Cada setmana t'esperem a la teva televisió local per compartir un que et sents.
El seu nom. Catalunya Informació.
Bon dia, són les 10.
Diana Garrigosa, la dona de Pasqual Maragall, assegura que van assistir ahir al míting central d'Esquerra Republicana per iniciativa pròpia i no perquè els convidés al partit. Ho van decidir improvisadament ahir mateix i sí que en van parlar amb Ernest Maragall, que era partidari que no hi anessin. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio. L'estat del trànsit.
Se circula força bé globalment, queda algun ram de retenció a la ronda litoral i també recordar que es mantenen dos crestellats a la P7 a Borrassa, sentit Barcelona, per un camió pendent de retirar, a banda de que a Barcelona hi ha retencions destacables encara al lateral de la Diagonal.
Un grup armat ataca el Parlament Líbia a Trípoli i en reclamen la suspensió. També hi ha hagut atacs a diversos punts de vengassi. El caos a Líbia s'aprofondeix per moments amb enfrontaments entre nombroses milícies armades i un govern per on han passat tres primers ministres des del març.
I aquest matí comença l'Audiència Nacional Espanyola el judici contra l'exdirector general de Caixa Penedès i tres exdirectius més per haver-se adjudicat pensions milionàries de manera irregular. És el primer judici contra exresponsables de les desaparegudes caixes d'estalvi.
El Fòrum de la Justícia de Tarragona, que agruparà tots els òrgans judicials de la ciutat, es faran terrenys pròxims a l'Hospital Joan XXIII. Ho ha anunciat a Catalunya Informació el president de l'Audiència de Tarragona, Javier Hernández.
La jutja argentina que investiga els crims del franquisme comença avui al País Basc, una gira per l'estat espanyol per recopilar documentació i també més proves. Durant els pròxims dies, Maria Servini, que no té previst venir a Catalunya, prendrà declaració a més víctimes de la dictadura i els carallans que, per motius d'edat o de salut, no s'han pogut desplaçar a l'Argentina.
L'alcaldessa de la Junquera diu que el primer any de funcionament del centre comercial Outlet constata que el municipi està a punt per acollir nous equipaments comercials similars. Fins ara hi han passat 5 milions i mig de persones, dels quals més de la meitat de l'altra banda de la frontera.
I dimecres estrena al Teatre Goya de Barcelona el Zoo de Vidre de Tennessee Williams, un dels grans clàssics del teatre nord-americà. Miriam Iscla encapsala aquest drama sobre la fragilitat i la frustració en temps de crisi sota la direcció de Josep Maria Pou. Els esports. Antoni Zubizarreta, director esportiu Blaugrana, exposa avui als membres de la Junta el seu projecte de remodelació del primer equip. També s'ha d'anomenar un nou director del futbol base del Barça.
El Giro d'Itàlia avui a jornada a descans, però Joaquim Rodríguez passa una revisió mèdica a Barcelona per saber si l'han d'operar del dit polse de la mà dreta.
I avui tindrem més sol que ahir i tot i això. Matí encara amb més núvols baixos al litoral i prelitoral central i sud. Boires matinals a l'interior. Matí poc fred i migdia amb les temperatures més altes, prop dels 27 graus. Núvols alts i mitjus que avançaran la tarda d'oest a est i algun ruixat al Pirineu i prepirineu de Lleida. Ràdio Tastell
just a la fusta molt bon dia passant 4 minuts de les 10 aquesta hora comença el just a la fusta d'avui dilluns 19 de maig
Un programa que comencem de seguir repassant les notícies de Sant Just. En Andrea, també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa d'aquest matí.
I, a més a més, també parlarem de política. Continuarem amb la ronda d'entrevistes que vam engegar la setmana passada amb els diferents partits polítics. Avui, a les 11 i 10, parlarem amb el número 1 d'Iniciativa per Catalunya a Europa. Ernest Hortasson serà a les 11 i 10. A dos quarts de 12, tertúlia d'actualitat amb la Carme Madol Vicenç Riera, en Josep Coderc i la Palmira Badell.
I a la tercera hora tindrem moltes coses. Parlem del Centre d'Estudis Sant Justens amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. A més a més, també parlarem d'un torneig de tenis que té lloc aquesta setmana a Camp Meli, que en parlarem amb l'Oriol Vega. També tindrem la secció de la xarxa 06 aquesta setmana dedicada a les escoles lliures. Les descobrirem amb la Laura Cassador.
Unes anys que fa temps que es dedica a aquest tipus de centres. I acabarem el programa parlant d'astronomia, com cada dilluns, amb l'Oriel Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern. Just a la fusta.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I ho fem, com sempre, saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Què tal, bon dia. Per parlar de les notícies de Sant Just avui, per on comencem, Andrea? Doncs comencem parlant d'activitats, perquè aquesta setmana tindrem un munt d'activitats aquí a Sant Just, i una de les més destacades es concentrarà en el cap de setmana. Parlem de la Setmana de l'Ateneu, que celebrarà, no?
Aquesta setmana de l'Ateneu, durant dos dies, durant tres dies, de fet, l'entitat acollirà activitats culturals per a tothom, que van des d'exposicions d'art i recitals poètics fins a un concert i al dinar dels socis. Les activitats de la setmana de l'Ateneu es concentren en un dels caps de setmana més intensos per a l'entitat. Comencen divendres, al vespre, amb la inauguració d'una exposició d'Arteneu i el sorteig d'un quadre a partir de dos quarts de vuit.
També hi haurà un recital poètic amb tas de vins, que conduirà el poeta Marcel Riera. Dissabte començarà amb un esmorzar al Pati del Roure, seguirà amb una audició dels alumnes de l'Escola de Música de l'Ateneu, un concurs de dòmino per parelles i un torneig de ping-pong. I la cluenda de la Setmana de l'Ateneu, diumenge, comptarà amb l'homenatge als socis i sòcies, amb el dinar dels socis i amb l'actuació del grup All Green, finalista del programa de TV3 o Happy Day.
Aquest concert precisament és l'última activitat programada del Cicle Espaià a Sant Just aquesta temporada. Les entrades per existir-hi s'han posat a la venda per socis i sòcies de l'Ateneu i aquesta setmana ja es comencen a vendre al públic en general. Costen 8 euros pels socis, 6 pels menors de 12 anys i 10 per la resta. Per tant, festa a l'Ateneu aquest cap de setmana. Bones propostes que comencen ja a partir de divendres, no? Sí, exactament.
Més còlors, Andrea. Doncs ara parlem de les cinquenes jornades de la vinya i el vi del parc de Collserola. Són unes jornades que se celebren des de fa uns dies i que Sant Just participarà també aquesta setmana d'aquestes activitats. Ho farà acollint una exposició a Can Gint Està i amb dues visites guiades.
Del 21 al 24 de maig, a partir d'aquest dimecres, s'exposarà al cim de Can Ginestar la mostra fotogràfica al passat vitivinícola de Sant Jus d'Esvern, imatges i records, que a més comptarà amb un muntatge artístic de l'artista local Antoni Plaza que homenatge als treballadors de la vinya.
I a més dissabte al matí es faran dues visites guiades a la col·lecció etnològica de Can Pedrosa i a la masia de Can Carbonell i al seu taller d'elaboració de vi. Aquesta és una activitat gratuïta però les places són limitades i les inscripcions s'han de fer a l'Ajuntament de dilluns a divendres de 9 a 2 i al telèfon 934804800. A més a més també s'ofereix la possibilitat de dinar a Can Carbonell per un preu de 26 euros.
Les cinquenes jornades de la vinya i el vi de Collserola se celebren els nou municipis que formen part del Parc Natural i podeu consultar tot el programa d'activitats al seu web, parcnaturalcollserola.cat.
Molt bé, i acabem amb una última qüestió, aquest primer repàs, Andrea. Sí, parlem de fotografia perquè ja ha començat el juny fotogràfic a Sant Just, estem al maig, però ja queda molt poc perquè tinguem un munt d'activitats al municipi. De fet, la inauguració de l'exposició a tres dies de juliol de Salvador Verdagín, la setmana passada, al celler de Can Ginestar, va donar el tret de sortir d'aquest cicle cultural que té el món de la fotografia com a principal protagonista. Tot i això, alguns d'activitats es concentraran al juny.
Hi ha quatre grans eixos principals, una quinzena d'exposicions simultànies a sales i espais públics on destaca la mostra Germans i Germanes als Jardins de Can Ginestar. També el cinquè concurs internacional de fotografia, d'altra banda el Photoshopping, que consisteix en mostres amb 22 botigues del poble i com a novetat el Memory Photo.
que és un col·leix amb un miler de fotos al claustre de les escoles concebut com un joc. En total, més de 1.700 fotos s'exposaran als carrers, comerços i equipaments de Sant Just en el marc d'aquest Juny Fotogràfic i pel que fa al cinquè concurs internacional de fotografia, el jurat ja ha fet el seu veredicte. I els guanyadors es poden consultar al web junyfotogràfic.cat, on també es poden trobar totes les activitats que el municipi acollirà durant tot el mes de juny. Doncs també n'estarem al cas de les que anem sabent de mica en mica.
Ja sabeu que podeu tenir més notícies cada hora, també a la una, als Sant Just Notícies, i després també, sempre que vulgueu, a través del web de la ràdio. De seguida repassem notícies a nivell més general, més enllà de Sant Just, ho fem després de posar una mica de música, com cada dia a aquesta hora, al matí d'avui. I avui ho fem amb una novetat. Comença amb l'estiu, eh, no? Sí, és el que he pensat jo també, Andrea.
I no només tu i jo, sinó que el titular d'aquest descobriment que llegim al web de Música Indispot avui és Soldiers Heart, que és el nom d'aquest grup, El Verano Infinito, eh? Vull dir que directament és el que li transmet tothom. Soldiers Heart, aquest grup... Sí, sí, sí. Que veu, he pensat que era ella. Tenen raó.
És molt poc conegut, eh? En principi tenen una altra cançó que està penjada que es diu African Fire, que té gairebé un any. El grup ha sortit de gira per Europa acompanyat, per exemple, són belgues, eh? Els altres belgues Baltasar, també atalonejat a noms com Crystal Fire, Youth Lagoon o Deus.
I bé, sembla que el que explica aquest cronista de Indispot és que costa trobar informació sobre aquest grup, que el primer single African Fire es va publicar l'estiu passat i anticipava una banda amb devoció per les melodies somiadores i amb un punt així també d'aroma tropical. I bé, ara tenen aquesta que es diu New Housie.
Ha sortit fa molt poc, fa menys d'una setmana. Diu que és una mena de barreja, o ells ho consideren una barreja com entre Beach House i Al J, per aquest tema de progressions musicals. Tot plegat amb una tornada també molt irresistible. Sí, eh?
En tot cas, diuen que caldrà estar el cas de veure si les properes cançons també estan en alçada i veure cap on van i recordar retenir aquest nom, Sol Discard, i dir que tu ja l'havies sentit al principi de tot, quan tenien dues cançons. Molt bé, molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Let's apologize for the truth.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. I per tant, parlem d'actualitat. Quan passant siguin us pràcticament d'un quart d'onze, Andrea, no és moment de parlar de teatre. Això t'aixem pels dijous i per la Maica, eh? Estaria bé per això, però vaja, ella és l'experta.
En tot cas, exactament, ens limitem a parlar de l'actualitat. A aquesta hora parlem de les portades dels diaris, avui en plena campanya electoral, no? Sí, avui ens parlen d'eleccions europees i se centren les informacions destacades en dos partits, bàsicament, Siu i Esquerra. El diari ara, per exemple, ens diu Pucna Siu Esquerra per la victòria. Mas crida a reforçar el seu lideratge mentre Junqueras exhibeix el suport de Pasqual Maragall i avisa que no permetrà que marxa enrere amb el 9 de novembre.
És la notícia destacada al diari ara en portada. D'altra banda, la Vanguardia llegim Mas anima a votar pels partits que donen la cara, literalment. El president subratlla el paper actiu de Ciu en el procés català. Esquerra avisa que agafarà el relleu si no es convoca a les urnes el 9 de novembre. I, per última, el PSOE promet treure Espanya de la crisi.
És el que llegim en clau política. I d'altra banda, per últim, el periòdico, recull aquesta notícia amb un format més petit en portada, ens parla d'Esquerra i de Siu. Junqueras diu que no permetrà que Mas renunciï a la consulta. I d'altra banda, Pasqual Maragall ho ha menatjat en el míting d'Esquerra Republicana. Són aquestes les notícies destacades.
Doncs actualitzem la informació ara amb els digitals. Per exemple, l'Ara.cat que ens parla del que ha dit aquest matí Diana Garrigosa. En Pasqual va mostrar un interès molt especial a donar suport al seu germà, l'esposa de l'expresident de la Generalitat. Diu que van decidir assistir a l'acte d'Esquerra diumenge a última hora.
Del matí diu que no entén perquè hi ha tant d'en Renou. No se sap que el meu marit sempre ha estat disposat a escoltar els altres. És el que ha firmat aquest matí per justificar o, si més no, per respondre a les preguntes dels mitjans després de l'en Renou que ha aixecat tot plegat.
A la Vanguardia ens obren amb un titular econòmic. Catalunya lidera la recuperació de l'activitat en la indústria. El PIB industrial català encadena cinc trimestres de creixement per només un. L'espanyol ha crescut cinc punts des de l'octubre del 2012 i l'espanyol n'ha caigut 4,7.
Al final de la fugida del bròquer que va fer tremolar Société Générale, el banc francès, Jérôme Querviel, va ser arrestat per dos policies de Paisà a la seva tornada a Itàlia, on va pedir la protecció d'Olan.
També llegim a l'avantguàrdia en esports que el Barça planteja una gran renovació amb 10 sortides i 8 fitxatges i caminers d'aficionats celebren la Lliga de l'Atlètic.
I acabem amb el 3-24, que ens obre amb una notícia internacional. Confusió a Líbia per l'atac d'una milícia al Parlament. Els resultants demanen la dissolució de la Càmera després de causar almenys dos morts i desenes de ferits. Els exdirectius de Caixa Penedès van a judici per les pensions milionàries.
I en cultura, Justin Timberlake, rei dels Billboard, Imagine Dragons obté cinc guardons en una gala on es va veure Michael Jackson Experience, el Michael Jackson Experience, a través d'un holograma.
Són les notícies dels digitals d'aquest matí. Tornem als diaris, la imatge del dia, que també lliga amb tot el que ens has explicat, no, Andrea? Sí, en clau política, el diari ara és qui ens ensenya, que ens mostra la imatge més visual, il·lustrant aquesta notícia de les eleccions europees. El titular que llegíem era Puc Nassiu Esquerra per la victòria, i precisament veiem una imatge de Siu a la part superior de la portada,
Això al diari Ara, on veiem Artur Mas i Ramon Tramosa tancant el míting que va fer ahir Convergència i Unió amb voltats d'estelades i de senyeres. Això d'una banda, i després veiem a la part inferior de la portada el míting d'Esquerra Republicana, on veiem Oriol Junqueras, Pascual Maragall, també el seu germà en portada en un moment del míting.
És aquesta la imatge destacada en clau política, la trobem al diari ara, però l'altre protagonista de la jornada, bé, els altres protagonistes de la jornada són uns creuers que han arribat a la ciutat de Barcelona, al port de Barcelona, i que tots tres diaris també coincideixen en destacar en portada...
Creuers atracats a la terminal del port de Barcelona va fer que ahir a Barcelona s'omplís de turistes, per això moltes botigues van obrir ahir. Al diari ara, per exemple, veiem una imatge d'un d'aquests creuers i ens diu que Barcelona tindrà una nova terminal de creuers. Al periòdico veiem també aquests dos vaixells al port. Les botigues del centre es volquen en el turista de pas. Els barris no es van sumar a l'oportunitat d'un altre diumenge de comerços oberts.
I el port supera amb solvència el pas de 31.600 creuaristes amb 57.000 maletes. I també veiem a la Vanguardia una imatge ahir del portal de l'Àngel, ple a Bastà, 31.000 creuaristes en un sol dia, d'obligar taxistes i autobusos turístics a treballar de valent en una excepcional jornada de portes obertes.
I més qüestions. Per últim, en clau esportiva tenim diversos temes. D'una banda, l'accident que es va produir ahir a l'estadi del Sedar, quan va caure una valla que va fer alguns seguidors en el partit que se celebrava al Sedar. Veiem com els serveis d'emergència tenien alguns d'aquests ferits. A la Vanguardia també ho recullen. I per últim, una fotografia a la Vanguardia de Marc Márquez,
Ens diu la avantguàrdia en portada Repoker de victòries per Marc Márquez. Són aquestes les fotografies.
Doncs de les imatges saltem a la informació internacional d'aquest matí. Per on comencem, Andrea? Doncs avui ens anem cap a Israel, primer de tot. Després viatjarem a Turquia. En clau internacional, l'avantguàrdia ens diu que Israel estudia evacuar Cisjordània plans per repatriar 80.000 colons en assentaments aïllats. Arran de l'esclat del procés de pau en 1.000 bocins, Benjamin Netanyahu busca solucions que podrien comportar una retirada unilateral de Cisjordània.
El primer ministre israelià ha encarregat plans per evacuar 80.000 colons que viuen en assentaments aïllats de cap a cap dels territoris ocupats. Ens diu, sota la sobirania israeliana continuarien els que són al costat de la frontera, així com Jerusalem Oriental. Netanyahu creu que ha de prendre la iniciativa després del fracàs de les negociacions amb els palestins i l'acord de reconciliació entre Al-Fatah, que és el principal partit de l'autoritat nacional palestina, i els islamistes de Hamas.
Mentre l'autoritat nacional palestina controla Cisjordania, Hamas, que és una organització terrorista que no reconeix Israel, està governant a Gaza i uns i altres, segons la Vanguardia, negocien un govern d'unitat nacional. Ens diu la Vanguardia que Israel no es planteja tornar a les colònies més importants, ni Jerusalem Oriental i Netanyahu creu que és necessari actuar ara per evitar un estat binacional.
És aquesta una de les notícies destacades en clau internacional avui. Ho llegim a l'avantguàrdia i, com dèiem, ens n'anem cap a Turquia perquè el primer administratur que Erdogan diu deté els directius de la mina de Soma, on van morir 301 miners, el director general i dos executius més, acusats de causar múltiples morts.
Almenys 24 persones van ser detingudes ahir en relació amb la tragèdia de la mina de Soma, on van perdre la vida a 301 miners en l'accident més greu de la història turca. Cinc dels detinguts són directius de l'empresa Soma Holding, que és responsable d'aquesta mina de carbó, i han estat posats a disposició judicial. Entre ells figuran l'amo de la mina, el director general de l'operadora i el gerent d'operacions.
En aquest sentit, la Vanguardia també ens explica que Erdogan ha rebut moltes crítiques, sobretot arrel de la seva reacció davant d'aquesta tragèdia. Per exemple, en una roda de premsa la setmana passada va dir que el que havia passat era per la perillositat de la professió de miner,
També va llegir una llista d'accidents miners de l'últim segle i mig en diferents països per, d'alguna manera, relativitzar els fets i minimitzar el preu polític del desastre. Una actitud que, com hem comentat també els darrers dies, va causar consternació no només entre els familiars de les víctimes.
Doncs són les notícies més destacades d'aquest matí, els diaris en clau internacional. Passem ara a fixar-nos en altres informacions, ara en l'àmbit de la cultura. Que ara parlàvem d'aquest festival, d'aquesta gala dels Billboard, també Justin Timberlake s'han adut 7 premis.
El 32è Salud Internacional del Còmic de Barcelona tanca amb 106.000 visitants i més vendes. Més de 3 milions de visitants fan de la Sagrada Família l'espai cultural més visitat de Catalunya el 2013. I més de 160.000 persones van aprofitar la nit dels museus per acostar-se a algun dels equipaments oberts a les comarques de Barcelona.
Són 30.000 més que l'any passat. Més dades, la Fira de Música al carrer de Vilaseca tanca 25.000 visitants i 320 professionals. L'organització destaca que el certamen creix, malgrat que l'aportació pública s'ha anat reduint progressivament en els últims tres anys.
I al Liceu s'omplen la tradicional jornada de portes obertes. Els visitants van poder gaudir d'actuacions musicals dels joves intervents del Conservatori Superior de Música.
Aquests són els títolars culturals més destacats d'aquest matí. D'aquí passem a les contraportades d'avui dilluns, 19 de maig.
Comencem amb la de l'Iariara, on llegim Bauman, el Barça i la desmemòria. És l'article d'Antoni Bassas, Andrea. Doncs avui Antoni Bassas ens parla d'una entrevista que hem fet recentment a Zygmunt Bauman. Ens diu, ho relaciona tot plegat amb els estats de la matèria, sòlid gas...
I també tot plegat amb el Barça, com acostuma a fer els dilluns, que parla d'esports. Ens diu, el Barça ha acabat la temporada en estat gasós, evaporat, desaparegut en cos esportiu i ànima institucional. Ens diu, el líquid d'ons el va posar Bauman en aquesta entrevista, sociòleg dels que fan treball de camp i que s'atreveix a marcar Zuckerberg i Lehman Brothers.
i que un bon dia va fer servir els estats de la matèria per ordenar l'estat de coses. Diu, entre les moltes pilotes que Bauman va tocar ahir en aquesta entrevista, n'hi ha una que em va captivar, la dels anys col·laterals de no memoritzar ni un número de telèfon perquè ja no ens cal, perquè ja totes les dades viuen còmodament dipositades en un núvol.
Diu, som el que hem memoritzat també, sobretot som el que hem memoritzat de petits, com demostra cada dia la gent gran amb aquella facilitat que tenen per recordar fets remots com si fossin d'ahir o que es passen al castellà escolar quan han de comptar a 5 por 8 o 40. I doncs tot plegat ho relaciona amb el Barça, com dèiem, diu, dissabte al Camp Nou vaig comprovar dolorosament que el Barça havia oblidat fins i tot el que feia de memòria com treure una pilota jugada des del porter. Acaba dient, ho deuria en guardar el núvol, i el núvol es van quedar.
Molt bé, doncs ho tenim al diari ara. A La Contra de la Vanguardia tenim una altra entrevista, un personatge interessant, diu, he estat model, lord, advocada, empresària, visc. Sí, avui entrevista Lady Kingsmill, que és baronessa Denise Kingsmill de la cambra dels lords. Quan li pregunten l'edat, ella diu, visc les meves vides, i vostè també, en té moltes, diu, animis a viure-les totes. Diu que...
De fet, a La Vanguardia, ella mateixa podria estar a Internacional com a ponent sobre la independència d'Escòcia o a l'apartat Gent com a ex-topmodel o a Economia com a expert antimonopoli o a Esports com a musa de la selecció kiwi de rugby. Diu, vaig ser topmodel a París als 20 anys, una edat en la qual crec que és formatiu fer de tot. Diu, per ajudar-me, el meu pare, gran gent, eusolandès, poble aventure i navegant, que va venir a combatre contra Hitler, em va donar la consigna kiwi, neda o enfonsat.
Diu, hi havia coses més interessants, per això vaig deixar de ser top model. Diu, la meva mare galesa i el meu pare m'han inspirat passió per saber, per això vaig estudiar a Cambridge Antropologia i Economia i em vaig dedicar al dret i a la política. Diu, i vaig investigar també l'anorèxia per al British Fashion Council. Asegura que aquesta malaltia, l'anorèxia, diu, és una malaltia professional que també pateixen els jockeys, les ballarines clàssiques o alguns saltadors d'alçada.
Diu que va voler ser advocada especialista en drets humans i igualtat de gènere i va iniciar una campanya als mitjans i als tribunals contra la discriminació de les logopedes, que sense cap raó estaven més mal pagades que els seus col·legues homes. Diu que a mi també em pagaven menys que advocats homes i vam lluitar per corregir-ho. I també parla de les seves opcions polítiques. Diu que ser laborista era i és l'opció més eficient contra la desigualtat. La gran amenaça d'aquest segle no només per injusta, sinó perquè fa l'economia ineficient.
I assegurar que Joan Els Piquets en posava sobre el pit un cartell d'advocada, però la policia em apallissava igual. Doncs és la seva història i la tenim avui a La Vanguardia. Acabem amb l'entrevista pro del periódico. L'art cura la soledat i ajuden les èpoques dures.
Avui el protagonista de la Contra és Han Nefkens, mecenes per pur amor a l'art, ajuda a artistes plàstics i ha creat una beca per a escriptors. És escriptor, col·leccionista, filàntrop i sobretot un esperit lluitador. Fa sis anys que està establert a Barcelona en estructura el seu masenatge a través de dues fundacions, Art Edge i la que porta el seu nom, que premia artistes plàstics i atorga una beca a joves escriptors.
Diu...
Diu, tots vivim amb temps prestat. D'aquí hi ha el títol del seu últim llibre, Tiempo Prestado. L'avantatge que tinc és que estic previngut. Ho vaig saber fa 27 anys i vaig poder fer el que vaig voler. D'altra banda, segueix lluitant dia a dia. Diu, fa dos anys vaig contraure encefalitis d'un dia per l'altre. Diu, no podia ni caminar, ni parlar, ni menjar i va ser una segona vida, una segona oportunitat. Diu, em va costar dos anys recuperar-me.
I ens parla d'una de les seves fundacions, Art Eds, que des d'aquí, ajudant a conscienciar sobre l'estigma de la sida, diu organitzem un acte cada dos anys enfocat a trencar l'ostracisme al voltant del VIH. I ens explica que a l'octubre s'inaugurarà l'exposició Perfect Lovers a la Fundació Sunyol, que es tracta d'obres inspirades precisament en aquesta malaltia. Doncs una bona entrevista també avui al periòdico.
I fem ara l'apunt curiós del dia parlant del ratolí Pérez, Andrea, no sé si el coneixes. Home, de petita. Sí, no? Aquest ratolí que viatja a casa a les cales dels nens per recollir les dents de llet recent caigudes, tot i que la resta del temps no sé si saps on el passa.
Doncs no, mira, no m'ho havia preguntat mai, però... Doncs el passa en una casa molt petita que té, un habitatge molt petit que té, a Madrid, en una capçada galeta situada en un edifici proper a la Puerta del Sol que alberga una de les cases museu més peculiars de la capital. Mira...
Sí, sí, va molt la pressa, que ha transformat en llocs d'exposició les cases de famosos il·lustres com els escriptors Lope de Vega, Miguel de Cervantes o el pintor Joaquín Sorolla. Sembla que el ratolí Pérez no vol quedar-se enrere i reivindica el seu espai en el Dia Internacional dels Museus, aquest cap de setmana passat.
Clar que sí. Està situat al número 8 del carrer Arenal, on s'ha reproduït a escala humana algunes de les estances de la vivenda d'aquest famós ratolí, com, per exemple, el seu despatx. Hi ha, a més a més, una placa de l'Ajuntament de Madrid que recorda la façada de l'immoble que hi ha al 1894. En aquest lloc vivia el ratón Pérez, segons el conte que el padre Coloma va escriure per donar a conèixer aquest personatge a Alfons XIII,
per encàrrec de la seva mare, la reina Maria Cristina. Allà hi havia la confiteria Prast, que subministrava de dolços la Casa Reial i on la narració explica que el ratolí Pérez residia juntament amb la seva dona i els seus tres fills. Mira, no sabia que tenia dona i tres fills. Diu que vivia al soterrani del local dins d'una capsa de galetes.
Doncs ara sembla que hi ha hagut un home que és productor i director de sèrie de viatges animats que vol crear una ficció sobre aquesta vida i han fet un pas més posant en marxa aquesta casa en museu del ratolí Pérez que fa 5 anys que funciona.
la casa museu és una capsa de galetes, o la capsa de galetes està dins d'una casa museu, que era com un recintat més gran. A la imatge veig la placa, la placa que diu aquí vivia tal qual, que ho posa dins d'un carrer normal, llavors diu...
Una capsa de galeta situada en un edifici proper a la Puerta del Sol. Llavors crec que és una casa museu normal on pots entrar i suposo que et deuen cobrar entrada per entrar, eh? Ja, ja. M'imagino que, a veure, la podem buscar... Maria deies que estava oberta, no, ara? Aquest cap de setmana per la nit dels museus. Sí, per la nit dels museus i suposo que si busquem al Google, no? M'imagino si volem entrar, a veure quan val...
Clar, és que m'imaginava un despatx... Que web, eh? Casa Museo Ratón Pérez, directament. Molt bé. I està a prop de la Porta del Sol. A prop de la Porta del Sol, sí, sí. I llavors diu, exacte, la pàgina web d'on està així amb dibuixos i tot plegat.
i jo el que vull saber és com funciona, perquè aquí et diu llibres, visites, bloc d'informació, targeta, qui som, on estem, i bé, en tot cas sí, exacte, un carrer molt a tocar, la Porta del Sol, el carrer Arenal, número 8, primera planta, i bé, indica els autobusos, el metro, tot plegat...
Clar, de tenir autobús i transport públic a prop, no? Sí, tenen un botig online i aquestes coses. En fi, una curiositat. Molt bé, mira, no ho sabia. Poso un punt turístic més i algun dia anem a Madrid. Estupendo. Ok, anirem en aquesta casa. Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia.
Cobrim diaris, cop d'ull, algunes informacions que trobem avui interessants, més enllà del que tenim a les portades. Per exemple, el periòdico, a les pàgines d'Economia, avui parla d'un personatge, Marc Zinc, que va crear la web subhastadeocio.es fa un any amb licitacions a partir d'un euro.
Aquest portal posa en joc unes 500 propostes al dia entre uns 200.000 usuaris amb un preu de partida d'un euro des d'entrades de teatre fins a cursos de rebosteria i participar-hi és gratis. Durant el compte enrere els intervenents liciten i es planten en el preu més alt que estan disposats a pagar. Més poder per l'usuari a internet és un dels mantres. L'última licitació a l'aturar-se el rellotge és la que guanya.
Markzing té 30 anys, ha posat en marxa aquesta start-up fa un any, poc després de deixar Holanda per instal·lar-se a Barcelona, i ha passat de 5 a 30 empleats, té més de 20.000 visites diàries a la seva web i més de 180.000 seguidors a Facebook. Espera tancar entre 2.500 i 3.000 les subhastes diàries a finals d'aquest any.
La inquietud per crear Empreses no era nova, que Zinc va fundar la primera l'any 2000, quan encara estava a l'institut. Era una botiga online d'equips de so per discoteques i sales de festes. I just abans de començar la carrera, enginyeria, va crear una altra startup d'alimentació.
fill de pare francès i mare italiana, entre ells parlant espanyol perquè es van conèixer a Venezuela, ha viatjat molt i, com dèiem, venia d'Holanda abans de crear aquest portal, un perfil que avui coneixem al periódico. Ens aturem ara a les pàgines del diari Ara, l'entrevista que avui fa Carles Capdevila a Kilian Jornet.
que diu que el 2015 aniré a l'Everest, però encara no sé on aniré a dormir avui. Diu també que és interessant provar fins on arriba el teu cos per saber què és luxe i què és necessitat. Diu també que aquí hi ha gent que no s'envergonya del que va ser el franquisme i això ha portat molts problemes.
Avui, Kilian Jornet presenta al Palau de la Música, acompanyat de Gerard Quintana i Pau Garcia Milà, el documental Déja-me Vivir, que és la segona part del seu projecte, Summits of My Life.
I l'entrevista comença amb una intervenció de Carles de Vila que li diu, he pujat de no ser sobre aquest quart pis, i el Kilian Jornet li diu, hi ha estacions d'esquí i gimnasos amb escales mecàniques que et pugen. És curiosa la relació que tenim els homes amb el temps. Aquests minuts els dedico a l'esport, aquests a la feina, aquests al transport. Si tens una idea més global, la noció del temps es pot canviar.
Ell li diu que corre cada dia i el client Jonet respon que és la seva feina, que entrena al matí 3 o 4 hores i a la tarda un parell més.
També ell diu que córrer per una cinta per ell és una activitat sense sentit perquè córrer és desplaçar-se i córrer per estar fora i per veure coses. Tampoc diu que no li apassiona córrer dins d'una ciutat, ell va néixer en un refugi, després diu vam anar a viure en un poble més gran, potser de 70 habitants i després en una altra 1.500 persones i allò per ell ja era la massificació.
I diu que no se sent gens a gust en un lloc com Barcelona. També diu que cada persona té un mèdic, els seus són els arbres, la muntanya, poques persones i alguns animals.
Se li pregunta també per la diferència que hi ha entre guanyar i perdre i Kilian Jornet respon que en una cursa no n'hi ha cap, pot ser un segon, pot ser poca cosa, està tot dins. Guanyar o perdre és relatiu, pot ser que cada segon perdis i pot ser que cada primer perdis i pot ser que cada últim guanyis.
I també li diu Carles Catavila que el 2015 faràs l'Everest i en canvi ell no sap què farà el 2015. I el que respon Kilian Jornet és que l'any 2015, com dèiem en el titular, sé que anirà a l'Everest però avui encara no sé on aniré a dormir. M'agafo l'avió, potser dormiré a l'aeroport mateix, tinc la furgoneta amb un llit i potser serà on dormiré. El dia a dia és bastant nòmada, ho porto tot a sobre i llavors vaig triant.
Diu també que un dels seus valors és la llibertat, la llibertat que és relativa. Ser lliure es pregunta què vol dir. Estem encadenats per moltes coses, la llibertat, i saber quines cadenes són importants i quines no són. L'amor és una cadena brutal. Estar enamorat i ser lliure és totalment oposat. En canvi, quan estàs enamorat i si no agafessis aquesta cadena, no podries ser lliure. Jo crec que l'ésser humà té tantes paradoxes i diu que potser la llibertat més palpable, no la metafísica, és trobar l'equilibri entre les paradoxes que tenim.
I pel que fa on pot ser d'aquí a 10 anys, diu que en el seu món ideal no hi hauria fronteres si pogués agafar-hi el passoport i el cremaria. El fet de viatjar o d'haver viscut en països diferents et fa veure coses des de diferents perspectives. Una entrevista interessant avui al diari Ara a Kilian Jornet, que com dèiem avui presenta el seu documental al Palau de la Música aquest vespre.
Passant dos minuts de tres quarts d'onze, acabem aquest repàs ara aturant-nos a l'avantguàrdia pels que siguin amants de les estadístiques.
Avui ofereix La Vanguardia un resum interessant de la Lliga, també de la posició per on han anat evolucionant Barça, l'Etic de Madrid i Real Madrid, des de la primera jornada fins a l'última. És curiós veure aquest seguiment i les diferents posicions entre primer, segon o tercer lloc.
I un repàs, per exemple, la primera jornada que va ser gairebé el millor partit de l'any, aquell 7-0 davant del llevant. Després parla de la jornada 5, la crisi de la possessió a Vallecas, que el Barça va guanyar 0-4 amb un hat-trick de Pedro, però en tot cas va ser aquell moment aquesta diferència de la possessió per dos punts només.
De la jornada 6 destaquen que Neymar va marcar el primer gol de la Lliga en el minut 5 contra el Real Societat. I tres minuts després va ser Messi qui feia el segon gol. Es parla també de la Vasalina que va valdre el clàssic, el 2-1 del Barça contra el Madrid.
El trencament de Messi al Villamarín a la jornada 13, el combat nul contra la Revelació a la jornada 19. Era la visita al Calderón per calibrar un Barça que resistís amb els gols de Pedro i Alexis i va quedar 0-0. El Cop de València al Camp Nou a la jornada 22, quan feia 31 partits de Lliga que el Barça no perdia al Camp Nou.
Després també destaquen el naufragi tàctic a Noeta la jornada 25, el càstig a l'eufòria del Real Madrid a la jornada 29, o a la 33, que el Barça va passar a dependre dels altres. I després, a la jornada 36, el 2-2 contra el Getafe, on es va donar per enterrades les opcions quan no era així, i finalment la jornada 38, la gran decepció de l'any, títol a la Vanguardia.
Acabem aquest repat esportiu amb les portades dels diaris d'avui que ja pensen en futur. L'esportiu titula Nova Era i a la imatge apareix Luis Enrique. Diu que a l'arribada de Luis Enrique al Barça serà un revulsiu, juntament amb la renovació profunda de la plantilla. Revolució en marxa és el que diu l'esport.
Zuby explica avui a la Junta el seu pla Renove, objectiu Llorente, Luis Enrique vol un nou i podria entrar en una operació amb Alexis i la Juve. I també diu que Laporte està més a prop, el Barça està disposat a pagar els 36 milions de la seva clàusula. I parla també d'altres passos per fer Caixa, Alves, Cesc i Alexis a la porta de sortida.
I el Mundo Deportivo, que titula 8 fitxatges, arrenca l'era Luis Enrique, ara i matja el futur tècnic del Barça, que diu que farà oficial el tècnic Astoria i Ter Stegen aquesta setmana. Feu Vizarreta presentarà a la Junta avui els plans de futur. Només 5 jugadors de la plantilla són intransferibles. Per tant, dies d'hipòtesis i de fer números i fitxatges.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
6 minuts i arribem en punt a les 11. Fem un cop d'ull ara la previsió del temps que llegim actualitzada a través del web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Avui serà un dia amb alguns núvols a prop de la costa que es trencaran una mica de cara a la tarda. Les temperatures continuaran sense canvis i la màxima es fareu que es quedi en 20 graus i la mínima en 12.
Endavant canvis anirà ja estant una entrada de vents humits que aniran aportant molta nuvolositat arreu. De cara a la tarda ja podran arribar les primeres precipitacions i de cara al vespre i a la nit la pluja ja pot ser intensa arreu. Dimeques al matí encara hi hauria inestabilitat i cap al vespre s'obriran moltes clarianes. La resta de la setmana serà tranquil·la i potser diumenge hi haurà més núvols. Les temperatures continuaran sense canvis.
És la previsió que, com dèiem, podeu consultar al web de la ràdio.
Amb el temps arribem de seguida a les 11 del matí, moment en què ens posarem el dia de l'actualitat a través dels butlletins informatius, el de Catalunya Informació i també el del Sant Just Notícies i mentre ens hi arribem, abans d'arribar a les 11, el que fem és posar una mica de música també al matí d'aquest dilluns i ho fem amb Manford & Sons.
Just a la fusta. Sant Jus en directe.
Bona nit.
Fins demà!
So bring my step and relent. We forgave and I won't forget. Know what we've seen in him at last. Now in some way shape the extent.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, són les 11.
La dona de Pasqual Maragall assegura que van assistir ahir al míting central d'Esquerra Republicana per iniciativa pròpia i no perquè els convidés al partit. Ho van decidir improvisadament ahir mateix i sí que en van parlar amb Ernest Maragall, que era partidari que no hi assistissin. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
A l'Audiència Nacional comença el judici contra quatre exdirectius de Caixa Penedès. Se'ls acusa d'adjudicar-se a plans de pensions milionaris d'esquena els òrgans col·legents de l'entitat. La Fiscalia demana tres anys i mig de presó per l'exdirector general i tres anys per als altres tres exdirectors junts.
El president de Rússia, Vladimir Putin, ordena el retorn a les casernes de les tropes desplegades a prop de la frontera d'Ucraïna. Per tant, no confirma encara la retirada. Putin exigeix a Kiev que acabi immediatament la que anomenen l'operació de càstig al sud-est d'Ucraïna i faci tornar les tropes a les casernes.
Una quarantena de persones han perdut la vida als Balcans arran de les fortes inundacions que afecten la zona. Hi ha molta preocupació, sobretot a Bòsnia. Es teme que la xifra de morts augmenti quan baixi el nivell de les aigües. El fòrum de la Justícia de Tarragona, que agruparà tots els òrgans judicials de la ciutat, es farà en els terrenys pròxims a l'Hospital Joan XXIII. Ho ha anunciat a Catalunya Informació el president de l'Audiència de Tarragona, Javier Hernández.
L'alcaldessa de la Junquera diu que el primer any de funcionament del centre comercial Aulet constata que el municipi està a punt per acollir nous equipaments comercials similars. Fins ara hi han passat 5 milions i mig de persones, dels quals més de la meitat, de l'altra banda, de la frontera. Catalunya Informació. Ara els esports. Antoni Zubizarreta, director esportiu Blaugrana, exposa avui als membres de la Junta el seu projecte de remodelació del primer equip. També s'ha d'anomenar el nou director del futbol base del Barça.
A Giro d'Itàlia, avui jornada de descans, Joaquim Rodríguez passa una revisió mèdica a Barcelona per saber si l'han d'operar del dit polze de la mà dreta.
Pel que fa el temps, migdia amb pocs núvols, la tarda portarà més núvols a la meitat oest. El Pirineu i Prepirineu de Lleida no es descarta algun ruixat. Cops de vent una mica forts aquest vespre cap a l'extrem sud de les comarques de Lleida i a la zona que limita amb les comarques de Tarragona. Lleuger augment de les temperatures. Doncs repassem algunes temperatures a aquesta hora. Barcelona 18 graus, 18 també a Tarragona, 18 a Girona i 17 a Lleida.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Jus posarà en marxa properament uns itineraris autoguiats per l'espai natural del municipi. Són uns itineraris que es podran seguir a través d'una aplicació gratuïta per a mòbils. El Consistori ha signat un acord de col·laboració amb l'empresa Natura Local per posar en marxa aquesta nova eina. Aquest projecte s'ha iniciat amb dues rutes. Una passejada per les fonts de Sant Jus, com ara la de Can Marlès, del rector, del Ferro i de la Beca...
i una altra pel sender PRC 164, colsarolat des de Sant Just, dissenyat per les CEAS i catalogat per la Federació d'Anditats Excursionistes de Catalunya. L'aplicació es pot descarregar al web de Natura Local i properament també al web municipal santjust.cat.
Més coses, Sant Just participarà aquesta setmana de les cinquenes jornades de la Viña i el Vi del Parc de Colcerola. Ho farà acollir en una exposició a Can Ginestà i amb dues visites guiades. Del 21 al 24 de maig s'exposarà al CIM de Can Ginestà la mostra fotogràfica al passat vitivinícola a Sant Just d'Esvern, imatges i records, que a més comptarà amb un muntatge artístic de l'artista local Antoni Plaza, que homenatge als treballadors de la Viña.
I a més, dissabte al matí es faran dues visites guiades a la col·lecció etnològica de Can Pedrosa i a la masia de Can Carbonell, al seu taller d'elaboració de vi. Aquesta és una activitat gratuïta i les places són limitades. Les inscripcions s'han de fer a l'Ajuntament de 9 a 2 i al telèfon 93 480 48 001.
I un apunt més per recordar-vos, que arrenca el juny fotogràfic a Sant Jors. La inauguració de l'exposició 3 dies de juliol de Salvador Verdegin la setmana passada a Can Ginestà va donar el tret de sortida a aquest cicle cultural que té el món de la fotografia com a principal protagonista. El gruix d'activitats, però, es concentraran el mes de juny.
Hi ha quatre grans eixos principals, una quinzena d'exposicions simultànies a sales i espais públics del municipi, on destaca la mostra Germans i Germanes als Jardins de Can Ginestar. També el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just, el Photoshopping, que consisteix en mostres en 22 botigues del poble, i com a novetat el Memory Photo, un collage amb un miler de fotos al claustre de les escoles, concebut com un joc on cal descobrir elements que no tenen res a veure amb la resta. Trobareu més informació del Juny Fotogràfic al web junyfotogràfic.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'd like to make myself believe.
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit, de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
I aquesta hora continuem amb la ronda d'entrevistes que estem fent als diferents candidats de les eleccions europees que es fan el 25 de maig. Avui parlem amb Ernest Hortasson, candidat d'iniciativa en aquestes europees. Molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Una campanya que estem ara acabant, per dir-ho d'alguna manera, i suposo que està sent molt intensa. Ho són totes, però m'imagino que quan ja s'arriba aquest moment tot plegat va molt de pressa també.
Sí, les campanyes són molt intenses. Ara el que passa és que estem intentant explicar a la gent que és molt important anar a votar. La participació sempre és un repte. Les darreres vegades van anar a votar molt poca gent i la gent vagi a votar perquè ens hi estem jugant la feina, els drets socials i aturar aquestes retallades massives de l'estat del benestar que estan aplicant.
els governs de PP i Convergència. De fet, tradicionalment, la participació a les eleccions europees no és gaire alta, tot i que tenint en compte potser el que ha passat en els últims quatre anys, no sé si creieu que la gent aquest cop sí que anirà més a votar. Jo crec que hi ha més consciència, com a mi nosaltres intentem que n'hi hagi més, que el que s'està facint a Brussel·les està afectant a les nostres vides de forma quotidiana. Jo sempre dic que el que es deseeix a Brussel·les no es queda a Brussel·les, arriba fins a la porta de casa. En matèria de...
de retallades amb pensions, de retallades amb subsidis d'atur, de privatització de la sanitat i l'educació. Tot això són coses ara mateix que tenen un marc europeu i per tant és molt important anar a votar perquè si volem canviar aquestes coses, tota aquesta gent que s'està mobilitzant aquests anys
en contra de la retallada i defensant els serveis públics, tota aquesta lluita, aquesta batalla comença a Brussel·les, no? I, per tant, és allà on ens hem de fer forts per canviar les coses. Per tant, d'alguna manera, també aquesta campanya ha de servir perquè la gent pugui entendre que, en realitat, el que passa a Brussel·les és el que ens passa a nosaltres, no? Sí, sí, totalment, no? La gent està molt descontenta, i això ho noto molt quan faig els debats, com està el...
el projecte europeu en aquests moments, jo també, jo soc un europeïsta que porto molts anys vinculat als moviments europeus i estic absolutament decebut i fins i tot si em permet l'expressió emprenyat en com s'han fet les coses en els darrers anys, no? Però és important entendre que la solució amb això no és tancar els ulls i no anar a votar, perquè el que volen Rajoy Mas o la mateixa Angela Merkel és que a aquestes eleccions hi hagi una baixa participació perquè puguin seguir fent les polítiques que han fet fins ara, no? I jo crec que és el contrari, hem de fer...
un gran vot de càstig a aquestes polítiques i també per plantejar alternatives. Comenta que està decebut del que s'ha fet en aquests últims anys. Per tant, des d'iniciativa, quina Europa voleu? Quina Europa es defensa? Jo crec que necessitem tornar a posar al centre de la política europea el que havia sigut tradicionalment la política Europa, que és els drets de la gent al centre d'aquesta política. Europa, per nosaltres, com a catalans, sempre havia significat
la llibertat i els drets socials, els drets de la gent. I en aquests moments, en els darrers anys, això ha quedat absolutament pervertit, perquè hem tingut una Unió Europea que només ha defensat els bancs, ha rescatat els bancs i no ha rescatat les persones. I des d'aquest punt de vista, jo crec que hem de fer un canvi radical de com han anat les coses darrerament.
Aquesta decepció que comenta per molts també s'ha traduït en aquest eurocepticisme. Suposo que també, m'imagino que es troba molta gent que li diu si total no serveix de res o si total Est-Europa potser no és tan important. Diu que és europeista. Com els convenç en aquest sentit? Jo crec que hi ha dues actituds que jo crec que són equivocades en relació amb Est-Europa. La primera, si em permet l'expressió col·loquial,
Aquest europeïsme papanat és que creu que tot el que ve d'Europa és positiu i que, per tant, s'ha d'acceptar tot com ve. Això hi ha partits que ho defensen i jo soc totalment contrari amb això. I després hi ha una altra actitud que jo també rebutjo, que és aquesta eurofòbia, no?, aquesta de dir, bueno, pues trenquem amb això, marxem i ens anem sols perquè no ho entrem més dintre d'aquesta Unió Europea. Jo crec que aquesta tampoc és una actitud que sigui acceptable. Jo crec que nosaltres hem de fer el que alguns companys europeus meus diuen una euroinsubordinació.
hauríem subordinar-nos davant del que és una situació totalment inacceptable i anar a canviar Europa d'arrel de dalt a baix, que és el que nosaltres volem fer i no ho volem fer nosaltres sols. Tenim molts aliats per fer-ho, a Espanya, a Europa i a tot arreu, i per tant anirem amb els nostres socis a intentar canviar les coses. Què és el més important que cal canviar? Jo crec que el que és més important canviar és aquestes polítiques que estan generant atur, migèri i desigualtat. A mi l'atur és una de les qüestions que més em preocupa en aquesta campanya,
estem generant amb aquestes polítiques unes bosses de pobresa i d'atur totalment inacceptables, i crec que hem de canviar totalment les polítiques perquè la gent pugui tornar a tenir feina. I això vol dir, sobretot i principalment, acabar amb l'austeritat i avançar cap a un nou pla d'inversió en cohesió social a nivell europeu perquè la gent pugui tenir feina. Això és el que més em preocupa.
De fet, lligat amb això, l'economia ha estat un dels temes clau també en aquests últims anys, també lligat amb totes les mesures que han vingut també des de Brussel·les i que segurament en aquestes eleccions també es juga una mica quin tipus de política econòmica vindrà en els propers anys. Suposo que, encara que potser no és el que més es parli directament o el que més estiguem sentint, m'imagino que el tema de la política econòmica també és una de les grans claus del tema.
No, no, és la clau principal, sens dubte. En aquests moments la política econòmica es decideix principalment a Brussel·les, tant la política fiscal com la política pressupostària, també els nivells de retallades que s'estan fent. Tot això són polítiques europees i també les reformes laborals, els rescats que ha realitzat la Troika a molts dels països europeus, també aquí a casa nostra.
a impulsar reformes d'aquest estil, no? Per tant, per exemple, les reformes laborals que ha fet el PP retallant, diguem-ne, salaris i fent baixar el sou a la gent, això també ha estat decidit en part pel Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, no? I, per tant, també a partir d'allà hem d'anar a batallar aquestes coses, no només aquí contra el PP i Convergència, però també allà a Brussel·les contra els governants europeus que estan portant ara mateix aquestes polítiques, no? I es pot canviar, és optimista en aquest sentit, en la possibilitat de canvi?
Jo crec que en aquests moments, això, el canvi és en diverses etapes. El 25 de maig tenim l'obligació de conformar un gran bloc al Parlament Europeu Antiausteritat. Un gran bloc que condicioni la propera Comissió Europea i que suposi aquest govern que actualment hi ha a Brussel·les que conformen els socialistes i els populars junts. Jo crec que aquest és un primer pas, però que ja n'hi hauran més. Per exemple, una victòria d'Alexis Cipres a Grècia seria un segon pas molt important.
i per tant anar construint l'alternativa en les diferents etapes que tenim i ara en tenim una de molt important que és fer un gran vot el 25 de maig per començar a canviar les coses.
Un altre dels temes que més s'està tractant en aquesta campanya, si més no des d'aquí, és la qüestió de tot el tema de Catalunya, del dret a decidir, d'una possible Catalunya independent. En aquest cas, la posició d'iniciativa és clara. No sé si us molesta per això que se'n parli tant en una campanya que està més relacionada amb Europa, que es parli tant de qüestions més de país, per entendre'ns.
No, nosaltres creiem que el debat principal en aquestes eleccions és el debat sobre les retallades i sobre l'economia, i per tant nosaltres diem que el 25 de maig ja tenim un gran referèndum sobre la troika, sobre les retallades, i sobre això, sobre el que hem de votar, evidentment el dret a decidir és una qüestió que està present a la campanya, com no podia ser d'una altra manera, i jo crec que aquí tothom comprèn que...
que iniciativa és un partit que en aquests moments està defensant-ho a tot arreu on pot, al Congrés, al Parlament i també a Europa, no? I estic molt content que l'altre dia en el debat que es va fer de candidats europeus a presidir la Comissió Europea, la candidata que va ser més contundent en la defensa del dret a decidir va ser la candidata dels verds, l'Escar Keller, que és la nostra capdellista, no? I amb això, doncs, molt satisfets. Per tant, suposo que també d'alguna manera fa que, com que ella ja ho diu, doncs no se n'hagi de parlar tant, potser.
Bé, sí, sí, en fi, nosaltres, des d'aquest punt de vista, la posició nostra aquí és clara, la posició dels nostres socis d'Espanya d'Izquierda Unida és clara perquè ho defensen, no només perquè ho diuen, sinó també perquè ho voten, perquè en el Congrés van votar fora per decidir, i els nostres socis europeus també ho defensen. Per tant, nosaltres tenim els deures fets, altres partits potser no tant, però això ja no va modificar. Sorprèn per això, per exemple, que en el debat de la setmana passada, en el cara a cara que hi va haver la setmana passada, es pactés no parlar-ne directament entre PP i PSOE.
Sí, home, és una mica paradoxal que Valenciano i Canyete no parlessin de Catalunya i que en parlés els candidats de president de Comissió Europea en el debat que vam fer, no? I des d'aquest punt de vista nosaltres, en fi, Scott Keller, si ho està defensant, no? Jo en el debat que van fer Canyete i Valenciano sempre dic que el guanyador d'aquest debat per l'esquerra catalana va ser Scott Keller.
lligat amb el que dèiem també abans i ja per anar acabant hem comentat al principi que la participació és un dels temes centrals també d'aquesta campanya ho veurem doblegat el dia 25 de maig però pels indecisos per aquells que estiguin dubtant entre no votar o votar en blanc o votar iniciativa o algú altre com els convenceria així d'una manera ràpida jo els diria que si no volen el dia 25 surtin Merkel, Rajoy i Mas a fer una roda de premsa la nit electoral
a dir que les retallades van bé i que, per tant, s'ha de seguir amb les mateixes polítiques, si no volen que això es faci, que vagin a votar. Si volen que la imatge sigui a Europa i a Catalunya s'ha fet un vot contra la troika, a favor d'una alternativa en matèria política i econòmica i a favor del dret a decidir, que vagin a votar el dia 25 de maig. Nosaltres no podem parar que després d'aquestes eleccions europees les dretes que ens governen surtin victorioses i diguin que el que estan fent és correcte. Per això és molt important que la gent vagi a votar.
Doncs moltes gràcies, Ernest Tortasson, candidat d'Iniciativa per Catalunya a les eleccions europees. Molt bon dia. Molt bon dia i gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Gràcies. Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Now the night will throw its cover down It won't be again And if I'm right It's the only way
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Fins demà!
Dos minuts i dos quarts a dotze, fem tertúlia aquesta hora com cada dilluns, saludant el Vicenç Riera, la Carme Amador, en Josep Coderc i a la Palmira Vadell. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia a tothom. Per parlar d'actualitat, com sempre, comencem amb la carta de la Palmira. Avui no és només una carta, sinó que és un article, que no és teu, eh? No, perquè és un senyor que ho fa més bé que jo. És d'en Xevi Xirgo, que el podeu conèixer perquè surt en alguna tertúlia, a més a més és director del Poravui,
I bé, doncs em va semblar molt adequat i molt actual perquè va del senyor Hilarias Canyete. Penso que se n'ha de parlar i bé, començo. Francament, Canyete, te n'hauries de donar vergonya.
Com pots dir el que vas dir i no rectificar immediatament? Dir que t'has equivocat, que no vas saber-te expressar adequadament, que no volies dir el que vas dir, que se't va malinterpretar, que vas tenir un mal moment o qualsevol altra cosa, per mentida que fos, que et permeti passejar-te el que queda de campanya amb un mínim de dignitat. Suposo que vostès ja saben de què va.
candidat del PP, en les eleccions europees, va fer dijous un debat electoral amb la candidata socialista Elena Valenciano i en va sortir malparat. I quan ahir al matí a Antena 3 li van demanar que valorés el seu trist paper i el per què, es va quedar tan ample explicant que davant d'una dona no havia volgut aprofundir massa amb arguments perquè la seva contrincant no quedés malament.
El debat amb una dona és complicat, perquè si fas un abús de superioritat intel·lectual, sembla que siguis un masclista que corrala una dona indefensa. Va dir el candidat popular. Collons, Canyete, i en perdó de l'expressió, quina superioritat intel·lectual que ens despens amb aquestes declaracions. Quin cervellet, quin molt baratament d'intel·ligència, quina superioritat intel·lectual...
Coi de masclista, superb i arrogant, com t'atreveixes a dir aquestes coses i no rectificar immediatament? Ja sé que no és la primera vegada que se t'escapa una cosa semblant, que en el fons segurament ho penses com quan eres ministre d'Agricultura i vas dir que els regadius se'ls ha de tractar amb cura com les dones perquè si no et poden fer perdre el cap.
Superb. Magnífic. Com quan vas proposar que et dutxéssim sempre amb aigua freda per estalviar energia. Com si tot mengessis la carn crua per estalviar gas. Un cervellet, canyete. Un orgull. No rectifiquis. Fes veure que no passa res, que és el que han fet tots els teus companys de partit. Brillant estratègia.
Sí, sí, realment no cal dir res més, no vas fer d'aquest article perquè ho resol d'una manera molt brillant. Bravo per la lectora i bravo pel periodista. I bravo pel senyor Canyete que va fent...
Va seguint la seva trajectòria. No, de tota manera, fins i tot... Ell no canvia. Clar, i fins i tot jo crec que és millor que no hagi rectificat el cap de cinc minuts perquè total seria mentir. Ell diu que perquè hi hagi aquesta dignitat i almenys pugui continuar, però... Sí, no, no, així ell demostra el que és. Clar...
Ell el que demostra és que té una ràbia perquè aquella dona el va superar. No demostra res més. Però és ridícul que tingui ràbia perquè et superi, perquè és dona, no? Com la pinta que té. Això és com, rectificar ara seria com aquell que, a més, es veu bé que va ser veritat un futbolista.
que li van dir, fill de puta! Bueno, em perdó, eh? I va dir, per favor, que la meva mare es va morir fa dos mesos. I l'altre li va dir que descansi en pau. Però segueixes sent... Segueixes sent greu. A mi em sap molt de greu aquest insult. Perquè diu, fill de puta, a veure, pot ser puta i ser una bona persona, i el fill...
ser també una bona persona. Una bona persona. Una excel·lent persona. Però és un insult que ja està... Però és un insult... Clar, clar, ja no el veiem en un sentit literal. Ja no, mirem, ja no. I per això l'altra li va contestar, descansi en pau. Descansi en pau. Vull dir que, de més de ratificar el que li havia dit, va dir, descansi en pau.
Això mateix. Com, com, com, perdó? La canya. La canya. Home, però creieu que li treurà vots, això, al PP? No. Però n'hi hauria de treure, no? Ha fet gràcia, això, no, home, no. Però una votant del PP que sigui jove i dona, jo no sé si ara dubtarà, no? El senyor Rajoy ahir deia que era el millor candidat. Té una obligació d'acatar-se, això que ho ha dit.
Sí, la dreta funciona així. Però els que voten també...
Esclar. No tots, vull dir que de tant en tant ja canvi. Algun en perdrà, però algun en guanyarà. Jo crec que a la dreta també deu haver-hi alguna persona intel·ligent. Suposo. Moltes n'hi ha. I gent honrada també n'hi ha, suposo. A mi m'importa pot que sigui fascista, que sigui comunista, que sigui socialista, que sigui anarquista, el que vulguis. El que no tolero és que se sigui burro.
El que passa és que l'intel·ligència no millor ho és, però l'utilitza malament l'intel·ligència. La té mal enfocada. Hi ha dos que gaudeixen del qualificatiu que acaba de dir.
L'altre és en Margallo. Parlar de les nacions liliputienses. Quan la Unió Europea és un liliputiense, perquè agafes la bola del món i mires on està la Unió Europea i dius, carai, que petitet, què és això? És un liliputiense, el qual vol dir que totes les nacions són liliputienses. És de burro. Això és de burro.
perquè el té que que tu ni sigui com una xina el que em cau francament malament que és que em gira tot el que surt és Albert ja ho sento però ara fa temps que no surt tant no? és que potser com que ha dit tantes parides ja ja suposo que el deuen tindre una miqueta el dic seco perquè no digui més
perquè no emboliqui més la troca, digui jo, no ho sé, perquè... Vols dir que porta callat uns dies? Sí, sí, sí, però cada vegada que surts té la virtut, és un tio... Ai, no voldria dir ara alguna cosa que després em venien aquí a buscar... Com els tres? No sé, té alguna cosa especial, és un home...
Els han escollit, ben escollits. No vull insultar ningú, eh? Més que res és que ens fareix la nostra sensibilitat. Atacant la llengua i és això. I físicament també. Físicament a mi tampoc m'importa tant. M'importa la seva feina. Però aquí no ens arrecadem el que ha llegit. Quan el...
Déu-n'hi-do. Quan el president de la Comunitat de Madrid, el Gallardón, quan estava a la presidència, quan estava amb Esperança, a mi el Gallardón, de tots els del PP, se'l diuen que hi ha més bé. Ara ja no. No, perquè ara ja mana.
No, no, no em caia bé cap, però era un tio que semblava dialogant. Jo me'n recordo que li vam fer una entrevista a Catalunya Ràdio i vaig dir, xapó. Escolta, que no semblava dialogant el Rajoy? No, no. Moderat, no? Sortir després de l'Aznar, el Rajoy també semblava dialogant, més proper, i en canvi està com una paret. Jo és que em fa la feta que aquest home el que té és una panda d'ineptes al rodador seu, eh?
Clar, però ell és el responsable, clar. Això, Rajoy, vols dir? Sí, sí, jo crec que... Ja veurem... Aquest home fa figa perquè... Ja veurem com els hi anirà les eleccions, que potser ens pensem que tindran una ensorrada i no la tindran tant, perquè no tothom pensa com nosaltres. No, clar que no.
I tant que no. Hi ha molta gent que no pensa. I tant que no. Ens faríem creus. I si no, només tens que mirar, quan hi ha eleccions generals, el que es treu a Catalunya també el PP, o és que no volem veure-ho. A Catalunya el PP no està gaire fort, eh? Per Déu-n'hi-do a les eleccions. Home, sí, esclar, és que també n'hi ha. Vale, però si això també ens ho hem de fer mirar, que no som tots... Home, a veure... Fer mirar... Carme, fer mirar no, està molt bé que hi hagi de tot.
No, però vull dir que tu parles amb algun català, amb un dels nostres, ui, ui, i si rasques una miqueta no tan oi, perquè quan les coses anaven bé no deies tan oi, eh? O sigui, quan les coses han anat més bé.
ara digo digo i mañana digo Diego però tampoc no podem donar gràcies a aquesta persona ni a aquesta altra que vagi bé igual que quan ha anat malament les persones fem coses molt rares però mira ja t'ho dic que ho sàpigues i dit fem no, no, clar, tothom el que passa que alguns han de vigilar una mica més amb el que fan són repersonatges públics hem de comptar que es van fent grans grans i es canvien
Home, mireu, ahir el senyor Fises, que és del PP, es passejava... Santiago Fises, que abans tampoc era del PP. És igual, però ara sí que ho és. Ernest Maragall tampoc era d'esquerra. Això mateix. I el Pasqual ahir també es va presentar amb els d'esquerra. Doncs es passejava fent mítings
A veure, i es passava fent míting per Europa, però ell ja feia la campanya en contra de la independència, perquè deia que si Catalunya és independent no podríem cobrar les pensions. I que és per qui ho anataquen, és per qui on van ells. I la gent que s'ho creurà. Clar, la gent gran. I a veure, jo entenc una cosa.
Entenc per què m'ho van explicar. Hi ha tants treballadors, no? Tants treballadors, doncs, contribueixen per la paga. Allà on hi hagi més treballadors hi haurà més contribució, no? Doncs són ells que potser no cobraran.
Bueno, qui diu ells, diu la resta d'Espanya. A veure, és així mateix. Per què no hem de cobrar? I per què estem cobrant ara gràcies a Espanya? No, Espanya fa un crèdit. Però fa un crèdit perquè no ha pagat el deute. Sí, però pensa una cosa que... I amb aquest crèdit hi treu calés. La carta que tenen ells per guanyar més és al colloni... Perdonin, eh?
a colonia la gent, a la gent gran, el tema de les pensions. La por, sí. I aquí... Bueno, però els altres també us hi poden explicar. Joc brut, sí, però això és... Sí, pel que passa que, esclar, això sortirà amb lletres grosses. Sí, clar, clar, clar. O sigui, no ho sé. I quan ens toquen la butxaca? Em va semblar a mi una cosa rara.
és ahir a la residència unes piles així de sobres de votació que hi han de fer allà i només havies de mirar a dintre no, no, de tots els partits de tots els partits unes piles així allà al mostrador i sobres de votació i aquí què hi han de fer i quan han arribat? i de tots els partits
Per què hi fan aquí? Si tant. Que han de votar pobra gent, aquella gent. Que han d'anar a votar aquella gent. Aquella gent, el que està conscient ha d'anar a votar qui li convingui. No, però la millor és una persona que la han de portar. Poquets, poquets, sí. Els que treballen, sembla. Home, els d'aquí a la residència Nostra Senyora de Lourdes...
Van tots guiats, eh? Alguns no, perquè alguns són prou espavilats, com per dir, ja hi vaig jo. Però estem parlant de la... Sobretot d'aquesta... Normalment és en gran, que poden més o menys, encara, racionar-hi. Però allà... Què hi fa, què? Pilo de paper, allà. I tant.
és denunciable jo ja quan arriba a la bústia ja tenim una parella sigui el que sigui jo ja no els miro es podrien estalviar amb els calés què tal la campanya? com l'esteu vivint? a banda d'aquests comentaris que heu fet ara com a campanya esteu cansats ja? voleu que sigui diumenge? no jo vull que sigui dilluns perquè ja s'haurà acabat tornarem a parlar ja s'haurà acabat no ho sé
No ho sé, no veig la gent massa motivada per... Més motivada que mai, eh, per Europa. Per Europa. I tant. Més motivada que mai. No xerra gaire amb la gent. No xerran jo, no. La gent no xerra gaire, però això no vol dir que no estiguin per la campanya. Vale, però no és un tema de conversa. Jo no xerro gaire. Però no és un tema de conversa, com pot ser... I amb aquesta campanya pensem que hi juguen diverses coses.
Per un costat, la por. Per l'altre costat, els que no se la creuen aquesta por i creuen una altra cosa. Però també juga un factor identitari molt fort. El factor identitari juga molt fort. I som la gent gran. És veritat, això. Hi ha un canvi, no, també? Sí, per tant, aquest factor identitari és... Per mi, és a dir... A mi, tots els morts que em puguin venir...
per un bot identitari, els afecto.
perquè no canvio la meva identitat per un plat de llenties. I ja me'n sortiré. Estic amb vostè. Aquesta és la meva posició. Nosaltres tenim el privilegi a la nostra edat ja, que hi ha una petita diferència, que pots mantenir-te amb les teves idees. Tothom es pot mantenir amb les seves idees. Mira, hi ha una època de gent jove...
que ara ho veuen verd, demà obriran groc, demà depèn de la... És a dir, el factor identitari de la gent jove és més difícil. És més difícil perquè depèn en qui s'ajunten, depèn en qui estan, en quin ambient... Home, poden estar més desorientats que nosaltres. Ja està, i nosaltres no estem desorientats. Ja pots dir directament el que vols fer i s'ha acabat.
Però també hi ha gent jove que té les coses molt clares. Home, clar que sí. I gent gran molt desorientada també. Però vull dir que a la gent jove en aquest cas no se li ha de recriminar. Els joves molt joves. Jo no recrimino res. Els joves, estic parlant dels que comencen a votar aquest any que tenen 18 anys. I aquests encara que els expliques. Depèn de l'entorn. Però també hi ha un canvi, jo crec. Depèn de l'entorn familiar. Depèn de... Sí, però igual
Aquest canvi que dèiem que ja es vivia, però es viu d'una manera diferent, potser a Sant Parlament està més veritat, però jo sí que en el meu entorn, jo crec que també està com més interioritzat, és a dir, jo n'he parlat aquests dies, però sense com, quan venen les últimes, que eren les del Parlament, sí que era una cosa que parlàvem, que teníem debats, etc. En aquest cas, no, perquè sense voler, potser és això que també deia el Josep, que...
En el fons, com que és europees i venim d'on venim o anem cap on anem, jo tenim més interioritzat i discutim menys de dir, vale, doncs jo aniré cap aquí o cap aquí. Sí, el Parlament Europeu ens dirigeix més que l'espanyol i el català. Per això dic que això ho tenim clar però no tenim debats, almenys jo no n'he tingut com vaig tenir-lo quan les catalanes de dir...
però jo aquest perquè tal, o l'altre tal. En canvi, en aquest cas, crec que les opcions estan com més clares, o simplement les associem més amb les sigles del partit, o amb el que s'ha dit últimament, i doncs diem, sí, sí, anirem a votar el 25, però tal. I no ho fem tan gros com en les anteriors. Ara un espitxo una miqueta còmic, així per trencar una miqueta la serietat.
La meva família són tots més de catalans que el pa amb tomàquet. Ja ratllant una miqueta la xaladuna. I el meu net petit es va espenjar un dia dient que ell és del Sevilla. Bé, però si és futbol... Jo de petita era de l'Ossassuna. Ara ja se li ha passat, eh? Però del Sevilla...
i que està perdut al Sevilla perquè li agradava el porter i ell era del Sevilla perquè hi havia el palop llavors vull dir, mira si és fàcil però és futbol igualment és diferent una mica és la nota una miqueta divertida del tema, que els crius depèn de l'edat que tenen, poden tindre dels 18-19 anys que era més petit era més petit, eh? Depèn de l'ambient familiar de l'ambient dels amics
Del carrer, del carrer. Perquè hi ha hagut famílies molt d'esquerres i els ha sortit el nen de Forta Nova. Per això mateix, o al revés. Existeix Forta Nova? O al revés. Existeix Forta Nova encara? Alguna cosa o altra. Alguna cosa.
Jo sí que era perillós I on són ara? No sé, on estan ara? O no estan, però repartits Ja, però bueno, aquells sí que feien por Bueno, l'altre dia, ahir sortia, vaig llegir el diari que des de la Falange, en la que era que s'havien reunit a la llibreria Europa per parlar del que volien fer de cara al 9 de novembre
Després parlant, també hi havia que em deia, bueno, però seran quadregats, no hem de batir per una cosa així, però... Però poden fer molt de mal. L'actitud o la mentalitat que té aquest dibuix de gent... O l'11 de setembre. Sí, sí. Perquè més l'11 de setembre pot ser més per avui cotejar, no?, directament. Ahir vaig llegir amb el Twitter, i aquest no l'agafaran.
que va dir, amb un tiro a la nuca de mas estaria tot arreglat. Això ho he escrit al Twitter. Sí, aquest no el n'hi aniran a buscar. Aquest no cal. Aquest no cal. Aquell noi de València, sí, que no està bé el que va dir. No està bé el que va dir. No sap el que diu. Perquè si això passés, tindríem un heroi.
i encara aniríem més cap allà on volem anar per això no ho han fet vull dir que n'hi ha perquè a mi ni se m'occurriria dir que li paguessin un tiro al senyor de Madrid no, clar també podríem dir-ho nosaltres i en sabria greu també no, perquè no és així que ha d'anar no, per això dir que en sabria estar greu que li passés una cosa així aquest no és el joc
això que dèiem si n'hi ha no n'hi ha i pot haver infiltrats i passaran coses ja ens podem preparar sang freda passaran coses per desprestigiar-nos això passarà perquè ja arriba que s'estan preparant això ho faran
amb la veu aquesta de la democràcia que sembla que tot sigui democràtic jo no puc entendre la llibreria d'aquesta Europa que tu has nomenat com es permet però clar som demòcrates però és que passes per la fase 6 eh
No passes ni per davant, eh? Està permès, ja està. Clar, clar, no hi havia mossos a la porta, no?, protegint-ho. Sí, perquè clar, sempre... Però bueno, el tema és la democràcia, o sigui, s'ha d'acceptar, no ho sé. Jo mateix.
I el tema de Maragall, que hi hagi tota la polèmica que ha aixecat, com ho veieu? El fet que Pasqual Maragall anés a l'acte, vull dir, perquè hi ha hagut gent que ho ha criticat moltíssim, gent que diu que és una cosa que... Aquest matí la seva dona ha dit que no anaven convidats per Esquerra, que de fet en Sena Carnés Maragall no volia que hi anéssim, però que va ser una cosa...
Un desig de Pasqual Maragall i que ella creu que en moments així és el que val la pena. No ho sé. És complicat opinar sobre aquest tema, suposo. És complicat. Com a imatge, com a estandarte... Com es diu en català? Estandarte.
Estandard. Estandard. No, no, senyera. Ah, val, val. Senyera. Com a senyera d'un referèndum que va ser... Vosaltres diem de la bandera, que és bandera, en diem senyera. Està equivocat, això, eh? Que portessin allà com a referèndum, ara ho arribo. Com a referèndum que va ser i tal, portar-lo allà...
Aquest home pobre que ja té prou museu, és aprofitar... Mira, no ho sé, perquè és que... No sé què dir, no sé què dir. Jo suposo que també es barregen moltes coses i qui aquí ho critica també per fer mal, no?, aquestes coses, o amb una estratègia política, no?,
Les opcions personals s'han de respectar. Sempre hi ha hagut transfugues que han passat d'un partit a l'altre. Ara, depèn cap on passin, els agrada més o menys. No, però fer servir el Maragall amb la seva situació actual. Posar-lo allà com un...
Deu que va ser i com a un referent, una persona que... De pensar que l'Ernest Maragall també va anar-hi, per tant. Sí, però, a veure, no crec que hi hagi anat forçat. No. Perquè ell camina, eh? Però el sentit de quina llàstima... Sí, però...
I la seva dona hi té alguna cosa a dir? Sí, també té alguna cosa a dir. Jo no crec que hi hagin anat forçats, eh? Aquests són socialistes i han estat molt defraudats pel Navarro. Exacte. Jo l'entenc molt bé, eh, el Maragall, i que ell, davant d'aquesta situació ara, independència sí o no, que ell tiri cap a la independència, per què no? N'hi ha molts al Partit Socialista, eh? Sí, però el germà no, eh?
A l'Ernest no, eh? Ah, no? I tant. A l'Ernest vol per la independència? Estava dins d'esquerra. Va amb els d'esquerra? No, jo pensava que volia federalisme aquest. No. Perquè està dins de la nova esquerra catalana, però a Europa va amb esquerra republicana. L'Ernest Maragall va a segon dels de l'esquerra republicana a Europa.
Per tant, no va contra la independència, al contrari. No, no, no, però jo pensava que ell volia el federalisme, és el que vaig entendre. No, el federalisme el proclamava el Pasqual Maragall un moment determinat que jo també hi estava molt d'acord.
perquè era un moment que hauria pogut estar bé. No se'l va escoltar ningú. Per tant, i ara ell s'apunta al carro de la independència. Per què no? També m'hi he apuntat jo. Pasqual? Sí. Però continuo semblant que l'han fet servir de titella. No.
Per què no pot haver decidit ell que se'n va amb aquests perquè li va més que no pas el que està fent el seu partit ara en aquests moments? És que clar, el seu partit... Que no és seu, el partit, eh? Jo t'entenc, jo t'entenc. És que l'únic problema que té el PSC, que en sap molt de greu, ja t'ho dic sincerament, però molt de greu en sap,
És que o canvien l'etiqueta o se'n van dretament a... Amb ells no ho veuen així, ells tenen una altra direcció. I quan dic l'etiqueta és per no dir el nom de ningú, eh? Però tenen...
Molt malament. Ja ho veurem. Jo també ho crec que ho tenen malament, però ells si no ho veuen així és perquè deuen portar una altra direcció que no és la que ens agrada. Ells mateixos no sé. Clar, és que hem d'entendre que no tot és a mida del nostre gust.
Costa això segurament Com que no hi ha res al nostre gust A mi també em sap greu la direcció que ha agafat el PSC A mi també em sap molt de greu i no és la meva direcció perquè jo hi he tingut una certa vinculació m'hi he sentit molt bé vosaltres sabeu que vaig anar amb els socialistes com regidor a l'Ajuntament i que m'hi vaig sentir molt còmode
Però ara no, ara només em diria còmode. Per això si diuen que és una llàstima per la gent que en aquests moments pensàvem que era creure en algú, perquè era una cosa o l'altra, i que ara els veigis que se'n van, però sí que cada dia més avall. I el que no pot ser és que no hi hagi un partit socialista potent.
El català. Què passarà amb el PSC? El PSC. Ja veurem. Se'l menjaran. Qui? El PSOE? Se l'ha menjat ja, el PSOE. Potser, potser. Que llavors ja sí que ho tenim ja tot... Tu creus que se'l menjarà o que se'l ha menjat ja? Jo se l'ha menjat ja.
Segurament, no? Hi ha una part que és molt evident, no? O que hi ha una... Però clar, el que passa és que a vegades no acabo d'entendre massa què passa dintre. No, i a més, ens estem oblidant una cosa, que mireu els de Ciutadans, eh? Com estan? Com a motos, eh? Sí, clar. Ojo, eh? Sí, van molt... Van molt hospitats, eh? Ens n'hi prendran molts. Eh? Qui? Els hi prendran molts vots. El PSC. El PSC és... I en el PP. Clar, clar.
Prenen vots en el PP i en el PSOE. O sigui que van amb la direcció posada, amb la quinta. O sigui que jo és molt... De veritat, ara m'hauria de fer una reflexió abans del domenatge perquè no veig... Bé, és que jo cada dia en tinc menys... Bé, pots votar en blanc també. Sí, també, ja ho he fet alguna vegada. Jo vaig a votar, això segur.
Jo segur, però he votat en blanc també. Vota escondre en blanc. Els altres sabeu què votareu ja? No us demano què votareu, però ho teniu decidit? Dicididíssim. Jo ja ho tinc decidit. Més o menys, eh? Jo com a Vicenç, més o menys. Jo també. I em sembla que ja podeu saber més o menys que...
No, però, o sigui... Tampoc no... Bé, clar, és que això és molt personal, però amagar-se'n tampoc... No, no, no, però no us ho obligaré a dir-ho ara, Carme. No, no, aquí, no, aquí, en general. És com dir, ai, no li preguntis mai a un senyor, no saps què té, per què no? Però això del vot sí que crec que és una cosa generacional, almenys, perquè jo, com que hem escut així ja, jo amb els meus amics, en general, ens ho diem sempre i són vots molt diferents, però que no hi ha com la cosa de vot secret.
Perquè ja hem viscut amb això. Mireu, jo votaré a Europa el Terri Cabres. I el 17 de juny compliré 70 anys. Perquè vegis que secrets no en tinc. M'agrada el Terri Cabres, sí. I va estar molt bé el dia que va vindre aquí. Em va convèncer.
i preguntar l'edat que té les senyores, doncs es veu que és una cosa... Jo abans que m'ho preguntin ja ho dic. I llavors em diuen, ai, no ho sembles? Dic, des de quan no ho semblo? Ah, l'edat. Sí, ja us vaig explicar l'anècdota que li va passar a una tia de la meva esposa, no? Que es deia l'edat, sempre, va anar al metge i acostumava a treure's l'edat, quan el metge li va preguntar quina edat tenia, va dir l'edat falsa, la...
I el metge se la mira, diu, senyora, no sap que per l'edat que té està molt fotuda. Sí, sí, sí. Sí. Com que em quedo amb la mateixa edat, penso que és tan absurd amagar-se. No, però és una qüestió de presumir, de coqueteo. Jo no m'he amagat mai perquè, com que a més, com que no ho semblo... Clar, llavors pots lluir-ho, no? Pots lluir-ho.
Clar, clar. Ai, en fi. Jo sempre dic que la gran és ella. Bé, en tot cas, veurem què passa d'aquí diumenge, que ens esperen la setmana una mica avorrida, en aquest sentit, perquè els últims dies de campanya estem tots cansats. Quan és el dia 25? En què cau? Diumenge. Ah, és el diumenge. A veure, us soc sincera, les campanyes electorals són passades.
Són pesades totalment, per això dic que són llargues, no? I a més a més, acostumats al ritme que tenim, que ja sempre estem tenint massa informació, massa informació, la setmana que ens queda... No haurien de dir, eh? Domenys que m'he votat tothom. Això, i ja està, exacte. De totes les campanyes senatorals, la cosa més ridícula que em sembla, de tots els partits, eh? Aquí no en sabe ningú.
és anar a fer el pallofa als mercats, tu, o hi ha les senyores. A fer el petonet al nen... Que estem al segle XXI. No esteu d'acord amb mi? Mira, l'altre dia van anar a una escola de deficients, jo taco el paper, saps? Sí, és igual, sí. Però és que em va semblar...
i els va dir us augmentarem la subvenció i el pare d'un d'aquells nois els va dir escoltin acaben de retallar-nos un altre 10% això ho fan tots en campanya prometen i a més a més ja sabem tots de què va vull dir que és cansat que jugui aquesta història jo crec que no caldria no a veure si algun dia aconseguim canviar-ho a veure que passi el riu
En fi, moltes gràcies a tots quatre. Adéu-siau. Mira, Josep, tornem dilluns també. Seny a l'hora de votar i dilluns en parlarem. Exacte, haurem de fer la jornada posterior. Que vagi bé i bon dia.
Mentre està en el que fem és arribar en punt a les 12 del migdia. Connectarem amb el butllet informatiu de Catalunya Informació, també amb el del Sant Just Notícies. I tornem després a més coses. Parlem del Centre d'Estudis Sant Justencs, també del campionat de tenis sènior que arrenca avui a Can Mèl·lic, de les escoles lliures, de la secció de les xarxes d'educació i d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Tot això després de les notícies a l'última hora del Just a la Fusta.
Són les dotze...
Hi ha retards importants a la línia de l'AVE Barcelona-Madrid. Mitja dotzena de trens circulen amb demores d'entre mitja hora i tres quarts arran de la varia d'un convoi a Ariza, a l'Aragó. Els 260 passatgers que hi anaven els han transbordat a un altre tren.
A l'Audiència Nacional comença el judici contra quatre exdirectius de Caixa Penedès. Se'ls acusa d'adjudicar-se plans de pensions milionaris d'esquena als òrgans col·legiats de l'entitat. La Fiscalia demana tres anys i mig de presó per l'exdirector general i tres anys per als altres tres exgerents.
El president de Rússia, Vladimir Putin, ordena el retorn a les casernes de les tropes desplegades a prop de la frontera d'Ucraïna. L'Utan no confirma la retirada. Putin exigeix a Kiev que acabi immediatament la que anomenen operació de càstig al sud-est d'Ucraïna i faci tornar les tropes a les casernes.
La dona de Pasqual Maragall assegura que van assistir ahir al míting central d'Esquerra per iniciativa pròpia i no perquè els convidés al partit. Ho van decidir improvisadament ahir mateix i sí que van parlar amb Ernest Maragall, que ara és partidari que no hi anessin. Són declaracions que ha fet al matí de Catalunya Ràdio.
La valquíria de Wagner arriba a partir d'aquest vespre al Liceu amb un muntatge molt actual de neu i foc concebut pel canadenc Robert Carson. La producció compta amb les millors veus wagnerianes del moment. El cantant Justin Timberlake ha estat el gran triomfador de la gala dels Billboard Music Awards a Los Angeles amb set premis. Els guardons reconeixen els artistes que més èxit han tingut durant l'últim any.
Esports. El director esportiu del Barça, Antoni Subissarreta, exposa avui a la junta directiva el projecte de remodelació del primer equip. L'anunci de Luis Enrique com a nou entrenador és imminent. Mor a Austràlia una de les llegendes de la Fórmula 1. Jack Braham va aconseguir tres títols i fins i tot va tenir una escuderia amb el seu nom.
I el temps, migdia amb pocs núvols. La tarda portarà més núvols a la meitat oest. El Pirineu i Prepirineu de Lleida no es descarta algun ruixat. Cops de vent una mica forts al vespre cap a l'extrem sud de les comarques de Lleida i a la zona que limita amb les comarques de Tarragona. Lleuger augment de les temperatures. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. L'Ateneu celebra aquesta setmana la Setmana de l'Ateneu. Durant tot un cap de setmana l'entitat acollirà activitats culturals per a tothom que van des d'exposicions d'art i recitals poètics fins a un concert i al dinar dels socis.
Les activitats de la Setmana de l'Ateneu es concentren en un dels caps de setmana més intensos per l'entitat. Començaran divendres al vespre amb la inauguració d'una exposició d'Artaneu. També hi haurà un recital poètic amb tas de vins que conduirà el poeta Marcel Riera. Dissabte començarà amb un esmorzar al Pati del Roure, seguirà amb una audició dels alumnes de l'Escola de Música, un concurs de dòmino per parelles i un torneig de ping-pong. I la cluenda de la Setmana de l'Ateneu diumenge comptarà amb l'homenatge als socis i sòcies i amb l'actuació del grup All Green, finalista del programa de TV3 o Happy Day.
Més coses. La CEAS obre la convocatòria pel concurs fotogràfic 2013. El tema del certamen és l'excursionisme, la muntanya i la natura i estarà obert fins al 15 de setembre. Enguany el concurs compta amb quatre categories i un premi especial. Millor fotografia, millor col·lecció temàtica, millor fotografia d'excursions a la CEAS, millor fotografia segons votació popular i el premi especial a la millor fotografia sobre masies de Sant Just. Aquesta última és la novetat més destacada del concurs.
Durant el sopar de motxilla, el 20 de setembre es farà la votació popular i es donaran a conèixer els guanyadors a la resta de categories.
I un apunt més, l'Ajuntament de Sant Just posarà en marxa properament uns itineraris autoguiats per a l'espai natural del municipi. Són uns itineraris que es podran seguir a través d'una aplicació gratuïta per a mòbils. El Consistori ha signat un acord de col·laboració amb l'empresa Natura Local per posar en marxa aquesta nova aplicació. Aquest projecte s'ha iniciat amb dues rutes, una passejada per les fonts de Sant Just i una altra pel sender PRC 164, a Collserola des de Sant Just, dissenyat per les CES,
i catalogat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. L'aplicació es pot descarregar des del web de Natura Local i properament també des del web municipal, santjust.cat. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Gràcies.
I can feel you breathing With your hair on my skin As we lie within the night I'll pull the sheets When it's cold on your feet Cause you'll fall back to sleep Every time Grow old with me
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 8 minuts de les 12 de la migdia.
I és moment de saludar la Maria Quintana. Molt bon dia, Maria, què tal? Molt bon dia. Per parlar d'actualitat, l'actualitat del centre, què teniu aquesta setmana? Bé, és una setmana d'aquelles de pas. Més d'impas, no? La setmana passada portava moltes coses. Sí, portava moltes coses. Només dir que, esclar, a les persones que ja estaven apuntades, que ja anaven a la Provença, quan els hi vaig comentar, doncs, que...
no hi anàvem i el per què i els problemes que havien sortit, tothom m'ha animat molt i que no, que bueno, què en farem? I com que ja els hi vaig comentar que la millor doncs cap al setembre o així potser ens anirem a Horta de Sant Joan i farem uns poblets de la Franja, ja tothom es va animar molt. Ja van quedar contents, no? Sí, els que jo he parlat, sí, que m'han dit que bonic, sí, molt bé.
Són molt agraïdes, la gent és molt agraïda. I sempre et diuen, no et preocupis, no t'enfadis, dona, no et disgustis si les coses no han sortit com volies. I això és agrair, que tinguis aquest recolzament, no? Clar, clar. I després també ara hem de posar fil a l'agullà amb el nostre paper, anem a dir, durant les setmanes, els dos dies de les ciutats educadores que es fan aquí a Sant Lluís i que nosaltres tenim... Quants són?
El 6 de juny. Per tant, ja és aviat, no? Sí, sí. Nosaltres tenim una intervenció per explicar com fem les coses i nosaltres col·laborem sempre amb l'Ajuntament quan ens ho demanen i creiem que el nostre paper és idoni al que ens demanen, lògicament, i llavors nosaltres hi col·laborem.
D'entrada hi ha això, perquè les coses fortes ja les hem passades i ara hi ha això. També després hi haurà la passejada per la festa major. Ja l'esteu, la de la Ramla, no? Com està anant tot plegat? No, perquè ja tenim... Jo encara l'he d'escriure, eh? Soc sincera. Sí? Ara, calma, calma, ho faré. Perquè el tinc pensat, tot pensat, però és que és allò que quan... No ho sé, passa moltes vegades. Tu te'l vas fent aquí dintre i després és quan el plasma és en un paper, no? Mm-hm.
Però ja tenim diversos fets, ja vull dir, però tranquil·lament ho podem fer, encara som al mes de maig, vull dir, no passa res, saps? Aquelles coses que no cal, ara que ens estem... Tot va altimor, eh? Segurament. Però en tot cas heu trobat ja llocs on ubicar-vos, perquè la idea era una passada, recordem, on tothom que tingui algun record amb la rambla de Sant Just el podria explicar. Sí, sí, això sí. Ja teniu els jardins? Algun jardí i d'altres... Es poden dir o no? No encara, perquè volem acabar de tancar bé. Però segurament, quan el tinguem tot,
més lligat, ja ho direm. Home, és una de les coses que promet, no? Sí, no, perquè és maca la idea. Sí, a més a més, vull dir, jo sé que direm a algú que es dirà que sí. Vull dir que algú ja ens ha dit que sí, però hi ha algú més que encara els hi ha... Jugeu sobre segur, eh? Per tant... Sí, si no, farem el que podrem. No ha de passar res. Vull dir, no ha de passar res.
I bé, crec que encara queda una altra reunió de festa major. Nosaltres ja tenim la feina a fer, anem a dir el que hem de fer, però el que passa és que hi anem, lògicament, perquè l'hem de fer entre tots i, doncs, també donem la nostra opinió d'alguna cosa i els altres també la donen i entre tots la fem. Exacte, home, una festa que es va fent gran, no, també? Molt, molt gran. I aquest any hi ha molts dies.
Sí? Perquè el dia 7 deu caure... Des del 31 que hi ha coses ja. Ah, sí? Déu-n'hi-do. Des del 31 fins al 6. Vull dir, hi ha coses i és clar, és cosa que s'ha anat lligant i són bastants dies i lògicament els pressupostos són com els xiclets que s'han d'anar estirant, estirant, estirant. I més que res per tot el que porta el nucli que treballa i treballa bé i treballa molt.
I doncs aquesta joventut se'ls ha de recolzar i se'ls ha de donar ànims perquè això també ho hem fet nosaltres. Vull dir, els hi toca. És el relleu que tantes vegades es reclama, encara que tingui idees diferents, segurament. Però és això, és treballar perquè la festa surti bé, perquè hi participi joventut, perquè hi participi tothom.
vull dir que hi hagi espais per a tothom i això és el que es proposa a la Festa Major i això és el que farem, ja veuràs Perfecte Maria, doncs anirem parlant com sempre aquí els dilluns cap a les 12 gràcies i tornem la setmana a dia amb més coses, que vagi bé, bon dia Estem escoltant Just a la Fusta
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert o cinema.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
I'll be around to grow Who I was before
Fins demà!
I'll take this hope that's inside me now Like a brand new friend I'll forever know I've got this life
In the will to show I will always be Better than before Long nights allowed
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. I aquesta hora el que fem és parlar d'un torneig que té lloc aquesta setmana, un campionat de tenis sènior que arrenca avui a Camp Meli Club i ho fem amb l'Oriol Vega, responsable del club. Molt bon dia, Oriol. Bon dia. Per parlar d'aquest campionat que comença, de fet, avui dilluns, però s'allarga durant tota la setmana, no?
Efectivament, comencem avui les primeres eliminatòries i el campionat claurà el proper dissabte, el proper dissabte dia 24. I quanta gent s'ha apuntat? Quantes persones hi participen? Mira, en total 84 jugadors d'arreu de Catalunya, en les categories, doncs la categoria 35 és la categoria, diguem-ne, més jove, i tot 65 anys és la categoria, doncs, més senior. No està malament, no? En aquestes categories.
No molt bona inscripció, hem superat la de l'any passat per ser la primera edició, que vam aconseguir uns 58 inscrits, aquest any doncs 84, molt més, i això ens motiva molt en aquesta segona edició d'aquest campionat sènior. Com es divideix tot plegat? Comencen avui a les 6 els partits, i llavors quants partits hi ha cada dia, més o menys? Sí, més o menys, cada dia hi ha al voltant d'uns 30 partits, entre 25 i 30 partits, de les primeres eliminatòries, des d'avui fins al dimecre, i llavors a partir del dijous jugaran els quarts de final,
Les semifinals el divendres, o alguna final inclús divendres, i les finals el dissabte, a partir del migdia i primera hora de la tarda. Per tant, d'alguna manera serà una setmana intensa, no?
Molt intensa, perquè dic pràcticament tot el dia, a partir del migdia fins al vespre, a les 9 al vespre hi haurà partits. Molt interessants en aquestes categories sèniors, com he dit, en categoria de 35, 15, 65. Hi ha en total 8 quadres i es veurà molt bona competició, tot esperant el proper torneig internacional que farem a partir del dia 9 de juny, que tindrà, evidentment, molt més nivell dintre del que serà jugadors d'arreu del món.
Aquesta és, de moment, amb la gent que ja normalment acostuma a participar a Camp Mèl·lic, no? Exacte. Evitualment són jugadors d'arreu de Catalunya, molts de la província de Barcelona, però és un campionat de caire estatal. Mentre que el que farem a partir del dia 9 de juny és de caire internacional i puntua pel ràquing internacional. De tota manera, hi participen alguns dels que hi seran aquesta setmana, en aquest campionat del juny? Sí, també hi ha jugadors que també hi jugaran alguns, però majoritàriament vindran jugadors...
d'altres llocs i d'aquests d'aquí són jugadors que participen en campionats de Catalunya, campionats d'Espanya, els que tenim aquesta setmana
amb aquest Open Senior que comença avui. Clar. Es pot seguir? És a dir, algú que no s'hi hagi apuntat, però que potser has de formar a veure del club, però pots passar a veure aquests partits? Com funciona? És oberta. Sí, sí, la participació per poder veure els partits és oberta, és a dir, l'entrada és lliure i a partir del migdia, que és com comencen els partits fins a l'última hora del vespre, qualsevol dia a la setmana, tothom hi és convidat.
i especialment ben bé el dissabte, que hi haurà les finals a partir del migdia, i primer a la tarda hi haurà aquestes vuit finals en les vuit categories que participen els jugadors. Estem parlant d'aquest campionat de tenis sènior, també del que hi haurà el juny en clau internacional, però és que la setmana passada també va haver-hi, o l'altra, vau tenir també un torneig de pàdel, no? Vull dir que esteu bastant actius a Can Mèl·lic. Un torneig de pàdel, un torneig solidari, que va ser un èxit de participació, també va haver-hi un Open juvenil d'esquats, la setmana passada també, on van participar...
al voltant de 70 jugadors entre els 9 i els 17 anys, que va ser un éxit en participació. I la setmana que ve també hi ha un campionat de South Racket, que és una variació de les quals el South Racket començarà el dilluns dia 26 i acabarà el dia 29 i és un campionat
també obert a soft racket amb categoria sèniors. També molta participació. Molt bé. Per tant, doncs, un any, un 2014, que ja n'hem parlat en algunes ocasions, que és un any en què esteu fent moltes activitats. A més a més, també em sembla que vau comentar que al setembre estareu d'estrena, no? Bé, hi ha diversos. Aquests campionats venen a culminar un any que es pretén que hi hagi molta activitat esportiva, amb activitats de tenis, de pàdel i d'esquatch i soft racket. De fet, el dia 13...
Se celebra el 50 aniversari del club el 13 de juny, d'aquí tres setmanes, i si tot va bé, final d'any hi haurà la inauguració de les noves instal·lacions al desembre, on també hi haurà molts actes tant esportils com socials, però en qualsevol cas la data del juny ve a marcar la celebració del 50 aniversari del club amb moltes activitats esportils.
Molt bé, doncs n'anirem parlant perquè realment és un any d'aquests en què aneu fent diferents tornejos en què us anem preguntant com funciona tot plegat. De moment recordem això, que des d'avui, a partir de les 6 de la tarda i fins a aquest dissabte, hi ha aquest campionat de tenis sènior a Camp Mellic Club i avui n'hem volgut parlar també amb l'Oriol Vega, un campionat que l'on deia més obert i que per tant tothom qui vulgui pot passar-hi també a veure com funciona tot plegat.
Gràcies, Oriol, i que vagi bé. Fins aviat. Us esperem a tots per si voleu venir a veure tenis durant tota aquesta setmana. Perfecte, doncs queda dit també. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia, bon dia.
veig el mar sento els estels hi ha un arbre riu mentre mou les arrels ja s'ha amagat el sol la lluna està creixent sento el cant d'un mussol o potser és l'oreig del vent però ja vull córrer amunt ja vull anar
Vull conèixer altres terres, vull conèixer gent. Gent com tu i com jo, gent sense raó. Camina, si estàs amb mi i vols venir. Anem.
I aquí es mira el malic, hi ha gent que no en té prou. Gent que veia el seu esprit, però jo vull córrer molt, jo vull anar amb el vent, vull conèixer les terres, vull conèixer gent.
S'encanto i com jo Gent sense raó Avui nació Estàs amb mi I vols venir Enlloc Sí
I aquesta hora és el moment de parlar de la xarxa 06, aquest espai que fem cada setmana, vinculat amb diferents aspectes relacionats amb aquesta etapa educativa entre els 0 i els 6 anys. Avui el que fem és parlar de les escoles lliures i ho fem amb la Laura Cassadó, que des de fa un parell d'anys treballa a l'escola a l'Arbreda de Valdoreix, però en fa 6 ja, que està ficada en aquest món de les escoles lliures. Molt bon dia, Laura, què tal? Hola, bon dia.
I són un tipus d'escoles que de vegades o tant en tant en sentim a parlar, potser algun reportatge o alguna cosa, crec que sí que és una cosa que cada cop es coneix més, però que potser ben bé, tampoc sabem ben bé què implica o què vol dir escola lliure. No sé si teniu uns principis bàsics que us diferencien de les escoles convencionals o una mica com ho resumiries, per definir.
Bueno, parlant una mica de l'àmbit de l'educació lliure, podríem dir que els nens, en concret el projecte de l'etapa infantil, estan mesclats per edats, no estan separats per classes, no? És a dir, que de l'edat dels dos als sis anys es troben conjuntament cada dia en un espai, no?
Tots junts, independentment de si has nascut un any o un altre, no? Exacte. I llavors sempre hi ha una part, molta part exterior, és a dir, ara mateix a l'Arbereda és un projecte d'exterior on cada dia hi ha un muntatge de tots els ambients i quan parlo d'ambients em refereixo...
totes les diferents àrees o espais de jocs que potencien diferents capacitats d'aprenentatge i de relació. Sempre partint del joc. O sigui, l'eix central és el joc. Exacte. En qualsevol dels espais on estigueu. Exacte. Llavors sí que podríem parlar com de 5 pilars bàsics en els quals es desenvolupa cada dia la dinàmica de l'espai, com seria l'amor, la llibertat, els límits, els respectes i l'autonomia i l'autoregulació.
Aquests són els principis que, com si diguéssiu, entendeu transmetre o sobre els quals es regulen una mica les activitats que aneu fent? Sobre aquests principis es regula tot el dia a dia de l'espai, no? Aleshores, nosaltres no donem assignatures, sinó que simplement en la relació i en l'aprenentatge de les diferents capacitats, aquests cinc principis bàsics es troben presents, no?
Quan, per exemple, parlem de resolució de conflictes, esperem especial l'atenció a que es puguin escoltar entre ells, a que siguin ells mateixos qui trobin les solucions i que no vinguin imposades des de l'adult, sinó que des d'aquesta empatia i escolta, ells mateixos partint, podríem dir que partint d'una interacció autònoma, gestionada per la pròpia voluntat,
poden partir de la seva subjectivitat. Des de resoldre un conflicte a com aprenc aquestes matemàtiques o com aprenc a relacionar-me amb el món. I aleshores, des d'aquest ventall, el dia a dia amb el qual fol·lim és aquest. I llavors el vostre paper, el paper dels educadors o dels pedagogs, una mica, què és? Guiar-los una mica en tot plegat, fer una mica...
És a dir, si ells també tenen tot aquest protagonisme, suposo que també és un paper molt diferent del que estaríem acostumats en una escola convencional. Sí, totalment. És a dir, nosaltres la posició que adoptem de l'espai és d'acompanyar-nos. Llavors nosaltres acompanyem els processos d'aprenentatge i en cap cas dirigim. Precisament una de les bases del respecte creiem que és aquesta, desviar les percepcions i les motivacions que tenim en aquell moment. Llavors des d'aquest acompanyament
es fa, per exemple, quan ens dirigim a un espai, un exemple concret, sempre ens posem a la seva alçada, primer fem un contacte visual i des d'aquí ens parlem i ens respectem, o fem trobades quan ens ha passat algun problema, que hi ha hagut algun conflicte o no s'ha resolt, doncs ens trobem tots, nosaltres gestionem aquest espai, però deixem que siguin ells qui trobin les solucions, llavors nosaltres fem més de mediació.
Sí, un paper també difícil, no, suposo, perquè m'imagino que llavors trobar l'equilibri aquest deu ser complicat, també. Sí, sí, sí, la veritat és que al principi et sormula el judici i una de les coses també les quals és important en l'espai i en l'acompanyament és el no jutjar, no? Per exemple, quan passa un conflicte, sempre intentes acompanyar les dues parts...
Però no jutges, ostres, aquest ha pagat l'altre, per què li has pagat? No, sinó que ells van parlant i llavors tu acompanyes des de la neutralitat aquestes dues parts, no? I des d'aquí veus com a ells els resulta més fàcil fer aquest aprenentatge ells sols, no? Perquè no hi ha la imposició de l'adult, però això significa que l'adult no ha de jutjar, tampoc, no? Clar.
Clar, és un camí que suposo que és menys habitual del que ja estem acostumats, però que segurament potser ens ajudaria amb moltes altres coses, si tinguéssim més en compte, des de ben petits. I un dia normal com és? Teniu horàries? Entreu tothom entre la mateixa hora o funciona diferent això també?
En principi nosaltres entrem a les 9, les acompanyants, a l'espai de joc som 3 acompanyants a l'escola, i llavors entrem de 9 a 9 i mitja, fem tot aquest muntatge que et deia que fem al bosc, cada dia, i aleshores a partir de dos quarts comencen a entrar tots els infants, de dos quarts fins als 10.
Durant aquesta mitja hora van entrant i aleshores entren amb les famílies també és un moment al matí doncs sempre hi ha una persona a la porta que està donant la benvinguda i les altres dues estan més per tot l'altre espai més d'interiors o la part exterior també la família comunica
les acompanyen si hi ha algú que ha passat aquella nit perquè tot això passa també per una tensió molt individualitzada i aleshores a l'espai de joc a les 10 acaben d'arribar tots i l'espai de joc és fins les dues i mitja cada dia
I aleshores, durant tot el matí, hi ha diferents propostes i hi ha tot un desplegatge de l'espai dels diferents sabers i llenguatges. Però els nens, partint del seu propi impuls, decideixen on volen anar.
I aleshores a les 12 i mitja fem una trobada que li diem al pitosporum perquè ho fem a sota d'una obra que es diu Pitosporum. I és un lloc on es parlen dels temes que els nens tenen ganes de fer, un moment on cadascú pot expressar, ostres, a mi m'ha passat això o què ha passat en aquell moment o a mi m'agradaria fer això. O simplement tinc ganes d'expressar alguna cosa que m'ha vingut de gust o que vaig fer ahir.
I és un moment també per les acompanyants per recollir les inquietuds de l'espai per veure quins nous projectes es poden anar fent. Amb això que veiem que la motivació surt dels infants i surt dels adults. Jo veig el que es cou en el dia a dia, veiem el que es va couent i des d'aquí intentem desenvolupar l'espai.
Tu ara portes molt de temps dins d'aquesta metodologia, no sé si per això al principi et va xocar o et va costar també entrar en aquest tipus de dinàmiques o un cop hi entres és molt més fàcil del que ens sembla. Home, la veritat és que el tema del no jutjar va ser una de les coses que...
fent-ho, no, suposo? Sí, que em va costar bastant a l'inici i la veritat és que no ha passat per un treball personal de temps i que crec que en l'actualitat encara continuo fent-lo i que és una cosa que els acompanyants que ens dediquem al món de l'educació lliure ho tenim present que el treball personal és important perquè acompanyar els processos de vida passa per poder-te mirar a tu i des d'aquí poder estar neutre i preparat per també poder acompanyar els altres i en aquest cas a la infància
També em va xocar molt a l'inici el tema dels límits, perquè dintre del món de l'educació lliure què passa? A vegades hi ha gent que pensa, ostres, el món de l'educació lliure les persones fan el que volen, van quan volen... No, precisament com que és un espai lliure, és un espai on acostuma a haver-hi molts més límits que un espai que està preparat i hi ha com unes directrius, de tal hora a tal hora fem això, i de tal hora a tal hora a l'altra.
Clar, en aquest cas no està tan marcat, però llavors sí que hi ha tots aquests límits. Exacte. I com els fixeu, com ho feu per marcar-los? O va lligat una mica amb el funcionament, que potser és més fàcil d'entrar-hi en aquest sentit. Va lligat amb el funcionament del dia a dia, llavors hi ha molts límits més de l'espai, però, per exemple, als interiors mai entrem amb...
amb les sabates, però després hi ha també més límits de relacions, per exemple, podríem dir, ara se m'ho correix, no sé el que em va passar. Tres límits molt bàsics a l'albreda són un no es pot fer mal al mateix, un no pot fer mal als altres, ni un no pot fer mal a cap esser viu.
per exemple, no? Després, què passarà? I els interioritzen ràpid, els interioritzen bé o costa, per entendre'ns ho dic, perquè a vegades no, sempre es diu allò, no sé qui, doncs no compleix tant les normes, igual amb una estructura més marcada, en aquest cas, doncs no sé com funciona, o també evidentment depèn de cadascú. Depèn de cada infant, però sí que amb el fet que el dia a dia estigui en un espai que és cuidat en aquest sentit, fa que ells ho vagin interioritzant i es vagin empapant de tota aquesta essència. Clar, no?
es veu molt amb les relacions després entre ells, i sovint ens passa que després ens ve la mare i ens diu, ostres, aquest cap de setmana hem estat a un lloc i tal, és que no em respectes, o això no m'agrada, o el fet de poder-li dir a l'altre, que també des d'aquí li donem importància, de dir, no enfadar-te i rebotar-te i posar-te a un nivell on l'altre t'està fent una agressió, sinó de poder-lo parar i dir que allò no t'està agradant, per exemple. Són tota aquesta sèrie de límits que quan no es donen, nosaltres parem i dic, ei, què està passant aquí, no?
I són moltíssims, se m'han ocorregut aquests, però n'hi ha infinitat. El fet que l'espai sigui lliure passa perquè hi hagi uns límits i perquè ens puguem respectar perquè l'ambient estigui relaxat, si no seria un caos, seria caòtic.
Suposo que una altra de les preguntes que es fa la gent és dir, val, no hi ha un programa, no hi ha ara ensenyem això i ensenyem nosaltres, llavors com funciona, no? O la por que deu tenir molta gent de dir, bueno, que vull que els meus fills sàpiguen llegir, sàpiguen sumar, etcètera, etcètera. Com ho gestioneu tot això? Sí que és veritat que quan et venen les jornades de portes obertes o altres mestres a preguntar-te...
hi ha com aquesta por, no? I nosaltres sempre diem, no? Nosaltres partim de la confiança, sobretot, i sobretot de la confiança que creiem que l'ésser humà es fa a si mateix i l'aprenentatge creiem que parteix de dins cap enfora i no de fora cap endins, no? De fora cap endins seria posar, ara fem la lliçó, les matemàtiques i és això, això i l'altre. Nosaltres què fem? Posem...
A l'abast, tota una sèrie de material, i a partir d'una interacció autònoma gestionada per la pròpia voluntat, el desig que té aquell nen ara d'aprendre allò, fa que tot allò vagi naixent i es vagi creant. Molt més fluid, no? Per tant... I orgànic, també, no? Perquè qui ens diu que un nen amb 4 anys ja ha de saber escriure el seu nom, ha de saber llegir el seu nom, ha de saber escriure el nom de l'altra... Si no ho fa, el compraràs amb l'altre, etcètera, etcètera, no? Suposo que...
I llavors nosaltres ens trobem a l'espai que hi ha nens que amb 4 anys ho fan, però hi ha nens que de cop i volta amb 6 fan bum! No ho han fet amb 4 i despleguen tota aquesta part, no? I de cop i volta, doncs bé, la... Bé, la gran sorpresa i... Bé, la veritat és que és un gust i un plaer veure-ho com acompanyant, també. Clar, clar.
Fins a quina edat hi ha? És a dir, tu estàs fins a l'edat de 6 anys i després deies que estan junts dels 2 als 6 o dels 3 als 6 i després continuen també en aquesta escola o és només fins als 6 en aquest cas? A l'Arbreda l'Espai on treballo jo és només fins als 6, de 2 a 6 anys i després sí que hi ha diferents escoles on s'estan enfocant en la primària i llavors estan més enfocats per cicles, el primer cicle d'inicial que seria primer tercer i després tercer sisè.
Depèn de l'escola, depèn d'on estigui ubicada, també. Quantes n'hi ha a Catalunya, més o menys? És a dir, és una cosa que va més, que està creixent? Mira, actualment està la Txell, que és la xarxa d'educació lliure, que dintre d'aquesta xarxa és com tota la plataforma amb les quals ens recolzem i ens trobem tots els projectes d'educació lliure.
I ara mateix, en tota Catalunya, la veritat és que és una cosa que cada vegada va agafant més força i és que no sabria dir-te ara, però potser hi ha uns 20 projectes actualment d'educació lliure en tota Catalunya.
Doncs avui hem descobert una mica com funcionen aquestes escoles lliures amb la Laura Cassador, que, com dèiem, està treballant a l'Arbreda, una escola lliure de Valldoreix, i hem descobert una mica com funciona. Cada vegada, que dèiem al principi, que a tots ens sona molt la idea, però potser desconeixem quin és el funcionament de tot plegat. Moltes gràcies, Laura. A vosaltres, per convidar-me. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb les segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
5 minuts i 3 quarts d'una del migdia, aquesta hora parlem d'astronomia, com sempre, amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Membre del grup astronòmic d'Esvern, perquè ens descobreixi alguna cosa o altra del món de l'astronomia. Avui, cap on anem, Oriol? Bé, avui parlarem de Teia. Teia és un planeta, un protoplaneta suposat, que era l'origen del que va ser la Lluna, que després va impactar amb la Terra i d'allà es va crear la Lluna. Sí, sí.
Aviam, Teia, segons la mitologia grega, és una de les titànides que, juntament amb Hiperió, van ser els pares del Sol, la Lluna i de l'Alba. Per això li van posar nom a aquest protoplaneta. Per què? Aquest protoplaneta és una de les teories que...
que explica la formació de la Lluna, perquè la Lluna té una posició una mica estranya, perquè és una de les llunes més grosses del sistema solar, comparable a les que té Júpiter, però clar, Júpiter és molt més gran.
I per si sol, la Terra és difícil que pugui capturar amb atracció a la Lluna. És a dir, si la Lluna fos un petit planeta d'aquests protoplanetes al principi del sistema solar que passés a poc grob de la Terra, doncs la Terra no té prou gravetat com per capturar-la.
Llavors, aquesta era una de les teories, que la Lluna era un protoplaneta capturat per la Terra. Una altra era que quan es va formar la Terra la Terra girava molt ràpid i la massa mig fluïda de la Terra es va separar com una gota i aquesta gota va ser la Lluna. Però això tampoc no acaba de quadrar gaire perquè faria que la Lluna anés molt ràpida perquè es pogués desenganxar aquesta gota, diguéssim,
I, per tant, és difícil que hagués quedat orbitant tan a prop de la Terra. És a dir, segurament hagués marxat ben lluny, perquè la velocitat que portava era massa gran com perquè la Terra, en aquest cas, la pogués retenir. Si es va poder desenganxar, doncs ja no la podia retenir més. Una altra teoria... Una altra teoria, n'hi ha moltes, doncs, no? Sí, sí, però ja veus que més o menys cada una es va desmuntant una mica, perquè quan és difícil s'apigua, perquè avui aquesta tampoc no acaba de quadrar del tot.
Hi ha una hipòtesi del gran impacte. Sempre s'ha dit que un protoplaneta semblant a la de Mart va xocar amb la Terra. Des de Mart ve un planeta i es forma la Lluna. Això tampoc no és, perquè les velocitats serien molt altes i depèn de com hagués sigut l'impacte, el que hagués fet és destruir els dos planetes.
Aquesta teoria és plausible.
va haver-hi un astrònom que va veure uns núvols de formació de pols amb uns punts de Lagrange de la Terra. Els punts de Lagrange, que els hem explicat alguna vegada, els explico ràpid. Un matemàtic físic i astrònom italià, que en aquest cas era el Josep Luis Lagrange,
cap al 1750 va teoritzar sobre aquests punts. Aquests punts són, si tenim en compte només dos cossos, un tercer troba uns punts on pot arromandre gravitatòriament estable. Això què vol dir, per exemple? Si només agafem el cos del Sol i de la Terra,
Trobem una sèrie de punts on un tercer cos, en aquest cas podria ser una lluna o un satèl·lit d'observació, per exemple, sense fer gaire dispendi de combustible, pot estar estable en aquella òbira i quedar-se allà. Quants n'hi ha de punts?
Per explicar-ho ràpid seria, mira, si tenim en compte el Sol i la Terra, doncs n'hi ha un, el número 1, el punt 1, és un punt que hi ha
entre la Terra i el Sol. No diguem cap a la veritat, és més cap a la Terra. I perquè ho entenguéssim és quan aquest punt deixa de rebre la força de la Terra i comença a dominar la força del Sol. Doncs hi ha un moment que es contrarresten i en aquell punt ningú tira cap a un canton ni cap a l'altre. És a dir, si deixes un cos allà al mig, doncs està quiet. Doncs en tenim un més enllà de la Terra,
Un just a l'altra banda de l'òrbita de la Terra i el Sol, és a dir, que seria la contraterra, diguéssim. I després hi ha dos punts molt curiosos, que són la grans 4 i la grans 5, que són a una separació dintre l'òrbita de la Terra de 60 graus.
Això, a Júpiter, té unes agrupacions d'asteroides en aquests punts, i altres planetes també. És a dir, són uns punts on els cossos poden romar endestables i van seguint, tant per davant com per darrere, el planeta. En aquest cas, els asteroides són petits i no es mouran d'allà. En aquest cas, el que es va deduir és que en un d'aquests punts,
es va formar un cos bastant gros, una cosa gran com mar. Un planeta tan gros, i és massa gros per romandre allà estables, sinó que comença a tenir prou gravetat com per anar cap a la Terra o cap al Sol. En aquest cas es va deduir que, això és just després de la formació de la Terra, fa uns 4.550 milions d'anys, al cap d'uns 20 o 30 milions d'anys aquest cos ja devia estar format. Com que ja era molt gros, va començar a moure's d'aquest punt de l'òrbita,
en aquest cas, en aquest punt, era un punt avançat, és a dir, cap on tirava la Terra, davant hi teníem aquest cos gros, i com que cada vegada era més gros, va començar a sortir aquest punt i acostar-se a la Terra. Això diuen que va durar uns quants milions d'anys, però finalment va enxocar. Aquest impacte que van fer aquests dos planetes, és a dir, una Terra en formació, i aquest projecte segurament també, el que vam trobar és que
van xocar una mica tangencialment, és a dir, que no va ser un impacte directe, perquè això que ha sigut més destructiu i sobretot l'altre planeta hauria estat incorporat a la Terra, diguéssim, sinó que va ser una mica així, doncs, de cantó, i el que va fer és que, tot i que el nucli d'aquest altre planeta sí que va entrar dins de la Terra, molta part de la part superior de l'escorça terrestre i d'aquest altre planeta
van ser expulsats cap a l'espai. Amb el temps, aquests restes es van anar ajuntant i van muntar una Lluna. Això ens explicaria per què la Lluna està tan a prop de la Terra, perquè s'aguanti gravitatoriament. Si hagués estat més separat o un impacte més lleuger, segurament hagués sortit disparat.
Bueno, aquesta és el que seria la teoria. Però tampoc no acaba de quadrar molt bé, perquè tot i que algunes de les pedres que s'han dut de la Lluna, amb les emissions d'Apolo...
que hi ha molts materials que no acaben de quadrar amb un gran impacte.
Jo no el sento, per tant, deu ser una cosa teva, potser? Ah, val, val, doncs, si no el sents, el deixem-ho així, doncs. Llavors, com que la Terra no hauria estat tota, doncs, això, en un mar de magma, doncs, diuen, doncs, potser o aquest impacte no va ser tan gran o no va influir tant, tant. De totes maneres, és difícil. Estem parlant d'una hipòtesi de fa...
4.500 milions d'anys és quan es va formar la Terra, i en tenim poques proves, tot i que n'hi ha, algunes poques proves en tenim, més que res, perquè la Terra té la seva tectònica de plaques, la seva deriva continental, i això fa que amb tants milions d'anys l'escossa terrestre s'hagi quasi renovat tota. És a dir, contínuament hi ha una part de l'escossa que s'enfonsa i una altra que surt per les...
per les falles i pels volcans, que tenen nova escorça, però que això fa que es vagi reutilitzant. I, per tant, les roques molt velles, molt velles, segurament han desaparegut. A la Lluna no passa tant, però llavors a la Lluna tenim algunes inconsistències, també, amb uns isòtops d'hidrogen i tot això, que n'hauria d'haver-hi més, i no en trobem tantes. És una cosa que potser s'ha d'anar estudiant. Serà difícil sapiguer la veritat de tot, perquè, clar, fa tants milions d'anys
és difícil de reconstruir-lo, però bé, en mica en mica, per això també és important les missions a la Lluna, necessitem tenir mostres d'aquestes terres, perquè és curiós que potser la missió Apolo vagi en una zona molt nova, i que això no afecti en roques molt antigues, doncs estaria bé anar a un lloc on no fos un mar, perquè recordem que l'Apolo 11 va anar al mar de la Serenitat,
Doncs anem a un lloc on sigui més muntanyós i, per tant, els mars de la lava no hagin afectat la Lluna, sinó que tinguem una roca més de l'origen, que sí que hi hagin impactat altres meteorits, però que no hagi sigut tan transformada. Això ens aniria molt bé per tenir proves de composicions d'altres tipus de roques i poder-les comparar amb les que tenim a la Terra.
Això és el que volia parlar una mica avui, d'aquesta teoria d'aquest planeta Teia. També se li va posar aquest nom perquè Teia, ja ho he dit abans, juntament amb jo, va ser la mare de la Lluna. Com que se suposa que a partir d'aquest planeta es va crear la Lluna, se li ha donat aquest nom mitològic. Aquests núvols,
aquests núvols que en aquests punts lagranys diuen que es poden observar, són molt tènules, molt tènules, i per tant, bueno, la gent tampoc creu que siguin tan densos com perquè al principi pogués crear tot un planeta. Però bueno, són d'aquestes petites proves que s'haurien d'anar veient, perquè clar, també l'ambient que hi havia al voltant de la Terra fa 4.500 milions d'ans, segur que no és el que hi ha ara. No és el mateix, clar, clar. Per tant, tot això pot canviar, no? Per tant...
Sí, són diferents hipòtesis que hem de tenir en compte, perquè alguna de les proves que la gent diu que la Terra hauria de girar més ràpid, però tampoc té en compte a quina velocitat girava fa tants milions d'anys. Per tant, sí, són moltes incògnites que, en mica en mica, suposo que anant-les provant o refutant, podríem anar amb... Sobretot, moltes d'aquestes conclusions es treuen amb...
amb computació per ordinador, és a dir, que són simulacions que, més o menys, com més dades li posis, més s'assemblarà al que hi havia en aquella època, però, clar, com més senzill ho fem, per exemple, aquests punts de granys que us he explicat,
dedueix que només hi ha el Sol i la Terra perquè siguin uns punts ben estables. Però, en canvi, comencem a posar molts planetes d'entremig. Tenim Venus i Mercuri entre la Terra i el Sol. Per tant, el punt lagranys 1 que us he explicat no és tan estable com hauria de ser perquè no només hi ha la influència del Sol i la Terra sinó que també passen Venus i Mercuri.
I, per tant, la formació d'una Lluna en aquest punt tampoc és tan estable, perquè també tenim Júpiter i tenim altres planetes que, vols que no, una mica poden anar influint en aquest tipus de reaccions gravitatòries. És difícil, és difícil, fins i tot l'altre dia ho comentaven, per enviar un coet, una sonda interplanetària, que no és gens fàcil enviar...
un coet amb una sonda i que vagi a parar on nosaltres volem. Perquè sí que això passaria si només hi haguéssim dues coses, en aquest cas la sonda i la Terra i el planeta on volem que vagi a parar, però després tenim una infinitat de cossos que hi ha pel sistema solar, entre planetes, llunes, asteroides, i el mateix vent solar. Moltes vegades hem parlat que el Sol té un vent solar que moltes vegades supera els 400 km per segon, i per tant són unes atraccions i uns moviments
Difícils de calcular, doncs imagineu amb quines condicions hi haurien d'haver perquè es formés un planeta prou gros a prop de la Terra, no? Però bueno... Molt complicat, per tant, no? Molt complicat, ara. És complicat, és complicat, però bueno... No és impossible. Si s'han format planetes i llunes, doncs d'alguna manera s'han de ser format, no? Això és veritat. En Fi Oriol, doncs moltes gràcies. Avui hem descobert més coses, com sempre, de l'astronomia, que a dilluns per acabar el programa és el que fem. Per tant, tornem la setmana que ve.
Molt bé, la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia, a veure.
Fins demà!
6 minuts i la 1 al migdia, anem tancant i aquest just a la fusta d'avui, dilluns 19 de maig, i agraïm a la gent que l'ha fet possible, com sempre, per tant, a l'Andrea Bueno, als serveis informatius i a la producció del programa. Avui també hem parlat amb Ernest Tortà, són número 1 d'iniciativa en aquesta ronda d'entrevistes als diferents partits polítics de cara a les eleccions europees, que són diumenge que ve. Hem fet tertúlia amb la Carme Madol, Vicenç Riera, en Josep Coderqui i la Palmira Badell...
Hem parlat de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justens amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, també del torneig de tenis sènior que es fa a partir d'avui fins dissabte a Camp Meli, Camp Oriol Vega. Hem tingut la secció de la xarxa 06 amb la Laura Caçador i ara acabem de parlar d'astronomia amb l'Oriol Rigat.
Des de les 10 fins la 1 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com cada matí, per explicar-vos què és el que passa a Sant Just i entretenir-vos una mica aquests matins de mes de maig. Ara us deixem de seguida amb els Sant Just Notícies, d'ici a migdia, càrrec de l'Andrea Bueno. Recordem també que si voleu recuperar qualsevol contingut del programa ho podeu fer facilment a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu a la web de la ràdio, www.radiodesvern.com.
Per part nostra res més, que vagi molt bé, que passem un bon dilluns. Bona nit.
Fins demà!
Si ho sabessis em diries què faries terra, em diguis. Però no trobes la paraula, jo n'hi trobo cap sentit. Si comptessis cada hora del meu munt de l'insular, hauries calmar no comptar quan navegues per l'esprit. Tu saps que tots s'esbocen.
Ho saps, però no tens son. Segueix-me si pots córrer, però no vinguis que fa massa temps que sento por.
Pensaràs que pot ser lliure, pensaràs que pot ser clar, quan et quedi bé el somriure i no sàpigues comptar. De racons més silenciosos ha sortit un crit massal, és per això que hi van els ossos, per això no hi ha mai. La nit dona voltes d'aquest cap que ja no dói, i sembla una broma però trec forces i sap d'on.
Ara que ella em mira, jo puc dir-te que és veritat, que d'anar les passes i no torna a començar. No saps que tot s'esborren, o ho saps però no tens el sol. Segueix-me si vols corren, però no t'escavades fins que te sento por.
No saps que tot s'esborra, o ho saps però no tens el sol, la vida em compta molt bé.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. És la una. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
L'Ajuntament de Sant Just se situa en la posició 3.308 del rànquing dels ajuntaments més endeutats de l'estat espanyol. El diari 5 dies ha elaborat una llista amb el deute viu de tots els consistoris, un total de 8.116. El Sant Justenc se situa per sota de municipis veïns com Sant Feliu, Cornellà o Esplugues. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns 19 de maig. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
84 jugadors arreu de Catalunya combatiran a partir d'avui el segon campionat de tenis senyor de Can Mellic Club. És el segon any que el club organitza aquest esdeveniment i ho fa superant les dades de participació de l'any passat. L'Ateneu celebra aquest cap de setmana la Setmana de l'Ateneu. Durant tres dies l'entitat acollirà activitats culturals per a tothom que van des d'exposicions, art i recitals poètics fins a un concert i al dinar dels socis.
Derrotar la troika, democratitzar la Unió Europea i defensar el dret a desigui del poble català són alguns dels objectius d'iniciativa per Catalunya avers a les eleccions europees del 25 de maig. El seu número 1, Ernest Hurtasson, ha parlat avui amb Ràdio d'Esvern.
Bon dia. L'Ajuntament de Sant Just se situa en la posició 3.308 del rànquing dels ajuntaments més endeutats a l'estat espanyol. El diari Cinco Dies ha elaborat una llista amb el deute viu de tots els consistoris, un total de 8.116. El Sant Justenc se situa per sota de municipis veïns, com ara Sant Feliu, Cornellà o Esplugues. Sant Just Notícies.
Segons aquest llistat, elaborat a partir de les dades d'Hisenda i del padró municipal, l'Ajuntament de Sant Just se situa en la posició 3.308, amb un deute viu de 4.900.000 euros a data de 31 de desembre de 2013. Són dades que tenen en compte el padró municipal d'habitants a 1 de gener de 2013, és a dir, 16.859 habitants. Això, segons el diari Cinco Dies, correspon a un deute per habitant Sant Justenc de 290,7 euros.
Al Bas Llobregat, un dels municipis propers més endeutats és Cornellà, que es troba en la posició 616 del rànquing, i també es pluga a Sant Feliu, en les posicions 2013 i 2027, respectivament. El municipi més endeutat de tot l'estat, segons aquesta llista, és Monasterio de la Sierra, la província de Burgos, amb un deute viu de 409.000 euros i amb un deute per habitant que frega els 8.900 euros. La llista de 5 dies també revela que hi ha 3.087 municipis a l'estat amb deute zero.
Sant Just Notícies.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen pràcticament 4 minuts de la 1, obrim plenar a Medi Ambiental perquè Sant Just acollirà dijous la 25a reunió de Fedenatur, l'associació europea de parcs periurbans. Entre el 21 i el 23 de maig se celebren unes jornades a Barcelona per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans i Sant Just acollirà una jornada tècnica amb conferències d'experts d'arreu del continent per tractar aquest tema.
A més, aquests dies es faran sortides per visitar, entre d'altres, els parcs fluvials dels rius Llobregat i Besòs. Sant Just Notícies. El dia 22 de maig, aquest dijous, Can Ginestà acollirà la jornada tècnica de Fedenatur, que servirà per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans. Serà de 9 a 2. L'obertura de la jornada anirà a càrrec de Josep Perpinyà, que a més és president de Fedenatur Espanya.
Al llarg de tot el matí hi haurà ponències diverses a càrrec d'experts del sector hidrològic nacionals i de països com Itàlia o França. A banda d'aquesta jornada tècnica, que engin està dijous, a la tarda es farà una passejada per la carretera de les Aigües. El dia abans, 21 de maig, es farà una sortida al parc del riu Llobregat i al parc fluvial del Besòs i divendres una visita al parc natural de la Serra de Collserola. Les inscripcions per participar-hi són obertes i gratuïtes i s'han de fer al web de Fedenatur, fedenatur.org.
I seguim parlant de l'espai natural perquè l'Ajuntament posarà en marxa properament uns itineraris autoguiats per l'espai natural del municipi. Són uns itineraris que es podran seguir a través d'una aplicació gratuïta per a mòbils. El Consistori ha signat un acord de col·laboració amb l'empresa Natura Local per posar en marxa aquesta nova eina. Sant Just Notícies.
Aquest projecte s'ha iniciat amb dues rutes, una passejada per les fonts de Sant Just, com ara la de Can Marlès, del Rector, del Ferro i de la Beca, i una altra pel sender PRC 164 Collserola des de Sant Just, dissenyat per la CEAS i catalogat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. L'aplicació es pot descarregar al web de Natura Local i també properament es podrà fer des del web municipal santjust.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passant sis minuts de la una parlem de les activitats d'aquesta setmana a Sant Just. De fet, avui mateix, 84 jugadors d'arreu de Catalunya competiran a partir de les 6 de la tarda al segon campionat de tenis senyor de Can Mellic Club. És el segon any que el club organitza aquest esdeveniment i ho fa superant les dades de participació de l'any passat. Cada tarda jugaran prop d'una trentena de partits. Sant Just Notícies.
Avui comencen les primeres eliminatòries, de 6 de la tarda fins les 9 del vespre, en un total de 8 categories que van dels 30 als 65 anys. S'hi han apuntat 84 jugadors de tot Catalunya, quan l'any passat només hi van participar 58 persones. Ho ha detallat el Just a la Fusta, el coordinador esportiu del club Oriol Vega.
Mira, en total, 84 jugadors d'arreu de Catalunya, en les categories, doncs, la categoria 30-35 és la categoria, diguem-ne, més jove, fins als 65 anys, que és la categoria, doncs, més sènior. No, molt bona inscripció, hem superat la de l'any passat, que va ser la primera edició, que vam aconseguir uns 58 inscrits, aquest any, doncs, 84, molt més, i això, doncs, ens motiva molt en aquesta segona edició d'aquest campionat sènior.
El torneig comença avui a les 6 de la tarda amb les eliminatòries que s'allargaran fins dimecres. Dijous serà el torn dels quarts de final, divendres les semifinals i alguna final i dissabte se celebrarà el gruix de les finals al voltant del migdia. Són uns partits oberts a tothom. Qui els vulgui, anar a veure, com dèiem, a Can Mellic Club.
Sant Just Notícies. I a banda d'aquest segon torneig de tenis sènior, Can Mèl·lic prepara un munt de campionats els propers mesos amb motiu del seu 50è aniversari. Can Mèl·lic farà 50 anys el 13 de juny i el club vol que 2014 sigui un any de molta activitat esportiva. Ho ha explicat Oriol Vega. Aquests campionats venen a culminar un any que es pretén que hi hagi molta activitat esportiva, amb activitats de tenis, de pàdel i d'esquatx i self-raquets. De fet, el dia 13...
Se celebra el 50 aniversari del club, el 13 de juny, d'aquí tres setmanes. Si tot va bé, a final d'any hi haurà la inauguració de les noves instal·lacions, el desembre, on també hi haurà molts actes, tant esportius com socials, però en qualsevol cas la data del juny ve a marcar la celebració del 50 aniversari del club amb moltes activitats esportives.
El calendari d'activitats de Can Mèlix seguirà la setmana que ve del 26 al 29 de maig amb un campionat de soft racket i el 9 de juny amb un torneig internacional de tenis amb jugadors provenents d'arreu del món.
Els formatges del Mas d'Aroles a l'Alt Urgell seran els protagonistes del nou tast del celler de Can Mata al Casal de Joves. Serà aquest dimecres al vespre. Es tastaran quatre formatges d'aquesta casa situada a Adrall, a l'Alt Urgell. Dos de vaca i dos d'ovella. Tot plegat anirà acompanyat d'un maridatge encara per determinar. N'ha parlat Astrid Goldstein, del celler de Can Mata. De la formatgeria Mas d'Aroles tastarem dos formatges de vaca i dos d'ovella i els acompanyarem encara en no sé. Fins a últim moment no vull decidir-ho.
Durant la sessió monogràfica, a banda de tastar els formatges, també s'explicarà la seva història i les seves característiques més rellevants. El tast de formatge del casal tindrà lloc dimecres a les 7 de la tarda. Costa 8 euros i és per a persones majors de 18 anys. S'ha de fer inscripció prèvia a l'equipament o al seu web, casaldejoves.com. El mes de juny, per cert, serà el torn d'un monogràfic de vermuts.
I Sant Jus participarà aquesta setmana de les cinquenes jornades de la vinya i el vi del parc de Collserola. Ho farà acollint una exposició a Can Ginestà i amb dues visites guiades. Del 21 al 24 de maig s'exposarà al cim de Can Ginestà la mostra fotogràfica el passat vitivinícola a Sant Jus d'Esvern, imatges i records, que a més comptarà amb un muntatge artístic de l'artista local Antonio Plaza, que homenatge als treballadors de la vinya.
A més dissabte, al matí, es faran dues visites guiades a la col·lecció etnològica de Can Pedrosa i a la Masia de Can Carbonell i al seu taller d'elaboració de vi. Aquesta és una activitat gratuïta i les places són limitades. Les inscripcions s'han de fer a l'Ajuntament de Sant Just de dilluns a divendres de 9 a 2 i al telèfon 93 480 48 00. També s'ofereix la possibilitat de dinar a Can Carbonell per un preu de 26 euros. Sant Just Notícies.
Les cinquenes jornades de la vinya i el vi de Collserola tenen com a objectiu posar en valor el llegat patrimonial de la serra en aquest sector. I és que el territori del parc natural ha estat des de sempre aprofitat per a usos agrícoles. Sobretot el conreu de la vinya ha deixat un ric patrimoni a tocar de casa nostra. Per això, el parc de Collserola i els nou municipis que en formen part organitzen aquestes jornades al voltant de la vinya i del vi amb un munt d'activitats. Les podeu consultar al web parcnaturaldecollserola.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ho hem destacat en titulars i ho ampliem quan passen 11 minuts de la una. L'Ateneu celebra aquest cap de setmana la Setmana de l'Ateneu. Durant tres dies l'entitat acollirà activitats culturals per a tothom que van des d'exposicions d'art i recitals poètics fins a un concert i al dinar dels socis. Sant Just Notícies.
Les activitats de la setmana de l'Ateneu es concentraran en un dels caps de setmana més intensos per l'entitat. Començaran divendres al vespre amb la inauguració d'una exposició d'Artaneu i el sorteig d'un quadre a partir de dos quarts de vuit. N'ha parlat el just a la fusta el president de l'Ateneu, Albert Macià. Començarà amb la inauguració de l'exposició d'Artaneu a la sala Piquet. Tindrem un recital de poesia amb tas de vins.
I a la nit, tot això encara el mateix divendres, en principi teníem programat el grup Riu, però davant la impossibilitat que estiguin tots els membres aquí, perquè els joves a vegades han de desplaçar-se a l'estranger per anar a treballar, i davant de la impossibilitat tindrem un grup format per alguns d'ells i amb algunes ajudes que no formen part realment del grup.
El recital poètic amb desavins el conduirà el poeta Marcel Riera, que recitarà versions de Ba i Jugi. Dissabte començarà amb un esmorzar al patí del roure, seguirà amb una audició dels alumnes de l'Escola de Música de l'Ateneu, un concurs de dòmino per parelles i un torneig de ping-pong. I la cluenta de la Setmana de l'Ateneu, diumenge, comptarà amb l'homenatge als socis i sòcies i amb l'actuació del grup All Green, finalista del programa de TV3 o Happy Days.
Diumenge hi haurà sardanes al pati del Roure, organitzat per l'agrupació sardanista, i després farem un dinar dels socis, el primer cop que fem un dinar dels socis, en el decurs del qual s'entregaran les agulles i els diplomes corresponents als socis que fan 25 i 50 anys associats, i a la tarda tancarem amb aquest concert d'All Green, que a part de tancar la setmana de Taneu, també tancarà la temporada d'espectacles de l'espa allà.
El concert del Green és l'última activitat, com sentíem, programada del sigle Espai A a Sant Just aquesta temporada. Les entrades per assistir-hi ja s'han posat a la venda al públic en general, costant 8 euros pels socis, 6 pels menors de 12 anys i 10 per la resta.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Més qüestions que també us hem avançat en titulars. S'arrenca el juny fotogràfic a Sant Just. La inauguració de l'exposició 3 dies de juliol de Salvador Bardegin, la setmana passada al celler de Can Ginestà, va donar el tret de sortida a aquest cicle cultural que té el món de la fotografia com a principal protagonista. El gruix d'activitats, però, es concentraran al mes de juny. Sant Just Notícies.
Hi ha quatre grans eixos. Una quinzena d'exposicions simultànies a sales i espais públics, on destaca la mostra Germans i Germanes, que es podrà visitar als Jardins de Can Ginestar. També el cinquè concurs internacional de fotografia, el Photoshopping, que consisteix en mostres amb 22 botigues del poble, i com a novetat el Memory Photo, un collage amb un miler de fotos al claustre de les escoles, concebut com un joc on cal descobrir elements que no tenen res a veure amb la resta.
En total, més de 1.700 fotos s'exposaran als carrers de Sant Just, comerços i equipaments en el marc del Juny Fotogràfic. I pel que fa al cinquè concurs internacional de fotografia, el jurat ja ha fet públic el seu veredicte i els guanyadors es poden consultar al web junyfotogràfic.cat, on també es poden trobar totes les activitats que el municipi acollirà