des d'abans del túnel de Santa Coloma fins al nus de la Trinitat. També la ronda litoral continua força carregada amb retencions intermitents entre Gran Via i el Moll de la Fusta, això ens ha dit llobregat, i han sentit besos entre Zona Franca i Montjuïc. De la resta de la xarxa viària destaquem encara l'autopista del Maresme, aturades ja més intermitents, un parell de quilòmetres, zona de Sant Boi venint cap a Barcelona, o la B23 molt lenta, també durant un parell de quilòmetres a l'altura de Sant Feliu, i més endavant entre Esplugues i l'Avinguda Diagonal. És tot des del RAC. Bon dia.
De fet, el telèfon d'emergències ha rebut més de 200 trucades des d'ahir al migdia fins a les 8 del matí d'avui per la caiguda de tant d'als, antenes i oralites, la majoria concentrades a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf. Els bombers han hagut de fer 45 sortides per retirar arbres o branques caigudes a la via i per elements caiguts de les façanes en aquestes comarques.
així com també al Vallès Oriental i al Vallès Occidental. Els bombers a l'Ajuntament de Barcelona han hagut de fer més de 30 serveis. Cap d'aquests incidents, però, no ha fet ferits. Segons Protecció Civil, a Parades del Baix Camp hi ha 165 abonats sense llum i, a conseqüència de la neu, se sospesa el transport escolar a Horta de Sant Joan a la Terra Alta i afecta 42 alumnes. A Arnes, també a Terra Alta, 5 alumnes més s'han quedat sense classe.
A Madrid el Consell de Ministres es reuneix a partir d'aquesta hora al Palau de la Moncloa. La troba d'avui l'executiu central estudiarà si porta finalment la declaració sobiranista, aprovada pel Parlament, al Tribunal Constitucional. Ahir el Consell d'Estat, a través d'un informe, va assegurar que veu molts indicis o indicis suficients per recórrer aquest text. En declaracions a la xarxa, el professor de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Igeria, ha assegurat que no tindrà cap efecte jurídic una possible sentència del Constitucional.
Jo crec que el govern de la Generalitat, pel que fa a això, té raó. És a dir, no és tant una qüestió que es pugui impugnar o no, que jo crec que sí que es pot, com que el Tribunal Constitucional consideri que, efectivament, la declaració en qüestió no té contingut normatiu i, per tant, es fa difícil veure que és el que es pot anul·lar. La Generalitat ja va dir ahir que veu absurd també portar la declaració sobiranista davant dels tribunals. Esports en xarxa.
Bon dia, us parlo Arnau Aymol, Reus i Aliceó són els primers semifinalistes de la Copa del Rei Duquei Patins que es disputa a Oviedo. Els del Baix Camp van eliminar el Vic per 5 a 3, mentre que Aliceó va superar el Lleida per 3 a 7. Avui es disputen els altres dos partits de quarts de final, a les 9 de la nit igualada Barça, i dues hores abans, a les 7, Vilanova Vendrell, el president del club del Garraf, Miquel Alemany, afronta la competició amb il·lusió.
Esperem, amb moltíssimes ganes almenys, repetir el de fa 3 anys, que va ser el primer any nostre, de poder arribar a la final, sabent que està molt difícil arribar-hi, hi ha molt de nivell en aquesta competició, però aquí estarem lluitant, el important és competir i fins on arribem arribarem.
En futbol avui el Barça de futbol tornarà a la feina després d'un dia de festa. L'equip s'entrenarà aquesta tarda a dos quarts de cinc a la ciutat esportiva Joan Gamper per seguir preparant el partit contra el Madrid. Demà a les quatre de la tarda el Santiago Bernabéu. Caldrà veure l'evolució de Leo Messi que dimecres no va entrenar segons el club perquè tenia febre. Mentrestant l'Espanyol s'entrenarà d'aquí a mitja hora per seguir preparant el partit de diumenge a casa contra el Valladolid. I amb Aterpol avui comença la Copa de la Reina que es disputa Sant Feliu de Llobregat. Aquests són els duels de quarts de final de Rassa-Moscardó, Mediterrani-Materó, Sabadell-Sant Andreu i
Notícies en xarxa Just a la posta
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem el Just a la postada, avui divendres 1 de març. Un dia en què ens hem tornat a llevar amb el cel gris, amb aquesta pluja que no ha parat de sonar durant tota la nit i que ara sembla que s'ha aturat una mica, en parlarem quin ha de ser el futur en les properes hores amb el Carles Hernández i Rius abans,
la informació Sant Justenca amb l'Andrea Bueno que ens parlarà sobretot avui del ple municipal que va tenir lloc ahir dijous i després també l'actualitat Sant Justenca a través de la premsa del dia. L'actualitat general, volíem dir. Cap a les 11.10 parlarem també d'aquest ple municipal i altres qüestions vinculades amb Sant Just, amb l'alcalde del municipi Josep Perpinyà,
I també cap a quarta dotze parlarem amb Vector Suriol, director de Ràdio de l'Esvern, perquè demà la ràdio fa 29 anys. Com cada dia també tindrem la cuina amb la Carme Madó. Avui, com que és divendres, ens prepararà unes postres. I a la tercera hora parlarem amb la Marta Mossach, responsable del servei local de català que ja té en marxa aquest concurs de prosa i poesia, també una de les edicions, la 25a edició,
En parlarem de les bases, dels premis i de tot el que es prepara per al lliurement que serà ja a l'edifici de les escoles per Sant Jordi. I a més també continuem amb dues seccions que vam estrenar la setmana passada. D'una banda el Manel Ripoll, que ens parlarà d'economia. Avui ens plantejarà què és millor per a un govern si endeutar-se o si recaptar impostos.
I, a més d'aquesta reflexió, el Sebas Elias avui també ens continua parlant de política municipal i avui continua parlant de la reforma de les administracions locals. En aquest cas avui ens presenta el que pretén el govern català. Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos amb bona música.
I avui comencem amb una cançó d'aquestes que fa per un dia de pluja com podria ser el Weather Reports de Bright Eyes.
Well, I left my baby for a dream as lovely for a love that's only
I read all the books I read And then I hit the city slam All my money I just left my whole life in a taxi cab Cos it's just a memory I can't love completely When you're really with me I'm indifferent
To get my head clear It's too full of ideas That I haven't thought of yet On time The clocks keep waving their hands Doing all that they can To get our attention but The days fly away Down a clean interstate
I'm staring drunk at a map.
So I let my hair down for the second time Now for the final time Now I've had my fun But there's no return And from the places we've been Just repeat our slogan ever again So he slipped
Said you had to get out Heading back to the south Where everything's gentler But I stayed For a couple weeks more All the weather reports Said there would be snow for sure
M'agradaria veure-la.
Estem escoltant just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enair Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. 9 dubtes. La millor relació qualitat-preu a Enair Pro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enairproseguridad.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Tots seguit, les notícies de Sant Just.
No sabies avui tindríem la llum encesa del pilot.
Parlem de les notícies de municipi que avui passen, sobretot pel ple municipal que va tenir lloc ahir al vespre. No va ser gaire llarg, va durar una horeta, més o menys, però el tema que el va centrar, i que sí que es va allargar, va ser el tema de la reforma de les administracions locals. Recordem que els presentaven una moció als partits que ha format l'equip de govern, que són PSC Iniciativa i Junts per Sant Just,
Per defensar l'autonomia local i les competències de la Generalitat en matèria local, el ple la va aprovar també amb el suport de Convergència i Unió. Per contra, el Partit Popular i Via Democràtica, doncs, hi van votar en contra. És un document que es presentava al ple després de conèixer avantprojecte presentat al Consell de Ministres de Reforma de les Administracions Locals, que és un text que retalla competències als ajuntaments i al sou d'alcaldes i regidors dels municipis amb menys de 20.000 habitants.
Entre d'altres reclamacions, el text aprovat ahir demana les forces polítiques catalanes, que tenen representació al Congrés i al Senat, que defensin l'autonomia i les competències exclusives en règim local, que té assumides la Generalitat, davant de possibilitat que s'hagin de pronunciar, i també insta al Govern de la Generalitat a presentar una proposta, una breu proposta en breu, una proposta de Llei de Governs Locals, per tal de ser discutida i aprovada al Parlament de Catalunya el més aviat possible.
Doncs és el tema més destacat. En parlarem d'aquí una hora amb l'alcalde de Sant Just, Jere Berpinyà. Molt bé. I ara parlem de fotografia, Andrea. I destaquem que avui arrenca el quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. Des d'avui i fins al 20 de maig teniu temps per presentar les fotografies que aquest any han de girar al voltant de tres temes, monocrom, color i esports.
Les imatges s'han d'allure únicament a través d'internet, com des de font algunes edicions del concurs. El concurs, recordem, és obert a persones d'arreu del món, d'aquí a paraula internacional, i la inscripció torna a tenir quota econòmica, que aquest any és una mica més alta, és de 15 euros per persona, si voleu participar. Es poden presentar quatre fotos per temàtica, per tant, cada participant pot aportar 12 imatges en total. És un canvi respecte d'altres edicions, en què només oferia un únic tema, i el motiu és que ara el concurs
que participa del circuit internacional de la FIA, que és la Federació Can Globa Centenars de Concursos i Associacions Fotogràfiques d'arreu del món. Per cada categoria es lliuraran tres medalles d'or a les millors fotos i dues mencions honorífiques. I a partir d'aquest lliurament de les fotografies a través d'internet, un jurat seleccionarà les 50 millors imatges que s'exposaran als balcons del carrer Bonavista a partir del juny
I a partir d'aquí començarà el també tradicional concurs popular de fotografia que va lligat a aquest concurs internacional que aquest any també té novetats i és que no s'ha d'encertar el criteri que tindrà el jurat per triar les millors fotografies. Simplement la fotografia que s'endugui més vots és la que... i les persones que l'hagin votat doncs entraran al sorteig d'un cap de setmana per a dues persones a un parado nacional. Molt bé, doncs és aquest concurs que comença
Avui no anirem parlant al llarg dels propers mesos, perquè tot plegat té tot aquest recorregut que has comentat. I també encara parlem de fotografia, però en aquest cas un concurs que s'acaba. Sí, avui mateix també és l'últim dia per votar quin serà el cartell del dia de la dona al Casal de Joves. Recordem que és el proper dia avui.
S'ha de votar a través del Facebook de l'equipament i el cartell guanyador del concurs serà, com dèiem, la imatge de les activitats que organitzarà el Casal el proper dia 8 de març per commemorar aquesta jornada. S'han presentat 37 cartells fets per joves entre 12 i 18 anys per commemorar aquest dia i els podeu veure al Facebook i votar el que més us agradi. Només podeu votar si sou amics del Facebook del Casal. La imatge guanyadora es decidirà per votació popular dels amics del Facebook del Casal i guanyarà la que tingui més clics de m'agrada.
El veredicte es publicarà avui mateix, o dilluns, al Facebook del Casal de Joves i al Quartell. El guanyador rebrà com a premi un tiquet regal de 60 euros per gastar a la llibreria APA per a Aria ABACOS. Molt bé, perfecte. Doncs gràcies, Andrea. Tots aquí parlem de més coses. Que vagi bé. Fins ara.
Un moment ara per la música ara amb la Bien Querida i Los Planetas i aquest No Sé Cómo Te Atreves.
Ahora sé que nos parecemos. Ahora parece que sé que yo somos igual. Aunque sé que no me lo merezco.
y venido a pedirte otra oportunidad. No sé cómo te atreves a venir a decirme que me quieres cuando yo te sufrí a muchas veces y jamás me diste el caso.
No pots atrever-te a venir a tenir-me que t'afecte
Ahora sé lo mucho que te quiero Y ahora quiero que te digas que me quieres igual Y aunque no puedo decirte lo siento
Ahora siento que por fin puedo decir la verdad. No sé cómo te atreves a ver mi vida, a decirme que me quieres. Cuando yo te suplicaba un chasis y jamás me echaste casco.
No sé cómo puedes hacerte a venir y a pedirme que te acepte cuando tú no has aceptado ni más sola de las cosas que te he dicho. Yo sé que no soy una tragedia que ha dormido
Just a la fusta. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Fa uns dies m'agradava la meva veïna, ara també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes, ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine, ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Que et vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya Les últimes enquestes de mitjons de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí.
a Ràdio Desvern.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en quiosc mercat, el quiosc que t'opereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el mercat.
5 minuts i arribem a dos quarts del matí i una mica més tard del que és habitual amb l'Andrea Bueno. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. I repassem les portades dels diaris, primer de tot la notícia del dia. Passa pel Vaticà i per aquest... l'últim dia de... feina podríem dir, l'últim dia de Benet XVI com a papa.
I avui els diaris van una mica per lliure però coincideixen a dedicar la seva imatge des d'estacada de la portada al moment en què el papa agafa l'helicòpter i s'allunya des de Sant Pere del Vaticà cap a Castel Gandolfo. I jo crec que avui els diaris estan disputant qui és el més original o qui pot fer més jocs de paraules amb els titulars. Per exemple, el diari ara diu que el papa vola.
Benet 16 ja és papa mèrit, ahir va marxar en helicòpter a Castelgandolfo on s'està mentre d'Uri al Cònclebe per triar-li successor i veiem una fotografia de la cúpula de Sant Pere del Batica amb l'helicòpter sobrevolant aquesta cúpula i després l'avantguàrdia i el periódico utilitzen imatges similars. A l'avantguàrdia el titular diu Santaseu bacant, com si estiguessin oferint lloc de feina.
Benet XVI promet en el seu comiat obediència incondicional al successor i el papa Mèrit es defineix com un palagrí en la seva última etapa. Hi veiem una panoràmica molt maca a contra llum de Sant Pere del Vaticà i l'helicòpter petitó sobrevolant al Vaticà a direcció Castel Gandolfo i el peu de foto diu adeu Roma.
I el periódico, per últim, perquè al punt avui no ho mencionen portada, però el periódico diu Primer Papa de Mèrit. També veiem l'helicòpter volant a contra llum amb dues de les estàtues que podem veure a la plaça de Sant Pere al Vaticà. També a contra llum. Diu Primer Papa de Mèrit. Benet XVI va abandonar ja mitja tarda la ciutat del Vaticà en helicòpter. De fet, també els diaris espanyols del País i el Mundo, per exemple, també presenten dues fotografies i ho destaquen, sobretot a nivell d'imatge, però hi ha més titulars, com seria el cas, potser,
de diaris com l'Ara i el Periódico, en el cas de Catalunya, però, per exemple, molt més que l'avantguàrdia, fins i tot la Razon i la BC li dediquen tota la pàgina, és a dir, la fotografia, sencera, que es menja la capçalera del diari, també, el fons de la BC o de la Razon forma part d'aquesta fotografia, i que realment el poder que té l'església en aquests diaris, perquè la BC diu sempre en el corazon i la Razon
Deia l'helicòpter també i destaca el que diu el papa. Em sembla fins i tot sorprenent. Aquesta cobertura mediàtica. Així ho recollen almenys els que tenim. Més qüestions. Parlem ara de l'actualitat d'avui. L'Ara.cat ens diu que Madrid enviaja la consulta al Tribunal Constitucional, al Consell d'Estat Treballant Constitucional, la declaració de sobirania i el govern defensarà el text.
Ens diu també l'Iari Ara, titular bastant destacat, en parlarem després amb el Carles, perquè diu que el cap de setmana serà un oasi de bon temps entre dos temporals.
És que Déu n'hi do, també. Sí, per tant, vol dir que ens haurem de preocupar per dilluns i dimarts, segurament. I finalment també se'ns diu, algun apunt més, diu que la Txaconeta, directament es fa servir aquest nom, juguina trencada de Nicaragua. Quan més la necessitava Pere Navarro, qüestionat, i el que t'abandon partida en el pitjor moment, la nena de Felipe. Això quin diari? Ara. El diari ara.
És la manera en què ens explica aquesta situació dels socialistes en general. Bé, el 324.cat ens diu també que el govern espanyol estovia avui si recorre al Tribunal Constitucional la declaració de sobiranista. També se'ns parla de Barça i Métode 3 diu una relació estreta perquè el periódico de Catalunya informa avui que la relació entre la Barça i aquesta agència espionatge era més estreta que a no pas eventual i que el rotatiu ha tingut accés a alguns correus electrònics que demostren aquests seguiments del club que els demanava
Xavier Martorell, ex cap de seguretat del Barça i que només a club podia facturar serveis a l'agència, per valor, poca broma, de 16.000 euros. I tant d'una entrevista que ha fet els matins a TV3 a tres aforcades que creu que la forma de triar papa és poc democràtica i poc a TV3. És l'opinió de tres aforcades d'aquins, fixem-t'hi el trasapunt de les portades als diaris d'avui, Andrea.
I parlem del diari Ara, perquè tu ho comentaves ara, el diari Ara ho amplia molt avui. La declaració de sobirania anirà al Constitucional, fred al dret a decidir. El Consell d'Estat avala la voluntat de Rajoy de recórrer al Constitucional i també diu que la Generalitat lamenta que se certificui la negativa al diàleg. És la notícia més destacada al diari Ara a banda de, com dèiem, aquesta marxa del Papa a l'avantguàrdia parlant en clau política
fan referència al PSC, diu cop de porta de Navarro a Txacón perquè rebutja el programa del partit. El líder dels socialistes catalans dubta que la candidata pugui repetir si no accepta la consulta pactada. Això ho diu la Vanguardia. Al punt avui destaca també una notícia en clau econòmica. Un forat de 19.200 milions es refereix a Bànquia. Els números vermells de Bànquia es disparen un 650%, exagerat.
I en fotografia de portada veiem el José Ignacio Goirigolzarri de Banquia presentant els resultats d'aquesta entitat i han triat una fotografia on se'l veu capcot davant del micròfon de pensar la boca amb la mà, m'imagino que amb cara de preocupació si més no és el que ha volgut captar el fotògraf. I per últim el periòdico de Catalunya ens parla del Mobile World Congress ja tancat portes i ens diu que el congrés portarà al setembre un macrofestival
Montjuïc serà seu d'una festa de música, art i noves tecnologies i diu també que la fira amb 72.000 participants deixa 320 milions a Barcelona. És el tema del dia avui al perièdic. Molt bé, doncs aquestes són noticies que tornem a trobar-hi als diaris d'avui. Les més llegides pel que fa al 324.cat, doncs la marxa d'estudiants i professors universitaris d'ahir contra la retallada és la llei verd que acaba amb 5 detinguts. El segon tema més llegit és que el Ministeri de l'Interior va filtrar el Mundo que Jordi Bujol tenia com desemparidurs fiscals d'unidor.
i el tercer, que presentaran el productiu de cotxe elèctric més potent del món dissenyat a Catalunya. I a l'Ada.cat, el més llegit també del seguiment desigual de la vaga d'estudiants a les universitats catalanes, el segon, que el Consell d'Estat avala recórrer al Constitucional de la Creació de Sobirania al Parlament, i el tercer, càrregues policials i cinc detencions al final de la manifestació d'estudiants.
I ara girem diaris i ens fixem en l'última pàgina, en les contraportades d'avui. Comencem pel diari Ara, el doble article semanal que fa Xavier Bosch, diu Tarantino desencadenat i divertit-nos fins a morir. L'article positiu podríem dir de Xavier Bosch avui parlant de l'última pel·lícula de Quentin Hart.
Diu que no coneix l'obra completa de Tarantino. Diu que no sé ballar el twist de Pulp Fiction i soc incapaç de reproduir ni mig diàleg de cap de les seves pel·lícules. Diu que li va agradar normalment veure que per Django desencadenat li havien donat l'Òscar el millor guió original. Diu que li va semblar genial, calculadament. Diu que és enrere dissimulada, però és sens dubte el motor de tota una història que juga en tres conceptes que ara i aquí són molt actuals. La llibertat, la justícia, que no és fins a morir,
que la televisió pot jugar i alguns poden donar a través de la televisió. Fan referència sobretot a VP Grilo. Us reconec que a casa mirem molta tele, tant que arribat el moment pensarem si donar el nostre servei a la ciència perquè es pugui investigar el que en Puyala en diu la neurotelevisió, l'efecte dels continguts televisius sobre les neurones dels telespectadors.
i diu que qui sap aprofitar la tele i té molt guanyat. Fa referència precisament a BP Grillo, que ha fet un ús de la televisió potent, sobretot en aquesta campanya electoral que ha fet a Itàlia. Va fer un nom a la RAI que acaba sent, diu, la revelació política i que un cop ha esdevingut la clau de la governabilitat ha decidit allunyar-se de les càmeres. I també hi posa altres exemples similars, com per exemple Xavi Crespo o fins i tot Pere Navarro del PSC.
Doncs el que ens diu avui això, jo busca el diari ara, doncs passem ara cap a les entrevistes dels altres diaris, per exemple la Vanguardia.
Que tenim que el que provoca tur és la mala formació, no la tecnologia, això? Segons qui, Andrea? Segons Nicolás Negro Ponte, fundador del Media Lab del Bayard, que la Vanguardia li diu que és algú digital, tot i que ell ho nega. El cas és que és un gran nom dins del món de la comunicació i de l'era digital. Diu que l'únic que no té futur és el paper, però els diaris, revistes, entrevistes, etc. Tot el periodisme diu que espanyol que escrivís i llegís tant, avancem cap a l'edat d'orada del text i les empreses informatives diu que tornaran a fer diners.
Ara pateixen perquè paguen els costos de l'adaptació del paper a la xarxa però crear continguts de qualitat continuarà sent un negoci perquè la demanda creix cada segona a tot el planeta. I en espanyol, 400 milions d'Hispanoparlants. Vostès són el lloc perfecte a Barcelona. Inverteixin en el món i guanyaran. Des de la contra de la vanguardia. Passem ara cap a la del periódico que diu que la setmana que ve me'n vaig a revertir fulls a Madrid amb la línia dels titulars.
de les contres del periòdico. Contextualitzen una mica, Andrea. Perquè és una de les persones afectades per l'ONIN. Diu que la crisi l'obliga a tancar el restaurant que fa 15 anys va obrir a Sitges. Diu que se'n va aprovar sort a Alemanya i ho fa, diu ell, amb una rebequeria. Diu que vol muntar un restaurant català, una espècie d'embaixadeta i que els clients ara mateix estan llegint el text de comiat que he posat al menú i flipen.
Entre altres coses, el text diu, unes frases com, va arribar l'atemu de crisi, plena d'allà de les especuladors sense escrúpols i escàndols gairebé diaris. També hi ha una altra frase que diu, els nostres polítics no van saber controlar la situació i ens han abocat a la ruïna. I també, no vaig sortir d'aquest país que cada dia se'm fa més estrany. Mentre seguim votant els que votem, ens veiem abocats al desastre. És això el que poden trobar els clients de la Baquita, que és el restaurant que va obrir fa 15 anys a Sitges.
Doncs per anunciar que d'alguna manera se l'ha de tancar per culpa de la crisi i fer altres coses. Doncs curiós també aquest testimoni que tenim avui al periódico i interessant de llegir. I ara acabem amb l'entrevista del Puna Vull que diu que la de Shakira embarassada és la meva fotografia més tendra. Doncs s'ho diu un fotògraf, també realitzador, Jaume Dal Laiguana, i diu per a la mostra el Palau Robert d'avui el 26 de maig ha seleccionat 150 imatges dels milers que guarda. Totes són especials i demanen temps a l'espectador.
Diu que ahir Shakira no va faltar la cita amb l'home que la retrata més bé. Diu que la pregunta de la Maria Josep Jordan, que és la periodista de si les seves imatges sempre tenen un punt dur fosc, que algunes semblen predecesores de la sèrie Fringe, diu que la modernitat és així, sense flors? Diu que no ho sé, així és com em surt a mi. Si no, em trobo tou. M'agrada la contundència, buscar la llum a partir d'una base fosca.
i si veig unes mans, busco envenar-les per donar-los volum, necessito textura". I diu, i tinc flors, eh? Unes atrapades tota a un vidre amb gotes d'aigua. I bé, allà d'aquesta entrevista parla de la seva manera de fer fotografia i d'aquesta exposició que es pot veure fins al finals de maig al Balaur Robert, de Barcelona. Doncs mira, també una altra història interessant que volem descobrir avui a la Contra del Bonavui.
Acabem aquest primer repàs però amb l'apunt curiós del dia. Avui parlem de més enllà de la Terra. Parlem del planeta Mart, perquè s'està planejant ja el primer viatge tripulat i privat a Mart. El multimilionari Dennis Tito vol enviar atenció a un matrimoni. Encara no sap com es decidirà tot plegat, però diu que aquest empresari el que vol és enviar-hi un home i una dona, preferiblement casats,
com a tripulació d'una emissió que es farà el 2018 cap a març. També ha indicat que prefereix persones de mitjana edat perquè podrien estar exposats als nivells de radiació que afectarien a la capacitat reproductiva d'una parella fèrtil. Llavors, pot tenir diferents títols, però el viatge durarà, anada i tornada, 501 dies, gairebé dos anys.
Ja està previst que costi uns mil milions de dòlars, que es finançaran a través de donacions i patrocinis. La NASA descarta els propers anys un viatge trípolat a Mart, però aquest home ja ha posat data perquè els primers turistes visitin el planeta veí. Es diu que la decisió d'aquest enginyer de fer-ho el 2018 és una rara alineació planetària que situarà Mart a 2,4 milions quilòmetres de la Terra que permetrà fer el viatge en un temps més curt.
Sort que és més curt el viatge, eh? Sí, la nau serà escueta, diu que són 17 metres cúbics d'espai habitable i disponible per una tripulació de dues persones, un espai reduït i per això prefereix que els viatgers siguin un matrimoni. I bé, doncs són objectius les intencions de cara al 2018. Molt bé. No sé finalment què passarà amb tot plegat. A veure si aquí aquell... Bé, perquè ara s'està dient que no ho veu clar, no, això? No.
Potser és per donar-li una miqueta de bombo al tema. Però no sé si tampoc és bona idea això del matrimoni. Tenen molt bona relació, molt bona relació. Pensa que ha de ser un matrimoni que porta molts anys també. El què? Que ha de ser un matrimoni que porti anys també. I de mitjan edat? Mitjan edat, tipus 30, 40. Que no vulguis tenir fills i més no. Ah, que no puguis. El que és que afecta la fertilitat. 50... Bé, doncs que busquin a veure si hi ha algú que s'ofereix al tema. Bé, Andrea, gràcies. Que vagi bé. Que vagi molt bé, bon dia.
Un moment ara per obrir diaris i fixar-nos en què podem aturar-nos avui si tenim temps de llegir la premsa.
I avui comencem aquest recull de premsa amb l'article que publica cada dia el periódico Josep Maria Espinàs, que titula Un perfecte cel gris a Barcelona. Diu que em llevo al matí i veig que fa un dia gris. Més exactament, fa un cel gris. Un cel gris perfecte, sense rugues, impecable, un gris allisat, com si fos planxat. Diu llavors que la definició diu que el gris és un color intermediari entre el blanc i el negre, però que això és molt poca cosa. Potser s'hauria de dir que hi ha molts grisos entre el blanc i el negre,
No és un color, sinó que hi ha una varietat infinita de colors grisos. Parla d'aquest cel gris, s'adona que és una expressió d'una norma abagatat, la de cel gris, i que és una manera d'entendre'ns, d'acord, perquè el cel d'ahir estava fet de trossos desiguals, amb algunes capes fosques que semblaven de sudge industrial i al seu costat miques de cel lluminós. El cel d'avui és una fina pell sense cap d'ara.
Per tant, una oda a aquest cel gris i una descripció que, enmig de tantes coses, tants articles vinculats amb política, ciutat social i economia, doncs també és d'agrair que es puguin publicar articles com el de Josep Maria Espinàs avui al periòdic.
Més coses, ara un ressò del punt avui que explica justament una nova iniciativa per aconseguir que la taquilla del teatre es renovi. Diu que el Tarantana s'afegeix a la taquilla inversa amb un text realitatge d'Ariofo. Si no paguen, no paguem i explica que és una coproducció que torna a insistir en aquesta taquilla inversa i s'estrena això també en aquesta sala tan tarantana. Els espectadors decidiran que paguen un cop hagin vist l'espectacle.
Ens ho explica avui al Punt avui. També els diaris avui ens parlen d'òpera, perquè ja passa per Barcelona un empresari que és Mascenes de Liceu. Una de les entrevistes més extenses, però la trobem al diari de l'avantguàrdia. És en Toni Renom, empresari Mascenes de Liceu. Diu que al filantrop dels Estats Units li encanta donar suport a la tradició.
Explica que vol invertir a l'oficina del Liceu a Nova York perquè fa gairebé cent anys que la seva família està vinculada al Liceu. Hem estat propietaris, membres, escrits, present al cercle amb llotja. Un dels seus besavis va salvar la vida de miracle just quan va caure aquella bomba al seu seient. Venia de les Terres de Valls, doncs som originaris i no va poder posar-se l'smoking. Li va fer tanta vergonya seure a la seva butaca que va preferir pujar al quart pis i així va salvar la vida. Qui pot desvincular-se emocionalment d'una institució com aquesta?
Diu que a Barcelona li cal un liceu més potent, que com més potent sigui també serà més la marca Barcelona, i que fixar xifres et coarta la flexibilitat per a complir el projecte, per això no vol dir quina és la seva inversió inicial. Una entrevista que trobem a La Vanguardia i acabem aquest repull de premsa amb el diari Ara i un reportatge que fa Albert Soler a la secció d'esports,
sobre el Dream Team d'Ambol, diu, i va néixer l'altre Dream Team. Avui fa 15 anys de la remuntada del Barça d'Ambol contra el Vezprem. Comença dient que aquesta és la història d'una nit en què va passar un fet inexplicable, una nit en què el que era impossible es va convertir en possible i a partir d'aquell moment el Palau Blagorana es va sentir invencible. Avui fa 15 anys de la històrica i espectacular remuntada del Barça d'Ambol contra el Vezprem hongarès quan estàvem més que virtualment eliminats dels quarts de final de la Copa d'Europa. Aquella victòria
va fer que aquell equip, amb Masip, Urdangarin, Guijosa, Geralde i Schöpkin, entre d'altres, es guanyessin el sobrenom de Dream Team de l'Anbol i que va acabar guanyant cinc copes d'Europa consecutives. També diu que sense aquella remuntada no haurien guanyat cinc copes d'Europa seguides i parla també d'algolars d'Urdangarin. Diu que la sensació d'invencibles es va acabar el 2001, és com acaba l'article, aquest reportatge, quan no van poder remuntar cinc gols al Port l'Ansan Antonio, també als quarts de la Copa d'Europa,
però aquell equip dirigit per Valero ja havia entrat en la llegenda de l'Anbol per sempre. I enllaçem aquest reportatge sobre el Dream Team de l'Anbol amb la actualitat esportiva. Comencem avui pel nou esportiu.
Que ens parla de Villa, li dedica la portada a aquest jugador i a la seva imatge en un primer play i diu... L'esport que diu que Villa demana als seus jugadors una remuntada,
I, atenció, que Pep se'n vol endur a Neymar. El Bayern està disposat a gastar-se 100 milions per arrebatar-li al Barça al Crec Brasilers. La notícia que més estai dedica a la portada d'avui de l'esport. I al Mundo Deportivo ens parla de Tito Vilanova. És el protagonista d'aquesta portada. Diu missatge a Tito si mira Nova York. Vilanova es va reunir dues vegades amb Rossell Iberto i els va assegurar que compta els dies per tornar. El tècnic els va dir que diguessin als seus nois que si remunten al Milan
estarà amb ells el 2 d'abril i que no es canvia pel Madrid i la directiva compta amb ell per planificar la propera temporada. En clau cultural, actors i directors vetllen la difunta sala Tallers del TNC. La sala tancarà aquest diumenge per un període de dos anys. És una de les mesures d'urgència preses pel teatre de ballada de venda d'entrades i la caiguda d'ingressos.
Hi troben restes d'un edifici públic romà, al cas Vell de Tortosa, i el rècquiem de Mozart, on han anau industrial de Cerdanyola. És Mozartrèquiem, és el nom que han decidit donar a la Jove Orchestra de Cerdanyola, a aquest espectacle que es farà el 17 de març, en un espai diferent. I també us expliquem que el Teatre Nacional recupera una història catalana amb nou repartiment i format més ambiciós.
que Steven Spielberg presidirà el jurat del festival de cants que es celebrarà el mes de maig i que Lleida serà la capital del cinema d'animació fins aquest diumenge.
I acabem amb la notícia musical del dia parlant del Let's Festival, que comença avui i comença amb l'actuació d'un dels grups revelació de la temporada, Espartido, aquest grup que sentim de fons, presentant el seu disc del 2012, Leading All Behind. I també el nou Jisus i Pic, que ha tret aquest 2013 on versionen, per exemple, el bandolet de Lluís Llach.
Aquesta cançó que sentim de fons es titula Feel All Down, forma part d'aquest Living All Behind, aquest àlbum que han tret el 2012 i que presentaran aquest vespre al Let's Festival a l'Hospitalet. També els acompanyaran Cotxilla, el trio barceloní que defensarà Encanto i McEnroe, que venen des d'aquest xo amb el seu pop trist i èpic ideal per un dia gris i fred com el d'avui.
Maybe just keep this in mind again
And you look so frustrated But she lives her heart into words And you might find you for better
I don't know
Just a la fusta.
9 minuts i arribem a les 11 en punt del matí, és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, molt bé. Esteu d'enhorabona, no, aquesta setmana, perquè vau encertar el pronòstic de la neu, del cap de setmana passat, ara també tota aquesta llevantada, fer dies que no enciau, sembla que tornarem a confiar en vosaltres. No, no es pot confiar en una ciència que no és gens exacta, l'únic és que la situació així, amb alçada i a grans trets,
beneficia molt les previsions bastant exactes, o sigui, aquest anticicló que tenim a Centre Europa està beneficiant el fet que aquestes depressions, que són atlàntiques i puntuals, i que quan aquest anticicló no hi és i passen per Galícia, doncs també es pot preveure, amb molta exactitud, quan ploura i quan no deixarà de ploure el Cantàbric. Però, clar, quan es posen a Centre Europa, entren per la Mediterrània i ens poden acabar afectant. El que sempre hi ha la variabilitat és on acaba afectant més,
On hi ha més quantitat de precipitació, no. Podíem haver dit que hi havia un avís del servei meteorològic, que no era molt d'un nivell molt alt, però que parlava de 100 litres per metre quadrat en aquest episodi. Això podia passar en qualsevol punt de la costa, no podíem precisar. Sí que ha arribat a passar a les costes de Tarragona, que és on s'han vist més afectats per la precipitació més continuada, però a mesura que avances i vas cap a Barcelona o Girona, la quantitat ha estat una miqueta més baixa. Home, aquesta nit deu-n'hi-do, per això, no? Ha vingut moltes hores seguides. Sí, sí, 23 litres aquesta nit a Sant Just, o sigui que és una molt bona quantitat. En total, des d'ahir?
Des d'ahir, durant tot aquest episodi de pluja, són 48 litres. Està bé, no? Sí, sí. Recordeu que, per exemple, el mes de novembre vam estar al voltant d'uns 20 litres, el mes de desembre no vam arribar als 10, i el mes de gener vam estar amb uns 20 litres. O sigui que... Sí, feia molt, no? Amb dos dies de pluja, el que va caure en tres mesos. És una dada que dius... Estava amb sexe, està molt bé.
que el Pirineu nevi, que hi hagi uns gruixos espectaculars, però ja dèiem feia dies que Coicerol estava molt curts, que estàvem amb 30-40 litres de senyus del mal que portàvem d'any, i que necessitàvem aigua. I aquesta bona rebuda de l'aigua, a més tal com ha caigut, saps, que ha anat fent... Home, paria una miqueta pel vent, el vent de Llevat és molt emprenyador, hem tingut cops de vent, sobretot ahir a la nit, que per les 10-11 de la nit hi havia unes ventades importants de senyus, que podien trencar fins i tot, segur que ha passat alguna branca d'algun arbre, perquè ballaven tots el so d'aquest llevant
que es feia a Marcatam, però la pluja anava fent. O sigui, era una pluja que és el que comentàvem ahir també, que és igual per a aigües, és igual el que sigui, perquè amb aquestes ventades l'aigua t'entra... És bastant molè. Sí, et ve de cara a l'aigua i et mulles igual. Llavors, aquesta situació ens ha portat aquesta precipitació. Ara ja podem gaudir de 85 litres per metre quadrates en just des que vam començar l'any, això ja és una xifra, que encara no s'acosta a la que hauria de ser per ja pràcticament entrar al més tres d'aquest 2013, avui ja hi som,
i esperem que en el proper episodi que tu anunciaves al començar el programa, que hi havia una pausa que coincidia amb el cap de setmana, però després en venia una altra, doncs engreixem una mica aquestes quantitats d'aigua i entrem dins de la mitjana. Avui anirà a plorar? Avui ara està plovent encara en molts punts de la costa i fins i tot al Baix Ubregat i en zones del Baix Ubregat sud, al prop del mar, que està plovent amb una certa intensitat.
Anirà perdent capacitat, però els núvols continuen circulant amb aquesta tendència nord-est. Van amb molta velocitat i en qualsevol moment encara poden anar caient algunes precipitacions. El que passa és que a mesura que vagi avançant el dia, aquestes es reduiran una miqueta la precipitació.
La més destacada ara està als dos extrems del país, probablement al llarg del dia també se'ns vagi quedant un residual cap a la costa Brava, però ja cap a la costa central la cosa vagi afluixant. El que dèiem, els mapes, a partir del migdia la cosa es té tendència a anar perdent intensitat i precipitació, que pràcticament aquesta nit quedarà ja pel record, perquè no hi haurà cap punt de Catalunya on hi hagi precipitació. I coincidint amb el cap de setmana, arriba un procés de bonança. És un espai de temps entre front i front, és un altre front
Ja demà dissabte comença a entrar pel Golf de Cadis i aquest vol fer el recorregut igual que el seu germà antecessor i seguirà per l'estret de Gibraltar, començarà a remuntar a Murcia, però tot això serà molt a poc a poc, començarà a entrar aquest cap de setmana. I mentrestant Catalunya es veurà beneficiada per una situació de tranquil·litat, de sol.
Les temperatures? Hi ha hagut la sensació de fred, però el termòmetre no es mou des de fa 24 hores. Està sempre a 7, 8, 9 graus, es va movent aquí, no s'infla massa. Ahir al migdia vam arribar a gairebé a 11, estàvem a 10 i escaig. Aquest cap de setmana, amb la presència del sol i amb més tranquil·litat i sense aquesta humitat i aquest vent, probablement arribem a valors de 13, 14, que no està gens malament de màxima, i les mínimes tornaran a recular una miqueta, 6, 7 graus de mínima, que també són els valors que de mitjana haurien de ser normals per un principi del mes de març.
Tant dissabte com diumenge els tenim assegurats ben tranquils. Fins i tot l'inici del dilluns serà bastant tranquil.
de més núvols que no pas sol, però encara traurà el nas al sol una miqueta, i a partir de la tarda sembla que torna a agafar força una situació que tornarà enviant-nos de Llevant, a mar cap a terra, cap a Catalunya, i podrà provocar, en el moment que tenim Llevant, ja es pot parlar de Llevantada. Llavors això provocarà que les precipitacions facin acte de presència. Sembla que no són...
Tants litros, però sí que l'episodi és un altre cop molt semblant de vent, de pluja, que anirà fent. I és un episodi que ens podria acompanyar des de la nit de dilluns fins la nit de dimarts a dimecres. És un altre cop 24 hores en què podríem tornar a recollir Sant Just tranquil·lament entre 30 i 40 litres per metre quadrat, que això també és molt benvingut. I aquest episodi, a diferència de l'altre, podria afectar més zones de Catalunya.
Ens mirem al Malí. Hi ha altres punts de Catalunya.
cap al Pirineu de Girona sí que hi ha hagut precipitació, perquè en aquestes situacions de llevant, doncs, aporten neu i han tingut nevades perquè les temperatures eren prou baixes a muntanya perquè hi hagués precipitació. Doncs aquesta propera que ens arriba dimarts, bueno, la matinada dilluns a dimarts sembla ser que abarcarà més terreny i que fins i tot podria englobar tot el Pirineu en un nou episodi de nevades que podrien anar fent en zones de muntanya. Les nevades estem parlant sempre de Pirineu i pre-Pirineu, o sigui que per sobre dels 1.000, 1.200 metres hi hauria precipitació.
Així doncs, una situació que és engrescadora pel tema de pluja, perquè feia molts dies que arrossegàvem, ha fet fred, ha fet una miqueta de tot, hem tingut neu, els esquíadors estan contents...
Però clar, ens faltava la precipitació prop del litoral per poder mantenir Catalunya. Tenim un parc natural aquí que necessita estar ben regat i vam començar dissabte amb aquella nevadeta i realment ha estat una setmana molt positiva. A més, amb aquesta pluja que no fa mal, que no crea riarrots i que cau de cop i volta, sinó que ha anat fent molt bé i ha anat drenant molt bé el terreny per aquesta aigua.
No ha fet fred, els cultius estan ben beneficiats per aquesta aigua.
Que no s'acabarien aquí, tampoc, perquè els mapes a més llarg termini, dimecres a fluixa, entre dimecres i dijous, i potser entre dissabte i diumenge, però aquest ja seria més atlàntic. O sigui, sí que els mapes comencen a canviar, perquè la situació, doncs aquest anticiclo que està a centre d'Europa se'ns va cap a Rússia, i això provocarà que els fronts tornin un altre cop a entrar en la seva cursa natural, que és entrar per les illes britàniques,
llavors afectaria el que és la Cantàbria, que acabaria afectant tot Catalunya, però ja no serien pujades tan importants al litoral, però en canvi regaria les zones on no s'han vist tan afectades pel llevant. Sembla que la natura sigui intel·ligent. I sembla que potser mitjans de la setmana vinent podem parlar de pluixes o nevades al Pirineu de Lleida, que és on s'ha vist més afectat, menys afectat, aquesta Llevantada, o sigui que... que d'aquí a 15 dies podem dir que tenim el territori bastant ben regadet, amb diferents fronts, hem anat fent per tot arreu, o sigui que podem estar contents.
Molt bé, Carles, doncs que bé. I, a més a més, cap de setmana que farà sol, cosa que també s'agraeix, o sigui que tots contents. I tant. Gràcies i que vagi bé, molt bon dia. Fem cap de setmana. Igualment. Mitja minuta i arribem a punt. A les 11 connectem amb la Xarxa i amb els Sant Just Notícies i tornem de seguida entrevistant l'alcalde de Sant Just, Josep Parpinyà. Fins ara mateix. La Xarxa.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo Maité Polo i Oriol Pujador. El secretari general de l'UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, apunta la possibilitat de no presentar-se a la reelecció en el càrrec. Álvarez diu que encara no ha pres cap decisió en ferm, però s'ha mostrat a favor de la renovació 20 anys després d'estar al capdavant del sindicat. Barcelona, Montsidelgo, bon dia.
Bon dia, Josep Maria Alvarez ha dit que s'ha establert un termini de dos mesos fins al Congrés de l'abril per decidir el seu futur al capdavant de la UGT de Catalunya, però ha instat els seus companys a donar un pas endavant per substituir-lo. Es cau estaré, però en tot cas crec, sincerament, que ha arribat l'hora que l'organització es plantegi nous lideratges
perquè agraeix sincerament que després de 23 anys les coses estan amb aquest sentit i amb aquesta tiració. Álvarez ha participat juntament amb el secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, Joan Carles Gallego, al Forum Europa, on han demanat a les empreses una moratòria en les aplicacions dels estudiants de regulació d'ocupació per reflexionar sobre l'impacte negatiu de la pèrdua de llocs de treball per a l'economia.
Les onades a la costa catalana poden superar avui els 4 metres i es proveu que continuïn les pluixes intenses fins a la mitjanit, sobretot a comarques de Girona, el litoral i el prelitoral. Pel mal estat de la mar, Protecció Civil manté activada l'alerta del Pla Inuncat i la prealerta del Pla Neucat i del Procicat amb previsió que continuï el fervent.
Pel que fa a Rodalia Renfa ja s'ha recuperat de gairebé la normalitat de la línia R1. Alguns trens passen fora d'hora per les estacions segons fons de la companyia, però el temps d'espera és l'habitual. Durant una estona els convois d'aquesta línia han circulat amb retard pel fortonatge entre les localitats del Maresme de Mataró i de Vilassar de Mar. Pel que fa al trànsit ja se circula amb normalitat a la xarxa viària. El telèfon d'Emergències ha rebut més de 200 trucades des d'ahir al migdia fins a les vuit del matí per la caiguda de tandals, d'antenes, d'oralites i d'altres elements.
La majoria de trucades s'han rebut des del barcelonès al Baix Llobregat i al Garraf i els bombers han hagut de fer 45 sortides per retirar arbres o bé branques caigudes a la via i per elements despresos de les façanes en aquestes comarques i també al Vallès Oriental i al Vallès Occidental. Els bombers de l'Ajuntament de Barcelona han hagut de fer més de 30 serveis. Cap d'aquests incidents, però, no han fet ferit.
Això pel que fa a la pluja i el vent, com a conseqüència de la neu s'ha hagut de suspendre el transport escolar aquest matí a horta de Sant Joan i Arnes a la Terra Alta i 47 alunes s'hi han quedat sense classe en paral·lel a Prades al Baix Camp i a 165 abonats que estan sense llum. Al Parlament de Catalunya s'han marxat a la primera reunió ordinària de la ponència que ha elaborat la Llei de Transparència i participen tots els grups d'Iniciativa per Catalunya Verts demanarà la compareixença del president Artur Mas per segona vegada per donar explicacions del cas Palau.
Parlament, Albert García, bon dia. Bon dia, iniciativa per Catalunya Verde. S'aprofitarà aquesta primera reunió que es fa a porta tancada per tornar a reclamar la compareixença d'Artur Mas perquè doni comptes sobre el cas Palau, una compareixença que va ser rebutjada ahir pel ple del Parlament amb els vots de Convergència i Unió i d'Esquerra.
La portaveu d'Iniciativa Dolors Camats va argumentar que d'aquesta manera donaran l'oportunitat a Mas perquè s'expliqui, després que ell mateix s'hagi lamentat en diverses ocasions que quan ha volgut compareixer la cambra no li ho ha permès. La reunió d'aquest grup sobre la Llei de Transparencia tanca una setmana en què el Parlament ha donat el tret de sortida a les dues ponències que han de transformar en projecte de llei les diferents propostes contra la corrupció i per la regeneració democràtica que s'ha posat damunt la taula.
Dilluns va ser la ponència de la llei electoral que va tenir la primera reunió de treball i la previsió és que aquestes dues instàncies parlamentàries mantinguin un ritme d'una reunió setmanal fins a acabar els seus treballs en un termini de tres mesos. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui comença la Copa de la Reina de Baterpolo, que es disputa a Sant Feliu de Llobregat. Aquests són els duels de quarta final. Club Natació Terrassa-Moscardó, Mediterrani-Mataró, Sabadell-Sant Andreu i Sant Feliu-Saragossa. Al primer partit, a les 3 de la tarda, entra el Terrassa, que juga per primera vegada la Copa de la Reina i el Moscardó.
En ukei patins, els Reus i el Liceu són els primers semifinalistes de la competició del KO que es disputa a Oviedo. Els del Baix Camp van eliminar el Vic per 5 gols a 3, mentre que el Liceu va superar a Lleida per 3 gols a 7. Avui es disputen els altres dos partits de quarts de final. A les 9 de la nit igualada a Barça i dues hores abans, a les 7, Vilanova va endrell. El president del club del Garraf, Miquel Alemany, afronta la competició amb il·lusió. Són declaracions a la xarxa.
Esperem, amb moltíssimes ganes almenys, repetir el de fa tres anys, que va ser el primer any nostre, de poder arribar a la final, sabent que està molt difícil arribar-hi, hi ha molt de nivell en aquesta competició, però aquí estarem lluitant, el important és competir, i fins on arribem arribarem. En bàsquet destaquem que el Barça va aconseguir una nova victòria a l'Euroliga, triomf contra el Kim Ki-ru 71 a 69. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno, el ple de febrer aprova una moció en defensa de l'autonomia local
i de les competències de la Generalitat en matèria local. La presentaven els partits que formen l'equip de Govern, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just, i s'hi va sumar també Convergència i Unió. Per contra, Partit Popular i Via Democràtica hi van votar en contra. És un document que es presentava al ple després de conèixer l'avantprojecte presentat al Consell de Ministres espanyol de reforma de les administracions locals, un text que retalla competències als ajuntaments i el sou d'alcaldes i regidors dels municipis amb menys de 20.000 habitants.
de Sant Just. Entre d'altres aclamacions, el text aprovat ahir demana a les forces polítiques catalanes que tenen representació al Congrés i al Senat que, davant la possibilitat que s'hagin de pronunciar envers una possible reforma del règim local, defensin l'autonomia i les competències exclusives en règim local que té assumides la Generalitat. Més qüestions, l'Associació de Veïns de Sant Just es planteja augmentar el nombre de socis i sòcies aquest 2013.
El 2012 l'Associació de Veïns va guanyar 9 socis i aquest 2013 ja s'hi han afegit 3 més. Aquesta tarda tindrà lloc l'Assemblea General de l'Associació on es parlarà dels reptes i objectius per aquest any. També es presentarà la memòria econòmica de l'any passat i les activitats i gestions que es van fer, a més de votar els projectes i el pressupost i les quotes pel 2013. La quota per les persones menors de 65 anys és d'11 euros l'any i pels més grans de 7 euros. El pressupost per aquest any es manté igual
que l'any passat i pel que fa al projecte, moltes de les reivindicacions estan lligades al transport públic. I acabem recordant que l'Agrupació Cerdanista Sant Just organitza una ballada per diumenge amb la participació d'una copla infantil. És la manera que l'entitat ha triat per acabar el 27è curset d'ensenyament de Cerdanes que s'ha fet cada dissabte des de mitjans de gener al Centre Cívic Joan Maragall.
La Copla convidada és la banda Copla Col·legi Santa Maria de Blanes i serà diumenge a les 12 del migdia al Parc del Parador. I de moment això és tot, la informació local tornarà en menys d'una hora i també els Sant Just Notícies edició migdia a l'1 i 5 amb la informació més ampliada, però mentrestant recordem que ens poden seguir al web de radio.radiodesvern.com. Molt bon dia.
I was there
No, no.
Vinga, vinga.
Bona nit!
No, no, no, no.
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Ara passen 10 minuts de les 11 del matí a Ibabeble Municipal corresponent al mes de febrer, una sessió en què es van tractar diverses qüestions, però sobretot la que més es va debatre va ser la moció referent a la defensa de l'autonomia local que presentaven els partits de l'equip de govern. Ara en parlem amb l'alcalde de Sant Just, Josep Pinyà, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Bé, després l'endemà d'aquest ple, que va ser menys llarg potser que altres, hi havia menys punts a l'hora del dia, però sí que hi havia aquest punt en concret, aquesta moció.
de les dues que es van presentar que feia referència a la defensa de l'autonomia local arran de l'avant projecte de llei que ha presentat el govern espanyol i que va generar debat també sobretot arran dels vots en contra de via democràtica i Partit Popular perquè Convergència Unió també es va posar al costat d'aquesta moció. Un debat que en principi segons el que deia ahir el Partit Popular és que ell acusava que aquesta moció es feia perquè
Venia de Madrid i no d'Europa. Jo crec que si hagués vingut d'Europa haurien fet exactament el mateix. Si hagués vingut de la Generalitat, espero que no haguessin fet exactament el mateix, perquè els ajuntaments som l'administració més propera, on coneixem més els problemes del municipi, de la seva gent. I, per tant, aquest tipus de projectes que va directament a aquesta autonomia, a aquesta proximitat, i limitar les competències i, per tant, donar servei
els teus ciutadans és normal que hi hagi una reacció en contra. És un projecte contundent amb un contingut que va directament en contra de les coses que estic dient. Tinc la sensació que això hi perdrem tots plegats. La prova està que la mateixa Federació de Municipis d'Espanya on allà
en aquests moments una gran presència d'alcaldes i alcaldesses i de governs en els municipis, doncs el Partit Popular ha estat la primera frenada i que es rectifiqui una part que ja s'ha modificat i esperem i desitgem que en els propers temps, setmanes, això continuï modificant-se i que, per tant, arribi al sentit comú que ara està lluny de tenir-lo, aquest avantprojecte, perquè atenta, insisteixo, la proximitat i les competències. I a nosaltres, com a senyors, molt, molt.
De fet és una reforma que insisteix bastant o almenys modificaria bastantes coses pel que fa als municipis de menys de 20.000 habitants i ahir el ple va destacar que segons com sembla que es castigui el creixement sostenible que s'ha intentat tirar endavant des d'aquí a Sant Just durant els anys. Sí, efectivament. Jo vaig posar, personalment, diferents exemples i la gent de Sant Just ho entendrà. És a dir, en aquest municipi, per exemple,
frenat o no han deixat créixer substancialment la població, perquè ha estat una obsessió dels governs, jo crec que de la mateixa societat, i personalment he estat molt en contra que el municipi creixés. D'aquesta manera descontrolada que han crescut molts municipis. I això precisament ha fet que tinguem 17.000 habitants. Ja resulta que aquells que tenim menys de 20.000 habitants, les competències són molt limitades, molt, pràcticament són simbòliques, si m'ho permets dir-ho, on les iniciatives
que molts ajuntaments i aquesta casa també ho ha fet, doncs de tirar endavant polítiques d'habitatge, polítiques educatives a l'escola Bressol, com molta gent, polítiques d'ocupació, etcètera, són pràcticament... no t'ho deixen fer, és que no existeixen, és que ja no t'ho deixen fer.
i això fa de pensar que realment ens tracten tots iguals. I després també una altra cosa fonamental, que és aquells ajuntaments que tinguin dèficit o no tinguin dèficit. Nosaltres estem molt sanejats, ha estat una manera de fer del govern municipal, i això no es té en compte. És a dir, tots iguals, és igual que facis bé les coses que malament, tots passem pel mateix carrer.
És a dir, per sant just, si tires davant aquest projecte tal com es presenta almenys fins ara, et deixaria de tenir gestió o paper, en el cas de l'escola de Barcelona com comentava, polítiques d'ocupació? Bé, polítiques d'habitatge, és a dir, hi ha frases contundents, no hi ha empreses públiques de menys de 20.000 habitants, per tant, ni promulsa ni proexa, si això és així i posa el que posa en aquests moments, doncs no tindríem política d'habitatge ni de promoció econòmica.
Vol dir que l'escola Bressol passa a ser gestionada per la Diputació de Barcelona. Vol dir que les polítiques d'ocupació no sé qui les farà, perquè en aquests moments els pocs que estem fent polítiques d'ocupació són els ajuntaments. I així et podria fer un llistat de coses. És veritat que hi ha una voluntat de racionalitzar les administracions, a això estem tots d'acord. És veritat que hi ha una filosofia d'unir esforços i per tant van comunicar serveis, aquí estaríem tots d'acord.
però hi ha aspectes que fa l'efecte que estan absolutament fora de lloc. I després basats en el dèficit. Què vol dir una escola de bressol amb dèficit? Serà una inversió, perquè l'educació és una inversió, això no és un dèficit. Clar, seria complicat que tinguis benefici, no? Què vol dir que no pots fer polítiques d'habitatge, diguem, és que el sector privat les farà.
El sector privat farà polítiques de lloguer. Tindrem habitatges de lloguer de 200 euros, 250, 300 euros de lloguer al mes. Tindrem això, algú s'ho creu. Ja m'agradaria, per tant, que Caduf és el que li toca i que el sector públic no faci de suplència les mancances que hi ha en una societat i amb aquells serveis que la població ha de tenir. Però Monts ha fet més de 1.000 habitatges, en aquest moment té 150 habitatges de lloguer. Doncs aquest projecte, amb menys de 20.000 habitants, les empreses públiques no existeixen.
i aleshores si algú em diu qui substitueix això, perquè estem en crisis i en crisis hi ha moltes coses que no es poden fer i no es fan, però quan remunti tot això, doncs tindrem les mateixes necessitats o és que no hi haurà escoles bressols o és que no hi haurà habitatges que la gent no podrà accedir al mercat lliure. Totes aquestes coses les feia els ajuntaments,
i aleshores sí a la racionalització d'administracions, sí a unir esforços mancomunant serveis amb altres ajuntaments i amb altres entitats supramen municipals, però no a la representació, diguem-ne, democràtica, perquè no ha sortit el que m'estaves preguntant, però també hi ha una limitació i en aspectes absolutament fora de lloc, que en el fons potser sí que hi ha una manera de fer conservadora i una manera
d'aprofitar aquesta situació de crisi per entendre les administracions d'una altra manera. Jo entenc com hem anat fent els ajuntaments aquesta tasca durant 30 anys. Crec que continuarà endavant tal com està prevista o que ja s'afegiran matisos d'alguna manera o altra? Primera cosa, recordar que el PP té majoria absoluta al Congrés, per tant demà mateix la podia aprovar. Segona cosa és que el Govern de la Generalitat està treballant
una llei, diguem-ne, similar, i per tant espero i desitjo que el país tingui autonomia per aprovar això, i per tant aquesta llei del Partit Popular de Madrid quedi en segona instància. També em preocupa això, les competències. Després també vull veure aquesta llei de la Generalitat, no sigui que també fem motions en contra o demanant algunes modificacions, perquè també hem vist algunes actuacions, diguem-ne, del Govern de la Generalitat amb aquests aspectes o la manera d'entendre la política, o fer arribar els serveis
de la ciutadania. Hem d'estar alerta a tot això. En tot cas, preocupat. Avui, preocupat. Aquests setmanes, preocupat. I espero i desitjo que, a poc a poc, igual que es va fer un esforç de modificar aquest text, d'aquí fins que s'aprovin al Congrés de Diputats, hi hagi una modificació substancial. I a més a més, espero i desitjo que el Govern de la Generalitat presenti una llei molt més
molt millor que la que tenim en aquests moments del govern de Madrid. En principi haurien de conviure aquestes dues lleis. Ja hi serem. Una altra vegada ja hi serem.
Anirem parlant, a mesura que vagi evolucionant tot plegat. Això és una emoció que es va tractar al ple municipal d'ahir per defensar l'autonomia local i, d'altra banda, també hi va haver menys punts, però un dels que es va tractar, per exemple, va ser l'aprovació de Sant Just amb tot el tema de les zones verdes, juntament també amb altres municipis. Bé, el que ha fet hi ha una inquietud de diferents ajuntaments metropolitans, Sant Just Oest, potser menys que altres,
però fa preso quatre mesos diferents alcaldes i alcaldeses, doncs quatre concrets, Sant Cugat, Sant Just, Moncada i Reixac i també Cerdanyol, estaven preocupats per possibles expropiacions de zones verdes i d'equipaments, vam iniciar això a través de l'àrea metropolitana, hem demanat un fons de contingència perquè si es donen aquestes expropiacions, puguem dir que hem de recórrer aquests fons de subvencions,
I de préstec també es demana això, prestes o subvencions amb uns paràmetres beneficiosos. En aquests moments Sant Just no s'acolliria, però està bé que això a l'àrea metropolitana, que és una administració sanejada o que té recursos a crèdit, ho faci. I també hi hagi una reflexió d'aquells paràmetres que en el seu moment a l'àrea metropolitana es van complir amb unes tendències que era metro quadrat de zones verdes i d'equipaments i que es van concentrant en uns llocs més que a altres. Per tant, el que es demana és una revisió d'això,
i que es crei aquest fons de contingència econòmica en el cas que aquests ajuntaments tinguem aquesta necessitat. Dir que Sant Cugat és el que està més penalitzat amb aquestes expropiacions, amb un valor en aquests moments de 40 milions d'euros, i si no ho recordo malament, muntada a l'entorn dels 20 milions. Nosaltres estaríem en una situació molt més minimitzada i esperar que això no ens passi, perquè és una situació complicada pels ajuntaments.
Estem parlant amb l'alcalde de Sant Just, Jordi Berpinyà, Randa el ple d'ahir, també de diferents qüestions municipals. També volia preguntar, tenint en compte tot aquest context actual, ja que hem parlat de la llei de reforma local, que també ve d'aquest govern espanyol, la situació política en general, que continua sent intensa, fa mesos que també en parlem, i dins del socialisme també sembla que passen coses. En aquest cas, l'actualitat d'aquesta setmana passa pel Congrés dels Diputats, tot el que va passar d'on de Randa
del dret a decidir, aquest vot diferent del PSC, també el paper que ha tingut davant de tot plegat, Carme Chacón, finalment el fet que José Zaragoza també plega. Com ho veu tot plegat? Com ho viu, en compte que també forma part del partit dels socialistes? Bé, jo crec que no em sorprèn res, aquesta vida ja, i per tant, després de les coses que anem sentint aquests anys de crisis i de moltes coses relacionades amb la política, la societat i el món econòmic, no?
Què passa, home? Jo crec que el Partit Socialista de Catalunya té un programa electoral i té un congrés que fa pocs mesos es va aprovar on hi havia el dret a decidir. Després de tota una evolució, diguem-ne, important, perquè és una evolució, diguem-ne, que es manifesta i es reafirma en els últims mesos, que la posició de Catalunya com una nació pugui els seus ciutadans marcar o decidir el seu futur. I això, doncs bé, des del Partit Socialista Obre Espanyol es veu d'una altra manera.
Es creu que això pot ser un camí cap a la sobirania i, per tant, cap a la independència. No és així. Nosaltres, com a partits socialistes, entenem que això ser demòcrata és que el poble de Catalunya vagi un dia a expressar-se en un referèndum i cadascú digui la seva i cadascú, en aquell dia, voti la seva opció de l'encaix possible entre Catalunya i Espanya. Això són termes democràtics. No estic dient que el PSOE no ho sigui, però aquí li hem donat un valor, ho posa al Congrés i, per tant, des de...
Madrid es veu d'una altra manera, suposo que el nacionalisme espanyol ho veu d'una altra manera i aquí hi ha unes diferències. En tot cas, sí que és evident que no... aquí no hi ha possibilitats de ruptura, diria jo, perquè la unió amb el socialisme espanyol és molt gran. Els convenciments de com ha de ser una societat, amb els valors que històricament ha promocionat o ha tirat endavant o creu
El Partit Socialista ens uneix moltíssimes coses i això ens diferencia, és cert. Ens diferencia perquè d'aquí es veu d'una manera i de Madrid es veu una altra. I per tant, doncs és evident que de quan en quan, si vols mantenir la teva identitat i el teu perfil propi passin aquestes coses.
Hauria de tenir grup propi el PSC a Madrid? Bé, jo crec que hauria de tenir lideratge propi, és a dir... I ara no el té, justament. Bé, pot ser positiu de tenir un grup propi, però tampoc és la solució als problemes. És a dir, jo recordo que hi ha hagut ministres catalans amb una autoritat i un lideratge inquestionable, i no teníem grup parlamentari propi. O hi ha hagut parlamentaris que quan pujaven a la tribuna eren molt escoltats i respectats,
i, per tant, es veia que defensava el país. Aleshores, segurament és la suma de moltes coses, però el que s'ha de fer és que quan hi ha discrepàncies o quan tu creus en un tema, defensar-lo, i és el que ha passat.
Doncs per primera vegada, perquè no havia passat mai en 30 anys. I el fet que Carme Chacón es distanci del que defensa que el grup del PSC. Bé, jo crec que s'ha quedat enmarcada en aquest debat que he dit jo. Segurament aquí es veu d'una manera i es veu d'una altra, i a vegades des de posicionaments personals i individuals s'ha de prendre decisions. Jo diria que l'han atrapat amb una manera d'entendre-ho i amb una manera de fer. Carme Chacón jo crec que ha fet molt per la política
en aquests moments quan seu ministre i segurament opina diferent amb aquest tema, ho veu d'una altra manera, i per tant, bé, tu és en conseqüència, no? Potser no representa, per tant, doncs aquest lideratge del PSC. Bé, si ha fet això, segurament es deu trobar gust en un altre escenari, però insisteixo, la Carme Chacón ha fet molt pel socialisme i ha fet molt per aquest país i també per a Espanya.
Tornem ara cap a Sant Just perquè també tenim més qüestions per tractar. Parlem ara dels habitatges, tot aquest conjunt d'habitatges de Masllui, del carrer Vileta Parra, aquesta promoció de ProMunça que anem parlant des de fa...
més o menys un mes, que en principi estan baix, per dir-ho d'alguna manera, a l'espera que alguna entitat bancària pugui oferir el finançament que cal per tirar endavant per aixecar aquests habitatges. Com està aquest tema? Bé, recordar que aquests habitatges no són sortejats perquè l'entitat bancària que teníem, diguem-ne, un acord pel seu finançament, tres dies abans, ens diu que no. I ens diu que no per motius propis de l'entitat bancària, no perquè no per
perquè l'Ajuntament o l'empresa municipal tinguin unes connotacions econòmiques d'endeutament negatives. Per tant, la primera reivindicació és que aquells que arriben a acords els mantinguin. Perquè si no passa tot això i després aquests veïns, aquests 70 veïns que van presentar la documentació, doncs poden arribar a pensar coses que no són.
Nosaltres teníem un acord amb una entitat bancària i, aleshores, insisteixo, 3 dies abans del sorteig ens obliga, com a prudència, a retreçar. Han hagut aquests dies una negociació, una contacta permanent amb les entitats bancàries i jo crec que a finals de la setmana vinent podrem ja dir quina entitat financera
i tenir un acord signat o aprovat, un compromís per tirar endavant. No és fàcil. En aquests moments no és fàcil perquè...
el sol, diguem-ne, estar hipotecat amb una entitat bancària que està passant moments molt complicats, que fa molts anys, quan ho vam fer i ho vam comprar, tenia un nom molt important i era molt sòlida, i ara no és així, i aleshores, entitats bancàries que subvencionin o que vulguin assumir aquest crédit d'aquesta entitat bancària és complicat, però estic convençut que no en sortirem. Jo crec que el divendres vinent hi haurà notícies, espero que el regid d'habitatge la comuniqui jo mateix. Doncs veurem si podem donar aquesta bona notícia.
Parlem ara prou d'una bona notícia en una altra línia. Quina és aquesta bona notícia? N'hi ha moltes. De moment, jo el que tenia previst és aquest tretze torneig de Joan Petit, que es farà el mes de maig a Sant Just. Com és, això, aquest torneig? Bé, molt bé. Jo crec que el Hockey Sant Just, conjuntament amb la Regió d'Esports, ha presentat una iniciativa molt interessant, molt humana, amb molta sensibilitat, i per tant hem de fer-ho.
que es dedica a lluitar contra el càncer de nens petits. Ens va presentar fa uns mesos la possibilitat que s'organitzés
Aquesta activitat s'enjust desver. Nosaltres de seguida vam dir que sí. El que ens posàvem a treballar és una feinada impressionant. Impressionant. Sí, perquè estem parlant del matge i ja suposo que està tot a mans de l'obra, no? Tots a treballar. Diferents departaments de l'Ajuntament, diferents entitats, empresaris també que hi col·laboren.
Bé, doncs farem una festa molt maca aquell dia, amb diferents activitats aquella setmana, però, principalment, vull agrair i encoratjar, perquè queda molta feina encara, doncs al Jockey per a aquesta iniciativa, i a més a més totes les entitats esportives, el món empresarial que està ajudant, i tots els tècnics de l'Ajuntament, les diferents àrees, perquè li estan posant aquest valor afegit, que cal moltes vegades i ara més que mai, però, home, aquest tema és evident que tenia que sortir i està sortint. Quin dia serà?
Això serà el dia, bé, que ho tinc per aquí, el maig, en si me'n recordo ara. És cap al 25, em sembla, no? El 25 de maig. El 18, el 25. Correcte, sí, sí. I hi haurà un padrí especial d'aquest torneig. Sí, a la Vidal. Sí, sí, correcte. D'una idea, doncs, no? Ens ho ha confirmat. Vull dir que suposo que tot això també suposa un plus per tota la repercussió mediàtica, si més no, no? Exacte, i als nanos això també els agrada, no? Exacte.
És evident que també li he d'agrair el sí que ha dit a la Vidal, però és evident que, ja et dic, hi ha moltíssima gent, hi ha entitats i col·lectius que segurament són anònims, que faran la seva col·laboració i la seva aportació econòmica o que aquell dia estaran de voluntaris allà, perquè en mouen molta gent, que no tenen nom, no? I que aquests són els que fan possible que aquesta activitat i aquesta generositat de la gent de Sant Just es tradueixi en aquesta fundació Joan Petit en contra del càncer dels nens petits.
Doncs una iniciativa molt interessant, aquest 13 torneig de Joan Petit, que es farà al maig, per tant tindrem temps d'anar-ne parlant també, però hem volgut ja començar a fer bullilolla des d'aquest moment. I finalment, també acabem parlant, des d'aquest punt endogàmic, parlem de Ràdio Desvern, perquè justament demà fa 29 anys que va néixer aquesta ràdio. Com passen els anys, no? Gairebé 30, eh? Vam de fer grossa l'any vinent, no?
Bé, felicitar Ràdio d'Esber a tota la gent que esteu ara, però també a tota la gent que ha estat durant molts anys aquests 29 anys. Hi ha una feina magnífica de la ràdio, magnífica en tots els aspectes. Ha passat moltíssima gent, moltíssima gent durant 29 anys. Doncs gent voluntària, gent que ha après el seu ofici aquí, que ha fet escola i sobretot heu fet arribar la informació
a tots els ciutadans i les ciutadanes de Sant Just i també a aquests programes de tota mena, magasins, monogràfics, de tot, i que això ha fet que moltes vegades dic que no valorem les coses que tenim. Som un poble de 17.000 habitants i tenir una ràdio com la nostra, una ràdio municipal, dura 29 anys, que ha passat de tot, i ara, aquests anys tan complicats, esteu,
Doncs en primera línia, enhorabona a tots els que esteu aquí professionals i els que estan escoltant normalment ràdio d'Esvern. En aquest sentit també li volia preguntar perquè una de les qüestions que planteja la Llei de Reforma Local que parlàvem abans, els pobles de menys de 20.000 habitants, els serveis deficitaris han de plegar veles, per tant inclou ràdio d'Esvern. Bé, és una altra cosa que està damunt de la taula amb aquest llistat d'incògnita de coses, però què? Torno a repetir, què és un dèficit a la ràdio?
Què vol dir en aquest cas? L'educació està clara també. Això és una inversió, però aquí també hi ha una inversió, o no? Què vol dir això del dèficit? Serveis que són deficitaris no els pots fer o són qüestionats i has de justificar-ho. Clar, si tu dius, home, per què haver-hi una ràdio amb un poble tan petit de 10.000 habitants o 5 o 4 o menys de 20? Home, es fa un servei públic i fa tot el que he estat dient abans.
no seran altres coses, paràmetres, no pel fet de tenir menys de 20.000 ja no pots fer coses, serà una altra cosa, ara si tu fas molt malament tot, doncs segurament tot, escric vostè a Govern de l'Estat uns paràmetres que pactem que és el que vol dir fer-ho molt malament, no? Doncs bé, si ho fem tot tan malament i a més a més es perden tants diners, doncs segurament podríem estar d'acord, no? Però no per la població pim-pam-fuego s'ha acabat radiodesver o s'ha acabat la política d'habitatge o la política d'ocupació, això és el que qüestionem i hem parlat abans.
Per tant, suposo que caldrà esperar aquests matisos, no? Seguirem esperant, però seguirem lluitant perquè el CAP funciona i si tot allò que realment ens arriben a prohibir, doncs estem convençuts que hem de fer-ho, és evident que buscarem alternatives i és evident que aquest tipus de servei continuarà en la població. Ja veurem com, però també et dic que personalment i els companys que tinc al costat, doncs fa dies que pensem.
Gràcies per acompanyar-nos.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixem pensar. Són com quatre parets que em tenen encloustrat dintre del meu cap. Però no puc fer-hi res, no podem pas sortir de la nostra pell. Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em faig sentir malament.
Comprats, barreres, sense importància, tenen altra part. La distància entre nosaltres és infima i tossada. Jo pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou. Però ara veig que encara ens queda molt i molt. I me'n faro a mi mateix i em tenc a casa meu.
Comencen amics meus. Dial·lex interiors, converses o mirall em tenen atrapat. Són entreteniments.
Vull que entenguis aquest missatge, tal com l'he pensat. Vull que et fixis en les paraules, me les he estudiat.
Per arribar on ets tu. Aquí en quatre parets que enten el mento estrany i em fa sentir perdut.
i no em deixen pensar. Som com quatre parets que em tenen enclostrat dintre del meu camp. Però no puc fer-hi res, no podem pas sortir de la nostra pell. Quatre pensaments que em venen constament i em van sentir malament. Grans barreres, sense importància, em tenen atrapat.
la distància entre nosaltres és infima i tu saps jo pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou però ara veig que encara ens queda molt imat però ho torno a intentar i estàs despistada i jo creio tu que
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 82 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Nits Electrònica ara és bit.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Tres quarts i mig de dotze, parlem ara de Ràdio Desvern, justament perquè demà l'emissora municipal fa 29 anys, el 2 de març de 1984,
L'emissió municipal de Sant Just va començar a emetre per convertir-se en una altra veu de la gent de Sant Just i durant aquests gairebé 30 anys Radio Desvern ha anat creixent, innovant i integrant les noves tecnologies per adaptar-se a la realitat actual. Ara en parlem amb el director de Radio Desvern, Héctor Suriol, que tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Héctor. Hola, molt bon dia, Carme. Bon dia a tothom. Gairebé 30 anys, eh? Gairebé 30 anys, sí. Ara la xifra comença a esgarrifar una mica, ja. Home, per què ho dius?
Perquè ja és un aniversari d'aquests potents, vull dir que ja hi ha tot 30 anys de trajectòria gairebé al darrere. Sí, mirem-ho amb la part positiva, una consolidació d'un mitjà com aquest, una emissora de ràdio local amb una població de 17.000 habitants i que al llarg de tot aquest temps i tota aquesta trajectòria ha pogut mantenir-se i convertir-se en un referent important aquí al municipi pel que fa a la informació local, bàsicament.
Suposo que aquesta és la manera o el secret, si és que n'hi ha algun, de poder continuar allà ara tots aquests anys. El fet d'incloure també, poder tenir la sort de tenir tants col·laboradors que volen participar a la ràdio de manera altruista i després també aquesta feina informativa. Sí, sí, així és el secret, podríem dir.
El bon fet de totes aquestes persones que, com tu dius, la majoria d'elles són col·laboradors, no d'oblidar que hi ha a prop d'un centenar de persones que visiten Ràdio d'Esvern setmanalment i que ofereixen des de diferents àmbits tota la programació i l'agraella que oferim a la ciutadania. I que, per tant, és gràcies en bona part a això i també al compromís de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern de voler mantenir aquest servei perquè es considera útil i necessari per a una població com la nostra.
De fet, n'hem parlat fa una estona també amb la calda de Sant Just, i ja fa temps no és nou, el que passa és que amb la reforma local apareix, però van tancant diferents mitjans locals. Sempre existeix la incògnita, no se sap res del cert, perquè en molts casos hi ha decisions polítiques, però de moment Ralla i Desvern sembla que es manté? Sembla que es manté, hem passat tots aquests anys tan crítics i tan dolents econòmicament parlant,
I això és important, haver estat aquí al peu del canó amb el servei que s'està oferint dia a dia des del 98.1 de la freqüència modulada i a través també de les noves tecnologies. I per tant, un servei que té els números i els indicadors numèrics que té no té, crec jo, sentit d'abolir-lo.
Suposo que l'adaptació tecnològica, justament, també és clau en tota aquesta evolució ràpida dels últims cinc o sis anys, segurament. Doncs sí, perquè si parlem de números, estem parlant d'unes 15.000 notícies que fa Ràdio Desvern, que són consultades mensualment a través d'Internet. Són 15.000 consultes, aquestes notícies que fa Ràdio Desvern no són poques. Recordem que tenim 17.000 habitants.
També tenim un gran desplegament a les xarxes socials, tant a Facebook, amb 3.000 amistats, com a Twitter. I, per tant, tots aquests canals ens han obert una mica altres perspectives que fa uns anys eren impensables, perquè ni existien ni estaven a l'ament de ningú, i que amb el bon fer de ràdio d'esvern, entre tots, ens hem pogut anar adaptant a totes aquestes noves tecnologies i fer que altres persones que no podien o no escoltaven habitualment
a través de les zones al 98.1 de la freqüència modulada, la missió de ràdio d'Esvern sí que segueixi tota l'activitat de la ràdio a través d'aquí. També val a dir que cada programa o molts dels programes de ràdio d'Esvern tenen també els seus perfils a les xarxes i també mobilitzen els seus uients, amb la qual cosa tot és una bola que el que fa és, com deia abans, conservar o fer de ràdio d'Esvern un referent d'informació local aquí a Sant Just d'Esvern.
Ara també farà un any que es va posar en marxa el sistema de pot, que és cosa que també facilita això que comentaves, aquesta possibilitat d'accedir gent que potser no per horari o pel que sigui no li va bé escoltar la ràdio poder-ho fer quan millor li vagi. Així és, un sistema que està funcionant força bé, que la gent, els col·laboradors sobretot, estan molt contents per tal de poder tenir els seus uients
en el moment que cadascú vulgui. I, per cert, és una novetat tecnològica que van presentar els col·laboradors l'any passat amb una trobada de celebració d'aniversari, però que aquest any hem presentat uns premis fins i tot de la Diputació, els Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona, com una eina innovadora i que ha sorgit d'aquí, de Ràdio d'Esvern, a través de l'empresa que gestiona part dels serveis de l'emissora en antena produccions. Els premis encara no s'han donat, no per això? No, no, no.
En tot cas, no sé si de cara als propers anys o més a curt termini, quins reptes o què hauria de fer cap on hauria d'anar la Ràdio d'Esbern? Jo crec que hem de continuar treballant com estem treballant actualment aquests darrers anys amb una condensió pressupostària que també ens exigeix la situació econòmica actual.
però continuar treballant en la línia aquesta sobretot de tot el que vagi apareixent, de les noves eines que puguin anar apareixent i que ens apropin encara més a la ciutadania que encara no té l'emissora com un referent important aquí a Sant Just de comunicació local i d'informació. Per tant, jo crec que si continuem estant al peu del canó com aquests darrers anys,
doncs és la línia que hauríem de continuar, perquè la resta trobo que és molt correcta i que feu un bon servei a la població, un bon servei públic. Estem parlant amb Héctor Suriol, director de Ràdio Desvern, perquè demà, com dèiem, doncs Ràdio Desvern fa 29 anys. Per tant, arran de tot el que acabes de comentar, suposo que les sensacions com a director de Ràdio Desvern són bones en aquest sentit. I tant, i tant. Des del meu punt de vista, si no hi ha cap cosa imprevista,
que pugui estroncar aquest projecte, les previsions i la meva visió sobre el mitjà és molt optimista. Hi ha alguna cosa que creguis que cal millorar en aquest sentit? En quin sentit? En el sentit d'alguna cosa que es pugui fer millor. Hem parlat de coses bones i coses que funcionen, però potser hi ha alguna cosa que encara s'hauria de treballar més.
Sempre es pot millorar, però jo crec que oferim un bon producte. Oferim 70 hores d'emissió setmanals des d'aquí dels estudis. Tenim un munt de col·laboradors. Tenim també tota una altra tasca formativa amb diferents agents, com són persones que venen a l'estiu a fer pràctiques de batxillerat, alumnes de l'Institut de Sant Just d'Esbern que també
A través del projecte Conecta, fan unes estades aquí a la ràdio els darrers anys. Tenim el programa de Sant Jordi amb la col·laboració de totes les escoles del municipi, les visites que fan els alumnes d'aquestes escoles, de les públiques, bàsicament, a les instal·lacions de ràdio d'Esbern per conèixer una mica més l'emissora.
Hi ha altres accions, a part del que és la programació pura i dura, com pot ser tota aquesta formativa, que també val la pena valorar i que considero molt positiva per un servei com el de l'emissora municipal. Demà, com dèiem, Ràdio d'Esvern celebra aquest 29è aniversari a les zones. El 2 de març a 84 va començar a funcionar i ara continua a celebrar aquest 29è aniversari costant-se cap a
el 30è aniversari de Rallades Bern. Hem volgut parlar avui amb el director de l'emissora, Hector Suriol. Moltes gràcies, Hector. Gràcies a vosaltres i felicitats de tots per l'aniversari. Gràcies, igualment. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo reconec que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
poses les nits que els telèfons no paraven de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny m'he volgut i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàx heu parat una fortuneta aprofitant
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abstic romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat.
Ni benvolgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'ho es veu i quin mal devia fer i m'ho imagino o m'intento i t'asseguro que comprenc que encara avui sense remei tot truco.
i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé i que no allores aquells temps que fins i tot al recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos en fessiu creix amagat, amagat en mentides, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugàs.
d'una vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu dia.
L'artebral benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant.
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre sort, però si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Faré d'home seriós.
Li fas brometa, veig que en els busques alts, mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem a Déu i marxarem i ell em dirà que t'has vist vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul.
i pobrets meus com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo, direi, aquí als senyors. Estem esperant. Xicots, aneu fent lloc.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia.
Sempre penses que a tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador dispositiu mobile. informatiucomarcal.com.
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
I aquesta hora és moment de parlar de cuina i de saludar. Per tant, la Carme Amador, bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, molt bé. I avui, com que és divendres, bé. És divendres, a punt de fer unes postres. Sí, avui com que aquesta setmana ha sigut tot bastant digerible, bastant light, us faré un postre perquè us castigueu... Però comencem bé el cap de setmana, noia? Sí, comenceu bé el cap de setmana. Farem unes pomes al forn,
amb una crema inglesa per no complicar-vos la vida, jo es podria dir que agafeu un flam normal. Ara si teniu ganes de fer una crema inglesa ja es poseu a la cuina un parell d'hores. Les postres volen el seu temps. Volen el seu temps, però aquí com que anem per feina agafem les pomes, les reinetes, els traiem al cap i les posem al microones.
amb una miqueta de canyilla al forat. Deu minuts. A part, hem agafat un flam normal d'aquests que he comercialitzat tota la vida. O si voleu comprar en polvo i fer-lo vosaltres. Aquí anem per feina.
i els flams que venen són molt bons, n'hi ha cap problema. Els desfeu amb una tassa, poseu unes quantes panses, un xorret de cunyac, obregeu tot i entreu les pomes del forner. Ja les hem deixat fora i ja s'han refredat. Tot això anem per feina. Aquesta cremeta que hem fet, que pot ser una crema anglesa, però un dia us explicaré el que representa fer una crema anglesa. Aquí agafem el flam,
amb les pances i ho tirem per sobre la poma. Agafem una miqueta de xocolata que l'hem desfeta amb una miqueta de llet, fem xocolata aquesta negra, que això sí que es pot fer a casa, n'hi ha de comercialitzada, però potser ens treballem una miqueta la cosa. Ho desfem una miqueta i ho tirem per sobre la poma. Ja m'ho direu. Molt bé.
Ara, no ho sé, 300 calorias per barba. Home, fa bona pinta, però un dia en un dia no. I a més a més la poma, que és natural. La poma, les pances que donen molt bon... Aquestes pances petitones de Corinto. Jo és que m'haurien de veure els nostres ullidors perquè estic fent aquí com si em veiessin. El gest, exacte. Això sempre passa quan es parla de cuina de vegades. I teniu una poma al forn amb una miqueta variada. Clar, i també tenint la fruita. Exacte, i el xocolata i el flam. Home, que més voleu.
Encara que sigui plató único, podeu agafar... Sí, home, amb un dia no passa res. O fer un dinar més lleuger i complementar-ho amb unes bones postres. I que això els agradarà a tothom. Sí, sí, apte per tots els gustos. Molt bé, Carme. Doncs gràcies, que vagi bé. Bon cap de setmana. Adéu, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
4 minuts i arribem a les 12 del migdia. Connectarem amb la xarxa per saber què passa arreu del país. També amb el bitllet informatiu dels Senyors Notícies per actualitzar-nos cada hora amb l'Andrea Bueno. I tornarem després amb la tercera del just a la fusta. Parlarem amb Marta Mossach, responsable del Servei Local de Català, per parlar del concurs de prosa i poesia que ja està en marxa i és la 25a edició. A més, també tindrem el Sebastià Baselies, que ens parlarà de política municipal i ens explicarà
com és o com està previst que sigui la reforma de l'administració local que prepara, en aquest cas, la Generalitat, i tindrem també el Manel Ripoll, que ens parlarà d'algun concepte vinculat amb l'economia. Tot plegat a partir de les dotze i deu, com dèiem, després de les notícies, i a les notícies ens hi arribem amb una mica de música. Ho fem avui amb top weights i ice cream man.
Ah, we're taking by the house
I got a cherry popsicle right on time, a big stick of momma and a bro, you're like an ice cream man. I'm a one man man, yeah, I'm an ice cream man, honey, I'll be good to you. If you miss me in the alley, baby, don't you fret, come back around and don't forget when you're tired and you're hungry and you're warmed up and cool, got something better than a swimming pool,
I'm an ice cream man.
I'll be good to you, yeah. Good to you, yeah. Good to you, yeah. Good to you, yeah. Good to you, yeah. Good to you. I'll be good to you. I'll be good to you. Don't you know I'm gonna be good, yeah? I'll be good to you.
Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
són les 12. Notícies en xarxa.
A les darreres hores, entre les 8 i les 11 del matí, els ciutadans han avisat per la caiguda d'arbres o branques a la via i pel risc d'elements de les façanes que s'han desprès. El Baix Llobregat és una de les comarques més afectades i ha sumat 5 incidències. Aquest matí els municipis de Vila de Cans, Corbera de Llobregat i Gavà des d'ahir al Baix Llobregat s'han avisat de 16 incidents.
i aquest matí s'han rebut dos avisos més de l'Hospitalet de Llobregat. A la ciutat de Barcelona, els bombers de l'Ajuntament també han fet una vintena de sortides aquest matí que s'assumen a les 30 que ja havien fet durant la nit i la matinada. El motiu és que les ventades han arrencat antenes, arbres i persianes en global a tot Catalunya des d'ahir i fins a les 11 del matí els bombers han rebut 115 trucades.
La previsió és que el vent fort i les pluixes intenses continuïn durant tot el dia. Per aquest motiu, Protecció Civil manté activada l'alerta del Pla Inuncat, ho ha confirmat a la xarxa el Sons Director de Protecció Civil, Sergio Delgado. Va estar dins de normalitat, però que evidentment és un episodi significatiu. Tenia en compte que durant el matí d'avui es manté aquesta situació de mala mar, amb un atze que pot superar els 4 metros, amb pluixes que poden ser especialment importants durant el dia d'avui a l'àmbit nord-est, a la zona de Girona.
també a la rematropolitana i també a algun punt del camp de Tarragona cal mantenir aquesta precaució, d'aquest sentit comú. Al municipi de Prades, al baix camp, continuen sense llum 165 abonats. Fons d'Andesa han explicat a la xarxa que enviaran grups electrògens a la zona per reestablir el servei mentre reparen la varia que hi ha hagut i esperen que els afectats recuperin la llum abans del migdia. Segons Andesa, la presència de neu a la zona dificulta les tasques.
El director de l'ofici antifrau, Daniel D'Alfonso, admet que està preocupat pels casos de corrupció destapats recentment a Catalunya, tot i això, admet que no és una situació generalitzada entre la classe política. Declaracions que ha fet el Parlament Albert García, bon dia. Bon dia, Daniel D'Alfonso ha alliberat a la presidenta del Parlament Núria de Gispert la memòria anual i un estudi sobre la transparència. D'Alfonso s'ha posat a disposició de la ponència parlamentària que ha d'elaborar justament la Llei de Transparència i ha assegurat que no s'ha de fer una lectura catastròfica
dels casos de corrupció apareguts els últims dies. Cinco, seis, siete casos que son llamativos, horrorosos, porque siempre es horroroso y lo deseable es que no hubiera ninguno, pero si sumamos los municipios, consejos comarcales, veguerías, diputaciones, etcétera, etcétera, funcionarios públicos, universidades y demás, claro, siete casos, ocho casos llamativos no es para hacer una valoración catastrófica ni desastrosa, aunque a mí lo que me agradaría es que no hubiera ninguno, por supuesto.
L'oficina antifrou ha rebut prop de 500 denúncies el 2012, de les quals una vintena s'han fet arribar a la fiscalia. Entre els organismes investigats hi ha ajuntaments, però Dé Alfonso no ha precisat de quins municipis es tracta.
La presidenta del Partit Popular Català, Alicia Sánchez Camacho, és en aquests moments a la Ciutat de la Justícia per declarar davant la jutgessa que investiga el cas de l'espionatge al restaurant La Camarga de Barcelona. A banda de Sánchez Camacho, també ha de declarar davant la magistrada, l'ex parella de Jordi Pujol Ferrosola. En aquesta investigació, els responsables de l'agència de detectius Método 3
que van preparar la gravació del dinar entre totes dues a la Camarga, sempre han defensat que la LIDAR del PP català estava al corrent de l'enregistrament. I els Mossos d'Esquadra han detingut set homes com a presumptes autors de dos assalts violents en dos domicilis de la Llagostera i Platja d'Aro. Els robatoris es van cometre entre el 18 d'octubre i el 21 de desembre en aquestes localitats del Gironès i del Baja Empordà. A Llagostera van colpejar el matrimoni que hi vivia
perquè els diguessin la combinació de la caixa forta. A més, a un dels detinguts també se li imputa un robatori comés de Sant Feliu de Guixols l'1 de febrer. En els escorcolls, els domicilis dels detinguts, els agents han trobat, entre altres objectes, joies, una pistola, 13 telèfons mòbils i 29 monedes antigues. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El partit entre el Cunatació Terrassa i el Moscardó obrirà a partir de les 3 de la tarda la Copa de la Reina d'Avater Polo, que es disputa des d'avui fins diumenge a Sant Feliu de Llobregat. La resta de partits que també es disputen en la jornada d'avui d'aquests quarts de final són els enfrontaments entre el Mediterrani i el Materós, Sabadell Sant Andreu i Sant Feliu Saragossa.
A Núquei Patins, als Reus i al Liceu són els primers semifinalistes de la Copa del Rey que es disputa a Oviedo. Avui es juguen els altres dos partits de quart de final. A les 9 de la nit igualada a Barça i dues hores abans a la 7 Vilanova-Bandrell. Amb basquet destaquem que avui es juguen alguns partits de la vintena jornada de la Lliga Leport. El líder, el River Andor, rep la visita del Navarra a les 9 de la nit mentre que el Barça ve a s'enfronta a casa contra el Palència a partir d'un quart de deu de la nit.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Parla Andrea. L'Ajuntament ha gastat el 2012 un 6,5% menys de consum energètic que l'any anterior.
En total, la despesa ha estat de 4.281 kW, comptant el consum d'electricitat i gas natural de l'enllumenat públic com dels equipaments municipals amb gestió directa. La reducció és sobretot per la baixada de consum elèctric de l'enllumenat públic. Per aquest 2013, l'Ajuntament es planteja reduir un 10% més el consum energètic respecte a l'any passat. Així es va aprovar el Decret d'Alcaldia del passat 31 de gener. D'aquesta manera, també es vol reduir el consum, un 6% per cada equipament o instal·lació.
Per aconseguir-ho aviat es convoquaran les persones responsables de tots els equipaments municipals, tant de gestió directa com externa, per posar en marxa els plans d'acció per reduir el consum d'energia. Avui és l'últim dia per votar quin serà el cartell del dia de la dona al Casal de Joves. S'ha de votar a través del Facebook de l'equipament. El cartell guanyador del concurs serà la imatge de les activitats que organitzarà el casal el proper dia 8 de març per commemorar aquesta jornada. S'han presentat 37 cartells fets per joves d'entre 12 i 18 anys
per commemorar el dia de la dona al Casal i els podeu veure al seu Facebook i votar el que més us agradi. La imatge guanyadora es decidirà per votació popular dels amics i amigues del Facebook del Casal. El veredicte es publicarà avui mateix o dilluns. El cartell guanyador rebrà com a premi un tiquet regal de 60 euros per gastar a la vacus.
I un apunt més per recordar-vos que l'estudi Tutuguri prepara dos tallers relacionats amb l'índia aquest cap de setmana, un de massatge i un altre de dansa. El de massatge es farà demà dissabte al matí i es tracta d'un taller de massatge ayurvedic shampi, una tècnica que es basa en la ciència anomenada ayurveda que tracta la salut integral d'una manera senzilla i prenent com a referència el nostre cap com a base del nostre sistema nerviós central. Aquest taller es farà demà de 9 a 2, l'estudi Tutuguri costa 50 euros i inclou apunts
i olis essencials. Han acasado i partirà l'endemà un altre taller, en aquest cas d'una dansa tradicional del nord de l'Índia, la dansa Katak, a què el preu per assistir a aquest taller és de 40 euros i tindrà lloc diumenge de dos quarts de deu a dos quarts de dues. I de moment això és tot. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
No, no.
I could love you anyway. So you hold my heart and I don't mind leaving. Give me your time to keep me waiting, waiting, waiting. Oh, I got a love to keep me waiting. Oh,
I got a love that keeps me waiting I'm a lonely boy I'm a lonely boy
Oh, I got a love that keeps me waiting. Oh, I got a love that keeps me waiting. I'm a lonely boy, I'm a lonely boy.
I got a love that keeps me waiting. I'm a lonely boy. I'm a lonely boy. Oh, oh, oh. I got a love that keeps me waiting.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conegudes o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb els de Segundesso. I parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
La informació més propera al Just a la Fusta. Dos minuts i un quart d'una del migdia. Saludem aquesta hora Marta Mossach. Molt bon dia, Marta. Hola, bon dia. Responsable del Saber Local de Català per parlar del 25è concurs de poesia i pros en català per no professionals, perquè torna a convocar-se
Aquest certamen que en guanyar arribar a la 25è edició, Déu-n'hi-do. Sí, Déu-n'hi-do, moltes. Hi ha diferents categories com sempre en funció de l'edat i les obres es poden presentar fins al dia 19 de març. No sé si de moment ja heu rebut alguns exemplars, si la gent normalment va més última hora, com es diu tot plegat? De fet la gent sempre va a última hora i fins i tot al segon.
L'últim dia suposo que és el que reben més... Sí, tenim un allau de gent l'últim dia, la veritat és aquesta. Sempre hi ha gent que ens va enviant ja, sí que en tenim alguna, però alguna contada. Dues potser, no ho recordo perquè no he mirat les carpetes, que ja les tenim preparades per anar enplanant.
Però sempre ve tothom l'últim o el penúltim dia i fins i tot qui truca i diu que hi sou, em podeu esperar un moment perquè s'acaba a les dues. És que com que t'he trucat em dic, tal, ara vinc, ara vinc, que se m'està imprimint i s'espella la impressora o li falta pinta o una cosa d'aquestes. Però amb això ja hi comptem una mica.
però esperem que no passi cap més vegada. Home, hi ha prou marge, no? En principi encara queda anar més de 15 dies com perquè no hagi de passar tot plegat. Sí, sí. No, el que passa és que sempre, mira, els adults, per exemple, normalment tothom ho porta uns dies abans.
Els nens també, perquè les escoles una mica ho veiculen i ho recullen, ens ho porten i també... Però els joves, aquests de 15, 16, 17, que ho han d'afortar, són els d'última hora. Però és normal. Aquesta categoria, la de 15, 17, em sembla que alguna vegada m'han comentat que és una de les que potser hi ha menys participants. És una edat en què s'estanca més tot aquest tema. Sí, sí, és això, on tenim menys participants sempre.
Sempre n'hi ha, però costa molt més. I la categoria on hi ha més gent que participa? De fet, els nens i nenes de nou a uns anys, però això és gràcies a les escoles, perquè ho potencia molt, ho treballen a l'aula mateix i des de les aules ja ens ho porten.
Llavors, són més. I segurament és una bona feina perquè, justament, potser no tots els nens de cada curs, però algú potser descobrirà que sí que té interès, i després continuarà creixent i sent participante. De fet, jo, pels anys que col·laboro i estic en el jurat i organitzem el concurs, veig que els que es mantenen de 15 a 17 anys són nens que van començar als 9.
i han continuat, han vist que alguns han guanyat o que els interessava i són els que aguanten i després ja passen adults. Això també. Són aquestes diferents categories de 9 a 11, joves de 12 a 14 i de 15 a 17 i finalment també persones adultes que en aquest cas ja és a partir de 18 anys i aquí també hi ha participació. Sí, déu-n'hi-do.
Jo crec que després de Nois i Noies on hi ha més gent és amb adults. I no només gent de Sant Just, no? Suposo que en aquest cas... Però la majoria. Jo et diria el 95% són més de Sant Just. També ve altres, no? Perquè com ara està a internet i tothom ho pot veure tot, doncs s'ha ampliat. Però la majoria és de Sant Just.
Són 25 anys de concurs d'aprosa i poesia. Què ha canviat durant tot aquest temps? La manera d'escriure ha canviat? Al contrari, no han canviat tantes coses? Com veieu l'evolució de tot aquest temps? M'imagino que no hi ets des de fa 25 anys. De fet, jo fa 25 anys que treballo al servei de català.
I va ser el primer concurs, el vaig organitzar jo i ara també. I justament com estem preparant coses per celebrar aquests 25 anys, doncs he estat mirant les primeres obres i tot. Per mi la qualitat, l'ortografia, la part gramatical, ha millorat moltíssim.
d'idees i creativitat, et diria que més o menys si fa no fa, la veritat és que molt bé, però sí que això, la millora de com s'escrivia abans i com escriuen ara, també, tot i que hi ha faltes d'ortografia, que això sempre n'hi haurà, però no, i després les presentacions, perquè clar els primers eren amb la màquina d'escriure,
Clar, clar. I ara no, sóc un ordinador, molt ben presentat tot. I clar, la lectura és... per la persona, pels jurats, és millor, clar, la qualitat de tot. I després la quantitat de persones que s'hi presenten ara també és molta més. Hem triplicat, perquè heu estat mirant, i els primers anys s'hi arribaven en total, màxima, unes 100 persones,
Ara hem arribat a 300 o més. Per tant hem triplicat les obres presentades, la quantitat d'obres presentades. Molt contents i per això penso que és un...
d'un concurs que ha anat a més i que és bo mantenir-lo perquè veiem que la resposta per la gent del poble i de fora està molt ben acollida i és acceptada. Hi ha prosa i poesia en les categories d'edat. La poesia costa més també o això és un fals mite? Mira, l'altre dia també ho comentàvem perquè resulta que de nens, nenes i joves hi ha més poesia que prosa.
Però després dèiem amb la gent, potser perquè fan com rodolins perquè són més petits i acaben abans.
Ja. Pensem. També perquè es treballa la poesia a l'escola. Hi ha algun trimestre que es fa poesia i llavors s'aprofita. I penso que és això. Jo pensava que s'escrivia més prosa i no. Els joves, petitons i nens escriuen més poesia que no pas prosa. I després al revés.
A l'hora de fer les qüestions ja més logístiques, per si algú n'està escoltant i vol participar-hi, en cas de prosa, quina és l'extensió? Màxim tres fulls. Màxim tres fulls. Tant en prosa com en poesia. Sí, poesia pot ser una poesia o un recull de... O pot ser un recull. Que agupin tres pàgines, no? Sí, sí. Dos, tres fulls, perquè... Per això, per limitar-nos una mica. Tot i que costa, perquè una prosa tant tres fulls és sintetitzar molt.
i costa. I el format s'ha de fer amb papers, per internet, com funciona? No, amb paper de moment, però això amb fulls de Dina 4 i amb el cos de la lletra sobretot un mínim de 12, perquè si no ens costa de llegir i a més, clar, si diem 3 fulls de prosa i la fas més petita, clar, no és... Tothom no és igual. Hi ha de ser igual. I el que sí que és molt important és que dintre d'un sobre
posin les seves dades amb el nom, l'edat, l'adreça, el telèfon, el DNI i l'adreça electrònica perquè els guanyadors després es publica al web de l'Ajuntament i volem rebre
la seva obra. O sigui, es publica això tots, no? Només els guanyadors? No, només els guanyadors, sí, perquè són 24. Clar, clar, llavors ja seria... També és el premi, d'alguna manera, banda del premi en metàl·lic, o han format diners per llibres pels nens, suposo que també el fet de poder-ho veure o publicar doncs també és un incentiu. Sí, sí, tant i tant. Llavors, un cop us arriben tots els exemplars, estem parlant d'aquest concurs de prosa i poesia en català per no professionals que s'organitza aquí a Sant Just,
I en parlem amb la Marta Mossach, responsable del servei, que, a més a més, ens has dit que fa 25 anys que estàs darrere del concurs. Per tant, també t'hem de felicitar. I llavors, com ho organitzeu, el jurat, per triar-ho? Com funciona la feina del jurat? De fet, bé, nosaltres el que... Són molts. Sí, sí. No, dividim. Perquè tenim jurat de nens i jurat de joves i adults, perquè si no s'havien de llegir moltes coses i després destriar, que encara és més difícil.
i com les escoles col·laboren moltíssim amb nosaltres, un professor de cada escola de Sant Just fa de jurat de nois i noies.
i després també hi ha persones de l'ateneu i del servei de català. Llavors el que fem és de nois i noies tenir 4 o 5 persones les que vulguin, això sempre estem oberts, qui vulgui fer de jurat ho pot fer i trien les millors obres de prosa i de poesia de nois i noies i després uns altres que llegeixen joves com normalment de 15 a 17 anys, no n'hi ha tants,
Tenen menys i adults tots junts i fan la tria de joves i adults. I són uns altres jurats perquè si no seria demanar molt. A part que ho fan perquè els agrada. Per la causa. Per la causa, exacte. I clar, seria demanar massa. I l'acte de lliurement es farà també, també a part que és el 25è o suposo que d'alguna manera també lliga, serà especial perquè es farà ja a les escoles
i que es coincidin amb Sant Jordi, l'acta inaugural d'aquest nou equipament municipal, on, justament, les aules del Saber Local de Català també aniran cap a aquest edifici. Sí, sí, sí, farem tot junt, inauguració i 25è aniversari. Ja ho heu pogut veure, les aules? Sí, sí, sí, hem vist les aules, buides,
Vull de ser-se a taules, a pisarres i tot i a mi personalment em costa molt visualitzar-ho però està molt bé, és molt bonic i molt adequat perquè és un espai adaptat per a tothom i això ens faltava i ara és fantàstic. I us hi traslladareu a partir del tercer trimestre ja? Estareu allà o serà el curs que ve?
Crec que no, que la inauguració es vol fer ja havent estat fent classes. Havent fet el trasllat ja. Per tant és bastant imminent, no? Sí, ens han de dir ja. Queden dos mesos per Sant Jordi. Exacte. I què es farà d'especial per aquest 25è aniversari? Era alguna cosa especial o simplement serà recordar aquests 25 anys?
De fet, això, recordar que ets 25 anys i llavors hem fet un recull de fotografies bíptiques de diferents anys i estem fent uns plafons perquè la gent ho pugui veure i potser alguna altra cosa que sigui sorpresa. Molt bé, això serà, doncs, suposo que es farà públic, també, doncs coincidint amb l'allunyament de premis, no? Sí, sí. De moment creiem que serà el 26 d'abril. Què es diu menja?
És un divendres a la tarda. Divendres a la tarda a les 6, però està per acabar de decidir, però gairebé segur que serà el 26 d'abril a les 6 de la tarda a les escoles amb la inauguració de les escoles. Perfecte, anirem parlant quan s'acosti aquesta data. De moment, recorda que hi ha temps fins al 19 de març per presentar-se aquest 25è concurs de poesia i pros en català.
al Servei Local de Català, l'Ajuntament, de lluns a divendres, de 10 a dues. Avui n'hem parlat amb la Marta Mossach, responsable del Servei Local de Català. Moltes gràcies, Marta, i fins aviat. Molt bé, gràcies. Que vagi bé, bon dia. Adéu, adéu.
Come home in the morning light My mother says When you're gonna live your life right Oh, mother dear, we're not the fortunate ones And girls, they wanna have fun Oh, girls, they wanna have fun
phone rings in the middle of the night my father yells what you're gonna do with your life oh daddy dear you know you're still the number one but girls they wanna have fun oh girls they wanna have fun that's all there really was
Some fouls when the working day is done Oh, girls, they wanna have fun Oh, girls, they wanna have fun
Semblars take a beautiful girl and hide her away from the rest of the world. I wanna be the one to walk in the sun. Girls, they wanna have fun. Oh, girls, they wanna have fun. That's all they really want.
When the working day is done, all girls they wanna have fun. All girls they wanna have fun. Wanna have fun. That's all there really was. Wanna have fun. That's all there really was. Wanna have fun.
Sí, sí.
I a aquesta hora parlem d'economia, aquesta secció que vam començar la setmana passada amb el Manel Ripoll. Molt bon dia Manel, què tal? Hola, bon dia Carme. També podem sentir els dilluns a la Penya del Morro parlant d'Història de Sant Just i ara els divendres parlant d'economia a nivell usuari, no, una mica? Doncs sí, una mica perquè la gent pugui tenir idea de conceptes bàsics o de coses que van passant amb l'economia perquè vagin perdent aquestes pors i puguin llegir i entendre tot el que passa avui en dia.
La setmana passada vam començar parlant, intentant aclarir quines eren les diferències principals entre deute i dèficit. Dos conceptes bastant bàsics ara per anar pel món. No sé si vols que el resumim ràpidament i de seguida entrem a...
perquè evolucionem una mica amb aquest concepte. Bàsicament perquè la gent ho recordi, el dèficit simplement es calculava com una divisió entre el deute i el PIB entenent per deute les despeses o amb tot allò en què s'endeuta un govern o una persona i el PIB com allò que fossin els ingressos d'aquell país. Per tant el dèficit és aquesta
magnitud macroeconòmica que et permetrà saber la diferència que hi ha entre el que tu t'endeutes i el que tu ingresses o recaptes. Doncs és una mica el que vam explicar l'altre dia, vam parlar del deute i també del dèficit i tot plegat d'alguna manera per intentar explicar avui si que és millor, si que el govern pagui a través d'impostos o endeutant-se, que una mica suposo que són dos sistemes diferents d'una banda durant molt de temps crec que hem viscut endeutant-nos
i ara potser sí que s'està començant a tirar més cap als impostos o això és el que ens sembla als ciutadans? Això és el que ens sembla als ciutadans perquè, com tu comentes molt bé, aprofundint el tema del deute, la pregunta que s'han fet sempre els economistes des del principi en què l'economia va començar a tenir molta importància era veure com
el govern s'havia de finançar, com havia de pagar les seves despeses. Des de sempre, o com a mínim des que John Maynard Keynes va tenir un paper rellevant sobretot a l'economia i a política dels Estats Units, la manera o la forma que es creia més eficient o més interessant per poder-se finançar un govern i per finançar-se un país
era a través del dèficit i, per tant, a través de l'endeudament del país perquè, com a mínim, aquesta era la idea que ell comentava, que a través del dèficit i a través de l'endeutament, doncs, no afectaves la butxaca del consumidor i, per tant, el consumidor podia seguir gastant i podia seguir consumint i, per tant, la demanda seguia funcionant i l'economia seguia creixent i l'estat, a través de l'endeudament, podia anar
fent totes les infraestructures i totes les coses que necessitava sense afectar el consumidor. El problema que hi havia era aquest.
comentant arribant a pervertir del seu màxim, que això sempre m'explicaven a les classes d'economia i a vegades alguns tertulians en programes de ràdio ho comenten, que la perversió del sistema portava que l'important era endeudar-se i l'important era fer que hi hagués moviment en l'economia perquè si els
per exemple, els paletes pel matí uns agafaven i feien un forat i per la tarda, el torn de tarda anava i tapava aquest forat, els del torn del matí havien guanyat els seus diners, els del torn de la tarda havien guanyat els seus diners i amb aquests diners feien que l'economia seguís funcionant perquè tothom amb els diners comprava i amb aquests diners les empreses a qui els compraven feien funcionar i feien funcionar tot el cicle i tot començava perquè l'estat havia decidit endeudar-se perquè uns
uns paletes pel matí fessin un forat i per la tarda els altres el tapeixin. És a dir que no té cap sentit però que es va fer molt de temps i aquí tenim exemples bastant recents, no fins i tot? Doncs sí, a molta gent li sonarà per haver-ho vist a gairebé tots els pobles de Catalunya i d'Espanya lo del famós planer de Zapatero, que bàsicament el fet era aquest, era a través que el govern s'endeudés, a través que el govern augmentés el seu dèficit,
hi haguessin una sèrie de diners que anessin a parar l'economia i per tant fessin que a la banda de la demanda de l'economia es mogués i es reactivés. Però és que clar, si ho fas com feia en el segle XIX, deia Keynes, de fer forat, tapar forat, si no és una cosa útil i productiva, el dia de demà no servirà. No és extremadament necessària. D'alguna banda, fent d'advocat al diable es podria dir que sempre hi ha coses per arreglar i per millorar.
Això es basava d'alguna manera al plaer, però sí que és veritat que en un moment en què començaven a assonar les alarmes de la crisi, potser no era la manera més, diguem, d'enfrontar-s'hi a tot plegat.
En tot cas situem-nos ara cap a més enrere al segle XVIII i XIX que ens vols posar un exemple d'aquella època. Doncs sí, serà un dels primers moments en què comencen a aparèixer els economistes i apareixerà en aquell moment l'economista més famós de l'època que era David Ricardo. Ens situem a Anglaterra, aquest període que has comentat tu molt bé Carme, segle XVIII, segle XIX, quan el rei d'Anglaterra davant d'una
d'una guerra que hi havia en aquell moment, li pregunta a David Ricardo de quina manera hem de finançar aquesta guerra? Ho fem a través del deute o ho fem a través dels impostos?
David Ricardo li va contestar en aquell moment que li era igual, indiferent com finançés aquesta guerra, perquè, segons David Ricardo, era equivalent finançar-la a través del deute que finançar-la a través d'impostos. I per què aquest equivalència o per què aquest raonament? Doncs molt senzill, perquè la gent, en el fons, no és tonta per molt que els economistes es pensin.
que la gent és tonta i que els pots fer anar per on tu vulguis, doncs la gent no és tonta i sap perfectament que si el govern comença a endeudar-se, això vol dir que tard o d'hora d'algun lloc haurà de treure aquells diners que ha demanat prestats, perquè vam comentar que el deute era simplement tu gastar aquests diners avui perquè algú te'ls deixava i els hi havies de tornar l'endemà.
que és el que està passant ara. D'alguna manera estem pagant aquest deute tan i tan gran. El que va passar, si ho enfoquem aquí a Espanya, vam començar amb el planer i vam començar a endeutar-se.
i fer servir el deute per intentar tirar del motor de l'economia, però el dia 2, que és el dia que li has de tornar aquests diners a qui t'havia prestat, arriba, l'economia no s'ha reactivat i, per tant, necessitaràs pujar els impostos per, d'alguna manera, tornar aquests diners. D'aquí, el que comentava David Ricardo, que li era igual una cosa o l'altra perquè, en el fons, una cosa acabaria comportant l'altra més aviat o més tard. Clar, clar.
Per exemple, veient-ho des d'un punt de vista més local o perquè la gent ho pugui entendre, perquè a vegades quan parlem dels estats i tot això... Ens podem perdre, no? A veure, situem-nos en l'economia domèstica, no? Exacte.
Pensem, per exemple, jo mateix o la Carme degués mil euros a la màfia o a qualsevol altra persona, per exemple al col·laborador Jordi Domènech, que li vas i li demanes mil euros, no? Doncs al cap d'un mes et ve la màfia i et comenta, diu, mira, la setmana que ve et vindré a cobrar aquests mil euros que et vaig deixar. Tu, evidentment, doncs has sigut previsor, els prepares,
i el dia abans et ve i et truca la màfia i et diu que al final no me'ls tornaràs demà, me'ls tornes la setmana que ve, que no em ve bé passar-me aquesta setmana. No per aquest fet que durant una setmana més tinguis aquests mil euros,
tu ets més ric, o sigui, si saps que d'aquí una setmana els hauràs de tornar, no te'ls gastaràs aquests diners o no els invertiràs en qualsevol cosa, simplement els guardaràs a sota el llit o a sota la rajola o al banc i al cap d'una setmana aniràs i molt amablement tornaràs els diners a qui te'ls havia prestat en el seu moment. Exacte. I per tant seguiràs sent igual de pobre el dia que els havies de tornar o la setmana que ve quan igualment els hauràs d'acabar
Queda clar, em sembla que aquest exemple queda bastant clar.
A través de deute o finançar-se a través dels impostos se li va ficar el nom d'equivalència ricardiana. En honor a David Ricardo, quan la gent parla de com finançar els impostos i com finançar les despeses del govern,
Si d'una manera o de l'altra, com va dir David Ricardo en el seu moment, més igual perquè la gent no és tonta per tot això que hem comentat, això s'anomena equivalència ricardiana. És a dir que realment és igual una cosa o l'altra, perquè en el fons tot plegat acaba marinassa el mateix. Correcte, i és el que hem comentat que es va veure i es veu clarament el cas d'Espanya amb el plàner de Zapatero de primer tant deutes i després arriba el senyor Rajoy amb un deute galopant i l'única solució que té, perquè ja no et pots endeutar més, és pujar els impostos, perquè tard o d'hora hauràs de tornar tot el que t'has endeudat.
També és el que ha passat d'alguna manera o altra amb el cas del tripartit i el govern de Convergència o almenys el que se'ns explica. Després suposo que hi ha molts matisos i també en diferents seccions ja anirem parlant de la manera de fer economia o política per veure d'un govern o d'altre, també en funció del context que hi hagi. El problema també és quan el tripartit arriba, diguem que arriba abans que hi hagi tota l'època de la crisi. El plaer sí que és directe de la crisi.
Sí, i els últims anys del tripartit sí que és veritat que van seguir gastant a un nivell per sobre del que haurien d'haver gastat i quan arriba el següent, clar, ja no hi ha aquells diners i, per tant, doncs, ha de retornar aquells diners i l'única manera que t'he de fer-ho és aprimar les despeses que tens i, evidentment, augmentar els impostos que pots augmentar. Ja acabem tornant cap al plaer de Zapatero, no, Manel? Ens vols per acabar a fer una reflexió final? No, ja l'hem comentat. És això que acabem de comentar. Estava bastant aquí jo i teníem l'últim punt.
Aquest exemple és on es veu que tot plegat és més fàcil d'entendre del que ens sembla.
El que sembla estrany potser és que la gent que en principi ha de gestionar-ho tot plegat no pogués preveure una mica o si més no, no es pogués envoltar d'algú que pogués advertir de tot el que podria passar. El problema sempre és, depèn del prisma en que ho mires. Si ho mires, i que devien ser els assessors econòmics en el seu moment del senyor Zapatero, que eren més cainesians, sí que des d'un punt de vista cainesià et diuen que si has d'escollir una cosa o l'altra
en deudat perquè a curt termini el deute no provoca pujada d'impostos. Ara bé, com que al curt termini no ho arreglis, el dia 2 hauràs de tornar a aquest deute i l'única manera que tindràs que fer-ho és pujant els impostos, que és el que et diu l'equivalència rei Cardena, que és igual, que li pugis els impostos avui o els pugis demà perquè tard o d'hora els hauràs d'acabar pujant per tornar a aquest deute.
Avui hem après a encenar aquesta equivalència ricardiana i hem entès què implica per un govern endeutar-se d'una manera o d'una altra. Gràcies, Manel. Com cada setmana aprendrem alguna qüestió més vinculada amb l'economia amb el Manel Ripoll. Gràcies, Manel. Fins la setmana que ve. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
I aquesta hora parlem de política local. La setmana passada hem encetat aquesta secció per tractar diferents qüestions que passin per tot el tema de l'administració que tenim més a prop, que és l'administració local.
La setmana passada vam parlar del projecte de llei de reforma de l'administració local impulsada pel govern espanyol i avui toca parlar de la llei de governs locals que impulsa el govern català. De fet, primer saludem el Sebas Elias. Bon dia, Sebas. Bon dia, Carme. Ara sí. Que és un tema que ens interessa parlar possiblement tot al llarg d'aquest 2013. En hem parlat també ara fa una estona amb l'alcalde Josep Perpinyar, en també de l'emoció que es va tractar al ple per tractar justament o per defensar
l'autonomia local, on hem parlat fa una estona, i ara ens endinsem una mica més tot plegat. Parlem, avui ens centrem en aquesta llei que impulsa el govern català. Són prou importants, les dues lleis. Primer l'acabem de tractar la setmana passada, que va impulsar el govern espanyol, com has dit, i una setmana després ha sortit Joana Ortega, que és la vicepresidenta. De fet, ja va sortir una hora després d'anunciar-se a aquesta reforma espanyola per Cristóbal Montoro, que és el ministre.
I Joana Ortega va recordar que en el cas de Catalunya, més del 90% dels regidors catalans no tenen ni sou ni dedicació exclusiva. Per exemple, a Sant Just només dos dels nous regidors tenen dedicació exclusiva, que són l'alcalde i la tinent d'alcalde. I Joana Ortega, però, també ha destacat el compromís de l'executiu espanyol de no interferir en el model català, que és aquesta nova llei que es plasmarà en la Llei de Governs Locals, que s'ha presentat aquest avantprojecte de llei. Recordem que encara no són lleis, cap de les dues.
i que en principi ha d'entrar al Parlament abans de l'estiu. Potser per aquest anunci a Cristóbal Montoro, que és com hem dit ministre d'Izenda i administracions públiques de la nova reforma planejada, la Generalitat de Catalunya li ha agafat una mica la pressa per anunciar aquest nou projecte de llei, que de totes maneres ha d'estar dissenyat abans de l'estiu, ha d'entrar com a llei. Ara s'ha presentat l'avantprojecte de llei i ara s'ha de tractar en diferents comissions aquesta nova llei.
Podríem fer un recordatori de què consistia la reforma planejada pel govern espanyol per tal de retallar aquestes funcions locals? Sí, bé, un recordatori de la setmana passada, bastant breu, que ho centrem en quatre punts, però tot amb la idea d'estalviar. El que és el dèficit s'està acumulant molt de deute, llavors el que s'ha de fer és netejar l'administració i l'objectiu són reduir 7.000 milions d'euros en tres anys en aquestes administracions locals.
Si recordem que tenen un pressupost de 100.000 euros l'any, per tant la reducció final seria com a màxim d'un 3% del total. Bé, els quatre eixos en els que plantejaven aquest avantprojecte de llei primer. La reforma ha de donar més poder a les diputacions que assumiran directament la prestació de serveis dels municipis de menys de 20.000 habitants que no compleixin les tres condicions que no respectin l'equilibri pressupostari. Primer, segon, gastin més del que deuen
i tercer, que s'endeutin per sobre del que marca la llei. Aquests ajuntaments que tinguin més de 20.000 habitants, que són realment pocs, seguiran prestando els serveis indirectament. I bé, no sé ben bé quina és aquesta manera de donar els serveis indirectament. La Diputació tindria les competències, però els municipis seguirien prenent decisions, diguéssim. En el cas d'aquí Sant Just, per això en principi serien
Per tant, els serveis que siguin deficitaris, no tots els serveis, perquè en principi no... O sigui, amb els serveis que gasti més del que deu sí, però amb alguns altres si no estan deutats per sobre de les possibilitats, m'imagino que no li hauria de pactar. Jo diria que sí, segons s'ha plantejat, és aquest el model, només aquells serveis que siguin deficitaris, com diu, no diu que... Si l'Ajuntament és deficitari, hauria de passar que tots els serveis passessin a la Diputació, en el cas de Sant Just,
Si no estic equivocat no és deficitari, per tant només aquells serveis que ho siguin. I com té menys de 20.000 habitants, aquells serveis que sí que siguin deficitaris, que realment els serveis que presta un ajuntament normalment són deficitaris, perquè són els serveis que agafen les administracions locals, que una empresa privada en teoria no pot agafar. I se suposa que amb alguns serveis que s'hagin d'augmentar partides en els últims temps, com podrien ser qüestions vinculades amb serveis socials o qüestions que tinguis menys ajudes per part de altres administracions, com seria el cas de l'escola Bressol,
M'imagino que és complicat, no? Clar, en parlarem d'aquests serveis socials, en serveis en educació... M'estic avançant. Sí, perquè ja ho vam dir la setmana passada, no? Però aquests serveis, com veurem ara, seran retallats. En segon lloc d'aquests quatre punts, el segon és que l'executiu, el govern espanyol, prendrà mesures per assegurar el control econòmic i financer de les administracions públiques, en aquest cas les administracions locals.
Entre aquestes es fortalitzarà els interventors locals per dotar-los de més impartialitat i garantir un control financer més rigorós. Així, una de les mesures que es prendrà serà la rendició de comptes. Serà molt important, de manera que en tres mesos s'hauran de rendir aquests comptes. Ja ho vam recordar. Llavors, en tercer lloc, un estalvi en salaris de regidors i alcaldes. El projecte de llei, que encara no és llei,
Diu que només un 18% dels regidors tindran dret a cobrar, però no especifica si seran els que tenen dedicació exclusiva o bé els que tenen dedicació parcial o amb dos. Amb els alcaldes es fixarà un salari de referència amb un secretari d'Estat, que és la persona que està per sota del... D'un ministre, no? Vam comentar l'altre dia. Sí, que són uns 100.000 euros bruts l'any. A mesura que es va disminuint el nombre de població per municipi també disminueix el salari.
Per tant, trobem que aquí s'enjust. El salari màxim seria de 45.000 euros l'any. L'alcalde actualment cobra uns 55.000 euros l'any, llavors se l'hauria de retallar. Cosa que ja ha fet en els últims anys, però en major mesura, si s'apliqués aquesta llei. En quart lloc, com deies ara,
Es donen cinc anys a les autonomies per prestar els serveis en sanitat i educació que fins ara estaven en mans dels ajuntaments. I un any a les autonomies per agafar les prestacions en serveis socials. Per tant, sanitat, educació i serveis socials. Els municipis tindran prohibit crear noves empreses públiques i hauran de suprimir les existents. I com deies abans, per exemple, l'Escola Bressol o el que és ProMunça, que és l'empresa municipal de l'habitatge, o ProExa, que és la empresa de promoció econòmica,
El seu futur, si hem de fer cas a aquesta llei, es veuen abocades a la desaparició. Directament, suposo que és una llei que es fa per regular molts i molts municipis i que en alguns casos, m'imagino que potser té sentit, fins i tot que s'acabin o que tanquin algunes d'aquests serveis, algunes d'aquestes empreses, però fer-ho tots iguals per la llei, hi ha tota aquesta sèrie de matisos que segons com en cada municipi se sap el seu tema,
I és complicat, no?, de gestionar? És confós perquè, com he dit, en sanitat, educació i serveis socials s'han de retornar les competències a l'autonomia. Però, d'altra banda, es diu que les empreses públiques s'han de suprimir. Però tenim aquí empreses públiques que són de serveis socials o de serveis d'educació. Per tant, què fem? Són empreses públiques que en teoria han de desaparèixer però també tenim competències que hem de retornar.
Llavors, amb aquest projecte de llei el que es busca és retallar l'Ajuntament. Es deixa de tenir competències i passa a ser un ens de regir un poble i prou. No està mal ciutadà. Déu-n'hi-do. Doncs passem ara a repassar quina serà la reforma impulsada per la Generalitat de Catalunya, perquè és complex que dues administracions tinguin competències pels mateixos àmbits. O sigui, en aquest sentit, quina llei valdrà?
si és un problema que es presenta, perquè estem parlant de dues lleis que regulen el mateix àmbit. El que està clar és que cadascú té les seves competències. El govern espanyol té les seves competències, el que seria l'estat espanyol més que el govern, i la Generalitat de Catalunya té les seves. Sembla que aquestes competències s'estan respectant a l'hora de dissenyar les lleis,
perquè, més enllà de no estar d'acord amb el que diu un o el que diu l'altre, no s'han acusat d'entrar en les competències. Per exemple, Joan Ortega va sortir l'altre dia dient que l'estat espanyol, en principi, respectarà el que són les competències catalanes. Per tant, les dues lleis, en teoria, prevalen, perquè els dos tenen competències cadascú en el seu àmbit, cadascú en legislant en les seves matèries, però, com veurem ara, serà una mica més complicat que es complementin.
Això sí, com hem vist, el principal objectiu dels dos projectes de llei és l'estalvi econòmic. I continuem parlant en el cas català, no, en aquest sentit? Sí, el que va fer Joan Ortega quan va sortir a presentar la llei només va parlar d'ella, no va presentar ningú un document, només sabem el que va dir ella. No hi ha res per escrit, no? Almenys de moment no hem vist res per escrit, no? Em sembla que va ser la comissió on es va presentar.
Però no va ensenyar res, va ser tota a viva veu i els periodistes van agafar el que va dir ella. No va ser com Cristóbal Montoro, que va fer un PowerPoint, va fer... va donar el projecte de llei per escrit, va parlar, va respondre preguntes... En aquest sentit, és una mica més... Ens l'hem de creure, no, Joan Ortega? Quin remei! El que sí que està clar és que l'objectiu també és estalviar, no? De quina quantitat estem parlant en aquest sentit, en aquest cas concret? Bé, Joan Ortega va dir que l'estalvi seria d'entre mil
i 100 milions d'euros com a màxim també hem de dir d'euros anuals per tant hem de comparar-ho amb el cas espanyol que van dir que s'estalviaria en 7.000 per 3 anys si l'estat espanyol vol estalviar-se 7.000 milions d'euros en 3 anys amb la reforma que es planteja veiem que Catalunya estalviaria la meitat del total espanyol en 3 anys per tant si ho sumem donaria 3.000 milions d'euros a Catalunya per les 7.000 de
d'Espanya. Les dues quantitats s'haurien de sumar ja que es tracta de dos lleis diferents que es regulen en àmbits diferents que busquen estalviar. Podem fer dues lectures en aquest cas. D'una banda, a Catalunya estalviaríem la meitat del conjunt espanyol i una mica Catalunya es pot penjar la medalla i dir que són els millors a l'hora d'apretar-se el cinturó, de retallar, d'estalviar aquestes polítiques que es porten fent ara. Però de l'altra és preocupant que Catalunya es planteja una retallada tan brutal.
estem parlant d'una part d'Espanya que vol estalviar-se la meitat del que estalviarà l'estat en conjunt, i són dos lleis diferents. Per tant, Catalunya també estalviarà part d'aquests 7.000 milions d'euros que planteja l'estat espanyol. Déu-n'hi-do, s'ha d'anar a retallar de prou forta. Com s'aconseguirà tot plegat? Bé, també ho he centrat. No, en aquest cas són tres punts. Primer de tot, es fomenta la reducció d'entitats públiques, que són els consorcis, mancomunitats, empreses públiques i altres, que veuran limitada la seva creació als supòsits d'absoluta necessitat
i sempre que el corresponent Consell Comarcal no pugui desenvolupar el servei per al qual es crea. Veiem com aquesta premissa va en consonància amb el projecte de Lliga Espanyol que vam comentar la setmana passada i que hem repassat abans. Sí, això de retallar empreses públiques i retallar entitats. Potser no és tan radical, ja que deixa una porta entreoberta perquè en aquells casos de necessitat extrema puguin crear noves empreses públiques.
Diu també que es fomentarà la reducció d'entitats públiques, no l'absoluta eliminació com planteja l'executiu espanyol, com hem recordat abans. Bé, en segon lloc s'establirà un consell d'alcaldes, que ja existeix, s'ha de dir també com a màxim òrgan de la comarca, que comportarà l'eliminació de tots els plens dels consells comarquals. Recordem que fins ara el màxim òrgan era el consell comarcal i ara serà el consell d'alcaldes. I amb això el que es busca és extingir més de mil càrrecs públics remunerats.
En aquest sentit, l'avantprojecte de llei de governs locals també preveu la reducció o desaparició dels consells comarquals de l'àrea metropolitana, clarificant competències i eliminant duplicitats. Això ens afectaria directament, ja que Sant Just, dins del Baixo Bregat, pertany a l'àrea metropolitana. Clar, sorgeix el dubte, desapareixeria el Consell Comarcal del Baixo Bregat i també
També estaria bé saber aquestes funcions que té el Consell Comarcal. Qui el forma realment? Quines decisions pren? És un tema interessant que algun dia m'agradaria investigar i saber què es fa.
A mi no m'arriba res que faci un consell comarcal aquí al Baix Llobregat. Una de les coses que l'any passat també els va donar més ressò, si no m'equivoco, va ser tot el tema de les beques menjador, en el cas d'aquí al Baix Llobregat, que juntament amb la Diputació em sembla que van ser un dels que van fer més pressió o van aportar una part a la qual no podia arribar la Generalitat. Hi ha diferents casos, però sí que és veritat que a nivell de població hi ha moltes coses, si més no, que queden deslligades de què és el que passa.
que és el que realment es fa i, sobretot, qui el forma, perquè també quan hi ha renovació de governs sentim també com es renoven aquests òrgans i caldria explicar-ho, potser. Sí, pel que tinc entès, a més, el que són les comarques amb menys poblacions, sí que amb menys població, que seria el Barcelona o que no sigui el barcelonès, vagi obregat, si ens anem una mica més a la Catalunya profunda,
veiem que sí que aquest consell comarcal té més poder de decisió, perquè els ajuntaments sí que són més petits, la Diputació no pot arribar a tot arreu, per tant, en aquest cas sí que tindria sentit, però el que es vol fer és retallar aquests consells comarcals de l'àrea metropolitana, que si es volen retallar és perquè alguna cosa no es fa bé. Sí, el projecte català de fet parla de la comarca, però en canvi no diu res de les diputacions, que sortirien justament reforçades amb el projecte de llei de l'executiu espanyol.
Sí, realment és dubtós, ja que uns parlen de reforçar un ens de representació indirecta, que és la Diputació, que és el cas espanyol que vol reforçar la Diputació quan un ajuntament sigui deficitari, i els altres, que és la Generalitat, parla de limitar un altre ens idèntic, que és el Consell Comarcal, per tant, dos ensos de representació indirecta, una mica en la mateixa escala, que és una Diputació i un Consell Comarcal, sí que la Diputació presta servei a més habitants,
Bé, és complicat, no?, perquè uns parlen de reduir-ho i els altres parlen d'augmentar-ho. Per tant, com he dit abans, serà difícil que aquestes dues lleis es complementin bé i s'hauria de negociar, no? Jo crec que Joan Ortega i Cristóbal Montoro tard o d'hora hauran de negociar què es vol fer, perquè s'han de portar dues lleis que van en el mateix àmbit, s'han de dur per un mateix camí, no pot ser que una reguli per la seva banda i l'altra pel seu propi bé. Bé, i en tercer lloc,
el que diu aquesta llei, aquest avantprojecte de llei, es crearà un programa de fusió voluntària de municipis que haurà de determinar en quins casos és aconsellable aquesta fusió per criteris o històrics o geogràfics, demogràfics o econòmics, i quines mesures s'establiran per fomentar-la. A Catalunya veiem que hi ha més de 900 municipis i més del 90% dels quals tenen menys de 20.000 habitants. Un exemple concret és la Provincia Lleida, per exemple,
i que només llei de ciutat té més de 20.000 habitants, la resta és de menys. Per tant, hi ha molts pobles petits en els quals es buscarà aquesta fusió de prestació de serveis o inclús la fusió de dos municipis. Recordem que un municipi comporta despeses com és personal, com és...
la frustració de serveis, per tant el que es busca és aquesta fusió, però també és complicat. M'imagino que qualsevol persona que visqui un lloc concret dir-li que era el seu poble, això d'existir, és difícil. I encara que sigui en cas petit, en llocs de mil habitants o el que sigui, tampoc no estan els uns enganxats amb els altres, moltes vegades. Són pobles més separats. I podem trobar rivalitats entre pobles històrics.
Hi ha molts pobles que no s'han volgut ajuntar amb el veí per tema de rivalitats. Clar, és complicat determinar-ho, perquè sempre s'ha buscat aquesta millora de serveis ajuntant pobles, però sempre ha sigut complicat, això no és nou. Doncs seguirem atents, seguirem el cas de tot plegat. Avui hem explicat quin és el de moment o el que se sap de moment d'aquesta reforma per part de la Generalitat, de les administracions locals. Gràcies, Eves.
i tornem divendres que ve. Gràcies a tu, Carme, i bon cap de setmana. Que vagi bé, bon dia. Mitja minuta i arribem a la una del migdia, per tant, tanquem aquest just a la fusta d'avui divendres 1 de març i tornarem dilluns a partir de les 10, com sempre, fins a la una del migdia. Podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del podcast de la ràdio.
Us ha parlat Carme Verdoi, i com dèiem tornem dilluns a les 10. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon cap de setmana d'això, mare, amb el bitlletí de la xarxa i tot seguit l'informatiu migdia dels Senyors Notícies.