L'Espanyol va guanyar ahir a Màlaga 1-2 i suma 40 punts que l'apropen a la permanència. Alemanya, títol de Lliga per al Bayern de Múnich.
A la volta ciclista a Catalunya, avui, tercera etapa, entre Banyoles i la Molina, arriba la muntanya i podria ser que també la neu. Avui també s'entreguen els Premis Laureus, en què Marc Márquez opta al guardó d'esportista revelació. En envol Granllesa de Mar de Lleó i l'Alerta i Barceloneta juguen a la piscina del Pro Reco italià a les Champions de Bater Polo.
I pel que fa al temps, el dia s'ha llevat avui més fred, al migdia les temperatures també quedaran més curtes, núvols al nord-est i oest encara més inestable al temps. I la nevada persistirà a la cara nord del Pirineu, tot plegat anirà acompanyat de vent, mastral a l'Ebre i tramuntana a l'Empordà. Pel que fa a temperatures, ara tenim 9 graus a Barcelona, 11 a Tarragona, 5 a Lleida i 5 també a Girona.
Just a la posta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10, aquesta hora comença al Just a la Fusta d'avui dimecres 26 de març. Un programa que tenim moltes coses, començarem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa.
I parlarem del temps, avui que ens hem llevat a Montselclar i amb més fred amb el Carles Bernadere Rius. A més a més parlarem també avui cap a les 11.10 del documental del mes que es projecta aquest divendres a l'Ateneu.
I cap a dos quarts de dotze farem tertúlia esportiva. Avui per parlar del clàssic de diumenge i també del pàrtit que es juga aquest vespre o del Barça Espanyol que serà dissabte. Molts temes avui per a la tertúlia esportiva que farem com sempre amb el Carles Hernández i Rius, l'Emilius Casó, el Sebas Elias i l'Enric Riba.
i encara més coses parlarem també d'actualitat política. Farem el repàs semanal amb el Sebastià Baselies en diferents àmbits, des d'aquí fins a altres llocs del món. També parlarem de l'Ateneu amb el seu president l'Albert Macià i de llibres amb la Silvia Nabó. T'ho heu plegat des d'ara i fins l'agona del migdia.
Comencem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, parlem del ple municipal que es farà aquest dijous demà. Exacte, és el ple municipal corresponent al mes de març i l'ordre del dia inclou un gran nombre de punts relacionats amb qüestions pressupostàries, qüestions internes de l'Ajuntament.
a més de l'aprovació definitiva del funcionament del Consell Municipal de Salut de Sant Just i l'aprovació inicial del reglament intern del Servei de Collida de Benestar Social. En clau econòmica, com comentàvem, es donarà compte de la liquidació dels comptes de 2013 seguint els criteris de la nova llei de l'administració pública local. També es reconeixerà la despesa de 2013 que passa a pressupost de 2014, és a dir, el resultat de la liquidació pressupostària que en complement de la llei d'estabilitat pressupostària
obliga els ajuntaments a destinar l'import de la liquidació a amortitzar l'endeutament. El plenari també inclou l'aprovació del marc pressupostari dels propers 3 anys i, d'altra banda, es demanarà l'aprovació del plec de clàusules per la contractació i licitació del servei públic de manteniment d'infraestructures d'aigües residuals i pluvials.
A més d'altra banda, els grups municipals de l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, presenten una moció sobre la campanya per una Catalunya social. És l'única moció de l'ordre del dia. La sessió serà demà a les 7 de la tarda. L'Ajuntament, com sempre, és oberta a tothom. I un cop debatuts tots els punts de l'ordre del dia, es podran fer prems i preguntes per part dels regidors i també del públic que hi existeixi.
Serà demà dijous la primera notícia d'aquest matí. Tenim més qüestions i parlem ara, per exemple, de l'institut. Sí, perquè avui hi ha una nova vaga convocada pels estudiants de secundària i d'universitat catalans i el seguiment que s'està fent d'aquesta protesta a l'institut és molt desigual. La major part dels alumnes que secunden la vaga al centre són alumnes de tercer deso, que és el primer cop que se'ls permetia fer vaga.
Pràcticament tots els estudiants de tercer han faltat avui a classe. De quart és només la meitat segundant la protesta. Per tant, hi ha la meitat d'alumnes que estan fent classe a l'institut. I a primer i segon de batxillerat, el seguiment de la vaga és minoritari. De segon, per exemple, hi assisteixen tots els alumnes, segurament perquè tenen la selectivitat bastant a prop. Mentre que primer, dels tres grups que hi ha, només n'ha faltat un. Tot i això, segons fons de l'institut, per demà hi ha convocada una altra protesta i és probable que els estudiants que no la segunden avui ho facin demà.
Aquesta vegada es convoca per denunciar la llei verd, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, per reclamar beques, la gratuïtat de les matrícules, dels llibres i del transport pels estudiants de famílies treballadores, també contra la falta de places i la degradació de la formació professional i també per dino al decret de plantilla.
Sempre passant aquestes vegades hi ha diferents manifestacions convocades i a Barcelona i a Tarragona hi haurà dues manifestacions simultànies a les 12 demà a Barcelona a la plaça Universitat i a Tarragona a la plaça Imperial.
Molt bé, doncs és una altra de les notícies d'aquest matí. Acabem parlant d'una altra qüestió, parlem d'esports i valors, no? Sí, exacte, perquè ja s'han obert les votacions als Premis Protagonista 2013, que recordem que està anomenada la Festa Tornet Joan Petit, que es va fer l'any passat a Sant Just. Els Premis Protagonista els atorga el bloc esportiu d'OK Patins a Copse Stick i és un reconeixement a la festa que es va organitzar l'any passat
a càrrec de la Fundació Amics Joan Patindens amb Càncer i l'OK Club Sant Just en la seva tretzena edició. Aquesta setmana, en quatre dies, s'acaba el període per votar el protagonista 2013. És un premi que vol destacar la part humana dels candidats més que potser la part esportiva, victòries o estadístiques positives.
La transgena Festa Torneig Joan Petit està nominada juntament amb 6 candidats més, Leo Messi, Paco Carrion, Ariadna Jiménez, Joaquim Ruira, el Club d'OK Banyoles i el Manchester Roller Hockey Club. Si voleu votar-ho podeu fer directament a través del blog a copsdestic.blogspot.com i els resultats subtinguts d'enquesta popular representaran el 50% del resultat final, perquè l'altre 50 el decidirà un jurat especialitzat format per 10 persones vinculades al món de l'OK.
Molt bé. A més, ahir vam veure que anava prou bé la cosa. Esperem que d'aquí a divendres... Sí, ho canassarem. Aquesta setmana, en principi, s'acaba. Suposo que ho podrem dir ja, si no, aquesta setmana l'acabaré. Dilluns mateix.
Tot i que aquesta és la part popular. La part de jurat no sé quan es votarà però m'imagino que d'aquí pocs dies ho coneixerem. Doncs estarem pendents. Ara és moment de fer la punt musical d'aquest matí. No sé si m'entrarà bé aquesta música que tinc preparada. Concert, disc?
És un nou single que han tret The Pains of Being Pure at Heart que titula Simple and Sure. Llavors, és que he pensat que hi ha bastants concerts els propers dies, dic va, no m'avanço i faig una mica de novetats també. I tot i que ahir vam parlar també del nou disc de Mishima, però avui parlem d'aquesta novetat, d'aquesta cançó que han tret The Pains of Being Pure at Heart, els coneixes, Andrea? No, no em sona.
Espera, és que no sé per què em sonen així entretallats, ara mirarem d'arreglar-los. Són un grup molt poc que m'heu de conèixer fa un parell d'anys i que bé, tot que sembla que van sorprenentces i van intentant millorar i ara presenten també un nou videoclip amb aquesta cançó que és un avançament del disc que publicaran el 13 de maig i que el presentaran a Barcelona a principis de juny. El disc és com una mena de...
de sopar ambientat com si fos un sopar original. I és en blanc i negre, és molt curiós, com està fet és curiós de veure. El videoclip és així? Sí, és jugar una mica amb el tema de com si fos antic i llavors amb moviments i fa riure. Com es diu aquesta cançó dius? La cançó es diu Simple and Sure.
We should be our king and our lord We should be...
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
i Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de Televisió, Esports, Bandes Conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i aixins de concert o cinema.
50 anys del Concili Baticà II.
Veus de la Perròquia repassa en aquest curs 2013-2014 d'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església Catòlica i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la Perròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta.
Ah!
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen tres minuts d'un quart d'ons, és moment de repassar més qüestions. Ens posem al dia de l'actualitat, per això saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, avui el tema del dia, diguem que els diaris sí que estan en record, no? Sí, exacte. I avui tenim unes portades molt gràfiques per il·lustrar aquesta notícia. De fet, el punt avui ens diu diàleg marca Espanya, el Tribunal Constitucional diu no a la sobirania de Catalunya i accepta un dret a decidir tutelat per l'estat espanyol.
De fet, el punt avui ha triat la declaració de sobirania del dreta de si del poble de Catalunya, aprovada al Parlament, i és el que podem llegir en portada. I el primer paràgraf, sobirania, el poble de Catalunya té per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà, doncs el veiem directament atatxat.
fent al·lusió a la decisió del Tribunal Constitucional. Al diari Ara també una portada molt gràfica. Veiem el primer paràgraf, les primeres paraules d'aquesta declaració de sobirania. Diu que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà. Aquest és el titular destacat i just a sota, en negre, amb un fons negre, llegim el Tribunal Constitucional. Diu no. Aquesta és la portada del diari Ara. De fet, no hi ha cap altra notícia. Al punt 8 tampoc.
El periódico i l'avantguàrdia ho tracten d'una manera més discreta. El periódico, el Constitucional nega la sobirania catalana, el debat jurídic sobre la consulta avança, el Tribunal considera inconstitucional de forma onànima part de la declaració del Parlament i la sentència condiciona el dret a decidir a l'impuls d'una reforma de la Carta Magna. Per últim, l'avantguàrdia també...
amb un titular molt similar, de fet el del periódico ens diu que el Constitucional nega la sobirania a Catalunya. L'alt tribunal admet que es pot convocar a una consulta si s'ajusta a la legalitat. I és aquesta la notícia, sense dubtar, de la jornada d'avui als diaris. Molt bé, Andrea, doncs actualitzem més informació amb els digitals. Notícia tràgica d'aquesta matinada. Tots els digitals obren amb aquest tema i, de fet, la posen, és a dir, ocupa tota la pàgina horitzontal, per entendre'ns. La mort de quatre germans entre 3 i 12 anys en un incendi a casa seva al Vendrell.
4 menors d'una mateixa família per tant han mort en aquest incendi. La població del Baix Penedès, el pare dels nens està hospitalitzat, està greu i 3 membres més de la família han quedat ferits lleus. El conseller d'Interior ha explicat que la policia científica ja està investigant l'origen del foc i segons uns testimonis els membres de la família havien ocupat l'habitatge després d'haver estat desnonats.
Una notícia esgarrifosa, que és la més destacada d'aquest matí. La resta són reaccions, encara, al que ens comentaves ara, Andrea. Tornem cap als diaris en paper i ens fixem en les imatges del dia, les imatges de les portades. Què tenim? Són portades demogràfiques i, de fet, el punt avui i l'ara.
No hi ha foto. No hi ha foto, però el que sí és que al punt avui veiem directament els primers paràgrafs d'aquesta declaració de sobirania i pel dret a si del poble de Catalunya. Això és el que trobem al punt avui. Ara no tenim fotografia, però també, com dèiem, veiem una imatge destacada amb aquests fons vermells i negres per destacar els titulars del Tribunal Constitucional.
D'altra banda, a l'avantguàrdia veiem una imatge de Barack Obama. Ara en parlarem, perquè ahir va menysprear el poder de Rússia i el veiem amb una fotografia amb un ram de flors, com si estigués a l'hora d'un ram de flors, en la cimera de seguretat nuclear a l'Aia, que va ser el primer.
que està monopolitzada d'alguna manera per aquesta relació amb Moscou. També veiem una imatge de la Serra de Família recorregut amb turistes russos per Barcelona i una imatge d'Undriano Mallenko traient la targeta vermella famosa a Sergio Ramos en clau esportiva. Ens diu que la vanguardia ha emportada un partit a Ramos pel penal a Neymar.
i al periódico dues imatges únicament. Una d'aquestes fotos fa referència al Barça i al seu president Bartomeu anuncia reforços per a la temporada que ve o anuncia ahir al fòrum primera plana que organitza el periódico, 60 milions per fitxar. I per últim veiem un moment, el moment en què Adolfo Suárez era enterrat ahir a la catedral d'Àvila i també veiem l'apitafí i una de les frases que llegim a l'apitafí és la concòrdia va ser impossible.
Doncs són les imatges del dia d'avui dimecres 26 de març. Tenim més coses perquè el que fem és obrir plena internacional. Andrea, on ens portes avui? Doncs parlem de la cimera que va tenir jo que es va fer ahir a l'AIA i les declaracions que va fer el president dels Estats Units Barack Obama pel que fa a Rússia. Diu Obama menysprea al poder rus, és el que trobem a la primera plena internacional de vanguardia.
La comunitat internacional pacta mesures contra el terrorisme nuclear. Els Estats Units gallegen davant Rússia. Rússia és un poder regional que amenaça alguns dels seus veïns més propers no per la seva fortalesa, sinó per la seva debilitat. Això és el que va dir ahir Barack Obama al final d'una cimera internacional sobre la seguretat nuclear, que s'ha vist gairebé manipulitzada per la crisi a Moscou. També va dir, nosaltres tenim una influència considerable sobre els nostres veïns i en general no hem d'envair-los perquè cooperin amb nosaltres.
Les seccions de Rússia són un problema, sí, però no l'amenaçat número 1 per a la seguretat nacional dels Estats Units. Això és el que va dir Ibarak Obama, més preocupat per la possibilitat d'un atac terrorista nuclear a Manhattan. A la Casa Blanca també, llegim a l'avantguàrdia, veu un gir fonamental en l'actitud cap a la seguretat nuclear.
És això el que trobem com a notícia principal avui als diaris, les declaracions sobretot de Barack Obama a la cimera de l'Aia. I ara ens acostem una mica cap a casa, ens anem cap a Portugal, perquè ens diu que el país rescata el seu heroi més desconegut de la revolució del 74. Portugal va descobrir ahir el seu heroi desconegut al caporal de l'exèrcit que el 25 d'abril de l'any 74 va desobeir l'ordre sota amenaça de rebre un tret.
de disparar contra la columna de Salgueiro Maia, que liderava els revolucionaris al centre de Lisboa, al centre de la capital, el màgic dia que va posar fi sense sang a 48 anys de dictadura. En vigílies del 40è aniversari, un llibre dels periodistes Adelino Gómez i Alfredo Cunha treu de l'anonimat el caporal José Álvarez Costa. La seva versió és la d'un home d'un poblet del nord que es va revelar per salvar la pell i es veu que quan li van dir que podia marejar una medalla va contestar que volia anar-se'n a casa, després va treballar en una fàbrica i ara està jubilat.
i el ja mort capità Salgueiro Maia, que era contra qui revelava aquest home, aquest heroi, la va definir com la insubordinació més bonica de la revolució dels clavells. És una notícia també que trobem avui. Doncs interessant, sí, sí. Tenim a la premsa les pàgines internacionals. De aquí ens anem ara a saber què passava un altre 26 de març de fa més anys.
Per exemple el 94, fa exactament 20 anys SEAT perdia gairebé 50.000 milions en el primer trimestre. La direcció de Volkswagen es replantejava tota la seva estratègia davant de la imparable sangria de la marca espanyola.
Després també la mobilització dels joves que s'estenia a les ciutats de França. Era la mobilització juvenil contra el contracte d'inserció professional promogut pel govern baladur per fer front a la desocupació i doncs semblava que desenes de mitjans de estudiants havien manifestat a París i també a les principals ciutats franceses.
I s'entrevistava també a Mario Vargas Llosa, que era nou membre en aquell moment de l'Acadèmia Espanyola, que deia que s'havia mitificat la revolta zapatista de Chiapas, per exemple. Era la declaració que es destacava d'ara fa 20 anys, el 26 de març del 94.
En fa 15-26 de març del 99, Escalada Bèlica delotant a Sèrbia, nova onada d'atacs, mentre Solana declarava que la caiguda de Milošević no era un objectiu militar. Iugoslàvia enduria el seu discurs i trencava relacions amb els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i França, mentre Casso i Izquierda Unida reclamaven un ple sobre la crisi.
i Telefònica anunciava rebaixes de fins al 20% en les seves tarifes no locals, continuem Andreia amb aquestes històries que apareixen de tant en tant amb el tema telefonia que ens fan veure que ens han enganyat algunes coses. Possiblement hem viscut molt enganyats. Eren els preus de les trucades internacionals que baixarien un 13%
Les interprovincials farien un 20% i les provincials un 10%. Semblava que baixaven els preus, suposo que tots estàvem molt contents i després es van inventar les tarifes planes i abans en altres països. El Rini i el Meij, Cazapatero i Aznar negociaven el traspass de poders. El líder socialista exigia al president amb funcions que no hipotequés la seva política exterior.
i el Celtic deixava fora d'Europa el Barça. Un empat eliminava els blaugrana, ara fa exactament deu anys, que només tenien opcions de guanyar la Lliga.
I acabem aquest repàs amb la portada de la vanguardia de fa 5 anys, 26 de març del 2009. Els estudiants plantaven cara als piquets antivolònia. Desenes de tancats aconseguien adorar una facultat de l'UB amb més de 5.000 matriculats. Areu advertia que la manifestació d'aquell dia no podia baixar per la Rambla i Saura oferia la sessió d'un càrrec policial, tot i que CiU i PP demanaven la seva dimissió.
I començava un Mundial amb possibilitats per Alonso, també un apunt cultural a Barcelona que recordava Guiti Solo, el poeta cantat. I després de la Maroteca és moment de tornar als diaris d'avui, ens fixem ara en les contraportades.
De vegades es mira més la contraportada que la portada. Hi ha gent que comença el diari pel darrere i no t'has de mirar la resta. I ara encara més. Comencem pel diari ara, que és l'article de setmana. Avui el titula uns funerals de final de règim.
Avui ens parla de la mort d'Adolfo Suárez i dels resultats electorals a les municipals franceses. El primer article de Funció parla d'unitat. Unitat, aquest estat la consigne que ha presidit els actes en memòria del president Suárez, unitat per uns istants de la classe política, simbolitzada les retirades imatges de Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, malgrat que els seus rostres deixaven clar les poques ganes que tenien d'estar junts. També unitat d'un país,
Junts per homenatjar el president que va liderar la transició i unitat en la presa de decisions a partir del mitjà del consens, que s'ha arrossegat durant dècades contra moltes evidències i ha condicionat el normal exercici de la confrontació democràtica. També ens diu que la capacitat d'anticipació de Suárez contrasta amb el caràcter burocràtic de la política actual.
I el segon article titulat Gent gran ens parla de Marine Le Pen que ha tingut un bon resultat a les municipals franceses perquè com diu Le Monde és l'única capaç de connectar amb les víctimes de la crisi, els oblidats de la globalització i els assebuts que van creure en els canvis de 2007 amb Sarkozy i el 2012 amb Volant. Diu que la democràcia està malalta a la vella Europa i assegura el problema no és que els ciutadans desconfiïn dels polítics, és que els polítics ni compten amb els ciutadans ni els reconeixen.
Molt bé, Ramoneda, com sempre, anem d'aquí al periòdico on llegim una pregunta. Està d'acord amb la pensió que cobra? Avui entrevisten a Lluís Escobar, el comptable altruista, així el defineix la Gemma Tremulles. Després de trobar un error en el càlcul de la seva pensió, ha decidit ajudar els altres a detectar-ne. Diu que l'octubre del 2012 Lluís va anar a la trasloraria de la Seguretat Social del carrer de l'Art del Teatre de Barcelona per tramitar la seva jubilació i allà va començar una història que encara no s'ha acabat.
Em van començar a ingressar a la pensió però aquella xifra no quadrava amb els càlculs que jo tenia al cap. No soc laboralista però he estat un comptable de maneguit durant 43 anys i alguna formació tinc. Vaig demanar la vida laboral i les bases de cotització i vaig veure que del gener del 98 al febrer del 99 figureva una base de cotització de 0,00. Per això cobrava menys. El següent pas va ser tornar a la tresoreria. La primera persona que em va atendre em va dir que allò significava que l'empresa no havia pagat durant aquell període i punt.
Diuen que van tractar d'ignorant, vaig insistir i al final van admetre que podia ser un error de les bases de la seguretat social. Em van demanar que fes la reclamació per escrit i així ho vaig fer. I al cap d'un mes em van donar la raó i em van adjuntar a les noves bases amb la pensió actualitzada. I explica la seva història a través de la seva experiència, com s'està fent també per ajudar altres pensionistes que potser també es poden trobar amb problemes similars als seus. La història de Luis Escobar a la contra del periòdico.
Molt bé.
Més històries de l'avantguàrdia de la selva, hi ha pacificadors, corbs, policia i elefants ebris. Avui entrevisten Pablo Herrero, sociòleg, antropòleg, atòleg i primatòleg, per tant d'animals en sap una estona. Diu que hi ha nombrosos casos d'altruisme en altres espècies, no només als ximpanzers, diu fins i tot una llei de dependència de la selva.
Molt al contrari del que se sol pensar, si hi ha individus que no es poden valer per si mateixos, la resta del grup els ajuda i els alimenta. No els deixen morir. Una classe de ratpenat que s'alimenta de la sang del bestiar fa transfusions als que no poden sortir a alimentar-se. Un bon obo podia escollir entre menjar-se el dinar sol o obrir un compartiment i compartir-lo. Tots van optar per la segona opció, per compartir-lo.
Diu que no regeix a la selva la llei del més fort. Hi ha competició però abunda molt més l'altruisme, la generositat, la bondat, el suport mutu, és a dir, una gran quantitat de comportaments prosocials. I també assegura que tots els primats demanen perdó. Els ximpanzers mostren la mà oberta, diu no porto pals ni pedres, és la seva manera d'anar amb son de pau, i a la selva diu que també hi ha la figura del mediador. Per tant, avui una entrevista molt interessant amb Pablo Herrero, que publica ara Jo Mono, un llibre sobre animals.
Molt bé, curiós també si més no. I acabem amb Valp una bui, un titular que diu els esclaus feien jazz amb tot.
Per què no una tenora? Doncs avui, a la contra del punt avui, trobem una entrevista amb Jordi Guixer, que és músic i acaba d'editar el seu primer disc, Silenci Blanc. Té 27 anys i en fa 15 que toca la tenora. Per tant, defensor d'aquest instrument, és un jove valor conegut en el món de la copla tradicional, però sorpresa en el seu primer disc, Silenci Blanc, unint tenora i jazz amb arranjaments del compositor Esteve Molero.
Tenia ganes de fer una cosa diferent, alguna cosa amb la tanora que no fos amb la copla de sempre i vaig aprofitar el projecte de final de carrera per provar-ho. Li vaig proposar a l'Esteve Molero, compositor i arranjador de jazz, si em podia donar un cop de mà i posar la tanora al jazz i vam estar treballant a veure què s'hi podia fer.
Sabíem que volíem una base jazzística, de bateria contra baixi guitarra i afegir-hi la tenora, que és el que havia de tenir per força un protagonisme especial. Diu que és l'únic instrument melòdic, llavors hi vam afegir el trombó i el saxo per acabar de rodonir. Per tant, música tradicional de la tenora barrejat amb el jazz. I aprofitant també en aquesta entrevista per parlar de jazz, diu que no pot ser que una ciutat com Barcelona només tingui quatre llocs on toquin jazz. Molt bé, doncs una entrevista interessant. Avui és dia de bones contres, Andrea.
I d'aquí ens n'anem a la notícia curiosa del dia que passa pel món de la música, tot i que és una mica diferent del que estàvem sentint ara o del jazz i tot plegat. Sentim el so una mica entretallat, però bé, en tot cas és per il·lustrar una notícia que parla, una notícia curiosa del dia, que avui ens parla d'una discoteca silenciosa que triomfa a Londres. Aquest és un vídeo de la discoteca, eh?
Està situada a 69 metres d'un dels edificis més alts d'Europa i els seus propietaris farden de no molestar els veïns. Hi ha imatges, veus finestrals en tota la seta dels peus. Diu que quan hi entres la discos estan en silenci. A l'entrada de la discoteca el que fan és repartir-te uns auriculars on pots escollir quina sessió escoltar.
i els assistents poden escollir entre música pop, ritme en blues, hip hop o dance, només canviant el color de l'auricular que s'il·lumina en la foscor. Com que s'il·lumina, pot saber quines persones estan escoltant la mateixa música que tu i per tant tenen gustos semblants o t'hi costes o a lligar o a ballar, perquè ballar és igual, no com el del de costa que pots estar escoltant una altra cosa. La dictadura silenciosa té l'avantatge que si vols parlar amb algú no cal cridar, suposo que crides igual perquè sents la música a tope,
Només cal, però, que et treguis llavors els auriculars. Si te'ls treus i parles, parles com el millor que em silenci. Molt bé. Sentiràs per això com molta gent canta diverses sessions a la vegada, això sí. Entrar-hi costa 40 euros, poca broma.
i s'està convertint però en un lloc molt popular per les seves magnífiques vistes, el que dèiem ara, el vídeo es veu, de la ciutat i una idea molt curiosa. A més, clar, tot fosc, no? I tot d'auriculars il·luminats, és molt curiós, de veritat. Clar, no, però és molt xulo, m'agrada molt això. Una bona idea, eh? A veure si el copien també aquí més a la vora. També ha de ser marquit veure, no? Com la gent balla a diferents... Clar, clar, és que és molt curiós. Això a Londres es diu. A Londres, sí, sí, sí. La planta 69 d'un edifici. Doncs estaria bé que ho portessin aquí.
A veure, proposa-ho Andrea, mira, ja tens una idea per a un negoci. Que vagi bé, bon dia. I d'aquí el que fem és fer el recull de premsa d'aquest matí.
Passen vuit minuts de dos quarts d'ons, és moment de fer ara el recull de premsa que fem cada dia, destacant diferents articles interessants. Per exemple, avui al Periódico ens aturem a les primeres pàgines, on se'ns parla de la novetat, el decret que es va provar ahir, pel qual els directors d'escoles i instituts agafen el control dels centres.
Es parla amb diferents testimonis, per exemple amb Francesc Quim Bernon, que és professor de pedagogia de l'UB, que diu que l'èxit el dona l'autonomia pedagògica. Jaume Aguilar, president de moviments de renovació pedagògica, diu que és un decret necessari però en pegues. Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Vufill, que diu que falta saber com s'ha valorat el director. O Marc Sangüesa, de la Federació d'Educació de Comissions Obreres, que es pregunta què passa amb el claustre i els pares.
El president de la FAPAC, Àlex Castillo, diu que és un bon pla si s'acaben les retallades, o Anna Elvira Sánchez, secretària d'USTEC, que diu que aquest decret només pot ser retirat.
Rigau permetrà als directors escollir fins a la meitat de la plantilla a partir del curs pròxim. La renovació del personal, segons el seu perfil, es farà a mesura que surti en vacants. I el que es planteja també d'aquest article a doble pàgina, de Maria Jesus Ibáñez, és que qui avaluar el CAP, segons els experts, al decret també hauria de preveure una valoració del director.
De fet, cada cop hi ha menys directors d'escola que sumeixin la responsabilitat perquè ningú més la vol desenvolupar com passava fa no tants anys. Això és ja una cosa residual, afirmava recientment la consellera d'Ensenyament.
Està científicament comprovat que cada vegada més són necessaris els lideratges forts, però també els lideratges distribuïts a aquells que saben crear equip amb els mestres i amb els pares. Subratlla Ismael Palafín, director de la Fundació Jaume Bufill.
I també que la mesura s'ha de vigilar que no sigui una introducció de les idees sobre la generència escolar, que el debat, segons Francesc Quim Bermont, que és professor de la facultat de pedagogia de l'UB, diu que el debat no és si els professors han de ser escollits pel director, que segur que en alguns casos pot ser beneficis per l'escola, sinó quin tipus d'organització educativa volem pel futur en un ensenyament democràtic.
Ho llegim al tema del dia a les primeres pàgines d'avui del periòdicó. Més coses, saltem ara cap al diari ara. I ens quedem a un reportatge que hi ha a la secció de societat sobre purins. El títol és ministre. Què faig amb els purins? És a les pàgines de medi ambient, també. Per tant, es planteja que la reforma elèctrica de fer tancar les plantes de congeneració i les basses de les granges estan gairebé plenes.
Per reduir el deute amb les elèctriques han retallat un 40% les primes i l'última reunió d'ahir entre el sector i el ministeri va acabar sense acord. El reportatge també planteja cinc preguntes per entendre millor el conflicte. Per exemple, per què contaminen els porins? Sembla que les exclacions dels porcs contenen nitrógen per la proteïna que ingereixen amb el pinso. La terra necessita nitrógen per ser productiva, però en accés contamina.
El límit de purins abocats a la terra, segons la llei media ambiental de la UE, és que no es poden amuntar més de 171 nitrats de nitrògen per hectàrea a l'any. També es pregunta quan apareixen les plantes de congeneració, que és als anys 90, quan la UE adverteix l'estac a la contaminació dels equífers amb els purins és un gran problema, i al 99 apareixen les primeres plantes per gestionar els excedents.
També es pregunta com genera energia amb els purins o si tanquen les plantes, què fa el ramader amb els purins, que s'explica que cada ramader està obligat a tenir una bassa per acumular els purins, que avui periòdicament envien una part a les plantes de cogeneració i l'altra fent-les servir de dop. Sense plantes, el ramader té el problema que aviat se li omplirà la bassa i, per tant, haurà de contaminar. Un reportatge que tenim avui al diari Ara.
I anem ara a l'avantguàrdia, ens veurem a l'article de Jordi Balló.
El titula l'ascensor lent i diu que l'ascensor de la seva universitat va lent i no hi ha res a fer. Malgrat que forma part d'un edifici alt construït en ple segle XXI, l'ascensor no sembla respondre als criteris de velocitat que els seus germans de disseny solen oferir edificis semblants a la seva mateixa generació. Des del principi això es va considerar un problema per tots els usuaris pel temps d'espera exterior
però també per la dilatació interior. En el període mitja entre pujar i baixar es mou al voltant dels dos minuts tenent en compte que sempre hi ha algú aquí rescatant els pisos intermediars. Però jo, diu Jordi Balló, he canviat d'opinió i m'he convertit en defensor d'aquesta lentitud. M'he adonat que als usuaris hem interioritzat aquest temps mort amb la qual cosa qui més qui menys utilitza aquests dos minuts per dir-se coses interessants a l'interior de l'ascensor. En l'últim mes he mantingut una conversa amb un investigador sobre el seu projecte europeu d'art digital i participació
He sentit com un grup de professors comentaven els avatars sentimentals en un casament, he participat en una breu xerrada sobre política, iconografia i autorrepresentació i he compartit un trajecte silenciós amb un desconegut que llegia a Wittgenstein mentre l'ascensor pujava sense més. És tal la proliferació de converses que van més enllà del pur gest tradicional de l'ola o el com anem que només podem concloure sobre la misteriosa relació que hi ha entre la paraula, el gest i la percepció del temps.
Diu que aquest ascensor lent era un espai públic de comunicació de trobada transversal que de vegades fins i tot se'n fa curt. I acaba concloent també Jordi Balló que ara més que mai l'art narratiu recorre a l'arsenal de procediments per aturar el temps i dilatar-lo com una conquesta irònica de l'espai dramàtic interconnectat. Entre ells, l'ascensor lent.
Bona tarda.
Amb punt 3 quarts d'11 acabem aquest repàs amb un article que llegim avui al diari, al punt avui, sobre el concert que va fer Beyoncé aquest dilluns a Barcelona.
El titular circ uni personal i diu que l'estètica del concert va ser de màquines curabutxaques, d'aeròbic i d'abús turístic. Un tabí tan curiós, el de David Castillo, referent a aquest concert, diu festa de gala a Montjuïc per rebre l'autobroclamada Diva Beyoncé, que venia a Barcelona amb una banda de més de 20 artistes entre instrumentistes, curistes i ballarines.
Diu que el públic s'ho va passar bé dins d'una cerimònia adulcorada i exagerada. La noia en qüestió pot fer de tot, canta quan no xisca, balla les coreografies i s'escarraça per agradar i agrada. Però cal tant aviserar, es pregunta David Castillo. Només per les veus de les enormes curistes de gospel, pels solos de la baixista, de la guitarra elèctrica i per les condicions de l'artista, els shows podria semblar als temps de James Rau o Prince.
Té totes les condicions, però hi ha la necessitat de sobreactuar, d'activar una passió tremendista avorridament previsible.
Diu també tot calculat per ensenyar les inacabables operacions amb què totes aquestes noies s'acaben assemblant fins a clonar-se els mateixos pòmuls, els llavis molsuts i fins i tot la brillantor del cutis. És Beyoncé o Shakira? En alguns moments la cantant mostrava els seus dots naturals, vocalitzava, demostrava que domina el fresetge que pot recitar i resulta més sensual que amb els xiscles. Però en de vegades, tornava amb el crull a la precipitació de l'aeròbic i a la mentalitat d'abús turístic aquesta Barcelona.
Escriu David Castillo amb S i amb L·L, que va repetir per demostrar que no era a Las Vegas, i sí, a la disortada ciutat dels prodigis, tan emprenedora i professional. L'estètica de coloraines de màquines curabutxaques només me la vaig poder treure tornant en metro, acompanyat pels poemes de Charles Simick, Cirque unipersonal. Poden ser aquestes dues bèsties de la mateixa espècie? Acaba preguntant-se David Castillo.
I amb la Beyoncé de fons aprofitem per parlar de més apunts culturals d'aquest matí com ara que troben un relat inèdit de Tennis Williams.
que torna en 12 hores de música catalana al Canet Rock 2014, o que el Sabat d'Espriu ja té un videojoc que es titula El Món d'Espriu. A Liceu engega un pla per captar nous públics entre els turistes. L'objectiu principal és incrementar les fonts d'ingressos i de moment se'n centraten als mercats de Rússia, Estats Units i Japó.
En una altra línia de les coses, el CCCB celebra el poder del cinema animat, una mostra conjunta explora l'obra de Jans Van Kmaier, Ladislau Stariewicz i el Squai. I tres punts més en clau musical, un és que The Rolling Stones faran un concert a Madrid.
Serà l'únic concert que faran a l'estat i es posaran a la venda les entrades el dia 2 d'abril. I la dansa irlandesa i la música celta aterren a Barcelona. És l'espectacle irish celtic que arriba al Teatre Tívoli amb una trentena de ballarins.
i acabem explicant que artistes pinten grafitis en una favela de Rio de Janeiro per atraure turistes. Les obres situades al camí cap a un mirador privilegiat del crisis redentor pretén donar als joves una sortida diferent del narcotràfic.
I acabem aquest repàs, ara sí, amb la informació esportiva. Pararem d'aquí una estona, cap a dos quarts de dotze, farem la tertúlia esportiva dels dimecres. Mentrestant repassem les portades. Sobirà és el que titula el nou esportiu amb els seus habituals Jocs de Paraules. Ensenya, però, a Leo Messi. I parla també del partit d'avui. El Barça buscarà avui contra el Celta una victòria que consolidi la recuperació en la Lliga.
Lliga Passió és el que titula l'esport, diu que Messi en vol més i també hi ha una imatge d'ell, també parla de l'alt risc pel Madrid. Sevilla Madrid aquesta nit també a les 10, el Barça juga a les 8 i també dona un titular per l'Atlètic, diu amb la pressió del liderat Atlètic Granada.
I també utilitza la paraula pressió al Mundo Deportivo, que titula Passió i Pressió en aquest cas. Diu que els heros del Bernabéu han de recuperar liderat en un Camp Nou que ha de vibrar aquesta nit a les vuit del vespre. I atenció a declaracions de Cruyff, que diu que el problema del Barça és Neymar. No pot ser que un noi de 21 anys cobri més que jugadors que ho han guanyat tot.
Són els títols esportius d'aquest matí. De seguida acabem de posar-nos del tot del dia, ara parlant del temps.
7 minuts i les 11, fa estona que sentim aquesta bonica sintonia. Bon dia, Carles, Hernández i Rius. La mano disculpes, disculpes, disculpes. No passa res, és bonica, la cançó. És del grup The Antlers. Sí, sí, jo soc un dels privilegiats d'aquest programa que ha evolucionat i molt amb la música de fons, perquè, si et recordo, quan antigament feia el programa el senyor Riba, les músiques que tenia de fons sempre eren així, com si arribés al Cirque Saint-Just o alguna cosa d'aquestes. Però és que encara hi són, algunes, eh? Sí, sí. Realment de tant en tant algun cop la provo i...
És com un estil... No, però aquesta està bé. Anys 90. Sí, 80s. Però, vull dir, que aquesta no... Però n'hi havia una altra, que era com el circ arriba del poble, no, tampoc. No, aquesta estava bé, també. Aquesta estava bé. Ara miraré si treu la teva antiga del temps. Veus que tu ja portes molts anys, Carme. Porto dos anys, eh? Sí, sí, sí. Per això, que ha evolucionat molt el programa i jo només en queixava de la música que tenia abans.
En fi, a veure. Parlem del temps perquè fa fred, eh, Carles? Fa molt de fred. Avui hem arribat a una mínima de 5 graus. Tot i la presència del vent, doncs hem aconseguit que el termòmetre avui tirés molt avall. I aquest matí, quan portàvem els nanos a l'escola o sortíem per desplaçar-nos cap a la feina,
doncs ens trobàvem amb un termòmetre realment espectacular, perquè eren 6, 7 graus, 8, tot estirat, però amb una temperatura de sensació del voltant de 5 o 6 graus tan sols. I aquest vent, clar, dona aquesta sensació de més fred, i tothom avui anava més abrigadot, no? Tret d'un personatge que avui ha vingut a la ràdio amb pràcticament màniga curta, la resta dels mortals avui anaven força abrigats. I els que no hi han anat, doncs, probablement, en un parell de dies, han constipat ben enganxat.
És el març-merçot aquest tant traïdor que sempre comentem, que sembla que ens arribi la primavera, que ens porti dies amb molta bonança, però després d'altres dies són una mica més punyeteros i tenim aquesta situació de més fred o més proper a l'hivern. Realment la mínima d'avui és una de les 5 o 6 records de l'hivern. Sí home, sí. Pensa que temperatures de 5,5 graus n'hem tingut 2 o 3 com a molt durant tot l'hivern.
Va haver-hi, potser el novembre va fer més fred, no? Que era tardor. Sí. El novembre és on tenim, no, hi ha hagut un parell de dies al mes de gener que han tingut els valors més baixos, però avui també compta, no? Com a baixos. Com un dels dies baixos baixos del que portem aquest 2014. Ara tenim gairebé ja 10 graus, 9,9, és una temperatura freda, més propera al febrer, març, que no pas a les portes del mes d'abril, però bé, també és el que té la primavera, dies propers a l'hivern i a l'estiu.
El que tenim avui és molts núvols. Durant tot el dia jugarem amb aquesta situació.
que tenim aquesta situació de possible inestabilitat, de possibles tempestes i de possibles ruixats i doncs que ens hem de dir que el fet que no plogui no vol dir que la rem sinó perquè ahir, per exemple, al nord de la ciutat de Barcelona o al Maresme van caure ruixats molt destacats i en altres punts de Catalunya també van caure aquests ruixats. Si aquest que va caure cap al Maresme nord de Barcelona doncs ens arriba a caure a nosaltres i no haguéssim fet la previsió, doncs estaríem en la mateixa situació. I avui tornem a repetir un altre cop aquest fet
que tot i la presència del sol, del vent, de les temperatures baixes, d'aquests núvols que arriben, que marxen, en algun moment del dia podria caure algun ruixat o alguna tempesta. Més probable a la nit i a la matinada, més probable de cara a la tarda, perquè és quan, com que són núvols d'evolució diurna, a vegades les tempestes tenen més empenta de cara al migdia a la tarda,
però aquesta possibilitat avui encara és present a Sant Just. Sí que es va perdent aquesta possibilitat, perquè també ja no, però avui encara és un dia on alguna tempesta podria caure al nostre municipi. Així doncs, un dia variable, amb unes temperatures que amb prou feines arribaran als 15, 16 graus, és un valor podríem dir baix ja per estar a la primavera, però un dia que es pot mostrar una mica fresquet. I com que el vent ajudarà a tenir més sensació de fred és un dia que empiparà una miqueta. Doncs...
De tota manera suposo que és només una qüestió d'avui, perquè vas dir que demà pugen les temperatures. Demà canvia una mica la situació i les temperatures màximes tenen tendència a pujar una mica. Demà dijous seguirem amb aquesta variabilitat de núvols, potser tenim estones amb el cel tapat però anirem jugant amb aquesta situació i les temperatures tenen tendència a pujar una mica.
és poquet, i com que el sol tampoc no té una presència total, tampoc no és un gran canvi pel que fa a les temperatures. Però sí que és cert que dijous i divendres poden pujar una miqueta el termòmetre, però com que hi haurà molts núvols, i sobretot divendres també tindrem molts núvols, doncs no acabarà de dir allò, aquella sensació tan agradable que és quan et toca el sol amb 15 o 16 graus que si estàs arraserat del vent doncs està de conya. Aquesta situació es produirà en algun moment entre dijous i divendres, però són dos dies estables.
La previsió va una mica boja, ho estem dient des de fa dies, i al cap de setmana va ballant d'un cantó a l'altre. Hi ha dues previsions, no? Hi ha dues previsions, i també hi ha una previsió que és bastant marcada, que tot apunta al mateix, que la situació aquesta de Llevant, que es va formant i que a poc a poc es dirà apropant, el que segur que ens aportarà, senyors, al cap de setmana és que les temperatures pugin.
perquè com que seran vents del sud i no seran del nord, les temperatures tindran tendència a pujar una mica, sobretot màximes i sobretot les mínimes. Aquests 5,5 d'avui faran molta història al cap de setmana quan tinguem valors de 10 o 11 graus de mínima. Però la situació que està de llevant, que ha d'afectar el sud...
La situació d'allavant aquesta, que afectarà el sud del Mediterrani, no està massa clar com ens acabarà afectant. I ara els mapes d'aquest matí, els que han sortit ara del forn, ens estan dient que no només podrien afectar el sud de Tarragona, sinó que també afectarien la Catalunya central, i a prop de la costa tindrien precipitacions diumenge. Amb una certa variabilitat, podria plorar al matí, pararia al migdia, i a la tarda es podrien reactivar les pluges i durar la nit.
però ahir la nit no era així. Ahir la nit es quedava un dia variable, molts núvols, serà un diumenge bastants núvols, però no havia de ploure. Avui sembla que els mares s'animen a dir que plourà. Hem d'anar-ho seguint cada dia, perquè aquesta situació al cap de setmana, com que és llevant i la depressió es pot morir on vulgui, de moment no ho tenim massa clar. O afecta País Valencià i Balears d'una manera molt clara o ens acabarà afectant a nosaltres. Ho seguirem, gràcies, Carles. Que vagi bé, bon dia.
Catalunya Informació. Són les 11.
La policia científica investiga aquest matí l'origen de l'incendi que ha cremat un pis al Vendrell al Baix Penedès. En aquest sinistre han mort quatre germans d'entre 3 i 12 anys i també ha quedat ferit greu el seu pare, que està ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona en estat crític però estable.
La vicepresidenta primera del Parlament, Anna Simó, assegura que la cambra de mantenir la vigència de la declaració de sobirania, de totes maneres, deixa a mans dels grups decidir si la sentència del constitucional ha de tenir conseqüències polítiques. Els partits que van votar la declaració creuen que s'ha fet per contentar el PP i el PSOE. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio tan Convergència i Unió com Esquerra i Iniciativa s'han mostrat decidits a tirar endavant el full de ruta del procés.
Irene Arrigau nega que hagi donat instruccions a cap escola perquè doni suport a la consulta sobiranista. El PP acusa el govern d'utilitzar les escoles amb finalitats polítiques. Per cert que els alumnes de secundària tornen a fer vaga avui en contra de la Lomste i les retallades en educació. Està convocada en solitari pel sindicat d'estudiants i s'allargarà fins demà amb diverses manifestacions convocades per tot el territori.
La Unió Europea i els Estats Units fan avui una mini cimera sobre la Ukraine després de l'ocupació russa de Crimea. Barack Obama minimitza la influència mundial de Rússia i afirma que, al tant, té a punt plans de contingència per garantir la defensa dels aliats en cas d'amenaça.
i han trobat un relat inèdit de Tennessee Williams, es titula Crazy Night, i en aquest text el drama turc, que era homosexual, parla obertament de sexe i d'una relació que va tenir amb una dona. El relat el publicarà la revista Diestrana, el seu número de primavera. Els esports eren ben titulars.
El Dakar del 2015 començarà i s'acabarà a Buenos Aires amb un recorregut total de 9.000 km. Hi haurà etapes marató per a totes les categories de vehicles i els cotxes i les motos entraran a Bolívia. La prova tindrà 13 etapes i la sortida serà el 4 de gener. La firma francesa Peugeot ha anunciat el seu retorn a la prova.
A la Lliga, avui a les 8, juga el Barça amb el Celta. A les 10 del vespre, Sevilla, Madrid, encara pendents de Sergio Ramos, i a l'ètic de Madrid, Granada. L'Espanyol va guanyar ahir a Màlaga 1-2 i suma 40 punts que l'acosten a la permanència. Alemanya, títol de Lliga per al Bayern de Múnich.
I el temps del dia s'ha llevat més fred avui. Al migdia les temperatures també quedaran més curtes. Núvols al nord-est i oest, encara amb temps inestable, i la nevada persistirà. A la cara nord del Pirineu tot plegat anirà acompanyat de vent de Mastralalebre i de Tramuntana a l'Empordà. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea. Sant Just és el municipi del Basllobregat on més va augmentar la població estrangera el 2013. Al conjunt de la comarca la tendència ha estat la contrària. L'any passat es van registrar 2.664 persones foranes menys al Basllobregat. Ara l'11% dels empadronats de la comarca són estrangers. A Sant Just l'any passat van arribar 262 persones foranes. L'Observatori del Consell Comarcal apunta que al nostre municipi hi ha 50 nacionalitats diferents.
La majoritària és l'alemanya, que representa un 25% dels estrangers, seguida de la francesa amb un 11% i de l'italiana amb un 6%. A la resta de la comarca, les nacionalitats majoritàries l'any passat van ser la marroquina, la romanesa i l'equatoriana.
Demà dijous tindrà de lloc el ple municipal corresponent al mes de març. L'ordre del dia inclou un gran nombre de punts relacionats amb qüestions pressupostàries, a més a l'aprovació definitiva del Reglament del Funcionament del Consell Municipal de Salut i l'aprovació inicial del Reglament Intern del Servei d'Acollida de Benestar Social. En clau econòmic es donarà compte de la liquidació del pressupost de 2013 seguint els criteris de la nova llei de l'administració pública local.
També es reconeixerà la despesa de 2013, que passa a pressupost del 2014, i el plenari també inclou l'aprovació del marc pressupostari dels propers 3 anys. A més, els grups municipals de l'equip de Govern, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció sobre la campanya per una Catalunya social. El ple tindrà lloc demà a les 7 de la tarda a l'Ajuntament.
I acabem recordant que el Servei de Mobilitat Internacional farà demà dijous una xerrada per parlar dels camps de treball internacionals. És una conferència que s'adreça al jovent de Sant Just per explicar les possibilitats que ofereixen aquests camps de treball internacionals, tant d'ajuda a la comunitat com de formació i experiència laboral pels joves que hi participen de manera voluntària.
La xerrada tindrà lloc demà a les 7 de la tarda a la sala polivalent del Casal de Joves. Per participar-hi s'ha de ser major d'edat. Si voleu més informació podeu trucar a l'equipament al 933-301-0252. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com. Per continuar informats, que vagi bé, molt bon dia.
Things we lost to the flames Things we'll never see again All that we have amassed Sits before us, shattered into ash
Fins aquí el programa.
I love to read the words you use.
These are the things, the things we lost,
És all the things, the things we lost, the things we lost.
No, no.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Molt bé.
i Esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegits de concerts o cinema.
50 anys del Concili Vaticà segon.
Veus de la Parròquia repassa en aquest curs 2013-2014 l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església Catòlica i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la Parròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les ons en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Dos minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem del documental del mes que es projecta aquest divendres a les vuit del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ataneu. Serà Rafaia i el Sol, com sempre, a la costa de l'Ataneu i la productora Paral·lel 40. El preu és de tres euros pels socis de l'Ataneu i cinc pel públic en general. I ara en parlem amb l'Helena Labar, de la productora Paral·lel 40. Molt bon dia, Helena.
Aquest documental referia al sol que en aquest cas parla de la figura d'una dona. El mes de març s'han celebrat molts actes de la dona, no sé si ho heu aprofitat.
Exacte, aquesta és la nostra intenció. El dia 8 de març va ser el dia internacional de la dona treballadora i durant aquest mes el que hem volgut fer és el nostre petit homenatge a la dona amb aquest documental. Si veiem el cartell, que apareix una imatge de la protagonista, llegim Rafaella i després la lluita d'una dona per canviar el seu destí. Què explica aquesta història?
Doncs mira, aquesta història explica la història de Raféa, que és una dona baduïna que viu amb les seves quatre filles en un poble del desert de Jordània. Llavors, ella té una oportunitat molt especial, que és la de viatjar a l'Índia per unir-se a un programa que fa el Bèrford College, on dones d'alfabetes de tot arreu, de la Colòmbia, de la Índia mateix, dones massais, viatgen a la Índia per aprendre durant sis mesos per ser enginyeres solars.
Llavors aquest programa el que permet és que elles aprenguin a muntar plaques electròniques, coneguin una mica d'enginyeria solar per poder portar la llum al seu poble. Llavors Refia, a més a més, porta la llum al seu poble però porta la llum en dos sentits. Porta la llum literalment perquè porta aquestes plaques solars però a més a més porta la llum del coneixement perquè porta un canvi que canviarà la seva vida però també la de tot el seu poble.
Només amb aquest pas ja, d'alguna manera, transforma o pot transformar tota la manera de viure que havia fet fins ara. Exacte, no li serà fàcil, això sí, perquè té la oposició del seu marit, o sigui, té la oposició dintre de casa, al seu marit li costa molt, se li fa molt difícil que ella viatgi, que ella aprengui, que ella canviï, i no només d'ell, sinó de tot el seu poble, de la seva mare inclús, que no ho troba normal. Li sembla molt estrany totes aquestes coses. És un canvi molt gran per tots ells.
i ha de lluitar molt contra totes aquestes tradicions i imposicions que li venen. Està molt sola, d'alguna manera? Sí, la veritat és que sí, se la veu molt sola i en molts moments la veus que està a punt d'abandonar aquesta petita lluita que té però ho tira endavant i aconsegueix canviar. Tot aquest procés es veu reflectit en el documental? O quin moment explica?
Realment és molt extraordinari el documental perquè t'ha explicat tota la història des del principi fins al final amb accés complet a tota la vida de Raffea. Ets un espectador de la seva vida, estàs constantment al seu costat quan li diuen que li donen l'oportunitat de viatjar, quan fa el viatge, quan aprèn, quan torna, totes les converses amb el seu marit, amb la seva família, veus l'aprenentatge, ho veus absolutament tot. Hi ha molt molt molt accés a tot el que és la vida de Raffea.
Per tant, t'hi apropes molt, a més a més a través d'ella mateixa. Exacte. Ets una part de la història. És un documental que ve dels Estats Units, per això. Correcte. Les seves directores, les dues són d'Egipte, però el que passa és que s'han creat als Estats Units i han fet allà tot el que és la seva producció documental.
I el que ells intenten i el que diuen és que saben que els documentals no poden canviar o les pel·lícules no poden canviar les coses, però que sí que la gent que els veu pot canviar les coses. I amb això, una mica, el que elles volen, es senten reflectides en tot això de les dones beduïnes, de la dificultat als països,
arabs per poder canviar i que la dona pugui evolucionar i han volgut ensenyar-ho amb aquest documental. Per tant ho coneixen de prop, tot i que estiguin formades en un altre país. Ha arribat aquest documental en aquestes dones?
Vols dir a Rafael? Exacte, si l'han pogut veure al seu entorn, ella suposo que sí, però que hagi pogut arribar a aquests països, que suposo que aquí ens impacta, però m'imagino que allà pot ajudar encara més a la feina que ha començat a fer ella. Ella sí que l'han vist i també al seu entorn, però no ha viatjat molt per països àrabs, és una cosa que costa i suposo que depèn de com, interessa o no acaben de veure
No acaben de voler veure aquest canvi a vegades. És difícil també, suposo, en aquests casos. Es pot veure, com dèiem, aquest divendres aquí a Sant Just, d'aquest documental, Rafael i el Sol. Ha tingut alguns premis, ha passat per alguns festivals. Quina és la trajectòria del documental? Sí, ha passat per molts festivals i pels molts premis. Per exemple, ha estat premi del públic al festival DOC de Nova York.
També Premi Especial del Jurat en el mateix festival, ha tingut el Premi de Justícia Global Oxfam a ITFA, que és un festival que es fa a Amsterdam, que és el festival més important de documentals del món, i també ha estat el Festival de Sheffield del Regne Unit o el Festival Internacional de Cinema de Wakefield de Canadà.
Per tant, Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, sí. Té tot això a la dala també, suposo. Exacte, i a més ha passat per altres festivals, però aquests són com els més importants. Dura uns 76 minuts, per tant, bueno, extensió, no? També és l'habitual dels documentals? Sí, jo crec que és just l'extensió correcta per entrar a la història, viure-la i també a vegades
menys és més i en aquest sentit té la mida justa per conèixer tot el que envolta Rafaella. Es pot veure aquest divendres a les 8 del vespre a Sant Just a les 50 de la nit de 10. Avui n'hem volgut parlar una mica més per saber una mica més sobre Rafaella i el sol i ho hem fet parlant amb l'Helena Labart de la productora Paral·lel 40. Moltes gràcies Helena. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Gràcies, adeu.
Just a la fusta, al Magazine del Matí. 50 anys del Concil Batica II.
Veus de la Perròquia repassa en aquest curs 2013-2014 l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església Catòrica i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la Perròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no.
I would say I'm sorry if I thought that it would change your mind. I know that this time I've said too much into one kind. I tried to laugh about it, cover it all up with lies.
I try to laugh about it, hiding the tears in my eyes. Cause boys don't cry.
I would break down at your feet and beg forgiveness and plead with you. But I know it's too late and now there's nothing left that I can do. So I tried to laugh about it, cover it all up with lies.
I tried to laugh about it, hiding the tears from my eyes. But don't cry.
I would tell you that I loved you if I thought that you would say
I know it's no use that you've already gone away, misjudged your limits, pushed you too far, took you for granted, thought that you needed me more.
No, I would do most anything to get you back to my side. I just keep on laughing, hiding the tears in my eyes. Cause boys don't cry.
Bars down the fray.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Smooth jazz.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
50 anys del Concili Vaticà segon.
Veus de la Perròquia repassa en aquest curs 2013-2014 d'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església Catòrica i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la Perròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Passa un minut de dos quarts de dotze, és el moment de fer tertulia esportiva, de moment tenim ja preparats el Emilio Escazoki i el Sebastià Elias, bon dia, què tal? Hola, bon dia. Bon dia.
A més a més avui tenim moltes coses perquè ara també s'incorpora el Carles Hernández i Rius, arriba també a punt per la tertúlia perquè hem de parlar del partit de diumenge, del partit d'aquesta nit, del que vindrà, per tant doncs hi ha molts fronts oberts. Bon dia Carles, què tal? Bon dia, molt bé. Primer de tot però parlem del Madrid-Barça, no?
Com ho veu viure? Res d'ufòries. Cap de vosaltres va dir el resultat. Recordo que us vaig preguntar i amb la boca petita vau parlar de victòries. Jo vaig dir victòria també. Tu vas dir primer que no i jo vas rectificar.
Jo no hi confiava gens. Fins i tot l'última porra cinc minuts abans amb els col·legues. Vaig fotre dos a zero jo. Just abans. Dos a zero. Sí, perquè no ho veia jo. Veia un Madrid molt... Vas voler guanyar diners. L'únic que em va portar una mica... A costa del Barça. No, no, no. És una porra popular. Tu també, no? És una porra sense diners. Has perdut diners, de fet. Sí, però amb molta honra. És content, no? Estic molt content d'haver perdut diners.
L'únic que em va frenar una miqueta, vaig fotre la porra aquesta de 2 a 0, però el dia abans van ser tan punyeteros de fotre el canal del Barça al 2 a 6, el legendari. I els comentaristes feien referència a un Madrid passat de voltes, a un Madrid que només havia perdut a l'anada en el partit del Barça a Madrid.
I vaig veure que aquests van al mateix rotllo. No és que li hagin de caure 6 al Madrid, perquè les diferències són abismals. Quan es va fer aquest 2 a 6, perdó que et talli, no s'esperava que el Barça guanyés tan degolejada al Madrid.
No s'esperava perquè el Madrid portava una ratxa sense perdre cap partit des que havia perdut amb el Barça. Però la diferència entre equips era abismal, molt més que ara, molt. Tant per l'un com per l'altre, també, no? Vull dir, el Madrid ara és millor. Home, esclar, si hi ha més diferència és perquè el Barça està pitjor i el Madrid està una mica millor. El Barça millor que aquell any. No, no... És molt complicat. Anava de l'impossible, impossible, no hi ha res. La velocitat que es movien aquells nanos i com corria la pilota, tot i estar al camp sec, era espectacular. O sigui...
Això és el que em va portar el dubte de dir que a Madrid va molt de sobrat i a mi em van sobtar dos o tres cosetes del partit. Pots fer referència als árbitres, que van jugar malament als dos cantons. I últimament els árbitres tenien que haver vist l'Espanyol i el Malaga perquè l'Arbitratge va ser allà.
de tràquipandereta en contra de tots dos, perquè amb l'Espanyol li foten un fora de joc. Però bé, el fet és que hi ha dos punts d'inflexió importants. Al Madrid quan aconsegueix el 2 a 1, després d'anar perdent, no veus com un equip que diguis vaig a canviar el sistema i vaig a intentar que el Barça tingui la pilota i sortia una miqueta bé el contraatac?
Era un joc així que no veies que el Madrid tingués controlat donant-li la pilota al Barça, que el Madrid això sí que ho sap fer. I va tenir una altra opció amb el 3-2 a la segona part i a sobre encara es van sortir més... semblava un equip de nanos, de nens joves, de veritat. Amb l'experiència que tenen, amb el 3-2 dius ara és la nostra, ens fotem enrere, que és el que sabem fotre, que el Barça tingui la pilota i amb el contraatac som letals.
I també amb aquelles 3 bèsties que tenen, perquè per un que diguin els del Madrid, el partit del Di Maria, del Veí el concorren... És que aquí tothom l'atrapa ni Déu, el Jordi... I Cristiano, que et porti tot el sol d'un partit... I el Cristiano, que en qualsevol moment pot fer qualsevol cosa. Doncs en comptes de fer això, marquen el gol i van a pressionar el Barça, passadíssim de voltes, avancen tot a la defensa, i diuen, però què feu? Esteu guanyant! O sigui, amb l'empat ja us va bé?
Jo no sé què van fer en aquell moment, però moltes gràcies, molt agraïts. Sí, sí, i tant. Perquè el Barça ho estigui tocant ràpid. Sí, van avançar la defensa i qualsevol passa que es filtrés, es va filtrar i es va decidir el partit allà, en aquella jugada. I a més a més, sabem que el Messi està jugant més enrere i no li estàs donant una cobertura al Messi en cap punt. O sigui, el Messi amb els dos centrals està molt putejat per rebre pilotes parlant en plata, però si li dones l'opció de tornar a recular una miqueta més, poder controlar d'esquena, si tenia espai per poder fer passades,
En el Real Madrid el Modric va estar una miqueta desaparegut. El Bale també. Xavi Alonso va desaparèixer. Incluso Cristiano també va desaparèixer. Cristiano és més habitual en partits importants. O marca algun culet puntual, però no és un tio que agafi el pes d'un equip en un partit important. Cristiano no el recordo mai.
Si el partit va bé, fot un partidàs. Si va malament... Quan va perdre el Barça a la Copa, que em sembla que és gol de Cristiano de cap, en ser la primera part, és l'únic que va fotent tot el partit. Va fer algunes carreretes, algunes bicicletes, foten molt. No és un tio que digui, agafo la pilota, ens han fotut un gol, me'n vaig al mig del camp, vinga va, tios. En aquest tipus de partit, el Cristiano se'n va amb el seu raconet, intenta fer la seva jugada i s'ho fos com si... Al revés camí, sí, no?
Sí, perquè és el primer jugador que marca un hat-trick al Bernabéu, tot i que molts diuen de dos de penal, però... Pots fallar-los, exacte, oi? Em fa molta gràcia, però... Els de Nalti s'han de marcar, també, i no seria el primer que ha fallat Messi. Però a punt li treuen el mèrit, a Messi. Tu, amb un 3 a 3, tal com està la Lliga,
Tens un penal als peus i saps que Marcana Keygol torna a centrar en la lliga. Jo no l'hagués tirat per tota l'esquadra. I et fots a l'escaire? Encara sortiria algú que t'hagués dit que això és el penal i que li hem d'ensenyar als nens.
A Madrid el Diego és molt llarg i arriba als pals tirant-se d'una manera bestial. Però que la foti a l'Escaira i que diguin que sí, però no és de penal. Més tuajut aquesta bola a l'Escaira amb la pressió que hi ha. Perquè si empata el Barça aquest partit i el Messi no marca, podria haver marcat més gols.
Però si no marca aquest gol al Messi, la Barça està fora de la lliga. I els comentaris periodístics haguessin sigut completament diferents. Amb Déu no han sabut remuntar. Aquest equip ho ha perdut. Va ser emocionant, per això. A part de la lectura així més científica, però va ser un partit d'aquests que... Jo feia temps que no vivia a un Barça a Madrid així. Comparat amb l'anterior,
No vaig encertar el resultat, però si ho vaig encertar passaria amb nervis. Estava amb un pare i el tenia d'apuntador, i el tio és perico, mon pare ho sap tothom que és perico, però el tio em va irradiant el partit abans que passés, i anava al·lucinant. Dic, no home no, que avui guanyo a Barça.
El Barça marcarà un parell que no veus.
que és més les ganes que el fet de jugar, o sigui, tu et poden fotre... Per exemple, la Barça té una experiència de dir, no passa res, anem a seguir, ens foten dos gols seguits, marquem el primer gol, la il·lusió, el Messi està a punt de fotre el 2-0, no entra, i de cop i volta amb dues cantades espectaculars, que, per cert, i ara callo ja perquè no només xerro jo, per cert, molta bronca al Mascherano, però, eh, personal, mireu-vos a les jugades, eh? Sí, sí, sí. Mireu-vos a les jugades, que no sé qui és el que falla, però el Mascherano, no?
No és Mascherano, no. És la cobertura a Dani Alves, que pot fer alguna cosa més, però està sol davant de dos tios i sí que el segon gol. Mascherano va amb el seu. Ara preguntaria al Piqué a qui estava marcant. A Cristiano Ronaldo, teòricament, però també tenia el lateral allà. Mascherano estava cobrint a Benzema.
Mira-ho bé. Jo crec que sí. Se li va pel piquet i se'n va amb el Cristiano. El Cristiano es queda quiet, el Mascherano va a buscar la bola. El Mascherano té un tio davant.
I se'n va a buscar aquell tio. No arriba la bola. Jo crec que el Benzema el estava marcant al Piqué. Com a mínim, a l'inici del xut, el Piqué estava amb el Benzema. I a sobre de TV3, ahir, ho realimenta dient xerrada important entre el Tata i Mascherano, gesticular i d'allò. El Mascherano estava dient, o em poses el...
El Barça ja no jugo més. A part d'aquestes jugades, el Barça, el que deia, en el moment que et foten dos gols, que pot caure fins i tot el tercer, té un tarannà de dir que anem a seguir treballant, anem a seguir jugant... El Madrid, no? Aquest tarannà no ho va tenir, perquè tenia el partit a les seves mans i ho va deixar perdre.
Jo vaig tenir la curiositat de veure què deia la premsa de Madrid, la televisió de Madrid. L'única cosa que es ressaltava en tant la televisió com el diari va ser la trepitjada de Busquets. Acepten que el penal del Madrid era fora de l'àrea, accepten que els dos penals eren
Depèn qui, eh? Depèn qui. Bueno, si sempre hi ha excepcions. El Roncero, no. Exacte. Roncero, no. Però altres, la majoria, sí, inclús... Vaig veure 4, vaig veure què diuen aquests, i era... O sigui, jo crec que la jugada aquella de la trepitjada de Macerano la van repetir més de 100 vegades. I vinga, i posant fletxes, i no sé què...
Sí, no, no, no. Em sembla molt malament el que va fer el Buscats. Sí, sí que ho va fer. No és manera de...
A mi com que aquí al terra... Però... No és qui aquí al terra. És que el Busquès ja l'ha tastat, la seva bota. Exacte, és el que anava a dir. Hi ha una dita castellana... Que no s'ha de fer així, però és una revenja personal. Ara tu estàs a terra i jo passo per aquí? Espera que vinc. Clar, o sigui, ell ha rebut la trepitjada d'ell. Bueno, aquí es va vengar. Les càmeres sempre ho ensenyen tot. Aquestes coses, doncs, allà hi ha una pica... A veure, l'acció de...
de Pepe dos segons abans agafant pel coll a Cesc... Bueno, però el Cesc ha de buscar. Sí, però perquè el segon gol del Madrid el Pepe s'està rient a la cara del Cesc. Sí, se l'estenen. I el Cesc quan va a buscar la pilota... Que tu, que segons televisió espanyola, quan marques un gol i te'n vas a dins de la xarxa a buscar la pilota és 37 graus. Ah, sí? Per què?
Perquè la pilota és de l'altre equip, no teva. Si tu has de deixar la pilota i l'altre equip, com si vols secar, com si no vols secar. És com una vacil·lada, se suposa. I clar, quan que tot ve d'aquí, i estava més ofuscats amb l'atrapitxada del cap, tampoc no es van fixar que el Cesc, quan el Messi va a buscar la pilota, el Cesc també va com amb el Messi, com a celebrar-ho, i li fot un cop d'espatlla... I li donen un cop d'espatlla al... I amb el Pepe, clar, un moment sonat, perdut avall, l'enganxa pel coll i es munta el Cristó de Sant Pare.
I després hi ha un moment que el Pepe va a terra, i van tots a terra, el Cesc i el Pepe, i és d'una patacada espectacular entre el Busquets i el Sergio Ramos, que entra allà a la pila i aquí la fot més forta. I se'n van tots dos volant a terra. Després, bueno, hi ha l'altre pitxet i aquestes coses, però bueno, són picabaralles típiques, han passat de molt més grosses i no ha passat res.
L'únic argument que vaig veure que es repetien i repetien era aquest. Si això és la gran jugada del partit... Jo crec que pels dos cantons hi havia coses... O sigui, el Cristiano Ronaldo, quan simula aquella falta, perquè és la primera barca, arriba a venir-se el minut 60 i és tarjeta groga per simular el Ronaldo.
Després ja en tenia un altre, i quan el Barça marca el 4 a 3, al Cristiano li deixen allà tota la família, la deixa marcar al pas, i l'àrbitre passa d'ell, o sigui que després vagis i et queixis, li has dit de tot. I el tio ha passat de tu i no t'ha dit res. I després la roda de premsa. I la roda de premsa. Bueno, és que és això, valorem-ho després, perquè tu estàs dient que els àrbitres no sé què i li has llegit la cartella a l'àrbitre des que ha marcat el gol fins que ha arribat al mig del camp i no t'ha dit res. Et podien haver fotut el carrer, ja tenies una groga.
Jo, de totes maneres, sempre ho he dit, no soc delió d'aquest per dir-li qualsevol cosa a l'àrbitre, l'hàgim d'ensenyar-los. Des de dins del camí li vas dient vellageta, vellageta, vellageta, al final l'altre li dius m'aguanto perquè si et foto vermell encara surts més escaldat.
Aviam, que són partits que a vegades hi ha verdes i a vegades no. Ara potser hi haurà la Revenja, no? El 16 d'april. La Copa. La Copa. No, és que tornin a sortir igual. Jo crec que a la Revenja... Pobre árbitre, el que li toca xublar. Com ho trien, això? És un sorteig? No, no, no, diu tu. S'entri a una amb sang freda, no?
Si, però és difícil. I més depèn d'aviam com perquè el col·legi d'àrbitres ha denunciat les declaracions d'aquests dos. El Sergio Ramos ha viatjat avui i estan pendents de la contra. Després passaran... és penalt i és targeta vermella. No sé què esperen treure.
Bé, encara... Diuen que no és penalti. Presionant i així aviam, potser avui els repiten un penalti a favor, que no és. És possible. Així funciona. Bé, veurem què passa. Per desgràcia. Avui, a més del Madrid, Sergio Ramos juga al Barça també, a les vuit. Tu aniràs, Sebas? Sí, i tant. Contra el Celta. Contra el Celta. Hauries d'haver deixat un pèl per aquesta nit. Què n'espereu d'avui?
Home, si no estan... És un partit xungo, eh? Sí, no. El Celta i més a fora de casa no és. Sí, però té una baixa vital. Però és un partit difícil. A més que el Barça no té... No m'ho pregunto, què n'espereu? N'espereu una de nota? Hi ha una eufòria de dir que el Barça ja està posat a la lliga. Jo no crec que sigui un partit de moltes coses.
Home, una mica sí. Mira, fins fa dies quan deiau... És una calendària del Barça. Però quan la gent deia això vosaltres deiau que no, que eren uns exagerats. I ara que s'està recuperant l'eufòria, es veu ja... Sí, però que no recuperi l'eufòria, que recuperi la normalitat. Hi ha possibilitats, però qui ho té millor és el Madrid de Madrid. Tenen un punt més i tenen millor calendari. Es posa a guanyar l'emoció, no? Si tu vols emocionar-te, guanya amb emoció cap a mi. Home, el Madrid té millor calendari si guanya avui. És el que anava a dir, si guanya avui.
El Madrid ha perdut un partit de cada deu. I ja els ha perdut els tres dels trenta. O sigui, ja està. Ja està. Bueno, pot empatar. I el Barça, la primera volta, va fer deu... no sé si uns quants... 12 o 13 partits, seguits guanyant. El Barça ho ha de guanyar tot. Sí. I té partit complicat avui, perquè el Celta juga molt bé a futbol, i el Luis Enrique és un tio de la casa i sap com jugar. I sap com jugar el Barça.
contra l'Espanyol és un partit que els pericos aquest any poden anar com els hi surti de la fava perquè pràcticament ja ho tenen tots fet a la lliga, o sigui que poden anar a SACO Paco i després perdre a 10-0 perquè s'han desfundat contra el Barça. I el seu partit de la temporada, si està salvat... Està clar que és el partit contra el Barça. I és a Cornellà, no, aquest partit? Sí.
I a més, poden deixar sense oposicions del Barça? Clar, pot ser una felicitat tremenda. Més que guanyar una copa. Llavors, és un partit que serà molt difícil pel Barça. I, a més, l'Espanyol no està jugant malament. Els vaig veure ahir. I és un equip que està molt ben compensat, que ataca bé. I si tingués un parell de davantesa amb una miqueta més de fortuna, a part del Sergio García, seria un equipàs. Pot perdre el Barça, no?
Pot perdre tots els partits. També els pot guanyar, tots. Clar, és que aquí estem. Però pot perdre més dissabte que avui, en principi. Dimecres que ve estaré una miqueta més relaxat. Ja t'ho dic. Dimecres que ve? Sí, perquè haurà passat dos partits que per mi són molt difícils. Dimecres que ve ja ha partit, eh? Sí, no, no, no, però vull dir que estaré més relaxat a la Lliga. No, dimarts ja ha partit, perdó. De Lliga, un altre cop? No, de Champions. No, bueno, ja, però vull dir... Contra l'Atlètic.
La meva opinió és que la Champions és una loteria i a partir d'ara ja ho has fet. Estàs en els 8 millors d'Europa i jo crec que és més que justificat. És un equip que està un altre cop, per no sé quants anys, en els millors d'Europa. Dimigres que ve s'haurà jugat Barça-Celta, Espanyol-Barça i Barça-Atlètic. És una setmana molt bèstia. Podem tornar amb els ànims molt baixos. O al revés. Potser ja s'ha de salvar l'eufòrica. Si el Barça guanya aquests propers 6 punts, la Lliga pot ser una mica més eufòrica.
Ara, fins al punt d'arribar ahir, Raku parlant d'esports mentre jugava a l'Espanyol del calendari de la Barça parlant de la semifinal de la Champions, dius, bueno, tio, quines semifinals? Si et ganes de jugar a les quarts. I ja estàs parlant, oh, i és que aquest partit, clar, toca amb semifinals, que no sé, però què dius? Semifinals. Per Sant Jordi. Som les semifinals. O sigui, són carajes que pots tenir a la Champions i te'n vas a Norris. Que bueno, que això fa dues setmanes,
no hagués passat, perquè el Barça estava fora de la Lliga, perquè... Jo el Barça, després de la victòria del Bernabeu, que em semblava bastant utòpic, ara, si hem guanyat el Bernabeu, jo crec que el pot encadenar 9 victòries seguides i la Champions fer-ho bé. I a partir d'aquí, doncs, jo tinc tota la confiança. El que passa és que amb 9 victòries seguides et pots quedar a un punt del Madrid. Sí.
No crec que el Madrid guanyi tot. Avui és el partit clau. Tot l'altre és més senzillet, no? L'altre és més fàcil. Sí, hem d'anar a fer un desplaçament difícil, també, contra la real societat. Reben el València a casa, també, que el València va guanyar el 2019. I l'Atlètic, em sembla que també és jugar.
L'Atlètic de Bilbao ve al Camp Nou. El calendari de Barça... Encara queda per l'Atlètic de Bilbao, eh? Sí, sí, bueno, doncs que és igual. I també hem d'anar al Madrid. 7 de maig. Pots imaginar que quedes fora de la Champions, que s'admengen a l'entrenador, que l'altre dos està més fora que a dintre, i et ve el Bilbao. I encara tens opcions a la Lliga. És que a Barça ho té difícil. Té complicat. Molta pressió, però bueno... Ho tenia més complicat la setmana passada. Ho tenia molt més complicat. I si vols guanyar la Lliga, doncs has de mirar de guanyar tots els partits. Clar, exacte.
Pensa que anem a Betis i a Granada, després. Si has perdut contra el Celta, l'Espanyol i l'Alèntic... Ja pots guanyar 10-0 contra el Granada. Ho dic perquè són fàcils i venen ara. No hi ha cap equip fàcil, eh? No. Perquè et recordo que un que ha guanyat 3 o 4 partits a casa els va fotre el 1-0. És veritat. Un equip tan fluixet com el Valladolid ho ha guanyat el Barça.
pot passar de tot, sí. Però mira, hi havia un corredor de ciclista que es deia Jacques Sancatiu, que ho guanyava tot, i de tant en tant agafava pájaras. Ah, sí? Sí. Les pujava la bicicleta? Doncs el Barça ha tingut dos o tres pájaras. Però ara que agafin pájaras després d'haver guanyat el Bernal, que és el més difícil. Ara és molt difícil per mi. A menys que s'ho creguin.
El Xavi no juga avui? No, el Xavi no juga. Sembla que al mig del camp serà Cesc qui n'hi està. Busquets. Sí, el Cesc. No n'hem parlat d'ell, però l'altre dia, pobret. Sí, el Cesc. El veia amb una marxa menys. A vegades els jugadors fan una feina fosca que no se'ls hi veu. Jo et dic que veia fluix. No el veia esprintant i corrent i deixant-se la pell. El veia amb un altre ritme.
I el Neymar, què em dius del Neymar? El Neymar confiem en que és un procés d'adaptació del primer any que ve de Sudamèrica i que no està adaptat. Jo també sempre ho he dit. Perquè és que només que hi hagi corrent d'aire al camp, ja cau. És un tio que hagués estat bé, també té dos o tres anys a la lliga francesa, que hagués agafat una miqueta de cos i una mica de pes, però aquest tio ha de guanyar en pes.
No pot ser que aquest tio vingui qui vingui, ni que sigui el Navas, se'n vagi volant a terra. I el que diu Cruyff, que no pot ser que guanyi més. El problema del Barça és Neymar. El problema del Barça és pels calés. És molt jove i que no pot cobrar més que els que van guanyar tot. Ara mateix els senyors, el que va dir un dia que els diners han d'estar, han d'estar en el campo i no en el banco.
Bueno, aquest senyor sí, també. O sigui, què? De frau de la Iceta que no ho és. I la Dines no pot parlar, no? Que el Cruyff ho digui, dius, vale. Si ho diu el Xavi, em preocuparà. Exacte. Home, Cruyff, un respecte, eh? Sí, sí, bueno. Però no m'afecta. Si el Xavi diu, escolta'm, jo no estic d'acord amb que el Dímar cobri més que jo. Perquè llavors aquest tio no córrerà. Però a Messi, això és el que li ha passat a Messi, no?
Messi té un compromís molt, molt, molt important i s'està preparant per aquest compromís. Jo ho accepto perquè vull que guanyi el Mundial. Ja està, deixa't estar, el Messi no té res més. El Messi l'únic que està fent és sap que té petits problemes, sap que ja té una edat...
I s'està dosificant. I s'està dosificant per poder arribar a tope l'estiu. L'any que ve el Messi tornarà a ser el dels 50-60 gols. Aquest any deixem-lo tranquil. Messi a 5 gols del Pichichi, eh? Exacte. Quants gols notava l'any passat? Abans de les lesions... L'any que ve el no podrem recuperar, si no passa res. Li fa petons a l'escut. Està dos mesos fora del terreny de joc.
Sí, sí, no, que encara pot guanyar el pis, sí, sí. Vull dir, deixeu-lo que aquest any jo, si és la meva conclusió, aquest any deixem-lo, està solucionant, quan li interessa als partits, va fotre dues passes al cap del Madrid, que dius, d'on t'has tret tu aquesta visió de joc, perquè el Xavi li pregunta com ho vas veure, això, que jo ho veig tot, i tinc ulls de darrere. I bueno, si va fent aquestes coses, doncs en els moments compromesos, doncs està fent això, i el respeto que l'alcaldia de Valladol ha dit, doncs toqui tres piles en tot el partit. I el data?
Jo demanaria a la premsa, sisplau, que el deixi tranquil. A la Carme? No, al Tata. És ella qui ha tret el tema. No, perquè potser un dia ho tinc moltes ganes que es quedi, tinc ganes que tal... Però a veure, no pot ser que a cada roba de premsa se li pregunti si es queda o no.
Si aquest any ho fa bé i s'arriba a semifinals de Champions, s'està lluitant fins a l'últim dia per la Lliga i a la Copa es perd justat i no es guanya cap títol, jo crec que aquest dia ho ha de seguir. No, però el Tata marxarà. I si no, el faran fora. Per què? Vols dir que la directiva el farà fora? Bartomeu.
No, es buscarà un altre entrenador. Més que el facin fora, ell vol marxar. Ell se'l veu, home. Home, que està una mica farro, ho entenc. I des de principi, quasi de temporada. Deixa-ho li passar a l'estiu. A no ser que li donin la selecció argentina. Això tira molt per un argentí.
Home, ell ja s'ha d'entrar a Paraguai, ja té experiència en una altra selecció nacional i li agrada, no? Això li passarà com als pericos que li va passar aquell any amb el, com es deia, entrenador que se li envenena la selecció, el Bielsa. El Bielsa. Se'n va anar a la selecció i es va quedar sense un tros d'entrenador espectacular. Va ser una llàstima perquè anava molt bé l'Espanyol i de cop hi va haver el projecte Sant Menor i jo crec que el Barça, si el projecte aquest any s'arriba on s'ha d'arribar i s'arriba amb opcions al final de la temporada, crec que ha de seguir. Però mira, jo recordo més o menys quan...
quan els va fitxar el Reijard era un any de transició. Quan va posar Guardiola era un any de transició. Amb el Martino jo no he sentit que aquest fos un any de transició. Quan realment... El que més cobra està un any de transició. Jo crec que ha de seguir. Jo també crec que ha de seguir. Ara si se'l volen crospir i volen... Jo crec que ha de seguir. I tenen 120 milions per gastar, si volen tirar això. Però si se'ls gasten en el entrenador...
Jo crec que ha de marxar, Tata. Jo prefereixo un entrenador que conegui la casa. Tito, tu ets jove. Digue'm, a banda de Guardiola,
i... i el Tito Vilanova? Quin entrenador ha tingut el Barça? Entrenador, no aquell que, bueno, aquest el fem fora i entre... Serra Ferrer. Reixac. Reixac. Va ser, va ser. I aquest també va ser aquest el fem fora i entre Reixac. Però han canviat molt les coses, eh? Han canviat molt el Barça. I què vols, Luis Enrique, que coneix la casa? O Frank de Boer. Frank de Boer? O l'Audrup.
Rieu-vos. No, jo no ric, però si les coses van bé no les toquem. També van, home, no sé, Carles, estem aquí dient... No, tu no ho vas dir d'això. Quarts de la Champions, un punt de guanyar la Liga, finals de la Copa. Ara s'està estampant. Però, hòstia, plantejar això, ara jo ho trobo una mica animal. Clar, clar, no toca. Jo crec que ho trobo una mica animal. Jo crec que no toca, però m'ho han preguntat. No és la pitjor temporal. Carme, no és la Carme. Es culpa meva.
Bé, abans heu parlat del partit de l'Espanyol d'ahir. Dic perquè, a més a més, dissabte juga contra el Barça. Sí, molt bé. Jo ho vaig veure molt bé. Totes les línies molt segures, amb defensa també. I el que deia, si en comptes d'un Córdoba es digués Córdoba-Gol?
Jo crec que l'Espanyol... és que ara està en un moment i es nota molt, eh, els pericos, quan juguen relaxats, quan juguen sense la pressió... Quan no parlen d'Europa. És evident amb els equips del 10 fins al 20. Però si no jugues sense la pressió, hòstia, ahir contra el Malaga era un partit igualat, perquè les forces més o menys estan molt igualades.
el trenada al partit, els vaig veure molt posats i molt tranquils i molt sabent el que havien de fer i al partit el van treballar molt bé. Jo només vaig veure el segon gol de l'Espanyol, que neix d'un penal claríssim. El Solsona per la ràdio deia, perdoneu, però per molt perico que sigui, això és un penal com una casa. Però és que a l'àrbitre jo no sé, a l'àrbitre hi ha assistents. Però sabeu a qui arbitra, aquest àrbit? Qui? Avui, a les vuit de la tarda.
En sèrio? Sí. Què dius? Com pot ser el vídeo? Perdó, perdó. No pot ser. Perdó, m'estic confonent. És l'àrbitre del Granada de la Real Sociedat. Granada de la Real Sociedat, que també la barma. Sí, sí, sí, no s'importa a tots aquests, que ho deien per la tele. Ja em ve d'una falta dins l'àrea l'àrbitre sol. No ho sé, he de dir, és que hi havia tanta gent pel mig que no ho he vist. El petà del pit espectacular, que és penalti alguna coseta més, l'àrbitre del pit,
Hi ha un contraatac de l'Espanyol, molt ben portat, Sergio García obre la banda i el Pins i marca. Després dius, els del Magà tampoc no és que protestessin massa. O es van quedar tan flipats que dius... Que dius, hòstia! Jo passo, perquè potser aquest tio no parla el meu nom, és que no ho entenc. No sé que gràcies ha vist. Després, a la següent jugada pràcticament, segona groga, Pablo, ara me'n recordo com es deia, i també se'n va anar al carrer.
El que va marcar el gol. De totes maneres, a veure, diré una cosa, suposo que els pericos se me'n fotran a sobre. Ja va bé que hagi guanyat l'Espanyol. Perquè així venen relaxats. Que jo tingui memòria ara em sembla que a dos partits seguits no els ha guanyat. Mira, és l'objectiu. No, però jo els veig bé. Quan a vegades l'Espanyol està preocupat per no baixar segona amb problemes, amb lesions i tal, arribar al derbi i fotre el partit de la seva vida,
que els veus en una posició bastant tranquil·la, que estan ja a tocar dels 42 punts. L'Espanyol té 40 punts. Si guanya contra el Barça, la salvació i guanya el Barça.
Hi ha un que està tocat, David López. Ahir el van substituir. Aquest és un dels pilars de l'Espanyol al mig del canvi. No sé si no estava al derri això es notaria.
Jo els veig molt bé, jo crec que el Barça tindrà molts problemes. Sí, segur, tindrà problemes perquè l'Espanyol està bé, tindrà problemes perquè l'Espanyol... Sempre el Barça tindrà problemes amb el permís del Barça, perquè aquest equip està vist que quan té ganes i li fot canviada no hi ha deu que el pari. Doncs veurem què passa, realment, salana intensa i dimecres que ve serà un dimecres de resum de tot plegat.
Una cosa o l'altra, serà d'extrem. No sabia que hi havia divisió al vestuari del Madrid pel tema aquest dels àrbitres. Que es veu que hi ha alguns jugadors com Iker Casillas al capdavant que no comparteixen les veríssimes crítiques de Sergio Ramos i Cristiano Ronaldo als àrbitres.
Bé, d'això acabem. Que vagi molt bé i ens veiem dimecres que ve. Bona setmana. Adéu. Adéu. Bon dia. Connectem tot seguit amb algú llatí de Catalunya Informació i tornem després, encara amb la tercera dalt just a la fusta.
Les 12.
El president de la Generalitat considera molt greu que el Tribunal Constitucional dicti sentència sobre una voluntat política com és la declaració de sobirania. El cap del govern es mostra ferm en la sessió de control al Parlament i assegura que el procés cap a la consulta continua malgrat els esculls.
La vicepresidenta primera del Parlament, Anna Simó, assegura que el Parlament ha de mantenir la vigència de la declaració de sobirania. De totes maneres, ha deixat a mans dels grups de la cambra decidir si la sentència ha de tenir conseqüències polítiques. Els partits que van votar la declaració creuen que s'ha fet per contentar PP i PSOE. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Convergència i Unió Esquerra i Iniciativa, s'han mostrat decidits a tirar endavant el full de ruta del procés.
La policia científica investiga aquest matí l'origen de l'incendi que ha cremat un pis del Vendrell al Baix Penedès, un sinistre en el que han mort quatre germans d'entre 3 i 12 anys. També ha quedat ferit greu el seu pare, que està ingressat a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona en estat crític però estable. Irene Arrigau nega que hagi donat instruccions a cap escola perquè doni suport a la consulta sobiranista. El PP acusa el govern d'utilitzar les escoles amb finalitats polítiques.
Això mentre els alumnes de secundària tornen a fer vaga avui en contra de la lompe i de les retallades en educació. Està convocada en solitari pel sindicat d'estudiants i s'allargarà fins demà amb diverses manifestacions convocades pel territori.
El Banc d'Espanya preveu que l'economia creixerà aquest any 1,2% i 1,7 al que ve. L'atura es mantindrà alt i els sous seguiran baixant. La institució també assegura que l'Estat incomplirà l'any que ve l'objectiu de dèficit públic en més d'un punt, quedarà en el 5,5%.
I el veríton alemany Matthias Gwerne i la mezzo Isabel Drouet actuaran en una nova edició de la Xobertía. Aquest festival es farà del 16 d'agost al 6 de setembre a Vila Bertran a la Lampurdà i té 20.000 euros més de pressupost que l'any passat.
Catalunya, informació. Els esports ara també en titulars. Barça, Celta, Atlètic de Madrid, Granada i Sevilla, Madrid. Aquest vespre una altra tongada de partits determinants pel desenllaç del campionat de Lliga. Ahir l'Espanyol va aconseguir la permanència virtual amb un triomf al Camp del Màlaga per un gola 2. Etapes marató per totes les categories, inclòsos als camions. Aquesta és la novetat principal del Dakar de l'Encabel 2015, segons s'ha anunciat avui a París. La prova començarà i s'acabarà a Buenos Aires.
I el temps avui a la tarda continuarà al cel ennoblat al Pirineu, a les comarques de Girona i a l'est de les comarques de Barcelona, encara amb algunes precipitacions fins al vespre, on a vegades cap als 1.000 metres o fins a 700 metres a la Vall d'Aran. Clarianes al centre i a ponent, ventades de mestral a les terres de l'Ebre i les temperatures molt fresques. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. Seguiment desigual a l'Institut de Sant just de la vaga general d'estudiants convocada pel sindicat d'estudiants catalans. Al centre Sant just any la majoria dels alumnes que s'acunden la vaga són de tercer deso, que és el primer cop que se'ls permetia fer vaga i pràcticament tots els estudiants de tercer han faltat avui a classe. De quart deso només la meitat s'acunden la protesta i a primer i segon de batxillerat el seguiment és minoritari. De segon, per exemple, hi assisteixen tots els alumnes mentre que primer dels tres grups que hi ha només n'han faltat un.
Tot i això, des de l'institut creuen que el seguiment potser serà majoriteri demà, en una nova jornada de vaga. Aquesta protesta es convoca per denunciar la llei verd, també per reivindicar beques, la gratuïtat de les matrícules, d'arts llibres i del transport pels estudiants de famílies treballadores, i també per denunciar la degradació de la formació professional, entre altres reivindicacions.
Últims dies per votar els premis protagonista del 2013, els quals està nominada la Festa Torneig Joan Petit, que es va fer l'any passat a Sant Just. Els premis protagonista els atorga el bloc esportiu d'OK Patins a cops d'Estic, un reconeixement a la festa que van organitzar la fundació Amics Joan Patin Dents amb Càncer i l'OK Club Sant Just en la seva 13a edició.
Aquesta setmana, en quatre dies, s'acaba el període per votar el protagonista de l'2013. És un premi que vol destacar la part humana dels candidats. La Festa Tornet Joan Petit de Sant Just està nominada juntament amb sis candidats més. Les votacions es poden fer directament a través del blog.
I acabem explicant-vos que el ciclista Sant Justenca, Alberto Lozada, se situa en la posició 105 de la volta ciclista Catalunya 2014. Lozada, que competeix amb el team Catuixa, va acabar ahir la segona etapa en la posició 113. La volta passarà per Sant Justenca aquest diumenge a la seva última etapa.
L'eslovet Lucan Metzgec del Team Jean Shimano ha guanyat les dues primeres etapes i la de avui, la tercera de la volta, va de Banyoles a la Molina, a Alps, en un recorregut de 162,9 km. La volta a Catalunya, com dèiem, passarà diumenge per Sant Just en un recorregut de 120,7 km en principi i final a Montjuïc. Els ciclistes passaran a la tarda per la carretera reial de Sant Just.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Josep Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio ràdiodesvern.com. Molt bon dia.
Every time that I look in the mirror, all these lies in my face getting clearer. The past is gone. It went back like dust to dawn.
All of these come back to you
I'm singing for the year. I'm singing for the laugh. I'm singing for the tear. I'm singing with my eyes just for today. Maybe tomorrow the good love will take you away.
Sing for the year, sing for the laugh, sing for the tear. Sing away now, it's just one today.
Sing with me. Sing for the year. Sing for the laugh and sing for the tear. Sing with me. Just for today and never tomorrow. Sing with me. Sing for the year. Sing for the laugh and sing for the tear.
Ara passen 11 minuts de les 12, aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar d'actualitat política amb el Sebas Elias, com cada setmana. Bon dia, Sebas. Bon dia. Fem aquest repàs per diferents punts del món, diferents qüestions que es mouen en l'àmbit polític. Aquesta demana, a més a més, hi ha bastanta teca. Comencem parlant d'Ucraïna, que es retira de Crimea. Sí, seguim amb el repàs d'Ucraïna.
Després de setmanes d'inacció per part del govern de Kiev, el president d'Ukraine, Interi, el que es va posar després del cop d'estat, les defenses de Rússia, Turchinov, que és el president Interi, va assumir el dilluns la derrota a l'anunci de la retirada de totes les tropes de la península anexionada per Moscú, recordem Crimea.
Un mes després de l'ocupació militar russa, Kiev isa la bandera blanca. La població de Crimea va sumar en contratemps. La introducció oficial del ruble, que és poc significativa en el comerç, es va sumar al compliment d'una amenaça cantada.
per tallar el subministrament de llum i aigua. Des de la nit del diumenge s'han succeït talls d'electricitat en amplies zones de la península fins a un 50% segons el govern local. Crimea rep el 80% de l'electricitat que consumeix d'Ucraïna fins ara, perquè ara serà Rússia la que haurà de suplir aquestes carencies, perquè Ucraïna, doncs, deixarà de fer el subministrament. I mentrestant, continuen les sancions impotents d'Occident.
Si Rússia no pot seguir pertanyent al grup de països més industrialitzats del món, que és el G8, l'han fet fora, s'hi continuarà vulnerant la sobirania nacional d'Ucraïna. Per tot això, Moscú no suistirà la pròxima cita del grup, que passarà a dir-se al G7 i es veurà al juny a Brussel·les i no a Sochi, com estava previst.
La gira europea del president americà, que es troba a Holanda, Barack Obama, el portarà després a Bèlgica i a Itàlia per acabar a Ràbia Saudita. Ha donat així una volta per culpa d'una crisi més pròpia de la guerra freda, perquè ha estat a Estats Units qui ha forçat aquesta...
que a Rússia marxés del G8. Seran fadats, eh? Sí, és una de les poques coses que poden fer, i ja Rússia ja ha dit que el del G8 els és igual. Però que això complica, em salta el guió, era una mica, però en tot cas complica també les relacions fins i tot turístiques, no? Per exemple, o no?
El tema de visats, aquest dia llegia algunes qüestions que estaven preocupats a Tarragona, que tenen molts turistes russos, per exemple, o potser per anar d'aquí cap a Rússia també. Sí, han tallat els visats, no els hi donaran a certes persones, no sé si això s'ampliarà, segur que sí que hi ha represàlies contra tota la població russa.
és que és una de les armes que podríem fer, que els russos no poguessin entrar a la Unió Europea o que el visat sigués més sever. No va bé que es deixi d'haver-hi turistes a la costa Brava o la costa d'Aurada.
Per tant, les sancions que poden fer és aquesta, que no vagi al G8. Doncs aniran al G20, o no sé, ja s'ho faran, perquè Rússia tampoc li ve d'aquí, no? El G8, que estava composat per França, Alemanya, Regne Unit, Japó, Canadà i Itàlia, i Estats Units, i Rússia, que fins ara estava, si segueixen així, doncs Estats Units diu que no, tornaran, i els altres països, doncs, s'alineen amb...
el president del Consell Europeu i Durao Barroso, que és el president de la Comissió Europea, van recolzar també la decisió d'apartar, per ara, Rússia. L'únic que no es dona paraul·lit és Putin, el president rus. Serguei Lavrov, que és el seu ministre exterior, em va dir que el gest no li semblava gaire preocupant dels demés països calificant-los.
del club informal sense autèntics membres. L'important és el G20. Sergi Lavrov, en la cimera nuclear que s'està duent a terme a l'AIA, diu que si els nostres socis occidentals creuen que el model del G8 ja no serveix, no pensem anar-hi. No és un problema per nosaltres, no co dia. Es tracta de col·laborar, no de capitalitzar una relació quan es necessita per ignorar després l'altre en nom de raons de política domèstica.
Bé, per tant, si no respecten el que ha fet Rússia, doncs marxen i ja està. Ja aniran al G20. Perquè s'interpreta que el G8, el que es tracta del G8, no té tanta importància, no? Segons l'Europe. I en plena tensió internacional, la cita nuclear, que acaba aquest dimarts, va afavorir així mateix els frenetics jocs de trobades bilaterals. Abans de veure's el G7, Obama va parlar amb el president xinès, Xi Jinping,
I és que acostar postures amb Pekín, que sol alinear-se amb Moscú, és essencial per Washington. D'aquí les reveladores declaracions del mandatari Estadounideng el despedir-se d'així, que va dir Obama, que creu que poden treballar junts en el terreny del dret internacional i el respecte a la sobirania nacional.
Doncs és una mica com ha estat tot aquest tema, no s'acabarà segurament. Inmediatament vull dir que en realitat tot plegat, potser desapareix de les portades, ja està desapareixent, però... Després Obama va calificar Rússia com a potència regional, que això deu haver sigut un cop molt baix, però bé, és l'únic que poden jugar. Exacte. I seguirà, seguirà.
Doncs Déu-n'hi-do, és la primera notícia que hem tractat avui. Parlem d'altres qüestions. Ara un altre tema també que no sé si... Sí, de fet, d'alguna manera, també és garrifat, no? Molta gent, voldríem dir-ho així, que l'ultradreta francesa confirma el seu bon moment a les eleccions municipals. Sí, en un moment...
No ho vull dir. És perillós. D'aquí dos mesos hi ha eleccions europees.
En principi no tindria per què haver-li passat factura l'esgotament del mandat? Des de l'inici del mandat que no ha parat de baixar en la popularitat i sembla que no la recuperarà. El Front Nacional de l'EPEN, que és el partit històric de la dreta francesa, confirma el seu bon moment. El resum de la jornada electoral, que va ser aquest cap de setmana passat,
Són els següents. Resultats històrics pel Front Nacional. Després una abstenció rècord, russant el 40% en unes eleccions que les municipals són molt importants a França en quanta participació. Doncs aquest cap de setmana només un 60% es va costar a votar. Després un saber vot de càstig a Francois Blanc i els socialistes. I per últim victòria global sense grans conquistes de la centre dreta, de la UNEP.
El càstig dels socialistes és el més dur del previst pels sondejos amb un enfonsament a Marsella i inesperat derrota parcial a París.
que parís al final la socialista pactat i sembla que seguirà 21. El tema de la segona volta, que és com funcionen les eleccions en molts llocs, però França és un dels més destacats, no? Que s'estima, que fa que d'alguna manera això sigui una mica un avís, o que es vegi per on van els trets, però després seguegui fent també el vot de, com has dit a vegades, no? El vot intel·ligent o no sé com és el teu nom, no? El vot útil.
Si no aconsegueixes el 50% dels vots, ha d'haver-hi una segona volta.
El primer sondeig és el vot real, el vot sincer, el que tu vols que guanyi. Però la segona volta és el vot de càstig a l'altre.
El front nacional, allà on es presentava, perquè no s'ha presentat de tot arreu, ha tret molt bons resultats, però la segona volta el perjudicarà fortament, perquè si es presenta la centre dreta, un socialista votarà la centre dreta abans de votar el front nacional.
El front nacional situa els seus candidats en la primera posició.
i sobretot Henning Beaumont, que és el feu de la seva líder Marine Le Pen, on el Front Nacional va guanyar l'alcaldia en el primer torn a superar el 50% dels vots. Per tant, no li caldrà una segona volta per tenir una alcaldia, i en té una.
Passada la mitja nit, el dimenge, el ministre interior, Manuel Baix, em va oferir el panorama general d'aquest dimenge. El Front Nacional va obtenir el 4,65% dels vots. El Front Nacional, l'ultradreta. Les candidatures de la centradreta, el 46,5%, amb l'AGMEP com a principal partit, i l'esquerra, amb els socialistes, el 37,7%. Clar, en percentatge no sembla que sigui tan alt, no? Aquest del Front Nacional.
Clar, però és que només presentaven només 597 llistes electorals. Tot i això, la xifra més alta que s'ha aconseguit en unes municipals en els 42 anys de vida del partit, i només cobreixen un terç del cens total. Per tant, en un 33% han aconseguit un 4,65%. Això és, si fa no fa, doncs un 15-20%. Per tant, no està gens malament.
El renovat missatge populista i antic sistema de l'EPEN, que en les últimes presidencials ja va arribar al 18% dels sufragis, segueix convençent un número cada cop més gran de francesos. A més d'arribar a percentatges inèdits en dosenes de ciutats grans i mitjanes, l'extrema dreta va forçar numeroses batalles triangulars amb el Partit Socialista i la UMP, la Unió per un Moviment Popular de Centre-Dreta,
i bé, es veurà si en la segona volta doncs el Front Nacional lluita realment per l'alcaldia o si el descarten. Que és aquest diumenge o no l'altre, no? No ho sé, la veritat. Si és aquest diumenge o d'aquí dos setmanes. Sí, crec que és d'aquí dues setmanes, pot ser.
També sorpresa a Perpinyà, on el Front Nacional ha tret més del 30% dels ofragis. Perpinyà, que el tenim molt a prop, suposo que per això d'alguna manera tots ens hem quedat més parats. Sí, per això en parlem també, perquè és important que el Front Nacional arribi encapçalant el primer torn amb un 34,2%.
i l'actual alcalde de l'UMP, al qui les enquestes donaven com a primer classificat, primer classificat amb molt avantatge, arriba a segon a quasi 4 punts del primer, amb un 30%. I també una severa derrota de Jacques Cresta, que és el socialista amb només un 11,92%. La llei diu que es podria presentar a la segona ronda perquè en les municipals
Qui té més d'un 10% es pot presentar, però ahir a la tarda es va decidir que no es presentaria contra del seu partit. Per tant, els socialistes que... Fort també, no? Aquesta renúncia, d'alguna manera? Clar, veu que està perdut i que si ahir es presenta, doncs traurà vots a l'actual alcalde, que és de centre dreta, que no és del seu partit.
Però és que si no guanya el Front Nacional. És una renúncia pensant en sentit de país. Si el seu 12% va votar a l'UMP, ja guanyaran al Front Nacional, que és el rival a evitar.
Està clar, déu-n'hi-do. Doncs bé, això pel que fa a aquestes eleccions franceses, l'ultradreta en parlarem, en anirem parlant perquè és un tema doncs que suposo que no es quedarà només aquí. Tenim però més qüestions, ens anem apropant, i ara parlem de la delegada del govern a Madrid, Cristina Cifuentes, que obre un expedient sancionador als organitzadors de la marxa de la 22M.
A veure, aquest tema que també sorprèn. Avui em sorprèn tot, Sebas. Són coses que he sentit però que no acabo d'entendre com funciona. Primer expliquem això del 22M, que potser he sobtat molt. Va ser el mes de juliol de 2013, per tant ja fa gairebé un any.
de mitjan, més de mitjan, quan va sorgir aquesta idea del 22M, a partir d'una reunió, entre altres, per al promotor del front cívic, Julianguita, el portador del sindicat andalús de treballadors, Diego Canyamero, i el creador de la plataforma d'afectats de la hipoteca, la PAH, a Múrcia, José Coy. Llavors, es va plantejar la proposta d'organitzar una gran manifestació que, amb marxes a peu des de diferents punts de país, conflueixin, acabessin arribant a Madrid per mostrar les reivindicacions de la majoria de la societat,
que pateix la crisi i les polítiques del govern i de la Unió Europea. Una protesta que va acabar amb disturbis. Sí, amb aquestes protestes al final, aquest cap de setmana, va arribar la data, almenys 29 persones van ser detingudes després dels incidents originats, després de les marxes de la dignitat que aquest dissabte van acabar a Madrid.
3 dels detinguts són menors i segons les primeres informacions a la plaça Colón alguns manifestants van llançar eduquins, petardos i altres objectes contra els policies antidisturbis que van disolt de les persones concentrades a la plaça. Segons l'Emergències de Madrid van haver-hi 101 persones ferides
entre els quals 67 eren policies. Per tant, la majoria de ferits policies. Una mica discutible l'actuació de la policia, que si quedaven tantes baixes que s'ho facin mirar. Entre els ferits hospitalitzats hi ha també 11 policies i no un manifestant.
Tots ells ferits lleus, però demostra que la policia una mica desorganitzada i que les persones que van acabar les manifestacions amb disturbs anaven ben preparades.
I la delegada del govern cobra l'expedient sancionador? Sí, per aquests disturbis que van acabar amb la policia en quadre, doncs la delegada del govern a Madrid, que ja m'explicaran què pinta una delegada del govern a Madrid... És estrany, eh? Sí, sí, sí. Quin sentit té? No ho sé, perquè el govern està a Madrid. Llavors, que hi hagi una persona que representi el govern a Madrid... A qui hi ha, a delegat del govern català?
De Madrid? De la Generalitat? No, no. Em sembla que l'encarregat de negociar ho vam dir que era el de Unió. Espadalé, no? No, el Duran i Lleida. Però que al final van canviar i era la vicepresident del govern però només quan es trobaven. Bé, doncs en tot cas exacte.
Sí, diu que Cifuentes, que els organitzadors de la marxa de la dignitat a Madrid, pels disturbis que van haver-hi, doncs se'ls hi obre un expedient sancionador explicat que la pròpia llei estableix que són els organitzadors els que han de garantitzar i responsabilitzar-se del bon ordre i del discorri del que...
El Consell General del Poder Judicial, en el seu informe sobre la llei
perquè no pot ser responsabilitzar uns organitzadors del que fan altres, que poden ser independents d'aquesta manifestació. Per tant, la polèmica està servida. Exacte, Déu-n'hi-do. Doncs aquest tema que arriba, en aquest cas, des de Madrid. I acabem parlant de l'Assemblea de la Santa Catalana amb manes línies que demana la il·legalització de l'ANC Sebas.
Sí, primer, que es manos limpias. Aquests sindicats d'ultradreta, no? Sí. S'està fent famós, aquests dies, també, d'alguna manera. Sí, també ha aparegut en el cas Neymar, ara amb l'ANC. Doncs sí, sindicat d'ultradreta, molta gent, doncs potser no ho sap, i és que el seu únic dirigent conegut, Miquel Bernat,
és un militant d'ultradreta, va ser responsable de la organització de frente nacional i nombrat cavaller d'honor de la Fundació Nacional Francisco Franco pels seus serveis en defensa dels ideals del moviment. Déu-n'hi-do. Demanant a aquest sindicat la il·legalització de l'ANC quan hi ha altres organitzacions com la de Francisco Franco que poden existir, que allò anar a una dictadura, doncs bé, si més no s'opta, no? Sí, d'alguna manera no és el que ens esperaríem, no?
I anem a la notícia. L'associació d'extrema dreta ha presentat una denúncia al fiscal general de l'estat en què li demana que iniciï el procés d'il·legalització de l'Assemblea Nacional Catalana. També li demana que obri un procediment penal contra l'entitat per un presumpte delicte.
de proposició a la sedició i un altre per un presumpte delicte d'alguna malversació de cavalls públics en la cooperació conjunta del govern de la Generalitat i l'ANC. La denúncia es presenta contra la màxima representant de l'Assemblea, per tant, es personalitza contra Carme Forcadell. En l'escrit de denúncia, Manos Límpies posa èmfasi en els fets que considera il·lícits, per exemple, que l'objectiu primordial de l'ANC és la independència a Catalunya i també que l'Assemblea actua contra l'ordre constitucional fent una crida a la insurrecció.
Més arguments de denúncies són un fuit de ruta amb la declaració final de l'independentisme o el fet de demanar el control efectiu de ports, aeroports, fronteres i comunicacions. Així mateix, el sindicat Manos Límpies vol que es consideri il·legal que l'ANC proposi de declarar l'assassessió el 23 d'abril de 2015, que tingui el suport econòmic de la Generalitat i que reculli constantment signatures per al procés d'independència a la pràctica totalitat dels ajuntaments de Catalunya. Un nou atac que s'assuma, el que està rebent l'última setmana a l'ANC.
Sí, una denúncia contra l'ANC que arriba en plena ofensiva de la premsa espanyola contra l'entitat sobiranista, tant l'ABC com el país, com el quantitat de ciutadans a les eleccions europees, Juan Carlos Girauta, acusant l'entitat de culpisme. Aquests atacs, acompanyats de demandes d'il·legalització de l'entitat i de processament dels seus responsables, han originat una reacció de suport a l'ANC per part de molta gent aquí a Catalunya.
que s'ha tradit en una llau de nous socis. Fins divendres passat l'entitat ja comptava amb 25.000 socis i afegeixo que ahir vaig saber que ja són més de 30.000 socis. Per tant, una llau... Sí, sí, sí. Tot derivat d'una mica d'aquests atacs. D'alguna manera és la resposta que hi ha hagut, en plan pacífic, com se diguéssim. Sí, sí. Potser ha anat bé i tot aquests atacs. I per posar un exemple, el país,
el 19 de març, en la seva editorial del país, un diari que no podríem qualificar de dreta. Va dir que l'Assemblea Nacional Catalana és un organisme assemblyari controlat per un militant d'esquerra i ampliament recolzat pel govern de Mas. L'ANC va convocar amb notòries i les manifestacions dels dos últims 11 de setembre.
i exaltada pel triomf i orgullosa per l'actitud que li va dispensar al poder autonòmic democràticament triat, acaba de fer un sal al buit que només pot acabar malament. Per tant, atacs contra l'ANC des del propi país.
Doncs Déu-n'hi-do, tot plegat són les notícies d'aquesta setmana. Hi ha hagut molta teca, acabem només amb un apunt molt ràpid, també fent un apunt Sant Justenc, perquè hi ha una dada curiosa referent a la població extranjera, Sebas. Sí, Sant Just és el municipi del Baixo Bregat on més va augmentar la població extranjera el 2013. Al conjunt de la comarca la tendència està la contrària a tot i això. L'any passat es van registrar 2.664 persones foranes menys al Baixo Bregat.
i ara l'11% dels empadronats a la comarca són estrangeses. En just, l'any passat van arribar 262 persones foranes, per tant, en contra de la tendència a la comarca, i s'apunta que al nostre municipi hi ha 50 nacionalitats diferents. La majoritària és l'Alemanya, a part de l'Espanyol, evidentment,
que representa un 25% dels estrangers, seguida la francesa amb un 11% i de la italiana amb un 6%. A la resta de la comarca, les nacionalitats majoritàries l'any passat va ser la marroquina, la romanesa i l'aquatoriana. Doncs curiós també aquests apunts que arriben des d'aquestes dades referents a l'abolació estranger de Sant Just i amb això acabem aquest repàs a l'actualitat política de la setmana. Gràcies Sebas, tornem dimecres que ve. Fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smoothie Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agents de concert o cinema. Just a la fusta.
Ara passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia. Aquesta hora saludem el president de l'Ateneu Albert Macià. Molt bon dia Albert, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'entitat, que s'entrada doncs també en diferents activitats que hi ha en els propers dies, no? Sí, aquest cap de setmana tornem a tenir algunes activitats d'aquelles programades i pràcticament començarem divendres amb el documental del mes, un documental
És un documental molt propi pel mes de març, perquè és el mes que acaba el dia de la dona.
que fan tot un projecte per aprendre, es tracta de gent de 40 anys, àvies de 40 anys, que són portades a l'Índia per fer un projecte per aprendre a anar a l'energia solar amb benefici de les seves poblacions. És un documental molt interessant. Doncs això serà divendres a les vuit amb aquest nou horari, no? Divendres a les vuit, efectivament.
Va anar bé el mes passat amb aquest nou horari? No vam notar cap canvi. Més que res, el fet de fer-ho a les 8 és que així coincideix amb altres activitats, quan hi ha les tertulis de la ciutat o la tertulia de cultura, que es fan a aquesta hora i d'alguna manera gent es pot despreocupar una mica de quina hora és a les 8. Divendres a les 8.
Molt bé, doncs això d'una banda. Teniu més coses? També ara teniu aquests dies? Sí, bé, ja ens en anem el diumenge, a part de...
de les SES, que fa unes excursions dels veterans... Que no paren, no? No paren, però és normal. Dins de les SES estem parlant que hi ha moltes activitats diverses per molts grups diferenciats. Els veterans se'n van al Balandrau aquest dissabte, cap de setmana, i hi ha una excursió en família per aquí a Collserola aquest diumenge. Molt bé. A més a més, tenim més activitats el diumenge. Tenim una visita al Caixa Fòrum,
que s'organitza des de l'Ataneu. S'organitza des de l'Ataneu, que a Xafarón fan una exposició que es diu Mediterrani del Mitjana del Reu.
És una visita guiada i qualsevol persona que tingui interès es pot posar... Encara es poden fer inscripcions, per tant. Encara es poden fer inscripcions, sí. Perfecte. Això també forma part d'una sèrie d'activitats que ja vam començar, ja vam fer un parell d'activitats d'aquestes la temporada passada i ara reprenem aquestes grans exposicions que ens sembla que són molt interessants, doncs, portar la gent de Sant Just cap allà.
Molt bé, doncs aquestes són les activitats, totes o ja encara més? No, encara més. El dissabte, el diumenge a les 7 de la tarda, a les 7.50 h, hi tenim teatre de l'Espaià. El grup Fila Garça ens presenta una obra que es viumeneix a trobar.
i això serà, com he dit, el diumenge a les 7 de la tarda. A part, també, recordar que el nostre grup de teatre aquest diumenge actua a Sarrià, al Casal Urlandai. O sigui que... Dubla la sessió, no? Sí, en aquest cas no estem parlant d'una activitat que es fa a Sant Just, sinó d'una activitat que fa un grup nostre de Sant Just que el fa a Barcelona. Clar. També està a prop, a més a més, vull dir que Sarrià, si algú els vol anar a veure, és aquí mateix, no? Efectivament, és al Casal Urlandai i és a les 7 de la tarda, també.
Hi ha alguna altra cosa? No. Aquesta setmana estem amb més novetat. Hauríem d'anar-nos duplicant coses i no és el nostre interès.
Perfecte, doncs això serà aquest cap de setmana. Són les activitats previstes de l'Ateneu de cara als propers dies. Es poden consultar també fàcilment, no ho diem gairebé mai, però al vostre web, no? Al web, efectivament. Allà hi ha l'horari detallat, per si algú no s'ha quedat amb alguna cosa. Transnoplesenjust.org barre Ateneu. Allà trobareu tota la informació. Molt bé Albert, doncs moltes gràcies i ja ho sabeu, cada dimecres repassem l'actualitat de l'Ateneu aquí al Just a la Fusta. Que vagi molt bé i bon dia. Fins dimecres. Bon dia a tothom.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les ons en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Ara passen 9 minuts de dos quarts d'una del migdia.
No, no, no.
I el que fem ara és saludar la Silvana Vox. Molt bon dia Silvana, què tal? Hola, bon dia. Per parlar una setmana més d'un llibre. Avui es tira la cinquena planta de Manuel Bauschowli. Sí. Espectacular. Un llibre que va sortir fa un mes. Manuel Bauschowli, que és un escriptor de Suèca, que ja ens havien lluernat a tots amb el seu llibre L'home manuscrit, publicat, crec, si mal no recordo, el 2006.
I aquest llibre té una història molt maca i relacionada amb la seva primera novel·la, justament aquesta de l'home manuscrit. Després enllestir el manuscrit d'aquella novel·la,
El Manuel Baixauli va començar a sentir un formigueig als peus i a les mans. Estava en una sala de cinema i va començar a notar el cos estrany, que no podia manejar-lo del tot.
i va agafar una malaltia d'un nom d'aquests de noms imprenunciables, no ho intentaré, i va quedar convertit en una pedra. L'autor. Això és veritat. Això que estic explicant és la realitat pura i dura. El Manuel escriu l'home manuscrit
Acaba l'original, lo presenta a diversos concurs i editorials, va al cinema per descansar de l'ofici d'escriure i queda convertit en una pedra, amb el cap absolutament perfecte, en plenes facultats mentals. Es troba en un hospital sense poder moure res, sense poder comunicar-se, sense poder parlar, sense res.
Que fort, doncs. Molt, molt. A més a més, una malaltia molt molt estranya d'un diagnòstic molt difícil, va trigar molt la gent de l'hospital a saber quina mena de malaltia tenia. Llavors, se van sortir bé, o sigui, tres mesos i van anar recuperant les funcions, però després la rehabilitació va ser molt llarga en un sanatori,
I la cinquena planta, aquesta novel·la que porto avui, és la història d'aquesta malaltia i d'aquest procés de recuperació del Manuel Baixauly en el sanatori on va tornar a ser, va deixar de ser una pedra, que és com ell anomena la seva malaltia, la seva sensació, m'havia transformat en una pedra i va tornar a ser un ésser humà.
Deu-n'hi-do, la història només això ja té molta força. Només això ja és com per dir que m'interessa. Però a més a més, no estem parlant d'un escriptor...
No és un escriptor fàcil, és un artista, és un d'aquests escriptors que són un luxe per a una literatura. Hi ha escriptors que són bons escriptors de best sellers, bons escriptors...
costumistes, d'històries que comencen, tenen un conflicte molt fort i acaben i el llegeix com una mena de thriller. El Manuel no és d'aquesta mena de escritor, és un escritor molt més profund, un escritor molt reflexiu, un escritor que té la mirada de l'art, de la literatura en el sentit més gran de la paraula, de la reflexió.
Llavors, la cinquena planta té diversos nivells de lectura. Una és la superació, la història de la malaltia i la superació, però no com un llibre d'autoajuda ni res que se l'assembli, però sí, un home malalt que està en un sanatori i que recuperarà la seva vida i el moviment del seu cos.
D'una banda això, d'una altra és la mirada del malalt i dels diferents malalts que comparteixen amb ell aquesta experiència duríssima de no poder moure's.
Llavors, d'aquests personatges secundaris dels seus companys de patiment, ell fa una novel·la de cadascú d'ells o de la vida, però d'una manera que semblen com fantasmes que van entrant en el llibre.
O sigui, no et trobaràs un llibre que t'explicarà la història del Lluís, la història de l'Orofila o la història de la Úrsula que tenia tal malaltia i se'n va sortir o no. No va d'això, sinó que va de la mirada més profunda d'aquesta gent. I que són això, com unes menes de fantasmes que van entrant de tant en tant en el relat i és meravellós. Va teixent un microclima, un lloc, el sanatori que sembla
que no saps en cap moment si està parlant d'alguna cosa de la Terra o si està parlant de ficció, del cel, d'una mena de metàfora del purgatori. Per tant, juga una mica a deixar-t'ho que t'ho imaginis tu, o que ho decideixis tu si és una cosa o l'altra. Exactament.
A més a més, la cinquena planta fa referència al Manoel. En la novel·la es diu B, està narrat en primera persona, menys aquests moments que apareixen, aquests fantasmes que són els seus companys de patiment.
però el va veure, en el sanatori, va arribar, quan va començar a moure's, va arribar a la cinquena planta, però no es podia accedir. O sigui, la escalera pujava a la cinquena planta, però a la cinquena planta hi havia una porta que no s'obria. I tota la novel·la és aquesta recerca del significat de per què un sanatori tenia una cinquena planta si la cinquena planta no es pot accedir.
I això mateix, dius, bueno, parla, sí, parla d'una realitat, veus el sanatori, veus la cinquena planta, la ves tancada, però dius, bueno, ens està parlant d'una altra cosa. Aquesta cinquena planta és una metàfora, és una recerca d'una altra cosa. I en aquest sentit, el llibre és meravellós. O sigui, en tot el temps, aquesta doble lectura, que ho fa molt bé, perquè el noi, el Manuel, és una meravella de escriptor.
Doncs què més? El llibre està escrit com a l'home manuscrit, que també us recomano molt la seva primera novel·la. És millor començar a parlar de manuscrit que per aquest? No cal. El que sí aviso que si comences per aquest aniràs a buscar el home manuscrit. Doncs justament l'home manuscrit també és un personatge més d'aquest llibre. O sigui, perquè explica tota la història de quan ell va entregar el manuscrit a les editoriales
i com el van anar refusant, justament perquè ell diu tot el món, és que tu no ets un escriptor de Betzeler, tu no vendràs molt, i és veritat, és un escriptor exquisit, per totes aquestes coses que diu, i el seu estil és molt depurat, és molt líric, és molt reflexiu, no és una lectura fàcil, és una lectura per un lector entrenat en llibres sobretot de metaliteratura, fa molta metaliteratura.
Llavors, el home manuscrit és un personatge més. I a través d'aquesta història de com el manuscrit va arribar a fer-se el llibre, va fent també una crítica al món editorial, a la literatura mesurada com a venda, com si quantos llibres vens millor és, i dius que les coses no són així.
i és tota la mirada d'aquest autor sobre el món, sobretot sobre el món de l'art i amb molta arquitectura i amb molta pintura. Una de les malaltes que comparteix en l'hospital
És una arquitecta, Úrsula, que va fent dibuixos de la seva arquitectura, que acaben sent com cervells. És molt inquietant, és un llibre meravellós, però això, sempre llegir-lo pensant que ens està dient moltes més coses que en principi sembla.
És d'aquests que convé anar-lo llegint o llegir-lo amb calma? Sí, llegir-lo amb calma. No buscar el thriller trepidante de acción, acción, acción. No es que en la cinquena planta haya un demonio escondido. No es de suspenso el libro.
Ser amb la consciència, quan l'agafem, que és aquest altre estil. Exactament. Faré un tast de la part de l'hospital. Tampoc he buscat un llibre de... no és polseres vermelles. Parla d'un hospital i parla de malalts i de la malaltia, però no és polseres vermelles. El nivell d'hospital diu això.
Pronta s'avisava l'ús de la cadira. Malgrat que la força dels seus braços era mínima, els companys d'habitació on el perderen de vista excepte a l'hora de menjar o dormir, bé s'hi fixava, al dormitori. Però les contínues queixes i rons del malalt, pel soroll de les pixades sobre els recipients de plàstic, per les tedioses converses dels familiars, pel tuf i la manca d'aire pur. A sanatori, envoltat d'un bosc del qual no es veia el límit, era un crim romandri tancat.
Clar, perquè a més a més és això, el sanatori és un lloc preciós, envoltat de bosc, campins, i ell és una pedra i no pot demanar ni aigua. És una reflexió també sobre la felicitat, sobre, ell diu quan arriba a casa per primera vegada i pot, té set, i el seu primer impuls és demanar,
o fer algun gest perquè quan se n'adona que no, que pot arribar a la nevera o obrir, treure l'aigua i ficar-la un got i beure-la, diu, això és la felicitat. La felicitat és poder beure un got d'aigua. I reflexiones com aquesta que dius, mare meva, després, òbviament, la vas oblidant. Ja, ja, ja. T'acostumes... Però sí, fa replantejar moltes, moltes coses. Després tenim
Unos d'aquests fantasmes que van sortint durant tota la història, que es diu Timoteo, que és un psicòpata de l'hospital. Llavors va sortint de tant en tant i diu coses com aquestes. De totes les mirades d'un home, la més profunda és la que apunta al buit. És preciosa la reflexió com a aforismes, no? Són com... De que s'ha escapat la pena anar sotbrallant, no suposo? Sí, com bales, no? Com un tret. I llavors...
m'agradaria llegir-te la reflexió que fa sobre l'art, en aquest cas sobre l'escriptura, però insisteixo, hi ha una reflexió sobre la pintura, hi ha una reflexió sobre l'arquitectura. Aquesta que llegiré sobre l'escriptura i sobre la literatura, però és un llibre travessat profundament per la mirada sobre l'art, com era també L'home manuscrit, la seva primera novel·la, que de debò a mi paga molt la pena.
Bé, tot ho trobo absurd. L'ésser humà, al engrós, em semblava un perfecte imbècil. L'únic que per a mi tenia valor, romania al marge de la societat. Escrivint desaiguava la insatisfacció. Escrivint vivia més intensament el que m'oferia el món, però també vivia el que no m'oferia el món. Escriure multiplica la vida.
Hauríem d'escriure tots. Tots. Per higiene social. Hi ha moltes maneres d'escriure. Hi ha qui escriu literatura, hi ha qui redacta. Són coses diferents. També hi ha qui redacta fatal. No en direm noms ni oficis. Per a fer literatura cal tindre a més alguna cosa a dir que no sigui adozenada, fofa, superflua, tediosa. I per això cal situar-se als marges.
Si un escriu amb el fre de mà posat o intentar ser políticament correcte o pensant agradar, vés a saber aquí, fas un plat insult, rescalfat. Escriure és transgredir, viatjar a l'imprevisible, extraviar-se en el desconegut. Escriure és visitar territoris ignots del nostre jo, on es barreja en el passat, el present, les de venidors i el que no ha succeït o no succedirà mai.
En relació a la història de la primera novel·la, l'home manuscrit, que és un personatge molt important dins d'aquest llibre,
Volia dir que, clar, jo, que soc lectora de premis literaris, va llegir el llibre d'ell quan el va presentar un premi. I la història no va guanyar. Bueno, sí. O sigui, ell comença a estar malalt, comença amb aquest procés de malaltia, llavors demana als amics que envien el llibre a tots els concursos literaris, però en els concursos literaris hi ha una premissa, que és que no pots presentar a més d'una a la vegada, i ell va presentar a tots els premis literaris de Catalunya i el va guanyar a tots. Llavors, va haver de triar.
amb qui premis quedava. I, òbviament, com que estava malalt, tot el jurat de tots els premis que havia guanyat quan el trucaven deia, no, és que he guanyat el premi Ciutat de Palma, que la dotació econòmica era la més elevada. Llavors tothom va entendre i va... Per això jo vaig llegir el manuscrit per a tres premis literaris i en tots tres va quedar primer. O sigui que és un llibre amb un nivell literari i una garantia espectacular. O sigui que la gent no dubte pas en llegir aquest i l'altre.
Doncs crec que sí, crec que ens has frapat amb aquesta recomanació avui, amb aquesta lectura d'aquests regiments de la Cinquena Planta. Recordem també que de retrobot també ens has recomanat l'home manuscrit, tots dos de Manel Baixauli. I és la recomanació d'avui. La setmana que ve, no sé si últimament, que vam començar fent una mica de tot i estem portant de moment
coses que fan molt bona pinta, o sigui que cosa que vol dir que també tenim bons llibres o es fan bons llibres també actualment. Sí, sí, sí. I ja de fet massa, que no podem llegir tot el que es publica. Doncs moltes gràcies Silvana, i tornem demigres que ve més llibres. Que vagi bé, bon dia. Gràcies.
50 anys del Concili Batica II.
Veus de la Perròquia repassa en aquest curs 2013-2014 d'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església Catòlica i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la Perròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazine fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Tres minuts i l'una del migdia acabem ja aquest just a la fusta d'avui dimecres 26 de març. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui hem parlat també amb l'Elena Labart, de la productora 40, per parlar del documental del mes. Hem fet tertúria esportiva amb el Carles Hernández i Rius, l'Emilius Kasokyo i els Sebas Elias.
I hem parlat també de política amb els Sebes i de l'Ateneu, amb el seu president, la Germàcia, i ara mateix també hem parlat de llibres amb la Silvana Vox. Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà a partir de les 10 amb més coses, com sempre, i ara us deixem amb els Enjust Notícies, edició migdia, amb l'Andrea Bueno.
Serà a la una en punt del migdia i mentre ens hi arribem, queden només dos minuts, el que fem és escoltar un tema de la iaia que forma part del seu últim disc. El disc es titula On és la màgia i aquesta cançó es titula On és el meu cap.
Vinc a l'Ajuntament i no penso tornar, i jo no ho puc pensar en anar-me a buscar. Després va jutjar al carrer,
Està molt bé.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Nova vaga d'estudiants de secundària i universitats. A l'Institut de Sant Just els seguiment és desigual. La major part d'estudiants de tercer deso falten avui a classe, mentre que va xillarat el seguiment és minoritari. Per demà hi ha convocada una nova vaga per protestar contra la llei verda, entre altres avindicacions. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies Edició migdia d'avui dimecres 26 de març. En titulars, destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Qüestions vinculades amb els comptes de l'Ajuntament de Sant Just entraran al ple municipal de març, demà a la tarda. A banda d'això, també es tractarà el reglament del Consell Municipal de Salut i una emoció sobre la campanya per una Catalunya social. La lluita d'una dona per la seva educació i la independència econòmica del seu marit és el tema de Rafea i el Sol, el documental del mes de març. Es projectarà divendres a l'ateneu de la mà de l'entitat i la productora Paral·lel 40.
I en clau esportiva, el ciclista Sant Justenca, Alberto Lozada, se situa en la posició 105 de la volta ciclista a Catalunya. Lozada competeix amb el Team Catuixa i va acabar ahir la segona etapa en la posició 113. La volta passarà diumenge per Sant Just.
Bon dia, seguiment desigual a l'Institut de Sant Just de la Vaga General d'Estudiants convocada pel sindicat d'estudiants catalans. Al centre Sant Just Teng la majoria dels alumnes que s'acunden la vaga són de tercer deso, que és el primer cop que se'ls permet fer vaga i pràcticament tots els estudiants de tercer han faltat avui a classe. De quart deso només la meitat s'acunden a protesta i a primer i segon de bachillerat el seguiment és minoritari. De segon, per exemple, hi assisteixen tots els alumnes mentre que primer, dels tres grups que hi ha, només n'ha faltat un.
Tot i això, des de l'institut creuen que el seguiment potser serà majoritari demà, en una nova jornada de vaga.
Aquesta vaga es convoca per denunciar la llei verd, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, per reivindicar beques, la gratuïtat de les matrícules, dels llibres i del transport pels estudiants de famílies treballadores i per denunciar la degradació de la formació professional, entre altres reivindicacions. De fet, aquesta és la segona vaga general d'estudiants que es convoca aquest any a Catalunya. Demà es durà a terme la manifestació central de la protesta a Barcelona. Serà a les 12 del migdia a la plaça Universitat.
Sant Just Notícies. I quan passen tres minuts i mig de la una parlem d'altres qüestions, demà dijous tindrà lloc el ple municipal corresponent al mes de març. L'ordre del dia inclou un gran nombre de punts relacionats amb qüestions pressupostàries, a més de l'aprovació definitiva del reglament del funcionament del Consell Municipal de Salut i l'aprovació inicial del reglament intern del Servei d'Acollida de Benestar Social. Sant Just Notícies.
En clau econòmica es donarà compte de la liquidació del pressupost de 2013 seguint els criteris de la nova llei de l'administració pública local. També es reconeixerà la despesa de 2013 que passa a ser pressupost de 2014, és a dir, el resultat de la liquidació pressupostària que en compliment de la llei d'estabilitat pressupostària obliga els ajuntaments a destinar l'import de la liquidació a amortitzar anticipadament l'endeutament. El plenari també inclou l'aprovació del marc pressupostari dels propers tres anys per complir aquesta llei d'estabilitat.
Sant Just Notícies.
D'altra banda es debatrà l'aprovació del plec de clàusules per a la contractació i conseqüent licitació del Servei Públic de manteniment d'infraestructures d'aigües residuals i pluvials i la modificació de l'ordenança fiscal vinculada. A més, els grups municipals de l'equip de govern, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció sobre la campanya per una Catalunya social. La sessió serà demà a les 7 de la tarda a l'Ajuntament, és oberta a tothom, i un cop debatuts tots els punts de l'ordre del dia es podran fer precs i preguntes.
Més qüestions? Sant Just és el municipi del Basllobregat on més va augmentar la població estrangera el 2013. Al conjunt de la comarca la tendència ha estat la contrària. L'any passat es van registrar 2.664 persones foranes menys al Basllobregat. Ara l'11% dels empadronats de la comarca són estrangers. A Sant Just l'any passat van arribar 262 persones foranes. L'Observatori del Consell Comarcal del Basllobregat apunta que al nostre municipi hi ha 50 nacionalitats diferents.
La majoritària és l'alemanya, que representa un 25% dels estrangers, seguida de la francesa amb un 11% i de la italiana amb un 6%. A la resta de la comarca, les nacionalitats majoritàries l'any passat van ser la marroquina, la romanesa i l'equatoriana.
La disminució de la població estrangera al Baix Llobregat es pot atribuir a diferents factors. D'una banda a la disminució dels fluxos migratoris provenents de l'exterior i a l'increment de les sortides cap a l'exterior. D'altra també es tenen en compte les naturalitzacions que refereixen a les persones estrangeres que adquireixen la nacionalitat espanyola.
De fet el 2013 la població estrangera va caure amb 2.664 persones al Baix Llobregat mentre que la població amb nacionalitat espanyola nascuda a l'estranger va créixer amb prop de 2.000 persones. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
Ara parlem de qüestions econòmiques. La Generalitat ha posat en marxa una nova convocatòria d'ajudes d'urgència per pagar lloguers i hipoteques. Són uns ajuts que s'adrecen a persones aturades que tinguin dificultats per pagar el seu pis. Des dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Just informa d'aquesta convocatòria. Sant Just Notícies.
Un dels requisits per optar a aquestes ajudes és formar part d'una unitat de convivència en la qual un o més membres estiguin a l'atur i inscrits al Servei d'Ocupació de Catalunya amb una antiguitat mínima de 12 mesos. També es demana que el lloguer pagat no superi els 600 euros mensuals i que el pagament de les hipoteques no superi els 900 euros.
Un altre requisit és que els ingressos de la unitat de convivència no superi l'1,5 de la renda de suficiència de Catalunya ponderat en funció dels membres que la formen i de la zona on està ubicat l'habitatge. Per més informació podeu trucar a l'Ajuntament de Sant Jost al 9-3-480-4800 o consultar el seu web sanjost.cat o el web de la Generalitat gencat.cat.
I ara parlem d'ocupació. L'Ajuntament de Sant Just ofereix subvencions a empreses que contractin persones aturades del municipi. És una nova convocatòria del Programa d'Orientació, Formació i Inserció Laboral per Empreses, el POFI, a través del qual se subvencionen empreses i entitats sense ni'm de lucre que contractin persones aturades del municipi inscrites a la Borsa Local de Treball.
En guany, les supensions són d'un màxim de 1.200 euros per contracte de 6 mesos de durada pel que fa a les empreses i de 1.600 euros per entitats sense ànim de lucre. El regidor d'Occupació i Innovació de Sant Just, Joan Bassegañas, ha donat més detalls al Just a la Fusta. Hem canviat l'orientació del programa
i donarem com una tarifa plana, que és una ajuda de 1.200 euros, per a noves contractacions de persones que estan a la boxa de tabai. Són menys diners, però d'aquesta forma esperem poder arribar a més empreses. En el moment en què es va fer el càlcul, s'estimava que es podia finançar una part important dels costos de seguretat social, com a mínim durant els primers quatre mesos de contractació.
La convocatòria, per tant, és diferent a la de l'any passat, ja que les subvencions eren del 50% de les despeses de contractació. L'objectiu d'aquest programa és crear ocupació estable i de qualitat i contribuir a ajudar l'empresariat a crear ocupació. L'empresariat que estigui interessat ha de presentar la sol·licitud a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament abans del 31 de març. Per a més informació podeu trucar al Servei Municipal de Promoció Econòmica al 934 80 48 00.
I el Servei de Mobilitat Internacional farà demà una xerrada per parlar dels camps de treball internacionals. És una conferència que s'adreça al jovent de Sant Just per explicar les possibilitats que ofereixen aquests camps de treball internacionals, tant d'ajuda a la comunitat com de formació i experiència laboral pels joves que hi participen de manera voluntària.
que també va dirigit a persones que vulguin anar a passar a l'estiu a altres països, per participar en camps d'etlaball o perquè vulguin inclús fer algun tipus de viatge o per gent que vulguin anar a buscar feina o estudiar a l'estranger. I se'ls dona un primer assessorament per evitar un problema que ja fa temps que es veu detectant en el cas de la gent que va a buscar feina a l'estranger i és que hi va amb molt poca informació.
La xerrada tindrà lloc demà, a les 7 de la tarda, a la sala polivalent del Casal de Joves. Per participar-hi s'ha de ser major d'edat. Si voleu més informació, podeu trucar a l'equipament al 933 710 252.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passen deu minuts de la una i obrim plenar cultural. La lluita d'una dona per la seva educació i la seva independència econòmica del marit és el tema central del proper documental del mes que es projectarà a Sant Just. Es tracta de Rafaia i el sol, un documental que la productora Paral·lel 40 ha programat el mateix mes que s'ha celebrat el Dia Internacional de la Dona el passat 8 de març. El documental es veurà divendres a l'Ateneu. Sant Just Notícies.
Raffea i el Sol explica la història de Raffea, una dona baduïna que viu amb les seves quatre filles en un poble del desert de Jordània que té l'oportunitat de viatjar a l'Índia per formar-se com a enginyeres solar. Ho ha detallat el just a la fusta Elena Alavard, membre de la productora Paral·lel 40.
Hi ha una oportunitat molt especial que és la de viatjar a l'Índia per unir-se a un programa que fa al Berford College on dones d'alfabetes de tot arreu viatgen a l'Índia per aprendre durant sis mesos per ser enginyeres solars. Llavors aquest programa el que permet és que elles aprenguin a muntar plaques electròniques, coneguin una mica d'ingeneria solar per poder portar la llum al seu poble. Llavors Refia, a més a més, porta la llum literalment perquè porta aquestes plaques solars però a més a més porta la llum del coneixement.
Però marxar a l'Índia a partir d'endavant aquest projecte no és gens fàcil per a la protagonista, ja que compta amb l'oposició de la seva família i del seu poble i de dificultats afegides. Té l'oposició del seu marit, o sigui, té l'oposició dintre de casa. Al seu marit li costa molt, li fa molt difícil que ella viatgi, que ella aprengui, que ella canviï, i no només d'ell sinó de tot el seu poble, de la seva mare inclús, que no ho troba normal. Li sembla molt estrany totes aquestes coses. És un canvi molt gran per a tots ells.
i ha de lluitar molt contra totes aquestes tradicions i imposicions que li venen. I en molts moments la veus que està a punt d'abandonar aquesta petita lluita que té, però ho tira endavant.
El documental ensenya la història de Raféa des del principi de la seva decisió fins al final i mostra moments personals, com ara les converses amb la seva família i el període d'aprenentatge a l'Índia. Les directores de Raféa i el Sol, Gianne Noujaïm i Mona Eldayef, són dues dones egípcies formades als Estats Units. Per tant, coneixen bé les oportunitats que existeixen per a les dones al món árab i al món occidental. Sentim de nou Elena Alavard.
I el que ells intenten i el que diuen és que saben que els documentals no poden canviar o les pel·lícules no poden canviar les coses, però que sí que la gent que els veu pot canviar les coses.