Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si s'ho ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Estan d'èxit de públic, que estan omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid?
pots quedar crucificada per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1.
Bon dia Sant Just, ara mateix són les 10 i 13 minuts.
Benvinguts al Just a la Fusta, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui som dilluns 12 d'abril del 2021.
I com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb la Lua López i farem el Dia Internacional d'avui, 12 d'abril.
Després passarem a la lectura de les portades de la premsa, també amb la Lua.
I donarem les 100 claus informatives del dia.
Tancarem la primera part del programa a les 10 i 50 amb la predicció meteorològica d'en Carles Rius.
A segona hora farem entrevista Julio Ochoa i Pere Font,
historiadors locals de Sant Just, autors del llibre Sant Just Desaparegut de l'editorial F2,
inclòs dins la col·lecció Catalunya Desapareguda.
Faran la presentació del llibre el proper dia 20 a Can Ginestà com a acta de Sant Jordi.
Ja els tindrem a l'estudi per parlar-ne de tot plegat.
Després seguirem el programa amb la col·laboració del celler de Can Mata.
Tindrem a l'Àstrid, que ens farà una secció de ressenyes de vins.
Vins amb bones històries al darrere de 12 a una.
Tindrem amb nosaltres secció quinzenal amb la presidenta del centre d'estudi Sant Justenys,
la Maria Quintana, per parlar de les activitats, les notícies i de l'agenda del mateix centre pels propers dies.
També passarem una de les sessions de Psicologia Clínica de la Marta Tena.
Tot això serà de seguida.
Ara us deixem amb un tema musical i comencem.
No marxeu!
Me paso las noches en vela
Escribo tu nombre en mi cabeza
Desnudo las horas que quedan
Dibujo tu cuerpo en una servilleta
Me invento un mundo para que te pierdas
Quiero verte soñar bajo las estrellas
Quiero ser de tus labios sentinela
Y volverán las ganas de bailar
Aquellas noches locas recorriendo por tu bar
No dejaré que vuelvas a extrañar
Los besos que nos dimos prometiendo no olvidar
Me perderé en tu boca una vez más
Fundiendo nuestros cuerpos como el sol al despertar
Júrame el todo eterno de sal
Ya sé que vas a querer verme de nuevo
Ya sé que tus labios no son caramelo
Ya verás cómo vas a echarme de menos
Yo seré quien cumpla tus deseos
Y volverán las ganas de bailar
Aquellas noches locas recorriendo por tu bar
No dejaré que vuelvas a extrañar
Los besos que nos dimos prometiendo no olvidar
Me perderé en tu boca una vez más
Fundiendo nuestros cuerpos como el sol al despertar
Un lamento eterno de sal
Y volverán las ganas de bailar
Aquellas noches locas recorriendo por tu bar
No dejaré que vuelvas a extrañar
Los besos que nos dimos prometiendo no olvidar
Me perderé en tu boca una vez más
Fundiendo nuestros cuerpos como el sol al despertar
El curamento eterno de sal
Curamento eterno de sal
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us arribar a les sardanes i teniu curiositat, tot això i més,
ho trobareu al programa L'Audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
A Sant Just, canviem el xip.
Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics
per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta
s'obriran amb targeta.
Saps com funciona?
Informa-te en el web santjust.cat barra residus
i els perfils de Twitter i Instagram, arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta i recicla més i millor.
Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esverd.
Ràdio Desverd 98.1
Ràdio Desverd 98.1
Just a la fusta, el magassin del matí.
Doncs vinga, perquè ara mateix són les 10 i 19.
Anem a fer els titulars, aquests 3 titulars
i les 3 notícies més assecades de l'actualitat de Sant Just.
Hola, molt bon dia, Carles.
Molt bon dia, què tal? Com anem?
Doncs bé, mira, comencem la setmana, dilluns 12 d'abril.
Hem de portar ja les piles carregades
perquè si no, això no el tirem endavant.
El cel està una mica així enterbolit
però bueno, després ja tindrem oportunitat per parlar-ne.
Portem bones notícies, eh?
Bueno, bueno.
No, bones notícies perquè fa el temps.
Això, bueno, també.
Bueno, sí, l'actualitat és la que és.
Com diu l'anunci, no podem fer res.
No s'hi pot fer res.
Doncs parlem de...
Te recordes que hi havia un procés participatiu
per repensar una miqueta la plaça de la Pau?
Sí.
Doncs ja estan sortint,
o ja comencem a tenir els criteris
que s'estan gestionant o que s'estan negociant
per poder tenir una plaça de la Pau
que entre veïns i ajuntament s'arribi a un acord
perquè tots estiguin contents, no?
Ah, mira, que bé.
I fruit d'aquestes sessions participatives
que s'han fet en el marc del procés participatiu
per redefinir la plaça de la Pau,
a la darrera reunió del grup impulsor
s'han recollit els criteris principals
sota els quals s'haurà de dissenyar
el projecte de la nova plaça.
Tampoc no crec que canviï massa,
però bueno, serà una nova plaça.
Un procés que donava el tret de sortida,
recordeu-ho, al passat mes de novembre del 2020,
i que al febrer d'aquest 2021
publicava les conclusions més destacades,
tot afrontant la fase final del projecte
que porta per nom, allò que dèiem abans,
repensem la plaça de la Pau.
Finalment, doncs,
els criteris principals establerts
pel grup impulsor són els següents.
Expliquem.
A veure.
L'espai intergeneracional,
que això vol dir que són usos
per satisfer les necessitats
dels diferents col·lectius
que conviuen en aquella plaça.
També l'espai vital i dinàmic,
que és donar-li compatibilitat d'usos
i amb la convivència amb el veïnat.
No podem una festa cada nit perquè l'aliarem.
Clar que no.
També un espai visible i accessible,
amb recorreguts clars, segurs i ben il·luminats.
O sigui, això per millorar una mica
l'accessibilitat i la visibilitat dins de la plaça.
Uns espais polivalents,
que estiguin oberts i interconnectats.
Diferents espais polivalents dins de la mateixa plaça.
I també un espai amb identitat pròpia,
que això vol dir, doncs,
intentar mantenir els elements representatius
de la plaça que no se'n vagin a norris.
Bueno, les palmeres ja se'n van anar,
que era bastant representatiu.
Però, bueno, ens queda l'escultura de la Carme Malaret,
queden aquests eucaliptus preciosos
que hi ha allà immensos.
Doncs totes aquestes coses intentar...
Els eucaliptus no ho sé, perquè són arbres.
Aquí parla d'elements representatius.
Jo crec que els eucaliptus aquells gegants ho són,
però vaja.
Ara caldrà mantenir-se a l'espera
de com va evoluixant aquest procés
de remodelació de la plaça,
amb aquests espais que s'han definit.
Molt bé.
Doncs parlem d'una altra història
que és molt interessant
i que avui volíem compartir amb l'audiència.
El passat dia 1 d'abril va entrar en funcionament
el nou servei del canal de WhatsApp
gestionat pels Mossos d'Esquadra
per oferir informació, assessorament policial
a la víctima o potencial víctima
de violència masclista.
És un nou servei
que has d'escriure el 601-00-1-1-2-2.
És molt xulo, aquest número.
Sí, no?
601-00-1-1-2-2.
Aquest número es pot contactar amb els Mossos
per rebre assessorament policial per un cop,
per una banda,
i resoldre dubtes i preguntes.
Aquest canal hem de deixar clar
que no és una eina per gestionar
incidències o emergències
i en cap cas substitueix el 111,
el tradicional telèfon d'emergències.
La creació d'aquest recurs ha de facilitar a les dones
conèixer les eines a què disposen,
els drets que les assisteixen
i com a pas previ, en cas necessari,
també informar de com es fa una denúncia policial.
El servei també ha de servir perquè les víctimes
o qualsevol persona cregui ser víctima
pugui informar per identificar el problema
i informar-se de les passes que ha de donar.
També el podem utilitzar a persones
de l'entorn de la víctima,
amb la mateixa voluntat,
rebre assessorament i informació policial,
no denunciar.
En cap cas,
ho tornem a dir perquè això és important,
no substitueix el 112,
és un telèfon informatiu.
L'objectiu,
és un sistema de WhatsApp informatiu.
L'objectiu és apropar-se a les dones
de forma proactiva,
facilitant el seu contacte amb la policia
i donar un nou impuls a la lluita
contra la violència masclista
i alhora establir noves eines preventives
i d'atenció de les persones
que són víctimes d'aquest àmbit.
Teníem telèfons,
teníem sistemes diferents,
diferents al WhatsApp,
que s'ha tirat endavant ara.
I per què s'ha fet ara aquest número?
Doncs perquè aquest nou servei
neix amb la voluntat
d'apropar-se a les víctimes
de totes les edats
que pateixen violència masclista
i en especial a la gent més jove
que ja està més acostumada
a interaccionar a través
de mil·leteria instantària
o xarxes socials.
Així doncs,
aquest servei de WhatsApp
és una de les mesures
que inclou el nou pla
de millora impulsat
pel Departament d'Interior
en la lluita
contra la violència masclista
que preveu fins a 20 mesures més,
aquesta és la primera,
que s'aniran aplicant
de forma progressiva
en diferents fases
i que el conseller d'Interior
de la Generalitat
va presentar públicament,
recordem-ho,
el passat 19 de març.
Què et sembla?
Molt bé,
recordem el número 6-0-1-0-0-1-1-2-2.
Ja se t'ha quedat,
a mi també.
Sí, sí, facilíssim.
Escolta'm.
Imagina't que algun dia
vas a comprar-te un telèfon,
l'has perdut,
has perdut el número antic
i et donen aquest.
Dius, carai,
aquest no,
perquè si no no pararàs
de rebre de missatges,
però vull dir,
un número així tan fàcil?
L'Observatori Comarcal
del Baix Obregat
ha publicat un abans
de l'atur registrat
per municipis del mes de març.
És un abans, eh?
Ah, d'acord.
I de moment,
l'atur registrat
al Baix Obregat
s'ha situat en 50.532 persones,
que fa que disminueixi
per primer cop
en molts mesos,
en 662 persones,
que és un 1,3 menys
que el mes passat.
O sigui,
ha baixat referent al mes passat.
Per contra,
el nombre creix
fins a 8.031 persones més
que el mateix mes
de l'anterior,
que suposa un creixement
del 18.
O sigui que,
en relació al mes passat,
anem bé,
però si ho comparem
amb fa un any,
anem molt malament.
És un 18,9%
més d'atur
que el mes d'abril del 2020.
Això que ja estàvem confinadets.
Sí, sí.
Si analitzem el nostre municipi
i deixem la comarca,
l'atur registrat
se situa en 660 persones.
Baixa en 14 persones
respecte al mes anterior.
O sigui que és una baixada
d'un 2,1
si ho comparem
amb el mes de març.
Però tot i així,
aquest nombre creix
fins a 173 persones
més respecte
al mateix mes
de l'any anterior.
El que suposa
un creixement
del 35,5%.
O sigui que,
si ho comparem
amb el mes de març
del 2020,
l'atur a Sant Jus
ha pujat un 35,5%.
Són dades
que són provisionals.
Atès que
els de la Xodel,
que no em facis dir
les inicials,
estan treballant
en un nou càlcul
de la taxa.
En aquest informe
no es publica
cap taxa d'atur.
Tan bon punt
tinguem la nova metodologia
consensuada i aplicada,
doncs tornarem a publicar
la taxa d'atur
total per sexes
i també per edats
que abans
estava més definit.
Que hagin partut informació,
si no que ho estan remodelant
i en quan tinguem
la informació
la compartirem
amb un...
Com ho diria
aquella persona
que va veure a la ràdio?
Amb el ràdio Jens,
que m'agrada molt
aquesta paraula.
Doncs sí,
en qualsevol cas
són dades actualitzades
pel que fa
a l'atur aquí
a Sant Jus.
Ja sabem que cada X temps,
no sé si ara sí
cada mes o cada trimestre
van sortint
des del Consell Comarcal
i això.
Per tant,
també anem actualitzant
aquestes dades.
Doncs bé,
Carles,
aquests són els tres titulars,
les tres notícies
que tenim
per arrencar el dia,
per arrencar la setmana
i deixem ara
una mica de música
per alliberar atenció,
si et sembla
i tornarem a escoltar-te
després més tard
per la predicció del temps.
Aquí estarem.
Molt bé,
que vagi bé.
Adéu, Carles.
Arrenca la màquina,
és imparable,
el meu desit
és una andròmina indomable
i malgrat les pors
de tota mena,
entre tots dos
farem que valgui la pena
i que sigui en pau
la nostra guerra
per les de fang.
Som aigua i terra,
passa el temps,
mirant la lluna,
si tens amor,
tens una fortuna
i no passa res,
no,
l'errora ens guia,
així hem après
a cantar aquesta melòria
i un clau de sol
d'on cada dia
si em fas l'amor
et repetiria
i que sigui sol.
Fem-ne la part
i és la clau
d'aquest frau
ja n'hi ha prou.
Tornarem a començar
i de nou
seguirem per les veus d'ahir,
cantarem com si avui fos per sempre
i demà
tornarem a començar
i de nou
seguirem per les veus d'ahir,
cantarem com si avui fos per sempre
i demà
tornarem a començar
i de nou
suau
arrenca la màquina
i no passa res,
no,
contamina
perquè l'amor funciona
sense gasolina
i per un poc nou
cremarem banderes
així quan plou
germinaran idees
refent el pont
amb el ratremor
i canviant un món
de passucat en val i llençant el dalt
a cara o creu
farem seran
per tot arreu
no passa res,
no,
rurà,
ens guia
així hem après a cantar aquesta melodia
i cantarem fort
trencarem piles
perquè amb la sort
no enclauen les piles
que sigui suau
fem la pau
és la clau
d'aquest frau
ja n'hi ha prou
tornarem a començar
i de nou
seguirem per les veus d'ahir
cantarem com si avui fos per sempre
i demà
tornarem a començar
i de nou
seguirem per les veus d'ahir
cantarem com si avui fos per sempre
i demà
tornarem a començar
i demà
suau, suau
pau, pau
pau
prou ja
suau, suau
pau, pau
pau
pau
icious
la plaça Mireia
és un programa per parlar de tot
amb humor
carrero
una de ràdio
una de què?
una de ràdio
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú faria aquesta d'avui.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda a Ràdio Desverg.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o alguna cosa?
Socorro!
Ràdio Desverg, 98.1
Vinga, doncs, ara abans de fer les portades
parlem una mica del Dia Internacional d'avui.
I és que celebrem el Dia Internacional dels Vols Especials Tripulats.
El 12 d'abril, però de l'any 1961,
es va produir un esdeveniment extraordinari per la humanitat.
I és que es va fer el primer viatge especial tripulat per l'ésser humà
que va ser protagonitzat pel rus Yuri Gagarin.
Anys després, l'any 2011, l'Assemblea General de l'ONU va declarar precisament aquest 12 d'abril
com a Dia Internacional dels Vols Especials Tripulats,
en el qual, doncs bé, es commemora amb tot el món l'inici de l'era especial.
L'objectiu d'aquest dia és reafirmar que la ciència i la tecnologia espacials
contribueixen de manera important per arribar al desenvolupament sostenible,
també per augmentar el benestar dels pobles i dels estats,
i també per assegurar que es vegi complita la seva aspiració
de reservar l'espai ultraterrestre per a finalitats pacífiques.
Doncs bé, en la declaració del Dia Internacional dels Vols Especials,
l'ONU, fa referència a alguns de les fites més destacades de l'exploració espacial.
Per exemple, el llançament del primer satèl·lit terrestre, l'anomenat Sputnik 1.
Quan va passar? Doncs això va tenir lloc l'any 1957.
També, per exemple, una fita important, la primera dona a orbitar la Terra,
que va ser Valentina Tereshkova, va aconseguir el seu somni el 16 de juny de l'any 1963.
Una altra fita, com no, de del primer home en arribar a la Lluna el 20 de juliol del 1969.
Estem parlant de Neil Armstrong.
També de la primera missió espacial internacional, que es va produir el 17 de juliol del 65,
amb l'acoplement de les naus espacials de l'Apollo i el Soyuz.
I també, en l'última dècada, la humanitat ha tingut presència constant a l'espai ultraterrestre
a bord de l'Estació Espacial Internacional.
L'exploració a l'espai, de fet, és un tema apassionant pel cinema, també que no ha passat per alt.
Hi ha nombroses produccions cinematogràfiques sobre l'aventura espacial.
En la llista parlem, sobretot, d'aquelles que s'han recreat d'històries reals i de viatges espacials.
I, per exemple, tenim alguna pel·lícula, una mica antigues,
però, per exemple, tenim pel·lícula de l'any 95 estadounidense, que es diu Apollo 13.
Una emocionant pel·lícula que explica les dificultats de la missió, precisament, Apollo 13,
per tornar a la Terra, just un any després que Neil Armstrong trepitgés la Lluna.
També tenim una pel·lícula de l'any 83, pel·lícula també nord-americana, es diu Elegidos para la glòria.
Està basada en fer reals i narra la història de Chuck Yeager,
un pilot de proves que va trencar la barrera del so pilotant un X-1.
A pesar d'això, mai va arribar a la fama dels que van aconseguir els primers astronautes
que van formar la tripulació de la Mercury.
Doncs bé, ja ho sabeu, avui, dia 12 d'abril,
és el Dia Internacional dels Vols Especials Tripulats.
Vinga, som-hi, doncs, amb les portades.
Les obrim amb la portada del diari Ara, que ens parla de que la vacunació ja ha evitat un 60% de morts per Covid.
Diuen que el Biocoms xifra l'efecte sobre la mortalitat en el període en què s'ha vacunat el 16% de la població.
Lleida espera fins a 35.000 temporers amb els hospitals al límit i sense vacunació del sector.
També a altres titulars del diari Ara, el patrimoni declarat pels diputats sense control.
Tampoc no hi ha sancions previstes en cas d'incompliment.
També més titulars, diu aquí, un jutjat esborra Toni Cantor de la llista de Iuso.
El PP anuncia que portarà la sentència al Constitucional.
I en el món cultural, el diari Ara titula així, diu,
comprar llibres online però de la teva llibreria.
La fotografia de portada del diari Ara d'avui, dilluns, es veuen, doncs bé, diferents joves,
diu aquí, que no emigren, sobretot universitaris, s'agafant el lideratge de l'opositor Sonko,
la detenció del qual va provocar l'última onada de protestes per trencar el llegat colonial.
És una imatge del Senegal.
Diu, quedar-se per canviar el Senegal.
Parla d'aquests joves que es queden al país.
També passem ara a una altra portada.
Passem a la portada de La Vanguardia.
Cobra amb l'emergència sanitària.
Titula la quarta onada arriba amb UCIs al límit.
I menys morts gràcies a la vacuna.
Les dues setmanes vinents es consideren crucials,
diu el diari, per l'evolució de la pandèmia a Catalunya.
Pel que fa a Rússia, diu aquí que el nombre de morts es pot quadruplicar.
La imatge de portada es veu una científica agafant dosis de vacuna,
diu, a la fàbrica dels Miracles.
També La Vanguardia, obre portada amb energia renovable,
parla de la venda de plaques solars que arriba a les grans cadenes.
També parlen d'estudis reveladors,
diu els cretins de Nonell i el canvi de l'art català.
O també de la reactivació, diu Barcelona,
debat el seu full de ruta post-pandèmia.
També La Vanguardia parla que hi ha un jutge
que exclou Toni Cantó de la llista de Díaz Ayuso
per al 4 de maig.
El Partit Popular presentarà recurs al Tribunal Constitucional.
O també titular, diu aquí,
la meitat de municipis catalans incompleix el pla d'emergències.
Aquesta mancança dificulta la resposta en front dels desastres naturals.
I comentem l'última portada d'avui,
dilluns, dia 12 d'april, portada que fa referència al periòdico.
Diu aquí que els científics demanen més control del contagi del virus per l'aire.
Reputats experts advoquen per combinar la vacuna
amb campanyes sobre el risc dels aerosols.
També que un equip del FESIC desenvolupa un model
per mesurar la quantitat de Covid en superfícies tancades.
O una cita del viròleg Antonio Alcami
diu, hi ha temor d'analitzar espais
per si el resultat és dolent.
Aquests titulars fan referència a noves línies d'investigació
per seguir plantant cara a la pandèmia.
També el periòdico parla de pla de reformes
i ofensiva del govern per limitar el ventall de contractes laborals.
També un destacat sobre les eleccions
del 4 de maig a Madrid, diu la justícia.
Treu a Toni Cantó de les llistes d'Ajuso
per forçar el seu cens a Madrid.
Els populars asseguren que reclamaran el Tribunal Constitucional.
També parlen d'alerta d'ONGs.
Els avisos a menors s'emmascaren darrere el confinament.
O bé, també parlen de l'ultradreta de Le Pen
que agafa força entre els joves francesos.
La imatge de portada del periòdico
és Salvador Illa, candidat del PSC.
Al diari li fa una entrevista
i treuen una de les seves declaracions
que diu Illa, diu
Facilitar un govern d'esquerra en minoria
diu no han guanyat les eleccions.
Just a la fusta
012
La Generalitat al teu costat
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012
La Generalitat al teu costat
A la Generalitat al teu costat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit