a partir de les 12 del migdia a Barcelona i Girona i a les 6 de la tarda a Lleida i Tarragona.
El govern català no podrà compensar els arrossaires del delta afectats per la plaga de cargol poma que perdran part de les ajudes europees. En declaracions fa uns minuts a la xarxa de comunicació local, el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pellegrí, ha insistit que el pla de xoc contra aquesta espècie invasora tirarà endavant. Alguns pagesos perdran subvencions perquè hauran de secar els camps d'arròs.
Hem pactat amb el sector, per tant, en aquest sentit, el sector està d'acord en que la solució per acabar amb aquesta plaga del Cargol Poma és la inundació i l'assecatge, alternativament, en funció del territori, de la zona, però no tenim diners per nosaltres poder suplir aquesta manca o aquesta pèrdua de part de les agroambientals i de part de pèrdua de collita que pot representar pels arrosaires aquestes operacions. El conseller ha lamentat que el govern s'ha sentit molt sol en la lluita contra el Cargol Poma perquè ni l'Estat ni Europa els ha fet costat.
Fons de Convergència Democràtica han confirmat aquest matí i a la xarxa que l'Assemblea Local de Castelldefels va votar ahir a favor de trencar el pacte de govern amb el Partit Popular en aquest Ajuntament. La decisió encara no és oficial perquè falta consensuar la posició de Convergència amb Unió Democràtica de Catalunya. Avui hi ha ple a l'Ajuntament de Castelldefels al Baix Llobregat i s'hauran de votar les ordenances fiscals.
El nave policial han ingressat a la presó un atracador multirreincident. Està acusat de saltar 16 drogueries i farmàcies del municipi de Vilafranca del Penedès, diverses ciutats del Bas Llobregat, l'Hospitalet i Barcelona entre els mesos de juliol i setembre. El detingut té 26 anys, viu al Vendrell, al Baix Penedès i té nombrosos antecedents. Sempre entrava a les botigues amb casc, acompanyat d'un altre home que encara no ha estat detingut i que també portava casc per no ser identificat. Aleshores amenaçava els treballadors dels establiments amb un tornavís perquè li donessin els diners de caixa...
i l'acusen a més de robar tres motocicletes amb què es desplaçava. Els Mossos busquen l'home que sempre cometia els trecaments amb el detingut. Va assaltar, entre d'altres ciutats, comerços de Sant Sadurn i de Noia, l'Arbós, Santa Margarida i els Monjos i Sant Feliu de Llobregat.
Just a la fusta. Molt bon dia passant 5 minuts de les 10 i a aquesta hora comencem el Just a la fusta d'avui dijous 24 d'octubre.
Un programa on començarem parlen, com sempre, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, aquí ja tenim a punt. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme, molt bé. I tu? També, aquí a punt per parlar de les notícies de Sant Just. De què parlarem, Andrea? Doncs parlarem de la vegada d'educació, d'una jornada participativa aquesta tarda i d'una activitat per a joves.
Molt bé, doncs aquests seran alguns dels temes que tenim preparats per avui. A més a més, també parlarem en aquesta primera hora de l'actualitat a través de la premsa amb el Marc Marbà. Avui, Andrea, fas un petit canvi, no? Sí, sí, sí. A més, tenim molta feina. T'alliberen, t'alliberen. Sí, totalment. I parlarem també del temps amb el Carles Hernani Rius. Ahir ens va avisar i avui hem comprovat que aquest matí ja calia una mica més la jaqueta. S'ha notat, eh? Jo ho he notat.
ens explicarà per tant que ens espera també pensant ja en el cap de setmana, en aquestes festes de Dorador i Sant Just al carrer, sobretot que és aquest diumenge en què sembla que de moment la cosa fa bona pinta. A les 11 i 10 parlarem del documental del mes que es projecta aquest divendres, demà de fet en parlarem amb la Laia Âubia, és l'alcalde.
que ens explicarà per tant de què va tot plegat i a més a més també a partir de les 11.30 farem tertúlia d'actualitat amb la Joana Algarra, el Pere Oliver, l'Alina Santa Bárbara i la Montse Larrea. Tindrem també la cuina, la recepta diària aquesta setmana de Joan Mascaró del Mirador de Sant Just, avui amb una nova recepta de bolets.
Ui, se'ns acaba la música. I a més a més també a l'última hora tindrem a la Maica Duenyes parlant-nos de teatre i l'Àstric Goldstein que ens portarà un tas de vins. Avui ens ha dit que ens portarà un cava que com que ja no és denominació d'origen ja no és cava. Una història d'aquestes curiosa que ens ha dit que també està relacionada al final amb la política, com tot. Déu-n'hi-go. Tot plegat a partir d'ara i fins la una del migdia.
Comencem parlant d'educació, Andrea. Avui és 24 d'octubre i ha convocat aquesta vaga per part de la comunitat educativa. Exacte, per protestar contra l'aprovació de la nova llei d'educació del govern central, l'OMSE, i contra les retallades dels pressupostos en matèria d'educació dels governs català i espanyol. De moment a la ràdio hem pogut parlar amb un parell d'escoles. Per saber com s'està desenvolupant aquesta jornada, l'escola Montseny Canigó...
I podríem dir que en aquestes dues escoles la incidència és mínima. En Montseny, per exemple, els alumnes de cicle superior estan de colònies, amb quatre mestres, i per solidaritat amb aquestes quatre persones el claustre de professors va decidir fa dies a no fer vaga.
Pel que fa als alumnes, en falten 40 de 192. I pel que fa als mestres, només falta un mestre. A part d'aquests quatre mestres que estan de colònies, només hi ha un que ha decidit no fer com els seus companys i fer vaga.
La directora de Montseny ens ha explicat que des del centre estan en contra de la LOMCE i que s'han sumat a la recollida de signatures contra la llei del ministre verd i assegura que prefereixen avui solidaritzar-se amb els mestres que han de treballar i esperar les reaccions de la consellera i després, si de casa, actuar. Però, Montseny, com dèiem, la incidència és mínima per aquests mestres que estan treballant, perquè estan de colònies,
I pel que fa a l'escola Canigó, també hem pogut parlar amb el seu director i ens ha explicat que falten 95 nens i nenes de 450, és a dir, un 21%, i hi ha 4 mestres de 28 que no han anat a treballar. L'activitat, per tant, es fa amb normalitat a les classes que no estan afectades. Les que sí que estan afectades, doncs, es fan altres tipus d'activitats, però vaja, que els nens estan allà i que l'activitat, en general, es fa amb normalitat a les dues escoles.
Molt bé, doncs això pel que fa aquesta vaga d'educació, anirem actualitzant aquesta informació al llarg del dia i també parlem d'una altra qüestió, ara referent a l'associació de veïns. Exacte, perquè convoca aquesta tarda una jornada participativa per tal d'elaborar el pla de sostenibilitat de l'àrea metropolitana de Barcelona. La idea és que els veïns i veïnes de Sant Jus puguin aportar idees, puguin fer propostes que es faran arribar a l'àrea metropolitana, a l'AMB,
i que es tindran en compte a l'hora de treballar el nou pla de sostenibilitat. La trobada és avui a les 5 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall, que és on té la seu l'Associació de Veïns. Com dèiem, és una jornada participativa impulsada no només per l'entitat Sant Justenca, sinó també per la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya. Unes trobades que es fan també a altres seus veïnals d'arreu del país.
Molt bé, doncs també queda dit i acabem amb un últim apunt, parlem del casal de joves. Sí, que continua amb els tallers de teatre social per a adolescents, una activitat molt interessant que es fa els dimecres a la tarda i serveix perquè els joves puguin aprendre diferents tècniques teatrals i alhora puguin plantejar allò que els preocupa. Es treballen tant conflictes personals com qüestions d'àmbit més general i aquest trimestre estan participant sis persones.
El taller ja fa 5 anys que es fa al casal i posa d'abast dels joves diferents eines teatrals, com la improvisació o l'expressió corporal, que treballen a partir de conflictes socials. El taller no pretén trobar solucions als problemes dels adolescents, sinó que serveix per ser un espai on els joves puguin exposar el que els preocupa. Per tant, també hi ha una vessant pedagògica en aquesta activitat. I els conflictes més habituals són els de relacions amb els pares i mares i també qüestions relacionades amb les xarxes socials i la imatge que els adolescents hi projecten.
El taller de teatre social es fa al Casal de Joves els dimecres de 6 a 2 quarts de 8 del vespre i el tallarista és el Iago Morera. Molt bé, doncs una bona proposta també per, com deies, aprendre, no?, intentar treballar segons quins aspectes i alhora aprendre a fer teatre. Exacte.
I acabem parlant ara, com sempre, amb l'apunt musical del dia, que de moment no tinc la música a punt, però sí que tinc la notícia preparada, que és un concert per aquest vespre. Em sembla que ja tenim... Ah, no tenim internet? Ah, no? Jo no he tingut cap problema, aquest matí.
Bé, doncs, no, no, no, és una cosa de l'ordinador petit, ara mirarem de resoldre-ho, en tot cas us ho expliquem i ja recuperarem la càncer en algun moment, però és un concert de Nico Roig, que l'hem escoltat unes quantes vegades, de fet, potser recordes el Tots dels dies autobús, que durant molt temps el vam posar bastant, sobretot l'any passat, i ara, doncs, ha editat un segon disc, i avui el presenta a la Pedrera, de fet. A la Pedrera? Sí, un concert que es diu De Prop, i hi ha Nico Roig i també Carol Antú,
i llavors és una bona oportunitat per descobrir-lo, més a més en un espai molt interessant. I diferent també. Exacte, més a més farà també com una col·laboració creativa amb la Cara Landusma, és artista, i llavors presentarà en directe unes animacions úniques ideades expressament per recrear el món insòlid i surrealista d'aquest cantant barceloní. Per tant, doncs...
Bastant interessant aquesta proposta. De seguida, mirarem de tenir... Passem ara la publicitat, però mirarem de posar alguna cançó de Nico Roig perquè recordeu una mica com sona. I les entrades costen 16 euros i mig. És la pedrera. Home, és un espectacle, no és només un concert. Exacte. Està molt bé. Molt ben, Andrea, doncs moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. I ara sí, finalment, escoltem La Gamba, de Nico Rot.
Ja no sé si puc més o si aquest petit més que puc val la pena. Em sento com una gamba, com una gamba. Em sento com una gamba, com una gamba que han tret del mar.
I ella és un vaixell industrial que m'ha congelat recet pescada després de fer-me pensar que allò era un creuer i que ens anàvem de viatge tan maca que semblava tan dolça i resulta que només s'esperava en un jardinet de coralls i darrere el jardí.
Com una gamba, com una gamba. Em sento com una gamba, com una gamba que han tret el mar.
i veient que em té ben atrapat em pregunto què he fet això no és el que jo m'esperava mai he necessitat demanar que ningú em vingui a salvar de la soledat amb un home que ja estava per moments crec que tot pot canviar però la realitat sembla ser tota una dona i només soc un
Una gamba dins d'una bossa, el congelador d'algú que ha marxat a vacances i començo a sentir la pudor de peix torturat, pescat, congelat, podrit i llançat.
I no em suposa cap mena de consol saber que en té d'altres com jo. Esperant la gran mariscada, il·lusos ultracongelats, que ni ens hem enterat que fa temps que ha passat l'edat en què caducàvem. I em sento com una gamba, com una gamba. Em sento com una gamba, com una gamba que em tret del mar.
Amb ella em sento com una gama, víctima i mascota d'una ment retorçada.
Ja no sé què fer, no sé si puc més, o si aquest petit més que puc només serviria per intoxicar-la. Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant 5 minuts d'un quart d'onze i és moment de posar-nos al dia de l'actualitat més general i per això saludem al Marc Marvà. Molt bon dia, Marc, què tal? Molt bon dia, bé, molt bé.
I comencem, com sempre, fixant-nos en el tema principal del dia a través de les portades dels diaris, que avui passa per aquesta vaga d'educació. Sí, avui podem dir que els diaris es posen més aviat d'acord amb aquesta vaga d'educació. Aquesta vaga, recordem, a totes les escoles públiques, el més contundent... I concertades, també, aquest any. Públiques i concertades. I el més contundent és el periódico, amb una portada...
amb un titular que diu Marea contra Vert. Per tant, aquest titular, directament assenyalant al ministre d'Educació, el diari Ara també em fa menció, on diu Vert uneix en contra seva tota la comunitat educativa. En canvi, La Vanguardia deixa de bandar aquest tema i es centra amb el fi de la recessió que ahir anunciava el Banc d'Espanya, amb la roda de premsa que...
També comentàvem ahir, i diu, fi de la recessió, l'economia creix un 0,1% el tercer trimestre, segons el Banc d'Espanya, el sector exterior trenca 9 trimestres de caiguda. També hem de dir que el diari ara, també un dels titulars importants que destaca és aquest de la recessió, que diu, la recessió se'n va, la crisi es queda.
Són els temes principals d'avui, actualitzem aquesta informació a través dels digitals, que per exemple el 324.cat ens fa un doble titular important a la seva portada digital i d'una banda ens parla de l'ensenyament, de tot el sector de l'ensenyament en vaga, on seguiment es calcula de moment un 55% als centres públics i del 35% els concertats, són les primeres dades recollides pels sindicats sobre el seguiment d'aquesta protesta.
I d'altra banda, també se'ns diu que hi ha 32.500 parats menys a Catalunya, gairebé la meitat de la baixada a l'Estat. Són dades de l'enquesta de població activa que s'ha publicat avui i que fan referència, per tant, a les dades d'aquest tercer trimestre de l'any.
L'Ara.cat ens comença parlant d'educació. Aules mig buides, diu, en les primeres hores de la vaga d'ensenyament. També destaca declaracions de la consellera Irene Rigau a Catalunya Ràdio, que ha dit que la reivindicació central d'avui és la LOMCE. I pel que fa a aquestes dades de l'EPA, diu que els contractes d'estiu fan baixar l'atur a Catalunya en 32.500 persones.
I d'aquí passem a fixar-nos en altres qüestions, ara en clau internacional. Marc, què ens expliquen avui els diaris? Doncs avui, amb la notícia internacional més destacada, és per posar bé l'orella perquè l'Agència Nacional de Seguretat ha punxat el mòbil a Merkel. Déu-n'hi-do. La mateixa cancellera va trucar ahir a Barack Obama per demanar explicacions després d'enterar-se que tenia el mòbil punxat
per als serveis secrets dels Estats Units i es veu que ja feia uns anys no s'ha pogut concretar quants anys feia però es veu que el rebot que va agafar la consellera d'Alemanya va ser dels importants Berlín parla d'una greu ruptura de la confiança en Washington i per tant podem dir ara mateix que amb el número 1 a Europa i als Estats Units tenen un petit foc creuat per aquesta falta de confiança
Home, segurament implica, consideren que és la persona més poderosa d'Europa, però, clar, m'imagino que d'aquí se'ls ha colat també que hagin descobert que tenia el telèfon punxat, no? Sí, i no només el fet de descobrir que tinguin el telèfon punxat...
sinó el fet que no saben quant de temps porten amb el telèfon punxat, vull dir, podem estar parlant d'un any, dos anys, o potser quatre o cinc anys, i també ajuda molt la fotografia que podem veure a l'avantguarda en aquesta primera pàgina d'Internacional, amb la consellera Angela Merkel, una cara molt i molt trista, ensenyant el seu telèfon mòbil com si estigués de penitència pobra, que hagués patit
Algun atac greu, eh? Angela Merkel fa una mica de paneta. Déu-n'hi-do. Doncs és la notícia principal. No sé si tenim alguna altra cosa, Marc, pel que fa Internacional avui. Doncs més enllà del tema d'Angela Merkel, que és una mica el tema principal i més diferent...
Diu la resposta que rep de Barack Obama, o que es desprèn d'aquesta conversa que van tenir Merkel i Obama, és que Obama garanteix a Merkel que ni la controla ni la controlarà. Vull dir que... És la resposta. La resposta d'Obama és que...
La Casa Blanca diu que tots els països espien, però la tecnologia de l'Agència Nacional de Seguretat és superior a la resta i que, per tant, li demana disculpes. Han anat més enllà, no? Sí, exacte. I ni la controlarà, que Angela Merkel pot estar tranquil·la, això és el que li diu Barack Obama. Doncs és el que tenim respecte a aquests temes internacionals. Passem ara a fixar-nos què passava fa uns quants anys, un 24 d'octubre, com avui.
I comencem parlant del 24 d'octubre del 93, ara fa 20 anys. El tema principal era econòmic i es parlava de què és el que costava acomiadar algú, que suposo que en 20 anys ha evolucionat d'alguna manera o altra. El cost de l'acomiadament baixarà a la meitat a la petita empresa. És una reforma laboral del 93 que inclouria la possibilitat de presentar
regulacions de treball, encara que no hi hagués pèrdues. Per tant, tot això ha evolucionat bastant ràpid, també. I, d'altra banda, un titular, que podria ser d'ara mateix, que és que el Fons Monetari Internacional pressionava el govern perquè accelerés les reformes i augmentés la retallada de despesa pública. És a dir, que algunes coses no han canviat tant, perquè també fa 20 anys ja estàvem en crisi, una crisi, evidentment, doncs,
Menor, però d'alguna manera hi havia temes que ja existien. I després, un altre dels temes de la Vanguardia fa 20 anys era una entrevista que feien a Romario, que sí, sí, era un dels temes així, li dedicaven 3 pàgines, i el titular que destaca és Déu em va crear per donar alegria amb el meu futbol.
A part de destacar Romario, dic que en aquell moment es feien entrevistes, eh? Està molt bé, no els jugadors. Clar, és veritat, això sí que es fa, el món deportiu fa entrevistes, no? Bueno, em conta gotes, eh? Podem dir.
Doncs això era fa 20 anys, en fa 15. El tema principal era el tancament de la campanya del País Basc amb un PNB en cap però sense l'eufòria inicial. També es parlava de Clinton, que arrencava un pacte entre Israel i Palestina. I després que l'autopista A19 enllaçaria Tortera i Lloret l'any 2001. A més a més també tenim una gràfica amb els preus de les benzines. No, els preus dels peatges, perdó, dels peatges. És en pessetes, eh?
i deia, per exemple, que la barrera de Mollet, que és la típica, costava 265 pessetes en aquell moment,
Que serien dos euros, dos euros, no? Menys, no? Un euro eren 166, sí, menys de dos euros, euro i mig. Algo menys. I amb el preu nou, per això, arribarien a 160, és a dir, que seria menys d'un euro. I després l'accés a Martorell, 265, i ara 220, clar, és difícil, ens costa ja fer el canvi de pessetes amb euros, amb xifres petites. Però parlem entre un euro i mig i dos euros, eh? Quan ara de dos euros no baixem. Això està clar. O fa 15 anys, eh? 98 et diran que el cost de la vida també ha pujat, etcètera, etcètera.
Fa 10 anys, l'Iraq es presentava a Madrid com un negoci de futur. Això fa 10 anys. Els temes continuaven sent, per tant, tots els derivats de la guerra de l'Iraq. I en clau política catalana, Pujol demanava als que havien confiat sis cops en ell que votessin a Mas. És la prèvia de les eleccions en què no va guanyar Artur Mas, sinó que van guanyar els socialistes. I el president deia que sí, ho continuava sent imprescindible. Era el tema principal, també, i el que ocupava la fotografia de fa 10 anys. Acabem amb fa 5 anys, que
Salut obria el debat del copagament de medicaments, això el 24 d'octubre del 2008. El govern plantejava revisar la gratuïtat dels fàrmacs que es dispensaven a pensions i també se'ns deia que Montilla visitaria la seu d'Unió per estrenyar llaços amb Durant.
I una entrevista que es publicava en aquest cas era a Norman Foster, l'arquitecte, que deia, per exemple, que no li semblava bé que l'arquitectura de marca, que el marquisme no aportava solucions universals, etcètera, etcètera. I bé, recordem que l'arquitecte havia guanyat el concurs per la reforma del Camp Nou.
I de la Maroteca passem ara a les contraportades d'avui dimecres. Per quin diari comencem, Marc?
Doncs comencem per el periòdico amb una entrevista a la Itana Estrada, que és una noia de 35 anys i està preocupada molt per el seu futur, treballa en una empresa d'intermediació financera i parla d'estar fent el que li agrada. El principal de l'entrevista el que podem dir és com ella parla de la seva generació, que és molt diferent a la dels seus pares, la Itana Estrada,
que té també un fill, que en té 3 anys, es diu Paolo, i parla de les diferències de generacions, sobretot en el pensament i en la manera d'enfrontar-se als polítics o d'enfrontar-se a la societat. Ella considera que la seva generació del 35 està molt acomodada, a diferència dels seus pares. Vull dir, critica l'Aitana amb la seva generació de 35 anys i creu que amb la dels seus fills...
que el seu fill, el Paolo, en té tres, començarà ja a posar una mica el dit a la llaga amb aquests problemes i no només a queixar-se, sinó també a intentar posar solucions. Sobre l'Aitana, m'ha agradat i m'ha agradat molt el nom d'Aitana. Carme, tu saps d'on prové? No. Doncs ella explica que quan Rafael Alberti es va exiliar, l'última cosa que va veure va ser la muntanya d'Aitana, Alacant, i a partir d'aquí, Arrel,
d'aquesta història de Rafael Alberti, doncs la seva mare li va posar el nom d'Aitana i potser totes les Aitanes també provenen de l'última muntanya que va veure Rafael Alberti a la Can. Doncs una bona història que llegim avui al periòdico. Passem ara al diari Ara, és l'entrevista setmanal que fa Viviana Ballbé i avui el titular que posa és El futur és Beggy.
Sí, i és una entrevista a Jordi Barri, que es defineix, soc molt fan d'això, d'aquestes definicions amb cicles, es defineix com un B-M-A-S-S. O sigui, et diu, tu que ets un B-MAS, que vol dir vegetarià mediterrani artesà sa i saborós.
Això és Jordi Barri, revolucionador i revolucionat, així el defineix Viviana Vallbé, perfaccionista i lluitador, gerent del restaurant, Teresa Carles, impulsor d'aquest concepte com parlàvem bé més.
Doncs el Jordi Barri, que també està fent una obra de teatre i parlar d'aquest futur vegi que el que ens ve a dir Jordi Barri és que el futur canvia en qüestió de segons, que és molt imprevisible. Doncs curiós avui aquesta enrevista també al diari. Ara acabem amb la de la Vanguardia, on llegim que parlar sempre una sola llengua és un retard evolutiu.
Sí, tenim el Jared Diamond, és un antropòleg, premi Pulitzer, i que ha publicat un llibre, El mundo está hier. Aquesta sentència que diu, parlar sempre, com bé deies, una sola llengua és un retard evolutiu, després em torna a posar-hi més èmfasi, que diu que la mandra i la negació de la diversitat es disfressa de moltes maneres, de vegades té patriotisme.
Aquesta Jared Diamond defensa molt el bilingüisme perquè considera que porta primer a reduir l'Alzheimer, el protegeix contra l'Alzheimer perquè el cervell funciona més ràpidament, té una funció executiva que millora a diferència de la gent que només parla
una llengua i que ens ajuda a prendre decisions. Per tant, aquest premi Pulitzer, antropòleg de 76 anys, defensa el bilingüisme i creu que qui no ho fa té un petit retard evolutiu. Doncs ho trobem avui a la Contra de la Vanguardia. Passem ara cap a la notícia curiosa del dia. No sé si t'agraden les galetes d'Orió, Marc.
Sembla que provoquen una addicció similar a la de les drogues. Hi ha molta gent que assegura que, de fet, els dolços en general i la xocolata, això sí que ho hem sentit d'altres vegades, són com una droga, perquè d'alguna manera també de vegades la xocolata sí que es diu que anima i aquestes coses. Doncs ara, segons un estudi de la Universitat de Connecticut, desvela que, efectivament, generen addicció. És un experiment que es va fer amb aquestes galetes preferides dels nord-americans, en aquest cas, que són les Oreo,
I els investigadors el que volien demostrar era com la facilitat a l'hora d'aconseguir aquests productes alimentaris rics en greixos contribuien a augmentar el nivell d'obesitat. Ells volien demostrar això. En tot cas, el que van fer va ser col·locar... Van fer-lo un rat, és l'experiment, que és com s'acostumen a fer.
Els van col·locar aquestes galetes a un cantó del laberint i també a aquestes tortes d'arròs, com si diguéssim, en un altre extrem. Llavors van deixar que els animals triessin i cronometraven el temps que passaven amb cada aliment. I no només els va sorprendre que preferien les galetes, sinó que també la manera de menjar-les, que era primer atacant la part de dintre, el farcit, com fa també molta gent i tot plegat, i després menjaven la part de fora. Sí, les rates havien vist l'anunci, no?
que separaven i menjaven la nata aquella. I bé, per tant, també van demostrar el grau d'addicció, perquè sembla que després del cap d'una estona i tot plegat van tornar a fer aquell mateix laberint i s'estaven molta estona en lloc on havia menjat la galeta, etcètera. I l'estudi per demà va concloure que les galetes Oreo activaven moltes més neurones al cervell que la cocaïna o la morfina pel seu alt contingut en greixos i sucres.
També s'hauria de fer un estudi dels estudis. Les universitats de Connecticut sempre porten estudis... Vull dir, quan diuen la universitat de Connecticut pot ja portar un estudi bastant estrany. Ja ens podem preparar, sí, sí. Home, aquest és curiós, també. A més, volien demostrar tot el tema de l'obesitat i han buscat un altre titular, suposo, que per aparèixer a més llocs. En fi, gràcies, Marc, i que vagi bé. Bon dia, fins després. Bon dia.
Passant sis minuts de dos quarts d'onze, moment ara per fer un cop d'ull a l'interior dels diaris i aturar-nos en diferents articles i informacions que trobem avui dijous.
I comencem parlant del periòdico, que avui dedica a moltes pàgines on fa una estona parlar de la vaga d'educació. S'enrevisten a diferents protagonistes de tot plegat i d'altra banda també el que es fa és plantejar opinions a favor i en contra. Per exemple, planteja un doble article d'una banda Àlex Castillo, president de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes, que el titula Pel futur dels nostres fills,
on diu que l'avericiós poder econòmic no està disposat a pagar pel coneixement dels nostres joves i, en canvi, en contra, Xavier Massó, que és secretari general de l'Associació Sindical de Professors d'Ensenyament Públic de Catalunya, diu que ni l'OMSE ni el vaga. El deteriorat sistema educatiu està clamant que es deixin de costat els interessos polítics.
Diu que el que de debò necessitem en aquest país és que s'escolti d'una vegada els autèntics professionals de l'ensenyament, que són els docents. L'educació és l'únic àmbit en el qual la majoria dels experts que elaboren lleis d'un color o d'un altre no són docents. I ara el que es pretén és posar-los com una força de xoc en les trífugues perdidistes dins d'uns polítics desacreditats que ja no saben què fer per desviar l'atenció.
El diari ara saltem i parlem avui de celiaquia perquè ens titula jo també vull poder anar a menjar fora de casa. Els celiacs demanen més restaurants que ofereixin plats sense gluten amb garanties. A Catalunya en tenen registrats uns 360, només un 3% del total. I explica que els restaurants que han de fer és usar els productes adequats, separar els estris i preparar els cambrers.
Parla també en aquest article de la malaltia i l'impacte que té Catalunya i també els beneficis pels restauradors, que oferir menjar barceliac suposa una petita feina extra, però és també una oportunitat de negoci i una manera de finalitzar clients.
i planteja també una guia amb altres cereals que poden ser utilitzats, com ara l'arròs, el mill, la quinoa, l'amarant o el blat de moro, i també explica una mica quins són els aliments que poden menjar i quins poden portar gluten o quins en tenen directament.
I acabem aquest repàs amb La Vanguardia. Avui doble pàgina dedicada a Banksy, la casa de l'art del carrer a Nova York, el grafit té origen a processos de fans de la seva obra i la persecució de la policia. Una doble pàgina que trobem avui i que signa el corresponsal de Nova York a La Vanguardia, que és Francesc Peyron.
I ens ensenya el que hi ha a Brooklyn, també sirenes, torres, Central Park o altres espais de Nova York on hi ha la petjada d'aquest graffiter.
I enllaçem ara amb la informació cultural. Us expliquem, per exemple, que surt a la venda el primer àlbum d'Astèrics sense Uderzo. Que el festival inèdit de cinema documental musical dona avui el dret de sortida Maskell Shoals. O l'horitzó en l'art, que és una exposició amb 60 obres i que es pot veure a la Fundació John Miró.
I d'altra banda el FAT analitza els efectes de l'esclat de la molla immobiliària i les oportunitats que en sorgeixen són els païsats terrorífics després de l'especulació. Un festival de firaires vintage s'instal·la a Santa Coloma.
I la Fundació Carles Salvador es presenta a la Universitat de Barcelona, mentre que també el president de l'Acadèmia del Cinema, González Macho, diu que cal adequar el màxim possible els preus de les entrades al cinema amb la demanda. Afirma que d'una entrada mitjana de 6,7 euros, el 25% són impostos.
i pel que fa als titulars esportius avui Messi és el protagonista per exemple el nou esportiu titular torna-la a ficar hi ha una imatge d'ell en un moment en què fa un gol en una porteria diu que si marca dissabte superarà Di Stefano com a màxim golejador en la història dels duels entre Barça i Madrid i també l'esport titular no paris Messi justament lligant amb el mateix i també finalment el mundial esportiu titula força Messi
I també ensenyar les fotografies de la samarreta que posa Força Tito, Força Barça, per aquest clàssic de dissabte. Aquests són alguns dels temes més destacats d'avui dijous, 24 d'octubre.
De seguida parlem del temps, ho fem després d'escoltar aquest Jimmy de Moriarty.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
The Buffaloes used to say Rome where you roam
Fins demà!
And the buffaloes used to say, be proud of your name. The buffaloes used to say, be what you are. The buffaloes used to say, roam where you roam. The buffaloes used to say,
Ara passa un minut de tres quarts d'onze i avui parlem de la Biblioteca Can Ginestà. Biblioteca John Margarit, de fet, amb la seva directora, la Rosa Maria. Molt bon dia. Hola, bon dia. Encara ens equivoquem, encara diem Can Ginestà. Estem a Can Ginestà, eh? Això continua sent, no? I a més, el canvi de nom, fa un any o ja fa dos anys? No, ja fa... Va ser novembre 2010. Ui, fa tres anys, doncs. Sí, ara farà tres anys, ja. No m'havia donat que havia passat tant de temps. Sí, sí.
Doncs bé, en tot cas, avui per parlar, vam parlar ja fa un parell de setmanes més o menys de diferents activitats que teníeu previstes i avui el que fem és parlar d'algunes novetats que teniu ja a la biblioteca. Sí, sí, hem tret el que nosaltres diem novetats de tardor, això ho fem periòdicament, llavors ens hem tret...
novel·la, pel·lícules, música, llibres infantils, una mica de tot. Moltes coses molt xules perquè les vingueu a veure i a emportar-vos. Perfecte. I, per exemple, què tenim en qüestió si vols començar per adults o si vols començar per infantils? Si voleu començo per la novel·la.
Potser és el que dona més... que n'hi ha moltes, molt interessants, és difícil triar de quina parles i de quina no. Bé, si et sembla, comento del que és novel·la, els títols que són com més mediàtics, dels autors que ja són més coneguts...
Potser el més esperat és l'últim de la Julià Navarro, el mis pare Jo estoy muerto. La Julià Navarro és una autora de novel·la històrica que ha publicat ja abans novel·les que han tingut molt èxit. La darrera havia estat Dime Quien Soy i aquesta última...
Parla d'una història d'uns jueus de finals del segle XIX que van haver de fugir de Rússia per ser jueus. Després ells van anar a Terra Santa i una miqueta a través d'aquests personatges que se senten allà i la relació que tenen amb uns àrabs que compren les terres ens explica la història des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX passant per Sant Petersburg, París i Jerusalem
i una mica introdueix el que és la creació de l'estat d'Israel i el conflicte ara-israeli. Per tant, el tema és molt d'actualitat, però entremig hi ha tots els personatges que explica la història d'ells. M'agrada interessant de descobrir, per tant, també l'actualitat, no?
Sí, sí, és una manera entretinguda de conèixer història. Aquesta seria una de les esperades. Després també hi ha l'últim de l'autor del Mil sols esplèndids i el caçador d'estels, el Khaled Hosseini, que és aquest autor que escriu sobre l'Afganistan i el nou llibre d'ell, I les muntanyes hablaron,
que està ambientat també a l'Afganistat. Són molt macos i els agrada molt. Són llibres que agraden molt. Després, un altre seria, per exemple, l'últim llibre d'un autor de novel·la negra noruec, el Jones Bo, que es diu El muñeco de nieve. I també agrada bastant, no? Sí, és un autor que aquí agrada molt. Llavors, és l'última...
aventura, per dir-ho d'alguna manera, d'aquest autor i paral·lelament també ho enllaçaria amb un DVD que hem tret nou també, que es diu Headhunters, que està basada en una novel·la d'ell i que realment és un thriller d'aquests que t'enganxa i et sorprèn al final. Està molt bé, molt recomanable.
Una altra autora que en aquest cas ha rebut un premi és una autora cubana, la Zoe Valdés, i ha escrit ara un llibre que es diu La mujer que llora va tenir el premi Azorín d'aquest any. I és en una novel·la que parla d'una relació d'una dona, la Dora Mare, amb el Pablo Picasso. Ella va ser una artista també dels anys 30-40...
del surrealisme, una dona amb un gran valor, però que arreu de la... La història que va viure amb el Picasso no li va anar gaire bé, va acabar boja ella. Déu-n'hi-do. Està basada en aquests fets, la novel·la.
I també d'autors molt coneguts, un nou llibre de la Tracy Chevalier, que és l'autora de La noia de la perla, que es diu L'último refugio. Un nou llibre de l'Andrea Camilleri, també. També és una novel·la policíaca italiana. Sí, també agrada, no? Sí, El somriure d'Angeli, que es diu. Un nou llibre de John Boyne, l'autor del noi del pijama de ratlles, que es diu El pacifista. I parla també d'històries de guerra, de la primera guerra mundial, en aquest cas.
I una altra d'una autora, la Mònica Agustovà, nou llibres diu La nit de bàlia. Ella viu aquí a Barcelona, tot i que és nascuda a Praga, i aquesta dona està aquí a la biblioteca fa un parell d'anys presentant un llibre seu. És una autora que també agrada. Molt bé, doncs també...
Déu-n'hi-do, doncs, no? Bones novetats. Sí, això pel que fa a autors més mediàtics. Llavors, parlem una mica d'autors més nostres, més catalans, i destacaríem l'últim del Sergi Pàmies, que es diu... Ja el teniu aquí?
Sí, sí. Cançons d'amor i de pluja, que també són un recull com l'últim de les Imenyes, la llimona sense ciganyotes. Sí, sí. Doncs també són 26 relats que reflexionen sobre vides i sobre temes com l'amor, la vida, i diuen que és una mica autobiogràfic, no? I llavors també una mica d'història de Catalunya, destacar,
Un nou del Sebastià Zamora, que es diu Dos amics de 20 anys, que està basada en la relació que va tenir Salvador Espriu amb un poeta mallorquí, amb el Bartomeu Rosselló Porcel. És novel·lada, però està basada en aquesta història que és real.
I un altre, també curiós, doncs un nou llibre del Pep Coll, que és un autor del Pallars i que es titula Dos tauts negres i dos de blancs, que el títol també és així, escrit de neno, que reconstrueix un crim que va ocórrer fa 70 anys al Pallars, en època franquista. Llavors, allarrel d'aquesta història, la novel·la, és una novel·la policial.
Doncs també pot ser interessant, no? I a més a més llegir un autor de casa que parli de la policia que està tan de moda, no? Sempre convé reconeixer o descobrir-los d'alguna manera. Sí, sí, sí. Molt bé. Llavors, això seria novetats. I jo ara m'agradaria com recomanar tres títols que des de la biblioteca potser no són tan mediàtics però que ens assemblen d'aquells llibres que tenen algun valor especial.
A veure, doncs. El primer seria un autor que es diu Estef Tessik i el llibre es diu Caru, que és un autor que, de fet, era nascut a Sèrbia però va emigrar amb 14 anys als Estats Units, que va morir l'any 96, amb 53 anys. Ell en vida va ser bastant conegut com a autor de guions, de cinema, que algunes pel·lícules van tenir, però ell va escriure un llibre, aquest llibre, Caru,
que el van publicar dos anys després de la seva mort, el 98, i que va passar com bastant desapercebut en aquella època. Llavors aquest llibre el van publicar l'any passat en francès, a França, i arrel d'aquí va començar el seu èxit, i és un llibre que ara ha estat traduït en molts idiomes, ara l'han traduït al castellà,
I diuen que és un llibre molt brillant, divertit i el comparen una miqueta amb La conjura de los necios. Ah, molt bé. Vull dir que sí, que és així, una mica sàtira, un antiheroi el protagonista i, bueno, que és molt interessant.
i després deixeu-me que us recomani dos més un d'una autora francesa que es diu Unos dies per a recordar que aquesta noia va fer també les tardes com Marguerite no sé si us recordeu que van fer una pel·lícula protagonitzada pel Gerard Depardieu és una història no la tinc controlada
És una història molt tendra. El protagonista és un senyor, un avi, que és hospitalitzat i llavors a l'hospital veix relació amb persones que hi ha allà, amb metges... I parla de molts valors, és amable, té sentit de l'humor i és una lectura molt recomanable com per, no sé, per l'esperit, no? Molt així suau, no? Que t'anima, a més a més, és optimista. Exacte, per llegir així...
Un cap de setmana, no?, d'intentar recuperar una mica de calma, m'imagino. Sí, sí, sí, és maca. I després una altra que no té res que veure amb aquesta, però que també és recomanable, que es diu Els dies sense fam, és una autora que es diu Delfín de Vigan, que ella ja ha estat reconeguda per altres novel·les com Res no suposa la nit,
és una autora francesa, també, i ara han editat aquest llibre, que de fet ja el va escriure el 2001, que parla sobre l'anorèxia, i de fet és un relat autobiogràfic, perquè és el que és la seva experiència de quan va estar ingressada en una clínica, el tractament que li van fer per l'anorèxia.
i és una reflexió, és una novel·la que és crua però que està molt ben escrita i jo diria que és molt recomanable per gent adolescent o gent que pugui tenir problemes. Per entendre una mica tota la situació, no? Sí, per com ho va viure en primera persona. Sí, sí. Doncs una bona proposta també, ens la apuntem. Sí, sí.
Molt bé, doncs no sé si volies fer encara les recomanacions infantils, no? Si tenim temps... Va, sí, tenim temps. Fins les 11? Vale. Doncs mira, us porto... Bé, d'infantils hi ha moltes novetats també, per diferents edats, i jo us he portat aquí dos llibres que penso que tenen molt... Bé, que són... que destacaríem...
Un és un llibre per nens a partir de 6-7 anys que pertany a una col·lecció de llibres que el que fan és posa't un conte i és educació emocional. Es diu d'una mica educar en aquest sentit. Llavors el llibre està pensat de manera que explica una història però alhora a cada capítol o cada part
Fa una sèrie de preguntes que ajuden els educadors, pares, o què sigui, a reflexionar sobre com se senten els nens. Per exemple, aquí la primera plana parla d'un ferrer i un cuiner, que són amics, i llavors aquí et pregunta, per fer-li en el nen, com sabem que dues persones són amigues? Entens d'amics? Per què sou amics? Una miqueta per reflexionar en aquest tipus de...
Que el nen es posi en els personatges i es pugui fer aquest treball. Llavors, jo us he portat aquest, però hi ha altres títols que tenim a la biblioteca. Per exemple, n'hi ha un, l'Atac del drac, que parla de l'empatia i de l'autoconeixement. Està bé, no? Així, a través d'uns personatges, no? Sí, llavors, és un material que pot ajudar molt els educadors a treballar en aquest sentit.
Són les històries il·lustrades molt maques. Aquest seria un. I l'altre que també us he portat és un llibre ja per més grans, seria a partir dels 11 anys, nosaltres diem, però això de les edats sempre és molt orientatiu, perquè hi ha nen que llegeix molt i necessita abans, no?
És un llibre que es diu Jan Plata, La crida dels pirates, que va rebre el premi Josep Maria Folqui Torres, i llavors té per nosaltres dues coses destacades. Primer, la història, que és una història que és divertida, però introdueix ja una mica més d'argument per anar introduint els nens.
lectures una mica més elaborades que seria doncs d'aquesta col·lecció i llavors nosaltres destaquem que l'il·lustrador d'aquest llibre és en Jordi Lafebre que és un noi que viu aquí a Sant Lluís que és usuari de la biblioteca i
I que ell fa còmic, potser és més conegut pels còmics i ha rebut diversos premis internacionals d'il·lustració. Per tant, també ens sembla que és un valor més que té aquest llibre. I a més, ens va dedicar un exemplar que el tenim allà amb un pirata dibuixat aquí a la biblioteca. Home, està bé, doncs. Està bé, sí, sí. Molt bé. Els dos molt recomanables. Doncs també queda d'aquestes propostes. Moltes gràcies, Rosa Maria. Avui se'ns acaba el temps.
Per tant, aviat esperem que tornis a passar per la ràdio per explicar-nos més coses, perquè hi ha moltes coses, no? Hi ha moviment. Sí, sí, hi ha moltes coses. Doncs tornem aviat. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies, bon dia.
I nosaltres connectem tot seguit amb la xarxa per actualitzar-nos, saber què passa arreu del país i de seguida tornem amb més coses després de les notícies. Pararem del temps, del documentant del mes. També mirarem de parlar amb algunes escoles d'aquesta vaga d'ensenyament que s'està fent avui, 24 d'octubre, i cap a dos quarts a dotze, la tertúlia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Jornada de vaga al sector educatiu contra la llei verd. Les primeres dades de seguiment són del 50% segons els sindicats. Unió Democràtica no veu necessari trencar el govern de coalició amb el Partit Popular a Castelldefels. Dos regidors de Convergència han decidit abandonar el govern municipal. L'atur baixa a Catalunya amb més de 32.000 persones el tercer trimestre de l'any. El 22% dels catalans han anat a treballar, continuen sense feina.
Esports. Aquest migdia el Rally Catalunya fa un tram de proves a Salou. La competició comença demà a les 6 de la tarda a Barcelona. I avui es sortegen els grups de l'Eurokei Cup sub 15 que es disputarà a Vilanova i la Geltrú.
Com dèiem, la vaga convocada avui al sector de l'ensenyament ha començat, ho ha fet amb un seguiment del 55% als centres públics i del 35% als concertats, segons dades de Comissions Obreres a Catalunya, un dels sindicats que convoca aquesta jornada de vaga. L'aturada té un objectiu doble, protestar per la llei verd i per les retallades aplicades pel govern central i pel govern català.
La vaga està convocada a tot l'Estat i a totes les etapes, des de les escoles bressol fins a les universitats. La consellera d'Ensenyament Irene Arrigau ha anunciat avui des de la xarxa que la Generalitat demanarà compareixer al Senat per anunciar que serà impossible aplicar la nova llei a Catalunya. A banda del recurs d'inconstitucionalitat que ja ha presentat el govern contra la norma, aquest serà l'últim cartuig per intentar evitar l'aplicació de la llei verd. Irene Arrigau a la xarxa. El dimarts anem a la Comissió General de Comunidades Autónomas del Senado
vam demanar com a govern poguer-hi comparèixer per anar a exposar a la cambra territorial el que representa d'involució competencial i d'impossibilitat de gestió d'aquesta nova llei ateses les circumstàncies econòmiques i el calendari en què està imposat. O sigui que intentarem, de difícil èxit, però ho intentarem que no hagi de ser aplicable el 14.
Pel que fa a les mobilitzacions al carrer, aquesta hora està tallat al tronc central de l'Avinguda Diagonal de Barcelona en els dos sentits, segons la Guàrdia Urbana, per una manifestació que ha començat fa uns minuts en aquest punt i que avança cap al centre de la ciutat. A dos quarts d'una n'hi ha una altra convocada a la plaça de Sant Jaume. Unió Democràtica no estaria disposada a trencar la coalició de govern a l'Ajuntament de Castelldefels. El conseller i secretari general d'Unió Democràtica, Josep Maria Palegrí, ha criticat l'actitud dels seus socis de federació.
Hi ha un grup municipal, que és el de Convergència i Unió, que està integrat per persones de Convergència Democràtica i d'Unió Democràtica. Si s'han de prendre decisions, lògic seria que es prenguéssim de forma conjunta. I en aquest cas, que no s'ha digut fer així, resulta que ara la pilota està a la taulada del regidor d'Unió. Però en qualsevol cas, pel que em consti, em sembla que el regidor d'Unió no està massa predisposat, no està massa descontent, per entendre'ns, de la gestió que s'ha fet com a govern.
El Partit Popular governa Castelldefels amb coalició amb Convergència i Unió des del 2011.
L'atur baixa a Catalunya en més de 32.000 persones durant el tercer trimestre de l'any. Així ho han confirmat les dades de l'enquesta de població activa que s'han publicat aquest matí. Malgrat el descens a Catalunya, l'atur afecta, segons l'enquesta, més de 840.000 persones. És a dir, el 22% de la població activa catalana està sense feina. Al conjunt d'Espanya, l'atur també s'ha reduït el tercer trimestre de l'any. Ho ha fet en 72.000 persones.
I ha quedat situada la dada global de desocupació per sota dels 6 milions. Tot i la baixada de l'atur, a l'estat encara hi ha una de cada 4 persones en edat de treballar que vol fer-ho i no trobar feina. En surt al municipi de Santa Bàrbara, a la comarca del Montsià, un veí va localitzar ahir al matí un artefacte explosiu abandonat al costat d'un bloc de pisos. Se sospita que era una explosió de la Guerra Civil i que algú el va abandonar al costat d'unes runes d'obres. La Plana Ràdio, Josep Roig, bon dia.
Hola, bon dia. Ahir els Mossos d'Esquadra tenien que acordonar diversos carrers del municipi. El motiu era establir un àrea preventiva de protecció davant l'avís que un veí del municipi havia fet el telèfon d'emergència 112 denunciant la troballa d'un projectil presumiblement de la Guerra Civil Espanyola a la part posterior d'un immoble de la seva propietat a toquejar una zona rústica. En concret, el propietari del bloc de pisos i que havia fet la troballa era Sebastián Berger,
que explicava a la nostra emissora que el projectil trobat havia estat deixat juntament amb unes runes d'obra al costat del bloc de pisos i que en cap cas es tractava d'un artefacte desenterrat per cap moviment recent de terres. Per tant, a tot faria suposar que algú que estava fent neteja o reformes a casa ho hauria llançat juntament amb les runes. El projectil que feia unes mides d'uns 25 centímetres de llarg per 8 de diàmetre va ser enretirat poc després de les 10 del matí per membres del cos d'artificis dels Mossos desplaçats des de Reus.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. El seguiment de la vaga general d'educació a les escoles Montserrat i Madre Sacramento de Sant Just. A Montserrat, un 75% dels alumnes no han anat a classe i de mestres només ha faltat un de 17. I a Madre Sacramento la situació és similar, amb l'assistència de molt pocs alumnes. A cicle infantil hi han assistit 40 nens i nenes de 68, a primària només 61 de 157, per tant, falten més de la meitat,
I a ESO només han anat 13 nois i noies a classe dels 96 que hi ha a l'escola. De mestres només ha faltat un de 24. Per tant, queda alterada l'activitat lectiva a aquests centres de Sant Just per la manca d'alumnes i per això es fan activitats complementàries com ara repàs o plàstica.
Seguim parlant d'educació perquè aquest curs s'han presentat més sol·licituds de beques menjador que el passat a Sant Just i s'han anat més menys. Enguany s'han presentat 95 sol·licituds i s'han aprovat 46, mentre que l'any passat es van sol·licitar 89 beques i es van admetre 67. Això vol dir que aquest curs s'han concedit menys de la meitat de les beques menjador demandades, quan el curs passat es van aprovar 3 de cada 4. Des de l'Ajuntament ara estudien com fer front a les beques que s'han quedat sense cobrir.
La situació és similar al conjunt de la comarca. Al Bas Llobregat la demanda de beques menjador ha crescut en prop d'un 20% i a més no hi ha recursos suficients per cobrir-les. Així ho alertava fa uns dies el president del Consell Comarcal, Joaquim Balcera, que també ha reclamat la implicació de la Generalitat i la Diputació en l'aportació del finançament necessari.
I acabem parlant d'esports perquè el club hípica Sol Solet acollirà una màniga de la Copa d'Europa de clubs de Pony Games Peter Dal. El comitè organitzatiu del campionat ha acceptat aquest cap de setmana la candidatura del club Sant Justenc. Això al mateix cap de setmana que dos grups de genets de Sol Solet han guanyat el primer campionat de Catalunya de Pony Games en les categories sub-14 i Open. Aquestes dues categories s'han proclamat vencedores del primer torneig a nivell català de Pony Games.
Una competició que reunia els millors genets d'aquesta disciplina i van participar un total de 14 equips. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també als Sant Jus Notícies edició migdia, a partir de la una. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
The voices in your head Make them like you instead So complicated Look how we are making Filled with so much hatred Such a tired game It's enough I've done all I can think of Chased down all my demons I've seen you do the same
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure. Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Dos minuts i un quart de dotze del matí. És un moment de parlar del documental del mes que arriba aquesta setmana, demà divendres, a l'Ateneu. En aquest cas es projectarà El Alcalde i ara en parlem amb la Laia Òbia, de la productora Paral·lel 40, que cada mes fa arribar aquest documental a l'Ateneu de Sant Just. Molt bon dia, Laia. Hola, bon dia. El Alcalde és el títol d'aquest documental que ens arriba aquest cop des de Mèxic. Sí, és un documental que...
Jo crec que és una reflexió general sobre quin és l'estat del país de Mèxic, però a través d'una figura molt polèmica i que ben segur no deixa indiferent a ningú després d'aquest documental, que és l'alcalde de la ciutat més segura i més rica de Mèxic. I quin paper té o quines són les característiques d'aquest alcalde? Jo crec que aquest documental s'ha posat els pèls de punta per dues coses. D'una banda, perquè es parla
de la violència sense pèls a la llengua, és a dir, es diu tot el que es vol dir sense cap complex i això fa pensar que és una cosa molt arrelada en la societat i de l'altra banda perquè ho fa aquest alcalde, aquest alcalde que es diu Mauricio Fernández i la ciutat que ell governa és la ciutat de Sant Pedro Garza García, una ciutat que durant els anys que ell va governar, del 2009 al 2012, va reduir
totes les xifres de crim, de segrestos, d'assassinats i d'atacs al carrer, a zero. És a dir, amb unes estadístiques...
espectacular, per dir-ho d'alguna manera. La qüestió és que els resultats són tan espectaculars com dubtosos són els mètodes per aconseguir-los. I això s'explica en aquest documental, que són 80 minuts, per tant queda reflectit a través d'aquest documental que arriba aquest divendres i que no sé si s'ha pogut veure ja en altres llocs, si és més o menys recent... Sí, és un documental de producció del 2012...
S'ha pogut veure sobretot en el circuit de festivals internacional i jo crec que parlant amb els directors i també els passis que hi ha hagut del documental del Més a Catalunya hem vist que genera reaccions molt adverses. D'una banda hi ha gent que se n'adona d'una realitat que segurament és desconeguda, que és aquesta realitat on la violència i el poder es barregen d'una forma...
desmesurada i sense i sense sorprendre a la societat en la que estan i de l'altra reaccions molt extremes en el sentit negatiu és a dir, per què se li dona veu a un personatge com aquest que el que explica no té ni una gota d'ètic o de moralitat llavors els directors sempre ens expliquen que ells el que han volgut és posar a la càmera, deixar que l'alcalde parlés
i que sigui l'espectador el que s'enfronti al que diu aquest personatge i a les pròpies idees que un té sobre quin és el límit per lluitar contra el crim, que jo crec que és la pregunta que et fas com a espectador quan veus aquest senyor...
que explica barbaritats, però que, d'altra banda, l'acompanya en els números, que és el que fa l'arte desorientat. Exacte. Suposo que aconsegueixen desconcertar-nos d'alguna manera o, si més no, despertar aquestes contradiccions que, possiblement, és el que pretén també el director, d'alguna manera. Totalment. Jo crec que el que pretenen ho han aconseguit del tot, que és que no deixen a ningú indiferent, ja sigui per bo o per dolent. També és una mica, potser, la funció del cinema documental, en general.
Sí, jo crec que sí, i crec que sobretot també és aquest exercici que és sobre una ciutat de Mèxic i sobre un alcalde mexicà en uns termes molt diferents, però també el podem aplicar aquí, és a dir, en ciutats, a Catalunya, i per exemple, Badalona és un exemple, on hi ha alcaldes que fan polítiques molt radicals, molt i molt contundents sobre determinats problemes que hi ha en la societat,
i que, com que els resultats els acompanyen, ningú els qüestiona, perquè al final aquests polítics els vota la gent, vull dir que estan allà perquè els han votat. I crec que no ens queda tan lluny la reflexió que expliquen. Aquest retrat que ens fan, aquí al costat el podem veure, i segur que evidentment en un nivell molt diferent, no vull equiparar-ho, però té moltíssimes coses que t'hi fan pensar.
Doncs molt interessant aquest documental que arriba aquest divendres, que a més a més també veig que té alguns reconeixements pel que fa a premis i festivals. Sí, va fer... ha obert diversos festivals, ha obert el DOCS DF, que és el Festival de Documental de Mèxic, ha estat a Documenta Madrid, que és un dels principals espanyols, el DOCS Barcelona, ha estat fa res, molts pocs mesos, i jo crec que encara té una bona tirada prevista, perquè, com bé deies, és un documental que...
Que això, que t'atrapa i que et deixa en xoc. Doncs aquí Sant Just arriba aquest divendres a dos quarts de nou, com sempre, a l'Ateneu. Avui n'hem volgut parlar amb la Laia Aúbia, de la productora Paral·lel 40. Moltes gràcies, Laia. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, fins a mes que ve. Igualment. Adéu, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passant quatre minuts d'un quart de dotze, després de parlar del documental del mes parlem del temps, avui més tard del que és habitual, amb el Carles de René di Rius. Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Et fem entrar més tard, però no perquè t'haguem castigat perquè les tornen a encertar. Aquest matí tots ens hem recordat que ahir vas dir que necessitaríem la jaqueta, no? Sí, jo crec que és el més destacat, fins ben bé dilluns, és el més destacat que podem tenir present pel que fa a la previsió del temps.
a migdies més càlids, però els dies que les nits queden serenes, amb el termòmetre li costa una miqueta més. Ahir va ser espectacular. Arribar a 26 graus de temperatura a Sant Jús amb un 23 d'octubre ja cansa una mica. 26 graus al migdia, bé, al migdia, si era a primera hora de la tarda, a les 4 o a les 5 de la tarda arribàvem a aquesta temperatura que dius, prou, prou, fins i tot he vist algun tuit de gent que està assajant pel concert de divendres i els veus allà sense samarreta, perquè fa calor i és una mica rotllo.
Aviam, té les hores comptades o té els dies comptats més aviat aquesta calor extrema perquè anirem directament cap a la normalitat. Els mapes ballen una miqueta, ja comencen a tremolar una mica a mesura que s'està acostant la setmana que ve i nosaltres parlàvem ahir potser molt agosarats d'un canvi de gairebé 10 graus de temperatura i avui els mapes afluixen, serà entre 6 i 8 graus la diferència de temperatura. Però bé, ja seria una cosa més normal per l'època, només que ens mantinguem per sota dels 20 i entraríem dins de la normalitat
S'estaria bé al migdia, caldria la jaqueteta al matí i a la tarda, és normal, però avui dia no és aquella calor que dius, hòstia, és que és insuportable. Aquella està bé del migdia que no cal res. Llavors, avui dia de sol, hi ha un altre front a la recàmera que intentarà entrar aquesta nit. Creiem que es retrasarà una miqueta i aquesta nit encara la tindrem serena.
Potser entre divendres i dissabte tindrem més núvols fruit d'aquest front, que no ha de portar pluja, però sí que portarà núvols, i que farà que les temperatures es mantinguin molt semblants a les d'avui, farà de nevera. Avui no arribarem als 26, creiem, esperem, i els mapes ens indiquen, o com a mínim les previsions marquen uns 23-24 graus.
Ja que ha baixat la mínima, ja ha baixat gairebé 4 graus, en referència a la nit anterior, doncs avui també creiem que les temperatures màximes també quedaran una mica més curtes. Seran molt agradables, però estarem al voltant dels 24, però quedaran una mica més curtes. I la nit tornaria a ser força fresqueta, o sigui, el tanto demà al dematí, sobretot mirar pel cel i mirar si hi ha núvols o no. Això és el que diferencia més el fet que la temperatura pugui baixar o no baixi gaire.
Llavors, el que dèiem, entre divendres i dissabte, més núvols pel pas d'un front poc important, temperatures que no varien, les mínimes seran una mica més altes perquè tindrem més núvols a la nit, i diumenge, un dia que en un principi ha de ser bastant bo amb el sol com a protagonista, amb una màxima que seria... Creiem que el diumenge podria ser un dia molt semblant al d'avui. Bon dia, cel clar.
Seguiríem amb aquesta tònica, amb temperatures màximes una miqueta més baixes, i al canvi arribaria dimarts. Dimarts ens arriba un front que arriba pel nord, que porta aire més fred del nord d'Europa, que podria portar fins i tot precipitacions entre dimarts i dimecres, i que faria baixar les temperatures clarament. O sigui que dimarts sí que hi ha una previsió d'uns 17, 16, 17 graus de màxima, que això sí que ja és una miqueta més tardor intensa. Ja és tardor i a les portes del mes de novembre ja seria més normal.
Molt bé, doncs no estarem pendents de tot plegat. Demà acabem d'actualitzar aquesta revista al cap de setmana i, de moment, a gaudir encara... Ja que sabem que s'acaba, sí que es pot gaudir, no? I tant. Ho recomano. Doncs ho farem, sense mala consciència. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concerts o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Just a la fusta.
Cinc minuts i dos quarts de dotze.
Parlem a aquesta hora de la vaga d'educació que es fa avui arreu de Catalunya i per fer-ho el que estem fent al llarg d'aquest matí hem anat parlant també la primera hora i saber com s'estan seguint els diferents centres. Per exemple, en el cas de Sant Just tenim que a Montserrat un 75% dels alumnes no han anat a classe, de mestres només en canvi n'ha faltat un de 17 i a Madre Sacramento la situació també és bastant similar amb l'assistència...
de pocs alumnes. Hi ha altres centres de Sant Jurs, com per exemple en el cas de l'escola Canigón, falten 95 nens i nenes de 450, aproximadament un 20%. Hi ha 4 mestres de 28 que s'han sumat a aquesta vaga i en el cas de Montseny la incidència de la vaga és mínima, sobretot perquè els alumnes de cicles superiors estan de colònies amb 4 mestres
i per solidaritat amb aquestes quatre persones, el claustre de professors va decidir no fer vaga, però també falten uns quants alumnes, i ara en parlem amb la directora de l'Escola Montseny, la Carme Miró. Molt bon dia, Carme. Hola, bon dia. Us ha agafat, per tant, la vaga en un dia complicat, no?, per l'Escola Montseny, en aquest sentit? Sí, complicat perquè nosaltres sempre hem funcionat molt tots junts i molt a una, però, a veure, tot i això, doncs, estem molt a favor d'aquesta vaga, la veritat, d'aquesta vaga general educativa, que...
en aquest procés de lluita contra la LOMCE i totes les retallades. Tot i això, sí que tenim una persona que la tenim de vaga, és una persona interina, i aquesta persona sí que està fent vaga, però per la resta hem decidit que de moment estem aquí al centre. Una vaga contra la LOMCE i també contra les retallades, d'alguna manera. Avui, per exemple, hi ha qui es pregunta contra què és exactament, i en general tots aneu dient que és un cúmul de coses, també.
Sí, la veritat és que l'OMCE afectarà moltíssim els nens i nenes de la nostra escola i de tot a les escoles. És molt greu tot el que volen fer i s'hauria d'explicar. No és només el tema de la llengua, que és gravíssim, per nosaltres és gravíssim, sinó tota una sèrie de limitacions amb l'ensenyament, exàmens idèntics i simultanis per filtrar alumnes... No sé, suposo que ja us han anat parlant tots els altres centres de l'OMCE, no ho voldria fer pesada, però...
és que és molt pesat, vull dir, els consells escolars, que ara tenen un pes molt important, deixen de ser òrgans de govern, hi ha un perill de gratuïtat d'educació, s'imposaran taxes, volen separar l'alumnat en funció de la seva llengua, per tant, tota la immersió lingüística se'ns en va, és gravíssim. Nosaltres el que sí que et vull explicar és que com a centre estem participant en la consulta ciutadana per l'educació i això es podria dir a tots els oients de la ràdio, vull dir, hi ha una...
una consulta que és promoguda per la FAPAC, per estudiants, sindicats, grups de mestres, una consulta en la qual s'ha prorrogat fins al 27 d'octubre i que nosaltres hi estem participant a títol individual i es pot fer com una votació per anar amb tot aquest tema en contra de la l'OMC i les retallades. I això a títol individual penso que els oients ho haurien de saber perquè, si els interessa, hi puguin participar.
I com es pot fer? Com s'hi pot participar? Si ens en consulta Ciutadana per l'Educació, pujant al Google Consulta Ciutadana per l'Educació, podrem entrar a la web directament, vull dir, la part catalana. Això és a nivell de tot estat, vull dir que, igual que nosaltres estem als gallecs, vull dir que és una cosa de totes les autonomies, però nosaltres, doncs, la promou, ja et dic, des de la FAPAC, diferents sindicats, i penso que és interessant. S'acabaven, jo diria, no sé si del 13 o el 17 d'octubre, i ho han prorrogat el 27.
Penso que la gent també és una manera que hi pugui participar i, si no m'equivoco, em sembla que es pot participar a partir de 13 anys, eh? Va, per tant, alumnes de secundària. Correcte. De fet, és una d'aquestes protestes o la vaga d'avui que pren més força també perquè, de nou, la comunitat de pares i mares també s'hi ha sumat en general, no?, i una que sembla és que falten també molts alumnes i també les escoles concertades que em sembla que fins normalment no s'acostumen tampoc a sumar les vagues, no?
Sí, sí, i nosaltres estem molt agraïts per la nostra ampa, eh? La nostra ampa ens va colzar totalment, d'alumnes ens han faltat, potser no tant, sabent que els mestres hi eren, quasi bé tots, vull dir que nosaltres a les famílies els hi hem comunicat la situació que teníem, però a veure, jo diria que de 232 alumnes ens han faltat uns 40, o sigui, no ho sé, un 20-25%, no ho sé.
No he calculat, però de 232 en som 192. Falten 40 alumnes.
totes no els que tenim de colònia però sí doncs és un d'aquests dies en què suposo que d'alguna manera més enllà de tota la gent que faci vaga o no serveix també per reflexionar sobre aquesta l'OMC i veurem al principi s'haurà d'acabar aplicant però també la generalitat s'hi oposa són aquests temes que no sabem massa quan serà una realitat
esperant una miqueta, a veure que es pronunciïn, a veure què diuen i què hem de fer, perquè evidentment és gravíssim. Que ens l'han insertada i això ja està clar. Ara, què fem? Com ens modem i què fem, no? Sí, sí. Tot això, suposo que teniu clar que comença el curs vinent, el 14-15. Per tant, ho anirem seguint de prop perquè aquest curs passen més coses, possiblement, per tant, n'anirem parlant. Moltes gràcies, Carme Miró, directora de l'Escola Montseny. Gràcies. I que vagi molt bé. Fins una altra.
Adeu, gracias.
Fins demà!
I quan passen dos minuts de dos cors de dotze, saludem també la directora de l'Escola Madre Sacramento. Molt bon dia, Margarita Niño. Hola, molt bon dia. Estem parlant d'aquesta vaga d'educació. Com està anant aquí en el cas de l'Escola Madre Sacramento? Quin és el seguiment? Bé, el seguiment ja l'hem fet. En aquest moment, a l'ESO, per exemple, tenim de vaga el 86,46%. Déu-n'hi-do. A primària, un 61,15%.
i infantil seria un 41,12. Bé, que això és fàcilment explicable, vull dir, els nanos petits a vegades tenen més dificultats per poder-se deixar. Però, en tot cas, un seguiment molt alt per part dels alumnes. Sí, sí, per part dels alumnes i, evidentment, per part dels pares, també. És el que comentem també al llarg del dia, que una de les novetats d'aquesta vaga és que s'hi ha afegit també a les escoles concertades i també que rep molt suport per part de les famílies, no? Sí, sí, sí. A veure, les famílies demanen expressar
el rebuig cap a aquesta llei. És una llei que no ha estat consensuada i no té cap mena d'estabilitat ni ha estat consensuada amb ningú. Per tant, causa rebuig. Us preocupa també des de l'escola? Home, clar que preocupa, perquè en aquest moment el model lingüístic, per exemple, de l'escola aquí a Catalunya era bo i funcionava. En aquest moment queda fora. I això ens preocupa. Ah,
havia sigut un element cohesionador de la societat i en el moment en què es tregui això poden haver-hi problemes, tal com està enfocat la llei. Sovint també sentim que el que passa moltes vegades amb les lleis d'educació, que es canvien, que no es canvien, depèn més d'una qüestió política que d'una qüestió purament educativa. A veure, no hi ha hagut consens entre els partits. És una llei que probablement quan hi hagi eleccions i es perdi aquesta majoria absoluta,
aquesta llei desapareixerà, amb la qual cosa passarem a tenir una altra llei més. I, en fi, no hi ha una estabilitat educativa. És molt important que hi hagi una estabilitat per poder fer les coses ben fetes. Creieu que se us escolta poc als docents o als directors dels centres, etcètera? No penso que s'escolta gens, més que poc gens, perquè si no no s'hagués fet una llei d'aquest tipus. Aquesta és la sensació que nosaltres percebim.
Bé, que no s'ha escoltat a la gent que realment està al front dels centres, o que està treballant, o diria factors més amplis, com podrien ser unes inspeccions que poguessin donar la seva opinió, que són els que passen per tots els centres, que poden donar una idea de com van les coses. Penso que no s'ha escoltat. I en el cas d'aquí Sant Just, aneu parlant amb altres centres, amb el Regió d'Educació, com ho esteu vivint? Sí, sí, sí, això, bueno, n'hem parlat. Vaja, jo em vaig estar parlant
ahir amb el regidor. Hem tenint un consell escolar en el que, tant des de titularitat com els pares, com professors, vull dir, tots els que estàvem allà no s'agrada a ningú la donar-se. Que és una mica la sensació que hi ha generalitzada, no?, arreu de Catalunya, si més no. Sí, sí, és una sensació que parlis amb qui parlis, jo tinc companys d'altres escoles concertades i que realment no agrada a ningú. I no només per la llengua, no?, també hi ha molts altres punts que tampoc convencen. La llengua hi ha moltes coses més, vull dir, no hi ha...
És un atac frontal a l'autonomia educativa, a les comunitats autònomes, a l'elaboració del currículum, a la manera d'avaluar en un centre. Això quedava recollit amb l'ALEC, això tampoc funciona, venen unes proves marcades i res més. No ens agrada com s'està portant.
Està clar. Doncs avui es queda reflectit sobretot en el cas de Madrid Sacramento amb la falta d'alumnes, de professors no ha faltat un, no? Sí, de professors ha faltat un. Però és un tema que també és comprensible. Vull dir, la gent ha d'arribar també a final de mes. En aquest moment estem amb una paga pràcticament menys. Ens ha rebaixat igual que si fossin funcionaris. Perquè tot el que sigui pagament delegat té el mateix tracte.
i llavors, bueno, també un dia de vaga, a vegades representa un esforç econòmic que no tothom està en condicions. Però en tot cas és això. A veure, encara que hagin vingut els professors, el rebuig és el mateix. Exacte, existeix aquest suport, per tant, els motius d'aquesta vaga d'avui, 24 d'octubre. Avui n'hem parlat també amb la Margarita Nino, directora de Madre Sacramento. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia.
Dos quarts i mig de dotze, parlem ara d'actualitats, fem tertulia però amb la Lina Santa Bàrbara, la Pere Oliver, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Us he vist que estava molt atents a l'entrevista anterior. És que és interessantíssim.
és molt actual i estàvem pensant precisament en quins són els objectius principals de l'educació. Els principals objectius de l'educació són, a veure si vosaltres esteu d'acord, accedir al mercat de treball, créixer en coneixement, cultura i progrés social i millorar els nivells de convivència i cinisme, i civisme, perdó, que ara m'he equivocat, he dit cinisme, no, civisme.
Estava pensant en el senyor Montoro. Estava pensant en el senyor Montoro i s'ha maculat això. Més bé, jo pensaria en el senyor verd. També, també. Però és que els dos han dit últimament coses que... Últimament i d'ençà que hi són, el d'això, el govern.
barbaritats una darrere l'altra per no dir mentides Bé, en un moment jo crec que el Pere tindria que tornar a dir aquests principis fonamentals, no del moviment no, no de les bases aquestes i en tot cas, com ja hem sentit moltes coses passeu amb els altres temes que teniu
Perquè això no cal ni discutir. Sí, perquè això és evident. És essencial. I tornant al civisme, la Joana tenia ara un tema que té relació amb el civisme, que com forma part també d'aquest pacte de l'educació, que si de petits no s'ensenya, després ja es passa olímpicament, aleshores...
Però ho ha lligat tot, eh? Si hi ha coneixement, hi ha cultura, hi ha sentit de convivència, hi ha civisme. Fixeu-vos que és xulíssim, perquè avui el Pere està fent el que diuen un link. És a dir, que passa d'una notícia a l'altra, molt adient, fent-li la base.
Molt bé, moltes gràcies, senyora moderadora. No, parlava que l'altre dia, que vam fer el dinar de germanor de l'associació de gent gran, doncs el Pere també hi era. Però al moment de sortir, una senyora i el seu marit se'n van acostar. Escolti'm, vostè va a la ràdio, oi? Vinc a parlar per la ràdio i dic, home, estonetes. Diu, és que tenim un problema que és horrorós.
Diu, perquè allà a l'avinguda de la Generalitat, a les basses de Sant Pena, doncs, clar, en els carrerons que queden entre edifici i edifici, concretament, el que em pertoca, diu, està horrorós, allò no ho netegen mai. Hi ha un pipí-cant, però o els amos no porten els gossos al pipí-cant, o els deixen sueldos i se'n van anellar. Diu, jo no sé la de temps que fa, que almenys no l'han netejat. Diu, però que esclar...
allò és horrible, perquè a vegades si hi ha criatures o el que sigui que juguen per allà, diu, escolta, allò està interessantíssim, oi que ho comentarà? Comentado está. Comentado está. Ha quedat en l'altra. Jo afegiré un petit comentari, jo he vist quan surto l'esno perquè jo també tinc un gos.
Quan surto a les 9, hi ha un veí que jo veig cada vegada, obre la porta del jardí, fa sortir el seu gos al carrer, sol, el gos surt sol, perquè ell només fa cobrir-li la porta, el gos se'n va a fer la volta, se'n va cap al carrer Tudona i torna a venir, i quan ha fet les seves necessitats, torna a casa. Home...
Malament, no? Això està fora de tota la qualitat. A més, a més, em sembla que aquí a Sant Jusí hi havia com aquelles multes, no?, que es van començar a posar. Sí, doncs, escolta'm, et puc dir que ho fa, eh? No, no, s'ha de portar. El que passa, que clar. I gat, i a més a més amb murrió. Sobretot els grans. A murrió tots no, no? Tots els grans, els que són perillosos. Els que acostumen a ser races perilloses. Que a vegades no ho són tant, són més perillosos els amos. Els amos que no el pobre gos. Bueno.
Sabeu què passa també, que hi ha envers els gossos i gats, però sobretot envers els gossos, que tenen tan interioritzat els amos dels gossos que un gos és una humanitat simplificada i que són unes criatures tan encantadores... Delicioses. Delicioses, i amb això tenen tota la raó del món.
Però no tenen cura que aquestes criatures encantadores hi ha coses que no les dominen en absolut perquè no són ceres racionals. I llavors diuen, el meu gos és tan intel·ligent que, escolta, el deixo anar sol, torna a casa, coneix perfectament el comit. Amb això estic d'acord, però, escolta, molesta el veí?
Però no pensen en els altres, o sigui, llavors recordeu que aquesta criatura encantadora fa les seves necessitats sense que se la pugui educar mai a fer-les en un lloc concret, perquè encara amb un gat li pots ensenyar, amb un gos no hi ha manera, no se n'entera. De cinteig, bueno, és igual, no estic d'acord amb tu, perquè jo tenia una gosseta, que era un esquitx de trapezi, petitona, quan més grasa bastava passar dos quilos,
però tenia la seva caixeta igual que els gats. I com el criador em va dir, mira, és tan remenuda que no puc calcular-li la quantitat de vacuna que li podem donar. I ells van amb el mocell olorant-lo tot, diu, val la pena que si pots controlar-hi, val més que te'l tinguis a casa. I com ella tampoc no volia sortir, la senyora tenia un lloc al safreig, anava a la seva caixeta, li canviaves cada dia la terra de gat...
i allà que va viure 14 anys. Però, perdona, això és aplicable a totes les races de gossos? No, no, perquè un gos gros no pot ser. És que recordo, recordo precisament a l'època que Planeta d'Agostini vam editar uns fascicles que eren sobre els gossos, i a la revista Opinion fèiem una secció que es deia convivir o vivir con un perro, no me'n recordo si era convivir o vivir, evidentment els entesos amb gossos, que hi havia diversos senyors que escrivien, que tenien fins i tot cinoteques,
es diuen els criaders, els que crien gossos. Jo diria caroteca. No, em sembla que es diu cinoteca, però bueno, és igual, ho veurem. Si algú sap que ens truqui, ens ho clarem. Doncs evidentment hi ha races que sí, se'ls pot ensenyar pràcticament tot, però necessiten també un entrenament, cosa que no tots els amos fan. És que no en sabem.
Hi ha gent que educa els gossos i altres que ni els educa ni els sap educar. Si passa amb les criatures, com no passarà amb els gossos? Si no sabem educar-nos nosaltres mateixos els uns als altres, com tenim que educar els animals? Ho farà gent molt especialitzada, que sí, evidentment, aquí veiem el programa Veterinaris, per exemple, la TV3, ens dona pistes de gent que cuida el seu animal, l'educa... O el porta al psicòleg i el porta al psiquiatre.
el port el que vulgui la cura aquesta també és un pèl exigerada perquè no deixa de ser no deixa de ser un animal sí tampoc cal sí però ja saps què passa tot té mesures li compren un collar de brillants per exemple no això és un excessiu no no però tu tens aquell animalet i forma part de la família perquè nosaltres a vegades hem deixat d'anar a llocs havíem deixat d'anar a llocs perquè no podíem prutar l'agosteta clar digue'm a mi bueno
Jo tinc que calcular l'ari. Quan tu tens un animal... Si tens una responsabilitat d'alguna cosa, tens que ser conscient del que fas. Un animal és un animal. No, si tens un animal, evidentment que s'ho tenen en compte. El tens a casa i l'has de controlar. Sin passar-se. Jo me'ls estimo molt. Sin passar-se. I a més passa una cosa també. Els soliloquis, dels que tant en parla el poeta Machado,
que són aquestes necessitats que té el ser humà d'expandir-se. Quan està en solitud, si se sent per la sola a si mateix, dic, ai, com està mineure. Però si li explica la seva vida a un gos, que ara que el gos no entengui res, veus que hi ha gent, et miren amb aquella cara, aixec les orelles i penses que t'està entenent. Entén la tonalitat. O sigui, si tu amb un gos dius, dona, dona, dona...
sap que l'està renyant. Si dius, uau, uau, uau, uau, uau, sap que l'estàs acaronant. Però no cal que li diguis una paraula concreta, que passa que diem, nosaltres articulem síl·labes, però el que percebeix el gos és el to. Això sí que està més que comprovat. No ho recordo i perdoneu perquè us diré ara el nom i després, a la setmana que véssim equivocat, diré el nom cada lloc.
que es diu Peter Bale, és un escritor inglès, amb tota aquella ironia que tenen els inglesos, que té un lèxit molt fluït i té molts llibres, però un d'ells és un Mi vida de perro, no sé què. I resulta que és un llibre
que aquest home es va enamorar de la Provence, de França, se'n va anar a viure allà, això és veritat, no? I aleshores allà va veure els gossos i hi ha un gos que representa que és el protagonista d'aquesta novel·la i és la visió dels humans a través d'aquest gos. És per petar de rire, però és que verdaderament estàs filosòfic, eh? Vull dir que el recomano. La visió dels humans... Se'n diu Peter Bale, però no me'n recordo si l'autor és Peter Bale o no.
Busca, també pots buscar-ho. Ara, mentrestant, ho està buscant. Avui tot el dia l'acaba de buscar-ho. A veure, tenia aquí un cartipàs de deures. M'has portat a Patrick MacDonald. També pots buscar Patrick MacDonald, Carme, d'aquesta manera.
Segur que el Patrick Madona té un personatge que són un gos i un gat, en la seva edició original es diu Muts, i aquí està traduït amb altres noms, amb diverses revistes i publicacions. Muts, s'escriu Muts, però com es diu Muts en anglès? No, no, no, Muts de Damm, que no parlen, o Muts de M-O-D. M-U-T-S.
M-U-T-S. No ho sé. M-U-T-S. El cas és que aquest gos i aquest gat també veuen a través de... O sigui, com totes les criatures antropomorfes veuen la humanitat a través dels seus ulls. Però clar, és que els seus autors són humans. Sí, clar.
Això comença amb Walt Disney als Estats Units i comença amb Osama Tetsuca al Japó i tant Osama Tetsuca com el Walt Disney són els grans creadors de les criatures antropomorfes. Ah, i tu que ets l'emboderadora, tenies una cosa aquí... No, no, aquesta cosa és pel final. Aquesta cosa és la optimista. Doncs escolta... No l'optimista, és una cosa que dius, vale, Titus, no?
Una altra d'optimista, que la Joan ens en parlava ahir, el col·làgen, col·làgen en català, per als cartílegs, diu que porta proteïnes, vitamina C i magnesi. I aquí va sortir a la contra de l'avantguàrdia.
Una senyora que em sembla que la Joana coneix, que es diu Anna Maria, la justícia, química especialista en magnesi, que diu que el magnesi li va curar definitivament l'artrosi i és clau per la salut. Que ella patia artrosi, portava una cotilla durant 20 o 30 anys, que anava encarcarada, que no podia caminar, i gràcies al magnesi està saníssima.
I té 90 anys. Jo la mica de coneixements que tinc és veritat. El magnesi, moltes vegades, resulta que tenim una tendència a prendre proteïnes, hidrates de carboni, tal, tal, tal, tal. N'hi ha una sèrie de minerals.
que el cos se'ls necessita moltíssim i resulta que es perden. Per exemple, també inclús el fòsfor, o sigui que diuen que no, que també és necessari, que diuen que menja cues de pança. Però que no porta l'alimentació aquest, el potassi, amb molt poca quantitat. El plat no porta el potassi. Sí, el potassi, això mateix. I el col·logen aquest, el xocolata negre.
Ara ja és el que us anava a dir. Una peça de 10 grams de xocolata pur negra d'un 70%, una cosa d'aquesta... No, perquè és molt amargant. Ja no és tan agradable. La xocolata negra ja et dona la quantitat que necessites de magnèsia.
Cada dia ens hem de menjar un plàtano, una poma, una pera i una pastilla de xocolata. Una pastilla de xocolata. Avui ja ho he complert. Una presa de xocolata. Una presa de xocolata. Una presa és sola, eh? Una presa és una peça. Sí, una peça, una peça, una pieça. I això una vegada li vaig dir amb una col·laboradora d'aquesta ràdio i també una veïna, que és la doctora Sambau, i deia, escolta, dic...
I a mi que res dolç, ni el xocolata m'agrada, diu, tu t'ho perds, nena. Sí, sí, ens ho va recomanar l'última vegada que va venir a fer la xerrada el tema de la xocolata, no? La tauleta sencera no, i la tauleta entera no vol ser. Llavors serien excés. Una tauleta. Una presa és una part de la rajola.
Home, sí que és veritat que lligat també amb aquesta contra d'ahir, que cada cop també apareixen segons quins personatges a les contraportades o amb articles, que tota la manera, ja no medicina, sinó per viure una mica millor, lligat amb l'alimentació o amb altres maneres de cuidar-se el mateix, que sembla que...
Està una mica en auge, no, també? Molt, molt, molt. I això representa perquè les persones cada cop viuen millor. Des de la senyora Michelle Obama, que té el seu hortet allà darrere. Això també està creixent molt. Tindrà un problema el govern, perquè cada cop vivim més anys, tindrà un problema de pagar les pensions. Cuidado, eh? No, ara... Si ens ha durat
Però, carinyo, ara resulta que la visió correcta perquè puguem tots cobrar la pensió és jubilar-nos als 70 anys. 70. Bueno, és clar. 70 i haver cotitzat 40 anys. Però, Joana, i això, a veure...
No, no, i no ho he dit jo. Ha sigut un senyor de la OCDE o no sé quantos. A mi el que m'indigna d'això és que et demanen del govern, jo estic plenament d'acord amb jubilar-me al 70 i al 72 i estic en forma, no hi ha cap problema, segons la salut i la feina que facis.
Però és que les empreses, la immensa majoria de les empreses, jubilen la gent molt abans perquè redueixen plantilla i llavors els que tenen més edat se'n van al carrer, posen becaris que surten més baratets i no posen... I així surt la feina. I quan en treuen quatre, no en posen quatre més, en posen dos. I això és una realitat. Ja sé que la taxa actual de l'actura a Catalunya, per cert, 25,95% en lloc del 26% el mes passat. Quina sort!
Home, la portada avui de l'avantguàrdia, no? Final de la recessió. Si fixeu-vos en aquella escala, augmenta 0-1.
Per si això no és res. Lina, però mira el subtítol. 840.500 aturats el dia d'avui. Digue'ls-hi el 840.500 aturats que n'hi ha mig que ha trobat feina o que n'hi ha dos i mig que ha trobat feina. Gent de 48, 49 i 50. Evidentment. Què han de fer?
S'indigna quan els diuen jubileu-vos als 70 anys o als 72 o als 80, d'acord. Però, evidentment, hi ha molta gent que la feina que fèiem estem encara amb facultats per poder-la fer, perquè la nostra feina no era precisament.
Està enfilat amb un endavant i és feina de pic i pala i, en canvi, molta d'aquesta gent que es troba en aquesta circumstància sí que podem fer voluntàriament i sense cobrar tota la feina que vulguem, faltaria plus i la fem a través de les associacions on participem. Però hi ha gent que ho necessita i no pot treballar i hi ha gent que...
Ho saps tu perfectament, Joana, per l'associació de gent gran, la quantitat de persones grans que amb la seva pensió ajuden a que el net petit pugui tenir sabates noves. Això ho dic sempre. Si van retallant les pensions, moltes famílies no podran viure gens ni mica.
perquè els avis són els que mantenen la família ara és fort que estiguem en aquesta situació cada cop és més habitual és greu jo que soc optimista de la primera a l'última cèl·lula de mi cuerpo doncs això a mi em fa plorar
No, no, això. Aquesta joventut, ostres, sí, són els que tenim a sortir. Però escolta'm, si és dels 35-40 fins als 60, imagina't que és la flor de la vida, perquè és quan estan més madurs en el treball, amb més iniciativa, saben fer les coses més bé, perquè a quina hora comencen a treballar? Si l'obligatori és fins als 16 anys, llavors, si comencen a treballar dels 25 en amunt...
Doncs, escolta, ja m'explicaràs tu, si deixen de treballar els 40, 40 i escaig, i ja no treballen més, aquesta societat se'n va no risc. I una cosa que és evident, i a més no és optimista ni pessimista, és purament realista, és que quan estàs en una associació en la que hi ha gent de totes les edats, veus que en la franja on hi ha més gent aturada, és precisament entre els 35 i 45 anys on hi ha més gent que té problemes de trobar feina. I aleshores dius, perquè ja no són becaris, i resulta que no tenen experiència,
Per uns les coses són massa vells i per les altres són massa joves. I aquesta gent té dues possibilitats. I a més, la majoria d'elles, i ho sé per l'experiència de l'associació en la qual estic, han trobat feina a l'estranger. Ole, xapó. Però n'hi ha d'altres que per circumstàncies, perquè cada casa és un món, perquè tenen una mare amb Alzheimer, perquè tenen la dona malalta, pel que sigui, no se'n poden anar a treballar. O potser no volen anar a l'estranger.
o potser no volen hi ha algun ministre que ho ha dit alegrament oh, però teniu feina bèlgica teniu feina alemanya una cosa és 23-25 anys que veus tens desit de fer coses al món però que la resposta sigui vols trobar feina fora no hauria de ser tampoc no que ens arriba, acostem al final del programa i l'Alina té una notícia guai no, no, no és guai ni és guai ni deixa de ser guai el que passa és que a mi m'ha fet tanta gràcia doncs endavant
i que consti que el que llegiré ara és Cartes a la Vanguardia és una carta de les Vanguardies no dic el nom qui ho ha fet, o sigui, que els que vinguin a buscar-lo és de Servià de Ter, és un xicot o un senyor però m'ha fet molta gràcia i no és que vulgui, o sigui, jo tinc molt respecte a qualsevol persona, sigui la que sigui la que me sigui simpàtica, la que no me sigui la que considero que no arriba i tal, tal però és que aquesta fa gràcia diu, ministro Montoro
El ministro de Hacienda Cristóbal Montoro es un tipo bastante peculiar. Cuando habla, me suena aquel viejo choti madrileño que dice «Soy más chulo que un ocho y tengo más humós que un tren». Y cuando lo veo, me parece un personaje salido de un sainete de Carlos Arniches.
Me parece un hombre gracioso, aunque tenga un trabajo difícil. Y aquí se acaba. Yo no sé si d'alló, pero eso de que soy más chulo... Pots dir el nom de la persona que el signa, perquè aquest article s'ha també contestat pel Quim Monzó en un dia següent. Ah, sí? N'han parlat altres periodistes. Ah, pues lo sabía. Bueno, total, es un... Sí, soy un... Sí, soy un... Sí, soy un... Pero bueno, aquesta cosa que acaba així dient, que dice, parece un personaje salido de un sainete de Carlos Sánchez...
Muy bien. Y entonces dice, me parece un hombre gracioso, aunque tenga un trabajo difícil, pobrecito. Y es verdad, un trabajo difícil, ¿no? Una forma irónica y fina de dir-la, sí. I va el chotis en un tot. Era la telematxa d'un personatge de còmic. Sí.
Sí, home, qui és el personatge més caricaturitzat en totes les tires còmiques de tots els diaris del país? Doncs són el senyor Bert, el senyor Montoro i el senyor Rajoy. Sí, aquest escritet no està comentat. Bueno, ja vemos que... Tens bon criteri. Tens bon criteri, clar, clar, sí, sí, sí.
és que és allò que et crida l'atenció. Sí, sí. És que els hi posen en safata de plata els humoristes. O sigui, els minutaires... Que durin, que durin. A mi m'han demanat els garrimanxos en Pimentó, amb una revista que col·laboro, que es diu Escòdol de Calella de Palafrugell, i evidentment d'aquí li he fet una caricatura, del ministre verd i del senyor Montoro. Montoro, amb aquelles orelletes que té tan remesudats, queda molt bé. Té unes ulleres, les orelles sortides, i la veu, el caparró...
Tres minuts per dir quin tipus de cosa ha passat que li han entrat a casa del senyor Bárcena. Ah, sí? Els han lligat a tota la família i que es volien portar els dits durs de la comptabilitat del Pepe. Santo cielo. Ves, estem acabant el tema. Demuestra que és religioso.
Que resa molt, sempre s'ho resant. Sí, sí, sí. Escolteu, i recordeu Sant Just del carrer, eh? Ja sé que no hem parlat en tots els programes. A més a més, hi haurà un programa especial de Ràdio d'Esvern. Evidentment que sí. Parlant amb totes les entitats, és a dir, que si passeu per allà, el presentarà el Jordi i jo mateixa, també. Doncs a dues estarem per allà.
D'onze a dues. Molt bé. Passarem per allà. Ja he quedat amb la Gina de l'Ajuntament per portar-li unes fotocòpies d'uns dibuixos. Fastejarem Sant Just del carrer. El dissabte també hi ha l'exposició del Centre d'Estudis Sant Justencs de les galetes en forma de fulla.
de tardor, que també es vendran diumenge, no? Molt bé, sí, sí. Si ens sobren, els vendrem també el diumenge. Tot va pel... El Joan Petit, exacte. El Joan Petit, dels nens amb càncer. Ah, i vol ras el diumenge a la tarda. Moltes coses, eh? Aquest de setmana realment molt intens. Molt, molt. Doncs que vagi molt bé. A tothom desitgem que passin molt bé les festes de tardor. Sí, amb aquest ser-ho ja estem salvats.
També és veritat? I tant! I tant! Doncs que vagi molt bé, gràcies, Joana, Pere i Montse. Fins la setmana que ve. Mig minut i connectem amb la xarxa, ens actualitzem de què passa arreu del país i sentirem també el bullet informatiu dels Sant Just Notícies. Tornem després amb la recepta de cuina des del mirador de Sant Just. També tindrem l'Astric Goldstein i el tas de vins i la Maica Dueñas amb el teatre. Tot això després de les notícies.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite, Polo i Oriol Pujador. Comencen les manifestacions de Barcelona i Girona en la jornada de vaga al sector educatiu. Les primeres dades de seguiment són del 50% segons els sindicats. Els dos regidors de Convergència Democràtica abandonaran el govern de l'Ajuntament de Castelldefels. Amb aquesta marxa, el Partit Popular quedarà en minoria. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea qüestiona la legalitat del cèntim sanitari que s'aplica als carburants. La denúncia la va presentar una empresa de Montblanc.
Esports, avui s'assortegen els grups de l'Eurookei Cup sub 15, que es disputarà a Vilanova i la Geltrú. I aquest migdia el Ral·li Catalunya fa un tram de proves a Salou.
Aquesta hora, com dèiem, comencen les primeres mobilitzacions a Catalunya contra la llei verd i contra les retallades en el marc d'una jornada de vaga que s'ha convocat avui pel marc unitari de la comunitat educativa. Les manifestacions són a punt de començar, de fet, d'aquí uns minuts, a Girona i a Barcelona. A Barcelona, diversos grups de manifestants s'adrecen en aquests moments cap a la plaça Universitat, que és el punt de sortida de la marxa a dos quarts d'una del migdia. Segons la Guàrdia Urbana, un grup de persones ha sortit fa una hora més o menys del campus de la Diagonal de la UB,
I s'ha unit a un altre grup a la plaça dels Països Catalans. Ara mateix tallen el carrer Tarragona, es concentren a la plaça Espanya i es preveu que tallin en els propers minuts la Gran Via en sentit centre de la ciutat. Des del Sindicat Comissions Obreres de Catalunya, Montse Ros ha explicat l'objectiu de la protesta avui a la xarxa.
ens hem de plantar, que hem de dir que aquestes lleis no són les que volem, aquests pressupostos que s'estan fent no són els que volem, hem de saber dir prou, per aquí no passarem, això no ho farem. Ara parlem de què és el que sí que volem, aquest dret a decidir, posem-li un objecte, anem a decidir l'educació que volem.
L'aturada ha començat a les 9 del matí amb un seguiment d'entre el 50 i el 55% als centres públics i d'entre el 30 i el 35% als concertats, segons s'hi dona la xifra Comissions Obreres de Catalunya o la UGT. Els dos regidors de Convergència Democràtica abandonaran el govern de l'Ajuntament de Castellafels del Bas Llobregat on formen coalició amb el Partit Popular des de l'any 2011.
La formació local de Convergència va prendre la decisió ahir al vespre per desavinences amb els populars, s'han explicat, en temes locals i sense comptar amb el regidor d'Unió Democràtica, que encara no se sap què farà. La marxa dels dos regidors s'assuma a la que ja van fer a l'abril, la cap de llista de la coalició i un altre regidor. L'anunci, segons fons municipals, encara no s'ha comunicat oficialment a l'Ajuntament de Castelldefels i deixa el govern popular de Manuel Reyes en minoria amb 10 de 25 regidors.
L'atur baixa a Catalunya en més de 32.000 persones durant el tercer trimestre d'aquest any. És el resultat de l'enquesta de població activa que s'ha conegut avui. Malgrat el descens, a Catalunya l'atur afecta, segons aquesta enquesta, més de 840.000 persones. El 22% de la població activa catalana està sense feina.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea qüestiona la legalitat de la taxa autonòmica que s'aplica als carburants, el conegut com a cèntim sanitari de la benzina. L'advocat general del Tribunal considera que la taxa és il·legal i incompatible amb la directiva europea.
La denúncia neix de l'empresa de transports Jordi Besora de Montblanc. Reclama la devolució dels imports pagats pel cèntim sanitari a Catalunya des del 2005 fins al 2008, uns 45.000 euros. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre la denúncia i va demanar que el Tribunal d'Estrasburg s'hi pronunciés. La resolució de l'advocat no és vinculant ni definitiva, però en un 80% dels casos coincideix amb la sentència final.
L'Ajuntament de Cunit a la comarca del Baix Penedès celebrarà avui un ple extraordinari. Ho farà per aprovar les ordenances municipals. El govern congelarà els impostos per al proper any. Ràdio Cunit, Xavier Martínez, bon dia.
Bon dia, aquest és un ple que podríem considerar el més important de l'any després del de pressupostos. Es tracta del ple on es presenten les noves ordenances municipals i en el cas de Conit, Pedro Ruiz, portaveu del govern conitenc, afirma que és una bona notícia la congelació de l'IBI després de les pujades indiscriminades fetes per l'equip anterior de govern que va malgastar els diners en despeses innecessàries d'ella. Quan marxen al juny de l'any 2011, Conit és dels ajuntaments més insolvents de Catalunya i dels més cars en la factura d'impostos i tributs en general, gràcies a la senyora Judit Alberic i al senyor José Barquí.
Ruiz explicava que l'actual equip de govern ha mirat de redreçar la situació econòmica del consistori. S'han incorporat bonificacions per estimular l'obertura de comerços i també es contempla l'explotació de departaments turístics i s'amplien les bonificacions autònoms. També s'incentiva la utilització de vehicles respectuosos amb el medi ambient i es rebaja substancialment les despeses per retirada i estada dels animals a la gossera per facilitar la seva retirada als propietaris. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. El seguiment dels alumnes de les escoles Montserrat i Madre Sacramento a la vaga general d'educació d'avui. La comunitat educativa convoca aquesta protesta al sector de l'ensenyament, tant públic com concertat, i els seguiments d'enjustes major pel que fa als alumnes que pel que fa als mestres. L'objectiu de la vaga és protestar contra la nova llei d'educació del govern central, l'OMSE, i contra les retallades dels pressupostos en matèria d'educació dels governs català i espanyol.
La incidència de la vaga a l'escola Montseny és mínima i és que els alumnes de cicle superior estan de colònies amb quatre mestres. I per solidaritat amb aquestes quatre persones, el claustre de professors va decidir no fer vaga. Pel que fa als alumnes, en falten 40 de 232. Pel que fa a l'escola Canigó, falten 95 nens i nenes de 450. A Montserrat, un 75% dels alumnes no han anat a classe i a Madrid Sacramento la situació és similar amb l'assistència de molt pocs alumnes.
Per exemple, a primària només hi han assistit 61 de 157 i pel que fa a l'ESO només han anat 13 nois i noies a classe dels 96 que hi ha a l'escola.
Més qüestions. Sant Just presenta dos projectes d'èxit escolar i noves tecnologies a l'onzena trobada de la xarxa estatal de Ciutats Educadores. La setmana passada es va celebrar la trobada bianual d'aquest organisme a Gandia, a València, on es va aprovar per unanimitat una resolució en defensa del paper dels municipis de l'educació. És una trobada que permet posar en comú propostes educatives desenvolupades en diferents municipis.
El representant al municipi, a Gandia, hi havia el regidor d'Educació, Lluís Bonfort, la tècnica d'Educació de l'Ajuntament, Lourdes Ruiz i Jordi Amigó, responsable de l'Arxiu Històric i Municipal.
I un apunt més per recordar-vos que segueix obert el període d'inscripcions per la 37a cursa de Carts de Coixinets. Els propers 16 i 17 de novembre tindrà lloc un dels esdeveniments lúdicosportius més destacats de l'any i ja us hi podeu inscriure a través d'internet. Ho podeu fer fins dijous, dia 31 d'octubre. A les 12 de la nit, les inscripcions presencials els faran el mateix 31 de 8 a 9 del vespre al Casal de Joves. Més informació al web carsdecoixinets.org.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no ho conduria, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no ho va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Aquesta hora parlem de cuina. Aquesta setmana estem parlant amb Joan Mascareu, propietari del Mirador de Sant Jus. Bon dia. Hola, bon dia. Per fer diferents receptes de bolets. Avui què prepararem? Avui el bolet que toca és el camagroc, el rossin i el de pi. El títol de la recepta són rotlles de salmó fumat amb camagrocs.
O sigui, barrejarem també marisc i bolets, no? Això mateix. Sí, exacte. I el bolet serà amb un remenat d'ous, que l'ou i el bolet el combina molt bé. Perfecte. Què ens caldria, doncs, d'ingredients? Doncs, a veure, per unes 4 o 5 persones he comptat unes 8 escalopes de salmó fumat.
400 grams de camagrocs, 4 ous, 40 grams de mantega, 2 cullerades soperes de crema de llet, una cullerada de cafè de juliver picat i una escalunya picada. Això, bàsicament, com he dit, és com un remenat d'ous que el farcirem amb els escalopes de salmó. Primer saltejarem els camagrocs, la mantega i l'escalunya picada. Un cop estigui saltejadet, incorporem els ous batuts i anem remenant amb una cullera de fusta.
ho anem coent fins que quedi espacet llavors li afegim ja la crema de llet l'all i el julivert picat ja tenim el remenat fet llavors només ens falta ja expandir les escalopes de salmó fumat i anem repartint el remenat que hem fet per les 8 escalopes ho fem amb rotlles com si fossin uns canelons i llavors fiquem un parell de rotlles d'aquests per persona
Llavors, per acompanyar, no els he dit, però dels camagrocs que hi ha a la recepta podríem guardar uns quants. I la manera que els fiquem nosaltres són fregidets. Així amb una mica de farina i fregits. Per sobre, com si diguéssim. I llavors els dona una mica de volum que queda molt bé. I així també veus el que hi ha dintre, no? Com si diguéssim, ja és una mena de... I dona una mica de contrast del color groc del camagroc amb el vermell del salmó i és un plat molt vistós i ja ho veiem fàcil de prendre. Sí, no és difícil, eh?
Aquest té, realment, i segur que dona molt bon resultat. Vull dir que aquests és d'aquests que convindrà a provar a casa, segurament. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Joan Mascaró, del Mirador de Sant Just. Demà hi tornem. A vosaltres. Adeu, molt bon dia. Bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, comorats, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà, amb noies de segon d'esso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Uff...
Això és espectacle. En punt un quart d'una del migdia, moment per parlar de teatre amb la Maica Duenyes. Bon dia, Maica, què tal? Bon dia, què tal? Moment per destacar, com que dijous, les novetats, repassar també recomanacions, que els expliquis una mica què val la pena de veure el teatre.
Mira, avui començarem dient que abans d'ahir es va celebrar la concentració, la nominació dels Premis Butaca, que ja saps que són uns premis que dona el públic i que els actors, els directors, tota la gent de teatre els té en alta estima, aquests premis. Són molt importants, justament per això, perquè és el públic el que selecciona els guanyadors, no?
Però d'entrada, les guanyadores, podríem dir, són dues obres que tenim la sort que encara les podrem veure si no les vam veure la temporada passada, que és Barcelona. Tinc moltes ganes de veure-la, eh? És magnífica. Que no la vaig poder veure jo, soc d'aquestes. Doncs l'estan fent el Goya, ja pots espavilar, perquè l'altre dia vaig trucar per telèfon i em van dir que hi havia una gran venda anticipada, o sigui que...
hauràs d'espavilar-te. Barcelona va ser l'èxit de la temporada passada al Teatre Nacional de Catalunya. Està interpretat amb molta més gent, però els principals protagonistes són la Miriam Iscla i l'Emma Villarrasau.
és el Pere Riera, l'obra, i la veritat és que és una obra magnífica. Rius, són rius, tangoixes, plores... Hi ha una mica de tot, que són realment les obres bones, bones, tenen una mica de tot. Doncs aquestes tenen set nominacions cadascuna, o sigui que la pugna està entre Barcelona i els Ferestecs. Els Ferestecs és una obra que es va veure...
També la temporada passada, el Teatre Lliure de Montlluïc, dirigida per el Lluís Pasqual. Una obra magnífica per riure, però per riure molt. La veritat és que jo no sabria quina de les dues escollir, eh? Sincerament, tinc aquest problema. I també tenim això, aquesta sort, perquè la tornen a reposar aquest any també al Teatre Lliure de Montlluïc. O sigui que...
Les dues que tenen set nominacions, que són, diguem-ne, de moments que guanyarien, no?, en principi, si hem de pensar que tenen set, doncs són dues obres que es poden veure si la passada temporada no veu tenir l'ocasió. Després, en quatre, t'estimo, ets perfecte, però ja et canviaré, que és molt bona. També ens ha de recomanar. Sí, molt bona, sí, sí. I després n'hi ha el nom...
L'onada, que a mi em va agradar molt, que es va fer al Teatre Lliure de Gràcia, aquell que parlava d'un professor que fa un experiment amb els seus alumnes per explicar com pot arribar-se al nazisme, que és molt bona. També la podrem tornar a veure aquest any, al Teatre Lliure de Gràcia, perquè la reposen.
Després la Bet, que també està molt bé. Smiley, que és una obra de petit format. La tornen a fer, no? No la jo ets veure tampoc. No, doncs no te la perdis. El lliure de gràcia? No, l'Smiley ara l'estan fent al Capitol. I realment val la pena d'anar-hi perquè és la història, ja ho vam explicar en el seu dia.
d'un noi jove homosexual que fa una trucada al seu amant i el posa de verd, o sigui, li diu de tot a la trucada, al contestador, evidentment, perquè no el troba, i resulta que s'ha equivocat de número i ha trucat a una altra persona. Aquesta persona és un professor de la universitat, molt seriós, molt educat, que també és homosexual,
i va a veure'l. I llavors, a partir d'aquí comença... És boníssima, molt, molt bona. Smiley és molt bona, i si teniu ocasió, l'estan fent al capítol, val la pena. I després, també, una altra nominada, amb quatre nominacions, és el Principi d'Arquímedes. Aquesta no la reposaran aquest any, en principi. No sé si te'n recordaràs, que vam parlar d'ella, que és d'un professor...
en una piscina que porta nens petits per ensenyar-los a nedar que en un moment donat un nen té molta por per llançar-se a la piscina i ell li fa una abraçada i un petó i li acorona una mica perquè ho faci amb més seguretat això de llançar-se a l'aigua
Algú veu això i ho malinterpreta i a partir d'aquí comença l'obra i realment ens demostra que tenim tanta por de tot aquesta societat que estem creant que és patètic. Molt bones totes. Doncs molt interessant també. Jo la veritat és que totes les nominades d'aquest any són magnífiques. Penso que mirant cap enrere s'ha fet una molt bona temporada del 2012 i
perquè és que no sabria quin escollir de totes les que t'he dit, perquè són totes bones. Bé, a part d'això, doncs també n'hi ha premis de millor actor, millor director, millor tal, o sigui que aquest any...
Es farà al Teatre Nacional de Catalunya, l'entrega de premis, que és per al 3 de desembre. I per primera vegada, això ho van comentar quan es va presentar, però jo penso que per primera vegada conviden els directors de totes les obres nominades. Aquest any ho hem dit així, però normalment tothom que està nominat va als Premis Butaca. Sí, sí.
Bé, doncs, després, les producions internacionals, que també hi ha un premi, està El Juicio Nazorra, no sé si te'n recordaràs, de Miguel de Larco, que la feia, ara no me'n recordaré el nom, és magnífica l'actri que fa. I després, les tres germanes, de Declan Donnellan, que era molt, molt bona,
I de màster amb Margarita, que també va ser una obra superxula.
Llavors, això és el que queda dels Premis Butaca. Bé, no queda. Està per donar. O sigui, ara el que teniu que fer, tots els que esteu escoltant el programa, és passar per la web dels Premis Butaca i posar el vostre vot a totes aquestes nominacions, en principi, perquè el dia 3 de desembre guanyi el millor. Però serà difícil, aquest any. Jo penso que serà difícil.
Bé, doncs ara anem a parlar de coses de teatre, de coses que es fan. Aquesta setmana he vist dos espectacles que la veritat és que cap dels dos m'ha acabat de fer el pes. No diria que són dolents, perquè no ho són, però per mi no acaben de funcionar. Un és la revolució no serà tuitejada
que és una... Sí, el Teatre Lliure de Gràcia és una creació, una co-creació i direcció del Jordi Casanovas, del Guillem Clua i del Pau Miró. Està interpretada per la companyia, aquesta companyia que ha nascut dins de la seu del Teatre Lliure, que són tot gent molt jove. I jo, de veritat, l'únic que destacaria d'aquesta obra és que els actors realment estan...
molt, molt, molt bé. Són molt bons, tots. La Laura Albert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López, Nima Riera i David Verdaguer. Magnífics tots en els seus personatges. En aquesta la revolució no serà tuitejada. Ara, la història, doncs mira, a mi em va deixar bastant freda.
I després vaig veure també, això era el lliure de gràcia, encara podeu anar a veure-ho. Ja sabeu que jo sempre dic que per tenir opinió sobre una obra s'ha de veure. Encara que jo digui que no em va fer gràcia, potser a una altra persona li farà molta. Destacar aquí que els actors estan magnífics.
I després vaig anar al lliure de Montjuïc a veure A la Vill de Barcelona. Sí, què tal? És una creació i direcció del Joan Oller. A la Vill de Barcelona va ser una coproducció del Grec 2012, també una coproducció amb l'Auditori de Barcelona i Vito Productions.
S'ha tornat a reposar en aquest cas perquè va estar quatre dies al grec de l'any passat i ara s'ha fet temporada del 10 d'octubre al 3 de novembre al Teatre Lliure de Montjuïc. Bé, aquí et diré que és una obra que parla, ja ho vam dir, en el seu dia parla una mica de la història de Barcelona,
agafant les coses més representatives algunes de les coses més representatives perquè la història de Barcelona és molt llarga des del temps que la van fundar els romans però aquesta obra el que li passa segons el meu parer és que té moments molt bons que estàs pendent del que està passant que hi ha un monòleg que t'està interessant
I acaba això i potser et toca veure una cosa lenta, feixuga, sense cap interès. Després ja estàs una mica com per desconnectar i torna a haver-hi un altre moment
gloriós, o sigui que hi ha un problema gros gros de ritme els espectacles han de tenir un ritme i sobretot també dura gairebé dues hores una hora i cinquanta minuts sense pausa per tant
Sense pausa. Jo crec que es podrien haver tallat moltes coses, moltes coses d'aquestes que es fan lentes, feixugues i que no interessen gaire i podria haver sortit una obra molt més brillant de la que ha sortit. Però bé, a la Vill de Barcelona, creació i direcció de Joan Oller, amb un repartiment també els actors estan molt bé, no tots, però la majoria d'ells estan molt bé,
Els actors són el Joan Anguera, l'Ivan Benet, la Marta Betriu, l'Oriol Genís, la Laura Guiteras, l'Enric Major, la Vitoria Pagès i el Jordi Vidal. Canten, evidentment, el que em va fer molta gràcia, perquè penso que és una molt bona idea,
és que canten totes les cançons o moltes de les cançons que parlen de Barcelona. No només les d'aquí, d'Espanya o de Catalunya, sinó també les cançons que ha cantat Chatrener, per exemple. Ah, sí? Sí. Això és curiós, no? Aquí sí que potser a vegades diem que hi ha música injustificadament, aquí sí que quadraria, no? Això m'agrada molt, perquè a totes les cançons que surten a l'obra, que surten unes quantes...
Doncs parlen de Barcelona. En francès, en anglès, també hi ha una cançó que parla de Barcelona que és d'aquest cloner nord-americà, el Martin, el...
A l'amic del... Bé, és igual, a l'Alzheimer. Bé, la qüestió és que aquestes cançons estan portades amb el Lisboa Central Café, que són uns músics magnífics. I, per tant, jo destacaria d'aquesta obra justament això, les cançons i l'orquestra, que és magnífica. I ja dic, és una mica com una muntanya russa, saps?
Ara puixes, ara baixes, ara puixes, ara baixes. Una mica desigual, no? Sí, una mica desigual. Mira, estem parlant del lliure i, si et sembla, continuem parlant del lliure. Endavant. Perquè el lliure, a partir d'ara, farà una altra programació que l'ha titulat Fora d'Hores. Una programació Fora d'Hores. I comença el proper dilluns 28 d'octubre. I què serà a la tarda?
No, és a la nit. A fora d'hores hi ha de tot, no? Sí, a la nit. Bé, en aquesta programació de fora d'hores hi ha coses molt interessants, com a mínim sobre el paper.
Perquè comença per un espectacle de Acer Echendia. Acer Echendia és un intèrpret, es diu l'intèrprete i és una...
un home que canta cançons, interpreta cançons dramàtiques, cançons que ens han portat durant tota la nostra vida. Són cançons de Kurt Guell, d'Hector Laboe, de Lucho Gatica, de Xabella Vargas, de La Lupe, de Carlos Gardel... I també coses més properes a nosaltres, com Taking Heat, David Bowie o Rolling Stones.
O sigui que és una mena de concert, el que canta l'intèrpret és Asier Etxendia, després hi ha percussió electrònica, piano, contrabaix i veu. Per començar aquesta Foradores em penso que és un bon espectacle per anar a veure. Però a més a més d'aquest que obre la temporada de Foradores,
Tenim un altre també que em sembla interessant. Ja saps que s'està fent aquest any el centenari de Carmen Amaya. Sí. Doncs en homenatge a Carmen Amaya hi haurà una classe de flamenco interpretada per Sara Bares.
Home, no està malament, doncs, no? Poca broma, eh? Sí, sí, jo ho ets. O sigui que serà superinteressant. Després es farà un concert amb la Sílvia Pérez Cruz. Molt bé, eh? A mi m'encanta la Sílvia Pérez Cruz, m'encanta. Té una veu fantàstica. Molt potent. Home, no de les millors veus, jo crec, del panorama actual, eh? A més, és que tot ho canta, més o menys, a la seva manera, perquè té, evidentment, un segell...
Però tant li fa que sigui flamer, com que sigui pop, com que sigui tango, com que té també una mena de... com de fado, també, no?, en la seva veu. M'agrada molt la cil·lícula. Després podrem tornar a veure, o podrem anar a veure, si no ho veu vist, la passada temporada, Ivan i els gossos. També ens la va recomanar bastant, oi? Molt, molt, molt. És una obra...
en què el Pol López, que ara forma part de la companyia jove del Teatre Lliure, fa una interpretació magnífica. Si van i els gossos també es podran veure en aquesta foradora. Després podrem veure dos matxos verdes fritos. També es podrà veure una obra que l'any passat es va veure a la Villarroel. No sé si te'n recordaràs, que era de Chekhov, que es diu sobre els danys del tabac i les ostres,
No la tinc controlada, aquesta. És un monòleg que va estar molt bé, em va agradar molt. I després, per acabar aquest cicle de Foradores, hi haurà Autorretrato d'un joven capitalista espanyol d'Alberto San Juan. Molt bé. O sigui que... Jo penso que és una...
Una bona programació, un altre tipus d'estil, o més enfocada d'una altra manera. Sí, de petit format tot, perquè són gent que canta, gent que fa un monòleg... És de petit format, però em penso que és molt interessant. Molt bé, Maica. Doncs res, ara anem a una altra cosa completament diferent. Vinga.
El Teatre Condal? Sí. Bé, doncs ara s'ha estrenat una cosa que es diu Massofocos. Déu-n'hi-do el títol, doncs, no? Massofocos. Per on van els trets? Estan quatre setmanes al Teatre Condal, d'acord? I va començar el dimecres. Les intèrpretes són totes dones, evidentment, perquè los sofocos són coses de dones, no?
Són la Lolita Flores, la Loles León, Fabiola Toledo i Alicia Orozco. I parlen una mica... Ha estat un èxit rotund a tots els teatres d'Espanya, venen de fer gira per tot Espanya. I en aquesta ocasió aquestes quatre dones parlen o defensen que a partir dels 50 anys...
les dones no estan ja de cap a caïda, ni molt menys, sinó que d'alguna manera a partir dels 50 veuen que la vida és bona i que s'ha d'aprofitar. Exacte, es pot disfrutar tranquil·lament. Exacte.
Bé, la escenografia és de l'Agata Ruiz de la Prada, el vestuari també és de gent molt important del teatre, com és la Isabel Arranz, el Màxim Huerta... Estan dirigits totes aquestes dones per el Juan Luis Iborra, que és director de cinema, però que en aquest cas està dirigint teatre. Sí, sí.
I bé, doncs jo penso que és una comèdia dirigida a les dones i als homes que vulguin saber alguna cosa més del que pensem i fem les dones. Molt bé. Quatre setmanes. Va començar el dimecres 23 i per tant acabarà el 17 de novembre al Teatre Condal de Barcelona. Doncs també ens l'apuntem moltes coses avui, eh? Veig, realment haurem de triar una cosa o altra.
Jo diria que sí. Després hi ha una cosa per aquest cap de setmana que no m'agradaria oblidar-me, perquè és una peça que està feta en honor de Salvador Espriu. Ja saps que estem a l'any Espriu. Doncs l'obra o l'espectacle es diu L'honor és nostre, senyor Espriu. Sí.
i està a càrrec dels antics alumnes de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. L'Escola d'Adrià Gual va ser una escola que va començar a funcionar als anys 60, que va començar a funcionar justament en les golfes del cinema Coliseu, en les golfes del Coliseu,
I faran unes lectures dramatitzades i estaran dedicades, evidentment, al Salvador Espriu. Gent que ara està fent teatre i que ja són grans van començar justament allà, a l'Escola d'Art Dramàtic Adriagual.
I entre d'ells, no sé, podria comentar-te la Carme Sansa, per exemple, va començar allà. Va començar també la Maria Aurelia Catmany, que era una de les que portaven l'escola, la Júlia Navarro...
En fi, que 90 actors del Teatre Experimental Català són els que podrem veure en aquest L'honor és nostre, senyor Espriu, que estarà aquest cap de setmana, només aquest cap de setmana, a la Biblioteca de Catalunya, que ja sabeu que la Biblioteca de Catalunya està regida per Oriol Broxi,
i per la Perla 29. Una bona companyia. Ja dic, 90 actors en tots grans dient espriu. Sí, promet. Jo crec que sí, que està molt bé. I després, si vols, per acabar...
Tenim temps? Sí, podem acabar encara amb alguna obra. Doncs mira, per acabar m'agradaria parlar d'una obra que també es va estrenar dimecres, que és Salon Primavera. Salon Primavera és de la Lluça Cuniller i del Paco Zarzoso.
Està dirigida per la Lola López i són cinc naufrags que es troben cada dia en un saló de ball i és la història una mica d'aquestes cinc persones que estan allà i que busquen, com sempre, buscar l'ésser humà, relacionar-se, que l'estimin i tenir una vida una mica millor, no? Sí.
La Coniller i el Paco Zarzoso són els autors del Salón Primavera. Ells van muntar una companyia ja fa anys i en aquesta obra es parla una mica d'això, de la gent. L'ésser humà necessita relacionar-se amb altres per sentir-se una mica feliç.
Doncs mira, també és interessant. Estarà fins al 3 de novembre. Pocs dies, per tant, eh? Pocs dies, sí. Doncs una proposta que també ens apuntem. A quin lloc era? A la sala Beckett. Exacte. A la sala Beckett. A la sala Beckett, recordeu...
Hi ha dubtes, no? Sí, encara la sala Becket continua estant a Gràcia. A dalt de tot. A dalt de tot, sí. A la travescera de dalt. Alegre de dalt. I és gairebé ara mateix l'única sala que comença a les 9 i mitja, a dos quarts de 10.
perquè la resta de sales de Barcelona comença amb molt d'hora. Jo, quan tinc un dia molt atrafegat, sempre me'n vaig a veure coses a la bèquet perquè és l'únic teatre que arribo a temps. Molt bé, Maica. Doncs perfecte. Avui amb un munt de propostes teatrals, hem dit. O sigui que no serà per recomanacions.
A veure si ens volem les piles i anem al teatre i tornem la setmana que ve més coses. Això, això. A veure si la gent va al teatre, perquè a vegades vas a veure coses i et fa tanta pena que han treballat tant i mirar tan poc públic que fa pena, eh? Doncs hem d'intentar, d'alguna manera. Gràcies, Maica. Que vagi molt bé i bon dia. Gràcies a vosaltres. Adéu.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
5 minuts i arribem a 3 quarts d'una del migdia. Per tant, recte final del Just a la Fusta d'avui dijous 24 d'octubre.
I com sempre cada dijous a aquesta hora el que fem és saludar l'Astri Goldstein. Bon dia Astri, què tal? Bon dia. Que ens arriba des del celler de Can Mata per fer un nou tast. Aquest any estem fent aquestes sessions pràctiques directament per entrar en tot el món del vi. I avui m'has comentat
Que parlaríem, a veure si ho diré bé, però que és d'un cava que ja no està en la denominació d'origen i, per tant... No és cava. No és cava. Què és, llavors? Però és un escumós fet amb el mètode. Un escumós. Quan ben tastat l'altre cava, que sí que ho era... Fa unes dues o tres setmanes, potser. Sí, fa dues o tres setmanes, potser. I el sistema d'elaboració és el mateix. El que passa que...
No sé si us en recordeu que l'any passat vam parlar que la denominació d'origen cava en què hi havia un munt de zones, terrenys, tant podia haver-hi cava feta sense adornir Vilafranca, anant cap al Maresme, anant cap a Lleida, anant cap a la Rioja, Extremadura.
la identificació d'aquell terreny que normalment sempre parlem del priorat, del Montsant, del Penedès, com a alguna cosa més concret, a la denominació d'origen cava no existeix. D'acord. O sigui, seria una denominació feta en un moment concret on venia molt raïm de la resta d'Espanya pels grans productors d'aquí. Que curiós, no? Sí. Bé, però és el...
És curiós, però és el que passa, que les mercaderies es mouen. Saludem també a la Lourdes Ruït, que veig que s'ha afegit a la tertúlia. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia. Home, dic perquè et veiem a la webcam i tot plegat i t'hem de presentar, no passa res. L'Estrit sempre vol que entri gent. Jo sí. Sempre intenta... Però és difícil, eh? Exacte, quan té algú aquí fora intenta convèncer-lo perquè entri, sí, sí.
Doncs, ara fa cosa d'un any o així, abans ja hi havia algun celler que per les varietats de raïm que tenien cultivades, la denominació d'origen ja deia que no, o sigui, és com tot, lleis molt àmplies i alhora restrictives amb el que potser serien més lògiques. O sigui, a l'hora de portar raïm, doncs sigui benvingut, però a l'hora potser d'utilitzar varietats autòctones,
Aquí? Oh, no, no, no, perquè no entren en el registre, no? Llavors, Reventós i Blanc, o sigui, ja quan pensem en Reventós, crec que a tots ens ve al cap la família de Can Cudorneu. O sigui, és un dels cognoms amb més... D'aquests potents, no? Exacte. Doncs des de finals del 1490 o així...
que la família Ramentós ja té escrit les propietats de la seva vinya. O sigui, porten des de quasi finals del 1400, sent propietats de diversos terrenys, cultius, als voltants de Sant Sadurní. Sí, sí.
i després ells fundarien Codorniu i em sembla que era el 1984 el senyor Josep Maria Rabentós i el seu fill surten de Codorniu i és el celler just que està al davant de Codorniu i el roure que crec que és el que més identifiquem
O sigui, seria un celler relativament jove, però amb una tradició històrica brutal. He estat a la biblioteca que tenen ells i tenen totalment registrat els sous, el raïm que collien, tot. És espectacular la biblioteca tan antiga que tenen. Llavors ells...
De la mà del Pepe Ramentós, que ara ja seria la generació que estaria portant tot el celler, decideixen una mica allò de fer un estudi dels terrenys que tenen, estan anant cap a Senzadurni a Madreta, llavors allò...
antigament havia estat un mar. Per tant, allà trobem diferents tipus de terreny. Llavors, ells han fet un estudi i el que volen fer ara és fer caves, fer vins, segons el tipus de terreny. Llavors, això xocaria una mica amb la idea de la denominació d'origen cava, que és que vingui d'on vulgui. Llavors, ells decideixen ser valents, sortir de la denominació d'origen, suposo que amb tot el pes que representa portar algun nom...
que porten, sí, sí, és arriscar-se una mica, però també tenir un segell a la vegada. Exacte, al final el més important és saber qui ets. A la vida, no? Jo crec que sí. És un consell que es pot aplicar. Llavors, aquí a l'hora d'anar a comprar, a nosaltres què ens cau més? Que sigui d'una zona concreta, molt àmplia, o que sigui d'un nom concret. El nom és el que ens...
Per arribar... Jo em fixo... La zona és important, però sobretot amb el nom. Sobretot al llarg dels anys. Perquè... Els conec des de... Posa-li... Cap als 2000 o així...
Vam obrir la botiga, em sembla que va ser el 98-99, o sigui, els conec des de llavors i he vist la trajectòria dels últims anys. Per mi això és el més important, veure com treballen any enrere any i veure fins i tot com un celler evoluciona. Doncs el que us he portat seria això. Des de fa un any ells reivindiquen la zona de la conca del riu Anoya, que és on estarien situats.
Molt bé, clar, clar. I ara fa poc ha sortit el nou cava del de la finca, que ja el tenien, però si abans anàvem una mica de macabeu, xarelo, parellada, una miqueta de xardoner, de Pinot Noa, ara ja exclusivament són les tres varietats autòctones. Molt bé.
El tastem una mica? Perquè si no vaig xerrar, vaig xerrar. Estic al·lucinada amb els aspectes comunicatius. Que ja sabia, com que mai puc escoltar-te, doncs... Clar, clar, no, no, és tot un món. L'any passat vam fer molta teoria i aquest any em va dir... Aquest any vull que tastem. Sí, perquè considero que la teoria, jo te la dono, però és molt difícil de fer-la arribar. En el moment que tu aquesta teoria la tastes...
Si més no, crec que tothom ho recordarà una mica més. Però això m'agradaria que vingués més gent a tastar. Però ella m'agradaria. S'ho perden, no? Hem de fer coincidir a veure. Primer, què fem? M'agrada el color avui, eh?
És com així brillant, no? Si us fixeu, les copes que porto normalment no són les típiques de cava, perquè és que no m'agraden aquelles copes altes, rectes. És allò que dius, és com si el cava entrés tan directament que és com si em partés la meitat de la pel·lícula. I per mi el cava ha de tenir un punt d'expansió, no? I més, és això, tenint gas carbònic. Ah...
Deu de fer més de 10 minuts que hi ha obert l'ampolla. Tampoc m'agrada servir-ho excessivament fred. D'acord. O sigui, considero que cabes de... ja... que siguin grans reserves o així, millor un palet més de temperatura. Potser no el trobarem tan fresc. Podem notar tots els aromes i... Aquí està, no?
Està clar, molt bé. A veure'ns, el color, un color groc, pàl·lit. Sí, però té com aquest punt així... Té un toc com verdós. Exacte, bueno, és el color del cap, potser. També pot ser, eh? També pot ser, eh? Però té un punt... Fa festa, no?, aquest color. Ah, no, perquè és això, un color groc així, té un puntet dourat. Exacte, exacte. Que és...
Propi del cava, no també? Propi del cava, sí. A vegades podem trobar colors més grocs. Podria vindre perquè el rei m'ha estat collit més madur, o fins i tot perquè ha passat per barrica. Sí que hi ha alguns que em recorden. El del micròfon. El del micròfon. Llavors què fem, l'olorem o bevem directament? L'olorem. Primer l'olorem. El podríem moure. Si el movem, perdrem el gas carbònic. Ah, doncs no l'hem de fer, no? Però no passa res. A veure...
Sí, sí, aquest sí que entra per l'olor, no? Que n'hi ha alguns que no, però... Exacte. Aquí estem parlant de qui és un cava, perquè a més et posa l'any del 2009. Això es nota, eh? Això es nota. I estan demorjats fa... res. Fa cosa...
És recent, no? Molt recent. Acaba d'arribar. Exacte, o sigui, imagineu, més de 3 anys de criança. Amb un cava jove trobaríem molta fruita. Allò que ens recorda un vi, ens recorda un raïm. Aquí la veritat és que els aromes ja són molt més propis de criança. Torrats, llevats... Aquella sensació d'entrar en un forn. Que els forns ja no fan l'olor que feien. Aquest concepte l'aurem quasi bé. Sí que pot recordar, no? Mm-hm.
A torrats, una miqueta de fruit secs... Són els ànoms típics de la criança, eh? Què, doncs el tastem? Sí. Vinga. És curiós, eh?
Entra molt lentament. Te'n recordes el de fa 15 dies? Era més xispa. Sí, directe, no? El gas carbònic era més gruixut. Es nota fi, però té cos. Jo crec que un aspecte important és això, el gas carbònic, que no és gens agressiu,
La copa també ajuda que aquest gas carbònic quedi un palet més distès que li dic jo. Recordo el de fa unes setmanes que dèiem que era molt difícil que fèiem un lopi prou perquè era difícil d'assimilar així en dejú, com si diguéssim. I el veiem molt d'aperitiu, molt per l'hora que és ara. Aquest el trobem en l'aspecte jo crec que de les ombolles més lleuger.
Però un bo que té un pes, és més untuós, és més voluminós. Aquest, per fer l'aparitiu, potser ens costaria una mica més. Sí. I potser haurien d'anar al dinar. Seria més per... Exacte, per combinar, no? Amb un àpat? Jo crec que sí. O per començar. Però sobretot per menjar. Que és una mica de menjar. Jo crec que seria molt més agraït. Clar, a més és això. Pensem que la llarga criança que té li dona més...
Més sensacions, no? Llavors ara ens dius allò que dius, els cava joves són ideals per això d'aperitiu, però aquests jo crec que val la pena acompanyar-los amb un bon àpat. La veritat és que està molt bé, no tindria cap defecte en aparència. Normalment han sortit fins amb coses rares. Potser ara...
Pel meu gust, eh? No estaria en el millor moment per gaudir-ne. Realment és un cava que si el guardem... Sí, perquè fa molt poc que ha estat agorjat per mi. Tot i ser del 2009, i s'ha fet durant tot aquest període, està acabat d'agorjar. Per mi ara...
comença una altra evolució. O sigui, ens el podem veure, està molt bé, però si ens el guardem un any o dos, jo el pronostico... Sí, es convertirà en una altra... Es convertirà en una altra quasi bé dimensió, no? O sigui, són aquelles manies que tenim o que moltes vegades ens diuen, no, els caves s'han de consumir joves. Sí, sí.
Però n'hi ha alguns, els que s'han fet així a poc a poc, que si els guardem uns quants anys donen sorpreses, i sorpreses molt, molt grates. Però jo crec que s'ha de saber guardar, no? S'ha de saber guardar o tindre paciència. D'aquest de la finca, amb l'anterior copatge, en un dels tastos al casal de joves vam posar la Magnum.
Em sembla que amb el tas de foie. I era del 2006. O sigui, 3 anys més. Per tant, ja es notava, no? Estava per clorar. Era allò que dius, mare meva, hi ha sobre en tamany magnum. Que tot el que sigui a l'engros... És la que és més grossa. És més bo. Més bo perquè n'hi ha més quantitat.
Però clar, una ampolla d'aquelles, en realitat, tens tapes d'aquests per conservar. Són dos. Clar, o el número de persones suficient. Això també és veritat que... Home, d'aquell tas no va sobrar res, eh? Clar, però normalment a casa potser no tens 20 persones, no? És més difícil. No, però aquell número de 8, 9, ja és correcte per obrir una magnum.
No hi pensem tantes vegades, no? Clar, a vegades sí que tenim dues o tres ampolles per una apa. És veritat, tens raó. I també diferenciar-ho una mica, no? Per mi no és un cava de postre. Però això en general sempre ens ho dius amb la majoria de caves, eh, també? Que tenim aquest costum, tradició que no... Exacte. El bec molt més, sempre el gas carbònic, molt millor d'aperitiu. Si ara tinguéssim unes maduixes crec que acabaríem...
Però no és l'època, per tant... Exacte, ara et toca moniatos, eh? Sí, sí, aquí la veritat que tot el que seria amb peixos de closca... I lliga molt bé, no? I lligaria molt bé, eh? A més, tot i que em dic que baixarien les temperatures... Encara falta, encara falta. No? Per tant, és allò que dius, jo crec que és un molt bon cava per...
Doncs avui hem descobert aquest... Com li he de dir, per això? Li diem un espumós. Ells intenten, allò, col·locar-se una mica a nivell dels sparklings, que serien els... És que, bueno, és que ells, avui en dia en un món tan global, quan viatges, és allò que dius, els xampanys estan a un nivell, els caves, clar, tu te'n vas pel centre de Berlín i a qualsevol botiga pots trobar ja caves a un euro amb 99. Llavors, clar...
Si aquí la idea del cava ja la tenim una mica així, si a sobre quan viatges trobes de tot, clar, ells el que volen també és una mica posicionar-se amb aquests vins espumosos d'un cert nivell, no? I sobretot molt reivindicant el terreny. A la contraetiqueta, perquè ara només ho veia jo,
Està dibuixat totes les finques i es veu clarament de quines finques surt el raïm per elaborar aquest cava. Jo crec que això és important. Home, sí. Saber d'on venen les coses, no? Exacte.
És important saber qui hi ha al darrere, com treballen, com elaboren, i a part és això, és la proximitat. Exacte, doncs avui hem descobert aquest espumós de la finca de rebantes i blanc. Espumós, un espumós de la conca del riu Anoya, després tocarà fer geografia. Exacte, que no en sabem tant de catalana. I abans de marxar recordem també que avui hi ha tasc gratuïts al taller a les 7 de la tarda.
un tast vertical, que també és allò que dius normalment, veus, jo ara us he parlat, vaig estar el 2006, fa cosa de mitjany, poder tastar en una mateixa sessió d'una hora i pico, cinc anyades del mateix vi, que no serà mai el mateix vi, o sigui, la mateixa finca, la mateixa orientació, el mateix terreny, però...
La climatologia no és la mateixa. Un any fa fred, un altre fa calor, un altre ens pot haver gelat a la primavera. Tot això són factors que poden influenciar com sigui un vi. Llavors, avui, acompanyats pel Jaume Balaguer, que per mi és una de les persones que més et fa enamorar el priorat, perquè ell és d'allà. Ell hi serà, no? Ell hi serà i ell el farà. I crec que...
val moltíssim la pena per descobrir això, no?, d'aquí cada any les coses no són iguals en aquesta vida. Doncs una bona oportunitat per descobrir-ho, serà avui a les 7. Exacte. Promet aquest acte, a veure si encara us acompanya al bon temps i tot. Jo crec que aquest és d'aquells que valen la pena. Exacte. Sí, perquè a més parlant...
és una altra dimensió, no? Doncs esperem que vagi molt bé, moltes gràcies a Strict Goldstein, del celler de Can Mata, també a la Lourdes Ruït, que ens acompanyen en aquest tast, i tant. I la setmana que ve més, suposo que parlem de la castanyada. La setmana que ve ja parlem de la castanyada, dels panellets, i us portaré un bidol, el dolç d'orto negre del Montsant. Perfecte. Negre, eh? O sigui, quedeu-vos amb la idea, perquè normalment anem amb dolços de color vell, però bàsicament de rei en blanc, no. Negre.
Molt bé, doncs moltes gràcies i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adeu.
I acabem. Ens queden només dos minuts i avui, molt ràpidament, saludem de nou el Marc Marbà. Molt bon dia, Marc. Molt bon dia, Carme. Avui es prena ràpid, eh? Però què és el que es cau a la xarxa? Doncs, a veure, primer de tot, és indubtable que tenim els hashtags com no a l'11, el hashtag de verd,
el hashtag d'escola pública lliberada, d'acord? Aquests són els tres hashtags en relació, recordem aquesta vaga d'educació, i després, Carme, jo sé que estaves molt intrigada, i tenim el hashtag de Jamie Dornan,
Ho he mirat, perquè abans d'entrar cap a les 12 ho he mirat i dic a veure què ens portarà avui el Marc i he vist aquest, no sé si el triarà o què. Què és aquesta història? Sí, el Jimmy Dornan és l'actor que protagonitzarà finalment 50 sombres de Grey. Home, hi havia el misteri, no? D'aquí seria? Exacte. No sé qui és, a part del nom, vull dir, el tens controlat? Sí, sí, hem estat localitzant i segur que la gent està molt interessada al sector femení perquè va protagonitzar
una campanya de Calvin Klein l'any 2009 amb Eva Mendes. Per tant, podem dir que és un home que cridarà l'atenció. Ha substituït, recordem, a Charlie Hannam, que era el protagonista, però la pressió que va patir dels mitjans, Charlie Hannam es va...
va deixar pas i finalment és Jamie Durnan el que protagonitzarà, esperem, una pel·lícula d'èxit com han sigut les novel·les. Tu les has llegit, les novel·les? Jo la veritat que no les he llegit. Bé, a veure si veurem la pel·lícula. Moltes gràcies, Marc Marvà. Avui tenim molt poc temps, però tornem demà a moltes més coses. Que vagi molt bé. Bon dia.
I també tanquem aquest just a la fusta d'avui, dijous, 24 d'octubre, moltes, moltes coses i ara us deixem perquè hem de connectar tot seguit, de seguida, amb l'informatiu migdia, amb l'Andrea Bueno, que vagi molt bé, que passeu un bon dijous.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
És la una i un minut, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El seguiment dels alumnes de les escoles Montserrat i Madre Sacramento a la vaga general d'educació d'avui. L'activitat l'activa en aquests centres, per tant, queda alterada al llarg de la jornada gràcies a la mobilització de les famílies. La vaga rebutja la nova llei d'educació i les retallades dels pressupostos. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 24 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Creix la demanda de beques menjador a Sant Just i se n'admeten menys. Aquest curs s'han presentat 95 sol·licituds i s'han aprovat 46, mentre que l'any passat es van sol·licitar 89 beques i es van admetre 67. Aquesta tarda, jornada participativa per tal d'elaborar el Pla de Sostenibilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La convoca l'Associació de Veïns de Sant Just al Centre Cívic Joan Maragall per aportar idees i propostes.
També parlarem de les festes de tardor, que segueixen avui amb activitats relacionades amb els bolletins de la CEAS i demà amb el documental del Més i els Castellers. Aquest diumenge se celebrarà una de les jornades més destacades al Sant Just al carrer.
Bon dia al seguiment dels alumnes de les escoles Montserrat i Madre Sacramento a la vaga general d'educació d'avui. La comunitat educativa convoca aquesta protesta al sector de l'ensenyament, tant públic com concertat, i el seguiment a Sant Just és major pel que fa als alumnes que pel que fa als mestres. L'objectiu de la vaga és protestar contra la nova llei d'educació del govern central, l'OMSE, i contra les atallades dels pressupostos en matèria d'educació dels governs català i espanyol. Sant Just Notícies.
La incidència de la vaga a l'escola Montseny és mínima i és que els alumnes de cicle superior estan de colònies amb quatre mestres i per solidaritat amb aquestes quatre persones el claustre de professors va decidir no fer vaga. I dels 232 alumnes que hi ha a l'escola n'han faltat 40, comptant amb els que estan de colònies. Això sí, la directora de Montseny ha explicat que des del centre s'han sumat a la consulta ciutadana per l'educació. Carme Miró ha detallat el Just a la Fusta en què consisteix.
com a centre estem participant en la consulta ciutadana per l'educació, i això es podria dir a tots els oients de la ràdio. Hi ha una consulta que és promoguda per l'AFAPAC, per estudiants, sindicats, grups de mestres, i que nosaltres hi estem participant a títol individual i es pot fer com una votació per anar amb tot aquest tema en contra de l'11 i les retallades. Això és a nivell de tot estat, igual que nosaltres estem els gallecs,
Carme Miró destaca que l'OMSE no només ataca la llengua i la immersió, sinó també els consells escolars, que deixen de ser òrgans de govern i a més diu imposa taxes en l'educació. A l'escola Canigó, d'altra banda, la incidència per la vaga és mínima. Avui falten 95 nens i nenes de 450, és a dir, un 21%, i 4 mestres de 28 no han anat a treballar.
L'activitat es fa amb normalitat a les classes que no estan afectades. Una altra situació és la que es viu a l'escola Montserrat. Un 75% dels alumnes no han anat a classe. Per tant, la major part de les famílies han mobilitzat per no portar els nens i nenes a l'escola. De mestres, només ha faltat un de 17. I l'escola concertada també se suma a la vaga. En el cas Sant Justenc, l'escola Madre Sacramento també compta avui amb un gran seguiment per part dels alumnes.
A cicle infantil hi han assistit 40 nens i nenes, dels 68 que hi ha al centre, a primària només 61 de 157, falten per tant més de la meitat, i educació secundària obligatòria només han anat 13 nois i noies a classe.