de la divisió immobiliària que, tot i el desacord dels sindicats, seran traspassats al futur comprador d'aquesta filial.
Avui es presentarà al Congrés de la vacuna de la SIDA que s'està fent a la ciutat de Barcelona un prototip de vacuna preventiva del virus. Els resultats s'han obtingut amb micos. El codirector del programa català de recerca sobre la SIDA, Josep Maria Gatell, s'ha mostrat esperançat amb les proves que s'han fet amb animals amb aquesta vacuna preventiva. Confia que l'any vinent, el 2014, ja es pugui provar amb persones. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local. Al marc d'aquest programa estem desenvolupant...
tres prototips de vacuna preventiva i uns altres tres prototips també de vacuna terapèutica. Alguns d'aquests prototips, algun concretament d'aquests prototips de vacuna terapèutica ha arribat ja a humans i des del punt de vista de vacuna preventiva tenim un altre prototip que està molt avançat, que tenim resultats que es presentaran avui amb micos i que és possible que tot va bé l'any que ve pugui també arribar a humans.
Gatell està convençut que trobaran els diners per tirar endavant la segona fase de la investigació de la vacuna. Falten 4 milions d'euros. Els psiquiatres aposten per les polítiques de prevenció des de l'escola i per aturar l'augment de problemes de salut mental provocats per la crisi econòmica. El doctor Francisco Collazos, coordinador del programa de psiquiatria transcultural de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, ha apostat per la medicina preventiva. Són declaracions a la xarxa.
Dado que el entorno no pinta que vaya a mejorar mucho, quizás el trabajo lo tenemos que hacer hacia adentro. Tratar de aceptar que la vida muchas veces, pues, insisto, nos pone muy a prueba y tratar de buscar un crecimiento interior, una mayor intensidad de las relaciones quizás con lo más cercano. O sea, hay alternativas.
El psiquiatre Collazo s'ha mostrat a favor del copagament sanitari. Si ha de garantir, diu que tothom pugui continuar tenint accés al sistema.
Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem aquesta hora el Just a la Fusta d'avui, dimecres 9 d'octubre. Des d'ara i fins a l'una de mig dia us acompanyarem a explicar amb vos moltes coses que passen a Sant Justin una mica més enllà i com sempre el que farem primer de tot és parlar amb l'Andrea Bueno, qui ja tenim a punt. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. De les notícies del municipi, també d'aquí una estona repassarem l'actualitat general del dia a través de la premsa, ens fixarem...
En els temes més destacats, mirarem què passava fa uns quants anys, contraportades, entrevistes, esports, cultura i una mica de tot en aquesta primera hora. I també hi haurà espai pel temps, cap a 3 quarts d'11, per saber què és el que ens espera de cara els propers dies. Avui que ens hem tornat a llevar amb aquests núvols, ara surtis el sol, veiem... Es nota aquesta fresca ja d'octubre, suposo, i parlarem de tot plegat i saber com pintava aquesta previsió
que potser podia portar pluja els dijous i divendres amb el Carles Hernández i Rius. A les 11 i 10 entrevistarem el portaveu d'iniciativa a l'Ajuntament de Sant Just, Lluís Monfort, per parlar d'aquest nou curs que ja hem començat, també de com es presenten els pressupostos i de quina és la situació o el punt de vista d'aquest partit d'iniciativa davant de tot plegat.
A la tercera hora tindrem també el Cebes, parlant-nos de política, diferents qüestions que ha marcat l'enclau política aquesta setmana i també parlarem de l'Ateneu, com sempre, amb el seu president, l'Albert Macià.
Just a la pusta. Tot això a partir d'ara i fins la una del migdia.
Comencem, com dèiem, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Andrea, comencem parlant avui d'un acte que es fa aquesta tarda, Sant Just. Sí, l'organitja la secció local de procés constituent, és una nova assemblea que farà la secció local d'aquest moviment, el Walden, i el tema d'avui serà el punt número 10 del manifest base del moviment, el punt 10, que és la solidaritat internacional, no a la guerra i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.
Recordem que el procés constituent és un moviment social promogut per l'activista Arcadilo Iberes i per la monja benedictina Teresa Forcades que vol promoure una candidatura unitària al Parlament que permeti decidir als catalans i catalanes el model d'estat i de país que volem.
recordem que fa poc s'ha creat la secció Sant Justenca i que aquest vespre es tornarà a reunir en assemblea, ho va fer també fa unes setmanes, al setembre, i la d'avui serà una sessió oberta a tothom que es farà a les 7 de la tarda al local social del Gualden a càrrec de Jordi Agulló, que és membre de la secció local de procés constituent. Recordem que el tema serà la solidaritat internacional, no a la guerra i una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.
Perfecte, doncs això d'una banda parlem de més qüestions, ara en clau històrica. Sí, perquè alguns historiadors i estudiosos enjustencs estan participant en la recerca col·lectiva sobre el 1714 al Bas Llobregat. L'estudi l'impulsa al Centre d'Estudis Comarcals del Bas Llobregat per avançar la recerca històrica dels fets i conseqüències del 1714 a la comarca.
Ja s'han fet públics els resums dels treballs d'investigació que es presentaran l'any que ve a Sant Boi pels vols de Sant Jordi en una jornada divulgativa. En el cas de Sant Just, l'estudi l'han fet Julio Choa i Coral Torra i es pot consultar al web del centre d'estudis www.cecbl.cat i aquest treball tracta l'actitud dels burbònics envers la població civil a Sant Just a l'enllaç també.
I el resum de nou treballs que descriuen els treballs de recerca que estan ultimant 11 historiadors i estudiosos de la comarca sobre aquell any, el 1714. I a més de Sant Just, els treballs són també de poblacions com Olesa, Martorell, Vegas, Gabà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu. Molt bé, i acabem parlant d'esports. Sí, una bona notícia per l'equip femení del Can Mèlic, que ha arribat a campió de Catalunya per equips d'esquatx.
Les injustenques es van imposar a la final el cap de setmana passat davant del club Ciudad Diagonal per un ajustat 2 a 1 i el cap de setmana es van disputar a Santa Cristina d'Aro els campionats de Catalunya absoluts per equips. En la categoria femenina, la final la van disputar al Can Mèlic amb l'equip format per Andrea Loc, Sofia Mateus i Patricia Pinyol contra el club Ciudad Diagonal. Al campionat hi van participar 83 jugadors i jugadores i es va estrenar el nou format de 3 membres per equip, com dèiem,
L'equip femení del Can Mellic, doncs, ha guanyat el campionat de Catalunya per equips d'escoix. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les notícies d'avui dimecres. En podreu sentir més, com sempre, als bulletins horaris i a la una, als Sant Just Notícies, edició a migdia i, mentrestant, també al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. De seguida parlem de més notícies, ara més enllà de Sant Just, abans, però el moment musical del dia, sé que l'esperes, Andrea. Avui crec que et sorprendré. Sí?
Si més no, jo no coneixia de res aquest grup, potser tu sí, però diguem que està començant a sonar. Es diu Sant Fermín. No, no em sota res. D'acord. Doncs això que comencem a sentir és, de fet, el seu videoclip de la cançó Sonsic. I això ho descobrim, ho hem descobert avui en una altra pàgina que altres dies hem comentat, que és la web Indiespot, i avui ens diu que, bé, que en principi... O sigui...
ens descobreixen una mica aquest grup, aquest projecte afincat a Brooklyn, té aquest nom raro, aquest San Fermín. Són americans. Sí. Es diuen molt bé. Sí, sí. I llavors, doncs, hi ha aquesta cançó que ara sentirem, aquest sóncic, el disc es diu Igual, acaba de sortir i sembla, doncs, que no sona malament. Tot plegat pot recordar una mica, diuen des d'Indispot, a Dirty Projectors, a The Nationals o Sub-John Stevens i Beirut, per tant, doncs, unes bones referències.
I en la gravació de l'àlbum, poca broma, perquè han participat un total de 22 músics, i entre ells part de Bon I, per exemple. Una banda petita? Com? És un grup petit. És una banda, hi ha una pianista que no canta, tot i que l'àlbum posa les veus, i després hi ha dos músics més. Bé, en tot cas, haurem d'estar al cas d'aquests San Fermín, i de moment us deixem amb aquest sònsic, a veure si us agrada.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta Seixanta i més
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat.
El quiosque t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen tres minuts d'un quart, seguim repassant l'actualitat amb l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Ara, per fixar-nos en el tema principal, segons els diaris d'avui. Avui hi ha dues qüestions que recullen els diaris. Alguns parlen d'uns temes i els altres parlen d'uns altres temes. Però el diari Ara i el periòdico coincideixen a destacar el tema del projecte Castor, d'aquesta plataforma,
El diari ara, per exemple, ens acosta i ens avança en portada un reportatge que ha fet l'Antoni Bassas, que es titula L'Ebre esclata. Som la perifèria de la perifèria. Els sismes i la poca informació irriten els afectats pel magatzem de gas. Veiem en fotografia de portada Antoni Bassas fent aquest reportatge.
Al periòdico, d'altra banda, trobem el castor en l'aire i és la fotografia de portada d'avui del periòdico. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, manté els dubtes sobre el futur del magatzem i en fotografia el veiem a ell amb un helicòpter juntament amb García Margallo, l'altre ministre d'Afers Exteriors a...
visitant aquesta plataforma des de l'aire. I d'altra banda, l'altra qüestió que voldria destacar, i que dos diaris dels tres que tenim avui, no tenim el punt avui, recullen amb una fotografia, són els companys de l'alba de la víctima més jove de violència masclista, segons diu la Vanguardia, una mort que va tenir lloc ahir a Tàrrega, i veiem els seus companys abraçant-se i plorant amb fotografia de portada tant a la Vanguardia
com el diari Ara. L'Ara, per exemple, ens diu Consternació per l'Alba, familiars, companys i veïns. 2.500 persones van mostrar aia tàrrega la seva consternació per l'assassinat de l'Alba Martí de 14 anys a mans del seu ex-nòvio, que es va acabar entregant. Doncs és el que podem llegir avui als diaris. D'altra banda, fixem-nos en el 324.cat, actualitzem la informació, a través del que se'ns explica des del Congrés. Ja podem assegurar...
que hem sortit de la recessió, és el que ha dit el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, aquest matí. Ens en podem fiar, no? Sí, a defensar les polítiques econòmiques que ha dotat el govern i que, segons assegurat, ja tenen efectes. Primer, a dir, libres, que és la base per poder créixer i generar ingressos en el futur. És el que ha dit aquest matí, o fa poca estona, si més no, el president del Congrés, Mariano Rajoy. D'altra banda, en aquest Congrés també han aparegut sense samarreta un grup de noies...
El crit de l'avortament és sagrat. De fet, la protesta contra la llei de l'avortament que impulsa Gallardón ha tingut lloc justament quan el ministre de Justícia estava intervenint a l'hemicicle. Això ha passat fa poca estona, fa menys d'una hora aproximadament, quan han aparegut aquestes noies que portaven també aquestes reivindicacions escrites als fills i que han interromput aquesta sessió que es fa avui al Congrés dels Diputats.
I més qüestions encara tenim, per exemple, un tema de Catalunya Caixa, que és el preacord per l'ERO de Catalunya Caixa. La direcció dels sindicats aproven un pla de reestructuració de l'empresa que afectarà 2.153 treballadors. S'ha signat de matinada i després d'aprop de 20 hores de negociació. Les indemnitzacions seran de 30 dies per any treballat i amb un màxim de 22 mensualitats en la línia que es van acordar a la també intervinguda bànquia.
Aquests són els crits que dèiem, no de Catalunya Caixa, sinó de les protestes per defensar la llei de l'avortament al Congrés dels Diputats. El seu moment en què parlava Alberto Ruiz Gallardo, un ministre de Justícia. Sí. Més coses. L'Ara.cat ens parla en primer lloc de l'Ebre, que lluita contra una mica invisible. També es fa ressò d'aquestes tres dones que han interromput l'assessió del Congrés.
cridar en l'avortament és sagrat. També les indemnitacions de Catalunya Caixa estan en primer pla i, finalment, un apunt internacional, que és que Obama escull Janet Yellen com a presidenta de la Reserva Federal. Si el Senat confirma la nominació, es convertirà en la primera dona al capdavant del Banc Central Nord-americà.
Passem ara a més qüestions i ens fixem en altres temes, justament en la mirada internacional, Andrea. Doncs a La Vanguardia avui ens parlen del drama de la immigració i ens diu que Brussel·les llança un SOS. La comissió demana als governs recursos per una gran operació de seguretat. Després de la tragèdia, sobretot de l'empedusa, d'aquests immigrants que van naufregar més de 150 morts,
Diu que Cecília Malmström, comissaria europea d'Interior, va cridar els governs europeus a transformar en recursos i mesures concretes, llàgrimes, laments i condolències. Diu que és el moment de mostrar solidaritat, d'anar més enllà de les paraules i de respondre amb fets. I sembla ser que la institució, la Comissió Europea, ha estat acusada en els últims dies per Itàlia i baladament per altres països per no ser més eficaç en la gestió de la immigració il·legal, quan el cert és que la Unió Europea amb prou feines té competències i menys encara recursos financers per involucrar-se.
Això d'una banda en clau internacional i també ens acostem ara a Turquia perquè el vel ja és legal en centres oficials del país. Erdogan parla del final d'un arcaïsme símbol del laïcisme. Turquia va arxivar ahir parcialment la prohibició del vel islàmic a les institucions estatals posant fi a la llei decretada per Atatürk el 1923. El veto continuarà vigiant ara per tant l'exèrcit, la policia i la magistratura.
La mesura ja ha estat criticada durament per l'oposició laica, perquè creuen que és una prova més de la islamització de la societat impulsada pel govern del Partit de la Justícia i del desenvolupament, que és islamista moderat. Doncs, exacte, són alguns dels temes d'avui dimecres. Passem ara a fixar-nos què passava un 9 d'octubre de fa uns quants anys.
I el tema principal era que el govern aprovava la reforma de l'impost d'activitats econòmiques, l'IAE. L'executiu presentava una llei adjunta als pressupostos amb mesures fiscals sobre atur i funció pública. I se'ns feia un resum a la portada de Totplegat, del que fa l'IAE, reforma de l'impost, flexibilització en la classificació també de Totplegat i bonificacions per les pimes de nova creació. Hi havia també
Vacances fiscals, un patrimoni, assegurança d'atur i reforma dels funcionaris eren alguns dels temes que es plantejaven ara fa 20 anys. Més impostos. L'Ajuntament de Barcelona projectava pujar l'IBI fins a un 7,9%, això l'any 93. I l'altre tema principal era que el 68% dels espanyols creia que la legislació sobre la droga era molt tova. Baltasar Garzón presentava la memòria del Pla Nacional del 92 i eren els temes que apareixia.
en aquesta portada de l'any 93. I atenció al 9 d'octubre del 98, que se'ns parlava de la tragèdia a Banyoles. 20 jubilats francesos morts, no recordava allà aquesta notícia.
Ja fa 15 anys, Andrea, jo també recordo. Però no recordar que havia arribat tant el nombre de morts, 20 persones mortes i 38 ferits exactes al naufragar per una sobrecàrrega de passatge a aquest vaixell turístic, que recordo que hi havia pujat bastantes vegades, o si més no, unes quantes vegades abans d'aquesta tragèdia i que qui més que menys li havia passat i per això d'aquí també aquest impacte d'aquesta notícia greu, aquest naufragi increïble a l'estany de Banyoles.
La capacitat era de 80 persones, n'hi havia 141. I una imatge també trobo que potser molt dramàtica, que era el moment del rescat traient a una persona de l'aigua. Una persona que aquí se li veu la cara directament, per tant... Aquestes imatges, sí, que de vegades potser s'ha de vigilar una mica. Més qüestions. 31 demòcrates votaran contra Clinton. Això pel que feia a la Internacionalitat de fa 15 anys.
Fa deu anys que hi ha l'aparell de captació d'ETA detinguts 34 activistes en una gran operació al País Bas, Navarra, Aragó i França. I l'altre tema era que Schwarzenegger sortia de la pantalla i governaria Califòrnia. L'actor seguia el camí de Reagan i guanyava clarament com a outsider republicà i la caiguda del governador Davis era llegida a Washington com un avís.
I finalment, fa cinc anys, el tema principal continuava sent l'economia, la rebaixa global dels tipus. Els bancs centrals coordinaven una baixada dels interessos a tot el món. I el Banc Central Europeu retallava a mig punt el preu dels diners, com als Estats Units, i el situava al 3,75% encara. I atenció a aquest tema, eh? Fa cinc anys, el Tribunal Constitucional ultimava els límits a l'Estatut.
El Constitucional havia derivats, deliberats, sobre el 80% dels articles recorreguts, mentre que el govern dubtava si renovaves el Tribunal i la sentència rebutjava una negociació del finançament exclusivament bilateral i el deure de conèixer el català. Fa cinc anys de doblegat.
Tornem cap a la premsa d'avui dimecres 9 d'octubre del 2013, ara per fixar-nos en les contraportades. Comencem per la del diari ara amb l'article sabanal de Josep Ramoneda, Andrea, que avui es titula Humans d'una sola dimensió. I ens parla de tres verbs, de tres infinitius. El primer és llegir. Diu que explica quan la seva filla encara anava a l'escola. Diu que hi havia una cosa que m'irritava especialment a les reunions de pares.
El que més preocupava la majoria era l'ensenyament de l'anglès i de la informàtica. Diu que és una noble preocupació, però que tanmateix denota una certa confusió sobre el que hauria de ser l'ensenyament. Donar la prioritat als instruments per davant de les actituds i de la voluntat de coneixement és una visió de l'escola que, volent ser pragmàtica, resulta molt empobridora. D'altra banda, el segon verb és robar i parla del cas Malaya i del cas Bankia. Són dos casos diferents, però el de la mateixa naturalesa, en la mesura que han estat al fruit d'uns anys presidits per tres principis.
l'especulació com a sistema d'enriquiment, l'ocupació de determinades institucions públiques com a plataforma per als negocis i la convicció que tota persona és susceptible de ser comprada. I per últim, Morí, l'últim verb, parla del cas de Lampedusa i diu que Itàlia ha concedit la nacionalitat als immigrants ofegats a les costes de Lampedusa i denuncia els supervivents per delicte d'immigració il·legal. Diu, és el cinisme europeu, compassió amb els morts, humiliació dels vius.
Doncs una bona reflexió la de Josep Ramoneda avui al diari Ara. Saltem ara cap a l'avantguàrdia, que ens alerta que som davant d'un perill planetari sense precedents. Sí, ho diu Stephen Emot, que és doctor en neurociències i investigador, és director de ciències informàtiques a Microsoft Research, investiga en sistemes complexos com sistemes climàtics, ecosistemes i l'impacte dels humans en el planeta.
Diu que descriu un panorama basat en l'evidència disponible pel que fa al futur. Diu que durant aquest segle començaran a posar-se de manifest problemes molt significatius que ens destruiran i sembla que hàgim triat no fer res. La situació en què estem ja és un parell planetari sense precedents. Abans que s'acabi el segle serem almenys 10.000 milions d'habitants. Això implica necessitat de menjar, necessitat de més terra, necessitat que augmenta a un ritme molt més ràpid que el carixement de la població. Durant els propers 40 anys
necessitarem produir més menjar del que ha donat l'agricultura els últims 10 anys. Això també vol dir més energia, més CO2, fet que accelerarà encara més el canvi climàtic. I pel que fa a l'aigua, la Imma Sánchez, la periodista, li diu que també serà un bé escàs, i ell diu que ja ho és, tot i que en consumim a un ritme insostenible. Acaba dient que el 70% de l'aigua potable del planeta s'utilitza per regalar cultius, i sap que és el més irònic de tot plegat, que calen 4 litres d'aigua per fer una ampolla de plàstic per envasar un litre d'aigua.
Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do també, doncs, aquesta entrevista molt interessant avui a la Contra de la Vanguardia. Acabem amb el periòdico, m'agrada també el titular, que diu fan falta menys màsters i molt més sentit comú. Avui les portades realment són molt contraportades. Les contraportades, cert, són molt per parar-se una estona i reflexionar
Avui el periòdico segueix entrevistant a persones que fan aquest mes d'octubre 35 anys, igual que el periòdico, i avui és el torn del Pau Carbó, que diu que gairebé tothom, com a mínim, experimenta un clic a la vida. Diu, en el seu cas, va ser un crac. Diu que el 2009, després de diverses hores de rodatge amb un esteticam de 45 quilos a l'espatlla, l'esquena se li va trencar. Adeu a la seva feina d'operador de càmera, a la música, és bateria del grup Boxets, també a l'hoquei. Diu, no podia ni recordar-se els cordons de les sabates,
però ni una dolorosa intervenció amb cèl·lules mare ni una rehabilitació per dos anys i mig van aconseguir tombar-lo, perquè a partir d'aleshores tenia temps per fer tot el que vulgués. Diu que des d'aleshores s'ha estrenat com a pare i com a regidor de Mata de Pera, ha obert dues tavernes i ha editat el tercer disc amb els boxets i ja ha preparat el quart. I també ha dirigit un curt que s'estrena diumenge al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Molt bé, no està malament. Doncs ho podem descobrir avui al periòdico.
I avui parlem d'una d'aquestes històries que podria ser digna d'una comèdia o d'una pel·lícula de Hollywood, perquè, atenció, és el cas d'Aurora Kephart, una treballadora de Conway Restaurants a Springfield. Ah, a Springfield. Sí. Molt bé.
treballava en un bar, en aquest bar que hem dit, i resulta que com a propina, un dels seus clients, que sempre li donava propines igualment en aquest format, que és en botlletes de loteria d'Oregon, aquest cop no va ser l'excepció. Què passa? Que aquest cop li va demanar a aquesta protagonista de la notícia, que és l'Aurora Keffert, que tries dos d'aquests botlletins. Què va passar? Doncs que amb un va guanyar 5 dòlars i amb l'altre...
17.500 dòlars. Mora meva. Quina propina està? Però atenció, perquè ella diu que va decidir tornar a aquesta butlletina premiada perquè no li semblava just. Però sembla que el client no va rebre aquesta butlleta i fins que ella va calcir més perquè ella fos l'única que pogués cobrar el premi, etcètera, etcètera, etcètera. I llavors, per quedar-se tranquila, ell el que va fer és entregar-li un percentatge dels seus guanys perquè la sentia molt malament, deia que no podia no donar-li alguna cosa...
I bé, que en tot cas, doncs, ella té molt bona fama, entre aquest restaurant, en general, doncs, la majoria dels seus clients també són habituals i tot plegat. Tots estan molt contents per aquesta notícia, però bé, ella, un dia malament quedava aquests 17.500 dòlars per ella sola i, diguem que... Els ha donat una part al seu, al qui li va regalar aquesta propina, vull dir que... Detall, home. Sí, sí, sí. Una cosa... Història curiosa. Sí. Molt d'Estats Units, realment. Potser com a idea de Hollywood, no? Una mica americanada, però...
Mira, tot fos així. Sí, exacte. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia.
I ara obrim diaris, comencem amb La Vanguardia, ens aturem avui a les pàgines internacionals.
De fet, són a les pàgines de cultura on tenim una entrevista amb un arquitecte japonesa. És Kasuyo Sejima, arquitecte japonesa, com dèiem, que diu que no cal imposar-se l'entorn, sinó donar-li continuïtat. Ella és la vida imatge de la fragilitat, uns 50 quilos de pes, una imatge que podeu veure en aquesta entrevista vestit florítico d'aire infantil,
Però el seu estudi, que és sana, és un fart de l'arquitectura global. Això la manté en moviment continu. Dilluns era a Tòquio, ahir dimarts era a Barcelona per presentar la decisió del cinquè concurs Jam de Gap, que convoca la firma Roca amb el suport de BCD i el jurat del qual ha presidit. I avui torna a volar cap al Japó.
Diu que cada any recorren molts quilòmetres que va unes 20 vegades de Tokio a Europa o als Estats Units i que l'avantatge de ser un arquitecte global com ella és que coneixes llocs amb estils vitals diversos i arquitectures impressionants. El desavantatge és que perds molt temps volant. El Llatge Hermoix, que li fa aquesta entrevista, diu que gairebé tots els edificis de Sana són diferents, però en tot si reconeix la seva mà,
I ella diu que sempre comencen a projectar a partir d'una parcel·la busquen una relació amb l'entorn, o sigui que el seu mètode no canvia. Ara bé, en lloc hi ha el programa, sí que canvien i creu que això és el que respon a aquesta idea. També diu que es considera dedicta a la feina, la manté en actiu, la possibilitat de solucionar nous problemes. Diu que a casa l'únic que fa és dormir-hi i regar les plantes, trongers, llimoners, també té un petit pomer, i que s'hi passa uns 20 o 30 minuts al dia fent-ho i que ja està, que no li queda temps per res més.
Més qüestions, ara ens n'anem mal i ara i baixem fins a les Terres de l'Ebre. Avui li dedican unes quantes pàgines i hi ha una entrevista a Evelio Monfort i Cristina Roberté, que són portaveus de la plataforma en defensa de les Terres del Sènia. Diuen que aquí són la perifèria de la perifèria, que no és just, que la gent va passar d'estar espantada, d'estar alarmada i que ara està indignada. Escal va presentar 700 fulls
amb documentació un divendres a migdia a un ministeri i el dilluns, en canvi, ja estaven aprovats. Diuen que ells exigeixen el desmantallament de la plataforma precisament perquè no pugui passar res pitjor i demanen que les administracions els escoltin.
I avui al periòdico llegim una notícia molt impactant. És quan Carlos Soriano acaba de viure desolat durant quatre anys al rebre un diagnòstic errònic que era ser positiu. El jutge condemna l'hospital per indemnitzar-lo a 45.000 euros i interessos. Una víctima decida sense ternir-ne. Una anàlisi rutinària en un altre centre sanitari va revelar que no estava infectat. Un error humà en la manipulació i conservació de la mostra de sang
És la causa de tot plegat. El demandant guàrdia urbà denuncia que l'administració s'ha oblidat d'ell, de Juan Carlos Soriano. Un guàrdia urbà de 44 anys que durant 4 anys de la seva vida ha viscut amb el convenciment que tenia el virus de la cira quan en realitat no era així.
Aquestes són algunes de les notícies, entrevistes, on convé aturar-se. Avui sí, tenim temps per llegir la premsa, ara però fem un repàs a les portades esportives.
I comencem parlant del món rodeoportiu que diu que es busca un Larsson. El Barça no descarta fitxar un nou a l'hivern que accepti un paper secundari. Vol que sigui...
col·lejador i que també porti una variant ofensiva més i entre els noms que planteja el Mundial Deportivo és Roque Santa Cruz, Valdet, Trezeguet o Closet. El nou esportiu avui ens parla de bàsquet i ens planteja una entrevista amb Daryl Mailton. Diu que va venir a Europa pensant
A tornar, és el jugador professional més veterà, té 47 anys i 25 a Europa, i l'ho manatjaran durant la Lliga Catalana, tot i que ell no vol retirar-se. Diu en aquesta entrevista, que es destaca en portada, que té el cap, continua jugant. I l'esport també aposta per parlar d'aquest nou. Diu que els fitxatges creen la cita Tata, Valanta i un nou. Hi ha la imatge d'aquest nou en lletres
en un número ben gros al costat de la figura de l'entrenador del Barça. En cultura destaquem que el Festival de Cinema Gai acull l'estrena europea d'Ignasi Iema d'Aventura Pons.
Camor Philip Chevron, guitarrista de The Pogs, el músic irlandès de 56 anys va formar part del grup de Shane McGowan a partir del disc Rums a Damien de L'Age. I la trentena temporada d'Ibercàmeres trena una orquestra pròpia. D'altra banda, els integrants del grup de l'Orient, Tensans i Estalvis, després de ser víctimes d'un segrest virtual a Mèxic.
Ahir es van entregar també els Premis Nacionals de Cultura 2013, entre els quals hi ha premiats Eduardo Mendoza, Ima Monzó, Herman Bonin i Josep Ramoneda. I en aquesta gala Artur Mas, el president de la Generalitat, va dir que Catalunya és un país profundament democràtic, pacífic i integrador i gràcies en bona part a la cultura.
Aquests són alguns dels temes del dia. De seguida parlem de la previsió meteorològica. És mort.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Veus de la parròquia?
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció...
Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta, el magazín del matí.
Passa el minut de tres quarts d'onze i parlem a aquesta hora de la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme, què tal? Bé, adaptant-nos ja a la tardor. Estàs trista i fa... No, no estic trista. T'estàs adaptant a la tardor? Sí. Vaja, doncs això pel teu cos és un esforç molt gran. Bé, sí que estic començant a notar bastant també, a part del vespre, que es fa de nit bastant d'hora, al matí també es comença a notar...
Sí, home, clar, jo a casa ens hem d'aixecar d'hora perquè un dels personatges de casa acaba ben d'hora amunt i avall i és de nit. O sigui, és d'aquelles incongruències que té això de l'horari. Però és que el sol què surtarà a les 8? Vull dir, a les 8 comences a veure que... Bueno, el sol hauria de sortir en una altra hora, però normalment sí, ara surt a les 8. No la llum, eh, sinó el sol en si. Vull dir que de llum ja n'hi ha abans, però sí que és veritat que...
Surt molt tard. Ara ja tenim menys de 12 hores. És antinatural total. Si els humans ens hem de moure pel sol, la naturalitat la tenim... Sí, però no aniríem a dormir a les 7, tampoc, Carles. Però si no es tracta d'anar a dormir a les 7. No es tracta d'anar a dormir a les 7. O sigui, tu trobes normal que es fotia de dia dels 8. Clar, a les 12 de la nit encara estarem de peu, no? Allarguem-ho més, fem-ho més radical. Fem-ho més radical, que se'n vagi el sol a les 3 de la matinada i ens aixequem tots a les 12 del migdia, quan surti el sol.
Ja no serà al migdia, serà al matí, a les 12. I és perfecte, però és que no ho entenc. És una d'aquelles converses que podem tenir molt llarges tu i jo perquè no s'entén. Però bueno, si es fa de dia a les 8 és normal. Bé, la meva filla surt quan surt el sol de casa, sí. Però clar, hauria de sortir una mica... És una bonica metàfora. No, perquè hi ha molta gent... I es diu i una...
hi ha molta gent que s'aixeca a les 6 del matí per anar a treballar i és negre a nit, i està treballant, i és una sensació, suposo que tu t'hi has trobat algun cop, d'aixecar-te ben d'hora i no fa massa, d'aixecar-te molt d'hora, i que no coincidis amb la naturalitat del teu cos, de dir, bé, s'està sortint el sol, el cos ja s'hi posa, però si has de sortir i començar a treballar i portar unes quantes hores treballant i encara és negre a nit, dius, això, hi ha alguna cosa que aviam, que hi ha molta gent que fa torns, i que la vida laboral és tot un món, però vull dir, que la naturalitat...
Com que ho tenim a les mans, i no és una qüestió que el sol s'hagin cabritat amb nosaltres, podem modificar i pot ser una miqueta més natural tot plegat. Però bé, després hi ha la concluència que hi ha de les 7 del vespre. Quin vespre! Sí, quan parlem de les 7 del vespre al mes de juny, seran les 10 del vespre. Però perquè el vespre hi implica foscor? Sí. El vespre és aquell procés que el sol ja ha marxat... Que a Espanya no existeix. A Espanya no existeix. En castellà no existeix, vull dir... Viespre, no? La tarda-noche.
Atardecer. Sí, però l'atardecer és un moment concret. A la nochecer. Es diu, ho fan dir tarde noche, em sembla. Tarde noche. No? A vegades es tradueix bé, en tot cas. Després d'aquesta... Sí, d'aquesta desertació solar. Sobre... Sí. Doncs el que farem és parlar una mica del temps. Sí que és cert que el sol surt una miqueta més tard, però també és molt cert que des que va entrar l'equinoxi de tardor, doncs cada dia, la nit va guanyant terreny al dia, el dia cada dia és més curt,
I tot i que no acompanyessin les temperatures, com que hi ha menys hores de feina del sol, les temperatures tenen tendència a recular. O sigui, encara que tinguem una abonança espectacular, no tinguem cap irrupció d'aire fred, i aquestes coses, com que el dia és més reduït, les temperatures no es poden afirmar tant. Tot i que la setmana passada vam tenir un cas així excepcional, que bufant vents del sud teníem aquest petit problema, que les temperatures s'enfilaven molt i fins i tot vam tenir valors superiors a vegades que el mes de juny o el mes de juliol, perquè vam arribar als 30 graus.
Bé, doncs ens arriba una onada d'aire fred. Bé, no és un titular així molt exagerat, no cal que el fotis al Twitter, però sí que ens arriba bastant més fred del que tenim. I com que venim de molta abonança i venim d'una tardor que ha sigut tardant al seu inici, que fins i tot hem tingut calor al començar la tardor, doncs ens pot fotre una petita fuetada. Però bé, com que ja ens estem adaptant i ha estat una setmana on els vespres i els matins ja són fresquets,
Ara, entre dijous i divendres, ens ve una miqueta d'aire fred, ens arriba un front pel nord, ens entra aire que ve directament des d'Escandinàvia i això pot provocar que les temperatures quedin una miqueta més curtetes. No estem parlant d'hivern, no estem parlant de temperatures d'hivern, però sí que estem parlant d'uns valors de tardor avançada.
que podrien coincidir amb la nit de dijous i bona part del divendres. Després la cosa es recupera una miqueta i tornaríem a la tardor, però grans calors pel que queda aquesta setmana no arribaran. Ho comentàvem el dilluns, segona meitat de setmana una mica més complicada pel que fa a la meteorologia i els mapes ho van confirmant dia que passa, o sigui, ja portem tres dies amb aquesta confirmació i, a més a més, els mapes no han fallat cap dels dies
que hem anat comentant durant aquesta setmana, o sigui que sembla ser que porten una ratxa bastant bona, tot i estar a la tardor, que el clima mediterrani a la tardor no es porta massa bé.
Hem tingut tres dies... Això no vol dir que demà passat no decideixin canviar de sobte, no? És difícil, perquè no és... Quan parlem... Te'n recordes que a vegades parlem de depressions al Mediterrani que fan una mica el que volen i ens fan ballar? Per exemple, el cap de setmana passat? Aquesta no, és un front que arriba del nord, que està baixant, que està topant ja amb els Pirineus, que demà el tindrem a sobre de Catalunya i que divendres s'esplayarà amb Catalunya. Això sí que és un front que a poc a poc ha anat baixant, sí que pot quedar més diluït, pot haver precipitacions en un lloc més que en un altre...
Però no estem parlant de sol. O sigui, el divendres serà un dia tapat i falta saber la quantitat de pluja que pot rebre Sant Just. Però serà un dia bastant tapadot i de dia... D'hivern. No, tampoc. Va, posa-li d'avançada tardor o d'un dia càlid d'hivern. De novembre. Sí, sí, sí. Més que d'octubre. Sí. I més que de 10 d'octubre, no? Sí, sí. Serà... Bueno, però és un moment puntual que tampoc no durarà massa, però sí que ens farà baixar una mica les temperatures. A més, com que serà un dia gris, pot ploure, hi haurà humitat...
La sensació serà de frescota, sí. Divendres serà un dia lleig, podríem dir. Bueno, sota el teu parer, sempre parlant. Aviam, aquest front està arribant a molt a poc a poc. Demà dijous començarem a tenir aquesta influència. Com dèiem, tant dilluns, dimarts com dimecres, recolant una mica, hem tingut aquesta situació de tempestes al matí, encara que no ho sembli. Aquest matí hem tingut molts núvols, els teníem a sobre de Sant Just. Si miràvem el radar cap al mar...
a uns 30-40 quilòmetres de la costa catalana, sobretot a la costa central i tarragonina, hi havia pluges, hi havia precipitacions. Totes aquestes nubolades que creixen, quan comença a tenir una mica d'influència de vents del nord i es troben amb la temperatura de l'aigua del mar tan càlida, que està pel voltant dels 23-24 graus, forma aquestes tempestes a prop del litoral, que a vegades toquen terra i a vegades no. Avui no tenim constància que hagin tocat terra, però sí que s'han format i han donat precipitació al mar.
Demà dijous tenim una situació molt semblant, però ja amb un tel de núvols que no seran d'aquests que es formen al matí per les boires baixes, sinó que és l'avançadeta d'un front que durant el dijous ens anirà abarcant, començarà pel Pirineu, el Prepirineu anirà entrant i probablement la costa serà l'últim lloc on pugui afectar.
Així doncs creiem que el dijous serà un dia variable, on el sol encara dominarà, però ja de cara al vespre i sobretot a la nit, doncs probablement ja podem parlar d'alguna gota, alguna precipitació podria caure a Sant Just. On s'ha d'esperar més precipitació és a la cara nord, on hem d'esperar pluges una miqueta més intenses a l'interior de Catalunya, però a mesura que vagi avançant i vagi arribant a la costa, els mapes ens indiquen que la quantitat de precipitació no ha de ser massa important.
Com aquest cap de setmana, o una mica menys? Potser menys, fins i tot. Estem a l'espera del divendres, durant el dia, però la nit de dijous o divendres no esperem grans pluges. La veritat és que s'esperen algunes gotetes i un temps variable, inestable, però no s'esperen grans pluges. Però bé, ho confirmaríem una miqueta demà, també, perquè això costa.
I el divendres serà un dia tapat, gris, amb precipitacions, a Sant Jús hi poden arribar, no estem parlant de grans quantitats, però podríem arribar a un, tres, cinc litres per metre quadrat, ja ho veurem en funció de com arribi aquest front i de com evolucioni per Catalunya si es desfà molt aviat o porta una certa empenta. Ja hem de dir que a la tardor normalment aquests fronts s'agafen aquella reactivada, a vegades tenim alguna cortina de precipitació important, per exemple, recordeu la del divendres a la tarda a Sant Jús, que veiem com arribava una cortina, un front de tempestes que va passar per sobre de Sant Jús,
va deixar un moment de pluja molt intensa però va parar l'instant, va sortir l'art de Sant Martí aquesta variabilitat en aquesta època de l'any quan arriben als fronts i es troben a les portes del Mediterrani calent doncs normalment fan una mica bogeria i és el que podríem tenir el divendres clar, divendres ens entra aire fred en alçada ens entra aquest front que ve del nord i tot això ajudarà a que tinguem uns valors molt baixos la màxima divendres estarà entre els 15 i els 16 graus a Sant Jús o sigui que és un valor de mínimes d'aquests dies que és la mínima que estem tenint a la nit ara a Sant Jús aquests dies
doncs 15-16 serà la màxima. La mínima tampoc no baixarà massa més perquè quedaria tapat veure una part del divendres. Els mapes ens diuen que dissabte al matí encara tindrem aquesta variabilitat, aquests núvols sense massa precipitació, però encara tindrem una certa inestabilitat a Sant Just amb uns valors
que fins que no tregui el nas al sol quedaran bastant curtets, 18-19, com a molt de màxima, i sembla que diumenge recuperaríem una mica l'estabilitat momentàniament, o sigui que diumenge sembla que parlaríem de més sol, les temperatures màximes es poden recuperar, no les mínimes, que seran més baixes, però les màximes sí que podrien superar el 20, 21 graus, no serà un cap de setmana càlid, serà un cap de setmana de tardor-tardor. Mària curta en algun moment o no?
Potser diumenge al migdia. Potser diumenge al migdia sí que si estàs fent alguna activitat a l'aire lliure i els bolets està bé, potser sí que podem portar una mica de màniga curta. Però la resta de dies no convidarà a portar roba d'estiu el temps. I sembla que dilluns podria tornar a la inestabilitat. Dilluns? Sí, no acabem de deixar-ho, sinó que... I et va bé. I a les plantes, no? I pels bolets. I els bolets, exacte. Més d'un Sant Justenc ja està frisant. Aviam si entre dijous, entre demà i demà passat.
El que va caure la setmana passada pot començar a treure alguna cosa per Collsalola. Per Collsalola, perdó. A veure, doncs gràcies, Carles. Molt bé. Anirem parlant, que vagi bé. Fins ara, bon dia.
Tres minuts i mig i arribem en punt a les 11 de matí, moment en què connectem amb la xarxa per actualitzar-nos, saber què passarà del país, i després també sentirem el bolletí informatiu del Sant Just Notícies. Tornarem de seguida a les 11 i 10, recordem-ho, que entrevistarem el Lluís Monfort, portaveu d'iniciativa, i després tindrem també moment per parlar d'esports, la tertúria esportiva, amb l'Emilius Casòquio, l'Enric Rival, el Sebas Elies i també el Carles Hernández de Rius.
Abans, mentre ens acostem, el que fem és posar una mica de música a tot plegat.
I ho farem avui amb un dels temes que forma part del tribut que van fer Antonia Font diversos artistes catalans. Alguns dies ja hem recuperat altres cançons. Són artistes com la Iaia, Mishima o la Bienquerida, per exemple, que fan adaptacions de diferents cançons d'aquest grup de les Illes. Avui el que fem és recuperar aquesta de la Bienquerida que es titula Productes de Neteja. Productes de Neteja
de química s'estranyes, a sols per sa finestra, de ple dins escurada, de nou de cafeteres,
Tambors de rentadora. Tessons i papallones. T'agoten massa lentes. I manses i aleres. De cuines solitàries.
Esos maquines de sembrar. No pasen una gota d'aire. Las estrellas optimistas. Navegan océanas. Productas de noticias.
Són les onze.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El govern català veu difícil que la planta de gas Castor emprengui l'activitat, ho ha dit el conseller interior al Parlament després de l'episodi sísmic de més de 400 terratrèmols. Satisfacció dels sindicats per l'acord de Catalunya Caixa, Comitè d'Empresa i Treballadors han pactat un expedient que afectarà 2.150 persones.
Un jutge reconeix l'origen professional d'un càncer a un treballador de Repsol a Tarragona. Esports a les 9 de la nit a Girona. El Fiat Joventut i Bruixa d'Armand Resa es disputen la semifinal masculina de la Lliga Catalana ACB. I en futbol avui es juguen els partits de la tercera eliminatòria de la segona fase de la Copa Catalunya.
Com dèiem, el govern català veu difícil que la planta de gas Castor pugui continuar amb la seva activitat. El Consell Interior, Ramon Espadaler, ha assegurat que després d'un episodi de més de 400 terratrèmols provocats precisament per les injeccions de gas, la Generalitat creu que el projecte no té massa futur.
El conseller, però, creu que encara és aviat per demanar-ho al govern central perquè calen més estudis tècnics. Espedaler recorda que el ministre d'Indústria ha garantit que l'activitat no tornarà a la planta de gas Castor fins que la seguretat no estigui garantida al 100%. Vist quina és l'activitat sísmica que s'està desenvolupant, vostè ho citava, doncs aquests més de 400 sismes, alguns dels quals que han soparat l'escala de 4 de Richter,
Es fa difícil des de la perspectiva del govern de la Generalitat que aquesta activitat pugui tenir continuïtat. Tenim la paraula del senyor ministre de la que no dubtem que aquesta activitat, ara com ara, és impensable, rotundament impensable, que es pugui continuar fins que no hagi parat del tot aquests episodis civics. Aquest migdia, les comarques de les Terres de l'Ebre acordaran un text conjunt per demanar el tancament definitiu del projecte Castor. El Montcial, Begebre, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre pactaran aquesta moció conjunta.
Direcció i sindicats de Catalunya Caixa han arribat aquesta matinada a un preacord amb l'expedient de regulació que afectarà finalment 2.153 treballadors. Avui vencia el termini per pactar les condicions d'aquest expedient. Es pagaran 30 dies per any treballat amb un màxim de 22 mensualitats.
La reunió de 17 hores s'ha tancat a les 3 d'aquesta matinada. Els treballadors afectats per l'ERO seran els de les oficines de Catalunya Caixa que hauran de tancar. En total seran 450 oficines, més de 300 de fora de Catalunya i 143 de catalanes. Per als treballadors que es quedin s'ha previst una reducció salarial del 5% a través de mesures complementàries com fons de pensions o retribucions variables. Els sindicats també han aconseguit elevar de 150 a 400...
els treballadors més grans que poden abandonar l'empresa amb baixes incentivades. A la xifra total d'afectats s'hi ha de sumar els 200 treballadors de la divisió immobiliària de Catalunya Caixa, que tot i el desacord dels sindicats seran traspassats al futur comprador.
Per primer cop el jutjat social número 1 de Tarragona ha reconegut l'origen professional d'un càncer que pateix un treballador del polígon industrial de Repsol a Tarragona. El cas l'ha portat el col·lectiu d'advocats Ronda. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bon dia.
Bon dia. L'home de Reus té un linfoma folicular i està de baixa des del passat 8 de gener del 2010. El treballador, a càrrec d'una subcontrata, realitzava el manteniment als fons d'Olafines de les instal·lacions de Repsol. Segons la sentència, queda demostrat l'origen laboral de la malaltia i contradiu així el criteri de la seguretat social. Per això, Jaume Cortés, advocat del col·lectiu Ronda, que ha denunciat el cas a l'ACN, sol·licitarà una indemnització.
ens demanem el dany que n'hem calçat, perquè, evidentment, si té aquest càncer és que no ens han pregat les coses, per tant, hi ha un responsable, que serà l'empresa o les empreses, i, per tant, exercirà els drets que corresponguin per exigir aquesta immunització. Pel col·lectiu Rond de la Malaltia s'hagués pogut evitar si el treballador hagués comptat amb el material de seguretat necessari, i no únicament amb ulleres i guants.
Aquest matí el president de la Generalitat rep els representants de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials, la patronal que aglutina la majoria dels geriàtrics a Catalunya. 60 residències privades es veuran obligades a tancar abans que s'acabi l'any per la congelació dels ajuts públics. Aseguren que estan amb l'aigua al coll i avui demanaran al president de la Generalitat un nou model d'atenció a la gent gran. Ho ha pensat avui a la xarxa Cinta Pasqual, presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials.
Tenim 160 milions d'euros pendents de pagament. Aquesta situació és insostenible, evidentment. Nosaltres avui intentarem explicar al president la situació que ens trobem i demanar, evidentment, posar la mà i dir, escolta, anem a buscar un nou sistema, anem a buscar un nou model d'atenció a la gent gran. També s'han congelat sense data els ajuts per accedir a una plaça en geriàtrics privats. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. La secció local de procés constituent farà avui una nova assemblea al Walden. El tema d'avui serà el punt 10 del manifest base del moviment, la solidaritat internacional, el no a la guerra i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.
El procés constituent és un moviment social promogut per l'activista Arcadi Oliveres i la monja benedictina Teresa Forcades que vol promoure una candidatura unitària al Parlament que permeti decidir als catalans i catalanes el model d'estat i de país que volem. La secció local de procés constituent s'ha creat recentment i, de fet, la primera assemblea va tenir lloc el passat mes de setembre i avui, com dèiem, es torna a reunir per tractar qüestions relacionades amb la pau i la solidaritat.
La sessió serà oberta a tothom i tindrà lloc a les 7 de la tarda al local social del Gualden. Més qüestions? Us recordem ara que divendres s'acaba la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts municipals a Sant Just. Són parcel·les dels horts municipals de Can Cardona, situades al passeig de la muntanya davant de l'Institut. Seran 33 horts de 75 metres destinats al consum familiar i, de moment, s'han rebut una vintena de sol·licituds.
L'oferta és per diversos col·lectius. 12 d'aquests horts, per exemple, seran per persones aturades, 9 més per persones de més de 65 anys, 3 per entitats, 2 per espai comunitari de joves, 2 més per persones entre 18 i 30 i 2 per persones entre 31 i 64 anys. A més, l'Ajuntament també reserva 3 horts per projectes socials. L'últim dia per presentar les instàncies a l'Ajuntament és aquest divendres 11 d'octubre.
I acabem amb un apunt esportiu perquè l'equip femení del Can Meli que arriba campió de Catalunya per equips d'esquash. Les enjustenques es van imposar a la final el cap de setmana passat davant del club Ciudad Diagonal per un ajustat 2 a 1. El cap de setmana es van disputar Santa Cristina Daru els campionats de Catalunya absoluts per equips. En la categoria femenina la final la va disputar el Can Meli que amb l'equip format per Andrea Loc, Sofia Mateus i Patricia Pinyol contra el club Ciudad Diagonal. Al campionat hi van participar 83 jugadors i jugadores i es va estrenar el nou format de 3 membres per equip.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu consultar tota la informació de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 11 minuts de les 11 i aquesta hora parlem d'actualitat política en clau municipal. Per això saludem el portaveu d'iniciativa i regidor de l'Ajuntament de Sant Jus, Lluís Montfort. Molt bon dia. Molt bon dia. D'alguna manera hem començat, estem ja a principis d'octubre, però en tot cas ja hem tingut aquest primer ple municipal després de la parada de l'estiu. I de fet aquest mes d'octubre el proper ple municipal...
quan es presenten també encenen les ordenances municipals, vull dir que normalment aquest últim trimestre de l'any és intens, en clau política, normalment, no? Sí, sí que bé, sí.
Com de moment, si més no, heu anat parlant, com a part de l'equip de govern que formeu, de tots aquests pressupostos, ordenances i tot plegat, quin paper juga iniciativa? Bé, doncs la iniciativa, quan es parla d'aquests temes, som part de l'equip de govern. Per tant, nosaltres sí que aportem el treball en equip que se'ns demana i que ningú entendria que no fos així. Per altra banda, també nosaltres intentem sempre...
insistir en els aspectes més socials i en conseqüències de la crisi, que d'aquelles persones que menys afavorides estan i que més problemes estan tenint, que des de l'acció municipal
En la mesura que puguem, i ens agradaria que amb molta més col·laboració a les altres administracions, podrem ajudar que tot plegat no generi aquestes exclusions que sempre estem alertant i que estem veient tot sovint. Esteu contents de com està treballant l'Ajuntament de Sant Just en els últims anys o en aquest últim any, si més no, en aquest sentit?
Bé, nosaltres ens vam plantejar, per una banda, no deixar ningú fora del sistema, no fer que gent quedés fora i exclosa, i amb això estem treballant molt bé des de benestar social, des d'educació, des de tots els serveis generals de l'Ajuntament estan encarats en aquest sentit. Per tant, des d'aquest punt de vista que podem estar més que satisfets de com estem aguantant aquesta estirada,
I per altra banda també teníem una certa incertesa de què passaria amb els ajuntaments a nivell econòmic amb aquestes incerteses tan grans amb els ingressos, amb l'augment de les despeses.
El Juntament de Sant Just està aguantant molt i molt bé aquesta tirada, estem posant molt de cap amb la despesa, prioritzant allà on volem gastar i, evidentment, deixant d'invertir amb elements que hem hagut de deixar d'invertir aquests anys. Des del punt de vista d'atendre i des del punt de vista de mantenir
l'estructura de l'Ajuntament sanejada i, per tant, que això vol dir tenir marge de maniobra per respondre coses que encara no sabem com seran, doncs en aquest sentit estem satisfets. En aquest sentit, aquest matí, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que ja es pot dir oficialment que hem sortit de la recessió.
Bé, no li dono cap tipus de credibilitat, no? És com qualsevol de les afirmacions que s'han fet darrerament, o com qualsevol de les afirmacions que els tres mesos de la crisi ja comencen a veure brots verds, no? Jo crec que això és una crisi molt més estructural que conjuntural, per més que ells s'esforcin en fer creure
que això és realment una cosa produïda per uns ajustos, jo crec que estem en una crisi estructural de la qual ens sortirem amb un canvi de model i el canvi de model ha d'arribar, cosa que no ha arribat. De fet, Sant Just, possiblement, potser no és una de les poblacions més afectades com altres en clau de crisi, però sí que, tenint en compte quina és la societat o quin és el mapa que hi ha al municipi, es nota igual, per exemple, les xifres d'atur també
Aquest últim mes han augmentat justament i la situació, d'alguna manera o altra, en clau social també, quan hem parlat de diferents mesures que s'han pres, sí que es nota i possiblement, perquè és un municipi que tradicionalment sembla que no hi hagi hagut aquests problemes, potser és més difícil. També a l'hora d'admetre aquesta situació és més complicat de gestionar.
Bé, a Sant Just... O a l'hora de detectar-ho, justament. Sí, a Sant Just és veritat que quantitativament el seu volum de problemes en aquest sentit és menor, el que passa és que qualitativament els problemes que hi ha, que cada vegada són més, són molt importants i afecten directament a la vida de les persones.
I quan dic a la vida de les persones vull dir dificultats per pagar el lloguer, dificultats per pagar els llibres, dificultats per viure de manera quotidiana el que qualsevol de nosaltres estem acostumats a viure. Per tant, sí que és veritat que hauríem de començar a abandonar aquesta idea que s'enjusta amb què ens passen les coses i no ens n'entarem. Aquí hi ha molts problemes.
I estem treballant molt. Per exemple, ara amb la regidora de Benestar anem a una reunió al Consell Comarcal aquest matí per parlar del tema de beques menjador. Hem tingut un augment global de les beques menjador important i a més a més amb una incertesa que els diners són els mateixos. Per tant, hi haurà gent que es quedarà sense beca menjador de cara a l'any que ve.
gent que l'any passat en tenia, per tant, que la situació econòmica és molt feble. Per exemple, hem tingut augments en algunes escoles del 50% en les sol·licituds.
amb la qual cosa estem en una situació delicada, per tant hem de mirar de totes les administracions garantir mínims. I a Sant Just hi ha gent que té dificultats per garantir aquests mínims i és per això que no entendria la política si no fos la redistribució i l'ajut i la solidaritat entre tots els ciutadans de Sant Just. Déu-n'hi-do aquest augment del 50% de la sol·licitud de beques menjador? En la sol·licitud, sí. Això què vol dir?
Això vol dir que més famílies estan en disposició econòmica de poder demanar una beca i també que hi ha gent que té serioses dificultats en poder deixar els seus fills al menjador.
Tenim uns en situació actual, ara, en la qual també tenim unes quantes beques denegades i unes beques que encara estan en tramitació perquè tenen alguna dificultat o algun error en alguna informació que han donat. Per tant, estem en un moment d'incertesa en el qual hem vist que realment en alguns centres hi ha moltes més sol·licituds i, en canvi, no sabem quantes s'han resolt.
Per altra banda, també, el fet que a l'institut ara tinguin jornada intensiva, nois i noies que l'any passat tenien beca de menjador per quedar-se amb el menjador escolar de l'institut, en aquest cas. Aquest any ja no tenen beca perquè fa jornada d'en jornada intensiva. Per tant, hem d'analitzar aquesta gent com està gestionant aquest tema i potser donar-los un cop de mà.
Més que mai la política necessita tenir un termòmetre al carrer i estem treballant per ser sensibles als canvis. Veient quanta gent té problemes per accedir a una plaça residencial perquè no s'ho pot pagar, en tot aquest entorn que estan dient de reducció de les reportacions, veient quants nanos a les escoles tenen problemes per adquirir llibres, per pagar un menjador escolar...
Més que mai hem d'estar en coordinació amb tot aquest volum d'agents per poder respondre de manera àgil i, sortosament, l'Ajuntament de Sant Just té la capacitat econòmica i material com per poder-hi respondre. Això és el que es tractarà en aquesta reunió d'aquest matí? Sí, aquest matí ve a veure'ns la diputada dels serveis socials de la Diputació de Barcelona, la Mercè Conesa, que és alcaldessa de Sant Cugat,
que ens explicarà quins són els serveis que la Diputació ofereix en l'àmbit de benestar i en el seu àmbit per l'any que ve, i aprofitarem també...
per fet que ens trobem tots els regidors i regidores de la comarca d'educació, benestar i també alcaldes de la comarca, per poder reflexionar conjuntament aviam què és el que... avaluar-ho i respondre-hi, tant des d'un punt de vista polític com des d'un punt de vista també social. A l'hora de pensar en reptes per aquest curs polític, suposo que justament aquesta idea que va relacionada amb els pressupostes, ho comentàvem fa una estona,
Aquesta idea de poder donar una resposta a aquestes necessitats socials és un dels temes principals. No sé si hi ha alguna altra cosa que us plantegeu de cara a aquest any. Sí, nosaltres el que estem treballant també, evidentment, amb Benestats és una prioritat mantenir els projectes d'educació que suposen una inclusió i una transició escola-treball.
també estarem molt pendents de fer-los. Per altra banda, també tenim un compromís que és mantenir un poble amb condicions, prioritzar els treballs de manteniment de la via pública, tenir unes escoles ben mantingudes i fer que realment tot funcioni
i que funcioni de la millor manera possible amb uns costos adequats. Aquesta és la principal projecció de cada any que ve. També és veritat que tenim accions importantíssimes en tema d'estalvi energètic, que això és un estalvi en un futur, a part d'una millora mediambiental, i anar posicionant l'Ajuntament en aquests aspectes. Una de les principals novetats també en aquest sentit, i que també notícia molt esperada, tot i que ja feia temps que anava a sorgir, però bé, com que ha estat recent,
és que finalment aquesta setmana, dilluns, s'ha obert aquest vial que va cap a Masllui, per tant, una notícia que arriba, potser en retard, però si més no, doncs...
una bona notícia, igualment aplaudida, efectes pràctics. Sí, és evident que és una notícia que tots estàvem esperant i que ha arribat tard, però sí que és veritat que em consta que des de l'Ajuntament, especialment el company que porta aquesta responsabilitat, Joan Daniel, han treballat de manera intensa amb els propietaris dels terrenys perquè fessin les obres d'urbanització. Ha sigut una tasca que no ha sigut gens fàcil, no sempre hi havia una predisposició clara per totes les...
especialment per la part dels sobretaris però jo crec que això és una realitat i ara a continuar. No sé si has pogut passar. Volia anar-hi l'altre dia a córrer fins allà dalt però em va fer una miqueta de mandra. Avui aniré. Avui em posaré a les bambes i pujarem fins al mes. Un altre dels temes que també marca l'actualitat política a nivell general i també d'alguna manera aquí Sant Just en últim també es va tractar una emoció en aquest sentit
És tot el procés sobiranista dins del govern de Sant Jurs format per PSC Iniciativa i Junts per Sant Jurs. Parleu d'aquest tema habitualment? És un tema que pugui resultar incòmode? Com ho viviu? Jo crec que no ho he notat mai que sigui un tema que incomodés a ningú de l'equip de govern. Nosaltres tenim una posició molt i molt clara en aquest sentit a favor de treballar pel dret d'autodeterminació i poder fer una consulta que en aquest espai ampli
a tothom de l'equip de govern s'hi troba absolutament còmode i a més a més que jo crec que no hi ha cap tema que jo recordi que sigui gaire tabú en l'equip de govern ni molt menys jo crec que són gent tots els meus companys d'equip de govern són gent que compartim grans àmbits de debat en el món de l'esquerra i espais àmplis de debat en el món del que considerem que és Catalunya com a nació i el
i el dret que tenia de ser el seu propi futur. I lligat amb tu plegat, de fet va més enllà que tot això, també hi ha sobre la taula la llei verd, que si no m'equivoco demà es debata el Congrés i que també com a regidor d'educació, a més a més de portar-ho d'iniciativa, suposo que és un tema que hem parlat altres vegades, que m'imagino que també això que es debati demà
Tampoc canviarà les coses, però que serà un dels grans reptes en el món educatiu i a més a gran escala dels propers mesos o l'any que ve, que és en principi quan s'hauria d'aplicar, suposo. Sí, jo crec que obre moltes incògnites. Està clar que sembla que l'única perversitat de la llei verd sigui els aspectes que fan referència a les llengües vehiculars i és veritat que és una gran perversitat d'aquest sistema que funciona
i que ens ha donat grans rèdits a nivell de cohesió social, però és veritat que la llei verd està tocant molts aspectes que són, per mi, fonamentals i nuclears en l'educació i que no veig que repugnin altres companys de l'àmbit més de la dreta del nostre partit, com podria ser el caràcter absolutament consultiu dels consells escolars, els dinamita absolutament, la consideració pràcticament assistencial de l'educació 0-3...
i altres aspectes que apareixen curriculars i de treball que en absolut són satisfactoris per una educació de qualitat. M'agradaria veure que paral·lelament a aquesta lluita en què hi serem tots a defensa del català a l'escola també hi haguessin elements de defensa d'altres aspectes que em sembla que ens quedem una miqueta sols.
Sovint també es critica, o si més no, des de fora del món polític, que cada cop que canvia un govern canvien segons quines lleis d'educació i d'alguna manera ahir que es van conèixer també els resultats d'aquest informe que situa
L'estat espanyol va estar avall en relació a altres països d'Europa, vinculat amb l'educació. També es va tornar a polititzar en segons quins casos. Caldria que hi hagués alguna manera de deixar de banda l'educació de tota aquesta manera de fer política? És a dir, que hi hauria algun òrgan independent que pogués mantenir-lo a marge, com en principi hauria de passar amb la justícia, tot i que també acaba passant una situació semblant?
Jo crec que si poguéssim arribar a un acord en el que considerem l'educació com un element essencial per la progressió del país i per el progrés personal i, en definitiva, per introduir autonomia i llibertat en la gent, aquest seria un gran ampli espai en el qual ens hi podríem trobar moltíssims partits polítics. El que passa és que moltes vegades l'educació és vista com un procés d'instrumentalització.
especialment per part d'una sèrie de gent que vol blindar l'accés als llocs privilegiats d'aquesta societat en base a un accés diferencial a una educació de qualitat. Jo trobo que si realment prenguéssim que l'educació és un instrument de país i que l'educació és un instrument de llibertat per a les persones, només amb això ens podríem admirar en molts països que
Potser a les apetacades ho han après que això és una via per tirar endavant. I fins que això no s'aprengui, i creu que soc relativament pessimista en aquest sentit, no tirarem endavant. I ja que acabem parlant d'educació, també volíem aprofitar per recordar que la setmana que ve, d'aquí dues setmanes, de fet, el dia 22 d'octubre, hi ha la conferència inaugural del curs aquí a Sant Just, una conferència que aquest any impartirà Soledat Sants. Sí, i tant, i tant. Estem molt contents que ens hagi acceptat la proposta...
Jo crec que la soledat és molt coneguda per les seves instal·lacions al carrer, en les festes principals, molt coneguda per la seva trajectòria de carrau blau, però segurament poca gent l'haurà vista en acció en els seus cursos que fa a Rosa Sensat, que són d'una qualitat extrema. I a mi m'agradaria que aquesta versió de Soledat Sants, que no tothom ha tingut la sort de veure-la per un foradet,
la pugui veure, perquè realment és una persona que no només ha treballat en pedagogia aquests últims anys, sinó que ha pogut reflexionar sobre pedagogia i ens parlarà de com treballar en aquest ambient. Ho podem descobrir el dia 22 d'octubre en aquesta conferència que es farà per donar aquest tret de sortida oficial al curs 2013-2014. Avui hem volgut parlar no només d'educació, sinó també de l'actualitat municipal amb el porteu d'iniciativa Lluís Bonfort, també regidor d'educació
a l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies, Lluís. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Oh, the band, my stone information The brass was phasing tombs I couldn't place windows open and raining in maroon, yellow, blue, golden gray
Bona nit.
Oh, I didn't die. I should be.
Fins demà!
This rotten time Wouldn't seem So bad To me now Oh if I didn't die I should be Satisfied I survived
Fins demà!
Veus de la parròquia Paraula viscuda
un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció...
Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Smooth.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb l'aigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Passen 5 minuts de 2 cos de 12 és el moment de fer tàrtula esportiva.
I de moment saludem els Seves Elias. Bon dia, Seves. Hola, bon dia. Ets el teu lloc puntual. Avui disculpem a l'Emilio, que el saludem des d'aquí perquè no he pogut venir.
I per tant li enviem una abraçada i ara sí que ja el so, el ritme, la sintonia de la tertulia esportiva es van incorporant al seu lloc la resta de tertulians. L'Enric Riva, bon dia Enric. Bon dia. I també el Carles Hernamed i Rius, bon dia Carles. Molt bon dia. Per parlar d'esports aquesta setmana, que és aquesta setmana tonta, no? Per als amants del futbol.
o si més o no del Barça, perquè sí que els amants de futbol poden veure partits el cap de setmana, no? O no estan anant oberts. Pels que tenen nació és una setmana distreta, però pels que no... Home, tu tens nació. Nació sí que tens. Selecció vol dir? Espanya no sé si jugarà contra Vila-Russi. Ah, és un partidat de la màxima. I Brasil contra Corea, no? Sí, segur, que el viatge que s'ha empelat Neymar... De totes maneres, el canvi horari segurament afecta, però van amb uns avions, amb primera classe...
No s'esperen enlloc. No us penseu que és com vosaltres quan feu un...
un viatge on sigui, espereu, espereu a l'aeroport, tal... És a dir, és un tipus de... M'imagino que ha de ser un tipus de viatge molt diferent del que estem acostumats. Com el seu ritme de vida, no? No, però aleshores no els hi treu ningú, per molt estirat que estiguis. Ai, ai, que em deus en saber. El gel lag, en principi, existeix per tothom. No, no, no, que existeixi, sí. Estic molt ajupit, no, nen? Sí, estic molt avall. Sí, potser que et recuperis. Els oients ho estan veient, eh? I més avall es veuen encara més la...
És que teníem poc protagonisme, les teves paraules estan avall. Sí, tens raó, tens raó. Bé, de tota manera, sí que podem analitzar... No, no, sí que podem parlar, d'acord. Hi ha molts temes, però dic que igualment no podem... Que les últimes setmanes teníem, justament, entre setmana, partit, doncs, previ o post...
Avui, de moment, podem parlar del partit del cap de setmana passat. Sí, i ara tenim la sort que mai ningú havia parlat malament de l'Alexis, per exemple. O sigui que tothom és pro-Alexis, el que passa és que se li estava donant l'oportunitat i la gent no ho acabava d'entendre. Està molt bé. Ara tothom és pro-Alexis, està molt bé, això. Ah, sí? Ara no hi ha ningú, i a mi foto a dins del sac, ara no hi ha ningú que parli malament d'aquesta persona. Però, un moment, és a dir, ningú parla malament de cap persona. Simplement, és a dir, quan un jugador es juga bé, es diu, i quan juga malament es diu, i ja està, no passa res. La paraula paquet s'ha utilitzat, eh?
Aviam, jo sempre he dit... I aquí ho hem dit, que Alexis no és que sigui un mal jugador, però aviam, pels diners que va costar i el que ha portat fins ara, d'acord, l'altre dia va fer un molt bon partit.
i tant de bo continua així però no podem hem de provar no ser extremistes tant quan juga malament com quan juga bé bueno, podríem tenir al costat un Benzema que no s'acaba d'adaptar i porta 30 anys aquí Benzema és un tros de jugador però no s'ha adaptat que no s'ha adaptat que no s'ha adaptat que no s'ha adaptat que no s'ha adaptat vés a la nit de Madrid i veuràs si està adaptat
O a la nit de França. Que no s'ha adaptat, dius? Però si és el rei de la nit, està adaptadíssim a Madrid. Però ell no treballa de nit, suposo. Que no treballa de nit? Si és quan treballa. Sí, sí. Benzema, sí que treballa de nit. Aquest és el problema, que treballa massa de nit. Acumula una sèrie de denúncies, també. De tot tipus. Perquè li fan provar cotxes. És formar part de la campanya publicitària. Té contractes amb cotxes per aixafar-los. No sé que és un incomprès.
No crec que sigui el cas d'Alexis. Hi ha molts jugadors que es paguen molts diners i a vegades no donen el que s'hauria de donar i a l'Alexis jo crec que sí que està donant. Potser és una mica lent. És un davanter, no és de la casa i no és el més. Lent en l'integració.
El problema no és el Messi l'han patit més d'un jugador Ibrahimovic ha patit aquest problema, no és el Messi També diuen, parlant de Messi, que Alexis fa uns partits quan no juga Messi Bueno, perquè és més vertical tot plegat Aviam, sí que és veritat Sí que és veritat Sí que és veritat que quan està Messi tots tenen més tendència a buscar-lo Això és una realitat
És normal, no? I l'altre dia també podia haver marcat el hat-trick i li va passar a Neymar. Això és una de les parts que se l'ha criticat més, també. No, no està bé, això. Per què? Perquè si tu tens opció de gol, vagi com vagi el partit. El que li fa amb el Neymar és una animalada com una casa.
Sí, ell té totes les opcions de poder ajudar a portar i marcar. I està buscant passar-li amb un tio que està més enrere i que a sobre té un defensa a sobre. És el senyor Neymar, però li busco allò i m'estampo contra el defensa. Què fa? Però què fa? No, no, és que més d'un ja s'hauria girat cap al mig del camp celebrant el gol o dient què es feia. De tota manera, suposo que hi ha un punt d'agraïment perquè el Neymar li havia donat bastants bons passes i diu, marca també tu que també estàs ofuscat. I quan vas guanyant 4-1, també aquest punt d'acompanyarisme també és bo. El que sigui és veritat és que Eto'ho, Ibrahimovic, Villa, tots aquests
L'haguessin rebentat. L'haguessin rebentat. Perquè l'instint els diu això. No, perquè el davanter ha de ser individualista. El davanter ha d'acabar les coses. Si tu ets un tio que ets molt solidari amb la pilota, juga al mig del camp. Carles, aviam, aviam. El senyor Alexis Sánchez. No, no, no. La seva trajectòria esportiva.
No ha estat mai un golejador. Mai. Home, si el Nàpols estava sol allà, no? Jugava a l'Udinese. I com a molt va fer 8 gols per temporada. 10 gols al màxim. Però quants gols marca l'Udinese? Compte, compte. 10 gols, però d'aquests 10, 4 els ho fem un partit. Veus? Sí, i va ser nombrat el millor jugador de la sèrie A, tot i fer 10 gols. Clar, és a dir, el que demani que Alexis faci 20 gols per temporada...
Jo crec que se'l va fitxar perquè no és individualista i és un tio que interessa. I perquè lluita molt, és cert. I és molt jove.
I deixa espais quan fa desmarcades... No, no, però el Villa quan corria ho feia molt bé, això. Ara, després, ja quan et fas gran, obrir aquests espais... És com demanar al Xavi que obri espais al mig del camp. De tota manera, jo intentaré ser coarent i continuo dient el mateix. És a dir, crec que l'exili és un bon jugador, però que no és... No és un jugador pel Barça. No, també ha d'haver-hi jugadors al Barça que siguin normalents. El que passa és que és veritat... No...
Normalets bons, vull dir. Normalets que el tenis forn faria un bon torneig, aquest nano. Amb el tenis forn, és a dir, amb aquelles cames... Jo ja me l'imagino, acabarà com el Tamudo, el Sabadell intentant fer alguna cosa. Escolta, jugant 10 minuts al final del partit... Ja voldria molta gent tenir la traçatura de Tamudo. Molta, vull dir, la majoria. Però és un jugador normalet, també. Potser no m'he expressat prou bé. T'has passat, sí, t'has passat. És bon jugador, però allò d'un supercrac, no. Però no cal que tots ho siguin, no passa res. Hòstia, és que supercrac, eh?
El que passa és que se'l va fitxar preu de... Piqué és un supercrac, ja. Se'l va fitxar preu de supercrac. A nivell internacional, el Piqué és un supercrac. Bé, el Piqué és un bon defensa. Ai, ai, ai, que tenim un Barça ple de mediocres. No, no me l'interpretis. És a dir, el Piqué el va fitxar per 5 milions d'euros, d'acord? El senyor Alexis l'ha fitxat per 40. Bé, és davanter, és diferent. Bé.
Llavors, el nivell d'exigència va amb el preu, també. És a dir, si tu compres una tele de 2.000 euros, la voldràs veure millor que si la compres per 500. I l'exigència se li aplica a tots per igual. O quan ets de la casa tens una mica més de parsimònia, perquè jo no sé què val el Pedro... Bé, el Pedro no val res, però deu cobrar un dineral. Però aquest col·lega porta uns quants, eh? Pedro, un respecte també. Un respecte total. És un jugador que no és un crac... Que porta un any que no ho ha fet bé, però... Amb un altre equip, sí.
Amb Espanya Bé A més no et trobes tant amb els jugadors Costa d'adaptar-te perquè jugues de 90 anys El tio fa de conya Escolteu Si voleu parlem de la Pernadera Parlem de coses interessants És difícil que es quedi El Valdés no es queda
però el president ha dit que ho intentarà si no fitxem els jugadors que volen venir si el president no es parla amb el Valdés que ha d'intentar no es tracten s'eviten i ja va dir ahir que li agrada molt el Courtois el porter de l'Atlètic de Madrid
Sí, bé, que li agradi, també els agradava el Tiago Silva, portem dos anys i no s'ha fitxat i resulta que... No, el Tiago Silva ja no interessa. Exacte, és igual. No, no, no, no, com tot, és a dir, el que passa és que ara resulta que Marc Bartra és un crac, però també fa molta gràcia aquest canvi de cop i volta, ara resulta que se li acaba contracte aquest any...
poca broma, és a dir, estem en aquest punt, ara se l'ha fet jugar a quatre partits. I entreguem al joc aquell dels partits, no? Ara igual no juguem a ell fins al final de joc. Ara hem de córrer per renovar-lo. Clar, hi ha qualsevol preu i a qualsevol negociació. És a dir, el que et demostra és que no es confiava en ell perquè si no l'haguessin renovat abans. I ara per... No es confiava en ell, porta dos anys el primer equip, això no passa... Però sense jugar res. Bueno, però tio, està el primer equip del Barça... Si tu creus que un jugador és el teu futur, no pots deixar que arribi l'últim any de contracte
Sense renovar-lo. Això ho podríem justificar per la varietat d'entrenadors que hem tingut, no? Però només hem tingut un director esportiu durant aquest temps. Però no està per aquestes coses. Està per aquestes coses. Doncs aquest és el problema, d'això em queixo. I amb Marc Bartra, jo també quan es parlava de Bartra, jo no sóc capaç de jutjar-lo perquè no l'he vist jugar.
No l'hi havia jugat prou. Ara, quan se li ha donat amb la Sub-21, es veu que era un dels líders de la Sub-21, i el Barça va estar intentant fitxar el que anava amb ell de company. Iñigo Martínez. Iñigo Martínez. Pagar un pestón i el més bo era el que teníem a casa. Sí. Entre cometes. O com a mínim igual de bo. Jo hi ha coses que no les entenc. I ara, de cop i volta, resulta que el fem jugar i ara hem de córrer per renovar-lo perquè resulta que sí que és bo. Però perquè ha coincidit, eh?
Haurà coincidit que Mascherano, Puyol... Aquest tio estaria a la banqueta igual, igual que el Sergio Roberto, és que el fan banqueta. Per això et dic que no crec que es confies tant quan s'ha passat mesos, dient David Luiz... En el moment que se li ha donat l'oportunitat de resposta. És genial, perquè és un tros de jugador. Ja, però deixen pilotes al Zubizarreta, això. Ara que torna Mascherano, que estava fent molt bons partits, i Bartra està fent molt bons partits. Jo crec que Piqué descansarà algun dia.
això va dir Tata que descansarà però no crec que més de dos partits no sé a qui farà jugar quan es posi una mica les piles torna a jugar no passa res necessita lluitar pel seu lloc jo he arribat a aquesta conclusió o sigui veig que és un tio que va molt més apurat que va com més relaxat va com més perdut i està com despistat jo crec que com que té el lloc assegurat el tio s'ha relaxat i això és inconscient una persona pot dir mira com que jo tinc el lloc assegurat jo ara em relaxo
i sembla que no vulguis, i segueixes corrent, segur que corre més que ningú l'entreno, i que treballa més per guanyar-se el lloc, però dins del que és l'equip, té un punt de relaxació, que necessita lluitar pel seu lloc, i ara quan tornin aquests dos, i també el Puyol, aquest tio ha de lluitar, i això ha de currar. Ha vist que Bartra i Mascherano s'estan guanyant el lloc. Per tant, Piqué jo l'he vist els últims dies més posat al lloc. Jo crec que només s'ha de trucar a aquella empresa d'estadístiques, que fa estadístiques de tot, de fins i tot quan respiren,
I mirar les pilotes que ha tallat Mascherano, les pilotes que ha tallat Bart i les pilotes que ha tallat Piqué amb els minuts que han jugat. La diferència és bestial. Bart ha sigut espectacular. I després m'agradaria comentar també un altre jugador que normalment quan per la tele li costa més la veure, però vaig anar al camp l'altre dia
i Song va fer un partidàs l'estadística que després es va dir jo no la sabia allà evidentment que no havia perdut cap pilota però jo quan vaig sortir d'allà estava comentant el Song avui ha fet un partit esplèndid el Song és d'aquells jugadors que quan el veus dins de l'alineació no et preocupa i això és un gran què el problema és que no el veus tant a les alineacions però què va passar l'any passat vam arribar a final de temporada amb Busquets absolutament patat però Busquets estava patadíssim
És a dir, que l'hagués guardat perquè pogués anar a jugar a la Copa Confederaciones més bé, home Tenir la Pobalgi aquesta... És veritat És a dir... Això ho està fent una miqueta bé És a dir, anem a dosificar els jugadors
I aviam si arribem a final de temporada una miqueta millor. El que passa és que aquesta situació del Tata l'any passat no podia estar. És que no hi havia entrenadors, tios. O sigui, penseu que l'entrenador estava... Aquestes alçades encara hi era, eh? Sí, però vull dir que hi havia uns jugadors que estaven allà com establerts. L'autogestió, no? El Tito va posar tot un equip i repetia alineacions. Establissement. I fins i tot l'encertaven, cosa com a Guardiola no passava.
Clar, arriben els altres dos, el Roura Pobre, i es troba allà amb un equip que ja està fet. I costa de dir, ara no seré jo el que començaré a col·locar aquí. No podia trencar això. És com quan tenies un professor substitut. No li demanis que prengui decisions disciplinàries dures. L'any passat no es pot valorar. Aquest any sí que està entrenant, però és el que mana, és el que està al vestidor i veu els entrenaments i sap que pot fer rotar la gent perquè hi ha gent qualificada per fer rotacions. I més, com diu el president de l'Espanyol, com està la Lliga Espanyola. El Barça pot jugar coix.
Jo crec que si posen 7 del Barça i 11 d'algun equip de primera divisió... Està molt enfadat, eh? De tota manera et dic una cosa, l'altre dia el Madrid gairebé perd. Però això és un problema del Madrid. Dins de la normalitat del Madrid, que això algun dia arribarà, és tremendament superior. Per això és preocupant, el del Madrid, perquè estàs patint contra equipets...
que realment el pressupost d'ells... Tots els equips que han jugat, Granada, Levante, Betis... No pot ser. I hauria de ser així, eh? Hauria de ser més igualada l'any. Jo amb això estic d'acord amb el president de l'Espanyol. El que no estic d'acord és el fet que si l'Espanyol ara rep 25 milions més per drets de televisió, s'ha solucionat la cosa, perquè vas a seguir a tenir un pressupost que serà 4 vegades més. Jo el tema de les televisions... Jo crec que hauria de ser com a la Champions League, és a dir, que guanyessis els calés basat en dos varems. Un, resultats...
I l'altre, audiència. És així. I és matemàtica pura. Si tu arribes a la final, guanyes, guanyes tants calés. Cada partit que guanyes, guanyes tants calés. Cada partit que empates, guanyes tants calés. D'acord?
I a més a més, a final de temporada, agafen les audiències, miren quina ha tingut més, i hi ha un repartiment, un variable que es basa també, perquè això és un espectacle, i també s'ha de premiar el que el veu més. Punt. Matemàtica pura. Llavors, els equips que facin millor classificació han de cobrar més. Però primer hauríem de passar per un procés per igualar-los una mica, no? Perquè, clar...
Home, el que estàs dient és... Ara, ara, la diferència s'he vist mal, està molt bé, això. Però comencem des d'un equilibri... Bueno, escolta... ...presopostari que els altres es puguin reforçar, si és que és pel bé del futbol. Però és igual, d'acord... Estem frixant per veure partits de la Champions. A partir de l'any que ve ho fas així, és a dir, tu vens... El que passa és que aquí és un dels... En aquest estat...
Hi ha gent que té venut els drets de media pro, la Champions League, què fa? Ho ven tot com un pack, perquè és una competició seriosa, i hi ha unes normatives comunes que tothom ha de seguir. I el que no vulgui, doncs que no participi. Punt. El que estàs dient és el que es fa a la lliga anglesa, que els sis primers classificats reben molts diners, i els que estan més a baix van rebent segons la classificació, segons audiències.
No, però si el que estic dient jo no m'ho he inventat jo. No, no, ja ho sé. És a dir, no pretenc aquí descobrir res. Si està inventat, és a dir, no sabia que ho feia en Anglaterra. Sé que es fa la Champions i que crec que és prou just perquè et pot passar que un equip com la Real Societat guanyi X partits i té uns ingressos fantàstics. Ja només per participar cobres una base...
i té més justícia i a poc a poc això ho va equilibrant i el Barça i el Madrid aquí el que fan és emportar-se no sé si el 50 o el 60% del total del que paguen les teles i la resta s'ho reparteixen entre Atlètic de Madrid i València que ja s'emporten el 80% entre aquests 4 equips i la resta tots el que jo estic dient seria molt més just i a més a més tu has de guanyar el camp i a part evidentment has de saber vendre el teu producte perquè no deixis de ser un producte televisiu que són qui paguen
Clar, imagina't que jo què sepa, el que sigui, el Mónaco. Mónaco, França, guanya tots els partits. Per tant, té més calés de drets de televisió. Però resulta que, com que és un equip que té menys solera que el Gratallops, no el veu ningú. Doncs la variable aquesta també el fa perdre calés, perquè el camp de Mónaco que tu veus són la família Ranieri i 3 més. Jo crec que és la forma, un pèl més justa que hauria d'haver i que, per tant, permetria un equilibri gradual. Sí que és veritat que de bones de primeres...
Sempre continuarien guanyant més calés els de dalt, eh? És el que et dic, eh? La situació està en un punt que hi ha molts equips que abans que arribi aquest equilibri que parles totes apareixeran. Però aquí també hi ha problema de gestió. El problema és que no tenen calés i fan més del que poden per poder estar on estan. Però no tenen calés. És a dir, tu creus que és normal que un club de primera divisió tingui un pressupost de 20, 25, 30 milions d'euros? Són molts diners. El Barça en de 500, compte, eh?
Clar, és que és això, dius, són molts diners, però llavors com ho fem? Que els del Barça cobrin un autèntic general, que passa com el bàsquet, que l'altre dia deien sous, i hi ha gent que està cobrant milions a l'any per temporada, i hi ha gent que cobra 2.000 euros, i això és la CBA, dalt de tot. Sí, sí, a nivell top. Podem arribar a aquest punt. Pot arribar a passar això, pot arribar a passar.
et pot arribar a passar. Vols jugar primera? Sí. Bé, doncs passa pel tu. I si ets molt boia, arribaràs el dia que entraràs en un lloc que diràs, voilà! De ser un salariat normal i corrent, comprant els secs cada divendres, de cop i volta passes a necessitat de res, ni tu, ni els teus nets, ni els teus fills, ni ningú. Sí, és... És que si no, la lliga és un rotllo, tio. O sigui, jo entenc que és molt maco, que és el teu equip i sempre guanya, i avui en fotrem 3, avui en fotrem 4... Quant temps fa que no sentiu amb els col·legues parlar d'una porra d'un empat?
No, no. Que algú digui dos a dos. El dia que pel que sigui perd el Barça o el Madrid és estranyíssim. Sí. Abans no passava. El Barça, és a dir, guanyava la Lliga perdent 5, 6, 7 partits i empatant a 3 o 4. Ja és com l'hecatombe, no? Quan passa, com ha pogut passar, drama, anàlisi... Tu pots haver guanyat 7 partits i has patit 4 crisis. O sigui, el dia que el Barça perdi 4 partits seguits... Què hem de fer aquí? Hem d'inventar-nos les crisis de la possessió de la pilota. Tata flipa, fots 0-4...
S'està perdent l'estil. Hem de pensar en coses d'aquestes. El meu fill em pregunta per què van vestits avui així si haurien d'anar amb la samarreta i avui van negre? Aquestes preguntes. Això no és futbol. Però com que ja saps que fotrà una pallissa i jugarà de cony i remenarà la pilota, tindrà la possessió. Igualem una miqueta les coses. Són més divertides. Jo crec que frises més per tenir un partit de Champions que no pas un partit de Lliga.
De tota manera, els clubs ho han gestionat molt malament. Ja t'arriba el Madrid-Barça. Acaba sent això. Sembrant els pericos, pobres, que el seu partit de la temporada es va contra el Barça. Saps?
I ells sí que tenen una lliga molt més de tu a tu i que han de lluitar i tal. Però està com mal muntat. Ens han crescut molts altres. És com l'envol, però ara hi ha ritmes exagerats. Abans n'hi havia dos, el Ciudad Real va passar a ser atlètic, l'al·lètic va desaparèixer, i el Barça jugava ahir contra el segon, que era el Granollers. Quan les comunitats autònomes han deixat de rebre calés, sobretot Castell a la Manxa... Torna a ser els d'abans. Torna a ser el segon que Granollers té una base...
Però què va fer el Barça ahí contra el Granollers? Crec que van guanyar de 10. De 14. Contra el segon. El Barça va fitxar a jugadors més bons. Ha fitxat el millor jugador del món. O una millonada. Cobra? Cobra segurament més que tota la plantilla del Granollers?
Però aquí hi havia una mica més de competitivitat, perquè com que hi havia calés a les Castilles i aquests llocs, doncs Castilla-La Manxa, la caixa aquesta... Però ara ja no. Però ara ja no, i ara què tornen? Els equips de base. Què passarà a segona d'aquí uns quants anys? Que tornarem una altra cop allò d'abans, de fa molts anys, que hi havia 5 o 6 equips catalans. Clar, tots aquests equips van desaparèixer, com que es va imposar la pasta, de cop i volta tenies numàncies, cuenques, allò, equips que estaven allà dalt de tot a dir, què fot aquest equip aquí?
O, bueno, a l'Alcorcón. I encara hi ha reductes que encara hi ha molts diners, no? No va arribar en primera, no? No, però està a la segona. A punt de baixar. Escolta'm que l'Alcorcón és com l'Europa, eh? Pobles com Sant Just tenien equips a segona. Hi ha primers. Bueno, Sòria...
Bueno, Sòria és capital de província, no? Però a Villarreal hi ha hagut... És diferent. És el Roig, és la família Roig. A Villarreal hi ha hagut un patrocinador privat molt fort i s'ha de dir que també ho han fet bé. És a dir, han venut bé... Com el Getafe. A Villarreal jo crec que és un projecte discutiblement... És admirable, que no és tan pelotazo.
com si que era potser el ciudad real d'en Vol, que era simplement abocar calés, calés, calés... Bueno, ja va ser el sumo de dir, tu no el vols, espera que l'agafo jo i munto un Atlètic de Madrid, ara amb quatre durs, perquè aquí encara hi ha alguns calerons, fins que s'han acabat els calerons de Madrid i llavors han dit, bueno, prou, fora l'equip. I va haver a l'assemblea també el Barça aquest dissabte, no? Sí, molt tranquil·leta, no? Aquí van anar 300 persones...
No donaven, eh? No sé, la veritat és que han canviat els estatuts, segurament s'han pres decisions potents de base, però una de les decisions que s'ha pres és que la Junta, que durant dos anys consecutius faci dèficit, doncs haurà de plegar...
Jo ho trobo molt perillós, això ja ho he dit sempre, perquè... Deixar de tenir dèficit, si tu en un moment no pots ser una inversió molt forta per l'equip, i l'amortització a dos anys és inviable. O sigui que Camp Nou res. No, no, el Camp Nou és una excepció. Ah. Clar, perquè el volen fer ells. O Palau Blaugrana també. Sí, amb grans inversions d'infraestructures seria... No, però és que jo dic que és molt perillós, que és el mateix que deia el cas Laporta, és a dir...
Perquè si tu estàs en un moment complicat, agafes, et vens a Messi i se t'ha acabat el dèficit comptable. Se t'ha acabat, se t'ha acabat, ja està, cap problema. O et vens a Neymar, no? Per 40 milions ja ho, i content. És el que jo hauria fet a la porta, clar. És el que jo hauria fet, si fos la porta. És a dir, abans que em denunciessin em hauria venut a Messi, perquè ara volen que respongui amb el seu patrimoni. L'altre dia, Roser, parlant de Neymar, va dir que havia pagat 17 milions al Santos i 40 a l'empresa de Neymar. Ho va dir a la SERC.
I després va dir que Neymar no era ni el segon ni el tercer que cobrava més del Barça. Clar, ja li han pagat 40 milions de desolació. Qui és el segon? Qui deu ser? Iniesta, suposo. Deu entrar a la directiva aquí, també. Volen que sigui Iniesta. I em vaig quedar amb la intriga, realment. Jo crec que és Iniesta o serà Iniesta, no? No, volen que sigui. Encara no ho és. Deu ser Xavi o Puyol d'aquests. Valdés també cobre. Valdés no tant, eh? Valdés cobrarà molt. Per això se'n va. Diuen que té una oferta del Monaco, per cert, un camp on hi van 300 persones cada partit...
però que cobrarà 20 milions de prima de fitxatge i 10 per cada temporada. Hosti, però és que em jugui com el Barça, a sobre no tingui gent a darrere. Juguï com el Barça, home. I quan el Barça tingui 70% de possessió, li xutin dos cops al partit i a sobre no hi hagi ningú, se sentirà tan sol, es compta un dolpiano. Bueno, el que vol és això, estar tranquil. I a Monaco, és veritat, ja estarà, perquè ningú està pendent d'aquest equip. Però, hosti, si és un dels porters de la història... Potser es fa un seguiment, no?, com el cas de Guardiola, ara. És un curiós, eh?
Que li diguin al Hespi a tots aquests que van suatint per parar amb pilotes perquè jugava fatal. La feinada que tenien, que era emportada dels diaris. La diferència és que Valdés jugava. Que no té cap tipus de feina i que les feines que té les resol en perfecció, tu... Que ningú discuteix, que l'estimen més que mai. Al Hespi li saltarien les llàgrimes. Jo ara està així?
que m'arriben tres pilotes en tot el partit recordem, quan tu eres molt molt molt molt és una llàstia, érem portada Gespléndido, Gespiderman a mi m'agradava molt Gesp no, no va ser gaire crític no, no va ser un dels millors porters va ser una època que va tenir molta fi és el Bravo Caprao era de Sant Jus, no, Gesp? sí, de per aquí de zona, és veritat va sortir una revista d'aquestes vivia aquí Sant Jus, crec, sí, sí, molt simpàtic molt amable sí, sí
Bueno, no hem parlat ni de Neymar ni de l'Espanyol, que quedi clar. No, no, de l'Espanyol l'hem portat... Exacte, ho hem fet per parlar de totes el tema. De totes maneres, com que porten tres partits perdent, millor que ho deixem per un altre dia. De Neymar sí que n'hem parlat, també, no? Arran de... Bueno, se vol bé, dient, treu dos quarts en punt. Impressionant Neymar. No ho has sentit, no ho has sentit. Quan es rasca Luis li tapa les orelles.
Com que la setmana que ve no hi ha hagut lliga, ja ho podrem recuperar aquests grans primers universals. Sí, aquest cap de setmana què fem? Uau, la lliga. Que vagi bé. I fins la setmana que ve. Bon dia. Bon dia. Connectem amb la xarxa i seguim de seguida encara amb la tercera hora del Just a la Fusta. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El ministre d'Indústria defensa l'actuació del govern central en la crisi sísmica provocada per la planta de gas Castor. A Catalunya, el govern aposta pel tancament definitiu del projecte. Direcció i sindicats de Catalunya Caixa tanquen un acord sobre l'expedient de regulació. Finalment afectarà 2.153 treballadors. Els Mossos detenen el presumpt autor de 5 robatoris a urbanitzacions de Lloret de Mar a la Selva. Ara busquen els còmplices.
Esports amb Àscat, el Fiat Joventut i Bruixa d'Ormanresa es disputen la semifinal masculina de la Lliga Catalana ACB a les 9 de la nit a Girona. I en futbol avui, tercera eliminatòria de la segona fase de la Copa Catalunya.
El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha justificat aquest matí l'actuació del govern central en la crisi sísmica provocada per la planta de gas Castor Soria. Asegura que l'executiu ha actuat amb responsabilitat perquè va ordenar aturar l'activitat dos dies després del primer terratrèmol d'intensitat.
El ministre ha negat que s'hagi amagat informació i ha recordat que els alcaldes afectats de les Terres de l'Ebre es van reunir ahir amb la delegada del Govern Central a Catalunya. José Manuel Soria demana que els representants polítics facin cas del que diuen els experts i els informes tècnics. Creo que lo más prudente ha sido lo que ha hecho el gobierno.
que tras detectarse un movimiento sísmico de 3,6 en la escala Richard el pasado día 24 de septiembre, dos días más tarde, determinó la paralización de cualquier tipo de inyección adicional de gas colchón. Dice usted que hay alarma, hay temor, yo lo he visto, pero por eso precisamente los responsables políticos deberíamos opinar única y exclusivamente en base a consideraciones técnicas que noten los expertos.
El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha apostat avui perquè la planta de gas tanqui de forma definitiva després d'haver provocat més de 400 terratrèmols. Avui, quatre consells comarcals de les Terres de l'Ebre reuneixen per pactar una moció conjunta per demanar el tancament del projecte. El Parlament de Catalunya fa només uns minuts s'ha acabat la sessió de control. El president de la Generalitat, una sessió marcada de nou pel procés sobiranista. La presidenta del Partit Popular català, Alicia Sánchez Camacho, ha acusat el president de dividir els catalans. Artur Mas li ha respost amb aquesta pregunta.
Nosaltres no dividim els catalans. No. Però li diré una altra cosa. Si el 80% del poble de Catalunya, a través d'aquesta representació, vol exercir el seu dret a decidir i vostès ho volen impedir, qui està dividint els catalans? Senyora Sánchez Camacho. Pensi en això.
El president de la Generalitat també s'ha mostrat disposat a rebre els organitzadors de la manifestació convocada aquest dissabte amb motiu del Dia de la Hispanitat. Artur Mas ha assegurat, però, que no ha rebut cap petició.
Direcció i sindicats de Catalunya Caixa han signat aquest matí l'acord sobre l'expedient de regulació que afectarà finalment 2.153 treballadors d'aquesta entitat financera. Un acord que ha arribat després d'una llarga negociació que s'ha tancat de matinada. Des del Sindicat Comissions Obreres de Catalunya, la portaveu Dolors Llobet ha reconegut que l'acord representa un gran esforç, però ha afegit que es vol garantir el futur de Catalunya Caixa. Escoltem Llobet en declaracions a la xarxa de comunicació local.
Les indemnitzacions que es contemplen d'aquestes sortides de les persones són equivalents als altres eros que s'han fet amb entitats intervingudes per fons públics. Per tant, en aquest sentit, ens sembla que és equilibrat, tot i que malauradament estem parlant d'un acord en el qual es contempla la sortida i la destrucció de llocs de treball, que per nosaltres és sempre una qüestió absolutament negativa en aquests moments.
A Catalunya Caixa es pagaran 30 dies per any treballat amb un màxim de 22 mensualitats. Els treballadors afectats per l'EROS seran els de les oficines de Catalunya Caixa que han de tancar. En total, 450 oficines tancaran 307 de fora de Catalunya i 143 de catalanes. Per als treballadors que es quedin, a Catalunya Caixa s'ha previst una reducció salarial del 5% a través de mesures complementàries. Els sindicats també han aconseguit elevar de 150 a 400...
els treballadors més grans que poden abandonar l'empresa amb baixes incentivades. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home acusat de robar 5 cases d'urbanitzacions de Lloret de Mar a la comarca de la Selva. La policia continua buscant ara els còmplices. Fem girona, senyat Obert, bon dia. Bon dia. Els robatoris es van produir entre el 8 i el 27 de setembre a 5 segones residències de les urbanitzacions La Mongoda i La Tortuga de Lloret de Mar.
En aquests robatoris, els lladres forçaven diferents accessos a les cases fins a trobar el que era més fàcil d'obrir. Un cop a dins, es van endut televisors, DVDs, petits aparells electrònics, roba i aliments. Gràcies a diferents indicis, els Mossos van poder determinar la identitat d'un dels autors i el van arrestar dimecres de la setmana passada. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Historiadors i estudiosos sanjustencs participen a la recerca col·lectiva sobre el 1714 al Bas Llobregat.
L'estudi l'impulsa al Centre d'Estudis Comarcals per avançar la recerca històrica dels fets i conseqüències del 1714. En el cas de Sant Just, l'estudi l'han fet Julio Ochoa i Coral Torra i es pot consultar a la pàgina web del Centre d'Estudis Comarcals a www.cecbl.cat. Aquest treball tracta l'actitud dels burbònics envers la població civil a Sant Just. A l'enllaç també hi ha el resum de nou textos que descriuen els treballs de recerca que estan últimant 11 historiadors i estudiosos de la comarca
sobre el 1714. A més de Sant Just, les investigacions són de poblacions com ara Olesa, Martorell, Sant Boi i Sant Feliu. Més qüestions? La Casa Regional d'Extremadura segueix celebrant la seva Setmana Cultural. Un dels actats més destacats serà el Festival Folklòric aquest divendres i el concurs d'etapes. A més, avui segueix fent un campionat de jocs de taula i cartes a la seu de l'entitat. Dama a dijous s'assagera la coral a dos quarts de nou i divendres
Es farà el Festival Folklòric amb grups d'Esplugues a Andalusia i Extremadura a l'Ateneu. El festival serà divendres a les 9 del vespre. I dissabte l'entitat repetirà el concurs d'etapes que van fer per primer cop l'any passat, una idea que va tenir molt d'èxit i que pretenen repetir aquest any. La Casa Regional d'Extremadura claurà la seva Setmana Cultural diumenge amb una missa cantada i un vi d'honor.
I acabem parlant d'una altra activitat, en aquest cas una activitat que tindrà lloc d'ama dijous. El celler de Can Mata organitzarà un tast de vi a la fresca. És el primer tast obert que prepara el celler a aquest curs i aquest cop serà amb la degustació de la segona anyada del vi l'interrogant. Es tastaran les tres varietats per separat, la carnatge, la carinyena i el cavernet sauvignon. També s'aprofundiran el coneixement del priorat, del poble d'on prové el vi, el lluà i de l'oli d'oliva l'interrogant, tot plegat de la mà de l'enòleg responsable del producte.
El tas d'avís serà demà a les 7 de la tarda al celler de Can Mat, al carrer Raval, número 28. L'entrada és gratuïta. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a partir de la una. I mentrestant us recordem que podeu trobar tota la informació de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Hasta aquí llegó el ritual de enfados y canibalismo estúpido.
Son demasiadas horas en vela y nada que decir. Descansamos nuestra espalda en las persianas, bien cerradas, tú y anémicos. Y a cada parpadeo calmado intentamos dormir. Terapias mal llevadas sin nadie que mediara por dos histéricos. Mis gritos envasados al vacío reventaron al final.
Y ahora congelo cada instante sabiendo de antemano que son los últimos. La noche en que el 99 llegó hasta abril. Ya no hay ganas de seguir el show. Ni de continuar fingiendo. Solo quiero ser espectador. Relax, sound, detain. Me pregunto quién pensó el guión.
El estar bastante enfermo fue el estreno de un gran director. Me caerán mis sueños y al subir al taxi mis palabras son vapor de cristal.
Y me dejo el alma cuando escribo en la ventana que sea cierta y jamás.
Lleva bien esta aliviada vez. Todo ha acabado bien. Te dice, fíjate. Mira a mis manos, ves.
No he pensado nada, ves? Está flotando, ves? Putas ganas de seguir el show Vine a continuar mintiendo Llevo un tránsito veloz Sale un cine negro Le pregunto quién pensó el guión
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio Just a la fusta
Passant 12 minuts de les 12 i és moment ara de parlar de política amb els Seves Alies, com cada dimecres aquesta hora. Bon dia, Seves. Molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions vinculades amb l'actualitat. Després també parlarem en profunditat d'un tema més concret, però comencem fent una mica de repàs general. Comencem parlant...
avui de la Unió Europea, que proposa una missió de rescat per a immigrants al Mediterrani. Sí, la proposta ve arran de la tragèdia de Lampedusa, on més de 200 immigrants van morir a bord d'una pastera que es va incendiar. Arrel d'aquest episodi, Brussel·les i Itàlia s'han creuat acusacions sobre qui té la competència per lluitar contra el drama de la immigració irregular en les costes europees.
Precisament la comissària d'interior de la Comissió Europea, Cecília Malmström, va proposar als Estats membres la creació d'un cos europeu que detecti i rescati els immigrants que s'aproximin a les costes comunitàries pel Mediterrani.
Una ajuda que suposaria una despesa extra pels països europeus. La idea de la comissió és que es pugui crear una àmplia força d'intervenció pel Mediterrani en el ser del Frontex, l'Agència Europea pel Control de les Fronteres, amb l'aportació fonamental dels estats membres. Frontex ja fa missions d'existència als països, però els seus recursos són molt limitats.
Tot i això és una mesura que arriba tard. Aquesta proposta ja va ser llançada per l'Agència Europea dels Drets Humans fa sis mesos. En un informe sobre els drets humans en les fronteres marítimes del Mediterrani, es recomanava crear una força de rescat com a instrument essencial per reduir el nombre de morts en les costes. I arriba tard.
Més qüestions. El Fons Monetari Internacional, d'altra banda, millora les seves previsions per a Espanya? Sí, l'FMI modera la recessió del 2013 al 0,3%, tres dècimes menys que la seva anterior previsió el passat estiu. La xifra d'aquest any coincideix amb la del govern, tot i que es distancia el 2014 amb una alça del 0,2%. La missió del Fons Monetari pel País d'Espanya va plantejar en el seu informe d'estiu la possibilitat d'aplicar una rebaixa de salaris del 10%.
amb el pacte de govern i els agents socials, a canvi que les empreses es comprometessin a crear ocupació. Una mesura curiosa i, precisament, l'ocupació no millorarà a l'estat espanyol? Pel fons, l'atur acabarà aquest any amb el 26,9%, cosa que suposa una lleugera millora respecte a l'informe anual de prediccions que va ser publicat el passat agost. El 2014 serà del 26,7%, dos dècimes menys que el 2013. Déu-n'hi-do, és un percentatge que ja ens hi hem acostumat, però és molt alt. I que no baixa.
I tampoc millora la previsió de dèficit i deute públic. Aquesta és una de les grans preocupacions del Fons Monetari, un deute públic que l'any que ve quedarà un pas del 100% i que preveu que la Llosa no deixi de créixer fins almenys el 2018, fins arribar al 110%. A més, el dèficit públic, que per complir amb els objectius fixats hauria de quedar amb el 2,8% el 2016, romandria encara amb el 5,5% el 2018.
Doncs, d'altra banda, parlem d'una altra qüestió i parlem ara d'Alicia Sánchez Camacho, que ha defensat un finançament singular per Catalunya. Camacho aposta per un model amb característiques diferencials que posi límits a la solidaritat amb d'altres comunitats autònomes per evitar que els catalans paguin més impostos que d'altres comunitats que reben aquests fons solidaris. És una proposta mig camí entre el sistema actual i el pacte fiscal proposat per Mas, que Rajoy va rebutjar i venia a ser un concert econòmic basc, però amb el compromís d'una quota de solidaritat més gran.
I Cospedal, que no comparteix el que diu Camacho. La secretària general del PP ha deixat clar que a la cúpula del PP no es fa seu el plantejament d'un model específic per a Catalunya i ha remarcat que no apel·larà cap model que qüestioni el principi de solidaritat entre els espanyols. De la mateixa manera, s'han expressat altres membres del PP, com el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, que fins i tot va arribar a plantejar un referèndum per veure quin seria el finançament que es reuria. Molt bé, doncs curiós tot plegat.
Realment, doncs aquests són alguns dels temes que hem pogut seguir aquesta demana, avui els hem repassat en aquesta primera part de la secció que fem cada dimecres amb els cebes, i ara anem a parlar del tema que ens proposes, que avui passa per la valoració política a Alemanya, França i Irlanda. Sí, la setmana passada, que ja vam parlar de Grècia i la sacsejada política, arran de la detenció de la cúpula del partit d'ultradreta, Alba Daurada, i vam mencionar la crisi de govern a Itàlia, que els
aquesta qüestió de confiança el dimecres passat, que es va resoldre amb la passa enrere de Berlusconi, que va donar suport al govern, i també de les eleccions d'Alemanya, que va guanyar el CDU, Merkel, i havia de pactar. Doncs bé, avui repassem, a més d'Alemanya, altres països, com França, que
està sent portada pel rebrot de l'ultradreta, molt relacionat amb Grècia, del que vam parlar l'altre dia, i Irlanda, que es va fer un referèndum sobre el Senat, també molt relacionat amb el que ens pot passar aquí. Tot i que no l'han acabat abolint, no? No, no, no. Després en parlem, en tot cas. Sí, no, no. Hi ha com una crisi a Irlanda.
Doncs bé, comencem parlant de... D'Alemanya, sí. Exacte, perquè es preveu que Merkel i l'altre partit gran d'Alemanya, l'SPD, els socialistes, que són els que han quedat segons, tot i la davallada de vots, és molt més viable després del missatge de Merkel del passat cap de setmana. Va dir que proposarien més inversió en educació i investigació, que era el punt clau del programa de l'SPD. Mhm.
va dir que assegurar el creixement econòmic és un deure permanent i això només es pot aconseguir a través de la innovació. I la innovació passa per la inversió en investigació. Llavors això xoca amb el que tenim aquí, que hi ha reducció de despeses en investigació. Sí, diguem que es pensa d'una altra manera. Suposo que costa pensar llarg termini, sembla, aquí a casa nostra. Sí, i el que t'acaba donant peles al llarg termini és la innovació i la investigació.
Doncs bé, han d'aconseguir dedicar a investigació el 3% del PIB.
És una xifra... 3% del PIB d'Alemanya. És molt. I això, el que s'aconseguiria més d'aquesta inversió, s'aconsegueixen llocs de treball més qualitatius a Alemanya. Llavors, és una mica aquesta lògica, no? Que tot va acompanyat. En principi tot lliga, no? Tot quadra, perquè suposo que es fa amb una mica més de previsió, tot i que evidentment...
Cada país funciona d'una manera o altra i que no tots els models serveixen per qualsevol país, però sí que està clar que en principi aquest model no estaria malament per qualsevol país. És veure on vols invertir i si vols invertir en el curt termini, saps on anar, al totxo, a les matèries primeres, però si vols créixer al llarg termini.
I d'on sortiran aquests diners per invertir en educació i investigació? Doncs hauran de pactar, és el pacte fonamental, perquè durant la campanya electoral l'SPD, els socialistes, van dir que una de les seves prioritats era això, augmentar la inversió en educació i investigació, i que els diners necessaris haurien de provenir un augment de la taxa màxima i positiva, és a dir, la taxa als més rics, d'un 42% actual a un 49%, és a dir, pujar els impostos als més rics.
Clar, la CDU, això van prometre que no ho aprovarien, que no pujarien la taxa i una font primordial de vots ve d'aquesta base de la riquesa. I aquest mateix llumenge el president de l'SPD es va mostrar obert a escoltar propostes de CDU per veure d'on poden provenir aquests diners. Per tant, el diàleg hi és.
Doncs veurem com acaba tot plegat. De fet, és una coalició entre els dos partits majoritaris d'Alemanya i aquí a l'estat espanyol ens semblaria molt estrany juntar PP amb PSOE, tot i que en alguns casos no passa, és a dir, no el govern espanyol, però sí que s'ha produït, no?, aquesta aliança. Sí, l'últim cas allà a País Basc, tot i que ara torna a estar el PNB, però és molt estrany a nivell nacional. Sí, sobte, no?, de primeres. Però igual que sobteria Convergència i PSC-7.
I que alguna vegada s'ha com tantejat, no?, a nivell de Parlament. Sí, s'ha plantejat, però ja s'ha vist les bufetades. Una cosa és pactar per fer que el partit primordial, com en aquest cas el PNB al País Basc, per deixar-lo fora del poder, però que PP i PSOE, que entre els dos deuen sumar tres quartes parts del Congrés...
doncs no lliga gaire, no? És una mica estrany. Clar, els alemanys estan més acostumats a aquest tipus de coalicions i la rivalitat entre partits no és tanta. Per tant, si s'ajunten, si fan coalicions, no hi ha tant desgast polític fent aquesta coalició que sí que podria passar aquí. De fet, la CDU i l'SPD sumarien 503 escanys, que són 187 més que al mínim demanat.
per tenir la majoria en el Bundestag. També podríem fer coalició amb els verds i tindríem més carteres. No, els interessa més fer la gran coalició i que el país vagi si més no, quasi tot el Congrés serà en la mateixa direcció. I també tindríem majoria al Bundesrat, que és el Parlament Federal, com seria el Senat aquí, que és molt important en la política alemanya. Allà sí que funciona, com si diguéssim el tema bicameral. Sí, clar, perquè ja els estats tenen la seva representació, els estats, els lans, que serien aquí, doncs,
les comunitats autònomes, com diguéssim, doncs sí que el Bundesrat fa molta pressió en la política alemanya. Doncs això pel que fa a aquest tema vinculat amb Alemanya, parlem ara de França, perquè ens deies que tot plegat, l'ultradreta estava arribant amb força en aquest país veí. Sí, el que es coneix com el lepenisme, el partit nític de Le Pen, que ara el porta la filla, creix perillosament a França i l'última mostra, el front nacional, aquest partit de Le Pen,
Es va imposar el diumenge passat en la primera volta de les eleccions regionals a Brinyols, que és del sud-oest del país, amb un 40,4% dels vots. Clar, això... És molt, eh? Sí, és molt, molt. Clar, potser pots pensar, doncs, aquest partit és recolzat per la gent, però és que el segon candidat era de centre-dreta i va quedar amb un 20% dels vots. Per tant, entre els dos obtenen un 60%.
Però és que un altre candidat dissident de l'ultradreta va obtenir també el 9% dels vots. Per tant, l'extrema dreta va aconseguir quasi el 50% dels vots amb una abstenció, això sí que el recordam, del 67%. Per tant, tampoc va votar tanta gent. Això és el que t'anava a preguntar, que potser justament el que podia aportar també era que gent que en principi no trobés les seves idees polítiques a l'hora d'anar a votar.
Clar, el que passa amb aquest comportament polític que la població pot tenir és que amb aquest descontent general o no votes o votes als extrems i això és el que pot haver passat.
i el resultat confirma les inquietuds dels socialistes que temen un enorme vot de càstig als comissis municipals i europeus el 2014, que estan a tocar, i que han cridat els electors de Brinyols a votar contra el Front Nacional en la segona volta, perquè recordem que a França hi ha la primera i la segona volta, i a la segona volta s'han d'enfrontar aquesta ultradreta, el Front Nacional, contra el de centradreta, però clar, 100, 40% de vots...
Està clar qui treurà... Déu-n'hi-do. Ho anirem seguint. En tot cas, per tant, trobem aquest suport molt ampli a l'extrema dreta, acompanyats de tot això que ens comentaves, no?, i d'aquest abstencionisme i aquestes eleccions municipals i europees a tocar que aquí, a Catalunya, o a l'estat espanyol, potser també, potser sí que a les europees mai li havien d'una gaire importància.
I potser sí que no, que l'any que ve... No creus que no? No, no ho crec. Doncs jo tenia la sensació que ara es parla molt més d'Europa, som més conscients que en teoria tot Brussel·les mana molt més del que ens pensem. No creus que la gent... No. No, perquè Europa no... Jo no veig que Europa em faci alguna cosa. O sigui, la política europea...
No es nota. Sí, és molt difusa. Però sentim moltes vegades que tot plegat, doncs Espanya fa els deures, bla, bla, bla. Aquestes frases no creus que han arreglat o que en general no tant? Jo estic convençut que no variarà gaire el vot, que sol ser del 30-40%.
O a Catalunya, que també es diu que en principi hem d'estar més al cas d'Europa, amb tot el tema del procés sobiranista. No pot ser que aquests vots, si més no, els que tensen d'aquesta manera puguin estar condicionats per tot plegat. I a Catalunya potser fan aquesta coalició de partits per anar a favor de la independència i potser també crida més. Potser sí a Catalunya, però a la resta d'Espanya... I a Catalunya tampoc, deixa'm ser... Deixa'm pensar que no... Sèptic, eurosèptic. Sí, sí, sí, sí, totalment.
Bé, doncs veurem... En tot cas, ja n'anirem parlant encara de falta... És el maig, el juny? Diria que és el maig. Diria que és el maig. Tornem, doncs, a França. Sí, que parlàvem d'aquesta ultradreta, que no és un cas aïllat d'aquesta regió del sud-oest del país, sinó que els sondejos concedeixen a l'ultradreta un 16% d'intenció de vot, menys del 18% que l'EPEN va obtenir el primer torn de les presidencials del 2012, recordem que també va ser un partit fort, però tot i això...
4 punts més respecte a les enquestes de març passat. Per tant, fa uns mesos tenien el 14, ara tenen el 12, ara tenen el 16% de suport i va augmentant. Sumat a un descens de les previsions dels dos grans partits nacionals. La conservadora, UMP, perd 3 punts i el Partit Socialista es deixa 2 en mig any. El Front Nacional tindria més recolzaments que mai a París, Lyon i sobretot a Marsella, ciutats en les que avui no té ni un regidor.
Déu-n'hi-do, ara l'ha sonat amb la radicalització política a França, no fa gaire va haver-hi un ministre del govern francès que va defensar l'expulsió dels gitanos que no s'havien integrat i des del govern socialista d'Olan no va sortir ningú altre tampoc a contradir-lo. Aquest ministre català, no? El català, el català Manuel Valls, bé, català d'origen però francès. Valls, tu pots pensar, va defensar això en una ràdio i diu, ostres, més fort que defensi aquesta... que marxin aquests gitanos que no s'integren.
no els integrem nosaltres, sinó que margin. Doncs és sorprenent perquè Valls és el ministre més popular del gabinet, amb un 68% d'acceptació. I ho és més entre els votants de dretes que entre els de l'esquerra. Mentrestant, al nivell de confiança, el president segueix en caiguda lliure, i només un 23%. Per tant, jo quan vaig mirar aquesta notícia dic, home, tindrà una acceptació negativa totalment. És a dir,
De fet, Sarkozy ja ho havia dit per això, no? Ja va sortir una aèria europea que dèiem aquí, no? Sí, però tu estàs...