i 400 estils. A la primera de les proves Belmonte s'ha convertit en la primera dona que baixa dels dos minuts. La nova Plus marca és d'un minut 59 segons i 61 centèsimes. Avui disputarà la final dels 800 lliures.
I avui, pel que fa el temps, serà un dia molt ennubolat arreu, amb alguns ruixats dispersos a les comarques terragonines, sud de les de Lleida i a la Catalunya central. Fa menys fred que hi ha primera hora i, en canvi, al migdia li costarà més de pujar el termòmetre. A la tarda, alguna gotellada a la costa central i comarques gironines. Fem repàs de temperatures. Ara mateix a Lleida, 5 graus. A Girona, 8. 9 a Tarragona i 12 a Barcelona.
Justa la justa.
Molt bé, ara passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comença el just a la fusta d'avui, dijous 4 de desembre. Un dijous gris, un matí molt ennubolat, també amb una mica de pluja i amb fred. Parlarem del temps, de què ens espera de cara a tot el dia d'avui, també pel cap de setmana llarga que comença demà. D'aquí una estona amb el Carles Hernández i Rius. Abans, però primer de tota actualitat del dia, Sant Justenca, amb l'Andrea Bueno i recull de premsa.
I tenim més coses. Aquest dijous, a les 11 i 10, parlarem d'un projecte impulsat per l'espai de lliure creació Carme Malaret, que va estar relacionat amb les fotografies. En parlarem, perquè és molt interessant, amb una de les seves impulsores, la Laura Baringo, cap a les 11 i 10. A dos quarts de dotze, tertúlia d'actualitat, amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea, la linda Santa Bàrbara i el Jordi Agulló.
I a la tercera hora tindrem Secció d'Economia amb el Manel Ripoll. Aquesta setmana l'hem canviat de dia. Ens parlarà de diferents perspectives del món econòmic. També tindrem a la Roser Sort per parlar-nos de tendències i moda. I avui s'estrena l'Imanol López, el Just a la Fusta, per parlar-nos de les estrenes de cinema de la setmana.
Tot plegat des d'ara fins a la una del migdia. Us acompanyem durant tot aquest matí. Comencem.
I el que fem ara és parlar de les notícies de Sant Just, per això saludem tot seguit l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia? Avui per on comencem? Doncs comencem parlant d'habitatge social, perquè l'obra social La Caixa destina 12.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just per subvencionar habitatges socials. El consistori disposa, recordem-ho, de 7 pesos socials al municipi, adreçats a famílies que estiguin en risc d'exclusió, degut a una situació econòmica difícil.
Gràcies a la col·laboració de l'Obra Social La Caixa, l'Ajuntament cobrirà part del cos del lloguer de les famílies que visquin en aquests pisos socials amb preu accessible. Aquesta és una de les mesures impulsades des de l'equip de govern per reforçar la xarxa de suport a les famílies de Sant Just amb una fragil situació socioeconòmica. Per tant, l'Obra Social La Caixa que destina aquests 12.000 euros al consistori per ajudar les famílies a pagar els seus lloguers socials.
Més qüestions? Parlem de política local i podem destacar que Josep Perpinyà és l'únic candidat a les primàries de la secció local del PSC. L'actual alcalde ha recollit i ha entregat els avals necessaris per presentar la seva candidatura. El termini per recollir i presentar els suports acabava dilluns. Per tant, Josep Perpinyà, com deia, és l'únic candidat en aquest procés de primàries que el PSC ha engegat per primer cop per triar l'alcaldable.
Els dies 12 i 13 de desembre estaven reservats per ser dies de votació de les candidatures, però com dèiem atès que la de Josep Perpinyà és l'única que s'hi ha presentat, doncs tot apunta que l'Assemblea la validarà el proper 18 de desembre. És el primer cop, com dèiem, que el PSC Sant Justenc fa primàries per triar el seu alcaldable, en aquest cas per a les eleccions municipals de maig de 2015.
Molt bé, i acabem amb un últim apunt, Andrea, de què ens parles? Doncs, solidaritat i de la Marató de TV3, que ja queda poc més d'una setmana perquè se celebri, i Sant Just mou el cor, és el lema amb el qual el municipi hi col·laborarà, una marató dedicada enguany a les malalties del cor. Recentment s'ha creat l'associació Sant Justenca per la Marató de TV3, que organitzarà un munt d'activitats el proper diumenge, 14 de desembre, a l'Ateneu. L'entrada solidària costarà 3 euros i la recaptació anirà íntegrament destinada a la investigació de les malalties del cor.
Aquell diumenge tindrem moltíssimes coses a Sant Just, a l'associació Sant Justenca per la Marató de TV3, preparar xerrades, actuacions de dansa, concerts, també una xocolatada a càrrec de la Comissió de Festes del Barri Nord, Valls de Saló, exhibicions de dansa, una actuació del grup Coral d'Infants de l'Escola Montserrat i del Corjova de la Taneu. També hi participaran els alumnes dels cursos municipals d'Arts Plàstiques i els del Carreu Blau, també hi serà just teatre fent monòlegs.
I també s'entrevistarà la metgessa i dietista Pilar Sant Pau. I el doctor Florenci Valle, de l'àrea bàsica de salut, explicarà com funciona un desfibril·lador. La cluenda anirà a càrrec del concert de Jusgòspel Cor, dirigit per Josep Beuter Bueno. I tot plegat estarà conduït per Jordi Domènech, director del programa La penya del morro de Ràdio d'Esvern.
Les activitats a l'Ateneu començaran a les 11 del matí, s'allargaran durant tot el matí, de diumenge a 14 de desembre. I un últim apunt, perquè a banda d'aquestes activitats a l'Ateneu, des del Poni Club Catalunya també col·laboraran amb la investigació sobre les malalties coronàries. En aquest cas s'uneixen Poni Club Catalunya, Sol Solet i Can Mèl·lic, amb la col·laboració de Can Pedrosa, i a les instal·lacions del Poni Club faran un concurs de salts, voltes en carro i diferents activitats en poni. I tots els beneficis que es guanyin en aquella jornada es destinaran també a la Marató de TV3.
Doncs una bona iniciativa, en parlarem demà, a més a més, també, amb alguns dels responsables, és a dir, que moltes coses aquí s'han just enfocades cap a aquesta jornada. Em sembla que a més és el primer cop que es fa també un acte així o tants actes concentrats. Sí, és el primer cop que es crea aquesta associació i, mira, ens han aprofitat per fer un munt d'activitats aquella jornada.
Molt bé, doncs això serà la setmana que ve, aquest cap de setmana ja ho sabem que estem una mica de pont i em sembla que hi ha poca activitat, no? Hi ha poca ta cosa, sí, potser miques populares, sortides ciclistes i poca cosa més puntual. Exacte. Però bé, en tot cas, no passa res perquè ja se sap quan hi ha aquestes festes és normal també, doncs que... Tampoc no està malament descansada, eh? No només portem dies molt intensos, és un novembre amb moltes, moltes coses. Per tant, també està bé el que dius, Andrea, respira una mica. Sí.
Parlem de música, ara de seguida recuperem l'actualitat i parlem a nivell general, perquè tenim diferents qüestions a través de la premsa, el recull que fem cada dia amb els diaris, però abans, com sempre, és moment per parlar de música, Andrea, i avui ens anem de concert. Molt bé, ja descansarem el cap de setmana, no? Sí, tu vols de concert avui o no? No, no, no. Doncs ja el concert que t'agrada, no? Ai...
doncs ara m'enganxes ara m'enganxes la cançó que volem posar recordar o anunciar que ahir es va fer públic que 1-2 vindrà l'any que ve a Barcelona i que també torna a venir que veig que ara s'ha fet molt famós gràcies a l'anunci de loteria el febrer Vincent McMorrow molt bé
que fa poc va venir, no? Jo diria que era l'octubre, que el que passa encara no era tant potser conegut per general, però hi vaig sentir el noi de l'anunci de la loteria bé i també ho he llegit en altres llocs amb aquestes mateixes paraules. Bé, en tot cas, per tant, dos anuncis per l'any que ve i ara a veure si ens entra aquesta cançó, que avui tenim aquests problemes de l'antitud amb internet, però hi ha un concert avui a l'auditori. Sí? No el tens controlat. Ai, ai, ai.
Avui que és... És dijous, està bé. Som a 4 de desembre. Un d'aquests. Exacte. Jo no t'agraden, no? Sí, m'agraden, però mira, la veritat, no els segueixo tant potser com abans. Ara estan fent aquella gira Miralls i Miratges, crec que es diu, per diferents teatres i tal, en format més. Clar, per això passant per l'auditori. Sí, sí. O sigui, el concert que fan avui és per això, no?
si és en el marc d'aquest... M'imagino que sí perquè és a l'auditori, és a dir, a Time Out, que és on ho llegim, no concreta això. Ah, sí, exacte que sí. Mirals i miratges, efectivament. No sé per què no ho estava veient. Sota la direcció de Guillem Albà, que a la banda se centra exclusivament en els temes més destacats de la seva discografia.
I serà avui a les 9 de la nit. Entrades acabaran entre 25 i 30 euros. Aquesta és una de les seves últimes cançons més conegudes, però aquesta no m'ha acabat mai de agradar gaire, Andrea. Està bé, però en té de millors. Va, doncs et deixo triar la cançó avui.
Uf, per favor. De l'últim disc. A mi m'agrada molt, 1999 és molt bona. Potser és una mica llargueta, ara no recordo quant dura, però realment és molt bona i els concerts triomfa moltíssim. Sí, 1999, que forma part del disc que es diu amb el mateix títol. Suposo que aquesta cançó sonarà segur, no? Imagino, és un clàssic. La canta també va fer reir-ho tot. Doncs aquí la tenim. Molt bé.
Terapia mal llevada sin nadie que mediara por dos histéricos.
Mis gritos envasados al vacío reventaron al fin. Y ahora congelo cada instante sabiendo de antemano que son los últimos. La noche en que el 99 llegó hasta abril. Ya no hay caso de seguir el show ni de continuar fingiendo solo quiero ser espectador.
Bona nit.
Música Música Música
Fins demà!
Debes estar bastante enfermo. Puedes tener un buen día. Me caerán los dedos. Ya deberías del viaje. Caio a gritos que no quieras bajar. Y pierdo la conciencia cuando escucho como dices que soy cierto.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
1, 2... 1, 2...
Un quart i mig, doncs, és moment de posar-nos el dia de l'actualitat en clau més general. Avui, Andrea, els diaris, a més a més, aposten per qüestions bastant socials en portada. Sí, exacte, problemes socials destacant cadascun d'aquests diaris. El diari ara, per exemple, ens parla de la droga més letal, així titula, l'alcoholisme juvenil s'enquista. El 51% dels joves de 17 anys s'han emborratxat l'últim mes. Diu l'Ara que no s'aconsegueix frenar un fenomen lligat a l'oci del cap de setmana.
És aquesta la notícia més destacada al diari ara en portada. D'altra banda, al periòdico llegim 3.000 sense sostre, és el tema del dia avui al diari. Barcelona té 800 persones més sense casa des de l'inici de la crisi econòmica. És també la notícia destacada avui al periòdico, com dèiem, és el tema del dia de fet.
I a l'avantguàrdia ens parlen de corrupció. Com a tema principal, en clau política en aquest cas, els jutges reclamen mesures més dures contra la corrupció. Els segants demanen una regulació especial de l'enriquiment il·licit i plantegen suprimir aforaments i allargar el termini de prescripció. Són aquestes tres les notícies més destacades avui a les primeres planes en diaris. Doncs actualitzem ara la informació a través dels diaris digitals.
I comencem parlant en clau política. Perquè ara obra dient que Artur Mas i Oriol Junqueras no hi ha química i tenen els partits atrinxerats, és l'anàlisi amb què obren aquesta portada digital. Música
I també es diu que avui es desvalorarà el contingut de la nit de Santa Llúcia. Mentrestant, també Esquerra assegura que Junqueras encara no ha rebut cap resposta de mas a la petició de reunió. El periodista Jordi Basté, segons llegim a l'ara, afirma al Monarracú que sí que ha existit un intercanvi de missatges per trobar un moment per reunir-se discretament.
I Muriel Casals, que no descarta presentar-se la llista que proposa el president Mas, la presidenta de l'Òmbium Cultural, no tanca la porta a aquesta opció si fes augmentar el nombre de vots sobiranistes.
A l'avantguàrdia, Mas repren Junqueras, tot i que manté la Mas tesa a un acord. És la notícia amb què obre aquest diari. També diu que Mas i Junqueras es veuran aviat, de forma discreta i amb voluntat d'acord. El president Mas, segons l'avantguàrdia, cadascú té una informació diferent, va respondre l'SMS de Junqueras ahir a les 14 hores 24 minuts i sembla que li va tornar a contestar. Sembla que hi ha un col·laborat, eh? Ja, ja.
I el 324 cobra amb Artur Mas, que demana ser generosos i posar Catalunya davant dels interessos personals. D'altra banda, també el Tribunal Constitucional, que desestima els recursos de la Generalitat contra la suspensió del 9N i suspèn la llei catalana també d'horaris comercials, aquest tribunal.
Són aquestes les notícies d'aquest matí. Tornem ara als diaris, en les imatges del dia, Andrea. Doncs avui els temes destacats a totes les portades van il·lustrats amb una fotografia concreta. El diari ara, per exemple, veiem com a imatge, la imatge més gran, una ampolla d'alcohol, amb una mà, omplint un got, il·lustrant aquesta notícia que comentàvem, que l'alcoholisme juvenil s'enquista.
I d'altra banda, el diari Ara, l'altra fotografia que tenim, són dues imatges d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras enfrontats en blanc i negre, veiem només els seus perfils, amb el titular L'hora de negociar. La pressió per la unitat de la societat civil aboca Mas i Junqueras a un diàleg difícil i amb els partits atrinxerats.
D'altra banda, el periòdico, la imatge de la jornada il·lustra la notícia 3.000 sense sostre. És una imatge molt dura on veiem una de les persones que dormen al ras al passeig de Picasso de Barcelona. Directament el veiem assegut entre cartrons, al mig del carrer, amb les sabates a fora. I és una de les imatges que, com comentàvem, acompanya aquesta notícia de l'increment de persones sense sostre a Barcelona arran de la crisi econòmica.
I també veiem el Cantando 2, a Bono, que portarà la nova gira mundial al Sant Jordi el 5 i el 6 d'octubre del 2015. Caraquera, eh? Perquè les dates fa com cosa, fins i tot, no? De fet, crec que es posen a la venda les entrades ja d'aquí molt poc. Sí, són aquests dilluns o dimarts que ve.
Bé, bé, ja veurem. No ho sé, la veritat és que no sé, no he sentit res de l'últim disc, només he sentit un parell de cançons i estan bé, però bueno. Fa una mica de mandra, no? Sí, el que sí que tinc clar és que no faré més cues al carrer per comprar les entrades. Això està bé. Perquè a més hi ha dues dates, o sigui que...
I ara ens anem cap a La Vanguardia i parlem de quatre fotografies. D'una banda, una de les imatges del dia d'ahir va ser aquest retrat reial pintat amb 20 anys, un quadre que ha fet Antonio López. Va desvallar ahir el retrat La família de Joan Carles I, que ha trigat 20 anys a pintar i que ja penja d'una paret del Palau Reial, com a part de l'exposició El retrat en les col·leccions reials.
Joan, Carles i Sofia van assistir ahir a la presentació, van comentar el pas del temps i veiem en aquesta portada de La Vanguardia el pintor amb els reis d'Espanya. I el quadre de fons ho veiem el rei Felip VI i les seves germanes i també els seus pares.
I més coses, també veiem una part de la Diagonal, una fotografia de la Diagonal de Barcelona i llegim que la Diagonal reformada ja treu negocis. També veiem una mini panoràmica de l'Institut de Barcelona on llegim que la meitat de la població perdrà canals de televisió, veiem precisament una antena. I per últim veiem un retrat de Ricard III en clau internacional a l'avantguàrdia perquè llegim que l'ADN de Ricard III revela un salt en la dinastia dels Tudors.
I és aquesta també una de les fotografies, un dels retrats, avui en format fotogràfic a les portades. Molt bé, doncs són les imatges del dia. Ens fixem ara en el més llegit, els digitals. Comencem pel 3.24. El més llegit és una cosa que va passar ahir, un home que es va enfilar en un panell de sortida i va col·lapsar per una hora la ronda de dalt.
El segon tema, el full de ruta de Mas versus el de Junqueras, l'anàlisi del 3-24 i després que tanquen la pàgina de la descàrrega sèries Pepito i en detenen els administradors.
A La Vanguardia també el més llegit és aquest tall que es va fer a la ronda de dalt per un home que va pujar a un panell. El segon, un exercici que prediu la teva mort, una notícia curiosa que sembla que interessa molt els lectors de La Vanguardia. I en tercer lloc, que les xarxes socials maten a César Millan. Això que passa de vegades que algú comença a difondre-ho i es produeix aquest fenomen viral i després ho hem de rectificar. Qui és César Millan?
És conegut? És l'encantador de... de gossos. Ah, de gossos, del programa Kill the 4. Sí, exacte. Ah, vaja. I està viu, no? Sí, està viu. Està perfecte. Molt bé. Molt bé.
I a l'Ara.ca també aquest tema de l'home de la ronda de dalt, sembla que ha cridat atenció a tothom perquè també és el tema més consultat. El segon és que el vídeo del Gangnam Style ha rebut més visites de les que YouTube pot comptar, és a dir, que ha fet petar-se el millor directament. Sí, sí. I en terça lloc, que UPyD no lieja un tren i autobusos per celebrar la Constitució a Barcelona i defensar la unitat d'Espanya.
Tornem cap als diaris ara per obrir pàgina internacional, Andrea.
I avui parlem, si et sembla, comencem parlant de l'estat islàmic un altre cop i de la guerra global contra aquest grup terrorista. En clau internacional, a l'avantguàrdia, llegim que els Estats Units revelen que l'Iran ha bombardejat posicions hijadistes a l'Iraq. La coalició global impulsada pels Estats Units per lluitar contra el grup terrorista d'estat islàmic es consolida, mentalitzada, que la batalla va per a llarg, i, segons sembla, amb un col·laborador inesperat, l'Iran, que pel seu compte hauria començat a bombardejar també l'estat islàmic.
Els 10 països que al setembre es van adherir a la iniciativa, recordem que són 5 d'occidentals i 5 d'àrabs, s'han convertit en 59, entre els quals Espanya, i tenen el suport de la Unió Europea, la Lliga Àrab i l'Aliança Atlàntica. Ahir es van reunir per primera vegada la seu delotant a Brussel·les, tot i que per evitar reticències, tots es van esforçar per destacar que l'Aliança només va donar suport logístic a la cita.
El comunicat final d'aquesta reunió, que recordem va convocar el secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, reitera el compromís a llarg termini amb l'emissió, aquest compromís amb l'emissió, i admet que una campanya reeixida demana temps i una resposta sostinguda, unida i coordinada. I en fotografia a l'avantguària precisament podem veure el secretari d'Estat dels Estats Units parlant en aquesta cimera.
És una de les notícies destacades al dia en clau internacional i ara ens anem cap als Estats Units. Hem de parlar un dia més d'alguns aldarulls, possibles aldarulls que es puguin produir a la ciutat de Nova York, en aquest cas per un cas molt similar al de Ferguson, on parlàvem fa uns dies. I trobem a la Vanguardia, exculpat a Nova York, una altra policia que va matar un negre. La ciutat es prepara per una possible explosió d'Ira com la de Ferguson.
Ens diu el diari que no només hi ha un cas Ferguson als Estats Units, Nova York també en té un i amb una resolució idèntica. El gran jurat ha exculpat el policia blanc de la mort d'un ciutadà negre després que en sessions secretes els fiscals pro-policia defensessin els uniformats. En un cas, el de Missouri, el nom és Michael Brown, 18 anys. En l'altre, a la Gran Poma, Nova York, el difunt va ser Eric Garner, de 43, va morir el juliol només tres setmanes abans que el tiroteig de Brown provoqués una mobilització general.
exacerbada, recordem, la setmana passada, quan va sortir sense càrrecs el policiat de Ren Wilson. Entre l'un i l'altre hi ha una diferència. L'alcalde de Nova York, Bill de Blasio, va presentar ahir la incorporació de càmeres a l'uniforme dels agents. Uns 60 policies de Nova York en portaran. Va assegurar que aquesta innovació donarà transparència a l'actuació policial.
La claredat en aquest cas és total. Hi ha un vídeo gravat per un ciutadà aquell 17 de juliol que va difondre el Daily News. S'hi veu com els policies van cap a aquell home enorme, conegut perquè venia cigarrets il·legalment, i ell va dir una altra vegada. Es va lamentar davant dels quatre policies, hi va haver una discussió i el venedor es va resistir, tot i que amb poca convicció sembla ser que el policia li va aferrar el coll i el va sotmetre tirant-lo a terra amb una clau que consisteix a estrenyar el coll de l'altre. És una pràctica prohibida pel cos de policia de Nova York.
I el forense va qualificar d'homicidi la defunció de Garner, que recordem també era pare de sis fills. Déu-n'hi-do. Doncs és el que ens arriba avui en clau internacional.
Obrim pàgina esportiva ara, parlem de l'esportiu que parla de Mireia d'Or. És com titulen, referent a aquest dublet d'Ors i de rècords mundials, Mireia Belmonte, que va guanyar els títols de 200 metres Papallona i 400 metres Estils, va batre dos cops Hosu, la seva gran rival, i ho va fer venint des del darrere.
És l'estrena que ha fet el Mundial de Piscina Curta de Dolan. Per tant, amb aquestes dues medalles d'or, Mireia Belmonte cobra aquest palmarès.
L'esport parla del partit del Barça d'ahir contra l'Òscar. Quins golaços? És com titula mentre la senyora i la imatge d'Inni està abraçant-se a Rekitic. Diu que ells dos, en Pedro, dirigeixen la còmode victòria a Huesca a Òscar amb uns gols superbs. Superbs? Superbis? Superbs, no? Crec que en català és superbs. Si ve soberbis és una altra cosa. En francès és superb, però ara en català m'estàs preguntant. Però la soberbia existeix, no? Sí. Superbs.
Ai, ai, ai. Jo diria, apostaria per Superb. Ara després ho buscaré. Superb segur, però ara penso que sí, són dues coses diferents. Ara ho busquem. I el Mundo Deportivo, que jugava el nom de Rakitic i titula... Està bé, eh? Kraquitic. Home. Aquest m'ha agradat. L'humor. Ah, la imatge, sí. L'humor esportiva, la imatge, doncs, apareix ella en el moment de marcar un dels gols. I després també diu Mireia Hors i Rècords. Parlant de Mireia Belmonte...
que de fet és qui aplaudeixen també el Marca i l'As, Super Mireia és el que diu l'As, i el Marca que posa, és una línia de craquític, però crec que pitjor, eh? Perquè estava veient que posaven com Mireia i la R estava vermella i l'altre groc, i he pensat d'acord, Espanya i això, però no en tenia massa per què, però no, és que posen Mireina i la R és vermella.
En sèrio? Per marcar que són dues paraules, són molt més rebuscat. Mi reina del monte. Molt fort, eh? Molt fort, aquest. Està en un faller, no? Avui, els diaris esportius. Molt bé. En fi, ens n'anem mentre mirem la diferència entre soberbia i superbia. Molt bé. Ens n'anem a parlar de les contraportades del dia, Andrea. Comencem amb la de Francesc Canós al diari Ara. Avui es titula Una carta al futur.
Sí, perquè la setmana passada el titular de la seva contrarà una carta al futur. Diu, recordava l'article de la setmana passada com el periodista Agustí Calvet Gasiel aconsellava al president Lluís Companys sacrificar-ho tot per la unitat dels catalans just abans del juliol de 1936.
Què hauria passat si això hagués sigut així? Corria, què podia ser? Diu, ho ha explicat l'escriptor Joan Sales. Segons els rumors que corrien, Companji i Cambó haurien tingut unes entrevistes secretes per parlar de constituir una nova solidaritat catalana. Qui es podia esperar aquest desbordament anàrquic? El meu oncle i el seu sogre van ser assassinats als afores i si els seus fills no han corregut la mateixa sort és perquè no havien cabut el cotxe en què se'ls enduien. Diu, sembla que ara són a França.
que no és en aquest sentit, s'estan muntant com diferents històries que parlen del passat, del present, i per això barreja, i per això pot costar una mica d'entendre. Però sí que també ens parla d'utopies, i sí que ho vincula amb l'actualitat política a Catalunya, diu les utopies de fer la revolució abans que la guerra, les utopies de mons on tothom és feliç, com un tornavís bevent anís,
Sempre que Catalunya ha abraçat una utopia s'ha esbarlat. Catalunya no pot creure en l'utopia perquè ja és una utopia. No podem imaginar el futur perquè ja som el futur. L'únic viatge que queda per fer és anar de l'utopia a la realitat. No pas al revés. De fet, com una partida de parxís, sempre tornem a casa. Després d'una utopia de futur de foguera cap a les cavernes de nou. Amb un trist misto a les mans.
I vincula, tot plegat amb l'actualitat catalana, perquè hi ha una fotografia d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras saludant-se davant de moltes càmeres de televisió i llegim Junqueras i Mas davant, novament, del viatge a l'utopia o a la realitat.
Doncs ens n'anem ara a la contraportada del periòdico. Tenim una entrevista que ens deixa aquest titular. Vaig retrobar un nosaltres amb els zapatistes. Avui entrevisten la pintora zapatista Beatriz Aurora, que exposa el 10 de desembre a Can Balló 20 anys de zapatisme. És una exposició amb les seves pintures. Ella ja ha exposat a París, Bèlgica, Grècia. Diu que tothom coneix moltíssim el zapatisme i que això la impressiona.
Diu, el primer quadro de Chiapas que vaig fer és un resum del primer any de zapatisme. El vaig fer per mostrar què és el zapatisme i amb la idea d'aconseguir fons per a ells. Diu, vaig anar a la realitat arran del diàlogo de Sant Andrés i vaig arribar amb molts pòsters i els vaig explicar el que havia pintat. Els vaig escriure una carta, no els vaig dir que era una pintora xilena i que moria pel conèixer-los i a les 23 hores va venir a saludar-me el subcomandante Moisés i vam estar xerrant moltes hores.
Jo tenia 17 anys quan hi va haver el cop d'estat de Pinochet. Després vaig resistir un any a la clandestinitat fins que els serveis d'intel·ligència i la força aèria van muntar un operatiu en què van assassinar un company dirigent del MIR, José Bordas, un company amb una qualitat humana extraordinària, i a mi em van segrestar.
Diu, el meu pare era madrileny, del grup de teatre de García Lorca, historiador de l'art. La meva mare era barcelonina, era pianista i filla de Milimira, el psiquiatre. Diu, quan em van segrestar l'any 74, el meu pare va moure tot des dels Estats Units, on treballava a la Universitat de Nova York, i la meva mare, que era Xila, va anar a veure el cònsul i em van fer espanyola mentre estava desapareguda.
Diu que la meva tia estava casada amb l'ambaixador d'Austràlia a Washington, així que també s'hi va ficar a l'ambaixada australiana, però em va salvar un detall molt especial. Diu que quan la meva mare va a l'ambaixada d'Austràlia buscar una carta, la secretària de l'al·legació li diu que ja ha anat a buscar la seva filla a l'Acadèmia de Guerra de la Força Aèria. Jo sé que allà hi porten detinguts perquè el meu germà Edgar Ceballos fa un silenci.
La meva mare se'n va anar amb l'exdona del meu pare, que estava casada amb un general de l'exèrcit, a picar a la porta de l'acadèmia, precisament, i un dia o dos després, doncs, Beatriz Aurora, la protagonista d'aquesta contra, va aparèixer, diu, jo estava tota torturada, em va endur a un suposat psiquiatra a fer-me un rentat de cervell perquè oblidés, diu, jo vaig fingir, diu, si no, no estaria viva.
I acabem amb l'avantguàrdia. Dóna'm un oli i una paella que em guanyaré la vida. Avui un cuiner conegut a la contra de l'avantguàrdia. Sí, acabem amb una entrevista simpàtica avui amb Carlos Sarguinyano, cuiner molt polifacètic en aquest sentit, perquè és cuiner a explicar que ho dits fa una mica de tot. Davant de la pantalla, un savi dels fogons i de la vida, diu, és una apologeta de la cuina casolana, familiar, i per això pública ara...
En família, com Carlos Sarguinyano, un llibre il·lustrat que ensenya 350 plats molt senzills. Víctor Amela li diu, vostè és molt alegre, i ell respon, home, és que si cuinés una recepta i a Déu no podria estar 27 anys en pantalla. Diu, ja coneixem la llei de la televisió. En televisió ho avorreixes o entretens. Fi. Diu, no tinc altre remei que explicar acudits, posar-me ulleres, banyes, perquè mireu, diu, fa 3.000 hores que parlo sol.
Diu, jo penso el mateix que pensa la teva mare, ella suposo que ho deu comentar amb les veïnes, la família i jo davant la càmera, per això comento també l'actualitat. Diu, si una cosa em sembla insofrible, ho dic, a la meva edat puc dir xoriço a qui ho sigui. Diu, per què paguem tants policies i jutges i funcionaris si després resulta que els lladres estan lliures? Quan jo era un xaval, el meu pare em va inculcar. Prefereixo veure't mort que en una presó per lladre.
Diu que el seu pare el va marcar molt, diu, jo portava notes molt dolentes a casa i ell li deia, tu mai no seràs res. Diu, jo me n'anava plorant, vaig arribar a pensar que no era normal, el meu pare volia que jo estudiés, que fos arquitecte, diu, però no podia, els meus companys treien un sis, per exemple, i jo un un i mig, diu, fins que un dia la meva mare em va demanar que l'ajudés a fer una salsa de tomàquet i això va ser la meva salvació.
A partir d'aquí, als 14 anys, a les festes de la meva colla, jo era l'encarregat de cuina i m'afalagaven. Van obrir una escola de cuina a Zarauz i vaig entrar. Els vaig prometre que pagaria amb la meva primera feina d'estiu. Encara diu, no ho ha fet. Diu, però bé, s'està guanyant, evidentment, la vida. Diu, visc de les meves 14 taules al seu restaurant. Vaig començar el restaurant d'un camp de golf de Zarauz, tenia 21 anys.
I els caps de setmana anava en tren a París. Dinava, sopava, dinava i tornava. Aprenia, diu, dels bons restaurants. Allà va prendre el punt de cocció. I acaba dient, és com agafar per ballar una lenta. Diu, has de trobar el punt just. Doncs una entrevista interessant de llegir avui amb Carlos Aguinyan a La Vanguardia.
Un minut i tres quarts d'onze, la notícia curiosa del dia. Avui, Andrea, té una mica a veure amb el Nadal, però d'aquestes coses que passen sorprenents, que és que Amazon dona per error 4.500 euros en regals a un estudiant. Quin disgust, no?, per l'estudiant. Mira, sembla que li van entregar, però atenció, unes tauletes, un de la visió 3D de 55 pulgades, un ordinador i altres regals, i després li van permetre quedar-se'ls.
Mare meva, però ell va dir que no li corresponia. Sí, és el Robert Quinn, té 22 anys, i diu que ell, quan li van arribar tots aquests regals, que és l'estat d'enginyeria, el que va fer és contactar amb Amazon, perquè sembla que aquests objectes estaven en realitat destinats a un magatzem d'Amazon que rep les devolucions, i per un error informàtic de les adreces van acabar a casa seva. Llavors ell es va posar en contacte amb Amazon i fins a tres vegades li van dir que podia quedar-se tot.
Ell va respondre que no volia que la gent que havia tornat els objectes perdés diners, però Amazon li va dir que no era així. Llavors sembla que l'empresa que fa aquesta notícia, que és l'agència AFP, es va posar en contacte amb Amazon, que va confirmar que sí que sí que el problema estava solucionat i que l'estudiant s'ho podia quedar de tot. A més dels objectes que hem comentat, aquests tauletes, aquesta televisió, aquest ordinador, etcètera, també inclou a aquest pack una estilogràfica
una consola de videojocs, un prestatge una màquina de feitar elèctrica i un ratllador i sembla que l'estudiant es vol vendre una part ara d'aquests objectes bé, si no necessita està clar, mira ha sortit a la portada ha sortit del diari de Sant justament posant una mica amb tots aquests packs tot això va arribar a casa seva als afores de Londres a Brumley
Molt bé. S'ha de ser honesta en aquesta vida. 4.500 euros, sí, sí. El noi va dir tres vegades. Home, sí, sí. Home, està molt bé. A veure si Amazon s'equivoca algun dia algú de nosaltres. En fi. Està bé. Doncs Andrea, que vagi molt bé. Igualment, Carme. Bon dia. Bon dia.
13 minuts i arribem a les 11. Encara ens queda repassar algunes qüestions dels diaris d'avui.
Per exemple, ens aturem avui al periòdico, al tema de l'IA que ens ha comentat l'Andrea, que és aquests 3.000 sense sostre. Avui li dediquen 4 pàgines, es donen diferents informacions, expliquen també xifres i alguns articles d'anàlisi, però ens aturem a la part més de crònica, titulada Vides al límit al Llobregat. 7 persones subsisteixen de forma precària en un assentament a tocar de la zona franca.
I comença dient que aquest article, que el reflex de dues Barcelones separades per un abisme d'uns 50 metres, són la ciutat de l'empori logístic fred i gris, adornat amb el seu hotel de quatre estrelles, i just davant l'assentament de la precarietat i la desesperança, gairebé dissimulant la seva existència entre vessals i matolls.
Allà a la riba del Llobregat, al seu pas per la zona franca, malviuen set homes arraconats, gairebé resignats, ja que tothom s'hagi oblidat d'ells. Així s'han sentit durant més de sis anys els que asseguren que fa que estan instal·lats al delta del riu sense ningú que preguntés per ells. Això és el que explica Antonio Rus, a qui tots coneixen com El Rubio.
Diu que fins fa pocs dies, quan sorprenentment la veu d'alarma no va saltar per denunciar la seva precària situació...
Després de tot aquest temps en què hem estat abandonats, venen només per preguntar com estan els animals que tenim aquí. És el quebrama rus en referència a una denúncia de veïns del Prat que es va saldar amb una retirada de quatre gossos i una desena de gats. I nosaltres, es pregunta, ningú es preocupa per com vivim, diu Francisco Javier Cano, el legionario, per fer-li costat. Sembla que poc després Cano mostra un carnet que acredita que té un 80% de discapacitat, explicar que ha superat dos càncers i que té els anticossos.
Diu que a causa del seu precari estat de salut està entre la minoria de l'assentament perquè rep ingressos, 365 euros al mes. Diu també que durant un temps va estar pagant 300 euros per una habitació perquè amb 65 li costava viure a la ciutat. Una situació que explica avui àmpliament el periòdic i que val la pena llegir atentament per saber què és el que passa molt a prop de casa nostra.
Canviem de tema i ens anem ara al diari Ara, a les pàgines internacional. Entrevisten avui a Ramzi Matkisi, que és actor i cineasta palestí. Ell diu que li agradaria portar Maricel a Jerusalem. Ramzi Matkisi va rebre una beca per estudiar teatre i direcció cinematogràfica a Barcelona i el 2010 va tornar a la seva ciutat natal. Ara ha tornat a participar a la mostra de cinema àrab i mediterrànic organitzat Sol de Pau.
i explica que després de la guerra de Gaza d'aquest estiu no ha tornat a treballar, no el contracta, quan hi ha feina està cansat de fer històries de tragèdies i que ara prepara un documental sobre nens discapacitats de Bron i Gaza. I com a actor diu, sempre ha tingut papers de resistent, ha fet de refugiat de Martin Luther King, però almenys diu, de tant en tant li agradaria tenir papers normals o actuar en una història d'amor. Una entrevista que tenim a les pàgines internacionals del diari Ara...
I acabem amb la Vanguardia, que avui posa en dubte el paper de la Barbie. Planteja diferents interrogants al voltant d'aquesta nina. Sembla que publicitàries i afectats subscriuen un decàleg sobre com tractar la imatge de la dona. I a partir d'aquí també es parla del creador de l'Emili, que és l'antibarbi, que vol que la seva joguina...
ajudi a normalitzar la imatge sobre les noies. Entre tot això també hi ha un article de Susana Quadrado que critica una mica aquest paper de parlar d'una nina que tingui cel·lulitis i també explica la diferència o planteja per ella la diferència entre la realitat i els jocs de nines. Un tema per tant controvertit que avui analitza en doble pàgina la Vanguardia.
I acabem aquest repàs amb els apunts culturals del dia. Parlem de Senyal de la pèrdua, el llibre que publica Empúries, on recull la lucidesa de les últimes paraules de Maria Mercè Marsal. Un documental demostra que Coco Chanel va col·laborar amb els nazis. La televisió pública francesa mostra documents del Ministeri de Defensa que constaten que la dissenyadora tenia el codi F727124.
i a part que ja ho hem comentat, U2 actuarà el 5 i el 6 d'octubre, després també Woody Allen, Ridley Scott i Xavier Dolan són les novetats en cinema per aquesta setmana. L'exposició més gran de Juret Llimona mostra 60 escultures, el Museu Europeu d'Art Modern comemora el 150 aniversari del naixement d'aquest artista.
Són aquests els apunts culturals d'aquest matí. Ara és moment per parlar del temps.
6 minuts i les 11, saludem el Carles i René de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, què tal? Bon dia. Per parlar del temps, per parlar del fred, aquest dia gris, mig plujós... Bueno, va fent, van caient gotetes, hi ha moments que és una miqueta més intens, però tampoc no estem parlant de grans precipitacions. Plugims, no? Són plugims, a més a més el radar tampoc no ho està reflectint massa, o sigui, potser sí que a les zones on hi ha més precipitació, doncs es pot veure el dibuix de l'aigua que cau, però ara, per exemple, cauen gotetes a Sant Lluís i no ho està reflectint al radar.
Pràcticament està abarcant tota la costa, des del delta de l'Ebre fins a Torroella de Montgrí, podríem dir, fins a la frontera entre l'Al i el Baix Empordà tenim precipitacions que entren una mica endins. Tenim algunes precipitacions que arriben fins i tot a Igualada o a Manresa, però durant tot el dia tindrem aquesta situació. Recordem que és la bossa d'aire fred que ens va afectar el cap de setmana, que s'ha anat cap al Mediterrani i ha afectat una miqueta les Illes Balears i també...
Córsega i Sardenya i que entre ahir al vespre i avui ha recolat una miqueta i aquest aire fred s'ha apropat al litoral català i això ha provocat que tenint aire fred en alçada pugui créixer aquesta inestabilitat que avui serà present bona part del dia a casa nostra. El que deies tu, un dia d'àmbient fred, 9 graus de temperatura ara s'enjust, és un dia d'hivern, podríem dir, no és de tardor, avançada.
i aquesta situació s'allargarà durant tot el dia d'avui. Probablement aquesta variabilitat, aquesta inestabilitat, aquestes quatre gotetes, això d'anar amb el paregües a mà tot el dia, encara que hi hagi moments que només està tapat i prou, continuaran nosaltres durant tota la jornada d'avui dijous. Demà divendres al matí ja ens aixecarem.
Encara amb núvols, encara hi haurà una certa nubolositat, però el Sol veurem com cada cop va guanyant terreny i va agafant una mica més de protagonisme. I sembla que al llarg del matí el Sol guanyaria terreny i ja parlaríem d'un dia una miqueta més assolellat. Els propers dies que venen, que coincideixen amb la Puríssima, aquesta inestabilitat del Mediterrani continuarà en el Mediterrani.
no afectarà el litoral català, però sempre seguirà present, per exemple, que qui marxi aquests dies de festa, tampoc n'hi ha per tant, perquè només és el dilluns festiu, però vull dir, qui marxi, per exemple, a les Illes Balears es pot trobar una situació d'una certa inestabilitat aquests dies perquè aquesta bossa d'aire fred es queda al Mediterrani. El que passa com que se'n va una mica cap a Balears, cap a mar...
Aquí al litoral quedarem una miqueta al marge. Podem tenir moments amb alguna nuvolositat. Per exemple, els mapes ens indiquen que la nit de dissabte i diumenge podem tenir alguns núvols més. La nit quedarà una mica tapada. No parlen de precipitació, però podríem tenir aquesta situació. Però bàsicament, divendres, dissabte, diumenge, dilluns, parlarem de sol a Sant Jus.
A Catalunya, el que dèiem, potser dissabte algunes nubolades de nit, també entre diumenge i dilluns podem tenir molta acumulació a la cara nord del Pirineu de núvols perquè bufarà una miqueta de vent de nord i això provocarà que hi hagi precipitacions i que pugui estar una mica més tapat a tot el que és Pirineu de Lleida, sobretot cara nord però també baixant a la cara sud. La cota de neu, no cal dir-ho, està a qualsevol cota pràcticament al Pirineu perquè...
Un altre dels ingredients importants d'aquests propers dies, i demà ja ho acabaríem de confirmar, són les temperatures. Unes temperatures que avui es queden molt curtes. Demà, amb la presència del sol, podríem pujar una mica. No passa res, perquè avui estem a 9 graus, podríem pujar una miqueta. Però, clar, 11, 12. Tampoc no ho estirarem massa, perquè no seran temperatures molt agradables, tot i la presència del sol, que s'estarà bé, però farà fred. 12, 13 graus, com a molt, ho estirarem aquest cap de setmana. Qualsevol dels dies. És el que tenim ara, no? 12 graus? No, en tenim 9.
9, ah, val, doncs abans hem dit 12 a Barcelona, clar, clar. Sí, no, no, aquí en tenim 9, llavors, clar, o sigui, dius, avui no pujarà massa més, per això diem que demà pujaran una mica les temperatures, però tampoc no serà res de l'altre món. I pel que fa a les mínimes, avui, com que hem tingut la nit tapada, ens hem quedat amb 10, o sigui, la mínima d'aquesta nit ha sigut 10, han començat a baixar aquest matí quan ha tornat a començar a ploure una miqueta, o ha entrat una miqueta més d'aire fred amb la inestabilitat.
de cara al cap de setmana les mínimes poden jugar entre el 6 i el 7, com a molt buit, o sigui que tornaran a ser nits bastant fredes, té la del dissabte a la nit, que si es confirma aquesta nuvolositat podria quedar una mica més frenada a la baixada, però bàsicament serà un cap de setmana o uns dies de pont de desembre congelat, farà fred, perquè si estem parlant que fa fred al litoral, pràcticament que estem a Sant Just,
a la que entrem una mica endins a Catalunya trobarem un ambient d'hivern, perquè les mínimes estaran per sota els 0 graus probablement a primera o a última hora del dia, i les màximes durant el dia no seran massa espectaculars. Només la línia litoral ho salvarem i superarem els 10-12 graus, però a l'interior farà fresca. I així està una mica la situació. Sembla que venint els festius ven una mica d'estabilitat, que això també és bo, que ningú us pensi que el dia d'avui l'hem d'aplicar al pont que ve aquest cap de setmana, sinó que farà bon temps, però farà fred.
No passa res, és hivern, no? És gairebé hivern. Ara queden unes setmanes de tardor. Sí, de tardor... En fi, avançada, no? Això també passa a l'estiu, que estem a les portes de l'entrada d'estiu, estem a finals de primavera. Exacte, ens en anar-ho, associem a dues estacions principals i ens costa més. I quan és el febrer o el març ja diem que és primavera també, no? Per tant, sempre diem el que encara no és, perquè ens avancem. En fi, Carles, doncs moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Demà acabem de confirmar-ho. Bon dia.
Ara, tot seguit, connectem amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació, ens posem el dia de l'actualitat i tornem després del butlletí del Sant Just Notícies. Fins ara.
Són les 11.
Queden en llibertat 3 dels 4 detinguts ahir pels Mossos d'Esquadra a l'operació per les presumptes irregularitats comptables a l'empresa Agrofit a Tortosa, al Baix Ebre. El Sindicat Unió de Pagesos admet que hi ha preocupació entre els prop de 2.000 socis.
L'arcabisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistà, creu que cal actuar de manera contundent davant dels casos abusos sexuals a l'entorn de l'església, com s'ha fet en el cas de Granada. A més, també ha explicat el matí a Catalunya Ràdio que davant d'un possible cas a la diòcesi de Barcelona s'activarien els protocols establerts. Vladimir Putin, el president rus, acusa Occident de cinisme respecte a Ucraïna i diu que la crisi només ha estat un pretext per imposar sancions a Moscou. El president rus fa avui el discurs de l'estat de la nació.
Milets de persones protesten a Nova York per la decisió d'un jurat d'absoldre un policia blanc implicat en la mort d'un ciutadà negre. És un cas que recorda el que va passar a Ferguson, va provocar, recordem-ho, greus aldarulls a tot el país la setmana passada. Avui ha de començar el judici contra 16 activistes de Greenpeace i també un fotògraf que l'any 2011 van entrar a la central nuclear valenciana de Cofrens. La fiscalia demana fins a dos anys i vuit mesos de presó i una multa de 350.000 euros.
Última sessió avui del judici als tres exdirectius de les vines de Sallet i Suryal Bages, acusats de delicte mediambiental. Els acusats s'enfronten a peticions de 10 anys i mig de presó. El fiscal apunta i ve Portaix com a responsable civil subsidiària. I la NASA ha de fer avui el primer enlairament de prova de la nova càpsula espacial Orion, l'aposta de l'Agència Espacial Nordamericana per a futurs vols tripulats. La nau farà un viatge de 4 hores sense tripulació, durant el qual ha de fer dues voltes a la Terra. Catalunya Informació. Ara esports intitolars.
El Barça goleja 0-4 l'Oscar a la Copa amb gols de ràquid i ginista Pedro i Rafinha i té pràcticament assegurat el pas a vuitens. L'Hospitalet va perdre amb l'Atlètic de Madrid per 0-3. El 17 de desembre jugaran la tornada al Calderón i el Sabadell ja està eliminat després de perdre 5-1 amb el Sevilla en el partit de tornada.
Avui el futbol espanyol aprovarà les primeres mesures per acabar amb la violència. Ahir la Lliga va expulsar Augusto Cersa de Rendoiro, expresident del Depor, per haver assistit a l'enterrament del membre mort dels Riathor Blues.
I Mireia Belmonte aconsegueix dos horts i dos rècords del món al Mundial de Piscina Curta que es fa a Qatar. Belmonte s'ha convertit en la primera dona que baixa dels dos minuts en els 200 papallona. La nova plusmarca és d'un minut 59 segons i 61 centèsimes. L'altre or va ser als 400 estils. Aquesta tarda disputarà la final dels 800 lliures.
El que fa el temps d'hivern, cel cobert, fred i pluja, amb tendència a ploure més aquesta tarda al centre i nord, cap al pret i neu, i també comarques de Girona. Navarà per sobre una cota de 1.200 a 1.500 metres. Demà s'aclarirà les comarques de Lleida, sud de Barcelona i Tarragona, però nevarà més, en canvi, a la Vall d'Aran. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'obra social La Caixa destina 12.000 euros a l'Ajuntament de Sant Jus per subvencionar habitatges socials. El consistori disposa de 7 pisos socials al municipi, adreçats a famílies que estiguin en risc d'exclusió, degut a una situació econòmica difícil. Gràcies a la col·laboració de l'obra social La Caixa, l'Ajuntament cobrirà part del cos del lloguer de les famílies que visquin en aquests pisos socials amb preu accessible.
Aquesta és una de les mesures impulsades des de l'equip de govern per reforçar la xarxa de suport a les famílies de Sant Just amb una frágil situació socioeconòmica.
Més qüestions en clau política. Josep Perpinyà és l'únic candidat a les primàries de la secció local del PSC. L'actual alcalde ha recollit i ha entregat els avals necessaris per a presentar la seva candidatura. El termini per recollir i presentar els suports acabava dilluns. Perpinyà, doncs, és l'únic candidat en aquest procés de primàries que el PSC ha engegat per primer cop per triar l'alcaldable, en aquest cas, per a les eleccions municipals de maig de 2015. Els dies 12 i 13 de desembre estaven reservats per ser dies de votació de les candidatures,
Però atès que la de Josep Perpinyà és l'única que s'hi ha presentat, tot apunta que l'Assemblea la validarà el proper 18 de desembre.
I un punt més per recordar-vos que Sant Just Mou al Cor és el lema amb el qual el municipi col·laborarà amb la Marató de TV3 dedicada en guany a les malalties del cor. Recentment s'ha creat l'Associació Sant Justenca per la Marató de TV3, que organitzarà un munt d'activitats el proper diumenge 14 de desembre al matí a la sala municipal de l'Ateneu. L'entrada solidària costarà 3 euros i la recaptació anirà íntegrament destinada a la investigació de les malalties del cor.
En concret hi haurà una xocolatada, ball de saló, exhibicions de dansa, concerts, també monòlegs amb just teatre, l'entrevista a la dietista Pilar Sant Pau i el doctor Florenci Valls, de l'àrea bàsica de salut, explicarà com funciona un desfibril·lador. Tot plegat, com dèiem, serà diumenge, dia 14 de desembre, a partir de les 11 del matí, a benefici de la Marató de TV3.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
A Sant Jús Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta.
Fins demà!
Un minut i un quart de dotze, aquesta hora el que fem és parlar d'un nou projecte que impulsa l'espai de lliure creació Carme Malaret. És el projecte Explica'm un conte, de fet és una proposta participativa que impulsa Laura Baringo i aquí ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Laura. Per parlar una mica de tot aquest projecte que, a més a més, una mica requereix també la participació de la gent, no?
Totalmente. Bueno, es sumamente importante, es decir, justamente lo que tiene bonito este proyecto y yo creo el espacio de libre creación de Karma Magaret es justamente este papel participativo que queremos que tenga la ciudadanía de Sanyús, pero evidentemente esto es ampliable a cualquier municipio que nos rodee, Barcelona, San Feliu, Cornellà, y somos, bueno...
digamos, ilusionados si es Europa o es el mundo, ¿no? És a dir, que lo ampliamos a todo el mundo y a cualquier edad poder participar en este proyecto. És un projecte que serveix per recordar també el fotògraf Umberto Ribas. Explica'ns, Laura, com sorgeix tot plegat. Mira, nosaltres en el año 91, con una compañera, con Marta, montamos un proyecto que era imágenes textuales. És a dir, intentàvamos
que los fotógrafos hicieran unas imágenes relacionadas siempre con algún tipo de texto, algún libro. Lo hacíamos en la librería Lalle, en la calle Pau Clarís, y estuvo funcionando 91, 92 y 93, más o menos. En el año 92, nosotros ya habíamos conocido a Humberto Rivas, teníamos una buena relación con él, y entonces salió la idea de por qué no crear una edición
Sí, sí.
y siempre sabíamos que era una cosa que estaba allí, pero que algún día la podíamos llevar a cabo. Humberto murió en el 2009, en estos momentos, hace cinco años ya de su muerte, y entonces creímos que una mejor manera de hacer un homenaje era realmente hacer una exposición participativa dirigida a cualquier persona
y que en un momento determinado pudieran con una fotografía ilustrada el cuento que ellos quisieran. Puede ser una sensación, un párrafo, lo que sea, pero sí que pedíamos que fuera un cuento infantil. Vale. És a dir, aquesta és la condició que es fa ara amb aquest projecte, no? Sí. Entonces, la condició es esta. Queremos, porque creemos que es un momento muy bonito, la inauguración sería en el espacio de Carme Magaret,
Sería el 18 de diciembre. Per tant, per Nadal, eh. Evidentemente, ese sería el momento donde se inaugurará y se expondrán todas las fotos que nos hayan llegado. A la vez, creemos muy interesante, será una pequeña muestra del fotógrafo Humberto Rivas, que lo acompañará a la muestra. También habrá unos catálogos para poder, porque creemos que también es un buen momento para conocer este fotógrafo, que yo creo que de nacimiento era argentino, pero su alma, yo diría que es un argentino catalán,
vivió 33 años aquí en Cataluña, vino en el año 76, murió en el 2009, y él casi empezó la fotografía en los años 50, es decir, que casi su profesionalidad estuvo desarrollada más en Cataluña que no en Argentina, ¿no? Una persona que se dedicó muchísimo a su labor pedagógica y que sus fotos son algo especiales, que nos hablan de memoria, de soledad, bueno...
Yo creo que tendremos cinco fotos de él, también una pequeña muestra. Y bueno, animamos a todo el mundo a que participe. Creemos que además actualmente las cámaras con nuestros móviles, con cámara, es casi nuestro tercer ojo. No hay día que casi no todos o casi todo el mundo hagamos fotografías.
Entonces, que se imprima, que nos las manden si quieren por correo a la calle Buenavista a 105, en San Jusdesbens, o que en un momento determinado, entre los días 9 y 12, de 19 a 20 horas, el espacio estará abierto por si la quieren entregar en mano. També aquestes dues maneres de fer-ho, eh? És a dir, no es pot fer per correo electrònic, sinó que ha de ser... Se puede llegar a ser por correo electrónico.
Porque hemos pensado que si en algún momento alguien tiene alguna dificultad, es decir, a ver, nosotros si nos las pueden enviar empresas, bueno, pues un dinero que no sería mejor. Pero evidentemente si no hay la posibilidad o si hay alguien que dice a mí me encantaría participar pero no llegó a tiempo, que nos lo manden por mail y que evidentemente nosotros no habrá ningún problema porque entonces las imprimiremos nosotros.
Esto, lo que sí que pedimos a la persona, al autor, que nos mande la fotografía, es que esto será una donación al espacio, y el espacio la pondrá a la venta por una módica cantidad, 5 euros, y todo es en ayuda para que este espacio de libre creación...
de Sant Lluís, que yo creo que es muy importante, pueda tirar para adelante y es una manera también de ayudar a que justamente siga su andadura, que ya lleva un año y medio, y no se ha demostrado, es decir, con estas muestras express, muchas cosas que se están haciendo, pero requiere un poco de esta ayuda general, ¿no?
Recordem que les fotografies que s'han d'enviar han d'il·lustrar un conte. S'ha d'indicar quin conte és? Laura, com es marca això? En la parte de atrás de la fotografía, porque la fotografía impresa puede estar normal, nosotros les pondremos un cartón, les pegaremos un cartón para que tenga un poco de rigidez, y en la parte de atrás lo que nosotros pedimos es que hagan referencia al cuento, Blanca Nieves, Los Siete Nanitos, Cenicienta o Cancel y Gretel, es decir, da igual...
pueden ser miles de cuentos infantiles y luego el nombre del autor, evidentemente. Entonces, cuando en la exposición estas fotografías irán colgadas, nosotros las podremos ver, la fotografía por un lado, pero podremos girarlas y de esta manera podremos ver el autor. Y el día de la inauguración, es decir, esto tiene formato, como ya sabéis, de Mostra Express, significa que se inaugura el día 18 y luego el día 19, que es viernes, 20 y 21, son los días que está abierto el espacio.
que podrán comprar estas fotografías por 5 euros y luego durante las Navidades sí que estará abierto, pero ya no con un horario expreso, sino que en algún momento sí que iremos abriendo el espacio para que la gente pueda llegar a pasar o hay veces que por teléfono nos pueden pedir. Oye, me interesaría mucho entrar y ver la mostra, entonces les abriríamos el espacio. Pero los días que estará abierto exactamente va del 18 al 21. Sí.
I, per tant, el temps per enviar aquestes fotos és ara, no?, a partir d'ara mateix. Ara, jo diria, si vamos muy, muy justos, yo pondría como límite, nosotros hemos abierto el plazo de recogida del 9 al 12, de 19 a 20 horas en la calle Bonavista, pero si alguien nos llega el día 13, por correo, ya sabes que puede llegar a pasar, o el 14, evidentemente, esas fotos se expondrán exactamente igual.
Doncs és aquesta proposta sota el títol Explica'm un conte per il·lustrar fotografies aquest conte infantil i també l'homenatge al fotògraf Umberto Ribas que també, com deia la Laura, es podran veure imatges seves en aquesta mostra express a partir del 18 de desembre. A més, jo crec que aquesta part també d'unir la imatge i el text
había una cosa que muchas veces lo hablábamos con él, el hecho de que cuando nosotros vemos una imagen nos está hablando, nos está contando algo y cuando leemos un texto evidentemente también, pero cuando tenemos imagen y texto tenemos otra forma ¿me entiendes? de ver las cosas tenemos otra historia, tenemos otra comprensión de ese contenido, yo creo que eso es muy interesante entonces aquí en el momento que veremos la foto y nos imaginaremos casi seguro habrá cuentos que no conoceremos pero muchos los conoceremos
Tendremos como una imagen diferente de solamente ver la imagen sin saber a qué se refiere, ¿no? Clar. Doncs és el que es podrà veure a partir del 18 de desembre i una mica també aquesta particularitat i aquest valor afegit que té aquesta exposició que és el fet que la gent també se la pugui fer seva participant-hi, ¿no? Claro. Yo animo a todo el mundo a que participe y creo que es...
una exposición magnífica, todos tenemos esa parte artística y estamos convencidos de ello, es decir, esa parte creativa y creo que este es un buen momento para poderlo mostrar.
Doncs ja ho sabeu, podeu fer-ho d'aquestes dues maneres, o portant les fotografies directament també la setmana que ve a l'espai, o també enviant-les per correu tradicional. I si no pot ser per correu electrònic, en principi hi ha aquestes maneres. Avui n'hem volgut parlar amb la impulsora del projecte, que és la Laura Baringo. Laura, abans que marxis, tenim aquí algú que et vol saludar, em sembla. A veure si el tenim aquí. Hola, Jordi.
Hola, Laura. He sentit que anàvem a parlar i dic que m'agradaria saludar-la. I ho he demanat i m'han deixat. És que aquí la ràdio és una projeció de casa nostra en el poble. Oi, Jordi, me mandaràs la foto, no?
La foto de què ve? De un cuento. Ah, sí, jo del principi to ja te dije. Muy bien. Doncs mira, ja tenim la primera col·laboració. Ara el Jordi de seguida formarà part de la tertúlia que fem a continuació. Gràcies, Laura. Un abrazo a Laura. Un abrazo fuerte a los dos. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Adéu, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta, el magazín del matí. Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Passa un minut de dos quarts de dotze. És moment de fer tertúlia, com cada dijous. Per això saludem la Montse Larrea, la Joan Algarra, el Pere Oliver, la linda Santa Bàrbara i el Jordi Agulló. Bon dia a tots. Bon dia a tothom. Avui també aquí pel complet, eh? Avui sí. Tot i que fa mal temps, jo pensava, no sé si el temps de vegades vina enrere d'algú. Què dius ara? Però si hem vingut aquí amb tres pams de neu. Ni la pluja ni la neu ens espanta. El lloc és acollidor i per tant, Carles, no està fent. Jo contenta, exacte.
A veure, avui, abans amb l'Andrea, quan hem repassat les portades, ens ha semblat curiós que justament avui els diferents diaris tracten temes socials en portada, que últimament ja estem molt acostumats. I tant. I perquè parlem molt sovint de política, no?, i de vegades doncs aquests temes queden més en un segon pla. Però no sé si teniu... voleu començar amb algun tema en qüestió? Sí, a mi jo precisament pensava en aquest tema i amb el Jordi ho comentava abans. El del periòdic el que dia.
Que hi hagi 3.000 persones a Barcelona sense sostre, o sigui, dormint a la nit al ras. I que això faci molt de temps que està passant, hauria d'estar en primera línia del tema de molts polítics que ni parlen ni toquen aquest tema. Jo crec que si això... Digues, digues, jo. Vaig sentir el Pablo Almodóvar dir que el que més m'afecta personalment
és veure la insensibilitat dels polítics davant de tant dolor. Jo no sé com poden anar a dormir tranquils, tenint les rendes que tenen davant, davant de tant dolor que n'hi ha. I una proposta, perquè el Barça no fa com el Rayo Vallecano i una miqueta de cada jugador...
Monten un superhostal per als casos de la gent sense sostre. Deu o vint empleats per vigilar-lo, per controlar-lo, per fer les gestions... Podríem fer-ho si volguessin. I mantenir-lo. Fé-lo i mantenir-lo. I aquell supertal donava un treball i ells els costaria ben poc.
i faria un acte com ha fet el Rayo Vallecano perquè són superprivilejats. Sí, ha sentat un bon exemple el Rayo Vallecano. A més de tindre 10 cotxes Howard i tal, que renuncen. A més és que els regalen cada dos anys. Ara últimament els n'acaben de regalar un.
Que renuncin una miqueta de res, ni ho notaran, ni ho notaran, i que facin això, un alberg de mil habitacions, 10 o 20 empleats, no ho sé, això no ho tinc calculat, i que el mantinguem. Arriba un moment que penses que la gent que estan aprovisionats de tot, no hi pensen, ni remotament, s'han tornat insensibles. Hi ha gent que podria fer-ho.
Passen pel carrer... Empreses i gent. I, en canvi, són totalment insensibles. Sí, és el gran dolor de... A pensar on a dormir, que tu estàs en un llit net, calentet, la casa, confortable, menjar a la taula, diners a la butxaca, i no pensen que hi ha gent que no té absolutament...
Un d'aquests testimonis que surt avui al periòdic és curiós perquè hi ha diferents qüestions. La gent que viu al carrer de Barcelona explica i es parla d'aquests que viuen per la zona franca, que és a prop del Delta i tot plegat, i llavors explica un d'ells que està molt indignat perquè fa 8 anys que estem aquí i no se n'han preocupat mai fins ara de nosaltres i ara la preocupació ha vingut perquè una denúncia dels veïns del Prat perquè hi havia uns gossos
que es deia que malvivien per la zona, i llavors ell diu així, ara ningú s'ússi, i de nosaltres ningú ens diu res. A mi cada vegada, potser tots plegats confonem una mica les coses. Jo recomanaria la lectura de dos còmics sobre aquest tema, que són impactants. Un són els dos que ha escrit Miquel Fuster, ha escrit en primera persona. I va estar molts anys.
Està molts anys vivint al carrer. Vivint al carrer, sí. I l'altre és un de Jaime Martín, que es titula El hombre invisible, que llavors és ell, com descriu, entrevistant a persones que viuen al carrer. N'hi ha un que fins i tot compte la quantitat de cames que veu passar pel seu davant sense que ni el mirin, no? Però això és l'home invisible, perquè anem pel carrer...
Tots som una mica culpables. Arribem a insensibilitzar-nos. És una cosa que la veus tant, i a més jo ho sents comentar, i sents els comentaris de la gent que com a molt diuen, ah, otro pillo d'estos, no un altre d'aquests que està tirat. I tothom dóna per sentat que són borracios, drogadics, i a darrere d'ells hi ha històries de desdonament. I el cas del Miquel Fustel, sé perquè hi ha anat a la presentació dels seus còmics, i van ser tota una sèrie de desgràcies rodades.
que li van anar arribant. Es queda sense feina, es queda sense dona, es queda sense casa, i a més tot li ve tan de pressa i precipitadament que no va tenir el tema. I a més aquí, amb aquest article d'avui al periòdico, el periòdico és el tema del dia d'avui, ho explica, entrevista també persones que s'hi troben i diu que queden com bloquejats, com...
No veuen un camí, no veuen un camí. I passen diversos dies que van d'Esma, ni mengen, ni... I llavors diu, alguna cosa he de fer, es posen a demanar, però vull dir, és una situació molt bèstia, i a més, gairebé tots ells, aquella senyora mateixa que van cremar en el queixer, havien tingut abans...
una dia digna, havien tingut una casa, una família... Mai pensarien que els passaria això, no és que vinguin d'un ambient molt humil... Mai, mai, mai, o sigui, és que... Però potser, com diu el Pere, arriba tot de sobte, encadenat, i arriba un moment que es troben bloquejats. Sense temps de reaccionar, o sigui, ningú neix per ser un sense sostre. No, exacte.
Mi vocación es ser sin techo. No, això no existeix. I venen d'una manera precipitada per unes determinades circumstàncies. També de vegades, en alguns casos, és la droga, és l'alcoholisme, i en alguns casos, i els més greus i terribles, l'enfermetat mental, que abans, per no res, amb una persona la ingressaven per una malaltia mental, i avui, amb l'excusa que amb els dispensaris de dia ja es pot resoldre tot...
Hi ha molta gent que necessita ser internada i si no té diners no és internada. I aleshores la seva malaltia es va agraujant i agraujant i ambulant pels carrers. De totes maneres, i això que deies de les empreses, tenir solidaritat, jo crec que les empreses haurien de tenir solidaritat.
reduint els seus ingressos i fent més llocs de treball. I llavors la gent no hauria d'agafar aquestes decisions. El que fan és el contrari, perquè el que fan és mimbar, cada cop mimben més el lloc de treball. Amb l'automatització eliminen llocs de treball i aleshores, clar, potser sí que guanyen més, però la cosa de tipus social està pels terres.
No, però a més avui, a més de l'automatització, hi ha una cosa molt més greu, que és la baixada de producció que han tingut moltes empreses, almenys les que es refereixen als serveis culturals, al món de l'edició, al món del... Clar, i què? Amb l'IVA, no? Amb la pujada de l'IVA. També, també. Han reduït entrades. Ells pensaven que cobrarien l'oro i el moro, i quan pugen més a l'IVA la gent no ho pot comprar. Però el nostre propi govern també fa el mateix que fa el govern central.
El nostre propi govern fa el mateix. Perquè m'inventa bé la distribució que tocava en les socials, que són la gent que està molt perjudicada. Jo suposo que hem de distribuir un pressupost cada cop més minso.
Perquè ara també els hi han reduït un grapat de milions. També penso que ho he dit diverses vegades, de gent que fan articles d'aquest tema, que aquestes persones perden una esperança de vida de 10 a 20 anys. Perquè el carrer és molt dur. És com els gats de casa solen viure 14 o 17 anys i al carrer viuen 7. 7 com a màxim d'esperança de vida. Les persones al carrer...
malalties i afortunadament tenim una sanitat de tipus universal que t'hi trobes una persona pel carrer i està malalta i l'atenen
o sigui que això és fantàstic però els Estats Units que són el sumum de tota la modernitat i de tot allà un sense sostre es mor al carrer perquè hi ha molt poc diner destinat no, no, és que gairebé és 0-0 hi ha un hospital sí, però ja són tan minsos hi ha per llei, tinc entès hi ha per llei que si tenen un accident l'han de atendre
Un accident. Passa que ara té un accident, es trenca la cama, el peu o el braç, la tenen, l'enguiixen i el tornen al carrer. I el tornen al carrer. Sí, però així de cru. Sí, sí, sí. Així de cru. Bueno, i això ja ho heu volgut tocar. Han comprat la llei i prou. Això ho heu volgut tocar el Clinton, ho heu volgut tocar l'Obama i això no és res a fer. Ja sabem casos més cruts que han passat, que és que quan la...
L'ambulància va a camí d'un hospital, l'hapital li comuniquen que estan saturats, que no el poden aturar. El deriven amb un altre. I l'altre diu que estan saturats i s'ha mort pel camí. O sigui, casos ja han passat. Sí, sí, sí. I diverses vegades. Allà és la inhumanitat completa, eh?
Ara llegia aquesta setmana que en Estats Units el total de la població n'hi ha un 32% que viuen de cupos d'alimentació. És igual que els bancs d'aliments que donen un cupo, que ara ho fan més i tal, doncs allí viuen un 32% de la població. Això és el model americà que a marxes forçades el PP ens està portant.
a marxa forçada està importants imagina't tu perquè allà és veritat, tenen un cupo al mes que passen a recollir l'alimentació i crec que també tenen una ajuda amb diners per allò que és el lloguer però clar, hi ha famílies d'aquestes famílies que són totalment famílies i continuen tenint canalla continuen tenint fills quan estan a la pura misèria perquè viuen del que els dona l'Estat
Sí, però això en èpoques aquí al nostre país ha passat també. Pensa que el tema de la demografia és un tema...
cru a reflexionar, en Marroc, per exemple, els pobres que viuen en el camp, són els que tenen més fills, tenen 6 i 8 fills, i d'ells, abans de 10 anys... Això és cosa de tipus religiós, no? No, perquè ajuden a casa, tenen una mica de terra i ajuden. Perquè pensen que els ajudaran a ells.
És la seva jubilació si arriben. I d'aquests que en tenen 6 o 8, 2 o 3 no arriben als 10 anys. Però es queden 4 i es queden 4 aquells a 20 anys. Tornen a tindre fills i fan el mateix. Això és una multiplicació tremenda. Però ara vas a les classes dirigents universitàries de Rabat i tenen dos fills.
la religió i la musulmana que també està en contra perquè nosaltres pensem això que si no podem criar-ne dos menys en podrem criar quatre ara, ara, uns anys d'aquesta banda no, no, bastant, eh perdoneu, però bastant este model el teníem també fa 50 anys en Andalusia
Aquí una de les coses de la reproducció aquesta de tanta quantitat és perquè la mortalitat infantil és tan gran en aquests països que aleshores n'interessa tenir molts fills perquè queden això que deia. Ara, fixeu-vos que jo fa, si ara visc que és el meu home, 52 anys que estic casada.
Els 52 anys, abans de casar-me, que feien també allò d'una mica de preparació i tal, una de les coses que ja es parlava aleshores en aquells moments, potser era perquè la persona aquella era bastant de mena oberta, era de la paternitat responsable. Ara és el que deies tu i Joana. S'hauria de tenir fills primer, com a mínim dos. Per què? Perquè si no l'espècie va en decadència, que és el que està passant ara. Mireu vosaltres la gent pel carrer.
Sí que n'hi ha molta gent jove, que a vegades tens com una explosió d'alegria, de veure tanta canalla i de veure tot.
Però, per unes altres vegades, veus que la gent ja, de 60 per arriba, no te moques la barriga. Depèn d'on vas, eh, això, Lina, depèn d'on vas. Si vas al saló del còmic, veuràs que tots són joves. No, no, no. És que va bé als 60, va bé el David Boone. La piràmide d'edat és... No, no, per té raó, eh, la piràmide d'edat és... Hi ha més gent gran i gent jove. O sigui, a casa passa. Imagina't, de dos, ara no queda més que un. Un.
No, de dos, de cinc. De vosaltres sou cinc. Quatre, més la mare de la criatura, sou cinc. Sí, sí, sí. Només que n'hi ha un. Un. A casa meva no. Si no arriben a vindre migrants des de fa 20 anys, Espanya tenia 20 milions d'habitants. I per contra diuen que hi ha massa població. I en canvi, veus que sí, que la gent va decreixent, declinant... En Occident. I també depèn de cada família.
que el meu gendre petit són 15 germans, avui estan quasi tots casats o parellats i que hauria de tenir dos o tres fills. Però tu t'imagines 15 fills? Són casos, no és la norma general. La norma, ja et dic, la norma perquè les estadístiques, la demografia que tu deies tot això no és bé, és que la parella tingués almenys dos.
ja no dic 3 ni 4 però 2 aquesta gent té més perquè al final els queda poc això passava al Japó fa molts anys no té res a veure però avui molta gent jove evidentment està espantada i no s'atreveix a tenir fills quan tenen 35 anys cap endavant la mare
que ja el període d'ovulació i de fertilitat ja està en cap a caïda. Si tenen el reloj biològic que les empenyen. O encara que no les empenyen, vull dir, la natura és la natura, tu. I no fumem. I la natura fèrtil és de los 20, que ja pot ser los 18, com a màxim 32, 33, 34. Recomanable. Recomanable. Ara es fa aquest tema de congelar els òvuls.
Què us sembla, això? Home, però si... Mira, et dic una cosa. Si després aquests òvuls estan implantats en un útero que la senyora té 50 anys, doncs el nen, quan molt de carinyo tu el que vulguis, no. Però és una àvia, no és una mare. No, no. Els fills... Als 25 i als 50 hi ha una part intermitja, no?
Sí, però físicament està demostrat que als 35 ja comença a declinar. La mare de 35 anys i 37. Sí, però potser ho han tingut abans. Però ara hi ha un grapat, hi ha un gran nombre de nens nascuts abans de complir les setmanes adequades. Per què? Perquè la mare té...
38-40 anys. Perill de part, segons com. Sí, sí, o sigui... No, escolta'm, i surten criatures més petites, perquè les mares han fumat, i surt una sèrie de complicacions...
Sí, però l'edat fèrtil és, com deia la Lina, dels 20 anys, perquè 18 encara són tendres, fins als 35. Jo me'n recordo, quan jo estava embarassada, que hi havia uns grans cartells al cap que deia...
no debe rellegar-se clar, es demana en castellà, no? no debe llegar-se hasta los 35 a partir d'aquí clar, llavors han de fer aquelles proves de les amniocentesis i tot aquell jaleo que és un perill però Joana, és el que comentàvem abans avui molta gent de 25 anys si està a l'atur o està amb sous inferiors dels 1.000 euros amb 700 euros al mes no s'atreveixen a tenir fills perquè ara la gent
La gent té una altra vida, una televisió de la vida. Un altre tipus de necessitats. I, clar, o sigui, volen estar... Bueno, ara ja no. No, una part sí, però els lloguers són molt alts. És veritat que hi ha gent que espera que tot sigui perfecte. Però ara ja perfecte no... Però hi ha una part de veritat que és molt car viure i suposo que hi ha molta gent que també el limita. Que s'ho pensa dos...
Però arriba un moment que, si la parella es manté, arriba un moment que es necessita pel que sigui, encara que sigui un sol fill. És una manera de realitzar-se. I, esclar...
Perquè també ens han tornat més egoistes. També hi ha gent que té fills i no els vol tenir. Ja ho sé. La gent que no els vulgui tenir ja ho sé perfectament. Necessitem cobrir-ho. I els tenen pràcticament, no, per obligació. És clar, es pot respectar l'edat que els tinguin i quan els vulguin tenir. Sempre igual siguin fills desitjats, sigui l'hora que sigui.
O sigui, si hi ha el temps que sigui, si són fills desitjats, de veritat, doncs fantàstic i aquí els tenim. Però tot això ha vingut amb aquesta costa de la demografia en aquests països del nord d'Àfrica. O, per exemple... O a l'Índia. No, no, no, a l'Índia a part d'això. Tenim Jerusalem, que són els irrelites,
i els palestins. Els palestins és d'una fecunditat extraordinària per això. Per què? El motiu és perquè es moren al néixer. El motiu és polític tant allí com al Sàhara. En Amèrica que tu deies, en Amèrica que jo he anat una sola vegada i no vull fardar.
Però vaig creuar tot el territori, o sigui, tot l'estat de Colorado, des de Denver, que està en l'est, fins a quatre esquines, que és l'oest de Arizona, i allà representava que eren els indis.
no vaig veure ni un indo ni medio, ni la pluma ni el cavallo no vaig veure ningú perquè estan ficats a les reserves i sabeu el que tenen? tenen casinos totes eren casinos són pupilos de l'estado però allà a vegades veies pel camí
La indita que hi va andando, que a més no veies res, no veies res, era desèrtic total. I el meu germà, que està allà com a metge, no d'això perquè és d'investigació i tal, deia que la mortalitat prenatal o natal aquí és la més gran.
de tota la Terra. Referint a la Índia, referint al nord d'Àfrica. Per què? Perquè les coses que dèiem que en Amèrica, doncs, mira, si pares, pares, i si no, que te paren. Per tant, la cosa està malament, però això ja ha passat des de sempre. Jo crec que la humanitat va evolucionant. Vull dir, això és dos contests. La pregunta és cap a on? Cap a on? Sí, aquí.
No anem amb una línia recta i encendent i no. Passos endavant i tres enrere. El que passa és que ara tenim una visió de la jugada, de com estem, que a vegades no ens hi ha cap en el cap, que n'hi hagi tants homeless, tant gent que no té puesto i tant gent que no sé què. Perdona, Joana, que un 50% siguin perquè s'ho han buscat, i això també és veritat,
Que la gent no té que estar a expenses de la caritat, no, perquè se li treu tota la dignitat a la persona, però que solucionin, que poden solucionar-ho. El Jordi ha dit una cosa bona. I tornant al nostre país, exacte, ha dit una idea molt bona, perquè el més greu és que d'aquestes 3.000 persones sense sostre, cada any se n'hi van ajuntant 800 més. Des que va començar l'inici de la crisi, cada any 800 persones.
Això és molt greu, mentre els polítics alguns van dient, no, si Espanya va bé, la crisi... I brotes verdes. Ja van començar els brotes verdes. Però també us diu el meu entendre, i per això no em sento ni capitalista, ni progressista, ni res. Molts, molts empresaris, i sobretot els petits, les passen molt canutes. I tant canutes. Molt canutes. Que no poden donar el que ells podrien donar, eh?
perquè si un empresari pogués treballar bé i li duguessin més facilitats possiblement n'hi ha gent que jo conec algun que els fa pena i ploren de saber que no poden fer això claríssim hi ha empresaris grans que els dol reduir plantilla també n'hi ha perquè el que els feia il·lusió fa molts anys és fer créixer empreses i reduir no els agrada a ningú
A casa nostra va haver-hi una empresa amb 25 persones. I, esclar, llavors, posar la gent al carrer costava molts cèntims. Però, de totes maneres, el meu marit deia, i a qui d'ells...
Li dic que se'n vagi. Aquí li tocarà. Aquí di ells, perquè jo els conec, perquè ell treballava, com molts petits empresaris catalans, que han portat la bata blava i han treballat al costat de la gent que tenien empregada. I escolta, aquí li dic, ja sé que aquell no rendeix tant i a l'altre tampoc, però té fins...
Com ho faig? Solució, al final se'm va anar la misèria. O sigui que... Va anar arrossegant, arrossegant i van caure a tots. Clar, tot es va esfondrar. I ahir també un cas molt punyent. Va portar també el cotxe amb una empresa, aquelles coses que es fan als cotxes. Abans s'havia d'esperar una setmana perquè li agafessin el cotxe. O un taller mecànic. Sí, un taller mecànic.
I eren vuit persones, fa un any i poc. I ahir diu, no, és que ens hem quedat tres, els dos amos i jo. I escolta'm, i és que si porten pels cotxes, molta gent després no paga. Alguns no paguen. I escolta'm, clar, i que en trec de quedar-me al cotxe aquí i dir-li si no pagues, que tindria aquí un grapat de cotxes.
I el problema és més greu del que sembla. No, perquè li diuen ja et pagaré quan pugui, i el quan pugui és quan pugui. Es va eternitzant. Això passa, jo conec. No, Sabineu, que tot s'arreglarà. El problema és més greu del que sembla, i és això, hi ha alguns que ja fa anys que anem a dir, quan es va fer la mundialització, la globalització econòmica,
Solament es va fer d'un peu. I que jo sàpiga, els homínics, nosaltres anem amb dos peus. Només es va pensar en la part de l'economia. Quan tu desindustrialitzes un país, desindustrialitzes un país, que és el que dóna mà d'obra, fabricar els abrigos, les xaquetes, les sabates, i ho portes tot a la Xina, perquè és més barat, estàs drenant l'economia d'un país...
Perquè aquella gent se'n va a l'atur, no té ninguna esperança. De moment, tu estàs drenant tot el que havies acumulat de vens per a comprar allà els vens de consum, que es venen molt baratíssims, però un cèntim i un cèntim i un cèntim fan milions. I al final està el gran desastre que tenim, que ara ja està tornant a algunes indústries. Home!
perquè ni la logística respost ni el producte no respost ni la qualitat i alguns diuen que va ser una gran ficada de pota perquè l'estrangular-se l'economia d'un país les sabates que aquí gastem la majoria havien de ser fabricades aquí i consumades aquí no tenen que fer milels de quilòmetres ni res i aquesta raó vull dir que la part de humanitat
s'havia oblidat, la part de la humanitat s'havia oblidat i només funciona la part del diner i això hem de tornar a la part de la humanitat hem de tornar a l'eficàcia econòmica que jo no la nego i hem de tornar a l'altra pota el capitalisme ben entès
a l'altre pota, que és la humanitat. Si no és així, estem precaçats. Però escolta'm, el capitalisme ben entès, clar, ells tenen els cèntims, la gent del carrer, els treballadors tenen les mans, sempre ho deien. Era l'eslògan del peix. Clar, mis manos, mi capital. Això mateix. I la cosa rotllava, ara, aquest capitalisme salvatge, que ingresses avui i demàs de triplicar el que has ingressat,
Mira, ara què dius avui? Almenys amb una notícia bona. Pan Rico torna a obrir. Rico, Rico, el parlo. Han estat 8 mesos. El Pere ha dit una cosa molt bona. Mies melos és mi capital. Com ell és dibuixant, seguro, Pere, són su capital.
Em consta que sí, que la immensa majoria, si no tens un accident o una desgràcia, la immensa majoria de dibuixants i grafistes tenen feina a qualsevol país del món. Això sí, molts han hagut de fer les maletes i estan treballant. O treballen per internet. O treballen per internet també. Hi ha de tot, hi ha de tot. Treballar per internet té un avantatge i un desvantatge. I és que estàs molt desconnectat del món en el qual et diguis.
i aleshores una comunicació per escrit és molt freda jo sé que sí que n'hi ha molt gent que treballen per internet però n'hi ha d'altres que s'han anat a viure si no definitivament almenys una temporada en lloc d'on té la feina sobretot els que treballen pels Estats Units
Ara, els que treballen a França, la majoria se n'han anat a França perquè diu que a França viuen millor que aquí. Si aleshores s'han acostumat... Em deixeu explicar una cosa aquí sentida? No, no, res, és curtet. És una cosa de l'estimació dels animalets cap als seus amos. És a Sibèria i és una gosseta que va acompanyar el seu amo a fer-li una operació fa dos anys i pel pobre home es va morir.
Doncs la gosseta està al hall de l'hospital esperant-lo. Però fa dos anys, eh? Això és el que és habitual. Això és el que és habitual. Sí, ja ha passat. Sí, amb aquell altre japonès que es va fer una pel·lícula que al final es va morir a l'estació, no? I aquí, aquí, ja ha passat. I ben a prop d'aquí, el meu oncle de Castelló, el seu goss estava esperant, no se'm va... Que se'm va anar a l'estació...
Sempre anava a l'estació. A Japó, quan s'arriba a aquest lloc, a Jadiko Chakito, no sé com se diu el mot, té una estàtua. Allà el cuiden, li posen mantetes, li donen menjar, fins que l'animalet, perquè, clar, ha sigut una cosa d'un sentiment tan gran que, mira...
Mira, veus? Doncs així, és un bon record per acabar també la tarda d'avui. Està molt ben barrat de moltes coses socials, cosa que està bé. No bé he parlat de política avui. Ah, no. És que avui, avui, que m'has acusa Junqueras d'anteposar Esquerra Republicana al país. Això ho fan tots. Sí, tots, tots, tots.
Aquest és un gran problema. Tots. Ens interessa l'alta política, que és aquesta, la humanitat. Aquesta és la política adequada. Moltes gràcies. Tornem de joc que ve. Amb més coses, com sempre, a partir de dos quarts de 12. Gràcies, Jordi, Lina, Pere, Joana... Perdó, has tingut un rapsos dilluns? Sí, dilluns. Jous.
Has dit dilluns. Has dit dilluns? Sí, perquè ells tampoc venen. Dijous, dijous. Que vagi bé i bona setmana. Bon dia. Connectem tot seguit amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació i amb el dels Sancions Notícies i tornem després, parlem d'economia, tendències i cinema, tot això, a la tercera hora del Just a la Fusta.
Són les dotze.
Catalunya no necessita més ajustos, sinó un repartiment més equilibrat dels recursos entre les diferents administracions. És la conclusió d'uns nous càlculs que ha presentat avui el conseller d'Economia, Andreu Mascolell.
S'ha detectat un cas de la gionelosi a Girona. Es tracta d'un home de 40 anys que està ingressat a la unitat de cures intensives de l'Hospital Josep Trueta. Salut diu que és un cas aïllat i s'inspecciona el psiquiàtric de Sal on l'home està internat.
Creixen els naixements a Catalunya. De geni a juny han nascut 35.200 nadons i això és un 1,2% més que al mateix període de l'any passat. Són dades de l'Institut d'Estadística, que també destaca l'augment d'un 3% de les defuncions en aquest mateix període, tot i que el creixement vegetatiu és positiu.
Encretant llibertat a 3 dels 4 detinguts pel cas Agrofruit, l'exdirector general de l'empresa està pendent de passar a disposició del jutge. La investigació és per un presumpte delicte de desviament de fons. El grup exportador de cítrics està en concurs de crèditors i podria tenir un forat de 50 milions d'euros.
El PSOE fa efectiva la seva aposta de reforma federal de la Constitució i demana al Congrés que creï una subcomissió perquè abordi aquesta qüestió amb l'ajuda d'experts i catedràtics de dret constitucional. Aquest grup de treball també hauria d'estudiar l'encaix de Catalunya en l'Espanya federal que defensen els socialistes. Vladimir Putin acusa Occident de cinisme respecte d'Ucraïna i diu que la crisi només ha estat un pretext per imposar sancions a Moscou. El president rus fa avui el discurs de l'estat de la nació.
I Joan Manuel Serrat és distingit amb el Premi Atlàntida 2014 del Gremi d'editors de Catalunya. El guardó li entregaran dijous que ve a la Pedrera dins de la 29a nit de l'edició. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. El Barça goleja 0 a 4 a l'Oscar a la Copa i té pràcticament assegurat el pas a vuitens. L'Hospitalet va perdre amb l'Atlètic de Madrid per 0 a 3. El Sabadell ja està eliminat després de perdre 5 a 1 amb el Sevilla en el partit de tornada. Aquesta tarda el futbol espanyol aprovarà les primeres mesures per acabar amb la violència.
L'Espanyol prepara el derbi d'aquest diumenge a les 5 al Camp Nou. El president Joan Collets serà avui al Club de la Mitjanit. Abans, el Catalunya Vespre Sports farà un programa especial a la Sala Lug de Gas de Barcelona per celebrar la Festa del Motor amb el campió Àlex Márquez. I en embol al Granollers jugarà al grup B la fase de grups de la Copa E a Kefa amb el constante romanès al Sant Patasburg i el Team Tis Olsterbro de Dinamarca. El primer enfrontament serà el 14 o 15 de febrer contra els romanesos.
Hi ha el temps d'hivern, amb cel cobert, fred i pluja, i amb tendència a ploure encara més aquesta tarda al centre i nord del país, també cap al Prepirineu i comarques de Girona. Navarà per sobre dels 1.200 o 1.500 metres. Demà s'aclarirà a les comarques de Lleida, sud de Barcelona i Tarragona, però nevarà més cap a la Vall d'Aran. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea. L'obra social a Caixa destina 12.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just per subvencionar habitatges socials. El consistori disposa de 7 pisos socials al municipi, adreçats a famílies que estiguin en risc d'exclusió, degut a una situació econòmica difícil.
Gràcies a la col·laboració de l'Obra Social La Caixa, l'Ajuntament cobrirà part del cos del lloguer de les famílies que visquin en aquests pisos amb preu accessible. Aquesta és una de les mesures impulsades des de l'equip de govern per reforçar la xarxa de suport a les famílies de Sant Just amb una fràgil situació socioeconòmica.
En clau política local destaquem que Josep Perpinyà és l'únic candidat a les primàries de la secció local del PSC. L'actual alcalde ha recollit i ha entregat els avals necessaris per a presentar la seva candidatura. El termini per a recollir i presentar els suports necessaris acabava dilluns. Josep Perpinyà, per tant, és l'únic candidat en aquest procés de primàries que el PSC ha engegat per primer cop per triar alcaldable.
Els dies 12 i 13 de desembre estaven reservats per ser dies de votació de les candidatures, però, atès que la de Josep Perpinyà és l'única que s'ha presentat, tot apunta que l'Assemblea la validarà el proper 18 de desembre.
I un apunt més per recordar-vos que el fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, inaugura aquest vespre l'exposició Paisatges sense pàtria al celler de Can Ginestà. Fins al 18 de gener, la sala acollirà aquesta mostra formada per més d'una cinquantena de fotos fetes arreu del món els últims set anys. L'objectiu de Francesc Fàbregas no és muntar la típica exposició de fotos de paisatges, sinó que vol anar més enllà. La idea és mostrar paisatges des d'un punt de vista intimista i barrejar-los sense identificar el lloc on estan preses les fotografies.
La inauguració tindrà lloc avui a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestà, com dèiem, on es podrà visitar fins al 18 de gener. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe. Ara passen 9 minuts de les 12 del migdia.
Aquesta hora parlem d'economia, per això saludem el Manel Ripoll. Bon dia, Manel. Hola, bon dia, Carme. Ui, espera que no tenim... Aquest no va? Ara sí. Ara sí. Avui hem fet aquest canvi de dia de la setmana, no? Sí, avui hem vingut dijous en ves de dilluns. Però bé, per parlar d'economia. Sí, sí, com sempre. Una setmana més. Avui recordem que estàvem parlant una mica de les perspectives de l'economia catalana, no? Vam fer una mica de repàs de...
d'on veníem per entendre'ns més del context i tot plegat i el que vols fer ara és mirar una mica cap endavant, no? Exacte, aquesta serà la idea de suposo avui i segurament la setmana que ve perquè encara queda una mica de tema de tot plegat la idea per recordar una mica havíem explicat que d'on veníem hi havia hagut
...dos tipus de capitalisme fins a l'entrada del segle XXI... ...durant el segle XIX i segle XX... ...una primera part entre el segle XIX i fins 1945... ...que l'havíem dit capitalisme 1.0... ...on hi havia hagut diverses fallades de mercat... ...on es anaven repetint certs errors... ...que ja vam anar comentant durant la setmana passada...
I hi havia hagut un capitalisme que podríem dir 2.0 a partir de la Segona Guerra Mundial i ja fins a més o menys l'any 2000, una cosa així, per tallar-ho d'alguna manera, en el que hi havia hagut una cosa que per nosaltres és molt normal, perquè si mirem la història econòmica són 60 anys de la història que ha...
Que ha passat, que és aquest creixement sostingut, aquesta aparició de l'estat del benestar. Que ha passat en els últims anys, però que no era el més habitual que durés tant, no?, aquest creixement. Exacte, exacte, perquè durant la primera part del segle XX hi va haver la gran crisi del 1929, i a part d'aquesta, diferents llocs hi van haver diferents fallades de mercat que s'anaven produint. A partir que s'instal·la aquest estat del benestar i això, es apareix aquest capitalisme 2.0, en què el mercat
ja no falla tant i no hi ha cap gran crisi a nivell mundial. Llavors, ara la idea era veure aquest, com deies tu, cap a on anirem, si aquest capitalisme 3.0 que podríem batejar a partir dels anys 2000, que ja fa 14 anys que s'està gestant, a veure què farà. Per fer-ho d'una forma gràfica, feien com en un programa informàtic que s'havia d'actualitzar, com les aplicacions del mòbil que tenim, que de tant en tant es van actualitzant i es van posant al dia,
Doncs a veure aquest capitalisme 3.0, com s'actualitzaria? Si s'actualitzaria amb la versió de l'1.0 que havia existit fins a 1945 o seria capaç d'actualitzar-se amb el 2.0, que és el que havíem viscut des de 1945 fins a més o menys l'any 2000.
Llavors avui anirem mirant una mica tot això, aquesta evolució. El problema, recordem, sobretot és, i el que ens hem trobat a partir dels inicis de l'any 2000, sobretot quan explota la bombolla immobiliària en el cas d'Espanya, però quan passa tot allò de Lehman Brothers i comença a explotar la bombolla als Estats Units i que això afecta tot el món i Espanya, a més a més, ja l'ha afegit de la seva pròpia bombolla immobiliària,
El problema que hi ha hagut sobretot és un problema redistributiu i aquest problema redistributiu al principi, quan era l'1.0, es redistribuïa en què molt pocs tenien gairebé tots els diners.
Per contra, en el moment que es va instal·lar l'estat del benestar, es va intentar que com a mínim uns mínims, d'acord? És veritat que continua, i ha continuat existint sempre, que molts tenen molt més que la resta, però la resta té molt més del que havia tingut abans de 1945.
Llavors, com que la resta té molt més del que havia tingut en 1945, era capaç de poder-se comprar coses que abans de 1945 eren impensables. Això també condicionava una mica el funcionament, per tant, de tota la resta de l'economia. Correcte, perquè sempre hem dit que el consum, com ho explica aquí la llei de l'oferta i la demanda al principi de tot...
doncs això et provocava que com més gent hi havia amb capacitat de demanar producte, més producte produïa l'empresa perquè hi havia més espectre, hi havia més gent que ho podia consumir, que ho podia comprar. Llavors el problema és aquest, és veure si aquesta tendència a polaritzar la redistribució, que hem estat veient que ha començat a passar, sobretot quan hi va haver el tema de la crisi,
Ha semblat que els que tenien menys cada vegada tenen menys i els que tenien més cada vegada tenen més. Si és veritat que anem cap a un lloc en què es va polaritzant aquesta renda i, per tant, el que s'està fent és actualitzar aquest software de l'1.0 i recordem que quan es polaritzen les rendes...
El que va passar fins a 1945 va ser l'ascens del nazisme en el cas d'Alemanya, que els extremismes cada vegada tinguin més força. Aquí quan hi va haver la Guerra Civil Espanyola hi havia un extremisme molt fort de dretes, però la part d'esquerres, els que van ser després mal anomenats els rojos, era un extremisme d'esquerres en tota regla.
I aquest extremisme d'esquerres, inclús en el cas de Catalunya, es barallava amb el propi govern de la Generalitat per veure qui controlava les faccions i qui controlava la lluita contra l'altre bàndol. O sigui, quan hi ha aquestes polaritzacions, apareix això. Sembla que no, però l'aparició de, per exemple, Siritza o Aurea Dorada,
que és potser el país que li ha passat més aquesta polarització, però també tota una sèrie de països, ahir TV3 explicaven molts països, inclús de Suècia, Dinamarca, que estan apareixent a extrema dreta i que inclús entren no al govern, però sí que són capaços de bloquejar les coses que promou el govern, perquè ja tenen força important, o a França, que hi ha el Front Nacional amb l'EPEN al capdavant,
Doncs una d'aquestes coses, o sense anar més lluny a Espanya, que està apareixent el fenomen Podemos, que és una radicalització per la banda de l'esquerra, doncs tot això sembla fer veure que podria passar aquesta actualització de l'1.0. Ara bé, per intentar que el que s'actualitzi sigui el 2.0 i per tant seguim vivint en un estat del benestar com el que havíem vist des de 1945, d'acord?,
i ara entrant en el primer centrarem una mica en el cas d'Europa i després veurem ja el cas de Catalunya en el que explicarem o desgranarem tres casos o tres passos que s'haurien de seguir per ser capaços d'actualitzar aquest software cap al 2.0 i no cap a l'1.0 però tot i que això són les recomanacions que es fan o el que es comenta no se sap cap a on s'aniran perquè després la teoria és evident i després tot va com va exacte
I, de fet, és això que dèiem, que hi ha certs senyals que et mostren que pot passar al contrari. Molt bé. Entrant en el cas d'Europa... Europa, primer de tot, eh? Exacte, sí, perquè, vulguem o no vulguem, Catalunya està dins el paraigües d'Europa.
de moment i llavors a Europa ja des de partir del 1945 un cop s'acaba la segona guerra mundial comença a crear una sèrie d'institucions comença amb la CECA que era la comunitat econòmica del carbó i l'ACER continua cap a la comunitat econòmica europea això evoluciona cap a la Unió Europea i ja l'últim pas que tots recordem és quan es crea la Unió Econòmica i Monetària i per tant veiem euros en circulació
Això ha estat un procés de 60 anys, des que ha estat tota aquesta època del capitalisme 2.0.
En principi, aquesta idea, perquè la gent ho tingui en ment, és una idea bona, però a vegades peca d'una certa ingenuïtat. Si algun dia ja parlem de temes més relacionats amb la Unió Europea ja ho explicarem, però l'euro, quan es va aprovar, es va aprovar molt ràpid, es pensava que mai passaria el que ha passat avui en dia, que hi hauria una crisi,
I per tant hi haurien d'haver tots uns mecanismes que en el moment que s'aprova l'euro no s'aproven perquè no es fiquen d'acord perquè es puguin aprovar aquests mecanismes, però com que s'aproven uns mínims i diuen, bueno, amb això ja podem tenir la moneda, doncs tirem endavant i quan hi hagi una crisi ja crearem els mecanismes que toquen, perquè...
Si es mira la història de la Unió Europea, la Unió Europea ha anat avançant i ha anat creant legislació i ha anat complint etapes a funció de quan hi havia una crisi, eren capaços de ficar-se d'acord i crear un tractat o crear un nou acord que permetia superar aquesta crisi. En aquest cas els està costant més trobar el mecanisme exacte que et permet superar aquesta crisi, perquè és més complicada que les anteriors, però tard o d'hora quan s'estudia... Es trobarà demanat.
Així quan s'estudia al cap de 20 anys es dirà el mecanisme que va permetre superar aquella crisi va ser tal. De moment no el sabem perquè ho estem vivint i sempre és més fàcil veure enrere que el que està passant avui en dia.
Però l'euro estàvem dient això, que es va ser creat amb certa ingenuïtat i que de fet és el que avui en dia està fent de catalitzador o està generant recels entre nord i sud dins dels membres de la Unió Econòmica i Monetària, perquè nosaltres ho veiem molt des del prisma d'Espanya o des del prisma de Catalunya,
d'acord? Però, clar, nosaltres fins fa quatre dies i encara som receptors nets, o sigui, recebem totes les ajudes cap aquí, d'acord? Però els que viuen al nord, d'acord? A Finlàndia, al mateix Regne Unit, Alemanya, Àustria, tota aquesta gent, el que fan és donar diners perquè els altres s'equiparin i puguin arribar al mateix nivell que ells, d'acord? I hi ha un moment que aquesta gent diu... És el tema de la política redistributiva, no?
Exacte, hi ha un moment que el que dona, com aquí a Catalunya ens queixem, el que dona sempre diu per què dono si no veig els resultats. Llavors tota aquesta gent s'està generant un cerracel i de fet estan apareixent molts partits eurosèptics en què es queixen en aquesta direcció que per què formar part d'un club que l'únic que em porta són desavantatges.
I llavors aquest recel entre el nord i el sud cada vegada és més palpable. I això es pot complicar en principi. Sí, bueno, en principi... Es pot accentuar. Sí, es podria accentuar molt més. De fet, a les últimes eleccions europees ja va haver-hi una sèrie de partits anomenats eurosèptics o inclús d'extrema dreta que han entrat al Parlament.
i l'únic motiu pel qual han entrat en el Parlament Europeu és per mostrar el descontentament de la gent que no està d'acord amb els partits clàssics que han portat d'aquesta manera fins ara amb el govern de la Unió Europea. Exacte.
Llavors, s'està intentant avançar en el camí de la integració, d'acord? Perquè sempre s'ha anat fent. Això que explicava jo, que cada crisi que hi havia es buscava anar a passar més en la integració per poder-ho superar. De fet, crec que aquí n'havíem parlat algun cop de la integració bancària, d'acord? I, de fet, s'intenta que aquesta integració bancària permeti anclar
encara més la Unió Econòmica i Monetària i, per tant, et permeti poder treure els peus d'on els has ficat en aquesta crisi, d'acord? Però és una cosa que costa perquè són 25 estats i que es fiquin tots d'acord doncs costa molt. Sí, és difícil.
A més a més, hem de tenir en compte que Europa fins ara sempre ha tingut un paper o un model que ha fusionat, per una banda, el que era el benestar social, perquè només existeix dins d'Europa si ens anéssim als Estats Units. Clar, no hi ha el tema de la seguretat per tothom. Seguretat vull dir...
Soltat social o prestació d'atur o prestació de... O metge i tot això. Sí, o un cop et jubiles la prestació de jubilació, això és un sistema que s'ha creat a Europa i a Europa són 450 milions de persones, però a la resta del món això no existeix.
Llavors, sempre ha estat capaç a Europa de tenir aquest benestar social combinat amb aquest progrés econòmic. Veurem si són capaços de seguir amb aquestes passes i poder refer-ho o, sobretot, per decisions que es prenguin...
dins de la Unió Europea, perquè sabem que fora de la Unió Europea les decisions que prendran no tenen res a veure amb això, perquè ni la Xina té un sistema que funcioni així, ni la Índia té un sistema que funcioni així, ni Sud-amèrica té un sistema que funcioni així, ni Amèrica del Nord i Canadà tenen un sistema que funcioni així. Això ho té Europa perquè m'han decidit crear-ho a partir del 1945 després de tots els desastres que havien hagut amb la Segona Guerra Mundial,
però la resta del món... Però això també està començant a canviar una mica, no? És a dir, que s'està replantejant si es pot conservar això o com s'ha de fer. En veu alta, potser no ho diu gairebé ningú. De fet, Obama ho va intentar. Ha intentat fer aquella reforma sanitària que, quan venia amb la gent més pobra, tingués uns mínims garantits, però els grans problemes que s'ha trobat per tirar-ho endavant i no està encara segur que acabi la legislatura i ho pugui acabar tirant endavant.
Llavors, això és pel que fa a Europa en general. Llavors, hi hauria el de enfocar més el prisma amb Catalunya, i també veient com Catalunya serà capaç o no d'actualitzar el software aquest,
Com anem veient, com més anem centrant el prisma, més difícil és actuar perquè més petit ets. O sigui, si en 450 milions de persones a Europa ja té problemes per decidir com ho farà, amb 7 milions de persones encara és més complicat enfocar-ho. Però amb el que pots afectar o amb el que pots incidir,
Doncs en aquesta sessió que vaig anar del Col·legi Economistes, la persona que ens parlava, en Joan Tugores, ens va explicar tres passos que podria tenir en compte Catalunya per poder veure o per poder intentar actualitzar aquest software de forma correcta. Quins serien aquests tres passos?
En primer lloc s'haurien d'activar recursos, en segon lloc s'hauria de ser productius i en tercer punt hi hauria el tema de quin model productiu és el correcte.
Llavors, dit així no s'entén res. Són dítols teòrics, una mica. Sí, exacte, és per ficar-li un nom a tot plegat. Però què vol dir, no? Ben bé, entrem una mica. Entrem una mica. El primer punt seria, que us he comentat, d'activar recursos. Aquí el que caldria tenir en compte, d'acord, és sobretot el que ha estat sempre un fet característic del teixit productiu i empresarial català, que són les pimes, d'acord? Catalunya no és una...
No és un país de tenir grans multinacionals ni de funcionar a través de grans multinacionals, sinó que el que ha funcionat sempre és el teixit productiu i empresarial de petites i mitjanes empreses. Llavors, sí que és cert que la crisi s'ha sabat molt i ha afectat molt aquestes petites i mitjanes empreses i moltes han tancat.
Però la feina està ben feta, vull dir, quan es parlava de, per exemple, quan Espanya va rescatar Bankia o Catalunya es va decidir rescatar Catalunya Caixa i, per exemple, als Estats Units deixava caure els bancs o la mateixa Alemanya va deixar caure un banc igual de gros que Bankia. Tu creus que està bé que s'hagi rescatat aquí?
No, jo no crec, o sigui, des d'un punt de vista econòmic no està bé rescatar algú que ha fet malament la seva feina. El que hauries d'haver fet és, potser sí que en última instància rescatar-la, però fer pagar a qui havia invertit en aquesta empresa. Exacte, o sigui, els accionistes de Bankia no han perdut totes les accions que tenien de Bankia.
Ara igual valen un cèntim, però continuen tenint la seva acció. Evidentment que han perdut valor perquè la Borsa castiga a qui fa malament les coses, però Alemanya o el mateix ING Holanda va ser rescatat i abans de rescatar-lo Holanda o Alemanya, abans de rescatar el banc, ara no recordo el nom, però un banc que va caure, igual d'important que...
que banquem el mateix volum d'actius que banquem, el que es va fer és fer pagar primer tots els accionistes i diu, vale, tots els accionistes, quantes accions teníeu tant? Vosaltres ja no teníeu res, tots fora, d'acord? I els diners que serien a les accions els fem servir per netejar el forat que han generat aquells directius que vosaltres vau acceptar.
Llavors es va fer anar pagant tota una escala que s'ha d'anar seguint i se'ls fa anar pagant. Si amb tot això no n'hi ha prou, llavors es liquida l'empresa i el que queda, l'estat pot decidir si ho rescata o és tan poc el que queda que agafem aquests actius, els fiquem en altres bancs i tanquem la paradeta. Això també va passar molt a l'Estats Units. Tornem cap aquí. En el cas de les pimes, tot i que estan molt dur per les pimes, les que avui en dia, a 2014,
és perquè han estat capaços de sobreviure i adaptar-se en una situació molt dura. Això vol dir que aquestes petites i mitjanes empreses estan preparades, han fet els deures i, per tant, estan preparades per, a partir de 2015 o d'ara en endavant, ser viables i poder fer créixer Catalunya a través d'aquest teixit que és el que sempre l'ha permès créixer avui en dia.
Per tant, aquesta activació de recursos el que vol dir és que aquestes pimes que han sobreviscut s'ha de fer el possible perquè rebin aquests recursos. Moltes vegades el que necessiten són préstecs de la banca per poder tornar a créixer dins del seu àmbit o associar-se entre elles perquè una pime sola no pot fer res però moltes del mateix sector sí que són fortes i poden anar totes juntes a exportar a Sotamèrica o a la Xina o on faci falta.
D'acord? I llavors la idea seria una mica aquesta. De fet, moltes d'elles, i això és el que estàvem comentant ara, han sabut salvar-se, han sabut sortir d'aquesta crisi, perquè veien que, com que aquí a Espanya i a Catalunya s'havia reduït la demanda, no hi havia prou consum,
han anat on hi havia aquest consum, que era a la Xina, a la Sud-Amèrica, exacte. Tot el que sempre s'ha dit d'exportació a exportació, això ha permès que aquestes petites i mitjanes empreses s'hagin salvat i això, el fet d'haver hagut d'anar a exportar fora de casa, ha generat això que avui en dia està tan de moda, el talent i la innovació i l'emprenedoria, no? Tot això que es parla tant...
doncs és un dels principals actius que Catalunya sempre ha tingut a dintre d'aquestes petites i mitjanes empreses però que ara pel tema de la crisi les que han sobreviscut són les que més han innovat en aquest aspecte i més talent han generat perquè clar, no és el mateix competir dins de casa que haver d'anar a competir contra empreses alemanes contra empreses noruegues a la Xina o a Sud-amèrica o on faci falta
Doncs m'anarem d'anar acabant. Acabarem aquest primer punt i després deixarem els altres dos per la setmana que ve. Així doncs, cal que es facin grans aquestes petites i mitjanes empreses, coordinant-se entre elles per tenir força com si fossin una multinacional. I per últim, en aquest primer apartat, cal tenir en compte un problema demogràfic que hi ha hagut greu i d'envelliment de la població,
I també el problema del tema de l'educació, perquè sí, les empreses poden aportar molt talent, poden aportar molta innovació, però aquí a Espanya, des del 1977, hem estat incapaços de tenir una llei d'educació que hagi durat 30 anys. Cada govern fa la seva... 30 no cal, però que duri uns quants. Cada govern fa la seva i la va canviant, i això provoca que la preparació d'aquest capital humà, que després...
un cop acaba la seva formació ha de passar aquestes petites i mitjanes empreses no sigui potser la dient per poder competir amb la resta del món que sí que tenen unes lleis d'educació més estables d'acord?
Doncs, Déu-n'hi-do. És una mica, avui, moltes coses, eh? Crec que hem repassat des d'una mica d'on veníem, encara hem acabat de concloure i hem començat a parlar de cap on es pot tirar. Encara ens queden algunes qüestions, no? Queden aquests dos punts. La senyora que ve recordarem una mica aquest primer perquè la gent es fiqui en situació i parlarem dels altres dos punts. Perfecte, Manel, doncs gràcies. A vosaltres. I que vagi bé. Bon dia. Adeu, bon dia.
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
A un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Ara passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia i el que fem a aquesta hora és parlar de cinema.
I ho fem, per tant, saludant de seguida l'Imanol López. Molt bon dia, Imanol. Hola, molt bon dia. Ahir vam sentir amb el tast de vins, però ara et saludem oficialment com a nou col·laborador breu, no?, per això, del tast de la fusta, podríeu anomenar-lo així. Sí, sí, faig un passe per la ràdio ràpid, diguéssim. Exacte, és el teu més, de glòria, no?, perquè no t'oblidin i diguin, ostres, aquell noi ens agradava i tot això, però bé, està bé.
Sí, no? Normalment la gent té un minut de glòria, jo un mes. Un mes de glòria. Necessito una mica... El d'abans de Nadal està bé, està bé. Sí, i deixo un bon record, vull dir, nadalenc. Perquè et sentim també la penya del morro, no? Sí, i de fet aquesta tarda, vull dir que avui fareu un intensiu de ràdio. És el teu dijous, eh? És el dia... Molt bé, a la tarda què parlaràs, per això?
De què parlaré? Parlaré de l'agenda d'Esplugues i Sant Feliu. Molt bé. La secció de la carretera reial. És una secció exacta que ja existia, no? Perfecte. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs aquí... No, no, no, no ho dic per... No, no, no, no, no ha passat res, però... Aquí parlem de cinema, no? Perquè a més a més també està bé perquè existia l'any passat però aquest any encara no ha existit perquè ningú ha volgut agafar la secció de les estrenes de la setmana.
Sí, és la meva especialitat, agafar seccions que ja existeixen i reformular-les, diguéssim. Però està bé, perquè el cinema, jo crec que des que no tinc aquesta secció, per exemple, em perdo molt què és el que es porta cada dia. Estàs trista, jo. I tu ho solucionaràs. Exacte. Perquè parlem de les pel·lícules, s'estrenen demà divendres, n'hi ha unes quantes, suposo que també coincidin amb el cap de setmana llarg.
Sí, home, a més és un bon cap de setmana per anar al cinema, jo crec que està fent mal temps, fa fred, allò que, ui, fa pluja, què podem fer aquest cap de setmana? És una bona opció, no? Jo crec que hi ha moltes pel·lícules, a més de diumenge, d'aquestes que dius, bueno, va, animem-nos. Una que es diu Ouija i que el tràiler comença així.
Bé, en tot cas, no el tenim... És de suspenses, aleshores. Sí, no? No sé per què no sona. No? No se sent, no? Bé, en tot cas, explica'ns de què va i a veure si d'aquí una mica podem sentir aquest tràiler. Uiha, una mica el seu nom ja ho indica, eh? És bastant eloquent el títol, diguéssim, però és el típic tríler, diguéssim, sobrenatural, d'aquests...
d'aventures, en què uns quants joves, diguéssim, es reuneixen al voltant de la típica taula de Ouija. Però per què s'hi reuneixen? És perquè una amiga seva anteriorment ja havia convocat esperits amb aquesta taula i aleshores, quan s'adonen que ha mort i estan molt entristits, volen contactar amb ella i ho fan de la mateixa manera que ella ha contactat amb esperits, però...
Diguéssim que s'embolica una mica la troca quan comencen a aparèixer tot tipus de bèsties i coses. A veure, sona així el trailer. Sí. La música ja ajuda, eh? Sí. Aquí es donde murió de vi. Creo que esto no es una buena idea. Amigos unidos para invocar espíritus prestos a escuchar. ¿Puedes oírnos de vi? Te he hecho de menos.
Promet, no? Sí, sí. Ja podeu sentir la Debbie. De fet, la Debbie és la morta que està interpretada per la Shelley Henning. Són noms una mica... La pel·lícula de terror, no? Actors adolescents d'aquests ja...
Diguéssim, es llencen a l'estrellat d'aquesta manera, en pel·lícules d'aquest tipus. A més, dirigida per Styles White, un director que és la seva primera pel·lícula. Ah, mira. Sí, sí, sí. Arriba lluny, no? Vull dir que en realitat està bé, eh?
Sí, de fet, bé, és la seva primera, diguéssim, actuació com a director, però ha col·laborat en pel·lícules com El sexto sentido o pel·lícules d'aquest tipus. A més, els productors, de fet, d'aquesta pel·lícula són els mateixos que els d'Insidious o pel·lícules d'aquestes, diguéssim, sobrenaturals, terror, etcètera. De tota manera, possiblement tindrà el seu públic, eh, aquesta pel·lícula, vull dir que... Tu l'aniràs a veure, Imanol?
Jo crec que no. Punt 1, perquè les pel·lícules de terror no són el meu estil, diguéssim. Ja patim d'aquí. Només mirant el tràiler ja he patit una mica, diguéssim. Però, i a més, no és el tipus de pel·lícula que veuria, però és recomanable això per un diumenge a la tarda i si vols anar a lligar amb una noia, sempre és el millor moment de... Sí? Una tel·lícula de terror?
Sí, no? Home, per fer-te el fort, allò que estàs cagat, però fas el fort. No sé, no sé, no sé. En tot cas es diu... És que tu no conqueriríem una pel·le de terror. Crec que no, eh? Crec que no. Molt bé. Aquesta es diu i que tenim una altra història que es diu Momi. Que m'has posat el tràner en francès, veig? Sí, perquè no és tan espanyol, més que res.
És un altre estil, eh? Potser aniria millor per conquerir una noia, jo crec, aquesta, no? Estil francès, no? Sí, és canadenca, però canadenca de la part francesa i té molt d'estil francès. Drama. Aquest drama, aquesta lentitud francesa, diguéssim, que hi ha Nouvelle Bac i aquestes coses.
Sí, i de fet és del director Xavier Dolan, que és un director joveníssim. De fet, estic parlant que em sembla que té 25 anys, ara mateix. És a dir, estic perdent molt el temps jo ara mateix. Però tu no tens 25 anys.
no, no, home no, no em facis bé llavors encara et queden anys però m'hi acosto a cada minut que passa diguéssim i no he fet res de cine per ara sí, però això, un director joveníssim que ja porta a les seves esquenes unes quantes pel·lícules entre, a més, moltes guardonades com com jo he assassinat a la meva mare o els amors imaginables els amors imaginables no sé ben bé com es diu en francès
No les he vist, eh, per això. No, bueno, són... Estan bé? És cinema independent. De fet, aquesta pel·lícula ha estat premiada al Festival de Canes pel Premi del Jurat d'aquest 2014. O sigui que té referents, diguéssim, per estar bé. De fet, la història parla, diguéssim, d'una canada imaginària en què tu, quan el teu fill neix, pots abandonar-lo si té algun...
alguna discapacitat... I parteix d'aquí, doncs. Sí, parteix d'aquí, d'una família que ha abandonat el seu fill perquè té un trastorn hiperactivitat així... Diguéssim... Destacat, no? Sí, destacat, bastant destacat. I és bastant violent en certs moments, el noi. Però aleshores la mare es queda viuda i decideix recuperar-lo, anar al centre o a l'internat i recuperar el nen amb 15 anys.
Ara bé, la relació entre ells dos és complicada. Segurament és complicada, no? És complicada, perquè la mare passa per moments difícils, el noi també, i l'únic que fa com de nexe entre tots dos és una veïna que arriba al barri en aquell moment i que és una professora. El drama està assegurat, eh? Per tant, doncs, amb aquesta història... Sí, sí, és de llàgrima, és de llàgrima. Es diu Momi. Momi, sí. És el nom de la mare, no, m'imagino? O com li diu el nen a la mare? És com li diu el nen a la mare, carinyosament.
Molt bé, doncs anem ara sí a una altra pel·lícula francesa, no?
També una altra pel·lícula que passa pel Festival de Cants. Sí, sí, sí. Veiem molta gent en una festa de nit, passant-ho bé. De fet, el títol és Mil noches una boda, això quan traduït, el títol que li he donat aquí, tot i que l'original és Partiguel, no? Partiguel, sí, sí. M'agrada més Partiguel, crec, no? És més contundent. L'altre et diu una mica de què va, suposo. Exacte, sí, sí.
Sí, sí, de fet jo crec que està més trobat Particle i de fet vull dir, en el títol original hi ha ben clos, eh? Vull dir que quan es posava en francès es posava Mil noches una boda i Particle, vull dir que no és que sigui afegit a posterior una intitulació. Però bé, és també un drama. Sí? Sí, sí, és un drama. I és una òpera prima de tres directors. Ah, molt bé. Bastant joves tots ells, també de fet s'ha de dir.
Bones apostes, doncs, aquesta setmana, no? Sí, i de fet, de tres noms bastant impronunciables, si voleu ho intento, però... A veure, va. Estaníem parlant de Marie Amatxoukeli-Barsac, Claire Burger i Samuel Teix. Bueno, te n'has en sortit prou, no? Semblava impossible. Sí, sí, doncs aquests tres directors molt joves aposten per...
per una història d'un ensaire, diguéssim, de cabaret, que després de molts anys d'exercir la seva professió, aleshores es veu relegada darrere la barra, després de molts anys de ballar i d'atendre clients com pot perquè diguéssim que ja es fa vella. Aleshores li sorgeix l'oportunitat de casar-se quan apareix un antic client i li proposa matrimoni.
Aleshores, clar, és la seva bifurcació mental que se li produeix entre una vida que ha estat marcada sempre per un cabaret que ha esdevingut la seva vida i el seu ambient i una vida que se li presenta a l'exterior, on es pot casar, tenir una família de veritat, diguéssim, i tenir compromisos responsabilitats.
Bé, doncs, Déu-n'hi-do, eh? Realment és una pel·lícula que ja s'hi ha d'anar també sabent el que es va veure. Segur que està molt bé, però... Sí, a més té... Valor afegit? Sí, el valor afegit que l'han premiat a Canes amb la càmera d'or. Vull dir que, per ser una obra prima, no es nota molt que és la primera pel·lícula d'aquests tres directors. Han fet molts curs, ells, vull dir que sí que són reconeguts en diversos festivals per això, però...
no havien fet una pel·lícula d'aquesta embargadora. A més, té el valor afegit que molts dels actors s'interpreten ells mateixos. Ah, sí? I molts no són actors. Ah, doncs es fa bé això, no? Vull dir que ha de ser un experiment així interessant de veure. Sí, un experiment cinematogràfic d'aquests. Doncs està bé, està bé. És una bona proposta. Què passa? Que va el públic que busqui una cosa menys independent, no? També tenim cors aquesta setmana. They don't make them like that anymore. He's a rascal, though.
L'última aventura de Revencut és el títol d'aquesta pel·lícula. Sí, una pel·lícula que, bé, està en aquell punt en què no sé si veure una pel·lícula comercial o semi-independent i dius, va, m'animo a anar al cinema i... una mica...
una mica si implota, però té un punt, jo crec, té un punt, té una mica de bona pinta, diguéssim, i les crítiques, pel que he llegit, tampoc són molt dolentes. De fet, la història la protagonitza Kevin Kline i després hi ha, diguéssim,
Una enamorada que és Dakota Fanning, una jove actriu bastant famoseta ara mateix. Sí, no sé qui és. Sí, una rosseta, així segur que l'has vist en algun moment. Sí, sí, sí. Bastant maca de veure, diguéssim. I Susan Sarah em dona el paper de mare d'aquesta noia.
Aleshores, explica la història dels últims anys en el món del cinema d'un conegut actor, que és Errol Flynn, que va interpretar el personatge Robin Hood. De fet, és un dels seus papers més importants. I per això li donen aquest títol, no? Per això li donen aquest títol. I aleshores, diguéssim que era...
Un home amb una vida una mica dispersa, divagada i que anava, bueno, tendia a les dones i l'alcohol i una mica més a les drogues. Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Era un tio peculiar, bueno, un tio peculiar. Un home que va acabar com va acabar.
I aleshores es va enamorar d'una actriu molt jove, que només tenia 16 anys, i és la que interpreta, de fet, la Dakota Fanning. És a dir, és la història real, eh? És una història real, sí, de fet és un biopic, vull dir que és una història per la vida d'Errol Flynn, però sobretot es basa en el paper de la mare. La mare és molt important en aquesta trama, més que res perquè té...
com un dilema moral dins seu perquè de fet vol que la noia arribi a ser famosa i arribi a partir de casar-se amb Errol Flynn i la noia bàsicament també vol triomfar i a més s'està enamorant d'Errol Flynn i hi ha allà una controvèrsia molt estranya
Doncs bé, en tot cas, aquesta és l'última aventura de Robin Hood, una pel·lícula que segurament també arribarà força gent. Ens en queden dues més, la repassem més ràpidament. Una és Exodus, dioses i reies. Un altre drama de Ridley Scott, home, arriba també amb aquest segell. Home, sí, el segell, en aquest cas, jo crec que és important perquè la pel·lícula pel títol, bueno, convida el que convida, però vaja, jo crec que no enganya, és el que és...
Aquesta pel·lícula repassa la vida de Moisés, el nen que van deixar al riu, i que després, tot i tenir relació amb el seu germà Ramsès, va alliberar el poble breu dels egipcis i ho va fer enmig del mar i a partir d'un miracle de Déu, diguéssim. Però suposo que d'aquelles pel·lícules, gran producció, m'imagino, no? Sí, sí, és una gran producció hollywoodiensa i d'aquestes que els efectes especials primen per sobre moltes altres coses. És la base.
Però de fet ja és un segell de Ridley Scott, vull dir... Però ha fet coses bones també, Ridley Scott, no? Home, sí, però... Però juga cap aquí, sí, sí, sí. Amb els efectes especials, vull dir, de fet fa poc ha fet Prometeus, o ha fet, que és com una seqüela d'Alien, l'octave o Passajero, que també és una pel·lícula seva, o Blade Runner també va fer, o pel·lícules d'aquestes famoses. Doncs, Ridley Scott que arriba aquest divendres a la gran pantalla, acabem amb l'última proposta, Electric Children...
Electric Children, sí, és un drama també estadounidense. Molt drama, doncs, tot, eh? No tenim cap comèdia aquesta setmana. Bé, hi ha una última pel·lícula, que és que has dit que era l'última, no és l'última, hi ha una última pel·lícula que és també un drama-comèdia, diguéssim, i d'un director molt famós, de fet. Aquest Electric Children és una pel·lícula així una mica estranya, que sembla que prometi, però diguéssim que al final té un final impactant, però poc concluent, diguéssim.
És bàsicament una noia que viu aïllada en una comunitat cristiana i aleshores un dia descobreix un caset de rock i s'enamora d'aquell caset i sembla ser que amb 15 anys queda embarassada.
I aleshores té com una il·luminació, una espècie de trauma mental que es pensa que això s'ha quedat envaçada pel caset i s'escapa de casa i se'n va a Las Vegas a descobrir què li ha passat. Sí, sí, sí. La trama és una mica, diguéssim...
però al principi pinta més bé del que sembla a més això hi ha actors mínimament famosos Julia Garner s'està fent mínimament famosa ara actriu o el germà de Macaulay Culkin el de solo en casa Rory Culkin que és com l'enamorat que es troba a Las Vegas que és un cantant de rock
Mira, doncs, és una altra de les pel·lícules, ara sí que ens queda l'última, que és Màgia, la luz de la luna, és comèdia, no? Sí, aquesta és una comèdia-drama, però jo crec que ja es coneix l'estil del director, que és Woody Allen, el famós Woody Allen, que torna... No sabia que es deia així, ara estic veient el trailer, no sabia que era l'última de Woody Allen. Sí, és aquesta. L'he deixat pel final. Sí, l'he deixat pel final. Per parlar-ne més o per parlar-ne perquè no t'interessa...
No, no, no, simplement per deixar-la al final, no té més. On la feita aquesta? Aquesta, de fet, està ambientada a França, a la costa francesa, l'únic que crec que en aquest cas no se centra molt en la ciutat, així com...
altres pel·lícules, La ciutat té molt de protagonisme aquest sí que hi ha plans molt espectaculars de la costa blava diguéssim francesa i està ambientada als anys 20 vull dir que a més també lliga amb una de les seves passions que és la música perquè el jazz en aquell moment a França estava molt present però diguéssim que La ciutat no és una gran gran protagonista com Manhattan o com Vicky Cristina de Barcelona que és l'exemple més perfecte que ens queda aquí al costat
Molt bé, doncs sembla que és d'aquests tràilers en què t'ho expliquen tot, perquè l'estic mirant sense sentir el so, són dos minuts, però vaig veient com l'evolució dels personatges. Sí, sí, de fet, vull dir, crec que no té més secret que el que és, és un mag que es dedica a desmentir evidents, diguéssim, a partir que ell coneix, diguéssim, tots els trucs que fan servir de màgia per impressionar la gent, però de sobte coneix una dona que sembla que no li troba el truc, no li troba el truc, no li troba el truc,
I bé, neix com una espècie d'història d'amor, evidentment, entre ells dos, i vaja, i es fa màgia sota la lluna. Bé, doncs és la proposta de Woody Allen. Torniràs a veure alguna d'aquestes, Imanol, o què? Suposo que la de Woody Allen, tot i ser així com és, les últimes pel·lícules, però es provarà, es provarà.
Molt bé, doncs moltes gràcies. La setmana que ve ens expliques si l'has vist què tal i ja parlem de les següents estrenes. Moltes gràcies, Imanol, que vagi bé i bon cap de setmana. Igualment, adeu.
7 minuts i la 1 del migdia, encara no marxem, perquè ens queda encara parlar de tendències amb la Roser Sort. Bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. Avui per parlar d'un tema que m'interessa molt, eh? Coses que regala la gent per la mica invisible, és l'època, i per tant tu expliques una mica quines opcions es poden regalar, no?
Bueno, sempre com ve aquestes èpoques, hem arribat ja al desembre i crec que toca parlar una mica, per fer una mica de Nadal ja, per començar a entrar en temes, és època que comencem a fer amics invisibles, sopars de Nadal d'empresa, sopars de família, regals i de tot.
I sí, avui volia parlar de l'amic invisible perquè m'he fet molta gràcia allò típic que amb els amics em van dir què regalem, el típic màxim 10 euros, que no tenim pressupost. A vegades et limita molt. Volia parlar dels 3 estils que tenim, 3 amics invisibles molt diferents i segurament molta gent es trobarà molt identificada. És el que es regala normalment.
L'amic invisible. És una mica invisible entre els amics i llavors quan sabem que ja ens coneixem molt i ja tenim molta confiança, sempre s'acaben regalant i això ho he buscat per internet. És una cosa que a mi m'ha passat però buscant per internet no seré jo un habitual i no vull posar-me a mi d'exemple, vull ficar a internet a veure si realment és així i és que es regalen sempre coses de caràcter una mica sexual, que sempre unes cartes o roba interior. Ah, doncs jo mai ho he vist en l'amic invisible cazat.
Bueno, doncs mira, per això et dic que a vegades no és que m'hagi passat sempre a mi, el típic que sempre acabar regalant aquestes coses per fer les xurrades. Perquè pel preu arribaria, fa gràcia. Fa gràcia i sempre doncs això, o roba interior o algun detall inclús fet per un mateix. Però pot ser insinuant, no, això? Segons quin ambient...
Clar, per això a vegades és el que et diem, entre mig, quan a vegades és un grup d'amics i és molt numerós o ens coneixem molt a vegades, o entre mig hi ha algun roce o alguna cosa. Es pot fer servir fins i tot per lligar, no? Sí. Per tant, molt bé. Bé, jo és el que et dic a vegades, i no sé si és així, llavors també fem una crida, si algú es vol animar a parlar-ne... Que ens ho expliqui.
que ho expliqui directament què és el que ell regalarà o què és el que li han regalat com a algú així i si realment ha sigut així però normalment és veritat que jo com a algú personal sempre he sigut el típic marc de fotos o una cosa molt personal perquè si coneixes bé o l'amica invisible o et pot tocar...
com ho fem meriment aquí, que et treus un nom i saps la persona a qui et dirigeixes, o no, com a l'estil americà de que realment tu vas a un sopar i es fa com una cosa que diuen els crackers. A mi m'agrada menys aquesta manera, m'agrada més que sàpigues a qui toca i que et puguis arriscar una mica més.
Pots acotar més, perquè a vegades vas a un lloc i compres el primer que et surti, ja sigui noi, noia, i t'és igual, i si el conegues o no el coneguis, llavors és com l'estil americà, que és el cràquer, diguéssim, que fas com una mena de regal, i no coneixes la persona que va dirigit, llavors és més difícil a vegades de comprar les coses.
Molt bé, doncs aquesta seria una opció, però també hi ha altres opcions que serien més habituals per companys de feina. Sí, jo ho volia parlar perquè teniu aquest tipus i és el de companys de feina. Típic que tens els companys de feina i si et toca el company de la taula del costat, per dir-ho d'una manera més... amb qui tens molta relació, doncs ja et toca a ell, és molt més fàcil, ja que el coneixes més, llavors pots ocultar una mica més el tema de sempre...
es regala... Quan tens el company de feina al costat, que pots agotar més, o quan et toca el de cinc taules més cap enllà. Quan són companys de feina, normalment, i dic per experiència a la meva mare o al meu pare, que sempre, si els ha tocat fer algun detall o alguna cosa, sempre s'acaba regalant la típica bufanda o els típics guants per l'hivern, o un gorro... Jo, algun cop, una mica invisible, han tocat, de les deu persones, cinc gairebé han marxat amb això. De vegades va bé, jo encara tinc un gorro que el faig servir d'una mica invisible. Doncs mira, imagina't...
Vull dir que és el típic regal que jo faig una crida i si no la setmana que ve en parlarem i buscarem internet. Jo ara ho he preguntat al Twitter a veure si algú ens contesta i la setmana que ve en parlarem. I és a que facin regals més originals. Vull dir que no... Trencar-se una mica les banyes, no? Encara que siguin 10 o 15 euros, doncs...
Intentar posar-hi imaginació. I més ara, tal com estan les coses, pots trobar milions de llocs on pots trobar coses mínimament maques, originals i a un preu mínimament assequible, que no tinguis que desmarxar uns 25 euros si realment és un company de feina i és algú molt, el que diem, molt limitat. Sí, sí, que és una simbòlica. Avui el que fas és una mica plantejar-nos els típics regals i la setmana que ve ens explicaràs què es pot regalar, no?
Que es pot regalar i no haurem llocs on la gent també els hi fem una idea d'on poden anar a comprar. I inclús buscarem per Sant Jus i, si no, per Barcelona o on sigui. M'agrada, Roser. De tota manera, dius que encara hi ha regats pitjors que els que has comentat, eh? No, no, pitjors encara que són els de la família. Que el de la família ja és quan ja es desmadra. Jo dic que és un desmadre perquè sempre m'havia pesat el...
El mateix, i és que quan és tanta confiança arriba a un punt de cutre, per dir-ho d'una manera, i és el típic gerro que a més ocupa molt l'espai.
I no, que n'hi ha de molt car de gerros, però el típic gerro que és de vidre, que a vegades el fan per ficar flors aromàtiques, que al final no fiques res. O el típic per dir, bueno, sí, sí, perquè hi fiquis flors, i no l'acagues utilitzant per res, perquè ocupa molt i és un trastomés a casa.
O també els marcs de fotos. També un clàssic, si tens fills atípic, que posa els marcs de fotos... Fa mandra, eh, tot això. Quan marcs de fotos, si em vull un, jo me'n vaig a comprar un, i si vull ficar una foto del meu fill, ja l'hi ficaré. No fa falta que no em regalis cap. Després, el joc típic de gots, d'unes copes maques o uns gots... A veure, sempre és útil el que diem. Tots les coses són mínimament útils i, bueno, clar...
Són per coses de casa, saps? Però clar, una mica més, demanes que la gent ho miri una mica més, sigui el que sigui, que pensi en la persona i no ho faci de pressa i corrents. La setmana que ve ens parlem més idees i propostes per l'amica invisible. Moltes gràcies, Roser. Molt bé, doncs. Que vagi bé i bon dia. Bona setmana.
I ja marxem, es queda només un minut per arribar en punt a la una del migdia, per tant, tanquem aquest just a la fusta d'avui, dijous, 4 de desembre. Agraïm ràpidament a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bueno, el Carles Hernández de Rius, la Laura Baringo, els tertulians Jordi Agulló, l'Ina Santa Bàrbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Pere Oliver, més a més també hem tingut el Manel Ripoll, l'Imanol López i la Roser Sort. Des de les 10 ha parlat Carme Berdoi, tornem demà, més coses, que vagi bé, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
El fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, inaugura aquest vespre l'exposició Paisatge sense pàtria al celler de Can Ginestar. Fins al 18 de gener la sala acollirà aquesta mostra formada per una cinquantena de fotos fetes arreu del món els últims set anys. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 4 de desembre. En titulars estaquem altres qüestions de la jornada.
L'obra social La Caixa destina 12.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just per subvencionar habitatges socials. El consistori disposa de set pisos socials al municipi adreçats a famílies en risc d'exclusió degut a una situació econòmica difícil. Obertes les inscripcions per assistir a una xerrada per saber com superar una entrevista laboral en anglès o francès. L'organitza el Servei de Mobilitat Internacional al Casal de Joves dimecres que ve, dia 10, a la tarda.
També parlarem d'un projecte amb el qual col·labora l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Es tracta del projecte explicant-m'un conte. Consisteix a il·lustrar amb una fotografia un conte infantil. Les fotos es podran presentar del 9 al 12 de desembre.
Bon dia. El fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, inaugura aquest vespre l'exposició Paisatge sense pàtria, al celler de Can Ginestar. Fins al 18 de gener, la sala acollirà aquesta mostra formada per més d'una cinquantena de fotos fetes arreu del món els últims set anys. Sant Just Notícies.
L'objectiu de Francesc Fàbregas no és muntar la típica exposició de fotos de paisatges, sinó que vol anar més enllà. La idea és mostrar paisatges des d'un punt de vista intimista i barrejar-los sense identificar el lloc on estan preses les fotografies. Francesc Fàbregas n'ha parlat al Just a la Fusta. Tenint aquest privilegi de poder viatjar, he aprofitat, i el que he fet és estreure coses molt personals. El que intento amb aquest tipus d'exposició...
Quan parlem de paisatges, que és una paraula que potser és com molt genèrica, no?, i potser un pèl banal, no?, que siguin coses molt més íntimes, no?, com evitar, doncs, si més no, els paisatges aquests que dius, home, els catàlegs.
Fàbregas es dedica a la fotografia des de fa més de 50 anys, sempre vinculat amb el món de la música. Així doncs, paisatges sense pàtria trenca una mica amb el que ha fet fins ara. El títol de l'exposició, per cert, és Idea del poeta vaí de Sant Jús, Joan Margarit. Són fotos de llocs diferents, però que segons Fàbregas creen una unitat a nivell global. Cada cop que el fotògraf capta una imatge amb la seva càmera, es planteja un enfrontament entre ell i l'espai.
l'enfrontament que té la persona, en aquest cas, l'individu o jo, davant, diguéssim, d'un espai, que és un espai, de vegades com un espai són infinits, no? I el que, d'alguna manera, et torna aquest tipus d'espai, no? Vull dir, clar, són... I aquí entra el que deia, potser, una mica de la part aquesta poètica. Sense voler, potser el fotògraf el que fa és fer poesia en imatge, no? Però són sensacions i són coses que, vull dir, que cadascú les pot o no les pot sentir.