dos excursionistes que van desaparèixer ahir a la zona d'Estana, a Montellà i Martinet. L'avís es va rebre i a la tarda, quan el germà d'un d'ells va trucar als serveis d'emergència per alertar d'aquesta desaparició. L'Ajuntament de Ripoll i representants de DIF, l'ensgestor de les estructures ferroviàries, es reuniran per millorar la seguretat al pas a nivell del tren del centre de Ripoll. El desencadenat de la reunió és l'accident mortal de fa deu dies, amb declaracions a la xarxa de comunicació local,
l'alcalde d'Arripoll Jordi Monell ha explicat les solucions que proposarà.
L'alcalde de Ripoll també ha explicat que es mirarà que la resta de passos a nivell d'aquesta zona no tinguin deficiencies. Esports en xarxa.
Bon dia, us parlo Raume Imo, la informació esportiva que un dilluns més arriba carregada amb els resultats del cap de setmana. Comencem parlant de segona divisió, on el Giron ha aconseguit un valiós empat a 0 al camp del líder, l'Elge. Els gironins perden una posició a la classificació de segona, on ara són tercers situats a un punt de l'Alcorcón, pròxim rival a Montilivi. A segona B, l'Hospitalet s'ha classificat matemàticament per disputar el play-off descens a segona, mentre que a tercera divisió l'Olot, el Cornellà i l'Europa tenen assegurat disputar la promoció a segona B.
En bàsquet a l'ACB aquest diumenge derrotes del Barça i del bruixador Manresa i victòria del joventut de Badalona, mentre que a la Lliga Lepora el Força Lleida va guanyar el Palència per 78-82 i ha igualat a un l'eliminatòria dels play-offs a l'ACB. I en hoquet i sobrepatins, avui hi ha un derbi català amb partit avançat de la jornada, 25 de l'OK Lliga a partir de les 9 de la nit, Moritz Vendrell, Fútbol Club Barcelona, els blauranes són segons a la classificació, a 10 punts d'alts del Baix Penedès, que són tercers. Notícies en xarxa.
Just a la posta.
Molt bon dia, passen ara 6 minuts de les 10 i comencem aquesta hora al Just a la Fustat d'avui, dilluns 29 d'abril. Un dilluns ens ha ensenyat amb el cel ben gris, amb aquestes pluges que ens acompanyen des de ja fa uns quants dies i a punt per començar a veure una setmana d'aquestes estranyes, perquè dimecres és un dia que és festiu.
Parlarem de l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno d'aquí uns moments, també arran d'aquests actes que han tancat els dies de Sant Jordi a Sant Just aquest cap de setmana i també parlarem amb ella de les notícies de Sant Just, de les notícies de nivell més general de l'actualitat catalana a través de la premsa del dia.
i en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que, com dèiem, ens hem llevat de nou en pluja per saber fins quan duraran aquests dies de pluja.
A partir de les 11.10 parlarem amb Miguel Vila, que és el responsable del representant d'una de les empreses que és intermediària per promoure l'ocupació des de Sant Just cap a Alemanya. Parlem amb ell de quin tipus de perfil es busca i què cal per treballar en aquest altre país.
I a partir de dos quarts de dotze, el que farem serà fer tertúlia, com és habitual cada dilluns, amb la Carme Madó, el Josep Coderc, en Jaume Jalabert i en Vicent Riera. I més coses, perquè a la tercera hora tindrem la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis i Justencs, la cuina amb la Carme Madó, també la Irene Pujadas, que ho ens farà la volta al món.
A través de la cultura, avui a Los Ángeles. I el còpig amb el Francesc Urbella, que avui ens parlarà de com tolerar la frustració. Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos també amb una música, comencem.
Bona nit!
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec i faré covard a mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
postes les llits que els telèfons no paraven de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny m'he volgut i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidad en un galàx heu parat una furgoneta aprofitant
la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abstir romànic d'una catenala i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al bosc de davant. I benvolgut ni sospiteu que gent com jo
Estem esperant. I que simpàtics que suspeu. I quin mal devia fer. I m'ho imagino o m'intento. I t'asseguro que comprenc que encara vull, sense remei, tot trontoll. I un segon, que un amic amb bona fe pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé. I que no añores aquells temps que fins i tot al recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món.
que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos en fessiu créixer. Amagat, amagat en mentides, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugàs d'una vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et vam fer mal.
El meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu dit.
El benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant.
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre sort, per a si un dia ens creuem. Ja em disculpo que em conec, faré d'home.
i ens esperaré darrere dret mentre tu li fas brometa. Veig que els busques alts mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem adeu i marxarem i ell em dirà que t'has vist vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul.
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo, diré aquí als senyors. Estem esperant. Xicots, aneu fent lloc.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crèmioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció
Faig fer una adaptada primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta.
Tot seguit. Amb un quart d'onze, no hem acabat de sentir aquesta veu que ens anuncia, però és moment de parlar de les notícies de Sant Just i per això saludem a l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé.
Per parlar d'actualitat Sant Just, comencem parlant d'un tema que rosseguem de la setmana passada, que es va anunciar al ple municipal de dijous, corresponent al mes d'abril. Sí, és un punt educatiu. L'Ajuntament de Sant Just rebrà finalment l'aportació que la Generalitat li ha de pagar per les set places de l'Escola Bressol que s'han creat aquest curs 2012-2013. Des de fa anys que la ràtio que estableix el Departament d'Ensenyament per l'Escola és de 107 places,
s'havia decidit només cobrir-ne 100 per tenir un millor rendiment des del punt de vista educatiu pels nens i nenes. Però en vista de la reducció de les aportacions de la Generalitat pel manteniment de les escoles Bressol, l'Ajuntament va fer un decret del que al dia al febrer de l'any passat en que destacava la intenció d'augmentar a ràtio aquestes 107 places que estableix el departament. Més d'un any més tard, ara fa un mes, a principis de març, el govern va comunicar que li ha concedit aquest augment i per tant la part proporcional de l'aportació que li correspon a aquestes 7 places més
Aquest punt es va tractar al ple municipal, es va aprovar per unanimitat i l'alcalde, el just a la fusta divendres, va lamentar d'alguna manera el retard de la Generalitat a l'hora de pagar i també tem que això es converteixi en un costum.
Hi ha coses que realment costa d'entendre-les perquè reconeix que l'escola Bressol de Sant Just té 107 places, que ja fa molt de temps que les té, i que malgrat que hi ha hagut moltes negociacions i molts documents, etcètera, doncs arriba benvingut aquesta notícia, però arriba, com tu deies, doncs molt tard. La inquietud és que aquest país, en aquests moments, sembla que això de no pagar s'ha oficialitzat, primer per part de l'Estat, ara la Generalitat. Em pregunto si també l'Ajuntament comença així, on arribarem tots plegats.
De fet, això mateix destacava el regidor d'Educació Lluís Montfort al ple municipal i va recordar que la manca de diligència precisament a l'hora de gestionar aquestes aportacions han costat a l'Ajuntament prop a 1.000 euros. Déu-n'hi-do, aquests ja no tornen.
Més coses, parlem ara de cultura. Fem un repàs breu dels guanyadors, dels premis, dels guanyadors del 25è concurs de Prosa i Poesia en català que es van lliure divendres i repassarem només els primers guanyadors. A internet d'aquí poquets ja podreu consultar la llista completa. En la modalitat de Prosa podem dir que el primer premi en la categoria de nois i noies de 9 a uns anys se'l va endur Núria Blanco i la seva obra La casa dels fantasmes. En joves de 12 a 14, Ernest Pratt i els còmics continuació.
En joves de 15 a 17 va guanyar l'Oral López i el text es faran els signes i per últim en la categoria d'adults va guanyar el text Égote absolvo de Maria Josep Tost. En poesia el primer premi de joves de 9 a 11 anys va ser per Berta Simín amb el poema De la vida a la mort. En joves de 12 a 14 va guanyar la poesia L'últim sospir d'Arnau Llovera i per últim en adults va guanyar la Iagui Llamet amb el poema De tu a vegades.
Molt bé, doncs això són aquests primers premis, com deia l'Andrea de seguida trobareu aquest llistat complet al web de la ràdio. I acabem a punts d'agenda, aquesta setmana estranya que dimecres és festa però hi ha activitats a Sant Just aquest dies, eh? Sí, sí, sí. I dijous i divendres hi ha activitats interessants, són dues conferències, dijous al vespre l'agrupació del PSC de Sant Just organitza una nova sessió dels debats 2.20
Aquest cop el tema serà la factura de la corrupció. Intervindrà Josep Maria Mena, que és ex fiscal superior de Catalunya. Això serà dijous a les vuit del vespre i es farà a la Casa Regional d'Extremadura. El preu per participar-hi és de 10 euros i per confirmar assistència s'ha d'escriure un correu electrònic a l'adreça info.sanjust.gmail.com.
I divendres, l'altra conferència de la qual parlàvem, tindrà lloc una nova conferència de les SES sobre Història, aquest cop sobre el món romà rural. Feia una setmana es feia amb el món romà urbà, doncs ara toca el rural. Aquest cop serà amb Ces Búsquets i es farà a les vuit del vespre a local de les SES a l'Ateneu. Perfecte, Andrea. Doncs moltes gràcies i tornem tot seguit. Fins ara.
Passen 19 minuts de les 10, és moment de seguir a d'acostar-nos al dràcul de premsa d'avui, dilluns 29 d'abril, l'últim dilluns d'abril, ho farem però després d'escoltar una mica més de música, que avui per acompanyar aquest dilluns gris, dia també de molts embussos, és un dia en què millor trobar alguna cançó que ens inspiri o que simplement ens faci passar.
una mica millor. Aquest dilluns plujós en què el trànsit i tot plegat acostuma a complicar-nos una mica, si més no, les primeres hores del dia. El que farem doncs és escoltar un tema de DXX. I es titula Bieseres, del seu primer àlbum.
I used to have all the answers And you, you still have them too And we, we live half in the daytime And we, we live half at night
Watch things on VCRs With me and talk about big love I think we're superstars You say you think we are the best thing but you You just know You just know
Wanna find myself by the sea In another's company By the sea Wanna go out to the beach Gonna dive and have no fear because you
I watch things on VCRs With me and talking about big love I think we're superstars You say you think we are the best thing but you You just know You just do
Estem escoltant just a la fusta. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts d'onze, saludem aquesta hora de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per fixar-nos ara en la notícia més destacada del dia en primer lloc i després en altres qüestions dels diaris. I la notícia més destacada a tots els quatre diaris que tenim a la taula, passa per Itàlia,
i per aquell tiroteig que va tenir lloc ahir a Roma. A l'avantguàrdia ens diu dos policies tirotejats a Roma durant la jura del nou govern. L'agressor, un palet a la turba, va dir que volia atentar contra polítics. L'alcalde de Roma relaciona l'atac amb el clima en rarits que hi ha al país. En fotografia de portada veiem un d'aquests carraviners tenent el seu company ferit per una bala al coll en aquest atac. El veiem estirat a terra. I aquesta és la fotografia que han triat a l'avantguàrdia.
El periódico veiem portada a l'home que va disparar contra aquests policies. Diu el titular 13 en plena jurada al govern italià. Un home desesperat fareix de bala dos policies, diu el periódico Alta Atenció. El diari Ara ho trobem en un format més petit però també amb una imatge, un aturat italià i intenta atentar contra els polítics però diu que fareix finalment dos policies durant el jurament del càrrec del govern.
I per últim, el punt avui ens diu atac al nou govern italià. Un home de 49 anys, Luigi Preiti, ofereix dos policies i una dona quan volia, deia, disparar als polítics. I veiem una imatge d'aquest agressor en portada del punt avui. Doncs és el que se'ns explicarà als diaris d'avui, tot i que ara també se'ns actualitza amb altra informació. Els digitals, per exemple, a l'ara.cat podem llegir que la llum i els combustibles retallen un punt de l'IPS i situen a taxa internacional
El 1,4%, els preus han augmentat un 0,4% respecte al març, segons l'indicador avançat de l'Institut Nacional de Estadística. També se'ns diu que Manel Fuentes plega del matí de Catalunya Ràdio. El partidista ho ha comunicat al president de la corporació de programes mitjans i visuals aquest cap de setmana i avui ho ha dit en antena. Ell mateix de les 8, l'última emissió serà el 12 de juliol.
Valoració que ha fet a les 8, tampoc es veu que també directament ha dit que no li havia agradat el que havia dit el director de Catalunya Ràdio respecte a les audiències que van sortir aquesta setmana passada. Més qüestions, la inflació internacional, que a un punt, com dèiem, se situa en l'1,4%, també és el tema més destacat del 324.cat, que també ens destaca que els Lakers han estat humiliats pels esports en clau de bàsquet nord-americà i que dos excursionistes moren en un allau al Cadí, un accident que ha passat al municipi de Montallà i Martinet
A la cara nord de la serra, els bombers han pogut recuperar els cossos a les dues de la matinada. Es tracta de dos homes de 39 anys veïns de Santa Barbuesua de Mogo, d'una mala notícia, per tant, una notícia tràgica que ens arriba de la muntanya. I passem ara a fixar-nos en més notícies que tenim als diaris, Andrea. A la portada del diari ara veiem una imatge bastant...
en un metge gran on trobem un moment de la manifestació que va tenir lloc ahir als carrers de Barcelona. Diu el diari Ara clam el carrer contra uns pressupostos antisocials. Hi veiem alguns manifestants amb els paraigües sota aquesta pluja que va caure ahir a la ciutat. Això trobem al diari Ara. El punt avui ens diu desafiament obert contra la Constitució. Diu que el diari accedeix al dur al·legat de l'advocat de l'Estat contra la declaració de sobirania.
Diu que és un acte de poder constituent com a sobirà que vol exercir-lo. El poble català no té límit constitucional. Diu que la sobirania del poble català suposa atribuir-li el dret de cessació que podrà exercitar si és la seva voluntat i comissis on les eleccions autonòmiques mai poden investir de naturalesa constituent al Parlament.
És aquest recull de l'accés que ha tingut el punt avui en aquest al·legat. D'altra banda, el periódico. El tema del dia diu que el joc online ilegal dispara les addiccions. Diu que els usuaris majoritaris són joves amb estudis. Els pacients atesos per aquest trastorn a l'Hospital de Bellvitge creixen el 13% en un any.
i apostes esportives i pòquer suposen el 78% de les sumes jugades a Espanya. Com deia, és el tema del diàleg períbico, per tant està molt ampliat a les pàgines interiors. I a l'avantguàrdia, un altre dels temes del dia, potser el més destacat és aquesta victòria de Rafa Nadal sumant el seu 8è Godó, és l'avantguàrdia del grup Godó normal que es combrin cap a casa d'alguna manera, i ens diu que el tenista mallorquí va tal magro per 6 a 4 i 6 a 3, i en portada també en fotografia el veiem
A ell ens diu 8 de 8, Nadal, entre el president de la Generalitat Artur Mas i Javier Godó, que és el compte de Godó, diu que va guanyar ahir la seva vuitena final del torneig que va disputar contra, com deia en Nico Almagro. Doncs és el que tenim en altres apunts de les portades d'avui. Ens fixem ara en què passava, que se'ns deia fa uns quants anys, per exemple fa 20 anys a la porta de la Vanguardia ens parlava de Garzón, que es preparava per les àrees d'interior i justícia.
El candidat demanava excedència de la judicatura i es perfilava com a ministre si guanyava el PSOE, cosa que finalment no va arribar a passar, no va guanyar el PSOE i tampoc no va ser garçons ministres de justícia, i ni d'interior, i ho jetet matia haver rebut donacions privades. El jutge Moreira es acusava de central d'haver-se finançat il·legalment i de practicar l'extorsió, per tant ningú se n'acaba del llibre, també d'aquests finançaments estranys, i Caznar assegurava que Espanya no necessitava MAX.
Màgia. I fa 15 anys, l'any 98, el 29 d'abril del 98, que era dimecres, fracassava la primera trobada entre Borrell i Almúnia. Aquest tema continuava sent centrada a les portades. El secretari general posava condicions i cobreva força la hipòtesi d'un congrés extraordinari. Mentrestant, Pujol donava instruccions als dirigents de Convergència per tancar la polèmica amb Borrell. Demanava que no li repliquessin i que acabessin amb les declaracions
encadena que havien començat arran de la designació del nou candidat socialista. Imagino doncs que hauria criticat també Borrell dels convergents i tot plegat ens hauria desencadenat en una mica baralla política. Fer més coses pessimisme sobre Donyana, els polítics dels únics que veien optimisme al futur de Donyana després de la riada tòxica, hi ha una imatge que ho il·lustra.
Aquesta mala notícia ecològica, i França acabaria el 2002 l'autopista a París, Tunel de Puymorens. No hi havia termini, però per connectar amb Barcelona. I una punt més, la tarifa urbana telefònica pujaria mitja passeta per minut el mes de maig. Mitja passeta. Més coses. La vanguardia de fa 10 anys, l'any 2003, els judicis ràpids es començaven amb dificultats. Fiscals, policia,
i lletrats avalaven la llei però criticaven la falta de mitjans i errors informàtics en el debut del sistema també eren la tònica d'aquesta notícia que ocupava del primer lloc de la portada de la vanguardia, tot i que la fotografia passava per una altra història. Passava per Argentina, per Buenos Aires. Kirchner podria batir a Menem en el dubbel peronista i ens mostrava en fotografia tots dos candidats acompanyats de les seves parelles.
I també se'ns deia que Reina renovava antic una setmana abans de dimitir. En clau barcelonista, la futura Junta hauria de ratificar si avalava el contracte. Només fa 10 anys i en tot aquest temps ha canviat molt tot el món blaugrana.
I acabem amb la portada de la vanguardia de fa 5 anys, el 29 d'abril del 2008. Se'ns deia que el minitranspassament dividia el tripartit al Congrés, el govern aprovava el plan de l'Ebre contra la Saquera, però la unitat es complicava a Madrid, el PSC votaria a favor, Esquerra s'abstindria i Iniciativa posaria condicions pel sí. I el govern creia que la crisi mobiliària duraria fins al 2010. La venda d'habitatge a Catalunya caia un 42% a febrer l'any 2008,
i la fotografia se l'endúi al Barça tot o res, diu que els lauranas s'entrenaven a altra fort i encara van optimistes al partit més important de l'any que els podia portar al cel de la final de la Champions o a l'infern de sumar dues temporades seguides en blanc. Doncs des que passava fa uns quants anys de 15 anem cap a les contraportades d'avui, dilluns 29 d'abril.
Comencem a parlar contra portada del diari Ara, on llegim un final honorable. És l'àrticle de l'Antoni Bassas, l'àrticle de St. Manalen, que parla de futbol. Comença dient, disculpi l'arrencada una mica bruscà. Ja els avanço que al final llegiran allò del Bayern, té tots els números per classificar-se, però el barcelonisme no pot anar al camp com si anés a l'escurxador.
Diu perquè el que signa és un color agraït i diu si vostè tampoc no pot reproduir en públic el que va pensar quan l'Atlètic va empatar el minut 89, benvingut a la penya a fer una teja. Em tenen content aquests nois. Aquests nois aquí al món ha vist fer el millor futbol de la història i ens han donat una raó més per viure i resulta que no saben aguantar un resultat quan falta un minut. I si encara fos la primera vegada, però no. I ara diu, de l'últim cop no en fa ni un més. A Vigo va passar exacte amb nen igual.
al voltant del partit d'aquest cap de setmana. I també parla, evidentment, de la tornada de les semifinals de la Champions, que defronta el Barça contra el Bayern. Molt bé, doncs això és el que tenim al diari ara. El punt avui llegim al següent titular. Molts nens interdueixen l'ecologia en les seves llars. Avui entrevisten Montses Cotia, que és secretària general de VidaSana. És enginyera agrònoma especialitzada en agricultura ecològica i protecció del medi ambient. I una de les responsables del projecte Mamaterra, que va néixer l'any 2006
el Saló Biocultura per estendre l'ecologia entre els infants. En tot plegat diu que és molt important el paper de l'escola. Diu com sempre, també depèn de les famílies, perquè n'hi ha de sensibles i d'altres que descuiden aquests conceptes. Això sí, sempre estem més receptius si les propostes venen dels nostres fills. També diu que tres nens de Barcelona ens van dir que volien ser pagesos de grans.
Diu que això era impensable fa 10 anys. Molt bé, doncs mira interessant que s'evolucioni per aquest camí. Passem ara cap al periódico. On tenim que, a qui he après, que tots som iguals? Qui ho diu això? Angela Castillo, que és membre de dones llatines sense fronteres i el 30 de maig l'associació compleix dues dècades de trajectòria a Barcelona.
És una dona colombiana de Cali i exfuncionària fiscal. Va venir a Barcelona l'any 2000 quan un canvi polític al seu país la va deixar sense feina i diu que encara que arribes per especialitzar-te en hostaleria i turisme, la vida et porta per uns altres camins. Tinguis els estudis que tinguis. Aquí diu que no valen res. De manera que l'única sortida laboral és el servei domèstic.
Diu que ara porta les relacions públiques d'aquesta associació de dones llatines sense fronteres i també va treballar per la Fundació Suma Humanitate, però al principi no hi havia cap altra sortida. Diu que quan arribes aprens a primer de tot a ser humil, que tots som iguals, perquè allà, per exemple, tenia estatus, diu que era resultat del sistema del seu país i mirava una mica per sobre de l'espatlla, i aquí diu que em van abaixar la Guàrdia a zero.
I també allà estava guanyant un bon sou com a funcionaria de carrera però quan arribes aquí et trobes amb la realitat que per a vostès som del tercer món. I és el que parles. Aquesta història que tenim avui a la Vanguardia, la contra de la Vanguardia, interessant també. No, la contra del periòdico. Ara passarem a la Vanguardia. Ah, del periòdico, doncs sí, ho he indicat malament. I ara passem a la Vanguardia. I ara passem a la Vanguardia on llegim també, he mort diverses vegades però encara puc somiar.
És una entrevista molt interessant que avui fa el Víctor Amela Amin Sheik, que és un nen supervivent dels carrers de Bombay, un nen que ara té 32 anys però que ha viscut molts anys als carrers de Bombay i que ara publica un llibre que es diu Life is Life, la vida és vida, està disponible a Amazon i relata la peripècia esfareïdora de la seva infantesa en estacions de tren de l'Índia.
Diu que amb cinc anys el seu primer record és d'ell treballant perquè a l'Índia els nens treballen, es penja dels trens, se la juguen, diu que és el més normal i que no li agradava anar a l'escola. La seva mare li va posar a netejar vasos en una tateria però si no ho feia diu que li retorçava l'orella massa vegades i que li feia mal i que a casa seva el seu padrastre també el pagava. Fins i tot un dia sembla que li van caure tots els gots a terra
i que es va espantar i va fugir perquè sabia el que li esperaria, que el seu cap el pagaria, la seva mare el pagaria, el seu pare també, i va fugir a l'estació de tren. Diu que hi ha molt moviment i viu molta gent, pidolen, però ve un cop allà, doncs trobava a faltar casa seva d'alguna manera, la seva mare, i tot i que va anar a casa seva, va veure la seva mare des del carrer, no hi va tornar, i l'endemà va tornar a l'estació i ella s'hi va quedar sis mesos.
Una bona història que trobem avui a la contra de l'avantguàrdia. Si us interessa més, en aquest llibre aquest Life is Life.
Allà som ara amb la notícia curiosa de l'ia que avui passa pel pa. Andrea, no sé si ets amant del pa, si t'agrades, no t'agrada o no tens cap ofici especial. No és especial, però m'agrada. Doncs el pa que sí que és bo, o almenys quan s'hi va acostumar sent dels més bons, és a França, per exemple. Sí, baguets. Exacte, doncs es veu que la millor bagueta del món la fa un tunicià. Mira.
No la fan a França, és un dels símbols mítics de París fins i tot i de fet a París han fet un concurs per saber quina era la millor baguette i s'hi van presentar 203 forners en aquest concurs llavors 52 es van desqualificar de seguida perquè eren massa llargues o pesaven massa i hi havia normes molt estrictes que eren 65 centímetres i 300 grams, com a màxim.
i llavors hi havia una etiqueta i un codi que garantia l'anonimat dels participants i un jurat d'experts que envalorava la cocció, el gust, la textura i l'espectre. I aquest any és el segon cop que...
El castanyol guanyador és un tunicià de 42 anys que s'hi dedica des dels 15 i és el segon cop que el premi se l'endú un forner d'origen magraví. Encara que la forma tradicional de treballar el pa i la baguette doncs és 100% tradicional francesa. Diu que amb aquesta baguette ell diu doncs que han fet un gran treball de recerca que va estar amb la massa el dia anterior amb 24 hores d'antelació, l'humitegen un 70%, les fan amar i posen menys llevat i és un pa que és ben descansat i ben dissenyat en un estil passat de moda.
El premi són 4.000 euros, o sigui que poca broma, i l'encàrrec, atenció, d'aproveir el Palau de l'Elisi amb les seves vaquets. Suposo que és fins que es faci el segon concurs.
Sí, el president francès té sempre la millor baguette de París, se suposa. Sí, mira, és un bon negoci. Exacte, suposo que el prestigi també li pot donar clientela, no? No, m'imagino. Al teu forn, que el teu pa és la millor baguette de París, una cosa o altra s'obreix. Quina gràcia. Sí, doncs avui és la notícia curiosa, hem parlat de pa, gràcies, Andrea, i que vagi bé, fins ara. Continuem repassant més qüestions vinculades amb la premsa d'avui,
obrim diaris i el que fem ens fixem en diferents temes que trobem si tenim una mica de temps per llegir-los. I comencem pel punt avui. L'Andrea ja ens ha comentat que ens parlen d'aquest document de l'advocat de l'Estat contra la declaració de sobirania i arran de tot plegat el que llegim
és un reportatge que ens parla de Còsova, el precedent. Els governs espanyols i catalans actuen amb el referent del nou estat balcànic, reconegut per la majoria d'estats de la Unió Europea, l'Accord Internacional de Justícia, va concloure el 2010 que el Dret Internacional no prohibeix les declaracions d'independència. El pronunciament sobre Còsova va marcar un punt d'inflexió. De fet, el 17 de febrer del 2008, el Parlament de Còsova va declarar unilateralment la independència i 5 anys després la majoria d'estats de la Unió Europea
L'han reconegut i l'Eurocambra ha demanat als que no ho han fet que moguin fitxes a Espanya, Grècia, Xifre, Eslovàquia i Romania. Mariano Rajoy es nega a reconèixer-ho perquè rebutja les declaracions unilaterals d'independència. Avui ens explica tot aquest precedent al diari El Punavui.
Parlem ara d'una bona notícia. La Vanguardia ens parla de fogons contra la desforestació. Enprenent de social, dissenya cuines per reduir els gasos tòxics que maten cada any 4 milions de persones. És Boixin Serrat, que va arribar a dijous a Barcelona després de navegar durant 110 dies per aigües de mig món, de Sant Diego, Hawaii, Japó, Xangai, Vietnam, Birmània, Índia, Maurici, Sud-àfrica, Ghana o Marroc, amb Déu en pren dos mesos. Ens ho explica Rosa Maria Bosch, des de Barcelona, que diu que ha fet una travessia
a Mostín Serrat per mostrar els seus projectes i de passar a buscar inversors, impulsada per l'Enreys Naval Institute, una incubadora d'idees de Colorado que ha tutelat aquests 11 promotors d'iniciatives amb elevat impacte social. Ell doncs el que explica també aquest cap de setmana a Barcelona són les seves cuines dissenyades per rebaixar fins i tot en un 80% el consum de combustible i reduir a mitjana un 70% les emissions de garos tòxics que els països en desenvolupament maten cada any
4 milions de persones, la majoria dones i també nens, segons xifres de l'Organització Mundial de la Salut. Per tant doncs és aquest projecte que en principi facilitaria o salvaria moltes vides. El que s'ha presentat aquests dies a Barcelona i que està fent la volta al món per donar-se a conèixer i buscar finançament. Passem ara cap a un reportatge que tenim al periòdico sobre persones sordes. S'estitula
No existeix el silenci i diu oralistes o signants. Aquest és l'etern debat que des de fa anys divideix el col·lectiu de persones sordes. Més enllà de la pugna, s'obja un objecte comú, que és la comunicació. Ens explica Ima Santos que la resposta de Cecilia Solanes, preguntar-li sobre si l'existència d'un món de silenci diu que les persones sordes ni somudes ni vivim en el món del silenci. Per mi el silenci no és sinònim d'incomunicació.
Diu que el 90% dels sords neixen en el si de famílies que hi senten, però la Cecilia en canvi forma part de l'altre al 10%. És una funcionària de 50 anys que porta audiofunders dels 10. Els seus pares i les seves dues germanes són sords profunds igual que el seu marit i les seves dues filles, la Simona de 19 anys estudiant de Dret a l'UB i la Clara de 17 que estudia Batxillerat.
També ens parla ara, per exemple, de Marta Capdevila i Flúvia Artells, que són sords profunds, però que en el seu cas, la Marta té 41 anys i fa tres que porten en plan coclear. Fins llavors no hi sentia gens, però sí que parla. Han estat anys de logopèdia i esforç, però crec que l'aposta dels seus pares va ser encertada. La van treure d'una escola especial als 6 anys i ella creu que tot plegat l'ha ajudat. I Flúvia, en aquest cas, parla amb més fluïdesa que la Marta,
Té 31 anys i es confessen capaç de resumir el que vol expressar i ho fa amb claredat. Ningú diria que és sord si no fos per l'imperceptible audiòfon de l'orella dreta. Interessen aquest reportatge del periódico que avui ens explica una mica com viuen les persones sordes i intenta trencar també tòpics i tabús.
i acabem parlant del diari Ara amb una entrevista que ens parla del mercat de l'art. Se li fa a Claire McCandrieu que és economista especialitzada en el mercat de l'art i diu que la caiguda de la mercat artística a la Xina els ha donat una lliçó. Les galeristes hauran d'explotar terrenys nous i més arriscats, comprometre's més amb el mercat de l'art contemporani
en la carrera dels seus artistes. També diu que un mercat d'art fort crea ingressos indirectes. També diu que Espanya ha apostat molt pel turisme de sol i platja, però els turistes que van a les ciutats a veure museus, a visitar fires d'art, gasten molts diners als beneficis indirectes. Per tant, el camp artístic són més elevats que els d'altres sectors, és l'opinió.
de Clerma Càndriu, economista especialitzada en el mercat de l'art i fundadora de la consultora ArtsEconomics que va firmar el 2011 l'informe sobre l'estat del mercat espanyol impulsat per la Fundació Arte i Mecenadgo. Una entrevista que podem llegir avui al diari A Relació de Cultura.
Saltem ara a canvi de la informació esportiva i us expliquem que el diari es porta avui titula Si es pot, Messi aposta per la remuntada, el crack assegura que es pot aconseguir i tot el vestuari comparteix aquest sentiment. El nou esportiu titula directament Fe, per parlar doncs del Barça que continua encomanant-se a aquesta idea de la retornada i el retorn de Messi. Diu que ho intentaran els joves, són conscients de la trista imatge que van oferir a Múnich
a buscar la gesta de capgirar l'eliminatòria. I també en aquesta línia el Mundo Deportivo titula amb Leo Messi, tot és possible, el bon moment de Messi és la gran base per la remuntada davant del Bayern. Aposten tots tres diaris esportius de Barcelona per la remuntada contra el Bayern.
En clau cultural us expliquem que Spielberg presenta el seu nou projecte, Obama, amb Daniel Day Lewis, el director per a Jornal Video humorístic que el president dels Estats Units va mostrar amb el tradicional subanual de corresponsals de la Casa Blanca. Els Bit Boys publicaran un doble àlbum en directe i els Rolling Stones oferiran un concert sorpresa en un club de Los Angeles.
i més de 100 activitats s'han fet arreu de Catalunya i per celebrar el Dia Internacional de la Dança mentre que l'austríac Thomas Bernhard es fa sentir a la sala B aquest de Barcelona amb el monòleg autobiogràfic Tala. I de seguida mirem de recuperar aquesta cançó sense interferències però el que fem és parlar
de He and Him aprofitant que avui és dilluns, un dilluns d'aquests de pluja i que segons com jo he enviat al principi convé trobar música per trencar una mica aquest dia, doncs sembla que el She and Him, que són Emward i Zoe Descanel, el que han fet doncs és publicar en streaming el seu tercer disc.
De fet, també és el que han fet un altre grup. Seria, en aquest cas, Mika i Groning. Tots dos ofereixen aquests àlbums. Llegim avui Indie Spot i es pot escoltar complet en aquests avançaments. I tenim aquesta opció d'escoltar avui dos discos nous. I mirarem, com dèiem, de recuperar de seguida aquesta cançó amb la que tanquem
Aquest recull de premsa que fem cada dia aquesta tarda seguida, però parlem del temps. Escoltem, per tant, una cançó del seu anterior àlbum.
I see the luck I've had Can make a good man turn bad So please, please, please Let me, let me, let me Get what I want this time
I haven't had a dream in a long time. To see the life I've had could make a good man turn bad. So for once in my life let me get what I want, Lord, no.
I know it will be the first time.
Please, please, please let me, let me, let me get what I want this time. I would know it would be the first time.
9 minuts i arribem a les 11 en punt. Per tant, un moment ara per parlar del temps amb el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Què tal? Bé, home.
No et queixaràs, no? Primavera plujosa, des de dimecres que no veiem el sol...
Sí, sí, realment està... És estrany, no? Tants dies de pluja seguits. És poc habitual, aquí. Sí, el que passa que han coincidit dos... és com si ens haguessin passat dos fronts molt seguits i molt actius. Llavors, per això ha sumat més dies. Però sí, realment hem de tirar molt enrere per recordar quatre dies de pluja seguits a Sant Just. Potser al mar sí que hi ha d'haver algun avisari d'aquest estil. Tres. Tres, però quatre dies... I, a més, amb aquesta intensitat i anafent, anafent tot el dia, perquè pensem que divendres, dijous, dissabte... Divendres no va a ploure. Sí que va a ploure, sí.
però molt poquet. Dijous va a plorar més, per exemple. Per tant, portaríem dijous, divendres poquet i dissabte i diumenge i avui dilluns, cinc dies. Ja, és que és molt. I quan durarà? Durarà fins dimarts. Demà també plorarà. Demà ja serà un dia una mica tonto. Potser al matí algunes gotetes, potser a la tarda, però ja començarem a veure grans clarianes, obrirà i al cel també apareixerà això que es diu sol. I bueno, és una situació que realment ha engreixat una miqueta la...
el que portàvem de precipitacions aquest mes, perquè sempre el mes d'abril és un mes que es mostra plujós. Hem d'avisar que a l'estació meteorològica, hi ha molta gent, m'ha trucat gent, i hem d'avisar que se'ns va, se'ns va amb 800 i ens passen coses a l'estació meteorològica. I, a més, que està en una zona que tampoc no té una certa facilitat d'accessibilitat. Clar. O sigui, s'ha de pujar per l'antena on tenim els repetidors de la ràdio, arribar dalt de tot, des d'allà, amb una escala, intentar accedir als aparells. Ho diem perquè el divendres,
amb el vent que ens va fer entre dijous i divendres, els pins fan aquesta pinassa petitona, aquestes boletes que fan... i tot això es va napetar a dins del plobiòmetre, ens va fer com un tap, i no ha registrat tota la pluja que ha caigut a Sant Just. Ara hem pujat un moment, que ningú s'espanti, avui hi ha 7 litres per metre quadrat, no és cert, avui ha plogut molt poquet, han caigut entre 3 i 4 litres per metre quadrat aquesta matinada, però ara de cop hi vol tenir en 8.
i probablement que això es pugui anar engreixent a mesura que avancin les hores, tot i que no plogui, perquè se'ns ha acumulat l'aigua. I probablement ha sobrat per sobre el ple, però no podem apuntar la precipitació que hi ha hagut a Sant Just. Hem consultat les dues estacions així semblants a la nostra, properes a casa. Una és a Sant Feliu, en una escola de Sant Feliu, que està més o menys a la mateixa alçada, i l'altra es troba a Sarrià també a la mateixa alçada, més o menys.
i entre aquestes dues estacions estan entre els 48 i els 49 litres per metre quadrat. Com que Sant Just està mig camí d'aquestes dues i tenim la mateixa paret de muntanya, probablement a Sant Just hagin caigut aquesta quantitat de litres, entre els 48 i els 50 litres per metre quadrat. L'estació ens registra 16 litres per metre quadrat en aquest episodi de pluja, que no són certs, o sigui que n'hi haurà d'afegir uns quants més. No està malament, no?
No, perquè ara fem la valoració del mes d'abril, que demà ens deixa, i la valoració global amb aquests 50, més els 12 o 13 que teníem de principis de mes, doncs realment ens dona un mes de 50-60 litres per mes de quadrat, d'una precipitació que ja està al voltant dels 240-250 litres per metre quadrat. Sempre que tenim aquesta xifra, en aquesta època tan aviat de l'any, doncs recordem l'any passat, que vam arribar als 330 litres per metre quadrat durant tot l'any,
i que estiguem a 250 el mes de maig, doncs realment ens obre les portes a una certa eufòria pel que fa a l'aigua, pel que fa al que encara s'ha de desfer de neu, perquè no només a Sant Just, no ho vam preveure a la previsió, pràcticament no ho va preveure ningú, però ahir al migdia, a les 12, a Sant Just hi havia 7 graus de temperatura. Aquesta temperatura tan baixa, si te'n vas una miqueta amunt i puges 400-500 metres a les muntanyes de Tarragona cap a Prades, cap als ports de Tortosa-Basseit,
En aquella zona va nevar, o sigui, no s'esperava això. Sí que està per sobre dels mil metres, però va nevar. Per exemple, aquest cas estic una mica allà, que em anaven enviant fotografies ahir al llarg del dia a través del WhatsApp i ja en tenien dos PAMs el diumenge al migdia de neu. O sigui que ha nevat, ho ha fet en llocs on no hauria de ser massa habitual i estem a les portes del mes de maig.
Si preguntes als més vells que això també ho han fet i els dius, mira que ha nevat, això ho havíeu vist i tant. La primera quinzena de maig fins i tot ha nevat en llocs molt propers a la ciutat de Barcelona i també hi ha hagut una certa inestabilitat. Per això comentem que quan era el 15-16 d'abril i teníem aquelles meravelloses temperatures de 21-22 graus, tothom anava despullat i tal,
Despullat en el sentit de portar roba ciuenca, doncs sempre hem de tenir en compte que la primavera és un... Per tant, exagerat és estrany, eh, realment, portar bric el 28 d'abril o no? O anar amb màniga curt i xancletes el dia 15 d'abril també és poc habitual. Ni una cosa ni l'altra. Bueno, però és que la primavera és això, és el clima mediterrani, o sigui, no és un air, no és un climatitzador que li dius mira, em poses la temperatura a 20 graus i a partir del 24 de juny m'ho puges a 25 o 26.
La metrologia es mou amb diferents masses.
que arrencava des d'Argèlia i que regava el dijous i una miqueta divendres. Divendres ens va anar d'un pèl que no ens enganxés una de molt bona a la tarda, i això que estaven fent moltes activitats a l'aire lliure, i ens va anar d'un palet de res perquè va plorar amb una certa intensitat en altres punts de la ciutat de Barcelona, i a Sant Just no va arribar perquè es va arribar a desfer, van caure quatre gotes però no van comptar. Hem de dir que aquesta primavera s'ha de mostrar així, variable, i encara el mes de maig és un mes molt dreidor, que podem tenir 10 o 12 dies de bonança,
i amb l'alçada del sol que tenim ara i amb la proximitat de l'estiu, doncs si tenim 10 o 12 dies demanant, si ens bufen vents del sud, a part de la contaminació tenim una situació de pràcticament estiu. Recordem que fa dues setmanes hi havia zones de Catalunya que se superaven els 30 graus. I en aquestes zones ara una miqueta més elevades, però per exemple, per la mateixa zona, a les muntanyes de Tarragona ja ha nevat, per sobre de 400 o 500 metres, o sigui que hem passat d'un cantó a l'altre, dels 0 graus als 30, però bueno, ja ho té això, el clima mediterrani ja té aquesta variabilitat
quan fas aquest procés de canvi d'una estació tan important com és l'hivern a l'altra, que és la més important del clima mediterrani, que és l'estiu. Ah, l'estiu. L'estiu és per excel·lència el gran... I com que aquest clima que comentàvem, que comentem avui, és molt punyatero i a l'estiu es mostra molt sec i molt perillós per tots els moscos que tenim, doncs ja està bé que hi hagi aquest contrapunt que és la primavera, i a part les nevades que hem tingut i aquesta bonança
El que hauríem de fer és agrair-ho.
de l'aigua que ha caigut perquè s'està recollint tota i tard o d'hora també començarà a anar recollint tota aquesta neu que a poc a poc es va desfent però que encara n'hi ha moltíssima al Pirineu, hi ha molta neu encara al Pirineu, hi ha estacions, algunes molt poques però que estan obertes i d'esquí de fons encara se'n pot fer tranquil·lament o sigui que de moment anem molt bé aquest any pel que fa a l'aigua, a més està molt ben repartida i no cal dir que patíem una miqueta per Collserola perquè havia nevat molt a l'hivern però Collserola no però hem tingut un parell o tres episodis que ens han posat les piles i realment entre el març i l'abril hem
Hem arreglat l'estadística i ara gaudeix. No és el país dels Teletubbies, però veus una verdor que fa panxoca. Molt millor que l'any passat o que fa dos anys, fins i tot.
O sigui que podem estar contents. Fins quan, no? La gent ja comença a estar cansada, aquesta cosa. Què? Dimecres farà sol? Dimecres farà sol. Sí, sí, sí. A més, recuperarem ràpidament les temperatures. O sigui, quan parlem... També és normal, no? Sí, quan parlem de 30 graus... Perdó. Quan parlem de 30 graus, doncs és normal que baixem molt quan es normalitzen i ara farà al revés, es normalitzaran pujant. O sigui que, a partir del dimecres, més sol i anirem informant a través del web. Perfecte, Carles. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. El president del Partit Popular de l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, defensa que es facin actes institucionals per commemorar l'aniversari del 1714. Tot i això, en declaracions a la xarxa de comunicació local, Alberto Fernández Díaz ha demanat que no s'utilitzin els actes amb finalitats sobiranistes i que es tingui en compte el context de crisi econòmica a l'hora de decidir la inversió. Hem de celebrar el 300 aniversari del 1714 amb una doble perspectiva.
La primera objectivitat en la celebració d'aquesta data. Per alguns el que volen és convertir aquesta data en un pètx de més per la secessió de Catalunya, d'Espanya, ignorant que el 1714 va ser una guerra de sucessió, no pas de secessió, de sucessió a la corona d'Espanya. I la segona perspectiva que no hem de perdre de vista és que estem en temps de crisi i per tant qualsevol celebració ha d'estar dimensionada a quines han de ser les prioritats.
Aquest cap de setmana, però, el portaveu del Partit Popular català, Enric Millo, ha criticat la necessitat de celebrar actes de commemoració del tricentenari del 1714. Millo ha acusat el govern català de fer una despesa innecessària en aquests moments de crisi i ha dit que Catalunya és l'única zona europea obsessionada amb el passat. Aquesta hora continua la Universitat Politécnica de Catalunya al Consell Social de la Universitat, una reunió on, entre diferents punts, es debat si s'aturen o no
els acomiadaments de 84 treballadors interins. Abans de començar, una cinquantena de persones entre professors i universitaris s'han concentrat a la porta de la facultat on representants de l'associació d'interins han llegit un manifest. Escoltem un d'aquests representants, Ferran Montenegro. Per tot això, us sol·licitem que com a membres del Consell Social busqueu alternatives efectives als acomiadaments, que no recaiguin a les persones, tot preservant l'autonomia universitària. Confiem que,
Com a professionals experts que representeu la societat catalana i conjuntament amb la comissió econòmica del Consell de Govern trobareu alternatives que no passin per la reducció del capítol 1 de personal. Els treballadors creuen que l'estalvi de prescindir d'aquestes places no aixuga el deute de la universitat i que en canvi afectarà la qualitat del servei. La reunió del Consell Social també té sobre la taula l'anunci d'eleccions anticipades que va fer divendres el rector Antoni Giró.
La circulació ha millorat força la xarxa aviària catalana, però encara hi ha densitat en alguns punts després d'un matí de pluja força complicat.
Els darrers dos quilòmetres de l'autopista B23, entre Esplugues i l'Avinguda Diagonal, a l'autopista del Maresme, a l'última hora hi ha hagut un accident al tram de Badalona, ha millorat força el trànsit, quedaria intensitat en aquesta zona de Badalona, això, l'autopista del Maresme, i la ronda litoral també, amb alguns trams força lents, Prim, Barceloneta, arribant al Moll de la Fusta, això ens ha dit Llobregat, i també el tram de Montjuïc, en sentit Besòs, per tant, millora el trànsit ja en aquesta xarxa viària catalana. És tot des del RAC, bon dia.
Detenen un home a Osona que va aconseguir cobrar més de 71.000 euros amb tres pagarers falsos. És el resultat d'una investigació iniciada a principis del mes d'abril quan un empresari de les masies de Voltragà va denunciar la manipulació i cobrament fraudulent de pagarers amesos per l'empresa. En total, el detingut d'imput en la falsificació de set documents d'aquest tipus que sumaven un import total de més de 133.000 euros.
L'acusat, que té antecedents, ha quedat en llibertat amb mesures cautelars després de declarar davant del jutjat de Vic. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimo. Avui hi ha derbi català d'hoquei sobre patins. A partir de les 9 de la nit, Moritz Vendrell, futbol club Barcelona, partit avançat de la jornada 25 de l'Hoquell Lliga. Els blaugrana són segons a la classificació, situats a 10 punts d'alç del Baix Penedès.
que són tercers. En futbol aquest cap de setmana el Girona ha aconseguit un valiós empat a zero al camp del líder de segona divisió, l'Elge. Els gironins perden així una posició a la classificació de segona, on ara són tercers, tot i que estan a tan sols un punt de l'Alcorcón, pròxim rival a Montilivi. Per altra banda, segona B, l'Hospitalet s'ha classificat matemàticament per disputar el play-off de 100 a segona, mentre que a tercera l'Olot, el Cornellà i l'Europa s'han assegurat la disputa de la promoció a segona B.
Més qüestions, el primer equip del Barça té festa fins demà quan seguirà preparant el partit de champions d'aquest dimecres contra el Bayern de Múnich. Els blauranes han de remuntar el 4-0 del partit de Nadal si volen jugar a la final de la Lliga de Campions a Wembley. Per cert, el club blaurana ha informat que per aquest partit el Camp Nou farà un mosaic amb el lema Barça, orgull Barça. En basquet a la CB aquest diumenge, derrotes del Barça i del Bruixa d'Orman resa i victòria del joventut de Badalona. Mentre que a la Lliga Leport, el Força Lleida va guanyar el Palenci per 78-82
i ha igualat a un l'eliminatòria dels play-offs a la cv.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. La plaça que es farà tocar del nou equipament de les escoles, portarà per nom Antoni Maleret i Amigó. És l'homenatge que l'Ajuntament farà al que va ser primer alcalde democràtic de Sant Just. D'aquesta manera, se li reconeix la tasca que va fer durant la dictadura franquista per la recuperació de les llibertats de Catalunya i la feina feta a l'Ajuntament als primers anys de la democràcia. Aquesta plaça, recordem-ho, es farà a l'espai que quedarà quan es tiri a terra l'edifici de l'encreuament del carrer Creu amb ateneu. Encara però, no hi ha data de construcció.
Més qüestions divendres es van llorar els premis als guanyadors del 25è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. En la modalitat de prosa, el primer premi a la categoria de nois i noies de 9 a 11 anys. Salva en dur Núria Blanco amb la seva obra La casa dels fantasmes. En joves de 12 a 14 anys, Ernest Prat i el text dels còmics continuació. En joves de 15 a 17, la guanyadora va ser Lua López i esperen els signes. I per últim, a la categoria d'adults, va guanyar el text ego te absolvo de Maria Josep Tost.
D'altra banda, en la modalitat de poesia, el primer premi de joves de 9 a 11 anys ha estat per Berta Simón amb el poema De la vida a la mort. En joves de 12 a 14 va guanyar a la poesia L'últim sospir d'Arnau Llubera i en la categoria de dolç, Laia Guillamet, es va endur el premi amb el poema de Tu a vegades. En l'apartat de joves de 15 a 17 anys no es va presentar cap poesia.
Acabem recordant que ja podeu consultar al web municipal la informació completa sobre els casals i activitats d'aquest estiu a Sant Just. Com cada any hi haurà amplia oferta d'activitats per a tothom. Els infants podran practicar diferents esports, els campos de futbol, futbol, sala, natació, bolígola, ukei i també dels casals de la bonaigua i del que organitzen les empes de les escoles. Pels joves les activitats les organitza el casal de joves a l'equipament i a fora de l'equipament.
Pels adults hi haurà cursets de natació a la bonaigua i monogràfics de canginestar relacionats amb l'art i també al Centre Cívic Joan Maragall i per últim al Centre Social el Millenari la gent gran podrà fer diversos tallers com arat d'internet o de fotografia. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Just Notícies d'edició migdia a partir de la 1 i 5 i us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Radio Desvern.
Ràdio d'Esvern, punca. Molt bon dia. I find the map and draw a straight line
Over rivers, farms and state lights The distance from me to where you'd be It's only a fingerless that I see I'd touch the place Where I'd find your face
My fingers in creases Of distant dark places I hang my coat up in the first bar There is no peace that I've found so far The laughter penetrates my silence As drunken men fight walls in silence
Their words mostly noses Ghosts with just voices Your words in my memory Are like music to me
When I left from where you are I lay down on the cold ground I pray that something picks me up And sets me down in your warm arms After I've travelled so far
We'd set the fire to the fake bar We'd share each other like an island Until exhausted closed our eyelids And dreaming picked up fire The last place we left off Your soft skin is weeping
A joy you can't keep it. And miles from where you are, I lay down on the cold ground and I... I pray that something picks me up and sets me down in your heart.
I'm miles from where you are I lay down on a cold ground and I pray that something picks me up and sets me down in your warm arms.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La informació més propera al Just a la Fusta. Un minut i un quart de dotze de seguida parlem del programa que ha començat Sant Just per promoure l'ocupació en àmbit internacional, concretament en Alemanya, i parlarem amb Miguel Vila, que és l'empresa intermediària amb qui té aquests acords Sant Just. En parlarem d'aquí una estona, com dèiem,
per parlar de quins perfils són els necessaris, quins són els requisits i com funciona tot aquest procés de mobilitat internacional que ha engegat s'enjusta en els últims mesos. Serà de seguida, com dèiem, ho farem després d'escoltar un tema musical més. Ara escoltarem la Maia Vidal amb un dels seus temes de l'últim album que té, l'únic album que té, de fet, el set de les Peixes. L'ha tret aquest 2013, va actuar fa molt poca a Barcelona i té una veu que sona molt i molt bé.
De fet, aquesta cançó també és la que dona nom justament a l'album. Es titula Space.
Extraplanetary activities and field trips to the moon. Summers by the sharks of tranquility. I hope we'll get there soon. And as this pretty earth was once my home, I thought I wouldn't want to leave, but all the matter
The universe is just the space we feel between you and me.
He used to scare me to gaze at stars Staring blankly in a godless void Where my place was much less evident Would drain all of my unconfidence Now I think I would trade a little
Just to get a moment into a chaos that is brand-infinite And I can only imagine it With extraplanetary activities And field trips to the moon Summers by the shores of tranquility My hope will get there
No. No.
You and me.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara és un quart i mig de dotze, Sant Just ha començat fa uns mesos diversos projectes per promoure l'ocupació en àmbit internacional. Un exemple és el programa d'assessorament per joves, així com un altre projecte que es tracta d'un servei de col·laboració amb Alemanya, país amb qui Sant Just té vincles per donar sortida a perfils tècnics d'aquí Sant Just. Sant Just per fer-ho té acord amb una empresa intermediària que és Hacavé i ara parlem amb el representant d'aquesta empresa a Barcelona, Miguel Vila, molt bon dia. Hola, bon dia.
una empresa que, de treball temporal i intermediació laboral, s'entrada sobretot en el món tecnològic i industrial. Per tant, suposo que es busquen perfils d'aquesta mena. M'imagino que sobretot enginyers i gent formada tècnicament.
Exactament. Des de la nostra oficina de representació, que està aquí a Barcelona, el que volem és entrar en contacte amb totes aquelles persones interessades a anar a treballar a Alemanya en el sector indústria. El sud d'Alemanya bàsicament és on nosaltres operem i allà hi ha, com segurament tots sabreu, una indústria de l'automoció i de la tecnologia en general bastant desenvolupada.
En aquest àmbit alemany hi ha una gran demanda de professionals, tant de la formació professional com del món universitari. I per tant no només es tracta de buscar gent jove, sinó que suposo que gent que tingui un perfil més format o que hi hagi tingut experiència també és igual de vàlida, en aquest sentit?
Efectivament, els dos casos són possibles. Treballem tant a mig i llarg termini amb estudiants que estan finalitzant la seva carrera aquí a Espanya i volen anar a treballar a Alemanya a mig plaç. En aquest cas, el tema de l'idioma no és tan important perquè podem començar a treballar conjuntament ja des de la finalització dels seus estudis amb l'aprenentatge de l'idioma.
Clar, perquè el requisit indispensable sí que en aquest cas és tenint coneixement important, suposo, de l'alemany. Efectivament, depèn segurament també de la posició final dins l'empresa, però és evident que un nivell mínim d'alemany sí que és imprescindible. Un nivell mínim que suposo que equivaldria, per exemple, no sé si estaria equivalent amb títols, si ho comptabilitzeu segons la formació que tingui cadascú.
Amb Europa, per sort, ara hi ha un marc de referència idiomàtic que és vàlid per a tots els països i que comença amb el nivell A1, que és el nivell més elemental. A partir d'aquí ja seguim amb el A2 i després el B1, B2, C1 i C2. El nivell A2 diríem que és imprescindible per començar a optar a un lloc de treball, poder mantenir una entrevista de treball amb mínimes garanties.
Si algú es planteja si podria fer o no fer-ho, està clar que ha de tenir les nocions més o menys bàsiques de l'alemany, de la llengua. Si no, posar-s'hi d'alguna manera o altra, suposo que si es vol treballar en aquell país és bàsic. Si hi ha una persona que està motivada per anar a treballar a Alemanya, segurament també ho estarà per aprendre l'alemany. No és tan difícil, això t'ho puc dir.
En tot cas, també està creixent la gent que aprena aquest idioma. A diferència de fa deu o quinze anys, sembla que les escoles d'idiomes ara no donen l'abast en aquest sentit, que hi ha molt interès, suposo. També és evident per tot el tema laboral que hi ha diferent allà que aquí. Sí, pels contactes que jo he establert amb diferents escoles d'idiomes,
sí que he pogut observar que s'han configurat cursos d'alemany intensiu per a aquelles persones que vulguin anar a treballar a Alemanya a mig termini. És a dir, cursos que en tres o quatre mesos et poden oferir un nivell A2, que és el que comentava que és imprescindible. És un projecte que aquí a Sant Just ha començat fa poc, per tant, de moment encara no hi ha cap Sant Justenc que estigui a Alemanya errant almenys en el mar d'aquest projecte.
Efectivament encara no. Estic amb vosaltres mirant de veure les possibilitats que hi ha de contactar amb la gent interessada. Hem fet diverses entrevistes i com deia abans, el projecte aquí de HB a Espanya és
a mig i llarg termini. És a dir, encara que actualment no hi hagi un coneixement de l'alemany, a mi m'agrada contactar amb aquestes persones, veure quines possibilitats hi ha en el món laboral, des del seu perfil professional, i treballar a mig termini amb l'aprenentatge de l'alemany. Per tant, que tampoc s'espantin, algú, si no en té ni idea, però li interessa, doncs pot acostar-se a intentar provar si pot modelar el seu perfil.
Hem parlat al principi que hi ha diferents tipus de feina. Són perfils tècnics, tot aquest tema industrial, però suposo que el tipus d'empreses també pot ser una mica diferent, encara que sigui dins d'aquest sector. Quins són els tipus de perfils que es busquen?
Sí, hi ha empreses, efectivament, que tenen una tradició exportadora molt important. És a dir, perfils del món administratiu empresarial, també, que vulguin anar a treballar a Alemanya i vulguin... o tinguin nocions del món industrial, efectivament, poden treballar en aquestes empreses en el que poden ser els departaments d'importació, exportació i amb el servei administratiu general.
En general, com es fa aquest procés? Si algú l'interessa, si es prepara a mig termini, suposo que es donen unes pautes a l'hora de poder entrar al món laboral de la mània.
Exacte. Com deia abans, el que desitgem és que totes aquelles persones primer contactin amb nosaltres. Això és el primer, no? A partir d'aquí el que faig és estudiar conjuntament tot el que pot ser el seu currículum, si és un estudiant encara, el seu expedient acadèmic, saber exactament quin és el títol que podrà presentar-se a Alemanya per la seva homologació,
A partir d'aquí li presento els perfils que nosaltres tenim a disposició i que estiguin adaptats a aquesta persona. Diferentes ofertes de treball, com deia abans del sector matal en general, des de perfils de formació professional fins a ingènies tècnics o ingènies superiors. I a partir d'aquí d'alguna forma el que pretenem és
assessorar a informar en el candidat sobre quines són les seves possibilitats. És a dir, fem un recorregut conjunt, fem entrevistes de feina com a training, és a dir, preparem en el candidat perquè pugui afrontar una entrevista laboral amb èxit.
Què és la més important a l'hora de fer una entrevista d'aquesta manera? Perquè suposo que si ja és de per si de vegades costa o pot posar nerviós el fet de fer-la a l'estranger, potser algunes vegades fins i tot es fa l'entrevista des d'aquí i a través d'una pantalla. Vull dir que m'imagino que cal tenir molta sang freda o moltes pautes per estar a l'alçada, com si diguéssim.
No cal perdre la calma. El candidat està insegur amb el tema de l'idioma. Cal practicar una entrevista de treball que no es pot extendre massa. En deu minuts ja està feta una entrevista de treball. Una entrevista que no sigui presencial
pot ser millor o pitjor, depèn de com es vegi, perquè tot el que és la mirada, aquesta primera impressió de la persona es pot decantar cap a un costat o cap a l'altre. Les entrevistes que fem aquí amb els candidats espanyols
són a la nostra oficina i es fan com si fos un training. A partir d'aquí, en el moment que consideri que el candidat ja està preparat, aleshores ja començaríem a fer les entrevistes reals amb les empreses d'estiu que opten al candidat.
Hi ha poca tradició de mobilitat aquí o és una cosa que ara simplement el que està és que n'hi ha cada cop més i és un tema que ja hi ha hagut moviment des de fa més temps de gent que sobretot en segons quins sectors que sí que mira per anar-se'n cap a altres països i si de cas després potser tornar.
Bé, en el cas d'estudiants jo diria que sí que hi ha mobilitat, perquè molts estudiants en els seus estudis ja han fet un Erasmus, ja han fet una experiència de pràctiques a Alemanya, han anat de vacances, etc. Amb els professionals que diguéssim són de mitja edat això ja és una miqueta més difícil perquè estan establerts a Espanya, segurament tenen els seus lligams personals i familiars i aquí sí que veig que és una mica més difícil.
El que haig de dir és que, degut a la situació que tenim aquí a Espanya, cada cop és més gran la predisposició a anar-se a Europa en general a treballar. I en segons quins casos és evident que no amb totes les feines, però en alguns països europeus també posen facilitats perquè pugui anar-hi la família més endavant o si més no per tractar bé el treballador en aquest sentit.
Efectivament, clar, l'experiència d'aquest cas a Alemanya amb la immigració que va haver als anys 60, jo diria que no es pot repetir d'aquesta forma. Avui en dia hi ha molt d'èmfasi en el que és la integració a Alemanya. Des de l'Estat s'està fomentant molt aquesta integració perquè en definitiva les persones espanyoles que se'n van a Alemanya no ho fan només
per solventar una situació conjuntural que hi ha a Alemanya, sinó per integrar-se plenament. Hem dit que a Sant Just encara no hi ha cap cas concret, però suposo que heu tractat altres persones de Barcelona o d'altres municipis. Com ho viu la gent que se'n va? Estan contents? Quina és la resposta que hi ha de rendre tot aquest procés que feu? Si és que feu un seguiment, també. Sí, t'haig de dir que la nostra oficina de representació aquí a Espanya
és molt jove, fa un mes i mig que estem funcionant. De moment el que hem fet són molts contactes i moltes entrevistes, o es podria dir entrevistes pre-entrevistes, per analitzar el perfil i per veure realment quina és la motivació per a aquelles persones. Si veig que hi ha motivació per anar-se a Alemanya i aquesta predisposició a prendre l'Alemany, aleshores ja podem començar a treballar.
és un projecte a mig i a llarg termini. Doncs, com dèiem, si algú té interès pot contactar qui s'enjusta en promoció econòmica i llavors doncs arran d'aquesta empresa intermediària, que hem dit que doblebé, avui hem parlat amb el representant d'aquesta empresa a Barcelona, Miguel Vila, poden fer aquests contactes per poder anar a treballar a Alemanya. Moltes gràcies per explicar-nos avui a Ràdio Desvern aquest projecte. A vosaltres, moltes gràcies. Que vagi molt bé, bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
An old woman in a wig And a mulletina fig Caterpillar on a twig Shouldn't flitter Fell a hanging from a clock Someone falling from a dock Little ripple showing shock And then we titter
Charlie Kidd, upon a trie, opened up the die. She nearly lost her water. Heals a haggard soul, reflex to control. Bust your ass and soothe his cancer. Then the tragedy
Gets the audience to grin So you stop to start again But then it's ending Shooting oneself in the foot Catch oneself with a fishing hook Elementary takes photonic devices
For the common good, take a little milk. Who's to say we should or should not give up? Bless the idiot that makes us critical.
roses for the father of all our merry men. An old woman in a wig and a muley teed a fig, catapillar on a twig, shouldn't slither. Fell a-hanging from a clock,
Someone falling from a dark little ripple, showing shock and then beating her. Chubby kid upon a trie, opened up the die, she nearly lost her world.
Heals a hybrid soul Reflex to control Bust your ass and soothe his cancer Then the tragedy will end
Get the audience to grin So you stop to start again But then it's ending Shooting oneself in the foot Catch oneself with a fishing hook Elumentary textbook on devices
For the common good Take a little look Who's to say we should or should not give up? Bless the idiot That makes us clear to God Roses for the heart
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Ara passant 5 minuts de dos quarts de 12, és moment de fer tartúria, com que a dilluns a aquesta hora, amb el Vicenç Riera, la Carme Madó, el Josep Codert i el Jaume Jalabert. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia a tothom. Per parlar d'actualitat en general, que no sé si avui també tenim algun tema concret que voleu tractar, jo us ho pregunto d'entrada. Si no és de la pluja. Exacte, ja. Home, portem quatre dies seguits de pluja, eh? Jo començo a entendre la gent que viu a Europa i...
Estan acostumats, no? Sí, però quan venen aquí per anar al nord també, davant del sol. També estan més preparades les infraestructures i tot plegat, això és veritat, aquí a la que plou una mica també...
Diu que va nevar a Montserrat. A Montserrat també? A Montserrat va nevar. Nosaltres vam ser i era ma, què era, a la nevada? No, no, clar, aquí estàvem a 8 graus, ha dit abans el Carles ahir al matí. Allà a Montserrat, que estàvem a 3.
Jo no he passat tan fred amb tot aquest hivern passat. Com aquest cap de setmana, no? Com ahir, ahir un fred que feia... Si no et posaves arraserat en algun lloc, el fred se't menjava els ossos. Mare de Déu. En tot cas, exacte, l'actualitat avui passa pel temps d'alguna manera, però tenim...
Hi ha més coses, més temes. Què passa? Que alguns comencen a semblar com que estan ja esgotats. Segons quines coses comencen a cansar. De fet, aquest cap de setmana, o ahir diumenge, sentint el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que desmentia d'alguna manera o deia el que no va dir divendres el ministre d'Economia, de Guindos, parlant de l'atur, en aquest sentit, divendres, que es va dir que d'aquí dos anys, tres anys, el 2016 de l'atur estarien en un 24,8, que era el descens que hi hauria.
i en canvi, ahir Rajoy va dir que no. Al final suposo que ningú crec que es cregui ni uns pronòstics ni altres, però és trist, és complicat que sentim aquestes declaracions i tampoc no ens porti en cap mena de certesa. Per això hi ha persones com Itàlia que ja volen matar polítics com Mosques.
Però és perillós això, eh? Sí, sí. Clar que és perillós. Però la notícia que donen sobre aquest home és que volia matar polítics, no un polític determinat. En general. Fos el que fos. Eliminat potser. La dona el havia abandonat i havia quedat sense feina. Això d'ahir vaig a matar polítics... No tenia prou bales. Però es va matar ell, no? No, no. El van reduir.
Saps què et dic? L'important és que la gent no tingui cap arma, tu, perquè comença a barallar-me les mans. I llavors en bar de pèrdua al cap. És un pertorbat. Ara sí, anem seguint el rastre del Rajoy, que tot el que va dient fa el revés, a dir que no hi haurien canvis al govern, segurament que n'hi haurà.
M'imagino que les paraules d'ahir són la reacció a la reacció de la gent després del que es va dir divendres. La gent diu que han dit molt malament. Que sorti el Rajoy i tranquil·litzi. Si és que pot tranquil·litzar algú. També es posen dubtes això ara ja. La gent ja no es creu a ningú.
per més bé que ho digui, ja no es creu a ningú. Ni en aquests, ni els que havien avançat, ni res. A cap banduari, a cap banduari. Home, veure la gràfica que hi havia aquest divendres arran de les xifres de l'enquesta població activa de l'EPA, no? De com havia escalat la tura en els últims, ja no tres anys, sinó en els últims deu anys, potser, no? La cosa no ve d'aquest any, és que diuen que no.
La cosa ja fa temps que la rosseguem. Sobretot en aquests últims cinc anys, això està clar, però vull dir que realment... Els famosos brotes verdes. El Josep encara parlava de crear llocs de treball. Deia que s'han fet millores però la gent no es veu. Algun dia ho endevinarà que estan fent alguna cosa. M'han fet una reforma laboral que no ha acabat de donar gaire fruits. Que poden treure el treballador així i que no té dret a l'economia. Això és el que han fet.
Suposo que és complicat i que ningú té cap recepta màgica perquè si no qualsevol l'hagués aplicat, però sí que la sensació que una de cada tres persones gairebé a l'edat de treballar no estigui treballant fa esgarrifar una mica. No, que sí que sí, que és un problema que jo no li veig cap capacitat per solucionar aquest tema ni per donar consells. Què es podria fer?
Així, sobre la taula, fent volacoloms, que és a dir, més enllà de la realitat. Que els bancs tornessin tots els diners que els hi han integrat.
Els bancs? El gent li han inyectat una quantitat de diners. Ja ho tenen. Oh, no, esclar, perquè es van tapant les vergonyes. Els devien, ja ho tenen, tampoc. Mira, ara et surt el bànquer que va, tornem-hi a començar, com si res hagués passat. La gent torna a picar. És que aquí l'empifiant... Però tampoc es donen crèdits, ara, en moltes coses. Sí que es donen crèdits, encara. Molt poques. És a dir, jo crec que els bancs haurien de donar crèdits
Aquests cabredaments semblen emprenedors. És a dir, el crèdit per una hipoteca, tot això, no. Crec que ho hem d'evitar-ho. Però el que és per emprenedors, per crear noves empreses, per tot això... Però quins bancs... Jo crec que aquí l'empipa... No n'han de crèdits. No, és que quins bancs tenen ara?
El Biual Vizcaya, el banc de Sabadell són els únics que quedaran. Curiós, també se'n diuen que tanquen els beneficis milionaris. Això sí que és una vergonya que encara sobra que tu refreguin per la cara que han sortit guanyant beneficis. De totes maneres, entre totes la Matalan i ella sola se'n va morir.
Ahir, no sé en quina cadena jo, perquè em torno bo jo, vaig fer un tapping, perquè m'avorreixo tant amb la tele. Li estàvem fent una enquesta, però no sé si va ser Salvados ahir vespre. Sí, sí. Amb un noi emigrant negre. Va ser ahir. No era Salvados. No era Salvados. Amb un senyor, un emigrant en totes les petes, negre. Havia vingut fa 3 anys. Va tenir una hipoteca per 25 anys. Una persona de fora
Que ara s'ha quedat sense feina. Que no té res. Com li pots donar? És que jo no he entès mai la política dels préstums. De fet el 30 minuts de fa 15 dies em sembla que... La política dels préstums. Sí, diria que era fa 15 dies que m'explicava, doncs era als Estats Units eh. Però ensenyava com hi havia tots els editors d'hipoteques i com llegien tots els contractes i com feien broma al final. Deien mira aquest, té aquesta feina i la dona això i té una hipoteca de tal i que tothom doncs en el moment del boom o el que sigui
que s'enreien perquè es veia com un joc fins i tot. Aquest és un noi d'aquí del Maresme i es veia un tio que li van donar el préstem a comprar la casa, ara la pot pagar, té un préstem, una hipotecària, li heu donat un préstem a una persona que és sola, que és un immigrant,
Jo crec que aquestes coses, tot s'han picat. Un préstum s'ha de donar a una persona, a una hipoteca, i no estic a favor de qui estic a favor ara. Ara vaig a dir tu el teries. Si tu estàs guanyant 100.000 euros al mes, no pots pagar 120.000 euros d'hipoteca. Tens que pagar un 30% d'hipoteca. I el resto per viure. Si no ets capaç de fer això, ningú t'ha de donar una hipoteca. Perquè saps que no la podràs tornar.
Hi havia gent que els tenia però els van perdre la feina després. És el risc d'estirar molt més la màniga perquè tu saps que hem viscut durant uns anys
que ara enganxes Castilla. No em diràs que no? Segur que sí. Però hi ha gent que s'hi ha de la feina segura. Però també hi havia un moment en què semblava que no hi hagués una altra opció que comprar un pis. Però des de la distància ara és fàcil veure-ho. Però també és veritat que la gent que podia dominar-ho els lloguers estaven caríssims i va fer la sensació que la gent que podia tenir una o dues feines
Dignes podien comprar-se un pis i ara és fàcil dir-ho des d'aquí, però en aquell moment... Però això ja és un altre cas, ja és un altre extrem.
I que tampoc es tracta de donar la culpa només a la gent, que és el que es fa des de segons 15 sectors. I per què es comprava gent a casa? Perquè era el mateix prou que per un lloguer. No, senyor. No, fallo mundial. Tu agafes el rebut de la etema hipoteca i durant els dos primers anys
T'estàs pagant interessos al banc. Aquests dos anys que estàs pagant interessos al banc, amb de lloguer tindries aquelles peles. I el lloguer permet canviar de pis quan et dóna la gana i fer la teva vida. A Europa la gent no compra pisos. No, això està clar. Però aquest sistema no és la tradició que hi havia aquí.
Una persona que es hipoteca per 30 anys, però tu que saps que seràs d'aquí 30 anys? Si t'hauràs de divorciar 40 vegades. Però hi va haver un moment en què semblava que no hi havia una altra opció. Però abans no es divorciaven la gent com ara. I veus que és que tot ha vingut digant. No, abans no es divorciaven. Carme, tu tens l'edat suficient com per saber que abans el meu fill ha entrat a treballar al banc. Hòstia, quina sort ha tingut el teu fill que ja està per tota la vida. I el que hem fet als bancs és
els 55 anys, vinga, jubilar-los. Però jubilaren peles, eh, no jubilaren amb una marra. Sí, però llavors no t'he de pagar l'estat, això. Bueno, però és que no em diguis... no vinguis a plorar per la gent de la banca. No, no, no, no. I per la gent de les grans empreses, eh. No, no, precisament... Perquè l'empresa on jo treballava estan jubilant la gent en 55 anys i els hi ha tocat el gordo, eh. Ojo.
Sí. No, no, és que les coses s'han de saber. Ah, la persona sí. Però en canvi a l'estat li han carregat el mort perquè se li ha de pagar la jubilació, trinco o trinco, cada mes. No home, no, perquè aquestes persones tenen que estar pagant la jubilació fins als 65 anys. No els hi regalen la jubilació. Però als 65 anys, a partir dels 65 anys, o sigui que han estat 10 anys sense cotitzar ells... No, no, sí que ho cotitzen. Al banc, al banc els hi dieu cotitzes. No, no, sí que ho cotitzen home.
Com a autònoms, els últims anys que els hi falten. S'han anat amb una llibertat que... Es van descarregant gent i vinga va. La jubilació anticipava que es cobrava amb el matisol, però perquè no parla pagava el banc. És una càrrega per al banc també. Vull dir que les coses no són tan negres tots per uns. Tot això ha anat sumant. Crec que tots hem posat el nostre granet de sorra
Si vaig a dir alguna cosa, digue'm quin granet de sorra hi he posat jo.
És a dir, estem culpabilitzant a tothom en general, a tothom en general, que diguin a cadascú com s'han gastat els quarts. A veure, què has fet tu de mala ment perquè tinguis que pagar? No, jo no he fet res malament.
Tu què has fet malament perquè li tinguis que pagar? Perquè tenia un canguer en el gos que te cagues. He pensat que podia passar alguna cosa. És molt bo. Ens estem carregant les culpes.
quan les culpes són dels demés, quan les culpes són dels polítics, quan les culpes són dels bancs, no de la gent del públic. Si m'asseguren que tinc un treball que em dóna x passetes al mes, i de això dic que sí, a veure, el banc que em dóna una hipoteca, ah, molt bé,
Però estupendo, escolta... Amb la Pastanaga davant tots vam anar darrere la Pastanaga. No senyor, tots no vam anar darrere la Pastanaga. Jo et vaig dir que jo no, jo et diré per què, perquè he tingut una por ancestral sempre jo. Jo he tingut, en el meu context de vida, que érem dues persones, he tingut una por ancestral de no poder sobreviure i he sigut una...
una arracanada, amb mucho cuidado, i controlar tot el que feia. Però jo, dintre del meu ambient, de la gent que he viscut, que conec, que són amics meus, que continuaven treballant, jo he vist les veritats que s'han fet i he dit, la cagareu, la cagareu, que això no et pot durar sempre, que això un dia farà plaf. I ha fet plaf?
Per té raó el Josep en el sentit que és igual gent que no l'hagi deshipotecat, que hagi pagat ja la hipoteca o és igual que estigui de lloguer, però que igualment ara sembla que t'hagis de demanar perdó per qualsevol cosa.
Se n'ha d'agrair qualsevol cosa, tenir una feina o cobrar una mitja jornada. Nena, estem al segle XXI. No crec que es tracti de donar gràcies per qualsevol cosa que estigui. No, no, no, com es diria donar gràcies? No, home, no, que he dit que entre tots, home, de mare gràcies no, perquè tots hem pencat, però he dit que entre tots hem caigut al miqueta.
En aquest fons, tots hem caigut, no? Jo no he dit res de gràcies, ni molt menys. Que tots hem picat en aquesta pastanaga que ens van penjar amb un cordillet. Que ens ho han posat tan fàcil. No, no diguis tots, no diguis tots perquè no és veritat. Bé, doncs la majoria... Aquí són quatre, cap dels quatre. No home, jo no, però jo he sigut una... Sóc una persona molt especial. Jo vaig demanar un préstec per comprar el pis i el vaig pagar fins a l'últim cèntim.
I tu i 40 milions de persones s'han estat de menjar per pagar el pis. Doncs? Aquesta gent no té cap culpa de res. Estem parlant d'uns altres temps. Que va haver uns anys dels anys 70. El 70 va començar el boom. Semblava que no sabies de què va mai això.
Va durar molts anys. Va durar molts anys tu. El nostre cotxet. Mireu que ha passat ara amb la filla i tot això, que no saben que fotrem els pisos. Tot allò d'allà, perquè tothom tenia el segon apartament.
Això és una altra cosa. Això que diuen d'aquest impost són els pisos que estan buits. I què? És que algú ho llogarà? Si no n'hi ha ningú pot llogar-los. Que els venguin com a pagar la mobilitat.
És que no sé si m'heu entès. Tu tens un bloc de pisos i el tens buit i els dones un impost. Però encara que tu puguis llogar-los, baixant el preu, és quan llogaràs però no hi hagi petó. L'anunci que ha sortit dient que es gravaran els pisos buits,
Són pisos de constructores. A més no funcionen per particulars. Si l'impost és prou assequible, pagarem l'impost i no el llueguem. Si ho fotem fort,
A vegades la gent també fa coses... Em sap greu perquè sembla que personalitzem en coses conegudes, però em fa ràbia perquè és veritat. Jo vaig fer aquest estiu passat, i a més ho vaig comentar aquí, un viatge i amb aquest viatge vaig conèixer, bueno, no vaig conèixer, anava en aquest viatge, perquè no acostumo a fer gaires amistats, matrimoni amb dues criatures. Però clar, quan no vulguis a l'hora de sopar, tal, tal.
I el tio diu que estem disfrutant perquè com que no sabem el que passarà perquè m'he quedat sense treball i amb la liquidació em faig este crucero. Jo? No em vaig tirar del tabaix del creu eh. Què m'estàs dient? He viscut jo això eh.
I allà no es van estar absolutament de res. Però si tenia la liquidació. Però no tenia feina. Però el viatge podria pagar 6 mesos. Que voleu que us diguin. És que és molt complicat i cadascú... També ells volen tirar moltes tintes en els davants, en els darrers i tot. Jo no els envejo en absolut.
perquè tenen una patata calenta que no se la saben com treure a sobre. Que si jo fos el Rajoy o fos dels sats els diria senyors me'n vaig a una residència d'ancianitos a llegir el Kamasutra que millor em donarà més plaer. Perquè ser polític té que ser. Això està clar. Aborrida i angoixant.
Per poca consciència que tinguis, saps que estàs fotent a la gent. Per poca consciència que tinguis. Siguis de dretes, siguis d'esquerres. No haurien de ser més un ragi que no saben què fer. Bé, doncs que em posi una altra mica, potser no. Farem això, farem allò. Des de quan això, des de quan haurien d'haver fet això? Des que es va muntar el món? No, però sí que hi ha polítics i polítics. Si no és el polític en si, si no és la persona, és l'equip.
Si el polític no és ningú, el polític és un senyor... És la cara visible, no? Hi ha una pel·lícula bestial que estic segur que no l'heu vist i si teniu ocasió la podeu buscar que es diu El jardinero. De Gardiner. Que és un senyor que arriba al president dels Estats Units sense haver sortit mai de casa seva. Tu l'has vist? No. I et demostra...
Com? Estan només allà i dient, sí, m'encanta, divino, todo correcto, arriba el president dels Estats Units. Te la recomano, Peter Sellers. Va ser veritat? Va ser veritat, això? No, es va morir el dia abans d'entrar a casa. Va ser una pel·lícula. Hi era un home que vivia en una casa només, rodat de televisions, si tens ocasió, busca-la, de Gardiner, es diu.
Jo no sé, es mor la senyora que vivia allà i es queda ell que tota la vida havia viscut en televisions. I tenia tot, s'havia de tot el món de televisions. Es mor la dona i el foten al carrer. Bé, no ho explico per si teniu ocasió de veure-la. És un bon punt de partida, no? El capitor es té de tot partit polític. Ja sabeu tots que és un senyor que li diuen tu estaràs aquí. I nosaltres ja farem la feina. Perquè no és ell el que decideix.
La a l'oest de la Casa Blanca. Aquesta és la que t'anava a comentar. La tinc tota. Jo estic a la meitat. No, la tinc tota també. Estic a la meitat de veure-la. Estàs veient la a l'oest de la Casa Blanca i dius... És que és així. La política americana és diferent. Allà es veuen moltes coses de nivell polític, de com funciona, com es debaten segons quines lleis que s'hi creu més que potser aquí. Tu estàs veient que no totes les edicions que pren ell són les que li accepten.
Si teniu ocasió, si vols te la puc deixar. No sé si són 27 pel·lícules. Sí, són 7 temporades i 25 capítols per temporada. Sí, les van donar al Mundiari. I allà veus el que és realment la política. És tan vigent i que és política els que ells volen que sigui política.
Què ha passat amb els Kennedy? És que li estaven... Ja està, ja està. Ara que el món està ple d'inetes i... Escolta'm, ara... Ara triga llegir en un diari.
vèiem intentant, perquè em procuro no perdre massa el que vaig estudiar en el seu moment, estava llegint un diari americà, el tros anava traduint així una miqueta com podia, i resulta que els americans, el millor president que ells consideren que havien tingut, saps qui era? Tu saps qui era? El Ronald Reagan.
que nosaltres la vèiem com un pallasso. I els americans el tenien com el millor president que ha tingut els Estats Units. Els tenien com l'Ademàni tenen a la marca. Sí. Era el mateix. Jo avui si haguéssim fet una aposta, hagués dit, no sé, el Kennedy, el seu moment també a la que va liar,
perquè el van pelar perquè si no era un heroe. Home, que era un angelet el Kennedy. Perquè la guerra del Vietnam i tot això. Perquè la sort que va tindre va ser morir com va morir. Que és la manera de ser un heroe. És que a mi em foteu una gràcia que no...
No, no, ara estava pensant altres coses. Jo estava pensant... No, però és que està aquí que... No, a veure, en totes aquestes problemes de la crisi estem buscant sempre la causa a temps passats. I no ens n'adorem que hem de viure el moment present i el futur. Hauríem de fer un concurs... És a dir, el passat deixem-lo de banda. Deixem-lo de banda. Hauríem de fer un concurs a veure qui ho sap fer. És a dir, és fer el mateix que els polítics fan.
Estem malament, sí, perquè vosaltres ens vau deixar una herència dolenta. No, senyor. No, això no és excusa. És a dir, el passat no és excusa. Estem en el present. I el present per al futur.
I és aquest present que has de solucionar. Entretenint-me a pensar el que va passar i el que vam fer malament i tot això no serveix de res. No serveix de res. No serveix de res. No serveix de res. No serveix de res.
Tenim un present així, amb les circumstàncies èquids actuals, no les anteriors, i hem de solucionar-ho. També no hi ha ningú que pugui aturar tota aquesta colla de granugues que fan aquestes lleis que van en contra de tothom, i els hi deixen fer, i no passa res, i ningú va a la presó.
Lleis o xoriçades? Lo que sigui, lleis i xoriçades. Si per exemple el Rajoy diu que això és de l'atur, no té solucions, jo també li diré que fem. Tu estàs cobrant al cap del mes una quantitat de diners bàrbaros que no els tindries que cobrar.
Però això ho volia fer, dir que no sap què fer. Allà ho està dient, eh. No es casis, perquè n'hi foteu malament, ràpid. M'he dit que a mi el passant no em serveix de res, perquè estem en un moment present. A veure, fa quatre dies, l'altre dia ho hauríem d'explicar. Ens queda un minut, eh. Fa quatre dies, per cada telè necessitava un treballador. Avui en dia, una fàbrica necessita un sol treballador.
I és això el que hem d'afrontar. Aquest problema no em serveix de res, el anterior. I el problema aquest és mundial. I aquest problema és mundial. Canvi de cicle, no? Que hauríem dit tantes vegades, no? Que estem en un moment de trànsit, segur, i que d'aquí 10 anys ho sabrem veure. Cada 50 anys hi ha un canvi de cicle.
Doncs d'aquesta manera, amb aquesta reflexió final, acabem la tertúlia d'avui. A més, ens han fosquit molt el cel, o sigui que ens hem posat molt apocalíptics. Gràcies a tots quatre. Que vagi bé. Bona setmana. I connectem de seguida amb la xarxa per actualitzar-nos de què passa arreu del país. També se'ns anirà amb el lletí informatiu de les notícies i tornem després amb moltes coses, encara que ens queda la tercera hora del just a la fusta. No marxeu.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Marta Patrició i Maite Polo. L'Audiència de Barcelona ha anul·lat avui l'ingrés a la presó dels condemnats pel cas Pallarols. Es tracta de l'empresari Fidel Pallarols i els exdirigents d'Unió Democràtica Vicenç i Lluís Gavaldà. La mateixa Audiència de Barcelona va ordenar l'empresonament després de denegar la suspensió de la pena. Ara, però, fa marxa enrere i anula aquest ordre al Tribunal o Justifica perquè s'està tramitant el possible indult i destaca que les condemnes són inferiors als dos anys.
Recordem que en relació amb el cas Pallarols, el passat mes de març, l'Audiència de Barcelona va declarar unió responsable civil subsidiària dels delictes de falsedat i frau de subvencions. El cas no es va arribar a jutjar, gràcies a un acord entre les parts, a través del qual el partit va acceptar el pagament de 388.000 euros i evitar així el judici.
Els sindicats comissions obreres i UGT de Catalunya demanen al president Artur Mas que els pressupostos d'aquest any no es basin en el compliment de l'objectiu de dèficit sinó en donar cobertura a les necessitats bàsiques dels ciutadans. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia. Els dos líders sindicals han demanat al govern de la Generalitat que es desmarqui de les exigències de dèficit de l'Estat i que elabori uns pressupostos pensant a les persones.
Josep Maria Álvarez és el secretari general de la UGT de Catalunya. Cal exigir al govern de la Generalitat uns pressupostos que no tinguin relació amb les exigències de dèficit del govern de l'Estat. No és possible que la societat catalana no pot aguantar una vegada més una retallada de les característiques
que es planteja ja sigui al voltant del 1,2% o fins i tot del 2%, perquè a casa nostra en toca fons. UGT i Comissions Obreres han fet una crida a sortir al carrer dimecres per exigir polítiques eficaces d'ocupació que es negociïn als convenis col·lectius que caducaran al juliol i que s'aturin les retallades de drets.
Protecció Civil de la Generalitat acaba d'activar la prealerta del Pla Allaucat pel risc creixent de llaus en moltes àrees del Pirineu. Les zones on el perill és més elevat són la Riba Gursana, Vallfosca, la Pallaresa, el Ter Freser i el vessant nord del Cadí Moixeró. Mentre duri el perill de llaus, Protecció Civil recomana restringir les activitats d'alta muntanya i sobretot no practicar l'esquí fora de les zones delimitades.
Es proveu que la prealerta es mantingui de cara a demà. Recordem que aquesta matinada han estat rescatats els cossos de dos excursionistes morts de la Cerdanya.
Es creu que una allau pot haver estat el motiu de la mort d'aquests dos nois de 39 anys que es trobaven a la canal de l'Urdiguer, sepultats a un metre de fundària. Un home mort aquest matí ens ha atropellat a la C58 a l'alçada del Nus de la Trinitat. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, l'accident s'ha produït poc abans de dos quarts de set del matí quan el vianant ha volgut creuar la via i l'han vestit un turisme.
Fins al lloc de l'accident s'hi han desplaçat cinc patrulles dels Mossos d'Esquadra i tres ambulàncies del sistema d'emergències mèdiques, però no han pogut fer res per salvar-li la vida. Els Mossos d'Esquadra han detingut a la Cerdanya dues persones acusades de cometre diversos robatoris en cinc establiments comercials i en una segona residència. Els robatoris van ser comesos entre finals de gener i finals de març.
En tots els casos, els assaltants forçaven les portes d'accés després d'inutilitzar els sistemes d'alarma i un cop a l'interior robaven diners, equips informàtics i altres objectes de valor. Gràcies a les denúncies presentades, els Mossos van obrir una investigació que va permetre detenir la matinada de dijous passat, precisament durant un control de prevenció, els presumptes autors quan circulaven en un turisme per la Nacional 260 al terme de Bellvé de Sardanya. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castillo. Avui comença la 25a jornada de l'OK Lliga masculina amb l'enfrontament entre el Moritz Vendrell i el Barça a partir de les 9 de la nit. Un duel de la part alta entre el segon i el tercer classificat. Els blaugranes volen apropar-se al líder, al liceu, i els del Baix Penedès volen mantenir l'avantatge de 8 punts sobre els seus immediats perseguidors. Demà i dimecres jugaran la resta de partits d'aquesta 25a jornada. En OK Sobreherba, el Real Club de Polo, jugarà a la final de la divisió d'honor masculina, contra el Club de Campo amb el Factor Camp a favor. El primer partit es jugarà el proper cap de setmana a Madrid i el segon, i el tercer, si és necessari,
ajudarà al segon cap de setmana de maig a Barcelona. En categoria femenina, el Júnior, secat a les portes de la final de la Lliga femenina. Les Sancoetengues han perdut per dos a un el tercer partit de semifinals al camp de la Real Societat. D'altra banda, el Castell de Fels va certificar ahir l'ascens a la Divisió d'Honor, després de col·lejar el Club de Campo per 6 a 0. I fem també un apunt de futbol. Aquest cap de setmana, el Giron ha empatat a 0 al camp del líder de segona divisió, l'Els. Els Giron ens han caigut a la tercera plaça de la classificació, tot i que estan a un sol punt de l'Alcorcón, pròxim rival a Montilivi.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. La plaça que es farà, tocada al nou equipament de les escoles, portarà per nou en Antoni Malaret i Amigo. És l'homenatge que l'Ajuntament farà el que va ser primer alcalde democràtic de Sant Just. D'aquesta manera se li reconeix la tasca que va fer durant la dictadura franquista per la recuperació de les llibertats de Catalunya i la feina feta a l'Ajuntament els primers anys de la democràcia. Aquesta plaça, com dèiem, es farà l'espai que quedarà quan estiri a terra l'edifici de l'encreuament del carrer Creu amb bata neu.
Encara no hi ha data de construcció de la plaça, però el ple d'abril, dijous passat, va deixar constància que portarà el nom del primer alcalde democràtic de Sant Just. Més qüestions? Ja podeu consultar al web municipal la informació completa sobre els casals i activitats d'estiu a Sant Just. Com cada any hi ha una amplia oferta d'activitats per a totes les edats.
Els infants podran practicar diferents esports, els campos de futbol, el futbol sala, natació, bàsquet, patinatge, entre d'altres, a més dels casals de la Bona Aigua i del que organitzen les empes de les escoles de Sant Just, que aquest any es farà a l'escola Montserrat. Pels joves, les activitats les organitza el casal de joves, a l'equipament i a fora de l'equipament, amb sortides al laser tag, al tibidabo, a la bolera i també cursos intensius de diferents temàtiques. Les inscripcions comencen aquest dijous, dia 2 de maig.
per als adults hi haurà cursets de natació a la bonaigua i monogràfics, tant a Can Gynastà com al Centre Cívic Joan Maragall, i per últim al Centre Social El Milenari la gent gran podrà fer tallers de navegació per internet, sevillanes i fotografia. I acabem amb un punt d'agenda per aquest divendres al vespre perquè la CEAS ha organitzat una nova conferència històrica, en aquest cas sobre el món romà rural. Serà amb Cesc Busquets i es farà a les 8 del vespre al local de la CEAS a l'ateneu de Sant Just.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora a partir de l'1 i 5 al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir informats al web de RadioDesvern.
Abans de pensar-les, perds valentia, perds la veritat. Vols agonir a dins la ironia, que t'empresona a dins del teu món. Mira, cirurgia, metrònia, la venera, els ulls, circularies per la vida. Que pitjant segur per als carrers que t'han privit, el pas molt més endur a tu.
No t'hauré d'oblidar l'últim que et volia ser tu. Pots? Tothom et veu perdut, tothom es fixa en tu. Ningú no ajudaria un noi insegur. Cuidat pels diners, per ser més que els altres.
i ja ets segur, però escarreja't amb lluita per suvesa i llum.
per la vida, per la chance de tu, per als carrers que t'activitzen en pas de moment.
Caus a terra, i així et trenques. Caus a terra, i així et trenques. Caus, caus a terra i així et trenques. Caus a terra, oblida el dol. Que et fugis a tu.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Passen 11 minuts de les 12, aquesta hora en què el cel cada cop s'està enfusquin més, saludem la Maria Quintana. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Sembla que ens estigui fent de nit, realment. A mesura que ha anat passant el dia des de les 10, la cosa no sembla que millori, tot i que ara no plogui.
és un dia fantàstic. Sí, no, els que us agrada la pluja, a més a més, val la pena aprofitar aquests quatre dies o cinc que portem de... Tant verd... Això és veritat. I aigua aigua que fa falta. Això sí, després la trobem a faltar. En tot cas, parlem de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justencs. De què parlem avui, Maria? Poca cosa nova a dir, només que aquest cap de setmana hi ha hagut el recercat, que és la trobada del Centre d'Estudis de Parla Catalana,
i s'ha fet a Ripoll, que és la ciutat cultural d'aquest any. I llavors en Pere Fona, el nostre president, hi va portar un vídeo, que feia l'Olga Svern, explicant qui som i què fem. I suposo, perquè no sé exactament quan es devia passar, i si no ja el tenen, per passar i que la gent sàpiga el que fem. Suposo que no ha sigut a nosaltres sols, sinó que altra gent també ha ajudat.
i així ens posem nosaltres en contacte. També haig de dir l'èxit d'aquesta última miscel·lània perquè a vegades les miscel·lànies queden arreconadetes i en canvi aquesta vegada ja tenim molts, molts socis que ja la tenen que s'interessa per tenir-la i que s'està venent molt bé. Qui vulgui, que només hi som algun dia aquí, però que sàpiga que a l'estanc del carrer Bonavista, a la Pilar, la Pilar té miscel·lànies.
Totes, les que hi ha, les té allà. Vull dir que si algú vol passar-hi i veure què hi ha i quedar-se-la, que passi per l'estanc que la pilau té. Perfecte, Maria. El que era dit també recordatori, suposo que també era pendents de la sortida. El dia 4 no, la sortida no la fem, s'ha anul·lat. Ah, no ho sabíem això. No us ho havia dit? Doncs s'ha anul·lat, la sortida de l'Empordà s'ha anul·lat. Sí? Sí, perquè és una explicació molt fàcil d'entendre.
La gent hi va molt. Aquest any quedem amb Standby. No la fem, però si deu vol prepararem molt bé si podem.
l'any que ve anar a la Provença però més cap al juny, que l'espígol ja estigui florit i llavors farem aquesta sortida que ens feia tanta gràcia anar a la Provença i mirarem de fer-ho amb un temps més tranquil i que estigui florit l'espígol i aquestes coses que ens ajudin a que sigui una sortida ben maca. Exacte. I després el dia 4 de maig aquí ens trobem aquí a Can Ginestà al matí, ens sembla que és a dos quarts de deu, ara no ho tinc aquí, si no sortirà a la web.
de fer la ruta de la guerra del francès a Sant Just, que el Julio Sho ho presenta i ho fa tan bé, i nosaltres, doncs, amb ell, farem la ruta del francès, de la guerra del francès, aquí a Sant Just, ja per segona vegada. Molt interessant, per tant, no?, descobrir insitu, tots aquests racons. I això és el que hi ha? Perfecte, Maria, doncs, moltes gràcies i que vagi molt bé. Molt bé, fins la setmana entrant. Exacte, bona setmana, que vagi bé, bon dia.
De seguida parlem de cuina o fem després d'escoltar Babel. Demà enforten sons. Because I know that time has numbered my days and I go along with everything you say. But I write home laughing, look at me now, that the walls of my town they come crumbling down.
I'm all of my unborn sons And I know that choice is color all I've done But I'll explain it all to the watchman's son I ain't ever lived a year better spent in love Cause I know my weakness, I know my voice And I'll believe in grace and joy
And I know perhaps my heart is fast But I'll be born without a mask Like the city that nurtured my greed and my pride I stretched my arms in tears
Bable, look at me now, there are no walls in my town, they come crumbling down. You ask where will we stand in the winds that will howl as all we see will slip in.
Estem escoltant just a la fusta.
Passant dos minuts d'un quart d'una del migdia, saludem aquesta hora la Carme Amador. Bon dia, Carme, què tal?
Ara sí, bon dia. No teníem el teu micro obert. Ara, ara, bon dia. Per parlar de cuina, avui que tenim aquest dia plujós, és un dia que potser convida a cuinar una mica des de casa. Sí, a cuinar una mica i cosa fàcil que tinguem al rebost i a la nevera si fa falta. Doncs a veure, què fem? Uns espaguetis, solució ràpida, ja saps que a mi m'encanta molt la pasta, amb tonyina. Molt bé, fàcil. Qui no té un parell de llaunes de tonyina a casa.
Agafem un mons sofregit, sempre aquí no hi posem tomàquet, sofregit de ceba, all i julivert. Agafem que faci xup-xup, que sempre no me'n recordo mai d'estovar-se. Bullim els espaguetis amb aigua i molta sal i un xerret d'oli. La pasta que estigui cuita perquè
és un plat que es pot menjar fred i llavors ja només el rato que estigui amb la tonyina i amb tot el que hem preparat ja es posarà, si es tova una miqueta massa ja es posarà dur per dir-ho d'alguna manera. El plat és fred saps?
A mi la pasta al dente, ho he dit diverses vegades, se'm senta malament a més. M'agrada la pasta cuida. Ja tenim el sofregit fet, agafem la pasta, la posem en una safata, agafem dos llaunetes o tres de tonyina, aquí que no falti, no llancem l'oli, l'oli el passem també pels aquests espaguetis, tirem la tonyina dintre i servim això amb una bona manida i teniu en plat.
El temps d'acord o la pasta, i la plaça avui no és dels millors dies, és una cosa que tenim tots a casa, espaguetes i sardines amb oli.
I tomàquets, podem estar una setmana vivint d'això. Aquests espaguetis, de veritat, i treure'l, evidentment, és el formatge a gust. Si pot ser amb el gorgó en sola, millor. Però si no, hi ha formatges que... Exacte. Podem adaptar-lo una mica a les butxaques. Bon profit. Gràcies, Carme. Fins demà. Adéu-me'n. Bon dia.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682-345-853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines...
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Un quart i mig d'una, és hora de parlar de coaching, per això saludem, com cada dilluns a aquesta hora, el Francesc Corbella. Molt bon dia, Francesc. Hola, molt bon dia. Avui ens vols parlar arran d'un exemple que segurament molta gent l'ha viscut d'una manera o altra i amb més o menys perspectiva la setmana passada. Arran del que va passar dimarts passat, aquest partit de futbol que es va jugar al Barça contra el Bayern de Múnich i després d'aquest 4-1, que d'alguna manera o altra va deixar tocada
Tota l'afició i com acostuma a passar en tot aquest món es va posar, suposo, que tothom més dramàtic del que tu creus que hauria de posar-se, no? Sí, bueno, no només de l'afició del Barça, la del Madrid el dia següent va patir una cosa similar. Sí, tens raó, tens raó. Aleshores, doncs és un tema molt interessant. Jo recordo el dia, no sé si el dia abans o el mateix dia del matí, que en un acte d'aquests del president Mas... Clar, era Sant Jordi i més a més, exacte. Exacte, era Sant Jordi, sí. Jo recordo que vaig veure el president Mas per la televisió en un acte amb més gent i sortia i...
i li comentava a una de les persones que hi havia per allà i li va dir, li va dir aquella expressió tan catalana, tant d'això de, ai que patirem, referent-se al partit de la taba. I curiosament l'aficionat li va contestar, home no, no patirem. Doncs sí que vam patir. I avui crec que seria una bona excusa per parlar d'un tema que tots hem viscut alguna vegada,
Què passa quan patim una decepció? Què passa quan esperàvem obtenir algun resultat?
i que pel motiu que sigui, finalment això no ha sigut possible. Això és una cosa que és molt freqüent, és una cosa molt natural. El que costuma passar és que creem unes expectatives i aquestes expectatives no es compleixen. L'exemple del Barça i del Madrid d'aquesta setmana és un exemple claríssim. I això és el que s'anomena la tolerància a la frustració.
És aprendre a perdre, suposo. Sí, és aprendre a perdre i bastantes coses més, en el fons. És una cosa bastant complexa. En coutxing esportiu es dona molt sovint. És bastant freqüent que un esportista s'entreni moltes hores per obtenir un resultat i, finalment, inclús a vegades per mala sort podria pensar. Clar, no hi ha justícia segurament en el món de l'esport. A vegades no hi ha. I a vegades això és una cosa que s'ha de gestionar.
Primer hauríem d'entendre d'on ve això de la frustració, perquè ens frustrem quan les coses no ens surten bé. Com passen moltes d'aquestes emocions i sentiments, això ve de quan l'home era primitiu. O sigui, quan no estava civilitzat com estem ara, sinó que vivia en altres circumstàncies. I sobretot tenia sentit en la infantesa.
Ah, sí? Sí. De fet, si t'hi fixes i analitzes la societat d'avui en dia, on hi ha més frustració entre els nens petits, no? És molt complicat... Sí, vols dir? Sí. A un nen petit quan vol una cosa... Clar. És molt difícil dir-li que no. I s'enfada si no li dones el que et demana, no? Ja. Diguéssim que aquí és on té sentit, el frustrar-se. Per què? Perquè un nen petit és vulnerable i, d'alguna manera, necessita alguna eina que li facis ser visible davant dels adults. I dir, ei, que estic aquí, que necessito...
El que sigui, no? Llavors, en aquest context, doncs, la frustració té sentit, no? Un nen petit, normalment es pensa que el món és ell, no? Ell és la cosa més important que hi ha. Tampoc entenen molt bé el concepte del temps, no? Això de, ara no t'ho donaré més tard, això, els nens petits, això no ho acaben d'entendre. Ho volen tot i a més ho volen ara, no? Com que demà em donaràs si faig, no, no, no, jo vull ara un caramel que acabo de beure a la botiga, no?
I no sempre s'ha de donar. Segurament per tant s'ha d'educar des de petits en aquest sentit. Exacte, perquè la tolerància, la frustració és una actitud. I com totes les actituds és una cosa que s'ha d'aprendre. I s'ha d'aprendre des de petit. O sigui, es tracta d'ensenyar els nens a acceptar que hi ha vegades que no poden aconseguir el que es proposen.
És com una mica el que parlàvem la setmana passada, que és un procés d'aprenentatge. Això també és un procés d'aprenentatge. I d'aquesta manera, quan arriben finalment a l'edat adulta, és quan...
accepten que n'hi ha coses que tenen un preu, que n'hi ha coses que no es poden aconseguir en aquest moment, però potser ho podràs aconseguir en un altre moment, i tot això. Però clar, fins arribar a aquest moment que ho acceptem tot i ho entenem i no passa res, normalment és un camí que és bastant llarg i que normalment és un camí que es fa en la infantesa, no? Tot i que en alguns casos gent que arriba a l'edat de sense haver-ho acceptat, doncs també n'hi ha uns quants, no?
A més, això de la frustració és una cosa molt interessant perquè en el fons té dues emocions molt bàsiques. O sigui, què s'amaga darrere d'una cosa que et frustra? Hi ha dues coses. Poden haver dues coses. La primera és tristesa.
Per què? Perquè sentim que hem perdut alguna cosa, no? Volíem aconseguir un resultat, volíem guanyar el Bayern de Múnich i no ho hem aconseguit, al contrari, ens ha passat pel damunt, no? Això és una pèrdua, perquè volíem arribar a la final i no hi arribarem. Oh, no se sap encara. Exacte.
I com totes les pèrdues, el que es demana és un temps de dol. Segur que recordaràs que abans, les dones, quan es quedaven bídues, tenies molt de l'home... Sí, sí, i anava vestida negra durant un temps, no? Es donava l'any de l'úton. Clar, això, vist des de la perspectiva d'ara, és una mica un animalada, no?
No s'entén. Però en el fons tenia la seva iògica. Per què? Si els homes també el fessin, segurament sí. El que seria equivocat seria això. Exacte. El que passa és que socialment, a l'home no se'l permetia estar trist. Això era una cosa de dones. Les dones estaven tristes, els homes mai estaven tristos. Això encara per viu, avui en dia, aquests tabús. Igual que la ràbia, que veurem, els homes s'enfaden. Les dones no s'enfaden mai. Les dones sempre estan ben posadetes.
Clar, quan les dones feien aquest any de l'UTO, això era per pair aquesta pèrdua. Havien perdut el seu home i llavors se'ls donava aquest espai d'un any perquè poguessin pair. O sigui, les pèrdues necessiten el seu temps de pair. I els jugadors del Barça, igual que els aficionats, doncs aquesta setmana, sense Champions, els ha anat molt bé per pair, han perdut 4-0. Després, una altra de les emocions que acostumem a tenir quan hi ha una frustració és la ràbia.
Enfadar-se, no suposo. Ens enfadem molt perquè ens ha guanyat el Bayern, no? Ens enfadem molt perquè, en el cas dels nens, perquè no m'han donat aquell carmel o que tant de gust em venia, no? Per què? Perquè es viu com una injustícia. Com pot ser que si tenim el Messi i tenim els jugadors de la Masia, com pot ser que ens hagin guanyat el Bayern? Que passi això, no? Però si no saben ni jugar a futbol, els del Bayern. Per tant, no ho acceptem, no, d'alguna manera? Exacte, no ho acceptem. No ho acceptem i, a més a més, la ràbia
El que demanes sempre és descarregar. Aquesta ràbia s'ha de descarregar d'alguna manera. A mi em va fer molta gràcia l'altre dia el partit del Messi, que va sortir a mitja hora i va marcar un gol i va fer uns o quantes coses. Això és per la ràbia que tenia. Acumulada, no? La va traduir d'aquesta manera. Va ser la seva manera de descarregar aquesta ràbia.
La revés sempre demana descarregar, però com hem d'actuar les persones quan tenim una pèrdua, quan ens sentim frustrats? El primer és el que tu acabes de dir, hem d'acceptar la realitat. És a dir, acceptem que ara mateix no som els millors, que hi ha un altre equip que és millor que nosaltres. Aleshores, ens hem de donar aquest temps per sentir aquesta pèrdua, ja no som els millors, no passa res o sí, però no som els millors.
I sobretot és molt important no instaurar-se en la queixa. És que som els millors però l'àrbitre es va menjar que ells l'esperaven. No buscar excuses, no? Exacte, no es tracta de buscar excuses, cosa que ens dona molt bé. Sí, sí, sempre. És molt fàcil quan les coses no van bé dir que la culpa és de l'àrbitre. Però també culpabilitzar-se amb mateix i prou, suposo que també no hauré que sigui molt bo, perquè seria dubtar l'actitud de víctima. Exacte, no es tracta de victimitzar-se, sinó es tracta d'empoderar-te i veure que tu tens el control per sortir de la situació. Però no sempre és així.
A vegades sí. La major part de les vegades tens les possibilitats de millorar. No sé si sortir-ne al 100%, però com a mínim de millorar, no? Però per això que una cosa que és acceptar que hi ha un aprenentatge darrere. És a dir, molt bé hem perdut 4-0 contra el Bayern, però què podem treure de positiu de tot això?
Doncs bé, els jugadors del Barça, igual que els entrenadors, segur que estan buscant alguna manera d'alguna cosa a aprendre. Clar. De cara a l'any que ve que no torni a passar el mateix. I sobretot, per últim, el que diria és que... sempre que passa una cosa d'aquestes, ens hem de centrar en la motivació que això provoca. És a dir, el Barça esperava guanyar la Champions, no? Sí. Ara sembla ser que està complicat, no? No sé que hi hagi alguna altra... Difícil, difícil, sí.
Clar, l'objectiu era guanyar la Champions. Quin és ara l'objectiu? Doncs això és el que s'ha de centrar els jugadors del Barça. És a dir, quina és la nova motivació que han de trobar ells per anar a entrenar cada dia, fer tots els exercicis que han de fer, guanyar els partits, etcètera. Sempre hi ha d'haver un objectiu, per tant? Sempre hi ha d'haver un objectiu. A més, ha de ser un objectiu realista. No serveix dir, no, no, doncs ara el que hem de fer és demà o demà passat, que em sembla que tornen a jugar, guanyar 6 a 0.
ha de ser un objectiu realista i a llarg termini, sobretot per poder complir i marcar molt bé el plàning per aconseguir-lo. Doncs molt bé Francesc, avui arran d'aquest exemple del Barça, que és el que hem anat situant, però segurament el podem aplicar en molts altres aspectes de la nostra vida,
M'ha pres una mica, o si més no, m'ha pres les pautes, les bases que caldria per tenir aquesta tolerància, la frustració, ara només cal posar-ho en pràctica. Això mateix. Gràcies i que vagi molt bé. Fins dilluns que ve. Adeu, bon dia.
i de seguida viatgem farem la volta al món a través de la cultura amb la Irene Pujadas avui cap a Los Angeles després d'escoltar Nacho Vegas. Te diré entre tú y yo que me dan miedo las tormentas que ahora veo que una se acerca que en el cielo hubo un temblor y solo pienso en escapar esto se ha puesto muy feo tuve un juicio
Yo contrarreo y sé que me condenarán desde la lloca hasta el musel. Te busqué y no te encontraba y cuando nos vimos las caras me buscabas tú también. ¿Y ahora qué? ¿Sigues aquí? ¿Cómo no vas a cansarte si de miércoles a martes ya estoy alto yo de mí?
Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo sin disimular el miedo. ¿Cómo voy a vivir cuando te canses de mí?
cuando te cagases de mí.
¿Y qué más da si esto es el fin? Yo trato de matar el tiempo y, entretanto, lo que el tiempo intentará es matarme a mí. Estas líneas, ya lo ves, son lo más desesperado para tenerte a mi lado, que se me ha ocurrido hacer. Y si me dejas que lo intente solo una vez más...
Me odiarás secretamente y para siempre jamás que hacen falta hay amor. Más de dos vidas enteras para corregir siquiera el más mínimo error. Me decías lo que media entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar.
Yo me pregunté a mí mismo, solo un paso del abismo. ¿Cómo voy a vivir cuando te canses de mí? Cuando te canses de mí, ay, de mí.
Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar.
Yo le preguntaba al cielo, sin disimular el miedo, cómo voy a vivir cuando te canses de mí. Cuando te canses de mí.
I aquesta hora fem la volta al món, com cada 15 dies, amb la Irene Pujades. Bon dia Irene. Bon dia Carme. A través de la cultura, per tant, viatgem cap a algun lloc del món, a través de la música, el cinema, la literatura i una mica de tot. Doncs sí, i avui parlem d'una de les ciutats més pobrades dels Estats Units. És una ciutat famosa per les seves carreteres immenses, les seves passareles
caloreta que hi fa i l'humorena que està la gent a l'estiu. És una ciutat immensa i inacabable. Estem parlant de Los Ángeles, a Califòrnia.
A més, molt adequat amb el temps que està fent. Tot plegat convida a anar-se'n cap a Los Ángeles. Què ens en pots dir, Irene, de trets màniques generals? Los Ángeles és la ciutat més poblada de Califòrnia, tot i que no és la capital, he descobert que no és la capital de Califòrnia. La capital és Sacramento, que deu tenir algun interès històric.
que se m'escapa. O administratiu, segurament. Sí, segurament administratiu, però té 500.000 habitants. No és un poblet, però el cas. Hi ha diferència bastant abismal, no? Sí, perquè Los Angeles té una població de 3.800.000 habitants, dos barcelones i mitja, i l'àrea metropolitana compta amb ni més ni menys que 18 milions d'habitants. És molt gran.
I bé, abans que arribessin els nord-americans i s'hi aposentessin com s'hi han aposentat, i abans dels espanyols i dels portuguesos i tota aquesta mena de mar de colonitzadors, la costa de Los Ángeles va ser habitada per pobles amerindis, com els Tongva, els Txumeix i altres que ara es van estudiant, no? A poc a poc. De fet, suposo que no se'n deu saber gaire cosa, o sí que se'n deu saber, però en tot cas es van s'hi esborrar del mapa bastant ràpidament.
Bé, la ciutat va ser fundada oficialment el 1781 per 44 espanyols que van anomenar-la, atenció, el Pueblo de Nostra Senyora, la Reina de los Ángeles de Portiúncula. No sabia això, no sabia que venia gens d'aquí aquest nom, eh? Però clar, clar, tot quadra. Sí, sí, té lògica, però jo tampoc en tenia ni idea. I va ser per algú del riu, no ho sé. En tot cas, fa gràcia, hem d'estagrar que entre els exploradors o viatjants hi havia un mallorquí, un tal Joan Crespí.
i un tal Gaspar de Portolà, natural de Os de Valgrim, que va ser governador de Califòrnia del 1767 al 1770. Mira tu, doncs. És que és molt fort. A més, les ciutats de Sant Diego i Monterrey. Això sí. Després va decidir tornar a Terres Catalanes i morir a Lleida, plàcidament, al 1786. Molt català, tot plegat. Sí, sí, bastant gros. I bé, en tot cas, és increïble que ens pugui semblar en moments com ara, Los Angeles va formar part d'Espanya fins al 1821,
que va passar a ser part de Mèxic, degut a la independència de Mèxic. I finalment va convertir-se en ciutat nord-americana el 1848, arreu de la guerra entre Estats Units i Mèxic. No fa tant, eh? No, no fa tant, no fa tant. Clar, és que a Estats Units, en general, no fa tant. Exacte. I bé, el 1850 va obtenir el rank oficial de ciutat nord-americana uns quants mesos abans que Califòrnia obtingués el rank oficial d'estat nord-americano. I bé... Això fa 150 anys. Sí, sí, és que...
Sí, és que no fa gaire, en realitat. A partir d'aquí, en aquests 150 anys, la citat ha anat creixent en un ritme vertiginós. Los Ángeles és una ciutat que combina extravagàncies molt grosses, com la de Michael Jackson i els seus Palauets, Beverly Hills, Hollywood, Lady Gaga i Viu, Paris Hilton, i amb l'escootidianitat, suposo, dels habitants més normals, els que hi ha a cada ciutat.
Sentint de fons ara no ho hem dit, però sentíem Michael Jackson per introduir-nos a aquesta ciutat. Normalment si un pensa en Los Ángeles pensa en autopistes immenses, en Hollywood i en los vigilantes de la playa, però intentarem anar una miqueta més enllà. California California
Ens agrada bastant, eh, Rufus o en Ray? Sí, sí. Venen com ganes d'anar amb patins per un passeig en Palmera, oi? Sí. Ens el poses per parlar-nos de literatura a Los Angeles. Sí, ens posem seriosos. Doncs bé, Los Angeles és una ciutat immensa, amb molts escriptors, alguns mítics, com, per exemple, Bukowski, que sí que els relaciona bastant amb la ciutat,
Tot i això, avui volem recomanar una novel·la d'un escriptor menor, en el sentit de menys conegut, però no per ser menys bo. De fet, era un... era... Vull cops que era molt, molt, molt fan, estreta de John Fante, que és un escriptor d'origen italià i una mena dels escriptors oficials de Califòrnia. Ell va viure allà durant molt de temps, va anar movent-se de ciutat en ciutat i anava explicant a cada ciutat una mica el que anava veient al seu voltant.
En Fante va néixer a Denver, Colorado, però va passar gran part de la seva vida per Los Angeles i per Califòrnia. La seva obra més coneguda és Ask the Dust i es considera la gran novel·la sobre Los Angeles. Malauradament no l'he llegit, però encara farem més alternatiu i no parlarem de preguntar-li el polvo, sinó de plens de vida.
que és una novel·la molt recomanable, que a més és novetat editorial de fa poc, perquè la va publicar dins de 1984, no fa gaire, i és el primer cop que la publicen en català. I val la pena, Irene? Val molt la pena. Doncs queda dit, també. Mira, ens podrem traslladar a Los Ángeles a través dels llibres. Sí, sí. I... bé, com que tot i que se l'ha titllat molt d'escriptor maleït, aquesta novel·la, Prens de vida, és una novel·la bastant lleugereta, la veritat.
El protagonista també es diu John Fante, llavors hi ha com el joc aquest que ell va parlant de la seva vida molt en plens quotidianitats i tampoc saps fins a quin punt segurament res és gaire cert, però en tot cas la dona es diu Joyce, com es deia en la vida real. I bé, el John Fante fictici està molt content perquè està a punt de sotlir la gran tranquil·litat americana, no?, que és a Los Angeles, un nen, hi ha algunes novel·les escrites, sembla que tot comença... A quadrar-l'hi, no? Exacte, tot comença a calmar-se.
i comença allò la bona vida, el cafè marica al porxo mentre el nen es va movent. Tot i això apareixen diversos problemes. La dona que està embarassada comença a convertir-se en catolicisme i comença a pensar molt en Déu i en totes aquestes coses. A la llar idíl·lica que tenen a Los Angeles hi apareix una plaga immensa de tèrmics i també apareix el pare d'Adefante, que és d'origen italià.
i que creu que tothom ha de comportar-se com els seus avantpassats rústics que vivien en un poble perdut dels abrussos italians. Tot plegat és bastant divertidet. La novel·la té tots els ingredients típics de les novel·les de Fante, que són el tema del sentiment religiós i és molt típic, l'atenció entre les diverses generacions d'immigrants italians, perquè ell era un immigrant italià, i la vida a la costa oest en general.
El protagonista és un home molt hipocondríac però és molt entrenyable i es planteja tots els dilemes de la paternitat però des d'una perspectiva molt tendra. Tampoc és naïf però molt naïf. Agafa el toquet perquè vol agafar-lo i està molt ben escrit. S'enfronta el protagonista al drama relatiu d'acceptar que a vegades el viu i deixa viure
no funcionen les teves direccions i que potser l'American Way of Life no és tan increïble com diuen, no? Però en tot cas, vull dir que no és gens dramàtic, al final és molt feliç i... Lleuger, no? Tot plegat, com se digués, des d'aquesta perspectiva relativista. Sí, és molt lleuger però està, vull dir... No ho sé, jo m'ho vaig passar molt bé llegint-lo. Era el primer llibre de Fante que llegeixo i no ho sé, la veritat és que m'ha agafat moltes ganes de llegir-ne molts més. Molt bé. I passa a Los Angeles, per tant, no els fa això...
ens situa d'una mica a la ciutat que estem parlant avui. Exacte, que també Les Angeles fa de rarafons bastant remot, tampoc és una cosa allò que diguis que no xerra de cada carrer, però sí que es contraposa bastant, per exemple, a la llar dels pares del protagonista, que viuen en un poblet allò més perdut, llavors John Fantasy que parla de la vasta metròpoli i el lloc on ell viu, una ciutat gran i també aquest desordre,
Combinat amb la caseta del Porxo, com les grans ciutats americanes, no? I ara parlem de cinema, Irene.
Cinema, Los Angeles... No sé què podem dir sobre una ciutat com Los Angeles, que és la llar de Hollywood, de 40.000 artistes, hi ha el famós Walk of Fame, totes les emplentes d'actors mítics... És bastant la ciutat del cinema. Segurament del cinema de Hollywood.
El tenim molt vist. Sí, però és un lloc que ha tingut molta importància al cinema, s'hi han gravat mirers de pel·lícules, algunes com Sunset Boulevard, Chinatown, Reserve Dogs... El que no podem deixar d'anomenar és un dels hits de l'adolescència, que és aquest.
Ara sí que som a l'estiu del tot, Irene. Molt més clàntics que la playa. Ens agrada molt. Bé, ens agrada molt. Ha marcat l'adolescència d'alguna manera als 90. Sí, sí, sí.
Los vigilantes de la playa, en anglès Baywatch, és una mítica sèrie sobre els socorristes que vigilen la platja de Santa Mònica. Es va transmetre bàsicament durant els 90, com no podia ser menys. Concretament entre el 1989 i el 2001. I segons el llibre, quina és? Atenció, és la sèrie més vista de tots els temps.
Potser ja ha estat superada per algun per Lost. En televisió suposo que són les xifres d'audiència. Pamela Anderson, Marujeus entre socorristes, vídeo de salvar, tot plegat, bastant increïble. A mi la cançó em recorda molt. Estius d'infància. Tot i això, ens posarem una mica més seriosos i parlarem d'una pel·li mítica situada a Los Ángeles i protagonitzada per un personatge mític.
es tracta de rebel·les sin causa, protagonitzada pel tremendo, estupendo, increïble James Dean. I treu-los vigilantes, perquè... No, no. M'has de fer encarar la de James Dean amb aquella sintonia. Sí, millor, millor. Bé, de fet... James Dean? Sí, quin home, quin home. Sí, bueno, de fet, James Dean va tenir molta relació amb la ciutat de Los Ángeles, va estudiar a UCLA, a la Universitat de Califòrnia de Los Ángeles, i va viure durant algunes etapes de la seva vida.
encara que fos part d'unes de rodatges. Com tots sabeu, el protagonista de la pel·lícula és James Dean, que és un estudiant bastant difícil i tendeix fàcilment al tema de les baralles i els follons. Típic adolescent rebel i confús, que és el que vol ser... La pel·lícula és una mica sobre aquesta degradació dels adolescents als Estats Units. La seva família es muda, sovint a causa dels follons del fill,
I arriben a Los Angeles on Jimmy s'enamorarà pertudament de Judy, la Natalie Wood, i que és al seu torn la nòvia de Bus Gunderson. I es farà molt amic de Plato, que és un noi molt més jovenet que ell. Llavors ja la cosa es comença a liar i tal. He llegit que la pel·lícula es va emetre per primer cop l'octubre del 1955 i James Dean va morir d'un accident de cotxe el setembre del 1955. Així que no sé si, vull dir ara, no sé si les dades que he consultat estaven malament,
Però sembla que ell no va veure l'estrella de Rebeldes in Causa, cosa que si fos veritat tindria un punt d'humor negre bastant xungo, perquè durant la pel·lícula hi ha aquell moment en què Jimmy Stark fa una carrera de cotxes amb Busk Anderson i el segon mort perquè no hi ha temps de sortir del cotxe abans que el precipicin. I després que el gran públic veiés l'estrena de la pel·lícula, James Dean havia mort, ja d'un accident de cotxe.
Doncs sí. Es veu que se'l va menjar un estudiant que conduia amb gran velocitat, però que ell anava normal. Tot i que, com el seu adolescent rebel, James Dean també va participar molts cops en carreres de cotxes. Tot plegat té uns... Sí que va ser així. Jo diria que em sona aquesta història, no? De pel·lícules pòstomes i tot plegat. Sí, sí, a mi també, de fet. Però clar, el fet que fos tan puntual, a més a més, com mor la pel·lícula o l'accident que té, d'alguna manera. Sí, sí. Tot plegat bastant fort.
però si James Dean també participava en carreres de cotxes i es jugava bastant la vida, exactament igual que la pel·lícula. Doncs sentim un fragment d'aquesta pel·lícula. Sí, sentirem el fragment en què la Judy i el Jim es coneixen. La Judy no se'l creu gaire, però se l'acabarà creient. Banda sonora.
I've seen you before. Well, stop the world. You don't have to be unfriendly. Well, now that's true. But life is crushing in on me. Life can be beautiful. I know where it was. Where what was? Where I first saw you. Everything going okay now? You live here, don't you? Who lives?
Tot molt de l'època també, no? Molt, molt. Ara arribem a la venda. Grup d'amics, no? Tot de... si jo set nois, suposo que hi hauria el nòvio d'ella, no? Evidentment.
I bet you're a real yo-yo. Ai, Judit, si tu sabessis. I love you too. Doncs és aquest fragment del Rebellis in Causa, protagonitzada per James Dean a Los Angeles. Sí, sí. Pel·lícula molt recomanable, ja no pel James Dean, que també, sinó per tot en general. En general, no? Sí, sí, molt, molt, molt. Plena de cenes mítiques, molt bonic, sí, sí.
Molt bé Irene, doncs això pel que fa a cinema acabem però parlant de més música. Vinga. Bé, ja hem parlat de... hem anat sentint diverses cançons, hem sentit Michael Jackson, Postal Service, que són de Los Angeles, i The Brother Johnson, que és una banda de funk que va tenir molt d'èxit durant els 70 i la majoria dels 80, però ens passarem tots els grups de Los Angeles
i parlarem directament d'una cançó d'un grup originari de Boston, que és de Magnetic Fields, i de la cançó que està sonant ara mateix. Bé, es diu California Gales, i... bueno, pel que entens, és una noia de Nova York, així, pocagraciedeta, blanca, que llegeix molts llibres,
que no és especialment social ni especialment simpàtica, i parla de les nenes de Califòrnia i l'odi profund que els té. I les letres són bastant gracioses perquè, per exemple, la primera estrofa diu menjar, no menjar, no aliments, les manté dolentes, però seran joves per sempre. I parla molt del tòpic de les noies de Califòrnia, que totes són guapíssimes, totes es casen amb ducs, que tenen molta pasta,
i diu respiren com a cola i tenen lligues amb cada estrella del rock que passa i llavors ella diu que es venjarà algun dia quan les noies californianes que van empatins pels llocs no les vegin. En fi, us deixem amb aquesta cançó. Una bona història i una bona cançó, exacte. Per tant que aquesta secció, molt interessant avui aquest viatge per Los Angeles, Irene, hem après una mica més de què ens espera en aquesta ciutat nord-americana, Califòrnia.
Que vagi molt bé. Ens veiem d'aquí dues setmanes. Exacte, bon dia. Adéu, Irene. Estem escoltant just a la fusta.
When you were here before Couldn't look you in the eye You're just like an angel Your skin makes me cry You float like a feather
I wish I was special. You're so fucking special. But I'm a creep.
I don't care if we lose I wanna have control I want a perfect body I want a perfect soul I want you to notice When I'm not around
I wish I was special But I'm a creeper I'm a winner alone What the hell am I doing here? I don't belong here
Música d'intro
Whatever you want You're so fucking special I wish I was special But I'm a creep
What the hell am I doing here? I don't belong here. I don't belong here.
Dos minuts i arribem a l'1 en punt del migdia, per tant tanquem ja aquest just a la fusta d'avui, dilluns 29 d'abril, agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bon, els serveis informatius, el Carles R. Rius, la previsió del temps, hem parlat també Miguel Vila, que és el representant de l'empresa que ve, que fa aquesta intermediació entre possibles treballadors de Sant Just per anar-se'n cap a treballar a Alemanya, i hem fet tertúlia
amb la Carme Madó, el Vicent Riera, el Josep Coderc i en Jaume Atxalaberta. També en aquesta última hora hem parlat del centre d'Estudis Sant Justencs amb la Maria Quintana i també amb la Carme Madó de cuina, amb la Irene Pujadas. Hem fet la volta al món a través de la cultura ara mateix, que hem anat cap a Los Ángeles i hem parlat de coaching com cada dilluns amb el Francesc Urbella. Us ha parlat Carme Verduy i tornarem demà a partir de les 10 o moltes més coses. Com sempre, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dilluns.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. You're always in my heart
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
És la Una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Marta Patrició i Maite Polo. El Consell Social de la Universitat Politécnica de Catalunya proposa reduir d'un 25% la jornada i el sou dels interins per evitar els acomiadaments. Ara sobra un període de negociació d'un mes amb els afectats. Aquesta mesura s'hauria d'aplicar a partir de l'1 de juny vinent, just després del termini de negociació que ara sobra.
Així, doncs, aquest òrgan, el Consell Social de la Universitat Politécnica, que està reunit aquest matí, proposa fer aquesta mesura per mantenir els pressupostos que van ser aprovats el mes de març passat, uns comptes reduïts d'un 10% respecte del 2012 i que proposaven retallar més d'un 6% en personal per fer front a aquesta reducció.
Mentre estan a la Universitat Pompeu Fabra, avui, si fan eleccions, el candidat a rector, Jaume Casals, es marca a millorar la universitat amb pocs recursos com a un dels principals reptes. A mi m'agradaria ser una mica més atrevit i pensar que puc fer millorar aquesta universitat. Com la puc fer millorar quan és evident que no tindrem recursos fàcils, almenys immediatament? Aquest és el problema.