logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Juste l'opusta
Molt ben dia, passant 7 minuts de les 10
Comencem amb aquesta del Juste la fusta d'avui, dilluns 16 de gener
Un programa que començarem parlant, centrant-nos en les notícies de Sant Just
amb l'Andrea, bueno, avui que és dilluns de 16
dilluns anomenat Blue Monday, en parlarem d'aquí una estona
i en què més tenim molt de fred
També sabrem doncs quina és la previsió, quin temps farà en les properes hores
perquè sembla que la cosa anirà més amb el Carles, Hernández i Rius en aquesta primera hora
on també farem un cop d'ull de l'actualitat general del dia
Més qüestions avui a la segona hora
Tindrem, com cada dilluns, la tertúlia amb Carme Amador, Palmira Badell, Carles Bas i Josep Coderc
però a més a més també entrevista, com sempre, a partir de les 11 i 10
Serà amb Josep Maria Martí Rigau per parlar de la tertúlia que es fa aquest divendres
titular de l'escó invisible, 20 anys d'observació directa de la vida parlamentària catalana
arran doncs d'aquest llibre que ha fet Josep Maria Martí Rigau
Serà a partir de les 11
A més també, com cada dilluns, coneixerem l'actualitat del centre d'Estat i Sant Justens
amb la seva presidenta, la Maria Quintana
Tindrem també l'espai de cuinar amb la Miracle Serra de Cuina Miracle
i parlarem de ioga, farem la secció del camí del ioga
a l'última hora del programa amb en Dharma Def
Comencem ara i us acompanyem fins la una del migdia
I comencem saludant a l'Andrea
Bueno, bon dia, Andrea
Hola, què tal? Bon dia, molt bé i tu?
Vé a punt per parlar d'actualitat Sant Justenca
Què ens expliques?
Doncs avui destaquem que el dia 31 de gener s'acabarà el termini
perquè les entitats de Sant Just demanin la subvenció per aquest any
S'han convocat ja, s'han publicat ja les bases
per a l'atorgament de subvencions i formalització de convenis
per a activitats d'utilitat pública o d'interès social
a desenvolupar durant aquest 2017
Les sol·licituds estan organitzades per àmbits
acció social, comerç, cultura, solidaritat, educació, esport, joventut
i altres per tal de facilitar l'atascar a les entitats Sant Justenques
Aquestes bases tenen com a objectiu
regular les subvencions a les entitats sense any de lucre
que prestin la seva activitat o part de la seva activitat a Sant Just
Així doncs, el dia 31 de gener finalitza el termini
per presentar les sol·licituds d'aquests nous ajuts
i les justificacions de les subvencions corresponents a l'any passat
Trobareu tota la documentació referent a les subvencions
al portal web de les entitats de Sant Just, que és santjust.org
Molt bé, doncs és aquesta la primera notícia del dia
Tenim més coses per això, Andrea
Ara parlem de l'entrevista d'aquest matí
amb en Josep Maria Martí Rigau
perquè aquest divendres conduirà una tertúlia
a l'Ateneu, a la sala Piquet
sobre el seu últim llibre, l'Escó Invisible
És una tertúlia que porta per títol
l'Escó Invisible, 20 anys d'observació directa
de la vida parlamentària catalana
Josep Maria Martí Rigau és periodista
i director del programa Parlament de TV3
des de fa 15 anys
a més és cronista parlamentari
i analista polític, va edit aquest llibre l'any passat
i l'està presentant arreu de Catalunya
des de la seva publicació
i divendres vindrà a Sant Just, a l'Ateneu
a les 8 del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu
per presentar aquest llibre
i per conduir una tertúlia
al voltant d'aquesta darrera publicació
Perfecte, doncs en parlarem d'aquí una hora
aproximadament
una proposta interessant
la que és l'aquesta setmana a l'Ateneu
i acabem encara amb una última qüestió, Andrea
I amb una altra proposta molt interessant
també que tindrem aquest cap de setmana
a les escoles, en aquest cas
l'equipament acollirà dissabte al matí
un taller sobre pobresa
amb Arcadi Oliveres i Mercè Soler
Nostra dona organitza aquesta activitat
que es desenvoluparà
arrel de la introducció que facin tots dos
l'Arcadi i Oliveres farà un enfoc global
de la pobresa al món
i Soler parlarà de la seva pròpia experiència personal
A partir dels seus punts de vista
les persones assistents al taller
es dividiran en grups dirigits
per un dinamitzador per treballar
Al taller tindrà en compte
diferents dades estadístiques
sobre la pobresa al planeta
com ara que gairebé la meitat de la riquesa mundial
està en mans de només l'1% de la població
segons un informe d'Oxfam de l'any 2014
i que a Catalunya hi ha un 26% de la població
en risc de pobresa i exclusió social
segons dades de l'IDESCAT
El taller es farà dissabte al matí
començarà quarts de 10
amb les intervencions d'Oliveres i Soler
i seguirà amb el treball per grups
que faran els assistents
Es preveu que s'acabi cap a la una del migdia
Molt bé
Doncs són aquestes les notícies
enjustenques més destacades del dia
com sempre teniu més informació
als butlletins i horaris
i a la una
als enjust notícies
a edició migdia
De seguida repassem més informació d'actualitat
més notícies
però abans, com sempre a aquesta hora
una mica de música
perquè Blue Monday
Andrea, avui és Blue Monday
Ah, és avui?

Ostres
S'han dit que era avui
abans era la setmana que ve
que estava encara més a prop de final de mes
Quin dilluns estem avui?
És el tercer
El tercer
Clar, llavors suposo que deu anar per aquí
El que va ser que jo trobo que encara està molt a prop
perquè en teoria es tria el tercer

Perquè fa molt de fred
Això està clar
Es compleix aquest any
El Nadal ja queda lluny
i per tant
doncs en principi
aquest esperit nadaleng
ja s'ha paivagat una mica
però clar
hi ha dos factors més
com serien el tema
de la cuesta d'enero
que jo crec que la setmana que ve
serà pitjor que aquesta
perquè encara quedarà una setmana
per arribar a la propera
per arribar a final de mes
per dir-ho d'alguna manera
i a més a més
també hi ha un altre factor
que és el de
els propòsits
No ve complet, els objectius
Jo crec que encara estem a prop
vull dir que si has començat
a fer algun propòsit
encara el mantens
d'alguna manera
Jo sí
els que he fet
jo de moment
bé n'he fet un només
i de moment
doncs en teoria
se suposa que no
que ja
que ja ha passat prou temps
com perquè els propòsits
no hagin funcionat
com preveiem
i en principi
doncs per tot això
avui és Blue Monday
Andrea
que és el dia 3 de l'any
que és el dia 3 de l'any

vaja
bueno
no ho sé

potser per alguna cosa
no estàs molt d'acord
no avui no
potser dilluns que ben parlem
si vols
potser no
no ho sé
el 9 de l'any
crec que es deixarà notar més
aquesta cuesta d'enero
però bueno
no ho sé
un dilluns normal
amb fred
exacte això sí
previ a l'onada de fred
Sibarià

tot i que no estem
ja amb el fred Sibarià
encara no
en teoria avui era el dia
de descans
entre l'onada de fred polar
i l'onada de fred Sibarià
com a mínim
també hem dit això
aquest matí
a la tele
però
avui en teoria
les temperatures
s'apugeven una miqueta
i ja demà
doncs
començaria ja el drama
en parlarem
doncs
d'aquí una estona
amb el Carles
mira avui
a la secció musical
insistim
en la banda
amb la que justament
doncs
tancavam dir vendres
no vam parlar d'ex-ex
que teien just divendres
el nou disc
i avui doncs
parlem de nou
d'aquest
d'aquest trio
però
no amb una de les seves
noves cançons
no forma part
per tant
del disc
I See You
sinó que parlem
doncs
d'una versió
que han fet
del tema
Too Good
de Drake i Rihanna
ho han fet
a través d'una
una actuació
al programa
BBC Radio 1
on a més a més
de interpretar
en directe
el Hit on Hall
doncs
han decidit
fer una versió
d'aquest tema
força diferent
ells han dit
doncs
que segurament
no era tan ballable
amb la seva versió
però que esperàvem
doncs
que funcionés
a veure si podem sentir
aquest tema
perquè
hi ha l'enllaç
això ho llegim
a través de la pàgina
web d'un dispot
i posem l'enllaç
sencera al programa
que són unes tres hores
i en principi
aquí comencem
a sentir ja
com
com es posen
a tocar
l'enllaç

curiós
curiós
curiós a
la versió
sí sí sí
sona poca riana
no?
sí sí
però mira
des de què es tracten
les versions
aquí se'ns acaba
ah
se'ns acaba
ah
s'ha acabat

no sé per què
se'ns ha penjat
potser hem fet un avançament
clar
potser en realitat
no pots escoltar-ho
sencer
no sé
vaja
perquè estàvem
ho estàvem escoltant
des d'aquest enllà
en principi
doncs hi havia
aquestes tres hores
que deia

però
ah
potser ens porta
directament
doncs a la versió
de tres minuts
no
però això ens sembla
que és el seu tema
ja no?
ha canviat
ha canviat de tema
sí no
és diferent
jo crec que sí
en fi
no sé
una cosa estranya
no és aquesta mateixa
doncs mira
ens l'ha trobat
endavant

no sé
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Rebobineu, si us plau!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui,
Amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs aquesta hora saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea.
Hola, bon dia.
Per parlar d'actualitat, ara ens fixem en les portades dels diaris, els temes més destacats que tenim. Quins són?
Doncs al diari ara ens parlen del procés sobiranista, en clau política, llegim, Puigdemont els planteja avançar.
al referèndum. El president estudia accelerant la desconnexió en el cas que hi hagi inhabilitacions de polítics.
Si es precipita el calendari, la llei de transitorietat s'aprovaria el juny i la consulta seria abans de l'estiu.
És aquesta la notícia més destacada al diari ara en portada.
Al periòdico llegim declaració al judici de la Gurtel, els secrets de Bàrcenas, és el tema del dia.
L'extresorer del PP, un imputat clau per desentranyar la trama de corrupció, compareix avui davant del tribunal.
I a més a més al periòdico el fan un perfil de Lluís Bàrcenas, calculador i ventilador, així el titllen.
I per últim, a La Vanguardia, ens parlen de fred, els canvis de temps i l'efecte en l'estat d'ànim.
L'ésser humà és capaç d'adaptar-se a les condicions més adverses, els canvis bruscos de temperatura, com el que s'anuncia aquesta setmana a Catalunya,
afecten els estats d'ànim dels éssers humans.
La boira, persistent, pot provocar desànim, mentre que el fred consumeix més energia de la que s'aconsegueix exposant-se al sol.
Llegim, esperant l'onada de fred polar, la neu va arribar ahir al Pirineu de Lleida.
En fotografia veiem la vall de Boí plena de neu, cotxes amb neu per sobre,
i el cerró meteorològic pactiva una prealerta amb previsió de l'accentuada baixada de temperatures
i els temporals que s'esperen per aquesta setmana.
Doncs un dels temes que també anirem sentint segurament al llarg de tots aquests dies.
Actualitzem ara la informació de fet amb els digitals.
On tenim altres temes destacats a les portades, per exemple el 324 explica que 8 homes concentren la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial.
L'ONG Oxfam Intermón alerta que 8 empresaris tenen aquesta mateixa riquesa que 3.600 milions de persones.
Aquests homes més rics del món, aquests 8 homes, serien Bill Gates, Amancio Ortega, Warren Buffett,
Carlos Slim, Jeff Bezos, Mark Zuckerberg, Larry Ellison i Michael Bloomberg.
Són aquests 8 homes amb aquesta riquesa, com dèiem, la mateixa que la meitat de la població mundial.
Més qüestions.
L'àrea obre en política catalana, Mas insisteix que no es veu de candidat, però afirma que ningú es pot autodescartar.
Som en un punt tan decisiu de país que hi han de ser en la mesura que calgui, ho ha argumentat RAC1.
Mentre que a Puigdemont es planteja avançar el referèndum si hi ha inhabilitacions.
El president trasllada en reunions la possibilitat de precipitar la desconnexió per la judicialització.
El populisme ultradreta sacseja la democràcia d'esta oest, d'Hongria al Regne Unit i de nord a sud, de Finlàndia a Grècia.
Llegim a l'Ara que bona part dels països del continent veuen amb incertesa com aquestes formacions sumen cada cop més suports.
I a tot això Trump, que ha dit en una entrevista a mitjans europeus com The Times o el Vile, el diari Vile, perdó, que Merkel ha comès un error catastròfic acollint els refugiats.
Recordem que Trump serà investit aquest divendres.
I més coses, passem ara al diari La Vanguardia, l'edició digital d'aquest diari.
Que també obre amb l'entrevista de Raku a Mas, que assumeix la seva inhabilitació, però no es descarta com a candidat.
L'expresident català veu poques esperances, a més que repeteixi la formació Junts pel Cil.
En clau internacional, també La Vanguardia diu que May amenaça la Unió Europea en convertir Regne Unit en un paradís fiscal.
També es fa ressò a la Vanguardia de l'entrevista de Trump en diferents mitjans europeus.
I després també explica a la Vanguardia que els taxistes planegen col·lapsar les rondes de Barcelona aquest dilluns com a acció de protesta.
Una acció que es vol fer aquest matí, el punt de trobada seria a l'aeroport del Prat, a les 11,
és quan els taxistes em prendran el camí cap a Barcelona a una velocitat ridícula.
Llavors es dividiran, uns prendran la ronda litoral i els altres ho faran a la ronda a dalt.
Per tant, possible emburs realment.
En principi, la intenció és crear el caos a Barcelona durant unes tres hores, no està malament el temps.
I a més també van amenaçar, recordem, celebrar una vaga general l'1 d'agost passat,
amb motiu quan llavors era la falta de compromís de les administracions en la lluita contra l'intrusisme professional.
En fi, és el que tenim en les notícies d'aquest matí.
Passem ara a fixar-nos en cultura.
Comencem avui, Andrea, parlant d'un llibre.
Sí, de l'últim llibre de Jonathan Cou, el número 11, que descriu l'última crisi econòmica i política amb contundència,
el llegim al diari Ara.
I atenció, com un paràgraf d'aquest llibre.
Ho diu aquests humoristes de merda, de classe mitjana, pro-racistes i d'esquerres, i tu hauries de fer el mateix.
Em sembla essencial que siguin esborrats a la capa de la terra, perquè, en cas contrari,
mai tindrem prou energia per derrocar la nostra casta política podrida, corrupta i destructurat d'ànimes.
Així s'expressa l'assessit humoristes d'aquest llibre.
El número 11, editat per anagrama, l'inspector Scotland Yard Nathan Pilbem,
persegueix el criminal durant la gala d'entrega del Premi Winshow,
el guardó més meta-referencial del panorama britànic.
Distingeix quin ha sigut el millor premi concedit durant aquell any, primer al Regne Unit,
més endavant a nivell mundial, amb la voluntat de ser autènticament global.
Entre els més de 700 convidats a la gala hi ha personalitats tan controvertides
com l'escriptor Michael Hulebeck i l'artista Tracy Emin.
La prosa de Coudi O'Lara, sempre enverinada, descriu amb alícia el sopar d'entrega d'aquells premis.
Els premis Winshow, que li serveix per denunciar l'obscenitat del luxe capitalista
a través de detalls com el del menú.
Del centre de cadascuna de les taules del menjador improvisat,
en surt el cap d'un cambrer jove que declama els plats.
El número 11, per tant, ofereix un retrat desolador i hilarant de l'Anglaterra contemporània.
Més coses, parlem ara d'una exposició, Andrea.
Sí que podem veure la Galeria Mayoral i reivindica les dones artistes del surrealisme.
Ho llegim al diari ara també.
Podem veure obres de Frida Kahlo, per exemple,
el seu famós dibuix autorretrat com a genitals,
exposat en aquesta mostra a dones surrealistes i la seva connexió amb Catalunya.
La mostra és la primera d'aquesta temàtica que es fa a l'Estat.
Val la pena visitar la mostra per veure aquest autorretrat de Kahlo
i dos més, també poc coneguts de l'artista.
El primer és triple i la mexicana hi apareix de nena, d'adolescent i d'adulta.
A l'altra hi apareix dibuixant i el seu braç dret adopta cinc posicions diferents.
La mexicana és segurament la més popular d'aquestes vuit artistes que integran la mostra.
Un cas paradigmàtic és el de la catalana Ángeles Santos,
de qui es pot veure un dibuix preparatori del mític Un Món,
conservat al Museu Reina Sofía i la pintura de la mateixa època,
ànima que fuig d'un somni.
Entre la vintena de peces exposades també són rareses,
dos cadàvers exquisits d'una de les últimes descobertes entre aquestes dones artistes,
la francesa Valentina Hugo, que va visitar Dalí a cada qués amb André Breton,
i també s'hi pot veure un retrat de Picasso que va fer als anys 50,
un record de la profunda amistat que els va unir.
La mostra també inclou treballs de quatre grans artistes del surrealisme més conegudes,
Remedios Baro, Maruja Mallo, Lee Miller i Leonora Carrington.
El ventall de preus de les obres exposades va dels 20.000 euros als 300.000,
malgrat que només mitja d'utgena estan a la venda.
La més cara és una natura morta de gran format i d'influència picasiana
de la fotògrafa Dora Mar,
també representada amb diverses fotografies,
algunes de les quals van ser fetes a Barcelona.
i acabem aquest repàs parlant de música, Andrea.
I ens n'anem a la sala Luz de Gas,
perquè el músic sicilià Antus estrenarà el seu disc Calidoscòpic
en un concert a la sala barcelonina.
Ell diu que és un disc molt variat i per això li ha posat aquest títol.
És el que diu Antus sobre Calidoscòpic,
ha ditat per Temps Record l'any passat.
El tercer disc d'aquest músic sicilià,
que fa 12 anys que viu a Catalunya,
reflecteix bona part de les seves inquietuds musicals,
artístiques, emocionals i socials.
Diu que ha apostat per un treball més personal
i sobretot ha volgut ser més honest amb el que li agrada,
el jazz contemporani i el clàssic,
els sons de la mediterrània, el pop i el rap,
i diu que ha fet una fusió espontània sense clichés ni prejudicis.
El jazz és el fil conductor que més bé pot amalgamar els diferents estils,
que hi ha en un disc que presentarà en directe a la sala Luz de Gas
el dia 20 de gener, aquest divendres,
en format de quintet.
El jazz també és el llenguatge que comparteix amb els músics
que l'acompanyen en el disc.
El pianista Max Vilavecchia,
el contrabaixista Manel Fortià,
el bateria Ramon Díaz i el trompetista Pol Pedrós.
Doncs a veure si podem sentir-ne alguna cosa,
ara abans de passar a parlar d'esports,
d'Antus i aquesta proposta que presenta aquesta setmana.
Aquí ho tenim.
Bé, doncs particular, la proposta.
Divendres a l'Opera.
Passem ara per la dada d'esports perquè sembla que torna l'emoció a la Lliga.
Lliga de Guió com passa sempre, o sempre no, com pot passar aquesta època de l'any,
no?, en el moment de la maïtat de l'Ecuador de la Lliga.
L'any passat diria que també va passar, però amb l'altre cantó.
En aquest cas, l'esport títol s'ha acabat, la flor Arde, la Lliga.
El Sevilla de Sant Paoli tomba el Madrid amb la seva pròpia medicina,
amb una gran remuntada final, 2 a 1.
La imatge, doncs, és el moment de celebració dels jugadors del Sevilla,
davant, doncs, de la cara de desaglació d'alguns futbolistes del Real de Madrid.
El Mundo Esportiu diu cau a los Ramos,
amb imatges, justament, doncs, de Ramos lamentant-se
després d'aquest gol amb pròpia porta.
I també diu Barça love Messi i viceversa,
en relació, doncs, a tot aquest tema que també està en boga,
ara, doncs, de la renovació 1-1 de Leo Messi.
Retratats és el titular de l'esportiu,
amb fotografia, també, de Ramos,
en aquesta imatge, doncs, en què es posa la mà a la cara.
El Madrid es deixa remuntar a Sevilla,
amb dos gols de Ramos en pròpia porta,
amb gols, perdó, de Ramos en pròpia porta,
i de Jovetic, i el Barça se situa a dos punts dels blancs,
evidentment, doncs, amb aquest partit que li falta,
també, al Real Madrid.
Autocàstic, diu el diari AS,
per explicar-se, doncs, el que va passar ahir,
i el Marc, que titula el Sevilla,
el Sevilla revoluciona la Lliga.
Ara, passant quatre minuts de dos quarts d'onze,
ens fixem en l'última pàgina dels diaris.
Andrea, comencem amb la del diari Ara,
on tenim l'article que ha signat Carme Colomina,
titulat Avui i ara la neu.
Diu, quin tipus de societat tracta la gent així?
És el que pregunta el Ministeri Internacional
en una campanya de recollida de firmes
per enviar un missatge al president de la Comissió Europea,
Jean-Claude Juncker.
És inacceptable que els refugiats,
hostatges d'unes polítiques disfuncionals,
hagin de sobreviure en tendes cobertes de neu
a temperatures sota zero,
és el que diu el text,
que reclama accelerar el procés de reallotjament
arreu de la Unió Europea.
Es tracta de salvavides,
no de complir amb la paperassa
i les disposicions burocràtiques.
A partir de divendres,
l'alt comissionat de l'ONU
per als refugiats davant la mort,
no confirmada oficialment
per culpa del fred d'una desena de refugiats.
Principis de congelació,
hipotèrmies, grips, neumònies,
s'escampen pels camps de la vergonya
institucional.
La Comissió Europea acusa el govern d'Atenes
de no haver-se preparat prou
per a unes condicions meteorològiques anunciades
i els grecs recorden la farsa
d'una suposada solidaritat europea
que no té cap intenció de complir
amb els compromisos de reallotjament
de milers de persones acordats fa mesos.
El bell joc comunitari
de la culpa davant els nous intocables,
com els va anomenar Zygmunt Bauman,
i acaba dient Carme Colomina
com si la seva vulnerabilitat
no fos també la nostra.
Doncs, molt bé, Carme Colomina,
com sempre, els dilluns per remour a consciències
a la contra de l'ara.
A la contra de la vanguardia
avui entrevisten a l'escriptor David Van, Andrea,
que diu
«Tinc en la meva família cinc suïcides i un assassí».
La seva història té tela.
Van, diu,
«És un home anèrgic,
vedament i fogós quan s'expressa,
i aquesta força està en la seva escriptura,
que ens ha donat novel·les
com «Sug Van Island»,
«Terra», «Caribou»
o ara «L'Aquari»,
editat per Periscopi Random House,
en què apareixen conflictes entre pares i fills
i passatges molt crus.
Diu que des de zero
podria construir un vaixell
i després tripular-lo.
Diu, «Necessitem fer coses»,
i això vaig dedicar part de la meva vida
fins que em vaig dedicar a escriure.
Diu, «Al cap i a la fi també és construir.
Un relat és una mena de vaixell.
Escriure m'ha salvat la vida, literalment».
Diu, «Als 20 anys jo pensava
que el meu destí era suïcidar-me,
que era una condemna de la meva família,
perquè ja tenim cinc suïcides i un assassí.
Però d'ençà que em vaig posar a escriure,
tot encaixa».
Diu, «S'aclareix i s'entén.
Jo no entenia, per exemple,
el suïcidi del meu pare,
que va decidir instal·lar-se a l'illa d'Alaska,
on havíem viscut quan jo era petit, a Dac.
Allà havíem pescat i caçat plegats.
Quan jo tenia 13 anys,
ja era a Maciàtel
i els meus pares s'havien separat.
I llavors ell em va preguntar
si anava amb ell.
Però al final vaig decidir que no,
vaig tenir por a un lloc inòspit,
amb nois alcoholitzats, delinqüents,
que practicaven sexe,
drogats i violents, amb armes.
Diu, «Vaig tenir por de ser com enx.
Vaig decidir no anar-hi».
Diu, «El meu pare era efectuós
i un bon pare, però un mal marit.
La seva infidelitat va destruir dos matrimonis
i es jutjava a si mateix molt severament.
D'això, diu, n'he après jo,
n'he après a no jutjar-me tan durament
i a perdonar-me.
El meu pare, que era molt perfeccionista,
no es va perdonar a si mateix.
Diu, «Escriure ha tingut un paper terapèutic
en tot plegat.
Diu, jo em poso a escriure
i em surt tragèdia,
soc un tràgic, com els antics grecs,
perquè la tragèdia literària
és terapèutica, cura.
Tots necessitem explicar-nos el nostre conte
per entendre's, si no, amb ogeixes o morts».
El meu pare no s'ho va poder explicar
i, a més, l'escriptura busca bellesa,
malgrat la cruesa.
Diu, «La cruesa té estètica, també.
El cas és que un dia ho vaig perdre tot
i vaig descobrir que no estava pensant
a suïcidar-me».
Diu, i així acaba, diu,
«No ens hauria de fer vergonya
parlar de la ruïna, el fracàs, el suïcidi,
perquè, diu, al cap i a la fi,
són tan aleatoris com la loteria».
Doncs una entrevista potent també avui
a la Contra de la Vanguardia.
Acabem amb el periòdico.
En aquest cas, entrevista en Josep Maria Callús,
que és pioner en donació de sang a Catalunya.
I va començar durant la Guerra Civil,
al front de l'Ebre.
Diu, l'entrevista així comença,
«Falta sang, l'aturada nadalenca ha reduït
les donacions un 25% i, per això,
el Banc de Sang i Teixits ha organitzat
una marató. Fins divendres, els grans hospitals
catalans obriran les seves portes als voluntaris».
Josep Maria Callís ja no ho pot fer
perquè té 98 anys, però li sobra d'ànims
per abandonar la causa.
Va començar...
La primera vegada que va donar sang va ser
durant la Guerra, la Batalla de l'Ebre.
Estava com a soldat a la Divisió de Sanitat
i em tocava recollir els ferits i traslladar-los
als hospitals de Gandesa i Batea.
I vaig anar amb les quintes del Viveró.
Em vaig donar moltes vegades,
però aquestes no les vaig comptar.
Diu, al front tot es feia diferent,
tot funcionava de manera molt desordenada.
A vegades usava amb la xeringa d'un per a un altre
i la sang la transportaven en uns pots de vidre.
A Gandesa m'enxuclaven tanta que em deixaven atontat.
Arribaven a treure-me'n fins a dues vegades en un mes.
Diu, al cap de pocs mesos van tornar a portar-me
a la caixa de reclutes i tres anys més de soldadet.
Diu, a Burgos, a Sanitat també,
allà també vaig donar molta sang.
Diu, vaig començar a donar llavors
i no vaig deixar de fer-ho fins als 65 anys,
a límits d'edat.
També vaig ajudar el doctor Àngel Lluc,
de l'Hospital de Sant Pau,
a posar en marxa una associació de donants voluntaris
i l'any 76 vam aconseguir que Correus
amatés un segell per promoure la donació de sang.
Molt bé, doncs, déu-n'hi-do,
també aquesta història que tenim
en aquesta última pàgina del periòdico.
Tot això, totes aquestes entrevistes
i també aquest article de l'última pàgina
ens porta ara a obrir la caixa de música
com faltant sis minuts per tres quarts d'11.
la caixa de música d'avui 16 de gener
i que comença lluny, Andrea, eh?
Sí.
Sí, ens en anem, de fet, als anys...
Don't give up on us, baby...
70, en realitat, tot i que podria sonar com més lluny.
Ja, potser...
Ens en anem a l'any 1977.
The future isn't just...
En aquest tema, don't give up on us,
que era número 1 al Regne Unit,
el dia com avui arribava
i també ho seria, doncs, als Estats Units,
era un tema de David Saul,
que era la meitat d'Starkey i Hatch.
Ah, sí.
Si recordes aquesta parella televisiva, Andrea?
No, sé qui és el teu.
De nom, no?
Sí, de nom.
Doncs, mira, va aprovar, suposo que amb la fama
que li donaria la sèrie, el ros, no?
La meitat d'aquesta fama,
va tirar cap aquí i li va anar bé,
perquè, mira, aquest tema,
tampoc hi ha res de l'altre món, no?
Va arribar a número 1.
Molt bé.
Més qüestions.
D'altres setzes de gener.
I ens anem al 1988.
Avui fa 29 anys
en què aquest tema tornava a ser,
tornava a estar al capdamunt de les llistes d'èxit.
Feia 24 anys que els Beatles
l'havien col·locat també al capdamunt
i llavors, doncs, avui fa 29 anys
que George Harrison tornava a ser número 1
als Estats Units
amb aquell God of Mind Seren You.
Un vell tema que originalment, de fet,
havia estat gravat per James Ray el 1962.
Al Regne Unit, la versió de Harrison
va estar dues setmanes com a número 2.
Això, el 1988.
I això també passava al 1988.
En aquest cas parlaríem del número 1,
el Regne Unit.
Si George Harrison sonava com a número 1 als Estats Units,
doncs, al Regne Unit teníem aquest tema com a número 1.
Heaven is a place on earth.
La cantant Melinda Carly.
I ara hi ha una cosa que no m'acaba de quadrar
perquè ens quedem encara a 1988, Andrea,
però clar, ja hem parlat de Regne Unit i dels Estats Units
i hem de tornar a parlar d'un altre número 1.
Sí, el que passa, clar, ara parlaríem de singles, no?
I ara parlem d'un àlbum que era número 1 als Estats Units.
George Michael aconseguirà el número 1
amb el seu àlbum de debut, aquest Fate,
que va vendre, de fet, més de 8 milions de còpies
aquí amb aquesta intro,
que de seguida ens situarà
al que coneixem la gran majoria.
George Michael, que ara no fa ni un mes,
de fet, doncs, que va morir.
Així sonava fa 29 anys.
No està malament, eh, el que sonava
que teníem el número 1.
No, no, està molt bé.
A les llistes d'èxit.
I fem un salvestre engranant el temps
per situar-nos ara en el 2005.
2005, per tant, avui fa 12 anys ja.
The Killers començaven la seva segona setmana
com a número 1 al Regne Unit
amb el seu àlbum de debut, Hot Fuzz.
La banda de Las Vegas, doncs,
també va arribar a la llista d'èxits dels singles
amb aquest Samba y Tolmi com a número 3.
Qui estava de número 1 en aquell moment
encara era, doncs, Green Day
amb el seu American Idiot.
Ah, clar.
I acabem parlant d'un aniversari
perquè avui fa anys
la guitarrista de The Strokes
Nick Valenci
va néixer el 16 de gener de 1981
per tant, avui fa 36 anys.
I així acabem, Andrea.
Aquest repàs per la caixa de música, gràcies.
Que veis-hi-veta-mà.
Que veis-hi-veta-mà.
Que veis-hi-veta-mà.
Bon dia.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit