Fins demà! Fins demà!
que era oberta i ara els teus llavis les suturem. L'entractor, com una força de natura, posant fil a l'agulla d'una paraula en la teva veu, es posint la boca roxa, que era oberta i ara els teus llavis les suturem.
Just a la fusta. Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Doncs tornem a saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea.
Ara sí, tenia el micro tancat. Quin dia és? Estic veient per la finestra, no sé si... De fet, suposo que la gent no ho sent des de casa seva, però... Un dia d'aquests... Ara no sé si plou per això, perquè el carrer està mullat ja, no ho sé. Bé, en tot cas, després ja en parlarem. Com ho veus?
Bé, aquí a la ràdio estem almenys coberts. Sí, això sí, en veritat, no ens acaba d'afectar. Dia de tardor total. Sí, sí, dia de quedar-se a casa i aquestes coses. Sí, però bé. Sí, en tot cas, parlem de la notícia principal del dia, un dia també d'aquests que ve de gust llegir el diari tranquil·lament amb cafè, doncs mira, parlarem una mica, és el que farem ara, us destacarem què ens expliquen els diaris.
Són notícies... Bé, no entraré a valorar les notícies, però vaja. El periòdico... Avui no tenim el punt avui, ens falta el punt avui, només comentarem periòdico Vanguardia i Lara. Els trets coincideixen, la notícia del dia és el penúltim tràmit de la reforma educativa. El protagonista de la jornada és el ministre José Ignacio Obert, el ministre d'Educació, ahir al Congrés.
El periòdico diu vens però no convens. La llei verd s'aprova només amb els vots del PP i no s'aplicarà en quatre autonomies. Els inspectors d'educació catalans plantegen la seva alternativa per millorar la qualitat. Han triat una imatge de verd caminant pel Congrés, somrient, amb les mans en les butxaques.
L'avantguàrdia ha triat una imatge seva que, destacant portada, assegut, sense ningú que l'envolti, i amb les mans com si estigués resant, amb les mans juntes. El titular és Una nova reforma educativa sense consens. El PP vota en solitari la llei verd, la setena de la democràcia, i el govern amenaça de dur la norma al constitucional.
I per últim, el diari Ara recull també una imatge de Bert ell sol a l'hemicicle assegut i el titular de fet és Bert es queda sol i tira per aquesta línia que va ser només el Partit Popular a qui va votar la Llei Orgànica de Qualitat Educativa i per això diu el ministre José Ignacio Bertas devia sentir sol i també ens diu Lara que la Generalitat la portarà al Tribunal Constitucional.
Doncs és el tema principal encara de la seva edició digital. També ens diu que a la fi de l'efecte derivada deixa la inflació en el 0,5%, la més baixa dels últims 4 anys. La pujada d'impostos decretada pel govern espanyol ha mantingut un IPC elevat durant l'últim exercici, tot i la recessió.
I més coses, encara el 324.cat ens haurà parlant-nos d'aquest tema, i també l'altre tema principal és que han trobat morta la pilot Maria de Villota en un hotel de Sevilla. Ha estat trobada morta a la seva habitació d'aquest hotel, on tenia previst participar en un cicle de conferències, tenia 33 anys, i va ser pilot de proves per l'escuderia Marrussi el juliol del 2012. Ara fa una mica més d'un any, doncs, va patir en greu accident a causa del qual va perdre un ull,
Va patir fortes lesions al cap i va haver de retirar-se. Una mala notícia, doncs. També se'ns parla el 324 d'un estrany planeta que flota sol i lliure a l'espai. Un equip internacional d'astrònoms ha descobert un jove planeta que no orbita cap estrella, sinó que flota lliurement per l'espai. Parlem potser dilluns amb l'Oriol Rigat. Més coses. Anem ara en clau internacional, Andrea.
I comencem parlant del primer pas per reobrir el govern dels Estats Units, així ho titula el periòdico. Ens diu que Obama sospesa una proposta republicana per al deute. El líder republicà al Congrés, John Boehner, ofereix allargar el termini sis setmanes per negociar retallades. I també ens diu que el secretari del Tresor adverteix dels greus perills del desacord.
En clau econòmica ens diu, i derivada d'aquesta qüestió, ens diu al periódico que Wall Street respon amb una forta pujada a la reunió de la Casa Blanca. De fet, també ho recullen altres diaris. I aquesta és una de les notícies en clau internacional que destaquem avui, però també parlem d'una nena...
Una nena titulada La Vanguardia diu Premi a la nena que va desafiar els talibans. La Unió Europea premia el coratge de la malala i la seva lluita per l'educació infantil. L'activista atacada pels talibans l'any passat és favorita al Nobel de la Pau. La veiem amb una fotografia a les pàgines interiors de La Vanguardia i ens diu també que abans de ser atacada havia escrit un blog sobre les dificultats de les noies per accedir a l'educació.
L'article comença dient qui és la malala. Va preguntar fa un any un home a empujar una camioneta que fa d'autobús escolar a Mingora, la capital de la vall paquistanesa del Suat. I avui el món sencer sap qui és aquella nena defensora del dret de les dones a l'educació, a la qual els talibans van provar de callar per sempre, disparant-li diversos trets al cap i al coll.
Doncs interessant de llegir avui aquesta informació a la Vanguardia. Passem ara al saber què passava un 11 d'octubre, però de fa uns quants anys. No trobàvem la sintonia, Andrea. Aquí està, molt bé.
Comencem per fa 20 anys, 11 d'octubre del 93, el socialista Papa Andreu recuperava el poder a Grècia. Triomf electoral del PSOC queda lluny, eh? Això fa 20 anys. Sí, sí, havia triomfat el PSOC i contundent derrota de la nova democràcia de Mitsotakis, possiblement el que va passar aleshores és el que ha condicionat...
Fins ara, Papa Andreu es mostrava segur de la seva victòria quan va anar a votar acompanyat de la seva jove dona, això és el que posa a peu de foto Dimitra, que va ser que ell sí que és veritat que es veu que és un home, doncs ja ha entrat amb les amarrats, no? Exacte. Any 93. Més coses. Solxaga reptava Aznar a revelar els seus patrimonis. El líder del PP deia que l'exministre ja coneixia aquestes dades.
I Espanya rebria 369.234 milions de pessetes nets de la Comissió Europea. El 94 l'ajuda agrícola seria de 750.000 milions. Déu-n'hi-do. I també ens deien que trobaven en un contenidor un manuscrit de Josep Pla.
Més qüestions. El 98, fa 15 anys, Aznar deia que cap basc hauria de fer les maletes. El president advertia al PNB que no admetria la firma de pau amb peatges o coaccions i Barretxe proposava consensuar un nou fòrum per un diàleg sense exclusions.
I també ens parlava de Bill Gates. Estats Units jutgeria el poder de Microsoft en un procés que decidiria les regles de joc de la informàtica del segle XXI. No sé com va acabar tot plegat.
11 d'octubre del 2003, fa 10 anys, Espanya seguiria l'Iraq, tot i el risc que anar a reiterar el seu compromís amb la reconstrucció després de l'escenat del militar i el PSOE exigia a l'executiu que demanés disculpes pel seu paper a la guerra.
I el govern denegava l'indult a Los Albertos, la condemna a tres anys de presó, que davant mans del Constitucional. I també s'enrega que Suso de Toro havia rebut el Premi Nacional de Narrativa.
I fa 5 anys, 11 d'octubre del 2008, caos a les borses, els mercats tancaven amb enormes caigudes, la seva pitjor setmana des de l'inici de la crisi, o l'estrit mitigava la caiguda del 1,5%, però es deixava el 18% en 5 dies.
i la imatge de la portada era Sarkozy amb Zapatero tots dos junts deia el rellotge de Sarkozy els rellotges de França i Espanya en marquen la mateixa hora és el que va dir Sarkozy per ressaltar la sintonia amb Zapatero després de no convidar-lo a la cimera de fer una setmana un tema doncs aquest de l'hora que potser canvia ara que volen canviar possiblement volen equiparar l'hora d'aquí amb l'hora de Londres
Deixem estar la nostàlgia, tornem ara cap al dia d'avui, divendres 11 d'octubre del 2013, i ens centrem en les contraportades. Comencem per la del diari ara, Andrea, on llegim el doble article setmanal de Xavier Bosch. Els dos articles es diuen, d'una banda, el món ho ha de saber, la part positiva, i la part més negativa és un article que es titula Catalunya és Espanya. Pel que fa al món ho ha de saber, fa referència a un... a un...
fet que han engegat des de Sapiens, una idea que han tingut des de Sapiens, diu han creat durant molts mesos la base de dades de les que han considerat que podrien ser les 10.000 persones més influents del món, polítics, científics, empresaris, entre d'altres, i n'han buscat l'adreça per enviar-los al llibre Catalunya Calling.
És un llibre, diu, que és fàcil de llegir, que els explica què és Catalunya, la nostra història i les causes que ens han dotat el procés d'emancipació actual. I fins ahir, diu, ja havien volat 5.500 llibres cap als seus destins. Entre els destinataris hi ha el papa Francesc, Sean Connery, Anna Saún, Tom Hanks, Josep Carreras i el president d'Àustria. I Xavier Bosch diu que ell l'ha enviat a Rudolf Giuliani, exalcaldat de Nova York, i diu que de moment no ha rebut cap resposta.
Ser interessant també rebre què diuen aquestes respostes. Sí, gent de tot arreu i de tots els àmbits, artistes, economistes, esportistes... I d'altra banda, Catalunya és Espanya, parlar de la manifestació que ha de tenir lloc demà.
a Barcelona, diu el dia de la hispanidad, la falange, nudo patriota, alianza nacional, movimiento católico español y democracia nacional i ella es pregunta, democràcia? diu, ens fan una visita de cortesia per recordar-nos que Catalunya és Espanya diu, com si no ho sabéssim des que ens llevem fins que ens posem el pijama en els últims dies i sota l'eufemisme de l'altra dreta, aquests feixistes nostàlgics del franquisme, de passo que t'emboli han tingut una sobreexposició mediàtica que va molt més enllà del que ells mateixos somiaven
Molt bé, doncs, això veus que avui al diari ara ens n'anem, tot i que ell també contribueix a aquesta exposició mediàtica de què parla. Ens n'anem ara a la Vanguardia, on llegim el següent. Ensenyar significa emocionar. Ho diu Francisco Mora, doctor en neurociències i expert en neuroeducació. Diu que no filosofa quan diu que només es pot aprendre allò que s'estima. Diu que ho diu des de l'estudi del cervell.
Diu que la clau per despertar l'entusiasme a les aules és l'emoció, la capacitat d'interactuar amb el món des de la curiositat. El mestre és l'ànima del que pot ser un poble i cal infondre-li el que és una realitat avui, que és un mag amb vereta màgica per transformar el cervell dels nens. Diu que el mestre transforma la física, la química, l'anatomia i la fisiologia del nen i li transforma el cervell per bé i per mal. I si no és responsable i no està format per fer-ho, no el pot emocionar.
i diu que l'emoció s'ha de transmetre, diu per això cal obrir als nens la porta de la curiositat, cal començar la classe despertant-los, t'han de mirar amb els ulls molt oberts i acaba dient, i m'ha fet molta gràcia, encara que t'hagis d'emportar una girafa a la classe, però es tracta que diguin, oh, emoció. Molt bé, doncs ho tenim avui a l'avantguàrdia. D'altra banda, ens anem a la cap al periódico, per sort portem mascareta i podem amagar les llàgrimes.
És la Cristina Hidalgo, una noia que aquest octubre fa 35 anys, en el marc d'aquestes entrevistes que fa el periòdico, gent que fa 35 aquest mes, i és treball, després de 35 anys després, és infermera, treballa a Can Rutí i diu en primera persona les retallades. Treballa al servei de neuroradiologia intervencionista, és on es fan els cateterismes cerebrals i medulars. Diu que li agrada a la infermeria en general i el que més m'omple és la gratitud de la gent.
El titular fa referència a que són professionals que no poden crear vincles efectius amb els pacients perquè si no acabes plorant amb tots. M'omple la gratitud de la gent. A vegades veus un pacient d'oncologia que et dona les gràcies i tu et sents malament perquè saps que el que estàs fent és ajudar-lo a morir millor. Diu, però ell està agraït naturalment.
i acaba dient, pel que fa a les retallades, que les viu en primera persona. La major part de les nostres intervencions són programades i, tot i així, hi ha vegades que toca posposar-les perquè no hi ha llits a l'UCI, així que el pacient no hi pot anar a recuperar-se. Plegat l'ha donat com una altra perspectiva vital. Diu, a vegades, quan discuteixo amb ma mare o amb uns germans, dic, però realment estem discutint per això? Realment això és tan important? Doncs interessa en aquesta perspectiva de llegir avui, en aquest cas, al periòdico.
Doncs la notícia curiosa d'avui passa per Nova York perquè ha arribat un fenomen bastant curiós. De fet, sembla que ja existia el tema del ioga per nens. Ara va dir el Sergi Pont. Aquí. També, també ens ha d'acafar una secció més a més aviat a la Tònia del Morro. Sí, sí.
Però bé, a banda d'això, del ioga per nens sí que n'hem sentit a parlar, aquí també algunes escoles ja comencen a fer, no? Em sembla que al Sant Patrick's School n'havien parlat. Sí. Ho farien, doncs hi ha una nova moda de Nova York que és una escola per nadons DJs.
Com, els nens, a fer de DJs? L'escola funciona a Brooklyn, al sud-est de Nova York, i la va crear Nathalie Elizabeth Weiss, DJ, compositora i dramaturga, que ofereix cursos de vuit sessions per ensenyar als nens, tenen un any o així, i els ensenya un vídeo de la notícia i tot és bastant curiós. Mira, a veure si vols sentir alguna cosa...
Ella explica això ara, és una traducció de l'amèrica llatina. Diu que els ensenya a punxar, també alguns una guitarra imaginària i que a Nova York, la competició per l'educació dels nens des de ben petits és com una competició, doncs sembla que res és arriscat i això pot ser com un reclam per a algunes famílies.
I ella, per exemple, els diu Bebès, DJ, alceu els braços, vinga, vinga. És el que diu una jove, i bé, diu que són genis, molt llarga la notícia, molt curiós, vull dir que fan una anàlisi en profunditat de tot plegat. Molt bé, escolta, amb la música des de ben petit. Sí, sí, està clar. Bé, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
Un moment ara per llegir altres notícies que trobem a l'interior dels diaris. Ara sí, ens hem entrat la sintonia correcta i comencem destacant diferents informacions que tenim avui. Per exemple, comencem per la Vanguardia, en clau internacional.
I és que des de Nova York el corresponsal Francesc Peyron avui es planteja qui són els pels roges. Els indis s'enfronten a la lliga de futbol per l'ús del terme Redskins. Obama declara que canviaria el nom de l'equip de Washington si ell fos l'amo.
Comença dient Francesc Peyron que els indis els van sorprendre moltes coses en prendre contacte amb la cultura dels nord-americans, però segons els historiadors, si alguna cosa els va semblar una broma, va ser entendre que els colonitzadors els anomenaven pels roges.
Diu que l'assumpte va i ve, que és una cosa que ve de molt lluny i en tot cas que s'ha tornat a posar el debat perquè l'equip de futbol americà de la capital federal, els Washington Redskins, la mascota de la qual és la imatge d'un guerrer indi amb plomes, estan de nou a la Diana i aquest cop la pressió arriba fins a la Casa Blanca.
L'actual amo de la franquici esportiva, però, Dan Snyder, ja ha advertit que mai no canviaran el nom i defensa que els altres equips utilitzen termes vinculats als nadius o que una enquesta de fa 10 anys va indicar que a la majoria d'indis no els molestava el nom de l'equip.
I al periòdic ens aturem el decàleg de sobressalts que expliquen avui arran de la nova llei educativa, la setena reforma educativa de la democràcia, i ho analitzen 10 claus. Primera, adeu a la immersió lingüística, centralització i control de l'Estat. Tercer, la religió catòlica recupera pes, velles revàlides i altres avaluacions, alumnes segregats als 15 anys, escola menys participativa, directors amb més poders, docents amb més alumnes per classe, favors i terreny per la concertada, i separació per sexes recolzada.
És el que resumeix avui el periòdico. Acabem amb el diari Ara, un article a la secció de cultura arran del Premi Nobel que es va entregar, o que es va anunciar, si més no, ahir dijous. Avui Marina Espasa ho analitza i el titula Trens, porxos, turons, accidents, felicitats.
I diu, com és que un sol conte de Lis Monro il·lumina amb més intensitat els reflex de la condició humana que tantes novel·les? La resposta no és fàcil, però mirarem d'explicar-ho des de dos punts de vista, diu, el contingut dels contes i la forma que els dona.
Explica Marina Espasa que els paisatges són amables gairebé sempre del Canadà rural i tot transcorre a una velocitat més que raonable. Els personatges acostumen a ser gent senzilla, anònima, que desenvolupa tot tipus de professions. Són persones que en un moment o altre del conte es veuen abocades a un precipici que sembla moral, però que només ho és dins el cap dels lectors, mai dins el de l'autora.
I parla també de la forma, la matèria amb què treballen els escriptors, la lluita per doblegar el temps i fer-lo entrar dins d'un full de paper. Munro exceleix. En aquest control hem dit que els relats eren llars, però és que ho haurien de ser molt més. No hi ha cap altre escriptor tan capaç de condensar tants esdeveniments significatius d'una vida en tan poc espai. No hi ha cap de més hàbil a detallar i fer salts cronològics per aterrar el punt precís des d'on s'ha de continuar explicant la història. Sempre és el moment exacte i el millor punt de vista, el més incòmode pel lector i el més estimulant per l'escriptora o viceversa.
i acaba dient que no agrairem mai prou al jurat que li hagi aconseguit el premi, perquè com a mínim l'obliguen a escriure una cosa més, el discurs d'agraïment. No dubtin que serà un altre obre mestre. La senyora Munro se n'ha sortit tota sola. Una bona lluvança avui que llegim el diari Ara, arran d'aquest Premi Nobel de Literatura.
Fem ara un cop d'ull a l'actualitat esportiva i comencem pel diari Esport, que avui ens diu que el Barça lliga el nou Alves. 15 milions, el seu contracte té una clàusula d'escapada només pel Barça que el club executaria si li convés, zunyiga. Lateral colombiat del Nàpols, opció per l'estiu.
El nou esportiu parla de propietat privada. El Barça allarga el seu domini a la Lliga Catalana de Bàsquet amb la cinquena final consecutiva que guanya contra la Penya.
I al Mundo Deportivo llegim que DG i Muià són el següent tàndem. El porter del United ordena el seu agent que escolti si li arriba una oferta blaugrana. I els tècnics del Barça aposten pel meta del Jeta com el segon si Pinto se'n va.
En cultura, el thriller Gran Piano inaugura avui la 46a edició del Festival de Cinema de Sitges. Wim Wenders es posa a la lliga de fotografies de la zona zero Fukushima i passatges desèrtics. Una exposició revela el vincle entre terrats de Barcelona i la vida de l'època blava de Picasso.
L'Auditori i el quartet Casals enregistren un Blu-ray de la integral dels quartets de Schubert. Neurrécords trobaran directe a cinc concerts amb presència de públic a la sala de cambra Oriol Martorell.
Aquests són, doncs, alguns dels temes que cal saber avui divendres 11 d'octubre. De seguida parlarem del temps. Avui, important també, pendents del cap de setmana i d'aquest divendres plujós. Sabrem, doncs, què és el que ens espera de cara a les properes hores. Mentre ens acostem a aquest moment de sentir el temps, a què fem escoltar una mica la bien querida. I avui ho farem amb un tema que es titula Carnaval. Del seu últim disc.
Bona nit.
Hoy quiero pedirte perdón porque no estaba a la altura y nunca fue mi intención romperte en dos secos.
Feliz que me haces que tú me quieras y que a pesar de lo que queres no he dejado de pensar desde el día en que te conocí.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Passa minut de 3, quarts d'11 del matí, moment per parlar del temps.
I per això saludem el Carles de Renari Reus. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Estaràs content per diferents motius. Va, primer. Primer, perquè plou. Sí. Segon, perquè fa fred. Sí. I tercer, perquè has encertat la previsió.
I era difícil. Veus, quan m'he aixecat aquest matí no era tan optimista per aquestes alegries. No hi he pensat en cap de les tres. Sí, ja tocava una miqueta... No, però això va bé una miqueta per tot, també. Per regalar una miqueta aquelles coses que t'emprenyen tant com són els mosquits i les mosques. Quan estàs tot un dia sense aquestes temperatures tan baixes, queden bastant tontos, tot i que al mes d'octubre hi ha aquella dita, no? Fins que no hi ha l'octubre finit... No, a l'octubre finit, fora la mosca i el mosquit. Ah, sí, no ho coneixia.
i bé, l'octubre no està finit ni molt menys, falta molts dies, encara tindrem alguns dies de caloreta, uns altres dies de sandàlies, que són els dies que tu aprecies tant. No, però jo ja he acabat, eh? O sigui, hi ha un moment en què... Fas el canvi i s'ha acabat, passi el que passi. Sí, forço molt, arribo molt fins al final. Però falta molt, eh, Carme? Per què? Perquè s'acabi allò fred, fred, fred. Però sandàlies no les portes el 20 d'octubre.
Ho veig estrany. Bé. Pensa que hi ha gent que ja fa un mes que porta botes. Llavors ja hem d'anar fent la transició. I quan arriba a casa els perjudicats són els que conviuen amb ells. Però aviam falten molts dies d'octubre i poden haver dies d'abonança. I ja avisem que la setmana que ve serà una setmana bastant tranquil·leta perquè fa la meteorologia però hi haurà molta diferència entre màximes i mínimes. I al migdia... Sabates així, tancadetes... Si fas la mitjana de tot el dia, sí. D'entretemps, no? Sí. Sí, sí.
Aquelles coses que a la primavera vam poder gaudir, doncs sembla que... Exacte, s'ha refitat ara que si no dura poc. Doncs sí, precipitació, però és el que dèiem, una precipitació molt feble. Porta... han caigut dos dècimes de litre aquesta nit, no, quatre, em sembla que han caigut, 0,4, i ara portem-ho com a sis, o sigui que un litre com a dos, des de les set, el que està provent són les onze... Sí, perquè és que és molt mince aquesta pluja, va fent, és d'aquella pluja que va tan bé...
per regar, perquè és com un got a gota, que és quan s'aprofita tota aquesta aigua. Per les plantes, no? Sí, per les plantes, sobretot, és boníssim. Parlant de plantes, podríem fer un esforç aquí fora i treure algunes aquí, perquè aquesta aigua els aniria bé per netejar-les. Ara treurem el ficus, va, farem l'esforç. Molt bé. I aquesta situació es mantindrà durant tot el dia. Hi haurà moments que pararà, que aquests núvols... Pensem que és una exclusivitat...
d'una part del Baix Llobregat, una part del sud del Barcelonès i una miqueta del nord del Garraf. Però si ens poguéssim enfilar ben amunt ara i mirar cap a l'horitzó, veuríem com que passat el Garraf ja tirant cap a la Noia o cap al Baix Benedès, allà ja és el cel completament seren. A més, si anessis a l'Empordà avui, també tindries tramuntant i estaria fent sol.
i a l'interior de Catalunya també fa la gran part. Sí, d'allò que ens passa quan estem aquí, que pensem que el món gira el nostre voltant. Sí, sí, sí, sembla que avui clau, o sigui, pels mortals d'arreu de Catalunya, que avui escolten al matí les previsions del temps, escolten com parlen els de Barcelona amb les seves emisores supergrans, clar, diuen, però què estan dient aquests?
dia trist, dia no sé què, de sort que nosaltres tampoc no arribem massa lluny, pel que és les zones, per internet sí, però clar, o sigui, dir que és un dia plujós quan a gran part de Catalunya, però gran, gran part de Catalunya, fa sol, fa vent i fa fred, doncs realment és curiós. Però és així, o sigui, tenim aquesta situació que normalment va sempre associat a una miqueta de vent del nord, que està bufant encara tramuntant i mestral. Avui, demà ja no bufaran,
I això provocarà que tota aquesta situació de núvols a prop de la costa central i del nord de la costa tarragonina li costi molt de marxar. La depressió sí que ha passat, aquesta nit ja se'n va cap a... No plaurà més. No plaurà més, però no farem net. Això avui.
Avui seguirà plovent. Avui plaurà? Sí. Tot el dia? Bé, tindrà les seves aturades, tindrà els seus moments de pausa i tal, però la previsió ens marca això. La tarda també? Sí. Per organitzar... Sí, el que passa és que és molt poca cosa. Motu i tot això es pot fer.
Sí, jo he pujat amb moto ara potser siguis una mica més amb pipa d'on amb moto però potser a la tarda fluixa una miqueta més tens algunes gotetes puntuals en algun moment molt semblant al que ha sigut aquesta matinada Durant tot el dia farà aquesta pinta si no anirà plovent A migdia podríem assegurar aquesta situació de precipitació i a partir de la tarda podria fer com aquesta matinada
Si està tapat, pot caure alguna gota, parar, pot haver una mica més d'intensitat en algun moment, però són coses que no sumaran massa. Ja ho vam dir que amb tot aquest episodi, si arribem als 10 litres, podem estar més que contents, que és pràcticament impossible. Ja portem una bona part del matí plovent i hem arribat a 1,6. Potser arribem als 2, 3, 4 litres, com molt avui a Sant Jús, que és molt poca cosa, però és una pluja molt ben caiguda perquè va molt bé per les plantes. No pels mortals, i menys si estan de festa, però van bé per les plantes.
Llavors, aquesta tarda i aquesta propera nit quedarà això, molts núvols, potser alguna goteta en algun moment, poca cosa, potser fins i tot s'arriba a secar el terra, poden caure quatre gotes una mica més animades, com vas comentar tu avui, el micròfon tancat aquesta matinada, han caigut en algun moment una precipitació una miqueta més intensa, perquè depenent del núvol va així, pensant que són núvols que es generen a prop del litoral i en funció del seu recorregut marítim, són una mica més desenvolupats o menys, però si ara qualsevol dels que ens esteu escoltant us aneu a mirar el radar del Servei Meteorològic de Catalunya, veureu que les precipitacions
Estan concentrades just al litoral del Baix Llobregat i una miqueta del Barcelonès, i també aquest matí hi havia una mica de precipitació cap a l'altre del Baix Llobregat, també coincidint amb la costa. Clar, són cosetes molt residuals, molt petitones, que aniran marxant. Llavors, demà al dematí... I a la nit, avui, nit també. Bueno, sí, serà això. Tot això. Jo crec que la nit serà molt semblant a la nit d'ahir. Sí, que pot ploure en algun moment, una miqueta, i tot això. Però vull dir, els núvols hi seran, es poden obrir clariones, podem veure el quart creixent de la lluna, que avui precisament és quart creixent clavat,
I demà al matí seguirem amb aquesta situació. Potser més sol, veus clarianes, veus com intenta treure el nas al sol, els núvols hi són, però això ja va perdent molta força. Demà no arribem ni a mig litre de previsió, o sigui que probablement demà al matí hi haurà una miqueta de núvols coincidint amb el sol, però no hi haurà massa complicació. La resta del dia sembla que s'han d'obrir clarianes i les temperatures podrien pujar una miqueta. Per tant, les pluges acaben aquesta nit. Sí.
No li fotem el gran titular, però sí, perquè diumenge tornem a tenir aquesta possibilitat que pugui caure alguna goteta durant el diumenge en algun punt del litoral central. Però farà sol diumenge, vas dir? Sí, el que passa que sí, que fa sol, el que passa que els mapes ens tornen a indicar aquesta precipitació mínima, o sigui, el mínim que marquen els mapes de precipitació, que és 0,1,
T'ho marca durant el diumenge amb bastantes hores del diumenge. Ah. A partir de la tarda de diumenge sí que la cosa ja sembla que desapareix totalment i desapareixeria per uns quants dies, la possibilitat de precipitació. Però durant el cap de setmana, no és un cap de setmana plujos, però a la costa central, just on estem a Sant Just, hi ha aquesta variabilitat i aquesta possibilitat. Ja dèiem, dissabte, a partir del migdia, sembla que fluixa moltíssim, però...
anirem fent sol, núvols i potser alguna gota. És difícil, eh? Diumenge, si m'ho dius així sense mirar el mapa, es diria, no crec que plogui, diumenge. Potser tenim alguns núvols, tenim el sol. I el tanto, perquè tant el dissabte a la nit com diumenge a la nit, les màximes a migdia seran del voltant de 20-21 graus. És un ambient de tardor, podríem dir. Però les mínimes cauen molt. Aquesta nit, ara tenim 13 graus a Sant Jús, amb prou feines arribarem als 15. Aquesta nit podríem tornar a baixar cap al voltant de...
D'això, de 13-14 graus, però la que pari de ploure i s'obri una miqueta el cel, l'ambient serà fred i podríem baixar a 11-12 graus de mínim. És un ambient fresquer. No n'hi do, eh? No, no, però és que això és a Sant Just. Si t'has de veure una mica més enllà, que no ho faràs, però no ho sé, però si te n'anessis una miqueta cap a un altre cantó que la nit sigui serena, ja podem parlar de glaçades en zones del Prepirineu. Guants. Home, sí. Ahir, per exemple, a la nit, com podíem veure les càmeres de TV3, veies valors bastant baixos. A Montserrat havien 11 graus,
A Ripoll em sembla que n'havien 7 o 8, a Vic havien 9 graus, o sigui, clar, que de nit sortir així amb sandàlies que dius tu, clar, és complicat. No, sandàlies ja ho hem raconat. Ves que no hi hagi algun dia del mes d'octubre que porti sandàlies.
I hem mirat a molt llarg termini, després del cap de setmana, i sembla que la setmana que ve és bastant tranquil en general, i coincidint amb el cap de setmana es podria començar a complicar. O sigui, allò que dèiem ahir que pel correllengua malament, sembla ser que no, que la cosa podria aguantar, però sí que pinta una miqueta més magra l'altra setmana. Tornaríem a estar amb la tònica aquesta de sempre plou en cap de setmana, eh, doncs?
No, sí, sempre busquem aquesta d'això i després miraríem estadístiques i no tindria per què. Però el fet és que la setmana que ve s'inicia un canvi que no tocarà el cap de setmana però coincideix amb el cap de setmana i l'altra, la del 27, sí que podríem tindre fins i tot una situació d'allà abans que podria coincidir amb la setmana del 22 o del 27.
Doncs esperarem. 16 litres. 16 litres portem ja aquest mes d'octubre. No està malament, no? No està malament. Portem 10 dies d'octubre. Per això. Està bé. Quins dia va ploure a part d'avui? Primer, és d'octubre. No me'n recordo. Bé. Doncs esperem que continuïm augmentant, no? És positiu. Sí, home, no. Ens ha de ploure bastant, eh? Que vam començar molt bé, però hem afluixat molt a Sant Just. D'acord. Doncs queda dit a veure què fas els proverts dies. Gràcies, Carles, i que vagi bé. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. De seguida connectem amb la xarxa per actualitzar-nos, saber què passa arreu del país i també sentir el butllet informatiu dels Sant Just Notícies. Ho farem després d'escoltar a M. Ward. Aquest tema que forma part de l'últim àlbum que va treure ara fa un any i es titulava Westland Companion. El tema es diu The First Time I Run Away.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Lleida celebra avui el desè aniversari de l'arribada de l'AVE. Responsables polítics, econòmics i socials fan balanç de l'impacte de l'alta velocitat a la xarxa de comunicació local. La policia desarticula una trama de parelles de conveniència a Manresa i a 34 detinguts. Ajuntaments del Montsià demanen el desmantellament de la planta de gas Castor. En posta ho farà dilluns en un ple extraordinari i avui debatrà una moció al ple d'Ull de Cona.
Esports, avui comença l'hoquei Lliga d'hoquei Patins. A partir de les 9 de la nit, Blanes, Lleida i Vilafranca Lloret. I en embola avui arrenca la cinquena jornada de la Divisió d'Honor Plata.
Lleida, com dèiem, celebra avui el deser aniversari de l'arribada de l'AVE. Fa tot just 10 anys que els primers passatgers podien utilitzar l'alta velocitat per anar de la capital del Segrià i fins a Madrid. L'efemèride ha servit perquè responsables polítics, econòmics i també socials hagin fet balanç a la xarxa de comunicació local.
Mentre l'alcalde de la ciutat de Lleida, Àngel Ros, assegura que l'AVE ha portat més inversions i més turistes a la capital del Sagrià, el president de la Cambra de Comerç, Joan Simó, s'ha mostrat més crític amb el balanç. Jo era un dels eufòrics, no? Pensant-me que l'arribada de l'AVE produiria més gent, però el que nosaltres ara estem reclamant és les rodalies. Demanem que almenys hagui rodalies fins a la zona de Montblanc, fins a Montsó, i sobretot a aquesta línia interior,
que tardem 4 hores per una Barcelona, nosaltres creiem que és la Catalunya interior que necessitaria una correcció molt més fluida. En 10 anys, aquesta línia d'AVE ha mobilitzat 4 milions i mig de passatgers. Ara Renfa descarta incrementar les freqüències, com es reclama, però a canvi augmentarà el nombre de places. Un aniversari que coincideix també aquesta hora amb incidència a Rodalia Renfa i a Barcelona circulen amb retard d'un quart d'hora els trens de la línia R4.
Les demores són en els dos sentits. El motiu és una avaria de la senyalització entre Molins de Rei al Baix Llobregat i Castellbisbal al Vallès Occidental. El president del Consell Comarcal del Baix Llobregat veu el futur de la comarca amenaçat per la llei de governs locals. En declaracions avui a la xarxa, Joaquim Balcer ha demanat diàleg a la Conselleria de Governació. El també alcalde de Gabà està disposat a discutir l'actual organització política, però en cap cas acceptarà que es modifiquin els límits territorials de la comarca.
És obvi que en una demarcació com l'àrea metropolitana de Barcelona el que no poden existir són tants nivells d'administració local. Però també és obvi que la modificació de la llei de governs locals és una oportunitat per racionalitzar definitivament les nostres institucions. I jo crec que ja és una oportunitat perduda per entrar en els veritables problemes que tenim de governança local. El Consell Comarcal reconeix que 2.000 infants es podrien quedar sense beca menjador i demana a la Diputació de Barcelona que obri una línia de crèdit extraordinària.
La policia ha desarticulat una trama de parelles de conveniència a la capital del Bages, a Manresa. 34 persones han estat detingudes a diverses ciutats, a banda de Manresa, Barcelona, Palma de Mallorca i un municipi de Múrcia, Molina de Segura. Els suposats responsables de la trama concertaven cites per convertir dones espanyoles en parella de fet.
d'homes de països de fora de la Unió Europea en situació irregular. Després d'aquest tràmit, els homes quedaven inscrits automàticament en els registres municipals i alhora l'organització oferia diners a ciutadans estrangers amb residència legal a l'Estat perquè acceptessin empadronar els homes als seus domicilis.
L'Ajuntament d'Emposta, a la capital del Montsià, demanarà el desmantallament de la planta de gas Castor davant de la costa de Castelló i que ha provocat prop de 500 terratrèmols a la zona de les Terres de l'Ebre. Serà un ple extraordinari dilluns vinent, com ha avançat l'alcalde del municipi a Emposta Ràdio. Manel Ramon, bon dia.
Bon dia. L'Ajuntament d'Amposta sumarà també a la petició del desmantellament de la planta de gas Castó a la costa del delta de l'Ebre després dels diferents episodis de moviments sísmics. L'alcalde d'Amposta ho ha avançat així una petició de desmantellament que es farà efectiva en el proper ple municipal de dilluns. Ho deia l'alcalde de la ciutat. Amb les relacions d'un ple extraordinari passarem diferents mociots que fa referència a aquest tema i, per tant, també donarem suport
amb el tema de demanar, per una banda, que doni ja la informació veraç, correcta, i el dia de com està tot el tema del projecte Castor, i a la vegada demanar el seu desmantelament
Està previst que tots els grups representats a l'Ajuntament d'Amposta donin suport en aquestes mocions. Això vendrà a dos quarts de dues del migdia d'avui. L'Ajuntament d'una altra localitat, la d'Ull de Cona, també farà un ple per debatre una moció que demana l'aturada definitiva del projecte Castor i el desmantellament de les instal·lacions. Aquesta nit no s'ha registrat cap terratrèmol a l'entorn de la planta marina de gas situada davant del municipi de Vinaròs. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea. Bueno, augmenta el nombre d'usuaris i usuàries del Justram i baixa lleument el del Justmetro. L'àrea metropolitana de Barcelona ha fet públiques les dades del transform metropolità del passat mes d'agost pel que fa als mitjans de gestió indirecta. També mostren un increment dels viatges als autobusos L10 i N12 que passen per Sant Just.
Els autobusos que més han augmentat el nombre de viatgers els primers 8 mesos de l'any, en comparació amb 2012, són el Justram i l'EL10, que va del Prat a Sant Feliu. El Justram ha incrementat els usuaris en un 8,87%, això és prop de 5.000 persones, i l'EL10, de la seva banda, ho ha fet en un 4,04. L'autobús nocturn Nenadotza ha crescut un 2,1% i el Justmetro, d'altra banda, ha baixat lleument en un 1,5% i 7.000 usuaris menys.
Nes qüestions, avui s'acaba la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts municipals a Sant Just. Són parcel·les dels horts municipals a Can Cardona, situades al passeig de la muntanya davant de l'Institut. Les instàncies s'han de presentar a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. Són 33 horts de 75 metres destinats al consum familiar i de moment s'han rebut més d'una vintena sol·licituds. L'oferta és per diversos col·lectius, com per exemple per persones aturades, per persones de més de 65 anys, per entitats o per joves.
L'autorització d'ús té dos anys de vigència i la possibilitat de pròrroga d'un any. Trobareu més informació i el pleg de condicions a la seu electrònica de santjust.cat. Avui, com dèiem, és l'últim dia per presentar les instàncies a l'Ajuntament.
I un apunt més per recordar-vos que l'Ajuntament engegarà properament una nova campanya de compostatge casolà. El Servei de Medi Ambient proporcionarà de forma gratuïta un compostador de jardí, assessorament tècnic permanent i un curs formatiu a les persones que estiguin interessades a fer compostatge a casa seva. Si esteu interessades, us heu de posar en contacte amb el Servei de Medi Ambient al telèfon 93 480 48 00.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
Oh, it's raining again.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Passen 12 minuts de les 11, de seguida parlem amb el president de l'Associació de Veïns de Sant Jus, Jaume Rull.
Com dèiem, doncs, passen 13 minuts a les 11 i és moment de parlar d'Actoritat Sant Justenca i per això saludem el president de l'Associació de Veïns, Jaume Rui. Molt bon dia. Bon dia a tothom. Per parlar de diferents qüestions que passen... Sí, exacte. I avui comencem parlant, de fet, del cementiri. Sí. Ja sabeu que al cementiri va sortir un problema a finals de l'any 11 que van tindre reclamacions d'algun veïns d'algun veïnatge Sant Just
que tenien el títol de perpetuïtat que posa, amb aquestes paraules mateixes, el títol que tenien posava perpetuïtat. Aquestes persones al fer el traspàs o al fer una herència o al fer el que sigui i canviar el nom de la persona que tenia perpetuïtat deixava de ser perpetuïtat i tenien una clàusula que només tenia 25 anys de vida. Això no podia ser perquè primer que anava contra la llei, contra el reglament de cementiri de la Junta i tot això.
Des de finals del 2011 vam començar a batallar sobre això, i aquesta setmana, afortunadament hem tingut ja la resposta, després que l'Ajuntament ha consultat legalment i tot això, tenim la resposta.
i podem estar tots tranquils que la gent que tingui el cementiri, el ninxo, el que sigui, a perpetuïtat, continuarà tenint a perpetuïtat i, a més, escrit en la nova llibreta o nova cartilla o nou llibre d'enterraments. O sigui que és un pas que ens ha costat, però al final tots hem cedit una mica i, bueno, s'ha lograt que la gent estigui tranquil·la i no tinguin que ara nosaltres expressament acompanyar la família del cementiri perquè a mà possessin a perpetuïtat.
Perquè, per tant, què passava? Com és que hi havia aquest error? Com? Com és que hi havia l'error? Ningú suposa que va caure amb aquestes coses a la perpetuïtat, perquè això ve de molts anys, i la llei diu que la perpetuïtat són 99 anys de perpetuïtat, però no 25 anys ni el que volien posar a la cartilla aquella. Jo suposa que va haver-hi un error, no per part de l'Agent de Vents, sinó per part de l'Ente Superior dels Cementiris Metropolità, que no va caure amb aquestes clàusules que tenia la gent
no les va respectar, llavors això va crear un problema dintre de la vó. Jo aquí et dic, em sembla que la primera queixa la vam fer el 2011 ja. O sigui, amb aquesta queixa i més cartes i més cartes i toma i daca, doncs hem lograt per fi que la gent estigui tranquil·la que sempre serà perpetuïtat per 99 anys, que és el que marca la llei. Per 25 ni per 15 ni per 5. O sigui que tema, com es diu, tema zanjado, no? Sí. O sigui, si mentiris hem acabat amb això.
Molt bé, doncs això d'una banda. Més qüestions. Per exemple, voleu parlar de transports. L'L10. L'L10 ja per fi s'ha obert el vial de Maslluí. L'L10 funcionarà a novembre o desembre, com serà a fer-ho, però amb una salvetat que és una batalla que nosaltres tenim, que arribarà cada 40 minuts l'autobús allà. Cada 40 minuts no té sentit un autobús 40 minuts
No crec que ho agafi més de 3 o 4 persones al dia aquell autobús, perquè com comprendreu, 40 minuts no té logística de res per tal. Quan ja sabia l'Ajuntament, sabia tothom, que el Pla de Mobilitat Urbana de Sant Lluís d'Esbert, que es va fer l'any 10, ja parlava que aquesta línia era una mica obsoleta, perquè feia massa recorregut i no tenia gaire sentit pel passageig que porta. Amb la reunió que hem tingut aquesta setmana, que aquesta setmana hem tingut una reunió igual de 3 hores,
un dia amb l'alcalde, l'alcalde creu que aquesta línia es reformarà i es haurà de reconsiderar perquè no... Com comprendreu, no té gaire sentit. La línia L10, no? Sí, la L10. És una línia que fa massa xiqui-xiqui per tot arreu. És molt llarga, no? És massa llarga i no té sentit. No li trobem una logística clara i tot això, no? Bueno, se suposa que l'alcalde creu
que l'entitat metropolitana del transport podrà variar o intentarà variar o farà una proposta nova per aquesta línia. De moment, Mas Lluït entre aquesta línia i les 3 o 4 persones, o 5, que l'agafin cada dia, doncs bueno. Home, si més no per anar d'allà a Sant Just, encara que no hagis fet tota la volta, alguna cosa s'avança, no?, de moment, com a mesura provisional? Alguna cosa s'avança, clar. Nosaltres creiem que havíem fet una proposta, havíem fet estudis, havíem presentat planells i tot nous,
Nosaltres creiem que hauria de considerar que Sant Feliu hauria de col·laborar també en aquest cas, no? I allargar les seves línies i donar una mica més de facilitat, però no 40 minuts. Normalment avui un bus urbà com a màxim està en 20 minuts, que és uns minuts lògics dintre les entitats metropolitanes. 20 minuts seria, bueno, ja està bé, 20 minuts.
20 minuts et permet anar a l'escola, si el perds encara et dona un temps, un marge just, però et dona un marge just per 40 minuts, si quan perdis el de 40 minuts, el de les 8.00, no sé quina hora passarà, és que bueno, què fas ja? Ja has d'agafar un taxi, has d'agafar el que sigui, o anar caminant baixant per la rampa, pel vial nou, caminant, no ho sé. Bueno, doncs ja tenim aquí la L10, en estan baix, pensant a veure què diu l'antitambi del transport sobre aquesta línia.
Doncs a veure com acaba tot plegat. Més qüestions. Un altre dels temes... Com? La cursa del dia 20. La cursa, el que demanem és la màxima col·laboració possible, no per l'esmorzar, sinó pel fet que aquesta cursa està feta per recolzar la iniciativa legislativa popular que han endegat sindicats, associacions de veïns, entitats socials, com vaig explicar, s'han endegat a aquesta firmatura per recollir 50.000 signatures per presentar al Parlament Català.
Torno a repetir que aquesta legislatura, aquesta iniciativa, és només pel Parlament Català, perquè posi en marxa, dintre les dificultats que tenim avui en dia, posi en marxa la renta garantida ciutadana, que vol dir que cada persona cobri com un màxim un mínim de 640 i escaig euros més o menys mensuals per sobreviure dintre les condicions que estem avui en dia. Demanem la màxima col·laboració. Com s'ha de fer si algú vol participar-hi?
Si algú vol participar a la cursa, com s'ha de fer? Res, apuntar-se al centre cívic de Joan Maragall, vindre de la 9 i mitja a la 10 i mitja, apuntar-se i caminar fins a la plaça Cavaopa, i allà farem un esmorzar, un Parlament, assistirà a l'Ajuntament i assistiré a nosaltres, i delegats de la Iniciativa Popular de Barcelona vindran aquí, també pujarà alguna autoritat, pujarà.
O sigui, l'únic que volem és que no serà la nostra entitat sola que farà aquesta cursa, sinó que moltes entitats del país faran manifestacions, faran concursos, faran proves, el que sigui, per demostrar al Parlament nostre que s'ha de modificar alguna cosa, que la gent no pot passar ni gana, ni pot haver pobresa en el màxim possible. Ja sabem que són molts diners, però que retallen d'altra banda a tu. Hi ha coses supèrfoles que millor es poden retallar. Demanem la màxima col·laboració, sisplau.
Doncs esperem que tot funciona. Això és un... Quin dia és? ...perquè feu propaganda, que sempre ho feu, moltes gràcies, de la cursa perquè la gent s'apunti. El dia 20, que és diumenge de la setmana que ve, no? Això mateix. Si no plou, l'any passat va ploure. L'any passat van dir que fer la cursa...
Quanta gent hi acostuma a participar, Joan? Bueno, 120 o així, més o menys. No està malament. No, no està malament, sí. Aquest any farem un esmorzar de crisi, però farem un esmorzar, o sigui que ningú es quedarà sentit. Ja està bé. Es col·laborarà com Calai Mandana, o sigui que sempre fa una mica un toc de música final i, bueno, esperem que el dia ens acompanyi i puguem tots gaudir i pressionar els nostres polítics que això s'ha de fer.
doncs esperem que serveixi en aquest sentit i sobretot servirà de reivindicació i de fer visible també aquest reclam des de l'entitat veïnal. I acabem parlant del cadastre, un tema que ja fa mesos que n'hem anat parlant i no és fàcil, no suposo? No és fàcil, però bueno, tenim la paraula d'Ajuntament que això funcionarà. A veure... Abans d'ahir vaig estar a dues hores amb l'alcalde pel matí i després ja saps que per la tarda tindrem una reunió als sessions de veïns de Sant Lluís de Mac Lluís, va venir a la Plana Pedrosa,
i vam estar reunits amb l'alcalde i regidors. Bé, vam sortir bastant contents, però això és que vam forçar l'alcalde que nosaltres farem un bo lletí dient el que va dir l'Ajuntament. O sigui, l'Ajuntament ni es pot tirar enrere ni pot desfigurar el que ens ha dit. Nosaltres creiem que és lògic el que ens ha explicat. I què us ha explicat? Mira, més o menys, a grosso modo...
és que el cadastre pujarà el valor catastral. El valor catastral que tenim avui en dia als edificis nostres, a les viviendes nostres, està molt per sota del que permet la llei, però molt per sota, en certes cases. Diguéssim que la majoria de Sant Junts està molt per sota. Aquest valor catastral ha de pujar perquè la llei del desembre i la modificació del juny que va sortir el BOE, les dues aquestes lleis, aquests secrets, obliguen els ajuntaments a modificar-ho.
D'acord, el valor catastral pujarà, si jo pago 30.000, l'any que ve seran 10%, l'altre un 10%, però la xifra final que tu pagaràs a l'Ajuntament, en aquest cas, el rebut d'Ajuntament, serà la mateixa que l'hem passat. O sigui que pujarà el valor catastral, però baixarà el coeficient. Al baixar el coeficient, la xifra la poden fer deixar igual. Què pujarà? Pujarà l'IBI. Naturalment, l'Ajuntament cada any ha de pujar el que
L'equivalent a l'IPC, no? Perdó, l'IPC. Pujarà perquè em sembla que calculen més o menys un 2,9% de pujada. Això sí que pujarà, el rebut aquest pujarà, no hi ha més nassos, però el valor cadastral també pujarà, però no afectarà el rebut. Vull dir que la mateixa quantitat que pagarem serà això més... I llavors el fet que pugi aquest valor cadastral, què implica o de què servirà? El valor cadastral és que impliquen que hi ha moltes taxes i tal.
Què ballugarà? Ballugarà, desafortunadament, el tribut del transport metropolità. Ja sabeu que molta gent, el 70... No, el 25% de la població em fa l'efecte que no el paga encara perquè el valor catastral per pagar aquest impost està avui en dia en 41.041 200 euros, més o menys. 41.200 euros. La gent que sobrepassa aquest valor està pagant un tribut al transport metropolità.
La gent que no té aquest valor, que té 30.000, 28, aquesta gent ja saps que no paga. Ara és possible que molta gent hagi trencat el límit dels 41.000 i hagui de pagar. Això sí que no hi ha més remei, de moment es pagarà. Però, com és una cosa de l'entitat metropolitana del transport, però també com és una cosa que vam lograr a les sessions de veïns de tot Catalunya o de tota l'àrea metropolitana,
que el valor aquest no podia pujar és el que nosaltres batallarem també a l'entitat metropolitana, l'Ajuntament pot batallar, però nosaltres com a associacions de veïns totes, les federades, batallarem perquè impost no pugi o pugi el mínim possible. Ens garanteixen que la gent no pagarà més d'un 5% del que paga ara. Tot això, aquestes coses, aquests flecos que s'han de parlar.
el que ens va donar a sentir l'alcalde estem contents perquè no serà un necessit com es parlava d'un 10%, es parlava al final de 10 anys d'un 70% de valor, tot això sembla ser que no. Sembla ser que no també perquè l'Ajuntament s'ha arribat a un acord per parar aquest augment quan estigui necessari. Si la població, les associacions d'intendents venin als diuen que s'ha de parar el sistema aquest, l'Ajuntament es compromet a parar tot això que s'ha posat en marxa.
Ja ho veurem, està una mica complicat. Sí, perquè de tota manera, clar, el 2016 hi ha aquesta revisió que ve des del Ministeri, i dic directament. Sí, de totes maneres, l'opinió de l'Ajuntament i de l'alcalde és que això durarà tres anys. Que el catastre aquest, en tres anys, l'Estat tindrà suficientes dades del teu domicili, del meu i de l'altre, per ja no tindre que fer aquests moviments de cadastre que s'hi puja un 10%, sinó que tu, quan et venguis al pis, ja tindràs un valor determinat.
i aquest valor no el podràs modificar, o sigui, ja saps que ja fa uns anys, ja fa uns anys, qualsevol tancació immobiliària que s'està produint en aquest país, tenen obligacions notaris, APIs i tot això de comunicar-ho automàticament a l'Estat, això. Clar, si a tu et comuniquen la teva venda del pis, la teva escala, o la teva torre, tot això, aquesta dada, aquest valor, passa a l'Estat. L'Estat, quan vulgui fer aplicar
aplicar el preu de tot el pis, agafarà el pis l'última venda que s'ha fet, no? Això és una mica complicadillo, però el que sí que es va dir l'Ajuntament, també, i nosaltres crec que ho demanarem, és una xerrada a tota la població. Això és difícil d'explicar ara per a les ràdios, és difícil d'explicar, però explicat amb un PowerPoint, per exemple, amb uns gràfics, tot això, la gent ho entendrà perfectament. I a més a més... Em sembla que el dilluns tenim reunió...
a la reunió decidirem si citem a tota la població a que l'Ajuntament... L'Ajuntament també s'ha ofert a crear una comissió per estar seguint la forma que l'Ajuntament està aplicant aquesta taxa, aquests impostos i tot això. També participarem i les altres sessions de veïns també participarem en el moviment...
comptable amb el moviment que s'està preparant per modificar tot això. I entenc que esteu contents, no?, també, d'haver arribat a aquest acord? Bueno, estem contents, sí, home, sí, perquè estàvem una mica nerviosos, perquè, clar, això, les xifres que es parlava abans eren astronòmiques. Ara ja no, això ja ha canviat una mica. Les xifres que es parlava abans eren dolentíssimes, no?, es parlava d'un 70%, això era una mica... Però, bueno, ara ja estem una mica més contents. Nosaltres sí que farem aquest butlletí, o sigui que l'Agentament es té que mullar perquè...
Nosaltres ho comuniquem a tota la població. I de fet, doblegat també, perquè aquest mes d'octubre també es dematran les ordenances al ple municipal. Ja es fan parlar que algunes modificaran, algunes puixen, algunes baixen. Això ja ens ho van explicar per sobre, però la reunió va ser tot el cadastre, però les ordenances algunes modifiquen. Ara jo me'n recordo retirar un cotxe al carrer, si valia 1.000, ara valdrà 1.500. Si algunes ordenances que no ens afecten molt, però sí que es modifiquen.
Però no t'ho puc parlar perquè vam parlar en dos minuts. Clar, clar, ja no anirem parlant perquè en tot cas... Exacte, avui volíem parlar sobretot d'aquest tema. Com a Asociació de Veïns estem contents que s'ha fet una feina bona per part de l'Ajuntament i per part de les entitats veïnals sobre la cadastra. O sigui, crec que la població de Sant Just pot estar contenta de com van enfocades les coses. Perfecte, doncs moltes gràcies, Jaume Rull, president de l'Associació de Veïns.
Alguna cosa, alguna cosa ho hem entès, eh? Quan fem la reunió, gràficament s'entén millor, perquè el rebut és una mica complicat i parlar de taxes. Ara, tot això, la gent, si no té el rebut davant, ho veu una mica complicat. Perfecte, Jaume. Doncs moltes gràcies i fins aviat. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia a tots. Adeu.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb la segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
I després de parlar amb el president de l'Associació de Veïns de Sant Jus, Jaume Rui, arribem amb punt a dos quarts de dotze. Moment per posar una mica de música. Aquest matí tan gris i tan plujosa me'ls inspira. I aquesta cançó que es diu Assajos i errors, del seu últim disc Amunt. Ens ballen per dins, somriures per l'ús, estona viscuda.
Ens porta de nou allà, allà on jugàvem. Quan érem mans, tornem a tenir davant les forces per fer-ho. Per fer com els avis, amb un cor de ferro.
I som tan a prop que veurem com marxen sols tots aquells plots. I tristes seqüències que tan sols molesten. Tristes seqüències que tan sols molesten.
Sovint pels racons d'estones i dubtes, d'assajos i errors que tant ens van prendre. Anem a ballar, tal com ho fèiem abans. Si em dones la mà, sabrem que no ens veuen.
Quan sentis que tot comenci a desprendre's, abans que no arribi la lluna i el vespre, saurem amb la vora.
... ... ... ... ...
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Mics electrònica ara és bit.
Fits. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
I aquesta hora parlem d'actualitat com cada 15 dies amb la Mercè i la Cristina. Molt bon dia a totes dues, què tal? Hola, bon dia. Feia dies que no ens sentíem, feia més de 15 dies, per tant, amb ganes de sentir una mica les vostres opinions. Avui, a més a més, voleu parlar una mica arran d'aquesta tragèdia que hem conegut fa uns dies, que és tot el que ha passat a l'Empadusa, aquesta tragèdia que ha acabat...
amb tots aquests morts i que d'alguna manera ens ha deixat a la resta del món, i sobretot al món proper, amb aquesta cara de no saber massa què és el que està passant. Possiblement l'altre dia es deia, o qui més, qui menys, diferents autoritats han dit que és una vergonya i que no pot ser, etcètera, però ara que hi ha fa uns dies autoplegats, potser és el moment també de pensar per què passen aquestes coses, perquè possiblement és molt més profund del que sembla. A mi el que em dol, a part del que sigui, no siguin les...
la desgràcia que ha passat, vull dir que això és un fet colpidor per tots, però a part d'això, a mi el que m'encén és la manipulació amb la que ens diuen aquestes coses, o sigui, això que diuen és la vergonya d'Europa, que és la nostra vergonya, que nosaltres ens hem de sentir culpables, i dius, aviam, aviam, un moment, culpables, o sigui, jo com a persona, com a Mercè,
Tu com a Carme i tu com a Cristina, aviam, culpables de què? Cabezas de turco, no? Clar, vull dir, allò que dius, aviam, vull dir, si parles de nosaltres, vull dir, si amb prou feines podem portar a la nostra vida, aviam, o sigui, amb la crisi que estem patint, amb tot el que estem patint, o sigui, a sobre som culpables de tot el que està passant allà? Nosaltres potser no, però se suposa que potser alguns responsables polítics... Perdona, o sigui, quan és culpa, som tots.
¿Vale? No. Vull dir, aviam, vull dir, seguim una mica... Sí, sí. Sí, porque somos muy dados a los americanos, los europeos, los chinos, sí. Eso sí que... A generalitzar, ¿no? Sí, a generalizar, sí. Clar, llavors, i després hi ha coses que em pregunto, eh?
Aviam, tota aquesta gent que està perdent la vida, que s'està arriscant d'aquesta manera per anar a un país, que se suposa Europa, que se suposa que sí, que van a un lloc millor, però escolta'm una cosa...
per què van a Europa, justament a Itàlia, ara parlem del cas aquest, a Itàlia, que és un país amb la crisi que hi ha, amb tots els problemes que hi ha, però en canvi no van a Aràbia Saudí, els Emirats, per què no van allà, quan en teoria també són de la mateixa religió, per què no va ni un allà?
Porque es más política que otra cosa Bueno, pues aleshores, aviam Allí no va ningú Funcionen de maneres diferents Claro, perquè resulta que a Europa estem patint el que estem patint però a sobre hem d'estar absorbint una quantitat de gent que no podem
Clar, però llavors on és? És a dir, què hauria de passar tant que fronteres? No, no, no. Jo només ho feco sobre la taula, d'acord? O sigui...
o perquè no es queden al seu país i lluiten pels seus drets. Perquè és més difícil, m'imagino. Les lleis que marquen és molt més difícil sobreviure. Resulta que tot és molt més difícil que... Però, per exemple, aquí ara no es tendríem a escriure tots d'Europa, amb la que està patint. Ja estan passant. Ja està marxant la gent. A treballar. No a liar-la. Però la gent que ve aquí, en principi, de treballar. Carme, perdona, sempre es deia...
O sigui, clar, Espanya va emigrar molta gent, Alemanya, no sé què. Perdona, només emigraven i tots van emigrar sempre amb contractes de feina. Però també hi havia gent que anava a buscar la feina. No, no, no, amb contractes de feina. Era la política que hi havia en aquella època i només marxaven amb contractes de feina.
I els van absorbir amb contractes de feina. Ara hi ha com una mica un descontrol. Tornem a l'actualitat. Conec molta gent, i gent de la meva edat, i si vols amb estudis i tot, però que ha marxat sense contractes a altres llocs. A la desesperada. Ara sí. Però tornem al mateix. Europa.
Claro, que no debes de ser tu casa. Quin és el límit, llavors? Llavors estem d'acord que ha passat a l'empedusa. Aquest és el tema, clar, vull dir, per exemple, si traguéssim a tots els emigrants, que és un exemple, que tenim ara aquí, a l'atur baixaria 10 punts. Això està demostrat, vull dir, amb diferents investigacions. 10 punts.
Clar, aleshores, bueno, què fem? O sigui, no és que estiguin ni a favor ni en contra, vull dir, senzillament, vull dir, és col·locar sobre la taula, vull dir... També s'ha dit que l'atur ha baixat aquest mes perquè molta gent ha marxat fora, eh? Gent autòctona, si voleu dir-ho així. Però també ha marxat molta gent, vull dir molta gent que no ho és, eh? Però que sí, el resultat ha de ser simplement això... Cap a Sud-amèrica, vull dir, ha tornat gent.
perquè clar, s'estan trobant, però clar, el que em refereixo és que, ostres, potser... Però llavors sembla que la solució sigui que marxin els immigrants. No, no, no, però jo et dic una cosa, jo crec que el problema no està amb l'agenda base, per dir-ho d'alguna manera. El que torno a dir abans, som culpables, culpables tu i jo i l'altre, què dius? Però qui és culpable llavors el que ha vingut de fora?
No, tampoc. No, hombre. No, porque uno se busca la vida y está... No, no, eso no. Amb lo que estic dient, vull dir que a nivells molt amunt, ¿vale? Molt amunt. Tendrían que haber más leyes... Clar, diferents, o sigui...
En lloc d'estar, jo què sé, vull dir, ficant problemes, no? Aquests que es col·loquen que si en tal país hi ha problemes no sé què, jolines, vull dir, no ens fixem, vull dir, que si hi ha problemes d'aquella mena, vull dir, que en definitiva són interessos, vull dir, per...
per temes de petroli o no sé què. Si anéssim a mirar, a col·locar les bases en aquests països perquè funcionessin, aquí no tindríem problemes. Però fins a quin punt tu com a país pots intervenir en un altre país?
De la mateixa manera que s'està intervenint ara, venent armes... O tu et penses que nosaltres com a país no estem venent armes? Clar, però llavors... En lloc d'això, fem-ho per altres cantons. Però vendre armes no està dins al mercat regular. Ens interessa els calés. A mi, que aquells es matin, m'importa tres papinos. Clar, o sigui, si allà hi ha una guerra i puc vendre... No, no, no, tu, que segueixi allà una guerra. Això sí, ara...
però si vénen unes pateres i d'allòs, ostres, clar, si passa una desgràcia, culpables tots i coi. Però tu estàs donant armes, estem venent armes en aquell país on la gent s'està matant.
Per què? Perquè en definitiva, vull dir, quatre s'embutxaquin, quatre d'aquí. Home, doncs no, vull dir, anem a buscar altres tipus de solucions, que la gent en el seu país estigui bé, o com mínim que tinguin les oportunitats per poder aixecar el seu país.
Amb el tema de la intervenció el que em referia era que de vegades és molt difícil, recordo que potser fa un vell d'anys parlàvem amb un periodista que havia estat corresponsal a Egipte i era fa dos anys, és a dir, ha canviat molt tot des d'aleshores, però eren les primeres eleccions
Crec que hi havia i ens deia que era molt complicat intentar-ho entendre des d'aquí, perquè deia que en el fons, encara que nosaltres tinguéssim una idea molt clara de com havien de funcionar els països i a banda de la democràcia, que és com un criteri més universal, però que en el fons són societats molt diferents, és a dir, que llavors que intervinguessin des d'aquí era molt difícil d'entendre des d'allà, perquè hi ha moltes idees per religió o cultura que no te les poden imposar directament. Correcte, però aleshores no intervinguem,
Jo no dic que no s'hagi d'intervenir, eh? No, no, no, és que el problema és que... Perquè no s'acaba d'explicar, però tu saps la quantitat de governs que estan ficats a Egipte? No tant. Ficant els seus interessos per allà, començant pels americans, seguint pels anglesos, seguint pels israelites, seguint... Vull dir, els que vulguis i més, però tots són interessos econòmics, vull dir, que van, vull dir, amb aixecar-les, els importa tres papinos, van a treure benefici.
res més van atreure benefici. No té cap a la menor duda. El que passa que, clar, el que jo dic és que en lloc d'implicar-nos, perquè ja que som tots, en lloc d'implicar-nos amb uns interessos econòmics, implica-nos des d'una perspectiva humanística, personal. Com està clar, segons quins països... I si no intervindrem, no intervindrem
amb res, ni a nivell econòmic ni a nivell personal, o sigui, no intervendrem en res, però aleshores també serà escolteu, el que vulgueu i vosaltres també sereu responsables vull dir, del que surti i del que no surti Aquest és un dels temes que ha hagut, per exemple, quan el Barça ha firmat contractes amb Qatar, no? Perquè és quan va començar a ho fer, sobretot ara potser no s'ha parlat tant, però es va començar a obrir tot el tema de com és que hi havia aquesta relació amb Qatar si Qatar funcionava de tal manera o tal altra, vull dir que són temes d'aquests que de tant en tant apareixen
i que després suposo, com que també per desconeixement per part de tots, acaba morint el tema per si sol, que no vol dir que sigui ni una cosa... No saps mai qui té raó del tot perquè no et poses tan a investigar, però sí que és veritat que són aquests temes que sense voler potser els tractem més de passada o que algú o altre amb més o menys interessos potser ho maquilla una mica més.
Jo només volia deixar palesa de com ens utilitzen, de tocar-nos a la nostra fibra sensible, de què malos que som. Quan dius, escolta'm, si ho som, si som implicats per fer-nos sentir així, deixeu-nos també implicar-nos. Decidir que inverteix un país. Exacte, exactament igual.
Vale, vull dir, doncs, bueno, era només, vull dir, deixar això. Bien claro. Clar, perquè et dol, vull dir, que et digui, nostres, vull dir que tu ets responsable de la mort d'aquesta gent. Son provocaciones, eso. Yo creo que lo mejor es cuando yo no me siento aludida.
No entro en provocación con eso. ¿En qué cabeza cabe que seamos nosotros los responsables? Es que es una forma de dirlo. Sí, pero tiene trasfondo. Sí, pero no deja de ser una manipulación. Que Europa es la culpable. Que los europeos son los culpables. Los italianos son los culpables. Pero da miedo. Por ejemplo... No, no, no. El problema es...
O sigui, ara estan dient que hi va haver un parell de barcos que no els van donar l'ajut. Però és que la gent arriba un moment que agafa por. Por per què? Perquè resulta que si els haguessin ajudat els haguessin condemnat la justícia italiana. Perquè no poden portar gent.
Clar, però quan les vides corren perill... Però la justícia... Però diguéssim que la llei marina sí que obliga ajudar gent per l'altre cantó. Si també tenen por, perquè és el mateix que va passar, ara no recordo amb quin vaixell va ser, que quan van agafar gent i els van pujar va haver-hi un moti en el vaixell. Perquè, clar, la gent que van recollir era superior al número de tripulants. Però quan està...
corrent perill la teva vida no crec que es pensi que en tot cas algú t'hagi de atacar però si ells tenen por són molt més gent jo crec que no justifica i pot passar el mateix per mi no crec que sigui la justificació justificació de què? que no s'hagi ajudat perdona però si tu saps que altres marines han estat a punt de morir per ajudar perdona és igualment justificable
jo no comparteixo aquest punt de vista per això dic que en aquest cas concret crec que és diferent crec que és un límit clar evidentment mai se sap què ens passaria si ens hi trobéssim fins a l'últim moment però igual que és difícil és que jo crec que en estas situaciones es cuando te conoces realmente
No sé, jo... És que són situacions que estan al límit i la gent també té por, perquè nosaltres sabem informacions així, però la gent de mar, aquestes informacions les tenen contínuament i saben el que és passar o el que un altre vaixell hagi pogut passar. Són situacions que jo crec que no els podem... Ara no els s'hi poden dir res amb aquests vaixells que van passar de llarg.
Precisament el que cal és anar una mica més enllà, no? És a dir, el que dèiem al principi, anar una mica a la profunditat de totes les causes, perquè no és només la notícia en si, sinó tot el que implica i tot el que hi ha darrere, tot plegat. Doncs avui hem tractat aquesta qüestió arran d'aquests feits de Lampedusa. Moltes gràcies, Mercè i Cristina. Molt bé, Carme. I tornem d'aquí 15 dies. Gràcies. Que vagi molt bé i bon dia.
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. She came from Greece, she had her thirst for my lunch. She studied sculpture at St. Martin's College, that's where I...
I want to sleep with common people like you.
Fins demà!
I said, pretend you've got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Un minut i arribem a punt a les 12 del migdia. És un moment en què connectarem amb la xarxa. També sentirem el bollet informatiu dels Sant Just Notícies per actualitzar-nos, saber què passa arreu del país i també a Sant Just. I de seguida tornem encara amb més coses. Tindrem la Roser Sor, que ens portarà les notícies curioses, també el Xavier Roldán, que ens parlarà de la cartellera del cinema i també tindrem l'espai per la música.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Lleida celebra el desè aniversari de l'arribada de l'AVE. L'alcalde Àngel Ros reclama des de la xarxa les infraestructures pendents a la capital del Segria. El municipi de l'Escala redueix la despesa de l'enllumenat a la meitat. L'Ajuntament de l'Alt Empordà ha aplicat mesures d'eficiència energètica. Detenen els presumptes autors de 19 robatoris a pisos i cases d'Amposta i Sant Carles de la Ràpida al Montsià.
Esports, avui comença l'Hockey Lliga d'Hockey Patins. A les 9 de la nit, Blanes Lleida i Vilafranca Lloret. I en embol avui arrenca la cinquena jornada de la Divisió d'Honor Plata. El Barça visita el Torre la Vega.
Lleida celebra el desè aniversari de l'arribada de l'AVE. Avui fa 10 anys que es va posar en servei la línia d'alta velocitat entre la capital del Segrià i Madrid. La efemèride ha servit perquè l'alcalde d'aquest municipi reclami les infraestructures que encara té pendents Lleida. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Àngel Ros ha reivindicat la posada en funcionament del servei de rodalies i de l'estació d'autobusos com a grans assignatures pendents una dècada després de l'arribada de l'AVE. Ros, però, fa un balanç positiu.
Lleida, gràcies a l'AVE, fonamentalment hem tingut una capacitat de captar inversions importantíssimes, de desenvolupar molts projectes per part dels professionals de les Terres de Lleida, de desenvolupar un turisme de negocis, que ara Lleida és la segona ciutat de...
Catalunya, la primera després de Barcelona, amb congressos i convencions, però fonamentalment jo crec que estar a dues hores de Madrid i una de Barcelona ens ha portat una altra acció d'inversions importantíssima.
Empresaris lleidatans i societat civil alerten que no s'han assolit les expectatives promeses sobre impacte econòmic de l'alta velocitat. En 10 anys aquesta línia de l'AVE ha mobilitzat 4 milions i mig de passatgers. Renfa descarta incrementar les freqüències però augmentarà el nombre de places. A Rodalia Renfa, per cert, s'ha resol ja aquesta hora la incidència que al matí afectava la R4.
Hi havia una variada senyalització entre Molins de Rei, el Baix Llobregat i Castellbisbal, el Vallès Occidental. Segons la companyia, la incidència s'ha resol a dos quarts de dotze del matí i ja no hi ha retards. En l'àmbit econòmic es confirma la forta moderació dels preus. L'Institut Nacional d'Estadística ha publicat aquest matí les dades oficials de la inflació que situen la taxa interanual del mes de setembre al 0,5%.
La taxa ha passat, doncs, de l'1,7% a aquest mig punt. Això suposa que la inflació queda situada al nivell més baix des de l'octubre del 2009. A tot l'estat, l'IPC interanual també ha caigut i ho ha fet fins al 0,3%. La dada suposa una rebaixa d'1,2 punts respecte a l'agost. Aquesta forta baixada s'explica perquè la taxa interanual ha deixat de reflectir l'increment generalitzat de preus que hi va haver l'any passat per la pujada de l'IVA.
La despesa en l'enllumenat públic al municipi de l'Escala s'ha reduït en més de la meitat. Ha estat gràcies a les mesures d'estalvi i eficiència energètica que aplica aquest Ajuntament de l'Alt Empordà des de fa 4 anys.
Bon dia. Aquesta reducció del consum rebaixa en uns 243.000 euros la factura anual per l'enllumenat públic de l'escala. A nivell econòmic, l'estalvi no és tan gran com el consum, perquè les tarifes elèctriques han pujat de forma considerable i no han pogut ser compensades del tot. Robert Figueres és el regidor de Serveis.
Ara hem fet el càlcul de l'estalvi de l'enllumenat públic d'aquests últims 4 anys i hem estalviat un 50% de la factura d'enllumenat amb quilovatts. Això, traduït en diners, en xifres, suposa un estalvi del voltant de 200.000 euros l'any.
Per arribar a aquest estalvi, primer ha calgut fer una inversió de 800.000 euros per implantar les diferents mesures. Una de les mesures que ha suposat un estalvi més gran està la substitució de les antigues làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi. El termini d'amortització d'aquestes inversions és de poc més de 3 anys.
D'aquí a una hora i mitja, dos quarts de dues, l'Ajuntament d'Ull de Cona, a la comarca del Montsià, farà un ple per debatre una moció que demana l'aturada definitiva de la planta marina de gas Castor. El consistori d'Ull de Cona també vol demanar el desmantellament de les instal·lacions. Aquesta nit no hi ha hagut cap terratrèmol a l'entorn del magatzem de gas situat a la costa de Castelló davant el municipi de Vinaròs.
I en l'actualitat policial, els Mossos d'Esquadra han detingut els tres presumptes autors de 19 robatoris a cases d'Emposta i Sant Carles de la Ràpita, a la comarca també del Montsià. Els delictes s'han comès entre el mes de gener d'aquest any i el mes de setembre. Són dos homes i una dona. La policia els acusa d'entrar a 19 habitatges forçant el pany de la porta.
Amb unes eines extreien el bombí sencer i robaven joies, diners, aparells electrònics i altres objectes de valor. Durant els escorcolls efectuats als domicilis dels arrestats, els agents van recuperar diversos objectes sostrets. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. Avui s'ha acabat la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts municipals a Sant Just. Són parcel·les dels horts de Can Cardona situades al passeig de la muntanya davant de l'Institut. Són 33 horts de 75 metres destinats al consum familiar. De moment s'han rebut més d'una vintena de sol·licituds. L'oferta és per diversos col·lectius.
Hi ha una dotzena d'hors per persones aturades, nou més per persones de més de 65 anys, tres per entitats, dos per espai comunitari de joves, dos més per persones entre 18 i 30 anys i dos per persones entre 31 i 64. L'Ajuntament també reserva tres hors per projectes socials. A la seu electrònica de santjus.cat trobareu més informació i el pleg de condicions de la convocatòria. L'últim dia per presentar les instàncies és avui mateix, dia 11.
Més qüestions. Les administracions de loteries queixen de la poca previsió de la Generalitat en la grossa de cap d'any. Les vendes estan funcionant molt bé, però la Generalitat, qui tira endavant el sorteig, ha previst molt poques participacions per número. És el primer any que es fa la grossa de cap d'any a Catalunya i els beneficis es destinaran a projectes de benestar social per a infants i adolescents en risc d'exclusió.
Fa poc més d'una setmana que s'han posat a la venda els números i les administracions de loteria d'arreu del país es queixen que hi ha molt poques participacions per número, només 150 euros. Els premis per la grossa de cap d'any seran 20.000 euros per euro jugat, 6.500 euros per euro jugat pel segon premi i 3.000 pel tercer. El sorteig es retransmetrà per TV3 el dia 31 de desembre al matí. Per cert, el número més sol·licitat és el 1714.
Vi un apunt més per recordar-vos que la Casa Regional d'Extremadura acaba la seva Setmana Cultural aquest cap de setmana amb un festival folklòric, un concurs de tapes i una missa cantada a l'església. Aquest vespre tindrà lloc el festival amb grups d'Esplugues, Andalusia i Extremadura. Serà a les 9 del vespre a la sala municipal de l'Ateneu.
I demà dissabte l'entitat repetirà el concurs d'etapes que vam fer per primer cop l'any passat. En acabar hi haurà un ball amb música en directe i la Setmana Cultural de la Casa Regional claurà diumenge amb la missa cantada pel grup de l'entitat a l'Església del Sants Justi Pastor i també amb un vi d'honor.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Las palabras que se abandonan no son de nadie, no son de nadie.
Fins demà!
A nuestros cuerpos, a nuestro aliento sigues buscando cualquier momento para esconderte, mi buena suerte, volver a verte, mi buena suerte. Hoy los caminos pasan, las primaveras, las carreteras, los diez minutos, las solineras, aguas enteras, noches enteras, letras que son ideas y los mensajes que son promeses de alguna parte de tu cabeza, de alguna muerte, de lo que piensas. Hoy los cantores bailan y las farolas son chimeneas de luces blancas, de luces blancas, de luces blancas.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Solaris, que és aquesta cançó d'Ivan Ferreiro, és el que ens dona pas a parlar amb la Roser Sor, que ja la tenim a punt. Bon dia, Roser. Bon dia, Carla. T'agrada a tu, Ivan Ferreiro? Doncs, sincerament, no l'he escoltat mai, o sigui, aquesta cançó sí, però no és de les coses que escolti més. Jo tampoc, i mira, m'ha agradat aquesta cançó, aquest Solaris. Sí, aquesta cançó a mi també m'ha agradat. Andrea, que ens l'ha posat ara per entrar en la nostra elecció, doncs que sàpiga que ens ha convençut.
Just a la fusta. Però el que fem aquesta hora no és parlar de música, sinó que saludem sempre la Roser. Bon dia, Daniela Roser. Bon dia. Per parlar de notícies curioses.
Notícies que has trobat al llarg de la setmana, no?, i que s'escapen una mica de l'actualitat més radical, no?, és a dir, d'allò del ritme bàsic i notícies que trobaríem al diari, sinó que tu avui, com que és divendres, portes una mica coses més desenfadades. Doncs sí, portem coses que no són el que dius d'entre tu, que no són molt relevants quan fem la telenotícies o que surten al diari, sinó coses exclusives que passen al món i que sembla que a la gent se'ls escapa, però que també cal saber a vegades.
Exacte, per exemple, un 12% dels avions serveixen aigua contaminada. Doncs sí, ja sabem que als avions molt bo menjar no hi ha. No tenen fama, eh? No. I tampoc molt barat pel que és, no? No, ni barat ni bo, vull dir que no s'entén gaire això. Sembla que posar pels aires, menjar dalt té un preu i a sobre de mala qualitat.
doncs resulta que he llegit que l'aigua també està contaminada, que sou que no tenen gaire control d'higiene i que l'aigua del cafè o dels test, sobretot, que sou que porta una bactèria estranya. Això en quins avions? Hi ha algun lloc concret o és una dada així general? Doncs amb diverses companyies que volem normalment, no sabem quines, no duren noms per... Per tant, hauríem d'anar amb compte, no? Doncs sí, a veure, jo la veritat és que no utilitzo els serveis de menjar, no els utilitzo
Jo alguna vegada ho he fet, eh? Allò, una hora aquesta que agafes un avió, poses a les 9 o les 10 del vespre, sí que... Bueno, aquest preu, per això és el que dic, però bé, en tot cas, potser sí que vigilaré més a partir d'ara si vull beure cafè o té o alguna cosa així.
Doncs sí, estan fent estudis, ja que fa uns anys es va fer, que l'aigua estava contaminada, però sembla ser que ara ja ha baixat una mica el dels controls, ja que ara tenen més control d'aquesta bactèria, ja que no és una bactèria que...
que explica que no afecta l'organisme, vull dir que no és greu, sinó que no surten símptomes d'això. Simplement que l'han trobat en aquesta aigua, que no seria aigua allò d'un riu qualsevol, però que no és gaire bona. Molt bé, doncs això, d'una banda, més coses, ara aquesta notícia, que ja l'havies sentit alguna vegada...
I que és que expulsen un home de l'Arabia Saudita per ser guapo. El que passa és que tu has dit que ja l'havíem sentit però que et feia gràcia destacar-la perquè és realment increïble. Doncs sí, fa crec que un mes o dos ja vaig sentir aquesta notícia però em feia gràcia perquè la vaig trobar i em feia gràcia remarcar-la ja que sembla mentida però en un lloc inhospit del món per ser guapo es veu que és delicte.
Doncs s'hi expulsa a l'Orella Saudí un noi per ser guapo. La notícia ha donat la volta al món, ja que està mal vist ser tan excessivament tan guapo. La policia va tindre tres homes que es trobaran en un festival en el propi país. Perquè semblava que era com que provocaven, no?, deien alguna cosa així. Doncs sí, perquè l'home va quedar una mica sorprès perquè diu, home, a mi em detenen i no sap per què, jo no he fet res, jo dic a fer un festival, vaig allà i a sobre em detenen i no se sap per què.
El noi ho va preguntar i es veu que la policia els va explicar que es veu que era massa guapo i que les dones estaven al festival i corrien el risc de caure a la temptació dels seus encants. Vull dir que és una cosa com qui diu molt poc vista. Aquí em sembla que vagis pel carrer i per molt que trobis un noi guapo no...
No és un delicte ser tan guapo, no? No ho sé. Exacte. No, és una mica curiós, si més no, tot plegat. Em sembla que és una cosa d'un país molt concret i que aquí no crec que... Sí, que la religió que tenen allà és veritat que és molt diferent a la que tenim aquí i és veritat que allà van molt més en contra... La cultura i tot plegat. La cultura, d'anar més tapats... Els límits, també, no?
Sí, vull dir, d'anar tapats, la imatge precisament del noi que surt a la notícia és un noi que la veritat és que és molt, molt guapo, però va tapat igualment amb totes les seves pertinències, vull dir que com van vestits allà va igual, l'únic que se li veu la cara, realment, vull dir que no ensenya res més del que no té que ensenyar, que les dones també van molt tapades, que dius, bueno, si fos una dona que va ensenyar una mica més del compte...
ensenya una mica les cames o la part del pit o el que sigui que es vegi una mica més, dius, bueno, encara s'entendria. Però només la cara, només el rostre, doncs, sorprèn. Sí, sí, sí. Bé, en tot cas, és una altra de les notícies que ens has portat avui. Més qüestions...
I també ens anem bastant lluny, a Kazakistan, on despatxen una mestra per escriure la paraula perdedor a un alumne al seu front. A veure, Rosa, explica'ns-ho. Actualment estem en moments que a vegades se senten notícies d'inclus que els alumnes fan bullying als professors o dels maltractaments dels propis alumnes. En aquest cas ha sigut com una mica al revés, que realment aquí la professora, la mestra, s'ha imposat davant dels alumnes.
I és que els fets van ocórrer... Home, però és un càstig una mica radical, perquè escriure alguna cosa al front d'algú i el trobo estany i més perdedor, no? Doncs sí, i a més encara, diu, va ocórrer, com has dit, al Kazakistan, una mestra va demanar als alumnes que no expliquessin res del que va passar. A canvi, ella els hi posaria bones notes a tots.
la mestra i el director de l'escola on impartien classe han sigut destituïts a Kazajistán després que una mestra l'inscrivís als seus alumnes amb un bolígraf la paraula parador ja que és un acte una mica immoral una mica estrany encara que sigui aquí o allà o qualsevol lloc del món doncs fer aquest tipus de coses la veritat és que no és molt normal vull dir pots
castigar un alumne per fer alguna cosa malament o pots fer unes altres formes per poder-lo castigar. Però d'aquesta manera la veritat és que has estat humillant davant de tots els alumnes i per un mateix. Doncs la mestra, el dia dels fets, li va tallar els cabells curts amb unes tisores a part d'escriure-li la paraula perdador al front. Ho trobo molt radical, José. Ho trobo molt la catalana tot plegat. Per això, quan vaig veure, em va semblar una notícia bastant, bastant...
com heavy, com qui diu, perquè és el que diem, que a vegades tenim casos de bullying entre els alumnes, els bullying als professors, vull dir que és una cosa que està al tema una mica a vegades a l'hora del dia. I veure això, la veritat és que sembla mentida, que abans utilitzaven els regles per fer cas als alumnes, als professors i això. Per molts anys, sí. Sí, sí, els cinturonazos, que en deien, però arribar a aquest extrem ja...
Ja han dit que estem parlant d'un altre país i per tant tot queda una mica lluny i és difícil també de jutjar-ho des d'aquí, però bé. De primera s'impressiona bastant, bastant, bastant. El nen es veu que es va passar tot el dia amagat a un bosc a un quilòmetre del centre. És que estaríem parlant una mica de maltractament, no? Sí, sí, ja no bullying ni per part del professor ni de ningú més, sinó que ja és un maltractament una mica ja exagerat i ja desubicat, com qui diu. Els pares no sé què han fet al respecte, però la veritat que jo no sé què faria.
que realment és una mica preocupant, que ens deixem amb un regust una mica més amarg. No, i a part d'això, que els hi diguessin els altres alumnes que no diguessin res i que els hi posaria bones notes per fet que ella no es quedés sense feina o que no sortís a la llum aquests fets. Sí, sí. Bé, doncs és una altra de les notícies que ens portes avui. Passem ara a parlar d'una altra història, aquesta sí, amb un to més dispers, que és que un home celebra 13 anys de casat amb una nina inflable, Roser.
Doncs sí, això ja... Se li abre el matrimoni, eh, directament, vull dir que això m'ha agradat. No, no, sí, quan vaig dir això, és a dir, això ja era l'últim, vull dir, com que dir, per finalitzar les notícies, aquesta em va semblar la més divertida i la més curiosa, perquè realment, és veritat que mai tu esperes d'això, que és veritat que pots estar molt sol, pots no tenir parella o falta de... O pots tenir una nina inflable, però clar, la cosa és arribar al punt de casar-te i celebrar...
Doncs sí, a veure si... A veure, explica'ns-ho, qui és el personatge? No és aquí, t'ho he de dir, que no és d'aquí, és dels Estats Units. No em sorprèn, tampoc. Que a vegades en diem que els Estats Units estan una mica anats. Jo dic que, però juro que amb aquesta notícia sí, és un home de 37 anys que porta 13 anys amb una noia que es diu, bueno, la Nina Inflable, que li ha fet el nom, sí. Sidore.
És una nina inflable. La història no acaba aquí, sinó que, segons explica aquest home, que porta 13 anys que ha estat una nina inflable, que van tenir una crisi de parella. No sé quina crisi de parella van tenir.
I es va buscar una altra nina inflable, que es diu Elena. Bueno, la rutina, no ho suposo. Amb qui també està casat. Sí, s'ha tornat a casa. I que els tres viuen una relació amb harmonia... Sí, ara són tres, llavors. Sí, sí, són tres. L'altre va fer donar una altra noia, perquè no s'avorria una mica...
Sí, sí, jo dic quin terme d'unitat familiar té aquest home. Vull dir, presentar la teva mare als nines inflables és com dir, bueno, mira, aquestes són les meves dues dones, te les presento. Déu-n'hi-do. I viuen tots tres, no? I dius que elles no tenen gelos. No, no. Tampoc tenen sentiments, no? És el que dic jo, que aquestes dones no parlen, no diuen res, perquè...
o ell que les deu sentir parlar o alguna cosa, o que entre elles no tenen gelos i que poden viure i conviure elles dues perfectament amb ell. També ha donat més detalls, no, ell, de la relació que té, com és? Diu que la seva relació, tant l'una com l'altra, es basa en un 70% de relacions sexuals i l'altra de companyia, i el 30% restant de companyia. Diu que les dues noies tenen una vida completament normal, segons l'home, segons el Dave. Què vol dir una vida completament normal?
No sé, jo i llavors més aviat llegeixo i dic, vale, què vol dir de via normal? Sí, sí, les dues tenen Facebook, tenen Twitter, els agrada la roba i passejar pel parc.
Els agrada la roba, que suposo que ell deu encarregar-se'n. El tema del Twitter i el Facebook ja el trobo més estrany, que ara he intentat buscar allò Sidore, el que passa que no, trobo la notícia, però no trobo com si diguéssim el seu avatar, saps? Vaig veient les notícies simplement, a veure si trobo una mica més, però també trobo molt curiós, més encara que tinguin Facebook i Twitter, que passegin pel parc, és a dir, ell...
Sí, sí, ell s'ha creat una... Realment m'apartan dues nines inflables. Sí, sí, ell els ha creat una vida amb aquestes dones, perquè el que dic jo, una nina inflable, dic, a veure, què és això, saps? Estic veient fotos, Roser, no sé si tu has vist les fotos d'elles. Sí, són nines super, super, super reals. Clar, i a més, la típica nina inflable, doncs, més cutre, no?, la imatge d'una pel·lícula, però no, ell les té, doncs,
amb ulleres, arreglades, no? Sí, sí, jo he vist les fotos i juro que semblava una noia de veritat. El rost és molt arreglat. Pintada, sembla que porti gastapestanyes, amb unes ulleres, amb roba, vull dir que sí, sí, sembla que no diries mai que en una foto potser enganya, saps? Que no diries mai que és una niña inflable. Clar, quan vaig veure les imatges, dic, les niñas inflables que estem acostumades a veure, això que dius tu, són més cutres, més senzilles...
Jo tant sí, perquè llegeixo que va pagar 6.000 euros per la primera. Això ja explica una mica més, potser, que siguin tan sofisticades, possiblement, no? Doncs sí, però si això no ho havia llegit, doncs sí, si deu haver gastat diners, és veritat, perquè aquestes nines, precisament barates, no són. Les que són més cutres, precisament barates, no són. Sí, també són cares...
Jo tinc entès que sí, que són... Has comprat una nena inflable, Roser? No heu tingut l'oportunitat de comprar-ne cap de nena inflable, ni tenir-ne cap, ni veure'n cap. Però crec que tinc entès que... Però tins un amic, no? Tins un amic, no? Tins un amic, que tal i tal, doncs sí, sí, que són cares, però basicament barates no. Tot el tema aquest de cotillón i això, basicament no és...
precisament barat, oi? És car. Bueno, perquè hi ha negoci, no? I suposo que si és una cosa que es fa servir per el comiat de solter o tot plegat, doncs... L'únic que és això, només l'utilitzes un cop i ja està. Però aquest home resulta que no. No, mira, home, ell, exacte. L'ha costat 6.000 euros, però en principi diu si li serveix de tant...
Sí, sí, t'ho dirà. Suposo que deu creure que ho té amortitzat. No, no, aquest home s'ha criat una vida amb aquestes nines i realment, vull dir, fer-lis un Facebook, un Twitter, vull dir, ell mateix els dona la vida que elles no tenen, per dir-ho d'una manera. Sí, més que res perquè són un principi objectes inanimats, no?
Doncs sí. Bé, en tot cas, és una altra de les curiositats, és amb la que acabem avui divendres, aquesta secció de notícies curioses que fem amb la Roser Sort. Gràcies, Roser. Gràcies, Carme. I tornem la setmana que ve més coses. Molt bé, quinta setmana que ve. Que veiem el cap de setmana. Adéu, adéu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Nits electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Un minut i mig, ja arribem a dos, quart d'una del migdia. De seguida arriba el Xavier Roldán per parlar de les estrenes cinematogràfiques d'aquesta setmana. Abans, però, una mica més de música, també, dient pel dia d'avui Elvis Perkins amb While You Were Sleeping.
While you were sleeping your babies grew The stars shined and the shadows moved Time flew
Fins demà!
While you were sleeping, you tossed, you turned, you rolled your eyes as the world
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Machines were harmless and the earth sighed. The wind, you swept sound and gravity brought my love around. The oceans rose saying about decay while the witches flew.
Fins demà!
While you were sleeping the time changed all your things
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta no parlem de cinema. Repassem la cartellera, com sempre, amb el Xavi Roldán. Bon dia, Xavi, què tal? Hola, bon dia a tothom. Avui, per parlar de diferents pel·lícules, m'agrada, eh, aquesta cançó en què entrem. És xula, no? Sí, sí, sí. A d'entra la lletra, però... Sí, em sembla que són valencians, aquesta gent.
Bé, en tot cas no parlarem d'ells, però... No, no, queden dits, exacte, exacte. La cançó es diu L'harmonia de les esferes. I el que fem és parlar de les estrenes, portàvem dues setmanes, no sé si sempre em diràs això, però que deies que no hi havia gaire cosa... Recomanable... No sé avui com ho tenim. La setmana passada hi havia Gravity, si no recordo malament, i alguna cosa també... Encara no l'he vist, eh? No, malament, no em fas cas. Per què dic? Sí, és que no he anat al CIN encara. Ah, bé, bé. O sigui, jo, clar, l'última que he vist és fa un mes i mig. L'última que vas veure quina és ET?
No, és la de la Guerra Mundial. Ah, ui. Coseta. Podríem triar millor, no? Sí, sí. Quan hi vagis has de veure Gravity. I si no, si pots veure alguna de les pel·lícules d'aquesta setmana, que hi ha alguna coseta que està bé, que és interessant. Per exemple, tenim The Bling Ring.
Sí, The Bling Ring. És una pel·lícula que jo crec que... M'agradarà, em sembla. Se'n parlarà o se n'hauria de parlar. T'agradarà? Per què? Ho dius? M'agraden la Sofia Coppola, m'agraden les sis pel·lícules. T'agrada la Sofia Coppola. A mi m'agrada també la Sofia Coppola, però aquesta pel·lícula no sé si m'agrada encara. L'has vista, per això. Sí, sí, sí, la vaig veure.
I encara no tens com. No, no, no. Després d'uns quants dies és una d'aquestes pel·lícules que no acabes de saber si t'agrada o no. És una pel·lícula sobre unes adolescents, unes joves, que es dediquen a entrar a cases dels famosos a... Bueno, a entrar. Simplement a entrar a la... Bueno, a tenir el subidon aquest d'entrar a la casa dels famosos... Directament, no? Sí, i agafar les coses, provar-se la roba... Sentim, si vols, el tràiler, a fons. Tira, tira, a veure. Hola, me llamo ni tú, ella. Hola. Dios mío, ¿es París? Sí.
¿Dónde vine? ¿Ves alguna entrada? No lo sé. Vamos a casa de Paris. Quiero robar.
El que fes aquesta transició entre Arthur Caravan i aquest tràiler m'està resultant difícil. En aquest cas baixarem el tràiler perquè ens expliquis aquest argument que estem veient una mica també. Exacte, són aquests adolescents. Això es basa en una història real que va aparèixer a la revista Variety, si no recordo malament fa uns quants anyats, no tants, fa 3 o 4 anys potser,
que explicava justament això, doncs, unes adolescents, i un adolescent, unes noies i un noi, doncs, que es van dedicar a entrar a les cases dels famosos a això, a posar-se la seva roba, a veure una mica com vivien, i a zanganear per allà, i ja està. Vull dir, no és que destruessin res, no és que fossin uns terroristes, no, al contrari, eren uns pijos. Sense més, no? Era tranquil·lament, amb motions fortes. Exacte, totalment, totalment, eren uns pijos que...
que una mica admiraven tot aquest estil de vida luxós i de l'Europel i tota aquesta història, i van dir, bueno, doncs anem a entrar i anem a fer nosaltres també aquesta vida. I et pots imaginar fans de Paris Hilton i de Lindsay Lohan i tota aquesta tropa. Déu-n'hi-do. Sí que sorprèn una mica, no?, que Sofia Coppola hagi apostat per aquest estil, o...? Sí, bueno, el que intenta fer ella és una mena de crítica, una petita crítica a tota aquesta nova joventut
tan superficial, tan basada en els articles de la premsa del cor i tota aquesta història, però el que no pot evitar és caure una mica en tota aquesta cosa. És com si li agradés fer-ho. En Maria Antonieta ja ho feia.
Que passa com que tenia tot el rerefons i tenia la gràcia de jugar, però ja eren festes que podien ser. Exacte, tenia aquesta quarta històrica i aquesta cosa com de moderne o tot barrejat, doncs tenia un què, no? Però aquesta pel·li que parla d'aquestes persones però una mica està feta a l'alçada artística d'aquestes persones...
doncs et quedes una mica amb el dubte de què pretenia exactament a veure, a l'alçada artística no vull dir que no estigui ben feta la pel·lícula perquè aquesta noia roda com Déu roda molt bé aquesta noia i aquí doncs ho torna a fer però el missatge doncs és una mica més dubtes
Bé, doncs la veurem. Passem a la següent. Barcelona t'acabo de recordar que no és l'última que he vist, Guerra Mundial Zeta, que també he vist Barcelona a nit d'estiu. Ah, és veritat. No està mal, no? Jo no la vaig veure. Doncs no està malament. El fenomeno. Has vist? Ai, és que aquests fenomenos fan una mica de ràbia. No, però sí. Però està bé. Reconec que em feia, però crec que no... Bé, potser tu tampoc t'acaba d'interessar, però trobo que com a pel·lícula coral i tot aquest rollo barceloní... No, home, ha tingut èxit, eh? Ha tingut èxit. Sí, sí, sí. Jo dic que em fa ràbia...
Ara veia el fenomen, però no dic que la pel·li no sigui bona, vull dir que si és bona... No és la pel·li de la nostra vida, però no està mal. Però està bé, també la podríem recomanar. Molt bé, doncs queda dit així, l'he picat per dir que vaig al cinet, tant en tant. Més coses, parlem ara de Caníbal. Exactament, Caníbal, una altra espanyola que ve avalada per unes crítiques bastant brutals, entre elles la meva.
La vaig veure l'altre dia i em va encantar. Però és una pel·lícula molt difícil. És una pel·lícula protagonitzada per Antonio de la Torre, aquest noi que està una mica a tot arreu. És un gran actor. Jo penso que és un dels nostres millors actors. I dirigeix Manuel Martín Cuenca, que és un senyor...
que sempre s'ha mogut una mica l'esfera alternativa espanyola, aquest cine més autoral, més pausat, més difícil, menys encarat al públic, i aquesta pel·lícula no n'és excepció, és la història d'un caníbal, però realment qui vulgui anar a veure una cosa xunga, de seny i fetge, i bastant histriònica, no trobarà això, trobarà...
Doncs el que us dic, una pel·lícula més tranquil·leta, més pausada, molt fosca, però molt que s'explica en veu baixa. És la història d'aquest senyor, que és un senyor modèlico, és una d'aquestes persones que no fa mal a ningú, saps allò, quan després surt a les notícies... La típica, el típic cas, no? Sí, exactament, la panaderia cada dia. Bé, doncs és una mica aquest senyor, no? El típic senyor, que a més no es comunica gaire, és un senyor molt educat, molt calladet, té una sastreria, però té aquesta estranya afició de menjar noies.
Una estranya. Surt de casera i se'n va buscar el seu propi menjar. El guarda en una nevera i a partir d'allà menja. Fins al dia que es troba a una noia que li fa canviar la vida. Una noia de l'aquí s'enamora i les coses canvien. Potser no tot és tan...
De primera, com a argument, tampoc no és sorprenent. No, l'argument en si sorprèn això que sigui un caní, però això sí que sorprèn. Però és que no és una pel·lícula argumental, és una pel·lícula de sensacions, de... Reflexió. Sí, bastant reflexiva i bastant profunda. Jo la recomano molt, però també una mica amb l'arregança aquesta... Avisant, no? Que no és una pel·lícula per tothom, eh?
D'acord, doncs més qüestions. Passem ara a parlar de la següent pel·lícula, que és El Mayor d'Homo. Sí. Una pel·lícula amb grans noms, no, també? Sí, té un repartazo, te l'he posat aquí tot. Sí, sí, per això dic que veig que no n'hi ha dos o tres i en canvi avui veig que si sí que no s'acaba i que tots vas dient no, aquest també, aquest també, aquest també. Exacte, jo és això, és el que tu dius, no, no em poso dos o tres, però dic, mira, és que n'hi ha tants que em fa gràcia posar-los tots. No els direm tots, si vols, però és una pel·lícula protagonitzada per Forrest Wittaker, aquest actor afroamericà,
que fa tants anys que corre, i que és un gran actor, a part, i per obra Winfrey. Aquests són potser els dos noms més potents de la pel·lícula, en tant que són els que hi surten més estona. Però després surten un munt de cameos, com ara el John Cusack, com ara la Jane Fonda, com ara el Lenny Kravitz i un munt de gent, el Robin Williams,
que interpreten personatges històrics de la segona meitat del segle XX als Estats Units. Per què? Perquè això és la història d'aquest el majordom, d'aquest majordom, que és un senyor que va estar durant vuit legislatures presidencials a la Casa Blanca, fent de majordom. Llavors, doncs, davant dels seus ulls van passar tota una miria de presidents, que són aquests que interpreten en diferents cameos aquesta gent. Home, doncs és interessant, no? Sí, és una pel·lícula curiosa, és una pel·lícula molt acadèmica,
que qui vulgui una mica de risc no li agradarà, perquè és una d'aquelles pel·lícules que són tan canòniques i tan rígides i tan rigoroses que no hi cap gaire sorpresa. Ja sabem per on va tot plegat, no? Ja sabem per on va tot plegat. Ho sabem en partir d'aquesta definició, perquè no podem jutjar aquesta pel·lícula en funció de la filmografia del director, és l'Ida Daniels, el director de Precious i del Chico del periódico, que eren dues pel·lícules hiperhistriòniques, dues pel·lícules que acabaves...
que has tirat per terra després de veure'ls perquè juguen amb tu a nivell sentimental d'una manera espectacular. Aquesta no, que estàs molt més pausadeta i doncs això molt més acadèmica. Molt bé, doncs ens l'apuntem també així com a semi-recomanació, no? Exactament. Més qüestions, pie de pàgina. Sí. Com anem de temps? T'ho dic perquè si vols... Tenim quatre minuts i mig. Podem anar una mica rapidet, podem saltar aquestes dues. Hi ha aquesta pie de pàgina que va estar nominada a l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera per Israel...
que no he vist, per això anirà bé que la saltem, fa una pinta i pot ser xula. I després hi ha una que s'hi va el Mèdico Alemán, de Lucía Puenzo, la directora de XXI, que és una pel·lícula amb l'Àlex Brendemull. M'agrada molt aquest actor. Àlex Brendemull, t'agrada? No pot ser, no m'agrada gens. A mi m'agrada molt, però si és bon actor, no? A part que m'agrada físicament, et trobo així, atractiu i tal, però m'agrada com a actor.
A mi, personalment, no. Ara no et criticaré res, però a mi, personalment... No, no, no, la saltem, la saltem. No, però la pel·lícula fa bona pinta perquè és la vida del doctor Mengele després de la guerra, després que va acabar tot, doncs una mica què va anar a fer aquest home. Suposo que una pel·lícula, tampoc he pogut veure una pel·lícula ètica i moralment, doncs...
Xunga, perquè clar, exacte, té alguns conflictes una mica parellosos. Però sí que voldria parlar de tenir-me una miqueta més amb Prisioneros, que és la darrera pel·lícula de Denis Villeneuve, que és un senyor que va dirigir Encendís, aquesta pel·lícula de la qual després s'ha fet una obra de teatre, Incendis, que va tenir bastanta sortida. M'agrada molt. Aquesta obra, exacte.
tenia una pel·lícula prèvia. És veritat, sí, sí. Que no sé si la pel·lícula prèvia també es basava en una obra original, això ja no t'ho sé dir, en una obra teatre, però que va dirigir aquest senyor, Denis Villeneuve, que és un canadenc que li agrada tocar bastantes tecles dramàtiques.
I tocar una mica temes familiars i temes bastant foscos, també, de l'ànima humana. I aquest cas, doncs, no és menys, perquè això és la història de dues parelles, dos matrimonis, que són amics i que un determinat dia els segresten les respectives filles. Cadascú té una filla petita i se'n van juntes a jugar i ja no tornen.
Llavors, arran de tot això, apareix un senyor que podria ser, tot indica, que podria ser el segrestador, i un dels pares es pren la justícia por su mano, i no ho explicarem més. Déu-n'hi-do. És una pel·lícula xunga, és una pel·lícula fosca, dramàtica, però ben feta, molt rigorosa a nivell formal, això és un tio que dirigeix de conya.
que potser al final se'n va una mica cap a altres terrenys una mica diferents, però que jo penso que val la pena. Són dues hores i mitja de tensió bastant important. Hugh Jackman durant dues hores i mitja... Doncs exacte, és la pel·lícula Prisioneros, ens l'apuntem també, i també acabem de sentir aquesta cançó que es diu Lluna de mandarina, de Senyor del Cor Brutal. També recomanable, és molt valencià, és veritat, avui. El que passa que ara tornem cap aquí...
per una proposta bastant interessant. Sí.
És una proposta per aquest vespre, no, justament? Sí, em sembla que és la segona setmana que us recomano propostes pel mateix vespre. O sigui que canvieu tots els plans, tot el que hàgiu acordat per aquesta nit. Canvieu perquè podeu anar a la Liugàbal a les 7 de la tarda a veure, entre altres persones aquests que sonen, que són l'estrella de David, el grup de David Rodríguez... Del Sant Ferri del Llobregat.
De Sant Feliu del Llobregat, correcte, líder dels BIF, aquell grup que ja no van junts, i que ara té aquest grup que es diu l'Estrella David. S'ha juntat aquest senyor amb el refri, Raül Fernández, refri, no? Sí. I amb el Fernando Alfaro, exxuxo, i han fet una cosa, un col·lectiu que es diu Beomonstrus,
que es dediquen a anar per escenaris de tot Espanya, defensant, segons diu la descripció oficial, defensant la figura del singer songwriter. És a dir, suposo que l'únic que fan aquesta gent és tocar les seves cançons, però m'imagino que de la manera més nua possible...
Ahir abans de tocar Barcelona no els vaig poder veure, per això dic que suposo que serà així, però en qualsevol cas només els noms, que ja són una mica tres vacas sagrades de l'indi estatal, jo crec que val la pena. Potser molt interessant de veure-ho. Per cert, David Rodríguez, que també no sé si coneixes l'últim projecte aquest que ha fet del disc de les comarques de Catalunya. Sí.
Bé, és que sóc molt fan d'aquest disc. Sí, del disc o d'ell? D'ell m'agrada molt dir Biff, també, i tot plegat. Però és que el disc aquest sencer, allò el vaig començar a posar, i saps d'aquells que vaig estar-lo escoltant tot sencer? Sí, jo encara no l'he escoltat. Fins que no va acabar. Però està bé, no? Sí, jo crec que sí, és d'escoltar-lo bé. Després vaig posar-lo en un sopar i em van obligar a treure el disc perquè em deien que no... Però, clar, vaig reconèixer que és veritat, que és un disc que convé més, potser, per estar-lo escoltant... Sí, que no pas per posar-lo de fons, allò. No es podria entendre tant, però bé. Vale, doncs jo me l'apunto
Molt bé, Xavi, doncs moltes gràcies. Gràcies a tu. Cada setmana per portar-nos les novetats del cinema i també aquest apunt musical. I tornem dijous que ve, divendres que ve, des de Sitges, potser? Sí, si vols podem fer alguna connexió, va. A veure, gràcies, que vagi molt bé, bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gave him children, a girl and a boy. To keep your sanity a nanny was employed. And when the time came they were sent away. Well that was simply what you did in those days you.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí. Nits d'electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Dos minuts i mig i arribem ja en punt a la una del migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, divendres 11 d'octubre. Agraïm la gent que l'ha fet possible. L'Andrea, bueno, serveis informatius. El Carles Hernández i Rius, de l'aprovisió del temps. A més a més, també avui hem parlat amb Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns, amb la veritat sort i les notícies curioses. Amb la Mercè i la Cristina hem fet tertúlia i també hem parlat amb el Xavi Roldan, de cinema.
Des de les 10 us ha parlat Carme Merdó i tornarem dilluns, com sempre, de 10 a 1, en aquests matins de Just a la Fusta. Les deixem amb les notícies de Sant Just, edició migdia, amb l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé, que passeu un bon divendres i que tingueu un molt bon cap de setmana. Quiero evitar la baldosa que baila
Fins demà!
Si sea el mundo y no a mí condición de aturdido encuentro que todo está perdido pero ahora que el mal ya está hecho lo bueno va a encontrar su oportunidad ahora tú no dejes que hable te debo un baile
La próxima vez que levantes las cejas de incredulidad, que sea al mundo y no a mí. Al mundo y no a mí. Nunca te voy a pedir...
Que confies en mi. Ahora tú no dejes que hable. Te debo un baile. Y no una explicación. Te debo un baile. A las contras, plaviudas, ven. Sintonitas, plaviudas, ven. La ràdio de Sant Jus. Lloran
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El valor cadastral pujarà a Sant Just però no es notaran el rebut. Ho ha explicat el president de l'Associació de Veïns després que li ho expliqués en una trobada aquesta setmana a l'alcalde. Segons Jaume Ruiz, l'IBI també s'apujarà en equivalència a l'IPC i més persones hauran de pagar el tribut de mobilitat. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 11 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Aumenta el nombre d'usuàries i usuaris al Justram i baixa lleument els dels Justmetros. Són les dades del mes d'agost del transfert metropolità de l'àrea metropolitana que també mostren un increment dels viatges als autobusos L10 i N12. El president de l'associació de veïns troba excessiu que l'autobús L10, que arribarà a Mas Lluí, passi cada 40 minuts pel barri. L'autobús donarà cobertura a la zona a partir de l'1 de desembre, després que aquest dilluns s'obrís el vial.
I també parlarem del cap de setmana d'activitats de la Casa Regional d'Extremadura. Aquest diumenge acabarà la seva Setmana Cultural amb una visa i un mi d'honor, però avui hi ha un festival folclòric i demà un concurs de tapes.
Bon dia, el valor cadastral pujarà a Sant Just, però els santjustencs no ho notaran en el seu rebut. Així ho ha confirmat el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Rui, després que li ho expliqués en una trobada aquesta setmana l'alcalde Josep Perpinyà. Segons Rui, Perpinyà ha assegurat a diferents entitats veïnals que no s'apujarà la factura dels ciutadans encara que s'incrementi el valor cadastral. Sant Just Notícies.
Jaume Rui ha comentat que l'alcalde els va explicar que el valor cadastral de Sant Just està per sota del que estableix el mercat i que tard o d'hora això s'haurà d'actualitzar. Per tant, el valor cadastral s'incrementarà, però no al rebut dels ciutadans. I com cada any, explica Rui, l'Ajuntament apujarà l'IBI en relació al que s'incrementi l'IPC. El valor cadastral pujarà. Si jo pago 30.000, l'any que ve seran 10%, l'altre un 10%. Però la xifra final...
que tu pagaràs a l'Ajuntament, en aquest cas el rebut d'Ajuntament, serà la mateixa que l'hem passat. O sigui que pujarà el valor capital però baixarà el coeficient. Al baixar el coeficient la xifra la poden fer deixar igual. Què pujarà? Pujarà l'IBI. Naturalment l'Ajuntament cada any ha de pujar el que puja l'IBI.
I com que a Líbia el valor cadastral pujaran, també hi haurà més persones que hauran de pagar el tribut de mobilitat, sentim el president de l'Associació de Veïns de Sant Just. El valor cadastral per pagar aquest impost està avui en dia en 41.041 200 euros, més o menys. La gent que sobrepassa aquest valor està pagant un tribut al transport metropolità. La gent que no té aquest valor, que té 30.028, aquesta gent ja saps que no paga.
Ara és possible que molta gent hagi trencat el límit dels 41.000 i hagi de pagar. Això sí que no hi ha més remei, de moment es pagarà.
Només el 25% de la població de Sant Jus paga el tribut de mobilitat. Quan s'apugi el valor cadastral, hi haurà més persones que abonaran... Quan s'apugi l'IBI, voldríem dir, hi haurà més persones que abonaran el tribut. Però, segons Rui, les associacions de veïns lluitaran perquè l'increment no sigui excessiu. Diu que els han garantit des de l'entitat metropolitana del transport que els contribuents no pagaran més del 5% del que paguen ara.
I ja que parlem de transport, us expliquem que augmenta el nombre d'usuaris i usuàries del just tram i baixa lleument el dels just metro. Són les dades del mes d'agost del transport metropolità de l'àrea metropolitana de Barcelona i en relació...