Ràdio d'Esbert, sintonitzes Ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1.
Bon dia Sant Just, són les 10 i 6 minuts, benvinguts al Just a la Fusta, el programa més matiner de Ràdio d'Esbert, avui és dimecres 5 de desembre del 2018.
Per això i com cada dia us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem fent un resum de les notícies de Sant Just amb l'Imanol López i farem un repàs de les portades impreses i digitals de la premsa catalana i espanyola.
Sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles Rius i tancarem la primera hora fent un resum de les celebracions internacionals d'avui.
A segona hora entrevistarem Montse Molinero i després tindrem a l'estudi els de la tertúlia esportiva, l'Emilios Casòquio, l'Enric Riba i el Carles Rius.
Per fer la tertúlia a darrera hora encararem de la mà de la Maica Dueñas, que ens seguirà parlant segurament de les novetats teatrals.
Tot això ara de seguida. Un tema musical primer i comencem, no marxeu!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són les 10 i 12 minuts
i ara l'Imanol ens llegirà els titulars
de les notícies de Sant Just. Hola, bon dia, Imanol.
Bon dia, Núria. Bon dia.
Com va la cosa?
Bé, avui som dimecres
5 de desembre.
Dia D, no? Sí.
El dia D.
El dia abans de començar
el pont de la Puri.
De la Puri.
Crec que és un nom que ja ha adquirit
dins de la ràdio, perquè cada cop
que parlo amb algú de la ràdio li diu la Puri.
És el pont de la Puri.
Jo tinc dibuixat un pont
de pedra a la meva agenda.
Sí o no? Sí, després te l'ensenyo.
Molt gràfic, tot plegat.
Tot plegat, sí. Vinga, va, començo
amb els titulars. Vinga, exacte.
Perquè divendres es va desvetllar
l'ubicació del nou centre comercial
que uneix Sant Just d'Esvern,
Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan d'Espí.
L'espai, anomenat
dels tres anys, és en realitat una campanya
de promoció del comerç de proximitat.
És, doncs, un centre comercial
completament fictici.
La campanya proposa una reflexió
sobre on realitzem les compres de Nadal.
Explica que, en realitat,
tot ho podem trobar en els comerços
dels diferents municipis i que no cal alimentar
en desmesura els grans magatzems.
També es volen posar en valor
els punts forts de la proximitat,
l'atenció personalitzada,
l'equació amb el municipi
i el vincle amb la clientela.
Hi ha més de 800 botigues,
500 serveis
i 400 locals de restauració
adherits a la campanya,
distribuïts en els tres municipis.
Molt bé, tenim més titulars.
Tenim més titulars, home,
només faltaria.
Vinga, perquè en l'últim ple municipal
es va decidir fer un homenatge
a dues personalitats destacades del municipi,
a Marta Roig i Felip
i a Soledat Sants i Serafini.
Dues dones que han treballat
per l'educació i la formació
en els seus respectius camps.
Per una banda, la dansa,
per l'altra, les arts plàstiques.
Més enllà d'això,
les dues han consolidat
una carrera artística reconeguda.
Per això,
i amb vots unànimes en el ple,
s'ha decidit anomenar
el nou vial que s'obrirà
entre el carrer Bonavista
i el carrer Taneu
com a passatge a Marta Roig
i a l'equipament de nova construcció
de Mas Lluí
com a centre cívic Soledat Sants.
Tu coneixes a les dues?
Jo, la Marta Roig, no tant.
Sí.
La Soledat Sants, la Sole,
sí que hi he tingut més contacte.
Diguéssim que va ser bastant ésidu
el Carreu Blau.
Ah.
És una de les grans obres
de la Soledat Sants,
no sé si diru així o no,
però una de les grans obres,
jo crec que és el Carreu Blau,
que és una eina de formació
i aproximació a les arts plàstiques
pels infants increïble
i que té uns valors
molt arrelats darrere
i que hi va treballar molt dur
la Sole, diguéssim,
per consolidar-ho
i sí que vaig anar-hi molts anys
al Carreu Blau
i a més,
no sé, amb la Sole...
O sigui, tu vas anar al Carreu Blau
de petit.
Sí, sí, sí.
Petit i gran, eh?
Vaig estar-m'hi anys,
vaig estar-hi...
Bueno, no sé si gran,
però sí que vaig arribar
fins als 11 anys
encara hi anava o així.
Home, però al Carreu Blau
poden anar nens fins als 16?
Sí, però normalment
al Carreu Blau
cap als, saps,
no sé, 10 o 11...
Sí, de fet,
és bastant normal.
Cap als 10 o 11
ho deixes, ja, diguéssim.
Hi ha pocs grups
de nois o noies de 16 anys.
Bueno.
Bé, potser ara canviem molt, eh,
la cosa
i de cop han consolidat
un grup així més jove,
però almenys a la meva època,
diguéssim,
clar, els amics se te'n van
i aquestes coses
i les decideixes que...
Jo a la Soledat Sants
no la conec,
només un cop
que li vaig fer
una entrevista.
Sí?
Però a la Marta Roig
sí que hi vaig anar...
Ai, molt bé,
estem molt ben coordinats.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
I, bé, sí,
s'ho mereixen les dues,
segur que...
Sí, sí.
Ara estava intentant...
I vas anar a la Marta Roig?
Sí, de petita.
Ah, sí?
Sí, però era molt petita.
Ets balladora, aleshores.
Sí, el que passa...
O sigui...
Ai, és que hauríeu d'haver vist
la cara de la Núria
baixant la mirada i dient...
A veure, jo canto coratge,
reconec que se'm dóna millor cantar
que ja em costa l'oceo, no?,
en sortir-me'n,
però ballar ja...
Següent nivell.
Sí, sí, exacte.
Ara estava intentant mirar a Google Maps
on cau justament aquest passatge
del carrer Bona Vista
amb carrer...
Ateneu.
Carrer Ateneu, val.
És un nou vial, eh, que faran?
O sigui, no...
Ja, però estava intentant mirar
des d'on pot ser...
O sigui, en quin punt pot estar el...
Sí, a veure...
Jo crec que estarà precisament
cap a...
Tocant cap a l'escola de dansa Marta Roig.
De fet, tindria cert sentit.
Sí, perquè l'escola de Marta Roig
està a quin número?
Ai, està al carrer Bona Vista.
Bona Vista, però molt avall.
No, sí, sí, sí, sí, està bastant avall.
Bé, no, aquí Google Maps encara no...
Amb Google Maps no ho puc acabar de veure.
Bé, no sé, en fi, suposo que...
Jo tampoc sé exactament on és.
No, perquè els carrers que creuen,
o sigui, els carrers que van
entre Taneu i Bona Vista,
o sigui, comptant des d'avall
és la carretera reial, com que diguéssim.
Després hi ha el carrer Electricitat.
Sí.
Després, carrer de Catalunya.
llavors ja ve el carrer Major
i després del carrer Major
el carrer La Creu.
Sí, sí.
El carrer Ataneu ja s'acaba.
Ja s'acaba.
Així que, no ho sé.
Doncs, no ho sé, no sé on ho faran.
La veritat, home, per, diguéssim, inferència,
diria que hauria d'estar la zona
on han fet obres últimament,
és a dir, no en el propi carrer Taneu,
però més, és a dir, tirant cap a la carretera.
És a dir, si surts des de la Taneu cap a la carretera,
pel carrer Ataneu.
Sí, allà han s'acaba.
Allà avall han fet obres bastant importants, diguéssim,
de remodelació del paviment i etcètera.
I allà és on jo col·locaria el nou passatge.
Ara, no ho puc assegurar, perquè no tinc molta idea on és.
Bé, doncs ja esperarem.
Últim titular, Imanol.
Últim titular, perquè la xerrada Pedro Ló, exil interior,
tancarà avui, al novembre literari d'enguany.
L'acte tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a Cal Llibre T.
Estarà conduït per la periodista i correctora Bel Zavalla,
escriptora del llibre Manuel de Pedro Ló, La llibertat insubornable.
L'activitat pretén ser un homenatge a la figura d'aquest escriptor,
ja que aquest any es celebra el centenari del seu naixement,
en aquest cas es vol parlar sobre l'exil interior que va viure l'escriptor.
Manuel de Pedro Ló va decidir no marxar de Catalunya
durant la dictadura franquista,
fet que el va obligar a refugiar-se en si mateix.
Aquest any, el novembre literari,
està centrat en l'eix temàtic de l'exili.
Es lliga amb aquesta activitat a partir d'aquest exil interior
que va patir Pedro Ló durant la dictadura.
Molt bé, doncs amb aquesta activitat ja clausurem el novembre literari
i també tanquem la secció de les notícies.
ens veiem d'aquí una estona i Manol...
Fins ara mateix.
...per llegir les portades dels principals diaris.
Efectivament.
Adéu.
Adéu.
I a la paret ha assenyalat un quadre verd
Cada nena havia pintat
I que bonic, que bonic, que bonic m'he dit
Quina nena més dolça devia ser
Quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps
Si tanques els dos ulls m'ha dit
Si et quedes quieta dins del llit
T'ensenyaré una cançó que a casa em cantaven per anar a dormir
Parla d'un bosc i d'un senyor
Que hi viu aïllat entre homes i flors
I es protegeix dels mals humans
Amb un exèrcit d'animals
I que bonic, que bonic, que bonic m'he dit
I quina veu més fina que té
Quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps
I que bonic, que bonic, que bonic
I que bonic, que bonic, que bonic, que bonic
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Barra Atenció a les dones.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Al teu costat.
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
...
...

...



...

...


...









...





...
...
...















...

...

...
...
...
...
...
...
...




















...























...
...
...
...
...










...
...
...
...
...
...

...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...
...
...
...
...
...
...
...
municipis, que ja és el segon any que fem campanya
conjunta pel Nadal, que som
Sant Just, Sant Joan d'Espí
i Sant Feliu.
I llavors aquests tres municipis
ens vam ajuntar per poder fer campanyes conjuntes
perquè és veritat que l'unitat
fa la força i contra més
siguem més podrem treballar.
Llavors tenim molts punts en comú,
un d'ells és la proximitat,
que a part de Torreblanca s'ajunten
els tres municipis, per tant
la proximitat és total, i vam
considerar que si podíem fer una campanya
de comerç, que fos molt propera
i la podien fer els tres
municipis, podia haver-hi un intercanvi
de compres, fins i tot,
o sigui que la gent de Sant Just
n'és a Sant Joan o a Sant Feliu a comprar,
que la gent de Sant Feliu nés a Sant Joan
o a Sant Just, i que la gent de Sant Joan
n'és a Sant Feliu o a Sant Just.
I aquesta va ser la idea
de fa...
Montse?
Ostres, sembla que s'ha tallat
amb la Montse.
Sembla que s'ha tallat.
Bé, en qualsevol cas, ara intentarem
tornar a contactar amb ella
i en breu seguirem amb l'entrevista.
Montse?
Montse?
Montse?
Montse?
Montse?
Montse?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, és que estic en un lloc que la cobertura és una miqueta justeta, però bueno, ho intentem.
No, estàvem dient que la campanya dels Tres Sants l'havíeu fet entre els tres municipis?
Exactament.
Que era el segon any que us uníeu, que uníeu aquestes forces, no?, per poder promoure el comerç de proximitat, que teniu la força.
Aquest any el que hem volgut és que la campanya fos totalment diferent, i l'any passat va ser de participació directa de la gent, que si recordeu sabent d'omprir unes botlletes, i teníem unes ovelles pel poble, etc.
i aquest any, doncs, és molt més d'imatge.
Ja veureu, ja podeu, vaja, anar-ho veient en el poble, que hi ha uns cartells que diuen, doncs, que vinguis a comprar Sant Just i que trobaràs, doncs, molta proximitat, molta amabilitat, fins i tot poder fer amistat amb la gent.
El missatge és aquest, no?, proximitat, amistat, simpatia, no desplaçaments inútils, no cal anar, perdre moltes hores amb mobilitat per poder comprar.
Clar, es posen en valor els avantatges, no?, els avantatges que hi ha de poder comprar, bé, doncs, a les petites ciutats, als comerços dels pobles.
Exactament. Mira, entre els tres municipis, que d'aquí venia el gran eix comercial i tal, entre els tres municipis fem 800 botigues, diverses de tot tipus, 500 llocs de serveis,
o sigui, 500 entre barberies, barroqueries, centres de massatges, el que vulguem, i 400 llocs de restauració.
Déu-n'hi-do.
Per tant, considerem que són unes xifres prou importants com perquè no haguem de fer grans invents de mobilitat.
A Sant Just, últimament, s'han obert més comerços o s'han tancat més?
Doncs s'han obert més comerços. Primer, em semblava que s'havien tancat, sobretot després de festes, va haver-hi una mica de davallada,
però les xifres totals, ara no tinc a la mà, fa pocs dies vaig demanar-ho que m'ho donguessin, i em sap greu perquè ara no el tinc a mà,
bé, no passa res.
Sí, però s'ha obert més comerç que no passa tancat, enguany.
O sigui, és una data positiva.
És una data molt important, molt important perquè saps què passa?
Que normalment la gent veiem el dolent de les campanyes i el dolent d'això, que és tancar comerç.
Però també hem de veure què és el que s'està obrint.
Si passegem pel poble, ho veurem.
Perquè no ens hem de quedar només a la part centra, sinó que el poble és molt més gran.
Des de dalt a Maslluí fins a l'autopista.
O sigui, tenim molt de territori i desplogues a Sant Feliu.
O sigui, que si ens movem realment pel municipi veurem que realment han obert molts comerços.
Les llums també es van obrir divendres. Més o menys, hi ha les mateixes que l'any passat?
No, hem intentat posar-ne alguna més perquè, bueno, ens ho permetia el pressupost que teníem enguany.
Hem posat alguns llums més i més variats també.
Vull dir que també hem intentat que fos una cosa una mica més moderna i d'això.
Va ser una encesa de llums molt diferent del que s'havia fet fins ara.
Perquè van haver-hi tres entitats del municipi que van col·laborar, que va ser el drac,
que de fet va ser el que va representar, que encenia els llums.
Llavors va haver-hi l'actuació del grup Coratxo, de l'Ateneu,
i llavors va haver-hi la coral de la Casa d'Extremadura, que també haguem participat nosaltres.
Per tant, des de Comerç agraïm la participació de les tres entitats,
perquè considerem que apropar el comerç i la cultura popular
i la manera de fer de les entitats també és molt important.
Ara, la pròxima fita de Nadal i de Comerç és la Fira de Nadal,
que està a caure d'aquí un parell de...
Aquí, aquí, aquí. Hi ha el que tenim aquí a la cantonada.
Sí, sí, sí, sí.
És el 15 i 16 de desembre, i en el mateix espai de sempre,
a la plaça de Camp Moapa, és on s'instal·la tot el tema de la fira.
Què hi haurà? Comerços, paradetes dels comerços, d'alguns comerços de Sant Just, t'imagino?
Sí, hi haurà unes 50 carpes, més o menys, de comerç.
Algunes són de Sant Just, o, vaja, moltes són de Sant Just,
però també hi haurà carpes d'artesans, i tal, que es fa a través d'una associació,
que hi ha d'això, els artesans de Sant Just,
en què es poden dirigir a l'Ajuntament,
i si estan legalment donats d'alta i aquestes coses,
no hi ha cap problema perquè tinguin una carpe.
En el cas que no estiguin donats d'alta i que només sigui allò un artesà que treballa a casa seva i prou,
llavors això s'ha de fer a través d'una associació externa,
que són els que garanteixen la viabilitat d'aquestes parades.
I la marató de TV3 també hi té...
La marató de TV3 també hi té cabuda, evidentment,
tot allò que hem considerat que era... o no hem considerat...
Tot allò que és solidari, o que treballa per la cultura del Nadal,
per donar a conèixer les tradicions i els costums de Nadal,
doncs hi tenen cabuda.
I la marató, com no podia ser d'una altra manera,
creiem que una cosa més solidària en el nostre país,
que la marató, doncs, evidentment, és difícil trobar-la.
I, com sempre, doncs, la marató munta la passejada de gegants per la fira,
munta la cantada de Nadales amb les diferents escoles de Sant Just,
amb la reina Terramus, que també té el seu grup de ball que també participa,
vull dir que la xocolatada, que hi ha diferents associacions també involucrades.
El programa de la marató és molt semblant als d'altres anys,
però considerem que val la pena que hi sigui.
Diguem que el Nadal és una època on s'aprofita també per donar una empenta al comerç per...
Sí, evidentment, l'època...
El Nadal té una part molt bonica de tradició i cultura popular,
però també té la part més crematística que fan els regals i aquestes coses.
Per això tampoc podem anar en contra de la gent ni en contra dels costums, no?
Exacte.
I pel contrari, vull dir, el comerç és un dels moments on realment pot ser un negoci, diguem-ne, no?
Perquè la gent ven, la gent compra molt, i per tant el comerç,
i més el petit comerç, més el que s'hauria de beneficiar.
Exacte. Molt bé, doncs moltes gràcies, Montse.
A vosaltres. Us esperem a tots.
Sí.
Penseu que a la fira hi ha moltes activitats, a part de la de la marató.
Torna a actuar el coratge amb la regidoria de comerç pel tema del Nadal,
vindran d'actuar.
Hi haurà els pastorets també que faran petites representacions de la cultura popular també del Nadal.
Hi haurà un grup el dissabte, el vespre, cantant, un grup de Sant Just,
que es donarà a conèixer a Sant Just, perquè només s'ha fet un paret de petites actuacions
i volen promocionar-se en el poble.
Un grup de...
I tot el que podrem fer-ho, atenció, el dissabte a la nit,
al voltant d'una olla de caldo de Nadal i l'escudella.
Caram.
Que s'estarà cuinant durant tot el dia a la fira.
Ostres, això és nou.
No tingui el pot del fred, el passarem entre tots,
però el passarem calents, allò, ben cultivats amb el sapat de caldo i la cardolla.
Qui fa? Qui s'encarrega de...
Això és una empresa que venen del Bages,
que venen a fer-ho i ho fan amb foc al terra
i estan tot el dia coent la cardolla al caldo.
Ja m'hi do.
Sí, que és un plat...
Ostres.
No, per no tenir fred a la nit i poder sentir els vi amb vi
a les 8-9 del vespre.
Exacte. Molt bé.
Doncs, gràcies, Montse.
A vosaltres i us esperem a tots a la fira.
Molt bé. Allà estarem.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu.
Déu, déu, buen dia.
He knows I'm gonna stay
He knows I'm gonna stay
California, California
Dreamin' on such a winter's day
veu, day Tomb.
Béu, que Déu, la cua...
Bah...
Veu, que a la cua, la cua...
Singin' on such a little bit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
El meu nit Jordi fent els seus primers passets.
El primer dia de part d'en Jordi.
En Jordi prenent les seves farinetes.
El segon dia de part d'en Jordi.
Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més.
En Mans Unides compartim un objectiu.
Acabam la fam al món.
I per això desenvolupem projectes a 60 països.
Amb el teu suport podem aconseguir-ho.
Truca al 900-811-888 i comparteix el que importa.
Correm.
Correm per arribar abans.
Correm perquè ens esperen.
Correm perquè ens fan córrer.
Perquè tots corren.
Correm per ser els primers.
Per no fer tard.
Perquè ens agrada.
Correm per impressionar.
Correm perquè estem contents.
Perquè estem enfadats.
Correm perquè ens distraiem.
Correm, correm i correm.
Fins que...
Deixem de córrer.
L'accés de velocitat és incompatible amb la vida.
No corris.
Viu més.
Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya.
012.
La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones d'infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
012.
La Generalitat al teu costat.
Ràdio d'Espera.
Bé, bé, bé.
Les 11 i 35 ja les tinc llestes aquí a l'estudi de ràdio.
Hola.
Hola, Núria, què tal?
Com estem tan enfrescats amb un jac d'un auricular que ha explotat.
Ha explotat?
No, no.
Emílio, què fas?
Què has fet ja?
Jo tinc que és molt animal.
Jo no et sentia l'Emílio.
Ah, Emílio, què li has fet al jac?
No, no, l'Emílio, no.
Els dimecres sempre és un dia especial a la ràdio.
És el dia de l'auricular.
Perquè la gent dels dimarts és molt apassionada.
I els agrata en la ràdio que no se'n volen anar sense treure els auriculars.
Podria fer una petita recomanació.
Tota aquella gent que tingui auriculars a casa i vegi que funciona una miqueta malament,
que no es dediqui a moure el connector amunt i avall i avall per si la cosa millora.
es compri uns altres.
Molt bé.
Vinga.
Se volventat el tema tècnic.
No us penseu, eh, que passen totes les ràdios, eh?
A RACU també passen el dia que agancen els auriculars.
Sí, no, suposo que també deuen tenir els seus errors tècnics.
No és un error tècnic.
No, no és un error tècnic.
És un maltractament tècnic.
No, jo crec que l'explicació és com...
Això és com un cotxe de lloguer.
Un cotxe de lloguer, com que el condueix tanta gent,
sempre hi ha alguna cosa que no acaba d'anar bé.
Clar, i aquesta és una ràdio de lloguer.
No, els auriculars són un element comú.
Però no de lloguer.
Jo sé dir, jo els porto posats ara,
però potser d'aquí una estona els portarà la Maria Quintana.
Clar.
La Maria Quintana els estrossa tant, els auriculars.
Jo els tracto bé,
però tots sabem que la Maria Quintana és una destralera.
Sí, sí, sí.
Escolta, no seria una solució donar els auriculars del lloguer?
És a dir, vols auriculars?
No, no, no.
Fer com quan vas al palau a llogar patins,
tu pagues 5 euros...
No hi ha cosa més escarosa que...
Si els tornes en bona condició...
El Carles els revisa, et torna els 5 euros.
Exacte.
Que els tornes en mal estat, penalització.
Sí, sí.
Doncs posarem una guixeta aquí a l'entrada de la ràdio
i m'hi estaré tot el dia.
Ui, perdoneu, m'ha passat una cosa que no em passava feia temps.
Li sona el mòbil.
Sí, que bonic, quina melodia.
Ai.
Doncs ahir vam tenir copa, Núria, què et sembla?
Tenim copa.
Sé que volies treure el tema perquè feies cara de copa.
Sí, sí, sí, feia cara de pòquer, sí.
Doncs ahir vam tenir uns quants partidets de copa.
Per exemple, la Getafe va guanyar el Córdoba per 5 a 1.
El València va passar el tràmit, però justet, amb un 1 a 0 contra l'equip Ebro.
Ebro.
Ebro.
Aquests són els camions.
Els camions de Nissan Motor Ibérica, abans es deien Ebro.
I també els tractors.
El Rayo Vallecano va perdre contra el Laganés 0 a 1.
Bueno, però això ja era...
Els del Laganés, aquests són els del Llac, els d'Escòcia.
Els d'Escòcia.
L'Espanyol també es va classificar amb 1 a 0 contra el Cádiz, també patint,
perquè qualsevol gol del Cádiz ho hauria girat tot una mica.
De fet, va haver-hi un gol a l'últim minut que va anul·lar l'àrbitre per fer el joc.
Clar, diuen.
Diuen.
No hi ha bar a la Copa?
Crec que no.
A la Copa no hi ha bar.
Crec que no, crec que no.
I si n'hi ha, sense el qual.
Ah, però què ens passa avui?
No, però era la Champions el que vaig sentir.
Sí, a partir de vuit anys.
A partir de vuit anys hi haurà bar a la Champions.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
I per què no abans?
Ah, Carles, que això ho sabia jo, eh?
Ah, sí?
Ah, i tant.
Molt bé.
Sí, sí.
I per què no abans?
Això no ho sabia jo.
Doncs perquè...
De fet, la Champions no tenia prevista la implementació, alhora, aquesta temporada,
però...
l'any que veig.
Però va anar també al Mundial, no ens enganyem, i està anant bé a la majoria de lligues,
excepte la Premier, que encara no el tenen.
Sí.
Bueno, aquí de tant en tant surt algun equipet que diu...
És que passa que tampoc a la Premier no els hi cal, no?
És gent que és bastant noble i tampoc...
No, no, sí que hi ha hagut polèmica, sí, sí, sí que hi ha hagut polèmica, sí.
I ja l'estan...
Però quan pregui el Mourinho, doncs...
L'estan reclamant al Bar.
I l'Emilio diu que hi ha hagut coses...
Jo crec que n'hi haguessin hagut més sense Bar.
Ah, no, que això està clar.
Jo crec que la implementació del Bar és extremadament positiva.
Sí.
Crec que sí, eh?
No, no, no.
Després hi ha, segurament com tot, hi ha detalls, però crec que el Bar és positiu.
Però bueno, parleu de la Copa, no?
Que avui també tenim un partit.
Sí, i avui també tenim un partit.
Sí, i avui també tenim un partit.
En obert, eh? Apassionant.
Tenim uns bons partits.
A més a més, la promo de TV3 és força...
Com abans.
Sí, en català.
Sense pagaments, sense mensualitats, sense res.
Tal qual.
Arriveu i veieu el gran partit.
Barça-Cultural-Leonesa.
Cultural-Leonesa.
Bé, és una oportunitat per tornar a veure Bernalen, per veure, no sé si jugarà Riqui Puig,
no sé si jugarà l'anyàs, però...
L'anyàs segur.
De fet, li hem fet pitjar al primer equip per fer aquest partit.
El 21, part del 21.
El 21 de l'Ujent Reque.
Ai.
Doncs, a part, bueno, els dic tots, eh?
Ah, no? Calla.
Dic que TV3 estarà pregant perquè el proper sortets toqui l'Atlètic de Madrid...
Perquè tenen els drets.
Si tenen els drets, fins a la final.
Ah, molt bé.
La final ja no.
Final deu fer a media set, no?
Suposo.
S'ha de dir, 4 o Telecinco, suposo.
Però si no hi ha 155 aquest estiu, suposo que recuperaran Champions i aquestes coses, no?
O no.
No, no, no.
Ha pujat molt.
Són molts diners.
Molts diners.
Són molts diners.
Però si no paguen l'IVA que deuen...
Els drets televisius han pujat moltíssim.
De fet, jo dubto molt que com a producte sigui rentable per ningú ara mateix.
Bueno, però el Departament d'Esports de TV3 es manté igual o ha baixat el nivell de gent?
Perquè, clar, allò és una festa espectacular.
No tenen futbol i tot és escoltar-ho per la ràdio.
Sí, sí, sí.
No em vull fotre...
No sé, no sé.
Jo quan passejo, quan vaig als bancs a Bonavista, me'ls vaig trobar per allà.
El Departament d'Esports de TV3 és...
Què li passa al Departament d'Esports de TV3?
Que és immensament gran.
Hi ha moltes coses que fan.
Vaja, dic jo, eh?
No sé, a no ser que el temps de neu requereixi 200 persones.
Tu, si vols anar a treballar a TV3, especialitza't en esports.
Ara, jo us diré una cosa.
Quan vaig trucar per fer les pràctiques a TV3,
jo vaig demanar fer les pràctiques al programa que feia al migdia el Tomàs Molina,
perquè a mi m'agrada molt la ciència i la divulgació científica.
L'Espai Terra té un pressupost molt baix.
Se'l van petar i em van trucar a l'agost i em van dir
mira, noia, que al setembre no hi haurà això.
I em van oferir anar a Societat d'Informatius, Esports o Economia.
I li vaig dir, mira, el que ve a ser esports treu molt llarga.
Aprens ràpid, eh?
Sí, sí.
No cal saber molt.
Amb la gent que hi ha allà, aprens ràpid.
Doncs bé, esports tenen una planta, sencera.
Per això t'ho dic.
El mateix espai que té informatius,
clar, abans es feia la Fórmula 1.
Es feia tot, això t'ho dic.
Es feia Fórmula 1, es feia Champions, es feia Lliga.
Bueno, però ara hi ha Esport 3
i saber de campionats de gossos d'atura no és fàcil, eh?
No.
No, no, no.
De Valls de Saló no és fàcil, eh?
No és fàcil.
No és fàcil, eh?
I del campionat aquest de patins sobre gel...
Perquè el bàsquet no es feia.
Abans feia el 33, feia el...
De tant en tant sembla que algun partit sí que el dona.
perquè jo no fa gaire he vist un partit de bàsquet...
De l'Eurolliga?
No sé si és de l'Eurolliga o de la...
O de la Copa Princesa.
Alguna cosa hi havia de bàsquet.
És veritat que s'ha reduït molt la participació dels directes de TV3.
És a dir, no hi ha diners.
No ens enganyem.
Home, la Fórmula 1 costa també un...
Un dineral.
Però atenció que la Fórmula 1 i les motos,
una de les dues o les dues,
l'any que ve es fan a través d'una plataforma per streaming.
És a dir, Movistar ha perdut la...
Ha perdut la licència.
La licència.
És a dir, què faran amb els dos canals aquells que tenen?
Estran, els canals de Movistar van i venen.
Sí.
Doncs...
Són 10 euros cada una.
Que poca broma perquè...
És a dir, que és cap on anirà la televisió,
que és una empresa anglesa...
És més important i interessant del que sembla
aquesta notícia que la donaré ara.
Bé, no la donaré perquè ja se sap, eh?
Però és...
És a dir, és el canvi de paradigma, no?
En aquest cas és una plataforma de streaming
tipus Netflix, perquè ens entenguem,
però que el que està especialitzada és en oferir esports en directe.
Correcte?
Sí.
Per tant, i de moment, el primer gran esdeveniment que han aconseguit,
no sé si són les motos o la Fórmula 1.
No sé si la Núria ens ho pot acabar de confirmar exactament.
Sí, vaig.
Ho anava a mirar, de fet, però anava a mirar una cosa, però sí.
Doncs dir-me...
Això ja ho sabia, eh, jo, Carles?
No, no, no.
Doncs això.
El que vol dir que a partir de l'any que ve,
sí que és veritat que hi ha un acord que em sembla
que un parell de curses a l'any s'han de fer en obert
per mantenir viva la flama de l'aficionat.
Doncs no serà ara.
No, no, ara no.
Ara no donen cap.
La nova proposta crec que va així.
Ah, bueno.
I bé, és aquest canvi.
Jo el que dic és que estem a pocs anys
que la Champions vagi així.
Ah, sí, sí.
Que un dia ens facin la Champions per Amazon TV
o per Facebook.
Moment, no sé què estic mirant.
Què m'has preguntat?
A quin breu està el raïm aquest cap d'any?
A cap d'any, sí, sí.
El blanc, eh, perquè a casa meva ho fem en blanc.
En pinyol, en pala.
No, drets televisius de la Fórmula 1
o motos per la propera temporada.
El TV3, no?
No, no, no, té drets televisius.
Ah, dalt.
A veurem qui els té i com va.
A veurem si això ho estic explicant.
Com va i quant costa.
No, això encara no hi ha preus.
No sé si és de cara a l'any que ve o com va.
Vale, ho miro, ho miro.
Cap problema.
Central de dades aquí s'ha de dir.
Llavors queda bé.
Bé, digues, digues, Carles, tornem a l'actualitat.
A la Copa, sí.
Avui tenim l'Atlètic de Madrid Sant Andreu.
Sí, bé, un a zero només, no?
Vam guanyant l'Atlètic de Madrid.
O sigui, l'Atlètic de Madrid aquí a Sant Andreu.
Però és el Wanda, no?
Sí, és el Wanda.
És el Wanda, sí.
No hi ha res a fer.
Hi ha un Girona Deportiu a l'avés, a dos quarts de vuit, també.
Aquest té més interès.
Sí.
L'anada, com va anar?
Crec que també va guanyar l'avés, no sé si un a zero o van empatar, no?
Dos a dos.
Dos a dos, van empatar.
Després hi ha la Reial Societat Celta de Vigo, que van quedar un a un, i també avui es decideix tot, amb una miqueta d'avantatge pel Celta.
El Sevilla Villanovense, Sevilla Villanovense.
Aquest crec que ja s'ha decidit, eh?
Aquest sí, perquè van acabar 0-0.
0-0.
Van acabar 0-0.
0-0.
Sí, ja ho tinc, eh?
Ja el tens.
Movistar, perdó.
Un moment, un moment.
Aquesta apassionant repasa l'actualitat de la Copa.
Van acabar 3-3 i avui és un partit també xulo.
Ostres, tots ara m'han empatat. Només va guanyar el Barça.
I el Barça-Leonesa, que va amb l'avantatge d'un 1-0, i que queden 9 hores i 45 minuts exactament perquè comença el partit.
Que no té el Barça a la classificació feta encara, eh?
Dit això...
Ara, 1-0, tu.
La Núria pot fer cullerada.
Digues...
Ja sap, i nosaltres no sabem.
Emilio, tu has dit que pagaves 10 euros, no?
Ara, a Movistar...
Sí, a Movistar es paguen 10 euros.
Doncs els tindràs ben amortitzats perquè els podràs pagar durant el 2018, el 2019 i el 2020.
El què?
A Movistar.
A Movistar.
No, si jo no els pago.
Ah, no?
No, però vull dir...
O sigui, que el canvi de plataforma per quan és?
Bé, aquí diu que Movistar manté els drets de la Fórmula 1 fins al 2020.
I de les motos.
I les motos.
Un moment, un moment.
Un moment, un moment.
Estàvem pendents de les motos.
Tot és tan ràpid.
Això és els drets televisius de la Fórmula 1 a Espanya.
I ara vaig a mirar les motos.
Ara mira les motos.
Motos GP.
Bé, motos.
D'acord.
Drets televisius, MotoGP.
Però, a veure, no va junt, MotoGP i MotoGP?
No, no, no.
Les motos van sobre dues rodes i a la Fórmula 1 va sobre quatre.
A veure, drets de retransmissió de MotoGP.
Aixanta.
A veure, aquí ens diu que...
A veure.
A l'Artur quan li queda?
Ostres.
A l'Artur no juga.
No juga.
No està lesionat.
OpenSport via streaming.
Aquesta.
Van posar a disposició d'un públic més ampli.
A partir de...
Diu que no sembla haver-se acabat aquest 2018.
Jo no s'ha acabat la competició.
No s'ha acabat.
Sí, s'ha acabat.
No ho estic trobant un moment.
És igual, no pateixis, queden dies, ja ho mirarem.
Som motos.
Vale, doncs tenim avui el Barça amb el Rafinha que li queden sis mesos.
Amb el Rafinha li queden sis mesos.
Messi no juga avui.
No juga el Messi?
No.
No està ni convocat.
Crec que es queda a Castelldefels.
Faran un...
Bueno, i no van entrenar tant.
Un assado juntament amb Luis Suárez, que tampoc ho poden jugar, però bé.
No, ahir van anar a la capella del Núñez.
Del Núñez.
I em sembla que el Messi tampoc hi era.
Tampoc hi era.
Em sembla que deu estar en permís.
Suposo.
En permís d'Argentí.
Tenim l'Artur lesionat.
No sabia que durava tant la lesió de l'Artur.
Jo tampoc.
És que no sé ni quina lesió té.
Aquí, però...
La sobrecàrrega.
Ah, vale.
El Suárez ja està treballant els genolles amb la sorra.
Ah, vale.
Això vol dir que ja està reforçant la zona.
El genoll del Suárez està fet una porqueria, jo crec.
Bueno, però si està tornant a fotre-li gardella i trobant bones sensacions, tornarà aquest desembre.
A l'Untiti...
A l'Untiti no sabem què passarà amb ell.
Diuen que potser a l'abril del 2019.
El Sergi i Roberto també recuperarem aquest desembre.
i el Sant Pere ha tornat a entrenar aquesta setmana, però no crec que arribi a jugar.
No crec que arribi a jugar, no?
La línia sí no la tenim, però bé, és el que deia l'Enric.
Bueno, el Xili se n'ha tornat.
Sí, aquest també estava tocat.
Estava tocat.
No sé de què, perquè com em va dir la meva filla, diu, Xili, però juga.
Com s'ha lesionat aquest.
Entrenant, que també et fas mal entrenant.
També et fas mal entrenant.
I després tenim també l'Alanyà, que el podrem veure potser avui de titular.
Segurament.
Que diuen que va fer...
És que no vaig veure el partit jo, però va fer un bon partit.
Bueno, va jugar poca estona, però sí.
Va jugar poca estona, el Dembélé?
Ah, no, Dembélé no, no, no.
Pensava que d'ahir és l'Alanyà.
El van substituir per l'Alanyà o per l'Inital?
Sí, Dembélé no sé per què...
Bueno, sí, va fer un molt bon partit.
És que aquest noi és bo.
L'únic que se l'ha de centrar una miqueta, eh?
Cosa que...
A veure, jo crec que un noi de 19 o 20 anys...
Bueno, doncs és un tema de paciència, no?
Sí, clar.
Paciència del club...
I l'altre dia vas llegir un article sobre el tema Neymar.
Ho tinc, ho tinc, eh?
Sí, jo també ho tinc.
Ah, d'acord.
Que deien que no cal Neymar,
que l'aposta de futura és d'embeder claríssimament.
Neymar se'n va a Madrid.
Eh?
Vaja, crec que jo no sé.
Bueno, ja el tenen.
Sí.
Sara, és una...
Es diu D-A-Z-A-N, grup D-A-Z-A-N,
que es farà càrrec de la cobertura en streaming
i potser també en obert.
També.
D-A-Z-A-N és el que estava llegint,
perquè a mi no em sona de res.
Diu que és el primer servei de streaming en viu
a nivell mundial dedicat a l'esport.
I, doncs bé,
que s'ha quedat amb els drets de retransmissió
del Campionat del Món de MotoGP
a partir de la temporada de l'any 2019.
I que fins ara, doncs, havia estat Movistar TV,
una empresa encarregada.
I pel que es veu,
Movistar TV tampoc tenia molt d'interès
perquè les audiències no eren molt altres.
No eren molt altres.
Sí, sí.
O sigui que...
Bé, tot això està canviant.
Veurem què passa.
Però no sabem res més.
Amb la legalitat o il·legalitat de l'estreaming,
les motos hi ha molta gent que les veu
en molts altres canals
que són d'aquests així
que distribueixen imatges per internet
i no els cal pagar aquests diners.
I no es veu malament.
Jo, pel que sento...
Jo no li miro mai, eh,
però els meus amics que són més moteros
es fan un fart de veure les curses i no...
Sí, però si es fa una oferta
com d'humana, interessant...
És a dir, Netflix o...
O aquestes plataformes han demostrat
que es pot acabar amb el pirateig
sense anar a restringir
sinó oferint una alternativa bona.
Perquè tu ara dius...
Per què?
És a dir, si jo pago una quota més o menys 40
que em permet veure sèries,
continguts bons...
Doncs si em fan el mateix amb esports...
Jo crec que la gent comença a saber
que pagar està bé.
Si la proposta és de 100...
El que passa és que pagar Movistar
val 100 euros.
Però TV3 als migdies, els diumenges,
no feia carreres d'aquestes?
Fa molts anys d'això, ja.
Qui?
TV3.
Amb el Josep Luis Merlos i...
TV3, sí, fa temps, fa temps.
Bona, no.
Vale, m'acabo de sentir molt vella.
No, no te'n sentis, no.
No te'n sentis.
És veritat, és a dir, el temps passa volant.
Sí, sí, sí.
Bona, escolta, és igual, si no interessa...
Si a Movistar no té audiència amb les motos,
nosaltres no aconseguirem audiència, no?
Parlen de motos.
No, no, no.
No, exacte.
No.
Voleu parlar del balon d'euro?
Del balon d'euro.
Ai, se l'han portat al del Madrid.
A Madrid.
Sí, el del Rai Amadeu.
No sé qui...
Quants diners costa donar una pilota d'or?
Quants diners costa donar una pilota d'or?
Quants diners costa?
L'he de preguntar al Florentino.
No ho sé.
Però és d'or, la pilota, eh?
No.
No.
Però...
Està guanyada, està guanyada.
Deu tenir una capa, no?
Una capa.
Però dintre crec que és de xocolata.
Ah, bé.
Quinter.
Doncs un no sé qui era que deies, diu, es veu que és molt més important
una Champions que un Mundial.
I ho deien...
Suposo que devia ser un de l'Atlètic de Madrid que defensava que la pilota d'or
havia de ser pel Griezmann.
I que ja vas pensar, dic, home, perdona, el Madrid és subcampió del món i a més
a més el seu equip ha guanyat l'Azambia.
Crec que també compta això, no?
I si hem de buscar el millor jugador del Mundial de França...
No és Griezmann.
Va ser Mbappé i en segona posició poc va, per mi.
Que va fer un Mundial esplèndid.
Quan s'entren en valoracions, ui, és massa jove, ja li pagarà, ja tindrà el seu moment i tal.
Pelé va guanyar el primer Mundial d'an 17, crec.
Sí, però Pelé era Pelé.
En aquell moment, Pelé era bo, jo he vist algunes jugades d'ell, algun partit d'ell i era molt bo.
El futbol era diferent.
El futbol era diferent i no hi havia ningú més que fes o que feia Pelé.
La pregunta és què faria Pelé, però això no tindrem mai la resposta.
No, mai tindrem la resposta.
Conlocat-lo a l'època contemporània.
És bastant probable que el Pelé de petit, amb el nivell que hi ha ara, doncs hagués agafat uns altres nivells.
Exactament.
A més, Pelé sempre va jugar al Santos.
Sí.
És a dir, no va anar a jugar mai a Europa.
No, no, no.
I no va voler jugar a Europa.
Per tant, tampoc sabem el nivell que hagués tingut col·locant-lo al mig de la lliga anglesa.
Ara, era bo.
Tu posa, jo què sé, és que les lligues sud-americanes estan a un nivell, clar, en aquella època no ho sé, bastant baix.
Tu, segons qui posis allà...
Ah, no, sí, no, però és que no hi havia ningú més que fes el que feia Pelé.
Aleshores, clar, era el millor per què? Perquè no tenia rival.
Bé, clar.
O sigui, no era Messi, indudablement, però corre amb la pilota i semblava que la pilota la tingués lligada a la bota,
perquè és que era anar jugant i la pilota anava un pam.
Sí, sí, i va guanyar tres mundials, i això és indubtable.
I tenia un sud molt bo.
A mi el que em sorprèn és, clar, tampoc sé quins són els criteris per donar la pilota d'or, no?
Però que Messi no estigui entre els cinc millors jugadors del món.
No és dòsic, però bueno.
No, no, a mi m'és igual, eh?
No li van donar el cinquè? No va tenir el cinquè lloc?
No, no, no.
Sí, crec que el cinquè.
Cinquè o sisè, no ho sé.
Jo crec que no.
És a dir, igual, no té cap sentit.
No té cap sentit, però a mi m'és igual, eh?
És igual.
Fa molts anys que a mi la pilota d'or...
A veure, jo sempre he dit una cosa, i quan la guanyava Messi també ho deia.
Aquests premis individuals en un esport d'equip no tenen raó de ser.
Jo des del moment en què la guanya Ronaldinho i això el va fer que va la perdre,
si és que no estava perdut ja, la pilota d'or, prefereixo que la guanyi algú del Madrid.
Doncs sí.
És veritat que a Messi no li ha afectat mai gaire, eh?
No, però realment no.
A qui li va afectar, dius?
Ronaldinho.
Ah, Ronaldinho.
Es va... bueno...
A partir de llavors, no?
Bueno, ja tenia alguns símptomes, però...
Valoraven més la pilota d'or que la Champions, alguns jugadors.
Bueno, jo recordo unes declaracions del Cruyff, referents a Stoikov, quan va guanyar la pilota d'or,
que deia, diu, és que aquest home no està jugant perquè només està pensant en la pilota d'or.
Sí, sí, sí.
Bueno, o amb la bota d'or us en recordeu un any a Metó, final de temporada.
Sí, que veritat.
Bueno, escolta, no dedicarem ni un minut a Núñez.
Sí, pobre.
Sí, no? S'ho mereix.
Des del punt de vista...
Des del punt de vista esportiu.
Sí, sí, clar, òbviament.
22 anys i 22 dies de president va estar.
Hi ha algun president...
I no tenia rival, eh?, perquè hi va haver dos convocatòries que no es va presentar ningú perquè sabien que era absurd,
i totes les altres les va guanyar, i que va ser el primer president escollit per als socis.
Del 78 al 2000, no?
Amb compromissaris, d'acord, no votaven tots, però com a mínim hi havia unes votacions.
El personatge s'ha menjat gaire bé a la persona, no?, o el personatge còmic, o la paròdia s'ha menjat al personatge real.
Però és cert que Núñez, malgrat la seva manera d'expressar-se poc ortodoxa, va convertir el Barça en un club gran.
El que és el Barça avui, els fonaments el va posar Núñez.
Va agafar un club gairebé, no diria arruïnat, però un club petit, va aconseguir que cobressin els clubs tots per drets televisius,
en aquella època només cobrava el Madrid pel bàsquet, 50 milions de pessetes cobrava,
quan la resta de clubs no cobraven res.
va ampliar el Camp Nou dues vegades, va comprar patrimoni.
La ciutat esportiva on està ara mateix el Barça la va comprar ell, els terrenys de Sant Joan d'Espí.
Va crear el museu, que és un dels museus més visitats del món.
Sí, sí, el primer de Catalunya i el tercer d'Espanya, que també diu molt del nostre país, però vaja...
Sí, això t'anava a dir, dic...
Sí, sí.
Sí, més que el Prado.
No, més que el Prado no, crec.
No, crec, però...
De Catalunya més que el Museu Picasso.
I, a més a més, va començar a fitxar els jugadors d'aquests que...
Sí, de la nostra.
Va venir Maradona, va venir Schuster, va venir...
I després va fitxar Cruyff, entrenador.
Va fitxar Cruyff, entrenador.
I recordem que el segon any de Cruyff, que les coses no anaven bé,
que l'Assemblea de Compromissaris el volia...
El volia fer fora.
Sí, sí.
I ell va aguantar.
I d'aquí va venir el canvi de cicle.
O sigui, que se li han de reconèixer coses a Cruyff.
Sí, sí, sí.
En un llet, malgrat que també té, segurament, com tothom a la seva vida...
Bueno, el problema amb Cruyff del dinero en el campo i no en el banco...
Bueno, l'època final de Cruyff-Núñez va ser molt tempestuosa.
Molt trista.
Que les dues postures, jo crec que són fins a ser punt lògiques
i les dues defensables, d'on havien d'estar els diners.
És clar, és un club de futbol...
Bueno, jo, sincerament, crec que aquí el problema no era d'on estaven els diners,
sinó de rivalitat personal, eh?
Bueno, sí, sí, sí.
És a dir, jo crec que aquí hi havia una època que ja no es podien veure,
i que es buicotejaven ells mateixos.
I, clar, indirectament es buicotejaven.
Es buicotejaven el club.
Una pregunta, l'entrevista aquella famosa amb el Lluís Canut,
que es posa a plorar...
Sí, va ser tres dies abans de la final de Wembley del 92,
en la que ell anuncia que ho deixa.
Que passi el que passi el dia següent o l'altre...
Ell deixava la presidència.
I no ho va deixar.
No ho va deixar.
I per què no ho va deixar?
Perquè van guanyar la Champions i quan les coses van bé,
doncs deixar-ho és difícil.
Va deixar-ho amb Ben Gal.
És a dir, quan Ben Gal va...
Després que quan Ben Gal guanyés dos lligues,
i aquí el vam matxacar a Ben Gal, com a tants d'altres, eh?
Era holandès, no?
I tenia un caràcter, té un caràcter molt, molt, molt dur.
Molt especial.
Molt especial.
Però diuen que els que han treballat amb ell,
en el petit comitè, que és un tio molt afable.
Sí, això diuen.
Sí, sí.
Bueno, també ens vam carregar Robson, que era amable, vull dir que...
O el Tata Martino, també.
També.
És a dir, aquí, quan algú no entra...
Va passar que Ben Gal de cara a la premsa, de cara a l'exterior, feia aquell...
Bueno, jo recordo que el Plus, els guinyoles, li fotien la cara de totxo, no?
Però jo crec que era una capa que ens posava davant quan estava amb els periòdics,
quan estava gent alient al futbol.
Jo crec que era molt germànic, elevat a la màxima potència i molt quadriculat.
Això sí.
Però molt treballador.
Aquí ja li vam criticar que vingués amb la llibre d'apuntant coses.
És a dir, no va entre bé.
No, no, no va entre bé.
Cruyff tenia una rivalitat amb Ben Gal i tots els cruifistes van...
Van anar en contra de Ben Gal.
A Ben Gal.
Sí, sí.
I per extensió amb Núñez.
Sí.
O les dues coses, ja no sé cap on...
Les hòsties que hi ha cap a les dues bandes.
A mi, les declaracions d'ara del José María García,
que va dir que quan Núñez va agafar la presidència,
diu, no tenia ni idea, no sabia de futbol, no sabia de...
Només sabia d'economia.
Bé, d'economia, havia aixecat una empresa,
que això també s'ha de reconèixer,
una empresa que la va aixecar del re.
Sí, sí.
Diu, però de futbol no tenia ni idea.
Diu, però n'ha après.
I això és important, que una persona aprengui
i demostri què valia per ser president d'un club, diu...
Però el que cal és saber gestionar.
Exacte.
Gestionar sabia.
I envoltar-te de professionals que sàpiguen de cada cosa.
Això és important.
Ja està, no té més.
És a dir, tu no pots no saber de tàctiques i ser un gran president.
Jo crec que si efectivament a l'empresa constructora
es va rodejar de gent que en sabia, de grans professionals,
i la va deixar en mans d'ells mentre ell va ser president del Barça.
Jo el que he sentit aquests dies,
s'han dit moltes coses, i per tant no sé quines són veritat o no,
però que deixa un patrimoni entre actius bursàtils,
edificis, pisos, de 600 milions d'euros.
Sí, és possible.
Deu-hi-do.
És possible.
Però jo recordo que a l'època que va ser president del Barça
nosaltres teníem relació amb ells a l'empresa,
i jo havia de parlar amb la secretària, amb la Montse,
el senyor Núñez.
No s'ha posat mai.
Està al club, a qualsevol hora del dia que el truquessis a l'espai.
Potser també era una excusa, no?
No, no, no, estava al club.
Bé, descansi en pau, oblidem-nos ja de...
i quedem amb la part bona, no?
Molt bé.
Bon president.
Marxem a Catalunya Ràdio.
Gràcies per venir.
Ara hem de marxar?
Sí.
Vinga, va.
Adéu.
Adéu.
Bon dia, us informa Carlos Baraibar.
El Tribunal Suprem ha rebutjat per unanimitat
les recusacions que vuit processats per l'1 d'octubre
havien presentat contra el president de la sala segona
d'aquest tribunal, Manuel Marchena.
El Suprem ha desestimat també la recusació
que s'havia presentat contra els sis magistrats
que formen part de la sala que jutjarà el procés.
Madrid, Jordi Prats.
Bon dia.
El Tribunal Suprem ha refusat apartar Manuel Marchena
del judici als processats per l'1 d'octubre.
Vuit processats havien demanat la recusació d'aquest jutge
i, a més, en Jordi Cuixart havia plantejat la recusació
contra els altres sis magistrats que integraran la sala.
En les seves peticions argumentaven falta d'imparcialitat.
Les recusacions es van presentar després que es fes públic
un missatge del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cossidor,
en què deia que si Marchena era elegit president del Poder Judicial
això permetria controlar des del darrere la sala del tribunal
que jutjarà els líders independentistes.
Fins als pròxims dies, però, la sala especial 61 del Suprem
no farà publicar la resolució sobre aquestes recusacions.
Jordi Prats, Catalunya Ràdio Mat.
Més notícies amb Eva Pineda.
El vicepresident Pere Aragonès ha assegurat
que no acceptaran cap mena de xantatge
de l'executiu de Pedro Sánchez
sobre l'aprovació dels pressupostos de l'Estat.
Aragonès, en declaracions, a Ràdio 4 ha dit
que les apel·lacions a l'extrema dreta
no serviran per res perquè l'independentisme
fa temps que pateix les actuacions de Vox.
Si creu que amenaçant en presentar uns pressupostos
i si aquests pressupostos ho tiren endavant cau al govern,
s'equivoca, perquè nosaltres no funcionem amb amenaces,
no funcionem amb xantatges.
Estem en una situació de prou gravetat
que ens comporta actuar amb la màxima responsabilitat.
No funcionarà una via de xantatges.
L'extrema dreta ja la tenim.
Vox demana 72 anys per Oriol Junqueras.
Manuel Valls es desmarca d'un possible pacte
entre Ciutadans i Vox a Andalusia.
El candidat de l'alcaldia de Barcelona,
apadrinat per la formació d'Albert Rivera,
creu que, de fet, un acord entre les dues formacions
no tindria lògica.
Ho ha dit a la SER.
Ciudadanos es un partido liberal,
progressista y profundamente europeísta.
Yo estoy seguro de las convicciones de Ciudadanos.
No puede haber ningún pacto con Vox.
Mentrestant, Andalusia, PP, Ciutadans i Vox
van prenent posicions o de les propostes
de la formació d'ultradretes,
la supressió de les televisions autonòmiques.
El secretari general del PP, Teodoro García,
ha recollit el guan.
El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros,
assegura que les propostes del govern
per retornar les pagues extras pendents del 2013 i 2014
no són serioses ni raonables
i crida els treballadors públics a participar a la vaga
convocada per dimecres que ve, 12 de desembre.
Demana que les manifestacions s'hi sumin
tots els que defensen l'estat del benestar.
N'ha parlat des de Lleida.
Estela Bussoms, bon dia.
Bon dia. Camil Ros veu inacceptable
que el govern planteji fraccionar el retorn de les pagues
fins al 2026.
El líder de la UGT de Catalunya creu, a més,
que el sostre de deute que marca l'executiu espanyol
no pot ser una excusa.
No ens serveix el que situa el govern
que si no aixequen el sostre de deute
que no poden pagar les pagues.
Nosaltres, quan arribem a un acord amb una empresa,
sigui pública o privada,
els encarregats de buscar els calés són les empreses.
Per tant, és el que han de fer
i plantejar una cor raonable.
Si hi ha cor raonable, hi haurà negociació.
Si no, hi haurà vaga.
En aquests moments hem de dir
que estem més a prop de la vaga que de la negociació.
Ros també insta els partits a pactar pressupostos
tant a Catalunya com a Madrid
i que siguin uns comptes socials
per combatre l'extrema dreta.
Estela Posoms, Catalunya Ràdio Lleida.
El Servei Català de Trànsit avisa
de problemes de circulació importants aquesta tarda
coincidint amb l'operació sortida del pont de desembre.
A les cues habituals hi sumaran les marxes lentes
convocades pels transportistes al sud del país
i, a més, les possibles accions dels armilles grogues
en territori francès.
Barcelona, Marc Jurado.
Bon dia.
470.000 vehicles sortiran de l'àrea de Barcelona
entre avui i demà,
aturades a la C-16, la C-17, la C-14
i accessos a Andorra.
Però també, atenció,
el trànsit a la tarda a Tarragona i Lleida
per les marxes lentes, Vicenç Gasullà,
cap de trànsit als Mossos.
Bé, en principi són de 4 a 6,
el que passa que també hi ha un factor d'imprevisibilitat
perquè depèn com es concentrin,
depèn com circulin
i si volen fer potser alguna acció
que no està contemplada amb l'acció inicial prevista
obligatoriament retardarà el temps de la marxa.
Marc Jurado, Catalunya Ràdio Barcelona.
Investigadors australians han desenvolupat un test
que pot detectar el càncer
amb una fiabilitat del 90%
en només 10 minuts i a qualsevol lloc del cos.
Aquests científics aprofiten el fet
que el càncer genera una estructura d'ADN única
i diferent de la resta
per detectar-lo gràcies a nanopartícules d'or
que s'adreixen a l'ADN
i canvien de color
quan la seva estructura és cancerosa.
És una línia de recerca que va començar a Barcelona
ens ho ha explicat la cap d'aquesta recerca
Laura Lechuga
que també ha explicat que la prova no s'ha assajat amb pacients
però obre la porta dissenyant al futur
algun tipus de dispositiu
que pogués detectar el càncer de manera no invasiva
més ràpida i amb més eficàcia que els mètodes tradicionals.
Un test que amb el finançament adequat
podria estar al mercat en 3 anys.
Las tecnologías están muy maduras
desde lo que es la tecnología base óptica
para hacer estos análisis
si tienes la financiación adecuada
puede ser que en cuestión de 2-3 años
pudiera tener este dispositivo
bastante próximo al mercado.
I ara els esports, Josep Antoneisa.
L'Espanyol al Leganés, al Getafe i al València
ja estan classificats pels vuitens de final de la Copa.
Avui, 3 partits en presència catalana,
Girona a l'avés i Atlético Sant Andreu a dos quarts de vuit,
Barça-Lleonesa a dos quarts de deu.
Des de les 7 del vespre els podreu seguir tots 3 per Catalunya Ràdio.
A més, aquest matí s'està fent la Junta d'Accionistes de l'Espanyol.
Cornellà al Prat, Eudal Serra, bon dia.
Bon dia, doncs, a l'auditori de Cornellà.
S'està fent ara mateix, des de dos quarts de 12,
aquesta Junta General Ordinària d'Accionistes,
amb un capital present del 99,387.
Ha començat amb la salutació i l'informe del president del club,
Txeny Anxeny, i ara mateix qui parla
és el director general corporatiu, Roger Guas,
que s'estrena en una Junta General d'Accionistes.
...una empresa consultora, especialista en mobilitat.
Estem des d'anar al Ministeri de Foment
a que tota la part del cantó litoral, diguem-li...
La Junta d'avui correspon, o que es compon de 7 punts a l'ordre del dia,
que evidentment seran aprovats tenint en compte
que el 99% del capital social del club pertany al grup Ràster,
i en aquest cas el seu propietari,
Txeny Anxeny, que és el president del club.
Pau del Serra, Catalunya Ràdio, Auditori de Cornellà.
I per d'aquí a uns minuts és prevista una reunió
entre els dirigents de l'AFE i els jugadors dels reus de futbol
per parlar de la crisi econòmica del club del Baix Camp.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 7 minuts de les 12 del migdia.
Divendres es va desvetllar la ubicació del nou centre comercial
que uneix Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan d'Espí.
L'espai, anomenat Els Tres Sants,
és en realitat una campanya de promoció del comerç de proximitat.
La M.B. ha obert una convocatòria de subvencions
per a la compra de bicicletes elèctriques.
Podran optar-hi tots els i les residents
dels 36 municipis de l'àrea metropolitana.
La xerrada Pedrolo, exil interior,
tancarà avui al novembre literari d'enguany.
L'acte tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a Cal Llibreter.
L'acte tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a Cal Llibreter.
L'acte tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a Cal Llibreter.
L'acte tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a Cal Llibreter.
L'acte tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a Cal Llibreter.
L'acte tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a Cal Llibreter.
L'acte tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a Cal Llibreter.
L'acte tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a Cal Llibreter.
Shalalalalalalala la-dee-da
Just like that.
Shalalalalalalala la-dee-da
La-dee-da
So hard to find my way
Now that I'm all on my own
I saw you just the other day
My, you have grown
I cast my memory back, my lord
Sometime I've overcome thinking about
Making love in the green grass
Behind the stadium with you
My bright-eyed girl
As you, my bright-eyed girl
Do you remember why
Are we used to sing
Shalalalalalalala la-dee-da
Shalalalalala la-dee-da
Shalalalalalalala
Shalalalalala
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Això és espectacle!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No va ser res, ara és època de refredats i és totalment comprensible.
Fins demà!
I què passa al mes de desembre?
Doncs que les criatures...
Tenen festa!
Exacte!
Deixen d'anar al col·le, tenen festa i llavors és un mes perquè pràcticament tots els teatres, pràcticament tots, fan espectacles per a nens petits.
Tenim alguns que són reposicions i altres que són estrenes.
Per exemple, una de les reposicions que ja van, jo diria que tres o quatre temporades, és el petit príncep.
El petit príncep, sí.
El petit príncep la fan al bars, des del primer moment la van fer allà al bars i és d'Antoine Saint-Exupierre i és una faula, diguem-ne, mítica, que parla una mica de la relació que té l'ésser humà amb la resta d'ésser humà que poblen el planeta.
És una obra que va dirigir, en la primera temporada va interpretar també l'Àngel Yatzer.
Sí.
Ara ja no l'ha interpretat ell.
No, està fent una altra...
Està fent una mare...
La jaula de les loques.
Exacte, una meravellosa obra que val la pena d'anar-hi a veure-la.
Mira, després si vols escoltem un trosset de la jaula de les loques.
Ara el que escoltem de fons és el petit príncep.
Ahà, a veure...
És una història molt maca, als Crius li agrada molt, i ja dic, és una producció de la Perla 29, de l'Oriol Brogi.
Però en el seu moment, doncs, Òngel Yatzer i Manoguís van ser els que van posar en marxa aquest petit príncep.
Val la pena que aneu amb els nens, perquè és una obra que es veu i es viu amb molt interès per part dels Crius.
Sí, sí.
Té valors molt importants darrere, a més a més.
Sí, però no és pesada, diguem-ne.
No, no, no, a vegades parlen de valors i és un tostonazzo, no?
Sí.
En aquest cas no, està molt bé.
I bé, l'únic que s'ha de dir és que està recomanada a partir de quatre anys, però diguem-ne que pot ser un espectacle familiar.
Sí.
I, bé, és una de les obres que ens ofereixen ara, en aquest mes de desembre.
Després hi ha una altra cosa molt interessant, la faran al Gran Teatre del Liceu.
Bé, el petit príncep està des d'avui fins al 7 de gener.
Que és quan entren un altre cop els nens a l'escola.
Exacte, o sigui que podeu anar qualsevol dia d'aquest mes, d'aquestes vacances.
Sí.
Això que anava a parlar ara del Gran Teatre del Liceu només ho fan un dia.
el dia 22 de desembre.
També tenim els nens a casa, o sigui que es pot anar a veure-la.
I és una obra que està ambientada en el compte de Nadal, de Charles Dickens, ja saps,
l'home aquell que és tan dolent, tan dolent, usurer, no?
al Mr. Scrooge, que li visiten els fantasmes del Nadal, del passat, del d'ara i del futur.
I a partir d'aquesta visitada fantasmal, doncs, comença a repensar-s'ho i comença a ser millor persona, no?
En aquest cas, aquest conte de Nadal, de Charles Dickens, doncs, està representat per l'Orquestra Sinfònica del Gran Teatre del Liceu,
per al Cor Infantil Amics de la Unió, i és una cosa que ha muntat l'Albert Guinovar.
O sigui que també és un bon espectacle per anar...
Quina llàstima que ho facin només un dia, no?
Sí, només ho fan un dia, sí.
La veritat és que sí que sap greu, perquè és una gran feinada, diguem-ne,
i, bueno, un dia és molt poca cosa, no?
Parlant del conte de Nadal, aquest que fan al Liceu, que és una cosa molt especial,
a l'Orquestra del Liceu, amb el cor i tal,
doncs, al Teatre Romea també faran el conte de Nadal.
Ah, ostres!
Sí, bueno, és que és molt clàssic, no?
Sí, sí, sí.
A Just Teatre també ho vam fer un any, fa anys també ho vam fer, el conte de Nadal.
En aquest cas, en el Teatre Romea, el que podrem veure és un conte de Nadal, però musical.
Vull dir que està, bueno, un musical, explica la mateixa història...
Sí, però amb cançons.
Però amb cançons.
Hi ha un molt bon repartiment de gent que està farta de fer musicals,
que tenen bones veus i bona interpretació.
Entre d'altres està el Frank Capdet, el Xavi Casals, la Rosa Nicolàs,
però vull dir que és un gran repartiment,
per veure aquest conte de Nadal que faran el Romea,
i que estarà des del 16 de desembre fins al 4 de gener.
Per tant, Déu n'hi duret, la quantitat.
Tenim una llista llarguíssima de coses que es podran veure aquests dies per als crius.
Repeteix un espectacle al Teatre Apolo, que es diu Gisela i el libro mágico.
Ostres, no em sona.
Sí, ho van fer la passada temporada o fa dues temporades?
Potser la passada temporada.
La cantant, la Gisela...
Ah, val.
La Gisela...
La Gisela d'Operació en Triumbo?
Exacte.
És la protagonista d'aquest espectacle.
Ah, ja sé quin espectacle dius.
Sí, potser ja.
Que també és musical, evidentment, perquè ella és una cantant, no?
Sí, sí, sí.
I aquest musical està ambientat en un món de fantasia i és una barreja de la música en directe, en la màgia, amb il·lusionisme, una mica de tot, per no només captivar el públic infantil, sinó també el públic adult.
Ho deixem aquí perquè tenim moltes coses per a nens. La setmana que ve parlarem de més coses per a nens perquè val la pena.
Hem parlat del petit príncep.
Sí.
Una altra que no és per a nens, és familiar, però que als nens també s'ho passen molt bé, és Romance.
Romance és la tercera part d'una trilogia de clones que es va iniciar al grec ja fa ben bé quatre anys.
i, bueno, és un espectacle de clones, de pallassos.
Jo vaig veure el primer, em va agradar molt.
Els petits que anaven amb mi també s'ho van passar bé.
El segon ja no em va agradar tant.
És com el primer, sempre diuen que no hi ha cap.
I ara aquest tercer té molt, molt bona pinta.
molt bona pinta perquè aquests pallassos, doncs, no només fan pallassades, que és el que han de fer, evidentment,
sinó que, a més a més, també canten.
És com una mena de col·laix musical, farcint molts números de creació pròpia i tal.
Són gent que són pallassos de veritat, vull dir que no són actors, es dediquen a això, a ser pallassos.
Són homes de circ, també.
Per tant, n'hi ha molts espectacles, o sigui, molts moments en què fan coses que es poden veure en un circ.
Malabars, sentim banquis, vull dir, és una mica de tot.
I el repartiment, doncs, és pràcticament el mateix de les dues versions que s'han fet abans.
O sigui, està el Joan Arquer, el Roger Julià, el Jordi Martínez, el Pet Pasqual i el Mauro Paganini.
Curiosament, en la passada temporada que vaig veure el segon, que t'he dit que no em va acabar de fer el Pet,
el Jordi Martínez no hi era, en aquest espectacle, perquè havia tingut un accident.
Ostres, assajant o...?
Sí, i va estar a l'hospital un cert temps i després no va poder fer aquest romans.
Però crec que és un espectacle molt familiar i que ho poden passar bé, tants petits com a grans.
I després un altre espectacle que penso que també val la pena...
Familiar?
Familiar, sí, familiar, perquè als crius, i als grans també li agrada molt la màgia.
A mi m'encanta la màgia.
O sigui, quan vaig a veure un espectacle de màgia em quedo bocabadada, no?
Sí, jo també.
M'encanta.
Fan unes coses que no saps com explicar-les, no?
Doncs l'escenari Joan Brossa presenta, a partir de demà passat, del dia 7 fins al 6 de gener, presenta Tot màgic.
Tot màgic és el nou espectacle del mag Hausson, que és un home que porta tota la vida fent màgia,
que a més a més és sempre actual a l'escenari Joan Brossa perquè és soci d'aquest teatre.
I en aquest cas, doncs, l'espectacle aquest que podrem veure a partir del dia 7 ha obtingut el Premi Nacional de Cultura 2018.
Ostres!
O sigui que, realment, i curiosament, aquest Premi Nacional de Cultura, la primera vegada que s'ha donat a un il·lusionista ha estat per al Hausson.
Per a ell.
Per al Hausson.
O sigui que és un espectacle de màgia i no cal dir res més perquè aquest espectacle porta 10 números de màgia de tota mena que són molt impressionants.
Ha dit que el feien a l'Espai Brossa.
A l'Espai Brossa, sí. A partir del dia 7 fins al dia 6 de gener.
És un bon espectacle per passar-s'ho bé tant nens com grans. A mi la màgia m'encanta.
Tenim més màgia, però...
Sí?
Sí, ho deixem per la setmana que ve perquè tenim molta cosa per a crios.
He recopilat tot el que he pogut per a nens perquè ara és un mes que s'ha de dedicar temps per als crios, no?
Anem a una altra cosa totalment diferent.
Sí.
Al Teatre Nacional de Catalunya es pot veure Alba. Alba o el Jardí de les Delícies.
Aquesta obra està interpretada per la Montse Guallart, gran amiga meva, gran actriu, meravellosa, el Lluís Marco i la Clàudia Riera.
I de què va? Doncs d'una cosa que cada vegada es parla més i cada vegada ho tenim més a prop.
Què?
Dels robots.
Ah, ostres.
Aquesta obra parla d'una història que en aquell futur ja pràcticament immediat, els essers humans podrem gaudir de la companyia d'un robot.
que pot estar amb tu, parlar amb tu, escoltar-te, o sigui, fer-te companyia, no?
I d'alguna manera, doncs, que no et sentis tan sol.
Perquè el que ve cap al futur, a part dels robots, és la soledat de l'ésser humà arribat en un moment de la seva vida, no?
Ja saps que ara hi ha quantitat de gent gran, però quantitat, que viuen sols, que viuen sols i que el pitjor que tenen és justament això, la soledat, no?
Sí, de fet hi ha un anunci que diu que una dona gran no pensava que el pitjor de fer-se gran fos la soledat.
Clar, clar. Doncs aquesta obra del Mar Artigau, que està dirigida per el Raimond Molins, doncs parla d'això, de com gestionar aquesta soledat.
I en aquest cas, en aquesta obra, doncs la gestiona a partir d'un robot humanitzat, que cada vegada el tenim més a prop.
Perquè jo l'altre dia, buscant coses per parar el programa, resulta que el Japó...
Bé, el Japó ja és...
Sí, sí, però és molt curiós, eh? Jo no sé si ho sabies, jo em vaig quedar bocabadada.
Al Japó fan un informatiu, per televisió, un informatiu, que ho presenta un robot.
Un robot, però que si tu no ho saps que és un robot, no te n'adones que és un robot.
O sigui, és absolutament com una persona, físicament, els moviments, els ulls, la cara, tot igual que una persona.
Si no saps que és un robot, doncs no te n'enteres, i presenta un informatiu.
Sí, sí que ho havia sentit, però fa molt poc que ho he sentit.
Sí, sí, no, és que és al·lucinant.
Doncs una mica em parla d'això.
D'això i...
Fa reflexionar, no?
Sí, fa reflexionar, exacte, fa reflexionar, i molt, penso jo, sobre això de la soledat.
I ja dic, la Montse Guallar és la dona que té aquest robot, que és una noia,
i que d'alguna manera escolta els seus problemes quotidians i els no quotidians.
el Lluís Marco és la parella de la Montse Guallar, diguem-ne, i entre tots tres donen una lliçó d'amor, d'amistat, de família,
i ens fan preguntar-nos a nosaltres mateixos què mena de societat estem construint.
Sí, i si els robots podran...
És trist, però, bueno, d'alguna manera, en aquesta obra el que diu és que necessitarem els robots perquè ens escoltin i ens donin companyia.
Això és molt bèstia, eh?
Sí, sí, sí, però jo no sé si arribarem, eh, o tant...
No ho sé. Aquesta obra va ser, ja dic, que la va escriure el Mar Artigau,
i va ser guadonada amb el Premi Quim Monsó, l'any passat,
i, bé, doncs penso que val la pena d'anar-hi a veure-la.
I també, ho dic perquè, si aneu a veure-la, el Teatre Nacional ha fet un esforç, entre cometes,
perquè si vens a veure, si vas a veure l'espectacle, podràs adquirir el llibret d'aquesta obra al preu de 3 euros.
Per tant, pots tenir-la a casa i, diguem-ne, mirar-la, llegir-la, tornar-la a llegir,
i veure si realment estem tan sols com l'obra diu.
Anem a una altra cosa. Vinga, anem a una altra cosa, i anem a un clàssic,
un clàssic que dona alegria, i que també és un musical,
un musical molt important, perquè estem parlant de Carmen, de George Visset.
Carmen és una de les obres més aclamades i més representades a nivell mundial.
Sí. A veure, ara ficarem un tros de cançoneta.
M'en sembla molt bé, perquè...
A veure, a veure què surt.
És aquesta, no?
Sí, clar, clar, clar. Aquesta és la Carmen cantant, sí?
Aquesta obra de George Visset té una música meravellosa,
meravellosa, seductora, penetrant,
i bé, suposo que més o més tothom sap de què va la història, no?
Doncs mira, fixa't, jo no sé de què va.
No?
No.
Doncs mira, t'ho explico.
Sí.
Ella és una dona molt guapa, molt tal, molt qual,
porta els homes sempre darrere d'ella,
i està enamorada d'un bandoler,
perquè està ambientada a l'època dels bandolers, d'acord?
D'acord.
Però resulta que coneix a un francès de l'exèrcit
de quan estava França invadint Espanya, d'acord?
Que a partir d'aquí, doncs, bueno,
hi ha unes escenes molt de lluita entre un i l'altre,
entre dos homes que es barallen per ella.
Ella se'n va amb un,
a l'altre es queda que només vol tenir-la,
en fi, amor, gelosia, passió, baralles...
Ho estic veient ara, i si és tal com dius.
Sí, és increïble.
És un espectacle, doncs, que està molt bé.
N'hi ha quatre números de ball.
Es balla flamenco, es balla ballet clàssic,
hi ha una orquestra en directe.
És òpera, veritat?
Sí, sí, és òpera, és òpera, sí.
Carmen de Bisset, sí.
La podeu veure al Palau de la Música?
Sí.
Del 9 al 26 de febrer, però atenció,
perquè això del 9 al 26 de febrer queda molt maco,
però no és així.
Ah, no?
No, no, no és així.
He estat indagant i resulta que la podreu veure
el diumenge 9, és a dir, aquest diumenge.
Diumenge, ah, de febrer o de...?
No, no, d'ara.
Ah, del 9 de desembre al 9.
Val.
Al 9, val?
Aquest diumenge la podeu veure al Palau de la Música
a les 6 i mitja, a dos quarts de set.
Però després, ja no la podrem veure fins al gener.
Ah, ostres, doncs aquí fan un salt, eh?
Clar, clar, un salt molt gran,
perquè es podrà veure el dissabte 26 de gener.
Val, val.
O sigui, apunteu-vos.
Sí, sí, clar, perquè...
Si voleu anar-hi, val la pena.
Jo l'he vist, és molt espectacular,
ho fan molt bé.
surten los toros, també.
O sigui, vaja, està molt ben ambientada.
Els vestits que porten tots ells
també són de l'època,
o sigui, que està molt bé.
Val la pena d'anar-hi.
Doncs és que estava dient,
9 de desembre.
Sí.
26 de gener.
D'acord.
I l'última representació era...
Ah, ja l'última?
O sigui, 3.
Sí, per això dic que, clar,
em diu, de 9, del 9 de desembre
al 26 de febrer.
Bueno, per favor.
No, no, no.
No em mengis el coco.
Sí.
A desembre, dia 9.
Gener, dia 26.
I febrer, dia 26, també.
Ja.
O sigui, un diumenge, un dissabte
i un dimarts.
Val.
Per veure aquesta Carmen de Jors Visser,
fantàstica i meravellosa,
que podreu veure al Palau de la Música,
però, bueno,
que no diguin que estan
des del 9 fins al 26,
perquè és mentida, no?
N'hi ha 3 representacions
en aquest espai de temps.
O sigui que
ho deixem,
ho deixem córrer.
Ara.
Un altre que m'agradaria parlar,
un altre,
és un musical
que es va poder veure,
curiosament,
jo el vaig anar a veure
a la Caixa Fòrum.
Ah, al Caixa Fòrum?
Sí.
Aquest estiu,
a Caixa Fòrum
fan coses molt,
molt, molt maques.
O sigui, jo...
I concerts també.
Sí, concerts.
Vaig estar una temporada
que parlava molt
de Caixa Fòrum jo,
aquí en el programa,
perquè realment
fan una programació
molt i molt xula, eh?
N'hi ha concerts,
n'hi ha teatre,
n'hi ha pel·lícules també,
n'hi ha tallers per a nens,
vull dir que
amb el Caixa Fòrum
s'ho curra, eh?
Molt, molt, molt bé.
Doncs jo vaig veure
aquest espectacle
del que parlarem ara,
les dones de Frank,
la vaig veure
al Caixa Fòrum.
Penso que va ser
aquest estiu.
Sí,
sí, aquest estiu
em sembla que va ser.
Llavors,
a partir del 7 de desembre,
o sigui,
el divendres,
es podrà veure
el Teatre Gaudí
de Barcelona.
D'acabar,
bueno, primer,
diguem-ne que
és un repartiment
de quatre dones
que canten
meravellosament
i que interpreten
meravellosament bé.
La Marianne Barahona,
la Mone Teruel,
la Susana Rivalta
i la Txell Suss.
Són aquestes dones
meravelloses
que estan interpretant
les dones de Frank.
Estan dirigides
per la Roser Batalla.
La Roser Batalla
és una actriu,
molt bona actriu,
que fa,
posa lletra
en català
pràcticament
a totes,
pràcticament a tots,
no a tots,
però pràcticament a tots,
els musicals
que venen de fora,
que són de Broadway
o que són de Londres,
ella posa les lletres
de les cançons
en català.
O sigui,
que té la mà trencada
de veure
i de preparar musicals.
En aquest cas,
l'adaptació
de les lletres
és d'ella,
evidentment,
però a més a més
ens sorprèn també
perquè la direcció
escènica
també la fa ella,
la Roser Batalla.
I no és gaire
normal
que la Roser Batalla
es dediqui
justament a dirigir,
no?
De què parlen
les dones de Frank?
T'ho pots imaginar,
no?
És com un musical,
no?
És un musical,
no?
És un musical.
És un musical,
de què parlen?
A veure,
a veure si se t'acut
alguna cosa.
Les dones de Frank,
de què parlen?
Home,
jo suposo que tindrà a veure
el tema romàntic,
totes les exdones
d'un home,
de Frank.
d'un home molt famós,
Núria,
d'un home molt,
molt, molt, molt famós.
Estem parlant de Frank Sinatra.
Ah,
Frank Sinatra,
ah.
Frank Sinatra,
un dels millors cantants
en tota la història
de la música
dels Estats Units.
Doncs això,
la Cris,
la Marina,
la Jou i la Carla
recorden moments
viscuts
a Estats Units
amb la seva joventut
i al costat
de Frank Sinatra.
I parlen una mica,
doncs això,
una mica de la seva vida,
una mica de la seva relació
amb Frank Sinatra.
És, bueno,
és una obra molt maca
i sobretot és que canten
i interpreten meravellosament.
La tens aquí alguna cosa?
Sí.
Ah,
anem a sentir-la.
Aquesta és una cançó francesa
meravellosa.
Aquesta cançó és per tu.
perquè saps que marxar
no vol dir desaparèixer.
Per fi puc cridar,
això és meu,
no ho puc perdre.
Tinc un amor
i ara sé que és per sempre.
Per fi ja he trobat
qui m'estima.
Sense fi.
L'he trobat.
Ja l'he trobat.
L'he trobat.
Ja l'he trobat.
Per fi.
Aquí estan cantant
les quatre a cor.
Sí.
D'això la Núria sap molt
de cantar a cor.
Sí, sí,
m'he quedat amb a l'alí
de pensar,
ostres,
aquí la...
Ah,
és molt difícil cantar a cor,
eh?
Jo ho trobo
que és més difícil
que cantar
una sola persona,
un solista,
un solista, eh?
Sí, sí.
Molt difícil.
Doncs aquestes meravelloses
actrius i cantants
estaran al Teatre Gaudí
des del dia 7 de desembre
amb les dones de Frank,
una obra que a mi em va agradar molt.
No soc una gran amant dels musicals,
però quan estan ben fets
m'ho passo pipa, la veritat.
Què més tenim?
Mira, tenim una cosa,
no l'he vist,
però resulta que
m'han parlat d'ella
uns quants amics
que puc dir que...
Garantir.
Sí,
que puc dir que saben del que parlen.
Sí.
Estan fent al Teatre Capitol
un espectacle que es diu
Les coses excepcionals.
Les coses excepcionals
doncs és una obra
en la direcció
de Sixto Pas Productions,
jo també ja sabeu
que tenen la mà trencada.
És el Pau Roca
qui interpreta aquest espectacle
i, de què va?
Doncs et fa pensar una mica
el Texas de 1984,
ja ha plogut molt,
però et fa pensar
una mica
en justament això,
en les coses excepcionals
que tenim
els éssers humans,
no?
I t'ho passaràs molt bé
perquè, bueno,
ell està en un hospital
i aquí comença
una llista
que fa una llista
de coses excepcionals
en la seva vida,
no?
Sí.
I, doncs,
cada cosa que diu
ha valgut la pena
de viure-la
o de tenir-la,
no?
I
és un espectacle
que et fa pensar
també una mica
de la poca importància
que li donem
al dia a dia
i a les coses
que et passen
al teu voltant,
no?
Que realment
a vegades
no li dones
cap importància
i és important,
diguem-ne,
tenir-la
i tenir-la,
doncs,
bé, no?
Jo crec que val la pena
d'anar-hi a veure-la,
les coses excepcionals,
amb el Pau Roca,
doncs,
explicant això,
aquesta llista
que fa,
doncs,
bueno,
de totes aquestes coses
que per ells
són excepcionals,
no?
I que realment
et fa pensar una mica
en això que estem dient,
no?
que val la pena
de viure el moment
i de gaudir
del moment.
Abans m'has parlat
de la,
de la gran,
gran,
gran espectacle
que estan fent
l'Àngel Jatzer.
Ah, sí,
La jaula de les locas.
La jaula de les locas.
Jo quan la vaig veure
em vaig sortir,
bueno,
encantadíssima,
encantadíssima.
Sí.
La història
és la mateixa
de la pel·lícula,
o sigui,
és la història
de...
Mira,
jo no sé
de què va
la pel·lícula.
És una parella
d'homosexuals
que viuen
tota la vida junts,
evidentment,
i dins de la parella
es veu molt bé
qui porta el rol
masculí
i qui porta el rol
femení.
I
la dona,
la que fa,
la que té el paper
de dona
dins de la parella,
és una actriu,
una cantant,
una stripper,
com li vulguis dir,
perquè tenen
una sala de festes
al damunt
de casa seva
que fan espectacles
tipus
Cabaret.
Vale.
Vale.
I ella,
doncs,
és una de les...
Evidentment,
és la
que dirigeix
tot el cotarro,
no?,
aquest.
Però això no és
el més important
de la història.
L'important de la història
és que tenen un fill
en comú
i resulta,
bueno,
en comú,
no,
en comú no,
és fill
del que fa
el paper masculí
de la parella.
Amb una ex...
Amb una dona.
Vale.
Ha tingut ell
en el seu moment...
Va tenir una parella...
En la seva joventut
va tenir una parella
heterosexual,
va tenir un fill
i per el que sigui
es van separar
i ell es va ajuntar
amb aquest
que està ara
i el nen
ha crescut
amb els dos,
amb els dos.
O sigui,
que té el pare
i la seva mare,
no?,
són els únics
que ha conegut,
diguem-ne.
Bé,
doncs,
el fill resulta
que s'ha enamorat
d'una noia,
que són nòvios,
evidentment,
però resulta
que els seus pares
són
arcaicos,
són,
no sé com dir-ho,
és ell,
el pare de la noia,
és un diputat
ultraconservador,
ultraconservador,
i la seva mare,
evidentment,
és una senyora
de l'altra societat.
Que no la moguis
del seu entorn,
no?
Exacte.
Que aquestes coses
d'avui dia...
No,
no li caven.
de la homosexualitat
i de les parelles
homosexuals
del mateix sexe,
tot això.
Una parella rància,
no?
Exacte,
aquesta és la paraula.
Aquesta és la paraula.
Rància, rància, rància.
Llavors,
clar,
què passa?
Que ells volen casar-se,
el noi i la noia,
i el noi
li diu
als seus pares
que vindran
els pares de la noia
a conèixer
la seva família,
però
que, clar,
que han de fer-ho
de manera
que presentin
el seu pare
de veritat
i la seva mare
de veritat.
Ai!
La seva mare
de veritat
fa anys,
anys i anys
que no...
Que no s'enreda ella.
Que no tenen relació,
no?
Sí.
Però, clar,
no vol.
Això què provoca?
doncs provoca
que
la noia
del matrimoni
doncs ho passi
molt, molt, molt, molt, molt malament.
La noia del matrimoni
et refereixes a...?
A l'Àngel Jatzer,
que és la que fa
l'atzatza,
d'acord?
i, clar,
ella no ho
pot entendre.
O sigui,
agafa una depressió
de cavall
perquè ella
es considera
la seva mare,
la mare del noi,
l'ha criat,
té molt bona relació
amb ell
i el fet
que no pugui
en aquesta reunió
presentar-se
com la persona
que l'ha criat,
com la seva mare,
per ella,
és...
és una gran depressió.
Al final,
bueno,
acaben de parlar
amb la mare
de veritat,
la mare
de veritat
del noi,
la mare biològica,
sí,
diu que sí,
que vindrà,
el qual,
per a la satsa,
que és el paper
que fa l'Àngel Jatzer,
és horrorós,
és un moment
horrorós,
i bé,
i ja no explico res més
perquè en aquesta reunió
em passen moltes coses.
No ho expliquis
perquè jo segurament
la voldré a veure.
Ves a veure-la
perquè t'ho passaràs molt bé,
ho fan molt bé.
Val la pena.
La direcció és de l'Àngel Jatzer,
ell és tan magnífic,
m'agradaria
que poséssim un tros
d'una cançó
que canta,
que m'encanta,
que es diu,
sí,
soc el que soc,
jo soc el que soc,
que allà,
quan la vaig veure,
vaig començar a plorar,
només et dic això.
Tu dius?
Sí,
perquè és,
ho va cantar
amb tant de sentiment,
jo soc el que soc,
que la gent,
jo crec que,
bueno,
tothom,
al mig de l'espectacle,
es va posar dret a aplaudir.
Només et dic això.
I és fantàstic.
és una història
que t'ho passaràs molt bé,
que riuràs molt,
que hi ha aquest puntet
de malangia
i de tristesa,
però realment
val la pena.
L'Àngel Jatzer
és el que fa de Satsa,
que és la mare,
no biològica,
i el pare
li val la banda.
Que l'aprende a cantar
És aquesta la cançó?
No.
No.
Que l'aprende a cantar
No.
Jo soc com soc
i parla una mica d'això,
que ell és homosexual,
però és una persona...
Val,
ja l'he trobat.
Una persona meravellosa,
a més a més.
Sí.
Sí,
l'has trobat?
Crec que sí,
a veure.
A veure,
li tenim sort.
A veure.
Exacta.
Mi creació
única
i libre.
Ven,
entra a mirar
para silbar,
para aplaudirme.
Mi mundo
no es donde pido
que se me respete.
Busco como ser feliz
sin esconderme.
Qué duro es vivir.
Si has de callar,
siempre yo soy lo que soy.
Meravellós,
Angel Yatzer,
cantant aquesta cançó.
O sigui,
el dia que vaig anar,
al públic,
al mig de l'espectacle,
perquè no és ni el final
ni el principi,
es va posar dreta aplaudint.
I ho passareu molt bé.
Jo crec que és un bon espectacle
per aquestes festes
que venen.
Doncs per passar-ho bé
i...
Un altre espectacle
que prorroga novament
i ja no sé
quantes prorroges ha fet
i la veritat
és que prorroga perquè funciona.
Home, clar,
si no, no prorrogaria.
Al Teatre del Raval
estan fent
des de principis de temporada
perquè va començar
el dia 22 de setembre.
O sigui,
mira si han prorrogat.
Bastant, eh?
Sí, sí.
Estan fent
La Dona de Negra.
La Dona de Negra
és un espectacle...
Jo la vaig veure
en el seu dia
fa anys,
fa anys,
per a l'Emilio Gutiérrez Cava,
interpretada per
l'Emilio Gutiérrez Cava.
la vaig veure,
penso que,
la Villarroel.
Em va agradar moltíssim,
moltíssim,
moltíssim.
Està basada
en una novel·la
de Susan Hill
i és un espectacle
que comença
de manera inquietant,
d'acord?
I va guanyant intensitat
fins a arribar
a un final,
diguem-ne que terrorífic.
és molt difícil
fer que el públic
passi por
al teatre.
És molt difícil.
Sí, sí, sí.
Quan jo la vaig veure
amb l'Emilio Gutiérrez Cava
vaig passar por.
Vaig passar
molta por.
I al final
és un cop d'afecte
molt, molt fort.
En aquesta ocasió,
La Dona de Negra
està interpretat
per el Carlos Vicente
i el Gerald Clavell.
mira si em va agradar
l'obra
que una de les vegades
que vaig anar
a Londres
a veure teatre
perquè a Londres
vaig
sempre que puc
a veure teatre
estava en Carsell
i vaig anar
a veure-la.
Bé,
tinc una anècdota
molt...
Jo a l'anglès
tinc un anglès
molt, molt,
molt dolent.
Molt dolent.
Macarrònic, no?
D'aquest.
Ah, sí.
Jo crec que no arriba
ni a macarrònic.
la qüestió és que
em vaig seure
a la cadira
que em tocava, no?
I un senyor
va estar a mitja hora
intentant
dir-me alguna cosa
que jo no entenia
absolutament res, no?
I al final
de molt parlar
i de molt fer gestos
que és l'universal
el que m'estava preguntant
és si podia posar
a l'abric
allà
penjat
a la cadira
de davant meu
que estava buida, no?
D'acord.
Doncs l'anècdota
és que quan
quan va acabar
l'obra
el senyor
es veu que
es va quedar
a quadros
i em va dir
també mitja hora
per entendre-ho
que com és
que havia agafat
per veure una obra
d'aquesta
si no en tenia
res a l'anglès, no?
Sí.
I clar,
jo li vaig explicar
com vaig poder
també
que és que
l'havia vist
aquí a Barcelona
que m'havia agradat molt
i que per això
volia veure-la
a Londres
cal dir
que em va agradar
molt més
l'adaptació
i la posada
en escena
de la Villarroel
que la que vaig veure
a Londres, eh?
Sí?
Sí.
I en aquesta ocasió
doncs bueno
el Teatre de Raval
torna a prorrogar
La dona de negra
és una obra
una obra
jo diria que
per passar una mica
de por
una mica, eh?
Perquè ja dic
que el teatre
és molt difícil
de passar por
i que val la pena
d'anar-hi
i ja dic
la bala
realment la bala
el què?
el que estiguin prorrogant
Home, des de setembre
des de setembre
cada vegada
o sigui
normalment
són un mes
que estan les obres
i ja porten
unes quantes prorrogues
o sigui
que val la pena
d'anar-hi a veure-la
i després volia parlar
d'una obra
ja per acabar
que és una
és una meravella
sí
però
bueno
és veritat
jo crec que hi ha obres
que no passen mai
de moda
mai
són clàssics
te n'ha de dir els clàssics
sí
però
en aquesta ocasió
no estic parlant
d'un clàssic
com Shakespeare
com Molière
no
estic parlant
d'una obra
que es va
es va escriure
el 1882
o sigui
en el nostre segle
bueno
en el passat
no?
1982
ah
en el 1982
sí
ah
havien entès
1882
no no no
el 1982
tu no hi eres
no?
no no no
bé
doncs
però que fa poc
relativament
sí sí
home
clàssic
estic dient
que és un clàssic
perquè és una de les obres
que més han representat
al llarg
de tots aquests anys
no?
en aquesta ocasió
aquest
aquest any
2018
torna a Barcelona
és una de les comèdies
més emblemàtiques
dels últims anys
estem parlant
de
pel davant
i pel darrere
de Michael Fryan
sí
el títol
original
és
Nois off
i
ja dic
la van escriure
el 1982
el Michael Fryan
fa
més o menys
més o menys
vuit anys
que es va poder veure
l'última vegada
a Barcelona
s'ha vist en castellà
s'ha vist en català
bueno
s'ha vist de totes les maneres
no?
i en aquesta ocasió
aquest pel davant
i pel darrere
ve de la mà
d'un home
que sap molt de teatre
i que a més a més
sap molt de fer riure
el públic
que és el Paco Mir
sí
Paco Mir
és el que dirigeix
aquesta obra
és una versió
del Paco Mir
està dirigida
per Alexander Herold
que també és
un especialista
en comèdies
i la veritat
és que
val la pena
d'anar-hi
a veure-la
aquesta obra
s'ha traduït
a 28 idiomes
Déu-n'hi-do
poca broma
poca broma
28
l'han fet
arreu del món
l'han vist
més de
12 milions
de persones
al llarg
d'aquests anys
i l'hem vist
aquí a Barcelona
l'hem vist
interpretada
per molta
molta gent
meravellosa
tota ella
el 85
per exemple
que va ser
la primera vegada
es va veure
al Teatre Condal
i
entre
entre d'altres
estava
el Juanco Puig Corbè
que ara ja no es dedica
al teatre
ara és
polític
no?
estava
el Mario Gas
que ara està a Madrid
per cert
amb dues obres
en cartell
del Mario Gas
Don Mario
estava la Montse Guallar
que era una nena
en aquella època
en el 85
en fi
que aquesta va ser
la primera vegada
que el públic de Barcelona
va poder veure
pel davant i pel darrere
i després
han fet moltes
moltes vegades
o sigui
el 96
també
amb una traducció
del Paco Mir
es va veure
al Teatro Goya
amb la Mercè Comas
de la Belfolk
amb el Joan Crosas
o
bueno
amb els millors
sempre
i és una comèdia
molt divertida
ja en parlarem
a veure si podem parlar
amb algú
que estigui dins
de la comèdia
i perquè val la pena
de
de parlar
és la història
no sé si l'has vist
tu alguna vegada
de les que s'han fet
no
no l'has vist
bé
és la història
molt divertida
de les coses que passen
em sonen
o sigui
em sona
d'haver-ho escoltat
de dir
i ara fan
o sigui
d'haver-ho sentit
que la feien
però no d'haver-la vist
bueno
és que ja dic
l'última vegada
que es va veure a Barcelona
fa uns 8
9 anys
o sigui que
però s'ha vist
moltes vegades
a Barcelona
és
la representació
d'un espectacle
o sigui
el públic
veurà
el que passa
davant
o sigui
en l'escenari
evidentment
en l'escenari
la primera part
passa tot
a l'escenari
estan representant
una obra
i bueno
hi ha un joc
molt xulo
molt de riure
i molt de tal
i després
a la segona part
resulta
que el que veurà
l'espectador
el públic
és la part
de darrere
de l'escenari
ah
que guai
és a dir
quan els actors
estan
entre cametes
i que
passen coses
i tu ho saps
no?
que passen coses
no?
que potser
un resulta
que es posa malalt
o que l'altre
ha d'anar
a pixar
i li toca sortir
que un
que
els egos
dels actors
doncs també
estan allà
polulant
i passen coses
llavors
és super
super divertida
i jo crec
que val la pena
d'anar-hi
a veure-la
perquè
ho passareu
molt
i molt bé
o sigui
pel davant
i pel darrere
ja
aquest clàssic
de l'humor
ja podeu
anar a veure-ho
i està
al Teatre Borràs
i jo crec
que
aquest també
prerrogaran
m'imagino
perquè l'obra
és molt bona
hi ha un gran repartiment
que ja en parlarem
un altre dia
del repartiment
sí
perquè
pensava que no ho diria avui
eh Maica
però ho hem de deixar
avui ha durat
tota la tercera hora
el programa
ja no puc allargar
allargar més
tenim més coses eh
tenim més coses
i la veritat
és que
aquest mes de desembre
que són dies
curiosament
curiosament
Núria
sí
el mes de desembre
és un mes que baixa
la taquilla
baixa?
sí
és molt curiós
baixa la taquilla
del teatre
jo suposo
que és que la gent
està
més per
el Nadal
sí
pot ser
per els regals
per els dinars
per els sopars
i per tot això
i
la taquilla del teatre
el mes de desembre
baixa
i per últim
recordeu
estan fent encara
mare mar
el poliorama
un musical
preciós
de Shakespeare
de Lluís Jack
que explica
la història
una mica
com explicava Shakespeare
dels immigrants
Maica
ho deixem aquí
gràcies
gràcies a tu
i
fins la propera setmana
adeu
gràcies
ràdio
i ens
per estar aquí
amb nosaltres
una setmana més
aquesta més
curteta
només 3 dies
avui som dimecres
5 de desembre
demà
és festa
és festiu
gràcies per sintonitzar
ràdio d'Esvern
tornarem
dilluns
a la mateixa hora
més entrevistes
notícies
amb més curiositats
fins llavors
passeu un bon pont
sigueu feliços
i sobretot
somrigueu
Música
Música