que és jutge d'atletisme i que dona la sortida i testifica les marques en carreres com la del Corte Inglés, de 10,7 quilòmetres sobre l'asfalt de Barcelona. Diu que ha disparat la sortida d'atletes d'elit en carreres clau com la dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona. Durant 48 anys ha donat fe dels millors temps en Mundials i Europeus d'atletisme. Això li ve també pel seu pare, que també li ha heretat la constància, l'aportació i amor a l'atletisme.
Dels 12 als 19 anys va començar a competir, va guanyar algun campionat infantil de Catalunya d'atletisme i es va acabar especialitzant en sortides a l'hora de fer de jutge d'atletisme. T'has d'assegurar que ningú surti abans de temps, també confirma els temps d'arribada i controla que durant una carrera, com en el cas de les competicions populars en què poden participar 60.000 persones o més, com el Corte Inglés també a vegades,
Diu que no s'incorpori al capdavant del grup de corredors, per exemple, algú des d'un carrer fora del circuit. És a dir, que confirmes que tot s'ajusti al reglament. I parla d'algunes experiències d'aquest tipus. Per exemple, la cursa del Corte Inglés
amb 35 anys d'història, va tenir un punt hiperàlgid just després de les Olimpiades de Barcelona perquè tothom volia fer la volta a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, com feien els atletes. És una entrevista molt curiós avui també al periòdic. Home, doncs sí, mira, potser no ens hem implantat mai com funcionava algú que es dedica a això, però té gràcia. I a l'Ara, avui la Viana Vallver, el titular que llegim en aquesta entrevista que fa és T'estimo normal. Hi ha entrevista avui a Alberto Romero, monologuista, domina la naturalitat, diu, odia la impostura...
Diu que viu a gust i que té poques coses pendents. I ara, doncs, presenta al Teatre Alexandre, sigui con nosotros, uns nous monòlegs. I T'estimo normal és la primera frase d'una de les seves cançons que canta, doncs, els monòlegs. La cançó és en castellà i es diu Te quiero normal, però bé, fa aquest joc de paraules. És molt divertida, també. Diu que amb el temps els rols es van extremant i ell cada cop és més seriós, està més apàtic que abans i la gent, per això, a vegades s'emporta
grans decepcions, m'imagino que se li imaginen tot el dia rient o fent riure, doncs també és persona i a vegades doncs és seriós, no? Diu, no soc molt feliç ni molt infeliç, no tinc molt mala salut ni molt bona salut, sempre faig una mica de mala cara, però tampoc molt mala cara. Diu que cada dia està més enamorat de la seva dona, del seu fill, està enamoradíssim, diu que com un adolescent, és un enamorat permanent. I també diu que quan el cervell es concentra en una emoció totes les altres desapareixen, diu que el comedian fa un clic,
i el cos entra en moda comèdia i elimina tota la resta. Molt bé, doncs avui aquesta és l'entrevista que trobem a la Contra de l'Ara. I d'aquí enllaçava la notícia curiosa del dia, Andrea, que avui és curiosa però no és d'aquestes de riure fàcil o de dir, ai mira quina gràcia, sinó que és un projecte que és interessant, en realitat. No sé què passa que no hem trobat a la secció de notícies curioses i no deixa de ser curiós que una persona, un jove espanyol, vulgui fer la volta al món caminant durant cinc anys.
És un projecte que es diu Earth White Walk, que pretén recórrer, això, cinc continents en cinc anys, per conscienciar de la necessitat de preservar els recursos naturals. Hi ha un vídeo, també, de com comença aquest jove. Es diu Dean Molià, el nom i el cognom... No, es diu Ignacio Dean Molià. Crec que es barreja, suposo, de diferents... de tenir algun origen britànic. I va començar... Començarà avui. Començarà avui dijous, sí. Ostres.
i la idea és conscienciar d'aquesta necessitat de preservar els recursos naturals, per tant, no fer servir el cotxe o l'avió per tot. Un projecte que surt d'un somni personal, que ell creu que cal demostrar que val la pena implicar-se en la preservació i millora del planeta, creu que la millor manera de fer-ho és fer aquest missatge, el transport més ecològic del món, és caminar. El viatge durarà 5 anys, compta amb un pressupost de 60.000 euros...
Reunits entre estalvis, patrocinadors i empreses que donen suport al projecte. I ell, a veure, és gran a fer sonat a caminar, eh? És com si comencéssim tu i jo, que podríem caminar, però no som grans. Sí, però fer la volta al món. Però caminarà una mitjana de 30 quilòmetres diaris, que de primeres tampoc sembla tant, no? Vull dir que... Bé, és el que pots caminar en un camí de Santiago, per exemple, cada dia.
I els seus avanços també es podran veure a les xarxes socials obertes pel projecte, totes amb el nom d'Earth White Walk. El viatge comença avui a Madrid, avançarà cap a l'est d'Europa, rodejarà el mar Mediterrani, com si diguéssim, i la seva intenció és entrar a Àsia per l'estret del Bòsfor i recórrer tot el sud del continent fins a les illes d'Indonèsia. Farà un pas per Oceania, farà alçar l'Amèrica, on el projecte és seguir la ruta...
Panamericana creu el continent de nord a sud, d'Alaska a Xile, des d'on es dirigirà a la ciutat del Cap. I Àfrica és l'última parada del viatge, prevista per d'aquí a quatre anys pujarà per l'est del continent per tornar a entrar a Europa per l'estret de Gibraltar.
I per mantenir la gent informada de tot plegat, portarà una càmera, un tablet i un telèfon mòbil, tecnologia mínima però necessària, que juntament amb la resta de materials portaran un carret de trekking especialment adaptat per la ruta, hi ha el vídeo i es veu aquest carret. I bé, doncs és això, viatjarà amb un netbook, un mòbil i un dispositiu GPS per informar i perquè terceres persones puguin saber-ho també. I viatges sol? Sí. Ostres...
Interessant, eh, el projecte? Sí, sí, sí, no? És curiós, però no sé, com... Bueno, no sé, són cinc anys, clar, evidentment, ho has de tenir tot hipermega planejat. També hi ha patrons al darrere, suposo que si hi hagués qualsevol problema podrien ajudar-lo. És que són cinc anys, eh? És bèstia, és bèstia. Imagina't, d'aquí cinc anys encara estaries fent aquesta volta amb un caminant. Està molt bé, està molt bé. Jo vaig conèixer la història d'una noia, no la vaig conèixer personalment, però la vaig llegir, que una noia es veu que vivia, no recordo on, a Àsia,
i que la van convidar a un casament a Austràlia, i que no volia utilitzar ni avió perquè contaminava molt, ni vaixell, i, bueno, es va tirar com dos mesos per fer el recorregut per arribar fins al casament. Sí, no sé si caminant, amb bicicleta... Has de tenir molt de temps, també. Sí, sí, això és veritat. Doncs és la història curiosa d'avui amb qui t'acomiadem, Andrea. Que vagi bé, Carme. Gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Continuem però fent ara un cop d'ull als diaris, obrim pàgines i ens fixem en diferents qüestions que trobem avui a la premsa del dia.
I avui comencem destacant l'article de Quim Monzó a La Vanguardia. Que es titula tan bufons que te'ls menjaries. Diu, tothom que vagi habitualment a restaurants sap que la desidia de molts pares a l'hora d'educar els fills ha arribat a tal punt que quan ets a taula i veus entre una família amb canalla, el millor que pots fer
és demanar immediatament el compte i anar-te'n tot d'una tant. Saber el que siguis a mig segon plat o encara hagis de començar el primer. Demana el compte, pagar el que sigui i vés-te'n. Evidentment, no tots els pares són iguals i n'hi ha que duquen els fills prou bé com per portar-los a restaurants sense que molestin la gent de les taules. N'hi ha, però en general els nens marrenegen, criden, ploren i tot aquest xou acompanya des de bon començament el seu ritual deglutiu.
No és cosa d'ara, parla enrere, es fixa en coses que es deien fa 20 anys, en coses que passaven, i fa referència també a hotels, doncs no sé més la presència de nens, els restaurants d'aquests hotels, etcètera, etcètera, hi ha solucions peculiars que han arribat en diferents llocs. Parla també de Sonyo Divino als Estats Units, diu, una família van anar-hi a menjar, pare, mare i tres nens,
I quan van arribar a casa i van repassar el compte van veure que sota del subtotal de 58 dòlars hi posava per nens amb bon comportament 4 dòlars. 4 dòlars de rebaixa. Els cambrers van quedar sorpresos amb l'actitud de la mainada i van aplicar aquest descompte. En casos així ho fan habitualment, segons la societat pres. I l'amo del restaurant diu que és perquè quan els nens s'aixequen a la cadira, es posen al damunt drets i això molesta els altres clients, ben de gust pagaries un cangur a tothom menys de la meva generació.
A tothom de la meva generació, diu, ens van ensenyar a comportar-nos als restaurants i sembla que ara en alguns casos l'habilitat de saber criar els fills s'ha perdut. Diu Quim Monzó que no vol ni imaginar les crítiques que despertaria en aquest nostre país una actitud així per part d'un restaurant i diu frases com, però sisplau, que no veu que són nens? Els nens han de ser lliures, els ha d'educar sense coaccions. Doncs jo crio els meus fills com em sembla, només faltaria a Herodes o gran rei Herodes on ets? I en quin restaurant dines quan més en necessitem?
És com acaba avui l'article de Quim Monzó a La Vanguardia. Més coses, passem al diari ara. Avui tenim una entrevista a Salvador Massip, que és metge, investigador i escriptor. Els enemics fan més por si no els coneixes i per això en el seu últim llibre l'investigador Salvador Massip explica tot el que hem de saber sobre el càncer o no malaltia en augment, ja que va lligada a l'envelliment de la població.
Diu que el càncer sempre ha generat por perquè és greu i té una mortalitat molt alta, però que comença a haver-hi més gent que sobreviu que no que es mor i que és important petre-hi la por perquè com més en sabem de la malaltia, més béns hi podrem afrontar i més podrem fer per prevenir-la i tractar-la. Guanyarem la guerra al càncer entre tots. Diu que agafar un temps és la diferència, el que determina el pronòstic del càncer és quan el descobrim i quan el comencem a tractar. Per això és important fer-se controls i estar alerta a qualsevol cosa que sortir de la normalitat.
Se li pregunta també el paper que hi juga l'estrès. Diu que en qualsevol malaltia l'estat emocional i mental del malalt té un impacte directe en com la vius i com la supera, sense voler dir que l'estat emocional pugui curar o fer malaltir. Es creu que l'estrès no és una causa de càncer, però podria influir en com es desenvolupa. No és un factor tan clar com ho pot ser el tabac, però en animals de laboratori estem veient que l'estrès crònic redueix les defenses dels animals i genera una sèrie d'hormones que poden reduir la ponència al sistema immunitari.
Una entrevista molt interessant que trobem avui al diari Ara i enllacem d'aquí amb un tema que apareix avui al punt avui vinculat amb la dieta mediterrània, amb la bona alimentació perquè ha rebut la dieta mediterrània l'aval científic als seus beneficis. Un estudi constata que redueix un 30% el risc de malaltia cardiovascular greu.
I algunes de les recomanacions són consumir dues o més racions al dia de verdures i hortalisses, almenys una de crua, tres peces al dia de fruita, si poden increure sucs naturals, i tres cops a la setmana, com a mínim, llegums. També tres cops a la setmana, com a mínim, caldria consumir peix i marís, tres cops també fruita seca, i un cop al dia pa, pasta, arròs i cereals, pel que fa làctics, també un cop al dia en petites quantitats,
i pel tema sofregits es recomana dos cops a la setmana. També l'oli d'oliva verge, recomanable per amanir i per cuinar, i que l'aigua ha de ser la beguda habitual. I de la dieta mediterrània acabem parlant avui de Josep Maria Espinàs. El periòdico li dedica tres pàgines i el tema del dia, de fet és una de les firmes habituals d'aquest diari,
Se li fa una entrevista i repassa en un llibre els articles que ha publicat en 36 anys, 13 anys al periòdico. Diu que l'article diari et repta a pensar, sempre he estat disposat a meravellar-me, m'he fet vell i no he perdut aquest interès. Aquest llibre potser podrà canviar l'opinió que algú pugui tenir sobre mi com a escriptor. I diu també Espinàs que la gent s'inspira en unes idees molt grans, jo amb una sergantana, i en això hi ha humor, hi ha distanciament.
Un llibre que es publica en català i que ha estat editat per La Campana. Es titula Una vida articulada.
I ara ens fixem en l'esport, les portades dels diaris d'avui. L'esport titula Rebutja l'oferta dels Santos. Ens parla de Neymar. Diu que a Neymar li oferien renovar fins al 2016 i ho ha rebutjat. El jugador continua el pla de ruta marcat pel Barça. També se'ns diu que Roure tindrà prima extra, el segon entrenador del Barça cobrarà un plus, i que Ronald Koeman fa 50 anys.
Passem ara cap al nou esportiu, ens parla d'Iniesta en entrevista amb aquest jugador que diu que el retorn de Tito és una motivació extra. I al Mundo Deportivo ens presenta DG i Reina, diu Preferits, una foto explosiva més a més de Mundo Deportivo, diu que el Barça accelera la recerca de porter i aquests són els candidats millor col·locats. El club blaugrana busca projecció i experiència per si vilanova no aconsegueix que Valdés es quedi.
En clau cultural us expliquem que Núria Cadena es publica un retrat literari inspirat en el banquer Joan Marc, que el grup Primal Script encapçala les noves incorporacions al cartell del FIP 2013 i que Bruce Springsteen recopila les seves 18 cançons més famoses en un disc que es titula Collection 1972-2012 que surt a la venda el dia 16 d'abril.
I finalment, la Societat Científica Nacional Geogràfic ha promogut més de 10.000 estudis des de l'any 1888 i la revista publicarà dos volums per celebrar l'efemèride l'abril i el maig.
I acabem parlant de música, ho vam anunciar ahir, ja s'ha sabut quin és el cartell de l'últim Faraday de la història, és la seva desena edició, es farà el mes de juliol a Vilanova, del 4 al 7 de juliol, i el cap de cartell són els House of Love, aquests que sentim de fons. Un grup britànic dels 80 que va tornar a la seva activitat de fons pocs anys i que tornarà al Faraday, sobretot dirigit als fidels al pop britànic dels 80.
També serà Jonathan Wilson, Gary Olson, Mono Alon, The Lucky Smith, John Talabot o Pony Bravo. I tot plegat ho acompanyarà la nit del diumenge. Aquests concerts són divendres i dissabte i diumenge normalment és una nit de més petit format. Aquest any no desvalarà el seu cartell, seran concerts a Cegues que promet acabar amb la cirereta d'aquest festival tan rodó.
Es confia que es puguin esgotar les entrades aquest any, l'any passat no va passar, les últimes edicions, les penúltimes sí, i l'abonament costa 50 euros. Us deixem ara amb aquest Shine On dels Causes Love. Sí, sí, sí, Shine On. Sí, sí, sí, Shine On. Sí, sí, sí, Shine On.
Fins demà!
I need a sister I'll just stay She, she, she shines on She, she, she shines on
Sí, sí, sí, shout-out. Oh, sí. Sí, sí, sí, shout-out. Sí, sí, sí, shout-out. Sí, sí, sí, shout-out. Oh, sí. Sí, sí, sí, shout-out.
Si, si, si, shine on Si, si, si, shine on And on, and on Shine Shine on
Fins demà!
Ara és moment per parlar de cuina amb la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. I per fer un plat més. Avui, com que és dijous, ja saps que jo no segueixo massa les tradicions, però avui... De tant en tant, no? Sí, de tant en tant. Avui farem un risotto.
El risotto t'ho pots inventar com vulguis. L'única cosa que té el risotto, que no és com la paella normal, sinó que es menja, té una miqueta de suquet. I és més de cullera. Agafem una ceba, la piquem, agafem mig puerro,
El puerro és que compensa molt, perquè és dolç, compensa molt la cosa de la ceba. Clar, clar, va molt bé. Llavors, el puerro mig, que en dic mig, un puerro, eh? Talleu finet, un parell d'alls, una miqueta de pernil d'aquest barato. Pernil dolç? No, pernil del país. No cal que sigui el de pota. No cal que sigui. A veure, si us podeu permetre...
evidentment, però amb un pernil del país ja fem que us el tanyin a taquets és el que us deia l'altre dia que també en els supermercats també venen unes caixetes que ja venen aquests tacos de pernil que per aquestes tonteries serveixen perquè a més és bo vull dir, llavors uns agafes perdoneu un mig gotet de vi blanc per donar-li tot això ho estem rejant tot estem fent com una espècie de sofregit una miqueta de mantequilla
La mantequilla, és que a mi m'agrada cuinar amb mantequilla, però no tot, perquè crec que la mantequilla dona un prestigi al plat, i tu diràs, quina tonteria, la millor és la meva influència d'haver estat de pinxer per aquest món, que es fa servir molt la mantequilla. I nosaltres aquí abans fèiem servir el llar, que és un gran error que s'ha tret a la nostra cuina al llar, que només el venen per Nadal, que venen amb unes terrines de llar, i al llar és un bon complement de l'oli.
I dona un gust especial. I per què s'ha dret? Ah, no ho sé, perquè som així, que ens hem tornat tan finalists tots, però al llarg, per fer un bon rostit, no hi ha res com al llarg. Pregunta-li a la teva mare i al teu pare i ja veuràs com diran que és veritat. Ja ho mirarem, doncs. Que sí, per exemple, si fas un... Bé, ara hi ha un altre dia. Sí, tornem cap al risotto. Bueno, tornem cap al risotto. Llavors, què fem? Ja tenim tot el sofregi fet, amb el pernil, la ceba, el puerro, el gotet de vi, tot això ho tenim. Posem la rossa a cobra amb molta aigua. Mhm.
L'arròs és el tema aquest que el dèiem. Jo aquestes tonteries, de veritat, em vénen grans. A mi l'arròs m'agrada cuit com la pasta. Però llavors aquí l'arròs no el tenim que bullir com tradicional, sinó que el posem en tota l'amanida que hem fet i anem afegint caldo, que pot ser un caldo d'aquests preparats ara que hi ha. Si el teniu, evidentment...
no cal ni que es digui, però agafeu un caldo d'aquests preparats, que n'hi ha de totes les marques, i excel·lents, i recordeu, no poseu sal, perquè aquests caldos s'acostumen a ser una miqueta salats, però ara ja n'hi ha baixos en sal. Llavors vas cobrint i l'arròs cobre, té que bullir dintre del mateix sofregit, i allò anirà quedant, ves afegint aigua fins que l'arròs estigui cuit, que no se quedi sec, perquè si no ja no és risot, allò és un arròs,
Mont de l'erondo. Llavors, afegir suquet a gust teu, l'arròs a gust teu. Pensa que sempre, quan apagues el foc, l'arròs dos o tres minuts encara s'està coent. Llavors calcula, perquè si no quedarà una pasta. I això s'ha de menjar en cullera. I això és un risot amb pernil. No té res més. Poses dues o tres fulletes i un verd per sobre i fa una miqueta de maco. I ara, si m'ho permets, com que demà és divendres,
jo m'estorbo un viatge i saps? Home, és l'època, no? És l'època, llavors no tinc més remei que ja ho vaig fer l'any passat o l'altre i aquí el director no li va fer gaire gràcia però és igual perquè jo, a lo mio estem a Quaresma i llavors s'han de menjar bunyols què passa? Aquí a Sant Just tenim dues pasteleries
que els fan divins. Llavors, vull dir, compreu bunyols i no estorbíeu-vos a la feina perquè és una feinada. A part que jo no tinc receta per dir-vos com es fan els bunyols perquè jo no soc cuinera de pastisseros. Bé, no soc cuinera de res, però a la pasteleria almenys confesso que no sou meu. Neus en el Trilla o neus en el Celis que fan uns bunyols boníssims.
Perfecte, Carme, doncs queda dit, demà, dia de bunyols. I bon dia, quina pasca és demà? Demà, què és? Diumenge, diumenge de rams, encara és divendres, estem acabant. Jo tot això ho porto bastant malament. Doncs bé, Carme, i torneu-vos dilluns. Que vagi bé, bon dia. Adéu. La informació més propera al Just a la Fusta.
Connectem de seguida amb la xarxa, ara arribant a les 11 del matí al punt horari, també amb el bolletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem d'esperers amb la segona hora del Just a la Fusta, no marxeu. Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Convergència, Unió i Esquerra Republicana han rebutjat la compareixença al Parlament del Conseller d'Interior Ramon Espadaler per donar explicacions sobre la presumpta trama d'espionatge a Catalunya. La petició de compareixença s'acaba de votar a la Comissió d'Interior a la Cambra. Parlament Albert Garcia, bon dia. Bon dia. La proposta de compareixença del conseller Ramon Espadaler l'ha presentat el grup de Ciutadans i ha tingut el suport del Partit dels Socialistes al Partit Popular i Iniciativa mentre que la CUP s'hi ha abstingut.
El diputat popular Pere Calbó considera que cal aclarir un espionatge polític que ha qualificat d'antidemocràtic. A través d'una pregunta oral que es va formular el conseller es va denunciar totes aquestes incoherències que ja es produïa amb les explicacions molt poc creïbles
permetin de ciència ficció o de política ficció que ens va donar el director general de la policia. Per tant, nosaltres hem demanat, conjuntament amb altres grups també, que es pugui no només compareixer al Consell d'Interior, sinó que es creï una comissió d'investigació.
I el Partit Popular la presentarà i demanarà als grups parlamentaris que li donin suport, que ha d'aclarir aquesta actitud antidemocràtica dels espionatges polítics. Convergència i Unió ha replicat que la compareixença d'Espadaler no serviria per aclarir una qüestió que obeeix a un problema de competències entre els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional i que ja està en mans de la justícia.
La secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, assegura que la seva formació intentarà minimitzar la retallada de la paga extra als funcionaris per aquest any anunciada pel govern. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Rovira ha dit que els treballadors públics que cobren menys han de quedar exclosos d'aquesta mesura.
En la mesura que aquest acord estava pres i que això no tenia marxa enrere, va intentar retallar la retallada per deixar exclosos tots els salaris milauristes de l'administració. És cert que l'acord de govern deia fins a un 1,5% del salari mínim interprofessional. Volem que això s'estiri fins al 2%, perquè un cop tenim la informació de què representa un 1,5%, veiem que deixa exclosos molt pocs salaris. Per tant, hem d'estirar això cap al 2%.
Hi ha possibilitat? Hi ha marge per estirar-ho? És que si no, serem nosaltres que portarem l'acord de govern al Parlament i el tombarem.
La secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, ha dit també que no és optimista davant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financiera, que aquesta tarda reunirà el ministre d'Hisenda i els consellers d'Economia de totes les autonomies. Una reunió que començarà a les 5 de la tarda i després que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, digués ahir que el govern central pot rectificar els objectius de dèficit de les autonomies en funció de l'esforç que hagin fet.
durant els últims mesos en matèria pressupostària. El Consell de Política Fiscal i Financera reuneix, com dèiem, el ministre amb els responsables autonòmics d'economia. Aquí, precisament, en aquesta trobada es crearà un grup de treball per estudiar aquests objectius diferenciats.
El president de la Societat Catalana de Transplantaments, Josep Maria Campistol, adverteix des de la xarxa de comunicació local que algunes retallades a la sanitat poden disparar els costos a mitjà termini. Per exemple, fer diàlisi a un malalt del ronyó és més costós que no pas trasplantar-li l'òrgan o dita la xarxa.
No oblidem que dintre de les comunitats que teòricament estaven amenaçades d'aquesta retallada era Catalunya, però Catalunya rep aproximadament un 25-30% dels transplants que fem són malalts d'altres comunitats autònomes. Per tant, no solament empitjoraria la situació dels nostres malalts, els malalts catalans,
sinó dels malalts de la resta d'estat espanyol que per diverses rons es venguen a transplantar. Clarament crearia una situació d'irregularitat i d'estimetria que crec que no seria bo, un tema, repeteixo, tan important i tan sensible i a vegades tan transcendent com és el transplantament d'òrgans. A més, el president de la Societat Catalana de Transplantaments ha avisat que si el govern central retalla la partida dels pressupostos per als transplantaments, com ha insinuat, perjudicarà els malalts d'altres comunitats autònomes que venen a operar-se a Catalunya.
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Joan Barberà. Ja està en marxa l'etapa reina de la Volta Ciclista a Catalunya. 217 quilòmetres entre Llanàs, el Ripollès i Portainer. El Pallars s'obrirà després de disputar-se la primera etapa pirinenca. Valverde és primer a la classificació de la General seguit pel català
Joaquim Puritó Rodríguez segon i Bradley Wiggins és tercer. En natació, la padalonina Mireia Belmonte ha aconseguit la primera marca mínima per als Mundials de natació d'aquest estiu a Barcelona, estat en els 200 Papallona a Pontevedra, Galícia, en la primera jornada dels campionats d'Espanya. Destaquem que en futbol el Sant Andreu vol accedir a la final de la Copa Federació per aconseguir-ho. Els 4 i barrats hauran de defensar aquesta nit a Tenerife, el 2-0 del partit d'anada Piti i Belmonte. El tècnic del Sant Andreu té les baixes d'Azparren, Melo, Prats,
mentre que a Serra Mitja, Xavi Jiménez i Cristian han quedat fora de la llista per decisió tècnica. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buenó. Avui és el Dia Mundial de la Poesia i Sant Just s'assuma la celebració amb un acte a l'Ateneu. Per segon any consecutiu, la Regidoria de Cultura encapçarà aquesta festa, però al darrere hi ha la col·laboració de nombroses entitats del municipi, com ara l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, el Centre d'Estudis, la Biblioteca Joan Margarit, la CAL i el Consorci per la Normalització Lingüística.
Una de les lectures que es farà avui serà la de la poesia, que es dedica en guany al Dia Mundial de la Poesia, obra de la poeta Tortosa, Zoraida Burgos, que es llegirà en uns vuit idiomes diferents. I també es llegiran poemes d'autors destacats, entre ells a Salvatore Espriu, ja que el 2013 és l'any del seu centenari. Però a banda d'Espriu hi ha molts autors catalans que són protagonistes aquest any, com ara la Sant Feliuenca, Joana Raspall. El Dia de la Poesia se celebrarà avui a les vuit del vespre a la sala del cinquantenari de la Taneu.
Més qüestions per aquest vespre. La secció local de Convergència Democràtica de Catalunya arrencarà un cicle de conferències amb el nom Diàlegs Sant Justencs. Es tracta de convocar diàlegs públics amb com a mínim dues persones rellevants del municipi que tinguin punts de vistes diferents. La idea és generar debat i conèixer les opinions de la gent de Sant Just en àmbits diferents com el comerç o l'educació. I convidar també sempre dues persones vinculades amb el municipi que puguin aportar les seves experiències.
El primer diàleg porta per títol La teva compra, el teu poble, amb els enjustencs Just Fossalba i Enric Puig. Serà a les 8 del vespre a la seu de Convergència Democràtica a Sant Just, al carrer Badó, número 12. I acabem recordant que l'empresari Sant Justenc Joaquim Buixareu queda lliure de la imputació en el cas Nos. El jutge que instrueix el cas ha arxivat provisionalment aquesta causa en relació amb Buixareu i també amb el consultor Valentí Giró.
El jutge destaca que tan Buixereu com Giró havien sucumbit a les proposicions plantejades per Inyac i Ordangarín com a favors i haver-se prestat a donar com a testimonis unes versions dels fets que coincidissin amb altres persones. Per això el magistrat els va imputar. Buixereu va declarar la seva innocència des del principi de la investigació i ara el jutge ha xivat aquesta causa provisionalment contra tots dos, una decisió que podria arribar a fer un gir en cas que s'incorporessin noves dades a la trama.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies, edició migdia a la 1 i 5, més ampliada. I també us recordem que mentrestant podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol...
o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club t'hi esperem Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març
Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Sant Justí Pastor, molt bon dia. Bon dia i bona hora a tothom. Que en altres vegades, en altres ocasions, hem comentat que Setmana Santa, més que el Nadal, potser és un dels moments més importants pels catòlics. Més perquè...
De fet, la Setmana Santa és la culminació del que va començar a Nadal, és a dir, el naixement del que va començar a Nadal, és a dir, el naixement de Jesucrist, i per tant és la culminació de tota l'obra que ell va portar a terme. Per tant, fent el gest principal d'una persona, que és donar la vida per una causa, i en aquest cas era la causa del Reine de Déu, i per tant el fet de la salvació de la humanitat,
I, sobretot, la resurrecció, perquè si el missatge de Jesucrista es queda amb la creu, ens quedem sense res, no val la pena. En canvi, el fet de la resurrecció és el fonament de tota la... i, per tant, la Pasqua. Que això és el que és... se celebra la nit del dissabte, no? La nit del dissabte i diumenge.
Això mateix. Aquest no, sinó el següent. El següent, aquest és el dimensi, dissabte, dimensi de Rams, i després l'altre és el dia pròpiament de la gran festa de l'Església Universal, que és catòlica en aquest sentit, doncs de la resurrecció de Jesucrist. Perquè jo crec que si hi ha algun missatge que Déu ens ha de donar és el de la vida, no el de la mort. De la mort ja ho sabem, que aquí a aquest món tots acabem igual, i que per tant no ens portava cap missatge, moltes vegades ho dic,
en els meus comentaris a l'Església, que si ens havia de portar un missatge que ens havíem de morir i ens havíem de morir la creu, no, si tots ja ho sabem, que morirem i que morirem cadascú en la seva creu. Per tant, això no era cap missatge salvador. En canvi, el fet de dir aquesta mort
és d'alguna manera demostrar que no té la victòria quan el pare el ressuscita, és per dir que la mort no és la definitiva situació del ser humà, sinó que la persona està, permeteu-me que ho digui així, condemnada a viure, i a viure sempre, perquè Déu és per sempre, i participem de la seva vida. Per això celebrem la Pasqua de Resurrecció, sobretot. Mhm.
La idea que no s'acaba la vida amb la mort. No, no, almenys aquesta és la fe cristiana i el missatge de Jesucrist, que al cap i a la fi, esclar, si... Amb tot, jo diria que aquella culminació és la culminació dels anells d'aquest món.
No podem separar-ho. El fet humà, l'existència humana, és en aquest món tocant de peus a terra, fent front als problemes, a les limitacions, als condicionants, etcètera, però que Jesucrist en ell ens dona, d'alguna manera, el sentit de dir que el ser humà pot trobar un sentit nou a la seva vida, que és que visqui amb tota intensitat el d'aquest món i el d'aquest món, sabent que si anhela justícia, veritat, amor, fidelitat...
transcendència, vida, vida viscuda, doncs Jesucrist diu, no, és que no és aquest món, però aquest món és on expressem allò que d'alguna manera esperem en plenitud, i per tant en Jesucrist trobem la definició més clara del ser humà, que és aquell que viu, que anhela, que espera, que lluita, perquè creu en quelcom que transcendeix aquest món i per tant el fa feliç per sempre.
I el diumenge de Rams el que es celebra, el que es comemora és l'entrada de Jesucrista a Jerusalem amb els deixebles, no? Ah, això mateix, sí, sí, sí. La seva entrada a Jerusalem, que els evangelis ho posen d'una manera, doncs, triomfant, l'estil. Esclar, nosaltres fem aquestes manifestacions. Jo no sé si a Jerusalem això passava exactament igual, eh? Sembla que era més senzillet. I abans passava això, que hi havia molts líders en aquest sentit religiosos i, per tant, cadascú feia el seu...
el seu aconteixement. Per tant, el situa en el context cultural i religiós d'aquella època, que devien ser una colla de gent que envoltaven a Jesús. I llavors celebra la seva entrada a Jerusalem.
d'una manera, diem nosaltres, solemne. Home, si pujar dalt d'un ruc i entrar amb uns quants que criden, visca Jesús, no sé si és massa solemne, però vaja, val la pena celebrar-ho. Nosaltres ho tenim com una prèvia anúncia de la Pasqua, precisament. Jesús entra triomfal, però com ell volia demostrar, que seria senzill, que res de triomf, sinó muntat no amb un cavall ben maco, sinó dalt d'un ruc,
i amb uns quants homes i dones que li anaven dient, visca, aquest és el rei, aquest és el, diríem, l'esperat, però que, en el fons, el que estava anunciant era que ell entrava aquell dia allà perquè anava a culminar la seva obra màxima, que era donar la vida per a tothom.
I les palmes i els falmons què representen? Sí, cadascuna d'aquests és una simbologia que això, jo aquella gent suposo que devien agafar les branques i era una manera d'expressar a través de la vegetació el triomf en aquest sentit d'aquella persona. I que nosaltres en la simbologia que després amb els anys en la iconografia dels sants s'ha anat presentant és que la palma expressa el martiri. Sempre quan hi ha un màrtir se l'acostuma a posar amb una palma a la mà. Mhm.
No la palma aquella plena de llacets i cosetes, que és molt femení, aquella palma, sinó el sentit de la palma sola. Directament, no? Directament, sí. Llavors, també el llaurer, que és el símbol de la victòria, les corones de llaurer que es posaven a les curses romanes, en els estadis aquells, s'acabava culminant amb una corona de llaurer. I després, també, l'olivera, el signe de la pau,
que és el gran distintiu de Jesucrist, que quan neix, glòria a Déu i pau als homes, i quan ressuscita, pau a vosaltres, aquest símbol de la pau. Per tant, són aquests emblemes que, d'alguna manera, volen identificar el fet de la persona cristiana, que ha d'estar disposada a ser portadora de la pau, però lluitant, en aquest sentit, no de la guerra, sinó de treballar la pau, i amb un distintiu que és el de jugar-s'ho tot fins a la mort per amor a la humanitat.
La gent la segueix la Setmana Santa? És a dir, igual que per Nadal comentem que també hi ha més gent que potser no va a missa cada setmana, però sí que per Nadal acostuma a anar-hi més. No sé si amb Setmana Santa passa el mateix.
No, no passa el mateix i és lògic. Vull dir, ens deixem portar molt pels sistemes mediàtics i llavors els medis, doncs, al voltant de Nadal, bueno, els carrers s'adornen, etcètera. Ens som molt conscients, no? No, bueno, perquè és que, esclar, la festa de Nadal, de fet, és una festa que no era estrictament cristiana, sinó que és el naixement del sol i, per tant, comença el solstici d'hivern i, per tant, comença a néixer el dia i llavors hi ha totes unes connotacions tradicionals històriques de segles i segles.
i que llavors l'Església hi posa el naixement de Jesucrist. En el cas de la Pasqua no té cap solstici, sinó que senzillament és una celebració. Aquest any coincideix, per això amb la primavera una mica... Sí, coincideix, en la primavera. En canvi l'estiu Sant Joan. Llavors ja tornen a haver-hi focs artificials, eh? Tornem a tenir...
Per tant, d'alguna manera, no se segueix tant. La gent que, evidentment, hi va de manera habitual, és un moment important, però gent que no acostuma anar a l'Església no és que hi torni per Setmana Santa. Depèn del que sí, l'Església... Cal una cosa que hauríem d'anar sapiguent superar, però és clar, és difícil això de fer-ho fer.
que és que la gent celebra, també molta, molta, molta gent celebra la Quaresma, ai, perdó, la Setmana Santa, però que es queda amb el divendres sant. Es queda amb la mort, amb les grans processons de la mort de Crist. I aquí es queda. Però, esclar, això no és un missatge. No és un missatge només el de la mort, si ja ho sabem. I plorar davant d'una creu i afligir-se pels sofriments de Jesucrist i tot això, no dic que sigui dolent, és bo...
Però, esclar, a mi no m'aporta res. El que m'aporta és la Pasqua. En canvi, la Pasqua no, llavors tenim la mona. I llavors la gent va de cara a la mona. Clar, ja és una altra història. Sí, ja és una altra cosa, etc. I, en canvi, és el gran missatge de Salvador, el de Jesucrist ressuscitat.
Aquí a Sant Just com funcionarà el tema d'horaris? Perquè diumenge de Rams suposo que és l'horari normal de la missa. Sí, a les hores de missa el que nosaltres vam introduir, almenys servidor quan vaig baixar aquí a Sant Just, em va enviar el bisbe a fer de capellà aquí a Sant Just, vaig introduir el costum de fer la benedicció de Rams abans de cada celebració eucarística. Per tant, abans de la missa del dissabte, que hi ha pròpiament el diumenge,
abans de la missa de les 11 del matí també, doncs fa benedicció a la placeta de l'Església, fem la benedicció i després entrem a l'Església, i després fem aquesta altra benedicció més àmplia, en la qual hi participa molta gent que no ve a la celebració de l'Eucaristia, sinó merament a la benedicció del Franci. Per tant, a les 12.30, a dos quarts d'una...
doncs celebrem la benedicció de Rams a la plaça Baix i a la plaça Verdaguer i després els que es volen quedar a la missa d'una entren a dins l'església. D'acord. Dijous també hi ha... Dijous hi ha celebració en l'escena del Senyor recordant aquella última escena de Jesús i per tant ho farem a les vuit del vespre la celebració en aquest sentit de record de la institució de l'Eucaristia el dijous sant. Després el divendres sant...
També al matí comencem, tant el divendres com el dissabte, amb la pregària de lectures i laudes. Al dematí a les 9, els que vulguin venir, hi poden participar una estona de pregària, que són dies festius, i una estona de recolliment, d'escoltar la paraula de Déu i pregar a través dels Psalms, que això és bo també. I llavors, a les 5 de la tarda del divendres, fem la celebració amb la Passió del Senyor, en la memòria de Jesucrist mort a la Creu, que aquell dia no se celebra a Eucaristia,
sinó que es combrega amb les formes que es van reservar el dissabte, ai, perdó, el dijous sant, i llavors es distribueixen a l'Eucaristia, i que pròpiament la celebració del divendres és la presentació de la creu de Jesucrist amb la lectura de la passió seva, que llavors centra la nostra atenció al peu de la creu de Jesucrist. Això el divendres. D'acord. I el dissabte...
a les 8 del vespre ho faig una mica d'hora perquè així es pugui venir més gent perquè si es fes a les hores que a vegades ens demanen que són a les tantes de la nit hi havia la tradició a vegades fer-ho cap a les 10 o a les 11 però resulta que llavors molta gent no hi pot venir a aquella hora i llavors em sembla que és més aviant i pot venir molta més gent i llavors també molta més gent celebra i té un sentit més solemne llavors quan la compartim entre tots
A les vuit del vespre, solem la vetlla de Pasqua i l'horari de missa. És la vetlla pasqual. Sí, sí, sí, la vetlla pasqual, que em sembla que és la millor celebració que podem fer en memòria, no només de la resurrecció passada de Jesucrist, sinó com un Jesucrist vivent que està avui actual vivent i animant i encoratjant a la gent que creu en Jesucrist de viure la vida amb dignitat com a cristians.
Estem parlant amb mossèn Joaquim Rius arran de la Setmana Santa, com dèiem, aquest diumenge és diumenge d'arrams i, per tant, la setmana que ve és la Pasqua. I a banda de Setmana Santa també voldríem aprofitar per parlar del canvi que hi ha hagut en la jerarquia de l'Església al Vaticà. D'una banda, aquesta renúncia de Benet XVI, que és un fet insòlit, o almenys que no s'havia vist en molts i molts anys, què li sembla?
Bé, mira, ha sigut un acte de valentia per part seva, no? Un acte de valentia per part seva que suposo, si recordeu tots, la mort de Joan Pau II va ser una mort, doncs...
que responia molt a la seva mentalitat, un home que havia estat com a polonès ultrajat, oprimit, esclafat, aquell poble en la Guerra Mundial, doncs tot allò ell ho va viure tant en la pròpia pell que ell va creure que també havia de morir esclafat, enorreat, per dir-ho així, perquè els últims temps no...
de la seva estada entre nosaltres feia pena de veure el no, però ell deia que mentre tingués el cap clar, doncs que encara que físicament estigués esclafat, pensaven tots aquells del poble polonès que van ser esclafats pels nazis, quan la guerra, que allò ell el portava a sacrificar-se fins al final. Era una manera de pensar d'ell. Sí. En canvi...
Benet XVI, com a bon alemany, doncs aquell intel·lectual i clavadíssim, doncs, en el fons, veient les coses clares i que el compliment de la seva missió no podia dur la terme perquè s'estava esgotant físicament ja per l'edat i també per tota la seva situació personal, doncs que va preferir renunciar. I en aquest sentit crec que
que va fer bé, que va fer bé i vol dir que és un home molt, no en funció del càrrec, sinó en funció del servei d'aquest càrrec, que ell veia que no el podia fer i, com que no el podia fer, va preferir més deixar-ho córrer. I això és bo, és bo d'una decisió d'una persona que vol dir que no vol guardar el càrrec per ell, sinó que vol fer bon servei a l'església.
Està clar. I d'altra banda, ara fa una setmana que es va escollir el nou papa, aquest papa francès, que de primeres fa molt poc i no sé si hi ha hagut prou temps per fer-se una nou opinió, però de primeres què li sembla? Li agrada?
Jo em sembla que a mi m'agraden els signes, a vegades. Els signes, ni que siguin de moment molt senzills, però val a dir que ell ha volgut demostrar amb aquests signes que potser té una manera de pensar i vol dur a terme una manera de fer. Però entenguem que l'Església no és el papa, l'Església és la base, som la gent, som els que estem a les trinxeres, per dir-ho així, de cada dia...
Aquests som els que, de veritat, entre tots formem l'Església i, per tant, o tots ens amarem també d'aquest esperit, que és el mateix del Concili Vaticà II que va plantejar i el mateix que Jesucrist va pretendre amb el seu Evangeli, llavors sí que anirem bé.
Però no perquè el pape sigui o el papa deixi de fer o deixi de no fer, el que ens salva. El que ens salva és la manera de com ens presentem tots els que som de l'església amb una manera que s'identifica amb la pobresa i amb la senzillesa. Que això és l'únic que pot donar validesa al missatge evangèlic viscut pels cristians. I crec que el papa és un d'aquests que ho està fent amb signes molt senzills, però només en aquests pocs dies s'ha demostrat que ell el que vol és...
amb senzillesa transmetre un missatge que és per tothom i que tothom i cap, encara que a vegades sembli que només va per uns quants, sinó que és per tots i segons com et presentes, potser sí que a vegades és que només va per aquests i els altres no i que crec que si hi ha automàticament alguns queden marginats pels signes que es fan, vol dir que
que es va bé si de veritat són de senzillesa i en canvi no es va bé si els signes són de riquesa i poder suposo que de tota manera els reptes que pugui tenir per davant dins del Vaticà en aquest cas és evident que l'Església com deia són moltes coses i la fan totes les parròquies però el cas del Vaticà i tot el poder que té i tot el que hi ha allà dint suposo que hi ha molta feina per fer en aquest sentit i no crec que ell ho pugui fer tot
Però bé, jo penso sempre que s'ha de començar. D'alguna manera s'ha de començar. I crec que ell ha començat. I que hi ha hagut molta gent que se li han aixecat les orelles, eh?
I això l'havien aixecat amb el sentit d'alerta que aquí van maldades, no? En el bon sentit de la paraula. I enhorabona, ara estic convençut que ell no ho podrà fer ara de moment. Però que crec que es comença perquè una església que després de tants anys estan mantenint un rol determinat, el fet que ara el trenqui, això costarà dies, no es farà en quatre dies. I més a més tenint en compte que estem treballant també en l'esperit de la gent, en la manera de pensar de la gent, en la manera de fer de la gent,
que no és el canvi de coses només. Per això dic que els signes avui dia només són de coses, és de vestuari, és de signes que ell fa, que es posa això, es posa allò, no s'ha posat allò altre, i aquests són signes. Però si això vol dir canvi de mentalitat de la gent, em sembla que llavors hi haurà més feina a fer. Doncs ja anirem parlant en tot cas, avui hem volgut parlar amb mossèn Joaquim Rius, també d'aquest nou papa i sobretot de la Setmana Santa. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres i bones diades.
Igualment, bon dia. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Outside there's a pot
Fins demà!
Fins demà!
That shake on the boxcar movin' A big shake to the land that's fallin' down Is the wind makes the palms start blowin' A big, big storm fallin' away my ground There's a wake so long You never wake so long Back on to me
L'heu comes a mea.
Fins demà!
Just a la fusta, Sant Just en directe.
Passen quatre minuts de dos quarts de dotze del matí. Aquesta hora saludem, com cada dijous, els tertulians habituals, com són...
El Pere Oliver, la Joan Algar, la Montse Larrea, molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia, bon dia. Avui no tenim analina, per tant, la recordem des d'aquí, la disculpem. I tant, que sí. Potser arribarà, eh, el que passa. Jo la veig sovint... A trucar? No, no, sí, he trucat. Ah, va dir... Oi, he estat a punt de no venir també, però ja me la he manegat. Va dir, no, no sé res, perquè la veig sempre, però no... Sí, sí, ens ha dit que no podia venir. Que no podia venir, val.
En tot cas, parlem d'actualitat, avui amb l'Andrea dèiem que, mira, és un dia aquests dies que mirant les portades, veus que cada diari ha decidit, a part d'alguns temes que sí que reparteixen, però sí que cadascú aposta per una cosa o altra, i per tant hi ha força temes a comentar. No hi ha criteri unificat. Això també està bé de tant en tant, que no sempre tots ens expliquin el mateix, sinó que cadascú decideixi qui és el més important per cada mitjà.
No, i a més estàvem escoltant atentament l'entrevista anterior, perquè avui també és un tema molt especial. L'actitud també és la Setmana Santa. O sigui, segueix havent tota una part de la societat que la segueix molt fidelment i tota una altra part de la societat en què s'ha convertit... En vacances, un període de vacances. Però que avui, malauradament...
I degut a la crisi, precisament ahir vaig parlar amb una gent d'un hotel que tenien tots els anys ple a vessar i m'han trucat d'un balneari d'un hotel, cosa que abans no passava. Escolteu que tenim lloc, a veure si voleu venir, però si abans passava justament al revés i ara la situació està així.
Això no significa que torni a la gent més pietosa, sinó que cadascú seguirà amb la seva vida, i cadascú amb el que creu, però vull dir que molta gent que feia aquests viatges meravellosos que si ens anem a l'altra part de món... Suposo que aquest any els que puguin permetre-s'ho...
aniran a la neu, hem donat que neu n'hi ha en quantitat, afortunadament. És que ha anat bé tot plegat. Igual el que es fa és justament, en el cas de la neu ja implica més despeses, però cada vegada el que es feia era més escapades per Europa o agafar avions, encara que fossin quatre dies, no? Sí. I aquest any, almenys jo pel meu voltant, sí que el que veig és que potser sí que
Qui més qui menys escapa, però agafant el cotxe i no gaire lluny. I a més també frena la gent veure que les tisorades provoquen aquestes vagues constants. Eniré a l'aeroport i em tiraré 10 hores a l'aeroport. No, fa l'efecte que s'ha solucionat la vegada un moment. La divèria, sí. Avui tenim la finestra oberta una miqueta, amb l'esperança que...
al final el govern pugui suavitzar. Jo t'ho diré demà. Jo també, però penso que han obert una mica la finestra. Les canyamentes s'escanyaven ells també. O sigui que no ha sigut nosaltres. El que passa és que hi haurà les protestes de les altres autonomies si ens permeten una miqueta de...
de claror encara que no permetin res la gent es queixava igual al final hem d'intentar ser més relativitzat el que té un bon repart no vol que li rebaixin però bueno, l'esperança està
Avui el que he trobat que és molt greu és això, que la televisió i la ràdio han de reduir un 18% el cost en personal. Sí, avui TV3 ja que ha començat. Avui estaven de vaga. A les 10 del matí fins les 10 de la nit. Sí, sí, sí. Han tallat programa a les 10 del matí fins les 10 de la nit. Sí, anàvem fent reportatge. Així d'entrada nosaltres ho veiem molt escandalós, però tampoc sabem com es distribuïa, perquè potser tenim massa canals oberts, massa despesa, potser sí que s'hauria de reduir
una miqueta. Suposo que el problema que hi ha en algunes escoles de TV3 és que és un problema potser de gestió de fa molts anys i llavors hi ha molts treballadors o molts o molts, vull dir, hi ha més treballadors que per feina en alguns casos i evidentment és el que passa també com en altres sectors del sector públic, no és el cas d'hospitals i escoles, que vam parlar moltes vegades, on sí que falten treballadors i potser en un cas...
almenys ara, en què tampoc es poden fer tantes coses, sí que hi ha molts treballadors i és difícil de gestionar la situació, perquè també hi ha gent que porta molt de temps, és evident que és complicat. El que passa és que quan ha tocat als altres sectors de la funció pública, també hem protestat i tot plegat. Ells són els que t'ho expliquen. Ells són els que ens ho expliquen. Jo també penso que potser hi ha massa canals...
Depèn de quin... El 324, per exemple, jo crec que és un canal molt important. Sí, però el 324, sí, clar, sempre pots agafar-lo i te n'enteres de l'última hora. Però cada X estona van repetint...
Constantment. Com a d'això, com a fa també. A 24 hores. I a la ràdio, la Ràdio Nacional 5. Catalunya Ràdio, cada hora. Clar, com agafen el rotllo i fins que no surten notícies noves. És com una cinta sinfin. Sí, les portres, no? Les portres també, que s'han de dedicar a donar partits d'altres llocs i d'altres...
tot i que el canal 33 ja l'han reduït per això que ja hi ha hagut la reducció ara és un mix entre 33 i esports i els nanos els nanos que era tot els dibuixos animats que si vas reduint suposo que el que fas és
Sí, limitar, que el dia que tinguis més màniga ampla llavors t'hauràs quedat sense lloc, diguéssim. Els mitjans existeixen, el que passa és que si comencen a retallar alguna cosa desapareixerà, no?
No ho sé. Exacte, hi ha alguns sous, suposo, també, doncs, potser... Exigerats. I, com deia jo, entre cometes... Comparat amb alguns altres, imagino que, a més, els seus públics, suposo que, almenys això havia sortit fins i tot dels mateixos treballadors, no?, que es queixaven d'alguns sous que hi havia dins de... Dins de... De la corporació, que no eren de treballadors... Quan jo era jove i treballava, dèiem, parlàvem malament de les bates blanques, que eren les persones que hi havia al despatx, que, esclar, es passaven el dia...
reproduint cada dos per tres els mateixos anuncis i les mateixes coses i era una plantilla potser superior a les persones que estaven emitint. També potser l'ingrés a base d'anuncis i coses així ha hagut una mimba ha canviat donat que existeix la crisi que diem i aleshores entra menys diner i surt el mateix. Jo ara m'acabo de portar un disgust enormíssim aquí a aquest poble nostre.
A la Maria Teresa, que tota la vida havíem anat a comprar coses pels nens i bijuteria. O sigui, que era la botiga de tota la vida, amb aquella tranquil·litat i aquella... Confiança, confiança. Sí, sí, sí. A més, de pares a fills. O sigui que era com si fos de casa. I també el lletrero. Ha tancat. Fa 71 anys que els pares ho van posar en marxa...
I ara, clar, també amb ells els ha arribat l'hora de jubilar-se. Els afecta. I ja està, clar. Però, malauradament, a Sant Just i a tots els barris de Barcelona hi ha un munt de botigues que tanquen i han tancat, no per jubilació, sinó perquè amb la crisi ja no poden arribar. No arriben.
Això també és una manera, perquè abans, mira, feien jerseis i la Cristina ens ho explicava. Era una altra cosa, era molt de poble. I avui dia el jovent no fa jerseis. No. Se'n va als mercadillos. Home, ara es torna a portar, eh? Sí, i espera. I que torna a fer a cosir i dale que te pego. Sí, però el que es fa... Sí, està molt de moda, però... Dona necessidades.
està de moda. Sí, però estan coses lleugeres. No hi ha un cantó que és per això, però hi ha un cantó de gent moderna que es dedica a fer això. Sí, sí, que els hi agrada. Perquè hi ha hagut un moment que tothom anava a estudiar i tothom feia dos carreres i ara també pensen que ni dos carreres ni res, de sortir de res. Però jo quan vaig arribar aquí jo recordo el carrer Badó.
Estava bastant sortit de comerços. Al carrer Badó no queda res. Absolutament res. Perquè que hi ha l'Agència d'Assegurances...
hi ha les apostes al principi i una granja i el capdamunt el místic informàtic que dona molt bon servei hi ha quatre comerços oberts és terrible no? i una senyora que fa prodigis en algun lloc demana demana demana
que li concedeixin. Sí, sí, mira, ella posa tota la seva fe a les seves mans i si tu tens fe, mira, ja saps que la fe... Però comerç obert no hi ha cap comerç. La fe molt muntanya. Una senadora. I ara veiem que si alguna botiga nova ha obert, i a mi em sorprèn bastant,
les botigues, no botigues, sinó els centres de massatges, que ara s'estan posant en boga, perquè tenim cada vegada més dolor, i ara veig que el carrer de la Creu han obert un, i el carrer Montserrat estan a punt d'obrir un altre. I aleshores, el carrer Verge dels Dolors, crec que obren un supermercat així petit, d'aquest tipus, que el porten els paquistaners, d'aquells que obren els diumenges i tanquen a les 10 de la nit,
Crec que n'obren un on hi havia la casa de fotografies. Llàstima, perquè funcionava molt bé aquella casa. Sí. Funcionava molt bé. Crec que el que obren és un petit comerç d'aquest tipus. Un petit comerç de fruites. Però tot aquell sector està bastant atès. Bé, és el que concentra el comerç que hi ha, diguéssim.
Sí, una part Una part important del comerç Sí, sí Perquè fins i tot els diumenges pots anar al Pasqual a comprar Sí, està obert fins a les dues quarts de tres Després tens el Xabata que pots anar a buscar pa i menjar fet Vull dir que aquell barri està molt ben sortit Sí, sí, encara Però jo m'he importat un disgust, mira No ho sabia No, no, sempre sap greu aquestes coses Clar, qualsevol cosa de marcerieta estalviaves d'anar al centre de Barcelona o a Esplugues
Quan volies, havies d'anar, segons el que volies, havies d'anar a esplugues. Com a lloc més proper. Com a lloc més proper, que hi podies anar a peu. No hi ha coses tan habituals de merceria com un fil, un fil de colors per fer mig punt de callemars, que és en just, no el trobes, has d'anar a l'esplugues. Però ells ho tenien. Ells ho tenien. Sí, tampoc no és...
Sí, havia anat així amb coses molt puntuals, però jo tirava, veus, tiraven les plugues perquè sabia que allà trobaria el que jo necessitava. I si no agafes l'autobús i te'n vas al Corte Inglés i ja està.
És això, el Corte Inglés ha tret bastant vida comercial als pobles del reloj. No, ha anat tancant, ja fa anys que van tancant comerços d'aquest tipus. De totes maneres hi ha també una tendència de molta gent de Sant Just a anar a comprar fora de Sant Just, perquè jo veig a l'autobús, que vaig cada dia avui i avall a l'autobús, veig al Mercadona d'Esplugues la quantitat de gent.
que va comprar a Mercadona i venen des de Sant Joan. És que amb esplugues hi ha molta oferta, moltíssima. I a Collblanc es queix ara moltíssima gent que anava a comprar a Collblanc. Sí, per la ruta de l'autobús. I l'haver de canviar d'autobús per anar a Collblanc els fa molta ràbia. Clar, perquè passava la carretera... Anava directe. Anava directe. I sortint, sortigués també davant de la parada, o sigui que no havies de caure...
Si ja et queies, de seguida t'arregulien. Hi ha persones grans que han de pujar el carro dues vegades a dos autobusos, clar, a més de tenir-lo d'esperar. Que, per cert, han dit que ho arreglarien, el que passa que no sé quan. El butlletí va dir que sí, que ja estava... Ara diuen que el maig, però si total és un tros més, però per una persona, i sobretot per una persona gran...
fer aquest tros a peu des del carrer Ernest Lluc a Collblanc és molt i per l'autobús no és res però l'autobús és un dos minuts més que tirés recte fins a Collblanc on començava abans el 158 doncs que comencessin allà però com això està a les mans de l'Ajuntament de Barcelona
que ja no és cosa nostra, ni de la companyia. Potser amb ells el lloc per fer l'intercanvi és ideal, no? No, perquè saps que amb un despatx han fet amb tiralínies totes les línies que poden anar directes o no directes. I ja està. Ningú ha comentat amb ningú realment les necessitats d'aquests...
pobles que ens sortim a vegades de l'extraràdio. Ho ha fet gent que no va mai amb autobús. I tant. Serà el maig, eh? No ho coneix. El maig, oi? Sí, es va dir el març. I hem dit al maig que serà el maig.
no se sap gaire per què triga tant perquè al principi no crec que se n'ha de trigar en cosa no, jo crec que con la iglesia hemos topado amigo Sánchez no, no, i és molt encara que sembla que no suposo que que ens hagin escoltat i tant sí que hagin dit que sí, bueno és igual amb el tema del transport que va a Mas Lluís
Aquest tema, clar, la diferència és tot el tema del vial. Que fins que no hi hagi vial no pot arribar un autobús. Però de manera també és un tema, eh? Però els que viuen allà, fer un barri sense comunicació... Per saber que hi hagi un autobús, està clar que... Però què li passa al vial? No ho sé, perquè no està... És l'última... L'han de construir... Això és el tema de... L'última fase que s'ha de construir de Masllui que els constructors privats ho havien aturat.
Perquè el vial hi és. Sí, sí, però no està construït. Llavors, un cop va tenir lliència a la cabra a finals d'estiu, l'Ajuntament va tenir... Doncs ho fem nosaltres, els constructors van posar una al·legació, dient que era cosa seva, etcètera, etcètera. Total, que la conclusió és que finalment ho faran els constructors privats, però que el vial és l'última fase d'aquest procés. O sigui, primer faran les cases que toca fer... O els carrers. Els carrers, encara és una altra història, però fins al 2014, almenys, no hi haurà vial. Almenys.
i un cop hi hagi vial, llavors serà l'altre tema, però se suposa que almenys el que s'està fent ara és fer, ja parlant amb l'Ajuntament de Sant Feliu, perquè l'any de Déu, doncs sí que arribi, entra a Masllui. O sigui, que almenys s'estigui avançant tot aquest tema, que arribarà tard, però exacte. Que hi ha el transport públic. Però és que l'ideal seria tenir transport públic a dos. Ara el tenim aquí, que quan nosaltres hem arribat aquí, que fa que vaig arribar a 40 i escaig,
i la veritat és que el transport que hi havia era mínim era la cosa més escassa que es pogués fer cap a Collblanc, cap a la plaça d'universitat l'any 85 o sigui el 70 i escaig es va fer un estudi i es volia que el metro arribés aquí
O sigui, a través de la part de dalt, diguéssim. Els planos i el pressupost i tot estudiat i a punt d'aprovar. Però resulta... Han de passar 30 anys. No, no, no. Resulta que van fer un estudi de les estacions i si una estació en aquell moment, en un cert temps,
no donava un guany d'un milió de pessetes, no es podia fer. No era rentable. O sigui que la comoditat dels veïns era igual. No era rentable. I veiem ara el cas que tenim estacions de metros fetes i no s'inauguren perquè no hi ha pressupost per acabar-les. És el cas de l'estació de metros del mes de llum, que està fet així. Que és la línia, el famós línia 9. No, no, no, és la línia 5, que entrepobilla cases...
i Collblanc han fet una estació nova que estava fosca però ja estava comunicant en temps enrere o és que han fet una estació nova però està sense inaugurar i perquè han fet una estació nova
I eliminar aquest... Se'ls va acabar... Perquè és el que està més a la vora del camp del Barça? O tenia una relació amb la gent que va al camp? No, era perquè la comunicació fos més directa per la línia 5 amb el tramvia. Ah, ja, per comunicar. Que no quedés tan separat de l'estació de Collblanc. I total, estem igual. Perquè no funciona.
jo suposo que ho acabaran fent també va passar a paral·lel i va estar moltíssim temps l'estació inabilitada el tram entre universitat i paral·lel va ser un error tècnic un error tècnic gravíssim que l'angle de la ronda Sant Antoni a la ronda Sant Pau era massa tancat
I aleshores el metro no podia girar. No, no, no, és que no podia passar el metro. I quan ve de tirar a terra i van haver de tornar a fer 15 anys i van trigar. Sí, sí, clar, clar. Era un temps que l'agafava molt. Per dues estacions. Això que el metro, ja dic, és una cosa que la recomanen a tots els països. Alguns governants, ja per donar exemple, van en metro. Heu vist la reina Isabel en metro? Oh, sí, eh? Que ha fet els 150 anys...
que deurien parar totes les estacions, que no funcionessin perquè pogués entrar ella. 150 anys del metre de Londres, o sigui, l'underground més antic d'Europa, un dels més antics del món, i, esclar, un vagó sol per ella.
No deixa de ser la reina, eh? La seva majestat, eh? Estava en un diari i estava la fotografia en un diari. És que té la seva edat, eh? No toca res, no? És molt abollita. No, no, però està molt bé, està molt bé. Mira, mica en mica. El temps ho arregla tot. No hem parat de difondre.
La tira de vegades, que fins i tot l'actual Papa Francesc, quan anava sempre en metro, hi ha un autobús amb un irrall. A bons aires, no era aquí. No, però aquí també hi ha alguns polítics que van en metro i en autobús.
sobretot ara, per donar exemple, i van... Sí, arran de la crisi, no? Arran de la crisi, o no sé si és per fer el paperó, total. Ja, bueno, o per apuntar-se... O per apuntar-se... La flota de cotxes al garatge. Sí, per apuntar-se un tanto. Sí, amb xofé inclòs. Oi com corre el rellotge? Deixeu-me dir una cosa, perquè si no després se me'n va del cap i no ho diré. Perquè avui és el dia mundial de la poesia, i volia recordar que a molts llocs hi ha actes, a moltes biblioteques i a moltes llibreries...
poques, perquè moltes també les han tancat, malauradament, llibreries de Barcelona. I aquí a Sant Just, a l'Ateneu, a la sala del cinquantenari, a les vuit del vespre, hi ha una lectura poètica. Sí, sí, a més, un acte que, en senyora, aquest any també serà així, claurar, doncs, coses diferents, no només serà recitat de poesia, per tant, doncs, un acte que fa molt bona pinta i col·labora amb diferents entitats, cosa que també sempre és bona. Sí, bueno, l'any passat també, també l'any passat també es va fer.
Sí, sí, a més hi ha la lectura dels guanyadors dels premis en Jordi d'aquest any, de la gent que ha escrit, o sigui, nous valors, nova gent, i a més es fa un homenatge a tots els poetes catalans, els que fa cent anys del seu naixement, i es dona la particularitat que hi ha una poetessa que fa cent anys i encara és viva, que és Joana Raspall, o sigui, que no comemorem només... Els poetes morts, sinó també homenatgem a la poetessa viva. Cent anys fa...
Fa cent anys que va néixer. Aquest any fa cent anys. I també Salvador Espriu, però aquests són morts. I fa vint anys també de la mort del poeta valencià Vicent Andrés Estegués. Sí, també.
recordat el del famós poema no hi havia a València dos amants com nosaltres que té inclús una pàgina preciosa a internet amb el seu poema escrit en una paret en no sé quin lloc de València hi ha un grafiti amb el seu poema grafiteros que han reproduït el seu poema molt estimat a València almenys que es facin grafitis amb cultura
i no per embrutar parets, com es veuen moltes al nostre poble. Perdona, els grafitis... Home, ja, sempre, ja, tu ja sempre ho expliques. Sí, perquè la paraula grafiti comporta ja que és un... Un escrit, no? No, no, no, és un dibuix amb lletres, però ha d'estar fet en cara i ulls. Quan és un embrutament i una empastifada, és un tac, és només un signe,
els que hi ha allà a la cantonada la rambla en major aquells d'aquella paret que hi ha un bon tros aquí a Sant Just tenim grafiteres tenim per exemple l'Iñaki B. Escoa que fa els dibuixos de la Vall d'Avers actualment és un dels del mural de Casal de Joves és un dibuixant i un grafista extraordinari
No, no, hi ha algunes altres parets que estan els dibuixos ben fets i que val la pena. Ara, les embrutamentes les trobo tan denigrants, allà enfront de casa teva, aquella cantonada verge dels Dolors amb Miquel Reverter, allò és una vergonya, una casa nova amb aquelles taques negres. Són dues coses completament diferents. Sí.
però la gent no està tan assabentada com tu que ho enganxa a tot per això ho explico i això ho han dit moltes vegades el que vol expressar o el que vol embrutar és un dissenyador, és un creatiu que comença fent grafitis i moltes vegades acaba treballant en un editorial o acaba treballant pel món de la publicitat perquè és un dissenyador
En canvi, el TAC, la gent que embruta els carrers, són senzillament bandes urbanes que fan els seus senyals, o sigui, com els gossos deixen les seves senyals, perdoneu-me la competició, però que van fent marques. O sigui, és una mica el que abans guixaven a les parets dels lavabos, que ho han multiplicat i ho fan a l'exterior. Jo me'n recordo tota la vida davant de casa, aquella família cantonada a Bona Vista Creu,
i es van gastar una milionada en fer una tanca preciosa de pedra molt ben feta i no van passar 15 dies i ho van fer com no dona el sol, que el sol normalment es borra les pintades
Doncs, a més, lletres i uns noms, una cosa raríssima, a fer malbé la tanca. És desesperador, eh? És l'esperit destroyer. A més, ratllen els vidres dels autobusos. Ah, també, sí. I amb què els ratllen? Les parades. Amb què els ratllen?
Qualsevol cosa, pots ratllar el vidre amb un ganivet, rasques i ratlles de vida, amb una espàtula, amb un cúter, amb un punxó, però això està per sempre. Al carrer de la Creu, aquest saló de massatges que van viure, ja té els vidres ratllats. Però és que els vidres originals, veus el que deuen haver conservat, perquè el negoci original, que hi havia a les cuines, que havien estat 20 anys o més, la noia estava desesperada.
Com allà sí que dona el sol, el Mabre perdia... Abans d'arribar a la llibreria. Sí, amb 60, sí. Perdia, o sigui, al cap de cert temps, es desveia... Es desveia un... Llavors, perquè es notés, li van ratllar els vidres. Diu, i que en trec d'anar a l'assegurança, que me'l canviarien. Si me'l tornarien a fer. I ho pots que s'aguanti. Precisament, com que el veure un vidre nou altra vegada, ràpidament. Sí, sí, sí, i ho va deixar. Per això estan encara, suposo que deu mantenir els vidres ratllats. És allà que posen la...
Sí, com de massatge, salut... Són seteses que fan rehabilitació i coses d'aquestes. Això dels ratllats i els destroyers, els psicòlegs ho atribueixen a que hi ha un agent marginal que no se sent identificada, no se sent representada dins de la societat i la seva manera conscient o inconscient de protestar
És aquesta, és aquesta. Clar, són les persones que no s'incorporen mai a la societat, perquè la societat no funciona com ells volen. Conforme i com volen ells. Escolta, ells, per què donin? Que donin solucions? Si la gràcia està en què ells donin?
les solucions que ells considerin adients, i se'ls escoltarà o no se'ls escoltarà. Hi ha gent que passa pel món d'aquesta manera, sense mai integrar-se, sinó sempre anar... Sempre protestant, sense donar una cosa de tipus positiu. Estan descontents amb la seva pròpia persona. Això mateix. Tenim un instint constructiu i un altre destructiu. I aleshores, si no som capaços de construir, es posa en marxa el més destroyer, el pitjor de nosaltres.
I, evidentment, és una llàstima perquè quan estimes un poble, quan el cuides, i cada gent estima el seu tros, el seu lloc, i veure que hi ha gent... Clar, és que aquest lloc públic és de tots i entre tots. Jo me'n recordo quan vaig venir a viure aquest poble, fa 52 anys gairebé, cadascú es comprava...
davant de casa seva, molts carrers tenien pols. Encara hi ha algú que ho fa, eh? Jo hi he fet sempre, eh? Jo hi he fet sempre. I després sortien a ruixar el carrer perquè no hi hagués pols. I això era la primera feina que feien les senyores a les 8 de dematí. Inclús ho feia quan estava a Barcelona, que també has tenit 15 anys, una tintoreria a Barcelona, jo ho feia cada matí. Quan aixecava la porta, la meva primera...
Feina per fer era escombrar la meva vorera. Clar que sí. Se'ns acaba el temps, sí, sí. Últim segon. Mig minut. El dijous que ve tenim programa o no?
com vulgueu tu estaràs aquí jo no podré venir jo no seré aquí ja ho parlem si hi som ja vindré jo crec que sí que hi seré si llavors vingués a la línia li diré molt bon dia i bona setmana santa adéu bon dia són les 12 notícies en xarxa
Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El Baix Penedès i l'Anoia són les comarques de Catalunya amb més aturats. Per contra, l'Alta, Ribagorça i la Vall d'Aran són les dues amb menys desocupació. Ho assegura el mapa de l'atur que aquest matí ha fet públic el Sindicat Comissions Obreres. Barcelona, Montsidalgo, bon dia. Bon dia. El Baix Penedès i l'Anoia ja fa quatre anys que acumulen la taxa d'atur més alta de Catalunya, el tancament d'empreses, però també la falta d'aclaració, d'ocupació...
Nova explica, segons la responsable de l'àrea socioeconòmica de Comissions Obreres de Catalunya, Cristina Paz, ja ve en aquesta situació enquistada. Són unes comarques molt castigades, tots per, diguéssim, pels processos aquests, per expedients de regulació contínus, fins i tot sectors que pràcticament han desaparegut a les comarques. Llavors això ha estat un devoteig, ha sigut continu i no ha parat de tancar-se empreses i de reduir-se el nombre de llocs de treball...
Per municipi són Santa Margarida de Montbuí, invadir a Dal Vallès els que més persones aturades concentren. Comissions Obreres alerta que dos de cada tres persones desocupades ja no cobra ni subsidi ni prestació.
A partir d'aquesta hora, els treballadors d'Arcros, de Flix i la Ribera d'Ebre voten en assemblea la proposta final d'Ero presentada per l'empresa. Serà l'endemà de la darrera reunió negociadora mantinguda entre la direcció de la companyia química i representants dels treballadors a Madrid. Mentrestant, els regidors de l'Ajuntament de Flix continuen fent vaga de fam en contra de l'expedient de regulació d'Ocupació d'Arcros, una empresa que dóna feina directa i indirecta a nombroses famílies del municipi i la comarca.
Els bombers de la ciutat de Barcelona treballen a aquesta hora les tasques d'extinció d'un incendi al carrer Arnau-Oms, al districte de Nou Barris. Les flames afecten un pàrquing i, de moment, segons fons dels bombers, es desconeix l'abast d'aquest incendi i treballen sis dotacions.
La Comissió d'Interior, que s'està fent aquest matí al Parlament de Catalunya, ha rebutjat una proposta que demanava la paralització immediata de l'ús de bales de goma per part dels Mossos d'Esquadra. La proposta l'ha fet a Iniciativa per Catalunya Vers. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. La proposta ha tingut el suport d'Esquerra Republicana, però si i el PP hi han votat en contra. El diputat ecosocialista Jaume Bosch ha argumentat que es tractava de donar compliment a la recomanació del síndic de Greuges a l'espera que el Parlament es pronunciï definitivament sobre l'ús d'aquests projectils.
És una proposta absolutament coherent amb el moment en què estem. Hem aprovat la comissió d'estudi, l'hem de constituir, ha de fer la seva tasca, però el síndic de Greuges ens va demanar que es paralitzés l'ús de les bales de goma fins que aquesta comissió hagi acabat la seva tasca. I per tant, avui el que proposem és que simplement es faci cas d'allò que va proposar el síndic de Greuges el dia 10 de desembre de l'any passat.
D'altra banda, la Comissió d'Interior ha rebutjat una altra proposta d'iniciativa que reclamava una investigació sobre les actuacions dels Mossos d'Esquadra a les protestes per evitar desnonaments com la que hi va haver fa un any a Salt al Gironès. Sí que s'ha aprovat, en canvi, el nomenament d'un comitè d'ètica policial i la negociació d'un document sobre normes d'actuació davant les mobilitzacions socials.
L'empresa automobilística SEAT millora els resultats per tercer any consecutiu. La planta de Martorell, el Baix Llobregat, va incrementar la producció l'any passat un 7%, segons el balanç que han presentat avui. La companyia ha presentat les xifres de l'any 2012 i el resultat després d'impostos és de 30 milions d'euros. Això significa un augment del 51% respecte dels guanys de l'any anterior i els responsables de SEAT atribueixen els bons resultats
a la inversió que van fer l'any passat i en concret en recerca i desenvolupament a la producció de nous models de vehicles i a les exportacions, que van augmentar 4 punts l'any passat fins a arribar al 83%. Esports en xarxa Bon dia, us parla Eduard Cabré. Ja està en marxa l'etapa reina de la Volta a Catalunya, 217 quilòmetres entre Llanars, el Ripollès i Portainer, el Pallars Sobirà.
Després de disputar-se la primera etapa pirinenca, ahir, Valverde és primer classificat de la general, seguit del català Purito Rodríguez, segon, i Bradley Wiggins, que és tercer. En natació, la badalonina Mireia Belmonte ha aconseguit la primera marca mínima pels mundials de natació d'aquest estiu a Barcelona. Ha estat als 200 Papallona a Pontevedra, Galícia, en la primera jornada dels campionats d'Espanya.
També tenen opcions d'aconseguir la mínima Erika Villaezija, Marina García, Judit Ignacio, Clàudia Daska, Ajuín Vildebor, Juan Mirrando i Marc Sánchez. En futbol, el Llagostera i el Nastic acompanyaran el Barça i l'Espanyol en la final a quatre de la Copa Catalunya. L'equip gironí va guanyar el Manlleu per zero gols a un mentre que els tarragonins van eliminar l'Hospitalet en la tanda de penals. I el Sant Andreu vol accedir a la fase final de la Copa Federació per aconseguir-ho als quatre i barrats.
hauran de defensar aquesta nit a Tenerife el 2-0 del partit d'anada. Piti Belmonte té les baixes d'Azparre, Melo i Prats, mentre que Serra Mitjana, Xavi Jiménez i Cristian han quedat fora de la llista per decisió tècnica. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Avui és el Dia Mundial de Poesia i Sant Just s'assuma la celebració amb un acte a l'Ateneu aquest vespre. Per segon any consecutiu, la Regidoria de Cultura encapçala aquesta festa, però al darrere hi ha la col·laboració i participació de nombroses entitats, com ara l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, el Centre d'Estudis Sant Justencs, la Biblioteca Joan Margarit, la CAL i el Consorci per a la Normalització Lingüística.
Una de les lectures serà la de la poesia, que es dedica en guany al Dia Mundial de la Poesia, obra de la poeta Tortosa Zoraida Burgos, que es llegirà en uns vuit idiomes diferents. Durant l'acte també es llegiran poemes d'autos diferents, entre ells de Salvatore Espriu, ja que aquest any és l'any del seu centenari. El Dia de la Poesia se celebrarà avui a les vuit del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just.
Més qüestions. Les retallades de la Generalitat afecten un dels projectes de Sant Jus Solidari a Camoapa. Es tracta del programa de millora de la capacitat productiva de petites i mitjanes empreses de camperols i cooperatives. És un projecte de desenvolupament que havia de finançar l'Agència Catalana de Cooperació, però la Generalitat ha eliminat el pressupost que li atorgava. Tot i això, Sant Jus Solidari segueix impulsant el projecte i millorant-ne d'altres. Un dels avenços més importants que tindrà lloc aquest any té a veure amb l'Hospital de Camoapa. Per primer cop,
Els habitants del poble, germanat amb Sant Just, tindran assistència oftalmològica a prop de casa gràcies a un acord amb l'Institut Català de la Retina. I Sant Just Solidari també ha engegat un projecte nou a una escola de nenes i noies de Calcuta, a l'Índia, conjuntament amb l'entitat PAMI. De tot plegat es va parlar dilluns al vespre en l'Assemblea General Ordinària de Sant Just Solidari, l'última que feien a l'equipament de la plaça de la Pau. I és que és una de les entitats que després de Setmana Santa traslladaran al seu emplaçament el nou edifici de les escoles.
I acabem recordant-vos que demà finalitza el període per fer la preinscripció escolar dels alumnes de segon cicle d'educació infantil, primària i ESO. Els criteris per assignar la puntuació són els mateixos que els darrers cursos. El que donen més punts és tenir germans escolaritzats al centre, perquè en dona 40. A més, també es manté el requisit de 5 punts si el pare, mare o germans han estat escolaritzats al centre per al qual es presenta la sol·licitud. Tots els criteris es poden consultar al web del Departament d'Educació de la Generalitat, www.gencat.cat.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies edició migdia, però us recordem que també podeu seguir informats mentrestant al web de Radio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Some nights I wish that my lips could build a castle. Some nights I wish they'd just fall off. But I still wake up, I still see your thoughts. Oh Lord, I'm still not sure what I stand for. What do I stand for? What do I stand for? Most nights I don't know anymore.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
The most amazing things they can come from Some terrible lies
Just a la fusta.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Estem escoltant just a la fusta.
La secció local de Convergència Democràtica de Catalunya arrenca aquest dijous un cicle de conferències amb el nom Diàlegs Sant Justens. El primer porta partitum la té de comprar al teu poble i els convidats són els Sant Justens, Justo Salva i Enric Puig, que tenen una llarga trajectòria vinculada al comerç Sant Justens. Per parlar d'aquest nou cicle, saludem aquesta hora la Laia Flutats, que és secretaria general de l'Europa Sí Local de Convergència aquí a Sant Just. Molt bon dia, Laia. Hola, molt bon dia. D'on surt la idea de fer aquest cicle de conferències?
Doncs la idea surt dels temps actuals que estem vivint en els que hi ha molt debat i vam estar pensant a veure què podíem fer per tal d'acostar l'opinió de la ciutadania cap a nosaltres i també de poder saber el real feeling de la gent del poble. Aleshores vam pensar que podíem fer a nivell localment, o sigui,
fer una alternança entre que es parlessin dels temes a nivell general i després també focalitzar-los a Sant Just. Aleshores ens van anar sortint diferents temàtiques i també diferents persones que podíem convidar. Aleshores la idea va ser fer uns diàlegs en què la idea és que hi hagi dues persones al voltant del mateix tema però que puguin tenir opinions contrastades.
si és possible i aleshores doncs clar, del contrast de les dues punts de vista s'estableix un debat i aleshores això és molt enriquidor a nivell d'idees i de temes que poden sortir i la idea és fer-ho obert a tota la ciutadania de Sant Just perquè al final d'aquest diàleg es puguin fer un torn obert de pregs i preguntes en què la gent també pugui participar i dir la seva
Aleshores, vam pensar que la idea de poder treure quanta més gent millor, perquè ens interessa això que participi quanta més gent millor, era fer-ho també convidant a persones rellevants o que siguin referents d'opinió de Sant Just. I, per exemple, en aquest primer diàleg que fem, parlem de la compra al poble, del comerç de Sant Just,
vinculat amb la vida de poble de Sant Just i hem convidat en Just Fossalba i en Enric Puig als dina, que els hi van proposar, els va semblar molt bona idea i podem comptar amb ells. Clar, clar, i de fet això, a partir de la seva experiència, m'imagino que tindran informació de primera mà per parlar de coses que, en principi, els altres serien des d'un altre punt de vista, o un punt de vista més...
de consumidor o més general, i en canvi, si els dos convidats ja directament sabem ben bé de què parlen, suposo que tot plegat fa que el diàleg vagi una mica en aquesta línia de presentar diferents situacions. I teniu programats també altres diàlegs? Sí, la idea és anar fent diferents, un cada mes, i anar fent diferents temes cada mes. Aleshores, això ara ho anem lligant amb els convidats que se'ns van ocorrent per cada tema...
I, en principi, la previsió és que el mes d'abril n'hi haurà un altre, el mes de maig un altre, el juny i el juliol. Però els temes i els convidats, com que encara no ho tenim tancat del tot, no puc anticipar res. A l'hora de triar els convidats, penseu primer en el tema i després mireu de pensar qui podria fer-ho o va una mica... És una mica les dues coses alhora. O sigui, anem pensant en persones que ens interessa que ens diguin la seva i
anem pensant també temes que pensem que són importants a tractar, i aleshores ho anem lligant. De fet, és una bona manera de fer poble, perquè suposo que si s'hi volgués fer un debat sobre el comerç i vingués, encara que fos algú més o menys interessant, però desconegut, aquí Sant Just, potser equividaria menys l'atenció que el fet de si és algú
a qui la gent el té bastant vist, no?, o a qui va comprar sovint, en el cas del comerç, o en altres casos, no? Sí, a més a Sant Just, bueno, hi ha gent molt rellevant a nivell públic, d'opinió pública, que la coneix, bueno, que és molt coneguda, i després també tenim, bueno, tenim una vida de poble molt interessant, o sigui, hi ha comerços, associacions, entitats, hi ha un munt de vida que... Es pot aprofitar, no?, una bona iniciativa. Sí, sí.
No sé si no teniu concret, però no sé si alguns temes sí que han anat sorgint que us plantegeu parlar. Sí, volem parlar del model polític i el model social general i a Sant Just. Volem parlar de l'esport en general i a Sant Just.
Volem parlar de la cultura en general i a Sant Just, dels empresaris i empresàries i l'economia, de la joventut, de la família i el que seria la vida de pobles, de família, amb nens, la joventut, la gent gran... Hi ha molts temes. Sí, sí, no s'acabarà directament.
De fet, hem previst fer ara una primera tongada de diàlegs d'ara al juliol i en funció del resultat i de com vagi tot plegat, suposo que ho repetirem a partir del setembre. De fet, comentes que és un acte obert a tothom, que passa que a vegades ha passat que els actes programats per partits són difícils al principi d'obrir a la resta. En aquest cas, és evident que hi ha uns convidats concrets, per tant, directament sí que pot atraure gent que...
que sàpiga distingir-ho, però sense voler, suposo que això és inevitable en qualsevol partit que programi un acte, doncs, separar una cosa de l'altra. Per part del públic, eh, vull dir. Ah, que ho vegin com un acte polític. Sí, o sigui, intentar aconseguir que la gent s'hi acosti. Sí, home, la política no ha de fer por, no. La política està al servei de la gent, està per servir a la gent. Aleshores, de fet, el...
la nostra idea és obrir-nos, o sigui, que la gent digui la seva, això és el que volem, escoltar la gent. I justament aquestes opinions, doncs, potser diferents, no?, que deies al principi de presentar no només una persona, sinó que hi ha directament dos convidats, doncs, que puguin mantenir dos convidats. Exacte, en lloc de ser una conferència, no?, que és com molt tancat, no?, és un diàleg. Així és...
la gent també pot participar. I el que volem és moltes opinions. Clar, d'alguna manera és per saber una mica com es respiren o com es veuen tots aquests temes que us interessa tractar des de Sant Jús, no? Sí. Més enllà del que tens aquestes figures que som un vídeo. A veure, nosaltres el que percebem és que la gent, quan li preguntes de temes concrets, tenen una opinió. La majoria de la gent té una opinió de les coses. Aleshores, el que volem és que ens la diguin. Això és el que, bueno, aspirem a que passi...
Doncs són aquests diàlegs sanjustencs, aquest cicle de conferències que arrenca aquest dijous, organitzat per Convergència, n'hi haurà una altra en principi el mes d'abril, per tant ja l'anunciarem. En tot cas, aquest dijous es fa aquesta estrena, recordem amb Just Fossalva i Enric Puig per parlar del comerç i del comerç de Sanjust, i serà aquest dijous les 8 del vespre, on serà? Serà...
A veure, perdona, eh? El nostre local. El local de Convergència. Sí, el que arriba del número 12, sí. I es tractarà, com dèiem, el comerç, que a més a més, les últimes setmanes és un d'aquests temes que està a l'ordre del dia de tothom. Sí, amb el tema de la llei de llibertats horàries i tot això. Doncs aquest és un tema que ja sabem que hi ha diferents opinions al respecte. Doncs em parlarà aquest dijous, a les 8 del vespre, com dèiem, a l'execció local de Convergència Democràfica de Seu.
de la secció local. Gràcies, laia Flotats, secretària de l'agrupació local de Convergència Sant Just. Que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Adéu.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bittersweet beginnings Again Of all of the things my patience gave me The worthiest was wine Of all of the things that clocked our sight
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esverns.
Als matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Això és espectacle.
Dos minuts i dos quarts d'una del migdia. Saludem aquesta hora, Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica. Bon dia. Per parlar de teatre. Ai, sí. Veig que fas cara de contenta per la primavera, no? Sí, sí, molt. La veritat és que sí, molt, molt contenta. A veure, a veure, a veure si dura. Que ja estem farts del fred i de l'hivern. Bé, avui començarem parlant d'una cosa que ells...
ho venen com un espectacle, no sé, ben bé, és un espectacle diferent, per dir-ho d'alguna manera. Els bars, aquest teatre que abans era l'Arteria Paral·lel i abans l'Estudio 54, que està al Paral·lel, és que jo penso que aquest nom no ens quedarà... No ajuda, no? No ens quedarà, no, no. Jo penso que no, bars... Bon, és que no és el teatre Goya Codorniu, no?
Bé, però Goya és de tota la vida Goya i si no dius codorniu, mira, és Goya, no? Això sí. Però, clar, el Vars... És veritat. Sembla que estiguis parlant del Vars de la cantonada, no? Bé, doncs res, el Vars, l'Arteria Paral·lel d'abans, han engegat una... una espècie d'espectacle, malament? Sí.
Perquè diu que la societat està contínuament fent-se preguntes i necessita respostes. I llavors el que han pensat amb l'Andreu Buenafuente, l'Albert Homs, el Terrat i Dias Tontos, que són les productores de tots dos, han unit forces i han posat a l'abast del públic
Unes conferències que ells diuen inspiradores. Bé, el teatre aquest, a l'Arteria Paral·lel, el Vars, té 900 localitats. Jo no sé si per escoltar una conferència...
s'ompliran aquestes 900 jo penso que sí, però vaja és molta, molta gent de totes maneres ja saps que ara el porta una una productora privada que és The Project que és una productora que també produeix teatre també entre d'altres coses i suposo que no pensaran que no es ficaran en un merder perquè continuem parlant de l'espectacle li hem posat de nom Instinct
aquestes xerrades, col·loqui, conferències, o com vulguis dir-li. La primera, doncs, serà... tindrà com a convidat, per dir-ho d'alguna manera... Sí, com a convidat, com a protagonista, eh? El Ferran... El... Ferran Adrià? El Ferran Adrià. El del Bullit. El Ferran Adrià. I li farà l'entrevista...
l'Andreu Bonafuente no sé de què podrà parlar el Ferran Nadia del sexe dels àngels i de cuina aquesta conferència justament comença el dia 25 ho faran els dilluns i una vegada al mes aquest dilluns 25 podrem veure el Ferran Nadia presentat per l'Andreu Bonafuente
I després tenen previst que vingui gent com, per exemple, la Teresa Forcadas, presentada per l'Albert Homs, el Risto Mejide, que presentarà el José Corbatxo. Aquest m'agradaria veure'l. Aquest pintar... Sí, pot tenir gràcia, no? Pot tenir gràcia, sí, el Risto Mejide i el José Corbatxo. I al mes de juny estarà el Jordi Evolec,
que presentarà una xerrada amb diferents personatges. Ja veurem com funciona aquest...
aquest nou espectacle dels bars, que ho faran una vegada al mes i sempre en dilluns. Dilluns és un bon dia perquè, evidentment, dilluns no hi ha teatre enlloc. És veritat que de vegades comentem que val la pena, no?, quan passa això. Llavors, quan, bueno, el dilluns, si tens ganes de fer un vol, doncs mira, tens alguna cosa per fer. Bé, ara continuem, doncs, amb... Amb més coses. Sí, per als nens petits...
A veure, el dijous que ve parlarem molt per als nens petits. Clar, de cara a la Setmana Santa. Sí, i també parlarem de les passions, que és el típic de Setmana Santa. Però si ara, perquè suposo que el col·legi dels nens acaba aquest divendres, doncs si ara teniu, doncs voleu portar els nens a veure alguna cosa, doncs a la porta 4, a la sala porta 4,
que és una sala petita que està dedicada a la formació teatral però que fan espectacles. Aquesta sala està a Gràcia. Està al carrer Església, que és un carrer molt curtet que surt de la plaça de la Reina. Bé, doncs a la sala Porta 4 fan un espectacle per als nens que es diu El pescador espanyol.
I ho fa la companyia de teatre russo barcelonès. Aquest conte és de l'Alexander Puskins, que és com, per dir-ho d'alguna manera, el pare dels escriptors russos, perquè va ser anterior a...
A Gogol, a Dostoyevsky, a Tolstoy va ser anterior aquesta gent. Per tant, es podria dir que és el pare dels escriptors russos. I la història va d'un pescador que pesca un peix daurat molt maco. Però no és només maco, sinó que és màgic. I li donarà tot, tot, tot el que demani. Tots els desitjos li seran concedits. Sí.
Fins aquí, preciós. Però ell porta el peix a casa i la seva dona, que és molt avara i que només pensa en el que no s'ha de pensar, comença a demanar coses, comença a fer que ell demani coses que els portaran a un final dolent. Està recomanat a partir de 3 anys.
A part d'aquest petit espai que és a la sala porta 4 i d'aquest compte del pescador i el peix, recordeu que al Jove Teatre Regina, tots els dies de Setmana Santa, no només el cap de setmana, sinó tots els dies de Setmana Santa, es podrà veure Hansel i Gretel.
un musical preciós que també val la pena d'anar-hi amb les criatures perquè s'ho passin bé. Deixem els nens... A mi m'agradaria ara fer un parell de recomanacions, si et sembla bé. Perfecte. De cara a nens o de cara a adults? No, de cara a adults, ja. Una de les recomanacions, no sé si l'has vist, Carme, és una història catalana.
N'he sentit de parlar molt bé, però no l'he vista. Una història catalana és del Jordi Casanovas. Jo tenia els meus dubtes perquè li vaig comentar justament al Casanovas que m'havia agradat molt la postada en escena que havia tingut quan la va fer a la sala tallers del T6 i que potser aquí a la sala gran, la sala gran del Nacional és molt gran, té moltes butaques i és com molt seriosa, no?
I em feia por, doncs, que la posada en escena en aquesta sala tan gran no arribés a agradar-me tant, no? Doncs he de dir que m'equivocava perquè m'ha agradat gairebé més que l'altra vegada que la vaig veure. A part d'això, de la posada en escena, que està superbé aconseguida, és que també la història aquesta catalana és com més rodona, perquè...
En l'anterior versió, la que va fer el T6 a la sala de tallers, hi havia un personatge que sortia però no sabien ben bé la seva història. Venia de Llatinoamèrica, venia de Nicaragua. I no sabien ben bé quina havia estat la seva història. És el personatge que interpreta el Pep Cruz. Ara el Jordi Casanovas ha escrit la història d'aquest personatge...
que ha viscut no només a Nicaragua, sinó a Xile, a Cuba, a Bolívia, o sigui, ha estat un guerriller, lluitador, i llavors tenim una història nova, o sigui, les històries que teníem abans, més aquesta que l'ha arrodonit. Són tres hores, també cal dir-ho. S'ha d'anar amb temps, no?, i amb ganes de paciència. Són tres hores, a la tercera part fan que el públic es mogui de sa gent,
però sí, sí, sí que era una de les coses que a mi m'agradava de l'altra versió i aquí també ho fan i la veritat és que jo vaig tenir molta sort perquè vaig estar a la segona fila o sigui que estava a tocar dels actors i després quan ven canviar quan el públic va canviar de les butaques normal i va endinsar-se a l'escenari
doncs em va tocar la primera i realment a l'Herrera un dels protes em va caure gairebé als meus peus o sigui que també cal dir que això ajuda doncs una història catalana jo penso que és una bona recomanació per la gent que li agrada el teatre i que aguanti 3 hores que són llarguetes al nacional, no? al nacional, sí
I després una altra cosa que ja marxa i que queden pocs dies i que ja ho hem dit unes quantes vegades és adreça desconeguda. És veritat? Quan s'acaba? El 31. O sigui que ja, si no espavileu, no n'hi deu veure. Adreça desconeguda la fan a la Villarroel. Està interpretada per el Lluís Omar i l'Eduard Fernández.
És una obra de la Katherine Kressman, que la veritat és que la va escriure abans que Hitler fes tot el que va fer després, però que era com visionària, perquè Déu-n'hi-do. I parla d'això, de dos amics, i ho hem comentat diverses vegades. M'agradaria, Aria, aquesta, ara que ho has dit, veig que se m'acaba el temps, decidir que ara s'hi aprofito la setmana que ve. A més, Carme, és una horeta, vull dir, comença a les vuit i mitja,
I a les 10 ja pots estar pràcticament a casa, perquè és una hora gairebé clavada. I estan tots dos molt bé, i la història que explica també està molt bé.
I justament a la Villarroel s'estrenarà, però no en horari normal, s'estrenarà un monòleg, que ja saps que ara les sales busquen tenir diverses opcions per tenir tots els dies ocupats, no? Doncs s'estrenarà un monòleg que es diu Histèria de lo Nuestro, no Història de lo Nuestro, Histèria de lo Nuestro,
La fa el Manu Badenas, que penso que és molt conegut per la gent de la tele, no? Sí, sí, sí. I parla una mica, doncs és un monòleg, evidentment, i que parla una mica dels homes i dels seus dubtes i de les seves passions. I bé, una mica per passar l'estona escoltant el que ens dirà el Manu Badenas en aquesta histèria de lo nuestro.
Deixem les recomanacions. Això us estrenarà, l'últim que dic. No és una recomanació perquè jo encara no l'he vist. Deixem això i anem a parlar una mica dels estrenes de la setmana. Perfecte. D'aquesta setmana, no? D'aquesta setmana, sí.
Mira, el Círcul Maldà estrenen... S'ha estrenat ahir, el dia 20 s'estrenava. El Mestre i Margarita. Ah, sí, sí. El Mestre i Margarita de Mikhail Bulkalov. Pensava que ja s'havia estrenat.
Se'n va parlar al setembre, no?, d'aquesta obra? O potser no sé quan es va presentar? No, no, és que es va presentar al Festival Temporada Alta. Ah, no, i em sonava que algun cop potser n'havíem parlat. Es va estrenar a la passada temporada, tens molt bona memòria. És que tinc el llibre i el tinc a punt per llegir, per això me'n recordo, per això me'n recordo.
I la veritat és que és un luxe tenir tot aquest repartiment i tota aquesta obra que és magnífica, és una de les millors obres del teatre rus. Bé, del teatre no, de la dramatúria rusa, perquè el llibre no és ben bé teatre, o sigui, s'ha fet una adaptació teatral. En aquest cas, l'adaptació i la direcció...
està càrrec de Pep Tossar, un home que tot el que fa ho fa amb molta cura. I bé, i el repartiment no és ben bé el mateix que tenien quan es va estrenar a temporada alta, perquè, per exemple, el Fermí Reixac, que era un dels protes d'aquesta obra del mestre Margarita, aquí al Círcul Maldà no hi és, però gairebé tots, a part del Fermí Reixac, són els mateixos. I...
A mi penso que està l'Eugeni Roig, la Maria Lanau, l'Òscar Muñoz, el Pep Tossar, que també, a part de dirigir, surt a la història. Penso que és una bona ocasió per anar a veure aquest mestre Margarita, perquè el llibre és molt bo, m'has dit que encara no l'has llegit, no? I l'adaptació que s'ha fet...
doncs penso que també és molt bona. Fa uns quants, unes quantes temporades, no sé si farà quatre o cinc, també es va fer un Messi Margarita que va dirigir El Chico Massó. L'adaptació d'aquell espectacle no és la mateixa que d'aquest. O sigui que veurem un Messi Margarita en una adaptació diferent, si és que vau veure
la que dirigia el xico Massó. I pot valdre la pena, no? Jo crec que sí. Molt bé. El llibre és maco i l'adaptació és molt maca i els actors ho fan molt bé. I encara tenim alguna... Digues, digues. No, i el círcul Maldà és tan petit que també tens a tocar els actors, o sigui que si ho fan bé, doncs gaudeixes molt de l'espectacle. Una altra cosa que s'estrena, s'estrena també, s'ha estrenat el 20 de març, o sigui, ahir, doncs és Afterplay.
del Brian Friel. Aquesta obra s'ha muntat amb això que es fa ara de demanar ajut a amics, a empreses i... A l'unicromecenatge, no? Sí. És una producció feta així,
La direcció és de la Imma Colomer, una gran actriu que en aquesta ocasió es posa com a directora. I els actors són la Fina Rius i el Pep Ferrer. És un cas curiós aquest afterplay perquè són dos personatges que surten a les obres de Chekhov.
I el Brian Friel ha fet que es tornin a veure després de 20 anys de la història que explicava Chekhov. Un dels personatges és l'Andrei Porozov, que és de les tres germanes, el germà de les tres germanes, un home no massa en caràcter. I després l'altre, la noia, és la Sonia Serebriakova,
que és la neboda de l'oncle Abania, que és ben bé una de les protes de la història. I aquests dos personatges es tornen a veure, o es coneixen, no es tornen a veure, es coneixen perquè no es coneixien, 20 anys després que passi aquesta història. Aquí sobre el paper jo penso que és interessant la proposta,
Doncs sí, sí, sí. Home, és una mica... Anar una mica més enllà i donar-li la volta, que sempre té gràcia. Sí, sí, sí. Sí, jo crec que sí. Se'ns acaba el temps, Maica? Doncs res, recordeu que podem tornar a veure el Cirano de Bergerac a la Biblioteca de Catalunya. Exacte. Amb el Pere Arquillo fent de Cirano. És una obra que no cal dir-ho, no us la podeu perdre. I després també m'agradaria recordar que és per la setmana que ve i ja ho parlarem més. Però per la gent que li agradi, la zarzuela... Sí, sí.
tenim una zarzuela magnífica per la setmana que ve, que és Cançó d'Amor i de Guerra al Teatre Victòria. Però d'això ja en parlarem la setmana que ve. Perfecte, Maica. Doncs que vagi molt bé. Moltes gràcies. Bon dia. Gràcies a tu. Adeu.
La màquina del temps I aquesta hora, com ens indica aquesta sintonia és moment de parlar d'algun dels invents que ha marcat la història la història del nostre segle o dels últims segles si més no, de la nostra vida quotidiana actual amb la lerda i bon dia, Lea cada dia m'embolico més amb aquesta presentació i mira que es faci exacte i comencem de fet primer de tot viatjant cap al temps situant-nos cap a avui bastant enrere, no? Sí
De fet, sí, sí, sí. No tant, eh? 1959. Per parlar del parell de mitges unides i ampliades per dalt fins a cobrir el ventre. Avui parlarem dels pantis. Home, 1897. Fa més de 100 anys, ja. No, no, Carme, està equivocat. No m'has escoltat.
No he sentit el número dos. 1959. Val, perdó, perdó. Aquesta s'havia quedat de l'altre estiu més al guió. Ja, i no de mica. No, té molt poc, per això et dic. Doncs té molt poc. Ara em sorprèn llavors, que realment els pantis... Els pantis. És que avui aprendrem diferències. Pantis, de fet, és el que portem normalment, no? Exacte.
I sempre diem mitges. Primer et parlaré del material que va modificar les mitges, però després es van fer els pantis. I després sabrem què és els pantis. Si t'ho explico ara ja no tindrà gràcia la secció. Comencem al principi. Bé, com ja saps, això sí, les mitges han estat utilitzades indistintivament per homes i dones durant segles. De fet, van començant a quedar reduïdes només a l'ús femení, però al principi també els homes no em feien servir.
D'ençada a l'adopció del pantaló com a peça obligada al vestuari masculí, doncs ja et dic, ja no van deixar d'utilitzar-los els homes. A mesura que les faldilles es van anar escurçant, també les mitges van anar guanyant importància, ja fossin de llana o de seda, depenent del poder adquisitiu del propietari. Fora de l'abast de la majoria, les mitges de seda eren un objecte de luxe, com també ho eren els complements idònis, o sigui, els lligacames, els portalligues de llançaria fina.
Entre les classes populars, però, i sobretot de pagès, predominaven les de llana o teixides, les mitges de llana. Les teixides no tenien de seda allà al camp. Clar, clar, no, no, havien de sentir per abrigar, no? I a part que la seda és molt delicada, vull dir que no tenia sentit estar al camp llaurant amb unes mitges de seda. Però bé, el primer terç del segle XX, però el món era a punt de donar una nova passa cap a la democratització de la moda. Que suposo que hi hauràs anat comprovant al llarg de molts invents que realment la moda
en si, en molts aspectes, ha fet això, no?, que persones que només abans hi havia molta diferència entre classes, com anaven vestides, doncs anar cap a la democràcia de la moda, és a dir, els sostenidors, bueno, ara veurem les mitges, o sigui, és com arribar a un estàndard que tothom pot aconseguir per un preu mòdic. Després hi ha les marques... Una democratització, no? Exacte, sí. Doncs bé, el que et deia abans de les mitges, primer va haver-hi un canvi en el material. El 1930, Wallace Carothers,
i altres investigadors de l'empresa química DuPont, estudiaven obsessivament unes cadenes de molècules anomenades polímers, a la recerca d'un teixit que imités les qualitats de la seda. La investigació culmina amb l'obtenció del que van anomenar nylon, en català. Ha tratat el català com a niló, tot i que normalment ho pronuncim a l'anglès nylon, però en realitat en català és niló. Tret de sortida de l'era de les fibres sintètiques, això ja va ser el punt de sortida.
Les primeres aplicacions, però, del niló van ser sanitàries, per exemple, amb fil de sutura i raspalls de dents. Això no ho sabia. Però el fabricant de seguida va copsar que aquella nova fibra, definida com més resistent que la ser i més fina que una terenyina, era ideal per fer mitges de qualitat a un preu assequible, a l'hora que resultaven molt més duradores que les de la seda. Evidentment, mitges de seda és allò massa fin, no? Sí, sí.
i no tothom s'ho podia permetre amb la moneda i la butxaca. La comercialització de les mitges de Niló a partir del 1940 va constituir una autèntica revolució en aportar un producte relativament barat, estèticament satisfactori, que superava les mitges tradicionals pel que fa a elasticitat, comoditat i durada, si ho tenia tot. La presentació a la Fira Universal de Nova York el 1939 va ser un èxit clamorós.
quan els primers parells de mitges de Niló van aparèixer a les botigues, el 1940, es van formar llargues, llargues cues de dones impacients per adquirir-ne. O sigui, va ser com ara que fan anar a la cua per anar a comprar l'Apple, qualsevol cosa, allar a les mitges de Niló. És veritat. Home, és que devia ser un canvi bèstia, no? Imaginem-nos-ho ara. Clar, la vida sense aquestes mitges que faríem. Doncs bé, només dir-te que en un any es van vendre més de 64 milions de parells. Déu-n'hi-do, eh? Porrada, sí.
Cal dir també que la Primera Guerra Mundial, anem una mica més endavant, o sigui, cap enrere, la Primera Guerra Mundial va provocar que es tanqués el subministrament de seda des de Japó, que Japó havia ocupat Xina, i es va buscar una alternativa al material per fabricar mitges. És un altre dels motius pel qual també s'investigava. Això potser ho hauria hagut de dir abans, però bé, un cop ja ha explicat tot, doncs us dic això, que segurament un dels motius també va ser que si el material, la seda, no arribava, doncs havies de buscar alguna alternativa.
Diuen també que hi ha una llegenda urbana referent precisament al nom del nylon i relacionat amb Japó. Es diu que el nom ve de les abreviacions d'exclamacions tals com que vindria a ser ara vosaltres vells pollosos nipons. És a dir...
Mireu, hem descobert el nylon, que és molt millor que la seda. També n'hi ha altres com Now You Look Old, nipon. Ara sembleu molt vells nipons. Que curiós, no? Que és una història que segur que té un punt de veritat, ni que sigui un cop ja s'havia posat el nom, no? Sí, clar, trobar-li allò, perquè el now, N-I-L-O-N, now you look nylon. Bé, sí, sí. És una llegenda més del nom. Que curiós.
I amb aquesta música de violins ens situem a principis dels anys 40, no? Sí, quan hi havia les llargues cues de dones a les botigues. Immediatament, però, quan ja van descobrir les mitges de nylon i estaven totes tan contentes, li direm nylon i l'ho avui. Mirem canviant. Sí.
El Niló entra en guerra, és a dir, va començar la guerra, la Segona Guerra Mundial, i d'aleshores va ser prioritari destinar aquest material a la fabricació de paracaigudes, fet que es traduïa en una escassetat de mitges que les va fer encara més covejades, és a dir, era com marcat negre, mitges, perquè no n'hi havia, clar. Acabada la guerra, doncs, es reprengui la producció a gran escala i les mitges de Niló tornaran a omplir les botigues.
Diuen que els primers dies que va tornar a haver-hi mitges has de produir un autèntic assalt femení als comerços especialitzats. En serio? Sí, sí. I els grans amagatzems. Algunes, Carme, algunes botigues fins i tot van haver de tancar per protegir-se de la llau. De la gent, en plan, volem mitges. Clar, és que ja et dic, durant molts anys va faltar material i no n'hi havia, no arribaven. Imagina't ara que tu vas a la botiga i no n'hi ha. Durant dos anys, clar. El dia que diuen n'hi ha...
Tothom es torna boig, dones. En poc dies, un altre cop, es van tornar a vendre 4 milions de mitges en 3-4 dies. També, mentrestant a Europa, no van arribar amb tant de furor com als Estats Units, no hi havia tant de material allà, però era una peça cotitzadíssima d'intercanvi al mercat negre, aconseguir unes mitges.
Al llarg dels anys 50 es van anar generalitzant i van quedar les de seda, les mitges de seda, per ocasions especials. Però encara es podia anar més enllà, que és el que l'aliment d'avui en si, els pantis. El 1959 es van inventar, aquests dels pantis, que segons el diccionari es tracta d'un parell de mitges unides i ampliades fins a cobrir el ventre. Estructura que permet prescindir dels lligacames, que causa greus problemes circulatoris.
Recordem que abans les mitges anaven lligades amb el lligacama, no sé què. Vull dir, era un merdell. Això que ara es leva només per ocasions especials, no? Sí, ser molt sexy i sensual, però bàsicament no és molt còmode. No, no. L'origen, diuen, que ve d'una dona embarassada, l'Ethel Bon, que el 1953 tornava a entrenar amb el seu marit, l'Alengant, d'una festa.
L'Ethel es queixava de la incomoditat de portamitges, la lliga i tot un conjunt de roba interior que li produïa molestis a les cames. Recordem que a més, embarassada, totes se't fa com molt més feixuc. I estàs inflat, etc. Doncs totes aquestes peces, faixa, lliga, que a més a més era exigit pel protocol i l'etiqueta social, perquè ja recordem que eren benestants aquesta gent, doncs comportava una sèrie de molestes que, com ja he dit, s'agreujaven en les dones embarassades. L'Ethel...
Quan va arribar a casa va demostrar al seu marit com, amb només una miqueta de traça, podria donar a les seves cames un gran descans i confort. Va agafar fill i agulla i va unir les mitges...
amb el lligacames i la faixa una idea aparentment senzilla com no se'ls havia acudit abans és una mica com els sostenidors que van parlar-ne que va agafar i va dir lligaré unes tiretes és que també en el cas que ha de fer servir la dona és normal que ella tingui més la idea i si en aquell moment bàsicament això decidien els homes és per això que s'hi va arribar més tard segurament ningú, com ara no passa com que qui ho produïen els homes ningú es pensava que potser podien fer-ho més còmode doncs bé, aquesta dona sí que va fer això
Li va ensenyar i aleshores el senyor Bond va portar aquest nou disseny de la seva dona als laboratoris on treballava. Ell treballava a l'empresa Dupont. Sí. I d'allà van sortir els primers Pantilex o Pantijús. Bueno, he trobat diferents variants de noms. Que s'han començat a comercialitzar, com ja hem dit al principi, el 1959. L'empresa aquesta que els va comercialitzar era Dupont i no era Dupont. Era Glen Raven Mills, de Carolina del Nord.
I bé, doncs aquesta empresa, el 1965, la mateixa va millorar ja el producte, va introduir el niló opac a la part superior, fet que permet camuflar la roba interior, és a dir, que és més fosquet, si t'hi fixes, sempre, la part del ventre. I va eliminar la costura posterior, que era un tret identitari de les mitges convencionals. Ara en torna a haver-hi, si t'hi fixes, algunes noies. Sí, tenen... Una costura al darrere. Abans totes eren així. Doncs ells van aprendre a treure-li, clar.
I va evolucionar tot. La millora proporcionava unes cames uniformes des del taló fins a la cuixa, característica molt convenient per lluir la novetat del moment, que era la minifaldilla. Clar, clar, tot tenia un sentit. Clar, és que tot evoluciona junt també a vegades. La minifaldilla sorgida de la imaginació d'una jove dissenyadora anglesa anomenada Mary Quant. Aquesta, a més a més, fins i tot va acabar produint els seus propis panties estampats amb colors vius. Clar, és que un cop també la faldilla va començar a pujar...
els pantis i les mitges han començat a agafar més importància. I ja no només eren mitges fosques o negres, sinó destampats. Doncs ja va ser un èxit els pantis. Però, clar, també hi havia, segons el testimoni, moltes dones diuen que van veure aquest pas com una miqueta els va provocar perplexitat sobre, per exemple, com combinar els pantis amb les calces. Ah, clar. També era una època diferent, no? Per sobre o per sota.
A nosaltres em sembla molt lògic, però en aquell moment no. Sí, sí. Clar, perquè si ho fies amb lligacama no tenies dubte. Clar, llavors va haver-hi alguns moments de què fem. Finalment l'estàndard ha vingut dos pantis per damunt de les calces, evident. Però bé, també durant generacions hem hagut de tenir el tema aquest dels homes que han considerat antieròtic als pantis, però a hores d'ara se les ha desenvolupat. Sí, sí.
Exacte, però bueno, ja s'ha desenvolupat un fetixisme específic en torn dels pantis. Vull dir que sí, que és veritat que no és tan eròtic, però mira tu, també n'hi ha de tota mena. Exacte. I així doncs anem acabant. A inicis dels anys 60 també es van començar a utilitzar uns pantis gruixuts com a peça de roba per a infants dels dos sexets, que aquí vam conèixer com Letardos. Sí, és veritat. En vam dur molts. Sí, sí.
Ara tornem també. Sí, com a peça esportiva de les dones i també com a roba interior d'abric unisex en esports divers. Clar, clar. I finalment, doncs, a mitjans de dècada del 70, el moviment feminista internacional determina que la minifaldilla era abans provocativa, ja no ho era, era degradant per la dona, per tant, doncs, es va tornar a les faldilles llargues fins als turmells i, bé, les màxifaldilles en lloc de les minis. Sí. I, bé, va ser com una època en què potser les mitges i els pantris no van tenir tanta importància, però bé, finalment, doncs, com
Ja, faldillas, ara falies curtes, els pantills han complert la seva missió i segueixen el nostre dia a dia. De fet, jo diria que... Són una eina que és indispensable en qualsevol armari femení. I venen d'això. Molt bé, Lea, doncs avui hem descobert, mira, no sabia ni això de l'embarassada ni moltes d'aquestes coses, tot el tema del nylon, també l'hem descobert avui en aquesta història dels invents. Gràcies, Lea, i tornem la setmana que ve. Adéu. Que vagi bé, bon dia. Adéu.
Mig minut i arribem a la una del migdia, per tant, tanquem aquest just a la fusta d'avui, dijous 21 de març. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bueno, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea, la Lerda Nui, la Maica Dueñas i també la Carme Amador, més a més de les entrevistes amb mossèn Joaquim Rius i la Laia Flotats. I tornem demà a les 10, com sempre, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dijous.
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els farmacèutics catalans es concentren a aquesta hora a la plaça Sant Jaume. A la ciutat de Barcelona ho fan en protesta pels impagaments de la Generalitat. La factura pendent de l'executiu català amb els farmacèutics és d'uns 300 milions d'euros. Barcelona, Sandra Valent, bon dia.
Els farmacèutics comencen ja a plegar-se a aquesta hora a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Com deies, protesten pels impagaments del govern català en la factura dels medicaments. Aquesta mesura és una de les aprovades en referèndum pels col·legis farmacèutics, junt amb la reclamació judicial dels interessos pels retards en els pagaments. Aquesta concentració arriba després que el Departament de Salut va abonar la setmana passada el 30% del deute corresponent al mes de gener.
Els piquets de vaga dels transportistes de mercaderies de la demarcació de Barcelona informen dels motius de l'aturada a polígons industrials de diverses ciutats de Catalunya, com ara Vilafranca del Penedès. Avui és la segona jornada de les tres convocades pels sindicats, comissions obreres i UGT. Ràdio Vilafranca, Sílvia Delgado, bon dia.
Bon dia. Els polígons del voltant de Vilafranca del Penedès, avui diversos piquets informatius paren els transportistes i els informen de la situació. El conveni del sector està prorrogat des del 2010 i si el 8 de juny no es renova, els treballadors entraran a formar part del règim general dels treballadors, perdent poder adquisitiu i moltes prerrogatives. Com explica Javier Casado de Transports.