El conseller Andreu Mascolell i la consellera Irena Rigau feien la inauguració. Cada vegada els alumnes es plantegen de més joves què és el que volen estudiar, què és el que voldríem fer. I a partir d'aquí se'ls ofereix un gran escenari de totes les possibles sortides que té tant en el camp acadèmic com professional. L'any passat van passar per aquí 65.000 visitants. Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Per aquesta hora s'espera la llista de convocats del Barça pel partit d'aquest vespre contra el Manchester City, que és la tornada de vuitens de final de la Champions. A l'anada, victòria blaugrana 2-1. No hi seran ni Busquets ni Fermalen lesionats. També avui a la Champions, Borussia Dortmund-Juventus, 2-1 pels italians a l'anada. Ahir van passar ronda, l'Atlètic de Madrid i Mònaco. En bàsquet, el Barça surt cap a Belgrat, on demà juga partit de l'Eurolliga.
També en bàsquet, avui Lliga Femenina, Logroño contra Cadí La Seu i Gran Canària contra Uni Girona. A l'NBA, Memphis ha perdut a Detroit 105-95, tot i els 17 punts de Marc Gasol. En tenis aquesta matinada a Indian Wells, Robredo ha superat el búlgar Dimitrov en 3 sets i en vuitens de final jugarà contra Raonic. Nadal ha guanyat el nord-americà Yaung en 2 sets i ara jugarà contra Gil Simon.
Fins aquí les notícies. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Just a la justa.
Molt bon dia, passant 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimecres 18 de març. Comencem el programa parlant de seguida de les notícies més destacades de Sant Just. Parlarem també d'actualitat a través del ràcol de premsa amb l'Andrea Bueno i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora, a partir de les 11.10, entrevistarem la Hilàlia Termolino, la comissària de la mostra express que es podrà veure aquest dijous, a partir d'aquest dijous i fins diumenge, a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
A dos quarts de dotze entrevistarem Lluís Monfort per parlar de, finalment, com es presenta aquest partit a les eleccions municipals. Sabrem tots els detalls a partir de dos quarts de dotze.
I també connectarem avui amb la trobada empresarial que s'està fent des de les 9 del matí a l'hotel City Park Sant Just, una trobada amb empresaris de tot tipus de Sant Just i també alguns pobles de la zona. Parlarem amb l'Enric Liva, que hi és des de primera hora.
I a la tercera hora tindrem l'astronomia amb l'Oriol Rigat, també parlarem de l'Ateneu amb el seu president, l'Albert Macià, de vins amb l'Astricolstein del celler de Can Mata i de llibres amb la Silvana Boc. També l'Arnau Consul ens parlarà de què passava el 3-18 de març de fa més anys. Tot plegat des d'ara.
I fins la una del migdia. Comencem?
I ho fem saludant a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca. Per on comencem avui? Comencem parlant de política local. Us expliquem que guanyem. Sant Just finalment no es presentarà a les eleccions municipals. Ho va decidir la darrera assemblea de la plataforma ciutadana que va tenir lloc dijous passat. Dues de les persones més actives de l'assemblea, Justo Salva i Natàlia Alcina, s'integraran en una llista per aigües que crearà iniciativa per Catalunya Verst.
Guanyem Sant Just fa un pas enrere en la cursa per l'alcaldia i es planteja seguir treballant com a plataforma de debat on s'aportin idees per a una millor gestió del poble. Justament ahir al vespre, Iniciativa per Catalunya Verge va decidir en assemblea que presentarà als comissis una candidatura oberta, una fórmula d'entesa de progrés municipal, que inclourà persones que provenguin de grups o plataformes de debat. I la lideraran Lluís Monfort, que és alcalde d'Iniciativa, i Just for Salva.
Aquesta nova marca naixerà per abraçar les idees dels moviments socials que han anat sorgint els darrers mesos a Sant Just i que volen introduir canvis, com dèiem, al poble i també en la manera de gestionar-lo des del consistori. La setmana que ve, Iniciativa celebrarà una nova assemblea on s'acabarà de decidir el nom d'aquesta nova candidatura, els integrants de la llista i dels seus objectius.
Doncs parlem també d'aquí una estona, a la segona hora, en aquesta entrevista que farem a Lluís Monfort per saber com ha anat tot plegat i què és el que es prepara a partir d'ara. Més coses, Andrea.
Doncs parlem ara d'una iniciativa solidària, d'una botifarrada solidària, en aquest cas, que tindrà lloc a l'Ateneu diumenge per recaptar fons per l'equip Sant Justèn que s'ha inscrit a la Trail Walker Girona 2015. De moment, l'equip de la CEA es porta recaptats més de 742 euros i necessiten aconseguir-ne 1.500 abans del 13 d'abril per participar d'aquesta Ultra Trail solidària en benefici d'Oxfam Intermont. Per tant, aquests 742 euros representa el 49% del total, no arriba ni a la meitat.
La Trail Walker Girona 2015 tindrà lloc els dies 18 i 19 d'abril i consisteix en fer a peu els 100 quilòmetres de recorregut que separa en Olot de Sant Feliu de Guíxols, un trajecte que s'ha de completar en un màxim de 32 hores. L'equip Sant Justèn que està format per quatre caminadors, Pep Gil, Francesc Castillo, Xavier Foguet i Joan Anton Pera, i per dos suportes que van en cotxe, el Pau Santa Marina i Ramon Poll.
És una cursa solidària amb benefici d'Oxfam Intermón i per participar-hi es requereix una aportació mínima de 1.500 euros. Per seguir sumant fons, diumenge a partir de les 10 del matí al Pati del Roure de la Taneu se celebrarà una botifarrada solidària oberta a tothom. El preu serà de 6 euros i també es podrà comprar la samarreta de les seves
a la Trail Walker. I si no podeu col·laborar d'aquesta manera, doncs si voleu també ho podeu fer a través d'internet, a través del web de la Trail Walker, trailwalker.oxfamintermont.org donant diners al grup G96, que és el grup de les EAS.
I acabem amb un últim apunt, Andrea. I parlem d'art. Després també en parlarem aquí al programa d'aquesta nova mostra express que es presenta demà al vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Hilaria Termolino signa aquesta nova proposta que porta per títol Avesionistes d'avui.
Segons l'artista és una exposició que reuneix set joves artistes multidisciplinars que veuen més enllà del que és real, a través de l'absurd, l'atzar, la ironia, la provocació i la màgia. Els artistes protagonistes d'aquesta mostra són Helena Aguilar, Adrià Ciurana, Cristian Herrera, Nil Nebot, Adrià Pino, Joana Reyn i Tura Sant.
L'exposició és el resultat del plantejament de la tesi de Termolino, una tesi que porta per títol La Catalunya Subrealista dels anys 20 fins avui, la comparació de les generacions, una tesi que Termolino va presentar l'any passat a Roma. La mostra express s'inaugura demà dijous, a dos quarts de vuit del vespre, i només es podrà visitar divendres al vespre, divendres de cinc a vuit, dissabte d'onze a dues i de cinc a vuit, i diumenge d'onze a dues, i després coneixerem més detalls d'aquesta nova proposta.
Doncs també exactament, en parlarem a les 11 i 10 amb la comissària d'aquesta exposició, per tant avui segona hora moltes entrevistes, molta actualitat del dia. Parlem ara de música, posem una mica de música abans de seguir parlant d'actualitat i avui ho fem amb un avançament, amb un nou avançament de Sub-John Stevens que està a punt de treure disc, surt d'aquí res el dia 31 de març, però bé en tot cas de moment s'havien publicat dos avançaments i ara el que heu fet és publicar-ne un tercer que és aquest que sentim de fons...
Karen Lowell és aquesta cançó que és la que dona nom també al disc que sortirà a finals d'aquest mes i l'ha estrenada al programa de la BBC Radio 6 Music que és des d'on l'estem sentint ara mateix ho llegim a través d'Indispot que es declaren molt fans de Subgenest Stevens i tot el que vagi traient ho van trobant però així és una manera d'anar-nos acostant a com pot sonar aquest nou disc de Subgenest Stevens que surt el dia 31 demà. Sona bé? Sí, sí.
Sí, costa menys l'espera, no? Sí, una cançota dedicada a la seva mare i al seu padrastre. Oh, mira. Es diu Carrie Ann Lowell. Sí, que el disc, el títol també va per ells. Per ells.
Fins demà!
Fins demà!
from Sophie and Stephens on BBC Radio 6 Music. He's currently based out in Brooklyn and that's the title track from a brand-new album called Carrie and Lowell, which is due out on the Asthmatic Kitty label on March 30th. What a beautiful piece of work that is. Goes out to Jonathan Smith, who says... A small thing. Yes. On it.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb l'aigua segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant sis minuts d'un quart d'onze, saludem aquesta ara l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar ara d'actualitat, ens fixem primer de tot en el mes destacat a les portades. Avui parlem del setge al Parlament, no?
No, no, no. Jo no me parlo d'Israel. Perfecte, sí, sí, a més a més ara tenim més informacions. I avui li dediquen també les fotografies de portada a aquesta qüestió. En clau internacional, Netanyahu es refà i atrapa els laboristes. És el titular destacat al diari Ara, aquestes eleccions a Israel. Llegim que els conservadors i la coalició d'esquerres embaten a 27 escons, segons els sondejos a peu d'urna.
I el primer ministre canta victòria mentre el president israelí fa una crida a un govern d'unitat nacional. En fotografia de portada, com dèiem al diari, ara veiem els partidaris de l'actual primer ministre, Benjamin Netanyahu, celebrant ahir els resultats dels sondejos electorals.
És el tema del dia, de fet, al diari ara. Al periòdico llegim empat tècnic a Israel. Netanyahu i Herzog obtindrien 27 escons segons els sondejos. I en fotografia veiem una imatge de Xipi Livni i Isaac Herzog celebrant els resultats electorals amb les mans amb la mà agafada. Molts somrients ahir a la nit a Tel Aviv.
I per últim, a l'avantguàrdia llegim empat a Israel entre Netanyahu i els laboristes. Els sondejos auguren un procés de negociació complex i pactes per elegir el primer ministre. Aquests sondejos donaven ahir un empat entre el conservador Netanyahu, actual primer ministre, i el laborista Isaac Herzog, amb 28 i 27 escons respectivament. I també llegim que els pactes amb partits centristes o religiosos determinaran qui governa. I en fotografia també han triat una imatge d'un jueu ultraortodox europeu
dipositant el vot ahir a una urna a Jerusalem. Doncs aquesta és la notícia també dels digitals del 324, per exemple, que diu que Netanyahu s'imposa en aquestes eleccions a Israel i podria formar el seu quart govern. El centre esquerre perd una oportunitat i els arabo-israelians emergeixen com a tercera força política en el Parlament.
També l'Ara.cat obre amb el tema d'Israel. El carismàtic ministre sindit del Likud té la clau per governar Israel. Netanyahu arrenca les converses per formar govern que podrien allargar-se fins a tres setmanes.
Violents enfrontaments a Frankfurt abans de la inauguració de la nova seu del Banc Central Europeu. Els grups anticapitalista Blocapi calculava en 10.000 els manifestants arribats de tota Europa que protesten per les polítiques anti-austeritat.
Més qüestions. França limita el pagament en efectiu a 1.000 euros per evitar el blanqueig. La mesura havia estat criticada per alguns sectors que viuen els moviments en efectiu, en particular del luxe.
Ho llegim a La Vanguardia, que també explica que la lactància materna millora el coeficient intel·lectual i els ingressos econòmics. Sembla que donar de mama durant un mínim d'un any farà que amb 30 anys un fill tingui un 0,9... O sigui, hi ha d'haver un any, perquè 0,9 anys més d'escolaritat i cobri un salari de 98 euros més al mes. És un estudi publicat a la revista britànica...
de Lancet l'estudi havia analitzat gairebé 3.500 persones des que van néixer fins que van complir aquests 30 anys i mostra aquestes diferències
I més temes, ens fixem en altres notícies. David Fernández, per exemple, sobre la sentència pel setge del Parlament. Segons recull el diari Ara, ha dit aquest matí a RAC1 que li sembla penalment excepcional, processalment anòmala i clarament política. En declaracions a RAC1, com dèiem, Ernest Maragall la troba desmesurada i fora de temps i Montserrat Tura considera que era estranya la sentència absolutòria de l'Audiència Nacional.
I a tot això, unes 300 persones han concentrat a Sant Jaume contra la sentència pel setge al Parlament.
Són aquestes algunes de les notícies destacades d'aquest matí. Un últim punt també curiós que publica La Vanguardia és que Rossell, Sandra Rossell, obrirà en una cova d'Àger un centre de meditació. És la cova d'en Rossell, formant part d'un complex de luxe, que hi haurà tres habitacions, un espai comú i cuina, però amb la idea que es faci ioga, meditació i coses així.
Molt bé. I ell impartirà algun tipus de class, algun tipus de sessió? Em sembla que no, crec que potser ell sí està una temporada, però bé, en tot cas, sembla que ell havia passat molt de temps a aquesta zona, aquesta cova d'en Rossell, ubicada a l'ermita de Colobó, a uns 1.300 metres d'altitud, al Montsec d'Àres, que això està a Àger.
I bé, doncs, és un abric natural de la muntanya que ara es convertirà en aquest hotel singular de tres habitacions pensat com a centre de meditació sense interferències, és a dir, no hi haurà ni tele ni internet. Mòbils, hi ha aquestes coses. No, no, perquè, bueno, suposo que el pots portar però no deus tenir cobertura i no hi ha wifi, per exemple.
i amb gastronomia cuidada, etcètera, etcètera. Sembla que a ell hi ha tingut molt de pressa aquesta col·la perquè hi ha passat moments de joventut, etcètera, etcètera. I bé, en tot cas, doncs, és una mica el projecte... D'en Sandra Rossell. Exacte, sí. Curiós. En fi, ens n'anem ara a parlar de cultura, Andrea.
Què ens expliques avui? Doncs parlem d'un tema que avui recullen tots els diaris. Parlem de les restes òsies de l'escriptor Miguel de Cervantes. Sembla ser que les han trobat a Madrid. Això sí, estan barrejades i no es pot tenir una confirmació exacta a través de l'ADN. Una mandíbula, llegim-la ara, i algunes restes òsies dels braços i del maluc, és tot el que s'ha trobat 400 anys després.
de l'enigmàtic Miguel de Cervantes. El director de les investigacions, el forense Francisco Echeverría, va ser força prudent ahir, deia que és possible considerar que entre els fragments trobats a la cripta n'hi hagi alguns de Cervantes. L'equip multidisciplinari que ha buscat l'autor del Quixot al Convent de les Trinitàries de Madrid reconeix que el verdict no es basa en cap prova concluent, sinó en l'existència de moltes coincidències i cap discrepància.
Les restes de Cervantes barrejades amb altres restes sòcies no han pogut ser individualitzades. Tampoc hi haurà, diuen de moment, un ADN que verifiqui les conclusions, ja que la germana de l'escriptor està enterrada en un ossari comú en un convent d'Alcalá de Nares. Cervantes, diu l'Àram, no ha sigut localitzat en el lloc on originàriament va ser enterrat l'abril del 1616, perquè les seves restes, amb les de la seva dona Catalina Salazar i 15 persones més, es van traslladar entre els anys 1698 i el 1730.
Es podria confirmar que és Cervantes si s'hagués trobat una atròfia òssea o les marques dels impactes rebuts a la batalla de la PAN. Una altra manera de confirmar-ho seria si es tingués el crani, perquè ara hi ha programes informàtics que permeten reconstruir el rostre. És el que afirma l'arqueòloga Carme Miró, una de les integrants de la PAN.
d'aquesta recerca. Amb Cervantes i la seva dona hi ha les restes de 15 persones més, 10 adults, 4 homes, 2 dones i dues persones que no han pogut ser identificades i 2 possiblement homes i també 5 infants. És una notícia que trobem avui, com dèiem, als diaris en clau cultural. D'altra banda, parlem de teatre, si et sembla, ens anem cap al periódico i cap al teatre.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Sota la direcció de Diego Arbelo recorre el paisatge de Montevideo i la seva fauna nocturna des de la pensió als barris alts amb un espai radiofònic com a Nexa. Ella entra i surt, diu, al periódico dels tres personatges que l'habiten, tres dones antagòniques de diferents nivells socials que comparteixen soledat, fracassos i penes d'amor per la seva absència o bé pels seus accessos. És una altra de les propostes culturals que us acostem avui i acabem, si et sembla, parlant de música...
Vinga, ensen la ve, ensen la ve. Vale.
Aquesta segurament una de les cançons que els va donar a conèixer, sobretot, no? Sí, és una, i per mi, una de les millors, personalment, de Franz Ferdinand, que s'han confirmat també com a caps de cartell del Festival Cruïlla de Barcelona, que se celebrarà al Parc del Fòrum del 10 el 12 de juliol. També s'ha confirmat un altre nom molt conegut, en aquest cas el pianista britànic Jamie Cullum.
Franz Ferdinand compartirà l'espectacle concretament amb el duo californià Sparks i també de Califòrnia és el grup Vintage Trouble que recuperen el soul clàssic i el rock. El cartell del Cruielles completa de moment amb Xavier Root en The United Nations, Le Popole de l'Herb, Tundra, Mi Capitan, Seguari Carlos Sandnes, Of Monsters and Men i també Damian Junior Gong Marley.
Un bon cartell, doncs, el Cruïlla, que es fa el juliol i mitjans de juliol, no? Del 10 al 12 de juliol, al Parc de Fora. I, clar, a mesura que es van confirmant noms, els preus van pujant. Això és veritat.
Parlem d'esports a aquesta hora. Avui no farem tertúlia esportiva, però és un d'aquests dies en què setmana destacada a nivell general. Avui, si més no, el Barça és una setmana decisiva. El somni comença avui, és com titula l'esport. Diu que l'equip de la Urana busca aquesta nit una plaça a quarta final. Luis Enrique sortirà a l'atac, seria molt perillós ser conservador.
Lluís Suárez que diu que se'n recorda del 5 a 0 a 4 dies del Barça-Madrid i Guardiola que avui estarà al Camp Nou. Veurà el partit, tot i que no vol anar a la llotja.
Toquen quarts, és el titular de l'esportiu, com sempre jugant una mica amb el tema semàntic. El Barça intentarà avui rematar el pas contra el Manchester City per superar els vuitens de la Champions. I Luis Enrique que alinearà l'11 de Gala. Amb l'única absència de bosquets.
Només City és el que diu el Mundo Deportivo i a la imatge trien Messi enmig del Camp Nou. El Barça s'abstreu del Clàssic per centrar-se en aconseguir els quarts de la Champions per vuitena vegada consecutiva. Luis Enrique no refia dels anglesos, tot i l'avantatge que suposa el triomf de la Nava, en què recordem que van quedar 1 a 2.
I Neymar que bromeja amb la setmana de guerra, entre cometes, es va vestir així, s'anava amb vestit de camuflatge, com si diguéssim, davant de l'escut del Barça i amb el senyal així com militar, com per demostrar que era una setmana així intensa. Una broma curiosa.
Parlem dels diaris de Madrid ara perquè parlen de l'Atlètic de Madrid. Quina manera de passar és com ho titula el diari Astorres va marcar el penal decisiu perquè tot va acabar amb penals i l'afició va, diu, Iarda i l'afició van sostenir l'equip. Pellegrini va dir només vull poder jugar contra el Barça 11 contra 11, això referent al partit d'avui.
I recordem que l'Atlètic de Madrid va derrotar el Bayer Leverkusen. A quarts com a herois, és el que diu el diari Marca, parlant també d'aquest patiment extrem d'ahir de l'Atlètic. Va quedar 1-0 i va guanyar per penals. L'Atlètic va eliminar l'Leverkusen en l'últim penal de Tanda després d'un partit angoixant. Oblak va ser protagonista després de la lesió de Moya i Arda va posar-hi la màgia.
I també diu el Marc que a Barça només faltes tu, parlant del partit d'aquest vespre i el pas dels partits dels equips espanyols a quarts de final.
Saltem ara cap a les contraportades. Andrea, comencem per la del diari ara. L'article de Josep Ramoneda, que avui es titula Corrupció, no tots els casos són iguals. La primera part del seu article, avui titulada legal i moral, diu Un tecnicisme legal, entendre que la Federació de Municipis és una entitat privada encara que rebi fons públics, ha portat l'Audiència de Barcelona a arxivar la causa per les dietes que percebien els alcaldes, que segons la Fiscalia encobrien sobresous il·legals. La Fiscalia Antecorrupció ho recorrerà al Suprem.
Crec que és una bona oportunitat per reflexionar sobre l'ús mediàtic i polític de la corrupció. Amb raó, la societat és hipersensible a les qüestions de corrupció que inunden les institucions. Quan van esclatar els primers casos, semblava que es tractava de fets aïllats que es podien atribuir al percentatge de persones que es comporten indegudament en qualsevol àmbit social.
Després el focus es va anar posant en el finançament dels partits, que escassament regulat durant molts anys amb la complicitat de tots ells va ser un descontrol absolut. Diu també Ramoneda i des de fa uns quants anys ha anat emergint la corrupció estructural. Diu que si afegim l'exhibició de promiscuitat entre política i diners que ens va proporcionar la crisi de les caixes, no és estrany que s'hagin posat en la societat la idea de la corrupció generalitzada. Diu també Ramoneda que hem de separar els judicis de legalitat dels de moralitat i dels polítics.
I a l'última part del seu article també fa una reflexió sobre una declaració que ha fet els últims dies el papà Francesc. Diu, el meu papat serà curt, és el que deia Francesc, i Ramon Edes fa moltes preguntes al voltant d'aquesta sentència. Pot ser que, com el seu antecessor ja comenci a sentir la pressió dels inefables poders curials disposats a no cedir ni un mil·límetre, uns canvis de l'embargadura que Francesc proposa només es poden fer amb temps i tenacitat.
I acaba fent-se dues preguntes més. S'ha espantat en intentar passar de les paraules als fets, sobretot els que tenien a veure amb els diners, i diu, o era pura retòrica, pura imatge per rentar la cara sense, finalment, canviar res. Ramona d'avui al diari. Ara ens porta ara cap al periòdico, ens anem ara cap al periòdico amb una altra entrevista que ens deixa aquest titular. La revolució ha de ser compatible amb la felicitat.
Doncs ho diu el profe d'Adaculau, així el defineixen, és Vicenç Molina. Ell va ser el responsable d'introduir la candidata a l'alcaldia en la política, si més no, ell es treu mèrits. Diu Vicenç Molina, és l'única persona viva que apareix citada amb nom i cognoms a la biografia de la web d'Adaculau, l'exportaveu de la plataforma Afectats per la Hipoteca i actual candidata a l'alcaldia per Barcelona en Comú.
L'avui professor d'ètica de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona accedeix a parlar de la seva exalumna i amiga a la seu de la Fundació Ferrer i Guàrdia, de la qual és membre fundador. Diu que ella va caminar soleta des de molt aviat. Ja des que era delegada de curs de segon de BUP utilitzava tot el que podia al servei de la llibertat, la justícia i el compromís, sempre amb una enorme dosi de tenacitat i honestedat.
Diu que coincidíem a intentar fonamentar una percepció de la realitat amb actitud transformadora i a base d'idees emancipadores, però ella sempre va adquirir compromisos que fins i tot consideren-los raonables, potser per la meva edat em semblen excessius. Diu que està molt bé implicar-se fins al fons, però cal recordar-se de respirar. I en referència al titular, en referència a la revolució de ser compatible amb la felicitat quotidiana, Vicenç Molina diu que sempre he cregut, i ella també quan pot, que a la vida comenen certs tocs de frivolitat poètica.
I a La Vanguardia llegim que hi ha molta emoció reprimida i ha de sortir.
Doncs és l'entrevista que avui fan a Elisabet Pedrosa, que és periodista i escriptora i reflexiona sobre la mort de la seva filla, la Gina, als 11 anys. Diu que el dia que va morir la Gina ho vaig entendre, ho vaig veure, el seu cos esgotant no podia seguir, però la seva energia vital va continuar el seu camí. Ho vaig poder sentir perquè ara vaig tenir entre els braços moltes hores.
Diu que la mort em feia una por atros, les circumstàncies et porten a treballar-te, acceptar la discapacitat primer et destrueix, després et reinventes. Abans que naixés la Gina jo era bastant cretina, la meva filla em va fer no és bona persona. Diu que la Gina era preciosa però quan tenia un any li van diagnosticar la síndrome de Rett, una malaltia neurològica molt invalidant. No va arribar a caminar ni a parlar, tenia crisis epilèptiques, amnèes, escoliosi...
Va ser un procés de pèrdua continuada fins que se'n va anar amb bons anys per problemes respiratoris. Asegura que aquesta malaltia, la síndrome de Rett, era una malaltia molt angoniosa i se'n sabia molt poc. De fet, vaig escriure un llibre, Criatures d'un altre planeta, amb el qual es van recollir molts fons a Espanya per començar a investigar. Diu que...
Tenim la sensació que quan se't mor un fill t'ho prenen tot, però en certa manera el continues tenint. Estàs amarada de tot el que vas viure i vas compartir, diu, però si no n'ets conscient estàs enfadadíssima amb la vida i amb la mort i això et fa molt mal. I acabar dient no es pot veure la mort com un fracàs.
Doncs així acabem aquest rapes per les contraportades i ens n'anem ara a parlar de la notícia curiosa del dia, Andrea. Que avui ens porta lluny, eh? A veure. Lluny amb el temps, perquè parlem d'un home, un britani, Edward Parker, de 89 anys, que s'ha trobat amb una cosa que l'ha portat al seu passat. Perquè ell va perdre la seva cartera fa molts anys i ara li han tornat. Fa molts anys? L'any 1950. Què dius? En seriós?
Sembla que mentre treballava l'actricista en un palau fet malbé pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial va perdre la seva cartera. Diu que la bitlletera li va caure la part de darrere d'un prestatge i va quedar allà fins que un contractista fent treballs de restauració la va trobar, segons publica la BBC.
Entre el que ha trobat hi havia la cartera, moltes fotografies familiars, factures, rebuts... Entenc que no era només un bitlleter, sinó que potser era una cartera més gran, de tamany foli, exacte. Perquè hi havia també factures rebuts, antigues targetes del sindicat i la de la segurança mèdica. Fins i tot hi ha els resultats d'una radiografia enviat pel Servei Nacional de Salut al mateix any de la seva fundació, l'any 1948.
S'havia començat ja el cuir, s'havia començat a descompondre, però tot i això està en prou bon estat. Alguns papers, per exemple, les targetes de visites d'Edward Parker es conserven bastant bé. I bé, en tot cas, s'han acabat des del gabinet de premsa d'aquest palau Lambeth a Londres. Van decidir començar a investigar sobre l'amo de la cartera i tornar-li a ell o a la seva família, en el cas que hagués mort.
i la seva recerca els va portar cap a Islington, al nord de Londres, on Parker es va casar amb la seva dona l'any 1947. Amb aquesta informació van descobrir que vivia actualment a Essex, al sud d'Anglaterra. Ell actualment pateix demència, però sembla que la seva família ha declarat que estava content havent recuperat aquesta cartera, sobretot per les fotografies. Hi havia, per exemple, una foto de la parella del dia en què, sembla que com tant la seva dona li havia dit que estava embarassada del que seria el seu primer fill,
I bé, en tot cas, senyora que la seva dona recorda perfectament que el dia que la va perdre el que menys li importava eren els diners que hi havia dins. Clar, tot el dia, fotografies... Una història bonica, eh? Molt bonica. Molt bonica. Sí, sí. Acabes tenint esperança amb la seva dona. Sí, mira. 1950, eh? Fa 65 anys. Grital. Em vindré que vagi molt bé. Igualment, Carme. I bon dia. Igual.
just a la fusta 4 minuts i arribem a 3 quarts d'11 el que fem ara és parlar una mica de música
Hem fet un repàs amb l'Andrea dels nous noms al Festival Cruïlla, hem parlat de Franz Ferdinand i també us ho hem explicat, us hem de sentir la nova cançó de Sub-Gener Stevens, però tenim més propostes musicals d'avui dimecres. Per exemple, Pau Allbé actua avui. Amor ser que s'encerta i tan poca conjunció cremen fort les margarides que eren totes de cartó.
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja no és comestible, això ja són els versells, mantenint la compostura, recosint els teus cosits, tenien les noves guies per no ser uns desagraïts.
Actuarà el cicle a tocar amb el seu últim treball pels dies bons, amb un format on porta banda de la guitarra, l'úper, un pedal, on hi graven directe, guitarra, veu i tot de coses sobre les quals toca i canta. Creen així unes versions diferents de les cançons. Serà a la sala Flyhard a les 7 de tarda, són dos places a les 7 i a les 10, però entrades que estan exaurides.
És una de les propostes que hi ha en clau de concerts avui a Barcelona, però encara hi ha més opcions. A més, hem dit que en aquest cas les entrades estan exaurides. Parlem d'un altre concert que es fa aquest vespre, en aquest cas a la Sala El Iogaval de Barcelona.
De seguida parlem d'un grup que es diu Hunsville i que sonen així com sentirem ara de fons. És folk avui a la sala Lio Gaval. Hunsville són un trio d'Oslo de Noruega plens de sons i textures inesperades que barregen els sons més tradicionals de l'americana amb el country i els drons.
presentaran el seu recent cinquè disc, que es diu PON, publicat aquest 2015, i actuen, com dèiem, a la sala Eriogava, a partir de dos quarts de deu, entre dos que costen deu euros.
Sentim alguna de les cançons que forma part d'aquest nou disc que es diu Pont, publicat el mes de març. Tenen també un punt electrònic i amb aquest estil més fosc. Avui a dos quarts de deu a l'Helio Gaval.
Bé, en tot cas, doncs una proposta diferent de la que dèiem del Pau Ballbé, que com dèiem també actua aquest dimarts a la sala Flyheart. Parlem d'un altre tema, una cosa bastant curiosa, que llegim avui a la revista Monde Sonoro.
Fins demà!
I parlem de la Nintendo perquè l'any 92 Nintendo va llançar el videojoc Mario Paint pel Super Nintendo Entertainment System Mario Paint realitzat amb el Super NES Mouse és el primer i únic joc de Super Nintendo que incluïa un pat i un mouse completament genuïns de Nintendo que permetien dibuixar, crear animacions i compondre música
Més de 20 anys després de la versió original del joc, Mario Paint reneix gràcies a l'emulació d'aquest software i tot i que originalment es va crear com una eina de dibuix, aquest videojoc és principalment recordat per la seva aplicació per compondre música. Utilitzant la biblioteca de so de Nintendo es poden escoltar curioses versions del transmission de Joy Division, com sentim ara. ... ...
Fins demà!
A través d'aquesta emulació, ara sentirem la versió real, la versió original d'aquest tema, de Joy Division, perquè, en tot cas, per fer aquesta associació directa. A més a més, no és l'únic que ha aparegut, també s'ha fet amb el clàssic de Nirvana Smell, Lecting Spirit, o una versió d'Angel of Dead, de Slayer. Són algunes de les cançons amb què s'ha fet aquesta prova, amb aquest joc, amb aquest Mario Paint,
del 1992 tot plegat 20 anys més tard doncs sembla que no tenim a punt aquest... ara sí aquesta és la versió original que s'assembla el que hem sentit fins ara
I el que tenim, com dèiem, és també la versió de Nirvana, també a través d'aquest joc. Sona de la següent manera.
també es reconeix directament aquesta famosa melodia de Nirvana a través d'aquesta aplicació, aquest canvi que han fet amb aquest Super Nintendo Entertainment System, aquest Mario Paint, una mica per recordar com eren aquests orígens de tot plegat. Són algunes de les notícies musicals d'aquest matí, ara sentim la versió original.
I encara tenim més qüestions perquè Seward homenatjarà Spark House el 25 d'abril a Barcelona. Hi haurà convidats especials amb les quals recrearan les cançons de Marc Linkos.
Igual que Vic Chestnut, és un d'aquests artistes, Marc Linkos, que la seva existència tumultuosa elevava la seva música fins a un nivell inabastable per la majoria, però alhora s'ho posava una llosa per la seva vida personal. Linkos va suïcidar, disparant-se al cor el 6 de març del 2010, uns mesos més tard només que Vic Chestnut també es tragués la vida. En tot cas, el llegat de Chestnut és segurament més conegut que el de Linkos davant del d'Esperkelhorst,
Un grup amb el que ens va deixar discos, llegim a Indispot, absolutament imprescindibles.
I ara el que farà Seward és fer aquest homenatge, aquesta banda barcelonès, el que farà és anunciar ara que homenatjarà Sparkle Horse de Marc Linkos, 5 anys després de la seva mort, serà el dia 25 d'abril, en un concert a la sala Helio Gaval de Barcelona. El concert es dirà Seward Plays Sparkle Horse is a Wonderful Life i comptarà amb diferents convidats especials per celebrar la vida, diuen, de Marc Linkos.
Entrades que ja estan a la venda, aquesta cançó que sentim de fons és justament de Sparkle Horse. Doblegat serà el dia 25 d'abril, ho van anunciar ahir la banda Seward, barcelonesa, i llegim avui el portal Musical Indispot.
I acabem, ara sí, amb una novetat musical. Parlem de Blau Mood, que han tret un nou disc que els diu El primer arbre del bosc. És el seu segon disc d'aquest quintet de Pulp Folk. Presenten 13 melodies i, bé, en tot cas, aquesta cançó que sentirem a continuació és la que també dona nom al disc El primer arbre del bosc. Ens acosten que a mi de les 11 queden 7 minuts i de seguida el que fem és parlar del temps.
Era un lloc petit, no hi cabien els mobles. La finestra, un quadre exacte d'en Madrid.
Nits com passen els cotxes. La bombeta equilibrista sobre el buit. Tripulant la pols damunt les coses pel pes de l'oblit. La lluna breu, la lluna va
Fins demà!
5 minuts i les 11, saludem el Carles Hernández de Rius, bon dia. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps, avui gris, fred, però no plaurà, no? No, vam dir gotetes, vam dir que seria una cosa feble, que si quella en algun moment seria molt poc important. Ara, per exemple, ens està marcant el radar el color més petit, just que està passant, ha creuat el garraf, doncs una línia de precipitació, si se li pot dir així, és molt agosarat dir-ho, eh?
però és una línia de precipitació que el color més fluixet, quan són dècimes de dècimes de dècimes, doncs això està passant ara per sobre de Sant Jús. O sigui que en algun punt de Sant Jús potser cauen algunes gotes, o de tant en tant veiem que alguna goteta ens pot tocar el cap, però arribar al terra ja és un problema. O sigui, estem mirant aquí el terra de Can Ginestà i no veiem que...
que estigui humitejat. Aviam, tenim aquesta situació d'avens allavantats, això carrega molt de núvols al cel, molt amenaçadors, ho dèiem ahir, que sembla que, doncs, depèn de quin núvol, com que són de base, la base la tenen molt a prop de la superfície de terra, i es veu molt fosca, i sembla que siguin núvols compactius d'aquests de tempesta, com els que veiem diumenge, però no, són uns núvols diferents, que sí que es carreguen d'humitat, perquè són marítims, però...
Està la cosa una mica agregalada, eh? Això vol dir que és una mica de nord-est. I això pot provocar, doncs, que aquesta situació no sigui massa activa. Sí que si viatgéssim una miqueta ara, per exemple, ho estem mirant al radar ara exactament, doncs si baixem ja cap a València, on anem cap a zones com a Benicarló, cap a Castelló, en aquestes zones sí que hi ha una precipitació. També és feble, eh?
però també hi ha precipitació en bona zona d'aquesta, no? O sigui, tot el que és el País Valencià sí que hi ha una mica, però és feble, però hi ha precipitació. A Catalunya estem una miqueta al marge, sí que és cert que tenim aquesta línia de precipitació feble, cap a Emposta n'hi ha una altra, potser cap als ports de Tortosa-Baseit tenim ara alguna precipitació una miqueta més destacada, però tot plegat és molt poqueta cosa, és un llevant molt fluixet el que ens està afectant,
I el que dèiem, aquest llevant avui va guanyant una miqueta de terreny, podria animar-se una miqueta de cara a aquest migdia o aquesta tarda i donar alguna precipitació, però després torna a recular i se'ns en va cap a baix. I això ens portarà a una situació següent. Per una banda, les mínimes no seran tan baixes. Avui ha passat 11 graus. Recordem la mínima de diumenge-dilluns, que va ser de 2 graus. Les mínimes han pujat clarament perquè aquests vents allavantats de mar cap a terra...
estan influenciats per la temperatura de l'aigua del mar, que està al voltant dels 13-14 graus, i per això tenim aquests valors mínims una miqueta més baixos, més alts, perdó. D'altra banda, les màximes no són extremadament baixes, ara tenim 12 graus, ahir en teníem gairebé 14, ahir feia sol, avui no en fa, o sigui que tampoc no és res de l'altre món. Però sí que és cert que quan bufa ben humit de mar cap a terra, la humitat aquesta dona més sensació de fred, sempre ho diem,
Que el termòmetre pot refletir una cosa, però quan tenim aquests vents de mar, aquests vents humits, sempre tens més sensació de fred del que realment fa. A vegades, per exemple, ahir hi havia gent que arribava a la ràdio i deia quina calor que fa. No vam passar dels 15 graus i deien que feia calor perquè feia sol. Doncs avui potser no fa tant de fred o fa el mateix que ahir o la mateixa temperatura que ahir i potser ens entra algú dient que fa fred avui. És més la sensació que en zones molt properes al mar la sensació és més eficient que no pas el que marca el mercuri.
De cara al dijous i divendres, com que això marxa una miqueta cap al País Valencià i fins i tot més al sud, nosaltres ens mantindrem una mica al marge. Com que hem tingut aquesta influència de béns, podríem dir, de mar cap a terra i entrem en un procés de ningú, perquè abans se'ns va cap al sud i el grecal, aquesta bosseta d'aire fred dels Alps, encara no ens ha afectat,
Això permetrà que les temperatures es puguin inflar i no serà d'estranyar que demà dijous i divendres puguem arribar a valors de 17 o 18 graus de màxima, amb unes mínimes que variaran poc al voltant dels 10, 9, 10 o 11 graus. Tampoc no canviarà massa. Seran dies una mica variables, no és un sol espaterrant, perquè clar, tenim la ressaca del que se'ns va cap a baix i tenim la iniciativa del que ens ve de dalt. I tot això és un combinat que sempre ens portarà a un cel una miqueta brut, o sigui, amb alguns núvols perquè tenim una certa influència, tot i està en terra de ningú, ja ho dèiem.
I el cap de setmana continua variant. És superinteressant i suposo que divendres acabarem de fer la previsió. Interessant pel que no té de fer res, però el que té activitats previstes, digue-li calçotades, pujar amb globus o qualsevol altra cosa, o passejar per la Riera, és més fumut. Però és un cap de setmana interessant perquè a mida que va evolucionant la setmana, anem tenint dies més clars, dies més foscos. De moment, dissabte, núvol al matí.
possibilitat d'algun ruixat a partir del migdia i la tarda, i diumenge sembla que si n'estabilitza més el temps, hi tindrem un dia més gris i amb precipitació ja des del matí. Però demà pot canviar. Doncs n'anem parlant, Carles, gràcies. Que vagi bé, bon dia. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Els agents antidisturbis ja han fet més de 300 detencions després dels primers incidents que hi ha hagut a Frankfurt per la inauguració de la nova seu del Banc Central Europeu, que és un gratacel construït en plena crisi i que ha tingut un cost de 1.200 milions d'euros. Grups de manifestants han cremat contenidors i han llançat pedres a la policia, que els ha dispersat amb canons d'aigua.
La inauguració oficial de l'edifici amb el president del Banc Central Europeu, en Mario Draghi, i els governadors dels bancs centrals de la zona euro està prevista al migdia. Les protestes les ha convocades el moviment anticapitalista Blocopy.
França limitarà els pagaments en efectiu a 1.000 euros. És una tercera part del que està permès ara. En el cas dels turistes, el límit serà de 1.000 euros. Ara és de 15.000. En una entrevista al diari francès Le Parisien, el ministre de Finances, Michel Sapeng, explica que la mesura que pot entrar en vigor al mes de setembre s'enmarca dins del programa de lluita contra el finançament del terrorisme i el blanqueig de capital.
Obre portes al Saló de l'Ensenyament que arriba a la 26a edició. El certamen va adreçat a joves que busquen informació i orientació formativa i també professional. Fira de Barcelona Montjuïc Montse Poblet. Bon dia, el Saló està ple de nois i noies a partir de quart d'ESO que busquen informació sobre carreres, formació professional i sortides laborals dels diferents estudis. Vaig a buscar informació sobre psicologia perquè no sé si hi ha un batxillerat o un altre, sigui una sessió social o el científic.
Aquest any al Saló de l'Escenament hi ha 190 expositors i els organitzadors confien en superar la xifra de 65.000 visitants de l'any passat. Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Bon dia. La dotzena de felins i quatre ossos que hi queden encara estan sota custòdia de la Generalitat des que els antics propietaris del parc els abandonessin per fallida. Ricard Casanovas és el cap del Servei de Protecció dels Animals de la Generalitat. Vam ja en la fase final. És que no és fàcil perquè, a més a més, és un operatiu complicat perquè són animals que no el maneixen fàcils.
El manteniment de tots els animals que hi havia en el seu moment al parc va arribar a costar 500.000 euros anuals a la Generalitat. Àngels López, Catalunya Ràdio Albinyana. Detinguts a Sèrbia, 7 sospitosos de la matança de Rebrenitza. Són els primers atinguts com a implicats directes en aquella massacre, segons ha remarcat el fiscal servi encarregat del cas. Els 7 detinguts són antics policies que pertanyien a una unitat especial de la policia serbo-bosniana.
El fiscal ha afegit que busquen altres sospitosos en països veïns. La massacre de Rebrenitza va ser la pitjor en territori europeu des de la Segona Guerra Mundial.
Una trentena de caps de la policia local de les comarques de Girona participen a la jornada de formació sobre el jihadisme, que imparteixen els serveis secrets espanyols, el CNI. El cap de la policia local de Girona, Josep Pelusier, diu que ja estava programada de fa temps i que complementa les que es fan amb els Mossos. Girona, Maria Rovira.
Bon dia. Segons el també president de l'Associació de Caps de Polícies Locals de Girona, Josep Palosí, s'ha contactat amb el CNI per tenir informació més aprofundida des de l'organisme que es dedica a investigar i analitzar les especificitats d'aquests nous fenòmens de terrorisme.
Una sèrie de pautes que jo entenc que són les mateixes i que es repeteixen, i d'altres que són noves, i aquestes, com puguin ser aquests espontanis o llops solitaris i coses d'aquestes, són fenòmens que hem de conèixer i que hem d'estar preparats pensant això que estem entorn al carrer i que ens podem trobar davant d'una situació en qualsevol moment. Ha incidit en la importància de la formació per la policia de proximitat davant d'aquest tipus de terrorisme. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Esports Montserraia. Comencem amb la llista de convocats per al Barça-Mànchester City d'aquest vespre a la Lliga de Campions. Ciutat Esportiva, Xavi Campos. Bon dia, Lluís Enrique ha descartat tres jugadors, el porter Jordi Massip i dos laterals drets. Martín Montoya i el brasiller Douglas també queda fora de la convocatòria. El lesionat Vermalen, que ell deia que espera poder jugar aquesta temporada fins i tot durant el mes d'abril amb el Futbol Club Barcelona. Encara no ha debutat amb l'equip blaugrana.
No hi haurà concentració, els jugadors ara són a la ciutat esportiva, marxaran cap a casa i dues hores abans del partit estan citats al vestidor del Camp Nou.
També avui hi ha la Champions Borussia, Juventus amb 2-1 pels italiens a l'anada. I va passar a Ronda l'Atlètic de Madrid i el Mònaco. En bàsquet, Àlex Abrinas viatjarà amb l'expedició del Barça cap a Belgrat. Demà, contra l'Estrella Roja, el Barça es pot classificar pels quarts de final de l'Eurolliga. I en tenis, a Indian Wells, Tomi Robredo ha superat el búlgar Dimitrov en 3-6, en 8-10 s'enfrontarà el canadèn Raonic. I Nadal ha guanyat el nord-amnicà Yang en 2-7 i ara jugarà contra Gil Simón.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. Guanyem, Sant Jus finalment no es presentarà a les eleccions municipals. Ho va decidir la dreta assemblea de la Plataforma Ciutadana, que va tenir lloc dijous passat. Dues de les persones més actives de l'assemblea, Jusfos Salva i Natalia Alcines, s'integraran en una llista per aigües que crearà iniciativa per Catalunya Verst.
Guanyem, doncs, fa un pas enrere en la cursa per l'alcaldia i es planteja seguir treballant com a plataforma de debat on s'aportin idees per a una millor gestió del poble. Justament ahir, Iniciativa va decidir en assemblea que presentarà als comissis una candidatura oberta, una fórmula d'entesa de progrès municipal que inclourà persones que provenguin de grups o plataformes de debat. La lideraran Lluís Monfort, alcalde ple d'Iniciativa, i Justo Salva. La setmana que ve, Iniciativa celebrarà una nova assemblea on s'acabarà de decidir el nom de la candidatura, els integrants de la llista i els objectius.
Botifarrada solidària a l'Ateneu diumenge per recaptar fons per l'equip Sant Justèn que s'ha inscrit a la Trail Walker Girona 2015. De moment l'equip de la SEA es porta recaptats més de 742 euros i necessiten aconseguir-ne 1.500 abans del 13 d'abril per participar d'aquesta Ultra Trail solidària amb benefici d'Oxfam Intermond.
La Trail Walker Girona 2015 tindrà lloc als dies 18 i 19 d'abril i consisteix en fer a peu els 100 quilòmetres de recorregut que separa en Olot de Sant Feliu de Guíxols, un trajecte que s'ha de completar en un màxim de 32 hores. Per seguir sumant fons, diumenge a partir de les 10 del matí al Patí del Roure se celebrarà una botifarrada solidària oberta a tothom. El preu serà de 6 euros i també es podrà comprar la samarreta de les CEAS a la Trail Walker.
I un apunt més, nova mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Hilaria Termolino signa la proposta que es presentarà demà i que porta per títol Aversionistes d'avui. Els artistes protagonistes d'aquesta mostra són Helena Aguilar, Adrià Siurana, Cristian Herrera, Nil Labot, Adrià Pino, Joana Reyn i Tura Sanz. La mostra express d'Hilaria Termolino s'inaugura demà dijous a dos quarts de vuit del vespre a l'espai de lliure creació al carrer Bonavista 105, on s'hi podrà visitar fins diumenge.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir informats de tot el que passa a Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
So take a look at me now. So take a look at me now. So take a look at me now.
So take a look at me now.
I'm going to my love.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Estem escoltant just a la fusta.
Nova mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Hilaria Termolino signa la proposta que es presenta aquest dijous que porta per títol Avesionistes d'avui. Ara el que fem és saludar la Hilaria Termolino que la tenim a l'altre cantó del telèfon. Bon dia.
Hola, bon dia, Carme. Per parlar una mica d'aquesta exposició, que és una exposició itinerant que reúne a sete joves artistes multidisciplinares. Sí. ¿Cuál és l'origen d'aquesta exposició? Bueno, Carme, aquest projecte és el resultat de mi treball d'investigació presentat l'any passat a la Universitat de la Sapienza de Roma. Una investigació sobre artistes de dues generacions diferents
que han trabajado y sigue trabajando en Cataluña en diferentes épocas históricas. La primera generación es la de la dictadura franquista, la segunda es la actual. Un hilo conductor que une estos dos mundos aparentemente muy alejados es la evasión, una forma de salir de la realidad a través del poder creativo del arte.
...pero para poder presentar este proyecto... ...dentro y fuera de Cataluña... ...necesitamos encontrar una financiación... ...por esta razón nace Evasionistas de hoy... ...y en el Espai de la Llura Creación... ...Karma Malaret... ...presentó el grupo de la segunda generación... ...formado por siete jóvenes artistas... ...multidisciplinares... ...quien quiere demostrar con sus obras... ...que en la época en la que vivimos... ...seguimos sintiendo la necesidad... ...de evadirnos por motivos sociales... ...políticos...
o económicos. Entonces los artistas actuales reflexionan sobre el concepto de evasión en la sociedad contemporánea. Resulta que en nuestra época los artistas siguen sintiendo la misma necesidad de evadirse que sentían los artistas de la época de la dictadura. Aunque el contexto sea diferente, con otras necesidades seguramente. Pero hoy lo que pienso es que los artistas quieren evadirse con el fin de traspasar
los límites de las modernas formas de censura como los actuales problemas de financiación de la cultura y del arte. Problema que sigue limitando la creatividad artística e obstaculizando el desarrollo de los proyectos culturales. Es decir, que ahora sería un poco la lucha, sería en esta parte, o al menos de estos artistas, sería en esta dirección, ¿no? Esta reivindicación. Esta reivindicación, exacto.
En ese sentido, creo que el mundo de la cultura necesita la colaboración colectiva para llevar a cabo proyectos artísticos que puedan generar un valor añadido a la comunidad. Me imagino que entonces un espacio como la Espada de Llora, que era así, Carma Malaret, responde un poco a este proyecto, ¿no? Sí, exactamente. Y mañana, jueves 19 de marzo, inauguramos en San Just,
aquesta exposició itinerant, que després de l'Espada Libre Creació, Carme Malaret, sigue en la galeria La Puntual de Sant Cugat. Entonces, en aquesta sèrie d'exposicions, el públic puede aportar sus ideas, ayudarnos a encontrar espacios expositivos, difundir el proyecto. Tenemos una página web de Facebook que se llama Evasionistas,
esta palabra inventada por mí, o el público puede contribuir en finanzar la idea para que el proyecto sea independiente, para que podamos traslar este proyecto, ojalá, hasta Roma, mi ciudad. Yo, en realidad, pienso que uniendo las fuerzas de críticos, comisarios, galeristas, artistas y todos los amantes del arte, se puede crear una alternativa a la crisis.
Y cada contribución puede marcar la diferencia en un proyecto cultural como este. ¿Crees que falta un poco más de cohesión entre artistas para sumar fuerzas en este sentido? Un poco más de colaboraciones. Entre artistas, ¿eh? Entre artistas. Bueno, yo, estos siete artistas jóvenes, he hecho una selección a través de la página web de Infos Bellas Artes. He seleccionado siete personas...
que veían que aparte de, bueno, un valor artístico, tenían también un sentido de colaboración y de comunidad muy importante. Por esto he seleccionado estos siete artistas que me ayudan a llevar a cabo este proyecto. Pero lo que veo, por ejemplo, trabajando con la generación pasada, yo, bueno, he trabajado con Amelia Riera, que es una artista de esta generación, de la generación de la dictadura que sigue viviendo,
Tiene un sentido de colaboración muy fuerte, porque en esta época, que eran años tan duros, si no se colaboraba no se podía hacer nada. Ahora estamos un poco perdiendo esto, pero pienso que hay artistas, hay personas que siguen colaborando y por esto se pueden llevar a cabo proyectos artísticos con calidad.
Bueno, tanto no está todo perdido, ¿no? No está todo perdido, claro que no, por supuesto. Lo que es la evasión tiene mucho que ver con los sueños. Y lo que, como dice siempre, todo empieza, en este proyecto todo empieza con el Dawalset. O sea, el grupo Dawalset, la revista clandestina, siempre un grupo de siete artistas que trabajaban durante la dictadura franquista...
En lo que en entrevistas con el Arnau Puig, el crítico, el filósofo de la revista, siempre le decías hacer posible lo imposible. Si un poco se entiende, ¿no? Sí, sí, tanto. Sí, esto es el... Es el objetivo final, ¿no? Sí, sí, esto es.
¿Y el tipo de obras que podremos ver aquí en Sant Jus? Porque son artistas, decías, multidisciplinares, pero si son más pictóricos, más escultóricos, ¿qué nos encontraremos? Son totalmente multidisciplinares. Cada artista tiene una individualidad diferente del otro. Hay la Elena Aguilar, que es una fotógrafa de Olot. Entonces, en el Espai tenemos dos fotos de Elena, que, bueno...
Tienes un estilo muy surrealista, una vinculación con estos paisajes oníricos, con el mundo de los sueños. Después hay una obra, un objeto manipulado, de Adria Suranas, que es una artista de figueras. Y después hay el Cristian Herrera, una artista de Barcelona, que presenta en el SPY tres fotos...
que quieren documentar una acción. Bueno, hacen acción un poco absurdas y a través del vídeo o de las fotos documenta su acción. En este caso, bueno, la acción era de subir a la montaña y construir su primer iglú. Entonces hay estas fotos. Y después tenemos el Nil Nebot, un artista conocido al público de San Jus, un artista de San Jus que presenta...
tres cuadros, bueno, sus piedras. Y la Adrià Pino, que es una artista de Barcelona, un performer, que, bueno, el año pasado, hace, bueno, ya casi un año, el año ha salido, bueno, ha salido mucho la noticia de que en la Galería de los Ufis y de Florencia se desnudió delante de la obra La Venus del Botticelli. Sí, es veritat.
Sí, i l'Adrià Pino participa en aquesta exposició amb una fotografia, que és sempre per representar una acció. Després hi ha la Joan Arraim, que, bueno, de la Joan Arraim tenim una instal·lació molt magritiana, i és la Tura Sants, la Tura Sants amb una obra, un grafit, un grafit.
Y nada, son set artistas, todos en un estilo muy diferente, que tienen un mundo de evasión. Claro, por lo tanto hay mucha variedad, ¿no? Muchas formas distintas de llegar a esta evasión. Sí, muchas formas distintas. Claro, como ellos, que son artistas, a través de sus obras, a través de su individualidad, llegan a la evasión, pienso que cada persona...
Pueden hacer esto. O sea, cada individuo entrando a la exposición se pueda sentir vinculado a uno o a otro artista para llegar a su propio mundo de evasión.
Claro. Por lo tanto, con estos siete artistas, ¿no?, es una pequeña muestra de esta idea global, ¿no?, que nos comentabas al principio, Hilaria. Sí, es una idea global. O sea, no quiero hacer estas posiciones de puente entre pasado, quieres hacer de puente entre pasado y presente, pero también de puente entre el arte y la vida, porque la vida es arte. Cada persona puede...
pueden entender el arte y pueden entrar en este mundo. Claro. Pues yo creo que ha quedado bastante claro lo que se quiere demostrar con esta exposición y lo que tenemos que hacer ahora es venir a partir del jueves, es una muestra express, por lo tanto, de jueves a domingo. Sí, exacto. Pocos días. Y el jueves se hace la inauguración, harás alguna explicación o está previsto... Sí, tanto. El jueves a las siete y media tenemos la inauguración, el spa de la Karma Malaret,
Y ahí habrá un pequeño debate con, bueno, conmigo y con los artistas de la Expo. Perfecto. Pues a las siete y media, este jueves. A las siete y media, exacto. Doncs avui hem volgut descobrir una mica què hi ha al darrere d'aquesta exposició, aquesta mostra express a Besinistes d'avui. N'hem parlat amb la Hilaria Termolino. Moltes gràcies, Hilaria. Gràcies a ti. Que vagi molt bé i molta sort. Fins aviat. Bon dia. Gràcies. Fins aviat. Adeu.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà amb les segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, i en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Fins demà!
Ara passa un minut de dos quarts de dotze.
Aquesta hora parlem de política municipal i us expliquem que el que comentàvem a primera hora, Guanyem Sant Just, finalment no es presentarà a les eleccions municipals, és el que es va decidir en l'última assemblea de la Plataforma Ciutadana, que es va fer la setmana passada. Dues de les persones més actives de l'assemblea, però Just Fossalva i Natalia Alzina, s'integraran en una llista per aigua, se crearà iniciativa per Catalunya Verge, i avui en volem parlar amb el portaveu d'iniciativa, Lluís Montfort. Molt bon dia. Molt bon dia. I, de fet, qui encapçalarà aquesta llista d'iniciativa?
Sí, de moment aquesta és la proposta. Una llista per aigües. Què vol dir això? Un nom molt llit perquè sembla que ploguin aquí... És curiós com a nom, sí que ho és. Grans coses, eh? Això va ser una manera de referir-se a la persona que va redactar el correu, però vaja, tothom ho entén, no? D'alguna manera, en el territori s'han generat diversos processos com els que hem fet aquí a Sant Just, de guanyem en aquest cas, però també de...
de movem, d'assemblea ciutadana, de diverses coses, que en realitat són gent que començaven a identificar que calia fer les coses d'una altra manera i a trencar aquests models de treball. D'alguna manera, és relativament complicat el fet que això es transformi en una plataforma electoral...
Nosaltres hem cregut que això era indispensable per poder portar-ho endavant i per tant en aquest cas d'iniciativa sí que intenta recollir aquesta manera de treballar aquest fruit d'aquest treball d'aquestes assemblees i creant espais que siguin fàcilment presentables a les eleccions.
Complicat per la manera de presentar-se, és a dir, en el sentit que si et presentes com a agrupació de lectors calen 500 signatures o per el fet que la gent et pugui conèixer? És complicat per això, però també és veritat que és complicat perquè entre l'evolució d'aquestes assemblees i la proximitat de les eleccions hi ha poc temps, amb la qual cosa és important que aquestes veus arribin de la manera més fàcil i més àgil, llavors hi ha...
hi ha espais com el Compromís que s'estan fent en algunes ciutats, el Movem Castelldefels, Movem Cornellà, Enteses per Argúcies, per exemple. En tota aquesta sèrie de plataformes, són gent que hi contenen una gran part de persones independents, que són el Paraigües, que comentava abans,
d'alguna marca registrada poden dur a terme la feina per la qual han estat treballant. I aquest segurament serà el cas de Sant Just. Hem de mirar quin nom agafem, ho hem de decidir aviat, però ho recuperarem. Gran part de la gent que ha format part d'aquesta reflexió i convidarem a tothom que vulgui perquè s'integri i tiri endavant. De fet, un dels llocs on passa això és a Barcelona, perquè justament guanyem Barcelona és en aquesta línia. Per què no ha pogut ser guanyar amb Sant Just?
Guanyem Sant Just no és que s'hagi dissolt, sinó que nosaltres seguirem convocant Guanyem Sant Just i seguirem formant part d'aquesta plataforma cada cop que es convoqui per debatre, per posar en comú i per aportar termes municipals i que la gent ho conegui, reflexioni i faci propostes.
Segurament el pas de presentar-se en unes eleccions és un pas que ens ha vingut una miqueta en un moment en què la cosa estava massa verda. En la qual cosa, si haguessin tingut un any més, és probable que la gent hagués tingut temps de fer aquesta reflexió personal de voler tirar endavant.
No hi havia un consens, per tant, a dins de l'Assemblea, si presentar-se o no. Hi havia gent que veia clar que si volies tirar endavant plantejaments la presència no a l'Ajuntament era una eina imprescindible i hi havia gent que deia que no, que podia ser perfectament un grup de debat. I aquesta contradicció no la vam poder superar amb la força que requereix presentar-se a les municipals.
no té cap sentit que hi hagi gent que renunciï o que vagi en compte dels seus plantejaments. Finalment, si hi ha gent que creu que ho hem de tirar endavant, intentem integrar aquesta sensibilitat amb una candidatura àmplia, una candidatura que escolti, que culli i que treballi amb tothom, i paral·lelament deixem tranquil·lament el fet de continuar amb aquests debats. El que no té cap sentit és forçar la màquina en una cosa que potser no està prou madura. Per tant,
treballem, i és una cosa que és superimportant, però segurament ens ha agafat massa propers a les eleccions. En aquesta plataforma, en aquestes assemblees de Guanyem Sant Just i participaven membres d'iniciativa, persones a títol individual, i d'aquestes persones a títol individual n'hi ha dues, que serien Just Fossalva i Natalia Alzina, que són les que s'integrarien, per tant, en aquest procés on... Hi ha molta més gent que s'integr...
que s'integrarà. El que passa és que estem treballant amb ells i incorporant-los tant als grups de treball com amb la llista i la candidatura. Són dues maneres de treballar diferents. Hi ha gent que ens ha demostrat ja que vol venir a fer, acabar de perfilar els programes que hi han anat apareixent, les idees i ordenar-los perquè la ciutadania ho pugui rebre en forma de programa.
però segurament no volen anar a la llista i al revés també hi ha gent que no només vol fer això sinó que vol anar a la llista i això ho estem acabant de tancar ara realment estem contents que hi ha bona part de la gent que ha estat allà que té ganes de col·laborar amb nosaltres però qui sí que se situaria segurament en un dels primers números de la llista seria una d'aquestes persones independents com seria Just for Salva? En Just i jo encapçalarem la candidatura si tot va bé i a més ho farem amb moltes ganes d'integrar més gent i fer un equip
Volem que la ciutadania visualitzi que fugint dels personalismes treballem amb equip. Som gent capaç, som gent preparada, som gent que creiem que cal introduir noves maneres de fer i treballarem en aquest sentit.
El fet de perdre, o si més no, que hi hagi un altre nom principal, que de fet les anteriors eleccions ara fa 4 anys també va passar en el cas d'Esquerra, que es va convertir en Junts per Sant Just perquè implicava diferents formacions i gent a títol individual. En aquest cas ara passaríem iniciativa, que no seria el nom, en principi no seria iniciativa. El fet de perdre aquest nom creieu que també us pot restar...
alguns vots o un nombre determinat de gent que faci el vot directament per iniciativa i que si es presenta en un altre cicle decideixi canviar d'opinió? Nosaltres hem apostat per aquesta fórmula des de fa temps que ho portem apostant i apostem amb totes les conseqüències.
Creiem que aquesta fórmula ens permet integrar maneres de pensar, maneres de veure les coses i maneres d'afrontar la feina que es pot fer des de l'Ajuntament molt més àmplies de les que hauríem tingut si ens haguéssim presentat com a iniciativa. Per altra banda, és evident, com dius tu, que haurem de fer un esforç de comunicació des d'iniciativa.
per demanar el vot per aquesta nova plataforma. I, a més a més, es veurà que hi ha gent clarament que és d'iniciativa que forma part d'aquesta candidatura, però que no és d'iniciativa. Per tant, el que farem serà fer una campanya per demanar aquest vot i explicar a tots els nostres votants que la nostra sensibilitat la trobaran reflexada en aquesta llista i, a més a més, amb moltes altres persones que participaran i donaran el seu parer i una manera de veure les coses.
Algunes de les propostes que hem anat parlant en altres entrevistes amb el portaveu de Guanyem anaven enfocades a qüestions per millorar dins de l'Ajuntament, comunicar-se, transparència, diferents aspectes. És a dir, que s'anirem materialitzant, concretant en accions concretes.
Tenint en compte per això que la iniciativa és partit d'equip de govern, suposo que en aquest cas hi haurà autocrítica, però en tot cas també de gent que s'incorpori i que faci crítica al que s'ha fet durant tots aquests anys des de l'Ajuntament. És evident, i per això ens enriqueix. Hi ha gent que està comentant que no entenen què és el que passa a l'Ajuntament, que l'Ajuntament és excessivament una caixa negra.
Per tant, reclamen que la política comunicativa d'aquest Ajuntament pugui ajudar a traduir el que passa a dintre cap a la ciutadania i que augmentant aquesta informació augmenti la participació i la vinculació i l'opinió en temes d'Ajuntament.
És veritat que nosaltres també ho hem deixat caure moltes vegades, però el fet d'aquestes persones et vinguin clarament que no s'entén el que està fent l'Ajuntament, que els temes són excessivament complicats com perquè la ciutadania hi entra i et demanen que els tradueixis en un llenguatge i que la gent pugui entendre, doncs això és evident que es planten i t'ho comenten.
En temes de transparència també s'ha de fer un esforç, l'hem fet ja en l'Ajuntament, però cal fer un esforç perquè la informació, més que justificativa o fiscalitzadora, que sigui una informació fàcil d'accedir-hi. La transparència no és en relació a l'opacitat criminal, pràcticament, que a vegades pensen que ho fan els ajuntaments, sinó és la facilitat en obtenir dades i accedir-hi.
Hi ha hagut un acomodament per això, potser, en els últims anys, per part d'iniciativa Sant Just?
Jo crec que no és un acomodament, el que passa és que no en tenim prou. No en tenim prou. Nosaltres hem crescut. Hem crescut i creiem que les coses s'han de treballar d'una altra manera. I això ens ho han fet veure també les circumstàncies. Creiem que calen noves fórmules, que no podem estar sempre abordant els temes des de la gestió. Cal també tenir clares plantejaments polítics sobre què vol ser Sant Just...
i com volem ser els municipis que som petitets i que tenim moltes coses a defensar. L'iniciativa, d'alguna manera, no en té prou de ser un partit petit que influeixi en les polítiques de govern. Creiem que cal un canvi significatiu i una miqueta en la línia del que estan fent gran part de les esquerres en aquest país, que estan buscant
Espais de confluència perquè no n'hi ha prou. Ni podem fer les coses sols ni les hem de fer sols. Per tant, si volem ser significatius i canviar les coses hem d'obrir-nos, anar per un projecte comú, compartit, transformador, explicar-lo. Les coses no serracen electoralment en dos dies ni té cap sentit fer-ho, però sí que anar sumant gent, anar sumant sensibilitats a una manera d'entendre la vida i la gestió municipal.
En les eleccions municipals es diu que es compta més o que es compta més la persona, l'equip, les propostes concretes que no pas les sigles. En aquest cas l'aposta aniria per aquí, entenc la d'iniciativa o aquest nom final que hi hagi. Tot i que també hi ha una part de la població que vota en clau més nacional. Creieu que aquí Sant Just predomina més un tipus de votant que un altre?
Jo mai he estat molt d'acord amb això que el municipalisme es vota la persona. No que no sigui veritat, sinó amb la manera en què es diu. La manera en què es diu sembla que et diguin, va, en el fons la ideologia no t'haurà de veure.
mentre se'n figui una persona, mentre se'n caigui bé, ja n'hi ha prou. Doncs no, no n'hi ha prou. Jo crec que l'equip de persones que ens presentarem hem de dir molt clarament cap a on volem anar i cap a on volem avançar. Per tant, és important les persones, però, per exemple, si jo tingués un amic íntim que es presentés per al Partit Popular de Sant Just, jo no votaria al Partit Popular de Sant Just. Com al revés, entenc que tampoc passaria, no?
Per tant, jo no estic d'acord amb que sigui això. Per altra banda, sí que hi ha una sèrie de gent que segurament no està vinculada en el dia a dia del municipi, sinó que aquí tenen una vinculació escassa que votarà amb clau nacional o amb clau bé de saber.
per tant doncs ja ho veurem ja ho veurem com vaig dir l'altra vegada no tenim diners per fer enquestes i que tenim són bones sensacions i que l'element nacional pesarà esclar el que no trobo
lògic ni lícit, és veure aquestes eleccions com una primera volta del 27, perquè no té cap sentit, això sí que és enganyar la gent i ser poc transparent i fer-la votar amb uns sentiments i amb uns paràmetres que segurament no són els que són. Està clar que nosaltres també haurem de posicionar-nos en aquest tema,
I en el dia a dia passaran coses, però passaran coses per a tothom i de moltes maneres. I els problemes són molts, molts diversos i de moltes maneres. I haurem d'anar fent propostes en molts temes. Que no ens confonguin. Hi ha molts temes en marxa que no n'hem de defugir de cap.
Es farà algun acte de presentació més endavant perquè encara falta el nom i tot plegat? Tornem de Setmana Santa. I llavors es presentarà la llista completa i hi ha també el programa o això es farà més endavant? Es presentarà la llista completa i tirarem les grans línies del programa perquè tenim ganes d'explicar-los i compartir-les.
Doncs n'anirem parlant. En tot cas, avui hem volgut saber com estava aquesta situació. Recordem que alguns dels integrants de Guanyem Sant Just formaran part d'aquesta llista conjunta amb iniciativa. Sí, jo vull dir que Guanyem Sant Just era el nom que li vam posar a l'assemblea del qual tots hi participàvem.
A la plataforma, per tant. Exacte, per tant, tots érem guanyant Sant Just i fins i tot la gent que hi participàvem, que al mateix temps estàvem vinculats. Per tant, era el nom que li vam posar a aquella plataforma. I això no desapareix. El que passa és que no es presenta a les municipals. Ens equivocaríem si ara deixéssim de convocar...
guanyem per discutir i per fer bullir l'olla sobre temes que ens preocupen. Això sí que seria realment un mal negoci perquè estem aquí per moltes coses, entre elles, impulsar espais com aquests. Per tant, continuo endavant, tot i que de cara a les eleccions serà un altre format. No serà només iniciativa, sinó que hi haurà aquesta llista per aigües o aquesta llista amb un altre nom que aviat coneixerem. Sí, i oberta a molta més gent que ja ho veureu.
Doncs anirem parlant. Moltes gràcies, Lluís Monfort. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Moltes gràcies.
Quatre minuts i arribem... No, quatre minuts, no, catorze minuts per arribar en punt a les dotze de migdia. De seguida connectem amb l'hotel City Park Sant Just, on s'està fent aquesta trobada empresarial entre diferents empresaris de Sant Just i de la zona. De seguida connectarem per parlar amb l'Enric Ribau. Farem després un dia dic Chesnut i aquest replaneix.
Growsing for a bit of decolation That's what you'll do, that's what you'll do Morning is morning on your mouth Last days of direct sunlight for this part of the house
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Never finish. Tell the others you can. Never finish.
Esto es lo que hacen los hombres al apretarse. Just a la fusta. Sant Jus en directe. 10 minuts i arribem a punt a les 12 del migdia. El que fem a aquesta hora és connectar amb l'Hotel City Park Sant Jus per saber com està anant aquesta trobada empresarial. Just a la fusta. El magazín del matí.
9 minuts i les 12, com dèiem, des de les 9 del matí diversos empresaris de Sant Just estan reunits en aquesta trobada a l'hotel City Park Sant Just per posar en comú diferents projectes i crear sinergies. I connectem tot seguit amb l'Enric Riba. Molt bon dia, Enric. Bon dia, Carme. Normalment els dimecres tenim aquesta hora fent tertulia esportiva i avui et tenim com a representant de Nantena en aquesta trobada empresarial. Doncs sí, hem començat a les 9, com deies.
Hi ha unes 77 empreses que s'han dit que estan participant d'aquesta xerrada. De fet, d'aquest acte de networking han començat amb els actes protocolaris, amb la presència de la Regió d'Innovació, i també de l'alcalde. Després hi ha hagut una ponència, que és una persona especialista en comerç, bàsicament, és un diplomat en ciències empresarials, on ens han explicat la teoria de per què algunes empreses venen i d'altres no, i alguns consells...
a l'hora de fer valorar el producte i a partir d'aquí el moment clau és el que s'està produint ara mateix en un format de teules rodones tots n'hem identificat amb un dorsal i tens una agenda que t'ha creat el Departament de Proposició Econòmica
i vas buscant la gent que et pertoca. Per exemple, jo ara estic buscant el 74, que seria amb qui et tocaria fer la propera reunió. Ja n'he fet un parell i tens una agenda d'aproximadament 8 persones, però tot i així la gent està aquí dreta i la idea és fer relació i vas parlar amb tothom amb aquestes xerrades d'aproximadament 15 minuts, 10, 15 minuts. En què poseu en comú els projectes que té cadascú? Exacte. És a dir, una mica és primer ràpidament explicar què fa cadascú i després plantejar-se què es podria arribar a fer junts. Bàsicament és això.
és a dir, posar damunt la taula aquest coneixement en intercanvi de contactes, de targetes i també de projectes. A més, ens han donat una agenda amb les empreses que han participat i d'aquesta manera també podria ser un treball posteriori amb tota aquesta gent, amb aquest objectiu de que coneixen les empreses interrelacionals, les empreses de la zona de Sant Jus.
de Sant Joan d'Espí i d'Esplugues, també. I, de moment, amb les trobades que has anat fent, trobes interessant la trobada, aquesta proposta? Sí, aviam, com a concepte em sembla superinteressant, les dues xerrades que he fet jo, una amb una empresa d'un sector similar a la que represento, i l'altra era una empresa amb la qual ja havia tingut una reunió prèvia fa temps per un projecte, per la posició d'un projecte. Ens hem tornat a veure, ens he regut a dir, sabia que eres tu, perquè ja havíem parlat, però bé, ha estat una manera també de posar-ho al dia...
i d'ententar reemprendre aquest projecte que en el seu moment ja vam parlar. I a partir d'aquí encara tinc vàries serrades més que veurem com acaben. Però vaja, en principi, com a idea i com a concepte, ho trobo sensacional. Com a empresa està molt bé, perquè aconseguir una reunió amb un dels directius d'una de les empreses que està aquí, des del punt de vista logístic, és molt complicat. I aquí tens 77 empreses de municipi amb les quals pots interactuar directament.
Exacte, amb agenda feta i tot, no? Vull dir que realment també et faciliten aquestes trobades amb gent amb qui puguis tenir aquestes relacions. Exacte, exactament. Aquesta seria una mica la idea. Fins al migdia, no? I sereu? Sí, jo tinc reunions fins a la una. Fins a quarts o dues, perdona. Déu-n'hi-do. I s'acaba a les dues. Les dues s'acaba.
Jo, més o menys, fins a quarts de dues, el que passa és que estaré per aquí perquè, bé, no saps mai, no? Clar, exacte. A vegades la millor reunió la tens amb algú que la tenies programat. I arriba al final de tot, això també pot passar. Doncs, jornada intensa, Enric, moltes gràcies, no t'entretenim més perquè pot ser que t'estigui buscant aquest número o que et trobis amb algú altre. Sí, sí, jo me'n parlo on t'ho vaig buscant però no t'ho trobo. No? Mira, portem uns torçals molt grans identificatius. Sí? Sí, ara us enviaré una foto per si voleu col·locar-ho a la web. Clar, perfecte. Molt bé, Enric, doncs que vagi bé, que acabi d'anar bé i fins aviat. Bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Jús a la ràdio. Just a la fusta. 5 minuts i arribem ara, si a les 12 del migdia, connectarem amb el bollet informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Jús Notícies, i tornem després amb moltes coses, astronomia, l'ataneu, vins, llibres i efemèrides, tot plegat en l'última hora dels dimecres, a la taula cultural del Just a la fusta. Smooth. Yes. Un moment.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessos al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Bon dia, us informa David Badia.
La CUP ha abandonat el ple del Parlament en senyal de protesta per la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem sobre el setge de la cambra. El portaveu David Fernández lamenta que el Parlament presenté recurs contra la primera sentència absolutòria per part de la violència nacional i li retreu falta de suport als acusats. Parlament, tres a sales.
Hola, bon dia. Fernández denuncia que la sentència respon a una estratègia planificada que rega contra l'anterior conseller d'Interior, Felip Puig, i contra els grups que van votar a favor de recórrer la sentència. Sentim-lo i la rèplica del conseller d'Interior, Ramon Espadalet. Estem avergonyits. Avui aquest Parlament, els grups que ho van aprovar i els seus diputats, enviem 8 joves a la pressó i, per tant, avui aquest Parlament a nosaltres no ens representa. I en senyal de bordesta donem el ple durant tota la sessió.
Aquí hi ha una jerarquia dels tribunals, hi ha una sentència que s'ha expressat per part del Tribunal Suprem, el govern l'acata, i si em demana la meva opinió em sento molt més proper al que ha expressat el Tribunal Suprem que el que en el seu dia va expressar l'Audiència Nacional. La CUP presentarà una queixa formal a la mesa del Parlament. Teresa Sales, Catalunya Ràdio Parlament.
Notícies breus, Carmo Montero. Brussel·les proposa que els governs estiguin obligats a intercanviar dades sobre els acords fiscals que tenen amb les multinacionals. L'executiu comunitari vol acabar així amb l'enginyeria fiscal de determinades empreses. Brussel·les, Jaume Masdeu. Hola, bon dia. La proposta no impedirà que un estat doni un tracte especial a una multinacional a l'hora de pagar impostos, però sí que l'obligarà a informar a la resta de països. Informació que es farà de manera automàtica i regular cada 3 metres.
L'objectiu, diu el comissari d'Economia per Moscovici, és que les multinacionals també pagin impostos. S'ha convertit en inacceptable per als ciutadans que les companyies rebutgin de pagar la seva contribució justa als impostos.
i es vol aconseguir a base d'aplicar transparència. Jaume Mas, 10, Catalunya Ràdio, Brussel·les. Decepció palestina per la victòria electoral del dretà Benjamin Netanyahu a Israel. El secretari general de l'Organització per l'Alliberament de Palestina ha afirmat que Israel ha llegit la via del racisme, l'ocupació i la colonització en lloc de la via de la negociació. L'actual primer ministre Breu s'ha imposat de manera inesperada a les eleccions d'ahir i serà l'encarregat de formar nou govern.
La farsa política al president és l'espectacle català més ben situat per a la pròxima edició dels Premis Mags de les Arts Escèniques. De les set nominacions que ha aconseguit, destacen les de millor muntatge, millor direcció per Carme Portacelli, millor actriu per Rosa Renom i millor actor per Francesc Orella. Esports Montserratia.
El Barça rep el Manchester City per buscar un lloc als quarts de final de la Champions amb un 1-2 a favor de l'anada. Luis Enrique convoca 18 jugadors sense busquets lesionats, ni Montoya, Douglas ni Massif per motius tècnics. El partit a tres quarts de nou del vespre amb transmissió de Catalunya Ràdio des d'una hora abans. Avui també a la Champions, Borussia Dortmund Juventus.
amb 2-1 favorable als italiens. L'Atlètic de Madrid es classifica per als quarts a la tanda de penals, mentre l'Arsenal queda eliminat tot i guanyar 0-2 al camp del Mònaco. I amb bàsquet a Barça marxa cap a Belgrat, on demà la pista de l'estrella roja poden aconseguir l'accés a quarts de final de l'Eurolliga. Àlex Abrines viatja, tot i que té poques opcions de jugar. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, bon dia. Són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea. Bueno, Guanyem Sant Jus finalment no es presentarà a les eleccions municipals. Ho va decidir la darrera assemblea de la plataforma ciutadana que va tenir lloc dijous passat. Dues de les persones més actives de l'assemblea, Josep Salva i Natalia Alcina, s'integraran en una llista per aigües que crearà iniciativa per Catalunya Verge. Guanyem Sant Jus, doncs, fa un pas enrere en la cursa per l'alcaldia i es planteja seguir treballant com a plataforma de debat on s'aportin idees per una millor gestió del poble.
Justament ahir, Iniciativa va decidir en assemblea que presentarà als comissis una candidatura oberta, una fórmula d'entesa de progrés municipal que inclourà persones que provenguin de grups o plataformes de debat. La lideraran Lluís Monfort, alcalde ple d'Iniciativa i Just Fosalva.
Més coses. Dissabte s'inaugura el Parc Iuliaquieta del Mas Lluí. Són 10.000 metres quadrats espai d'esbarjo familiar que s'estrenen després de 7 anys amb el de Caps per l'Ajuntament de Sant Jost. La inauguració es farà en el marc de la festa de la primavera que organitza, entre d'altres, l'associació de veïns del Mas Lluí. Durant tot el matí de dissabte, a partir de les 10, hi haurà activitats esportives, concerts i animació en directe amb música swing.
També es faran tallers familiars, s'instal·laran inflables per als nens i nenes i també s'instal·larà un globus aerostàtic que permetrà veure el barrit des de l'aire. Per pujar-hi s'han de comprar els tiquets anticipadament a 8 de 6 a 8 del vespre a l'espai Masllui al carrer Rosa de Luxemburg i costen dos euros i mig. Durant la festa de la primavera s'habilitarà un espai de pícnic amb caravanes vintage que oferiran menjar i beguda per a tothom.
I acabem destacant que és l'última setmana per participar del concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. Dimarts 24 està encara el període per participar d'aquest certamen que enguany arriba la 27a edició. Una de les novetats és que aquesta edició la presentació als textos s'haurà de fer a través d'internet. Trobareu més informació al web del Consorci per a la Normalització Lingüística, cpnl.cat, on també hi podreu accedir a través de la pàgina del Servei Local de Català de Sant Just.
santjus.net barra servei local català. El lliurament de premis dels guanyadors es farà el proper 24 d'abril i inclourà un dictat del qual podrà participar el públic assistent. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del poble al web de la ràdio. Ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
Run, boy, run, this world is not meant for you Run, boy, run, they're trying to catch you Run, boy, run, running is a victory Run, boy, run, beauty lies behind the hills
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. Aquest era el que fem a saludar l'Oriol Rigat. Bon dia, Oriol. Què tal? Hola.
Per parlar d'astronomia i avui no et queixaràs perquè l'astronomia és notícia aquesta setmana. La gent en parla als mitjans i pel carrer. Sí, sí. Bé, nosaltres ja ho vam introduir fa 15 dies. Sí, sí, sí. Vas fer bé. Perquè la gent anés fent la idea, sobretot si havia de reservar ulleres per eclipsi l'anés a buscar mantelació. Exacte. Avui doncs ja suposo que la cosa ja n'hi ha més justeta. Si n'hi havia a l'òptica...
S'hauran esgotat i si no, doncs no tindran temps a portar-ne més. Però bueno, bé, doncs tenim una eclipsi, eclipsi de sol. Divendres, eh? Divendres, dia 20 de març del 2015. Exacte, tu vas explicar ara fa 15 dies el que ens calia o com havíem de fer-ho per veure'n, etcètera, etcètera, i tu el veuràs per això. Home, si tot va bé, sí. Faràs l'observació corresponent, vull dir.
Bé, no farem una observació com si féssim una expedició, sinó que portaré unes ulleres d'aquest eclipse a la butxaca i mentre vaig fent les meves feinetes anirem donant un cop d'ull a l'eclipse. Clar, perquè recordem a quina hora era? L'eclipse comença a les 9 a l'hora universal. Això vol dir que haurem d'afegir-hi una hora nosaltres, o sigui a les 10. Mm-hm.
I la cosa, bueno, estem parlant del màxim. Realment, quan el sol comenci a menjar-se, ai, la lluna es comenci a menjar una mica de sol, això seran a les 9 i 11. 9 i 11, hora local. Quan arribem a això, a les 10, en aquest cas Barcelona serà a les 10 i 16 minuts i 53 segons. Per tant, s'enjusten bé, no, més o menys? Sí, sí, sí, sí, en principi no val. Sí, quan comencem el programa, 10 i 50.
10 i 16. I 16. I 53. Ara hem començat ja el just a la fusta, doncs. Llavors haurem vist el màxim. El màxim vol dir la quantitat màxima de lluna que taparà el Sol. En aquest cas serà el 70,1%. Si no fem l'observació, ens adonarem d'alguna cosa?
No gaire. No és allò que estiguem aquí i veiem de cop que es fa fosc. Per dir una cosa, és com si avui que s'ha ennublat una miqueta podem veure això. Tenim aquesta sensació. Sí, realment es veu un eclipse espectacular quan realment es tapa tot. Però quan estem tapant el sol pot ser un núvol una mica opac, estem acostumats a fer-ho. No és una cosa que...
que ens cridi molt l'atenció. Això potser si fos un dia, diguéssim, un dia d'aquests clars de primavera, on no hi hagi cap núvol i un dia molt serè, doncs de cop i volta veurem que sí, que s'enfosqués i no hi ha cap núvol al cel. Però crec que, m'ha dit el Carles, crec que divendres hi hauria algun núvol, però que no hi hauria problema que està pes, és a dir, suposo que entre núvolets el podem anar veient. I, doncs, no sé, suposo que no crec que tinguéssim cap problema. Val.
Per veure'l. Vull dir que, clar, el problema és que com que hi haurà algun núvol, potser ens despistarà això, que en algun moment està a parar i ens pensarem que és l'article que s'ha tapat més i no varia gaire. Val. Val. Recordem com observar-la, perquè això és molt important. Molt important perquè el sol crema molt...
I si ens hi fixem una mica, nosaltres mateixos no estem acostumats a mirar el sol, mai, perquè és un acte reflex que nosaltres apartem la vista. Si el miréssim massa estona fixament, doncs arribaríem a cremar-nos la retina. Per tant, tenim un acte reflex que és de girar el cap o tancar els ulls per no mirar el sol. Clar, que si posem molta voluntat i anem amb ulleres de sol i hi ha una mica de núvol...
doncs diem, li fotrem canya ara i mirarem què passa. L'efecte és el mateix, perquè moltes vegades hem de recordar que el sol emet moltes longituds d'ona.
Un és el visible. Però de vegades el visible no és el més perillós, tot i que ens enlluerna molt. Després ve l'infrarroig, que l'infrarroig escalfa. Si hem fet alguna vegada l'experiment, que s'hauria d'haver fet alguna vegada física, elemental, ja no d'institut, de l'escola, és agafar un petit prisma que separa la llum amb colors, aquí veiem l'art de Sant Martí, i posem termòmetres iguals, és a dir, un a cada color, i anem veient quina temperatura té cada color de l'art de Sant Martí.
Veuríem que si posem un termòmetre més enllà, o sigui, és fosc, però més enllà del vermell, aquell termòmetre puja més de temperatura. Perquè ja que estem sabrant tota la llum, hi ha un moment que la visible no la veiem, però a partir del vermell ve l'infrarroig i l'infrarroig és molt calent. Això és perillós. Per tant, hem de procurar mai mirar fixament el sol encara que tinguem un mínim de protecció.
Què vol dir un mínim de protecció? No fem servir en cap cas... Bé, jo ho he de dir d'aquesta manera, després la gent que fa el que vulgui perquè no em vingui a reclamar. Exacte, aquí ho haurem explicat, eh? Sí, en cap cas s'utilitzin ni radiografies ni negatius balats. Això és perillós. Només s'accepta un filtresoldador número 14, que és difícil de trobar,
Diguem-ne que un 13, doncs, bueno, si no en mirem gaire, però ja no entra dintre de la seguretat. Un filtre soldador número 14, que és difícil de trobar. Normalment et venen el 12, però, bueno, queda tot dit. I aquí diuen si en posem dos, bueno, és el vostre problema. Jo dic que no us fa servir. I després, doncs, l'altra cosa, doncs, les ulleres d'eclipse. Això és un filtre que sigui homologat, que el comprem... No podem fer-ho amb ulleres normals, per entendre'ns, eh? No, no, no. Vull dir, important...
Perquè, bàsicament, les ulles normals també ens protegeix molt de l'ultravioleta, però no de l'infrarroig. Llavors, això és important, encara que, a més a més, no és prou opac. Per exemple, els filtres d'eclipse, que haurien de ser homologats, torno a dir, homologats, comprem-ho amb una òptica i demanar que siguin homologats, això també...
Hi ha una mica de foral legal, però, bueno, el més homologats possibles. Ho he dit per si es compren en altres botigues, no diguem noms, però si n'hi ha en altres botigues, doncs mirem que també estiguin homologades. Perquè aquests dies apareixen moltes coses. No és un paper de plata, perquè de vegades són de color platejada o negres, aquestes ulleres. I són com aquestes ulleres que fèiem servir del 3D de cartró, que la gent diu, això és un paperet opac. No, és un filtre que porta unes capes que, en principi, ens protegeix.
el 99%, 99,999% de la llum visible. És a dir, en principi no hauríem... Però com que ens tapa aquesta llum, amb aquest 99,999 ens arriba suficient llum atenuada en l'ull per poder veure l'eclipsi.
I després ens protegeix, crec que fins al 97% de l'infrarroig. Per tant, són recomanables. Per què? Doncs precisament per això, perquè hem de reduir molt, molt, molt l'entrada de llum del sol perquè no ens faci mal a la retina. Perquè si ens fa mal, és irreversible. Això que quedi clar, no és allò que passarà menys guarnat i d'aquí una estona ja no hi serà. No, si és lesió de retina, això ho patirem i per un eclipse no val la pena, eh?
Important, doncs que a més a més t'he vist això, eh?, amb un to important, com si sapiguessis que hi ha gent que ho fa malament, no? Sí, sí, perquè, mira, és com l'altre dia quan parlàvem d'aquell famós eclipsi de quatre dies, són llegendes urbanes i la gent viu d'això, la gent viu de les radiografies, és que no vull dir-ho tampoc, perquè si no es quedaran en cua. Si veiem un reflex, reflexat el sol amb aigua, per exemple, no ens fa mal.
ens enllogar-ne igualment. Vull dir, si mirem fixament que ens farà mal igual. Per tant, anar a l'òptica, no? I si tenen ulleres, les comprem. I si no, algun filtre. A vegades venen filtres que tenen mida 10 a 4. Això és molt més car, pels telescopis. I passem ràpidament a com ho faríem amb un telescopi. Hem de comprar aquest filtre, 10 a 4, i posar-lo a l'entrada.
O sigui, el que és l'entrada, l'obertura del telescopi, no a darrere. Perquè hi ha uns filtres també molt perillosos que es venen, per això de vegades dic que encara que sigui legal, és molt perillós. Hi ha uns filtres petits o tot en telescopis molt baratos, que diu SANT, que és pel Sol, i ho posem a l'ocular. Bàsicament és un filtre molt opac que ens permet veure el Sol. El problema és que quan fem sortir la llum del Sol per l'ocular...
Fem un efecte de lupa. Llavors aquest filtre es trenca. S'ha trencat moltes vegades. Vull dir, fins i tot fa anys jo abans d'estar a l'agrupació els hi va passar. Per sort ningú va rebre. Llavors, perquè també era una època on tots pensàvem que això era el que funcionava. Ara doncs hi ha aquestes... Sempre hem de tapar el que és la part d'entrada de llum, és a dir, que l'instrument no pateixi tota la llum del sol.
I, per tant, el que surti torni a ser molt poqueta llum i la puguem veure agradablement. Això ho hem de fer amb un telescopi ben tapat amb aquest filtre. Normalment no és un filtre Mailer, sinó que és un beader i és un protector, aquest sí que és platejadet, i és protector de la llum del Sol.
Però bé, com que la gent això no ho tindrà a mà, diguéssim, doncs mirem coses pràctiques que poguéssim fer amb coses d'oficina, per exemple. Jo recomano sempre un cartró, una caixa de cartró. Per exemple, va molt bé la caixa de cartró. I si fem un foradet, diguéssim, amb una foradadora, un foradet bastant rodonet, al mig, dic la caixa de cartró perquè ens criï una ombra.
Per tant, el sol que passi amb aquell foradet el veurem més contrastat. I el que farà és l'efecte de la caixa de llum. Una caixa de llum que es feia abans pels pintors del segle XVII. No, no, això és un joc que vaig instal·lar que m'avisa i jo li dic que no. Des de l'iPad. Sí, sí, parlem de la tecnologia que fa coses que li hem dit que no, això és perillós. Bé, parlem del sol. Bàsicament el que fem és l'efecte de la caixa de llum. Sí.
la caixa de llum, el que fa és que la llum arriba en les dues bandes del foradet i es creuen i ens fa com un objecte mirall, realment estarem veient el mirall, però ens el reflectirà a la paret o al terra on nosaltres tinguem l'ombra de la caixa. Si no tenim una caixa ho podem fer amb una cartolina, però el problema és que de vegades el sol és més gros que la cartolina i ens tapa...
Pot ser que en sorti malament, llavors. Ho podem acostar una mica més al terra, és a dir, perquè el dibuix del sol que surt pel foradet estigui dintre l'ombra, perquè ens faci més contrast. Això és totalment segur. I després, el mateix efecte, però, per exemple, ho podríem fer amb una rasera de treure els os ferrats, de treure els fregits a casa, que tenim una rasera amb tot de foradets. Aquests foradets els posem que a l'ombra
es vegin els farons petits sols, en aquest cas mitges llunes, perquè seran tapats. Això també ens hi podem fixar amb les fulles dels arbres. Com que n'hi ha moltes i vam fer petits foradets on passa el sol, veurem que a l'ombra seran mitges llunes. Això és molt curiós de veure.
Home, sí, no? Pot fer un efecte que té gràcia, òpticament. El no tenir un eclipse total no és molt espectacular, però podem veure aquests petits, és a dir, com que no es farà fosc, no veurem que els animals s'esberen, perquè és el que us he dit. Seria més o menys com si un núvol dents ens tapés el sol. Però, bueno, si el podem anar veient com va passant, això és el que veurem des de Barcelona. Si volguéssim veure l'eclipse total ens hauríem d'anar a les Illes Feroe,
o una mica més endintre, com si anessin cap a Islàndia, i allà és un eclipse bastant petitet, és a dir, durarà uns dos minuts. Que poc! Dos minuts i mig. Tampoc estona! Això depèn de les distàncies de la Lluna a la Terra. Si la Lluna la tenim... O sigui, si et passa l'hora, ja està. Vull dir que no ve... O en aquell moment passa un núvol...
Doncs no tens temps d'atenció. Doncs a gran estona més. Doncs haurem d'estar a posar-nos l'adarma des d'aquí també per explicar-ho quan passi. Estarem fent programa. Això seria l'eclipse total si anéssim aquí a les Illes Feroe. Seria de dos minuts. A partir d'allà tindrem dues hores d'eclipse parcial. Això és el que anirem veient. Per tant, aquí serà una mica més.
No, una mica menys. Menys de dos minuts. No, menys de dues hores. No tindrem eclipse total. El nostre total arribarà al 70%, no arribarem al 100%. Què és a les 10 i 16? A les 10 i 16. I quant durarà? Repetem.
Bueno, no, perquè aquest moment nosaltres l'únic que és calculat. Però nosaltres anirem veient. Serà progressiu, eh? Nosaltres començarem a les 9 i 11, que el Sol veuríem tot sencer i de cop i volta començarà a entrar una mica de Lluna, que ens el començarà a tapar. Una hora després arribarem al màxim que ens el taparà. Que és a les 10 i 17. O un 70%. Ens quedarà com un tall de síndria, una mica menjat, un tall de meló, quasi, més allà. I després trigarem una hora més...
fins a les 11 i 27, on desapareixerà ja la Lluna. Normalment haurà fet això, unes dues hores i pico, en passar la Lluna d'una punta a l'altra del Sol, en trepassar el Sol, saps? Molt bé, doncs en parlem la setmana que ve, o divendres, si no et fem una trucada per saber com has vist aquest eclipsi, Oriol. Sí, sobretot que no hi hagi núvols, ens ho puguem veure. Com que aquí no tenim el problema d'aquest moment precís de l'eclipsi total, doncs si hi ha un núvol, doncs el deixarem passar, no ens veurem gaire diferència entre el 69% o el 70%,
o els 65, vull dir que nosaltres el podrem anar gaudint. És curiós, si ho podem veure, doncs està bé i intentem disfrutar això i si algun altre dia, crec que és més cap al 2020 i pico, ja tenim un eclipse total més a prop nostre que una mica d'excursió la podríem. Doncs ja ens apuntarem. Perfecte, Oriol, gràcies i fins ara, que vagi bé. Fins ara. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, amb un caracà, amb nois de segon d'ESO, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concessos al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Quatre minuts i dos quarts d'una del migdia van arribant en aquesta taula dels dimecres tots els components i també tenim l'Astri Goldstein que ens està servint ja el vi del celler de Can Mata com cada dimecres, però de moment mentre tot plegat s'acaba de posar en lloc el que fem és saludar Albert Macià, president de l'Ateneu. Bon dia Albert, què tal? Hola, molt bon dia.
Ara saludarem la resta, però en tot cas parlem de l'actualitat de l'entitat, de l'Ateneu, que és el que teniu de cara als propers dies.
Cap de setmana amb moltes, moltes activitats i començarem aquest divendres celebrant el Dia Mundial de la Poesia amb una activitat feta conjuntament amb la Biblioteca, l'Ajuntament, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, el Centre d'Estudis, una activitat molt maca que ja fa uns quants anys que la celebrem i també ja fa temps que la celebrem a la sala del cinquantenari i això serà aquest divendres a les set de la tarda.
Perfecte. A les set, això, i serà en format recital o què és el que es farà? Bé, això segurament després ens ho explica millor a l'Arnau. Perfecte, ara el tenim a fora de l'estudi i després li preguntem. D'altres anys, entre altres coses, hi ha una poesia que està traduïda en molts idiomes i es llegeix per part normalment de...
de gent que parla aquells idiomes, doncs les llegeix amb diferents idiomes. Molt bé, doncs això divendres... A part d'alguna cosa més lògica per obrir l'acte. Suposo que també llegiran els guanyadors de l'any passat. Sí, això per això, el detall de l'acte... Aquí t'he enganxat, eh?
Després en parlem. Això és ara divendres a les 7. Teniu per això més coses, Albert. El mateix divendres, més tard, a les 8, que potser s'enderreix una mica, hi ha la tertúlia que parlarà sobre els adolescents i les xarxes socials. Interessant. Un tema de molta actualitat. Perdona, però això què és per la gent gran, no per joves?
Vull dir, pels pares. Per la gent que... Interessats. Aviam, no és que sigui per pares, per joves. Les tertúlies estan obertes a tothom. Normalment, el grup que hi ha són més aviat pares i hi ha, en alguns casos, també tirant avis. Jo recomano... De gent que fa una sèrie de tertúlies de diferents coses, però està tothom invitat a venir-hi i els pares interessats i, si vol, un adolescent...
Jo recomanaria que la gent hi vagi i se n'informi, sobretot la gent que no ho utilitza, que després s'espera que els fills facin alguna cosa, però que no es quedin en una sola xerrada, perquè de vegades surten esperats d'una xerrada i no és això, és informar-te contínuament de com funciona per no impedir... Jo vaig tenir el cas d'allò que una mare volia una tablet per la seva filla, que va anar amb una xerrada de tablets i només li van dir el que pot passar per internet, sí, pot passar, però... I no li va comprar la tablet. Ah, no...
Però no és això, perquè una sola xerrada no t'informa tot el que és, no ho has de veure. S'ha de conèixer una mica el tema, i bé, la xerrada és una visió que ens donarà l'Alba Martínez. Aquest divendres a les 8. A les 8. És possible que s'esperi una mica que s'hagi acabat l'acte de la presia. Perfecte. Què més tenim? Bé, el dissabte hi ha una passejada pel Camí de la Riera,
Una que organitza la CEAS. Anirem de la mà de l'Antoni Inguera i això és el punt de trobada serà a les 11 del matí al Molí Fariner. Per tant, aquest cop la CEAS que es queda a prop, realment. Sí, sí, és una senzilla passejada per veure les actuacions que s'han fet en el camí.
Perfecte, dissabte al partit de les 11. Ja ens n'anem a diumenge, al matí a les 10 hi ha una botifarrada, al Pati del Roure, que també organitza les CES, per recollir fons per la Trail Walker Girona 2015. Exacte. I bé, qui vulgui anar a menjar botifarra, em sembla que el cost de l'esmorzar és de 6 euros, per tant, és molt accessible. Accessible, sí, sí, perquè es pugui fer aquesta cursa solidària, no?
Repedim, efectivament, això és per recollir diners, per la participació en aquesta cursa solidària, i això serà diumenge a les 10 del matí al Patria del Roura. I finalment, diumenge a la tarda, a les 6, tenim teatre, amb l'obra 25 de gener, a càrrec del grup Uniseguit Teatre.
i és una obra que bàsicament representa uns actors de teatre que s'han quedat amb una nau a Terrassa el 25 de gener del 39, el dia abans d'entrada de les tropes feixistes, i hi ha tot un desenvolupament, cadascú s'ha quedat a Terrassa per un motiu diferent i salten xispes i salta una...
És una visió d'aquells fets que van succeir, evidentment A les 6, no serà? A les 6 de la tarda de la sala del cinquantenari Perfecte Doncs Déu-n'hi-do, sí que és veritat, és un cap de setmana intens per l'ataneu i a més això, amb propostes diferents li té cabuda tot Hem de pensar, a més a més, que aquest diumenge hi ha futbol, hi ha el Madrid-Barça
És veritat, a les 9. Just acabarem el teatre i endreçarem la sala perquè la penya pugui projectar el Madrid-Barça, el qual sempre que hi ha un partit d'aquesta embargadura l'accés és obre a tothom.
Doncs un cap de setmana ben complet que s'acabarà, per tant, amb el vicinat d'aquest Barça-Madrid. Hem repassat, per tant, les activitats de l'Ateneu d'aquest cap de setmana. I abans de passar a parlar de vi, Arnau, et preguntem pel tema del dia de la poesia, perquè m'ha enganxat l'Albert així una mica a mitges. Jo els actes... Totalment, totalment. El contingut dels actes mai el conec en detall, a no ser que sigui jo directament el que faig. Lògicament, per això he dit que...
L'Arnau ens ho explica. Hi ha una cosa molt clara, però l'Arnau és un dels organitzadors. Un dels organitzadors, però jo diria que gairebé és el motor. Fem des de l'Escola d'Escriptura, junt amb la Biblioteca de Joan Margarit, amb la Regidoria de Cultura i el Centre d'Estudis. Per tant, sumem esforços. Des de fa uns quants anys, a iniciativa de l'equip present...
si el va anar bo, vam decidir que llegia en un moment per oferir al poble la gent que havia guanyat el Premi de Poesia del Sant Jordi l'any passat, que sí, aleshores els poemes surten publicats en una web, però poca gent se n'assabenta, més enllà que aquell dia en faci una lectura, en podem fer una lectura més pública i, clar, posar-los enmig del Dia Mundial de la Poesia, en el qual, doncs,
Sempre hi ha un poema triat per la institució de les lletres catalanes, més que triat encomanat, perquè facin especialment un poema sobre el fet d'escriure el que és la poesia, el per què. L'any passat va ser la Montserrat Avelló, és un títol molt bonic, tan sols la paraula nua, que això era la poesia per ella.
I aquest any, Illa escrita, que és un poema del Jaume Pont, poeta de Lleida, i que, doncs, bueno, he tingut la sort que ell hi pugui participar, el llegirà, no en diré res més sobre la seva participació...
I aleshores aquest és un poema que la propa institució procura que es tradueixi a 18, 20, 25 idiomes a tants com pugui. Nosaltres des de Sant Just no arribem a tots els idiomes, però sí que a través de l'Escola de Català...
Doncs, clar, hi ha molta gent estrangera que viu a Sant Just i que el que fa és, voluntàriament, participar i llegir. Per tant, doncs, aquest any seran, jo diria que 9 idiomes. Home, Déu-n'hi-do. Tots el poema sense no el llegim, fem una mena de trampa, perquè, clar, 9 idiomes, un poema que, a més a més, té 6 o 7 estrofes, doncs, podria ser llarg, però, en fi...
Hi haurà àrab, hi haurà urdu, hi haurà xinès, hi haurà anglès, alemany... Rus. Rus, diria, també. I no sé si gallec, aquest any. A més de castellà, i evidentment en català que el llegirà el propi poeta. A partir d'aquí, doncs, efemèrides diverses, que hi ha...
Crec que és bastant evident, poetes catalans, procurem que siguin, que pel que sigui hi hagi un aniversari rodó. I crec que últimament està sonant bastant un CD que regalava cert diari amb un cantautor poeta que fa 20 anys ens va deixar.
Serà bastant present i vaja, crec que serà un bonic homenatge que li fem des de Sant Just on, pel que sé, va cantar-hi dos cops. Doncs serà divendres a partir de les 7 de la tarda a l'Ateneu i el que fem ara sí és parlar de vins.
Saludem, per tant, ara sí que ja els tenim tots, els hem anat sentint així per parts, però tenim l'Oriol Rigat, l'Albert Massi, l'Estrigolstein, la Silvana Vogt i l'Arnau Cónsul aquí a la taula.
Per parlar primer tot de vins, Astrid, avui em sorprens amb una cosa diferent, eh? Sí, a mi també m'han sorprès. Me'l van donar fa un parell de setmanes per... Té, tasta'l, veuràs que he divertit. Sí. I avui he pensat, no planifiquis res, agafa'l, tasta'l i divertim-nos. I provem. Ens ve de França, no, la cosa? Vé de França, ve de la zona del Loire, en Jú. Varietat de raïm, grolo. O sigui, ben...
Diferent. Havíem tastat alguna cosa de per allà, però potser ja fa un parell de... Fa temps, eh? Jo crec que fa temps, sí, sí, sí. I crec que no era aquesta varietat, tampoc, però bé. A fora ja m'han dit, porta cervesa? I pensen, no, i això que en tinc una que em ronda pel cap, eh? Però...
És una mica políticament incorrecte. Em reprimeix un pèl. Informació a l'etiqueta? Quasi ben nul·la. O sigui, sí, l'enjul, el nom del viticultor... És poca informació. Molt típica a certes zones.
Què tenim aquí? Un vi elaborat per un senyor nascut a Anglaterra, se'n va a França, després se'n va cap als Estats Units, coneix la seva futura senyora, es casen, tornen a França i enamorats de la zona del Loire comencen a treballar a la terra i després fan aquest vi. És allò que dius, mira, una mica producte del...
De l'amor, no? Exacte, i una mica, per tant, de l'atzar, no? No pensàvem cultivar aquest vi. Segurament no. Llavors, varietat de raïm. Grolo. Un vi, o sigui, una varietat de raïm que és molt llaminera, però que la seva característica és que té molt de color. Per tant, a l'hora d'elaborar, anem a intentar que no tinguin molt de color. O sigui, extracció poca. Fermenta amb la rapa. O sigui, amb el seu tronc. Sí. Val?
fermentant un dipòsit i quan encara queda sucre residual, per tant, encara té un punt de fermentació possible, l'embotellen i xapa. O sigui, no fa falta posar un tap de suro perquè no és un espumós. Ensenyament, que té encara un punt de llevat, o sigui, un punt de sucre i llevats que encara poden continuar aquí treballant. Curiós. El color amb aquest tipus d'ampolla i trobar el...
La xapa jo crec que és el que més pot sorprendre, no? Perquè és allò que dius, si fos blanc potser no ens estranyaria tant. Clar, és com si fos un color de vinegre directament, no? És que és vinegre. Llavors vinegre i amb tap... Es beuen una mica les bombolles. Una ampolla transparent amb un tap color. I això és allò que dius, bueno, aquest és el vinegre. Què podem arribar a trobar aquí? Perquè a més el color és això, és de vinegre. O d'un rosat molt intens, si vols arribar a pensar, no? Jo crec que té un color molt...
Molt atractiu, però olorem-lo. Vinga. Ui, és molt intens, no? Sí, quan he obert al principi tenia una sèrie d'olors així una mica estranyes. Pensem que ha acabat de fermentar aquí dins. Clar, clar, es nota, eh? Potser és això el que arriba. Una mica d'aire, perquè, clar, queda una mica com concentrat. Sí, sí. Però si movem la copa, canvia totalment... Canvia d'olor. Molt, molt, molt.
A veure, anem a provar-ho. Jo vaig igual, Astrid. Sí? Sí. No ha canviat tant a mi. Més reduït. A mi la primera característica d'aquest vi que m'ha recordat era espècie, a pebre.
Això potser sí. Tens raó. Tens raó. Clar, tampoc són d'aquelles olors que un acostumia... Clar, no la busques en un vi, no? No, espera, és fruita. No, no és una olor fruitada. No, no es nota molt. Una mica olor a terra, també, no? A terra mullada. A terra mullada, o sigui, té una olor molt... Això ho compro, eh? Molt complexa. Sí, això... Sí. Què, doncs el tastem? O vols que busquem més coses encara? No, anem tastant perquè com queixi, anem... Vinga. Vinga.
Aquí és on sorprendrà del tot. Primer, el carbònic. A sobre de la llengua... Clar, clar, no hi comptes, no? Quan vas a fer el... Impressionant. Home, és molt sorprenent. No són les bombolles, un viespumós, no. Són petites bombolles. És molt subtil. Molt subtil, una acidesa molt fresca, com cítric. No té gaire gust a la boca, però és molt refrescant. Sí, sí, convida a fer un altre glob, un altre glob, realment...
Jo crec que és allò que t'estima. I ara és una cosa densa, complexa i... I és suau. És fàcil de veure. És molt suau. Però en canvi és aquest que et deixa la llengua... Resposa. Per què? Perquè hem fermentat amb rapa. Ja. O sigui, no volem extracció, no volem color...
però sí que hi ha aquí una part de... Naturalitat, no?, l'element aquest així. Molt natural. Sí que té un punt de... Ens sembla que de sulfurós, perquè ens sembla que posa que conté sulfits. Més que arreu, aprofitant que avui faig un tast al casal de joves de 20 sense additius... Aquest seria un dels exemples. El que passa que aquest, si porta sulfurós, ja porta un additiu. Val, clar, no comptaria del tot.
Per què es posaria sulfurós? Per què? Perquè queda sucre, queden llevats. Poden haver-hi refermentacions relativament incontrolades. Llavors podrien aparèixer amb males olors. I fins i tot coses...
Que quan els tastes són, evidentment, estranyes. Sí. Per no parlar ara de química. Llavors, t'ofegi en aquest punt de sulfurós, el tens una mica com més controlat. Diríem que el poleixes un palet. Però, ostres, és alegria. No sé quants graus... 11. Ah, encara, no? Podria ser més alt.
Home, jo crec que és sorprenent, no? Perquè no ens esperàvem que fos així i perquè... Perquè jo crec que pel color, jo crec que un espera molt agominola, molt, molt... I pel tipus de vi també tot el tema de... És d'una lleugeresa, estem parlant de l'Oira, és bastant al nord. Vins càlids precisament no trobarem.
I pel que veig, 11 graus, és una cosa llogera. És llogera, és allò que dius... Però clar, en canvi, et deixa que et posi de la llengua que no estàs... No estem tan habituats. Però jo crec que aquest vi, si no tingués aquesta sensació més resposa, et passaria tan ràpid... I ara direm això, que clar, el problema... Que el veuríem molt ràpid, que no et quedaria res. També us l'he portat a una temperatura...
Fresca. Sí. És l'adequada, no? Jo crec que seria l'adequada, voltant cap als 15 graus, més o menys 12... 15. Molt freda, podem perdre els aromes, més calent... També, no? No li trobo molt el sentit. Pel tipus de viques, no? És més fresc? Busques un vi, això, que sigui fresc, lleuger. Amb què ho combinaríem? Amb què ho combinaríem?
Jo no s'hauria de dir-te avui, eh? No se m'acut. Jo crec que té una polivalència, una amanida, una amanida fins i tot que tingui una mica de tot, des de formatge, una mica de fruits secs, una mica de bacon, o sigui, és allò que li podem donar, una mica de textura, fins i tot un palet més grassa. Perquè té bona acidesa i té aquesta sensació més... Home, és atrevit, no?
Bé, és que allà és molt més comú tomar vins així. Per qui? Per nosaltres, per tant. Nosaltres, que som sud i tenim una forma de laura de vins on busques molt. I ells allà... França ha estat dels països amb més consum de vi per tradició. Sí que els últims anys els hi ha anat baixant i estan molt amoïnats. I per tant es reinventen, no?, segurament.
diríem que això seria com un vi molt casolà a mi tastar aquest vi em dona la sensació de jo tinc...
De finca, no exageradament gran, i em faig el meu vi, i em faig un vi per beure. Home, l'ampolla és d'aquestes... Molt d'austeritat. La presentació, com a mínim, ho sembla. Seria molt un vi, molt de pagès, no? No de festa, eh? No és una ampolla calada, és així, més de mollos, notes la juntura i tal. Sí, però és això, en plats, jo crec que tenim força joc.
Fins i tot unes sardines a la brasa. Té un munt de joc. Perquè és fresc, és lleuger. Exacte, ens lligaria. Perquè les sardines a la brasa no les has portat. No, avui no. Avui tampoc no ens has fet la crida a través del Twitter. No, és que no sé si val la pena cridar.
En fi, doncs és aquest, recordem el nom per això, Astrid, per si algú pot trobar-lo o li ha interessat que el pugui buscar. Això seria la couvert rouge o lebre. Perfecte. Nom francès, directament. Sí, sí, sí. Lebre és de llevat, eh? Vermell amb llevat. Que no deixa de ser això, no? Aquí ho diríem negre amb llevat, no? Perquè el rouge és el color... Sí, o vermell. Potser quedaré millor amb vermell, eh?
però sí que és allò que dius clar, és un vi negre que acaba de fermentar dins de l'ampolla perquè clar sí que han tastat ancestrals com el vesper de la gloriosa o el roig boig i la quantitat de carboni que és molt més elevada sí, aquí és molt més suau exacte, aquí no
És intentar retindre aquest punt de carbònic, perquè a part el carbònic també té aquest punt de conservant. Però l'ampolla aquesta pot estar molt de temps, perquè, clar, si va amb llevat encara... No, és tindre-la en condicions de temperatures baixes. És una altra cosa, cap d'un temps. Tot i que, a veure, per mi el trobo un vi molt d'estiu, però no a temperatura alta. Aquests vins s'han de conservar en llocs molt frescos.
Perquè si no es pot variar molt quan el puguem obrir. Sí, seria una altra història, eh? Segurament no ens despertaria tota aquesta... No, no, no posa l'any. És igual. Bé. A mi m'ha agradat. L'etiqueta és pobra d'informació. Exacte, i amb la línia de l'ampolla, no? Aquest vi, doncs, més... Exacte. Menys de festa. Molt de festa, molt... Molt de viticultor, pagès, allò que dius...
Doncs mentre l'anem assaborint, i després si ens acudeixo més coses, a veure si les podem dir, però passem a parlar de llibres, perquè Silvana, a més avui veig que portes moltes coses. Porto moltes coses, i a més a més porto un que fa joc amb el color del vi. Del mateix color. Casualment, eh? Sí, casualment. Només ha arribat l'àstim a dir, mira! El mateix color. La coberta és vermella, del mateix color del vi, i el llibre es diu Eza.
Eiffel. Una F, eh? I l'autor és Daniel Kellman, és un jove alemany, ofensivament jove, crec que va néixer al 75, sí, doctor en filologia germànica, i llegiré la contra perquè és un llibre d'aquests difícils d'explicar perquè és una mica desestructurat. A l'Arthus Friedland li gustaría ser escritor, però sempre ha sigut demasiado cobarde per intentar-lo si quiera.
Una tarde decide llevar a sus tres hijos al espectáculo del gran Lindemann, un maestro del hipnotismo. A pesar de que Arthur siempre se ha creído inmune a este tipo de prácticas, el mago logra que revele sus sueños más ocultos y esa misma noche Arthur coge su pasaporte, vacía su cuenta bancaria y abandona su familia para convertirse en un autor de éxito.
Eso es la primera parte del libro. Está como estructurado por partes. Primero la parte del Arthur Friedman, de aquel hombre que quiere ser escritor y abandona la familia. ¿Y qué ocurre con los tres hijos? Martín, un cura sin vocación, vive atrapado en su obesidad, mientras Eric, un financiero turbio, se enfrenta a la ruina al tiempo que pierde contacto con la realidad. Aiwan, por último, destinado a ser un célebre pintor, está a punto de convertirse en un fraude magistral.
Anclados en sus opciones de vida, los tres verán cómo, al inaugurarse el verano de la crisis financiera global, sus destinos se vuelven a cruzar. Y es això. El llibre son las parts de aquests tres germans, o sigui, hi ha dos que son bessons, y la ausència y la retrobada en aquest pare.
Però aquest és un llibre, a més a més, de moment. O sigui, està molt i molt ben escrit, però a mi m'agrada molt perquè la història, com he dit, és una mica desestructurada. Costa, potser, agafar tot el fil de la narració, però té moments que són gloriosos. I la part en què es relata la vida del que és cura és brutal i la genera un...
Una miqueta porque fa un monólic interior que, claro, como él está fent la misa, va introduint la misa y el pensament del cura que fa la misa. Yo confieso, oigo sus voces pero no veo nada, por lo mucho que ciega el sol en las ventanas, que he pecado mucho. El monaguillo a mi lado bosteza, de pensamiento, palabra, obra y omisión. Ahora también yo tengo ganas de bostezar, pero las reprimo y muerdo junto a las mandíbulas con tanta fuerza que se me saltan las lágrimas.
Pronto caerá la luz más vertical. Entonces se separa del mar, de sombras, un pequeño grupo de personas, cinco mujeres mayores que vienen siempre, el gordo amable, el gordo menos amable, la mujer joven y triste y el fanático. Se llama Adrienne Schluster. A menudo me escribe cartas, a mano, en un papel caro,
Está claro que aún no ha oído hablar nunca dels e-mails. Por mi culpa, por mi culpa, por mi gran culpa. No consigo acostumbrarme a levantarme tan temprano. El órgano se eleva retumbando. Te alabamos, te bendecimos. Y continúa. O sigui, són como 100 pàgines en què està inserit tota la narració en els troços de la misa que va donar. I és un prodigio de tècnica, és meravellós. És editorial Random House, Daniel Kellman F.,
EFA, eh? Més en aquesta portada també... Sí, a més a més és molt difícil de pronunciar, així que estàs llegint EFA. Això què és? Doncs això, aquesta és la primera recomanació. Perfecte. La segona, molt, molt, molt apassionada, recomanaré L'assassinat de Margaret Thatcher, de Hilary Mantel, amb la traducció de Ferran Raffol Gessa, de l'altra editorial, l'editorial de l'Eugènia Broggi.
És una meravella, és un llibre de contes d'una autora britànica que encara no s'havia traduït mai al català i dins d'aquest llibre de contes hi ha un que a mi em té el cor robat i es diu Coma, que es pot llegir de franc a la web de paper de vidre d'aquesta llibre.
Aquesta web que va penjant les novetats d'editorial. Allà és sencer aquest coma? És sencer el coma. Són 13 pàgines que és un conte que no t'oblides mai a la vida i sobretot és per llegir a poc a poc i veure els guinyos tècnics que té el salsa al passat, al present. És preciós. És un llibre que recomano molt i que comença...
amb un dibuix com una silueta en negre de la Margaret Thatcher i la cita és és la falsa feminitat el que no soporto i la veu estrafeta aquesta manera de presumir del seu pare i verdulaire i del que li va ensenyar però sap que si pogués ho canviaria tot i naixeria en una família rica
És la manera com estima els rics, com els adora, el seu pensament filisteu, la seva ignorància i la manera com es reveja en la ignorància. És la falta de pietat. Per què li han d'operar dels ulls? És perquè no pot plorar? I clar, parla de la Margaret Thatcher i encara no he llegit el conte que li dona títol al recull aquest que es diu L'assassinat de Margaret Thatcher.
Insisteixo, Gina Le Mantel, una d'aquestes escritores que he descobertat ara gràcies a la posta editorial de l'altra i que llegiré tot d'ella. Perquè de debò ho recomano molt, molt i molt per Sant Jordi. I és una meravella que estiguin posant de moda els contes, perquè fins ara hi havia molta més literatura, bueno, novel·la, assaig i això, però de contes no hi havia molt per triar, però ara sí.
I llavors aquest no parlaré encara, es diu Lila, de Marilyn Robinson, traducció d'Esther Tallada, d'edicions de 1984, porto 49-50 pàgines i és d'aquells llibres que sé, o sigui, jo tinc la meva classificació dels llibres, és un poc morbosa, però dic, ells el posaren el prestatge de llibres especials, però aquest és de dins de l'ataït, o sigui...
Aquí que vaja... És una categoria de la reina, no? No ha de portar-se a la illa deserta i tot això. I no l'has acabat, eh? Sí, dintre l'ataú encara tinc lloc per a cinc mesos.
Has de posar l'ampolla de vi, eh, també. També. Doncs això, Lila, Marilyn Robinson, edicions de 1984. És una joia literària, és una meravella. Ja parlaré d'ell quan l'acabi, però de moment estic absolutament... Nos quedem amb el títol, eh, amb aquest Lila. Lila. I a més a més la coberta és preciosa. Sí, m'agrada molt. Té uns colors absolutament espaterrans.
Doncs, i res més, d'aquest també parlaré, però em feia gràcia portar-lo. Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana i ell es va penjar d'un arbre. Aquest és el títol del llibre. Em semblaria que sigui el desenvolupament del... Portava un de... que el títol és una lletra, una altra, lila, molt curt, un títol de fet, assassinat de Margaret Thatcher, normal, i aquest que és, bueno, històries d'amor, a més a més.
Llut Mila Petrovich Vescaia, qualsevol diu el nom d'aquesta autora russa, és edicions del Periscopi i és una novetat d'aquesta setmana. He llegit un o dos contes, o sigui que encara no puc opinar, no puc opinar.
Però això, m'ha agradat tant la coberta, o sigui, trobo que el Periscopi està fent unes coses de dissenys espectaculares, o sigui, molt... Home, si val la pena mirar-la aquesta, eh? A més a més és estranya, o sigui, tu arribes a una llibreria, mires i dius, això és Periscopi, no hi ha cap mena de dubte. Doncs ja en parlarem, perfecte. I ara acabem parlant de què passava altres 18 de març com avui, Arnau?
La gent està molt revolucionada, jo suposo perquè és que arriba la primavera, 18 de març, i normalment la lluna està també alterada, i els 18 de març és que és una data que ens permet, no sé, lligar, per exemple, els templers Tenochtitlán, Gandhi, la crida amb Aureli Argemí i l'Helena de Borbón i Maritxalà, o de Maritxalà i Borbón. També, eh?
Sí, sí, sí. Però quasi que avui em fa molta il·lusió anar molt, molt endarrere. Jo crec que la vegada que més endarrere haurà anat... I a veure, va, a veure els aquí presents on se situen amb això. En principi... Ha d'entrar, és una música...
Car de circumstàncies, eh? Torno a veure. Jo, Claudi. Jo, Claudi. Una de les millors sèries de televisió que s'hagi fet mai. La SERP, eh? Veus la SERP per sobre d'un mosaic. Els títols d'inici d'aquesta sèrie eren... Molt bé, avui, eh? Avui, tots aprovats. No és que fos el dia que diguéssim que es composés o que se sentís per primera vegada la sèrie o la cançó o tot plegat.
No, no, jo me'n vaig endarrere de tot. No amb Claudi, que seria el protagonista de la sèrie, sinó, jo, és que la cara que més recordo d'aquesta sèrie, i encara de tant en tant em passa, no? Vaig el John Hart en alguna pel·lícula i dic, mira, el Calígula. Doncs això, el Calígula, un dels emperadors més recordats, perquè tothom, ah, sí, Calígula, estava boig, ah, sí, fèiem... No sé quanta gent, doncs, tal dia com el 18 de març de l'any 37...
Després de Crist, doncs, va ser nomenat emperador per el Senat de Roma. Llavors encara ho feien així, tot i que, evidentment, la veritat del Senat era una formalitat. És curiós, perquè aquest llarguíssim...
o aquesta llarguíssima, diguéssim, fila d'assassinats i de... Bé, que tot el que se li penge a Calígula passa només durant 4 anys, perquè Calígula només governa durant 4 anys. I aleshores hi ha teories diverses sobre si estava boig, tenia epilèpsia, encefalogram, o senzillament, que les circumstàncies en les queren, i en realitat no és que passi res més que el que ja va saber...
en els governs anteriors de Tiberi o el posterior de Claudi, però li pengen tot amb ell per culpa d'un senyor que es deia Sue Toni i que uns anys després va decidir que escrivia la vida dels emperadors. I a Calígula, que li deien Calígula perquè de jove els legionaris, que se l'estimaven molt perquè el tenien com a mascota, el vestien.
amb calígoles, o sigui, amb sandàlies de legendari. És per això, eh? Sí, sí, lo de calígola...
Una càliga era una sandàlia de legionari. I, bueno, que el tenien com a mascota, perquè el portaven amb ell allí... Bueno, un nen simpaticot, i bueno, aleshores el vestien i li posaven les sandàlies d'això, de soldat, que era com una mena de... I una mena de la qual se'n reien d'ell i, bueno, li feien creure que era més gran. I li va quedar, mira, el Calígula. El Calígula. En realitat es deia una cosa així com...
august juli germànic drús una cosa d'aquestes perquè tenien noms llargs doncs això ens porta avui cap a l'any 37 i que ves el tanto que els hi fas als joves que quan són grans potser perquè ja viurem molt temps amb l'exèrcit perquè aleshores se l'estimaven molt però de fet el seu regnat el primer any comença molt bé fa molts jocs això ho feien tots els emperadors regale pa
A partir de cert moment, que ell creu que l'intenten enverinar, ha començat a malfiar-se de tothom. Actua, respon. Exacte. D'aquí a què nomenés el seu cavall emperador, aquí ja no sabem si és cert o si suetònia, com a gran historiador que era, a banda de fer història també va posar literatura.
Què més, un 18 de març? Tenim un minut i mig, Arnau, no sé com ho veus. Jacques de Molay, l'últim gran mestre dels temples, va ser cremat a la pira. Teòricament és la data llegendària en què es va fundar Tenochtitlán.
Però és una edat llegendària i que té a veure amb el calendari Maia, que llavors ajustar-ho és complicat. Però, a veure, és l'últim dia, i això sí que crec que és important, dels pitjors bombardejos de la Guerra Civil. S'ha fet famós el de Guernica, s'ha fet famós algun altre, però el pitjor bombardeig que va...
que va passar la Guerra Civil, va durar 3 dies i el va patir la ciutat de Barcelona entre el 16 i el 18 de març. Diguéssim que avui era el tercer dia de bombardejos. En fi, no cal entrar-hi gaire a fons. No són els que coincideixen amb Sant Jús, Sant Jús són el mes d'octubre d'aquell any, però 3 dies de massacre absoluta, a més a més, sembla que combinat amb alguns camions carregats amb trillita que passejaven per dintre la ciutat i explotaven. En fi, i 1983, es funda la crida.
crec que val la pena tenir en compte que això, com 18 de març, Aureli Arzemí, que fa molt pocs dies va estar per aquí a Sant Jús, a la Taneu, doncs, en fi, no sé si l'Algarda em podria dir alguna cosa més. Em sembla que no ens queda temps per fer-ho, per això. Ens vam moure molt, perquè jo hi vaig estar bastant implicat. Vaig arribar a ser tresorer durant uns dies de la vida, o sigui que vaig estar una mica implicats. Doncs mira...
Amb aquest detall acabem. Moltes gràcies a tots, que vagi bé, i fins dimegres que ve. Bon dia. Bon dia.
I així acabem, per tant, aquest Just a la Fusta d'avui, com dèiem, dimecres 18 de març. Agraïm a la gent que ha fet possible el programa, l'Andrea Bueno, Carles de Nnedi Rius, avui hem parlat també amb l'Enric Riva, l'Hilària Termolino, Llius Montfort i ara veu sentit, Gloria El Rigat, Albert Macià, Estric Olstein, Silvana Bogter, Arnau Gonson, a la taula dels dimecres. Des de les 10 ha parlat Carnaverdo i tornem demà amb més coses. Ara de seguida, immediatament arriba l'Andrea Bueno per posar-vos el dia de l'actualitat Sant Justenca amb el Sant Just Notícies Edició Migdia. Que vagi bé, bon dimecres.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
És la una i dos minuts. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
Guanyem Sant Just, no es presentarà a les eleccions municipals en el seu lloc. Iniciativa crearà una candidatura oberta que acceptarà persones que tinguin propostes per canviar la manera de gestionar Sant Just. La lideraran Lluís Monfort i Just fa salva. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimecres 18 de març. En titulars estaquem altres qüestions a la jornada.
128 sol·licituds s'han presentat al procés de preinscripció de P3. Pel curs que ve a Sant Just tan concret s'han recollit 23 sol·licituds a l'escola Montserrat, 30 a Montseny, 52 a Canigó i 23 a l'escola Madre Sacramento. 77 empreses participen aquest matí d'una trobada d'empresaris a l'hotel City Park Sant Just. Té com a objectiu connectar empreses i comerços per tal que avaluïn noves possibilitats de negoci. De Sant Just hi participen una cinquantena d'empreses.
I nova mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malaret. I l'Ària Termolino signa la proposta que es presentarà demà i que porta per títol Aversionistes d'avui. És una mostra que reuneix set joves artistes multidisciplinars.
Bon dia, Guanyem! Sant Jus finalment no es presentarà a les eleccions municipals. S'ho va decidir la darrera assemblea de la plataforma ciutadana que va tenir lloc dijous passat. En el seu lloc, Iniciativa per Catalunya Verge, crearà una candidatura oberta que acceptarà els membres que ho vulguin de Guanyem i altres persones que tinguin propostes per canviar la manera de governar-se.