Catalunya Informació, Marta Sánchez. Mireia Pujol, la filla petita de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, s'ha donat de baixa de Convergència Democràtica al partit que va fundar el seu pare. Ràdio Tesfet, 98.1 FM. Ràdio Tesfet, 98.1 FM.
Just a la justa.
Molt bon dia, ara passen 4 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dijous 25 de setembre. Comencem un programa amb moltes coses. Primer de tot repassarem les notícies de Sant Just en l'Andrea Buena, també farem un cop d'ull a l'actualitat del dia a través de la premsa i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora parlarem del documental del mes que es projecta demà divendres a l'Atene de Sant Just. En parlarem amb una de les responsables de la productora Paralèl 40, que a més acosten aquest documental a Sant Just. A dos quarts de dotze tindrem Tertúlia d'Actualitat amb la Línia de Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montserrat Rea i en Jordi Agulló.
I a la tercera hora tindrem a la Maica Dueñas que ens vindrà a parlar de teatre i a més a més també avui l'Eric López ens farà un reportatge sobre el transport a Sant Just en el marc d'aquesta setmana de la mobilitat sostenible i segura.
Tot l'aquest serà des d'ara mateix i fins a la una del migdia. Us acompanyarem, per tant, durant aquestes tres hores, durant aquest matí de ràdio, i el que fem de seguida és començar amb les notícies.
I ara saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Què tal? Per parlar d'actualitat Sant Justenca, comencem avui parlant del ple municipal que té lloc aquest vespre, aquesta tarda a les 7, de fet. Exacte, i el ple aprovarà una moció per donar suport a la convocatòria de consulta del 9 de novembre. La presenten conjuntament els grups municipals a CIU, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, sense cap esmena, és a dir, que serà el text original que s'ha aprovat a centenars de municipis catalans.
I a banda d'aquest punt, el ple també tractarà altres qüestions, com ara l'increment de l'aportació de l'Ajuntament a l'àrea metropolitana de Barcelona i l'aprovació definitiva de l'ordenança de protecció de l'arbrat i dels espais verds de Sant Just. Fa uns mesos es va fer l'aprovació provisional, doncs serà la definitiva. La sessió també debatrà una moció de Convergència i Unió per a la recuperació de la maternitat d'Elna en el marc del Memorial Democràtic i perquè pugui ser reconeguda patrimoni de la humanitat.
El ple, com deia, serà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions a l'Ajuntament de Sant Just és oberta a tothom i després de tractar tots els punts de l'ordre del dia serà el torn dels pregs i preguntes primer dels regidors i regidores i després del públic que ja existeixi. Molt bé, doncs serà avui a les 7 demà explicarem també com ha anat tot plegat.
Més qüestions per la mare del correllengua, Andrea. Sí que s'abança aquest any, el cap de setmana del 3, 4 i 5 d'octubre. Tradicionalment, la festa se celebra a finals de mes, a finals d'octubre, per donar el tret de sortida a les festes de tardor. Enguany, però, el cap de setmana que havia de tenir lloc el correllengua coincideix amb una manifestació esplugues contra el pla Caufec i a favor que s'anul·li el procés judicial contra les persones encausades.
Tenint en compte que hi ha entitats enjustenques molt implicades amb el Carrellengua que volen sumar-se a la causa i molts espluguins que participen del Carrellengua que també volen sumar-se a la manifestació, doncs la Cal i l'Ajuntament van decidir avançar la festa i, de fet, ho avançava justament ahir el regidor de Cultura, Sergi Seguí. Però resulta que coincideix amb la manifestació esplugues en contra del pla que ofec i a favor que s'anudï el judici de les persones encausades.
Llavors la Cala ens deia, home, se'ns farà difícil perquè hi ha molta gent d'Esplugues que ve, perquè hi ha molta gent de les entitats d'aquí que ens solidaritzem amb la gent d'allà i volem anar a la concentració. Clar, resulta que el cap de setmana anterior era 11 i 12 d'octubre, que és el cap de setmana de la Hispanitat. I esclar, fer el correllengua, el cap de setmana de la Hispanitat algú ho pot interpretar d'una manera equivocada, no?
Doncs, per tant, aquest any el Correllengua recordeu que s'avança, per tant, serà el cap de setmana de la setmana que ve, el 3 i 4 d'octubre i el 5 d'octubre, aquí a Sant Just, en lloc del cap de setmana del 20.
I acabem parlant ara del documental del mes, Andrea. Sí, que després coneixerem més coses d'aquesta projecció. Després d'una pausa per vacances, demà torna el documental del mes a Sant Just. El documental que es podrà veure és My Stuff, Les meves coses, a Petri Lukainen, que també és el protagonista.
De fet, és un experiment el qual va decidir sotmetre's quan passava per un moment convuls de la seva vida, quan tenia 26 anys, després que el deixés la seva parella, que tingués molts problemes amb la hipoteca, entre d'altres. Les normes de l'experiment eren desar totes les seves coses en un magatzem, inclosa la roba, recuperar un objecte al dia i no comprar coses noves. Tot això durant un any. Per tant, serà interessant de veure.
El documental del mes, Maïstà, es podrà veure en versió original en finès, subtitulada en català. Com dèiem, serà demà a les 8 del vespre a la sala del cinquantanari de la Taneu i l'entrada pels socis costa 3 euros i per la resta, pel públic en general, costa 5 euros.
Doncs aquestes són les notícies que hem destacat d'aquest matí, com sempre n'hi haurà més als butlletins horaris i també a la 1, als Sánchez Notícies, de seguida parlarem d'actualitat abans, però posem una mica de música, com cada matí. Avui hem proposta musical per anar de concerts, Andrea, perquè avui és dijous, i sé que ahir era la Marsella i per molts ja era festa, però bé, ai, tenim aquell problema que feia temps que no teníem, que és que no ens sona... Ah, l'ordinador petit? Sí, no ens sona, no recordo mai què és el que passa, ja està, vull anar tràpid. Ara sí.
Ja ho hem resolt. És Carles Carolina, qui actua aquest vespre.
Són dels dos. Si sóc jo que m'equivoco per tots dos. Tu ho dius i jo t'escolto. És dels dos. És dels dos. És dels dos. És dels dos. És dels dos. És dels dos. És dels dos. És dels dos.
Carlos Carolina, que és el pseudònim del músic i cantador barceloní Ramon Garriga, que havia actuat en una altra banda que es deia... Em sona molt més Ramon Garriga que no Carlos Carolina. Sí? Sí. I no sé per què, eh? No sé si... Si et dic la veritat, no sé per què, però em sona molt més. Doncs no sé com... El llenç solitari no sé massa què havia fet, eh? Com a Cabo San Roque feia...
en un altre estil més experimental. Aviat no entendré els acudits.
Aquí actuava, a més a més, en Pau Valder. En tot cas, actua aquest vespre amb aquesta faceta de Carles Carolina a Cuiton Club. Això està per la zona de Sants-Montjuïc i les entades costen 5 euros, a dos quarts de 10 del vespre. Molt bé, seguida. I aquesta cançó és del disc Música del Mercat, es titula L'ombra de l'aire. Busco l'ombra de l'aire...
Jo faig tirat en un sofà trencat, si veig que no serveix de gaire. Almenys dintre el meu cos tot relaxat, jo busco l'ombra de l'aire. Jo faig prient, prenent-me un granissat, si veig que no serveix de gaire.
Almenys tindré un cop ple de gel picat. Ja busco ombre de l'aire. Ja busco ombre de l'aire. Ja busco ombre de l'aire. Ja busco ombre de l'aire.
Jo busco l'ombra de l'aire. Jo busco l'ombra de l'aire. Jo busco l'ombra de l'aire.
Si t'agrada que el teu carrer soni cada cop més així. I menys així. Del 22 al 29 de setembre, fes el carrer més teu. Participa als actes del teu municipi. Mou-te amb bici, amb transport públic o camina. I amb les fotos que facis, guanya molts premis participant al concurs. Informa't a mobilitat.gencat.cat. Setmana de la mobilitat sostenible i segura. ATM Àrea de Barcelona. Generalitat de Catalunya.
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escolta la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanya. Festa voluntari per un país nou.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sessió. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Ara passen 4 minuts d'un quart d'onze i el que fem és saludar de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem com sempre en les portades, triem el tema més destacat del dia, tot i que avui passa com alguns dies, normalment els dilluns, que no es posen d'acord i cada diari aposta per una qüestió diferent.
Exacte. El diari ara ens parla del dret a decidir i ens diu que Durán admet que Rajoy no cedirà. El líder d'Unió es mostra decebut amb l'actitud no mentina, literalment, del govern espanyol i desitja sort al PSOE per mirar de forçar un gir sobre Catalunya. També en clau política i vinculat amb aquesta qüestió llegim que Pedro Sánchez critica l'immobilisme del PP però hi fa front comú contra el 9N.
Aquesta és la notícia més destacada del diari Ara. En portada, d'altra banda, el periòdic ens parla d'economia. Ens diu que el govern podria rectificar les previsions. El titular és brots pensits. El Banc d'Espanya detecta símptomes de desacceleració del creixement econòmic i l'aturada europea frena la incipient recuperació del primer semestre del 2014.
I un últim apunt en clau internacional a l'avantguàrdia. Ara també en parlarem àmpliament. Obama demana a l'ONU un front contra el jihadisme. El president dels Estats Units rebutja negocia amb l'estat islàmic, una marca del mal, i Felip VI expressa el suport d'Espanya a la democracia al món. Obama va fer una crida als països àrabs i a les comunitats musulmanes de tot el món a fer front comú, com dèiem, contra el terrorisme jihadista.
amb tota la solemnitat pròpia del discurs davant l'Assemblea General de les Nacions Unides, Obama els va convocar a rebutjar explícitament amb força la ideologia d'Al Qaeda i de l'estat islàmic.
Doncs és el que ens diuen els diaris avui en portada. Passem a fixar-nos en els digitals. A 3.24 ens obre ara dient que Rajoy contradiu el Banc d'Espanya i parla de recuperació econòmica. Des de la Xina, el president espanyol destaca que la situació econòmica espanyola és diametralment oposada a la de fa 3 anys i garanteix que Espanya complirà l'objectiu de dèficit.
També el 3-24 diu que el Barça s'embussa a Màlaga amb aquest empat, aquest 0-0 que va tenir lloc ahir el vespre. Els Estats Units i els aliats àrabs ataquen la refineria sota el control jihadista a Síria. Els últims atacs contra el jihadista a la Síria s'han centrat a ofegar econòmicament l'estat islàmic i han provocat 19 morts, un dels quals menor d'edat.
També era la Puncat, ens diu que els Estats Units bombardeix el petroli de l'estat islàmic a Síria i diu també que estrena un nou mitjà de comunicació, Andrea, avui a Barcelona, Barcelona FM, qui inaugura les emissions regulars, és de BTV. Ah, molt bé.
Apple retira l'actualització del sistema operatiu l'últim que havíem presentat per problemes d'instal·lació. Sembla que la modificació ha provocat les queixes dels usuaris perquè causava errors com la desactivació del servei telefònic. Allò que passa que a vegades el telèfon intel·ligent ho és tot menys telèfon.
L'avantguàrdia de sac en primer lloc que Mireia Pujol Ferrosola trenca estrip al carnet de Convergència, que els Pujol declaren a Andorra sobre la filtració dels seus comptes, han declarat davant de la jutge que investiga la querella que van presentar per la filtració d'informació sobre els seus comptes. I després també Rajoy que presenta a la Xina aquesta Espanya on invertir, és el que està dient des d'aquest país.
Tornem als diaris ara per rebeure quines són les imatges del dia a través de les portades. Andrea, què ens expliquen els diaris? Doncs en clau fotogràfica la imatge del dia avui és el piro musical de la Mercè. Tots els diaris ens mostren en algun moment d'aquesta festa que va acomiadar ahir d'alguna manera la Mercè a Barcelona i el tricentenari amb un espectacle que va unir foc, aigua i música. Això ens diu el diari Ara. Llegim
Més que un piro musical hi veiem al Museu Nacional d'Art de Catalunya amb els focs d'artifici. D'altra banda, a l'avantguàrdia, llegint colofó de foc per a la Mercè. També veiem una imatge de l'espectacle d'ahir i el periòdic ens diu música i llum tancant la festa. Un milió i mitjà barcelonins van participar en la Mercè i el piro musical hi va posar la rúbrica.
Aquesta és la imatge més destacada del dia. D'altra banda, a l'avantguàrdia veiem una imatge dels reis d'Espanya, Felip VI i Letizia, que van intervenir ahir en l'assemblea de l'ONU. El rei va defensar un lloc per Espanya al Consell de Seguretat i van assistir a la recepció oferta per Barack Obama i la seva dona Michel, on el veiem tots quatre amb una fotografia emportada a l'avantguàrdia.
D'altra banda, una altra imatge del president de la Generalitat, Artur Mas, amb la cúpula militar a Catalunya, ahir a la missa de la Mercè. I, per últim, una fotografia al diari Ara, on veiem Leo Messi, creuat de braços en el partit que va jugar ahir el Barça contra el Màlaga. Ens diu l'ara, el Barça es deixa a Màlaga els primers punts de la Lliga perquè van empatar a 0-0. Són les imatges del dia avui.
Molt bé, doncs obrim pàgina internacional i cap on anem primer, Andrea? Doncs primer ens anem cap a... Parlem de l'Iraq i de França, perquè França, el país, està commocionat per la seva primera víctima civil per l'Iraq. Un vídeo confirma l'assassinat del muntanyen Gervé Gordel a Algèria. És la primera víctima innocent francesa, la quarta occidental, del que ja és la tercera guerra de l'Iraq. L'assassinat de l'excursionista Gervé Gordel ha commocionat el país...
Un vídeo de 5 minuts, el grup armat algerià Soldats de Califat, associat a l'anomenat estat islàmic, va confirmar ahir la seva mort a les muntanyes de la cavilia algeriana. Era un veí de Sant Martín Vesoví, prop de Nissa, un home de 55 anys, guia de muntanya de professió.
i pare de família. Són cinc minuts de vídeos, el que durà aquest macabre document penjat a internet, titulat Missatge de sang a França, que comença amb les imatges de François Hollande anunciant els bombardejos de l'aviació francesa a l'Iraq, continua amb paraules d'amor de l'hostatge dirigides a la seva família i finalitza amb el seu cos inert, aparentment mort d'agullat, amb una imatge terrible que, com dèiem, ha commocionat a França.
És una de les notícies en clau internacional, com dèiem ja, la quarta víctima mortal en mans de l'estat islàmic. I ara ens anem cap a Rússia i llegim també a l'avantguàrdia que l'OTAN veu una significativa retirada de Rússia a Ucraïna. Els observadors de l'OTAN han constatat una significativa retirada de Rússia de l'est d'Ucraïna, malgrat que Moscou sempre ha negat que hagi enviat soldats a la zona de conflicte.
Tot i que el missatge es pogués interpretar com un signe de distensió, l'Aliança també va advertir ahir que hi continua havent molts soldats russos en territori ucrainès. Des de l'Assemblea General de les Nacions Unides, el president dels Estats Units, Barack Obama, va dir que Washington retirarà les seves sancions si Rússia opta pel camí de la pau i la diplomàcia. I el Kremlin, doncs, contesta, insisteix, de fet, que es tracta d'una crisi interna d'Ucraïna i que no concerneix els Estats Units.
D'on són les notícies destacades en clau internacional d'aquest matí? Obrim ara les portades dels diaris esportius, a més a més avui després que hi hagués la jornada de Lliga. I davant d'aquest primer empat del Barça, l'esportiu titula Espesos amb una imatge de requític amb el capcot. Diu que el Barça s'embussa a la Rosaleda contra un Màlaga que el fa sentir incòmoda i trenca la ratxa de victòries consecutives.
També amb un esportiu titular Atasco davant d'aquest 0-0 d'ahir i a la imatge un moment en què Neymar perdia la pilota. I l'esport és més crític i titula que sense xutar és impossible guanyar.
Un cop duré a la premsa de Madrid, el diari IASC, que titula parlar de Cristiano Ronaldo, i diu Museu Mundial del Cat-Trick, i també el marca, parlen d'aquest jugador del Real Madrid, que diu que Cristiano al Madrid té un pla que és ell. En tot cas, doncs, són les portades esportives d'aquest dimecres, i d'aquí saltem de nou a la premsa generalista per fixar-nos en què ens diuen avui les seves contraportades.
Comencem per la del diari Ara, un article avui titulat No podem ni plorar, Andrea. Avui Francesc Canosa ens parla dels Ateneus i del llegat de tots els Ateneus catalans, també de com van sorgir. Diu, els Ateneus són els pulmons del país, avui n'hi ha uns 400.
La bombona d'oxigen contra l'ofegament. Catalunya comença a respirar al segle XIX. A cada poble neix un ateneu. Formaven, educaven, ensenyaven. Van ser l'escola, la universitat per als catalans. Suplien el que no donava l'estat. Catalunya, per tant, és pionera a crear un estat sense estat.
Aquest sistema de respiració artificial existencial, ateneus d'esquerres, de dretes republicans, anarquistes, obrers, conservadors, espiritistes, naturalistes... I ens diu, el mateix dia, dimarts, que el Partit Popular tornava a ofegar rebutjant que tornessin més papers de Salamanca, deixava de respirar Teresa Rovira, la bibliotecària que salvava trossos de país, amagant llibres en català a l'infern de la biblioteca, els infantils, els juvenils, l'espurna de vida...
i acaba dient la filla del periodista i polític Antoni Rovira i Virgili, la dona de 95 anys que mor sense recuperar part de l'arxiu del seu pare. A La Vanguardia llegim que el nostre cervell ha guanyat 100 grams en 150 anys.
Avui entrevisten Carl Zil, que dirigeix l'Institut d'Investigació del Cervell Júlic a Alemanya. Sembla ser que ell està descobrint regions ignotes del nostre cervell. Diu, ara mateix em sento com Cristòfor Colom davant les costes d'Amèrica, perquè sóc el primer ésser humà que ha vist activar una fibra neuronal, el canal que s'encén amb l'impuls elèctric entre les nostres neurones.
Diu que és un gran avenç i per això cada matí em llevo impacient a trenc d'alba, començo a treballar amb el meu equip de físics, descobreixo nous canals neuronals i em prenc notes, entusiasta, perquè no s'havien descrit mai abans. Diu, per això ho publico moltíssim. Diu, ningú no n'havia vist d'actives perquè tenen entre 1 i 20 micres de diàmetre i fins ara les tècniques d'imatge de ressonància magnètica permetien detectar l'activitat en determinades zones del cervell
però no veure-les en acció a aquesta escala reveladora i microscòpica. Fins i tot estan fent models 3D, cervells vius en 3D, per aconseguir una precisió absoluta. Diu que tot això serveix concretament perquè obre enormes possibilitats per a la investigació farmacològica de noves teràpies perquè tenim replicat el cervell, des de l'estructura molecular fins a les xarxes neuronals, més complexa. Es diu que és una mina científica.
I com a curiositat ens diu, som en un dilema evolutiu, la mida del nostre cervell ha anat augmentant de manera més mesurable cada dècada, els joves tenen un cervell més gros que els seus pares i el tindran més petit que els seus fills, llevat que, segons Zil, l'evolució cultural substitueixi la biològica.
Doncs, interessant aquesta entrevista avui a La Vanguardia. Acabem amb la del periòdico, per això que diu que a Del Monte vaig sentir això és millor que el futbol. Atenció a aquest noi que es diu Dani Fernández, perquè ens parla avui d'un esport que porta per nom combat medieval. És un esport, diu, de full contact, amb armadura i amb armes medievals. L'armadura és de ser i pesa entre 25 i 30 quilos.
Diu que ell va arribar a aquesta lluita perquè fa un any i mig va trobar un vídeo per internet en què sortien russos i gent de l'est combatent. Diu que saltaven fins i tot espurnes. Diu que hi ha tornejos internacionals, hi haurà fins i tot lliga espanyola en aquest combat medieval. A Espanya hi ha quatre clubs, jo pertanyo al Magna Societats Catalanorum, en l'últim mundial que es va celebrar a Conca i van participar 18 països. Va venir al Japó, a Austràlia, Estats Units, Alemanya, Polònia, Rússia, Gran Bretanya, Portugal...
Abans del combat es munten campaments i parles amb tothom i és espectacular. I també parla d'una arma, que és l'arma amb la que podem veure a la foto de la contra. Diu, jo lluito amb una destral a dues mans. Hi ha un reglament molt estricte pel que fa a les armes i les armadures i totes les armes han de ser arrodonides. Parlem d'espases, destrals, masses, escuts. A França i a Rússia el combat medieval ja és un esport. Les modalitats són duel 5 contra 5, 16 contra 16 i 21 contra 21.
Mira, descobrir un esport avui. Sí, sí, no interessants es contres també aquest dijous. I quan passen dos minuts de dos quarts, doncs us expliquem l'apunt curiós del dia, que avui té a veure amb la pizza, Andrea. Perquè sembla que això ha passat a Portland, que després que un repartit de Pizza Hut es va lesionar al coll i a l'esquena, fa un parell de setmanes, en un accident, a Portland, doncs sembla que dos policies van anar d'ajudar-lo, que van fer ser oferir-se acabar les seves entregues.
en comptes de fer-ho ell. Bé, ell no podia, evidentment. Però diu que Steve Harkins va dir que ell i la seva esposa es van preocupar l'1 de setembre quan els oficials Michael Filbert i Royce Curtis, això va explicar un testimoni, es van presentar a casa seva. Clar, aquell dia 1 de setembre van picar a la seva porta. Ells havien encarregat dues pitges i van veure com dos polis picaven a casa seva.
i clar, quan van explicar el que passava doncs els va fer molta gràcia que es van donar la volta per anar-se'n perquè no obrien la porta i llavors doncs van dir que volia fer una foto els va fer una foto dels policies amb les pitxes i diu ningú és clar que la policia de Porta ens reverteix pitxes, diu que va enviar la foto on porteu-te la policia i llavors doncs va venir un tuit etc, etc, i llavors
diu que va tenir molt de res a través de les xarxes socials i que el repartidor ferida està en recuperació. Encara no ha tornat a la feina, però almenys la d'aquest dia la van acabar els dos policies que la van ajudar. Amb un bon detall, no? Sí, està molt bé. Vull dir, podíem portar les pitxes a l'establiment i que les portés a algú altre, però mira, està bé, servei d'atenció ciutadana. Està molt bé, està molt bé. En fi Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi molt bé. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Cobrim diaris a aquesta hora per fixar-nos en altres apunts destacats que tenim més enllà de les portades, internacional, d'esports...
I comencem avui amb l'entrevista que el diari ara fa Joan Rossinyol a Marcos Chicot, que és escriptor i autor de l'assassinat de Pitàgores. Ell diu que si no existís internet, la seva novel·la continuaria en un calaix. Ell escriu novel·les des del 1997 i amb l'assassinat de Pitàgores aquest escriptor madrileny va quedar quart al Premi Planeta. Tot i això, l'editorial no la va publicar. Llavors va prendre una decisió determinant que era penjar el llibre a la xarxa.
Marcos Chicot va néixer a Madrid l'any 1971 i la seva vida li va canviar el dia 21 d'agost del 2009. Un minut després de néixer la seva primera filla, la Lucía els van dir que tenia síndrome de Down. Això li va donar la força necessària per repensar en què dedicava el seu temps. Ell és economista i psicòleg clínic i centrar-se a escriure a temps complet la novel·la que feia temps que li ballava pel cap. Un projecte que li servís com a mínim per assegurar el benestar de la seva filla al dia que els pares no se'n poguessin fer càrrec.
I internet des de Cariobarmetre convertir l'assassinat de Vitàgores en un èxit editorial incontestable.
El seu llibre ha estat l'e-book en espanyol més venut del món el 2013 i se li pregunta com s'aconsegueix això sent un desconegut pel gran públic. Ell diu que és un misteri però que a internet hi ha tres elements que han de captar l'atenció del públic. La portada és el primer i el més visible, després el títol i amb aquests dos elements s'ha de cridar prou l'atenció perquè algú faci clic i passi al segon estadi que és llegir la descripció de la novel·la.
Diu que amb la doble crisi actual, l'econòmica i la pirateria, és molt més difícil que les editorials llegeixin un autor desconegut i sobretot que després el publiquin a internet. Això no passa, fa una feina positiva perquè hi ha gent molt bona i centenars de milers de lectors llegint sense parar fent els seus llistats. Les editorials n'estan molt pendents.
Diu que ara es dedica només a escriure, de fet des del 2009, que ell feia temps que escrivia i creia que estava preparat, tenia moltes ganes d'escriure una novel·la molt més ambiciosa i el que potser s'hauria quedat en una idea, quan va néixer la seva filla, va dir-se que era el moment d'intentar-ho, pensant que pogués servir pel futur. Una entrevista que trobem avui a les pàgines interiors del diari Ara.
Fins demà!
Saltem ara cap a La Vanguardia amb una altra entrevista a les pàgines de Cultura. Sa Charango, que és autor de La Veritat i altres mentides, diu que tots els homes joves menteixen per envellir la mediocritat de la seva vida.
Publicat La veritat i altres mentides, una novel·la iniciàtica d'aquest guionista de para colombià que està resultant sent un esplèndid de vuit literari de la temporada. Ell diu també que el dia que el van premiar se'n va anar al psiquiatre perquè ell diu que no en tenia perquè l'havien premiat si ell no sabia res.
I diu també que tots els seus protagonistes sorgeixen de la mateixa pregunta, que és que a ell no li interessa qui és l'assassí, sinó què farà ara, com tapar el que ha perpetrat, mira d'entendre, per tant, el criminal.
Se li pregunta també si menteixen millor homes o dones i ell diu que menteixen de manera diferent. Els homes menteixen principalment per covardia i per evitar xivarri. Volem conservar, diu, una imatge impoluta. La majoria dels homes en realitat se senten més petits del que volen aparentar.
I diu que tragèdia i comèdia són el material de la novel·la negra i per això la seva admirada, Patricia Highsmith, el seu ídol, va triomfar d'aquella manera. En tot cas, una entrevista avui a les pàgines de Cultura a la Vanguardia. I acabem ara amb l'article que signa Joan Barril al periòdico per parlar de la Mercè.
Del final de la Mercè, el títol a l'article, la liquidació, i diu que de la mateixa manera que el més important del diumenge és el dissabte, el més amarg de la festa és el seu final. Els romans ja deien, amb bon criteri, allò va pos festum, festum e pos coitum, tedium. Després de la festa, per tant, i els seus excessos, arriba el vòmit i la fatidesa, i passat la mort d'urgència, arriba l'avorriment.
S'acaben les festes de la Mercè i unes preguntes, i tot i cap, en una festa urbana. Al camp, les festes majors significaven l'alegria de les collites, però la ciutat, ja ho va dir a Ribas Castro, és un milió de coses, i se suposa que aquest milió de coses han d'acabar en una setmana excepcional.
Diu també Joan Barril que hi ha motius per buscar tots els secrets de l'activitat ciutadana. Massa per Barcelona, podríem dir. Massa cervesa, massa música, massa esport, massa manifestacions folklòriques, massa gent. O potser no. Potser el que ens ofereix una ciutat en festes és el mostrari de com hem arribat fins aquí. La nostra ciutat es converteix en la ciutat de tots i de tots els temps. Abans de tota aquesta gent que recorre cavalcant els carrers, vam tenir un campió olímpic anomenat Lucio Minicio Natalis. Abans dels gegants van aparèixer els nances.
abans dels correfocs es van encendre les metges reials de la ira. Tot forma part de la nostra història. I en això ha de constituir la festa major de la ciutat. Es tracta d'una condensació dels anys i de les experiències. Avui se'ns apareix com un espectacle, però en realitat l'espectacle som nosaltres, aquests barcelonins que al seu dia van ser empastats, perseguits, assajats i bombardejats, víctimes i butxins. I avui ja ho veuen, diu Joan Barrils, som carn de canó turístic.
Diu també que s'acaben les festes però la ciutat no s'enfonsa. Senyal que la vida continua. Un article de final de festa major que trobem avui a les pàgines principals del periòdico El tema del dia.
I acabem aquest repàs informatiu amb els apunts culturals del dia, el piromusical justament que tanca les festes de la Mercè i els actes del tricentenari ahir al vespre. I també l'orquestra Blateria va dir adeu en una nit de ball i de nostàlgia.
Hansenloff viatja al fons de la nit electrònica. La directora mostra a Eden la cara més amarga de l'escena musical del French Touch. El Cirque Soleil i l'Escola Politécnica Federal de Zurich col·laboren junts en una creació artística que vol ser una metàfora de la interacció entre humans i màquines. Es titularà Spark It.
ACDC publica nou disc, titulat Record Bust. El 17è àlbum dels australians sortirà el dia 2 de desembre i inclou 11 cançons noves. No publicaven res des de fa 6 anys.
La 34a edició del Festival Internacional de Música Popular Tradicional començarà avui, comença avui fins diumenge, presenta una vintena d'actuacions musicals a Viranova i la Geltrú, on entre altres actuen ZEP de Guillemino o els Manolos.
I la Fira de Llibre d'Ocasió de Barcelona està en crisi, explicarà Vanguardia, que preocupa l'escassa presència de joves més interessats en la compra per internet. Són els apunts culturals d'aquest matí de dijous. La informació més propera al Just a la Fusta.
I ara parlem del temps.
Passen dos minuts de tres quarts d'onze, parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vostè? També, amb fred, eh? Sí. Aquest matí hem recordat el que era el fred. Bueno, hem recordat que hem entrat a la tardor i alguns dies són de tardor. Cada dia, de moment.
Sí, perquè tampoc no s'ha vist massa el sol des que arribava la tardor, també hi ha hagut una miqueta de precipitació, ahir dos dècimes de litre va ser espectacular, la pluja que esperàvem i el que ens va arribar a caure, tot i que... Però molestava, si no vas pel carrer i plovia.
Sí, dos dècimes, eh? Bé, és que també hem de deixar clar que la zona, podríem dir, sud de Sant Jús, la terra estava completament moll, això al migdia quan va ploure cap a les 3 de la tarda, i la zona de Can Candeler, per exemple, estava sec. O sigui, havien caigut gotetes en alguna zona de Sant Jús i en altres zones havia hagut una mica més de precipitació...
També ahir, per exemple, era curiós, molt curiós, perquè estem molt a prop, ahir al migdia es va fer un partit de futbol, un amistós dels juvenils de no sé de quin país contra el Barça, que jugava l'Huís Suárez i es feia en directe per TV3, i podies veure com la ciutat esportiva del Barça ens estava plovent i a Sant Just no estava caient una santa gota, i estem parlant de quatre passes, que a simple vista mirant a l'horitzó veus els camps,
En definitiva, que sembla ser que hàgim trepitjat una cosa que fa pudor, perquè realment ens costa molt que ens precipiti a Sant Jús. Sempre ha sigut així? No, és curiós, és curiós. Ahir es van formar moltes tempestes, van haver quatre gotetes a les 9 de la nit, vam sentir tronar de lluny ahir a la nit, no era el piro musical, sinó que tronava abans que comencés. Però bé, no acabem de...
no acabem de tenir una precipitació realment important, o com a mínim incomparable en altres municipis, ja només del Baix Llobrecat, o la mateixa ciutat de Barcelona, on la precipitació és destacada. I, per exemple, el nostre company, en Jordi Domènech, venia de Barcelona plovent i mullant-se, va arribar aquí dient, estic xop, dient, no serà pel que l'hagis mullat a Sonjos, perquè estaven caient quatre gotetes. Bé, el registre ha estat dos dècimes, probablement, si ens anéssim a mirar el registre del Gualden, que ho podeu fer...
weathercloud.net, en anglès, podeu mirar els registres que també té l'estació de l'edifici Walden, i allà potser podem parlar d'una precipitació una miqueta més intensa, però realment molt poca cosa, estem així com tristots perquè esperàvem una miqueta més.
Però bé, les previsions tampoc no apunten a una gran estabilitat, sinó que una certa inestabilitat ens podria continuar afectant indirectament. No aquesta setmana, però potser acabar aquesta i començar l'altra, doncs també podríem... Tornarien les pluges, eh? Potser, eh? Potser només. Aviam, anem per parts. Avui encara tenim una mica la ressaca, ho dèiem ahir, que encara el dijous és un dia de procés cap al sol. Creiem que acabarem amb sol, tot i que aquest matí a les 9 anaves amb la moto i notaves que alguna gota estava caient, o sigui que alguna cosa estava precipitant.
Però bé, sembla que la tendència és a una millora, la tendència és a aquesta depressió. És aquella depressió encara que vam parlar durant tants dies la primera quinzena de setembre, que estava enfront de les costes de Portugal. Recordeu que la setmana passada dèiem que aquesta arribaria un ex-huracà per l'Atlàntic que li fotria com una patadeta i l'enviaria cap al Mediterrani. Doncs encara són els efectes d'aquesta depressió que amb la patadeta del cap de setmana i avui ja som dijous...
doncs està creuant encara el país. Ha estat una miqueta més intens al mar, ha estat bastant més intens, hem vist caps de fiblor amb imatges a ses illes, allà hem tingut un espectacle bastant xulo, i també en algunes zones de Catalunya les tempestes també han fet acte de precedència i també s'han vist caps de fiblor.
Aquesta depressió ja està marxant, ja comença a ser història, i ara quedarem una miqueta en terra de ningú, amb una situació una miqueta de béns de llevant al que és la meitat sud dels països catalans, o sigui que de cara als propers dies a Catalunya parlarem d'estabilitat, però al País Valencià i a les Balears parlarem d'inestabilitat, perquè ja ens entrarà un llevant i ens podria portar precipitacions en aquella zona, però a Catalunya quedarem una miqueta al marge
amb un pantà baromètric que podríem dir que no estem en terra de ningú. Sempre ha estat una petita influència de vents marítims o del nord, però hi ha una miqueta més de nord, seria nord-est, i això ens pot portar a algunes temperatures que poden pujar una miqueta. Serà molt progressiu, la pujada...
Farem avui 22, demà potser 23, dissabte 24 i diumenge ens quedaríem amb els 24. O sigui que són valors que ja no superen els 25 i si la humitat és una mica elevada doncs sí que podem tenir una mica de sensació de xafugo al migdia però tampoc és res espectacular comparat amb la primera meitat del setembre que ha estat càlida i xafugosa.
Pel que fa a les mínimes, hem d'anar una mica al tant. Tu el que deies tu, avui fotia fred, avui anaves amunt i avall, tampoc no t'estàs abrigant massa, perquè hem de començar a adaptar-nos... Encara no tens el xip de... Sí, el xip de les capes encara no el tenim col·locat, hem d'anar a posar-nos-el, i això provoca que si vas amunt i avall al matí tens aquella sensació de frescota, que potser al migdia, si treu el nas al sol, que avui podria ser un dia molt semblant, doncs podríem tenir aquella sensació que també et sobren peces, que vas carregant jaquetes, jerseis interns, poses la mànica curta amb la jaqueta...
Són aquelles coses que passen en aquest entretemps, que és la tardor, i sembla que de cara als propers dies encara serà més marcat. Doncs perquè les mínimes... Sembla que m'hagis dit per què. Doncs perquè les mínimes seran més o menys iguals, o sigui que es mantindran aquests 17 graus que hem tingut avui de mínima durant probablement tot el que queda de setmana, però en canvi les màximes es podran anar recuperant.
I això ens portarà a una mica de diferència entre màximes i mínimes, tot i que no farà calor al migdia, però sí que ens podria provocar cap al vespre i a primera hora del matí aquella sensació de fred que cal posar-se alguna cosa si no volem enganxar un encostibat.
I el que dèiem, bàsicament tenim un divendres assolellat, un dissabte on també podem parlar de sol. Potser tenim alguns núvolets, seran poc importants, però aquests núvols han d'anar jugant amb el sol perquè tenim aquesta situació d'una certa inestabilitat cap al salut dels països catalans que indirectament ens pot tocar una miqueta. Probablement, quan més viatgem al sud i ens anarem a fotre alguna paella cap al delta de l'Ebre, doncs potser ja hi haurà alguns núvols més. I de cara al diumenge serà un dia de procés.
perquè hi ha una certa inestabilitat que encara està per confirmar que podria arribar entre dilluns i dimarts un altre cop, que podria portar precipitació, no són massa. I es podria avançar, vols dir, a diumenge. Bé, a diumenge començarem a notar el canvi. O sigui, al matí el començarem bé, però a la tarda ja potser els núvols són una miqueta més bruixodets, però farà sol en general, el que passa és que veurem com estan arribant alguns núvols i està canviant una mica la situació. I sembla que de cara dilluns, i entre dilluns i dimarts, i sobretot dimarts i dimecres, doncs podríem parlar d'un altre cop d'una situació d'inestabilitat que no sabem...
La quantitat de precipitació, realment l'eufòria és molt petita perquè no sembla que hagi de ploure massa, però sí que hi ha una certa inestabilitat que pot tornar a regar tot el país, que pot tornar a mantenir les temperatures a ratlla, o sigui que grans calorades d'aquí a primers d'octubre no se'n veuen, la setmana que ve entrem a l'octubre i sembla que l'entrarem en certa activitat, o sigui que
Els últims 10 dies de setembre s'han mostrat una miqueta més actius, més de tardor, i sembla que comencem l'octubre amb la mateixa situació. Grans calors no arriben, o sigui, que seguirem amb aquests valors que ni fred ni calor, i potser els matins aquesta fresqueta... Sí, com aquests dies, eh? Sí. Tampoc... O sigui, una mica bastant en la mitjana, vull que tampoc no són ni grans freds, però no són...
No, el que passa és que ara quan tregui el nas al sol es nota una mica. Ahir va treure una miqueta el nas al migdia, vam arribar als 21, gairebé 22 graus, 21 i mig. Home, s'inflarà una miqueta més la temperatura entre divendres i dissabte, però després tornarà a recular perquè, tot i que la inestabilitat que arribi la setmana que ve no ens arriba de nord, sinó que ens arriba una miqueta amb influència de sud, o sigui que no farà baixa massa les temperatures tot i la pluja, tindrem aquella sensació de tardor, o sigui que tampoc no apreta massa.
I a part que els dies estan agafant una acceleració bestial a quedar més curts. O sigui, ara hem entrat en un procés que el dia s'escurça amb molta celeritat d'una setmana per l'altra i llavors que la cosa està canviant. O sigui, l'humà de peu es dona compte que alguna cosa està canviant perquè els vespres vas enganyat per l'hora una mica, no? Perquè veus que se't fa fosca i cada dia avança molt ràpid i et penses, ah, si són encara les 8, no, ja són les 7, saps? I...
És veritat, això va molt de pressa. És molt ràpid, s'accelera. No sé quants minut són, però és el mateix que passa en algun moment del maig o l'abril, no? Sí, sí, sí. El procés d'acceleració és bestial, llavors la recuperació és una miqueta més lenta, però clar, el dia següent de l'equinoxi ja comencem. O sigui que és bastant fort. Sí. Ara hi ha una acceleració bastant forta fins al 21 de desembre, sí, sí. Doncs bé, és el que hi ha, és la vida, no? És el cicle vital. Sí, com veia aquella pel·lícula tan bonica del Rei León. En fi, Carles. Doncs gràcies i que vagi bé. Bon dia. Finga, bon dia.
Quatre minuts i arribem amb punt a les onze. Connectarem el butlletí informatiu dels Sancions Notícies. També tindrem abans el de Catalunya Informació. I tornarem després amb més cores. Parlem del documental del mes, també parlem del latisme i farem tertúlia d'actualitat. Tot plegat després de les notícies. Hi ha les notícies i arribem amb música.
Un tema d'Iron & Wine, un dels que forma part del seu últim àlbum que es titula Ghost on Ghost i que vam publicar el 2013. Ara fa una mica més d'un any. Per tant, ens quedem amb aquest tema que es titula Low Light Body of Mine.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, són les 11. Confinen més d'un milió de persones a Sierra Leone a causa de l'Ebola. El virus ha provocat ja prop de 3.000 morts i més de 6.200 afectats distribuïts entre 5 països de l'Àfrica Occidental.
El lendacari demana a Mariano Rajoy que estigui a l'altura i deixi d'utilitzar les lleis i la Constitució per negar la voluntat de Catalunya i Euskadi. Paraules d'Iñigo Urcullo al debat de política general al Parlament Basc. França no descarta ampliar les seves accions contra l'estat islàmic participant en els bombardejos en posicions a Síria. Els atacs nord-americans d'aquesta nit contra refineries controlades pels jihadistes han fet almenys 19 morts, la majoria milicians.
La filla petita de Jordi Pujol, Mireia Pujol, estripa el carnet de Convergència Democràtica al partit que va fundar el seu pare. Marxa molesta per la resposta del partit davant la confessió de l'expresident sobre els diners sense declarar a Andorra.
La policia escorcolla en presència del detingut una de les vivendes on suposadament el presumpte pederasta de Ciudad Lineal a Madrid portava les nenes que s'agrestava per abusar-ne sexualment. Amb un ampli historial delictiu, li imputen ara 5 agressions sexuals a menors i 3 intents més.
La festa major de Misericòrdia de Reus agafa el relleu a les festes de Santa Tegla a Tarragona i a les de la Mercè a Barcelona. Els actes comencen amb els elements del seguici popular que es dirigeixen al santuari de la patrona de la capital del Baix Camp. Catalunya Informació. Titulars d'esports. El Barça i va empatar 0-0 al Camp del Màlaga i va perdre els dos primers punts de la Lliga i l'Espanyol busca la primera victòria de la temporada a les 8 d'aquest vespre a casa contra el Getafea.
I encara futbol en el seu segon partit de la fase intermèdia de la Copa de les Regions UEFA. Moldavi a la selecció catalana, a partir de les 3 de la tarda, jugarà contra l'equip local, el de la regió del Telenesti. El temps, alguns núvols a la costa central, però sol a gran part del país i temperatures amb tendència a pujar. Avui bufarà tramuntant a l'Empordà, on la mar estarà molt moguda.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per l'Andrea Buenó. El ple de Sant Just aprovarà aquest vespre una moció per donar suport a la convocatòria de consulta del 9 de novembre. La presenten conjuntament els grups municipals de CIU, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just sense cap esmena.
A banda d'aquest punt, el ple també tractarà qüestions com l'increment de l'aportació de l'Ajuntament a l'àrea metropolitana de Barcelona i l'aprovació definitiva de l'ordenança de protecció de l'arbrat i dels espais verds de Sant Just. La sessió també debatrà una moció de siu per a la recuperació de la maternitat d'Elna en el marc del Memorial Democràtic i perquè pugui ser reconeguda a Patrimoni de la Humanitat. El ple serà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions a l'Ajuntament.
Les jornades europees de Patrimoni a Sant Jus giraran en torn de l'arquitectura empaltada. Les organitzen el Centre d'Estudis Sant Justens i l'Arxiu Municipal. Demà divendres es farà una taula rodona a Can Ginestà per parlar de l'arquitectura empaltada, càrrec de tres arquitectes. Germán Català, Olga Esbert i Ramon Andreu serà a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestà a les 7.
I per complementar aquesta taula rodona, diumenges farà una passejada pels carrers del municipi per observar diversos edificis transformats i empaltats, com ara la Biblioteca Joan Margarit, empaltada a Can Ginestà, cases del carrer Bonavista i Creu i l'hostal Vell. La trobada serà a les 11 del matí a Can Ginestà.
I fem el carrer més nostre és el lema de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2014. Enguany es proposa una cerca de noves formes de mobilitat sostenible, segura i saludable amb l'objectiu d'allunyar-nos del domini del cotxe particular. En el marc de les activitats de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, diumenge tindrà lloc l'onzena passejada amb bicicleta pel Bas Llobregat i Sant Justi participarà.
El punt de sortida de la marxa des del municipi serà a dos quarts d'onze del matí des del Parador. Les inscripcions s'han de fer a partir de les deu i fins l'hora de sortida de forma gratuïta. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició Migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Gràcies.
Ara passen 12 minuts de les 11, aquesta hora parlem del documental del mes que torna a Sant Just després d'un mes de pausa per vacances. El documental que es pot veure aquest divendres és My Staff de Petri Lukainen, també el protagonista d'aquesta història. I ara parlem de què va tot plegat amb la Martina Rogers de la productora Paral·lel 40, que cada mes acosta aquest documental a Sant Just. Molt bon dia, Martina. Hola, molt bon dia.
Un documental que verteix d'un punt de vertida en què segurament molta gent pot sentir-se identificada, un moment complicat de la vida en què algú de cop i volta decideix o s'adona que té massa coses, no? Exacte, és el que li passa al protagonista del documental d'aquest mes, de Majestaf, Petri Luncanyen, que és un director molt jove, finès, que té 26 anys i, com tu dius, en un moment de la seva vida es troba en crisi
l'ha deixat la parella, està angoixat per la hipoteca, ofegat pels interessos de la targeta de crèdit, i és allò de dir, ostres, estic infeliç, i en canvi tinc de tot, em trobo que tinc tot el que realment necessito, però no soc feliç. Llavors decideix metres a un experiment d'un any per veure si troba què és allò que realment el fa feliç i necessita per viure.
I d'alguna manera, en principi, tot el documental és aquest recorregut, no? Què és el que fa per aconseguir aquesta felicitat, no? Exacte, ell es filma a si mateix, atent-se a aquest experiment d'un any, i com veureu, el documental, l'experiment es basa en tres normes bàsiques. Una és que agafa totes les seves coses, totes les seves pertinences, i les guarda en un magatzem. Amb això també inclou la roba, vull dir que es queda literalment nu.
Després, la segona norma d'aquest experiment és que recuperarà només un objecte al dia. Un, eh, només? Només un. Ho ha de pensar perfectament bé, no? Perquè vull dir, és un cada dia i començant els deu primers, no et dic com li costa decidir qui són aquells deu primers objectes. I després, la tercera i última norma és que està prohibit comprar coses noves. No pot comprar res.
Déu-n'hi-do, eh? Segurament sembla fàcil, però són molts reptes, d'alguna manera. De fet, es diu mai estar l'impresenta i la va viure, i a la portada ja la veiem amb ell, no? És a dir, ell despullat i només amb un mitjó. Exacte, sí, sí, sí. És així com comença la primera escena del documental, és ell nu, corrent pels carrers de Helsinki,
en busca d'aquest magatzem per recollir el seu primer objecte, que en aquest cas és un abric. Aquest el desvello ja. El següent ho haureu de veure. S'ha de veure. Són 80 minuts de documental i suposo que només aquesta idea jo crec que pot atraure molta gent, no? Vull dir que és un d'aquests punts de partida que la idea és molt original, no? Tot i que sembli absurda fins i tot. Doncs sí, és molt original i està cridant molt l'atenció perquè està funcionant molt bé com a públic a totes les sales del documental del mes. Tothom ens
ens contacta dient, ostres, ha estat una passada d'èxit, molta gent l'ha anat a veure. És un, com tu deies al principi, tothom s'hi sent identificat d'alguna manera, en algun moment s'ha trobat en una situació semblant, i és molt interessant veure com ell assomenta aquest experiment i de quina manera tu també, no?, quines són aquelles deu primeres coses que tu trauries, o quines són aquelles coses que et fan més feliç a tu, et fa reflexionar i pensar sobre tot això, i realment és molt interessant.
Clar, que també és una mica l'objectiu, segurament dels documentals, aconseguir que tothom es faci preguntes un cop s'acabi aquest documental. Exacte, i et dic que després de veure'l realment surts de la sala pensant què passaria si tu fessis el mateix, o ganes de desempallagar-te de totes aquelles coses que tens a la teva habitació o a la teva casa acumulada que no fa servir per res. Et fa replantejar-te molts valors que hem adquirit a la societat així d'una manera més inconscient i de quina manera estan lligades al materialisme i a la societat de consum...
i que realment un no és més feliç si té més coses, sinó realment ets més feliç si quan menys necessites. Una miqueta és la conclusió que ens dona el documental. El director, com deies, és Patry Lukainen, que és molt jove, que té 26 anys, perquè de fet ha explicat la seva història, el que passa que ja havia fet alguna cosa, no? No és el seu primer documental. No, no és el seu primer documental i a més a més el veiem treballant dins del món audiovisual el documental, perquè és el protagonista,
Ha fet sèries per internet, ha fet altres pel·lícules, però més d'un caire comercial i publicitat. Ha estat també seleccionat el documental recentment a Barcelona, el Festival Internacional de Documentals de Barcelona, dins de la secció de Nou Talent. I a més a més, aquest documental ha tingut molts premis i festivals i ha tingut un bon recorregut a nivell internacional.
Sí, el documental és de l'any passat, no?, del 2013. Exacte. I, per tant, suposo que de seguida atrapat a molts llocs, no? Ara veig a la vostra pàgina, doncs, que sempre tots els que porteu passen per llocs, però en aquest cas potser sí que n'hi ha més que en altres ocasions, no?, de festivals. Sí, sí, a Dinamarca, Alemanya, Polònia, Finlàndia, Sèrbia, i continua voltant, continua voltant ara, doncs, això, recentment antic Barcelona, i
i més endavant encara té recorregut. A vegades diem que alguns d'aquests documentals són per un públic més específic, molts són més per un públic familiar. En aquest cas potser sí que és un dels dies que pot ser molt per tots els públics, no? Molt per tots els públics, exacte. Jo crec que és interessant, siguis com siguis, facis el que facis, com a persona. Realment és una temàtica que crida molt l'atenció i que petitza molta gent
i que és per un públic molt ampli. Per tant, d'alguna manera pot ser també una bona opció per entrar al món dels documentals, algú que no hi estigui tan avasat. Doncs sí, jo crec que sí, i a més a més és divertit, té bona música, té acció i és entretingut.
Serà aquest divendres, que es pot veure aquí a Sant Just, com sempre, a la sala 59 de l'Ateneu. Gràcies a l'entitat i també a Paral·lel 40, l'entrada pels socis, recordeu que és de 3 euros, i per la resta de 5. I a partir d'aquí, a l'octubre, tindrem un altre documental del mes. En parlarem, com sempre, amb la Martina Rògis. Gràcies, Martina. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Igualment.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb l'Àsia de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja session. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més i treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Un quart i mig de 12, aquesta hora continuarem parlant d'actualitat Sant Justenca. En aquest cas ara ho fem saludant el Sant Justenc Víctor Burull, que és el guanyador de la cursa de Sant Miquel que es va fer el cap de setmana passat, diumenge passat a Molins de Rei. Molt bon dia, Víctor. Hola, bon dia. I enhorabona, primer de tot, per guanyar aquesta cursa, que he vist que hi van participar bastanta gent, no? Sí, moltes gràcies. Diria que uns 300, més de 350. No està malament, no?
Bé, bé, sí, sí, és la meva primera posició. D'acord. Era el primer cop que participaves per això, a la cursa de Sant Miquel? En aquesta carrera, sí. O sigui, tampoc te la coneixies, per entendre'ns, no? Vull dir que de vegades hi ha algú que diu, mira, doncs com que ja porto uns quants anys, ara ja sé com he de fer una mica, on l'he d'apretar més, no seria el teu cas? No, en aquesta cursa no l'havia fet mai, no la coneixia. Mhm.
No, no, no està molt bé. I, clar, la pregunta potser és una mica... No sé si és difícil o no de contestar, però vull dir, no sé si et presentaves amb la idea de... Crec que puc intentar guanyar-la o anaves una mica a provar? A veure, a guanyar-la no m'esperava, no? Però un cop va començar ja vaig veure que el podium no es podia escapar.
Clar, que són 10 quilòmetres eren? 10 quilòmetres, sí. Per tant, un cop suposo que és la manera com funciona la gent que correu, ho dic des de la ignorància, vull dir que un cop estàs dintre... Jo tinc una marca i a partir d'aquí sé on puc arribar o jo on no puc arribar. Si en aquest cas hi haguessin hagut corredors...
més bons, doncs no ves cada primer. Sí que per això ens comentaves que és el primer cop que quedes en primera posició, no? Sí, sí, sí. He fet segon i tercer, però primer no ho havia fet mai. Per tant, doncs suposo que t'ha superat en aquest sentit. No sé si ha superat la teva millor marca en aquest sentit. No, no, veus, en aquest sentit no. Tinc 34-35 i vaig ser 34-56. Però clar, veient com va anar a la carrera, doncs ja en tenia prou per quedar primer. Tampoc.
tampoc vaig forçar massa. Clar, participes habitualment per això, en aquest tipus de curses? Sí, sí, sí. Escorrador habitual, doncs. Sí, a Sant Just vaig córrer també, també vaig fer pòdium. Sí? En quina posició per això? També tercer. Vaig fer primer de Sant Just i després no recordo... Tercer, em sembla.
Per tant, doncs ja estàs també bastant familiaritzat amb el món de les curses i una mica suposo que... La propera que tens prevista ja la tens apuntada? Sí, la propera és del 19 d'octubre, que és una mitja marató, 21 quilòmetres, a Castelldefels, al Canal Olímpic. És la marató del Mediterrani, que li diuen. Doncs Déu-n'hi-do, eh? Per tant, calendari, suposo, amb moltes curses marcades.
és que n'hi ha tantes. Sí, sí, ara realment hi ha tota aquesta explosió, no?, de molta gent que corre, també. Tu t'entrenes diàriament, com és una mica la teva preparació per aquestes curses, Víctor? Mira, doncs ara just, just ara amb aquestes dates, farà un any que vaig començar a preparar la marató de Barcelona l'any passat, i vaig començar a fer-ho pautat, diguéssim, amb un entrenador que cada diumenge ens passa un planning, el seguim durant la setmana...
i fem dos entrenos presencials dimecres i divendres a les pistes de Sant Feliu. I els dies... Digues dies. Dic això, que porto un any amb entrenaments pautats. Abans havia fet jo el meu aire. I corres cada dia, encara que no sigui a les pistes de l'atisme que ens dius, ho fas cada dia el tema de córrer o varia una mica en funció de la setmana?
Cada dia sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Potser algú, com a molt, dos dies de descans. Acostuma haver-hi un segur que hi és. Clar. I dos, ja setmanes que dos, sí.
Clar, suposo que el cos també ho necessita, d'alguna manera, no? T'ho diràs. I llavors, tu que ara has guanyat aquesta cursa de Sant Miquel, com deia, en escat en primera posició, però també deies que Sant Just va ser el primer de Sant Just, quin és una mica el secret, a banda de l'entrenament i que estiguis preparat per fer-ho? Hi ha algun secret, alguna cosa, alguna capacitat, la concentració o alguna cosa per intentar arribar a guanyar la cursa?
Home... Quina és la clau, per entendre'ns? Contra més llarga, més concentració, més cap. I la clau és entrenament, descans i una mica cuidar-se de l'alimentació. Clar, una mica de tot, no? Segurament, tot ha d'anar... Sí, sí, sí. Tan important és l'entrenament com el descans. Això és superimportant. Això és el que portem una mica... Pitjor, no? Pitjor, sí, perquè això de dormir 8 hores...
Això ho heu de fer en principi. No, ja ho recomanen per a una persona que no sigui activa. Però costa. Costa, t'ho diràs. Clar, i no tens cap ritual, no? És a dir, no és allò que hi ha gent que té supersticions i aquestes coses. No, no, no. Es basa, per tant, en el dia a dia. Mira, hi ha una frase del Xema Martínez, d'un atleta, que diu, no pienso, corro.
saps? Bona frase doncs seria una dica la que t'aplicaries exacte i doncs com dèiem és el Víctor Brull guanyador de la cursa de Sant Miquel de Molins de Rei la propera com ens deia serà el 19 d'octubre i per tant doncs molta sort que vagi molt bé i ja anirem parlant volia dir una cosa ja que Sant Just té un club d'atletisme és veritat doncs a veure si es podia fer alguna cosa per fer una pista a Sant Just i no haver d'anar a Sant Feliu
Ja no ho dic per mi, sinó per tots els nanos que estan al club. És veritat, aquest tema. Mira, recollim la teva pregunta i la traslladarem també quan tinguem els responsables de l'ajuntament aquí. A més a més, Sant Feliu no té club, o sigui que... És aquest tema, algun cop que hem parlat amb els responsables del club, sempre n'hem parlat, que és una cosa una mica estranya, en el fons, perquè, clar, el club és d'aquí, el lloc és allà i no acaba de quadrar gaire, no? I això dificulta una mica els entrenaments dels nanos, perquè els desplaçaments i tot...
És una logística una mica complicada. Doncs traslladarem aquesta petició també als responsables de l'Ajuntament un dia d'aquests quan parlem amb ells. Moltes gràcies, Víctor Brull, com dèiem Sant Justenc, i enhorabona de nou per guanyar aquesta cursa. Que vagi molt bé, molta sort. Moltes gràcies, adeu, bon dia. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escomptar la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanya. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areeslora.cat. Si t'agrada que el teu carrer soni cada cop més així.
I menys així. Del 22 al 29 de setembre, fes el carrer més teu. Participa als actes del teu municipi. Mou-te amb bici, amb transport públic o camina. I amb les fotos que facis, guanya molts premis participant al concurs. Informa-te'n a mobilitat.gencat.cat. Setmana de la mobilitat sostenible i segura. ATM Àrea de Barcelona. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt dos quarts de dotze, aquesta hora el que fem és fer tertúlia d'actualitat i per això saludem tots els tertulians del dijous, que ja els tenim a punt a la taula, la Montse Larrea, la Joana Algarra, el Pere Oliver, la Lina Santa Bàrbara i el Jordi Agulló. Per tant, molt bon dia a tots, què tal?
Molt bon dia. Bon dia, bon dia. Bé, bon dia. Aquí estem amb les otiges fresques del dia. Sobretot. Ha baixat la temperatura. Ha baixat la temperatura. Ha baixat la temperatura. T'he vist que arribaves d'hora carregat amb aquestes pàgines. Sí, sí, sí. I sí que ha baixat la temperatura, es nota, eh? Es nota aquesta tardor que de cop i volta en una setmana ja ens ha canviat. Si estàs en un lloc que passa una mica davantet...
Sí, estàvem la setmana passada i agobiat Sí, queixant-nos que el setembre no ha sigut molt fort No, no, no, però el setembre sí Ha sigut molt humit I aleshores Ha sigut molt humit Perquè de temperatura, de termòmetre no estava mal
Però, clar, la sensació de calor amb aquella humitat eren 5 graus més. Home, si fem un inventari del que hem viatjat cadascú, no sé on ha estat vosaltres, però la gent que, per sort o no tanta sort, hem fet un viatget low cost creuant en diagonal tota la península ibèrica.
des del Mediterrani fins a l'Atlàntic, hem trobat tota mena de climes. Hem passat dies de calor, dies de xafogó, dies d'ofegar-se de calor, dies d'una humitat tremenda, dies d'un goig com el de banyar-se a la platja de Nazaré, en ple Atlàntic, amb una temperatura preciosa. Clar, és l'Atlàntic, és el que té, també. Sí, sí, una preciositat, però és que el dia següent...
Un temporal de pluja, o sigui, allò que explicava el Maragall de la Mar Cantàbrica s'explicava a tots els mars. Avui tranquil·la i tan serena i tan maca i després la mar tembrava que t'aixeca unes onades. No, no, però aquest any la mar ha tingut mala sombra, eh? A tot arreu, eh? Fins del setembre. Jo és una de les vegades que he sentit més persones ofegades en el Mediterrani. Els flusius que són encantats de la vida. No, però, Lina, aquest any ha baixat, eh?
La dada era... Ah, sí? Sí. Doncs potser, mira, aquest any... S'ha de fer el cas. S'ha de fer el cas, sí. També podria ser. Bé, però, fins i tot, la gent que sap nedar trobava... O sigui, el meu fill es va trobar haver de fer una... Sí. No més llarga de sortida. Els corrents, els corrents.
O sigui, entrar dintre mar i després a contracorrent. Tenim més possibilitats d'ofegar-nos, els que saben nedar, que els que no saben. Perquè els que no saben posen les cames a la vora, s'estilen aigua i pregunten què cobreix, escolta.
I jo dic, sí, sí, sí, cobreix. I ja no hi entren. En canvi, els que sabem nedar tenim molt de respecte al mar, però no li tenim por. I llavors és com ve el problema. I llavors saps, coneixes la densitat de la mar Cantàbrica, l'Atlàntic, el Mediterràque ens l'estimem com que quedi més menys perillós. Mentida punyetera. Mentida punyetera.
perquè inclús platges de les que es diuen segures, ja estic parlant ara de la zona del Garraf, de Vilanova, de la zona que diuen aquesta és molt més tranquil·la que la Costa Brava. Doncs s'ha ofegat molta gent perquè hi ha remolins i molta gent no ho sap. I bams, forats. Forats i hi ha remolins. O sigui, un corrent d'aiga que se'n pot dur cap avall. El meu cunyat pobre deia que m'estic ofegant. A Castelldefels, eh? I el senyor francès no l'entenia tan
m'estic ofegant. I realment el pobre ho va passar molt malament. És que el remolí et tira cap avall. Aleshores, si tens la serenitat d'aguantar la respiració, et llença cap a fora. Però com que no t'ho esperes i t'agafes per sorpresa, a molta gent el primer que té és una collona. Crida, trega aigua i ja l'has fotut. I aleshores és una cosa amb dècimes de segons. Exacte. Va molt ràpid i a més la mare és molt traïdor en aquest sentit. I concretament aquest any
nosaltres que acostumem a anar a platja el meu fill que li agrada el mar i ha fet les travesses i tot el que vulguis diu està antipàtic està molt antipàtic perquè hi havia corrents per sobre semblava que res però per dintre hi havia corrents jo com que dintre del mar soc molt poc valenta
No, jo res. Jo he anat a la platja però no m'he mullat. I després hi ha una altra cosa. Entre tots hem contribuït, i aquí el Jordi te'ns podrà explicar molt bé per què, a que el mar estigui molt pitjor del que estava. Està més contaminat. Està més brut. Està més alterat. Per què? Perquè hi ha moltes accions humanes que han perjudicat el natural transcorre de les aigües. Des dels elements... Mira, els elements...
més senzills i més aparents, que dius, oh, no serà tant. Des que es va encarregar la ribera de Cabanes, una part d'ella, i molts parts naturals, i s'han encarregat les tortugues marines, que eren l'aliment, per exemple, les algues i les meduses, aliment de tortugues marines. S'han encarregat les tortugues marines, hi ha més meduses, i tothom, ai, ara en piquen les meduses, ai, ara en piquen els peixos... Clar, perquè han provocat que les coses no tenen el...
El seu territori, per entendre. El seu curs natural. Anant minvant. Què passa? Que la gent cada vegada va més lluny a buscar platges entre cometes paradisíques. Què passa? Que els paradissos ja estan gairebé tots perduts. Però és que no els conservem, tampoc. Sí, sí, no ho conservem. No, d'ençà que es van inventar els plàstics. Això ha sigut un desastre.
Home, si fixa't la quantitat de plàstics que recicles, i a vegades ho comentem, no?, allò, si ho recicles tot, i la de plàstics que generes cada dia. Sí, sí. Mireu els grans titulars de la premsa groga. La muntanya ha devorat un altre excursionista. El mar s'ha empassat un altre submarinista. Bueno, i el tema de la muntanya seria un altre, que és aquest de gent que...
Sí que evidentment hi ha un risc, hi ha moltíssim risc al mar, i moltíssim risc a la muntanya, i la gent, estimem el risc, els seres humans tenim una tendència, uns més que altres, a estimar el risc, però hi ha també una alteració de l'alternatural, de la muntanya i del mar, hi ha gent preparada, i gent que es llença... Però aquests que han mort a la muntanya, la majoria són gent preparada, però han fet un pas massa.
Potser, aquell dia. No es pot preveure. Perquè un canvi de temps pot ser... Això és lo greu a la muntanya. Estàs estirat sobre l'aigua i dius, oi, que bé. I en dècimes de segon salta una onada que et llença la sorra o que et tira cap endins. I a la muntanya, igual, dius, quin dia més clar i més lluminós. Sí, de cop i volta surt un núvol. Ara n'hi ha una espiola que espanyola per una coa atrapat en una...
Hi ha una fossa d'aquestes. Hi ha 39 companys d'aquí i el govern espanyol no vol saber res de subvencionar el tema. No estic fent ni una valoració, sinó la constatació d'un fet. La gent juga en riscos que a vegades els que no són tan agosarats dius que si te l'estàs jugant
jo quantes vegades li dèiem al nostre fill no ets massa jove per ficar-te en una cosa tan complexa com l'espeleologia l'espeleologia és un esport de moltíssim risc ell va morir als 19 anys en una cova de Cantàbria que després quan hem fet les investigacions quan hem fet les preguntes ens han dit que és una cova perillosa
El batlle de sou està en constant moviment. I llavors dius, com és, senyors de la Vents, d'Esplugues, que porteu un xaval de 19 anys que fa 4 dies que fa espeleologia i me'l porteu a davant de tot d'una cortada i és l'únic que mor en accident? I aleshores, sí, després un gran...
molt patiment i molt sentiment no ho has pogut arribar a Esbrina mai perquè ni el senyor jutge no va baixar el senyor jutge del perillós que seria és tècnic exacte i aleshores treure'l d'allà o sigui tres dies amb les seves nits una cosa duríssima una cosa terrible i aleshores estaven destrossats evidentment els seus companys perquè jo crec que s'havien passat evidentment
Mai han volgut explicar-ho en públic. No, potser el Joaquim també volia. Bueno, clar, tenen 19 anys i són agosserats. És el que dèiem del setemarari. El que tenen els joves... Que no veuen el perill. Que no veuen el perill i que sobretot han de destacar
Perquè ell, com a grafista, com a dissenyador, com a dibuixant, apuntava en molt bones maneres. Jo crec que hauria sigut en l'equip que jo treballava. Si estés viu, seria un d'aquests dissenyadors, com tants companys de la seva edat que avui viuen, que podria estar treballant a Londres, a Nova York, a París...
i és una vida perduda per aquest moment del risc. És el fet de no tenir por, de vegades, no? Algun cop, quan es mor algun d'aquests montañistes, també diuen que ells ja juguen amb aquest risc. Pere, perdona, que jo no sabia res, que t'he vengut a carrer cor, no en tenia ni idea.
No, no, però no passa res. A mi m'agrada parlar-ne perquè jo d'aquest tema n'he parlat públicament moltes vegades i sempre amb una taula rodona. Per exemple, mira, Daredevil, el hombre sin miedo, per exemple, és un personatge de còmic. Jo he parlat moltes vegades d'aquest personatge i he compartit taules rodones sobre aquest personatge
amb gent que també diuen que la por existeix, però superar-la és un acte que és del ser humà. Llavors, hem de ser valents per tot. I, clar, hi ha gent que es passa de valent
I perden la por. No, no, inclús d'una manera inconscient, o sigui, amb una inconsciència de pensar que, bueno, a mi no em passa perquè sóc jove. No, però és que els anys joves no deixen preveure... Això ho veus amb els motoristes, aquestes criatures, que avancen d'aquella manera. I a mida que es fan més grans, tenen les marques més minces perquè ja l'edat...
Ja, és el cicle vital, segurament. Però hi ha gent que com més gran es fa amb les motos, els de les Harley-Davidson. Bueno, això ja és una gent a banda, eh? Però no són motos de cursa, no. Són motos de passeig, eh? Sí, sí, sí. Faran grans tirades, pujaran muntanyes, el que vulguis, però no.
no fan competició de velocitat. L'altre dia, les meves netes van tenir un accident, la portava la noia, la senyora, que també es condueix amb una prudència extraordinària, i si els hi va tirar sobre una moto, que el nano va caure, se li va trencar el fèmur, vull dir que va ser d'allò, i ells es van quedar que no sabien que no sabien.
Va venir la policia, va veure tot això, i ve el pare d'aquest nano, es veu que de seguida va venir, començant a cridar-se, i el policia li va dir, miri senyora, perquè resulta que la moto quedava a la velocitat que anava la moto. I anava, en un lloc que tenia que anar a 30, anava a 150.
Va, ja. Es podia... No, no. Ell hi podia haver fet molt mal, també. No, i les nenes de dintre. Clar, clar, clar. Bueno, el tema de la carretera sí que és un altre, ja, que s'escaparia fins i tot de... No, no, no, això ho dic al tanto, no heu al tanto, perquè era aquí, darrere de Can Meli. No, no, la carretera, vull dir... La carretera, vull dir, més enllà de la muntanya. Però tot és parlar a perdre la por.
Sí, sí que hi ha persones que van a 250 amb un cotxe, perquè ja tinc un cotxe que dona de si i és tan segur que és, i clar, es poden matar. Però als joves, llavors encara els fa més gràcia. De vegades ens oblidem d'aquella frase que deia Bertolt Brecht.
tenim la vida i quan la perdem ho hem perdut tot. I tant. Elemental, querido Watson, però és veritat. Això m'enllaça amb una notícia que va sortir ahir que no ens va donar temps a comentar-la al programa de 60 i més. Em sembla que l'Alina ho devia llegir i li devia fer molta gràcia.
que és una entrevista que hi ha amb mossèn Joan Martínez, que és el flamant rector de la Basílica de la Mercè, que és acabat d'anomenar rector de la Basílica, o sigui que va oficiar... L'entrevista, no?, al periòdic. Sí, exacte, l'entrevista al periòdic, que ahir també la vau comentar...
la vau comentar per ràdio d'Esvern, i que diu, prefereixo ser comparat amb Xavi que amb Messi, i em va agradar molt al final, que ens fa una pregunta a tothom, que és molt maca, perquè diu, existir és la gran pregunta. Què faig amb la vida que tinc durant el temps que la tinc? I evidentment abans fa una comparança entre el ser i l'existir i el tenir, que està molt bé. Llavors, per mi la gran pregunta és...
El ser i l'existir és el més important que tenim, això no hi ha cap mena de dubte. Llavors, som i existim per què? Per anar des del cor de la selva de totes les complicacions que porta la vida fins al peu del creador o simplement existim per anar-nos a...
Creant, reproduint, transmetent vida als altres. No, no, és que són dues maneres i després no hi ha res. És una qüestió que ell planteja i que a més ell mateix diu abans, diu jo no vull obligar a ningú que vingui a la basílica quan és la festa major de Barcelona.
però diu, sí, que els que tenen un cert nivell de cultura, almenys per respecte dels altres, per assistir una vegada a la celebració, no els passarà res. Això ho diu una mica per les autoritats. Una mica irònic, no? Cada vegada diu, no, jo com que soc agnòstic, no puc trepitjar un esglés, tampoc et passarà res. Em va fer una gràcia això.
Doncs l'entrevista sí, bastant interessant. Un minut i tres quarts de dotze, hem començat parlant de la tardor i ens hem anat a moltes coses interessants, vull dir que ja és això. I de fet estem en una setmana d'aquestes com un altre cop en trànsit, no pendents de quan convoquen no sé què, a veure qui la diu més grossa. I també el tema aquest que demà declara Jordi Pujol, no sabem quan anirà tot plegat. Esteu cansats una mica de tot el tema polític? Esteu contents? Com ho esteu vivint? Perquè hi ha com una mica les dues opcions, eh?
i volia preguntar-vos com estàveu vivint vosaltres. Per la part meva, gens cansat, perquè trobo que té molt d'interès. Jo, com que tinc mirada de Dinotaire, de Moni Otero, i ara... T'ho prens a Mironia. Col·laboro amb la Vall d'Avers, estan donant una quantitat d'acudits, o sigui, els titulars del Mundo d'ahir, només amb el que han dit algunes persones... Ja tens el tema, oi? Per fer una tira, jo recordo, quan treballava al Diari de Barcelona, que era el temps de la transició, i quan treballava a la revista Opinion, que era també...
Sempre és molt interessant, l'actualitat. Aleshores, passaven coses tremendes. I ara en passen moltes molt sovint. Com quan es va escapar l'Albert Boadella del clínic i el vas poder dibuixar vestit de pantera rosa, no? Et donava peu a fer codits. Avui passa exactament igual. És una època interessant. Me'n demanen la quilla de la Vall de Verge i en faig quatre perquè en triïn una. És molt... L'actualitat d'Oramontes, sí. Fàcilment tens material per fer-ho. Clar, clar. I ahir vaig llegir-me diversos...
notícies del mundo de la razón, de la vanguardia del periódico i fas un poti poti i ja parla a mi sí que m'agradaria contestar seriosament a la pregunta una periodista jove tota la meva vida m'ha interessat la política la política és del ciutadano el que no m'ha interessat i diferenciaria aquest és el problema la politiqueria
A la defensa d'interessos privats enmascarats en determinats partits polítics o que saben que els interessa copar els partits, que els ambiciosos tenen més capacitat de maniobra que els que són ètics i honrats i, per tant, els aparells de partit es converteixen en aparells de poder,
per les estructures que han funcionat i nombren els seus per a repartir els seus privilegis això no sempre li dic és diferent això no és política és politiqueria i això és lo lamentable que estic fart però no de ara de molts anys però de la política en majúscula no estic fart perquè és el que interessa el paro, l'atur la vivenda cara i tot això el treball perquè no repartir el treball ens estan creant i ens estan creant
una idea que no existeix altra alternativa que el que estem vivint. I això és fals. Ni tan fals que és. Jo ja he titulat amb uns els ocellots i els altres els ocellets, els pajaritos. M'han llevant el títol de Pasolini. O sigui, la gent que va amb tota la mala idea dins la política i els que van de bona fe... Els que van a viure de la política. Sí, però és que la política...
Dins de la política hi som tots, quan la gent em diu és que jo soy apolítico. No, no, mentida, mentida. Si ets un anuncier humà amb enteniment, estàs dintre de la política. Som gregaris i vivim tots dintre de la comunitat i tots hem de mirar uns amb els altres. Jo li dic ara al Jordi, que me l'estimo molt, que deu d'estar contentíssim amb l'alcaldessa que té Alicante.
Ui, la rúbia, la rúbia, no? Aquella roba és quedat en panxa, l'he de dir. Oh, no, no, bueno, sin enfadar-nos, però és que no sé com passa que el cantó aquell de València tothom té un rostro, que ja està bé, eh? Jo tampoc ho entenc, el Muts m'està allà peleant des d'anys i anys i anys i sempre estan en minoria davant del Pepi.
I una vegada van entrevistar uns universitaris del PP. I vaig trobar la raó. Van dir ells, els nostres roben, roben molt, però són els nostres. Un jove, eh? Un jove. Quan ja s'han perdut les rels i...
Perquè ens facin mal als altres, és igual, redem el mal dels nostres. El senyor Saplana, con la Tierra Mítica, jo va dir... Aquest va ser un rat, eh? Parlem-hi. Jo em faig polític per guanyar diners. Com un rat, simplement sincer, no? Més que un rat sincer. Clar, un rat, diria, un rat de la seva manifestació. Malauradament, això està també dins del món de l'empresa. Sí, clar, però els polítics tenen un altre deure. Els polítics tenen el deure, basicament, de l'homestat.
Però és que també el món de l'empresa, i això perjudica molt, és que l'empresa i política van molt més lligades del que sembla, eh? Això, si estigués el Lluís, perdona, Lluís... Polítics procedeixen del món de l'empresa i empresaris del món de la política. Bueno, hi ha capitalisme que és necessari, perquè sense diners... És el capital, evidentment que sí. El capital, i que un tingui per donar als altres. Però jo em refereixo pel que deia el Jordi, que hi ha gent que es fica dins el món de l'empresa, com es fica el món de la política, que diuen, jo he vingut aquí a fer diners, i hi ha gent que et deia, jo m'he ficat a aquesta empresa...
perquè hi ha molts quartos aquesta empresa i aquí tenim molt camí a fer i quan gent em parlava així jo deia no, no, no sortia i sortia un resum sobre la fortuna que tenen els polítics avui també és la Tejerina aquesta que és la que té més diners
Em sembla que és... No, no ho sé. Del govern actual. La vanguardia ho està. Sí, això jo no he llegit. Però jo penso sempre que hi ha dos tipus de polític. El que ha declarat. El que és honrat i vol treballar per la comunitat perquè, com diem, tots són polítics, tot és política. Sí, sí.
però el que entra a la política per viure de la política i llavors defensa el seu lloc de feina i sap que si no és polític avui és polític però demà potser no ho és independentment d'això també recordem-se que hi ha un tipus de polític que és l'eròtica del poder i aleshores el poder estar per sobre
Perquè avui he vist una cara i una expressió d'una senyora, senyora, sí, senyora, perquè ja comença a ser senyora, amb una satisfacció perquè ha assumit una altra càrrega, hasta que no quedi la cosa de la tableta. Home, sí, sí, tres càrrecs, tres càrrecs, amb ella sola. Què?
Una cara de criatura a la bàrbara i de satisfacció. Demà seran tres càrrecs importants. No, no, assumir de tota la responsabilitat. La ministra de Justícia. Ja, clar, perquè com no ha pogut estar present... Està l'eròtica del poder i l'eròtica del treball. Hi ha qui disfruta molt treballant. Que és malalt, a vegades, del treball. I avui, parlant de... No té les mateixes conseqüències. Parlant de dones. De cara
de comunitat. Joana, parlant amb dones amb cara de felicitat, no sé si heu vist als diaris la foto de Tania Doris, està somrient, està feliç. No, perquè ha guanyat. Tania Doris té la cosa picante, que està molt bé, no? Ara també l'han fet política? No, és un altre cas. La justícia li ha donat la raó, saps que hi havia un litigi, entre qui tenia l'herència de colçada.
Era una de les xiques de cosada. Primeríssima actriz de la companyia. Durant molts anys al teatre Apolo... No, no, però és que... Li ha donat. La justícia...
Ha fallat en favor d'elles. I ha dit que els quartos que va guanyar, que van ser molts, el senyor Coslada fent la seva revista. Colçada. He dit Coslada, que és un barri de Madrid. Sempre me confundo. No, ya sabemos tu tendencia al centro, Pedro. Ya sabemos tu tendencia al centro. I llavors...
Els quartos són parella. Perquè és la que el va fer rir i és la que el va fer triomfar. El Jordi volia dir una altra cosa. Sobre el tema de Puyol, per no passar de llarg, diré que ja fa anys que això jo ja combatia, però hem de tenir en compte que només està enganxat per un tema de dos milions. I el rei l'altre dia sortia una informació que en té 30.000.
Conyos, en rei d'Espanya com ha aconseguit 30 milions. Sí, quan realment estava anar p'empedir, eh? El que s'ha anat allà a l'infern, el banquero, que li ha fet una hipoteca satanàs, m'han dit. Ah, sí? Sí, sí, i ara li ha prestat els diners per muntar un...
Corte Inglés, el senyor del Corte Inglés. Molt bé. Corte Inglés, aquí. Sí, aquest acudit que està molt bé per internet ja funciona. No, o sigui, uns acudits bons, eh? Perquè li han dit, el botín ha deixat. Com ho diu? Ah, sí.
No, ha deixat el banc per anar a la caixa. I un altre diu, no sé si arribarà a final de mes. Aquest és el primer que va sortir. El botín que volia dir li havien enganxat també milers de milions en ser cotitzat amagats en l'estratègia. I d'això la premsa espanyola no està traient res. I l'únic que tenen de Puyol són de dos milions, que està bé que l'han de perseguir i que ha d'anar al jutjat. Però, ostres...
Aquí hi ha un interès per tapar alguns personatges brutal. El crític nostre, que és el Jordi, va posar les coses en suïtio. Però ja ens queda molt poquet i és interessant. L'altre dia sento un programa que diu La vida el limite.
Y oye, la verdad que sí. Y digo, es el Iniesta que fará cada día una miqueta de reportatge de la vida al límite. Y digo, pues sí, yo el otro día me fui al Caprabo, llevaba la chaquetilla y me fui al departamento de congelados, me la quité.
Y vaya subidón de adrenalina. Y dice que se acabó de concretar cuando compré dos yogures sin mirar la fecha de caducidad. Ho dic, pero el subidón de adrenalina de la gent que va en moto. Pues es del subidón de adrenalina. El subidón que els va faltar ahí. Porque ayer bailaven...
Malaguello era peina perquè lo peinés. Això, això. I en altra ordre de coses, ja veig que vaig veure el futbol, no vau veure el Piro Musical. Sí. I el programa 300. No, va ser maco. Jo el trosset, el trosset. No, no, jo ho vaig veure. Quan vaig arribar d'aquí, vaig seure tranquil·lament. Jo és perquè sóc que els nanos em deixen veure una mica. Sí, sí, sí. Va estar molt bé, aquest any va estar molt bé. Va, va tirar la cluenda del...
miro només que el Nobita... Es dibuixos, no? Bueno, es quedan 5 minuts encara, he anat fent els apunts finals, però encara estem en 3 de tertúlia. Ara que s'ho ha anat el Nobita, que el Nobita és un dels personatges de Doraemon, el Doraemon té un missatge preciós per nens petitons, és una obra magnífica. No ho dic perquè jo hagi dibuixat amb permís de d'autor portades del Doraemon, és que és un personatge que me l'estimo molt.
enganxa, enganxa molt a més amb els nens i a més hi ha una cosa que és està comprovada perquè quan la vida et dona la raó amb coses que has fet i que ja has treballat quan algunes persones i alguns polítics de renom van dir que el Doreimon era una poca solta i el Bola de Drac una poca soltada encara més gran i veig que van tots els nanos nanos i pares de nanos sí, sí, sí
Els companys del meu fill, com acabaven tard i no enganxaven l'hora, els hi gravaven els programes per veure la bola de drac. La bola de drac, sí, ha sigut un impacte important. Molt, moltíssim. Un dels polítics, no me'n puc estar perquè...
va escriure, va escriure expressament i ho va dir, un dels polítics que era, estava totalment en contra de Bola de Drac i deia que això anava enlloc, va ser el senyor Durán i Lleida. Ah, sí? És de Lleida, és de Lleida. Bueno, perquè no el veig jo amb el terrenar que li agradi Bola de Drac, eh?
Potser ara hi ha entrat una mica. No ho sé. Un dels programes que els agrada molt a més adolescents és el One Piece. Molt. One Piece, bueno, és que es queden així. Jo ara ja estic fora d'aquest món. El net gran, que té 21 anys ara, però fins ara hi continua agradant-li, diu, és que tu no t'ho dones, escolta, ja, bueno, no t'ho dones. Però això és un missatge. Tot el programa és un missatge. Clar que sí.
Lina, i el Watif, que és una col·lecció de Marvel, però és que el Watif, tu saps què vol dir Watif? Suposo, no ho sé. I si, i llavors són històries, i si enlloc d'allà, jo aquell dia hagués estat l'altra banda?
Si jo hagués fet això a lloc d'allò altre, ho fem constantment, o sigui, allò que diuen els americans, no et facis un watif. El penedir-se d'allò que no has fet. Però tots ens fem un watif, sobretot quan ens ha passat una cosa dolenta, quan ens ha passat una cosa bona, no ens fem cap watif. Era l'atzar, era el destí, està magnífic, però si jo l'hagués agafat a temps i no hagués fet, si no hagués arribat... I per un segon... La importància de canvi de carrer. I a les històries hi ha una quantitat de coses, o sigui, tota la vida és un...
És la vida, no? Per això sempre diu, no t'empenedessis mai del que no has fet, perquè al cap i a la fi potser la teva història hauria canviat. I tant. Evidentment. Jo li deia ahir a la meva filla que quan era soltera hi havia un metge guapíssim, era el viva retrata del Pol Newman.
I com jo era boneta, de bona fe i així molt formal, deia, senyoreta, jo em vull casar amb vostè, jo em vull casar amb vostè. I la meva filla diu, per què no et vas casar amb ella, que jo seria més guapo. Què dius tu? Clar, el que passa és que en els còmics... Perquè coneixia ton pare i a mi ja m'agradava més. Ja marxen rere els còmics i les novel·les, però en la vida no. El que ja has fet
Ja no té retorn. Ja està fet. Els rius no van mai contracorrent. Exacte, i preguntar-se... No, i l'aigua passa i no és la mateixa. Esteu molt filòsofs avui, eh? Està bé, està bé. Aquest canvi de temps, eh? En filosofia, ensenyar les persones a pensar està molt bé.
Ara que l'estan eliminant dels estudis. Jo reivindico que ni el grec, ni el llatí, ni la filosofia s'haurien d'haver apartat mai. Mai, mai. Però com que hi ha gent que és així de llesta, ja no dic sàvia, sinó llesta, això no fa falta. Què fa falta és allò que és útil. A còpia de ser pragmàtics i de fer servir només les coses útils, llavors sabem més de tecnologia i serem més tots. Un minut, perdó, que això jo crec que és molt important a la contraportada de la vanguardia d'avui.
parlen del cervell i parlen que en comptes d'evolucionar que cada vegada nosaltres per exemple el nostre cervell és una mica més petit que el dels nostres fills i així ha anat guanyant el cervell igual tanto que això pot quedar aturat
quan s'usa massa la tecnologia. Clar, que t'ho resoldren tot. Com, per exemple, les calculadores. Se'ns acaba el temps, eh, Lina? Se'ns acaba el temps, per tant, ho hem de deixar aquí, però queda dita també la recomanació. Gràcies a tots. Tornem. Bon dia. Fins la propera. Que vagi molt bé. Bon dia.
Catalunya Informació. És migdia. El nou mètode per calcular el PIB espanyol puja a més de 26.000 milions d'euros al Producte Interior Brut del 2013. Si inclouen per primera vegada activitats il·legals com ara la prostitució i el tràfic de drogues que globalment representen gairebé un 0,87% del total del Producte Interior Brut.
El Consell d'Economia, Andreu Mascolell, afirma que no retallaran els 3.300 milions d'euros que el reclama l'Estat. Contesta les crítiques del president de la CEOE, Joan Rossell, valorant el seu paper de mediador.
El exfiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Mena, assegura al matí de Catalunya Ràdio que les autoritats funcionaris i particulars que facin activitat relacionades amb la consulta del 9-N, si és que el decret finalment de convocatòria s'ha suspès, poden cometre delicte de desobediència, a més a més de prevaricació, en el cas que siguin autoritats.
Han confinat més d'un milió de persones a Sierra Leone a causa de la bola. El virus ha provocat ja prop de 3.000 morts i més de 6.200 afectats distribuïts entre cinc països de l'Àfrica Occidental. França no descarta ampliar les seves accions contra l'estat islàmic participant en els bombardejos en posicions a Síria. Els atacs nord-americans d'aquesta nit contra refineries controlades pels yihadistes han fet almenys 19 morts, la majoria milicians.
Sorracisme engega una campanya per demanar el tancament del centre d'internament d'immigrants de Barcelona. L'organització espera aconseguir el suport de més de 500 entitats i personalitats als actes que farà el cap de setmana del 17 i 18 d'octubre. Ha dimitit el president de Ràdio Televisió Espanyola, Leopoldo González de Chénique, perquè no ha obtingut els diners per fer viable el grup. El ministeri d'Hisenda no ha portat els 130 milions d'euros que el màxim responsable de Ràdio Televisió Espanyola reclamava per aixugar el dèficit.
I l'icònic quadre Noi a la finestra de Salvador Dalí es podrà veure al Museu Dalí de Figueres fins a finals d'any. És fruit d'un intercanvi amb el Reina Sofia de Madrid amb motiu del 40è aniversari del Museu Figueres. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça va empatar i 0-0 a Camp del Màlaga i va perdre els dos primers punts de la Lliga i l'Espanyol busca la primera victòria de la temporada a partir de les 8 d'aquest vespre al Powerade Stadium contra el Getafe.
I encara en futbol a la segona A, la Unió Esportiva Llagostera té aquest vespre assemblea de socis per canviar els estatuts i amb la proposta d'anomenar-se Llagostera Costa Brava. Hi haurà alguns núvols avui a la costa central, però farà sol, de fet, a gran part del país, amb temperatures amb tendència a l'alça. Avui bufarà tremuntant a l'Empordà, on la mare estarà molt moguda.
Ara passen 3 minuts de les 12. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. El Corre Llengües avança dues setmanes aquest any. La setmana que ve tindrà lloc la festa que vol difondre l'ús de la llengua i promoure la cultura popular dels països catalans. Tradicionalment la festa se celebra a finals de mes per donar el tret de sortida a les festes de tardor.
El motiu d'avançar el Correllengua és que el cap de setmana que havia de tenir lloc la festa coincideix amb una manifestació esplugues contra el pla que ofec i perquè s'anuli el procés judicial contra les persones encausades. Per tant, el Correllengua se celebrarà a Sant Jus la setmana que ve amb activitats els dies 2 i 4 d'octubre, com ara amb la presentació del Correllengua i un acte d'homenatge a la poetessa i activista Maria Mercè Marçal, a qui l'acalt dedica el Correllengua d'enguany.
També hi haurà l'actuació dels Diablets, del Drac i dels Gegants de Sant Just. També es jugarà al concurs Calvern i també es farà un sopar amb botifarrada i cantada de corrandes.
Més coses, el proper documental del mes a Sant Just plantejarà als espectadors el valor de les coses que tenim. Després d'una pausa per vacances, demà torna al documental del mes amb la projecció d'Ama Istaf, de Petri Lukainen, que també n'és el protagonista. De fet, és un experiment al qual decideix sotmetre's quan passava per un moment convuls de la seva vida als 26 anys.
Les normes de l'experiment eren desar totes les seves coses en un magatzem, inclòs a la roba, recuperar un objecte al dia i no comprar coses noves. Cada dia, per tant, l'Ukainen es veu obligat a plantejar-se l'únic objecte que necessita i que ha de recuperar. El documental del mes es podrà veure demà en versió original en finès, subtitulada en català, a les 8 del vespre. L'entrada pels socis de la Taneu és de 3 euros i per la resta és de 5 euros.
I acabem recordant-vos que el Barri Sud celebrarà els seus 54 anys el proper dissabte 4 d'octubre. Per commemorar-ho, des de l'associació Amics del Barri Sud estan preparant una festa oberta a tothom. En concret, hi haurà un sopar i un ball i podeu comprar els tiquets per assistir-hi al quiost de Salvador Espriu per 10 euros fins al dia 30 de setembre. La festa serà a les 9 del vespre a la Sala Utopia del Casal de Joves.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícias edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Last year's wishes are this year's apologies Every last time I come home
From a sour butter, baby girl, with eyes the size of baby words. Woo!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Parada sol·licitada, sopat X-Mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja session. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escomptar la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària.
Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areeslora.cat Si t'agrada que el teu carrer soni cada cop més així.
I menys així, del 22 al 29 de setembre, fes el carrer més teu. Participa als actes del teu municipi, mou-te amb bici, amb transport públic o camina. I amb les fotos que facis, guanya molts premis participant al concurs. Informa-te'n a mobilitat.gencat.cat. Setmana de la mobilitat sostenible i segura. ATM àrea de Barcelona. Generalitat de Catalunya.
Això és espectacle. Això és espectacle.
Passen 13 minuts de les 12, aquesta hora se la demà a la Maica Duenyes. Bon dia, Maica, què tal? Bon dia, bona hora. A més a més, aquesta sintonia que aquest any encara adopta més sentit, no? L'altre dia que m'ho sentia, dic, mira, dic, la Maica tindrem la sintonia dedicada a aquest any, amb el retorn de Maricel. És un altre equip, el que fa Maricel.
l'únic que repeteix és el Crosas però la resta són tot gent nova que no l'havia fet abans i la veritat és que estic desitjant encara no hi ha anat encara no? no, encara no hi ha anat però segur segur a mi m'han dit que està molt bé, gent que conec que l'ha anat a veure segur perquè a més a més el Botso ha encarregat una scenografia que fa que et sentis en el mar de veritat
I el mar ja hi era, no?, en les altres adaptacions de Maricel, però ara és el mar, el cel, està molt, molt modernitzat tot el que és l'equipament i els actors suposo que estaran fantàstics, o sigui que...
Estic amb ganes de veure. Però mira, curiosament, he mirat aquests dies la cartellera i la veritat és que, tot i que n'hi ha coses molt bones, però fa una mica com d'angúnia perquè gairebé tot ja ha passat per...
Sí, ja ho hem vist, vols dir. Ja ho hem vist, la gent que va molt al teatre, evidentment. Suposo que des del moment que han fet la reposició d'aquests espectacles és que esperen que hi hagi molta més gent que encara no l'ha vist. Clar, perquè la gent no acostuma a repetir en general. Exacte.
Però, si et sembla, fem una miqueta, ràpidament, de coses que ja s'han vist a Barcelona i que han començat la temporada amb aquestes coses. Que, evidentment, els espectacles que s'han reposat són espectacles que han funcionat a nivell de públic. No caldria fer-ho. Però, vaja, per exemple...
A la Biblioteca de Catalunya podrem veure cels.
Al Círcul Maldà podrem veure la nit just abans dels boscos, que és un monòleg fantàstic que es va veure també al Teatre Romea la passada temporada. Després al Goya s'estan fent yaia, el comiat teatral de la gran Montserrat Carulla.
Després, al Jova Teatre Regina, la temporada passada van estrenar 1714, crònica d'un segle, que és un musical, i aquesta temporada comencen també amb la 1714, crònica d'un segle. A l'Espai Brossa també han tornat a programar Novecento, que és un monòleg interpretat per el Pep Jové, que és magnífic,
A la Villarroel, com no podia ser d'una altra manera, tornen a fer el crèdit del Jordi Galceran. Ja porta temps, a més a més, no? Va tenir un èxit apoteòsic la passada temporada i ara torna una altra vegada amb el Jordi Boixaderas i el Jordi Bosch, dirigits per el Sergi Belbell.
Després, per exemple, el Teatre Principal, que aquesta temporada obre, i d'això estem molt contents que torni a funcionar el Teatre Principal, que està allà al final de la Rambla, és un dels teatres més antics de Barcelona.
Doncs també la programació ha començat amb una obra que ja s'ha vist, que és Els homes són de Mart i les dones de Venus. Monòleg, no? Que és un monòleg també, sí, és un monòleg del Jordi Martínez i que està superbé.
I t'estimo, ets perfecte, però ja et canviaré. També és una mica com a Marcel, no? Passen uns quants anys i es tornen a fer el t'estimo, ets perfecte, però ja et canviaré. En aquesta ocasió, torna amb el mateix repartiment
que la van fer la passada temporada. És un musical, suposo que la majoria de gent el coneix. Després ja en parlarem tranquil·lament al llarg de... Tindrem temps. Sí, tindrem temps per anar dient què és i qui ho interpreta i tot. Però ara, mirant la cartellera, el que estava fent és un repàs de totes les coses que ja han estat estrenades la passada temporada i que estan aquí una altra vegada. I una altra cosa...
De les que ha tornat, un altre espectacle del que ha tornat és el Teatre Acadèmia. No pot l'oblir regnar sobre aquests mots, que és una obra, no, uns sonetos de Shakespeare. Preciós, l'espectacle.
Ja saps que a mi m'agrada molt Shakespeare. I també El galop amb la Carme Elias, que és un monòleg preciós, fantàstic, sobre un personatge, jo diria, un personatge molt interessant,
i que et dona una dimensió de com es vivia en aquella època. Estem parlant del Galop i estem parlant de la vida de la Diana Brillant, que era la editora del Harper Bazaar, del Bogue, o sigui que tenia molt, molt, molt de poder entre tota la societat d'aquella època.
I aquest monòleg del Galop l'interpreta la Carme Elias, que ja la temporada passada va fer la temporada amb les entrades accelerides cada dia, cada dia, cada dia, i per tant, doncs, clar, ha tornat. I tenim aquí la Carme perquè ens expliqui una miqueta de què va l'obra i per què aquesta dona li va interessar i tot això. Carme, bon dia. Bon dia. Guapa, com estàs?
Molt bé, enyorant Sant Just. Sí, perquè cal dir que la Carmelia es va viure molts anys aquí a Sant Just. Jo la coneixia de fa molts anys que ens coneixem. Doncs El galop ja he dit que és una obra que està basada en la vida d'aquesta dona. Et va interessar el text? Et va interessar el personatge? Com va arribar a les teves mans aquest monòleg?
Aquest monòleg em va trucar la directora del Teatre Acadèmia, la Mercè Maneguerra, gran actriu i directora del teatre. Sí, sí. I a més a més persona valenta. Sí, molt lenta. Jo trobo que fa una feina molt necessària. I tant, i tant. Perquè no va amb les modes, sinó que va realment amb un criteri del teatre ben fet, de donar a conèixer autors...
o textos que no són tan habituals i, en fi, té un equip de gent meravellosa al voltant. I ella em va trucar un dia i em va dir, mira que tinc una cosa que m'agradaria que llegeixis, és un monòleg, no sé què, i li vaig dir per quines dates és això i no quadrava, no podia ser. No podia ser perquè, diguem que entre que jo estava acabant una cosa i hagués començat això, em quedava molt poc temps i no hi havia temps ni d'estudiar ni de res, li vaig dir, mira, és que no podrà ser. I em va dir, de totes maneres, se l'envio.
i no sé, vaig com desentendre'm però aquella nit em vaig ficar al llit i vaig agafar el mòbil i vaig començar a llegir el text per veure una mica de què anava perquè no me n'havia donat cap dada a ella i em vaig, em va, bueno, és que em va entusiasmar em vaig acabar el text allà amb aquelles lletres tan petites i tot seguit me'l vaig empassar com que es pren una ampolla de whisky, jo què sé, vull dir si tens moltes ganes o jo què sé, un got d'aigua quan tens molta sed
I vaig veure que allò a mi em provocava unes sensacions, unes emocions i una excitació que valia la pena que ho féssim. I llavors li vaig dir, escolta, què és que ho vull fer, no sabem com ens ho farem. Bé, vam anar molt comprimits de temps, molt ajustats, però al final ho vam acabar fent.
O sigui que vas dir que sí al moment, eh? Sí, sí, a mi també. Penso que és magnífic. Aquesta obra es va estrenar a Broadway el 95, no? No sé exactament, amb la Mario Luis Wilson, sí. I ha canviat el director, que és el Guido Torlónia, que per cert, per què un director italià ha dirigit a Carmelías? Perquè el Guido Torlónia...
Resulta que ell havia dirigit aquest monòleg a Itàlia fa 12 o 15 anys. Per tant, era un gran coneixedor del tema i també de l'ambient que freqüentava l'Abrila, no l'ambient d'aquell moment, sinó, no sé, coneixen un dels seus fills. És un personatge bastant cosmopolita i, per tant, que coneix molt bé tot aquest entorn que rodejava...
a la Diana en aquell moment, un gran coneixedor del tema i un gran director perquè realment ha estat com un àngel que m'ha enviat al cel perquè ell tenia molt clar com era el personatge i d'una manera que gairebé jo sense adonar-me m'hi va conduir. Et va ajudar molt, no? Molt, molt, molt. I esclar, el text és...
Efectivament explica la història de Diana Vreeland, que era una persona que de petitet era molt lletja i ho sabia, i que, curiosament, al cap dels anys es va convertir en la popa de la moda, no?, la que decidia absolutament tot el que sortia a la revista Vogue i que tenia una enorme influència en...
amb tot el que era l'aristocràcia o la part artística de Nova York. Sí, era una persona poderosa en aquest ambient, dirigia moltes vides, per dir-ho d'alguna manera. Sí, ella, per exemple, va vestir a la Jacqueline Kennedy quan va a la cerimònia de la...
de la... No, coronació, és que no em surt. Quan el president va... Quan el president va accedir a la presidència, doncs l'estir que portava ella li estava aconsellat per la Diana, no? I com ella, tants altres, no? Vull dir que era una dona realment molt imaginativa. Ella es dedicava al món de la moda, per qui no ho sàpiga. I dirigia una revista, va començar a dirigir una revista que es deia Harper's Buster. Aquesta revista, quan ella hi va arribar, doncs,
doncs el que es feia des de la revista era ensenyar a la dona, a la dona interessada en les revistes, doncs com fer un pastís, com... Com treure una taca. Com treure una taca, aquest tipus de coses, no?, com molt domèstiques. I de mica en mica ella ho va transformar, allà va començar escrivint una columna, i a partir d'allò ella va començar, doncs, d'alguna manera...
dirigir a la dona una cosa com el que ha anat passant, més evolucionada, amb una altra visió que no era només reduïda a l'àmbit familiar. I així va passar després a la revista Vogue, on també va dirigir uns quants anys. I aquest monòleg comença...
quan ella ha estat despedida radicalment, perquè ho fan així els americans. Sí, sí, sí, ho continuen fent. I quan la van treure de la revista Bogue, en una edat ja molt avançada... Era el 71, no? El 71, perquè ella ha estat parlant dels anys 40, 50, 60, 60, quan estava Bogue, no? Llavors comença el monòleg amb una dona que la veiem, que...
que està desesperada per aconseguir diners per portar a terme un projecte que no acaba de definir, però que era una revista, que volia ella ser la directora i editar-la, ella i tot el rotllo. I al final de l'obra, després de fer una passejada per tot el món de la moda d'aquella etapa,
Per demanar un ajut. Sí, i perquè també amb la seva memòria ens va explicar a l'espectador com ha estat la seva vida. Hi ha una acció que passa en el moment present, que és un sopar que prepara per tota la gent que...
les persones que han entre elles aquest macenatge que ella espera, no? I a més a més, ella amb el seu pensament va explicar en directe de cara a l'espectador, que ha sigut unes coses més, diguem, més que més sobtades per mi en aquest monòleg, que parlo amb el públic, doncs li va explicant coses del passat, lliga passat, present, futur, i al llarg de tot això veiem com aquesta dona que no tenia cap feina acaba en qüestió d'una hora i vint minuts
que es desconeixen. Hi ha molts noms
I això a vegades pot semblar una dificultat, però no ho és. No, no, però no ho és una dificultat perquè té un fil conductor molt clar, diguem-ne, a la història i si parlen de Fulanito o Manganito tampoc té massa importància perquè continues el fil argumental perfectament, no? Sí, sí, sí, perquè el caràcter i la seva manera, diguem, de sobreposar-se
a una situació tan dolenta, és el que realment dona força a tot el monòleg, recórrer la columna vertebral del monòleg. I jo crec també que, perdona, Maica, que m'extingui una mica, però també en aquests temps que correm, que hi ha tanta penòria econòmica, un índex de tortanal i tot això, també...
un text que aparentment és frívol, aparentment porta una càrrega de vitalitat i de lliçó de com recolzar-te a dintre teu amb les teves pròpies capacitats i com d'aquestes pròpies capacitats no sé, sortir pot sortir endavant que es veu a moltes persones que estan fent això
Però n'hi ha d'altres que s'enfonsen molt de pressa. A mi, de l'obra, quan la vaig veure, que ja he dit que no estava acabada del tot, també em va ferir una mica quan parla de la família.
perquè ella ha estat una persona absolutament brillant, que ha gaudit de la vida, dels amics i tal, però realment, quan parla de la família, es nota que està molt sola. Bé, perquè esclar, el seu marit es va morir, ella parla del seu matrimoni i de la manera que en parla un entén que va ser molt harmoniós tot. Es van enamorar molt, ell era un home atractiu, ella...
Un cop es va haver casat amb ell, va superar tots els complexes que tenia de lletge i van viure una vida bastant, sembla que molt harmoniosa. La seva infància va ser més dura perquè tot i que ell està sempre defensant la manera com la van educar. Perquè la van fer forta. No, no, i perquè també freqüentaven el millor, el més boi i el millor de la societat, no?
Però més o més perquè li va donar caràcter, diguem, de l'educació. Sí, però també el coneixement, ella diu una cosa que a mi em fa molta gràcia cada vegada que la dic, que diu, adoro la manera que me'n va ensenyar i adoro les coses que ja sabia,
abans de saber les que sé ara. Perquè adquiria uns coneixements per un cantó artístic que els seus pares frecuentaven molt, els ambients artístics, i, esclar, xupava de tot allò abans de posar-se a estudiar, per entendre'ns, no? O sigui, com una cosa que porta incorporada dintre seva. I això sí que és una part que es nota que agraeix a la seva família, no? Però, per altra banda, doncs sí, esclar, una dona...
que no era precisament la nena més bonica del món es va haver de posar forta d'espavilar i així té aquest caràcter que té ella una obra brillant una obra potser una mica corrosiva el personatge en si
I m'ha fet molta gràcia perquè dius, el públic, que estic parlant al públic, et posa nerviosa? Perquè clar, hem de dir als nostres oients, si no ho saben, perquè ho he dit moltes vegades, però vaja, que el Teatre Acadèmia és un espai molt especial, és un espai molt màgic, per al meu entendre,
i el públic està molt, molt, molt a prop del que és l'escenari. En realitat no hi ha escenari, està ple, o sigui, és pràcticament a peu pla, no? Bé, no oblidem que hi ha una escenografia meravellosa de l'Ivars que reprodueix el salonet de casa seva, la gent està dintre d'aquest salon. Sí, sí, preciós, preciós, però t'ha costat això d'estar tan a prop del públic, Carme? Si tu has fet teatre, televisió, cinema...
No, no, em sembla... És un atractiu molt poderós el que té per mi, però t'haig de dir que és la primera vegada que feia un monòleg i que això ja és vertiginós. I tant, i tant. I que, a més a més, el primer dia que em vaig trobar amb les cares del públic allà... Mirant-te, no? Parlant amb ells, amb el públic, amb els espectadors, esclar, amb...
em provocava com desconcentració. I això, doncs res, va durar dos o tres dies i ara realment ho disfruto molt. Sempre tinc una sensació de vertigen quan comença la funció, perquè estic sola...
tot i que hi ha un equip fantàstic al costat meu que m'està recolzant allà. Però qui dóna la cara ets tu, clar. Però tinc una sensació com vertiginosa i al mateix temps d'atractiu. Clar, no hi ha cap atractiu que sigui realment poderós que no sigui vertiginós, això també és veritat, no? Tot l'atractiu fa una mica de por.
El que passa és que tenir el públic tan a prop, perquè estàs veient les cares com tu dius, és un arma de doble filo. Perquè, clar, si el públic està entregat i està dins de la història que estàs explicant i tal, perfecte, perquè es noten les cares de la gent. Però si realment fas un monòleg
que estàs a prop del públic i el públic, d'alguna manera, ho veu des de fora, vull dir que no està ficat a dins, això és molt perillós, també. Sí, és una obra que s'interactua molt amb el públic. Realment, si el públic té més sentit de l'humor o, pel que sigui, enganxa bé tots els petits, diguem, el sentit de l'humor d'aquesta obra que és molt fort, perquè és un sentit de l'humor...
Molt corrosiu. I llavors, potser hi haurà gent que li agradarà i gent que no tant. Però si hi ha un públic que es diverteix amb això i que actua d'una manera més externa, llavors influeixen en mi i en la meva manera de comunicar-me. Vas creixent, creixent, creixent. Simplement són camins diferents. Són camins diferents. El públic està més sèrio, tu també et mantens una mica més en la distància. És que tot depèn, no?
és divertit perquè la funció es fa amb el públic i mai millor dit en una sala com és aquesta deliciosa, fantàstica i magnífica, com tu has dit, sala del Teatre Acadèmia,
i amb 68 butaques, és que és com fer una festa a casa, el saló de casa. Tens un saló molt gran, eh, Carme? No, bueno, home, és una... És una manera de dir, no? És una manera de parlar, clar. També hem de dir que aquesta obra es va posar en escena la passada temporada, va estar, si no recordo malament, tres setmanes, exaurides les localitats cada dia,
I ara retorna al Teatre Acadèmia, però també molt poc temps. Per què tan poc temps, Carme? Tot això depèn de la programació del teatre. El Teatre Acadèmia té una programació molt àgil i molt versàtil.
De fet, nosaltres combinem amb aquests meravellosos que no us ho perdeu, no us ho perdeu els sonets de Shakespeare, t'he escoltat com ho deies. És preciós. Ho recomano a tothom perquè és com una nova manera que t'arriben les paraules de Shakespeare. Una magnífica direcció del Boris Rottenstein i els quatre estan fantàstics. I el meu estimat Minguell també, amb el qual vaig fer el Charing Crossroads. Ah, sí? És veritat? Ui, que fa de temps... El text que va dirigir la Isabel Coixet. Sí.
I, bueno, de veritat val la pena. Llavors, esclar... En el Romea era? En el Romea, sí. Ah, en el Romea, oi que sí, sí. Llavors, esclar, és una... Ells tenen una programació on han d'encabir quantitat de coses i és la manera de programar el teatre. Doncs és una llàstima. També hem de dir que aquesta obra, doncs... No, però farem una mica de bolos, eh?
Sí? Ah, d'acord. Doncs va, em sembla perfecte. Això jo és una bona notícia perquè avui en dia els bolos, eh? Tenir bolos és un luxe, un luxe. Cal dir d'aquesta obra d'El Galop, que es va estrenar a Broadway el 95, que s'ha vist a Londres i a París, però que aquí a Espanya es estrena
nacional, o sigui, aquí no s'ha fet mai, ni en castellà ni en català o sigui que Carme Elias ha estrenat una obra per tots nosaltres que és un regal, de veritat no sé quant dura però es passa en un minut
Dura com una hora i vint o alguna cosa així. Doncs és fantàstic, de veritat. I a més a més et dona la possibilitat de conèixer aquest personatge, que al seu país era molt conegut, als Estats Units era molt conegut. Sí, i una època, no? I una època... I una manera de viure. Una època molt brillant, també.
I una manera de viure molt de la jet set. I jo, la veritat és que no coneixia la vida de la Diana Brillant. I a partir d'aquí m'he interessat per la seva vida i penso que va ser una fantàstica dona que va lluitar per el que volia i que va aconseguir
canviar una mica la societat de l'època, que això, Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. Carme, felicitats per aquest El Galop al Teatre Acadèmia. Gràcies. Ha estat un plaer parlar amb tu. Igualment. Et trobo a faltar, molt, perquè me'n recordo quan estaven a la granja esmorzant. Sí, que et trobàvem esmorzant, eh?
I bé, ja han passat molts anys i moltes coses. I l'últim, l'últim, ja. Deixem el galop? Estàs preparant alguna altra cosa? Sí, de fet, sí, ara quan acabi el galop, no, no quan acabi no, però he d'estrenar una cosa en Nacional, que és un text que també em sembla magnífic, tinc una sort brutal aquest any, es veu?
faig textes que em semblen necessaris i necessaris i fantàstics que és un text que es diu Purga de la Sophie Oxenet i és un text que dirigirà el Ramon Simó i la veritat és que fa molt temps que sabem que el farem en un moment o altre i per fi ha arribat el moment i és un text que estigues al tanto perquè em sembla que també no té res a veure, a més a més el que és divertit
i excitant, és que és l'oposat a la Diana Brillant. Si la Diana Brillant freqüenta el món de l'exquisites, de la moda, de tot això, aquesta dona, precisament, viu unes situacions molt dures i molt terribles. I és una obra que parlarà de la violència de gènere, bàsicament, però sobretot en estat de guerra. I de veritat que és una obra que a mi em sembla també molt necessària i que em sembla que pot donar molt que...
que reflexionar el que més li agrada a tots els actors i actrius que coneixo és que realment pots canviar de personatge i fer un personatge diferent com la nit i el dia en una sola temporada això és un luxe que només tenen els actors perquè la gent de peu tenim la nostra vida i no podem fer res més gràcies per estar amb nosaltres Carme
Gràcies a vosaltres, gràcies. Acaba el dia 5, em penso. El dia 5 d'octubre. Per tant, recomanem a tots els nostres oients que abans del 5 d'octubre es passin per al Teatre Acadèmia a veure aquest Al Galop amb la Carme Elias, que està fantàstica. Moltes gràcies. Adéu.
Doncs aquesta era una de les reposicions. Anirem parlant d'aquestes reposicions perquè des del moment que les han fet tornar és que funcionen, no? M'ha fet ben ganes d'anar-la a veure. A més a més la escenografia és molt maca també. Molt maca, molt maca. Sí, sí.
La setmana que ve intentarem parlar... Tenim més temps avui, si vols, eh? Perquè m'ha fallat l'Eric López, que l'havíem anunciat, ens ha fallat. Parlem una mica de les coses que estan fent. El Teatre Acadèmia, ja ho hem dit, fan dos espectacles. No pot l'oblir regnar sobre aquests mots, que és de Shakespeare, preciosa, i El Galop, amb la Carmelías, que acabem de parlar.
Després, una altra, aquesta no és reposició, és nova, estrenada, fa pocs dies, una obra preciosa, en la qual podem veure la feina d'un home molt famós, però que s'estrena com a director. Estem parlant del Lluís Soler...
Una veu, un estil, una interpretació fantàstica. A veure si el podem tenir aquí per parlar d'aquesta obra. I l'obra es diu Pensaments Secrets. Pensaments Secrets té dos actors.
Però quins actors? Perfecte. L'Àlex Casanovas i la Mercè Pons. La Mercè Pons és una actriu fantàstica, una actriu sensible, una actriu... I, curiosament, i no sé per què, algun dia, a veure si podem parlar amb ella i ens explicar per què, no treballa tant com hauria de treballar una tan bona actriu. Però...
Els pensaments secrets és una obra del David Lodge, es va escriure l'any 2001 com a novel·la, es deia Thinks, i resulta que li va arribar una petició a l'autor des de Bèlgica, una petició per adaptar la seva novel·la al teatre.
Llavors, bé, ho va fer, va adaptar la novel·la Cins al teatre i es va estrenar a Brussel·les amb tres personatges. Quan la va veure sobre l'escenari, l'autor,
Li va agradar tant, es va enjuarnar una mica i llavors el que va dir és que volia dirigir-la a ell en anglès i fer-la seva.
Llavors va arreglar o tornar a fer-la i va fer una versió, una altra versió, una pròpia versió per a ell, per dirigir-la a ell, en què només hi havia dos personatges.
I aquesta és la versió que ens arriba aquí a Barcelona, amb dos personatges, que estan interpretats per Àlex Casanovas i per Mercè Pons. Dura uns 75 minuts, està feta en català, i parla de les relacions humanes, de la fidelitat, de l'amor, de la fortalesa, de la febresa. El traductor és el Llorenç Rafecas, gran amic,
I la veritat és que val la pena d'anar-hi a veure-ho. Això estan fent-ho a la sala Montaner. A la sala Montaner de dimecres a diumenge. I tenim temps d'anar-hi, però no us dormiu, perquè potser quan comenci a funcionar el boc a orella... S'haurà cagat. Doncs no, o estan exaurides les localitats, perquè és molt bona i estan tots dos fantàstics.
i acaba el 26 d'octubre però si teniu intenció d'anar-hi ja cal que us espavileu. Després també una altra cosa que és repetició però que també és aconsellable per la gent que li agradi el teatre de text i que li agradin els monòlegs.
La nit just abans dels boscos és una obra que es va poder veure al Teatre Romea, no a l'escenari, sinó en un raconet del Teatre Romea. És una obra que jo vaig veure ja fa molts anys, molts anys, que interpretava el Mingo Raffles i que em va semblar magnífica. La tinc a casa i de quan en quan la torno a llegir. Explicar una mica que una nit en un carrer qualsevol
Un home, doncs, prova de trobar una mena de, com diria, amb un desconegut, no? Vol parlar amb un desconegut, no? I llavors comença a parlar-li del submón, comença a parlar-li, parla una mica de tot, fins i tot de l'amor, no?
i és un muntatge d'una història d'exclusió social que ara n'hi ha tantes i és un home que pots quan vas per Barcelona caminar veus uns quants que podrien ser el personatge de la nit just abans dels boscos és molt bona però sempre hem de dir-ho és un monòleg és de text i això s'ha de saber abans d'anar-hi
Ho van fer el Romer a la passada temporada i ara ho estan fent al Círcul Maldà, que ja saps que des que la va deixar a la direcció al Pep Tossar, l'ha agafat una altra gent i estan intentant fer una programació atractiva. I bé, aquesta està bé. I després de reposicions també, el Novecento, a la seca espai grossa,
També és un monòleg. Déu-n'hi-do, doncs això ho indica molts cops el tema de l'estalvi. Però mira, ens aficionarem a veure teatre d'aquest estil, també està bé. A veure, si el monòleg és bo, és fantàstic, però sí, no? Aquest, en aquest cas, ho fa el Pep Jové i el Novecento és d'Alessandro Barico,
i explica la vida d'un pianista, que és el millor pianista del món, però que mai ha sortit del barco on treballa. Quan era un bebè el van trobar en el barco i es va quedar allà. I llavors mai, mai, mai ha posat els peus
a terra a la realitat exacte llavors és una història molt maca i la veritat és que la paraula d'Alessandro Barico és fantàstica i la interpretació de Pep Llober també és molt bona això es pot veure a la seca espaibrosa i què més? de coses noves, Maricel tampoc és nou vull dir que ja en parlarem quan vagi a veure aquesta nova versió
I després una altra cosa que torna i que també val la pena d'anar-hi. Aquesta potser jo recomanaria per a la gent jove. Perquè és un Shakespeare, però la posada en escena i la manera de treballar i la gent que interpreta i tot al voltant d'aquest Shakespeare és com molt jove.
I, per tant, seria una bona manera, una persona que no ha vist mai un xèspir, d'anar-hi a veure Victòria d'Enric V, que també la van fer dins del Festival Grec de Barcelona aquest estiu, i que ara torna al Teatre Lliure de Gràcia.
L'espectacle estarà des del dia 1 d'octubre fins al 26 i és un Shakespeare, ja dic, molt jove. Una bona manera d'entrar a Shakespeare, segurament. Sí, sí. Està dirigida per el Pau Carrió i tots els intèrpretes que hi ha són la companyia jove del Teatre Lliure i, a més a més, hi ha música en directe
que està dirigida per Arnau Balbey, que és el bateria del Manel. Jo crec que val la pena, o sigui, la recomano per tothom, perquè és una obra magnífica, però si no heu vist mai un Shakespeare, sou gent jove i voleu començar per aquí, és una bona manera. Jo la recomano per gent jove.
I bé, doncs, explicar la història d'Enric Cinqué. En paraules s'ha fet una adaptació del text, també, eh? No és un text absolutament igual, però val la pena d'anar-hi. I què més? De coses noves, poquetes, eh?
Haurem d'esperar una mica més, segurament, no? Temporada alta i tot plegat. No, jo suposo... A veure, n'hi ha coses noves, però... Es va també apostar pel tema segur, no? Exacte, jo crec que els que programen el que han volgut és d'alguna manera...
Hi ha un musical, que la setmana que ve parlarem també d'ell, que és l'esbuidellador de White Couple, o sigui, que l'estan fent al Raval i que pinta molt bé, molt bé, molt bé. O sigui que ja en parlarem la setmana que ve de totes aquestes coses. Doncs anarem parlant, com sempre, aquí els dijous per parlar de teatre. Gràcies, Maica. Adéu a tothom.
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escoltar la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo.
Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areslora.cat. Si t'agrada que el teu carrer soni cada cop més així.
I menys així. Del 22 al 29 de setembre, fes el carrer més teu. Participa als actes del teu municipi. Mou-te amb bici, amb transport públic o camina. I amb les fotos que facis, guanya molts premis participant al concurs. Informa-te'n a mobilitat.gencat.cat. Setmana de la mobilitat sostenible i segura. ATM Àrea de Barcelona. Generalitat de Catalunya.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Parada sol·licitada, sopat X-Mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja session. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Set minuts i arribem a la una del migdia. És moment de tancar el just a la fusta d'avui dijous 25 de setembre. Agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, a l'Andrea Bono als serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Martina Rogers, de la productora Paral·lel 40, que ens apropa cada mes.
el documental del mes i que arriba demà a la sala cinquantenari de l'Ateneu. També hem enrevistat Víctor Brull, que és el guanyador, Sant Justèn, guanyador de la cursa de Sant Miquel, que es va fer diumenge passat a Molins de Rei. Música Hem fet tertulia d'actualitat amb l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló. Música
I aquesta última hora hem parlat de teatre, àmpliament amb la Maica Dueñas i també hem enrevistat l'actriu Carmelies.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, des de les 10 i fins la 1 del migdia, per explicar-vos tot el que passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Recordem, a més a més, com sempre, que podeu recuperar qualsevol dels continguts del programa d'avui a través del podcast del Just a la Fusta, que el trobareu fàcilment al web de la ràdio www.rallodesvern.com. Per part nostra, res més. Tornem demà a les 10. Ara us deixem amb l'actualitat del dia el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea. Que vagi molt bé, que passeu un bon dijous.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
El dos devia abordar quan ha sortit tres a rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall del sensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clac, són des de l'altra banda del carrer. Soc un motor accelerant sobre el pont de la Vallcada.
que soli un roc amb raó que baixin les persianes tots els comerciants que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara al barri d'on tranquil a l'ie que hagi arribat el dia gran
La cara de la Teresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara, uns macarres, un salut.
I mentre arrenca en el mes jo, abans que s'almengi la nit, et mira els ulls i juraries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor sonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal.
Teresa Rampell, avui l'amor per fi retorna a la ciutat. Camina decidida entre billars, Teresa Rampell, detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula.
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus menuts, el balanceig de les arracades. I ja no importa tant ni semblen tots els desastres que hagis fet.
I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de covates. I mentre et cantem i n'anés d'homes al món en gabardina de passeig. Somien en trobar una dona en la teva casa.
Fins demà! Fins demà!
L'amor ja es va trompegant com un virus tropical. Teresa d'envella, avui l'amor per fi retorna a la ciutat. L'amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és als joves quan vas.
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga. La nostra torna Teresa i ja diries que comences a llogar.
I ets un naufra que decidit estar l'aigua salada. I ets un naufra que decidit estar l'aigua salada. I ets un naufra que decidit estar l'aigua salada. L'aigua salada. La ràdina sent jo.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. El ple de Sant Just donarà suport avui a la convocatòria de consulta del 9 de novembre, la presentant conjuntament als grups municipals de CIU, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, sense esmenes. També s'aprovarà l'ordenança de protecció dels espais verds i una moció per recuperar la maternitat del NAR.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jòs Notícies edició migdia d'avui dijous 25 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
El Correllengua s'avança dues setmanes aquest any. Tradicionalment, la festa se celebra a finals de mes per donar el tret de sortida a les festes de tardor. Enguany, però, el Correllengua s'avança i aquest any s'ho manatjarà a Maria Marcel Marçal. El proper documental del mes plantejarà quin valor li donem a les coses que tenim. Demà torna al documental del mes de Sant Just amb la projecció de My Staff, de Petri Lukainen, que també n'és el protagonista.
I a Enclavó Esportival Sant Justenc Víctor Brull guanya la cursa de Sant Miquel de Molins de Rei. La prova va tenir lloc diumenge passat i van participar amb més de 350 corredors. Brull va completar els 10 quilòmetres en 34 minuts i 56 segons.
Bon dia. El ple de Sant Just donarà suport aquest vespre a la convocatòria de consulta del 9 de novembre. La presenten conjuntament els grups municipals de CIU, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just, amb una emoció sense cap esmena, és a dir, que serà el text original que s'ha aprovat a centenars de municipis catalans, inclòs també l'Ajuntament de Barcelona. Sant Just Notícies.
Des de la secció local del PSC, el seu portaveu, Joan Bassaganyes, explicava que quan es fa referència als marcs legals, sota els quals es convocaria el referèndum i a les garanties, s'entén que no s'obligarà el consistori a trencar la legalitat. Tot i això, el portaveu socialista adverteix que l'Ajuntament no assumirà les responsabilitats que li pertoquin al govern català i al Parlament. En parlava el Just a la Fusta.
quan fa referència als marcs legals i a les garanties, perquè es pugui celebrar la consulta, doncs està parlant que en cap cas s'obligarà o esforçarà el consistori a tancar la legalitat i, per tant, a exposar-nos a possibles sancions. Nosaltres sempre anirem un pas endarrere del que determini el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat.
Des de Junts per Sant Just, Sergi Seguí està convençut, per tant, que els catalans votarem el 9 de novembre. El 9 de novembre votarem. I ara mateix votarem una consulta. Perquè el Parlament de Catalunya, que és el garant de la voluntat del poble de la ciutadania, ha aprovat una llei per poder realitzar aquestes consultes. Aquest és el primer pas. El president té fins al dia 6 d'octubre per signar el decret de convocatòria que seria el següent pas. Tots aquests passos ens porten a que el 9 de novembre votarem en una consulta.
El problema és que hem d'anar veient què va passant cada dia per anar reaccionant. La moció de suport a la consulta del 9 de novembre és un dels punts de l'ordre del dia avui al ple municipal, però també es tractaran altres qüestions, com ara l'increment de l'aportació de l'Ajuntament a l'àrea metropolitana de Barcelona i l'aprovació definitiva de l'ordenança de protecció de l'arbrat i dels espais verds de Sant Just.
La sessió també debatrà una moció de Ciu per a la recuperació de la maternitat d'Elna en el marc del Memorial Democràtic i perquè pugui ser reconeguda a Patrimoni de la Humanitat. El ple serà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just i és oberta a tothom. Després de tractar tots els punts a l'ordre del dia, s'obrirà el torn de pregs i preguntes dels regidors i regidores i després del públic assistent.
Sant Just Notícies.
Ara passen quatre minuts i mig de la una del migdia i parlem d'altres qüestions. L'alcalde i el regidor d'Ocupació de Sant Just preveuen que el pressupost de l'any que ve podria créixer. L'equip de govern treballa ara les ordenances de 2015, un treball que servirà per determinar després el pressupost. L'alcalde, Josep Arpenyà, explicava al Just a la Fusta que al municipi diferents indicadors denoten un augment de l'activitat econòmica, la qual cosa fa pensar que les partides de l'any que ve podrien augmentar.
Hi ha més activitat econòmica, és molt puntual, però hi ha més activitat de tot tipus. També el de la construcció, i no desitjo que tornem com estàvem, de cap de les maneres, però també de la construcció. I això ens fa preveure també en el número d'empreses, i això ens fa preveure també en plusvàlues, i per això ens fa preveure, a fora molt modesta, que el pressupost de l'any vinent podria créixer.
En aquest sentit, el regidor d'Ocupació, Joan Bassaganyes, també ha avançat que el pressupost podria créixer perquè els indicadors han deixat entreveure el repunt de l'activitat econòmica de Sant Just. Nosaltres estem percebent que l'economia local s'està reactivant una mica. No sabem si és un fet aïllat o és del conjunt del país, però en tot cas sí que, malgrat tots els corsers que ens posa la legislació vigent,
intentarem de cara a l'any que ve poder fer més coses que les que hem fet aquest últim any.