fet de respondre negativament a la primera inhabilita per contestar a la segona. És a dir, la segona només s'ha de contestar, com diu el propi anunciat, en cas de respondre que sí, en cas afirmatiu, la segona pregunta. Si no, es consideraria vot nul.
Més qüestions, Andrea, en la fotografia de les portades d'avui. Doncs avui parlen de diferents qüestions, una tant a la Vanguardia com al diari Ara com al periòdico, veiem una imatge de Peter O'Toole, tant a l'Ara i a la Vanguardia, caracteritzat com a Lorenz d'Aràbia.
perquè recordem que a mort va morir ahir Peter O'Toole, l'actor que protagonitza aquesta coneguda pel·lícula. Va morir als 81 anys a Londres i aquests tres diaris li dediquen una part de la seva portada en fotografia. Però una de les més destacades, tant al periódic com a l'Avantguàrdia, veiem aquest...
Inici de viatge inaugural de l'AVE entre Barcelona i París. Al periódico veiem la ministra Anna Pastor fent-li un petó a la Galta, el seu homòleg francès, el ministre de Transports, Frédéric Cubiller, abans de marxar a l'estació de Sants. I a la Vanguardia veiem una imatge similar, els veiem a tots dos, abans d'agafar el tren inaugural entre Barcelona i la ciutat francesa.
I d'altra banda, una altra fotografia, la imatge més destacada al diari ara, fa referència a la Marató, un moment del programa que va tenir lloc ahir a TV3. Vèiem els presentadors, la Núria Soler i el Roger de Gràcia, en aquesta festa de la solidaritat que el diari ara ha titulat La solidaritat no degenera. Doncs són les imatges dels diaris d'avui. Ens en anem ara a la vessant internacional de la premsa.
Què tenim avui pel món, Andrea? Ho comentaves tu abans, la victòria de Michel Bachelet a les eleccions a Xile. A l'avantguàrdia llegim que Bachelet torna a la casa de la moneda. Xile elegeix la líder socialista per liquidar el neoliberalisme. Ara sí, de Pinochet.
Diu que esperarà fins l'11 de març per tornar per la Porta Gran al despatx que va ocupar fins fa 4 anys i és la primera vegada que un govern en xilè repeteix presidència des de la restauració de la democràcia l'any 90. A la Vanguardia ens expliquen, ens aporten els resultats de les eleccions. Diu que Bachelet va treure poc més del 62% dels vots respecte al gairebé 38% de la candidata de l'aliança dretana, l'exministre de treball Evelyn Matei. I en fotografia a la Vanguardia veiem...
Michel Bachelet celebrant la seva victòria davant d'alguns dels partidaris del seu partit. I d'altra banda, també a l'avantguàrdia, avui parlem d'Ucraïna un cop més, i és que la Unió Europea s'impacienta amb Viktor Yanukovych i li demana un compromís clar. El president ucrainès va frenar en sec un pacte d'associació amb la Unió Europea el dia 21 de novembre, però després continuen demanant més finançament per firmar-lo. Brussel·les, doncs,
d'alguna manera ahir va dir prou, i va enviar un avís a Kiev. En paraules del comissari de l'ampliació i de política de veïnatge de la Unió Europea, Stefan Fule, va anunciar que els contactes estan suspesos fins que Yanukovych mostri un compromís seriós. I avui, amb una fotografia en l'article de La Vanguardia, veiem l'altra cara de la protesta, veiem un rodamont participant en el tall de llenya que s'ha organitzat pels manifestants per mantenir la calefacció a la plaça de la independència, a la plaça de la protesta a la capital, a Kiev.
Doncs són les notícies que ens arriben des de diferents punts del món, és el que on ens fixem cada dia, ara ens n'anem també una mica més enrere i a les portades de la Vanguardia de fa uns quants anys o un altre 16 de desembre. Per exemple, fa 20 anys, el 93, Londres i Dublín pactaven un pla de pau per l'Ulster.
Se'ns deia que s'exigia a l'Ira una treva de tres mesos per obrir negociacions polítiques amb el Simfén. Era el tema principal. També se'ns parlava de política. Pujol advocava per actuar sense presses en la negociació sobre política autonòmica per evitar tensions. El president de la Generalitat proposava un diàleg amb naturalitat i sense espectacularitat.
És el que passava el 16 de desembre del 93. El 98, ara fa 15 anys, el tema principal era una qüestió econòmica. La inflació arribava al mínim històric de l'1,4%. El descens dels preus era propiciat per la caiguda de gasolines i aliments.
I després se'ns parlava també de la falta de respecte i consideració a la policia que seria sancionada, prohibida l'exhibició d'armes blanques en públic. El ple del Congrés havia aprovat per unanimitat una proposició de llei orgànica del PP que instava al govern a tipificar com a inflexió lleu conduir sense respecte o sense consideració cap a les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
I la fotografia parlava de la pota sud de Barcelona. Les obres de la pota sud quedarien interrompudes durant les festes de Nadal per mantenir oberta l'autopista A16 i garantir el tràfic de la zona. I la imatge era d'un moment de col·lapse per aquesta zona.
Més temes. 16 de desembre del 2003, ara fa 10 anys, Maragall proposava un nou pacte amb Espanya. El candidat deia que Catalunya iniciava un camí sense retorn. Això deia Maragall ara fa 10 anys. La seva proposta era aconseguir una lliure declaració d'interdependència.
Deia Maragall, el 2003, referent al PP, que el seu partit havia d'adoptar postures més reflexives o el drama estaria servit. De ciu, que durant molt de temps a Catalunya s'havia confós persona i partit, partit i pàtria. I respecte al futur, deia que el nostre camí seria lent i difícil amb el govern que hi havia en aquell moment a Espanya.
Va estar una hora i mitja amb el seu discurs d'investidura i finalment sí que considerava que el discurs no era creïble i que estava lligat al PSOE. Era el tema d'ara fa 10 anys. Acabem aquest repàs amb la portada de fa 5 anys. 16 de desembre del 2008 CEA denunciava un altre expedient de regulació d'ocupació per 5.300 empleats. I Sònia acomiadava 275 treballadors i congelava el salari a la resta.
I atenció a la fotografia, que ja ens parlava del PSC, que revisaria la seva relació amb el PSOE si no hi havia finançament. És el que deia la executiva socialista, que donava suport per unanimitat al vot a favor dels pressupostos de l'Estat. I Montilla avisava que la vinculació amb el PSOE canviaria si no hi havia pacte. A la imatge veiem Antoni Castells, Jordi Areu, Iceta, Montilla i Manuela de Madre, tots ells encara en aquell moment en primer pla del Partit Socialista Català.
I d'aquí ens n'anem a les contraportades d'avui. Comencem pel diari Ara, on llegim la conversa a la taula de Nadal. Doncs avui l'article de l'Antoni Bassas ens parla d'hàbits quotidians que tenim tots i totes ara per Nadal i ho relaciona amb l'anunci de la data de la consulta i de la pregunta, amb tot plegat. Doncs diu que fa tres dies...
que el president de la Generalitat, acompanyat d'una majoria absoluta i diversa del Parlament, ha anunciat una consulta per l'independència de Catalunya i al carrer la gent passeja i bada davant els aparadors i a TV3 fan la marató com els darrers 21 anys. Diu que hem après a incorporar la passió pel nostre futur col·lectiu en la quotidianitat, a tenir aquesta nova carpeta mental oberta permanentment mentre fem front a les obligacions particulars, ara del Nadal, i ens parla com viu ell un diumenge al migdia. M'imagino que justament ahir al migdia
per Barcelona. Diu és diumenge al migdia i fa un sol espectacular, botes i bufandes rigoroses entre els barcelonins, samarretes de màniga curta per als turistes i pares que acompanyen els seus fills a comprar-se roba pels carrers de la ciutat.
Molt bé, tenim el diari ara, ens anem ara cap al periòdico a Espanya a anar cap al contracte de treball únic. Ho diu un noi molt jove que té 21 anys, és el Calvin Rosser, que és estudiant de Princeton i ha realitzat a la Universitat de Barcelona una tesina sobre els llastos del mercat laboral espanyol.
Diu que està estudiant polítiques públiques, una barreja de política, economia, psicologia i ciències, amb l'objectiu de fer polítiques públiques bones. Diu que has de saber una mica de tot per aplicar reformes integrals. Ha estat a Barcelona aquí estudiant, ara d'aquí poc tornarà a marxar, i diu que alguns estudiants d'aquí no acaben d'entendre què faig, perquè a Espanya no existeix una llicenciatura així.
La seva tesina ha versat sobre el mercat laboral espanyol i diu que és massa rígid, és una de les seves conclusions. Existeix una herència de l'època franquista que encara perdura i que fa mal a l'economia espanyola. Aspectes, per exemple, com el sistema de negociació col·lectiva. Diu, el problema és que existeixen dos terços de persones sobreprotegides, que són els treballadors de grans empreses, i després un terç amb contractes temporals i insegurs, que afecten sobretot els joves. I si tinc una resposta per a la crisi,
és que Espanya s'ha d'encaminar cap al contracte únic amb la finalitat d'eliminar la disparitat entre fixos i eventuals. I Matisina, per últim, diu, crec que encara els esperen 10 anys difícils.
No n'hi do. I acabem amb l'avantguàrdia, on llegim que els indigents de Brussel·les funcionen com una tribu. Ho diu Jan Kriekels, que és enginyer, economista, psicòleg i antropòleg i ha dedicat part de la seva vida a viatjar, una motivació una mica inculcada pel seu pare, que era instal·lador i que es dedicava a viatjar. Diu que innovar o morir és el lema d'aquest empresari belga, que té una mica aspecte de cocodril d'endija o...
Diuen a La Vanguardia i el veiem a ell amb una fotografia, amb cavallera, amulets al coll i jaqueta de pell gravada. Diu que als cinc anys vaig entendre que vivíem en un lloc privilegiat de l'univers i estava obsessionat per conèixer el nostre planeta i a tots els adults els preguntava com eren altres llocs de la Terra.
Diu que el seu pare era instal·lador i jo de petit l'acompanyava. Treballàvem de dilluns a diumenge, estiu i hivern i era la seva cultura de postguerra. Als 22 anys, amb 3 dòlars al dia, me'n vaig anar a recórrer el món i diu que vaig trigar 9 mesos a trucar a la meva mare. Diu que jo estava obsessionat per respondre'm a una pregunta. Quin és el motiu?
que certes cultures sobrevisquin i d'altres morin. I acaba dient que les societats són com un Lego, perquè les peces són les mateixes, però estan combinades de maneres diferents i donen com a resultat una estructura diferent. Aquestes peces connecten cinc elements bàsics, cinc arquetips, ells anomena cinc savis, que diu que si n'elimines un, la cultura no sobreviu. I aquests cinc savis, per exemple, són l'enginyer, l'artista, el creatiu...
El tercer arquetip és el de visionari, el quart el motivador i el cinquè el navegador, que va més enllà del seu propi interès. Doncs és el que llegim avui en aquesta entrevista a la contra de l'avantguàrdia. La contra de l'avantguàrdia
I ens n'anem ara a la notícia curiosa del dia, que avui té un punt nadalenc, que és una dona que decorava els arbres d'una manera curiosa,
i que l'han ordenat deixar-ho de fer d'aquesta manera. És una dona de Milà. Semblava que aquesta era una dona que feia adornar els carrers de la ciutat d'una hora de Nadal amb decoració bastant curiosa. Tenia un arbre en concret que es deia l'Arbre del Plaer
I llavors li havia anat posant, doncs, decoració que en realitat eren objectes sexuals. Sí. Llavors, doncs, clar, sembla que aquesta dona era la propietària d'una web d'articles i joguines sexuals i l'ha decorat el seu arbre en comptes d'emboles, doncs, amb joguines com vibradors o estimuladors vaginals. Sembla, doncs, que la policia li ha dit que no, que no pot fer això i que retiri aquesta decoració nadalenca poc decorosa.
I anava pels carrers decorant els obres així. Sí, es veu que sí, o això posa. Després parla d'un arbre i prou, però en tot cas hi ha una imatge i tot plegat. M'estan curiós. Potser no fa gaire Nadal. Bé, però també queda bastant dissimulat. És a dir, no és una cosa allò obscena. Que pot ser bonic, atractiu.
Suposo que també ens devia semblar curiós que algú decurés a l'hora de Nadal pel carrer i devien pensar que alguna cosa hi havia amagada i, efectivament, hi havia un interès ocult. I publicitat encoberta. Segurament. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Passen sis minuts de dos quarts d'onze. Ens fixem ara en alguns apunts culturals. Ho hem comentat abans. Mort als 96 anys l'actriu, Jan Fonten, i també mort l'actor Peter Tull, el rostre de Lorenz de Nàbia, als 81 anys.
I també en clau cultural parlem dels concerts delicatessen que tornen a la Sala Beckett, una actuació d'orquestra Firle Luce amb els convidats inaugura el nou cicle dels dimarts amb Sentiràs Cada dimarts noves actuacions musicals a la Sala Beckett El diari The Guardian fa una llista amb els millors llibres de la història, les millors novel·les de la història de la literatura i apareix en primer lloc Don Quixot
Un apuntament musical, 12 corals infantils faran escarnis musicals en el període nadalenc. Les víctimes, entre cometes, de les actuacions de les corals participants seran convidades a cantar amb el conjunt. Ho llegim al diari ara.
I a La Vanguardia tenim que els nominats dels Globus d'Or, la cintesa Stephen McQueen i David Russell, compten amb set candidatures cadascuna. Daniel Brühl també és nominat com a actor secundari per Rush. I La Vanguardia comença a fer ja també llistes dels temes més destacats i, per tant, ens parla avui de les pel·lícules més destacades del 2013. La Vanguardia
I parla, per exemple, de Gravity, aquesta aventura galàctica dels dos astronautes Sandra Bullock i George Clooney. Després també ens parla d'Amor, de Michael Haneke, Cruts o Los Juegos de l'Hambre en llames, acabada d'estrenar. També parla, en clau espanyola, de Los Amantes Passajeros, de Pedro Lomodóvar, de Les Brujes, de Tuga Ramurdi, d'Àlex de la Iglesia i després, en una altra línia,
Ens parla d'Iron Man 3, de Django Desencadenado, de Searching for Sugarman i de La gran belleza de Paolo Sorrentino, que està triomfadora dels Premis de l'Acadèmia de Cinema Europeu i favorita per l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera. Un tribut de Sorrentino a Fellini i a Roma.
I acabem aquest repàs per l'actualitat del dia amb la informació esportiva a través de les portades d'avui en l'esport títol de renovació imminent i per la dinista que firmarà fins al 2018.
El nou esportiu parla avui de natació, titula Inversió Segura, i la imatge és de Mireia Belmonte, que ha acabat l'europeu guanyant la seva quarta medalla d'or i vorejant el rècord del món en els 400 metres estils. I el Mundo Deportivo parla de futbol, diu que el Barça vol evitar l'imparable equip de Pellegrini i demana, si pot triar, l'Olimpiakos de Mitchell. De fet, el titular és el City, no.
I diu que avui comença la part bona i es parla d'aquest sorteig que es fa a les 12 de migdia dels vuitens de la Champions. I acabem aquest repàs per la informació dels temes principals d'avui, parlant ara de seguida del temps.
Fins demà!
Salutem el Carles de Granavirrius, bon dia Carles, què tal? Molt bé, vostè? Fa fred, no? Sí, fa fred, bueno, és aquella sensació, no? Quan veus el mes de desembre o el mes de gener que no hi ha sol, ja t'agafa aquella... Però sí, ara tinc les mans glaçades, estem aquí dintre, el que passa és que el cap de setmana la ràdio està tancada. Es nota.
Sí, queda una mica el fred, tot i que ha estat un cap de setmana d'aquests de sorpreses, perquè dissabte vam arribar als 15 graus i ahir realment 17,3 de màxima. O sigui, a Barcelona i en alguns punts de Catalunya s'ha arribat gairebé als 20. Són temperatures molt altes per un mes de desembre.
però a vegades passa. El que passa és que també anava combinat amb vent. Aquests 17 graus de Sant Jús, sobretot vam estar una mica de passeig, vam anar cap a la frontera amb Sant Joan d'Espí, al pla del vent, i realment la sensació de frescota era marcada perquè el vent es feia notar. Al migdia va parar una miqueta, llavors potser sí que s'estava una miqueta prou bé, i vam arribar a aquests 17 graus.
Un cel serè, dissabte ens va creuar aquell front, que esperava molt més tapat, un dissabte molt més tapadot, però ja vèiem que a primera hora del matí vèiem el cel completament trencat, els núvols trencats, perquè els núvols estaven completament trencats, el front passava sense pena ni glòria, i vam tenir un cap de setmana que no ens podem queixar, perquè el sol està pràcticament el protagonista, amb temperatures màximes molt agradables. Les mínimes han estat fredes, el que de les nits serenes han baixat més del que havíem previst, perquè pensàvem que la nit a dissabte, diumenge, encara hi haurien forces núvols,
I aquesta nit, doncs, la lògica aquesta que sempre comentem, el fet de si hi ha núvols o no n'hi ha, fins a les dues o tres de la matinada no hi havia núvols al cel, la temperatura va anar baixant i la mínima l'hem tingut a tres quarts de tres, amb sis graus. Després els núvols han fet acte de presència i la temperatura ha anat enfilant-se fins a arribar als nou o deu graus, o sigui, en el moment...
que normalment es compleix la mínima, que és cap a les 7-8 del matí, a Sant Jús aquests dies, aquests dies de desembre, doncs la temperatura és molt més alta que no pas a les 3 de la matinada. Però ha sigut fruit d'aquests núvols que no deixen que la temperatura baixi tant i el que fan és fer-la recuperar. Però que al matí sí que es nota llavors, no?
Es nota la sensació de fred, però no tenim aquestes temperatures més baixes. O sigui, avui estàvem al voltant de 8 graus a les 8 del matí, cosa que en dies anteriors era bastant més baixa perquè el cel era serè. Doncs bé, aquests núvols baixos, aquesta mala visibilitat, després afegint-hi també les boires que hi ha a l'interior, tota aquesta situació continuarà una miqueta amb nosaltres, perquè encara tenim uns quants dies d'una certa boira. L'interior de Catalunya ben bé fins dimecres hi serà.
Llavors, allà en aquelles zones, si entrem en una zona de Catalunya on hi ha boira, ja ens podem abrigar perquè les temperatures amb prou feina superen els 3 o 4 graus de màxima, varien molt poc les temperatures i es mantenen en valors molt baixos. Ara, si sortim d'aquestes zones de...
De núvolositat, de boires baixes, si pugem una miqueta cap amunt, per exemple, a dalt de tot el Montserrat, avui potser tenen un dia més sol i allà la temperatura es pot recuperar una miqueta. A punts del litoral central i litoral tarragoní tenim aquests núvols baixos que també afecten una miqueta el Vallès. Ara ho llegíem, que a Rubí també tenen aquests núvols baixos, o sigui que a l'altre cantó de Collserola també s'hi acumulen aquests núvols. Allà on hi hagi aquests núvols les temperatures quedaran una mica més curtes, no són extremadament fredes, parlem de sensació de fred, estarem al voltant d'entre els 10 i els 12 graus,
i de cara a demà, dimarts, seguirem amb aquesta mateixa situació. És difícil concretar, a punts del litoral, perquè són molt punyeteros aquests núvols, de si s'hi forma o no s'hi forma. Els mapes ens diuen que tant demà, dimarts, com bona part de dimecres, potser dimecres més trencat, aquests núvols han de fer acte de presència. Llavors parlarem de temperatures una mica més curtes, de sensació de fred, i amb aquests núvolets. Llavors, de cara al dijous ens creua un front. De moment sembla que tingui prou entitat com per deixar algun ruixat, o sigui que confiarem cegament en ell,
és aquell front que comentàvem des de fa tants dies, tan recordes que parlàvem, fins al 20 de desembre no passarà res i tal, doncs confiem en aquest front perquè arriba potent, sembla ser que sí, que ens podria portar un canvi en el temps. Què farà? Doncs podria portar plujos a Catalunya, faria pujar les temperatures en una zona concreta, allà on hi ha boira. Com que marxarà aquesta boira pel pas del front, les temperatures podran enfilar-se una miqueta més i no estaran en valors tan baixos. Potser a l'inici,
A l'inici d'aquest episodi de precipitacions es trobarà l'ambient molt fred, amb aire fred a terra, i podríem tenir alguna sorpreseta en forma blanca cap a les comarques interiors de Lleida, cap al Pla de Lleida. Després la cosa ja passaria a pluja. I a la resta, doncs, sembla ser que arribarien aquestes precipitacions. L'altra notícia, doncs, que això només és fruit d'un dia, dijous, perquè a partir de divendres, un cop hagi passat aquest front, sembla, i indiquen als mapes, que l'anticicló es torna a imposar. I es torna a imposar fins passat Sant Esteve. Per tant, és molt breu.
És un canvi de dijous, el pas d'un front, precipitacions i l'únic que ens deixarà és un ambient una mica més fresquet. Precipitacions divendres o dijous? Dijous, dijous. Divendres ja parlaríem un altre cop de sol, parlaríem d'anticiclo, les boires tornaran a reinstal·lar-se cap a l'interior de Catalunya.
Que trenqui, que plogui una mica dijous. Ja, però és que pensa que han estat amb boira, que no veuen el sol des de fa molts dies, se'ls hi trenca la boira, els hi passa un front i els hi plou i fins i tot els hi pot anar bals i queda el terra mullat i el dia següent, amb prou feines, els hi dona temps de treure el nas al sol que torna un altre cop la boira. Esperem que el divendres sigui un dia d'impàs i els del Pla de Lleida puguin veure una estoneta el sol.
Llavors, el cap de setmana sembla que ha de ser assolellat amb un ambient més fred. Això ja ho diem, que les temperatures tenen tendència a tirar baix. Aquest front deixarà l'anticicló situat d'una manera que ens entrarà més ben del nord i serà un ambient una miqueta més fred. Ja diem que la setmana que ve semla i tot apunta a que el sol continuaran amb nosaltres. Potser serà un Nadal i un Sant Esteve una mica variables, perquè a partir de Nadal comença a canviar una miqueta aquesta situació de tanta estabilitat que ens ha ocupat pràcticament tot el mes de desembre.
i a partir d'aquells dies potser comença a entrar una mica de variabilitat. Les temperatures seran fredes, però farà solet, sembla, eh? Bé, doncs mira, està bé. Perfecte, Carles, doncs ja anirem repassant i actualitzant tot plegat aquesta setmana. Sí, anirem seguint aquesta situació del dijous per anar-lo puntualitzant. Molt bé, doncs que vagi bé i n'anem parlant. Molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
I després de la publicitat el que fem és recuperar, com dèiem, una entrevista que vam fer divendres a la tarda amb el portaveu del PSC Sant Just, Joan Massaganyes, arran de l'anunci de la consulta, la pregunta i la data per aquesta consulta que es farà el 2014.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.est, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just.
012. La Generalitat al teu costat. Coneixes els ajuts líders? Aquests ajuts volen generar i potenciar l'activitat econòmica a les àrees rurals de Catalunya. Estan adreçats a crear microempreses. Millorar els processos de transformació i comercialització dels productes agraris. Fomentar les activitats turístiques i conservar el patrimoni rural. L'emprenedoria agrària t'ofereix una bona sortida laboral. Informa-te'n a gencat.cat barra desenvolupament rural.
012. La Generalitat al teu costat. Just a la fusta.
I continuem parlant ara de la consulta i vam saber què es faria finalment el 9 de novembre del 2014. També vam saber quina seria la pregunta, una doble pregunta. De fet, i avui estem demanant que ens facin una valoració de tot plegat els diferents representants i portaveus dels partits polítics a Sant Just. Per això ara saludem el portaveu del PSC de Sant Just, Joan Bassaganyes. Bona tarda. Hola, bona tarda. Des del PSC de Sant Just, com valoreu aquesta doble pregunta que ha sortit finalment?
Ens sembla una opció molt acertada perquè és inclusiva i jo crec que engloba totes les sensibilitats que hi ha dins la societat catalana i ara el que desitgem és que es pugui votar. El que ens sembla una mica precipitat és posar una data perquè tots sabem que en el context actual, el dia 9,
de novembre no es podrà celebrar aquesta consulta, o si es celebra no tindrà efectes jurídics, que és del que es tracta, i per tant, si bé estem d'acord en el contingut de la pregunta, el que no compartim ha estat el procediment per arribar a aquesta situació actual. I la data, per tant, no?
La data com a exemple que primer hem posat els bous i després hem posat els bous per davant les esquelles. En el cas dels països democràtics, en els quals s'ha fet un referèndum d'autodeterminació, que seria en el cas d'Escòcia i el Quebec, primer hi ha hagut un pacte entre el govern central i el govern regional,
i fruit d'aquest pacte ha consensuat la pregunta i la data. Aquí ho hem fet al revés i, per tant, com que no hi ha aquest acord i s'ha dit que aquesta consulta només es farà si és legal, doncs entenem que el contingut està molt bé, però lamentablement els catalans no podrem exercir el vot en aquesta consulta, no?
D'altra banda, això en tenim aquí... No, et perdona, ja sé que no és culpa dels partits que hi van arribar a aquest acord, és una situació molt complexa, però la realitat serà que molt difícilment el dia 9 de novembre podrem anar a votar. De fet, Madrid ja ha expressat d'alguna manera aquest rebuig, no només el Partit Popular, sinó també el PSOE. Tampoc és nou o tampoc ha sorprès, si més no, aquesta reacció...
Jo crec que en el context de les majories actual que existeix al Congrés dels Diputats és tot impossible. Per la propera legislatura és molt probable que es trenquin les majories i que, per tant, hi hagi més joc, més camp per poder actuar. I, per tant, jo crec que voler-ho precipitar tot el 2014...
en certa forma és abocar-ho a que no es pugui celebrar aquesta consulta. Jo crec que aquest és un procés que de triomfar serà a llarg termini i a vegades tinc la sensació que no es recalca prou que en aquests processos cal anar amb més tranquil·litat que la que tenen alguns. Perquè, en fi, clar.
En parlava ara també d'aquesta compareixença que va tenir lloc ahir, aquesta anunci que es va fer amb els diferents partits que han arribat al consens per aquesta pregunta i no sé si independentment o tenint en compte que potser el procediment no hi acabeu d'estar d'acord amb la data creieu que és massa precipitat però sí que coincidiu d'alguna manera amb la pregunta o us convenç des del PSC de Sant Just. Us sap greu que el PSC no aparegués en aquesta foto com si diguéssim?
El PSC no hi ha paregut perquè no comparteix la metodologia amb la qual s'ha arribat aquest acord. Jo el que no acabo d'entendre és que avui es critiqui la pregunta en si. Quan la pregunta en si jo crec que és un triomf d'aquests que defensen la tercera via. En costa d'entendre la reacció
del Pere Navarro, la veritat. No m'hi sento identificat i crec molt més acertada la que ha tingut, per exemple, l'Àngel Ros, l'alcalde de Lleida. D'alguna manera, aquesta doble pregunta també obliga, potser, dins del PSC a posicionar-se o a marcar una resposta o altra.
El fet que no sigui només independència sí o no i que la pregunta us convenci una mica més, encara que creieu que la consulta no es podrà fer el 9 de novembre, sí que obliga el PSC a prendre una decisió o una posició dins del mateix partit? Jo crec que el PSC el que ha de fer és ser més proactiu en la recerca de...
de possibilitats perquè es pugui celebrar de forma legal aquest referèndum. S'ha d'esforçar, jo crec que molt més, en convèncer el PSOE que autoritzar la consulta a llarg o a mitjà termini serà l'única fórmula possible que hi haurà per...
per restituir l'encaix de Catalunya dins l'estat espanyol. No n'hi ha prou en criticar com s'ha fet aquest procés, que és una crítica que compartim, perquè tots sabem que no es podrà materialitzar aquesta consulta, però cal, a més a més, ser més exigents
amb el PSOE perquè s'impliqui també en la recerca de solucions i jo crec que aquestes solucions ja no passen només per una millora del finançament o en una reforma de la Constitució que blindi algunes competències sinó que sigui quin sigui l'acord el poble de Catalunya haurà de tenir el dret a poder-lo votar no crec que
en una societat del fecle XXI es pugui impedir a un poble manifestant la seva voluntat. Està clar. Tenint en compte també que dins del PSC és evident que hi ha posicions força diverses, com a Joan Bassaganya, si finalment s'exercís aquesta consulta, què votaria? A veure, en la primera pregunta votaria que sí, en la primera, doncs, dependria. És que aquí...
També falta que ens expliquin moltes coses. La primera seria si Catalunya seguiria o no formant part de la Unió Europea. Si no hi ha un acord amb el govern central i ara mateix no hi és, doncs està clar que Catalunya, pel que estan dient tots els fals representants de la Unió Europea, doncs sortiria de la Unió Europea. Jo en aquestes circumstàncies no voldria la independència.
En altres, no ho sé, tot seria qüestió de conèixer amb més detall els pros i contres, i jo crec que és el que li manca a aquest país, que hi hagi un debat. Aquí hi ha un sector de població que està molt il·lusionada, que està donant molts arguments a favor de la independència, i en contraposició només es troba un mur, que és el mur del no. La Constitució, les lleis...
amb arguments que són zero engrescadors i que suposen un nul esforç o, perdó, una nul·la il·lusió de cara a que alguns puguin defensar la permanència de Catalunya dins Espanya. Per tant, mentre no es produeixi aquest debat, jo crec que és difícil opinar.
S'han de contestar les dades. Jo a vegades he escoltat dades per part dels defensors de la independència que no m'encaixen amb les dades que m'han donat. Per tant, és un tema que no ho sé, que jo crec que manca un debat. Jo a nivell particular em sento molt català i per tant em sento sentimental.
a mi la independència no em fa gens por el que passa és que vivim en un món interconectat on hi ha molts molts interessos i és una situació molt més complicada de la que pot semblar aparentment doncs moltes gràcies Joan Bassagany es porteu del PSC a Sant Just per aquesta valoració davant de tot plegat molt bé, a vosaltres molt bé, bona tarda
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats en car a la brassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web cafedalateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Lluís d'Esvern. Restaurant Café de l'Ateneu.
Pedricio i Oriol Pujador arrenca al Senat el debat sobre la reforma de l'administració local. Enorme topa amb el rebuig del món local i de la generalitat perquè buida de competències als ajuntaments. La Cambra de Comerç de Lleida assegura que l'única sortida per l'aeroport del Guairà és convertir-lo en un aeroport de mercaderies. Desarticulat el camp de Tarragona, un grup de lladres acusat de robar en una desena de pisos. Hi ha tres detinguts.
En esports, a les 12 es fa el sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campions. El Barça pot quedar emparallat amb el Bayer Leverkusen, el Galatasaray, l'Olympiacos, el Manchester City, el Schalke, l'Arsenal i el Zenit.
Aquesta hora, com dèiem, és previst que comenci el Senat a Madrid del debat sobre la reforma, la nova llei de governs local espanyola. La polèmica llei passa avui al penúltim tràmit parlamentari abans de la seva aprovació definitiva al Congrés dels Diputats. El text no ha aconseguit sumar cap mena de consens al llarg d'aquesta tramitació parlamentària i neix amb el rebuig frontal del món local i també de l'executiu català.
Ajuntaments i partits catalans ja adonen per fet que caldrà presentar recurs al Constitucional contra aquesta nova norma, des de Convergència i Unió desvinculant, però, la reforma del procés sobiranista engegat a Catalunya. Així ho ha reconegut la senadora de la Federació Nacionalista, Maria Teresa Riveró, aquest matí i en declaracions a la xarxa.
que aquesta negativa reconeix-nos la singularitat podria anar lligada al nostre camí de procés. Jo penso que pot ser, però jo m'atreveixo que forme part d'aquest programa recentralitzador que té el PP de desmantellar l'estat de les autonomies per anar puidant competències.
L'Associació Catalana de Municipis busca complicitats a ajuntaments de tot l'Estat perquè s'assumin el possible recurs del món local català contra aquesta llei. La Cambra de Comerç de Lleida creu que l'única sortida que té l'aeroport de Lleida al Guaire és convertir aquesta pista del Sagrià en un aeroport de mercaderies.
En declaracions a la xarxa de comunicació local, el president de la Cambra, Joan Simó, assegura que per convertir-lo cal prou una inversió. Llavors hi ha una empresa a Lleida que sí que efectivament diu que pot aprofitar comercialment. Però què demani? Ampliar la pista, ja és de 2.500 metres, ampliar la pista fins a 3.000 metres perquè llavors poden aterrar aquests avions el 747, però per mercader.
Segons aquesta empresa, parla de poder enviar als Emirats i també parla d'exportar i importar de Xina. La Cambra de Comerç de Lleida vaticina un boicot comercial als productes catalans després que el govern hagi fixat data i pregunta a la consulta sobiranista.
Els Mossos d'Esquadra han desmantallat un grup dedicat especialitzat a robar pisos al camp de Tarragona. Robaven diners i també se'ls ha trobat material i objectes per valor de més de 20.000 euros. En total s'han detingut 3 persones. Estan acusades d'haver comès 9 robatoris amb força en pisos dels municipis de Tarragona i també de Reus. El jutjar ha decretat presó per dos dels detinguts.
i la llibertat d'emcàrrecs per l'altre. Tot i donar el grup part desmantellat, els agents no descarten que es pugui detenir més persones en els pròxims dies. Avui han començat les obres de reurbanització del passeig de la Devesa a Girona, unes obres que s'allargaran durant sis mesos. L'Ajuntament considera aquests treballs el primer pas perquè la ciutat miri cap a la Devesa i el consideri el seu parc urbà. Fem Girona, Sònia Tobert, bon dia.
Bon dia. La reurbanització del passeig de la Devesa es faran dos trams i inclou canviar els serveis, el paviment, el mobiliari urbà i la senyalització. El regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribes, ha destacat que es tracta d'un primer pas per millorar la relació entre la ciutat i la Devesa mentre s'està redactant el Pla Especial del Parc. Carles Ribes.
Vam parlant d'un passeig que havia estat abandonat durant molts i molts anys i per tant, en conseqüència, que necessitava urgentment una reurbanització perquè hi havia una mancança en tema de suministres correctament ben col·locats. I alhora també la urbanització pròpiament del carrer per el que deia ser la primera petjada per anar-nos introduint a la dadesa. Les obres les fa l'empresa Aritz Vilanna, que s'ha compromès a tenir les llestes abans del juny. Els treballs tenen un pressupost de més de 560.000 euros.
I una peu més pel que fa als serveis. A aquesta hora continua encara la incidència a la línia 2 del metro a la ciutat de Barcelona. El servei de metro entre la Pau i Gorg de la línia 2 es troba interrombut per la varia en una bomba d'extracció d'aigua a l'estació de Sant Roc. Així la línia només funciona entre la Pau i Paral·lel i entre Gorg i Badalona Pompeu Fabra. La companyia però ha habilitat un servei especial de bus per cobrir el tram afectat. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. El Servei Local de Català ja ha programat els cursos de català parlant que ve. Començaran a partir del 8 de gener i després de festes i s'allargaran fins als mesos de maig o juny. S'ofereixen diferents nivells d'aprenentatge del català, de perfeccionament o de conversa o escriptura.
Són els nivells bàsic, elemental, intermedi i de suficiència i també hi haurà grups de conversa i un curs d'expressió escrita. Els horaris depenen del curs, però tots s'impartiran a l'edifici de les escoles. Podeu demanar més informació adreçant-vos a l'Escola de Català, a l'equipament de les escoles o al web del Consorci per la Normalització Lingüística, cpnl.cat.
Més qüestions. Aquest cap de setmana s'estrenen als Pastorets de Sant Just. Divendres al vespre i diumenge al migdia es podrà veure aquesta funció que portarà sobre de l'escenari de l'Ateneu. L'obra de Pepa el Benell és teu als Contrapastorets de Sant Just. Les entrades encara es poden comprar de forma anticipada a l'antiga granja Carbonell i a l'Ateneu en horari de secretaria de 6 a 9 per 6 euros al públic general i per 5 als socis i sòcies de l'entitat. Les representacions seran divendres a les 8 del vespre i diumenge a les 12 del migdia.
I un apunt més per recordar-vos que Just Gospel Corr oferirà dissabte un concert solidari de Nadal. Cada any el grup de música Sant Justenc fa un recital solidari que té com a objectiu recaptar fons per una bona causa. Aquest cop serà benefici del Banc d'Aliments. El concert solidari estarà dirigit per José Beuter i es farà l'església del Sants Just i Pastor. Començarà a les 9 del vespre i és oberta a tothom.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Des del carrer Creu 54, la llibreria Resenya us desitja unes bones festes.
Fins demà!
Dos minuts i un quart de dotze, és moment de fer tertúria, com cada dilluns aquesta hora, per això saludem el Vicenç Riera, la Carme Mató i en Josep Coterc. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. Avui, dilluns, 16 de desembre, abans dèiem que fa un dia ja fred, gris, tot ja ens porta cap a Nadal, d'alguna manera.
és que ahir va fer un dia d'escàndol el Nadal els Nadals va bé que estiguin així si no té gràcia aquest any l'altre dia que parlàvem amb gent la típica frase ja és Nadal, que ràpid passa el temps però jo els he deia que aquest any hagi començat a fer fred ja des del novembre i tot plegat ja fa setmanes que portem l'abri que a mi em fa pensar que ja és normal que arribi Nadal el desembre congelat
exacte, exacte, jo crec que tot lliga una mica bé, en tot cas això ja ho deixarem per la setmana que ve si voleu cantem Nadales i fem una mica de festa home, no, mira, jo si vols continuar tu que amb una petita audiència no ens facis cantar però, home, estarà bé però veig que, home, avui hem de parlar una mica del que va sortir dijous passat, no? avui hi vaig pensar amb vosaltres mira, dilluns podrem parlar-ne amb el Vicenç, la Carme i Josep sí, sí, sí
En Paraderiu, no? Què us sembla? A veure, a primer de tot, què us sembla la doble pregunta en si? És a dir, el que ha sortit finalment? A mi em sembla bé. A mi em sembla bé la pregunta. No crec que hi hagi algú...
que no l'entengui i que, per exemple, contesti sí a la segona pregunta no havent contestat o havent contestat no a la primera pregunta. Aquest és el risc que jo li veig. Però estaran nou mesos explicant-nos-ho, eh? Sí. Home, però... O deu o onze, no? Estem a desembrancar. A veure si saps llegir i interpretar una mica. Sí, sí.
Si et diuen, si vols un estat, aquest estat pot ser federal, pot ser confederal, pot ser d'alguna manera. I si dius, i després afegeixes la pregunta, i vols ser que aquest estat sigui independent? Dic sí o no. Si he contestat que sí, que vull un estat, i després contesto que no, doncs molt bé, tots els federalistes tenen raó. Els federalistes i els confederistes. Molt complicat, eh?
No, jo no veig tan complicat. Jo sí, jo sí. Jo hauria d'haver sigut sí o no? Punto, s'ha acabat. Però això és la consulta que agafa a tothom. No ho sé, està molt liat això. És la manera que pugui incloure iniciativa i unió a la foto i es vegi, per tant, la imatge de consens. Ho prenen a ningú que hagi explicat bé i clar que ho entengui tothom ser independent...
Què vol dir? O sigui, si som independents, com anirem? I si no som, com anirem? Això no ho ha explicat ningú. Jo ho tinc bastant clar. Cadascú ho té clar a la seva manera. A la meva manera, indiscutiblement. A la meva manera. Agafant-me a la mateixa Constitució Espanyola. Catalunya és una nacionalitat.
equivalent a nació antiga. Nació antiga. Catalunya, aquesta nacionalitat, té un estat autonòmic al mateix temps. Això, que és per la Constitució espanyola, és vigent també a Europa. És vigent també a Europa, és a dir, perquè la Constitució espanyola ho ha posat així. Però es pot canviar la Constitució, eh?
No, però no la canvien. No la canvien. No, no, jo penso que no es canvi l'acta Constitució. Si Catalunya es declara independent que per Europa és una nacionalitat històrica i que té un govern autonòmic,
Pràcticament ni només li resta reconèixer el govern de Catalunya. Punto. Però Europa fins ara es manté en el marge, eh? Aquí m'irgencita que me queda com estic. És que és clar, és que és el que ha de fer. Llavors no som a Europa. Europa és el que ha de fer. Mantenir-se en el marge en aquest moment. Mantenir-se en el marge fins que no vingui la situació no es pot pronunciar.
És a dir, el que no pot fer Europa és dir, sí, nosaltres apoyem l'autonomia de Catalunya. Això no ho pot fer-ho. No ho pot fer-ho. Per què? Perquè això seria un problema que crearíem també dintre d'Europa.
Però tu no creus que ara tenim aquí muntat ja un sidral considerable, a part del que pensi en Europa, que tota la gent que s'ha fet aquest bloc per decidir tota aquesta gent i que el PSC s'hagi despenjat com s'ha despenjat? Voleu dir que no tenim un problema d'aviam qui som? Perquè aviam, la gent del PSC... Teníem, teníem, perquè jo ja no sóc arreu. Després de les preguntes ja no compten els partits.
és que estem en un país de partits no existeix la política perquè en Nadal era socialista en Nadal era socialista no ho és en Ros ha dit que sí que li estan bé les preguntes
diversos socialistes han dit el que estan dient que sí, que sí. És a dir, el PSC té un greu problema que s'està desintegrant perquè li margen i molts que estan dintre estan d'acord amb les preguntes.
Llavors, clar, ja no és el partit el que m'interessa, si és socialista o no és socialista aquest senyor. El que m'interessa és si és un individu català. Punto. El que m'interessa, que sigui del PP i voti sí. Doncs quan van posar el Montilla ens va preocupar massa això, eh? A veure, el problema és que veiem la independència com una cosa d'esquerres. I no!
La independència no és una cosa d'esquerres, perquè Catalunya pot tindre governs, pot tindre partits polítics que siguin feixistes i partits polítics que siguin comunistes, i partits polítics que siguin de centre i partits polítics que siguin d'esquerra. I això és el que m'interessa a mi. A mi m'interessa, com a català, que hi pugui ser tot el marc polític, tot el marc polític.
Jo fujo molt d'aquesta teoria que Catalunya és d'esquerres o no serà. No, perdoni. Catalunya pot ser de dretes i serà. Però Catalunya pot ser d'esquerres i serà. És aquesta la situació. Jo veig més un estat català
que un estat, Convergència, Unió i Esquerra... No, no, no. Aquests senyors provoquen la independència i després, un cop independents, hi haurà els partits que creguin dins de Catalunya. Més faltaria.
Jo no entenc quasi res. Ho he de reconèixer. Crec que tenim una classe política... Jo m'inclino molt per el que era en Macià. Que en Macià va ser fundador, en principi, de l'Estat català. Volia l'Estat català. El que va passar que no va trobar ni apoio per la Lliga ni... Que ella, en principi, volia l'apoi de la Lliga i no trobar... I llavors, com a partit polític, va fundar l'Esquerra.
com a partit polític, però el que pretenia era un estat català independent d'Espanya i que hi pogués haver-hi tot l'art polític. I que tots tinguéssim una caseta i el jardinet, no? Bé, escolta, potser aquesta frase, potser que no ens enriguem tant. No, no m'enrigo, no m'enrigo, però vull dir que no era un paradís com tampoc ho és ara.
Vull dir, i així també va anar. Vull dir, les coses com siguin, avui estem al segle XXI, Josep, i les coses funcionen d'una altra manera. Hi ha una gent jove preparada intel·lectualment, com nosaltres, que tu perquè ets una mà d'estudis i tal, però avui en dia ja la gent està més preparada, sap més el que vol, i abans nosaltres veníem de 40 anys de...
de 50 o de 60 d'estracisme però avui en dia de la caseta i l'hurtet però que en definitiva tothom va voler la caseta i l'hurtet ja bon i així va anar ja vaig treballar uns anys en un poble
on la gent la majoria eren pagesos o sigui que ells de fer allà tenien la caseta i l'hortet i llavors van entrar a dintre la fàbrica aquesta que es va muntar i vivien com a reis perquè tenien la caseta i l'hortet i aquest sou que li anava que hi anava i allà n'hi havia hagut mai
fullon de cap classe, cap vagues, res. Al contrari, que aquí Barcelona es feien vagues i allà es feien veure que es feien vagues. Tancaven els portes i es treballava igual.
Però pensa que... I tenien tots això, eh? El caseta i l'Hortet. Sí, sí, vale. Perquè sortien de la fàbrica... I tenia la caseta. El que passa que han passat això... És una cosa bastant bona, això, eh? Sí, vale, vale. Però pensa que han passat 80 o 90 anys d'això. I avui en dia... No, no, no. A veure, el que ho ha dit aquest senyor, sí. El que jo dic ara no és lluny. Clar, hem convertit la caseta i l'Hortet en l'estat de benestar. Aquesta és el canvi.
Canvi, que també ens ho hem de plantejar tot des del principi. Aquest estat del benestar el van crear els socialistes? No. El van crear el PP? No. El van crear... No, el va crear en Franco. Va començar amb el Franco.
El que passa que era més reduït, menys... I després s'ha ampliat. Però moltes vegades sentit, jo sento per la ràdio, oh, nosaltres hem creat l'estat de benestar. Punyeta! El va crear en Franco.
molt més reduït, més reduït, però la seguretat social és cosa d'evolució. Els pantans, els pantans. Però han evolucionat les bases que es van posar en aquell moment. Però les bases que es van posar en aquell moment han evolucionat a nivell de com funciona l'educació pública. Però és una... Em sap greu donar-te la raó, però...
És veritat, va crear la Seguritat Social per tothom i els Pantanos, que gràcies, jo tenim llum. I li deien al Paco Pantanos. Per què? Perquè dintre de tot, dintre del règim franquista també hi havia homes
que pensaven, i homes que veien, home, ens interessa mantenir-nos aquí i també hem de donar a la població vivendes, hem de donar a la població salut, hem de donar a la població unes pensions, i això era limitat, era més pobre...
Però les bases estan allà. Jo sento que per als partits polítics d'esquerres o de centres o del que sigui que diuen que nosaltres hem creat l'estat de benestar. No, mire, perdoni, jo tinc molts anys i ho he viscut tot i no, no, no, tot bé hi ha de més lluny.
També hi havia els punts de la dona que treballava, els punts del marit, totes aquestes coses. Hi havia menys gent, hi havia menys gent que... Hi havia repressió també, vull dir que era un benestar relatiu. No, no, jo no estic parlant... Perquè benestar normalment s'associa també a positiu. No estic parlant d'un analogi de... Sí que hi ha coses.
És a dir, la família numerosa també ho va crear aquell règim. És a dir, aquell règim, família numerosa, es necessitaven quatre, ara se'n necessiten tres de fills. Però llavors eren quatre, va ser molt bé, però ja hi havia la base.
Clar, potser al fi de tot això, que tens tota la raó perquè nosaltres venim d'aquella època, potser sí que ho podem veure d'aquesta manera, però, clar, socialment, després, hi havia tota l'Espanya negra, per dir-ho d'alguna manera. No estem aquí fent un elogi d'aquest senyor ni molt menys.
No estic fent la logis. No, no, que no estem jo. No estic fent la logis d'en Franco, eh? Però s'ha d'haver-ho les coses, sí. I a més us està parlant una persona que li han passat les males xiulant a les orelles, eh? No, no. Sortint de l'università i sortint de les columnes que hi ha al col·liceu. No, no, que no... Que van petar. Tot això també s'ha complicat molt el augment de població que hi ha.
i les coses no donen ha anat tot avall en vés d'anar amunt i ha arribat tot això que ha arribat ara ha arribat que no donen la bolsa no dona sí, jo crec que un dels màxims deixant a part o deixant a part aquestes que s'escapaven tant tant per aquí per allà tot això, i la corrupció això fa molt de mal això no continua sent no, és que fent mal però no se recupera
És que no, clar, clar. A mi que em posin a la presó m'és igual, eh? El que vull és que tornin les peles. A mi a la presó. A mi també. Els porten a Cambriànsis que ho estiguin debatances, eh? Només els hi falta sortir. Aquest senyor a mi ja els ha tornat. Com que a l'edat que té, deixeu-vos estar. Ha tornat els clers, eh?
No, no, no torna ni un duro. No, ni un. Però des del primer i l'últim, eh? Sí, sí. Em sembla que aquest senyor guardi va ser el primer que va enganxar. Quin? No sé com es deia. I des d'aquell, doncs, de tornar a re. No, de tornar a ningú. El roldant. Ah, el roldant. Va estar a la presó una temporada, no? No va estar a la presó? Sí, però diu, això que no va tornar a diners. Ah, que no va tornar a re, no? I a més, va saltar el risc aquell, no estava a la presó.
No, no, que vull dir que no, que no, és aquest el problema. I també ara vivim d'una manera, amb unes necessitats... Els clars hi són, on són, hi són, hi són, on? Desaparescut, i és clar, hi han faltat. Nosaltres ara, el que estava dient, vivim en una, ens hem creat nosaltres mateixos, el nostre paraís particular, d'unes certes necessitats que després quan penses fredament, dius, jo quina necessitat tinc d'això si no em fa falta...
Però és allò de dir, per què no, si jo m'ho he guanyat, aquesta falsa cosa que tenim, jo m'ho he guanyat i tinc dret a gastar-m'ho o viure com vulgui. Llavors hem creat una espècie de benestar irreal dintre les nostres pròpies vides, perquè tenim absolutament de tot, calefacció i tal, ja poden dir que pujarà en el 50% la llum.
però tu has vist la llum del mes passat ja costa molt treure-los benestar clar, llavors jo no em vull baixar del burro tu pots baixar del burro però tot i amb això s'ha rebaixat molt la gent ha frenat molt ha frenat molt hem frenat
Sí, sí, però ara aquests dies tu veus a Barcelona, passeges per Barcelona, o vas, perquè jo en aquests dies vaig, no passejo per Barcelona perquè m'agobia moltíssim. No, no, però... L'únic que veus és allò on la gent s'alimenta. Allà està a tope, tots els trans, però tu en vas als postos més econòmics, ve a ser el Corte Inglés o aquests grans magatzems, i la gent està gastant. Però suposo que es mira, és a dir, sí, però m'imagino, perquè com que per Nadal segueixem fent regals, jo crec que
Es regala molt menys, també. O es pensa molt més, i potser com que penses més, també trigues més a comprar. Ja, ja, aquests dies, aquests dies que s'ha vist. Jo vaig marxar, però vaig pensar, ostres, potser és veritat que tenim menys, o ens volem gastar menys pressupost, en lloc de fer-ho tant, mira, doncs això, això i això, tu has de pensar més, comparar, i dones més voltes. Mira, jo, part igual, mira, em fa cap vergonya, eh? Jo, tot això, els regals, això, són allò.
La meva família s'ha acabat. Felicitats, ho passeu molt bé, i s'ha acabat. Aquí n'hi ha regals. Sí, perquè és una... I això és un mal. Llavors és un mal per al mateix país. Jo també tinc una família amb molta sort. Si no es ven, no es fabrica, si no es fabrica no hi ha feina. Tot va lligat. Tot va lligat.
Jo per això també tinc una família que han dit que s'ha acabat el rellot. Sí, que en un moment hi ha tant tipus més coses i si no... Jo conec que s'ha limitat molt. També hi ha gent que es feia un regal a cadascú i que ara es fa una mica invisible, cadascú fa només un regal i es limita molt el pressupost justament per a algú que li sigui més complicat. Sí, el que passa és que no ho sé, perquè el tema dels reis i totes aquestes coses, els crios, els hi...
a veure la maratona però els crios nosaltres jugàvem allà una de sardines i un cordillet i corria pilota fes de paper però nosaltres ens creiem que hi havia els reis els crios tan macos quan jo encara creia en els reis a casa meva no la veig llevant per res li vaig demanar a una nina i li vam portar amb una amiga meva a mi no, a la meva amiga li vaig pagar una pallissa
perquè m'havia robat la nina aquesta és la Santa Innocència que més se us pot dir aquella cantava Paco, Paco, com es deia la Encarnada
Com aquella, era una cantant que era, ara ja, me'n recordo com es deia cantar. Una cantant, Paco, Paco, Paco, no sé què. Encara no sé què, eren veïnes. I encara té ella un senyal aquí, de la mossegada que li vaig pagar perquè en tornaix la nina que era meva. La nina era d'ella, evidentment.
Però jo estava tan obsessionada, perquè havia escrit la carta, la portava al Barato, te'n recordes? Allà portaves la carta amb tota la bona fe, que ja ni els pares es molestaven a acompanyar-te, però aquella cosa, ara els nanos d'avui en dia ja no, tampoc la tenen, perquè tenen tot l'any coses.
S'ha perdut molt, eh? S'ha perdut molt, eh? S'ha perdut els nanos, sí. Escolta'm, a mi un dia el meu net petit, que ja no és tan petit, però quan era petit em va dir... Perquè jo encara... A mi em fa moltíssima il·lusió ho dir perquè la gent... Poca cosa que faig jo a casa el dia de Reis, que no el dia de Reis, que ara quan volen són euros per comprar-se les seves coses. Però jo encara tinc la paciència d'amagar-los-hi. Perquè hi poso fletxes perquè, mira tu...
I en tinc tres, eh? El nen de Can Vilà, que és gran, el meu gran i el petit. Però ells van a casa la iaia a buscar. Els hi vaig treballar. I un dia em diu el petit, iaia, vull que sàpigues que els reis no sou vosaltres, eh?
Dic, no em diguis. Diu, sí. O que em diu, no em facis més el tonto, perquè... Una parteta, així, perquè jo em feia tanta il·lusió fer-li això. En l'àvia tan gran encara no ho sap. Sí, i em diu, ja, són els pares. Dic, ai, mira que bé. M'acabes de treure un pes de sobre. Vull dir que jo, a més, aquesta època d'innocència sí que m'agradaria haver-la...
m'han tingut a estar pels meus nets saps, era a mi el dia de reis el dia que més m'ha agradat tota la vida a mi a veure, moltes vegades els mateixos nets o els mateixos fills feien veure que no ho sabien i tant si ho sabia forma part de la gràcia jo posava pastanar que hi haig a la finestra els enganyats els pares sempre arriba un moment aquest que sí, a mi el dia de reis i llavors arriba un moment aquell que ho fas pel temps d'armar petit
és que a mi la festa dels reis de veritat ha sigut sempre la que més m'ha agradat el que era allò jo una setmana abans venia el meu net ara ja és gran i petit a posar l'aigua una pastanaga jo tenia la paciència de canviar-lo i ha vingut si si mirais a menjar mitja pastanaga i allò que s'ho creguessin
és veritat i aquestes coses són irrecuperables perquè els nens ja quan neixen ja directament ja saben qui són els reis home quan neixen tampoc vull dir quan tenen 3 o 4 anys una mica més si la tele els embauca eh que no?
Quan neixen no saben ni què havien... Quan neixen, no, menys mal. Però vull dir, quan ja tenen 4 o 5 anys, avui en dia saben estar llatí. I tant. Quan tu vas, ells han tornat de 4 vegades. I tant. És un altre ritme. Ja està bé, el que vols que et digui. Però hi ha vegades que hem anat perdent pel camí, amb aquest xadalans i aquestes comoditats que tenim, hem anat perdent...
hem de perdre les coses les coses simples, no? has d'anar a dinar el dia de Nadal perquè s'ha d'anar a dinar el dia Nadal a ningú se li correix anar-se'n a esquiar jo no he anat a esquiar la meva vida anàvem de viatge per Nadal perquè enfonso a les quatre famílies ara la iaia s'ha anat però jo quan faria l'avió m'aniria a Can Mandú si pogués
Però això ja passa. No, se'n van per cap d'any. El dia de Nadal no. Sí, dona, sí. Vés-te'n a Baqueria de Beret i vés-te'n allà. Però van tota la família. No, tota la família, no. El dia de Nadal i Sant Esteve aquí, perquè no tenen més remei. I l'endemà toquen els dos. Home, ho tinc a casa jo, eh?
El dia de Nadal és sagrat. No s'atreveixen. Per molts sí. No per gust, no. Per molts és sagrat. Però vull dir, es va perdent. Aquestes reunions de família, eh? I al cap d'any es menja el riem. Aquestes reunions de família es van perdent. Bueno, a mi no sé la meva família i la meva joven. La meva tampoc, però vull dir... Nadal? Fixem-nos a l'exterior. Vull dir...
et trobaràs perquè hi ha molts llocs que estan oberts i que hi ha una parella només. I aquella parella té família, no?
o no, o estan barallats però estem parlant en general vull dir, en general en general, o sigui en general, el dia de Nadal i Sant Esteve sí, sí, eren i continuen encara sent per molta gent el dia d'anar a la casa d'un i el dia de Sant Esteve tampoc no ens quedem amb les coses
Tot va evolucionant, tant amb el bé com amb el mal. Tot va evolucionant. Que les famílies es van desintegrant cada vegada més, això és un fet. Antigament, ja compareu, per exemple, el sentit familiar dels andalusos.
Compareu-lo amb el sentit familiar dels catalans. Els andalusos li sentireu la frase molt freqüent. Mi gente. Mi gente. I mi gente és tota la família. Això és veritat perquè jo ho he viscut. Jo me he casat amb un andalus. Els germans, els tios, els nets, tota la família, aquella és mi gente.
Nosaltres no la tenim. Jo tinc cosins que no ens parlem. I no perquè estiguem brallats. Perquè us heu desconnectat. Sabíem que... Però aquí mateix, aquí mateix a Sant Just, hi ha un fill d'un cosí que he intentat parlar amb ell vàries vegades. Ara sí em sent. A veure si truca. Doncs no hi ha hagut forma. No hi ha hagut forma. No.
Tu m'entens? Tenim una altra que tampoc l'has vist gaire, que és la grossa. La grossa tampoc l'has vist gaire. Qui és la grossa? La grossa. La grossa? No, la grossa no l'havia vist gaire, no, la meva grossa.
La Roser Arenas de l'Ella. Exacte. És una cosina llunyana, eh? La grossa de Nadal. De Cap d'Any. De Cap d'Any, això. De Cap d'Any. Aquella de Cap Gros forma part, és un capgros dels castellers de l'Ella que van treure el model d'aquell capgros d'una cosina llunyana meva que es diu Roser Arenas.
No, però, bueno, ha tornat una miqueta, que ara ja ens queda poc. La família que sí que tenim contacte relatiu, aquests, aviam, jo no... El meu fill, els meus nets, la meva jove, jo no sóc capaç de dir... Me'n vaig per Nadal, perquè el meu fill... El meu fill tampoc ho faria, encara que voldria anar-se'n a esquiar, però no pot fer-ho, perquè tenim el pare, la mare de... A la nostra època no gosem fer-ho.
els que venen después sí que ho fan si nosaltres no ho fem, nosaltres el dia a Sant Esteve és sagrat, un a casa d'un aquí l'única que surt lliure d'això sóc jo jo he acabat ràpid això a mi em tocava el dia de Reis em vaig tocar perquè jo vaig dir un dia aquí celebrem casa un sogre, casa l'altre i jo què, no pinto res perquè em van adjudicar per real decreto el dia de Reis
El dia de reis venen a casa meva, els que es queden a dinar recullen els reis i després s'adéu fins l'any que ve. I llavors per evitar que els altres dos nanos a la taula s'avorreixen els crios. S'avorreixen quan comencem a parlar de política els crios. Llavors anaven a la sala a veure la tele. Automàticament, bronca.
Del meu fill i la meva jove. Que no a la tele els nanos s'avorreixen. Jo m'avorreixo i me'n vull anar. Solució. Fa més de sis anys que quan acabo el vermut de casa meva ens anem a l'Altaneu. I seran aclar les broncades.
Més fàcil, no? Doncs mira, s'ha acabat. Perquè allà és neutral, allà es comporten com dos humanets que són. És veritat, com dos humanets i s'ha acabat el mal rotllo amb el meu fill, que llavors diu que els deixo fer que vull, els nanos que... I les discussions a la taula poden ser tràgiques, eh? En moltes famílies, això hi ha la literatura d'això, eh?
Sí, també s'ha escrit sobre això. Ja, ja. A sobre taules... No, no, Déu-n'hi-do, a sobre taules, a vegades em val més fer les curtes. En fi, se'ns acaba el temps, la setmana que ve podem encara parlar una mica sobretot plegat, perquè encara estem molt més a prop del Nadal. Perquè el de Madrid ha dit que això no es farà, també. És que ens hem enrotllat amb el Nadal. Sí, sí, he vist que
hem passat una mica per al... Bé, la setmana que ve, que tindrem més reaccions, ja en tornarem a parlar. Però el de Madrid, el Rajoy ha dit que... Seria estrany que hagués dit el contrari, també, eh? Bé, clar, que ens posem una pluma... Ja ho veurem. Exacte. Gràcies, eh? Jo tinc previst el que passarà, però... La setmana que ve en parlem. Que vagi bé, bon dia. Reserva-t'ho per la setmana que ve.
Des del carrer Creu 81, en Antena Produccions, us desitja unes bones festes.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just.
012. La Generalitat al teu costat. M'agrada saber què menjo, per això compro els productes amb l'etiqueta de venda de proximitat. Acredita que aquest aliment està produït a casa nostra i arriba directament al consumidor. Entre tots ajudem el camp català i el medi ambient. I ens assegurem que és fresc i de confiança. Mengem fresc i de casa. Productes de proximitat. Tots hi guanyem. 012. La Generalitat al teu costat.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Un minut i tres quarts de dotze. És moment ara de parlar d'actualitat política i per això saludem el portaveu d'iniciativa a l'Ajuntament de Sant Just, Lluís Bonfort. Bon dia. Hola, bon dia. Primer de tot per parlar de la consulta. La setmana passada recordem que divendres vam fer aquesta ronda amb els diferents portaveus de Sant Just, els diferents portaveus polítics perquè s'havia sabut finalment la data i la pregunta d'aquesta consulta que finalment serà
El 9 de novembre és la data prevista i, per tant, volíem saber també quina valoració fèieu des d'iniciativa d'aquesta pregunta, doble pregunta i d'aquesta data anunciada. L'avantatge de poder-m'ho preguntar avui, no tot el divendres, és que ja hem tingut el Consell Nacional d'Iniciativa, més a més que va aprovar per unanimitat totes les gestions fetes pels negociadors, en aquest cas...
d'Esquerra Unida i d'Iniciativa Catoña Verde i em fa una valoració superpositiva d'aquesta imatge d'unitat, d'aquesta imatge d'unitat amb la consulta i a més a més d'aquest caràcter de la consulta que creiem que pot ser molt unitari, molt global i que pot cridar el que a més ens convé, que és una alta participació.
Aquesta doble pregunta, que s'ha dit bastant que sobretot ha acabat sent així perquè permetés justament que hi fossin tant unió com iniciativa, és a dir, que hi hagués aquesta imatge de consens en què uns i altres, suposo que no és la pregunta ideal de cap dels quatre o sis partits, si voleu, que apareixien en aquesta imatge de dijous passat.
Això passa fins i tot amb el pacte de govern de Sant Just. Quan fas un pacte de govern també hi ha coses que tu voldries posar i no pots i els altres voldríem fer alguna cosa que per cedir fan això. Això són les negociacions. Però més enllà que hi hagués una pregunta que fos un partit o un altre, el que havíem de fer és una pregunta que cridés a la gent a votar, cridés a la gent a manifestar. No hi hauria res més frustrant que una abstenció altíssima.
Jo crec que la gent s'ha de sentir cridada a donar la seva opinió. No la seva opinió amb una cosa absolutament tancada, sinó que realment demostris que aquest anhel del poble català de ser consultat sobre el seu futur sigui real i ampli.
Madrid ja ha dit que no, un no bastant rotund i no només manifestat per part del Partit Popular sinó també per part del PSOE i hi ha qui diu que el 9 de novembre no podrà ser. Creieu que realment serà prou fort aquest rebuig o que al contrari serà més fort el paper dels partits catalans?
Jo crec que estem en una situació d'una complexitat enorme. Llavors jo crec que ells estan responent des del govern de Madrid de la manera que s'esperava, també, i que això obre un marge de negociació en el qual hi intervindrà, doncs, entenc que també intervenir a l'Universitat Internacional, les pressions de la societat civil també estan en compte, les pressions populars...
Per tant, sobre un escenari de gran complexitat que em veig incapaç de dir com acabarà. El que sí que dic és que a mi el que més m'agradaria és que hi hagués una consulta el dia 9 de novembre, perquè seria una victòria dels plantejaments dels partits que han estat negociant això, una traslació a l'esfera política d'aquesta mobilització del carrer i també seria una constatació que la democràcia és sempre un camí.
Aquesta pregunta, com dèiem, satisfà una gran majoria o dona aquesta imatge de consens i que, fins i tot, des del PSC de Sant Jus, on va ser ganyes, deia que era una pregunta que, la pregunta en si els agradava, potser els tempos i procediment no hi estaven d'acord, però la pregunta, sí, en aquest sentit, creieu que realment el fet que no hi hagi el PSC és una llàstima, com si diguéssim, ho sap greu?
A mi em sap molt de greu, aquesta és la veritat. El que passa és que el que no sé exactament és si el PSC serà o no serà. Tinc clar que el que no hi hagi és la direcció del PSC. Els quadres del PSC no ho tinc tan clar que no hi siguin.
Jo crec que tampoc encara no se sap ni dins del mateix partit, m'imagino que és el que s'haurà de treballar a hores d'ara. Sí, doncs ells es decidiran, em consta, tinc companys, no precisament de Sant Just, que estan a l'òrbita una mica del PSC i que manifestaven la seva voluntat de participar en la consulta i a més a més en un sentit doblement afirmàtic.
Una consulta, com dèiem, que té aquesta doble pregunta. Vol que Catalunya sigui un estat i, en cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent. Què votarà, Lluís Monfort? Jo no tinc cap problema en dir-te el que votaré. Jo votaré que sí a les dues preguntes. Però com a Lluís Monfort, el que passa és que tampoc sé exactament si té massa sentit, això. El que és important és que la gent...
pugui votar el que realment pensa per tant jo crec que cadascú faci el que cregui és una pregunta de pes de gran profunditat que se'ns presenta davant que cal que tothom reflexioni, que tothom pensi que tothom estudiï
i que tothom es prengui consciència d'allò que li estan preguntant i que voti amb conseqüències. És un procés complex i, per tant, endavant i que la gent s'informi que vagi a votar. Jo votaré que sí per coherència amb tot el que he pensat tota la meva vida. Però està clar que si diguéssim quin és el punt mínim comú múltiple d'iniciatives seria sí a la primera pregunta.
I la meva opinió personal és que tampoc hauríem de posicionar-nos excessivament en la segona pregunta, perquè tenim sensibilitat de tot tipus. Per tant, nosaltres el que ens uneix, som un club, un club polític que defensem el model de societat, que el que ens uneix precisament és la justícia social i l'equitat. I dintre d'aquest grup de gent que ens uneix a tot això, hi ha gent que té una visió més federalista i una visió més independentista. El que està clar és que som un partit que som molt poc atractiu per a autonomistes.
Tornem ara cap a Sant Just. Hem fet aquesta valoració arran d'aquest anunci de la data i pregunta de la consulta. I parlant en clau municipal, aquesta setmana, aquest dijous, se celebrarà el ple municipal corresponent al mes de desembre. Es farà l'aprovació, es debatrà també el pressupost de l'any 2014, que ja està ara sí enllestit del tot. Com encara no sabem tota la dada definitiva,
Però bé, en tot cas, n'hem anat parlant també àmpliament en els últims mesos, destacant també les prioritats i tot plegat. Creieu que és un pressupost que satisfarà en general la majoria de Sant Just? Jo crec que sí. El que passa és que quan em faig aquesta mateixa pregunta d'altres anys...
Fa uns quants anys sempre teníem la perspectiva d'elaborar un pressupost que estava responent a unes necessitats que anaven construint en el municipi. Ara aquest pressupost és clarament un pressupost de resistència. En la qual cosa estem intentant per tots els mitjans de mantenir aquells serveis que tenen més impacte en la societat i aquells serveis del dia a dia del funcionament d'aquest Ajuntament.
Per tant, satisfet, home, sí, crec que és un pressupost realista, és un pressupost que dota aquelles partides especialment, que tenen especial impacte en les conseqüències de la crisi en les persones i que fa que aquest Ajuntament, com a prestora dels serveis i com a element que ens aglutina tots els senjos tencs i senjos tenques, funcioni.
Sí, és un... com a instrument ens serveix. Ara estem clarament en una posició d'absoluta resistència. No, ja no estem en aquella dinàmica de construir noves realitats a partir del municipalisme. És un altre paradigma.
Tot i que en principi sembla que, comparat amb l'any passat, potser hauria millorat una mica la situació o encara a l'hora de treballar els comptes i tot plegat és una mica... És més l'efecte contrari, que encara hi ha més gent que necessita ser atesa. Hi ha molta més gent que necessita ser atesa. Hem incrementat clarament les polítiques socials i hem treballat molt per mantenir les d'educació, no?
jo crec que és un pressupost que tenim la sort que això sempre ho diguem però és veritat de no haver de pagar peatges de retorns de crèdits grans ni enormes per tant això ens dona certa flexibilitat en poder abordar segons quins temes que altres assuntaments no tenen però és clarament un pressupost que ens ha costat tancar-lo perquè a més la llei de pressupostos ens ho està posant molt difícils
Quina valoració fa d'aquest 2013? En clau política, aquí Sant Just. En clau política. Home, jo crec que estem tirant endavant els termes del pacte de govern en la mesura que podem. Estem governant d'una manera...
Normalment eren molt proactius aquest govern. Ara estem intentant mantenir aquesta línia proactiva que és el que ens marca i és el nostre ADN. El que passa és que també estem reaccionant a un pilot de modificacions legislatives, de restriccions, de problemes, d'incògnites que ens estan venint des de la societat de fora, des de...
des del món econòmic, des de les transferències a altres administracions, etc. Per tant, jo faig una valoració agredolça d'aquest 2013 i més quan sembla ser que el mateix dia que fem el ple del dijous s'aprovarà la llei de racionalització i eficàcia de l'administració local.
amb la qual cosa posa municipis com Sant Just en el punt de mira de la prestació de serveis. Amb la qual cosa podria ser que el 2013 es certifiqués una miqueta la defunció del model de municipi que fins ara teníem. Per tant, no és només que ens portem molt bé i que anem tirant endavant coses i anem tirant...
endavant projectes i que més o menys els puguem pagar sinó que estem per primera vegada amb hakemate als ajuntaments com el nostre Tenint en compte que tot plegat es pot aprovar o s'aprovarà aquesta setmana de fet, com us esteu plantejant des de l'Ajuntament amb els diferents vertits que formeu l'equip de govern?
Bé, nosaltres som uns equips que... L'equip de govern actual és un equip que en el seu ADN comparteix una visió social i una visió municipalista. Per tant, nosaltres estem aquí defensant el paper dels municipis com a entitat prestadora de serveis de proximitat i de democràcia a cap i la fi. A Sant Just ens podem trobar el regidor o la regidora al súper i podem tenir aquesta proximitat i podem demanar hora i ens veiem i hi ha aquesta connexió, no?
pot ser que això es perdi totalment. De fet, en principi, si tira endavant, la gran prioritat d'aquests pressupostos pel 2014, que seria tot el tema de benestar, no dependeria directament de Sant Just, no? El pitjor que passarà és que, un cop s'aprovi aquesta llei, entrem en un gran període d'indefinició.
on l'estructura no estarà preparada per complir aquesta llei, on encara no sabem exactament quins seran els períodes d'aplicació d'aquesta llei, on no sabem exactament quines competències haurem de tenir i quines haurem de tornar obligatoriament i, amb alguna cosa, estem en un període absolutament d'indefinició. Sincerament, què és el que hauríem de fer? Què és el que crec que hem de fer com a equip de govern? Mentre no siguin el contrari, continuem amb aquesta línia.
El que passa és que pot ser que comencin a dir el contrari en moltes coses. I qui s'ho quedarà aquestes competències? Crec que és evident que no es podran deixar de prestar segons tipus de serveis. Qui els prestarà i amb quines condicions? Nosaltres llotarem per mantenir el model que tenim, però el 2013 se certifica amb una punyalada com és aquesta llei.
i que per tant es veurà tot plegat una mica, suposo, el 2014. Serà, com entenc, que serà més d'anar-s'hi trobant d'alguna manera i anar-ho trampejant a mesura que vagin sortint coses. Exactament. Nosaltres com a Ajuntament no tenim cap encara confirmació de res de per on hi ha els tiros. Sabem que en la tramitació del Congrés es poden introduir encara algunes modificacions que poden ser o substancials o superfles, no en tenim ni idea.
Tot apunta que seran bastant sobrepots i que això s'aprovarà amb el corró de la majoria absoluta del Partit Popular. No sabem res, ens angoixa i en aquesta lluita necessitarem la complicitat de tota aquella gent que més enllà de la institució creu que el model municipal, el municipi com Sant Just, és el que ens agrada i el que ens volem dotar.
I hi ha algun altre repte que creieu que el 2014 també, o alguna cosa on serà de treballar més que aquest 2013, per exemple? Més enllà del que estem dient de serveis socials i tot això, jo crec que la millora de l'eficiència energètica, només avui en l'equip de govern n'hem parlat, de la importància d'en aquest entorn consumir menys energia i poder produir-la de manera local, que això és una cosa que hem de seguir impulsant.
Evidentment, les dificultats econòmiques no ens han de fer que es malmeti la via pública i hem de fer que, a mesura que puguem, tot vagi tirant endavant. El material d'ocupació, aprofitar totes les oportunitats que tinguem.
Estarem en una inèrcia d'aquest vaixell que ha estat aquests últims anys i que anirem tirant endavant. Doncs anirem parlant també des d'aquí. Moltes gràcies, Lluís Monfort, portaveu d'iniciativa a l'Ajuntament de Sant Just. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia, moltes gràcies.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Marta Patricio i Oriol Pujador. Debat en aquests moments al Senat i sobre la reforma de l'administració local. La norma topa amb els rebuig dels ajuntaments i dels partits polítics a Catalunya. El preu de la vivenda puja un 0,8% durant el tercer trimestre a Catalunya. Tot i l'increment, la vivenda és un 8% més barata que l'any passat. Estudiants d'un institut de Tarragona guanyen el primer premi de Tarracolà pel projecte Millora els accessos al port de les ciutats.
En esports, a partir d'aquesta hora es fa el sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campions. El Barça pot quedar emparallat amb el Bayer Leverkusen, el Galatasaray, l'Olimpiakos, el Manchester City, el Schalke, l'Arsenal i el Sanit.
Ja està en marxa, ho dèiem, el debat al Senat sobre la llei de governs local espanyola. La polèmica enorme que avui passa al penúltim tràmit parlamentari abans de la seva aprovació definitiva al Congrés dels Diputats. El text no ha aconseguit sumar consensos al llarg d'aquesta tramitació parlamentària i neix amb el rebuig frontal del món local, dels ajuntaments i també de la Generalitat.
Ajuntaments i associacions de municipis consideren que la llei de racionalització de l'administració local és una involució i es carrega l'actual model de competències i serveis públics de proximitat. El professor de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Ramon Fuertes, ha explicat en declaracions a la xarxa el buidatge de competències pels ajuntaments que suposa la nova norma. Desapareix la participació amb...
les competències relacionades amb serveis locals, perdó, amb serveis socials, amb sanitat i amb l'ensenyament. Queda alguna petita funció, per exemple, en el cas de serveis socials, l'atenció primària urgent a casos de necessitat, o en el cas de l'ensenyament, el posar a disposició de la Generalitat el sol per recostes d'escoles.
L'Associació Catalana de Municipis busca complicitats a ajuntaments de tot l'Estat perquè s'assumin el possible recurs del món local català contra aquesta llei. El preu de l'habitatge ha pujat un 0,8% a Catalunya durant el tercer trimestre d'aquest any. Són dades que ha donat a conèixer avui l'Institut Nacional d'Estadística. Els pisos nous s'han encarit més d'un 5%, mentre que els de segona mà s'han continuat abaratint. El conjunt d'Espanya, el preu dels pisos també ha anat a l'alça, un 0,7%.
És la primera vegada que passa des de l'any 2010. Tot i aquest tímid increment, si ens fixem en la taxa de tot l'any, continua sent negativa. I a l'àmbit policial, els Mossos d'Esquadra han atingut un matrimoni i el seu fill, acusats de distribuir droga des d'un bar de Caldes de Montbui, a la comarca de Vallès Oriental.
Segons fons policials, la investigació es va iniciar al setembre quan els agents van tenir coneixement que a l'establiment es venia cocaïna i aixix. Llavors van establir un dispositiu de vigilància on van observar que els clients entraven i al cap de molt poc sortien sense haver consumit res a l'establiment.
En només una setmana, tres municipis del camp de Tarragona ja han omplert les llistes dels pagesos que estan disposats a participar a les patrulles per evitar robatoris al camp. Les rondes de vigilància no es posaran per al marxa si no hi ha un repunt dels furs a les seves cases, a les seves masies.
Ja s'han tancat les llistes de les patrulles rurals a la selva del Camp, a la comarca del Baix Camp, i també als municipis de Vilallonga del Camp i al Morell, al Tarragonès. Des d'Unió de Pagesos del Camp de Tarragona atribueixen aquest èxit de voluntaris a la situació d'esgotament que viuen molts pagesos de la zona per culpa dels robatoris. Escoltem el coordinador del sindicat, Josep Ferrer. La gent està cansada del mateix, de cada cop el mateix, i per això van prendre aquesta decisió i aquesta decisió
No la vam prendre perquè sí, la vam prendre perquè teníem la pressió, el sindicat tenia la pressió de la gent de voler sortir. Per això que ens ha sigut fàcil trobar la gent i estar preparats per fer-ho.
Ara els pagesos estan a l'expectativa del funcionament del dispositiu especial que han posat en marxa els Mossos d'Esquadra i només actuaran en cas que hi hagi un repunt. Un sistema informàtic que permet millorar l'accés al port de Tarragona ha guanyat el primer premi de Tarracolab. Es tracta d'un projecte fet per estudiants de l'Institut Vidal i Barraquer de la capital tarragonina. Reus Digital, Josep Cartanyà, bon dia.
Bon dia. El projecte OpenPort, presentat per tres alumnes dels cicles formatius de comerç internacional i logística de l'Institut Vidal i Barraquer, consisteix en un sistema de control d'accés de vehicles i persones a totes les instal·lacions del port molt més ràpid i fàcil. L'accés es fa a través de la descàrrega de codis QR que els visitants o treballadors poden obtenir de forma temporal o permanent. Olga Rojas, alumna de l'Institut Vidal i Barraquer.
Si sortiria amb ells al seu ordinador cada cop que passés una persona amb aquest QR, totes les dades que ells han ficat. I a més també és una manera de tenir controlada la gent que hi ha al port. Ara l'equivoñador de l'institut posarà el nou sistema a disposició dels enginyers del port de Tarragona per la seva adaptació. Els Premis Taracolab reconeixen propostes innovadores que uneixen durant uns mesos centres educatius amb empreses del camp de Tarragona. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Els poemes de Josep Carné, Salvat Espriu, Joan Brelles i Joan Alcuber seran els protagonistes aquest dissabte de la vetllada poètica d'hivern del Centre d'Estudis Sant Justencs. Aquests seran només alguns dels autors que es entraran en l'acte del qual hi participaran una quinzena de Sant Justencs.
La vetllada poètica inclourà poemes de diferents temes, no només de temàtica nadalenca. Recitaran 7 homes i 7 dones de Sant Just i aquest any es vol instaurar una novetat, tancar l'acte amb el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. L'acte serà dissabte a les 6 de la tarda a la sala del 50 anari de la Taneu.
Més coses, la Unió de Botigues i Comerciants sorteja un viatge entre els enjustencs que comprin a les botigues adscrites a l'associació. El proper 4 de gener es coneixerà el guanyador o guanyadora del sorteig. Per participar-hi cal comprar a qualsevol de les botigues de l'Aubic i omplir la butlleta del concurs. El viatge és sorpresa, però des de l'Aubic recomanant fins i tot actualitzar el passaport. El sorteig se celebrarà el 4 de gener a les 6 de la tarda davant del mercat municipal i s'acompanyarà d'una xocolatada popular.
I un punt més per recordar-vos que una quarantena de fotos s'han presentat al primer concurs de fotografia del Mas Lluí. Un total de 10 persones han participat al certamen presentant aquestes imatges sobre el nou barri Sant Justenc. Hi ha dues categories de premis. En la categoria general s'estableixen 3 premis a les millors imatges que rebran val regal per comprar a comerços adscrits a l'Eubic. També hi ha una categoria per associats a l'entitat veïnal on només podran votar els socis i sòcies de l'associació de veïns de Mas Lluí.
Les imatges que s'han presentat al primer concurs de fotografia del barri es poden veure al bloc de l'associació maslluis-santjust.org i els premis es lliuraran aquest dijous en el marc del brenat de Nadal de l'Associació de Veïns a l'Espai Masllui al carrer Rosa de Luxemburg. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I just want to be by your side If these wings could fly For the rest of our lives I'm in a forest state My thoughts, they slip away
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta.
A les popes, l'àdio d'esperc, sintonitzes, l'àdio d'esperc, l'àdio de Sant Lluís, l'orantat important.
061, CatSalut respon. En què el puc ajudar? No saps si es dona urgències? Tens dubtes sobre medicaments? Truca al 061, un telèfon atès per metges, infermeres i tècnics que funciona les 24 hores 365 dies l'any. Resolen de forma immediata qualsevol dubte o consulta sobre la teva salut i la dels teus. 061, CatSalut respon. El telèfon de salut de Catalunya. 061, la Generalitat al teu costat.
Estem escoltant just a la fusta.
Passen 12 minuts de les 12, aquesta hora se la demà a la Maria Quintana. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Per parlar avui sobretot de la ballada poètica, que és aquest dissabte. Aquest dissabte, exactament, sí, sí. Bé, primer volia dir que aquesta sintonia de Ràdio Esberra és molt alegre. Sí, m'estan bé, no? Mira, nens elementals també. És tota optimista i... Està bé, està bé, molt bé.
Bé, parlem de... De Nadal, també, una mica. Mira, ara he deixat encara el Pere i el Vicenç treballar Nadal al despatx, a la nostra seu, acabant de fer el llibret dels poemes perquè porta feina, porta molta feina, això. Una cosa és triar-los i mirar qui els dirà, i l'altra és compaginar les... perquè, esclar, ens ho fem nosaltres, compaginar les pàgines, que quedi tot correcte, que no hi hagi pegues i, a més a més, equivocacions.
I ara l'estaven acabant de fer i, per tant, no l'he pogut baixar perquè encara no s'ha imprimit. Però bé, jo crec que de memòria me'n recordaré de coses, perquè com que jo he tingut tants dies sobre la taula fent-ho... Ho tens fresc, no? Sí. Primer de tot, volia dir que els poetes seran Joan Alcobé, en Joan Brillas, en Josec Carné, en Salvador Espriu, en Martí Pol i acabem amb uns fragments del poema de Nadal d'en Josep Maria de Sagarra.
Després, els lectors seran en Pere Font, el Pep Quintana, el Pere Oliver, el León Cicanals, l'Isma Cuevas i el Julio Ochoa. I les lectores seran la Joana Algarra, la Palmira Badell, l'Anna González, la Judit Covenya, una servidora, i em sembla que no en deixo a ningú més. Deixem repassar, però. La Joana...
Sí, la Joana, l'Anna, la Judit, la Palmira i jo. Cinc. Sí, cinc. Sí, sí, sí. I bé, doncs serà a les sis de la tarda, anar a la sala del cinquantenari i quan acabem farem les rastolines i cantarem algunes Nadales. Mirarem d'incorporar una d'aquest any molt divertida.
Ah, sí? Sí. Ina, podrà avançar-ho? El 6 de novembre, sí, sí, sí. Ah, sí? Molt bé, eh? I a ta lletra, o l'esteu encara acabant de...? No, no, això és una cosa que he corregut, ja m'ha arribat a mi. Fantàstica, vull dir, està molt bé. Ah, és veritat, jo també la llegida. Però la cantareu i tot. No, no, no ho sé, això és una cosa... Però vaja, jo crec que hi haurà ganes. Però si no la cantem amb aquest acte que nosaltres fem, i que hem de donar, doncs, gràcies a l'OTANEU, perquè...
ens acull i podem fer-ho allà perfectament bé. També he de dir que al migdia, encara que no és una cosa del centre d'estudis per sí que hi col·laborem, doncs hi ha Nadales davant del mercat amb xocolata desfeta i que ho fa la Cal, la gent de la Cal i com que sempre hi hem estat molt vinculats per fer aquests tipus d'actes a nivell de poble, doncs hi participem i em sembla que allà sí que es cantarà aquest segur.
Molt bé, doncs ja n'estarem al cas. En tot cas, recordem a les 6 de la tarda, no? Sí. Tinc vacances, hi ha o no?
No, bueno, dilluns que ve encara hem de fer una mica si explicarem com ha anat, com ha anat l'any, com ha anat l'any que ve. Molt bé, molt bé. Aquestes coses, no? Ens veurem, no, Carme? Encara ens direm bones festes. Sí, i tant, que sí. Això sempre. Molt bé, Maria. Doncs tornem dilluns que ve, que vagi molt bé aquest dissabte. Moltes gràcies. I en parlem àmpliament també la setmana que ve, doncs. Si deu vol. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
Des del carrer Creu 54, la llibreria Resenya us desitja unes bones festes. Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats en car a la brassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just.
012. La Generalitat al teu costat. Els col·legis professionals presten els serveis necessaris perquè els professionals exerceixin la seva pràctica d'acord amb el grau d'exigència que demanen els ciutadans. Són una expressió de la vitalitat del teixit econòmic i social català fomentant la qualitat professional, la innovació, la formació i l'excel·lència, a la vegada que contribueixen a l'ocupació i l'emprenedoria. Entra a gencat.cat barra col·legis professionals i col·legiat.
012. La Generalitat al teu costat.
Un quart i mig d'una, saludem ara al Manel Ripoll. Bon dia, Manel, què tal? Bon dia, Carme. Avui continuem parlant de l'hora, eh? Tot aquest tema que hem mençut una mica la setmana passada. Sí, la setmana passada vam parlar del tema del diner i vam acabar parlant del sistema que havia existit durant uns...
durant uns quants anys, que era el sistema del patro-hort, el qual vam comentar ja que va deixar d'existir l'any 73, i mentre estàvem explicant això del patro-hort va sortir la idea en si, o vam comentar, tot el tema de l'hort com a valor refugi i una mica com havia anat evolucionant, com es fixava aquest preu de l'hort i per què s'havia utilitzat durant l'època de crisis com aquest valor refugi.
i vaig estar cercant una mica d'informació per aquestes càpsules d'economia que fem i avui poder parlar una mica de tot el que ha anat passant amb el preu de l'or des que va començar la crisi fins avui en dia més o menys perquè puguem veure una mica com funciona tot això.
Llavors, el tema està en que, fent una mica de retrospectiva, o mirant-ho una mica des de fons temps, entre més o menys el 2003 i el 2011, el preu de l'or va anar pujant de manera gradual i força ràpida, fins a arribar cap allà el 2011 a un màxim històric d'uns 1.900 dòlars per onçador, que això serien uns 45 euros per cada gram d'or.
Que és molt, no?, això, i a més això va ser fa dos anys. Sí, exacte, fa un parell d'anys quan estava tot el tema de... La crisi del deute, no?, tot aquest tema. Exacte, la crisi del deute, aquesta crisi financera, hi havia tots aquests temors, doncs va ser quan va arribar aquest punt algell i sí, és un preu força elevat. Llavors, motius pels quals això s'hauria passat, raons que expliquen aquest augment de preu...
Bàsicament n'hi ha dues. La primera, i que és la que els oients que ens han anat escoltant en la temporada passada com aquesta entendran molt ràpidament, és que l'or funciona com qualsevol altra matèria prima, com qualsevol altre producte que té una oferta i una demanda. Llavors, si ens fixem en aquest període de temps, entre el 2003 i el 2011...
i mirem la part de la demanda de l'or, veurem que, sobretot, països amb molta població, com Xina i Índia, que havien estat sempre dominats com a països pobres, però que cada cop...
són menys pobres i cada vegada tenen més persones... Són aquests que es coneixen com a economies emergents, que potser ja haurien de deixar de dir-ho així perquè ens n'han emergit bastant. Sí, cada vegada tenen més quantitat de persones riques o gent que té capacitat, té poder adquisitiu per poder comprar productes ja més enllà dels necessaris per sobreviure. Són dos països que en aquest període de temps han començat a comprar...
quantitats d'or més elevades de les que compren fins llavors i, per tant, la quantitat de demanda d'or durant aquest període de temps s'ha vist augmentada i, per tant, com ja vam explicar aquí en el seu moment, quan augmenta la demanda d'un producte, automàticament augmenta el seu preu
sobretot si la producció o l'extracció d'or és la que és i no es pot forçar, és el que es va trobant i per tant no és una cosa que puguis augmentar ràpidament doplant la producció, no és una cosa que puguis fer així.
Clar, és veritat que és un producte estrany, no? Perquè tampoc no té una utilitat directa, no? No, no té una utilitat. A part, si pensem en tema joies, etcètera, etcètera, però que això ja és un altre mercat, com si diguéssim, no? Sí, però va també lligat, perquè moltes d'aquestes, diríem...
or que es va comprant per aquests països, Xina i Índia, per que el compressin els governs per si, doncs també la població, doncs pel fet de ja tenir més poder, qui es diu, doncs podia tenir les seves petites joies. Sí que va lligat amb això, no? Sí, també podia tenir alguns privilegis o algunes despeses d'aquest tipus que anteriorment a aquest període no hi era. Llavors, això és una cosa a tenir en compte.
L'altre és el que vam comentar una mica la setmana passada i avui incidirem una mica més, i és que un altre dels factors que determina el preu de l'or és el fet que l'or és en si mateix un valor refugi, que és el que vam estar comentant la setmana passada, és...
Què vol dir? Recordem què vol dir valor refugi. Sí, és un producte on la gent acudeix quan tenen temor que l'economia es col·lapsi o quan tenen temor que les altres coses no funcionin bé, doncs van allà i saben que compren aquest or l'endemà continuarà existint aquest or i el podran vendre pel valor que té en si mateix l'or, encara que els altres productes o
la resta de l'economia desaparegués, com si diguéssim. Aquesta és una mica la idea, sobretot en moments de crisi financera on no saps segur, per exemple, tens uns diners invertits a la borsa, si aquests diners els recuperaràs o no, si els diners que tens invertits a casa o en temes immobiliaris els acabaràs recuperant o no, inclús quan ja tot està més complicat i es parla que els dipòsits que tens al banc
o el propi banc acabarà acabant i, per tant, potser et quedarà sense aquests diners, o hi haurà problemes com el que va bé a Xipres, el corralidor que va bé i tot això, doncs, quan tot això és incert, en aquests moments de pànic, la gent fa això, es va buscar aquest valor refugi que està, com si diguéssim, exempt de tots aquests problemes i compra or.
perquè la gent té la idea, i per això es diu això de valor refugi, que un cop hagi acabat la crisi, ho hagin acabat aquests moments d'incertesa, la gent no sap si continuaran a haver-hi bancs, si continuaran a haver-hi pisos, si la borsa i els dipòsits existiran o no, però el que sí que saben és que aquell quilo d'or o aquell lloc que van comprar i el tren guardat sota el coixí o el tren guardat a dins d'un calaix, doncs el podran vendre i amb això podran continuar vivint com si diguéssim.
És a dir, que no només els inversors, sinó en principi gent corrent. Sí, sí, qualsevol persona podria, de fet, molta gent, quan tenen aquesta por, doncs van a fer aquest tema de comprar... Invertir en or, no? Invertir en or. I també el que és al revés, quan la gent es queda també sense...
diríem, sense cap altra opció que vendre el que tenien a mort, per això van sortir tantes botigues aquestes de compro oro i tot això perquè també la gent sap que allò té un valor segur i ho podrà vendre o ho podrà deixar durant un temps allà empenyat i després al cap d'un temps recuperar-ho si les coses li tornen a anar bé.
Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, ho dic perquè em sembla curiós, no? La idea aquesta que també tu i jo, Manel, poguéssim comprar d'or per dir, mira, així si un dia van malades, tindrem alguna cosa o altra. La idea principal és, això ho acostumo a fer sobretot els fons d'inversió, la gent que té molts diners, doncs per tenir els seus diners, diríem, segurs, però també la població corrent, tota aquesta gent que...
tenia pànic en el seu moment també hi podia recórrer i de fet es va fer per això augmentar tant la part de la demanda de l'or durant aquest període ara avui en dia si ens miréssim l'evolució del preu de l'or veuríem que aquesta ha anat baixant
I això és degut a que aquesta gent que estàvem comentant, aquest segon bloc de gent, la gent que quan té pànic va a buscar l'or com a valor refugi, doncs, mica en mica ha anat desapareixent. Tant els xinesos com els indis segueixen comprant or, perquè és el mateix que hem comentat abans, ells tenen més capacitat adquisitiva que fa uns anys.
i per tant poden comprar aquest producte per joies o pel que hem comentat abans, però en canvi tota aquella gent que ho comprava única i exclusivament perquè no volia tenir altres productes, sinó que volia tenir aquest que sabia que era segur, al veure que les grans catàstrofes que deien que havien de passar durant el 2012 i el 2013 no van passar o no van ser tan fortes com es preveien,
i en veure, per exemple, que Europa continua existint i la Unió Europea no es va trencar o que quan els Estats Units tant el 2012 com el 2013 ha estat a prop del precipici fiscal doncs al final ho han acabat arreglant i no han tingut aquest problema o quan es deia que
que a Xina potser es desacceleraria el seu creixement i tindria un aterratge forçós que en deien que això no es va arribar a produir mai i que el sistema financer global més o menys s'ha aconseguit superar el Sotrac i no s'ha col·lapsat de la manera tan dràstica com
com algunes previsions catastròfiques deien que passaria, al veure que tot això no passava deixa de tenir sentit el fet d'anar a comprar aquest or per tenir-lo guardat com a valor de futur, perquè l'or té el...
Té el problema o el desavantatge que no et donen ni dividends com et donen les accions ni interessos com et donen els dipòsits al banc. O sigui, tu normalment quan compres unes accions, a part de comprar-les perquè el seu valor pugi, al cap d'uns mesos o al cap de l'any et van donant uns diners i tu amb aquests diners pots anar fent el mateix amb els dipòsits cada 3 mesos o 6 mesos o cada quan ho fixes en el banc.
doncs et van donant uns diners, que amb aquests diners tu pots anar fent el que creguis més oportú. Amb l'or, l'or no el dona. Clar, amb el resto hi apareixen un valor segur, no? Exacte. Te l'has de vendre en el seu moment.
No pujava, però tampoc baixava en aquest moment. Acostuma, com que hem dit això, que hi ha més demanda que oferta en aquest període, va anar pujant molt, però en el moment en què s'estanca aquesta demanda i comença a retrocedir, llavors li passa l'efecte contrari i comença a perdre valor. I a sobre que no et dona interessos ni dividends, si comença a perdre valor, doncs ja no és un lloc on la gent aquesta que anava a protegir-se li interessi
li interessi anar-hi molt. De fet, si miréssim la taula del preu de l'or, des del 2011, més o menys, fins ara, fins avui en dia, ha perdut gairebé un terç del valor que havia arribat a tenir el 2011. Per tant, si algú va comprar-ho d'aquella època i el continua guardant com a valor refugi, ara mateix val menys que valia el 2011.
No és curiós, a més a més, tot plegat ha derivat molt de tot el tema de la prima de risc, que ja no en parlem mai, almenys a grans trets. Sí, ara ja en se'n parla tant. I ara acabo de mirar a veure on està. Clar, està sobre els 227 punts, que és molt poc. És molt poc, si havia arribat a estar 400 i piu, 475, una cosa així, 500 i tot. Sí, sí, ara s'ha relaxat tot molt i està tot molt més tranquil. I llavors, per aquest motiu, això ara ja no és tan...
tan necessari fer servir l'or com aquest valor refugi però si més no vull la idea era aquesta que veiéssim com ha anat fluctuant durant aquest temps i una mica els motius pels quals podia ser que anés fluctuant aquest preu de l'or Molt bé, doncs gràcies Manel, tornem a parlar la setmana que avui encara no et dono festa encara a fer un programa si et sembla bé i parlem de més economia amb aquestes capsules econòmiques que fem els dilluns, gràcies Manel que vagi bé, bon dia
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
012. La generalitat al teu costat. Generar uns hàbits alimentaris regulars durant la infància pot evitar que els nostres fills pateixin més endavant algun trastorn de conducta alimentària. L'anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa i el trastorn per afertaments són la tercera malaltia crònica de les nostres adolescents. Per això, fer almenys un àpat al dia en família redueixen un 35% el risc de patir-los. Depèn de nosaltres la salut dels nostres fills i filles. Previnguem-ho en família.
012. La Generalitat al teu costat.
Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats en cara a la brassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o ceps. També trobareu unes boníssimes pizzes artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web cafedalateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Justes Ver, restaurant Café de l'Ateneu. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa, vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família. Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu el marca el client.
Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 93473 1937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just.
Dos quarts i mig d'una, aquesta hora normalment connectem amb l'Oriol Rigat per parlar d'astronomia. Avui sembla que no podem fer de moment aquesta connexió. I el que fem és explicar-vos, parlar d'esport, perquè ja s'ha fet aquest sorteig pels vuitens de final de la Lliga de Campions i el Barça jugarà contra el Manchester City, que era justament l'equip més temut d'aquest sorteig.
El partit d'anada dels vuitens de final es disputarà el 18 o el 19 de febrer a l'Eitsa Stadium de Manchester, d'aquí a dos mesos, per tant, i el de tornada serà el Camp Nou, que serà el 18 o 19 de març, un mes més tard.
El Madrid li han anat una mica més bé, l'han emparellat finalment amb el Schalke alemany i l'Atlètic de Madrid. De la seva banda s'enfrontarà amb el Milan, que és qui va quedar segon del grup del Barça a la Lligueta. Els tres representants de la Lliga Espanyola van quedar primers de grups i, per tant, jugaran els partits de tornada com a locals.
I a banda de Barça i Manchester City, destaca també l'emparallament entre l'Arsenal de la Premier i el Bayern Múnich de Pep Guardiola, que s'ha programat aquest cap de setmana campió d'hivern de la Bundesliga. L'Olimpiakos s'enfrontarà al Manchester United i també ens queda per destacar que Bayer Leverkusen jugarà contra el Paris Saint-Germain, el Galatasaray contra el Chelsea i el Zenit St-Petersburg contra el Borussia Dortmund.
Són per tant els partits d'aquests sorteig que s'ha fet fa poca estona cap a la començada a les 12 del migdia. I la xarxa ja se n'ha fet ressò, de fet molts tuits lamentant d'alguna manera que no sigui un rival més fàcil. Un sorteig que per cert ha fet també i ha estat amb la presència de Luis Figo.
És al Manchester City un nou gegant, segons diu el diari ara, en aquest cas, d'avells coneguts del Barça. És el retrat que fa aquest diari. Diu que Soriano i Wigley Stein controlen el destí d'un equip amb molts diners que ha fitxat jugadors de nivell com Agüero, Fernandinho o Torea allà.
El Manchester City jugarà prou per primer cop un partit de la Champions contra el Barça. Llegim el diari ara que l'equip català va jugar al nou Estadi del City l'estiu del 2003, fa part en 10 anys, en el partit amistós en què els citizens inauguraven el seu nou camp construïts pels Jocs de la Commonwealth. En duer oficial no s'han vist però mai les cares.
Amb els diners d'un inversor de Abu Dhabi, el City s'ha convertit en el nou gegant de la Premier, competint amb el seu etern rival, que és l'United, i arribant per primer cop en la seva història als vuitens de finals de la Champions. El City va guanyar la Lliga ara fa dues setmanes, i dues temporades, perdó, gràcies al gol de Guerin l'últim segon, i aquest any s'ha encomanat a Pellegrini.
De fet, el Xile s'ha quedat a un sol gol de ser primer de grup per davant del Bayern, perdent a casa amb els alemanys, però guanyant per 2 a 3 a Baviera. En els últims 3 anys el City ha guanyat la Lliga, la Copa i la Dominic Shield.
I se'ns diu que, per tant, als despatxos hi ha dos bens coneguts de la Barça, Ferran Soriano i Chiqui Begerstein. Sobre la gespa hi ha Torea, hi ha Camana al mig del camp alliberat amb grans jugadors en atac. Negredo fa gols, deixant a la banqueta Z com a Güero com a Gran Estrella, oferint espectacle acompanyat d'homes com Silva, Nasri o Milner.
I aquest article acaba dient que l'afició del City ha passat de veure el seu equip a segon ara fa 15 anys, el primer títol de Lliga en dècades, convertit en un equip ric en un estadi nou. El City és un projecte a l'alça que imposa respecte de llarg. Segons aquest article que ha signat Toni Padilla, era el pitjor rival que li podia tocar al Barça.
És, per tant, la primera impressió que tenim arran d'aquest sorteig que s'ha fet fa poca estona, a les 12 del migdia.
I després de parlar d'esports, d'aquest sorteig el que fem ara és parlar en clau cultural, com hem dit aquesta nit ahir, el vespre de fet, van morir dos grans de la història del cinema americà.
D'una banda, als 96 anys va morir l'actriu Joan Fontaine, una actriu nord-americana d'origen britànic, Joan Fontaine, que va morir, de fet, aquesta matinada, als 96 anys, a casa seva, a Califòrnia. L'actriu va ser candidata tres vegades a l'Òscar de millor actriu i va ser musea del director Alfred Hitchcock a Rebecca i Sospita, on compartia cartell, de fet, amb Carrie Grant. Precisament en aquesta última pel·lícula, en aquest paper que va fer, va guanyar l'Òscar, ella va ser una icona del cinema dels anys 40,
on els papers de dona amb el cor trencat van ser sobretot el seu gran territori.
Aquestes van ser les seves principals pel·lícules, tot i que també va anar fent en llarg de tota la seva vida. L'Esplandó va ser en aquest moment, que és quan va rebre aquestes candidatures o aquest Òscar per la pel·lícula Sospita, però va arribar a actuar fins al 94 amb Good King Wenceslas, això en televisió.
En televisió va treballar bastant, com dèiem, fins als anys 90, i en cinema, en canvi, la seva carrera es va acabar el 1966 amb la pel·lícula Les Bruixes. Amor, com dèiem, aquesta matinada per causes naturals.
I l'altre mort del cinema, com dèiem, és Peter O'Toole, que ha mort als 81 anys, aquest actor irlandès que va interpretar Lorenz d'Arabia.
Ha mort arran d'una malaltia i ha mort a l'Hospital de Wellington, a la capital britànica, segons va explicar ahir el seu agent. Tenia càncer d'estómac i havia tingut càncer d'estómac per tota la dècada del 70. S'havia recuperat, tot i que li havien extirpat part de l'estómac i l'intestí.
David Cameron va ser un dels que va recórrer directament i ràpidament a Twitter dient els meus pensaments estan amb la família de Peter O'Toole i els seus amics. La seva actuació a la meva pel·lícula preferida, l'Orient d'Arabia, va ser espectacular.
Un actor que passarà a la història del cinema per la seva versatilitat i sobretot per aquest gran paper amb aquesta pel·lícula oscaritzada, Lorenz d'Arabia, del 1962. L'actor va començar la seva carrera interpretativa a Bristol i a Londres als 17 anys i va intervenir en pel·lícules com La nit dels generals, el 66, o L'ombra de la manxa, el 72, i va rebre un Òscar honorífic l'any 2003. Música
El 2006 va rebre una candidatura com a millor actor dramàtic als Globos d'Or i va quedar molt a prop de tenir al final un Oscar també el 2007 pel seu paper a Venus, un rodatge on es va trencar ja el maluc.
I l'11 de juliol del 2012 va sorprendre el món del cinema anunciant la seva retirada. L'Oscar se li havia resistit en vuit ocasions i per això el 2003 va arribar a plantejar-se rebutjar aquest premi honorífic de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units a tota la seva carrera perquè encara sentia que podia aconseguir-lo en la competició.
És doncs les morts que hem tingut aquest vespre i el vespre i aquesta matinada que ploren al món del cinema.
I remember you well in the Chelsea Hotel. You were talking so brave and so sweet. Giving me head on the unmade bed. While the limousines wait in the street.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
I don't need you I don't need you I don't need you
Bona nit.
Thank you.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda concessor al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Juguem a casa.
Fins demà!
I aquesta hora tanquem el Just a la Fusta d'avui, dilluns 16 de de desembre. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono als serveis informatius, el Carles R. Enredi Rius a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat Joan Bassaganyes, portaveu del PSC de Sant Just, el Lluís Monfort, portaveu d'Iniciativa. Hem fet tertúlia amb la Carme Amador, el Vicenç Riera i en Josep Coderc. I hem parlat també d'economia amb el Manel Ripoll i del Centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana.
Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà a partir de les 10 o més coses. Ara us deixem amb les notícies de Sant Just, el Sant Just Notícies edició migdia.
Tot plegat arribarà, com dèiem, a la una en punt i mentre ens acostem a aquest punt horari el que fem és escoltar una mica de música avui amb els Kings of Convenience que ens fan arribar una cançó del seu àlbum Declaration of Dependence, de fet. I es diu, la cançó es titula Vote Behind. Que vagi molt bé, tornem demà a les 10. Bon dia.
Bona nit.
So we meet again after several years, several years of separation. Moving on, moving around. David spent this time chasing the other's tail. Saying, oh, oh, oh, oh, oh, oh. I can never belong to you.
Fins demà!
I can never belong to you
Bona nit.
I can never belong to you I can never belong to you I can never belong to you
Bon dia, és la una. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El Senat aprova avui la llei de reforma de l'administració local. S'haurà de votar de nou al Congrés dijous, però tot sembla apuntar que la nova norma entrarà en vigor abans d'acabar 2013. La setmana passada va tenir lloc una protesta simultània amb molts ajuntaments catalans per rebutjar-la. Amb aquesta notícia obrima el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns 16 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Precisament la reforma de l'administració local ha dificultat el tancament del pressupost de Sant Just per l'any que ve. El portaveu d'Iniciativa, Lluís Monfort, ha explicat que el 2014 es presenten moltes incerteses pel consistori. Aquest cap de setmana s'estrenen els Pastorets de Sant Just. Divendres al vespre i diumenge al migdia es podrà veure la funció Esteu als Contrapastorets de Sant Just. Les entrades encara es poden comprar a l'antiga granja Carbonell i a l'Ateneu.
I dissabte se celebra una nova vetllada poètica d'hivern del Centre d'Estudis. Els poemes d'autors com Josep Carné, Salvador Espriu o Miquel Martí Pol seran els protagonistes de l'acte. 11 Sant Justenc llegiran els poemes a l'Ateneu.
Bon dia. El Senat aprova avui la llei de reforma de l'administració local. Encara haurà de tornar a votar-se al Congrés dels diputats, però tot sempre l'apuntar que la norma s'aprovarà dijous i que entrarà en vigor abans d'acabar 2013. La setmana passada va tenir lloc una protesta simultània amb els ajuntaments catalans per rebutjar la reforma que eliminarà competències als consistoris de municipis de menys de 20.000 habitants, com és el cas de Sant Just. Sant Just Notícies.
La llei de racionalització de l'administració local limitarà les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i donarà més pes a òrgans com les diputacions. Amb l'entrada en vigor de la norma, els municipis de menys de 20.000 habitants només tindran competències en la gestió de serveis com claveguaran enllumenat, cementiri, mercat municipal i poc més. L'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyac, explicava dijous en la manifestació a les portes de l'Ajuntament altres àmbits als quals afectarà aquesta reforma de l'administració local.
com pot ser l'educació. L'escola Bressol de Sant Just haurà de ser gestionada d'una altra manera. La política d'habitatge es qüestiona, les polítiques d'ocupació es qüestionen que les puguis fer, perquè no em faig creus que l'escola Bressol ha de ser gestionada d'aquesta manera per la Diputació de Barcelona, quan es dona el cas, per exemple, amb aquest exemple concret, que la Diputació també està en contra d'aquesta llei.
La proximitat, segons Perpinyà, quedarà greument afectada pel que fa, per exemple, als serveis socials. Ara una persona té una necessitat clara i ve a l'Ajuntament de Sant Lluís, parla amb els professionals de serveis socials, es mira com està aquesta necessitat, quina problemàtica té la família i s'apliquen els serveis i aquests ajuts que hi ha. Això no es farà així. Hauràs d'anar al Consell Comarcal, hauràs d'anar a altres administracions i per aquesta proximitat de conèixer la família, el cas particular...
Aquesta realitat que la coneixem en un municipi com el nostre serà adreçat a altres administracions. D'altra banda, la llei també afectarà les polítiques d'ocupació i a les d'habitatge. L'alcalde rebutja que la norma no permeti als ajuntaments sanejats invertir en crear més llocs de feina o més habitatge. Avui, per cert, també ha passat pel just a la fusta el portaveu d'iniciativa a l'Ajuntament, Lluís Monfort, i ha assegurat que l'entrada en vigor de la norma suposarà la defunció del municipi tal com el coneixem ara. Sentim-lo.
amb la qual cosa posa municipis com Sant Just en el punt de mira de la prestació de serveis, amb la qual cosa podria ser que el 2013 es certifiqués una miqueta la defunció del model de municipi que fins ara teníem. No és només que ens portem molt bé i que anem tirant endavant coses, i anem tirant endavant projectes, i que més o menys els puguem pagar, sinó que estem per primera vegada amb hakemate als ajuntaments com el nostre.
A banda d'aquest canvi de paradigma, la norma, segons Montfort, també suposarà un període d'indefinició i confusió a partir del moment en què entri en vigor. El regidor d'iniciativa ha explicat per què. El pitjor que passarà és que, un cop s'aprovi aquesta llei, entrem en un gran període d'indefinició. L'estructura no estarà preparada per complir aquesta llei, encara no sabrem exactament quins seran els períodes d'aplicació d'aquesta llei, on no sabrem exactament quines competències haurem de tenir i quines haurem de tornar obligatoriament,
Per això, Monfort considera que l'Ajuntament de Sant Just hauria de seguir treballant com fins ara fins que no s'indiqui el contrari. La reforma s'ha estat elaborant durant tot l'any i compta amb el rebuig de l'oposició en ple. D'altra banda, la Generalitat defensa que no es tirarà endavant perquè prevaldrà la llei de governs locals que està acabant d'enllestir. De fet, aquesta és una reivindicació del món local, que el govern central respecti la competència exclusiva de la Generalitat sobre l'organització territorial i el règim local aprovada en l'Estatut i que no recentralitzin competències.
Sant Just Notícies. Com dèiem, la llei de reforma de l'administració local que preveu aprovar de forma imminent al govern central és un dels elements que han dificultat més el tancament del pressupost de Sant Just per l'any que ve. El portaveu d'Iniciativa ha explicat que el 2014 es presenta amb moltes incerteses pel consistori que provenen de fora, com d'administracions supramunicipals que han fet difícil tancar els comptes. Sant Just Notícies.
El pressupost s'aprovarà aquest dijous al ple municipal del ple de desembre. El portaveu ecosocialista assegura que està satisfet amb el pressupost, però és conscient que no són unes partides constructives com en Genrera, sinó que són de resistència. Lluís Monfort ha donat més detalls al Just a la Fusta.
Per tant, satisfet, home, sí, crec que és un pressupost realista, és un pressupost que dota aquelles partides que tenen especial impacte en les conseqüències de la crisi en les persones i que fa que aquest Ajuntament, com a prestora de serveis i com a element que ens aglutina tots els sants justencs i sants justenques, funcioni. És un pressupost que com a instrument ens serveix. Ara estem clarament en una posició d'absoluta resistència. No, ja no estem en aquella dinàmica de construir noves realitats a partir del municipalisme.
Lluís Monfort assegura que aquestes partides contemplen un augment en l'ajuda a les persones més afectades per la crisi, perquè existeix aquesta demanda a Sant Just, i que segueixen mantenint les polítiques d'educació com fins ara. El ple de desembre preveu aprovar, com dèiem, el pressupost pel 2014. Es farà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just.
I seguim en clau política perquè segueixen les reaccions del estat de la celebració de la consulta per la independència de Catalunya. Divendres es va anunciar que el 9 de novembre de 2014 se celebrarà el referèndum que preguntarà als catalans vol que Catalunya esdevingui un estat amb doble resposta, si no, i en cas afirmatiu vol que aquest estat sigui independent, ho anunciava divendres el president de la Generalitat Artur Mas amb el recolzament dels dirigents dels partits favorables a la consulta, Ciu, Esquerra, Iniciativa i la CUP.
Ara el portaveu d'Iniciativa Sant Just, Lluís Monfort, també s'ha pronunciat i assegura que la pregunta és bona perquè convida els catalans i catalanes a votar el 9 de novembre. Però més enllà que hi hagués una pregunta, que fos un partit o un altre, el que havíem de fer és una pregunta que cridés a la gent a votar, cridés a la gent a manifestar. No hi hauria res més frustrant que una abstenció altíssima. Jo crec que la gent s'ha de sentir cridada a donar la seva opinió.
no la seva opinió amb una cosa absolutament tancada, sinó que realment demostris que aquest anhel del poble català de ser consultat sobre el seu futur sigui real i ampli.
De fet, a nivell de Sant Just, els portaveus dels partits favorables a la consulta coincideixen a destacar que és una pregunta integradora i que demostra el consens dels partits catalans. I en el cas de Sant Just, fins i tot al PSC, s'assuma aquesta valoració de la pregunta en positiu. Tot i això, discrepen en el procediment i creuen que la data és precipitada. Ho ha explicat Joan Bassaganyes, portaveu socialista. Ens sembla una opció molt acertada perquè és inclusiva i...
jo crec que engloba totes les sensibilitats que hi ha dins la societat catalana i ara el que desitgem és que es pugui votar. El que ens sembla una mica precipitat és posar una data, perquè tots sabem que en el context actual, el dia 9 de novembre, no es podrà celebrar aquesta consulta,
Des de Convergència i Unió, Llorenç Rey veu una bona notícia que finalment s'hagin establert data i pregunta, i sobretot el fet que sigui una pregunta clara i consensuada. Pel que fa a la resposta del govern central, Rey diu que la seva reacció no és cap sorpresa. Asegura que el que no podran dir és que no hi hagi una postura consensuada des de Catalunya. Sí que no podran dir que no hi hagi una pregunta o una posició clara per part de Catalunya. Catalunya en aquests moments posa una pregunta sobre la taula i aquesta pregunta està consensuada. No diran...
és que hi ha un partit que vol una cosa, un altre partit que vol una altra, un altre partit que vol una altra. En aquest cas, tots els partits han consensat una pregunta i els posem a Madrid que volem fer aquesta pregunta i tenim una data per fer-la i que la volem fer en aquesta data.
Des d'Esquerra, el seu portaveu Sergi Seguí assegura que aquesta no és la pregunta que faria el partit, si únicament depengués d'ell, però ve una notícia positiva que per primer cop a la història es pregunti als ciutadans catalans sobre la independència. Per primer cop a la història, els ciutadans de Catalunya seran convocats a votar sobre la independència, i ens ho mirem per la part positiva. És evident que la pregunta que faria Esquerra Republicana és la segona de les dues que es proposen,
però entenem que aquest procés ha de ser integrador i ha d'intentar que sigui un procés ampli i en el qual hi estigui implicant la majoria de la societat.
D'altra banda, Jordi Sàlvia, de la CUP d'Esplugues, explica que la valoració definitiva del partit es donarà a conèixer el 21 de desembre, que és quan es farà el Consell Polític. De tota manera, ha avançat que no estan del tot satisfets amb la pregunta formulada, però que calia fer algun pas endavant que suposa, per cert, un repte per l'estat espanyol. Posar aquest repte al que seria l'estat espanyol. Potser és el gran pas que s'ha fet a partir d'aquest tancament de data i de pregunta, és bàsicament llançar aquest repte a l'estat espanyol, perquè una cosa és haver posat la data i la pregunta,
l'altra cosa, si es podrà realitzar o no es podrà realitzar, i aleshores què farem o què deixarem de fer, o què farà cada organització, cada partit, i sobretot què és el que haurà de fer la mobilització ciutadana i popular, que al cap dia a la fi és la que ha portat les coses on estan ara. Sant Just Notícies. A la part contrària del procés trobem el Partit Popular. Per exemple, el seu president, Oscar Gil, considera que la consulta no es farà perquè els dos partits majoritaris al Congrés, PP i PSOE, votaran que no. La pregunta que tenim avui a l'amunt de la taula és,
més pels sobiranistes, perquè és perquè ells estiguin còmodes tots. La qüestió, la proposta, no? Jo entenc que el sobiranisme és molt clar. Jo no he vist mai els Estats Units mitges en aquesta història. O si és un estat i si és un estat independent o no se és.