Bona nit.
Els sindicats majoritaris lamenten que els minoritaris no s'adhereixin a l'acte, però consideren que el més important és que la gent s'expressi el carrer com sigui. Jaume Prost, secretari general de Cujons Obreres de Tarragona.
per sortir. Avui no ha estat possible, però demà estic segur que serà possible que puguem sortir tots al carrer i poder lluitar. Per la seva banda, la CGT i l'escara independentista han convocat la manifestació de les 6 de la tarda a la plaça Empera el Tarracó sota el paregues del bloc anticapitalista. Els sindicats minoritaris suposen aconseguir el pacte amb la patronal. Per això el lema serà ni pactes ni reformes superem l'Europa capitalista. Manifestacions que arriben després que aquesta mateixa setmana, concretament dimarts, es donessin a conèixer les dades de l'enquesta de població activa.
I coneguem ara la previsió del temps per aquest 1 de maig. Servei Meteorològic de Catalunya, Xavi Soler, bon dia. Hola, molt bon dia. Doncs aquest primer dia del mes de maig, de moment al matí, doncs és força tranquil. Només creuran bandes de núvols alts i mitjans que aniran...
Fins demà!
Els ruixats d'avui i d'aquesta tarda sembla que tindran continuïtat durant les hores de partir de les 8, 9, 10 del vespre. Podria haver-hi aquesta probabilitat de més ruixats, a diferència d'altres jornades precedents en què els ruixats només eren de tarda.
Les temperatures avui seran en general una miqueta més altes, però en conjunt força suaus al centre de la jornada. I de cara a demà divendres arribarà una pertorbació que comportarà bàsicament ruixats cap a les comarques de Girona i de Barcelona i que a més a més comportarà nevades generoses cap al vessant nord del Pirineu. Tot plegat vindrà acompanyat d'una davallada important de les temperatures.
i també de vent fort de mestral a les Terres de Libre i de tramuntant a l'Empordà. De moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. I fem encara un últim apunt. L'operació sortida pel pont de l'1 de maig continuarà activada fins les 3 de la tarda. El Servei Català de Trànsit calcula que a aquesta hora ja han sortit el 67% dels vehicles previstos en l'operació sortida d'aquest pont. Notícies en xarxa
Bon dia, passen 5 minuts de les 10 d'aquest dijous 1 de maig. Primer dia del cinquè mes de l'any, dia central de la setmana i festiu per bona part dels oients. Dia internacional dels treballadors, que alguns haureu convertit en un pont de 4 dies, d'altres en una pausa puntual i alguns també. Us saludem a vosaltres especialment i us animem, us haurà tocat treballar mentre veieu com els altres reposen.
Paciència que un altre dia serà la inversa. Sigui quina sigui la vostra situació, us convidem avui a escoltar alguns dels millors moments del magazín matinal que us acompanya de dilluns a divendres des de la vostra emissora municipal. Una emissora que, com dèiem, potser us enxampa avui en algun racó de Catalunya diferent, el que us és habitual, és a dir, diferent del vostre municipi de residència.
Si precisament per aquestes circumstàncies és la primera vegada que ens escolteu i si us agrada el que us oferim, us convidem a escoltar-nos cada matí entre setmana en aquest espai radiofònic coral entre diverses emissores municipals repartides arreu de Catalunya. Especialistes d'arreu del territori, entrevistes culturals i d'àmbit social i l'actualitat més pròxima a l'emissora a través de la qual ens sintonitzeu ara mateix és el que us oferirem.
Arrenquem com ho fem cada dia diem-vos que en aquests moments diverses ràdios d'arreu de Catalunya uneixen les seves antenes per emetre una nova edició de Matins en xarxa. Matins en xarxa. De dilluns a divendres a la teva ràdio local. Amb Marc Lovato.
Una edició de Matins en xarxa que recupera algunes entrevistes destacades que hem considerat adient tornar a escoltar. És el cas de la conversa amb el psicòleg i educador Jaume Funés, que us oferíem tan sols fa tres setmanes. Amb ell parlàvem sobre l'adolescència.
Aquesta setmana ha arrencat la primera tanda del Salou Fest, el festival per a universitaris britànics a la Costa Daurada, i com cada any s'ha suscitat aquella polèmica eterna sobre el model d'oci que s'ofereix als joves. Els excessos amb l'alcohol, les addiccions tecnològiques, els rampells violents o la suposada falta d'interès pels estudis són algunes de les llufes, per dir-ho així, que carrega la gent jove, especialment en una etapa fràgil i decisiva que anomenem adolescència.
Més enllà d'aquests clixés, avui volem entrar en el punt de vista dels adolescents, en saber com pensen, què estem fent malament també els adults, i per això hem convidat el senyor Jaume Funés. Molt bon dia. Hola, bon dia. Jaume Funés és psicòleg, educador i periodista, ha treballat per diferents administracions i és una de les persones que més en sap en aquest país sobre el món dels adolescents. Ara presenta un llibre que tenim a les mans, Alex no entiende el mundo, editat per Montena.
Aquest Àlex, imagino que val per tots els Àlex, les Àlex en general. Sí, val per un adolescent estàndard, tot i que sempre cal recordar que no hi ha adolescències, sinó adolescències, i per tant hi ha diversitats. Però bé, és un personatge al voltant dels 16 anys que es planteja una sèrie d'inquietuts i de preocupacions respecte a si mateix, respecte al món que l'envolta, que es plantegen d'una manera emocional o racional la immensa majoria d'adolescents.
Una adolescència més complicada ara que abans, que sempre és un debat que es planteja? Home, una adolescència, com totes les vides humanes en el moment actual, en què hi ha moltes més qüestions en les quals pensar, decidir, és difícil. Ja no podem tornar mai a una societat de veritats úniques o d'explicacions úniques. Per tant, més que complexa, una societat que requereix adolescents...
amb més criteri o més elements per anar decidint i per ser persones singulars. Un moment també de la vida, de coneixement d'un mateix o en alguns punts de certa introspecció hi ha la imatge aquella clàssica de l'habitació de l'adolescent com una mena de caixa negra pels adults?
Clar, per una banda queixen aquests adults i per ells una mena de caos vital en el qual senten que són ells i elles, vull dir que per suposat tot temps d'incertesa entre la infància que s'acaba i aquesta maduresa que ningú vol tenir o aquesta eterna joventut,
és un temps de dir què dimoni soc jo, què faré amb la meva vida i això es dona en un temps llarg, llarg de 3, 4, 5 anys en què han d'anar prenent decisions respecte a com aclarir-se sense que necessàriament el seu món torni a ser una mena de món ordenat com seria el món dels adults.
Dius al teu blog que aquest llibre s'ha escrit per recordar alguns adults que no poden pensar que un altre món és possible i després educar els fills perquè es conformin amb el que tenen. És aquesta curiositat. Bé, els adults en general són bastant desmemoriats i normalment tenim una característica que és la hipocresia o la incoherència.
A poc que siguem persones sensibles, somiem o pensem que aquesta societat en la qual vivim, per les seves injustícies, per la seva insolidaritat, per la gent que pateix, no té gaire sentit. I somiem com a adults que ens agradaria canviar-la. Alguns fan més o menys, actuen o no. Però després, quan ens dediquem a educar els adolescents...
ens passem el dia, ai, ai, ai, que se'm fa ocupar el meu fill, que se'm fa del 15M, que contesta... No, si és que si li hem ajudat a que miri la societat i a que la comprengui o intenti aclarir què passa, inevitablement haurà de prendre els seus compromisos, i els seus compromisos a vegades seran escollir entre treure un sobresalient a l'examen...
o ajudar el company que veritablement no té suport. I el seu compromís serà dedicar-se o anar-se a passar-se'ho bé el cap de setmana o anar-se'n companyia d'un altre també a passar-se'ho bé, però un altre que té...
comporta complicar-se la vida, ens entra l'angostia i dic, no, no, millor que sigui conservador ja de bon començament i que no compliqui l'existència. Sí, per tant, podem pensar per nosaltres que prendríem certs riscos, però amb els nostres fills, home, espera, això va a banda.
A més, els adults tenim una curiosa desmemòria, perquè els hem educat perquè siguin persones, se suposa que assumiem que seran subjectes autònoms, però sempre ho anem aplaçant. No, no, si és que la democràcia, la participació, l'autonomia, la responsabilitat, és un procés que s'aprèn practicant-lo.
I, per tant, això vol dir que en 14 anys hauran de prendre les seves decisions, però haurà de prendre decisions en unes determinades condicions. I en 16 o 17 hauran de prendre unes altres decisions. Per un sangó és una cosa molt elemental, que és que tenim por que s'equivoquin. I la vida, mai, mai a la vida, un pot aprendre sense equivocar-se. El que hem de garantir és que s'ajudem a prendre de les equivocacions, no que no s'equivoquin. I és aquí on ve la contradicció.
De vegades el que ens equivoquem també som nosaltres que no entenem els missatges que ens donen, que malinterpretem les seves intencions. Bé, és que també amb altres parts de la infància, però l'adolescent és una manera singular, perquè l'adolescent no deixa de ser una mena de retrat de les nostres contradiccions, és una mena de fotografia amb traços de garrotip.
davant d'aquesta història comencem a pensar, i ara què farà? Perquè ens recorden ben bé les nostres incerteses, les nostres contradicions. És que ja dic, torno a insistir, és que els seduquem perquè acabin sent ells i elles mateixos. Ells se senten estigmatitzats? Se senten incompresos?
A veure, seguint el que deia abans, que al final em vaig despistar de la pregunta, que amb els adolescents es olviden com de quatre coses. Una, primer de mirar-los. És que no els mirem. A vegades trobes un profe que entra directament del taxi o del cotxe, del metro, a la sala de profe i no miren. I els xavals que tenen, si estan en monopatins, en gorres, en segora, no miren. Després no veiem.
Hi ha molts pares que diuen, no, no, la meva filla, ui, ho tendre que és, com ha d'estar enamorada, no, no, com ha de tenir pràctiques sexuals, no, però és que no ens enteren, no volem enterar-nos. Després, no ens molestem escoltar. A vegades els pares volem parlar, no, no, només que posis una mica l'orella i sentis el que està explicant, de tant en tant no li preguntis pel Facebook, intentes saber en qui va, t'enteraràs de moltes coses, però és que no escoltem.
I a vegades cal preguntar. Cada vegada en condicions normals tu preguntes a un adolescent, descobreixes que està enormement necessitat d'explicar la seva, per dir-ho d'una manera, d'explicar-nos que la seva visió del món no és la nostra. I que, sisplau, que fem el favor de tenir-la en compte. Aquest no parar-se a escoltar-los...
És el que provoca aquestes contradiccions. Hi ha molts pares, per això que ara mateix amb aquestes paraules dirien, especialment pares de nois, més que de noies et dirien, sí, sí, jo intento preguntar-li, però és que no vol explicar-me res. Jo vull parlar, però no parla, sí, sí. Però és que també tornem a una de les característiques o idiosincràcies d'aquesta etapa, que és...
Ja parlen, sí que parlen, però normalment en el moment més inoportú i quan nosaltres no estem disposats a escoltar-los, quan nosaltres estem cansats, saturats, quan no estem per històries, quan estem apressats, és quan ells llensen aquella pregunta que tu dius, bueno, però i aquest què vols, no?, què busca?,
Doncs és això, és que és un problema d'estar al costat seu per aprofitar petits moments, petites ocasions, petites circumstàncies que donen peu a que es pugui, d'alguna manera, xerrar. No durar gaire, però també és perquè ells tenen sovint la visió.
que les cases són una mena de comissaries, és a dir, que no has fet què preguntar en lloc de deixar-los també participar. Jo sempre he après que un fill explica més coses, si tu ets capaç d'explicar-li les teves preocupacions, que no si et passes el dia preguntar-li sobre el que el preocupa.
Perquè és encantador veure com un adolescent tranquil·lissa un adult, no? Dir, papa, no t'agobis, que no és així, o com tranquil·lissa un profe, un treballador social. Perquè el canviar el paper de ser un subjecte interrogat, de ser un subjecte que hipotèticament té opinió, s'acaben implicant molt més i acaba sabent molt més de les seves vides. O sigui que el truc seria, jo li explico la meva història i ell ja entendrà que té dret a explicar la seva. En algun decàleg, en algun dels llibres anteriors havia escrit sobre com preguntar a un adolescent i obtenir informació útil...
explico en algun d'aquests punts i dic no, no, el que es tracta també és d'explicar a tu perquè ell pugui participar és a dir, se senti com a membre és a dir, explicar alguna cosa pròpia alguna cosa de la teva vida
Un minut i mig per sobre d'un quart d'onze del matí, parlem amb Jaume Fones, autor d'Àlex No Entiende el Mundo, psicòleg, educador i periodista especialitzat en el món dels adolescents. Apuntava una paraula clau, una marca, de fet, Facebook, que ens apunta ja diverses xarxes socials. Hi ha pares que segueixen o que són amics de Facebook dels seus fills, i en canvi hi ha fills que diuen, ostres, mon pare o ma mare m'han fet una petició d'amistat i jo no vull que mirin què penjo o deixo de penjar Facebook. Ok.
A veure, hi ha un capítol d'aquest llibre, Saps els adolescents, que ve a més o més a titular-se Passando al Facebook, per dir-ho d'alguna manera. Vàries coses. Primera, encara els adults estem en aquesta fase de mirar-nos al món de la societat comunicacional, de la societat de la informació, com una mena de tecnologies alienes, però que entrem i sortim. I això ja fa temps que s'ha acabat.
Avui als adolescents una part de la seva pròpia identitat i una part de la seva condició és ser digital. Com bé comentàveu, que abans una adolescente es mirava 50.000 vegades al mirall per saber si estava guapo, llet, si tenia musclos, si li ven sortit grans o pèl. Però el mirall no contestava, mai.
En canvi ara pot posar la seva foto en un aparador virtual en el que rep automàticament la resposta dels seus companys o companyes per saber si està atractiva, si és desitjable, si és igual que un altre. Però és un altre escenari totalment. No li podem dir que no estigui connectat aquí. Després, un adolescent avui fonamentalment és un subjecte connectat.
Si tu vols provocar-li una mena de trauma irrecuperable a un adolescent, desconnecta-li el seu aparell, per dir-ho d'alguna manera, perquè ell necessita estar online. I això és un problema. Sí, és un problema, si no apren una cosa que en el test del llibre diu, bueno, una cosa és que tu vulguis estar connectat per saber els teus companys,
o tu poder connectar amb ell, una altra cosa és que estigui sempre disponible. També has d'aprendre que hi ha moments de silenci, de saber que pots connectar, perquè està allà, que no t'agobis, perquè està allà, però tu estàs en una altra història. O també és important que aprenguis a dir, necessito que em diguin m'agrada, necessito col·leccionar en mitja hora 500 I like.
Però, a més a més, necessites probablement l'amic amb el qual t'estàs trobant, el qual poder-li explicar coses que no explicaràs allà, etcètera, etcètera. Quan tu deies un pare, dius que el pare vol ser... Bueno, en fi, els adults, com sempre, perdem moltes carreres en la història d'aquest adolescent.
Ens hem passat 4-5 anys parlant només dels perills, enviant els Mossos d'Esquadra a parlar dels riscos d'internet, criticant els informes, els gosvis, parlant dels problemes d'assejament que puguin aparèixer, en lloc de fer una cosa que havíem de fer des del bencomençament, de dir, no, aquest món teu que a tu t'apassiona també és un món meu, és diferent, i per tant,
Jo no estaré igual que tu estàs al Facebook. És molt curiós que com a les mares que fa dos anys em demanaven conferència, dic mares perquè predomina més, no és perquè els pares no siguin igual. Fa, ja dic, dos anys estàvem parlant del risc dels informants i els gossips,
ara són addictes al WhatsApp. Totes aquestes mares no poden deixar d'estar connectant i enviant coses. Però de fet aquesta setmana passada vèiem, o ens arribava la notícia de dues noies de Girona que havien fet públic a través de WhatsApp precisament un vídeo íntim i que l'havien distribuït a tothom sense el pudor que es podria suposar.
No explicaré alguns dels tuits que alguns altres comentaven recordant el Bosse o recordant la Sakida o recordant alguna cosa perquè hem de ser conscients. Però, bueno, a propòsit d'aquesta història, cert, què ens ha de preocupar aquí? Bueno, ens ha de preocupar una qüestió que és...
Com gestionen la intimitat? Entenent que la intimitat no és la que nosaltres havíem... Entre altres coses, perquè nosaltres hem defensat una intimitat que després no era certa, després la premsa rosa o els programes les divulgaven totalment. Però, per exemple, en el llibre s'insisteixen a dir-li a aquest Àlex o Alexia o el que sigui, a dir-li a veure. Certament, tu t'hi poses en un aparador.
Però has de valorar quines parts de ti mateixa et reserves només per tu. Quines parts de ti mateixa comparteixes només amb els teus. I quines parts, només quan estàs enamorada o alguna persona t'estima, creus que val la pena difondre. Ajudar-los amb això, perquè la seva vivència, fins i tot de la part eròtica d'una imatge, no té res a veure, a vegades, amb l'absíbia que la vivint els adults. És una altra visió.
Però hem d'ajudar-los a recuperar aquest món interior, de dir, es posa el que tu vulguis, tu ets lliure, però sàpigues que se sentiràs millor si una part de tu mateix només la compartissis pel mig i hi ha amistat. Bé, és una altra manera d'intentar-lo. Hi ha alguns actors que en lloc de parlar d'intimitat parlen d'extimitat. Sí, bé, perquè com tantes coses han canviat...
A vegades diem la realitat i la virtualitat, i és una divisió falsa. És la virtualitat real i la realitat presencial. Aquí estàvem parlant del món íntim i del món exterior. Però, clar, una de les característiques d'aquest món de la societat de la informació...
i hem de fer un parèntesis, els adolescents són personatges que tenen dues caràcteres i que s'acaben immergint, allò, zambullint-se a dintre, que en molt més ràpidament que els adults, i tenen una pega que disgusta molt a les companyies, que es fan usos no previstos de tot aquest tipus de tecnologies. Aquests personatges que estan aquí dintre no diferencien aquest món que nosaltres dèiem
el món de dins i el món de fora. Un món que a més era molt clar en els propis adolescents. Els nois, per exemple, actuaven, les noies pensaven, o les noies pensaven els seus sentiments, o els nois expressaven les seves violències. Tot això que ha anat canviant molt el temps, avui en dia també té poc sentit, perquè molts adolescents...
i acabaran, imaginem, per exemple, la moda d'aquests dies que estava, que ell nomineix, que els xavals nominen un altre perquè begui una cervesa o s'emborratxa o el que sigui, però no perquè això, sinó perquè ho pengi, perquè ho gravi i ho pengi.
quina diferència hi ha entre un món i un altre s'acaba esborrant. Com ajudem aquesta intimitat que expliquem, perquè hi ha una part d'intimitat que els adolescents necessitem explicar, necessita comprovar amb un altre que sent el mateix, i això virtualment parlant li podem dir estimitat, però que hi ha una part d'aquesta intimitat que és veritable intimitat, que no es queda per nosaltres però que la compartim en un espai en què no es doni aquella característica que és la viralitat que s'acabarà enterant tothom i que es difondrà.
Però ja dic, el món digital altera totes les barreres i les definicions que havien fet fins ara. També propaga o justifica o ajuda que hi hagi un cert seguidisme, per exemple, posa un parell de noms que coneixeran tots els nostres oients, Justin Bieber o Miley Cyrus, amb també la càrrega sexual que porten aquests dos personatges.
I una altra vegada més, els adults no ens adonem que són, primer, que són construccions mercantils. Quan era la Miley Cyrus aquella era la Hannah Montana...
Tots estàvem encantats que era del personatge tendre d'aquests. O quan el Justin Bieber era només seguidor d'això. No ens adonaven que això és una construcció mercantil, però les bullicaus de 10, 11, 12 anys eren acompanyades al Palau Sant Jordi o sigui pels seus pares. I és una experiència que haurien d'haver après. Atenció amb aquests ídols, diguéssim, tendres preadolescents, perquè quasi sempre són ídols que després fracassen.
Recordo encara el Maradona per la plaça de Castelldefels fent la primera campanya de la Generalitat contra les drogues. Després la història de Maradona, sabem que aquí exactament igual, tots dos igual. La nena Tender ha estat un símbol sexy i el Justin Weber fa quatre dies que va tenir una història complexa d'aquestes drogues.
automàticament quedan descol·loquats els pares o els adults, o no es paren a pensar que aquests xavals que havien adorat, idolatrat aquest tipus de personatges, ara veritadament estan en fals. Però és que, clar, som ídols construïts mercantilment en què nosaltres no ajudem, per això en el llibre insisteixo molt a dir, atenció,
que la felicitat te l'has de construir tu, no te l'han de vendre, i que moltes vegades el que tu interpretes com una satisfacció, en aquest cas, seguir un personatge com aquest, en realitat t'estan venent un producte que no és el que tu desitges tu mateix per atapensar-lo o discutir-lo. Per tant, és falsa aquella impressió que es té quan aquells adolescents han passat a ser pares d'adolescents de dir, home, és que aquesta adolescència no és la que hi havia a la meva època, és molt pitjor, molt deixat d'anar.
Sí, no hi ha cosa pitjor que la desmemòria, la immensa majoria dels adults s'obliden de les seves adolescències i s'obliden d'una cosa important de les seves adolescències, que és, si ells van ser capaços de gestionar la seva adolescència i han esdevingut ciutadans raonables...
Perquè desconfien tant que acabaran els seus fills com ells, és que no els han educat d'aquesta manera, que volen resultats immediats en lloc de quedar-se al costat, de dir paciència, si tu continues insistint en les teves idees, en el llibre insisteix molt en la idea, no cal que vostè entendi controlat-ho.
Si vostè està al costat d'ajudar-lo a anar aprenent de la pràctica, no passarà gran cosa, no s'espatllarà. Ara, si el primer dia vol garantir que no farà res del que vostè va fer i que en realitat li preocupa, ho té malament.
Volia acabar aquesta entrevista tal com l'havíem començada per aquest exercici de memòria, de recordar, escolta, nosaltres també vam ser adolescents en un moment, per tant, a ells els toca en aquest instant. N'hem parlat avui amb Jaume Funes, l'autor d'Àlex no entiende el mundo, el nostre convidat d'avui, psicòleg, educador i periodista. Jaume Funes, moltíssimes gràcies per haver vingut. Gràcies a vosaltres.
La ciutadania europea t'ofereix uns drets específics. Coneix-los i exerceix-los plenament.
Dret dels passatgers a un servei de qualitat. Els europeus i les europees viatgem cada cop més i també estem cada vegada més protegits pels nostres drets com a passatgers de la Unió Europea. Si tens problemes en un viatge en avió, tren, vaixell o autocar, amb sortida o destinació a un país de la Unió, tens un seguit de drets garantits.
En cas de cancel·lació o retard excessiu, tens dret a una indemnització i a triar entre la devolució del bitllet o a un nou transport sense càrrec per arribar a la teva destinació. Tens dret a menjar i a allotjament durant l'espera i també a trucar sense cap cost per informar de l'alteració del teu pla de viatge. També tens dret a compensació si t'han perdut o t'han fet malbé l'equipatge. La Unió Europea és la primera zona del món que ha regulat els drets per als viatgers de tots els mitjans de transport.
Aquest espai sobre els drets convertits europeus és una producció de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya per a la representació de la Comissió Europea a Barcelona. El secret de les paraules amb Sara Barrera.
L'expressió estar grogui és un cas d'etimologia circular, una paraula que ve d'una llengua estrangera, la qual també l'havia après de la llengua a la cara torna. Grogui ve de l'adjectiu anglès grogui, que vol dir embriac o alcohòlic. Al seu torn, grogui és l'adjectiu anglès format a partir de la paraula catalana grog, que és una barreja d'aigua ensucrada, licor i llimona.
Aquest mot entra al català a través del parlar de Menorca que, recordem, havia estat sota dominació anglesa. Sembla ser que aquest licor era el que els menorquins donaven als anglesos per curar-los quan arribaven exhaustos a l'illa i perquè els soldats que havien de combatre la mar es mantinguessin el suficientment conscients com per enfrontar-se als terribles combats.
Dos quarts d'onze del matí marxem cap a Mataró Ràdio on s'hi està fent el Matins en xarxa Viu la vida dia a dia, el programa que presenta la Maria Lluís Aranàs amb el Pere Sánchez del control de so i amb ells, com cada dijous d'aquesta hora, el Ramon Torralba, protagonista d'aquest animalàndia que aquesta setmana continua desmuntant mites sobre gossos.
Doncs moltíssimes gràcies, Marc. Una salutació carinyosa per a totes aquelles persones que estem connectats en xarxa ara mateix per a tots els oïdors que estan amb nosaltres. I, com sempre, la benvinguda més cordial per a aquesta especialista que tenim aquí a Mataró, que es diu Ramon Terralba. Molt bon dia, Ramon. Bon dia, Maria Lluïsa.
Bé, vostès ho acaben d'escoltar, o ens ho acaba d'explicar el Marc. Estem parlant de mites falses dels gos, i evidentment la setmana passada en van dir uns quants, però sembla ser, senyores i senyors, que fem moltes coses, o deixem de fer d'altres coses, que són veritablement mites. I en Ramon, doncs, ens els està desvetllant.
Oi que és així? Això és el que intentem des d'aquí. Volem intentar aquests mites que sempre hem tingut presents del món del gos, que alguns són falsos, i que a vegades això ens pot portar a tindre comportaments erronis i que poden fer que la nostra convivència amb el gos no sigui correcta. Bé, doncs, Ramon, anem per feina. La mà només serveix per acariciar. Aleshores, què fem? Sí, és que, mira, quan un gos fa una malesa,
Sempre sembla que sabem què fer, amb l'ajuda d'un diari o un drap, un petit flagell al cul. Evites fer-ho amb les mans perquè creus que el gos no sap entendre què tant la mà tant pot donar carinyo com pot acariciar. Què fer? Doncs anticipar-nos. Si s'aprop al sofà i no volem que pugi, diríem que no ho faci.
En lloc d'entrar en conflicte, agafar un diari i menysprear-lo, pagar-lo, doncs el que hem de fer és anticipar-nos. Que trobem que ha fet un pipí, no li podem dir res. Ni que donem cots amb el diari a terra, ni que l'amorressin, com hem explicat la setmana passada, ens servirà de res. Un gos traumatitzat no entendrà el que volem d'ell. En poques paraules, el que sempre explico és que hem de tenir una mà de ferro amb un guant de vellut.
Molt bé. Aleshores, quan va pujant al sofà, amb la mà, pagar-t'ho? No, el diem que no. No, no pots pujar. Si convé, ens posarem drets i no el deixarem pujar. Si vol pujar al llit, enlloc d'agafar el diari i menysprear-lo i pagar-lo amb el diari, encara que sigui un copet petitonet en el cul, si ens convé, podem fer-ho amb la mà.
el qual no vol dir que hagin de sempre ampliar el càstig físic, sinó el no, i apartar-lo, posar-nos drets, i fer servir el que sempre hem dit, el racó de pensar, el portarem al lloc on volem que estigui. Molt bé. Un altre tema és la corretja, la corretja que impedeix la total llibertat del gos. Aleshores, com ho hem de fer? Per molta gent, portar el gos amb corretja és com un canari a la gàbia. No és lliure de moure's, com vol, i se sent presoner. Com molt hauràs d'optar per la corretja extensible, agafarem aquella corretja llarga.
Però clar, molt clar, el gos no és un ocell, no és tan gaviat el gos. La corretxa no és la imatge d'aquell gos i gat a la porta a casa seva, tot el contrari. És l'eina que ens ajudarà colze a colze a educar el nostre gos. L'ensenyarem a caminar amb corretxa. La corretxa serveix per crear un vincle amb el propietari, de tranquil·litat, de dominància. Saps si la corretxa està tensada a l'estat d'àlina del seu amo.
El gos no és conscient de la falta de llibertat. El que li causa felicitat és estar i compartir vivències amb el seu amo. I això ens ajuda a la corretxa. El fet que quan nosaltres portem el gos a passejar amb la corretxa puguem pensar que el tenim subllogat, que li estem restant llibertat, és tot el contrari. És el cordó umbilical que ens uneix el gos. Sí que quan el deixem solto hi estarà content i feliç, però sempre recomano als meus alumnes que la corretxa no és l'extensió de la llibertat. Quan el gos l'hem de deixar solto, abans de deixar-lo solto el farem sentar
deslligarem i ens trencarem l'ordre, ole, ole, ole, ves tant, ves a fer pipi, el que vulguem. Però l'acabament de la connexió amb la corretxa no és quan fa el clic al muscató, que aquell moment el gos ja sap que pot marxar de nosaltres. No, li hem de crear l'acostum, l'hàbit, la norma, que per deixar-lo suelto és seu, desconnectem la corretxa,
Esperem 5, 6, 10 segons. Ale, ale, adeu, ves-te'n, kiwi, patata fresgida, el que li volem dir. Però que el gos llavors es desvincula amb el nostre cordó umbilical. Però la corretja ens unirà amb ell, ens farà vincles, sabrà si hi ha tensió, si estem de bon humor, de mal humor, doncs tot aquest vincle la corretja ens ho crea. No hem de pensar que és com un canari que està tancat a la gàbia, el fet de tenir-lo lligat. I Ramon, aleshores tu, ja que parlem de corretges, a mi se m'acut de preguntar-te, són bons aquests cullerets que els estrenyen o és millor aquests arners...
A veure, nosaltres fa 30 anys, quan vam començar, el sistema conductista ens deia que havíem de fer servir collars de càstig, collars d'argolles, collars d'empunxes... Semblava ser que era l'única eina que ens donava el sistema que havíem après. Per sort vam anar evolucionant, vam anar aprenent, vam veure que el gos tenia capacitat d'aprenentatge, que no era tot basar-lo en càstig positiu, sinó que havíem de reforçar positivament el ben fet, i ens vam adonar que hi havia altres eines, la gent que investiga...
va crear altre tipus d'eines, com són els arnesos antitiro. Hi ha de moltes classes, de moltes marques, però, doncs, el seu ara és utilitzar arnesos antitiro, que van enganxats al pit, que no van enganxats a l'esquena, o posar conductes. És tan simple com portar a la mà un tros de premi i anar-lo ensenyant que si vas al cantó meu, rebràs un premi. A la llarga, aquell premi desapareixerà i llavors ho haurà pres a caminar al cantó. Això sempre ens ho farà una corretxa com a molt de dos metres, i llavors farem fer el passeig de relats amb la corretxa de dos metres.
Si em pregunta si la corretxa extensible, aquesta de 5-10 metres, que li dona completament llibertat, ens és gaire bona. Nosaltres, com a educadors, jo sobretot recomano no fer-la servir, perquè és una corretxa que li permet al gos estirar
per arribar als llocs l'únic que ha de fer és estirar, estirar, estirar, estirar, s'allunya de nosaltres i si aprèn a fer el que dèiem el vano o l'abanico, tot el que hi hagi per davant seu amb aquella corretxa, doncs, ho arrasa, arrasa amb ell. Per tant, no és una corretxa molt educadora. És a dir, que la corretxa també és important a l'hora de sortir i donar un torn amb el gos. Molt, molt important, molt important. Bé, què fem aleshores si el gos sap molt bé quan ha fet una dolenteria o no ho sap? Com és això?
al tornar a casa inclús abans de fer una ullada saps si el gos ha fet una dolenteria mentre eres fora
et rep amb cara de penediment, cua i orelles ajupides, la mirada lluny, intranquil de consciència. Això m'ho diu tothom. Ramon, jo sé quan el gos ha fet una malesa, perquè ja em rep amb les orelles ajupides, amb el cap ajupit... No té aquella alegria, vaja. És una altra mita fals. Això és una altra mita fals, en sap molt greu dir-ho, però el gos no pot argumentar mitjançant la lògica humana, caracteritzada pel bé o el mal, de justícia o injustícia. El gos no té aquesta capacitat.
El gos no mostra signes de culpabilitat, però adopta una postura de tranquil·litat i submissió per procurar no desencadenar l'agressivitat del dominant, és a dir, la nostra agressivitat. Com que alguna vegada hem tingut un comportament agressiu quan hem arribat a casa i ens hem trobat al sofà trencat,
El gos, quan arribem a casa, el que fa és demostrar un senyal de submissió, perquè té por a la nostra agressivitat. Què passarà avui? Però clar, en aquell moment potser no ha fet res. Però és la senyal de dir, estic submès, eh? No em renyis, no em peguis.
Vull dir, aquell símbol que sembla que el gos ha fet alguna cosa i ens ho està demostrant, això no té aquesta capacitat, el gos. I si no, hi ha un test, que li diem el test de l'aigua, que és quan arribem a casa, hem cotzat que el gos no ha fet res, agafem una miqueta d'aigua, la posem a terra, aigua, i li diem al gos, què has fet, Bobby, què has fet?
i veureu que automàticament, ei, no ha fet res, perquè no és allò de l'aigua que l'hem fet a nosaltres, i veureu que adopta la mateixa posició de submissió que la que abans hem descrit. Perquè, al moment que diem què has fet, el gos diu, algú passa, algú rebré. Alguna cosa... Ara rebré. Però on va caurà? On t'encaurà? Doncs aquesta posició, i resulta que nosaltres hem fet el test d'aigua, hem provocat nosaltres la situació, i veureu que ell agafa la mateixa posició de submetiment pendent de la nostra agressivitat.
Bé, és a dir, que en aquest cas el que el gos vol és que el dominant, l'alfa, doncs... Tengui bon rotllo. Tengui bon rotllo. Està de bon rotllo. Però, clar, ell, aquesta facultat humana de saber el bé i el mal, el gos no... Té altres, moltes primeres facultats. Aquesta no la té. Ramon, el gos entén tot el que li diem? Estem convençuts que al nostre gos només li falta parlar i que podrien quasi parlar entre nosaltres com dos vells amics. En efecte, sembla que comprèn tot el que li diem.
Per desgràcia és una tramita falsa. No entén el significat de les paraules. Un gos entén les ordres, no perquè li expliquem en tota una conversa, sinó amb ordres curtes. Si li diem porta el Nino i quan l'encerta el premiem ens ha captat el to de veu i el reforçament positiu. Això fa la comprensió. Però si li diem vés a buscar la pilota i porta-la immediatament, el més segur és que no sàpiga el que li demanem. Ordres molt llargues, difícils d'assimilar, ordres curtes, de ràpida absorció.
Arriba un moment que si tu posem una pilota, una pinya i un pal, i li diem porta el pal, ens agafarà la pilota. En aquell moment no diem res. Veurà que no rep res, deixarà la pilota, agafarà la pinya. No diem res, deixarà la pinya, agafa el pal. I en aquell moment, bravo, molt bé, i premiem, el gos assimila que el que estem demanant era el pal. El bla bla que ja ha sentit. El so que també li ha arribat a la seva vida. Allò sabrà què és el pal.
automàticament, quan li diem porta la pilota, ens agafarà el pal el primer. Però, clar, com que en aquell moment no premiarem, no li direm res, deixarà el pal. Al moment que agafi la pilota, sabrà que, molt bé, bravo, així és la manera que els ensenyem les conductes, el que pretenem d'ells. Els gossos d'utilitat es fa així. És clar, perquè aquests gossos fan moltíssimes coses. Moltíssimes coses. Aleshores, obren calaixos, tanquen portes, recullen...
quan sona el telèfon... La moneda de terra... La moneda de terra... Tot això s'ho ensenya, però clar, és quan el gos ho relaciona amb un reforçament positiu. Per exemple, al gos que ha d'encenar la llum, li posem primer una clau de llum en el morro, quan ell la toca al museu, cliquem i premiem. Torna a tocar, cliquem i premiem. Llavors ja ho passem a la paret. Quan està a la paret i dius encén la llum, ell sap que encén la llum era quan li hem fet nosaltres, que ens l'ha tocat.
Llavors va a la paret, toca amb la... encet la llum, premiem. Llavors encet la llum, etc. Llavors tot això ho comporta. Però si li diem, encet la llum, vés a obrir la porta... Ui, això ja seria massa acceleració. Llavors el que hem de fer sempre són ordres curtes perquè ell no entén. Encara que ens sembli que podem parlar com un amic i tal, i que quan fem una parrafada, ell el que està és mirant-se i ell està sentint. Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla. I diu, vale, vale, tot el que tu vulguis, però...
No he enterat de res. De totes maneres, depenent del to en el qual parlem, l'animal sí que t'entén, que sap que estàs dient... Sap el que li estem dient, o sigui, aquell to que ha comportat una subordinació, el seu, el terra, el quiet, el vine, el teu joc, ves al teu puesto, doncs tot això sí que ho acaben dissimilant, però no ens entenen com ens podia entendre una criatura.
Tot i que ja et dic que sempre ens passa la mà per la cara, eh? Jo és que moltes vegades quan parlem la gent que tenim gossos, tots tenim el més màgic, el que fa millor les coses i els que ens entén perfectament. Però el gos finalment troba ell mateix el lloc a casa nostra, Ramon. Ai, el gos d'arribar a casa descansa, o li ve de gust al llit, al sofà, al passadís, sembla que no troba el lloc. Això és una tramita falsa. Atenció a les conseqüències de fer això, eh?
Quan estem al carrer, volem en tot moment tenir el control del nostre gos. Però quan estem a casa, això canvia. Deixem que el gos circuli per tota la casa, el deixem dormir on ell vol, com si en posa un lloc on dormir fos incongruent. Un gos que dorm no molesta i el seu benestar és per sobre de tot. Amb això vull dir que dorm al mig del passillo i li passem per sobre. No, si això ens molesta, perquè potser un dia hi haurà una iaia a casa o hi haurà un nen petit, si allò ens molesta, li hem de dir que no ha de dormir allà.
Sempre hem de buscar-li un lloc on serà la zona de descans, o el seu lloc de pensar, d'estar tranquil, i més si són gossos de mida gran. No molestar-los quan dormen, ni per acariciar-los. Si ho fem, potser ens ho endinarà, i serà justificat. Hem violat el seu perímetre d'alliament. O sigui, quan arriba a casa de cadallet, ja li hem de dir on volem que es posicioni.
No pot ser que al carrer vulguem control al 100% i a casa ningú a mi em demani com a educador, escolta'm, com li ensenyo això? Soc jo el que haig de dir sempre als alumnes, escolta'm, heu de crear un lloc de pensar que és on el gos dormirà. I més si és de mida mitjana o gran. Si ha d'estar dormint al mig del passillo i això ens farà nosa, no li hem de permetre. O sigui, no és el gos el que ha d'escollir on vol viure, on vol dormir, perquè això ens pot causar greuges.
Bé, doncs fins aquí, senyores i senyors, aquests mites falsos que ens estan traient en Ramon Torralba. La setmana que ve tornarem a estar al seu costat. Ramon, moltíssimes gràcies a tots vostès. Tot un ple. Gràcies per escoltar-nos. Bon dia. El que hem fet avui a l'Animalàndia des de Mataró Ràdio, des del Matins en Xarxa, viu la vida dia a dia, amb la Maria Lluís Aranàs, amb el Pere Sánchez, el control de so i amb el Ramon Torralba.
Dos minuts i seran tres quarts de dotze del migdia. I si us pensàveu que totes les plantes que creixen als carrers de la ciutat, als solars, sota els arbres o a qualsevol escletxa, són males herbes i que cal arrencar-les o acabar amb elles, potser sense saber, i no passa res, ara us ho expliquem, esteu actuant de manera...
incorrecte o no del tot correcte. De fet, hi ha moltes plantes que no tenen el reconeixement que es mereixen i que són fins i tot, i aquí ve la part interessant, són comestibles. Ho heu sentit bé. Això ho sap molt bé el nostre següent convidat, que ha fet un llibre especialment sobre aquesta qüestió. És el Joan Marín, molt bon dia. Hola, què tal, bon dia.
És biòleg, professor universitari, soci i fundador de Nat Creatives, una agència de disseny i creativitat que plega diferents disciplines i és l'autor del llibre que tenim entre les mans, No hi ha mala herba, editat per Polen Edicions. Mala herba, imagino, concepte subjectiu d'entrada.
Sí, sisplau, no arrenqueu les males herbes del jardí de casa o del carrer, perquè és això, no són males herbes. Nosaltres considerem que són males, però en realitat són bastant bones. Si arrenquem i ens posarem estupendos ara, arrenquem una mica la nostra ignorància botànica.
Sí, arrenquem-la, aquesta sí. Aquesta no sabem, que allò en podríem fer un servei, ho arrenquem i fora. Ens cal més cultura botànica, ens cal saber més les plantes del nostre voltant què són. Sí, una mica l'objectiu d'aquest llibre és precisament aquest, ser una mica més conscients de tota aquella natura que tenim al voltant, perquè a vegades pensem en natura i mentalment ens anem a Costa Rica o als Pirineus o allò on sigui.
Però en realitat tenim natura molt a prop, no? Tenim natura al sortir de casa, doncs estem envoltats d'arbres, estem envoltats de petites plantes, d'arbustos, d'ocells, doncs que són interessants, són importants, tant per l'ecosistema com també a nivell culinari i medicinal, no? Podem trobar remeis i receptes, etcètera, amb aquestes plantes.
De vegades això, no? Sortim al camp perquè hi tenim un familiar, on anem de vacances ara, per exemple, per Setmana Santa, que anem a un indret, i llavors sí, llavors sí que ens mirem, a veure aquesta planta què és, hi surt algun familiar que li sona i t'ho explica, i en canvi, si vius en una ciutat que estàs envoltat també de plantes, no saps absolutament res d'elles.
Sí, i és una llàstima, perquè és veritat que, bueno, aprofitem el cap de setmana per sortir a la muntanya i veure natura pura, però també aprofitem-nos dels parcs i dels solars que tenim a la ciutat, perquè també hi ha bastanta natura allà, oblidada. Podem saber si són, torno a insistir en el concepte, si són bones o dolentes, és a dir, si en podrem aprofitar alguna cosa o no d'una planta a simple vista?
Bueno, diuen que no hi ha mala hierba si no hi ha hierba en mal lugar. Totes les plantes són bones. El que passa és que nosaltres anomenem males hierbes aquelles que no creixen en el lloc que nosaltres pensem que hauríem d'anar-hi.
A nivell agrícola, que és on ve aquest concepte de mala herba, si es planten carxofes, les males herbes seran aquelles que no siguin carxofes, però hi ha verdolagues, hi ha malbes, hi ha pixellits, que tenen també bastants usos, que es podrien també valoritzar econòmicament i fer negoci. Posem un exemple que els oients agafaran ràpidament. Una rosella.
Una rosella, una flor, per tant, que fins i tot ens pot ser agradable i que dius, home, doncs, pots fer el seu servei i que en altres llocs del planeta fins i tot es poden arribar a plantar allò amb camps. Quan apareixen en camps de blat o cereals es poden considerar males herbes perquè no hi toquen allà. Exacte, no hi toquen i, per tant, no es fan servir, però sí, les llavors de les roselles són molt bones per fer cereals o per incorporar els pans, per exemple, no?
Repassem algunes d'entre aquestes 100 pàgines que formen el No hi ha mala herba del John Marín, una vintena d'espècies. Quina podríem destacar?
Per exemple, cal dir que en el llibre hi ha 20 fitxes de plantes però també hi ha entrevistes amb gent que està relacionada amb la natura, també hi ha receptes i hi ha una mica d'explicació de què és un ecosistema, en què consisteix i com ens relacionem amb l'ecosistema ciutat en aquest cas.
Una planta, doncs la verdolaga, per exemple. La verdolaga és una planta que surt ara, estarà a la primavera, surtant moltes. És de temporada. Exacte. I és una de les plantes que té més vitamines C de les que es coneixen, més que la taronja, més que el kiwi, fins i tot. Però hi ha en altres indrets, a Mèxic, per exemple, es comercialitza, pots trobar-ne mercats aquí.
També hi ha alguns mercats que venen verdolaga, però no és habitual, no? I en podem menjar, ho dic, si em porta tant que no sigui tòxic? No, no, no, aquesta planta, això, te la pots ficar en amanida i li dona un bon gust. De fet, explicaves aquestes entrevistes amb persones vinculades també al món de la botànica. Clar, si aneu llegint, podeu fer, simplement, doncs, mirar la fitxa de cada planta i reconèixer-la al vostre voltant.
O també arribar a coneixements específics com vegetació sinantròpica, vegetació ruderal, vegetació dels camps, que aquesta sí que pot sonar una mica més senzilla. És a dir, que hi ha una certa immersió també en conceptes una mica més elevats de la biologia. Són conceptes senzills, però que és veritat que la major part de la població no coneix. Llavors...
És el que deia abans, l'objectiu no és tant fer una guia de plantes comestibles, sinó intentar, a partir o a través d'aquestes plantes, fer conèixer aquests coneixements ecològics i de natura. Aquesta és la idea. També recuperar patrimoni no només natural, sinó també patrimoni cultural, perquè hi ha moltes receptes, hi ha moltes tradicions, moltes frases fetes relacionades amb aquestes plantes que s'han perdut o que estan perdent-se, llavors intentem també recuperar-les.
Per què es perden? Per què es perd aquest coneixement? Clar, perquè no hi tenim l'interès o un coneixement que es transmetia abans de pares a fills amb molta facilitat. Bé, això és una bona pregunta, no? Sobretot és un coneixement que tenen les persones grans i que, bé, no hi ha hagut aquesta tradició oral que ens ha permès gaudir d'aquest coneixement, no?
I en relació amb les plantes aquestes, amb les males herbes, jo penso que hi ha moltes que es relacionen a època de crisi, de postguerra, la verdolaga mateix o la ruca, la rúcula.
o hi ha altres, la malva, hi ha plantes que els nostres avis han consumit en èpoques de crisi. I hi ha hagut un moment, en èpoques d'abonança, que hem apartat tot aquest coneixement o aquests ingredients que ens transmetien valors de pobresa. O sigui que ara el modernet que posa rúcula a la seva amanida, s'hi convida l'avi i li pot agafar un atac de riure, de dir, mira què m'ha descobert aquest.
Sí, de fet, a les presentacions d'aquest llibre passa una cosa molt curiosa, perquè venen persones grans, no?, i veuen el llibre i diuen, ostres, aquesta planta jo la feia servir, o aquesta altra jo la faig servir, la borratja, no?, jo la faig servir, o a Saragossa es consumeix molt. Amb l'excusa d'aquest llibre, el que hem provocat és que aquesta gent recordi i parli, doncs, d'aquestes tradicions, d'aquesta cultura, no?, que fins ara estava una miqueta amagada.
Potser ens ha passat amb les plantes allò del nen, això no s'agafa, això no es toca, deixa, vigila, a veure si et pica. Sí, sí, és veritat. Fa temps va haver-hi una persona que va denunciar a l'Ajuntament perquè un fill seu es va intoxicar perquè va menjar una planta d'un jardí de Barcelona, no? Bueno, hem de conèixer. Quan coneixem, doncs, això, som conscients que hi ha plantes que es mengen i hi ha altres que no.
Home, està bé que no li va donar per allà pel terra. Exacte, o llançar-se a l'autopista. Són coses que és veritat que no pots controlar. Per això intentem donar a conèixer aquestes plantes. Aquestes plantes d'àmbit urbà és el que dèiem abans la vegetació sinantròpica?
Sí, a nivell ecològic hi ha una sèrie de conceptes que apareixen en el llibre. Totes es basen en plantes que estan en contacte amb l'home. Són plantes rodarals, arbenses, sinantròpiques, que creixen allà on hi ha humans. És això, són aquestes plantes que no aprofitem i que són les que tenim més properes.
En el cas, poso l'exemple dels bolets, que potser és també el que tenim més al cap. Sabem que hi ha bolets que es mengen, bolets que no són comestibles, i fins i tot insistim en el fet que s'han de conèixer per no confondre alguna espècie amb una altra que no ho sigui, que sigui verinosa o que ens pugui fer mal. En el cas de les plantes que se citen també en aquest llibre, passa una cosa similar? Són fàcilment confusibles amb d'altres que no ens vagin bé?
No tant, no tant com els bolets. També és veritat que hi ha més tradició a nivell boletaire aquí a Catalunya i per tant tenim més coneixement. Amb aquestes plantes no hi ha tanta confusió. Si tu coneixes les 10-20 plantes comestibles, doncs no hi ha dubte, no pots equivocar-te. Hi ha alguna cosa que ens indiqui que una planta no és comestible?
Dintre de les males herbes, evidentment, hi ha plantes que són tòxiques i que millor conèixer-les per no agafar-les i menjar-se-les, però dintre de les plantes silvestres que són comestibles, el que és important és la localització d'aquestes plantes. És de lògica no anar a la diagonal a recolectar plantes perquè segurament aquestes estiguin bastant contaminades, no?
fulles esborgaïdes, no cal agafar, plantes que es veuen malaltes, doncs és millor no agafar-les. Una mica impera el sentit comú en aquestes... i sobretot no agafar plantes que no coneixem, perquè aquí és quan poden venir els problemes. Comencem per aquestes 20, quan l'estiguem a preses ja obrirem el cap. Sí, dins d'aquest llibre hi ha només 20 plantes perquè...
Pensem que són aquelles 20 plantes que són més fàcils de reconèixer i que també les tenim com... són bastant quotidianes. Al principi de l'entrevista hem presentat el Joan Marín, l'autor del llibre No hi ha mala herba, amb diversos càrrecs. Ens n'hem deixat un, que és que tens un màster en ecologia industrial, que quan l'hem vist dius, moment, això encaixa, ecologia amb industrial?
Sí, de fet, jo vinc del món de la ciència, del món de la biologia, vaig passar al món del disseny, al món industrial, i ara tornem o intentem enllaçar aquests dos conceptes, natura o biologia més disseny-indústria. L'ecologia industrial fa realment això, intenta copiar els sistemes naturals,
en sistemes industrials. Per exemple, a la natura no existeix el concepte residu i, per tant, a la indústria intentem que el residu d'una empresa sigui la matèria prima que té al costat. En això consisteix, en part, l'ecologia industrial. Sí, per no generar residus que s'hagin de llançar en abocadors. Exacte, per optimitzar processos, intentar valoritzar residus, etc. I en quin punt estem a Catalunya?
S'estan fent, s'estan fent coses, sí, sí. Des de l'administració i també des d'entitats privades s'està apostant per aquestes coses perquè ens estem adonant que si jo tinc un residu i el converteixo en matèria prima també m'estic estalviant recursos econòmics, no? Llavors, sí, s'estan fent passes.
Donant-li una mica d'il·lusió amb aquesta convivència, valorant el que tens al voltant. I respectant-la, sí. I respectant-la. Doncs podeu començar, de fet, per 20 plantes que surten recollides en aquestes 100 pàgines del No hi ha mala herba, ecologia i cultura al voltant de les plantes silvestres comestibles d'entorns urbans i periurbans.
Un llibre escrit pel Joan Marín, publicat per Polen Edicions. Avui n'hem parlat, com dèiem, amb aquest biòleg que també ha tingut incidència en el camp del disseny i que treballa per aprofitar les indústries i els residus, com ens apuntava, d'algunes indústries perquè puguin ser també matèria primera per altres empreses. Joan Marín, moltíssimes gràcies per haver vingut i gràcies per explicar-nos quatre coses d'aquestes 20 plantes comestibles. Moltes gràcies. Fins una altra.
La xarxa de comunicació local.
Quin dia som? Dijous 1 de maig de 2014. Avui fa 155 anys que Barcelona s'inaugurava la primera edició dels Jocs Florals, un certamen literari per promocionar i difondre la llengua catalana. Va resultar un esdeveniment cultural i social de primer ordre. Cap sector de la societat va quedar al marge. Fins i tot els que van criticar en un primer moment el certamen, com Santiago Rossinyol per qualificar-lo d'anacrònic, després hi van participar.
La projecció social que van assolir els Jocs Florals va afavorir la recuperació d'un públic lector de la literatura catalana, seguidors de Víctor Balaguer, Àngel Guimarà i Joan Maragall, entre d'altres. En dues ocasions es van deixar de celebrar l'any 1902 arran de la suspensió ordenada per l'autoritat militar
i a partir de la Guerra Civil Espanyola, amb la llarga dictadura pel que es van reprendre a l'exili, amb els jocs florals de la llengua catalana. Ara els jocs florals es troben integrats en la Setmana de la Poesia de Barcelona.
1 de maig, un dia com avui de 1298, començava la construcció de la catedral de Barcelona. Es va aixecar sobre la primitiva basílica paleocristiana i la catedral romànica posterior. L'inici de la construcció de l'actual catedral d'estig gòtic català va ser durant el pontificat del bisbe Pernat Pellegrí i pel regnat de Jaume II d'Aragó, anomenat el Just.
Diferents llegendes envolten la catedral de Barcelona. Segons la creença popular, era Sant Benet qui anunciava la mort del bisbe tres dies abans que es produís, fent sonar la campana major de la catedral perquè ressonés per tot el temple. La primera frase.
És 23 de juny de 1852 a Riudoms. El sol gairebé ja s'ha pos, però encara fa calitja i els núvols tenen el color de l'àram ruent. Llibre. L'arquitecte de Sognis. Autor. Teresa Roig. Curiositats. El protagonista d'aquesta novel·la és un edifici, no un qualsevol, el que està situat al número 92 del passeig de Gràcia, la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera, un dels edificis més emblemàtics de Barcelona.
Al voltant d'aquest monument hi orbiten sis personatges amb vides aparentment inconexes però amb més punts en comú del que sembla. I a través de la vida de l'arquitecte Antoni Gaudí anirem descobrint el destí que comparteixen, que no és un altre que la creació de la pedrera. Editorial i preu. Columna. 20 euros. La xarxa de comunicació local.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Marta Patricio. Només mitja hora començaran les primeres manifestacions per avui, 1 de maig, Dia Internacional del Treball. Les primeres són les de Barcelona i Tarragona. Enguanya, lema dels sindicats majoritaris per les manifestacions és contra la pobresa laboral i social, més ocupació, més convenis, més salaris. I en successos, els Mossos d'Esquadra han confirmat que un jove...
ha mort aquesta nit per ferida d'arma blanca en una baralla a Sant Adrià de Besòs. En esports, d'aquí una hora comencen set partits de tercera divisió, entre ells Europa Rapitenca, Rubí Muntanyesa i Gabà Masnou.
En només mitja hora començaran les primeres manifestacions per avui, 1 de maig, Dia Internacional del Treball, enguany convocades pels sindicats majoritaris, comissions obreres i UGT, sota el lema Contra la pobresa laboral i social, més ocupació, més convenis i més salaris. Les primeres manifestacions, i que començaran en mitja hora, són les de Barcelona i Tarragona, mentre que les de Lleida, Girona i Tortosa ho faran a les 12 del migdia.
Ens centrem ara, però, en Tarragona, perquè enguany es trencarà la unitat sindical d'aquest primer de maig. Com dèiem, els sindicats majoritaris, és a dir, l'UGT i Comissions Obreres, han organitzat la manifestació per aquest matí, mentre que el sindicat CGT i l'esquerra independentista han convocat la mobilització a la tarda sota el paraigües de bloc anticapitalista. Reus Digital, Josep Cartanyà, bon dia.
Bon dia. UGT Comissions Obreres han apostat per una concentració que es farà aquest dijous a 2.45 del matí a l'estàtua dels despullats de la Rambla Nova i que anirà acompanyada de les actuacions de Montse Castellà i José Hernando. Els sindicats demanaran la derogació de la reforma laboral, la recuperació dels drets socials i civils i denunciaran l'elevat atur que pateix la demarcació de Tarragona.
Els sindicats majoritaris lamenten que els minoritaris no s'adhereixin a l'acte, però consideren que el més important és que la gent s'expressi el carrer com sigui. Jaume Prost, secretari general de Cossons Obreres de Tarragona.
per sortir. Avui no ha estat possible, però demà estic segur que serà possible que puguem sortir tots al carrer i pugui lluitar. Per la seva banda, la CGT i l'escara independentista han convocat la manifestació de les 6 de la tarda a la plaça Empera el Tàrraco, sota el paregues del bloc anticapitalista. Els sindicats minoritaris suposen el qualsevol pacte amb la patronal. Per això el lema serà ni pactes ni reformes, superem l'Europa capitalista.
Manifestacions que arriben després que aquesta mateixa setmana es donessin a conèixer les dades de l'enquesta de població activa i que deien que Catalunya ha tancat el primer trimestre de l'any amb 600 aturats més que el desembre.
Un jove mort per ferida d'arma blanca en una baralla a Sant Adrià de Besòs. Segons acaben d'informar els Mossos d'Esquadra, els fets es van produir ahir a la nit al carrer 11 de Setembre d'aquest municipi del Barcelonès. Una discussió entre tres persones va acabar provocant una baralla on aquest jove de 28 anys va ser ferit per arma blanca.
Tot i que els serveis mèdics es van traslladar ràpidament fins al lloc dels fets, no es va poder fer res per salvar-li la vida. Els Mossos, que no han practicat detencions relacionades amb el cas, han iniciat ja una investigació. Per cert, el cas es troba sota secret de sumari.
I el Vallès Occidental, l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ja ha formalitzat la seva intenció de ser reelegida com a candidata de Convergència i Unió a l'alcaldia i per això ha enviat una carta als presidents locals de Convergència Democràtica i Unió posant-se a disposició dels òrgans interns de la Federació perquè s'activi ja el procediment d'elecció de cap de llista. En declaracions a Cugat.cat, que ha tingut accés a aquesta carta,
Conesa considera que Convergència i Unió ha de deixar clar els lideratges abans de la celebració de la consulta sobiranista.
M'agradaria molt poder encapçalar de nou la llista de Convergència i Unió. Evidentment, per a fer-ho, primer és demostrar la voluntat i fer-ho a través dels dos presidents locals. Jo estic disposada a continuar i, per tant, a poder, si els dos partits ho consideren oportú, poder ser de nou la cap de llista per l'any 2015.
A la carta Conesa afirma que seria convenient que Convergència i Unió posi a marxar ja el procés per a llegir el candidat i fer públic el nom com a molt tard a l'estiu. Aquest matí s'inaugura la Fira de Maig de Berga, el certamen multisectorial més important del Berguedà dedicarà un nou espai a les empreses de turisme i agroalimentació. Notícies en xarxa
5 minuts i mig passen de les 11 del matí. Escolteu Matins en xarxa al vostre magazín matinal des de la vostra emissora municipal.
Sabeu la frase aquella clàssica que diu que darrere d'un home hi ha sempre una gran dona? Doncs podríem adaptar-la una mica als nostres temps i dir que darrere d'un personatge popular o d'èxit sempre hi ha un representant, la seva persona de confiança, que treballant a l'ombra ha fet d'aquella persona el que finalment ha arribat a ser.
És el cas del nostre convidat que després de treballar 15 anys amb Julio Iglesias i altres com Adolfo Suárez o Silvio Berlusconi, és a dir, de tenir moltes coses per explicar, ha arribat als 70 anys escrivint un llibre de memòries titulat Secretos Confessables, que ja es troba a les llibreries. Ell és l'Alfredo Fraile, bon dia, benvingut. Bon dia, moltes gràcies.
Viu a Miami. Vivo en Miami, sí. I hi ha uns dies que corre per aquí explicant les interioritats del llibre. Sí, el llibre salió hace dos días y entonces la editorial pensaba y piensa todavía que era bueno que viniera y que hiciera, de alguna forma, pues, entrevistas en la rádio, en la televisión, en la prensa, para promocionar el libro, porque parece ser que así se vende el libro más. Segur. No sé si es dona a conèixer, segur. Yo creo que sí.
Aquests són els secrets confessables, aquest llibre editat per Península amb les memòries de l'Alfredo Fraile. Això vol dir que t'has quedat els inconfessables. Sí, me he quedado con las inconfessables. Yo tengo un amigo que dice que yo valgo más por lo que callo que por lo que hablo. A pesar de que en este libro cuento muchas cosas que a algunas personas creo que casi todo el mundo les va a sorprender que yo las diga. Pero creo que son secretos confessables...
que puedo hablar de las personas con las que he trabajado y a las cuales yo respeto mi libro acaba tiene una línea, una frontera en donde yo puedo decir alguna cosa que no digo porque puede perjudicar o puede crear una mala imagen de esas personas he llegado hasta ahí hay alguna anécdota, alguna cosa que podía puede parecer un poco escandalosa o un poco pero yo sé que de las personas que escribo escribo positivamente siempre justifico si hay alguna cosa que puede ser un poco mala
y no hay en mí ninguna intención de hacer daño para nada, pero sí de descubrir cosas que acercan más a los grandes personajes con los que he tenido la suerte de trabajar, a la gente para que los conozca más. ¿Com tira endavant el projecte de fer aquest llibre? ¿Qui el convence? Per dir, expliqui, expliqui això que vostè sap. Sí, te lo voy a explicar, porque además la gente no puede entender que después de tantos años, especialmente de trabajar con Julio, que hace 30 años que no trabajo con él,
o hace 20 que no trabajo con Silvio Berlusconi, y más de 15 que no trabajo con Adolfo, yo ahora de repente me pongo a hablar de ellos. Y todo esto nace porque tengo unos hijos, que no voy a dar el adjetivo de lo que pienso de ellos, que hace dos años y medio hablaron con un editor, con Ramón, y entonces le dijeron, ¿a ustedes les interesaría un libro de las memorias de nuestro padre?,
¿Cómo? Y entonces Ramón, que es un loco peligroso, pues dijo que sí, Ramón Perelló, y me firmaron un precontrato con Planeta para hacer un libro de memorias. Ellos lo hicieron porque yo en toda mi vida profesional he solido apartar y fijar los problemas míos de trabajo y no llevarlos a casa. Entonces yo no contaba nada o casi nada. Y entonces, como no contaba nada, ellos pensaron que esta idea de hacer un libro...
...podía ser interesante... ...y que mi vida había sido suficientemente interesante... ...como para que a ellos les interesara ya más personas... ...y fue así, o sea, la culpa es de ellos. O sigui, li van deixar, com si diéssim, tota la prefeina feta... ...y vosté li van dir, mire, signe aquí... ...y ya lo tenim tot, ya lo tenim tot pensat. No sé si està bien dicho, pero... ...la cabronada me lo hicieron ellos. Así fue, o sea, yo... ...además, ¿sabes por qué? Porque yo pensé... ...que esto era algo, bueno, esto va a ser sencillo... ...en cuatro o cinco meses, un ratito cada día...
Con la colaboración de un gran periodista que se llama Juan Fernández. Esto lo hago, lo resuelvo. Y he tardado más de dos años. Hemos tardado más de dos años en hacer este libro. Y ha sido un trabajo que me ha hecho pensar en el mérito que tenéis los periodistas de sacar cada día una página o dos y ya me parece mucho. Seguiría más de 600. Más de 600 páginas, sí. Además debo decirte que hemos cortado porque hicimos hasta 800 páginas. O sea, un...
Un desastre. Es que además también empecé a hacer el libro de una forma, como si fuera una biografía mía, y era absurdo. Luego me di cuenta que es que no, o sea, yo este libro lo cambié. Este libro empieza el día que a mí me ponen en la calle y decido ser el manager de Julio Iglesias.
¿Por qué? De alguna forma ser el manager de Julio Iglesias me ha marcado para toda mi vida profesional. Y ese día cuando yo digo voy a ser el manager de Julio Iglesias, vamos a ir adelante, entonces ahí empieza mi vida. Hasta el punto de que yo pensaba llamar al libro el manager, pero a la editorial no le pareció bien, pensaba que podía ser un título tal vez un poco técnico o algo así. Y se me ocurrió este otro título de Secretos Confesables en el que todo el mundo lo que me pide son los inconfesables.
Doncs el punt aquest de partida, la seva relació amb Julio Iglesias. Unos que nacen, otros morirán. Unos que ríen, otros llorarán. Aguas sin cauces, ríos sin mar. Penas y glorias, guerras y paz.
Doncs que m'apuntava el nostre convidat, l'Alfredo Fraile, sens dubte és conegut sobretot per haver estat el mànager de Julio Iglesias durant 15 anys. De fet, amb un inici una mica estrany, és a dir, tu treballaves per una empresa i va haver-hi com una elecció, la persona per qui treballaves va escollir un personatge i tu et vas quedar amb l'altre. Sí, o sea, yo teníamos un jefe, Enrique,
al cual yo le había presentado a Julio. Yo conocí a Julio del colegio. Los dos fuimos a los Hados Corazones en Madrid, aunque yo también he ido a los Hados Corazones aquí en Barcelona, porque a veces mis padres venían a vivir a Barcelona y veníamos toda la familia. Creo que estaba en la calle Diputación mi colegio. Era muy gracioso porque el patio era el patio de vecinos que había. Pero bueno, son de esos recuerdos que... Entonces yo le presento a Enrique, a Julio...
Las cosas van bien, hacen la vida seguir igual, luego viene Eurovisión, todo funciona bien y de repente dos años después de Eurovisión las cosas empiezan a ir mal. Tenemos que hacer teatros a taquilla. Recuerdo que en algún momento un día quedaron del teatro 12.000 pesetas que tuvimos que repartir Julio y yo, 6.000 cada uno, pero las cosas no iban bien. Entonces Enrique...
Gràcies.
Le dije, Enrique, me parece que es un error. O sea, Julio tiene un futuro. Yo veo que a la gente le gusta. Vamos descubriendo nuevos sitios. Es cuestión de trabajarlo. Va aprendiendo. O sea, creo que podemos hacer algo importante con él. Y él me dijo, no, no. Es una decisión que tengo tomada. O sea, él se va a la calle y tú tienes que trabajar con Jaime Morey. Y yo le dije, me parece que es un error. O sea, tienes que pensarlo. Enrique, que es una persona...
nerviosa y de alguna forma toma decisiones drásticas me dijo bueno pues tú te vas a la calle que estás despedido y te llevas a Julio Iglesias si quieres pero esto no va a continuar entonces yo me vi angustiado recién casado con dos hijos
Ganaba 12.000 pesetas al mes en aquel momento, pero en mi apartamento me costaba 7.000 y me quedaban 5.000 para vivir al mes. Comía casi todos los días en casa de mis padres. Pero, bueno, pues me vi en la calle. Futuro, y mi único futuro era intentar que Julio fuera alguien importante. Y yendo para casa, que tardé en llegar a casa en lugar de los 15 minutos que tardaba siempre, no sé, 600 que yo tenía, 3 horas, porque estuve dando vueltas por Madrid a ver lo que hacía...
decidí, bueno, pues me quedo con Julio y voy a intentar que sea importante. I ara, clar, vista en perspectiva, es veu l'encert d'aquella decisió, però treballar amb Julio Iglesias, dius d'ell que el pitjor enemic de Julio és ell mateix. Efectivamente, Julio, como todo gran artista, es una persona insegura. Entonces, cuesta mucho, perdón, yo tengo que hablar...
Y quiero que quede claro, yo hablo del Julio que yo conocí y que hace 30 años que no tengo que ver, pero en aquel momento a Julio le costaba mucho aceptar, tomar las decisiones, había que convencerle y ese era mi trabajo, porque esa inseguridad que a él le daba creatividad y que le permitía ser percepcionista e intentar cada día hacer las cosas mejor, pues hacía que el esfuerzo fuera un poco mayor, pero mereció la pena.
Amb la feina que va fer Julio Iglesias, com dèiem, els inicis no van ser especialment fàcils. Hi havia l'actuació aquesta de teatre, comentava aquestes 12.000 pessetes, meitat i meitat. Fins i tot alguna actuació més enllà d'un teatre, en llocs potser més complicats. Sí, bueno, hemos tenido que trabajar en los mejores y en los peores sitios del mundo. El trabajo era muy difícil.
Y a veces, si no te contrataban, tú buscabas el sitio y lo ponías y procurabas que el ingreso que hubiera... Pero hemos cantado, como yo digo, en los mejores teatros, en estadios de fútbol y también en puticlubs, y perdón por la palabra, pero es la verdad, ¿no? ¿Y actuaciones privadas también?
También, también en alguna actuación privada, aunque era de lo que menos nos gustaba, pero a veces no te quedaba más remedio. Ya una vez que fue creciendo la familia profesional y personalmente, teníamos que hacer muchas veces cosas que no hubiéramos querido hacer, pero no nos quedaba más remedio. Se le acosta un día a Julio Iglesias y le dice, mira, actuaremos una mica, guanyaremos unos diners y después cambiaremos de vida.
Sí, esa es la realidad. O sea, en realidad Julio, insisto, como buen creativo era inseguro, no estaba seguro de qué podía ser, cuál era el futuro, si podíamos llegar hasta dónde podíamos llegar. Y él me dijo, Alfredo, vamos a tomar esto como una aventura de cuatro o cinco años, ahorramos un poco de dinero y volvemos a trabajo normal, ¿no?
Pero yo confiaba en él, o sea, yo creo que mi mérito, el mérito que yo tengo es que confié en él, que yo vi más que él el futuro que podía tener. Aposté por él, pedí dinero prestado a mi padre para poder seguir trabajando porque no lo tenía. A una tía mía, a unas tías mías que tenían una agencia de viajes me daban los billetes de avión al yate, al yate pagaré. Y así empezamos porque yo sabía que Julio podía ser más importante de lo que era cada día.
Sentíem ara de fons la cançó dedicada a Gwendoline, una de les moltíssimes que té Julio Iglesias dedicades a dones, i sí que hi ha aquella rumorologia popular que diu que l'home és actiu en aquests camps. Imagino que des d'una perspectiva de mànager, veure aquestes relacions amb dones constants, recordem també un cas que no té res a veure, però el segrest del pare de Julio Iglesias al desembre del 1981, és a dir...
Moltes situacions sentimentals que imagino que vostè havia de frenar en certa manera o intentar controlar perquè l'artista no caigués per terra. Bueno, yo lo que intentaba era ayudar a Julio. Yo era manager y como yo decía yo era air manager. Yo era una especie de hermano mayor.
Y de alguna forma, todas esas cosas que a Julio le pasaron, primero, como todos, o sea, nosotros somos el resultado de lo que vivimos, de la educación que hemos tenido, de la familia que hemos tenido, de nuestro padre, de nuestra madre, el colegio donde hemos ido, la universidad, si podemos ir a una universidad, de las relaciones, de las novias, de un matrimonio que tienes, de un matrimonio que fracasó en ese caso, como el de Julio, que fracasó por culpa de él.
Luego el secuestro de su padre, todas esas cosas le han ido marcando la vida, le han hecho ser como es, o sea, y de alguna forma le han endurecido un poco, han ido creando una especie de coraza con la cual Julio se ha defendido y que es lógico de alguna forma y justifica de alguna forma algunas cosas que la gente pueda criticar.
Hi ha una figura que qualsevol pot pensar, home, ha de ser complicat treballar amb Julio Iglesias. I treballa amb Berlusconi?
Trabajar con Berlusconi es una maravilla. Debo decirte que yo tuve la gran suerte de cuando volví de Miami, me fui de julio, al principio del 85, el gran Valerio Lazaroff me llamó y me dijo quiero que trabajes para Silvio, tienes que venir a conocerlo y ya he hablado de ti, quiero que vengas. Fui a Milán a conocer a Silvio y si Julio era un seductor, Berlusconi era igual de seductor que él,
Más bajito y más feo, pero el tipo era una persona sensacional para trabajar con él por muchas cosas. Primero porque era un gran trabajador. Él dormía cuatro horas al día, hacía una hora de gimnasia y de natación todos los días. Leía todos los periódicos de la mañana, a las cinco de la mañana los tenía leídos y a las seis de la mañana desayunabas con él. Ya estaba preparado y sabía más que todos nosotros.
Aprendías mucho con él, pero además de aprender te daba la oportunidad de que tú colaboraras de verdad, de que le dijeras las cosas que tenías que decirle. Él además me decía, Alfredo, tu obligación es decirme siempre la verdad, lo que es bueno, lo que es malo, lo que hago mal, lo que me equivoco, y si es posible antes de que me equivoque me lo dices, esa es la obligación que tú tienes. Y además era una persona que además de ser el gran profesional, el gran empresario, él se ocupaba y se preocupaba
personal y profesionalmente de cada una de las personas pero sobre todo en el aspecto personal y familiar él quería que estuvieras bien, que estuvieras contento y eso es lo que a mí me gustó más de Silvio. Després de veure'l com a primer ministre d'Itàlia segueix mantenint la mateixa imatge? No, ahí cuando él fue el primer ministro yo tuve que dejar de trabajar con él yo era empleado de él él siempre decía y me hacía el honor de decir yo tengo la suerte de tener como empleado Alfredo Fraile
Y él también gastaba la broma. Si yo hubiera conocido a Alfredo Fraile antes, yo sería Julio Iglesias y no sería Silvio Berlusconi. Él le gusta cantar y yo cuando iba allí a su casa con algunas personas que llevé allí a los empresarios de comunicación más importantes de España antes de que existiera Telecinco y para que fueran sus socios...
Yo siempre le obligaba en el piano, le decía, Silvio, canta un poco, para que vean cómo cantas. No, no, no, Silvio, por favor, canta un poco. No, no, no, Silvio, por favor. Y a la tercera ya se iba levantando al piano. Decía, bueno, yo si esto sale bien es porque este piano era de Charles Trenet y entonces...
En el cas de Berlusconi, l'entrada a la política o com a primer ministre va fer que Alfredo Farahillé marxés de ser el seu treballador. En el cas de la política espanyola sí que va treballar amb Adolfo Suárez i el va col·locar, de fet, en el primer pla de l'actualitat de mitjans dels anys 80, quan es va fer la creació del CDS a la fundació del Centro Democrático y Social.
Sí, ahí tuve la suerte en el año 86 y el honor de poder conocer un poco más y trabajar con Adolfo Suárez. Pero yo tengo que decir, para que quede muy claro, que el éxito de aquella campaña del año 86, el único mérito que tengo es haber conseguido hacer un grupo de personas que tenían confianza en Adolfo, aunque cada uno, como digo, era de su padre y de su madre, pensaban de diferente forma.
Esa es de alguna forma el trabajo que yo hice. Yo pensé y sigo pensando que España es un país, como yo digo, de 44 millones de seleccionadores de fútbol. Cada uno piensa diferente y políticamente pasamos de la izquierda a la derecha por el centro, aunque ahora casi todo el mundo dice que está en el centro.
Pero lo que teníamos que hacer era, con lo poco que teníamos de recursos financieros, hacer una campaña que pudiéramos llegar a la mayor cantidad de gente posible. Entonces, para eso lo que hice fue buscar a un grupo de amigos que iban desde pensamiento político de izquierdas hasta la derecha, reunirlos y decir que si creían en ese personaje, que merece la pena creer, que es un personaje histórico para todos los españoles y que de alguna forma...
Creo que a todos les debemos un agradecimiento porque fue capaz de pilotar una etapa importante de nuestra vida, una etapa de transición, de ya olvidarnos de vencedores y vencidos y hacer otra cosa diferente. Entonces todos ellos se entusiasmaron, todos ellos tenían admiración y respeto por Adolfo y trabajé muy bien con todos ellos. Hicimos un buen grupo y conseguimos un buen resultado. ¿Mantéis relación con la familia Suárez?
Tengo relación con los hermanos, porque desgraciadamente Adolfo no tiene ahora su cabeza para nada. Aunque yo estoy seguro de que ahora estando enfermo todavía en su cabeza, lo único que piensa, que es lo que nos dijo a nosotros, nuestra obligación, él me lo dijo cuando yo le presenté el plan. Yo voy a hacer lo que vosotros digáis siempre que lo que yo prometa lo pueda cumplir. Lo que yo diga sea bueno para España, aunque a mí no me agrade.
Y yo no puedo mentir. O sea, eso es una cosa que yo no puedo. Y la última cosa es, yo no quiero utilizar la imagen del 23F para mi campaña. Eso es una fecha trágica y yo no quiero que la utilicéis. Nosotros cumplimos las tres primeras cosas que nos pidió y la cuarta no la cumplimos. La cuarta...
Mi idea y además la imagen que hicimos para eso era él sentado en el banco azul y los bancos vacíos y ahí ponía el eslogan del valor del centro, pero él, cuando yo había arreglado con las cortes para ir a hacer la foto y estaba el fotógrafo y todo,
No se presentó, o sea, no quiso hacer esa foto. Y tuvimos que hacerlo con un montaje. Pero bueno, la verdad es que fue una experiencia que me llenó mucho. En aquests secretos confessables, l'Alfredo Frey l'explica en diverses històries sobre Carmina Ordóñez, Javier de la Rosa, el rey a Sant Segón de Marroc, Bertín Osborne, Manolo Escobar... Però va tenir l'oportunitat també de conèixer la veu, a Frank Sinatra. Sí, para mí también fue una experiencia...
Te voy a decir que casi chocante, porque entre otras cosas cuando nosotros estábamos luchando por colocar a Julio en Estados Unidos, usábamos de vez en cuando cuando podíamos el Spanish Sinatra, la leyenda, yo inventé una cosa que se llamaba The Legend is Beginning, la leyenda está naciendo, y todo aquello yo sabía porque me llegaba que a Sinatra no le hacía mucha gracia.
Pero de alguna forma lo que fue gracioso es que a la mujer de Sinatra, Bárbara, que fue la antigua mujer de Grosjo Marx, le gustaba Julio Iglesias. Entonces conseguimos que gracias a ella invitaran a Julio a una fiesta que le hizo en la televisión de cumpleaños de Sinatra y cantara delante de Sinatra Begin de Begin. Mientras Julio cantaba Begin de Begin, yo estaba al lado en el escenario y yo miraba a Sinatra.
Y tiene una mirada, como solamente he visto otra vez en mi vida, que es la mirada del rey Hassan. O sea, una mirada que te penetraba. O sea, lo de los ojos azules eran como dos puñales. O sea, no te puedes imaginar. Te miraba. Y yo estaba mirando a Sinatra mientras él miraba a Julio. Y de vez en cuando me miraba a mí. Y cuando entró a saludar a Julio, a darle las gracias y eso, y Julio le dijo, Alfredo es mi manager. Y me dijo, ya, ya lo sé. El tipo no te puedes imaginar lo que era. Aparte de que me encantaba y me encanta como canta.
Doncs tot això, alguns dels secretos confessables, avui memòries de l'Alfredo Fraile, a què agraïm molt que hagi vingut als estudis de Matins en xarxa. Yo estoy muy agradecido a vosotros. Muchas gracias. Fins una altra.
La xarxa de comunicació local.
Consultant el diccionari, Estraperlo es defineix com el negoci il·legal de coses intervingudes per l'Estat venudes a preus abusius. Per extensió, doncs, d'una cosa comprada o adquirida al mercat negre, també en diem Estraperlo. Però d'on surt exactament aquest nom? Per cercar-ne l'origen, cal que ens remuntem a l'Espanya de 1935 durant la Segona República.
La paraula va servir per designar el nom d'un joc d'atzar que es van inventar dos jueus d'origen holandès, Strauss i Perlovich. De la suma de les primeres lletres dels seus cognoms, naixia la paraula Estrapel, catalanitzada o castellanitzada en la forma Estraperlo.
Va ser un cas clar de soborn que va afectar directament Alexandre Leroux, líder del partit radical, que aleshores formava part de la coalició de dretes que governava la república. Però anem per parts. L'estraperlo era una mena de ruleta elèctrica de només 13 números. A simple vista, aventurava un joc senzill i amb moltes probabilitats de premi. Els dos inventors, que van venir a Espanya amb la intenció d'introduir-la a les sales de joc i casinos, asseguraven que la ruleta tenia un fons científic.
Teòricament, si el jugador era capaç de dominar el càlcul, podia guanyar amb relativa facilitat. Però, darrere el moviment elèctric de la bola, no hi havia un girabol atzarós. Al contrari, existia un mecanisme de rellotgeria que acabava donant sempre el premi a la banca.
La primera intenció dels dos estrangers va ser la d'instal·lar la ruleta a Sitges, però van topar de ple amb la negativa del president Lluís Companys, que no ho va veure clar. A partir d'aquí, van decidir picar més alt tot flirtejant amb el govern de la República. En un moment en què el joc d'atzar estava prohibit a Espanya, calia el convenciment de les autoritats per obtenir carta blanca.
Els dos perles van convèncer alguns dels membres del govern... ...que si explotaven la ruleta, el govern en trauria benefici. Autoritzacions a tor i a dret a canvi de comissions. Van presentar la ruleta al casino de Sant Sebastià, al País Basc... ...i també a l'hotel Formentor de Mallorca...
Però ben aviat se li va veure la cua i la premsa va escriure molts capítols d'un escàndol sonat mentre al Parlament s'hi vivien debats ben encesos. No només es va demostrar que el joc era una gran trampa, sinó que va ser un dels mateixos estimadors, Daniel Estraus, qui va acabar per destapar el cas de corrupció. Davant mateix del president de la República, doncs, va acusar a Les Roux de no voler-li pagar la indemnització un cop denegat el dret d'explotació. Durant la Guerra Civil, la paraula era l'equivalent a mercat negre o il·legal.
El blog costumista d'Helena Puigdueta.
Dos quarts de dotze del migdia, marxem cap a Fem Girona, cap al Matins en Xarxa, Girona Ara, el magazín matinal que presenta l'Eduard Cid, amb el Julià Bernabé al control de so, i amb ells l'enginyer agrònom Pere Puigbert, preparat ja per una nova edició del Temps de Terra.
Els matins en xarxa. Temps de Terra amb Pere Puigbert. L'actualitat del camp i del producte. El teu programa de ràdio. Diguem el bon temps que tenim aquí a Girona amb aquest solet que avui ens acompanya. Fa fresqueta, però tot apunta que anirem un magnífic cap de setmana i segurament
Molts dels que ens esteu escoltant esteu pensant en aquests moments alguna cosa a fer diferent al cap de setmana. Per exemple, una trobada amb amics i una calçotada. Doncs avui estigueu atents que... Pere Puigvert, bon dia. Molt bon dia. Feia també aquest mateix dia a Ventalló? Feia aquest mateix dia. Un dia amb una mica d'airet. Fantàstic, eh? El cel clar. De fet, és ara. Normalment les calçotades, si es pot, s'han de fer amb una terrassa, amb un jardinet, al camp...
perquè no solament el plaer de menjar calçot, sinó el plaer de compartir uns minuts amb amics. I, home, ja ara dèiem, i aquelles persones que viuen en un pis, que no deien, doncs, escolta, no us preocupeu, també, fins al forn no queden igual, però es poden estar... Hi ha moltes maneres, és a dir, no deixa de ser una ceba, fins i tot...
Jo sé de gent que els ecou a micrones, vull dir, a veure... Escolta, jo tinc una recepta d'un magnífic xef que els fa confitats, i us asseguro que queden excel·lents, és a dir, amb allò amb un ensat, una cassola... A ell també hi ha restaurants... Amb oli, que no pugi gaire la temperatura, i allà que es vagin fent molt poquet...
També hi ha restaurants que avui dia han ajustat molt preus i pots fer una bona consultada sense embrutir-te, no? Doncs parlem avui del calçot perquè, a la canvi de fi, el calçot és una ceba, no, Pere? Sí, no deixa de ser un grill d'una ceba, una ceba tendra, un grill d'una ceba blanca, un grill, perquè ens entenguin la gent que no és de pagès, és el brot,
que fan les cebes quan volen fer fills, diguéssim. Quan són velles, ja. Quan són velles, que si tu deixessis una ceba suposat en un lloc sec, una mica humitat, que hi hagués, veuries en un lloc sec primer, i llavors hi tireixes una mica d'aigua, o vingués temps humit, veurien que aquella ceba grilla per sota, no solament per dalt, sinó grilla pel costat, pel costat de l'arrel. I, per tant, això ha posat a la terra, aquesta ceba...
fa fills. És a dir, el calçot primer s'ha de deixar que la ceba grilli i després treure aquests grills. Això ho he dit perquè la gent sàpiga que és un grill, que és un fill d'una ceba. Però el calçot primer s'ha de deixar, això és bàsic, que la ceba estigui ben seca. Això sí que és important. La ceba primer s'ha de secar. Perquè, esclar, hi ha dos processos. Primer s'ha de sembrar un gra...
Fer la ceba, això comporta tot un any, arrencar aquesta ceba, deixar-la secar, i llavors aquesta ceba es torna a plantar a la terra, no s'assembla, sinó que es planta a la terra, enterrada a terra, i llavors...
es colga de terra i aquesta ceba posada ben recta, perquè si es posa torta llavors els calçots surten atorçats i s'ha de mirar de posar-la ben recta i els calçots llavors surten rectes cap amunt. I de cada ceba quants calçots? Doncs poden sortir de 8 a 12 calçots, aproximadament. Vull dir, a veure, depèn de com et vagi, de com sigui la ceba, però bé, avui dia hi ha sistemes naturals de...
De no haver de fer tractaments, és a dir, molts calçots que es produeixen avui dia, sobretot a la zona que nosaltres els produïm, hi ha pagesos que ens ho fan per nosaltres, doncs són calçots naturals, sense tractaments químics. És a dir, s'hi posen uns microorganismes en l'arrel perquè afavoreixen l'arrelament,
i afavoreixen també aquesta grilla menta i surtin més potents i més bonics els calçots. Escolta, i això suposo que té una feinada important, no?, d'anar a la terra. Esclar, primer, esclar, s'ha de posar no pas molt profund, però llavors s'ha d'anar colgant, bueno, normalment es fa amb màquina, no?, però bé, si es fa, si s'hi passa un parell de vegades, com més ben colgats estiguin, és això que en diuen calçot, està calçada aquesta ceba, és a dir, van calçant el peu perquè sigui més tall blanc, no?,
Aproximadament un pam, no? Amb un pam ja en tinc, jo crec que ja n'hi ha prou. Però a vegades jo veig en alguns supermercats uns calçots, que esclar, posen calçots molt a baratos, però esclar, llavors allò és un engany a tontos. A veure, explica per què. Clar, perquè són miserables, o molt prims, o molt curts. Clar, a veure, llavors la gent... Allò, un calçot estàndard, quina dimensió ha de tenir el tall blanc? Doncs un pam.
Un tall blanc, un pam, com a mínim. Clar, llavors, un bon calçot, ha d'estar ben calçat, ha de tenir un bon pam de blanc i, a més a més, ha de tenir la seva mida i tots igualats. És a dir,
Avui dia, evidentment, en el mercat hi ha de tot, i quan hi ha aquesta guerra de preus, a vegades jo veig, l'altre dia vaig veure en un supermercat que alçot, un manat de que alçot, de dos euros i mig, i jo no em pagaria ni cinquanta cèntims. Vull dir, a veure, clar, tothom sap, no? Però vull dir que hi ha qualitats i qualitats. I no solament això, la prenta física, la quantitat de ceba que et menges, que tu has de pesar-ho, allò, no? Veuràs, si allò hi ha quantitat, doncs, home, he pagut un preu i m'emporto tot el doble. Però no solament això, sinó la qualitat.
El calçot. Aquí anem. És a dir, jo, com que d'això, com en moltes coses del camp, i entenc que no hi entenc un borrall, pensava que el calçot era una única varietat, i em deies, no, no, n'hi ha... A veure, avui dia s'han fet experiments, s'han intentat fer seves més híbrides, perquè aconseguissin o que no tinguessin tantes malalties...
o perquè creixessin més de pres, per ser més bonics, però la ceba autèntica, jo sempre defenso la puresa, la puresa de les llavors, és a dir, una varietat de ceba pura no s'hi fa res, és a dir, es reprodueix...
Per selecció natural, tu aquella ceba, quan la deixes unes quantes que fas cinc grana, llavors aquella grana selecciones, la guardes, la vas plantant, i així és, amb les cebes de varietat pures, les varietats antigues, són aquestes cebes dolces que quan te'ls menges, aquests calçots,
doncs no deixen cap fibra dintre. És a dir, que són pasta pura. Això és la qualitat top del calçot. I a la zona que estem nosaltres, tota la part de la zona Montpordà, Figueres, tota la propa riu... I la Sacra, saludem a Vilasacra, que sé que en aquests moments estan collint calçots i ens estan escoltant. Doncs tota aquesta gent que tenen camps a prop de...
dels rius, terra molt llimosa, terra sorrenca, que és important que se desenvolupin bé i que no vinguin aquelles pluges tan bestials que a vegades fan envassar que això no els hi va gens bé. Però el calçot vol aquesta característica i llavors ben adobat amb potassa, que esclar, que això li dona una dolçó i a prop de mar, totes aquestes característiques fan que...
La dop i la terra tenen a veure amb que sigui un calçot més dolç o no? I tant que sí. A part de la varietat, el menjar que mengen és bàsic, no? Amb totes les verdures, la potassa fa que sigui molt bona. I què triga en fer-se un calçot? Molt.
Mira, de plantat del mes d'agost fins ara, imagina't. És a dir, ha estat a la terra des d'agost fins... Sí, fins a finals d'agost, sí, sí. Setembre, octubre, novembre, tres, quatre mesos, cinc... Depèn de la sort, del temps i tot. A vegades aquest any va més retreçat, perquè va costar, perquè venien d'un test molt sec, es va haver de regar la terra, però a vegades se posa tot més de cara i venen més aviat. Aquest any tot va enrere. Quinze dies. Això és el que em deies l'altre dia amb diferents productes.
Fins quan tindrem calçots aquest any, doncs? Jo crec, potser n'hem equivocat, però jo crec que si el temps acompanya, i no ve aquelles caurades tan fortes, que ho fessin espigar, podem tenir calçots, perquè, esclar, també el secret és anar-los a plantar escalonadament, no plantar-ho tot de cop a l'agost. Al mes d'agost. Vull dir, anar fent, anar fent. Entre agost i setembre, no? I llavors podria ser que aniguessin de calçots fins al mes d'abril.
A vegades n'hi ha hagut perfectament fins a finals d'abril. Fins Sant Jordi. Fins Sant Jordi podem fer calçotades, vols dir? Sí, vull dir, són els útils, però sí, apurant molt sempre. Ara deixa'm dir, escolta, tu tens alguna varietat predilecta? No, nosaltres, ja dic, la varietat de ceba blanca pura, que no sé ni si té nom, però és aquesta la més bona. Que és de l'Empordà. L'Empordà. A Valls fan calçot bons, a tota la part de Tarragona, però jo et dic...
Jo sé de gent que ha vingut a provar el cassos de l'Empordà, sense dir nom, diu un noi. Ens assupereu, eh? Ells tenen més experiències i els fan més bonics. El país és un pan començant. Els tenen més bonics, tenen una regulació de mides, però aquí realment són molt bons. No tothom, però jo sé de productors que ho fan molt i molt bé. I el mercat en aquests moments, m'has dit abans...
Preus de mercat poden ocivar entre 10 cèntims els més ruins fins a 20 cèntims els més bons. Nosaltres els tenim a 15, per tant un entremig, un calçot de categoria extra.
Per tant, i comprat en quantitat, encara fem un descompte. Per tant, són 14 cèntims. Amb un calçot del més bons que hi ha. No, perquè ho digui jo, com fa malestar dir-ho, no? Però són els clients que ens ho diuen. A veure, i quants calçons hi ha plantats en aquest moment? Bueno, nosaltres tenim, les persones que ens fan el calçot per nosaltres, 25 vessanes, que serien 5 hectàrees.
Què dius, ara? Són molts calçots, això. Molts calçots, si tot va bé, perquè a vegades no tots arriben a cap, i alguns se'n perden pel camí. Evidentment. Alguns se'n perden. Arribem en aquell moment en què ara fem una altra mena de recomanació. A Temps de Terra et preparem la cistella de la compra.
Doncs això, mira, què m'has preparat? Calçots per descomptat. Doncs sí, començarem per la verdura. Posaria calçots i posaríem bròquios verds, que estan molt bé de preu. I si en trobeu de la veritat romanesca, encara millor.
Bledes, carxofes, segueixen bé de preu, i patates, perquè, clar, per acompanyar una mica la verdura, una bona patata és fantàstic, no? I en quant a fruita, som una mica repetitius, perquè jo aconsello el que està bé de preu per la butxaca, i no aconsellaré altres coses, però bé, avui introduirem una que ha baixat de preu una mica, introduirem un maduixot, que ja està a un preu més barat, és a dir, ja baixa dels 4 euros,
Per tant, però pomes, hi ha les pomes, que com sempre, les taronges, les mandarines, que ara hi ha l'última varietat, i podeu triar entre peres i plàtans, però el més barat de la pera que el plàtan. Quina varietat? La pera o la Conferens. I la mandarina? La mandarina ara ve la Hortanique. Hortanique. És a dir, s'ha clavat la clemenú, és aquella que es pela tan bé, s'ha clavat la clemenvilla, que és aquella que la pell està enganxada, però és tan bonica i tan dolça...
Hi ha una que és un punt àcida, però és molt bona i dura molt. Mira, acabaré fent un diccionari jo de varietats de fruites i verdures. N'hi ha dates, l'Hernandina també és molt bona. Algun dia podem fer aquest diccionari. Pere Puigberg, ho hem de deixar aquí. En tot cas, si et sembla, tornem a parlar-ne la propera setmana. Doncs la propera setmana ja buscarem una fruita o una verdura. Apa! Vinga. Bona setmana. Adeu. 92.7 Fem Girona, la teva ràdio.
Doncs pendents de veure quina serà la fruita o verdura que ens portarà el Pere Puigverd, l'enginyer agrònom, la setmana vinent, aquest temps de terra, aquest espai, aquesta secció, des de FEM Girona, des del Matís en xarxa Girona Ara, que presenta l'Eduard Cid amb el Julià Bernabé al control de so.
Diem visionari aquells que s'anticipen al que vindrà després. És un qualificatiu que, per exemple, podríem dir dels amics de les arts, si recordem que quan van començar, quan no eren tan coneguts, van decidir distribuir les cançons i les maquetes de manera gratuïta per internet. Una pràctica que s'ha encomanat en el món musical. Doncs bé, han passat els anys i l'haban de fet una trajectòria que li ha permès enregistrar el quart disc que du per nom Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure. Frasa que, per cert...
Comença la primera de la dotzena de temes que inclou. Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure, els ossos d'un gegant furiós desafiant, entoma els flaixos i més al fons per ordre cronològic.
Els dos neandertals, en cares perverats, mirant la flama. I sentim el Dani Alegret i l'Eduard Costa, dos dels quatre amics de les arts. Els altres estan venint, tranquils. Molt bon dia. Bon dia, Mari. A veure, us ho han dit moltes vegades, suposo, allò dels títols dels discos. Escolta, són complicats. Tenim aquesta fiore cabaret, bed and breakfast, espècies per catalogar, i ara aquest, només d'entrar, hi ha sempre el dinosaure.
A veure, és un nom que espanta el primer cop que el sents, però que com tu molt bé explicaves, al moment que li dones el play i poses el disco, tot agafa sentit, no? I es veu que la frase no està tan fora de lloc, ni és tan misteriosa com pot semblar sense sentir el disc.
Clar, de fet, un cop escoltes el disc o la persona que ha escoltat el disc, ho saps clarament, si et diu bé el títol o no te'l diu bé. Exacte, sí. A més, és curiós perquè hi ha aquesta D'apòstrofe, que de fet, nosaltres no estàvem del tot segurs si s'havia de posar o no s'havia de posar. Com a hashtag, ara que en parlàvem, costa. Com la posem? Posem la D, no la posem? És un hashtag llarg, allò que al Twitter ja t'ocupa la meitat del missatge, però...
Però la veritat és que ens agradava molt. De seguida es va posar com a el primer candidat a ser el títol i la veritat és que representa molt bé les 12 cançons que hi ha dins. Us havíem promès que estaven a punt d'arribar els dos amics de les arts que ens faltaven, el Joan Enric Barceló i el Ferran Piqué. Molt bon dia. Què tal? Bon dia. Tot bé?
Sí, hem aparcat i estem bé. Sí, un cop s'aparca i ja les coses canvien. Al només entrar, dèiem ja sempre el dinosaure, uns discos d'èxit, l'anterior Espècies per Catalogar va ser número 1 a l'iTunes a Espanya, i aquest no ho sembla que va força bé, encara amb la curta trajectòria de vida que té. No, no, aquest ha sigut número 1 també a Espanya, a iTunes, i ha sigut número 2 a la llista de vendes oficial de Promocigai, que és una cosa que...
amb l'Espècies Vimeret al quadre, i aquest hem pujat fins al número 2. Llavors, que cada cop són més i més alegries les que ens donen els discos que anem parint, no? No hem volgut pujar al número 1 perquè així pel pròxim dia... Exacte. Si tenim alguna cosa... Això està bé.
Una cosa que ens va crear també l'atenció és que abans de la sortida del disc ja teníeu concertats alguns concerts, valgui la redundància, és a dir, de gent que no havia sentit el que li proposàveu. Sí, i sobretot venudes totes les localitats d'aquests concerts, que és com, i si han fet un disco de coble, què passa? T'imagines? No, no.
Però sí, és una sort que tenim, que no ens cansem de repetir-nos-ho i de dir-ho, que tenim molta sort que la gent confia en nosaltres més enllà del disco. I llavors, clar, també et veus en aquell punt de dir que aquesta noia gent en el fons ha comprat l'entrada...
perquè confia en tu, però també per sentir les cançons del disc anterior, per Jean-Luc, per Costó, per Luisiana, per tots aquests temes. Llavors també el que fas en el concert serà tocar temes dels discos antics. Ara ja heu arribat a un punt que és una pregunta molt clàssica, que la fem en molts grups dels que tenen una llarga trajectòria, que és aquelles que fan la cançó que ha tingut èxit al principi, amb la qual se'ls ha conegut, i dius, quan treuen el segon disc, encara recentment, és més o menys nova...
L'home que treballa a Fendegós, com ho porteu? Has tocat? He tocat fibra, eh? Sí, perquè ens hem posat ara. L'home que treballa a Fendegós és una cançó que ens ha acompanyat sempre i legit la demana sempre. Per això ho deies, com que deies d'anteriors discos. Sí, però ara, per exemple, estem amb allò de... Bueno, tenim una estona assajant i li donem voltes i estem intentant a veure què es pot fer amb aquesta cançó. Estem intentant girar-la, estem buscant un nou punt de vista perquè creiem que...
Sí, musicals, evidentment, o la lletra en principi no la canviarem. De moment, tot podria parlar-se. Podria dispersar-se d'una altra cosa. També, també, seria una opció. De moment ens estem centrant només en donar-li un nou arranjament i poder sorprendre una mica la gent. De fet, t'estem donant l'exclusió perquè no ho havíem dit fins ara. Ah, mira, no va bé pel turista que ara fa el company de l'equip.
Però sí que és una cançó que ens demana molt i, evidentment, ens ve de gust tornar-la a tocar, però potser revisitada, no? Des del punt de vista d'ara, que també vulguis que no han passat 7 o 8 anys i ja toca revisitar-la. Ja no ens passa i no ens en amaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve.
Que ens undem energia i alegres optimistes que parlen de tot com aquesta ja no ens passa, que ens diu, doncs això, que amb l'edat les coses van canviant, la vida real, vaja, de quan et vas fent una mica més adult.
Sí, bueno, era una cançó una mica, una declaració de coses que potser amb el temps, amb l'experiència, amb el fer-te gran, dius, no és ben bé com ens havíeu dit que era, no? Ah, sí, hi ha hagut engany aquí? Bueno, no és que sigui engany, és una mica... Sempre que parlem d'aquesta cançó és això, o sigui, a tu et diuen que quan acabaràs la carrera trobaràs una feina, que quan tinguis tal edat et casaràs i tindràs uns fills molt grans i molt macos, i que els polítics et pensaran en tu i diran que és el millor que va per tu i pel teu país, que l'altre tal, que l'altre qual...
Llavors, en el fons, acaba sent un acte de responsabilitat vital de dir, no, no, la vida la tinc jo, me la governo jo, i és un amic m'ho despertar, no?, de dir, si tu vols alguna cosa has d'anar a buscar aquella cosa, ningú te la posarà en bandeja, i en el fons és això, fem un repàs de coses que potser ja no et passen, o no t'emocionen, o que no era com abans, que et feien trempatant,
I el prisma està posat només en aquesta, en aquesta pèrdua d'aquestes coses. Però, òbviament, tothom sap que hi ha altres coses que guanyes amb l'edat i amb l'experiència. A mi m'ha fet molta gràcia que m'has fet la pregunta mirant-me, no sé si als oients es pot dir, però... Es pot dir, es pot dir. Es pot dir que en Marc i jo anàvem junts al mateix col·le, a la mateixa... I ja no ens passa. I ja no ens passa el mateix curs. I, clar, m'has mirat com buscant una complicitat, no? Clar. Com volem dir, escolta, que tu també ho trobes, això, que et passa? Que et passa, que ja no et passa. A mi també m'havien promès moltes coses i després dius, home, escolta, vols dir... Ja.
Anem fent, anem fent. Però és, en certa manera, aquesta història, no? El de dir, no espereu que us donin res, aneu picant pedra, que al final l'aconseguireu. Sí, la idea la va portar molt en Joan Enric. Parlàvem del pas del temps i tal, i va venir un dia, i va dir, tu, ho fotrem així, començarem amb ja no ens passa, no? Va tocar una mica, ho expliqui ell, perquè no diu res, estàs tímid avui. La idea d'això, de l'edular de les coses, és un full de reclamacions que faries a algú que no existeix, perquè és la vida, en general, és el...
No pots anar a reclamar ningú, però si haguéssim de fer una cosa, doncs vam fer una llista de coses que tots quadres ens passaven i que notàvem que ja no les vivíem com abans. Home, com diuen els castellans, el dret al patalé el teniu. Llavors, després, un cop ja a fer feina. Evidentment hi ha un punt d'exageració, perquè s'ha de fer, i s'ha de fer gros, perquè...
diguéssim el missatge arribi i sigui clar però vull dir i també està cantada de manera molt alegre per això aquest contrast d'una lletra punyent i que pot fer pensar inclús en una cançó musicalment molt despreocupada i molt festiva al final és una festa és anar a passar-nos-ho bé i mirar tot el que ve després com diu la lletra heu pensat que clar teniu el públic que us segueix des del primer disc i públic que s'ha incorporat pel mig no sé si això us canvia molt a l'hora de pensar les cançons
Ens basem en el nostre criteri. Això és la màxima que tots quatre fem servir i que si una cosa ens agrada, i ens agrada més o menys a tots, és el que acaba sortint i és el que ens ha portat fins aquí. Per tant, no pots estar pensant si algú t'acaba de descobrir ara o algú et va conèixer el Castafiore Cabaret o fins i tot a la maqueta de catalonautes.
Tu el que fas és el millor que pots a cada disco i l'increïble és que hi ha molta gent nova que es va incorporant i cada vegada trobes més gent que et diu que t'he descobert amb l'espècie. Dius, hosti, però si fa un disco que ens ha descobert... Doncs això t'alegra molt, no?, que hi ha nou públic que va entrant. Hi ha edats diferents, clar. Sí. Si potser ja no ens passa, hi haurà algú que dirà, doncs ja no em passarà, perquè encara no tinc l'edat.
Alguns ho ha dit, eh? Doncs a mi sí que em passa. Dius, bueno, que no és res dolent que no et passi, vull dir, però... Hi havia un vers al principi que vam descartar, no? Deixant, ens passa, que una mica era per avisar aquesta gent, no? Que deia, bueno, us ho diem perquè després no ens digueu que no ho hem dit, eh? Poseu-vos una nota al mòbil d'aquí uns anys. De fet, la cançó començava amb un vers, no es recorda com feia, però anava en aquesta direcció. Sí, sí. I el vam treure al final, per tant.
Dèieu al principi de l'entrevista i ara el que estem preparant és veure com ha de sonar el concert. En què us canvieu? Què és el que heu de tenir en compte de cara a fer un directe?
Doncs sobretot l'espai on te'l fas, sobretot el tipus de públic, l'hora, si és un festival, si és un teatre, vull dir, amb el temps hem après que no pots fer el mateix concert a tot arreu. L'hora? Sí, sí, sí, perquè a vegades, clar, si toques a les 12 del migdia o toques en un festival d'aquests, per exemple, l'Arenel Sound, que anirem, somment toquem en una hora bastant de tarda, o toques a la una de la nit, diguem que pots permetre't fer un tipus de cançons o unes altres. Llavors,
Pen molt del públic, el lloc, l'hora i el temps que tens per tocar. Perquè, evidentment, si tens, per exemple, en un festival 50 minuts i has d'anar a tope, no pots fer-nos quines cançons. Clara, estava pensant si feu un festival exterior amb un sol d'aquell de nassos, la imatge aquella dels encenedors, que això ja tampoc no passa perquè ho van amb els mòbils, això perd tota la força. És el que diuen Joan Enric, el context en què toques condiciona si una cançó arriba o no arriba. I has de ser conscient del context en què estàs tocant.
L'horari maleït, eh, tu has dit, que és el pitjor de tots. Un festival a la tarda és aquell horari que ningú vol, no? Tocant el sol de cara... Ens adaptaríem, però, eh? El llop de l'ensala seria la gorra, l'escolla d'aigua... El mangarà se m'ha agradat més, eh? No sé per què, jo heu vist més clar. O les samarretes amunt. Ah, home, sí.
Home, ja veig dos títols, les samarretes amb un o el mangarasso, encara el pròxim disc. La gira del mangarasso. Sí, supera més que en català, més que correcte, el mangarasso. Tu deixem el teu programa a següent, que vagis, que sigui el mangarasso. Dona-vos pressa que no us enganxi el títol, Jordi Dan. És bastant més títol, Jordi Dan. El mangarasso. Veus, això ho aïllarem, ho saps, eh?
de cara al proper disc us preneu un temps de marge no sé com ho heu fet amb els darrers discos si us doneu allò un temps de tranquil·litat us dediqueu a fer els concerts i després ja pensarem en el que ve després aquestes tres cançons potser poden sortir sí, aquestes tres cançons les hem de treure de manera més elegant i més mínima possible en un futur no sé en quan però ara
Per ara crec que cap dels quadres està pensant en el següent disco, els Amics de les Arts, vull dir, prou feina tenim en aquest, amb el que deia l'Eduard, no?, en assajar-lo, en pensar-lo, com transportar això en el directe, i aquesta és la nostra gran feina i la nostra gran preocupació ara, doncs, arribar el dia de Lleida, que és el primer concert.
amb les millors qualitats possibles i, diguéssim, fent el millor concert que realment podem donar. Evidentment, al llarg de la gira el concert és inevitable, canvia i millora, perquè el rodatge no te'l dona res més que pujar en un escenari, no? El primer concert té un punt d'emotivitat i un punt de tal que, diguéssim, no té el 25, però el 25 tens més solvència, segurament. Llavors, bueno, s'ha d'anar compensant tot en cada moment.
El 9 de maig serà aquest primer concert a Lleida, on imagino que anirà gent d'arreu del territori, no?, allò per el fet de la novetat. S'han fet busos, ahir ho dèiem, hi ha busos i tot des de Barcelona, que inclús que si algú volgués anar-hi tal i qual, vull dir, el Twitter que ho pregunti, i els fans que han fet busos i tal, vull dir que si algú... Que és molt bonic això, que la gent munti un bus per pujar, perquè a Lleida a veure el primer concert, és que emociona. Sí, perquè a més, i això s'esqueixen entre cometes moltes vegades les emissores municipals, que diuen, clar,
baixar a Barcelona o baixar a Girona, on sigui, ja hi estem acostumats, però que vinguin ells cap allà, això és més complicat. Per això va ser una reivindicació a nosaltres de dir, Lleida és una ciutat molt important per als Amics de les Arts, vam fer el primer concert dels Amics de les Arts allà, vam fer el primer festival dels Amics de les Arts allà i vam dir, volem començar la gira a Lleida com Déu mana. Doncs els Amics de les Arts, amb aquest només d'entrar i a sempre, el Dinosaur ens han acompanyat avui, el Dani Alegret, el Joan Enric Barceló, l'Eduard Costa i el Ferran Piqué, moltíssimes gràcies per haver vingut i que vagi molt bé la gira. Gràcies.
La xarxa de comunicació local. Musicalia, amb Nando Caballero. De família, el quart disc de la cantant de Súria, Beth Rodergas, segona en català, agafem un altre single, Cos a Terra.
Gairebé pots sentir un baixant dintre teu. El batec enemic com la nota més greu. Cosa terra. Explosiós i mig.
Tot allò que has après en quartets i bordells, de ben poc et serveix quan la bala és urgent. A tirar el temps, eh, eh, eh, no pots fer res més, eh.
Estàs d'acceptant la signació que dàvem su t'amor. Et passejar.
Sota el cor canissat, el palau del nou rei, has hagut de jurar compromís, ordre i llet. Repirar el temps, no pots fer-hi res més, has d'acceptar el pacient.
Està acceptant la signació que t'ha vençut, amor.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home a Sant Adrià de Besòs després d'una baralla aquesta nit. També aquesta matinada, cinc contenidors encremats a Girona i en Malmès la façana d'una empresa de pintures. En esports, aquesta hora comencen set partits de tercera divisió. Europa-Repitenca, Rubí-Muntanyesa, Gabà-Masnou, Castelldefels-Terrassa o Cerdanyola-Palamós.
En marxa a aquesta hora ja les manifestacions amb motiu de l'1 de maig, Dia Internacional del Treball, organitzades pels sindicats majoritaris, comissions obreres i UGT. Enguany les protestes s'apleguen sota el lema contra la pobresa laboral i social, més ocupació, més convenis, més salaris.
A Barcelona i Tarragona les mobilitzacions han començat fa menys de mitja hora, mentre que en aquests moments a les 12 del matí es preveu que inicin les marxes a Lleida i Girona, així com també al municipi de Tortosa. Els sindicats animen els ciutadans que tornin a sortir avui al carrer per demanar, diuen, més drets socials i per denunciar també l'actual situació del món del treball.
Escoltem amb declaracions a la xarxa de comunicació local el secretari general de Comissions Obreres a Catalunya, Joan Carles Gallego, que assegura que la recuperació econòmica encara està lluny.
per a nosaltres el concepte aquest de recuperació econòmica existirà si hi ha menys atur, si es crea ocupació, vol dir que estem recuperant. Si les persones ho veuen en les seves condicions de vida, vol dir que hi ha recuperació. I això no ha arribat. Ni l'atur s'està modificant substancialment, ni les persones estan en aquests moments en millor situació. Per tant, la recuperació econòmica des del punt de vista dels drets, de la situació vital de la gent, no arriba.
Els sindicats han tornat a reclamar als oberts català i central un canvi en les seves polítiques que permetin reactivar d'una vegada per totes l'economia, així com promoure també el mercat laboral. I atenció pel que fa a la mobilitat, sobretot a la ciutat de Barcelona, perquè a aquesta hora...
Algunes de les línies del servei d'autobusos de transports metropolitans de Barcelona poden veure's alterades i patir també algunes incidències, sobretot pel centre de la ciutat, degut a la manifestació en motiu de l'1 de maig, que, com dèiem, ja està en marxa. És per això que es recomana fer servir transports alternatius com ara el metro i els ferrocarrils durant el temps que duri la mobilització. Pel que fa a la resta de transports públics, funcionen amb normalitat.
Un jove mort per ferida d'arma blanca en una baralla a Sant Adrià de Besòs. Segons acaben d'informar els Mossos d'Esquadra, els fets es van produir ahir a la nit al carrer 11 de Setembre d'aquest municipi del Barcelonès. Una discussió entre tres persones va acabar provocant una baralla on aquest jove de 28 anys va ser ferit per arma blanca.
Tot i que els serveis mèdics es van traslladar ràpidament fins al lloc dels fets, no es va poder fer res per salvar-li la vida. Els Mossos, que no han practicat detencions relacionades amb aquest cas, han iniciat una investigació. El cas, per cert, es troba sota secret de sumari.
De la seva banda, els bombers han treballat aquesta matinada en l'extinció d'un foc que ha cremat cinc contenidors a Girona i ha malmès també la façana d'una empresa de pintures. L'incendi ha començat al voltant de les dues de la matinada, els contenidors situats al carrer del pont major de Girona.
Les flames, com dèiem, han afectat també la façana d'una empresa de pintures que, amb el més el vidre de l'aparador, ha escardat la porta de l'empresa i afosa el rètol i els baixants de les aigües pluvials. A més, uns 15 metres quadrats de la façana han quedat també fumats. Fins al lloc de l'incendi s'hi ha desplaçat una dotació dels bombers de la Generalitat que, en mitja hora, ha donat per extingir aquest foc.
I l'operació sortida pel pont de l'1 de maig continuarà activada fins a les 3 d'aquesta tarda. El Servei Català de Trànsit calcula que a aquesta hora ja han sortit el 67% dels vehicles previstos en l'operació sortida d'aquest pont. Trànsit preveu que 485.000 vehicles deixaran durant aquests dies la capital catalana.
i la seva àrea metropolitana. En el mar de l'operatiu s'han pres mesures especials en algunes carreteres de la costa i també accessos de Barcelona.
Bon dia, passen 5 minuts de les 12 del migdia. Us oferim avui una edició especial de Matins en xarxa amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors. Una selecció d'algunes de les entrevistes i seccions que hem fet al programa durant les darreres setmanes.
Superbia, paresa, ira, gola, enveja, cubdícia i luxúria. Aquests són els set pecats capitals, segons la tradició cristiana, i pel que sembla ni tan sols se n escapen els encarregats d'impartir justícia. La justícia amb majúscules. I si això ho denuncia un jutge, doncs, evidentment la cosa encara es torna un palet més preocupant. Santiago Vidal, molt bon dia. Molt bon dia. Déu-n'hi-do al panorama, no?
Bé, em sembla que els ciutadans en general ja saben que si un dels poders de l'Estat no funciona des de fa bastants anys és la justícia, no? Sobretot per la lentitud, que és el que ells més pateixen. Però bé, els que estem a dins sabem que, a part de la paresa, que seria la lentitud, doncs hi ha unes altres coses que també s'haurien d'arranjar.
Santiago Vidal, molts el coneixereu, és magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, professor de dret penal i criminologia a la Universitat Autònoma i, a més, un dels millors comunicadors d'aquest país sobre tot allò que té a veure amb els tribunals. Ara Santiago Vidal presenta, i per això avui és aquí, aquest llibre que tenim a les mans, Els set pecats capitals de la justícia, editat per Ara Llibres. D'aquests pecats apuntàvem aquesta paresa. No sé si és el pitjor de tots.
Probablement sí, perquè és el que fa que els ciutadans perdin tota la confiança. Quan algú que demana en part als tribunals, perquè considera que se li ha vulnerat algun dret, li dius, escolti'm, d'aquí 3 o 4 anys ja li diré si té raó o no, doncs el primer que fa és, llavors, perquè he vingut, no? Perquè, escolti'm, jo necessito que aquest problema me'l resolguin, home, no demà, ja ho entenc, però si amb un termini raonable, si vostè em diu que d'aquí 3 anys tindré una sentència...
I potser la guanyo. Què faré d'aquesta sentència? Probablement penjar-la al menjador de casa, amb un marc, perquè o el client que em deu els diners ja haurà tancat la botiga, o si és un delicte, doncs ja no em servirà de res el que em rescabalin en aquells moments. Si és un tema administratiu, ho dic per abarcar totes les branques del dret, doncs escolti, si tinc un edifici amb ruïna ja haurà caigut, i si el que vull és construir, doncs ja m'hauré hagut de buscar un altre pis en un altre lloc.
La justícia, si és lenta, és un tòpic, no és justícia. I en lloc d'un pare nostre i quatre abemaries, com es poden perdonar els pecats de la justícia? Doncs no sé si ho hauré aconseguit, però la intenció d'aquest llibre, sobretot, és més que posar de manifest quins són els problemes, quines són les solucions. Jo crec que és un llibre, almenys és la meva intenció, un llibre molt propositiu,
on després d'agafar un cas concret, per exemple, per la soberbia he agafat els casos que portava el jutge Garzón, per la paresa, la gentitud, el cas Palau. Podria haver agafat el Prestige, en podria haver agafat molts altres, no? Per la codícia, el cas Gürtel. Després d'agafar un cas molt conegut per la ciutadania, doncs el que he fet és dir, mira, així és com funciona, i no va bé.
I així és com hauria de funcionar i quines són les mesures que caldria prendre perquè millorés. Una de les peticions quan es comet un pecat és que hi hagi penediment, és a dir, que hi hagi la sensació que allò s'ha fet malament i hi hagi una voluntat d'arranjar-ho. Hi és o hi ha poc penediment a la justícia? Jo diria que hi és, sincerament. La majoria dels meus col·legues són conscients que això no va.
que portem un sistema totalment obsolet, que s'ha quedat antiquat amb les formes, amb els tràmits processals, molta burocràcia, poca agilitat. S'ha confós molt el, bueno, si hi ha molts tràmits és que hi ha moltes garanties, i això no és així. Ho mirem als països nòrdics i veiem que allà els processos són àgils, però alhora són tan o més garantistes que nosaltres, no?
I aquesta sensació jo crec que està molt arrelada a tot el col·lectiu de jutges. I, per tant, ganes de millorar les coses jo crec que hi són amb caràcter general. És un llibre fet amb la voluntat de buscar aquestes millores. Sí que és cert que, clar, entre les pàgines surten molts jutges o moltes persones vinculades amb la justícia que han fet les coses malament. Tot i que a l'epíleg del llibre hi ha també una dedicatòria als honrats. Efectivament.
que són la majoria, jo ho he de dir, dels 5.700 jutges que tenim actualment la legitimitat per funcionar a l'estat espanyol, doncs jo m'atreviria a dir que n'hi ha 500, per tant, que fan la seva feina, que la fan ben feta, més a més és una feina discreta, que no salta als mitjans de comunicació precisament perquè la fan amb normalitat.
Però, disordadament, és un cistell amb el que tenim algunes pomes podrides. I aquestes són les que s'han de posar de manifest i s'ha d'aconseguir treure-les perquè no contaminen la resta. Algú s'ha enfadat per la publicació del llibre? Sens dubte, per això ja ho sabia. És a dir, si fas un llibre que toca temes que couen, trepitges algun ull de poll, sempre trobaràs algú que dirà home, doncs a mi m'has tractat de manera injusta, em sembla que t'has passat de la ratlla.
Però també m'he trobat molts companys que m'han dit, home, pues escolta, ja està bé que algú s'atrevís a dir-ho, no? I el que sí que he d'avançar és que he tingut molta cura en que totes les dades que surten, noms i dates concretes, doncs estan absolutament contrastades, verificades, i per tant, qui s'enfadi s'hauria d'enfadar ell mateix, perquè el que s'explica és la realitat.
Parlen avui amb el magistrat Santiago Vidal, autor dels set pecats capitals de la justícia publicat per ara llibres. N'apuntàvem alguns d'aquests set pecats, alguns casos que apareixen entre les pàgines d'aquest volum. El primer, i el dèiem el de la superbia, posant d'exemple alguns casos del jutge Baltasar Garzón. Jo sempre he dit, i en el llibre em sembla que també ho he intentat recollir, que Baltasar representa el millor i el pitjor de la justícia.
va ser molt valent a l'hora d'endegar vies legals per perseguir delictes de crims universals, i tothom recordarà el cas Pinochet o Estilingo, sobretot la vulneració de drets fonamentals a Xile i a Argentina, el cono sur en general, i allò va ser un revulsiu i jo li he de reconèixer aquest mèrit. Però en altres acers, disortadament, sobretot en els temes de narcotràfic, en els temes de terrorisme,
I per què no citar-ho en el tema dels independentistes catalans de l'any 92, l'època de les Olimpiades, la veritat és que no va ser un model de jutge just, sinó que es va deixar emportar, com alguna vegada li passava. Per el seu ímpetu entrava, com diuen vulgarment els castellans, com un elefant en una catxerreria, s'ho carregava tot,
la presumpció d'innocència de tots els detinguts i implicats per terra, i al cap d'uns mesos o d'uns anys veies que aquell sumari no avançava, que allà no s'aclaria res, i que al final tothom quedava amb llibertat o arxivat, és a dir, ja havia fet el mal, i després allò és moltes vegades irreversible. Començàvem l'entrevista dient que un dels més habituals és potser el de la Paresa, i en aquest cas hi apareix el cas Palau.
Sí, és un exemple. Disortunitament n'hi ha molts més, no? El cas Prestige o el cas del Gurtel, que en aquests moments també està molt embolicat. Són casos complexes, jo ho reconec, faltaria més. No tots els casos es poden resoldre en mesos o en un any, però el que no té cap sentit és estar 4, 5, 6 anys fent investigacions.
Perquè les proves desapareixen o es malmeten. Els testimonis obliden coses. Quan arriba el moment de judici, que és el moment important, doncs allò està absolutament devaluat, no? I, per tant, les sentències acaben sortint d'una manera decebedora pel ciutadà. Però és que el jutge o el tribunal encarregat de dictar aquella sentència, a vegades no té altra solució amb el material que li han entregat, no? El cas Palau és un exemple.
però en podria ser amb els altres, i a Catalunya, perquè a vegades mirem molt a fora, però aquí també tenim les nostres, el cas turisme, el cas treball, el cas pallarols, etcètera. Però quina casualitat, fixeu-vos, quasi tots aquests assumptes afecten o a partits polítics o a financers, és a dir, afecten a l'elit del poder. Doncs potser la pregunta, és la reflexió que faig en el llibre, és dir, aquesta paresa o aquesta lentitud és buscada, és intencionada, és provocada o no?
El fèmur del senyor Millet li permetrà compareixer al proper dilluns? Sí, això no en tinc cap dubte, és una anècdota, el senyor Millet, disortadament, jo estic convençut, va ser un accident fortuit, va caure, una persona d'edat això li pot passar, i a més a més ens ho fem molt de mal, no estem parlant només d'un nematoma d'un cop, realment es va trencar el fèmur, i els que han patit aquesta lesió saben que això és molt dolorós i costa de reparar.
Però això no l'impedirà en absolut estar el dia 10 de març, que és el dia que s'ha fixat per la reanudació en el judici, perquè com tothom es pot desplaçar amb una cadira de rodes, amb la cama enguixada, i la magistrada que presideix el tribunal també ho ha deixat molt clar. I si és necessari li posarem una ambulància a la seva disposició, tindrà l'assistència mèdica que calgui, faltaria més. El tercer, l'aire.
Potser un dels més complicats, més delicats. Sí, sí. En aquest, com es pot imaginar ja l'Oient, el que he intentat reflectir és com ha tractat la justícia els temes relacionats amb el terrorisme. I sobretot, sobretot amb el grupeta, no? Amb l'esquerra, Bert Sale. Jo penso que sempre he criticat, per descomptat, l'ús de la violència per intentar resoldre temes polítics...
Però la justícia espanyola, i sobretot l'Audiència Nacional, i per tant aquí qüestiono aquest tribunal, que per mi segueix en un tribunal d'excepció, no un tribunal especialitzat, com diuen, sinó un tribunal d'excepció, doncs no ha estat tot locurós amb la garantia dels drets humans que calia, no? Se confor sovint justícia en venjança. El jutge Santiago Vidal coneix els mitjans de comunicació i també dona una petita clatellada, sobretot en el pecat de la gola. Sí, sí, sí.
Aquest em va costar molt de fer, ho he de confessar. Aquest ha de acabar el tema de l'excés de menjar o de beure amb el món de la justícia. Però és clar que la justícia, sobretot en l'àmbit del poder judicial, és a dir, el Consell General de Poder Judicial, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, els que realment manen en el món de la justícia, és un pastís.
Llavors aquí el que intento explicar és com es reparteix aquest pastís. Tothom vol el tros més gros, tothom vol menjar més del que realment necessitaria, no? I per tant hi ha bufetades, hi ha empunyalades traperes, hi ha coses que normalment no surten als mitjans de comunicació, però que és bo que els ciutadans sàpiguen com un...
i pels caps de sobre de qui passa per arribar al Tribunal Supremo, al Tribunal Constitucional. Podríem seguir, hi ha el cas de l'enveja, hi apareix el cas Egoncari, hi ha la coobdícia amb els casos de corrupció, i potser el que li ha costat més és el de vincular-ho amb la luxúria. Sí, és el que tanca, és el darrer pecat capital. I, esclar, aquí hi havia el perill de frivolitzar, no? I, home, jo entendo que aquest sigui un llibre sèrie, assequible a tots els ciutadans, amb un llenguatge molt planer, però no entrar en coses estrictament morboses.
I a mesura que anava buscant precedents, veia que hi havia aquest perill. Però al final em sembla que he aconseguit trobar alguns exemples. Per exemple, l'Orient recordarà perfectament el cas d'una violació que es va produir a Girona fa uns anys i el tribunal de l'Audiència Girona va dir que part de la culpa era de la noia perquè sortia de nit i anava amb una faldilla molt curteta. Home, això és un exemple de com els temes del masclisme sexual encara estan arrelats a la justícia.
Ho apuntava el mateix magistrat Santiago Vidal al principi també de l'entrevista, quan deia que la justícia, evidentment, era un dels poders. El que de vegades costa més entendre'l és com a servei, és a dir, la funció que té de servei la justícia. En efecte. Molts dels meus companys, com que jo ho he dit públicament moltes vegades, que nosaltres som un servei al ciutadà.
Evidentment, un servei diferent del transport públic o un servei diferent dels bombers, si tu vols, però ni més necessari ni menys necessari que tots aquests, no? Ells em diuen, no, no, això és un error, això és un gravíssim error perquè ens poses al mateix nivell que qualsevol altre funcionari públic. Bé, és que el fet de tenir el poder, precisament, de decidir sobre la vida i la llibertat de les persones, ens ha de fer que siguem molt humils, que sapiguem la gran responsabilitat de les nostres decisions.
I que, per tant, tinguem molt clar que no estem exercint només un poder, el que els grecs en deien l'autòrides, sinó que, a més a més, estem fent l'apotestes, que és el contacte amb el ciutadà, analitzar bé quin és el seu conflicte i intentar, sobretot, protegir els més febles.
I això no tots els meus companys de professió, molt sí, però no tots ho entenen d'aquesta manera. I això fins a quin punt es pot fer si seguim amb aquella imatge idílica de la justícia, d'aquella clàssica estàtua, amb la balança, amb els ulls tapats... És a dir, allò d'haver d'aplicar la justícia no segons cada cas, sinó segons una normativa que està escrita. Doncs mira, jo ho he intentat explicar en la portada del llibre. No sé si us hi heu fixat. Els oients no tindran la imatge, però...
A la portada hi ha la deesa de la justícia, efectivament amb les balances i amb els ulls tapats. És a dir, aquesta imatge clàssica que dius tu, no? No mirar el cas concret, sinó què diu la llei. En canvi, a la contraportada, perdó, a darrere, ja s'ha baixat la vena dels ulls. És la mateixa deesa, però ja s'ha baixat la vena dels ulls. És a dir, ara mira la realitat social. I això no li desequilibra les balances. Això no li impedeix administrar justícia.
Deixi fer una lectura més veient aquesta segona imatge. Ha baixat la vena dels ulls però ara li tapa la boca. Sí, efectivament. Quan ho veiem no ho podem dir. Efectivament. Per què? Doncs perquè, home, jo tampoc sóc un il·lus. Una cosa és que sigui optimista i que tingui ganes de canviar les coses i dir, després d'aquest llibre està tot solucionat, hauria sigut molt hipòcrita per part meu, no? I per tant dic, sí, sí, a veure, és veritat, la imatge reflecteix això, no? Ara hi ha veu però encara no pot parlar tot el que voldria.
L'altre dia ens visitava el jutge Elpidio José Silva, en retirat pel cas Blesa, i va carregar durament contra el que considerava òrgans polititzats, i allà incluïa el Consell General del Poder Judicial i fins i tot el Tribunal Constitucional. Deia això. Doncs òrgans com el Tribunal de Cuentas, el Consell General del Poder Judicial, el Defensor del Pueblo o fins i tot el Tribunal Constitucional, no, no fan falta ell.
Són competències que se pueden derivar al Tribunal Supremo o se puede ahorrar el dinero, sencillamente. No valen para nada. I està d'acord? No ben bé, no ben bé. He de matisar que l'Elpidion mereix molt de respecte perquè va prendre decisions difícils contra el món financer i per això li passa el que li està passant actualment, cosa que és trist per un jutge haver-ho de reconèixer.
perquè és una ingerència del poder polític en el món judicial, però mai jo no els suprimiria. Ell dona a entendre que tot això ens ho podem estalviar. Sí que estic d'acord amb ell que el Tribunal Constitucional podria ser perfectament una sala especialitzada del Tribunal Suprem. Hi ha altres països democràtics que és així, no?
I, de fet, en el futur disseny de la hipotètica República Catalana, si és que el procés acaba així, és en un estat nou, així es configurarà una mica, no? El Tribunal Suprem té la sala civil, la sala penal, la sala laboral, l'administrativa i la constitucional. No té per què ser un òrgan diferent. I, sobretot, el que cal, i amb això segur que ell i el coincidim, el que cal és anar molt en compte amb com s'escolleixen els jutges o jutgeses que formen part d'aquesta sala, no? Perquè per criteris polítics, com estan fent en el Tribunal Constitucional Espanyol, és un desastre.
Clar, amb el jutge Silva l'han suspès. Garzón, anteriorment, el magistrat José Castro està rebent fortes pressions pel cas NOS. Fa la impressió, des d'un punt de vista ciutadà, que jutge, que si fica una mica en temes d'aquests on hi ha poder, ja sigui polític o empresarial, li piquen el crostó. Doncs és així. Jo mateix tinc un parell de denúncies posades per manos límpies i coses així, el Consell General de Poder Judicial...
o, per no anar gaire més lluny, els 33 jutges catalans que fa poc van fer un manifest fent una lectura de la Constitució que permetia la consulta, doncs també ara tenim en tràmits un expedient. És trist, és trist, i jo voldria que això s'acabés d'una vegada, és a dir, aquestes interferències contínues dels òrgans polítics de la Judicatura, i el Consell General de Poder Judicial és un òrgan polític, el designen el Congrés i el Senat, per tant, amb això no hi ha cap dubte,
que interfereixin amb el dret a la llibertat d'expressió dels ciutadans i dels jutges en especial. Ara podríem dir allò de, i si volen saber quina cara fan aquests magistrats, poden consultar la portada de La Razón de fa uns dies. Sí, això ha sigut la gota que ha fet Bassalbàs. Aquest dilluns La Razón publicava a tota plana les fotos dels 33 jutges catalans, per cert, fotos tretes dels carnets d'identitat, la majoria amb el que el cos vol dir,
que han accedit a una base de dades reservada i que algú del Ministeri de l'Interior, del cos nacional de policia, qui és qui té la custòdia d'aquestes bases, haurà de donar alguna explicació d'això. A mi em sembla que és una manera de posar-nos la picota, no?, això que deia, és una manera de pressionar-nos. No ens diuen, eh?, fer el favor de callar, fer el favor de no dir res, però sí que ens posen, doncs, a la primera pàgina de determinats diaris. Com apuntava el conseller de Presidència, el senyor Homs, ara fa uns dies...
La unitat d'Espanya passa per davant de la veritat i de qualsevol altra cosa?
Doncs no hauria de ser així. El primer de tot és la legislació internacional. Segon, la Constitució espanyola. Tercer, el sistema democràtic en si. I si tot això serveix per mantenir la integritat territorial d'Espanya, bé, i si serveix per plantejar altres alternatives polítiques com són un estat federal, un estat asimètric, uns estats independents, doncs tot és vàlid en dret sempre que es faci des del punt de vista pacífic i democràtic.
També tendim com a poble a delegar les responsabilitats, ja sigui als òrgans judicials, ja sigui a les administracions polítiques. Els usuaris de la justícia també cometem pecats. Home, jo diria que sí. Per exemple, un pecat que jo recrimino molt amb els ciutadans és que quan entren en un edifici judicial, automàticament assumeixen dues coses. Una, por.
I a la justícia no se li ha de tenir por. A la justícia se li ha de tenir respecte, igual que al judici hem de respectar els ciutadans. Per tant, no s'hi ha d'anar als tribunals amb por. Aquest ànim reverencial, no? No, no, en absolut. Això forma part d'èpoques passades. I segon, que canvien automàticament d'idioma. Jo no sé què passa, que el ciutadà que parla en català al carrer, quan entra dins d'un jutjat, automàticament canvia i es posa a parlar en castellà. En canvi, al revés, no passa.
O sigui, si un ciutadà utilitza com a llengua habitual el castellà, cosa que em sembla perfecta, estaria més que fos el jutge que li digués al ciutadà en quin idioma s'ha d'expressar, no? Doncs bé, quan entren al jutjat segueixen parlant en castellà i fan molt bé, no? És el seu idioma natural. En canvi, aquests dos defectes jo penso que són recriminables als ciutadans, eh? Els drets s'han d'exigir, s'han d'exercir.
Ho hem de tenir més present, potser? Sí, sí, sí, i per tant anar això als tribunals de justícia convençuts que els jutges estem allà per protegir els seus drets. Això no vol dir donar-los sempre la raó, perquè a vegades la tenen i a vegades no, com és lògic, no? En top plate jo sempre dic que hi ha un 50% de gent que se'n va contenta i 50% que se'n va enfadada, perquè esclar, no li podem donar la raó a tothom.
Tots alguns d'aquests pecats de les dues bandes, com si diéssim de la justícia, les explica Santiago Vidal en els set pecats capitals de la justícia, un llibre editat per Ara Llibres. Santiago Vidal, moltíssimes gràcies per haver vingut. Ha estat un plaer, gràcies a vosaltres. Bon dia.
Fa unes setmanes rebíem a l'estudi de Matins en Xarxa el jutge Santiago Vidal, a qui hem tingut l'oportunitat de tornar a escoltar avui en aquesta edició especial del programa amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors. De la mateixa manera, us recordem que podeu consultar aquesta i d'altres entrevistes del programa a través de les vies habituals o bé a la web laxarxa.com barra Matins en Xarxa, el compte facebook.com barra Matins en Xarxa o el Twitter buscant l'usuari arroba Matins en Xarxa.
La xarxa de comunicació local. A Menjar per Pensar busquem els consells de l'especialista en dietètica Pilar Sampau per gaudir d'una alimentació saludable.
Pel fet de ser grans, les nostres cèl·lules no s'aturen, continuen treballant i construint. Per tant, cal que estiguin molt ben nutrides. Un dels aliments que ens ajuda, i sobretot quan ens anem fent grans, és la vitamina C i a través d'aliments com el suc de taronja. És molt important la fruita, sobretot a qualsevol edat. A partir dels 50 anys, que el pes de l'ambient sobre la genètica és quan és més important.
La fruita fresca, per la seva gran quantitat de vitamines antioxidants, és l'aliment que simbolitza l'eterna joventut. I una de les reines és la tarotja. Cuidar-se vol dir, segons la Premi Nobel de Medicina, la doctora Elizabeth Bradford, tres coses. Un no es pot cuidar fent deu coses, només n'hi ha tres. Segons ella, què són? Una bona dieta, un exercici moderat i una resistència psicològica a l'estrès.
No amoïnar-se gaire per lo que ja no toque. Aquí cadau que faci el que pugui. A nivell de dieta hem de prendre una cinquantena de nutrients que estan repartits entre els diferents aliments. La fruita ens aporta vitamines essencials perquè el nostre organisme funcioni en ple rendiment. Una de les vitamines que hi ha amb més quantitat a la fruita és la vitamina C.
Aquesta vitamina el cos no la pot fabricar i si no la prenem no funcionen moltes coses. Una de les coses per les que prenem aquesta vitamina és per l'elasticitat dels teixits, per augmentar les nostres defenses, per augmentar el depòsit de calci als ossos, també per millorar la visió nocturna.
Per això, avui us recomano un bon suc de taronga, fet en dos o tres taronges, perquè és una font molt important de vitamina C. Penseu que les persones que patiu d'osteoporosi, molt freqüent a partir dels 50 anys, el calci que podeu prendre en un làcti, podeu prendre en un tros de formatge, en un iogurt... Si afegiu fruit a la dieta, s'absorbeix molt millor aquest calci. Que tots nosaltres, quan ens fem grans, el patrimoni més important sempre és el nostre cervell. I la vitamina C...
ajuda a potenciar els principals neurotransmissors, el del benestar i el de les ganes de tirar endavant en la vida a pesar de les dificultats. Nutrició i altres propostes per millorar el nostre benestar personal. Cada setmana el programa Afectes Positius. A la teva televisió local.
La xarxa. Dos quarts d'una del migdia, moment en què es comença a obrir la gana i el que se'ns acabarà obrint amb aquesta connexió a Ràdio Tordera amb el Matins en xarxa. Ara i aquí, el programa que presenta la Rosa Maria Ruscalleda amb el Martí Miret, el control de so i, com sempre, amb la Paquita Forns, la Paquita de Can Nassos.
Bon dia, audiència, bon dia, Marc, i bon dia a les persones que també tenim aquesta unió des de la xarxa. Nosaltres, des dels estudis de la ràdio, tenim la nostra cuinera convidada amb l'edició del dia d'avui. Esperem que la recepta, com sempre...
ens cridi la nostra atenció per poder-la fer, doncs, un dia de cada dia o un cap de setmana. Paquita, bon dia, sigui benvinguda. Bon dia a tothom, bon dia. Quina recepta serà avui, de dia de cada dia o de dia de festa, diguem-ho així? Avui tant pot ser de dia de cada dia com pot ser de festa. Ah, doncs molt bé. Eh? Perquè és mongetes del ganxet amb marisc. Ah, amb marisc, molt bé, no? Amb marisc. Quasi, quasi et vaig a dir que és un plat de festa.
Aquestes mongetes de retxeca les tenim tan bones i aquí tornen, eh? Sí, per això que val la pena i aquest any que han anat tant i tan bé. I són, creu-me, que...
Sembla mentida això de les colites, eh, i de l'any, vull dir que hi faci tant, eh? I l'aigua. L'aigua és... L'aigua hi fa molt. I tant, i tant. Tot el pla de Palafolls i Tordera, jo et prometo que no hi ha mongetes d'aquestes que la igualin. I un any, com aquest any, aquest dia vaig trobar jo una clienta i em va dir, com aquest any,
Cap any, fantàstic. Feia anys que no havíem tingut unes mongetes tan bones. Ui, molt bé, doncs és qüestió d'abans no cargui que està i fer-ne una miqueta. Sí, val la pena, val la pena. Una mica de rebost, eh, per tindre les mongetes. I tant, i tant. Perquè les mongetes aquestes, per aquí, se conserven prou bé, no? Ui, tan que bé que vulguis.
També com vulguis, i més si els poses, per exemple, envers de tenir-los en un sac, els poses en pots de vidre, hasta que passi l'any. Molt bé, molt bé. Doncs anem cap a aquestes mongetes del ganxet amb marisc, eh? Amb marisc, sí senyor. Doncs mireu.
4, ja sabeu que dono les receptes normalment per 4 persones. Molt bé, molt bé. Eh? Ara, si em mengeu 5, vosaltres mateixes, i si em mengeu 6 també. Però, bueno, doncs, 400 grams de fasols del ganxet cruzos. Sí? Sí. 400 grams de closes, o sigui, d'almejas. Molt bé. 8 gambes i 8 degustins.
Que bo, bo, bo, eh? Sí, home, que tot és exacte. Molt bé, Paquita. Una ceba grossa, per fer el sofregit. Quatre grans d'all, junts, tallats petits, per barrejar-la amb la ceba, eh? Això és com es comença el sofregit. I llavors, un pebrot vermell, tallat petit. Primer enrocim una mica la ceba i els alls, eh?
Com veiem, ja que està arròs... Ens ha donat els elements que entren en aquesta recepta i ara ens posem a fer-la, ja. No, no encara no. Jo m'he quedat amb un pebrot vermell tallat petit per posar-ne el sofregit. I llavors, tres cullerades de tomàquet. Quan tingueu el sofregit fet, així que teniu la ceba i el pebrot ja cuit, heu de tirar-hi el got de vi blanc. Tres cullerades de tomàquet i el got de vi blanc.
Això és l'última cosa. Un got d'aquests d'aigua de vi blanc. De vi blanc, sí. Quan s'ha begut el vi blanc, llavors tireu la tomaca.
Lògicament, penseu-vos que com que la tomàquet ja també és cuita, vull dir que quasi en 5 o 10 minuts teniu el sofregit perfecte. Molt bé. Comencem pel principi, Paquita. Comencem pel... Sí. Ara sí que ens posem a fer-ho. Vinga, doncs va, vinga. Ara ho passem a fer-ho. Perquè el que necessitem és sal i pebre. Molt bé, sal i pebre. Perquè així que us poseu...
en plan de posar-vos a fer-ho primer de tot heu d'agafar les gambes i els llagostins salats i empabrats i a dintre la nevera llavors agafeu les mongetes que les mongetes les hem de remuir el dia abans posar-les amb aigua freda el dia abans no hi posem ni sal ni carbonat ni res de tot això completament netes i aigua clara llavors l'endemà així que us aixequeu les canvieu d'aigua aigua neta i les poseu a bullir
Primer de tot, a foc fort. Així es carrenquen el bull. I ja fa 5 minuts, per exemple, que bullen, baixeu el foc. Bastant? Perdó. Bastant? Baixem el foc? Sí, sí, el foc mínim. Hi ha el que hi ha, el fogor, el mínim. Quan fa 10 minuts que bullen les mongetes, llavors les heu d'espantar.
Sí, llavors poseu el foc fort i hi poseu un got d'aigua, freda. Sí, i d'aquesta manera, llavors, de moment, fins que tornen a arrencar el bull, que llavors es torna a baixar el foc, i que vagin fent. Però no les deixeu massa cuites, sobretot.
Perquè penseu-vos que heu de fer la cassola i que siguin senceres. M'entens? Perquè no Déu no se'n guarda quedar... I, bueno, llavors això ja teniu fet. Llavors agafeu la cassola i feu el sofregit.
Mentre les mongetes es acaben de fer. Perquè llavors, així que arrenquen el bull un cop les eues pantades, heu de tornar a baixar el foc, eh? I tirar-hi la sal. I llavors els aproveu. És millor provar-los...
Però, sobretot, us recomano que, com que va llar-ne la cassola, que ja és caurant, inclús amb el mateix suc, perquè no s'ha de coure, amb el mateix suc que hem mullit les mongetes. Ui, que boníssim que serà aquest llet, eh? Sí, no, no, per això. I llavors, quan tenim ja el sofregit fet i tot, llavors, les mongetes ja quasi acaben de ser. Sí. Al punt.
Llavors agafem de les mongetes, no massa escorregudes, ja les tirem a la cassola, que barregin amb cuidado, com és lògic, però llavors jo les escorro i guardo el suc. Ah, està bé. En un pot. I llavors les poso a la cassola.
Quan les tinc ja a la cassola i han agafat ja tot, posant ja també una mica de caldo, eh? Sí, sí, sí. De caldo d'elles mateixes, eh? Llavors, doncs, res, minuts, es tracta de minuts, llavors jo miro que cobreixi el caldo de les mateixes mongetes. I llavors és com hi heu de tenir. Les closes ja les heu de tenir obertes, jo a lo menos ho faig així, abans...
Les obro i el caldo de les closes també els hi poso en el sofregit. El colo una mica, potser, no? El colo, és clar, i el poses en el sofregit. Llavors, les closes només poso allà on hi ha un costat. I llavors poso les gambes i els llagostins tot a sobre de les mongeres. En cru.
Sí, sí, en cru, en cru. En cru, en cru. Per això que les mongetes no han de ser massa cuites. I llavors, cobriu del caldo de les mongetes mateixes. I, de moment, les poseu en foc fort. Però així que veieu que hi ha bull en plan tots ells, tot el d'aixòs, llavors el baixeu. I un quart d'hora...
Teniu aquest plat per portar-te'l. Bueno, doncs un plat realment només és la feina de posar les mongetes a remullar. A remullar i a coure i al sofregit. Li volia preguntar una cosa. Això que ens ha comentat amb la mongeta aquesta del ganxet, doncs d'espantar-se, en qualsevol tipus de mongeta o de cigrosis es fa igualment això? Ja t'ho dic, ja t'ho dic que sí. En tots? L'única cosa que no es pot fer és amb el cigró. Ah, amb el cigró no? No.
Amb el cigró, quan tu el poses a coure, t'assegures d'aigua, igual que les mongetes també han de ser abundants d'aigua, eh? No aneu a aquell lloc que es quedi incensa. I, doncs, el cigró no té cap necessitat, eh? Però la mongeta, jo et prometo que és un bon sistema. És a dir... Perquè pares de que bulli i llavors torna a arrencar. Doncs, esclar, espantar és agafar un got d'aigua i tirar-s'hi mentre freda.
Sí, sí, sí. I aleshores, doncs, després és com... Quan ja fa 10 minuts que bullen, per exemple, el mínim, perquè un cop arrenquen el bull, que bullen 5 minuts amb el foc fort, però després, el foc baix, pensa-te que no es desfan i queden boníssimes. Menys els fiorons, al tanto, eh? Anem a repetir els ingredients, Paquita, per anar acabant. Sí, senyora. Doncs, mira, 400 grams...
Parlem de les mongetes del ganxet del marisc. Ah, això mateix. Exacte. Dels fesols del ganxet. Els 400 de closes, o sigui almejas, 8 gambes i 8 llagostins. Això, jo us dic això, en plan per això us dic que un dia de festa queda també molt bo.
perquè de veritat que queden molt bones. I si vols posar-hi més gambes i més lligutils, no pots fer-hi. Ah, exacte, això depèn de la butxaca. Exactament. I una ceba grossa, tres cullerades de tomàquet ja triturat, un pebrot vermell tallat petit i igual que els quatre grans d'all que ja es barregen amb la ceba.
I després, l'única cosa que m'he descuidat de dius és que quan tinc la cassola aquesta feta, jo tinc julivert tallat, ben petit, i li faig una expulsadeta per sobre. Julivert sol o all i julivert? No, no, no. L'all ja està posat a la ceba. Julivert sol. Julivert sol. Però ve tallat ben petit, més que, diguéssim, és l'adornuda de la cassola. Bueno, però també ho veig que vostè t'hi ha de donar. Sí, sí, sí. Si pot ser julivert d'aquest nostre...
conservat en l'hort o fet de l'hort, que té doble sostància. Que té doble de gust, eh? Quina diferència, quina diferència. Doncs molt bé, Paquita, aquí apostem per aquest plat tan bo. Sí, i no us descuideu del vi blanc.
I llavors la sal i el pebre, que més que aviat és en plan d'aquells... Jo els poso en el peix, en les gambes i els llagostins i ja està pel plat. No, no, ja queda bé. Molt bé, Paquita. Doncs ens hem ben anotat aquesta recepta. Nosaltres que també la pengem a la plana de la xarxa i l'he agafat moltíssim aquesta estona que depara.
per explicar-nos aquestes receptes. Estan boníssimes. Doncs moltes gràcies a vosaltres, i si teniu cap dubte, sense manies... Exactament, us ho comenteu per la xarxa, i que nosaltres hi farem arribar a la Paquita. Molt bé, sí senyora. Gràcies, Paquita, bon dia. Adéu-siau a tothom.
Des de Ràdio Tordera, el matí ens enxarxar ara i aquí la recepta que ens acosta cada setmana la Paquita de Can Nassos en aquest magazín matinal presentat per la Rosa Maria Ruscalleda amb el Martí Miret al control de so.
Dos minuts i mig i seran tres quarts de dotze del migdia i ara que parlàvem de les verdures, de les frites del Pere Puigbert, una bona alimentació equilibrada durant l'embaràs és essencial tant per la mare com pel futur nadó. Això és evident, tampoc descobrim cap cosa, però cal remarcar-ho perquè al voltant d'aquesta qüestió hi ha molts mites, com ara aquell que diu que s'ha de menjar per dos o que no s'han de menjar certs aliments, mites que no sabem si són reals o falsos. De fet, la Fundació Fet el Medicine té una frase que resumeix aquesta importància.
La salut comença abans de néixer. I és aquesta fundació la que ha editat el llibre 40 recetes per a 40 setmanes d'embaràs i del qual volem parlar, entre altres, temes relacionats amb la maternitat amb la doctora Fàtima Crispi. Molt bon dia. Hola, bon dia. La doctora Crispi treballa al Servei de Medicina Materno-Fatal de l'Hospital Clínic, és especialista en avaluació cardiovascular i membre de l'equip de cirurgia fatal, un servei capdavanter i premiat molts cops arreu del món.
Dèiem que el llibre l'ha editat. La Fundació ha fet el Medicin que promou el coneixement sobre la medicina maternofilial. I no sabem si aquest promou és perquè no en fem massa cas o ho desconeixem. Bé, en realitat, la medicina maternofatal és una de les grans desconegudes o les grans abandonades avui en dia. Però com pot ser això? Home, doncs perquè es fa molta recerca en cardiologia, en càncer, no? Però, de fet, fins fa 20 anys que no existia l'ecografia, la vida començava quan naixíem.
perquè la gent no sabia si portava un nen, dos, si portava bessons, si la nena era nena, senzillament anaven, parien i punt, i la vida començava en el parc. Des que fa 20-30 anys es van inventar les ecografies, ara sabem que hi ha un fetus a dintre, el veiem, el podem curar, podem veure que es posa malalt, li podem fer coses, i va començar a existir, el fetus va començar a existir com a pacient, i per tant es va començar a fer medicina del fetus, i es va començar a poder-lo curar i tractar, i per tant és una cosa relativament nova, i hi ha molta cosa per descobrir.
De fet, les futures mares a Catalunya s'alimenten en general bé? Sí, sí, a Catalunya i a Espanya en general bé. Hi ha alguna cosa, potser puntual, però en general l'alimentació és bona. Què és el que no solem fer bé? Apuntàvem això de si s'ha de menjar per dos, que aquesta potser sí que ja veiem que la cosa no ha d'anar per aquí, però el fet de dir que hi ha determinats aliments prohibidíssims. Això és tan així?
així, per exemple, prohibidíssim l'alcohol. Ja, sí, aquest sí. El tabac també prohibidíssim i algun... En realitat, aliments prohibits en poca quantitat no hi ha cap aliment que diguis prohibit, impossible, no? Hi ha aliments que s'han de menjar amb precaució o, per exemple, la llet has d'intentar que sigui pasteuritzada, els embotits curats, doncs els hauries de congelar perquè si no podrien passar alguna malaltia, o sigui, no és que hi hagi tan poca aliments prohibits, però sí que a vegades els has de tractar diferent o els has de preparar diferent.
Això serien aliments que, si estan en mal estat, ens afectarien igual, però que potser per la condició de la dona embarassada poden dur a conseqüències que, clar, la resta de persones no passa d'un mal de panxa. Exacte. Exacte. Sí, sí, perquè aquest mal aliment o aquesta cosa nociva no només està afectat a tu, sinó que pot passar a la placenta i arribar al fetus i produir-li problemes. Exacte. I mengem equilibrat, que és l'altre gran tema. Això ja em sembla que surt de les dones embarassades, de la població en general. Sí.
Home, l'ideal, si féssim una bona dieta mediterrània, de fet és la millor dieta del món. Perquè quan s'ha comparat amb dietes americanes o dietes dels països nords, la dieta mediterrània és la millor del món. Ara, s'ha de fer una dieta mediterrània, eh? Fruita, verdura, penjar una mica de peix i de carn, cereals, no abusar de dolços... I si es fa la bona dieta mediterrània amb una mica d'oli d'oliva, és la millor del món. La pizza i pasta no és dieta mediterrània, per molt que sigui italiana. Bueno, una miqueta de pizza i pasta també és bona. El que no hi ha res que sigui bon excés.
En el llibre Les receptes, del llibre 40 receptes per a 40 setmanes d'embaràs, les han elaborat alguns dels xefs més prestigiosos del país en col·laboració amb especialistes en medicina materno-fatal. Bases nutricionals d'aquests plats, què és el que tenen o quines són les bases que hem d'anar alternant?
Doncs el que hem mirat és que tinguessin aquests els aliments importants, bases d'una bona dieta mediterrània, fruita, verdures, cereals, una mica de carn, una mica de peix, i després ens hem fixat que tinguessin vitamines o nutrients especialment importants per l'embaràs, per exemple l'àcid fòlic, que és molt important pel desenvolupament de la columna del fetus,
el lloda, que és molt important pel cervell del bebè, el ferro, que és molt important pel sistema circulatori, diferents aliments o coses importants que hem cuidat que en els plats tingués algun d'aquests nutrients importants. Entre els plats, per exemple, bunyols de bolets i bacallà, hamburguesa de verdures, arròs cremós de creixofa, caspatxo de maduixots, ens ha cridat molt l'atenció la cíndria a la brasa. L'equip de lloda, però si això no era el 90% aigua. Com s'ha de fer la brasa?
Home, això li hauríem de preguntar al cuiner, eh? Home, la cítria és bona. O sigui, l'aigua és molt important per l'embarassada. L'embarassada té el doble de casi de volum sanguiní i s'ha de beure molta aigua i, per tant, beure aigua és molt bona. I després la fruita és boníssima perquè et porta tot el que són vitamines, antioxidants i són molt bones també per l'embaràs. Com fer-ho la braça als detalls tècnics? Aquí hi ha pel cuiner. La veritat és que els hem de demanar plats facilets i n'hi ha alguns de facilets, però n'hi ha alguns que són...
És premium, no és de nivell. Però, bueno, així hi ha una mica de tot, eh? Ja ho posa també el llibre, el fàcil i el més complicat. Hi ha alguna cosa que sí que haguem de tenir més en compte? Allò de, mira, menja variat, però sobretot que no et falti tal cosa.
Bé, doncs important, per exemple, la llet, tot el que sigui calci i vitamina D és molt important. Després també el ferro, si s'ha de menjar una mica de carn i verdura, no? Aquestes, que ara hi ha corrents vegetarianos, es pot fer una menja vegetariana, però s'ha de tenir en compte que hi hagi una miqueta de carn verdura o, si no, substituts que també et donin el ferro.
I llavors també els nutrients com per exemple l'àcid fòlic i el ioda són molt importants. El que passa és que en la dieta nostra no són molt habituals i normalment es donen suplements, es donen pastilles. Però bueno, si es pot intentar donar aliments al ioda, que per exemple el peix té molt ioda i té àcids grassos poliinsaturats és important. I després alguns cereals i algunes verdures que aporten especialment àcid fòlic també són bons. Si no ingerim aquests nutrients, què pot passar o quins són els riscos més evidents?
A veure, com he dit, en general mengem bastant bé. O sigui, que si en menges però no en menges del tot, normalment tampoc passa gran cosa. Però si realment tens un dèficit d'algun d'aquests nutrients, podria haver-hi problemes importants. Per exemple, l'àcid fòlic és el clau. De fet, ara l'àcid fòlic es recepta totes les embarassades, mengin el que mengin per assegurar-se, perquè es va veure clarament que si no es menjava l'àcid fòlic hi havia més espina bífida, que és aquest problema que la columna no es tanca bé del bebè i després al no tancar-se bé la columna poden tenir problemes de caminar...
I llavors realment no se sabia, va haver-hi com una epidèmia que hi havia molts nens que naixien en aquest defecte i es va veure que és que les mares no menjaven prou àcid fòlic, es va començar a suplementar i va ser espectacular. Ara s'ha aconseguit, és una cosa realment excepcional ara. Si es suplementa vol dir que ens obre.
Bueno, no, que ens suplementa vol dir que ens faltava i que et dones el que faltava. Clar, però vull dir, si es recepta allò sense saber si ja menja suficient o no menja suficient, vol dir que hi ha una part, o pot haver-hi una part sobrant de citfòlic. Ah, sí, pot haver-hi una part sobrant, però es veu que no és nociva, tampoc no passa res si en menges més. Però si no, per si de cas, saps? En lloc de dir, bueno, anem a mirar què menges per si de cas, no, ens suplementem i ens assegurem que segur que no te'n falti.
Amb altres nutrients, sí, que si ens passem pot passar alguna cosa o tampoc? Per exemple, hi ha algunes vitamines, la vitamina A o algunes vitamines en concret que sí que si ens passéssim podria ser perillós, però en general, ja ho dic, si menges una mica variat i una miqueta de tot, en general no ha d'haver-hi problema.
I pel que fa a la proteïna, les persones que van al gimnàs o saben que han de canviar algun teixit i necessiten, doncs sempre fem la mateixa comparació, però com els maons que permeten construir aquest teixit, amb un embaràs s'han de fer algun consum extra?
No, s'ha de fer un consum correcte. El que passa és que, sobretot, va per aquestes persones que, per exemple, fan una dieta més tipus vegetariana o que no els agrada gaire la carn i el peix. No, no. Tant la carn com el peix són molt importants. La carn perquè et porta proteïnes i el peix, a més a més, et porta els assets grassots poliinsaturats que fan servir els bebès pel seu sistema cardiovascular i porta el lloda pel cervell del bebè. O sigui que és molt important que en mengi. Cada dia alguna petita ració i peix almenys un o dos cops per setmana.
de les afectacions o del que esteu estudiant des de la Fundació, us centreu principalment en cor i cervell?
Sí, sí. Nosaltres, la Fundació Medicina Fatal, està basada en un grup de recerca, que fem recerca per curar malalties de problemes que afectin durant l'embaràs, al bebè que li afectin durant l'embaràs. I, bàsicament, els dos òrgans més importants, o que després ens condicionen més, problemes podrien ser tant el cervell com el cor, i, per tant, la nostra recerca se centra sobretot en malalties, problemes, que podria ser, per exemple, una infecció...
o que li faltés oxigen al bebè, o que la placenta no funcionés bé, o algun tòxic, que pogués afectar el bebè durant el seu desenvolupament, durant l'embaràs, i sobretot que pogués afectar el cor o el cervell. Perquè el bebè és realment molt, molt vulnerable. Durant l'etapa que està dins de la panxa, el bebè s'està desenvolupant, està decidint com serà, com serà el seu cor, quantes cèl·lules tindrà, quants nuclis tindrà, com serà el seu cervell de gran o de petit. I si durant aquest període tan important i tan crític tens un problema,
pot ser que et canviïs i que et formis de manera diferent per adaptar-te a un ambient advers, i això et quedarà de per vida. És un concepte important, que potser en un adult, nosaltres tenim un insult, ens quedem amb una cicatriu, però no ens canvia tant. En un fetus, no, no. Realment és molt crític. Qualsevol problema ens pot canviar de per vida i pot condicionar que siguem diferents de per vida.
D'altra banda, si ens escolta alguna dona embarassada en aquest moment, que pensi que menjant allò un parell, imagino, d'àpats al dia, que ja continguin això, ja podem anar tranquils. No cal menjar set vegades al dia, ni buit, ni coses d'aquestes. No, no, no. S'ha de fer una dieta... O sigui, s'ha de fer la dieta que recomanaríem a tothom. Però fer-la de veritat, creure-te-la. Ai, ai, ai. Clar, això és la part complicada. El saber com es fa ja ho tenim clar. Sí, sí, sí.
I en l'embarassada sí que es recomana diverses menjades al dia, perquè l'embarassada consumeix molt, que està alimentant el bebè i consumeix molt. Llavors, l'ideal seria, que de fet seria l'ideal per a tothom, en lloc de fer tres grans àpats que tu omples i arribes desesperat de gana, fer un esmorzar, a mig matí menjar un iogurt o una fruita, dinar, tranquil, que no arribes desesperat de dinar, berenar com els nens petits, sopar i si te'n vas a adormir tard, un got de llet amb galetes.
Ah, sí? Això encara funciona? Sí, sí, sí. Si allò que diuen dels sucres abans d'anar a dormir no passa absolutament res. Home, un got de llet amb galetes no passa res. No passa res. Dèiem, un cop és important per evitar aquestes infeccions o per evitar que el nadó abans de neixar necessiti alguna substància que no hi sigui, algun nutrient que no hi sigui i hagi de portar la formació per una altra banda allò per adaptar-se a la situació que es trobi. En un cas d'una infecció,
Es pot revertir també el procés? És a dir, parlàvem fins ara de prevenció, allò que no li falti res, si li falta alguna cosa es pot arreglar? Bé, depèn, depèn del que li falti. Quan hi ha problemes a l'embaràs, avui en dia hem avançat molt i podem veure moltes coses, sobretot gràcies a l'ecografia i també gràcies a tècniques genètiques o tècniques de laboratori. Perquè el primer pas és veure-ho, perquè si ni t'enteres o no ho saps, doncs no ho saps, no? Llavors, en vida prenatal, durant l'embaràs, cada cop es poden diagnosticar més coses...
I algunes coses les podem curar d'ara en l'embaràs o altres coses, si no les podem curar, almenys podem saber què hi són i de seguida que neix el nen ja posar-hi una solució, no? Per exemple, nosaltres fem recerca amb nens que han tingut problemes a la placenta, que són més petits de la normal, que tenen un retard de creixement.
que sabem que tenen uns canvis a nivell del seu sistema circulatori, del seu cor, que els condicionaran risc cardiovascular en vida adulta, més colesterol, hipertensió, però sabem que si aquests nens ho veiem prenatalment i de seguida que neixen els hi posem una bona dieta, amb els grassos poliinsaturats i fem lactància materna, molt, molt important, amb això aconseguim revertir en gran part i que segueixen quasi ser normals el seu sistema cardiovascular. O sigui, la alimentació, tant en vida prenatal com en la infància, és fonamental.
Com apuntàvem, la Fundació Fetal Medicine analitzava, dèiem, d'una banda hi havia una línia d'investigació que mirava les evolucions del cervell, una altra que mirava el sistema cardiovascular, una investigació que deu ser molt concreta, deu ser molt acurada, deveu anar a buscar coses molt petites, allò que pel gran públic desconeixem o que podem no arribar a entendre. Com m'ho arribeu? Voler fer un llibre de dir, mira, escolta, tot això que sabem, fem-ho fàcil i publiquem un llibre aquest de 40 receptes.
Bueno, la veritat és que la idea d'aquest llibre va sorgir una mica entre passadissos, no?, perquè nosaltres com a grup de recerca tenim una voluntat d'investigar per curar, som metges, volem curar malalties, investiguem per curar-les, però també tenim una voluntat de transmetre aquest coneixement, perquè si tu descobreixes moltes coses però no les expliques a ningú no han servit de res. Llavors tenim com dos grans fons, no?,
formar metges i explicar-ho als metges en vies científics i també explicar-ho a les embarassades i explicar-ho als pares per arribar a la societat. Llavors nosaltres amb aquest afán, per exemple, hem fet una web que es diu Inatal, que és una web que hem fet per embarassades on poden fer consultes, on expliquem coses també de nutrició... Com es diu la web, perdona? Inatal, I-N-A-T-A-L, Inatal.com.org.
Llavors és una web on de fet hi ha calculadores, per exemple, de dieta, que tu pots calcular-te les coses, o calculadores de pes, i també t'expliquen coses de la dieta, consultes habituals, que moderem també les mateixes persones que estem en el grup de recerca. Una mica en la fan d'apropar-nos a la gent. I després, a part, cada any també fem un acte...
amb els pares que han participat en els nostres projectes de recerca per explicar-los una mica el que feia. Però la veritat és que aquests actes eren bastant avorrits. I nosaltres ens agradaven molt, però pel gran públic, i ens adonàvem que pel gran públic no. I vam pensar, home, per què no fem alguna cosa diferent? I vam dir, aquest any, que farem un acte al Cosmo Caixa, al maig, i parlarem de nutrició i dieta. I vam dir, ai, per què no fem...
llibre, perquè és que no existeix un llibre d'embarassades perquè la majoria de jo he tingut dos embarassos i altres companyes de recerca també han tingut embarassos i la veritat és que no existeix això i tot això que nosaltres sabem, anem a posar-ho i vam dir, home, però és que no ens el comprarà ningú i vam parlar amb els cuiners perquè ens fessin receptes. Ja estan totes recollides en aquestes 40 receptes per a 40 setmanes d'embaràs. Avui n'hem parlat amb la doctora Fàtima Crispi, doctora del Servei de Medicina Materno Fatal de l'Institut Clínic de Barcelona. Doctora Crispi, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
I fins aquí aquesta edició especial de Matins en Xarxa amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors. Demà hi tornem amb una nova edició del programa que presentarà el Joan Pau i Narejos. Que acabeu de passar un bon dia. Què fa la Unió Europea per tu?
Europa garanteix uns drets fonamentals a tota la seva ciutadania i vetlla perquè es respectin a tots els estats de la Unió. La ciutadania europea et ofereix uns drets específics. Coneix-los i exerceix-los plenament.
Si ets de viatjar en un país on no hi hagi ambaixada o consulat del teu estat, pots demanar ajut a qualsevol representació d'un altre país de la Unió Europea.
Com a ciutadà o ciutadana europea tens el dret de protecció consular a l'ambaixada o consolat de qualsevol estat de la Unió en les mateixes condicions que un dels seus ciutadans. Poden ajudar-te, per exemple, en casos de defuncions, accidents o malalties, arrestos o detencions, delictes violents o repatriacions.
Aquest espai sobre els drets convertits europeus és una producció de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya per a la representació de la Comissió Europea a Barcelona. Drets de la ciutadania europea. Coneix-los. Exerceix-los. Menuts amb Montse Huguet.
Avui les propostes pels més petits a la casa passen per una visita a l'espai xocolata Simón Coll de Sant Sadurní de Noia.
A l'Espai Xocolata Simon Coll els més petits podran descobrir a través d'un espectacular muntatge audiovisual quin és l'origen, la cultura i la història de la xocolata. Tot plegat complementat amb les explicacions d'un guia que els permetrà entrar en contacte amb el món de la xocolata i experimentant amb pinyes i faves de cacau i també, per exemple, motlles per fer figuretes. També podran veure el funcionament de la planta pilot on s'està fabricant aquest treuat producte.
L'espai Xocolata Simon Coll es troba a Sansadornir de Noia. Es pot visitar de dilluns a divendres de 10 a 2 i de 4 a 6 de la tarda. Dissabtes i diumenges de 10 a 2 del matí. La xarxa.
Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Marta Patricio. Milers de persones omplen aquesta hora carrers de les principals ciutats catalanes. Les principals mobilitzacions s'estan produint a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i també Tortosa. També a aquesta hora comencen a notar-se les carreteres catalanes els primers problemes de trànsit d'avui dia 1 de maig, sobretot a les vies direcció a la costa. Recordem que fins a les 3 de la tarda es manté activat el dispositiu de trànsit d'operació sortida.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home, Sant Adrià de Besòs. En esports, el Reus Deportiu de Patinetge Artístic demanarà a la Federació una plaça per al Mundial.
En marxa a aquesta hora ja les manifestacions en motiu de l'1 de maig, Dia Internacional del Treball, organitzades pels sindicats majoritaris, comissions obreres i UGT. Enguany les protestes s'apleguen sota lema contra la pobresa laboral i social, més ocupació, més convenis, més salaris. Milers de persones omplen a aquesta hora carrers de les principals ciutats catalanes. Les principals mobilitzacions s'estan produint...
a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa. A la capital catalana, per exemple, milers de ciutadans omplen en aquests moments Via Laietana des de la plaça Urquinaona fins a l'Avinguda de la Catedral. Encapçalen la marxa els principals líders sindicals catalans de Comissions Obreres i la UGT, Joan Carles Gallegó i Josep Maria Alvarez. Precisament abans de començar la manifestació, Gallegó ha demanat uns salaris dignes.
Avui imaginem que els salaris siguin també un element de reactivació econòmica, que els salaris ajudin a estirar de la demanda interna perquè des de salaris que creixin econòmicament per sobre de la inflació, des de salaris que creixin podrem reactivar l'economia i des de la reactivació de l'economia podem generar ocupació. Estudemats també és 20 dies o 25 dies abans de les eleccions europees.
A Tarragona finalment no s'ha fet cap manifestació, sinó que s'està fent en aquests moments una concentració a la Rambla Nova. El motiu del canvi és que els representants sindicals no s'han posat d'acord. També aquesta hora en marxa les mobilitzacions a d'altres punts de Catalunya, com per exemple Lleida, Girona, així com a Tortosa.
I aquesta hora comencen a notar-se a les carreteres catalanes els primers problemes de trànsit d'avui dia 1 de maig. Recordem que fins a les 3 de la tarda es manté activat el dispositiu de trànsit d'operació sortida d'aquest pont. En aquests moments trobem ja retencions en algunes vies, com us dèiem, sobretot en direcció a la costa. A l'AP7, circulació intensa direcció a Tarragona, també a la mateixa via a la Roca del Vallès, molt de trànsit en direcció a Girona,
I aquesta hora també a les 7.32 presenta complicacions per anar cap a sitges.
Les famílies dels bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan del juliol del 2009 porten la Generalitat als tribunals per reclamar-li dos milions i mig d'euros en indemnitzacions. Aquesta decisió arriba després que no hagi estat possible arribar a un acord extrajudicial amb el Departament d'Interior, segons que ha explicat l'advocat d'algunes de les famílies de les víctimes de l'incendi, Pau Cimarro.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home a Sant Adrià de Besòs. Els fets es van produir ahir a la nit al carrer 11 de Setembre d'aquest municipi del Barcelonès. Una discussió entre tres persones va acabar provocant una baralla on aquest jove de 28 anys va ser ferit per arma blanca.
Tot i que els serveis mèdics es van traslladar ràpidament fins al lloc dels fets, no es va poder fer res per salvar-li la vida. Els Mossos que no han practicat detencions relacionades amb aquest cas han iniciat ja una investigació. El cas es troba sota secret de sumari.
I aquest matí s'ha inaugurat la Fira de Maig de Berga. El certamen multisectorial més important de la comarca del Berguedà dedicarà un nou espai a les empreses de turisme i agroalimentació. L'objectiu és donar visibilitat a un dels principals sectors d'aquest territori. Sota l'EMA, presenta'ns el teu negoci, el certamen acollirà 148 expositors i preveu rebre uns 20.000 visitants. Aquesta és la primera vegada que l'Ajuntament i l'Agència de Desacordaments
a l'envolupament del Berguedà treballen conjuntament en l'organització d'aquesta fira.