que la diada sigui en dia elaborable pot incentivar les vendes. Mort als 83 anys l'escriptor i filòleg Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2011, activista per la cultura i per la llengua. La seva feina va ser clau per divulgar la vida i obra de poetes com Carla Riba i Josep Carné o el seu mateix pare, el poeta Maria Manent.
Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça viatge avui a València amb problemes en defensa per afrontar la final de Copa. Se sabrà la disponibilitat de Gerard Piqué, Marc Bartra i Carles Puyol. Els dos primers no es van entrenar ahir i Puyol s'ofereix per jugar tot i que li falta ritme de partits.
El Barça debut avui als play-offs de quarts de l'Eurolliga de bàsquet contra el Galatasaray Turk al Palau a partir de les 7 i amb transmissió de Catalunya Ràdio des d'un quart d'hora abans. Avui també Madrid Olímpiacós. A l'NBA Memphis s'ha classificat per als play-offs després de guanyar Fènix amb 18 punts de Marc Gasol.
Pel que fa al temps, cel enteranyinat i bandes de núvols als i prims que afecten bona part de Catalunya. Les temperatures sembran semblants a les d'ahir. Al migdia els valors tornaran a ser primaverals entre els 20 i els 25 graus. Nubolades també de tarda al Pirineu. A aquesta hora Barcelona 18 graus 13, a Girona 12 trem i 15 també Tarragona.
Just a la pusta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fosta d'avui, dimarts 15 d'abril. Un programa comencem de seguida posant-nos al dia de l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno, que ens portarà per tant les notícies més destacades d'aquest dimarts a Sant Just.
També, a més a més d'aquesta primera hora, parlarem de l'actualitat general del dia a través de la premsa, a partir de la mirada que fem sempre a través dels diaris, entrevistes interessants, idolats principals, cultura, esports i una mica de tot.
Més qüestions, per exemple, parlarem del temps en aquesta primera hora per saber què ens farà de cara als propers dies, pensant jo també en la Setmana Santa amb el Carles Hernanet i Rius. I a les 11 tindrem una hora de moltes entrevistes, en farem una a Esther Casanovas, que ha escrit Pagesos de Ciutat i el presentarà a Sant Just la setmana que ve.
I després parlarem també del col·lectiu Sumate, que comença a treballar ja a Sant Just. Avui, per exemple, farà una reunió de treball interna. En parlarem amb un dels seus responsables, Coque García. I a més a més, a la tercera hora tindrem el Pep Quintana, que ens portarà l'almanac del Cordill d'aquesta setmana. Tindrem també el Francesc Corbella i el Coaching. I la Sília Mas Mitjà amb la secció jurídica.
Doblegat des d'ara i fins la una del migdia. I comencem, com sempre, amb les notícies.
Per això el que fem és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. I parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de Setmana Santa. Sí, perquè estem de celebració aquí a Sant Just. La parròquia del municipi celebra la Setmana Santa per recordar el missatge de Jesucrist i l'Església serà el centre de tots els actes, si més no els principals.
La tradicional benedicció dels Rams pel Masí pel Mons diumenge a la Praça Verdaguer va marcar d'alguna manera l'inici d'aquesta setmana Sant Just i els actes seguiran aquest dijous, dijous sant. A les 8 del vespre a l'església es recordarà el sant sopar amb una eucaristia i a més l'església estarà oberta fins les 11 de la nit.
I divendres, sant i dissabte, a partir de les 9 del matí, tindrà lloc un ofici de lectures i laudes. Són dies festius, però ja no es feia res en principi. Aquí a Sant Lluís es fa aquest ofici de lectures i laudes. Divendres a les 5 de la tarda es acordarà la passió del Senyor i a les 7...
sendrà lloc al tradicional Via Crucis, pels carrers més propers a l'Església. Ja dissabte al vespre se celebrarà la solemne Vella Pasqual, que rememora la resurrecció de Jesucrist, i a Sant Just es farà a les 8 i no de matinada, com a altres llocs, per tal que pugui assistir-hi més gent. De tota manera, és una celebració que s'allarga diverses hores, almenys dues hores, fins les 10 aproximadament, per acostar-se al diumenge, a la nit de diumenge, quan Jesús va ressuscitar.
Diumenge al matí, per tant, es farà la missa de diumenge de Pasqua a les 11 del matí. Tot plegat a l'església de Sant Just. Doncs doni-do, eh? Moltes coses de Setmana Santa aquests dies també aquí al municipi.
I tenim també més coses, parlem per exemple de Sumate, que hem dit que en parlaríem de quina estona? Sí, i és que avui a les 7 de la tarda el col·lectiu Sumate organitza Sant Just una reunió interna, això sí, per explicar els objectius de l'associació, repassar la seva activitat i planificar altres propostes tant al nostre municipi com a Sant Joan d'Espí. És una reunió que es farà al Centre Cívic Salvador Espriu i...
Tot i que és una reunió interna, també volem conèixer en què consisteix aquesta associació, una associació no partidista, sense afany de lucre, constituïda bàsicament per ciutadans i entitats cíviques i socials, que treballa per estendre el debat social i polític obert a Catalunya sobre el seu futur com a poble. S'han organitzat al Bas Llobregat també i ara també s'ha format un grup de treball aquí a Sant Just, tant a Sant Just com a Sant Joan d'Espí, i avui coneixerem en què consisteix a Sumater.
Perfecte, doncs en parlarem d'aquí una estona, d'aquí una hora aproximadament. Una mica més d'una hora. I acabem amb una última qüestió, Andrea. I parlem dels Premis de Reconeixement Cultural 2014 del Bas Llobregat, perquè ahir es va obrir el termini per presentar candidatures. És la vuitena edició d'aquests premis que convoca de manera bianual el Centre d'Estudis Comarcals. L'objectiu és reconèixer persones, institucions, col·lectius o empreses vinculades al Bas Llobregat
que han destacat per les seves aportacions a qualsevol de les categories dels premis. Les categories són obertes o tancades. Les obertes cobreixen el camp de les arts, el coneixement i la innovació, l'entorn i la sostenibilitat i l'equació social i territorial i compromís cívic.
Dins d'aquestes categories hi ha altres subcategories més concretes, amb altres premis més concrets, i les categories tancades inclouen dos premis. D'una banda, el Premi Personalitat Bars Llobregatina de l'any i el Premi Centre d'Estudis Comarcals del Bars Llobregat. Ahir, com dèiem, es va obrir el període de presentació i propostes de candidatures i es tancarà el 8 d'octubre. Per tant, encara hi ha temps.
Des del web del Consell Comarcal, que és cecbl.cat, us podeu descarregar tant el full de nominacions com les bases d'aquest certamen. I el lliurement de premis tindrà lloc el dia 14 de novembre a la Trium de Viladecans. Perfecte, doncs també n'estarem al cas de tot aquest recorregut de tot plegat.
I aquestes són les notícies més destacades d'aquest matí, algunes de les més destacades. Com sempre, més informació a les hores en punt i també a la una als en just notícies edició migdia. Ara fem l'apunt musical d'aquest matí. Atureu la bellesa un instant, la tinc a les mans. Memoritzo el color del cristall per trobar-lo
I avui parlem de Joan Dausà perquè presenta avui, publica avui el seu últim disc, que es titula On seràs demà, són 10 cançons, i sembla que fa un pas endavant, en comparació amb el que havia fet ara fa dos anys, amb el Jo Maimai, i després del Barcelona nit d'estiu i la banda sonora ara publica aquest disc, titulat On seràs demà, igual que la cançó que estem sentint ara, és la que dona el nom al títol. On seràs demà, on seràs demà,
On seràs demà? Les seves cobreixen el pan. Conservo els anells de metall que em vau regalat.
Intento tocar-te les mans, però no en sóc capaç. Sé que algú girarà de nou al teu circular. On seràs demà? On seràs demà?
On seràs quan tot comenci a girar i el teu propi cos et porti a algun lloc on no has estat mai? Que idiotes com jo ens fa perdre el cap i els dies s'escapen. Les cendres cobreixen el pan.
On seràs? On seràs? On seràs? Quan tot comenci a girar i el teu propi cos et porti a algun lloc on no has d'estar mai, que idiotes com jo ens fa perdre el cap i els dies s'escapen.
Quan tot comença a girar i el teu propi cos et porta a algun lloc on no has estat mai que idiotes com jo ens fa perdre el cap i els dies s'escapen. Les cendres cobreixen el pa.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'swood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert o cinema.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Connecta't al català.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Ara passant 10 minuts de les 10, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, no, actualitat més enllà de la Sant Justenca, comencem repassant...
El tema principal d'aquest matí, segons els diaris d'avui, Andrea. Doncs avui, en clau política, els diaris ens parlen de la qüestió nacional. L'Ara, per exemple, ens diu que la via federal sobre camí a Madrid l'ha proposta a Roald Cava a la defensa, però tancada en tot la porta al dret a decidir. Ajornament, el PSOE concretarà el projecte després de les eleccions europees i, soledat, ni el PP recull el guant ni el sobiranisme i veu una sortida acceptable.
D'altra banda, a l'avantguàrdia, llegim, el govern replica Robalcaba. No hi ha oferta creïble sense PP. Homs escèptic davant de la reforma territorial que defensa el PSOE i Unió, PP de Catalunya i PSC consideren positiva la proposta. També ens diu l'avantguàrdia en portada que el Consell per a la Transició veu Catalunya dins de l'Unió Europea si fos independent.
I el periòdico, precisament, ens obre amb això, amb aquesta qüestió. Assessors de Mas insisteixen que la Unió Europea no faria fora Catalunya. La Moncloa recorda que Brussel·les ha deixat clara l'expulsió i de la seva banda Rubalcaba registrarà el seu projecte de reforma constitucional passat el 25 de maig, passades les eleccions europees.
Doncs és el tema més destacat d'aquest matí. Passem a fixar-nos en altres qüestions. Actualitzem la informació amb els digitals. El 324 ens obre dient-nos que Ucraïna inicia l'operació antiterrorista a Donex. És la regió d'activistes russòfons ignoren l'ultimàtum del govern ucraïnès per deixar els edificis oficials que ocupen.
Google compra el fabricant de drons solars que Facebook volia. L'empresa no ha dit quan ha costat l'operació, que Zuckerberg s'havia plantejat tancar per 60 milions d'euros. A l'ara llegim que el president dels liberals europeus sobre Catalunya diu que no es pot fer fora de la Unió Europea un territori que ja n'és membre. Graham Watson assegura sentir-se decebut per la manca de comprensió que exigeix el govern espanyol amb la singularitat catalana batant la celebració de la consulta.
I a La Vanguardia llegim que el govern adverteix que tota oferta del PSOE ha de tenir l'aval del PP i també que Obama urgeix a Putin a contenir els grups prorussos a Ucraïna.
Són aquests els temes principals d'aquest matí. Un apunt més, ara ens en parlaràs, però en tot cas actualitzem la data que ja són 15 els morts en l'incendi del Paraíso.
Més notícies ara a través de les imatges dels diaris, de les portades d'aquest matí, Andrea. Doncs avui hi ha molta varietat i diria que no coincideix cap fotografia, cap dels tres diaris que tenim sobre la taula. Al diari ara veiem unes patrulles de la Guàrdia Civil als camps perquè...
L'Ara ens diu en portada una edat de robatoris al camp. Unió de pagèsos exigeix més coordinació policial per frenar els assalts a finques. I precisament veiem dos agents de la Guàrdia Civil fent una d'aquestes patrulles nocturnes per vigilar que no s'assaltin a finques. I també veiem en clau cultural una fotografia d'Albert Manent, escriptor i activista que ha mort als 83 anys i ens diu l'Ara que deixa una extensa obra assagística.
D'altra banda, a La Vanguardia veiem una imatge de com ha quedat la ciutat xilena de Valparaíso. Arrasada ens diu, ha causat ja més d'una desena de morts, va continuar ahir destruint barris sencers i deixant sense casa uns 10.000 ciutadans. Ara en parlarem. També veiem un vitrall, sembla ser obra d'Antoni Gaudí, que s'ha revelat, sembla ser que s'han revelat algunes...
obres atribuïdes a Gaudí, algunes vidrieres distribuïdes arreu de Catalunya, entre elles a l'església de Santa Maria de Palau Tordera. I dues fotografies més. D'una banda, el Paral·lel de Barcelona, molt petita. La reforma del Paral·lel arribarà al maig. I també un moment d'una conversa que van tenir ahir el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, i Leo Messi. Sembla ser que van intercanviar la vanguardia paraules i somriures.
I per últim, el periòdico, també en clau esportiva, Champions Juvenil, la Masia sí que ha conquistat Europa, doncs sembla que han guanyat el campionat d'Europa. I per últim, el periòdico, trobem l'Outlet de la Roca Village, ple ahir de turistes, que té la intenció d'obrir gairebé tots els vestius de l'any a partir del 27 d'abril vinent, en virtut de la recent sentència que permet que la Roca del Vallès es consideri municipi turístic. I veiem doncs aquests...
carrers destacats de la Rocavilla, plens de turistes ahir mateix. Doncs és el que tenim en aquest cas del que fa les imatges. Parlem ara de les notícies en clau internacional d'aquest matí. Què ens expliquen, per tant, els diaris? Cap on anem? Un dia més anem cap a Ucraïna. La impotència de Kiev és com ho titula l'avantguàrdia. Els prorussos ignoren l'últim atom i ja controlen una desena de ciutats.
La confrontació més greu entre Rússia i Occident des del final de la Guerra Freda torna a estar la corda fluixa des dels esdeveniments del mes passat que van acabar amb l'anecció de Crimea a Rússia. Els rebels prorussos de l'est d'Ucraïna van ignorar ahir l'ultimàtum de Kiev. És més, van fer una crida a aconseguir el control de la província de Donetsk i des d'Eslovians, de la desena de ciutats que ja controlen, van demanar ajuda al president rus a Vladimir Putin...
El Kremlin va assegurar que Putin ha rebut aquestes peticions d'ajuda i que observa amb gran inquietud el conflicte del País Bahí. De la seva banda, el president en funcions ucrainès, Oleksandr Turchinov, va passar a l'acció firmant el decret per iniciar l'operació antiterrorista contra els rebels, una operació que inclouria també l'exèrcit. I avui, doncs, La Vanguardia també ens ofereix algunes fotografies al Darulls, amb activistes prorussos, per exemple, incendiant una comissaria de policia a Orlikva, a prop d'aquesta ciutat de Donetsk.
És una de les notícies de la jornada en clau internacional i, com comentàvem ara, parlem de Valparaíso, perquè aquest incendi segueix descontrolat. Encara ahir, de fet, no estava controlat. La xifra de víctimes va pujar, 13 morts, ara tu has actualitzat amb 15 ja, 2.000 habitatges destruïts, 10.000 damnificats, diumenge a la nit el vent va fer que el foc revifés i va ser evacuat a Medites, un altre dels 42 turons que configuren aquesta ciutat xilena.
L'incendi va començar, recordem-ho, dissabte en un bosc i va saltar ràpidament a una àrea habitada. La majoria d'evacuats que van perdre les seves cases dormen ara en alberts improvisats, molts habilitats en escoles, per la qual cosa el govern ha suspès indefinidament les classes. Ara sembla ser que la policia està investigant si l'incendi va ser intencionat o no, i Michelle Bachelet, la presidenta del país, ja...
Està afrontant, diu l'avantguàrdia, la segona catàstrofe en un mes de presidència, després de, recordem-ho, el sisme que va tenir lloc al nord del país, ara fa un mes. Doncs són les notícies principals d'aquest matí, si obrim per la secció internacional. Cop d'ull ara què passava altres 15 d'abril, per exemple, del 94.
I tenim que Rubio compareixia en un clima de deteriorament polític. Les declaracions de Serra feien reviure les especulacions sobre Solxaga. El vot del PP en solitari impedia triar un nou defensor del poble. Per tant, una notícia vinculada amb la política d'ara fa 20 anys. També se'ns deia que la inflació es mantenia al 5% i el crèdit al sector privat es disparava.
Fa 15 anys, titular principal pels Balcans, Sèrbia culpava l'OTAN de matar 75 sovars, l'aliança assegurava que només havia bombardejat vehicles militars i investigava la causa de la matança. La cimera de la Unió Europea donava suport al pla de pau de Kofi Annan, però mantenia l'opció militar.
El govern regularia les talles de roba per prevenir l'anorèxia. Això fa 15 anys, 15 d'abril del 99, el Congrés aprovava dues proposicions no de llei que regulaven diferents mesures per prevenir justament l'anorèxia. Els diputats emplaçaven que el govern recomanés a dissenyadors i fabricants de la necessitat d'oferir a la joventut talles més grans que la 38 o la 40.
15 d'abril del 2004, ara fa 10 anys, Zapatero s'assegurava la investidura a la primera. Puigcercós confirmava el vot d'Esquerra que evitaria l'elecció en segona votació. El PP criticava que s'estengués a Espanya el pacte tripartit que operava Catalunya i política exterior i terrorisme centraria en el discurs del líder del PSOE.
Mentrestant, Bush beneïa tots els plans de pau que Sharon imposava als palestins. Estats Units avalava els colons de Cisjordània i suposava el retorn dels refugiats.
La policia, que creia que un líder espiritual havia dirigit l'11M. I també es deia, en imatge i tot, que un error arbitral condemnava un gran Barça. I a la imatge, un Víctor Valdés, molt jove, amb 10 anys menys, evidentment, que havia estat expulsat i que el Barça només va poder empatar fa 10 anys contra el Betis.
I acabem aquest repàs amb la portada de fa 5 anys, 15 d'abril del 2009. Obama i Bernanke atisbaven l'inici de la recuperació. El president i el cap de la Reserva Federal apuntaven un cautelós optimisme. Estats Units encara presentava dades preocupants, tot i els missatges positius.
I després Montilla, que deia que veia llum pel finançament després de veure a Salgado. El president deia que no rebaixaria la seva demanda. Mentrestant Zapatero anunciava una retallada de publicitat a Televisió Espanyola i el Chelsea era l'últim escull del Barça per arribar a Roma, ara fa cinc anys.
Tornem cap als diaris d'avui. Ens fixem en les contraportades i per això comencem parlant del que tenim avui a la contraportada del diari Ara, l'article setmanal de Salvador Cardús, avui titulat Què van aplaudir? S'ho pregunten, no, Andrea? Sí, i de fet és un article molt interessant. Salvador Cardús avui fa una reflexió al voltant del que aplaudien els diputats al Congrés el dia del debat, el passat dia 8 d'abril.
Diu dimarts passat, Mariano Rajoy va baixar a l'arena parlamentària, aquesta vegada sense amagar-se darrere la pantalla de plasma, per respondre al desafiament de la delegació catalana. Diu un no, resumeix bé els gairebé 40 minuts de discurs, un discurs que diu va estar molt ben atrenat, però crec que té interès anar una mica més a fons en l'anàlisi del seu renomament per saber què han entès de tot plegat.
I una manera senzilla de fer aquesta anàlisi és observar quins passatges del discurs van mereixer l'aplaudiment entusiasta de l'actual majoria absoluta de les Corts. Faré una mica un resum de tots aquests aplaudiments perquè realment fa una anàlisi exhaustiu dels moments i de les frases que deixaven a Mariano Rajoy.
Diu els primers quatre aplaudiments, destacant l'apel·lació a la Constitució per emparar la unitat de la nació, la seva indissolubilitat i la sobirania indivisible dels espanyols. Van aplaudir quan Rajoy va dir que l'afera afecta a tots els espanyols, que la Constitució protegeix contra el mal temps, que no es poden saltar la Constitució ni que volguessin, i encara que els catalans vam acceptar el pacte constitucional sense imposicions i sense pensar que era un grilló, de manera que aquella ja va ser l'autèntica autodeterminació de Catalunya.
Diu que els 8 aplaudiments següents, on per cert se'ns tractava amb condescendència, deia que això que demanem no passa enlloc del món, que ja els agradaria als escocesos tenir les competències d'aquí, que gràcies a la Constitució mai no havíem tingut tant d'autogovern, entre d'altres. Per tant, avui n'estic clar que jo crec que val molt la pena llegir del Salvador Cardús. Doncs el trobem a la contraportada de l'Iari ara.
A la Contra de la Vanguardia llegim que aquesta crisi ha fet més mal a la classe mitjana que la del 29. Avui el Lluís Amiguet ha entrevistat Charles Goodhart, que és catedràtic de la London School of Economics. Diu que jo vaig néixer milionari.
Diu, amb una cullera de plata a la boca, com en diem en anglès, però sempre m'ha divertit més investigar com funcionen els diners que a gastar-los. Diu Draghi, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, no necessita el meu consell, sinó llibertat d'acció. Ell ja sap què ha de fer, però no li deixen fer i tots ho patim. Diu, el que necessita, el que hauria de fer Draghi, és que el Banc Central Europeu prestés bilions al mecanisme d'estabilitat monetària que veia per l'estabilitat financera de l'euro perquè el seu torn els deixés als bancs i aquests a les empreses.
diu que cada estat seria el garant d'aquests crèdits als seus bancs, que d'aquesta manera farien fluir el crèdit per crear llocs de treball. I acaba dient que el que impedeix a Draghi fer això és que està limitat pel mandat que té el Banc Central Europeu ben lligat per Berlín, i si intenta maniobres, com la que està explicant Charles Woodard, diu que el Tribunal Constitucional alemany li impugnarà l'actuació, com ja ha passat altres vegades.
I acabem amb el periòdico. En aquest país, si fas una cosa i no guanyes pasta, ets un friki. És el títol que ens deixa, eh? Sí, avui és entrevista a Jaime Rodríguez, que segueix la seva passió al cine, dirigeix curs, i un el va presentar a Sitges, però viu de cuina. Diu, des dels 15 anys que vaig començar a treballar al restaurant del meu oncle, ara en tinc 38, diu, al llarg de la meva carrera he passat per uns quants restaurants, vaig estar a 8 anys el del meu oncle, la Buona Tàbula, de fet, per altres cuines també...
Diu, però això del cine sempre ha anat creixent dins meu. Diu, era el que m'agradava, el que sempre m'havia agradat. El que passa és que mai vaig tenir suport familiar per dedicar-m'hi. I l'hostaleria m'agrada, això és veritat, però el cine sempre ha estat present. De fet, mentre treballava em vaig apuntar a una escola, pensava dedicar-me a la interpretació, però al sortir havia canviat d'idea i volia ser director. Diu, el problema és que necessitava temps.
Mentrestant no ho he deixat a l'hostaleria perquè és el que m'alimenta i perquè deixar-ho tot per llançar-te a la piscina en aquest món. Si estàs sol i no tens suport, doncs no, diu. I ara està a parlar dels seus projectes i diu que ara tinc un curt acabat, Gigi i Cucú, que també presentaré a Sitges aquest any, a veure si hi ha sort, a veure si l'escollen, i una altra en fase de muntatge que es diu Intel·ligent Glaces i diu que si l'acaba també el presenta, tot plegat, evidentment, mentre cuina.
Molt bé, doncs és una història de personatges que trobem avui al periòtic.
I acabem ara amb la notícia curiosa del dia d'avui que passa per un invent, que és un nou rellotge pàrsecs que està anomenat també el millor disseny. Un rellotge de polsera, eh? Diu que s'anomena The Bradley en honor a un soldat que va quedar sec a Afganistan
doncs sembla que triomfa també entre els que sí que hi veuen. És un rellotge que fa moltes coses, és a dir, molts rellotges recordem que també fan de GPS, que reproduixen música, que mateixen distàncies, una mica com els mòbils, no? Doncs sembla que fins a poc les persones ceques acostumaven a utilitzar rellotges parlants per saber l'hora,
Però l'empresa Ion Time Peaces ha inventat aquest objecte quotidià per adaptar-lo a les necessitats de tots els invidents. Un rellotge anomenat el millor disseny de l'any, de fet el Museu del Disseny de Londres, que és una esfera de titani circular. No té números ni té agulles, tampoc té un vidre protector. Les encarregades de marcar les hores i els minuts són dues petites esferes metàl·liques controlades per imants que donen la volta al rellotge
a través de dos surcs, un al centre i un altre al costat. D'aquesta manera, els invidents ja no necessiten apretar un botó perquè una veu els digui quina hora és, sinó que passen els dits per damunt de les esferes, poden saber el temps exacte. Aquestes boles poden desplaçar-se només amb el fregament dels dits, però els imants fan que sempre tornin al lloc adequat segons l'hora que sigui. El dissenyador és Hyung So Kim, és el responsable d'aquest projecte,
i ell va dir que el nom d'aquest rellotge, com hem dit, fa honor a aquest soldat, i diu que el relata a la BBC aquest soldat, que ell tenia un rellotge que parlava, que el pitjor és que només que apertés el botó hi ha que queda clar que és alguna necessitat especial, i en canvi li encanta la idea d'aquest rellotge perquè diu que pot ser una mica com tothom. Molt bé, mira. Sí, diu que un cop batejat va començar una convocatòria més a través de micromecenatge el juliol del 2013,
El resultat va ser un èxit rotund. 3.681 persones de 65 països diferents. 3.000? Sí, sí, van donar suport. Molt bé. I van donar en total de 594.602 dòlars. I més de 1.000 ja van encarregar el rotllotge internet i només una petita fracció que el propi dissenyador situa entre l'1 i el 2% té alguna deficiència visual. És a dir, que realment a tothom li ha agradat molt la història més enllà de si ser sec o no.
Home, molt bé, molt pràctic. Ve original i pràctic. Una bona idea, exacte. En fin, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, que home. Que vagi molt bé, bon dia.
Fins demà!
Obrim ara diaris i ens fixem en diferents qüestions interessants que trobem avui. Per exemple, a la pàgina 27 del diari Ara, avui ens aturem amb una entrevista que fa Taís Gutiérrez a Montse Folk, que és metge i nutricionista, i que diu que totes les malalties comencen amb una mala digestió. L'estoma, que és un òrgan clau per a la nostra salut, i recomana també cuidar-lo menjant tres aliments crus al dia per mantenir un bon nivell d'enzims, una proteïna molt desconeguda, però que és fonamental per a la salut.
Ha publicat el llibre a l'Enzim Mediterrani, a columna, on explica la importància d'aquestes proteïnes en la nutrició i com poden ajudar a prevenir tot tipus de malalties. Diu, per tant, que una manera molt fàcil és incorporar un producte cru a cada pet principal, per exemple, fruites, verdures, llavors germinats o làctics, un a l'esmorzar, un al dia i un al sopar.
Explica també que es considera que qualsevol estrès, laboral emocional o per altres motius, pot provocar que el cos necessiti més defenses per poder mantenir el seu estat saludable. Això pot causar una baixada dels enzims perquè treballen massa i s'acaben les reserves i, per tant, comporta problemes de salut. Per exemple, malalties del sistema immunitari perquè les defenses cauen i això valiu malalties de tot tipus. Diu també que per això, el que dèiem abans, totes les malalties comencen amb una mala digestió i l'origen és l'estómac.
Diu que en general mengem prou bé perquè tenim la dieta mediterrània i molts bons productes com l'oli d'oliva, les verdures o el vi però el nostre ritme de vida juga en contra dels àpats saludables. Entre setmanes, sobretot a l'hora de dinar, tenim pressa i costa molt menjar bé i això fa calor de sopar i arribem amb molta gana i devorem el que sigui i ja ens descontrolem. Això, diu, no és tan saludable.
Són les opinions que llegim de Montse Folk avui al diari Ara. Ens aturem ara les pàgines de l'esport del periòdico que avui fa un recordatori i viatge cap a la tragèdia de Liverpool.
Un dolor diu que dura 25 anys. Margaret Thatcher va manipular la tragèdia de Hillsburg per acabar amb el hooliganisme. Fa dos anys el govern britànic va reconèixer la seva responsabilitat en el desastre. La policia valterà proves per inculpar els aficionats de Liverpool.
És el que va passar el 15 d'abril del 89 a Sheffield, fa 25 anys, a l'estadi de Hillsburg, el territori neutral elegit per la Federació Anglesa per la disputa de la semifinal de la FA Cup entre Liverpool i el Nottingham Forest. 96 aficionats reds van morir a causa d'un allau a les grades de la tribuna UES, coneguda com l'Eppings Lane. Aquell partit, que es va suspendre als 6 minuts, va concentrar més de 50.000 aficionats en un estadi típic d'un temps, els dels 80, i de tot un país, Anglaterra.
Generalment, explica Alberto Servian, en aquella època els camps de futbol no tenien mesures de seguretat per impedir el sobreaforament. Els accessos eren estrets, amb grades sense seguients i tanques de fil ferro per mirar d'impedir la invasió d'eficinats al terreny de joc. I aquell model acabaria després de la nova Eca Tombe, que es va gestar uns minuts abans que comencés el partit, en el moment en què la policia que custodiava el recinte va prendre la decisió fatal d'obrir un dels accessos a la grada de l'Eppings Lane, quan estava derrotada
de seguidors de Liverpool, amb el presumpte objectiu d'evitar que es produissin al d'arcats al voltant de l'estadi. Dilluns que ve, Enfield tornarà a homenatjar les 96 víctimes de Hillsburg. Avui ho recorda àmpliament el periòdico en aquest article a la secció d'esports.
I com falten 5 minuts per 3 quarts d'11, acabem parlant de mones de Pasqua, article que signa Quim Monzó, titulat La mona de dilluns que ve, i diu que durant els anys que va ser padrí d'una noia anomenada Ariadna, fins que va arribar als 18, va anar sabent diferents coses d'aquest pastís esponjós que en diem mona.
Per exemple, diu que simbolitza que les abstinències de la quaresma s'han acabat, que en contra del que m'havien dit sempre, el nom no ve de l'àrab, sinó del llatí munda, plural del neutra mundum, que significa panera adornada i plena d'objectes, que pel mes d'abril, tal com ara fem amb la mona actual, s'oferranava a Ceres, la deessa romana de l'agricultura.
I diu també que entre la població hi ha diferents sectes que consideren que la mona és tal com ells diuen i prou, i que la resta són poc menys que una heretgia. Diu que els més fervorosos defensors de la mona fonamentalista diuen que consisteix en una massa de coca cuita al forn i damunt de la qual s'hi posen ous d'ús, tals com anys té el nen al qual se li regala, però poca gent se'n recorda i de fa una futura dècades els ous han passat de ser de xocolata.
I diu també a Quim Monzó que si hi havia estat per ell, la mona que sempre li hauria regalat a la fillola hauria estat sempre una bona Sara i, com a molt, uns ous de xocolata del damunt, perquè no hi ha cap vestir, és que li anem a morir més que aquest. Però com que era una nena, tothom considerava que la mona havia d'anar plena de plomalls, de colors i confitures. A més de figuretes fetes de pollets ridícols i, pobre de mi, que no ho fes.
I per l'aquest any, una pastisseria de Barcelona, la pastisseria de fet Bogunyà, diu que ha anat un pas més enllà i que ha creat una mona en forma d'urna. És un paral·lepípeda ortogonal de xocolata amb una ranura on hi entra una peça rectangular amb una paraula escrita, bot, que hi ha gent escrit bot és intel·ligent perquè així almenys, en teoria, podran comprar-la els partidaris del sí-sí com els del sí-no i fins i tot, diu Quim Monzó, els del no. A més a més, el padrí...
que de qual manera no vol que el 9 de novembre hi hagi consulta, té la possibilitat de dilluns de basc o un cop posada l'urna de la xocolata damunt de la taula, fer-la miques d'un cop de puny perquè tots els comensals, començant pel fillol, vagin menjant-se-la fins que no en quedi cap rastre. És l'article d'avui de Quim Monzó a la Vanguardia.
I enllaçem aquest article amb la informació cultural d'aquest matí. Comencem amb una mala notícia, la mort del filòleg i escriptor als 83 anys, Albert Manent. I una altra notícia delicada, la família de Gabriel García Márquez reconeix que la salut de l'escriptor és molt fràgil.
Atribueixen a l'artista Bansky un mural urbà que critica l'espionatge. I la virreina exposa les arrels del sarcasme del fotògraf Martín Parr. La sèrie Els inconformistes està formada per 75 imatges en blanc i negre que constitueixen un dels primers projectes del fotògraf.
Són alguns dels punts culturals d'aquest matí. Acabem repassant la informació esportiva.
I avui, atenció, perquè el dia abans que es jugui la final de la Copa del Rei del Barça contra el Madrid de València, més talla els drets esportius, cadascú aposta d'una manera diferent. Per exemple, el nou esportiu titula per ofegar les penes i la imatge apareix la Copa del Rei. Diu que els blaugaran últimen la preparació per la final de la Copa clau per evitar més inestabilitat.
L'esport diu sorpresa Puyol, Piqué està descartat i Bartra segueix amb problemes, el capità s'ofereix, ho donaré tot per estar en condicions, Guardiola ja va recórrer ell fa 3 anys, quan el Madrid portava 3 mesos, davant de Madrid, quan portava 3 mesos lesionat.
I també la Masia conquesta la Champions, és el que explica el diari Esport, i és el titular i el tema central, amb imatge i tot, que tria el Mono Eportivo. La Masia sí que la toca, l'equip de Jordi Vinyals va aconseguir de forma brillant la Champions juvenil. Munir va fer un gol des de Geni, des de mig camp, que va ser el passat final d'un partit històric.
I pel que fa demà, diu, dubte central, a 24 hores de la final de la Copa, aquí Piqué no va superar la prova, Bartra i Pujol treballen per ser l'alternativa i la visió de Cristiano Ronaldo és del risc. També destacava missatge del Capitat, tots junts podem aconseguir-ho. Són els titulars esportius d'aquest matí. De seguida parlem del temps.
I, per tant, saludem el Carles Hernández i Rius, que ja el tenim a punt. Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Bé, avui que ens han llevat en un dia així, una mica més enteranyat, no? Núvols baixos. Sí, són núvols baixos. Ahir els teníem una miqueta cap a la costa de Tarragona, avui els tenim una mica més propers a nosaltres, però no ens marquen cap canvi ni ens indiquen que hi hagi d'haver canvis importants al llarg del dia, sinó que aquests núvols es podrien anar trencant tranquil·lament.
I el sol tornarà a ser un altre cop el protagonista d'aquesta jornada. Jornada molt tranquil·la per tota aquella gent que, a part dels dies primordialment festius d'aquesta setmana, també d'uns quants més perquè se'ls ha guardat, està gaudint d'uns dies força bons, sobretot al litoral. Tenim aquesta lluna plena preciosa de nit, tenim uns dies de sol realment molt macos a gaudir-los i a més a més les temperatures acompanyen. Tampoc no són extremadament altes, cap a l'interior una miqueta,
però fruit del Mediterrani tenim la sort que els valors no s'enfilin massa. Aquesta època de l'any és ideal perquè el sol s'està bé i l'aigua del mar s'encarrega de calmar una miqueta aquests valors. Si viatgem a altres zones de la península ibèrica, a Madrid s'enfilen superant tranquil·lament els 25 graus, cap a l'interior de Sevilla es pot arribar als 30 graus, però en canvi tot el que és la conca mediterrània, sobretot la meitat nord, els països catalans, cap a Murcia, Almeria, ja sí que les temperatures piquen una miqueta més, fins i tot a Lacan,
doncs es poden arribar a 24, 25, però aquí realment estem prou bé, 22, 23, surts, el solet s'està bé, pots fer un bany, l'aigua està freda, però bé, és una situació que és molt agradable i si a sobre acompanya el sol i tenim un cel maco, doncs tot això que tenim. Així doncs avui és un dimarts molt tranquil, aquesta tarda hi ha una certa inestabilitat a les tardes, sobretot cap a l'interior de la península ibèrica,
També creixen algunes nublades i algunes tempestes cap al sistema ibèric, i això el que provoca és que després arribin una miqueta cap a la franja de Ponent, el Matarranya, els Ports de Tortosa a Besseit, cap a la zona del delta de l'Ebre... En aquestes zones, aquesta tarda, no es descarta la possibilitat d'alguna nublada, però els mapes ens indiquen si hi ha precipitació molt minsa. O sigui, no estem veient que aquesta tarda hi hagi d'haver tempesta, però sí que algunes nublades cap a això que dèiem, cap a la franja de Ponent, cap a les comarques interiors de Tarragona, i fins i tot alguna podria arribar al delta.
No massa cosa més, les temperatures estables són exactament iguals que les d'ahir, si el cel ens queda una mica més tapadot a la nit, doncs no baixen tant, ens quedem en 12-13 graus, però si es queda serè, doncs tenim la sort de veure la lluna i d'altra banda les temperatures baixen una miqueta més, però bé, 11-12 són valors que tampoc no són extremadament freds.
I aquesta tònica de tranquil·litat, que no passa pràcticament res, la seguirem tenint dimecres i dijous. Són dos dies, tant dimecres com dijous, que hem de seguir parlant d'estabilitat, d'alguns núvols en algun moment, però són molt poc importants, són núvols baixos, però hem de parlar de sol, de temperatures que no varien massa i d'un temps força tranquil. Aquesta inestabilitat que es va gestant i que avui tenim al centre de la península ibèrica, probablement, a mesura que vagin avançant els dies, s'anirà apropant una miqueta a Catalunya, però dimecres i dijous encara no ens arribarà a afectar.
De cara al divendres sí que ja comença a animar-se una miqueta més aquesta inestabilitat de tarda, i divendres serà un dia bàsicament de sol, amb alguns núvols a primera hora de la tarda, i a tarda vespre podrien començar a créixer tempestes, tempestes que fins i tot podrien arribar a Sant Jus, o sigui que poden ser generals i generoses,
i que el que faran és fer baixar una miqueta la temperatura després d'aquestes tempestes. O sigui, després de les tempestes de divendres, la nit de divendres a dissabte serà una miqueta més fresqueta. Tot i que no hi hagi plogut, a l'ambient d'aquestes tempestes interiors, pot ser que no plogui a Sant Just, però vull dir que hi ha aquesta possibilitat perquè les tempestes poden proliferar per diferents punts. Això seria divendres a la tarda.
Fabià, amb els mapes han tornat a canviar, parlant del cap de setmana, el dissabte... Cada dia canvien, eh? Sí, per això et dic. Nosaltres ho diem perquè ens fa il·lusió i ho anem seguint, no? Però vull dir que ens haurem d'esperar pràcticament a dimecres o dijous per poder parlar del cap de setmana. Sí que sembla que s'engresca una miqueta més la inestabilitat.
coincidint amb el final d'aquesta setmana, i avui ens indiquen els mapes que divendres tenim aquestes tempestes de mitja tarda, que el dissabte serà un dia variable, amb sol, núvols, poden caure ruixats en qualsevol moment del dia, però sembla ser que seran més probables de cara a la tarda. Però serà un dia variable, amb sol i núvols.
I d'altra banda, les temperatures seran una miqueta més baixes. O sigui, si estem parlant de valors d'entre 22 i 23 graus, tant avui com dimecres i dijous, doncs potser dissabte ens quedem entre els 19 i els 20. Seran valors una mica més baixos, anirem jugant amb sol i núvols i fins i tot algun ruixat. De cara a la tarda, aquests ruixats poden ser una miqueta més destacats.
Diumenge serà un dia força tapat, segons les previsions. Sembla ser que serà un dia bastant tapat arreu de Catalunya, amb alguns ruixats durant el matí poc importants, i a la tarda s'hi afegiran la possibilitat de tempestes. El diumenge no acabaríem de fer net durant tot el dia. Si hi ha ruixats puntuals al matí pot treure una mica el nas al sol al migdia, però es podria tornar a tapar la tarda amb tempestes que podrien afectar qualsevol punt de Catalunya.
i de cara al dilluns seguiríem amb aquestes temperatures, tant dissabte com diumenge baixen una mica les temperatures, l'ambient serà una miqueta més fresquet, al vespre caldrà la jaqueteta, i de cara al dilluns sembla ser que farà més sol al matí, anirem jugant encara amb núvols i a la tarda podríem tornar a créixer algunes tempestes. Aviam, si la Setmana Santa és des d'avui fins divendres, bé, però si la Setmana Santa li hem d'afegir dissabte, diumenge i dilluns, doncs sembla que s'espatlla una miqueta. Però encara, no? Pintava pitjor.
No, ahir pintava millor, perquè la cosa se n'anava només el diumenge i el dilluns i gairebé dilluns. La setmana passada deieu que era un desastre, no? Era un desastre des del dijous.
Almenys, mira. Potser canvia. No, no, clar, sí, sí. Si anem fent aquesta tònica, la setmana passada era desastrós, ahir va millorar moltíssim, perquè dius, mira, si plou dilluns és igual, tampoc no passa res, però avui ha tornat a recular la cosa. Tornem a parlar de dissabte, diumenge i dilluns, i clar, tres dies lletjos emprenya una miqueta. Però bé, anirem seguint-ho, encara sort que és dimarts i això no es pot confirmar. Sant Jordi?
Sant Jordi, sembla ser que tenim una pausa entre dimarts i dimecres. Dimecres és Sant Jordi, oi? I dijous es podria complicar. El que passa és que està una mica en terra de ningú aquesta complicació si ens arriba dimecres a la tarda. Sembla ser que gran part del dia faria sol, però potser dimecres a la tarda podria caure alguna tempesta. Esperem que no, esperem que celebrem el dimecres, perquè l'aigua amb els llibres no hi juga. No, no, no. El que passa és que sempre toca una hora o altra, eh? Realment...
Crec que porteu un parell d'anys bons, que ens n'hem salvat, però... Sí. Aviam, estem parlant, estem dient que de cara al dissabte o divendres no ho tenim gens clar de les tempestes per Sant Jordi. Doncs hi ha aquesta previsió, però encara és menys clara. Sí, sí. Molt bé, Carles, ens anirem seguint. Moltes gràcies. D'acord. I que vagi bé. Vinga, bon dia. Bon dia.
6 minuts i arribem en punt a les 11 del matí. Serà moment de connectar amb el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies, abans també amb el de Catalunya Informació, i tornem després a més coses, ho fem després de Sant Inetxo Vegas, i aquest, quan tot té càncer de mi.
Te diré, cre tú y yo, que me dan miedo las tormentas, que ahora veo que una se acerca, que en el cielo hubo un temblor y solo pienso en escapar. Esto se ha puesto muy feo, tuve un juicio contra reo y sé que me condenarán desde la yoca hasta el musel. Te busqué y no te encontraba y cuando nos vimos las caras me buscabas.
¿Cómo no vas a cansarte si de miércoles a martes ya estoy harto yo de mí? Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad. Es un trecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo sin disimular el miedo.
¿Cómo voy a vivir cuando te cases de mí? Cuando te cases de mí.
¿Y qué más da si esto es el fin? Yo trato de matar el tiempo y entre tanto lo que el tiempo intentará es matarme a mí. Estas líneas, ya lo ves, son lo más desesperado para tenerte a mi lado. ¿Qué se me ha ocurrido hacer? Y si me dejas que lo intentes solo una vez más.
Me odiarás secretamente y para siempre jamás que hacen falta hay amor más de dos vidas enteras para corregir siquiera el más mínimo error. Me decías lo que media entre tú y tu soledad es un derecho que no puedo abarcar.
Cuando te canses de mí, cuando te canses de mí, ay de mí.
Cuando te cansas de mí. Cuando te cansas de mí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. La informació més propera al Just a la Fusta.
Bon dia, són les 11. El president del Partit Liberal Europeu reclama al govern de Mariano Rajoy que obri la Constitució per solucionar la demanda de Catalunya d'una consulta. Declaracions al matí de Catalunya Ràdio del president del Partit Liberal Europeu, Graham Watson.
El Tribunal Constitucional, mentrestant, probablement també tombarà la via de la llei catalana de consultes per votar el dia 9 de novembre. És el pronòstic que ha fet al matí de Catalunya Ràdio Carles Boix, membre del Consell Assessor per la Transició Nacional. L'ONU demana a les autoritats de Crimea que desarmin i dissolguin els grups paramilitars que operen fora de la llei. Una missió d'observació constata que les accions dels paramilitars són abusives i atempten contra els drets humans fonamentals.
El Parlament Europeu aprova avui la segona pota de la Unió Bancària, el mecanisme per liquidar bancs en fallida. Ara seran les entitats i els seus accionistes els que assumiran les possibles pèrdues en comptes dels estats. Aquesta tarda quedarà instal·lada el tanatori de la Ronda de Dalt, a Barcelona, la capella ardent de l'escriptor i filòleg Albert Manent. Els funerals del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes es faran demà al mateix tanatori.
Els comerciants de Roses de Mercabarna preveuen vendre'n 6 milions d'unitats a aquest Sant Jordi, una xifra similar a les vendes de l'any passat. Els comerciants també creuen que el fet que la diada sigui en dia elaborable pot incentivar les vendes. I Sant Josex publica avui el seu nou disc, titulat Festival. Els nord-americans Afghan Weeks i Maika Pihinson, o l'escocès Paola Nutini, són altres artistes que també editen nous treballs.
Catalunya Informació. Gerardo Martino i Carlo Ancelotti es podrien endur tots els jugadors del Barça i del Madrid lesionats inclosos aquesta tarda a València. De cara a la final de Copa, les rodes de premsa prèvies les podreu seguir aquest matí en directe per Catalunya Informació. El Barça de bàsquet obre els quarts de final de l'Eurolliga aquesta tarda a les 7 contra el Galatasaray. Transmissió de Catalunya Ràdio un quart d'hora abans. Anem vol avui partit de Lliga Valladolid-Barça.
Pel que fa al temps, cel ha nubulat o mig nubulat avui al centre i sud de Catalunya, amb més clarianes cap al Pirineu, a Girona i al nord de Barcelona. En general, els núvols s'aniran esqueixant o es fan amb més prims. Al vessant sud del Pirineu es formaran nubulades aquesta tarda i també al massís del Port. Caló moderada entre els 22 i els 27 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. S'obre el termini per presentar candidatures als Premis de Reconeixement Cultural 2014 del Bars Llobregat. És la vuitena edició d'aquests premis que convoca de manera bianual el Centre d'Estudis Comarcals. L'objectiu és reconèixer persones, institucions, col·lectius o empreses vinculades a la comarca que hagin destacat per les seves aportacions a qualsevol de les categories dels premis.
Les categories són obertes o tancades. Les obertes cobreixen el camp de les arts, el coneixement i la innovació, l'entorn i la sostenibilitat i la cohesió social i territorial i compromís cívic. Les tancades inclouen el Premi Personalitat Bas Llobregatina de l'any i el Premi Centre d'Estudis Comarcals del Bas Llobregat. Ahir es va obrir el període de presentació i propostes de candidatures i es tancarà el 8 d'octubre. Al web del Consell Comarcal, cecbl.cat, trobareu el full de nominacions i les bases del certamen.
Més coses, dimarts es presenta al llibre Pagesos de Ciutat d'Ester Casanovas de Can Ginestà. Es tracta d'un manual il·lustrat per fer horts amb testos, jardineres i taules sense sortir de casa. El llibre dona les claus per conrear verdures i hortalisses ecològiques al balcó o a la terrassa, aprofitant elements que hi hagi per casa, de manera que els lectors s'inicien en l'horticultura aficionada i d'autoconsum. Pagesos de Ciutat està editat per Vian Edicions i el presentarà la seva autora, Ester Casanovas, dimarts que ve a dos quarts de set de la tarda a la sala Isidore Consult de Can Ginestà.
I acabem recordant que a l'actriu Sant Justenca Clara Segur està nominada al Premi Català de l'any 2013. Segur es troba ara en cinquena posició d'aquests premis que impulsa el periòdico. L'actriu està nominada per ser una de les artistes de l'escena catalana més consolidades. Fins al dia 7 de maig es pot votar els finalistes del premi. Els tres finalistes provisionals són l'activista social Núria Gispert, el futbolista del Barça Xavi Hernández i el nafrola qui donen de ronyó Federico Oppenheimer. Podeu votar a través del web cataladelany.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un caràcara amb l'aigua segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Just a la fusta
Fins demà!
Ara passen 11 minuts de les 11. Aquesta hora parlem del llibre Pagesos de Ciutat d'Ester Casanovas, que es presenta dimarts de la setmana que ve a Can Ginestà, un llibre editat per Bien Edicions, que presentarà la seva autora dimarts que ve, com dèiem, a dos quarts de set de la tarda. Un manual il·lustrat per fer horts amb testos, jardineres i taules sense sortir de casa. Un llibre, per tant, que dona les claus per conrear verdures i hortalisses ecològiques al balcó o a la terrassa. I ara en parlem amb ella, amb l'Ester. Molt bon dia. Hola, bon dia.
De fet, aquesta idea, la idea de tenir un hort al balcó o a la terrassa, el que tinguem a casa, va a més, no? Cada cop hi ha més gent que s'apunta a aquesta tendència. Sí, sí, cada vegada hi ha més gent que s'hi posa i és que la possibilitat de conrear algunes hortalisses, potser no totes, per manca d'espai, però moltes de les que utilitzem sovint a taula és realment molt senzill de posar en pràctica.
Tothom pot fer-ho? Tenim el que tinguem? O hem de tenir un mínim de metres quadrats, per entendre'ns? A veure, sempre intentarem adaptar els diferents cultius que podem realitzar a l'espai que tinguem. Us poso un exemple, una planta de carbassó, per exemple, que creix moltíssim. És difícil si tenim un balconet, per exemple, molt estret, però en allà sí que hi podem cultivar moltes altres coses, com enciams, cebes, pastanagues, per exemple...
xerris fins i tot, si tenim poc lloc, amb la qual cosa es tracta més d'adaptar l'espai que tinguem a les hortalisses que hi poden créixer bé, que no pas voler omplir allò a vegades de moltes coses que després no acaba de donar el seu fit. Clar, que suposo que a l'hora de, quan a algú se li ha acut muntar un horturbà a casa per entendre'ns, potser li passa això, no? I en realitat el que hem de mirar és ben bé què podem aspirar per entendre'ns.
Sí, el que passa és que, esclar, jo sempre dic que els de ciutat hem oblidat moltes coses, no?, o hem tingut durant unes quantes generacions tan poc contacte amb la terra que moltes vegades hem oblidat o no coneixem com es fan de grans, doncs això, determinades plantes, no?, perquè, per exemple, un enciam tothom el té el cap com és, no?, perquè és un enciam sense el que compres els súpers.
Però, per exemple, una planta de carbassons o una planta de cogumbres o les patates o els tomàquets. A vegades la gent se sorprèn de pensar que una mata de tomàquets pugui arribar a mesurar a prop de dos metres i tenir una amplada de 80 centímetres. Amb la qual cosa, en aquest llibre, el que hem intentat és donar totes aquestes indicacions perquè cadascú pugui fer això, intentar adaptar a l'espai que té els cultius que s'hi poden donar bé.
Com se't va acudir la idea de fer aquest llibre? Doncs bé, jo ja fa nou anys que em dedico a fer això, de cultivar hortalisses per autoconsum a la terrassa de casa dels meus pares i també al balcó del meu pis. I vaig començar un blog ja fa nou anys, que podeu llegir a picaronablog.cat o .com en castellà, si us agrada més. En el qual el que faig és anar explicant això, una mica la meva experiència cultivant hortalisses amb testos, amb jardineres, amb taules de cultiu.
L'estiu passat va ser Vien Edicions, que es va posar en contacte amb mi, proposant-me fer una mica de recopilació de temes per crear aquest manual, que ara ha sortit en format de llibre, i el que hem intentat és ser una mica la mateixa tònica o la mateixa pauta que hi ha al blog, explicar-ho d'una manera molt senzilla, molt amena,
sense donar, per suposat, res, perquè, com et deia abans, els de ciutat sembla que tota aquesta informació no l'hem perduda o l'hem oblidada o no l'hem viscuda, de manera que qualsevol persona que no tingui nocions de res, de jardineria, pugui començar a cultivar hortalisses al bacó o al terrat a casa. Clar, de fet, el títol ja és una mica una declaració d'intencions, en aquest sentit, aquest pagesus de ciutat. Sí, sí, sí. A més a més, el nom també ve perquè...
hi ha un programa de ràdio que fem a la xarxa en el qual expliquem una miqueta això també com convertir-se en pagesos de ciutat i d'aquesta manera ens va semblar que quedava tot com més lligant el programa de ràdio amb el títol del llibre i a l'inrevés
Clar. A banda del que dèiem abans de tenir en compte també l'espai que tenim i, per tant, a partir d'aquí decidir una cosa o altra, què més s'ha de tenir en compte? Què és important tenir en compte? Algú que vulgui tirar endavant un arturbà a casa. El que és molt, molt important, i aquí alguna vegada sap greu, perquè no tothom disposa d'un espai amb moltes hores de sol, però el sol és primordial. Si més no per algunes hortalisses molt concretes, que són les que gairebé tothom...
o li fa il·lusió de cultivar quan comença, com per exemple són els tomàquets, que és una d'aquelles que gairebé sempre que preguntes a algú què vols cultivar, tothom diu tomàquets. Hi ha algunes molt concretes que necessiten moltes hores de sol i això haurien de ser un mínim de 6 hores diàries, que poden no ser seguides, perquè a ciutat ens passa això de vegades, que surten els sols durant una estona, un edifici que tenim ens fa ombra durant un parell d'hores, després en tornem a tenir...
Si en total en tenim sis, no hauríem de tenir problemes amb cap varietat d'hortalissa. A vegades el que passa és que tenim, per exemple, una terrassa en la qual hi ha una zona on hi toca el sol tot el dia, però en canvi d'altres que, per exemple, la tarda tenen ombra o durant el matí, aleshores sempre és una mica jugar amb aquest petit puzzle d'ubicació de les hortalisses,
que és una de les avantatges que tenim els que fem horta amb contenidors. Això el pagès no pot fer-ho, no? Vull dir, allà on planta, allà la planta s'ha de quedar, però nosaltres, per exemple, podem moure la jardinera o el test o... Això és veritat, mira, és un avantatge, no? Segurament també. Home, la veritat és que sempre és millor cultivar terra, eh? Ja, ja, ja. Que quedi clar. Però si no tenim altra possibilitat que aquesta, doncs bé, algunes petites avantatges hem de tenir i aquesta n'és una, per exemple.
Està clar. A més a més també hem de ser conscients dels límits, no? És a dir, que un cop som conscients dels límits pel que fa espai, triem una cosa o altra, suposo que a mesura que es va fent gran també deu passar, no? Que potser et vas animant i dius, doncs ara faré això i això altre i també doncs potser hem d'anar-ho canviant per entendre'ns. Sí, sí, i a més a més és que és una cosa que resulta tan gratificant quan... Jo sempre recomano, per exemple, començar amb un enceam, no? Que és una cosa que gairebé qui més qui menys tothom li agrada...
i és realment fàcil de cultivar. Clar, quan tu el plantes i veus que en qüestió d'un mes allò ja ha crescut i ja pots començar a menjar-ne, i a més a més es reprodueix tan ràpid i està tan bo, perquè és clar, tallat i posat a la taula, com aquell qui diu, no? Anima moltíssim a la gent, amb la qual cosa jo penso que només tenint en compte una sèrie de consells que cal conèixer quan un comença, com per exemple no posar moltes plantes en un test,
que és una cosa molt habitual que fem quan comencem i que resulta que després no acabes de collir res, o ubicar cada una de les plantes en l'espai que necessita de més sol o menys sol o aprendre una miqueta a regar, un cop això ho vas aprenent o ho vas a base també de l'assaig error en moltes ocasions, no?,
ho va superant cada vegada t'animes més, no? I només estan gent que ha començat amb un parell de jardineres i al cap de dos o tres mesos anant i va incorporant i va incorporant i gent que fins i tot ha acabat buscant una horta en un terreny municipal o un lloc així per poder cultivar llavors directament a terra.
Clar, també deies això, no?, la importància de regar, és a dir, que no hem d'estar regant constantment, suposo, algunes plantes, no?, de vegades ens pot passar que potser tenim la idea aquesta de cuidar vol dir regar i no és ben bé això. No, no, a veure, de fet, mira, precisament em parlàvem ara aquests dies en uns tallers que estàvem fent i és que la gent quan comprem una planta, preguntem sempre, cada quant s'ha de regar, no?, o preguntes més aviat, quina obligació l'has de posar, si vol ombra o vol sol...
I cada qual l'haig de regar. I moltes vegades ens oblidem que també les hem d'anar adobant. Que al cap i a la fila doble és el que realment alimenta la planta, no l'aigua del rec. Ja. Però m'agrada fer servir aquell símil que les persones bevem i mengem, no? Les plantes són una mica el mateix. O sigui, beuen i mengen. I si no els donem de menjar, doncs passa moltes vegades, oi, mira, aquella planta tan maca que estava quan la vaig comprar...
i ara doncs sembla que no, bueno, que estalla el xoto, que no fa tantes flors i això li depèn de l'alimentació que li estem donant, que és una cosa que també doncs la gent oblida. És una cosa a la qual també en el llibre doncs s'intenta explicar d'una manera que sigui molt planera i que quedi molt clara per evitar aquests errors que al cap i a la fi l'únic que aconsegueixen és desanimar, no?
a la gent que comença amb molta il·lusió. Sí, i suposo que també la constància per això és important, davant de tot plegat, vull dir que ens pot passar que la tenim molta pressa, quan algú comença a fer-ho potser vol veure resultats de seguida i hem de tenir una mica de paciència. La paciència, la paciència, és que a més a més anem tan escopetejats sempre, oi? Clar, clar. Sí, sí, l'horta ensenya moltíssimes coses, una d'elles és aquesta, que has de tenir paciència, si una tomaquera necessita dos mesos a créixer i a començar a donar el primer tomàquet,
per més que nosaltres li vulguem donar pressa, ella haurà de seguir el seu ritme. Et retorna molt a la natura aquesta pràctica i et fa aprendre això, ser més pacient, a vegades a il·lusionar-te amb coses petites, descobrir com és tot el procés de creixement d'una planta. També et fa ser més conscient quant a la teva alimentació, perquè estem acostumats que en aquests moments anem al súper i trobem de tot durant tot l'any.
I els que ja tenim una certa edat no cal que romiem massa per recordar que melons i síndries només en podíem menjar, o només en menjàvem a l'estiu, no? Quan és realment la temporada, ara no? Ara vas per Nadal a qualsevol botiga i pots trobar-nos. I pots trobar-nos, sí, sí. T'ensenya moltes coses en quant a l'alimentació i et fa plantejar-te també moltes coses respecte a la manera que s'està cultivant en general com a...
com a indústria, no?, de l'alimentació, més que no pas com a ser consumidors conscients. Tot el procés, no?, per tant, una mica? Sí, sí, esclar, vull dir, clar, evidentment, això t'ho dic jo perquè a mi una mica aquest procés personal de fer l'hort em va portar cap a determinades conclusions que prens a nivell particular, no?, evidentment hi haurà gent, doncs, que no s'hi preocuparà o, bueno, per la seva manera de ser, doncs, no...
no hi pensarà o no hi caurà, no? Vull dir, hi ha tants pagesos com persones diferents, no?, amb la qual cosa cadascú viu aquest procés d'una manera diferent. Està clar, suposo que tu ens comentaves que fa 9 anys que vas començar-te a posar, per tant, enganxa, no?, d'alguna manera? Sí, sí. O t'ha atrapat, a tu almenys, en aquest cas? Sí, sí, molt. A més a més, és que és molt curiós, no?, perquè després, quan comences, i en el meu cas, jo vaig tenir la sort de trobar un fòrum que hi ha a la xarxa, doncs, que...
és de gran utilitat per intercanviar experiències, per intercanviar llavors també, que és una cosa molt interessant, i comences a descobrir dins hortalisses de les que no havies sentit a parlar mai, i que moltes vegades no són, n'hi ha algunes que potser són de fora, però d'altres que són propis d'aquí de Catalunya i que... Com per exemple, quines? Doncs mira, no sé, jo per exemple penso en els espigalls, que és un tipus de col que fa una sèrie de bruts i que...
A la zona del Garraf, per exemple, no només és molt típica, sinó que fins i tot se'n fan jornades gastronòmiques. I, en canvi, la resta del territori pot ser molt desconeguda. O, per exemple, l'Albergínia Blanca. Sí, és veritat. Perdona? No, no, dic que és veritat, que ara quan l'has dit m'ha vingut al cap. Sí, l'Albergínia Blanca és una varietat que és finíssima i és molt gustosa. I durant molt de temps no s'havia conreat. La gent pensa en un Albergínia i no pensa en un Albergínia Blanca. Pensa en aquella de color...
morant molt fosca i gairebé negra, no? I, doncs, com aquestes varietats de tomàquets, que n'hi ha moltíssimes i que no tot és els típics que trobem al supermercat. Per això et dic que moltes vegades totes aquestes coses et fan, doncs, tornar-te també un consumidor més conscienciat, no? Valores molt més la feina del pagès. No sé, és un camí personal que ja et dic, cadascú el pot portar cap a una banda o cap a l'altra, però que mai deixin diferent, no?
que porta moltes coses, no?, més enllà de tenir també els fruits i les hortalisses. Sí, sí, sí, evidentment. Vull dir, aprens, doncs, no sé, si plantes molts tomàquets i tens superhàbit de tomàquets a l'estiu, potser en regalaràs molts, però després arriba un moment que dius, bueno, i si em plantejo, per exemple, fer conserves per poder aprofitar durant la resta de l'any? I, bueno, doncs això, ja et dic, cadascú en funció també del seu tarannà i de la pròpia manera de ser de cada un.
Clar, clar, m'imagino que també s'ha de conviure si una planta et pot sortir malament, no? També vull dir que conviure amb aquest fracàs també deu ser important. Sí, sí, perquè a més a més... O que el gust no t'acabi de convèncer, que potser en algun cas pot passar. Algú em deia, vaig plantar amb maduixeres, però és que no em va sortir res del que m'esperava i he canviat. Normalment pel gust no és una cosa que acostumi de cebre, eh? Al contrari...
Millora, no? I tant, i tant. Mira, precisament de les maduixeres no fa gaire setmanes en parlàvem al programa de ràdio amb un productor de maduixes de Maresma i ens deia que això que diu molta gent, que les maduixes d'ara no tenen cap gust i és que la maduixa és una fruita que es veu que quan la talles els sucres no li pugen, o sigui, no acaba com de madurar, no? Amb la qual cosa si en determinats llocs el que fan és agafar les maduixes
o sigui, vermelles de color, però encara madures, a tu t'arriben sense gust, senzillament per això, perquè tinguin gust han d'haver madurat a la planta. Llavors, clar, tu quan et menges una maduixa del teu hort urbà, que l'has deixat madurar allà, clar, la trobes boníssima, ni punt de comparació, no? Amb el gust es nota moltíssim, el de fer l'hort a casa, moltíssim. I ja has estat un què, no? Només per això ja val la pena, segurament.
Home, sí, perquè és clar, a veure, a ningú, a tots ens agrada, a veure, t'agradarà més o menys menjar, però trobar un bon gust a les coses que menges, i més en aquests moments en què hi ha algunes hortalisses que es compren al súper, doncs que això ho han perdut, perquè es collen això, verdes, per exemple, o perquè, bueno, estan cultivades de determinades maneres, o perquè han triat varietats, doncs, que no es malmetin amb el transport i a més a més tinguin un
molta durada les estanteries de les botigues, si és que no es venen, doncs tot això d'una manera o altra afecta aquest gust que et permet recuperar el fer l'hort a casa.
Doncs aquest dimarts es presentarà aquest llibre a Pajeros de Ciutat, com dèiem a la sala Isidore Consol de Can Ginastà. Serà en un acte dos quarts de set de la tarda amb l'Esther Casanovas, que presentaràs tu mateixa. Per tant, també aquest llibre que hem dit també que és un manual il·lustrat, vull dir que suposo que és molt gràfic també tot plegat, no? Sí, sí, sí. Vaig tenir la sort que a Viena emmessin de seguida el suggeriment que els hi vaig fer de contractar la Mercè Jara, que és una noia que és il·lustradora i a més a més té hort,
Amb la qual cosa, quan jo li deia s'han de fer els dibuixos de com treure els brots de les tomaqueres, per exemple, que és una pràctica bastant habitual de fer amb aquesta planta. Esclar, jo a la Mercè no li vaig haver d'explicar com eren aquests brots de les tomaqueres, perquè ella que té hòria ho sap. Clar, per tant tot és verídic. Exacte, exacte. Amb la qual cosa va ser molt fàcil i penso que els dibuixos estan pensats d'una manera que ajudin molt a identificar...
algunes parts de la planta que no són molt habituals, o a distingir, per exemple, que els carbassons tenen flores masculines i femenines, que és una cosa que també sorprèn molt, o que les maduixes les reprodueixen per estolons i quina forma tenen aquests estolons, no? Vull dir, s'han buscat els dibuixos que fossin molt, molt visuals i que només reforçessin el que està explicat en el text. Doncs aquest dimarts, es podrà veure dimarts de la setmana que ve, dos quarts de set de la tarda, a la salle de la consulta que ens en està. Moltes gràcies, Esther.
Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, molta sort. Bon dia. Bon dia.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze. Som explicat a primera hora el col·lectiu Súmate comença a fer les seves primeres passes a Sant Just. Avui a les set de la tarda, de fet, aquest col·lectiu organitza una reunió interna per explicar l'activitat i planificar diferents propostes en tant al municipi, a Sant Just, com també a Sant Joan d'Espí. I el que fem ara és saludar el coordinador de Súmate, el Baix Llobregat, Coque García. El tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Recordem una mica que esteu començant aquí a Sant Just, en aquesta zona, Sant Just i Sant Joan d'Espí, no? És una mica el principi de sumar-te cap a aquesta zona. Sí, bueno, ya estamos construidos en el Valle Obregat, en diferentes municipios, y lo que esperas es empezar a planificar un poco de actividad más local y con la gente en el territorio.
Per tant, d'alguna manera, ara és un moment en què suposo que hi ha alguna gent interessada per la zona, suposo que aquestes reunions ja us trobeu amb gent que ja o us ha vingut a buscar o vosaltres heu contactat d'alguna manera, no? No, és gent de... Tenim diversos socios ahí en Sant Just i també en Sant Joan, i ja, com suma Tebas Obregat, ja constituïtos de lo que se trata de hablar con los vecinos y de hacer actividad.
Per tant, és això, ja existien aquests socis i d'alguna manera els heu vingut a buscar, no? Perquè tinguin també, o perquè aquest suport sigui una mica més gran. Recordem una mica... Digues, digues. No, és que són vecinos i vecinas de allí, de Sant Just, con los que tenemos contacto, con los que ya hemos montado alguna cosa y bueno, es un poco ir avanzando. Ahora estos meses estamos haciendo actividades, pues en vida de cáncer estuvimos la semana pasada,
y un poco ir planificando todo lo que estoy haciendo Recordem una mica l'objectiu per qui no ho conegui de su mateixa Bueno, pues somos una asociación de gente que nos sentimos españoles y catalanes que creemos que en la situación actual hace falta hacer alguna cosa que vemos que España no es posible reformarla y creemos que vale la pena intentar el tema de la independencia para intentar empezar de nuevo intentar cambiar las cosas
y construye un país que valga la pena realmente. De tot plegat, ja fa uns quants mesos, ja fa temps que esteu treballant cap aquí, però no sé si us heu sorprès de la resposta que heu trobat. Si creieu que hi havia tanta gent, si de fet per això vau començar a tirar-ho endavant, o si sí que una mica us heu trobat sorprès amb aquesta resposta. Bueno, hace cinco meses que ya estamos en marcha, somos unos 300 socios y tenemos como cerca de 2.000 simpatizantes
y estamos haciendo 4 o 5 actos a la semana por todo el territorio en Cataluña tenemos 12 grupos territoriales desde Camp de Tarragona hasta Girona ahora dentro de poco montaremos también Lleida y bueno es de lo que se trata es de ir a explicar a la gente que estamos también, que estamos sufriendo igual que ellos y hacerles un poco hacerles llegar el mensaje de que a pesar de los
de les amenazas que dicen, de la catástrofe que anuncian, lo que tienen que hacer los ciudadanos es recuperar su derecho a voto, su poder, que es el del voto, para empezar a cambiar las cosas. Creieu que feia falta una associació com la vostra per explicar una mica aquesta situació des d'un punt de vista? Hacen falta muchas associaciones como la nostra para hacer llegar a la gente el mensaje este de que a través de la democracia los ciudadanos podemos recuperar
Que no basta con votar cada cuatro años y luego quejarse, sino que necesitamos construir un sistema que sea más participativo, más democrático y eso lo podremos conseguir si, por ejemplo, vamos a votar el 19 de noviembre a la consulta.
Per tant, d'alguna manera, però dic perquè justament potser el que sorprèn o el que va sobtar al principi de quan va néixer Sumati és que era un tipus d'associació que estàvem menys acostumats, no? És menys institucional per entendre'ns d'alguna manera que els altres i per tant també sembla que sigui tot plegat, doncs ho fa més proper també d'arribar a entendre el que dieu Bueno, és que somos gente que estábamos ahí que también teníamos ganas de participar lo que pasa que quizá necesitábamos
un alt poc que és Súmate, però que realment Catalunya l'hemos hecho entre tots i hem estat gent, mis padres que vinieron hace 40 años i l'hemos hecho. De lo que se tracta un poco de eso, de decir que estábamos ahí y que queríamos seguir construyendo Catalunya. A més a més també heu anat a Madrid, no? Em sembla que heu fet algun d'aquests actes també fora de Catalunya.
Sí, nos presentamos en Madrid, también hemos hecho un acto en Tolosa, en Euskadi, y no sé, igual sale algún acto más. Pero nuestro objetivo, más que nada, es aquí en Cataluña, y que intentar llegar al máximo número de catalanes posible para explicarles nuestra postura, nuestras razones también, porque defendemos lo que defendemos. Madrid, más que nada, fue para una presentación más de cara a los medios de comunicación.
Per tant, fer una cosa com més de presentació oficial de l'entitat, no?, d'alguna manera. Sí, sí. I en el cas d'aquí, que suposo que ens comentes que feu tants actes a la setmana, suposo que és una cosa que la idea és que vagi a més, no?, també, que aneu fent per diferents punts del territori, com ens deies, que us esteu estenent fa cinc mesos que heu començat, per tant, és un moment d'anar creixent. Sí, de lo que es tracta ahora es eso, de montar actos y carpas y...
...y visitar entidades... ...y intentar eso... ...explicar nuestras razones... ...intentar explicar el proceso este que estamos viviendo... ...del tema de la consulta... ...y de todo esto... ...y el tú a tú... ...estar en la calle... ...entonces lo que necesitamos ahora es eso... ...gente que se quiera hacer socia... ...gente que quiera colaborar con nosotros... ...y un poco para llegar cada vez a más gente. Si algú es vol fer soci de Súmatec... ...com ho pot fer algú d'aquí Sant Just, per exemple...
Pues en nuestra página web www.sumate.cat hay un formulario y si no pues a través del correo info arroba sumate.cat cualquiera puede contactar con nosotros y tanto hacerse socio como simplemente ser colaborador a nivel local y bueno cualquiera es bienvenido. Clar, aquí Sant Just, ¿quants socios hay más o menos ahora? Pues hay unos 12 ya.
I de lo que se trata es de que, bueno, ara el dia 27 d'abril seguramente estaremos allí en Sant Just con una carpa y ya planificaremos algún acto más en Sant Just y en Sant Joan. Per tant, de moment, el que està programat és pel diumenge de Sant Jordi, per entendre'ns, no? Sí, sí. Per donar-vos a conèixer, suposo, a la gent que encara no us pugui conèixer d'aquí Sant Just. Sí, exacto.
Doncs ho anirem seguint. Moltes gràcies, Joque García, coordinador de SumaT al Baix Llobregat. Avui, com ens deia, és una reunió interna, però hem pensat que era una bona ocasió també per parlar amb vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Molta sort, bon dia. Salud.
I després de parlar de Sumater, ara falten 5 minuts per 3 quarts de 12, el que fem és posar una mica de música aquest matí de dimarts 15 d'abril.
That's why I want you for the public.
I ho fem per parlar, si ens estava col·lant una altra cançó, volíem parlar de la nova cançó de l'Anna del Rei, que és West Coast, que la va presentar a Instagram, l'ha presentat fa un parell de dies, i està preparant ja el seu retorn, el seu segon disc, que es titularà Ultra-Diolens, després del Born to Die, i de moment encara no hi ha data de sortida, ni tampoc detalls oficials, però bé, en tot cas, ha publicat aquest primer avançament oficial, aquest West Coast,
De l'Anna del Rei. Una cançó que estem sentint de fons. No atrapa tant a la primera com a altres que havia tret, però en tot cas promet una mica o avança una mica el que podrà ser el seu segon disc, aquest Ultraviolet.
Per cert, que l'Anna del Rei actuarà, no té tota publicació de disc, però sí que sabem que actuarà al Festival Vida 2014, Vilanova i de la Geltrú, en la que estarà la seva única actuació a l'estat almenys durant aquest any, i això serà a principis de juliol. Podeu veure West Coast, perquè a més a més de sentir-la també és un videoclip.
Fins demà!
I can see my baby swaying. As parlaments I'm flying the center. On the balcony and I'm singing. Oh baby, oh baby, I'm in love. I can see my sweet voice swaying. It's crazy, como yo la.
Fins demà!
I parlem de més novetats musicals en clau català. Abans hem parlat de Juntausà, que avui treu un nou disc, però no és l'únic. També ho fa San Josex, que publica avui el seu disc Festival. I el que fa és també presentar videoclip de banda doblegat. És el videoclip No hi ha mirades.
Com les d'abans, no hi ha grans festes ni trons ni llans.
No hi ha receptes, no hi ha sopars, no tinc espelmes pels meus altars, pels meus altars. No hi ha esperances com les d'abans, no hi ha futur sense omengar. Però jo vull creure que...
Vull somiar que un futur meravellós arribarà. No hi ha projectes, no hi ha veritats.
No hi ha sorpreses ni convidats, ni les fugides no, són com abans. No hi ha més terres als oceans, als oceans. No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense sobrengar. Però jo vull creure, vull somiar, que on for tornarà ballós arribarà. No hi ha esperança com les d'abans,
No hi ha futur sense un engat. Però quan et busco, t'estàs girant. Quan res no quadra, tot plegat és un engat.
Just a la fusta, el magazín del matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esboot jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces al cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Connecta't al català.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com 9 minuts i les 12. Els expliquem ara diferents qüestions.
vinculades amb la tecnologia, com ara que Barcelona acull les últimes novetats en robòtica, és el Barcelona Robotic Meetings 2014, on els visitants poden jugar i interactuar amb robots desenvolupats per empreses i centres d'investigació mundial.
O també que el nou saló Expo Jove s'obre als alumnes de batxillerat ampliant els estants de les universitats catalanes. Un certamen que comptarà amb 70 expositors i espereu que durant els dos dies hi passin més de 6.000 estudiants.
I també aquesta història, que segur que l'heu vista des de diumenge, almenys fa no parar de córrer per la xarxa, que és aquest vídeo homenatge d'un pare a la seva filla dels 0 als 14 anys en 4 minuts. Un vídeo que repassa a través de diferents instantànies. Ell és fotògraf, és l'holandès frans com homeister i ha gravat durant 14 anys, setmana rere setmana, imatges de la seva filla. El resultat és un vídeo que en només 4 dies s'ha convertit en aquest viral a YouTube amb més de 746.000 visites.
Un vídeo que mostra l'evolució des que va néixer fins als 14 anys i per fer-ho ell va fer una gravació de segons de durada i el resultat final és aquest vídeo de 4 minuts que ha commocionat la xarxa. És un primer pla d'aquesta nena des que va creixent fins que arriba als 14 anys.
Fins demà!
Un fenomen molt complicat d'explicar a través de ràdio, però que val la pena que mireu, perquè a més a més també no són instantanis, sinó que són vídeos aquests de pocs segons, en la nena també apareix parlant, també es marca el moment en què fa 7 anys, en fa 8 o fa els que sigui, i evidentment va creixent, es veu en aquests 4 minuts, és brutal, per tant, l'evolució d'aquest pas del temps que transmet...
Aquest vídeo, que el trobareu fàcilment, el trobareu a molts diaris digitals, però bé, en tot cas, si voleu buscar-lo, podeu posar Portrait of Lot, perquè és l'homenatge que fa d'aquest retrat de la seva filla Lot, el fotògraf holandès Franz Hofmister.
6 minuts i arribem en punt a les 12 del migdia. Moment ara per acostar-nos de seguida a les notícies. El bolletí informatiu de Catalunya Informació també sentirem el dels enjus notícies amb l'Andrea Bueno. I després tornem amb més coses. Tindrem el malacte del Cordill amb el Pep Quintana i també el Francesc Corbella que ens portarà la sessió de coaching de cada dimarts. Avui ens parlarà de les motivacions a la feina. Diferents tipus de motivacions. Ho farem.
Després de posar una mica més de música aquest matí de dimarts, ara ens quedem, ens acostem al puny de les 12 de les notícies amb aquest tema de Rufus Runwright, que és un dels seus més coneguts. Es titula Cigarrets amb xocolat milk. Cigarrets amb xocolat milk
These are just a couple of my cravings Everything it seems I like's a little bit stronger A little bit thicker A little bit harmful for me If I should buy jelly beans
Bona nit
A little bit deadly it is A very smart Tends to make one part So broken out here
Certainly remembering me Always been a shoemade for the city
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Well, if I see you, so please be kind if I'm a mess.
Cigarettes and chocolate milk. Cigarettes and chocolate milk.
Són les dotze.
Comença l'operació antiterrorista contra les milícies prorusses que ocupen edificis oficials en diverses ciutats del sud-est d'Ucraïna. El president interior ucraïnès, Oleksandr Turchinov, diu que l'objectiu és defensar els ciutadans ucraïnesos i faran el terror i els intents de desintegrar el país.
El president del Partit Liberal Europeu reclama al govern de Rajoy que obri la Constitució per solucionar la demanda de Catalunya d'una consulta. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio del president del Partit Liberal Europeu, Graham Watson. Espanya és el segon país europeu amb menys capacitat per reduir la pobresa infantil amb ajuts socials només per davant de Grècia. Ho diu un informe de l'ONGSFD Children que s'ha presentat avui a sis capitals europees.
Detingudes 12 persones, la majoria esportistes amateurs que es dedicaven al tràfic de substàncies pel dopatge. S'han intervingut 5.700 dosis, xeringues i material per administrar aquests medicaments per via intravenosa. Els llibreters esperen que les vendes de Sant Jordi siguin similars a les de l'any passat en què van superar els 18 milions d'euros. L'analfabeta, que va salvar un país, de Jonas Jonanson, es perfila com un dels llibres més venuts.
Els comerciants de Roses de Mercabarna preveuen vendre'n 6 milions d'unitats a aquest Sant Jordi, una xifra similar a les vendes de l'any passat. Els comerciants també creuen que el fet que la diada sigui en dia feiner pot incentivar les vendes.
Aquesta tarda quedarà instal·lada el Tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona a la capella ardent de l'escriptor i filòleg Calder Manent. Els funerals del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes es faran demà al mateix Tanatori. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça i el Madrid estan ultimant detalls de cara a la final de Copa que disputaran demà amb Estalla. Els blauran i arriben condicionats en defensa i avui s'ha sabrat la disponibilitat que tenen Gerard Piqué, Marc Bartra i Carles Puyol al Madrid. Mentrestant té el dubte seriós de Cristiano Ronaldo que no s'està entrenant.
i amb bàsquet al Barça debut avui als play-offs de quarts de final de l'Eurolliga contra el Galatasaray de Turquia. El partit és al Palau a les 7 de la tarda i amb transmissió de Catalunya Ràdio des d'un quart d'hora abans.
I pel que fa al temps, cel nubulat o mig nubulat al centre i sud de Catalunya, aquesta tarda més clarianes cap al Pirineu, cap a Girona i al nord de Barcelona. En general, els núvols s'aniran esqueixant o es faran més prims al vessant sud del Pirineu. Es formaran nubulades aquesta tarda i també al massís del port. Caló moderada entre 22 i 27 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. La parròquia de Sant Just celebra Setmana Santa per recordar el missatge de Jesucrist. L'Església serà el centre de tots els actes. La tradicional benedicció dels rams, palmes i palmons diumenge, la presa Verdaguer va marcar l'inici de la Setmana Santa Sant Just i els actes seguiran...
Aquest dijous, dijous sant, a les 8 del vespre, a l'Església es recordarà el Sant Sopar. Divendres sant i dissabte, a partir de les 9 del matí, tindrà lloc un ofici de lectures i laudes. I a les 5 de la tarda de divendres es recordarà la Passió del Senyor. I a les 7 tindrà lloc el Via Crucis. D'altra banda, dissabte al vespre, se celebra la solemne vella pasqual, que rememora la resurrecció de Jesucrista. Sant Just es farà a les 8 del vespre i no de matinada, per tal que pugui assistir-hi més gent.
I diumenge al matí, per últim, es farà la missa de diumenge de Pasqua a les 11 del matí. Jornada que rememora la resurrecció de Jesucrist.
Més coses en clau econòmica. L'Ajuntament renovarà l'actualització dels valors cadastrals un any més. Aquest any el Consistori s'ha acollit a la proposta d'actualització del Ministeri d'Hisenda i per 2015 farà el mateix, ja que els s'enjustencs i s'enjustencats no estan patint cap augment en el rebut de l'impost de béns immobles en concepte d'actualització cadastral.
L'únic increment és l'increment mitjà de les taxes i impostos d'un 2,5%. Tot plegat es debatrà al ple del mes d'abril, arrel de l'acord que els partits del govern estan consensuant amb associacions de veïns i partits de l'oposició per fer front comú davant de l'actualització del cadastre.
I acabem recordant que l'avantprojecte del barri Centre es presentarà a la ciutadania després de Setmana Santa. Dimarts que ve, en concret, es farà la presentació pública de la idea del parc que l'Ajuntament de Sant Just té pensat fer al carrer Creu. El consistori ja ha encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona el projecte executiu que s'espera que s'aprovi abans de l'estiu si la ciutadania hi està d'acord.
I per explicar en què consisteix aquest bon projecte i que els santjustencs facin suggeriments i propostes, dimarts 22 d'abril a les 8 de l'espre es farà la presentació pública d'aquesta idea a la sala municipal de l'Ateneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
La edad en que el deseo era más fuerte que los mordimientos, la culpa y la verdad. Saltaba sobre mí con mi promesa. Los periódicos hablaban
que darme los caprichos que esperaba de cosas nuevas que poder probar. Esperaban que pidiera mil perdones sobre cosas que yo quería decir
en ese momento el deseo no dejaba más opciones o estás conmigo o te vas de aquí no quiero perdedores en mi equipo
Fins demà!
Lo que penséis desde ahí. Hoy en día pienso poco en ello. Las cosas van mejor de lo que fueron jamás. Lo importante es que no quede nada dentro.
No quedaron atrapados los deseos. No, no pienso claudicar. Nunca voy a pedirte una disculpa. Lo hecho está porque era lo que había.
Más que a todos los secretos Más que a la justicia o la verdad No querían que acabara con mi vida Pero no acabo con ella Sigo aquí, sigo aquí
que acabara con mi vida pero no acabo con ella sigo aquí en la era en que el deseo era más fuerte
Just a la fusta. Passant onze minuts de les dotze, aquesta hora saludem el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom. Per parlar de l'Almanac del Cordill, com que dimarts a aquesta hora. Comencem pel Almanac del Cordill i així, doncs... Setmana especial, a més a més, no? Setmana Santa. Per això. Però i que suposo que se'n deu fer ressò, també. Bé, no creguis, no? Va per lliure. Va per lliure, totalment, perquè pensa que la Setmana Santa corre amunt. Tot i que, naturalment, aquí indica...
que és divendres sant, que és dijous sant, però no remarca res especial religiós, per dir-ho d'aquesta manera, sinó que ens indica els sants que hi ha de cada dia, el sant oral, i després unes quantes coses per les plantes, com acostuma a ser, i un petit refrany al final. Per tant, comencem pels sants, em sembla bé? Molt bé, perfecte. Mira, el dilluns ahir va ser Sant Raül, Sant Lambert i Santa Domnina.
Ja sabem que hi ha noms que no els hem sentit a la nostra vida. Raül sí, l'enbert també. L'enbert jo no l'havia sentit mai, eh? Però en Raül sí, oi? Raül sí, home. Si no m'agrada gaire per això aquest nom. Home, mira, els que se'n diuen... No en conec tampoc. Serien un connect d'amistat.
Si coneixes algú que té un nom... També pot ser això, eh?, que llavors l'associes al revés. Que la persona no et fa massa gràcia, el nom després pateix. Això és veritat, això és veritat. Aviam, avui de març és Santa Anastasia, Sant Elm i Santa Olimpíades.
Ah, es pot dir algú, Olimpíades? Doncs mira, sí. Si vols canviar-te el nom, el pots dir Olimpíades. És veritat que també ens podem canviar el nom, això no ho tenim gaire en compte, però es pot fer. Veus? Clar, jo el que vaig fer va ser normalitzar el meu nom. Ah, et deies en castellà, no? Et deia que ho sé, i em dic Josep fa molts anys sense que va sortir la possibilitat de fer-ho.
També conec gent que se l'ha escurçat, en tot cas, que es deia en Toni i només es volen dir Toni i s'ho han canviat. I s'ho han canviat i els han admès, sí, el posar Toni en el carnet d'identitat, per exemple. Sí. Bé. Hi ha altres exemples, pitjors, conec. Ah, pitjors? Com ara quin? Doncs de Mercè Mer.
Mer? Una M, una E i una R? Sí, perquè així era considerada que era un nom més internacional. Era una persona que treballava molt amb l'estranger i creia que Mercè era molt difícil. Estava farta. A més a més, tots els seus amics li deien així. I és veritat, és la meva cosina. Vull dir que no és una història gent llunyana. No, però és que hi ha coses curioses. Jo conec un que es diu Julià.
Sí, però s'escriu en castellà sempre, en els e-mails, etc., es posa Julián. Ah. Perquè Julià... Sembla Julià. Sembla Julià. Clar, si no poses l'accent, és veritat. Sí, i llavors, per exemple, explica ell que s'ha trobat a anar amb algun aeroport internacional, per exemple, quan van als Estats Units, i, esclar, els papers deien Julià. Clar. I era un senyor amb tota la barba.
Llavors és estrany, no, aquest moment? És veritat, és veritat. Hi ha un cas semblant d'un amic meu, que és el pare Hilari Reguer de Montserrat, que es diu, de fet ell es diu Ernest, però dintre del monestir va adoptar el nom d'Hilari.
Escriu Hilary i hi ha una senyora molt coneguda dels Estats Units que diu Hilary Clinton, per exemple. Molt bé. Doncs jo he llegit a internet, buscant obres del pare Hilary, que diu...
perquè ell és historiador. I diu, esta historiadora no es diu que... O sigui, confonen el nom d'Hilari amb Hilari. O sigui, que n'hi ha per tots els gustos. Aviam, estàvem encara amb els Sants, encara, eh? Demà dimecres, Santa en Gràcia, Sant Orivi i Sant Benet Josep. Benet Josep, no sé què se'n diu, però bé. Dijous, Sant Robert, Santa Mariana de Jesús i Sant Elías.
Mariana de Jesús també és difícil. Elies i Analies, en Roberts i en Roberts. Mariana és menys habitual. Sí, Mariana de Jesús. El divendres, Sant Perfecte, Sant Àntia, o que deu ser Santa Àntia, i Sant Eleuteri.
Imagina, perfecte, àntia i a l'auteri. A l'auteri encara... Àntia i en Cunacuna. Àntia? Què dius ara? Sí, sí. Però si és el més rar de tota la setmana. Doncs en Cunacuna. Què dius? No pot ser? És el més rar de tota la setmana. De la meva edat, més o menys, em sembla. Àntia, fixa-t'hi. Hi ha gent que busca noms difícils. No sabia ni que tenia un sant, aquest nom. Doncs mira, el divendres sant la felicites, eh? És el seu sant, eh?
A veure si la veig. Sant Ulric, Sant Ruf, Sant Lles i Santa Divina seran els de dissabte. Difícils, eh?, aquests noms. Una mica, eh? Ulric, Ruf, Lleó i Divina. I de diumenge, Santa Odet, Santa Oda, Sant César i Sant Cesari. Si és de Cesari... Sí, sí.
Per tant, aquests són els sants d'aquesta Setmana Santa. Molt bé. Com pots comprovar. Exacte. Llavors, les recomanacions aquelles que ens fa l'Amenac del Corregi... Sí, aquestes que tenim... Durant l'abril és quan la saba de les plantes es mostra més activa.
Això ho sabien els antics empoltadors que recomanaven de fer els empels durant l'abril i en lluna creixent. Ah. Llavors és quan funciona més bé. És quan hi ha més saba i la cosa funciona amb la lluna. Pensa que hi ha moltes coses que es planten amb la lluna i es tallen els cabells amb la lluna. Sí, sí, això és veritat. I funciona. És veritat que et creix més de pressa o més lent en funció d'una cosa o d'altra.
Llavors diu, sigueu agosarats en fer les amanides. Tu que t'agraden les amanides, per exemple, diu, afegiu-hi fruita de gustos i textures diferents. Maduixes, per exemple. Per exemple. I que no hi faltin els fruits secs. També n'hi poso. Molt bé. És qüestió de provar-ho. Sí, sí. Molt bé.
Un dia l'encertes i un altre, doncs, potser no tant. Diu, sovint, això és important, sovint tirem les fulles exterior de les verdures, que són les d'un color verd més fosc. Això ho fem tots, eh? Però és allí, precisament, on hi ha una major concentració de vitamines.
El sol les ha enriquit més que no pas les fulles d'interiors. Per tant, sempre que puguem, hem d'aprofitar les fulles més fosques. No ho sabia, això, veus? Doncs és veritat. Està bé, aquest consell. Sí. No, és que això ja se n'ha parlat moltes vegades, però com que ens fa gràcia, doncs les fulles més blanquinoses... Clar, clar, clar. Doncs les més fosques... Són les que funcionen. Almenys rentem les vessies la més exterior, si ens fa més cosa. Però és la que conté més vitamines de tota la planta. Per tant, és important, eh?
I la tradició de la mona de Pasqua, diu, regalada pels padrins, ve d'antic i s'estén per tot l'arc mediterrani i espà, des de Múrcia fins a Catalunya. Això de la... No és només d'aquí. Una cosa mediterrània, no, no, des de tot l'arc mediterrani, parla de Múrcia fins a Catalunya. La part del sud, no sabem si la mona... Home, si diu des de Múrcia, no crec que avall, no, no?
No, més avall no, però a l'altra banda de l'arc mediterrani. Ah, vale, vale. És que són dos arcs, no, el mediterrani? Sí. Però clar, no té res a veure amb la religió, la mona? Amb la quaresma? Amb la Pasqua. Amb la Pasqua, sí. Però pot ser que hi hagi tradicions que es barregen sense que tinguin... Això pot ser, és veritat. Sí, que es barregen. Sí, sí. I què més? Llavors, el refrany del final diu Qui mana a Can Ribot? L'amo o el porc?
i diem, qui pot? Ah, mira, està bé, està bé. Si ho afegim nosaltres. Doncs això és el que ens explica aquesta setmana l'almenac del Cordill. Perfecte, Pep, tenim també la frase, no? Tenim frase i per triar, eh, si vols, per triar, que diem allò, per triar i remenar. Sí? Aviam, què tenim? Per exemple, diu, una frase que m'ha fet molta gràcia i un dia doncs explicarem d'on són. Aviam, hi ha un servei per internet
que se'n diu minimàlia, que tu t'hi pots apuntar gratuïtament. I cada dia del món t'envien una frase. I t'envien una paraula, a més a més. Ah, sí? Està bé. Molt bé, està. Llavors, aquesta gent ho fa gratis et amore, i el que et demana una vegada a l'any és si pots col·laborar una mica, doncs, ajudar-los a mantenir la feina.
i per tant aquesta gent de minimàlia que doncs els hi reconeixem i els hi robem avui també una d'aquestes frases diu això he estat un home afortunat res en la vida no m'ha estat fàcil
Està bé, m'agrada aquesta, eh? Això ho diu Sigmund Freud, eh? Doncs m'agrada. Sí, sí, sí. Que sí, que està molt bé, eh? Perfecte. Aviam, un altre, per exemple, perquè puguis triar una mica, no? Diu, tota paraula és llum i tota llum creixença. Això ja es veu que és d'un poeta. Sí. I que és el poeta, per excel·lència, Martí Pol, en el cas, no? I un altre, aviam, no sé si l'altre dia la vam comentar, també diu, tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda.
Sí, és veritat que la vam dir. La vam descartar perquè va guanyar una altra frase. I les paraules se salven de totes les catàstrofes. També. Ens va agradar. A mi m'agrada la primera. Doncs avui farem la primera. A no ser que no m'agradi, quan em dius la primera, crec que ja em quedo amb aquesta, que és el que em va passar la setmana passada. Però diu, he estat un home afortunat.
Res en la vida no m'ha estat fàcil. Està molt bé. Doncs després l'apuntem. Deixem-nos els papers i tot plegat perquè després ens en farem. La deixarem aquí a la redacció. Fem una mica aquell tast del català per destruir-lo una mica menys. Ah, sí, també. No me'n recordava ja. A veure avui quina frase tenim. Una molt típica d'aquells reflexius. Em passaré per casa vostra cap al vespre.
Aquesta sí que és una castellanada habitual. Sí, però és molt habitual. Em passaré... I, naturalment, ha de dir... Passaré per casa vostra cap al vespre. Això de em passaré, no. Pots em passar... O pots dir mi passaré cap al vespre, si no dius la casa, no? Tampoc. Sí, si no dius per casa vostra. Ah, la casa. Si elimines casa vostra...
podries dir-ho. Bueno, aquest mi passaré... No, seria hi passaré... Ara més bé, sí. Sí, perquè ja ve d'abans que has parlat de la casa. Ja n'has parlat de la casa, llavors diuen, doncs hi passaré aquest vespre. Doncs, sí, sí, sí. I aquí, repasso, em passaré per casa vostra cap al vespre és erroni. I passaré per casa vostra cap al vespre és correcte. Exacte. Doncs fins aquí, Carme. Doncs fins aquí també aquest apunt lingüístic. Gràcies, Pep.
A vosaltres. Tornem la setmana que ve. Molt bé. Que vagi bé. Bona setmana. I woke up one morning All my fingers fried
Fins demà!
Both my eyes are fading No light in
Watching for an hour, he kept you beneath him. He kept you on lock and key, he paid the wage you sent to me. And waste the day so idly alone.
Fins demà!
6 minuts i dos quarts d'una del migdia, aquesta hora saludem el Francesc Orbella, molt bon dia Francesc, què tal? Hola, molt dia, molt bé. Bon dia per parlar de motivacions laborals, a més a més avui l'assessió de coaching, just en una setmana en què n'hi ha que estar en dia de vacances, fent-ho coincidir amb les vacances dels nens, és a dir, que és una bona setmana per parlar de motivacions de la feina.
Sí, és una setmana que la gent no està gaire pensant en la feina, però potser és un bon moment, també per plantejar-te certes coses, ara que alguns tindrem alguns dies de descans. És un moment d'aturar-se de vegades, suposo, i pensar què, si estem fent bé o no. Exacte, no només és per descansar, també és per plantejar-te de vegades certes coses i això. Bé, doncs és un tema que és molt interessant perquè el tema de la motivació s'ha tractat des de sempre i sembla que tots n'entenguem molt de la motivació, tots sapiguem
el que és estar motivats... De fet, el tema de la motivació és una d'aquestes coses que quan una persona que dirigeix un equip però no ho ha fet mai abans, ni té experiències, ni n'ha estudiat, sinó que ho fa una mica més així per intuïció, doncs és de les coses que més problemes se'ls hi porten, no? El tema de la motivació de la gent que treballa amb ell, no? Perquè...
Sembla que sigui fàcil, que la gent estigui motivada, però quan comencen a venir els problemes és quan dius, ostres, i ara què faig? És d'aquests grans problemes que es troba la gent i que normalment els sobrepassen bastant i els fan preocupar molt.
Diguéssim que la motivació, el gran problema que hi ha és que és un concepte que es fa servir per tot. Qualsevol problema que hi ha amb la gent de la feina és que estan desmotivats. És una mica la conclusió a la que sempre s'arriba. De fet, si ens hi fixem en el tema de, per exemple, últimament amb el Barça, que no està tenint gaire bons resultats, doncs s'estan qüestionant si els jugadors estan motivats, si tenen gana, perquè hi ha gent que deixa d'estar motivats, se'n diu tenir gana d'èxit. Creus que s'abusa del terme
Sí, es fa servir el terme d'una manera massa lleugera, perquè a vegades els problemes no són per falta de motivació o per... no tenen a veure amb la motivació. La motivació a vegades és conseqüència d'altres problemes que hi ha al voltant. És a dir, el problema és que pensem que les persones són com robots, que hem d'estar sempre al 100%.
I això no és així. Les persones tenim vida privada que ens porta problemes, tenim vida familiar que a vegades ens porta problemes, tenim altres coses més enllà de la vida laboral que influeixen inevitablement en el nostre rendiment. I per això a vegades sembla que quan el Messi no marca 3 gols en un partit és que està desmotivat. El millor és que el nen està amb 40 de febre i el noi està preocupat, vull dir...
És a dir, el que passa a casa de les persones també influeix, no? Clar. Passa que a vegades això ens costa entendre-ho, no? I hi ha un acudit que em fa molta gràcia que diu... Això és un empresari, no? Que convida els seus treballadors al sopar d'aquest de fi d'any, no?
I llavors s'acaba el dinar, fan les postres, i llavors l'empresari aquest s'aixeca per fer el discurs, no? I enmig del discurs deixa anar un acudit, no? Llavors fa l'acudit i tota la sala ja comença a riure, no?, allò, a carcajades, no? Excepte un, no? I hi ha un que no, que es queda allà seriosament. Llavors l'empresari s'estranya i diu, escolta, com és que tu no t'has rigut? Que no t'ha fet gràcia l'acudit que he explicat? I diu, mira, a mi m'ha fet la mateixa gràcia que la resta, el que passa és que jo em jubilo demà.
Està bé, està bé. És una mica això. Quines raons tens? De tota manera, és una actitud que la pot tenir també, que hi ha treballadors que no entren en aquest rol, de dir, jo no li diré les gràcies perquè sí. Exacte, però aquest has parat de l'últim dia, no? Clar, clar, exacte. Ell ho fa amb coherència, no? I ja, com que hi ha plega, ja no li veig aquí. Exacte, diu, ja, mira, jo no tinc res a fer, jo no tinc per què riure les gràcies. És a dir, en el fons aquest senyor ja no tenia cap motiu
per riure-li les gràcies al seu jefe. En el fons motivació és això, és tenir motiu per fer alguna cosa. O sigui, la paraula motivació ve d'això, de motiu. Motiu ve, no sé si del grec o del llatí, ve de moure, de movere, moure, i és una mica la raó per moure, la raó per posar-te en moviment. Això és la motivació des d'un punt de vista etimològic.
Diríem que la motivació s'ha estudiat molt des de fa ja uns 50 anys, no? És una de les coses que als americans els va fer més gràcia, no? Devia ser, no sé, cosa de... la ressaca de la Segona Guerra Mundial, que els va donar per estudiar coses del comportament humà i coses del treball en equip, llavors les motivacions i això, no? I van sortir unes quantes teories bastant gracioses, algunes,
que si vols en fem un petit repart algunes segur que els espectadors ja les han conegut on han sentit a parlar la primera que és de l'any 54 era la teoria de les necessitats de Maslow que aquesta s'estudia molt sovint a les escoles i a les universitats no la conec aquesta menys amb el títol no em diu res
Doncs la piràmide de Maslow el que diu bàsicament és que les persones tenim necessitats, no?, tenim diverses necessitats, llavors ell estableix set nivells de necessitats, des de les més bàsiques fins a les més sofisticades, no?,
Les més bàsiques, per exemple, són les fisiològiques. Per exemple, alimentar-se, vestir-se, tenir confort, tenir abric, totes aquestes coses molt fisiològiques són les necessitats bàsiques que ha de cobrir un ser humà.
Les següents serien les de seguretat, les relatives a que no em puguin fer mal físicament, a que no tinguis riscos de patir algun accident, coses d'aquestes que són més referents a la seguretat de la pròpia persona. Aquest seria el segon nivell.
I així va establint diferents nivells, fins a 7. El que diu Maslow, la curiositat d'aquesta teoria, és que les persones no satisfem una necessitat fins que les dels pisos inferiors estan cobertes. És a dir, tu no et preocuparàs per les necessitats que tinguin a veure amb la teva vida social, per exemple, si no tens el plat a taula, si passes gana.
O sigui, una mica el que diu aquesta persona és que hem d'anar cobrint les necessitats, començant per les més senzilles i a partir d'aquí anirem cobrint les necessitats. De fet, quadra també amb l'època, no?, que era el moment en què s'estava començant a impulsar la societat de consum, no?, publicitat, etcètera, etcètera, anava per aquí una mica.
Sí, però a més a més és una teoria que encara avui en dia es té en compte. És molt seguida i hi ha molta gent a l'hora de fer temes de publicitat i tot això que ho té molt en compte. Sobretot en el tema de publicitat, marques de cotxes, que són una mica els que són més punters, intenten molt relacionar...
els seus productes no amb necessitats d'altes sinó amb necessitats molt senzilles molt bàsiques hi va haver una època, ara ja no tant però hi va haver una època que es relacionava molt el cotxe amb el tema sexual i sortien anuncis de dones molt guapes i homes molt guapos una mica perquè el que et feia és demostrar que aquest cotxe o aquest producte el que t'estava era suplint una necessitat bàsica una mica això es va tenir molt en compte en aquella època i va tenir molt d'èxit aquesta teoria
En van sortir d'altres, per exemple, de Herzberg, que és molt curiosa. També de la mateixa època o és més posterior? No, aquesta és una mica posterior, de l'any 67. Més o menys d'aquella època, però més endavant ja. Aquesta el que diu és que n'hi ha dos factors que marquen les motivacions de les persones. Per una banda, els factors higiènics...
que el que fan és eliminar la insatisfacció. Per exemple, els sous d'un treballador són factors higiènics. Per què? Perquè el sou, el que considereu aquest senyor és que no et farà estar més motivat, però en canvi, estar mal pagat sí que et desmotiva.
O sigui, diguéssim, ell fa aquesta diferenciació entre les coses que et motiven i les que no et motiven però com a mínim no et desmotiven. Està bé, està bé, ben vist, no? Sí, aquest punt jo crec que està ben trobat, no? Per exemple, coses que fan augmentar la motivació, en canvi, doncs considerava les tasques estimulants, no? Que et donin una tasca molt desafiant, per exemple, doncs això fa que la gent augmenti la seva motivació, no?
O coses que no et fan sentir-te més motivat però en canvi no et desmotiva són, per exemple, les condicions del treball. Que no faci fred, que la il·luminació sigui correcta, que la temperatura sigui correcta. Coses d'aquestes, diguéssim, ell considerava que no et fan que estiguis més motivat.
però en canvi, com a mínim, no et fan desmotivar. O sigui, és una teoria molt... Va pel revés, no? Mira què fa l'efecte contrari o què no fa l'efecte contrari. Sí, sí, exacte. En van sortir més teories d'aquestes molt curioses. Una, per exemple, és la teoria de McGregor, que aquesta també s'estudia molt en psicologia. Jo la trobo una mica bèstia. Bàsicament el que diu és que hi ha dos perfils de persones. Els X i els Y. Els X són la gent que no vol treballar.
que no vol tenir cap tipus de responsabilitat, que vol que la dirigeixin, que són poc creatius, que tendeixen a ser controlats i a vegades els has d'obligar a treballar, no? Aquests són els perfils de persones X. I, per altra banda, hi ha el perfil de persones X, no? I, perdona, l'I.
que aquest perfil considera que si les condicions de treball són correctes, treballa de forma natural, que li agrada tenir autonomia, que és molt creatiu, que està molt motivada i s'autodirigeix molt bé.
Llavors, el que diu aquesta persona és que tu el que has de veure és si el treballador o els treballadors que tens estan en el grup X o en el grup I. Llavors, si estan en el grup X has de tractar-los tenint en compte les seves carències, les seves necessitats, i el grup I, doncs, el mateix, no? El que passa que jo crec que és una mica exagerat, no? Clar, clar, és portar-ho també més a l'extrem, no? Sí, jo crec que és massa extremista, no? Hi ha molts grisos, segurament, entremig.
Exacte, sí, sí, és a dir, aquestes trauries que van tant als extrems, el que et fa és que et perdis les tonalitats així intermitges, no?, que és una mica el que enriqueix, no?, el grup, és a dir, no som tots blancs o negres, som una mica de... i fins i tot depèn del dia, hi ha dies que dius, és que avui no vull que em diguin res, ja m'ho faré jo, i hi ha altres dies que dius, mira, avui estic tan saturat que més val que m'ho expliquin tot el que he de fer, perquè avui no seria capaç de fer absolutament res, no?
És a dir, depèn molt d'aquestes coses. Però aquesta teoria és una teoria castellà i hi ha molta gent que l'ha fet servir. De fet, en el món de l'empresa és una de les que ha tingut més èxit. Suposo que en empreses molt grans, d'aquestes de 5.000 treballadors, que és difícil per un empresari conèixer un per un tots els treballadors, classificar d'aquesta manera facilitar també moltes coses.
No sé si és molt efectiu, en realitat, o si més o menys li serveix per tenir ell una idea i la consciència més tranquil·la. Exacte, més aviat així, m'has fet el marrón de sobre i ja s'ho faran. A veure, què més tenim? Més exemples? Mira, una altra teoria també curiosa, aquesta m'agrada més, és la teoria de McClayan. Aquesta és una mica més actual, és de l'any 89.
I diu que el que motiva les persones són tres tipus de coses. Per una banda, les fites, el que en castellà se'n diu el logro, les fites per una banda, una altra cosa que motiva les persones és el poder, i l'altra cosa que motiva les persones són l'afiliació, o sigui, les relacions entre les persones. Que qualsevol cosa que estigui fora d'aquí no motiva.
O sigui, poder, afiliació i la primera quin era? Les fites, assolir un objectiu, assolir un èxit, no?
També és una mica extremista, però si ens hi fixem una mica en detall en les coses que motiven a la gent, doncs molt sovint... Podria tenir raó, sí, sí. O tenir èxit sobre sortir respecte als altres, això és molt freqüent veure-ho en l'esport, el que busques és guanyar un oponent, és molt típic esportiu això. El poder, enfocat a la gent que vol manar, la gent que vol tenir certa notorietat, etcètera.
i la defiliació es refereix a la gent que busca ser acceptada per la gent que treballa amb ell és a dir, és que jo vull pertanyar a aquest grup en el sentit de ser acceptat, ser benvingut ser tingut en compte, ser valorat, aquestes coses i això és una cosa que també segons aquesta persona motiva molt a la gent
És a dir, diguéssim que hi ha teories, hi ha teories per donar i vendre, o sigui, se n'han fet moltíssimes. A més a més és molt curiós perquè totes aquestes teories són teories americanes, vull dir, sembla que a la resta del món el tema de la motivació no se n'hagi tractat gaire. Jo penso que bàsicament això es deu a la concepció del treball en equip que tenim aquí a Europa,
I la concessió del treball en equip que s'ha anat fent, diguéssim, en els últims anys, sobretot a Amèrica. Tu pensa que aquí a Europa, en el fons, venim de l'imperi romà. Sí. És una mica el referent històric nostre, no? Vull dir, encara fins i tot les lleis venen del dret romà.
En aquella època tot el que es feia tenia a veure amb el militar, amb les campanyes militars, eren el que governava la vida de l'imperi. I en aquella època un soldat es considerava que un soldat era una eina d'usar i tirar. O sigui, un soldat servia per allò i ja està.
I desfet, si tu anaves a la guerra o a una batalla amb 5.000 soldats i el teu oponent en tenia 3.000, doncs feies la guerra, perquè com que en sobreviurien només 2.000 i eren teus perquè en tenies més, doncs havies guanyat i ja està, no? Clar, la concepció més moderna és que això ja no és així, és a dir, un soldat, per entendre'ns, no és una eina d'usar i tirar, sinó que és una eina que s'ha de fer servir més vegades, no? Clar, i per tant s'ha de cuidar, no?, i aquestes coses. S'ha de tenir motivat i totes aquestes coses, no?,
I per això diguéssim que en l'època moderna és quan han sorgit totes aquestes teories. De fet, estem parlant dels últims 50 anys, que és una cosa bastant... Recent, no? Sí, tenint en compte la història de la humanitat. Home, suposo que abans no es tenia en compte, no? També és la idea que treballar servia a veure una cosa i no era una cosa relacionada amb l'ambició personal, no? Només era una cosa vinculada potser amb els diners i el poder. Sí.
Però no, m'imagino que el fet de la incorporació de les dones també al treball fora de casa va per aquí, no? Sí, sí. Que també, doncs, és a dir, molts cops s'ha explicat, no?, que tenien, doncs, una visió molt d'organitzar la casa i de, en realitat, portar... organitzar-ho tot, vull dir que, en la fons, s'estava treballant molt i que suposo que aquesta mentalitat, adaptada també, doncs, en feines en què només anava més a...
més ràpid té alguna cosa a veure sí, sí, sí, de fet jo crec que el fet que la dona s'incorporés al treball el que va permetre sobretot és que el poder adquisitiu de les famílies pujava perquè la dona també guanyava diners de manera que el consum en general va pujar molt
Clar, si puja el consum, què fa? Que l'economia es reactiva, no? Perquè tot comença a valdre més diners, tot comença a vendre més coses, etc. Clar, això què produeix? Fa que la competitivitat també pugi. I si tu vols vendre cadires, però hi ha 50 tios més que venen cadires, doncs has de tenir unes cadires molt bones. I per tenir unes cadires molt bones, doncs la gent que fabrica les cadires, diguéssim, la teva empresa, el teu equip...
ha d'estar motivat, no?, és a dir, i a partir d'aquí, doncs, és quan comencen, no?, quan comença el gran consum, és quan comencen totes aquestes coses de dir, bueno, com fem perquè aquestes persones que sembla que no estan gaire motivades, doncs, ho estiguin, finalment, no? Clar, el cas de la motivació també, molts cops apareix el nom de Guardiola, no?, tot i que l'altre dia llegia un article molt interessant, de fet, de Martí Pere Arnau, sobre el Barça d'ara i el Llegat i tot plegat, i deia que el més important que havia deixat Guardiola...
era sobretot la cultura de l'esforç. Que passa que parla d'un esforç que no només físic, no també anímic, de motivació, de ganes de superar-se, etcètera, etcètera. I que suposo que és un d'aquests noms que apareix perquè ell suposo que ha sabut motivar molt bé, no? Però que encara que ell fes aquells vídeos no vol dir que un vídeo, perquè tinc també amics que em diuen que els seus caps de tant en tant els envien, els tracten bastant malament o no els motiven gens ni mica, però un dia es troba en el seu correu un vídeo d'aquests de...
De gladiadors intentant-te motivar i que suposo que és això, és la motivació molt entesa de quan es parla dels famosos vídeos de Guardiola, no? Sí, de fet, això passa molt, eh? És a dir, els errors d'un jefe que vol motivar malmotivat, doncs això és freqüentíssim, no? De fet, hi ha molts jefes que consideren que una persona, que un treballador, de venir motivat de casa.
Aquesta frase és molt freqüent. Aquí no s'ha de motivar ningú, aquí la gent ha de venir motivada de casa. Anem a veure, si la persona ha de venir motivada de casa, els motius per treballar estaran a casa. I els únics motius per venir a treballar, aleshores, si han d'estar a casa, seran el sou.
És a dir, l'únic motiu per venir a treballar cada dia és el diner que se cobra. Si l'única motivació que ha de tenir una persona és els diners que guanya, això és molt agafat en paper de fumar. Per què? Perquè el dia que rebi una oferta d'una altra empresa que cobri un euro més, marxarà.
Però suposo que el cap pensa que en trobarà mil més que ell i millors que ell, no? Sí. I a l'Ista B potser que pensi així. Exacte. En segons quins casos, vull dir. Sí, sí, totalment, però la qüestió és, i el cap vindrà estarà motivat o també ha de venir motivat des de casa o com va això, no? És a dir, clar, això és un peix que es va menjant la cua, és a dir, si tu esperes que un treballador estigui motivat i no estàs disposat a sacrificar el que tu necessitis per motivar-lo,
bé, doncs tindràs constantment treballadors que t'aniran treballant però mai al 100% i al respecte al que deies de Guardiola tens tota la raó de fet el tema de la cultura de l'esforç en el fons el que és és una actitud és a dir, aquesta actitud d'esforçar-se sempre constantment i a més a més jo el que més admiro de Guardiola és la seva capacitat de quan ell no va tenir la motivació suficient per continuar deixar-ho estar
perquè això és una cosa que també a vegades ens costa sobretot a la gent que té cotes de poder així molt elevades com és per exemple el centre del Barça això passa molt en política diguéssim presidents de governs o d'entitats o el que sigui que s'agafen a la cadira
I que tot i que realment el seu projecte ja està esgotat i que ja no tenen res més a portar i que ja no tenen cap motivació extra per anar cada dia, doncs ho segueixen fent, no? Perquè no s'atreveixen a desprendre's d'allò. En canvi, el guardià l'ho va fer, va dir, jo ja no tinc aquesta motivació necessària. S'havia buidat, no?, aquella famosa frase...
Exacte, va dir això, ja m'he buidat. En el fons, el que estava dient és que jo ja no tinc cap motiu per continuar aquí, perquè ja he aconseguit tot el que jo esperava, que eren els sis títols, les Copes d'Europa, totes aquestes coses. Necessitava nous reptes. Necessitava altres coses, altres motivacions, i així ho va fer. Clar, és una cosa que... Hi hauria molta gent d'aquest país que s'ho podria escoltar i a veure si em fessin cas. Farien bé a tots, crec.
En fi, Francesc, doncs moltes gràcies avui per aquest resum sobre les motivacions laborals. Tornem, s'han acabat, que et donem festa, ja que avui has vingut i que hi ha gent que no ha pogut venir, i per tant ens trobem d'aquí 15 dies, que vagi molt bé. Perfecte, fins la setmana següent. Adéu, bon dia. Bon dia.
Dos días cada vez van más despacio. Y solamente puedo esperar. Quedan más a explicar que todo termina.
No tienes que decir que no me quieres ver. Es imposible que haya solo mi amor. Porque los dos podríamos ser.
Si esto que ha pasado, va a pasar a nosotros, ya lo vemos. Y si todo ha sido tu amor,
Y todo el tiempo que desperdiciado se vuelve de nuevo contra mí. Y si esto te hace dañar
Fins demà!
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Set minuts i la una del migdia. Avui deixem aquí ja aquest just a la fusta de dimarts 15 d'abril. Agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea Bono al serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat Esther Casanovas, que dimarts que ve presenta Pagesos de Ciutat a Can Genestà, un llibre adreçat a la gent que vulgui fer un nord urbà a casa seva.
També hem parlat amb Coque García, coordinador de Suma Telves Llobregat, perquè avui té lloc una reunió interna d'aquest col·lectiu amb els diferents socis de Sant Just i es presentaran també per Sant Jordi la setmana que ve al municipi. Música Hem repassat l'almanac del Cordill de la setmana amb en Pep Quintana i hem fet també la sessió de coaching amb en Francesc Urbella. Música
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses de 10 a 1 per fer-vos una mica més entretinguts aquests matins i també explicar-vos tot el que passa a Sant Just. Ara us recordem que us deixem amb les notícies a la 1, arriba l'Andrea Bueno, amb el Sant Just Notícies Edició Migdia, per posar-vos el dia de l'actualitat i si voleu recuperar qualsevol dels continguts d'aquest programa, ja ho sabeu, només cal que ho feu a través del podcast del Just a la Fusta, que facilment trobareu al web de la ràdio, www.radiodesvern.com.
Per part nostra de res més, tornarem demà, ara ens deixem amb les notícies i abans d'arribar-hi el que fem és posar una mica més de música aquest matí de dimarts, ara amb una cançó de Maria Rodés que forma part del seu últim àlbum, es titula Sueño Triangular i sentim una cançó que es titula Tevi, és la primera, la cançó que justament cobra aquest àlbum i sona així.
Te vi, reir al desobedecer.
Mas o majestà, no te importar.
Fins demà!
Fins demà!
A l'escoltes ràdio d'Esbem, sintonitzes ràdio d'Esbem, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbem, 98.1, ràdio d'Esbem.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Una dotzena de santjustencs formen part del col·lectiu Súmate. Aquesta associació, sense fany de lucre, vol fer arribar els seus objectius arreu de la comarca. Entre d'altres, reivindicar el dret a decidir del poble català i la independència del país. Avui es reuneixen a Sant Just.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jòs Notícies edició migdia d'avui dimarts 15 d'abril. En titulars estaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Dimarts es presenta el llibre Pagesos de Ciutat d'Esther Casanovas a Can Ginestar. Es tracta d'un manual il·lustrat per fer horts amb textos, jardineres i taules de cultiu. Està il·lustrat per Mercè Jara i editat per Vien Edicions. La parròquia de Sant Jus celebra Setmana Santa per recordar el missatge de Jesucrist. Dijous Sant seguiran els oficis commemoratius de la seva mort i resurrecció, recordant, en aquest cas, el Sant Sopar.
Obert el termini per presentar candidatures als Premis de Reconeixement Cultural 2014 del Bas Llobregat. L'objectiu és reconèixer persones, col·lectius o empreses que destaquin per la seva aportació a la comarca.
Bon dia a una dotzena de Sant Justencs i Sant Justencs que es formen part del col·lectiu Sumater. Aquesta associació, sense fan de lucre i no partidista, té secció al Vesllobregat i organitza diferents actes a la comarca per tal de fer arribar als ciutadans els seus objectius, entre d'altres reivindicar el dret a decidir del poble català i la independència del país.
Sant Just Notícies. Súmate és una associació formada principalment per catalans amb arrels espanyoles i que tenen el castellà com a llengua materna, però que formen part activa de la comunitat nacional catalana. La seva intenció és estendre el debat social i polític sobre Catalunya i el seu futur. Coque García, coordinador de Súmate al Basliobregat, n'ha parlat al Just a la Fusta. Somos una asociación de gente que nos sentimos españoles y catalanes que creemos que la situación actual hace falta hacer alguna cosa que vemos que España...
Espanya no és possible reformar-la i creiem que val la pena intentar el tema de la independència per intentar començar de nou, intentar canviar les coses i construir un país que valga la pena realment. Suma-té, percep, Catalunya com un país que hem construït tant els nascuts a Catalunya com les persones que van emigrar aquí fa anys. Sentim de nou Coque García. Catalunya l'hemos hecho entre todos y hemos sido gente, mis padres que vinieron hace 40 años y lo hemos hecho. Entonces,
De lo que se tratará un poco de eso, de decir que estábamos ahí y que queríamos seguir construyendo Cataluña. Per tot plegat, el coordinador de SUMAT, el Baslobregat, assegura que cal construir un sistema més participatiu i per això els catalans han d'exercir el seu dret a vot per canviar el sistema vigent. Hacen falta moltes associacions com la nostra per fer arribar el mensatge aquest de que a través de la democràcia els ciutadans podem recuperar, que no basta amb votar cada quatre anys.
y luego quejarse, sino que necesitamos construir un sistema que sea más participativo, más democrático y eso lo podremos conseguir si, por ejemplo, vamos a votar el 19 de noviembre a la consulta.
Súmateix a compte amb 500 socis arreu del territori i a més de 2.000 simpatitzants i cada setmana fan actes a tot Catalunya per explicar els seus objectius i les seves activitats. Avui, per exemple, faran una reunió interna a Sant Just, al Centre Cívic Salvador Espriu, a les 7, oberta als socis de Sant Just i els de Sant Joan d'Espí. A més, el dia de Sant Jordi a Sant Just, el dia 27 d'abril, també hi haurà una carpa de Súmateix als jardins de Can Ginestà.
Sant Just Notícies.
Ara passant quatre minuts i mig de la una i parlem de política i d'economia municipal perquè l'Ajuntament renovarà l'actualització dels valors cadastrals un any més. Aquest any el Consistori s'ha acollit a la proposta d'actualització del Ministeri d'Hisenda i per 2015 farà el mateix, ja que els sanjustencs i sanjustenques no estan patint cap augment en el rebut de l'impost de béns immobles en concepte d'actualització cadastral. L'únic increment és l'increment mitjà de les taxes i impostos d'un 2,5%, tot plegat es debatrà el ple del mes d'abril a l'Ajuntament.
Sant Just Notícies. La sessió plenària d'aquest mes tractarà l'acord que els partits del govern estan consensuant amb associacions de veïns i partits de l'oposició per fer front comú davant de l'actualització del cadastre. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ha recordat al Just de la Fusta el doble objectiu d'aquesta actualització progressiva. Les condicions que posem nosaltres és que no li costi un euro als veïns de Sant Just, més pagant la contribució, el que és l'IBI,
I, a més a més, fer força conjunta a través també de la Federació Municipis i a través també de la Comissió Territorial del Cadastre, tots junts, si pot ser, perquè en un futur tampoc hi hagi cap augment de pressió fiscal en tota la ciutadania de Sant Just d'Esvera. Això és el que demano que les senyors de veïns, també els partits de l'oposició, ho entenguin i fem força comú.
Amb l'actualització els valors cadastrals pugen, però es poden baixar els tipus, cosa que fa que la ciutadania no hagi de pagar més per l'IBI. De fet, l'alcalde assegura que l'actualització ja s'ha començat a fer i que cap veí més ha pagat més per aquest concepte. Josep Perpinyà ha insistit que si arriba un moment en què s'augmenta el rebut de l'IBI, l'Ajuntament deixarà d'acollir-se l'actualització. Aquesta actualització, si comporta un augment d'un euro del rebut del que paguem
la gent de Sant Lluís, no seguim de cap de les maneres, perquè no està la cosa ara per augmentar la pressió fiscal. No volem seguir, per molt que ens amenacin, escolti, que això ho té malament, això ho té molt baix, però a més a més, ens posicionem cara al futur, perquè al futur d'aquí dos anys, doncs el Ministeri diu, escolti, això s'ha d'actualitzar, eh?, i per tant, doncs no ens fa cap gràcia.
La voluntat de l'equip de govern és que el ple es voti un acord comú de tots els partits. Tenint en compte que si ho és reticent aquesta proposta de l'Ajuntament, l'alcalde afirma que s'ha de fer un front comú i recorda que en altres municipis, independentment de qui governi, l'actualització ha tirat endavant. Doncs el que s'ha de fer és front comú. Jo desitjaria que si apuntés, el que passa és que realment va fer una campanya molt agressiva, jo crec que equivocada, sobretot en les formes,
s'assustant a la població que s'augmentaria el 70% dels cadastres i el rebut, i això no es dona de cap de les maneres. Ja s'ha vist que no s'ha donat. L'alcalde de Sant Just ha explicat que se sent satisfet perquè la gent li ha donat confiança, fins i tot al veïnat de la Plana Vells Solets, que va ser molt criticat des del principi amb el tema del cadastre i que entén la proposta de l'equip de govern.
I parlem ara d'urbanisme. L'avantprojecte del barri Centres presentarà a la ciutadania després de Setmana Santa. Dimarts 22 d'abril, en concret, es farà la presentació pública de la idea del parc que l'Ajuntament de Sant Just té pensat fer al carrer Creu. Alguns històries ja han carregat a l'àrea metropolitana de Barcelona el projecte executiu que s'espera que s'aprovi abans de l'estiu si la ciutadania hi està d'acord. Sant Just Notícies.
Per explicar precisament en què consisteix aquest avantprojecte i que els injustencs facin suggeriments i propostes, dimarts 22 d'abril es farà la presentació pública de la idea a la sala municipal de l'Ateneu. L'alcalde Josep Artenyà defensa que és un espai polivalent que millorarà l'entorn del carrer Ateneu i el carrer Creu. A més, recorda que facilitarà l'accés al claustre de l'equipament de les escoles i el pati del Roure.
Hi troba dos coses, dos eixos, que creiem nosaltres que són principals, que és l'accés directe al claustre del Montserrat, per tant els serveis que es donen a les escoles, i a més a més també l'accés directe, si ho vol, la teniu al Pati del Roure. Per tant, aquests són els eixos de circulació, de mobilitat d'aquest parc, evidentment amb aquests espais jardins oberts, amb jocs infantils, i fins i tot espais per fer algun tipus d'activitat lúdica, quan sigui el cas.
L'Ajuntament espera que el projecte executiu s'aprovi abans de l'estiu i que les obres comencin abans d'acabar aquest any. De tota manera, el consistori encara no disposa de la totalitat dels diners necessaris per tirar endavant el projecte, uns 400.000 euros. Per tant, els treballs de construcció del nou parc començaran quan l'Ajuntament tingui tots els recursos. De moment, per presentar a la ciutadania aquest avantprojecte del barri centre, dimarts 22 d'abril a les 8 del vespre es farà la presentació pública a la sala municipal de l'Ateneu.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I seguim parlant del dimarts dia 22 i d'una altra presentació, en aquest cas, la del llibre Pagesos de Ciutat, d'Ester Casanovas, a Can Ginestar. Es tracta d'un manual il·lustrat per fer horts amb testos, jardineres i taules de cultiu.
Casa Noves es dedica a l'horticultura urbana des de fa uns 9 anys i recull les seves experiències al blog picaronablog.cat. Va ser arrel d'aquest espai web que dient edicions, va pensar en ella, per editar un llibre sobre com conrear verdures i hortalisses ecològiques al balcó o a la terrassa de casa. Segons Esther Casanoves, la clau és saber adaptar els cultius que volem plantar a l'espai que tenim a casa. Ho ha explicat el Just a la Fusta.
Sempre intentarem adaptar els diferents cultius que podem realitzar a l'espai que tinguem. Una planta de carbassó, per exemple, que creix moltíssim, és difícil si tenim un balconet, per exemple, molt estret, però en allà sí que hi podem cultivar moltes altres coses, com enciams, cebes, pastanagues, xerris, fins i tot. Es tracta més d'adaptar l'espai que tinguem a les hortalisses que hi poden créixer bé, de no pas voler omplir allò a vegades de moltes coses que després no acaba de donar el seu fruit.
El manual, per tant, dona les claus per conrear verdures i hortalisses ecològiques aprofitant elements que hi hagi per casa, de manera que els lectors es poden iniciar en l'horticultura aficionada i d'autoconsum. A banda de l'espai on cultivar, també s'han de tenir en compte altres factors, com ara les hores de sol diàries que té aquest espai. El que és molt, molt important, i aquí alguna vegada sap greu, perquè no tothom disposa d'un espai amb moltes hores de sol, però el sol és primordial, si més no per algunes hortalisses molt concretes, que són les que gairebé tothom
o li fa il·lusió de cultivar quan comença, com per exemple són els tomàquets. N'hi ha algunes molt concretes que necessiten moltes hores de sol i això haurien de ser un mínim de sis hores diàries que poden no ser seguides. A més a més, tenir un hort urbà a casa, a banda de cultuar i consumir productes frescos, també suposa aprendre a ser pacients i a valorar molt més els aliments i el consum que en fem. Has de tenir paciència. Si una tomaquera necessita dos mesos de créixer i començar a donar el primer tomàquet,
Doncs per més que nosaltres li vulguem donar pressa, ella haurà de seguir el seu ritme. Et retorna molt a la natura aquesta pràctica i et fa aprendre això, ser més pacient. També et fa ser més conscient quant a la teva alimentació, no? Perquè estem acostumats que en aquests moments anem al súper i trobem de tot durant tot l'any. I els que ja tenim una certa edat no cal que romiem massa per recordar que melons i síndries només en podíem menjar o només en menjàvem a l'estiu, no?
Pagesos de ciutat també recull errors destacats que en ocasions cometen les persones que tenen aquest tipus de cultius, com ara únicament alimentar-les amb aigua i no pensar en la importància dels adobs. El llibre està editat per Vian Edicions, il·lustrat per Mercè Jara i el presentarà la seva autora Esther Casanova dimarts que ve a dos quarts de set de la tarda a la sala Egidor Cònsul de Can Ginestar. A més, subseguirà els assistents amb un plan T.
Tota la informació local a Sant Just Notícies.