Es va sanificar a la sala gòtica de la Llotja de Mar, el 2 d'agost del 1708, amb motiu de les noces de Carles III a Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel. És una peça de contingut mitològic que allua la figura de la nova reina dels catalans.
Difícilment hauria pogut tenir un argument més terrenal, perquè, atenció, l'òpera en aquell temps era un espectacle de consum elitista. No imaginin vostès teatres ni llantades heterogènies com els d'avui. Les actuacions musicals, fossin o no fossin d'òpera, no eren públiques, es restringien a l'àmbit cortesà, i eren en espais com els palous als reis o les capelles a les catedrals.
el poble podia escoltar aquella música, com a màxim, en les desfilades, mai en un recinte on es pogués gaudir del so d'un llaú o d'un clavací. I diguem-ho tot, l'afecció del rei per la dansa i la festa no va contribuir gens a la seva popularitat. N'hi ha prou amb un exemple. En els dies que se celebrava el seu casament, els Borbònics van prendre Tortosa. La notícia va causar tanta indignació a Barcelona que una multitud va plantar-se davant el Palau Royal tot bremant la seva intenció de pujar-hi i fer fora els músics. Sense especificar si per la porta o per les finestres,
perquè era una infàmia que sa majestat s'estigués entretenint amb comèdies mentre les places queien una rere l'altra. Òbviament, en aquests detalls, el monarca desafinava. A l'hora de la veritat, quan el malomen Carles III ja feia uns anys que havia tocat el dos de Catalunya per esdevenir l'emperador Carles VI, va ser el piròmen Felip V, qui sinó l'encarregat de repressiliar amb exilicis i censures els músics catalans que havien estat fidels al partit austriacista.
El Borbó no estava per orgues. 1714. Mirem el passat per construir el futur. La xarxa.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 10.
Primer titular pel trànsit. Equip viari, endavant. Es mantenen encara retencions a la V30, de Barberà fins a la sortida de Bellaterra, sentit sud, sortida que mantenen tallades els estudiants per protestar contra les retallades. A més a més, totes dues rondes de Barcelona molt plenes amb retencions, sentit Nus de la Trinitat. A la Vall de Brona, a més a més, hi ha un vehicle avariat i les C58 encara amb aturades del Nus de la Trinitat de Ripollet, direcció Terrassa. Això, entre d'altres punts.
L'economia espanyola va créixer un 0,2% al quart trimestre de l'any, una dècima menys del que s'havia previst inicialment. El repunt s'explica per l'incipient millora del consum, les inversions i per l'increment de les exportacions. En el conjunt d'un any, l'economia va caure un 1,2%.
Aumenta l'atenció entre Rússia i Ucraïna per l'ocupació del Parlament i el govern de Crimea. Per homes armats prorussos, Ucraïna adverteix la flota russa contra qualsevol acreció militar, mentre Moscou està disposat a defensar els drets dels seus compatriotes a Crimea i posa en alerta de combat els cassa-bombarders a tocar d'Ucraïna.
La qüestió catalana tornarà a protagonitzar l'última sessió de debat de política general, que a aquesta hora es reprendrà el congrés. Els socialistes catalans votaran en el mateix, que el PSOE s'abstindran en una resolució a favor de la consulta i el PP intentarà blindar la unitat d'Espanya.
Els estudiants de secundària i universitats fan vaga avui a Catalunya a les illes i el País València es mobilitzen contra l'aplicació de la LOMSE i un ensenyament cada cop més elitista. Alguns estudiants van passar la nit a les facultats i ara els piquets impedeixen el pas al campus del Raval.
L'autor d'incendis estrena avui Sela, al lliure de Montjuïc un monòleg que planteja com podem tornar a ser nosaltres mateixos quan fa temps que no utilitzem la llengua materna. Només es podrà veure fins al 2 de març. Ara, els esports. Al Barça Pública, avui la convocatòria de la consultam, que el 5 d'abril preguntaran al soci blaugrana pel futur del Camp Nou. A la tarda, l'equip s'entrena, continuant amb la preparació del partit contra l'Almeria. Ahir, a la Champions, el Madrid va golejar el Schalke per una sis.
Avui, a l'Euroliga de bàsquet, l'efes d'Istanbul-Barça, a partir de les 7 del vespre, i a Lleida comença la Copa d'Ukeipatins, a un quart de vuit voltregats reus i a dos quarts de deu l'Iseu al ventrell. A la Copa d'en Vol, Victòria Zahid, del Barça i el Granollers, i derrota del Filiol Laugrana.
Fa més fred, temperatures entre 3 i 5 graus més baixes, algunes boires al nord-est del país i glaçades fora del Pirineu. Ràpidament arribarà un front que farà augmentar la no volositat d'oest a est del país, més compacte aquesta tarda. Portarà pluges al Pirineu de Lleida i zones pròximes als ports. Aquesta hora a Barcelona, 9 graus zero, a Girona, 2 negatius a Tremp i 7 graus a Tarragona.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dijous 27 de febrer.
Comencem ara el programa des d'ara i fins a la una del migdia. Us acompanyarem explicant-vos moltes coses. Per exemple, de seguida repassarem les notícies més destacades d'avui amb l'Andrea Bueno. També ens fixarem en l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius.
Cada 11 i 10 entrevistarem a Martina Rogers per parlar del documental del mes, que ha arribat demà a Sant Just, és Palm, ens explicarà les característiques principals d'aquesta nova producció edivisual. Hi ha dos quarts de dotze, tertulia d'actualitat, amb el Pere Oribe, la Joan Algarra, la Montserrat Reial, el Jordi Agulló i l'Elina Santa Bàrbara.
I com que és dijous, també tindrem moment pel teatre i pel vi. La Maica Dueñas arribarà cap a les 12 i 10 per explicar-nos les novetats teatrals de la cartellera d'aquesta setmana. I l'Street Goldstein del celler de Can Mata ens parlarà de vins cap a dos quarts d'una, l'últim tram del programa.
Està plegat des d'ara mateix i fins a la una del migdia i comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just.
I per això saludem l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Bon dia. Avui és dijous gras, eh, Andrea? Sí. No sé si has menjat truita. Tens previst menjar truita, got i farradou? La veritat és que no m'ho he plantejat, però avui et tocaria. Sí? Doncs mira, vinga. Jo he esmorzat una drapada de truita. Sí, no? En sèrio? Sí, sí. Molt bé. Però ho he fet expressament, eh. Vinga, al migdia farem alguna cosa, va. Molt bé. De moment no m'havia plantejat, sincerament, què dinar, eh, però bé. Mira. Ara esmorzam, esmorzaré una poma després, però al migdia ja farem alguna cosa a casa.
En fi, això d'una banda, que no és cap notícia, exacte. Ara sí que parlem de notícies de Sant Justa perquè avui hi ha ple municipal. Exacte, és últim dijous de mes, per tant toca sessió municipal.
Un ple que preveu aprovar de forma definitiva la fusió de les empreses municipals ProMunça i Proexa. Recordem que l'any passat ProMunça va absorbir Proexa i després d'aprovar-se de forma inicial en plens anteriors ara el plenari haurà de donar el vistiplau definitiu a l'empresa única. La sessió també escollirà el jutge o jutgessa de Pau de Sant Just i el corresponent substitut.
I un dels temes més destacats de la sessió serà el rebuig a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A més, els grups del PSC, CIU, Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció conjunta en defensa dels drets de les dones. Hem de recordar que la setmana que ve tindrà lloc al Dia Internacional de la Dona, el proper 8 de març.
i a la part final del ple de febrer s'obrirà el torn de precs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. La sessió serà avui a l'Ajuntament, és oberta a tothom, com sempre, i començarà a les 7 de la tarda. I recordeu que si voleu saber l'ordre del dia complet, si el voleu conèixer, el podeu consultar a la seua electrònica del web municipal, sanjust.cat.
Ara parlem d'urbanisme, de millores a la via pública perquè a l'Ajuntament de Sant Just posaran marxat dilluns una unitat d'intervenció ràpida. És un nou servei que actuarà a la via pública fent petites obres de manera ràpida. L'empresa AXA va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament que sol·licitava aquest servei.
La caiguda d'inversions sobre municipals a la via pública ha fet que el consistori hagi pres la decisió de crear aquesta unitat d'intervenció ràpida i destinarà una part anual per a actuacions concretes de millora de paviment, voreres i fer manteniment als espais públics. Serà un servei que d'alguna manera complementarà la feina de la brigada donant una resposta més àgil a les necessitats que vagin sorgint als espais públics de Sant Just
Cal destacar que aquesta unitat disposa de dos vehicles, quatre treballadors i que aquest 2014 està previst resoldre i donar resposta immediata a més de 1.700 metres quadrats de paviment de voreres a Sant Just, més de 1.000 metres quadrats de paviment d'asfalt i més de 60 escossells entre altres elements. Per tant, dilluns entrarà en funcionament aquesta nova unitat d'intervenció ràpida de Sant Just.
que no s'hagin d'aconseguir.
I acabem encara amb una última qüestió, parlem de cultura perquè avui s'inaugura una exposició i dura pocs dies. Sí, és una exposició que s'anomena Express perquè s'inaugura aquest vespre i es podrà veure fins diumenge. Per tant, una mica més de tres dies és la mostra retrats del dissenyador Quindeu que es podrà veure a l'espai de lliure creació Carme Amararet.
Quim Déu mostrarà en aquesta exhibició un projecte que va iniciar fa més d'un any quan va rebre un premi d'investigació sobre mobiliari. Sobre disseny de mobiliari allò va donar lloc a la creació d'aquesta mostra. En concret a l'exposició es podrà veure una pintena de fotografies especials sobre les obres que formen part de l'exposició retrats. Per tant és una mostra fotogràfica i són unes imatges diferents de les escultures de Quim Déu.
L'exposició Express Retrats s'inaugurarà avui a dos quarts de vuit del vespre i claurà diumenge, per tant només es podrà visitar durant poc més de tres dies. I a més, Quim Déu estarà present avui durant la inauguració per tal de debatre sobre l'art i sobre la seva obra. Per tant, un plus en aquesta inauguració. A l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret es troba, recordem-ho, al carrer Bona Vista número 105. Per totes les persones que hi volguin anar.
Perfecte, doncs també queda dit, per tant avui és contraprograma amb el ple, eh, per això. Exacte, sí, perquè avui dubto que el ple duri només mitja hora, sincerament. Sí, tens quants punts, tens quants punts. Bé, en tot cas, són les notícies, algunes de les notícies d'aquest matí, en podeu sentir com sempre més els bulletins horaris i també els s'enjust notícies d'edició migdia i de seguida repassem més notícies que passen arreu del país i arreu del món a través de la premsa. Abans, però, posem música aquest matí de dijous.
No sé si t'agrada o no, però és una cosa que m'agrada.
Són els Coldplay que han fet una cosa molt diferent del que estem acostumats a sentir per part seva. Es diu Midnight, exacte, el van treure ahir i des d'ahir en Dispote ho qualifiquen fins i tot que s'acosten a Bon Ibert de la mà de John Hopkins en aquest tema, perquè és veritat que potser pots recordar d'alguna manera aquest altre músic. Diu que és una cançó de les més arriscades que ha fet Coldplay, dura 5 minuts
i té molts sintetitzadors, no té una estructura, doncs, purament convencional, i per tant, doncs, un nou camí pel qual... Sembla una mica fosca, no? Sí, sí, sí, almenys al principi. Molt hivernal... Sí, sí. No, però sona bé, m'agrada. Doncs és Midnight. Molt bé.
S'ha d'anar...
No sé si t'agradaria dir-ho, però no sé si t'agradaria.
Just a la fusta.
Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz. Smooth jazz.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets, oficis i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon llesó i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
M'agrada molt.
Ara passen tres minuts d'un quart d'onze, ens fixem en l'actualitat d'aquest matí, per això tornem a saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Què tal? Bon dia. I el que fem és, primer de tot, hem de sentir el patrocinador, eh? Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
I ara sí, per tant, explica'ns, Andrea, la notícia que comparteixen avui tots els diaris. Doncs avui tenen un protagonista, és Paco de Lucia, va morir ahir aquest músic a Mèxic. Al periódico llegim, guitarra universal, veiem una foto seva, commoció en el món de la música, Paco de Lucia, el gran geni contemporani del flamenc.
mort d'un infart als 66 anys. Hi trobem, de fet, al periódico, ja ens ho avancen en portada, articles diferents de Niña Pastori, Javier Ruival, Joan Anton Carrarac i Juan Manuel Cañizares. Al diari ara també li dediquem una part de la portada i llegim que s'apaga la màgia i el rigor del flamenc. Paco de Lucia, monstre de la guitarra espanyola, mora a Mèxic d'un atac d'acord als 66 anys
i, per últim, la Vanguardia també ens en parla i ens diu la guitarra plora Paco de Lucia. També veiem alguns articles diferents de personalitats relacionades amb el món de la música, com Juan Manuel Cañizares, que repeteix el periódico, Edmond Colomer, Chikuelo i Faustino Núñez. Hem de destacar que tots els geris també acompanyen aquest article amb imatges de Paco de Lucia, per tant, ara ho comentarem.
és una notícia que comparteixen els diaris, la que ocupa també part important dels diaris en paper, és una notícia que vam conèixer ja fa 24 hores però evidentment els diaris no van poder recollir i avui l'hi dediquem a aquestes pàgines. Actualitzem la informació ara a través dels diaris digitals perquè hi ha més qüestions evidentment més enllà del que tenim als diaris en paper, la vida evoluciona.
M'ha agradat molt filosòfic, això, però en tot cas era per explicar, per exemple, que creix l'atenció a Ucraïna, les forces espacials de la policia i el Ministeri de l'Interior encerclen el Parlament i la seu del govern a Crimea. Homes armats haurien assaltat el Parlament i el govern regional de Crimea i estan ocupades des de bon matí per un grup d'homes armats. Com dèiem, mentrestant, Rússia posa en alerta de combat els seus casabomberders a tocar de la frontera amb Ucraïna.
També destaca angulejada de doblets en territori alemany. Ho tenim doncs al 324, ben amunt. Que el cos de Paco Lucía serà repatriat avui i també es fa ressò al 324 de la jornada de la Vaga als instituts de secundària i a les universitats.
Aquests són els temes que destaca el diari ara, tot i que ens expliquen com troba la consulta inconstitucional i defensa en autèntica unió federal a Espanya. L'exministre de Defensa explica en un article al Miami Herald les raons per les quals Catalunya i Espanya han de continuar juntes.
i acabem aquest repàs explicant-vos que el PIB espanyol va créixer el 0,2% al quart trimestre i va caure el 1,2% el 2013. Dades econòmiques que s'han conegut aquest matí i que destaca la Vanguardia.
Més coses, tornem als diaris ara en clau de fotografies, Andrea. Què ens expliques? Doncs la fotografia també de la jornada, bandada d'una de les notícies més destacades a les portades, són fotos de Paco de Lucía, acompanyat de la seva guitarra, perquè recordem que va morir ahir als 66 anys, i avui tots els diaris, d'alguna manera, li fan el seu homenatge destacant la seva imatge.
tant el periòdico com la Vanguardia i com el diari Ara. A la Vanguardia també trobem una mini imatge del Camp Nou on llegim tres preguntes en una per al referèndum del Camp Nou i una fotografia on veiem milers de persones esperant pacientment per rebre els aliments que distribueixen els enviats de les Nacions Unides al camp de refugiats de Yarmouk al sud de Damasca, Síria, i el peu de foto diu Síria entre les bombes i la fam. Ara també en parlarem en clau internacional
I al diari ara veiem dues fotografies més a banda d'aquesta de Paco de Lucia. Veiem alguns enfrontaments que van tenir lloc ahir al Parlament de Crimea. La ciutat de Sebastopol va ser escenari ahir de xocs entre pros russos i tatars ucrainesos. Ara ho has actualitzat tu.
I per últim també veiem una fotografia amb portada de Lara, una fotografia petita on veiem el Diego Pérez i acompanya el titular que diu 52 anys sense feina ni opcions de trobar-ne. És un reportatge que fa avui el diari Ara i que ens diu que la Creu Roja alerta que la crisi castiga sobretot adults com Diego Pérez, un dels protagonistes també avui a Lara.
Doncs són les imatges d'aquest matí. El que fem ara és fixar-nos en les notícies internacionals. És moment d'obrir diaris i anar cap a diferents punts del món. Per exemple, cap on comencem, Andrea, avui? Doncs comencem parlant de Síria i ens acostem al que ens diu la Vanguardia. Ens diu que el titular és Ofensiva de l'Assad als suburbis de Damascus. Les tropes sirianes aprofiten la divisió del Front Rebel. Les tropes Lleials, el president Baixar al Assad, van llançar ahir al matí una nova ofensiva als suburbis orientals de Damascus.
La televisió, de fet, va mostrar imatges de barris reconquerits i va donar la xifra de 175 rebels morts. L'Observatori Siria dels Drets Humans, que és més proper a l'oposició, va confirmar l'atac però va rebaixar els morts a una estatantena.
La milícia talibanesa va contribuir a l'èxit de l'operació militar que ha permès al ESAT consolidar el control sobre Aguta. I ens diu també la vanguardia, que aquesta zona oriental de Damasca havia estat un fortí rebel des que l'any passat va ser blanc d'un atac amb armes químiques que va matar centenars de civils.
Això és el que està passant a Síria i també ens acostem a l'actualitat de Venezuela i ens explica a La Vanguardia la història d'Antonio Zermeno, ex-boxejador. La Vanguardia ens acosta al malestar que s'està vivint al país a través del segrest i de l'assassinat d'aquest ex-campió.
de Voxa, Antonio Cermeno, que havia estat campió mundial de supergall i ploma, als 44 anys era una de les glòries esportives del país. Dilluns el van segrestar i dimarts el seu cadàver va aparèixer en una carretera propera a Caracas. L'assassinat en principi no té res a veure amb la crisi que viu el país, però evidencia la principal preocupació ciutadana, la inseguretat, que és l'origen de les protestes estudiantils.
Tot i això, el crim de Cermeno el va aprofitar el president Nicolás Maduro per enfangar els antitxavistes. Va dir que el van segrestar amb la seva família i després el van endur només a ell, i els sicaris el van matar. Es tracta d'un jove campió mundial de boxe de la nostra pàtria, un bolivarià veritable.
i va dir també que després de deixar clar que el boxejador era xavista Maduro va llançar. Capturarem els assassins i sicaris enviats a assassinar Antonio Cermeno i ens enfrontarem sense cap dubte a un cop d'estat. I un punt més que ens costa la vanguardia és que d'altra banda entre les 16 morts que segons els mitjans locals acumuleja la crisi política actual hi ha un home amb doble nacionalitat, veneçolana i espanyola. Es tracta de Wilmer Carballo de 43 anys descendent de Canaris que va morir dilluns després d'haver rebut un dret.
Doncs anem de les notícies que ens arriben avui en clau internacional. Ens fixem ara què passava en un altre 27 de febrer de fa més anys.
Comencem per la portada del 27 de febrer del 94, ara fa 20 anys que era justament un diumenge.
Se'ns deia que el BBUB, en aquell moment encara no era BBUBA, s'assumava a la pugna del Santander i argentària, justament per Benesto. Emilio Ibarra definia el 94 com l'any de la sortida de la recessió.
I després el Barça no renunciava a la quarta lliga consecutiva, és el que se'ns deia en referèndums al partit que havia jugat el dia abans al Barça i la imatge de Ristos Toikov, que havia marcat un gran gol, segons ens deia, que s'ha portada fa ara mateix 20 anys.
Més coses, 27 de febrer del 99, en fa 15. Els 15 acaben la cimera sense avançar en l'agenda 2000. Era el tema principal d'ara fa 15 anys. Parlava d'aquesta reunió que hi havia hagut de caps d'estat.
I també es deia que hi havia gairebé 20.000 casos pendents a l'Audiència de Barcelona. Per tant, notícia també en clau judicial. Ara fa exactament 15 anys, és el que tenim a la portada de la Vanguardia.
I avui acabem ja aquest trepàs perquè no ens costa molt recuperar... ens va molt lent internet, avui ja vaig molt lenta fent aquestes notícies i per tant doncs... Li costa, li costa. Sí, sí que li costa. Per tant acabem només amb el que passava fa cinc anys. Zapatero i Rajoy utilitzaven Garzón com arma electoral. Telefònica liderava el balanç de les grans empreses.
I aquests bàsicament eren els temes que no té cap sentit d'això. Deixo perdre aquesta batalla i ens anem cap a una altra història. Tornem al dia d'avui. Els diaris amb paper, que aquests no ens fallen. Per fixar-nos en contraportades, comencem destacant la de l'avantguàrdia, la contra d'avui, on llegim.
que Chevron ha de pagar i així deixarà de repetir el seu crim. Doncs avui l'entrevista que fa el Víctor Amela a la contra de la vanguardia és el Pablo Fajardo, que ha vençut la patrullera més gran del món. Diu que es va fer advocat i ha vençut a Chevron, el gegant patruller que ha intoxicat la selva i ha humiliat els pobladors. Diu que ha estat l'heroi de l'any de la CNN i premi Goldman, el Nobel del medi ambient.
Víctor Emela li pregunta què ha aconseguit i ell respon la primera sentència de la història contra una companyia patroliera que per agressió mediambiental. Diu que és a Txebron, abans Texaco, la companyia patroliera més gran del món. El que va fer malament és destruir part de la seua amazònica de l'Equador
Intoxicar terra, aigua i aire, causar càncers, violar dones, segrestar nens, alcoholitzar pobladors i desplaçar-los, humiliar la dignitat de 30.000 indígenes. I els poders d'aquesta companyia són jaciments de petroli, refineries, vaixells, patrullers... És una de les cinc empreses amb més cabal monetari del món i els seus actius valen 233.000 milions de dòlars. I vostè l'ha guanyat. Sí, jo i quatre col·legues més.
i acaba dient que han condemnat a Chevron a pagar 9.500 milions de dòlars, que aniran destinats a descontaminar la selva i a regenerar l'ecosistema dels indígenes. De unitat el que llegim avui a l'avantguàrdia. Saltem cap al periódico on tenim que la gent sense papers té por de sortir al carrer.
Ho diu Homera Roseti, que fa 13 anys com a estudiant es va involucrar en la lluita dels immigrants sense papers i ho continua fent. I comença aquesta entrevista la Catalina Gaià d'una manera curiosa, que d'entrada ja crida l'atenció, un senegalès diumenge li va preguntar a la plaça Sant Jaume, ets de papers per a tothom? Perquè realment ella és una noia de raça blanca i en una concentració
de gent de color negre, cridava l'atenció. Ella va dir que sí. Tots dos participaven en una jornada en la qual recordava que fa 13 anys hi va haver una vegada fama a Barcelona per aconseguir papers. Comença dient ella amb dicumera. Els meus avis, italians, van emigrar a l'Argentina i els meus pares van sortir de l'Argentina per la dictadura. Diu, soc catalana, ciutadana del món. Amb una DN així les fronteres no s'entenen. Moltes famílies tenen una història d'emigració i si no la tenen, la tindran molt aviat.
I explica també en aquesta entrevista com es va vincular a papers per a tothom, diu, el 2001, en les tancades a les esglésies, i vaig participar organitzant una xarxa de suport universitari. Uns anys després, quan treballava com a periodista, vaig cobrir el desallotjament de les casernes de Sant Andreu. I aquelles casernes es van desallotjar perquè havien de ser equipaments, diu, i són notícia perquè s'han encetit una part als legionaris.
i d'aquesta manera l'Humera Roseti, que és la protagonista de la contra del periòdico, es va involucrar amb papers per a tothom. I acabem amb l'entrevista del diari Ara. Avui el titular és Ser qui ets. És l'entrevista que fa cada dijous Bibiana Ballvé.
Avui entrevista Pau Freixes, director i productor de la sèrie Pulseres Vermelles i la pel·lícula Herois, entre d'altres, i destacar que entre els seus mèrits hi consta ser capaç de mirar-se una sèrie durant tota una nit sense dormir. El defineix com entrega absoluta fins a l'última conseqüència i ferm defensor de la televisiva qualitat i del cine dels vuitanta.
La Bibiana diu que és un noi que té més seny que rauxa, pensa abans de parlar però es té pres. Diu que en la seva professió li va la vida. Diu que té una mà agafada a l'enteniment i deixa lliure les emocions, però la mà segueix sempre allà. Diu que és sinceritat, proximitat i vigor. És aquest el missatge que vol enviar i diu que ho aconsegueix.
I també ens diu que ha crescut amb Spielberg i ara Spielberg produirà polseres vermelles als Estats Units. Diu estancar el cercle, que això significa per a ell felicitat. I acaba destacant que el Pau té uns ulls que li permeten una connexió universal amb un públic massiu. I aquest és el secret a l'èxit de la seva obra que avui trobem a la Contra de l'Ara.
Acabem aquest repàs de l'actualitat ara amb la notícia curiosa del dia que avui passa per París. Qualsevol persona pot col·locar el seu rostre al Panteó de París. Sembla que ara ofereix aquest temple a qualsevol que vulgui l'oportunitat de presidir temporalment l'edifici on hi ha les restes de Marie Curie, Victor Hugo o Walter.
A les notícies internacionals, que ara entrarien dues dones i dos homes més. Sembla que l'iniciativa d'aquell monument de París està orquestrada per un artista de carrer que cobrirà el simbòlic edifici que presideix el barri de París.
amb una túnica de retrats de gran format durant el temps que durin les feines per restaurar-lo. Sembla que si li envies per correu electrònic una foto, et donen l'adreça si vols, podeu buscar informació en un correu electrònic, és una web de fet, que és www.aupanteon.fr, una fotografia tant en color com en blanc i negre on aparegui una sola persona de cara
que mostri la cara i les espatlles sobre un fons clar. L'original fotògraf urbà francès, que no té ni 30 anys i ja s'ha convertit en una firma reconeixible internacionalment, i reunirà aquestes imatges aportades per ciutadans anònims fins al dia 29 de març i anirà explicant com va tot plegat a través de les xarxes socials. Hi ha una etiqueta que és A.U. Pantheon.
vol dir o Panteó. I també l'artista recordarà diverses serien ciutats de França amb una furgoneta fotomatón que retratarà gratuïtament a qui vulgui en format pòster. I al partit del 22 d'abril l'artista cobrirà amb una selecció de cares desconegudes la Flaman Cúpula. És evident que, com deia més, només per mentre d'obrir aquest moment de restauració, però de 83 metres de l'alçada estarà coberta amb totes aquestes cares. No està mal la idea. Home, és una bona proposta de màrqueting, no? Aquest noi doncs...
El que volia mirar és la partida 22 d'abril.
El que durin les obres, els treballs... No, no, el clàssic de gent. La restaureció integral del monument hauria de durar prou d'una dècada i costar uns 100 milions d'euros. Tot i que en temps d'estalvi per les arques franceses només hi ha pressupost per una primera fase de 19 milions, en total haurien de ser 100 milions. El que duri aquesta primera fase. Caldria potser dos anys, doncs és molt de temps.
No s'anirà renovant per això. Estarà allà la cobertura aquesta. Clar, potser fa mal bé, no? De moment sembla que durarà... No diu fins quan. No, no, no. Mira, iniciativa per destacar el que faran allà a París. A París. Molt bé. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia.
Un moment per obrir diaris i aturar-nos a diferents informacions que tenim avui a la premsa escrita
I comencem avui aquest repàs per la Vanguardia, que a les pàgines de l'OMO avui dedica unes quantes pàgines. De fet, per parlar del Mobile World Congress, per exemple, ens parla de diferents aplicacions, com ara Papero, que és el robot de companyia. Un petit robot que està pensat per fer companyia a persones grans, nens i també invidents, gràcies al seu reconeixement festial, sap en quin estat d'ànim es troba l'usuari.
Atenció perquè també pot llegir els llavis per millorar la seva capacitat de comprensió i compta també amb sensors ultrassònics d'obstacles i rodes que li permeten desplaçar-se per atendre o seguir l'usuari.
Fa 38 centímetres d'alçada, molt curiós, aquest robot que avui explica la vanguardia, que també destaca un raspalladens connectat al mòbil amb la connexió Bluetooth, permet fer un seguiment del tipus de freqüència de raspalls dels usuaris. Es pot personalitzar el tipus de raspallat, concentrant-se en les necessitats que les parts necessiten una cura especial.
I per mantenir la motivació dels usuaris poden llegir les notícies, mirar el temps o la seva pròpia agenda mentre espatllen les dents amb aquesta aplicació. Tenim avui a l'avantguàrdia Randall Mobile Congress.
I ara ens aturem a les pàgines d'internacional per parlar de Bangladesh, del reportatge que assigna avui Víctor Martín des de Sabara a Bangladesh. Gran drama, diu poca millora. El tèxtil de l'Angladeix ha avançat molt poc en els drets dels treballadors, gairebé un any després de l'espondrament de DACA, el govern va augmentar el sou a 0,25 euros l'hora.
Comença dient aquest reportatge destacant paraules de parla aquí de 19 anys. Diu que quan sóc a casa encara sento els crits de la gent demanant-me ajuda i vinc aquí per veure si puc salvar-los. Ho explica des d'una pila de runes on les restes del que el seu dia va ser el Rana Plaza, la fàbrica tèxtil que a l'esfondrar-se va acabar amb la vida de 1.130 persones i en va ferir 2.000 més l'abril de l'any passat a Sabar, als Afores de Daca a Bangladesh.
explica que aquesta noia, que aquell dia va anar a treballar sense el consentiment de la seva mare, va poder sobreviure al desastre. Era la tercera planta, cosint per marques occidentals, quan tot es va ensorrar. Abans de sortir, en mig del caos, aquesta jove del Bangladesh va salvar dos companys, Shimo, també de 19 anys, que és l'únic que recorda.
Ell és l'únic que recorda que li deu la vida a ella. Diu que cap de tots dos tenen feina avui, com la majoria de víctimes del desastre. Gairebé un any després, els que sí que treballen al Tèxtil de Bangladesh, assaboreixen certes millores en les seves condicions laborals, encara que reconeixen que el camí és llarg.
De fet, per l'ONG Human Rights Watch les millores són insuficients. El Govern no va aconseguir indirar les condicions als treballadors de la confecció i que aquestes mesures van quedar molt per sota de les normes internacionals.
També explica aquest reportatge que algunes firmes occidentals també es van comprometre al pagament d'una compensació de les víctimes. El total necessari es xifra en 35 milions d'euros. Aquí, Ximo, han rebut 422 euros cadascun, encara que la majoria no pot dir el mateix. Un reportatge que val la pena llegir avui a les pàgines internacionals del periòdico.
I acabem aquest repàs amb el diari Ara, article de Thomas Friedman des de The New York Times, un article que avui publica el diari Ara d'aquest periodista tres cops premi Pulitzer que titula l'article Com aconseguir una feina a Google.
I parlar d'una entrevista que es va publicar The New York Times justament el juny de l'any passat a l'Aslo Vox, vicepresident primer de recursos humans de Google. Vox va declarar que la nota mitjana obtinguda a la universitat no és un criteri útil a l'hora de contactar algú, igual que l'apuntació d'un examen, perquè cap dels dos serveix per fer cap pronòstic sobre una persona. El directiu assenyalava també que el percentatge de treballadors de Google sense cap titulació universitària havia augmentat amb el temps i que en alguns apartaments fins i tot arribava al 14%.
Diu que per tot plegat va decidir visitar Google i escoltar aquest representant o responsable de recursos humans. Diu que treure bones notes que ajuda, sense dubte, però que també es fixen en moltes altres coses.
Per exemple, diu que si es tracta d'una vacant tècnica i la meitat de les vacants ho són, valorem la capacitat de la persona per programar. Així tot, per qualsevol feina, la qualitat que prioritzem per sobre de tot és la capacitat cognitiva en general. I no em refereixo, diu, al coeficient intel·lectual de la persona. Parlo de la capacitat per aprendre, per anar processant els coneixements sobre la marxa, per fer encaixar dades i informacions d'àmbits molt diferents. Per tal de valorar aquestes capacitats,
Fem servir entrevistes conductuals, estructurades, que posem a prop per assegurar-nos que fan prediccions encertades. En segon lloc, la qualitat més valorada és el lideratge.
Diu, entès, però d'una manera diferent, del lideratge tradicional, com quan et pregunten, va ser president del club d'escacs, ha sigut vicepresident comercial, quant de temps vas trigar a arribar a ser-ho? A nosaltres, diu, això no ens interessa. El que ens importa és si quan formis part d'un equip i et trobis a banda d'un problema intervindràs i el lideraràs per sortir-vos-en. I en cas que et quedis enrere i deixis d'actuar com un líder, deixaràs que algú altre ho sigui? També parla de la humilitat i del sentit de pertinença.
Per aquest motiu, per exemple, els estudis demostren que molts dels graduats que arriben a les millors escoles de negocis acaben estancats perquè la gent més brillant i amb èxit no està acostumada a fracassar, així que tampoc aprenen a aprendre dels fracassos. Hem de tenir, diu, un ego molt gran i molt petit a l'hora. I la qualitat de tensió que té Menja en compte a Google és l'experiència.
Diu que el treballador no vell s'equivora alguna vegada. Segur que també apareixerà amb alguna proposta totalment innovadora de tant en tant. I això suposa un gran valor afegit. Per resumir la teoria de Vox, diu Thomas Friedman, sobre la selecció de personal, el talent adopta moltes formes diferents avui dia i arriba de maneres tan poc tradicionals que els encarregats de recursos humans han d'estar oberts a qualsevol perfil, més enllà dels universitaris llicenciats en centres de prestigi.
Diu que Vox també adverteix sobre una altra cosa important. Aneu a un compte perquè una titulació no vol dir necessàriament que estigueu capacitats per fer qualsevol feina. Al món només li interessa i només paga allò que sigueu capaços de fer amb el vostre coneixement i tant li fa com ho hagiu après. I era una època en què cada vegada més la innovació és producte d'un esforç col·lectiu i a moltes altres qualitats a tenir en compte com lideratge, com dèiem, mobilitat, col·laboració, adaptabilitat, interès per aprendre i tornar a aprendre. Sigui on sigui que aneu a treballar, aquesta serà la realitat.
Un molt bon article avui al diari Ara. Assignats per com es feritven els trobem a les pàgines d'opinió.
Enllaçem això ara amb l'actualitat esportiva del dia. Ens fixem en les portades dels diaris d'avui. Per exemple, el nou esportiu titula Els Homes de Tata i parla de la defensa de Martino després de les paraules de suport de l'altre dia d'Iniesta. Ahir va ser Xavi, qui va donar la cara pel seu entrenador després de les crítiques rebutes. Rebutes parla desfeta a noeta.
L'esport també destaca que el Tadan és l'únic culpable, el que va dir ahir Xavi, tot i que també parlen en primer lloc d'Arturo Viral, el fitxatge que exigeix Martino. El tècnic el considera un reforç imprescindible al centre del camp, és de la Juventus.
I el Mundo Deportivo diu que el que no s'investiga o no informa, que diu que a diferència del Barça, al Madrid ningú ha buscat irregularitats, va tributar com a escenari la comissió del pare de Cacá, la policia portuguesa va seguir el fitxatge de Pepe i aquí hi ha ocultisme. Entra per tant en aquest joc d'investigacions i rumorologia avui al Mundo Deportivo, que també diu que el Barça té lligat a Calicovic, un jugador de Zagreb que té 17 anys.
I en clau cultural us expliquem uns quants titulars d'aquest matí, per exemple, a banda de tota la resposta que hi ha hagut i el suport i el lament, les condolències per la mort del mestre del flamenc Paco de Lucia, us expliquem més coses d'aquest matí. Per exemple, que Nora Navas és la Dona Rosita de l'Orca, l'obra del poeta Granadí, torna a Barcelona al Teatre Nacional 80 anys després de la seva estrena.
Si ahir parlàvem que les matemàtiques donaven a Gràvit i el triomf dels Òscars, avui parlem que el guru dels Òscars aposta per 12 anys d'esclavitud. Neus Cañelles diu que la imaginació està sobrevalorada i ho defensa amb el seu llibre Mai no sé què fer fora de casa.
Els preparats hi canvien el paper coixer pel Pompidou. El museu serveix de 600 obres, entre les quals, a més de fotografies de famosos fetes sense el seu consentiment, hi ha creacions d'artistes com Richard Hamilton. Víctor de Diego Trio inaugura el 13 de març el 33è Festival de Jazz de Terrassa. La cita s'allargarà 18 dies i reunirà uns 250 músics.
I el logo de Wall Street demandada per un dels personatges en què es basa. Andrew Green, que inspira el personatge que interpreta PJ Byrne, denuncia que se'l caracteritza de forma injusta com un delinqüent.
I'll be back to all of them.
But if I was to say...
M'agradaria veure-la.
Just a la fusta, al magazine del matí. Smooth Jazz De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sent Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conegudes i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sent Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Fluzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador.
Catalunya Informació. Són les 11.
La justícia europea dictamina que l'anomenada cèntim sanitari és il·legal perquè vulnera la normativa comunitària. Aquest impost que el govern espanyol va cedir a les comunitats no s'aplica des del 2013. Ara falta veure si la sentència té efectes retroactius. Esquerra ja ha defensat les seves propostes de resolució en favor del dret a decidir en el debat de política general que acaba avui al Congrés. Els republicans reiteren que la consulta és legal i demanen als diputats del PSC que no s'abstinguin.
L'economia espanyola va créixer un 0,2% al quart trimestre de l'any i això és una dècima menys del que s'havia previst inicialment. El repunt s'explica per l'incipient millora del consum i les inversions i per l'increment de les exportacions. Al conjunt de l'any, l'economia va caure un 1,2%.
Els estudiants de secundària i universitats fan vaga avui a Catalunya, a les Illes i al País Valencià. Es mobilitzen contra l'aplicació de l'Alomfe i un ensenyament cada cop més elitista. Alguns estudiants han passat la nit a les facultats i ara els piquets impedeixen el pas al campus del Raval. Els Mossos han identificat un centenar de joves que pretenien fer talls de circulació a la P7.
augmenta l'atenció entre Rússia i Ucraïna per l'ocupació del Parlament i el govern de Crimea per a homes armats prorussos. Ucraïna adverteix la flota russa a Sebastopol contra qualsevol agressió militar. Moscou ha estat disposada a defensar els drets dels seus compatriotes a Crimea i ha posat en alerta de combat els cassa-bombarders a tocar d'Ucraïna.
El cos del Paco de Lucía s'ha repatriat avui a l'estat espanyol i el fèretre s'instal·larà al Teatro Real de Madrid, un lloc on va actuar moltes vegades i fins i tot hi va gravar un disc. Després, el gran mestre de la guitarra serà traslladat a la seva ciutat natal, el Jesires, on rebrà el seu Última Déu.
Ibuagdi Mouawat, el conegut autor i director d'obres com Incendis, estrena aquest vespre al Teatre Lliure de Montjuïc. L'obra es tracta d'un monòleg interpretat per ell mateix i que planteja què passa amb la llengua materna quan algú s'ha passat part de la vida utilitzant-ne una altra. Només es podrà veure fins diumenge. Els esports eren també titulars.
El Barça publica avui la convocatòria de la consultam, que el 5 d'abril preguntaran al soci blaugrana pel futur del Camp Nou. A la tarda, l'equip s'entrena, continuant amb la preparació del partit contra l'Almeria. Ahir, a la Champions, el Madrid va volejar el Schalke per una sis. Avui, a l'Euroliga de Bàsqueté, F7, Istanbul, Barça, a partir de les 7 del vespre, i a Lleida comença la Copa d'Hoquei Patins. A un quart de vuit, Vultregar, Reus, i a dos quarts de deu, Liceu, el Vendrell. A la Copa d'en Volt, victòries del Barça i el gran Ullés, i derrota del Filial Blaugrana.
I el temps es fa més fred, temperatures entre 3 i 5 graus més baixes. Algunes boires també al nord-est i glaçades fora del Pirineu. Ràpidament arribarà un front que farà augmentar la nuvolositat d'oest a est, més compacte de cara a la tarda. Portarà algunes pluges al Pirineu de Lleida i zones pròximes als ports. Ara mateix a Lleida tenim 3 graus a Girona, 6-10 graus a Tarragona i 11 a Barcelona.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. El ple municipal de febrer aprovarà de forma definitiva la fusió de les empreses municipals ProMunça i ProExa. L'any passat ProMunça va absorbir ProExa i després d'aprovar-se de forma inicial en plens anteriors, ara el plenari ha de donar el vistiplau definitiu a l'empresa única. La sessió també escollirà el jutge o jutgessa de Pau de Sant Just i el corresponent substitut.
Un dels temes més destacats de la sessió d'avui serà el rebutge a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. I, a més, els grups del PSC, CiU, Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció conjunta en defensa dels drets de les dones. A la part final del ple s'obrirà, com sempre, el tor de precs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. La sessió començarà a les 7 avui a la sala de sessions de l'Ajuntament i és oberta a tothom.
L'Ajuntament de Sant Just posarà en marxa dilluns una unitat d'intervenció ràpida. És un nou servei que actuarà a la via pública fent petites obres de manera ràpida, prestat per l'empresa AXA. La caiguda d'inversions sobre municipals a la via pública ha fet que el consistori hagi decidit crear aquesta unitat.
i destinarà una partida anual per a actuacions concretes de millora de paviment, voreres i fer manteniment als carrers i parcs. La unitat d'intervenció ràpida et disposa de dos vehicles i quatre treballadors. Aquest 2014 està previst arreglar més de 1.700 metres quadrats de paviment de voreres i 1.000 m d'asfalt, a més d'una seixantena d'escocells, entre altres elements.
I un punt més per destacar que aquest dissabte tornen els tastos de poesia i via a l'ateneu. Marc Romera, guanyador del darrer premi Carles Riba de Poesia pel llibre La Nosa i Silvi Rojkovic seran els poetes que recitaran dissabte a la sala del Cinquantanari amb l'acompanyament d'un concert de piano i del maritatge d'un vi xarelo vermell.
Romera i Rothkovic seran dos dels protagonistes del recital d'aquest dissabte. Avui, per cert, es posa a la venda el llibre de Romera, la nosa, pel qual va obtenir el desembre el premi Carles Riba de poesia. El tas literari de vi amb vi de dissabte començarà a les 7 de la tarda a la sala del 50 Anari de l'Ateneu i l'organitzen les breu edicions, l'Ateneu, l'Escola d'Escriptura i el Celler de Can Mata.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de RadioDesvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Hold hands, white light. Yellow louts and blackened skies. Duffle hoods and deep brown eyes. I'll sing you a song that I think you'll like. And we'll walk the places we always go.
A million faces I don't know I say the words It always hopes that our hearts are racing Even though I know what you told me I know that it's over I know I can't keep calling Every time I run, yeah, I keep calling for it
Every time I know what you told me I know that it's all over I know I can't keep calling Every time I run yeah I keep on calling I know what you told me I know that it's all over I know I can't keep calling Every time I run yeah I keep on calling
I know what you told me. I know it's all over. I know I can't keep calm. Just every time I run, I keep on falling. I know what you told me. I know it's all over. I know I can't keep calm. Just every time I run, I keep on falling.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Aquest divendres es projecta un nou documental del mes a l'Ateneu, és la pel·lícula Sueca Palm, l'home polític, el líder, que es podrà veure a les vuit del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu, una producció a la costa d'antida, i també la productora Paral·lel 40. I ara parlem amb la Martina Roger, membre de l'equip. Molt bon dia, Martina. Hola, molt bon dia. Una pel·lícula que, en aquest cas, s'endinsa dins de la figura d'un líder polític, no?
Exacte, dins de la figura de los Palme, que va ser el primer ministre suec a Suècia i va ser assassinat d'un tret a l'esquena al febrer del 1986.
Per tant, només això ja diu que hi ha una biografia molt interessant al darrere, no? Sí, la veritat és que sí. És un personatge digne de descobrir per a gent que no havia volgut parlar, però no sabia molt bé la història. Realment fa un repàs per la seva biografia des de molts punts de vista, amb arxius que realment val la pena recuperar, com són arxius privats de la família o d'amics.
treu una de testimonis increïbles que fa de repàs des de col·legues de la infància, companys del partit polític, tot un seguit d'imatges que fan que sigui un retrat ben complet. Per tant, d'alguna manera, intenta buscar, perquè fa més fa molt de temps que t'ho ha plegat, amb diferents àmbits de la seva vida? Doncs sí, a més això és una vessant també del personatge de l'Ospalmè que no només
el destaca com a polític, sinó també com a home i persona, com a, dins del seu àmbit, no?, més privat i després com a líder internacional, perquè va tenir molta projecció internacional i, realment, bueno, en el documental es pot veure com va estar present dins de molts dels conflictes que en l'internacional eren presents i ell li ficarà cullerada, no?, ell tenia presència i deia sempre la seva opinió. És un polític que realment té aquestes bastants
on es diferencia poc entre la passant això, de polític i persona. Ell era totes dues coses juntes. A vegades ens oblidem que els polítics també són persones humanes i que oblides si són molt forts. Però sí que tenen un ambient privat on també és això. Tenen una família i una altra cosa. Potser era el que es desconeix més d'aquest líder polític de Palma. Sí, bueno, ell és això.
Ell exerceix el que comentava ara, igual de persona que de política. Mouen els mateixos principis i emocions i té la necessitat d'expressar-se apassionadament. Llavors, el seu compromís va molt més enllà del compromís polític, que és un compromís moral i vital. Que depèn, per tant, dels seus principis, no? Exacte.
I com s'ha fet el documental? És a dir, amb qui s'ha parlat? Què és el que es veu en aquesta... que és una hora i mitja? Sí, exacte, és prou llarg comparat amb altres documentals de documental del mes, però realment com està construït tota la narració, des del principi a si, passa molt bé i és molt interessant, no et desenganxes de la pantalla. Les directores són dues dones sueces,
Una d'elles és Cristina Lindström, que és d'Estòcolm i també ha fet altres llarmatratges documentals, i Mock Minckander, que també és sueca i també ha treballat per la televisió sueca. És un documental que ha produït la televisió pública sueca a l'EPT. I, com deia, és un accés únic a testimonis de vida privada,
de Palme, també la seva família al complet, els seus fills, la seva dona. I també tenim aquest accés privilegiat a fotografies i pel·lícules amb 8 mil·límetres dels actius privats de la família, com ell de vacances.
amb els seus fills, amb els més íntims. És realment impactant. La Mesa és producte de veritat, no? En aquest cas no és una ficció, sinó que són imatges que ell tenia, no? Exacte. De fa molts anys, a més a més. Són tot imatges d'arxius recuperades i realment el que ho fa és que estèticament tingui molt d'encant, perquè recuperen arxius antics i també de la televisió sueca.
de tots els mítics, entrevistes que s'havien fet. Hi ha una entrevista que és deliciosa, que és del mític periodista David Frost, americà. I és molt interessant, allà. Fins i tot, a Los Palmes arriba a retar el periodista. Aquella entrevista és molt, molt, molt interessant. I també hi apareix. Déu-n'hi-do. A més a més, no sé si ha tingut ja trajectòries. Ha passat per algun festival? Ha tingut algun reconeixement? Sí, ha passat per festivals.
A França, a Hong Kong ha estat també el festival internacional, a la Xina, després ha estat també a Sèrbia, Canadà, Països Baixos, a l'ITFA, que és el festival més important de documentals, és el número 1 del món, s'hi ha tingut recorregut i ara per fi el podem portar.
a cada nostre, perquè el veiem. No sé si sabeu com que, si ha passat per altres, és a dir, el documental del mes que es fa cada mes, aquí se'n just arriba bastant al final, com si ho diguéssim, no sé si sabeu com ha anat la resposta en altres ciutats d'aquest documental en concret. Doncs sí, ha tingut molt bona acollida, era un documental que em feia una mica de por, d'alguna manera, perquè d'altres, segons la temàtica, sempre varia la reacció del públic, però sí que és cert que ens han contactat moltes sales del documental del mes,
molt contents, que ha tingut bona acollida i que molta gent, tot i ser un documental llarg i sobre una temàtica més política, la gent està molt interessada. I realment jo crec que és un bon moment ara mateix per tenir aquest documental i estrenar-lo, perquè potser estem en un moment en què la relació de la societat amb els polítics passa per una crisi dels polítics, passa per una crisi de confiança,
i on els ciutadans d'alguna manera ens estem mobilitzant i reclamant noves formes d'abordar, plantejar i resoldre les nostres necessitats socials, culturals, econòmiques. I aquest documental, jo crec que el que ens aporta ara mateix és una altra manera d'entendre la política, un altre model de polític més extrem i que va més enllà de la seva ideologia i defensa una política compromesa, coherent i propera. I això jo crec que és el que ara mateix connecta amb el públic.
Segurament per això tanta gent l'haurà anat a veure, no? Sí, jo crec que sí. És un plus. Doncs aquí s'enjusta. Es podrà veure aquest divendres a les 8 del vespre a la sala 50 de l'Ateneu. Gràcies a l'entitat i també a la productora Paral·lel 40. Avui hem parlat amb la Martina Rojas, el polític, el líder. Moltes gràcies Martina. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Fins aviat.
Just a la fusta. Smooth Jazz De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon jesu i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Un quart i mig de dotze, a aquesta hora parlem de la senyera, que ja ha ubicada a la penya del Moro, perquè han tornat a passar coses, i per això tenim a l'altre cantó del telèfon Montse Molina, de Sant Just per l'independència. Bon dia, Montse. Hola, bon dia. Bé, bé, tot per veure-me, per la veu, però tinc un bon refredat.
Sí, gràcies per atendre'ns, perquè sabem que està complicat de plegat, no? Sí, sí. Bé, en tot cas parlem de la senyera perquè ara feia temps, afortunadament, que no havíem d'alamentar cap incident. Recordem que hi ha hagut fins a tres robatoris de la senyera i ahir no va ser un robatori, sinó que ha passat alguna cosa ara amb el màstil. Sí, ahir un parell de veïns de Sant Just ens van avisar que hi havia alguna cosa errada amb la senyera
vam pujar a la penya, amb membres de l'ANC, i vam veure que l'havien començat a descargolar pel lloc de seguretat, diguem-ne, del pal. A la bandera en si, no? L'havien descargolat. Sí, sí, el que és el màstil. És clar, hi ha un equip de seguretat a la terra per la qual no cau, no? Llavors, havien tret algun cargolt aquest.
havien tret el passador que fa que el pal es balancegi, que és quan la canviem i aquestes coses, i per tant el pal estava, diguem-ne, mig inclinat. O sigui, no el van acabar de descargolar del tot, amb el qual es va quedar amb suspensió. Però, clar, això podia comportar doncs problemes, problemes perquè podia passar alguna cosa i es podia fer mal tal com l'havien deixat. Llavors, nosaltres, de seguida que ens van avisar, vam pujar,
Això sabem que va ser cap a l'última hora del matí. D'ahir, d'ahir el matí. D'ahir, perquè just parlant amb l'Ajuntament ens deien, això aquest matí amb els nens del Canigom ha estat fent una observació de la bandera des d'aquí a l'Ajuntament, no? I diria que sí, però és que a primera hora la bandera hi era i estava de tot bé, però en canvi allà a la una ja no hi havia aquesta numeria. Llavors el que hem fet nosaltres ha sigut tornar-la a posar a dreta,
per tal que no hi hagi cap incident, que ningú pugui prendre mal. Clar. I ara... És perillós, no? Era perillós. Era perillós perquè tenia una inclinació d'un 45%, i a més a més la tenia, diguem-ne, no cap avall, sinó més aviat pel camí cap al pont, per entendre'ns. I és clar, això podia comportar que passessin sobretot nanos i tal, i que prenguessin mal. Llavors, el que vam fer va ser fer una seguretat d'emergència,
i avui estem en contacte amb l'Ajuntament per aviam, per arreglar-ho de manera definitiva. Clar, perquè de fet des d'aquí, des de la ràdio, des d'on estic jo ara, que de tant en tant també miro cap allà a veure si la veig, jo ara sí que la veig una ja, per entendre'ns, no? Sí, sí, sí, sí, perquè nosaltres ahir la vam tornar a deixar a dret. Clar, per tant caldria resoldre tot el tema de la base, no? Exacte, ara s'ha de tornar a refredar tota la base i, bueno, i esperar que no torni a passar res.
és que, clar, és que cada dos per tres esperem igual, cada dos per tres tenim problemes en aquest sentit, no? I, clar, aviam, nosaltres el que no farem és deixar de tenir la senyera perquè una colla de numerosos no som capaços de respectar els drets fonamentals de la democràcia. Vull dir, això ho tenim claríssim, no? Si estem parlant d'una senyera que no és una estelada, no? És una estelada. No justifico que fessin el mateix, eh, però vull dir que fins i tot és una... Sí, sí, sí, no, si nosaltres també n'hem parlat, això. És que si fos una estelada,
Evidentment que no ho entendríem, eh, tampoc, però podríem arribar-ho a entendre. O sigui, sense entendre-ho podríem arribar-ho a entendre. Però amb unes talades que no entenem quin mal fa, no? Amb una senyera, exacte. Ai, perdó, una senyera no entenem quin mal fa i quina percussió té. Ho heu tornat a denunciar, Montse? Sí, aviam, ara d'aquí una estona que anem a la comissaria de Mossos per denunciar-ho, evidentment,
La policia local va estar a l'Aguait i l'Ajuntament també, van ser els primers que han tingut reconeixement. Però a més a més hem de denunciar una altra cosa, que és que amb un dels membres de la NEC aquesta nit se li han punxat les rodes del cotxe casualment. I no se li han punxat perquè s'han desinflat. Amb una roda tenia 7 punxades i amb una altra 4. Per tant, això és un acte més de vandalisme.
Creieu que està relacionat també amb tot plegat, no? Totalment. Just un cotxe que ahir puja a la penya del Moro, que avui apareix d'aquesta manera, l'únic cotxe amb rodes punxades en tot el carrer van a vista... Sí, exacte. Seria una casualitat bastant estranya. A més a més punxar les rodes tampoc és... Exacte. És que n'hi ha quatre cotxes punxats amb la roda.
Doncs mira, uns gamberros que han passat i s'han dedicat a punxar rodes. Però aquest cotxe concretament. Per tant... Que només sigui aquest cotxe amb tot el que reben a vista, és molt casual. És sospitós. Molt. I evidentment això també ho denunciem. Ho denunciem perquè forma part o almenys nosaltres entenem, a la policia qui determini si no és així,
Nosaltres entenem que forma part del mateix paquet i que aquesta gent que pretén, o que és gent que no sap respectar els mínims fonamentals, no sap respectar ni res, ni les coses que són de tot el poble.
ni les coses que són personals d'una persona. No és la primera vegada que passa un acte vandàlic relacionat amb la senyera? No sé si vosaltres, o si la policia, us ha donat alguna pista, us ha dit alguna cosa, si hi ha alguna investigació al darrere de tot plegat. Aviam, estan investigant, precisament perquè no és una sola vegada que ha passat, sinó que són vàries, evidentment no ens donen, doncs, fàcilitat cap a la, perquè, clar, seria contraproduint per la pròpia investigació,
i ells van treure'n pel seu costat. Nosaltres evidentment tampoc deixem la guàrdia. Intentem veure qui pot ser, no? Sospitem d'algú. Evidentment que no, perquè no en tenim ni idea. Però sempre hi ha col·lectius els quals, si més fos pensos, a fer que tracta aquest tipus de vandalismes. I llavors és allò el boca a boca, no? Perquè no és només la gent de l'ANC,
la gent que ahir ens va avisar que la bandera no estava bé, no és gent de l'ANC, és gent del poble. Hi ha gent de Sant Just, que s'estima la bandera, que s'estima el que es fa i que ens va avisar. Per tant, no és que sigui de l'ANC la bandera, ni molt menys. La bandera és de tothom. Vull dir que pensin com pensin. És el símbol del nostre país. Per tant, jo no crec que sigui per sort que aquella bandera la posés l'ANC.
Us preocupa el fet que es pugui anar repetint o també aquest cas que comentes ara d'aquestes rodes punxades que evidentment és tota una hipòtesi i s'hauria de parlar de castigueria, estaria presumptament relacionat. Exacte. Però en tot cas, que això pugui suposar que algú, justament, qui l'hagin fet s'enfadi i per tant pugui entrar una mena de... No, la persona que l'hi han fet no són.
No per la persona, però vull dir que la gent es comença a enfadar per entendre'ns i que entri una mena de polèmica. Això és el que evidentment, com a NEC, sé que no volem de cap manera. I precisament una de les coses que fa diferent a la NEC és aquesta... això de diàleg, aquesta participació del diàleg. Mai de la agressivitat. Per tant, la NEC no ho respondrà mai de manera agressiva.
Això, qui ho estigui fent, que estigui tranquil, que no l'atacarem mai. Perquè, per la filosofia, per manera de ser de la gent de l'ANC, i, bueno, perquè creiem que la rivalitat entre bèl·lica no porta enlloc, no? El que sí que està claríssim és que si nosaltres atactem, que pot ser algun grup o alguna persona concreta, evidentment ho posarem en coneixement de la policia, i serà la policia qui prendrà la...
farà l'actuació que hagi de fer, no? Que això és el que de moment no teniu, en principi, no? Nosaltres no. Com a NCO, com a persones, no ho tenim. Evidentment, ja dic que, repeteixo, estem en contacte amb la policia local i amb els Mossos i amb el mateix Ajuntament, amb l'alcaldia, per solucionar això, per a veure com dimonis aquesta gent se'ls para, però mai serà d'una manera agressiva.
Doncs Montse Molinero, des de l'Associació Local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència, moltes gràcies per explicar-nos avui com està aquesta situació, n'anirem parlant, ho anirem seguint i qualsevol novetat, qualsevol cosa ja sabeu que podeu explicar. Moltes gràcies tant a vosaltres per la difusió que en feu com a la gent de Sant Just pel recolzament que ens dona sempre que hi ha un acte d'aquest caire. Vull dir que estem molt tranquils que tenim la gent al nostre costat.
Doncs gràcies Montse i que vagi molt bé, bon dia. Moltes gràcies. En punt dos quart de dotze enllaçem ja amb la tertúlia d'avui.
perquè ja tenim a punt la Montse Larrea, la Joan Algarra, l'Elina Santa Bàrbara i el Jordi Agulló. Avui no tenim el Pere, el disculpem per tant també i el saludem des d'aquí. Molt bon dia a tots quatre. Hola, molt bon dia. Ha anat a acompanyar la seva esposa.
Jordi, que en deies alguna cosa? Bon dia, dia que volia saludar la Montse. No ho he entès. En tot cas, no sé si heu sentit el que estàvem parlant ara amb la Montse Morinera relacionat amb un nou acte vandàlic en aquest cas amb la senyera que des d'aquí la continuem veient avui perquè
L'han com arreglat però falta arreglar la base, és a dir que aquest cop ja s'ha anat una mica més enllà. Perquè sembla que qui hi hagi darrere d'aquests fets no s'encanci i que al contrari vulgui fer-ho tot... Però jo penso, quin fin pràctic té tot això?
És que no ho entenc. Molestar, no? Molestar. També es molesta ell o qui sigui fent les coses, que voleu que ho sigui. Hi ha alguna gent que considera que està en guerra amb Catalunya i els seus drets, que això és terra conquistada, que això és terra d'ells, en manera ancestral, des que van anar al món i van posar els deus aquí, això és Espanya.
i per tant no accepten una diferència, un altre punt de vista, i les seves armes són la violència verbal i la violència física. I ells volen ser respectats i no respecten els altres. I jo, com molt bé deia la Montse, no caurem en aquest parany. Però preparem-nos que n'hi haurà més. Si volem arribar a tenir la independència, tindrem molt més parany.
El que passa és que costarà una mica, perquè és que hi ha molta gent en contra. Volen que perguem els nervis, que tornen a sortir a la lliure, que tornen a quedar-se contenidors, que fallen pintades amenaçant la Camatxa i els altres. Ells estan provocant que això passi.
Veus com sí que estan revoltats. Ja sent víctima de la Camacho, sent una dona privilegiada, mimada de la vida, que havia apoyat tot el franquisme, que ha viscut com una reina i segueix cobrant 11.000 euros, oficials, oficials, jo no parlo d'altra cosa que no les conec. I sent víctima, imagina't.
11.000 euros vol dir que deu famílies de Catalunya podien viure en el que hi ha. I des de l'alçada? Des de l'oficial. Si que no tenen un descaro enorme. Però no han de perdre nervis que la batalla és l'opinió pública mundial i la tenen perduda.
Els árabs diuen que siéntate a la puerta de tu casa y verás pasar el cadáver de tu enemigo.
La política té una mania. Se li fa cas en el tema. Segur que n'hi ha algunes barats que tenen ganes de pintar-li la casa del Camacho i el Lí, però està marcat. I un altre mateix el denunciarien. Així de fort. Un altre mateix el denunciarien per fer-li el joc al personalisme. Per fer el joc brut que es volen. Per caure en un atal que no va enlloc. Hem d'estar preparats a més grans provocacions.
Sí, ho crec, valoradament. Doncs bé, en tot cas, fins i tot li deia que ja per acabar el tema, però que no és ni una estelada, és una senyera, que és una senyera, que és clar. Al principi hauria de representar més gent. Sí, i tant. Ara vinc de les Terres de València i de vegades veient la bandera espanyola. No la bandera de València en blau. La bandera d'Espanya, per algunes torres i líders i tal, valent.
imitar-lo d'aquí i fer una garra de banderes. També d'alguna manera. Però col·loquen l'espanyola, no la de València. Ja sabeu que jo no veig gaire la tele, no m'agrada gaire, algunes coses sí.
I ahir vaig veure el Cruanyes al final de la nit, en el telediari de la nit, o no sé si era o no. La nit, un moment, sé que la vaig veure. I estava parlant just en el moment que ho vaig posar al durant... Si li va fer una entrevista, sí.
i es veien les dues imatges, com dos planos diferents, i el que estava dient. Aleshores vaig observar, vosaltres ho voleu veure aquesta cosa? No, em vaig fixar gaire bé. Parlava amb tanta fermesa i amb tanta... Convència. No sé, és com si fos una proclama al senyor Duran.
que veia el clàssic com anava transformant el seu rostre. A mi em va donar la impressió que es posava vermell. Però l'altre estava dient
Feia com el màxim, una solució, que eren totes clavades dient que si almenys el senyor Rajoy es digués a dir, molt bé, nosaltres proposem això i això, quina solució ens dona? No, només que diu no, no, no, no i no diu res. Va ser una cosa que vaig pensar.
Caram vas tu, ni amb una gora dels grecs estaria dissertant-me. Va ser xulíssim. Sí, però és que quan va interpel·lar el president del govern, el senyor Rajoy,
Li va dir, digue-me usted, ponga usted hora, ponga usted fecha y ponga los temas que parece que se tengan que resolver. Dice, porque no es cuestión económica, es una cuestión de sentimientos. Dice, aquí tenemos la fama, nosotros, de que, esclar, anem de cara a la pela. Aquí no té res que veure la pela. Aquí té res que veure els sentiments d'un poble i la dignitat d'un poble. I aleshores se diu xapó. Cal que ho va fer? Va ser per dir xapó.
Saps com aquest que està veient una cosa que s'entusiasma i tal, ja ho vaig veure eh. No ho vaig veure jo eh. Va ser una entrevista que va fer dintre del diari, del Telenotícies. Sí, clar, com havia fet aquesta intervenció, el d'això, el Congrés, doncs esclar, es va reafirmar amb el que li havia dit el jef de govern. Van repetir-la en el canal de notícies.
Jo no sé si és que estaven, però no estaven a l'estudi. No, ell estava a Madrid, i les dues finestres. Està a Madrid, perquè em sembla que acaba avui, no? Aquest debat de política general. Estan fent-lo ara, avui toquen el tema de Catalunya. Avui hi ha una anècdota, es toquen el tema de Catalunya, tenen que votar resolucions.
Va fer tot, després de la continuació deia que havia fet tot, menys el tema de Catalunya i el tema de Barcelona. Va tocar temes i coses així, però encara no... Ahir la Cesta seccionava el discurs i deia que no va tocar l'atur, no va tocar tres temes bàsics que la gent, la prevenció i no va tocar la sanitat. Això no ho va tocar. Va tocar l'economia
No, per posar-se moños que havia crescut la macroeconomia. I la butxaca de la gent de peu. Abans he dit que no veig gaire la tele, però avui vaig veure dues bavaques. A la Sexta, que dius tu, en una de les entrevistes, podríem dir que és el puntor
No sé quin puntó, el punto malaio, la gota malaia del govern. Si us heu fixat, sempre troba el Guaiomi. Una crítica, acida i ben feta. Hi havia l'entrevista d'un dels seus col·laboradors amb un senyor que era l'ex subdirector.
i que deia tota la trama de tot allò de los Eres, de tota la mandanga, com es deia, que anaven pagant aquestes empreses que ensenyen per poder entrar en treballs i tota la mandanga, i que segons el número d'alumnes que tenia, cobrava més subvencions, la quantitat, i que ell ho va posar d'allò i al cap de 10 el va despatxar. Home, clar, tu diràs. No li va portar a la policia.
perquè hi ha hagut empresaris que si que paguen i van fer una denúncia a la policia. La policia li va preguntar i li va portar tota la documentació. La directora li va dir tu ves però no digues només coses superficials.
No va dir res. Va portar tots els documents però ell no va dir res. I va quedar empastrat. Suposo que això ara estarà endavant de la fiscalia i de tot, perquè si ha portat el document... Tot el que els embolic amb ells ho pots posar. No ho pots posar. No ho sé. Pensen que el temps ho va tapant tot. El temps ho solucionarà tot. Els problemes... Ja es trauen les policies de sobre, els investigadors es trauen de sobre i els canvien de lloc. I col·loquen un o dos seus.
Això passa també a Isenda. Més greu encara, en Isenda trauen els inspectors que havien tret les proves de cara a la princesa de la infanta. A la infanta havien tret les proves i diuen que s'havien equivocat ells.
Això és un espectacle a nivell mundial. I com a proves objetives, que eren aquelles que l'expressió mateix havia tret, doncs expulsen els tios, col·loquen a un cel i diuen que s'havien equivocat. Doncs s'hi ha de quedar amb res perquè fan tanta història. Ja no calia que conversessin. Per què no queden res, però fent apariències democràtiques? Això és el joc que hi ha.
i han trobat en un jutge que té 68 anys allà i que passa de tot perquè li queden dos anys per jubilar si diu a mi abans que m'hi foti jo vaig endavant endavant ja podeu presentar que jo vaig endavant.
El cas de Fèlix Millet... Quina casualitat! No, que se l'ha trencat segur, però millor es va deixar caure per trencar-se-la. Ah, que s'ha trencat la cadera. És un roc embolesc. Va anar a l'hospital, va dir que no tenia diners per tenir una mútua, tot és com que sembla que ens prenguin el pèl.
A fer una representació com deia el Jordi Rocambolesca. Diu que això no hauria hagut de passar mai. Com que no hagués hagut de passar? Com volguin dir que encara, com és que els estan qüestionant? Però què passa? Que no han fet una malesa? Tenia que estar a la presó. Si fos a l'enfermeria, a l'enfermeria.
Una persona que conec diu que a partir dels 70 anys ja no entren a la presó. Però el jutge que surt a la tertúlia de TV3 diu que no hi ha cap norma que digui que hi hagi límit d'edat per entrar a la presó.
Si la salut és dolenta, si hi ha coses en contra... Però amb la manera com estan en tu plegat, que fa 5 anys ja, que no... Jo crec que tots tenim molt coll avall que potser no els veurem mai a la presó. Tot i que hagin confessat que van robar aquests diners. A mi que entri a la presó o no entri a la presó m'és igual, però almenys que tornessin els diners que m'han llevat. No, perquè no els tenen aquí.
No es poden tornar. No es tenen aquí. Estan en paradigms fiscals. No, no, i totes les seves propietats estan en nombre d'altri. I mira tu, i així anem passant. Però el gran problema és aquí, eh, perquè també aquí, que va ser de la Vàrdia Civil, del PSOE.
El director de la Guàrdia Civil Civil, que va robar 300 milions en PCTs, li van col·locar no sé, 20 anys, n'ha fet 10 o 12 perquè ha fet estudi i l'han soltat sense tornar els 300 milions. I això no és possible, no hi ha redenció de penes si no tornes els diners. I això és una llei que aquests que estan al Parlament, aquests que estan ara al Parlament, la podem fer. No hi ha redenció de penes si no es tornen els diners.
Clar, si no se'n repenteix un delacte que té i torna els diners. No pot ser que el tigar ha sortit, 12 anys i 3,3 milions per ahir. Pablo Fajardo, que està a la contraportada de l'Avanguardia, si el llegeu, que és aquest al defensor dels indis que l'acompanyia aquesta xifra, es volia.
Chevron ha de pagar i així deixarà de repetir el seu crim. És a dir que si aquells, cada un d'ells, els hi obliguessin a tornar els cèntims... No està a tornar, que facin el que vulguin. Que busquin en els bancs, que sigui el que sigui. La multa i tot. No, no, però que els hi prenguin. Clar. Que els hi prenguin. Tu volies dir el Roldant, no? El Roldant, sí, el Roldant.
Ara està al carrer. I a més ha estat treballant mentre estava a la presó. Ara està al carrer amb els 300 milions. Perquè d'aquí 4 o 5 anys s'haurà apegat una mica i ell viurà com un marajà. Anirà vivent. De cop i volta desapareixerà i ja està. I estarà vivent allà on sigui.
No, ja anem bé, ja anem bé. No, no, però els cèntims jo crec que... Clar, però ho hem de dir, aquí als ciutadans ho hem de dir molt clar. Però ningú, ningú torna. No, per això ho hem de dir molt clar, i no em cabra exercir. La culpa la té el Parlament. Canvia la normativa, no n'hi ha redenció de pena si no es tornen els diners.
La llei es fan ràpidíssimes, per treure la impunitat absoluta als crims de tortura ja han fet la llei i la van aprovar.
A canviar la Constitució. Si van posar d'acord el PSOE la van canviar quan diu que està desagradable. En 24 hores, a l'agost i d'un dia per l'altre. La Constitució és com un dogma, no es pot tocar. Mira que la van tocar. Si aquesta llei demà la poden aprovar i si no, el Parlament de Catalunya la poden aprovar. No n'hi ha redenció de pena si no es tornen els diners.
Però no es posen d'acord. És que no interessa perquè un o altres sempre està... Tenen famílies pringades. És una llàstima. Afragàs ha dit que té una família pringada. És molt il·lustrat. Estan atrapats, no? Sí. Home, recordeu-s'ho. La senyora Cospedal que sí que sí... Però ja està...
Perdonada. I ella després, ella no, ella no. I a l'altre, al Bárcenas, li diu que l'hi havia donat, no? No, i el marit, el marit l'havia donat no sé quant. Ara, aquesta denúncia ha estat... No, no, res. No, està sota. No, no, ja no. Que no era veritat. Està arxivada. No, no, està acabat. I el confeti de l'altra senyora, de la del niño. De la Mato. La Mato, sí.
No, no, tenim uns misteris ben aquí. No, el que passa és que em sembla que molts... Mira, el poder corrom. I això de saber que quan obres la boca i moves els dits, ets amo i senyor de moltes coses, això ens fa...
com una mica de supèrbia. Jo soc intocable. I esclar, a vegades el ser humà és allò que a vegades diu el Pere. Quan surt el Rajoy, últimament que estan fent el debat de la nació, i parla, parla amb una seguretat.
Ell sap el que està dient. O és que com li va dir el de la CUP, és que viu en un altre país. I el nostre, el de Esquerra, li va dir que tanqui els ulls i pensi en quin país viu.
I clar, llavors, quan no els obri, veurà que hi ha nens que no tenen prou manutenció, hi ha gent que no arriba finalment, hi ha gent que no t'ha vist... 50% de joves sense esperança... No, no, diu que no, que ara ha augmentat els joves... No, no, que els joves ara es contracten més que mai, que ha augmentat, sí. Serà casa seva? Bueno, perquè està fent un discurs
de prelectorals, com ara venen les d'Europa, doncs esclar, va fer un míting. I el Rubelcaba va fer un míting també. Tots. Perquè el Rubelcaba diu el que ell no creu. Perquè si no, no ho diria.
Vosaltres que sou gent de la Vagel i tal, o por sus obras... Los conocereis. Mira, que miren les obres d'uns i dels altres, i que vegin aquí el que convé votar. Jo sí que dic que s'ha de votar, no que ens enviem a totes a tapar. Però que miren les obres d'uns i d'altres i d'altres. I si així fos, no estaria com estem. Sí, però jo diria... Perdona, Joan, que a vegades la reacció de la gent és molt imprevistible, no ho acabes d'entendre.
Jo recordo que semblava que sí i resulta que es va fer unes mutacions i va sortir que perdia. Però com és possible després de fer tota aquesta campanya en contra que tothom estava a favor?
la gent normal, quan parlaves pel carrer després a l'hora de la veritat ja la surt, surt que perdia i que perdia molt i que va quedar ridícul davant dels altres i els altres encara es van somriure o riure. Doncs ara igual, són tontos de les bombes de no deixar que la gent voti.
Perquè el més probable, i mal que ens pesi, sortiria el no. Però almenys ja tens allò de dir que ho has fet. Àngels enrere, enrere haver sortit que no. Té raó. I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més se'ns prohibeixi... I quan més
doncs que prenguin partit, que prenguin d'allò, que no sé què. I tinc un motiu per ser celebrats. Però escolta-me'n coses, a més és que és de llei que ens deixin votar. És de llei, és de llei. A més, per la pregunta no inclou la paraula independència en cap moment. Doncs deixeu votar, aquest no a la votació està fent més independentistes.
Si no guanyem ens el faran menjar. Ja ens l'estan fent menjar. Però si no guanyéssim, tindríem les armes per fer el que volguessin. No, i llavors n'hi ha veus? No, si no voleu... Però si falta intel·ligència, jo considero que és absurd.
Bueno, així va acabar l'imperi espanyol. Estem encara a la deconstrucció de l'imperi espanyol. Diuen que han anat perdent tots els imperis. Tots darrere d'aquesta actitud de deixar passar el temps i no agafar la mosa.
En el 1714, ja ho va dir aquell intel·lectual del PSOE també, van escollir Portugal i deia, més valdria que haguessin deixat Catalunya i haver escollit Portugal. Potser sí. No se'n recorda, l'animal aquell que havia de tornar a bombardejar Barcelona. I era el PSOE. Ja, ja, ja. Se li va escapar...
Una cosa que trobo una mica graciosa és aquesta nova col·lecció d'Història de Catalunya il·lustrada per aquella persona tan simpàtica i tan maca que és la Pilarín Vallès.
és una manera, per tots perquè és en sèrio, però és molt seriosa la història. A més il·lustrada per ella fa goig perquè jo tinc a casa la història del vi, la història d'una altra mena de, no me'n recordo ara ben bé si és de l'arquitectura, il·lustrada per ella i els nanos
Comença... Sí, sí, sí. És una manera d'entrar-la perquè després ells agafin una que no estigui tan il·lustrada. Ara no tenim aquí el Pere però aquell és tant d'allò del còmic. Jo tinc a casa de quan els nanos eren petits, i això ja fa 40 anys, doncs el Quijote amb còmic. Tota la connexió del Quijote amb còmic.
Jo tinc algun llibre. L'altra cosa que potser fem una mica perquè sigui maco és els avanços tan enormes que n'hi ha amb això del mobile. La tecnologia.
i una de les que em va cridar l'atenció, que el tinc a llegir perquè no el sé bé però m'agradarà llegir-lo, és aquest tipus d'ulleres que porten i diu el cirujà està veient, no li estorba pas, i en canvi està controlant també per un mínim xip o fumaliatge, l'atenció... O sigui, tot el que en torna, tot el que envolta l'obaració. Nosaltres hem arribat tard perquè amb aquesta tecnologia ja no hi entrarem.
Es pot utilitzar... A mi m'emociona que el sexe, o gairebé el sexe, posen ulleres d'aquestes i poden veure en un vídeo en petit el que és la veritat. El que ha gravat la declaració de la infanta ho ha fet amb un pin. Portava un pin a la solapa.
Però això no és aquest advocat. Ell diu que no. La pregunta misteriosa. Ha sortit al carrer. Seria el senyor juez. És el que haig de parlar, no? Però en principi, segons diuen... Sí, hauria sortit i ell diu que no, que no. Per la policia científica no és gaire complicat agafar l'enfoc des d'una estafeta a la càmera del punt i dir qui són els que estan aquí. Això és com quan disparen, que per la trajectòria del d'allò saben des d'allà.
Encara per molt que desverinis qui he sigut. De totes maneres això afecta només el desenvolupament de l'interrogatori perquè l'infant tampoc no va dir res que portés llum al cas. No lo sé, no me acuerdo. Jo no sabia res dels seus negocis. El que passa és que ha pujat el marit al pied de los caballos. A on arriba la tècnica?
no sap res d'economia i treballava per a la Caixa. Era de relacions públiques. No tenia res a veure amb l'art. És el patronat de cultura de la Caixa. Per això la van traslladar ara, quan van començar tot l'embull aquest, a viure a Suïssa.
Per cobrir l'expedient. No, per allunyar-lo del bullbull de l'olla. Perquè no visqui aquí i no estigui acorralada cada dia. Però si l'ha fet, si és que l'ha fet, és que té més pena que un altre. O sigui, hauria de tenir més càstig que un altre. O com a mínim el mateix.
o més perquè sap més que els altres. Ho dubto que s'ha ficat més. La seva privilegi ha viscut com una floreta. No l'han privat mai de res. Potser aquest és el problema. Pensava que tenia dret a tot.
No, de llei monitària. Era infal·lible. O molt era, que nosaltres com a catalans ho trobàvem molt bé que treballés, que tingués una jornada de treball. Però la llei diu molt clar que la ignorància de la llei no és la culpa. Tampoc no volia anar-me'n, perdoneu?
sense recomanar-vos uns llibres, que ha sortit un nou, el Jordi que li agrada també, la Juanita, la Montse també, de novel·la policiaca, i és un napolítal escritor que es diu Mauricio, no, Giovanni, Giovanni Mauricio o Mauricio Giovanni, i és una, n'hi ha quatre llibres,
i és un inspector. Els quatre es van fent les d'allò. I és Richardi, és l'inspector. Ho dic això perquè... Has tingut assessorament italià? Sí, Richardi. Fa molta gràcia. El llibre està molt bé. Els llibres estan molt bé. Jo he llegit ja tres perquè és molt fàcil de llegir. Sí, però, ojo, eh.
Teníem el Montalbano, de la Lampedusa, que era del sur, la de Sicília. Teníem el Brunetti de la dona de Venècia. I ara aquest és de Nàpolis. I et diuen les coses de Nàpolis i fa d'allò. I la novel·la en si està molt ben estructurada. Són novel·les que estan ben estructurades. I això per a tothom. I bueno, ho dic perquè és clar,
El que està per damunt d'ell va tapant quan els que estan ficats dins de la trama són poderosos. Els altres ja es poden fumar.
I això és part per dir que no solament passa aquí. Són força crítics tots aquests escriptors, respecte als xantullos que es fan. Aquest, em penso que per sangrar-se en salut representa que la situació és quan del fascisme, en el 1940, però de totes maneres no he entrat dintre massa de la política.
Ho ha situat tot per aquí, perquè no es fica, al contrari, sembla que sigui un antiregiment del dutx, del Mussolini, en aquella època de tota la mandanga. Però no entra això, entra la punta entre el seu jefe. La punta del poder.
El diplomàtico que sempre vol estar bé amb la gent rica. I ell que està per pencar i s'ha acabat. Sí, vull dir està molt bé. Bueno nenes, ja us he donat un ipsí. Sí, clar. Doncs amb aquesta recomanació final jo vull si... És una mica reculladeta. També ara te recomanem a tu uns caramels de mel i llimona. Això mateix. Gràcies a tots quatre Jordi, Lina, Montse i Joana. Tornem dijous que ve. Que vagi bé. Adéu, adéu.
I connectem tot seguit, ara a les 12, amb el butlletí de Catalunya Informació, després sentim el butlletí informatiu del Sant Just Notícies, i tornem després parlarem de teatre i de vins. Tot plegat, com dèiem, després de les notícies, i ens queda encara aquesta última hora. De just a la fusta no marxeu.
Catalunya Informació. Són les 12.
La justícia europea declara il·legal l'anomenat cèntim sanitari. Segura que l'estat i les comunitats van actuar de mala fe cobrant-lo, perquè no tenia una finalitat específica, només recaptatòria. Ara són els tribunals de cada comunitat. Aquí, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els que han de decidir si es tornen els transportistes els diners que van pagar. L'advocada que va portar la qüestió a la justícia europea ha reconegut a Catalunya Ràdio que les empreses i els particulars podran reclamar, però serà difícil que cobrin.
Esquerra Republicana, Convergència i Unió i Iniciativa presenten al Congrés resolucions a favor del dret a decidir i defensen que es pugui fer la consulta. El PSOE manté el seu no rotund a la celebració de la consulta i anuncia que només votarà la seva proposta d'obrir el diàleg amb Catalunya.
Rússia assegura que ja ha acceptat la petició de Viktor Yanukovych perquè si se li garanteixi la seguretat, això pot significar que el deposat president d'Ucraïna fugit des de divendres passat està amagat a Rússia. Yanukovych ha reparegut amb unes declaracions a l'agència russa Interfax en què diu que encara és president d'Ucraïna.
Aquest matí ha començat l'enderroc de l'anella viària de la plaça de les glòries de Barcelona. La piqueta ha començat ja a enderrocar aquesta anella de la banda mar, que des de dissabte està tancada al trànsit. Concentració d'estudiants de secundària i de les universitats de Catalunya al davant de la borsa de Barcelona, coincidint amb la vaga que fan avui contra la implantació de la LOMSE. Els estudiants es manifestaran fins al davant de la conselleria d'ensenyament.
que podran entrar avui a la cova del Tamira a Cantàbria, després de 12 anys d'estar tancada al públic. Es tracta d'una visita experimental amb la qual es determinarà si es reobra aquesta cova que conserva les pintures ropestres. Catalunya Informació. El Barça farà la consulta sobre la reforma del Camp Nou el 5 d'abril. La pregunta serà la següent. Aprova la proposta del nou Camp Nou, l'Espai Barça i el nou Palau Blaugrana? Si s'aprova, la reforma valdrà 600 milions d'euros, ampliarà l'aforament, situarà l'estadi entre els millors d'Europa,
i suposarà acceptar un cognom comercial per l'Estadi i un nom comercial pel Palau Blaugrana. En el terreny esportiu, el porter alemany Marc-André Ter Stegen va passeir revisió mèdica amb el Barça. És el recamí per Víctor Valdez, que marxa al final de la temporada. Aquesta tarda, a partir de les 8 del Catalunya Vespre Esports, podreu sentir una entrevista amb Marc Bartre.
Avui, a l'Eurolliga de bàsquet, he fet d'Istanbul-Barça, a partir de les 7 del vespre, i a Lleida comença la Copa d'Ukeipatins, a un quart de vuit Voltragarreus i a dos quarts de deu Liceu Vendrell.
I pel que fa al temps, s'espera un dia anul·lat, però si plau serà de forma molt feble. Els ruixats sí que seran més freqüents, el Pirineu de Lleida on podria nevar dèbilment en qualsevol cota, però anirà pujant fins als 1.200 metres. Les temperatures seran més baixes. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. El 80% dels alumnes de segon cicle d'ESO i de batxillerat de l'institut fan vagabull per protestar contra la LOMSE. És una protesta convocada pels estudiants de secundària i d'universitat a Catalunya, a les Illes Balears i al país valencià.
A l'Institut de Sant Just, tots els alumnes de quart d'ESO i de primer de batxillerat fan vaga, això és 167 nois i noies. De tercer d'ESO falten avui 71 joves, de 112, i de segon de batxillerat, 30 de 53. El motiu de la vaga és protestar contra l'anomenada llei verd, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa. Es convoca l'endemà justament que el Parlament aprovés portar la norma al Tribunal Constitucional. A llarg de la jornada d'avui hi ha previstes un seguit de protestes a diferents ciutats catalanes, a Barcelona,
Aquest matí estan convocades davant de l'edifici de la borsa i a la plaça Universitat i a la tarda a la plaça Espanya.
Més coses, la marxa contra l'atur del vers Llobregat arribarà aquesta tarda al Parlament de Catalunya. L'organitza la coordinadora d'associacions de persones aturades de la comarca. Va arrencar dissabte des de Castelldefels i ahir va passar per Sant Just amb la idea d'arribar aquesta tarda al Parlament. Es tracta d'una marxa que pretén aplegar el màxim nombre de persones possible per lluitar contra l'atur i la precarietat i contra polítiques antisocials promogudes pels governs català i espanyol. El moviment vol arribar al Parlament per tal de recordar a la classe política el patiment de les persones més afectades per la crisi.
La marxa contra la tur del bars Llobregat arribarà al voltant de dos quarts de sis de la tarda al Parlament.
I acabem recordant que el Parc de Torreblanca acollirà cada diumenge a una holodoteca ambiental a partir d'aquest cap de setmana. Es tracta d'un espai de joc i aprenentatge adreçat a les famílies amb infants. L'objectiu és conèixer el parc i posar en valor el medi natural i patrimonial del recinte a través d'una sèrie d'activitats.
Hi haurà, per exemple, prestat de materials, un espai de joc de materials naturals i tallers adaptats per a totes les edats. Aquestes dues últimes activitats costen dos euros. Les activitats es faran cada diumenge a partir d'aquest mateix diumenge de dos quarts d'onze a dues i la Carpa estarà situada a la plaça de la Torrada del Parc.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de radiodesvern, radiodesvern.com, molt bon dia. De repente, sin itinerario,
i només per veure-te diàriament.
Fue el fin de un verano y en la primavera, entre truelos y rayos y a cámara lenta. Nos dimos un beso con los ojos abiertos, los pies en la tierra y la mirada en el cielo.
Fes-t'ho.
Just a la fusta. Smooth Jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz
100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Justa la fusta!
Dos minuts i un quart d'una de la migdia, de seguida parlarem de teatre, abans però parlem una mica de música perquè s'han confirmat aquest matí nous grups per a un altre festival que ara els propers mesos. Són els Massif Attack i els Kaiser Chiefs que passaran pel Nou Festival aquest 2014.
De fet, ja passaran també els mateixos masif atac pels Sónar 2014. Abans, el que no faran serà finalment anar al festival de Benidorm.
I els que també hi seran en aquests festivals són aquests coneguts Kaiser Kids. Aquest és un dels seus temes més coneguts. Seran per tant un dels caps de cartell d'aquest festival, tot i que també hi ha cinc noms més no menys atractius. Per exemple els YAC.
que formen part d'aquest cartell, juntament també amb els Collegos, Palma Violets o també We Andy and the Midnight Suns, són alguns dels noms d'aquest festival que completen de moment també amb els We Have Van.
És un cartell, per tant, del Lou Festival 2014 comença a agafar forma i amb aquests noms que hem comentat, sobretot amb el Massif Attack, que és equips de Hives i Betusta, Morla o Editors, com a noms més cridaners. Ho llegim avui al web d'un despot i les entrades del festival es poden comprar ja per 58 euros fins al dia 4 de març, la setmana que ve, que és quan pugen de preu. Es farà del 25 al 27 de juliol.
Fes-ho! Fes-ho!
Ara, passant dos minuts d'un quart d'una del migdia, després d'aquests apunts musicals, és el moment ja de parlar de teatre amb la Maica Duenyes. Bon dia, Maica, què tal? Bon dia, què tal? Com estàs, Carme? Avui molt bé, apunt de sentir-te que la setmana passada més no vam tenir teatre, per tant, pendents de les novetats. Doncs mira, n'hi ha unes quantes, unes quantes. Anem per parts. Curiosament, ara a la nostra casa s'estan fent dues obres de García Lorca.
L'última vegada que vam veure una cosa d'ell va ser al 2009 al Teatre Nacional que va programar
La Casa Bernarda Alba dirigida per el Lluís Pasqual, que jo vaig tenir la sort immensa d'estar en aquest muntatge, aprenent de Rosa Maria Cerdà i de Núria Esper. Vull dir que va ser fantàstic. Però des del 2009 ha plogut molt. Doncs ara, curiosament, es dona la coincidència que n'hi ha dues obres de l'orca a Barcelona. Una és Germà,
i l'altre és Dona Rosita la soltera o el Lenguaje de las flores. És curiós perquè l'Orca va tenir molta relació amb Barcelona. De fet, l'any 35, ell va estrenar Mariana de Pineda i Dona Rosita la soltera, justament, la que ara s'estrena una altra vegada, el 35, amb la companyia de la Margarita Xirgo.
I bé, doncs la Dona Rosita La Soltera, que ho fa al Teatre Nacional de Catalunya, han posat un elenc, un repartiment importantíssim, importantíssim. La Dona Rosita és Nora Navas. Una gran actriu, doncs, no? Una gran actriu, que també per cert estava en el repartiment de la Casa de Bernarda Alba del Nacional del 2009, sí.
Amb un paper més petit. Sí, era la filla gran de la Bernarda. I després hi ha la Carmelías, que fa de la tieta. La història de Dona Rosita la soltera, a mi m'agrada moltíssim l'orca. Ho dic perquè es nota.
és un escriptor que fa servir unes paraules tan fantàstiques, tan boniques, que jo sempre tinc a mà alguna cosa de l'orca per llegir, perquè té un lloguatge molt ric i molt florejat, saps? I bé, Dona Rosita la soltera és la història
d'una dona, d'una noia joveneta, que és òrfana, que viu amb els seus tietes, i que s'ha de separar del seu promès, perquè el seu promès marxa a l'Argentina en busca de fortuna.
Abans de marxar, Dona Rosita i el seu promès es fan promeses que tornarà i es casarà amb ella.
doncs era evidentment importantíssim perquè estem parlant que comença la obra el 1885 o sigui imagina't si una dona estava promesa uns quants anys amb un altre home després si aquest home no la deixava es quedava per vestissants la obra va de 1885 a 1910 llavors què passa? que el promès marxa i no torna
I van passant els anys i li va escrivint cada dia, li va explicant coses cada dia. O sigui, l'està entretenint durant més de 25 anys. I resulta que al final s'ha casat amb una allà a l'Argentina.
Clar, la Dona Rosita ha passat tota la seva vida, perquè 25 anys són pràcticament tota la seva vida, esperant. Però a més a més, el més curiós del cas és que ella davant de la gent, del que diran, de les seves amigues, del seu entorn i tal, està esperant el seu primers, amb il·lusió, amb alegria i tal.
però des d'ella sap perfectament que s'ha cassat i que no tornarà. Llavors és una lluita entre una persona que està requemada per dins, o sigui una persona que està patint molt per dins però que de cara a la galeria, de cara al que diran és una dona tranquil·la, serena, esperant. És una obra preciosa, a mi m'encanta.
i penso que Nora Navas estarà fantàstica, la veritat. Tinc moltes ganes d'anar-hi. S'estrena aquesta nit. Avui, no? Suposo que seran uns quantes setmanes. Hi ha temps. Sí, hi ha temps per veure-ho. A part d'aquestes dues grans actrius, Carme Elias fent la tieta i Nora Navas fent la Dona Rosita la soltera, també podrem veure en el repartiment el Joan Anguera
A la Mercè Arànega, que fa la criada, que també té un paper molt important dins de la obra, perquè és la persona que veu les coses tal com són. No vol que la noia pateixi. Jo crec que aquest triomf està fantàsticament escollit per Joan Oller, que és el que ha dirigit Dona Rosita la soltera o el Lenguaje de las Flores.
Bé, doncs estava dient el Joan Anguera, la Mercè Arànega, la Marta Betrio, l'Enric Canvai, la Carme Díaz, que ja ho hem dit, l'Oriol Janís, Laura Aguiteres, Mireia Llunell, Enric Major, Nora Anaves, evidentment, Victòria Pagès, Alba Pujol i Candela Serrat i Albert Triolà. N'hi ha moltes més dones que homes, com ja veus.
perquè al voltant de Dona Rosita n'hi ha totes les seves amigues que es van casant, es van prometent, tenen fills i passen... Clar, viuen. Ella no viu. És una obra preciosa. A mi m'encanta, m'agrada moltíssim. I l'altra obra que s'està fent fa pocs dies, que s'ha estrenat al Teatre Tívoli de Barcelona,
És Germà. Germà és una gran obra de García Lorca. Parla de la necessitat o de l'obsessió d'una dona per tenir un fill.
amb un marit que no estima i que, a més a més, és estèril. I aquesta obsessió la fa fer coses increïbles. Però com que està, evidentment, en una societat que no admet de cap de les maneres l'engany que puguis fer al marit,
ara seria una mica més normal, el marit no pot, te'n vas amb un altre i tens el fill. Com que a la societat en aquell moment això no podia ni passar per la ment de la protagonista de Yerma, no ho fa, encara que té ocasió. Però això és un drama, un drama fort.
Aquesta Germà, que podem veure al Tíbolí, està interpretada per Sílvia Marçó. Sílvia Marçó ja saps que és una catalana que va emigrar a Madrid fa uns quants anys. És molt bon actriu. Jo no l'he vist tampoc, Germà, per tant segurament la setmana que ve podrem donar la meva opinió.
Penso que és una obra molt difícil. Jo diria que més que Dona Rosita la soltera. I és una obra que la música també cal dir que és important dins d'aquesta germe. És d'Enrique Morente, que ja va morir.
La veu d'Enrique Morente la fa la seva filla Estrella Morente. Algunes persones m'han comentat que es creien que Silvia Marçó era la que cantava. La que canta és Estrella Morente.
Bé, és una obra que és llargueta, dura ben bé una hora i mitja o més, gairebé dues hores, i està al Teatre Tívoli de Barcelona.
Comença de dimarts a divendres a les dues quarts de nou. Els dissabtes fan dues funcions, una a les sis i una altra a les dues quarts de deu. I els diumenges a les sis de la tarda els preus van de 20 a 30 euros. Pica una mica. Sí, el Nacional li passa igual. El Nacional, Dona Rosita la Soltera, el preu està des de 14 a 28.
i la obra durà una hora i 40 minuts, o sigui, gairebé dues hores. Són dues obres de García Lorca. Com ja he dit, a mi García Lorca m'agrada moltíssim el seu romancero gitano, el poeta en Nova York i totes les obres teatrals. Tot i que també n'hi ha coses que m'agraden menys. Perquè, per més que t'agradi una persona o un cantant, penso que a vegades estan més aconseguit que altres.
Deixem l'Orca, teniu dues opcions per anar-hi. Anem a mirar una altra cosa que s'estrena també avui. Perfecte, a veure què. Al Teatre Lliure de Montjuïc s'estrena una obra
A veure si ho dic bé el nom perquè ho ha dit Mowat. I tu diràs qui és aquest senyor? Doncs és el senyor que va escriure incendis. Llavors ja és tot un referent.
És el senyor que va escriure Incendis, que va escriure Litoral i que va escriure Boscos i Cells, que són tota una... anava a dir una trilogia però són quatre, perquè és Litoral, Incendis, Boscos i Cells. És tota una història que explica ell en diferents espectacles.
Aquí hem vist Litoral, que quan la van estrenar tenia moltes ganes de veure-la. Em va semblar que la direcció devia piciar. La obra estava bé, però la direcció no. I després Incendis, que va tenir un èxit tan gran que va tornar... Justificat, creus, Maica? I havia dit que potser era massa.
A mi em va agradar molt. I la clara segura estava magnífica. Però no només la clara segura. El repartiment estava tot molt ben conjuntat. A mi em va agradar molt. L'únic que em va sorprendre...
que l'Oriol Brogi va fer al Teatre Romea, que és on es va fer incendis, va fer un espai molt semblant, tot i que al Teatre Romea no té res a veure, a l'espai que té a la biblioteca. I em va sorprendre perquè vaig pensar, home...
No cal la sorra per fer una magnífica obra. La biblioteca és un espai màgic, és veritat, però em va sorprendre. Vaig pensar que no hi havia massa imaginació a nivell d'escenografia, però la obra em va agradar moltíssim. Aquest senyor, el Wadi Mouat,
Aquesta nit estarà al Teatre Lliure de Montjuïc en una obra que és un monòleg. Evidentment, ell parla en francès, perquè ell era del Liban, però quan va començar la guerra els seus pares van emigrar. Van passar per França i al final van acabar a Canadà, on viu ell. Per tant, la seva educació és canadenca, francòfona.
I la història parla una mica justament d'això, que en un moment donat aquest home, que ja té una cultura francòfona, intenta recuperar la seva llengua materna i intenta recuperar els seus sarrels.
i d'això va aquest monòleg que s'estrena avui al Teatre Lliure de Montjuïc i que estarà fins al dia 2, és a dir, només aquest cap de setmana. Poc temps, eh? Sí, hi ha subtítols en català, evidentment, per la gent que no entengui el francès, i jo penso que serà una petita joia, perquè aquest home va molt a l'arrel dels problemes, en tot el que l'hem vist,
És una companya francesa i està rodejat de tota aquesta gent que habitualment treballa amb ell. N'hi ha molts noms però com que no coneixem ningú no cal que ho diguem. Un monòleg que penso que serà molt interessant.
És una mica llarg, jo ho aviso, perquè qui ho avisa no és traïdor. Dura dues hores sense pausa. Però també he de dir que ell s'ajuda d'una sèrie d'imatges
perquè hi hagi una mica més de moviment. Aquesta nit aniré a aquest estrena, no a Donya Rosita la soltera, per tant la setmana que ve parlarem de com ha anat. Perfecte. Una altra cosa que s'estrena. A veure, què més? Demà a divendres s'estrena una obra
que també he d'anar a veure-la perquè és d'un autor que m'encanta, o sigui, estic parlant d'autors que m'agraden molt. L'Orca i en aquest cas, Shakespeare. És una cosa que no s'ha estrenat mai, una obra que no s'ha estrenat mai aquí. Molt bé, doncs no? I això ja ha estat d'un al·licient. Exacte, molt, molt, un al·licient molt gran. Es tracta de Tomás Moro, una utopia.
És una companyia que ve de Madrid però que està dirigida per una gran directora que ha fet pràcticament tota la seva carrera, no perquè fa anys que està a Madrid. La Tansin Tausen. No sé si te'n recordaràs. No em sona. Jo vaig tenir l'oportunitat de treballar amb ella un parell de vegades
En aquell moment era una noia jove i amb moltes ganes de fer coses espectaculars i em semblava que era una molt bona directora. Ara han passat els anys, ha fet molta carrera a Madrid. A Madrid ha treballat moltíssim tant en comèdia com en drama, com a clàssics.
Per tant suposo que aquest retrobament a Barcelona serà fantàstic, perquè quan vivia aquí i treballava aquí encara no tenia tanta pràctica com té ara. Bé, Tomás Moro, una utopia, la va escriure el Shakespeare amb altres autors de la seva època, de l'època Isabelina,
i la va escriure clandestinament perquè parlava d'un tema en aquell moment en què no es podia parlar. Ja saps que el Tomàs Moro va ser assassinat o ajusticiat o com vulguis.
per a Enrique Octavo. Per tant, estava la cosa molt recent i no es podia parlar del tema. Llavors, Shakespeare, amb uns altres autors de la seva època, va escriure clandestinament aquesta obra.
El muntatge posa en relleu el Tomás Moro. I també, evidentment, parla del despòtic que era a Enrique Octavo. Això es podrà veure en aquest teatre que té aquest nom que jo al·lucino cada vegada que ho veig. Vars.
On està el teatre VARs, que només es diu VARs, no posen ni teatre. VARs directament. Està al Paral·lel, on havia el seu dia estudi 54, en fi.
al Paral·lel. S'estrena demà 27, està fins al 9 de març. Els horaris són de dimecres i dijous al dos quarts de nou, el divendres i el dissabte a les 9 i el diumenge a les 7 de la tarda. Barç està a l'avinguda del Paral·lel 62 de Barcelona. Està al costat o gairebé davant
del que és l'Apolo, del teatre Apolo. I res, penso que també aquesta obra s'ha de veure, perquè crec que... Va la pena, no? Sí, sí. Home, doncs tenim bastant bones obres, d'aquesta manera. La veritat és que no sé si durarà temps de veure-ho tot, perquè a més a més... Difícil? Sí, és difícil. Aquesta obra també s'ha de veure, perquè primer pel tema,
després perquè xèspir i després perquè la Tantzintau Cent torna a Barcelona després de tants anys i hem de recolzar la seva feina. I per acabar, si et sembla, avui s'estrena també... Avui anem d'estrena, no parlarem d'una altra cosa. Avui s'estrena també el Teatre Acadèmia Ritter den Bosch Return. Ritter den Bosch Return.
Aquesta obra està dirigida per al Konrad Sendrich, un director alemany que ha fet molta carrera aquí a Barcelona, encara que ara està més a Alemanya que a Barcelona, però té una gran relació amb la nostra ciutat. Jo he tingut la sort del Konrad Sendrich de tenir-lo com a professor.
és un home molt primmirat, que va al detall, que tot ho estudia molt i que és fantàstic com a professor i també com a director, evidentment, perquè treu dels seus actors tot el que ni els actors saben que tenen. La història d'aquest Richard N. Bosch és una història
que a Barcelona ja s'ha vist unes quantes vegades. Jo fa molts anys amb el Calixta Vieto vam muntar el dinar a casa de Lluïdin, que és la mateixa obra però amb un altre nom. La història va de dues germanes que són actrius, Dene i la seva germana Rita, que són actrius i treuen per...
per enèssima vegada el seu germà que és filòsof i que està en un centre psiquiàtric perquè el treuen per portar-lo a la casa familiar que han garratat. El filòsof, el bosc, torna a casa però amb la idea d'anar-se'n ràpid.
I són tres personatges posats al límit. En la casa familiar, de cop i volta es transforma en un infern on no es pot fugir i on només hi ha baralles.
i dolenteries que es fan uns als altres. I això és, diguem-ne, la història d'aquesta obra, que a més a més tot passa en el menjador. Directament. Sí, a l'hora de dinar. D'això que les vegades que s'ha vist aquí a Barcelona, a part de la que vam fer fa anys amb el Cali Stavieto,
sempre s'ha posat el nom del sopar, però és curiós perquè aquesta obra de veritat es diu Ritter den Bosch i resulta que és, com que parla molt malament dels actors,
En el seu dia, l'autor, el Thomas Berhard, va decidir que li posaria el nom dels actors que interpretessin la peça, com una mena de...
per posar-se bé amb ells. Per tant, quan es va estrenar la peça de Thomas Berhard, van fer actors que es deien Ritter, Dene i Bosch. En aquesta ocasió, el Conrad Sendrich signa la direcció i signa també la versió i la traducció.
Per tant, encara que aquesta obra s'avisa a Barcelona, penso que val la pena també d'aprofitar i anar a veure-la al Teatre Acadèmia de Barcelona. Doncs també, què t'ha dit, Maica? I així acabem avui. Tenim moltes coses. Tenim moltes coses. No ho acabarem tot. No, jo crec que no. Doncs, moltes gràcies, Maica. Fins la setmana que ve. I que vagi molt bé. La setmana que ve ens expliques què tal. Vale, adeu. Adeu, bon dia.
Just a la fusta.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esbern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Dos quarts i mig d'una.
Saludem aquesta hora l'Street Goldstein d'Als Lle de Can Mat amb el bon dia Astrid, què tal? Bon dia. Per parlar de vins, un dijous més a aquesta hora. Avui, amb què ens vols sorprendre? Avui us sorprèn amb una varietat de rem que es diu Bobal. Últimament estem així... Descobrint coses noves, eh? Sí, sí. Hem passat pels blancs, tornem cap als negres.
Bobal, típica de la zona, de València, de la CT, de Cuenca, seria una varietat mediterrània. I porto aquest vi que es diu La Malquerida. La Malquerida. Té un nom molt... Un nom, m'estrany, eh?
No és un nom molt simpàtic per entendre'ns, no? Vull dir que sorprèn de primeres, la malquerida. Sorprèn, es veu una noia aquí dibuixada, la cara blanca, és allò que si ens fixem bé podria ser una imatge d'una valenciana, que ja ens estaria indicant una mica la zona.
I el vi es diu bàsicament la malquerida perquè la boval justament ha estat una d'aquelles varietats que sempre s'ha deixat una mica com de banda. És allò, varietats d'aquelles que són rústiques o amb molta producció, no són les elegants, no són les de vins de grans qualitats i almenys, apa, per fer volum, per barrejar amb altres varietats i les apartem. Per això ve una mica el nom de la reivindicació de la malquerida, no? Aquella varietat mal estimada.
però que ara s'està recuperant i en qüestió d'uns cinc anys, sis, déu-n'hi-do la varietat de vins que han sortit amb aquest raïm. Sobretot això, reivindicant la zona. De la mateixa forma que aquí han aparegut moltes garranxes, moltes carinyenes, molts somolls, moltes varietats que també les havíem deixat una mica aparcades, doncs diríem que és un fenomen...
molt molt global, no? El de voler recuperar. Doncs a més a més ampolla més petita del que és habitual, no? No, el que va ser que és que és molt estilitzada. És allò que dius, suposo que al ser la etiqueta negra, amb aquests tons taurats, és allò que dius l'estilitza, no? Sí, que potser la imatge és una mica seriosa.
Però jo no crec que sigui el que busquen. En aquest cas, jo normalment, saps que sempre et porto vins de cellers petits, de vinyars pròpies... L'altre dia, l'altre dia, ja vam parlar d'una cosa també diferent, no? Que era aquest vi que ens anàvem més cap a tota la zona de... Era el del museu, era el Riesling... Això. També estava. Res una tema d'aquest tasc que havíeu fet al Casal, però en tot cas... Doncs aquest seria un...
Tampoc és una qüestió molt atípica. Aquí al darrere hi ha dos persones, el Bruno Murciano i el David San Pedro. Un és de Caudete de las Fuentes, l'altre és del Villar de Álaba.
Quins canvis, no? Cap d'ells és el propietari de Les Vinyes d'on surt aquest raïm. Senzillament és un projecte, un projecte sobretot personal del Bruno Murciano. Aquest noi va ser campió d'Espanya de Sumelies el 2008 i durant uns quants anys va estar a l'hotel Ritz de Londres.
Deu-n'hi-do, per tant, no? I a nivell? N'hi ha a nivell que dius dins del món de la sumalleria, que sempre diuen que els catalans, els espanyols, que no volen gaire, així. És allò que dius va ser de les persones que va sortir, no? És una persona que a nivell internacional està molt ben reconeguda. El David San Pedro és un viticultor del Villar de Álaba, que ell ha heretat vinyes del seu avi,
A part assessora altres cellers i fa vins dels que diria molt personals, que són les famoses finques. Fa 3 o 4 anys va venir el celler a fer un tast un dissabte al matí. Va quedar sorprès.
del moviment que hi ha a Sant Just. L'estat de matí, eh? La tarda hauria tingut una revisió, segurament. Totalment, seguríssim. Doncs... Ells dos són amics de fa anys i s'ajunten per buscar aquest projecte, no? Llavors, els pares del Bruno Murciano tenen un restaurant, a través del restaurant tenen clients que tenen vinyes i diuen que així comença aquest projecte. Són unes vinyes del voltant d'uns
i fins i tot n'hi ha algunes que arriben als 100 anys. Penseu que aquesta zona estaria en línia recta amb València però com uns 100 quilòmetres cap a l'interior.
Vol d'anar als 900 metres d'alçada. Déu-n'hi-do, és molt, no? És déu-n'hi-do. Ja no anem a aquests 500, 600... Per això, per això, que deu condicionar molt aquest vi, no? Exacte. És el que sempre diem, la influència del mar, però encara molt més apartat cap a l'interior i molta més alçada. Sempre pensem a Alacant, València, altes temperatures. Llavors seria l'ideal per veure com és aquest...
aquest vi, que sempre avançarien que és un vi pesat, per situació, càlid, amb molt d'alcohol. Justament aquesta varietant de raïm, la Bobal, dona vins de poc alcohol. Són aquelles contradiccions que moltes vegades la tendència seria això, pensar, no? Sud, calor, vins pesats, alcohòlics, calorosos, concentrats. En aquest cas trobarem... Al revés, no? Forç al revés.
Ja veiem que no té una gran intensitat de color, és un color força granatós. Aquí tinc poca llum. És foscot, és veritat que no és tan vermellós.
Aquesta és l'any 2011, ara ja tenim la 2011 al carrer. Sí que ha acabat de sortir al mercat, encara té aquelles notes més, més filoses. Ara ja les aniria perdent, però veus, ara es veu des d'aquí on estic jo, té un color així granatós.
però no és d'aquells vins que no puguis veure res a través d'ell, al contrari, és força transparent i això ja ens donaria una idea d'aquesta relativa lleugeresa que pot tindre. No hem de criticar mai els vins perquè siguin pàl·lids de color. Els últims anys amb tota la moda de la Parker i així que es anava a buscar vins que no veies res a través, també es veia més pesats, més feixucs. El mercat
La gent és molt intel·ligent i quan una cosa es cansa o l'avorreja no li agrada, et canvia i et busca un altre fil de vi. Un crític pot anar creant modes, tendències... Fins a cert punt, no? Fins a cert punt, no? Llavors és allò que dius...
M'agrada molt que la gent prengui aquestes determinacions de no perquè una persona et puntuarà millor el vi tu els has de fer. Clar, clar, està molt bé. Independència de l'hora de decidir. Exacte. Fa molta olor, perquè només me l'estava mirant per fora i ja m'arriba l'olor. Té una bona intensitat enumàtica, predominarien els fruits vermells, té un toc així com espaciat. M'agrada l'olor. És allò que...
Tampoc és molt molt intens, és a dir, intens em refereixo a potent, però quan l'olores és suaveta. No sé si ho estic explicant gaire bé, però intento entendre el que és sensu. És un vi que no passa per barrica, el que es busca és això, la fruita, l'autenticitat, la varietat. Què fem, el tastem ja?
És molt curiós. És el que més et crida l'atenció. Segurament, a veure si us he d'explicar el que m'ha vingut al cap, però té un punt com a marc fins i tot. Però abans de la marc? Abans.
Quan l'hem tastat té una sensació molt fresca. Ara se m'ha posat la pell de gallina. Té una quantitat de cidesa important. Com quan et menges una taronja que a mi no m'agraden perquè em generen això. La primera sensació que he tingut és fins i tot de fred.
És una zona que és relativament càlida. La primera sensació és fresca, després l'acidesa, una acidesa molt fresca però realment és alta. És una de les característiques que té aquest raïm. És un gust sorprenent o poc habitual.
L'aroma a boca no és gaire potent. És d'aquells vins que en si de notes, te'n recordes del loxarel de Leos? Aquell cirà, que era una càrrega de fruita que fins i tot deies pesa. I que en si deia que havies de pensar en plats. Aquest és un vi que dius, la característica principal quan el tastem seria això, l'acidesa, però ens queda molt lleuger a la boca. Sensació alcohòlica.
No. No la tens? No, no és veritat, tot i que deu tenir un grau elevat? No, volta 12 graus i mig. Ah, normal. Normal i fins i tot és difícil de trobar-ne.
doncs és allò que... està bé perquè si busquem vins sobretot de la Rioja de fa uns 15-20 d'anys la majoria voltaven als 12 graus i mig i actualment ja els tens tots, 13 i mig, 14, 15. Jo sabré dir que aquests petits detalls, vins amb poc color, amb poc alcohol, per mi moltes vegades són virtuts, no? Aquesta virtut de poder obrir un vi
no tindrà cap argument de plat com hem tingut altres vegades.
Tot això és fort aquest, és a dir, no és fort de grau d'alcohol, però sí que... No, però té un cert... I és positiu, suposo, però vull dir que si te'l prens només a 8 del vespre abans d'una hora així de, va, com qui fa la copa, se'l prendrà amb calma. També és positiu, no? No aniràs fent dues copes de cop i volta, sinó que... Exacte, exacte, perquè és allò que dius, és un vi, tot i que trobem certes característiques més lleugeres del comú,
és un vi amb cert volum, llavors... Sí, sí, és interessant. Sí, molt. Molt, perquè sobretot ens trenca molt l'esquema del que podríem pensar. Trenca tòpics, no? Sí que ve aquest punt de fruites vermelles. Ara que he tornat a fer un altre club m'ha vingut com si fossin mores, no sé si és això. Sí, vermelles, negres... Exacte. És allò que... sí, és aquella... la fruiteta allò petita...
i sobretot la cidesa, que fins i tot tenen moltes d'aquestes fruites. Clar, clar, exacte, aquest contrast, tenen aquest punt que no són només fruites dolces, al contrari. No, exacte. Tenen aquesta força. Jo el trobo molt interessant, és allò que dius, com a projecte és fantàstic i com a vi per mi és com una virtut, que aquell vi que...
que per si sol ja funciona. Si haguéssim d'agafar una mica el que és típic de menjar de la zona, home, no conec gaire la gastronomia d'allà, però sobretot el que fan al restaurant d'aquest noi són les paelles.
pelles d'arròs, pelles de verdures. Jo crec que es fa perfecte. Ens lligaria moltíssim. Es diu la malquerida. La malquerida. Per si algú ara ens ha sentit i s'ha perdut al principi, que recordi que es diu la malquerida. És la segona anyada. Aquest 2011 és la segona anyada del vi. Per tant, ara anem amb la tercera al mercat. És un projecte relativament jove.
Ells comencen amb aquest vi i després tenen ja un de superior, que es diu el sueño de Bruno, que allò ja és una boval més consistent, amb molta més distracció, és allò que si es poséssim junts... Explosió, no? Exacte, és bastant explosió, no?
Aquest és el Vicent Descoberta avui. Abans de marxar per Show Astrid, queden encara 5 minuts per acabar el programa. Vull parlar d'una nova activitat programada conjuntament a l'escola d'escriptura aquest dissabte. A més, molt bons autors tots dos. Marc Romera i Silvi Rothkovic. Són germans.
És allò que dius. Té molta força. Crec que l'acte d'aquest dissabte, a més a més, suposo que el de tarda en parlarà l'Arnau, però que Marromira va guanyar l'últim Carla Riba. Exacte. I la Silvi ens acompanyarà tocant el piano. La posada en escena també la volem fer diferent. O sigui, usarem el piano de la sala del cinquantenari i tots estarem asseguts allà.
el voltant d'ells. O sigui, segurament serà un dels espectacles, entre cometes, on quasi bé podem ser partícips. Ah, com asseguts. O sigui, no hi haurà... Estarem asseguts però estarem a dalt, a l'escenari, amb ells.
Molt bé, no? Home, molt arriscat, aquesta posada en escena. De qui ha estat bé això? Una mica... Sí, l'Arnau donant-li voltes... No, m'agrada, m'agrada. Clar, si la Sylvie toca el piano, jo me n'enzell a la tarima dalt, el públic queda molt apartat. És a dir, ella tocarà el piano i recitarà. I recitarà, també. I el Marc també recitarà. I jo l'acompanyaré amb un xarelo vermell.
Crec que és una varietat de raïm. Crec que és una varietat de raïm que ja té, és que és com un títol. Per si sol, no? Per si sol, perquè som una persona amb xarel·lo. N'hi ha el xarel·lo blanc i n'hi ha el xarel·lo vermell. Que no seria un vermell com aquest, seria com un rosat, pell de ceba, una insinuació. És una varietat de raïm autòctona d'aquí, però que per l'incavi, veureu, pel congel regulador,
Diríem... Potser fa un any i mig que està tot mòlogada. O sigui, eren d'aquelles varietats de raïm, apartades i una mica com... malvolgudes com la malquerida, no? Per tant, la reivindicaràs una mica, no? Reivindicaré una mica. N'hi ha pocs, encara n'hi ha pocs vins amb aquesta varietat de raïm. És una varietat de raïm com molt insinuosa que també va canviant moltíssim i crec que és perfecte per un acte així.
Serà aquest dissabte a les 7, a les 5 de la tarda. Activitat gratuïta, per tant, molt recomanable. Per tot plegat, per la posada en escena, pels autors, pel vi i per l'acte... Sobretot tenint en compte que el llibre del Marc surt a la venda en general, que ha de ser justament ahir o avui, o sigui, novetat total i absoluta. Exacte, aquí se'n just, eh?, a les 5 de la tarda.
una nova activitat en comú entre l'escola d'escriptura i el celler de Can Mata. Moltes gràcies a Street. Que vagi molt bé i tornem la setmana que ve, dijous que ve. Exacte. Bona setmana. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu.
I nosaltres també marxem perquè falten només dos minuts i escatx per arribar en punt a la una del migdia, per tant tanquem aquest just a la fusta d'avui dijous 27 de febrer, agraïm la gent que l'ha fet possible, per tant a l'Andrea Bueno, els serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, avui també hem parlat amb Martina Rogers del documental del mes que arriba divendres a Sant Just a Montse Molinero de la secció local de Sant Just per la Independència, l'Assemblea Nacional Catalana aquí al municipi,
Hem fet tertúlia amb l'Helena Santabàrbar, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló. Hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas i de Vins. Ara mateix ja heu sentit amb l'Astric Olsent del Seria de Can Mata.
Us ha parlat Carme Berdo i tornarem demà des de les 10 i fins l'1. Com sempre, moltes més coses per explicar-vos i acostar-vos a tot el que passa aquí a Sant Just. Que vagi molt bé. Ara us deixem amb els Sant Just Notícies, edició migdia, càrrec de l'Andrea Bueno. Que passeu un molt bon dijous.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just amb un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema.
És l'1, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Nou atac a la senyera de la Penya del Moro. Ahir al matí van intentar tirar a terra el pal de la bandera després de robar un cargol i una peça de ferrut de la base. Membres de la secció local de la N.C. ja l'han tornat a posar a dreta per tal que no caigui i faci mal a ningú.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dijous 27 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
El 80% dels alumnes de segon cicle d'ESO i de batxillerat de l'institut fan vagar avui per protestar contra la LOMSE. És una protesta convocada pels estudiants de secundària i d'universitat a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià. A l'informatiu parlarem de dues activitats per avui i per demà. Aquest vespre s'inaugura l'exposició express de Quim Déu Retrats a l'espai de lliure Creació Carme Mallaret i demà es podrà veure un nou documental del mes sobre la vida del polític suec Olaf Palme.
I s'ajorna una setmana al taller d'or Turbà del Casal de Joves. El curs començarà dijous de la setmana que ve en lloc d'avui per motius d'incompatibilitat d'horaris amb el responsable del curs. Tot i això, el curs seguirà amb els mateixos horaris.
Bon dia, nou ataca a la senyera de la Penya del Moro. Ahir al matí van intentar tirar a terra el pal de la bandera després de robar un cargol i una peça de ferrut de la base. Membres de la secció local de la NAC ja l'han tornat a posar a dreta per tal que no caigui i faci mal a ningú.
La senyera de la Penya del Moro ha estat robada tres cops des que es va penjar el setembre de 2012. Ara han estat els elements que la sostenen. Algú va robar ahir un cargol de la base del pal de la bandera i una peça de ferro. La principal conseqüència va ser que la senyera va quedar en suspensió amb el pal inclinat cap al pont. Montse Molinero, de l'ANC, ha donat més detalls al just a la fusta.
en lloc de seguretat del pal. El màstil, hi ha un equip de seguretat en el terra per la qual no cau. Havien tret algun cargol d'aquests, havien tret el passador que fa que el pal es balancegi, que és quan la canviem i aquestes coses. Per tant, el pal estava mig inclinat. No el van acabar de descargolar del tot.
Alguns sant justencs van avisar ahir a membres de l'AINAC que passava alguna cosa anormal amb la senyera i van pujar-hi per mirar d'arreglar-ho després d'haver informat l'Ajuntament de Sant Just i la policia local. Ara s'ha de refer tota la base de la bandera per tal de tornar a col·locar-la d'una manera segura. Des de Sant Just per l'independència tenen clar que no prescindiran de la bandera tot i que hi hagi gent que no la respecti. Sentim de nou Montse Molinero. Esperar que no torni a passar res.
És clar, és que cada dos per tres estem igual, cada dos per tres tenim problemes en aquest sentit. Nosaltres el que no farem és deixar de tenir la senyera perquè una colla de numerosos no som capaços de respectar els drets fonamentals de democràcia.
La N.C. denunciarà el fet avui als Mossos d'Esquadra igual que l'atac que ha patit un cotxe d'un dels membres de l'Assemblea. Aquesta nit sembla ser que algú ha punxat dues de les rodes del vehicle enmig del carrer Bona Vista i la N.C. sospita que tots dos fets estan relacionats. Amb una roda tenia set punxades i amb una altra quatre. Un acte més de vandalisme. Just un cotxe que ahir puja a la penya del Moro, que avui apareix d'aquesta manera, l'únic cotxe amb rodes punxades en tot el carrer Bona Vista,
Vull dir, si diguessis, és que n'hi ha quatre cotxes punxats amb la roda. Doncs mira, uns gran perros que han passat i s'han dedicat a punxar rodes. Però que només sigui aquest cotxe amb tot el que reben a vista és molt casual. Des de l'ANC, Montse Molinero assegura que no baixen la Guàrdia davant d'aquest tipus de fets. Apunta que no sospiten de ningú que pugui tenir intenció de fer aquests actes vandàlics, però reconeix que existeixen col·lectius més propensos a cometre'ls.
Sánchez Noticias.
Ara passen 5 minuts de l'1 del migdia i parlem d'altres qüestions. El ple municipal de febrer aprovarà avui de forma definitiva la fusió de les empreses municipals Promunça i Proexa. L'any passat Promunça va absorbir Proexa i després d'aprovar-se de forma inicial en plens anteriors, ara el plenari ha de donar el vistiplau definitiu a l'empresa única. La sessió també escollirà el jutge o jutgessa de Pau de Sant Just i el corresponent substitut. Sant Just Notícies.
Un dels temes més destacats de la sessió serà el rebutge a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A més, els grups del PSC, CiU, Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció conjunta en defensa dels drets de les dones. A la part final del ple, com sempre, s'obrirà el torn de premsa i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent.
L'estació serà a l'Ajuntament de Sant Just. És oberta a tothom. Avui, com dèiem, començarà a les 7 de la tarda. Podeu consultar l'ordre del dia complet a la seua electrònica del web municipal santjust.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I parlem ara de protestes perquè el 80% dels alumnes de segon cicle d'ESO i de batxillerat de l'institut fan vagar avui per protestar contra la LOMSE. És una protesta convocada pels estudiants de secundària i d'universitat a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià. Sant Just Notícies.
A l'Institut d'Estan Just, tots els alumnes de quart deso i de primer de batxillerat fan vaga, això és 167 nois i noies. De tercer deso falten avui 71 joves, de 112, i de segon de batxillerat, 30 de 53. El motiu de la vaga és protestar contra l'anomenada llei verd, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa.
Es convoca justament l'endemà que el Parlament aprovés portant la norma al Tribunal Constitucional. Al llarg de la jornada d'avui hi ha previstes un seguit de protestes de diferents ciutats catalanes. A Barcelona, per exemple, aquest matí estan convocades davant de l'edifici de la borsa i a la plaça Universitat, i a la tarda a la plaça Espanya.
I una protesta que en aquest cas va passar ahir per Sant Just va ser la marxa contra l'atur del vers Llobregat, que arribarà precisament aquesta tardar al Parlament de Catalunya. L'organitza la coordinadora d'associacions de persones aturades de la comarca, barrancat dissabte des de Castelldefels. Ahir va passar per Sant Just amb la idea d'arribar avui al Parlament. Es tracta d'una marxa que pretén aplegar el màxim nombre de persones possible per lluitar contra l'atur i la precarietat i contra polítiques antisocials promogudes pels governs català i espanyol.
Sant Just Notícies. El moviment vol arribar al Parlament avui per tal de recordar a la classe política el patiment de les persones més afectades per la crisi. Algunes de les reivindicacions són reclamar llocs de treball dignes, una renda garantida ciutadana, que les persones desocupades no siguin desnonades i no hagin de pagar transport públic i també lluitar contra la pobresa energètica, entre moltes altres. Javier Rodas, membre de la coordinadora, ha assegurat al just Tarafusta que una de les intencions és reivindicar als governs català i espanyol un canvi en les seves polítiques.
Bueno, nosotros lo que estamos exigiendo es un cambio de políticas tanto del Gobierno del Partido Popular como de Convergencia de Unión, un cambio de políticas que vaya encaminada al 99% de la población, no como lo que están haciendo ahora que es hacia el 1%, hacia la banca, hacia la biblioteca financiera, que es lo que está pasando.
Per tot bregat i per què segons rodes l'atur i la precarietat segueixen creixent, des de la coordinadora d'associacions aturats del Bars Llobregat no es creu en la classe política ni les bones previsions econòmiques que s'han fet aquests dies al debat de política general al Congrés. Nosotros ya lo manifestamos en el redactor que tenemos hecho, la coordinadora que hemos entregado al Parlament, que no nos creemos nada de estos rotos, desde que llevamos ya unos cuantos años hablando de ellos, no nos creemos nada. La situación que hay ahora es de más paro, de más precariedad en el empleo,
I bueno, a partir del 70% de la gente que está desempleada no está colando ninguna prestación, por lo tanto no nos creemos que haya recuperación. Des de l'organització de la marxa recorden que el Barç Llobregat compta amb un 16,4% d'atur i més de 70.000 persones sense feina. Sindicats i diverses organitzacions s'assumen a la marxa. Avui a dos quarts de sis es trobaran a Barcelona les tres marxes procedents d'altres punts de la ciutat. A més, per cada municipi que passa la marxa hi hauran als ajuntaments un document amb totes les seves reivindicacions i objectius.
Sí, mañana está previsto que a las cinco y media hagamos una concentración porque concluye una marcha que viene del Valle Occidental que sale desde Moncada y otra marcha que sale desde una franca, concluiremos a las cinco y media en Plaza Catalunya y luego iremos hasta el Parlamento. Sí, estamos haciendo entrega de un manifiesto de la coordinadora a los ayuntamientos de la comarca, un poco para que se impliquen en solucionar los problemas básicos de las personas que están desempleadas y aparte pues también que se impliquen un poco en la organización de los desempleados para que se pueda hacer a cargo de su situación.
La marxa contra l'atur del Basliobregat arribarà al voltant de dos quarts de sis de la tarda al Parlament. La coordinadora de persones aturades del Basliobregat ha anunciat que també participarà el proper 22 de març d'una marxa contra l'atur que es farà a Madrid a nivell estatal. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
Parlem ara d'urbanisme i de via pública perquè l'Ajuntament de Sant Just posarà en marxa dilluns una unitat d'intervenció ràpida. És un nou servei que actuarà a la via pública fent petites obres de manera ràpida prestat per l'empresa AXA. La caiguda d'inversions supramunicipals a la via pública ha fet que el Consistori hagi decidit crear aquesta unitat i destinarà una partida anual per a actuacions concretes de millora de pediment, voreres i fer manteniment als carrers i parcs. Sant Just Notícies.
La unitat d'intervenció ràpida disposa de dos vehicles i de quatre treballadors. Aquest 2014 està previst arreglar més de 1.700 metres quadrats de paviment de voreres i mil més d'asfalt, a més d'una seixantena d'escocells, entre d'altres elements. La feina de la unitat d'intervenció ràpida complementarà, així, la feina de la brigada municipal, donant una resposta àgil a les necessitats que vagin apareixent a la via pública.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Arribem a la una i onze minuts del migdia. Els retrats del dissenyador Quim Déu es podran veure des d'avui fins diumenge a l'espai de lliure creació Carme Malaret. És una exposició que s'anomena Express perquè només es podrà veure durant tres dies a l'espai del carrer Bona Vista. Sant Just Notícies.
El dissenyador Quim Déu mostrarà, amb aquesta exhibició, un projecte que va iniciar fa més d'un any, quan va rebre un premi d'investigació sobre mobiliari. Allò va donar lloc a la creació d'aquesta mostra. Quim Déu ha detallat al Just a la Fusta en què consisteix la seva exposició a retrats. Vaig iniciar-lo fa un any i mig perquè vaig rebre un premi per investigació en temes de disseny, d'investigació en mobiliari, i de resultes d'aquesta investigació en mobiliari em van sortir com uns mobles
que finalment eren com uns personatges, eren com unes persones que se'n surti. I els dic retrat perquè són retrats de mobles. En concret, a la mostra es podrà veure una vintena de fotografies espacials sobre les obres que formen part de l'exposició Retrats. Són unes imatges, per tant, diferents d'aquestes peces. És una representació fotogràfica d'una perspectiva, que utilitza una perspectiva que es diu visomètrica, que és una perspectiva que es feia servir antigament, abans de la tecnologia 3D,
però que a mi m'agrada molt perquè és com molt falsa, que es veu molt que el moble no està realitzat. La perspectiva 3D a vegades enganya una mica, no saps si real o no real. L'exposició Express Retrats de Quim Déu s'inaugurarà avui a dos quarts de vuit del vespre i clourà diumenge, per tant només es podrà visitar durant poc més de tres dies. A més, Quim Déu estarà present avui durant la inauguració per tal de debatre sobre l'art i sobre la seva obra. L'Espai de lliure creació Carme Malaret es troba al carrer Bona Vista número 105.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I també ho hem avançat en titulars. La vida del primer ministre suè, Kolof Palme, s'entrarà al documental del mes de febrer a Sant Just. Per al 40 i la teneu, amatrant demà divendres, el documental Palme, l'home, el polític, el líder. Un documental que recull la trajectòria d'aquest polític que va ser assassinat l'any 86 d'un tret a l'esquena. A partir d'aquest mes, per cert, canvia l'horari