Les reserves d'última hora també han estat la tònica dominant a punts com la Costa Daurada.
Aquesta hora, 37 municipis fan un simulacre d'avís a la població en cas de risc químic. En total s'activen 84 sirenes que hi ha a tot Catalunya. Són a municipis de Barcelona, Tarragona, els Vallèsos, el Bages i el Camp de Tarragona. El principal objectiu és que la població que viu o treballa en zones de risc químic es familiaritzi amb les sirenes i sàpiga què ha de fer en cas d'emergència. Ho ha explicat a la xarxa Raquel Canet, cap del Servei de Tecnologia de Protecció Civil.
Si es troben a casa, quedar-s'hi. Si estan a l'exterior, buscar l'edifici més proper i tancar-s'hi. És molt important recordar que els vehicles, un cotxe, no és un lloc segur per al confinament. És a dir, no estem segurs si ens quedem a dintre dels nostres vehicles. Hem de buscar un edifici. Un cop estiguem a dins de l'edifici, tancar les finestres. Si ens és possible, desconnectar els sistemes de climatització, especialment aquests aires acondicionats que agafen l'aire de l'exterior. I sintonitzar les emisores de ràdio i televisió per tal d'anar fent seguiment de l'evolució de l'emergència.
De simulacres com aquest se'n fan dos l'any. De moment els resultats són cada cop més positius. Diverses obres a la ciutat de Barcelona alteren a partir d'avui el trànsit a la capital catalana. La circulació pel tronc central de la Ronda General Mitre de Barcelona en el tram entre els carrers Balmes i Mandri en sentit Llobregat ha estat tallada des d'ahir a la tarda per les obres que es fan a la zona i que suposaran la superació definitiva del pas soterrat. Els vehicles només podran passar pel lateral.
També el carrer Llacuna canvia de sentit pel pla de reforma de la plaça de les Glòries. La via és ja d'un únic sentit. Direcció muntanya. I ho dèiem en titulars, els Mossos d'Esquadra han detingut una treballadora domèstica que robava joies en domicilis on treballava i després les portava a establiments de compra vendedor.
Com a mínim hauria robat en tres domicilis de Martorell i Sant Esteve Sarrovires al Baix Llobregat. La dona aprofitava que feia d'assistenta de la llar en aquests habitatges per sostreure les peces. La investigació es va iniciar arran de la denúncia d'una de les víctimes on destacava que el lladre no havia emprat la força per accedir a l'immoble. Els Mossos van demanar informació als establiments de compra-venda propers i van descobrir que la dona contractada per fer tasques de la llar havia venut joies en dies posteriors.
Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i a aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, dilluns 4 de novembre. Just a la Fusta.
Tornem a la normalitat després d'un cap de setmana llarg, un cap de setmana de tres dies. Ara, de nou, retrobeu amb el Just a la Fusta i en un programa començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea.
Et sentim una miqueta lluny. Bon dia, què tal? Després d'aquest ple que va tenir lloc dijous passat també, just abans d'aquest cap de setmana, cada dia de tres dies, i que va ser, jo crec, més llarg que mai. Molt probablement. En menys en els últims cinc anys no crec que hi hagi hagut cap ple que hagi durat quatre hores i mitja. Déu-n'hi-do. Bé, ara comentarem.
També en aquesta primera hora repassarem l'actualitat general del dia a través dels diaris. Ens fixarem també en articles interessants, en temes esportius, culturals, una mica de tot, per ser al dia de l'actualitat. I acabarem parlant també del temps amb el Carles de René di Rius per saber què ens espera de cara a aquesta setmana, si ja entrem de ple a la tardor, si vindran pluges, una mica què és el que hem de tenir en compte aquests dies.
Mirarem de parlar també al llarg del matí amb la regidora Hizenda, Anna Torrella, per parlar del cadastre, que va ser el tema principal del ple municipal de dijous passat, també de les ordenances fiscals, que és un altre dels temes que es va tractar en aquesta sessió plenària. Mirarem de parlar-ne, com dèiem, al llarg d'aquest matí, i a més a més també avui no tindrem tertúlia, per tant enviem una salutació
Sí, ens estan escoltant, però no podíem venir. Estàvem a l'Alça, el Vicent Riera, el Jorup Cotert, també el Jaume Jalabert i la Carla Madó. Els saludem des d'aquí i, en tot cas, mirarem de... No, mirarem, no. Segur que parlarem també d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Connectem, com sempre, a través de l'Skype per parlar de diferents qüestions. Avui parlem d'Eclipsis.
I tindrem també la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Injustencs, per parlar de l'actualitat de l'entitat. Entre altres coses, avui és dilluns i comencem aquest just a la fusta d'avui, dilluns 4 de novembre, parlant de les notícies. I com dèiem, Andrea, comencem parlant d'aquest ple municipal.
Un ple municipal, el corresponent al mes d'octubre, que va deixar palès el malestar que existeix en algunes zones de Sant Just per l'actualització del valor cadastral. Dijous la sala era plena de veïns que protestaven contra aquesta mesura, sobretot després que si ho hagués recaptat 1.665 signatures contra l'augment del cadastre Sant Just en aquella campanya que havien engegat a principis d'aquest mes,
El ple va tractar el tema arrel d'una moció que presentava Ciu, que demanava la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral, ja que la data límit per fer-ho és el dia 15 d'aquest mes de novembre. A favor d'aquesta moció, a favor de la retirada de la sol·licitud, van votar Ciu, òbviament, PP i Via Democràtica, i en contra els partits que formen part de l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just.
que és una mesura responsable, i deixen clar que l'Ajuntament pot marxar d'aquesta actualització quan vulgui. Un punt que posava en dubte, per cert, el grup municipal de Siu. No estaven convençuts que això fos possible. El debat va ser molt intens, es va allargar, com deies, més de 3 hores, en un ple que va durar més de 4, i de moment l'Ajuntament segueix estudiant de quina manera tractarà aquesta qüestió, i l'alcalde també ha proposat, de fet ho va proposar al ple,
crear una comissió per trebar aquest tema amb veïns i amb partits polítics de Sant Just. De moment aquest va ser el tema estrella, no estrella, protagonista. Home, va durar moltes hores només aquest tema. És a dir, que realment val la pena, si us interessa tot plegat, també que pugueu escoltar-ho.
a través del ple que està penjat, doncs tot el ple està penjat al web, no? Sí. Doncs que podeu escoltar els punts que més us interessin, però ja dèiem que aquest podeu sentir opinions de tota mena també per part del públic i dels diferents regidors.
Més coses, Andrea. Parlem ara d'ordenances, és un tema que també es va debatre al ple i les ordenances s'han aprovat per l'any que ve i s'incrementa en una mitjana d'un 3,5% i l'IBI un 2,5%. D'altra banda, es redueix el tipus impositiu fins a prop d'un 0,66%.
D'aquesta manera, l'Ajuntament pretén reduir l'impacte de les modificacions dels tributs locals que presenta l'Estat. La més destacada i relacionada directament amb els valors cadastrals és aquesta actualització que presenta la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat pel 2014. Aquest punt es va presentar, com dèiem, al ple de dijous i es va aprovar únicament amb els vots dels partits que formen part de l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts,
i també va tirar endavant el pla econòmic financer que en un any ha de permetre complir amb els objectius d'estabilitat pressupostària.
Molt bé, doncs són altres punts que es van tractar en aquest ple. Acabem amb un punt, última punt, Andrea. I ens avancem una mica amb el temps. Parlem ja del Nadal i del desembre perquè els pastorets de Sant Just estan buscant participants per representar aquesta obra el mes de desembre. L'organitzen per segon any consecutiu els pastorets, la Taneu i la Cal i es representaran dues funcions. El dia 20 de desembre, les 8 del vespre i el 22 al migdia.
L'obra que es portarà a l'escenari de l'Ateneu és De nou és teu, els contrapastorets de Sant Just, una peça adaptada al segle XXI per Pep Alvanell, Premi Nacional de Literatura. Des dels pastorets estan buscant actors, actrius, per poder repetir l'èxit de l'any passat, perquè recordem que es van exaurir les entrades a les dues funcions que es van fer a l'Ateneu. I si esteu interessats en participar-hi, que sapigueu que els assajos es fan els dimarts i dimecres al vespre de 6 a 8 a l'Ateneu de Sant Just.
Doncs queda clar, també, a veure si també continuen amb aquesta nova tradició senjustenca, entre cometes, no? La hora de consolidar, sí, sí. Exacte, i anirem parlant també d'aquí a finals d'any. Molt bé. I això perquè fa les notícies, parlem ara de música, perquè és dilluns, però avui a concerts també, Andrea. Ah, sí? No em diguis que no.
Especial
Aquests es diuen Oques Grasses, mira, són festius. Avui presenten a l'Apollo el seu primer disc, que és un dia no sé com, que com sentim hi ha pop, rumba, folk mediterrani, una mica de reggae també, i en tot cas es veu que s'ha convertit en un fenomen que en la Catalunya central, si més no, perquè ells són de Vic, està agradant molt, moltíssim i tenen molt d'èxit als seus concerts, i avui citen a tothom l'Apollo, que a més a més és l'última data de la seva primera gira,
I el que faran, doncs, és com casar-se amb el seu públic. O sigui, conviden la gent que vagi avui a casar-se amb ells, perquè estan molt contents de com han anat tot. Llavors, doncs, faran una mica de cerimònia amb tot plegat. Sí, sí, és aquest espectacle, doncs, que han anunciat com un casament. Diu que és una manifestació, diuen, de l'amor i el sexe lliures, tots amb tots. Abans les relacions eren per sempre i en 18 anys semblava que ja havies trobat la persona de la teva vida o treballaves en una empresa i pensaves que hi series per sempre. Actualment ja no.
I com que tot dura tan poc, diuen, si ens casem amb tots no passa res perquè serà etern i infinit. És la peculiar o particular manera de veure-ho de Josep Montero, cantant i guitarrista d'Ocas Graces. Avui, com dèiem, actuen a la Sala Polo de Barcelona a dos quarts de nou de vespre i escoltarem ara una cançó d'aquest disc en tret que es diu Un dia no sé com i la cançó que sentirem es diu Senzilla. I comença així.
Senzilla com la vida quan els dies et van bé. Somia que no esperes que no et queixes pel mal temps.
Fins demà!
Com la vida, quan els dies et van.
plena cops desorientat que jo.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, som un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Fins demà!
Ara passen 5 minuts d'un quart d'onze, és moment de saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Bon dia. Per parlar de l'actualitat a nivell general, comencem parlant avui de les portades dels diaris, tot i que no tenim una gran notícia del dia, sinó que cadascú aposta una mica per temes propis o, si més, per punts de vista concrets, no, Andrea?
Exacte. El diari ara, per exemple, ens parla de finances públiques, és el titular més destacat, diu pressupostos per no retallar, i diu la fórmula impostos, més vendes, més privatitzacions. Diu també que CiU i Esquerra presenten avui un acord que preveu mantenir la despesa, desprendre's d'actius per valors de 1.000 milions i recuperar successions.
És el tema més destacat al diari ara. Al punt avui trobem un altre punt en clau econòmica. En aquest cas, diu 5 milions per a la consulta. Què he dit? Ha dit al diari ara? Vull dir al punt avui. No sé si he dit al diari. Al punt avui, al punt avui. Sí, sí, ho has dit, correctament. Diu full de ruta. El pressupost del govern per al 2014 inclou aquesta partida ampliable més endavant per finançar l'organització del referèndum, aquests 5 milions.
També trobem un informe que es titula per la via 150.2. Els partits catalans opten per sol·licitar a Madrid el respass de la competència en matèria de referèndums per convocar la consulta. I un reportatge titulat que ens avança el punt avui en portada és l'enigma dels indecisos. Les raons dels que no saben què votar són similars a les dels partidaris del no.
Avui és un d'aquests dies en què, ara que hem començat, però que seria interessant possiblement, o es podria fer l'exercici, de dir quina és la notícia principal segons un diari i intentar descobrir quin és el diari que la tria, perquè veig que cadascú també tria molt pels seus temes preferits. Exacte, sí, el punt avui és l'estrella, òbviament la consulta.
El periòdic avui ens parla d'obres, no és el tema del dia, però la fotografia de portada és la més destacada, diu Festival d'obres. Barcelona fa coincidir les reformes de Mitre, Glòries, Diagonal, Passeig de Sant Joan, Balmes, Paradel i Sants. I en fotografia de portada han triat un tall d'un sentit de circulació en el túnel de Mitre entre Mandri i Balmes,
Ahir a la tarda veiem alguns cotxes i alguns cons posats allà a la carretera perquè avui comencen, com dèiem, aquestes obres a molts sectors de Barcelona. I per últim, a La Vanguardia, avui trobem una notícia que també s'ha repetit a d'altres diaris i a més en portada. Diu, de l'èxit del manga, àlbum de la literatura japonesa.
Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Saló del Manga a Barcelona, va tancar ahir amb un gran èxit, i diu que d'aquí a un trimestre veurem a les llibreries un boom de literatura japonesa amb una quinzena de novetats. I en fotografia han triat el pare de Pokémon, milers de fans van esperar Junichi Masuda, que és director de l'últim videojoc de Pokémon, i en concret a la Vanguardia destaca que el Saló del Manga ha rebut 115.000 persones i diu que molta gent es va quedar fora.
Déu-n'hi-do. I de fet el diari ara també parla d'aquesta notícia emportada i la Vanguardia també amb una fotografia. Doncs és el que tenim avui als diaris. Passem ara a la informació digital. Ho actualitzem a través dels portals del 324.cat i també de l'ara.cat per fixar-nos en les notícies principals d'aquest matí.
I, per exemple, el 324.cat ens comença parlant del caire. El judici contra Mursi comença a portar tancada i entra a mesures de seguretat. No s'ha pogut veure l'expresident egipci, però coinciden en l'indici del judici al diari egipci Al-Watan. Han publicat les úniques imatges que s'han vist de Mursi en captivitat a l'acadèmia de policia. Desenes de simpatitzants de Mursi s'han concentrat per donar-li suport. Canten i criden consignes a favor del primer president escollit democràticament al país, a les quals les autoritats
en respost amb gasos lacrimògens. En clau cultural, també molt destacat el 324.cat, ens expliquen que Eminem és el millor artista de l'any en la primera edició dels YouTube Awards, el raper nord-americà estat el gran triomfador d'aquesta primera edició que atorga el canal de vídeos més popular de la xarxa.
I també llegim al 324.cat que hi ha un simulacra d'accident químic a 37 municipis. A partir de les 10 comencen a sonar 84 sirenes a les Terres de l'Ebre i als sectors químics de Tarragona, Llobregat, Vallès, Tordera i al port de Barcelona.
D'altra banda, l'Ara.cat ens obre dient-nos que Esquerra última la coalició a Europa amb Bildu i refusa anar-hi amb Siu. Els republicans es van reunir a Barcelona amb els seus socis a Europa per tancar-ho. I també l'extresorer del PP, Álvaro Lapuerta, interrogat pels papers de Bárcenas. És l'altre tema que destaca en primer lloc avui Esquerra, que també més avall, el diari Ara, que també a banda d'aquests temes d'Esquerra i del PP, més avall, comenta que comença el judici a l'expresident Mursi per la mort de manifestants.
Més qüestions ara en clau internacional. Què tenim, Andrea? Doncs ens centrem avui en el diari El Punt Avui perquè ens parla de diferents qüestions. En portada, de fet, ens diu que els Estats Units fan costat a Egipte la vigília del judici a Mursi. En fotografia de portada veiem a John Kerry, Abdel Fatah el Sisi, ministre de Defensa.
i d'alguna manera home fort d'Egipte, i ens diu que què arriba a constatar les autoritats egípcies. Primer viatge a Egipte del cap de la diplomàcia als Estats Units, després de la caiguda del president islamista, i la gira del secretari d'Estat nord-americà inclou el pròxim Orient. Recordem que justament avui comença aquest judici contra Mursi, acusat d'haver...
Ha estat implicat en la mort de manifestants davant del Palau Presidencial i bé, el secretari d'Estat dels Estats Units ha fet una gira per allà amb un to més conciliador per mirar de tanca ferides en la relació de Washington amb Egipte després de la destitució de Murcia el passat dia 3 de juliol. I d'altra banda, parlem un dia més d'immigració a França.
i ens diu el punt avui que el titular és de fet l'explosió de Manuel Valls, que és el ministre d'Interior francès. El ministre d'Interior rescara posicions a les enquestes mentre que Hollande no aixeca el cap. Diu que addicte a l'electoralisme anticipat, França s'aixeca cada dia amb un nou sondeig per valorar els seus polítics.
i encara més amb els comissis municipals i europeus a tocar. I el Partit Socialista fa setmanes que poden treure dues conclusions de tanta enquesta. D'un costat, que el cap de govern i gran part de l'executiu perden suport amb cada decisió presa darrerament, i de l'altre, que els francesos sembla avui que es decanten pel del fi del partit.
com a candidat socialista a la presidència. De fet, aporten algunes dades i ens diu el punt avui que el 33% dels francesos volen valls de candidat socialista al Palau de l'Elisi i volen només un 9%.
Déu-n'hi-do, doncs aquestes dades que arriben, tampoc fa tant d'aquestes eleccions franceses, és a dir que suposo que no sé si tot plegat ho accelerarà o si més no, doncs que també és veritat que poden canviar molt les coses en molt poc temps, és a dir que ja ho anirem seguint. Bé, en tot cas, aquests són els apunts internacionals d'avui i ara ens n'anem a mirar una mica enrere, fixar-nos què passava fa uns quants anys? Un 4 de novembre.
Per exemple, 4 de novembre de 1993, se'ns parlava de crisi. Hem anat dient que hi havia una crisi menor possiblement que la que tenim ara, però en tot cas la portada de la Vanguardia deia que Pujol demanava esforç i cohesió davant de la duresa de la crisi. El president anunciava una acció de pressió política per aconseguir un desenvolupament diferent de l'Estatut.
El denunciant del cas d'Olot va treballar com a detectiu comercial amb un dels acusats, és el que explica aquest diari referent a la família de Maria Àngels Feliu, que demanava prudència per evitar un clima de linxament d'entorn dels detinguts. I la imatge era sobre un incendi a Califòrnia, un incendi que havia arrasat la luxosa Malibú.
El 4 de novembre del 98, fa 15 anys, el govern iniciava contactes amb Betes. Aznar autoritzava l'obertura de converses exploratòries amb l'entorn de l'organització per verificar la seva voluntat d'abandonar les armes. El jutge Garzón imputava 3.178 morts a Pinochet i demanava que se sol·licités la seva extradició.
i més de 7.300 morts i 11.000 desapareguts a Centra-Amèrica, era la notícia referent de l'huracà mig, no sé si el recordes, Andrea, el 98, jo també el tinc bastant present, doncs ja fa 15 anys d'aquest huracà mig, que si no m'equivoco, també aquí a Sant Just les diferents entitats solidàries s'hi van bolcar bastant. La imatge era d'un helicòpter intentant evacuar un grup de veïns de la ciutat de les Mesites, completament coberta per les aigües.
I atenció, 4 de novembre del 2003, portada a la Vanguardia, en fotografia ben gran, trobem el príncep Felip i la seva, encara, crec que encara no era la seva dona, no? La Laetitia. Promesa. Sí, exacte. Deia que el titular era, estem molt enamorats. Era el diari, eh? No era la part de Notici Salmó.
I diu que el príncep assegurava que la seva nòvia, sí, sí, reunia els requisits per ser un dia la reina d'Espanya. La Tizio Ortiz afrontava el seu futur amb responsabilitat, il·lusió i vocació de servei als espanyols. Era aquell compromís davant dels periodistes de forma serena i tranquil·la i tot plegat.
amb aquest bany de multituds al Teatre Reial, no han envellit tant, trobo. Justament quan mirem fotografies de personalitats públiques que han canviat en 10 anys, crec que no han canviat tant, almenys de primeres, ni al príncep Felip ni tampoc a Leticia Ortiz en aquests 10 anys. Maragall i Saura pognaven per atraure el vot de l'esquerra i, d'altra banda, també se'ns deia que hi havia hagut un incident entre Madrid i Londres per l'arribada d'un buc a Gibraltar.
Fa cinc anys la Vanguardia ens deia que els aturats podrien aplaçar el pagament del 50% de la hipoteca. El govern presentava un nou paquet d'ajudes sobre habitatge per autònoms i aturats. Sabatero assegurava estar disposat a superar el límit del 3% de dèficit públic si era per programes socials.
I un altre dels temes principals era Estats Units, la jornada decisiva. Estats Units votava massivament, tot i el pessimisme econòmic. Obama era el gran favorit, però McCain encara no llançava la tovallola. Això el 4 de novembre del 2008. Era aquest el tema principal del dia, un dels temes principals, si més no, del 4 de novembre del 2008. Tornem ara cap als diaris d'avui i ja ens n'anem a les contraportades.
Comencem per la del diari ara on llegim l'article setmanal d'Antoni Bassas que avui titula Qui és el que viu a Màtrix? Bassas avui comença el seu article dient que ha resultat digne d'estudir la suficiència vorejant la comiseració amb què bona part de l'estableixement polític, econòmic i mediàtic contempla els partidaris de la independència de Catalunya i considera que viuen a Màtrix.
Diu que és digne d'estudi perquè qualsevol observador imparcial conclouria que uns milions que es llancen al carrer el 2010 en protesta i el 2012 i 2013 en festa, per dir que se'n van, no poden ser despatxats amb la teoria del porro col·lectiu i entendria que cal començar-hi un diàleg d'adults. Fa aquesta comparació amb aquesta pel·lícula, Matrix, i de fet, amb fotografia, doncs, acompanya a l'article una imatge de la portada d'aquella pel·lícula, amb Keanu Reeves i Carrie Adams.
Molt bé, doncs ho tenim avui al diari. Ara al punt avui llegim que no sento que m'hagi sacrificat especialment. De qui ens parla? De l'Anna Muñoz, que és periodista i directora de diari durant 24 anys. De fet, aquest setembre va deixar la direcció del diari de Terrassa, que ha estat directora, com deia, 24 anys. El 2003 diu que hi havia 11 dones assumint la màxima responsabilitat en un periòdic a tot l'estat espanyol i ara a Catalunya no n'hi ha cap.
Diu que a les empreses periodístiques els ha costat confiar a les dones aquest escàs de responsabilitat. Diu que ser directora de diari comporta uns horaris molt destarutats, una vida arran que es fa difícil de combinar amb la família o amb fills petits. I diu que en el seu cas no li ha suposat uns grans sacrificis, d'aquí especialment el títol de l'article de l'entrevista.
Diu que el fet de treballar a casa meva, Terrassa, m'ho ha facilitat. També el fet de tenir una estructura personal, especialment de parella, molt consolidada, m'ha facilitat també les coses. I aquesta feina és la meva passió i m'ha comportat sacrificis com a tothom. Diu, no crec que d'una manera especial. És veritat que només he tingut un fill, però no tinc la sensació d'haver estat una dona especialment sacrificada. I acaba dient l'Anna Muñoz que la feminització del periodisme és un fet. Hi ha càrrecs intermedis, però no directores.
Doncs ho llogim avui al punt avui, interessant aquest punt de vista. Ens saltem ara cap a l'avantguàrdia. Som formigues perdudes en quatre pams de terra. Filosofia avui, eh? Sí, sí, sí. Aquesta entrevista és molt... A mi m'ha agradat personalment. La Imma Sanchís parla avui amb Sylvain Estíbal, que és director de cinema, fotògraf i escriptor. I aquest divendres a tot Espanya s'estrena la seva darrera pel·lícula, que es diu... Es titula Un cerdo en Gaza. Diu que explica la història d'un pescador palestí que troba un porc atrapat a la seva xarxa. I
D'alguna manera s'haurà de desfer de l'animal impur abans que les autoritats no el descobreixin, però abans n'intentarà treure uns quants diners. Estíbal diu que aquesta pel·lícula és un crit de ràbia però amb humor. Volia abordar el conflicte entre israels i palestins a partir del mínim punt en comú, que és aquest rebuig que tenen del porc.
Diu perquè aquesta incapacitat de resoldre un conflicte tan llarg recorregut ens afecta a tots. I diu que també fa uns anys, fa 10 anys, va fer una mena d'experiment. Diu que li va donar una càmera de fotos a una família d'ultraortodoxos a Hebron i als seus veïns palestins. I els vaig demanar que fotografiessin durant un any la seva vida quotidiana sense dir-los que els veïns feien el mateix. Diu que d'alguna manera els va canviar els cromos. A la família jueva els va ensenyar les fotos de la família palestina i viceversa.
I diu que quan entres en la intimitat del teu veí deixa de ser un enemic i es converteix en algú que t'és familiar. I diu que una cosa negativa sí que li va causar un impacte de tot plegat. Els comentaris dels nens diu que eren els més durs. Els adults buscaven coses positives i se sorprenien de les coincidències.
Doncs interessant avui llegir aquesta història. És curiosa, eh? La Vanguardia. Bé, és interessant llegir també alguna cosa així distesa el dilluns, possiblement. I al periòdico, acabem amb l'última contra, tenim que l'inici va ser dur perquè el camp és un món d'homes. Ho diu Isabel Albar González, que és empresària agrícola. Abans vivia a Madrid però ara viu a Antas, que és un petit poble de la província d'Almeria.
I ara està treballant en un projecte que trobem en una pàgina web que es diu AdoptaUnNaranjo.com. Diu que fa sis anys que va ratar una finca que pertanyia a la seva família des de feia més de dos segles. Diu que em feia molta pena haver de perdre tota la terra. Diu, per mi ho hauria estat tristíssim. Diu, la meva mare era qui portava la finca, però va tenir un accident i ja no se'n podia fer càrrec. Diu, al principi em vaig intentar ocupar de la finca des de Madrid...
compaginant-la amb la meva feina, però era impossible i vaig acabar per instal·lar-me antes, en aquest poble d'Almeria, amb la meva gossa bruna. Diu, el camp és un món d'homes, primer va ser un xoc, però quan els homes veuen que t'ho estàs prenent molt seriosament et converteixes en un més. Diu, són gent noble, i fins i tot sóc vocal de la comunitat d'Arregants, d'aquest poble d'Almeria.
Molt bé, doncs ho tenim avui a la contraportada del periòdico. Aquests dies que són interessants, la gran majoria, és a dir, que convé, si teniu temps, d'aturar-vos a l'última pàgina del diari.
Dos quarts i mig d'onze, la notícia curiosa del dia. Vull passar per un tema de mòbils. No sé si mai t'ha caigut el mòbil a l'aigua, Andrea, a la piscina, al mar, alguna cosa així. Fa temps per això. S'ha espatllat per això? Sí, molt. No l'he pogut recuperar, vaja. Doncs resulta que un home ha trobat el seu mòbil perdut fa tres mesos al fons d'un llac i encara funciona. Què dius?
Quin mòbil és aquest? És un home de Suècia que sembla que ha de perdre aquest mòbil. Després, tres mesos després, ha descobert que, tot i que ets 90 dies sota l'aigua, encara funciona. Això, doncs, ha passat. Era un Nokia Lumia. No sé què és.
Jo tampoc. Però va ser boníssim, vaja. Bé, veig la imatge que està com molt mullat i doblegat però té la forma com d'un smartphone per dir-ho d'alguna manera. I diu que el tema és això que ell va sorprendre's molt quan va endollar el seu smartphone a la xarxa per carregar la seva bateria.
que evidentment durant 3 mesos sí que s'havia esgotat, i sí, sí, va veure que funcionava amb aquest Nokia Lumia, quan el va trobar se'l va endur a casa, el va obrir, el va netejar, el va posar a secar a sobre d'un calefactor, i en tot cas ell ha penjat les seves fotos al Facebook, ha explicat la seva història, i bé, doncs, estava molt content d'haver recuperat aquest mòbil 3 mesos més tard, doncs, de fons d'un llac.
Home, ara també la pregunta, potser absurda, eh? Però com no el trobo? Com trobes un mòbil en fons d'un llac, saps? És que m'estava preguntant, perquè la notícia no ho explica, i diu, segons han publicat mitjans internacionals, com Times of India, que explica aquesta història d'aquest home suec, que es diu Roger Nilsson, i llavors ara està obrint la notícia directament. Imagina't que es pot moure un mòbil en fons d'un llac, en tres mesos. Sí, sí, diu, el Nokia no sé què... Ell el va trobar a sota d'aquest...
Potser va quedar en alguna pedra o alguna cosa així. I no es va moure gaire. Sí, sí, fan la notícia basant-se en el tema del telèfon, però no sé gens que l'hagi trobat. No, però Déu-n'hi-do, eh? O sigui, ja la història és... En fi, mòbil segurament seria molt car. Sí, sí, potser sí, perquè, no sé, bé, en tot cas, doncs apuntes al model per si t'interessa de cara a una altra ocasió. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
6 minuts i 3 quarts d'11. Fem ara un repàs a l'interior de la premsa, llocs on creiem que pots interessar en aturar-nos. Per exemple, avui el periòdico que torna a parlar dels desnonaments a través de diferents testimonis.
I per exemple, explica el cas de la Reme Barroso, una veïna de llenys que lluita per salvar casa seva del desnonament, va patir maltractament i un deute del seu ex li impedeix assegurar aconseguir que bànquia li permeti fer de si un pagament. Va comprar el pis l'any 2001 i ara no pot pagar-lo perquè tampoc té l'ajuda del seu exmarit. La plataforma crea una comissió de gènere també pel volum de casos afectades maltractades.
I també el periódico explica més casos al límit del desnonament. Per exemple, Lluís Martí a casa seva a l'abisbal del Penedès, amb la samarreta d'albre de forma, també hi ha més casos. Per exemple, el que comentàvem ara, Lluís Martí, diu que no confia en l'adhesió en pagament ni en els bancs, es considera un antisistema.
O Carlos Ezequiel, que diu que ens hem limitat moltes coses, no podem costejar ni la nostra roba. I també apareixen tots fotografiats en aquest reportatge del periòdico. Isabel Chacón diu que t'enganyes molt dient-te que no és res, perds fins i tot la memòria.
O la Blanca Piedra que diu que no li importa quedar-se al carrer, fa més por quedar-se amb el deute. O Josep Zafra que diu que l'estat ha d'ajudar-nos igual que ajuda els bancs a sanejar els seus comptes. Opinions, impressions i punts de vista avui d'aquest drama dels desnonaments en primera pàgina al periòdico.
Més històries. Avui el diari Ara planteja una entrevista a Yotaro Hatamura.
que és expresident de la comissió d'investigació sobre l'accident de la central nuclear de Fukushima. Ell diu que el govern deve estar desviant l'atenció del problema principal, la situació dels evacuats. També diu que cal pensar que tot el que pot passar passarà. Diu també que cada dia mor una persona per culpa de l'accident de Fukushima.
Diuen una entrevista que li fa Mariana Ferrer i Fornells pel diari Ara. Diu que la lliçó principal que es treu de l'accident de Fukushima és que després d'haver presidit la Comissió d'Investigació sobre les causes, la conclusió que entrec és que no veiem el que no volem veure.
I diu també que per només aquests efectes de la radiació no ha mort ningú, però a la prefectura de Fukushima, un any i mig després de l'accident, van morir fins a 1.121 persones i es calcula que dos terços d'aquestes víctimes va ser per culpa de l'accident a Fukushima. Són algunes de les declaracions que fa avui el diari Ara. Interessant de llegir aquesta entrevista a Iotaro Hatamura.
I en clau política o literària, si voleu, llegim avui al diari El Punt Avui un article en reportatge titulat novel·la ecosocialista on se'ns diu que l'eurodiputat d'iniciativa Raül Romeva presenta el seu segon llibre de ficció amb una vocació pel periodisme compromès. Es títula Retorn a Shambhala i és un relat d'aventures que toca qüestions com ara la crisi energètica, la radiació nuclear i les aspiracions del Tíbet.
Opina Romeva que els problemes globals afecten Catalunya i critica l'excés de localisme. El que reivindicum la novel·la és que el ciutadà té el poder per canviar els problemes globals.
Diu Sergi Picazo que els ingredients d'una bona novel·la ecossocialista són mig quilo de reivindicació política, dues cullerades de crisi energètica, 100 grams d'aspiracions de poble sense estat, com el tíbit, una bona dosi de sensibilitat vers la immigració al Mediterrani i una dotzena de sobreexplotació dels recursos marins, tonyina d'armella, ideal. Tot amanit amb una vocació de canviar les coses. Aquests són alguns dels ingredients de les dues novel·les publicades fins ara per l'eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya,
Raül Romeva, dimecres passat, va presentar a Barcelona la seva última incursió en ficció, que és Retorn a Xambala. Ho explica avui Sergi Picasso al Punt Avui.
I acabem aquest resum parlant d'esports amb l'article setmanal de Sergi Pàmias de la secció esportiva. Avui el titula Tots units però amb criteri. I diu que els primers 100 dies de Gerardo Martino com a entrenador del Barça s'han celebrat amb resultats gloriosos i dubtes heterogenis. Aquesta suma d'elements certifica el procés de transició que viu al Barça. Sovint oblidem què ha passat en els últims 3 anys. Actuem com si la normalitat hagués presidit un període humanament traumàtic.
que gràcies a l'esforç de tota la institució, començant pels socis, no ha tingut seqüeres greus en l'àmbit esportiu.
Diu que la memòria selectiva s'agreuja quan, com va passar divendres, s'activa una preocupació comprensible per Messi o la novetat d'haver-se de ferrar els tres punts com a únic argument. El debat entre guanyar i la manera de fer-ho, però és més vell que cagajupit i sempre ha provocat contradiccions i marremau. Si l'artilleria identitària del club es basa en el fet diferencial dels valors i la creativitat, té cap sentit que la directiva refugia en una susceptibilitat defensiva oposada a tota grandesa? Es pregunta Sergi Pàmies.
Diu també Sergi Pàmies que la mania persecutòria expressada per Rossell dóna massa importància als actors de Círic i els fica tots dins del mateix sac. Ara que està de moda reivindicar Manuel Vázquez Montalbán em pregunto què en pensaria ell del Barça si la Junta, que amb bon criteri sosté el premi que porta el seu nom, en sabria digerir la independència crítica i la ironia dissident.
Diu que per això, perquè la crispació directiva i els abusos, les frivolitats i els deliris dels mitjans són instruments d'una causa superior, seria bo marcar més distància entre els uns i els altres i amb serena elegància evitar rituals com un dinar de Nadal. Així ens salviaríem escenaris hipòcrates i potser ajudaríem a fer entendre al president que ja no pot actuar amb la franquesa incontinent de quan era el loquois subterrani, encantador, il·lusionat i vitivinícola líder de l'oposició.
I posats a demanar, potser s'adoni que els que estem sincerament no dramàticament amoïnats per Messi i no acabem d'engrascar-nos amb el joc discontinu de l'equip, no som enemics del barcelonisme ni en general males persones. És el que diu avui per les caires Sergi Pàmies des de La Vanguardia.
I enllaçem també amb l'actualitat esportiva. Avui, per exemple, el nou esportiu Prons parla de porters. Titula Operació Pals i ensenya la imatge d'una banqueta buida. Diu que Gerardo Martino, com abans Tito Vilanova, creu que Víctor Valdés hauria de ser substituït per un porter jove amb projecció i un altre amb experiència. Marc-André Ter Stegen i Pepe Reina continuen sent els més ben situats.
I també al Mundial Deportiu ens parla d'esports, ai, d'esports, de porter, justament de Reina. Diu que Reina costa 5 milions. Pepe va pactar aquest acord amb el Liverpool per poder anar al Barça. La ganga encara és més gran perquè es pot pagar en dos terminis de dos i mig. I d'altra banda, diu que l'afició del Barça posa nota a Martino, una enquesta del Mundial Deportiu. Diu que, excel·lent tata, el 51% dels seguidors blaugranes li dona aquesta qualificació.
I l'esport parla d'altres fitxatges, diu 8,5 milions, és el preu de Lewandowski, el Dortmund deixaria sortir el mes de gener, el Barça competeix amb l'Arsenal City i el Chelsea pel golejador polonès. Són aquests els apunts d'aquest matí de dilluns, 4 de novembre.
I de seguida, després de la publicitat, parlem del temps. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
9 minuts i les 11, moment de parlar del temps amb el Carles de René de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Com estàs? Bé. Me n'alegro. I tu? Sí, també. I el temps?
Doncs el temps està una mica loco, que diria aquell. Sí, perquè encetem una setmana una mica variable pel que fa a les temperatures, i això ens farà anar una mica bojos, ja en tenim algun, avui tens alguns col·laboradors malaltons, i aquesta setmana acabarà de rematar els que quedem si no anem amb cura i estem pendents del temps. Perquè tindrem alts i baixos amb les temperatures. Hi haurà un dia aquesta setmana, que és el dimecres, que realment estarà molt bé, tant en màximes com en mínimes. I contrastarà potser amb avui dilluns, o amb dijous o divendres, perquè les temperatures tornaran a baixar, no? Llavors...
aquests alts i baixos no saps ben bé què posar-te, avui jo tenia un fill que anava amb pantalons curts, amb dos samarretes, clar, però vull dir, i ara de cop i volta hem baixat del 16 i estem a 15,9 a Sant Jus, o sigui, i a més fa vent, que la sensació de fred és una mica més acusada, o sigui que els encostipats estan de moda i estaran a l'ordre del dia aquesta setmana, si no anem una mica al tanto,
i ens anem abrigant en els moments que us anirem informant durant la setmana. O sigui que si no us voleu posar malalts, recomanem aquest espai del temps, que vagin escoltant-lo cada dia així, d'aquesta manera. Sabem com ens hem de vestir. Clar, llavors arriba el cap de setmana i doncs pots gaudir-lo al màxim perquè estàs bé de salut, no? I tampoc no fa massa gràcia, tot i que t'hagis vacunat, perquè alguns escolten que s'han vacunat de la grip, tampoc no ve massa de gust posar-se malalt, mai, a ningú.
Doncs aviam, alts i baixos amb temperatures, dos fronts que tenim, un ens creua amb molta velocitat, o sigui, un dels temes importants d'aquests dos primers dies d'aquesta setmana és el vent, un vent que bufarà molt intens a tot el país, a partir d'aquest migdia també el notarem amb molta intensitat a Sant Just d'Esvern, és un vent que ve associat amb un front que està creuant, que ja està deixant algunes precipitacions,
cap a les comarques de Lleida, que durant aquesta matinada ha format unes tempestes molt properes al que és la Costa Daurada, cap al Garraf i fins i tot ha tocat una miqueta Sant Just sense arribar a animar el ploviòmetre a marcar algun registre, però sí que ha arribat a mullar una mica el terra Sant Just d'Esvern,
Aquest front creuarà amb molta celeritat, tindrem estones de so, veurem uns núvols molt ben definits, aquests que són lenticulars, que són com unes llenties gegants que el propi vent els forma i que realment sembla que antigament se'ls confonia a vegades amb ovnis. Doncs aquest vent s'emportarà, aquest front, molt ràpidament al llarg de l'avui, però durant la tarda, que creu el gruix del front, no es descarta la possibilitat. És molt poca cosa, perquè on hi ha d'haver més precipitació és cap al Pirineu de Lleida, fins i tot amb nevades per sobre dels 1.800 metres,
Però podria caure alguna gota aquesta tarda a Sant Jús. Seria poca cosa, però podria caure. La sensació és de fred. Fa vent, el vent és del nord, tenim el termòmetre baix, si el sol no fa acta de presència, doncs tenim aquella sensació de fred, tot i estar... Bueno, és el que toca, també, estem a principis de novembre, tot i estar en plena tardor, però avui és el dia grisot i és una mica lleig.
Aquest front se'n va. Ens arriba un altre demà, però aquest es quedarà com una mica cap a la franja de Ponent i cap al Pirineu. Això és fruit que aquest vent del nord acumula molts núvols a tot el que és el nord del Pirineu i a la resta de Catalunya el vent s'encarrega de no deixar que aquest front acabi donant precipitacions. Demà serà un altre dia ventós a tot Catalunya. Hem d'anar molt al tanto els dos extrems del país perquè el vent pot bufar amb molta intensitat.
I com que és un vent sec que ens arriba i durant dos dies estarà bufant i tampoc no és que hàgim estat els més beneficiats d'aquesta tardor pel que fa a la pluja, el risc d'incendi és elevadíssim, tant avui com demà el risc d'incendi és molt elevat a Catalunya perquè bufa molt de vent i està tot molt sec. El vent és molt sec i fa molts dies que no ens plou amb una certa intensitat i allà on tenim, per exemple, la Serra de Collserola, que hi vam estar passejant abans d'ahir, vam estar passejant per ella...
No es veu amb mulets, tot està molt sec, o sigui, anem una miqueta al tanto, tot i que s'ha obert la veda per poder fer cremes controlades a les cases, doncs aneu una mica al tanto si esteu a prop d'octubre, perquè intenteu no fer-ho fins que passi aquest vent, perquè si no podríem generar desastres, tot i estar al mes de novembre.
Demà dimarts el que dèiem, més sol, aquest vent serà el protagonista però les temperatures pugen una miqueta perquè el sol farà acte de presència i això en aquestes èpoques de l'any ja fa que la temperatura s'enfili. Dimecres s'atura el vent però tindrem un senyor sol. Bufarà una miqueta de nord als dos extrems del país però això farà que les temperatures es puguin inflar una miqueta més perquè bufarà entre nord-oest i ponent.
i farà que potser fins i tot dimecres arribem als 23 graus, cosa que avui la provisió ens marca 18, com a molt. O sigui que s'enfilarà la temperatura. I de nit, com que continuaria fent una miqueta de vent, també permetrà que les temperatures no baixin, tot i tenir una nit serena, farà que a la costa central i també, sobretot, a les comarques gironines, la mínima es quedi al voltant d'uns 15 graus.
cosa que aquesta propera nit l'esperem cap als 12, o sigui que hi ha diferència dimecres pel que fa a les temperatures d'avui. El sol serà el protagonista. Dijous i divendres, com que aquest vent rescalfat deixarà de bufar, podrà refredar una miqueta més la nit i a poc a poc les màximes també es normalitzarien. Pensem que la normalitat al mes de novembre està per sota dels 20 graus, 18, 19, 17, doncs seria el normal per l'època i això es normalitzarà de cara al dijous i al divendres amb el sol com a protagonista però en un ambient més de tardor i sobretot al tanto a les nits i matinades perquè et tornarà a refrescar. És quan es nota més, no?
i de cara al cap de setmana ara es parla de variabilitat. Arriba un front desgastat, no és massa important, jugarem amb sol i núvols i les temperatures no canviaran massa. O sigui que sembla que tot indica que el cap de setmana serà una mica més lletxot, però com a mínim... Poca pluja, no? Per això? Molt poca. Comença a ser una miqueta preocupant, tot i els gairebé 30 litres que ens van caure al mes d'octubre, en 3 dies, no sé, hi ha 30 dies repartits, en 3 dies ens van caure...
ens van caure aquests 27 i escats litres, doncs el novembre seria molt interessant tenir precipitacions. La temporada del bolet va començar amb moltes ganes i amb moltes d'aixòs, però realment s'ha anat perdent, perquè és que... Bolets de qualsevol tipus, vas per la muntanya, busques zones ombrívoles i no n'hi ha. O sigui que...
realment ni de bons ni de dolents, o sigui que no s'estan formant perquè no hi ha humitat al sotabos, llavors dius, és una llàstima, perquè la temporada, si ara ens venen aquests vents i després ho combinem a mitjans de novembre amb més fred, doncs el bolet ja tret del fredolic, els altres estaran una mica més fotudets. Aviam com va la situació, però molt alt tanto aquesta setmana amb els alts i baixos de les temperatures. De moment dilluns i dimarts fresqueta, dimecres caloreta, dijous i divendres normalitzem i el cap de setmana es quedaria igual, com dijous i divendres però amb més núvols.
Perfecte, Carles, doncs estarem al cas de les teves previsions per si alguna cosa canvia. Que vagi molt bé, bon dia. D'acord, bon dia.
Un minut i mig, ja arribem en punt a les 11, connectarem amb les notícies, sentirem també el bolletiu i informatiu del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Després de les notícies i a les notícies ens hi acostem avui amb el refri i aquesta cançó que es titula Un Buen Tio, que forma part del seu penúltim disc que es titulava Matilda.
Doncs no tenim aquest buentió a punt, per tant passem a la publicitat abans d'arribar a les 11. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Marta Patricio i Oriol Pujador. El conseller d'empresa Felip Puig fa un balanç positiu de la taxa turística. Ara fa un any que es va posar aquest impost i la Generalitat haurà recaptat uns 40 milions d'euros. Passa a disposició judicial l'home detingut divendres a Figueres i acusat de matar una persona després d'una baralla entre dues famílies. La ciutat manté el dispositiu de seguretat. Protecció civil manté la fase de prealerta del pla espacial per forts vents. Es demana precaució als ciutadans davant les ratxes que poden superar els 100 quilòmetres per hora.
En esforç aquesta tarda, la directiva del Nàstic de Tarragona es reunirà per parlar del futur del tècnic Santi Castillejo, que podria ser destituït a causa dels mals resultats de l'equip.
El Consell d'Empresa i Ocupació fa bon balanç del primer any d'aplicació de la taxa turística a Catalunya. Asegura que no té cap efecte dissuasori. Per cert, que el pont de Totsans s'ha tancat amb una ocupació de gairebé del 90% a les zones de muntanya a Catalunya. En declaracions a la xarxa, Felip Puig ha avançat que la recaptació a finals d'any superarà els 40 milions d'euros. A més, s'ha mostrat convençut que aquesta recaptació encara serà superior de cara a l'any que ve.
Quan dic que té recorregut vull dir que és possible que algunes empreses que s'hagin posat a treballar aquest any, i després sobretot té recorregut, per exemple, amb els habitatges d'ús turístics, on també estem impulsant una regulació i una legalització important, i que per tant estic convençut que l'any que ve tindrem més base impunible, que això redundarà en definitiva en el propi sector i en la pròpia campanya de promoció turística del país.
D'altra banda, el conseller ha avançat que l'atur va pujar a Catalunya el mes d'octubre. Les dades es faran públiques demà, però el conseller es mostra optimista i recorda que en relació a fa un any serà el cinquè mes consecutiu de descens de la desocupació.
Aquest matí ha de passar a disposició judicial. L'home ha detingut divendres 1 de novembre a Figueres i ha acusat de matar un altre home després d'una discussió entre dos clans d'ètnia gitana al cementiri de la capital de l'Ala Empordà. Els Mossos mantenen activat el dispositiu de seguretat de Figueres.
I com a mínim ho estarà fins demà. Dissabte, un grup de familiars de la víctima van destrossar la casa del germà del presumpte agressor a Santa Llugeira del Guemà. Els Mossos mantindran la vigilància a la zona per evitar represàlies. L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha assegurat en declaracions a la xarxa que la convivència al municipi està garantida. La convivència està garantida. Figueres, la comunitat gitana, fa molts anys que hi és, molts anys,
I el que em posaven de manifest, tant el pastor com el patriarca, és que aquesta convivència hi ha estat sempre. Ells mateixos em posaven de manifest que el problema era per part de les persones que havien vingut de fora. L'alcaldessa es reunirà avui amb la policia per estudiar mesures extraordinàries de seguretat.
Els Mossos d'Esquadra han desmantellat una plantació de cultiu de marihuana a Sabadell de més de 3.700 plantes. Hi ha cinc detinguts. Es tracta d'una de les plantacions més importants descobertes durant els últims anys a la capital vellesana. El cultiu estava instal·lat a dues naus industrials de 300 metres quadrats cadascuna, on se suposava que hi havia un negoci relacionat amb la construcció.
Entre els detinguts hi ha els dos administracions de les empreses que es feien servir per encobrir la plantació. Els arrestats han quedat ja en llibertat amb càrrecs. Diverses obres a la ciutat de Barcelona alteren des d'avui el trànsit a la capital catalana.
D'una banda, trobem l'obertura del carrer Llacuna a la Gran Via amb el canvi del sentit de circulació. El carrer Llacuna, com dèiem, ha canviat de sentit pel pla de reforma de la plaça de les Glòries. La via és d'un únic sentit direcció muntanya. Han parlat en declaracions a la xarxa Carles Chico, el cap del Departament de Coordinació d'Obres a l'Espai Públic de l'Ajuntament de Barcelona. Perquè el trànsit ens pugui agafar a Gran Via en fase d'obres tant en sentit besós com després en sentit també llobregat, no?,
Llavors, és una actuació que, en definitiva, és una actuació definitiva del Pla Glòria. També la circulació pel tronc central de la Ronda General Mitre de Barcelona en el tram entre els carrers Balmes i Mandri en sentit Llobregat està tallada des d'ahir a la tarda per les obres que es fan a la zona i que suposaran la superació definitiva del pas soterrat. Els vehicles només podran passar pel lateral.
I Protecció Civil demana extramar la precaució davant les ventades previstes tant per avui com per demà. De fet, està en fase de prealerta al Procicat. Les ratxes més fortes poden superar els 90 quilòmetres hora al Pirineu i al Prepirineu i a les comarques de les Terres de l'Ebre es poden superar els 125 quilòmetres per hora. Els cops de vent més forts es donaran a les cotes altes. Segons la previsió de cara demà, les ventades s'intensificen. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea. El ple municipal del mes d'octubre va deixar palès el malestar que existeix en algunes zones de Sant Just per l'actualització del valor cadastral. Dijous, la sala era plena de veïns i veïnes que protestaven contra aquesta mesura.
Tot plegat es va debatre arrel de la moció que presentava el grup municipal de Convergència i Unió per demanar la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral. A més, des de principis de mes, CIU ha recollit 1.665 signatures contra l'augment del 10% del cadastral.
La moció de Ciu demanava la retirada de la sol·licitud d'actualització de l'alor cadastral, ja que la data límit per fer-ho és el dia 15 d'aquest mes de novembre. A favor del document van votar Ciu, Partit Popular i Via Democràtica i en contra els partits que formen part de l'equip de govern. PSC i Iniciativa Junts per Sant Just al·legaven que l'Ajuntament ha decidit acollir-se a l'actualització perquè és una mesura responsable i van explicar que Sant Just pot deixar de fer-la quan vulgui.
Un punt que posava en dubte el grup municipal de Siu. Un debat que va ser molt intens, que es va allargant més de 3 hores i, de moment, l'Ajuntament segueix estudiant de quina manera es tractarà aquesta qüestió. L'alcalde també ha proposat crear una comissió per treballar el tema ajuntament amb veïns i partits polítics.
Canviem de qüestió. Els Pastorets de Sant Just busquen participants per la representació d'aquest Nadal. Per segon any consecutiu, els Pastorets, l'Ateneu i la Cal, organitzen aquesta peça. L'obra que es portarà a l'escenari de l'Ateneu és, és teu, Els Contrapastorets de Sant Just, una peça adaptada al segle XXI, obra de Pepa Albanell, Premi Nacional de Literatura.
Els contrapastorets de Sant Jou es van tenir molt d'èxit en les dues funcions que es van fer a l'Ateneu l'any passat i que van exaurir les entrades. Des dels pastorets busquen participants per poder repetir l'èxit i els assajos es fan els dimarts i dimecres al vespre de 6 a 8 a l'Ateneu. Aquest desembre les funcions seran el dia 20 de desembre i el dia 22.
I acabem amb una punt d'agenda per aquest dissabte, perquè l'escola Montseny organitzarà un mercat de segona mà i artesania a la porta principal de l'escola. Tothom qui vulgui pot fer la seva paradeta i vendre joguines, robes, DVDs o altres objectes. A més, l'organització muntarà una paradeta de pastissos casolans. El mercat serà durant tot el matí per participar-hi amb una paradeta que el fer inscripció prèvia a l'adreça de correu electrònic mercatsegonamamontseny.com
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també als Senjors Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Que sentí. Todo se vuelve azul.
Las nubes se levantan y a todos nos espantan que sin ti el don me sabe amar. Los ángeles no cantan, las nubes ya no cantan.
Fins demà!
Fins demà!
¿Por qué sin ti hay tempestad que calma
La vida es una trampa. Hay todo y no hay nada. ¿Por qué sin ti? La gente me pregunta en qué día morir. Y yo les respondo desde que te he visto.
Bona nit.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Amb un quart de dotze a aquesta hora parlem de més qüestions que fan referència a avui dilluns, per exemple, que s'ha conegut quina és la millor tapa de l'any de Catalunya. Atenció, és un tàrtar de tonyina vermella i caviar en un got comestible de pasta filo. És la que ha sigut reconeguda com la millor tapa de l'any de Catalunya.
Forma part dels cuiners del restaurant del Cable de Sitges. L'han batejar, de fet, amb el nom de Buscant Anemo. És tot plegat el resultat de la primera edició del certamen que organitza el gremi d'hostaleria de Sitges i Estrelladam i el premi s'ha quedat justament a la ciutat de Sitges.
El segon lloc d'aquest pòdium gastronòmic s'ha estat per Gabriel Jove, que és el jove xef de Calxirricló de Balaguer, un restaurant recomanat a la via Michelin, i la seva proposta es titula Mini Rahola de Xai i era una petita hamburguesa de xai de la Noguera a l'estil Thai.
I el tercer ha estat pel xanfrà del Fòrum de Tarragona, també una etapa que ve molt de gust, una etapa de marits que combinava vieira amb romesco, allioli de poma i sal de pernil ibéric. Els seus creadors són els cuiners Pol Tomàs i Nacho Pous, que explicaven que la seva proposta prové de l'evolució dels 5 anys de la ruta de l'etapa que s'han fet a Tarragona. La millor etapa de l'any ha estat escollida entre 18 propostes finalistes com a prova final de les més de 50 rutes de l'etapa que es fan arreu del país. Totes les tapes participants
Es poden degustar, atenció, fins al dia 10 de novembre, diferents d'aliments de sitges, acompanyades amb un quinto o una canya per dos euros i mig. És la notícia en clau gastronòmica que us expliquem a aquesta hora, quan passen dos minuts d'un quart de dotze, i des d'aquí, des del Just a la Fusta.
Tenim més notícies i ara en clau musical.
Aquests que som dins de fons són els Arcade Fire i en parlem perquè avui justament fa poques estones s'ha confirmat que serà un dels grups que seran a la primavera i segona l'any que ve del 2014.
S'ha explicat tot plegat en un enorme cartell publicitari que ha aparegut aquest matí al carrer del portal de l'Àngel de Barcelona i tot plegat doncs encaixa també amb les últimes apostes que ja feien segon el nom d'aquest feien en la nova edició del Primavera Sound amb la campanya de màrqueting prèvia a la sortida de Reflector, l'últim àlbum d'aquest grup.
i amb lones gegants al carrer i grafitis repartits per tot arreu, tot encaixa. Per tant, sembla que és el segon nom que s'afegeix al que ja es va anunciar justament en el marc del festival que es va fer el passat mes de juny, que els que també hi seran seran els Neutral Meat Hotel, que també s'ha anunciat de manera peculiar, com dèiem, durant l'última nit del festival.
de manera curiosa doncs la que tenen d'explicar les coses de moment o d'anunciar aquests caps de cartell des del Primavera Sound aquest festival doncs que cada any acostuma a esgotar entrades tot i els alts preus que també de tant en tant se'ls critica aquest festival per on passen doncs grans noms de l'escena musical Indita a tot arreu
Us deixem escoltant ara aquest reflector, que com dèiem forma part de l'àlbum que porta el mateix títol, Reflector Dark and Fire.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Gràcies.
Fins demà!
I aquesta hora parlem d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia.
Com sempre, hi connectem a través de l'Skype per tractar diferents qüestions vinculades amb el món de l'astronomia. Avui parlem d'un fet de força actualitat, perquè parlem d'un eclipsi que va tenir lloc ahir diumenge.
Sí, sí, aviam, parlar-ho... Una cosa que ja ha passat no té molta gràcia, més que res per si despertem el cuquet i la gent li feia ganes de veure-ho. De totes maneres, ara ho explicarem perquè tampoc no va ser gaire espectacular el que ha passat. Sí que vam poder veure alguna notícia a TV3, no tot ben explicada, com sempre, però aquestes coses ja passen, perquè deuen tenir moltes més coses atabalades per fer. Però, en resum, seria...
Ahir, entre la una i les dues del migdia, va haver-hi un petit eclipsi de sol aquí a Catalunya on estem nosaltres. Era un eclipse híbrid, que ara ja explicarem què és. És molt estrany i acaba de passar de més, però per ara són eclipsis estranys. Però el més notable per nosaltres era que la mossegada que feia la Lluna al sol, això és un eclipse de sol...
era molt molt molt petita estàvem just quasi al límit i per tant doncs és perillós observar el sol si no un no està molt preparat i més en aquests eclipsis que ens toquen de desviar i per tant que no hi ha gaire publicitat i és difícil trobar les típiques ulleres per eclipsi i per tant doncs bueno ho direm que ens podríem aprofitar millor de les fotografies que va fer la gent amb millors localitzacions aviam el que explicarem és exactament
que és un eclipse de Sol, bàsicament és quan la Lluna eclipsa, en aquest cas tapa, el Sol. Això passa quan la Lluna ha d'estar en la fase de Lluna Nova, és a dir, que nosaltres no la veiem de nit, sinó que passa pel costat del Sol. Normalment no s'eclipsa perquè l'òrbita de la Lluna no és exacta a l'Equador, és a dir, que té una petita inclinació, si no cada mes tindríem eclipses, sinó que això passa de tant en tant, normalment dos cops l'any.
En aquest cas és curiós perquè la Lluna està just al moment que està tan allunyada de la Terra que té la mateixa mida que el Sol. I això com pot ser? Hi ha la casualitat que és 400 vegades més petita que el Sol, però el Sol el tenim 400 vegades més lluny que la distància que tenim nosaltres a la Lluna.
Gràcies a aquesta supercoincidència podem veure eclipses de sol realment meravellosos. Fa molts milers d'anys, quasi algun milió, la Lluna estava més propera a la Terra. Per tant, els eclipses eren totals i, a més a més, duraven bastanta estona. Amb el temps, la Lluna es va separant de la Terra, però molt a poc a poc. Vull dir que ningú es pensi que això ho podrem veure nosaltres. Molt a poc a poc.
però cada vegada la Lluna serà més petita que el Sol, i per tant els eclipses no seran totals, sinó que seran anulars, que és el que va passar en l'any 2005, que va passar per aquí al mig de la península, és a dir, a Madrid es va poder veure total, a Barcelona no.
que era un eclipsi anular, que és quan la Lluna és més petita que el Sol, passa just pel mig i veiem com un anell lluminós, perquè no l'eclipsa el tot, sinó que veiem el Sol. Aquest encara era més estrany, perquè era híbrid. Híbrid vol dir que quan comença l'eclipsi, és anular. Quan està a la meitat de l'eclipsi, passa a ser total, perquè...
Aquí venen els moviments de com estem fets. És una circunferència, per tant, l'ombra també fa forma de circunferència. Hi ha moments que quan comença la Terra està més separada, per tant, és anular, i quan ja estava més al mig, al punt que va tocar Àfrica, l'ombra estava més a prop de la Terra, per tant, va fer un eclipse total molt curt, un minut i mig, i quan ja s'estava acabant va tornar a ser anular. Bé,
Bàsicament, el que ho va poder disfrutar va ser gent que va fer unes vacances al centre d'Àfrica, lloc de vacances últimament massa segur, o sigui que no recomanàvem pas que la gent hi anés per veure un minut d'eclipse, i a més a més...
doncs era molt curt, un minut i mig realment no paga la pena. Molt poquet, clar clar. Normalment els més llargs són 7 minuts, n'hi ha de 3 minuts, que ja està bé, però un minut i mig és molt poquet. De totes maneres, hi ha la gent que s'autoanomenen caçadors d'eclipses, que tenen molts diners i aprofiten anar a tots els eclipses a qualsevol lloc del món i així fan una mica de turisme. Aquesta gent, encara que sigui curtet o sigui anul·lar o sigui al finalment parcial, hi van.
Com tenim per poder veure eclipses més endavant? Ostres, doncs la cosa no pinta gaire bé. No? No. L'any que ve tenim dos eclipses parcials de Sol, un és anular, però això passa bàsicament a l'havisferi sud, per tant, a la part de l'Antàrtida, i una miqueta d'Austràlia. Per tant, tampoc no és gaire espectacular, o sigui que és parcial i anul·lat,
per tant, anar fins a l'altra banda del món tampoc paga gaire la pena això seria el 29 d'abril
El 23 d'octubre de l'any que ve sí que tenim un eclipsi parcial a l'hemisferi nord, però en aquest cas agafa tot el que és l'Àrtic, una mica de Canadà, Estats Units i baixa fins a Mèxic. Però com que és parcial, això és just quan s'està ponent el sol, és un eclipsi bastant pobre també. Bueno, també podríem comentar els eclipsis de Lluna, perquè normalment passen... Sí, aquests són més típics, no?
Sí, però passen el mateix mes, perquè clar, que coincideixi els eclipses, passa normalment dos cops l'any, si coincideix en canvi de...
De l'any, doncs, podem tenir-ne el gener, després el juny o juliol, i després un altre cop el desembre, a vegades en n'hi ha una mica més, però realment són dos cops l'any. I els eclipsis de Lluna són una mica més freqüents, perquè l'ombra de la Terra és molt més gran que l'ombra de la Lluna que ens fa cap a nosaltres. De totes maneres, per exemple, els que hem tingut aquest any han sigut molt pobres, vol dir que érem penumbrals.
vol dir que no passen per l'ombra de la Terra, sinó per la penombra. Bàsicament, com que tenim atmosfera, no deixa de ser una ombra recta, com pot ser la de la Lluna, que sí que no té difumina... Al no tenir atmosfera no es difumina l'ombra. Per tant, tenim el moment que és fosc o està il·luminat. L'any que ve com ho tenim, això? Doncs sí que n'hi ha d'aquests totals que són més...
més bons, el problema és que no els podrem veure des de Barcelona, sinó que ens hauríem d'anar normalment cap als Estats Units o cap a Àsia. Per tant, mala sort. L'any que ve tenim molt mala sort d'eclipses, ni de sol ni de lluna. Aquest any, doncs, els de lluna han sigut molt pobres, els que hem pogut intentar veure, però molt. Per tant, tampoc han sigut per anunciar-los, perquè realment tampoc pagava la pena.
I com anem d'eclipses totals? Doncs, home, això ja ho tenim una mica més si ens esperem uns quants anys. Aviam, sense moure'ns d'aquí, diguem-ne la península, perquè si no ens volem veure de Barcelona, això, o de Sant Jús, això ho tenim una mica més difícil. El 20 de maig del 2015... Ui, doni-do, eh? Falta temps.
ja falten dos anys, diguéssim, a Galícia podem tenir, no és una eclipsi total, però un 80%, o sigui que d'aquí dos anys, si ens movem una mica fins a Galícia, podem veure una mica d'eclipsi. Si el volem total, total, total, realment ens haurem d'esperar el 12 d'agost de l'any 2026. Al nord de la península començarà a sortir una mica d'eclipsi total, per tant també serà curtet, però el tindrem total, ens haurem d'anar cap al nord.
El 2 d'agost de l'any 2027, aquí ens n'haurem d'anar cap a la Costa del Sol o Gibraltar, també tindrem el final d'una eclipse total. I després, el 26 de gener de l'any 2028, tindrem una eclipse anular, molt semblant al que vam tenir el 2005, que passarà pel mig de la península.
Aquest és el panorama que tenim d'eclipses. Jo recomanaria a tothom que si algun dia té la possibilitat de poder veure un eclipse total de sol, és a dir, movent-se una mica, pugui veure'l, recomanaria que menjo un cop a la vida. Val la pena, no?
És un espectacle realment increïble, no només com a espectacle astronòmic, sinó també com a sensacions. Veure que la llum del Sol és eclipsada per la Lluna, com els animals, els ocells, s'esveren, on es van a dormir, els altres, doncs, cap d'una estona es desperten i no ho tenen gaire clar. És una mica, no místic, però és interessant de veure. Després, amb això també s'entenen...
que a la mitjana o molt abans hi haguessin alguns sacrificis i coses que quan el Sol... En aquest cas, la Lluna tapava el Sol. Sí. Doncs, bueno, estem en el segle XXI i quan hi ha un eclipse, doncs aquest...
Aquesta cosa ancestral que tenim dins nostre surt en aquests moments, però realment recomanaria que si en algun moment o altre algú pot veure l'aclipsi total, ho faci. Un petit viatge, diguéssim, com una punta d'Europa, o si aprofitant que estàs als Estats Units, poder veure aclipsis d'aquests. A Àfrica ja no tant, perquè la veritat no és un bon lloc per anar últimament, però...
realment és un espectacle a veure. Intentarem seguir informant, ja veieu que fins al 2015 poca cosa tindrem a veure, o sigui que... Estarem al cas, en tot cas, exacte. Ens hem d'apuntar aquestes dates per anar-les marcant, que si ens interessa puguem escapar-nos.
Esperem que el 2015 tinguem ja algun eclipse d'allà una mica interessant. Vull dir, cada any em passen, que la gent no es pensi que això passa, com hem apuntat ara, cada dos o tres anys. L'últim total tros d'eclipse que vam tenir és fa tres anys. El 4 de gener del 2011, al dematí, vam tenir una etiqueta d'eclipse parcial. Però cada any, cada any, normalment n'hi ha entre 5 i 7 a tot el món. Per tant, esperem que això vagi millorant i en puguem veure alguns de ben a prop.
Molt bé, doncs perfecte Oriol, avui hem repassat una mica tots aquests eclipsis, després que ahir va haver-hi aquest eclipsi complicat de veure, per això que em dèiem. Moltes gràcies Oriol Rigat, una setmana més per parlar d'astronomia i tornem la setmana que ve. Molt bé, fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Gràcies, bon dia.
Fins demà!
I want to sleep with common people like you
I said, oh, I'll see what I can do. I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. And she just laughed and said, oh, you're so funny. I said, yeah.
I can't see anyone else smiling. Are you sure? You want to live like common people. You want to see whatever common people see. Want to sleep with common people. You want to sleep with common people like me. But she didn't understand. She just smiled and held my hand.
Fins demà!
Because there's nothing else to do.
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tres minuts i tres quarts de dotze, avui ho avancem tot una mica. Hem parlat d'astronomia a la segona hora i també a la segona hora avui el que fem, com que hem dit que no tenim tertúlia, és parlar també del Centre d'Estudis Sant Justencs i per això saludem la Maria Quintana. Bon dia, Maria, què tal? Hola, bon dia. Vull dir que no ens esperin a les dotze i dotze. No, exacte, avui ho avancem una mica, vi minuts abans. Jo també hi vingus una mica abans i aprofitem-ho, no? Exacte.
Què teniu? En què esteu treballant ara al centre d'estudis? Ara aquesta setmana és una setmana, ara podré dir-te tranquil·la. Tranquil·la en el sentit que el que ara ja començarem a preparar serà la vetllada d'hivern. Sí, que fa per Nadal, no? Vull dir que, esclar, no puc dir-te gran cosa més perquè tenim junta aquesta setmana i estem fent les coses habituals que fem.
També hi haig a dir que hi ha gent que consulta bastant, que hi ha gent que entra a les webs, entra al Facebook, entra a tots els llocs que estem i que tenim moltes visites. Sembla mentida, no? Però no sembla mentida. Vull dir que te n'alegres, eh? Et deixes una mica sorpresa que la gent consulta, que la gent mira. Com que jo no soc gaire d'aquestes coses, em meravella que hi hagi... Que s'hagi de servir, no? Que hi hagi gent que ho faci, jo que soc de la vella escola.
Però, bé, només que la gent que hem anat trobant ens han dit que les galetes eren tan bones i que va ser un èxit i això encara ens dura el bon gust de boca de les últimes coses, no?
i bé, ja... Home, val la pena, no?, també poder-ho, que es pugui consultar a través d'internet i aquestes coses, que es pugui fer un bon ús. No, i a més serien publicades les miscel·lànies i hi ha gent de fora que consulta molt, sobretot, l'èxit, l'èxit per entornar-se, l'èxit va ser les mines.
La miscel·lània de les mines de Sant Llius, de les mines d'aigua. És la que més surti. Però és que és consultada, però molt, molt, molt consultada. Ja no solament aquí a Sant Llius i a Catalunya, sinó a Espanya i fora. Perquè és un tema potser més desconegut. Perquè hi ha gent que aquestes coses els interessa moltíssim. Fins i tot enginyers i arquitectes i aquesta gent, això els interessa moltíssim.
i hi ha gent que fa descobriments per casa seva, llavors o comparen o miren què ha passat aquí. És molt interessant perquè és primer la miscel·lània que tenim al Zaurida, i després és aquesta miscel·lània que és tan i tan consultada, però molt, molt, molt, de veritat que sí. No, no, doncs està bé que existeixi. A més a més també suposo que preparant ja la de l'any que ve o com està? Sí, esclar, s'està preparant, ja s'està preparant.
que passa que nosaltres tenim distribuïda la feina, anem a dir, no, així, i encara, doncs, la gent amb el dels desapareguts de la Guerra Civil, els molts de la Guerra Civil encara estan treballant-hi. Nosaltres, bé, tot plegat, cadascú fa el que li pertoca. Ara a mi m'han tocat dues setmanes de vacances. Molt bé.
Bé, vacances perquè hi he volgut, perquè hi hem més pogut posar bé els poemes que podem fer, però he dit, Maria, aquesta setmana... Desconnectar una mica, no? Desconnectar una mica, perquè de veritat que ha sigut un octubre molt, molt, molt intens, amb ganes de fer-ho bé i les persones que quan diem de fer les coses ho volem que surti bé, ens posem neguitosos i...
i patim molt soc patidora de ment amb aquestes coses però gràcies a dir quan tot va sortir bé doncs ja està pagat els nervis ja estan i ara doncs és preparar la ballada i també ja parlem, imaginat ja parlem de la de l'estiu però no els dic què volem fer és molt molt interessant
Però ja el Pere ja ha començat a barrinar i la proposta l'hem trobat molt interessant i ara cadascú ja està prenent notes per veure què ha de fer. Vull dir, que de feina en fem. Ja dic, de vegades jo dic, la nostra feina és de formigueta, a vegades, que no es veu gaire, però que és constant i que es fa. Exacte, sobretot constant, no? I que es fa, eh? Per això t'ho dic. Perfecte.
Molt bé, Maria. Doncs ho anem comentant cada setmana. Sí, i espero que la gent que connecta a partir de les 12 i avui no ens escolta... Ja ho recordarem. Pensa que a aquella hora ja direm que es pot recuperar a través de la xarxa. Però vull dir que no es pensin que els hi han fallat, sinó que hem anat una mica més d'hora. Exacte, per això. En aquella hora també ho direm. La ràdio té això, la ràdio té això. És el tema del directe, no? Que ara sortim per aquí. Que s'han d'omplir, s'han d'omplir. Eh? Que sí, sí. Molt bé, Maria. Moltes gràcies i tornem dilluns que ve. Fins la setmana entrant, eh?
Que vagi molt bé. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio dels Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
L'Albert Quilles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen sis minuts de tres quarts de dotze i a aquesta hora, com dèiem, avui hem canviat una mica l'ordre del just a la fusta i hem parlat d'astronomia, hem parlat també dels centres d'estudis enjustencs. Ens queda per això encara una tercera hora carregada de contingut on tindrem primer de tot la regió de la disseny d'Anna Torrella per parlar del cadastre, per parlar de les ordenances fiscals i d'aquest ple que va tenir lloc
la setmana passada i a més a més també tindrem el Manel Ripoll que ens parlarà d'economia avui es preguntarà per què existeix la inflació tot plegat doncs com dèiem després de les notícies de les 12 a la tercera hora del Just a la Fusta abans però encara ens queden uns quants minuts i el que fem és escoltar un tema musical ara Elvis Perkins amb aquesta cançó que se titula While You Were Sleeping
The stars shined and the shadows moved. Time flew.
The phone rang, there was a silence when the kitchen sang. Songs competed like kids with space. We stared for hours in our maker's face. They gave us pics, said go mine the sun and go gold and come back when you're done. Uh-oh.
While you were sleeping, you tossed, you turned You rolled your eyes as the world burned
Bona nit.
And you found brides for them on Christmas Eve. They hung young Cain from the Adam trees and danced. Uh-oh, uh-oh, uh-oh. While you were sleeping, I tossed and I turned till I closed.
The planet turned a hair grey As I relived the day While you were sleeping The money died Machines were harmless And the earth sighed The wind You swept Sound and gravity
The oceans rose saying about decay. While the witches flew and the mermaids stayed. Full of dreams you overslept. In keeping with the quiet through the walls I crept. I walked on tiptoes. Sent darkness swirling over all the kitchen in the early days.
Fins demà!
I watched the TV's Memories
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Thank God you're up now. Let's stay this way. Else there'll be no more names and no more days. Cause when we're dreaming the babies grow. The sun shines and the shadows flow. Time flies. The fall rings. There is a silence when everybody tries to sing.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
La informació més propera al Just a la Fusta. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dius per la Marta Padricio i Oriol Pujador. El conseller d'empresa fa un bon balanç del primer any d'aplicació de la taxa turística a Catalunya. Felip Puig espera recaptar més de 40 milions d'euros durant aquests 12 mesos. L'Ajuntament de Prera al Baix Llobregat congelarà els impostos i les taxes municipals el proper any.
El nombre de delictes comèsos durant les fires de Sant Narcís de Girona ha baixat respecte a l'any passat. La policia local es mostra satisfeta. Esforça en futbol aquesta tarda. La directiva del Nàstic de Tarragona es reunirà per parlar del futur del tècnic Santi Castillejo. L'entrenador podria ser instituït a causa dels mals resultats de l'equip.
Bon balanç, com dèiem, del primer any d'aplicació de la taxa turística a Catalunya. El conseller d'empresa, Felip Puig, ha assegurat aquest matí i en declaracions a la xarxa que en 12 mesos aquest tribut haurà generat més de 40 milions d'euros. Puig assegura que la taxa turística no ha tingut en cap cas un efecte dissuasori entre els turistes i espera que els ingressos l'any que ve siguin superiors. La taxa turística va entrar en vigor l'1 de novembre de l'any passat i aquest matí el conseller n'ha fet aquest balanç en declaracions a la xarxa.
Quan dic que té recorregut vull dir que és possible que algunes empreses que s'hagin posat a treballar aquest any o que no hagin d'alguna manera presentat les seves declaracions amb temps i forma perquè al cap i a la fi, com torno a repetir, és un impost que es comença a aplicar per primera vegada i després sobretot té recorregut, per exemple, amb els habitatges d'ús turístics on també estem impulsant una regulació i una legalització important i que per tant estic convençut que l'any que ve tindrem més base imponible
que això redundarà en definitiva en el propi sector i en la pròpia campanya de promoció turística del país. Aquest pont de Tots Sants s'ha tancat amb una ocupació del 90% a les zones de muntanya. El bon temps també ha afavorit les reserves d'última hora a la costa. El nombre de fets delictius comesos durant les fires de Sant Narcís a Girona que van acabar ahir ha baixat en relació amb l'any passat. La policia en un municipal ha remarcat aquesta disminució tenint en compte els milers de persones que han visitat la ciutat en els darrers 10 dies. Fem Girona, Sònia Tubert, bon dia.
Bon dia. Durant el primer cap de setmana de fires, la policia municipal de Girona ja va rebre una quarantena de denúncies menys per faltes i delictes que durant el mateix període de l'any passat. I ara que les fires ja han acabat, el cap d'aquest cos, Josep Pelusier, ha dit a Fem Girona que també han estat menys.
Es confirma, sí, sí, la tendència que estem una mica per sota dels resultats de l'any passat en quant a fets coneguts que es denuncien tant a l'oficina integrada que tenim al Moss d'Esquadra com amb els agents d'Amdos Cosos que estan patrullant. Per tant, torno al titular. Han estat unes bones fires.
El cap de la policia municipal també ha dit que a falta de les dades definitives hi ha hagut menys assistències sanitàries a les barraques de la Copa i també més fluidesa en el trànsit. Tot això havent s'ha registrat un augment de visitants.
L'Assemblea Nacional Catalana alerta que si abans del Nadal no es pacta la pregunta i la data per la consulta, l'entitat farà una nova gran mobilització. Ho ha dit aquest matí la seva presidenta, Carme Forcadell, durant un esmorzar al Fòrum Europa. Tot i això, Forcadell s'ha mostrat convençuda que el govern complirà. Nosaltres tenim elements de pressió i nosaltres hem dit que si abans de Nadal no...
es diu la data i la pregunta, nosaltres farem una gran mobilització. Evidentment que la farem, però és que estem convençuts que hi haurà data i pregunta abans de Nadal, perquè no hi ha cap element que ens faci pensar el contrari. I per tant estem convençuts que el govern complirà i el Parlament, perquè això és govern i Parlament, són les nostres institucions, estem convençuts que ho compliran. Si no, ens tornarem a mobilitzar. Per això estem.
Pel que fa a la pregunta de la consulta, Forcadell ha rebutjat que s'incloguin altres qüestions com el federalisme. L'Ajuntament de Brera al Baix Llobregat congelarà els impostos i les taxes municipals el proper any. Ràdio Brera, Anabel Gómez, bon dia.
L'Ajuntament d'Abrera congelarà totes les taxes i els impostos que paguen els ciutadans per l'any vinent. L'equip de govern, format per PSC, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Vers, ha optat per prendre aquesta mesura, tenint en compte la difícil conjuntura socioeconòmica actual i amb l'objectiu d'alleugerir la càrrega financera als veïns d'Abrera.
Sentim l'alcaldessa, Maria Soler. És una proposta d'inici de congelació. És una proposta, per tant, de congelació impositiva total dels impostos i de les taxes que paguen els ciutadans i ciutadanes, els veïns i veïnes de Brenna. Considerem que aquesta serà una mesura benvinguda en aquest context de dificultats econòmiques que estan passant les famílies del nostre poble.
La proposta s'ha aprovat amb el suport dels grups de l'equip de govern i el vot contrari de l'oposició, des d'on s'ha reclamat l'aplicació de mesures de tarificació social per part d'Esquerra Unida i Alternativa d'Abrira, o fins i tot baixada d'impostos des del Partit Popular. Ara sobra un període de 30 dies per presentar-hi al·legacions. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. El ple municipal del mes d'octubre va deixar palès el malestar que existeix en algunes zones de Sant Just per l'actualització del valor cadastral. Dijous, la sala era plena de veïns i veïnes que protestaven contra aquesta mesura. Tot plegat es va debatre arrel de la moció que presentava el grup municipal de Convergència i Unió per demanar la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral. A més, des de principis de mes, CIU ha recollit 1.665 signatures contra l'augment del 10% del cadastral.
La moció demanava la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral, ja que la data límit per fer-ho és el dia 15 d'aquest mes de novembre. A favor del document van votar CIO, Partit Popular i Via Democràtica i en contra els partits que formen part de l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just.
Més coses. El síndic de Greuges atendrà als enjustencs el proper 14 de novembre. L'equip del síndic visitarà Sant Just aquell dia per atendre les persones i entitats que vulguin fer consultes o exposar queixes relacionades amb la vulneració dels seus drets. Qui estigui interessat en concertar una entrevista haurà de trucar prèviament al telèfon 900 124 124 o enviar un correu a l'adreça sindic arroba sindic.cat. La visita serà el dijous 14 de novembre al Centre Social El Milenari.
I acabem explicant-vos que aquest divendres tindrem dues conferències al vespre. A les CES, d'una banda, farà una conferència sobre la mineria a Catalunya, aquest cop amb Manuel Edo, que parlarà de la mineria prehistòrica i antiga. A les vuit del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu i, d'altra banda, al mossèn de la parròquia, mossèn Joaquim Reus, parlarà del concili Vaticà II en el seu cinquantè aniversari. És una conferència que organitza el grup Nostra Dona a dos quarts de nou del vespre als locals de la parròquia.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. I mentrestant us recordem que podeu consultar la informació de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb l'aigua segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. El seu pare es va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i un quart d'una del migdia. Aquesta hora parlem d'actualitat política arran del ple municipal de la setmana passada, corresponent al mes d'octubre.
Un ple on es van tractar diferents qüestions. D'una banda, es van aprovar les ordenances per l'any que ve, que s'incrementaran en una mitjana d'un 3,5%. Ara en parlarem, però d'altra banda, el tema principal d'aquest ple del mes d'octubre i el que va ocupar també més estona d'un ple que va ser molt llarg va ser el tema del cadastre. Aquesta actualització del valor cadastral perquè diferents veïns van assistir a aquest ple municipal. Després, la Governació Unió ha recollit 1.665
signatures contra aquesta actualització cadastral. I ara en parlem avui de tot plegat una mica amb la regida Elisenda Naturrella. Molt bon dia. Hola, bon dia. Un ple que abans parlàvem amb l'Andrea, dèiem que potser ha estat un dels més llargs de fa uns quants anys, vull dir que realment van ser gairebé quatre hores...
Més de 4 hores, exacte. Vam acabar a les 12 de la nit. Gairebé 5 hores. No, no, total, 5 hores. Va ser un intensiu. De fet, jo no n'havia viscut cap, encara, de pareix i tan llarg. O sigui, va ser interessant, dens i molt profund, perquè van sortir moltes coses, però bé, va avançar, jo crec.
Com ho veu viure tot plegat? Sobretot perquè l'emoció referent a aquesta... per renunciar al cadastre va ser un dels punts que es va avançar, es va tractar al principi de tot i es va allargar aquest sol punt unes tres hores, no? Sí, de fet, pel fet que estava ple de gent interessada en aquest tema, ens va semblar que estava a l'últim punt de l'ordre del dia i probablement la gent el que volia era parlar d'aquest tema i no deixar-lo pel final i per això ho vam posar al primer...
Tot això va provocar 3 hores de debat perquè consistia en que realment vam donar paraula a la gent del públic i vam poder donar la seva opinió. Nosaltres els vam transmetre la nostra sensació i sentiment i el per què hem fet aquesta elecció. No sé si potser en un petit resum
El fet de triar aquesta opció és perquè realment estem bastant lligats de mans i braços. El govern de Madrid ens diu que o actualitzem els valors catastrals o tornem a incrementar el 10% de l'IBI com ens van fer el 2012 i 2013.
Nosaltres hem triat l'opció d'incrementar el valor cadastral, anar fent una evolució a poc a poc al llarg de dos, tres, quatre anys, perquè el cadastre ens ha donat aquesta eina, l'Institut del Cadastre, perquè ja no volen fer més ponències com les que es feien abans, és a dir, anem a analitzar tot un municipi i posem els valors correctament.
Això era la revisió cadastral, quan apareixia el tema de quan es faria, és el que es coneixia amb el nom de revisió cadastral. Exacte. El cadastre a principi d'aquest any ja ens va explicar a tots els ajuntaments, que de fet n'en som uns quants que estem fora d'actualitzacions molt antigues, les nostres de l'any 96,
que el que pretén fer el cadastre és anar treballant a poc a poc amb els ajuntaments, nosaltres fent aquest increment d'un 10% cada any fins a arribar al que se'n diu el 50% del valor de mercat. El cadastre que està fent està treballant a fer una base de dades d'informació que els passen els notaris i els registradors de quins són realment els valors de mercat o quins seran d'aquí 3 o 4 anys. Ara val a dir que el mercat està molt revolucionat encara, el mercat immobiliari,
però la idea és que en 3 o 4 anys es vagi treballant amb una línia que sapiguem si el veí del meu costat ha vengut al seu pis, el meu tindrà un valor similar, igual que aquell amb el qual s'ha vengut aquell veí. Per tant, per superfícies, per zones, per proximitat. I la idea, per tant, és nosaltres agafar aquesta eina per anar en paral·lel amb el cadastre treballant cap a aquesta evolució d'aquest preu de mercat. Nosaltres tenim uns preus molt desfassats.
Sí que és cert i el que va passar és que els veïns que estaven al ple eren els que tenen els valors catastrals més alts i probablement, clar, un increment d'un 10% amb un valor catastral alt incrementa molt més que un valor catastral baix, malgrat que sigui un 10% igual per tothom.
però de totes formes ja els vam explicar també en el ple que el que farem serà anar treballant en paral·lel aquests temes, aquestes diferències, aquestes desigualtats tan grans. De fet, el dimecres que ve ja tenim una reunió amb el gerent del cadastre per explicar-li també una mica aquesta sensació amb aquests veïns i com ho veiem i cap a on podem anar per arreglar aquestes diferències.
Es podria arribar a alguna excepció o treballar aquestes diferències o en principi, segons el sistema establert, no es contempla? En principi el sistema no es contempla, per això volem també parlar amb el gerent de cadastre. El que es tracta és que havíem d'agafar aquesta eina com a eina de treball, perquè si no l'agafem i diem no fem res, jo crec que és un problema de dir d'aquí tres anys, quan de sobte pugin els valors o es regularitzin els valors que toquin, diran i per què no vau fer res per treballar-ho, no?
Jo crec que és una eina de treball que hem agafat per anar-la treballant a poc a poc i que anirem ajustant amb el que puguem. I evidentment la reunió amb el Geren ja només aquests dimecres i és per començar a plantejar-li aquestes diferències com les podem treballar. Igual el propi cadastre se n'adona que aquestes dificultats existeixen i ens planteja que poden treballar altres eines o fer alguna excepció amb alguns, no ho sé, és el que portarem.
transmetre-li al geriment de cadastro i anar treballant. Aquestes diferències de les que protestaven part dels veïns en aquest ple de dijous passat, que també l'alcalde va admetre que existien i que ara estem comentant-les, de què són fruit aquestes diferències que hi ha o aquestes desigualtats per les quals protesten alguns veïns?
De fet, és per la pròpia ponència que es va fer l'any 96. Desconec com va anar, però el que sí que és cert és que evidentment s'enjuïgen molts diferents tipus d'habitatges. Pisos petitets i grans cases amb grans superfícies. I en aquell moment la ponència que es va fer en 96 va generar que hi haguéssim valors molt diferenciats en aquest sentit. Tècnicament em sembla que la ponència és el que marquen els coeficients. Desconec com va funcionar, però sí que ho parlen
i ho diuen que va ser en aquell moment que es van generar aquestes diferències. I per tant, clar, avui en dia una casa, com deien en el ple, que hi ha cases que estan valorades per 600 i 700 mil euros de valor catastral, allò que dient amb l'alcalde, tu vendries casa teva pel doble del que val el teu valor catastral, alguns d'ells deien, jo potser sí, tal com està ara el mercat.
I aquests són els casos més crítics. Estem parlant d'aquests casos que són potser un 3% del total de la relació de valors catastrals. Però, clar, no hem d'obviar-los. Existeixi el problema. Per tant, hem de treballar amb aquesta línia. Aquesta eina a la que s'acull l'Ajuntament...
Té algun nom? Ho dic perquè a vegades amb aquestes coses s'ha de vigilar i dèiem revisió, actualització... És una actualització de valors cadastrals lineal, que no és lineal, que és proporcional en funció de la proporció de cada habitatge, però sí, és l'actualització de valors cadastrals a la que ens hem acollit linealment any a any, que ens podem retirar l'any que creguem que ja està... això ha arribat al punt. De fet, amb la pròpia sol·licitud que vam fer al cadastre...
I ahir vam posar-hi que ens acollíem en aquesta actualització d'aquest any 2014, hi ha anys successius, fins a arribar al 50% del que fa el valor de mercat. És a dir, el proper sol·licitud ja ho posàvem i el projecte deia, clar, la idea és anar treballant cap aquí, no estarem actualitzant un 110%, com dient alguns, home, clar, és que ens multiplicareu per 10 i dic, no, no, la idea no és anar a inflar valors, sinó anar treballant poc a poc.
I el límit, per tant, seria... o us heu posat algun calendari i alguna cosa? El calendari i el propi cadastre diuen que cap al 2016 o 2017 ja tindran aquesta base de dades i informació real dels territoris i aquesta base de dades serà la que servirà per a tothom igual.
I podria ser que baixessin alguns dels valors? Evidentment, podria ser, perquè si el que estan buscant és analitzar els valors de mercat i els mercats estan baixant, llavors haurem de treballar amb valors que baixen. De fet, ja hi ha municipis que van fer revisions catastrals l'any 2008 i 2009,
que poden acollir-se igualment a aquesta actualització, però a la baixa. És a dir, que sí que s'està treballant a homogeneïtzar els valors de tot arreu. Arribarà un dia que diran els valors són aquests i tothom igual. Què volem fer? A poc a poc anar treballant des de l'Ajuntament amb els veïns, amb el cadastre, anar acostant-nos a la realitat que no sigui de cop. Per tant, una mica la línia és aquesta.
Una de les qüestions que també preocupa relacionades amb el cadastre és que, en principi, afecta l'impost de béns immobles a l'IBI. Com afectarà, en aquest cas, aquí a Sant Just, si més no, el 2014? El 2014 a l'IBI no afectarà perquè hem pujat els valors catastrals però hem baixat el tipus impositiu. Per tant, el que és efectes de pagament de quota no pagarà més el veí, no pagarà aquest 1% en què hem pujat les bases perquè hem baixat el tipus impositiu.
Evidentment el que sí que vam aprovar va ser les ordenances amb uns increments de percentuals que fem cada any de totes les taxes i impostos i amb l'IBI hem fet una proposta d'increment d'un dos i mig malgrat que l'IPC aquest any està molt baix.
Hem reduït respecte a l'anàlisi inicial que fèiem d'un 3,5 i hem reduït el 2,5 i és perquè cobreixi part de totes les despeses del pressupost municipal perquè seguim mantenint els serveis bàsics i fonamentals del municipi.
Segueixo amb les ordenances. Podria afectar l'any que ve més a l'IBI per això, és a dir, aquest any afecta d'aquesta manera, però no sé si potser el tamó d'alguns veïns és que ara sigui així, però l'any següent això canviï i sí que s'apugi moltíssim. No, a l'IBI tenim marge suficient. A l'IBI funciona amb que el valor catastral és la base i tens un tipus impositiu que multiplicat el valor catastral pel tipus impositiu et dona la cua de pagar.
Aquest tipus impositiu, ara mateix a la llei d'escentes locals hi ha un mínim, que és un 0,4. Nosaltres aquest any estarem al 0,657. Tenim marge per 3, 4, 5 anys anar reduint aquest tipus, malgrat que pugin les bases. És a dir, que l'IBI pujarà aproximadament... És a dir, no ens ha de preocupar que aquest increment de bases faci que pugi molt el pagament de l'IBI. Pujarà aquell que políticament decidim...
com a equip de govern per poder mantenir les polítiques que estem mantenint però en aquest sentit tenim marxa suficient per baixar els tipus impositius per tant l'alarma de dir que pagarem el 72% de l'IBI no és així tampoc és la intenció ni molt menys i referent a aquesta decisió que s'ha pres referent al cadastre i tot plegat es farà algun acte explicatiu o es farà justament juntament la presentació del pressupost n'heu parlat o heu pensat?
Bé, doncs segurament serà un tema que com que preocupa tots els veïns i seguirem treballant, tindrem més informació de cara a la presentació del pressupost i per tant també l'anirem transmetent. Jo crec que el que es tracta és de desdramatitzar aquesta alarma social que s'ha generat.
Hi ha altres municipis, com els Ploves mateix, el nostre veí s'ha aprovat per unanimitat aquesta revisió i no ha creat aquesta alarma ni aquesta preocupació, que evidentment no és per desmareixer la preocupació d'alguns veïns, però ja et dic que la treballarem i tindrem informació cada setmana i cada mes fins que trobem la solució correcta. I amb Convergència i Unió n'heu parlat?
Sí, evidentment després d'aquell pretendents en vam parlar, vam considerar que estaria bé que treballem una mica més amb la línia que les formes no es desvirtuin com en aquest cas. Jo crec que s'ha fet una publicitat desmesurada d'un fet que no és tan problemàtic si es treballa en conjunt. La línia és la que anem cap a aquesta via tots plegats.
D'altra banda, també, com comentàvem ara, a banda de parlar del cadastre, el ple municipal es van aprovar aquestes ordenances, estan parlant de com puja l'IBI l'any que ve, quina és la pujada dels altres impostos? De fet, has comentat d'un 3,5 n'hi ha poquets que incrementen d'un 3,5, el promig que surt de conjunt d'impostos directes és un 2,19%, en promig sumant IBI i altres impostos directes, n'hi ha alguns que no pugen,
i altres que es queden congelats perquè són preus públics, que són preus molt rodons, i evidentment pujar 10 euros per pujar-lo a 10,16, potser és molt complicat de recaptar. Per tant, el promig real de creixement de la proposta de l'any que ve és del 2019, els impostos directes,
i un 2 en 20 considerant tots els preus públics i taxes. Clar, n'hi ha alguns que sí que el pugem una mica més alt, com per exemple, taxa d'estacionament de vehicles, detecció de les grues... Que és la zona blada o és quan algú està mal aparcat? Quan algú està mal aparcat, o sigui...
De fet, el que fem és pujar aquelles taxes que realment són punitives i aquests ja que s'han de pagar que paguin més, però normalment les taxes que són socials i de més, aquestes les queden congelades o tenen un increment mínim.
Això pel que fa també a aquest increment d'impostos referent a l'any que ve, és el que es va aprovar aquest ple, que també va tirar endavant el pla econòmic financer, que en un any hauria de permetre complir amb els objectius d'estabilitat pressupostària. Això què vol dir ben bé o com afectarà? Això és tan complicat d'entendre que de veritat són totes aquestes normatives que han imposat aquest any a Madrid des de l'any passat.
consisteix, així com resumit, és el govern central diu que els ajuntaments el que no han de fer és endeutar-se més del que poden amb el seu pressupost. De fet, nosaltres sempre hem dit aquí que tenim un endeutament molt baix, però clar, al tenir un endeutament molt baix et posen una normativa que diu no pots incrementar més d'un tant percent d'això. Per tant, en què et desfaces una miqueta, que dius, doncs demanen un presta per fer...
El de l'enllumenat públic de 500.000 euros o qualsevol cosa que facis una mica ja és desestabilitzat. Per tant, el que fem és dir aquest pressupost que s'ha desestabilitzat segons aquestes normatives estatals que hi ha al pla d'estabilitat pressupostària, la regla de la despesa, hi ha tota una sèrie de càlculs que sort que l'interventor de la casa ens ho sap calcular i ens diu exactament cap on hem d'anar.
Aquest pla d'estabilitat vol dir que aquest any 2013 se'ns ha desestabilitzat segons les normatives aquestes de Madrid i diem quines són les coses que farem perquè l'any que ve ho compleixi tota la normativa, que és molta. La veritat és que estem treballant, l'equip d'Economia està treballant més per Madrid que pel propi Ajuntament a vegades. Déu-n'hi-do. És un moment difícil, per tant es continua amb la sensació que és un moment delicat a nivell de finances.
És difícil, sobretot, perquè posen dintre del mateix sac tot tipus d'ajuntaments. Ja sabeu que quan ha començat la crisi hi ha ajuntaments que estan endaltats al 300% del seu pressupost i no és el nostre cas. Però, clar, llavors, què passa? Que com que posen la normativa igual per tots...
És el mateix que parlava ara, no?, els percentatges. Un percentatge d'increment en el nostre pressupost d'endeutament fa que es desestabilitzi per culpa de... Però no vol dir que això faci que trontolli res. I sí, sí, seguim amb problemes de tresoreria, bàsicament. Coses que triguen a cobrar-se, coses que... Però bueno, nosaltres anem pagant el dia i paguem els proveïdors a 30 dies, que això també els hem explicat sempre, i la veritat és que seguim complint, de moment, podem seguir complint una tresoreria de la casa.
I la sensació que ara els propers anys és d'incertesa o és que sí que realment les coses estan anant en aquest sentit potser més general, no de petita economia sinó més a gran escala, potser no tant a nivell de consumidor, està millorant una mica?
Jo crec que les expectatives d'esperança que posen des de Madrid són a nivell de grans números. I també dèiem que fins que no arribi realment el ciutadà i aquell que està aturat i aquell que ho està passant malament serà difícil. Ara, jo crec que veure els punts positius de l'evolució i de com està en tot també a vegades va bé, donant un to d'optimisme a les coses.
L'any que ve pot anar millor? Jo tinc l'esperança que sí. Hi ha coses que potser s'estan movent i fa dos anys no es movia res. Expectatives de gent que potser vol invertir en el municipi i no se sap res. Hi ha expectatives, sí, algunes expectatives més sí, però jo sempre dic fins que no estigui al sac i ben lligat, no t'ho creguis. Per tant, estem treballant amb la prudència amb la que treballem sempre i mirant de no desmadrar
el pressupost que també ens està costant mans i mànigues fer-lo. Ja us explicarem com evoluciona. El pressupost que es presenta el desembre o el novembre?
Segurament serà el ple de desembre, perquè també volem esperar... Sempre passen coses aquest últim trimestre, amb els pressupostos de l'Estat, com evoluciona l'IPC, totes aquestes coses, i per tant esperarem el ple de desembre. Doncs n'anirem parlant. Moltes gràcies, regidora d'Hisenda, Ana Torrella. Avui hem parlat d'aquestes ordenances i del cadastre i continuarem parlant. Us seguirem informant de totes les novetats que sàpiguen del cadastre. Per tots aquells veïns que estiguin preocupats, estem en allò que diu.
Doncs moltes gràcies i bon dia. Gràcies a vosaltres.
Ara passa un minut de dos quarts del migdia. De seguida parlem d'economia amb el Manel Ripoll.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Digue'm les coses alegres pels matins quan el meu natural és trist i sé que tot s'estima entre somnis i confusions. Digue'm diluvis de sorra i de meteons quan vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons. Són problemes
Puntuals són defectes naturals. Digue'm els whiskeys amb cola que m'he begut. Ja se'm gira un ull cap a l'imper i no vull cometre cap més hivern. Digue'm les meravelloses instal·lacions
piramides i fereons i grans hotels, tot de l'equipatge de prestacions. Quin exemple, més escans, quina ruïna, quin final. Quin exemple, més escans,
Una ruïna infinat. I amb les dones alegres, els matins...
Quan el món natural és trist, em sé que tot s'estima entre somnis i confusions. Tienes dilumis de sorra i de meteors, de molt precipitacions, i sé que el món es ple d'espaguetis i de canalons. Tienes llumis que gola que m'he begut, que ja s'envia dur.
Quin exemple. Més escàs. Quina ruïna. Quin final. Quin exemple.
Dos quarts i mig d'una, és moment de parlar d'economia amb el Manel Ripoll. Bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. I avui parlem de la inflació, no? Sí, la setmana passada ja vam començar a parlar-ne una mica, vam explicar què era l'IPC i com es calculava, i avui intentarem veure el motiu pel qual existeix la inflació, quin és l'efecte que existeixi la inflació, o per què existeix. Una mica això intentarem veure-ho.
En el fons, la raó última o el que hi ha darrere de la inflació són els bancs centrals, són el govern, que el que han fet és crear diners. Recordem el que hem explicat més o menys la setmana passada, que era que la inflació és a l'augment de preus i que els preus són la quantitat de diners que val, doncs,
comprar un producte. Exacte, per tant, anem a posar un exemple, que és com ens entenem fàcilment sempre. Exacte, ficant així un exemple per veure quin és l'efecte que té la inflació amb les coses, si ens imaginem una economia senzilla amb dos productes que siguin iguals, imaginem, doncs,
Dos porcs, per exemple, d'acord? I tenim dos porcs i tenim dos euros, d'acord? Llavors, si fem aquesta analogia, doncs cada porc valdria un euro en aquesta economia en què només hi ha dos euros. Si en vez d'haver-hi dos euros, fiquem que l'economia ara hi ha 20 euros, doncs ara cada porc en vez de valdre un euro cada un, ara doncs cada un pot valdre 10 euros.
D'acord? I simplement l'únic que hem fet aquí en aquesta economia és, en lloc que només hi haguessin 2 euros, hi hem ficat 20 euros, d'acord? Hem augmentat la quantitat de diners que hi havia i, per tant, ara les coses, en lloc de valdre menys, valen més. No perquè aquest porc sigui diferent que abans, sinó perquè, aunque hi ha més quantitat de diners, ara val més. D'acord? Perquè és una economia que només pots comprar això. Que curiós, aquesta idea. Per això, de primera, si ho penses així, dius...
Però t'has d'imaginar que només hi ha això si no pots comprar res més, si no pots fer servir aquests diners per cap altra cosa, d'acord? Llavors, el mateix en aquesta economia, si ara hi haguessin 2.000 euros, doncs ara evidentment cada port valdria 1.000 euros, únic i exclusivament per aquest fet que estem dient, que en el moment, cada vegada que s'augmenta la quantitat de diners a l'economia, augmenten els preus d'aquest producte.
Evidentment no amb tanta exageració com estem explicant ara, vull dir, en principi no augmenten d'aquesta manera, però clar, sí que és veritat que els últims anys tampoc no han augmentat, no els preus? No, no han augmentat, no han augmentat molt. O no haurien d'augmentar. No haurien d'augmentar molt perquè en principi estan controlats, però hem de tenir en compte el tema dels diners i ara ho anirem veient aquí amb diferents exemples que hem parlat al llarg del temps que a mesura que l'Estat o el Govern
necessita diners, doncs els pot imprimir, i com més quantitat de bitllets hi ha, més s'encareixen les coses. Llavors, el concepte clar que ens ha de quedar al cap és això que estàvem comentant, que cada vegada que augmentem la quantitat de diners en l'economia, no potser els diners que tenim nosaltres a la butxaca, però si els diners que estan circulant per l'economia,
el preu dels productes tendeix a pujar, encara que les altres coses es mantinguin estables, com hem vist en aquests exemples que teníem. Tot estava estable, però com que hi havia més quantitat de diners, més valien aquests dos porcs. Exacte. Llavors, fent una mica d'història... Ens hem de remuntar bastant enrere, no em sembla? Sí, és el primer cop que es va descobrir aquest fenomen que hem estat explicant ara amb aquest exemple senzill,
en concret anem al segle XVI, que es va descobrir de fet aquí a Espanya, a l'escola de Salamanca, perquè van ser quan els espanyols van descobrir Amèrica, doncs en ella van descobrir tota una sèrie de metalls preciosos, or, plata, d'acord? I hem de recordar que en aquella època els diners no eren com avui en dia que són bitllets, que són paper i moneda, sinó que eren els metalls preciosos, com tants metalls preciosos tenies, tant d'or, tanta plata tenies, tants diners tenies per poder comprar coses.
Llavors, què va passar en aquell moment? Doncs els espanyols es van pensar que, evidentment, quan tots aquests metalls preciós o aquests tresors que havien trobat arribessin a Espanya, el que els faria és ser molt més rics, perquè, clar, tindries tota una sèrie d'or i de plata i de metalls preciós que abans no tenies, però els tenir-los ara el que et fa és ser més ric.
Això era el que ells es pensaven, perquè el que va passar no va ser que Espanya es convertís més rica, sinó que el que va passar és que el preu de les coses ara valia més, perquè com que tenies més quantitat d'aquelles monedes, doncs abans et demanaven dos peces d'or, ara te'n demanaven 20 perquè havies portat tots aquells metalls preciosos,
i per tant et demanava més perquè en el fons la riquesa de les nacions no es calcula amb la quantitat d'or o la quantitat de plata o la quantitat d'euros que tens sinó que la riquesa de les nacions és la capacitat de produir coses i tenir més or o més plata no augmenta la teva capacitat de produir coses
Que no es tracta de tenir més diners, sinó de capacitat per generar una mica de moviment. Exacte, llavors és el que comentàvem, el descobriment d'Amèrica per a Espanya no va fer que Espanya fos més rica, sinó que el que va fer va generar inflació a tot l'estat espanyol i és el primer cas que es coneix d'aquest augment de la quantitat de diners en un país que va provocar que augmentessin els preus.
Déu-n'hi-do. Doncs mira, ens hem remuntat aquests orígens, no?, aquest segle XVI, per saber com funciona tot plegat, no? I tot això s'ha anat repetint al llarg del temps. Exacte, al llarg del temps, doncs, diferents bancs centrals, diferents governs que tenia el control sobre aquests bancs centrals, en el moment...
en què ho han necessitat, li han demanat al Banc Central que, sobretot en el moment ja que els diners són paper-moneda i es poden imprimir, com amb una impresora del Banc Central, doncs se li demanava que incrementés la quantitat de diners perquè havia de fer front a algun pagament, perquè necessitava financiar el seu propi deute, perquè li comprés els bons que havia...
que havia més perquè ho necessitava. Llavors, això, mentre es fa d'una forma més o menys civilitzada, i és com ara és Estats Units o Europa, que el Banc Central o la Reserva Federal està separada
del que seria el govern i, per tant, actua amb més llibertat i, per tant, no li ha de fer tant casa el que li diu el govern, doncs això es manté més o menys bé. El problema és que quan això està entrelligat i està bastant connectat el que és el Banc Central i el...
I el govern, llavors el govern li pot dir al Banc Central, imprimeix-me bitllets que els necessito per comprar coses i el que no s'adonen és que a mesura que van imprimint més bitllets, més bitllets, més bitllets, l'únic que aconsegueixen és que les coses ara valguin més diners, valguin més diners, valguin més diners.
Un d'aquests casos així extrems va passar després de la Primera Guerra Mundial, quan els països que van perdre la Primera Guerra Mundial se'ls va obligar per part dels vencedors a costejar, a pagar tots els costos de la guerra. És el que va passar a Alemanya, no? Una mica és el cas que es coneix, almenys el que més conec. Sí, tant Alemanya, Polònia, Àustria, Hungria, tot aquestes països que van perdre la Primera Guerra Mundial, doncs,
Els van dir, heu de pagar aquesta quantitat de diners. Ells no els tenien i tenien tota l'economia devastada de la guerra i no podien produir per aconseguir diners i anar-ho pagant. Llavors, què van decidir fer? Van decidir començar a imprimir bitllets. Van començar a imprimir bitllets i van dir, mira, aquí els té. Però, clar, el que va provocar això és el que hem explicat abans.
Com més quantitat de diners hi ha en una economia, més augmenten els preus dels productes i, per tant, els preus dels productes interns d'aquests països anava augmentant dia rere dia uns nombres d'inflació i uns percentatges d'inflació que per nosaltres són totalment increïbles. De fet, és una xifra que, en el cas d'Hongria, és gairebé impossible de dir, que seria el número 10, i afegir-hi 47 zeros darrere. Això seria el percentatge d'inflació que es va generar a Hongria,
durant aquest període després de la Primera Guerra Mundial. Déu-n'hi-do. Pel fet d'anar imprimint, imprimint, imprimint bitllets. Clar, això és un cas extrem i és el que es coneix amb el nom d'hiperinflació i que la setmana que ve veurem alguns casos més i explicarem una mica més què és aquest cas. Jo parlarem la setmana que ve, però quan passa una cosa així suposo que és molt difícil no de gestionar l'economia d'un país. És gairebé impossible perquè pel matí una barra de pa val uns diners i per la tarda ja val una altra quantitat diners. És molt fort la idea.
si ho penses de primeres és molt difícil tot això es ve per aquesta idea que és la que avui ens hem de quedar
ens hem de quedar al cap. La setmana passada vam explicar el que era la inflació, aquest augment de preus que vam explicar, i avui el que ens ha de quedar clar és això, que la que augmenta la quantitat de diners en una economia, que això en principi només ho pot fer el Banc Central, quan augmenta aquesta quantitat de diners, doncs els preus d'aquests productes, d'aquesta economia, augmenten. I és amb aquest exemple senzill que havíem ficat dels porcs, o veient això que havia passat a Espanya, o en aquest cas després de la Primera Guerra Mundial, que són casos extrems però que il·lustren
gràficament els efectes aquests, perquè al dia a dia és complicat veure-ho, però en aquests casos extrems es veu com es compleix això que comentem. I en el fons també acabem amb la conclusió que tot plegat de venda als bancs centrals, no?, i que en realitat no només és el que puguem fer, sinó que hi ha algú que darrere ho coordina. Sí, sí, perquè nosaltres la setmana passada ja ho vam explicar, que els preus i la inflació pujava, doncs el que fem comparaven el que valia un mes un producte i el segon mes un altre producte, i amb això calculaves l'IPC.
Això ho calcules d'aquesta manera i vas veient com va evolucionant la inflació, però si el Banc Central decideix imprimir una quantitat de bitllets molt elevada, doncs pot provocar, això que hem comentat, que els preus dels productes siguin més cars. Molt bé, doncs Manera, avui crec que ho hem aclarit una mica més. La setmana que ve, com dèiem, parlarem de la hiperinflació, no? Exacte, sí, veurem algun cas més i explicarem una mica més aquest concepte extrem.
Molt bé, doncs moltes gràcies i tornem dilluns que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Adeu, bon dia.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
I was raised up believing I was somehow unique Like a snowflake, distinct among snowflakes Unique in each way you can see And now after some thinking I'd say I'd rather be
I don't, I don't know what that will be. I'll get back to you someday soon.
What's my name? What's my station? Oh, just tell me what I should do. I don't need to be kind to the armies of night that will do such injustice to you or bow down.
Fins demà!
Bona nit.
What good is it to sing helplessness blues? Why should I wait for anyone else? And I know, I know you will keep me on the show. I'll come back to you someday soon.
Fins demà!
Fins demà!
Someday I'll be like the man on the screen. La informació més propera al Just a la Fusta.
6 minuts i arribem a la 1 en punt del migdia. Tanquem aquest just a la fusta d'avui dilluns, 4 de novembre, i ho fem agraint a la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández Rius de la previsió del temps, avui també hem parlat d'astronomia, amb l'Oriol Rigat, a més a més també hem parlat del Centre d'Estudis Sant Justens amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, hem tingut també l'economia, ara mateix fa una estona amb el Manel Ripoll, i hem parlat amb la regidora d'Hisenda, Anna Torrella,
arran del ple de dijous en què s'han aprovat les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics i impostos de cara a l'any que ve i també hem parlat del cadastre i d'aquest ple que com dèiem va ser més llarg que mai perquè hi havia bona part o tota la sala de fet plena per públic amb bona part de veïns de l'Alplena Vells Solets que protestaven per aquesta actualització progressiva del valor cadastral. Música
Us ha parlat Carme Merdoi des de les 10 i fins a la 1 i tornem demà a la mateixa hora. Recordem també que podeu recuperar el contingut d'aquest programa a través del podcast que trobareu fàcilment al web de la ràdio, www.radiodesen.com. I ara us deixem amb les notícies de Sant Just a partir de la 1 en punt. L'Andrea Bono es posarà el dia de l'actualitat Sant Just en camp.
Marxem avui amb Vic Chesnut i aquest replaneix. Sittin' in the breakfast room Lippin' to a saucy boat
Crowsing for a bit of dictylation That's what you'll do, that's what you'll do Morning is morning on your mouth Last days of direct sunlight for this part of the house
That's what she'll do, that's what she'll do. You're feeling glum as summer dies on. Something was released with autumn's first call.
It's never finished. Until the others replenish.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
És la una. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
Malestar d'alguns veïns al darrer ple municipal per l'actualització del valor cadastral. La sala de sessions de l'Ajuntament es va omplir dijous de veïns que protestaven contra aquesta mesura. Tot plegat arrel de la moció que presentava Convergència i Unió per demanar la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral. Amb aquesta notícia obrim els Sant Jocs Notícies edició migdia d'avui dilluns 4 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Les ordenances i taxes pel 2014 a Sant Just s'incrementen un 3,5%. L'Íbia ho farà un 2,5%. El ple municipal d'octubre ho ha aprovat dijous i únicament amb el vot favorable de l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just. Aquesta mitjanit s'acaba el termini per apuntar-se a la 37a cursa de cars de coixinets. Les inscripcions es tancaven dijous passat, però des de l'organització han decidit allargar el període uns quants dies. De moment hi ha 113 cars apuntats.
I els Pastorets de Sant Just busquen participants per la representació d'aquest Nadal. Per segon any consecutiu es portarà a l'escenari de l'Ateneu. L'obra és teu, els Contrapastorets de Sant Just. Una peça de Pep Albanell, Tremi Nacional de Literatura.
Bon dia. El ple municipal del mes d'octubre ha de deixar palès del malestar que existeix en algunes zones de Sant Just per l'actualització del valor cadastral. Dijous, la sala de sessions era plena de veïns i veïnes que protestaven contra aquesta mesura. Tot plegat es va debatre arrel de la moció que presentava el grup municipal de Convergència i Unió per demanar la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral. El debat va ser molt intens i es va allargar més de tres hores. Sant Just Notícies.
A més a més, des de principis de mes, Ciu ha recollit 1.665 signatures contra l'augment del 10% del cadastre. La moció de Ciu demanava la retirada de la sol·licitud d'actualització del valor cadastral, ja que la data límit per fer-ho és el dia 15 d'aquest mes de novembre. Miquel Obrador, president de la secció local de Convergència, ha de donar alguns motius per votar contra l'actualització.
Atès que els valors de mercat del nostre municipi han variat molt des del 1995 i ho han fet de forma poc homogènea. Una actualització en pugen els valors de forma lineal, agafant la base del 1995, entenem que no té sentit. Atès que els ingressos en la immensa majoria de les famílies s'han just o han baixat o s'han congelat o han desaparegut i, per tant, un augment de la pressió tributària comportarà un major empobriment de les famílies.
Atès que, a més a més de la incertesa que genera aquest procediment i hem de sumar la incertesa del mercat immobiliari, la tendència, segons els experts, és que seguirà baixant i, per tant, és un mal moment per fixar actualització de valors a futur.
A favor del document van votar CIO, Partit Popular i Via Democràtica i en contra els partits que formen part de l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just. Les tres forces de govern alegaven que l'Ajuntament ha decidit acollir-se a l'actualització perquè és una mesura responsable. Així ho deien el portaveu de Junts per Sant Just i d'Iniciativa, Sergi Seguí i Lluís Monfort, respectivament. Intentar aplicar aquestes mesures o aquests factors correctors és la manera de ser responsables.
Per tant, el que intentem és minimitzar aquests riscos, intentar minimitzar que d'aquí uns anys, per no haver fet precisament res, ens pugui venir una clatallada encara major. Nosaltres creiem que aquest és el camí. Segur que n'hi ha d'altres, segur, no ho dubto, però creiem que aquest és el camí de la responsabilitat.
Aquest instrument que em refereixo ens permet d'alguna manera eliminar l'impacte en el rebut de l'IBI, reduir l'impacte a bona part dels impostos associats. És un instrument que ens permet limitar-ho en el temps i sortir-ne quan es cregui oportú i creiem que és una mesura prudent, oportuna i per això hi donem suport. Si es produeixen ajustos, els treballarem. De la seva banda, el portaveu de Via Democràtica, Pablo Barranco feia una previsió de com es desenvoluparia l'associació plenària.
És bo que fem pressió. Nosaltres, com a grup polític, estem totalment d'acord amb la moció presentada pel grup de Convergència i Unió, però repeteixo, aquí hi ha una majoria, no us deixeu enganyar, hi haurà molt bones paraules, números, més números i més números, i al final tot acabarà com ha començat.
Des del Partit Popular, el seu portaveu Enric Salvadores considerava que la millor opció és seguir com fins ara i no fer cap actualització, perquè va recordar que el 2007...