Fins demà!
La premsa francesa reconeix aquest matí la gran diferència entre el Barça i el PSG després del partit que els Blaugrana van guanyar i el Camp Nou 2-0. Massa pel PSG. El PSG no té nivell. O paciència pel PSG són els titulars de Le Figaro, Le Parisien o l'equip.
El Barça i el Bayern es van classificar per semifinals de la Champions. Avui se sabran els altres dos semifinalistes, el Madrid o l'Atlètic de Madrid, amb empat a 0 a l'anada, i el Mónaco o la Juventus, amb 0-1 pels italians a l'anada. En bàsquet a l'Eurolliga avui juguen el quart partit de Quarts, Panathinaikos i Cesc, amb domini rus, 2-1 en aquests quarts de final. El Barça juga demà contra l'Olimpiakos amb marcador desfavorable, una victòria a dues.
En tenis, a l'Open Bank Sabadell, avui destaquen els partits Nadal Almagro, Granoller Songà i Montanyès David Ferrer. En Waterpolo femení, el Sabadell viatja avui a Atenes, on ha de disputar la fase final de la Champions, amb l'Ubse de Budapest, el Kirishi de Rússia i l'Olimpiakos del Pireu.
I aquesta hora retencions i problemes de trànsit fora del que és habitual. Identifiquem aquests punts. Equip viari, Cèlia Quintana. Bon dia. Bé, doncs, es dona pas l'alternatiu a la C-155 a Polinyà per pèrdua de càrrega d'un camió. Es mantenen 6 quilòmetres de cua a l'AP7 de Santa Perpètua-Mollet-Santit-Girona. És conseqüència d'un camió variat que ocupa carril. Aturats a la C-58 de Cerdanyola fins al Nus de la Trinitat. A dos a Cornellà, inici de la C-33 d'entrada a Barcelona.
El poble nou, sentit Llobregat, també la meridiana d'entrada a Barcelona amb retencions destacables. De fet, aquest matí hi ha hagut dos vehicles avariats que han congestionat el trànsit a la ronda litoral sentit nus del Llobregat. Celia Quintana, Catalunya Ràdio, Centre d'Informació Diària. Fins aquí les notícies. Ràdio Desfer, 98.
Justa la justa.
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fosta d'avui, dimecres 22 d'abril.
Arrenquem el programa parlant de seguida de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia. Parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius i a més a més avui a tres quarts d'onze entrevistarem el Jordi Domènech que és el creador de l'espectacle que es podrà veure aquest dissabte.
en el marc del correfoc de Sant Just. Ens donarà els detalls de qui és el que s'ha preparat i com estan aquests detalls pel correfoc de dissabte. A les 11.10 parlarem d'actualitat política. En revistarem el portaveu del PSC a Sant Just, Joan Bassaganyes. I farem tertúlia esportiva amb el Carles Hernanedi Rius i l'Enric Riva.
I a la tercera hora, com cada dimecres, tindrem l'Astronomia amb l'Oriol Rigat. També parlarem de l'agenda de l'Ateneu, l'actualitat d'aquesta entitat amb el seu president, l'Albert Macià. Tastarem un nou vi, com cada setmana, amb l'Asteig Goldstein del celler de Can Mata. També parlarem de llibres. Avui la cebana ens portarà un grapat de recomanacions de cara a Sant Jordi.
i sabrem què passaven altres 22 d'abril. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Saludem a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar ara d'actualitat Sant Justenca. Avui comencem parlant d'una activitat que té lloc aquest matí a Sant Just.
De fet, és aquest vespre a la seta. Ja m'he avançat, encara l'està preparant, no? Sí, aquestes coses sempre acostumen a fer-se al vespre perquè hi assisteixi més gent, més franges d'edat. És l'inici del procés participatiu sobre l'abans del Pla Especial de Protecció de Colsarola. És un procés que tindrà lloc als nous municipis que formen part de l'espai natural amb l'objectiu de recollir idees i propostes per incloure el pla.
La idea és redactar un nou document d'ordenació i protecció del Parc de Colxarola, ja que l'últim data de l'any 87. Des del 2010, quan es va declarar Colxarola com a parc natural, han sorgit nous reptes que s'han de recollir en un nou pla especial de protecció. L'abril de 2014 es va començar a treballar aquest tema a través de dues sessions de debat, en què es van reflexionar sobre els usos del parc i també sobre temes urbanístics.
Les conclusions extretes d'aquella sessió s'arribiran per engegar aquest nou procés participatiu aquest vespre i es poden consultar l'espai participar del web santjos.cat. En concret, el procés serà obert a tothom i constarà d'una sessió informativa i d'una altra data de reflexió. La primera sessió serà avui, de 7 a 9 del vespre, a la sala Agidor Consul de Can Ginestà i, com deia, més oberta a tothom.
Tenim també més qüestions, Andrea, perquè parlem de festa major. Encara falta, eh? Però vaja, ja hem de començar a preparar coses. Un dels elements més destacats al cartell, per exemple, i el nucli, la Comissió de Festes de Sant Just, tanca avui justament a les 9 del vespre la convocatòria del tercer concurs de cartells a festa major de Sant Just.
L'objectiu és triar el cartell que representarà la Festa Gran del Poble aquest estiu entre tots els participants. Com cada any és un concurs obert a tothom, el cartell cal incloure les frases següents. Festa Major 2015, Sant Jost d'Esvern i del 30 de juliol al 6 d'agost. El tema és lliure, però sí que ha d'haver-hi algun motiu neutre, blau i groc, que fa ser referència a la pica baralla entre blaus i grocs que caracteritza la Festa Major de Sant Jost.
A banda del reconeixement del poble, el premi per al guanyador del concurs serà un sopar per a dues persones, valorat en 75 euros a un establiment de Sant Just. Els cartells s'han de lliurar avui al Casal de Joves de 4 a 9. El veredicte es farà públic el dia 27 d'abril, per tant, ja dilluns de la setmana que ve, a les xarxes socials i també al web del nucli, que és festesantjust.blogspot.com. Allà hi trobareu també les condicions per participar d'aquest concurs.
I acabem amb un últim tema, Andrea. I parlem del correfoc de Sant Jordi, perquè aquest dissabte a la nit Sant Just tornarà a l'any 1666. Els dimonis apagallums de Cama Blanca estan preparant per dissabte un correfoc que recordarà la crema de bruixes de Catalunya, quan era el poble qui jutjava i condemnava les dones de Muriela Foguera acusades de bruixeria.
És un espectacle que s'emmarca en el correfoc de Sant Jordi i de Sant Just i seran presents personatges de l'època rellevants en aquesta cacera de bruixes, com ara un inquisidor i un batlle, el batlle de Sant Just. Aleshores, s'entén el correfoc de dissabte. Els apagallums han convidat diferents colles de foc, dues d'elles formades d'integrament per dones, una colla de Ripollet i també la mula de Sant Feliu de Llobregat.
L'espectacle Crema de Bruixes començarà a dos quarts de 10 de la nit a la plaça Verdaguer. Tot seguit s'iniciarà el correfoc amb el drac, els apagallums i les colles convidades. El correfoc començarà a la plaça Verdaguer i s'acabarà al Casal de Joves. Abans, però, hi haurà més espectacles de foc a les 7 de la tarda al Parador. Hi haurà una nova tocada i a dos quarts de nou s'iniciarà el correfoc infantil amb els diablets de Sant Just que es van crear fa poquet.
I amb motiu d'aquest correfoc, a partir de les dues del migdia de dissabte no es podrà estacionar al carrer Campreciós, a les places Campreció i Verdaguer, al carrer Josep Ancel-Clavé, al carrer Font i Tudona, entre Font i el casal de Joves, i al carrer Jacint Benevent.
Doncs serà dissabte i, com dèiem, també d'aquí una estona cap a tres quarts d'onze, d'aquí mitjoreta en parlarem també amb el Jordi Domènech, que és el creador d'aquest espectacle i conegut, evidentment, àmpliament per aquesta casa. A veure què ens explica. Exacte. Doncs bé, tot plegat d'aquí una estona, després de fer el repàs de l'actualitat general del dia i abans d'arribar-hi també tenim temps per parlar de música, per sentir un tema...
Mirarem de sentir-lo de seguida. Bé, en tot cas és una... A veure si podem... No. És que teníem una notícia, Andrea, preparada. Sí. Que era bastant interessant i llavors hi havia el vídeo d'un minut, però a les diferents webs musicals on ho he trobat, totes, a l'hora de clicar, diu que el vídeo ha estat retirat i és a d'intentar que potser s'havia penjat i després va despenjar per temes de dret d'autor, però la notícia l'expliquem i llavors hi anirem amb una altra.
que és una versió inèdita de Kurt Cobain d'una cançó dels Beatles. És a dir, hi ha un documental que és Montage of Heck, que és sobre el líder de la Nirvana, que inclourà material inèdit. I una de les joies que sembla que inclourà és un cover, una versió, que el músic va fer de And I Love Her dels Beatles i la versió ja s'ha filtrat a internet. Llavors, ahir tots els digitals ho van publicar, tots els digitals musicals. I ara...
i ara quan vas a fer clic no apareix perquè ell ja és jo que havia dit algun cop que li agradaven els Beatles però que detestava Paul McCartney
I que, bé, en tot cas, l'estrena de Monta Jophek va ser la setmana passada a l'edició de Sundance, del festival de Sundance, però el llançament internacional, que suposem que és quan es pot escoltar, serà el 4 de maig a través de HBO. Ja queda poquet. Exacte, ja haurem d'esperar aquests dies per sentir el tema. I llavors el que fem, Andrea, és parlar de música i canviar radicalment de tema, a veure com fem aquesta transició. De Kurt Cobain i Nirvana ens n'anem. Ens n'anem a un concert que hi ha avui a Barcelona. Molt bé.
Com veus, s'assembla poc als grans de n'hermana, eh? No, no, no, no. Però sona molt bé.
Es diuen Every Night, el que passa que s'escriu Every amb B alta, d'Ebri, i Night, doncs, amb una K abans de Night. Aquests han actuat aquí a Sant Just. Sí? Sí. Doncs jo que ara hem tret disc i que van començar, doncs, ja una gira a la Mirona de Salt el cap de setmana passat.
i que avui ofereixen concert a la Music Hall de Barcelona. És aquesta banda del Maresme que fan, atenció, com els defineix la revista de rock, eh? Folk, rock, hooligan. Una miqueta podria ser, no? Sí, inspirats una mica en Obrim Pas, es veu que ha sigut també el productor, és el d'ell, i sonen així. El disc es diu Folk i aquesta cançó també té el mateix nom. Molt bé.
Els pobles s'aixequen, els barris desperten i a cop de mitja nit fan sort i el sol. Sents clara la crida, escou la ferida, la teva vida és en joc, pren aire i crida fort.
El van prendre dels rics, van prendre a Barcelona l'estiu del 36. I dels grits de la selva, els xiscles de l'oblit, totes les veus genegen, ha començat la nit. Ha començat la nit. Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors, i ara enmig de les cendres veuran com créixer flors.
S'aixequen, els barris desperten i a cop de mitja nit ens surt el sol. Sents clara la crida, et cou la ferida, la teva vida és en joc, pren aire i crida fort.
Els pobles s'aixequen, els barris desperten i a cop de mitja nit fan sortir el sol. Sents clara la crida, ens cou la ferida, la teva vida és en joc, pren aire i crida fort.
One, two. Smooth. Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com. La informació més propera al Just a la Fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig d'11, cop d'ull a l'actualitat general del dia. Primer de tot, ens fixem en les portades dels diaris. Andrea, avui el que va passar dilluns a l'Institut i l'endemà, per tant, de tot plegat, continua sent notícia.
Sí, el diari ara ens diu que docents i psiquiatres volen més mitjans per a les escoles. Els professionals volen informació i eines per detectar casos com el de Naves. La clau és evitar l'estigmatització dels adolescents amb trastorns. I ens diu també l'Ara que l'agressor tenia una llista negra i més armes casolanes a la seva habitació.
D'altra banda, el periòdic ens diu que els juristes rebutgen la imputació de menors. El noi que va atacar a l'institut, Joan Fuster, tenia a casa seva un croquis del centre i més armes. I aquesta és la idea que també ens explica l'avantguardia emportada. Diu que el menor de 13 anys va planificar amb temps el crim de l'ies Joan Fuster de Navas, li va prendre la vellesta al seu pare i va traçar un croquis de l'escola. I també ens diu a dia de dolor i reflexió als centres escolars, a moltes escoles i instituts catalans, com aquí al Institut de Sant Just,
es van convocar ahir minuts de silenci com a l'escola Pia de Serrià a Barcelona i han triat una fotografia en portada, és una imatge que ocupa pràcticament la meitat de la primera plana, de moltíssims alumnes i mestres concentrats a les portes d'aquesta escola de Serrià ahir en aquests minuts de silenci.
Són les notícies que destaquen les portades sobre tot aquest cas. Encara porta cua en els digitals. Per exemple, Lara diu que el professor que va desarmar l'alumne demana més humanitat per prevenir fets similars. David, jurador, assegura que va aconseguir calmar el menor només parlant i corrobora que l'atac era totalment imprevisible. El 324 diu que l'Institut Joan Fuster torna a fer classe.
I són aquestes les notícies noves i més nova, a banda del que ens has explicat ara que trobem els digitals d'aquest tema. Altres qüestions que destaquen els digitals a l'avantguàrdia, llegim que Rajoy Descartes publica la llista dels que es van acollir a l'amnistia. El president del govern retreu el PSOE, que mai va donar dades de contribuents i que no és de rebut, que els socialistes actuïn ara d'una altra manera.
També el 324 obre amb aquesta qüestió. Rajoy defensa no publicar la llista d'amnistiats i treu pit per la lluita contra el frau.
I en aquest sentit, l'Ara es fixa que a Santa Maria se salta el protocol i diu per primer cop amnistia fiscal, que és com ho llegim també cada dia als mitjans, en lloc de regularització, que és com normalment es diu. Diu que el Partit Popular ho ha atribuït justament al que dèiem ara, al contagi de la premsa. En fi, són aquestes les principals notícies a aquesta hora dels digitals que ens porten ara a parlar de cultura.
Parles de llibres, Andrea, avui? Avui primer parlem de cine. Si et sembla, parlem de la ventafocs. Al periódico llegim que Drag Magic, una productora, recuperarà el dia 25 d'abril la històrica versió del conte dels germans Grimm, la primera pel·lícula que es va doblar en català. És, com dèiem, una productora que es diu Drag Magic. Tot va començar. El conte de la primera ventafocs que va parlar catalans en cine va néixer l'any 77.
Però la història real de com es va forjar aquest modest capítol del catalanisme va ser l'any 70, quan un monjo de Montserrat, Climent Moles, va comentar a un grup de nois inquiets que s'hauria d'aconseguir que els col·legis anessin al cine com a part de la seva formació i a ser possible en català. L'Espurna va calar sempre ser entre aquests joves que a mica en mica van anar tirant endavant aquesta productora.
La idea de drac màgic era tan òbvia com innovadora, portar els col·legis al cine amb un objectiu didàctic i ensenyar a llegir el llenguatge audiovisual. Però faltava un capítol important, cine infantil en català. De l'any 71 al 77, totes les pel·lícules projectades eren en castellà, però l'any 77 es va fer el pas. Com que era molt car doblar, es van associar amb la distribuïdora de cine infantil Jovença i van aprofitar la llei de llavors per començar a doblar pel·lícules en català. El dia 31 de març de l'any 77...
Es va començar a doblar a La Voz d'Espanya, la Ventafox de Baclav Borlicek, adaptació al conte d'Als Grim Checa i, per tant, molt roja. I 38 anys després de l'estrena, el dia 25 d'abril, tornarà la Ventafox remasteritzada. Serà el primer paràgraf del nou capítol de la història real de Drag Màgic, la flamant distribuïdora de Pac Màgic. Com afirma la seva responsable, Patricia Tamayo, els nens encara volen veure cine a les sales i els centanes de milers de pares que han passat per les sessions de Drag Màgic corroboran
que això no és una faula. Doncs crec que aquesta pel·lícula, la ventafocs de Derek Màgic, és una de les primeres que vaig tenir amb Bea Kessa. Em sembla que sí, perquè jo era del cavall fort i ara no sé si era com una mena de regal que et feien, o no sé com van aparar, o simplement la vam comprar perquè n'havien fet difusió, però era al principi de quan vam començar a tenir vídeo a casa meva, diria que una de les primeres pel·lícules, així com també la de Disney, que és de les pel·lícules de Disney que més em sabria, la ventafocs, però aquesta...
que era una mica estranya pel meu gust, perquè, clar, eren persones humanes i a mi m'agradava la de Disney, que és la que tenia al cap amb la fada que cantava i tot això. Però sí, sí, sí, ara m'hi has fet pensar, m'ha fet gràcia. Doncs mira, tens la primera pel·lícula en català, doblada en català, vaja. No sabia, deus? Doncs mira, ja és una història curiosa, jo no coneixia la història tampoc d'aquesta productora, la podem conèixer avui, com dèiem, al periòdico.
Ara parlem de fotografia. Ens adrecem al diari Ara, però és una notícia que llegim a molts diaris, perquè el Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa Gabriel Casas, Fotografia, Informació i Modernitat, 1929-1939, que es pot veure allà al museu.
Gabriel Casas va ser el primer fotògraf espanyol que va seguir els postulats a la Nova Visió i un dels primers europeus. Era el que explicava ahir Juan Naranjo, historiador de la fotografia i comissari d'aquesta mostra. Durant els anys entre guerres, Gabriel Casas va assolir la maduresa artística i va desplegar en les seves obres els recursos de la fotografia europea més avançada, contrapicats, imatges amb eixos asimètrics, imatges abstractes, entre altres. L'artista va il·lustrar l'efervescència de Barcelona de l'Expo, de l'Exposició Universal de l'any 29,
la ciutat de l'art d'avantguarda i també de les visites de Buster Keaton i de Josephine Baker, però també la cara més fosca de la capital. Va denunciar amb els seus treballs els nens i les famílies que ambolivien els carrers de la ciutat. La mostra es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins al 30 d'agost, però és el resultat de la suma d'esforços de la Pinacoteca a l'Arsiu Nacional de Catalunya, que custodia el llegat de cases i la Caixa, que l'exposarà als Caixa Fòrum de Girona de setembre al gener
i a Tarragona de febrer al maig de l'any que ve. I per últim, acabem parlant, tanquem aquest bloc cultural parlant de música, parlem de Betos Tamorla, que han anunciat una doble cita del grup al Sant Jordi Club.
Estan consolidats com un dels grups amb més poder de convocatòria del rock alternatiu espanyol i Beto Samor l'ha anunciat aquesta setmana una gira per grans recintes. El Sant Jordi Club, per exemple, de Barcelona, en actuarà divendres i dissabte. Segons l'explicava el diari ara ahir el David García, que és el bateria de la banda de Tres Cantos de Madrid,
Diu que es pot dir que és una continuació del que va ser la gira del disc La Deriva del 2014, però adaptada a espais més grans i millorada. Diu perquè estem treballant sobretot elements d'il·luminació i vídeo amb l'objectiu de crear un espectacle més tancat que tingui un fil conductor. Després d'aquesta gira, engegaran la temporada de festivals abans d'anar a Mèxic i Colòmbia. Però, com dèiem, aquest divendres i dissabte cita en Beto Samorla amb el Sant Jordi Club a Barcelona. Tu hi seràs on aniràs? Doncs no ho sabia i no puc, realment. Jo crec que estan esgotades, per això.
Probablement, però em sap greu que... Mai he vist a Beto Estamola, però vaja, tinc l'esperança de poder-los veure aquest juliol a un festival que canta ben bé a Barcelona. Jo els he vist, però fa molts anys. Els vaig veure... Els he vist, diria, tres vegades. Mira. Sí, però estaríem parlant del 2009, eh?
Ja, fa més. Farà sis anys. Jo és que potser era quan més els envia, no? Ara potser els he perdut una mica la pista, a mesura que han tret disc i tot plegat, però vaja, tampoc no sabia que actuaven aquest cap de setmana, però potser m'espero ja el juliol. Molt bé.
Cop d'ull a l'actualitat esportiva de l'endemà d'aquest partit del Barça contra el Paris Saint-Germain, classificació per les semifinals, espectacle i a semis, és com ho explica el diari Esport, el Barça va jugar un partidàs amb dos gols de Neymar i un gran Iniesta, el Madrid se la juga avui, plegat de lesions, i Guardiola es va fer un festí, és el que diu el diari Esport, com dèiem, després també que la remuntada del Bayern contra el Porto van quedar 6 a 1, finalment, després de remuntar
Un 3 a 1. El Mundial Deportivo diu a semis volant. Un Barça molt seriós complet a la festa amb dos gols de Neymar. És la vuitena vegada en deu anys que els blaugranes estan a la penúltima ronda.
L'esportiu diu, va més enllà, diu un joc de nens, el Barça supera fàcilment el PSG amb dos gols de Neymar a la primera part i tornarà a jugar les semifinals de la Champions i lligaran una mica amb aquesta metàfora d'un joc de nens en la celebració de Neymar que va fer aquest senyal que fan ara els futbolistes quan estan embarassats o que van tenir un fill, que és com si tinguessin un xomet, fessin servir el dit així.
També avui els drets generalistes treuen el tema en portada i fixem-nos com ho diu la premsa de Madrid, que evidentment avui el que fan és la prèvia del partit d'aquest vespre. El derbi d'Europa és el que diu l'AS i presenta la imatge el moment d'abans de començar l'últim partit de l'equip de Madrid i de l'Atlètic de Madrid. I destaca declaracions dels entrenadors, Ancelotti.
Ells no tindran pressa per marcar, nosaltres tampoc, i Simeone, que va dir que aquestes nits de futbol no tornen, és bonic viure-les. I una altra dada que és que el Madrid i l'Atlètic s'enfronten per vuitena vegada a la temporada. I a punts també del que va passar ahir, Neymar brilla en el tràmit del Camp Nou, és el que diu l'As, i després que el Bayern aixafa l'Oporto. Els 40 minuts, poca broma, ja guanyava 5 a 0.
I el Marc el que tria no és encara el moment del camp, sinó una imatge des del vestidor, com si diguéssim per anar cap al camp. A veure, si ho expliquem bé. Hi ha com una escala que porta cap a Andarem, que és com la sortida del camp.
A veure, la sortida des del vestidor, no? Doncs hi ha unes escales per on arriben al camp, se suposa. Doncs s'entén, hi ha aquesta escala i a la dreta hi ha unes parets, a l'esquerra hi ha Ronaldo i a la dreta hi ha un jugador de l'Atlètic que no aconsegueixo veure qui és i la lletra tampoc l'entenc, però bé, en tot cas, a l'esquerra posa la declaració d'Ancelotti i a la dreta la de Simeone, però com si fossin pintades a la paret. L'Ancelotti junts amb la Bernabéu passarem, al túnel de vestidors, veus, no em sortia aquesta paraula...
i a la dreta, nits com aquesta, no tornen. I llavors, quan s'acaba el túnel de vestidors, en lloc d'aparèixer el camp, tot i que la imatge sí que és del camp, però la silueta és la Copa d'Europa. Tot una mica així complicat. Això on? El marca. I el titular és el Premi és el cel. Tot molt èpic. I llavors, una imatge en un cercle, un bandaval de 45 minuts i Guardiola celebrant el partit d'ahir, i a la dreta, Neymar a Belsança, a Iniesta, luxe d'Iniesta i a Semis. De fet, és l'únic...
diria que parla d'Iniesta, que és veritat que anem a reforçar els gols, però la jugada brutal és d'Iniesta, doncs només el seu nom, només apareix al marca. Curiós. Parlem de contraportades, Andrea.
Ens en anem primer a tota l'ara. La tragèdia i la vida és l'article que signa avui Josep Ramoneda, com que dimecres. Dilluns, ets veig Dan Todorov en una conferència a Barcelona sobre vida i destí. Reivindicava la idea central del pensament de Basili Grossman, l'aposta per la bondat enfront de la temptació del bé. Quan es mobilitza una comunitat sota la bandera del bé, tard o d'hora la s'encorra, diria Grossman.
La vida conté una pulsió irrefrenable cap a la llibertat, però el destí és tràgic i és en aquesta contradicció que les fantasies del bé són un perill. La bondat ens permet reconèixer l'altre sense renunciar a ser nosaltres mateixos, però sense pretendre imposar-li el nostre bé. Diu, mentre Todoroc parlava, a la ciutat les converses giraven al voltant de la tragèdia de l'Institut Joan Fuster del barri de Navas.
Un nen mata un professor i fareix quatre persones. És esfereïdor perquè trenca tots els ordres de la societat i de la convivència, en una escola on els infants es formen un crim d'un alumne contra un mestre. I diu també Ramon Edda que alguns dels eterns partidaris de la mà dura voldran tornar a discutir si cal rebaixer encara més l'edat de la responsabilitat penal. Un debat totalment fora de lloc, només explicable pel furor punitiu que propaguen els polítics que utilitzen el discurs de la por com a estratègia de submissió.
Diu Ramoneda que quan tenen lloc fets com el del barri de Naves hi ha una certa tendència a deshumanitzar els autors com si volguéssim creure que no són dels nostres i acaba dient malalt o no? El nen que ha comès el crim és un humà com nosaltres en procés de socialització.
A l'avantguarda llegim que cada persona del planeta serà una terminal bancària. Sí, i ho diu Chris Skinner, que és assessor de banquers. Ha fet una de les estrelles del Congrés Mundial de Bancs que s'ha celebrat al Caixa Fòrum de Barcelona. Víctor Amela, a l'entrevista, li pregunta què li demanen als banquers i ell respon que els encara el futur.
I els aconsello que d'aquí 100 anys tot serà diferent i toca preparar-se. Preparar-se de totes les transaccions econòmiques del món. Diu, avui dia només el 10% són en paper moneda, paper moneda que desapareixerà. Diu, aviat no hi haurà bitllets, però sí que tindrà telèfon mòbil, com tothom, i la seva tecnologia farà que cada persona d'aquest planeta sigui una terminal bancària.
S'acabaran les sucursals als bancs, tots estarem interconnectats sense mediació. Explica Skinner que la gent amb diners opta per fer personalment les seves transaccions amb els serveis digitals als bancs. Sempre podràs contactar amb un empleat bancari a través de la pantalla de l'ordinador o dispositiu mòbil per missatge o per Skype. I explica que guanyes més bon servei i control amb la banca digitalitzada de tots els detalls que vulguis.
També parla de seguretat. En aquest cas, diu que si al darrere hi ha un banc regulat, sens dubte tindràs plena seguretat. I acaba dient també que hi ha un estat garant i arriben noves lleis reguladores del sistema financer, unes lleis que impediran que la CUP d'Issia Humana s'escampi i generi accessos.
I al periòdic el titular que tenim és que entendre's amb l'altre és l'art més difícil de tots. Doncs ho diu Eulàlia Ventura, directora a ConteComtes, dirigeix i fa classes al primer institut Waldorf de Catalunya. A la història de l'escola 13 Vents de la Floresta Sant Cugat s'assembla als contes que li agrada explicar a l'Eulàlia. Hi ha treball en equip, acció, ombres, ratge esperança i un final feliç.
Diu que el que va començar fa 4 anys com un arriscat projecte de 12 famílies, avui és el primer institut de pedagogia a Waldorf, homologat a Catalunya. Com a reconeixement en la lluita de famílies i mestres per aixecar el centre i per contribuir a les seves malmeses finances, Jordi Saball i el seu fill Ferran, que va ser alumne a Waldorf, oferiran un concert dimecres, dia 29, al Monestir de Sant Cugat.
explica que cada matí, entrant a les seves aules, que són mòduls prefabricats, diu diem bon dia i ens donem la mà mirant-nos als ulls. Aquest moment fugaç de contacte íntim amb l'altre és un dels més bonics del dia. Després fem mitja hora de música o llegim una història. Avui, per ahir, que és quan va entrevistar Gemma Tremollàs a Aula i Aventura, diu hem cantat cançó d'abrés per a una princesa negra, una preciosa cançó mallorquina que hem dedicat al professor i a l'alumne de l'Institut Joan Fuster.
Diu que també explica una mica el seu origen. Diu, jo vinc d'una família dedicada als negocis, tots es dedicant als negocis, jo vaig estudiar pedagogia i vaig treballar de compte a comptes per a desesperació dels meus pares. I és que intuïa que el llenguatge artístic era l'únic capaç d'expressar al món interior de la persona la seva essència.
Una entrevista interessant avui a la contraportada del periòdico. 5 minuts i 3 quarts d'11. Acabem aquest repàs amb l'apunt curiós del dia, Andrea, que ens porta a seguir la història. Recordes que vam explicar la setmana passada de la primera fragona?
Sí, d'aquella subhastat. Doncs mira, dèiem que el nou propietari l'havia fet per telèfon i que no se sabia qui era, doncs l'ha exhibit a Porriño, Ponte Vedra. I hi ha una fotografia del nou propietari amb aquesta faragona al seu costat, un senyor així superbé vestit, amb una faragona bastant llatgeta al seu costat.
És la primera de Fragona de Fregasuelos, un disseny del 65, ja ho vam dir, de Manuel Jalonco Romines, que està exposada ja a l'entrada d'una empresa amb seu a Oporrinho, a Pontevedra, d'exclusives i distribucions de Juan Manuel i Irago. El postó que dijous passat la va adquirir en subhasta per 500 euros. És un exemplar que és això, una Fragona, un mànex d'1,18...
i bé, ell diu que no li havia donat temps d'assistir a la subhasta, que ho va fer així per telèfon i que, mira, doncs va voler plegar el que va pagat, tot i que diu que estava disposat a pagar fins i tot 1.000 euros, que és el doble del que li va costar al final tot plegat. En fi, ell diu que ells venen fregones tots els dies, però clar, que aquest històric, que és ampliar, doncs dona un plus. Home, si tens una empresa d'això està bé. Home, sí, de tant. I a més no li ha sortit gaire car, vull dir que...
Està molt bé, 500 euros per el primer model de Fragona. Ell diu que no es considera un col·leccionista d'articles de neteja, però confessa que també té un model d'aspiradora molt antic i que en un futur podria adquirir altres models de Fragona curiosos. Bé, tot és començar. Segueix adquirint objectes de neteja. En fi, Andrea, que vagi molt bé. Igualment, Carme. I bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Tres minuts i tres quarts. El que fem de seguida és saludar el Jordi Domènech. Ja el tenim a punt per parlar del Correfoc que hi ha aquest dissabte, especialment de l'espectacle que ell s'ha encarregat de crear, l'espectacle que obrirà aquest Correfoc. Serà tot seguit. Ara ens hi anem. Just a la fusta. Sant Just en directe.
I aquesta hora parlem del Correfoc de Sant Jordi, que es farà aquest dissabte organitzat pel Drac de Sant Just, els dimormis a apagar llums de cama blanca i els Diablets de Sant Just. Un Correfoc que començarà amb una part infantil, després hi haurà també un espectacle i el Correfoc pels carrers del municipi. I ara en parlem de tot plegat amb un conegut d'aquesta casa, el Jordi Domènec. Bon dia, Jordi. Què tal? Bon dia, com esteu?
Però et presentem en qualitat de membre dels apagallons de Cama Blanca i també creador de l'espectacle de la Crema de Bruixes, que es farà aquest dissabte. Sí, sí, hem estat preparant aquest espectacle, que serà a la plaça de l'Ajuntament, que et donarà a inici el correfoc a dos quarts de deu. I, vaja, molt content d'estar aquí.
A mi també m'agrada quan vens així, quan ens trobem fora de context. Ara fa poc vas venir, però no vas fer cap... No vaig fer cap... Vas fer una secció de vins i prou. Doncs, en tot cas, avui parlem d'aquest correfoc, que ja fa uns quants anys que s'enjust instaura aquest correfoc, però jo diria que és el primer cop que hi ha correfoc infantil, també.
No, l'any passat ja va haver... Ja va ser, eh? Aquesta època. I va haver com alguna cosa. El que passa que, a veure, jo tampoc no acabo de dominar molt com funciona el protocol de què ha de fer cada colla i tal. Perquè jo m'he encarregat sobretot de la part de l'espectacle... Sé que has vingut a parlar d'això, en realitat. Sí, he vingut a parlar de la crema de bruixes. Tot l'altre, jo no tinc ni idea de... Però participaràs al Correfoc? Sí. El d'adults, no l'infantil? Sí, sí. Jo tinc el carnet de... M'he format com a cremador. Vull dir que no hi ha problema per això.
Doncs participaràs al Correfoc, però abans el que deies, aquest espectacle de la crema de bruixes a dos quarts de deu a la plaça Verdaquer. Correcte, és un espectacle que ja fa bastants mesos, jo et diria que des del gener, que estem preparant a la colla i ens vam dividir en diferents comissions. La primera de totes, lògicament, va ser la de Guió.
Llavors vam escriure el guió del que passava, ens vam documentar com estava el tema de les bruixes aquí a Catalunya i de fet nosaltres utilitzem un personatge que va existir realment, que és Nicolau Aymerich, un membre de l'Església Catòlica i Cristiana del segle XV a Catalunya. Sant Justenc?
No, no va ser Sant Justenc, però va ser l'encarregat de portar més de 200 bruixes a la foguera durant molt de temps. Perquè aquí a Catalunya es van cremar moltes bruixes. A partir del segle XV i també ja entrats al XVI, hi havia moltes dones que eren remayeres, que utilitzaven en aquell moment per molts poders que no eren normals,
i llavors les acusaven de bruixeria molt ràpidament i de fet a Catalunya es van cremar moltíssimes dones i és per això que nosaltres hem decidit aquest any recordar una mica això que va existir perquè sembla que aquí no hagués passat i en canvi aquí sí que va passar. A Sant Just no tenim constància que això passés
Però, vaja, en molts pobles de Catalunya sí que va ser així. I a la part de Lleida, per exemple, tota aquella zona que actualment encara es fa l'Aquelarre, que és una reunió, una reunió de bruixes. Però aquí, clar, aquí... Allà reuneixen i aquí les voleu cremar, per això, eh? Sí, és diferent. Voleu una mica rememorar el que es feia en aquella època.
Sí, aquí l'espectacle bàsicament és un judici, un judici on hi haurà unes dones del poble, perquè a més hem volgut que tingui un toc molt santjustenc, on elles són santjustenques, elles són d'aquí, de diferents masies de l'època, perquè això ho situem al 1666.
Un número ja amb connotacions amoníaques. Sí, hem fet una mica de trampa perquè potser va ser una mica abans tot aquest tema de la història de crema de bruixes, potser més 50 anys abans i tal, però vaja, hem jugat amb això i clar, el que es farà aquí és una crema de bruixes i un judici on el que ens agradaria molt és que la gent també hi participés i el poble...
Si la gent que vingui dissabte pot opinar si vol que escrivi una bruixa o no. Exacte, i els espectadors que estiguin allà, la nostra idea inicial, que no sé si aconseguirem, és com si estiguéssim a Sant Just a l'any 1666, realment. És a dir, amb música en directe i ambientat amb els tambors, amb la colla de tambors d'aquí de Dimonis...
amb els músics i també amb torxes, la plaça realment a les fosques, en fi, volem crear una atmosfera com si realment estiguéssim a Sant Just el 1666. Molt bé, a veure si ho aconseguiu, no? Aquest és que no ho sap, si ho aconseguireu per això. Perquè aquest espectacle, que només som per un dia i diguem que no som professionals, fins al mateix dia no podrem veure quines condicions realment tenim.
Però torxes i tot això sí que ho teniu. Sí, això sí que ho tenim. A més, també hi ha una comissió de vestuari que s'ha encarregat de buscar aquest vestuari per aquests personatges, com són l'Inquisidor, que representa l'Església Catòlica, que, per cert, el faré jo. Després també hi ha el Batlle del Poble. Sí? Qui serà? El Just for Salva. El Just for Salva serà el Batlle del Poble.
Del 1666. Després també hi ha els diferents guàrdies, hi ha les bruixes, que seran les que es cremaran, i tampoc no desperto o revelo cap sorpresa si dic que també hi apareixerà el porc, que és un símbol ja mític.
per la gent de Sant Just que hagi vist els espectacles que s'han fet en els últims anys sobre abans d'iniciar el corre-foc aquí a Sant Just, que apareix en cada espectacle, perquè és un dels símbols dels dimonis d'aquí de Sant Just. I el porc com apareixerà? El porc... Disfressat?
Sí, el porc és un de nosaltres. L'any passat ho va fer l'Imanol López, però aquest any, com que està fora, ho farà un altre. I es posa una màscara de porc i apareix en un moment de l'espectacle perquè cada any el porc se'l crida per alguna cosa i per ajudar. No se sap ben bé si el bé o el mal. Aquest any veurem si són les bruixes que l'invoquen o potser és el propi inquisidor...
Nicolau Aymerich, que per assegurar-se que es cremin bé les bruixes, l'invoca. Més bé una colla de bruixes, no? Sí. De bruixes no, de diables. No, no, no. Es diuen bruixes perquè amb el tema de les colles de foc a Catalunya, si són...
dimonis o diables, que de fet la diferència entre dimonis i diables, jo no ho sabia, però els diables fan balls. Els diables ballen. Jo no ho sabia tampoc. No, els diables jo tampoc. Els diables ballen. Fan coses, fan danses i tal. En canvi els dimonis són més punquis i no ballen. Van per lliure. No, no. Les tradicions aquestes catalanes les passem una mica pel forro.
I llavors els diables sí que ballen, els dimonis no, però a part, si hi ha una colla, que això és relativament nou, de fa alguns anys, vull dir que no sempre ha existit, però si hi ha una colla de dimonis que és tot de dones o tot de noies, s'anomenen bruixes.
I les masses i les carretilles i tal, en lloc de ser les típiques masses, que les masses són com aquests bastons on quan estan fent el correfoc porten els dimonis de la colla i tal perquè la gent vagi a sota i tot això, tenen forma d'escombra. Ah, sí.
I llavors elles van vestides de bruixes, realment. O sigui, no són ni dimonis, ni diableses, ni dimònies, ni res, sinó que són bruixes. I com que no l'ha de senyar amb aquest espectacle, tu saps que els dimonis de Sant Just conviden a dos colles, el drac de Sant Just convida a dos colles, però de bèsties, perquè, clar, això la gent no sé si ho sap, però dins de tota aquesta cultura de foc a Catalunya...
Diguem que hi ha dos grans grups separats. Les bèsties, que aquí entrem amb els dracs, amb les guites, no? Vull dir, totes aquestes històries. I després hi ha les colles, que no tenen bèsties, però que són els dimonis, els diables o les bruixes. I els dimonis de Sant Just conviden a dues...
i en aquest cas, com que teníem un espectacle de bruixes, vam pensar que estava molt bé convidar a una colla... Parlo massa, t'avorreixes? No, no, no. Has trobat que has agafat per això un ritme? No, agaf un ritme, perquè m'he apuntat tot. Està bé, està bé. M'han dit, vés tu... No, no, exacte. Vés tu, que surts poc per la ràdio, que no tens experiència en no explicar coses i tal. I llavors després, de les dues colles, l'altra és la de Canet de Mar,
Però no són bruixes, aquestes, eh? No, aquests són diables. Aquests, de fet, són diables. No sé si ens ballaran o què, però vaja, que no són dimonis. I després el drac de Sant Just, que era el rifenyo, que és una bèstia, convida a dos colles de bèsties. Una és la mula,
que tu encara me'l coneixes bé, que és la... Amb la de Sant Feliu també tot dones. Tot dones, per això tindrà com aquesta cosa curiosa, no? Aquest correfoc serà molt especial, jo crec, perquè hi haurà un paper femení molt important, perquè de les quatre colles que hi participen, de fet, sis colles, perquè són... Les de Sant Just, no? I les convidades. I les convidades, dues de Sant Just i les quatre convidades, de les sis, dues estan formades íntegrament per noies, que això jo no sé...
No és gaire habitual. Si hi ha alguna altra festa de foc a Catalunya on hi hagi tantes colles femenines, ho dubto. Sí, perquè a més a més amb sis colles, no? Vull dir que potser pot passar que coincideixin si hi ha deu colles, però en un correfoc així més petit com seria el d'aquí Sant Jús. Sí, per això. O sigui que hi haurà moltes noies. Moltes noies al capdavant de la bèstia de la mula o el mateix correfoc amb les masses, en aquest cas amb escombres.
I, de fet, les Bruixes de Ripollet, quan els hi vam dir, escolteu, que hem pensat això, a veure si ens voleu ajudar, podeu venir, i tal, ens van dir que sí, des del primer moment, els va semblar molt bé la idea, hem estat en contacte amb elles des de l'inici, des del gener, gairebé, i hem anat sabent tot el que hem fet i hem anat creant a través d'aquest espectacle. I després de l'espectacle,
hi ha una gran encesa, que una gran encesa vol dir que tots els dimonis de les colles convidades es posen al mig de la plaça i encenen tots alhora les seves masses, i llavors allà hi ha 30 o 40 dimonis, els que siguin, donant inici al correfoc i després passant per les populars portes de l'infern, que són uns fils que pengen de dos punts i la gent passa per sota per donar inici al correfoc, que és injust.
Molt bé, per tant, després és gairebé mitja hora, una hora de córrer foc, no?, perquè hi ha una cosa i l'altra. Sí, acaba el casal de joves, i després al casal de joves allà hi ha també un encès final, el que es diu, que també tots els dimonis i també les vestes i tal, tot s'encena a l'hora, davant de la gespa del casal, i després ens quedem allà a les colles, a dins del casal, així és una cosa privada, fem sopar, i bé...
Comentem la jugada. Exacte, comentaria després de la crema de bruixes i tot. Que per cert, deixa'm dir una cosa, de les bruixes que es cremen, perquè això hi ha molta gent que m'ha preguntat aquests últims dies, de si es cremen realment bruixes o no, la gent que vingui, i després que de les bruixes que es cremen, dues, això potser no ho hauria de dir, no?
No, és que... Ara que ens deixes amb la intriga, per això, ara has d'inventar-te alguna cosa. No, anava a dir que... No diré números, però n'hi ha unes que són de... De colles, no? Sí, hi ha unes que són de Ripollet i després també segurament... Les bruixes, no? Sí, i després comptarem també amb la participació d'alguna molera, segurament. Ah, sí? Clar, però això no es pot dir, eh? No es pot dir encara, no es pot dir i a més... Però ho diem, no? Sí. Li diem a l'Andrea que no posi la notícia, no?
Una mulera s'enjustenca més. Molt s'enjustenca. I llavors jo crec que això també farà... És una alícia. Farà gràcia, perquè clar, el tema de cremar bruixes... Tot quedarà relacionat, a més a més, no? Sí, sí. I a més, amb el tema de cremar bruixes, la idea és que són bruixes s'enjustenques. O sigui, són dones que viuen aquí. Llavors, això ja és el guió de l'espectacle, la gent que vingui el dissabte ja ho veureu, que es diu, per exemple...
La Flaquera de Can Cortés, m'ho invento, no? Has estat, com es diu això, acusada d'utilitzar arts malèfics en la teva bruixeria i, en fi, també, no sé... Que soni molt Sant Justenc, no? I diferents masies, una mica com a l'època, no? Estem parlant del 1666. Imaginat. I llavors, clar, aquí Sant Just eren quatre cases i eren res, unes quantes masies, ja mítiques de cognoms Sant Justenc de sempre...
I els hem utilitzat per fer un espectacle una mica més creïble en aquest sentit. I res. Convidem a tothom, no?, a venir a l'espectacle. Vull dir, perquè em refereixo, si algú no vol participar al correfoc perquè no vol entrar, pot venir igualment a l'espectacle i mirar-ho una mica de lluny, no? Sí, sense cap mena de problema, perquè a més a més allà...
tampoc no hi haurà una gran pirotècnia que pugui atacar el públic, per dir-ho d'alguna forma. És un espectacle de foc, però des de lluny... No és com el corre-foc, que sí que s'ha d'anar preparat... Que has d'entrar amb un mocalló, amb el barret de palla, amb roba de cotó, sinó que pots anar tranquil·lament vestit normal per veure l'espectacle.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Jordi Domène, creador d'aquest espectacle de la crema de bruixes, és veritat, és veritat. Home, a veure, creador, jo... Ideòleg. Sí, a veure... Co-creador, com ho hem de dir? No ho sé, creador. Bé, creador, és que no ho sé, és que fa una mica de coses. Ho hem fet entre tots, és un espectacle de dimonis, no hi ha una persona que estigui al darrere de tot, perquè sense tota la gent que ha estat creant i amb les diferents comissions de guió...
de vestuari, de no sé, fins i tot vam venir aquí a Ràdio d'Esvern a gravar algun dels àudios, que són els que sonaran a la plaça, perquè lògicament, com que és un espai obert i molt gran, ho hem de fer en playback, perquè no tenim recursos per utilitzar micròfons, ni tampoc, clar, tota la gent que surti allà es pot deixar la veu per arribar...
No, no, jo crec que tot dimoni s'ha involucrat i s'ha bolcat en aquest espectacle, que ja et dic, no som ni la fura dels baus, ni tampoc és una cosa... No, no, som els apagallums de Cama Blanca, no? Correcte, així és. Aquest és el titular. No som la fura dels baus, som els apagallums de Cama Blanca...
Però jo crec que està bé. També serveix una mica per fer colla, fer poble i ens... Segur que la gent s'ho passarà molt bé i si és de Sant Just encara més. Doncs dissabte, dos quarts de veu. Moltes gràcies, Jordi. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Dos minuts i escat, ja arribem a punt a les 11, moment en què connectarem amb el bollet informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Just Notícies. Abans, però us expliquem que sortegem dues entrades, una entrada doble, per tant, per anar a veure l'esbar d'en Saire de Rubí, amb l'espectacle Som-hi Serem, que actuen aquest diumenge a l'Ateneu, en el marc del cicle Espaià. Si les voleu, només cal que truqueu a la ràdio al 933723661 i us apuntarem en aquest sorteig que farem divendres.
Fins demà!
Després de les notícies parlarem d'actualitat municipal amb el portaveu del PSC, Joan Bassaganyes, i també farem tertúlia esportiva l'endemà d'aquest partit del Barça contra el Paris Saint-Germain que el porta cap a les semifinals de la Copa d'Europa. Serà tot plegat després de les notícies. Veus de la parròquia
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Que ho sàpigues. Això és per veure-ho, eh? Home! Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Neus Bonet.
El president del govern espanyol replica les paraules del comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Davant la pregunta que se li ha fet avui al Congrés de si els Mossos estan prou informats o si l'estat els fa el buit, Mariano Rajoy ha assegurat que el nivell d'accés a aquesta informació sensible és l'adequat.
Las comunidades autónomas competentes en materia de seguridad ciudadana tienen un acceso a Interpol, Europol y Siren suficiente y adecuado tratándose de un sistema perfectamente adaptado a la práctica real que se ha demostrado eficaz tanto en España como en otros países. Curiosament, la pregunta Rajoy l'ha fet al PNB, que també ha criticat el nivell d'informació que té la rechance en qüestions com ara la lluita contra el jihadisme.
Notícies breus, David Badia. El ministre d'Afers estrangers espanyol reconeix que estudien la possibilitat d'enfonsar vaixells als ports de Líbia, que és on les màfies transporten immigrants cap a Europa. És una proposta que portaran demà la cimera extraordinària que es farà a Brussel·les. Congrés Jordi Prats. Bon dia. José Manuel García Margallo assegurarà que Espanya i Itàlia treballen en la idea d'actuar a Líbia contra les màfies d'immigrants, seguint l'exemple de l'operació Atalanta dut a terme en el seu dia a Somalia per lluitar contra la pirateria.
Para eso hay una condición previa, que es que haya un gobierno legítimo en Libia que reclame la ayuda internacional. O en su defecto habría que acudir al Consejo de Seguridad de Naciones Unidas para tener una resolución de este tipo. Jordi Prats, Catalunya, Ràdio Madrid. Mentrestant, el primer ministre italià reclama actuar a l'Àfrica per afrontar aquesta arribada massiva d'immigrants de què us parlàvem. Mateo Renzi ho ha dit al Parlament, la vigília del Consell Europeu extraordinari. La qüestió és saber què pensem nosaltres de l'Àfrica.
Si no comencem per aquí, no estarem mai en condicions de dir res sensat sobre el que està passant. El primer tema, doncs, és pensar si l'Àfrica és d'haver un element clau en el debat de la política mundial europea-italiana o no.
L'Ajuntament de Girona no ha cobrat cap de les quatre sancions que ha posat entitats bancàries pel fet de tenir pisos buits. Hi ha un centenar de pisos tancats des de fa més de dos anys, la majoria de bancs i caixes. Girona és la jornola. Bon dia. El regidor de serveis socials de l'Ajuntament de Girona, Eduard Berloso, ha dit a Catalunya Ràdio que no han cobrat cap de les sancions posades als bancs.
En quant a la Sareb, se va iniciar tot el procés de notificacions i tal, i ja ha sortit, si no està a punt de sortir, la primera multa coercitiva.
El Premi Max 2015, el millor actor protagonista, serà per un català, Lluís Omar, per Terra Baixa, Sergi López, per 30-40, Livingstone, i Francesc Orella, per El President. Són els candidats a guanyar el Premi, que s'entregarà d'aquí un mes a Barcelona. La farsa política El President, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, és un dels tres espectacles finalistes també als Max. La seva directora, Carme Portachelli, també opta a la millor direcció, que també es disputa a Oriol Brogi per l'obra Adiós a la infància.
L'òpera Eclipsi, que també es va representar al TNC durant el grec, és l'obra catalana més nominada als mags i podria guanyar el premi al millor espectacle musical. L'actriu Blanca Portillo podria ser la millor actriu als mags 2015 pel seu paper El Testamento de Maria i la recentment desapareguda Rosa Novell està entre els finalistes a millor actriu de repartiment.
Esports Montserraia. La premsa esportiva catalana destaca així la classificació del Barça per a semifinals de la Lliga de Campions. Espectacle i a semis titula el diari Esport. Un joc de nens es llegeix al nou esportiu i el Mundo Deportivo opta pel titular a semis volant. I es veu Neymar amb els braços estirats fent l'avió.
El Barça i el Bayern són els dos primers classificats per a les semifinals de Champions. Avui se sabran els altres dos semifinalistes, a Madrid o l'Atlètic de Madrid, amb empat a 0 a l'anada, i el Mónaco o la Juventus, amb 0-1 per als italians a l'anada. En bàsquet a l'Eurolliga avui juguen el quart partit el Panathina i Kos i el Cesc amb Domini Rus 1-2 als quarts de final.
El Barça torna a jugar demà a la pista de l'Olimpia Cos, amb marcador desfavorable 1-2. En tenis a l'Open Bank Sabadell de Barcelona avui destaquen els partits Rafa Nadal, Nico Almagro, Marcel Granoller, Songà i Albert Montañés, David Ferrer. I en batapolo femení, el Sabadell viatja a Atenes, on disputarà la fase final de la Champions, el Lupse Budapest, el Kirishi Rus i l'Olimpia Cos. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea. Aquest vespre començarà un procés participatiu sobre l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. És un procés que tindrà lloc als nou municipis que formen part de l'espai natural del parc per recollir idees i propostes per incloure el pla. La idea és redactar un nou document d'ordenació i protecció del parc de Collserola, ja que l'últim data de l'any 87.
L'abril de 2014 es va començar a treballar aquest tema a Sant Just a través de dues sessions de debat i les conclusions extretes d'aquelles sessions serviran per engegar aquest nou procés participatiu. Es poden consultar l'espai participar del web santjust.cat. El procés és oberta a tothom. Començarà avui a les 7 a la sala Gidor Cònsul de Can Ginestar.
Més coses d'una road movie sobre amistat, discapacitat i sexualitat és el proper documental del mes, el documental del mes d'abril que es projecta divendres. Despeixa el nit de Carlos Orati, un dels protagonistes, és el documental que porta aquest mes la productora Paral·lel 40. Tracta l'amistat entre tres joves italians al voltant de la trentena quan decideixen iniciar un viatge per carretera perquè un d'ells, un jove amb autisme, tingui la seva primera relació amb una noia.
Despeixen nit es podrà veure divendres a dos quarts de nou del vespre com a hora excepcional a la sala del cinquantenari. L'entrada costa 5 euros per al públic en general i 3 per als socis de l'Ateneu.
I un apunt més, divendres, se celebra a la plaça Verdaguer la nit de les tapes. Diverses entitats enjustenques s'han implicat en aquesta festa on cadascuna oferirà una tapa diferent, begudes a preus populars i a ritme de música blues i folk irlandès. Tot plegat començarà a quarts de nou del vespre amb les primeres tapes de la nit i música enllaunada d'ambient. Després acturan els grups poni-pissador i testapats. El preu de l'activitat és de 7,5 euros i inclou 5 tapes i una beguda.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tres minuts i un quart de dotze, aquesta hora parlem d'actualitat municipal amb el portaveu del PSC Sant Jus, Joan Bassaganyes, bon dia. Hola, molt bon dia. A les portes d'un mes, tot just d'aquestes eleccions municipals, a 24 de maig, i per tant, per això encara en l'últim mes de mandat. No sé si aquests dies per això la sensació ja és més de treballar pensant en la campanya, sinó pensant en futur, segons com, que no en el moment actual, o si això és una mica el que es rep més de cara
porta fora perquè hi ha tota la preparació de la campanya i a dintre la cosa continua rodant com si res.
No, a veure, en el dia a dia continua com si res. Jo, per exemple, el porto tot el matí intentant desencallar uns temes molt importants de l'Ajuntament que afecten a les meves regidories i després el que sí que fem durant aquests dies és a les tardes ens bolquem amb la campanya perquè no ho sembla i porta molta feina organitzar una campanya.
Aquests temes són qüestions més o menys internes o serien aquests temes que deies que esteu desencallant o són... És a dir, són coses perquè no és cap canvi important per entendre'ns quan has dit que... No, no, són ajuts que hem aprovat, que estem en la recta final i sempre en la recta final surten alguns problemes i és els que estem intentant resoldre aquests dies. De fet, tot el matí d'avui el porto dedicat a dos temes d'aquests.
Per tant, també, d'alguna manera, aquest mes el que s'està fent és desenvolupar, m'imagino, altres qüestions que ja estan aprovades o que estan tractades des de finals d'any o principis d'aquest. Sí, és que l'Ajuntament és una maquinària segura però lenta.
I aleshores fa que decisions que ha exprès fa quatre mesos ara els toqui entrar en vigor. No ho fem, ho puc assegurar, pensant en qüestions de calendari electoral, sinó que l'Ajuntament té la seva pròpia maquinària amb el seu timing i ara ens toca acabar de resoldre propostes que es van plantejar ja fa quatre o cinc mesos
i que seria bo, efectivament, que ens deixin en vigor quan a mans millor, sobretot perquè quan més tarden en aprovar-se, més fa farum de electoralista i la intenció no era aquesta.
I aquest timing, entre cometes, més lent o aquest ritme més lent de l'Ajuntament, és una costa general de l'administració? És una cosa... És a dir, no només municipals, eh? No, no, de totes. I de fet, quan més gran és l'administració, més lenta és. Jo que he treballat pràcticament tota la meva vida l'administració,
Puc assegurar que les administracions en general són molt segures però també són lentes i és inversament proporcional al tamany d'una administració. I això hi ha alguna manera, creus, que pugui canviar o sempre costa massa? Jo soc bastant escèptic, especialment en un país en què hi ha hagut en els darrers anys casos de corrupció molt greus
i s'ha legislat com a reacció a aquests casos de corrupció. Aleshores, el que ha passat és el contrari, que s'ha acabat creant un entamat normatiu tan feixuc que fa que l'administració sigui molt més lenta.
Com que, per desgràcia, en aquest país hem tingut tants casos de corrupció, el poder legislatiu s'ha vist com obligat a reaccionar, ho ha fet legislant, i jo crec que segurament ara, amb el marc normatiu que tenim, és més complicat posar la mà a la caixa, però en contrapartida tots els processos s'alenteixen molt més.
Ara fa uns mesos... Pensa, perdona, Carme, que fa 20 anys no s'havien de fer concursos a l'administració, eh? No estem parlant de la prehistòria. Això que ha canviat fa que tot plegat sigui més lent, per tant. Fa 20 anys no calia, per contactar una persona, per adjudicar molts cops una obra, no calia fer un procés...
Segurament allò no era l'adequat, però ara també la veritat és que jo crec que com que som un país que actuem com un pèndol, potser ara ens hem passat alats d'extrem.
I no hi hauria mecanismes per fer que, a petita escala, perquè també deies que com més gran és l'administració, de vegades és més lent, que a petita escala un ajuntament com el de Sant Just pugui, amb algunes qüestions, pugui fer-les més de pressa que alguns tràmits? El cas és que al final tot el que tu aproves...
ha de passar per un interventor i per un secretari. A Sant Just tenim un interventor i una secretària, que són dos funcionaris que no depenen de l'Ajuntament, sinó que depenen de la Generalitat per delegació del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques,
i aquestes dues persones el que fan és controlar precisament el funcionament de l'Ajuntament. Per tant, segurament ho podem fer millor, no m'estic creient de sobretot de les responsabilitats, però al final de tot, tot allò que volem fer ha de passar pel filtre d'aquestes dues persones.
i aquí es crea un embut aquesta és la realitat tu pots preparar molt els temes els pots cuinar molt, els pots deixar molt preparats però qui te'ls ha de validar en última instància són aquestes dues persones i aquestes dues persones tenen
la capacitat que tenen. Són gent molt treballadora i qui dedica moltes hores, però un ajuntament com Sant Just genera molts temes. A vegades, des d'una petita poda fins a l'aprovació d'un pla urbanístic, són expedients que acaben passant per aquestes dues persones.
Fa uns mesos vau fer el balanç de mandat des de l'equip de govern, es va explicar que era positiu, entenc que en aquests dos mesos tampoc no ha canviat res i aquesta sensació es manté i que ara que també estem a les portes la setmana que ve de l'últim ple municipal d'aquest mandat, l'entesa amb la oposició la valoreu també positivament o creieu que caldria millorar alguns aspectes per part vostra i per part de la relació? Jo crec que en general ha anat bé,
evidentment tots hem de gesticular una mica i quan acaba el ple i s'apaguen les llums la relació és molt bona a nivell personal i a nivell polític i jo crec que més enllà d'algunes picabarelles que hem tingut la pràctica totalitat de les qüestions que s'han portat a ple s'han aprovat amb la unanimitat de tots els grups
No ho sé, jo evidentment en alguns temes difereixo de com han actuat alguns grups de l'oposició, però jo crec que en línies generals l'entesa ha estat prou bona.
De cara al proper mandat, hi ha alguna cosa que pensis que hauríeu de fer diferents i torneu a governar? M'estàs dient respecte a l'oposició? No, no, ara en general, eh? És a dir, i a més és una pregunta també molt genèrica, però així, doncs, si algun aspecte que tingueu més o menys clar, evidentment, hi ha moltes coses i cada mandat també té les seves característiques. Sí, a mi m'agradaria, eh? I és complicat i tampoc no es pot prometre, jo que després no es pot fer,
però sí que m'agradaria intentar agilitzar una mica més els procediments administratius. Insisteixo en què et deia abans, que no ho resoldrem, segurament no anirem amb la celeritat que el ciutadà voldria, però també estic d'acord que hi ha un marge de millora i aquest és el que hem d'intentar recórrer. Jo crec que Sant Just és un municipi que en línies generals funciona prou bé,
però sí que a vegades el ciutadà té una certa percepció que la resposta de l'administració és lenta i hem d'intentar en aquest sentit millorar.
Creieu que seran unes eleccions, les del 24 de maig, en què a diferents municipis s'ha parlat de la possibilitat que entrin més o menys formacions, que potser alguns partits, el fet que entrin més partits, d'altres perdin regidors, i per tant tot plegat faci que pugui quedar més fragmentat. En el cas de Sant Just, creieu que pot passar que l'Ajuntament quedi més fragmentat que ara?
Pot ser, és una hipòtesi gens descartable. Jo el que no crec és que hi hagi més grups dins el consistori. Pensa que dels partits que es presenten en aquestes eleccions, només un no té representació, que és Ciutadans. Ja n'hi ha sis, de fet, sí que és un número important. Per tant, jo crec que podem tornar a moure'ns en aquesta xifra de sis grups polítics.
I després, doncs, normalment en totes les eleccions es diuen que són les eleccions especials, però jo crec que en aquesta ocasió sí que aquesta etiqueta és merescuda, perquè en tot l'estat espanyol hi ha un clima de trencament del bipartidisme, de partits nous que es presenten com a regeneradors del sistema polític, que tenen perspectives d'entrar...
i aquest fet que a Catalunya també es produeix tenim el debat sobiranista que ha estat molt important i que és un altre vector que pot moure vots cap a un costat o cap a un altre. Són dos elements nous que evidentment no sabem com acabaran afectant en el resultat final.
Jo crec que hi haurà canvis, tradicionalment a Sant Just es belluguen d'un eleccionat de dos regidors, pot ser que en aquestes se'n mogui algun més, però tampoc no crec que hi hagi un canvi d'aquells que deixi el panorama polític irreconeixible.
Des del PSC heu rebut opinions en aquest sentit, és a dir, que es facin pensar que la gent està més descontenta o que la gent, al contrari, mantindrà gent que us hagi votat anteriorment, continuarà aquest vot? No sé si teniu alguna percepció. Jo crec que molta gent sap diferenciar el que són les eleccions municipals, el que són les eleccions del Parlament i les generals,
i aleshores la gent que vota en clau local jo crec que alguns evidentment no estan contents amb la nostra labor però en general no percebem un clima d'alta insatisfacció potser és que estem vivint en un món a part no ho sé però no percebo jo molt malestar
Però tampoc sabem si en aquestes eleccions, per aquestes raons que et deia, el vot superlocal, o sigui, la gent que vota en clau nacional o en clau regeneradora, serà més o menys important. Això sí que no ho controlem, no ho sé.
Les anteriors eleccions, de fet, ara sou sis regidors i, de fet, ja es va perdre algun regidor. Sí, per set vots. Em sembla que vam perdre el setè regidor, efectivament. Clar, després hi ha tot aquest tema també que és complicat, no? És a dir, saber un regidor més o un regidor menys, que de vegades depèn de... Sí, tota la nit electoral vam tenir set regidors i a última hora ens en va caure un, sí.
I, en tot cas, de cara a aquestes eleccions, ho dic perquè en les anteriors eleccions també formaves part d'aquesta llista, les sensacions són diferents, són més positives o més prudents? Jo el que vull és ser molt prudent, perquè sempre ho he estat i m'agrada ser-ho, la veritat és que...
a vegades alguns companys em diuen que soc sempre molt pessimista i no és que ho sigui, soc molt prudent i m'agrada doncs transmet que el partit no està ni molt menys guanyat perquè crec que no ho està i sobretot fer arribar la gent que està contenta amb el que hi ha hagut fins ara que el que han de fer és votar el partit dels socialistes de Catalunya primer anar a votar i després votar el partit dels socialistes de Catalunya que és el partit
que és el gran, jo crec, d'aquest model que hem tingut aquí a Sant Just en aquests darrers anys. Aniràs de número 3 a la llista? 4. 4. O encares amb ganes? Sí, sí, sí. Evidentment que si no tingués ganes, doncs no m'hagués presentat.
I aquest divendres, de fet, hi ha també la presentació de la candidatura. Quin tipus d'acte està previst fer? Serà un acte molt senzill. Farem un sopar, que crec que serà un pica-pica. Aleshores, una persona d'aquí Sant Just, molt coneguda d'aquí Sant Just, no és un VIP, però és una persona molt coneguda, presentarem amb el nostre alcaldable, en Josep Perpinyà, i ja està. Es pot dir la persona? Serà l'Alícia Flames.
I llavors en Josep farà un petit discurs i cap a casa. Serà un acte molt senzill, no vindrà cap personalitat. De fet, encara no és el tret de sortida oficial per entendre'ns de la campanya, no? És la presentació de la candidatura, però o sí que ho enteneu... És la presentació de la candidatura.
una mica el tret de sortida de la campanya. És veritat que l'inici formal és la setmana que ve, però amb aquest acte de divendres nosaltres donem per encetada la nostra campanya.
Doncs n'anirem parlant de tot plegat, de la campanya i d'aquest seguiment que es farem també des d'aquí a la ràdio el proper mes, perquè avui és 22 d'abril i això és el 24 de maig, per tant, serà un mes intens i interessant de seguir. Molt apassionant. Moltes gràcies, Joan Bassaganyes, porteu del PSC a Sant Just, que vagi bé. Moltes gràcies a vosaltres. I molt bon dia, igualment.
Just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema.
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passa un minut de dos quarts de dotze avui a aquesta hora abans de fer tertúlia esportiva de seguida per parlar del partit del Barça d'ahir. El que fem és parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius.
Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Parlem del temps avui gris, eh? Sí, un dia grisot. Esperàvem que hi haguessin no tants núvols, però sí que esperàvem que fos un dimecres canviant, perquè hi ha una situació una miqueta d'inestabilitat, tampoc no molt marcada, perquè probablement si ara miréssim el radar no trobaríem masses llocs on hi hagi precipitació, són núvols baixos. És una mica de mal temps que ens arriba del sud dels països catalans, des de València, doncs ens ha entrat una miqueta de llevant,
aquest benomir de mar cap a terra aporta una miqueta de núvols i tot a punts del litoral, i per això tenim aquest dia grisot. Els núvols semblen molt amenaçadors, però no, són núvols baixos, i llavors, com que tenen la base molt a prop de la superfície, doncs sembla que siguin molt més foscos del que toca, però vull dir que no són núvols que tinguin massa desenvolupació. No plaurà, per tant. No, no, no. Si cau alguna coseta, podria caure alguna goteta, però quan ho teníem previst, més de cara a aquest vespre nit que no pas durant el dia d'avui.
És aquesta variabilitat en el temps, aquesta situació típica de la primavera que ens porta dies que estan bé, altres dies que s'engresca una miqueta més i ens complica una mica la situació. Però ja diem que és una cosa puntual d'avui dimecres, són uns núvols baixos que a mesura que vagi avançant aniran perdent intensitat.
Sí que és cert que hi ha una miqueta d'aire fred en alçada, que és d'aquella inestabilitat que parlàvem la setmana passada, que podria coincidir amb Sant Jordi, i aquest aire fred, aquesta inestabilitat, doncs ha quedat només en un pas sense pena ni glòria d'un front que arriba completament desfet, però sí que l'aire fred en alçada circula per sobre del Principat, sobretot per la meitat nord del país.
I això pot fer que al llarg d'aquesta propera tarda i ja de nit i matinada puguin desenvolupar-se alguns núvols amb una certa entitat i puguin deixar algun roixet o alguna precipitació. Els mapes són molt reacis, però jo insisteixo que no es descarta la possibilitat que aquesta nit i aquesta matinada pugui caure alguna goteta a Sant Jús fruit ja de tempestes que s'aniran desfent i que podrien arribar a tocar al litoral central.
Aquest aire fred passarà durant la matinada, marxarà i ens tornarà a deixar un dijous, que al matí encara tindrem una miqueta de ressac, encara tindrem alguns núvols, sobretot de punts de Girona i del Pirineu Gironí, doncs encara hi haurà alguns núvols. A Sant Just també en tindrem algunes sobre, que ràpidament s'anirà trencant, una altra sortida de sol vermellosa, com la que hem tingut avui, doncs demà es pot repetir, però gran part del dia el sol ha de ser el protagonista. Al matí aquests núvols s'aniran trencant i creiem que serà un Jordi de sol.
com ho marquen les estadístiques, perquè vam poder escoltar una estadística que realment certifica que el Sant Jordi generalment fa sol i fa bo. De vegades hi ha algun xàfec, no? Això és una llegenda. És llegenda, perquè t'ho explico. Hi ha dades de l'Observatori Fabra de Barcelona, que porta més de 100 anys, exactament 101 anys, comptabilitzant Sant Jordis, no només Sant Jordis, però comptabilitzant Sant Jordis amb aquests 101 anys de l'Observatori Fabra,
Del 100, només ha plogut en 23 ocasions. O sigui, hi ha 23 anys que ha plogut, però la resta ha fet bo. I a més, 23. Curiós. Sí, és curiós, però és així. O sigui, que tampoc no és un habitual que per Sant Jordi plogui. O sigui, que és una situació que normalment hem de recordar el Sant Jordi més amb el Solet, el Passeig per la Rambla, el Bon Temps, que no pas amb precipitació, tot i que durant aquests 100 anys hi ha hagut un 23% de dies que hi ha hagut precipitació.
Llavors, demà serà un d'aquests de l'altre tant per cent, del tant per cent més elevat, que no hi ha precipitació, serà un dia on el sol serà el protagonista. Potser a la tarda, com que queda així encara una miqueta de primavera, poden créixer algunes nubulades, probablement cap a les comarques de Ponent del nord de Lleida, cap al Pirineu de Lleida també podria créixer alguna nubulada i alguna tempesta de cara a la tarda. Són tempestes habituals, si en aquelles zones no descartem la possibilitat, però a la resta potser hi ha algun intent de creixement de nubulada, però es quedarà només amb això.
Divendres ja podríem dir que fem net, perquè hem tingut aquesta situació d'avui una mica de llevant però sense pluja, dijous amb l'aire fred i un front atlàntic que arriba completament desgastat i deixa aquestes tempestes de tarda, i divendres tot això marxa. Divendres serà un dia on poden baixar una mica les temperatures, no ho hem comentat, però tant avui com demà seran dos dies on podem subvintejar els 21 o 22 graus. Divendres fem net, entre una miqueta de tramuntana haurà passat el front, o sigui que serà un divendres espaterrant, podríem dir de molt bon temps, de sol...
i de temps estable, i de cara al dissabte torna a creuar un frontet, aquest frontet fem el ronço durant la setmana per no acabar de precisar massa bé el que passarà, i continuem amb la mateixa situació, alguns mapes indiquen més núvols i algun ruixat, fins i tot un dissabte el matí ennubulat, hi ha altres mapes que ho retarden fins diumenge, un diumenge més gris i un dissabte més sol, com que encara no està gens clar el cap de setmana, hi ha un front que creuen, no està ben vist,
quan creuarà, tampoc porta molta pluja, però sí que serien dies més variables, ho aniran confirmats, si et sembla, demà dijous, que aviam si comencen a reaccionar una mica els mapes, perquè ara, parlant del cap de setmana, cada u diu la seva, una mica aquest... Val, doncs bé, en tot cas, de moment ens entrem, aprofitem que va Sant Jordi no plaurà, divendres també dia bo, i el cap de setmana, doncs, ho acabem de concretar demà, o divendres. Molt bé, Carles, doncs, no marxis gaire lluny, perquè fem tertúlia esportiva, eh? Perfecte.
Passant 7 minuts de dos quarts de 12, saludem de nou el Carles i també l'Enric Riva. Molt bon dia. Bon dia, Carme. Per fer Tartuli Esportiva avui, a més a més, l'endemà d'un partit important de Champions d'aquest Barça-Paris Saint-Germain. No sé si vas anar al camp, Enric. No, vaig anar per televisió.
Des de casa, eh, aquest cop, o no? Tampoc. No, no, des de casa no. No tinc que anar al Plus Champions. No, que sí, jo el vaig gerar des de casa. Ah, sí, ben per TV3, és veritat. És igual, no el vaig gerar des de casa. Llavors no tinc excusa. Simplement vaig anar a veure amb els amics. No, no, no passa res. És una dama que no sé si aporta molt, però... Jo el casa, si et sembla. Tu casa aquest cop? Molt bé. Hi havia? Què hi havia? Fas amb llista. Hi havia la meva dona a l'esquerra i a la vereta al meu fill que va aguantar mitja part. Bé, en tot cas, un partit que va estar bé, no? El vau disfrutar.
Sí, molt bé, molt bé. De fet, en la línia del que està fent el Barça, darrerament excepte el dia al València, que va ser una mica més... Va passar la primera per passar molt dolenta, però en general bé. És veritat que el PSG, i no vull ficar-li aigua al vi, però tota l'eliminatòria ha estat supermermat, però molt. És a dir, fem-nos la idea que els va faltar l'anar al davant de centre, que els va faltar el centre campista més millor, després a l'estòper, Mota va faltar la tornada...
que Thiago Silva tampoc hi ha sigut, que David Luz millor que no hagués jugat... Hi ha hagut sort, també, per tant, no? A mi em recordo una mica una eliminatòria que el Barça va jugar fa dos anys amb el Bayern, que també ens faltava tothom i ens van passar per sobre. Sí que és veritat que el PSG té, teòricament, una plantilla molt bona i que el Barça, a més a més, ho ha fet molt bé. El Barça té un equip que arriba físicament molt bé al tram de 6 de la temporada i això es nota.
Sí, és una d'aquelles mancances que potser que hi havia abans. La part física jo crec que és una de les parts més importants. Si no, fem la referència que avui hi ha un equip a l'etern rival que està molt marmat per culpa de les lesions. Hi ha jugadors com en Modric que surt d'una lesió i ha tornat a estar baixa en un partit.
L'altre dia ho parlàvem aquí i fèiem referència a aquest gran Madrid que amb petites incorporacions en defensa al mig del camp i endavanters havia millorat moltíssim i ara de cop i volta es torna a trobar en un mig del camp que tornarà a fer aigües i una defensa que posis aquí posis en comptes del Marcelo perquè els que venen, Déu-n'hi-do, també tornarà a tenir problemes. Avui pot ser un dia bastant interessant per veure el Madrid, però el Barça...
En general, bé, físicament està molt bé. El que diu l'Enric, el Paris Saint-Germain ho va posar molt fàcil, o sigui, a mi em va decepcionar moltíssim. Sí, jo a la primera part no vaig entendre l'actitud. És a dir, tu pots guanyar o perdre, no? Però jo deia, abans que començéssim a fer gols, jo deia, com pot ser? És a dir, si jo el Barça perd el partit de nada...
per 1 a 3 i se'n va a París amb la samarreta de derrotat i sense posar-hi ni tan sols una mica d'amor propi, estaria molt emprenyat. I aquesta és la sensació que vaig tenir. És a dir, que el PSG va venir aquí a fer turisme, pràcticament. Seria el contrari del que va fer el Bayer, no? Tot i que la tornada era a casa. El Bayer era a casa i era diferent. Però jo entenc que anar al Camp Nou a remuntar una eliminatori així és complicat. Ho entenc.
Però és que jo diria que no ho van ni intentar en cap moment. Bueno, va haver un moment que ho van intentar, que vam veure com començaven a tocar una miqueta més, que el Ferrati començava a remenar una miqueta més, i van tenir el Barça en algun moment, allò que... Molt poquet, eh? Tu li recordes cap parada de Mèrit a Ter Stegg i la situació de perill, excepte l'hora anul·lat de... Hi ha un xut de Libre a la segona part, hi ha dos mistos del Grenyes, del... David Luís? No, no, del...
del Cavani, que no estan gens malament. Hi ha un misto del Ferrati que se'n va fora, però perquè fa misto ell. Si arriben a estar una miqueta més enxufats, hi ha dos mistos del Piqué que podien haver anat a dintre, que desvia la pilota i no surt ni de l'àrea petita. En cap moment vas tenir la sensació que aparellava? No, però sempre parlem que són qüestions de sort. Enxufan dos per dues errades en defensa que es van tenir i ja estem dos a dos, ja és un altre partit. I això podia haver passat en qualsevol moment. El partit, jo, hi havia moments que no estava controlat. El que passa que el Barça...
posicionar-se la primera part amb un 2-0, amb aquesta tranquil·litat, i que quan tenia la pilota la controlava força bé, clar, agafes aquell punt de relaxació, la segona part ja va ser una miqueta més igualada, però és això que diu l'Enric, al principi veies una gent apàtica i que fins i tot va sortir amb un 4-4-2, després ja va reforçar una mica la davantera, la segona part, però...
Tenia que haver sortit a la segona part amb molta més pòlvora i va sortir a controlar el partit i aviam si arribava alguna pilota a Libra i podia fer alguna cosa. A Libra, a la primera part, gairebé no res que vola. Complicat. I després, pel que fa al Barça, vam trobar un Iniesta una miqueta més enxufadet, que físicament millor. Això vol dir que necessitava 15 dies de festa.
que doncs aquest jugador ja comença a tenir una certa edat, s'està jugant partits contínuament i el veies que anava com un amic cansat i no estava al ritme. Ahir, després d'un parell de partits sense jugar, o bé, un partit em sembla, perquè la Lliga no sé si el va jugar, no el vaig veure, però vull dir, vaja, que amb un parell de partits sense jugar ha recuperat una miqueta el to i es nota moltíssim al mig del camp, o sigui, la jugada que fa, que li dona el primer gol amb el...
Amb el Neymar realment és espectacular. És impressionant, les jugades. Sí, aquestes jugades són... Que després en fa un el Sergi Roberto a la segona part, que també se'n va de tres i arriba fins a dins de l'àrea i ningú fa cap comentari. I és el mateix. L'únic que acaba amb gol i l'estiu viniesta, i l'altre es diu Sergi Roberto, que també ha de fer un molt bon partit. L'únic que vaig veure una miqueta més apagadot va ser potser en Messi, que va tenir alguns moments, però el vaig veure així com una mica...
amb aquell puntet que l'agafa a vegades amb ell, que forma part de la festa, que veus que està pressionant, que està fent coses, però com que no li arriba el gol es va apagant durant el partit. La segona part van haver dos entradetes per banda de l'ex del Barça, del Maxwell, que ell va passar el Maxwell pel costat i se'l va quedar mirant com passava. I després diem de l'Albes, que és un tio que està malament, que només demana calés i tal, no sé què, però els dos doblaments que ha de fer l'Albes a vegades perquè el Messi s'ho queda mirant...
complicat. I ahir podíem veure com, per exemple, Neymar, que havia marcat dos gols, estava pressionant al mig del camp, recuperada de pilotes en defensa, que estava molt més enxufat en el partit, perquè hi havia l'alegria del gol, suposo, i veies a l'altre que no tenia aquest puntet. Aquesta és la gràcia del Barça, que no depèn exclusivament de Messi. Igual que Suárez quan va sortir, que tampoc no té una cara. Però Suárez és un altre. Suárez porta un parell de... Sí, exacte. Primer que Suárez, és a dir, és com el dia de l'anada, que va fer dos gols,
Jo diria que no va tocar gairebé cap altre pilota. Pressiona, lluita, sí, però vull dir que és un altre tipus de joc. El que passa és que ara el Barça l'avantatge que té és que té un equip impressionant. És a dir, davant té tres monstres que, clar, abans marcaves a Messi i... Bueno, sempre ha tingut bons companys, però en general ara veus que en Neymar és impressionant. No, i que sense el Messi els altres poden aportar coses. Hi ha moltes jugades que no cal que participi el Messi. I això dius, hòstia, això es trobava a faltar. Barça arriba en un moment platòric.
amb serioses possibilitats d'estar allà, d'estar allà, d'estar allà. Ostres, Zubi Zerrata deu estar a casa mirant-ho. No, i ahir per la ràdio feien comentaris, eh, d'en Zubi, o sigui, parlàvem del Ter Stegen, tio, jo... Va ser un cap de turc total. Jo l'any passat, quan es parlava del Ter Stegen, i vaig posar al YouTube i vaig veure els dos mistres que fotia, i jo me n'en fotia d'ell, i com van a buscar un tio que... Tio, jo, de veritat, eh, o sigui...
Jo tindria problemes per igualar el toc de pilota que té el Ter Stegen passant la bola, eh? O sigui, ahir va fotre quatre passes a la banda. El pit del tio, o sigui, l'altre també és que el que arriba a la pilota controla, però és que no ha de fer cap esforç. O sigui, va fer dos passes a l'Albes i dos passes a l'altre cantó, el Jordi Alba, que els tios estaven quiets en un lloc, la pilota els va arribar als peus, la vam parar i vam començar a jugar. O sigui, té un toc de pilota bestial, o sigui, i ahir ho deien per la ràdio, o sigui...
comencem a parlar que el Zubi ha fet molt bona feina i que n'ha encertat en molts fichets. Però això passa sempre en aquest país. La porta es va quan no hi és. Sí, sí, sí. I així en general, amb tot. Potser la porta l'incorpora a Zubi a la seva candidatura. No ho crec, no ho crec, no ho crec. Si és que es presenta a la porta, que ja veurem, que jo tinc els meus dubtes. Sí, sí, sí, clar. Tinc els meus dubtes, però ho veurem. A més a més, si, per exemple, es donués la... Home, si es presenta guanya. Poden haver uns interessos econòmics importants. Depèn.
De pena. Rossell no pot a la presó.
Bueno, hi ha l'altre. Bartomeu? No, el Bartomeu també està inculpat. Només li demanen un any, no entrarà. No té antecedents. I no hi ha cap estatut del Barça que digui un president que està inculpat... Però avui en dia es pot fer tot per internet. No, bromes, a part, jo no crec que vagin a la presó cap dels dos. Si tenim un president que ho fa amb pantalla plana... Per això et dic... No, aviam, si el Barça tingués la sort i l'encert de guanyar-ho tot, potser Bartomeu guanya les eleccions i es dona un toma tot plegat. I de fer les enquestes ja diuen que està millorant.
Està millorant. Aviam, s'ha de reconèixer que a Bartomeu s'ha trobat un bon marron. Allà, tot, tot... I a poc a poc s'ha anat fent seu al club. Sí, aviam, el fàcil per a Bartomeu, dius, plegues tu, pleguem tots. Us donem pel sac. I més o menys ho ha anat fent. I no s'ha quedat així en plan reina per fer la placa a l'entrada. No, no, ho ha estat fent. Aviam, jo a Bartomeu...
Ho estarà estructurant tot, a poc a poc, que l'equip va funcionant, ha aconseguit més o menys una pau institucional que al mes de gener semblava difícil. Bueno, hi ha coses que són... Bueno, perquè també està el Luis Enrique, per això que esportivament ahir deien estadístiques del Luis Enrique i cap entrenador a la història del Barça havia aconseguit aquests resultats en 50 partits.
Sí, els primers 50 partits de Luis Enrique són els millors de la història del Barça. És a dir, que ha demostrat que el seu... O sigui, és més constant, no?, potser, que no... No ho sé, però el que demostra tot és que, és a dir, tot i així se l'està qüestionant. Vol dir que hem arribat a un punt d'exigència que és impossible. O sigui, tant el Pujal com el Raku, quan van fer aquest comentari, també el va dir TV3, o sigui, ells van posar d'acord perquè tots tres deixessin anar en algun moment del partit aquesta frase...
Ahir sortia, era la portada del Mundo Deportivo. Sí, la frase següent, tot i tenir 50 partits i haver fet els millors resultats, perquè em sembla que només n'ha perdut 5 i n'ha empatat 3 o 4, tot el més ho ha guanyat, d'aquests 50, si no hi ha títols, no serveix absolutament per res. O sigui, la frase de després de tots els periodistes que van dir això, és això. Però és que
Aquestes alçades títols no se'n poden haver guanyat. Per tant, disfrutem una mica del camí. Però està a la final de la Copa del Rei, a la semifinal de la Champions, i de moment estan a un punt del Madrid. A dos. A dos? Sí, sí, clar. A dos. El que passa és que com que el golagres és a favor del Madrid, amb un empat, t'atrapen.
Aquest dissabte... Contra l'Espanyol. Barça-Espanyol. No, Espanyol-Barça. Espanyol-Barça, des del Powerade. Us fa por? Bueno, serà un partit maco, sí, sí, clar. Sempre fa por jugar contra l'Espanyol, perquè per ells és un partit molt especial i sempre hi posen el coll. I sense els amics perigos que recorden el tamudazo, no? És que...
Però, bueno, sí, sí, jo crec que el Barça, a més a més, encadena molts partits consecutius jugant i físicament de moment estan bé, però poden pagar-ho. Però hem entrat en aquest procés de rotacions, eh? O sigui, ahir hi havia jugadors que poden jugar en Lliga i tal, i ahir no jugaven, es va reservar en Suárez també... Bueno, Jordi, ara no va jugar partit de València...
Sí. Per exemple... Jo crec que la rotació està... Fins i tot les rotacions s'estan fent bé. Jo el que tinc ganes és que a final de temporada passi el que passi i hi hagi un darracú, que és el comentarista, no sé com es diu, que es retracti de les seves paraules el mes de gener dient que el Barcelona sabia que Pebrot jugava aquesta temporada.
Bueno, veurem com acaba tot, perquè si no, no ho tractarà, eh? Exacte, si no guanya. Si no guanya res... Incluso si arribem a la final i el... I perd la final de la Copa d'Europa. I el Baller ens fot un bany. Exacte. I l'Atlètic de Bilba guanya el Camp Nou. Que el problema d'aquest equip és això, no? El llibret està caducat, em diran. Ves que no passi, i em fa por, perquè som l'únic club del món que ens passa això, que ho guanyem tot i que l'entrenador digui que us quedeu, eh? Això va passar amb el Madrid un cop, no? Diria...
No, el Madrid el van fer fora. Ah, val. Jo dic que no continuï ell. Ah, ell, perquè té aquest caràcter. Bé, perquè té caràcter. La Guardiola també se'n va anar. Perquè potser l'entorn del Barça comença a ser insostenible. És a dir, la pressió cada dia... Aquesta vegada, 20 eleccions, potser s'espera a dir aviam qui surt, aviam què surt, aviam quines opcions hi ha i aviam si amb el següent vaig més tranquil. Perquè és cert que esportivament la influència directivística, hem inventat una paraula, sempre està marcant el bon terrenat esportiu.
Ara la comissió esportiva aquesta, que la formen... Jo crec que els que els representen millor són els de Polònia, els de Cracòvia. Aquest consell de savis, podríem dir-ho així, de Reixac i Braida. A més, en una època en què no es pot fitxar, doncs... A més, li he preguntat a Luis Enrique, diu que no he anat a cap reunió. Li he preguntat, què? Com porteu-ho de l'any que va? No, no, jo no he anat a cap reunió. I us confoneu, això és el Cracòvia, no és la vida. Llavors, dius, com s'entén que el màxim executiu o cap esportiu...
és a dir, l'entrenador no hagi anat a cap reunió per planificar la propera temporada quan estem a mitjans del mes d'abril o gairebé a finals no ho sé, és tot molt estrany sempre passa en aquest club però si no marxa ningú i renova l'Albes tampoc no cal tocar amb aquestes coses no, de fet ja van fitxar per dos anys teòricament
Jo és que el Barça no... Ja sé, em sap greu, eh, pels diaris, perquè no hi ha Eurocopa, no hi ha Mundial, i si no hi ha fitxat ja serà avorrit, però que es centrin amb això. Bueno, hi ha eleccions, home. Hi ha eleccions, hi ha eleccions, ens divertirem amb això, però jo crec que no cal tocar massa coses, estic d'acord amb vosaltres. A més, l'any que ve tindrem a Vermalen. Passi el que passi, encara que no es guanyi res, eh, dic jo. Sí, l'any que ve tindrem a Vermalen, i a poc a poc... I el Douglas s'anirà introduint, potser puja algú del bé...
Això és normalitat amb altres equips. Tampoc no has d'estar gastant 90 milions cada temporada. Avui, què creu? Parlant de poc va aquell, però no sé si s'adapta gaire a l'estil del Barça. Jo no l'he vist mai. Avui creieu que guanyarà el Madrid o l'Atlètic? El Madrid.
Sí. Jo ho dubto, eh? Jo no, ja estic convençut. Jo ho dubto, porto dos partits veient el Madrid. He vist l'evolució sense Modric al mig del camp i amb Modric. He vist l'evolució sense Marcelo, perquè el Pepe està desaparegut. A no ser que l'Angelotti sigui prou intel·ligent per renovar una mica la defensa i avui no jugar-se-la amb Pepe i jugar-se-la més en Baran. I a les bandes, si em posa el velo, pot ser espectacular. I a davant hi ha un ofoscat i falta el Benzema, que el Benzema...
A vegades la gent no li dona prou importància i sort que tenen el James, perquè el Benzema és un tio que obre molts forats, juga amb moltes parets d'esquenes i s'emporta molts defenses. Són pals de palier per veure l'evolució d'un Madrid que fa un mes està fotent el ridícul pels camps i anava guanyant partits, que això sempre passa, a passar a fotre dos o tres partits últims espectaculars. O sigui, veure el Madrid jugar, tret del dia de l'Atlètica, que va ser una cosa que la primera part els va escombrar del camp, que estava jugant contra l'Atlètic de Madrid. Semblava que anessin coixos, els de l'Atlètic de Madrid, i era per...
per les coses ben fetes que estava fent el Madrid. La segona part ja es va igualar perquè va entrar el temperamento de l'entreador de l'Atlètic. Però els partits que he vist del Madrid, a part d'aquest, són espectaculars. O sigui, jugant a futbol, amb les línies molt ben parides, amb el James jugant i donant pilotes a davant, amb el Modric distribuint i donant-li una mica més de tranquil·litat amb l'alemany aquell, i amb una defensa estructurada que només pateix a vegades quan el Pepe està una mica despistat però que ho pots combinar amb el Baran, es veia un Madrid molt diferent i molt bo.
Jo avui, amb aquestes baixes, sobretot en Modric, sí que té punys, té el que tu vulguis, però... Però clar, jugant al seu camp. Sí, però jo crec que al Madrid passarà. Es podria anar a pròrroga i penals, eh? No ho crec, no ho crec. Jo, deixeu-m'ho, que pot haver sorprès avui, eh? Home, pot haver-hi sorprès, evidentment. El veureu al partit? No. No, no, no, no. Bueno, igual la segona part, igual arribo. Té un punt d'emoció, no, també?
No el fan en obert, oi? No, el fan pel Canal Plus Champions o Canal Plus Red Champions. I al Barça li toca llavors ara contra... El divendres ja el sorteig. No és directe, no és automàtic. El que passa és que és molt ràpid, perquè la primera setmana de maig és la primera semifinal i la segona setmana de maig és la tornada. O sigui que és pam, pim, pam, pum i ens plantarem el 15 de maig que ja estarà tot decidit. El dia 6 de juny hi ha la final de Berlín. És molt fort.
Bé, és el calendari. No, ja, ja, però cada cop i volta a vegades dius, a les semifinals ja arribaran, no? Això passa entre l'anada i la tornada dels vuitens, no? Que va passar molt de temps. No sé contra qui vam jugant, no me'n recordo, contra el City. Sí, va haver un parell de setmanes, potser. O tres. Hi havia seleccions i una jornada de Lliga. Sí, i a més és una època que encara alternen, com que hi ha molts equips alternen, una setmana juguen uns i l'altra setmana juguen els altres, llavors...
De fet, la setmana que ve hi ha jornada intersetmanal de Lliga, també. Sí, la més avui ja juga cada dia. Avui hi ha partit. Avui hi ha partit? Qui juga? Collons, l'Atlètic i el Madrid. Ah, sí, clar. I divendres ja comença la jornada aquesta de Lliga avançada, no? De fet, l'Espanyol... Ah, no, l'Espanyol juga... Juga amb el Barça. I dijous de la setmana que ve juga contra el Granada. Home, el que és bo per l'Espanyol, que l'última tertúlia que vam comentar estàvem pendents, que compten o facin el burro, que miraran cap avall...
doncs ara ja mirant cap amunt sí, ja parlen de Champions l'altre cop no, d'Europa League bueno, això d'Europa d'Europa League bueno, el Sergio va dir que no pensava parlar d'això que parlàvem els periodistes bueno, però aviam, l'Espanyol s'ha salvat ah, no, sí, ara es pot... no, i a més hi ha un resultat important que va ser abans d'ahir que la real societat va perdre contra ells o sigui, que s'està apretant una miqueta els de baix s'estan apretant una mica més els que estan al mig que dius no estic en terra de ningú ara mateix, si l'Espanyol està salvat doncs ara pensant mirar cap amunt, és evident sí, no, no, i aquest no te n'aniràs de vegances no, i els seus complicants li estan posant molt de cara
I si el Barça guanya la Copa, el 7e va a l'Europa League. Es podria donar la circumstància que a l'Espanyol li interessés que el Barça guanyi la Copa. Jo també m'anem fotent els meus amics pericos. Desitjant que el Barça guanyi, perquè podria passar, perquè llavors el 7e aniria a l'Europa League. Però no està molt lluny del 7e a l'Espanyol.
No, ta, 4 o 5 punts. Vull dir... Guanyant un parell de partits... El que passa és que l'Espanyol ha jugat contra el Barça i contra el Madrid. Però vaja... Ha de guanyar la resta. Sí, ha de guanyar bastants partits. Però no és impossible. I com que, insisteixo, ja no cal mirar cap avall...
Doncs mirem cap amunt. Sí, sí, clar. No té més, vull dir, no t'adormiràs. Sí, exacte, llavors hi pots plegar. Sí, anar-te'n de vacances, no fes jugals al filial si no t'interessa fer res. És absurd. I a més a més, l'Espanyol, parlem sempre del trident del Barça, però l'Espanyol té un trident també a un altre nivell espectacular, amb Sergio, amb Caicedo i amb Estuani, que estan fent una pila de vols. I quan no juga un, juga l'altre.
I, a més a més, sembla que hi hauria una oferta per Hector Moreno per fitxar per l'Arsenal l'any que ve de 30 milions d'euros que li suposa a l'Espanyol una injecció d'oxigen brutal. Brutal. És a dir, encara li hauran anat bé que es lesionés al Mundial i aguantar-lo un any més. Perquè em sembla que l'any passat el tenien venut a l'Estutgar per bastant menys que això. O sigui, que 30 milions d'euros. Si realment és cert, perquè... Però no és una bona jugada, saps? O sigui, que és la mala llei, no? L'haurà aprofitat aquest any una miqueta i 30 milions d'euros
Perfecte, perfecte. L'any següent ja tenim la nova distribució de televisió i se suposa que l'Espenal tindrà més ingressos. Ja no caldria tant estar pendent de vendre qualsevol cosa que es mogui una mica.
Caicedo se'l vol entrar a la seva, em sembla, que li estan fent un G7. Sí, doncs ho has fet molt bé. A comprar el seu paper, molt bé. Com en el seu moment va fer Pendiani, quan el van fitxar que deies maraveu. Els pericus els tens per la Caicedo i no parlen massa bé. Han fet bastants vols, eh? Tant en lliga com en copa. Vull dir que no...
no està malament. Suposo que el que els veuen cada dia veuen el jugador que és, o com juga, o com treballa. Clar, és que tenen el Sergi al costat, que lluita tot i va per viure. Entra un altre que et gastes la pasta i no... I, bueno, suposo que les comparacions són odioses. I a mi m'agradaria... L'Espanyol hauria fitxat d'Olofeu.
Sí, sí, ho dic de veritat. Aquí... Sí, sí, el Barça no s'atreviria, però de l'Ofeu a l'Espanyol ho trencaria tot. Sí? És un tros de jugador... No ho voldria, no? Per què no? O Bojan. Bojan és un altre jugador que jo crec que hagués hagut d'acabar a l'Espanyol i que s'hagués inflat de fer gols i seria un ídol. Bueno, de veritat ho dic i seria un ídol perquè, a més a més, és que al Bojan el que li falta és això. És a dir... On és ara, Barça? Ara està a l'Estuxit i s'ha trencat. Quan estava jugant millor es va trencar. És veritat. Sí, es va trencar. Però jo el veig aquí, a més, vivint a Barcelona en un club com l'Espanyol...
però bé, suposo que la gent deu tenir un caché que deu cobrar molt poca broma, potser està cobrant 3 o 4 milions d'euros l'any pensa que Anglaterra l'últim dels drets televisius cobra com aquí, el primer, gairebé i per tant, per això et poden venir un equip com l'Stock City i pagar-te 20 milions d'euros per un jugador aquí és impossible
Bé, doncs veurem tot aquest tema. La setmana que ve, això, Carles, dijous, perdit del Granada espanyol. Ah, vale. I el Barça juga dimarts. Contra el Getafe, no? Contra el Getafe, exacte. El Camp Nou a les 8.
Dimarts a les 8 i l'Espanyol dijous a les... Una mica pratalets, no? És a dir, el Barça dimarts, havent jugat dissabte... A l'Espanyol hi deixen més temps, eh? A les 10. Però recordem que el partit del Barça abans del primer partit del PSG va ser diumenge i jugar dimecres, eh? Sí, és el mateix.
I dissabte va jugar, no, també? Dissabte va jugar contra la València i dimarts... Sí, sí, no, no, s'està apretant molt això abans de dir juguem dissabte perquè dimarts tenim partit, ara ho fan el dimarts. Bueno, jo suposo que va contra el Catàfe i hi haurà rotacions, una mica. Sí. Havíem com anat el partit de l'Espanyol. Sí, clar, esclar. A les 4, dissabte, eh, aquest horari dissabte, Espanyol-Barça. Bueno, a mi no m'agrada gaire aquest horari, però sempre ens queixem de tots els horaris, ja, o sigui que ja no sé dir-te quin és el que m'agrada. Diumenge a les 6 vam dir, no?, que era el preferit.
Jo ja no ho sé, depèn dels plans que tinguis. Llavors, clar, tampoc es tracta d'això. A mi no em va bé cap dia, el cap de setmana, últimament. O tres quarts de nou, l'horari Champions, és el que la gent també s'acaba. Home, mira, sabeu quin m'agrada a mi ara, si us soc sincer, i ara em direu de tot, perquè he estat anys criticant-lo, el de diumenge a última hora. A les 9 de la nit? Sí, ja ho tens tot fet, i dius, vinga, adeu. Acaba la setmana, no? Dius, ja ho tens tot més o menys fet, la família, els nens dormint...
i dius, ara el puc veure tranquil sense que ningú em pertorbi la concentració. Doncs ara estarem uns dies sense dimensió a les 9. Em sembla que tenim el de la final de la Copa, que és el 30 de maig a quarts de 10. Això ho hem preguntat avui. A quina hora és la final de la Copa? Crec que és dissabte. Quarts de 10, dissabte.
Quarts de 10. Quarts de 10, el 30 de maig, que no sé en què cau, Carme. En dissabte. Doncs 30 de maig a quarts de 10. Sí, és el cap de setmana després. Doncs bé, en tot cas, aquí n'anem parlant cada dimecres. Que vagi bé, Carles i Enric, i ens trobem la setmana que ve. Molt bé, gràcies. Ja tindrem sorteig i tot. I el Barça ha tornat a jugar. Felicito, Carme, és l'única tertúlia esportiva que no ha fet la pregunta a qui voldries. És veritat. Felicito, eh?
Bon dia. Durant la sessió de control, la vicepresidenta Sánchez de Santa Maria per primera vegada ha parlat obertament d'amnistia fiscal. Este...
El gobierno ha hecho una amnistía fiscal. Però ràpidament el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro corregia i insistia que el govern espanyol no ha aprovat cap amnistia. Amnistiar significa perdonar. Y no se ha perdonado a nadie. Se ha regularizado.
Notícies breus, Carme Montero. L'acusat de la mort d'una noia de 14 anys a Tàrrega el 2013 no tenia cap alteració mental i era conscient de tot el que va fer. Ho asseguren els metges forenses que han intervingut al judici que es fa a Lleida. Audiència de Lleida, Pere Joan Álvarez. Hola, bon dia. Els metges forenses diuen que José Michel de Los Ángeles no presenta cap alteració mental greu que li impedeixi saber i ser conscient del que fa.
No té ninguna alteración mental que afecte a sus capacidades de conocer, a su inteligencia o a su voluntad. No hay ninguna alteración de ese tipo. El paciente conserva su capacidad de conocer y querer y valora y analiza la bondad y maldad de los hechos.
El jutjat no admet a tràmit l'última querella que va presentar el director de Mètode 3 contra el líder del PP català per un delicte de calúmnies. La desestima per defecte de forma. Francisco Marco va denunciar Sánchez Camacho per unes declaracions a la comissió contra el trau al Parlament on afirmava que no sabia que la gravaven en el dinar del restaurant La Camarga.
L'Aràbia Saudita ha reprès els bombardejos al Yemen malgrat que ahir a la nit va anunciar el final dels atacs aèris. Avions saudites han bombardejat una base militar al sud del país i un dipòsit d'armes a prop de la capital que havien pres els rebels Hutis. Un jutjat de Madrid admet a tràmit la demanda de paternitat presentada per una dona catalana que assegura que és filla del pintor Salvador Dalí.
El magistrat afirma que Pilar Abel reuneix els requisits processals i també de capacitat per compareixer al judici. La demandant defensa que és filla d'una relació de Dalí amb la seva mare quan treballava com a empleada d'una família amb residència a Cadaqués.
Esports Montserreia. El Barça s'entrena amb Xavi, que fa treball específic, i Fer Malen, que fa part de treball amb el grup i preparen el derbi de dissabte contra l'Espanyol. Els blaugranes entren al sorteig de semifinals de la Lliga de Campions, que es farà divendres després de superar-hi el PSG.
També hi serà el Bayern de Pep Guardiola, que va eliminar el Porto. Avui hi ha les Champions. Madrid, Atlètic de Madrid, amb empat a 0 a la nada. I Monaco Juventus, amb 0-1 per als italians a la nada. Els dos partits a tres quarts de nou del vespre. I en tenis a l'Open Bank Sabadell de Barcelona. Avui Rafa Nadal juga contra Nico Almagro. I també hi ha els partits Marcel Granoller-Songa i a Bert Montanyers David Ferrer, entre altres. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. 7 partits polítics concurren a les eleccions municipals el 24 de maig a Sant Just. El butllet oficial de la província de Barcelona ha publicat avui les candidatures per als comissis i a la circunscripció de Sant Just hi figuran 7 grups. La llista del PSC, la liderant Josep Perpinyà, Gina Pol i Quima Jiménez i la de Movem, Lluís Bonfort, Justo Salva i Carla Crespan. Els 3 primers noms a Ciutadans són Guillermo Francés, Charles Ablett
i Rosa Maria Bronxal i Alada Esquerra, i figuran Sergi Seguí, Jordi Porta i Ferran Tost. Via Democràtica presentarà com a tres primers noms, Pablo Barranco, Paco Leal i Maria Teresa Vallespín. Pel que fesiu, es confirma laia Flotats com a candidata, seguida de Joan Esmerats i de Josep Maria Cortés, i tanquen les candidatures al Partit Popular, que presenta com a número 1 Enric Salvadores, i l'acompanyen Isabel Givert i Mònica Moneno.
Més coses aquest vespre començarà un procés participatiu sobre l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. És un procés que tindrà lloc als nous municipis que formen part de l'espai natural amb l'objectiu de recollir idees i propostes per incloure el pla. L'abril de 2014 es va començar a treballar aquest tema a través de dues sessions de debat. Les conclusions extretes d'aquelles sessions serviran per engegar un nou procés participatiu avui i es poden consultar l'espai participa del web santjus.cat.
La primera sessió serà, com dèiem, aquest vespre de 7 a 9 a la sala Agidor Cònsul de Can Ginestà.
I un apunt més, fem uns apunts d'agenda política. Avui a les 7 de la tarda Ciutadans farà l'acte de presentació de la seva candidatura per a les municipals. Tindrà lloc al parc de Joan Maragall. Divendres a quarts de nou del vespre el PSC organitza un sopar que servirà per presentar la candidatura socialista als comissis que es farà a la sala municipal de la Taneu. I també dissabte a la una del migdia Ciu organitza un vermut popular a la terrassa de Can Giniestà on hi assistiran tots els membres de la candidatura convergent.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Joost Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Joost al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Can you even look me in the eye And tell me why
Bona nit.
I can obey, you've come a long way.
Fins demà!
Fins demà!
You don't know nothing about hard work, hard work, hard work. How do you sleep?
Bona nit. Bona nit.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. És moment per parlar d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Bon dia. Hola, molt bon dia. Tornem a parlar de Mart avui, perquè han sortit algunes informacions que has dit que vols matisar, eh? Sí. El tema de l'aigua... Els titulars, aquestes coses que surten, sí. Normalment són... Bueno, per anéssima vegada, diguem-ho, ha sortit la notícia que s'ha descobert que a Mart hi ha aigua. Bueno...
Aquesta última vegada diuen, clar, com que hi han sortit altres vegades, no, aquestes vegades diferents. Hem descobert que l'aigua és salada. I això va molt bé perquè hi hagi vida, per dir alguna cosa, no?
Home, tenir-ne indicis ja és molt. O sigui, cada vegada anem sentint més coses. Per exemple, l'altre dia, tot bé relacionat, però no és d'aquest tema, amb una entrevista que feien amb un d'aquests investigadors, que és de Granada, porta la Universitat de Granada i la de Madrid, i està dintre el CSIC, li comentaven això, ostres, ha sortit una notícia de la NASA que diuen que amb 10 anys trobaran vida extraterrestre.
Diu, home, tampoc és un comunicat oficial, ja comencem, eh? Vull dir, la gent agafem titulars, si surt la NASA ja és tot oficial. Sí, sí, és veritat, això. És senzillament sortir... Són aquestes autoritats. Sí, sí, sí, o algú ho comenta i dius, bueno, això va a missa, no? Dius, home, no.
Tal com anem amb les investigacions, és molt probable, possible, que d'aquí 10 anys estiguin prou indicis i es pugui trobar algun tipus de, quan es diu vida, doncs vida microbiana, la cosa més bàsica, que es pugui trobar, sobretot uns extremòfils, que es diuen extremòfils, segurament serà algun tipus de bactèria que visqui amb un...
amb un ambient molt extrem. Com hem pogut trobar, per exemple, les calderes oceàniques, que és allà on surt la...
on hi ha el moviment de plaques, doncs hi ha una part que és on s'enfonsa la placa terrestre i una altra és on surt. Doncs allà, que hi ha com sortir de la lava i està calentet, llavors tenim una temperatura agradable, encara que estigui molt al fons de l'oceà, doncs allà, encara que sigui impossible, trobem algun tipus de vida microbiana. També l'hem trobat a rius com a, crec que és a Cap Andalusia, que hi ha el...
És un riu molt vermell, ve d'unes canteres que són molt àcides i hi ha microorganismes. Tot i que l'ambient és molt, molt àcid, hi ha microorganismes. És a dir, sempre podem trobar algun tipus semblant de vida en algun lloc. Cada vegada, si tenim indicis més concrets, ja podem enviar experiments més concrets per descobrir què és el que volem fer. Això sempre passa quan volem descobrir alguna cosa. Hem de tenir...
idea de què volem descobrir, perquè si no, no tenim mitjans, tenim un ventall tan gran de coses. Bé, què és el que hem trobat...
amb aquesta aigua del Curiosity. Bàsicament, això ve d'un experiment que es diu REM. Aquest REM, bàsicament, és el Robert Environmental Monitoring Station. Això està portat... És un experiment de construcció. L'article posa de construcció espanyola. Aquestes coses sempre fan molt pàtries. Ho porta el Javier Martín Torres, del CSIC,
I, bueno, entre altres coses, res, és un petit sensor meteorològic, i el que ens ha donat són evidències que, bueno, doncs, que la humitat relativa de la zona on està el rover, és a dir, això també ha de tenir clar, no és tot mar, sinó, doncs, allà on hem pogut medir-ho, en aquest cràs, el cràter Gale...
hi ha moments que la humitat relativa arriba al 100%, sobretot cap a l'hivern. Això, bàsicament, contrasta. Ja s'havia trobat, eh? Tot aquest tipus d'evidències, encara que sembli mentida, l'any 2009 ja s'havien trobat. Va ser quan la Fènix, era una estació que no portava rodes, en aquest cas era estàtica, era un lander, va aterrar el Pol Nord.
I allà, a partir del temps que va estar, sobretot, en unes fotografies van aparèixer unes gotes, unes gotes que van desaparèixer, i a partir d'aquí van veure que eren gotes de rosada, diguéssim d'alguna manera, que s'havien format a la nit i que al dia desapareixien.
Clar, això també eren latituds molt altes i, per tant, les condicions, diguéssim, que eren, entre cometes, més favorables. Es pensava que cap al que seria l'Equador seria més difícil de trobar. I, en canvi, no. S'ha fet trobar aquestes condicions favorables durant quasi tot l'any, sobretot per la nit.
que es puguin arribar a formar una mena de salmorra, és a dir, una mena de barreja de sal humida, diguéssim. El que hi ha en superfície, jo no soc un expert, això ho he llegit, hi ha perclorats. Els perclorats, doncs, un segon també està escrit, ens han dit que el que tenen és l'habilitat d'agafar aquesta humitat relativa que hi ha en l'aire i, per tant, formar aquesta mena de salmorra humida en superfície i amb alguns centímetres sota la superfície.
Això, entre altres coses, donaria l'opció que es formessin algunes gotes d'aigua entre cometes, no estem parlant ni de rius ni de llacs, és a dir, que hi hagués alguna opció que pogués haver-hi aigua líquida just a prop de la superfície. En superfície no, perquè no tenim prou precisió atmosfèrica i la temperatura és molt extrema, tant de dia com de nit. I això fa que l'aigua s'evapori.
Bé, doncs ja és un pas endavant. I tal com diu aquest investigador, el que s'ha trobat no és evidència... Ai, no s'ha trobat l'aigua líquida, diguéssim, sinó evidències. I, per tant, el Robert no està preparat per detectar-la, aquesta aigua. És a dir, ha detectat les condicions que hauria de tenir, però no l'ha vista. Per tant, s'hauria de portar, doncs, ja uns instruments que poguéssim medir, doncs, això, doncs, diguéssim...
aquest tipus de líquid en algun moment, sobretot cap a la nit. Suposo que hauria de ser alguna mena de punxó que entrés dintre l'aigua i a partir d'allà amb corrents elèctriques, clar, l'aigua és conductora d'electricitat, doncs podríem veure que aquest tipus d'element existeix. Doncs això bàsicament és el pròxim rover que hem d'enviar el 2020 ja que vagin preparant un instrument per provar aquest tipus de material.
Bàsicament, a part d'això, sí que hi ha alguna altra evidència, entre cometes, és que aquests preclorats que troben i que s'ha format aquesta salmorra no deixa de ser una sal. Això ha afectat a les rodes. Les rodes hem vist que del rover s'han degradat molt ràpidament. És diferent caminar sobre la sorra que sobre sal, que és molt corrosiva,
i que, per tant, ha afectat bastant en aquest alumini de les rodes, i això seria una de les causes que aquestes rodes estiguin molt degradades i molt fetes malbé, i que, per tant, no tinguin la durabilitat que se'ls esperava. Bé, un cop matitzat això, doncs, aquest investigador també deia, doncs, això que...
La vida en superfície és bastant difícil. Com sempre, ell remarca la radiació, a part de les temperatures i la poca pressió que hi ha, però sobretot la radiació. Bàsicament seríem com si tinguéssim llum ultravioleta, és a dir, no tenim una capa d'usó que ens protegessi, per tant la llum ultravioleta esterilitza el que és la superfície.
Però això també fa que si tenim aigua líquida sota la superfície, és on pot haver-hi més possibilitats de poder trobar algun tipus de vida. És a dir, en un lloc arresarat de la radiació i també de les temperatures i de la pressió. O sigui que, com sempre, són indicis, són proves que de mica en mica ens portaran a fer nous experiments. Exacte, que després surt alguna cosa més, no? I de mica en mica... És la manera de parlar-ne moltes vegades. Ja sé que et fa ràbia, però suposo que és la manera que almenys apareguin les notícies. O creus que no? Que perquè apareguin així, millor que no sortin.
No, jo suposo que és tot una mica, perquè d'aquí un temps, quan envien aquest experiment, que ho detectarà in situ i ho descobrirà, dirà, s'ha descobert aigua salada. I algú dirà, escolta, no fa quatre anys no veu que ja les havien descobert. Ara, si crec que ho expliquessin una mica millor, la gent veuria que les coses tampoc es descobreixen així com així, sinó que primer has d'enviar un tipus d'experiment per trobar unes condicions que et permeti crear un altre experiment que et pugui comprovar el que tu realment has pensat que trobaries.
És a dir, que no és anar allà... La gent moltes vegades pensa que enviar alguna cosa a Mart i ho descobrirem tots, sinó que és molt difícil. Hem de saber què volem trobar i com ho volem trobar. O sigui que també fer una mica de didàctica de la ciència també estaria bé. Vull dir, tot no és tan ràpid com ara estem acostumats, que la gent ho vol també ara immediat.
sinó que és molts anys d'anar-hi al darrere, perquè segurament aquest experiment que ho està descobrint ara ha trigat 4 o 5 anys a fer-se i uns quants anys més a projectar-se. Per tant, és tenir una mica de paciència i que tot no és tan immediat i per tant hem d'estar preparats també a tenir la paciència i la tenacitat per descobrir coses.
Molt bé, Oriol, doncs moltes gràcies. Cada setmana en parlem aquí al Just a la Fusta i ara de seguida et tornem a sentir a la taula que fem també cada dimecres. Veig que ja també ha arribat l'Albert Macià i l'àscrit amb els vins, és a dir, que de seguida continuem. Fins ara. Fins ara.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I'm going to my life.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb noix de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Sesanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Un quart i mig d'una, és hora de saludar l'Albert Macià, president de l'Ateneu. Bon dia, Albert. Hola, molt bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'Ateneu, en la setmana de Sant Jordi, que per tant ja la setmana passada hem parlat d'unes quantes activitats. Aquesta com ho teniu?
Bé, la setmana passada va ser molt... Molt intensa, eh? Va anar bé, tot plegat? Tot va anar molt bé. Aquesta setmana també ja hem tingut activitat. Ahir hi havia la presentació d'un llibre d'història molt interessant que es va fer i ja el vam anunciar el dimecres passat.
I aquest cap de setmana es presenta gairebé com un cap de setmana normal, amb tres o quatre cosetes. Però comencem el divendres a dos quarts de nou del vespre, a dos quarts de nou del vespre, amb el documental del mes. No, l'endarrerí mitja hora. Normalment comencem a les vuit. Comencem a les vuit l'endarrerí mitja hora per no coincidir amb altres actes. L'Astric també ja la tenim aquí. Bon dia. Abans estaves cosant el dia les copes, no t'he saludat.
Hola. Doncs l'endarrerim mitja hora, per no coincidir amb altres actes que s'estan fent a Sant Just, i el documental del mes, que és Despeixar el nit, és un documental italià de gairebé una hora i mitja de durada,
Amb la qual hi ha dos nois que agafen un amic seu amb una furgoneta i se l'emporten per una aventura especial que ha de ser de la vida de l'amic, tenint en compte que aquest amic és autista i que van a veure si aconsegueixen que el lligui. És una pel·lícula, un documental força interessant. Sí, fa bona pinta.
El dissabte hi haurà Valls de Saló a la Sala Gran, amb una especial dedicació al tema de les sevillanes, a tenir en compte que estem al mes d'abril. Clar, és veritat. I llavors, diumenge tenim dues coses. Al matí hi ha una excursió de les matinals de les Cees, que aquest cop és a Caldes de Montbui, Torre Roja i Pèlex, a la comarca del Vallès Occidental.
I a la tarda tenim un gran espectacle d'esbar a la Sala Gran, l'espectacle diu Som i serem, i és a càrrec de l'esbar d'en Saire de Rubí, dins del cicle de l'Espallà.
Que a més a més, ho hem dit aquest matí a primera hora, sortegem una entrada doble per qui vulgui anar a veure aquest espectacle de les Barda en Saire. Pot trucar, per tant, al 93323661 i sortegarem divendres aquesta entrada doble per veure aquest espectacle. Per tant, també ho recordem a aquesta hora ara que en parlàvem. Molt bé. Doncs Déu-n'hi-do, varietat també aquest cap de setmana. La teneu? Sí, intentem que se'n creixin. Exacte, sí, és veritat.
I bé, en tot cas, d'aquí ara sí que ens n'anem ja a parlar de vins. Dèiem que l'Astrid ja havia anat omplint les diferents copes, també han arribat ara la Silvana Vogt i l'Arnau Cònsol. Bon dia a tots dos, què tal? Bon dia, bon dia. Bon dia.
Molt bon dia. Estan tots a punt. Si us veuen per la webcam està bé perquè vam veient tot el moviment. Algú que entra, l'àstric que serveix les copes i l'Oriol ja està tot bé. Buscant. Per parlar, ara sí, estic buscant la sintonia, per això trigo una mica. Ara sí. De vins.
I avui l'àstric ens va avisar la setmana passada que bordaries un vi de Sant Jordi i crec que... Ha arribat a temps. És brudó, total, a més a més. Ens has dit, a més a més, que acaba d'arribar, no? Va arribar ahir al vespre, o sigui, és un vi que... La seva elaboració, parlaríem de poques ampolles, una altra vegada. Limitat, sí. Però és que, a part, és allò que... N'arribaran quatre. Jo crec que la majoria es quedarà molt per porrera, que és el que hauria de ser, també, eh?
Què us porto? Us porto la Matilde. Us he fet un tuit? Sí, sí. Avui va acompanyar la Matilde. La Matilde. Aquest vi està elaborat per l'Albert Costa, anòleg i propietari del Seller Batllac. Sí, sí.
I tots associem els vins de Batllac amb vins negres, corpulents, d'un perfil potser una miqueta més clàssic, molta carinyena, fan un blanc, l'aigua de llum, que és per al·lucinar. I ell, com a investigador curiós que és, va decidir de l'obra de diverses finques...
uns vins, de petita així, producció, i que estiguin una mica dedicats al que són, sobretot, a tres dones del poble de Porrera. En aquest cas, aquest està dedicat a la Matilde, de qui vindria el nom. És una garnatxa, que vins rosats, a veure, per començar, vins rosats al frigorat, n'heu tastat algun? No, crec que no. Juraria que no.
I ara que em diguis Garnacci-Rosa, encara em sona menys, però clar, jo ja no... Ja no ho sé jo. La que hi ha jugues a sorprendre'n sempre, Astrid. Sí, clar. El dia que no ens portis un dic que sigui d'edició limitada, m'estranyarà molt. M'hauré avorrit o estaré molt creuada. Doncs bé, ell té la idea de fer aquest tipus de vi...
ho lliga molt bé amb l'homenatge a les dones, a aquestes dones de Porrera que durant molts anys s'han dedicat al cultiu de la vinya, aquestes vinyes centenàries que ens han fet arribar a nosaltres. Sí. I hauria de ser el primers d'octubre, quan estava preparant els tastos al casal de joves, em vaig deixar caure per Porrera per dinar, em vaig trobar l'Albert i em va dir, vine, vine, que tastaràs una cosa que tinc aquí dins de l'àmfora.
O sigui... Àmfora. Àmfora. No fermentat. Estem parlant d'una garnatxa fermentada en dipòsit. I et va agradar?
Oh, em vaig enamorar, no me la vaig treure del cap. No afegeix llevats, no afegeix sulfurós. El que fa seria com una criança a l'ànfora, perquè l'ànfora és porosa, és agraïda, és com donar-li una mica de llibertat al vi, crec jo. Llavors, em va dir, tasta, allò era una insinuació de fruita vermella, eren maduixetes, era allò de dir, quina provocació...
A més, molt això de l'etiqueta, que jo crec que val la pena que l'expliquem. M'agrada molt l'etiqueta. És genial. Sant Jordi 200%, diríem. Ara l'hem penjat també, a banda de fer el retuit, però l'hem penjat la fotografia perquè és que és preciosa la foto. Molt maco. Jo crec que està molt ben encertat el que és el color, ell quasi ben... Digue'm, el premsa així molt ràpid, no vol aconseguir el color.
Busca una insinuació, l'ampolla és transparent. És que el rosa de l'etiqueta és com el color del vi. Sí. És el mateix to. I hem d'explicar, són roses, no només roses. Jo crec que hi ha altres flors d'aquest mateix to rosa, algunes de les quals són roses.
Per diferenciar aquí el rosa de color i el rosa de flor. A banda també hi veig flors blanques i entenc que és això. És un vi que busca, tu deies, la fruiteta. La fruiteta, la insinuació, la feminitat, la flora. És allò que dius, és una mica potser la mare, aquella qui cuida.
I llavors la Matilde que està posat com si fos una petita etiqueta negra, no?, així com amb la màquina d'escriure. Sí, que podria ser que sigui com el títol d'un llibre. O sigui, jo crec que hi ha algun llibre amb alguna etiqueta així. A més amb una tipologia així com de màquina d'escriure antiga, eh?, aquesta mena de curia d'estranya. Ens podria sorprendre el TAP, perquè és de silicona, el que passa que ell l'ha escrit, que hi ha la contraetiqueta...
doncs necessita utilitzar la silicona per posar l'escrit, que gairebé és això. Ah, sí. Seria un poema, però també hi ha un sexe. Home, és ideal. I diu, dedicat a la Matilde, com a homenatge a les moltes dones de Porrera, que, com ella, han fet possible que el conreu de les vinyes centenàries hagi arribat als nostres dies. Just això que estàs explicant. Exacte, doncs això ho tenim...
Escrit el tap, eh, també. Home, jo crec que no podies triar un vi millor, Astrid, per Sant Jordi, eh? Vull dir que sembla que l'hagis creat per això, però que no és el cas. Això, gràcies a l'Albert, per fer aquestes petites joies. Jo no l'he tastat, o sigui, el vaig tastar a l'Ànfora en el seu moment, era a octubre.
Potser no t'agrada ara. Impossible. Amb aquesta etiqueta i aquestes... Jo crec que diu molt. Quan parlem d'àmfora no estem parlant de... A mi també, àmfora romana, dius una cosa... No, no, estem parlant ja... Una mena de tines. Just per treure 500 ampolles.
Però i la gràcia és que són de ceràmica, en comptes de fusta o de ser o del que sigui, no? Clar, o sigui, exacte, és l'element més natural. Suposo, clar. La fusta transmet, ja és molt natural, és molt natural la fusta, però també transmet. L'acer inoxidable és rígid, és fred, però és molt higiènic. Això sí, ja ho té això.
N'hi ha altres objectes, n'hi ha fins i tot, podem fermentar, si volem, amb vidre. Ah, mira. Un dia us portaré un Riesling, no, a més ja l'heu tastat dos altres, un Riesling fermentat amb bombolles de vidre. El de la literatura alemanya, exacte. Doncs què, anem a olorar, no? I tu també, Astrid, clar.
Molta frescor. Promet, eh? Sí, una cosa així, és veritat. Molta fruiteta i molta sensació d'això de frescor. Ell el cull a primers mitjans de setembre, justament buscant una mica la frescor. Penseu que la brema és complicada, la maduresa del raïm és complicada, n'hi ha pluges quan no ha de ploure i malgrat aquelles complicacions del 2014, jo crec que...
En aquell moment precís es poden fer aquestes coses. Què, el tastem? O encara no? Han quedat muts. Ho demano. És molta maduixeta i això, molta sensació de fresc, pensant en el càlid que és porrera. És de les rodades més càlides. És àcid, no? Molt àcid.
Certament. Molt àcid. És àcid. Però no una cosa entejarada. No crec que torna a ser aquella acidesa de frescor. La que et salives, la que et provoca. Et provoca seguir bevent. És perfecte. Boníssim. T'ha agradat? Molt.
I aquesta frescor que deies que s'insinuava quan l'oloràvem la transmet totalment, eh? Sí, la transmet totalment. Estem parlant d'un vi de 13 graus i mig. Ah, això és el que no quadra, veus? Ara em va dir que aquesta vegada no enganya l'aroma, perquè el que et trobes ja és el que espera. Exacte. Ara em dius 13 graus i mig i dius, no, això és un blanquet com a molt d'11, o sigui, un blanquet rosat, en aquest cas, no? Jo fa estona aquí he fet allà un glob i jo t'hi noto un xerpès que la primera sensació potser no la tens.
Perquè és allò que dius, és més la sensació de quina frescor, hi ha una intensitat, però... Sí, sí, és cert que deixa això que en diu el llàgrima, no? Allò de la copa regalim a poc a poc i normalment això és sinònim d'alcohol. Exacte. Doncs sí.
I és, però clar, no n'ets gairebé conscient. No, no, no. Aquest és d'aquests perillosos, eh? És una acidesa totalment natural. No hi ha rectificacions, o sigui, és allò que dius, és un vi molt, molt...
Molt natural, molt pur, i aquesta frescor que és allò que encara crec que és el que desquadra una mica més del que seria priorat, porrera, que un pensa amb calidesa, vins pesats, consistents. El recordes quan el vas tastar des de l'àmfora? Era molt insinuós, era aquesta fruiteta, la fruiteta hi era, i era una insinuació, és que t'embriagava, era com...
Això és quan quedes atrapat per un altre i no pots deixar-lo. És a dir, que ja prometia, vaja. Ja prometia, sí, sí. Eren d'aquelles coses que dius, no, avui no me les he tret del cap, no? Per tant, no t'ha sorprès, eh, Astrid? Home, sí, som uns que sorprenen, però clar, ja vaig tenir una prèvia. Per tant, és allò que dius, home, si et sorprèn... Sempre t'ha de sorprendre, no? Perquè és allò que dius, és...
Bueno, des que el vas provar a anar fora fins ara han passat 4 o 5 mesos, no? Sí, no, i sí. I per tant, aquí està. Aleshores, el color aquest tan insinuós és per això, perquè només són 4 o 5 mesos. No, no, no, és perquè és collir el raïm i intentar que no toqui gairebé gens la polpa al most.
Ja. Clar, el que té color no és la part interior del pell. No, no, clar, és la pell. És la pell. Llavors intentem que no agafi color. Ja. És un procés difícil. No és fàcil, eh? Perquè a més és allò que dius, és una varietat relativament oxidativa i és allò que dius, et passa qualsevol cosa i se t'enva una mica el color sense voler. Això és del que més es pot observar en molts, fins i tot el del roigboig i altres vins, que també tenen aquests colors que
Ostres, l'hem aconseguit i que difícil, no? Realment està de moda el color així ara rosat, que és un color relativament nou. No és que el rosat sigui nou, però vull que ets... No, però he passat d'uns vermells d'aquells vins que gairebé tenies el dubte de si era un negre o no. Eren altres temps, era maceració, extracció, color, pes... I aquí el dubte és si és un blanc que li han posat una gota de...
De colorant, amb la broma. Si no havíem apanyat amb l'ampolla i quedava el resto d'alguna cosa. Exactament. Home, doncs, a més a més, edició limitada, eh? Vull dir que si algú el vol tastar, tot acaba d'arribar, però que és d'aquests que no crec que durin...
Correu el senyor que et mata perquè la cosa... Sí, sí, sí, és allò que... Demà l'hauries de posar fora, perquè és el dia de Sant Jordi, no? Allò, tenir-lo com arreglar un lloc que es vegi. Tindràs roses i vins... No, normalment no arribo tot. És que a la nit tinc un tast de peixos fumats.
És el dia del tast emocions, no? És tast emocions. Llavors, clar, ja tinc coses rosades, tinc rosades amb peix, amb vi, llavors, clar, quan ja tens aquell procés de preparació, ah, la rosa, que me la regalin. Un peix fumant no aniria malament amb això, eh? Exacte.
El salmó és el típic però els altres que vegades són més... Sí, però peixos amb un peix amb un relatiu alt índex de grassa. O fins i tot de fumat. Un fumat lleuger, eh? Que jo podria quedar... I cap assaladet. Fins i tot lligaríem el color. Sí, és veritat. I de postre maduixes. O un arròs amb llamàntol.
Home, molt bé. Sí, home, també, clar. Sí, sí, si ens hi posem... No parlem de l'arròs. Però sí que és allò que dius... Si tinguéssim el Jordi, també deixaria anar alguna, però fins i tot allò que dius... No ho sé, algunes torredetes. O sigui, formatge, podríem fer-lo. Podríem fer uns formatges cremosos, crec jo. Crec que és un vi molt detallós que podrien anar amb molts plats així també, com molt...
Ens agrada, eh? M'ha agradat molt el tema. Doncs bé, el seguirem tastant, el que passa que com que falten 5 minuts per 3 quarts d'una, abans de parlar de llibres, que de dijous també vau fer un experiment. N'hi ha uns quants aquí, eh? Jo tampoc. No, no.
Però cal dir que l'equip de la ràdio va guanyar. Sí, vam fer un experiment amb el Joan González de Paral·lel 40 i Docs Barcelona. Era un experiment molt com el que us faig aquí, que lliguem via en vez de saber què...
I allà vam lligar vins amb documentals. O sigui, era el passi de cinc clips de documental amb cinc tastos de vi. Era realment un experiment, però que un experiment que té data dins del Festival Docs Barcelona, el dia 30...
Demà, a la tarda, farem el festival. Allà, a Barcelona. Farem el festival de maridatge, o sigui, el Dogs & Wine el farem al restaurant de l'Ada Parellada, el Samproniana. Tindrem un grup d'unes vint i pico persones.
I el mateix que vam fer, observació de cinc clips, tas de cinc vins, intentar lligar si aquell vi i aquell documental que ens transmeten sensacions, emocions, les podem lligar.
La gràcia és que cadascú tenia un pare molt diferent, evidentment, doncs s'havia marcat una tònica. Clar, jo marco una, el que crec jo, i a veure si el que crec jo és el que podeu arribar a crear o a pensar vosaltres, o el que ens transmet, no? És allò que, bueno, vam tindre guanyadors. L'Andrea, que la tenim aquí, és una? L'Andrea i la Cristina van deixar Ràdio d'Esvern en molt bona posició.
I els altres van fer el que van poder i van anar experimentant.
Sí, sí, els equips vinculats a l'Ateneu clarament... Hem aplicat els nostres criteris, que es van demostrar que no eren els mateixos que els de l'Àstrid. No, però clar, ara us ho interrogaré durant aquest mes. I va ser divertit això, cadascú veia coses diferents. Coses diferents, perquè clar, és allò que dic, jo conec molt bé els vins, els documentals sí que feia un mes i pico que els estava observant, però clar, és allò que dius, vosaltres observeu a ocasió per primer cop uns i altres. I no hi ha el documental sencer?
I el documental, que potser millor, perquè gent de la productora sí que deia, és que el documental és tal, i dius, bueno, però és que jo només he vist dos minuts. I amb això vam fer una mica d'incís, perquè fins i tot ho vaig preguntar jo, i van dir que gairebé era millor ni tan sols haver vist tot el documental, perquè si no, potser el documental et donava una sensació diferent del que veia el rest de la gent. Clar, clar, clar. Està bé, està bé. Va ser un experiment maco que portarem a...
El portarem a taula. Jo crec que és enjust, no? El que hem de fer és anar amb una cosa més gran. Algun dia haurem d'inventar-ho, això. Un festival. Un festival, no? Estaria bé. Amb el Joan, mil idees ens ronden pel cap, eh? Doncs segur que funcionaria, ara que la gent ja s'ha acostumat a fer aquests recitals amb vi i tot, no? Bé, ho deixem aquí i n'anem parlant.
Ara sí que parlem de llibres amb la Silvana Vogt perquè ens faci recomanacions literàries de Massa Sant Jordi. He portat la llista. Exacte. He portat els llibres, no? No, sis llibres per a mi preciosos, de lectura gairebé obligatòria per a la gent que estima la literatura ben feta i les històries ben explicades.
Lila, que és l'última novel·la que vaig portar, de Marilyn Robinson, edicions de 1974, és aquella novel·la que parla d'una orfa que s'enamora d'un reverent, una orfa que està criada de manera salvatge, que narra una mica la història dels Estats Units, de la gent molt pobra, de la gent que va haver de viure als camps durant molts anys perquè no tenien feina,
i que parla no només d'això, sinó que parla de la por a arrelar-se, de la por a perdre la gent que estimes, de l'educació, de les eines que et dona saber llegir i confiar en la gent. Per a mi, la novel·la de l'any sense cap mena d'adulta. Lila, Marilyn Robinson, edicions de 1984.
La cuarta pared, la mateixa editorial, edición de 1974, de Sor Shalandon, que es aquella historia que narra el intent de un director de teatre y de un actor de portar la obra de teatre antígona y representarla al Líbano cuando está en plena guerra y prens bombardejos.
d'Israel i molt ben escrita un cant a la pau malgrat la duresa de les escenes i de les desgràcies que narra Sorge Alandon, la quarta paret
Després porto un llibre que no és d'aquest any, crec que és de l'any passat o de l'altre, no ho sé ja, perquè vaig una mica perduda amb les edicions, però es diu Una madre, també el vaig portar aquí, vam parlar, Alejandro Paromas, Ciruela, va per l'octava edició del llibre, és una joia, realment trobaran un autor per continuar llegint, perquè...
És d'una velocitat del llibre i d'una verborràgia i d'una manera d'escriure que t'arriba al cor. És una madre, Alejandro Palomas, que narra el sopar de Nadal o el sopar de Cap d'Any d'una família on es troben la mare, aquesta una madre del títol, el seu fill i les seves dues filles. I parlen, bueno, de tot el que es parla pel Nadal, mas tots els secrets amagats i amb història de gossos pel mig i de debò és una meravella.
Silenciataula, aquest és un llibre de contes que també el vaig portar, de la Cristina García, el primer llibre de Cristina García, guanyador del Premi Solstici d'Estiu de Badalona. Està editat per Viena. Silenciataula són, crec que 17 contes.
també narrats d'una manera impecable, amb un ritme brutal, amb justament aquests silencis a taula del títol, en cada conte vas trobant aquesta manera, aquests secrets, aquests silencis que fem les persones, però a més a més el silenci de la literatura. O sigui, com la Cristina García juga amb les paraules i com és capaç de provocar aquest esbuidor de paraules dins d'un conte. Realment fantàstic.
Formentera Lady, de Jordi Cossà, que també en vaig parlar fa una setmana, de la Breu Edicions, l'època salvatge, l'època de l'heroïna, la novel·la que explica com van sobreviure els personatges de la primera novel·la de Jordi Cossà, que era Cavalls Salvatges. Per tant, jugar a recuperar-los una mica. Recuperar els personatges d'aquella primera novel·la, no sé si era la seva primera novel·la, la primera part, diguem-ne, Formentera Lady,
i que parla de les utopies trencades dels hippies, de les comunes, de l'amor de Franco, la transició i això, el sobreviure a l'època salvatge, ple de cançons i amb molt sentit de l'humor i amb molta, molta intel·ligència, realment espectacular la novel·la del Jordi Cossà. I després he portat 3 de poesia.
Molt bé, a veure. Fulles d'herba de Walt Whitman, traduït per Jaume Ponsalorda, que a més a més vendrà a recitar al maig, a l'Ateneu, o sigui que una bona excusa per llegir a Whitman i després per venir a escoltar el Jaume Ponsalorda. Fulles d'herba, traduït sense per primera vegada al català, edicions de 1984 una altra vegada.
Blai Bonet, també l'obra completa de Blai Bonet, el gran poeta mallorquí, també editat per 1984, un gran poeta, un poeta que estan tornant a llegir els joves i que l'estan recuperant d'un oblit que no se pot entendre.
i la gran, enorme, immensa Mireia Calafell, que la vam tenir aquí, jo la vaig descobrir recitant a l'Ateneu, i realment els llibres són molt difícils de trobar perquè estan exaurits, però jo suposo que remenant una mica per aquí a les llibreries, ara que treuran totes les novetats al carrer i a les taules, hem d'entrar a les llibreries que estaran cuidant a buscar...
I a intentar trobar petites joies d'aquella, qualsevol llibre de la Mireia Calafell, una poeta que té un futur brillant. És una joia, realment, és brutal. Doncs apuntats, unes quantes propostes, a més això, contes, poesia, novel·la, una mica de tot. Català, castellà i estranger.
Doncs perfecte, queden dites també aquestes recomanacions per Sant Jordi, els celebreu vosaltres a Sant Jordi, els d'aquí a la taula? Compreu llibres, compreu roses o no? Perquè l'altre dia hi havia discrepàncies aquests dies, aquí a la ràdio. Jo compro llibres, compro tants llibres al mes que el dia de Sant Jordi em fa angunya comprar llibres perquè sempre dic no perquè m'atabalo, hi ha massa gent i al final acaben caient 4 o 5.
també en compro un moment que dius per què aquest dia si hi ha compres altres dies hi ha gent que sí que té necessitat de comprar-los el dia Sant Jordi perquè el resto de l'any no és el detall és la festa a mi m'agrada passejar per Barcelona i ara que puc perquè molts anys no ho podia intento aprofitar-ho
En aquest sentit, per mi és més sagrada la rosa que no pas el llibre, però probablement durant l'any, si algun cop compro flors, és un ram més, no sé si obsequiós o no, però més barreja de flors i de colors. En canvi, la rosa sí, és específic del dia de Sant Jordi i m'agrada comprar-la i regalar-la.
I els llibres, doncs home, és això que deia l'Albert, baixes a Barcelona, passeges, i sempre acaba caient aquell llibre que dius, és que el tinc aquí, i clar, primer és un, després és un altre, i t'has proposat que aquest any tu, com que en compres tots els dies, no tots els dies, però en compres al llarg de tot l'any, doncs potser no cal.
però, clar, et posen a l'abast, al carrer, tants mons de llibres que dius, mira tu. I trobes els amics i els editors i et parlen, i dius, mira, aquest autor que encara no el coneixes, i dius, no, va, sí, vinga. En fi, i Oriol? Ai, espera, no et sentia ara. Ara sí. Vaja, tota l'estona que he estat parlant, no m'ho heu sentit. No, jo no et sentia.
Estava buscant a la Matilde per internet. No, no, no, la Rosa, bueno, no pot faltar, només faltaria, això s'ha de regalar. I el dels llibres és això, durant l'any ja anem comprant, a més jo ara que últimament he fet un parell de moviments de pis, realment quan mous els llibres te'n recordes de tots i cada un,
perquè pesen com pedres dintre les caixes, però és un continu. Suposo que encara som dels que en comprem, perquè jo treballava també en un editorial que feia llibres, i en canvi m'agraden també les tecnologies. Veiem que la producció de llibres ja no és... Sí que pot ser la producció, però potser no tant la venda, i això suposo que hi ha una part de gent...
No diríem que no llegeix, però que ja no compra llibres. Això suposo que algun dia ho podríem parlar, fins i tot parlant amb còmics. Hi ha una edat que comprar-la ja no és, però en canvi jo sento la necessitat de tenir-lo, el llibre, en físic.
N'he comprat alguns de digitals i de vegades acabo comprant la còpia en físic. Molta gent fa això. Compra el digital, l'elegeix en digital i després si l'agrada molt i molt i molt vol tenir... És el que passa també amb els discos. D'alguna manera hi ha gent que compra per iTunes i després si li agrada el vol tenir perquè li vol tocar i mirar... Paradoxalment és el moment en què més llibres es publiquen.
Sí, és una bogeria. Uns mil llibres l'any, mil títols nous cada any, i en canvi, com tu dius, se'n compren menys. Sí, sí, sí. No sé si per lectors o no lectors, en el fons jo crec que la proporció de lectors deu ser similar, però potser perquè hi ha noves fonts de lectura, com tu dius, el digital, i potser perquè... Però no tant, jo crec que s'està perdent bastant l'hàbit...
sobretot a certs sectors d'edat. S'hauria de fer alguna cosa en el sentit que a la gent li hauria d'agradar, però estem lluitant contra una tecnologia... És a dir, a un noi de 14 anys, per exemple, li ofereixes un videojoc a tot color, que ell juga a l'aventura i un llibre té poca fèria en aquestes edats. Jo no sé si estic tan d'acord amb això. Vull dir...
Abans jugaven a la pilota, o sigui, un és lector i li agrada la literatura i els llibres, o li agrada jugar i té uns altres interesses. No, però jo ho faig en canvi de l'aventura, és a dir, fins i tot una pel·lícula del cine ja no és tan emocionant perquè en canvi, per exemple, un videojoc el jugo jo i el que puc fer més estona, vull dir, és l'aventura de fer-la.
Jo crec que el que treu el temps per la lectura, el que abans dedicàvem a la lectura, són la hiperconnectivitat, les xarxes socials, la mania que hem d'escriure les coses en 40 caràcters, o no sé quants són perquè no tinc Twitter, però vull dir, aquesta mena d'obligació d'escriure curt i d'estar tot el temps llegint missatges i coses de la gent, el que fa és que... I que si et poses a llegir, primer de tot has d'explicar què et poses a llegir. Sí, clar. Fes la foto.
Sí, fer la foto del llibre i tot això. Llavors crec que és això més que hi hagi unes altres menes d'entreteniment que sempre hi ha hagut i que sempre han conviscut. Però em sembla que això, que a vegades fem massa en renou i diem que hi ha pocs lectors i que ja no es compren llibres i així, em sembla que en totes les èpoques va ser així. La literatura sempre d'alguna manera ha estat una cosa minoritària, per dir-lo així. Sí.
Jo quan parlo també de llibres de divulgació científica, ho comentàvem avui, hi ha molta gent que es queda amb un titular i ja no llegeix ni la notícia, que són dos paràgrafs. Un llibre ja és difícil. S'han acostumat a llegir curt. I no tenim atenció ja per estar 3 hores o per llegir 80 pàgines seguides. En fi, abans de marxar, els últims 6 minuts els dediquem a recordar què passava el 32 d'abril, Arnau.
Doncs mira, justament un dia que la tecnologia suposo que hauria de celebrar, perquè el 1855, estem parlant de mitjans del segle XIX, doncs Isabel II d'Espanya va firmar la primera llei per crear el telègraf a Espanya. Els anys 30 ja s'havia anat... Això és un invent del segle XVIII, es va anar perfeccionant amb tots els invents de volta, d'amper, a favor de l'electricitat, i aleshores...
A partir dels anys 30 es va instal·lant primer Alemanya, després el Sard de Rússia també firme a favor, Anglaterra, evidentment, Estats Units, i el 1855 Espanya comença a tenir xarxa electrotelegràfica. Molts anys després, exactament el 1993, tampoc estem parlant de fa tant temps, el 1993 és aquí a la cantonada, va sortir, no diríem a la venda, però diguéssim que es va posar en xarxa
el segon navegador de la història del món mundial. O sigui, el navegador Mosaic, o Mosaic, molt anterior als Googles, als Yahoo's, diguéssim que el primer havia sigut...
no sé si es deia vista, però és el que inventava el sistema de les tres dobles Bs. Després hi va venir el mosaic, versió 1.0, l'any 93. He intentat avui no entrar-hi, perquè crec que ja no el trobes, però sí a través de Google, de la Wikipedia, i clar, és una cosa absolutament ortopèdica, que tu miraves i dius, amb això...
algú buscava per internet aquí jo crec que encara el 93 no sabíem ben bé què funcionava doncs això, vull dir, són els inicis més inicis allò és la pintura rupestre en el món digital aquest almosaic per entendre'ns
I vagi, doncs, mira, casualitats d'un dia 22 d'abril, doncs, mira, 1994, just l'any després que s'inventés aquest mosaic, va morir Nixon, president americà, i va anar a triar per morir-se, entre cometes, oi?, el mateix dia que...
Un segle abans, el 1870, havia nascut Vladimir Ulyanov, conegut com a Lenin. Neix Lenin el mateix dia que anys després va morir Nixon. Són aquelles casualitats de la vida. I, doncs, què sé jo, l'any 1500, allò rodó,
Pedro Álvarez Cabral, un d'aquests exploradors que agafava un vaixell i, bueno, doncs ja arribarem, a veure on, doncs va arribar a Brasil. I, per tant, era portuguès, navegava, doncs, amb bandera del rei de Portugal, i, doncs, home, anàvem la seguretat que pocs anys abans un, no sabem si genovès català, islandès, o vés a saber d'on, anomenat Cristòfor Colom, havia arribat a unes illes per allí. Per tant, dius, bueno, sembla que hi ha alguna cosa.
Doncs sí, hi havia Brasil. O sigui, hi havia de fer tot el que ara es diu el cono sur. I, doncs mira, doncs d'alguna manera, com que ell arribi allí, després han d'arribar un pacte, que serà el tractat de Tordesillas entre els reis d'Espanya i de Portugal, i de dir, bueno, què? Doncs mira, tracem aquesta línia i tot el que sigui cap aquí d'aquesta línia serà portuguès, que serà el gran Brasil, amb aquesta punxa que fa l'Amèrica del Sud. I la resta és teu.
i la resta s'hi parla espanyol, i allí, tot i que la meitat pràcticament no s'hi va entrar fins al segle XX, perquè hi havia la selva amazònica, els portugueses pensaven que havien fet el gran negoci, i vaja, sí, clar, tenen un gran país enorme. Jo em quedaria amb racillers i no amb argentins. Clar, això ja va venir després, però el problema és que, clar...
a països com Argentina. Argentina, precisament, que l'any 1985, en un 22 d'abril, va començar alguna cosa, del qual no puc dir gran cosa, però potser la Silvana ens pot ajudar, que és el judici a les juntes, per ordre d'un tal Raül Alfonsín. Entenc que les juntes havien de ser les militares. Alfonsín és el primer president democràtic després de la dictadura militar. Però no, no cal tornar a aquests temes, no...
Ho van fer molt malament. Marcava un intent, una cosa que aquí, per exemple, després de la dictadura no s'ha fet. Sí, però estan tots lliures. O sigui, els van jutjar i després va venir l'amnistia. Aquí n'hi ha això.
Jo diria que fa més mal que després s'amnistir a la gent. Bueno, depèn. En realitat no, perquè aquest intent de pacificar i de dir, bueno, comencem de zero i deixem-nos de revenges i de tu i jo perquè tu has fet i perquè és impossible construir un país d'aquesta manera. I a Alemanya encara hi ha un judici. 93 anys, ni el vellet. I ara...
un nom que de sobte us portarà una imatge molt clara a la memòria i la pregunta és, era un 22 d'abril, de quin any? el nom del nen era Elian González niño Elian, va, any Cuba, Miami el nen el van portar a Miami els pares quedaron a Cuba demanaven que els tornessin va tornar a Cuba finalment torna i li dona una medalla el nen tenia 7 o 8 anys, em penso, no sé si arribava jo us pregunto l'any
22 d'abril. 15 segons, eh? 12 anys. No, no, quin any era? Ah, quin any era? El 2000... No ho sé. 2000 què? 3. 2000 res. M'he quedat sorpresa. És l'any 2000 just. 2000. O sigui, fa 15 anys.
Doncs amb aquest últim apunt acabem. Gràcies a tots, Arnau, Silvana, Astrid, Albert i Oriol. Tornem nosaltres, vosaltres, dimecres que ve i nosaltres tornem demà des de l'Institut Programa Especial Sant Jordi. Que vagi bé i bon dia. Bon dia.
I'm going to my love. I'm going to my love.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. És la una i un minut. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
Set partits polítics concorreran a les eleccions municipals de Sant Just. El butlletí oficial de la província ha publicat avui les candidatures i a la circunscripció de Sant Just i figura en PSC, Movem Sant Just, Ciutadans, Esquerra Republicana, Via Democràtica, Convergència i Unió i Partit Popular. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimecres 22 d'abril. En titulats destaquem altres qüestions de la jornada.
Agilitzar els tràmits a l'administració local és un dels reptes per al proper mandat per al portaveu del PSC. Joan Bacaganyes considera que aquest és un dels objectius que hauria d'afrontar el proper govern al mandat 2015-2019. Dissabte a la nit, Sant Just tornarà a l'any 1666. Els apagallums de Cama Blanca preparen un correfoc que recordarà la crema de bruixes de Catalunya quan el poble jutjava i condemnava les dones a morir a la foguera acusades de bruixeria.
I una road movie sobre amistat, discapacitat i sexualitat és el proper documental del mes que es projecta divendres. Despeixa el nit de Carlos Orati, un dels protagonistes. És el documental que porta aquest mes la productora Paral·lel 40.
Bon dia. Set partits polítics concurren a les eleccions municipals el 24 de maig a Sant Just. El butllet oficial de la província de Barcelona ha publicat avui les candidatures per als comissis. I a la circunscripció de Sant Just hi figuren set grups. PSC, Novem Sant Just Entesa, Ciutadans, Esquerra Republicana, Via Democràtica, Convergència i Unió i Partit Popular. Sant Just Notícies.
La llista del PSC la lideren Josep Perpinyà, Gina Pol i Quima Jiménez, i la demovem, Lluís Monfort, Justo Salva i Carla Crespan. Els tres primers noms a la llista de Ciutadans són Guillermo Francés, Charles Ablett i Rosa Maria Bronchal. I a la d'esquerra, Sergi Segui, Jordi Porta i Ferran Tost.
Via Democràtica presentarà com a tres primers noms Pablo Barranco, Paco Leal i Maria Teresa Vallespín. Pel que fa a Siu, es confirma Laia Flotats com a candidat a seguida de Joan Esmerats i de Josep Maria Cortés i tanquen les candidatures del Partit Popular, que presenta com a número 1 Enric Salvadores i l'acompanyen Isabel Givert i Mònica Moreno. El proper 28 d'abril ens faran públiques les llistes definitives i per cert que el dia 27 d'abril, dilluns dia 27 d'abril, a les 7 de la tarda,
S'ha convocat un ple extraordinari a l'Ajuntament de Sant Just per elegir...