Republicana, ahir ho va fer la CUP. Per tant, són quatre les propostes de text. El director del Servei Català de Trànsit, Joan Aregio, no descarta que en un futur el carril Busbau permeti la circulació de turismes amb dos ocupants. Aregio considera, però, que és d'hora per avaluar la nova infraestructura, el carril paraus exclusiu d'autobusos o turismes amb tres ocupants o més per facilitar l'entrada i sortida dels vehicles de Barcelona a hores punt. Ho ha dit en declaracions a la xarxa.
Han passat 3 mesos, en aquests moments s'hi poden estar movent entre entrada i sortida aproximadament uns 2.000 vehicles al dia. Les coses que es poden repensar d'aquest carril són molt poques. Es pot pensar que al millor el bau en vez de ser de 3 pot ser de 2. És una possibilitat que tens, però tampoc en tens gaire més perquè si no ho estàs convertint, insisteixo, en un carril normal que no és la filosofia que té un busbau.
Ara és Joan Reiterat que s'ha de repensar el mapa de velocitat a Espanya i que hi ha autopistes on s'hauria d'ampliar el límit permès de velocitat a 130 km per hora. Per cert que ara mateix hi ha les carreteres, la neu és la principal incidència que queda aquesta hora a la xarxa viària, hi ha gairebé deu vies on és obligatori l'ús de cadenes.
De moment hem de dir que la C28 es manté tancat al port de la Bona Egua per risc de llaus i a la resta de trams s'hi ha de portar les cadenes. Ho recordem, per exemple, altres vies com la C13 on s'ha de portar les cadenes des de Sort fins a Esterri i Danau. D'altra banda, pel que fa a incidències, el Servei Català de Trànsit ens avisa que a la C35, a l'altura de Vilalba a Sacerra, hi ha hagut un accident. La via, de moment, en aquest punt està tallada en els dos sentits de la marxa. A la resta de punts, ara ja trànsit còmode i fluït. És tot des del RAC. Bon dia.
Esports en xarxa. Bon dia, us parlo Arnau Maimó. Avui comencen a disputar-se els quarts de final de la Copa del Rei de Futbol. A les 9 de la nit, al Madrid rep la visita del València al Santiago Bernabéu. Jose Mourinho recupera Cristiano Ronaldo, mentre que té les baixes en defensa de Pepe y Sergio Ramos. El tècnic portuguès no ha donat cap pista sobre qui jugarà avui a la porteria. Sí, Casillas.
El Barça, per la seva, ha de jugar demà contra el Màlaga al Camp Nou. L'equip s'entrenarà aquest matí, d'aquí a una hora, per seguir preparant aquest partit on no podrà jugar David Villa, que segueix lesionat. Amb motor avui es disputa la decena etapa del ràdio Dakar, 280 quilòmetres entre Córdoba i la Rioja, Argentina. A l'etapa d'ahir, victòria de Roma a la categoria de cotxes que puja fins al quart lloc de la General. Peter Ancel segueix com a líder. Per cert, el copilot català Lucas Cruz,
va fer una assistència considerada il·legal i ha estat desqualificat de la prova. En motos, Rubén Faria és primer a la classificació general. I un darrer apunt de futbol sal avui a partir de quarts de final de la Copa del Rei. El Barça rep la visita del Carnicer. Quarts de nou del vespre al Palau Blaorana. Notícies en xarxa.
Just a la posta. Molt bon dia, passen 15 de gener.
Un dimarts en què ens hem llevat en un cel gris molt gris i amb aquest fred que ja fa un parell de dies que el tenim aquí, que ha tornat, i aquest fred d'hivern que feia dies que el teníem enterrat, i en què començarem, com sempre del programa, enmig d'aquest dia tan hivernal parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, a més a més també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat més general del dia, i en aquesta primera hores d'Irius, jo pels propers dies.
També avui mirarem de parlar dels Consells Escolars. Són les eleccions d'aquests òrgans de cada centre escolar. Cada dia diferents centres injusts han establert que hi hagi aquestes eleccions en què hi participen tant membres directament del professorat com pares i mares o també persones de l'Ajuntament. També tindrem una recepta diària amb la Carme Madó i farem tertúlia amb la Marça i la Cristina.
I a la tercera hora el que farem serà parlar de la història de Sant Just, que passava a Sant Just. Avui entrarem ja de ple a la postguerra, principis dels anys 40, amb el Pep Quintana. I després tindrem temps per la televisió amb l'Alba Conesa, que ens portarà tota l'actualitat. I finalment acabarem parlant de llibres amb el Diego Marcos, de la llibreria ressenya. Tot plegat a partir d'ara i acompanyant-vos també a través de la música. Comencem.
Justa la fusta. Regarde-moi. Oh, mon voeté, comme charmée, lorsque j'arrive. Les femmes, elles me froulent de l'heure. Regards penchés, bien mal de moi, oui. Je suis le plus beau du quartier. Est-ce mon visage?
Ma peau si finement grainée Mon air suave Est-ce mon allure Est-ce la graçongle saxonne De ma cambrure Est-ce mon sourire Ou bien l'élégance distinguée De mes cachemires Quoi qu'il en soit C'est moi le plus beau du quartier
Me... me... prenez garde à ma beauté, à mon exquisite ambiguïté. Je suis le roi du désirable et je suis l'un des habillables. Observez-moi. Observez-moi de haut en bas, vous n'en verrez pas d'eau comme ça. Je suis le favorit
Le bel ami de toutes ces dames et leur marie. Regardez-moi. Regardez-moi.
Je suis le plus beau du quartier, je suis le préféré. Mes belles victimes voudraient se pendre à mes lacets, ça les abime. Les beaux messieurs voudraient tellement déshabiller, ça les obstine.
Bien après moi, bien après moi, je suis le plus beau du quartier. Me prenez garde à ma beauté, à mon exquise indéguité, je suis le roi du désirable, je suis l'âme des habillards. Observez-moi.
Observeu-me de vos tombades, on ne verrai pas de comme ça. Je suis le favorit, le petit chéri de toutes ces dames et leur mari aussi.
Just a la fusta! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical.
Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Em vas? On vas? Ets de Vidre? Albert! Oh, pot de cigrons! Albert vas! Cordons! I tu també!
Envas de perfum, patapum, però tu de vidre ets, però no ets cap envàs. I si no ets envàs, tu on vas? Encara que siguis de vidre, si no ets envàs al verd no hi aniràs. Encara que vinguis de morano, si no ets envàs al verd no hi aniràs. Si no ets un envàs
Tots seguit, les notícies de Sant Just.
Dos minuts i un quart d'ons del matí, moment per saludar l'Andrea Bueno, molt bon dia, Andrea. Hola, bon dia, què tal? Bon dia d'hivern, d'aquests que t'agraden, no? Sí, però el que no m'agradaria gaire és que plogués, perquè avui porto unes sabates... Boniques. Bueno, però es podrien fer malbé, potser amb la pluja. No, jo crec que no. El Carles va dir que plauria dimíqueres, no avui. I avui? Fa així, així. Ara dubta, no? Bé, en parlarem de quina zona, pots escoltar la secció amb atenció. Ho faré.
Parlem de Sant Just perquè si plou, de fet, no passa res, però sí que espatlla una mica activitats que es fan perquè la gent li costa més moure's, com és el cas de la donació de sang que es fa aquesta tarda aquí a Sant Just. Sí, però animem la gent a que agafi un paraigua. No és a l'aire lliure, no patim. Us recordem que aquesta tarda el banc de sang i teixits tornarà a Sant Just per seguir recaptant sang. Des del banc segueixen insistint que la demanda de sang no s'atura i que és molt necessària dia rere dia,
Les campanyes de donació de sang als municipis catalans són molt necessàries. La cadarebana del banc de sang estarà instal·lada avui de 5 a 9 al Casal de Joves. Poden donar sang totes les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin més de 50 quilos. La campanya d'avui a més serà molt important ja que al gener, després del Nadal, les reserves de sang al banc de sang i teixits estan molt baixes i cal tenir en compte que entre donació i donació han de passar com a mínim tres mesos
I és un petit gest molt útil perquè una única donació pot ajudar a tres malalts diferents. Això és el que explicava ahir la Gala Cortel, que és del Departament de Promoció del Banc de Sant Itaixils. Que d'una bossa de sang o d'una donació s'extreuen els tres components més importants i per tant, doncs, ajudes a tres malalts diferents. Extreiem el plasma, les claquetes i els hematies.
i per tant és important saber que estàs ajudant a diferents malalts. Cada component té la seva funció, a més a més, i té una durada, també, té una caducitat, i això tampoc ho podem oblidar. Per això sempre diem que les donacions han de ser constants. I per això, si voleu donar sang, avui ho podeu fer a Sant Just, al Casal de Joves, de 5 a 9. Recordem si teniu entre 18 i 65 anys i peseu més de 50 quilos.
doncs una bona oportunitat aquesta tarda per anar a donar sang a Sant Just. Més qüestions parlem ara del centre d'estudis Sant Justencs que celebra aquesta setmana la seva assemblea anual. Sí, aquest divendres en concret a la tarda Can Gina està. Els 180 socis i sòcies estan convocats a la reunió en que s'han d'aprovar els comptes d'aquest any, també els de l'any passat, i les activitats i iniciatives que l'entitat vol tirar endavant aquest 2013.
El que fa el pressupost és més ajustat que l'any passat perquè, per exemple, la subvenció que porta el consistori es redueix. Això sí, el centre d'estudis tindrà també menys despeses que l'any passat, perquè l'any passat feia el seu 30 aniversari i van comprar coses que necessitaven, feia activitats, entre d'altres. A banda de qüestions econòmiques, a l'Assemblea es parlarà de les activitats d'aquest any. Algunes de les propostes són les habituals, com poden ser la missa l'Ània, la passejada del festa major i el viatge que fan amb els socis i sòcies.
Però també l'entitat té altres projectes. Un d'ells passa per seguir investigant sobre els desapareguts durant la guerra civil i l'altre es farà el dia 9 de març a petició de l'Ajuntament. Es tracta d'explicar als veïns i veïnes del Mas Lluís qui eren les quatre dones s'enjustenques que donen nom als carrers del barri, que són la Carolina Catasús, Maria Centamigó, Emilia Guardia i Francesca Cortés. Aquest acte serà a l'espai Mas Lluís, com deia el dia 9 de març. Però abans, com m'estàvem explicant, de tot això se'n parlarà aquest divendres a l'Assemblea del Centre,
A la sala de les Golfes de Can Gines estan dues convocatòries, la primera a dos quarts de set i la segona a les set de la tarda. Ja ho sabeu, si sou socis del Centre d'Estudis aquesta setmana heu d'anar. És una obligació moral. En tot cas, amb més qüestions encara del municipi parlem ara dels Consells Escolars. Aquesta setmana es fan les votacions als Consells dels centres de Sant Just. El procés servirà per renovar la meitat dels membres d'aquests òrgans
Avui es fan les eleccions a l'escola Madres Sacramento. Demà dimecres serà a l'escola Canigó i Montserrat i dijous a Montseny i al centre Pilot. S'haurà d'anar a votar directament a cada centre i l'horari l'estableixen directament les escoles. A partir d'aquí s'haurà de fer la constitució definitiva del Consell Escolar, com a molt tard, el dia 25 de gener, divendres de l'estemana que ve. I recordem que el Consell Escolar és el màxim òrgan col·lectiu i compta amb representació del professorat, de pares i mares, de personal d'administració i de personal de l'Ajuntament de Sant Just.
Molt bé, doncs també estarem al cas aquests dies per parlar de tot plegat. Gràcies, Andrea, i fins ara mateix. Fins ara, Carme.
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest, de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb... amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
poses les nits que els telèfons no paraven de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny m'he volgut dir en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàx heu parat una furgoneta aprofitant
la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'absent romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
Estem esperant. I que simpàtics que suspeu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino o m'intento, i t'asseguro que comprenc que encara vull, sense remei, tot trontoll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé, i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món.
que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em fessi ocreix. Amagat, amagat en mentides, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugàs d'una vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et vam fer mal.
El meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu dit.
El vertebral benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant.
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre sort, per si un dia ens creuem. Ja em disculpo que em conec, faré d'home seriós.
i els esperaré darrere dret mentre tu li fas brometa. Veig que els busques alts mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem a Déu i marxarem i ell em dirà que t'has vist vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul.
I tu, ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo, direi, aquí als senyors. Estem esperant. Xicots, aneu fent lloc.
Justa la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat. El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i 12 quarts del matí i un moment per repassar l'actualitat general del dia amb l'Andrea. Bona, bon dia. I comencem repassant primer tot la notícia del dia a través de les portades.
És a fer referència un dia més al... El punt avui diu, gest per sumar més forces, CiU i Esquerra rebaixen el to i eviten fixar l'estat propi. Els consideris al dret a decidir del PSC reclamen més suport a la consulta, llegint també tants caps, tants barrets. En aquest sentit, el periòdico també ens parla de CiU i Esquerra, que diu que rectifiquen la proposta de declaració del Parlament, eliminarà les referències a l'estat propi,
per centrar-se en la sobirania i la consulta, i d'aquesta manera, doncs, m'imagino que volen sumar més forces. També va en aquest sentit mateix el titular de la vanguardia, que diu que CiU i Esquerra canvien el pla per ampliar suports a la consulta. La declaració sobiranista esborra l'el·lusió a l'estat propi i s'assenyeix al dret a decidir. I en aquest sentit també ens diu que el PSC inclou en la seva proposta un referèndum tot i el rebuig express del so.
i, per últim, el diari Ara ens explica que el PSC s'obre en ia retocada, CiU i Esquerra retiren la mansió a l'estat propi a la seva proposta de resolució. Totes les portades destacen aquesta no il·lusió a l'estat propi, d'alguna manera. Doncs passem un altre cop amb aquest tema, però actualitzat, perquè llegim el 324.cat que Junqueras diu al PSC des dels micròfons del matí de Catalunya Ràdio que no ens faci perdre el temps.
Diu que el darrer d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha confiat que després de la renúncia al referèndum a un estat propi, a la referència per a un estat propi, la resta de partits que defensen el dret a decidir s'assumen en la proposta de CiU i Esquerra i ha assegurat que els socialistes catalans saben que reformar la Constitució per fer-ho cal que convença el PP i el PSOE i que això no ho farà.
L'altre tema més destacat del 324, i de fet una mica més gran fins i tot i a la mateixa línia que la de política, és que la nevada s'intensifica al Pirineu. Hi ha imatges a més a més de la Vall d'Aran i l'extrem del Vall d'Ars Sobirà, on fins i tot es poden superar els 50 centímetres i imatges d'aquesta nevada, d'aquesta moda de postal que si no has de sicular suposo que és bonic de veure.
Catalunya tanca l'any amb una inflació del 3,6%, el desembre els preus han pujat 3 dècimes i el conjunt de l'Estat es tanca amb una pujada del 2,9% i a l'hora punt 4 llegim també que la declaració de Ciutadans i Esquerra remarca que Catalunya és subjecte polític i jurídic sobirà, també declaracions de Jonqueras que diu que quan t'has d'esforçar per arribar en consens és que no penses el mateix, és el que ha dit Catalunya Ràdio i finalment un punt més, el diari Ara en digital que Lance Armstrong reconeix que es va dopar
per millorar el seu rendiment al tur. Segons el diari USA Today, Armstrong s'hauria disculpat amb els treballadors de la seva fundació abans de revelar el seu dopatge a la periodista Oprah Winfrey en una entrevista enregistrada que se metrà la matinada de divendres. Doncs suposo que és acabar de confirmar un tema que m'imagino que tampoc no hi quedaven gaire dubtes de tot plegat. Passem a destacar altres qüestions que tenim a les portal·les, Andrea.
Ens entrem ara en el punt avui que ens diu en clau econòmica que el preu dels lloguers baixa per 5 anys consecutiu l'ha de ballar de més notable del 8,7% a registrar a Girona i veiem a les pàgines interiors del punt avui un article molt ampli en relació a aquesta qüestió. El periòdico llegint que la sanitat catalana es mobilitza contra més retallades, noves tancades, el personal de 24 hospitals es coordina per impedir noves tisurades
en el pròxim pressupost. En fotografia veiem un cartell d'una de les protestes que s'estan fent aquests dies a l'entrada de l'Hospital de Sant Pau, de Barcelona. El diari Ara, un dels temes més destacats, se centra a Mali, diu Mali, la guerra d'Holland. França agafa el relleu als Estats Units per frenar el fonamentalisme islàmic al nord d'Àfrica. I en fotografia de portada, la més destacada de la primera plana del diari Ara,
Veiem un home que es diu Jakuba Konate, té 56 anys i està embolicat amb l'emblema de França en un barri de Bamako, que és la capital de Bali. És la imatge de la jornada a la portada del diari Ara, en paper. I una cosa destacada també de l'avantguàrdia és que Esperanza Aguirre fitxa per una empresa Casa Talents. L'expolítica presidiral consell assessor de la firma catalana Silger i Conde. No sé si ho estic dient bé, Silger i Conde.
Bé, doncs l'expresidenta de la Comunitat de Madrid presidirà, com deia a partir del febrer, el consell assessor d'aquesta empresa que es dedica a la selecció de directius. Deixarà així el lloc de funcionària que ha ocupat durant quatre mesos el Ministeri d'Indústria. Després ha dimitir el seu càrrec polític. Doni do. Doncs no perdi el temps d'esperant.
I el més llegit, ara passem a destacar l'Hara.cat, per exemple, el més llegit és que una dona belga que anava a Brussel·les acaba esgreb dos dies després per un error de GPS. Després ho comentarem a la notícia curiosa. És el que més interessa per a sots lectors, atenció. El segon tema són declaracions de Sergi Balbel, que arran de la mort d'Analisa Ran va dir, Anna, la vida sense tu serà una bona merda.
I el tercer tema, la declaració de sobirania ha de fer referència als països catalans, una qüestió que es pregunta diari ara i que ha estat el tercer tema més consultat. Atenció perquè el 324.cat, el tema més llegit és que iniciativa demana la retirada de la campanya en bas on bas per parcial i confusa. I el segon tema més llegit també és aquesta dona que es va perdre bastant per anar cap a Bèlgica i va acabar en un altre país. I el tercer tema, que mor als 26 anys el ciberactivista Aaron Swartz, creador del sistema RSS.
Moltes morts, trobo. Aquest any hem començat fort. I d'aquí passem ara a destacar els titulars i explicar una mica què és el que trobem en les contraportades d'avui.
I comencem avui per la contra de Liari Ara, on llegim l'article setmanal de Salvador Cardús, que avui es planteja recuperar el sentit comú. Sí, és una pregunta que es planteja Salvador Cardús arran d'una trobada que van tenir Pere Navarro i Mariano Rajoy el dia que d'aquesta inauguració del tram Gironi del TGB es veu que Pere Navarro li va dir a Alicia Sanchez Camacho, que encara no havia conegut o no havia saludat mai a Mariano Rajoy, diu l'Alicia, espera que te'l presento.
li va presentar a Maria No Rajoy i es veu que Rajoy li va dir al secretari general del PSC que cal recuperar el sentit comú i va seguir el seu camí, com si res. Al voltant d'aquesta expressió Salvador Cardús fa una mica d'explicació de què significa, diu que és una expressió que utilitzem per atribuir caràcter raonable a una acció o a una idea sobre la qual generalment no tenim arguments, diem que una cosa és de sentit comú apel·lant a una evidència que sembla que no necessita demostració, que tothom la té per òbvia,
i per la majoria dels mortals, vaja, i ho relaciona d'alguna manera com no podia ser d'una altra manera amb la política, diu que Rajoy creu que alguns catalans, sobretot Artur Mas, que és qui veiem també a la fotografia, juntament amb el president espanyol, diu que Rajoy creu que alguns catalans ens hem tornat ximples. És la reflexió que fa Salvador Cardús al voltant d'aquesta expressió.
Doncs un article interessant al diari ara, o si més no, aquestes curiositats que sempre em curioseixen. Passem ara cap al punt avui on ens trobem el titular, la deshumanització dels bancs no pot continuar. Entrevista avui a Joan Píriz, que és visva de Lleida. Diuem de ser església samaritana, no podem passar de llarg davant de determinades situacions.
I és notícia, és d'actualitat, perquè Joan Piris, com deia bisbada Lleida des del 2008, ha decidit cedir un edifici del bisbat per les famílies que han estat desnonades pels bancs. És un projecte que explica en què consisteix en aquesta entrevista, però és un projecte que ha fet sorgir molts voluntaris que hi volen col·laborar des d'arquitectes a l'atur i empreses que s'hi ofereixen gratuïtament fins a particulars que fan les donacions que poden. Es veu que
L'àntic seminari l'estaven utilitzant en un 60% per l'Institut Dios César de Ciències Religioses però la resta, que era un 40% de l'edifici, estava tancat i la crisi va fer que des de la paella no poguessin donar diners a aquestes persones que anaven a ser desnonades i des del bisbat van decidir...
s'ha dit directament un edifici per a aquelles persones que havien de ser desallotjades. Doncs una bona proposta. Passem ara cap al diari El Periódico on tenim. Per què una monja encara no pot presidir una missa? Avui hi ha molta religió. Seguim amb aquesta qüestió. És amb Magda Tomàs. Carme Escalas en revista Magda Tomàs. Diu que juntament amb 13 dones més i un home van posar en marxa fa 26 anys el col·lectiu de dones en l'església. Avui amb 300 sòcies.
L'entrevista fa una reflexió al voltant del sexisme que hi ha instal·lat a l'Església Catòlica, que diu que per això la manté en pecat, i que directament ella mai no va voler ser ni monja ni capellà, ni va aspirar presidió no caristia, però des de molt joves qüestionava per què altres no ho podien fer si volien, és a dir, les dones. Explica una miqueta en què consisteix aquest col·lectiu Dones a l'Església, que va guanyar una creu Sant Jordi l'any 2011 per aquesta tasca
durant els primers 25 anys en què el grup havia desenvolupat un degoteig de conscienciació sobre l'emergidació femenina dins de l'església. I finalment acabem amb l'avantguàrdia. Ensenyaria el meu net a ser dicta a la veritat.
Entrevisten avui el Víctor Amela a William Mebarak Shadid, que és el pare de la Shakira, que és la de cantant, evidentment. No sé si han estat pares o no. Encara no. Encara no. Em sembla que estava previst per això, per d'aquí res, eh? Nals de gener, principis de febrer... Doncs el pare de la Shakira diu això, que ensenyarà el seu net a ser addicte a la veritat. Molt bé. I Víctor Amela aprofundeix molt la seva història amb Shakira, com és la seva fill, la relació que els uneix...
I es veu que des de molt petita ha tingut, perdó, aquest home, William Eberak Shadid, ha tingut un impuls creatiu. A ell se li acudien molts articles, poemes, i ell els picava a màquina. D'aquí fan una reflexió de per què es diu Shakira, què significa Shakira, diu que vol dir plena de gràcia en árab i daesa de llum en hindú, i que el va triar la seva dona, que el va veure en una revista, perquè la dona de Michael Caine.
Es deia així, Shakira. Jo vaig sentir l'altre dia al carrer una mare cridant la seva filla Shakira. El barri de Gràcia de Barcelona. A vegades aquests noms es troben en llocs diferents. Sí, si es posen de moda. Sí, sí. I bé, doncs, 5 anys. Més o menys. Molt bé.
Aquest home presentarà un llibre que es diu El viento y el azar i la Shakira ha volgut ser la editora i la prologuista d'aquest llibre del seu pare. Suposo que està bé, ajudant la família. És la Contra la Vanguardia, que justament per aquests apunts de curiositat segur que també hi haurà molts lectors. Passem ara a la notícia curiosa del dia.
Avui, de fet, l'Andrea quan he arribat a la ràdio ja m'ha avisat que aquesta hauria de ser la que hauríem d'explicar i, de fet, ha acabat sent una de les més llegides en tots els dos portals. És que ell la comentava molta gent. És que realment és molt curiós. És una dona que tenia 67 anys i que va recórrer, per error, 1.450 quilòmetres des d'un poble de Bèlgica a Erlikins fins a Zagreb, que és la capital de Croàcia, quan intentava arribar
a Brussel·les seguint les indicacions del seu GPS segons ha informat un diari belga que és el diari metro de la bèlgica. Diu que a més a més la policia va passar perquè va rebre una trucada en la qual un ciutadà va adaptar la desaparició de la seva mare que era aquesta dona de 67 anys que havia deixat casa seva per anar a recollir una coneguda a Brussel·les. En principi era la dona del seu fill i no havia tornat.
va informar d'això, que la seva mare havia sortit a primera hora del matí per recollir la seva parella a l'estació de trens del nord de Brussel·les, que són 32 quilòmetres, que en un trajecte que, per tant, no supera els 40 minuts. I en principi era una cosa més o menys fàcil, però va ser un tur per tota Europa. Hi ha un mapa, fins i tot, que explica aquest recorregut. I ens ensenya que això va passar per Frankfurt, fins i tot. Diu que va ser un tur per Bèlgica, Alemanya i Croàcia, sense adonar-se que havia desviat
El seu destí final. Ella diu això no, que va veure senyals de francès, en alemany, però que va passar per Colònia, per Frankfurt, però no es va fer cap pregunta a si mateixa. Diu que tenia un GP, s'agradava informant, no? I pitjava l'Axelardo i continuava conduint.
12 hores més tard va fer unes parades per descansar i tot plegat i va descobrir que es trobava a Zagreb. Llavors es va adonar que ja no era a Bèlgica. Va assegurar la policia que havia tingut algun contratemps amb el GPS però que en principi va aconseguir trobar pels propis mitjans el municipi Belga de Jet i va continuar amb el viatge. Va posar malament l'adreça.
i que el GPS va fer algunes voltes. A mi el GPS molts cops m'ha anat malament i m'ha enviat a altres llocs. Hi ha un moment que t'adones i fas marxar enrere. Pots portar dues hores conduint i dir que potser m'he equivocat, però dotze hores esperant per descansar i tot. No et fas preguntes? Realment penso que no et fas preguntes. Hi posen massa expectatives o esperances en el GPS.
Doncs bé Andrea, així acabem aquest primer repàs de Bremsa, gràcies i que vagi bé, bon dia. De quin esport en què ens diu que l'Aldrup, el possible recanvi de mou, Florentino pensa en el Danés per si ha de decidir el tècnic de manera immediata. Dic que Bernabéu dictarà sentència aquesta nit davant del València.
El mundo esportivo prons per la del Barça. Diu Barça 10. El carrussel de passades estratusfèrics entre Messi i Xavi Mosquets fa la volta al món. L'equip de Tito tanca una primera volta d'insomni amb rècords històrics.
El nou esportiu ens diu carregat de raó, referent a Piqué, que il·lustra el seu primaris imprimible a la portada d'aquest diari. Diu que Piqué es mostra parlant sense pèls a la llengua a l'hora de parlar de Mourinho. Diu que quan el Madrid guanyava a Mou se li permetia tot.
I de l'esport passem a la cultura. En clau cultural parlem de l'homenatge a Josep Vallverdú amb motiu del 90è aniversari a tots els territoris de parla catalana. L'obra literària de Josep Vallverdú serà objecte d'estudi i de reconeixement en un seguit d'actes que es fan aquest any a tots els territoris de parla catalana. Sota el títol Josep Vallverdú, Passeig d'aniversari Vallverdú al món s'han organitzat una d'origena d'actes
per homenatjar l'autor de Rovalló i donar a conèixer al país la seva obra, a més de la creació literària que es fa a les comarques de Lleida d'on és Josep Vallverdú. I encara en clau cultural, un retrat de Marí Terès, l'Amanda Picasso, surt a sobasta a Londres per 43 milions d'euros.
En la mateixa cita també se sobastarà per primer cop en el darrer mig segle la dona somiant l'evasió de Joan Miró, en aquest cas, per 10-15 milions d'euros. Tot plegat serà el 5 de febrer. L'obra que deia la seva musa Pablo Picasso és fem sis pres d'una fenetra, dona asseguda al costat d'una finestra,
que l'artista espanyol va pintar el 1932 al seu estudi que tenia Boageloup, prop de París, i que té unes dimensions d'1,46 per 1,14 metres i que rematarà durant una sobasta d'art impressionista i modern, un quadre que forma part d'una sèrie en el qual el pintor Malaguey va mostrar per primer cop la seva amant francesa, qui va conèixer el 1927 quan ella tenia 17 anys.
I també hi haurà aquesta dona somiant l'evasió de Joan Miró, un llenç que va pintar el 45 en un moment en què la seva obra havia trobat el favor de la crítica internacional que ha sortit a la venda per primer cop en mig segle. També hi haurà obres de Monet o de l'Amanxil.
Bona tarda.
Un moment per obrir diaris. Avui comencem destacant en una entrevista que hi ha a l'interior de l'Iari Ara a Joan Carles Marc, que és metge especialista en salut pública i que va néixer a Pollença l'any 60, viu a Cananada on és professor de l'Investigador de l'Escola Andalusa de Salut Pública. Escriu blogs, articles i tot el que pot i s'ha ficat en l'embolic de resquera perquè creu que cal trencar tòpics. De fet, el titular de l'entrevista és la idea de resquera no és un projecte de fumetes, sinó de salut.
Diu que ell proposa tres coses, fer recerca amb els consumidors, fer recerca sobre l'ús medicinal del cannabis i treballar en la prevenció per evitar el consum de cannabis entre els adolescents. Diu que per fer això no necessàriament és necessària una plantació, però que sí que es pot aprofitar. El projecte ha de tenir un enfocament global i que la plantació només ha de ser una part, la resta ha de ser recerca. Defensa que és un projecte global de salut. Diu que respecta els consumidors i que se'ls ha de buscar una sortida perquè és millor que el consum estigui controlat. El projecte de rasquera, però,
diu que ha de ser de salut, no de fumetes, diu que això ho ha escrit i que els impulsors de la idea també ho han firmat. Una entrevista interessant per sentir un punt de vista possiblement una mica diferent, si més no, del que acostumem a sentir pel que fa a Medicina al diari Ara.
I a continuació estequem dos articles que fan referència d'alguna manera o altra al reciclatge d'una banda del periòdico, l'article que firma Joan Barril. I que es titula els simis de Kubrick. Diu que és una escena que es repeteix últimament. Per representar-la es necessiten unes bosses o un carret carregat d'ampolles o d'embalatges de cartró. La mirada del portador d'aquests imitants de transport
ha d'oscil·lar entre la de trecador camuflat i la barplexitat de l'indígena americana davant dels arquebusos espanyols. Així els veu sobretot els dissabtes a la recerca de l'anti-oasi que són els contenidors d'escombraries multicolor i arriben amb els seus cistells carregats del que algun dia van ser tresor comestibles i comencen a preguntar-se on va cada objecte. El més fàcil és la matèria orgànica i el més difícil són els envasos perquè ara res és adrenal i el palàstic o el prexpan
s'han convertit en la capa que nubleix fruites i verdures, cans i llegums. Aquesta comparació diu que són com els primats que Cúbricas va inventar massa aviat en el seu 2001 davant del monòlit brillant i brunyit. Quins estranys camins ens han portat a la gent fins a aquests ous enormes que l'administració ha col·locat a les voreres. Diu que l'administració ens insisteix que tot és culpa nostra i que si el planeta se'n va fer punyeta serà perquè no sabem què fer
amb el més elemental. Ell diu que no li molesta entretenir-se fent piles a la cuina després d'arribar-se fins aquí. El que de veritat molesta és que li diguin que tota aquesta feina és responsabilitat seva. És un article que trobem al periòdico i també en aquesta línia de crítica o de reflexió arran també de l'última campanya de la Generalitat de Reciclatge, aquesta d'Ambas on vas. Avui, Quim Monzó, a l'avantguàrdia, titula el seu article diari Ambas de Parfum Patapum.
Diu que fa una mica d'introducció tot plegat i finalment diu que també aquesta campanya ha creat un desconcert generalitzat. Diu que moltes persones que llençaven els gots de vidre al contenidor obert ara han après que no han de fer-ho i que si tenen dubtes han de jugar a l'ordinador i buscar-ho al web de la campanya. Un procés de la marra de pràctic, sobretot quan tens pressa a l'espota més, diu que cau en alguna incoherència. Per exemple, diu que encara que siguis de plàstic, si no ets en bas, alhora que no hi vas,
I, en canvi, els plats i els vasos de plàstic, tot i ser de plàstic i no ser en vasos, van precisament al contenidor groc en què quedem. Com ho hem d'entendre? La gent i els que s'apliquen a buscar al web on ha d'anar cada cosa veuen amb respiració com moltíssimes coses s'han de dur a la deixalleria. En tot cas, també un altre article que fa referència a tota aquesta situació, aquesta controvèrsia que ha generat aquesta campanya de reciclatge.
Bona tarda.
I acabem aquest repull de premsa amb el punt avui amb un reportatge sobre l'Havana. Diu que quan vaig sortir de Cuba, hi ha coups per abandonar el país, el primer dia en què ha entrat en vigor l'espera de reforma migratòria aprovada pel règim, que és trista. El govern elimina el permís de sortida i doble el temps d'estar de fora, però els passaports s'encareixen. Recordem, se'n recorda, en aquell article, que el 6.1 hem entrat en vigor la Targella Blanca, que és el permís de sortida imposat pel règim per evitar un exode massiu de la població després de la revolució
del 1959, se'ns diu en aquest article al punt avui, que pels cubans ahir no era el dia de centrar-se en les estrates econòmiques que els collen des de fa anys. A mi tampoc tocava parlar sobre la mala salut de Fidel ni el seu afillat, sinó que ahir entrava en vigor, envoltada d'expectatives, la reforma migratòria anunciada l'octubre passat pel govern. Doncs se'ns expliquen els pros i contres en aquest article reportatjat del diari al punt avui.
Hi passa música i després n'arriba un altre, una cançó que es titula Jabil Street, una cançó que arriba acompanyada d'un vídeo també amb la lletra, perquè la gent pugui anar-se familiaritzant amb aquesta cançó.
i diu que és una excusa per anar afinant el paladar de cadascú fins que aparegui el proper 18 de febrer, encara falta una mica més d'un mes el seu nou disc, que és Paix de Sky Away, el nou disc de la banda. Tot plegat serveix per anar escalfant motors i el que farem és escoltar ara mateix, per tancar aquest repàs, aquesta secció,
aquesta cançó de Nick Cave, com dèiem, que es titula... aquest Jabil Street. Doncs sembla que no tenim punt, aquesta cançó la mirarem de recuperar de seguida.
On Jubilee Street there was a girl named Lee. She had a history, but she had no parents. When they shut her down,
The Russians moved in I'm too scared I'm too scared To even walk on past
She used to say all those good people down on Jubilee Street, they ought to practice what they preach. Yeah, they ought to practice just what they preach. Those good people on Jubilee Street. And here I come
Estem escoltant just a la fusta.
8 minuts i les 11 de matí, moment per parlar del temps amb el Carles. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Feia molts dies que no feia un dia com avui. Sí? I fins i tot m'agrada. Curiós. Sí.
Curiós que t'agradi el dia tapadot, així lleig. Sí, sí, però fa tants dies que no hi ha un dia tan hivernal que mira. És un núvol una mica gran, perquè si mires cap a l'horitzó hi ha molta clariana, o sigui pensem que el vent del nord és important i està bufant els dos extrems del país, i si mirem cap a l'horitzó, o sigui mirant una miqueta cap al Pla de Lleida o cap a Tarragona, veiem que el cel és força seren, aquella zona, perquè el vent netegi i s'emporta els núvols. Però tenim un núvol bastant gros
És aquelles zones on el vent, la tramuntana, no es fa notar tant com és la zona central de la costa catalana. I aquí provoca que es puguin formar aquestes núvolositats, que és un núvol així, sembla molt gruixut, sembla molt amenaçador, però no ha de fer res. No, no plourà. És la pregunta que es fa a tothom, ara, si està a punt de sortir de casa. A bona hora surten de casa, també, eh? Jo crec que sí. Bueno, ni tan que és bona hora.
Doncs no ha de ploure. On hi ha molta precipitació, ho porta fent durant tota la matinada i ho està fent ara a hores d'ara, és tot el Pirineu i el Prepirineu. En aquelles zones, amb diverses intensitats, està precipitant i els gruixos de neu van guanyar amb força. Recordem que, per exemple, ahir a la nit a la part nord d'Andorra ja portaven gairebé més de mig metre acumulat o ha seguit nevar aquesta nit.
També s'ha de dir que la nevada és més intensa quan més cap a l'oest mirem, com la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, fins i tot la Cerdanya... Doncs en aquesta zona, Santorra, totes aquestes zones sí que tenim una precipitació força intensa, i a mesura que avancem una miqueta cap al Pirineu Gironi, podríem dir que la cosa fluixa una mica.
També està precipitant i també hi ha neu. Gruixos de neu que continuaran. Hi ha diversos avisos del Servei Metrològic de Catalunya per nevades importants tant al Pirineu com al Prepirineu. Tenim la cota de neu al voltant dels 800 metres. Aquest matí, perquè ens fem una idea d'aquella zona, si hem transitat algun cop per allà, la carretera que va de Pont de Suer cap a Estherri,
necessitava cadenes en algun tram de la seva via. Estem parlant de prepirineu. Home, hi ha imatges que ha nevat bastant, no? Sí, sí, sí, no. Ja ho ha fet i ho ha de continuar fent. I a més a més, que aquesta nevada tindrà diferents intensitats, però durant tota la setmana es anirà a mantenir perquè tenim diferents fronts que ens aniran visitant, que entren en una situació de nord-oest, que es troben amb el pirineu i acumulen neu, sobretot a la cara nor i també de resquilló.
Si volem fer muntanya ens haurem d'esperar una miqueta perquè la situació alta muntanya amb el vent, la neu...
pot provocar accidents i ens els podríem estalviar sabent. Doncs que hi ha aquests avisos del Saber meteorològic de Catalunya que recomanen no fer pràctiques d'alta muntanya amb dies com els que estan vivint, per exemple, avui, perquè entre el torn o el vent que fa, la sensació de fred, tot això ajuda que la situació sigui complicada d'alta muntanya.
I aquesta sensació de fred ens fa anar una mica locos avui aquest matí, perquè la gent entrava avui a la ràdio i deia que quin fred que fa avui. La temperatura a les 8 del matí era de 6 graus, ara ha pujat fins als 8 graus, però sí que el que ha variat molt i oscila molt és la temperatura de sensació. Per la meitat. És el wind child, que li diuen amb anglès, que això el que provoca és que en funció del vent, la sensació de fred és molt més o molt menys acusada.
Hi havia moments aquest matí, que tot i tenir un termòmetre del voltant dels 7 o 8 graus, la temperatura de sensació estava al voltant dels 4 o 5 graus només per culpa d'aquest vent. O sigui que en funció del vent que et bufi quan surtis de casa, briga't d'una manera o d'una altra. Si en calma, aquests 8 graus que hi ha ara s'enjust desvern. Si bufa el vent, la temperatura de sensació baixa cap als 4 o 5 graus. O sigui que és un ambient de sensació encara una miqueta més fred. Ahir vam tenir valors màxims al voltant dels 11 graus. Aquesta nit hem baixat fins als 5,5
Probablement avui seguirem amb aquesta situació, 10 o 11 graus de màxima, cim de mínima. A partir d'avui, sobretot demà, ja les temperatures no tenen tendència a variar gaire. Ens quedarem amb aquests valors durant tota aquesta setmana. Recordem que és la setmana dels barbuts. Ah, els barbuts què vol dir? Doncs si és la setmana tradició, sembla que doncs més o menys. Probablement, si tenim alguna irrupció d'aire siberià o polar al llarg dels propers dies, o els propers mesos, seran temperatures més baixes que aquesta setmana. Però tradicionalment és una setmana freda i aquest any la tradició
doncs s'ha de ser que es compleix, perquè si ho comparem amb el que teníem per Nadal o primers de gener, doncs no té res a veure amb les temperatures d'ara, que són les típiques d'hivern a la setmana dels Berbuts, que crec que comença aquesta setmana ja amb algun sant i que culmina el dia 17 amb el Sant Antoni Abat i em sembla que això s'allarga fins al 23 o 22 o 23 de gener, o sigui, és una setmana llarga, podríem dir.
Què més? Què tindrem de cara a les properes hores? Doncs es complica l'hora de fer la previsió perquè realment és difícil precisar què anirà passant. Són diferents fronts que ens van afectant. Avui ens està visitant un altre. Ja està afectant tot el que és el Pirineu. Aquest baixarà i ens portarà a aquesta situació de sol
tot i que no ho veiem perquè hi ha un núvol, un núvol molt gran. Sí, se'n fa difícil de creure, eh? Però el sol hi és a darrere, aquest núvol li veus les seves limitacions, el que passa que mires molt l'horitzó hi ha molt bona visibilitat, però aquest núvol es podria moure en funció i podríem treure del nas el sol cap al migdia. O sigui? Sí, podem tenir una miqueta de tot. Home, si t'hi fixes, jo no sé per què tens una planta gegant. Ja. Però si mires una miqueta cap a la penya, el mor o el turó rodador, és que hi ha un com molta més clara cap a l'horitzó. No ho veig, eh? No ho veus. Després m'aixecaré. Però vull dir, si mirant cap a l'horitzó o cap a la serralada litoral
doncs veiem com hi ha més claror cap al final, que no és un núvol que sigui grandiós, sinó que el sol està afectant. Per exemple, si viatgéssim cap al Vallès o una mica més cap en dins, tindríem més sol. Si ens anéssim a l'Anoia, probablement ja parléssim de sol. O sigui que estem limitats a un núvol a la zona central de Catalunya que provoca això. Demà dimecres seguirem amb un dia variable, temperatures que no varien, amb estones de sol, estones de núvols, i sembla que la possibilitat de precipitació marxa cap a la matinada.
O sigui que a la nit de dimecres a dijous podria caure algun ruixat. Dijous al matí, fins i tot a primera hora, a 6, 7, 8 del matí, també als mapes indiquen la possibilitat de només... Prineu va part, eh? Només a les comarques barcelonines i del Maresme podria caure algun ruixat, fins i tot alguna pedregada, això seria... Sí, perquè hi ha molt d'aire fred en alçada, hi ha una certa inestabilitat, amb el vent, doncs és complicat que hi hagi precipitacions en aquestes zones, però sí que pot créixer alguna nubulada i deixar alguna precipitació. Això seria dijous al matí.
Divendres bona part del dia serà de sol, amb temperatures que no varien massa, i a última hora de divendres creua un altre front que els mapes indiquen que podria plorar una miqueta. Hi ha molt mince, però podria caure alguna cosa entre la tarda i el vespre de divendres, i després el cap de setmana s'estabilitzaria. Tornaríem a parlar de sol, però amb fred, el fred no marxarà, i potser dilluns tornaria la precipitació. Molt variable. Molt bé, doncs estarem entretenguts, Carles, i on anirem explicant aquests dies. Gràcies i que vagi bé.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Isabel Serrano i Oriol Pujador. Al Parlament, a aquesta hora, està reunida la mesa, una trobada que es produeix després que tots els grups polítics amb una proposta pròpia de declaració sobiranista l'hagin registrat aquest matí a la cambra. Finalment, són quatre textos, el de la CUP, el PSC, iniciativa i la proposta conjunta que fan Esquerra, Republicana i Convergència i Unió. Des d'avui, doncs, sobrarà el període perquè les formacions
de la Generalitat de Catalunya.
hagin centrat la seva proposta en el dret a decidir i deixar endavant de l'objectiu de l'estat propi en la proposta. Jordi Turull és el portaveu de Convergència i Unió al Parlament. El Texas era un borrador que es va fer arribar a tothom, jo això ho vull aclarir-ho. Nosaltres vam comunicar a tots que aquí teniu un primer document, t'aixeu, afegiu, poseu, etcètera, etcètera. Va haver-hi algú que va passar el que va passar, no quedarem encallats d'aquí en aquests redrets,
és sumar i respectar aquell borrador. Ens hem centrat molt més en el que és l'exercici del dret a decidir com a l'instrument perquè el país, que quedi clar que el país ha de decidir lliurement el seu futur col·lectiu. Quin futur col·lectiu? El que decideixi el país. Les nostres formacions polítiques en defensaran un, però en definitiva altres formacions polítiques en defensaran uns altres. En definitiva serà allò que decideixin els ciutadans.
El principal obstacle ara per aquest gran acord, sobretot pel PSC, es centra en qui té la sobirania per impulsar la consulta si Catalunya o Espanya per la qual cosa caldrien canvis perquè fos legal. El PP ha tornat a expressar la seva oposició al pre sobre el dret a decidir de la setmana vinent.
Els preus van pujar l'any passat a Catalunya un 3,6%, així ho assegura la dada de la inflació que aquest matí ha publicat l'Institut Nacional d'Estatística. Només el desembre els preus van pujar tres dècimes a Catalunya, que tanca l'any com la comunitat amb la inflació més alta de tot l'Estat.
Al conjunt d'Espanya, l'augment dels preus ha estat del 2,9%. Els productes que més s'han encarit són els aliments, sobretot llegums i hortalisses, les begudes, l'oci i la benzina. La inflació es va començar a enfilar a l'estiu amb el copagament dels medicaments, l'augment de l'IVA i l'increment dels carburants. L'IPC del desembre és el que s'utilitza per actualitzar els salaris que encara es revaloritzen. A l'Ajuntament de Barcelona, a partir d'aquesta hora, s'espera que tots els grups de l'oposició compareguin per valorar el discurs de l'alcalde Xavier Trias, en què ahir a la tarda demanava suport als partits polítics
partiran davant els pressupostos municipals. Aquest matí, en declaracions a la xarxa, però, el president del grup municipal del PSC, Jordi Martí, ha avançat que no donaran suport als comptes de tries. No pot ser que, en el moment que es veu apretat, llavors surti a apel·lar la responsabilitat de l'oposició, la responsabilitat, amb un equip de govern, amb un ajuntament, el primer que l'atmés, l'equip de govern, i el que ha de fer és projecte a projecte, aconseguir el suport suficient, perquè aquests projectes importantíssims per a Barcelona no quedin encallats.
Martí assegura que els socialistes estan disposats a col·laborar en aspectes puntuals. A Catalunya, 7 de cada 7 nens neixen de manera prematura segons un estudi elaborat per l'Hospital Sant Joan de Déu. La taxa augmenta any rere any per causes ambientals, hàbits de vida i l'edat superior de les mares esplugues. Maricarme Gallego, bon dia. Bon dia. Els nadons prematurs són especialment fràcils i tenen un alíndex de mortalitat. Els que sobreviuen poden patir diversos problemes relacionats amb el creixement.
al cap de ginecologia de Sant Joan de Déu, Josep Maria Laiya, destacar algunes causes de l'increment del nombre de nadons prematurs. L'edat de concebre el primer fill molt superior per part de la dona, això fa que augmenti el nombre de bons, el nombre de pertermes, el retrasos d'agressivament, tota aquesta patologia que va lligada amb aquest augment de l'edat. 7 de cada 10 nadons dels que moren als hospitals catalans són nadons prematurs.
A esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Al Barça de Tito Vilanova comença a entrenar-se en aquests moments per preparar el partit de demà contra el Màlaga al Camp Nou, corresponent al partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Rey. En un partit on no podrà jugar David Villa, que segueix lesionat. Avui comencen a disputar-se els primers partits d'aquests quarts de final de la competició del CAO. A les 9 de la nit el Reial Madrid rep la visita del Valencià, el Santiago Bernabéu. El tècnic Jose Mourinho recupera Cristiano Ronaldo, mentre que té les baixes en defensa
Tot seguit,
les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquesta tarda, nova donació de sang a Sant Just. El banc de sang queixits torna al nostre municipi per seguir recaptant sang i augmentar així les seves reserves.
Les donacions al mes de gener són molt importants perquè durant l'adalt, com passar en un període de vacances, les reserves baixen considerablement i la demanda de sang, en aquest cas, no s'atura. Per això aquest cap de setmana s'ha dut a terme a Barcelona la primera marató de donants de sang 2.0 durant la qual s'han fet 2.737 donacions. La campanya d'avui a Sant Just tindrà lloc al Casal de Joves de 5 a 9 i podreu col·laborar amb les donacions si teniu entre 18 i 65 anys i peseu més de 50 quilos.
cal tenir en compte que entre donació i donació han de passar com a mínim tres mesos. Més qüestions, aquesta setmana es fan les votacions als Consells Escolars dels centres de Sant Just. El procés servirà per renovar la meitat dels membres d'aquests òrgans. Avui es fan les eleccions a l'escola Madre Sacramento, demà dimecres a l'escola Canigüí Montserrat i dijous a Montseny i al centre pilot. S'haurà d'anar a votar directament a cada centre i l'horari l'estableixen les escoles. A partir d'aquí s'haurà de fer la constitució definitiva del Consell.
el 25 de gener. El Consell Escolar és el màxim òrgan col·lectiu i compta amb representació del professorat, pares i mares, personal d'administració i de l'Ajuntament. I acabem recordant Buscar el Casal de Joves ofereix nous tallers per aquest trimestre i estrena sessions de degustació. Les inscripcions ja són obertes i n'hi ha per menors de 18 anys i també per joves fins a 40 anys. Continuen alguns dels tallers que van començar el trimestre anterior i que han tingut molt bona resposta com Hip Hop, Trapezi,
o producció musical i també hi haurà novetats. Es recupera també el taller d'introducció a la guitarra i també hi haurà ball amb parella. A més de tallers de còmic, de refiti o de videobloc. Podeu consultar l'oferta completa, horaris i preus al web del Casal, casaldajoves.com. I d'altra banda, com dèiem, una de les novetats d'aquest any és que es faran degustacions. La primera serà demà dimecres i es fa conjuntament amb el celler de Can Mata. Es tracta d'un tas de cerveses que costarà 8 euros i s'han de fer inscripcions anticipades al Casal de Joves per participar-hi.
L'horari serà de 7 a dos quarts de nou del vespre. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També els senyors notícies d'edició migdia a partir de la una i cinc. I també us recordem que podeu seguir l'actualitat local, mentrestant, al web de la ràdio.
Yeah, you can be the greatest, you can be the best. You can be the King Kong raining on your chest. You can beat the world, you can beat the war.
You can be a master, don't wait for luck. Dedicate yourself and you'll find yourself. Standing in the hall of fame. And the world's gonna know your name. Cause you burn with the first flame.
I'm on the walls of the home, babe. You can go the distance, you can run the mile. You can walk straight through hell with a smile. You could be the hero, you could get the gold. Breaking all the records if I never could be broke. Do it for your people, do it for your pride. You're never gonna know, never even try. Do it for your country, do it for your nation.
Be a champion. Be a champion. Be students, be teachers, be politicians, be preachers. Be believers, be leaders, be astronauts, be champions, be truth seekers. Be students, be teachers, be politicians, be preachers. Be believers, be leaders, be astronauts, be champions.
And the world's gonna know your name. Cause you're fine with the cosplay. And the world's gonna know your name. And every other part of the whole page. You can be the greatest, you can be the best, you can be the change coming in on your chest.
Ba-ba-ba-ba...
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enair Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enair Pro. Truca'ns al 6 82 345 853 o consulta la nostra pàgina web enairproseguridad.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Passant 12 minuts de les 11, aquesta setmana es fan les votacions dels Consells Escolars dels Centres de Sant Just, un procés que servirà per renovar la meitat dels membres d'aquests òrgans. Ahir es van fer a l'institut, avui es fan a l'Escola Madres Sacramento, demà dimecres a l'Escola Canigó i Montserrat
a Montseny i al centre pilot. En parlarem aquesta hora amb el director de l'escola Canigó, la Isala. En aquest cas es fan demà, però la qüestió és que és una setmana de renovació a nivell general a tot Catalunya. Uns òrgans al Consell Escolar que tenen una funció important pel funcionament general del centre.
Sí, actualment la normativa els hi otorga unes funcions importants, com és l'aprovació del projecte educatiu de centre, l'aprovació general anual de cada curs i l'avaluació dels resultats, així com també l'aprovació dels pressupostos, dels comptes anuals, etc. Penso que sí que tenen unes funcions molt importants. I comptes en representació de professorat, famílies i també ajuntament, és així?
Sí, la normativa contempla que hi haurà un mínim d'un terç del sector pares i un terç del sector professors, un representant de l'Ajuntament i un representant del personal d'administració xerrada, en el nostre cas. Són sis representants del sector pares i mares i sis representants del professorat. Cada quant es reuneix al Consell Escolar, més o menys? Nosaltres ho reuneixem amb una periodicitat, normalment de cada dos mesos, cinc reunions cada curt.
I, de fet, una de les idees és aquesta renovació. M'imagino que es fa també, no sé si és cada dos anys o... Sí, cada dos anys es té que renovar la meitat dels membres del Consell Escolar. És a dir, el mandat és per quatre anys i es renoven parcialment cada dos. Aquí, en el cas de l'Escola Canigó, aquesta votació es farà demà dimecres. No sé si les famílies i el Consell Escolar ja estan implicades a l'hora de presentar candidats o fins i tot d'anar a votar, si més no.
Pel nivell de participació penso que no totalment. Mai hem aconseguit a la nostra escola passar d'un 20% de participació en aquestes eleccions i penso que és una participació baixa. Suposo que potser és justament això, que la gent no entén el paper important de la representació de les famílies en aquest òrgan. Des de l'escola intentem donar-los la màxima informació actualment a través
Correus electrònics, les funcions del Consell Escolar, fa pocs dies han fet arribar els candidats que han estat cinc que es presenten per ser membres del Consell Escolar, una petita biografia de cada un d'ells, és a dir, que hem de fer el possible perquè hi hagi la màxima participació.
De fet, aquestes votacions es faran demà dimecres aquí a l'escola Canigó. Hi ha algun horari concret o hi ha diferents franges? Farem funció de l'experiència que tenim, que es concentra molt en les entrades i sortides dels alumnes.
Fem un horari partit de 8.15 a 10 al matí i a la tarda de les 16 a les 17.45, quan es concentren els altres cops a la major votació de pares i mares. Parlàvem amb el regidor d'Educació, Lluís Montfort, i comentava que un dels canvis que plantejava la Llei Bern, més enllà del que implicava per la immersió lingüística, passava justament per la reducció del poder de decisió tractat i edat. Sí, sembla que aquest esborrany
que els Consells Escolars passessin a ser només òrgans consultius. Em sembla que seria una llàstima. Perquè perdrien la seva força, en principi, o el sentit. Totes les competències que actualment tenen en la gestió del centre, és que ja he dit abans que són molt importants. Per altra part, els pares haurien d'estar molt motivats per formar-hi part, tenen aquesta possibilitat de participar en la gestió del centre.
A mesura que vagi vençant aquest esborrany, que no és més que això, ja s'anirà tractant a través dels Consells Escolars i anirem parlant més ampliament. De moment recordem que aquesta setmana estem fent aquestes eleccions per la renovació parcial dels Consells Escolars i que en el cas de l'Escola Canigo, per exemple, aquestes eleccions són demà dimecres. Avui hem parlat amb el director de l'Escola Canigo, Eloi Sara, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres per aquesta informació i a veure si us pareix animat més a participar-hi. Esperem que sí. Que vagi molt bé, bon dia. Just a la fusta, el Magazine del Matí.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com En vas, on vas? Ets de plàstic? El groc! Carall! Tu ets de metall! El groc ja val! Oh!
Prig de llet, el groc bas i fet. Però tu, tu de plàstic ets, però no ets cap envàs, i si no ets cap envàs tu on vas? Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs el groc no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic, si no ets envàs el groc no hi aniràs. Si no ets un envàs,
Estem parlant de les votacions als Consells Escolars dels centres de Sant Just, un procés que se celebra aquesta setmana i que es fa per renovar la meitat dels membres d'aquests òrgans. Fa una estona hem parlat
amb el director de l'escola Canigola i sala i ara ho fem amb la directora de l'escola Montseny Carme Miró. Molt bon dia Carme. Hola, bon dia. Una escola on es fan aquestes votacions aquest dijous. Dèiem que el Consell Escolar ha format per membres tant del professorat com de l'Ajuntament com dels pares i mares i que té un poder o té un poder o té unes funcions de decisió importants actualment, no? Moltíssim. És on acabem de decidir les sortides que fem al centre,
Les colònies, qualsevol cosa que fem nosaltres, les decidim al consell escolar. Està molt bé perquè està representat per tots els estaments. És una cosa molt interessant per poder-hi participar. Segurament acaba d'agrupar els interessos o objectius que es veuen des de les diferents parts de la comunitat educativa. La llàstima és que els alumnes encara primària no hi poden participar.
és a partir de l'ESO que els alumnes també hi participen però vull dir que està molt bé. La veritat és que és interessant. Uns consells que m'he de renovar de manera parcial cada dos anys i en parlàvem fa una estona en el cas de l'Escola Canigó. Per exemple, ens deia l'Eloi Sala que lamentaven d'alguna manera que la participació de les famílies havia anat augmentant però que encara és una mica baixa. No sé si passa el mateix a l'escola Montseny. Nosaltres tenim tres candidats per presentar-se, que són els tres que necessitem.
Sí, és complicat amb el moment que també estem, que la gent pugui, doncs, dedicar-se a tot això. Però a veure, nosaltres amb aquest tema no hem tingut problemes, fins i tot a l'hora d'organitzar els torts per les urnes i tot això, doncs, no hem tingut cap problema en absolut. I a l'hora de votar? Sí, nosaltres votem... Els mestres votem dimecres dia 16, en el claustre votarem, i en el sector pares i mares serà el dijous dia 17. Però ja et dic, hem fet com 3 franges horàries,
que els hem enviat per mailing amb ells, però 3 franges en què veure que els pares es puguin adaptar la millor. Començant a les 8.30 i fent de 8.30 a 10, la primera franja, hi haurà dos pares, de 12.30 a 1.30 al migdia, pels pares que vinguin a buscar els nens i nenes per anar a casa, i a la tarda hi haurà una altra franja entre 4.30 i 6, que hi haurà uns altres pares. D'aquesta manera, no serà tan pesat pels pares que estiguin a les urnes,
i ens ho podrem combinar més entre tots. I perquè suposo que així també el fet de dividir-ho en diferents franges fa que la participació, si més no, pugui ser més alta o almenys que no sigui per la... Pel que hem intentat, sí. I quan els representants del sector pares i mares s'han presentat tres persones, la gent que vingui a votar en poden votar d'una a un màxim dels tres, però evidentment en necessitem tres, que en realitat, en una escola de primària són sis pares els que han de ser al Consell,
Enrenovem la meitat, que són tres. S'han presentat els tres. Vull dir que, tinguin més o menys vots, els tres en principi són els que han d'entrar. Parlant amb el regidor d'Educació, Lluís Monfort, fa unes setmanes ens deia que estava preocupat per la llei verd, per moltes coses, però una de les quals era justament
per tot el paper que regalava als Consells Escolars. Li treia bastantes de les capacitats que té ara. No sé si també us preocupa vosaltres. La llei que es vol aprovar, aquesta famosa l'ONCE, que vol aprovar Albert aquest, en principi ens treu moltes coses. Per això s'està batallant tant. I vam parlar amb els pares, que és molt important la gent que surti al Consell, perquè segurament se'n va a la feina.
però amb molta força i endavant. Tenim molta energia aquí. Suposo que és justament en moments com aquests que és important fer pinya i òrgans com el Consell Escolar que aglutina membres de diferents representants de la comunitat educativa, com dèiem abans, doncs és més necessari que mai potser. Sí, és molt important i després com que ens trobem al Consell Municipal, encara té més poder. Vull dir que després ens trobem a l'Ajuntament, ens trobem tots els consells representats
amb el que en diem Consell Municipal. Penso que sí, que vas seguint tenint el poder que té. I el Consell Municipal cada quant us reuniu? També, més o menys un cop al trimestre. Tres o quatre cops durant el curs, com nosaltres. El Consell en principi no comporta molt de temps. Ens trobem a principi de curs, a mitjans, i al final per tancar una mica la memòria. Què passa és que aquesta setmana entrant haurem de fer tots un Consell
una mica especial per denombrar la gent que hagi sortit i despedir els pares i mestres que ja han acabat el seu període de quatre anys. El Consell Escolar es decideix coses referents a cada centre, per això cada escola té el seu propi Consell Escolar i aquest Consell Municipal més general on hi ha representacions de cada Consell Escolar, què és el que fa o en què treballa, en quina direcció es treballa?
Una mica anar tots a una. Està molt bé, jo penso que és molt interessant, perquè en el fons tenim uns objectius comuns a treballar i quan hem de decidir si algun centre té algun problema, entre tots ens ho intentem ajudar. Es va al departament, es fan protocols conjunts... Marcar unes línies generals, potser.
És molt interessant. Jo penso que funciona força bé. Jo penso que sí. És un lloc on ens trobem i tots podem parlar-ne. Veiem els problemes que tenim, intentem ajudar-nos... Està bé. La veritat és que valorem una mica com... Per exemple, quan acaba el curs, que és el que hem fet fa molt poquet, veure quins problemes ens han sorgit, com ho hem elaborat... Penso que sí, que és interessant que anem veient una mica el dia a dia de tots plegats. Està bé.
Doncs està clar, recordem que en el cas de l'escola Montseny és dijous, són dijous aquestes eleccions per renovar els consells escolars i hi ha aquests diferents horaris establerts a les diferents franges perquè tothom pugui anar a votar en el cas de les famílies. Moltes gràcies, n'hem parlat avui amb la Carme Miró, directora de l'escola Montseny, gràcies i que vagi molt bé. A vosaltres. Fins aviat, adeu, bon dia.
Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
surt el sol a la ciutat. De color a carabassa, a sa catedral, sa calitja se mescla amb el fum d'un vaixell discomar. S'edifici de gessar, sa desmorona, teuen reflexes de Montserrana, des vidres d'aurats, faraones, obres de temps passats. Sota els different jets,
No hay dos iguales, un montón de gentes. Irla a Baleares, oh no. Irla a Baleares, oh yeah. Irlas.
Crema't sol a Ciutadella per Sant Joan. Són escaleo, hi ha molt de cavalls, cas de llimona i gent xoriller. La gent s'emociona i tira el seu pell. És de retot de Fabiol.
Fins l'any que hi ve si Déu vol. Ja ho ets sol a la sedina, a contra llum, a es fart de barbaria, a Sant Ferran, a la font de Pepe, a l'estaller de Formentera Guitars. Són els diferents, és. No és el igual, és. Un monson de gent, és. I l'art balear és.
Oh, no, i el llar baleares. Oh, yeah, i el llar baleares. Oh, no, i el llar baleares. Oh, yeah, i el llar...
S'adreïn. Ei, oh! Serà el abraldreïn. Anu, oh! Serà el abraldreïn. Ei, oh! S'adreïn. Serà el abraldreïn. S'adreïn. Serà el abraldreïn.
L'au guisos n'hi ha un, s'estn'heu refitadots, s'ha dit ara et n'hem ruptat, s'he llertsat, n'he petat un ufes, n'ha refmassa, a dir-ho a prop de trauça, mullert noca, a anir-se de l'ostawall. S'estar-ho al jardim, s'estan un resnumet, s'estel fernuall, en orom s'ha de s'assejar dissi fides.
I continuem parlant dels consells escolars, com dèiem aquesta és la setmana en què es fan les votacions per renovar la meitat dels membres
d'aquests òrgans formats per diferents membres de la comunitat educativa, com representació del professorat, pares i mares, i també personal d'administració i de l'Ajuntament. En parlem ara amb la Margrita Niño, que és directora de Madres Sacramento, l'escola concertada de Sant Just, on es fan justament avui aquestes eleccions. Molt bon dia. Molt bon dia. No sé si hi ha també diferents torns horaris, si han començat ja aquestes eleccions... Sí, de fet, han començat ja. Han començat amb les eleccions dels alumnes.
que han començat a les 10 del matí. En aquest cas, l'escola Madres Sacramento, a diferència dels que hem parlat fins ara, que avui hem parlat amb Montseny, amb Canigó, que són fins a primària, aquí Madres Sacramento sí que és secundària. Per tant, igual que a l'institut, també hi ha una representació dels alumnes. Hi ha dos alumnes representant-se en el Consell Escolar i ha sigut la votació d'aquests dos alumnes.
Suposo que és important també poder sentir la veu dels alumnes en aquests consells. Doncs sí, perquè ells s'esmeten les seves inquietuds i sempre es volen prendre decisions. Hi ha bona participació en el cas dels alumnes? Hi ha hagut gent que s'ha volgut presentar? Sí, teníem tres candidats, necessitàvem dos. Sí, hi ha hagut participat.
Després de 99 electors, 91. Déu-n'hi-do. Fèiem l'altre. Els altres, tots els que estaven al centre han participat. Doncs una implicació important. No sé si en el cas de les famílies passa el mateix o costa una mica més. Normalment no és igual en el cas de les famílies. Les famílies votaran a partir de les 3 de la tarda. De les 3 a les 6 de la tarda. Però normalment l'índex de participació que tenim és molt més baix. Seria una sorpresa que fos així.
També pel que fa a l'hora de presentar-se o només en el cas de votar? També a l'hora de presentar-se, també. Costa més. I la implicació dels pares costa una miqueta més. Sé que s'han presentat candidats, han de cobrir dues vacances al Consell Escolar, però ens temem que no hi haurà un excés de participació. Com el veïn? Veient la tònica d'altres anys.
Les funcions del Consell Escolar en el cas de Madres Clamento són molt similars a les que de qualsevol centre public. És l'òrgan màxim de govern del centre i totes les decisions importants han de passar pel Consell Escolar. Per això suposo que és important aquest diàleg entre els diferents... La participació dels pares. Ells són una veu molt important al centre, per tant han de ser-hi.
Clar, està clar que després quan hi ha algun problema o alguna cosa en què és necessari el paper del Consell m'imagino que és quan segurament es desperta aquest interès, possiblement. Normalment sí, és quan llavors se'n recorden més, que hi ha un Consell Escolar i que podrien estar representats. I el Consell queda quan la reuneix en el vostre cas, per exemple? Mínim tres cops l'any. Normalment són quatre o cinc cops l'any, del que es fa.
una per trimestre i les extraordinàries que sempre n'hi ha. D'acord. I també participeu del Consell Municipal que es fa a nivell general, m'imagino. Sí, sí, sí. Totes les escoles estan representades en el Consell Escolar de Municipal. I aquest Consell, en principi, comentàvem ara fa una estona que justament serveix una mica per marcar algunes línies generals o per posar en comú, suposo, diferents inquietuds. Sí, diferents actuacions i marcar
que es marquen en comú per totes les escoles de Sant Just, participacions en diferents actes, etc. Doncs són aquests diferents òrgans representatius de la comunitat educativa que de vegades sentim a parlar tant del Consell Escolar però potser se'ns escapa una mica quina funció té i m'imagino que és important recordar-ho i setmanes com aquestes en què serveixen per renovar la meitat, si més no, d'aquests òrgans és important explicar una mica quines són les funcions
Doncs sí, sobretot en els pares, que és el sector que li costa una miqueta més participar. Perquè els índexs de participació que tenim són d'uns 30-35%, anant les coses molt bé. I la veritat és que ens agradaria que hi hagués més participació. Per fer-los sentir l'escola més seva, segurament, no? Exacte, a vegades els costa una miqueta.
Suposo que és una cosa que costarà de canviar i que s'ha d'anar fent amb els anys. No sé si amb el temps, suposo que deu anar a èpoques també i tot plegat. Sí, si te la pages la tònica general d'uns quants anys amb ara i pel que he comentat amb altres professionals, doncs moltes escoles ens trobem més o menys amb el mateix. Esperem que tot plegat de mica a mica, si més no es vagi canviant o si més no, que la gent que hi participi sí que s'hi impliqui.
d'una manera o d'una altra. És molt important que hi hagi una bona implicació de tots els estaments perquè funcioni bé una escola. Està clar, doncs avui, com dèiem, se celebren aquestes eleccions al Consell Escolar de Madres Sacramento i al llarg de tota la setmana es fa aquesta renovació a les diferents escoles de Sant Just i també a nivell general de tot Catalunya. Avui n'hem parlat ara
amb la directora de Madrid Sacramento, l'Escola Concerta d'aquí Sant Just, Margarita Niño, moltes gràcies. Gràcies a vostè. I un molt bon dia. Adéu, bon dia. Que vagi molt bé. Adéu. Estem escoltant Just a la Fusta. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Sunrise, sunrise Looks like morning in your eyes But the clock's held 9.15 for hours Sunrise, sunrise Couldn't tempt us if it tried Cos the afternoon's already come
Surprise, surprise Couldn't find it in your eyes But I'm sure it's written all over my face Surprise, surprise Never something I could hide When I see we met
Now the night will throw its cover down on me again. And if I'm mad, that's the only way
I a aquesta hora, com que de dos dimarts, el que fem és fer la Túlia, la Mercè i la Cristina. Molt bon dia a totes dues, què tal? Molt bon dia, Carme. I bon any, perquè no ens l'hem vist encara. Ara ja ens queda lluny, però bé. Sí, i lo de Los Mayas ja ha passat. Ja està, ja està.
Tornem amb les coses de sempre. Ara es comenta que la Primavera del 2013 no ha acabat. Suposo que això no s'acabarà mai. Sempre hi haurà alguna proposta o altra. Però en tot cas, és una manera de passar l'estona i de tenir alguna altra preocupació més banal que la resta. Avui volíeu començar parlant
d'economia, no? Mercè ens l'hagués portat d'una informació. Jo volia comentar una mica aquests e-mails que corren pels correus. Llavors et vaig rebre un que em va coçar perquè deia The New York Times publica los defraudadores españoles. I comences aquí a llegir l'article
Es que todos los conocidos... Son noms coneguts, no? Sí, por el Emilio Botín, por Abel Matute... Pero esto es verdad que fue un italiano que ha ficado en Suiza, que cogió toda la información y los gobiernos tienen la información de lo que está en Suiza. O sea, en otros paraísos fiscales no.
de todos los desfraudadores, por ejemplo, españoles, francs, cada gobierno tiene que tener lo suyo, ¿no? Sí, evidentemente, la lista, pero a ver, pero si la lista de los españoles... Es interminable. No, no, los poderosos, los que tienen el poder en España, están en la lista, no van a ser ellos los que van a decir nada. Pero lo que sí que es cierto es que cualquier persona puede tener una cuenta en Suiza. Yo si quiero abrir una cuenta en Suiza, voy a Suiza y la abro.
¿Qué diferencia hay que yo tengo de los beneficios o de lo que tenga que poner en Suiza y yo tengo que pagar unos impuestos? Exacto. ¿Entiendes? Ese es el problema. Es que hay gente que te dice, es que es un delito tener cuenta en Suiza.
No, pero sí que es un delito de fraudar y no pagar lo que tienes que pagar. Y si vives aquí, se supone que te pagas un impuesto aquí. Igual que tú te compras una casa en Londres, a ver si no vas a tener derecho de tener una casa en Londres. Puedes tenerla, pero tienes que pagar impuestos. Hay que pagar. Estas personas tienen un dinero en Suiza,
que no lo declaran y es para que no llegue a España y se lo ahorren. Pero la cantidad de este dinero que no se paga es que solucionaría el problema que tenemos. El problema que tenemos? Yo lo que me parece... Es que solucionaría el problema. Y quiero decir que este artículo...
O sea, me estuve informando si es cierto que salió, porque a veces ruedan cosas que no sabes. Sí, ha salido en el New York Times. Claro que es cierto, si tú imagínate si Botín ha pagado no sé cuántos millones, ¿os acordáis cuando fue esto de que sólo pagabas el 10% de lo que no tenías declarado? Sí, sí. Bueno, pues mucha de esta gente lo ha blanqueado.
La llei que es va fer aquest any era per aflorar el diner negre. Però a sobre que era un 10% jolines, els que estem pagant els impostos ens foten unes clatellades, i a sobre declarar-ho, i com a multa un 10%. Però què passa? Vull dir, és que som imbècils. Mira, yo con eso te voy a decir una cosa. Ahí aún se recuperó algo.
Però realment sembla injust amb això que diu la Marsella. Suposo que és un mal menor.
y pocos lo han hecho, y sabes lo que pasa porque saben que lo de Suiza los han pillado. Pero esta gente no solo lo tienen en Suiza, lo tienen todos los paraísos fiscales. Mira, perdona, mira, al artículo diu, una medida que juega a favor de los fraudulentos es la ineficacia del Estado, así es como su temor a realizar la investigación, o sea, su temor, imagínate. Pero si... Fue nada menos que el presidente del gobierno español, el señor José María Aznar, que en un momento de franqueza admitió que, comillas,
Los ricos no pagan impuestos en España. Cierra comillas. O sea... No, no, es que es verdad. Tal tolerancia por parte del Estado con el fraude fiscal de los súper ricos se justifica con argumento de que, en cuanto no pagan impuestos, las consecuencias de ellos son limitadas porque son pocos. Bueno, pocos, pero la cuantidad de calesca estem parlant, y cuando digo pocs, es que si comencem, pues, para ejemplo, voy a decir, un Emilio Botín,
¿Cuántos millones y millones y trillones tiene este hombre? Bueno, ¿cuánto ha pagado de multa? Ahora, nada. También tenéis que estar de acuerdo, a ver si estáis de acuerdo conmigo, de que la mentalidad española que tenemos es una mentalidad muy egoísta. Porque, por ejemplo, no hay que irse a los ricos. Aquí mismo, en el pueblo, el otro día, la señora que me depila me dijo, ui, ahora, hay mucha gente que me dice,
Espera que te pagaré al mes porque subo a Andorra y bajo el dinero. ¿Ah, sí? Mucha gente, y gente que solo tiene 20.000 euros, pero todo el negro que se ha generado también está en Andorra de clase media y de clase más baja. Aquí, como es el... Oh, unos lo tienen en Suiza, otros en Andorra, pero también la clase media, ¿eh?
Y tú conocerás. Yo conozco. Y que a lo mejor tienen un dinero. Pero supa todo ese dinero. De lo que han hecho. Oye, cualquier persona que te venga a hacer trabajos a casa, que lo cobraba todo negro. Poca gente lo tiene en un nivel regolat y contractat. Claro. Y no hablamos entonces de millones. Hablamos igual de 20.000 euros. Oye, pero suma. Suma. No, no, està clar. Es lo mismo.
En el fondo es lo mismo. I en aquesta línia, el que defensen, per exemple, Warren Buffet a Estats Units o en algun cas a França, aquesta mesura de... o França no la imposa el govern directament, que és el que ha fet que de per dies se'n vagi a reduir. Eso tiene... Delito. Delito, eh. Creieu que funcionaria aquí? No.
Aquí sería todo el mundo, entonces serían rusos. Bueno, però llavors, això és un tema de drets i deures. No es paga, tampoc hi ha drets. ¿Cuánta gente es andorrana porque tiene el dinero en Andorra? Es muy difícil hacerse andorrana. Hay gente que se las cuenta, pero ya no... Pero tampoco es tan difícil, porque si tú tienes una casa ahí, tienes dinero,
Montas un local... Ja són dos quantes coses, eh? Oh, es que el que tiene... Vamos a ver. El que tiene realmente dinero no es difícil ser andorrano. El Pringau sí. Pero es que por 20.000 euros no vas a ser andorrano. De Pringau, de Pringau en som molts. És la majoria. En som molts, eh? Bueno, claro. Ah. Claro. I dic en som. No, no, però que en Andorra hay gente que tiene dinero
i que no és ni classe alta ni classe media. Mira, els que hauríem de donar exemple són aquests que et dic, de la lista negra. Estos són els primeros. Claro, hay gente que tiene que ser limpia y transparente. No, clar, en principi són els representants. Però és que la quantitat de calés... L'altre dia vaig llegir un article que també era d'un diari alemany.
que deia el mateix, és que com Espanya està suportant aquesta colla de gent, de fraude absolutament tot, s'està quedant amb tots els diners, amb tots, diu és que sense aquesta gent que està quedant-se tots aquests diners, Espanya és que aniria molt bé perquè el poble espanyol és treballador, és emprenedor,
y vivo y vivo y vivo que el que se puede ahorrar de listillo de listillo aquí tenemos la mentalidad alemana de estado de ayudar de crecer todos juntos eso no lo tenemos lo que tú llamabas pringados antes sí que los tenemos
que somos muchos y ahí estamos pagando todo lo que tenemos que pagar. La mentalidad de la mania ara està molt... Tothom la té en boca idealitzada però de vegades apareixen segons quins reportatges, de com es viu i tampoc és que tots siguin flors i violes. Hi ha de tot com l'ha vingut el senyor. No visteis tan bien que salió que somos de los más corruptos políticamente, pero algo serio. Ahora no me acuerdo si éramos los octavos del mundo. Con Boussana.
¿Os acuerdas de lo del rey? Busbuana. Ah, busbuana, esto. Busbuana. Perdó. I va i sale un escrito, diciendo, de los políticos, diciendo, oiga, no nos comparen con los políticos españoles, que nosotros no somos iguales. Los de Busbuana. Enfadaus. Imagina't la fama, no? Home, no, no, tenemos... Els casos de corrupció sí que són en la cara de la cabana. Cuando el río suena es que el agua lleva.
Hi ha molta corrupció. Però a mi me'n recorda també com a Itàlia. Somos países mediterranios. I és a capes de Grècia també, no? Sí, Grècia. Però ara, la notícia que us he comentat abans, s'està parlant que el 80% del fons de jubilació també està en joc, perquè ho han tocat.
Bueno, pero solo llevan tocando mucho tiempo, eh. Eso ya vino tocado también y es lo que decíamos... Es igual, pero a lo que yo me refiero. Está tocado. ¿De cuándo fue? ¿Es igual? Pero te estoy diciendo que los más... Está peligrando. Está en joc, ¿no? Está en joc. I ja n'hi ha poc, perquè en principi, diguem-ne, que la Piam ha elaborat una gava de quadra gaire. O sigui...
És que ens estem carregant tot. En el 95 día pasó esto, no sé si os acordáis lo que pasa. Aquí al final... Es que no había tanto paro. Entonces, es que cómo no vas... La podia compensar, no? Vamos a ver, con un 26% de paro. Es que es imposible.
També es diu que d'aquest 26 segur que també hi ha molt diner negre, com tu deies, i és el que fa que el sistema no acabi de funcionar. O gent que cobra l'atur i a la vegada està fent feines en negre. No, no, hi ha en l'atur, n'hi ha. Justament pas pel manteniment del sistema.
Evidentment, hi ha molta gent a l'atur, també es diu que hi ha més gent de la que es diuen així. Home, i això és una altra cosa, perquè parlant amb una dona, em va comentar que la seva dona de neteja li havia dit que havia anat a un centre d'aquest on donava menjar, no sé què, roba,
I li dic, però bueno, però tu la tens contractada? Diu, sí. I com és que hi va anar? Diu, perquè va anar a acompanyar un altre? Dic, llavors, quin control tenen? O sigui, ella que no ho necessita?
Resulta que també pot anar al banc de menjar... Suposo que és difícil mesurar-ho, no? Vale, però algú s'ha de fer, vull dir, perquè ara sí que hi ha molta gent que ho necessita, però si a sobre va gent que no ho necessita. M'imagino que en principi aquí hauria d'haver el sentit comú i que molta gent, el fet d'haver d'anar aquí ja l'avergonyes. A l'altre dia em vaig assabentar, els pares d'una amigueta dels meus fills, els dos s'han quedat sense feina.
els dos tenen tres fills petits i un recient operat perquè té la cameta curta i li han d'anar fent tot un tractament. I dius, ostres... Sí, sí. Clar, perquè a més a més, són feines de lo més baix, dona de neteja i el marit, no sé, d'algú semblant. I ara què? T'ho juro que em va coçar,
Aquell vespre no vaig dormir només pensant del patiment. Però és que torno a lo mateix, veient això, com es pot permetre que gent com el Boting i companyia,
Sembla mentida, no sé si ho penses. Per favor, home, és inhumà. Amb aquesta reflexió que vam fer amb aquesta tertúlia d'avui, hem començat l'any fortes i tornem amb més coses d'aquí a 15 dies. Moltes gràcies, Mercè i Cristina, que vagin molt bé. A tu, Carme. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Un moment per parlar de la cuina amb la Carme Madó. Molt bon dia Carme, què tal? Bona, bon dia, com estàs? Per fer una nova recepta com cada dia, aprendre alguna cosa. A més de receptes fàcils, econòmiques... Ja m'agradaria que aprenguessiu alguna cosa.
Aviam, avui podem fer uns... Avui és que estem a dimarts i ja es pot comprar al mercat una miqueta de peix fresc. Perdoneu, estic una miqueta fònica. No pateixis. Farem uns calamars petitons amb molta ceba. Perquè la ceba aviam no agrada a tothom tampoc trobar-te-la. Llavors agafem la ceba, dos o tres cebes, les posem a la paella amb una miqueta d'oli, bueno amb oli, i les deixem estovar, estufar.
L'altre dia vaig preguntar a potxà i em van dir que és estufar. Ah, és estufar, clar. Ho vaig preguntar i em va dir que sí. Allò es deixa amb la seva, que té que ser a foc molt lent. Saps que es cogi? Que estigui més blanqueta. I a últim moment la deixem rossejar una miqueta, però poquet. Bueno, agafem els calamars, aquests petitons, que estan riquíssims, i no cal ni que els ratllanem. Només que fem una picadeta amb ametlles, all i julivert, li posem dintre aquests calamars
Els tanquem amb un pelillo perquè són petitons. No traieu les potes ni res. Aquests calamars es pot aprofitar tot. El tens que netejar i treure de dintre. Saps aquella cosa que hi ha? Que quan jo era petita afilàvem les plomes per escriure amb allò. Mira tu. Que curiós. Perquè escrivíem amb pluma. Ara ja no. I amb tinte. Tu no saps de què et parlo, no? No, ho he vist en les pel·lícules.
Ja tenim la ceba feta. Agafem aquests calamars, els passem per la paella, els tornem una miqueta. Pensa que aquests calamars són aigua. Tampoc fa falta estallar quatre hores, perquè són tendríssims. Els pot menjar a estàs crusos. Els barregem amb la ceba, els deixem tornar una miqueta i ja està. Aquest plat es pot acompanyar... Si teniu ganes de cuinar, agafeu una patateta.
La talleu així en rodanxes com si fos per truitar. La fregeu una miqueta amb oli i mantequilla i la podeu convidar a uns pèsols. Si voleu poseu els pèsols. Una de les coses congelades més ben logrades que hi ha són els pèsols. Això és veritat. És de les verdures que més ben aconseguit. Els poseu en un potet mentre fregeu els calamars. Els bulliu un momentet i el tireu més carrer per fer una miqueta de companyia. De donar-li un color verd.
Teniu un plat que no és car, perquè aquests calamarsets amb un capitxet tampoc passa res. Exacte, es pot fer de tant en tant, no? I bon profit. Molt bé, Carme, doncs gràcies i fins demà, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Oh, boy. It is not that funny.
No, no, no.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. La nevada que cau des d'ahir al Pirineu ha deixat sense classe més de 350 nens i nenes. Han suspès algunes rutes del transport escolar a quatre comarques de Lleida. El Pallar Sobirà han quedat afectades les línies de la vall Ferrera, la vall Cardós i les valls d'Àneu. L'escola La Closa d'Esterri d'Àneu funciona a mig gas i només hi han assistit
Una quarta part dels alumnes. A la Vall d'Aran, 100 nens no han pogut anar aquest matí a l'escola. Al Pallars-Josà, 12 nens del municipi d'Aulas tampoc. I a l'altarriba, a Corsa, 5 estudiants més.
L'episodi de neu que afecta tot el Pirineu per Pirineu seria pel dia d'avui. Per tant, el dia demà no s'esperen incidències importants en el Pirineu per Pirineu. Atenció demà.
la prealerta del pla aproficat pel risc de vents que generalitza tot el territori.
Protecció civil manté l'alerta del Pla Neu Cat per la nevada del Pirineu i el Prè Pirineu i la prealerta del Pla Especial per risc de llaus, la Llau Cat, la Vall d'Aran, l'Alterri Bagorça i el Pallars Sobirà. Pel que fa a les carreteres, el Port de la Bonaigua està tancat i s'ha de circular amb cadenes per una desena de vies. La nevada ha deixat uns 40 centímetres de neu a tres municipis del Pallars Sobirà, Espot, Estarridana o Itabascan,
I a més, per avui, com sentíem que explicava Sergio Delgado, s'esperen ratxes de vent que poden superar els 90 km per hora al Pirineu i al Prè-Pirineu. El Parlament, la Junta de Portaveus, està reunida a aquesta hora per pactar l'ordre del dia del primer ple d'aquesta legislatura que es farà la setmana vinent a la Cambra Catalana.
Abans d'aquesta reunió, aquest matí s'han registrat les declaracions de sobirania de totes les formacions polítiques que han redactat un text propi. Finalment, són quatre. La proposta de la CUP, que es va registrar ahir al vespre, la d'Iniciativa, el PSC i la Conjunta d'Esquerra Republicana i Convergència i Unió. Aquest últim text, el de CiU i Esquerra, finalment no inclou el terme estat propi per intentar sumar la resta de formacions polítiques que són partidàries del dret a decidir.
Els preus van pujar l'any passat a Catalunya al 3,6%. Així ho diu la dada de la inflació que aquest matí ha publicat l'Institut Nacional d'Estatística. Només el desembre els preus van pujar tres dècimes i Catalunya tanca l'any 2012 com la comunitat amb la inflació més alta de tot l'Estat. El conjunt d'Espanya l'augment de preus ha estat del 2,9%. Els productes que més s'han encarit són els aliments, sobretot les llegums i les hortalisses.
les begudes i l'oci i també la benzina. La inflació es va començar a enfilar a l'estiu amb el copagament dels medicaments, amb l'augment de l'IVA al setembre i l'increment dels carburants. L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha visitat aquest matí la primera família del barri de Can Anglada que ha estat reallotjada al barri de Torra Santa. Forma part d'un grup de veïns que han marxat dels seus habitatges perquè estaven molt deteriorats. Terrassa, Maria Llongueres, bon dia. Bon dia. Aquesta primera família havia residit en un dels primers blocs del barri de Can Anglada
que s'enderrocaran perquè pateixen una degradació més acusada. Tenen previst instal·lar-se aquest nou habitatge de Torra San aquesta mateixa setmana, un cop l'acabin de pintar i moplar. Escoltem l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. Era una necessitat urgent, sobretot amb aquests primers dos blocs de pisos que rellotgen, i per tant, doncs, estem contents, satisfets, portem molts anys treballant en contacte amb els veïns, amb la plataforma, amb la Generalitat, i doncs per aquí podem iniciar aquest projecte tan important per agrair les persones, però sobretot, també, per dignificar la zona nord del Bares.
Aquest procés s'intensificarà en els pròxims mesos fins que s'hagin reallotjat a les famílies que viuen als 48 habitatges del carrer Sant Damià del barri de Can Anglada. De fet, aquest projecte farà possible una transformació urbanística d'aquest barri amb la creació de mésones verdes i espais públics.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El tenista Alacantí David Ferrer ha confirmat que estarà present al Trofeu Compte de Godó, que es disputarà el mes d'abril a les pistes del Real Club de Tenis de Barcelona. David Ferrer, número 5 del món, està competint en aquests moments a Melbourne.
Avui comencen a disputar-se els quarts de final de la Copa del Rei de Futbol. A les 9 de la nit, el Reial Madrid rep la visita del València, el Santiago Bernabéu. El tècnic Jose Mourinho recupera Cristiano Ronaldo, mentre que té les baixes en defensa de Pepe i Sergio Ramos. El tècnic portuguès no ha donat cap pista sobre qui jugarà avui a la porteria, si Casillas o Adan. Al Barça, per la seva banda, juga demà contra el Màlaga al Camp Nou. L'equip s'entrena en aquests moments. David Villa,
segueix de baixa, segueix la jornada, per tant no podrà jugar el partit contra el conjunt andalús.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno, aquesta tarda nova donació de sang a Sant Just. El banc de sang i teixits torna al nostre municipi per seguir recaptant sang i augmentar així les seves reserves. Les donacions al mes de gener són molt importants perquè durant el Nadal, com passa en un període de vacances, les reserves baixen considerablement i la demanda de sang no s'atura. Per això, aquest cap de setmana s'ha dut a terme a Barcelona la primera marató de donants de sang 2.0.
durant la qual s'han fet 2.737 donacions. La campanya d'avui a Sant Just serà el casal de joves de 5 a 9 i podreu col·laborar amb les donacions si teniu entre 18 i 65 anys i peseu més de 50 quilos. Cal tenir en compte que entre donació i donació han d'haver passat com a mínim 3 mesos. Canviem de qüestió i us expliquem que el Centra d'Estudis farà la seva Assemblea General Ordinària aquest divendres.
Els 180 socis i sòcies estan convocats a la reunió en què s'aprovaran els comptes d'aquest any i les activitats i iniciatives que l'entitat vol tirar endavant. Pel que fa al pressupost és més ajustat que l'any passat perquè la subvenció, per exemple, que porta al consistori es redueix. Això sí, el centre d'estudis tindrà menys despeses que l'any passat. I a banda de qüestions econòmiques, a l'Assemblea es parlarà també de les activitats que el centre d'estudis vol fer aquest 2013. Algunes de les propostes són les habituals, com la Missalània i el viatge amb els socis i sòcies,
però l'entitat té altres projectes. Un d'ells passa per seguir investigant sobre els desapareguts durant la guerra civil i l'altre es farà el dia 9 de març a petició de l'Ajuntament. És una explicació als veïns i veïnes del Mas Lluís sobre qui eren les quatre dones Sant Justenques que donen noms als carrers del barri Carolina Catasús, Maria Cinta Amigó, Emilia Guàrdia i Francesca Cortés. De tot això se'n parlarà divendres a l'Assemblea del Centre d'Estudis a dos quarts de 7 de la tarda en primera convocatòria i la segona serà a les 7, serà a les Golfes de Can Ginestà.
I acabem recordant que la Royal Opera House de Londres i la pel·lícula Amics per Sempre són les protagonistes aquesta setmana al Cinebaix de Sant Feliu. Avui, en el marc de la quarta temporada d'Òpera i Ballet al cinema, es podrà veure la poem de Giacomo Puccini dirigida per Joan Copley en directe i en acte des de la Royal Opera House. Començarà un quart de nou. Les entrades anticipades costen 13 euros, 11 pels socis i sòcies de Cinebaix, i el mateix dia, avui mateix, 16 euros, 14 pels socis.
A més, aquest cap de setmana es podran veure dues pel·lícules al Cinebaix. D'una banda, El bosc, la darrera pel·lícula d'Oscar Eiber, amb bons anomenacions als Premis Gaudí, en versió original en català, i pels més petits, Amics per Sempre, una faula sobre el valor i l'amistat que es projecta dins del cicle de cinema infantil. Trobareu tota la informació al web cinebaix.cat. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada, als Senyors Notícies d'Edició migdia. Fins aleshores, que tingueu molt bon dia.
Yeah...
I won't let you smother me. I won't let you murder me. When our time is running out. When our time is running out.
Ara, passant 12 minuts de les 12, és moment per parlar de la història de Sant Just amb el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep. Què tal? Hola, bon dia a tothom. Què tal? Ja de nou. I ens situem cap al principi del anys 40, no? Sí, ara el 41. Aquest any tocaria. El 40 ho vam fer l'any passat.
Un any molt important perquè havíem nascut bastanta gent. Aquí a Sant Just es van enquintar setanta i escaig de nois. A part dels que hi havia de Sant Just, gent que va venir de fora aquí a Sant Just, per exemple, buscant feina, gent jove, naturalment, perquè encara no havíem fet la mili, i vàrem ser molts moltíssims. Hem procurat fer alguna trobada d'aquesta gent, i dels que vam néixer al 40, i déu-n'hi-do, els que ens hem pogut reunir, més de 50,
Sí que és un bon senyal. Alguns ja malauradament ens han deixat, perquè és llei de vida, amb un col·lectiu tan gran. Doncs parlarem del 41, per exemple. Diu que el mes de juliol és nomenat alcalde Josep Espinàs i cap de Vila. I cap local de la flanxa, Josep Bullic,
Recordem, doncs, quan diem Josep Espinàs. Ens sona Espinàs, no? Sí, sí, sí. Per exemple, el gran periodista, escriptor, l'Espinàs. Exacte. Resulta que venia a passar els estius aquí a Sant Just. De petit i té un poema molt bonic dedicat a la placeta de l'Església, i sempre ha tingut molt bon record de Sant Just, perquè el seu avi, precisament era aquest senyor que diem doncs el senyor Josep Espinàs i Cap de Vila, també són parents
dels cap de Vila, ho hem de tenir en compte, de les tres bessones. Ah, sí? També, sí. El món és petit i tot queda lligat. Sant Just aglutina molt, no? I en aquest cas, doncs, en Josep Maria venien aquí durant molts anys a passar l'estiu jugant aquí. Jo recordo la casa com era abans, que ara hi ha un bloc de pisos i a baix, doncs, en els baixos hi ha una botiga de fotografia, Maimó, precisament, al capdamunt del carrer Bonavista. Bé, doncs, després també dèiem que es havia anomenat
cap local de la Flàngia, el senyor Josep Bullic. També trobem que en Francesc Colet ingressa a la presó model per pertànyer al Front Nacional de Catalunya. O sigui, veiem les dues bandes de la lança, no? I encara, doncs, Joan Herra és enviat al Valle de los Caídos com a presoner de guerra per treballar i va treballant allà. Va fer... Precisament estava condemnat a mort i llavors va anar a treballar al Valle de los Caídos. Tenim un poema d'ell molt interessant que es va llegir amb una ballada poètica
del centre d'estudis. Per tant, ja veiem que, per una banda, tenim aquests personatges. Diguéssim que el senyor Espinàs era, més aviat, un home bo, que se'm deia, o sigui, una persona que políticament no es castés significat, però era una persona neutral, una persona que tenia el seu pes específic i, per tant, per això se'l va nomenar, també. Aviam, el veí Romeu Fuster i Pontís, forçat per les circumstàncies, s'allista a la División Azul.
De tots colors, eh? Avui aquest 41 ens donen aquí una visió panoràmica, un ventall extraordinari del que era la política en aquell moment. Gent que és condemnada a mort, gent que és condemnada al Vall dels Caïdors, gent que se'n va a la model, perquè és el Front Nacional de Catalunya, però d'altra banda els nomenaments de gent de qui s'enjust o propera de qui s'enjust, com a càrrecs polítics importantíssims, no? I aquest que se'n va cap a la División Azul.
Aquell any Josep Maria Modolell Lluc i Josefina Rivalta es casen i fan una gran festa i conviden tot el poble. A l'Ateneu no s'hi cabia, vam fer un ball popular el dia del casament, tenim una fotografia d'ells que surten també al llibre de la cronologia i doncs ens trobem que a l'Ateneu no hi cap ningú perquè és clar, pensem que l'any 41 un ball gratuït i que segurament hi havia algun obsequi per la gent, doncs no s'hi cabia.
i es veu els nubis que estan a la llotja que normalment era destinada a la família Modolell, doncs que presideixen l'acte, els nubis. Molt curiós. Sí, i tant. Llavors, soneixen... Mira, aquelles coses de Sant Justi i Esplugues sempre hi ha hagut una certa rivalitat, però molts aspectes s'han unit esportivament, la ràdio té mena de Sant Justi i d'Esplugues, etcètera, i en aquest cas s'ajunten les frentes de joventudes. O sigui, tornem a estar en aquell, diguem-ne,
aigua barreig de les coses que passaven i que segueixen passant naturalment. Doncs s'uneix el fred de joventut des dels progrés de Sant Just i s'inaugura la Fàbrica Tèxtil Guarro. Llavors, què passa? El governador civil de l'època, qui era? Era el senyor Correa Beglison i que assistia, i assisteix aquest any 41, a l'ofici de la Festa Major.
Era una persona bastant curiosa en aquest sentit. Tenia una relació bastant personal amb mossèn Antoni Nútenes i Elivés. Pensaven absolutament diferent, però se venien en alguns aspectes, i per tant aquest governador més d'una vegada va venir aquí a Sant Just a les celebracions religioses.
Venia tot amb un sèquit, que naturalment era espectacular, no?, de gent uniformada, amb aquelles casaques blanques, les boines vermelles, en fi, que feien petxoca, diguem-ho així, perquè havien de fer efecte davant del públic i fer respecte, no? I això és el que hi havia. I l'any 41 s'acaba amb això, no?, amb aquesta vinguda del governador durant la festa major. Déu-n'hi-do, doncs, un any intens, eh? Hi ha coses, sí. Vull dir, coses que...
De fet, una mica breu, però important, intens, no? Tot el que passa, aquests nomenaments, aquesta qüestió política, els presos, etcètera, no? Clar, era un any de repressió i de passar comptes. La veritat sigui dita. Això està clar. El 42, què passa al 42? Dimeix el veterinari Eudald Codina, que, per un cas de triquinosi, curiosament ara parlarem d'aquí, ocupava aquest lloc des del 1915 i el 42 plega. Vull dir, Déu-n'hi-do, per si ja li tocava, no?
No sabem ara, no sabem a quina edat va començar a fer. Però bé, què passa, aquesta triquinosi? Doncs resulta que és el senyor Josep Maria Modulell, que es casa el 41, que agafa la triquinosi. Perquè doncs, sí, el món és petit, no? I aquí ens trobem molt això.
que el 42 passa això i aquest senyor et dimideix perquè esclar no va fer la revisió corresponent a la peça de porc que se li va portar de l'escorxador i ja hi som. Déu-n'hi-do. Els nous locals de la Creu Roja s'inauguren al carrer de Bona Vista i han estat fins fa relativament poc allà. Ara actualment... Han tornat aquest any al carrer Bona Vista? No, al Sant Just.
A Sant Just. Estava ubicada a la Seu Només Esplugues, la Seu d'Esplugues Sant Just, i ara aquest any ha tornat a Sant Just. A on és de Sant Just? Diria que... Coneixes tu? Sembla que estan a la plaça de la Pau, eh, però... Ah, molt bé. Parlo de memòria. Ja, està bé. Diria que sí. És que durant molts anys, jo recordo, de jovenet, que al costat mateix de Cal Recasens o de Cal Fornè Nou, d'unes institucions comercials de Sant Just molt importants, hi havia la Creu Roja, no? És al costat mateix de Corral Escafide.
Per tant, allà hi havia i els diumenges. Tots els voluntaris de Creu Roja anaven allà, uniformats, feien les seves pràctiques, els camillers muntaven les camilles, hi havia tota l'oficialitat, que realment era bastant espectacular. És com un exèrcit petitó, però amb sabre i tot. Almenys portaven sabre, els oficials. Què més? Què passa? Doncs, que Marco Redondo interpreta la verbeneta de la paloma a la treu.
Marcos Redondo per a molta gent no li sona absolutament res, suposo que a la teva edat menys, però era un baritun extraordinari, Marcos Redondo, que va tenir molta fama durant... D'aquí Sant Just? No, ell tenia molta relació també d'aquí Sant Just, i llavors aquest any ve i canta la verbena de la Paloma a la Teneu, suposo, durant la Festa Major. Era un baritun, com deia, molt bo, perquè va fer una carrera molt bona, dintre del que era la sarsuela. Per tant, tenim aquesta qüestió.
Sembla bé que parlem del 43, perquè al 42 ja veus que passen relativament poques coses. L'alcalde és Miquel Gasulla i Vallès. Era també cap local del Movimiento. Aquí ja s'ajunten dues coses, l'Arcaldia i el Cap del Movimiento. Miquel Gasulla, recordem que allà a la plaça del Parador hi ha una torre bastant espectacular.
que sota ara s'hi han fet una sèrie de botiguetes i la finca és a Can Gasulla. Finalitzen les obres de la nova rectoria. Recordem que es va cremar amb l'església. Per tant, al 43 s'acaben les obres de restauració de la rectoria. La Sociedat d'Aigües de Barcelona, l'ESGAP, absorbeix la companyia d'aigües del Marquès de Monistrol. Allà on hi ha actualment el Superhelena,
Hi havia els dipòsits d'aigua de la companyia del Marquès de Monistról. Alguna vegada s'havien arrebentat alguna canonada i havien fet córrer l'aigua pel carrer Badó avall amb bastanta alegria. Queda absorbit per la Societat General d'Aigües de Barcelona i llavors aquests dipòsits ja canvien perquè les canonades venen d'un altre costat, etc.
des de Sant Pere Martí, i llavors aquests dipòsits queden obsolets allà, i més endavant s'hi fa el bloc de pisos, que sota hi ha el que et deia el Super Helena. Aviam, què més passa? Sí, Marcel Campersios i Pagès és escollit nou president de l'Ateneu. Pensem que en aquests moments, a 43, la política va que crema, i llavors, doncs, vigilen molt a quines persones es col·loquen a cada lloc de responsabilitat. I en aquí, doncs, la part, decim,
catalana, catalana, quan dic catalana, nacionalista o... Sí. Doncs intenta també, dintre del capot, anar col·locant els seus personatges que d'alguna manera han estat desbancats pels que han guanyat la guerra.
i en aquest cas doncs aconsegueixen que Marcial Campersiós i Pagès, o sigui una persona reconeguda aquí a Sant Just, de l'empresa Campersiós, etcètera, etcètera, copi el càrrec de president de l'Ateneu, que en aquell moment ja comença a tenir, diem-ne, un significat, perquè és on es fa tota la cultura local a l'Ateneu, no? Precisament és un local que no es va passar al front de joventuts pels seus deutes.
i això és molt important. Si hagués estat net de deutes, segur que se l'haurien quedat, però com que hi havia deutes per pagar no convenia i el van deixar estar i l'hem salvat en aquest sentit. El dia 7 de març mor a Can Cardona Daniel Cardona i Civit. Aquí sí que hi ha una qüestió política importantíssima. Un senyor que va crear
el partit nosaltres sols, el sinònim del Simfein, i que, a més a més, havia estat arcal de dues vegades aquí a Sant Just, reconegudíssim, fundador també del Front Nacional de Catalunya, etcètera, etcètera, i mor a casa seva, que estava amagat d'alguna manera, tot i que la policia ho sabia, però doncs aquest senyor estava...
en la seva casa de pagès, Païral, aquí a tocar, Nostra, a Can Cardona. I aquí, doncs, el dia 7 de març va morir. El fund del Club Alpino Ateneu diu que aquí, però tenim uns dubtes que ens ballen uns anys, que això va derivar després amb les Sees. Però aquí ens ballen uns coses que haurem de revisar. Ja en parlarem en un altre moment. Què passa? Durant la Festa Major es fa una exposició de dibuixos i ceràmica d'autors locals a l'Ateneu.
Com que tenim artistes, que és Sant Lluís, saps que és un poble que, vaja, s'apega i trobes una obra d'art, un artista o un mosaic romà, que també després desapareixen. I llavors, la Sant Justenca, empresa d'autobusos de línia en Barcelona, és absorbida per la companyia Roca.
aquelles fusions que vèiem abans que sí a la política, després que sí a la ràdio, després que sí als esports. En aquest cas, una companyia, com també passa amb les aigües de Barcelona, que es queden les del Marquès de Monistrol, en aquí també trobem que la línia de Barcelona és absorbida del que hi havia abans, la Sant Justenca, que no devia aguantar-se perquè si no no s'hauria absorbit, doncs ho fa la companyia Roca i porta els seus autobusos aquí a Sant Just.
Fins aquí, si et sembla bé, deixem la història del senyor. Els 40 anys, això mateix. I van venir molt difícils, eh, realment. Jo perquè no tinc memòria, no tinc memòria aquests anys, però sí, perquè m'han explicat a casa les dificultats que tenien, i les coses, el menjar, el pa, etcètera, etcètera, no? Vull dir que anys difícils, però que, per sort, s'han superat. Ara tornem a estar en una baixada importantíssima, però hi ha hagut coses pitjors. Hi ha hagut coses molt pitjors, sí, sí, sí.
Molt bé Pep, doncs gràcies i tornem i continuem la setmana que ve anant cap endavant. Que vagi molt bé, bon dia.
Impossible Germany. Anarchic Japan. Wherever you go, wherever you land. Say what this means to me. I'll do what I can. Impossible Germany.
Unlike with Japan Fundamental problems We all need to face This is important But I know You're not listening Oh, I know You're not listening
This was still new to me I wouldn't understand Impossible Germany on rock with Japan This is what love is for To be out of place Gorgeous and alone
face to face. With no larger problems that need to be erased. Nothing more important than to know someone's listening. Now I know you'll be listening.
Bona tarda.
M'ha agradat molt.
I aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de televisió. Ho fem com sempre amb l'Alba Conesa, que tenim a l'altre cançó del telèfon. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme. Bé, i vosaltres? També, també. Aquí es faran les novetats del món televisiu, que ens expliques cada setmana, com sempre.
doncs perquè ens actualitzem una mica del que trobem, del que trobem en els propers dies, si fem una mica de zàping. Avui comencem explicant que Telecinco compra els drets d'emissió de la Copa del Rey. Sí, en concret ha comprat els cinc partits classificatoris abans de la final, el primer dels quals entre el Barça i el Córdoba ja va emetre aquest dijous passat en lloc de CCI Las Vegas, que és el que...
s'havia anunciat en un primer moment i que queda sospesa aquesta sèrie fins a nova ordre. Però també se mati a part TV3, no, la setmana passada? La Copa dels Reidius? Sí, no? O no? Doncs pot ser, pot ser. O sigui, pot ser que siguin els dos simultanis allò que passa a vegades, no? Sí, de fet, en aquest cas, en Tena3 també havia entrat a subhasta per aconseguir aquests drets i, de fet, oferíem més diners que Telecinco, però exigia que els partits es disputessin
en dimecres, i es veu que finalment això no va convèncer els responsables de la Copa del Rey, els van vendre a Telecinco, excepte la final de la Copa del Rey, que és per televisió espanyola. Molt bé. Doncs veurem, a partir d'ara podrem veure aquests partits, si més no per obert també, cosa que tenent en compte els drets o no, als espectadors ja els va bé, segurament. Sí, ja saps que el futbol és un èxit assegurat. Sí, sí.
I la final de la Copa del Rey, atenció, perquè podria coincidir a Televisió Espanyola amb Eurovisió. Sí, en cas de confirmar-se la data de la final futbolística, que encara no és definitiva, però si finalment es confirma per dissabte 18 de maig, Televisió Espanyola hauria de decidir en quina cadena emet cada esdeveniment. Podria ser que un dels dos passés a la dos de Televisió Espanyola, com de fet
Ho va haver de fer Eurovisión pel mateix motiu l'any 1984, perquè també coincidia amb la final de la Copa del Rey i es va traslladar Eurovisió a la 2 de Televisió Espanyola, o bé l'altra opció seria que teledeporte amb la final de la Copa del Rey. Que normalment no caien dissabte, em sembla, aquesta final. Suposo que per això els deu haver enganxat una mica despistats. La veritat és que hauran d'intentar convèncer els responsables
de l'esdeveniment futbolístic perquè canviï de data, es veu que ja tenen experiència en això, perquè l'any passat Televisió Espanyola va aconseguir que s'avancés el partit de la Selecció Espanyola contra Sèrbia a les 6 de la tarda per així poder emetre a continuació la final d'Eurovisió, que si no també hagués coincidit en aquest cas amb un partit de la Selecció Espanyola. No sé si hi haurà... Tenen una mica la negra amb això d'Eurovisió, que ja sabem que es programa amb molts mesos d'antel·lació.
i amb els esdeveniments esportius no es porta gaire bé. Doncs a veure com acaba. Més qüestions, canviant de tema, però passem ara a parlar d'Antena 3, que estrenarà pròximament la tercera temporada de la sèrie Gran Hotel. Sí, després d'haver estrenat aquest dilluns ahir mateix a la sobretaula a Mares per a sempre, que ha passat de televisió espanyola, com sabem, a Antena 3, Antena 3 prepara altres ficcions
de producció pròpia, com és en aquest cas, com bé deies, la sèrie Gran Hotel. Encara no tenim la data, però serà pròximament, i ja s'estan ametent els anuncis d'aquesta tercera temporada, que intentarà recuperar l'audiència perduda pel dur enfrontament que va viure la segona temporada contra el reality, la voz, que va ser, com sabeu, un fenomen televisiu. I, tot i així, Gran Hotel ho va aguantar estoicament
promitjant un bon 14,7% de quota de pantalla, i ara, en principi, aquesta tercera temporada no tindrà una competència tan forta de part de Telecinco, almenys fins que torni Gran Hermano, que hem de dir que ja s'està preparant, ja estan fent els càstings, i, de fet, com a novetat, aquest any ha posat a la venda targetes Rasca, a 3 euros, aquí, hòscols, benzineres i grans superfícies, Gran Hermano,
per gent que vulgui passar directament al càsting final. Que curiós. Sabem que aquest programa, malgrat les edicions que ja se n'han fet, perquè va començar a estrenar l'abril de l'any 2000, doncs continua tenint molt d'èxit tant de públic com de gent que vol entrar a la casa de Gran Hermano, perquè l'any passat van ser 70.600 aspirants a ocupar aquests llocs. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, doncs.
No, clar, suposo que és una manera que, segons com deus pensar que amb la crisi almenys te'n pots sortir d'aquí, no? Sempre et venen aquesta idea. Sí, sí. Segons qui, en tot cas, doncs... veurem com funciona tot plegat. Atenció que el grup Antena 3 prepara el format por arte de magia. Sí, parlàvem de sèries d'Antena 3, parlàvem de Gran Hotel i de Marés para siempre. Doncs també en l'àmbit dels concursos està preparant el grup Antena 3, no se sap si finalment se matria
en la pròpia Antena 3, en la cadena principal, o bé a la 6a, que sabem que pertany ara a aquest mateix grup, un format per a arte de màgia que, com el seu nom indica, tracta de màgia, de la competició entre tres mags o il·lusionistes. De fet, és una adaptació d'un format britànic, The Magicians, i en la versió que prepara Antena 3 serien Jorge Blas, Yunke i un mag portuguès que es diu Luis de Matos, els participants,
També s'ha conformat la presentadora, que serà Ana Simón, actual com a planta d'Estocara Mesuena i col·laboradora de l'Hormiguero, com sabeu, i el que queda per dir, com us ho avançava, és si se metrà a Antena 3 o a la 6, que això encara no s'ha confirmat. Sí s'ha confirmat, però, el jurat, que el formaran a l'ASCA, Luis Piedraíta, el Modena Cid i Santi Rodríguez, tot i que el públic en aquest concurs també tindrà l'última paraula.
És curiós, també. Un format de màgia. Sí, sí, però mira, és una mica diferent. Em sembla que en cadenes de pagament, però no fa temps que no veiem en obert massa màgia. Jo, de fet, em remuntaria fins i tot el màgic a preu, al TV3. És el que més recordo. Que triomfava bastant, en aquella època. Suposo que ara hauria de canviar el format, però bé, en cas sembla que torna la màgia a la tele. Ara parlem de Pesadilla en la Cocina, que ha tornat aquest diumenge a la sexta.
Després de les vacances a Nadal, el programa ha estrenat nou dia d'emissió, malgrat l'èxit que va tenir en la nit del dijous durant l'últim trimestre de 2012. Ara ens haurem d'acostumar a veure el col·locat a la nit dels diumenges. I així el que vol fer la Sexta amb aquest moviment és intentar aixecar la nit de l'últim dia de la setmana, de diumenge, que ha estat debilitada des del final de temporada de Salvados.
i que amb la sèrie Borg... Borg? Borg? Borg? Impires, que torna... bueno, que continuarà matent-se els diumenges, però més tard, a partir de les 11 de la nit, no havia aconseguit remuntar, perquè recordem que Salvador és el programa més vist de la Sexta, i en segon lloc està pesadillant la cocina, per tant, a veure si col·locant-lo a diumenge aconsegueixen remuntar aquesta nit.
Molt bé. La sèrie La que s'avicina ha reprès aquest dilluns la seva sisena temporada. És la comèdia estrella de Telecinco que ha tornat després de les vacances de Nadal amb els tres últims capítols de la sisena temporada en què ha aparegut l'actor Fernando Tejero que recordem que era mític d'Aquinoa y quien viva i aviat també tornarà l'actriu Antonia Sanjuan que també s'ha fet mítica
en aquesta sèrie i que seguirà només en la setena temporada, que no trigarà gaire a poder-se a veure les pantalles un cop s'hagin consumit aquests tres últims capítols de la sisena. Així doncs, la nit de dilluns i les dels dos dilluns que venen, és a dir, la d'ahir i les dels dos dilluns que han de venir, seran testimoni de l'enfrontament que ja es va produir durant l'últim trimestre del 2012 entre la que sabeixin a Telecinco, tocarà més sovint a Antena 3,
i això sí, sense haver de competir amb Isabel a l'EU de Televisió Espanyola, que fins ara eren el trio d'apostes fortes per la nit de dilluns, que estava molt competitiu en aquest sentit. Doncs mira, més competència, no?, que segons com diuen que també és bo. Sí, diuen que està. A veure, no sé, en aquest cas a la televisió hi entren més guerres, però bé, veurem quin és el resultat final de tot plegat.
I acabem amb un apunt que parla d'Andrea Buenafuente i que sembla que podria fitxar per Mediaset. La seva productora, el Terrat, ha presentat projectes al grup de Telecinco a Mediaset però encara no hi ha res tancat. Com diem, són rumors que s'han publicat en alguns mitjans.
Si es confirma, seria la tornada de Buenafuente a televisió després de més de mig any d'absència. I recordem que l'últim treball per una cadena d'àmbit estatal que presentés ell, perquè l'Alterrat també és productora de Salvados, com sabeu, va ser Buenas noches i Buenafuente a Antena 3, que malauradament vam només un mes, ja es va cancel·lar per baixa audiència.
Es va dir en aquell moment que el grup Entenet 3 seguiria comptant amb Buenafuente, però com que de moment no l'han cridat, doncs sembla que la productora està presentant a altres grups televisius les seves propostes. A veure, doncs, com acaba tot plegat, perquè encara que passés el que passés l'última vegada, Buenafuente sempre és un esperat i sempre és una garantia. Sí, la veritat, que hi ha molta gent que reclama la seva tornada a la televisió.
I així acabem aquest trepàs per el món de la tele amb l'Alba Conesa. Moltes gràcies Alba i tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé, una passada, adeu. Just a la fusta.
Estem escoltant Just a la Fusta. Un moment per parlar de llibres, com cada dimarts a aquesta hora, amb el Diego Marcos de la llibreria ressenya d'aquí Sant Just. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme. I per destacar, com sempre, tres propostes literàries, avui començarem per un llibre que es titula
una tienda en París de Màxim Huerta. Sí, és la tercera novel·la d'aquest noi, Màxim Huerta, i jo diria que podríem prendre nota una mica del seu nom, perquè a mi em sembla que en un futur donarà que parlar. És d'aquí? És català? No, és valencià. És valencià i va néixer l'any 71. Jove, encara. Sí, sí, sí, per això, per això que és...
És jove, és la tercera novel·la i la veritat és que està tenint molt bona acollida. A veure, què ens explica? Mira, ens parla d'una noia que es diu Teresa Espinosa, que és una jove d'una bona posició social i que ha estat criada per la seva tieta, que és una senyora bastant autoritària i que és qui pren totes les decisions.
En principi, aquesta noia, a la Teresa, li resulta còmode i s'emmotlla, però arriba un moment en què necessita reivindicar-se ella mateixa. Llavors, en una botiga d'anticuari es troba amb un cartell, un cartell escrit en francès, i la noia aquesta decideix prendre una nova vida i marxar a París.
i marxar a París i allà dona la casualitat que coneix una altra noia, que és l'Alice Humbert, que és la que, diguem, el cartell aquell que havia vist a l'anticuari duia com una assignatura, i era la noia que havia signat aquell cartell. Aquesta Alice Humbert és una noia francesa de posició humil i que es comença a guanyar la vida
com a model dels pintors que hi ha a París en aquella època. Estem parlant de 1920. A 1920, París era un hervidero. Tots els genis de la pintura estaven a París. Arrel de l'amistat aquesta que troba amb aquesta noia francesa
quan comença a introduir-se en tot aquest ambient bohemi de les festes, dels cafès, dels pensadors i de tots els artistes de tot l'ambient artístic de París. Està molt ben definit el contrast que hi ha entre la humitat i el fred dels carrers de París i el caliu dels cafès. I així ens és com entre aquestes dues noies neix una amistat
i una amistat bastant positiva que és la que fa, en certa manera, que la protagonista, la Teresa, s'alliberi del pes que ha representat la seva tieta fins llavors a la seva vida. Doncs és la història d'una tieta en París, de Màxim Huerta, que és la primera proposta d'aquesta setmana.
En tenim més encara, parlem ara de guia xefardera de Catalunya. És un títol cridaner, no? Sí, mira, és una noia que es diu Ana Priscila Magriñán, que s'ha dedicat a fer un recull de... podem dir xefarderies, anècdotes o qüestions d'aquestes coses.
anecdotàries que de coses usuals de Catalunya. O sigui, no de la gent, com si diguéssim. A veure, ja de tot, ja des de la barretina, fins a la gent, fins a una afirmació que jo ja l'havia sentit en un altre lloc, que era que el primer, per dir algun títol i orientar qui ens escolta, el primer camasutre que va existir a Europa,
el seu origen és català. Ah, sí? Sí, sí, sí. No ho havia sentit mai, això. Sí, sí, sí, perquè va sortir un llibre fa uns anys, no recordo què es deia això, es deia El Camasutra Català, i estava basat en aquests primers, en aquests... no sé si tu ara, a l'època,
però amb aquest primer camasutra europeu. Estic mirant a veure si trobo en algun lloc el títol del llibre, perquè en algun lloc recordo haver-lo llegit, però ara no trobo el llibre honest. Per exemple, una de les coses que afirma és que l'Espardenya és una sabata que ja es calçava al Neolític.
Ah, sí? Home, no en té ni idea, llavors. Ni la Maria. Sí, sí. El que passa és que aquestes coses... A veure, jo sempre aquestes coses les acostumo a posar en dubtes. El que passa és que són coses que va bé anar-les llegint i saber-les, no? Després s'haurien de contrastar, perquè és que hi ha moltes coses... Per exemple, jo d'aquí de Catalunya no et sé dir res, però jo una de les... durant la història hi han hagut moltes mentides, no?
i jo no sé si tu has sentit parlar de la dita aquella que deia Calatanyazor, que és un poble de Burgos, em sembla recordat, d'on el Manzor perdia el tambor, que vol dir que el rei el Mansur de Granada va perdre una batalla a Calatanyazor. Això em van ensenyar a mi quan jo estudiava Història. Després llegint altres llibres, en algun moment vaig sentir algú que mencionava que a Calatanyazor mai hi havia hagut cap batalla.
i menja en aquella època. Llavors, preguntes a gent que està més entedada que tu, que en sap més, a historiadors, i et diuen que és cert que a la Tanyazor mai havia hagut cap batalla. I en canvi s'ha anat dient, no? Exacte.
Llavors totes aquestes coses, clar, un les hauria de contrastar a veure què hi ha de veritat i què hi ha de xovinisme, perquè jo moltes vegades trobo que hi ha coses que s'atribueixen al català o a Catalunya i que és que caiem quasi, quasi, quasi en el tema del xovinisme francès. De totes maneres és això, no? Són 78 històries per menys inquietes, com diu l'Anna Priscilla,
que està bé de tant en tant són llibres d'aquells més aviat diversivos. Sí, d'aquells que els pots obrir per qualsevol pàgina i llegir a veure què és el que t'expliquen. Una altra cosa de la història que a mi també em va sobtar molt, del Cid Campiador sí que hauràs sentit parlar. Després et poses a llegir coses d'història i t'assabentes que aquest senyor era un mercenari.
Ah, sí? Aquest senyor era un mercenari. No tenia sentit de pàtria, no? Com els Almogávars, no? Exacte, exacte. Que tenien carrers d'arreu. Sí, el que passa és que aquí dels Almogávars en tenim consciència que eren uns mercenaris. Ja, ja. Però és que el fil campiador era una heroïna nacional i era això, era un mercenari de la seva època.
Doncs en tot cas, segurament despertarà la curiositat d'uns quants aquesta guia xefardera de Catalunya. D'aquí ens en anem a un altre tipus de públic. La proposta d'avui és Carbadan, la llenda de l'impostor, no sé si ho he dit bé, de Carles Valla. Ho has dit bé perquè a mi primer em va costar i deia Carbadan, però vaig veure un accent que hi ha aquí i és Carbadan.
Carles Batlle, un altre autor molt jove. I a més és un llibre molt llarg, veig. Sí, i a més a més també és el primer de tres. Ah, sí? De quin any és aquest autor? Perdó? De quin any és l'autor? Del 63. Però el Carles Batlle aquest, a més a més, a part de tenir bastants premis literaris al gènere teatral, és...
és professor de l'Institut del Teatre. Llavors hi ha una cosa molt curiosa que m'ha cridat molt l'atenció. En Carbadan, la leyenda de l'impostor. És el subtítol del llibre. I és que ens situem a l'estiu del 2011 amb un personatge que es diu Paul Barzak, que se'n va fugint de la policia
Salta per la finestra de casa seva i marxa perquè la policia l'està perseguint per arrestar-lo
per actes de sabotatge durant les manifestacions dels indignats del 2011. És situada ben bé a l'actualitat, no? Sí. El que passa és que jo en algun lloc, abans que sortís el llibre a la venda, havia sentit que el personatge era exactament el mateix, però la policia l'empeitava per actes de boicot als Jocs Olímpics del 92. Suposo que hi ha hagut un canvi d'última hora aquí. Segurament. Llavors, a veure, aquest noi,
fuig per la finestra i decideix anar-se'n a l'exili a França. I mentre ha d'atravessar les muntanyes de l'Alta Garrotja, no se sap si atravessa una porta estelar d'aquestes que li canvia d'època i de dimensió, i apareix en una altra època indefinida, però que els paisatges, les muntanyes i demés li resulten familiars.
però les ciutats són ciutats amorellades, són ciutats castells. La vegetació és exuberant, però és això. El paisatge, els perfils, li resulten familiars. Llavors, això què diem? Ha travessat aquest fenomen físic i es transporta a una altra dimensió, que és un univers fantàstic on la gent que hi viu està esperant el Carbalan.
que és una mena de messies promès, que els ha d'alliberar d'una plaga, d'una maledicció que tenen ja des de fa molt de temps. La gent aquella ja s'havia cansat d'esperar el Carbadan, aquest alliberador. I llavors apareix en Carles i es fa passar, ell no és el Carbadan, però es fa passar per aquest personatge,
I amb l'ajuda de la princesa, que es diu Lía, és amb qui han d'afrontar tota una sèrie de proves bastant complicades. Jo intueixo, són tres llibres, que al final realment el Carles aquest serà el Carbadan. Estem parlant de la primera entrega d'una trilogia.
A més a més ens anem quasi a les 800 pàgines diria jo. I per quin edat és? No perdó, no enganya bastant això. Són 600 pàgines, però enganya. I per quin edat és en principi? Això ja és juvenil. El que passa és que el juvenil aquest ja s'està perdent una mica la línia aquesta. Hi ha molts nois de a partir de 12 anys que aquestes històries els agraden i els enganxen. El que passa és que hi ha un component
que normalment en els llibres per gent d'aquesta edat no hi és, que és la de que els personatges s'enamorin i tinguin segons quina relació. Aquí apareix. Sí, apareix. Doncs és l'últim llibre d'aquest repàs que fem cada setmana de literatura amb el Diego Marcos de la Lliberia Ressenya. Moltes gràcies, Diego, i tornem dimarts que ve. Gràcies a tu, Carmen. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Estem escoltant Just a la Fusta. Dos minuts i arribem a la una en punt del migdia. Per tant, per tancar aquest Just a la Fusta d'avui, dimarts 15 de gener, un dimarts que hem començat molt gris i molt fred i que ara potser continuem amb una mica de fred però ha sortit el sol, com ha pronosticat el Carles,
A la primera hora aprofitem ara per donar les gràcies a la gent que ha fet possible el Just a la Fusta d'avui, l'Andrea Buen, els serveis informatius, el Carles, com dèiem, a la previsió del temps. També hem fet avui la cuina amb la Carme Madó, hem fet tertúlia amb la Mercè i la Cristina, hem parlat amb diferents directors de diverses escoles de Sant Just, arran de les eleccions, Reconcells Escolars que es fan aquesta setmana, i en aquesta última hora hem tingut el Pep Quintana a la història de Sant Just, l'Alba Conesa a la televisió i el Diego Marcos amb els llibres, com acabem de sentir
Ara mateix us ha parat Carme Veradoi i tornarem demà a partir de les 10, moltes més coses, com cada dia us acompanyem als matins de Sant Just des de les 10 i fins a la una del migdia. Ara us deixem amb el bulletí de la xarxa i després l'informatiu migdia amb l'Andrea. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dimarts.
Just a la fusta.
La informació més propera al Just a la Fusta. És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, la Junta de Portaveus al Parlament de Catalunya ja ha acordat l'ordre del dia del primer ple d'aquesta legislatura, un ple que vol