a la C58, sortint de Barcelona, des del Nus de la Trinitat fins a Moncada, a l'autopista del Vallès, a la C58. Pel que fa a les rondes, tenim alguna incidència a la ronda de dalt, a la zona de Sant Gervasi. Veiem aturades entre serials, túnel, Sant Gervasi, això a la ronda de dalt, anant cap al Nus de la Trinitat.
I a la ronda litoral, en direcció contrària, Santillo o Bregat, retencions intermitents entre Prim i la Barceloneta. És tot des del RAC. Bon dia. L'alcalde de Viella, Àlex Moga, asseguren declaracions a la xarxa que ara no és el moment de recuperar el projecte de construcció del túnel de la Bona Aigua que allà seria el Pallar Sobirà amb la Vall d'Aran. Moga entén la reivindicació però la descarta per motius econòmics.
Jo entenc la reivindicació, m'hi sumo, però sí que és veritat que cal ser realistes en la situació que estem i sobretot amb la solució que existeix, que no és fàcil, no és barata i molt menys ser ràpida. A les últimes hores el sector turístic de Lleida ha tornat a reclamar el projecte i ha fet arribar un manifest a les administracions. Una cinquantena de Mossos d'Esquadra protesten aquesta hora davant la seu del Departament d'Interior a Barcelona per les retallades de seu i manca de material. Barcelona es ho emporta, bon dia.
Bon dia. Minuts abans a les 9 del matí, una delegació dels vostres d'Esquadra ha entrat a la seu de la Conselleria d'Interior per traslladar a l'administració la indignació del col·lectiu que els últims 4 anys ha perdut un 25% de les seves retribucions. El portaveu del sindicat autònom UGT, Salvatre Viño, ha levantat l'actual situació que travessa la policia autonòmica.
El maig del 2010 vam començar amb una retallada d'un 5%. A partir d'aquí l'IPC no se'ns va pujar, portem 4 anys de congelació salarial. L'any passat ja vam deixar de percebre una paga extra. Aquest any ens informen que altre cop tenim una paga extra menys i a part de tot això estem amb un dèficit de material molt important.
Els 50 Mossos que es troben al carrer davant la seu del departament duen armilles de cartró en protesta perquè asseguren que les autèntiques brillen per la seva absència. A més, han muntat una carta on conviden a esforçar els ciutadans. Alguns d'ells, adscrits a Comissions Obreres o al Sindicat de la Policia Unificada, pillen de menuts els seus companys del Sa Puigeté.
Bon dius per l'Arnaume Imo, el Nàstic de Tarragona va aconseguir ahir una important victòria al camp del Viní Salem. Els de Javi Salamero van derrotar el QE per 0-3 en un partit pendent de la 29a jornada de segona divisió B. Amb aquesta victòria, els tarragonins pugen de la dotzena a la vuitena posició de la classificació. Per cert, avui a dos quarts d'una, el Nàstic...
presenta oficialment el nou fitxatge al mitjapunt andalús Pedro José Pinazo Perico. Més qüestions. Avui, a dos quarts de nou del vespre, el Sant Andreu rep la visita del Tenerife B, partit d'anada de les semifinals de la Copa Federació. Piti Belmonte té les baixes de David Prats, Didac, Melo, Azparren...
Just a la pusta.
Bona tarda!
I parlarem del temps també en aquesta primera hora avui que ens hem llevat amb aquest cel totalment clar, amb aquestes temperatures ja agradables i que ens han fet pensar en la primavera. Més coses, a partir de les 11 i 10 parlarem de la conferència que la CEA s'organitza per demà divendres, la que forma part del cicle històric, que demà és sobre el món Ibar.
En parlarem amb l'arqueòleg David Garcia, que serà la conferenciant, i cap a dos corredors de Tertúlia, com cada dijous, amb l'Alinda Santa Bàrbara, la Montse Larrea, el Pere Oliver i la Joan Algarra. També tindrem a la cuina amb la Carme Madó, també, com cada dijous, és habitual tenir la Maica Dueñas, que ens expliqui quines són les novetats de la Carpellera Teatral, i també avui tornar a l'Aleer de Null amb la seva secció sobre la història dels invents.
Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, també acompanyant-vos a través de la bona música. Just a la posta. I avui comencem amb Belen Sebastián i el seu Anada Sanidei.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Passant 12 minuts a les 10, un moment de posar-nos al dia de l'actualitat de Sant Justenca amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé i tu? Molt bé. Primavera total, no? Sí, sí, molt contents. Tot i que d'aquí a mitja hora el Carles ens tirarà per terra les nostres idees sobre la primavera, perquè diu que és només una il·lusió i que no veurà gaire. És que clar, estem a set de març, estem a set de març encara. Però bé, la primavera ja està aquí a tocar. Ja ho endevinem, exacte. Això anima, la veritat. I després de tots els dies que hem passat...
Despertant-nos en plou ja hi ha aquestes coses. Ja tocava. Sí, alegre. En tot cas, parlem de qüestions que passen aquests dies de Sant Just. I coses que comencen a passar aquesta tarda. Avui comença un taller pràctic al municipi per aprendre a posar normes als fills i filles. Seran tres sessions durant tres dijous seguits al Casal de Joves i s'hi han apuntat ja una trentena de persones.
L'objectiu principal és que els pares i mares puguin millorar les seves relacions familiars i la convivència a casa amb els nens i nenes. És un taller participatiu i pretén que les persones assistents identifiquin i desenvolupin habilitats educatives i de relació per millorar el control sobre els fills. L'activitat l'organitza la Regidoria d'Acció Social, que s'adreça a famílies amb fills entre 12 i 17 anys. Adolescents, per tant.
Es treballarà la comunicació interpersonal, les normes, els límits i la gestació de les emocions. I tot plegat anirà a càrrec de la neuropsicòloga Amparo Junquero. I es farà avui, el dia 14, és a dir, dijous de la setmana que ve, i el dia 21, de dos quarts de sis de la tarda a dos quarts de vuit del vespre, al Casal de Joves. Molt bé. Doncs això, d'una banda, hi tenim més coses, Andrea? Relacionades amb el Dia Internacional de la Dona, demà és 8 de març. Commemorem aquesta celebració i a Sant Just ho fem amb moltes activitats.
D'entrada, demà al vespre es farà el sopar de les dones a l'equipament de la plaça de la Pau i ja s'ha acabat el període per comprar els tiquets per assistir-hi. Durant el sopar hi haurà un concurs de tas de postres, es presentarà l'exposició Mas Lluí, un barri amb nom de dona, també es llegirà el manifest del 8 de març i hi haurà ball i música amb el DJ Fernando Covas. Això demà al vespre a l'equipament de la plaça de la Pau, però al casal de joves demà també hi haurà activitats de teatre, exposicions, exhibicions de ball i lliuraments de premis, entre d'altres,
el cartell guanyador del concurs per triar la imatge del Dia de la Dona del Casal. I dissabte a l'Ateneu, a partir de les 5 de la tarda, hi haurà un taller de ioga i meditació, dansa, a les 6. A l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu ha organitzat un recital de poesia d'Anaïs Nin, que, com bé sent habitual, aquests recitals solen anar acompanyats d'una degustació, un maridatge de vins a càrrec del celler de Can Mata, i, de fet, això és el que passarà dissabte. L'Astrid Goldstein, que és la propietària del celler,
Ha explicat en què consisteix el vi que es tastarà dissabte.
És un vi del celler Pascona, persona jove, amb moltes ganes, que sempre està pensant en què pot fer nau, en què pot entretenir i divertir la gent. Doncs aquest nano ara ens presenta un vi que a la seva aparència podria semblar un rosat, un rosat molt pàl·lid, perquè és com molt salmó, que és un vi que en aparència podríem dir rosat, pàl·lid, però la seva idea era fer de reïm negre, arribar a fer un vi com si fos més blanc que negre.
Doncs exacte, una història ben interessant que podrem descobrir aquest dissabte. I també hi haurà una exposició de fotos del projecte de la Casa de la Mujera Camó a Nicaragua i és que, de fet, aquestes activitats que es fan a l'Ateneu dissabte estan molt impulsades, estan organitzades des de Sant Jous Solidari, que estan treballant allà de València.
Perfecte, doncs aquests són alguns dels temes vinculats amb el dia de la dona, acabem però fent un últim apunt. En relació a la setmana que ve, perquè és una cosa que està molt relacionada amb el celler de Can Mata, és una activitat relacionada amb el que acabem d'explicar, i és que el celler de Can Mata i Cuina Miracle es tornen a unir en un curs, en aquest cas, per aprendre a fer mones de Pasqua. Això serà dilluns a la tarda en una sessió en què s'ensenyarà a elaborar diferents tipus de mones i que anirà acompanyada d'una degustació de dos vins, d'un vi blanc,
i d'un vi negre que sembla ser que està molt... va molt vinculat a la xocolata. Es podria combinar perfectament amb una xocolata. És una activitat que es farà, o sigui, la gent anirà tastant vins mentre es va elaborant la mona de pas, quan és que els nens i nenes hagin de trobar els vins, quan mengin la mona. El taller tindrà lloc dilluns a dos quarts de set al Centre Cívic Joan Maragall i el preu per inscriure-us és de 9 euros amb 73. I si esteu interessats, doncs,
Ja us podeu adreçar a Cuina Miracle per fer les inscripcions. Molt bé, Andrea. Doncs moltes gràcies i fins ara mateix. De seguida, l'actualitat del dia ho farem després d'escoltar el Tonight de Jarvis Cocker.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluso. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts d'11 del matí, moment per tornar a sala de l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Bon dia. I per fixar-nos ara en les portades dels diaris, una mica destacat, què és el que es parla avui, no?, d'alguna manera o altra, o què és el que creuen els diaris, què és el més destacat, ara sí. M'he complicat total per dir això, quina és la notícia del dia, Andrea. Sí, bàsicament, però...
Tots els diaris van en la mateixa línia, és amb el seguici que va tenir ahir el fer atradar Dugo Chávez pels carrers de Caracas, una multitud vermella el seguia, vermella i verda també cal destacar, i els titulars van una mica en la mateixa línia. De fet, hi ha dos titulars que s'assemblen molt, ara els comentem, el diari ara diu...
Neix el xavisme sense Xàvez, conmoció a Venezuela, primer adeu massiu a Caracas del comandante, plorat també per l'antiimperalisme global, i Nicolás Maduro, el vicepresident, pren les regnes del país per capitalitzar l'herència del president desaparegut. La fotografia és... Podem veure el fèretre d'Ugo Xàvez amb la bandera del país, a sobre del cotxe fúnebre, i una multitud que l'està intentant tocar i que el segueix,
D'altra banda, el periòdico, la imatge és molt semblant, també veiem el fèretret des de dalt i una multitud seguint el cotxe, i el titular és molt semblant, el del diari ara diu Xavisme sense Xàvez. El successor Maduro passa per a la Constitució i agafa les regnes del país fins a les eleccions, i el que dèiem, una multitud surt al carrer a Caracas per acomiadar el difunt líder de la revolució bolivariana. Diu també que serà el fèretre del president...
Estava sent conduït allà amb el cotxe a l'Acadèmia Militar, que és on quedarà exposat fins demà divendres. Demà serà l'enterrament d'Ugo Xàvez. El punt avui llegim emocions sense límits en la mort de Xàvez. També veiem el fer a tram el cos d'Ugo Xàvez, acompanyat pel seguici popular. I a l'avantguàrdia, el xavisme fa pinya amb els militars per mantenir el poder. El vicepresident Maduro suma suports per ser candidat oficial a les eleccions i pel que fa a Espanya, diu que espera millores
en l'etapa inaugurada per la mort de Chávez. I en fotografia, doncs, el mateix. El fer a trassobra del cotxe, la multitud acompanyant-lo... Aquesta imatge així més o menys espectacular, no? Sí, sí, sí. Hi ha moltíssima gent. I molta gent que l'intenta tocar i, evidentment, és impossible si estàs lluny. I el peu de foto diu, doncs, l'última desfilada. Molt bé, doncs, és com ens ho expliquen els diaris d'avui. Ens fixem ara per on passa l'actualitat, que d'alguna manera o altra ja ha anat tirant avall tot el tema...
de Xàvez i passa per altres qüestions. Per exemple, el 324.cat, de fet tant el 324.cat com l'Ara.cat ens obren parlant de Badalona, declaracions del viol que ha dit que Siu ha de decidir entre un pacte de perdedors o la voluntat dels veïns, és el titular de tots dos, tots dos digitals, a més destaquen el nom de l'alcalde de Badalona encara i aquest titular, perquè ha demanat a Siu que s'ho pensi bé abans de donar suport a una moció de censura des dels micròfons
Micròfons a Catalunya Ràdio. I si ho començarà converses per una possible moció de censura contra García Albiol, per això avui seran revista. Més que hores retards de mitja hora, l'R1 de Rodalies pel temporal marítim i també se'ns diu avui que hi ha ambient de primavera a l'espera de l'última fuetada de l'hivern. Per tant, el que hem dit que ho comentarem d'aquí una estona també.
amb el Carles. Més qüestions. Dracudé, que s'ha esmarcat el projecte de Mas, la conseller deixa l'escó al Parlament i marxa al sector privat, sense deixar, però, la direcció de Convergència. Tot va pensar, doncs, que podria tornar en un futur pel que vol és no caramar-se, justament. I els jutges veurien obse que Pallerols i els dos ex dels càrrecs d'Unió Democràtica no entressin a la presó. L'Audiència de Barcelona resol no concedir aquests tres condemnats de benefici de la suspensió de l'execució de les penes de presó fixades
en la sentència que van pactar amb les acusacions pel desviament de subvencions públiques de l'anomenat Cas Pallarols. Més coses que trobem avui a les portades, Andrea, què tenim? Doncs el punt avui, a banda de la notícia de la mort d'Ugo Chávez i d'aquest seguicida abans del seu enterrament, que va tenir lloc ahir,
El punt avui destaca una notícia econòmica. A 2014, Montoro amenaça més impostos. Isenda exclou decretar o menys aquest any, però obre la porta a fer-ho el que ve. Condició, l'impacte final dependrà de si Brussel·les flexibilitza el dèficit.
És aquesta una de les notícies més destacades en portada del Punt Avui. Al periòdico trobem, entre altres coses, qüestions relacionades amb el cas Pallarols. Ho has comentat tu ara pel clam social. Diu que els jutges ordenen presó per a Pallarols i dos excàrrecs d'Uniós. Una altra notícia destacada a la portada del periòdico. A La Vanguardia parlen de política, d'aquests casos presumptes de corrupció.
I ens diu que Bárcenas i el PP obren una guerra als tribunals. L'extresorer va al jutjat per maltractament laboral i el partit pel dret a l'honor. I en aquest sentit també trobem una enquesta que ha fet el CIS i que revela que la corrupció és el segon problema pels espanyols. I per últim, el diari Ara ha parlat d'una notícia que vam comentar ahir a la contra de la Vanguardia i és que una proteïna permetrà prevenir la migranya. Sembla ser que és una proteïna que...
O sembla ser que la migranya s'origina a l'intestí prim i no al cap, com molta gent té en ment. Per això no funcionen tants tractaments, no? Això mateix. I ara, amb la descoberta d'aquesta proteïna, potser es pot anar cap a una altra direcció en la prevenció o tractament de les migranyes.
Molt bé, Andrea. Doncs això és el que tenim avui alguns dels temes que apareixen també en portada. Pel que fa al més llegit, comencem... Mira, justament, la més llegida del 324.cat, des que ens comentes, trobem un estudi que conclou... O sigui, no és el mateix tema, però va vinculat a la migranya. Conclou que aliments com els cítrics, els làctics o l'alcohol fan desencadenar migranya. El segon tema més llegit és que està activat el Pla Inuncat per l'augment dels cabals dels rius.
I el tercer, alerta entre els experts en trastorns per l'abriorexia. No sé si saps què és aquest trastorn, Andrea. Doncs és un nou trastorn alimentari. Es diu abriorexia, és molt difícil de dir en català, és drancorexia, si ho diem en anglès, que és més pràctic. Beure alcohol i no menjar, amb l'objectiu que els seus efectes siguin més ràpids i més intensos i sense greixar-se. Una obsessió que sobretot afecta noies joves que mengen poc
o que no mengen res durant el dia per compensar les calories que porta l'alcohol que beuen durant la nit. És una tendència preocupant, perquè, a més a més, el fetge, amb l'engestre d'alcohol de les dones, es veu que bateix molt més que dels homes. Cap a vent, en la mateixa quantitat, la sang de la dona absorbeix entre 30 i un 50% més d'alcohol, i també és perillós pel cor, evidentment, per moltes altres coses. Déu-n'hi-do, doncs, aquest trastorn. I a l'ara.cat, el més llegit, és que Lluís Recorder deixa el seu escoparlament. El segon...
Més únicament espanyols i amb ganes d'eliminar les autonomies el 6 de febrer, aquesta enquesta. I el tercer tema més llegit, 6 consells per abandonar Facebook sense picar-se els dits. Moment, ara per les contraportades d'avui, aquestes entrevistes que trobem a l'última pàgina dels diaris, Andrea. Ens centrem, si vols, en la portada del Bonavui.
Sí que avui ens diu que observar des de l'espai està a l'abast de tots. Ho diu Enrique Herrero, que és astrònom i promotor del projecte SoundCube. Va néixer a València l'any 86, és noi jove, va viure a Lleida des de petit i compagint a la recerca a l'Institut de Ciències de l'Espai amb la realització de programes educatius a l'Observatori de Montnatura Pirineus, a les planes de sons.
i diu que des d'allà va llançar l'estiu passat una sonda a l'estratosfera. Ara vol repetir l'experiència, però amb un projecte obert perquè els alumnes d'institut hi puguin afegir experiments. I fa unes setmanes ho va presentar a la Universitat de Lleida.
diu que la idea de SongCube és fomentar el fet que la gent pot ser observadora i experimentar per allà mateixa, tothom, diu, la gent corrent, i l'estiu passat amb molt pocs diners van enviar un objecte construït per ells mateixos, per ell i un grup, a l'espai proper. Va mesurar temperatures i va prendre imatges de la Terra des de 30 quilòmetres i després, diu, el van recuperar. La idea era fer-ho tan barat com fos possible. De fet, la carcassa de la sonda era una caixa de porexpant que els van deixar en una farmàcia
I l'estructura d'alumini la va fer un company de Mollerussa i es veu que va poder sobreviure a la caiguda de l'estratosfera. Per tant, diu que amb uns pocs euros pots enviar una sonda a l'espai proper i fer fotos espectaculars del planeta.
Doncs és el que tenim avui al punt avui, una revista curiosa. Passem ara cap a la del periódico, no, La Vanguardia, que diu que que tinguis ulls no significa que sàpigues mirar. Diu cineasta Peter Greenaway, que ha fet pel·lícules com Conspiración de mujeres, el cuiner, el lladre, la seva dona. Diu que és un clàssic del cinema universal, que avui entrevista en Lluís Amiguet. Diu que durant 8.000 anys
Els mestres del text, escrives copistes i amb la impremta autors, escriptors i periodistes han controlat el codi però ara comença l'era de la imatge que tindrà els seus propis mestres. Fins ara diu que el cinema ha estat un esclau del text, tota pel·lícula comença amb un guió o un llibre. Tenim exemples, Harry Potter, Goddard, Spielberg, Almodóvar, diu que si no hi ha guió no hi ha film i si no hi ha lletra no hi ha imatge. De fet,
Si no hi ha guió, cap inversor no vol posar un duro en la pel·lícula. I si és novel·la d'èxit, com La vida de Pica, va guanyar l'Òscar a la millor pel·lícula, doncs millor per aquesta pel·lícula. Però aquesta pel·lícula, diu, és un subproducte, una mera il·lustració de la novel·la, secció de llibreria. Molt bé. Doncs és el que tenim avui a La Vanguardia, al periòdico. Llegim que d'aquí a un any, als 70, ja no podré donar sang. Ho diu Maria Dolors Freixas. El 2008 aquesta dona havia donat sang en 125 ocasions
Només a l'Hospital de Sant Pau, diu que és donant convençuda. I, de fet, el 2008 li van donar un premi i li ensenya a la periodista, la Catalina Gaià. Diu que el 2008 ja havia fet aquestes 125 donacions i els de l'Associació de Donants de Sang de Sant Pau es reuneixen a Tarragona, normalment. Diu que ella no sabia res del premi quan van dir el seu nom. Gairebé va tenir un esglai. Al cap de cinc anys de ser donant ja li havien donat un diploma i als 25 anys l'Hospital de Sant Pau
Li va atorgar fins i tot la medalla de Sant Jordi de bronza. Molt bé, doncs aquest personatge que podem descobrir avui a través del periòdico i finalment a l'Ara, que se'ns diu avui seducció i polvo final. La Bibiana Vallvé avui entrevista a Jaume de la Iguana, que és fotògraf, creatiu, una mica de tot, i supervivent, diu, també. I relaciona la sexualitat d'alguna manera amb la seva feina. És ara molt conegut, o és el seu nom...
doncs està fotent una mica de moda, arrel de fer la fotografia aquesta que va fer de la Shakira, amb el Gerard Piqué, quan la Shakira estava embarassada. Diu, t'has convertit en el fotògraf oficial de la Shakira, et molesta? I diu que la Shakira és una de les seves millors amigues i que se l'estima a mort. I dit això, diu que la seva feina és molt més àmplia, òbviament, de fet, les idees i els múltiples projectes que li passen pel cap no el deixen dormir, diu que és incansable, incombustible, i que és molt dur...
treballant, però diu que no és que sigui dur, és que si no surt la foto que vol, doncs que és capaç de matar. Diu que no para mai de disparar fins que l'altre, el fotografiat, la persona fotografiada, no pot més. I quan diu en algun moment no puc més, també segueix fotografiant. Doncs és el que se'n descobreix avui en aquesta entrevista que fa la Viviana Ballbé pel Diari Ara.
I avui a la notícia curiós, Andrea, farem la continuació d'una història que vam explicar fa un parell de dies, o ahir mateix, no recordo ja quan era, em sembla que en parlàvem dimarts. No sé si recordaràs que un home disfressat de Batman va entregar un delinqüent. Doncs mira, es veu que ara ha desbatllat la seva identitat. Vaja. Sí. A veure. Ha durat poc el tema Batman. On era? Era a Amèrica o era a Anglaterra? Era a Anglaterra, no? Era... Sí, era a Bradford. D'acord.
I ara què? És un home que té 39 anys, es diu Stan Warby, de nacionalitat xinesa, i ell treballa de repartidor de menjar d'aquesta ciutat britànica. Amb aquesta disfressa de superhome va anar a la comissaria de Yorkshire per entregar als agents un altre home que buscava la justícia, acusat de frau i manipulació d'objectes robats,
I llavors l'explicació és molt fàcil, es veu que el repartidor estava en un partit de futbol quan va rebre la notícia. A la trobada hi havia anat vestit de superheroi, és el que no em quadra gaire, perquè en principi quan vas en un partit de futbol és estranya. A Anglaterra es disfressen per tot, per sortir de festa tothom es disfressa. A partits de futbol la gent també va una mica...
Si vol que era mater, exacte. Llavors no es va avançar dues vegades, deixar-se posar tota la disfressa i portar el seu col·lega delinqüent. Queda més èpic, no? Com el seu col·lega delinqüent. Aquesta frase de la notícia no aconsegueixo relacionar-la amb tota la resta, perquè en principi no sé com va descobrir-lo.
En tot cas, diu que tota aquesta història va ser famosa i tot plegat i que finalment ha dit qui era. Sabem per què anava de Batman, però no sabem d'on surt la història exacte. No era per amagar-se, en principi. Bé, en tot cas, com que hem pogut conèixer part del desenllaç, doncs hem aprofitat per explicar-ho. Ja no és tan misteriós. No, ja no té tanta gràcia. No, és èpic, però vaja, no sé, feia més gràcia pensar que realment volia ser un superheroi com Batman. I sincerament, era pura casualitat, no? Potser no hi torna. En fi.
En fi, Andrea, doncs que vagi molt bé. Igualment, Carme. I que podem sentir, com sempre, els bulletins horaris amb les notícies. Això mateix. Adéu, bon dia. Que vagi bé, bon dia. Un moment ara per obrir diaris i fixar-nos en diferents qüestions, articles, entrevistes o reportatges que trobem a l'interior d'aquestes pàgines.
I comencem pel punt avui que ens parla, volem parlar d'un article que parla de Xàvez, l'article que publica Rita Marzó, el títula directament Xàvez i parla de la seva mort. Diu que va saludar Hugo Xàvez el 2009 a Brasil en la novena edició del FESM. Va ser convidat per Lula.
i juntament amb Evo Morales van ser els únics dirigents mundials que van participar en els actes paral·lels al gran esdeveniment de la societat civil organitzada. Seguint el rastre a través de la nostra premsa, se'ns descobria un líder populista, un pèl fatxenda, que rebia el plaçet del seu poble cada cop que es presentaven les eleccions. Però el que no es pot negar Xàvez és haver aconseguit trencar el monopoli de la riquesa a les mans d'oligarquies que afavorien al seu país la desigualtat extrema
amb l'aval interès de grans multinacionals aprofitades de les nostres latituds. Diu Rita Marzó que va ser a Bolívia un any més tard participant de l'assemblearisme amb què es va redactar la Constitució i que va poder viure el masclisme arrelat en l'indigenisme, que era una ampolla del qual permetia a l'home fer el que volgués. Masclisme en la política, amb alcaldesses violades per companys de partit, que permetien el treball infantil però que no podem jutjar sense matisos. Perquè fins aleshores tot això passava igual, però l'apoderament no estava regulat per llei i ara sí.
Són nacions que han alfabetitza gran part dels seus habitants apoderant-los, que han arrencat de mans lladragotes el monopoli de recursos naturals i que ara permeten millors condicions de vida a un gran nombre de ciutadans. Que segur que són molt imperfectes, diu Rita Marzoa, però tant com països amics nostres amb qui no tenim escrúpols a l'hora de negociar, com la criminal Xina o la injusta Índia. És part d'aquest article que publica avui Rita Marzoa al punt avui arran de la mort de Goxávez.
Ara ens fixem en La Vanguardia, un reportatge que titula La mare torna a la feina i el públic arran també del 8 de març, demà, dia internacional de la dona. Diu que hi ha empreses dels Estats Units que volen reclutar dones que van deixar la feina per la família. Ho explica el corresponsal de Nova York de La Vanguardia, Francesc Pairón, des de Nova York.
i diu que és l'hora de les mares al món laboral. Per exemple, parla de Marissa Mayer, que va ser anomenada el juliol passat, als 37 anys, cap executiva de Yahoo. Sobre seu, va recaure el pes de rescatar el desastre d'aquesta firma pionera d'internet. La seva elecció va despertar admiració. El seu imminent part no li va impedir arribar dalt de tot. Quan va donar la llum, la seva estrella es va esmortar i parla de tot plegat, però que fa uns quants dies va sembrar altre cop la discòrdia en ordenar la tornada a l'oficina dels empleats que exercien
des de casa. Parla també d'altres exemples en altres feines, diu que en les últimes dues dècades més dones van optar per la vida familiar als Estats Units i que un 30% de les dones ben preparades dels Estats Units van deixar la feina. I també se'ns parla de Betty Friedan, autora de La mística femenina, l'obra que va alimentar el moviment feminista mig segle enrere. Diu que se celebra en aquests 50 anys de la revolució de la mística femenina, que al segle XXI
No hi pot haver espai per la violència i la discriminació. És el que explica el diari L'avantguàrdia arran del dia internacional de la dona que es commemora demà. I parlem ara d'educació, el periòdic que avui ens parla del baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques del CIS,
que diu que la meitat dels espanyols evoquen per donar més autoritat al mestre. El docent hauria de cobrar més i millorar la seva formació, segons aquesta enquesta, i també se'ns diu que la retallada i falta de respecte dels alumnes desmotiven els professors. De fet, un 73% creu que un professor no té tota l'autoritat que necessita i que els alumnes l'haurien de respectar més. Això ho creu un 95% dels encastats. D'altra banda, la meitat considera que els professors han de ser considerats com a autoritat pública
I l'hora de valorar professions, la més ben valorada és metge, amb 81 punts, el segon és professor universitari, amb 75, i el tercer és mestre, amb 74, el cinquè seria ja professor d'institut, amb 73, també. I pel que fa a recomanar professions, la gran majoria, gairebé la meitat d'encastats, recomanarien metge. Un onze ja serien professor universitari, per sota hi ha professor, mestre d'educació infantil o professor de secundària. L'últim, el tretzès, el professor d'EFPEM.
I acabem parlant d'esports. L'article que publica avui Xavier Bosch al diari Ara i que es titula Que li passa al Barça. Diu que després de 10 dies de dormir poc i malament ens és el llum de la teoreta de nit i he notat a la llibreta de les emergències unes quantes idees del que crec que li passa al Barça. Diu que veu 5 possibles raons. D'una banda, la síndrome d'estrès posttraumàtic, la recaguida de Vilanova, que és un cop pel vestidor, que d'entrada fa pinya del cor fort però que amb el pas dels dies se'n va ressentir nanímicament.
L'absència del patró a l'autocar del Barça diu que ningú no s'asseu a la butaca de Tito Vilanova, tampoc a l'avió, tampoc a la banqueta, i permés que Jordi Reura sigui un heroi al vestidor i falta el referent. El tercer tema és que Valdés s'equivoca, el fet d'anunciar en un moment tan delicat que se'n va i que deixa, doncs, que té data de caducitat al Barça. En el quart,
Factor considera Xavier Bosch que és la mala sort puntual i el cinquè, que el Milan i el Madrid són molt bons, que defensen molt millor que qualsevol equip de la Lliga Espanyola i amb la pilota als peus tenen una efectivitat molt alta. Tot i això, acaba dient Xavier Bosch que la raó fonamental, però, és que hem acabat sent víctimes del nostre propi sistema. Hem anat aguditzant tant i tant l'aposta del model que quan hem arribat a l'essència el nostre futbol s'ha tornat gairebé paròdia de si mateix. L'obsessió absoluta pel toc, pel rondó i per la possessió de pilota
ens ha fet oblidar les porteries del rival i la nostra vesperon, la síntesi absoluta de la forma màgica ha acabat sent contraproduent. També he dit que no és cosa d'una setmana ni de tres partits, aquí s'hi ha arribat per una espiral lenta, covada a base de mesos i de partits guanyats, fins i tot que hem perdut, fins que hem perdut. Cada vegada la toquem més, cada vegada ens ajuntem més els del mig del camp perquè les passades siguin més curtes i més segures, cada vegada madurem més la jugada, es va explicant, doncs, saber llavors què va passant,
fins que cada cop també s'encaixen més gols. Diu que s'encaixen més del compte, per això creix la desconfiança i ja no s'ataca amb les mateixes garanties. Acaba dient això llavors que el futbol es pot jugar bé o malament, però que amb por no s'hi pot jugar. I caminant tampoc. Europa va amb una altra velocitat, també futbolísticament, i em temo que aquesta temporada, quan voldrem tornar a agafar el turbo per la Champions, ja no podrem. Tant de bo que una vegada més m'equivoqui.
És el que acaba dient Xavier Bosch i d'aquí enllacem justament amb l'actualitat esportiva que passa per les portades d'avui. El nou esportiu que titula Paraula de Déu. Remuntarem i ens ensenya Leo Messi després de fer aquesta afirmació.
El Mundo Deportivo ens diu la portada de Messi, el crac va expressar els seus grans desitjos, eliminar el Milan i la tornada de Tito en una portada que va dissenyar pel Mundo Deportivo i l'ensenya el jugador. El titular diu a quarts, ensenya una possible classificatòria i també que torna Tito. És el que ha triat Messi per Mundo Deportivo i d'altra banda l'esport diu amb aquest peu remuntarem.
i ens ensenya la imatge, aquest peu, una rèplica d'or que subastarà al Japó per recaptar diners pels afectats del tsunami de fa dos anys i diu que més si donar la cara no estic trist, contra la Milan ens aixecarem.
En clau cultural, Helen Mirren triomfa de nou com a Isabel II ara al teatre. L'actriu interpreta la reina britànica a l'obra de Audience. Després de guanyar un Òscar amb la mateixa interpretació a la reina, les crítiques qualifiquen de magnífic el treball de Mirren. Mor el guitarrista britànic Alvin Lee. El músic de Nottingham va literar el grup Ten Years After.
I atenció perquè des de Rússia ens arriba la notícia que el ballerí solista del teatre Bolshoi confessa que va encarregar l'atac amb àcid al seu director. És Pavel Dimititchenko que va organitzar l'atac juntament amb dos còmplices per venjar-se de Sergei Filin que creia que el relegava a ell i a la seva parella. Les trucades telefòniques que li va fer a la nit de l'agressió un home amb antecedents penals l'han descobert.
I un parell de punts més. El músic Miquel Arencho la recupera després de ser operat d'una obstrucció arterial. I el Museu Picasso de Barcelona celebra els 50 anys amb 3 exposicions i una jornada de portes obertes.
I acabem aquest repàs de l'actualitat del dia parlant de música. Com sempre, avui destaquem que aquest vespre hi ha un concert de Pau Ballbé a l'Auditori Cat de Gràcia, un concert que té, però, entrades exaurides, on presentarà el seu últim disc, aquest de bosc, que sentim de fons. De fet, la cançó que sentim també es titula justament de bosc, segona part.
i viure més fort, i viure més bé, i viure tranquil, i acabar sent de bosc. Uh-uh. Uh-uh. Uh-uh.
I viure més lluit, i viure més fort, i viure més lent, i viure tranquil, i acabar sent de vols.
Fins demà!
Bona nit.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat treu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdios Exberts.
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extradi, també parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
6 minuts i arribem a les 11 del matí. És moment de parlar del temps amb el Carles Granadí Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé. És primavera, eh? És primavera. Avui, sí. Avui, ara mateix, és primavera perquè tenim un impàs, un front que ha marxat.
que se n'ha anat cap al golf de Lleó, ens ha deixat una miqueta de vents de ponent. Això ha provocat que les temperatures siguin molt agradables. També amb aquests dies de pluja anteriors tenien valors de 13, 12, 13 graus. De cop i volta han marxat aquests núvols, el sol fa acta de presència, tenim uns vents de ponent que arriben una mica rescalfats,
i això ens porta a parlar de pràcticament 18 graus a hores d'ara a Sant Just, un valor molt alt i que està a punt de tocar el màxim que vam tenir el mes de febrer, que va ser de 19,4, que és la màxima que portem aquest 2013.
Temperatura molt agradable, però és un impàs. Estem en un procés de marxa d'un front que és la situació d'allà avant, un front mediterrani, i ara ens arriba un front atlàntic. Aquest front, a mesura que vagi avançant el dijous, anirà arribant. Començarà per les comarques de Ponent i, a mesura que avanci la tarda i el vespre, arribarà i afectarà tot el país. Precipitacions se n'esperen de febles, de molt poc importants, sobretot a les comarques de Ponent, també a les comarques més orientals, o sigui, les...
Les comarques que s'han vist menys afectades per aquesta situació d'allà avant es veuran beneficiades per aquesta pluja. I parlem de pluja perquè amb aquests valors i amb l'arribada d'aquest front, la quota de neu està al voltant dels 1.900-2.000 metres, o sigui que està molt amunt, i aquesta tarda nevarà cap a la vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, els Pallars, hi haurà nevades per aquestes quotes, i una miqueta més avall serà en forma de pluja. Pot fer una mica la guitza, però bé hi ha grans gruixos de neu, no hem de patir massa.
De matinada no es descarta alguna gota que també pugui arribar a Sant Just, perquè escombrarà tot el país, no és molt actiu, però podria deixar alguna goteta de matinada. O sigui, que a mida que avance el dia, cada cop més esmorteït per núvols alts, a la tarda els núvols una miqueta més destacats i de nit se'ns taparà. No hem de patir perquè durant la nit marxarà aquest front i ens deixarà uns quants dies de tranquil·litat, d'estabilitat. El que passa és que amb el pas del front els vents giraran una miqueta més de nord i les temperatures tindran tendència a baixar molt a poc a poc.
Però serà molt a poc a poc. Si avui podem arribar als 19 o 20 graus, perquè tal com anem és probable que sigui així. Esperàvem que hi haguéssim més núvols avui i que no li donés temps a la temperatura pujar tant, però, estat al revés, tenim la presència del sol i aquests vents de ponent ni farà que les temperatures siguin força elevades aquest migdia. De tardes anirà tapant. Demà divendres entra una miqueta de vent del nord. En comptes d'arribar a 20 graus farà sol, però tindrem uns 16-17 graus de màxima.
dissabte al voltant d'uns 18-19 i diumenge també amb aquests 16-17. O sigui que tenim petits alts i baixos, però són valors molt positius i molt agradables. Pel que fa a les mínimes, estem molt ben acostumats. Aquesta mínima d'aquesta nit de 13 graus és molt bona. I com que entrarà una miqueta de nòria i tindrem 3 dies estables després del front d'aquesta nit,
doncs probablement les mínimes puguin baixar una miqueta. Parlarem de valors de 8-9 graus. Tampoc no farà un fred rigorós a Sant Jús, però parlarem d'uns valors que sí que podríem posar-li el títol de primaveral, perquè tant divendres com dissabte i gran part de diumenge el sol serà el protagonista amb alguns núvols. Hi haurà sempre núvols, hi haurà mala visibilitat, potser, perquè fluixerà el vent, però vull dir que serà un cap de setmana realment bo.
I de la pluja com vam acabar? Llavors, aviam, de cara al diumenge a la nit passa un altre front, que és aquell front que comentàvem, que taparà una miqueta el Pirineu, potser diumenge a la tarda farà més mal temps al Pirineu, a la resta no, aquest front deixarà les seves precipitacions, amb cotes una miqueta més baixes ja de neu, no pas tan altes com avui dijous,
I de cara al dilluns, encara parlaríem d'una mica d'estabilitat, però un procés d'inestabilització. Dimarts podríem tornar a tenir un episodi de pluges, no de situació de llevant, però atlàntica, que podria afectar Sant Jús. I ja un cop hagi passat el dimarts, sembla que amb el pas d'aquest front de dimarts les temperatures tornarien a recular. Tornarem a parlar de valors màxims de 12, 13 graus i mínimes de 4 i 5. O sigui que la setmana...
No ens deixa l'hivern encara, eh? No, home, no, no, aviam. En 15 dies, Carles, oficials. Però tampoc no s'ha d'allò arribar al dia 22 i dir a partir d'ara 22 graus cada dia. No, 22 no, però com avui... Com avui que arribarem a 20. No, no, no és ben bé així. O sigui, serà un procés una miqueta més lent i va en funció de com tinguem l'atmosfera. Si hi ha dies amb vents de ponent com avui, doncs sí que tenim valors molt agradables.
però hi ha una tongada de fred per la setmana vinent, que també afecta el dissabte, que és el dia de la celebració de la ràdio, que podríem parlar de molts núvols, de plugims, la màxima més baixa de la setmana que ve està prevista pel dia 16, justament per dissabte, amb uns 12 graus de màxima i 3 o 4 graus de mida. Ui, és molt paga cosa, això, eh? Sí, o sigui, la setmana que ve tret del dilluns, que encara serà una mica ressecós del cap de setmana, a partir de dimarts les temperatures es normalitzen i tornaran a ser d'hivern. Per tant, aprofitem aquest cap de setmana, no? Aprofitem-lo. Que ha plogut uns quants dies, a més estem faltats de sol...
Sí, home, tota aquella gent que es carrega amb el sol. Hi ha energia, sí. Bastanta gent. Sí, home, aviam, la raça humana viu del sol sense sol, no tiraríem endavant, no? Però vull dir que hi ha gent que li agrada més, hi ha gent que li agrada menys, però bé, que aprofitem aquest cap de setmana, que serà primaveral, i després, després, doncs, tornarem un altre cop a l'hivern, amb més núvols, amb una setmana més variable, però ja és això, cap de setmana bo i setmana més variable, que és quan toca treballar, els que poden treballar. Exacte. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies i que vagi bé.
Bon dia. Adéu, bon dia. Mig minut i arribem a les 11 del matí. Connectem la xarxa, també amb el bulletí informatiu del Sant Just Notícies. I tornem de seguida. Parlarem d'història, aquesta conferència que organitza cada mes la CEES. En aquest cas, aquest divendres serà sobre el món i barro.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Ja s'ha restablert la circulació de trens de Renfa per les dues vies, el tram de la comarca del Maresme, que encara estava afectat pel fortunatge. És el tram entre Vilassadamar i Mataró, on es circulava per una sola via des d'ahir per motius de seguretat, gràcies a la millora del temps.
Les onades han perdut força i la línia R1 de Rodalies ja anirà recuperant progressivament la normalitat segons fons d'aquesta companyia. Protecció Civil ha desactivat també l'alerta del pla inuncat i fins i tot ha tancat l'avís pel mal estat de la mar. Tot i que per aquesta tarda s'esperen pluges disperses que poden caure un altre cop a comarques de Girona i Barcelona i a d'altres punts del país es preveu que siguin dèbils. L'episodi de pluges, per tant, ja queda tancat.
Afectius dels bombers, els Mossos d'Esquadra i Salvament Marítim busquen l'home desaparegut ahir a Cadaqués, a l'Alt Empordà. És un home de 69 anys, de nacionalitat francesa, que va sortir a passejar amb la dona i un net per la platja de Salcaria Gran. Quan els familiars van decidir tornar a casa, l'home es va voler quedar sol una estona més per la zona propera al mar.
Segons fons dels bombers de la Generalitat, no es descarta cap hipòtesi. En les tasques de recerca hi participen deu dotacions dels bombers, entre helicòpters, submarinistes i efectius dels Mossos d'Esquadra, també especialitzats en salvament. D'aquí a tres quarts d'hora, a tres quarts de dotze del migdia, el Consell de Territori, Sant Ivila i el Secretari d'Estat de Medi Ambient, explicaran el calendari d'obres per a la descontaminació del pantà d'aflix a la comarca de la Ribera d'Ebre.
es reuniran amb alcaldes de la zona després que Generalitat i Ministeri d'Agricultura hagin tancat l'acord per començar les obres. Des del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre s'ho miran de moment amb escepticisme perquè en cas d'emergència, durant aquests primers mesos, els pobles de la zona s'hauran de vestir amb coves d'aigua. Jordi Jardí és president del Consell Comarcal i ho ha explicat aquest matí en declaracions a la xarxa.
Nosaltres estarem per l'inici de les obres, al moment que aquestes infraestructures alternatives estiguin enllestides. Si el que ens planteixen i el que ens proposen és suministrar aquests pobles mitjançant els mecanismes que preveu el pla d'emergència, que és portant cuves, nosaltres no hi estarem absolutament a favor.
Els treballs duraran gairebé 3 anys, 2 anys i 8 mesos, costaran 165 milions d'euros i s'hauran de treure 700.000 tones de llots tòxics. D'aquí una hora, l'Ajuntament de Badalona, el cap de Convergència i Unió, Ferran Falcó, explicarà en roda de premsa l'estratègia per formar un govern alternatiu al del Partit Popular i presentar una moció de censura contra l'alcalde Xavier García Albiol.
Convergència i Unió obrirà converses amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i Iniciativa. I el líder dels socialistes a Badalona, Jordi Serra, ja ha dit avui mateix a la xarxa que estan a favor d'un govern d'unitat però amb el PSC al capdavant de l'alcaldia. Hem d'estar tots a dintre, per tant, té que ser un govern d'unitat, té que haver-hi Iniciativa, Convergència i nosaltres governem la ciutat i després parlem del projecte, però em sembla que amb el projecte estem bastant d'acord tots plegats i per tant creiem que podem posar la ciutat de Badalona per davant de qualsevol cosa.
El Partit dels Socialistes de Catalunya és el grup a l'oposició a l'Ajuntament de Badalona amb més regidors. Els Mossos d'Esquadra han imputat un empresari de Tarragona per simular un assalt violent al seu xalet a Salou, el tarragonès, el passat 23 de febrer. L'home va explicar als Mossos que tres delinqüents van entrar aquella nit a casa seva i el van obligar a pujar al seu cotxe. Li van tapar la cara, segons la versió de l'empresari, i el van portar fins a un descampat on li van robar suposadament 200 euros. L'imputat...
Té 61 anys i haurà de respondre davant del jutge quan sigui requerit.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El nàstic de Tarragona presenta avui, a dos quarts d'una, un nou fitxatge, es tracta, del mitjapunt andalús Pedro José Pinazo. Fa l'endemà d'aconseguir una important victòria al camp del Vinisalem. Els homes de Javi Salamero van derrotar el QE per 0-3, amb partit pendent de la 29a jornada de segona divisió B. Amb aquest triomf, els tarragonins pugen de la dotzena a la vuitena posició de la classificació.
El jugador mallorquí del Nàstic, Xisco Campos, diu a la xarxa que aquesta podria ser la millor setmana de la temporada.
contra l'Eleti Balears, que és un molt bon equip, a casa seva, i no ho posarà allà fàcil. Per això avui ens toca descansar i agafar forces per aquesta setmana, intentar fer una setmana redona. Encara en futbol, avui a dos quarts de nou del vespre, el Sant Andreu rep la visita del Tenerife B, partit d'anada de les semifinals de la Copa Federació. Piti Belmonte té les baixes de David Prats, Didac, Melo, Azparren i Edgar.
I en bascat avui el Barça busca la pista de l'Olimpiakos, el vuitè triomf consecutiu a l'Eurolliga. Una victòria dels Blauranes permetria despenjar l'equip grec i li donaria pràcticament el pas als quarts de final de la competició europea. El partit començarà a tres quarts de nou de la nit al Palau de la Pau i l'Amistat d'Atenes. Notícies en xarxa Tot seguit
Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Avui comença un taller pràctic a Sant Just per aprendre a posar normes als fills i filles. Seran 3 sessions durant 3 dijous seguits al casal de joves i s'hi han apuntat una trentena de persones. L'objectiu principal és que els pares i mares puguin millorar les seves relacions familiars
i la convivència a casa. És un taller participatiu i pretén que les persones assistents identifiquin i desenvolupin habilitats educatives per millorar el control sobre els fills. L'activitat l'organitza la regidoria d'acció social que s'adreça a famílies amb fills entre 12 i 17 anys. Es treballarà la comunicació interpersonal, les normes, els límits i la gestació de les emocions. El taller el dirigeix la neuropsicòloga Amparo Junquero i es farà avui, també el dia 14 i el dia 21, de dos quarts de 6 a dos quarts de 8 del vespre al Casal de Joves.
Més qüestions, demà és 8 de març, Dia Internacional de la Dona i a Sant Justo celebrarem moltes activitats. D'entrada, demà al vespre es farà el sopar de les dones a l'equipament de la plaça de la Pau i ja s'ha acabat el període per comprar els tiquets per assistir-hi. D'altra banda, al Casal de Joves, demà també hi haurà activitats de teatre, exposicions i exhibicions de ball. I dissabte a l'Ateneu, a partir de les 5 de la tarda, es farà un taller de ioga i meditació, una mostra de dansa,
L'escola d'escriptura també ha organitzat un recital amb la poesia de Nais Nin, que s'acompanyarà David del Montsant, gentilesa del celler de Can Mata, i també s'exposarà una mostra de fotos i es presentarà el projecte de la Caça de la Mujer a Camoapa, Nicaragua, promogut per Sant Jus Solidari. I acabem amb un apunt més per diumenge. Els gossos seran els protagonistes a Sant Jus. T'un any més, la Reial Societat Canina de Catalunya torna a organitzar una exposició canina puntuable per al títol de Millor Goss de Catalunya 2013.
Hi poden participar únicament gossos de raça en diferents categories que s'estableixen per raça i edat. Les inscripcions s'hauran de fer diumenge mateix abans de l'exhibició entre dos quarts de deu i les onze davant del casal de joves. Costa 15 euros per gos. I a banda d'aquesta exposició també aquest any hi haurà més activitats relacionades amb gossos com ara una campanya d'adopció de gossos perduts i abandonats que organitzen des de Help Wow.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora també als Sant Jus Notícies, edició migdia, més ampliada a partir de l'1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir informats al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
So lately I've been wondering Who will be there to take my place When I'm gone You'll need love To light the shadows on your face If the great waves shall fall
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.00.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Bona nit.
En punt un quart de dotze del matí, que estarà parlem de la conferència que organitza les CES per aquest divendres sobre el món Iber. La impartirà l'arqueòleg i professor de la Universitat de Barcelona, David García, i es farà a les vuit del vespre al local de l'entitat a la Taneu. Aquesta hora saludem justament David García. Molt bon dia. Hola, bon dia, què tal? El món Iber, que d'alguna manera o altra hem anat repassant durant tot aquest temps les diferents etapes de la història, i aquesta d'alguna manera ja ens queda una mica més a prop.
Sí, ens queda més a prop en el temps, tot i que jo soc una mica de les persones que defenso que ens queda molt lluny des del punt de vista del coneixement que en tenim. Tots a Catalunya d'una etapa i d'un període i d'un patrimoni que, per altra banda, és extraordinari. Però segurament no ens hem sabut explicar prou bé encara a la gent perquè el conegui prou bé. De fet, segonament, ha marcat moltes de les nostres coses, o de la nostra manera de fer, no ho sé, però de les coses que potser...
utilitzem de manera habitual, no?, fins i tot? Sens dubte. Hem de tenir en compte que alguns de les eines, dels objectes, que, com aquell qui diu, fins fa quatre dies, i encara en alguns casos, encara avui dia fem servir, com per exemple, no ho sé, ara se m'acut, les mateixes eines del camp, tot el que són eixades, pics, tot aquest instrumental bàsic del camp que hem fet servir a Catalunya durant segles i segles i segles fins a la mecanització,
són un invent dels ibers i són eines que totes elles les trobem, les recuperem en el registre arqueològic dels poblats ibèrics i ens surten per primera vegada en aquest període. I així podríem resseguir altres coses. Realment, com tu bé dius,
tenim un llegat, no?, un llegat que ens ve d'aquest període i que està bé que el coneguem, estaria bé que el coneguéssim millor, també. De quina etapa es parla, o sigui, quant de temps seria, de tota aquesta etapa dels hívers? Doncs estem parlant d'un període realment llarg en el temps, estem parlant, aniria aproximadament entre el segle VI abans de Cris i el segle II abans de Cris, per tant, més de 500 anys, més de cinc segles,
com tu molt bé has dit, immediatament abans de l'arribada del món romà, de l'imperialisme romà, però un període molt llarg, en el qual passen moltes coses, heu de tenir en compte que si a més a més pensem que l'esperança de vida d'aquesta gent, de les societats ibèriques, l'esperança de vida estava al voltant de 35, 40 anys aproximadament, doncs 500, 600 anys són moltes generacions, molt més que no pas ara. Per tant, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
De fet, la península es diu ibèrica per tot plegat, no? Vull dir que això sí que ho hem mantingut. Això ho hem mantingut. Com hem mantingut molts topònims, tenc en compte que moltes denominacions de comarques nostres, per exemple, com la Sagarra, o el Berguedà, o la Cerdanya, o tantes altres, en realitat són denominacions ibèriques. I el mateix podríem dir dels noms d'algunes de les nostres ciutats i pobles. La mateixa Barcelona, la mateixa Tarragona, Girona, són noms ibèrics, en realitat. Clar. Què és el més important que van aportar els ibers a la nostra cultura?
Doncs mira, van aportar una manera d'entendre segur el territori, de distribuir-se al llarg del territori, tenc en compte que jo penso que és difícil que algú de nosaltres visqui on visqui no tingui un poblat ibèric al costat, perquè jo mateix, que no hi visc ara, però sóc fi de Santa Coloma de Gramenet,
jo tinc el poblat ibèric del Puig Castellà, Santa Luna de Romanet, vosaltres a Sant Just teniu la penya al Moro. Exacte. I així podríem seguir. És que és el moment en què eclosiona la cultura ibèrica, el moment en què el territori és poblat en extensió, és el moment també en què per primera vegada es creen unes societats políticament més complexes, més jerarquitzades, i això, en realitat, d'alguna forma ho hem heredat, en el sentit que la nostra societat també encara, evidentment, és una societat democràtica,
però deixa també de ser una societat jerarquitzada, i això ens neix per primera vegada, el que avui dia és Catalunya, neix durant el període ibèric. Com he dit abans, també hi ha altres elements patrimonials, com les mateixes eines del camp, o altres objectes que aniran a veure amb el món del tèxtil, o amb la ceràmica, fins i tot, la ceràmica tor, que neixen en aquell període i que nosaltres, d'alguna forma, ens somereus. De fet, són aquests períodes en què segurament tot plegat acaba sent...
una barreja de llegats de diferents cultures, però sí que està clar que tot el tema de la cultura ibèrica aquí ens ha influït. Per què es coneix tan poc per això? Doncs jo crec que és una conjunció de diversos aspectes. És a dir, per exemple, el nivell de l'educació primària i secundària, que és un moment bàsic per la formació de tots, dels nois i joves,
s'hi dedica molt, molt poca atenció al nostre patrimoni ibèric, que és extraordinari, per altra banda. També és veritat, i això, jo penso que els que ens hi dediquem no hem d'amagar el cap sota l'ala, i és que els especialistes en el tema, jo soc ibarista, jo m'hi dedico, però n'hi ha molts altres, la veritat és que moltes vegades hem fallat, faig l'autocrítica, hem fallat a l'hora d'explicar tot el coneixement que tenim, que és molt, de manera que es pugui entendre, fer una divulgació en clau històrica, però atractiva,
divertida, interessant, i que faci que la gent s'hi senti atreta per aquest patrimoni. També, per altra banda, encara s'hi juntarien altres coses. Permeteu-me que digui que en l'àmbit polític tampoc ha hagut massa interès per recuperar el patrimoni que tenim arreu ibèric, ja sigui a nivell local, tot i que a nivell local és potser on s'ha fet més esforç. Això parles, en aquest cas, de troballes arqueològiques? Clar, a troballes arqueològiques. Té en compte que, com he dit abans, gairebé a cada poble, ciutat, vila, hi ha un poblat ibèric.
però en realitat en un gran tret de casos excepcionals aquest patrimoni malauradament en general està molt deixat i és molt desconegut inclús per la gent del mateix poble i aquí hi ha un grau de responsabilitat de la societat i també hi ha un grau de responsabilitat de l'àmbit polític que d'alguna forma els nostres representants també s'han de fer càrrecs
Tot sigui dit, amb excepcions, vull dir, ara estic generalitzant i algú se'm queixarà dir que el meu poble o jo com a alcalde he fet tot el que he pogut, i és veritat. Però quan veiem en termes generals, doncs hi ha una part molt important del patrimoni ibèric de casa nostra que està deixat, malauradament. Quan s'ajuntes totes aquestes coses, i també té en compte després la força, diguéssim, la cultura romana, tot l'impacte que s'ho posa,
doncs el món ibéric queda una miqueta com allà al fons, a mà dreta, a mig amagat, i encara no ha arribat a tenir la difusió que es mereix. Encara s'estan fent troballes en l'actualitat o se'n poden fer? Contínuament, contínuament. Tenc compte que hi ha les diverses universitats catalanes, la Universitat de Barcelona, que és la meva, o l'Autònoma de Barcelona, o la Universitat de Lleida, Girona, la Rovira i Virgili, totes aquestes universitats mantenen equips
diversos equips de recerca especialitzats en la cultura ibèrica, excavem contínuament al llarg de l'any, fem producció científica contínuament i això no para, no parem de tenir troballes. I el mateix es pot dir d'alguns museus, alguns museus que també estan treballant contínuament. Per tant, no és un problema, tot i que evidentment la crisi ens afecta, com a tots, i per tant ara fem menys recerca perquè tenim menys recursos, però no és un problema tant que no s'hi treballi actualment com que
però les dades que obtenim i tot el que produïm a nivell científic encara no som capaços que arribi a la població. I això és una barrera que d'una manera o d'una altra hem de vèncer, que hem de superar. I jo crec que elements com la xerrada que jo intentaré fer demà han d'anar en aquesta direcció, en aquest sentit d'ajudar la difusió i la divulgació.
Clar, perquè és una cultura que és molt important, però que si no se'n parla és molt fàcil també no tenir-la gens en compte, o oblidar-la d'alguna manera o altra. Oblidar-la, no tenir-la en compte, i fins i tot tenir idees distorsionades, és normal, quan la informació com a ciutadà no t'arriba, o t'arriba a mitges, o t'arriba de boca d'algú que potser ha sentit campanes però no sap ben bé de què va, doncs evidentment tu com a ciutadà o ciutadana la informació que tens és molt parcial i és distorsionada, llavors...
Aquí sí que tenim una part de responsabilitat clara als que ens hi dediquem. En això, de dir, anem a explicar les coses bé, anem a explicar-les d'una altra manera. Per això, quan els amics de la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc, dels CEES, em van proposar això, vaig dir, escolta, endavant les atges, anem a fer-ho i anem aviam si ens podem explicar una mica millor del que hem fet habitualment. Està clar, doncs pot ser una bona oportunitat. Demà a les 8 del vespre, demà divendres,
Podrem sentir David García Arqueol, aquí professor de la Universitat de Barcelona, que hem sentit ara parlant del món Íbar. Moltes gràcies, David, i que vagi molt bé. Moltes gràcies i ens veiem demà, en tot cas. Adeu, bon dia. Adeu, bon dia.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluso. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Fins demà!
Fins demà!
Now the night Throw its cover down It won't be again And if I'm right It's the only way
Passa un minut de dos quarts a dotze, és moment de fer tertúlia com cada dijous a aquesta hora amb la Joan Algarra, el Pere Oliver i la Montse Larrea.
Molt bon dia a tots tres. Molt bon dia a tothom. Bon dia, Carme, i a tots els que us escolteu. Molt bon dia. Ha hagut d'anar amb una revisió metge i mira. Això exacte. Sí, de quan en quan hem d'anar a fer revisions. Un cascap. Són les perles de la nostra edat, que hem de passar pel taller com el senyor Reina. Clar, que sí.
De passar la ITU. Exacte. Bé, en tot cas, parlem d'actualitat, que els últims dies sí que sembla que al final agafin ganes de deixar de llegir alguns dies el diari cada dia, perquè sí que fa aquesta sensació de dir prou, no?, en alguns temes. I perquè és una cosa tremenda. Tot el cas dels jutges, que jo al final és un dels casos que reconec que l'ECA vaig seguint menys,
i que en lloc de llegir-me, com de vegades faig en altres temes, de llegir-t'ho bé, i tot aquest cas... Mira, però expressament, segurament. Sí, potser sí, perquè... Tot aquest cas d'aquest jutge, aquest fiscal, que ara ha presentat la dimissió... Sí, l'ha entès presentar la dimissió. Hi ha el tema aquest que, en principi, un fiscal no hauria opinat això, però em pregunto si realment un fiscal hagués dit l'opinió contrària, si hagués causat tot aquest rebomboli, no? No, no, no.
està claríssim perquè ara mateix ho comentàvem que la Joana i jo m'escoltàvem la ràdio aquest matí i sembla que hi hagi una ofensiva amb tota la regla contra tot allò que fa o no a Catalunya i contra tot allò que sembli un brimers de llibertat pel poble de Catalunya perquè si escoltes bé el que va dir aquest senyor amb tot el respecte ho va dir curosament
sense ofendre ningú i dintre de la legalitat sense decantar-se per ningú no al revés ens fa creure que evidentment que el poder del govern
Primes sobre el poder judicial. Terroríficament, eh? I a més, respectava el nostre dret a opinar. Però ho va dir molt subliminal. Quasi l'únic que em va dir, se li va escapar... El nostre dret a opinar. No, o sigui, en Madrid tindrien que dar-se cuenta que...
convendria saber-la... No, perquè la paraula exacta era que si et passa tot això, què és el que ens queda? Nos. I si va incloure ell. Bueno, és que ell havia estat a Lleida de jutge i ara estava aquí i en Lleida havia fet una tasca fabulosa. Aquest nos que s'implica... No, no, i que va dir que ell concedia...
Clar, dintre de la legalitat. Ho va repetir diverses vegades. Aquest senyor és conservaduríssim i, a més a més, del Real Madrid. Aleshores demostra que van contra Catalunya. I, a més, amic íntim del Dulce. Perquè ja ho va dir el govern, el Rajoy ja va dir que utilitzarien totes... Totes mitjans a les seves... Per això no està dintre de la llei. Qualsevol cosa, eh? I ho estan demostrant.
I alguns diaris de la caverna ja l'han tractat d'independentista, gairebé. Imaginen. En cap moment s'hi va manifestar. Però és que, malauradament, alguns diaris, que és que no vull ni nomenar-los, es comporten com era abans l'Alcázar. És que són la resurrecció. L'Alcázar, i estic llegint l'assassinat de García Lorca,
l'ideal de Granada, l'ABC en aquell temps de Madrid, escolta'm, amb unes proclames que posen els cabells de punta, clar, en vista del temps. De pensar que estem retrocedint. Sí, a vegades que no ho sembla. Sí, perquè és evident que els anys 80, els anys 80 i els primers 90, no ens tractaven així. No. Potser tampoc nosaltres havíem manifestat... Tampoc no veien exacte, perquè no s'imaginaven que potser voldrien...
o no s'ho imaginaven però ahir també vaig sentir una tertúlia una tertúlia d'aquí de 8TB i deia és que, esclar Catalunya sense Espanya podria passar tranquil·lament amb el seu PIB i el seu entramat social i tot la mar de bé però, esclar Espanya sense Catalunya no podria passar
I clar, això és el que temen. Però és que no ens estimen, no ens tracten bé. Escolta, jo no ho entenc, eh? Si tan necessaris som a la política que ells porten perquè no ens tracten amb més cura per tenir-nos de sempre a la vora.
Però d'això et deia que jo recordo els anys 80 i 90, viscuts precisament a Madrid, i que anàvem amb els companys de Planeta Madrid, i que anàvem a veure aquesta quantitat de recitals del Lluís Llach, del Raimon, la quantitat de vegades... I Raimon. Sí, sí, ha dit Llach, Raimon, i el Serrat, i Marina Rossell, Núria Feliu... Sí, sí, tots aquests, sí.
Els que estàvem aleshores al poder, jo recordo l'actitud envers Catalunya de l'alcalde de Madrid, quan era el senyor Enric Pierno Galván. L'alcalde de Madrid, el Pierno Galván, era un personatge. Era una persona. Era un polític que jo no sé si ara, en aquest moment, hi ha cap d'aquest nivell al PSOE. Jo no crec. Jo diria que no.
PSOE, per les coses que ens engeguen contra Catalunya, el senyor Guerra i Rodrigue Dibarra i aquesta penya... Imagina't que en aquest moment no manen ells, en aquest moment ells no manen. És que realment, mira, realment, si hi hagués una alternativa clara a l'oposició contra aquesta mena de procedir que tenen el govern, doncs dius, val, però...
quan arribin les eleccions no hi ha alternativa aquí votes que tingui un cert poder mediàtic i un cert poder de traure les masses a ningú perquè llavors que te'n vas a Izquierda Unida
i encara no té un electorat suficient per tenir un poder i oferir-nos. Potser sí que els partits partits de cara a les properes eleccions guanyen força, no? Perquè és el que podria haver passat a Itàlia i el que... Sí, sí, però bueno, és tan esmicolat. Catalunya sí que és diferent que Espanya en aquest sentit. Sí que hi ha dos grans partits, però vull dir... Sí, però hi ha una tendència que té els petits que es podrien aglutinar, però la resta no.
Sí, el que dius tu, l'utinatge està parlamentàriament. Segons quins temes? Individualment, per exemple, el PSC ha trencat bastant les regles de joc del PSOE, aleshores aquest partit que podria ser un partit amb força, fragmentat, o si més no, no estan tots d'acord, aleshores no té força.
No té força, no hi ha cap més partit. En les últimes seleccions ha perdut. Ha perdut escons. Moltíssim, moltíssim. Llavors, quina alternativa tenim? Això. No tenim cap alternativa. No hi ha cap més. S'ha de votar. S'han de canviar coses del sistema. És que el sistema ha de canviar, perquè si no...
És que no hi ha manera. No queda res, no queda res. És que teníem fa pocs anys dos partits poderosos, que era un el govern i l'oposició, o viceversa, però ara està molt debilitat el que és l'oposició. Molts es tira vots i moltes coses ens diuen, però no. Sí, però és que entre ells es veu que dintre d'ells també hi ha tendències i cadascú es tira pel seu cantó. Que això també els està passant últimament una mica al PP.
Si el PP surt tot el que s'està parlant a l'entorn del PP, si explota la bomba també li pot fer molt de mal. Però no sabem on tombarà. Passa que estan ben articulats. Jo crec que els que tenen poder estan ben articulats.
i saben molt bé que ha de callar i passen tot el dia mitjans veritats i mitjans necessitats. Però això pot durar un cert temps, eh? Imagina't tu, tot el problema que tenen amb el senyor Barcenas, tot el problema que tenen, que és un problema... Compte el que diguis d'aquest senyor, eh? Aquest senyor cada vegada que algú diu alguna cosa d'ell li posa una carella. No, no, jo dic que tenen un problema els del PP, amb aquest senyor. Però ells no en parlen d'aquest senyor.
no en parlen li deuen tenir pànic perquè ell té la bomba a la mà l'explosiva pensa que era el tresorer durant 18 anys el que els ha pagat a uns i a altres en negre i en blanc i que segons diu ell fins al mes de gener ell estava en nòmina per això els ha demanat
Por despido improcedente. I encara que sigui no amb diner negre... Tot això us ha d'esquitxar. Però és que encara que sigui no amb diner negre, sinó amb diner legal, que surti a la llum, que han cobrat quantitats astronòmiques per coses que no s'ho valen, doncs la gent no deixa de sorprendre, encara que hagi sigut amb papers i amb factures, que mira, perquè has fet aquest servei, perquè has donat una conferència...
Doncs allà van 30.000 euros. Igual que no s'explica algú el confeti aquell de 4.000 euros en confetis, tampoc s'explica que aquest senyor hagi pagat en algun conferenciant del PP, inclús els senyors de la FAE, que han rebut uns preus astronòmics per anar a una conferència. Els comiqueros per anar a fer una xerrada en un lloc ens paren 50 o 100 euros...
I hi ha metges que els n'hi paguen 200, no creguis? I a vegades ni això. Amb senyors metges els hi paguen això per la reconferència. I que un polític obri 30.000 euros per anar a donar una xerrada de mitjoreta o d'una hora per explicar les mateixes coses que diu de memòria sempre i a tota hora, però això està molt bien pagado, encara que no siguin... Però aquesta tònica ja ve de molts anys enrere. Potser no en aquest nivell, però jo sé de Consells d'Administració de Bancs que per una...
per una assistència i donar un consell, estic parlant de gairebé 35 anys enrere, ja els hi pagaven 10.000 pessetes una hora, eh? Bueno, parlant de bancs, tornen a sortir, tornen a remoure les comissions mil·linàries que es van emportar, els de Caixa del Penedès. I ara ho estan remuntant. Solament en Caixa del Penedès o en aquest altre. Perquè d'això fa anys, eh? D'això fa...
12 o 15 anys es veu, eh? Era una tònica. Perquè si hi ha una llei que diu que hi ha un salari mínim per la gent que treballa,
també diuen que hi hauria d'haver un sou mínim per tots aquests consellers de grans empreses, banquers... Sí, però és que ara ho volen arreglar per llei i tenen tots en contra. Tenen a tothom en contra. Bueno, perquè tothom suca, però aviam, tu d'una empresa que tu tinguis, per gran o petita que sigui l'empresa, si no hi ha beneficis, no pots repartir res. No, però... Perquè si reparteixes alguna cosa,
T'estàs menjant el patrimoni de l'empresa. Com aquella directiva de la CAMP, que només entrava, que estava en la pura ruïna, i es va posar un sou d'una barbaritat. O com banquia. I tant, banquia. Jo no puc dir-ho perquè no ho he vist, però es comentava que el senyor Rato cobrava un milió de pessetes, un milió de pessetes diaris. Imagina't. I d'on te'ls treia? Els senyors cobraven per la seva firma, perquè consideren que la seva categoria és tanta...
Clar, és que és una altra esfera, també és el que l'altre dia... Sí, parlant amb alguns dels polítics d'aquí al municipi, deien això, que també tot això fa molt mal al polític proper, que potser no viu de la política. Però escolta'm una cosa, ells cobren i el Pueblo Bajo, que som d'un altre nivell molt inferior, resulta que paguem.
Això és lo trist. I a canvi que tenim d'avantatges, que cada dia ens espremen més, no? No es poden repartir aquests sous milionaris quan el país no va bé. I per enganxar un segell amb una carta et cobren una barbaritat.
O sigui que seria una cosa, i si vas a demanar un préstec, ja, excuso decirte. Ja, ja, clar, no. Per la gent de peu, la gent que no tenen uns grans coneixements, això no ho poden entendre. No, però és que abans no es deia, i la gent, mira, s'ho empassava, però ara que un explica una cosa, l'altre, certa o no, l'altre dona la seva opinió, com ara nosaltres estem donant la nostra, i cadascú agafa el que li sembla...
i amb criteri per esbrinar-ho tot, és que costa molt de passar-s'ho. Abans la premsa estava molt controlada, el règim en època franquista. I ara també. Hi ha una premsa que és una mica independent, però hi ha altra que està mediatitzada. No ho està tant. Hi ha més llibertat.
d'expressió, però això sí, totes les empreses editorials, de premsa, de llibres, de revistes, tenen un codi ideontològic i tenen una empresa que si no imposa almenys suggereix uns criteris sobre què es pot dir i què no convé dir. I què no convé dir. Que no t'ho prohibiran però diran que no convé. En plan ètic jo ho comprenc que això hagi d'haver-hi
perquè pots donar una notícia esperverant i produir un pànic a la gent, i això és contraproduent. I sobretot, el que és molt important en premsa és que s'han de contrastar les notícies d'allà on venen. El que es digui, que sigui veraç. La font és un secret, no es pot revelar, però s'ha de tenir la certesa que és veritat. D'aquest verídic. Agafa el text que vulguis de qualsevol diari. Si tu qui dius, per exemple, que un pastor africà afable i políglot,
però que té una cosa fosca en el seu passat i aquí la publiques has de tenir la certesa que és una cosa fosca que té en el seu passat ha de ser veritat o sigui s'ha d'analitzar la font no pots donar la notícia sense contrastar la font tot i que això sí tractant-se d'un membre de l'església pot estar penedit i perdonat sobre això hi havia un article molt en profunditat sobre els banquers és igual perquè els diners no els tornen aquí està l'ordolent
A mi, ara resulta que els tres senyors del cas Pallarols aniran a la presó en plan de càstig i que ningú no torni a fer. D'exemple. A mi que em resol això? A mi no m'ho resol res. Res. Perquè, escolta'm, seran a la presó d'una manera o d'una altra i els quartos no els tornen. Però llavors què els hauria de fer? Perquè, clar. Obligar-los a tornar els cèntims.
Diuen que no els tenen, que els han perdut, que se'ls han gastat. Però quan han passat tants anys, com pretenen reclamar uns diners que evidentment que se'ls han gastat? Els tenien i se'ls han gastat? Però això no resoldre res a l'erario público. No, no, no. Això no resoldre res. A més, com que els tenien molts, se'ls han gastat alegrament de la pitjor manera. Han anat a hotels de luxe, han fet viatges espatafrans, han viscut la vida diversament, han regalat...
generoses propines o bé han fet operacions de banca i coses d'aquestes o si això, que tornin si tenen propietats esbrinar el que realment és seu
i que realment que paguin ara mateix, tornant sense que no hi ha judici ni res tornant al cas d'en Garín ell diu que no té ni un euro sí, sí, diu que té poc el desnonin que fa 3 o 4 hipoteques que no les pot pagar on són aquests diners? on són aquests diners? si és que realment ell els ha tocat els ha tocat aquests diners on són aquests diners? però que no et passin a tu
Qualsevol cosa. No paguis el banc. No paguis una multa de tràfic. No defraudis d'això. I senda encara que sigui mil euros. Encara que sigui per equivocació. Es queixen a sobre que tenen ferit el seu honor i no troben feina. Ara tenim aturats de luxe com el senyor Ortengarina, el senyor Millet... Sí, uns quants, que s'apunten al...
el senyor Bárcenas tots a la cua de l'atur i clar, a més com que són senyors de 5 tenedores no se'ls pot donar qualsevol treball no poden ser laboristes han d'aconseguir una feina per això serà aquí, en aquest sant país però hi ha països que a la tercera oferta per molt que siguis, per exemple un metge o un banquer o el que sigui a Alemanya mateix, no el pots refusar el tercer et queda sense atur Bé, a Alemanya es tenen un privilegi que viuen de tots els estats d'Europa que paguen els
Rèdits, no? Que ells han comprat i els paguen els beneficis. Sí, però com a llei, jo em refereixo a ells, als alemanys. Si un queda a l'atur, si a la tercera oferta no és acceptada, se'n van al carrer. Es queden sense dret a atur ni res de res.
Oh, és que jo som metge, com haig d'anar a enganxar segells amb una carta. Ah, noi, és el que hi ha. És el que hi ha en aquest moment. És el que hem trobat, sí, sí. Escolta'm, a la tercera vegada es queda, ho sé, perquè una mestra del col·legi alemany vam fer uns cursos de càritas i ens ho explicava. Ja. Bé, són bastant sabers amb les seves seves. Sí, sí. No, no, i quan el pisco, escolta'm,
Però molt controlat, molt i molt controlat. Mira si li van reclamar al FISC en el Boris Becker, que hi havia una pila de milions en el FISC a l'Ebany. Oh, ja. Els hi han demanat. Clar que els han demanat. I si tenen propietats i no tenen líquid... Per molt número que hagi sigut. Sí, tant. Els hi retrauran de la propietat que tingui i els embargaran. Sí, sí.
Així estem, així estem. Però, de totes maneres, jo crec que continuo dient que som un país de pandereta. Devem fer riure bastant, eh? No, espera't, espera't, que a Europa hi ha molts de pandereta, eh? Doncs quina llàstima, no? Si no és pandereta serà una altra cosa, però... Perquè aleshores a Europa no pintarà mai res.
amb el pas que anem, vull dir que les potències es van engrandint... Es volia tenir un... Clar, Europa, si mires... Jo tinc una geografia antiga de quan jo estudiava, quan jo era petita. Sí, dels anys 30, dels anys 20, sí. La Espanya de les polícies. No, no, els continents del món, els països.
I, clar, Europa era remenudíssima en vers Amèrica i Àsia i Àfrica. Sembla que hagi crescut, però és fictici. Oh, i tant. Perquè ningú vol cedir un pam del seu terreny. Clar, tots són monarquics. És un moment bastant d'impàs, segurament, no? Vull dir que estem com en un d'aquests moments de transició. Clar, és que no vam voler fer l'Europa política. No la vam voler fer. I financiera. Sí.
Dos coses. Aleshores, si no cedim una miqueta, no serem mai res. Vull dir, Europa cada cop serà més petita. Tenint en compte els països que emergeixen. Ja no parlo dels Estats Units, eh? Perquè aquest tampoc serà el número 1, eh? També baixarà d'escalafó, perquè per sobre tindrà la Xina... Sí, però l'altre dia, no sé si vau veure un reportatge sobre la Xina...
com treballen aquella pobra gent. A 30 minuts. Va ser denigrant, espantós. A més, no paguen res de seguretat social, aquella moça que va sortir pobreta. Això ja se'n parla. O sigui, ja els exploten com aquí. Com aquí els explotaven, també. Aquí també els exploten. No tant ara, però...
Aquí han fet... Però escolta, han ficats tots en un soterrani, cosint totes les hores del dia, i si no, el vaixell al mar, perquè no es controla. Això ho han trobat aquí, en tallers clau de tins al carrer. Aquesta població que està semi-inconscient, que el fan treballar com un esclau,
a poc a poc aquest poder també pujarà i els hi farà que tinguin que cobrar més i se's destaparà tota aquesta cosa que està tapada per tant, a mesura que ells vagin guanyant un euro més parlem amb euros, és igual un gent doncs el país també tindrà problemes perquè tota aquesta massa anirà pujant no es quedaran tranquils no crec que els hi permetin fer una classe mitjana no ho sé
Ara hi ha o gent molt contramilionària o gent molt pobríssima. Ja ho vas veure, en aquest programa ho veu veure. És un control total i absolutament militaritzat. És com si visquessin en un quartel. No poden reunir-se, no poden opinar...
Aquells pisets de no re, que semblaven caixes de mistos. Sí, fins i tot n'hi ha que dormen amb una mena de nítxul, o sigui, estirats allà dins d'aquell forat i després surten per anar a treballar i no fan res més que treballar, menjar i dormir. A més treballen de 12 a 14 hores, quan cauen rebentats van a dormir
no tenen dret a dir res no van al gimnàs, no tenen temps lliure, no tenen oci no van al cine, no van al teatre, no escolten música no hi ha la cultura de l'oci i encara molts diuen que gràcies que poden treballar o sigui que els hi han creat aquesta mentalitat però mira a on munten les empreses
A pobles de l'interior que fan unes macrofàbriques, que no hi havia res de res, que no hi havia ni arbres, i allà munten les empreses.
I tu diràs, tothom viu d'allà, viuen en allà i viu d'allà. I viuen del que hi ha allà. I, esclar... És el mateix sistema que quan va iniciar la revolució industrial tenien Anglaterra i a França i a Espanya i als Estats Units. O sigui, les primeres fàbriques que hi havia, hi havia vivendes pels treballadors que hi havia a la fàbrica. Sí, molt a la vora, molt a la vora, l'entorn. Homes, dones i nens treballaven tots a la fàbrica, criatures incloses, perquè les criatures van molt bé per segons...
quines feines perquè tenen els dits més petits mira les obres del Charles Dickens ja ho explica claríssim
Com els explotaven també, de petits. Els nanos, esclar que sí. I alguns països d'Amèrica Llatina, si no exploten així la gent és perquè hi fa més calor i per naturalesa no són tan treballadors. No, són més indolents. Llavors costa molt més a la gent dels països d'Amèrica Llatina fer-la treballar d'aquesta manera, que no hi ha manera. Clar, pel clima. A Cuba, per exemple, pel clima, allà es deixen caure. Són més indolents. A les 4 de la tarda probablement que no són ningú. Tu vens a Andalusia a les 3 i les 4 de la tarda...
I aviam si tens ganes de treballar, eh? Bona, deixo-ho al, vés a Lleida. A les 4 de la tarda. Vaig anar a buscar... Tanta gent fa vacances a l'agost, aquí, no? Alguns països ho reparteixen més, en canvi aquí, doncs, l'agost és complicat. I aquí heu parlat de països emergents, recordem que ho van donar també en un 30 minuts, que n'hi ha alguns d'Amèrica Llatina, que costa una economia. ...de mentalitat.
i que ara veurem com estaran a Venezuela amb el xeguisme sense Chaves sí, de moment ja estan infringint la Constitució tant que parlen de Constitució perquè no tindria que manar el senyor Maduro perquè la Constitució d'allà no deu ser com la d'aquí que no es pot tocar les Constitucions són para desobedecer-les de moment manen els militars clar, de moment estan manant el segon però segons la llei d'aquí 30 dies tenia que ser el president del Parlament
De moment, el xavisme fa pinya amb els militars per mantenir el poder. Això és el titular de l'avantguàrdia. El vicepresident Maduro suma suports per ser candidat oficial a les eleccions. I a més, ha tret de la màniga, que això ha estat desmentit ja per un munt de déu de metges,
que han enverinat el president perquè li han inoculat un càncer. Això avui explica el doctor Corbella en un article a la Guàrdia. Sí, ahir va dir que hem de cridar al doctor Besselga perquè ens expliqui si això és factible. Diu que això és absolutament impossible. El càncer ja el portem a dins, no es pot inocular. A més, dona tota una llista d'averins. Diu que els que volen enverinar...
I posa el cas del Tuixenko i d'altres personatges que sí els han marinat. Diu, hi ha el Poloni, hi ha el Cianur... Però això ja és diferent. Això no enverina un càncer de seguida. Això és un verí. De fet, m'ha sorprès...
Aquest article, justament, perquè no parlàvem en un sentit figurat, potser quan es va dir tot el tema que tot era culpa dels Estats Units. Potser sí que es va emborratxar de paraules. Es va emborratxar de paraules, però va explicar els models. Va dir que li havien inoculat un càncer. Pràcticament, excepte un, que era de dretes, diguéssim, a tots els emergents,
tots patien més o menys càncer, els presidents dels Estats. Però és que el càncer està estès a tot arreu. Ha fet una expansió tremenda, tremenda. I a més dius, si et vols carregar alguno, cal inocular el càncer. Hi ha molts verins, molts efectius, molt efectius que en el teatre de Xespert, vull dir, Xespert em dona un bon exemple dels personatges, i el Vaticà, el Vaticà té un llarg.
d'un llarg currículum d'un llarg currículum de papes que abans comentàvem amb les serps i el verí de les serps comentàvem amb la Joana el significat de les sigles papa que vol dir
Pere Apòstol Pontífex August que no és sinònim de pare sinó que és Pere Apòstol Pontífex August perquè és hereu de Sant Pere i és hereu dels emperadors romans els primers papes era un acord entre Roma perquè Constantí no era catòlic no era papable i va ser el que va donar oficialitat al veure que augmentava tant
els cristians, doncs, esclar, llavors diu, si no podes ganar-les, on ets a ells? I molts que no volien una església tan poderosa i volien una església més humil, una església més senzilla i no amb tanta pompa, van ser sutilment apartats. I tant, i tant. Amb tota mena de sutileses, bones o
Se li donava un vas de vi. Sí, perquè de papas n'hi ha hagut uns quants que han fet història, però història... Història forta. Ahir em vaig divertir molt perquè em vaig revisar per internet tota la història del papat i la història de tots els papas. Ah, sí? Fins i tot n'hi ha hagut un que no va arribar a les 3 hores. O sigui, al cap de 3 hores de papa ja l'havien enviat. El temps junts el tens, el vaig fent a prop.
Que, escolta'm, pobre, un mes i es caig i ja està. Li van oferir una copa de vi i se'n va anar a l'altre barri. El cap cas és que no es pot demostrar en cap cas, perquè els enterren ràpidament. A cap papa li han fet l'autopsia. Mai, mai, cap. Per tant, tot això són sugeriments. El pare del Claudiol va anar amb les figues, no? Sí, sí. Va anar a envarinar les figues
que ell se les menjava de l'arbre perquè ningú les toqués. L'any 78 hi havia un periodista, que a més vaig parlar amb ell, vam anar a l'aeroport, venia amb les fotos de Roma, de quan va passar aquest fet i tot, de quan el Joan Pau I deia que tenia dates que l'havien enverinat i ràpidament ho van desmentir, van dir que això és impossible, que va tenir una emoció fortíssima. Dintre del que és el Vaticà, allò és com...
és un estat un estat amb el seu govern i les intrigues deuen ser enormes i passa que com no pots dir res que no sigui provat potser sí, potser no però bé em sembla que arribem ja a la fi que sí, que ha arribat la primavera que hem passat d'un nivell terrible però no gaire temps, diu que aquesta nit tornarà un altre cop
Esgarriar-les abans. Aquests 15 graus que ens ha pujat de cop. Ens quedaran uns dies, però... Ens anima, però res. Gràcies a tots tres, Montse, Joana i Pere. Molt bé. Gràcies. Adéu. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president del CONC, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, avisa des del Parlament de Catalunya que la cultura està en estat d'emergència. Carles Duarte ha entregat un informe a la presidenta de la Cambra sobre la situació del sector i ha reclamat al govern català que hi dediqui més pressupost. Parlament, Dirac Alcantara, bon dia.
Bon dia al president del CONC, Carles Duarte, ha fet aquesta crida durant la presentació de l'informe de l'estat de la cultura corresponent a l'any passat. Es pot afirmar sense vacil·lacions que la cultura catalana ha estat maltractada històricament, a més de valorada injustament. Avui, però, la situació és d'emergència.
La crisi afecta no només les retallades de les aportacions públiques, sinó també la capacitat dels ciutadans d'invertir en allò que hauria de ser un dret fonamental. Per superar aquesta situació, el Conca demana un increment en l'aportació de la Generalitat a la Cultura de fins al 2%, la tramitació urgent de la llei de macenatge i una aliança público-privada per garantir la viabilitat i el finançament de projectes.
Aquesta hora el portaveu de Conversiència Unió a l'Ajuntament de Badalona, Ferran Falcó, es preveu que comparegui davant dels mitjans per anunciar l'obertura de converses amb el grup dels socialistes i amb iniciativa per presentar una moció de censura contra l'alcalde del Partit Popular, Xavier García Albiol. El portaveu del PSC a Badalona, Jordi Serra, ja ha dit avui a la xarxa que faran costat a la moció de censura i que reclamaran l'alcaldia. Tots pensem que no podem renunciar a tenir l'alcaldia sent com som la força més votada
Tenint més regidors que els altres dos partits junts i aplicant també el mateix criteri pel qual Convergència va deixar que governés García Aldiol, que és allò de la llista més votada. I l'entenc que a l'alcaldia li toca...
El Partit dels Socialistes és el grup a l'oposició amb més regidors a Badalona. El conseller de Territori Santivila i el secretari d'Estat de Medi Ambient expliquen també en aquests moments als alcaldes de la comarca de la Ribera d'Ebre el calendari d'obres per a la descontaminació del pantà de Flix. Generalitat i Govern Central han tancat després de vuit anys les negociacions per iniciar aquesta feina. Els treballs duraran gairebé tres anys...
i costaran 165 milions d'euros. S'han de treure d'aquest pantà 700.000 tones de llots tòxics provenients de l'empresa química Aircross instal·lada a Flix. Doncs el conseller de Territori i Sostenibilitat visitarà demà la Vall d'Aran. Vila es reunirà amb l'alcalde de Viella i mitjaran, Àlex Moga, que avui ja ha avançat en declaracions a la xarxa, que demanaran al conseller una variant per descongestionar el nucli de Viella.
Què li demanarem a la C-28? Per què? Perquè econòmicament viella es transforma, perquè pots fer una petonalització de tota la vertebració, de tota l'artèria principal de viella a nivell comercial i a nivell d'accessibilitat molt més important i modern del que està ara mateix.
L'alcalde de Viella i diputat de Convergència i Unió també ha assegurat a la xarxa que ara no és el moment de recuperar el projecte de construcció del túnel de la Bonaigua, que enllaçaria el Pallar Sobirà amb la Vall d'Aran, perquè no hi ha ara mateix diners per a fer-ho. Els bombers busquen un home desaparegut des d'ahir al municipi de Cadaqués, a la comarca de l'Alt Empordà. És un home de 69 anys de nacionalitat francesa que va sortir a passejar amb la seva dona i un net per la platja del Salqueria Gran. En el moment en què la dona i el net van decidir tornar a casa, l'home es va voler quedar una estona més tot sol,
propera al mar, aquesta zona propera al mar, i ja no va tornar a casa. Les tasques de recerca continuen a aquesta hora amb la participació de sis dotacions entre helicòpters submarinistes i també efectius dels Mossos d'Esquadra. En paral·lel a aquesta recerca, Protecció Civil ha desactivat ja aquest matí el Pla Inuncat per la millora del temps i el final de les precipitacions de les pluges pel que fa al cabal dels rius. Aquest matí han baixat especialment els de les comarques de Girona i han tornat a nivells dins la normalitat. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Joan Barberà. El nàstic de Tarragona presenta en uns minuts un nou fitxatge. Es tracta del mitjapunta andalús Pedro José Pinazo. Fa l'endemà d'aconseguir una important victòria al camp del Vinisalem, partit de la 29a jornada de la segona divisió B de futbol. Els homes de Javi Salamero van derrotar al culet de la categoria per 0 gols a 3 amb aquesta victòria. Els granes pugen de la dotzena a la vuitena posició de la classificació.
Sí, sí, ara aquesta setmana juguem
contra l'Eleti Balears, que és un molt bon equip, a casa seva, i no ho posarà gent fàcil. Per això avui ens toca descansar i agafar forces per aquesta setmana, intentar fer una setmana de redona. Encara en futbol, avui a dos quarts de nou del vespre, el Sant Andreu rep la visita del Tenerife B, partit d'anada de les semifinals de la Copa Federació. I amb bàsquet, el Barça busca la pista de l'Olimpiacós, el vuitè triomf consecutiu a l'Eurolliga. Una victòria dels blauranans els permetria despenjar l'equip grec i li donaria pràcticament el pas als quarts de final de la competició.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. La secció local del PSC convida aquest vespre el jutge del jutjat mercantil de Barcelona, José María Fernández Seijo,
a una xerrada de sopar on es parlarà dels desnonaments. Seijo va aconseguir que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea aturés temporalment els desnonaments. La seva petició va fer que el Tribunal dictaminés que la llei hipotecària espanyola té clàusules abusives i que desprotegeix la població. El sopar xerrada es farà avui a les 8 del vespre al restaurant Sant Just al carrer de la Font número 17. Ja no es poden comprar, però els tiquets per assistir-hi.
Més qüestions? Dissabte es farà una xerrada al Mas Lluí per explicar qui eren les dones que donen nom als carrers del barri. La conferència se centrarà en quatre noms molt coneguts, a Sant Just, Carolina Catasús, Emília Guàrdia, Maria Cinta Migó i Francesca Cortés. L'organitzen l'Arxiu Municipal, l'Associació de Veïns de Mas Lluí, el Centre d'Estudis Sant Justens, el Consell Municipal de les Dones i l'Ajuntament. La conferència es farà dissabte a les 12 del migdia, a l'espai Mas Lluí i abans a quarts d'onze,
es farà un esmorzar per a les persones que hi assisteixin. Aquesta activitat s'emmarca en les activitats del Dia Internacional de la Dona Sant Just. I acabem parlant d'una activitat més. En aquest cas, per la setmana que ve, el Celler de Can Mata i Cuina Miracle es tornen a unir en un curs, en aquest cas, per aprendre a fer mones de Pasqua. Serà dilluns a la tarda en una sessió en què s'ensenyarà a elaborar diferents tipus de mones i que anirà acompanyada d'una degustació de dos vins, un vi blanc i un vinegre.
El taller tindrà lloc dilluns a dos quarts de set al centre cívic Joan Maragall. El preu per inscriure-us és de 9 euros amb 73. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5. Mentrestant podeu seguir actualitzats al web de ràdio d'Esvern, ràdio d'Esvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Bona nit. Bona nit.
que us aterra oblidant-lo a tu, que et pliga ser tu. Roig, tothom et veu perdut, tothom es fixa en tu, ningú no ajudaria un noi insegur. Cuidat per els diners, per ser més que els altres, tens una
Fins demà!
A tu. A tu. A tu. I claus.
I així et trenques. Caus a terra i així et trenques. Caus a terra i així et trenques. Caus a terra unida a l'únic que et plagues a ser tu.
Gràcies.
Just a la fusta, el magazín del matí.
I cada dia parlem de cuina amb la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Què tal? Per fer algun plat econòmic, no? Sí. Una mica... Depèn del dia, eh? Depèn del dia. Però normalment la idea és que siguin ràpids i econòmics. Ràpids és el que trato de fer, que no us penseu que cada vegada es complica més la cosa, eh? Avui què farem? I a lo millor algun dia en repeteixo, però bueno, és igual...
poques vegades de moment no em sona gaire avui farem encara que és dia d'arròs però ja sabeu que jo em salto aquestes coses farem una pasta uns espirals de pasta gratinades llavors per fer aquesta pasta podem agafar aquests paquets que venen tots colors que als nens els agrada molt que n'hi ha de verdes, n'hi ha de grogues, de vermelles vull dir que són pastes vegetals que jo tampoc és que és pasta
si no teniu d'aquestes que hi ha variades amb espirals ja en serviria, no? sí, és una tonteria però la pasta varia el gust ja s'ha dit alguna vegada la pasta la bullim amb molta aigua sal i un bon xorro d'oli molta aigua perquè abans anys enrere la gent rentava la pasta sí, s'havia de passar per aigua freda ara ja no fa falta perquè no s'enganxa a les pastes agafem una esvergínia
Agafem un pepino, agafem un carabassó, agafem ceba, tomàquet ratllat, sempre. Agafem una miqueta de ceba. Ara hi ha unes cebas tendres boníssimes. Hi ha calçots, fins i tot es poden fer els calçots, no? Es tallen a trossets i tot això ho passem per la paella. L'esvergínia s'ho fregit i de veritat que queda estupendament bé. Ho passem per la paella que es vagi estufant tot.
totes les verdures que tingueu, però l'esvergínia és la reina en aquest cas, perquè dona un gust especial a la pasta.
Perquè saps aquell xoquet que deixa anar una miqueta amargant? Doncs li dona una gràcia especial a la pasta. Ho barregeu tot, ja tenim la pasta cuita, ho barregeu tot aquest sofregit amb la pasta. Formatge per sobre en quantitat, bé, perquè ara hi ha formatges que es poden comprar tranquil·lament, que no vas a la ruïna, poses 5 minutets al forn que es gratini i quan els nanos, sobretot els crius, les iaies que els teniu dinar a migdia i coses d'aquestes, us garantizo que menjaran verdura i teniu el plat assegurat.
Pasta i verdures, perfecte. Pasta i verdures, vull dir, i després, qualsevol cosa de fruita, que tenim unes fruites, ara ja ve bona època, també. Comencen les maduixes, no? I les prunes, hi ha unes prunes boníssimes. Doncs perfecte. Teniu un plat completíssim. Molt bé, Carme. I més barata ocasió, nens, com no aneu a les rebaixes, jo ja no el puc inventar, eh? Gràcies, Carme, que vagi bé. Adéu. Bon dia, fins demà.
Just a la fusta, el magazín del matí. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
A cavall de dos llocs despullat vers el món esquivant decisions somiant que perdo avions
No tingués-me per res tants anys i només he après que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, que no tinc temps. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, que no tinc temps.
Em convides a dinar i a mitjapet me n'he d'anar. Em sap greu de debò, però faig tard a no ser on. Tot a mitges, cap per avall, tot fet i deixat estar. No tinc temps per pensar.
No tinc temps per pensar que no tinc. No tinc temps per pensar que no tinc.
De dos llocs, espullar, perdo el món, esquivar, decisions, somiant, que perdo avions, no tingués, va per res, no, tants anys, i només hi aprens.
No tinc temps per pensar que...
Just a la fusta.
El condensador de Fluso. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns.
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com. El meu esmorzarà, el meu esmorzarà, el meu esmorzarà, el meu esmorzarà, el meu esmorzarà, el meu esmorzarà.
Això és espectacle.
Un quart i mig d'una, moment pel teatre, com ens indica aquesta sintonia, i per això saludem la Maica Duenyes. Molt ben dia, Maica. Hola. Què tal? Molt bé, molt contenta ja que ha marxat el Dallpluixa, que ja sé que és necessària, però... Sí, sí, avui veig que uns quants col·laboradors, eh? Hem arribat destacant aquest fet, perquè fa una estona al Pere també en parlava. De tota manera, deixa'm dir-te, Maica, que el Carles ja ens avisa que la setmana que ve tornarà al fred, eh? No m'ho diguis, de veritat. Ai, que ritos. És alguna cosa, home...
Jo estic... És que ho passo molt malament amb el fred, la veritat, de tota la vida, eh? O sigui que... Bueno, anem a parlar de teatre. Sí. I deixem el fred de banda. Esperem que no arribi un fred tan dur com el que hem passat, eh? Exacte, a veure. Carme, mira, avui tinc dues possibilitats per a nens de coses que no mai hem parlat.
A veure, vinga. Una d'elles és a la Casa dels Contes. Sí. La Casa dels Contes fan tallers, fan sessions de contes, evidentment. També es pot jugar a l'espai per celebracions, aniversaris, tal. I n'hi ha molts llibres. O sigui, és una mena de llibreria. Molt bé. I cada cap de setmana fan un compte. Molt bé. Fan un compte. Bé, doncs...
Avui hem de destacar que ho fan contes en català, en castellà, en francès, en italià... Home, està molt bé, doncs. Sí, sí, i ara estan pensant també de fer en alemany. Déu-n'hi-do, doncs, una bona feina. Sí, per la gent, no sé, si tenen els nens estudiant anglès o coses d'aquestes... Pot ser una bona manera de disfrutar-ho, també. Exacte.
De totes maneres, aquest cap de setmana hi ha el dissabte un en castellà, que és Pequenes Amazones, per la numància Rojas, i està recomanat a partir de sis anys, aquest conte. I després, el diumenge, dia 10 de març, hi ha un espectacle que es diu Una guitarra i dos quantistes, aquest és en català,
La companyia és la Pinyol o la companyia. Sí. I està recomanat a partir de dos anys. O sigui que podeu portar les criatures petites. De ben petits, està molt bé això. Les criatures petites per veure aquest espectacle d'una guitarra i dos quantistes i diem on està la sala perquè potser molta gent no la coneix encara que evidentment suposo que la gent de Gràcia sí. Gràcia està aquí al costat, o sigui que es pot
Molt mal comunicat amb Sant Just. Sí, això és veritat. És un d'aquests barris, amb Sant Just o amb el centre de Barcelona, és un d'aquests barris que segurament per això també té aquest punt d'encant, però no és el millor. Has de fer un parell d'autobusos, has d'agafar, sí. Bé, doncs, la Casa dels Contes està a Gràcia, al carrer Ramon i Cajal, número 35.
L'horari d'aquests contes, tant dissabte com diumenge, és a les 6 de la tarda. Una bona hora per portar les criatures a veure teatre. Sí, sí, està clar. Jo ja saps què recomano, recomano de totes que es portin els nens al teatre. Des de ben petits, no?, per començar ja a educar tot plegat. Perquè és que tanta tele, tanta tele, jo no dic que no vegin la tele, però hi ha nens que es passen tot el dia...
o totes les hores lliures, perquè tot el dia tampoc per trobar al col·le, però totes les hores lliures que tenen estan veient la tele i això no és bo. Bé, anem a parlar de teatre. Hem de dir primerament que adreça desconeguda prorroga fins al dia 31 de març, ho recordem, perquè val la pena d'anar-hi a veure-la. I anem a parlar de les coses que es poden veure...
i que realment són gairebé estrenes. Per exemple, al Teatre Nacional de Catalunya s'està fent una història catalana. Una història catalana ja es va fer fa un parell de temporades. Era un treball del T6, del projecte T6,
Va tenir molt d'èxit, i evidentment es va fer a la sala Tallers, que és on es feien les obres del projecte Tassís, i ara aquesta història catalana ha passat a la sala Gran. Jo vaig estar parlant amb el Jordi Casanovas, que és l'autor i el director de l'obra, me'l vaig trobar, i li vaig comentar que a mi m'havia agradat molt, quan ho va fer a la sala Tallers, la disposició del públic
al llarg de l'obra. Anava canviant? Mou el públic. Clar, la sala tallers és una sala que es pot fer com vulguis. És polivalent. La pots fer a dues bandes, a tres bandes, a quatre bandes, a la sala italiana, o pots posar com vulguis. A la sala gran, no. La sala gran del Teatre Nacional és la sala gran, amb un espai escènic enorme, perquè és enorme, té quilòmetres, o sigui, és d'espais...
escènics més grans que n'hi ha a tota Espanya. I li vaig comentar i llavors em va dir, no, no, no, vine, vine a veure-la que ja veuràs com t'agradarà. També moc el públic. O sigui que no sé com estarà perquè encara no hi ha anat a veure-la. Però, de fet, també em va dir això, que també mouria el públic. M'imagino que el que farà és, primer estaran
a la platea, i després els posarà dins de l'escenari, aprofitant el que t'he dit, que l'escenari del Nacional és enorme. Però bé, una història catalana és la mateixa història que es va explicar en el seu moment, ha afegit una altra història més, o sigui, són tres històries, en realitat, tres personatges, o sigui, tres històries. I la novetat, doncs, és que
Bé, això, aquest canvi d'escenari i que explica una mica famílies que són de la mina, una família de la mina, del barri de la mina, dels anys 60. Després n'hi ha una altra història, el Pallars, o sigui, ben al centre de Catalunya. Catalunya profunda, eh? Exacte. També situada als anys 60? Sí, no,
No, no, no, estan situats en diferents punts de temps. I després hi ha una també a Nicaragua.
Vull dir, ha fet aquestes tres històries i tres històries que són fronteres, fronteres catalanes, els Pirineus, els Suburbis i les Amèriques, entre cometes. A mi em va agradar molt una història catalana, o sigui que la recomano, encara que no he vist encara... Aquesta nova versió, però es pot veure la nacional. Està fins al 7 d'abril. Molt bé, doncs això d'una banda, més coses, sí. Per exemple...
Mira, al Teatre Poliorama estan fent Red Pontiac. Red Pontiac és del Pere Riera i el Pere Riera té el damunt d'un escenari. Déu-n'hi-do, doncs. També Pere Riera va sortir del projecte T6 del Teatre Nacional.
I en aquest cas... Doncs una llàstima que s'acabi el projecte T6, perquè era una gran plataforma per grans noms que han anat apareixent. O no grans noms, però gent que s'ha anat formant, d'alguna manera o altra. El Método Bronco tan representat per tot arreu, no per tot arreu només del nostre país, sinó per tot arreu. Doncs va sortir també d'allà. Bé, doncs el Red Pontiac és un... Diguem-ne que és un retrat...
que parla de La Mare Perfecta. És una comèdia, evidentment. Estan interpretades per dues actrius, molt bones totes dues, Miriam Iscla i Cristina Servià, i elles són mares. I llavors recorda una mica aquesta obra, per la temàtica només, una mica a l'obra de la Jasmina Ressa d'Un Déu Salvatge.
perquè són dues dones que es troben, comencen a parlar dels seus fills i al final acaben barallant-se per als seus fills. Perquè, clar, volen que el seu fill sigui el majest... Aquesta competència a través dels fills, no? Una obra que no dura molt de temps, o sigui, no és d'aquestes llargues, perquè ara s'han posat de moda les llarguíssimes,
la podem veure al poliorama, i el dimecres, dijous i divendres, seria a les vuit de la nit, perquè el poliorama també estan fent, t'estimo, ets perfecte, però ja et canviaré, i aquestes abans. O sigui, que la gent que vulgui anar-hi a veure Red Pontiac haurà d'estar allà a les vuit. El dissabte, la funció que es fa és a les sis de la tarda, i el diumenge a les cinc. O sigui...
Horaris diferents. El poliograma Red Pontiac, que està escrita i dirigida per el Pere Riera i que està interpretada per la Miriam Iscla i la Cristina Servià. També penso que pinta molt bé, la veritat. Això són algunes de les novetats. Què més tenim? Ahir es va estrenar després que porta ja dies. Va començar el dia 1 a fer les representacions, però ahir es va estrenar
Com dir-ho? Com dir-ho és una obra del Josep Maria Benetti Jornet l'estan fent a l'Almeria Teatre ahir va ser l'estrena oficial i està interpretada per dos personatges dos actors un actor i una actriu en aquest cas ell és Jordi Boixaderes i ella és la Clàudia Benito i estan dirigits per el Xavier Albertí
O sigui, tot un luxe de repartiment. Home, doncs sí, no? I tots els ingredients per anar-la a veure, no? Exacte. Josep Maria Benetti-Jornet, Xavier Berki, Jordi Boixaderes... Bé, doncs aquest que, com dir-ho, també recorda una mica, una mica, eh? Per exemple, a Oliana. Sí, vam parlar fa poc, no? O recorda també a Black Bear, que es va fer fa poc aquí al lliure de Gràcia...
Perquè és la relació que hi ha entre un professor i un alumne. Per això recorda una mica aquestes dues obres, no? És un professor que va visitar la seva alumna a casa seva. I a partir d'aquí no puc llegir més.
Com dir-ho, el marit va fer dues dones que ballen, que eren dues dones. L'any passat, no? Una d'elles l'analitzaran, que estava esplèndida. I aquesta tanca aquesta trilogia que el Benet i Jornet es va imposar, que és un home i una dona.
Doncs, sí, jo a mi, la veritat és que el Beneficionet m'agrada molt, com tothom té coses bones i coses no tan bones. No, no, i a mi és una cosa que és prolífic, no? Per tant, doncs és normal que tingui alguna cosa potser que agradi menys. Bé, avui s'estrena al Teatre Lliure de Montjuïc, una obra en castellà, evidentment, perquè és de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, venen des de Madrid,
Representen una obra que tothom coneix, jo crec, des que estàs estudiant, que és La vida és sueño, de Calderón de la Barca. Sí, sí. Està dirigida per Helena Pimienta. Helena Pimienta és una dona que va començar a Euskadi, perquè ella és d'allà. Va estar uns quants anys portant aquí a Catalunya i arreu d'Espanya les seves...
els seus treballs i ara últimament Elena Pimienta l'estic veient que dirigeix a Madrid dirigeix aquí vull dir que s'està movent una mica doncs aquesta obra de Calderón de la Barca La vida és sueño dirigida per Elena Pimienta amb la companyia nacional de teatre clàssico té una...
una originalitat encara que no hi ha res de nou sota la capa del sol perquè això ho hem vist altres vegades però és una originalitat i és que el paper de Segis Mundo el protagonista de Suenyo evidentment ho fa la Blanca Portillo
Molt bé, coneguda per la televisió també, no? La Blanca Portillo és una magnífica actriu, magnífica. Ha fet cinema... Almodóvar també, oi? Fa poc, em sembla, ara m'ha vingut al cap també aquesta imatge, la gran pantalla. També ha fet pel·lícules amb Almodóvar. És una magnífica actriu, magnífica. I la veritat és que a mi estic molt, molt interessada en anar a veure aquest espectacle...
perquè no arriben massa aquí a Catalunya els clàssics del segle d'or, no? I llavors penso que val la pena perquè és una bona companyia, una bona directora, un no diguem magnífic text de Calderón de la Barca i Blanca Portillo segur que estarà fantàstica. Quant de temps estarà al lliure? Estarà molt poc temps. Mira, veus, ja se m'oblidava. S'estrena avui
I són 10 dies. Estan de ruta, no suposo? Sí, el dia 17 marxen. Vull dir que... Hem d'aprofitar aquests dies. Heu d'aprofitar perquè jo crec que val la pena d'anar-hi a veure aquesta obra. La vida és sueño de Calderón de la Barca per la Compañía Nacional de Teatro Clásico. I tenim més temps? Sí, una mica més encara, va. Doncs mira, podríem parlar d'un espectacle diferent? Bueno, a veure, diferent. És un espectacle teatral, evidentment. Però...
És un espectacle d'òpera, també. A la seca, a l'Espai Brossa, avui també s'estrena la flauta màgica. La flauta màgica, ja sabem, és de Mozart. És de Mozart. En aquest cas, la companyia que fa la flauta màgica és del Dei Furbi, que és una companyia
que fan un teatre molt acurat, molt ben fet, i que jo tots els espectacles que he vist he sortit contenta de veure'ls. És una companyia petita, està dirigida per la Gemma Beltrán, que és habitualment la que dirigeix totes les obres que fan. En aquest cas, la Gemma Beltrán està acompanyada per el David Costa, que és el que signa la direcció musical, evidentment, i la flauta màgica Variacions d'Ei Furbi
Doncs el repartiment és gent que potser la gent no coneix, però que estan farts de fer musicals. O sigui, hi ha el Roberto González, el Toni Viñals, la Joana Estebanell, el Marc Pujol, l'Anna Herèbia i el Marc Vilavella, que fins aquest diumenge passat estava fent La Llama en Copla.
que quan la vaig anar a veure, la llaman coble, li vaig comentar, escolta, tu què fas com Déu, que estàs aquí, i el dia 7 comença, o sigui, estaràs allà, a la seca Espai Brossa, i va començar a riure, i em va dir, no, no, és que jo acabo aquest diumenge...
i es posa, o sigui, si aquesta setmana aneu a veure La Llama en Copla, doncs no veureu el director de l'obra, La Llama en Copla, que també estava dins del repartiment, no? Perquè avui estrena a la seca espai brossa La Flauta Màgica, un espectacle per a la gent que li agradi l'òpera. Sempre és recomanable poder-la veure, no? Sí, la veritat és que sí. O descobrir-la. Molt bé, Maica.
I per acabar, perquè també s'estrena avui, ràpid, ràpid, ràpid, qui vulgui anar al Teatre del Raval podrà veure La Nonna. La Nonna és una obra que va guanyar el premi al millor espectacle de la 17a mostra del Teatre de Barcelona. És un espectacle en italiano, català i argentí.
Déu-n'hi-do aquesta barreja, interessant també de veure en format teatre. La nonna és l'àvia, en italià, i evidentment aquesta obra parla dels problemes d'avui dia perquè està ambientada en l'època del corralito d'Argentina i evidentment sense que nosaltres estiguem igual ni molt menys,
Potser ens pot fer pensar en algunes coses. Parlem una mica dels problemes. Evidentment és una obra grotesca, és una obra d'humor negre, de sarcasme, una mica absurd, però ens proposa una reflexió sobre...
el que està passant. Tot en clau d'humor, eh? I la cosa que has dit tu que és molt original, no? Perquè, clar, parlen en italià, perquè ja saps que la majoria dels argentins, o molts argentins, són d'origen italià, en català, i en l'argentí, que és castellà, però amb aquest accent que posen ells, no?, de...
porteño, no? Exacte. Jo crec que també serà per riure una mica aquesta nonna que s'estrena avui al Teatre del Raval. Molt bé, Maica. Doncs perfecte, tenim unes quantes obres a punt. Realment no s'atura tot el món de teatre, vull dir, malgrat tota la crisi i tot el que passi, està en constant moviment i estrenes
Cada setmana pràcticament, i corres que es van renovant, vull dir, per tant, bones notícies. Jo diria, Carme, que n'hi ha més estrenes ara que mai. Doncs mira... Perquè jo vaig molt sovint al teatre, gairebé dos o tres dies a la setmana, i no em dona temps d'anar a veure tot el que es fan, eh? Doncs mira, almenys... El que passa és que, clar...
He comentat moltes vegades, són espectacles de dues persones, de tres persones, espectacles fets amb una espardenya i una sabata. Això està clar, però si més no, almenys l'essència continua ben activa.
I esperem que el públic respongui també bé a aquest esforç que s'està fent des dels actors, directors i productors de teatre. Que d'alguna manera o altra sí que ho està fent, no? Vull dir, no ha baixat tant en el Nacional sí, però en canvi en altres espectacles es manté d'alguna manera o altra. I les sales que estan posant això del pagament a la sortida... Sí, funciona bé. Està funcionant, sí. Està funcionant, gràcies a Déu.
Molt bé, Maica, doncs moltes gràcies i tornem a dir-vos que veiem més coses. D'acord. Que vagi molt bé, bon dia. De seguida arriba l'aliar de noia i ens explicarà l'origen avui de l'aspirina. Abans escoltem aquest laqui de Gisomgras. Gisomgras
In my dreams I feel you whisper across the sea I keep you with me in my heart You make it easier when life gets hard Lucky I'm in love with my best friend Lucky to have been where I have been
Fins demà!
Fins demà!
And so I'm sailing through the sea To an island where we'll meet You'll hear the music, feel the air I'll put a flower in your hair Though the breezes through the trees Are more so pretty You're all I see As the world keeps spinning around
Fins demà!
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club t'hi esperem La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
Parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores, ofensituts, notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de set i mitja a vuit. .
El condensador de Fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
La màquina del temps. Passant dos minuts, a tres quarts, una del migdia. Un moment per saludar l'Aleer Danui. Bon dia, Lea. Hola, bon dia. A més a més, feia setmanes que no et sentíem, per tant, doncs ens alegrem de tornar-te a tenir per aquí.
I avui continuem descobrint, doncs, un invent més. Sí, fa setmanes que no hi era perquè estava malalta, i llavors avui parlarem d'alguna cosa relacionada, tot i que no n'he pres, però... Bé, no n'he pres aquests dies, però qui no n'ha pres al llarg de la seva vida. Bé, si et sembla, doncs anirem cap a un any. En concret, aquest cop anirem cap a... 1897. Per parlar del nom registrat de l'àcid acetilsalicílic,
com a medicament analgèsic i antipirètic. És a dir, que avui parlarem de l'aspirina. Un dolor de cabeza puede llegar en cualquier momento. Dolor de cabeza...
Aspirina de Bayer sí acaba con el dolor de cabeza, con su dolor de cabeza. ¿Vio? Para eso se hizo aspirina. Dolor de cabeza. Para eso se hizo aspirina. Aspirina de Bayer.
curiós realment aquesta idea que tenien els anuncis d'aquesta primera època de la publicitat en què feien cançons de qualsevol cosa però jo a vegades ho agrairia perquè hi ha cada anunci que potser fins i tot els d'abans encara m'agradaven més
En tot cas, aquesta aspirina que realment potser ara no està en el seu millor moment de moda, no? No es porta tant i ja hi arribarem, però sí que durant molt i molt de temps ha estat la base o la idea ràpida de pensar quan tens mal de cap o quan et fa mal qualsevol cosa d'aspirina. Exacte, sí, sí. De fet, els esforços per alleugir el dolor, reduir la febre, han estat constants en els humans i l'aspirina va començar a ser això, el remei.
De fet, a l'antiguitat el remei es trobava la pròpia naturalesa, al segle IV abans de Cris el grec Hipòcrates ja recomanava infusions de fulles de salsa, el salsa, l'arbre. I els romans utilitzaven una substància extreta de l'escorça d'aquest arbre per les seves virtuts analgèssiques, o sigui, tenia alguna cosa que ajudava a calmar. El principi actiu, del qual és la base substancial d'Espirina, posseia unes qualitats terapèutiques, tals com per calmar la febre i el dolor,
I l'escorça de salsa ha estat des de temps immemorials el tractament contra la febre i el dolor, justament, és a dir, un analgèsic i antipirètic, és a dir, feia com la mateixa funció. A partir de l'edat mitjana i aproximadament del segle XVIII, l'escorça de salsa va quedar a l'oblit, ja es va deixar d'utilitzar, i de nou, el 1763, Edward Stone va presentar un informe a la Reial Societat de Medicina Anglesa referent a les propietats terapèutiques de l'escorça. Va dir, escolta, és que realment
Alguna cosa fa, i el nostre zaman passat ja el feien servir per alguna cosa, Sara. Doncs sí. Per tant, es va obrir una altra oportunitat per a aquest extracte vegetal tan utilitzat en temps enrere. Eduard va destacar el seu efecte antipirètic després d'haver-lo administrat amb èxit a 50 pacients que patien estats febrils. Els alleugia i els anava bé. Amb el temps, els remeis naturals, però, van obrir pas a les investigacions científiques i a les solucions químiques. Anar directament a l'arrel.
Científics alemanys i francesos anhelaven descobrir el secret de l'escorça de salsa, però no va ser fins al segle XIX quan els científics es van identificar al principi actiu, que és una mica el que coneixem nosaltres. Una substància que Johann Wagner, professor de farmàcia de la Universitat de Múnich, va anomenar salicina, derivat del nom llatí de salsa, salix. Salix és amb llatí salsa, doncs li va anomenar salicina. Per prevenir una possible escassedat de la salicina,
En un futur no molt llunyà es va crear la necessitat de trobar la fórmula química. Ja no anar a buscar material, sinó com està compost químicament intentem trobar-ho nosaltres. Molt bé, eh? Sí. Bona investigació, clar. Molt, molt. El 1829 el químic francès Henri Leroux desenvolupava un mètode d'extracció amb el qual es podien obtenir fins a 30 grams de salicina a partir d'un quilo i mig d'escorça de salsa. Déu-n'hi-do, eh? El problema era que en ingerir-lo causava un intens dolor d'estómac i irritava la cavitat bucal. Era molt, molt àcid.
Per tant, no va acabar de quallar. Anem avançant amb el temps i just del 1838, Rafael Píria, un químic italià que treballava a la Sorbona de París, va barrejar la salicina amb sucre i substàncies aromàtiques per obtenir, o per oxidació, un àcid cristal·litzat que va anomenar àcid salicílic. Anem ja.
Arribant cap al nom, exacte. Però els efectes secundaris aquests de tant acidesa i fer mal bé l'estómac d'una acidesa brutal a l'estómac i mal a la boca continuaven. Per tant, encara no es va trobar la solució. Però ho vam continuar investigant. Sí, continuament. Perquè un químic francès, el Charles Frédéric
Gerard va realitzar una mescla d'àcid salicílic evitant el producte més estable i pur químicament que el del seu antecessor. Així doncs, Bayer va obtenir la patent el 27 d'octubre de 1900 i li donar el nom comercial d'aspirina, en què el terme spir refereix a l'àcid salicílic, l'a representa l'acetil i el sufix ina és per arrodonir una mica la paraula perquè es pogués pronunciar tant en anglès com en alemany, aspirina. Tot quadra. Sí.
¿Entonces no has entendido nada? No. Nada de nada. No. Bueno, ¿me esperas un momento? Venga, mira, papá pone una semillita en mamá, por eso ella tiene una tripita tan grande. Para el dolor de cabeza, aspirina C, efervescente con ácido acetilsalicílico y vitamina C, se toma ya disuelta, por eso actúa antes. ¿Lo has entendido ahora? Yo sí, pero ella no. ¿La recordas? La recordo, sí, sí, sí. Aquí troncís.
De més de 15 anys. 96, sí, sí, fa gairebé 20 anys, i eren molt mítics els anuncis d'aspirina. Recordo alguns amb Blanquinegre durant una època, els anys 90 justament, però eren dels més... Sí, estaven com, no sé, es portava molt fer... La publicitat a Bayer s'han passat. Exacte. Cuidat molt, sí, sí. Bé, Bayer, doncs ja anem a Bayer. Inicialment va ser qui va distribuir l'aspirina amb pots granulats, que havia de ser dissolta amb aigua,
I a partir del 1915 la va comercialitzar amb pastilles, fàcilment obtenibles en qualsevol farmàcia i sense necessitat de prescripció mèdica. Bayer conserva l'exclusivitat de la producció i comercialització de l'aspirina fins al 1918, quan es va veure forçada a cedir els drets, atenció, com a conseqüència de les sancions internacionals imposades a Alemanya per la Primera Guerra Mundial.
Llavors la Segona Guerra Mundial s'havien sentit molt maltractats. Van haver de donar, entre altres coses, això que no acabo d'entendre per què. La patent. Aleshores l'aspirina ja gaudia d'una popularitat extraordinària arreu del món com a sistema eficaç per calmar petits dolors, especialment el mal de cap i rebaixar la febre.
fins a convertir-se en el nom genèric de l'àcid acetilsalicílic. Clar, quan diem aspirina és el genèric, és com donut, linex... Aquest que es diu A-A-S i prou, que és quan és en sentit genèric. Exacte. Als anys 20 i 30 va aparèixer una gran quantitat de productes basats en el principi actiu de l'aspirina, d'altres marques, com la cafiaspirina, que incluïa cafeïna, l'Alka-Selzer, barreja d'aspirina i bicarbonat sòdic,
Bayer va reaccionar en una campanya publicitària basada en anuncis, com ja és vist, precisament per això, com el que, per exemple, van publicar el 1920 a la premsa barcelonina, fa 100 anys gairebé, en què es prevenia els consumidors, i ho deia en castellà, vendedors sin escrúpulos han falsificat l'aspirina i l'han substituït per altres drogues a vegades nocives.
Publicitat agressiva, eh? Publicitat agressiva, sí. I a l'hora recomanava comprovar que a les pastilles hi hagués el logotip de la marca Bayer. O sigui que sí, sí, eren així. De la seva manera de fer-se la propaganda i que en vam dir que eren els autèntics. Exacte. El 1945 Bayer patí noves sancions internacionals derivades aquest cop de la seva vinculació al règim nazi. La companyia va ser dissolta
i les seves factories confiscades. De tota manera, Bayer va ser aviat autoritzada a reprendre la seva activitat farmacèutica amb el pretext que els seus productes eren necessaris per a l'Alemanya devastada per la guerra. És a dir, van dir, és que a veure si ens traieu aquesta producció...
no conseguirem continuar endavant, quan va acabar tan deutes i fatal l'Alemanya. Doncs bé, van continuar i així, les dècades com el 1960 i 70, les vendes d'aspirina es van reduir dràsticament, malgrat que va tirar endavant. A conseqüència, doncs això, el que has dit abans tu, l'aparició de noves fórmules analgèssiques amb menys efectes secundaris. Que no pot prendre aspirina, no? Per exemple, la gent que té problemes de la sang, un del...
Jo conec un al·lèrgic a l'aspirina. La gent que pren síndrom, per exemple, no poden prendre aspirina. Quan tens la regla també recomanen no prendre aspirina. Vull dir que sí que hi ha alguns efectes que... Sí, clar, llavors el paracetamol és el que va començar a fer-li la competència que va començar a comercialitzar a partir del 1955 a través de marques com Tilenol, Penedol i Gelocatil, entre d'altres. I ja va ser el boom el 1970, l'ibuprofenol.
que és el que està de moda actualment, que això va a èpoques, també, sembla que... Sí, ara sembla que només puguis prendre ibuprofeno, i el gelocatil, que potser ho dèiem fa uns anys, ja ni diem gelocatil. Tens un gelocatil? No. Tens un ibuprofeno? Sí, sí. Ara ja es diu més. Han canviat la pregunta. Sí, sí. De totes maneres, el consum d'aspirina conserva unes proporcions gegantines, si et fliparies. Es calcula que cada dia es prenen uns 100 milions arreu del món. Que fort, eh? Sí. I des de la seva aparició se n'han consumit més de 350 milions. Déu-n'hi-do. Bueno, la meva àvia...
Ara ja no hi és, però la meva àvia sempre deia, una aspirina, una aspirina, sempre, sempre. Jo meto amb una aspirina i a vegades deies, però si et prens una aspirina com si et pren un caramel. Bueno, sí, sí. I les infantils que ja l'anima a marcar. Amb dolcetes aquelles, les roses, m'encantaven. Tens raó, tens raó. No, noia, s'ha hagut de fer una bona campanya de màrqueting, segurament també aspirina, perquè tots de seguida puguem associar-la a moltes coses. Avui hem conegut l'origen de l'aspirina, com cada dijous amb l'Alierda no hi descobrim.
Un invent més de la nostra vida quotidiana. Gràcies, Alea. Perdó. De res. I tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu. I també ens acomiadem. Acabem aquest Justa de Fusta d'avui dijous, 7 de març, i tornarem a partir de demà des de les 10 i fins la 1 del migdia per acompanyar-vos, explicar-vos què és el que passa a Sant Just i altres qüestions també destacades de l'actualitat general. Ara us deixem amb el bolletí de la xarxa i tot seguit l'informatiu migdia dels Sant Just Notícies. En l'Andrea, que vagi bé. Bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador, líder de Convergència i Unió a la ciutat de Badalona. Ferran Falcó ha anunciat fa només uns minuts