cap al nus de Llobregat. Tot plegat per un accident de fa una estona que ha complicat encara més el trànsit en unes vies que cada dia ja van molt carregades. A més, aquesta hora també queden aturades. A les 6.58 a Badia del Vallès, Santí, Barcelona i a les 6.17 a Parets, direcció Barcelona. Marriera, Catalunya Ràdio, Equip Viari.
El Real Madrid s'entrena aquest matí. Després hi haurà roda de premsa d'Ancelotti previ al partit de Champions de demà el Vicente Calderón contra l'Atlètic. Els Matalassers s'entrenen a la tarda. Parlarà Simeone. També treballa el Barça a partir de les 11 els Blaugrana jugant dimecres a París. A la Lliga Espanyola avui últim partit de la jornada València-Llevant.
En motociclisme, Marc Márquez és terciel mundial després de la seva victòria a Texas. En declaracions, el club de la mitjanit Márquez diu que voldria passar al primer lloc de la General en la pròxima cursa a l'Argentina. L'objectiu a l'Argentina és donar-li la volta ja a la situació? Sí, a veure si... No, depèn. Bueno, si es pot... Bueno, m'has pillat, sí. L'objectiu és anar amb la mentalitat d'intentar guanyar, no?
Engolfa el màster d'August aquesta matinada victòria del nord-americà Jordan Spitz per davant de Michelson i de Rose. Fins aquí les notícies.
Just a la justa.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 13 d'abril. Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Just. També farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa, les portades dels diaris i els digitals. Parlarem de cultura, d'esports, repàs musical i també la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora avui entrevistarem Víctor Murillo, president de l'agrupació fotogràfica Sant Just per parlar del concurs internacional de fotografia que enguanyi arribar a la sisena edició i que diumenge tanca el termini per presentar les obres.
A dos quarts de dotze, Tertúlia, amb la Carme Amador, Vicenç Riera, en Josep Codert i en Carles Bas. I avui a la tercera hora parlarem de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva presidenta, la Maria Quintana. També tindrem el Manel Ripoll, que torna a fer una secció d'economia.
I a més a més, com cada 15 dies, tindrem avui la Miracle Serra de Cuina Miracle per parlar de cuina. Avui ens fixarem en les maduixes, què podem fer amb aquesta fruita que arriba justament ara, amb la primavera. I acabarem parlant de dret amb la Sílvia Masmitja, advocada de Sant Just.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Us acompanyem durant tot el matí. Comencem.
I comencem ara, quan passen 8 minuts de les 10, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Parlem primer de tot de Promunça. Sí, perquè l'empresa municipal obre avui un concurs per optar a 5 places d'aparcament en regent de lloguer, al sector Sant Just Diaconal.
S'està situant en concret el soterrani menys 1 de l'edifici de Promunça del carrer Constitució número 2. Només es pot optar a una plaça d'aparcament per sol·licitant. La durada del contracte de rendament serà d'un any com a mínim i el preu mensual de lloguer va dels 25 euros fins als 48, aproximadament, depenent de la superfície de la plaça. Per poder accedir al sorteig, els sol·licitants han d'acreditar no poder ser usuaris de la zona verda del sector Sant Just Diagonal.
Les sol·licituds s'han de presentar, com dèiem, amb la documentació exigida a les oficines de Promunsa des d'avui fins al dia 30 d'abril o bé per via telemàtica a l'adreça administració arroba promunsa.cat. Les oficines de Promunsa, recordem-ho, se situen a la carretera Reial 106, a l'edifici Walden, i l'horari d'atenció és de 9 a 2 de dilluns a divendres i de 4 a 6 de la tarda de dilluns a dimecres.
Doncs aquesta és la primera notícia del dia, en tenim més. Parlem també del Pla d'Acció Cultural, Andrea. Sí, perquè es posa en marxa avui un procés participatiu per desenvolupar aquest pla, aquest Pla d'Acció Cultural de Sant Just. L'objectiu del pla és consolidar una política que enforteixi la creació de serveis culturals i el paper de les entitats culturals del poble. Avui i dilluns que ve, dia 20, es duran a terme dues sessions per engegar aquest procés participatiu que pretén involucrar ciutadania i entitats.
El Pla d'Acció Cultural es treballarà amb tres comissions, equipaments i serveis culturals, aquesta és una, creació cultural i difusió cultural. I decidiran les propostes que cal executar a curt, mig i llarg termini. El procés participatiu pretén crear un mapa de l'oferta cultural i dels equipaments i serveis culturals.
I així també es podrà crear una nova proposta de la xarxa d'equipaments municipals i de la seva programació. Les sessions tindran lloc avui i el dia 20 d'abril a la sala polivalent de l'equipament de les escoles. La sessió d'avui començarà a dos quarts de set i tractarà els equipaments i els serveis culturals i també la creació cultural. I dilluns que ve es parlarà en aquest cas de cultura i participació local i serà a partir de les vuit del vespre.
Molt bé, i acabem encara amb una última qüestió. Parlem del concurs internacional de fotografia de Sant Just, Andrea. Sí, i diumenge hem de destacar que s'acaba el termini per participar-hi a aquest sisè concurs internacional de fotografia. Hi ha tres seccions diferents, el certament d'enguany, lliure monocrom, lliure color i viatges monocrom i color. El preu de la inscripció es manté aquest any en 25 euros. L'organitza, recordem, l'Agrupació Fotogràfica Sant Just i la Unió de Botigues i Comerciants
i els assentadors del mercat municipal i col·labora l'Ajuntament. El concurs és obert a tothom, l'enviament de les fotos s'ha de fer a través d'internet un any més i cada participant podrà presentar fins a 4 hores per secció, és a dir, 12 imatges com a mínim. Pel que fa als premis, se'n repartiran un total de 46 i també 1.000 euros. S'atorgarà un premi de 400 euros i una insignia especial FIAP, que és un pin blau, el millor autor del saló. I per cada secció, cada patrocinador repartirà 3 medalles d'or, d'argent i de bronza, i també hi haurà
18 mencions d'honor. Els autors guardonats amb la medalla d'Orfia per cada una de les accions també obtindran un premi en metàl·lic de 200 euros. El termini per participar-hi acaba el 19 d'abril aquest diumenge a les 10 de la nit i trobareu les bases i les condicions de participació al web de l'agrupació fotogràfica Sant Just a afsantjust.com I més informació també d'aquí una hora entrevistarem a Víctor Murillo president de l'agrupació fotogràfica Sant Just. Molt bé.
De seguida parlem de més notícies en clau d'actualitat general. Abans però posem una mica de música aquest matí de dilluns, 13 d'abril, Andrea. Sí, fa caloreta avui, una mica. Sí, i es comença a respirar una altra cosa, eh? Mira, avui parlem d'una notícia que té un punt curiós també aquí, amb la part musical. A veure si reconeixes aquesta cançó que és en directe, en aquesta versió. Sí.
Ni la cançó ni el grup. Clar, el so com que és un directe així, és un vídeo, però jo crec que sí que la reconeixeràs, Andrea. Sí, la cançó, eh? Ai, sí. Ai, no me'n recordo del nom. T'agradava? Sí, sí, sí.
Ah, però no recordo com es deia. És molt bona. Sí, molt rosta. És d'anar amb la cançó Sorrow, que, atenció, perquè és una cançó de les seves més conegutes de fa 3 anys, però ara el que fan és publicar una col·lecció de nou vinils que plasmarà integrar la interpretació que van fer d'aquest tema durant 6 hores al MoMA.
Sí, 6 hores de cançó. Sí, sí, sí, és la segona pista del penúltim àlbum de The National, aquest de fa 3 anys, High Violet, i bé, és l'única d'aquesta nova publicació. Ells han decidit plasmar en format físic, ho llegim al web Musical Indispot, aquest experiment que van fer fa un temps al MoMA, que bàsicament va consistir en interpretar aquest tema, que dura 3 minuts i mig, durant 6 hores seguides, una vegada, una altra vegada, en públic diferent en cada ocasió,
I amb l'exercici es volia explorar l'experiència i emoció col·lectives. Ara han decidit publicar-ho en format de nou vinils titulat A Lot of Sorrow el dia 22 de juny. Diu que, a més, atenció poca broma, perquè no és barat, eh? És a dir, si algú vol tenir a les mans aquesta col·lecció, que evidentment és una edició de col·leccionista,
Costarà 150 dòlars, tot i que els beneficis aniran destinats íntegrament a l'organització Sense Ànim de Lucre Partners in Health, que és una... bé, en tot cas diuen que costa creure que algú sigui capaç d'escoltar la mateixa cançó durant 6 hores seguides, per a molt que t'agradi, de vegades és veritat que ens posem tots una cançó en loop, però clar, 6 hores és molt, eh? I ells interpretar-la. Sí, sí, això ho han fet, però clar, això està fet, ara és que algú vulgui escoltar-la 6 hores seguides.
Ha de ser curiós, no?, com sona la primera vegada que la interpreten i com sona l'última. Sí, sí, sí, exacte. Home, això és interessant per veure, a veure com és. Potser odien aquesta cançó jals. Potser sí, aquest és un fragment d'aquest concert. Actuen, de fet, el dia aviat al Festival Sos de Murcia i també a Santiago Compostela el dia 30 d'abril, que em sembla que és l'endemà o alguna cosa així. Sí, sí.
Caldrà veure si toquen, no?, aquesta cançó. Home, si no. Suposo, però clar, es deu fer pesat. Ja. En fi, jo crec que ens anem amb aquest tema, però amb la versió del disc, no amb aquesta... Ens agrada, ens agrada. Ens sentirà una mica millor. Ara, en rescans, eh, també? En fi, Andrea, fins ara. Fins ara. Fins ara.
Bona nit
I don't want to get over you.
It's in my honey, it's in my bed.
Don't leave my heart alone. On the water. Cover me in rag and bun. Sympathy. Cause I don't wanna get over you. I don't wanna get over you.
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rabobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. L'antic és millor i més divertit. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze. Aquesta hora és moment per parlar d'actualitat. Ens fixem en els temes més destacats de les portades dels diaris en aquest repàs amb l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Avui un dels temes que destaquen tots en portada és també en clau fotogràfica, aquesta cursa que es va fer ahir multitudinària, no?
Sí, més de 81.000 persones, 81.014 corredors. Al diari ara llegim la cursa popular més massiva del món. Al diari ara avui em fan una crònica de Toni Vall de l'ambient de la 37a cursa del Corte Inglés, nou rècord mundial.
de participació. Veiem el moment de la sortida a una part del passeig de Gràcia pleníssima de corredors fent la cursa. A l'avantguàrdia veiem també una imatge molt similar, un moment de la sortida, una festa ciutadana, llegim, cursa de rècord mundial. La 37a edició de la cursa col·lapsa els carrers de Barcelona i supera en nombre de participants la Sun Herald City de Sydney, Austràlia.
Els 81.014 corredors converteixen la cita del Corte Inglés en la més popular. I per últim, al periòdico, llegim la cursa ja és la més multitudinària d'Europa. I veiem una imatge més petita del moment de la sortida, el tram inicial de la prova, on veiem milers de corredors omplint el passeig de Gràcia de Barcelona. Doncs és el tema més destacat a les portades dels diaris. Ens fixem en altres qüestions que són notícia aquell matí.
I cobren els digitals. La Vanguardia obre amb aquesta simila que es fa avui a Barcelona. Es reuneixen 36 països per analitzar la lluita contra el jihadisme i participen tots els països de la Unió Europea, juntament també amb Marroc, Argèlia, Tunísia, Egipte, Palestina, Israel, Jordània i el Líban.
I Barcelona està blindada per aquesta cimera euro-mediterrània. L'amenaça jihadista serà la principal preocupació d'aquests ministres d'exteriors. És també el tema amb què obren els altres digitals que ens fixem a aquesta hora, tant el 3.24...
com també en el 324 ha canviat ara d'obertura, però bé, en tot cas també es fixa en aquesta cimera marcada per aquest terrorisme jihadista. De fet, aquest matí també es fa un homenatge a l'aeroport del Prat a les víctimes de l'avió estavellat als Alps, també sembla que coincidirà amb l'arribada de la majoria d'aquests ministres d'exteriors.
I també l'Ara diu Europa busca un antídot al jihadisme des de Barcelona. Els ministres d'exteriors de la Unió Europea i els països àrabs debaten el futur de les seves relacions. D'altra banda, aquest tema que dèiem, que ara ha substituït ja aquesta altra qüestió en la portada del 3-24, és la compareixença a aquesta hora sobre frau fiscal i corrupció de José Zaragoza.
L'exsecretari del PSC estarà compareixent a aquesta hora. També compareix avui al director de Mètode 3.
al Parlament, són aquestes compareixences de Zaragoza i Marco, la comissió del frau, després que divendres recordem que van compareixer Alicia, Sanchez Camacho i Victoria Álvarez, també protagonistes de tota aquesta comissió. Són els temes més destacats tant al TES24 com a l'Ara.cat i a l'Avantguàrdia, tot i que també hi ha un altre punt
la portada del de tot destacat en aquest últim diari, que és el brutal cop de puny d'un porter al carrer Tosset. És un vídeo d'un porter de discoteca de Barcelona fent un cop de puny a un client que circula per WhatsApp per tot arreu. Ha tingut un efecte viral i, per tant, posa sobre la taula els conflictes nocturns que hi ha en aquesta zona de Barcelona.
Són els temes d'aquest matí. Ens fixem ara en altres qüestions. Ens n'anem ara a parlar. ...sota la direcció artística de Gaston Cor per impulsar la creació alternativa i multidisciplinària. Una sala de concerts i un restaurant completen l'oferta.
Arriben, diu el periòdico, aires nous i alternatius a un paral·lel que aspira a recuperar l'esplendor passada. Sota el nom d'Hiroshima, en al·lusió a la desitjada reconstrucció cultural, dijous es va inaugurar un espai polivalent destinat a les artes escèniques i la música, amb l'accent en la creació alternativa i experimental.
Ubicar a tocar de la Sala Apolo al carrer de Vila i Vila 67 l'ambiciós espai abans fàbrica d'ascensors de 850 metres quadrats consta d'un teatre amb 130 localitats, una sala per a 230 persones que a partir del 2016 acollirà un eclèctic programa de música en directe i un bar-restaurant obert de dimecres a diumenge a partir de les 6 de la tarda.
Gastón Cor, que és un argentí resident a Barcelona, n'assumeix la direcció artística. Ell està format com a ballerí i director i fundador de la companyia de teatre La Zoològica. Diu que apostarà per una línia marcada per coses que sí. Una iniciativa privada recolzada per l'ICUP amb 54.000 euros que va sorgir l'any 2012 a proposta d'una exballarina del Ballet Experimental de l'Eixample de Barcelona que es vol mantenir en l'anonimat.
És el que llegim avui al periòdico i ara parlem de teatre perquè el círcul mal de rescata un aplaudit muntatge sobre els colors de la infància, una obra de Marc Artigau que aboca la infantesa, es diu Aquellos dies azules.
El periódico ens diu que estos días azules y este sol de la infancia, és el que va deixar escrit Antonio Machado pocs dies abans de morir, i un últim vers que el jove dramaturg i director Marc Artigau va rescatar per donar títol al seu personal viatjar a la infantesa, a la infantesa, aquells días azules. Torna al círculo Maldà, on ja va triomfar la temporada passada, i la podrem veure fins al dia 24 d'abril, per tant, molt poquet, menys de dues setmanes.
Robert González, Jordi Llobet i Joan Soler canten, discuteixen, rememoren en un muntatge que Artigau defineix com a cabaret literari. La poesia, els contes, les escenes i la música, els actors també toquen instruments, porten a una infantesa amb la qual tots es poden identificar, encara que apeli, especialment a la generació dels 80. Per tant, hi haurà fragments sobre Elefanta, els Ganxitos i també el Doraemon. Està bé.
Això al Círculo Maldà fins al dia 24 d'abril. I per últim parlem de literatura i també una bona part de música. Parlem de les germanes Maria i Andrea Rodés. Sabes bien que yo tiendo a pensar
que tot va a salir muy mal. Optimisme, eh? Sí. És que avui al diari Ara, a mi m'ha sobtat no desconeixer aquesta faceta de la Maria Rodés, al diari Ara llegim un article del Jordi Nobka titulat El regne literari de la germana Rodés i és que la cantautora recull els seus somnis a Duerme Vela i l'Andrea Rodés, que és periodista, la seva germana gran, publica la novel·la El germà difícil.
A Duermevela, llibre que recull una tria dels somnis de la contautora Maria Rodés, hi ha un dibuix que va fer quan era petita en què surt ella amb els pares i els germans. Diu, a la mare li poso faldilles i el pare americana i corbata perquè sempre el recordo així i al meu germà li vaig posar una samarreta verda i l'Andrea surt al centre. I precisament això és el que li diu quan veu entrar la seva germana al bar on es reuneixen amb el Jordi Nobka. Diu, et poso aquí perquè ets molt important per mi. Ho diu amb un cert...
D'ironia, l'Andrea és periodista i escriptora, encara no ha vist el llibre impres, diu que l'agafa i el fulleja mentre la Maria acaba de parlar de Dormevela, que ha publicat Alfa Decai. També parlant, òbviament en aquest article de l'Andrea Rodés, periodista, la Germana Gran, diu que no és una debutant en el sector editorial, col·labora amb el diari ara i també ha publicat diversos llibres,
I el germà difícil, és aquest el títol del seu llibre, es diu Sergi i treballa de cooperant al Camerún després d'haver patit una depressió que l'ha canviat per sempre. La novel·la se centra en els dies que el Sergi passa amb la mare, el germà petit, el Pol, i la seva dona, la Inés, en un petit poble de la Vall d'Aran. Per tant, les germanes Roders que publicen un llibre cadascuna. Mira, doncs una curiositat, no? Ja sé que és una entrevista, però sí que a nivell de màrqueting segur que funciona també ajudar-se l'una a l'altra.
Cop d'ull a l'actualitat esportiva, quan passen dos minuts de dos quarts d'onze, ens fixem, per exemple, en el diari Esport, que avui parla de Neymar, que no entén per què el canvien tant. Luis Enrique l'ha substituït 15 cops en 34 partits, només Iniesta i Raquitic el superen. I un altre dels titulars d'avui del diari Esport és, atenció, nomes xuminades, amb exclamacions, és l'advertència d'aquest diari que diu que l'equip ha d'afrontar amb unitat i sense polèmiques l'assalt final als tres títols.
El MuntReportivo opta per parlar de l'esperit Piqué. El situa en portada amb una imatge on té una samarreta amb el seu nom, Piqué, i un 300. Diu que Gerard Suman al seu partit 300 demà passat amb el Barça davant del PSG. Diu que hem d'estar molt units i concentrats, espera que sigui una temporada històrica i que també diu que el Barça canvia el xip per jugar a la Champions però continua confiant en guanyar la Lliga.
I a l'esportiu llegim el que mana a les Amèriques i parlen de Marc Márquez, que domina de cap a peus la cursa del circuit d'Austin i encadena la seva vuitena victòria consecutiva als Estats Units.
I després els diaris de Madrid que parlen de la prèvia d'aquest partit que es juga de demà, l'Atlètic contra el Real Madrid. Diu, sembla una final, és el que diu el marca, aquest partit de Champions. Diu que Simeone se la juga amb en Zúquic en l'11 i en Xeloti apostarà per la BBC amb James d'enllaç.
I al diari es destaca declaracions de Pepe, que és qui apareix a la portada amb dos nens, diodon de l'Atlètic, Intensitat i Humilitat. Són els temes més destacats en la premsa esportiva d'aquest matí de dilluns, que ens porten ara cap a les contraportades.
I comencem aquest cop d'ull amb el diari Ara, on llegim la contraportada que signa Carme Colomina. L'article d'opinió es titula El somni xinès. Diu, és com una nova gran ruta de la seda a escalar global, tots els camins porten a la Xina i la Xina s'ha obert a tot el món. S'ha infiltrat en territoris vedats a l'hegemonia nord-americana, ha trepitjat contractes i mercats i s'ha sabut vendre com l'aliat convenient de regimes incòmodes.
Un Mr. Marshall de l'Orient que podia comprar deute d'entrepades a economies occidentals i que s'ha arribat a convertir en el primer donant de préstecs al desenvolupament del continent africà per davant del Banc Mundial. Fa poc més d'una dècada a Brussel·les no hi havia més d'una desena de periodistes xinesos cobrint l'actualitat comunitària i costava veure'ls seguint el dia a dia de les institucions europees.
Avui l'agència de notícies estatal xinesa Xinua té una espectacular seu a peu de carrer a tocar de la Comissió Europea i ja és el segon mitjà del món, amb més personal a Brussel·les per davant de Reuters i de la BBC. Parla, òbviament, en aquest article del potencial xinès. Diu, és la Xina, potència militar, que la setmana passada va enviar una fregata al port d'Aden per evacuar 225 xinesos atrapats en la guerra civil del Yemen,
en el que han qualificat com la primera operació de rescat marítim de la seva història, el tercer gran exportador mundial d'armes, el gegant que ja fa temps va deixar de ser la fàbrica del món per convertir-se en comprador i exportador de tecnologia. I acaba dient que la Xina vol reescriure a la seva manera les regles d'un món post-Breton Woods, que el relegava a ser l'etern secundari de totes les institucions financeres mundials. Diu, i ara és el món qui s'ha de resituar davant la iniciativa xinesa.
Ens anem a l'avantguàrdia on llegim que Escòcia demostra que una cosa és queixar-se i una altra votar. Avui Lluís Amiguet conversa amb Romano Prodi, que ha estat president de la Comissió Europea i primer ministre d'Itàlia, i conversa ampliament sobre política europea i també sobre alguns conflictes a nivell mundial. Llegim que Lluís Amiguet li diu Draghi ha tret Espanya de la recessió i la Unió Europea del Marasma. Pregunta, és avui l'home fort d'una Europa que torna al centre del món?
I Prodi respon, no, estimat amic, l'home fort d'Europa és una dona. La cancellera Merkel mana Europa, però l'home fort de l'UE és efectivament Mario Draghi. Diu, quan John soñava a Harvard, ell estava també a Boston, al MIT, i ja apuntava discretes i sabies maneres de gran estadista. No li sembla curiós que el gran estadista europeu avui no sigui un polític i sigui un banquer?
S'està per arribar molt lluny amb passos curts. Vam dissenyar l'euro amb Col i Mitterrand. Per entendre-ho avui recordem que crear-lo va ser una gran decisió política, després conformada amb detalls econòmics. Va ser una gran decisió per a l'Europa de l'esperança, però es va anar transformant en l'Europa de la por.
Crec que la Unió Monetària, que tenim encara mig cuina i l'acabarem per fi de cuina del tot, diu, però encara hi ha tensions, parla la Grècia en aquesta entrevista també, diu, no crec que Grècia acabi anant-se'n, però la tempesta encara durarà. Grècia pesa poc, només el 2% del PIB europeu, però seria un malprecedent perquè demostraria que de l'euro també se'n surt.
En aquesta entrevista també parlen del Regne Unit, d'aquí el titular, per exemple. Diu que és optimista respecte a que el Regne Unit es mantingui a la Unió Europea. Diu que el Regne Unit no trencarà la Unió Europea, però també vull que els britànics es decideixin i deixin d'estar amb un peu dins de la Unió i amb un altre peu fora. I per últim també parlen de Rússia i del conflicte amb Ucraïna. En aquest cas parlen sobre Vladimir Putin.
Diu que conec bé Vladimir Putin, fa poc vaig conversar amb ell a fons i li vaig insistir en una cosa que ja se sap. Rússia no pot modernitzar-se a si mateixa sense una relació forta i estable amb una Unió Europea que també necessita l'energia i matèries primeres russes.
Doncs acabem aquest repàs amb el periòdico, una altra entrevista que deixa aquest titular. Mai és tard per ser el que podries haver sigut. Doncs avui entrevisten la conseguidora, Iol Ortiz, així es fa dir al seu blog, la conseguidora, que consisteix en fer això, fer que les coses passin. Diu que ella treballava en un banc, diu jo era la que aconseguia coses, sempre em tocava organitzar el dinar de Nadal o una mica invisible i disfrutava fent-ho. Havia estudiat fotografia, però el dia que la vaig abandonar em vaig treure un pes de sobre. Diu, i ho vaig fer perquè no soc bona fent fotos.
També em van fer fora del banc. Diu, i aquí em vaig armar de valor i paciència i vaig arrencar el negoci fa 5 anys. Vaig començar a poc a poc, passejant gossos i organitzant mudances. Les bones idees no són bones si no t'agafes un temps per arrodonir-les. I l'Olga Marino, la periodista, li pregunta, però què ofereix vostè exactament? Diu, jo hi poso el temps i el client la necessitat. Ella es dedica a aconseguir coses a la gent. Diu, per exemple, una parella em va demanar que acompanyés la seva filla de 10 anys a un concert de Justin Bieber.
A ells ja els coincidia amb una inauguració de la seva galeria d'art, així que hi vaig anar jo i no sé quina de les dues va disfrutar més. També, per exemple, en una ocasió em va trucar un senyor que s'acabava de divorciar i a qui la seva ex dona li havia llençat la roba. Em va demanar que li substituís el vestuari, molt bàsic, perquè només portava polos i pantalons xinos. També regals, marits que no saben elegir obsequis. Està bé, eh? És molt curiós, no coneixia aquest servei.
I la clau de l'exitiu en què es tanca el client, quedi content. I l'Olga Merino, per últim, li demana què és el més estrany que li han demanat. I diu ella, no considero res estrany. Això sí, un noi em va demanar que tallés amb la seva nòvia. No s'atrevia a dir-li que s'havia acabat. I ho va haver de fer ella. Doncs déu-n'hi-do, home. És curiós, eh? Com són aquests camps de negocis, no? Res de coses il·legals ni trobes. Això també, important. Està bé, està bé.
Renovar-se, mira. Sí, i tant, i tant. Noves formes de trobar negoci. Parlem d'una altra curiositat ara en aquest rapes final. Parlem d'una dona que porta 3 anys sense rentar-se el cabell amb xampú. Hi ha una fotografia i tot, és una jove britànica que diu, si més no, que porta aquests 3 anys, té un blog on anima la gent a no fer servir el xampú, perquè diu que és un producte químic que no és positiu.
Sí. I què, la foto? Bé, ella és pel roja, no?, i llavors apareix amb el cabell llarg i tot l'únic que la part del davant, per entendre'ns com si diguéssim el que seria el serrell tot i que és llarg, el porta com una mena de recollit cap endarrere. Sí. No es veu malament. Ella diu que... Això ho explica també, ho ha explicat en una entrevista a la BBC Món. Ella diu que volia estalviar diners, reduir els químics dins del seu cos i simplificar la seva vida. Va decidir-ho el gener del 2012...
I llavors va decidir fer... Va passar d'utilitzar dos o tres xampus al dia, Déu-n'hi-do, a fer servir només aigua pel seu cabell. Diu que al principi va ser dur, que va passar tres mesos de cabell horrible, unes altres de cabell regular, però que ara diu que té un cabell meravellós. És el que he dit després de tot aquest temps. I ella diu que es renta el cabell amb aigua cada una o dues setmanes. Sí, sí.
i es posa mascareta d'ou cada 11 dies. Diu que, bueno, des de les seves publicacions anima la gent que faci el mateix, té un blog, doncs, i m'explica la seva experiència. Mira. Bueno, potser, exacte, és un món que desconeixem, però, clar, m'imagino que hi ha aquesta primera etapa entre el que veig s'acostuma, que estem molt acostumats, segurament. En fi.
Però mira, si li ha anat bé el tema. Sí, sí, exacte. Ella posa el seu exemple i anima tothom a fer-ho. Endavant. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, Andrea. Bon dia.
Tres minuts i tres quarts d'onze, cop d'ull ara l'actualitat musical d'aquest dilluns. Parlem primer de tot d'un concert que es fa avui dilluns, que es pot anar a veure a la sala Bicol a Barcelona, són The Twilight Sat.
És una banda de Glasgow que barreja una mica indie, rock, electrònica, un munt d'influències a partir del qual llegim a la revista Time Out. Neix el seu disc Nobody Wants To Be Here and Nobody Wants To Leave, un àlbum que veu d'aquesta àmplia bassa sonora i que avui presenten en directe a la sala B-Cool. Les entrades costen 14 euros i el concert és avui a dos quarts de deu.
Aquesta cançó es diu Les Januari. Música Música
Més notícies musicals, parlem ara d'altres qüestions. Per exemple, l'estrena del nou single de Florence and the Machine es diu Ship to Wreck i és el quart senzill del seu nou àlbum que es titularà How Big, How Blue, How Beautiful.
L'àlbum sortirà el dia 2 de juny.
I bé, en tot cas, ja ha fet quatre avançaments, queden encara dos mesos per escoltar-lo al complet. De moment hem sentit What Kind of Man, Saint Jude i How Big, How Blue, How Beautiful, que és qui dona nom també a aquest àlbum. Ara es pot sentir Ship to Wreck. Ella ha explicat que va pensar en el seu cantó més fosc per...
sona així, en el seu cantó, més autodestructiu, de fet, i diu, i com pots arribar a fer alguna cosa per destruir-lo, disfrutar i destruir, crear i devastar, diu que quan estàs ficada en aquesta mena de remolir, acabes trencant allò que més estimes.
La cançó la va estrenar divendres. Ella ara està a Los Angeles, on actuarà a Coatxelles, en aquest festival on també intervindran altres grans noms. I aquesta és la cançó que ha presentat, l'última cançó, que és Ship to Rec. I all my love remind me What was it that I said? I can't help but pull the earth around me
I parlem també d'una altra novetat. En aquest cas ens quedem més a prop de casa i parlem de Dorian, que estrena cançó en català.
El grup celebra el seu desè aniversari amb una redició dels seus hits i dos temes inèdits. Ara que tens temps, ara que et puc dir tot el que et vull dir. Ara que els hotels es mengen al cel de la nostra ciutat, del nostre passat.
ara que tenim tants col·laterals i que els somnis són neoliberals.
Ara que vivim... És així com sona aquesta cançó, una de les dues noves cançons que apareixen en aquest disc. El disc surt a la venda avui, dilluns, i bé, en tot cas és aquesta novetat de Dorian, Diez años y un día. Alguns dels que hi apareixen són Paraísos Artificiales o La Tormenta de Arena. Vull cridar-te o no, invocar-te o no.
I l'altre és aquest que es diu ara, aquesta és una de les novetats. Els d'Orient actuaran el dia 9 de maig a la Sala Bars de Barcelona.
Cada deu segons s'obren arguments, falten dissidents per fugir d'aquí. No cal ser valent, vull cridar el teu nom, vull cridar el teu nom.
I un parell de notícies musicals més, dic Cap4Cati, aquests que sentim de fons, que anuncien, de fons, que actuaran a Barcelona i a Madrid el novembre. El dia 23 de novembre és el dia que seran a la sala Ras Matàs de Barcelona, l'endemà seran a Madrid.
I les entradas posaran a la venda aquest divendres 17 d'abril. Presentaran el Ritz Kinsugi, que acaba de sortir el dia 27 de març. I té temes com aquest, que es diu Black Sun. And there's a city of seven hills. No our debris flows.
L'oportunitat per veure'ls a Barcelona. En aquest cas parlaríem de cap forcat i qui de moment no sembla que hagi de passar per aquí seria Subgen Stevens, que ha començat ja, però la seva gira...
La gira de presentació del seu nou disc, Rian Lowell, que té molt bones crítiques, aquesta cançó forma part d'aquest àlbum, que va sortir fa un parell de setmanes i just fa un parell de dies va començar a girar a Filadèlfia.
En principi, però, com dèiem, no està previst que hagi de passar a prop de casa nostra. Aquest tema es diu All of me wants all of you. Trace your shadow with my show Empty outline change my view
All of me thinks less of you On the sheet I see your horizon
I'm just a ghost you walk right through I saw myself on Spencer's view
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. Set minuts i les onze, és l'hora de parlar del temps. Per això saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, molt bé. Per parlar d'aquest temps que continua estable.
Doncs sí, continuem amb molta tranquil·litat, realment un cap de setmana molt bo. Potser el dissabte una miqueta més fresquet, encara manteníem les temperatures que teníem la setmana passada, però diumenge ja se'ns va desmadrar el termòmetre. El vent ja era més càlid ahir, eh? Sí, ahir realment... Jo vaig aprofitar, dius, mira, va, com que no hi vaig mai, anirem a Can Ginestà a fer el bon botet, i realment ahir el sol s'estava molt bé, podíem dir que una mica massa i tot, eh? Molestava una miqueta, amb un barret no hauria anat gens malament.
La màxima va ser de 19 i mig, és una molt bona màxima, i probablement aquestes màximes repeteixin avui, demà, i potser fins i tot dimecres tindrem valors realment molt agradables al migdia. Sempre quedarem una mica frenats, sempre ho diem. Aquí a la costa, per culpa del mar, l'hem de culpabilitzar sempre algú, ens frena una mica el termòmetre i aquí sí que anirem jugant amb valors entre els 19 i els 21. Però si viatgem una mica cap a l'interior i no tenim la influència marítima, realment avui
Aquesta setmana, entre avui dimecres, algun punt de Catalunya pot arribar als 27 graus. D'on i do. És unes temperatures molt agradables. Hem tornat a tenir una altra remuntada de primavera avançada, que no ens hem d'agafar molta força, però a mi d'acabar avançant aquesta estació, hem d'anar tenint la coherència o la lògica que aquestes temperatures s'aniran enfilant. Així, doncs, tres primers dies de la setmana, molt tranquils, amb sol,
i a partir de dimecres a la tarda començarem a tenir una miqueta de... Bé, el canvi és que aquesta setmana no ho hem explicat, però la situació a dalt de tot, el cel, a molta alçada, doncs és que es torni a formar aquesta setmana una situació de llevant al sud de la Mediterrània, que pugui donar precipitacions, que pugui tornar un altre cop a donar una certa inestabilitat cap a la zona d'Almeria, de Múrcia, del sud del País Valencià, i aquesta certa inestabilitat té tendència a pujar i apropar-se una miqueta a Catalunya.
De moment, encara no aquests tres primers dies, per això ho comentàvem, però sí que a partir de dimecres podem tenir una miqueta més d'enrenou indirecte.
Aviam, pot variar aquesta previsió perquè aquestes situacions de depressions o de baixes d'aire fred en zones del Mediterrani doncs es mouen una mica com volen però avui els mapes ens diuen això és el que explicarem. Dimecres, avui aquesta tarda poden créixer algunes nubulades sense tempesta, ahir ho vam fer però avui creiem que creixeran però no acabaran precipitant cap a la zona del Pirineu de Lleida, a la resta de Catalunya el temps és tranquil i estable. Demà dimarts
tindrem una tranquil·litat total, o sigui que aquestes tempestes no apareixerien. De cara al dimecres, sol en general, sempre estem parlant de sol, però a la tarda, dimecres, aquestes tempestes poden guanyar terreny. Dimecres a la tarda vespre, la previsió ens marca tempestes que podrien arribar al litoral de Tarragona, a l'interior de Tarragona, a l'interior de Lleida, podrien arribar fins al Pirineu de Lleida
I cap al vespre no es descarta que algunes d'aquestes que creixin a Tarragona puguin enfilar-se una miqueta, Baix Penedès, Garraf, i potser arriben al Baix Obregat. És una cosa que no tenim clara, però ho anirem anunciant, perquè potser dimecres al vespre algun d'aquests ruixats ja desfets podrien arribar a la zona del Baix Obregat o del Barcelonès. Està per veure. Dimecres, amb aquesta arribada d'aquesta inestabilitat...
una mica de tarda, probablement la mínima baixa una miqueta més. No hem parlat de mínimes, estem tenint al voltant dels 10-11 graus de mínima, ara en tenim 17 a Sant Jus, que és un valor molt més agradable que els que teníem la setmana passada a aquesta hora, que estàvem al voltant dels 9-10 graus tan sols. Avui ja 17, o sigui, vol dir que avui el dia serà força càlid i agradable.
I probablement dimecres, amb aquesta aire freda, amb això que ens entri, tinguem una situació una miqueta més fresca la nit de dimecres o dijous. Però és que no ho tenim massa clar perquè sembla que aquesta situació d'inestabilitat de dijous, de dimecres, podria acompanyar-nos també dijous. Podríem tenir un dia bastant grisot dijous.
potser no està massa clar, amb precipitacions que podrien arribar cap al que és la franja de Ponent, des del Pirineu fins al delta de l'Ebre, en aquelles zones podrien arribar algunes precipitacions. Sembla que aquesta inestabilitat que puguem tenir dijous, la zona que menys es veurà afectada per aquesta inestabilitat seria la costa central i les comarques més marítimes de Girona. En aquesta zona sembla ser que els núvols o la precipitació no faria acta de presència, però sí que hi hauria bona part de Catalunya que podríem parlar d'un dia bastant gris i inestable.
Tot el que hàgim guanyat de dilluns a dimecres a temperatures agradables, entre dimecres a la tarda i dijous es perdrà, o sigui que tornaran a baixar els valors, però ara serà un fred intens, o sigui que baixaran una mica les temperatures. I sembla i tot indica que després d'aquesta inestabilitat de dijous, que podríem tenir un dia més gris, torna a l'estabilitat que podria abarcar divendres i el cap de setmana.
És una mica valorar una mica la setmana així en general. A veure com es mou aquesta... Però hauríem d'anar seguint, perquè aquesta instabilitat del Mediterrani pot fer canviar una mica la previsió. Sí que sembla que està bastant clar que és entre dimecres i dijous que es podria apropar, la intensitat encara no la tenim clara, és el que m'ha explicat una miqueta, potser algun cruixat dimecres a la tarda a Sant Jús i després ja res de res, només núvols, però ja ho veurem, és un dels ingredients que tenim aquesta setmana per anar seguint meteorològicament parlant. Perfecte, Carles, doncs no estarem pendents. Gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia.
Un minut i arribem en punt a les 11, moment en què connectarem amb el botlletí de Catalunya Ràdio, ens posarem el dia de l'actualitat, també sentirem el del Sant Just Notícies i tornarem després amb més coses. Entrevistarem a les 11 i 10 el president de l'agrupació fotogràfica Sant Just, Víctor Murillo, per parlar del concurs internacional de fotografia que enguany arriba a la seva sisena edició, que diumenge que ve tanca el termini per presentar les obres. Sabrem com està...
Anant tot plegat i farem tertúlia també a partir de dos quarts de dotze amb la Carme Abdon, Vicenç Riera, en Josep Coderc i en Carles Vaz. Tot plegat serà després de les notícies de les onze. També tindrem el bolletí de Ràdio d'Esvern dels Sant Just Notícies per posar-nos el dia de l'actualitat Sant Justenca. Fins ara. Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara. Ara. Ara.
El detectiu Francisco Marco, director de Mètodo 3, ha denunciat aquest matí per calúmnies la presidenta del Partit Popular Català, Alicia Sánchez Camacho. Marco, a la comissió contra el frau del Parlament, ha assegurat que Camacho va consentir i cedia la gravació de la Camarga perquè el seu entorn la va encarregar. Parlament, Marcel Cossé. Hola, bon dia. Molt contundent, Francisco Marco ha anunciat al Parlament que ha denunciat Alicia Sánchez Camacho per mentir.
Ho ha dit perquè ella va autoritzar, segons Francisco Marco, la gravació de la camarga. I no decía que era Alicia Sánchez Camacho para no ponerla en el espaladero. Pero yo se lo voy a decir claramente. Usted, doña Alicia Sánchez Camacho, lo sabía. Usted consintió. Marco ha assegurat que el PSC no va contractar Metro 2-3 per fer la gravació de la camarga, però sense dir el nom ha apuntat directament a José Zarragota. Marcel Cassec, Catalunya Ràdio Parlament.
Notícies breus, David Badia. En marxa la conferència de ministres d'Afers de Sant Gers i representants de 36 països de la Unió Europea i dels països de la Riba Sud del Mediterrani que es fa a Barcelona. Poc abans s'ha fet un acte d'homenatge a les víctimes de la tragèdia aèria de Germanwings a l'aeroport del Prat. Palau de Pedralbes, de Barcelona, Carme Clèries.
Hola, bon dia. El president Artur Mas és ja al Palau de Pedralpes, esperant l'arribada del cap de l'executiu espanyol Mariano Rajoy. Ho fa mentre conversa. Fa ja una bona estona amb el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo. Mas i Rajoy reben els assistents a aquesta reunió informal i tots dos també participaran a la inauguració. Fa dos anys Mas no va intervenir en l'acte inaugural. Prèviament, com dèieu, els ministres d'Exteriors espanyol, francès i alemany i també la vicepresidenta de la Generalitat, Joan Ortega, han participat a un acte d'homenatge a les víctimes de l'avió de German Wings a l'aeroport del Prat.
Carme Clàries, Catalunya Ràdio Barcelona. La Guàrdia Costanera italiana ha recuperat els cadàvers de 9 immigrants després del naufragi d'un vaixell a 80 milles de la costa de Líbia. Tot i que han rescatat en vida 144 persones que hi anaven a bord, els equips de recerca continuen buscant més víctimes. Tot plegat després d'un altre cap de setmana amb una nova allau de pasteres. Les autoritats costaneres italianes han rescatat més de 1.700 persones, la majoria del nord d'Àfrica.
Ja Marí Le Pen, el fundador del partit d'ultradreta Front Nacional, ha renunciat a presentar-se com a candidat a la presidència de la regió Provença-Alps-Costa Blava, on ha desenvolupat la majoria de la seva carrera. Tot i mostrar-se convençut que ell seria el millor candidat de la seva formació, Le Pen ha designat la seva neta com a la favorita per ocupar el carrer. El nou director del Museu de Lleida, Josep Giral, creu que li digui parlar de la franja és més electoralista que real. Afegeix que mentre no es tanqui aquest conflicte, és difícil cedir obres a aquest territori. Lleida Pere Joan Álvarez.
Hola, bon dia. En una entrevista al Catalunya al dia Lleida, de Catalunya Informació, Giral ha dit que el litigi parlar de la franja està polititzat. Ara mateix el litigi de la franja és més un litigi de caràcter polític i de caràcter electoralista que no pas real. Si ens fixem qui està instrumentant el tema del litigi, veurem que no deixen de ser una sèrie de partits polítics. Pere Joan Alvarez, Catalunya Ràdio Lleida.
Els centres de recerca catalans estan notant una remuntada de la situació de crisi dels últims anys. La majoria de centres han incrementat les seves inversions per projectes, sobretot per les aportacions privades i de fons europeus. Ho ha confirmat a Catalunya Ràdio el director del CERCA, la institució de centres de recerca de Catalunya.
Estem notant que els pressupostos dels centres estan creixent no tant per la pròpia Generalitat, que té els seus pressupostos més o menys congelats en aquest sentit, i no tant per les convocatoris de projectes estatals que estan a un nivell bastant baix, sinó per la banda de la Unió Europea, on som molt competitius també per al sector privat.
Esports, Montserratia. Aquesta hora s'entrena el Barça per preparar el partit de quarts de final a l'anada de la Lliga de Campions al camp de París-Saint-Germain dimecres. També s'entrena al Madrid per jugar demà, també en Champions, al camp de l'Atlètic de Madrid. Els matalassers s'entrenen a la tarda. Avui parlaran Carlo Ancelotti i Diego Pablo Simeone. A la Lliga d'Espanyol avui es tanca la jornada amb el derbi València-Llevant. En motociclisme, Marc Márquez és tercer al Mundial després de la seva victòria a Austin ahir a la nit. En declaracions, el club de la mitjanit Márquez reconeix que s'ha pogut refer de l'ensopegada a Qatar.
Tenia ganes de tornar a estar al més alt del podi, ja que a Qatar va ser un error meu i em sentia amb deute amb l'equip. Márquez afegeix que voldria passar al primer lloc del Mundial en la pròxima cursa a l'Argentina i en golf al Masters d'Augusta. Victòria del nord-americà Jordan Spieth davant de Michelson i Rose. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts per l'Andrea Bueno. Avui acaba el termini per presentar reclamacions pel que fa al cens electoral. Avui és l'últim dia que es pot consultar la inscripció al cens vigent i presentar reclamacions si s'escau davant la delegació provincial de l'oficina del cens electoral, tot plegat a cara a les eleccions municipals el 24 de maig.
El cens municipal de Sant Just hi ha més de 12.600 persones amb dret a vot. Aquest període, per fer canvis, el cens electoral s'obre per tal que es puguin corregir possibles errades, com ara errades després d'un canvi de domicili. El cens es pot consultar al web de l'ENS si es disposa de certificat digital a través del web cd.ine.gov.es. Presencialment es pot consultar a l'Ajuntament de Sant Just durant tota la jornada d'avui. El dia 17 d'abril s'exposaran les rectificacions i, d'altra banda, totes aquelles persones que hagin de votar per correu
Hem d'emetre la sol·licitud abans del 14 de maig. Avui es posa en marxa un procés participatiu per desenvolupar el Pla d'Acció Cultural de Sant Just. L'objectiu del pla és consolidar una política que enforteixi la creació de serveis culturals i el paper de les entitats culturals del poble. Les sessions tindran lloc avui i el dia 20 d'abril a la sala polivalent de l'equipament de les escoles. La sessió d'avui començarà a dos quarts de set...
i tractarà els equipaments i els serveis culturals i la creació cultural. I dilluns que ve es parlarà de cultura i participació local a partir de les 8 del vespre. Al Pla d'Acció Cultural es treballarà en tres comissions, equipaments i serveis culturals, creació cultural i difusió cultural.
I acabem destacant que demà arrenquen unes jornades a Can Ginestà que tractaran les similituds i les diferències entre la gestió de zones naturals protegides a l'Àfrica i a casa nostra. Can Ginestà acollirà demà dimecres i dijous aquestes jornades que organitza el Centre d'Estudis Africans i que tractaran les àrees protegides, la biodiversitat i les comunitats de l'Àfrica. Són obertes a tothom i arrencaran cada tarda a les 5. La presentació serà demà a carreg de Jordi Portavella, vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, de Josep Perpinyà també, alcalde de Sant Just i de Rafael Crespo.
secretari general del Centre d'Estudis Africans. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora, també a la una, al Sant Jus Notícies, edició a migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 11 minuts de les 11 del matí i aquesta hora el que fem és parlar del sisè concurs internacional de fotografia que organitza l'agrupació fotogràfica Sant Just. Ara parlem amb el seu president, Víctor Murillo. Molt bon dia. Hola, bon dia. Sisèna edició ja d'aquest concurs internacional que s'acaba el termini ja per presentar les hores aquest diumenge, ja aquesta última setmana. El 19. Exacte. Últim dia, sí.
Les obres es poden presentar de manera per internet? Sí, sí, hi ha una plataforma... En realitat hi ha marge encara amb aquesta setmana. De fet, l'última setmana és la més explosiva. Això sempre passa amb tots els concursos, em sembla. Amb qualsevol cosa sempre anem tots cap a l'última hora, segurament. Si no passa res, aquesta setmana doblarem el número de participants que tenim a data d'avui. Quina és l'aproximadament, la xifra que hi ha ara?
Ara són 115. Nosaltres calculem que l'última setmana sempre es doble aquesta quantitat, que estarem al voltant de 220, 230, 240, més o menys, que és una xifra bastant bona. Què semblant a la de l'any passat? Sí, l'empresa van ser, si no recordo malament, 239 participants i de 39 països.
Déu-n'hi-do, aquest any suposo que també encara no ho sabem perquè encara queden aquestes inscripcions però jo imagino que també continua el fet que es presenti gent de països diferents Sí, sí, sí, no, de fet a data d'avui hi ha països molt llunyats per exemple, jo que d'anglès poquet però gràcies al Google Traductor i al meu fill que sap anglès amb Xina hi ha molts participants xinesos que t'envien permanentment hi ha moltes plataformes allà, molts grups i sí, sí, i a la Xina hi ha un munt de participants
Doncs és un d'aquests feirs que participa en aquest concurs, que s'organitza des de Sant Just, que com dèiem arriba a la seva sisena edició i recordem que a més a més és un concurs que per participar-hi cal pagar una quota, que això quan es va instaurar al principi era una mica controvertit, segurament, perquè no estem tan habituats aquí.
Bé, dins del món de la fotografia hi ha un circuit de concursos internacionals. Tenint en compte que aquest concurs té patrocinis de la FIAP, que és la Federació Internacional d'Artistes Fotogràfics, i de la Federació Catalana, i la gent que participa en aquests concursos és una mena d'ATP, volen participar per aconseguir punts, aquests punts donen títols d'artistes, de mestres, i això al final no pot ser gratis. Té una despesa darrere, hi ha medalles, hi ha títols, hi ha...
una quantitat de coses que s'ofereix que s'ha de cobrar.
I que implica, per tant, aquesta col·laboració de cada participant que faci aquesta aportació. Actualment, la quota que és de participació són 25 euros. El concurs té tres seccions, té blanc i negre, té color, i té un apartat específic, aquests viatges, i per participar, sigui un, dos o tres, la quota és la mateixa. Per participar al concurs, no importa si envies 4, 8 o 12 fotos, la quota són 25 euros.
Es manté, a més a més, la de l'any passat, que no hi ha... No hi ha variació, 25 euros. No està bé, no som dels més cars ni dels més barats. Estem aquí en una zona mitja i estem bé, estem còmodes. Això ens ajuda a pagar tota la despesa del concurs, els premis. Hem de dir que les medalles es paguen. Hi ha 46 premis, si no recordo malament. Hi ha medalles d'or, d'argent... Hi ha...
Medallers per totes les categories, això té un cos elevat. I a més a més, hi ha una figura, que és el guanyador del Saló, que és aquella persona que entre les totes fotos que envia, ha col·locat més per sobre la nota de tall. Quan el jurat comença a votar, surt una nota de tall. L'any passat, una persona de València, el José Beut...
que, per cert, aquest any, aquesta exposició, la trobarem a Can Ginesta, es posarà a Can Ginesta el senyor José Beut, que va ser el guanyador l'any passat, de 12 fotos va col·locar 9 per sobre la nota de tall. Però, curiosament, no va guanyar cap medalla, que és curiós. Té moltes fotos molt ben col·locades, però ningú n'ha venit la nota màxima. Però hi ha un premi que es diu especial, el guanyador del Saló,
és el nivell més elevat, i aquí li donem el pin blau, la Federació Internacional de Fides Fotogràfics, dona un reconeixement especial a aquests fotògrafs i és el guanyador del Saló. I aquest pin després, si participen altres, el dona un prestigi? Sí, sí, dona un prestigi, sí, clar, clar, clar. I participa gent de tot arreu, com dèiem, però no sé si de Sant Just també hi ha participants o no? Sí, també hi ha participants, també, també hi ha. També hi ha algun participant, eh? Sí, sí, hi ha uns quants, sí, sí. La gent s'està animant.
Per tant, com dèiem, hi ha tots aquests premis variats, premis importants de prestigi pel món de la fotografia i econòmicament també uns bons premis. Qui forma el jurat d'aquest concurs? El jurat sempre busquem que sigui gent de prestigi dins del món de la fotografia. Per exemple, aquest any tenim sobretot una persona que ve del País Basc.
S'esplaçarà expressament el Manu Barreiro, que és excel·lència fiat. Perquè les vindrà a veure aquí, eh? No serà a través d'internet ni res d'això. Totes les fotos estem obligats a projectar-les directament a pantalla i es van votant. Has de comptar que possiblement estarem dos dies votant fotos. Si no canvia res, estarem al voltant dels 1.200 o 1.500 fotos. S'han de votar totes. Hi ha tres jurats.
Dos que són de Catalunya i un que ve del País Basc. Això també en dona un prestigi al concurs, que no només sigui gent del barri. Nosaltres busquem gent, sobretot amb títols, amb reconeixements de la FIAT i la Federació Catalana de Fotografia.
Per tant, seria aquest el jurat, no ho hem comentat, però hi ha diferents categories per presentar-s'hi, i hi ha algunes que són més de monocrom, color, i aquest any l'altre, la que hi ha més temàtica és de viatges. De viatges, sí, sí. Que donen molt de joc, segurament. Sí, i bueno, sempre, quasi tots els concursos tenen dos temes que són clàssics, quasi obligatoris, diguem, que és el monocrom,
que és el blanc i negre, o un sol to, quan diem monocrom no vol dir que sigui en blanc i negre, pot ser un sol color. Pot ser blau, pot ser vermell, pot ser groc, però un sol color, és monocromo. El color, tots sabem el que és el color, fotografies en color, i viatges, tant en blanc i negre com en color, fotografies de viatges, no hi ha cap especificació, imatges de llocs.
Exacte, que pot ser, evidentment, per algú que vingui de la Xina, pot posar una foto de Barcelona, per entendre'ns, no? Sí, sí, sí. No, tu mateix, hospitalet i fes una foto hospitalet. Són fotos d'espais, de llocs on tens que anar o has anat.
Doncs serà aquest concurs. El termini per presentar les fotografies s'acaba el dia 19 d'abril. Les bases completes també les trobareu a la pàgina de l'agrupació fotogràfica Sant Just. Però dir que aquest any, és la primera vegada que hem fet, hem fet una web específica del concurs. Només pel concurs, eh? Només pel concurs. Quina és la pàgina? És concurs.afsanjust.com Perfecte. I està fet en quatre idiomes. Està espanyol, català, anglès i francès.
Perfecte, doncs allà hi ha tots els detalls també. Fins al dia 19 hi ha temps, per tant, encara tota una setmana, si algú ho ha sentit ara, encara té tots aquests dies per fer la presentació. I després, el dia 28 d'abril ja es fan públics els resultats, vull dir que tot va bastant ràpid. Bastant ràpid, sí. Ara el 19 es tanca, el 25 i 26, que és un cap de setmana, ens reunim aquí a la sala del cònsul amb el jurat.
projectarem totes les fotos i estarem possiblement tot el dissabte i el matí del diumenge mirant fotos i votant fotos i han de sortir els guanyadors.
I llavors s'exposen de seguida o s'exposaran ja dins del juny fotogràfic? No, dins del juny fotogràfic. Intentarem... La nota de tall, sempre hi ha una obligació d'entre un 15 i un 20% han d'estar dins la nota de tall. El que farem és que aquestes fotos que estan... Cada foto que està per sobre la nota de tall, que és una foto seleccionada, aquesta foto obté un punt.
Aquests punts es van acumulant i les federacions corresponents, pot ser la Confederació Espanyola, la Federació Catalana de Fotografia o la FIAT, donen títols. Per exemple, si no recordo malament, la Federació Catalana de Fotografia per 13 punts, vol dir 13 fotografies acceptades durant un any i en un mínim de 10 concursos, donen el títol d'artista FIAT, Artista Federació Catalana de Fotografia.
La FIAP, si no normalment, són 30 punts. És a dir, 30 fotografies acceptades en mínim de 10 concursos i mínim un any. I et donen un títol, també amb un punt. Perdó, el títol d'artista FIAP. I això hi passa igual a l'espanyola. Entonces...
Els fotòlegs volem això, són reconeixements, no donen diners ni donen res, però és el meu. He col·locat 30 fotos, 100 fotos, 200 fotos i això em dona artista, mestre, excel·lència de cada una de les federacions o confederacions de fotografia. És un prestigi dins el món de la fotografia.
I s'exposen totes les que arriben per això? No, no. S'exposen aquestes, els que tenen aquests punts. Intentarem exposar totes les que estem per sobre del detall, totes les que siguin seleccionades. La fotografia s'ha acceptat, és que et diu. Quantes fotos s'ha acceptat? Han vingut 2.500. Bé, ho he acceptat. 200.
o 250, doncs aquestes les volem exposar totes. És una selecció tan important, a més a més, vull dir que 2.000 i escaig a 200 és poc. Sí, sí, estem aquí. Clar, recordem que de fet la gent, hi ha una mitjana, l'any passat van ser uns 230 participants, però cada participant presenta més d'una fotografia, per això ja... No, cada participant pot enviar mínim de... Bueno, des d'una fins a 12.
Imagina't, si tothom ha presentat 12, hi haurà un munt. La majoria. Sí? Sí, la majoria estan entre 8 i 12. Aposten per provar, no? Sí, sí. Bueno, has de tenir en compte que el preu... Diguem, hi ha concursos que cobren, per exemple, 20 euros, una secció. 25, dues seccions, i 30 o 35, tres seccions. Nosaltres cobrem una quota única per tot. Val la pena, per tant. Però si tinc quatre més del tema concret, les envio. Per tant, dona un volum important d'obres.
Llavors s'exposen en el marc del juny fotogràfic, que encara queda perquè estem encara a 13 d'abril, però bé, suposo que ja tot està més o menys a punt, no? Està bastant a punt, estem, com dice, estamos ultimando los últimos detalles. Però sí, està tot bastant lligat. Exposicions, farem 15 exposicions a diferents espais del municipi, com l'any passat...
Farem l'exposició, a més a més, del concurs internacional. Farem el Photoshopping, que és les fotografies en 21 botigues, van ser 22 botigues l'any passat del municipi.
farem la d'aquí de Can Gistà dels Jardins, que aquest any, com sabeu, és el tema de cunyats i cunyades. Ah, no la tenia situada aquesta, eh? Aquesta que hi havia els avis i els nets i això? Sí, l'any passat va ser avis i nets i aquest any és cunyades i cunyats. Està bé, simpàtic, no, el tema? I aprofito per dir, escolta'm, si algú... Nosaltres vam posar un article al butlletí fa tres mesos demanant tot aquell que vulgui sortir a la foto, doncs no tenia més que enviar un mail a l'agrupació. Si algú està interessat en sortir amb el seu cunyat o la seva cunyada
a la fotografia dels Jardins de Can Dinyestà, pot enviar un mail a info.junfotografic.cat o entrar a la web de l'agrupació fotogràfica, safsantjust.com, i enviar un mail. I amb això ja li contestarem i ens posem en contacte per fer la foto. Encara hi ha temps, eh? Encara hi estem a temps, sí. Estem ja tancant el tema, però encara podien sortir...
I que pot ser, és a dir, el cunyats i cunyades ha de ser, evidentment, el que seria un cunyat, però em refereixo que pot ser a la parella del teu germà o alguna cosa així, eh? No cal que siguin els dos extra. No, no, no. I tampoc demanem papers, eh?
Clar, si un no està casat també valdria igual. No demanem papers. Entenem que està casat o no... Si algú vol participar ja s'entén que no s'està reinventant. La funció de cunyat i cunyada és ser el germà de la teva parella. Exacte. Home, està bé, simpàtic el tema. Sí, jo d'aquest any sí. Està bé, està xulo.
I això s'exposarà, per tant, també en el marc d'aquest Juny Fotogràfic i als Jardins de Can Ginestar. Ahir donarem el tret de sortida. El 28 de maig inaugurem el Juny Fotogràfic just amb l'exposició de cunyades i cunyats al Jardin de Can Ginestar. Hi haurà alguna altra novetat, alguna proposta nova? Aquest any el que tenim, a més a més, la Federació Catalana de Fotografia cada any fa el que es diu la rebella. La rebella és un sopar en alguna actuació on la Federació Catalana entrega
els premis als millors fotògrafs de Catalunya i aquest any la farem aquí ens han demanat organitzar aquest acte, la Rebella lo farem aquí al jardín de Can Ginesta i pedim previst per això fer l'entrega fer alguna actuació fer una mica de ball i alguna visita turística guiada per als assistents calculem que poden venir fotògrafs de tot Catalunya al voltant d'entre 150 i 200 persones
I nosaltres estem contents que una entitat tan jove, hem de recordar que portem 4 anys només de vida, la Fesca Jogatrana ens confia en això, confia en nosaltres en un event que és important, és l'entrega del... Hem de dir que això dels millors fotògrafs. Tot l'any es fa una mena de lliga, dins d'aquesta lliga hi ha 10 fotògrafs que queden a dalt del tot,
I aquests han de presentar un treball final de cinc obres cada un i d'aquí es tria el guanyador. I aquest dia es diu qui és el guanyador. Sí, que serà qui és per el veredicte. Trenem les fotos i es dirà qui és el guanyador, el millor fotògraf de Catalunya. Home, doncs un bon acte, no? I això passarà el dia 13 de juny.
13 de juny, perfecte, mig d'aquest juny fotogràfic, no? També dic que dins del llum fotogràfic fem tallers, a part de la Rebella fem dos tallers de fotografia, vindrà un, serà el premi aquest any, el guanyador del concurs de Catalunya és el Santos Moreno Pillar, que és un fotògraf valencià,
I aquest senyor, a part d'es posar aquí, tindrà fotos al dins del llum fotogràfic, vindrà a fer un taller de tot un dissabte ensenyant com fa la seva obra, amb un projecte que es diu Ialles, fa fotos molt xules. També faré un altre amb un fotògraf que es diu Frederic Garrido, que fa un taller que es diu Nindes, i aquest és un fotògraf que fa fotos molt impactants, però ell, a més a més, ho fa tot, fa el disseny
del vestuari, de la model, les arracades... Sí, fa d'estilista també. Ho fa tot i ensenyarà com ho fa ell, com fa la seva obra des d'inici fins al final. Home, doncs una bona oportunitat també per conèixer una mica més com és per dintre el món de la fotografia. Serà, per tant, això ja al mes de juny. Ara recordem que encara està en marxa aquest sisè concurs internacional de fotografia organitzat per l'Agrupació Fotogràfica Sant Just, que ara deia Víctor Murillo, que fa quatre anys que funciona. Quants socis sou actualment? Ara estem al voltant dels 50 socis.
Una bona xifra, caldria que hi hagués més gent, com ho veieu? Hem marcat l'objectiu de futur d'arribar al 100, però de futur. Jo crec que ara estem bé. Una mica a llarg termini, no? Sí, sí, jo crec que no hi ha pressa. És una agrupació que per ser jove està fent molta feina, la gent que estem a dins ens implica molt.
Estem apostant molt per la formació, fent permanentment cursos de fotografia bàsica, que farem ara també, i de Photoshop, seminaris, fototertúlies, portem fotòries de valia, que es diu, a fer les seves xerrades, com fa la seva obra, i estem apostant molt per això, per la formació. Dins del grup hi ha gent més avançada i gent menys avançada, però no és igual. L'important és que la teva afició sigui la fotografia.
Clar. Doncs anirem parlant de tot plegat. Recordeu que fins diumenge hi ha temps per participar en aquest concurs, que hi ha una web específica. Recorda la pàgina, si vols, Víctor. És concurs.afsantjust.com Perfecte, doncs.
Aquesta és l'adreça on trobareu també totes les indicacions que hem comentat. També he de dir que si entrem a la web de l'agrupació fotogràfica, fsanjus.com, hi ha un link per aquest arrendre. Perfecte. Doncs moltes gràcies, Víctor Murillo, president de l'agrupació fotogràfica Sant Jus. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Moltes gràcies. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
En punt dos quarts de dotze, aquesta hora és moment de fer Tertúlia, per això saludem avui en Vicenç Riera, en Josep Coderc i en Carles Bas, i els tenim a punt a la taula de la Tertúlia. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia, bona hora. Per parlar de diferents qüestions, com sempre en Josep Coderc ens porta una mica una carta, no?, amb alguns temes de què parlar. Molt bé. Tornada de vacances. S'han acabat les vacances de Setmana Santa.
Altra volta davant del micròfon. No crec que la veu se m'hagi aclarit. Cadascú haurà passat aquest petit període de vacances com ha volgut o ha pogut. Cal conformar-se amb allò que un pot fer. Però hi ha una cosa que de l'altra si hem estat en un indret solejat o ombrívol. La pell morena o blanca.
Jo, si us he de dir la veritat, he estat a muntanya i la meva pell és un xic més morena. Això és perquè s'hi està també prenent el sol de muntanya. És veritat, eh? Això és veritat. Nota de societat. El passat dijous, dia 9 d'abril, fou el 102 aniversari de la veïna de Sant Just, Maria Antònia Rofes Llauradó.
que amb aquest motiu convidà a un gran nombre de santjustens a un dinar a l'Ateneu. Foren especialment invitats el senyor rector i el senyor alcalde, que assistiren i s'assegueren, com més natural, a la taula d'honor al costat de la vella joveneta. Trobarem a faltar en altres ocasions sempre present fotògraf de Sant Just, en Lluís Ramban,
Esperem i desitgem que la seva absència no fos causada per cap malaltia o dificultat personal. L'estat islàmic o el jihadisme. Qualifiquem de terrorisme els actes sagnants realitzats pels jihadistes, però cal ser precisos i qualificar-los de terrorisme polític.
tota vegada que ja tenen un fi polític determinat, l'instauració de l'estat islàmic a tot Europa. Sí, no ens enganyem, aquesta acabarà sent l'arma bèl·lica de països de l'Orient mitjà com poden ser Aràbia Saudí, Iran, Yemen, Irak, Afganistan, etc., per dominar Europa. Perquè el cert és que
El jideïsme, o l'estat islàmic, ja té una organització que ha estat capaç d'establir relacions amb alguns d'aquests països. Cal dir que és una guerra difícil en què l'enemic es pot trobar també dins de casa nostra, per tot.
la labor de proselitisme que amb èxit està fent dins dels nostres països, aprofitant-se de les conseqüències de la crisi econòmica, falta de treball, corrupció, política, etc., que castiga principalment la nostra joventut.
Igualment s'ha de dir que els administradors tenen una gran capacitat per detectar aquelles persones que per raó del seu caràcter dèbil o per la seva personalitat psicopàtica són més fàcils de sumar a la seva causa.
Doncs aquests són els temes que proposa avui en Josep Coderc. Variats, eh? Una mica els primers serien bastant més propers, no? I l'altre haurien d'entrar en un debat amb més profunditat. Però bé, en tot cas, mira, en Carles vas-hi aixecar la mà, eh? Sí, jo aixeco la mà per dir una cosa. Evidentment, com sempre, les propostes del senyor Coderc són interessants, però en aquest cas...
Els dos primers punts, que són importants, són efectes socials que han tingut la seva transcendència, petita transcendència, tenen un valor. Ara, el tercer i últim punt, l'estat islàmic o el jihadisme, penso que això és importantíssim i especialment és important el paràgraf penúltim que diu, cal dir,
que és una guerra difícil en què l'enemic es pot trobar també dins de casa per una labor de prosolitisme que amb èxit està fent des dels nostres països, aprofitant-se de les conseqüències de la crisi econòmica, falta de treball, corrupció política, etcètera, que castiga principalment la nostra joventud. Bé, aquesta i l'últim paràgraf penso que són dos paràgrafs molt importants que ens haurien de preocupar profundament
que la decisió i l'anàlegi de les causes no és fàcil i jo voldria que els meus companys hi dediquéssim una reflexió sobre aquest punt. Moltes gràcies.
Això és molt greu, eh? És molt greu perquè estem estrany que en països tan cultes com representa ja tota Europa, universitats per aquí, universitats per allà, arribin a entrar aquesta gent
a fer-ho molt bé tot. Suposo que també s'han dirigits per gent culta, no? Segurament, no? Hi ha gent ben preparada. Però que ens arribin a remenar tant com volen ells, això és una cosa molt greu.
Sí, sí. Aquest és un problema que té tota Europa. I la prova és que avui hi ha la cimera aquí a Barcelona de tots els estats per lluitar contra el guidaisme. De fet, cimera també en països de la Mediterrània, eh? No només d'Europa... No, no, de la Mediterrània, del nord d'Àfrica i d'això. Els països del...
Llorien mitjà són, cuidado, eh? Amb aquests hem d'anar amb molt de cuidado, perquè ja l'estat islàmic ja ha fet pactes amb alguns d'aquests països. Ja té convenis. Vull dir, ja és una organització que té forma estatal. I això és molt perillós. Això és molt perillós, perquè, esclar, que ja comencin a tenir...
relacions com un estat amb un altre estat, això és perillós. Jo el que veig és que si això, com tots els partits polítics, miren de captar gent molt bé, ho trobo molt bé, captar gent que a vegades sigui més, ara hem de veure i hem vist que tots els que capten no tornen.
o almenys la majoria, eh? Perquè són carn de canó, eh? És carn de canó, per dir-ho d'alguna manera, perquè la majoria no tornen, eh? Es fan servir prou. Hi ha aquesta qüestió de la persona desesperada perquè no té feina,
la qüestió de la dona que s'ha trobat també que s'ha fet ideista perquè en un ple de separació van entregar el fill al pare i ella va agafar el fill i se'n va anar a fer-se ideista amb el fill Les causes segurament són molt dispars i totes molt diferents de les que ens pensem Ens trobem també davant de persones i ho dic de veres, davant de persones psicopàtiques
o davant de persones molt dèbils de caràcter.
Molt dèbils de caràcter. I això els insinistradors ho saben captar, eh? Van preparats, els insinistradors van preparats per dir aquella figura, aquell. En Carles Abbas també volia dir una cosa. Sí, jo volia dir que això que diuen els meus companys, realment és així, s'aprofiten de gent amb poca capacitat mental per poder decidir per ells mateixos. Tot això és cert, però jo em creio de la tentació una cosa.
que entre els que juguen en aquesta estranya guerra, o estranya administració de fets, hi ha l'Aràbia Saudita i l'Iran. Són dues potències que, des del punt de vista econòmic, des del punt de vista d'influència en el seu ànima corresponent, són extraordinàriament fortes. I, esclar, una cosa és que el senyor del Yemen...
o de l'Iraq i el que diem de l'Urganistan, facin les seves gestions. Important. Però que hi hagi entitats com la nòbia saudita. I ara em permetin dir-me una paraulota.
i em perdonaran, però que juguen a la poc de la remuneta, perquè per una banda juguen a ser uns amics dels Estats Units i ser uns amics d'Europa, però per l'altra banda mantenen aquest caliu i mantenen aquesta disposició
i financien tot el que és necessari des del punt de vista econòmic per tirar endavant. I després dius, tira la pedra per vagar a la mà, això és molt perillós, perquè els altres països, sí, tenen importància, però tenen una importància limitada, local, etc. Ara, l'Aràbia Saudita, primer productor de petroli del món,
I l'Iran, que per la seva història i per moltitud de coses s'ha fet un pes extraordinari a dins de la regió i que ara de més està a punt d'aconseguir un acord via bomba nuclear, etc. amb els Estats Units, són potències que aquesta sí, que posades a seguir aquesta línia, que a ells els deu semblar bé. I jo penso, per altra banda, i perdonem que això acabo, que els deu semblar bé entrant que ells
un dia puguin dominar el Cotarro. O sigui, no solament els deixem-lo bé perquè creguin en això dels satis làmbits i tot plegat, i segurament, el senyor Coderro, tenia establits contactes amb aquest fantasma, perquè de fet és un fantasma això dels satis làmbits, però segurament amb l'esperança que demà, si això es consolida, ell sigui els amos de la situació.
Això és, per mi, el més perillós de tots. Perquè aquests són tontos, ni molt menys, ni els perses, els iranís, ni els de l'Aràbia Saudita. I, esclar, això és molt preocupant. Molt preocupant perquè al tindre unes reserves, sobretot de l'Aràbia Saudita, de petroli tan important, ser avui encara el petroli un instrument, no només un element, sinó un instrument de política molt fort,
pot fer que alguns països, amb ganes de contemporanitzar, no facin tot el que han de fer per evitar que això s'expandeixi. Perdonin. Gràcies. No, no cal perdonar perquè estem fent debat entre tots, eh? Vull dir que es tracta de parlar, eh? És una cosa que preocupa i ha de preocupar tothom. Però bé, ara el que em preocupa és que em sembla que si cadascú estigués a casa seva estaríem molt bé, eh?
Perquè, nois, aquestes barreges ja comencen a preocupar. Ah, sí, sí, sí. Sí, bueno, però el món és això, el món... Exacte, cada cop és més global. Sí, però, bueno, i si volen venir que vingui, ho facin en pau i posin el seu sistema de religió en marxa, però, remés, que casco.
Com bona part d'alguna gent sí que fa, no? A veure, com a mínim sí, com a mínim s'ho sembla. Tampoc no ens enganyem, no és la religió el que mou l'estat. No, no, això és una excusa. Perquè si no estaríem a l'edat mitja. Estaríem a l'edat mitja. No, ja, escoltem.
No, no és la religió, és el domini, el domini d'una nació sobre unes altres, el domini sobre Europa. Jo més d'una nació jo diria d'una colla d'individus. Europa és llaminera. Europa, a veure, agafeu la bola del món.
Agafeu la bola del món, doneu-li voltes i busqueu Europa. Una petita escopinada. Però és una petita escopinada que té molt poder. És molt dolça. És molt dolça, per això. I que, a més, té molt poder. Té molt poder aquesta escopinada. Comparat amb el que és, eh? Amb els nostres, també. És clar, és de minera. Això tan petit ens ho podem menjar. Aquesta és la realitat.
Sí, hi ha els Estats Units que ens ajuden i tal, però no queda clar l'apoi dels Estats Units a Europa. També té moltes contradiccions. Té moltes contradiccions. Als Estats Units amb Europa hi ha moltes contradiccions.
ha de veure molt clar el perill que tingui i no el veu clar encara el perill, perquè no els hi toca a ells. No ha arribat allà. No ha arribat a Amèrica. I com que no els hi toca, és un problema petit, és un problema que no... En canvi, tenen molt d'apollo per als jueus. Per què? Perquè hi ha molta població jueva dintre dels Estats Units. I, esclar, interessen com a votants.
Per aquí pot vincer a l'ajuda dels Estats Units, pels pobles jueus, enfront d'aquest estat islàmic, perquè això al poble jueu també li fa molta por a l'estat islàmic, perquè va contra ell.
En tot cas, exacte, un tema que avui hem posat sobre la taula, amb reflexions molt interessants. Si us sembla, per això ara canviem una mica de tema, és complicat fer la transició. Parlem del futbol, ho veiem un altre. Però ho dic perquè, exacte, en tot cas, seria això, per trencar una mica, hem fet la meitat de la tertúlia, ens queda encara una altra meitat. Parlem del futbol, parlem del Barça-Savilla...
que va deixar perdre... El vau veure, el partit? No, jo no el vaig veure. Heu sentit, per tant, el que ha passat, eh? És llàstima, és llàstima que si hagués guanyat, ja seríem campions de Lliga. Així manté l'emoció, no? Fins a l'últim moment. És una cosa ben estranya. Jo no el vaig veure, però veig el resultat. Però com és, això, que d'una part a l'altra canvi d'aquesta manera? És que no s'entén, eh?
És la manera de mantenir l'emoció, no? Sí. Una de les coses que se li veia molt clara a Nenguardiola és que quan feia una primera part una mica dèbil, a la segona part els jugadors sortien amb molt d'impuls.
I generalment, les vegades que passava això, que a la primera part trontollaven una mica, a la segona part era molt diferent i guanyaven. Ara, aquestes segones parts no es veuen. No es veuen, aquestes segones parts. No crea l'adhesió que s'havia de fer, el Guardiola sabia estimular-los.
De vegades, exacte, a més, encara estem molt aferrats al tema Guardiola, i és un altre... Sí, és un altre entrenador. Home, jo crec que veig que va bastant bé, el que passa, que no sé, són uns jugadors que no sé, que els hi passa una cosa rara. És que d'un plegat surten amb una empenta, per exemple, Messi mateix, és boníssim, sí, però és que a vegades què fa? És que no ho sé. Jo no l'hi he vist, i ja dic que el Barça-Sevilla no l'hi he vist, i no puc opinar, però.
No, jo tampoc ho vaig veure, però vaig... A veure, el resultat que va fer el canvi del primer va ser la seva part. Però, esclar, estàvem a dos a un i, carai, et fan el dos. Sí, sí, molt bé, no m'han perdut pel miracle. Esclar, si ho siguin llàstima, escolta, no sabia mantenir la...
Aquesta distància, no? Exacte. Després també altres qüestions. Aquests dies també ja anem sentint tot l'escalfament de cara a les eleccions municipals. Estem avui 13 d'abril, ens queda un mes i mig. Quan ens passaran la cèdula per anar a votar? Suposo que encara... La setmana passada, de fet, fins avui havia temps per mirar el tema del Pedró, per tant, algú que...
podia fer d'encara a l'avís, per tant, fins que tot això no estigui a punt, crec que és a finals d'aquest mes d'abril, diria que és quan arriben. Voteu a Sant Just, tots? Jo sí, jo em voto a Sant Just. Per tant, no ho dic perquè de vegades hi ha algú que encara no té el tema canviat del padró, per tant, doncs, vot Sant Justenc. No sé si vosaltres feu cas de les campanyes, us llegiu els programes...
Perquè l'altre dia dèiem que en els programes se llegeix poca gent, però no sé si bé en el vostre cas els llegiu o us fieu més d'alguna altra cosa a l'hora d'anar a votar. No, jo primer de tot no he tingut cap problema a la mà. No n'hi viscava encara, no ho sé. No dels d'aquest any tampoc, encara no, eh? Vull dir en general, en general. No, no el soc de llegir, jo almenys no el soc de llegir, no. Jo vaig amb una idea sempre i s'ha acabat.
I la idea, no vull que em diguis qui és, però la idea té a veure... Això no ho sap ni l'home, ningú de casa. És secret del tot, eh? És d'aquest vot secret, secret. Però em refereixo, penses més en Sant Just o penses en global, en sigles, per entendre's? Em sembla que és molt diferent unes votacions generals o unes locals. Les locals jo crec que es va...
En general, molt a la persona. A la persona, eh? Ho dic perquè hi ha gent que hi ha una mica de diversitat d'opinions. Aquí, en general, suposo que com que els tertulians que tinc aquí a la ràdio sou bastant una mica implicats també en Sant Just, tots aneu més cap a aquest cantó i, per tant, doncs es pren diferent que si fos una cosa més general, no? Els pobles, com més petits, jo crec que més es va a la persona. A la persona, sí.
I en el vostre cas, Josep i Carles? Encara que se sigui d'un altre cantó, però... Carles. Jo tinc poca experiència en aquest sentit pel fet que jo soc Sant Justec de fa quasi dos anys, però no tinc més experiència. Per tant, són les primeres que vota Sant Just. Sí, i després hi ha una altra qüestió. Des del meu punt de vista, poder influenciar per aquesta situació la meva votació en el cas de les...
locals serà evidentment o intentarà ser una cosa a favor de Sant Just però sense perdre que Sant Just forma part d'una altra comunitat És a dir, que sí que tindrà una mica més la visió global Sí
perquè puc de fruit que jo tinc poca experiència de fet de Sant Just. Ah, això, sí, clar. Tinc poca... Quan els estudiants parlen d'algunes coses de Sant Just, puc dir una miqueta l'atenció pel meu desconeixement. Això és una cosa. Ara, l'altra, penso que en aquesta ocasió concreta les votacions locals seran un preludi del que poden ser una altra cosa més endavant.
O sigui, en aquest cas sí que creus que serà una primera volta del 27 de setembre? Almenys una indicació. Jo penso que serà una indicació. Ara ja ho veurem, no sé. Jo només l'única relació que tinc, i he de dir això, és que durant el període llarg que he estat a l'hospital vaig veure l'abocle...
pregunta del senyor alcalde i això realment he de dir que em va posar a bo i al trucar-me resulta que era el senyor alcalde que s'interessava pel meu obstant de salut això realment no t'ho esperaves això per tu va ser una cosa molt important per qui és important
Després, per altra banda, he viscut molts anys de blanes, he tingut molta relació amb blanes, blanes no he sentit ni molt menys, és una cosa diferent, però coneixent els alcaldes, mai he tingut aquesta percepció de proximitat.
Jo, després, quan estic més bé, que encara no estic del tot, el vaig telefonar per a Rirli i m'ho va contestar. Espero que algun dia pugui veure-lo personalment a casa seva. Això són detalls del senyor alcalde, que ahir, el dia de l'homenatge a la senyora Maria Antònia vaig conèixer personalment, o vaig veure-ho visualment, em van cridar molt l'atenció.
El poble és petit, però vol dir que almenys hi ha un alcalde que té, o intenta, o té, o vol tenir un contacte directe amb els seus constituents. I això és una... I gràcies a Déu, dius, no havia tingut mai ocasió de tenir un contacte així, i millor, perquè vol dir que no va passar mai el que t'ho va passar. També és veritat. O sigui que, millor per tot. I en el cas de Josep,
El meu cas... El tema de votar. Si penses més en el poble, si penses més en aquesta idea del 27 de setembre... Jo penso més en el poble. Crec que això passarà a tots els pobles. En realitat es pensa més en el poble indiferentment de la persona que sigui d'un partit o d'un altre.
És a dir, és molt lògic que la persona que ha sigut propera i és d'iniciativa per Catalunya, és molt lògic que sorti alcalde en aquell poble. És molt lògic que sorti alcalde algun d'esquerra si ha sigut propera a la gent, aquella persona d'esquerra.
es mira més la persona que altra cosa. A més, jo crec que fins i tot una persona que pugui ser diametralment, en quant al partit, diametralment oposat a la persona que sortia elegida com a alcalde, vota en aquesta persona perquè el troba, doncs això, que per el poble fa coses... És a dir, un ja prescindeix una mica de la seva càrrega política,
per mirar la càrrega personal, per mirar la qüestió d'aquella persona si ha fet, no ha fet per al poble, si és proper a les persones. Aquesta és la realitat. Ara, en les grans ciutats ja és diferent. A Barcelona, per tant, seria diferent. A les grans ciutats sí que és diferent, perquè...
Encara que Montsegui i Barcelona no coneixen el senyor Trias, per exemple. Però no cal conèixer-lo, veus els fets. Sí, però ja la gran ciutat és molt diferent.
perquè ja no depèn purament de l'alcalde, depèn de tot el consell, dels consellers, depèn tot plegat. Ja no és una iniciativa pròpia d'un alcalde en una gran ciutat, sinó que pot donar a ell la idea, pot posar-ho a votació i els altres voten o no voten a favor d'aquella resolució. Però ja es difumina entre tots.
Però veus com ara respecte a Sant Just, jo dels anys que, bueno, de sempre que he conegut tots els alcaldes que han entrat, tots han sigut, no n'hi ha hagut cap cas així, mai més aquells, no, perquè tots han anat per bon camí. Perquè tots han estimat el poble. Sí, exactament. Exacte, vull dir, perquè tots, independentment del partit que fossin, han estimat el poble, i per això han sortit una o dues vegades o...
Per el que sigui ha sortit el canvi però i dius, bueno, i el que ha entrat dius que això està bé. Sempre ha anat la cosa i la trobo ben rodada. Ben rodada a Sant Jus, jo crec que sí. Doncs bé, en tot cas, encara ens queda, és això, avui és 13 d'abril i per tant, com dèiem, encara no hem rebut ni la papereta, com deia en Josep a casa, és a dir, que tindrem temps encara. Jo us ho dic de veres, vull dir, si jo viscés a Barcelona, jo llavors votaria Esquerra.
Però no pel candidat. No pel candidat, sinó pel partit. Ara...
A Sant Just ja és diferent. Ja no puc partir de la mateixa base. Has de partir de la base de si he fet això ben fet, si he sigut una persona que quan m'ha vist m'ha donat la va, si... Clar, vull dir... Bueno, és que passa això, Sant Just. A Sant Just tens amics de totes classes. Clar, no di... A menys, per la meva part, eh? No separo mai aquest d'aquell, perquè sigui això o sigui allò. I són amics, són amics. Exacte, vull dir, és molt diferent. I cadascú penso que vol.
Està clar, en Carles també... No, en Carles com s'està acabant. I jo reconec que el poble, que les tres idees que ha exposat el senyor Poder, jo que les he menjades, exposant... És veritat. De l'estat eslàvi, que continuem pensant que és així, però no voldria deixar de passar. El segon aspecte, la senyora...
Maria Antònia... Rofes. Rofes. Rofes. Rofes. Rofes. Rofes. Rofes. Rofes. Rofes. Rofes.
Soc de la quarta juventut, però bueno. Home, el dia que la vam entrevistar, ara fa dos anys, la vam entrevistar el dia que feia els 100 anys, però li vaig preguntar una mica quin era el secret per arribar als 100 anys, ara a veure si trobo el tall de veu, però diria que em va dir menjar poc, si no m'equivoco,
I després també m'ha dit que la xocolata, eh? La xocolata, una mica de xocolata cada dia, sí que... Però, cuidado, va estar molt malament per la xocolata, eh? Se li va posar en el fet. Però hi ha tornat, eh? I potser sí que té raó, eh, que és la xocolata. Potser sí que té raó, eh?
I el que trobo és que la senyora Rofés, per l'edat que té, a menys, per la meva part, enjuveneix. Enjuveneix, perquè veus ella com està i no veus tan gran. Jo volia acabar dient, perquè em sabia greu, que aquest paràl, que segurament el senyor, quan l'ha posat després, el sentia, té el seu pes. Cosa molt diferent que jo me l'hagi menjat.
Jo volia acabar dient que per mi són les paraules que jo li vaig dirigir amb ella. Ha representat un estímul. Jo, que vinc al darrere d'ella, encara que a una certa distància, doncs veure-la amb ella activa.
veure-la amb ganes, no sé si de viure, però almenys de ser. Això representa un estímul per un home que encara que tingui 93 anys, que ara no els tinc al punt de fer, representa un estímul per tirar endavant. I més, quan aquest home s'ha ofert una situació catastròfica, que com deia el meu vege, diu, això no té 92 anys, té 97 anys, perquè la trompada jo els m'ha fet, etcètera.
però el tenim aquí a la ràdio també rebeus, és el que deia jo es reconforta jo estava darrere del senyor Coder i vaig sentir que li deia li agraeixo que m'hagi honorat amb la seva amistat jo estava darrere i llavors jo el que li agraeixo és que per mi ha sigut un estiu una persona que té quasi 10 anys més que jo hagi representat una capacitat de fer, d'actuar
I després cal veure el moment i jo acabo. Quan se senta en el cotxe, diverses vegades he vist persones amb Apple que la volen ajudar. No, deixi'm. Se senta, apuntava el de zero allà, dona una volta i se senta. Això vol dir una capacitat i ganes de ser. I això és important. A la senyora Rufes, ella ho va dir-ho, ella aquí dalt, quan va venir aquí,
va trobar una nova família. I això l'ha fet viure. Ha trobat una nova família. Està clar. Tinc el dalt del secret, eh? Vau sentir-lo el dia que ens va dir el seu secret per arribar a aquesta edat. El secret? Jo he fet molta bondat amb el menjar, eh? Molt variat, no massa. Només he fet pecats amb el xocolata. Agrada amb deliri. Però, bueno, també has de tindre coneixement. Unes amigues em van portar, com o no,
que em coneixen una bona capsa de xocolata, de bombons. Així que arribo a casa i ja me'n vaig menjar quatre. I dic prou. Demà cap avall. Això és el de fa dos anys, quan l'havíem entrevistat a motiu del dia que feia 100 anys. Sí, sí, ben veritat. En fi, doncs moltes gràcies. Així que ve amb aquesta tertúlia d'avui amb el Vicenç, en Josep i en Carles. Que vagi molt bé. Tornem dilluns que ve. Molt bé. Adéu. Adéu-siau.
En mig minut arribem a punt a les 12 de la migdia i, per tant, connectem amb el bolletí informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Parlem del Centre d'Estudis Sant Justencs, d'economia, de cuina i de dret. Tot això a l'última hora del Just a la Fusta. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa David Badia. Ha mort als 87 anys l'escriptor alemany Gunter Gras, Premi Nobel de Literatura, Premi Príncep d'Estúries, autor d'obres capdals com el Tambor de Llauna i que va desenvolupar un paper essencial en la literatura alemanya de la postguerra a Montse Camps. El 2006 va presentar les seves memòries on va reconèixer la seva participació durant la seva joventut en el cos del combat de l'ASS, cosa que provocava una forta polèmica. Precisament arran d'aquest fet, Gras parlava així de la seva implicació en la societat com a escriptor.
Una sola persona no pot ser mai la consciència de tota una nació. He utilitzat el meu dret com a ciutadà i també la meva professió d'escriptor per fer saber la meva opinió a la societat i per involucrar-me social i políticament. El gener del 2014 va dir que no escriuria més novel·les a causa de l'edat però va seguir cultivant la poesia i el dibuix.
Notícies breus, Carme Montero. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reivindicat el paper clau de Catalunya en la regió euro-mediterrània. Ho ha fet aquest matí davant el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea i els ministres del sud de la Mediterrània a l'obertura de la conferència, que els aplega a tots a Barcelona. Palau de Pedralbes de Barcelona, Carme Clèries. Hola, bon dia, el president.
El president Artur Mas ha donat la benvinguda als participants a aquesta reunió informal recordant les profundes arrels de Catalunya que han permès mantenir la seva identitat. Mas ha posat també en relleu la vocació europeista i mediterrània de Catalunya, una vocació assegura que no ha perdut mai ni vol perdre en el futur. Paraules que ha pronunciat davant Mariano Rajoy. Els catalans podem mirar molt lluny cap enrere i per això també podem mirar lluny cap a nous horitzons. Horitzons que sempre imaginem mediterranis i europeus.
Carme Clàries, Catalunya. Des de les 10 del matí, matí de simulacres d'emergència química, 37 municipis d'arreu del país. Comprovem com ha anat un d'aquests simulacres al Col·legi Públic, la Canonja, Tarragona, Manassastre. Hola, bon dia. Corradisses al pati a la classe de gimnàstica per entrar cap a una aula i també a la de matemàtiques de Sisè, on la responsable de seguretat del centre, Pilar Polo, donava instruccions als nens.
Els professors diuen que els alumnes tenen totalment assumit l'exercici.
Fer Malen fa part del treball amb el Barça avui aquest matí i també s'entrena a Monir del B. Els Blaugrana es preparen el partit de dimecres a París contra el PSG a la Champions. A Madrid també s'entrena aquest matí per jugar demà també a la Lliga de Campions al camp de l'Atlètic. Els matalassers s'entrenaran a la tarda i avui sentirem en Xeloti i Simeone. També s'entrena l'Espanyol que suma 41 punts a la Lliga després de guanyar l'Atlètic Club. Hi ha motociclisme Marc Márquez és tercer al Mundial després de la victòria a Austin ahir a la nit.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. Promunsa obre avui un concurs per optar a 5 places d'aparcament en règim de lloguer als sectors en just diagonal. Se situen al soterrani menys 1 de l'edifici de Promunsa del carrer Constitució número 2. Només es pot optar a una plaça d'aparcament per sol·licitant.
La durada del contracte d'arrendament serà d'un any com a mínim. El preu mensual de lloguer va dels 25 euros als 48, aproximadament. Per poder accedir al sorteig, els sol·licitants han d'acreditar no poder ser usuaris de la zona verda del sector Sant Jus Diagonal. Així doncs, les sol·licituds s'han de presentar amb la documentació exigida a les oficines de Promunsa, des d'avui fins al 30 d'abril o per via telemàtica a l'adreça administració arroba promunsa.cat. Trobareu més informació al web de l'empresa municipal, www.promunsa.cat.
Nes Coses, avui és últim dia per col·laborar amb els Sant Justenc inscrits a la Trail Walker Girona 2015, tot i que ja han superat el pressupost mínim per participar-hi. És una altra trail solidària amb benefici de l'ONG Oxfam Intermont que se celebrarà aquest cap de setmana. L'equip Sant Justenc de la CEAS ha recaptat més de 2.422 euros i en necessari eren 1.500. Per poder aconseguir els diners, els últims mesos s'han organitzat diverses propostes, una de les que va aportar més col·laboracions
va ser una botifarrada a l'Ateneu el mes passat. Així doncs, la Trail Walker Girona 2015 tindrà lloc aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, i consisteix a fer a peu els 100 quilòmetres que separen Olot de Sant Feliu de Guixos.
I un apunt més per recordar-vos que aquest diumenge 19 d'abril s'acaba el termini per participar del sisè concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esvern. Hi ha tres seccions diferents al certamen d'enguany. Lliure monocrom, lliure color i viatges monocrom i color. El preu de la inscripció es manté en 25 euros. L'organitja l'agrupació fotogràfica Sant Just, la Unió de Botigues i Comerciants i els assentadors del mercat municipal i col·labora l'Ajuntament de Sant Just. Trobareu més informació al web del concurs, concurs.afsantjust.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, no us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdiodesvern.com. Molt bon dia.
Fui tan sol o sol
Fins demà!
Es tu movimiento que me lleva a otro lugar. Es tu movimiento...
1, 2...
Ara passen 9 minuts de les 12 del migdia. A aquesta hora saludem la presidenta del Centre d'Estudio Sant Justens, Maria Quintana. Bon dia. Molt bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'entitat, que feia uns dies que no ens trobàvem. Ara no sé on érem. Saps què dius? On érem? Què és l'últim que vam dir? No me'n recordo. Segurament tancavà el curs. Encara no ho havíem acabat. No. Cada un dia. Com va anar? Molt bé, molt bé. Vam donar els diplomas...
Va estar molt bé i ara el que farem, la gent que vam fer els cursos, el curs més ben dit, anirem a visitar la cova de Sant Sedoní, que està a Vigues, amb el professor que ens va fer el curs i ens explicarà tot allò de la cova i tot això. Molt bé, per tant que una mica amb una cirereta final, no? Això mateix.
I després també, això serà el dia 23 de maig, però abans tenim Sant Jordi. Tenim Sant Jordi. Aquest diumenge aquí Sant Just, eh? Sí, a més una cosa, jo convido a tothom que vingui a passejar pels jardins de Can Ginestà.
perquè veuran que hem posat color als arbres. Va ser una iniciativa del Centre d'Estudis, de Justícia i Pau, coordinats per la Genin i de Dones amb Traça. Hem fet un grup de dones amb traça perquè han sigut una quantitat impressionant de dones que han treballat.
I s'han posat totes les peces, eh? Totes, totes, totes les peces. Vull dir que la gent vegi, doncs, que quan es fa alguna convocatòria de coses, de vegades, que sembla que no tenen cap mena d'importància. No, però, ja n'hi do, no? N'hi ha hagut unes quantes. Moltíssimes gent. Potser jo et diria, que no m'equivoco, unes 50 dones. Molt bé. I llavors, doncs, que vegin com han quedat els arbres de Can Ginestà.
i crec que això és una bona iniciativa avui precisament he vist el senyor alcalde i estava molt content i que li agradava molt veureu que hi ha unes moreres petites que són les més menudes una té la senyera però l'altra té el blau i el groc i aquest blau i el groc són els colors sanjustents que la gent que no ho sàpiga que ho sàpiga que són els colors que ens defineixen com a poble el blau i el blau
Són els que hi ha l'escut, no, també, de Sant Lluís? Sí, sí, sí, sí. I a més ja sabem que fem la guerra entre blaus i grocs a la Festa Major. I després, doncs, que molts equips de Sant Lluís, l'uniforme és groc i blau. Doncs això, això, que sàpiguen això.
Doncs exacte, aquesta exposició diumenge, que els socis que encara no tinguin l'última miscel·lània, que és el de les dones, que sàpiguen que la tindrem a la parada, i si en queda alguna per vendre, doncs la vendrem també. Perfecte.
Molt bé, Maria. Això serà... Exacte, és el mes i media que tenim des del centre d'estudis. Cada dilluns anem repassant. Dilluns que ve, per tant, parlarem de com ha anat la festa de Sant Jordi. Exactament, sí, sí. D'acord. Perfecte, Maria. Molt bé, Carme. Que vagi molt bé i bon dia. Ben trobada, eh? Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.
Just a la fusta.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Cada millons de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rebobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Lo antic es millor i més divertit. Rebobineu, si us plau.
Un minut i un quart d'una del migdia. I avui a aquesta hora parlem d'economia. Saludem el Manel Ripoll. Bon dia, Manel. Hola, bon dia, Carme. Ara feia temps que no et teníem aquí el just a la fusta des de Nadal, no? Em sembla que va ser... Sí, diria que sí, des de Nadal que no havíem pogut tornar a coincidir a parlar aquí de temes d'aquests d'economia domèstica.
Exacte, doncs és el que avui reprenem segurament de manera puntual. Sí, avui he coincidit que podia passar-me per aquí per la ràdio al matí i he preparat alguna coseta del que s'està parlant recentment a la premsa i veurem si tornen a sortir alguns dies puntuals així, anirem venint a explicar el que va succeint pel món.
Exacte, avui vols parlar-nos de la relació entre l'euro i el dòlar. Exacte, sí, perquè fa unes setmanes a la premsa he anat llegint o he anat escoltant que s'anava parlant molt que hi hauria la possibilitat que hi hagués una paritat entre l'euro i el dòlar, que estiguessin un euro o un dòlar...
I la veritat és que és una cosa que, des que es va crear la moneda única el 2002, en general sempre l'euro havia estat més fort que el dòlar i això molta gent, o quan senties tertúlies o inclús la gent de carrer,
s'enorgullia, no?, de dir, home, la nostra moneda és més forta que el dòlar, és més robusta, no?, i el que volem veure realment és veure si és bo o no és bo que l'euro sigui més fort que el dòlar o no, veure realment si ens anava més bé el que hi ha hagut durant aquest últim temps, o aquesta possible paritat, o al revés, que el dòlar fos més fort que l'euro. D'acord? Llavors, per començar amb tot això, primer el que hem de...
tenir clar és el concepte de tipus de canvi, aquesta paraula, d'acord? Que és el que sentim de manera més habitual, no? De vegades no entenem ben bé què vol dir, però sí que es diu si està per sobre, està per sota, etcètera, etcètera. Llavors, el concepte o el que entenem per tipus de canvi és el preu d'una moneda estrangera. O sigui, a igual que
per una carxofa, el preu d'una carxofa entenem la quantitat d'euros que paguem per aquella carxofa, doncs el preu del dòlar és la quantitat d'euros que paguem per aconseguir aquella moneda estrangera, en aquest cas, el dòlar. D'acord.
D'acord? Llavors, tenint clar això, el que podem intentar veure és com aquest preu, en aquest cas aquesta moneda estrangera, puja o baixa i per quins motius. I per fer-ho recordarem dos vells conceptes que són les lleis de l'oferta i la demanda, d'acord? Perquè, en el fons...
Ja que, tal com hem dit amb la definició, el tipus de canvi no és res més que la quantitat d'euros que paguem per tenir aquest dòlar. I, per tant, com qualsevol altre producte, es mou per aquestes lleis de l'oferta i la demanda. I veurem algunes coses que han passat recentment que han fet tendir o han provocat que aquest equilibri entre euro i dòlar l'estiguem veient més que no abans quan vèiem que l'euro era...
Estava per sobre del dòlar. D'acord? Llavors, la primera d'aquestes coses que han passat, o la primera d'aquestes causes... Què seria? D'acord? I que aquestes, totes elles veurem que van sempre relacionades i que afecten a l'oferta i a la demanda tant d'euros com de dòlars, seria que recentment...
L'economia dels Estats Units està anant bé, està començant a rotllar ja des de fa una sèrie de mesos i, per tant, quan això passa, la gent o els inversors el que volen és invertir als Estats Units perquè les coses allà funcionen millor.
Però, clar, per poder anar a invertir als Estats Units necessites tenir dòlars. No pots anar a euros a invertir als Estats Units perquè la moneda que fan servir allà és el dòlar. I, per tant, això el que provocarà és que la gent demandi dòlars, la gent compri dòlars, i quan hi ha una demanda de qualsevol producte, en aquest cas una demanda de dòlars, això el que provoca és que el preu del dòlar pugi. D'acord?
I per contra, quan el preu d'una moneda puja, l'altra se'n veu afectat i baixa, perquè és la inversió. Llavors, un dels motius pel qual està començant a pujar aquest preu del dòlar i de retruc l'euro es va afablint... És el tema de l'economia als Estats Units. Exacte, és el tema d'aquesta economia i aquest augment de la demanda de dòlars que provoca aquest efecte.
perfecte un segon concepte seria que relacionat amb el primer com que els Estats Units estan funcionant bé la seva economia està rotllant els americans i en el seu cas la Reserva Federal ha deixat d'imprimir bitllets allò que dèiem
que per estabilitzar l'economia, per tenir una inflació més o menys estable, doncs calia imprimir bitllets i inundar l'economia de bitllets, doncs això ho fas quan l'economia no va més o menys bé, però al moment en què tot comença a funcionar, doncs això ho pares. Llavors, al moment que deixes d'imprimir bitllets, el que fas és aturar l'increment d'oferta de dòlars, d'acord? Fins ara cada vegada que imprimien bitllets i anaven a vendre més...
més dòlars en l'economia, augmentava l'oferta, i quan augmentava l'oferta d'un producte el que feia és que disminuís el preu. En aquest cas, com que atures la quantitat de l'economia, o sigui, l'oferta no augmenta, però en canvi, pel que hem explicat abans, la demanda sí que augmenta, com que es volen més dòlars i els que hi ha són els mateixos, doncs aquests dòlars tenen un cost superior i, per tant, això provoca que pugi el preu del dòlar. Clar.
Aquest seria el segon motiu pel qual s'està provocant aquest equilibri. Aquest canvi. Què més hi hauria? També passaríem als altres agents econòmics que no són directament ni Europa ni Estats Units. Exacte, sí. La resta d'economies, fins ara hem parlat dels Estats Units, però la resta d'economies també afecten en aquest joc i tant Europa com Japó com la Xina estan fent una mica el contrari del que està fent Estats Units de Reserva Federal.
Estem veient que Europa va intentant sortir del túnel, però no ho va fer amb la rapidesa ni amb els indicadors econòmics que té avui en dia als Estats Units. La Xina li està costant i tot i que va molt millor que les economies tant dels Estats Units com Europa com Japó, no té els números que tenia fa uns anys i per tant...
per ells és una espècie de recessió, tot i que tinguin uns números molt superiors al nostre, i Japó recentment ha entrat en recessió. Per tant, quan la resta de països no estan del tot bé, el que fan és just al contrari del que està fent la Reserva Federal avui en dia. És a dir, Estats Units ha decidit parar d'imprimir bitllets, d'acord?
En canvi, la resta de països, Europa segueix imprimint dòlars, la Xina segueix imprimint el yuan i Japó també segueix imprimint el yen. Per tant, totes aquestes economies segueixen inundant els mercats amb oferta de la seva...
de la seva divisa i quan hi ha molta oferta d'un producte el que provoca és que el preu vagi baixant enfront d'una altra economia que el que fa és al contrari no inundar tant aquests mercats i frenar l'oferta del seu producte que és el dòlar d'acord?
Llavors, sí, aquests tres conceptes... Unes quantes coses, no depèn només d'un factor. I això que hem comentat seria, m'acabaria aquí si els euros, els dòlars, fossin un producte normal com les carxofes, d'acord? Quan vam explicar en el seu moment la llei de l'oferta i la demanda, doncs explicàvem diferents conceptes que provocaven que si hi havia més demanda d'un producte o més oferta de l'altre, doncs,
provocava que augmentés o baixés el preu d'aquell producte i aquí s'acabava. Però com que l'euro i el dòlar són uns actius financers, d'acord? La diferència que tenen amb les carxofes i els altres productes és que, a més a més, són un actiu financer, com a actiu financer que són, hi ha una sèrie de senyors que es dediquen a especular amb aquestes divises, a comprar i vendre
en tot moment aquesta divisa i no per anar a viatjar als Estats Units o per venir de vacances a Europa sinó per treure un rendiment financer i per tant aquesta gent que especula amb aquest producte es fixa en el preu d'avui en dia però també es fixa en el preu que hi haurà demà o el que hi haurà d'aquí 15 dies i per tant fa que tot això sigui una mica més complicat perquè el preu que podem tenir avui en dia
pot ser que no sigui el reflex del que està passant avui en dia, sinó de les expectatives del que passarà de cara a futur. Clar, clar. Per tenir-ne una idea o perquè la gent ho pugui entendre bé, això és d'aquestes expectatives futures, d'acord? Podem imaginar, d'acord? Fiquem la hipòtesi, d'acord? Que sabem, o ens arriba el chebatasso, que d'aquí 15 dies a la Reserva Federal dels Estats Units...
farà alguna cosa que provocarà que el preu del dòlar pugi. Llavors, per exemple, una cosa que podria fer seria pujar el tipus d'interès. Si pujés el tipus d'interès, la Reserva Federal provocaria que les inversions als Estats Units fos més atractiva, per tant, la gent volgués dòlars, augmentés la demanda de dòlars i, per tant, el preu del dòlar pugés. Això no és una cosa que passa avui, seria una cosa que passaria d'aquí 15 dies.
Ah, val. D'acord, ens hem d'imaginar que és una expectativa a futur, doncs que ens hem enterat o ens ha arribat la idea o el xeretàs aquest, doncs que passarà això d'aquí 15 dies. Com que això ho sabem, començaria un procés especulatiu en el que la gent, com que sap que el dia 15 passarà això, és que, per exemple, fixem que el preu del dòlar passaria d'un euro a un euro vint,
llavors com que la gent ho sap la gent que seria més llesta diria el dia 14 compro dòlars a un euro i el dia 15 els venc a un 20 però n'hi hauria un que seria encara més llest i això ho faria el dia 13 i un altre que encara ho voldria fer això és el dia 12 llavors com que tothom aniria actualitzant aquestes expectatives el que provocaria és que ja a data d'avui o a data del dia avui i demà aquest preu del dòlars s'anés ja actualitzant cap a aquest 1-20
d'acord, tenint en compte aquestes futures expectatives o aquesta futura idea que els Estats Units farien alguna cosa. Seria la idea de previsió, no seria ben real, sinó que... Però això provoca, ens fa veure que saber exactament el que passarà amb les monedes i amb el tipus de canvi no és tan senzill com amb un producte normal, com érem les carxofes, i tots els conceptes que hem comentat abans són reals i això s'ha fet, doncs què?
anés augmentant o baixant el tipus de canvi en relació entre l'euro i el dòlar, però és que a més a més hi ha aquest factor afegit de les expectatives a futur del que pot passar i que ja afecten a dia d'avui el tipus de canvi d'aquestes monedes.
Molt bé, doncs, no, no, mira, no ho sabia, eh? Reconec la ignorància amb tot plegat, eh? Una mica aquest seria el funcionament, Manel. Exacte. I ara, doncs, per acabar-ho una mica tot plegat, perquè en el fons havíem de veure o volíem saber... Què ens implica, no? Els avantatges i inconvenients que té, tenir un euro afablit.
suposo que més inconvenients que avantatges com tot en aquest món hi ha dues lectures hi ha dues cares de la moneda ens va perfecte aquest cas va molt bé per una banda tindríem que quan l'euro és barat els productes estrangers que comprem ens surten més barats per exemple quan els turistes venen cap aquí com que tot és més barat
Comparat amb ells, doncs els hi ve de gust o els hi va més bé venir per aquí. Per tant, al sector turisme això li aniria bé, que l'euro estigués faul·lit, al sector turisme li va bé. I també li va molt bé a les empreses que exporten productes a la resta del món. Perquè si nosaltres produïm un producte que el venem a un euro i els estaven a produir un producte que el venen a un dòlar,
D'acord? Com que l'euro està més afablit i a l'hora del tipus de canvi surt més a compte comprar-lo amb euros que comprar-lo amb dòlars, doncs totes aquestes coses que exportem, doncs els països on ho exportem ens ho compraran perquè és un producte més barat. Home, i tant. D'acord? Llavors, des d'aquest punt de vista, tant pel turisme com per les empreses que exporten els hi sortiria bé, a més a més aquestes empreses que exporten o que podrien exportar més, podrien contractar més gent i tot aniria més bé. Per tant, no és tan dolent
Per una banda, que l'euro estigui febrit o que el dòlar estigui enfortit. Per l'altra, però, és veritat que tota aquella gent que compra productes americans, o ara veurem que no es compri directament, com que el dòlar està més fort, et costa més comprar aquest producte. Per exemple, fixem un empleat normal, que no és d'una empresa que exporta ni del sector del turisme, d'acord?
Fiquem que cobra 10 euros, d'acord? Amb aquests 10 euros, ell, en el moment que hi havia aquesta paritat d'un euro i un dòlar, podia decidir comprar dos tipus de galetes, d'acord? Galetes Maria, que les compraria amb euros, i galetes Oreo, que les compraria amb dòlars, d'acord? Llavors, amb aquests 10 euros, doncs, podia comprar 5 galetes Maria i 5 galetes Oreo. En el moment...
en què el dòlar puja i, per tant, en vez de, per aconseguir un dòlar, ara ja no et costa un euro, sinó que et costa un euro vint, d'acord? Clar, al moment en què vas a canviar els euros per dòlars per comprar les galetes Oreo, ja no et donen cinc dòlars com abans, ara te'n donen quatre.
Llavors, clar, amb 4 dòlars no pots comprar les 5 galetes que compraves abans, en pots comprar 4. Per tant, estàs veient com, tot i que tu el salari real que cobres són aquests 10 euros i et segueixes cobrant igual, el teu poder adquisitiu real baixa perquè en vez de les 10 galetes que podies comprar abans, ara només en pots comprar 9.
Exacte, ja tens aquesta percepció real. Llavors la gent et diria, però si jo només compro productes europeus, a mi això no m'afecta, perquè podré comprar les meves 10 galetes Maria. Però pot ser, i és molt probable, que el producte final europeu que tu compris, a l'hora de produir-se, en la seva cadena de producció, hi hagi algun producte o algun servei
que vingui dels Estats Units, o que es compri amb dòlars, com podria ser, per exemple, el petroli, o el tema per produir energia. Llavors, clar, si aquesta energia o aquest producte que compres dels Estats Units per produir el teu producte europeu és més car, al final ho hauran d'acabar repercutint al preu final del producte i acabarà sent un producte una mica més car del que era abans,
I, per tant, tot i que tu segueixis cobrant el mateix amb euros, com que aquestes coses que compraves dels Estats Units o dels països en què hi ha la divisa del dòlar, provoca que et surti tot una miqueta més car. Llavors, com sempre, hi ha aquestes dues cares de la moneda...
Doncs ben i doi, crec que ho hem entès una mica més, eh, Manel? Ens ha anat molt bé aquesta explicació didàctica de quina relació hi ha entre euro, dòlar i què implica, sobretot quan hi ha aquesta devaluació, o quan, en tot cas, devaluació no, sinó que l'euro està més afavorit que el dòlar, com ens afecta en la vida quotidiana. Moltes gràcies, Manel Ripoll, i t'esperem, no sé si la setmana que ve, però a veure si aviat, quan puguis. I tant, merci. Que vagi molt bé i molt bon dia. A vosaltres, adeu, bon dia.
En punt dos quarts d'una va migdia. De seguida ens anem a parlar de cuina. Avui la Miracle Serra ens explica què podem fer amb les maduixes, ara que n'és l'època. Ho fem després de la publicitat. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. You're always in my heart. You're always in my heart.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
I aquesta hora el que fem és parlar de cuina, per això saludem la Miracle Serra, la tenim a l'altre cantó del telèfon. Miracle, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Per parlar de cuina, avui parlarem de fruites, arriba el temps de les maduixes. Abans però ens vols comentar tot el tema de l'exposició, que n'hem parlat en altres ocasions i que ja s'ha acabat. Com ha anat doblegat? Bé, que és molt bé, estic supercontenta, molt, molt contenta, perquè ha anat moltíssima gent, la gent em pare, passa pel carrer.
per dir-m'ho, i que els agrada molt. Bé, és una exposició molt color i és bastant així com vital i és alegre i això sempre agrada, no? Sí, ha funcionat bé, eh? Sí, molt bé a nivell aquest, no?, de comunicació. I després, una cosa que jo volia explicar i que crec que s'ha aconseguit en aquesta exposició és que la gent valorés una mica més el fet de menjar fruita i que quan sortís de l'exposició que en tingués moltes ganes de menjar fruita. I jo crec que això s'ha aconseguit
Sí, eh, t'ho ha dit la gent. M'ho diuen, diuen, quan em vas aquí tens unes ganes de menjar fruita... Clar, perquè entra molt pels ulls, és molt visual i molt... I llavors això sempre agrada, és una cosa fresca, és diferent i bé, ve de gust. La fruita ara ja comença a vindre de gust. El que em dèiem ara, que ara ja comencem amb el temps de les maduixes i de tota la fruita de primavera, però sobretot la maduixa que ara ja comença a estar amb el seu punt bo,
i realment es poden fer coses estupendes amb les maduixes, podeu fer molts plats. Clar, arriben ara, eh? Es comencen tot just ara. Arriben ara, sí, ja poden fer dues o tres setmanes, però vull dir, ara cada dia, vull dir, jo crec que ara el ple, el ple és un mes, un mes, un mes i mig endavant tenim de maduixes bastant. Val, val. Mira, ara jo, cap abans de vindre, d'aquí ara de parlar amb tu, he fet un pastís de maduixes amb pa de pessic i a dintre hi poso nata
I maduixes tallades a trossets, sense posar-hi ni sucre ni res. Amb la nata sí que hi poso sucre, la monto jo. Sí, la nata ja fa el fet, eh? Això la faig jo, eh? Per això no d'espray. Perquè la d'espray no aguantaria. I val. Però és difícil fer la nata, no, Miracle? No, amb una batidureta d'aquesta de varilletes, que tingui varilles. Sí? Com ho hauríem de fer per això? Què hi hauríem de posar? Agafes un putet de nata, jo clar, jo em faig un litro. Per muntar, clar. Però nosaltres, a casa...
amb un de 200 o dos, ja en tindríeu prou per fer un pastís. Llavors el muntes amb sucre. Poses sucre a la nata i les varilles a dintre. No les has... Bàsicament és per fer això, no? De varilles. Llavors tu, amb allò, fins que es va muntant com les que no trigues res. I un cop ho tés muntat, jo tenia el pa de pessic fet, que esteu el podeu comprar fet, també si voleu, que em veien de fet, però jo m'agrada fer-lo jo. El tallem pel mig i li fico la nata, i a sobre...
i fico moltes maduixes tallades a trossets petits, i el tapo amb la tapa de sobre. Després el cobreixo tot el pastís amb nata, per fora, però no cal que estigui ben posada, ni fent dibuixos. Si voleu fer dibuixos, podeu fer dibuixets amb la mandera, pastissera, però jo ho he fet amb una espàtula mateixa. Jo anava agafant la nata, l'anava posant, i queda molt xulo, i es veu com molt fresc, i llavors més maduixes que ja n'he deixat per posar, tot d'ell, cobert, tot de maduixes.
Clar, queda un pastís super vistós, super apetitós, les fruites fresques. Al més el vermell que dóna aquest toc, no? Exactament, el vermell, el blanc i el gruquet del pa de pessic, escolta, queda super xulo.
I això avui el tenim pel menú, eh? Vull dir que no és per celebrar res per això ni res, sinó que... Però un dia cada dia el podríem fer, eh, també? Sí, clar. A veure, una mica extra, perquè porta sucre, també. Una mica extra, de fer un tren amb les amigues o alguna cosa. Exacte. Sí, sí. Les maduixes, que és una mica el tret de sortir d'aquesta nova temporada de la fruita, perquè ara portem uns mesos una mica avorrits, ja, amb el tema fruita. Home, si entre... És pesat. Home, si entre taronges, mandarines, taronges i pomes, pues sí, arriba un moment que dius, ben, ja tinc ganes d'algú més.
I ara ja comencem, ja vindran els overcocks i... Home, encara falta, eh, per això, pels overcocks. Sí, per el overcocks sí, falta, però un mes i mig, no massa, massa. Per tant, les maduixes podríem fer un pastís i què més podríem fer amb maduixes? Amb maduixes, mira, també us volia explicar que també és molt fàcil que fessiu un mus de maduixa.
Ah, home, molt bé. I això no costa res, també. També has de muntar nata, això sí. També es podria fer amb clares d'ou muntada. Què seria més fàcil? Pot ser amb clares d'ou o amb nata, muntat a punt de neu una de les dues coses. Jo si hi poso la nata, a vegades hi poso, pel mus, una mica de gelatina. Molt bé. Jo el feia amb nata, llavors no puc assegurar molt bé, molt bé, si amb les clares hi hauries de posar gelatina. Jo el que sí que és segur és que amb la nata jo hi poso una mica de gelatina dissolta,
amb una mica de tona d'aigua o quan ja la tinc dissolt ben desfeta, ho barrejo amb la nata amb molt poca quantitat d'aigua. I barrejo amb la nata muntada. La barrejo amb la gelatina. I després trituro les maduixes amb una trituradora, no amb la batidora, i les poso un moment al foc amb una mica de tona de sucre. I les poso que vulguin 5 o 10 minuts. Quan ha apagat un buit les deixo refredar i això és com si fos una marmelada, un jarabe de maduixa.
I això ho remeno amb la nata ben mogut damunt davall, saps? Molt bé. O, com explicar-t'ho millor, nosaltres anirem, fes-ho damunt davall, vull dir que el que va així sota, saps? Anar-ho canviant, eh, de lloc. Perquè no se baixi, exacte. Perquè no se baixin les... No remenant així, rodó-rodó, no, no. Damunt i avall, eh? Exacte. No fent voltes, que és com acostàvem a remenar. No, perquè aquestes voltes se'n va molt a l'aire de la nata.
En canvi, damunt de vall vas mantenint aquell aire, que t'interessa perquè no segueixis tan encantada. I només barrejar això, ja ho poses en gotets o en copes, i a la nevera, ja en mitja hora, ja ha agafat una mica de cos i ja està a punt de servir. Això també és superboníssim. Sí, refrescant també, per berenar fins i tot, no? Sí, sí, per berenar o per als postres, o inclús amb això també pots ratllar en un pastís, eh? Amb un mus d'aquests pots ratllar en un pastís, també.
que et dona bastantes possibilitats per fer coses molt bé amb una miqueteta de suc de taronja amb una miqueteta de moscatell amb un esgotet per separat exacte, no barregem no tot barrejat però vull dir, són possibilitats que et pot donar de fer un postre de maruixes amb sucre i prou podria ser? o una mica més sos? si hagi que és diabètic o poden ficar una mica d'estèvia jo a vegades quan les deixo així marinades li poso unes gotetes de vinagre
I xoca una mica, però és que aquella fa que la maduixa deixi anar bastant suc, i llavors quina un suc tan bo. Llavors ha de reposar més estona, no? Sí, sí, reposar, sí. Un parell d'horetes a la nevera. Vale. Bueno, tampoc és tanta estona, eh? Vull dir que... No, home, és una miqueta. És allò de dir, bueno, doncs, fer-ho. Vull dir, comprar maduixes al matí i fer-ho. I saps que ha d'estar...
Amb suc de taronja també és molt bo. I algun cop, per això, Miracle, me les menjo directament, eh? Sé que això llavors ara treu tota la feina que t'ho puguis explicar-nos, però m'agraden soles fins i tot les maduixes. És que són molt bones soles, és que no necessiten... Però a vegades dius, no tinc ganes de fer alguna cosa una miqueta diferent. Clar, i a més, escolta, si fas un mus d'aquest i el presentes amb una maduixa sencereta al mig... Vull dir, a veure, les coses poden fer...
amb delicadesa, amb cuidado, amb carinyo, amb llavors també, totes les coses van tenint aquests valors afegits. La presentació és important, suposo, no? La presentació sempre és important, no? Home, clar, sempre les coses guanyen quan t'hi mires una mica més, no? I sempre és positiu arreglar-ho més bé. Si es pot, a vegades el que dius tu, si vas amb pressa o dius, mira, no puc, escolta, rentades i tal qual, eh?
Perquè, a més, una bona bandeja de maduixes és una passada. Vull dir, que també queda bé, eh? Vull dir, fantàstic. A més a més, aquest tipus de fruites, la temporada més propera és curta, no? Vull dir, que les hem d'aprofitar ara per fer aquests diferents postres. Sí, sí, jo penso que ara el que aprofito per fer amb elles és marmelades. I ara encara no, eh? Que encara li falta una miqueta perquè estiguin més bé de preu i més madures. Vull dir, t'has d'esperar... Jo penso que dues o tres setmanes més ben bones.
Perquè llavors jo en dues setmanes o tres més ja faré la marmelada de maduixa i ja en faig per tot l'any. Llavors la venem, vull dir, la venem en tarret i després saps què fem també amb la marmelada de maduixes? Fem pastís de formatge i n'hi posem per sobre. Ah, molt bé. I també queda molt bo. Molt bé. Home, també, i tant. Que, bueno, són possibilitats diferents.
Jo la marmelada de maduixa m'agrada molt, vull dir, m'encanta, la trobo molt bona sempre. Se m'està obrint la gana, eh, mira. És que sí. Sí, sí, sí, això que parlem de postres, però sí, sí, sí, anem parlant de maduixes i que m'agraden tant, a més a més, i què es pot fer i m'està passant, sí, sí. Amb xocolata també és una bona combinació. Amb xocolata, sucadetes així, amb un xocolata negre, les pots deixar a fredar i queda un postre de luxe, eh, de luxe, allò de categoria, vamos.
I, en fi, dona gust. Ara ja comença amb una temporada amb fruita, també amb verdures fresquetes, que ara ja hi ha espàrrecs, ja hi ha anys tendres, ja comença tota la verdura de primavera i això a mi m'encanta. I tant. Disfrutes, perquè et dona més possibilitats a la cuina, saps? Això és veritat, sí. Més amanides, no? De fet, les amanides i les maduixes també les podem incorporar en amanides, no? Exactament, perfectament, perfectament. Jo feia una amanida amb variat d'enciams,
i fruits del bosc, o en aquest cas, fruit del bosc ho faig més aviat a l'hivern, ara podries fer-la amb maduixes. Llavors li queda molt bé aquest formatge. Clar, clar, la barreja també del formatge fresc, no? Formatge fresc d'aquest tipus burgos o una cosa així, i tallar tot aquest amb les maduixes i una linyo, llavors pots fer una vinagreta de maduixes. Pots fer un oli, vinagre i una mica de sal i li poses quatre maduixes al dins, tot triturat,
I allò són l'admeniment. Perfecte, eh? I ho tenim. Home, doncs crec que tenim moltes opcions, eh? A banda de les típiques maduixes, hem parlat primer de postres i ara d'altres qüestions, però sí que hem d'aprofitar, per tant, les maduixes, ara que comença l'època, i gaudir-les també, a l'hora de cuinar-les, que també ens ho podem passar bé cuinant, no? Exactament, i disfrutar-les, que és per què estan aquí, perquè les disfrutem, és un regal.
que tenim, de la naturalesa, no? La natura que ens dona coses, no? A vegades no ens en donem compte del que ens donen. També és veritat. No ens en donem compte, a vegades fem que tot és molt normal. I tot té un cicle, no? Pensa que hi ha molts països que no tenen. Tu vas a Rússia i no tenen taronges. Bueno, que ens passa també amb els albocats, no? Que els comprem però no els són d'aquí. No, no són d'aquí. Ara poden hi ha més perquè a la zona del sur d'Espanya ja hi ha plantacions i a Canàtes també, però...
inclús de mangos i papalles que van tot això, si no venia de fora, no. Perquè ho hem tingut uns dies aquí a casa, una noia d'Ucrania, i aquesta noia se'n va anar amb la maleta plena de taronges. Jo deixava coses aquí, si no, ropa, és igual, jo he llevat naranjas. I si en casa no tenim això de veure un arbre amb taronges, no ho havia vist mai.
És veritat, que de vegades pensem que la natura és una cosa... Sí, sí, sí. I potser deu passar moltes coses, així de fruita, no?, en altres països, però és que no n'hi ha, i en canvi aquí tenim tantes possibilitats i tanta sort d'estar en un país amb sol, amb, no sé... Amb aquest clima, i tant. Amb aquest clima, que dóna gust, que poden tenir de tot, és que
Realment, amb el menjar, som uns privilegiats en aquest país, eh? Doncs i tant, sí, sí. I com aquí... Això és veritat. Doncs aquí... No hem anat mai enlloc. Exacte, cada 15 dies en parlem també de cuina, amb la Miracle Serra de Cuina Miracle. Moltes gràcies, Miracle. A tu, a tu, moltes gràcies, Carla. Que vagi bé i fins ben aviat. Molt bé. Merci, gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música d'un teix? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Esvern dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat.
I ara és moment de salut de la Sílvia Masmitjà, advocada en despatx del carrer Muntanya de Sant Just, carrer Muntanya número 2. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carmen. Per parlar una setmana més d'algun tema, avui ens fixem en actualitat perquè hem sabut a través del fenomen viral, avui ho publicen als diaris, però en tot cas una gravació d'un vídeo que ha corregut a través de WhatsApp, sobretot,
d'un porter de discoteca d'un carrer de Barcelona, per la zona de Tosset, que fa un cop de puny que impressiona, de primeres. Sí, es veu com el porter li fa un cop de puny a un dels clients de la discoteca.
El primer que jo comentaria aquí és que no sé què li hauria dit al client, no sé en quin estat es trobaria el client, però en qualsevol cas no justifica una agressió física.
No, no, i a més, exacte, això suposo que deu estar dins del codi de cadascú, no, en aquest cas? Exacte. De cadascú i de cada empresa. Sí, a veure, a més, un porter de discoteca ha de tenir més cura perquè, bueno, físicament estan preparats i moltes vegades tenen coneixements de, doncs, no sé, a vegades d'arts marcials o... saben pagar, no? Estan...
O han après, o van a un gimnàs, o bueno, precisament aquest lloc de treball requereixen uns coneixements mínims i només segur que aquestes persones estan preparades per qualsevol tipus d'agressió.
Però en qualsevol cas, el que comentava abans, si jo m'haig de defensar perquè la meva vida corre a perill, perquè m'estan atacant, jo m'hauré de defensar i sí que podré fer servir aquestes tècniques que jo conec. Però si de cop i volta algú em diu alguna cosa, per molt que l'hagi insultat, i la meva resposta és un cop de puny, això ja no és defensa pròpia. Llavors estem parlant... És a dir, hauria de licitar.
Sí, estaríem parlant de codi penal. Dintre del codi penal, en aquest tipus de situacions o de fets, jo no m'avançaria en dir que és delicte, perquè es pot distingir entre el delicte de lesions o la falta de lesions. Vull dir, el delicte de lesions seria...
I el Codi Penal així ho diu expressament si es compleix un dels dos requisits. Un seria o bé dos assistències mèdiques, una no seria delicte, podria ser falta, dos assistències mèdiques o bé un tractament quirúrgic. D'acord?
Per tant, dependria una mica de l'estat de la persona que ha rebut a cop de punt. Exacte. Com que només tenim el vídeo i no sabem quines són les lesions que ha pogut patir, doncs fins que no hi ha un informe mèdic no es podria determinar, i això ho determinarà ja de cara quan arriba tot l'expedient en el jutjat, tant l'atestat de la policia, amb la denúncia, amb les declaracions, amb l'informe d'urgències...
Tot això, arriba el jutjat, el jutjat el que fa és obrir una segona investigació, la policia ja la té, però ell també interroga el presumpte autor i després aquesta persona víctima o perjudicada es visita pel metge forense i en funció d'aquest part de lesions, aquest informe mèdic, es determina si hi ha hagut aquestes dues assistències mèdiques o es determina també si ha pogut haver-hi una assistència quirúrgica, una intervenció quirúrgica, i llavors, si és així,
delicte de lesions. Si no, seria una falta. Llavors, els procediments són diferents. Perquè, com hem comentat alguna altra vegada, no és el mateix que t'imputin una falta que un delicte. El delicte és molt més greu, sempre. Clar, clar, clar. Què implicaria? És a dir, a nivell de... Suposo que... No sé que bon iria el càstig, però suposo que en tot cas sí que optes que puguis entrar dins de...
Molt més greu. No sé si la multa, presó, no crec que arribi a presó, no? Sí, sí, sí, i tant, i tant. Pressó de sis mesos a tres anys, pot ser?
En el cas del delicte de lesions, si fos una falta, seria una sanció econòmica... Per tant, si fos una persona que tenia antecedents, en aquest cas, podria ser que entrés a presó. Exacte. I amb el tema dels delictes, sempre hi ha antecedents penals. Si a mi em condemnen per una falta, com que no hi ha un registre en el jutjat de faltes, no es computa com a antecedent penal. Llavors jo puc tenir quatre faltes de lesions i no passa res, jo pago les meves multes i ja està.
Però si hi ha un delicte de lesions, el següent, ojo, perquè puc entrar. Sí que la franja és una mica àmplia, és de sis mesos a tres anys. Diem que si és la primera vegada, si no em demanen dos anys i un dia, tot el que estigui per sota, si em demanen, per exemple, vuit mesos...
La meva primera vegada puc demanar o bé la suspensió després o la substitució per multa. Això sí que es pot fer. Si la persona que la condemnen després l'advocat el que pot fer és dues coses. Demanar o bé la suspensió, doncs que aquests vuit mesos, en teoria, com que són presó, en teoria hauria d'anar. Però com que hi ha la regla aquesta que és inferior a dos anys, es sol·licita la suspensió i llavors queda com una mena de llibertat condicional. Què vol dir? Doncs que en un termini
de tres anys o depenent, perquè clar, després et diuen les condemnes prescriuen els tres, els quatre, els cinc anys, doncs depenent del que t'hagin condemnat. No és el mateix que et condemnin sis mesos de presó que a dos anys.
trigarà més temps a cancel·lar-se l'antecedent penal. D'acord? Llavors, això és molt rellevant. I després també el que es pot demanar, si ja veus que el perfil del teu client, en el meu cas, des del meu punt de vista, si ja veus que és una persona que...
o que, bueno, que, a veure, treballar de porter de discoteca l'ha passat una vegada, si continua treballant en el mateix lloc de treball, és com ficar-se a la boca del lloc, no? Per tant, clar, és a dir, això suposo que és decisió ara de la direcció d'aquest lloc, no?
Sí, però el que jo vull dir és que després, quan ja tenim la sentència, es pot demanar o bé la suspensió o bé la substitució econòmica. O sigui, la substitució d'aquella condemna de presó pel multa. Què vull dir? Doncs que si la condemna se suspèn i aquesta persona torna a delinquir, haurà de complir dos condemnes, la que tenia suspensa i la que li caigui després. Però si en comptes de suspendre, tu ja veus que el teu client, jo parlo del meu cas...
Veus que el teu client ja està ficat a la boca del llop, vull dir que és probable que potser li torni a passar pel seu temperament, per condicionants, per circumstàncies de la seva vida o entorn, doncs demanes la substitució. Què vol dir? Doncs que de sis mesos de presó pots demanar que pagui multa i la presó se li elimina.
Llavors, si torna a delinquir en aquest temps amb els antecedents penals no hauria de complir dos condemnes de presó perquè l'anterior, la que tenia d'abans com ha pagat una multa ja la té liquidada
No n'hi do, eh? Tots aquests mecanismes, exacte, que els advocats que és qui ho ha de saber, el sabeu, eh? Però vull dir que és veritat que pot ser que tot això tiria endavant o, si més no, l'efecte aquest viral em sembla que és molt... que té molta força i que arriba molt lluny, però no sé si en aquest camp, clar, suposo que podria ser que si no se sap, però si el client no denuncia, en realitat l'efecte és el mateix, no? A veure... És a dir, si no l'haguessin gravat, però la persona que arriba al cop de puny va i fa la denúncia...
Exacte. L'important és l'identificació. Quan hi ha un vídeo és... Sí, sí que és millor, eh? L'eina és brutal. És l'ideal. Perquè llavors... Deixa de ser la teva paraula contra la de l'altra, clar. Primer perquè pots identificar la persona, que això és superimportant. I després és que ja et pots defensar, que és el que surt al vídeo. Després també et dic que també hi ha qualitat i qualitat d'imatges. Perquè també he tingut casos de robatoris en bancs o en caixers.
I a vegades les gravacions que té l'entitat bancària, si tu per exemple estàs en la postura defensant la persona acusada, evidentment sempre diràs que aquella persona o aquelles imatges no es veuen bé i que aquella persona no és el teu client.
Això són qüestions quan estàs a l'altra banda. Però si, per exemple, estàs defensant aquesta víctima o aquest perjudicat, el primer de tot és la identificació i, segona, si hi ha testimonis o en aquest cas hi ha un vídeo, doncs ja tens les proves més que suficients
per demostrar que l'altre és l'autor d'aquest delicte de lesions. Si es parlés de delicte, que a veure, en el moment en què se't dona un cop de puny i vist les imatges, jo crec que més d'una intervenció o més d'una assistència segur que tindrà.
Doncs bé, haurem d'estar pendents en tot cas de com acaba això, però sí que avui hem volgut tractar aquest tema a la secció jurídica, per saber quina resposta penal, o en funció de si és un delicte, si és una falta, tindrà aquesta qüestió. N'hem parlat com cada setmana amb la Sílvia Masmitjà. Gràcies, Sílvia. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé i tornem la setmana que ve. Bon dia.
Tres minuts i arribem en punt a la una del migdia. Per tant, tanquem el Just a la Fusta d'avui dilluns 13 d'abril.
Tanquem aquest programa, com sempre, agraient a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono, els serveis informatius i a la producció, el Carles Hernández de Rius i la previsió del temps. Avui hem entrevistat Víctor Murillo, president de l'agrupació fotogràfica Sant Just, i hem fet tertúlia amb en Vicenç Riera, en Josep Coderc i en Carles Bas. A més a més, també hem tingut la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, la Maria Quintana. Hem parlat d'economia amb les maduixes...
I hem acabat parlant d'aquesta agressió d'un porter de discoteca a Barcelona aquest cap de setmana que s'ha gravat en vídeo i que ha provocat l'últim efecte viral a les xarxes. N'hem parlat amb l'epoca de Sílvia Mas Mitjà. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornem demà amb més coses com cada dia de 10 a 1. Ara de seguida arriba l'Andrea Buen amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Que vagi bé, que passeu un bon dilluns.
Fins demà!
Aquest món és que va agaudir. Porta'ls tots, porta'ls a mi.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Diumenge s'acaba el termini per participar del sisè concurs internacional de fotografia de Sant Just. Els temes del concurs són monocrom, color i viatges. I el preu de la inscripció es manté en 25 euros. A més, ja coneixem els primers detalls del cicle juny fotogràfic.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dilluns, 13 d'abril. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
Últim dia avui per presentar reclamacions pel que fa al cens electoral. Avui és l'últim dia que es pot consultar la inscripció al cens vigent i presentar reclamacions si s'escau davant la delegació provincial de l'oficina del cens electoral. Avui es posa en marxa un procés participatiu per desenvolupar el Pla d'Acció Cultural de Sant Just. L'objectiu del pla és consolidar una política que enforteixi la creació de servis culturals i el paper de les entitats culturals del poble.
I Sant Ju celebrarà la Diada de Sant Jordi diumenge als Jardins de Can Ginestar. A partir de les 10 del matí, els jardins acolliran un munt d'activitats i paradetes d'entitats per celebrar la Diada. Enguany se celebra el cap de setmana previ al 23 d'abril.
Bon dia, diumenge s'acaba el termini per participar del sisè concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esvern. Hi ha tres seccions diferents al certamen d'enguany, monocrom, color i viatges. El preu de la inscripció es manté en 25 euros. L'organitza l'Europació Fotogràfica Sant Just.
la Unió de Botiguers i Comercians i els assentadors del mercat municipal, i col·labora l'Ajuntament. Una edició més, el concurs està patrocinat per la Federació Internacional de l'Art Fotogràfic, la FIAP, la Federació Espanyola de Fotografia, i per la Federació Catalana de Fotografia. Sant Just Notícies.
El concurs internacional de fotografia de Sant Just és obert a tothom. Cada any hi participen centenars de persones d'arreu del món. L'edició passada hi van participar 200 persones de 39 països. De moment, 115 persones han enviat fotografies per concursar l'edició d'enguany. Els temes del sisè concurs, com dèiem, són tres, monocrom, color i viatges. Víctor Murillo, president de l'Europació Fotogràfica Sant Just, n'ha parlat al Just a la Fusta. És el monocrom.
que és el blanc i negre, o un sol to, quan diem monocrom no vol dir que sigui en blanc i negre, pot ser un sol color, pot ser blau, pot ser vermell, pot ser groc, però un sol color. El color, tots sabem el que és el color, fotografia en color, i viatges, tant en blanc i negre com en color, fotografia de viatges, no hi ha cap especificació, fotografia, imatges de llocs.
L'enviament de les fotos s'ha de fer un any més a través d'internet i cada participant pot presentar fins a 4 obres per secció, és a dir, 12 imatges com a màxim. La quota de participació serà de 25 euros, independentment del nombre de fotos que cada concursant decideixi presentar. Víctor Murillo. Tenim en compte que aquest concurs té patrocinis de la FIAP, que és la Federació Internacional d'Artistes Fotogràfics.
i de la Federació Catalana, i la gent que participa en aquests concursos és una mena de, jo sempre dic que és una mena d'ATP, volen participar per aconseguir punts, aquests punts donen títols d'artistes, de mestres, i això al final no pot ser gratis, té una despesa darrere, hi ha medalles, hi ha títols. Hi ha concursos que cobren, per exemple, en 20 euros una secció, 25 dues seccions i 30 o 35 tres seccions. Nosaltres cobrem una quota única,
Pel que fa als premis, se'n repartiran un total de 46 i també 1.000 euros. S'aturarà un premi, de fet, de 400 euros i una insignia especial fiap.